text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Primer pla del secretari d'Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, el 4 de desembre de 2018.
El Govern planteja la reducció del 30% de les taxes universitàries en tres anys.
En una entrevista a l'ACN, el secretari d'Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, ha explicat que l'impacte d'aquesta rebaixa està quantificada amb 60 MEUR i que es vol tirar endavant en tres fases de 20 MEUR cadascuna per compensar les universitats.
Aquesta injecció de recursos es traduiria en la incorporació de beques salaris per millorar l'equitat d'accés a la universitat i en la reducció dels preus dels màsters.
Paral·lelament, les universitats també disposaran de 15 MEUR addicionals en un programa per a la captació de talent jove que ha de permetre contractar entre 500 i 700 investigadors predoctorals i postdoctorals.
La rebaixa de taxes doncs, començarà a ser efectiva a partir del curs vinent si la proposta de la Secretaria d'Universitats i Recerca s'accepta al Consell Interuniversitari de Catalunya i tiren endavant els nous pressupostos.
Segons el secretari, la moció del Parlament reclama aquesta rebaixa de manera genèrica per fer el sistema més equitatiu, i per això, es planteja fer ''èmfasi'' als extrems del sistema, és a dir, els ciutadans que no arriben a entrar a la universitat i els preus dels màsters.
Per això justifica la inclusió del concepte de beques salari, que pròpiament no implica una rebaixa de preus públics però si que millora l'equitat del sistema perquè s'incrementen els recursos.
Grau no pot assegurar que hi hagi estudiants que no entrin a la universitat per qüestions econòmiques però reconeix que el perfil d'universitari no representa totes les capes socials.
El projecte d'aquestes beques salari s'ha de definir, però tal com ha explicat Grau, es tindran en compte les experiències prèvies a altres comunitats autònomes que ja en tenen o universitats concretes, com la Universitat de Girona, que ha engegat programes en aquesta línia.
Per Grau és important ''harmonitzar'' les experiències que ja estan en funcionament i no multiplicar els programes.
Aquesta rebaixa de preus hauria de ser efectiva pel curs vinent, i la decisió ''operativa'' s'hauria de prendre abans que s'elabori el decret de preus del curs vinent.
Les universitats veuran compensada la disminució d'ingressos que resulti d'aquest acord final i al pressupost global, s'hi haurà de sumar el 7% addicional pensat per fer front als increments salarials ja pactats.
A banda, Universitats està preparant un nou ''tronc de finançament basal de la recerca'' que amb 15 MEUR hauria de permetre als departaments universitaris que fan investigació, contractar entre 500 i 700 nous joves predoctorals o postdoctorals.
Grau ha concretat que cal treballar per a la ''retenció i atracció de talent jove'' a partir d'aquestes dues figues i que per aquest motiu, s'ha d'aportar recursos a les universitats que a la vegada pot ''alliberar-ne'' d' altres i, per tant, que les universitats puguin activar altres polítiques de contractació.
En aquest sentit, fa especial esment al problema dels professors associats.
Tot i admetre que no depèn de la Secretaria, Grau reconeix el conflicte i admet que a l'administració no li pertoca solucionar-ho sinó posar ''recursos''.
Aquesta injecció de pressupost es completarà també amb una ''acció de reforç'' als centres que tenen una posició més destacada en el panorama investigador català.
Aquestes seran les partides que incrementaran pressupost l'any vinent.
Grau admet que les inversions seran l'assignatura pendent del sistema però considera que s'ha de prioritzar l'equitat, l'envelliment i la precarització del sistema.
Nou sistema de finançament i Pacte Nacional per la Societat del Coneixement
Pel que fa al repartiment del finançament, Grau preveu fer una revisió del model el 2020.
Considera que en anys de contenció no és pot avaluar aquest sistema i per això, demana esperar dos anys amb increments per poder buscar la manera de simplificar-lo i donar-hi estabilitat.
Els criteris que es podran fer servir en un futur es debatran en el marc del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement que es presentarà properament.
El projecte és l'evolució del que havia de ser el Pacte Nacional per a la Universitat, que n'ha quedat subsumit, per poder incloure i implicar més agents i valorar el sistema en funció de les necessitats del país a partir de les universitats, la recerca i la innovació, com a eixos que busquen ''la riquesa'' del país.
De moment, el Pacte s'està treballant com a acord de Govern i veurà la llum les properes setmanes.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El Banc Sabadell d'Andorra (BSA) va augmentar sensiblement la concessió de crèdits durant l'any passat, malgrat una conjuntura poc favorable a la inversió creditícia.
Així es va posar de manifest a la junta general d'accionistes del banc, que es va celebrar ahir al Centre de Congressos d'Andorra la Vella.
Tant el president de l'entitat, Robert Cassany, com el conseller director general, Miquel Alabern, van destacar l'augment de l'11% en la concessió de crèdits fins a arribar a situar la inversió creditícia de l'any passat en els 391 milions d'euros.
Mentre que la mitjana d'inversió creditícia del sector bancari va caure l'1,85%, el BSA va augmentar els crèdits l'11,13%, en un moment especialment marcat per la manca de liquiditat.
"Les aixetes no s'han tancat i la inversió creditícia continua sent un element essencial de l'activitat bancària", va afirmar Cassany en el seu discurs.
Alabern va destacar que l'augment dels crèdits es va fer amb "un alt grau de rigor i prudència", i va citar la baixa ràtio de morositat de l'entitat --del 0,37%-- com a prova.
El BSA compleix la seva primera dècada aquest any i els seus màxims responsables volen insistir en la idea que el banc va arribar per quedar-se.
"Aquest desè aniversari demostra que els rumors sobre la nostra sortida d'Andorra no tenien fonaments i que eren interessats.
Ara ja no es podrà dir que el BancSabadell marxa als deu anys o bé que l'autorització de l'INAF era només per cinc o deu anys", va afirmar el president.
Per a més informació consulti l'edició en paper.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Dos morts aixafats per un mur a Terrassa i un altre en bolcar una autocaravana a Vandellòs
Els talls de trens i carreteres i elèctrics afecten sobretot l'àmbit metropolità
Durant el 2013 se'n van registrar 779, un 5% menys que el 2012, mentre a la resta del comarca van créixer
Es multipliquen per 4 les que hi havia el 2007
El Consell Comarcal impulsa un programa per aprofitar la biomassa del bosc per produir energia calorífica i crear llocs de treball
Es faran dos centres per estellar troncs i es promourà l'ús de calderes
La presumpta agressora de Navarro viu ara a Ullastrell, però és molt coneguda a Terrassa, on ha viscut gran part de la seva vida
El jutge espera l'informe policial per decidir si tira endavant el cas o l'arxiva ·
Avui arrenca la 25a edició de la fira adreçada al públic familiar que també persuadeix els pares que, anys enrere, van assistir-hi d'espectadors novells
L'enllaç va tenir lloc a la localitat costanera de Blanes i el convit va ser a El Convent, un edifici del segle XVI amb grans vistes
El responsable d'obres públiques de la Generalitat s'alinea amb les tesis ambientalistes del territori, ICV i ERC |
La secció que reuneix la documentació generada per les activitats culturals d'índole diversa organitzades per l'Ajuntament (espectacles, música, publicacions, exposicions, festes, premis...), i la gestió i administració dels centres i institucions culturals municipals (museus, arxius, teatres, conservatori, orquestra, biblioteques, etcètera).
L118 - Programació i organització de festes (1871-2015).
Documentació generada per les propostes de caràcter lúdic, cultural i popular amb motiu de festes tradicionals i d'altres manifestacions populars. |
Tots els partits de l'oposició al Parlament --Cs, PSC, comuns i la CUP-- votaran en contra del decret llei del Govern que planteja limitar el preu del lloguer i demanen que l'Executiu retiri aquesta iniciativa del ple de la Cambra que se celebrar aquest dimecres i dijous, en el qual s'ha de votar el decret.
Així ho han manifestat els grups de l'oposició en rodes de premsa i comunicats, de manera que previsiblement el ple del Parlament rebutjar validar aquest decret, perqu només compta amb el suport de JxCat i ERC, que no tenen majoria absoluta en la Cambra i necessiten el suport d'algun altre grup.
El president de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha explicat que s'oposen al decret per l'"absoluta illegalitat" del seu contingut, com creu que deixa clar el dictamen del Consell de Garanties Estatutries (CGE), que va declarar inconstitucional part del decret.
També s'ha referit al dictamen del CGE el diputat del PP Santi Rodríguez, que ha recordat que l'Autoritat Catalana de la Competncia (ACCO) també rebutja aquest decret, per la qual cosa, tenint en compte la "unanimitat que ha desplegat en conjunt de la societat i en el Parlament" en rebuig de la proposta, considera que el Govern hauria de retirar-lo.
La socialista Eva Granados ha recriminat la falta de dileg al Govern per elaborar el decret i ha subratllat que té problemes tant de forma com de contingut, perqu ho veu insuficient per regular el preu del lloguer: "No sé que persegueix el Govern.
No sé si volen fer el mateix discurs amb els no Pressuposats per dir que o tot és culpa de Madrid o tot és culpa de l'oposició".
Per part dels comuns, el seu portaveu, Susanna Segvia, ha retret al Govern no haver treballat amb les entitats socials aquest decret i ha alertat que, tal com est plantejada la iniciativa, podria ser "perjudicial" per al preu del lloguer a Catalunya, per la qual cosa ha exigit a la Generalitat retirar el decret i apostar per fer una proposta que gaudeixi dels suports necessaris tant al Parlament com en la societat.
Finalment, la CUP ha sostingut en un comunicat que el decret exclou la majoria d'habitatges i ha advertit que "amb aquesta normativa es posa un topall basat en la bombolla i que no correspon als ingressos de la població".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Associació de Perjudicats d'Entitats Financeres (Apdef) espera recuperar els anys vinents més de 95 milions d'euros en reclamacions individuals d'afectats per productes financers tòxics.
Segons ha informat l'associació, l'Apdef gestiona a dia d'avui 2.000 demandes individuals; present a 56 ciutats, ha recuperat fins avui més de 13 milions d'euros i ha resolt 316 casos amb un 96% d'èxit.
Actualment, està preparant la presentació de 300 demandes en diferents partits judicials espanyols per la venda d'aquest tipus de productes per part de Bankia.
En el primer semestre de l'any, l'Apdef ha interposat demandes contra diverses entitats bancàries per preferents, obligacions subordinades, clàusules sòls o accions de Bankia de juliol del 2011.
Entre aquestes demandes destaquen 750 contra Bankia; 500 contra Catalunya Caixa; 100 contra Banc CEIS; 300 per subordinades de Fagor i Eroski i la resta contra altres entitats.
Per comunitats, Catalunya és la regió que més reclamacions suma, amb 1.157, seguida del País Basc, amb 283; a Castella i Lleó, l'Apdef gestiona un total de 164 demandes i a la Comunitat Valenciana, 92 demandes.
A Galícia s'han presentat 80 demandes, a les Illes Canàries, 46; altres 42 a Andalusia i 38 a Balears; els segueixen Navarra, on s'han atès 28 persones; La Rioja amb 11, i Santander amb 10.
El perfil dels afectats atesos per l'Apdef és molt divers: "Són persones a les quals el seu gestor bancari de confiança els va col·locar productes tòxics i se senten enganyats perquè van rebre una informació insuficient i sota unes condicions que no es corresponien amb la realitat del producte", assenyala l'associació.
El president de l'Apdef, Francesc García Rafanell, ha assenyalat que "la reclamació individual i personalitzada és la via més sòlida perquè el petit estalviador pugui recuperar el seu diners, ja que les grans demandes, les col·lectives, alenteixen els processos i a més corren el risc que el jutge no les vegi clares i freni el procés".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Museu de la Tècnica de Manresa inaugurarà aquest divendres, 29 d ́abril, a les 7 de la tarda, l ́exposició "La dona al món industrial", una mostra que fa un repàs de la importància del treball femení al llarg de la història i en els diferents sectors de la industrialització del nostre país, alhora que ressalta el vessant familiar i social del rol de les dones.
L ́acte d ́inauguració comptarà amb la presencia de la regidora de Cultura de l ́Ajuntament de Manresa, Anna Crespo; del director del Museu dela Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Jaume Perarnau i del vicepresident dela Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia, Josep Alabern.
L ́exposició reflecteix com les dones han treballat sempre, i la seva contribució ha estat vital per al creixement econòmic, la millora del nivell de vida de les seves famílies i la creació de millors oportunitats per a les generacions futures.
No obstant això, han estat sistemàticament discriminades en tots els països i en totes les èpoques històriques.
També a les fàbriques catalanes.
La mostra serà oberta a tots els públics de dimarts a diumenge de10 a14h.
També es podran demanar visites concertades per grups en horaris convinguts.
Activitats a l ́entorn de l ́exposició
Les activitats programades estan destinades al públic en general i sobretot tenen una finalitat pedagògica destinada al públic escolar.
Alhora, però, també tenen com a objectiu el de donar protagonisme al paper de la dona tant en els processos productius com en l ́organització familiar i social i també a la importància del col·lectiu de la gent gran com a transmissors de la història i la memòria de la ciutat i d ́uns coneixements i uns valors en els quals es basa la nostra societat.
Divendres 29 d ́abril a les 19h: Inauguració de l ́exposició amb presentació dramatitzada.
Dimecres 4 i 11 de maig de 10 a 12h: Quan anàvem a la fàbrica...
Tallers de memòria amb gent gran: Taller de Memòria conduit per Marta Gonzàlez on intercanviarem experiències i records del treball com a dones en una fàbrica o taller.
Es tracta de passar una bona estona recordant el passat més proper alhora que contribuirem a mantenir viva la memòria col·lectiva de la nostra societat.
Si voleu podeu dur alguna fotografia o objecte com a testimoni d ́aquella època.
S ́agrairà confirmació d ́assistència al telèfon 938772231
Pel·lícula "Las Sufragistas (Sufragette)" (2015).
El moviment sufragista va néixer a Anglaterra abans dela Primera Guerra Mundial (1914-1918).
La majoria de les sufragistes no procedien de les classes altes, sinó que eren obreres que veien impotents com les seves protestes pacífiques no servien de res.
Va ser aleshores quan es van radicalitzar, i en la seva incansable lluita per aconseguir la igualtat, es van arriscar a perdre-ho tot: el seu treball, la casa, els fills i la vida.
La protagonista ésla Maud (Carey Mulligan), una dona que va reivindicar incansablement la dignitat de les dones.
Dissabtes, 14 de maig a les 12h i 28 de maig a les 10:30: Visita guiada amb Lluís Virós, doctor en història econòmica i un dels guionistes de l ́exposició.
La visita comptarà amb una presentació dramatitzada.
Col·labora el Centre d ́Estudis del Bages.
Dissabte 28 de maig a les 11.30h: "Mariona" de Pilar Rahola, club de lectura amb la presència de l ́autora.
Amb la col·laboració dela Biblioteca el Casino ila Biblioteca Ateneu les Bases.
Abans de la presentació del llibre, a les 10:30h Lluís Virós haurà fet una visita guiada a l ́exposició.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
A ra, però, vull centrar l'atenció
en la creació literària de Giné per tal de plantejar alguns interrogants
entorn la qüestió de la divulgació i els públics de la ciència.
del seu valor literari, l'obra de Giné ha restat més aviat negligida
per part dels estudiosos de la literatura de gènere fantàstic o de ciència-ficció.
En aquest sentit, hom acostuma a situar el punt de partença de la contribució
catalana a aquest gènere en els Homes artificials (1912) de Frederic
Si bé són conegudes altres aportacions a l'especulació
literària mèdica o biològica anteriors a l'obra de Giné, com ara
els relats breus del periodista José Fernández Bremón o del metge Amalio
Gimeno, les característiques d'aquests treballs, impresos com a fulletó
dins de la premsa periòdica del segle XIX, sovint mèdica, fan difícil
assenyalar la seva representativitat.
Giné va escriure tres novel·les de gènere fantàstic.
Frenopática Barcelonesa (des del 1881) i després en forma de llibre
de la locura (1890, traduïda a l'italià el 1893).
d'assenyalar que Nil Santiáñez-Tió, filòleg i estudiós de la narrativa
espanyola de ciència-ficció del segle XIX, ha considerat les dues primeres
obres de Giné com a novel·les il·legibles.
Aquest qualificatiu, en realitat,
situa aquells treballs en un altre territori: il·legibles per a qui?
La resposta sembla, en aparença ben senzilla,
ja que es tracta de dues novel·les de divulgació dirigides a metges i
a estudiants de medicina, amb inclusió de gran quantitat de conceptes
Així, l'adaptació literària, mitjançant un viatge a l'interior
de l'anatomia humana, i el recurs estratègic de la novel·la com a
mitjà d'entreteniment o diversió constitueixen els elements necessaris
per a l'emissió de diversos missatges.
pedagògica, un ensenyament específic de la descripció de l'anatomia
i la fisiologia del cervell en un cas i de l'anatomia i la patologia
Això, però, no ens indica amb claredat les raons
d'ús d'aquest recurs divulgatiu.
històric en què es produïren aquests treballs ens donaria claus per entendre
per què el metge Giné confià en aquest mitjà per explicar determinats
conceptes mèdics aleshores disputats, fins i tot rebutjats, al món universitari
També per a entendre la complexitat dels camins recorreguts
pels científics a l'hora de postular noves formes de comprensió de
la malaltia, en aquest cas i sobretot, de les malalties mentals.
en aquest sentit, el relat científico-literari un territori més de discussió
El context local, i per tant els factors d'ordre
social, polític i professional, també prenen un valor que convé considerar
en ambdues novel·les, ja que aquestes poden ser emprades, per exemple,
bé com a via de suport de les noves formes experimentals, desenvolupades
al laboratori per Ramon Turró, bé com a mitjà per desqualificar la pràctica
d'altres metges, com ara Salvador Cardenal, considerats adversaris.
audiència sense abandonar la voluntat de continuar ensenyant, divulgant
ciència, des de la seva posició privilegiada a la càtedra universitària.
Ara, als metges i als estudiants de medicina s'afegeix la burgesia
De nou, Giné utilitza el recurs literari per disputar un territori
concepció de les malalties mentals, d'arrel eclèctica i, sobretot,
clínica; intenta demostrar la importància de la competència mèdica en
la matèria; no dubta a l'hora de descriure la necessitat d'un
tractament individual de l'alienació en un entorn clínic adient.
Com en el cas de La familia de los Onkos, les il·lustracions
juguen un paper molt destacat, que contribueix a atrapar l'atenció
del lector a través d'una gran varietat de detalls.
Giné ha estat descrit per Ausín com una operació comercial, un escrit
i copropietari, davant d'una clientela potencial.
una lectura versemblant, a l'espera de noves recerques, del complex
procés de divulgació de la ciència, en aquest cas de l'empresa mèdica
de Giné, tot cercant legitimació científica, professionalització i defensa
dels seus interessos al territori de l'esfera pública.
de Comunicació Científica, núm. 36, novembre-desembre |
S'acosten les festes nadalenques i busques un vestit que et faci sentir especial però no vols deixar-t'hi la butxaca.
Revises els look books de la temporada però tots els estilismes que veus no baixen dels 300 euros. –Tranquil·la!
No et desesperis perquè tenim el llistat dels vestits més elegants i econòmics que mai hagis vist.
Vestit de lluentons amb animal print 35,95€
Vestit metal·litzat amb escot en v 27,99€
Vestit setinat amb escot asimètric 37,99€
Granota amb escot asimètric 15€
Vestit sastre amb doble botonadura 35,99€
Vestit amb lluentons i transparències 29,99€
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. |
Cop d'efecte de Ciutadans només un dia després del segon debat electoral i a quatre jornades del 28-A.
Ángel Garrido, expresident de la Comunitat de Madrid, i recol·locat per Pablo Casado a les llistes europees, abandona el PP i es passa al partit taronja per concórrer com a número 13 en les llistes a l'Assemblea madrilenya.
Ni tan sols anirà entre els cinc primers.
"Aporta experiència, moderació i un profund coneixement de l'administració regional, perquè ha sigut president", ha dit Ignacio Aguado, candidat de Cs a la presidència de la Comunitat de Madrid el 26-M en una roda de premsa en què ha comparegut amb el nou fitxatge.
L'exmandatari regional anava fins ahir de número quatre amb el PP al Parlament Europeu, una llista que encapçala Dolors Montserrat.
El seu nou lloc en les autonòmiques, tot i que cau set números més avall que el que tenia reservat a Brussel·les, ha sigut un dels arguments esgrimits per Garrido per remarcar la seva il·lusió.
"Són moltes i poderoses les raons", ha dit Garrido davant dels mitjans de comunicació i ha destacat que Ciutadans representa millor el centre "liberal i moderat".
La llista europea del PP i de la resta de les formacions han aparegut avui publicades al BOE.
Garrido ocuparà el lloc de Francisco Lara Casanova a l'equip taronja.
És l'"única opció" de "seguir lluitant" pel que creu, ha conclòs.
L'expresident madrileny va arribar a la butaca noble de la Puerta del Sol després de la dimissió de Cristina Cifuentes per l'escàndol del màster i la gravació del supermercat.
Era el seu número dos i es va convertir en president al maig, pocs dies abans que la moció de censura desallotgés Mariano Rajoy de la Moncloa i es convoquessin primàries en el PP.
La seva candidata va ser María Dolores de Cospedal, que va caure a la primera ronda.
Al gener, el president del PP va haver de decidir si el mantenia com a cap de llista per a la Comunitat, i no ho va fer.
Va escollir la seva amiga Isabel Díaz Ayuso, una periodista de formació sense experiència a l'Administració.
El cop de porta que no va donar aquell dia l'ha escenificat avui.
Garrido no havia informat el seu equip de l'Executiu autonòmic ni tampoc la direcció del seu ja expartit, la seu del qual va visitar ahir mateix per última vegada.
Segons fonts populars, l'expresident madrileny va firmar dilluns el document pel qual acceptava el quart lloc per a les europees, tot i que aquest hi figurava des del 16 d'abril.
"Ell havia demanat expressament anar al Parlament d'Estrasburg i va suggerir estar entre els cinc primers llocs.
A més, havia sol·licitat a Pablo Casado que inclogués algun dels seus col·laboradors en la llista autonòmica i també en alguns municipis, i el president del PP va complir els seus desitjos, apunten aquestes fonts.
Aquesta versió xoca amb la del mateix Garrido, que va afirmar que no havia trepitjat Génova 13 des de fa més d'una setmana.
La notícia va sorprendre el candidat a la Moncloa en un míting a Sevilla.
A l'acabar, el líder del PP va parlar amb el seu gabinet a Madrid i va veure en un mòbil durant uns minuts la roda de premsa que Garrido estava fent a la seu dels taronges a la capital.
Fonts de la direcció han tret ferro al fitxatge i han recordat "el mal" que ha fet a Ciutadans, segons la seva opinió, comptar amb altres exdirigents del PP com Silvia Clemente, que va perdre les primàries a Castella i Lleó entre sospites d'intent de tupinada, i José Ramón Bauzá, expresident de les Balears.
Cs havia convocat inicialment una roda de premsa amb el secretari general del partit, José Manuel Villegas, per fer l'anunci, tot i que finalment va ser Aguado qui va donar les explicacions.
En declaracions a La Sexta, Villegas ha revelat que el fitxatge es va tancar en els últims dies i que el que evidencia és que Ciutadans "cada vegada atrau més gent".
Garrido, que ja ha actualitzat la seva biografia del compte de Twitter, va deixar la presidència el passat 11 d'abril per poder anar a les llistes europees, un pas que feia després que el PP decidís que no fos el candidat a la Comunitat de Madrid.
Segons ha assenyalat en diverses ocasions l'exdirigent, a Garrido no li havia provat del tot bé la decisió de Casado.
"Tots, quan ens diuen una cosa que no és el que esperem, tenim un minut dolent, i jo el vaig tenir.
M'hauria agradat que hagués sigut bo", va arribar a admetre. |
Després d'anys de contenció en l'actualització de les ordenances fiscals, l'Ajuntament de Manresa ha comunicat a entitats i grups municipals que factors externs obligaran a un increment lineal del 2,5%, excepte per a l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), i de l'11% de la taxa d'escombraries.
Dos dels factors que desequilibrarien el pressupost municipal del 2018 -cal recordar que el del 2016 es va tancar amb 1,5 milions d'euros de dèficit - serien la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la l'impost de plusvàlua que cobren els ajuntaments si la transacció es fa amb pèrdues i la necessitat de fer front a l'operació per dotar el parc ambiental de Bufalvent d'una planta de tractament de residus.
Entre una cosa i l'altra es generaria una necessitat d'ingressos que cal cobrir i que està modelant la proposta d'ordenances fiscals que es podria portar al pròxim ple per a la seva aprovació.
Una proposta que arriba després que, per exemple, l'any passat es presentés al ple municipal una actualització d'ordenances fiscals que plantejava incrementar l'1% el gruix de taxes i impostos i es congelés la recaptació de l'Impost de Béns Immobles.
L'IBI és el més important dels impostos municipals i fa anys que una plataforma integrada per mig centenar d'entitats intenta aconseguir una rebaixa de la tributació per aquest concepte.
Per això l'increment del 2,5% de cara a l'any que ve ha estat rebut de forma «desfavorable», segons ha explicat el president de la Cambra de Comerç i Indústria, Pere Casals, que ha anunciat que en els pròxims dies es podria presentar un posicionament públic de la plataforma per a la rebaixa de l'IBI, que inclou des de sindicats i associacions de veïns fins a agrupacions empresarials, col·legis professionals i altres organitzacions associatives de la ciutat.
El president de la Cambra afirma que «no veig positiu» la proposta de l'equip de govern de CDC i ERC, perquè empreses i famílies ja han fet un gran esforç i, des del seu punt de vista, «l'Ajuntament no s'hauria de resignar i caldria buscar paral·lelament altres vies com compartir serveis o créixer en ciutadania».
Per això demanen «una alternativa amorosida» a l'increment de l'impost.
Tampoc veu de bon ull l'increment Jordi Carreras, secretari-gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Manresa i el Bages, que creu que és «un desastre, encara que el govern tingui les seves raons», perquè «portem molts anys parlant i l'impost no disminueix sinó que s'incrementa».
Carreras creu que «el govern és fort i tirarà endavant, però és bo que se sàpiga que és un increment considerable».
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
L'oligarquia de les elèctriques: contaminació, abús de preus i dependència de l'exterior
La desprotecció del medi ambient
Lluita contra el canvi climàtic i transició energètica
Biodiversitat i protecció dels hàbitats naturals
Garantia d'un desenvolupament local sostenible |
Espanya ha decidit no fer portades amb el rei Joan Carles tot i que ja només conserva el títol d'emèrit i ja no és cap de l'Estat.
L'ombra de la corrupció plana sobre la seva figura a l'Audiència Nacional amb el cas Corinna dins la trama Villarejo.
La revista Forbes calcula en 2 mil milions la fortuna del pare de Felip VI però això omple poca premsa.
Uns perquè creuen que el càlcul està mal fet i hi inclou béns immobles que són de Patrimoni Nacional.
Altres perquè sospiten que el rei ha cobrat comissions il·legals.
Qui no calla és la revista catalana El Jueves i penja una vinyeta demolidora:
Un rei al sofà en calçotets, visiblement gros i gratant-se els ous que representen dues bosses amb els títol: " contratos ocultos " i " chanchullos varios ".
Per a molts "només es toca els ous".
Ha fet més: és un home multimilionari.
La tasca del bufó de la cort és cridar que el rei va nu.
El que fa riure és que només ho assenyali el bufó: la revista El Jueves, catalana i agosarada.
Precisament avui que surt al kiosc: és dimecres. |
UPCOpenCourseWare, dipòsit de materials docents de la UPC
Com crear, enregistrar i publicar vídeos
Honestedat acadèmica i detecció de plagi
Aspectes legals de les gravacions on apareixen persones físiques
T'ajudem a publicar llibres docents
Enregistra el certificat digital al teu carnet UPC
Demana documents d'altres universitats catalanes
Originals o còpies de documents no disponibles a la UPC
Signa correctament les publicacions
Suport en l'elaboració de la bibliografia recomanada a la guia docent
Adquisició de competències informacionals
Gestiona les referències bibliogràfiques dels treballs acadèmics
6 passos perquè el TFG/TFM sigui un èxit
Busca articles, llibres, audiovisuals, revistes i més
Llibres recomanats a les guies docents de les assignatures
Accedeix als recursos de la biblioteca digital des de dins i fora dels campus
Producció docent de la UPC: tesis, TFG i TFM, llibres, revistes, e-prints i més
Cerca informació especialitzada
Llibres, revistes, tesis, fons antic i més
sobre les àrees temàtiques de la UPC
Tots els serveis de les biblioteques |
La portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat aquest dimarts que hauria de ser "normal" una reunió entre el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, i el conseller d'Assumptes i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) ha suspès aquest departament.
"Mantenir un contacte ha de ser normal com ho ha estat sempre", ha destacat en roda de premsa després del Consell Executiu després que Romeva demanés per carta una reunió a Margallo, que l'ha respost que no és aconsellable fins que el TC es pronunciï definitivament sobre el recurs del Govern espanyol contra la Conselleria.
Per a Munté, aquesta resposta "és una carta que no té més importància, que s'acull al fet de la suspensió del Constitucional per no intentar mantenir un contacte" amb Romeva.
Considera "correcte" que Romeva enviés una carta a Margallo per establir contacte, perquè la bilateralitat cal per al dia a dia dels ciutadans i per al correcte funcionament de les institucions.
Ha insistit que la cartera de Romeva és "absolutament legal i està dins del marc competencial" de Catalunya, pel que no veu arguments perquè el TC l'acabi anul·lant tal com demana el Govern espanyol.
La relació que manté cada conseller amb els ministres del seu ram és "molt diferent i avança a ritmes molt diferents en funció de cadascun" dels departaments, cosa que Munté atribueix que el Govern espanyol està en funcions.
Aquest mateix dimarts, el Govern ha aprovat el decret que adscriu la Secretaria d'Afers Estrangers i de la UE a la Conselleria de Romeva amb la nova denominació del Conselleria, un tràmit "normal" després que la setmana passada el Govern modifiqués el nom d'aquesta per la suspensió del TC.
"El decret és conseqüència del canvi per la suspensió cautelar" del TC, que el Govern ha presentat al·legacions i espera que s'aixequi com més aviat millor, ha dit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les sol·licituds s'han de presentar en el termini de 20 dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC, d'acord amb allò que estableixen les bases reguladores, l'Ordre EDU/10/2019, de 23 de gener, utilitzant el formulari de sol·licitud normalitzat que estarà disponible a l'apartat Tràmits del web de la Generalitat de Catalunya [URL].
El formulari, una vegada degudament emplenat, s'ha de presentar electrònicament des d'aquest mateix web, junt amb la documentació requerida. |
L'Ajuntament estudia crear una Àrea 51 als terrenys de l'antiga central tèrmica, emulant la mítica base nord americana
L'Associació de Joves el Cubell estrenarà un punt de prevenció i atenció a les agressions sexuals
L'Associació de Joves el Cubell convida la canalla a participar amb creacions artesanals
Repintar la placeta dels Gegants amb un mural de record a la central tèrmica, un dels principals actes per celebrar el nomenament
El Cubell, l'Ajuntament i TRACA impulsen una campanya per una festa cívica i respectuosa
Es cerca la complicitat de tots els agents implicats en l'activitat que se celebra el 19 de maig
La història mostra la manca de prejudicis que tenen els nens i nenes davant allò que els és desconegut
L'entitat escull aquest petit municipi del Garraf perquè bat el rècord en la proporció de número de perruqueries per habitant
El Cubell consolida la festa dins el calendari del municipi gràcies al seu caràcter intergeneracional
La plaça del Mercat es convertirà en l'epicentre d'una gran festa adreçada a petits i grans
Els tradicionals concerts s'han substituït per una gran festa de música amb espectacles ininterromputs
Més espectacles de circ, noves actuacions musicals i un canvi en el recorregut del correbars marquen les novetats d'aquest any
Està previst un aperitiu gratuït a la plaça del mercat per a tots els assistents
L'assemblea interna per escollir qui encarnaria el personatge s'ha resolt amb empat i l'entitat es retira del muntatge
Els actes segueixen el proper cap de setmana amb les activitats i exhibicions esportives i més concerts
L'organització valora satisfactòriament la resposta dels participants del concurs de paelles
La novena edició de la festa recupera el Concurs de Paelles que s'havia celebrat al municipi als anys noranta
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
La reducció de velocitat a 90 km/h a les carreteres convencionals entra en vigor aquest dimarts.
La modificació del Reglament General de Circulació que contempla aquesta mesura va ser aprovada en el Consell de Ministres del 28 de desembre i publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) l'endem, encara que entra en vigor després d'un mes de la seva publicació, per donar temps als titulars de les vies afectades a fer canvis en la senyalització.
Aquesta modificació preveu canvis en l'article 48 del Reglament General de Circulació referit als límits de velocitat a les carreteres convencionals per tal de reduir la sinistralitat vial i complir l'objectiu establert en l'estratgia de Seguretat Vial 2011-2020 de baixar de 37 la taxa de morts en accidents de trnsit per milió d'habitants.
Aquest canvi suposa la desaparició dels diferents límits de velocitat genrics establerts, 90 i 100 km/h per a turismes i motocicletes, en funció de si la via disposa o no de metre i mig de voral, i es redueix a una limitació general de 90 km/h.
Els canvis afectaran uns 10.000 quilmetres de vies.
Els límits de velocitat que ara es modifiquen es van fixar a principis dels anys 80, quan la xarxa viria espanyola no tenia gairebé quilmetres de vies d'alta capacitat, una situació completament diferent a l'actual.
A més, aquesta iniciativa suposa reduir la diferncia de velocitat entre els vehicles de transport de viatgers i mercaderies respecte als turismes.
Els pasos de la Unió Europea amb taxes més baixes de morts per milió d'habitants en accidents de trnsit tenen, segons dades del Ministeri d'Interior, un diferencial de límit de velocitat entre els vehicles lleugers i pesats, a les carreteres convencionals, que oscilla entre 0 i 10 km/h.
Segons diferents estudis, els vehicles que circulen a velocitats diferents de la mitjana de la via, com poden ser els camions en relació amb els turismes i les motocicletes, són més susceptibles de provocar un accident, amb una probabilitat sis vegades més elevada que si aquests vehicles circulessin a la mitjana de la resta.
A més, les velocitats de circulació més homognies afavoreixen la fludesa del trnsit.
Amb aquest canvi normatiu s'uniformitza la velocitat dels camions a les carreteres a 80 km/h, un límit que és comú en la gran majoria dels pasos de la Unió Europea.
En el cas dels autobusos, la limitació genrica de velocitat és de 90 km/h a causa de la baixa sinistralitat continuada d'aquest tipus de vehicle, que en el cas d'Espanya té una rtio de morts/tipus de vehicle (autobús) un 40% més baix pel que fa a la rtio total de la UE.
Malgrat aquesta velocitat, l'article 48 estableix una excepció a aquells autobusos que no tenen cinturó de seguretat, ats que no podran circular a més de 80 km/h.
La baixada de velocitat és una de les mesures estrella del director general de trnsit, Pere Navarro, i del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.
Durant els sis mesos de l'Executiu socialista, els dos s'han mostrat diverses vegades a favor de rebaixar la velocitat en aquest tipus de carreteres, en qu tenen lloc prop del 75% dels accidents amb víctimes.
A més, la velocitat inadequada és la causa principal en el 20% dels casos.
Per informar sobre la nova norma, la DGT va iniciar el passat 4 de gener una campanya informativa de quatre vídeos amb l'eslgan 'Menys velocitat, més vides a la carretera.
Millor més a poc a poc', que est sent divulgada a través de les xarxes socials.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Més de 600 alumnes de 5è de primària i prop d'un centenar d'alumnes voluntaris de cursos superiors de les escoles cooperatives membres de la Federació de Cooperatives d'Ensenyament de Catalunya, FeCEC, han vestit, un any més, de blau el Parc Nou del Prat de Llobregat per celebrar els 9ns Jocs Cooperatius.
L' escola Paidos de Sant Fruitós de Bages hi va participar amb 50 alumnes, que van anar acompanyats de les seves tutores, dels Coordinador del PCEE, i també de nou dinamitzadors d'ESO.
Els alumnes han practicat esports i jocs cooperatius proposats i coordinats pels professors i professores d' educació física.
Consulta el dia i hora que té lloc cada un dels examens de la convocatòria de juny
Passa un cap de setmana o unes vacances en família perfectes! |
El president de la Diputació insta els soldats a entrenar-se en aquells municipis on no hagin aprovat mocions contra la seva presència
Girona \/ Llançà.-L'Exèrcit ha anunciat que no anul·larà les maniobres previstes entre Girona i Celrà, on fins a 80 soldats faran marxa per les Gavarres, perquè són "pràctiques habituals" que fan a molts altres municipis.
Les forces armades han detallat que en aquestes "marxes d'enduriment" no s'hi inclou disparar o fer servir foc d'artilleria, sinó que els soldats s'exerciten recorrent llargues distàncies.
En paral·lel, aquest divendres hi ha hagut més veus que s'han sumat contra les pràctiques militars.
L'una, la del president de la Diputació i alcalde de Llançà, Pere Vila, que ha instat els soldats a entrenar-se en aquells municipis on no s'hagin aprovat mocions en contra de la seva presència.
"Em sembla que és de sentit comú", ha dit.
L'altra, la del conseller d'Interior, Jordi Jané, que tot i precisar que marxes militars com aquestes es fan "amb regularitat" a la demarcació, s'ha posat al costat de la demanda dels ajuntaments.
"També és cert que, en aquest cas concret, tot fa pensar que es busca un itinerari diferent", ha dit.
Resposta oficial de l'Exèrcit a les peticions –la de Celrà mitjançant ban, la de Girona via burofax urgent- perquè dilluns no facin maniobres a cavall dels dos termes municipals.
Defensa sosté que no preveu anul·lar ni aquesta ni cap altra de les marxes militars previstes als municipis de la demarcació.
Apart de la dia del dia 20 a les Gavarres, la propera de la qual se'n té constància serà el 28 a Llançà.Un portaveu de l'oficina de comunicació de la Inspecció General de l'Exèrcit ha detallat que en aquestes pràctiques anomenades "marxes d'enduriment" no es fan exercicis que incloguin disparar o fer foc d'artilleria.
Els soldats s'entrenen recorrent llargues distàncies o camins rurals amb desnivell.Segons assegura l'Exèrcit, en el cas de l'exercici de dilluns, que portarà fins a 80 soldats a les Gavarres, s'ha seguit el protocol habitual.
És a dir, informar sobre el dia que es farà la marxa tant a la Subdelegació del govern espanyol com als ajuntaments.Des de la Inspecció General de l'Exèrcit afegeixen que el tipus de vehicles rodats que porten (camions lleugers tot terreny i autobusos) són per traslladar els soldats i per a avituallament i concreten que l'impacte en el medi ambient és "mínim".No anar-hi, de sentit comúPer dilluns, ja s'han convocat dues marxes ciutadanes contra la presència de l'Exèrcit, que sortiran de Celrà i Girona i confluiran al castell de Sant Miquel.
A més, a la tarda, també s'ha convocat una concentració de rebuig davant l'Ajuntament de Celrà.Mentrestant, ja hi ha més veus que s'han sumat en contra dels exercicis militars en aquells municipis on no els volen.
La primera és la del president de la Diputació i alcalde de Llançà, Pere Vila, que ahir mateix va veure com els soldats feien maniobres al seu poble.
Vila ha recordat que Llançà va ser un dels municipis que va fer seva la moció aprovada per la Diputació, on es demanava que les pràctiques es fessin en espais estrictament militars i no als pobles.
I en aquest sentit, ha instat els soldats a desplegar-se en aquells pobles que no hagin subscrit la moció.
"Allò que hauria de fer en aquest cas l'Exèrcit és no anar als pobles que han aprovat la moció; crec que és un fet de sentit comú, que darrerament veiem que falta arreu", ha dit Vila.
"Allò que no trobem normal és que es facin a llocs com Llançà, on fa un parell de mesos vam aprovar la moció", hi ha afegit.Un recorregut buscatQui també ha parlat de les maniobres ha estat el conseller d'Interior, Jordi Jané.
El conseller ha dit, d'entrada, que les marxes militars a les comarques gironines "no són excepcionals" i es fan "amb certa regularitat".
Ara bé, en casos com el de Celrà i Girona, on "sembla que hi ha hagut un recorregut diferent", Jané també ha dit que la seva postura és clara; situar-se al costat de la demanda dels ajuntaments."Cal apel·lar sempre a la convivència i intentar fer allò que eviti situacions de conflicte no desitjat", ha dit, alineant-se amb la petició dels alcaldes Marta Madrenas i Dani Cornellà.
"És cert que, en aquest cas concret, tot fa pensar que es busca un itinerari diferent al què s'havia buscat en altres ocasions", ha subratllat.Debat a LlançàAquest dijous mateix, els militars de la base de Sant Climent Sescebes van fer pràctiques a Llançà.
Un grup de soldats va arribar-hi a les vuit del matí i, després de creuar la riera, es va enfilar cap a muntanya.
Avui també estava previst que les maniobres continuessin; de totes maneres, pel costat del poble no se'ls ha vist a primera hora del matí.La presència dels efectius de l'Exèrcit al municipi ha provocat la sorpresa entre els veïns del municipi.
Alguns ja els van veure el passat 6 de febrer i d'altres van veure arribar els combois ahir al matí.
La situació no és nova, expliquen.
Se'ls ha vist en d'altres ocasions i la proximitat a la base militar fa que la sensació no sigui del tot estranya.
Aquest és el cas d'en Jaume Simon.
En Jaume explica que els va veure arribar fa uns dies i que, fins i tot, se'ls ha trobat per la carretera en direcció a Girona.
Per a Rafael Corcoll, en canvi, la seva presència no és benvinguda.
"Em sembla que ara no és el moment oportú per la situació política que hi ha a Catalunya que tots sabem com va", afirma.
En aquest sentit, es pregunta perquè venen i diu que si l'Ajuntament diu que no volen que vinguin, el poble ha de poder dir el mateix.
Ben diferent és la posició d'en Hakim Zbair.
Originari del Marroc, diu que la presència militar és del tot comprensible i que el fet que facin exercicis a la zona dóna sensació de seguretat.
"És la primera vegada que els hi veig però està bé que la gent vegi aquestes coses perquè així la gent se sent més segura", insisteix.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
TTIP són les sigles de Transatlantic Trade and Investment Partnership, o Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió.
És un acord de lliure comerç entre els EUA i Europa que pretén eliminar aranzels, a més de canviar regulacions per fer que els productes es puguin vendre a una banda i l'altra de l'Atlàntic sense modificar-los.
La majoria dels experts consultats apunten que la negociació del TTIP és més un moviment geopolític que econòmic, sobretot per als EUA.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El regidor de la CUP-Capgirem Vic assegura que el dret a l'autodeterminació s'ha de poder exercir amb o sense "la tolerància, l'acord o el permís de l'Estat"
Londres.-El regidor de la CUP-Capgirem Vic, Joan Coma, acusat d'un delicte d'incitació a la sedició per dir en un ple municipal "per fer una truita s'han de trencar els ous" referint-se al procés d'independentista, ha explicat el seu cas aquest dissabte a Londres, en un acte organitzat per l'ANC England.
Segons Coma, "el projecte independentista no té cabuda democràticament dins l'Estat espanyol", ja que l'Estat "no el considera "legítim".
En aquest sentit, creu que la via de la desobediència es tria perquè "no hi ha cap alternativa" i assegura que el dret a l'autodeterminació s'ha de poder exercir amb o sense "la tolerància, l'acord o el permís de l'Estat espanyol".
Coma considera que el "persegueixen per independentista" però alerta que el seu cas "s'emmarca en un procés de manca de llibertat d'expressió" a l'Estat espanyol que "va més enllà de l'àmbit independentista" i cita els casos de la tuitaire Cassandra, que pot enfrontar-se a set anys d'inhabilitació per enaltiment del terrorisme o el raper Valtonyc, condemnat a tres anys i mig de presó per un delicte d'injúries a la corona per les lletres de les seves cançons.
"Cal desvincular-nos del sistema judicial el més aviat possible", assegura i creu que si l'Audiència Nacional "creies realment" que va cometre un delicte de sedició, "hauria demanat presó preventiva i no la retirada del passaport".
Per Coma, aquesta reacció "denota que el cas és polític" i que fins i tot el jutge sap "que no hi ha cas" més enllà de l'àmbit ideològic.Segons el regidor de la CUP-Capgirem Vic, l'Estat espanyol fa servir el seu cas "com a laboratori de repressió per veure quina és la reacció col·lectiva".
Un "termòmetre", assegura, que també és útil pel món independentista.
"La reacció col·lectiva està sent més que positiva; la gent no s'espanta", diu Coma i afegeix que encara que l'Estat espanyol "intenti sembrar repressió, recull solidaritat" i que recollirà "participació en un referèndum que es farà".Pel que fa a la polèmica de la frase que va portar-lo als tribunals, "per fer una truita s'han de trencar els ous", Coma assegura que "ho tornaria a fer" i que "és un procés que està fent tota la societat catalana".
En aquest sentit, lamenta que "la desobediència es tria perquè malauradament no hi ha cap alternativa" i critica la negativa de l'Estat espanyol a l'hora d'encarar un conflicte democràtic "per la via penal" i no a través del marc de l'autodeterminació.
"Si la població creu que hem de poder exercir el nostre dret a l'autodeterminació ho hem de poder fer independentment de si a l'altra banda hi ha la tolerància, l'acord o el permís de l'Estat espanyol", ha sentenciat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Per poder accedir al web, introdueix el teu correu electrònic o NIF, amb lletra, i el teu PIN del TRESC.
Si no el recordes, clica damunt d' Has oblidat el teu pin? i t'enviarem les dades al teu correu electrònic
T'hem enviat un correu electrònic amb les dades per accedir al web del TRESC.
No t'hem pogut enviar un correu electrònic amb les teves dades d'accés.
Sisplau, comproba que la informació que has introduït sigui correcte i torna-ho a intentar, escriu-nos a [EMAIL] o truca al 902 33 90 33 si tens algun dubte.
Si aquest mes d'agost no marxes de vacances, no et preocupis!
Et portem 10 propostes per fer en família durant el mes més calorós de l'any.
Tranquil/a, perquè són activitats en l locs i espais on no passareu calor i podreu gaudir d'una estona ben agradable i així, fer cultura i combatre les altes temperatures!
Us portem des de museus, passant per pel·lícules, fins a d'altres activitats culturals.
Ves amb tota la família a descobrir l'aquari més gran del món de temàtica mediterrània amb un descompte excepcional!
En els més de 14 aquaris mediterranis tematitzats, podreu descobrir espècies tan típiques de les nostres aigües com pops, daurades, sípies o estrelles de mar.
Però no només podreu veure espècies mediterrànies, sinó també exemplars exòtics i majestuosos com el peix globus o imponents com el tauró de puntes negres o el de puntes blanques.
A més, a l'espai Planeta Aqua, hi podràs trobar espècies d'aigües fredes com els simpàtics pingüins i una exposició permanent sobre les 'papallones de mar' o meduses.
I no oblidem les espècies exòtiques dels rius tropicals com ara piranyes, iguanes i arowanes, que trobaràs a l'espai 'Aigua i vida'.
El Museu d'Idees i Invents de Barcelona (Miba), ubicat en ple cor de Barcelona, promet una visita a un dels corrents de la invenció contemporània més hilarant i empàtiques pel gran públic: els invents inútils i absurds.
Aquesta cara divertida de la invenció conviu amb la miba Collection, la pedra angular del museu on el visitant podrà gaudir de la singularitat d'invents de tot el món: idees brillants, senzilles, imaginatives, practiques però que sobretot busquen la reflexió de l'espectador.
Situat al cor de Montjuïc i ben comunicat amb el centre de Barcelona, el Poble Espanyol és un espai únic que recrea l'ànima dels pobles d'Espanya.
Passejant per carrers i places amb la millor arquitectura popular del país, viuràs des de dins la gran diversitat de la nostra cultura.
De l'emoció de les festes populars a l'artesania en viu i l'art contemporani.
Una renovada experiència de cultura i oci per a totes les edats.
El Museu Egipci de Barcelona ofereix als amants de la cultura, tan petits com més grans, una col·lecció única a l'estat espanyol de peces arqueològiques dedicada al món dels faraons.
A l'exposició permanent, podràs veure i conèixer els processos de momificació a través dels estudis realitzats per especialistes en les autòpsies practicades a la 'Dama de Kemet', l'aspecte de Cleopatra VII, així com sarcòfags de diferents èpoques i materials.
Armes, vaixelles, paletes de cosmètics, miralls, mobiliari domèstic i joieria acosten al visitant a una cultura essencialment mediterrània de la qual ens sorprèn la seva contemporaneïtat.
I, parlant sobre Egipte, al CaixaForum podreu gaudir de l'exposició 'El Faraó, la imatge d'Egipte' sobre com a l 'antic Egipte la imatge d'un faraó era tan poderosa com característica.
Se'l reconeixia pels atributs reials que ostentava, fossin elements de la seva vestimenta o altres tipus de complements, com ara ceptres o joies.
Aquesta exposició proposa també una visita per als més petits en què podreu passejar per l'interior d'una tomba faraònica i fixar-vos en les pintures de les parets per inspirar-vos a l'hora de triar la roba i els atributs amb els quals vestireu al faraó.
A més, la proposta disposa d'un espai educatiu dedicat a explorar i a experimentar amb els símbols de l'antic Egipte per aprendre a identificar-los i a entendre'n el significat.
L'Alícia del país de les meravelles cau per un forat i es troba en un món de fantasia poblat per criatures extravagants.
Inspirats per l'univers de Lewis Carroll i per l'obra ' Spiral City' de Melanie Smith, podreu investigar la imatge de l 'espiral en la natura, l' art i les galàxies.
El taller girarà al voltant de conceptes com l' estranyament, l' absurd i el canvi d' escala o de format.
Així, traçareu el rastre d'una espiral efímera per filmar-ne el moviment, fareu classes de ball des de l'experiència d'allò desconegu t o llegireu el moment en què Alícia entra al món de fantasia mentre baixem per unes escales de cargol.
Els humans i les màquines' relata una història que va començar fa molt de temps.
Des que els nostres avantpassats van fabricar les primeres eines lítiques, els humans hem anat desenvolupant màquines de tot tipus que ens han permès dur a terme tasques abans impensables.
I des de fa temps, una idea ens ronda: crear un ésser humà artificial, un somni que sempre ha captivat la nostra imaginació.
En aquesta visita al CosmoCaixa podreu reflexionar sobre una relació emocionant que no sabem fins on arribarà.
Aquest mes d'agost podreu gaudir al CaixaForum d'una sèrie de pel·lícules pels més menuts al 'Petits cinèfils', un programa per educar la mirada gaudint del millor cinema.
Les pel·lícules s'agrupen en cicles monogràfics que tenen com a fil conductor un autor, un realitzador o un estudi d'animació, i pretén donar a conèixer nous estils i diferents tècniques d'animació utilitzades arreu del món.
Aquests són alguns dels films que hi podreu veure: 'Erneste & Célestine ', 'La Bella durmiente' o 'Fantasía', entre altres.
A més a més, un educador presentarà cada pel·lícula i proporcionarà les claus bàsiques i necessàries per interpretar-la i gaudir-ne de la millor manera!
Tant si ets petit com si ets gran i t'agrada la xocolata, aprofita aquest estiu per descobrir les escultures de xocolata fetes pels mestres pastissers de la ciutat: des de la Casa Batlló de Gaudí fins als personatges de Disney o Pixar.
A més, a través dels documents audiovisuals i els ordinadors tàctils us podreu endinsar d'una manera divertida en la història del cacau, des dels seus orígens a la seva arribada a Europa.
Oblida les teves preocupacions, tan és l'edat que tinguis, i ves a passar una estona inoblidable.
Et transportaràs a un món màgic i ple de noves il·lusions!
Dissabtes a la tarda els millors mags t'esperen al Teatreneu perquè puguis gaudir de l'espectacle 'Màgia kids' amb tota la família.
Marialluïsa ens va presentar en exclusiva i abans que sortís a la venda, el seu primer disc de llarga durada, 'És per tu i per mi'.
Del Més que música, aniran al Curtcircuit.
Com cada diumenge, el TRESC torna a col·laborar aquest 9 de febrer amb el programa 'Tot és Comèdia' de SER Catalunya.
En aquesta ocasió, Pepe Zapata, director del TRESC, us recomana música clàssica, cinema i activitats literàries!
Per primera vegada a tot el món, 'El quadern daurat', de Doris Lessing, tindrà una adaptació teatral.
La culpable: Carlota Subirós, que ha adaptat i dirigeix l'obra al Teatre Lliure.
A més, ho fa amb una actriu catalana que hem vist més a la gran pantalla que dalt de l'escenari: Nora Navas.
Parlem amb elles minuts abans de la roda de premsa de l'espectacle.
Si ets un amant dels mercats, això t'interessa!
D'aqui al juny, durant els caps de setmana, pots trobar un munt de mercats a la ciutat de Barcelona!
Gairebé cap dels grans èxits de la gran pantalla han passat aquest examen.
El Test de Bechdel és una prova que mesura la presència de la dona en una producció cultural, i ho fa a través de tres preguntes molt simples.
Posa't en contacte amb nosaltres
Projecte tecnològic subvencionat per: |
En el marc del programa 'diversitats', impulsat pel Servei d'Informació i Dinamització (Sedi) i en col·laboració amb l'Aula de Cinema de la Universitat de València, s'oferix durant el mes de maig un cicle de cine de temàtica lèsbica.
El dimarts 29 de maig es va tancar el cicle amb la projecció ''If These Walls Could Talk 2', pel·lícula que planteja tres històries d'amor lèsbic que tenen lloc en la mateixa casa, però en distintes èpoques i parelles de diferents generacions.
La Universitat de València s'ha sumat el dijous 26 d'abril a la celebració del Dia de la Visibilitat Lèsbica, que recorda la importància que les dones lesbianes es visibilitzen en l'espai públic, i proposa per al mes de maig un cicle cinematogràfic per a fer visible la representació de les relacions lèsbiques en la història del cine.
El cicle, que s'impulsa des del programa diversitats, tindrà lloc tots els dimarts de maig a les 18 hores al Col·legi Major Rector Peset.
Des dels seus inicis, les pel·lícules de temàtica lèsbica, realitzades amb comptagotes, han tingut més dificultats que el cine gai per a obrir-se camí en les pantalles.
En els anys noranta, l'homosexualitat és àmpliament tractada en el cine, però els films d'amor lèsbic continuaven estant invisibilitzats i no és fins a la primera dècada del segle XXI que comencen a proliferar.
Considerat durant molts anys un tema tabú, en els últims temps i, sobretot a Europa, comencen ja a ser habituals les històries de grans dones lesbianes que desafien el seu entorn per a declarar-se tal com són.
El cicle s'ha obert el dimarts 8 de maig al Col·legi Major Rector Peset amb la projecció de Walk on the Wild Side ( La gata negra, Edward Dmytryk, 1962), on malgrat la censura del codi Hays s'insinua i es deixa entreveure una relació entre una sensacional Barbara Stanwick i Capucine, i on destaca el paper d'una molt jove Jane Fonda.
La sessió següent va ser el dimarts 15 de maig, amb el film Fire ( Fuego, Deepa Mehta, 1996), primera pel·lícula índia que va mostrar de manera explícita una relació entre dues dones i que amb l'estrena va provocar violentes protestes pel fet d'obrir el diàleg sobre temes com ara la llibertat d'expressió i l'homosexualitat.
A continuació, el dimarts 22 de maig es va passar Fucking Åmål (Lukas Moodysson, 1998), pel·lícula de culte que mostra la relació de dues adolescents en una zona rural sueca, que ens permet parlar del descobriment del primer amor i de les relacions sexuals en l'adolescència.
Finalment, el dimarts 29 de maig s'exhibí If These Walls Could Talk 2 ( Mujer contra mujer, Martha Coolidge, Anne Heche, Jane Anderson, 2000), que planteja tres històries d'amor lèsbic que tenen lloc en la mateixa casa, però en distintes èpoques i parelles de diferents generacions.
Totes les pel·lícules s'exhibiran en versió original subtitulada en castellà i aniran precedides d'una presentació.
A més, en acabar cada pel·lícula se'n farà un breu col·loqui. |
Els Marrecs de Salt preparen aquest mes de juliol i la Festa Major de Sal t amb la campanya «Enfaixem Salt».
L'activitat consistirà a unir la plaça on aixequen els castells cada any amb el seu local d'assaig amb una c adena gegant de faixes de 700 metres de longitud.
Serà aquest divendres, a les set de la tarda, i serveix per simbolitzar la suma de petits esforços per aconseguir els objectius. |
Conferència biotecnologia marina
Acquafredda di Maratea (Itàlia), del 20 al 26 de juny de
Inscripció fins el 25 d'abril de 2010
La Fundació Europea de la Ciència (ESF) i
conferència per a promoure l'excel·lència científica en el
camp de la biotecnologia marina, fent èmfasi en la innovació
i la visió de futur de la biotecnologia marina a Europa, que
està canviant des de l'explotació cap a la sostenibilitat.
Els temes del programa de la conferència són:
Les persones interessades en aquesta conferència poden
consultar tota la informació al web:
Aquest missatge ha estat distribuït a la llista EUROAGROBIO
[EMAIL] amb el següent text: subscribe EUROAGROBIO Nom Cognoms.
Per a cancel·lar la subscripció,
[EMAIL] amb el text: signoff EUROAGROBIO.
OPER Universitat de València - Carrer Menéndez y Pelayo, 3 Telf. |
El fenomen d'Alexandria Ocasio-Cortez arriba aquest dijous a Netflix amb A la conquista del Congreso, un documental que explora l'insòlit ascens d'aquesta jove llatina que, amb una campanya sense grans mitjans però centrada en la comunitat i la mobilització veïnal, es va convertir en congressista per Nova York.
Amb els ulls com plats i la mà tapant-se la cara com si no hi donés crèdit, la imatge d'aquesta noia progressista de vint-i-tants anys va fer la volta al món el juny del 2018 quan va derrotar en les primàries demòcrates Joe Crowley, un reconegut i veterà congressista que feia gairebé 20 anys que tenia el seu escó.
Ocasio-Cortez, aquest huracà que es va convertir així en un símbol de la nova esquerra als Estats Units, és, a més de tota una sensació a les xarxes socials.
Però A la conquista del Congreso no mostra la congressista que és avui, sinó que relata el peculiar, enrevessat i sorprenent camí que la va portar fins a la Cambra Baixa.
"Perquè una de nosaltres ho aconsegueixi hem d'intentar-ho cent".
Emoció i orgull al veure Alexandria Ocasio-Cortez lluitant per trencar el sostre de vidre.
'A la Conquesta del Congrés' ja està disponible. pic.twitter.com/GGvfY4fr5F
Guanyador del premi del públic al millor documental nord-americà al Festival de Sundance, A la conquista del Congreso gira entorn d'Ocasio-Cortez, tot i que, en realitat, explica també les històries de tres altres dones que van desafiar els clixés tradicionals de la política i que van batallar en les primàries del 2018 contra demòcrates molt assentats en el poder.
Es tracta d' Amy Vilela, que va intentar entrar al Congrés per Nevada; Cori Bush, que va fer el mateix a Missouri; i Paula Jean Swearengin, que va participar en les primàries de Virginia Occidental al Senat.
A elles i a Ocasio-Cortez els unia la falta d'experiència política, la limitació de recursos i l'escassetat de recolzaments dels sectors més poderosos, però també l'entusiasme per construir candidatures progressistes basades en la classe treballadora i els més desfavorits.
"Totes quatre tenien raons molt personals per fer el que van fer i per enfrontar-se a maquinàries polítiques consolidades", ha dit Rachel Lears, directora del documental, al portal Refinery29.
"Requereix un coratge extra participar en una campanya en la qual no s'espera ningú –ha afegit la realitzadora–.
Van haver de recórrer a les seves experiències personals de pèrdues i adversitats per tenir el coratge i la fortalesa de fer això".
En el cas d'Ocasio-Cortez, A la conquista del Congreso ofereix un revelador i il·lustratiu relat de la jove abans que fos coneguda pel gran públic.
D'aquesta manera, apareix treballant com a cambrera en un bar, voltant de dalt a baix pels carrers del Bronx i Queens a la recerca de vots, repartint pamflets als seus veïns i compartint dubtes amb la seva família i parella sobre si està fent el correcte.
"Si fos una persona normal i racional, hauria abandonat aquesta candidatura fa molt temps", confessa Ocasio-Cortez al començament del film.
La seva campanya, amb un entusiasme i il·lusió molt refrescants, va apostar per diferenciar-se clarament de les elits i el clientelisme polític.
Per lluitar contra els de dalt, ella estava amb els de baix; en lloc d'estar del costat de les corporacions i els poderosos, donava la mà a immigrants i treballadors; i, en comptes de buscar el suport de l' establishment i la vella guàrdia demòcrata, preferia visitar els seus votants porta per porta i obrir forat a noves veus en la política.
Soc bronxite de tercera generació.
Soc llatina, soc boricua, soc descendent dels indis taïnos, soc descendent d'esclaus africans.
Però hem d'estar a l'altura d'aquesta promesa", assegura en un altre moment del documental.
Així mateix, A la conquista del Congreso reflecteix els problemes i crítiques que pateixen especialment les dones a l'endinsar-se en l'esfera pública.
Ni tan sols sé que és ser marxista.
I que semblo russa, que torni al meu país, Mèxic...
El final feliç només es va donar per a Ocasio-Cortez, ja que la resta de protagonistes del documental van perdre les seves primàries.
Però al marge d'aquestes històries concretes A la conquesta del Congrés també ajuda a entendre el context de l'esquerra després de la inesperada victòria de Donald Trump en les presidencials, la influència de moviments com ara Occupy Wall Street i el pes d'una joventut mobilitzada i preocupada per assumptes com ara l'educació i la sanitat públiques i la lluita contra el canvi climàtic. |
Reivindica l'acord amb la formació que lidera Iceta: "El moment no està com per dispersar el vot"
Units per Avançar --hereu de l'extinta Unió-- ha defensat el pacte electoral amb el PSC de cara a les eleccions del 21 de desembre pel "moment excepcional" de la política catalana.
Ho ha explicat en una entrevista d'Europa Press, en la que també ha dit que el partit no preveu reeditar aquest pacte de cara a futurs comicis i que es prepara per concórrer en solitari a les municipals del 2019.
De fet, Espadaler ha explicat que Units té "la mirada molt posada en les municipals del 2019" i fins i tot ja ha definit algunes candidatures, si bé no ha volgut revelar quines.
Espadaler ha assenyalat que Units beu d'antics membres d'Unió, però també de CDC i, sobretot, de "professionals que no vénen de la política però que estaven farts de criticar-la i han sentit la necessitat de fer alguna cosa".
Si bé la formació presidida per Oriol Molins vol concórrer en solitari als comicis municipals, no descarta que es puguin aconseguir pactes electorals "sempre sobre la base de programes i propostes" que siguin compartits amb altres formacions.
L'aspiració de la formació és "presentar el màxim nombre de candidatures possibles, des de la modèstia", en les eleccions municipals, i ara com ara se centra en aquest escenari.
"Que puguem trobar-nos amb gent del PSC en determinats entorns no ho descartem, però tampoc ho busquem, igual que amb altres partits", ha destacat Espadaler, que serà el 'número 3' de la llista del PSC per als comicis del 21 de desembre després d'arribar ambdues formacions a un pacte exclusiu per aquestes eleccions.
Insisteix que el pacte amb el PSC és pel "moment excepcional del país: cal ampliar l'espai central.
La nostra proposta és catalanista, no independentista i transformadora".
Considera que el catalanisme "s'ha quedat reduït a l'independentisme" i que molts votants catalanistes s'han quedat orfes i ara veuen en la candidatura del PSC una oportunitat.
"CDC va passar a ser una eina útil només per als independentistes i, en mans de qui s'ha deixat a qui no ho som ni volem determinats peatges, com la fractura social i econòmica?", s'ha preguntat.
Segons el seu judici, el PDeCAT "ha deixat un cràter de representació" que ara ocupa la candidatura del PSC amb Units des de la centralitat catalanista i el desig de transformació.
L'extinta Unió, amb Espadaler al capdavant, va aconseguir més de 100.000 vots en els últims comicis autonòmics --insuficients per obtenir representació--, i Espadaler destaca que "ara el moment no està com per dispersar el vot".
També augura que s'està produint un canvi d'etapa política i que cada vegada seran més habituals els pactes entre partits diferents: "El món és complex i no tornarem a veure grups de 70 diputats que passen el corró.
Se'ns exigeix a tots més capacitat d'escolta i identificar denominadors comuns".
Reivindica, per exemple, l'últim govern alemany en el que es van unir socialdemòcrates i democristians, i recorda que Units manté vincles amb els democristianos europeus a través de la fundació Konrad Adenauer: la importància d'aquesta "homologació internacional es pot posar al servei del país".
Preguntat per antics companys de files de CiU com l'exconseller Santi Vila (PDeCAT), ha dit que els respecta i que els hagués aconsellat desvincular-se del Govern cessat molt abans.
"Santi Vila és un animal polític, però hi ha animals que hivernen", ha ironitzat Espadaler, i ha augurat que a Vila li queda molta carrera política per fer, a diferència de l'expresident Artur Mas, que considera que ja l'ha completat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Inici / La Diputació de Lleida renova l'aportació anual a la UNED de Cervera i de la Seu d'Urgell
La corporació aporta 200.000 euros a la UNED de Cervera i 70.000 euros més a la UNED de la Seu d'Urgell per al manteniment dels centres universitaris i l'activitat que desenvolupen
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha rebut aquest dimecres el vicerector de la UNED de Cervera, Antonio Fernández, i la vicerectora i directora del Campus de Catalunya i Balears de la UNED, Mercè Boixareu, per renovar l'aportació anual que la corporació fa al centre educatiu.
D'aquesta forma, la Diputació de Lleida aportarà 200.000 euros a la UNED de Cervera i 70.000 euros més a la UNED de la Seu d'Urgell per contribuir al manteniment dels centres universitaris i a l'activitat que desenvolupen.
La Diputació de Lleida forma part del patronat de la UNED de Cervera i de la Seu d'Urgell.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Més d'un 30% de la producció que es fa a Lleida s'exporta a l'estranger per això es considera important que a la fira vingui gent de fora per intercanviar experiències
Mollerussa.-Fira de Mollerussa i els fabricants de maquinària agrícola Femel i Apricma han renovat per tres anys més la col·laboració en aquest cas enfocada, principalment a potenciar la internacionalització del certamen de Sant Josep, que enguany celebra la 144a edició.
El president de Apricma, Eduard Abella, ha destacat que les empreses de Lleida que fabriquen maquinària agrícola estan a 'l'elit' del sector i que actualment, més del 30% de la producció se'n va a fora.
És per aquest motiu que ha remarcat la necessitat de fer que fires com la de Sant Josep comptin amb presència internacional així com també que és bo que des d'aquí es vagi a fora per intercanviar experiències.
L'alcalde de Mollerussa i president de la fira, Marc Solsona, ha destacat que la renovació de l'acord per tres anys dóna 'tranquil·litat' a la Fira de Sant Josep i ha elogiat els fabricants pel fe que en temps 'd'incertesa' sempre han confiat amb el certamen.
Abans la renovació de la col·laboració entre els fabricants i la fira es feia any a any però aquesta vegada s'ha decidit planificar a tres anys vista.
Segons Solsona, dels més de 280 expositors que participen a Sant Josep entre 40 i 50 hi assisteixen de la mà de Femel i Apricma, per la qual cosa, ha remarcat que la 'fortalesa que aporten s'ha de tenir en compte'.De la seva part, el director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, ha mostrat la predisposició des de l'ens firal de donar 'un cop de mà' als fabricants de maquinària a l'hora de potenciar la recerca de mercat exterior per tot el món.
Així mateix, ha assenyalat que el conveni ha servit per incorporar membres d'aquestes dues patronals al comitè organitzador de la fira i que això serveix per 'veure algunes necessitats que ens fan falta'.Eduard Abella ha explicat que una manera d'internacionalitzar el certamen de Sant Josep d'aquest any serà a través de la visita del cònsol de Polònia, un país on l'agricultura té unes característiques molt similars a les Catalunya.
Els fabricants volen establir-hi relacions, de la mateixa manera que consideren que seria bo que des de la fira s'observés i es visitessin altres fires similars a d'altres països.
Segons Abella, les fires com les de Sant Josep han evolucionat en el sentit que ara són més un punt de trobada entre fabricants, comerciants i compradors, que no un punt exclusivament de venda.La 144 Fira de Sant Josep començarà el proper dijous dia 17 de març i s'allargarà fins al diumenge 20.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, serà el responsable d'inaugurar el certamen, que també comptarà amb una nostrada presència de consellers del Govern com la d'Agricultura, Meritxell Serret, que clausurarà la fira; el de Territori, Josep Rull, que presidirà el sopar de l'expositor, i la de Governació, Meritxell Borràs, que presidirà el dia de la comarca.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els pacients firmen consentiments informats i documents que fan referència a la protecció de dades
L'Hospital de Campdevànol és el primer centre del sistema sanitari públic (Siscat) que implanta tauletes tàctils per a la signatura de documents amb informació de salut a Catalunya.
Concretament, utilitza la signatura biomètrica per als documents que fan referència a la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) i als consentiments informats.
La implantació de l'eina arriba sis mesos després que l'hospital posés en marxa una prova pilot per digitalitzar alguns procediments de signatura de documents rellevants.
La iniciativa va començar al servei de cirurgia i es preveu que estigui totalment implementat a finals d'any.
La prova pilot va donar bons resultat i va permetre firmar més de 700 documents, l'hospital va decidir donar continuïtat al projecte i ara s'està preparant el desplegament a tots els serveis del Centre.
Es preveu que el sistema estigui totalment implantat al finalitzar el 2015.
Amb aquets sistema, els pacients signen els documents en una tauleta tàctil en lloc de fer-ho en un paper imprès.
Després, aquests documents digitals són emmagatzemats de manera segura a la història electrònica del pacient.
Si cal, es poden imprimir en paper, però la idea és evitar el consum innecessari d'aquest material.
El mecanisme utilitzat permet una identificació segura.
Registra dades biomètriques, com la velocitat de traç, l'angle o la pressió, característiques que aporten validesa legal a la signatura.
A més, el document queda tancat per un certificat amb una clau privada, amb informació temporal de la signatura, garantint així que el document no es pot modificar.
D'aquesta manera, es garanteix la seguretat de les informacions i, alhora, es fomenta l'eficiència i la sostenibilitat amb la reducció de l'ús del paper.
Tal com explica el doctor Joan Grané, director gerent de l'Hospital de Campdevànol, "el sistema utilitzat garanteix la seguretat de les informacions i el seu emmagatzematge, aspectes que són prioritaris per a l'Hospital".
A més, destaca que aquest sistema "podria servir per a 7.000 documents anuals relacionats amb el consentiment informat i la LOPD".
L'Hospital de Campdevànol aposta des de fa temps per potenciar l'ús de les TIC.
En aquest sentit, a finals de 2008 es va començar a treballar en la Història Clínica Digitalitzada Compartida i, actualment, un 95% dels documents del Centre estan digitalitzats.
Per desenvolupar la firma biomètrica, l'Hospital de Campdevànol ha comptat amb la col·laboració de l'empresa Validated ID i la supervisió de la Fundació TicSalut, de la Generalitat de Catalunya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com a investigat per al pròxim 6 de novembre el conseller d'Interior, Miquel Buch, acusat d'un delicte de desobediència per promoure l'1-O entre els alcaldes quan presidia l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
Buch és el primer conseller del Govern actual que està cridat a comparèixer davant del TSJC.
A més de Buch, el magistrat del TSJC Jordi Seguí ha citat per al mateix dia l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras, per interrogar-la en qualitat d'investigada.
Ella mateixa n'ha informat a través de Twitter, on ha publicat el document de citació del jutge.
"Querella per fer política, per expressar públicament el suport al referèndum", denunciava al seu tuit.
Citada a declarar el 6 de novembre a les 10.00 al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.
Querella per fer política, per expressar públicament el suport al referèndum. pic.twitter.com/FgpbE5yFM7
El TSJC havia enviat al febrer la causa al Tribunal Suprem, però el magistrat instructor de l'alt tribunal Pablo Llarena va rebutjar la seva competència per investigar-la.
La investigació deriva de la querella per desobediència que la fiscalia va presentar al setembre de l'any passat i es tramita al TSJC perquè Buch, com a conseller, és aforat.
El TSJC va admetre a tràmit la querella per desobediència i va acordar citar-los a declarar com a investigats, encara que sense fixar una data, a l'espera que la resolució fos ferma.
Quan el Suprem va assumir la causa per rebel·lió contra els líders independentistes, el TSJC li va remetre la investigació sobre Buch i Lloveras, per evitar "resolucions contradictòries" i possibilitar "la investigació i enjudiciament conjunt" del cas relatiu al procés sobiranista.
Segons l'exposició raonada que Seguí va enviar a Llarena, Lloveras i Buch van enviar un correu electrònic als alcaldes de Catalunya minuts després d'haver-se aprovat la llei del referèndum, on se'ls indicava que havien de procedir a confirmar la disponibilitat de locals de votació, i els facilitaven un model de decret d'alcaldia per mostrar el seu suport polític al referèndum.
Tot i la suspensió del referèndum per part del Constitucional, el 10 de setembre Lloveras va enviar un altre correu als associats amb un informe elaborat pel col·lectiu Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local per la Independència (SITxCAT) sobre l'1-O, que concloïa que el dret internacional empararia l'actuació dels funcionaris que desobeïssin el TC i complissin la llei catalana.
El 12 de setembre, Lloveras i Buch van enviar un tercer correu amb el nom de "Material de campanya pel Referèndum de l'1 d'octubre", que contenia el model de dos cartells de foment de la participació i, en el cas de l'AMI, un que demanava el vot afirmatiu. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El programa de senderisme encara té programades rutes per a la setmana que ve
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El programa de senderisme Entre Muntanyes, impulsat per la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida i la Mancomunitat de l'Alcoià-Comtat, continua aquest cap de setmana amb propostes per la nostra comarca.
Dissabte dia 8, la ruta proposada correspon a Montaverner, amb un recorregut que eixirà a les 9.00 de la porta de l'ajuntament i passarà per algunes fonts com la de Maties, la de l'Anglés o la de Ca Blanc, entre més.
El passeig recorrerà hortes amb aigües subterrànies que afavoreixen l'aflorament de brolladors naturals i fonts canalitzades.
La ruta és de 5,7 quilòmetres i una hora i mitja de duració aproximada, amb un nivell de dificultat baixa.
L'eixida serà també a les 9.00, des de la plaça del Palau, amb un trajecte de 10 quilòmetres, quatre hores i dificultat mitjana, que discorrerà per punts com la senda de l'Alt de la Solana, la Foia Redona o la Basseta Roja.
Par assistir a les rutes cal inscriure's, fins dijous, a través del formulari del web https://goo.gl/t3RqUn o del codi QR inclòs als cartells.
La setmana que ve encara hi haurà rutes per Ontinyent i Atzeneta d'Albaida.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Els mitjans de comunicació que acostumen a beneficiar-se de les filtracions sistemàtiques del ministeri de l'Interior han centrat l'atenció del Fernandezgate en un aspecte que sempre menyspreen: la responsabilitat dels que han gravat -oh, quin crim!- i dels que han filtrat -oh, quins designis espuris-, quan no tenen mai en compte cap dels dos aspectes quan ells fan, amb plaer, de bústies de Fernández Díaz i dels seus homes.
Així, des del ministre de l'Interior, passant per l'encara director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, i acabant per Mariano Rajoy -que, segons deia el ministre a la gravació, "ho sap", en referència al pla de guerra bruta- han coincidit a plantejar la gravetat en el fet que es gravés el ministre al seu despatx.
Però, qui és el responsable dels fets?
Qui podia evitar que el ministre fos gravat al seu propi despatx?
Per què no va funcionar el sistema de protecció?
Els responsables són el mateix ministre i el seu equip.
¿No tenen inhibidors per garantir que no es pugui gravar una conversa amb el ministre al seu despatx?
Esclar que n'hi ha. Per què no es van posar en funcionament?
Si és així, la cúpula policial o el director adjunt operatiu, Eugenio Pino; el seu cap de gabinet, José Ángel Fuentes Gago; alguns adscrits a aquest departament, com José Villarejo, o el cap d'Assumptes Interns a l'època, Marcelino Martín de Blas, coneixien l'existència de la gravació.
Diguem que per norma, tret d'algunes excepcions, no es grava.
Suposem que va gravar-ho tot conscientment per protegir-se.
Quin sentit tindria la filtració?
Per tant, si va gravar no tindria sentit que difongués la gravació.
Això ens porta a una tercera possibilitat.
Que el seu telèfon estigués preparat per gravar sense que ell en fos conscient.
Segons m'ha dit De Alfonso, ell va entregar el telèfon a Fuentes Gago, un bon amic amb qui estiueja a Santander, perquè la Policia el revisés davant possibles punxades telefòniques.
La Policia, doncs, podria haver monitoritzat el telèfon per gravar les converses.
I com que De Alfonso afirma que va entregar el mòbil tres o quatre vegades perquè el revisessin, la mateixa Policia podia haver extret la gravació i haver-ne fet una còpia.
Per tant, si es descartés l'autogravació amb micròfons al despatx i s'accepta que, tot i que gravés, De Alfonso no tenia raons per filtrar, ens situem a la cúpula policial.
I aquí el que hi ha és el següent: l'octubre del 2014 tots anaven al mateix vaixell.
Tots estaven d'acord que del que es tractava era de recol·lectar porqueria contra el sobiranisme.
Però des de llavors ha plogut molt.
Tot això sense mencionar les depuracions de comissaris de policia judicial i caps de la UDEF.
Fa la impressió que eren massa els que coneixien l'existència de les gravacions del 2014, alguns dels quals podrien haver sucumbit a la temptació de crear un nou 11-M.
La june-surprise, la sorpresa de juny, abans del 26-J.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, ha demanat aquest dimarts que l'executiu català que resulti de les eleccions del 27 de setembre se centri a governar: "No entenem la composició d'un govern només per sensibilitats".
En una entrevista de Rac 1 recollida per Europa Press, ha incidit que, en cas que hi hagi un pronunciament majoritari a favor de la independència a les urnes, "s'obriria un procés que pot durar anys", i que la seguretat jurídica és indispensable.
Ha alertat que si no es governa hi haurà un "càstig dels mercats", tot i que ha recordat que el president de la Generalitat, Artur Mas, sempre ha afirmat que actuarà dins de la legalitat, de manera que ha opinat que el procés no afectarà l'economia de manera immediata.
El líder de la patronal catalana també ha considerat que el discurs de la por no és el camí: "Crec que amb la por no guanyarem res.
El diàleg, la negociació i el pacte és el que cal recuperar".
Ha insistit en la seva posició a favor del pacte fiscal per a reequilibrar la deficiència d'inversions estatals a Catalunya, ha criticat que està arribant "gent a la política que després són governants que no tenen una formació", i ha advocat per una reforma que elimini les diputacions a Catalunya o bé el Senat a Espanya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Pol Lorente va tornar d'Egipte el 15 de juliol i, una setmana després, va dirigir el primer entrenament com a nou preparador físic del San Fernando CD Isleño, equip gadità de Segona B que inicia un projecte a mig termini per pujar a Segona A. El berguedà va jugar quatre cursos als equips base del Reial Madrid.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
L'alcalde de Molins de Rei Joan Ramon Casals, el Gerent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Ramon Torra, i el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, han visitat aquest migdia la planta de triatge de Molins de Rei, després de les àmplies remodelacions i actualitzacions que s'hi han fet durant els últims mesos.
Està previst que la instal·lació estigui en funcionament al 100% a partir del proper dilluns, 19 de gener. |
Director d'orquestra nascut als Estats Units i nacionalitzat francès. |
L'informe dels enginyers subratlla que "és necessari" aixecar una subestació per alimentar el tren d'alta velocitat en aquest punt
Girona.-L'estudi encarregat per la Generalitat conclou que hi ha fins a sis alternatives diferents per evitar construir el polèmic ramal de la MAT a Riudarenes (Selva).
L'informe, que porta el segell del Col·legi d'Enginyers, detalla tant els pros com els contres de cadascun d'aquests traçats, però no va més enllà.
És a dir, no es posiciona obertament per cap d'ells.
Les alternatives al ramal que ha projectat Red Eléctrica, que tindrà 17 quilòmetres i passarà pel mig de les Guilleries, són diverses: des d'estendre una nova línia de 400 kV que surti de la subestació de la MAT a Bescanó (Gironès) fins a reforçar la tensió de línies existents de 132 kV i elevar-les fins als 220.
L'informe, al qual ha tingut accés l'ACN, sí que deixa però dues coses clares.
La primera, que és necessari construir una subestació per alimentar el TAV en aquest punt, i que Riudarenes és "el lloc adequat" per situar-la.
I la segona, que soterrar el ramal de la MAT és gairebé inviable i suposaria una inversió "faraònica".
L'estudi del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) conclou que hi ha alternatives al ramal dels 400 kV.
Aquest tram és l'última peça que falta per completar el projecte de la MAT a les comarques gironines.
Si més no, el que vol tirar endavant Red Eléctrica.El futur ramal neix a l'alçada de la torre 134 del tram Sentmenat-Bescanó.
Des d'aquí, passa pel mig de les Guilleries fins arribar a Riudarenes, on enllaçarà amb la futura subestació dels 400 kV i amb la d'Adif (que servirà per alimentar el TAV i que ja està aixecada d'ençà del 2013).
En total, el ramal tindrà 17,5 quilòmetres i 41 torres.L'informe del COEIC, fet per encàrrec de la Generalitat, deriva de la fèrria oposició (tant territorial com institucional) que ha despertat el projecte.
L'estudi, que té un total de 111 pàgines, analitza entre d'altres la necessitat del ramal dels 400 kV, si és possible soterrar-lo i si hi ha més alternatives que no passin per aixecar torres de la MAT al mig de les Guilleries.La subestació del TAV, necessàriaD'entrada, l'informe del COEIC ja deixa clar que cal garantir un nou punt de subministrament elèctric a la línia d'alta velocitat.
I que Riudarenes és "l'emplaçament idoni" per a la nova subestació del TAV.
Des d'aquí, recullen els enginyers, s'injectarà energia a 64 quilòmetres de línia (35 en sentit Barcelona i els 29 restants, en sentit Figueres).Ara bé, el COEIC també assegura que és "sorprenent" que tant Red Eléctrica com Adif subratllin que l'alimentació a Riudarenes s'hagi de fer amb 400 kV.
L'informe, de fet, recorda que entre Madrid i la frontera francesa el TAV rep energia de subestacions de 220 kV i, per això, recomana a l'Estat que revisi la planificació que va fer per a Riudarenes, perquè potser s'ha "ultrapassat".El soterrament, faraònicA partir d'aquí, l'estudi se centra en analitzar el projecte de ramal que proposa Red Eléctrica.
L'informe diu que, "des del punt de vista tècnic", aquest tram aeri dels 400 kV "és una bona solució", però no amaga que presenta "importants problemes sociològics i d'acceptació local".El COEIC també analitza si seria possible soterrar el ramal de la MAT a Riudarenes.
I conclou que pràcticament fer passar els 400 kV per sota terra seria inviable.
D'entrada, perquè "la morfologia del terreny, amb fort pendent i excessivament rocallós" impossibiliten excavar les rases per on hauria de passar el cable.
Segons recull l'estudi, això obligaria a refer el traçat "per terrenys més favorables", cosa que podria comportar que el soterrament tingués fins a 40 quilòmetres, suposés una "inversió faraònica" i el cost de construcció s'arribés a multiplicar per 10 (un cost que s'hauria de repercutir a la factura elèctrica).
Però apart d'això, el COEIC també indica que soterrar el ramal generaria "inconvenients i problemes d'operació", perquè en cas d'avaria, seria molt difícil reparar-la.Fins a sis alternativesUn cop fetes aquestes consideracions, l'informe del COEIC entra de ple a analitzar les alternatives al ramal del 400 kV.
I arriba a identificar fins a sis escenaris diferents, que permetrien garantir el funcionament del TAV i alimentar la Costa Brava Sud sense necessitat d'haver d'aixecar fins a 41 noves torres de la MAT a la comarca de la Selva.
Les alternatives són diverses i, per a cadascuna, els enginyers n'identifiquen els pros i els contres.
Dos dels escenaris possibles tenen com a punt de partida la subestació de la MAT a Bescanó.
Des d'aquí, es proposa estendre una nova línia que arribi fins a Riudarenes.
En un cas, l'estesa tindria 400 kV; en l'altre, 220.Els enginyers indiquen que això permetria reduir l'afectació de la línia sobre el paisatge.
I que a més, part de les noves torres (tant si fossin de 400 com de 220 kV) es podrien compactar amb l'estesa de 132 kV Juià-Salt-La Roca que ja passa per la zona.
L'informe del COEIC també indica, però, que a l'alçada de l'aeroport Girona-Costa Brava, la nova línia s'hauria d'allunyar de l'equipament o bé passar soterrada en aquest punt.
La tercera i la quarta alternatives se centren en augmentar la tensió de l'actual línia de 132 kV Juià-Salt-La Roca i passar-la a 220 kV.
Bé sigui a tota la línia, bé sigui només en algun dels circuits (per exemple, reforçant Riudarenes a través de Sant Celoni i la Roca).
En aquests casos, l'informe del COEIC subratlla que la subestació de Riudarenes podria injectar energia al TAV sense que "fos necessari portar-hi tensió de 400 kV" i que, de retruc, "es reforçaria la xarxa de distribució de la zona" (és a dir, s'asseguraria el subministrament a llars i empreses amb aquest reforç).
Com a contrapartida, però, l'informe diu que per executar aquestes solucions caldria parlar amb Endesa (perquè les línies sobre les quals es vol actuar depenen d'aquesta companyia).Per últim, les dues últimes alternatives al ramal de la MAT preveuen alimentar la subestació de Riudarenes a través de línies de 110 i 132 kV.
Per això, es vol connectar-la amb traçats ja existents o, en cas que fos necessari, aixecar una nova línia de 132 kV que sortiria de la subestació de Sant Celoni i aniria fins a la de Riudarenes.
Com a avantatge el COEIC diu que la inversió seria "molt reduïda", però ja alerta que caldria estudiar "molt bé" si la xarxa podria dona resposta a les necessitats del sistema.
L'informe del Col·legi d'Enginyers concreta cadascuna de les sis alternatives en detall, però no va més enllà.
És a dir, l'estudi no es mulla a l'hora d'escollir-ne una o altra (entre d'altres, perquè Red Eléctrica no ha ofert prou documentació al COEC com per poder comparar-les).
"Amb la informació de què s'ha disposat per a l'elaboració d'aquest informe, el COEIC entén que per pronunciar-se sobre la viabilitat tècnica de qualsevol de les alternatives esmentades, es requerirà una anàlisi aprofundida, des dels punts de vista tècnic, jurídic i administratiu", recull l'informe.L'estudi encarregat per la Generalitat també posa sobre la taula que tant el ramal de la MAT a Riudarenes com la subestació associada dels 400 kV es troben "en un estat molt avançat de tramitació".
I conclou que qualsevol alternativa al projecte de Red Eléctrica "significaria, amb tota probabilitat, l'inici d'un nou procés administratiu".Sense connexió internacionalTotes les alternatives estudiades pels enginyers, però, tenen un nexe en comú en relació al projecte de Red Eléctrica: que mantenen la qualificació d'interconnexió internacional per al tram de 400 kV entre Vic i Bescanó.
I és que, com subratlla el COEIC, si s'arriba a fer el ramal de Riudarenes tal com està plantejat ara, això es perdrà.Per aixecar el ramal, un dels dos circuits de 400 kV compresos al tram Vic-Bescanó s'hauria d'obrir a l'alçada de la torre 134.
Des d'aquí, es faria una connexió amb el nou ramal de la MAT que arribaria fins a Riudarenes.
Però aquesta subestació (a diferència de la de Bescanó o la futura de Sant Julià de Ramis) no seria "cap nus de transport mallat", recullen els enginyers.
És a dir, que a Riudarenes només hi arribaria el ramal dels 400 kV, però no hi hauria cap altra línia d'alta tensió que ho reforcés.
Atenent al què disposa el Ministeri i Red Eléctrica, això suposaria –recull l'informe- que fins a Bescanó la MAT perdés la qualificació de connexió internacional i tirar enlaire part de la inversió que ha costat construir la línia.
Aquest dèficit només s'arreglaria, explica el COEIC, si es fes arribar una línia de 220 kV (addicional al ramal de la MAT) fins a la subestació de Riudarenes, perquè aleshores aquest punt quedaria mallat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les regidores de Turisme i Participació, Laura Moreno i Dolors Vilalta respectivament, a la roda de premsa de presentació del projecte Foto: Isaac Muntadas
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
És llicenciat en Ciències Polítiques i de l'administració, així com en Sociologia amb un màster en gestió i dret local.
Ha treballat com a auxiliar administratiu a l'Ajuntament de Roses, adscrit a l'àrea d'enginyeria i serveis de medi ambient.
Fou també alcalde de Sant Pere Pescador de 2007 a 2015.
De cara a aquesta legislatura, Jordi Martí vol continuar treballant per les comarques gironines, i seguir en la lluita contra la repressió, la defensa dels drets civils i polítics i del dret d'autodeterminació. |
Ramon Piqué, de l'Associació Memòrica contra la Tortura
Els promotors del documental Operació Garzón contra l'independentisme català han fet una crida per aconseguir "el màxim de mecenes possibles" per completar un treball de "màxima qualitat".
Llibertat.cat i Zeba, al capdavant de la iniciativa, han reclamat "incrementar els suports i el finançament per poder millorar aspectes tècnics com els treballs de postproducció".
Quan manquen uns dies per finalitzar el termini per fer aportacions, els promotors del documental han garantit "projeccions arreu dels Països Catalans i traducció en altres idiomes" per "difondre el documental a l'estranger" si se superen els 9.000 euros en concepte de micromecenatge.
Ramon Pique, membre de l'Associació Memòria contra la Tortura, ha indicat que "guanyar el futur com a poble passa també per recuperar la memòria que ens han volgut amagar.
Projectes com aquest són necessaris per recuperar la memòria de la nostra història més recent, per això donem el nostre suport i animem a tothom a fer aportacions i a col·laborar-hi!"
Piqué ha manifestat que "durant molts anys, la repressió contra l'independentisme català ha estat amagada rere un gran mur de silenci imposat per les estructures de l'estat espanyol i sovint amb la complicitat de les forces autonomistes del país.
Una repressió que ha comportat presó, tortura i exili a molts catalans".
El filòsof Josep Maria Terricabras, els escriptors Matthew Tree i Víctor Alexandre o l'actor Toni Albà han donat el seu suport al projecte.
Segons Terricabras, "està molt bé que es posi en evidència el que realment va passar: com la justícia espanyola, i el seu jutge estrella de l'època, van trepitjar els drets humans més elementals, no solament el dret a la llibertat d'expressió i d'associació, sinó a la integritat física".
"Davant les denúncies de tortures, ells van mirar cap a una altra banda.
I la justícia internacional els va condemnar.
I convido a donar suport a la realització del documental", ha afegit.
Alexandre, per la seva banda, ha assegurat, en el manifest de suport al projecte, que "aquest documental vol explicar allò que el món no sap de Baltasar Garzón.
I és que, em matèria de drets humans, Garzón és un impostor".
"És un nacionalista espanyol que protegia els cossos policials que van torturar els independentistes catalans detinguts l'any 1992 pel sol fet de defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya.
A Baltasar Garzón, decididament, ningú no li posarà una bossa de plàstic al cap perquè s'asfixiï, ni el sotmetrà a vexacions sexuals perquè senti fàstic de si mateix, ni el baldarà a cops perquè digui que és espanyol, ni li aplicarà elèctrodes als genitals perquè xiscli de dolor, ni li posarà el canó d'una pistola a la boca perquè s'acomiadi de la vida", ha reblat.
unes persones, que l'únic que volien era donar la cara per Catalunya.
Sense violència, cap radicalitat, amb correcció.
I el que varen rebre per part espanyola, va esser, tot el contrari, radicalització, mal tracte i violència física i psicològica....oblidats per tribunals espanyols, el tribunal inter
es dona la noticia a dia d'avui de la xifra recollida, i que es de 10.140 €, De totes maneres, jo vull animar, a les persones amb sensibilitat per el Pais, que ajudin a la realitçaziò del documental.
Ja que serà un testimoni, molt fidel del que va passar el juliol de 92, tinguen com a protagonistes
Seria bo, que s'acostumessin a actualitzar les noticies.
A hores d'ara, i segons les informacions que es poden llegir a Llibertat.cat, clicar en el rectangle "Operaciòn Garzón ", entre d'altres informacions d'actualitat, escrits dels mateixos protagonistes, reportatges afins, si dona la noticia a
El nacionalisme espanyol és extremadament dogmàtic i antidemocràtic, sigui de dretes o d'esquerres.
Qui té por a la llibertat, al dret a l'autodeterminació?
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Comento amb els meus alumnes de primer de Magisteri-Educació Primària el debat sobre els deures escolars.
Mentre en parlem, apunten algunes qüestions d'interès: la importància d'adquirir una rutina de treball escolar, l'excessiva orientació al rendiment en les tasques educatives, la complicada relació amb els pares després de classe.
Aquest últim punt em fa reflexionar a propòsit dels arguments que dóna la Confederació d'Associacions de Pares i Mares (CEAPA) de tot l'Estat per demanar a les escoles que aturin la pressió dels deures.
Segons la CEAPA, els deures afecten negativament la vida familiar i no deixen temps als infants per passar-lo amb els pares.
La campanya per boicotejar els deures escolars els caps de setmana de novembre porta de títol: 'A l'escola falta una assignatura: el meu temps lliure'.
A Catalunya, el moviment d'Escola Nova de principis de segle XX, en el context de la Mancomunitat i després de la Generalitat Republicana, va posar en pràctica una pedagogia activa que encaixava les tasques escolars amb el desig d'aprendre de tot infant.
La dinàmica escolar es feia tan atractiva per a tots –nois, noies, mestres– que després de classe es quedaven a l'escola feinejant.
Aquesta és una anècdota que explicava sovint el doctor Josep Estalella, director de l'Institut-Escola del Parc de la Ciutadella als anys 30.
S'hi estava tan bé a l'escola perquè no hi havia experiència d'obligació i sí un autèntic desig d'aprendre, com quan ens agrada de veritat alguna cosa i el temps passa volant.
Vista en perspectiva, aquesta història és envejable.
Avui, en canvi, l'experiència que tenim en general, adults i infants, és l'obligació.
El problema dels deures en el context familiar té a veure amb el fet de no disposar de temps lliure i no passar prou temps amb els pares però, sobretot, amb la pressió que els pares i mares es veuen obligats a exercir en els infants després de classe.
Els adults, vivint una vida laboral d'obligacions i sacrificis que els fa somniar en les vacances per poder, finalment, desconnectar, travessen cada dia el llindar domèstic per assumir un cop més l'exigència que ells mateixos han de suportar quotidianament en un món orientat als resultats i a la despersonalització.
L'obligació esdevé llavors el denominador comú de la vida social i no hi ha cap refugi, ni la intimitat de la llar, on poder alliberar-se d' un malson que els persegueix: complir i ser productius.
Freud anomenà aquest excés d'exigència cultural: super-jo.
El super-jo és una mena de «mala consciència» que s'instal·la socialment i sempre demana més perquè mai no s'acaba d'estar a l'alçada: ai no es fan les coses prou bé, mai no es té prou temps per acabar les tasques, mai no hi ha calma.
S'ha de fer, fer, pensant que en tot moment s'avaluen els outputs.
Aquest superàvit d'exigència malmet les relacions entre mestres i alumnes; pares, mares, fills i filles.
L'obligació travessa els vincles i els afebleix enormement.
Tot tendeix a convertir-se en una fàbrica on cal mantenir el nivell de productivitat per ajustar-se a la demanda.
Famílies, equips docents, alumnes, esdevenen unitats de valor productiu.
Això significa estar lligats a una simbòlica cadena de muntatge sense marge suficient per sortir-ne una estona, una mica com en Charles Chaplin a 'Tiempos modernos', aquest personatge tan tendre que fora de la fàbrica perdia l'orientació del món i ho veia tot com si fos el cargol que havia de collar.
El problema dels deures escolars i el debat que genera és, en aquest sentit, un símptoma cultural, defecte de fabricació al mateix temps que una molt bona notícia.
Vol dir que la maquinària fa una mica figa, s'encalla i grinyola.
Vol dir que no hem deixat de recordar que potser hi ha una manera més humana d'aprendre i de viure plegats, en detriment de la lògica de la fabricació.
No podem dir que no és possible perquè la historia ens demostra, encara que ho haguem oblidat, que una vegada sí que ho va ser.
Efectivament, els deures són una mala experiència perquè obliguen pares i mares a seguir obligant els fills després d'una jornada de feina i activitats interminables.
Obligant els fills, pares i mares també van en contra de sí mateixos: perquè en lloc de poder gaudir d'un espai relacional on l'obligació minva, retorna amb més força que mai.
L'obligació mortificant és el pitjor dels mals per una vida on només hi ha deures: entre ells, el deure de fer-los fer. |
"l'epitafi a 32 anys de govern socialista a la ciutat".
"Hereu deixa més de 100.000 aturats, més delinqüència, més llistes d'espera en l'aplicació de la llei de la dependència, més deutes i els impostos al màxim", ha sentenciat.
Així mateix, Fernández ha qualificat Hereu d'"home anunci", i ha assenyalat que l'Ajuntament ha gastat més de 6 milions d'euros en "publicitat i autobombo".
El líder dels populars ha reiterat que les línies de la seva campanya per a les properes eleccions del 22 de maig se centrarà en "recuperar Barcelona" amb propostes sobre seguretat, educació, sanitat i immigració.
En aquest sentit, ha criticat l'actuació d'Hereu en aquest àmbit, i l'ha acusat de "rebutjar sistemàticament les seves propostes per fomentar una immigració conscient".
Així mateix, Alberto Fernández ha advertit que la solució contra la mala gestió de l'actual alcalde no és votar el alcaldable convergent, Xavier Trias, ja que aquest serà "incapaç de defensar els interessos de Barcelona davant de la Generalitat, igual que Hereu amb el tripartit".
A més, ha assegurat que PSC i CiU volen pactar amb ERC, i ha afegit que ell és l'única garantia que es doni "un cop de sabata a Laporta".
Palau Gurtel? nooooooooooooooooo que Barcelona no caigui en mas de la dreta corrupta que vol privatitzar-lo tot per repartir el negoci amb els amiguets...
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Els diferents grups parlamentaris del Consell General continuen buscant fórmules per tractar d'augmentar el flux d'informació bilateral entre el Govern i la població.
En aquest sentit, els membres dels grups parlamentaris que formen l'Executiu es van mostrar ahir contents i satisfets amb la iniciativa presentada per l'Executiu.
La consellera general dels Demòcrates (DA), Sandra Codina, va catalogar la creació d'aquesta eina com «una molt bona iniciativa que ja vam plantejar durant la campanya.
Volem que la plataforma serveixi per conectar amb el ciutadà.
A més, la integrant del grup parlamentari de DA va afirmar que que la plataforma «comunicarà el ciutadà amb el Govern i permetrà saber de ben a prop les seves inquietuds.
Per nosaltres és la manera de tenir un diagnòstic del que necessita la gent».
Malgrat reconèixer que no se sap com funcionarà l'eina a l'hora de filtrar el contingut, afirma que «la manera de registrar-se ja serà un control en sí mateix perquè permetrà que participi qui vulgui i vingui a aportar.
UNA EINA TRANSVERSAL/Així, tal i com va declarar Marc Pons dijous, l'eina virtual estarà oberta a tota la ciutadania, però caldrà registrar-se prèviament, sigui a través del cens o d'altres mecanismes per poder convertir-se en usuari de la plataforma i tenir accés a totes les opcions que ofereixi i vagi incorporant.
Per la seva banda, el conseller general del grup liberal, Marc Magallón, va comentar que «fa falta un estudi.
No sabem com s'implementarà i potser al principi la gent gran serà més reticent a utilitzar-la, però segur que els joves la faran servir i els més grans s'acabaran adaptant.
Serà una eina transversal entre tots els ministeris i la població».
Sandra Codina va afirmar que «es farà una campanya de comunicació destinada a tothom, però especialment als més grans.
Els joves tenen un abast més proper i com fins el 2020 no es posarà en marxa, donarà temps a formar a la població».
Des de l'oposició, el Partit Socialdemòcrata (PS) va evitar pronunciar-se sobre aquesta proposta mentre que terceravia va compartir els seus dubtes sobre l'aplicació de la mateixa, encara que comparteix que és positiva.
Josep Pintat va detallar que «necessita una campanya.
El funcionament haurà de ser molt senzill, però si ells mateixos no saben com funcionarà, nosaltres tampoc».
La nova eina de participació ciutadana comença a agafar forma amb l'objectiu d'estar operativa entre gener i febrer de 2020.
El Govern vol posar en marxa la plataforma amb la intenció diu, «de donar resposta als canvis constants de la societat i fomentar un nou mecanisme de participació i apoderament de la ciutadania per tal de crear diàleg i generar un espai de reflexió».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Aquest any no hi haurà èxits de taquilla de Hollywood, però el Festival de Canes 2017, que comença aquest dimecres, té una abundant llista de pel·lícules de cinema d'art que un crític va qualificar com la més atractiva en una dècada.
Si bé la polèmica entre el gegant nord-americà d'streaming Netflix i els cinemes francesos va eclipsar l'obertura, els afeccionats al cinema d'art estan entusiasmats per veure les obres més recents de noms com Noah Baumbach, Francois Ozon i Lynne Ramsay en el festival que s'allargarà fins al 28 de maig.
Todd Haynes, director de l'aclamat drama 'Carol', té la primera pel·lícula en la competència principal, 'Wonderstruck', basada en el llibre meitat text, meitat novel·la gràfica sobre les històries interconnectades de dos nens problemàtics, Ben i Rose, nascuts en dècades diferents.
'The Beguiled', de Sofia Coppola, una de les dues pel·lícules protagonitzades per Nicole Kidman i Colin Farrell que es veuran a Canes, és una nova versió del film del 1971 amb Clint Eastwood sobre una història de tensió sexual enmig de la Guerra Civil dels Estats Units, aquesta vegada explicada a través del punt de vista d'una dona.
El director austríac Michael Haneke podria aconseguir un rècord guanyant la seva tercera Palma d'Or amb 'Happy End', protagonitzada per la reina del cinema europeu, l'actriu francesa Isabelle Huppert.
"Ambientada als voltants de Calais a mesura que creix la crisi de refugiats, no hi ha dubtes que la pel·lícula té rellevància política", va dir el crític del diari 'Irish Times' Donald Clarke, qui va afirmar que la llista de films d'aquest any és "la més prometedora en una dècada".
Fora de la competència oficial, moltes pel·lícules tenen un to polític, incloent 'An Inconvenient Sequel: Truth to Power', una seqüela del documental sobre el canvi climàtic de l'ex-vicepresident nord-americà Al Gore 'An Inconvenient Truth', del 2006.
La guanyadora de l'Oscar Vanessa Redgrave, dues vegades millor actriu a Canes, debutarà en la direcció als 80 anys amb 'Sea Sorrow', un documental sobre la crisi de refugiats a Europa.
El festival es realitzarà sota estrictes mesures de seguretat, després de diversos atemptats en els dos últims anys a França.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Estadística de discapacitats i deficiències 1999 presenta resultats per a Catalunya de l'explotació de l'Enquesta de discapacitats, deficiències i estat de salut que va realitzar l' INE.
L'Enquesta de discapacitats, deficiències i estat de salut té com a objectiu estimar el nombre de persones residents en habitatges familiars que pateixen alguna discapacitat i conèixer quines són aquestes, identificar les deficiències que originen les discapacitats i les seves causes.
L'Estadística de discapacitats i deficiències 1999 es realitza sobre el conjunt de persones que resideixen en habitatges familiars a Catalunya i l'objectiu és detectar les persones de les llars enquestades que pateixen alguna discapacitat segons la Classificació internacional de discapacitats, deficiències i minusvalideses (CIDDM).
Aquesta publicació recull informació sobre les característiques bàsiques de les persones amb discapacitat (l'edat, sexe, nivell d'estudis acabats, dimensió de la llar i dimensió del municipi de residència) i les persones discapacitades en situació de dependència que presenten dificultats per a la realització de les activitats bàsiques de la vida diària.
A més, aquesta estadística aporta informació sobre l'activitat econòmica de la persona amb discapacitat i la necessitat i recepció d'ajudes i serveis sanitaris i socials.
Per últim, es dóna informació sobre el grau de severitat de les discapacitats que pateixen les persones i les característiques principals de les deficiències. |
L'exconseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid Manuel Lamela va situar els expresidentents autonòmics Esperanza Aguirre i Ignacio González en una reunió celebrada el 2004 a la qual presumptament es va convidar els consellers d'aquella època a contractar empreses investigades en el cas Púnica utilitzades per al presumpte desviament de diners de fons públics.
Lamela i l'exconseller Juan José Güemes van comparèixer en qualitat d'investigats davant del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón en la peça en la qual s'investiga el presumpte finançament il·legal del PP de Madrid.
Se'ls acusa de malversació de cabals públics, falsificació de documents, frau, tràfic d'influències, prevaricació i delicte electoral.
Els interrogatoris es van centrar a indagar sobre com funcionava una clàusula d'un 1 per cent que s'havia d'incloure en els plecs de licitació d'obres per la qual s'obligava cada contractista a abonar-la en concepte de publicitat, un mecanisme -segons el jutge- establert per al presumpte desviament de fons al Partit Popular.
En la seva declaració, Lamela va ratificar les manifestacions que va efectuar al juny de l'any 2017 davant la Guàrdia Civil, en una declaració en la qual va afirmar que Aguirre va estar present en una reunió de 2004 en la qual es van donar «instruccions precises» per contractar l'empresa Over Marketing. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(Filles de la Caritat) "El nostre objectiu principal és desaparèixer perquè això significaria que hem deixat de ser necessaris, i que les famílies del barri tenen l'alimentació bàsica coberta, però mentre això arribi volem incrementar el nivell de cobertura en quantitat i qualitat dels productes i a la vegada dignificar aquesta entrega d'aliments" ha afirmat Francesc Patricio, director de Filles Caritat Fundació Social, en l'acte de celebració del primer aniversari del Distribuïdor Solidari d'Aliments (DiSA) de Sagrada Família.
Aquest projecte mobilitza més de 60 persones voluntàries per atendre a 1.386 persones i així cobrir necessitats d'alimentació bàsica de 557 famílies del barri que es troben en situació de risc social.
Són algunes de les xifres del treball de DiSA durant el seu primer aniversari.
Des de novembre de 2014, les parròquies de l'arxiprestat de la Sagrada Família (Cor de Maria, Esperit Sant, Mare de Déu del Roser, Sagrada Família, Sant Tomàs d'Aquino, Sant Oleguer) i la de Sant Francesc de Sales han integrat els seus programes d'entrega solidària d'aliments en aquest projecte.
Filles de la Caritat Fundació Social se n'ha encarregat de la seva gestió, coordinant-se amb l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Banc d'Aliments.
Aquest dimarts s'han reunit professionals, voluntaris, i persones ateses de les set parròquies implicades i de Filles Caritat Fundació Social, per celebrar el primer any plegats.
L'acte ha iniciat amb una eucaristia a la parròquia de Sant Oleguer on s'ha recordat la importància dels aliments en el moment de les ofrenes, després hi ha hagut un moment de pausa cafè i s'han pogut visitar les instal·lacions de DiSA Sagrada Família.
En aquest dia de festa, el local –que es troba al carrer Nàpols 171– ha volgut estrenar imatge corporativa.
A la porta d'entrada es pot veure el nou logotip del projecte, "és un arbre que simbolitza la vida, creixement, a la vegada font de fruits, en el tronc, s'hi pot observar la silueta d'una cara que simbolitza totes les persones que estan implicades en el projecte i que el fan possible", ha descrit Marta Salvà, dissenyadora del logotip.
A l'interior també s'ha instal·lat un skyline de vinil, una línia que ressegueix el perfil de les parròquies.
La celebració s'ha clos expressant agraïment per totes aquelles persones i institucions que han donat suport durant l'any 2014. |
El Teatre Lliure ha inaugurat la temporada amb Nit de Reis, un Shakespeare en versió i direcció de Pau Carrió.
És el compromís teatral més exigent que ha tingut fins ara la Kompanyia del Lliure i se'n surt prou bé.
Nit de Reis és una comèdia força divertida que comença amb l'arribada a la platja d'Il·líria de la jove Viola després d'un naufragi que l'ha separat del seu germà bessó, que creu que és mort.
Viola decideix disfressar-se d'home per poder entrar a la cort del duc Orsino, que està bojament enamorat de la noble Olívia.
Però Olívia el rebutja, perquè se sent atreta per Viola, que creu que és el criat Cesàrio.
I per acabar-ho d'embolicar, Viola està enamorada d'Orsino.
Massa amors impossibles per als protagonistes d'una comèdia d'embolics envoltats per una sèrie de peculiars personatges de perfil eminentment còmic.
Pau Carrió n'ha fet una versió que vol ser estètica i sonorament moderna en les formes i en el dibuix dels personatges, portant l'art de la caricatura fins a l'exageració.
A la recerca del ritme, el gran què de qualsevol comèdia clàssica o moderna, el director prescindeix de subtileses en els diàlegs, dona embranzida a les accions i embolcalla la comèdia amb bones cançons de rock i blues en un espai escènic que té alguna cosa de discoteca i que funciona molt bé per als objectius de la vetllada.
Al final, però, la funció perd la musicalitat de la paraula de manera que tota es tenyeix de la mateixa sonoritat i esdevé com una divertida tira de còmic animat.
Esclar que hi ha escenes molt ben resoltes i que la direcció d'actors és en general adequada als objectius.
Notable la Viola de Clàudia Benito, però qui brilla especialment és la criada Maria de Júlia Truyol, una actriu que clava gest i text sense remissió.
Interessant el bufó Feste de Quim Àvila i el Malvolio de Joan Amargós, l'únic personatge que se'n va enfadat a casa.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Podrà fer un ERTO per força major quan l'empresa presenti pèrdues d'activitat derivades de les diferents mesures governatives adoptades a conseqüència del Covid-19 (inclosa la declaració de l'estat d'alarma) que impedeixin greument a l'empresa continuar amb la seva activitat:
Per exemple: suspensió o cancel·lació d'activitats, restriccions en la mobilitat de les persones i/o les mercaderies a nivell nacional i internacional, limitacions en el transport públic, entre altres.
No és necessari que vagis a la teva oficina del SOIB ni que demanis cita, et tramitarem automàticament l'alta de manera telemàtica i t'enviarem la targeta de demandant per correu electrònic o per correu postal.
Tens dret a prestació per atur i el SEPE també la tramitarà sense que hagis de fer res: serà automàtic.
Cobraràs prestació, però no consumiràs atur.
El teu contracte queda en suspensió i, quan acabi el període de l'ERTO, tornaràs al teu lloc de treball amb les mateixes condicions.
L'empresa t'ha d'incorporar a l'ERTO.
Cobraràs la baixa i quan acabis la baixa l'ERTO encara és vigent, passaràs a cobrar prestació (però sense consumir atur i malgrat no compleixis amb el mínim de temps cotitzat).
Sí, perquè quan acabis la baixa passaràs a cobrar l'atur.
L'empresa t'ha de cridar quan estigui previst que comencis a fer feina i incloure't a l'ERTO.
Els fixos discontinus també s'han d'incloure als ERTO: si ja havien estat cridats, s'hi inclouen amb caràcter ordinari.
Si encara no havien estat cridats:
Si es tracta de persones afectades per una crida efectuada i interrompuda (i quan es va presentar l'ERTO, per tant, eren a l'atur), se'ls ha d'incloure amb data d'efectes des que l'ERTO es va presentar.
El 70% de la teva cotització mitjana dels darrers 180 dies cotitzats (o del període anterior a la teva situació d'atur derivada del COVID19), també es tindrà en compte els fills o filles a càrrec, es consideren fills o filles a càrrec si son menors de 26 anys o son majors amb discapacitat o les persones menors acollides, si conviuen amb tu i no tenen rendes mensuals superiors al salari mínim interprofessional.
Si la informació de fills o filles a càrrec ja consta a la base de dades del SEPE, es calcularà automàticament a la prestació i si aquesta informació no consta a la base de dades, els afectats ho hauran de reclamar al SEPE.
Cobraràs durant tot el temps que duri l'ERTO.
Sí, de la mateixa manera que una prestació per atur habitual.
El percentatge de jornada que deixes de fer passaràs a cobrar-lo com a prestació per atur.
(Si et redueixen un 50% la jornada, el 50% del teu sou es tramitarà com a prestació per atur)
A partir del dia 181, en lloc del 70% de la teva cotització mitjana, la prestació es calcularà amb el 50% de la cotització mitjana.
Contacta amb els representants legals dels treballadors de la teva empresa, o en tot cas, amb els sindicats.
L'empresa ha de fer un ERTO i t'hi ha d'incloure, no pot interrompre la teva relació contractual segons el Conveni Col·lectiu.
Si en el moment de presentació de sol·licitud de l'ERTO tu et trobaves a l'atur per la interrupció de contracte, l'empresa t'hi pot incloure en aquella mateixa data.
Sí, amb el Reial Decret Llei que es va aprovar el passat 17 de març ho pots fer.
Per fer-ho, les empreses han de reorganitzar la feina i adoptar mesures de flexibilització perquè no hagis d'anar al teu lloc de feina.
Si cuides el teu cònjuge o parella de fet, familiars amb fins al segon grau de consanguinitat.
Això implica que pots demanar un canvi de torn, un horari flexible, jornada partida, etc. És un dret individual: tu has de fer la proposta i arribar a un acord amb l'empresa.
No, l'empresa no pot modificar el calendari pactat de vacances.
Si això es produeix, pots interposar una denúncia a la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
Tampoc et poden acomiadar: tots els acomiadaments fets a partir del dissabte 28/03 que utilitzin arguments econòmics, de producció, tècnics i organitzatius derivats del coronavirus són IMPROCEDENTS.
Si l'empresa no aplica un ERTO i continua l'activitat haurà de garantir la teva seguretat i salut en l'entorn laboral.
Preferiblement, haurà d'aplicar mesures de flexibilitat com el teletreball.
Si tens algun dubte contacta amb l'Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral: 971 78 49 68.
L'empresa ha d'especificar-te els motius pels quals no et criden.
En cas de fer un ERTO, els fixos discontinus s'inclouen a l'expedient i tendran accés a prestació:: l'empresa t'ha de cridar en la data prevista i passaràs a formar part de l'ERTO.
Si t'acomiaden sense fer un ERTO, Inspecció de Treball pot intervenir i sancionar: xerra amb els teus representants sindicals.
L'empresa t'ha d'especificar els motius de la teva baixa.
Tampoc no et pot donar de baixa sense notificar-t'ho.
Tots els acomiadaments fets a partir del dissabte 28/03 que utilitzin arguments econòmics, de producció, tècnics i organitzatius derivats del coronavirus són IMPROCEDENTS.
Si t'acomiaden, has de fer la sol·licitud de prestació.
A través d'una d'aquestes vies:
Quan demanis cita a la teva oficina d'ocupació, et telefonarem per, sempre que sigui possible, atendre't telefònicament amb suport telemàtic perquè no t'hagis de desplaçar a l'oficina.
Recorda que pots demanar cita a través de l'aplicació de cita prèvia del SOIB, al web soib.es o telefonant el 971 225 791.
Des del SOIB renovarem de manera automàtica totes les demandes des del 16 de març fins al 30 d'abril.
Si encara et queden dubtes, pots telefonar directament a la teva oficina.
Trobaràs tots els telèfons aquí: https://soib.es/xarxa-oficines/
El SEPE farà properament la renovació automàtica de totes les demandes pendents de segell durant la segona quinzena del mes de març.
Després, s'aniran fent renovacions automàtiques de manera setmanal.
El SEPE enviarà a les persones demandants un SMS/correu electrònic amb el text "renovació automàtica" com a assumpte i la data de la propera renovació com a text o cos del missatge.
Si alguna vegada t'has inscrit al SOIB i va donar el teu número de mòbil, hi ha certs tràmits que pots fer en línia, com donar-te d'alta o canviar les dades de la demanda.
Tens tota la informació en el nostre web.
També pots demanar cita través de l'aplicació de cita prèvia del Govern, del web del SOIB o del 971225791 (012) i et telefonarem en ordre de cita prèvia.
Si ets una persona que està cursant un curs de certificats de professionalitat, aquests queden suspesos entre, en principi, el 16 de març i el 27 de març.
Si estàs cobrant una beca per assistir a aquesta formació, les teves absències comptaran com a justificades.
Durant el temps que duri l'estat d'alarma, presentar sol·licituds d'alta o de represa de les prestacions o subsidis d'atur fora dels terminis establerts legalment no implicarà que es redueixi el dret a rebre-la.
A més, el SEPE pot prorrogar automàticament el dret a rebre un subsidi d'atur per evitar que el fet de no presentar la sol·licitud suposi perdre l'ajut.
En el cas del subsidi per a majors de 52 anys, no s'interromprà el pagament del subsidi ni la cotització a la Seguretat Social encara que es presenti la declaració anual de rendes fora de termini.
Línies telefòniques d'atenció: 900 81 24 00 / 900 81 24 01
Només atenen sol·licituds que els arriben a través de Ratel i a través d'aquest formulari.
El poden demanar aquelles persones que ja han extingit la resta de subsidis i prestacions per atur, PREPARA o RAI.
Es considera com persona aturada de llarga durada qui ha estat inscrita com a demandant d'ocupació durant, com a mínim, 360 dies en els 18 mesos immediatament anteriors a la data de la sol·licitud del subsidi.
Cobraràs l'atur especial aprovat per l'Estat: no consumeix temps d'atur i no importa quant de temps tenguis cotitzat.
Que fins al 9 d'abril no has de treballar per poder quedar-te a casa.
Durant aquests dies cobraràs el teu sou base i els complements salarials com si anessis a fer feina i, una vegada passi aquesta situació, hauràs de tornar les hores no treballades.
A totes les persones que estaven treballant fins ara, que no teletreballen, que no són autònomes, que no estan incloses dins un ERTO de suspensió de contracte i que no fan feina a activitats considerades serveis essencials.
Els serveis essencials són els que es consideren necessaris per mantenir funcions socials bàsiques, com la salut o el benestar social i econòmic de la ciutadania.
També ho són aquelles necessàries per garantir el funcionament de les institucions de l'Estat i les Administracions Públiques.
Pots veure la llista sencera aquí.
Tens, de marge, entre la finalització de l'estat d'alarma i el 31 de desembre del 2020.
De manera pactada amb l'empresa.
En cap cas la recuperació d'hores pot suposar anar en contra dels teus descansos ni dels teus drets de conciliació familiar, laboral i personal.
Amb el Reial Decret-llei 9/2020, la suspensió dels contractes temporals (també el formatius, de relleu o d'interinitat) suposa la interrupció del còmput de la seva duració.
Per exemple: si una persona té un contracte de 3 mesos que li acabava dia 11 d'abril, aquest Reial Decret-llei suspèn els 15 compresos entre el 30 de març i l'11 d'abril i, per tant, la persona treballadora no acabaria de treballar dia 11, sinó 15 dies més tard: el 26 d'abril.
De fet, el permís afecta a la part de la plantilla que no s'havia vist afectada per l'ERTO.
Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball: C/ de Montenegro, 5 - 07012 Palma |
El jutge de l' Audi ència Nacional Santiago Pedraz va confirmar ahir l'arxivament de la denúncia contra la marca manresana Tous i imposa a l'associació Consujoya el pagament de les costes del recurs que va presentar per «evident mala fe i temeritat» atesa la «clara inconsistència de les seves pretensions i la injustícia i desraó de la seva acció».
Desestima així el jutge el recurs contra l'arxivament presentat per Consujoya -la denunciant- i arxiva la denúncia contra la joiera de Manresa per presumptes delictes de publicitat enganyosa, estafa continuada, falsedat de document i corrupció en els negocis, per la composició de determinats articles de joieria que comercialitza en la qual usa farciment.
Pedraz assenyala que l'associació cordovesa de consumidors i usuaris de joies va actuar amb «evident mala fe i temeritat en formular el recurs» i que va presentar de forma «torçada» els fets per confondre la instrucció de la causa des de la denúncia.
Afegeix en el seu acte que «els indicis criminals en els quals es basava l'acusació es concreten única i exclusivament en la interpretació de la norma», per la qual cosa es tracten de «meres opinions».
En la resolució de Pedraz es recull part de l'escrit de Fiscalia en el qual aquesta també s'oposa al recurs i en el qual s'exposa que «a la vista de les circumstàncies cal sostenir que s'assisteix a una manipulació enganyosa de la realitat que va donar lloc a una recerca que, de no haver-se presentat en els termes indicats, mai s'hauria iniciat».
Segons apunta, analitzat el Reglament de Metalls Preciosos, cal afirmar que la llei permet l'ús de materials no metàl·lics per conferir estabilitat als productes.
Recalca que en el certificat de compra del producte de Tous queda patent que aquest material no metàl·lic era per donar estabilitat a l'objecte, per la qual cosa no hi havia pretensió d'«enganyar al consumidor».
Aprofundeix el jutge en assenyalar que ni la Llei ni el Reglament que la completa preveuen «clara i concretament» les peces que poden portar un farciment diferent al de la peça.
L'acte del jutge desestima els arguments de Consujoya per a la reobertura de la causa, entre ells també el retret de falta de diligències de prova respecte dels fets investigats.
Sosté Pedraz que s'han fet sense demora les diligències aportades tant per la denunciant com les practicades per la Guàrdia Civil i les fiscalies tant de Còrdova com de l'Audiència Nacional, i afegeix que aquestes actuacions per al Ministeri Públic «han despullat la realitat dels fets».
Els fets que han donat origen a les actuacions es van iniciar per una denúncia de l'associació Consujoya presentada a Còrdova el desembre de 2018.
El març de 2019, la Fiscalia de Còrdova va incoar diligències de recerca, i es va inhibir a la Fiscalia de l'Audiència Nacional, que va ser la que, el novembre de 2019, va presentar la denúncia davant el jutge.
La presidenta de la firma manresana, Alba Tous, assegurava ahir en un comunicat que «sempre hem estat molt tranquils perquè sabem que hem fet les coses bé i complint la legalitat».
La vicepresidenta Corporativa, Rosa Tous, agraïa «l'afecte i les múltiples mostres de suport que ens han traslladat els nostres clients al llarg de tots aquests dies».
Tous recordava ahir que és una firma que «compleix tots els estàndards mundials de certificació de metalls preciosos de primera llei i totes les seves joies d'or i plata són sempre de primera llei». |
El PROINOSA Igualada treballa ja pensant en el pròxim partit contra el Tenerife, un altre enfrontament trascendental en aquesta fase definitiva de la Ok Lliga.
El vestidor arlequinat té molt clar que s'haurà de pedalar molt encara per assegurar l'objectiu desitjat i que s'haurà de fer amb la intensitat i el convenciment del partit de diumenge.
L'esforç que els arlequinats van haver de fer a Alcoi s'ha traduit en alguns problemes físics.
L'Edu, per exemple, està tocat del genoll, en principi res important.
I l'Enric Torner no ha participat en l'entrenament de recuperació que han fet els seus companys a les Comes perquè ja està treballant amb la selecció sub-21 que ha de participar a la Copa LLatina.
Després de l'endollada general a l'ànim que va suposar el 2 a 6 a Alcoi, l'equip ha d'afrontar ara partits molt complicats, molt exigents, i els igualadins només els podran tirar endavant si mostren la seva millor cara, la més competitiva.
Ho té molt clar un dels jugadors amb més caràcter del vestidor, Jordi Creus, un dels destacats al Francisco Laporta.
Ara no és el moment de relaxar-se.
Per això ara hem d'apretar encara més perquè ara venen uns partits claus i hem d'estar al màxim nivell i aprofitar la bona dinàmica de grup.
Mentrestant dos dels pròxims rivals del PROINOSA Igualada són notícia.
Un, el Vilafranca, perquè ha incorporat al veteraníssim Enrico Mariotti, de 41 anys.
En principi ja ha jugat amb el segon equip però no es descarta que el convoquin per intentar ajudar al primer en l'intent de salvar la temporada.
El Vilafranca serà rival de l'IHC d'aquí a 3 jornades.
L'altre equip que ha generat notícia, encara no confirmada oficialment, és el Shum.
Segons Catalunya Informació l'equip de Massanet hauria destituit Ricard Hernáez i l'hauria substituit pel seu segon, Jordi Roca.
Si es confirma aquesta substitució seria el segon entrenador que cau en l'equip del Shum.
L'IHC podria ser un delsprimers equips que s'hi enfrontaria ja que anirà a la seva pista d'aquí a 2 jornades.
Finalment recollim el resultat d'aquest cap de setrmana de l'equip femení del Totgraf IHC.
Les arlequinades van perdre per 4 a 2 a la pista de l'Arenys de Munt, en un partit en el que s'haurien merescut molt més.
Després d'un 1 a 0 a la primera meitat, a la represa l'IHC va aconseguir empatar dos cops un marcador en contra (amb gols de la Maria Diez i l'Anna Gil.
Però dos gols afortunats de les locals en els últims dos minuts van deixar sense premi a les igualadines.
El pròxim rival de l'IHC serà el Vilanova, dissabte 8 de maig a la capital del Garraf.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Hi ha vegades en que un desmentit només fa que difondre i augmentar la fake new que intenta negar.
No hauria tingut més recorregut fins que l'exnòvia de Gerard Piqué anterior a Shakira, Núria Tomás, ho ha desmentit al seu instagram.
Acompanyant el missatge d'una foto només amb un color, el negre.
Algú li ha fet veure que donar peixet a una mentida és escampar el dubte i Núria Tomás ha eliminat el missatge.
Núria Tomás va ser durant anys coneguda per treballar en l'equip de comunicació d'una de les empreses alimentàries catalanes més potents: Enrique Tomás.
Quan el seu pare, i empresari de pernils, va començar una ambiciosa campanya per convertir el pernil en un producte a peu de carrer i obrir botigues arreu, una jove Núria Tomás s'encarregava de la comunicació de l'empresa.
Ara té una incipient carrera d'actriu i model.
Planta en té, és una de les belleses més contundents d'entre totes les WAGs del Barça.
Trobar fotos de la parella Piqué-Tomàs obliga a remuntar-se a l'estiu de 2010, quan Piqué ja havia tornat vencedor del Mundial de Sudàfrica i havia conegut Shakira, l'actual mare dels seus fills.
Aquell va ser el seu últim estiu junts.
Les fake news sobre la parella Piqué-Shakira corren com la pólvora, fins el punt que la "notícia" que ha sortit a desmentir la ingènua Núria Tomás sosté que Piqué "ha viatjat diverses vegades a Madrid per trobar-se amb la seva ex" i que Shakira, literalment, "s'està quedant calba ".
Tan absurd com assegurar que el vídeo del petit Sasha Piqué ballant el penja el futbolista per desmentir la ruptura amb la colombiana.
Tomás té una carrera per davant, lluny de Piqué i del seu altre nòvio famós, el pilot de motos Jorge Lorenzo.
Núria Tomás, que ja ha fet una pel·lícula amb Andy Garcia, és el millor anunci de pernils.
Si menjant els porcs d'Enrique Tomás està així, Burguer King i Mc Donalds faran fallida.
En Blau va poder parlar amb l'actriu i contra el que podria semblar és una persona senzilla i disposada a treballar per fer-se el seu lloc al món, sense cap necessitat de fer el paper de "nòvia de".
Penja un vídeo a insta stories amb Piqué i el seu fill Sasha jugant amb una pilota de futbol contra la paret: La mare li diu "con la cabeza, wow" i el pare li diu "molt bé".
Afanyint-se a veure el vídeo, només hi serà 24 hores. |
Karl Vossler va néixer el 6 de setembre de 1872 a Hohenheim.
Va ser un romanista i hispanista, que va obtenir càtedres a les universitat de Heidelberg i Munic.
El 1937 va ser obligat a agafar-se la jubilació.
Després de 1945 va ser rector de la Universitat de Munic.
Viktor Klemperer va ser un dels seus alumnes i la seva influència va ser decisiva perquè Klemperer es decidís a estudiar filologia romanista.
Karl Vossler va morir el 19 de setembre de 1949 a Munic.
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
L'autora s'ha imposat a Marta Aran que, amb el text 'Puzles', ha quedat finalista
Girona.-Cristina Clemente ha estat la guanyadora de la final del VIII Torneig de Dramatúrgia Catalana, que s'ha celebrat aquest dilluns 10 en el marc del Festival Temporada Alta.
Clemente s'ha imposat a Marta Aran amb el seu relat 'M'he posat les ulleres de mirar carregadors', un text que els impulsors de la iniciativa defineixen com a "irònic sobre la lluita feminista" amb un diàleg entre carregadors i telèfons mòbils que discuteixen qui fa la tasca més important.
Arribaran a la conclusió que un no pot existir sense l'altre.
David Verdaguer i Júlia Truyol han estat els encarregats d'interpretar el text d'Aran.
La guanyadora s'endú un sopar al Celler de Can Roca.
D'altra banda, la finalista, Marta Aran, havia presentat el text 'Puzles'.
La final s'ha disputat després de quatre combats i dues semifinals on vuit dramaturgs han presentat, amb una lectura dramatitzada, els seus textos breus, d'un màxim de 40 minuts.
Cada sessió del torneig ha enfrontat dos autors, el guanyador dels quals ha estat decidit pel públic.
La mateixa tarda del torneig, els dramaturgs escollits descobreixen quins actors o actrius interpretaran els texts.El VIII Torneig de Dramatúrgia s'emmarca dins la programació de dramatúrgia catalana del festival Temporada Alta, que presenta produccions i coproduccions d'autors catalans, estrenes de nous textos i projectes que potencien la dramatúrgia contemporània i la nova creació.
Fins al moment el torneig ha generat obres com 'El Crèdit', de Jordi Galceran; 'Smiley', de Guillem Clúa, estrenada a Barcelona, Madrid i Londres entre altres; 'Losers', de Marta Buchaca; 'Red Pontiac', de Pere Riera, protagonitzada als escenaris catalans per Míriam Iscla i Cristina Cervià, i 'La nostra champions particular', de Cristina Clemente.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El cercador de referència en català
A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o prèmium:
Angola forma part de l'altiplà subcontinental de roques cristal·lines cobertes en part per sediments paleozoics.
Presenta una plana costanera baixa, més ampla al nord (100 km) que al sud (35 km), limitada a l'est per l'altiplà.
El sud és una prolongació del desert del sud-oest africà.
A l'interior, el vessant atlàntic de l'altiplà (Moro Moco n'és el cim més alt: 2.620 m) és abrupte i el descens al litoral es fa per mitjà d'una sèrie de terrasses.
Aquesta àrea és escindida per nombrosos rius petits.
El vessant oriental presenta un suau descens i és drenat pels rius afluents del Congo i el Zambezi.
Els rius més importants d'Angola són el Kunene i el Cuanza, que desemboquen a l'Atlàntic, i els de les conques del Congo (Cuango, Cuilo i Kasai) i del Zambezi (Luena, Lungué, Bungo, Cuando, Cuito i Cubango).
El clima de l'àrea costanera meridional és fred en relació amb la seva latitud, a causa de la influència del corrent fred de Benguela.
Les precipitacions són febles a la plana (323 mm/any a Luanda, al nord, 42 mm/any a Namibe, al sud), però abundoses a les terres altes (més de 1.000 mm/any).
L'estació de les pluges va del setembre a l'abril.
La vegetació és del tipus del subdesert amb predomini dels matollars.
A l'altiplà, el tipus de vegetació característica és la sabana i a les costes septentrionals subsisteixen els boscs.
Des de la independència (1975), l'economia d'Angola ha gravitat com més va més en l'extracció i l'exportació de minerals, cosa que, juntament amb l'estat de guerra quasi permanent que el país viu des d'aleshores, ha comportat un abandó i un endarreriment progressius de l'agricultura, sector que el 1991 aportava tan sols el 10% del PIB i, tot i que ocupava prop del 70% de la població activa.
Dins d'un sistema de monocultiu colonial, els portuguesos havien establert a les fazendas un tipus d'explotació molt eficient, que havia situat Angola com un dels tres països capdavanters en la producció de cafè a nivell mundial.
Amb la independència i la subsegüent nacionalització de les explotacions, la producció caigué en picat i, al final dels anys vuitanta s'havia reduït gairebé en un 98%.
Altres conreus per a l'exportació, per bé que també han reduït molt el marge de benefici, són el sisal, les bananes, la canya de sucre i el cotó.
Una part substancial de la producció és formada pels conreus alimentaris per al consum domèstic (blat de moro, mill, arròs, blat, mongetes, patates, moniatos, tomàquets i sobretot mandioca).
La ramaderia és modesta (boví i porcí), així com la pesca, bé que hom exporta una part de les captures.
Malgrat la modernització de l'equipament agrícola (tractors, adobs nitrogenats, etc) que les bones relacions del règim del MPLA amb Cuba i l'URSS possibilitaren, Angola és molt dependent de l'ajuda externa (actualment, sobretot de Portugal i els EUA) per a cobrir les seves necessitats alimentàries.
Angola és un dels països amb més reserves minerals de tota l'Àfrica subsahariana.
El 1991, prop del 60% del PIB corresponia a la mineria.
El petroli és, amb diferència, el producte que ha esdevingut el puntal de l'economia en els darrers anys: el 1991, en forma de cru i refinat, representava el 90% de les exportacions.
Les explotacions petrolieres, localitzades bàsicament a l'enclavament costaner de Cabinda, són un dels pocs sectors que no han estat afectats per la guerra, ja que han estat objecte de mesures de protecció excepcionals.
Bé que subexplotades, són també molt importants les reserves de gas natural.
Les reserves de diamants d'Angola es troben entre les cinc més importants del món, i dels jaciments destaca el de Dundo.
Malgrat els esforços per atraure capital estranger al sector, el contraban d'aquest mineral en dificulta la comercialització.
D'entre els nombrosos jaciments amb altres minerals d'interès econòmic, destaquen els de coure, magnesi, fosfats i urani.
La producció d'energia és bàsicament d'origen hidroelèctric.
L'activitat industrial ha disminuït en importància des de la independència, i a mitjan anys vuitanta la producció en aquest sector era tan sols el 54% de la del 1973.
La branca més rellevant de la indústria és la del refinatge del petroli i l'obtenció de productes derivats.
Segueixen en importància els materials per a la construcció, el sector alimentari (farina, olis, carn, lacticinis, cervesa, conserves, sucre), el tèxtil i els components elèctrics.
Les carreteres són poc transitades i el tràfic pesant se centra en els ferrocarrils de penetració.
N'hi ha tres de principals que surten dels tres ports continentals de mercaderies: Menorgue, entre les valls del Cuando i el Cubango, és terminal del ferrocarril de Namibe; el transcontinental de Maputo (Moçambic), que travessa la regió minera del sud del Zaire, entra a Angola per Dilolo, i per Huambo i Benguela arriba a Lobito; i el ferrocarril de Malanje a Luanda, capital i primer aeroport del país.
El comerç exterior és àmpliament favorable gràcies al petroli, que constitueix la pràctica totalitat de les exportacions, que s'efectuen sobretot amb els EUA i la Unió Europea.
Angola importa principalment aliments i béns de primera necessitat de Portugal, els EUA i França.
La moneda oficial és el nou kwanza.
Fins el 1975, Angola ocupava un lloc mitjà dins del conjunt d'Àfrica segons la renda per habitant i el PIB, però la riquesa dels seus recursos naturals possibilitava, en teoria, un creixement considerable.
Diversos factors contribuïren a frustrar aquestes expectatives.
Entre els més decisius cal esmentar la sortida del país dels portuguesos amb l'adveniment de la independència, que significà la pèrdua de la major part de la mà d'obra qualificada.
A banda, les nacionalitzacions i, sobretot, la guerra civil, que ha malmès les infraestructures i ha comportat unes enormes despeses, han sumit el país en un dèficit crònic de béns de primera necessitat que només és, en part, pal·liat amb l'exportació d'hidrocarburs.
Portugal es limità, en un principi, a establir-hi centres de comerç, i a enviar-hi missioners; els estats indígenes foren reconeguts (Congo).
Aquesta política canvià, cap al final del s XVI, amb l'ocupació militar del país, que topà amb la resistència dels indígenes: les primeres expedicions de conquesta s'iniciaren el 1580 sota el govern de Paulo Dias de Novais.
L'interès principal dels portuguesos a Angola fou l'exportació d'esclaus al Brasil.
L'ocupació holandesa d'Angola (1641-48) fou rebutjada amb tropes enviades des del Brasil, i des d'aquest moment el país esdevingué en la pràctica una colònia del Brasil, fins a la independència d'aquest (1822).
L'esclavitud fou suprimida a Angola el 1869; tanmateix, la situació de la població indígena no canvià, a la pràctica, a causa de la introducció del sistema del treball forçat, mantingut oficialment fins el 1910.
Fins a mitjan s XIX no hi hagué pràcticament població europea, reduïda a buròcrates i comerciants (el 1851 només hi havia 1 417 blancs).
Portugal no controlà la totalitat del país fins al final del s XIX.
Les fronteres d'Angola foren fixades el 1885 a la conferència de Berlín.
Els assaigs portuguesos d'unir Angola i Moçambic per un corredor de terra fracassaren davant la política de la Gran Bretanya, que pactà secretament amb Alemanya per tal d'impedir-ho.
La colonització d'Angola per Portugal no començà fins al final de la Primera Guerra Mundial (i, sobretot, després de la Segona Guerra Mundial) amb l'emigració de 200.000 portuguesos.
El 1951 fou donat a Angola, com a totes les altres colònies portugueses, l'estatut de província d'ultramar.
El 1961 tingué lloc una rebel·lió armada de les forces panafricanes i nacionalistes contra Portugal.
Tot i que aquesta rebel·lió fou en bona part dominada el 1964, Portugal hagué d'establir un nou programa polític i social i atorgar a Angola una certa autonomia ( Lei Orgânica do Ultramar ).Poc després de la fi del règim dictatorial portuguès (abril del 1974), els tres moviments guerrillers emprengueren plegats les negociacions amb la metròpoli per a la independència i en signaren l'acord (gener al 1975).
Però el MPLA i el FNLA-UNITA toparen aviat.
El país assolí la independència al novembre del 1975 i foren proclamades dues repúbliques diferents, l'una, a Luanda, per l'MPLA, i l'altra, a Huambo, per l'FNLA-UNITA.
Això provocà una guerra civil amb intervenció estrangera, durant la qual l'MPLA rebé sobretot ajuda de l'URSS i de Cuba, i els seus enemics, suport dels Estats Units (sobretot des del 1986), el Zaire, Sud-àfrica (que es beneficiava així dels atacs de la UNITA a la SWAPO, el qual tenia les bases a Angola), Rhodèsia i la Xina.
Al començament del 1976 l'MPLA s'imposà a la major part del país i Agostinho Neto esdevingué president d'Angola.
El 1978 l'MPLA celebrà el primer congrés, on adoptà el marxisme leninisme i el sistema de partit únic.
El 1979 morí el president Agostinho Neto, que fou succeït per José Eduardo dos Santos.
Per bé que consolidà els lligams amb el règim soviètic, el principal problema del govern angolès durant els anys vuitanta residí en els conflictes armats a l'interior del país, que amenaçaren el règim presidit per Dos Santos.
Tot i que aparentment l'FNLA deposà les armes el 1984, la guerrilla de la UNITA —amb el suport de Sud-àfrica— i els escamots armats de l'enclavament de Cabinda mantingueren llur activitat.
Al juny del 1989 Jonas Savimbi, cap de la UNITA, semblà que deposava definitivament les armes després de la promesa que alguns quadres del seu moviment rebel s'integrarien en el govern, es formaria un govern de transició i, més endavant, se celebrarien unes eleccions lliures per a la reconstrucció del país.
Malgrat tot, entre l'agost del 1989 i el març del 1990 la guerra civil a Angola fou més ferotge que mai, sobretot als voltants de Mavinga, la porta del territori controlat per Savimbi.
Aquest, però, es trobà que Sud-àfrica li retirà el suport i que els nord-americans tampoc no tenien cap motiu per a prolongar un ajut després que les tropes cubanes haguessin abandonat el país.
Així, al maig del 1991 s'arribà finalment a un acord de pau, i des d'aleshores Angola es convertí nominalment en un estat multipartidista.
A l'octubre del 1992 tingué lloc la primera volta de les eleccions legislatives i presidencials, però la Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola (UNITA) no acceptà la victòria del Moviment d'Alliberament Popular d'Angola (MPLA) i tornà a les armes.
Com a represàlia, els partidaris de l'MPLA dugueren a terme un pogrom contra les ètnies que constituïen la base electoral de la UNITA.
Amb la guerra, es propagaren pel país la misèria, la violència, la corrupció i la criminalitat.
La comunitat internacional donà suport a l'MPLA i pressionà la UNITA perquè acceptés els resultats electorals.
Finalment, després de la presa d'Huambo (la caserna general rebel) per les forces governamentals, la UNITA es veié obligada a signar uns acords de pau el 1994 (acords de Lusaka).
Una intervenció militar internacional, iniciada el 1995, s'encarregà de seguir el compliment dels pactes.
Mentrestant, a Cabinda es mantingué la lluita entre les forces governamentals i les diferents faccions de l'independentista Front d'Alliberament de l'Enclavament de Cabinda.
El compliment dels acords de pau de Lusaka signats el 1994 implicava, entre altres mesures, la desmilitarització de la UNITA i la formació d'un govern d'unitat i reconciliació nacional.
Al principi del 1997 es començaren a materialitzar aquests acords, però perderen progressivament la seva força vinculant tant per la resistència de la UNITA a desarmar-se com per la de l'MPLA a abandonar el monopoli del poder.
En aquest context, el govern oficial d'Angola, fortament controlat per l'exèrcit i el president, Eduardo dos Santos, decidí intervenir en l'antic Zaire al maig del 1997, per donar suport a la insurrecció contra el dictador Mobutu i fer pujar al poder Denis Sassou-Nguesso al Congo, a l'octubre del mateix any, a fi d'impedir els ajuts d'aquests països a la UNITA.
La troica de països, Estats Units, Portugal i Rússia, encarregada juntament amb l'ONU del procés de pau, no evità aquestes intervencions, en gran part a causa dels interessos petroliers de les potències occidentals amb l'aliança amb el govern de Dos Santos; tampoc no pogué fer efectives les sancions imposades a la UNITA pel Consell de Seguretat de l'ONU ni frenar el procés de rearmament, que a partir d'aquesta situació començà a enfortir-se a la UNITA, que encara controlava les zones de diamants.
Així, a l'estiu del 1998, ambdós bàndols tornaren a preparar-se per a la reobertura de les hostilitats, situació que culminà amb l'ordre, emesa per Luanda, que obligava la missió de l'ONU a abandonar Angola.
Al final del 1999, la situació de guerra era imminent amb l'agreujant que el conflicte podia adquirir dimensions regionals per la intervenció d'altres exèrcits.
A mitjan any 2000, encara restaven sense aplicar les sancions de l'ONU, que, no obstant això, tornà a tenir una missió a Angola, on el conflicte reprengué de manera intermitent.
La UNITA rebé de manera clandestina el suport d'alguns països africans, especialment de Zàmbia, suport al qual l'exèrcit angolès respongué amb incursions de represàlia en aquest estat l'any 2000.
En el pla regional, el conflicte angolès es vinculà al de la veïna República Democràtica del Congo, on el govern de Dos Santos donà suport al de Laurent-Désiré Kabila i la UNITA als rebels.
Tanmateix, tot i aquest suport a Kabila, les relacions es deterioraren el 2009 amb motiu d'expulsions d'immigrants en territoris d'ambdós estats.
El mateix any un informe de les Nacions Unides implicava Angola, junt amb altres estats africans veïns, en les massacres a la regió dels Grans Llacs entre el 1993 i el 2003.
La guerra civil a Angola arribà a la seva fi amb la mort de Savimbi en un enfrontament armat al febrer del 2002.
A l'abril fou signat un acord de pau i al juny del 2003 la UNITA esdevingué formalment un partit polític.
A la reconstrucció d'un país devastat per vint-i-set anys d'una guerra que causà prop d'1,5 milions de morts calgué anteposar, amb importacions d'aliments, l'amenaça de fam sobre el gran nombre de refugiats (800.000, en bona part a Zàmbia) i desplaçats (uns tres milions) que retornaven massivament als llocs d'origen.
D'altra banda, Angola és un dels països africans amb les reserves petrolíferes més abundants, i és també ric en jaciments de diamants, recursos que en part expliquen la virulència del conflicte.
Amb uns 800.000 barrils diaris, Angola –lliure de les restriccions de l'OPEP, a la qual no pertangué fins el 2007– era el 2003 un dels principals productors de petroli del món.
El creixement extraordinari de les exportacions de cru després dels anys de guerra civil ha tingut la Xina com a soci principal.
En canvi dels hidrocarburs, aquest país asiàtic té un protagonisme destacat en la reconstrucció de les infraestructures i l'economia angoleses.
Mostra d'aquestes estretes relacions fou la visita del primer ministre xinès Wen Jiabao a Angola a l'agost del 2005.
El govern, d'altra banda també ha intentat controlar la lucrativa explotació de diamants amb diverses operacions contra la mineria i el tràfic il·legals.
Tot i això, la major part dels ingressos de la venda d'hidrocarburs (que els primers anys del segle XXI constituïen prop del 45% del PIB) enriqueixen les elits dirigents, atès l'elevadíssima corrupció que hi ha al país, la qual, juntament amb l'elevat deute i una inflació desbordada, constitueixen els principals problemes econòmics del país i expliquen que, malgrat els beneficis de l'exportació d'hidrocarburs, Angola hagués de reestructurar el deute amb l'FMI el 2009.
Amb l'acabament de la guerra contra la UNITA, el govern angolès llançà el 2002 una ofensiva a Cabinda –on es troben les reserves de petroli més grans d'Angola– amb l'objectiu d'anihilar el secessionista Front d'Alliberament de l'Enclavament de Cabinda, en el qual la població civil fou objecte de represàlies per les forces governamentals.
El 2004 Dos Santos oferí al Fòrum de Diàleg, que agrupa l'església, els rebels i representants socials, un cert grau d'autonomia i una part dels ingressos dels hidrocarburs, i a l'agost del 2006 el govern signà un acord de pau amb la guerrilla secessionista.
El conflicte ressorgí el 2010 amb motiu de la Copa Africana de futbol, de la qual Angola era el país amfitrió, quan els separatistes de Cabinda atemptaren contra un autobús que transportava la selecció togolesa.
Al setembre del 2008 se celebraren les primeres eleccions parlamentàries des del 1992.
El resultat, que donà una aclaparadora majoria de vots a l'MPLA (més del 80%), fou inicialment impugnat per la UNITA al·legant frau i irregularitats, però posteriorment els acceptà.
Les eleccions presidencials de l'any 2009 foren successivament posposades fins al gener del 2010, que el Parlament aprovà una nova constitució que substituí les eleccions presidencials directes pel nomenament del líder amb més representants al Parlament.
Aquest canvi fou considerat per la UNITA i la resta de l'oposició una nova mesura del president Dos Santos per a mantenir-se en el poder.
La subsegüent campanya de l'oposició per tal que l'MPLA no obtingués la majoria suficient per a reelegir Dos Santos en les legislatives fracassà, segons organitzacions internacionals de defensa dels drets humans per la intimidació sistemàtica induïda des del poder i, finalment, en el nou Parlament sorgit de les eleccions del 2012 Dos Santos aconseguí una majoria prou còmoda per a ser reelegit. |
Us relacionem les darreres publicacions rebudes al Gremi d'Editors de Catalunya, i que hem digitalitzat perquè les pugueu consultar online.
Cliqueu sobre el títol de cadascuna per accedir a la publicació en qüestió, allotjada al nostre compte d'Issuu.
Si voleu accedir al canal d'Issuu, trobareu l'enllaç al final de l'article.
«Estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya»: Un 67,6% dels catalans de 14 o més anys són lectors, és a dir, llegeixen almenys un cop al trimestre.
Aquest és principal resultat de l'estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2017, elaborat per Conecta Research and Consulting, S.L. per encàrrec de l'Institut Català de les Empreses Culturals.
És pràcticament el mateix índex que l'any passat (67,8%) i cinc punts superior al del 2011 (62,3%).
Es llegeixen una mitjana d'11,5 llibres l'any.
«Observatori de la pirateria i hàbits de consum de continguts digitals 2017»: Informe està elaborat per la Coalición de Creadores e Industrias de Contenidos i la consultora GFK.
A Espanya cada vegada s'accedeix a menys continguts il·lícits encara que la pirateria continua en nivells elevats.
En 2017 el valor dels continguts il·lícits als quals es va accedir va ser de 21.899 milions d'euros, la qual cosa representa una disminució del 6% respecte a 2016, i una disminució acumulada del 9% respecte a 2015.
També han publicat la Infografia.
«Informe anual del libro digital 2017 – Libranda»: Informe anual amb informació sobre l'evolució del llibre electrònic en castellà a nivell global, incidint en els diferents models de negoci: venda unitària, préstec i subscripció.
En aquest informe s'inclou tot el mercat del llibre digital (també l'autopublicació) i queda exclòs únicament l'àmbit del llibre de text/acadèmic.
Bibliografia selectiva «El calaix de la diversitat: Llibres adaptats i recursos per a infants i joves amb discapacitat»: Segona edició de la bibliografia de llibres adaptats i recursos per a infants i joves amb discapacitat que forma part de les accions del projecte "Biblioteques inclusives" del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
La tria inclou les novetats aparegudes en els darrers dos anys i posteriors a l'any 2010 i està subdividida en dos blocs: 57 llibres adaptats en els formats adequats als nens i nenes amb discapacitat: llengua de signes, lectura fàcil, sistema pictogràfic i de comunicació (SPC) o audiollibre i 52 recursos electrònics per a infants i joves amb discapacitat.
Bibliografia selectiva de novetats número 114 (abril 2018): Publicació periòdica del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura que té com a objectiu facilitar la gestió dels fons de les biblioteques públiques i reforçar el paper de mediació lectora dels serveis bibliotecaris.
Butlletí de novetats de la Biblioteca Central: Número 258 (març 2018).
Publicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Memòria d'activitats del ClijCat 2017: Memòria anual de les activitats del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil durant l'any 2017.
Aquesta publicació incideix especialment en l'educació i la lectura en la primera infància.
ICEX – Informe Estadístico Traducciones Literarias España-Reino Unido 2017: Aquest informe, elaborat per l'ICEX i l'Oficina Comercial de l'Ambaixada d'Espanya a Londres, recull les obres d'editorials espanyoles, traduïdes de qualsevol de les llengües oficial d'Espanya a l'anglès i publicades en el Regne Unit en paper i/o formats digitals.
En 2017 s'han publicat 81 títols traduïts a l'anglès dels quals 25 són reedicions i 56 obres publicades per primera vegada.
Incloent tots els formats, el nombre augmenta fins a 97. |
El degà de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, Luís Marqués, i les coordinadores de mobilitat d'Educació Social, Maite Novo i Cristina Valls, van rebre el dia 16 d'octubre a Kulkänti Barboza, representant de la Universitat de Ciències Aplicades de Münster i professora d'educació especialitzada en estètica i comunicació.
Barboza va venir acompanyada del vicerector de Política Internacional de la Universitat de Girona, Jörg Zimmer.
Durant la reunió es va proposar establir un conveni de mobilitat de professorat en el marc del programa Erasmus+ que afavoreixi la col·laboració acadèmica entre ambdues institucions i possiblement derivar en futures cooperacions en l'àmbit de recerca.
El programa de visita també incloïa la reunió a la Facultat de Ciències Jurídiques amb la coordinadora de mobilitat, Aitana de la Varga, i la responsable dels estudis de Treball Social, Victòria Forns.
Finalment és va traslladar a Amposta per visitar la seu de l'EUSES al centre de Ciències de l'Esport on es va reunir amb el seu director, Xavier Nadal, i amb el coordinador de mobilitat, Pau Cecilia. |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
Les pràctiques acadèmiques externes (PAE) són una activitat docent regulada i oficial que té com a funció fonamental contribuir a la formació integral de l'estudiant.
Es realitzen en empreses, institucions, entitats i fins i tot en serveis universitaris.
L'objectiu és permetre a l'estudiant:
Per a l'entitat acollidora participar en el procés de les Pràctiques Acadèmiques Externes és una oportunitat per:
D'acord amb les mesures adoptades per la Universitat de Lleida per prevenir l'extensió de les infeccions pel coronavirus COVID19, la UdL suspèn les activitats acadèmiques presencials, des del divendres 13 de març fins després de Setmana Santa.
La UdL romandrà tancada del 16 al 29 de març.
No obstant això, el Negociat de Pràctiques Externes atendrà les vostres consultes per correu electrònic i es podran fer tràmits en línia. |
Aprovació de l'acta de la sessió de 2 de juliol del 2014
(Data de publicació dels acords: 15 d'octubre del 2014 )
S'aprova l'acta de la sessió del Consell de Govern 2 de juliol del 2014.
Presentació del Compte general i estats anuals auditats de l'exercici 2013
D'acord amb l'article 190.2 dels Estatuts de la UPF, el Consell de Govern pren coneixement del compte general i dels comptes anuals de l'exercici pressupostari de la UPF del 2013, així com de l'informe d'auditoria de Faura-Casas Auditors-Consultors, S.L.
Aprovació de la política de Sostenibilitat Ètica de la Universitat Pompeu Fabra
S'aprova el document sobre "Política de Sostenibilitat Ètica de la Universitat Pompeu Fabra", que consta com a annex 1.
Acord de creació de la Càtedra Pompeu Fabra
Amb l'objectiu de fer més explícit el compromís de la Universitat amb la catalanitat -entesa com a projecte modern de reconeixement del que és natural i propi en un món cada cop més divers i global- i de donar visibilitat a les activitats que sobre promoció de la llengua i la cultura catalanes es duen a terme a la Universitat Pompeu Fabra, tant en recerca com en docència, es considera oportú crear la Càtedra Pompeu Fabra.
La Càtedra Pompeu Fabra permetrà donar més difusió als recursos emprats i als resultats obtinguts en relació amb el català des d'un punt de vista docent a la UPF, i en aquest sentit permetrà promoure accions en favor de l'ús i la qualitat de la llengua catalana a la Universitat i també participar en empreses col·lectives que es materialitzin a través dels departaments universitaris de català d'altres universitats i d'altres institucions que tenen la llengua i la cultura catalanes com a objectiu, tot això en el context d'una societat alhora local i global, i doncs, catalana i multilingüe.
La Càtedra Pompeu Fabra podrà, així mateix, preveure i impulsar activitats relacionades amb la figura científica de Pompeu Fabra, amb els temes que va conrear i amb la seva projecció cultural i cívica.
És per això que, d'acord amb el previst a l'article 9 a) dels Estatuts de la UPF, el Consell de Govern
La creació de la Càtedra Pompeu Fabra, en els termes previstos a l'annex.
Sol·licitar l'informe favorable del Consell Social.
Es crea la Càtedra Pompeu Fabra a la Universitat Pompeu Fabra, com a càtedra institucional.
La Càtedra Pompeu Fabra té per finalitat fer explícit l'interès i el compromís de la Universitat amb la llengua i la cultura catalanes; mostrar l'activitat de la UPF en favor de la llengua i la cultura catalanes a través de la recerca, l'ensenyament, la difusió i la innovació; i organitzar activitats de promoció i ús de la llengua a fi de promoure un coneixement lingüístic de qualitat adequat a les necessitats específiques dels diversos estudis que garanteixi que els professionals sortits de la UPF poden desenvolupar la seva activitat laboral en català en el context de la societat catalanoparlant, sense detriment de la seva formació professional en altres llengües.
Els principals objectius de la Càtedra Pompeu Fabra són:
Promoure activitats d'extensió social de temes que concerneixen la catalanitat.
Difondre les activitats i la recerca que es fan a la Universitat en el camí de promoure l'ús i la qualitat de la llengua i la difusió de la cultura catalana en diversos àmbits d'estudi, recerca i difusió:
La llengua com a estructura en permanent evolució i en el seu equilibri entre diversitat i eficiència.
Les condicions socials de la llengua catalana i les seves relacions amb el castellà com a llengua oficial a tot l'Estat, amb l'anglès com a llengua de comunicació internacional, amb el conjunt de les llengües romàniques i amb les llengües nouvingudes que formen part de l'entorn més immediat.
La traducció i la interpretació com a eines de projecció del coneixement i de l'experiència catalans.
Els territoris de parla catalana com a espai de comunicació i difusió del coneixement científic i tècnic i com a àmbit de vertebració de la comunitat catalanoparlant.
Les tecnologies al servei de l'ús del català com a llengua digital i de la difusió de la cultura i la producció científica internacional en entorns multilingües.
Col·laborar amb altres entitats en el seguiment de la qualitat de la llengua i catalitzar i difondre arreu les activitats, els coneixements i l'experiència relacionats amb la llengua i la cultura catalanes.
Emprendre iniciatives, eventualment també amb altres institucions, per estendre i reforçar el coneixement de la personalitat científica de Pompeu Fabra, així com del seu compromís cívic i cultural.
Correspon al rector designar el director o directora de la Càtedra Pompeu Fabra entre els professors doctors de la Universitat Pompeu Fabra.
En cas que la Càtedra compti amb la col·laboració de terceres entitats que financin les activitats de la Càtedra, la direcció podrà recaure en un doctor o doctora de prestigi en l'àmbit de la Càtedra, designat de mutu acord.
Són funcions del director o directora de la Càtedra Pompeu Fabra:
- Elaborar-ne el pla anual d'activitats, acompanyat d'un projecte de pressupost i dels mitjans necessaris per dur-lo a terme, i elevar-lo als òrgans competents de la UPF per a la seva aprovació.
- Elaborar-ne la memòria anual.
La Càtedra Pompeu Fabra s'adscriu al vicerectorat competent en matèria de llengües.
La Universitat dotarà la Càtedra Pompeu Fabra dels espais necessaris per desenvolupar les seves activitats, i facilitarà la col·laboració dels serveis de la UPF dedicats a la llengua.
La Càtedra podrà rebre subvencions i també aportacions de terceres entitats amb les quals s'hagi establert un conveni.
Modificació de la programació de titulacions oficials de màsters universitaris, curs 2015-2016
S'aprova la proposta de modificació de la programació de noves titulacions oficials de màster universitari del curs 2015-2016, que consta com a annex 2.
Modificació de la programació de titulacions oficials de grau i màster universitari, curs 2014-2015
S'aprova la proposta de modificació de la programació de titulacions oficials de grau i màster universitari per al curs 2014-2015, que consta com a annex 3.
Aprovació de memòries de màsters universitaris per a la seva verificació
S'aprova la memòria de verificació del pla d'estudis del màster universitari en Economia de la Salut i del Medicament/Master in Health Economics and Pharmacoeconomics, que impartirà IDEC Escola d'Estudis Superiors, a partir del curs 2015-2016, que consta com a annex 4.
S'aprova la memòria de verificació del pla d'estudis del màster universitari en Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diversitat/ International Studies on Media, Power and Difference M.A., que impartirà la Universitat Pompeu Fabra, a partir del curs 2015-2016, que consta com a annex 5.
S'aprova la memòria de verificació del pla d'estudis del màster universitari en Màrqueting Directe i Digital/MSc Direct and Digital Marketing, que impartirà IDEC Escola d'Estudis Superiors, a partir del curs 2015-2016, que consta com a annex 6.
S'aprova la memòria de verificació del pla d'estudis del màster universitari en Industria Farmacèutica i Biotecnològica, que impartirà la Universitat Pompeu Fabra, a partir del curs 2015-2016, que consta com a annex 7.
S'aprova la memòria de verificació del pla d'estudis del màster universitari en Seguretat Alimentària, a impartir per la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir del curs 2014-2015, que consta com a annex 8.
S'aprova la memòria de verificació del pla d'estudis del màster universitari en Recerca Clínica, a impartir per la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir del curs 2014-2015, que consta com a annex 9.
Modificació de memòries verificades de màsters universitaris
S'aprova la modificació de la memòria del màster universitari en Gestió Estratègica de la Comunicació i les Relacions Públiques/Strategic Communication and Public Relations, que imparteix la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Stirling (Regne Unit), que consta com a annex 10.
Aquesta modificació serà d'aplicació el curs 2015-2016.
Ratificació del Reglament de l'Escola Superior Politècnica
Es ratifica el Reglament de l'Escola Superior Politècnica, que consta com a annex 11.
Queda derogat el Reglament de l'Escola Superior Politècnica, aprovat per Acord del Consell de Govern de 9 de juliol del 2008.
Ratificació de la modificació dels Estatuts de la Fundació IBEI i d'autorització del domicili a la UPF
Vistos els acords del patronat de la Fundació Institut Barcelona d'Estudis Internacionals de 18 de desembre del 2013 i 9 de juliol del 2014, mitjançant els quals s'aprova la modificació dels Estatuts de l'esmentada Fundació.
Atès que la Fundació IBEI gestiona l'institut universitari de recerca IBEI, creat l'any 2004,
El Consell de Govern de la UPF acorda ratificar la modificació dels Estatuts de la Fundació Institut Barcelona d'Estudis Internacionals, en els termes previstos com a annex 12, que modifiquen la composició de Patronat i assenyalen el trasllat del domicili i de la Fundació al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.
Designació dels membres a diverses comissions de la Universitat
Es designa el professor Eduardo Cairol Carabi, professor del Departament d'Humanitats, vocal de la Comissió de Cultura, en substitució del professor Xavier Serra Casals.
Es ratifiquen els convenis subscrits per la Universitat Pompeu Fabra, que consten com a annex 13. |
La plaça de braus de Tarragona va ser projectada l'any 1883 per l'arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà i e n el decurs del temps ha patit diverses reformes estructurals, sobretot a causa de l'adaptació a les normatives de seguretat pública.
A més de les corrides de toros per a la qual fou construïda, també ha estat utilitzada per a la celebració d'actes culturals i socials diversos -música, castells...
La plaça ara és un espai obert, que ha eliminat barreres arquitectòniques per facilitar l'accés a les seves instal·lacions.
Les obres de remodelació han estat importants, destacant el cobriment del redol amb una coberta metàl·lica que té una claraboia central mòbil de 40 metres de diàmetre, amb un òcul central de vidre de 10 metres.
Tot i l'espectacularitat de l'obra, s'ha tingut molta cura en respectar els valors arquitectònics del projecte original, restaurant la façana i tots els seus elements, i rehabilitant tota l'estructura de l'edifici.
Les millores acústiques i les obres, que preservaran la seguretat i l'accessibilitat del públic, han convertit aquest equipament en un centre de cultura i oci de primer nivell, no només a les nostres comarques, sinó també a Catalunya i a nivell internacional.
La Diputació té la voluntat de convertir la Tarraco Arena Plaça en un espai ciutadà on gaudir de la cultura i l'espectacle.
La Diputació de Tarragona, amb la finalitat de millorar les condicions d'ús i funcionalitat de l'edifici de la plaça de braus i poder oferir un espai renovat per a la celebració d'actes de tot tipus, com espectacles musicals, concurs de castells, competicions esportives, etc., va encarregar el projecte de cobriment i remodelació de la plaça per adaptar l'edifici als requeriments tècnics, acústics i legals que exigeix la normativa vigent.
Llegeix més sobre el projecte de la TAP:
La Diputació de Tarragona és la titular de la TAP -Tarraco Arena Plaça-, i és qui gestiona l'Oficina de direcció Tècnica i d'administració de les obres.
Tanmateix, l'arrendament i explotació de la TAP està externalitzada en l' Agència de Publicitat Internacional Catalana APIC.
Diputació de Tarragona Passeig de Sant Antoni 100 - 43003 - Tarragona - telf. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
PROMOTORS: Direcció de Serveis Pedagògics IMIPAE |
Material: base de setí, cotó, brodats amb sedes i fils metàl·lics.
Estendard de tonalitat morada, forma triangular amb una punxa central.
L'estendard té dues cares: a la principal més decorada i fina es pot veure l'escut de la localitat del Prat de Llobregat, al centre de la roba.
Per la part de sobre i de sota de l'escut en lletre brodades amb fil metàl·lic entorxat es pot llegir el nom de l'entitat: Coro de las Flores, Prat de Llobregat.
L'altra cara de l'estendard és més senzilla confeccionada amb una tela de cotó de to morat amb unes lletres brodades en seda de color blanc on es pot llegir: Fundada en 1882.
L'estendard va ser donat a l'Ajuntament el 2014 per la Societat Coral Lo Llobregat de les Flors.
L'any 2017, a través del programa de conservació i restauració que ofereix la Xarxa de Museus Locals, l'estendard es va poder restaurar.
Les primeres entitats culturals del Prat va estar exposat.
L'entitat Coro de las Flores, es va fundar com a societat coral per a la pràctica del cant.
El 1897 catalanitzen el nom del grup.
Tenien un repertori clàssic basat, sobretot, en les directrius de J. Anselm Clavé i actuaven en les festes tradicionals (Festa Major, Pasqua, etc.).
Era un grup exclusivament masculí i calia tenir més de 15 anys per ser-ne soci.
Els cantants eren, majoritàriament, de condició humil, sobretot jornalers i paletes, tot i que també hi havia altres oficis.
Aquest fet explica, en bona part, les nombroses dificultats econòmiques que va patir l'entitat al llarg dels anys.
Va mantenir una gran rivalitat amb l'altra coral, Lo Llobregat, amb traspàs de socis d'un grup a l'altre.
Durant la seva existència, va haver d'afrontar diferents refundacions per intentar continuar l'activitat.
També va canviar en diferents ocasions de seu social, en els diferents cafès de la població (Sala d'en Bou, Cafè del Pont).
Després d'uns anys de poca activitat, en destaca la refundació del 1933, amb seu a l'Artesà, entitat amb la qual va tenir una afinitat.
Va ser dissolta definitivament com a conseqüència de la Guerra Civil, el 1939.
Més informació sobre societats corals i entitats culturals: Associacionisme i cultura en una societat en transformació.
Volum 8 de la col·lecció de textos locals
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
Exposició col·lectiva ' Ichi-go Ichi-e (Cada moment és únic)', que neix d'una selecció de textos extrets del llibre 'Respirar per la ferida' de l'escriptora Sílvia Amigó, on es contraposen conceptes, paraules, gairebé semblants, que esdevenen una reflexió sobre el món i la vida.
Els artistes participants són: Heidi de la Paz (xilografia japonesa), JoanRReig (pintura), Elisabet Salat (pintura) i Eva Soto (art tèxtil).
La trobada dels artistes, la seva interpretació personal i lliure des de diferents disciplines, l'espai i la col·lisió de la il·lusió, la generositat i la bellesa la converteixen en una exposició única.
Facebook CACiS - El Forn de la Calç |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
El Grau en Comptabilitat i Finances es pot obtenir sense cursar cap menció o cursar una de les dues mencions que s'ofereixen:
Per aquesta menció cal cursar les següents optatives:
Els graduats en "Comptabilitat i Finances, Menció Comptabilitat i Auditoria" de la Universitat de Girona, tenen una dispensa genèrica parcial dels cursos de formació teòrica d'auditors i de la primera fase de l'examen d'accés al Registre oficial d'auditors de comptes sempre que el títol s'obtingui cursant les assignatures assenyalades a la taula d'equivalències.
CNMV Comisión Nacional del Mercado de Valores del Ministerio de Economia, a petició de la Facultat, ha inclòs el " Grau en Comptabilitat i Finances, Menció Banca i Finances " a la llista de títols reconeguts per a exercir com a professionals qualificats per assessorar en matèria d'inversions.
Fins ara, el Ministerio de Economia només reconeixia estudis de Màster.
Del conjunt de les titulacions de Grau de les Facultats d'Economia i Empresa catalanes, aquest és el primer que el Ministerio reconeix, i el segon a l'estat espanyol. ( https://www.cnmv.es/portal/Titulos-Acreditados-Listado.aspx ). |
L'exesquiador de fons i resident Josep Giró va morir ahir als 63 anys.
L'urgellenc va ser un dels millors fondistes catalans de la història i va participar en tres Jocs Olímpics d'Hivern: Lake Placid (1980), Sarajevo (1984) i Calgary (1988).
També va disputar tres Campionats del Món, els anys 1982, 1985 i 1987.
A més, va ser 15 vegades campió d'Espanya d'esquí nòrdic, en diferents distàncies.
També va guanyar diverses vegades els Campionats de Catalunya.
En l'àmbit professional, Giró havia estat cap de pistes i monitor d'esquí i d'activitats de lleure a l'estació de La Rabassa durant 16 anys.
Ahir es va disputar la segona prova FIS de l'estació austríaca de Gaal, amb Cande Moreno i Sissi Hinterreitner.
En el gegant, Hinterreitner ha acabat 46a amb un temps de 2.19,98 minuts, a 7,26 segons de la guanyadora, que ha estat la noruega Kaja Norbye (2.12,72).
Moreno, per la seva part, no ha acabat la segona mànega.
També es va celebrar un eslàlom FIS a Itàlia amb l'equip de tècnica masculí.
Les dures condicions van fer que només acabessin la cursa 29 corredors mentre que un centenar ha hagut d'abandonar.
Aquest ha estat el cas d'Àxel Esteve, Àlex Rius i Xavi Salvadores.
D'altra banda, es van dur a terme la primera jornada d'entrenaments de la Copa d'Europa de velocitat a Wengen (Suïssa).
Marc Oliveras ha acabat 40è i Matías Vargas ho ha fet 78è.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El curs acadèmic acaba d'arrancar per a la majoria d'estudiants de la Universitat de València.
Ara bé, alguns d'ells ja havien estat calfant les neurones des de fa uns mesos.
Durant la major part del dia és físic a la Universitat de València i durant el temps que li permeten la família i la seua tasca d'investigador...
"La història de les llengües perfectes és la d'una utopia, i la d'una sèrie de fracassos.
Però ningú no ha dit que la història dels fracassos siga fracassada".
Així s'expressava l'escriptor...
"En quin negoci ofereixes el teu producte al mercat i al dia següent a les nou del matí tens el resultat del públic?
En cap, només en la televisió".
I, de fet, li val el nom, relacionat amb la sang i el déu romà de la guerra.
Mart, sempre present en els nostres somnis...
Que hi ha molts esportistes que prenen substàncies prohibides per l'Agència Mundial Antidopatge és un fet conegut i es pot contrastar amb facilitat.
Alguns exemples són els casos d'atletes jamaicans abans...
Envoltada d'encant, sol, platja, temperatures agradables, còmoda i multicultural, la ciutat de València té tots els ingredients que atrauen estudiants de tot arreu.
Per això, i per la seua varietat de...
Un somni que es va encetar fa dos anys i mig, i que a hores d'ara sembla trencat per tots els costats.
Tots tenim en la memòria eixes imatges impressionants de...
Medicina, Periodisme, Genètica, Física, Astronomia, Biologia, Història...
Són algunes de les moltes disciplines que cada vegada més utilitzen l'estadística, la ciència que redueix la incertesa.
Enguany és l'Any Internacional d'aquesta disciplina, i...
Actualment eradicar el frau no és possible.
No obstant, sí que és possible temperar les seues conseqüències.
Carolina Sanchis, professora de Dret Processal a la Universitat de...
Encetar un nou curs és per a molts com començar un nou any.
Després de les vacances d'estiu, l'estudiantat torna a la rutina de classes i estudi amb força i motivació....
És cert que els informes eren molt positius, potser els millors de totes les candidates, de fet Madrid tenia les puntuacions més altes de l'últim tall, però faltava la presentació.
La Universitat d'Alacant ha acollit la Tercera Trobada de les Unitats d'Igualtat de les Universitats Públiques Valencianes.
Després de les dues trobades anteriors celebrades a València i a Castelló, al Campus...
Comentaris sexistes, bromes de mal gust, comportaments inapropiats... són situacions ofensives que les dones pateixen algunes vegades.
Per tal d'evitar aquests comportaments, la institució ha elaborat el Codi de Conducta i Bones Pràctiques de la Universitat de València.
Ara està en exposició pública perquè la comunitat universitària faça aportacions que el milloren.
Aquest vídeo mostra algunes de situacions inapropiades.
Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València.
Disseny i edició digital: T. Gorria.
Correcció lingüística: Agustí Peiró. |
La trajectòria de Lluís Companys és polièdrica i sovint es presta a moltes lectures i interpretacions interessades, entre les quals la que més m'enerva és la que fan des del rengles de la progressia sucursalista, presentant-lo de manera simplista com a un mer "federalista d'esquerres".
Però, malgrat tots els intents d'apropiació, allò rellevant i que la història de les classes dominants encara no ha pogut pair és el tarannà revolucionari de Lluís Companys, que en diverses ocasions va optar per desbordar la legalitat institucional per assolir els objectius polítics que defensava.
I, per damunt de tot, encara no han paït que el juliol de 1936 Lluís Companys, que era un president elegit democràticament, es posés al costat de la classe treballadora per organitzar l'autodefensa popular davant del feixisme i la transformació socialista del país, suplint el buit deixat per les institucions republicanes i governant Catalunya com si ja fos un estat independent.
Tal com destaca l'historiador Agustí Barrera, "Al President Lluís Companys no se li perdona la seva dignitat política, ni l'haver signar el Decret de Col·lectivitzacions d'Indústries i Comerços ( 24/10/1936) del Govern de la Generalitat, decret pel qual els Comitès de Control Obrer de fàbriques i comerços, passaven a ésser gestionat pels mateixos treballadors, en un model de socialisme de base nacional.
Una transformació econòmica revolucionària."
De nou, aquest 15 d'octubre tornarem a reivindicar la memòria del President Companys i de totes les persones que com ell varen ser represaliades i afusellades per la Dictadura franquista.
Enguany, però, la reivindicació Companys ha servir per fer més visible que mai el lligam indestriable entre la lluita d'alliberament nacional i la lluita per la transformació social, atès que encara hi ha qui, des de postures pretesament esquerranes, pretén separar ambdues lluites o bé subordinar l'una a l'altra.
Serà un bon moment per reivindicar la llibertat dels presos polítics, atès que el mateix Lluís Companys també va ser un pres polític per haver defensat l'autodeterminació (arran dels Fets d'Octubre de 1934).
Alhora, hem de divulgar el compromís vital del President Companys que es va deixar la pell en defensa dels seus ideals, un exemple d'abnegació que avui també hem d'exigir als nostres governants quan fluixegen, per por o per interessos partidistes, a l'hora de fer efectiva la República referendada l'1 d'octubre de 2017.
Per tant, cal emplaçar a tothom a desbordar el formalisme institucional i a convertir les ofrenes florals i els actes d'homenatge a Companys en espais per reivindicar la llibertat social i nacional, la llibertat dels presos polítics i la República. |
Si encara no formes part de la comunitat:
Qui vam ser és una personalíssima interpretació del món de la parella contemporània i una lúcida exploració del buit existencial que deixa un trencament sentimental.
A partir d'una trucada, una veu femenina i anònima rememora en primera persona una història d'amor que va marcar la seva vida ara fa uns anys.
Amb gran sensibiliat, la protagonista es confessa davant del lector i repassa les diferents etapes d'una relació intensa que va començar en una pensió de carretera i que, a cavall entre dues ciutats sense nom, s'ha anat desintegrant lentament fins que només en queden els objectes que la van definir: un àlbum de fotos, un dinosaure diminut, algunes cartes, una caixa de metall taronja i unes postals.
Escrita amb maduresa i gran destresa narrativa, Qui vam ser és una personalíssima interpretació del món de la parella contemporània i una lúcida exploració del buit existencial que deixa un trencament sentimental, i confirma Lolita Bosch com una de les veus narratives més originals i innovadores de la nostra literatura actual.
«L' autora ha suprimit les adherències innecesàries, els luxes superflus, ha llepat la prosa fins a allisar-la del tot i l' ha tibat fins a eliminar-ne les arrugues.
El resultat és (un conte) llarg, singular, ben trabat, de paraula calmosa, que avança sense entrebancs i que ha aconseguit crear un imago mundi que es distingeix de la llunyania» Gemma Casamajó, Avui Cultura
Lolita Bosch va néixer a Barcelona el 1970 i ha viscut a Albons (Baix Empordà), els Estats Units, l'Índia i, durant deu anys, a Ciutat de Mèxic.
Ha escrit literatura infantil i juvenil, gèneres que li han aportat diversos premis.Ha publicat, entre altres, Tres històries europees (Caballo de Troya, 2005/ labutxaca, 2010), Qui vam ser (Empúries, 2006), Insòlit somni, insòlita veritat (Empúries, 2007) i Això que veus és un rostre (Premi Òmnium Cu...
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Denuncia que és un intent de vulnerar la llibertat d'expressió i presenta un recurs perquè la JEC reconsideri la seva decisió
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit de mantenir la pancarta i el llaç groc a la façana del Palau de la Generalitat contra la decisió de la Junta Electoral espanyola (JEC), que havia ordenat que els llaços grocs i les estelades fossin retirats d'edificis del govern abans de quaranta-vuit hores, un termini que es complia aquesta tarda.
Torra ha presentat un recurs contra la decisió de la Junta Electoral i ha denunciat un nou intent de vulneració de la llibertat d'expressió.
En l'escrit, defensa la llibertat d'expressió dels funcionaris de la Generalitat, que han col·locat llaços grocs aquests últims mesos per demanar l'alliberament dels presos polítics.
El requeriment que em va fer la junta electoral és un nou intent de censura de la llibertat d'expressió per part de l'Estat espanyol.
He respost amb aquestes consideracions: https://t.co/EUYof39lMD pic.twitter.com/7ykJr60ZFN
Al recurs, Torra diu que el fet de retirar els llaços grocs va contra la neutralitat política, perquè fa temps que formacions que participen a les eleccions espanyoles han demanat la retirada d'aquest símbol dels espais públics.
Així mateix, recorda que el parlament va refusar per més de dos terços dues proposicions de llei que instaven a prohibir els llaços grocs a l'espai públic i els edificis institucionals.
'D'aquest rebuig es desprèn una postura clara del parlament a favor de la llibertat d'expressió a l'espai públic i les institucions', diu.
També recorda que el Parlament de Catalunya va aprovar el 2014 una resolució que definia l'estelada com un anhel de llibertat i que, per tant, no pot afirmar-se que sigui un símbol partidista.
A més, argumenta l'enorme dificultat de complir l'ordre de la JEC, que li demana de retirar estelades i llaços grocs absolutament de tots els edificis públics dependents de la Generalitat.
'Com saben, existeix una multitud d'edificis públics a tot el territori de Catalunya, en els quals es presten serveis propis de la Generalitat que, d'una banda, no són propietat d'aquesta institució i, de l'altra, molts no són gestionats directament.'
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Pere Alzina, professor del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació de la UIB.
El divendres 16 d'octubre de 2015 a les 16.30 hores.
Alumnes dels estudis de grau de la UIB: Dret, Administració d'Empreses, Infermeria, Educació Infantil, Educació Primària i Turisme, i professors associats.
Vicerectorat de Projecció Cultural i Universitat Oberta.
Vicerectorat de Professorat i Seus Universitàries. |
Amb motiu de la Trobada de Músics al carrer, de les 4 de la tarda a dos quarts de 10 del vespre, es tallarà al trànsit de vehicles als carrers Verge de l'Alba i Mossèn Cinto Verdaguer, entre la plaça Sant Jordi i el carrer Hospital.
L'Ajuntament de Manresa comunica que, amb motiu dels actes de les Festes del Barri Vic – Remei 2017 i de la XXIV Trobada de Músics al carrer, el proper dissabte 6 de maig de les 16.00h a les 21.00h, es tallarà al trànsit de vehicles els carrers Verge de l'Alba i Mossèn Cinto Verdaguer, entre la plaça Sant Jordi i el carrer Hospital.
Amb motiu d'aquest tancament de trànsit, s'invertirà el sentit de circulació del carrer Remei de Dalt, entre la plaça Remei i la plaça Hospital, per tal de donar accés a l'Hospital de Sant Andreu i als carrers Reparadores, Hospital, Sant Salvador i Sant Andreu. |
PRECEDENT L'abril del 2011 es va celebrar la consulta independentista a Barcelona. / MANOLO GARCÍA
Una de les coses més complicades per als que fan enquestes electorals és predir la participació que hi haurà en unes eleccions.
Les respostes que dóna la gent quan se'ls demana si tenen intenció d'anar a votar a les pròximes eleccions no acostumen a ser un indicador gaire fiable del que efectivament passarà.
Normalment, són molts més els que diuen que votaran que els que, efectivament, acaben anant a les urnes.
La raó principal és que votar és generalment percebut com un deure cívic i, per tant, la gent tendeix a amagar la seva intenció d'abstenir-se.
En molts àmbits socials inhibir-se de participar no està ben vist.
Per això els analistes d'enquestes no es poden fiar de les respostes que obtenen directament quan fan les enquestes i han de fer projeccions de participació basant-se en altres indicadors.
Si predir quanta gent anirà a votar en unes eleccions normals és complicat, en una cita com la del 9-N ho és encara molt més.
La falta de precedents de processos similars fa que tinguem molt pocs elements per fer una projecció de quin serà, efectivament, el volum de gent que anirà a les urnes.
No són unes eleccions, ni tampoc un referèndum amb tots els ets i uts.
Però tampoc no som davant d'una mera mobilització independentista com van ser les consultes municipals del 2009 al 2011: la participació del Govern li dóna tota una altra dimensió.
Ni és tampoc una consulta com la de la reforma de la Diagonal que va organitzar l'Ajuntament de Barcelona el 2010: som davant d'un procés d'àmbit nacional i de gran abast polític.
I, per acabar de complicar les coses, hi ha un govern organitzant el procés i un altre dient que és il·legal i amenaçant amb accions legals.
Enmig d'això, els ciutadans sotmesos a pressions creuades.
Tot plegat fa molt difícil preveure què passarà.
Les prediccions i els antecedents
Les poques enquestes que s'han fet han trobat entre un 40% i un 50% de gent que assegurava que estava decidida a participar-hi, per bé que les estimacions fetes a posteriori han rebaixat aquesta xifra fins al 30% aproximadament.
Això suposaria uns dos milions de paperetes a les urnes de cartró.
Una xifra d'aquesta magnitud seria semblant a la suma de tots els vots que van obtenir les formacions partidàries de la consulta el 2012, cosa que podríem raonablement considerar un sostre a la participació esperada.
No sembla previsible que els votants dels partits que s'han oposat a aquest procés vagin en massa a les urnes, i la població immigrada probablement hi participarà en una proporció força limitada.
Per sota, hi ha un sòl que es pot xifrar en uns 800.000 o 900.000 vots, que corresponen aproximadament a la gent que l'independentisme ha aconseguit mobilitzar en anteriors ocasions, com les consultes ciutadanes per la independència (tot i que només es van celebrar en 554 dels 947 municipis) o la Via Catalana, si fem cas de les estimacions més conservadores.
El que els voluntaris d' Ara és l'hora han pogut copsar en els centenars de milers de trucades aleatòries que han fet els últims dies sembla que apunta també cap a una xifra semblant a la que prediuen les enquestes, que se situaria en la franja alta d'aquest interval, més a prop dels 2 milions que dels 900.000 vots.
Però cal tenir sempre en compte, com a punt de prudència, que de la voluntat de participar a la participació efectiva hi ha encara un pas.
Un dels elements que influeixen en la decisió final són les facilitats tècniques: la proximitat dels punts de votació o la informació sobre el procés.
Aquesta mena de coses no són importants per als electors més convençuts d'una opció o d'una altra, però, per a la franja central, que no té preferències gaire fortes, poden ser determinants.
En aquest procés hi ha uns obstacles afegits (menys punts de votació i més allunyats, una certa confusió, i amenaces del govern espanyol que poden tenir un efecte important sobre la xifra final).
Un sector significatiu de l'electorat, tot i ser partidari del dret a decidir, pot acabar optant per quedar-se a casa.
Malgrat totes les incògnites que planen, és evident que el d'avui serà un dia important en la història política d'aquest país.
I tenir-ne consciència pot ser el principal incentiu a la participació, perquè participar en primera persona dels processos històrics té un atractiu innegable.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Envia i rep diners des del mòbil i al moment.
Tan fàcil com enviar un missatge.
Consulta les teves despeses i ingressos ordenats per categories i subcategories.
Deixa l'efectiu enrere i paga les compres amb el mòbil.
Coneix el preu estimat de venda de l'immoble que estàs cercant.
El primer és bloquejar les targetes triant una d'aquestes dues opcions:
Si sospites que algú ha pogut esbrinar la teva clau d'accés, modifica-la immediatament per garantir la seguretat del teu compte.
Fes-ho davant la sospita més lleugera i garantiràs la seguretat del teu compte.
Quan triïs la teva nova clau, l'anterior caducarà a l'instant.
Consells generals per a la creació de claus segures.
Comprova si hi ha operacions sospitoses en els teus comptes i targetes.
Finalment, et recomanem que comprovis que les teves dades personals i de contacte són correctes.
Pots autentificar-los des de caixers o a les oficines de BBVA.
Des de BBVA bloquegem la teva targeta per evitar transaccions fraudulentes quan detectem que la targeta ha estat compromesa.
Pot ser que no s'hagi produït cap moviment estrany, però sabem que les dades estan en mans de tercers i per la teva seguretat l'hem bloquejat.
Automàticament generem una nova targeta i te l'enviem a l'adreça que ens hagis proporcionat.
En cas que necessitis utilitzar-la de forma urgent et pots posar en contacte amb el teu gestor o amb Línia BBVA:
Des de BBVA inhabilitem la teva targeta de forma temporal quan detectem un comportament estrany i no podem assegurar que les dades estiguin en mans de tercers.
Per la teva seguretat, restringim tota l'operativa de la targeta i bloquegem les compres a Internet i a establiments físics i l'ús en caixers.
Contacta amb el teu gestor o amb Línia BBVA per verificar si és segur tornar a habilitar la teva targeta:
Des de BBVA limitem l'operativa de la teva targeta quan detectem un moviment sospitós fet a Internet.
Per la teva seguretat, restringim l'operativa de la targeta bloquejant les compres a través d'Internet.
Es pot seguir utilitzant per a compres en establiments i per al seu ús en caixers.
Si la transacció no l'has fet tu, es durà a terme un bloqueig definitiu de la targeta i es generarà una de nova que se t'enviarà a l'adreça postal que ens vas proporcionar.
Si la transacció l'has fet tu, s' habilitarà novament la mateixa targeta.
Contacta amb el teu gestor o amb Línia BBVA per verificar si és segur habilitar novament la teva targeta:
Des de BBVA limitem l'operativa de la teva targeta q uan detectem un moviment sospitós fet a Internet o en un establiment a través de banda magnètica.
Per la teva seguretat, restringim l'operativa de la targeta bloquejant les compres a través d'Internet i en establiments on el pagament es fa a través de banda magnètica.
Es pot seguir utilitzant per a compres en establiments a través del xip i per al seu ús en caixers.
Si la transacció no l'has fet tu es durà a terme un bloqueig definitiu de la targeta i se'n generarà una de nova que se t'enviarà a l'adreça postal que ens has proporcionat.
Si la transacció l'has fet tu, s'habilitarà novament la mateixa targeta.
Des de BBVA hem detectat un accés des d'una ubicació geogràfica que no és l'habitual.
Per la teva seguretat, t'informarem d'aquestes situacions perquè puguis determinar si aquesta connexió l'has fet tu o, al contrari, les dades d'accés estan en mans d'un tercer.
En cas que no reconeguis aquesta activitat, si us plau, modifica la teva clau d'accés immediatament per garantir la seguretat del teu compte.
Contacta amb nosaltres si tens algun dubte trucant al 91 224 94 26 o al teu gestor personal.
Troba la teva oficina més pròxima |
La diputada de la CUP al Parlament Anna Gabriel ha demanat al Govern "desoir" la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) sobre la Conselleria d'Exteriors després del recurs del Govern sobre les atribucions del departament.
En una entrevista d'Europa Press, la diputada no s'ha mostrat sorpresa pel recurs ni per l'admissió a tràmit del TC i la suspensió: "Res de nou sota el sol.
"L'ordenament jurídic espanyol es fonamenta en aquestes anomalies", ha dit referint-se a la presumpció de culpabilitat que segons la seva opinió impera en el sistema estatal.
Anna Gabriel ha instat el Govern a complir amb el text de la resolució independentista del Parlament del 9 de novembre: "Consideràvem el TC il·legítim".
"És un bon moment per recordar en què es fonamenta aquesta il·legitimitat, aquesta voluntat de suspendre aquestes funcions: en un litigi competencial que es mou en un marc autonòmic, mentre nosaltres estem caminant en una altra direcció", segons ella, i ha insistit que no els interessen els litigis de debat competencial.
Després de preguntar-li si valdria una modificació del departament perquè s'ajustés a la llei estatal i poder continuar amb l'acció exterior, ha contestat que els sobiranistes no pretenen "afinar bé a l'hora de dibuixar les polítiques públiques" ajustant-se a la legalitat espanyola, sinó ajustant-se al full de ruta independentista.
"Entenem que desoir el que diu el TC és exactament això: fer allò a què el conseller es va comprometre.
Perquè no fer-ho vol dir reconèixer que aquesta institució té alguna ascendència sobre la majoria parlamentària" quan l'única justificació per suspendre-la és el litigi competencial que s'han compromès a superar.
Gabriel veu necessària l'acció exterior per construir una república catalana, per la qual cosa es posa a disposició del conseller d'Exteriors, Raül Romeva: "Estarem al costat de la Conselleria i del conseller en tot el que tingui a veure a anar endavant, desoint aquesta suspensió".
Ha recalcat que el que es planteja és bloquejar actuacions que són un compromís del Govern amb els catalans: "L'impacte d'això és importantíssim perquè hi ha un Govern que no pot tirar endavant les polítiques públiques a les quals s'ha compromès i que té la majoria del suport per fer".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Llotja de Reus ha defensat el «rol neutral» de la institució en la fixació dels preus de l'avellana.
Ho ha fet com a resposta a les crítiques que el sector li feia a començament de setmana denunciant que els preus marcats són insuficients i «per sota del preu de cost».
En un comunicat, la institució ha assegurat que el preu que fixa és orientatiu i el resultat d'un consens entre els operadors del sector.
A més, ha assenyalat que el procés està marcat per la llei de l'oferta i la demanda que governa l'economia de mercat.
També ha lamentat l'actitud d'Unió de Pagesos per posar, diuen, novament en entredit la seva activitat.
L'entitat ha subratllat que el sindicat agrari ha rebutjat diverses vegades formar part de la taula dels preus dels fruits secs i els han tornar a oferir incorporar-s'hi.
En el comunicat han detallat que l'actual collita de l'avellana ha donat un producte de «reduïdes dimensions que orienta els preus a la baixa», una situació que, segons afirmen, no afronten altres zones productores.
A més, han afegit que el sistema d'elaboració dels preus orientatius dels fruits secs a la Llotja de Reus se sotmet a un reglament que va ser debatut, perfeccionat i implantat a partir dels treballs de la «taula dels preus dels fruits secs», coordinada per la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat.
Aquesta taula estava formada per representants del mateix Departament, dels sindicats agraris Unió de Pagesos i Joves Agricultors, operadors del sector i la mateixa Llotja.
Finalment, des de la Llotja de Reus conclouen que continuaran amb la seva activitat reguladora, actuant de manera independent i equànime en benefici de la transparència dels mercats.
Els pagesos de l'avellana van organitzar una tractorada dimarts passat per denunciar «l'oligopoli» de les empreses compradores, a qui acusen de «forçar els preus a la baixa».
La protesta, que va sortir des de Reus, va arribar fins a Riudoms i el Morell i va acabar a la Selva del Camp.
Els pagesos es van concentrar davant les sis principals empreses per denunciar que els estan «enfonsant», segons el responsable de la fruita seca d'Unió de Pagesos, Rafel Español.
El sector ha tornat a denunciar que les cotitzacions de la Llotja de Reus són uns 40 cèntims inferiors que les d'Itàlia i Turquia, i ha instat el Departament d'Agricultura a fer ús de l'Observatori Agroalimentari de Preus i sancionar, si cal.
Unió de Pagesos cridava així a la mobilització la pagesia de la fruita seca i la garrofa per traslladar a la ciutadania i a les administracions el que consideren «un abús» per part de les empreses que compren avellana als agricultors catalans.
Segons ha denunciat aquest dijous el sindicat, els operadors privats d'avellana, mitjançant el reglament de la Llotja de Reus, són els que acaben determinant els preus que publica aquest ens de referència.
El responsable nacional del sector de la fruita seca, Rafel Español, va denunciar que les empreses compradores estan funcionant com a «oligopoli» des de fa temps i forcen els preus a la baixa.
Per aquest motiu, ha demanat a les cooperatives que es desmarquin del comerç privat i tinguin com a prioritat la liquidació adequada del fruit al professional.
L'estan enfonsant i arruinant, perquè venim de la pitjor temporada que es recorda, que va ser un desastre, i el sector no té liquiditat», lamenta Español.
En aquest sentit, el responsable sindical s'ha queixat que els préstecs bonificats i les ajudes articulades pel Departament d'Agricultura encara no han arribat als pagesos.
Una de les principals exigències del sector a la Generalitat és que utilitzi l'Observatori Agroalimentari de Preus per estudiar la situació de l'avellana.
El sindicat ha denunciat que l'observatori constata que les empreses trencadores d'avellana es queden de mitjana un 37% del valor de l'avellana comuna en gra que comercialitzen, mentre que el pagès en rep el 63% restant.
Segons el sindicat, el trencador té «un marge desproporcionat».
Al juny el pagès rebia 3,25 euros -quan el seu preu de cost s'estima que ronda els 2 euros-, mentre que el guany del trencador era de 2,23 euros.
Per aquest motiu, Español ha insistit que cal que el Departament s'impliqui i sancioni, si cal, aquestes empreses que «tenen el mercat intervingut». |
La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Meritxell Ruiz, donarà a conèixer aquest dijous i divendres a Brussel·les la xarxa InnovaFP i signarà un conveni de col·laboració amb el Govern de la Federació de Valònia-Brussel·les en matèria de Formació Professional (FP).
La visita de la consellera s'emmarca en la The European Vocational Skills Week, organitzada per la Comissió Europea i el Govern de Flandes, per promoure l'FP a través de l'intercanvi de pràctiques, ha informat aquest dimecres la Conselleria d'Ensenyament en un comunicat.
La titular d'Ensenyament mantindrà aquest dijous una reunió amb la ministra d'Educació de la Federació Valònia-Brussel·les, Marie-Martine Schyns, que acaba de presentar el Pacte per l'excel·lència educativa, un debat sobre el sistema educatiu.
Subscriuran un acord de col·laboració per promoure l'FP i donar un impuls a aquesta mena de formació dins de l'àmbit de col·laboració que facilita la Unió Europea (UE).
Així, es vol facilitar els intercanvis d'estudiants d'FP i promoure la realització de pràctiques, i també preveu que el professorat pugui portar a terme estades o intercanvis amb altres docents d'FP.
En la seva visita a Brussel·les, Ruiz inaugurarà aquest divendres a la seu de la Generalitat a Brussel·les l'exposició sobre el programa InnovaFP, un projecte d'innovació i transferència de coneixement entre els centres d'FP i les empreses del seu entorn, i visitarà la Haute École Ferrer i Guardia, per conèixer el seu model pedagògic.
Catalunya participarà en la The European Vocational Skills Week amb Ruiz en un 'workshop' sobre el projecte de la Conselleria per promoure l'aprenentatge de llengües estrangeres, i de dos directors de centre, de Vic i Lleida, que exposaran la seva tasca a l'àmbit de la mobilitat en l'FP.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Curs monogràfic 'Els totalitarismes del segle XX'
Exposició 'Dones: ficcions i realitats'
Programació estable Teatre Ateneu gener-maig 2020
Tot despullant els arquetips de la masculinitat'
Les subvencions fan costat al sector del comerç, els serveis, la moda i l'artesania per aconseguir millorar-ne la posada al dia, modernització i rendibilitat, i alhora impulsar un creixement sostenible i respectuós amb l'entorn i el medi ambient
El Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, obre la convocatòria d'ajuts econòmics per a l'any 2018.
L'objectiu d'aquests ajuts és promocionar i impulsar el sector comercial, de serveis, l'artesanal i el suport a la moda catalana.
Es podran sol·licitar subvencions per a les següents activitats:
Competitivitat de l'empresa a través de les entitats
Participació de les empreses de comerç en activitats firals sectorials, multisectorials i professionals d'àmbit nacional, estatal i internacional
Programa 4: Nova implantació de comerços i millora comercial dels establiments. ( inclou ajuts per adquisició d'empreses en traspàs)
Internacionalització de la moda
Promoció i comercialització dels productes artesans
Millora de la gestió de l'empresa artesana
Notorietat de les fires i fires-mercat d'Artesania
Per a més informació i suport en els tràmits us podeu dirigir a l'àrea de creació i consolidació d'empreses del Servei Municipal de Treball i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
Entitat col·laboradora de la Xarxa Catalunya Emprèn.
Accés a les subvencions convocades pel CCAM |
L'eslovac de 28 anys Jozef Kovalik i l'italià de 26 Salvatore Caruso (4) jugaran avui (1 h) la final del II Challenger Sánchez-Casal Head by HN hotel Group que es disputa a l'acadèmia del Prat...
El conseller reclama canvis en el model de governança de l'aeroport
L'olotí va perdre per 3-6, 6-4 i 6-1 contra l'italià Salvatore Caruso (4) en el II Sánchez-Casal.
Jaume Pla va caure també per 6-4 i 6.1 contra l'italià Filippo Baldi (10).
L'olotí venç l'indi Ramanathan (15) i el barceloní bat Lorenzi (6) en el Sánchez-Casal
L'aeroport de Barcelona-El Prat encadena creixements de manera sostinguda i el seu sostre de capacitat és a tocar.
El passat mes d'agost va registrar un trànsit de 35 milions de passatgers, un 5%...
Vostè va néixer al Prat de Llobregat, ha viscut al Poble-sec de Barcelona i la novel·la que ens presenta està ambientada a Sant Andreu...
Li agraden els barris populars, oi?
En la seva opinió, això permetria explotar al màxim el potencial de Barcelona per acollir vols de llarga distància
El brasiler, que va aterrar ahir a Barcelona, reclama 26 milions d'euros al club per la famosa prima de renovació pactada; el Barça li reclama 14 milions
Els agents custodiaran edificis i infraestructures de l'Estat, com la delegació del govern espanyol, les comissaries i l'aeroport del Prat i el Port de Barcelona |
Es treuen 50 tones i se n'afegeixen 52.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El president de Societat Civil Catalana (SCC), Fernando Sánchez Costa, ha carregat contra els partits i entitats independentistes per convertir Catalunya en un «vedat sectari» i portar una dècada «aixecant murs» contra la convivència.
«Des que el nacionalisme va apostar per la unilateralitat i la ruptura, una determinada manera de fer política s'ha imposat a Catalunya», ha declarat el president de SCC en el seu discurs de tancament de la manifestació unionista d'aquest diumenge a Barcelona.
«Els carrers són i seran de tots, no de qui intimida per fer-se'ls seus», ha declarat amb referència a les últimes manifestacions i protestes independentistes, com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem.
Un dels arguments centrals del discurs del president de SCC ha sigut l'«exclusió» del debat públic d'una «Catalunya majoritària», que «sempre viatjava en vagó de cua, i que ara vol anar també en locomotora», segons ha afirmat.
Una divisió que ha atribuït exclusivament a les forces independentistes i que ha considerat que ha portat la «decadència» a la societat catalana.
«N'hi ha prou de procés, prou de divisió, prou de Torra», ha afirmat l'orador.
«President, si prefereix fer d'activista a fer de representant institucional, li diem: president, posi les urnes», ha afirmat, fent una picada d'ullet al discurs de fa anys de l'avui empresonada Carme Forcadell, llavors presidenta de l'ANC.
Sánchez Costa també ha volgut expressar el seu recolzament a la tasca efectuada pels diferents cossos policials aquests dies, especialment a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil.
«¡Ningú us expulsarà de Catalunya!
¡No ens deixeu sols!», ha declarat. |
Prendre mesures per acabar estrenyent el rival.
Això és el que ha fet l'FC Andorra en el duel que s'ha disputat aquest vespre al Prada de Moles contra el Lleida.
Després de superar el Terrassa, els tricolors s'enfrontaven al conjunt de la terra ferma en la segona eliminatòria de la Copa Catalunya.
Un partit que servia per mesurar-se contra un rival directe al qual s'hauran d'enfrontar a Segona B. Però els del Principat van deixar constància de la bona forma en què es troba l'equip, i el davanter Ernest Forgas va ser l'encarregat de catapultar l'equip cap a la pròxima ronda, en el qual s'hauran d'enfrontar als del Prat, que dissabte van vèncer el Cornellà a la ronda de penals.
L'àrbitre xiulava l'inici del partit i arrencava una primera part molt igualada entre els dos equips.
Els rivals feien pressió amb un córner que acabava fora i al minut 7 Nico Ratti aturava un xut de Raul en el que suposava la primera arribada dels del Lleida a l'àrea tricolor.
Però els andorrans estaven tranquils i feien el seu joc, amb moltes passades i dominant la pilota.
Raúl Feher debutava i, amb pocs minuts de partit, es feia protagonista fent pressió i tallant les jugades del conjunt de la terra ferma.
Durant els primers 15 minuts, els dos equips es prenien les mesures.
De sobte, Forgas tenia a les seves botes la primera ocasió tricolor, una ocasió que acabava amb una enganxada amb el porter.
Groga pels dos jugadors al minut 17.
Els tricolor continuaven exercint pressió però el Lleida volia demostrar que havia arribat a Andorra per donar guerra.
Martí Riverola cometia una falta que xutava Marc Martínez, però Forgas la refusava amb el cap. Córner dels rivals i era Forgas qui, una altra vegada, la rebutjava.
El Lleida es començava a posar nerviós i, no només es precipitava en el xut, sinó que recorria al joc brut.
Al minut 38 Raul veia la groga després de fer caure a terra Rubén Bover.
El tricolor acabava de tallar una jugada dels de la terra ferma i s'enduia la pilota sense aturador.
Les entrades no el feien caure però la falta, sí.
Els andorrans continuaven amb el seu ritme, pocs segons més tard Forgas centrava la pilota i la refusava la defensa rival.
El Lleida intentava tornar a dominar el joc, però la defensa andorrana feia molt bona feina.
Primer Feher, després Javi Martos i, quan el Lleida s'escapava per la banda, Fede Bessone tallava un xut rival i Bover l'enviava fora.
Arribava la mitja part i no s'havia encetat el marcador.
A la represa, el rival sortia amb força i amb poc més d'un minut de joc els rivals feien un xut a porta.
Però els andorrans volien demostrar qui mana i continuaven controlant el joc: Keita per Forgas, el davanter li passava a Bover, que li feia arribar a Miguel Palanca; però la pilota es perdia.
Els andorrans ho intentaven però no trobaven el gol.
Al 56, Bover feia un xut que s'escapava per damunt del travesser.
Uns minuts més tard, Forgas propiciava una altra ocasió després de centrar des de la banda esquerra.
El porter cometia una errada però no hi havia cap tricolor per rematar.
Al 67, Oriol Dot i Ferran Tacón també ho intentaven per la banda.
Ludo xutava un córner que Torres treia amb el puny.
Ho tornaven a intentar, però no hi havia manera.
Fins que, per estadística, per mèrits, o potser per totes dues, arribava el gol.
Al minut 77, Ludo tallava una jugada d'atac del Lleida i li passava la pilota a Forgas.
Forgas sentenciava el partit i, malgrat que els del Lleida busquessin l'empat amb perseverança, no ho van aconseguir.
De fet, en l'afegit Keita va estar a punt de signar el 2-0.
Gabri Garcia: «Hem fet un partit molt seriós»
«Crec que hem fet un partit molt seriós i ordenat contra un equip que ja està perfilat i que ja fa dues setmanes que està entrenant.
Hem patit els primers minuts però a partir d'aquí hem dominat el joc», apuntava.
«A la mitja part hem pogut ajustar les situacions perilloses en què ens posaven.
L'actitud de l'equip ha estat immillorable», va destacar.
«Estem donant minuts a tots els jugadors perquè tothom pugui agafar la condició física que busquem i el Raúl Feher ho ha fet molt bé»
Ernest Forgas: «Hem corregit molt bé els errors»
«Ha estat una molt bona prova perquè el Lleida porta dues setmanes més que nosaltres entrenant-se i és un equip molt compacte que juga molt bé.
Ens ha creat problemes a la primera part però ho hem corregit molt bé a la segona part i hem fet un pas endavant», afirmava el davanter.
«Aquest any patirem però ens ho passarem molt bé.
Ara ens toca enfrontar-nos a un altre equip de Segona B, però l'equip està molt bé.
Si els guanyem, serem a quarts», apuntava.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Jordi Cruz a la jornada inaugural de la Festa del Tomàquet, el juliol de l'any passat arxiu/marta pich
ANNA HERNÀNDEZ | MANRESA El xef manresà Jordi Cruz (1978) deixarà, el dissabte, els fogons a Barcelona per anar al saló de sessions de l'ajuntament de la seva ciutat natal i llegir el pregó de la festa major d'enguany.
Amb sis estrelles Michelin, Cruz s'ha fet famós per fer màgia a la cuina.
A més, la seva cara també és una de les més esperades al conegut programa de Televisió Espanyola Masterchef, que la temporada del 2018 va registrar xifres històriques d'audiència.
El manresà es va formar com a cuiner a l'Escola Superior d'Hostaleria de Manresa, a la Joviat, i ja llavors prometia.
Als 14 anys va entrar a treballar al restaurant L'Estany Clar de Cercs, on va obtenir la primera estella Michelin.
Quan només tenia 24 anys, es va convertir en el xef més jove de l'Estat espanyol i en el segon més jove del món a obtenir aquest preuat reconeixement culinari.
No és la primera vegada que Cruz visita Manresa per protagonitzar un acte públic.
El juliol de l'any passat va inaugurar la segona edició de la Festa del Tomàquet del Bages, amb una demostració culinària a l'auditori de la Plana de l'Om, on va demostrar sentir-se com a casa.
Malgrat ser una figura molt mediàtica, va actuar amb molta espontaneïtat i fins i tot va fer bromes als assistents i a les seves dues germanes, que es trobaven entre el públic.
A part de la demostració, va fer una petita xerrada sobre l'origen del tomàquet.
Actualment dirigeix el restaurant ABaC de Barcelona, on va entrar el 2010 i on ha aconseguit tres estrelles Michelin més.
A Barcelona hi té dos restaurants més: Ten's i Angle, l'últim dels quals també té una estrella.
També és propietari del restaurant Dor i Atempo, a Sant Julià de Ramis (Girona).
El programa Masterchef, que fa set temporades (des de 2013) que s'emet, ha fet que moltes persones reconeguin Cruz a escala estatal.
Al programa és un dels integrants del jurat popular, juntament amb Pepe Rodríguez i Samantha Vallejo-Nágera.
Tant en les edicions on els participants són gent adulta amb vocació de cuiners i cuineres com en l'edició júnior, que ja ha emès sis temporades, el manresà és el jutge més temut i el més exigent de tots, malgrat que amb els petits aprenents de cuiners deixi veure el seu cantó més entranyable.
Quan semblava que el català ja no podia omplir més l'agenda, el 2016 va arrencar amb el nou format de Masterchef celebrity (amb famosos), on també és un dels jurats. |
El líder d'UDC i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, ha exhortat aquest divendres als partits a encarar el debat sobre el degoteig de casos de presumpta corrupció que afecten la política catalana i espanyola, i plantejar mesures per afrontar-los.
En la seva carta web setmanal a la militància, recollida per Europa Press, ha defensat que les formacions polítiques unifiquin criteris a l'actuar davant de casos de corrupció, respectant el principi d'innocència; evitar "veure la palla a l'ull aliè i no la biga en el mateix", i modificar normes de conducta i lleis o crear noves.
"Fins i tot sabent que la corrupció no es desterrarà mai perquè va lligada a la condició humana, fa falta més transparència per detectar-la, més agilitat processal perquè sigui castigada i més sentit cívic per distingir entre delinqüents (una minoria) i polítics", ha sostingut.
Advoca també per elaborar un "codi de bones pràctiques" que homogeneïtzi com han d'actuar els partits quan un dels seus membres és imputat, o si deuen obrir-se comissions d'investigació parlamentària sobre casos que estan en via judicial.
Duran ha subratllat que acceptar la tesi que l'imputat ha de dimitir de seguida suposa "supeditar la política i el futur de presumptes innocents al poder judicial", però ha acceptat fer-ho si tots els partits estan d'acord a actuar sempre així.
Ha apostat també per definir en aquest codi de bones pràctiques si s'han d'incorporar a les llistes de cada partit persones imputades: "No ens barallem sobre aquestes qüestions perquè amplifiquem encara més els efectes nocius de la corrupció".
A l'àmbit legislatiu, el democratacristià planteja si cal modificar la normativa de finançament dels partits i limitar la despesa en les campanyes electorals, així com elaborar una llei de transparència que permeti seguir els processos de contractació i adjudicacions públiques.
Ha advertit que "la justícia lenta no és justícia", i ha preguntat si els partits i la societat estan disposats a gastar més diners per dotar de mitjans personals i materials aquesta administració.
"Parlem de tot, com més aviat millor.
Siguem conscients que no ho estem portant bé", ha resumit el dirigent democratacristià, que ha advertit que cal afrontar el debat deixant de banda els partidismes per evitar que fracassi.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El 52 Sitges Film Festival - Festival Internacional de Cinema ha quedat oficialment inaugurat aquest dijous amb la presència del president del Parlament, Roger Torrent; el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i la conselleres de Cultura i de Justícia, Mariàngela Vilallonga i Ester Capella.
Després de rebre'ls, el director del festival, Àngel Sala, ha destacat que a Sitges es veuen una gran varietat de cintes de moltes nacionalitats: els Estats Units, Europa, Llatinoamèrica i Àsia, i ha destacat la "gran notícia" d'aquesta edició: el fet d'incloure cinc òperes primeres de cinema català i de tota Espanya a competició.
Ha remarcat que el festival acull una vintena de pel·lícules de terror dirigides per dones, i també ha reivindicat que el terror parla millor de la realitat que molts altres gèneres, tractant especialment el tema dels nens refugiats "que ho passen malament per culpa dels conflictes i les guerres".
"Des de l'al·legoria i el cinema fantàstic, aquest festival parla sobre aquesta situació", ha dit Sala per introduir el curtmetratge 'Reality', d'Alejandro Ibáñez Serrador per Save The Children, i amb Lídia Bosch i Dani Rovira.
La directora general del Patronat de la Fundació Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, Mónica Garcia, ha enaltit les activitats dedicades a la indústria i ha introduït el vídeo homenatge als grans noms del cinema que han mort en l'últim anys, entre ells Albert Finney, Agnès Varda, Sid Haig, Billy Drago, Chicho Ibáñez Serrador, Doris Day, Édith Scob, Stan Lee, Eduardo Fajardo, Eduardo Gómez, Encarna Pas, Larry Cohen, i Dick Miller, entre uns altres.
Aquest divendres a la nit i el dissabte està prevista la visita del ministre de Cultura i Esport en funcions, José Guirao, a Sitges, sent el primer ministre de Cultura en visitar el festival català de cinema.
Després del curtmetratge, els convidats assistiran a l'estrena europea de l'adaptació de 'In the Tall Grass', de Stephen King, a càrrec de Vincenzo Natali i amb la interpretació de Patrick Wilson, que ha rebut aquesta nit el Premi Màquina del Temps, destacant la importància d'afrontar nous reptes com aquesta cinta, que ha pronosticat que serà especial per als amants del gènere.
Durant 11 dies, el festival posa a la disposició dels espectadors més de 3.000 seients, 171 pel·lícules en set espais i compta amb 310 convidats especials repartits en una vintena de catifes vermelles.
L'organització espera reunir uns 200.000 visitants i compta amb 542 periodistes acreditats i 845 professionals de la indústria acreditats.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ha passejat pel camí que voreja els prats, closos per fileres d'àlbers i freixes.
Agraeix sentir-ne al rostre la tebior dels darrers rajos, en aquesta tarda de finals...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
El dilluns 1 d'agost s'obre el termini de sol·licituds per als 28 habitatges adquirits per l'Ajuntament d'Olot i la Generalitat pel maig.
Els pisos estan situats als carrers Abat Racimir i Josep Maria Capdevila, al barri de Sant Miquell.
La promoció està repartida en 6 pisos per a gent gran que comptin amb 65 anys i que estiguin empadronats a Olot o la resta de municipis de la comarca, amb uns ingressos mínims de 12.000 euros anuals.
Cinc a famílies monoparentals que estiguin empadronades a Olot o a la resta de muncipis de la comarca amb uns ingressos mínims de 9.600 euros anuals.
I, 17 a joves menors de 35 anys empadronats a Olot i a la resta de municipis de la comarca i amb uns ingressos mínims de 12.000 euros anuals.
Les normes d'adjudicació han estat aprovades per la Junta de Gover n d'aquest matí.
Els pisos van ser adquirits mitjançant del dret de tanteig i retracte.
A la mateixa junta l'Ajuntament també ha aprovat el conveni amb l'Agència Catalana de l'Habitatge de Catalunya, perquè l'oficina d'Olot s'encarregui de la gestió de les vivendes, propietat de la Generalitat.
La superficie útil dels habitatges va dels 45,95 metres quadrats fins als 91,40 metres quadrats (d'1 a 3 habitacions) amb plaça d'aparcament vinculada a cada vivenda.
El preu del lloguer oscil·la entre els 221,46 euros ak 368,73 euros al mes. |
El Mercat Central de Reus dedica a la venda de producte fresc i al detall prop de 4.000 m2, repartits en un centenar de parades que ocupen més de 50 negocis.
Dos dies a la setmana acull el mercat dels Marxants, que es desplega al seu voltant els dilluns i dissabtes.
Els terrenys on s'aixeca eren la seu del Teatre Circ, un teatret d'estiu envoltat de jardins que el 1901 va inaugurar la societat recreativa El Círcol.
L'Ajuntament el va adquirir als anys 30 del s.
XX i el va enderrocar poc després amb l'objectiu d'impulsar la creació d'un nou mercat, modern i higiènic.
El projecte inicial, de 1934, era de l'arquitecte municipal Antoni Sardà, però tot i que les obres van començar no es van arribar a enllestir en el seu temps.
Es van reprendre el 1944 i el 1948 l'edifici es va estrenar per acollir la II Fira de Mostres.
L'any següent es va inaugurar com a mercat i va començar a funcionar aglutinant tota l'activitat que fins llavors tenia lloc a la plaça del Mercadal, la plaça del Castell i els carrers dels voltants.
Hi havia un espai destinat a la venda al detall i un altre per a la venda a l'engròs, amb llocs per a majoristes.
El trasllat dels majoristes al Mercat del Camp el 1987 va plantejar la modernització de l'interior del Mercat Central després de gairebé 40 anys, que es va dur a terme sense tocar l'estructura monumental de l'edifici.
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
UnitatxBCN ha aconseguit pactar amb el govern que la FECAC "perdi el control de l'organització de la Feria de Abril".
Amb la proposició que s'ha aprovat en la Comissió de Presidència a partir d'ara serà l'Ajuntament qui, "amb la necessària denúncia del conveni es revisarà la relació amb la FECAC, i així passarà a gestionar el domini públic i la utilització dels espais públics tal com li correspon com a titular de part dels terrenys on es desenvolupa la Feria".
Portabella ha remarcat que "el d'avui era un pas necessari per poder revisar el conveni i, per tant, la relació entre Ajuntament i FECAC per a l'organització de la Feria".
"Per primera vegada la Feria de Abril rebrà el mateix tracte de normalitat, equiparable a la resta de fires i esdeveniments que se celebren a la ciutat".
"Per tant "haurem posat punt i final als enormes privilegis que van des del transport públic gratuït fins al comportament intimidatori que ha tingut la FECAC en relació als firaires cobrant cinc vegades més de l'establert per obtenir una llicència".
Els diners catalans per la cultura catalana.
La cultura espanyola que la paguin els espanyols.
A catalunya, un estat, una llengua i una cultura.Visca Catalunya lliure
Ja era hora que posessin fil a l'agulla.
Que aquest paio és un mafiós que fins hi tot estafava als seus.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El Govern de Mali va informar de la mort de dos militars en un atac d'individus armats contra la base militar coneguda com a Centre d'Ensinistrament de Kuolikoro, als afores de Bamako, al centre de Mali.
A la base hi ha destinats militars espanyols, que en van resultar il·lesos.
El Ministeri de Seguretat i Protecció Civil de Mali va informar en un comunicat que cap a les tres de la matinada d'ahir un suïcida va detonar un cotxe bomba després d'un atac contra un control de seguretat que donava accés a la base.
Un altre vehicle amb un suïcida va ser detingut abans d'arribar a la base i els artificiers van detonar de forma controlada l'explosiu.
El balanç de l'atac és dos morts i tres ferits lleus –dos militars i un civil–.
A més haurien mort tots els atacants.
El Ministeri va demanar a la població que estigui alerta i va assegurar que la situació està sota el control de les forces de seguretat. |
EL MONBUS IHC viu hores de descompressió després de la intensitat amb que s'ha viscut la Final Four i la duresa del cop rebut.
Francesc Monclús i Joan Pont hauran de tornar a demostrar la seva habilitat per motivar grups.
La recuperació moral de la plantilla serà dura però també enriquidora.
L'experiència ha de fer aparèixer un equip més fort i encara amb més fam de victòria.
Cesc Monclús ( i la resta del seu equip) és el tècnic miracle.
D'aquell estiu ple d'incògnites amb només un jugador (Ton Baliu) i tota una plantilla per confeccionar, s'ha passat a dues presències consecutives en una Final Four europea.
L'equip ha crescut per l'ambient extraordinari que hi ha al vestidor i la capacitat de treball de tots els integrants del cos tècnic.
P- Cesc, ja han passat alguns dies des de la decepció.
La veritat és que aquests dies posteriors ens serveixen per reflexionar sobre moltes coses, la prèvia a la semifinal, amb com vàrem preparar aquesta Final Four, sobre la implicació de tots els que van fer possible un esdeveniment esportiu fantàstic, sobre la extraordinàrua rebuda ( i posterior empenta) que ens varen donar els aficionats i sobretot el Front Tauró.
També s'ha de valorar la gran implicació de tots els jugadors i equip tècnic i al mateix temps la gran decepció que va provocar no poder arribar a la final.
P- L'equip va jugar bé, l'afició va estar sensacional... costa més positivitzar aquesta derrota, no?
Sap molt greu, sobretot pels jugadors, que no poguessim viure una final europea a casa.
Sap molt greu també pels aficionats que es varen buidar amb lequip.
Aquests dies i fins dimecres servirà per seguir valorant tot el que va suposar aquesta Final Four.
I a partir de dimecres farem el primer entrenament per tornar a treballar tots junts pel proper i repte que ens queda, començant pel partit amb el Mataró del proper 9 de maig.
P- Es van fer bé tantes coses que aquesta experiència ha de servir per tirar endavant.
F.MONCLÚS- Tot va estar a l'alçada d'un gran club, d'una gran aficio, d'un grandíssim equip.
I ara cal seguir endavant valorant tambe tot el que s'ha fet, tot el que l'equip ha treballat per aconseguir objectius, sabent que s'han fet coses molt bé, que l'equip té molt recorregut encara per millorar i afrontar més reptes, que segur aniran arribant.
Aquestes vivències ens faran més forts, encara més ambiciosos mantenint la il·lusió de sempre.
P- L'equip haurà de seguir buscant el seu somni?
F.MONCLÚS – L'equip sempre ha de somiar, ha de buscar fites amb compromís insobretot gaudint molt.
Crec que s'ha disfrutat, es disfruta i es disfrutarà de cada moment, de cada objectiu, és un valor que aquest equip transmet.
P- La Final Four haurà servit també per recuperar la Força de les Comes augmentada i modernitzada.
F.MONCLÚS- Aquest valor que té l'equip de gaudir l'ha transmés darrerament als aficionats.
Aquesta implicació de la gent, aquesta sintonia entre equip i afició, segur que servirà perque torni a donar-se aquella força que tenien Les Comes.
F.MONCLÚS- Ara cal treballar de valent per intentar aconseguir com a mínim la 9a posició que dona accés a la Cers la pròxima temporada.
Ens queda aquest gran objectiu, il•lusionant i engrescador que farà que l'equip treballi de valent per aconseguir-ho.
I segur que tindrem la força d'aquesta afició que ha estat al nostre costat per donar-nos suport i empenta per aconseguir-ho.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
A) Llicenciat en Psicologia, per la Universitat de Barcelona, i títol oficial de Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica, a l'empara del Reial decret 2490/98, de 20 de novembre (BOE de 2 de desembre).
- Postgrau: "Acompanyament en el sofriment i en la mort", de la Universitat Ramón Llull.
Treball del postgrau: "El Parlament de Catalunya i la SIDA", dirigida pel professor Antoni Mirabet i Mulloll, doctor en psicologia, curs 1997/98.
Treball en Serveis Públics de la Salud, en drogodependències.
B) Experiència professional i formació a l'administració pública local
- Tècnic superior en gestió, grup A, subgrup A-1
- Mestratge: Programa de Projectes i Serveis Personals i Polítiques Educatives a l'Administració Local, de la Universitat de Barcelona.
Tesi de final de mestratge: "Pla de millora organitzativa i de gestió pels serveis educatius – IMET de l'Ajuntament de Tarragona.
Implantació d'un sistema de planificació estratègica i direcció per objectius i introducció d'una cultura de QUALITAT".
- Postgrau: Gestió i Dret Local, de la Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques, amb el suport de la Diputació de Tarragona, de l'Escola de l'Administració Pública de Catalunya i de la Universitat Rovira i Virgili.
© 2015 Universitat Rovira i Virgili. |
L'estació del Port del Comte és una de les més veteranes del Pirineu català, però tot i així no figura entre les més conegudes i a partir d'ara els seus responsables s'han imposat capgirar-ho i convertir-la en una de les estacions de referència dels esquiadors catalans.
Per això, juga amb dues armes: la situació propera a Barcelona i els altres grans nuclis de població, al Prepirineu de la Catalunya central, al Solsonès, i per l'estat de les seves instal·lacions.
Fa 12 anys que una nova empresa, Guimaru SL, es va fer càrrec de l'estació.
La temporada anterior va ser bona al conjunt del Pirineu català però no per al Port del Comte, per la falta de canons de neu artificial.
El gran dèficit de l'estació era aquest.
Des d'aquell any, la nova propietat ha anat invertint en millores en infraestructures i instal·lacions, noves pistes, canons, accessos i altres canvis que han renovat de dalt a baix un complex que al desembre d'aquest any complirà quaranta anys de vida.
"Ara, un cop enllestida la renovació i el canvi de cara, el que toca és explicar-ho a tothom, i donar-nos a conèixer", explica Albert Estella, director de l'estació.
"És el que vam començar a fer a l'any passat, i ho continuem fent aquest any a amb més força."
Aquest any Estella s'ha posat al capdavant de l'estació després d'haver-hi treballat tota la seva vida.
De fet, el seu pare formava part del nucli de l'estació quan la família Montanyà la va impulsar, fa quaranta anys.
Ell pràcticament hi va créixer entre les pistes i els remuntadors, ha fet de monitor, era cap de pistes i aquesta temporada s'estrena com a director amb l'objectiu que l'estació conservi el seu caràcter familiar i alhora sigui coneguda.
"Tenim una situació excel·lent, a prop de Barcelona, Manresa, Lleida, al Prepirineu, que permet fer esquí d'un dia, hotel a peu de pistes i apartaments, alberg i reguis, i ara també unes instal·lacions que estan al dia, tres escoles d'esquí, tots els serveis necessaris per passar una gran jornada", explica Estella, "però la sensació és que encara no és coneix prou i ens trobem gent que hi ve per primer cop i es queden sorpresos de com està l'estació i com n'és de propera".
L'any passat van jugar amb una imatge publicitària que deixa molt clara les intencions i el posicionament que busca l'estació: un fotomuntatge amb les pistes nevades i, al fons, les torres de la Sagrada Família de Barcelona.
L'estació és a un pas de la gran ciutat.
Aquesta temporada l'estació estrena un parc nocturn de surf de neu, que obrirà les nits de divendres i dissabte fins a dos quarts d'onze.
S'ha millorat la zona de la Bòfia i el Bosquet i la gran assignatura pendent és renovar la zona d'Estivella, la pròxima actuació segons ha anunciat Estella.
També es volen reforçar les activitats d'estiu, amb un bloc d'esports i activitats que inclourà el parapent, en col·laboració amb altres empreses de la zona.
El Port del Comte arribarà als 40 anys amb una bona temporada: hi ha neu, entre 45 i 80 centímetres la setmana passada, i la previsió és superar sense problemes els 42.265 visitants de l'any anterior, que va ser fluixa.
El 'tapat' de l'esquí català surt a la llum |
En la jornada d'ahir, els principals selectius europeus es movien amb sòlids avanços impulsats per les pujades de dilluns de Wall Street.
En l'àmbit europeu, el sector financer destacava en les pujades.
A Espanya, al sector financer l'acompanyaven pesos pesats com Telefònica o Repsol.
D'altra banda, ahir coneixíem la sanció que la comissió europea va imposar a la companyia tecnològica Apple.
La companyia de la poma rebia la sanció més gran imposada a una empresa a Europa.
Després de tres anys d'investigació, la comissió va concloure que els avantatges fiscals que oferien les autoritats irlandeses són il·legals i van en contra de la legislació comunitària, fet pel qual la companyia haurà de pagar 13.000 milions d'euros més interessos a Irlanda.
L'inici de la setmana passada va ser tranquil.
Els inversors restaven en espera del discurs de divendres de Janet Yellen amb motiu de la reunió anual de Bancs Centrals.
La presidenta de la Fed confirmava que la situació actual dels EUA (la fortalesa del mercat laboral i el moderat creixement de l'economia) era més favorable per una pujada de tipus d'interès.
El consens, després de les paraules de Yellen, augmentava les probabilitats d'una pujada de tipus d'interès els propers mesos.
A Europa, les dades macroeconòmiques majoritàriament positives permetien als principals selectius tancar la setmana en verd.
Aquesta setmana, la principal referència seran les dades d'ocupació dels Estats Units, on el consens espera una creació de 185.000 llocs de treball no agrícoles durant l'agost.
En la jornada d'ahir els principals selectius tornaven a tancar en positiu.
Les paraules de la presidenta de la Reserva Federal, Janet Yellen, feien augmentar les probabilitats d'una pujada de tipus d'interès als Estats Units d'Amèrica en els propers mesos.
Segons Yellen, amb les dades macro actuals, existeixen més arguments per a una pujada dels tipus.
D'altra banda, el petroli també reaccionava amb pujades però, segons els experts, no ho feia per les paraules de Yellen, sinó perquè Iemen hauria enviat míssils a la petroliera estatal d'Aràbia Saudita Aramco.
En l'àmbit espanyol, l'IBEX-35 recuperava els 8.600 punts i el Tresor Públic anunciava que la setmana que ve subhastarà deute a 3, 10, 15 i 30 anys.
En la jornada d'ahir els principals índexs europeus van registrar lleugers descensos.
La dada macroeconòmica europea més important del dia era la confiança empresarial d'Alemanya, que va caure durant el mes d'agost fins als 106,2 punts davant els 108,3 punts del mes anterior, el nivell més baix des del desembre del 2014.
Ara els mercats tenen els ulls posats en el discurs d'avui de Janet Yellen.
En l'àmbit corporatiu, segons l'agència Bloomberg, Uber publicaria unes pèrdues estimades de 1.260 milions de dòlars en el primer semestre de l'any.
La companyia, que ofereix un servei que vol revolucionar la mobilitat de les ciutats i acabar amb el servei tradicional del taxi, no aconsegueix beneficis.
Tot i incrementar els ingressos, el 2015 va perdre almenys 2.000 milions de dòlars, i des del seu llançament fa 7 anys, 4.000 milions.
En una jornada sense referències macroeconòmiques destacades, els principals índexs europeus tancaven ahir en verd amb el suport, principalment, del sector bancari.
No obstant això, les pujades no van ser destacables i els mercats resten en espera de la reunió anual de Bancs Centrals que comença avui mateix a Jackson Hole, als Estats Units d'Amèrica (EUA).
El plat fort, però, vindrà demà divendres amb el discurs de Janet Yellen, la presidenta de la Reserva Federal dels EUA.
En les seves paraules, els inversors esperen trobar pistes sobre una possible pujada de tipus d'interès en els propers mesos.
En l'àmbit corporatiu, cal destacar el principi d'acord entre la Comissió Europea i el govern de Portugal per recapitalitzar amb 4.600 milions d'euros Caixa Geral de Depósitos (CGD), el banc més gran de Portugal.
En la jornada d'ahir els principals selectius europeus tornaven a cotitzar en positiu després d'uns últims dies d'incertesa i descensos.
El principal impuls era la millora del PMI de la zona euro, que se situava a l'agost a 53,3 punts i creixia fins a màxims de 7 mesos.
La publicació d'aquest indicador demostrava que l'eurozona continuava el seu creixement, lent però constant, i que el Brexit no frena la seva recuperació.
D'altra banda, ahir coneixíem dades sobre l'impacte negatiu que tenia el terrorisme a França: el país rebia un 7% menys de turistes estrangers i només París deixava d'ingressar 1.000 milions d'euros.
Per a França, primer destí turístic mundial, el sector li suposa entre un 7 i un 8% dels ingressos del PIB.
La setmana passada deixava dubtes en els principals parquets europeus, mentre als Estats Units les borses continuaven fortes i aguantaven la sacsejada.
Els selectius europeus no trobaven arguments alcistes.
La complicada situació de la banca italiana arrossegava el sector financer europeu a la baixa.
L'Eurostoxx50 es deixava un 2,52% setmanal, mentre que l'IBEX-35 baixava un 3,05%.
Les dades macro publicades a Europa venien sense sorpreses, mentre que les del país nord-americà eren positives.
A més, es publicaven les actes de la Fed on observàvem que tot i que a la reunió de juliol es va decidir mantenir els tipus d'interès sense canvis, alguns membres van mostrar intencions d'augmentar-los en les properes reunions.
L'organisme també coincidia en la millora de la situació econòmica dels EUA, allunyant les possibilitats d'un impacte negatiu com a conseqüència del Brexit.
En la jornada d'ahir vam tornar a veure descensos generalitzats en els parquets europeus.
El sector financer era el principal responsable d'impulsar els selectius a la baixa.
Una de les principals causes eren els dubtes que s'havien generat entre els inversors amb la investigació del banc italià Monti dei Paschi per presumpte falsejament de comptes.
A més, la Borsa de Milà suspenia la cotització de dos bancs més i una asseguradora quan la seva cotització perdia pràcticament un 5%.
Finalitzem una setmana negativa en els mercats de renda variable que ha esborrat les pujades de la setmana passada.
Aquesta inestabilitat i els programes de compra del BCE han permès que la renda fixa en surti beneficiada i que continuï marcant mínims històrics en el seu rendiment.
Dimecres a última hora es publicaven les actes monetàries de la Fed.
Aquest fet permetia als inversors analitzar la darrera reunió mantinguda pels membres de la Reserva Federal, on la major part d'ells van mantenir-se partidaris de continuar amb la situació actual en espera d'una major consolidació de la millora macroeconòmica.
Cal destacar que aquest cop sí, dos dels membres van votar a favor d'incrementar els tipus d'interès.
Per altra banda, en la jornada d'ahir, els selectius europeus aconseguien tancar amb un lleuger rebot després dels descensos de les jornades anteriors.
L'IBEX-35, principal índex espanyol, recuperava els 8.500 punts que havia perdut en la jornada anterior.
A més, ahir coneixíem l'IPC de l'eurozona que va augmentar al 0,2% al juliol.
Pel que fa al petroli, el Brent superava els 50$ per barril.
En la jornada d'ahir, els selectius europeus tancaven en negatiu per segon dia consecutiu.
L'IBEX-35, que havia començat la sessió amb lleugeres pujades, liderava les caigudes dels principals índexs europeus.
A Espanya, mentre continuen les negociacions per formar govern i evitar unes terceres eleccions, destacaven les dades sobre deute públic que augmentava fins a tocar màxims fregant el 101% del PIB.
Respecte al petroli, es mantenia pràcticament sense canvis després de l'escalada dels últims dies.
D'altra banda, ahir a última hora, amb els mercats europeus tancats, es publicaven les actes de la Fed.
Durant la jornada d'avui estarem atents a les dades d'inflació de l'eurozona i a les peticions de subsidi d'atur dels Estats Units. |
El debat d'ahir va ser més tens i amb més retrets que el primer
El debat d'ahir va ser més tens i amb més retrets que el primer.
Els dos blocs es van evidenciar, amb els seus equilibris interns: Sánchez i Iglesias van respectar-se, però Casado i Rivera van intercanviar cops
Després d'un primer debat més discret, ahir Sánchez va decidir-se a animar les seves bases: va llançar el missatge a la primera frase (negant el pacte amb Ciutadans) i va respondre amb agressivitat als atacs de la dreta.
Va ser hàbil insistint en el perill andalús i va demostrar, com el primer dia, que té molt més clar que el PP i Cs el discurs sobre violència de gènere.
L'agressivitat el va portar a assumir més riscos, cosa que volien evitar els seus assessors abans dels dos debats.
Va entrar al fang amb Casado i Rivera, no sempre amb sort: el cop d'efecte de regalar-li un llibre sobre Santiago Abascal va quedar fallit perquè Rivera cridava més.
La seva insistència a dir que no ha pactat mai amb els independentistes requeria matisos.
Ahir va tenir més protagonisme, fent pinya amb Sánchez a l'esquerra però també igualant-lo als dos partits de dretes en aquelles qüestions en què Podem es defensa més fora de l'establishment.
Va ser dels que més propostes van aportar al debat, i va parlar de guerra bruta.
El líder de Podem va aparèixer al debat de TVE com el més constitucionalista i moderat i ahir va tornar a mostrar la contundència que el va fer créixer, i va despistar així l'elector, que no sap si es vol centrar o mantenir-se en les essències.
Va tornar a situar-se com l'opció necessària per fer bo el PSOE, però això mostra la seva principal flaquesa: només opta a ser crossa.
La dreta mediàtica va interpretar el seu intent de moderar-se en el primer debat com una derrota, i ahir va pal·liar-ho: va ser més protagonista i va guanyar en contundència.
Va preocupar-se de rivalitzar amb Sánchez exhibint-se com a principal alternativa, però també va treballar el flanc de la dreta carregant contra Rivera des de l'inici, dubtant de la seva credibilitat.
El seu ímpetu el va portar a fregar la mala educació en alguns moments, com quan va advertir Sánchez que "no li aixequés el dit" o al barrejar el consentiment sexual -un dels aspectes en què més incomoditat mostra- amb ETA.
Va evitar referir-se a Vox, i el seu intent de presumir de la gestió econòmica del PP es va convertir en un batibull de dades, algunes falses.
Albert Rivera té la virtut de convertir-se en protagonista de tots els debats tot i que no té opcions de ser president.
Va competir amb Casado per aparèixer com el més crític contra Pedro Sánchez, i també va atacar Casado amb l'objectiu d'exhibir-se com una dreta sense els defectes del PP.
Va reduir els cartells en pantalla, fent les seves intervencions més agraïdes.
El líder de Ciutadans va confondre la recerca del protagonisme en el debat amb la impertinència.
No va respectar les intervencions i tallava els rivals amb comentaris irònics i bromes, la majoria sense fortuna i amb l'únic èxit d'enfangar el debat.
La seva insistència en dir que Pedro Sánchez estava nerviós només va constatar el seu propi nerviosisme.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'Ajuntament de Barcelona presentarà aquest dijous a Sarajevo la seva candidatura a Capital Europea del Voluntariat per a l'any que ve, una designació que farà per primera vegada el Centre Europeu de Voluntariat (Cev).
Ho han anunciat en roda de premsa aquest dilluns el director general d'Acció Cívica i Comunitària del Govern, Ramon Terrassa, i el comissariat de Participació Ciutadana i Associacionisme de l'Ajuntament, Carles Agustí.
El Cev, constituït per 81 organitzacions de voluntariat de 30 països europeus, decidirà el 5 de desembre la seu d'aquesta capitalitat, i Agustí ha assegurat que fins ara només consta "rumorologia" sobre altres possibles candidates.
El comissariat ha assegurat que la ciutat es presenta per la projecció internacional de la seva marca que pot comportar i perquè té la vitalitat de 6.000 entitats d'activisme amb un calendari d'activitats.
A més del suport del Govern, impulsen la candidatura la Federació Catalana del Voluntariat Social i la Federació de Voluntaris de La Caixa, i, de ser escollida el desembre, Barcelona dissenyaria el programa de l'esdeveniment durant l'any que ve, treballant sobre el calendari que les entitats del sector.
Agustí ha destacat que la capital catalana concentraria l'agenda europea en matèria de voluntariat europeu i que seria una gran oportunitat per a les entitats barcelonines de prendre una dimensió europea.
La setmana passada el consistori ha avisat a les entitats que pretén presentar-se com a candidata davant del Cev, i que, de moment, 25 grans federacions d'entitats ja s'han adherit a la candidatura: "A nivell associatiu hi ha il·lusió i suport".
Terrassa ha assegurat que el Govern, en el cas que Barcelona sigui designada, organitzarà activitats "a la resta de Catalunya" perquè reforcin la capitalitat i s'irradiïn els seus beneficis.
Ha qualificat el voluntariat com un "tret identitari" de Catalunya, assenyalant que l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) recull que un 17% dels enquestats van declarar haver fet o estar fent algun voluntariat, alguna cosa que, si s'extrapola, equivaldria aproximadament a 1.275.000 catalans.
Ha destacat que el projecte Vers del Fons Social Europeu, que promou les bones pràctiques al voluntariat en la inserció social i laboral, promou 10 propostes, de les quals la primera i altres cinc són catalanes.
També ha assenyalat que el Govern té previst impulsar la llei catalana del voluntariat i el segon Pla Nacional d'Associacionisme i Voluntariat, que reforcin el model basat en organitzacions privades no mercantils.
Després de preguntar-li per quant aportarà el consistori a la candidatura, Agustí ha assenyalat que hi haurà partida complementària per reforçar l'agenda que ja tenen les entitats, sense concretar xifres.
Terrassa ha assegurat que en el pressupost ordinari de la Conselleria de Benestar Social "ja hi ha la partida necessària", i que la pròpia dinàmica ordinària del voluntariat funciona sense gran necessitat d'altres aportacions.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Més de 200 tractors s'han concentrat aquest dimecres a la presó de Mas d'Enric, al Catllar, per mostrar el seu suport a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell.
L'acte ha estat organitzat per Pagesos per la República i l'ANC.
A la concentració han participat pagesos vinguts des de diferents punts del Camp de Tarragona, majoritàriament de Valls, i també de Constantí, el Morell, el Catllar, Riudoms, Vila-rodona o Salomó.
També s'han unit centenars de persones, arribades en cotxes particulars, que s'han sumat a un esmorzar solidari.
Surt la tractorada de Valls cap a la presó del Catllar per fer costat a la presidenta.
Sols la República la farà lliure 🚩 pic.twitter.com/9BQs9AYbbF
David Bové, de Pagesos per la República, ha explicat que volien donar "molt escalf" als polítics presos i que Forcadell és qui tenen més a prop al territori.
Els pagesos han organitzat la convocatòria just abans del començament de la campanya de l'avellana i de la verema.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Aquesta és la pàgina de El Blau.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Esplugues de Llobregat. |
Com que no sol haver-hi notícies polítiques massa rellevants, els periodistes porten la seva atenció cap a temes més quotidians.
I, naturalment, la nostra alimentació és un dels més habituals.
Però l'atzar ha volgut que els dos temes més esbombats tinguin un cert antagonisme que m'ha cridat l'atenció.
Perquè, mentre per un costat, el cas de la carn entatxonada i contaminada per listeriosi escampada per mitja Espanya fins i tot sota marca blanca i mal etiquetada, ens portava a malfiar-nos dels grans productors i ens acostava als comerços de proximitat, els estudis sobre malbaratament d'aliments ens picaven la cresta explicant, per exemple, els 62 milions de quilos de pa que llencem a la brossa al cap de l'any els espanyols i, per tant, entenc que ens animaven a buscar productes de més llarga conservació o a millorar els nostres mètodes de conservació.
Però jo tinc la sensació que tot plegat té un efecte col·lateral i subliminal impresentable.
Fer sentir indefens, i en part culpable, al consumidor.
Els productors no tenen culpa (per seguir amb els dos exemples esmentats) que el pa s'assequi tan de pressa.
Són uns sants que fins i tot ens el tallen a llesques (cobrant, és clar) per estalviar-nos feina però sense explicar-nos que així s'asseca més de pressa.
Els organismes de control sanitari no tenen culpa que se'ls hagi colat una partida de carn contaminada i mal etiquetada.
Naturalment, quan el mal ja està fet.
Els distribuïdors arronsen les espatlles dient que ells es limiten a portar els productes envasats d'un lloc a l'altre.
Simplement m'agradaria que, aquells que tenen responsabilitats o guanyen diners en el món de l'alimentació, estiguessin una mica menys pendents de l'aparador i més amatents als perills que els canvis d'hàbits alimentaris –però també de compra, preparació i conservació- estan generant en el nostre entorn. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.