text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Els responsables de l'entitat No Més Morts a la C-55 encreuen els dits per no haver de convocar més concentracions i talls de carretera per recordar les persones que moren en aquesta via.
Aquest dissabte hi va haver una nova concentració per recordar la darrera víctima mortal, Mònica Naranjo, una jove de 20 anys del barri de la Balconada de Manresa.
Va ser el novè tall de carretera en cinc anys de lluita de l'entitat.
Al llarg de tot aquest temps, s'han hagut d'homenatjar 14 persones que han perdut la vida en diferents accidents.
L'entitat va convocar la concentració juntament amb la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa.
En aquest cas, la concentració es va fer al punt quilomètric 21,5, a Sant Vicenç de Castellet.
Just al lloc on la jove manresana va morir quan el seu cotxe va sortir de la via.
El dolor i la ràbia d'amics i familiars que van assistir colpits a la concentració es va convertir en protesta, que van verbalitzar els responsables de l'entitat al llarg dels 30 minuts que va durar el tall de trànsit.
La presidenta, Fina Casals, va començar la intervenció recordant la jove manresana que hi va perdre la vida el 19 de març i les altres persones que han mort en aquesta carretera.
També va tenir paraules per a les set persones que van morir en l'accident de trànsit a la N-II, a Figueres.
Una amiga de Naranjo, que parlava en nom dels seus familiars i els coneguts més propers, va intervenir per recordar la jove manresana i donar les gràcies a les persones que havien donat mostres de suport els darrers dies.
Va acabar desitjant que no hi hagués més víctimes.
Els coneguts de Naranjo van portar una pancarta amb el missatge: "C55=Mort".
Carles Miras, membre de l'entitat, va posar-hi el to més reivindicatiu amb l'exigència del desdoblament de la C-55.
Va llegir el manifest i va carregar contra "la indiferència dels diferents governs de la Generalitat".
"No sabem què representa per a la butxaca dels ciutadans la concessió de la C-16", va continuar.
Els responsables de No Més Morts a la C-55 van dir a Regió7 que, al llarg d'aquest anys de lluita, amb nou accidents que han provocat la pèrdua de 14 vides, la reivindicació s'ha donat a conèixer a tot el país i té més suport de comarques veïnes.
Aquest dissabte hi havia els alcaldes de Sant Vicenç, Cardona i Callús.
Del govern manresà, van fer-hi acte de presència Mireia Estefanell i Jaume Torras (ERC).
De l'oposició, Felip González i Mercè Cardona (PSC), a part de representants polítics com Laura Massana i Lluís Oliveres.
Al llarg de la C-55 hi ha rams de flors que recorden els morts que hi ha hagut.
Familiars de Naranjo van deixar-ne un més al lloc on la jove va perdre la vida.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
L'Hormipresa Igualada segueix preparant el partit d'aquest dissabte a Oviedo corresponent a la quarta jornada de la Ok Lliga.
Un partit que els jugadors igualadins volen que sigui una confirmació del camí iniciat amb la victòria contra el Voltregà a les Comes.
Aquest dimecres la plantilla ha treballat volum de partit i ha visionat també el vídeo de l'enfrontament contra l'equip d'Osona.
Dani López ha tornat a participar en la sessió preparatòria, però encara ha notat molesties al turmell afectat i s'ha retirat al vestidor abans d'acabar l'entrenament.
En aquests moments la seva presència a terres asturianes és encara una incognita.
Tot dependrà de la prova definitiva a que se sotmetrà el jugador el mateix divendres.
A banda del dubte del Dani, l'equip ha seguit treballant per intentar millorar alguns dels aspectes del joc que encara no han reixit al 100 %, com és per exemple la rendibilitat ofensiva.
Els jugadors de l'IHC són conscients de la dificultat de guanyar fora de casa, dels entrebancs que hauran de superar en el desplaçament a Oviedo, però al mateix temps es mostren esperançats que el treball que s'està fent en els entrenaments s'acabi notant a la pista.
I un dels homes que més dur està treballant en aquest inici de lliga és el Jordi Raventós, que està tenint un protagonisme en augment al si de l'equip.
ES viu diferent una setmana després d'una victòria, no?
És que va ser sobre tot una victòria important anímicament per l'equip, després de dues derrotes que havien fet una mica de mal.
Et reforça anímicament i la veritat és que tenim moltes ganes de jugar el pròxim partit.
Ara ens venen 4 partits seguits que hauríem d'intentar aconseguir tots els punts en joc.
És que cada any es demostra que la lliga és més complicada.
Tothom s'ha reforçat i de fet pots perdre davant de qualsevol.
L'Oviedo té jugadors físicament molt forts, molt explosius i la veritat és que si no correm tant o més que ells ho passarem malament.
P- En el capítol individual estem veient un Baba amb molta aportació a l'equip.
RAVENTÓS- Si. aquest any el Cesc està repartint de manera molt clara el treball i la responsabilitat de cadascún dels jugadors.
Tothom sap que ha de fer per l'equip, quina feina ha de fer i com l'ha de fer bé.
Ens diu molt clarament que vol de nosaltres.
Encara no estic al 100 % però crec que podrà ser un bon any per a mi a nivell individual.
RAVENTÓS- Doncs estructura en el joc, pressió...una mica la feina que també fa el Sergi, que de fet és la que més m'agrada.
P- De fet se't veu molt implicat en defensa.
RAVENTÓS- Si, és que soc un jugador que m'agrada defensar, anar dur per la bola.
Cada equip ha de tenir algun jugador que disfruti amb aquesta feina, que acabi fent la falta que li fa falta a l'equip.
P- Però tu no ets un home només de destrucció.
També ets creatiu i acabes l'any amb molts gols.
Per cert aquest any surt a remat al pal per partit.
I de fet espero que això ja em passi a Oviedo.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, ha explicat aquest divendres que la intenció de la Llei de serveis mínims que ha plantejat l'Estat és "definir un marc jurídic que asseguri l'anvers d'aquest dret, que és el que tenen els ciutadans a rebre serveis públics essencials".
Així ho ha indicat en roda de premsa després del Consell de Ministres, en què ha posat èmfasi que l'esmentada legislació s'elaborarà en col·laboració amb la patronal i els sindicats.
Sáenz de Santamaría ha recordat que la Constitució espanyola "és clara" pel que fa a aquest dret laboral, "sobre les seves circumstàncies i límits", però ha afegit que també cal delimitar el dret dels ciutadans a rebre serveis públics essencials.
A continuació, ha recordat que l'executiu està estudiant des de la perspectiva del Ministeri d'Ocupació la manera d'articular aquesta legislació, "en diàleg amb els agents socials i empresarials".
"S'està començant a treballar", ha dit.
Així doncs, el Govern central té entre els seus plans mantenir pròximament contactes amb patronal i sindicats per anar donant forma a aquesta Llei.
Per aquesta raó, la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, ja ha telefonat als màxims dirigents de CCOO, UGT i CEOE, Ignacio Fernández Toxo, Cándido Méndez i Juan Rosell, respectivament, per traslladar-los la intenció del Govern de negociar la llei, segons han confirmat avui a Europa Press en fonts dels agents socials.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Sobre estatuts, estats, llibertats, encontres de 'Fúmbol'....., i adjudicacions d'obres.
Hi ha gent que són uns 'catxondos'.
El món és ple de contrasentits.
Tota la vida creient que Simply Red era un grup amb tal color per deriva social i ahir, mr. Robin, el meu professor d'anglès, em tragué de l'errada: Són VERMELLS SIMPLEMENT, ço és, seguidors del Manchester United.
Riure's de nosaltres mateixos també ens ajuda a autosuportar-nos.
És la pròpia banalització de nosaltres mateixos.
I, en autobanalitzar-nos, fem més lleugera la càrrega a transportar.
En restar-nos importància, guanyem en lleugeresa.
Ahir estava convocat a una reunió crucial- i quasi secreta- on havíem, teòricament, de decidir l'adjudicació d'una obra de més d'un mil·lió i mig d'euros.
Sense adornar-me'n que estava fent de convidat de pedra.
Puix, en transcórrer quinze minuts, em vaig adonar que ja estava assignat el guanyador, de bestreta, encara que jo no ho sabia.
Tres hores necessitaren per a doblegar-me.
Han après, també, que no serà fàcil fer-me canviar els criteris treballats llarg temps.
Els en canviaré, sense problema, quan siga conscient que vaig errat i sense esforç, que també em passa tot sovint.
M'equivoque tots els dies i a totes hores.
Des de les onze del matí fins a la una de la matinada, de despús-ahir, vaig estar repassant-me'ls, per a que estiguera 'fina i fonamentada' la (meua) decisió per una, d'entre totes, les mercantils constructores.
Bo i que ja els tenia estudiats des del cap de setmana passat.
Pressupostos, feixugament treballats, per cadascuna de les vuit mercantils concursals.
Les pressions han estat tantes que, a la fi, he pres consciència de que vaig fer un projecte que seria el de major pressupost en l'actualitat rehabilitadora a la ciutat de València.
La posada en escena de la reunió fou histriònica i sense cap intenció efectiva.
Això m'ha conduït a l'entrada i les línies superiors a parlar sobre la pròpia banalitat.
No sabria dir qui tenia, d'alguna manera o altra, oli.
Patirem l'elecció, em tem, els de l'estudi i un servidor, durant dos anys.
La que creia millor va perdre contra la de tots els altres.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, ha defensat aquest dimecres l'"obligació" del govern de Pedro Sánchez de buscar solucions polítiques per a Catalunya "fins a l'extenuació", i sempre en el marc de la Constitució, i ha demanat el PP que s'hi sumi per corregir així la seva "miopia política".
D'aquesta manera ha replicat Darias en el ple del Congrés a la portaveu del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, que ha obviat durant tota la seva intervenció, en la qual s'ha adreçat en tot moment a la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, tot i que no era present a l'hemicicle.
Un gest d'"indiferència" que la titular de Política Territorial ha dit que per ella ha estat una "falta d'educació".
"La indiferència no m'afecta", ha comentat.
Álvarez de Toledo, que volia debatre amb la vicepresidenta, ha pujat a la tribuna i ha carregat contra la taula de diàleg sobre Catalunya que els governs de Pedro Sánchez i Quim Torra constituiran aquest mateix dimecres a La Moncloa, una taula que, segons ella, no només suposarà la "rendició" de l'executiu espanyol davant els "colpistes catalans" i la "traïció" a l'altra meitat de Catalunya --la constitucionalista--, sinó que, a més, comportarà l'"enterrament" de l'esquerra espanyola, ha sentenciat.
La popular ha subratllat que en aquesta taula es parlarà de l'autodeterminació, es negociarà la "impunitat" dels presos del procés i es "legitimaran", per tant, els "deliris" del "presidiari" líder d'ERC, Oriol Junqueras, i del president català, Quim Torra.
"Vostès no dialoguen amb Catalunya, sinó amb els nacionalistes i contra els constitucionalistes.
Aquesta taula bilateral és l'últim acte del procés d'absorció del socialisme pel nacionalisme", ha dit.
En el seu torn, la ministra ha recalcat a Álvarez de Toledo que la taula de diàleg que començarà aquest dimecres respon al compromís" del Govern central de trobar una solució "dialogada" a la crisi amb Catalunya dins la llei després de més d'una dècada de conflictes i d'"immobilisme" dels governs de Mariano Rajoy.
"Qui es va a oposar a donar una oportunitat al retrobament?
El camí que la Constitució consagra és explorar solucions a través del diàleg entre representants legítimament elegits", ha assenyalat Darias, que ha demanat al PP que deixi de posar "en dubte" que les actuacions del Govern central no s'ajusten al marc constitucional.
La ministra ha demanat als populars "alçada de mires" i la mateixa "lleialtat" que el PSOE va oferir en el seu moment a Rajoy amb aquest afer perquè, després d'anys d'"immobilisme" del PP, el Govern espanyol té l'"obligació" de caminar per un altre camí, el del diàleg.
"No he vist mai tanta miopia política en tan poc temps", ha arribat a dir.
Després d'escoltar la ministra, Álvarez de Toledo ha ignorat la seva rèplica i ha decidit aprofitar el seu segon torn de paraula per adreçar un missatge als constitucionalistes de Catalunya, als qui ha volgut deixar clar que el PP comparteix la seva "angoixa" i als qui ha demanat que no perdin l'esperança "malgrat tot el que han suportat i el que suportaran".
Als qui com el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, demanen un "gest" cap als presos de l'1-O, la dirigent popular ha proclamat que cal promoure un "rearmament polític" del constitucionalisme català per oferir a l'altra meitat de Catalunya "el que mai no ha tingut".
"Es pot i s'ha de derrotar el nacionalisme a les urnes perquè darrere del procés de mutació del socialisme en una pasterada identitària i de la taula de diàleg hi ha un sentiment desgraciat", ha indicat.
En la seva rèplica, la titular de Política Territorial ha insistit que al Govern central li agradaria que el PP formi part de la solució a la crisi a Catalunya però ha lamentat que només vulgui "continuar formant part del paisatge, o el que és el mateix, el no-res".
"Se senten superats pels esdeveniments i no saben com actuar", ha arribat a dir Darias, qui ha tornat a reclamar al PP que torni a ser un partit "responsable i compromès" amb Espanya i les seves institucions perquè existeix una "oportunitat" per al diàleg que l'executiu espanyol "aprofitarà", ha proclamat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Per quart any consecutiu, desenes de comerços i empreses de la Seu d'Urgell i comarca col·laboren en l'activitat tot aportant una sèrie de regals que se sortejaran a partir del 13 de desembre.
L'any passat ja van recollir 7.000 euros que es van entregar íntegrament a La Marató i enguany esperen superar aquesta xifra gràcies a la col·laboració de molts particulars i empreses locals.
S'hi podrà participar comprant per 2 euros alguna de les butlletes que es vendran a partir del dia 13 en el local que hi ha al número 66 del carrer Major de la capital de l'Alt Urgell que aquests dies s'omple de regals.
Sens dubte, paga la pena col·laborar-hi.
Des de fa dies, un grup de treballadors i treballadores de la Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell es movilitzen durant les seves hores lliures buscant col·laboradors per tal de dur a terme el seu projecte solidari: recollir diners per a La Marató de TV3 a partir d'una gran rifa que es farà el dia 15 d'aquest mes.
La rifa solidària inclou desenes, centenars, de productes i regals donats per un gran nombre d'empreses i comerços de tot l'Alt Urgell.
Amb aquesta rifa, la plantilla de l'hospital urgellenc vol fer una aportació diferent a La Marató, ja que en els darrers anys han pogut comprovar que "aquesta activitat permet implicar més gent d'una manera més fàcil i, alhora, aconseguir una major recaptació per a la causa", segons han explicat les organitzadores de la iniciativa.
L'any passat es van aconseguir recaptar 7.000 euros i es van sortejar prop de 400 premis.
La Marató 2018 està dedicada a la investigació del càncer, la primera causa de mort a Catalunya entre els homes i, la segona, entre les dones.
Cada dia moren 28 persones de càncer, és a dir, més de 10.000 a l'any.
Gràcies a la investigació biomèdica, a Catalunya, la supervivència al càncer ha crescut un 7% en els últims 10 anys i la mitjana se situa, actualment, en el 55%.
Però malgrat els avenços que s'han fet en tractaments, mètodes de diagnòstic i prevenció, la incidència del càncer segueix sent molt alta: 1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones tindran càncer al llarg de la seva vida.
Cal seguir investigant per millorar la supervivència de les persones que tindran aquesta malaltia. |
El govern de Hong Kong ha fet un pas enrere amb el projecte de llei sobre l'extradició a la Xina, que ha generat una insistent i massiva onada de protestes, les més importants des que aquest enclavament va deixar de ser colònia britànica, fa 22 anys.
La primera ministra, Carrie Lam, ha donat per "mort" el text i ha admès que els treballs per tirar-lo endavant han estat un fracàs.
També ha anunciat que investigarà l'actuació policial durant les manifestacions multitudinàries.
Lam, però, no ha aclarit del tot si és la retirada definitiva de la norma, com volen els opositors.
"He posat fi de manera gairebé immediata a l'aplicació de l'esmena, tot i que encara hi ha dubtes sobre si el govern reprendrà el procés al consell legislatiu.
Però, ho repeteixo, ara mateix, aquest no és el pla.
El projecte de llei està mort."
Carrie Lam durant la declaració d'aquesta matinada (Reuters)
L'aprovació d'aquesta llei obligaria qualsevol ciutadà de Hong Kong a haver de donar explicacions davant dels tribunals xinesos si ho requerissin.
Això posaria en risc una bona part de les llibertats de què gaudeixen els habitants del territori, en contraposició als de la Xina continental.
Els opositors no aturaran les mobilitzacions
Però el projecte de llei queda, de moment, apartat.
O això és el que diu, almenys, Carrie Lam.
Un pronunciament que el Front Civil de Drets Humans no veu gens clar.
El principal promotor de les protestes a Hong Kong ha avançat que continuaran les mobilitzacions fins que el govern no atengui les seves cinc demandes: la retirada definitiva del projecte, la dimissió de Lam, que les protestes es deixin de considerar disturbis, la llibertat dels detinguts i l'obertura d'una investigació sobre la violència policial.
Tot i l'anunci del govern, les mobilitzacions massives es continuaran convocant
El portaveu internacional d'aquest front, Bonnie Leung, ha dit davant del Parlament que la declaració de la cap del govern "no significa res nou".
No podem trobar la paraula 'morta' en cap de les lleis de Hong Kong ni en cap dels procediments legals del Consell Legislatiu."
El director de l'ONG a Hong Kong, Man-kei Tam, qualifica d' "ambigües" les paraules de Lam:
"La negativa de Lam a reconèixer les conseqüències fatals del projecte de llei d'extradició continua inflamant la situació.
L'ús de la força a la manifestació del 12 de juny és una violació del dret internacional."
Segons Amnistia Internacional, s'hauria d'obrir una investigació "independent, imparcial, efectiva i ràpida" sobre les accions policials d'aquell dia.
Manifestants amb paraigües, el símbol de les protestes (Reuters)
Imatge d'una habitació d'hotel (ACN)
El vehicle que ha entrat dins la zona intermodal de la T1 de l'aeroport del Prat
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Col·legi Salesià de Sant Josep, a Barcelona
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i un total de 122 víctimes mortals
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El professor Joan Gil guanya un premi.
El professor Joan Gil ha guanyat el I Premi en Biomedicina Aplicada Valdés-Sala.
Oferta plaça postdoctoral de recerca i docència.
El professor José Luis Rosa ofereix aquesta plaça.
Es demana Grau de doctor i bon currículum i experiència en biologia molecular. |
No fa pas tant que allò que els italians anomenen campanilismo, l'esguard de cua d'ull, envejós, al campanar veí un metre més alt, es representava a bastament als camps del futbol regional.
Al Sant Feliu de la Costa Brava preolímpic, a banda de la indefinició orogràfica i personal de no ser ben bé empordanesos -perquè el ganxó collona a la seva manera-, però sota cap concepte selvatans, s'hi copsava un derrotisme atàvic.
Que la joliua badia guixolenca hagués bressolat un president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla, o un periodista imprescindible per llegir la ciutat, el país i el món del segle passat, Gaziel, no revifava l'orgull local.
Molts nadius creien residir en un indret decadent, que podia haver estat i no va ser, sense la pròspera indústria del primer nou-cents ni els serveis que hauria requerit el boom turístic.
Les fires i festes, les iniciatives per portar visitants o les infraestructures en general eren sempre de nyigui-nyogui si s'equiparaven amb les dels voltants.
Ho van cantar els Quercus a L'última havanera: "Francament és horrorós que hagis d'anar a palmar-la a Palamós", en referència al fet que l'hospital comarcal s'ubiqués a la rivalíssima vila gairebé contemporàniament al fulgurant ascens del degà del futbol català a les divisions professionals.
L'Ateneu Deportiu Guíxols, únic en la seva denominació, no havia perdut tan sols l'enemic històric, el dels derbis encerclats en el calendari, els que empenyien les caravanes d'aficionats pels camins que resseguien la costa, els que es reflectien en auques satíriques als setmanaris locals.
L'Ateneu tampoc sabia guanyar els duels amb els nous adversaris regionals que, indefectiblement, pujaven a Tercera sempre abans.
Va passar amb el Palafrugell, amb el qual es rivalitzava també -amb desfeta de Sant Feliu, evidentment- per ser la localitat més poblada del Baix Empordà.
Costava pair que el Cristinenc, amb directius ganxons, jugués en un estadi inaugurat per Joan Antoni Samaranch, amb tribuna coberta, herba natural i marcador electrònic, mentre el Guíxols competia sobre terra, sense aixopluc i amb un caseller metàl·lic, patrocinat per l'estomacal Bonet.
I es mirava amb impotència el Vilobí, un club de poble propulsat per l'empresari Josep Panella, fill predilecte de la vila.
Benvingut serà qui escrigui el llibre del futbol gironí dels vuitanta, irrepetibles dins i fora el camp.
En l'última assemblea, la directiva de l'Ateneu va anunciar que, actualment, el Guíxols té registrats vint socis, menys del 0,1% dels habitants de la ciutat.
L'equip ha llanguit a la Segona Catalana fins que, enguany, s'ha bastit una plantilla que lluita per l'ascens.
Però tot i la recaptació de la quina de Nadal i l'ajuda del comerç local, amb els diners de vint carnets és quasi quimèric entomar el repte.
O, almenys, més difícil que picar ferro fred amb tres-cents: a Sant Feliu i arreu.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
"El fragor d'un gran nombre de tambors servirà
durant la nit tant per a espantar els teus enemics com per a reanimar el
coratge dels teus soldats: l'esclat d'un gran nombre d'estendrards, la multitud
de les seves evolucions, la seva diversitat de colors (...) llançaran la
inquietud i la perplexitat en el cor dels teus enemics.
l'aventatge que tindràs de fer saber promptament totes les teves voluntats al
teu exèrcit, (...) tindràs també el de cansar el teu enemic fent-lo saber estar
atent a tot el que cregui que vols emprendre, de fer-li néixer dubtes continus
sobre la conducta que has de seguir i d'inspirar-li espants eterns"
milenari llibre de Sun Tzu, L'art de la guerra, actualment una obra de
L'ús d'una estratègia de confusió per conquerir
nous espais i minar l'esperit de resistència dels defensors representa un
seguit de recursos psicològics per a assolir objectius inversors.
els assessors del Departament d'Educació han llegit Sun Tzu, i probablement,
assistit als cursos dels economistes més radicals de l'escola de Chicago per
tal d'assolir un nou objectiu a colonitzar.
Com ha succeït ja en altres països,
aquest nou espai a ocupar se'n diu escola pública.
mesos s'ha sentit un gran nombre de tambors.
Organitzacions formalment independents que fan
de cobertura ideològica a objectius privatitzadors, intel·lectuals que desacrediten
els defensors de la plaça a conquerir, iniciatives polítiques que serveixen com
a maniobres de distracció, i una guerra psicològica que cerca objectivament
erosionar els ànims d'aquells que consideren que l'escola no ha de gestionar-se
com una empresa... perquè l'educació no ha de ser mai un negoci.
tractat d'oferir, tant des de l'administració, com des d'àmbits propers al món
empresarial, un seguit de missatges que ens alerten sobre el pressumpte mal
Tothom convindrà que les nostes escoles i instituts són
Tanmateix, més enllà dels titulars dels diaris, i fent anàlisis
detallades dels estudis rigorosos elaborats per experts, resulta que fins i tot
en el cas dels informes PISA, les diferències numèriques, fetes en base 500,
Si convertim les xifres en base 100, més
entenedora, resulta que Catalunya, respecte a la UE, es troba a una mitjana de
99, i que els estats més encimbellats no solen ultrapassar els 104, mentre que
el grup dels pitjor qualificats oscil·len entre el 95 o 96.
pluja planificada de males notícies, a intèrvals regulars obeeix a objectius
més concrets: el descrèdit de l'escola permet manipular l'opinió pública per tal
de, com considera l'expert britànic Richard Hatcher, fer de l'escola pública
De fet, la intoxicació mediàtica
dels darrers mesos respon a aquest darrer objectiu.
revolució educativa, l'instrument de la qual es diu Llei d'Educació de
Catalunya, enunciat pompós que amaga un conjunt de mesures legislatives, ja
aplicades a altres països, de conseqüències greus per a la cohesió interna de
les societats, antidemocràtiques i clarament involutives.
que entre els entusiastes de la llei es trobin membres destacats d' escoles de
negocis, o aquells que veuen grans oportunitats empresarials, un camp verge que
els inversors podrien colonitzar.
I on ensenyants famílies i alumnat esdevindran els nous indígenes a civilitzar.
En primer lloc, i a diferència de
qualsevol llei ordinària, el Departament ha ocultat l'articulat.
que un govern pressumptament democràtic faci de l'opacitat el seu principi de
Tanmateix, les bases de la llei ja anuncien allò que va
esdevenir-se sobretot a l'Anglaterra de Tony Blair.
una administració desentesa de la gestió.
categoria de capital humà, la pràctica expulsió de les famílies de la
participació democràtica a escoles i instituts, la possibilitat que centres
públics puguin ser gestionats per entitats privades, que capital privat pugui
determinar aspectes de gestió o curricular o que les diferències entre escoles
estendards mediàtics tendeix a centrar el pes del debat sobre els professionals
És una bona fórmula per aixecar cortines de fum que impedeixin
veure a l'opinió pública l'essència de la llei i els objectius profunds
En les darreres setmanes han anat apareixent notícies que,
utilitzant la manipulació d'informes rigorosos, presenten dades sobre
pressumptes condicions salarials i laboral del professorat català.
del manit recurs de desautoritzar un col·lectiu vocacional i pilar bàsic de
l'estat del benestar, amb la intenció de minar la seva autoestima i capacitat
Una lectura més detallada fa que entre els informes reals i la
nota de premsa, qualsevol semblança resulta pura coindicència.
Tanmateix, hi ha algunes idees on
clarament es veuen les intencions d'aquells que pretenen fer la revolució
capitalista a les escoles, i sotmetre-les directament a la lògica del sector
Una de les conclusions tracta sobre la pressumpta manca
d'expectativa professional dels docents.
En la pròpia experiència, la majoria
d'ensenyants, obté la seva satisfacció no en la possibilitat de competir en
salaris o posicions jeràrquiques, sinó en un fet que desconcerta a uns
responsables polítics amb mirades d'economistes: la feina ben feta, el dia a
dia, la constatació que l'alumnat progressa, es fa ciutadà, i malgrat tots els
tambors, van construint un país, que pel que es constata dia a dia, no està tan
Zygmunt Bauman presentà, el 2005
un petit assaig a la London School of Economics, sota el títol la utopia en
Allà plantejava una metàfora que reflecteix el
Explicava l'autorepresentació social en tres períodes
Per a la humanitat premoderna evocava la imatge del guardabosc,
preservador de l'ordre natural i hostil a qualsevol element que l'alterès.
modernitat ensalçava la figura del jardiner.
una representació ideal de com havia d'ésser el món: una harmonia generada articicialment,
tot tractant d'administrar les plantes per tal que aquestes poguéssin créixer
En el món de la globalització sembla imposar-se el
Una humanitat que cerca en la caça una lluita incessant per
conquerir i explotar qualsevol paisatge, natural o artificial, o àmbit privat o
Molts intel·lectuals ens retreuen restar ancorats en la nostra imatge
La major part de docents no poden evitar identificar-se amb la
pala i el rasclet, i això fa que els retreguin l'escàs entusiasme per
Molts voldrien que les nostres escoles fossin reconvertides en
clubs cinegètics, tot ensenyant al nostre capital humà les tècniques
bàsiques d'esdevenir un bon caçador, sota el perill d'esdevenir presa.
faria bé a considerar quin model d'educació vol. I sobretot, d'informar-se bé a
partir de fer-se una pregunta en llatí.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
Permanència d'estudiants a la Universitat Pompeu Fabra
Tercera enquesta de valoració del sistema i l'organització de l'ensenyament |
BARCELONA, 30 maig (EUROPA PRESS) -
La Conselleria de Salut de la Generalitat ha elevat aquest dilluns a 73 el nombre de nens amb afectacions neurològiques agudes per enterovirus, 13 més que aquest dijous, ha informat aquest dilluns el departament en un comunicat.
Hi ha un total de 19 menors ingressats en diferents hospitals catalans --dos més que aquest dijous-- dels quals quatre segueixen en la unitat de cures intensives (UCI), i un dels quals és nou, ja que un altre ha passat a planta.
El cap del Servei de Pediatria de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Carlos Rodrigo, ha dit que l'augment està d'aquí als paràmetres "normals", i ha assegurat que sempre ocorre en qualsevol brot com el de la grip, per exemple.
Rodrigo també ha recordat que la majoria dels casos "evolucionen favorablement", i Salut ha afegit que cal ser prudents i cauts perquè és prematur fer prediccions sobre l'evolució de l'episodi, a més de subratllar que tota la xarxa assistencial està coordinada.
Aquest augment arriba després que aquest dijous el conseller de Salut, Toni Comín, donés per "estabilitzat" el brot en comissió parlamentària, si bé també va demanar prudència.
Del 18 al 29 de maig, s'han comptabilitzat un total de 1.049 trucades sobre enterovirus al telèfon 061 CatSalut Respon, si bé la majoria de consultes es van concentrar en els primers dies i han baixat des de l'última setmana.
Les peticions més habituals són sobre la simptomatologia, les mesures preventives i els mecanismes de contagi d'aquesta tipologia de virus.
Els enterovirus són un tipus de virus que circulen àmpliament entre la població i que, majoritàriament, causen quadres lleus --febre, erupcions cutànies o quadre respiratori--, si bé sovint les infeccions són asimptomàtiques.
Davant de l'aparició d'un "número excepcional de casos" en menors de sis anys, Salut ha activat una taula de seguiment, ha establert un protocol de detecció i tractament precoç que s'ha enviat al conjunt de la xarxa assistencial, i ha reforçat la vigilància epidemiològica.
El departament demana fer vida normal i dur els nens al col·legi, i només en cas de febre, com ja s'aconsella sempre, es recomana no anar als centres escolars i guarderies.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Joan Antoni Miró, xef de Les Truites, explica els trucs per fer una truita de patates de 10. /
Si vols fer una truita de patates perfecta, millor que t'acostis al número u: Joan Antoni Miró, de Les Truites.
No és un xef mediàtic, encara que els seus números són propis de la portada de qualsevol diari, ja que després de 40 anys al capdavant del seu restaurant (els ha celebrat el 24 de febrer) ha fet unes 200.000 truites.
Moltes, de patates, perquè són de les que més ven, encara que el seu increïble catàleg de creacions supera les 200 i li ha vingut de gust escriure un llibre ( L'art de fer truites, d'Andana Editorial) i preparar-ne un altre.
De fet, el seu últim invent és una truita de patates... braves.
Miró, a més, és autodidacte i ha anat aplicant els seus trucs i secrets segons el gust dels clients.
«No hi ha una manera única, cadascú té els seus trucs per fer una truita de patates perfecta.
I totes surten diferents per més que repeteixis ingredients, proporcions i els passos.
Doncs passem a veure els seus trucs, que són infal·libles.
«Els millors ous són els del pagès que té unes quantes gallines corrent per la granja i menjant bé.
Però com que és gairebé impossible trobar-ne, faig servir els de la classe 1, que són els que més s'hi assemblen perquè els ponen animals que durant el dia estan lliures i mengen gra.
La mida no importa perquè no afecta el sabor; jo utilitzo els XL perquè faig moltes truites i així acabo abans.
Per al meu gust, no sobresurten pel seu sabor».
La patata de la varietat kennebec es talla a dauets i es fregeix amb oli d'oliva verge extra suau.
«Sens dubte, han de ser de la varietat kennebec i com més velles millor perquè estan una miqueta més seques, de manera que quan les fregeixes deixen anar menys aigua i es cuinen molt més bé; si no estiguessin seques, en una paella gran tindrien una cocció irregular: uns trossos es desfarien i altres quedarien durs.
La kennebec m'agrada perquè és més gustosa i té una textura més densa.
I per descomptat la prefereixo a la monalisa, que resulta massa farinosa i es desfà més fàcilment.
La red pontiac no està malament, però és un rotllo pelar-la pels ulls que té.
Jo tallo les patates a dauets petits, d'un o dos centímetres, perquè aportin una textura més melosa i consistent dins de la truita.
Ah, i les fregeixo amb oli d'oliva verge extra suau perquè dona més sabor i és més autèntic i tradicional».
La immensa majoria dels meus clients la demanen així; si la volen sense, acostuma a ser per a algun nen o per a algú a qui no li agrada gens la ceba.
Crec que la que funciona més bé és la de Figueres, que té aquell puntet dolcet.
I el meu truc és caramel·litzar-la.
Així que per a mi el debat és truita de patates amb ceba o amb ceba caramel·litzada.
Si la vols caramel·litzar, posa-la a la paella a foc baix durant molta estona, una hora o una hora i quart, afegint-hi una mica d'aigua quan s'asseca.
Després s'ha d'escórrer abans de barrejar-la amb les patates».
«Hauries de tenir una paella només per fer la truita.
Una, perquè la truita no es contamini amb altres sabors; i, l'altra, perquè no s'enganxi a la paella (per evitar-ho hauries de posar-hi molt oli, i això acabaria espatllant la truita).
Per tant, és millor fregir la patata i la ceba en una paella a part.Prefereixo en un fogó que en una vitroceràmica o en una placa d'inducció perquè pots controlar molt millor la calor i la potència».
S'ha d'abocar la barreja de patata i ceba fregides amb l'ou batut a la paella.
«Si no vols caramel·litzar la ceba, s'ha de fregir alhora amb les patates.
Si la vols caramel·litzar, fes-ho per separat.
Una vegada fregides, escorre-les i posa-les, encara calentes, amb l'ou batut; remena-ho i deixa-ho reposar durant un minut.
Amb l'escalfor, l'ou batut qualla una miqueta (¡hi ha qui ja se la menjaria així!).
A continuació, aboca la barreja en una paella amb una miqueta d'oli molt calent i el foc alt, i deixa-la uns 40 segons sense remanar perquè es formi una crosta.
Al cap dels 40 segons, tomba-la amb l'ajuda d'un plat (no soc de malabarismes) i deixa-la 40 segons més.
A continuació, serveix-la al plat.
Estarà un punt melosa, 'baveuse', crueta per dins i daurada per fora». |
Otto Carl Kiep va néixer el 7 de juliol de 1886 a Saltcoats, Gran Bretanya.
Conseller de l'ambaixada d'Alemanya a Washington, va ser nombrat cònsol general a Nova York el 1930.
Després de l'arribada al poder dels nazis va tornar a Alemanya i va formar part del cercle Solf, oposada al nazisme.
Va entrar en contacte amb Hans Oster i Hans von Dohnanyi, entre altres, i es va convertir en l'agent d'enllaç amb el grup d'opositors del Ministeri d'Afers Exteriors.
Va ser capturat juntament amb tot el cercle per la Gestapo i va ser executat a la presó de Berlín -Plötzensee el 23 d'agost de 1944.
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
Benvolgudes i benvolguts possibles futurs nets meus, la vostra Pitjor Àvia del Món (PAM) avui vol donar-vos uns quants consells perquè els vostres progenitors esdevinguin el màxim d'imperfectes, per tal de fer-vos la vida més fàcil i humana i estalviar-vos un munt de diners... |
La formació avui és un element essencial a les organitzacions.
L'entorn canviant en què estem immersos, l'acceleració digital, noves maneres de treballar i nous usos socials de comunicació i consum cultural fan que seguir-se formant de manera contínua sigui ara més necessari que mai.
Al museu estem ben convençuts que l'aspecte formatiu ha de formar també part del nostre quefer.
Col·laborar amb la universitat és una fórmula guanyadora per a la formació de professionals.
Durant cinc anys hem dirigit el Postgrau de Gestió Museística, coorganitzat amb l'Institut d'Educació Contínua de la UPF (Universitat Pompeu Fabra).
Aquest curs iniciem una nova aventura formativa, aquest cop, amb la UOC (Universitat Oberta de Catalunya): un nou curs online d'Estratègia Digital per a Organitzacions Culturals.
Hi sumem l'expertesa del museu en projectes digitals i l'expertesa de la UOC en eLearning, aprenentatge en línia.
L'embrió del curs ha estat el Seminari d'Estratègia Digital que vam oferir l'any passat al museu, per als professionals de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya.
L'exhauriment ràpid de les 100 places, més els comentaris als debats i als fulls finals d'avaluació van posar de manifest la necessitat d'oferir formació específica en aquest àmbit.
La irrupció digital és relativament recent i les habilitats digitals necessàries no sempre es troben dins les institucions.
A més, a moltes organitzacions, la formació oferta als equips no està realment enfocada a dotar el personal dels recursos i les capacitacions que requereix el nou panorama digital.
Com que no hi ha res millor que fer per aprendre – learning by doing –, el curs està orientat, a més de l'adquisició de coneixements i de bones pràctiques de centres culturals d'arreu del món, a l' elaboració d'un projecte d'estratègia digital aplicat a un museu o centre cultural.
És a dir, que els inscrits sortiran del curs amb un projecte sota el braç a punt per implementar al seu centre.
L'objectiu del curs és proporcionar una versió integral i transversal dels passos i els procediments a seguir en relació amb l'ús i l'aplicabilitat de la tecnologia digital en organitzacions culturals.
Per fer-ho, hem estructurat el curs en quatre mòduls
La direcció acadèmica és compartida entre el Museu Nacional –jo mateixa− i la UOC −Laura Solanilla−.
Els materials escrits i vídeos han estat elaborats específicament per al curs per destacades figures de la dimensió digital com són Elena Villaespesa, actualment analista de mitjans digitals al Met (Metropolitan Museum de Nova York) i anteriorment la mateixa funció a la Tate de Londres; Tijana Tasich, consultora digital i anteriorment responsable de producció digital a la Tate, i Soledad Gómez, especialista en xarxes socials i autora del blog Mediamusea.
La tutora acadèmica que vetllarà pel curs i dinamitzarà l'aula virtual amb els participants és la coneguda Clara Merín, consultora de comunicació online i autora del blog Endecomunicación.
El curs, equivalent en durada a un mig Postgrau, s'adreça majoritàriament a gestors culturals, professionals de museus, professionals de la comunicació, responsables de públics a museus i organitzacions culturals, professionals de l'entorn digital que vulguin adquirir una visió més estratègica i, és clar, qualsevol persona interessada a endinsar-se en el món digital aplicat.
Atès que se surt del curs amb un projecte aplicable al lloc de treball, al nostre parer tindria molt de sentit que l' organització on treballi l'inscrit ajudés a les despeses de matrícula i/o amb concedir temps laboral per a la realització del projecte d'estratègia digital.
Això pot ser una motivació per al personal i a la vegada un benefici per al centre a un cost molt baix.
El curs serà íntegrament online i la llengua principal en serà el castellà, per facilitar la participació d'inscrits de la resta de l'estat i d'Amèrica Llatina.
Bona part de la weblografia es troba només en anglès.
Per descomptat que els participants podran elaborar el seu projecte indistintament en català o en castellà.
Tots els detalls els podeu trobar al web de la UOC.
I el proper 29 de setembre farem una sessió informativa presencial a les 18 h, a la seu de la UOC de l'Av.
El curs s'inicia el proper 19 d'octubre i acabarà al febrer.
És un primer pas cap a futures edicions de més durada i programa més ambiciós, en funció de l'acollida que tingui i de les necessitats i demandes que els participants i tothom ens feu arribar.
El partenariat amb les universitats el venim practicant des de fa temps i és una fórmula que aporta uns resultats excel·lents.
Ben aviat reprendrem l'edició del mòdul Museu Nacional Pro, dins el màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona).
Al llarg d'un parell de mesos, molts professionals del museu es converteixen en professors per un dia i els alumnes poden conèixer de prop les interioritats del treball que es fa en un museu d'art.
Sobre quins temes voldríeu trobar més oferta formativa relacionada en digital i cultura?
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Subscriu-te al Blog del museu per estar al dia
Consulta la nostra política de privacitat (pdf - 69,3 Kb) |
L'altre dia, al Museu d'Art Modern de Tarragona, editors de l'obra, el president de la Diputació, Josep Poblet, i el crític i historiador de l'art, el tarragoní Francesc Miralles, van presentar –entre un centenar llarg de persones– el magnífic i complet volum d'Assumpta Rosés Cavallé dedicat a Martí Royo, ceramista i escultor, en què es destaca, enmig de la biografia apassionant d'aquest finalment malaurat artista (l'Hospitalet de Llobregat, 1949- Altafulla, 1997), el seu "entorn creatiu", dominat per "la terra i el foc".
Vaig voler afegir-me a aquesta emocionada evocació de la persona i l'art ceràmic i escultòric de Martí Royo perquè, com tants d'altres (gent de Reus i Tarragona, d'Altafulla o Vespella del Gaià, i amics de molts indrets d'arreu de Catalunya), vaig compartir amistat i sentir admiració per l'enyorat artista, que es féu gran i aprengué les bases de l'ofici al Tarragonès i, en concret, a Altafulla, al costat del pintor Josep Buyreu i el ceramista i professor Ramon Carreté, deixeble de Llorens Artigas, a Tarragona, amb l'escultor Saumells i, ja a Barcelona, fent d'ajudant de l'escultor reusenc Joan Rebull.
En Martí havia tingut profitoses experiències ceràmiques a Alcover, Olot, Girona, la Bisbal d'Empordà, Verdú, Torredembarra, però també a Miravet (Ribera d'Ebre), on visità els tallers artesans d'aquests ceramistes tradicionals, en un moment, mitjan anys setanta, en què la industrialització i els nous materials desplaçaven la producció artesana.
Amb les seves Fangtasmagories d'aquells anys (unint el material bàsic del fang i la seva fantasia artística) va voler deformar –tal com assenyala Assumpta Rosés– els models ancestrals d'aquests artesans (gerres, càntirs, etc.) cap a "una finalitat expressiva i simbòlica".
I a partir d'aquí, amb el coneixement exhaustiu de les tècniques i els materials de terres i esmalts –dels gallecs de Sargadelos als orientals del rakú–, Martí Royo va engegar una obra plena d'exigència tècnica i continguts humanistes, tant en petits conjunts ceràmics com en grans realitzacions escultòriques, tal com pot contemplar-se a Altafulla, Vespella, Tarragona i a molts altres llocs.
Va estimar intensament (i va ser estimat per tots aquells que van veure l'autenticitat de la seva persona i la seva obra) però, en una decisió que des de fora no comprendrem mai, va decidir llevar-se la vida que li sobreeixia per tot arreu, talment el foc amb què coïa les seves peces, que tant pot escalfar suaument com abrasar.
Va decidir fondre's amb la sagrada matèria que adorà, potser a causa, també, de com aquesta era prostituïda per un consumisme suïcida. |
El Govern ha aprovat concedir la primera edició del Guardó Pau Casals al músic Jordi Savall (Igualada, 1941) per la seva excel·lència en l'àmbit de la música antiga i per la seva contribució decisiva a la projecció internacional de la cultura catalana.
La distinció constata la dilatada trajectòria professional de Jordi Savall, reconeguda internacionalment des de fa dècades.
El Guardó Pau Casals pretén, d'una banda, distingir personalitats rellevants que hagin contribuït decisivament a la seva projecció exterior de la cultura catalana i, de l'altra, atorgar-los l'honor d'exercir durant dos anys naturals, de manera altruista, tasques específiques de representació, promoció i projecció de la cultura catalana arreu del món sota la denominació de Legat d'honor de la cultura catalana.
Per a la concessió del premi també s'ha tingut present l'intens treball i la tasca pedagògica del mestre Savall en l'àmbit de la cultura de la Pau i de la defensa de la música com a fonament del diàleg intercultural.
Amb l'acceptació del Guardó, Jordi Savall assumeix l'encàrrec de fer, durant aquest any i el 2018, amb el títol honorífic de legat d'honor de la cultura catalana, tasques específiques de representació, difusió i projecció de la cultura catalana arreu del món, tant en el marc de les seves activitats professionals, com en tots aquells esdeveniments o actes culturals als quals pugui assistir a petició de la Generalitat.
Concedit cada dos anys, a títol vitalici i sense retribució
El Guardó Pau Casals, que es va crear el passat mes desembre, s'atorgarà amb periodicitat biennal i es concedeix a títol vitalici i honorífic, sense cap tipus de retribució.
La relació de les persones candidates s'elabora i s'avalua amb la participació de la Fundació Pau Casals.
La decisió de crear aquesta nova distinció s'emmarca en l'impuls d'avançar cap a un model cultural compartit per tots els agents implicats, eficient i competitiu, que faci possible posicionar Catalunya a l'avantguarda de les polítiques culturals del món i desplegar i enfortir la realitat cultural catalana per situar el model del país com a referent i marca internacional.
Catalunya ha tingut històricament una vocació internacional clara, una llarga tradició d'obertura cap a l'exterior i una forta capacitat d'absorció de les diverses influències, gràcies a la seva ubicació geogràfica i com a porta d'entrada a Europa.
La cultura catalana és un reflex viu d'aquestes característiques, pel fet de ser testimoni fonamental de la trajectòria històrica i d'identitat de la col·lectivitat nacional.
L'elecció de Pau Casals per donar nom al guardó va respondre al fet que va ser un dels millors violoncel·listes del segle XX i és reconegut com un dels millors intèrprets i directors d'orquestra del seu temps en l'escena internacional.
També va actuar com a ambaixador de Catalunya i de la cultura catalana, per la qual cosa la seva figura transcendeix la dimensió de l'artista individual i constitueix un símbol emblemàtic de la petja que la cultura catalana deixa al món.
Músic i musicòleg especialitzat en la viola de gamba i en música antiga, Jordi Savall va néixer a Igualada l'1 d'agost de 1941.
Va acabar els seus estudis superiors de música i violoncel al Conservatori de Barcelona l'any 1965.
L'any 1968 es va traslladar a Suïssa, on va residir durant vint anys, per ampliar la seva formació.
El 1970 va començar la seva carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del qual és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets.
El 1974 va fundar el conjunt Hespèrion XX (ara Hespèrion XXI) amb la seva esposa, la soprano Montserrat Figueras, i altres músics de diversos països.
El 1987 va fundar la Capella Reial de Catalunya.
L'any 1989 va fundar l'orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van des de l'edat mitjana al segle XIX.
Durant la seva llarga trajectòria, ha dirigit formacions de prestigi com l'Orquestra Simfònica de la Fundació Calouste Gulbenkian, l'Orquestra Camerata de Salzburg, la Wiener Kammerorchester o la Philarmonia Baroque Orchestra de San Francisco.
Entre els principals premis i reconeixements que ha rebut destaquen el Premi Ciutat de Barcelona, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura (al qual va renunciar), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, el Cavaller de la Legió d'Honor, el Léonie Sonning (considerat el Nobel de la música), un Grammy pel treball 'Dinastia Borja', el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, nomenament com a Artista per la Pau - Ambaixador honorari i de bona voluntat de la UNESCO (compartit amb Montserrat Figueras), la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, la Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, la Creu de Sant Jordi o l'Officier de l'Ordre des Arts et Lettres pel Ministeri de Cultura francès, entre d'altres.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Un grup de veïns de Puigcerdà i la Cerdanya aficionats als gegants s'han començat a organitzar per crear una segona colla a la capital cerdana que agafi els gegants vells i ofereixi una alternativa a l'actual colla gegantera.
La nova colla té l'embrió en la disputa interna que va viure l'actual grup geganter arran de la interpretació de l'himne espanyol a Torrejón de Ardoz (Madrid) però es vol constituir en positiu sense cap ànim de conflicte per sumar elements festius a Puigcerdà.
En les últimes setmanes, els components de la nova colla s'han anat organitzant fins al punt que l'entitat ja s'ha constituït oficialment com la Colla dels Gegants Vells de Puigcerdà i ha escollit presidenta, Núria Pascual, una aficionada als gegants que també havia estat vinculada a l'actual colla.
El desig de la nova colla és recuperar les antigues figures de la vila, en Puig i la Cerdanya, que actualment estan dipositades al Museu Cerdà.
Amb aquest objectiu, la colla ha iniciat converses amb l'Ajuntament, propietari dels dos gegants.
Pascual ha explicat que la intenció de la nova colla és que les figures continuïn sent propietat del poble i que ells es limitin a treure-les a les festes.
El nou grup té previst celebrar dos quintos a Puigcerdà amb la finalitat de recaptar fons que permetin a la colla iniciar les activitats. |
Hisenda s'apodera dels ingressos que són propietat de la Generalitat perquè quedi clar qui té la clau de la caixa, o sigui, qui mana
Les veritables intencions del ministre Montoro / GETTY
L'ordre de Montoro, anunciada després del consell de ministres de divendres passat i publicada al BOE de dissabte, és una barreja de diversos elements.
Com ja va passar amb l'ordre del 20 de novembre del 2015, que reaccionava a la solemne declaració del Parlament de Catalunya iniciant el procés cap a la independència, el ministeri d'Hisenda vol passar a controlar la tresoreria de la Generalitat.
Ens recorda que té la clau de la caixa.
Aleshores va aprofitar que la Generalitat (i totes les comunitats autònomes) esperaven un gran pagament -tres mil milions d'euros només per a Catalunya- del fons de liquiditat autonòmic (FLA) per fixar condicions especials només per a Catalunya.
El FLA finança el dèficit autoritzat de les comunitats autònomes i refinança els venciments de deute.
Hisenda augmentava el grau d'intervenció ordinari que ja estava fent amb el FLA amb dues mesures que només s'aplicaven a Catalunya: 1) pagar els tres mil milions en deu terminis mensuals, i 2) canviar el criteri de priorització que era habitual fins aleshores, en què els proveïdors anaven a dalt de tot.
Això va ser un cop duríssim per als proveïdors, que ja comptaven amb el cobrament de deutes pendents mercès al molt esperat FLA.
La reacció de la Generalitat -molt oportunament desplegada pel conseller d'Economia i Coneixement- va permetre que Hisenda fes un pas enrere i pagués immediatament gairebé tot el FLA.
Però el canvi de prioritats va quedar escrit.
A Montoro se li ha escapat el seu pla ocult per fer complir el dèficit de l'administració general de l'Estat i de la tresoreria de la Seguretat Social: fer-lo pagar a la Generalitat
L'ordre publicada dissabte passat ha mantingut el caràcter de represàlia per una decisió de la Generalitat i ha recuperat aquell canvi de prioritats.
La barreja de Montoro s'ha concretat en dos elements de gran rellevància.
El primer és que ara no s'afecta el FLA -el finançament del dèficit- sinó que s'afecta la bestreta mensual de la cistella d'impostos que correspon a la Generalitat.
Com s'ha recordat aquests dies, la Generalitat té dret a uns ingressos fiscals (50% de l'IRPF, 50% de l'IVA, 58% dels impostos especials) i l'Estat avança mensualment una estimació de la recaptació.
La liquidació definitiva es fa el juliol de dos anys després (per al 2017 serà el juliol del 2019).
Doncs bé, ara Hisenda s'apodera de la bestreta -els ingressos que són propietat de la Generalitat- perquè quedi clar qui té la clau de la caixa, o sigui, qui mana.
Hisenda decideix les prioritats de pagament, que són les que es van definir el 20 de novembre del 2015.
Fa un pas més: diu que pagarà directament o exigirà a interventors i bancs que firmin certificats que garanteixin que els pagaments que faci la Generalitat no estan relacionats amb el referèndum de l'1-O.
El control de la bestreta és la intervenció dels ingressos ordinaris de la Generalitat tal com estan definits a la legislació espanyola de finançament autonòmic.
No té res a veure amb la llei d'estabilitat.
És estrictament punitiu i per això des de la Generalitat s'argumenta justament que és l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per la porta del darrere.
El segon element de la barreja de Montoro és que obliga la Generalitat a un "acord de no disponibilitat", és a dir, a tancar ara mateix la despesa aprovada als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'actual exercici 2017.
Hisenda n'exceptua totes les partides que ja va prioritzar el novembre del 2015, que són les que creu que no poden tenir res a veure amb l'organització del referèndum de l'1-O i que estan vinculades a la provisió de serveis -regulats per l'Estat- a la ciutadania i que no es poden deixar de pagar sense que l'impagament se li giri en contra.
Montoro aprofita l'excusa que busca alguna partida que pugui servir per finançar el referèndum per aplicar a la Generalitat la llei d'estabilitat pressupostària.
El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda respon, amb raó, que no hi ha cap motiu per aplicar la llei d'estabilitat contra la Generalitat.
Les finances de la Generalitat han millorat molt, i la voluminosa liquidació del model de finançament del 2015 cobrada el juliol del 2017 deixa els seus comptes molt ben arreglats.
A Montoro se li ha escapat el seu pla ocult per fer complir el dèficit de l'administració general de l'Estat i de la Tresoreria de la Seguretat Social: fer-lo pagar a la Generalitat.
Som davant d'una centrifugació escandalosa del dèficit de l'Estat.
Hisenda pot aspirar a reduir la despesa de la Generalitat fins a finals d'any en mil o dos mil milions d'euros.
Se'ls apuntarà davant de la Comissió Europea com a bona gestió pressupostària seva.
Un model que s'ha utilitzat freqüentment durant la crisi i que ara es repeteix.
És més dèficit fiscal: paguem els impostos a l'Estat però no podem realitzar la despesa pública a Catalunya.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La via apareix com una de les deu més perilloses de Catalunya en els darrers estudis del RACC
Terrassa.-Els ajuntaments de Terrassa, Castellar del Vallès, Matadepera i Sentmenat (Vallès Occidental) han reclamat a la Generalitat que faci una diagnosi de l'accidentalitat de la carretera C-1415a i executi "amb urgència" les millores necessàries per eliminar els seus punts negres.
Els quatre consistoris es van reunir aquest dijous i van acordar fer aquesta petició després que en els darrers dos informes EuroRAP aquesta carretera figuri com una de les deu carreteres més perilloses de Catalunya.
Els municipis sostenen que aquesta via és estreta i té una realitat física d'accessos i interseccions que no permet una adequada cohabitació de vehicles diversos, com turismes, bicicletes i vehicles pesants.
A més, l'absència d'una via de prestacions adequades "com podria ser la B-40" obliga als usuaris a utilitzar-la com a via d'accés a activitats i a urbanitzacions per als desplaçaments.
Els quatre municipis demanen a la Generalitat que les obres de millora es puguin projectar aquest any i que s'executin el més aviat possible.
El traçat de la carretera és bàsicament el mateix que quan es va construir, el darrer decenni del segle XIX, i compta amb un centenar de revolts en 12,9 kilòmetres.
Un dels punts que més preocupa és la cruïlla de la C-1415a amb la BV-1248 de Matadepera a Sabadell.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'aritmètica parlamentària pot arribar a donar molt de joc a l'hora d'esbrinar quina és la millor combinatòria per formar govern.
Servint els interessos i les fílies i fòbies de cadascú, qualsevol pot fer la seva travessa i jugar a configurar un acord d'investidura.
De fet, només hi ha dues normes explícites, la primera és que la suma a favor del candidat superi els 175 escons i la segona és que en cas de no complir-se la primera, cal que els contraris a la investidura no sumin més que els favorables.
Això converteix en totalment sobrers i gratuïts els esforços dels partits incapaços d'alterar cap d'aquestes dues normes, com és el cas de Ciutadans, personificat ara en Inés Arrimadas, que s'entesta a promoure una alternativa de govern, a la qual els seus acòlits han posat de nom via Arrimadas, i que té com a característica principal el fet que, des del punt de vista matemàtic, Ciutadans no hi pinta res.
N'hi ha que han descobert la sopa d'all i han arribat a la conclusió que una gran coalició entre PSOE i PP asseguraria un govern muy y mucho espanyol, condició que, per altra banda, s'ha complert cada cop que no hi ha hagut majoria absoluta.
El cas és que ara tenim Ciutadans amb 10 diputats –i baixant segons les enquestes– i cal ser molt imaginatius per trobar un paper de protagonista a aquest partit que venia a regenerar la política i ara ha quedat totalment desubicat.
Potser per això, El Mundo ha triat per a la seva portada d'avui una entrevista a Inés Arrimadas amb el titular següent: "La vía 221 reflecteix al votant del PP millor que el pla de Casado".
Per sort, la mateixa Arrimadas declina anomenar amb el seu cognom la proposta de coalició entre PSOE, PP i Cs, però el que implícitament s'entén de tot plegat és que Ciutadans no sap què fer per mantenir-se al Congrés –unes terceres eleccions serien catastròfiques– i per això s'agafa a una alternativa en la qual, així són les coses, no fa cap falta.
Si El Mundo s'afanya a engreixar l'operatiu de la missió Salveu la soldat Arrimadas, La Razón prefereix furgar en la possible negociació entre els governs espanyol i català per aplanar el camí de la investidura: Sánchez busca una mesa de comunitats com a coartada.
Considera que així es camuflaria el que per al diari de Marhuenda no són més que mostres de "bilateralitat amb els independentistes i cessions a ERC".
Pel que fa a l' ABC, el diari monàrquic prefereix girar la vista cap a Andalusia: Sánchez assalta els comptes andalusos, mentre que El País clou la COP25 amb el títol: "La Cimera del Clima acaba sense aconseguir el seu objectiu principal".
Pel que fa als diaris catalans, aquests són els principals titulars: "Acord tímid, decepció planetària" a El Periódico; "Setmana frenètica" a El Punt Avui; "Ábalos avisa ERC que no hi haurà diàleg sense investidura" a l' Ara; i "Decepció per la manca de compromisos a la cimera del clima" a La Vanguardia. |
Diumenge passat 12 de maig entrava en vigor la nova normativa laboral que obliga les empreses que els seus treballadors fitxin l'entrada i la sortida de la feina, de tal manera que es compti amb un registre en el qual constin el nombre d'hores realitzades per l'empleat.
Bàsicament a fi de regular les hores extra que, d'acord amb un estudi realitzat per Masvoz, companyia especialitzada en serveis de comunicacions per a empreses, són realitzades per un 55% dels espanyols, dels quals el 66% assegura no percebre cap remuneració econòmica per això.
Les empreses s'enfronten ara al repte d'engegar un sistema que pugui controlar les entrades i sortides dels seus empleats i la tecnologia jugarà un paper fonamental en aquest procés.
Així, s'han desenvolupat diversos sistemes amb els quals controlar el registre horari a la feina, que utilitzen la biometria, l'ús d'aplicacions o la trucada, amb o sense geolocalització, entre altres.
El sistema biomètric sembla una de les opcions preferides per les empreses i consisteix en l'ús d'empremta dactilar, reconeixement facial o de l'iris per controlar l'accés.
És a dir, és un mètode d'identificació digital que es basa en el reconeixement de la identitat d'una persona a partir d'un determinat tret físic.
Segons B+SAFE, companyia especialitzada en solucions de seguretat, es tracta de l'únic sistema que no es pot falsificar, copiar o perdre, amb la seguretat que això ofereix a les empreses i empleats.
A més, permet realitzar la gestió d'horaris, altes i baixes de personal i calendaris laborals.
B-SAFE assegura que aquests dos mètodes de lectors biomètrics, accés i gestió, són complementaris i que es poden implantar alhora.
El més comú és el lector d'empremta digital i el lector Optima ID.
El seu programari es pot adaptar a cada sector i a cada tipus de feina, ja sigui teletreball, torns rotatoris o horaris flexibles.
Una altra alternativa és la que presenta Ricoh, que s'ha unit a la startup Woffu per comercialitzar la seva solució de control d'horaris per a empreses.
Aquesta startup permet als empleats fitxar l'entrada i sortida de la feina des de l'ordinador o des de l'aplicació mòbil.
A més, també es poden gestionar les absències, baixes, permisos i vacances.
Aquest control pot fer-se a través d'autentificació biomètrica, de l'aplicació del mòbil o de la seva versió web, fins i tot mitjançant la geolocalització, per a empreses en les quals això es requerís.
Ofereix a més l'opció de centralitzar la informació i simplificar l'administració de documents, així com preparar informes.
Aquesta eina es troba disponible tant en versió web com en app per a Android i iOS.
Utilitza tecnologia de Microsoft Azure que garanteix la seguretat i disponibilitat de totes les dades, i la seva interfície és adaptable a cada empresa.
Masvoz, per la seva part, ha proposat un nou sistema per fitxar que es basa en la trucada.
Aquest mètode consisteix en què l'empleat ha de trucar a través de la centraleta virtual de Masvoz a l'extensió d'entrada o de sortida perquè el sistema el registri.
Si l'empleat té una feina presencial, haurà de marcar des de la seva pròpia extensió el número curt de la de registre de jornada i introduir el seu codi personal perquè el sistema l'identifiqui.
Després en el menú s'haurà de seleccionar l'opció d'entrada o sortida.
Una vegada la trucada estigui registrada, el sistema avisarà el treballador i es tallarà la trucada.
Si és un treballador a distància, llavors haurà de trucar al número 900 que se li haurà indicat, on s'identificarà amb el seu codi personal.
La resta del procés és el mateix que en el treballador presencial, haurà de seleccionar entrada o sortida al menú i, quan hagi quedat registrada la informació, el sistema l'avisarà i es tallarà la trucada.
Finalment, a3gestión del temps és una solució 'cloud' i amb aplicació mòbil presentada per Wolters Kluwer, companyia especialitzada en el desenvolupament de solucions de programari, informació i serveis per a despatxos professionals i empreses.
Aquest sistema permet gestionar tota la informació relativa a jornades, torns, hores extra o absències, així com integrar qualsevol solució de gestió de nòmines.
D'aquesta manera, no només s'eviten errors i duplicitats, sinó que també permet gestionar els salaris partint de l'horari realitzat, així com descentralitzar el control de les presències i absències dels empleats.
En tractar-se d'una aplicació 'cloud', s'hi pot accedir a través d'Internet des de qualsevol lloc, encara que també compta amb una aplicació mòbil per accedir des de tota mena de dispositius.
A més, és compatible amb tots els terminals de control de presència, ja siguin rellotges, sistemes d'empremta dactilar, o qualsevol altre mètode.
Això evita a l'empresa haver d'adquirir nou maquinari per a aquest fi. |
Una visita a l'Oriol i el Raül, I )
De cop i volta pica a la porta la funcionària i al darrera apareix, primer el Raül i darrera l'Oriol...
El Raül va amb uns texans, bambes i una dessuadora, porta una bossa i una ampolla d'aigua gran, es nota que a la presó fa exercici perquè el veig més fort que la darrera vegada.
L'Oriol du texans i bambes i una camisa negra amb la funda de les ulleres a la butxaca de la camisa.
Em sembla que va ser ahir el darrer cop que els vaig veure en persona, al Raül un dia a la plaça Salvador Allende de Rubí que anava a "fitxar" als jutjats de Rubí, aquells dies que van passar entre que va sortir d'Estremera i va tornar a entrar, i a l'Oriol... no ho recordo.
Aquell nus a l'estòmac desapareix amb les primeres abraçades, no cal ni una paraula per percebre que estan com un roure en cos i ànima, es nota en el caminar, en l'abraçada, en els ulls, en la gesticulació, es nota que estem davant d'homes excepcionals, persones amb les idees clares, amb una fermesa que frapa.
És el primer que et surt, i ens responen que estan bé, que no patim, però és impossible no patir per ells, els ho diem.
Xavi, em diu l'Oriol, heu d'explicar que tot aquest sacrifici no serà en va.
Patiu lo just però, sobretot, esforceu-vos al màxim.
Cada dia que estem aquí som més forts com a societat.
No cal que els ho digui: saben que el seu sacrifici personal i familiar no quedarà en va.
Malgrat que l'estomac cremi de tanta injustícia, serem perseverants, tindrem perspectiva i serem prou intel·ligents per no tancar-nos portes que semblen fàcils d'obrir a priori, i en canvi fermen aquelles que s'estan obrint amb la força de més gent.
Encara no ens hem assegut i ja els hem tornat a viure amb intensitat.
El Raül seu i aprofito per demanar-li un glop d'aigua i l'Oriol agafa la cadira i la mou de lloc per buscar una posició més còmode.
La pregunta em ve al cap: comencem per la política, per l'àmbit personal, per l'experiència?
Jo no hi estic acostumat, és la primera vegada que entro en una presó i l'espai impressiona i condiciona, però poc a poc a mesura que anem parlant l'espai cada cop condiciona menys i a moments perds de vista què hi ha més enllà d'aquella petita sala.
El primer que parla és l'Oriol i em pregunta com estem per Rubí, em dona records pel Jordi i que faci arribar una abraçada per tothom.
Parlem de la ciutat, analitzem la situació de la ciutat des de la vessant política però ens entretenim parlant de la ciutat en general, li explico el projecte que estem treballant i les similituds que té amb Sant Vicenç dels Horts.
Parlem de la indústria i acabem recordant la rierada de 62.
M'adono que potser estem parlant massa de Rubí i els meus companys també volen parlar, així que callo i escolto.
El Raül em pregunta pel Club Natació Rubí i m'explica la darrere vegada que va ser-hi.
Va ser durant el poc temps que hi va haver entre la primera vegada que va entrar a Estremera i la segona, que ja no en va sortir.
Va assistir a un partit del l'equip femení, i agraeix el detall que va tenir el president quan el va veure a les grades i el va convidar a seure amb ell a la llotja.
Passa l'estona volant, parlem molt, fem alguna broma que ens regala somriures per tots sis, parlem poc dels petits, són qüestions tant personals que no cal aprofundir, però si que els dic que tothom pensa en els seus fills, que ens intentem posar a la seva pell i que patim per ells, i que tindran una cosa que la resta no tindran, l'exemple de dignitat i fermesa davant dels ulls de tothom.
Durant la conversa els he donat les cartes que portava manuscrites, les han llegit per sobre i s'han excusat perquè no les podran respondre totes.
Després les llegiran amb calma.
El Raül treu un retolador negre i, sobre un foli blanc que he portat, ens fa un dibuix per Rubí, l'Oriol agafa un retolador verd i ens escriu unes paraules.
Quan arribi a Rubí li donaré al Robert perquè el porti a emmarcar, el posarem al local d'Esquerra en honor seu.
Sortim tots sis al passadís i conversem uns minuts abans de les darreres abraçades.
Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.
Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris.
No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones.
Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats. |
Un dels motius que van portar Pedro Sánchez a obtenir un resultat no desitjat en els passats comicis –la qüestió catalana entre ells– va ser l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos, la seva gran oferta electoral.
Però el tret li va sortir per la culata.
Sense desitjar-ho va despertar la mòmia del dictador, la del gran inquisidor de la desraó i va obsequiar Vox amb milers de vots.
Franco va actuar com a Fiscal Major del Regne per dret propi, és a dir, pels seus collons.
Va practicar una exorbitant repressió basada en el terror.
Durant la pau, amb la complicitat de capellans i militars, imitant a destres com Chamaco o El Cordobés que després de desllogar el toro a traïció donaven una volta triomfal a la plaça, va depurar tothom, propis i estranys.
Moltes d'aquelles víctimes van ser obligades a construir el seu gegantesc mausoleu del Valle de los Caídos.
Als que no treballaven amb afany i persistència, els ajusticiava.
Les execucions s'efectuaven, a les nits, davant les tàpies de la vall convertides en paredons d'afusellaments.
Per estalviar temps i diners, els cadàvers s'enterraven al peu del mateix panteó.
Però les úniques autoritats que van assistir a la cerimònia van ser la seva vídua Carmen Polo, l'arquebisbe de Toledo Marcelo González Martín, la primera dama de Filipines Imelda Marcos i el dictador xilè Augusto Pinochet, l'únic cap d'Estat present.
Encara així la seva empremta, tenebrosa i sòrdida, va formar part del paisatge urbà de moltes ciutats.
Noms de molts carrers i places en el seu honor, banderes amb l'àguila preconstitucional, monedes amb la seva efígie i l'escut del règim despòtic, estàtues, emblemes i pasquins d'ultradreta.
El franquisme no va deixar de bategar a foc i sang fins que l'any1988 va morir la Senyora.
A partir de llavors els diferents Governs democràtics que anaven succeint-se van obsequiar els Franco amb títols nobiliaris i subvencions.
Aquesta situació es va mantenir fins que la Cambra Baixa va convalidar el Decret del Govern de Pedro Sánchez per a desenterrar la mòmia del dictador.
El TS va declarar ajustada a dret l'exhumació.
Sánchez va declarar a l'Assemblea General de l'ONU que «tanquem un capítol nefast de la història negra del meu país: l'exhumació del sàtrapa ha estat una gran victòria per a la democràcia i la llibertat».
Però Sánchez no tenia altre objectiu que guanyar les eleccions.
La seva egolatria, més aviat utòpica enfront dels comicis, li impedia reflexionar.
Durant la campanya van ser molts els errors comesos contra el sentit comú.
Amb l'exhumació de Franco, incorre de nou en una pífia de solemnitat.
Si bé havia dit que la cerimònia es faria de nit, sense estridències i sense periodistes i publicitat, per evitar escalfar els ànims i no donar munició als contraris, va fer tot el contrari.
Es va cantar el Cara al sol, es van proferir crits de «Viva Franco», es va embolicar el taüt de la mòmia amb l'estendard de la família i la llorejada de San Fernando, van celebrar la missa, conjuntament, el fill del coronel Tejero, condemnat per rebel·lió, i el prior de l'abadia benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos, Santiago Cantera, candidat de Falange en dos processos electorals.
Una facció despòtica d'extrema dreta integrada per milers de fills il·legítims del dictador la doctrina del qual segueixen estrictament.
– «No m'importa si són o no culpables dels càrrecs que se'ls imputen.
Considerant que hi ha hagut delictes de rebel·lió, he arribat a la conclusió que haig de condemnar i condemno per a tots els penats, a morir agarrotats».
Aquesta és la principal aspiració de Vox, reimplantar la pena de mort per a tots aquells que atemptin contra la unitat d'Espanya. |
Els túnels de Vallvidrera (Barcelona) han posat a prova la seva seguretat amb un simulacre d'accident la matinada d'aquest dimarts en el qual han participat 180 persones entre els equips d'emergències, de la concessionària del túnel, figurants i observadors.
Segons ha informat Protecció Civil en un comunicat, s'ha recreat un xoc frontal entre dos turismes a l'interior del túnel amb el "màxim realisme possible".
El suposat accident ha simulat causar l'incendi dels vehicles i 12 ferits de diversa consideració, de manera que s'ha provat l'extinció del foc i l'evacuació d'il·lesos i ferits.
Per fer-ho més real, s'ha recreat com si succeís a les 11.00 hores d'un dia laborable, amb el trànsit habitual a aquesta hora, per la qual cosa també s'han quedat diversos cotxes atrapats al túnel.
En el simulacre han participat els Bombers de la Generalitat i de Barcelona, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra, la Policia Local de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) i Protecció Civil de la Generalitat.
També han col·laborat 40 voluntaris de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Sant Cugat i estudiants del Grau Mitjà de Tècnic d'Emergències Sanitàries de l'IES Les Vinyes de Santa Coloma de Gramenet, que han fet de figurants i han estat caracteritzats com ferits per estudiants de maquillatge de l'escola Stick Art Studio.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La història de les dones ha vingut marcada per una gran situació de desigualtat, que perviu en l'actualitat i que l'advocacia no es pot permetre, en tant que garants de l'efectivitat dels Drets Humans.
Malgrat els avenços, encara avui en dia perviuen situacions de desigualtat i discriminació: diferents condicions laborals i salarials, dificultats per accedir als llocs de decisió, manca de visibilitat del i de les aportacions de les dones als avenços socials, tecnològics, científics.
Per aquest motiu, l'actual Junta de Govern del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), està compromesa amb l'objectiu d' assolir la igualtat efectiva de dones i homes en tots els àmbits i, per tant, també en el de l'Advocacia.
Així mateix, s'ha constituït la Comissió delegada per a la promoció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides i s'ha establert com a ODS d'atenció especial el 5 (Igualtat de gènere ) i el 15 ( Pau i justícia i institucions sòlides ). |
Per tal de fomentar i donar suport al desenvolupament de l'educació digital, i fruit de la col·laboració de diverses institucions i entitats, públiques i privades, sorgeix aquesta web destinada a educadors, famílies, alumnes, centres educatius i administracions, amb l'objectiu de protegir els menors en la seva interacció amb Internet i facilitar als adults del seu entorn proper eines per un ús segur i responsable de la xarxa.
Espai on s'ofereix la possibilitat de trobar informació sobre què passa i què fem a Internet.
Espais d'opinió sobre jocs, informació de seguretat i creativitat digital jove.
El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) és una fundació del sector públic de la Generalitat de Catalunya, amb participació majoritària directa i adscrita al Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública.
A la seva web podeu consultar programes d'actuació en matèria de ciberseguretat
La Fundació Cibervoluntarios és una entitat sense ànim de lucre formada per emprenedors socials que promou l'ús i coneixement de les noves tecnologies com a mitjà per pal·liar bretxes socials, generar innovació social i propiciar l'empoderament ciutadà.
Al seu espai web podeu consultar els programes que estan desenvolupant, molts d'ells a centres educatius treballant directament amb l'alumnat
La seva missió és la promoció de l'ús segur i saludable d'Internet i altres TIC, així com el foment de la ciutadania digital responsable en la infància i l'adolescència.
Amb aquesta finalitat desenvolupen projectes i recursos educatius per a la capacitació de nins, nines i adolescents de manera que puguin desenvolupar-se de manera autònoma a Internet, sent l'objectiu final que desenvolupin les habilitats i competències digitals que els permetin participar de manera activa, positiva i saludable a la Xarxa. |
Un plantejament inquietant amb una execució curiosa.
Paul Rudd es defensa a la perfecció en el rol d'un home abocat a la decadència laboral i familiar i en el de la seva versió millorada, amb qui haurà competir per mantenir el que fins aleshores donava per fet.
Es pot tenir enveja d'un mateix?
A l'última sèrie de David Simon i George Pelecanos (The Wire), sobre la irrupció explosiva de la indústria del porno als anys 70, James Franco dona vida a dos germans d'esperit contradictori: l'assenyat, que porta un bar i procura mantenir-se dins dels marges de la legalitat, i el tarambana, que viu sense pensar en el demà i fa patir que ho engegui tot a la merda per un caprici.
Ara que "The deuce" s'ha acomiadat de la 3a i última temporada, aplaudim el mèrit de no haver recorregut a grans trets estètics per diferenciar els Martino.
Compte que els dos porten bigoti!
Seguim en el terreny dels germans, ara en el gènere de la comèdia negra.
A la tercera temporada de l'adaptació televisiva del clàssic dels Coen, Ewan McGregor interpreta dos bessons amb una relació realment conflictiva, després que una herència pressumptament mal repartida els col·loqués en circumstàncies força oposades.
El quart volum de l'antologia, per cert, s'espera per al 2020.
Ens traslladem a Berlin, a les entranyes d'una agència que recorda a les Nacions Unides però amaga un gran secret: l'accés a una dimensió paral·lela que ha entrat en conflicte amb la del nostre doble protagonista.
En aquest drama de ciència-ficció i espionatge, l'oscaritzat J.K. Simmons ("Whiplash") està senzillament espectacular.
La seva capacitat per vendre'ns dos personatges físicament idèntics però d'essències tan diferents és per aixecar-se i aplaudir.
Pot confiar en el seu altre jo?
No pot haver actriu més agraïda que Tatiana Maslany pels seus papers en aquesta sèrie de BBC America, on interpreta fins a cinc personatges principals i un total de més de deu clons.
Tot comença quan la Sarah (Maslany) presencia el suïcidi d'una noia idèntica a ella (Maslany, òbviament) i aprofita l'avinentesa per adoptar-ne la identitat i enterrar la seva vida sense rumb.
L'arc de Sant Martí s'ha convertit en el símbol de la lluita en positiu contra el coronavirus
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Rosa Menkman guanya la primera edició del premi Collide International Barcelona
L'artista holandesa Rosa Menkman ha estat la guanyadora de la primera edició del premi Collide International Barcelona.
Aquest guardó s'atorga per fomentar la interacció entre arts i ciències gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'àrea d'Economia i Treball, Ciutat Digital i Relacions Internacionals, l'Institut de Cultura i el CERN.
El premi consisteix en una residència artística combinada al Laboratori Europeu de Física de Partícules (el CERN, a Ginebra) i a la Fabra i Coats - Fàbrica de Creació i Centre d'Art Contemporani de Barcelona, per a què pugui desenvolupar la investigació i la producció del projecte amb què s'ha presentat a la convocatòria.
A la convocatòria del premi s'hi van presentar un total de 228 inscripcions d'artistes de 49 països diferents.
El jurat, format per Mónica Bello, directora d'Arts at CERN, Oriol Gual, director de La Capella, Joana Hurtado, directora de Fabra i Coats, i Helga Timko, física del CERN, ha valorat en el projecte guanyador la seva sofisticació en el concepte i l'enfocament presentat, a través del qual realitza investigacions del més petit al més gran; i en la importància de la mesura científica: com es filtra i sorgeix la informació a partir d'una experiència inspiradora.
Ara, l'artista tindrà l'oportunitat d'ampliar la seva investigació durant aquesta residència, que li permetrà treballar durant dos mesos al CERN, junt amb professionals de la física de partícules, l'enginyeria, les tecnologies de la informació i el laboratori.
El tercer mes de residència el realitzarà a la Fabra i Coats de Barcelona, on podrà provar noves idees, ampliar horitzons, relacionar-se amb comunitats artístiques i científiques locals, i aprofundir en els programes culturals de la ciutat.
El premi atorga també quatre mencions honorífiques que han estat reconegudes a Samoa Rémy (Suïssa), Addie Wagenknecht (Àustria), Nathan Witt (Regne Unit) i l'artista Gabriella Torres (Puerto Rico) que resideix a Barcelona.
El seu treball presenta fenòmens abstractes en formes tangibles alhora que demostra la seva capacitat per qüestionar i analitzar el significat més profund de les observacions físiques.
Les persones amb aquest reconeixement podran gaudir d'una visita de dos dies al CERN com a artistes convidats i convidades.
A través d'aquest programa impulsat per Arts at CERN es vol facilitar i intensificar la interacció entre l'art, la ciència, el seu diàleg i, mitjançant la seva influència mútua, donar suport a la innovació artística i investigadora.
Gràcies a la col·laboració entre el CERN, l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut de Cultura de Barcelona, i en el marc del Pla Barcelona Ciència, la convocatòria del premi s'obrirà un cop per a cadascun dels anys de l'aliança que han establert les tres institucions, això és el 2019, 2020 i 2021. |
L' Ajuntament de Girona preveu aplicar diferents tractaments contra dos tipus de fongs que afecten els plàtans del parc de la Devesa.
Les mesures previstes des d'avui i fins dijous (de les onze de la nit a les sis de la matinada) ha causat el rebuig i les queixes d'alguns veïns del barri de la Devesa- Güell i d'usuaris del par c en considerar que alguns dels productes no són els adequats.
En concret, es farà un tractament fitosanitari pel control de la Corythucha ciliata i l'O idium platani que afecten els arbres del parc de la Devesa.
Els productes que està previst utilitzar són el Decis Protech (un insecticida en base de D eltametrina al 1,5%) i Domark Evo (fungicida a base de Tetraconazol al 12,5%).
Segons els veïns, alguns d'aquests productes no estan permesos pel Ministeri d'Agricultura p er a la intervenció contra les plagues.
En aquest setit, a més, asseguren que aquests elements són molt tòxics i perillosos per al medi aquàtic, en aquest cas, per al riu Ter.
Tampoc comprenen que s'hagi de fumigar quan, a parer seu, es podria fer per mitjà d'injeccions als arbres per guanyar efectivitat i per evitar que l'insecticida es dispersi.
El mateix Ajuntament indica condicionants preventius pe r seguretat com ara tancar balcons i finestres durant el tractament.
També recollir els animals, objectes, roba i aliments de finestres i balcons.
Fa unes setmanes, ja hi havia la intenció d'una actuació similar al parc, però es va acabar suspenent. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Professor-col·laborador de la Universitat de Vic.
Forma part del consell assessor del Diari de l'Educació i del Diario de la Educación, on hi té un blog setmanal.
Ha publicat articles i textos individuals i col·lectius sobre temes relacionats amb la innovació pedagògica, la política educativa, el professorat i el futur de l'educació.
El seu últim llibre és "Pedagogías del siglo XXI".
Arrenca, un espai per posar en el centre de l'agenda educativa la necessitat de promoure el pensament crític. |
Aquesta setmana ha obert el període d'inscripció de les comparses a la Rua de l'Artesania i la Rua de Lluïment del Carnaval de Tarragona 2020, que tindran lloc els dies 22 i 23 de febrer, respectivament.
Les inscripcions s'han de formalitzar telemàticament abans del 24 de gener vinent mitjançant la plataforma eTràmits.
En el mateix enllaç es poden consultar les bases del concurs de comparses participants a la Rua de l'Artesania.
Per participar al concurs cal tenir un nombre mínim d'integrants de 20 persones i portar una disfressa de nova creació, entre altres requisits.
La qualitat de la disfressa, la posada en escena, l'impacte visual, el so i il·luminació de la comparsa, el maquillatge i les màscares i l'originalitat de la idea del vestit seran els paràmetres que tindrà en compte la Comissió Artística, que valorarà les comparses participants.
El Carnaval de Tarragona 2020 es desenvoluparà del 14 al 25 de febrer.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
Portal de l'Àngel de Barcelona i Preciados de Madrid són els carrers comercials més cars d'Espanya, seguits del Passeig de Gràcia, també a la capital catalana, i la madrilenya Serrano, segons l'informe 'Main Streets Across the World' de Cushman & Wakefield.
El carrer Portal de l'Àngel també segueix copant els primers llocs en el rànquing mundial, ja que si solament es destaca la ciutat més cara per país, Espanya, amb aquesta via barcelonina, se situa en el lloc 14, per davant de països com Rússia, Països Baixos i Grècia.
En concret, el preu mitjà de lloguer comercial en Portal de l'Àngel és de 3.360 euros per metre quadrat, enfront dels 3.300 euros del passat any, mentre que el del carrer més car del món, la Cinquena Avinguda de Nova York és de 28.262 euros per metre quadrat.
L'informe de Cushman & Wakefield, que s'ha publicat aquest dimecres a escala mundial, analitza els preus de lloguer durant els últims dotze mesos dels 451 carrers comercials més cars de 68 països: a Espanya, les ciutats que apareixen en el rànquing són Barcelona, Madrid, Màlaga, València, Sevilla, Bilbao, Palma de Mallorca i Zaragoza.
Segons l'estudi, els preus de Portal de l'Àngel han crescut un 1,8% respecte a l'any anterior, mentre que la pujada més destacada l'ha protagonitzat l'avinguda Diagonal de Barcelona amb un 16,7%, seguida de la Gran Via madrilenya, que ha experimentat un auge del 6,4% en el seu preu per metre quadrat.
"Espanya segueix consolidant el seu creixement econòmic, amb el sector 'retail' com un dels màxims protagonistes.
La demanda de locals als carrers més comercials és superior a l'oferta i aquest és un bon indicatiu per al futur", ha ressaltat el director d'Agència Retail a Espanya de Cushman & Wakefield, Robert Travers.
Per la seva banda, la capital espanyola és la ciutat del país amb més carrers en el rànquing elaborat per Cushman & Wakefield, amb un total de set, seguida per Barcelona, que aconsegueix situar sis en el llistat.
De fet, el segon carrer més car d'Espanya segueix sent Preciados, a Madrid, amb 3.180 euros per metre quadrat, per davant de Passeig de Gràcia de Barcelona, amb 3.060 euros i Serrano i Gran Via de Madrid amb 3.000 euros.
A més de carrers de Madrid i Barcelona, en el rànquing també apareixen vies comercials de Màlaga (Marqués de Larios), València (Colón), Sevilla (Tetuán), Bilbao (Gran Via), Palma de Mallorca (Jaume III) i Saragossa (plaça Independencia).
D'altra banda, segons un estudi de BNP Paribas Real Estate sobre el trànsit per als vianants de les vies 'Prevalgui' de 23 ciutats europees, tres carrers de Madrid (Preciados, Gran Via i Fuencarral) i dues de Barcelona (Portal de l'Àngel i Passeig de Gracia) figuren en el 'Top 10'.
En el sector de luxe 'High Streets', el 'Top 5' està compost per França, Espanya, Regne Unit i, un pas per darrere, Dinamarca.
Els cinc carrers principals són recintes per als vianants icònics que gaudeixen d'un alt grau d'activitat turística; així, el Passeig de Gràcia de Barcelona ocupa el segon lloc per darrere de l'avinguda dels Camps Eliseus de París.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
No hi ha cap titular que pugui definir millor aquest web de venda online dels millors productes gastronòmics de les comarques de Catalunya.
"Del poble a casa" significa descobrir els autèntics sabors dels aliments elaborats de forma artesanal d'arreu del nostre país, compartir receptes fàcils i originals i rebre el cistell a casa o bé passar-lo a buscar al punt de recollida més proper.
Amb més de 400 referències, el web posa al vostre abast amb senzillesa i practicitat una descripció detallada de cada producte perquè el podeu seleccionar amb la màxima informació possible.
Diríem que l'objectiu de les seves fundadores, la Judit i la Meritxell, es compleix amb escreix: ésser un punt de connexió entre els productors artesans i els consumidors de les zones urbanes.
I els hem d'agrair una tasca ingent: la de seleccionar amb molta cura i passió aquells productes de més qualitat de la nostra terra, mirant sempre de trobar el millor i com si fossin per a casa seva.
Formatges, embotits, melmelades, pastisseria, plats preparats, entre molts d'altres... i també un apartat més que interessant, el de "idees per a regalar". |
La comunitat universitària de la UIB farà un minut de silenci per manifestar el seu dol i rebuig per l'assassinat, dissabte, d'una dona a València, i d'una altra dona, diumenge, a Nerja (Màlaga), totes dues víctimes de la violència de gènere.
L'acte serà avui, dia 29 de setembre, a les 12 hores davant cadascun dels edificis universitaris. |
Les AMPA demanen a Ensenyament que estengui la mesura a més escoles de la comarca i avaluï la prova pilot que es fa des del 2012
Calonge.-El 65% dels alumnes de les tres escoles de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) han fet boicot a les classes d'aquest dilluns a la tarda per reclamar la jornada continuada.
La protesta, convocada per les AMPA i que té el suport tant dels mateixos centres com de l'Ajuntament, vol fer pressió al Departament perquè estengui la mesura a més escoles de la comarca.
Dels 758 alumnes que sumen La Sínia, el Pere Rosselló i el Llevantí de Mar, només 269 han anat a les aules aquesta tarda.
La portaveu de les AMPA, Dolors Agustí, explica que tenen "l'esperança" que l'any vinent Ensenyament avaluï la prova pilot que es porta fent d'ençà del 2012, i que permeti que les tres escoles públiques puguin adherir-se a la jornada continuada.
"El 90% dels pares hi estan a favor; a més, ho coneixem de primera mà, perquè la prova pilot es fa en escoles del nostre entorn i sabem que això permet conciliar millor les classes amb la vida familiar i disposar de més hores per al lleure", concreta.
A l'escola La Sínia, aquesta tarda la imatge que hi predominava era la d'aules buides.
Dels tres centres públics que tenen Calonge i Sant Antoni, aquí és on el boicot a les classes ha tingut més seguiment per part de les famílies.
En concret, fins al 82% dels alumnes no hi ha anat (tan sols ho han fet 34 dels 196 d'infantil i primària que estudien a La Sínia).A l'escola Llevantí de Mar, la protesta ha tingut un seguiment del 69% de l'alumnat (han assistit a les classes de tarda 46 escolars dels 147 que té el centre).
I per últim, al Pere Rosselló és on el boicot ha punxat més, ja que tot just ha superat el 50%.
En concret, dels 415 alumnes d'infantil i primària que hi ha, 189 han anat a classe en comptes de quedar-se a casa.Aquest és el segon boicot a les classes de tarda que convoquen les AMPA dels tres centres, amb el suport dels claustres de les escoles i de l'Ajuntament.
L'anterior protesta va ser al setembre del 2016 (i es va fer coincidir amb el primer dia de classes).Aquest 2018, per contra, s'ha optat per fer-ho a finals de curs.
En concret, just el dia abans que les tres escoles passin a fer jornada intensiva (i per tant, els alumnes ja no tinguin classe a la tarda)."Deixar clara la nostra voluntat" La portaveu de les AMPA, Dolors Agustí, subratlla que el boicot a les classes de tarda s'ha repetit "per deixar clara la voluntat de les famílies" a favor de la jornada continuada.
Agustí explica que, d'ençà que al 2012 el Departament va implantar la prova pilot a les escoles de Vall-llobrega i Platja d'Aro, any rere any han reclamat poder-ne formar part."Al 2016 Ensenyament preveia valorar els resultats d'aquesta prova pilot, però va decidir allargar-la tres anys més", concreta la portaveu de les AMPA.
I hi afegeix: "Aleshores va afegir-hi l'escola de Santa Cristina d'Aro, però va deixar-ne fora la resta de centres que també ho reclamàvem".Ara, els pares i mares de les tres escoles de Calonge i Sant Antoni tenen "l'esperança" que a partir del 2019, i un cop hagi valorat els resultats de la prova pilot, el Departament estengui la mesura a la resta de centres.
"Allò que no farem, però, és deixar de reclamar la jornada continuada; coneixem de primera mà l'experiència de les escoles que ja l'apliquen i que n'estan contentes, perquè permet conciliar millor les classes amb la vida familiar i que els nens disposin de més hores per al lleure", precisa Agustí.A Calonge, a més de no portar els fills a les classes de tarda, els pares i mares han penjat una pancarta amb el lema 'Jornada continuada' davant l'escola La Sínia.
La presidenta de l'AFA del centre, Judith Gibert, ha recordat que la reclamació compta amb el suport de les direccions i els claustres de les tres escoles, i també de l'Ajuntament.
"A més, vam fer una enquesta entre els pares i mares, i el 90% estaven a favor d'aplicar la jornada continuada", ha conclòs.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si Francesc Pi i Margall, Pere Coromines, Salvador Seguí, Andreu Nin, Frederica Montseny, Joan Comorera, Josep Rovira, Gregorio López Raimundo i tantes altres figures de l'esquerra catalana del Nou-cents ressuscitessin, es tornarien a morir d'un ensurt, commocionats en veure que, a les acaballes de l'any 2013, la gran esperança de l'anticapitalisme a Catalunya és una monja catòlica.
No una exmonja -la història política de la Transició és plena d'excapellans secularitzats i d'antics seminaristes que van reorientar la seva vocació-, sinó una monja en actiu, una religiosa benedictina amb convent a Montserrat.
Aquesta confusa barreja entre activisme polític i vots religiosos em sembla el primer dels retrets que se li pot fer a Teresa Forcades.
Ella posa gran èmfasi en els seus títols acadèmics civils com a fonaments racionals del discurs sociopolític que l'ha fet famosa.
Però, al mateix temps, en cap compareixença pública no ha prescindit de la toca i de l'hàbit, en lloc de vestir-se amb una brusa i una faldilla, o amb una samarreta i uns texans.
Vist que, en aquelles compareixences, no parla de teologia, ni de pietat, ni d'oració, la sospita resulta tan inevitable com fonamentada: Forcades explota l'aura religiosa, la credibilitat addicional que, en un país de substrat cultural catòlic com el nostre, té sempre l'individu de vida consagrada, explota aquest plus de credibilitat per avalar el seu projecte polític i atreure una atenció que no rebria si no aparegués tothora com "la monja Forcades".
I quin és, aquest projecte polític?
Circumscrivint l'anàlisi a les paraules de Forcades, i agafant com a mostra algunes de les més recents, la colíder del Procés Constituent ha proposat la supressió dels partits polítics o almenys la seva "modificació radical" perquè, segons opina, no funcionen democràticament i són ostatges del poder econòmic que els finança.
"Els partits tenen una manera de funcionar que és contrària al que anomenem la democràcia de qualitat, o democràcia real, o simplement la democràcia".
No seré jo qui defensi la dinàmica interna dels nostres partits actuals -de fet, l'he criticada moltíssimes vegades-, però crida fortament l'atenció que qui els posi a la picota sigui una monja.
Perquè, vejam, ¿el funcionament intern de l'Església catòlica n'és gaire, de democràtic?
¿Tal volta els bisbes són elegits per l'assemblea dels fidels de la diòcesi (així era en els primers segles del cristianisme), i el Papa és escollit en una votació oberta a tots els catòlics del món?
¿I no hi ha lligams entre l'estructura eclesiàstica i el poder econòmic?
És cert que Teresa Forcades s'ha desmarcat en algunes ocasions de la manera de fer de l'organització a què pertany; però no em consta que hagi proposat mai suprimir l'Església, ni tan sols modificar-la radicalment.
¿L'Església no i els partits sí?
D'altra banda, i amb totes les seves tares, els partits polítics han jugat al llarg de dos segles un paper fonamental en l'extensió de les llibertats i l'afermament de la democràcia sobre una bona porció del planeta.
Amb els partits passa el mateix que deia Churchill sobre la democràcia: que són el pitjor dels sistemes possibles..., exclosos tots els altres.
Perquè, quin seria el recanvi dels partits que Forcades proposa suprimir?
¿Les assemblees, els comitès populars, les minories il·luminades i redemptores...?
Això ens porta de dret a una qüestió fonamental: quin és el concepte de democràcia política i el model de societat que propugna Teresa Forcades?
Que jo sàpiga, l'únic règim realment existent que la monja benedictina ha elogiat amb insistència i fervor és la Veneçuela bolivariana.
En un llibre aparegut l'any passat, opinava que Hugo Chávez "està fent un bé immens al seu país i al món" i que en aquell país "hi ha llibertat d'expressió", i afegia que "no hi ha cap líder contemporani europeu que tingui la cultura que té Chávez".
Després de la mort de Chávez, Forcades va expressar el seu suport al candidat chavista a la presidència, va manifestar el desig que guanyés Nicolás Maduro, i ha participat en actes d'homenatge i adhesió a l'anomenada revolució bolivariana.
¿És aquest el model que Forcades voldria per a Catalunya?
Si les seves idees triomfessin, ¿es crearia un viceministeri de la Suprema Felicitat del Poble Català?
¿S'avançaria el Nadal a l'1 de novembre, com acaba de fer el govern de Caracas?
El president de Catalunya avalat per la nostra infatigable monja, ¿també governaria per decret i forçaria la legalitat per obtenir els plens poders, com els seus admirats Chávez i Maduro?
¿Declararia la "guerra econòmica" a "l'oligarquia" per superar així la crisi?
Realment, les propostes d'expropiació que conté el manifest signat per Forcades el 10 d'abril passat apunten en aquesta direcció.
En fi, ¿Forcades creu com Maduro que cal garantir a tot el poble un televisor de plasma?
Ho pregunto interessadament, perquè me n'hauria de comprar un; però potser, si tinc una mica de paciència, el podré confiscar o saquejar...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La fortalesa que viu l'economia espanyola i catalana, amb creixements del PIB en els últims tres anys, s'està traduint en la creació d'ocupació, segons va defensar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, minuts abans de la seva intervenció davant l'Assemblea General de la patronal de Foment del Treball.
Montoro va destacar que Catalunya, amb un creixement del nombre d'afiliats a la Seguretat Social per sobre del 4% en el mes de maig, és l'autonomia espanyola que lidera la creació d'ocupació.
Montoro va dir que si es manté el ritme actual de creixement de l'ocupació, les demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida arribaran a tenir «plena ocupació» en els pròxims tres anys recuperant les xifres d'ocupació d'abans de la crisi.
El titular d'Hisenda va demanar al Govern que «prioritzi» la recuperació econòmica i la creació d'ocupació en la seva acció de govern.
El ministre d'Hisenda va enviar un missatge clar al món empresarial «i també al món polític» que en aquests moments el que és prioritari és la consolidació de la recuperació de l'economia i de la creació d'ocupació i «ho dic davant el món empresarial català i també del món econòmic», va reblar.
En un primer moment, el ministre va assegurar que si es manté el ritme actual de creació d'ocupació, el 4% de creixement d'afiliació a la Seguretat Social al maig a Catalunya, les demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida en els pròxims tres anys hauran recuperat l'ocupació perduda durant la crisi i es trobaran en una situació de «plena ocupació».
Poc després d'aquesta afirmació, Montoro va dir que aquesta plena ocupació es produiria en la «major part del territori català». |
El vicerector de Docència i Planificació acadèmica de la UdG, Josep Maria Serra, la representant dels Moviments de Renovació Pedagògica a Girona, Margarita Falgàs, la subdirectora general de Llengua i plurilingüisme a Ense-nyament, Mònica Pereña, i la representant d'Omnium Girona, Victòria Saget, participaran dilluns en un debat sobre el model lingüístic del sistema educatiu.
L'organitza la Federació d'Educació de CCOO, dintre d'un cicle que aquesta setmana s'ha obert a Barcelona.
La sessió està programada per les 6 de la tarda, a la sala d'actes de la seu de CCOO. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
L'acusen de desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació.
També es dirigeix contra la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, pels mateixos delictes
La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat aquest divendres al matí, a instàncies del fiscal general de l'Estat, la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons ha confirmat l'alt tribunal.
Se li atribueixen delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació d'atribucions judicials en el procés participatiu del 9-N.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El llargmetratge 'El maestro que prometió el mar' dirigit per Marcel Barrena i produït per la productora de Toni Soler 'Minoria Absoluta' i 'Lastor Media' ha estat seleccionat en la taula de valoració de cinema del mes de gener de TVE, juntament amb 20 llargmetratges més que seran recolzats per l'ens públic.
'El maestro que prometió el mar', una adaptació de l'obra de Paco Escribano, entra al llistat de projectes seleccionats per TVE en el seu primer comitè de 2020, amb 'Minoria Absoluta' i 'Lastor Media' com a productores del projecte, segons informa Audiovisual451.
El comitè de cine de TVE, a través de la mesa de valoració, elabora un llistat de curtmetratges amb els quals l'ens públic decideix apostar financerament.
RTVE, per a l'elaboració del llistat dels diferents projectes, utilitza criteris distributius, industrials, institucionals i complementaris que compleixin els percentatges que marca la Llei General de Comunicació Audiovisual.
Dóna pel sac Espanya i ara a TVE.
El diner no té color, la codicia tampoc i Espanya, poster que s'ho fagi mirar
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La 'start-up' Kibus Petcare fundada a Igualada per l'Albert Icart, la Marta Arisa i l'Albert Homs ha creat el primer robot de cuina pensat per alimentar mascotes.
Superant el comú de pinsos i productes gelatinosos en llauna, proposen equiparar l'exigència creixent en persones d'una alimentació saludable feta a casa a base de fruita, verdura, carn i peix, a la de les seves mascotes, facilitant i automatitzant la seva consecució.
El seu electrodomèstic, Kibus, en un màxim de 8 minuts, dosifica, cuina i serveix aliments que conserven tots els seus nutrients, ja que només han sigut deshidratats a baixa temperatura i encapsulats per a l'ús de l'aparell que és programable i que esperen que estigui al mercat abans de final d'any.
Amb 120.000 euros d'inversió inicial van arrencar en el programa d'incubació de 'start-ups' Cornellà Open Future i ara preparen la seva producció industrial acompanyats per l'acceleradora de 'start-ups' industrials IQS Next Tech.
Més notícies de Més emprenedors |
La multinacional francesa Schneider Electric i l'IESE han signat un acord de col·laboració per crear la Cátedra de Sostenibilidad i Estratègia de Negoci amb l'objectiu de promoure tant el desenvolupament econòmic de les empreses a llarg termini com el seu compromís social.
A la presentació de la iniciativa aquest dijous a Barcelona, el director general d'operacions i membre del comitè de direcció mundial de la companyia, Julio Rodríguez, ha explicat que la càtedra estudiarà el paper de les empreses davant de transformacions globals com la urbanització i la digitalització de la societat --ha destacat el seu impacte en les infraestructures i el consum d'energia--, i que desenvoluparà "idees innovadores" per ajudar-les a respondre a aquests reptes.
"L'aposta per la sostenibilitat ha de formar part del nucli de l'estratègia empresarial", ha defensat Rodríguez, qui ha instat les administracions públiques a donar exemple, i ha destacat el potencial de Barcelona per convertir-se en una 'ciutat intel·ligent', recorrent a les noves tecnologies per ser més eficient i sostenible.
Schneider Electric respon als desafiaments globals --augment de preus de l'energia, gestió de pics de demanda, pol·lució, escassetat d'aigua, congestions de trànsit i canvi climàtic-- apostant per l'eficiència energètica, que segons ha il·lustrat passa pels vehicles elèctrics; una gestió de l'energia interconnectada i en temps real, i per un model de generació cada vegada més distribuït, amb generació d'energies renovables en els propis immobles.
El titular de la nova càtedra, Pascual Berrone, ha explicat que explorarà qüestions com quan es pot considerar sostenible una empresa i de quina manera es pot fer rendible la sostenibilitat.
Segons ha remarcat, la sostenibilitat "suposa un canvi en la forma d'innovar i de fer negocis" i definirà l'empresa del futur com una companyia que ha d'integrar aquest valor en el seu model de negoci i crear valor econòmic, però també social.
L'acte també ha comptat amb la participació del director general d'IESE, Jordi Canals, qui ha emplaçat les empreses a "presentar referències positives i a afrontar els assumptes rellevants per al conjunt de la societat", i amb l'assistència del president d'Abertis, Salvador Alemany.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L' Això ja no va a missa és el programa amb més humor de Ràdio Nacional.
Cada setmana parlem de temes d'actualitat, amb el Josep Maria Cucalón, de curiositats de casa i de fora amb el Toni González, de Ransol, i de jazz a l'espai "And-Jazz" amb el Josep Maria Ubach.
Continuem fent teatre amb el Xavi Fernández i estrenem un nou L'Esport K Fort! amb Jaume Tomàs.
I els divendres, " De Ripoll, ni lloc ni poll! ", en companyia d'en Miqui Ripoll.
A més a més, presentem quatre espais nous els dimarts amb música, actualitat de la nit andorrana, curiositats del rock i història dels radioaficionats.
Cada dia, en el tram final del programa, torna el gran Pep Ramos, el nostre cuiner de capçalera en l'epai "Qui té la paella pel mànec fa anar l'oli on vol".
Correu electrònic: [EMAIL] Tfn: (+376) 873777
Direcció i presentació: Òscar Royo
A la vida hi ha maneres i maneres de caure.
En aquest cas, la caiguda d'Albert Rivera (ex ciudadanos) en les darreres eleccions espanyoles han motivat al Miqui Ripoll a parlar de caigudes.
Ara caldrà veure com ens ho explica amb música?
Ens visita el Miqui Ripoll molt afectat per la mort ahir del rei de les conilletes Hugh Hefner.
El Miqui Ripoll estrena temporada amb el "procès".
Com podem explicar tota la moguda que hi ha ara mateix a Catalunya a través de la música?
El Miqui està molt motivat amb el tema estiu i sobretot amb el tema vacances.
Hi ha moltes músiques per a aquesta època de l'any.
Una època més tranquileta i relaxada per a tots/es.
El Miqui és molt de festetes i estiuets i avui està emocionadíssim amb la revetlla de Sant Joan.
Veurem com aquesta emoció la passa pel sedàs de la música.
El Miqui està molt afectat pel tema de la calor i vol il·lustra-ho amb un seguit de temes musicals.
A veure si passem calor o bé si ens refresquem una mica?
El Miqui Ripoll que està a San Marino ens ha deixat enllaunat el seu espai i com no podia ser d'una altra manera, parla d'esports.
Hi ha molta música que tingui relació amb l'esport?
El Miqui Ripoll ja ha escollit el tema de la setmana: Els aeroports!
Vist el xou que hi ha per exemple al Prat de Barcelona, s'ha decidit a buscar músics que hagin fet algun tema relacionat amb els avions, l'espera, els passaports o el mateix aeroport.
El Miqui està molt pendent de les eleccions franceses del proper diumenge.
Aixó l'ha fet pensar en la reflexió, el dia abans, els canvis d'opinió etc...etc...Com hi posem música a tot aquest procès?
Així és com va quedar-se el Miqui Ripoll amb el gol de penal de Javier Mascherano, "el jefecito" en el partit del Barça davant l'Osasuna.
El fet que el jugador argentí marqués el seu primer gol en 319 partits ha portat el Miqui a parlar de...la primera vegada. |
Aquesta és la pàgina de Restaurante Mars.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Benabarre. |
10 històries de catalanes olímpiques
La primera olímpica espanyola va ser catalana.
I també la primera finalista i la primera en guanyar un diploma olímpic.
Del 1924 al 1960 però, les dones no van competir als Jocs, però després dels Jocs de Barcelona, quan per primer cop esportistes de nacionalitat espanyoa guanyen medalles, moltes d'elles catalanes, les dones han aconseguit cada cop més èxits dins de l'olimpisme.
Tants, que a Rio de Janeiro arriben amb tantes opcions de medalles que els homes.
Malgrat tot, encara reben menys ajudes i beques que els homes.
Filla de Cèsar August Torras i Ferrer, autor de les Guies del Pirineu Català i president del Centre Excursionista de Catalunya, va ser educada per una família que no estava disposada a trencar els somnis de la Rosa pel fet de ser dona.
Així, va rebre suport per jugar al tenis al Reial Club Tennis Barcelona, on va excel·lir, guanyant molts torneigs del 1917 al 1933.
La Rosa va convertir-se en la primera dona de nacionalitat espanyola en competir a uns Jocs, a París, el 1924, gràcies als esforços de Josep Vidal Ribas i Güell, President de la Federació de tenis i futur directiu del Barça.
En individuals va guanyar a la italiana Giulia Perelli per 6-4, 4-6 i 8-6 en la primera prova d'una dona espanyola als Jocs, però va caure després contra la nord-americana Marion Jessup per 6-2 i 6-0.
Les cròniques expliquen que va patir una bronquitis però va decidir continuar jugant i cada dos jocs, s'asseia i es cobria el cap amb una tovallola per fer inhalacions de vapor d'aigua.
Formant parella amb la madrilenya Lilí Álvarez, va caure derrotada davant les franceses Marguerite Billout i Yvonne Bourgeois per 6-2, 3-6 i 4-6.
Álvarez, nascuda a Florència a una família molr rica, va ser de les esportistes més famoses de l'època.
Finalment, en dobles mixtos, al costat de Ricardo Saprissa, va caure en primera roda davant els italians Giulia Perelli i Umberto de Morpurgo per 6-3 i 10-8.
Saprissa, nascut al El Salvador, va ser jugador de futbol de l'Espanyol, campió de tenis i atletisme, i va morir a Costa Rica.
La Rosa, amiga d'alguns dels grans noms de l'esport barceloní de l'època, va seguir competint un cop va deixar el tenis...al bridge.
Del 1924 al 1960, cap dona espanyola va participar a uns Jocs Olímpics.
Finalment, als Jocs de Roma, el Comitè Olímpica espanyola va decidir enviar 11 dones a Roma i set eren catalanes: la nedadora sabadellenca Isabel Castañé, Mari Carmen Vall i Pilar Tosat a esgrima, i quatre membres de l'equip de gimnàsia artística: les germanes Elena i Montserrat Artamendi, Renata Müller Von-Rathief i Rosa Balaguer.
Si Müller Von-Rathief, neta d'alemanys, va ser artista i acabar volant món fent de guia de viatges, Balaguer i Elena Artamendi (Barcelona, 1939) van seguir treballant fort per poder arribar als Jocs del 1964.
A Roma ho van fer bé, però els mancava experiència.
L'escenari era imponent: les termes de Caracal·la.
Si, la gimnàstica es feia entre restes de la Roma imperial, amb la soviètica Larissa Latínina enamorant a tothom, també a les catalanes, pel seu domini.
L'equip espanyol però, tenia talent.
El 1953 per exemple, a la Copa d'Europa de gimnàstica, Artamendi va ser sisena a la barra d'equilibris, i Balaguer, desena al concurs general.
Però el Comitè Olímpic Espanyol va decidir que no enviaria dones a Tòquio, potser per raons econòmiques, i malgrat que les dues van acreditar tenir prou nivell, obtetint els resultats necessaris per viatjar al Japó, pocs dies abans de marxar els van dir que es quedaven a terra.
I mai els van donar una explicació clar de les raons.
Elena Artamendi va seguir tota la vida vinculada a la gimnàstica, tant com a àrbitre, com a directiva de la Federació Catalana de Gimnàstica.
Mari Pau Corominas (Barcelona, 1952) va ser la primera catalana i espanyola en arribar a una final d'uns Jocs Olímpics.
El 1968, les seves fites a Mèxic van ser el premi a una carrera que havia començat de ben jove, a les instal·lacions d'un CN Sabadell convertit llavors ja en club de referència de l'esport europeu.
Eren els anys en que la ciutat vallesana va ser escollida "Ciudad Piloto del deporte Español" i Corominas era un dels noms destacats.
Amb 13 anys, el 1965, ja trencava rècords d'Espanya i era la nedadora estatal més ràpida als 100 metres esquena.
El seu pare, que arribaria a presidir el Banc Sabadell, va creure en ella i la va animar a competir amb el CN Sabadell, on la Mari Pau va ser entrenada per Bert Sitters, qui molts cops la feia treballar amb els nois per millorar.
El 1966, als campionats d'Europa d'Utrecht, va viure la seva primera gran final, acabant vuitena.
I el 1968, el seu setè lloc a la final dels 200 metres esquena la va convertir en una de les millores nedadores europees del moment, fet que li va permetre passar una temporada entrenant a la Universitat d'Indiana.
Es va retirar als 18 anys per poder estudiar ciències econòmiques, amb un palmarès ple de rècords i títols estatals.
El seu exemple va inspirar altres dones, convertint-se en una de les primeres catalanes en aconseguir grans èxits internacinals.
Nascuda a Terol, amb set anys va arribar a Cerdanyola del Vallès, on va passar uns anys abans de fixar la seva residència a Sabadell, on es va convertir en un dels grans noms de la història de la JAS, la Joventut Atlètica de Sabadell.
El 1972, va proclamar-se campiona d'Espanya dels 1.500 metres i sotscampiona d'Espanya de cros.
La Carme brillava tant a les pistes, com al cros, amb un caràcter que la va fer molt popular.
Capaç de revalidar el títol de campiona estatal de cros sis anys, el 1975 va aconseguir el bronze al mundial de cros de Rabat.
El 1976, arribaria el primer dels dos títols mundials de cros, en imposar-se a la favorita, Tatiana Kazankina.
Carme Valero arribava en un moment immillorable als Jocs de Montreal, el 1976, però no va poder arribar a la final dels 800 i els 1.500 metres, una espina que li quedaria clavada.
La seva carrera però, va notar els efectes de la maternitat, en una època en que les dones esportistes no tenien facilitats.
Entre ser mare i les lesions, la seva carrera va seguir, però sense els èxits dels anys 70, quan va competir entre les millors als Jocs del Canadà.
Valero va ser una pionera que s'havia de comprar a terminis les sabatilles, no rebia ajudes, i va trencar barreres.
Marta Cantón (Barcelona, 1965) va ser la primera espanyola capaç de guanyar un diploma olímpic.
Ho va fer el 1984 a Los Àngeles, en quedar sisena en el seu exercici de gimnasta rítmica.
Campiona d'Espanya en dues ocasions (1982 i 1984), Canón va tornar de Los Àngeles amb un diploma i també amb el matrimoni que acabaria canviant la seva vida.
A la desfilada inaugural, les gimnastes van xerrar amb Fernando Romay, el jugador de bàsquet, i l'atleta Colomán Trabado, qui va enamorar-se de la barcelonina i no va parar fins casar-se.
Ho van fer a Ponferrada el 1985 i ella va retirar-se llavors.
Cantón havia començat a fer gimnàstica a l'escola, a Barcelona, i l'Institut Maragall.
El seu talent va obrir-li les portes de l'INEF.
El 1980, va marxar a Madrid per entrenar amb la selecció espanyola, on Emilia Bonova va crear un equip que obtindria bons resultats els següents anys.
Marta Camón va arribar a somiar en guanyar una medalla als Jocs del 1984, justament els primers Jocs en que la gimnàstica rítmica va ser olímpica, però al final va tornar amb el diploma.
Dos anys després, cansada i amb el cos amb dolors després de tanys d'anys d'esforços, va retirar-se.
El seu darrer gran resultat va ser la cinquena posició a la final de corda dels Mundials del 1985.
Quan Barcelona va ser escollida seu dels Jocs del 1992, una maquinària es va posar en marxa per intentar garantir un bon paper de l'esport espanyol.
I el 1992, per primer cop, Espanya va guanyar medalles en categoria femenina, quatre d'Or, tres de Plata i una de Bronze.
Quatre jugadores d'hoquei sobre herba van convertir-se en les primeres catalanes en guanyar un Or: Anna Maiques, Cèlia Corres, Nuria Olivé i Elisabeth Maragall.
Maragall a més, va ser l'autor del gol de la final contra les alemanyes a Terrassa, en allargar l'stick en els darrers minuts de la final a l'estadi Olímpic de Terrassa.
Jugadora del Junior de Sant Cugat, la barcelonina, besnéta del poeta Joan Maragall i neboda de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, va retirar-se l'any 2000, quan ja havia començat treballar en el món del turisme, creant la seva pròpia agència de viatges.
Aquella generació daurada va seguir de forma majoritària vinculada a l'hoquei, malgrat que mai de forma professional.
Aina Maiques va passar a treballar a la Mútua de Terrassa, Núria Olivé de professora i Cèlia Torres al seu club, de gerent, el CD Terrassa.
Arantxa Sánchez Vicario (Barcelona, 1971) ja tenia una raqueta a les mans amb quatre anys.
Filla d'una família apassionada d'aquest esport, el 1989 va presentar-se en societat guanyant el primer dels quatre Grand Slam que va conquerir, a Roland Garros contra Steffi Graf.
Llavors, va convertir-se en la dona més jove capaç de guanyar un Grand Slam, convertint-se en una cara coneguda d'una societat catalana on noms com ella van obrir les portes a moltes dones per poder competir.
Als Jocs de Barcelona, a casa, tothom confiava en ella per fer-ho bé, però va caure a les semifinals, penjant-se finalment la medalla de bronze.
Va ser un èxit, doncs era la primera medalla en tenis femení d'Espanya, però ella volia més.
En dobles, fent parella amb l'aragonesa resident a Barcelona Conchita Martínez, va arribar a la final, però la va perdre contra Gigi Fernández i Mary Joe Ferández.
El 1996, a Atlanta, Arantxa si va poder ser finalista del torneig individual, però va acabar amb la plata en caure a la final amb la local Lindsay Davenport.
A Atlanta, però, també va guanyar un quart metall olímpic, el bronze en dobles, de nou amb Conchita Martínez.
Només li va faltar la medalla d'Or.
Però amb quatre medalles, és de les tenistes amb més medalles olímpiques de tots els temps.
A més, a esdevenir la primera tennista a participar en cinc Jocs Olímpics, ja que el 2004 encara va arribar a Atenes.
María Vasco (Viladecans, 1975) va formar-se amb grans mestres i va ser una alumna capaç de trencar barreres.
Viladecans es va convertir en una bona escola de marxadors, amb Manolo Díaz, María Reyes, Valentí Massana i Mari Cruz Díaz, però Vasco va anar una mica més enllà.
Entre els anys 1992 i 1994 va guanyar tres cops seguits el Campionat d'Espanya Júnior, però a nivell internacional, Vasco no aconseguia pujar al podi.
Era d'una generació on el talent ja permetia tenir beques, però la marxadora del Baix Llobregat necessitava fer un pas endavant i el va aconseguir un cop va deixar de banda els 10 km per a centrar-se als 20.
El punt d'inflexió va arribar als Jocs Olímpics de Sydney, l'any 2000, quan Vasco, que mai havia pujat a un podi internacional absolut, es va penjar la medalla de bronze en entrar per darrere de Wang Liping i Kjersti Plätzer.
Aquesta era la primera medalla de l'atletisme espanyol femení.
Des de llavors, Vasco ha seguir ampliant el seu palmarés, amb medalles a la Copa del Món de marxa atlètica 2004 (bronze) o als Campionats del Món de 2007 (bronze).
La catalana va passar a ser un nom respectat abans de les grans cites, com demostraria als Jocs Olímpics del 2004, a Atenes, on va acabar en la setena posició.
O l'any 2008, a Beijing, quan va acabar cinquena enduent-se un segon diploma olímpic.
Vasco va anar dedicant-se a la formació d'atletes amb el temps, acomiadant-se dels Jocs el 2012 a Londres, on ja veterana, va aconseguir una bona marca, entrant en la desena posició.
Es va quedar per poc sense un tercer diploma olímpic per guardar al costat d'aquella medalla de Bronze amb la que va fer història l'any 2000.
Andrea Fuentes (Valls, 1973) comparteix amb Arantxa Sánchez Vicario l'honor de ser la esportista amb més medalles olímpiques, però la nedadora té tres plates, més que la tenista.
Andrea Fuentes, ja retirada, es va quedar amb l'espineta de guanyar una medalla d'Or, però amb el pas dels anys va fer-se amb currículum espectacular.
Fuentes va viure des de dins l'època daurada de la natació sincronitzada catalana, entrenada per Anna Tarrés i acompanyada per noms com Gemma Mengual o Ona Carbonell.
Però ningú ha guanyat tant com ella, amb 36 medalles en grans competicions.
Als Jocs del 2004 va quedar en quart lloc de la modalitat per equips, però el 2008, a la prova de duet, amb Gemma Mengual, i per equips, es va penjar dues medalles de Plata.
Als Jocs del 2012 va arribar una plata en duets amb Ona Carbonell i un bronze per equips.
Ara s'ha retirat i viu a Mallorca.
Mireia Belmonte (Badalona, 1990) no hauria esperat, quan va començar a nedar als quatre anys com a consell mèdic per corregir la seva escoliosi, al Club Natació Badalona, que ara un mural amb el seu rostre ompli un mur de la piscina.
I sigui un referent gràcies als seus èxits.
L'any 2003 ja va obtenir una beca de la Federació Catalana de Natació per a entrenar al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès, fet que li va obrir les portes de la competició, primer amb el CN L'Hospitalet i després amb el Club Natació Sabadell.
El 9 d'agost de 2008 va debutar a uns Jocs, però encara jove, va ser el 2012 quan va explotar, en guanyar la plata a la prova dels 200 metres papallona darrere la número 1 del món, la xinesa Jiao Liuyang.
Dos dies després va aconseguir la seva segona medalla d'argent, als 800 metres lliures.
Plusmarquista mundial en diferents proves de piscina curta, Belmonte és ara mateix l'esportista espanyola amb més opcions de guanyar més d'una medalla a Rio de Janeiro.
Convertida en una de les grans estrelles de la natació mundial, Belmonte encarna una nova generació d'esportistes catalanes.
Aquelles que han seguit el camí iniciat per unes dones titllades de boges.
Per fer-nos embogir a tots amb les seves fites. |
MADRID, 12 juny (EUROPA PRESS) -
El president del Govern central, Mariano Rajoy, ha demanat aquest dimecres no "avançar esdeveniments" sobre el repartiment de l'objectiu del dèficit entre comunitats autònomes perquè encara no hi ha una decisió presa i ha garantit que l'executiu creu i aposta fermament per la igualtat entre els espanyols i la solidaritat entre tots.
Rajoy ha respost així en el Ple del Congrés al diputat de Fòrum Astúries, Enrique Álvarez Sostres, que ha acusat el Govern central d'empènyer el país a ser "paradigma de la desigualtat entre ciutadans" i convertir-lo en un lloc descohesionat i insolidari.
El cap de l'Executiu ha insistit en la seva aposta per la igualtat dels ciutadans visquin en el territori en el qual visquin i ha explicat que aquest principis està basat en la Seguretat Social, la prestació per desocupació, el model de finançament autonòmic i la inversió estatal en infraestructures per garantir la vertebració del territori.
"Hi ha certa tendència per algunes persones a dir que se li tracta pitjor que als altres.
Si tot el món diu que a ell se'l tracta pitjor que al del costat arribem a una situació absurda i impossible d'explicar perquè no és possible explicar que a tots se'ls tracti pitjor que a tots", ha ironitzat Rajoy.
Així, davant de les acusacions del diputat per Astúries de penalitzar amb el repartiment del dèficit a les comunitats complidores front a les "poderoses" de la Mediterrània, Rajoy ha subratllat que encara no hi ha una decisió presa sobre aquesta qüestió i per tant agrairia que no s'avancessin esdeveniments.
Tot i això, el diputat de Fòrum Astúries ha mantingut les seves acusacions al Govern central de marginar a la seva comunitat autònoma amb les decisions adoptades, com les inversions en infraestructures, i ha posat com a exemple la decisió d'"endarrerir i adulterar" les obres de la variant de Pajares per problemes de filtració d'aigües que ja eren coneguts des de fa vuit anys.
Rajoy ha rebutjat totes aquestes acusacions i ha respost que els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a aquest any preveuen una inversió en infraestructures per a Astúries que representa el 4,6% del total estatal.
Però a més, ha assegurat que l'A-8 és una obra "prioritària" per a l'executiu i el 2013 estaran ja acabats tots els trams excepte el que discorre entre Unquera i Pendueles (Cantàbria) per raons tècniques.
Pel que fa a la variant de Pajares, ha coincidit amb Álvarez Sostres que es tracta d'una obra "molt important" i ha recordat que per aquesta raó s'han invertit ja més de 3.000 milions d'euros".
Malgrat que té "dificultats tècniques", ha anunciat que el 2014 s'inaugurarà un dels seus ponts.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Marta Sanahuja, coneguda també al món on-line com a Delicious Martha, va néixer a Barcelona ara fa 26 anys.
És publicitària de professió, però el que actualment l'ocupa i, sobretot, li apassiona és la gastronomia i tot allò que l'envolta.
Si ha de triar un cuiner, cita l'andalus Àngel León i si li fem escollir un únic plat, es decanta per les postres.
Formarà part del jurat del 17è Concurs de cuina de Bonpreu i Esclat i, a través d'aquesta entrevista, ens desvetlla algunes de les seves recomanacions per fer bones fotografies gastronòmiques i alhora conèixer-la una mica més de prop.
Consells per fer bones fotografies gastronòmiques
Com va sorgir la teva passió pel món de la gastronomia?
Per un canvi prou important a la meva vida en tots els nivells.
Deixar la feina, voler donar un gir de 180o i llençar-se al buit.
El que va començar com una afició s'ha convertit en la teva professió?
Mai hagués dit que podria ser així, però sí.
Cuines tot allò que fotografies?
Jo sóc qui cuina, munta l'escenari, recull, neteja, i després comparteix el menjar!
A l'hora de fer les fotos, fas servir un smartphone o una càmera?
Abans només l'iphone; ara ja tinc una càmera que em va agradar molt des del primer moment i que crec que és perfecta per a mi.
Quanta estona trigues en seleccionar i preparar l'atrezzo que utilitzes a les fotos?
En preparar l'escenari no massa.
Tot i que, en general, s'ha d'invertir molt de temps des que penses el plat fins que reculls, neteges i ho menges tot fred.
Quin sentit consideres que pren més valor en la gastronomia: gust, vista, olfacte...?
Avui en dia, per mi l'important és l'experiència que visquis a través de tots els sentits.
Evidentment, a nivell de xarxes, la vista és la protagonista.
Formaràs part del jurat del 17è concurs de cuina de Bonpreu i Esclat juntament amb en Nandu Jubany i en Josep Sucarrats, com emprendràs la tasca de seleccionar la recepta guanyadora?
Com intento sempre: amb objectivitat i buscant el valor afegit de cada un dels participants.
Allò que els doni un punt de diferenciació i que transmeti el que busca el seu autor.
La llegenda explica que fa molt de temps un poble català es va veure assetjat per un famolenc...
Un paisatge ple de cellers La tècnica dels monjos cartoixans juntament amb una terra de... |
Els pintors i dibuixants de La Rambla de Barcelona estrenaran el 2014 i sent menys en número --passaran de ser 73 a 62, en dos torns com ara-- i amb l'espai limitat, ja que només podran distribuir-se d'una banda del passeig i cadascun tindrà una superfície de 2x1 metres, ha explicat aquest dimecres als mitjans el regidor del districte de Ciutat Vella, Mercè Homs.
L'Ajuntament ha aprovat inicialment el nou reglament d'ordenació de l'activitat d'aquests artistes a La Rambla, i són el segon col·lectiu del passeig després de les estàtues humanes que veu avançar la seva reordenació per contribuir a millorar la fluïdesa dels vianants, actuacions que s'inclouen al Pla Cor.
També s'homogeneïtzarà el mobiliari permès als artistes --com el para-sol i el tamboret-- i s'organitzarà un concurs per escollir-los, un dels temors del col·lectiu dels quals ja estan a La Rambla per quants perdran l'autorització per estar al passeig, han subratllat tres dels seus representants, Àngel Ferris, Guillem Fuster i Andrei Bogomolov.
Homs ha explicat que el col·lectiu tenia ganes "de ser repensat" i ha indicat que es redueix el nombre de pintors perquè passen a estar a un sol costat del passeig central de La Rambla --a la dreta mirant a muntanya--, però es mantenen davant de la plaça Arc del Teatre, on hi haurà cinc llocs per complementar l'oferta i que podrien tenir relació amb escoles professionals.
La regulació vigent és de l'any 2000 i la nova, que sortirà a exposició pública en els pròxims dies i que es posarà en marxa en gener, estableix que a La Rambla hi haurà 31 espais autoritzats on 62 pintors exerciran l'activitat en dos torns, els dies parells i els imparells, amb un horari de 10.00 hores a les 02.00 de la matinada.
El mobiliari permès serà el para-sol, un expositor, una carpeta amb un màxim de 20 obres, una cadira o tamboret, i un cavallet o taula, i el Districte pagarà el para-sol, la cadira o tamboret i l'expositor: el disseny serà "minimalista", segons Homs i Ferris, perquè el que ha de destacar-se és l'obra dels artistes, ha afegit l'edil.
El consistori organitzarà un concurs de concurrència pública obert als quals ja exerceixen a La Rambla i als qui encara no per obtenir la llicència d'ocupació de via pública per exercir l'activitat, i els aspirants hauran d'acreditar una capacitat tècnica que serà avaluada per un grup d'experts al camp del dibuix i la pintura.
Els artistes que ja treballen a La Rambla partiran amb 8 punts d'entrada i podran arribar a un màxim de 40, mentre que la resta de participants podran tenir fins a 32 --en base al currículum i obres, entre d'altres--, i els que no obtinguin com a mínim 15 hauran de superar una prova artística: aquesta s'ha descartat com a criteri general perquè els del passeig ja la van passar en el seu moment.
Queden serrells per tancar, i el president de l'Associació Professional d'Artistes Pintors de La Rambla, Àngel Ferris, ha subratllat que els que ja treballen al passeig "tenen por" de quedar fora de la selecció, però s'han atès algunes de les seves reclamacions: partir amb 8 punts en lloc de 2, i tenir 31 llocs en lloc dels 25 oferts pel Districte.
Bogomolov, vicepresident de l'entitat, ha afegit una altra preocupació, que dels 32 punts als quals aspiren tots 24 sorgiran per raons "subjectives", i el president de l'Associació de Pintors i Dibuixants de La Rambla, Guillem Fuster, ha reconegut que no els agrada estar a un sol costat del passeig perquè es perd ambient però ho accepten per facilitar la mobilitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) informa i alerta de la sostracció d ́un equipament de mesura de densitat i humitat del terreny que conté fonts radioactives.
El furt ha tingut lloc aquesta tarda en una furgoneta que es trobava a la carretera Font de l ́Alzina de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona).
L ́equip sostret no comporta riscos radiològics mentre es mantingui íntegre, ja que les fonts radioactives es troben a l ́interior, protegides i encapsulades.
Es podrien presentar riscos en cas d ́obertura o destrucció de l ́equip que deixin les fonts sense protecció.
Des de Protecció Civil es vol fer una crida, tant als autors materials del robatori com a qualsevol ciutadà que pugui detectar algun objecte que pugui encaixar amb la descripció del producte sostret, es posi en contacte amb el telèfon d ́emergències 112, per tal que es puguin activar els cossos de seguretat pertinents per retirar l ́equip amb les màximes garanties de seguretat.
Per la seva banda, l ́empresa ha presentat també una denúncia als Mossos d ́Esquadra per investigar el robatori, i des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT de Protecció Civil s ́ha donat avís al municipi i s ́està en contacte amb el Servei de Coordinació d ́Activitats Radioactives i el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN).
La descripció de l ́equip és la següent:
Dins hi ha un equip també de color groc amb forma de caixa, nansa metàl·lica en la part superior, pantalla de vidre amb un teclat numèric i un tub metàl·lic on s ́allotja una de les fonts radioactives
- L ́equip disposa de la senyalització de material radioactiu |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Durant el mes d'octubre i novembre, VilaWeb ha publicat cada dia una 'Proclama de llibertat' d'artistes visuals i poetes
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El crític i historiador de l'art Joan M. Minguet Batllori no deixa de denunciar-ho: que la cultura es troba sota mínims, que els artistes han deixat de tenir un paper de centralitat en la vida social, que han estat bandejats i invisibilitzats; que l'art ha de ser combatiu però que s'imposa la banalització de la cultura.
També ens ho deia el cineasta Pere Portabella, arran de la mort de Carles Santos: Portabella, juntament amb Santos i Brossa, formaven un grup d'artistes que col·laboraven en projectes i que se situaven en la perifèria de les indústries culturals, en l'avantguarda artística.
I Perejaume ens mostrava en una 'proclama' una nota manuscrita justament de Joan Brossa, trobada per casualitat entre alguns papers que guardava.
Una nota sobre la situació del país escrita l'any 1993, sintètica, lúcida i tan vigent llavors com ara.
Hem de tornar a fer visibles els artistes, les seves mirades, les seves aportacions.
Perquè ells són capaços de trencar el discurs convencional, posar-hi gruix i intenció, anar a fons des d'una mirada artística combativa.
I això és necessari per a tota societat i és signe d'una cultura viva, compromesa i implicada amb el seu present i les circumstàncies del seu entorn i amb els grans desafiaments col·lectius.
En la situació actual que viu Catalunya, mancada de llibertats i drets fonamentals, vam pensar a donar veu i escampar el dir dels poetes i la mirada dels artistes visuals actuals.
Què diuen, què expressen, com ho diuen, com ho expressen.
Fer visibles els creadors i contribuir també a enriquir l'estètica d'aquesta revolució popular, perquè les organitzacions que mobilitzen la societat civil compten poc amb els poetes i artistes visuals.
I vam idear la sèrie 'Proclames de llibertat', que va començar pocs dies després del primer d'octubre.
El resultat ha estat una cinquantena de 'proclames' de poetes i artistes visuals, que s'han publicat durant dos mesos, una cada dia.
'Proclames de llibertat' intenses, enfocant temes diversos, algunes de ben explícites, algunes de més obscures.
Moltes nascudes de l'impacte i commoció que va significar la brutal repressió de l'1-O.
En la primera part de la sèrie, hi van ocupar més espai els poetes.
Dins el món de la cultura catalana, els poetes sempre han estat dels més combatius i participatius, tot i que es mouen en cenacles minoritaris i tenen dificultats per a arribar als grans mitjans audiovisuals.
De seguida, el poeta Enric Casasses ens va relligar el país amb Ramon Llull i així ens va col·locar en el context històric de l'herència cultural.
I va apuntar el compliment d'algunes profecies, com ara 'la del comte de lautréamont, que la poesia serà feta per tots i no per un. tots, dels llenyataires als furoners (= hackers).'
Lluís Solà, un home que ha reflexionat molt sobre la idea de llibertat, ens va aportar el seu pensament amb el poema 'El foc'.
Poemes molt combatius, com els de Dolors Miquel, Sebastià Perelló, David Caño, Carles Rebassa, Pau Vadell, Biel Mesquida, Anna Gual, Joan Todó, Andreu Subirats, Hilari de Cara, Vicenç Altaió...
Alguns altres de més irònics, com els de Jaume Subirana, Manel Ollé, Miquel Desclot...
I encara alguns de demolidors, com el d'Antònia Vicens.
En la segona part de la sèrie 'Proclames de llibertat' van predominar més els artistes visuals, una part dels quals van aportar una imatge vinculada a l'exposició 'La revolució és una ficció.
La ficció és una revolució', dirigida per Joan M. Minguet Batllori.
En l'àmbit de les arts visuals, la mirada sobre la idea de llibertat ha estat feta des d'aproximacions més diverses.
S'han fet proclames molt compromeses amb la independència, com les de Frederic Perers (que ha obert i tancat la sèrie), Antoni Miró, Ester Xargay, Albert Gusi, David Ymbernon, Francesca Llopis, Carme Sanglas, Marga Ximénez...
S'han fet crítiques a la monarquia, com la imatge de Pere Llobera; s'ha tractat de la revolució, com en el cas d'Antònia del Río i Nora Ancarola.
S'han fet proclames més socials, com la de Jordi Boldú; a favor de l'educació, com la de Jordi Lafon; i a favor de la cultura, com la de David Ribas.
Podeu retrobar aquí les cinquanta-sis ' Proclames de llibertat '.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Drets de Ciutadania i Diversitat
Conferència el proper 30 de juliol a la Sala Noble del Convent de Sant Agustí
Actes de celebració del Dia Internacional del Poble Gitano d'enguany
Presentació dels actes de celebració del Dia Internacional del Poble Gitano d'enguany
La jornada permet compartir amb tota la ciutat la diversitat i riquesa de la cultura romaní.
Lliurament de premis del II Concurs fotogràfic 8 d'abril
Presentació de la campanya "Na Bistar 2014!"
Celebració per al reconeixement a la història, la llengua i la cultura del poble gitano
Donem a conèixer la realitat i la cultura del poble gitano, una cultura rica i diversa
Data que ret homenatge a les persones gitanes que han patit discriminació
Dia internacional en memòria de les víctimes de l'holocaust
La sessió recollirà propostes d'actuació per al reconeixement i la defensa de la cultura i la igualtat del poble gitano.
Aquest any es compleixen 75 anys de l'alliberament dels camps nazis.
Persones expertes aborden els fets ocorreguts envers el poble gitano l'estiu del 1749.
Portal de Transparència de l'Ajuntament
Obertura de dades públiques de l'Ajuntament |
El Toll i la Teixonera amb nombrosos acompanyants han caminat fins a les Coves del Toll Foto: Xavier Rius
Més fotografies de la cercavila |
Dia: dimarts, 21 de juny de 2011
avinguda de la Pau, s/n, Eivissa
Tindrà lloc l'acte de cloenda de la Universitat Oberta per a Majors ( UOM ) a Eivissa, organitzada per la Universitat de les Illes Balears, amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears, el Consell d'Eivissa, l'Obra Social de la Caixa de Balears «Sa Nostra», i El Corte Inglés i els ajuntaments de Sant Antoni de Portmany, Santa Eulària des Riu, Sant Josep de sa Talaia, i Sant Joan de Labritja.
Hi assistiran el senyor Marià Torres, conseller de Política Educativa i Cultural del Consell d'Eivissa; la doctora Carme Orte, directora de la Universitat Oberta per a Majors (UOM); la senyora Maria Ribas, regidora d'Educació i Cultura de l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia; un representant de l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany; un representant de l'Ajuntament de Sant Joan de Labritja; un representant de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu; i la senyora.
Carolina Escandell, directora de zona d'Eivissa de la Caixa de Balears «Sa Nostra».
A l'acte es lliuraran els diplomes i els certificats d'assistència als alumnes de la UOM, que enguany han estat 138 (36 alumnes a la Seu universitària d'Eivissa i Formentera, 27 a Sant Joan de Labritja, 25 a Sant Josep de sa Talaia, 37 a Santa Eulària des Riu, i 13 a Sant Antoni de Portmany).
El programa de la UOM a Eivissa ha constat de diverses conferències a la Seu universitària d'Eivissa, amb una durada de 50 hores.
El programa de la UOM als pobles d'Eivissa ha constat de diverses conferències a Santa Eulària, Sant Joan, Sant Josep i Sant Antoni, amb una durada de 14 hores a cada localitat (excepte a Sant Joan de Labritja, amb una durada de 3 hores) Les conferències han tractat temes com: |
Aquesta setmana vàrem iniciar els tallers del programa a Cervelló.
Concretament, vàrem fer-ho amb l'associació de persones amb discapacitat intel·lectual o física Farem.
Aquest grup està integrat per un conjunt de families que es troben principalment per compartir bons moments d'amistat, per fer activitats, i aconseguir que tothom es pugui sentir integrat en el col·lectiu.
Vam començar el taller fent una reflexió conjunta sobre qui eren les persones refugiades.
Totes les persones assistents varen participar de forma activa, ja que cadascú tenia una experiència per compartir sobre la temàtica.
Alguns dels presents fins i tot havien treballat amb associacions de persones refugiades.
Un cop acabada la reflexió, vàrem iniciar el taller artístic.
A través d'ampolles de plàstic, vàrem fer flors de diferents colors.
Aquesta activitats ens va ajudar molt a pensar sobre la importància que té la gestió de residus.
També ens va conscienciar sobre la necessitat de produir menys deixalles, ja que era un repte que teníem a tota la Mediterrània.
Aquestes flors les plantarem a la sorra de la platja de Barcelona el dia 5 de maig.
L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb * |
Els agents del territori, càrrecs electes, tècnics del món local i representants d'empreses i institucions de la demarcació han conegut de primera mà el funcionament i les característiques del nou portal que ha activat la Generalitat sobre oportunitats de finançament europeu disponibles.
El servei, allotjat en el lloc web d 'Afers Exteriors del Govern, ofereix informació actualitzada de les convocatòries dels diferents fons, recursos i ajuts que les institucions europees. es agrupa en àmbits temàtics per facilitar-ne l'accés i el seguiment.
L'acte de presentació s'ha fet al Palau de la Diputació de Tarragona i ha anat a càrrec del representant permanent del Govern davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj.
El web funciona com a punt únic d'accés a la gestió que fan tots els departaments de la Generalitat en matèria de fons i destaca projectes exitosos desenvolupats a Catalunya amb finançament europeu.
Durant l'acte de presentació, Amadeu Altafaj ha pronunciat la conferència "Els fons europeus a Catalunya: oportunitats i enes de creixement".
Aquest nou portal reuneix totes les oportunitats de finançament europeu disponible identificats per temes, alerta de les convocatòries en curs per part de les institucions, facilita l'accés a la informació dels Departaments de la Generalitat que intervenen en aquests fons i destaca exemples del que s'ha fet i s'està fent a Catalunya amb finançament europeu.
Es tracta d'un servei web desenvolupat pel Govern pioner a Europa que pretén facilitar a la ciutadania l'accés a la informació sobre oportunitats de finançament europeu. |
Està ubicat a l'entorn de les pistes poliesportives municipals del parc de Joan Miró, i a banda dels jocs aquàtics, l'espai estarà dinamitzat per personal especialitzat per generar dinàmiques participatives
Atenció als mitjans: El conseller tècnic de l'Eixample, Jordi Matas, atendrà als mitjans que necessitin declaracions sobre aquest nou espai al mateix recinte (parc de Joan Miró, accés per c/ Aragó, 2) demà dimarts, dia 25 de juny a les 10.00 hores.
També es podran prendre imatges del nou espai.
Demà dimarts, dia 25 de juny, obre un nou espai amb jocs i lliscadors aquàtics als entorns del parc de Joan Miró, al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample.
Es tracta d'una zona lúdica i refrescant pensada per a un ús familiar i sobretot dissenyada per a l'esbarjo dels més menuts, ja que els jocs d'aigua són per a infants d'entre 0 i 12 anys.
L'espai, situat a les pistes poliesportives del parc de Joan Miró (c/ Aragó, 2) es distribueix en diferents zones aquàtiques, que es distingiran entre elles amb noms d'indrets de Catalunya a on hi ha aigua (el llac de Banyoles, el Delta de l'Ebre, els Pirineus...).
En cadascun d'aquests espais els infants podran participar en propostes lúdiques amb l'aigua com a protagonista que estaran dinamitzades pel personal de la instal•lació, de manera que es puguin generar dinàmiques que fomentin el joc entre la mainada.
L'Espai de joc i aigua obrirà entre les 10 del matí i les 20h de la tarda tots els dies de la setmana (de dilluns a diumenge), i tindrà un aforament màxim de 120 persones (uns 60 infants més una persona acompanyant per cadascun d'ells).
L'estada màxima al recinte s'establirà en dues hores.
El període d'obertura d'aquest espai de joc aquàtic serà des del 25 de juny fins al 6 de setembre.
Els preus d'accés a l'espai seran:
– 1,20 euros per persona l'entrada en grup (els casals homologats)
– L'entrada per família nombrosa i monoparental costarà 0,80 euros per persona
– Els menors d'1 any i les persones més grans de 65 anys o usuàries de la targeta rosa tindran accés gratuït
La nova zona lúdica i aquàtica de l'Eixample es dividirà en diferents espais:
– Racó d'aspersors i brolladors |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Raimon quasi exhaureix les invitacions en la primera vesprada de recollida
El Teatre Principal va registrar cues durant l'horari d'obertura de taquilla ahir, fet que s'ha valorat positivament des de Cultura
Castelló celebrarà el 9 d'Octubre amb una vintena d'actes culturals
El concert de Raimon i l'entrega del guardó "Valencià de l'any" seran algunes de les propostes més destacades
El Correllengua arriba aquest divendres a Vila-real
Ha recorregut ja les escoles d'Almassora i la Vall d'Uixó
El Correllengua arriba aquesta setmana a les escoles de la Vall d'Uixó i Vila-real
La primera setmana d'octubre arribarà, entre altres poblacions, a Benicàssim, Borriol, Vilafamés, l'Alcora i Castelló
El festival cultural infantil Feretes i Cançonetes arriba al parc Ribalta
Dani Miquel, La Banda del Drac o Pengüins ompliran el Passadís de les Arts de teatre, reggae, swing i música tradicional valenciana
L'Escola Municipal de Teatre de Castelló obre el termini d'inscripció fins al 14 d'octubre
Els alumnes poden apuntar-se a través de la web de la EMTC i els preus oscil·len entre els 50 i 70 euros a l'any
Castelló licita les obres de consolidació i posada en valor del Castell Vell per un import de 600.000 euros
Amparo Marco i Verònica Ruiz destaquen la importància d'unes obres que permetran donar a conèixer a la ciutadania el valor històric i constructiu d'aquest enclavament
Aquest dijous comença a Almassora el Correllengua 2016
Recorrerà col·legis i instituts, i el divendres al vespre tindrà lloc la cercavila pels carrers de la població
La Fundació Huguet nomena "Valencians de l'any" Antoni Royo i l'Aplec dels Ports
El lliurament dels guardons tindrà lloc el 9 d'Octubre, al saló de plens de l'ajuntament castellonenc
L'Ajuntament de Castelló apropa la formació en valencià als funcionaris a través de cursos en línia
La iniciativa ha estat presentada per Enric Nomdedéu, en una de les seues darreres intervencions com a regidor castellonenc
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Víctor Terradellas, exreponsable de Relacions Internacionals de CDC, president de la fundació Catmón i investigat per una trama de frau en subvencions, va confeccionar una llista política de caps dels Mossos d'Esquadra, als quals puntuava en una llibreta i catalogava en funció del seu nivell de «patriotisme» o «lleialtat institucional».
Entre els Mossos «classificats» figura el surienc excomissari en cap dels Mossos Miquel Esquius, a qui Eduard Sallent va rellevar el mes de juliol passat després d'onze mesos en el càrrec.
Esquius és valorat per Terradellas amb punts positius en els tres conceptes, més l'afegit: «CDC Cultural evolutiu cap a la ind».
La classificació d'agents de la policia catalana, de la qual informaven ahir El Periódico i La Vanguardia, consta en una llibreta que va ser intervinguda al maig de l'any passat per la Policia Nacional a Víctor Terradellas, en el marc d'una investigació que dirigeix el titular de jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona per un frau en la concessió de subvencions a fundacions afins a CDC.
La llibreta, que per referències de les anotacions dels investigadors situen entre setembre del 2016 i octubre del 2017, inclou un esquema de la cúpula de la policia catalana en aquesta etapa, quan estava al capdavant del cos el major Josep Lluís Trapero abans de ser destituït per l'activació de l' article 155.
Les anotacions manuscrites que ara investiga el jutge contenen una classificació de 45 caps dels Mossos d'Esquadra, que són puntuats en funció del seu «patriotisme i determinació», «capacitat de gestió i carisma» o «lleialtat institucional», amb signes positius i negatius o interrogants, en funció dels casos.
A la llibreta de Terradellas, l'actual comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, que en l'època era responsable d'intel·ligència, és classificat amb signes positius en tots els extrems i amb l'anotació «molt» en la valoració del seu patriotisme, com exmembre del sindicat nacionalista Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya.
D'altra banda, Terradellas va instar l'expresident català Carles Puigdemont a nomenar un fiscal general de la República Catalana i 400 mossos d'esquadra lleials «al seu servei» després de la declaració d'independència del 27-O.
Així consta en un fil de WhatsApp que Terradellas va enviar a Puigdemont el 29 d'octubre del 2017, dos dies després que el Parlament aprovés la DUI, i que va ser intervingut per ordre del jutge que investiga una presumpta trama corrupta per a la concessió fraudulenta de subvencions a fundacions de l'entorn de CDC.
En els missatges telefònics, que no consta que Puigdemont respongués, Terradellas aconsella l'expresident català sobre els passos a seguir per «guanyar la partida de les legitimitats» i demostrar «sentit d'Estat i control del moment polític», plans en què assegura està d'acord el bagenc David Bonvehí, llavors coordinador organitzatiu del PDeCat.
«Cal que llisti de nou el major Trapero i ordeni els Mossos que siguin i així sabrem, també, el seu grau de lleialtat (molts us seran lleials a vós i a Trapero)», diu el WhatsApp. |
El passat 29 de novembre Kernel Keepers, l'equip format per cinc joves estudiants del grau mitjà d'informàtica de l'escola Pàlcam, va aconseguir el subcampionat d'Espanya en Cyberolympics, olimpíades nacionals de ciberseguretat organitzades per INCIBE.
Després d'haver obtingut al mes de juny el premi en la MetròpolisFpLab pel nostre projecte per a Autoterminal del Port de Barcelona que permet gestionar els sistemes de logística de les empreses d'automoció mitjançant la traçabilitat dels seus vehicles, ens vam animar a participar en aquests campionats al costat de 185 escoles de tot l'Estat.
El repte era molt ambiciós i va exigir un esforç per part dels nostres alumnes per aconseguir un digne resultat.
No solament es va aconseguir, sinó, que vam estar molt a prop de guanyar, ja que a punt de finalitzar la competició estàvem empatats amb l'IES Rafael Alberti de Cadis, els quals finalment van obtenir el campionat i els quals, des d'aquí, felicitem.
No som capaços de calcular la importància d'aquest fet.
La Ciberseguretat s'ha convertit en la pedra fonamental de qualsevol formació informàtica i aquest resultat és un veritable estímul per a tots aquells que defensem l'adequació permanent de la formació professional a les exigències del nostre mercat laboral, i això, a l'escola Pàlcam, ho tenim molt clar.
Volem aprofitar aquestes línies per agrair a l'empresa i3¬_ Technologies¬¬ el suport que ens ha brindat i la confiança que en tot moment va tenir en els nostres joves.
La teva formació de futur és a les teves mans |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Si hagués d'explicar a un ciutadà estranger qui som els catalans i quina és la nostra lluita, li diria, en primer lloc, que aquesta vella nació d'Europa ve de lluny.
I que ha estat gràcies a les nostres arrels que en aquest moment històric els ciutadans catalans hem decidit emprendre el camí de la independència.
Som els qui som, perquè hem estat els qui hem estat, el llegat que van deixar-nos les generacions passades: la consciència de ser poble, de no ser res si no s'és poble, com deia el poeta.
Ha estat aquest exemple de l'esperit de ciutadania de tantes generacions de catalans el que ha irradiat el procés democràtic, pacífic i constituent que ens ha portat fins aquí.
Continuaria explicant-li la importància que té en el nostre país la memòria històrica, com ens interpel·la, i retria un homenatge als milers de catalans a qui avui voldríem honorar pel seu exemple i sacrifici.
Milers de noms anònims, que cada família guarda com el seu més preuat joiell.
Però seria impossible esmentar-los tots i aleshores els parlaria de tres noms.
En primer lloc, el del president de la Generalitat, Lluís Companys, afusellat el 1941 pel general Franco, després de ser capturat per la Gestapo i entregat per les autoritats franceses al dictador espanyol.
Però també li esmentaria el nom del seu successor, el president Josep Irla, de Sant Feliu de Guíxols, que, sota l 'ocupació nazi de França, assumí amb coratge i valentia el càrrec en un moment difícil i perillosíssim.
Ell mateix va escriure en una carta, i cito: "Moltes vegades, pensant en Catalunya, em recordo d'uns mots de José Rizal en el seu 'Noli me tangere': 'Vosaltres que veureu la llum de l'alba brillar damunt la pàtria, recordeu-vos dels qui hem caigut durant la nit'".
És gràcies a la dignitat, el coratge i l'honestedat de milers i milers de Joseps Irla, morts durant la llarga nit, que avui gaudim de la llibertat de la nostra pàtria.
I finalment li explicaria la vida del darrer dels homenatjats, Carles Rahola, gironí, escriptor i home de pau, afusellat els primers dies de la Catalunya franquista.
El 1939 va deixar escrit: "La qüestió, la gran qüestió, és ésser lliure, i primer de tot, sentir-se interiorment lliure".
I per això li diria, a aquest ciutadà estranger, que si avui som aquí és perquè primer hem estat lliures cadascun de nosaltres.
Que els catalans no renunciarem mai a la nostra llibertat personal, i que la defensarem, pacíficament i radicalment.
Arribat a aquest punt, continuaria explicant-li que, amb responsabilitat, i amb el record present de l'atac a un poble indefens que només votava en un referèndum l'1 d'octubre, aquestes són hores també, sobretot, de felicitat i d'emoció, de compartir la joia amb els qui més estimem.
Potser ningú com Beethoven va saber convertir en música l'alegria, el poema original de Schiller, en la seva novena Simfonia.
Joan Maragall va traduir-lo al seu dia.
La versió actual, com a himne d'Europa, fa:
I, finalment, acabaria afirmant que la causa de la independència de Catalunya s'alça avui com la causa justa de tots els pobles que volen ser lliures i que no volen ser trepitjats.
Aleshores, mirant-lo als ulls, afegiria: el teu poble també un dia va voler ésser, ésser lliure.
Nota: El president de la Generalitat, dimarts, va expressar precisament més un memorial de greuges i una apel·lació a la comunitat internacional, que no pas una declaració d'independència.
En un moment d'intensíssimes pressions internacionals, va fer una darrere crida a la mediació internacional, a la comprensió internacional de per què Catalunya vol tenir una veu pròpia al món.
En no posar una data límit, va provocar una certa confusió en les bases independentistes.
En qualsevol cas, l'Estat espanyol segur que s'encarregarà de fer-nos entendre exactament què va passar ahir al Parlament.
I el ciutadà estranger a qui intentava explicar-li tot això, ho veurà tan clar com l'aigua cristal·lina d'una cala de la Costa Brava.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Escriptor i ex-president d'Òmmium cultural, autor dels assajos Viatge involuntari a la Catalunya impossible, premi Carles Rahola de 2009.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
La Festa del Mandongo ha donat aquest dijous el tret de sortida al Carnaval de Sort.
Els alumnes de l' escola Àngel Serafí Casanoves han participat activament al taller d'elaboració d'embotits característics de la comarca com és el 'facit de Carnaval'.
Primer l'han fet i posteriorment ja l'han pogut provar amb un petit tast.
Aquesta festa va néixer amb una clara vocació pedagògica; intentar que els més petits coneguin els embotits característics del Pallars com el 'xolís' o el bull d'ou i més concretament el 'facit de Carnaval'.
Antigament la matança del porc es feia a pràcticament totes les cases del Pallars però aquesta tradició s'ha anat perdent i ja són molts els nens que desconeixen com s'elaboren la majoria d'embotits.
( Foto: Una carnissera ensenya totes les parts del porc al alumnes de Sort/ Marta Lluvich )
Els veïns de Sort també han pogut provar els embotits amb un tast popular que s'ha fet a l'hora de dinar.
Els embotits que han sobrat se serviran el dimarts de Carnaval a la calderada i així tothom podrà comprovar-ne el resultat.
Jaume Mora, de l' Associació Gastronòmica La Xicoia, ha dit que l'objectiu de la festa és pedagògic i es fa perquè la canalla de la zona conegui les tradicions.
Mora ha afegit que és important que els més petits descobreixin el procés d'elaboració de molts dels embotits que mengen i que són característics de la comarca com el 'facit de Carnaval', el 'xolís', la secallona o la botifarra.
L'èxit de la Festa ha quedat demostrat en comprovar que molts nens ja coneixien els embotits i el seu procés d'elaboració gràcies als tallers d'anys anteriors.
Durant la festa, els carnissers han desfet un porc i han anat ensenyant als més petits les peces que surten de l'animal i que mengen de manera habitual.
Posteriorment s'ha ensenyat als escolars com s'elaboren els embotits i quins són els ingredients bàsics.
Un cop elaborats els alumnes han après sí els embotits s'han de bullir, deixar assecar o fregir per poder menjar. |
Arnau Salvador Recoder, estudiant de comunicació i indústries culturals, ahir abans de l'acte de Solidaritat a la UB. / PERE TORDERA
Arnau Salvador Recoder tafaneja a l'entrada de l'auditori de la Facultat de Filologia de la UB.
Hi fan una conferència d'Alfons López Tena i Uriel Bertran per demanar el vot per a SI.
L'Arnau té 18 anys, estudia comunicació i indústries culturals i és el primer cop que votarà.
Vesteix una jaqueta de cuir amb punxes platejades.
Porta una bossa forrada de pell sintètica de lleopard, un munt de xapes reivindicatives i el cabell tenyit de color groc sugus de llimona.
Dubta si votar ERC o SI: "Voldria votar SI perquè totes les enquestes diuen que es quedaran fora del Parlament, i no vull que una força independentista en surti".
M'ho explica amb la il·lusió i el caràcter reivindicatiu propis de la seva edat.
Però el seu cas és especial: és el nebot del conseller Lluís Recoder, de CiU.
Per ser precisos, és el nebot segon.
Si no l'entenc malament, la seva mare és la cosina de l'exalcalde de Sant Cugat.
Li pregunto per què no vota CiU: "Perquè diuen que són de centre però son de dretes.
Això sí, el meu tiet és molt agradable en persona".
Em fa cinc cèntims de les xapes que porta: una és contra el dibuix animat Hello Kitty, una altra contra els toros.
Porta tres xapes que fan conya de l'Església.
Una està dedicada a la cançó Quiero ser santa, que ell em diu que és d'Alaska, però que, en realitat, l'original és de Parálisis Permanente: " Quero ser canonizada, azotada y flagelada.
Volia votar CiU però amb el debat de diumenge va canviar de parer: "Votaré ERC, Junqueras va ser el millor".
Arriba Tena i una càmera de televisió i Tarragó es posa a riure, nerviosa: "Que fort!
L'aula és una sala atrotinada i de fusta guixada.
El públic el formen una cinquantena d'estudiants i algun adult amb aspecte de professor.
Tots semblen entregats a la causa.
Tena i Bertran canten el repertori que els fans esperen: Espanya ens roba i ens espolia; si les Repúbliques soviètiques van assolir la independència, Catalunya també; els Estats Units i Alemanya miren amb bons ulls la independència -els EUA volen debilitar Espanya com a rival a Amèrica, Alemanya perquè està interessada en el corredor mediterrani i té una relació estratègica amb Catalunya des de la Guerra dels Segadors-.
Bertran transmet optimisme i, segons ell, un cop declarem la independència, al cap de sis mesos el país ja funcionarà.
També hi ha xarop de bastó per a CiU.
Tena denuncia que una familiar de Joana Ortega, Mar Ortega, és la delegada de la Generalitat a Berlín sense ni tan sols saber parlar alemany.
Els líders de SI també ataquen el Govern per les privatitzacions de competències de Recoder.
Si l'Arnau s'hi hagués quedat, potser hauria canviat el seu vot.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Ànima, la xarxa social social és una nova manera de parlar social.
I a partir de les històries de l'Obra Social "la Caixa".
Ànima vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món.
La ciència és un camí d'exploració, una obra de pioners, però no n'hi ha prou amb la ciència per avançar: sense ningú que els doni suport, l'aventura és vana.
L'Obra Social "la Caixa" ho sap, i per això fa més de 30 anys que aposta per la investigació.
Sobre el valor de la ciència per a la societat escriu el periodista especialitzat en ciència i salut Josep Corbella.
—Però, al final, això per a què serveix?
—Senyor —va reposar Faraday sense immutar-se—, molt probablement aviat podrà vostè cobrar impostos per això.
Més de 150 anys més tard, l'anècdota continua vigent.
Faraday era un explorador, com tots els grans científics
Faraday era un explorador, com tots els grans científics.
La seva feina consistia en aventurar-se en territoris desconeguts, en la intimitat dels àtoms o en els confins de l'univers, en llocs que ningú no ha visitat abans.
Allà és on es revelen noves realitats que abans estaven ocultes.
És una activitat de risc, sense garanties d'èxit, no apta per als qui tenen por de sortir de la seva zona de confort.
S'enfronten al mateix repte que els artistes que exploren noves formes d'expressió.
Però no són salts al buit de creadors kamikazes.
Saben quin és el camí que han de seguir i, encara que trobaran obstacles imprevistos, encara que en ocasions se sentiran perduts al seu propi laberint, saben que a alguna destinació interessant arribaran.
És també el repte a què s'enfrontaven els exploradors que arribaven a un nou continent en el passat o els robots que recorren Mart en l'actualitat.
Arribaven a una nova vora, creuaven una serralada, s'obria davant d'ells un enorme territori desconegut i decidien: "cap allà!".
Eren pioners, els qui venien darrere els seguien.
Qui són els exploradors que s'endinsen en terrenys desconeguts i expandeixen els límits de la humanitat?
Ja molt pocs són viatgers, alguns són artistes i molts són científics.
Cercadors que expandeixen els límits del coneixement, la tecnologia i la salut.
Quan l'oncòleg Josep Baselga decideix explorar les teràpies moleculars contra el càncer i decideix "cap allà!", mostra un camí per millorar els tractaments i reduir la mortalitat.
Traça una ruta que d'altres seguiran.
Quan el cardiòleg Valentí Fuster decideix aventurar-se a l'endoteli —la paret interior de les artèries— per comprendre com s'originen els infarts, lidera un camí que ha portat a millorar la prevenció i el tractament de les malalties cardiovasculars.
Amb aquestes millores en la prevenció i el tractament, les morts per infart en persones menors de 60 anys, que una generació enrere eren un drama de salut pública, ara són excepcionals.
Hi ha una infinitat d'exemples.
El que van fer Watson i Crick amb l'ADN.
El que va fer Einstein amb la relativitat.
Sense oblidar Max Planck amb la física quàntica.
A Tim Berners-Lee amb la World Wide Web d'internet.
Gràcies a tots ells, avui és possible viure en gran part del món sense por, sense fam, sense fred, sense dolor i pràcticament sense malalties prematures
Gràcies a tots ells, i a tota una legió més d'exploradors, avui és possible viure en gran part del món sense por, sense fam, sense fred, sense dolor i pràcticament sense malalties prematures.
Gran part de la humanitat ha deixat enrere el sofriment que ha estat la norma durant la major part de la seva història i ha arribat a les portes del paradís.
En aquest progrés cap al benestar, els científics han estat imprescindibles.
Però no n'hi ha prou amb la ciència per a avanzar.Cuando amb l'explorador desembarca al nou continent i comença a cavalcar cap a l'oest llunyà, després d'ell vénen les persones que construiran comunitats en el que abans era un desert.
Vénen els camperols que conrearan la nova terra.
Els colons que aixecaran les primeres cases.
Els arquitectes i urbanistes que construiran ciutats.
Els jutges i governants que establiran normes de convivència.
Els pastors i pensadors que transmetran valors.
Si ningú no el segueix, l'aventura de l'explorador és vana.
Exactament el mateix els passa als exploradors científics.
Darrere del visionari que aposta per les teràpies moleculars, han de venir les empreses que desenvolupin els fàrmacs, els governs que els regulin i els hospitals on s'atendrà els malalts.
I han de venir, també són imprescindibles, els pensadors que vetllaran perquè els avenços s'apliquin en benefici de les persones.
El progrés de la humanitat és una aventura col·lectiva
Perquè la ciència, si es fixen en el que ha passat al llarg de la història, no és un progrés lineal cap a un futur millor.
És una cursa d'obstacles en la qual, per cada dos passos endavant, se'n fa un enrere.
Els descobriments de la física van portar —entre altres avenços— l'electricitat a les cases per no morir de fred, la refrigeració a les cuines per no morir de fam i tècniques de diagnòstic per no morir de malalties que avui es curen.
Però també van portar la bomba atòmica, els accidents nuclears i la catàstrofe climàtica.
I precisament perquè tota creació conté una llavor de destrucció, com més ràpids són els avenços, més ràpida pot ser també la caiguda cap a l'abisme.
Per això és imprescindible que la investigació científica es complementi amb una reflexió calmada sobre com volem deixar el món als nostres fills.
Si els volem deixar un llegat de pau o un caos preapocalíptic.
La resposta a com s'han d'utilitzar els avenços, a quina direcció hem de prendre entre tots, no poden donar-la només els científics que obren el camí.
El progrés de la humanitat, tothom ho sap però de vegades convé recordar-ho, és una aventura col·lectiva.
Tots anem junts en aquesta petita nau espacial que és el planeta Terra. |
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat aquest dimecres la resolució que va avalar les bonificacions fiscals a multinacionals espanyoles per comprar empreses estrangeres, perquè considera que aquesta sentència "va incórrer en error de Dret" per "no aplicar correctament el requisit de caràcter selectiu".
El Tribunal General de la UE va anul·lar l'any 2014 les decisions de la Comissió Europa que van declarar il·legals les ajudes fiscals d'Espanya a multinacionals espanyoles per adquirir una participació de com a mínim el 5% d'empreses de tercers països.
La resolució va donar llavors la raó al recurs presentat per Autogrill (actualment World Duty Free Group), Banc Santander i Santusa.
La legislació espanyola permetia des del 2002 a les societats que tributen a Espanya amortitzar durant 20 anys el fons de comerç resultant de la compra d'una participació de com a mínim el 5% d'una companyia estrangera, sempre que la mantingués durant un mínim d'un any.
l'Executiu comunitari va dictaminar al 2009 que aquest règim era una ajuda pública il·legal en el cas de l'adquisició d'empreses europees i el 2011 va prohibir també aquestes ajudes per a la compra de companyies de fora de la UE.
A més, va ordenar la devolució de les bonificacions concedides des del mes de desembre del 2007.
Tot i això, la justícia europea va anul·lar en primera instància les dues decisions de Brussel·les.
Després del recurs presentat per l'Executiu comunitari, el Tribunal de Justícia ha considerat que el tribunal de primera instància va incórrer en error de Dret en revocar les decisions de la Comissió Europea en adduir que no havia identificat una categoria d'empreses que fos l'única afavorida per la mesura fiscal, per la qual cosa ha anul·lat les dues sentències.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Introdueix les teves dades d'accés
T'enviarem un correu amb la teva contrasenya
T'enviarem un correu amb el teu nom d'usuari
Estic completament d'acord amb Quim Monzó: bona part dels mercats medievals no han fet sinó banalitzar la Història.
Seria més digne i honest parlar de mercats d'artesania, o simplement mercats, i deixar d'obligar als comerciants a fer el "paparina".
Malauradament, aquest pòsit de franel·les, de roba de sac barrejada amb tergal no facilitarà gaire refer la divulgació històrica d'època medieval.
Em fa l'efecte que aquest és un dels missatges de fons de l'article publicat ahir a La Vanguadia amb el títol " Pastorets cada dia del año ".
L'altre missatge que m'ha semblat llegir també és prou important: tractar d'idiotes als turistes ens idiotitza.
Sempre he cregut que un turista no és una nova especie del gènere homo, sinó una persona, un ciutadà que viatja.
És clar que n'hi ha de molts tipus —els humans som molt diversos—, però tots som turistes.
Menyspreant-los ens menyspreem a nosaltres mateixos.
Les coincidències s'acaben però, quan Monzó desqualifica obertament el festival de divulgació històrica Tàrraco Viva i el programa de recreacions històriques que està sent preparat per aquest estiu.
Resulta ben curiós que fos precisament un article del mateix Monzó "La vida disfrazada", publicat a l'any 2000 al Magazine de La Vanguardia, un dels textos que més van ajudar al creador de Tàrraco Viva (em consta) a explicar allò que no havia de ser el festival.
Paradoxes a banda, Tàrraco Viva beu directament de la tradició anglosaxona i germànica del re-enacment i del líving history, que tant important ha estat per a divulgar el passat a partir del rigor dels coneixements arqueològics i històrics.
Els principals museus d'Història del món programen esdeveniments de recreació històrica.
Tàrraco Viva en ha demostrat, any rera any, que la Història és atractiva, que és útil, que ens ajuda a reflexionar sobre qui som i d'on venim i ens facilita repensar el present per incidir sobre el futur.
El festival ha estat alabat per nombrosos directors de museus i acadèmics (la Complutense i l'Autonoma de Madrid, Còrdova, Màlaga, València...) i sobretot, compta amb el suport i la complicitat de la Universitat Rovira i Virgili i de l' ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica).
És més, Tàrraco Viva participa en un dels Campus d'Excel·lència de la URV.
D'altra banda l'alt nivell dels grups de reconstrucció històrica nascuts a Tarragona, no fa sinó posar de manifest l'arrelament del festival a la ciutat (no és la primera vegada que parlo de Tàrraco Viva: i, ii, iii, iv, v )
Els entesos solen dir que el futur del patrimoni es sustenta en tres pilars: la conservació, la investigació i la divulgació.
En aquests temps difícils que ens han tocat viure, és probable que la divulgació acabi convertint-se en una de les vies destacades d'obtenció de fons pels altres dos pilars.
Som molts els que creiem que Tarragona té un gran futur en el camp de la divulgació seriosa de la Història (i no només del periòde romà) i del turisme cultural.
Tarragona està en condicions de crear una veritable indústria cultural a partir, entre d'altres coses, precisament del know how acumulat en més d'una dècada del festival Tàrraco Viva.
Una indústria capaç de crear llocs de treball, capaç de generar riquesa, basada en el coneixement, la investigació rigorosa i la divulgació atractiva.
Una industria a partir d'allò que som, d'allò que tenim.
Finalment, al meu entendre, l'article de Quim Monzó posa de manifest dues qüestions:
— Escriure cada dia un article atractiu i rigorós és complicat.
— Cal seguir treballant per difondre el veritable caràcter cultural del festival.
Ara més que mai, rodejats com estem de discursos negatius, reduccionistes i covards, iniciatives valentes com Tàrraco Viva necessiten complicitats.
Estic convençut que aviat podran comptar amb la de Quim Monzó.
L'inici del final de la República romana.
Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM
Les excavacions de la reserva arqueològica del carrer Eivissa.
FUNUS, El món de la mort a l'antiga Tàrraco.
Restes arqueològiques del Parc Central Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM
Taller de dibuix i representació del volum a l'antiguitat clàssica.
MV ARTE (Tarragona) Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM
DE MUSICA Arqueologia musical de l'antiga Roma.
Ludi Scaenici (Itàlia) Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM
Legio I Germànica (Tarragona) Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM
SEQVERE ME!, La prostitució a Roma.
Projecte PHOENIX (Tarragona) Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM
Etiquetes: arqueologia, arts i exposicions, divulgació històrica, festivals, Quim Monzó, Tarraco Viva
Entrada publicada a jornades, turismes i turistes el dijous, 29/03/2012 a les 00:14.
Subscriu-te a l' RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.
Doncs, per les fotos que hi ha en aquest article, senyor López-Munné, em sembla que en Monzó té tota la raó del món.
D'entrada, els Pastorets em mereixen molt de respecte, per molts motius.
D'altra banda però, sinó he aconseguit transmetre que Tàrraco Viva és quelcom més que senyors que es vesteixen de romans, vol dir que com a fotògraf soc un desastre.
Sortosament, si us agrada la historia, el millor és que us apropeu aquest proper més de maig al festival i pugueu jutjar-ho en persona i sense intermediaris.
Jo he estat tres cops a Tarragona per veure el festival Tàrraco Viva i és sensacional.
Les pel·lícules de romans també ens agraden i no diem que siguin gent disfressada, ens creiem i patim i gaudim a parts iguals amb els personatges i les històries.
Doncs això passa igual a Tàrraco Viva però molt millor encara, perquè és en viu i en directe.
Penso que no es pot opinar sinó s'ha anat a Tàrraco Viva i s'ha viscut el seu dia a dia.
És una passada!!!!! i no són ni pastorets, ni un simple mercat medieval amb les mateixes paradetes a tots els pobles.
És una recreació històrica en tota regla.
I tranqui Rafel que no ets un desastre com a fotògraf.
Convidar a tothom a que conegui Tàrraco Viva d'aprop, amb les persones que amb un esforç poc corrent impregnen de rigor científic aquest festival.
Només cal que us deixeu portar per grups de recreació històrica com Thaleia o Projecte Phoenix.
Amb molt de gust segur que us ensenyaran a estimar aquest festival i el patrimoni viu de la Tarragona romana.
Si per pastorets entenem gent vestida rigorosament a partir de les troballes i restes arqueològiques, si entenem que l'escenografia veu directament de les imatges, restes i patrimoni arqueològic, si entenem que gent que intervé tant sols fa de figurant per tal de no distorcionar el discurs històric del narrador, si entenem que els pastorets van acompanyats de projeccions d'imatges arqueològiques...llavors sí, això serien pastorets.
La veritat es que em costa d'entendre la capacitat que alguns tenen per banalitzar el treball dels altres, igual que no em deixa de sorpendre el menys preu vers el turisme i/o qualsevol activitat que hi estigui relacionada; ah! és clar, hi ha gent que no fa de turista, es consideren viatgers i descobridors.
Pels que encara se sentin viatgers, una recomanació: El idiota que viaja, de Jean Didier Urbain, Endymion, 1993.
Exacte Marcel, comparteixo aquestes sensacions.
Esteve, tens molta raó al destacar el treball i la importància dels grups de recreació històrica nascuts a Tarragona.
Són un millors resultats provocats per l'existència del festival.
Hi participen arqueòlegs i historiadors, però sobretot, gent que s'apassiona per la història.
Tenen una importància enorme i ens singularitzen com a ciutat.
És un dels elements que veritablement fan honor a la declaració de la Unesco de Tàrraco com a patrimoni mundial.
Però que no sabeu que en Monzó quan parla és infalible com el Papa de Roma?
Això dels Papes i les infal·libilitats Jordi, sempre m'ha fet por.
Els que hem viscut Tàrraco Viva sabem que és un festival excel·lent.
Per cert, les fotografies també ho són, d'excel·lents.
Espereu a veure el DESCOBRIR 168 (maig 2012), que portarà un magnífic treball fotogràfic d'en Rafael López-Monné.
Aprofito per deixar-vos un enllaç sobre la Tarragona romana: romanahttp://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar/2012/02/14/tarragona-vacances-a-la-romana/
Felicitats per l'article, Rafael.
No només ets un excel·lent fotògraf, sinó també un bon periodista.
Sóc un lector habitual de Quim Monzó, a qui admiro, i sóc un entusiasta de Tàrraco Viva, que he seguit des de la seva gènesi.
La trajectòria de Magí Seritjol al capdavant del festival es impecable i sort en tenen a Tarragona de poder comptar amb una persona com ell per la passió i rigorisitat amb la què treballa sempre.
Per això m'ha semblat injust l'article d'en Monzó.
Vull creure que ha estat un mal dia, que tothom el pot tenir, i que, com bé dius, escriure cada dia un article atractiu i rigorós és complicat.
I això no vol dir que estigui d'acord amb totes les seves opinions.
De fet, recordo que una vegada, ja fa uns anys, al poc de descobrir-lo, el vaig escoltar una entrevista a la ràdio.
Ell mateix deia que la gent no s'ha de prendre al peu de la lletra tot el que diu, que no necessàriament opina tot el que opina (hummm...?)
Aquest comentari no és, de fet, gens discordant amb el seu discurs.
Per mi, és un personatge destinat a fer reflexionar des de la polèmica, creat per ell mateix.
Però hauria de ser conscient del ressó mediàtic que té i mesurar les conseqüències de les seves opinions, que molta gent que el segueix sí es pren com a veritat absoluta.
No vull presuposar, com s'ha fet, que està parlant des del desconeixement.
Però si realment coneix el festival, em sembla una opinió respectable (com totes) però gens compartida i insisteixo en què si és realment la seva opinió, formada des del coneixement, hauria de tenir en compte les sensibilitats que queden ferides.
Si, en canvi, està opinant des del desconeixement, em sembla un error imperdonable fer aquest tipus de crítiques amb l'únic afany de polemitzar.
Tàrraco Viva és una adaptació a la realitat que ens envolta.
Avui dia, vivim en un món on l'adquisició de coneixement a través dels meus estimats llibres no és comú.
Vol dir això que està malament fer arribar la cultura i els coneixements (sempre que, com en aquest cas, estiguin ben fonamentats i treballats amb respecte i rigorositat) de forma que arribin a tothom?
Les meves filles petites no paraven de fer preguntes, i va ser el començament d'una relació meravellosa amb la història.
Des de llavors no hem deixat de visitar el museu i participar en les activitats que hi organitzen per les famílies.
Els animo a continuar treballant de valent per encendre l'espurna de la curiositat en aquells que no coneixen la història i per fer-nos gaudir als que sí la coneixem.
A Tarragona amb Tàrraco Viva s'ofereix un model de turisme cultural d'alta qualitat.
Per a beure sangria tot lluïnt la samarreta del Barça i el típic barret mexicà sempre tindrem l'oportunitat d'anar cap a Barcelona.
Comparteixo les teves opinos Sònia, i moltes gràcies per compartir-les tu amb nosaltres.
M'alegro que t'hagi agradat l'article i moltes gràcies pel comentari, però això ser periodista (i bo) és una altra cosa (en conec alguns!).
Completament d'acord amb el valor del rigor i de l'entusiasme que encomana Magí Seritjol.
Moltes gràcies Oscar i certifico l'interés del post que has enllaçat. |
El Metro de Barcelona permet des d'aquest dimecres l'accés amb morró de gossos mitjans i grans, tot i que a excepció de les hores punta i amb certes limitacions, necessàries per preservar la convivència entre els usuaris i el benestar dels mateixos animals, ha informat aquest dimarts Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
Fins ara només s'admetien els gossos petits dins d'un receptacle i els d'assistència, als quals se sumaran des d'aquest dimecres els mitjans i grans sempre que estiguin identificats electrònicament amb un xip i inscrits en el cens municipal.
Els laborables entre l'11 de setembre i el 24 de juny els gossos no podran accedir al Metro entre les 7.00 hores i les 9.30, ni entre les 17.00 i les 19.00, mentre que els caps de setmana, festius i a l'estiu --del 24 de juny a l'11 de setembre-- podran entrar sense cap limitació horària.
S'admetrà un gos per persona, els menors de 16 anys no podran portar els que siguin considerats potencialment perillosos segons la normativa vigent, i els animals es podran portar a través dels ascensors i les escales convencionals però no en les mecàniques ni podran ocupar seient en el suburbà.
Des de l'accés al Metro fins a la sortida al carrer, els gossos hauran de portar un morró i anar subjectats a cada moment amb una corretja no extensible i a una distància inferior a 50 centímetres de les persones que els portin, les quals seran les responsables de l'actitud de l'animal.
Qui porti el gos haurà de vigilar que no es produeixi cap situació de perill o de molèstia a la resta d'usuaris, de manera que serà la responsable dels danys o perjudicis que l'animal pugui ocasionar als usuaris o a l'empresa: si la persona comet una infracció pot donar lloc a la imposició d'una multa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Diverses empreses del polígon industrial Les Conques, dins el terme municipal de Llambilles, van denunciar ahir a Diari de Girona que fa més de 10 dies que no tenen línia de telèfon ni connexió a internet i, malgrat haver trucat Movistar insistentment, encara no els ho han solucionat.
«Estem indignats perquè ningú ens diu res i passen llargament denosaltres», va lamentar Sílvia Sunyer, de l'administració de l'empresa Lumiscar.
Segons va explicar Sunyer a aquest diari, l'única resposta que van rebre per part de la companyia és que es tracta d'una «avaria massiva».
Van trucar per primera vegada el 9 de febrer quan van patir el tall i inicialment els van dir que era conseqüència del temporal Gloria.
Des de llavors, lidien amb la permanent incomunicació.
«Ens hem de portar feina a casa per poder fer les coses, continuem treballant de la manera que podem», es resigna Dolors Maimí, de l'administració del taller 4x4 Girona.
«Ara tot ho fas per firma electrònica, necessites internet per tot», va ressaltar Maimí, que té el telèfon fixe de l'empresa desviat al seu mòbil per poder atendre les trucades però que igualment, diu, «no pots atendre la gent com voldries».
En el seu cas, la companyia que tenen contractada és Vodafone, però el tall afecta la instal·lació de fibra òptica que està en mans exclusivament de Movistar.
Tot i venir un operari dilluns i dimecres, l'avaria no va quedar solucionada i no tenen cap tipus de previsió sobre quan tornarà a la normalitat.
El problema no es concentra només al polígon, si no que s'estén també més enllà, a les cases de zones residencials properes a la carretera, al costat de l'Hostal Ries Gallegues, i el barri del Pou.
L'alcalde de Llambilles, Josep Maria Vidal, denuncia que la companyia «s'ha columpiat» i que està «indignat» davant els continuats intents fallits de posar-s'hi en contacte.
A banda de l'avaria d'aquests dies, diu que el descontentament és general, també a altres municipis, pel tracte i «negligències» de Movistar, ja que només és aquesta companyia la que té el control del cablejat de fibra òptica.
«Només hi és ell i el servei és nefast», va concloure.
Davant d'això, Vidal va exposar dimecres la problemàtica al conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, durant el Consell Comarcal amb vista a aprofitar i promoure la xarxa neutra que desplegui la Generalitat per la carretera C-65 i fer-la arribar al nucli de Llambilles.
Així, garantirà l'accés d'altres operadors i diversificarà la competència del servei.
Aquest diari va intentar posar-se en contacte amb Movistar sense èxit.
L'avaria va coincidir amb el dia que començava la vaga de l'empresa subcontractada Elecnor, amb la seu a Vilablareix, que s'encarrega del manteniment i la instal·lació de l'ADSL de Telefónica.
Els treballadors de l'empresa van decidir iniciar una vaga parcial indefinida per protestar contra les modificacions de les seves condicions laborals, que segons denuncien, es tracten de retallades d'entre 300 i 400 euros mensuals i afecta un total de 37 treballadors d'una plantilla de 85.
Per aquest motiu, han decidit iniciar aturades parcials de quatre hores diàries per forçar la companyia a negociar. |
Un intens i intel·ligent València Basket va sumar la 14a victòria de la temporada i es consolida en la part alta de la classificació, ara en la quarta posició.
Al davant es va trobar un UCAM Múrcia que va oferir més físic que joc i que no va poder oposar resistència.
No va poder donar una campanada de les dimensions del matx anterior, quan va ser capaç de derrotar el Barça Lassa.
En els dos primers quarts, els de Múrcia van aconseguir que no hi hagués grans diferències però en l'inici del tercer període el València ja es va disparar amb un 44-26 que es va retallar fins a un 63-49 quan es van encetar uns darrers deu minuts en els quals Tobey i Labeyrie van dominar i van aconseguir posar un 74-51 que va trencar els murcians.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El vicepresident del Govern visita la capella ardent de la lluitadora antifeixista per traslladar als familiars el condol del Govern, d'ERC i dels "presos polítics"
Móra d'Ebre.-El vicepresident del Govern, Pere Aragons, ha reivindicat la figura de Neus Catal com a "referent" de la lluita per la memria i contra l'oblit del feixisme al país.
Aragons ha visitat la capella ardent de la lluitadora antifeixista a Móra d'Ebre traslladant del condol del Govern, d'ERC i dels "presos polítics" als familiars i amics.
Sempre va estar al peu del canó, defensant la dignitat, la llibertat i lluitant contra un possible oblit de la barbrie del nazisme i del feixisme.
Cal no oblidar, perqu si ho fem estem condemnats a repetir aquests errors", ha declarat a la sortida, defensant el "reconeixement" públic de la seva figura.
"Era una persona molt estimada a Catalunya perqu comparteix amb Neus Catal els valors de l'antifeixisme, la dignitat i la llibertat de les persones i dels pobles", ha afegit.
Aragons ha volgut reconixer la figura i el llegat que deix Catal després d'una "vida dedicada a la lluita per la llibertat de les persones i la dignitat de les dones i, especialment, plantar cara al feixisme a partir de la defensa ferma dels valors de la "dignitat", la "confiana" amb les persones i la "fraternitat universal".
Per, per damunt de tot, ha destacat el vicepresident, la lluita de Catal contra "l'oblit" de "la barbrie" tot all que va suposar el nazisme i el feixisme.
"Si ho oblidem estem condemnats a repetir-ho", ha emfasitzat.Aquest llegat, ha elaborat, pot ajudar decisivament a moltes famílies d'aquest país a recuperar la memria i l'orgull de les persones que van lluitar, com Catal, i que el mateix feixisme va aconseguir "esborrar com experincia de vida per fer foc nou".
"Molta gent d'aquest país té un avi o un besavi entre els que van ser derrotats el 1939 i, massa vegades, la memria familiar s'ha construt sobre els oblits d'aquella part", ha argumentat.En aquesta línia, Aragons s'ha comproms a continuar difonent la tasca i el simbolisme de Catal, com a "imatge viva de qui va aconseguir, amb la seva continutat vital i compromís polític vncer el feixisme: va vncer el feixisme amb la seva prxima existncia, havent sobreviscut als camps de concentració i havent estat membre activa de la lluita a Catalunya, Frana i a Europa"."És important que referents com els de Neus Catal tinguin aquest reconeixement.
És una persona molt estimada a Catalunya perqu Catalunya comparteix amb Neus Catal aquests valors de l'antifeixisme, la dignitat de les persones i de la llibertat de les persones i dels pobles", ha tancat Aragons a la finalització de la visita i després de donar el condol als fills, Margarita i Lluís.La capella ardent de la lluitadora antifeixista, que va morir aquest dissabte a la tarda al seu poble natal dels Guiamets, ha rebut ja la visita de nombroses personalitats i representants de diferents administracions.
Aquest dilluns al matí, a banda del vicepresident del Govern, també l'ha visitat el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté.
Est previst que aquest dilluns a la tarda ho faci el president del Parlament, Roger Torrent.Catal ser acomiadada aquest dimarts a les dotze del migdia en una cerimnia oberta al públic al tanatori de Móra la Nova i a la qual es preveu l'assistncia de centenars de persones.
Posteriorment, la família celebrar un acte privat en la intimitat per donar-li l'últim adéu.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriu-te als nostres butlletins, en tens 3 per triar!
La 13a edició de la Festibity, la festa de les tecnologies i la informació, ha premiat Josep Sanjuàs i Pere Barlet amb la menció FiberEmprenedor pel seu projecte Network Polygraph, l'evolució de l'SMARTxAC, el Sistema de Monitoratge de Tràfic per a l'Anella Científica.
Network Polygraph va ser fundada el 2013 (registrada com a Talaia Networks) com a spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
L'equip fundador està format per tres doctors en Informàtica per la UPC, Josep Sanjuás, Pere Barlet i Josep Solé Pareta.
Network Polygraph és una solució de monitoratge de tràfic de xarxes IP que ajuda els administradors de xarxa a saber què passa a les seves xarxes, és a dir, els proporciona visibilitat.
Això es tradueix en saber quines aplicacions o dominis d'internet fan un ús intensiu de l'amplada de banda, si hi ha ordinadors abusant de l'amplada de banda que tenen disponible i detectar situacions anòmales o atacs.
Aquesta solució de monitoratge és la que es troba instal·lada a l' Anella Científica sota el nom d' SMARTxAC (Sistema de Monitoratge de Tràfic per a l'Anella Científica) on analitza constantment volums massius de tràfic de xarxa, ajudant a millorar la detecció de situacions anòmales i proporcionant informació per punt d'accés i institució, històrica i detallada, a les entitats connectades.
A banda de l'Anella Científica, Network Polygraph es troba en fase de desplegament a la xarxa de recerca estatal RedIRIS, on es pretén fer-ne un ús similar. |
La Direcció General de Funció Pública, Administracions Públiques i Qualitat dels Serveis de la Conselleria d'Administracions Públiques, en desplegament del Pla d'estadística de les Illes Balears 2014-2017, publica les dades estadístiques relatives a:
Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques: C/ Gremi de Corredors, 10 (Polígon Son Rossinyol) - 07009 Palma |
LLEIDA, 27 maig (EUROPA PRESS) -
L'alpinista lleidatà Juanjo Garra ha mort la matinada d'aquest dilluns després de patir dijous un trencament de turmell quan tornava de fer el cim del Dhaulagiri, a l'Himàlaia, i passar al ras quatre dies.
Segons ha informat la família a través de la xarxa social Twitter, Garra ha estat acompanyat fins a l'últim moment per l'equip de rescat, que el va assistir des de la seva arribada la tarda d'aquest diumenge a la zona en la qual es trobava amb hidratació, alimentació, medicació i oxigen.
La família ha explicat que dijous Garra va coronar el Dhaulagiri, la seva novena conquista en un cim superior als 8.000 metres, però una relliscada d'un xerpa el va fer caure i es va trencar el turmell, circumstància que el va retenir en altura i va provocar que la muntanya es quedés "per sempre amb la companyia de qui tant la volia".
Família i amics de Garra han expressat l'agraïment a tots els qui han participat en l'operació de rescat, que ha permès salvar la vida a "ben bé vuit persones", i les mostres de suport i afecte rebudes.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), ha expressat el seu condol a la família per la mort de l'alpinista lleidatà.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Demà 11 de setembre no es un dia de festa, és un recordatori de qui són els invasors que usurpen la sobirania robada al poble català.
Des de Euskal Herria no m'equivoco dient que és universal entre tots els abertzales de tots els colors desitjar-vos el màxim èxit possible en la cerca de les vostres justes reivindicacions fins que ocupeis al lloc que us correspon amb la resta dels estats mundials.
Sempre esteu en els nostres pensaments.
Una abraçada de tot cor al estimat poble germà català.
A part de votar-me negativament, algú podria dir-me què significa "Els i les volem lliures en una terra liure"??
Que volem els presos i les preses polítiques lliures, i en una terra lliure.
La propera lliçó no és de franc.
És fa perquè a la gent com tu pateixi curtcircuits.
Per la gent com jo et refereixes a tots els que hem anat a escola i ens ho han ensenyat?
Exacte, a les víctimes del sistema d'ensenyament que només us han ensenyat l'ensenyança del sistema.
Gràcies, sempre és més divertit ensenyar i a més a més fer que la gent reaccionaria s'ho passi bé.
Gràcies per dir-ho, m'havia contingut de dir res, i em preguntava si només a mi em feia gràcia
"Els i les volem lliures en una terra lliure i en un terru lliuru " (la frase estava incompleta )
Després d'aquesta broma nova, que mai s'havia fet, ja pots sortir al pati a jugar.
venga hombre Carme Ruscalleda no és una jipiosa!
de debò tots els abertzales ens tenen presents?
Si i molt més del que pensais.Cada un a la seva manera es reflecteix en les seves referències PNB-CIU, EA-Aralar-ERC, IA-EI.
El tema català és una conversa recurrent i els símbols nacionals més respectats i estimats a part dels bascos són els catalans i els irlandesos.
No he conegut a ningú tot i que s'atreveixi a fer burla o greuge al poble català en presència de bascos.
com a català d'orígen basc i euskaldunberri t'he de contradir.
He viscut allà i visite sovint Euskal Herria per vore amics i familiars, i em vaig portar una imatge molt trista i dolenta.
En general està clar que és cert el que dius i que hi ha certa simpatia i agermanament envers el catalans, però si que hi ha molta gent que tenen els catalans com uns pessats i certa mania.
La solidaritat mai ha sigut bidireccional i potser les visites catalanes a Euskal Herria per a fer turisme polítici, han sigut excessives.
Jo si que he conegut gent que ha fet burla i que s'ha portat 4 hòsties ben donades, però de subnormals n'hi ha a tot arreu.
En general, tenen certa enveja sana cap als catalans en temes com llengua, cultura i símbols.
Veuen que ells porten un munt d'anys lluitant més intensament i en aquests aspectes ho tenen pitjor.
Els que puguin tenir mania a catalans seran espanyols que visquin a Euskal Herria.
Si no t'has sentit com a casa és una cosa estranya i caldria veure en quina ciutat i entorn social t'has mogut, en ambient euskaldun seria inconcebible.
Hi ha un gran nombre de bascos que han anat als països catalans també.
Del meu entorn per una raó o una altra crec que hem anat tots.
De fet un amic meu va anar a viure allà
Si una reunió entre bascos i catalans ja sigui allà o aquí no acaba així, és que alguna cosa no quadra.
He conegut catalans de les illes balears, valencia i barcelona i en euskal herria s'han sentit com a casa i jo quan vaig estar allà mateix.
Euskal Herria i els Països Catalans...sóm germans!
Visca el Països Catalans i Gora Euskal Herria!
La solidaritat és la tendresa dels pobles!
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
El segon cap de sèrie del torneig de Roland Garros, Rafa Nadal, començarà la defensa del títol contra l'argentí Juan Martín del Potro, 58è del món, mentre que el suís Roger Federer, favorit número u i finalista de l'edició passada, ho farà contra el nord-americà Michael Russell.
Nadal i Del Potro s'han enfrontat en una única ocasió, aquest mateix any al Masters Series de Miami, en què l'espanyol es va imposar per dos sets a zero.
En uns hipotètics vuitens de final, Nadal s'enfrontaria a l'australià Lleyton Hewitt, a qui ha derrotat en quatre de les sis ocasions en què s'han enfrontat, l'última vegada a les semifinals del passat Masters Series d'Hamburg.
Federer no ha jugat mai contra Rusell, un nord-americà de 29 anys que ocupa el lloc 71è de la classificació mundial i que no ha guanyat cap títol.
Si s'imposa la lògica de la classificació, el suís s'enfrontaria en vuitens de final al rus Mikhaïl Iujni, 13è cap de sèrie, a qui ha derrotat en les nou ocasions en què han jugat, la més recent aquest any en la final de Dubai.
El xilè Fernando González debutarà davant el txec Radek Stepanek, i en vuitens de final l'espera un partit inèdit contra el francès Richard Gasquet, si les previsions es compleixen.
Tommy Robredo i Sergio Roittman protagonitzaran un altre duel hispanoargentí en la primera jornada, en enfrontament inèdit.
L'espanyol s'enfrontaria en vuitens contra el croat Ivan Ljubicic, a qui va derrotar per primera vegada l'any passat a Cincinnati després de quatre derrotes prèvies.
David Ferrer obrirà la seva participació davant l'italià Daniele Bracciali, a qui ha guanyat les dues vegades que han jugat, i el seu rival hipotètic en vuitens seria el serbi Novak Djokovic, contra qui ha jugat dues vegades aquest any amb una victòria per a cada un.
Per la seva part, David Nalbandian s'enfrontarà en la primera ronda al sud-coreà Hyung-Taik Lee i l'espera a vuitens de final un partit contra el rus Nikolai Davidenko, quart favorit, a qui ha derrotat en els últims quatre duels.
Juan Carlos Ferrero debutarà contra el nord-americà Amer Delic; Carlos Moyà, contra l'italià Andrea Seppi, i Nicolás Almagro s'enfrontarà al nord-americà Justin Gimelstob.
Juan Ignacio Chela començarà la seva participació en el torneig contra el veterà francès Fabrice Santoro; Guillermo Cañas, contra el romanès Victor Hanescu, i Agustín Calleri, contra un jugador procedent de la fase prèvia. |
Senegal ha aconseguit derrotar Polònia en el partit del grup H que ha tancat la primera ronda del Mundial de Rússia 2018.
Els africans s'han sumat a les sorpreses constants de la competició i basant-se en el treball i el físic han sumat els tres punts davant d'una Polònia desconeguda que ha regalat els dos gols.
La selecció polonesa, liderada per Robert Lewandowski, ha intentat portar la iniciativa des del xiulet inicial mitjançant el control de la pilota.
Al davant s ́ha trobat una selecció africana física, enganxosa, amb un objectiu totalment contrari.
Els senegalesos volien un partit boig, amb espais oberts, on brillés la seva estrella, el jugador del Liverpool Sadio Mané.
El xoc ha estat gris i sense masses ocasions.
Polònia ha anat perdent protagonisme amb el pas dels minuts i els senegalesos cada cop se sentien més i més còmodes.
Al minut 37, Senegal ha aprofitat una badada defensiva per anotar el primer gol del partit.
Un xut llunyà d ́Idrissa Gueye s ́ha estavellat en un defensor que ha desviat la trajectòria, despistant completament el porter Szczesny.
El gol ha estat un cop dur per Polònia, que necessitava urgentment el descans per ordenar els seus plantejaments de joc.
Els soldats de Lewandowski han saltat al terreny de joc disposats a empatar el partit.
Al minut 51 el mateix Lewandowski ha xutat una falta directa que per ben poc no ha complert l ́objectiu.
L ́entrenador polonès ha introduït una substitució i ha variat el sistema per canviar la tendència.
Però totes les esperances s ́han esvaït al minut 60, quan Niang ha anotat el segon gol senegalès.
El davanter era fora del camp i l ́àrbitre l ́ha deixat entrar en el moment en que Krychowiak realitzava una passada enrrere que ha resultat fatal.
Niang ha arribat abans que Szczesny i ha marcat a plaer el segon dels africans.
La desesperació polonesa era evident.
Els dos gols han arribat per errors defensius i en atac no aconseguien desempallegar-se de la fèrria defensa de Senegal.
Però la qualitat que li ha faltat al partit s'ha convertit en emoció al minut 86, quan Krychowiak ha marcat de cap. Polònia tenia cinc minuts per intentar empatar el xoc, però els senegalesos han fet bé la seva feina i han aconseguit defensar totes les pilotes aèries.
El partit ha finalitzat amb victòria de Senegal.
D'aquesta manera, les dues grans favorites del grup H, Colòmbia i Polònia, es queden a la cua amb zero punts.
En canvi, Senegal i Japó veuen més a prop els vuitens de final del Mundial de Rússia 2018. |
L'antiga creu va ser enderrocada en unes obres per construir uns blocs de pisos i un veí l'havia guardat a casa seva
L' Ajuntament de les Borges Blanques ha finalitzat aquesta setmana els treballs de restauració, reconstrucció i reposició de la Creueta, una antiga creu de pedra que va desaparèixer fa 40 anys i que havia guardat el veí Àngel Riu.
Després de dos mesos de treballs de restauració i reconstrucció, per un import de 2.500 euros, els operaris municipals han dut a terme les tasques d'instal·lació de l'element, molt a prop de la seva ubicació original, que fins fa quatre dècades assenyalava l'entrada a la capital de les Garrigues des del camí de Castelldans.
L'actuació, a més a més de recuperar la creu, ha comportat la pavimentació de l'entorn actual, amb la incorporació de 75 m2 de llamborda, un banc de pedra i l'enjardinament dels voltants.
La Creueta havia estat enderrocada durant les obres per construir uns blocs de pisos de la zona i, segons el mateix veí que l'ha custodiat aquests anys, ell l'hauria trobat a terra i l'hauria guardat a casa seva, juntament amb una part de l'estructura que la sostenia, la qual cosa va fer pública en el transcurs del Ple municipal del passat mes de gener. |
Noia adolescent i dona jove urbana japonesa, amb alts ingressos econòmics (que rep generalment dels pares), que gasta en moda, música i activitats socials.
Generalment també es caracteritza per la manera de vestir: uniforme escolar, sabates de plataforma, molt de maquillatge i accessoris de disseny. |
Si encara no formes part de la comunitat:
Llibres basats en un model d'aprenentatge innovador perquè llegir sigui més fàcil i divertit
A l'acadèmia de detectius ha aparegut un ou.
La Clara i en Pau descobriran pistes i investigaran de quin animal procedeix aquest misteriós ou.
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa. |
El punt de partida del documental My Stuff és la idea de que els diners no donen la felicitat, i per tant tenir moltes coses materials, tampoc.
La prova més evident és Petri que amb tot el seu patrimoni deuria ser, inconfusiblement, una de les persones més felices del món.
És per aquest motiu, en la cerca del seu veritable benestar, decideix experimentar amb ell mateix despullant-se de totes les seves pertinences, guardant-les en un traster al qual es concedeix anar a buscar cada dia a màxim un article que li sigui indispensable per seguir gaudint de la seva nova vida, però podrà ser feliç?
Aquest és el gran interrogant d'una aventura què només acaba de començar.
El primer dia, en ple hivern, és normal que esculli un abric.
El tercer decidirà segons l'experiència viscuda el dia anterior.
Quan decideix que necessita un matalàs, al matí següent sí que pot afirmar que és completament feliç.
Poc a poc, s'adonarà juntament amb l'espectador, que poc s'aprecien les coses més simples quan les tenim i com es troben a faltar quan són veritablement necessàries.
La experiència conduirà al protagonista a trobar moltes persones que abans no podia o volia veure, però ara s'han convertit en més que necessàries.
El tema és que Petri, i tot nosaltres, hem de saber prioritzar allò important de la vida, ni més ni menys que les relacions humanes.
Lo imprescindible para vivir és un experiment d'un episodi de crisi social i personal que, amb un llenguatge fílmic proper a la comèdia però amb el rigor del documental, es planteja el valor de tot allò que podem acumular en un habitatge i que no obstant això estant mancats de diners no li sabem apreciar el seu valor.
Petri Lukkainen es posa al capdavant del seu propi documental per reflexionar sobre el que veritablement necessita una persona per subsistir, però sobretot per donar-se compte que el valor de les nostres possessions materials no són els que determinen la nostra felicitat ni tampoc ens són imprescindibles.
La seva proposta va més enllà d'una filmació ja que en ella es respira una bona dosi de compromís social.
Per això el seu documental qüestiona a l'espectador sobre el valor del material enfront de la felicitat inherent als valors humans.
Avui dijous, a les 20 hores, es realitza a la biblioteca Joan Oliva i Milà el lliurament de premis als guanyadors del 5è Concurs de Microrelats NegrOliva, en un acte obert a tothom, amb la presència, com és habitual en les darreres edicions, de l'Escola de Música Freqüències.
Aquesta edició del Concurs de Microrelats NegrOliva ha comptat amb la col·laboració de la Llibreria Llorens Llibres, Llibreria La Mulassa, Editorial Alrevès i Libelista.
La participació en aquesta edició ha comptat amb 60 microrelats.
Els guanyadors del Concurs de Microrelats NegrOliva 2017 són:
Escolto el cant del cu-cut de Carme Vila Rovira.
Publicació dels relats guanyadors del 5è Concurs de microrelats NegrOliva:
PRIMER CLASSIFICAT: David Dot Cervera per El carrer fosc
El cotxe hagués atropellat la noia del vestit tubular de color marró amb farbalans pulverulents a partir de la cintura, si jo no l'hagués retinguda; i, el conductor, per la seva part, no hagués frenat a temps.
Ara es recupera de l'ensurt, asseguda a la vorera, amb les cames estirades i l'esquena repenjada a la paret.
El conductor implicat, que ha aparcat el vehicle, sense deturar-ne el motor, uns dos metres enllà del punt exacte de l'accident, sembla que ha vingut a interessar-se per l'estat de la transeünt afectada; però les intencions són unes altres.
Sense dir ni una paraula, el desconegut allarga el braç i engrapa el collaret que havia restat al descobert quan jo havia afluixat el fulard i havia desbotonat un botó de l'abric de la noia.
Em poso dempeus massa tard, quan l'home tanca d'un cop contundent la porta del vehicle i arrenca.
Gairebé atònit, prefereixo concentrar-me en les atencions de socors.
Tan sols han passat trenta segons, però me n'adono que algú ha tingut temps de prendre-li la bossa de mà, l'abric i fins i tot les botes.
No sé dir-vos si, abans d'aquesta segona acció rapaç, la noia duia arracades.
Un vianant que fuig carrer amunt i la certesa que algú s'ha escapolit davant meu, rere un portal del mateix carrer, són la resposta.
Molt a poc a poc, comença a tornar en si.
I, malgrat tot el que està succeint, dedico uns segons a contemplar-la.
És una dona preciosa, formosa, jove i de cuixes perfectes.
La despullo i tot seguit no dubto en anar a llençar la roba al contenidor del carreró.
Quan retorno al punt on s'ha esdevingut l'accident, tal com havia previst, la noia, que ha recuperat la consciència, accepta trasbalsada la meva oportuna gavardina per cobrir-se de la nuesa dels males ànimes que la deuen haver assaltat...
Faig cara de circumstàncies, em mostro perplex, comprensiu, actuo com si fos la primera vegada que trepitgés aquest lloc indigne.
SEGON CLASSIFICAT: Carme Vila Rovira per Escolto el cant del cu-cut
Les passes suaus dels teus peus sobre la gespa humida ronronegen, cada nit, un cant harmoniós a la meva oïda atenta.
Has aprés a entrampar les ombres del camí, sempre còmplices dels amors furtius.
Cada minut m'emmetzina el pensament el temor a la teva absència.
Miro per la finestra, plou fi, i la meva mà estreny la seda del vestit que sé que t'enamora.
Sento la teva presència a l'esquena, avui jugues a lladre?
Però què fas, per què em cenyeixes el mocador al coll amb tanta força?
Ai, que són aquestes manasses d'home?
Abans, digue'm, botxí: també l'has mort, a ella?
L'inspector Morino baixa del cotxe del millor humor.
L'acaben d'avisar d'un assassinat, o això és el que haurien fet si la víctima no seguís encara amb vida.
Un agent li explica que la víctima està adormit dins un cub de vidre tancat hermèticament.
Als vidres hi ha escrit: «Si aquest violador es treu els ulls, es talla els genitals i aguanta les següents setanta-dos hores amb vida, el deixaré sortir.
-I per què no hem trencat els vidres? -pregunta l'inspector Morino, tot i que ja saber la resposta.
-Estan connectats a explosius, senyor.
A l'inspector Morino li costa contenir un somriure.
Allò és bellesa; els seus homes haurien d'aprendre a respectar una bona ment criminal com la que havia ideat tot allò.
No és que no puguin salvar-lo, sinó que, a més a més, estan convidats a l'espectacle, i l'inspector Morino agafa lloc a primera fila.
Ningú aguanta setanta-dos hores dessagnant-se i viu per explicar-ho.
Alguna idea de qui ha fet això?
I no hi ha pistes perquè l'inspector Morino és minuciosament bo a la seva feina.
Quan va dur aquell paio allà, es va ben assegurar de no deixar cap rastre forense.
I ara estava a punt de matar al fill de puta que va violar a la seva petita, i ho faria mentre es forjava una coartada de foc.
Quan va segrestar a la seva filla i se la va endur a una furgoneta, li va deixar triar entre arrancar-se els ulls o follar amb ell.
Inclús el més ruc hauria endevinat què escolliria.
L'inspector Morino també sabia què triaria el fill de puta, i tot i agradar-li la idea de veure'l arrancant-se els ulls, es podia conformar a veure'l explotar.
Els seus crits s'escolten apagats darrere els vidres, però no cal escoltar-los per intuir la seva desesperació.
Observa al seu voltant, intentant entendre on és i què hi fa allà, i sense parar-se a llegir les instruccions, salta cap a terra i trenca un dels vidres a cops de puny.
L'inspector Morino ja ha indicat als seus agents que es retirin uns metres per evitar que els afecti l'explosió.
Ara no amaga el seu somriure: no sols està a punt d'estrenar-se dins el món de l'assassinat, sinó que cap dels seus agents està movent un dit per salvar al fill de puta.
Enhorabona als guanyadors i guanyadores!
La Química és el fruit de la unió entre les meves sensibilitats romàntiques i la meva obsessió amb Jason Bourne i Aaron Cross.
He gaudit molt dedicant temps a una heroïna d'acció diferent, una on la principal arma no és una pistola, un punyal o uns músculs desenvolupats, sinó el seu cervell.
Un somni real de l'escriptora Stephen Mayer sobre una noia humana i un vampir que estava enamorat d'ella però tenia set de sang, va tenir un resultat inesperat.
En aquest somni, Meyer va escriure el seu esborrany del que seria el capítol tretze del primer llibre de la saga juvenil Crepúsculo.
En qüestió de tres mesos havia transformat el seu somni en una novel·la completa.
Després del seu èxit global amb aquesta saga de vampirisme, l'autora de The Host, introdueix ara al lector en una història d'espionatge de ritme trepidant a on una ex-agent del govern dels Estats Units és perseguida quan suposa una amenaça per la seguretat nacional americana.
Aquest personatge neix a través de la producció cinematogràfica a la qual es dedicat Mayer actualment, i va ser precisament en un dels seus rodatges com va tenir la idea d'aquesta nova novel·la.
La seva admiració pel personatge de Jason Bourne va fer que tingués la idea de crear un personatge inspirat en ell, però convertida en dona i que en lloc de les seves aptituds físiques fes servir la seva ment com fortalesa.
La Química, segona novel·la per adults de l'escriptora, és un thriller que també amaga una història d'amor.
Els personatges són els habituals de l'escriptora nascuda a Connecticut, amb una autèntica protagonista, Mary Sue, que és una verge envoltada per un elenc de personatges masculins.
L'interès de l'amor és de difícil lectura ja que parteix d'una història unidimensional amb cert punt d'incredulitat, partint del personatge de Daniel presentat com un tipus bo, bondadós i insípid que es preocupa per la seguretat d'una persona que anteriorment l'havia torturat.
En tot cas, el llibre ofereix una lectura intensa i aclaparadora, a on Meyer ha creat a una irresistible heroïna amb unes habilitats molt especials que caldrà descobrir.
Aquesta primavera l'actor Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats per William Shakespeare, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l'ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d'acceptar la pròpia identitat.
Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals per representar en escena l'ascensió imparable d'un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d'Anglaterra.
El monarca Ricard III només va regnar durant poc més de dos anys, però la història i la literatura han guardat multitud de detalls sobre la seva figura.
Era un tipus prim, de complexió petita, amb una espatlla més alt que un altre i que va morir cosit a cops d'espasa i ferides de guerra que li van produir la mort en la Batalla de Bosworth en l'any 1485, quan només comptava trenta dos anys d'edat.
Els textos de l'època descriuen que el seu cos sense vida va ser portat i enterrat a l'església i convent medieval de Grey Friars, situada a l'actual ciutat de Leicester.
Va ser l'últim rei anglès a morir en batalla i la seva figura ja és immortal, entre d'altres motius, pel seu turbulent ascens al tron a l'any 1483, després de la mort del seu germà Eduard IV, que ha engrandit al personatge en l'àmbit històric i en els escenaris.
La seva baralla oberta contra la família de la reina consort, Elisabeth, així com la tèrbola i encara desconeguda història que envolta la desaparició dels seus nebots, Eduardo i Ricardo, no són per menys.
La seva mort va suposar el final de la dinastia Plantagenet, posteriorment coneguda com a Casa de York, després de tres segles de regnat; i amb ella va donar començament el període de regnat dels Tudor, amb Enric VII com a primer monarca després de guanyar la Guerra de les Dues Roses.
L'actor Lluís Homar, intèrpret de Ricardo III, va crear a mitjans dels anys setanta el Teatre Lliure, on tant ha representat obres de William Shakespeare o Molière, com d'altres importants autors teatrals.
En la mateixa dècada, Homar va debutar al poc temps en el cinema amb La plaça del Diamant (1982), una pel·lícula co-protagonitzada per Sílvia Munt.
La seva carrera cinematogràfica no va adquirir regularitat fins a finals dels anys vuitanta, època en la qual va ser dirigit per Agustí Villaronga o per Vicente Aranda en Si te dicen que caí a l'any 1989.
El seus papers cinematogràfics en aquests darrers anys han fet créixer el seu prestigi fins arribar a guanyar el Goya al millor actor de repartiment pel seu treball a Eva a l'any 2011.
El baile de las luciérnagas és la darrera novel·la de l'autora supervendes Kistin Hannah.
El llibre arriba precedit de l'èxit de l'anterior títol de l'escriptora, El ruiseñor, Premi Goodreads com a Millor Novel·la de Ficció Històrica, publicada a més de trenta països i de la qual ha venut més d'un milió i mig d'exemplars.
El ruiseñor, ens fa retrocedir a la França a punt de ser ocupada pels nazis l'any 1939 i les seves protagonistes són dues dones, les germanes Rossignol que han crescut separades, de caràcter antagònic i que, cadascuna a la seva manera, tracta de sobreviure als horrors de la guerra.
Ambientada en un poble francès fictici, Carrileau, la Vianne veu com el seu marit marxa al front mentre ella i la seva filla es queden totes soles esperant l'imminent arribada de l'exèrcit alemany.
Per la seva banda, la Isabelle, la germana més apassionada, decideix afegir-se a la Resistència on serà coneguda amb el sobrenom que dóna títol al llibre.
La trama d' El ruiseñor s'estén fonamentalment entre els anys 1939 i 1944, amb alguna pinzellada l'any 1995 amb una narradora de qui l'autora mantindrà la incògnita fins al final.
La novel·la és per a molt, un homenatge a totes aquelles persones anònimes que, durant la Segona Guerra Mundial, es van sacrificar pel bé comú.
Aquest mes, és novetat a la biblioteca Joan Oliva, El baile de las luciérnagas, que comparteix amb l'anterior novel·la de Hannah, la presència de dues protagonistes femenines.
En aquest cas, les protagonistes són dues noies de catorze anys, la Tully i la Kate i la història arrenca l'any 1974.
El llibre està dividit en quatre grans parts, cadascuna dedicada a una dècada (els setanta, vuitanta, noranta i el nou mil·leni), que porten per títol el nom d'una cançó de l'època (començant per Dancing Queen, d'ABBA, i acabant amb A moment like this, de Kelly Clarkson).
La Kate i la Tully no poden ser més diferents.
La primera, pràcticament invisible socialment, té una família que se l'estima i l'avergonyeix a parts iguals.
La segona és maca, intel·ligent...ho té tot per ser la més popular de l'institut, tot i que arrossega la ferida provocada per haver crescut sense la presència de la seva mare, una dona addicta a les drogues.
Malgrat les diferències que les separen, ambdues noies es faran amigues inseparables i la novel·la es anirà mostrant com evolucionen les seves vides i la seva amistat durant trenta anys.
Tot i que el nom de Kristin Hannah ha aconseguit ressò internacional a partir de la publicació de El ruiseñor, ja ha publicat una vintena de títols des que l'any 1990 en publiqués el primer.
Va néixer l'any 1960 a Califòrnia i va estudiar Dret.
Edogawa Ranpo és el pseudònim del patriarca de la novel·la detectivesca i de misteri japonesa, amagant el seu nom real Hirai Taro, per oferir un merescut tribut a l' Edgar Alan Poe.
L'autor de El lagarto negro és un escriptor de novel·les i contes de misteri, mostrant-se com un home que va néixer abans del seu temps i ho demostra amb la seva obra: una feina realitzada a força de fantasia, d'exploració dels racons sexuals de l'individu, de girs inesperats propis d'un número de màgia que han espirat nostre temps.
És també un escriptor d'ombra allargada, que arriba fins a Yasutaka Tsutsui com a referent d'un dels autors de ciència ficció més famosos de Japó amb una obra que es reconeix per un humor negre de contingut satíric.
Hirai Taro segueix aquesta dinàmica però sempre amb el sexe com a forma de transport suburbà de l'ànima.
Es mostra com un autor gairebé necrofílic, que hauria fet les delícies dels productors de Hollywood pel seu domini dels girs més inesperats i inversemblants que un lector pugui imaginar, i sempre amb una vampiressa cruel i plenament sexuada de fons en forma de pèrfida i sensual Madame Midorikawa, quinta essència de la femme fatale, sobrenomenada Lagarto neegro per l'espectacular tatuatge que llueix en el seu braç, i que s'enfrontarà a Kogoro Akechi, un detectiu enginyós i invencible, que utilitzarà, com la pròpia dama, tots els trucs d'il·lusionisme que un pugui imaginar en la seva pugna per Sanae, una bella hereva i un diamant únic.
L'obra es va publicar a l'any 1934 però encara vuit dècades després la seva lectura deixa ben a les clares les raons que van fer d'aquest relat criminal el més famós de la cultura japonesa moderna.
El seu argument submergeix al lector a través d'una lladre de joies tan mortal com bella, mostrant un duel de disfresses de diabòlica intel·ligència i, per sobre de tot, una enorme habilitat per descarregar els sorprenents cops d'efecte al voltant del seu argument sense perdre l'essència de Edogawa Rampo en la seva capacitat d'inundar el relat detectivesc de tensió amorosa.
L'expert en computació Grigory Antipov ha desenvolupat un programari d'aprenentatge profund, és a dir, un conjunt d'algoritmes en aprenentatge automàtic, per solucionar un problema dels sistemes anteriors, que permetien canviar les cares de diferents maneres, però sense mantenir les característiques personals de l'individu.
En canvi, ara la tècnica no només envelleix rostres joves, sinó que crea versions més joves de les cares grans.
El sistema es va entrenar amb cinc mil cares en cada grup, preses de la base de dades Internet Movie i Wikipedia i després etiquetats amb l'edat de la persona.
D'aquesta manera, la màquina aprèn els trets característics en cada franja etària i els aplica en altres cares perquè semblin tenir l'edat determinada.
Antipov afirma que la seva tècnica podria ser utilitzada per equips de seguretat i intel·ligència per identificar criminals buscats per la policia o a persones que han estat desaparegudes durant molts anys.
Els investigadors del Laboratori de Biologia Computacional de Xangai, encapçalats per Jing-Dong Han, van fer a l'any 2015 una teoria explicant per què a la gent li costa tant treball ocultar la seva edat, tot i que pugui estar-se hores al gimnàs, gastar-se un dineral al cirurgià plàstic i cuidar-se diàriament amb el menjar saludable.
Aquesta investigació va determinar empíricament que hi ha quatre mesures de l'estructura facial que resulten fatalment delatores de l'edat.
Tres d'elles creixen amb el pas dels anys i es poden detectar en l'amplitud de la boca, l'amplada del nas i la distància entre la boca i el nas.
I la quarta es és més difícil de precisar ja que es tracta de la latitud entre les comissures dels ulls.
Amb base en aquests descobriments, i en l'anàlisi de trescentes imatges facials de persones entre els 17 i els 77 anys, aquest grup va desenvolupar un algoritme de reconeixement facial que endevina l'edat de qualsevol persona amb un mínim marge d'error.
Fins i tot, afirmen la possibilitat de detecció d'un òptim estat de salut a través l'edat facial, que s'ha comprovat com un millor indicador de salut de l'individu que les anàlisis de sang.
Va estudiar enginyeria industrial, màrqueting i després de treballar com gestor de grans comptes en el sector informàtic, va decidir abandonar-ho tot per escriure novel·les de gènere negre.
És conegut gràcies a les seves novel·les Putas, diamantes y cante jondo, finalista del premi Millor Primera Novel·la del 2005 atorgat per l'Associació Brigada 21; Música para los muertos, que constitueix un homenatge als grans clàssics del gènere i va ser nomenada Novel·la del Mes per Ràdio Euskadi i la revista Miscel·lània, i 806 Sólo para adultos, finalista del premi Yo escribo.com.
Ha publicat també assaigs i contes en diferents mitjans culturals, com les revistes El coloquio de los perros i Prótesis.
Aficionat al jazz i al blues, Luis Gutiérrez Maluenda va publicar l'assaig Jazz y blues en la novel·la negra americana i va donar una sèrie de conferències sobre aquest tema a diverses universitats espanyoles: Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Salamanca i Universitat Autònoma de Barcelona.
Complementa el seu temps assistint com a convidat a conferències i taules rodones entorn al seu tema preferit: novel·la negra, jazz i blues.
Actualment resideix al barri de Sant Andreu, afirma que la seva gran passió segueix sent la lectura i s'inspira per escriure passejant pel casc antic de la capital catalana.
El detectiu Basilio Céspedes viu al barceloní barri del Poblesec on no és conegut pel seu nom real sinó pel de Humphrey, malgrat que ell no es considera un tipus dur, només beu quan la vida el supera i és poc amic de cabarets.
La seva especialitat són els divorcis i investigacions d'estar per casa, fins que una trucada telefònica del comissari d'homicidis Jareño el treu del llit en plena nit perquè acudeixi al dipòsit de cadàvers a fi d'identificar el cos d'un suposat veí seu, un homosexual abatut a trets.
Una segona mort, en aquest cas en la persona d'una dona de la neteja que treballava al mateix local nocturn que l'anterior, animen Humphrey a indagar pel seu compte, proporcionant dades suficients a Jareño i al seu subordinat, el sergent García, per demanar o no una ordre judicial de registre... i com res sembla unir les dues víctimes a excepció de la seva relació amb un antre nocturn, és important accedir-hi i esbrinar què s'amaga després rere l'evident i poc comprensible motiu d'un crim: drogues i prostitutes sense papers n'hi ha a tot arreu, ha d'existir quelcom més, prou important per cometre dos assassinats...
El detectiu compta amb el suport no oficial del sergent García i el d'una "madame" antiga prostituta i amiga que és una enciclopèdia actualitzada en temps real de qualsevol cosa que passa al barri.
Al marge d'aquesta investigació, Humphrey també es veu embolicat en una trama que amenaça amb la mort d'un altre conegut en mans del capo mafiós de la zona, patriarca d'una família de gitanos.
En aquesta ocasió, el club l' Oliva Negra ha tingut un convidat d'excepció, i no ha estat un altre que Luis Gutiérrez Maluenda, autor de Los muertos no tienen amigos, el llibre que hem llegit per aquesta sessió, a més de Música para los muertos, títol que es podia llegir opcionalment.
Els assistents han tingut l'oportunitat de canviar impressions amb un escriptor entusiasta del gènere negre del qual ens ha explicat l'origen del seu nom, que li ve de la Serie Noir de l'editorial francesa Gallimard, que va reunir els principals autors americans i francesos de novel·la policíaca i publicava sempre els seus llibres amb la coberta de color negre.
Davant del recel d'algun dels clubaires sobre la cruesa del llenguatge que utilitza, Luis Gutiérrez Maluenda ha defensat que és una de les característiques diferencials del gènere negre amb el gènere policíac, tal com es pot veure amb els clàssics nord-americans com Dashiell Hammett, Raymond Chandler o Chester Himes, dels quals ell és un àvid lector i admirador.
Ha afegit que uns altres trets propis del gènere negre són l'atmosfera, el ritme dinàmic per no dir vertiginós, una posada en escena d' imatges ben definides i, sobretot, el protagonisme del detectiu privat arquetípic, al qual considera un perdedor, contraposat als protagonistes actuals que acostumen a ser inspectors o comissaris, per a ell uns guanyadors, ja que compten amb l'avantatge de pertànyer al sistema.
També ha destacat la importància que té per a ell la utilització de l' humor.
Citant Raymond Chandler, pensa que la millor manera d'exposar esdeveniments violents és a través de l'humor.
I per una altra banda, personalment pensa que els lectors de gènere negre volen entretenir–se, no passar–ho malament.
A la pregunta sobre el seu sistema de treball, ha manifestat que no segueix cap ritme ni cap ordre.
Afirma que no serveix per seguir uns horaris fixos, que això l'incapacitaria per escriure, però que per altra banda escriu molt sovint, té com una vintena de llibres al calaix, esperant a ser publicats.
I si ens cenyim a l'opinió dels clubaires sobre Los muertos no tienen amigos, la seva puntuació mitjana ha estat d'un 7.
L'han trobat un llibre molt amè i molt fàcil de seguir.
Els dos únics punts desfavorables que han manifestat un parell dels lectors ha estat el llenguatge i la inversemblança d'alguna situació.
I ara, un parell de fotos de la trobada amb l'autor:
La propera sessió de L'Oliva Negra tindrà lloc dijous 6 d'abril.
En aquesta propera reunió, comentarem la novel·la Sang vessada, d' Asa Larsson.
La historia de mis tetas és una novel·la gràfica autobiogràfica on l'autora ens explica diferents moments de la seva vida, posant focus important en els seus pits.
A Jennifer Hayden la van diagnosticar amb càncer de mama als quaranta i pocs anys, i aquí va ser on va pensar que potser podria explicar la seva vida centrant-se en el paper que els seus pits han exercit en ella.
Els seus pits van ser els petits protagonistes d'una adolescència acomplexada, el centre de les seves primeres relacions amoroses i van tenir un paper enorme durant la maternitat.
Fins que de cop van començar a pretén representar sentiments, de l'esperança i la por, l'orgull i la vergonya d'una supervivent que narra les seves peripècies amb enginy, sarcasme i un sentit de l'humor hilarant.
És complicat parlar d'una malaltia d'aquestes característiques sense posar-se tristos o dramàtics, però no obstant això, aquí tenim un bon intent, on la història aconsegueix robar-li protagonisme a la malaltia; una narració autobiogràfica sobre ella i els seus pits, no sobre la pròpia malaltia en primer lloc.
El càncer forma part d'un tot, res més, i per tant el tracta amb ironia i molt lloable sentit de l'humor, sense deixar-se acovardir.
Jennifer Hayden és una supervivent del càncer, i ha volgut compartir amb aquestes vinyetes la seva visió del que ha suposat el tractament per a ella, i com la va transformar en una dona més forta i amb més sentit d'allò que és més important a la vida.
Però aprofundint en la seva lectura aquesta auto-memòria gràfica no és cent per cent real, sinó que Hayden ha canviat alguns noms amb l'objectiu de protegir a algunes de les persones del seu entorn que apareixen a les vinyetes, fins i tot malgrat tenir dos germans, ha preferit dir que només té un per proporcionar una major simplicitat dramàtica" a l'obra, tot i que els noms de les seves mascotes si són reals, per apropar-se més a la seva veritat emocional.
Una veritat que va dibuixar directament a ploma, sense llapis i sense guió, perquè volia sorprendre's cada dia amb el que anava descobrint de si mateixa.
Amb un estil que tendeix cap a la línia curta del underground americà, i una seriació contínua de quatre vinyetes per pàgina, Hayden es va enfrontar amb aquest treball a la seva primera obra de llarga extensió després de dedicar-se durant molts anys a il·lustrar llibres per a nens.
El senyor Silvestre és un personatge ben peculiar.
És algú a qui qualsevol de nosaltres seria feliç de conèixer.
Doncs perquè al seu costat tot sembla ser màgic.
És, per aquest motiu, que en Maurici sent una connexió especial amb el seu nou veí.
En Maurici tot just acaba d'arribar a una nova ciutat amb els seus pares i el seu germà petit, en Tomàs.
Tot és nou: la ciutat, els companys de classe, el veïnat i tot plegat se li està fent molt costerut.
Però és que alguns dels seus companys d'escola, com l' Esteve Caparrós i en Martí Borràs, li esta fent molt difícil la seva adaptació.
I què em de dir d'en Rabiüt, el cap del despatx de la mare?
La seva actitud intransigent està alterant la vida quotidiana de la família d'en Maurici.
Mai no havia estat tan difícil poder marxar uns dies de vacances!
L'aparició gairebé màgica del senyor Silvestre arriba en el moment just i en Maurici no té cap dubte de voler formar-ne part.
És així com coneixerà la Pipa Cortès, l'elefant Ciceró o l' Alfons Camps.
El senyor Silvestre és el primer dels tres títols de la col·lecció escrita per Silke Lambeck (1964).
Nascuda a Essen (Alemanya) l'any 1964, va estudiar Germanística i Ciències Teatrals.
Des de 1995, ha treballat a diversos diaris i revistes alemanys.
La seva feina periodística va ser reconeguda, l'any 2001, amb el Premi Theodor-Wolff-Preis.
Col·lecció de llibres protagonitzats pel senyor Silvestre:
Cal destacar del llibre, com no, les boniques il·lustracions de Karsten Teich (1967), també nascut a Alemanya i que des de 2001 il·lustra llibres infantils.
El senyor Silvestre és el llibre que vam comentar dissabte en el Club de Lectura Juvenil de la Joan Oliva.
Bitàcora de La Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú, realitzada per WordPress. |
Navàs.-L'antic escorxador de Navàs és un edifici de propietat municipal situat al poble i que actualment està abandonat i en desús.
Ara, l'Ajuntament projecta rehabilitar-lo per convertir-lo en un centre d'interpretació enoturístic, un espai on es divulguin coneixements del món del vi, amb una zona per a tastos i maridatges, i una altra d'expositiva sobre temes de vinya i olivera.
L'edifici però, vol anar més enllà i també comptarà amb un espai cooperatiu on s'explicarà el procés de producció del vi amb totes les màquines necessàries.
La idea, segons l'alcalde, Jaume Casals, és que l'espai pugui ser utilitzat per qualsevol persona que vulgui començar a produir vi.
"Que pugui experimentar si realment li interessa la professió i si li val la pena comprar-se totes les eines", ha explicat.
En els últims cinc anys, Navàs ha recuperat un centenar d'hectàrees de vinya i s'han creat tres nous cellers.
L'antic escorxador de Navàs vol esdevenir un punt de referència per als amants del vi i l'enoturisme.
De fet, els darrers anys el municipi ha recuperat gairebé un centenar d'hectàrees i uns 40 veïns del poble s'han interessat per produir vi.L'alcalde, Jaume Casals, ha explicat que, d'aquesta manera, Navàs ha recuperat part del seu paisatge rural.
De moment, s'està treballant per aconseguir fer un vi de qualitat, amb varietats autòctones com el sumoll o el mandó.
"És intentar agafar varietats que històricament havien sigut del territori, i que creiem que poden ser molt més bones perquè reflecteixen la singularitat del municipi", ha afegit.
El centre no només vol donar a conèixer el món del vi, sinó també ser un espai on s'hi pugui elaborar vi, sobretot encarat per a les persones que volen introduir-se en aquest ofici.
A més, hi haurà ceps demostratius perquè "què millor que tenir la matèria primera al costat".
L'Ajuntament ha calculat que construir el futur centre d'interpretació té un cost de 370.000 euros.
La idea és poder-lo inaugurar de cara a la primavera de l'any 2018.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Convocats a les 11.30 a la torre de l'Aigua, una trentena de persones s'han dirigit fins l'edifici d'administració del Consorci Sanitari Parc Taulí.
A dins, segons fonts de l'hospital, hi havien reunits l'alcalde de Sabadell, Juan Carlos Sánchez, la regidora de Salut, Cristina Moreno, el director general del Taulí, Joan Antoni Gallego, i el president del Parc Taulí, Pere Fonolleda.
Feien una sessió de treball per al consell de govern de la Corporació, que s'ha de reunir aquesta tarda.
Els iaioflautes han demanat entrar a la reunió i fer una lectura del manifest a Gallego.
Finalment, han sortit Sánchez i Moreno, també Fonolleda, i una representant del col·lectiu ha llegit el manifest.
El text assegura que el model sanitari públic està desapareixent i caminat cap a la privatització.
Acusa la Generalitat de penalitzar les persones malaltes i més dèbils fins el punt que moltes persones s'estan deixant de medicar o esperant una operació que mai arriba.
Pot un govern retallar i aquest Consell col·laborar en les retallades de la sanitat o l'educació pública sense haver de respondre per les seves conseqüències econòmiques i socials?
Pot aquest Consell col·laborar en falsejar i mentir constantment les dades de les llistes d'espera, les retalladades en la sanitat pública i pensar que no haurà de donar explicacions al poble pels seus actes més endavant?", assegura el text, que manté que el Taulí és un dels 18 hospitals en risc de privatització.
El manifest deixa oberta la porta a demanar responsabilitats civils i penals a les conseqüències de les retallades.
Després de la lectura, ha pres la paraula Sánchez, que ha assegurat que es farà un procés de participació, a través de la Plataforma per la Sanitat Pública per analitzar la situació.
Després d'això, els iaioflautes s'han dirigit cap a l'Hospital.
S'han aturat breument a la porta de l'hospital i després hi han entrat, on han tornar a llegir una part del manifest.
Finalment, han decidit finalitzar la reivindicació.
La protesta dels iaioflautes és la tercera en pocs dies per la sanitat pública a Sabadell.
Diumenge unes 400 persones van caminar per la sanitat pública acabant la marxa al futur centre cívic de Can Llong.
A més, aquest dimarts s'han tancat professionals de l'atenció primària i ambulatòria al CAP Sant Fèlix.
La tancada va iniciar-se dimarts a les 17 hores i s'ha allargat fins aquest dimecres al matí.
El personal considera que les retallades materials i laborals estan afectant greuement el servei que presten a la ciutadania.
Dirigeixo iSabadell des de la seva creació, el gener de l'any 2012.
En aquest temps he escrit juntament amb Antonio Santamaría el llibre 'El final de la era Bustos.
També he guanyat el premi Ramon Barnils en periodisme d'investigació pel reportatge 'Uralita: la rebel·lió dels oblidats', publicat a la revista 'El Temps'. |
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha considerat que la campanya institucional que crida els catalans a estar preparats per fer una Catalunya millor, sota el lema 'Preparats', compleix la normativa, ha informat a Europa Press un portaveu de l'organisme regulador.
El ple del CAC d'aquest dimecres, amb tres vots a favor, dos en contra --que presentaran vot particular-- i una abstenció, ha considerat que la campanya de la Generalitat s'ajusta a la llei de comunicació audiovisual i a la de publicitat institucional.
A l'acord, el CAC assenyala que a l'espot s'hi projecta una imatge de futur de Catalunya com una societat millor per a la qual la societat ha d'estar preparada, però "no exposa ni els instruments ni polítiques que cal seguir per arribar a aquesta nova realitat".
Alhora, l'organisme regulador remarca que "no es relaciona directament ni indirectament" amb una forma d'organització política ni amb una idea o formació política determinada.
El CAC també remarca en el seu acord que "no ha detectat continguts explícits de publicitat política", fórmula que està delimitada a les campanyes electorals.
L'organisme regulador català ha analitzat d'ofici la campanya institucional, sense haver rebut petició, i diverses formacions polítiques --PSC, PP, ICV-EUiA i C's-- l'havien criticat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
"Si s'acaba identificant desobediència i catalanisme, hi sortirà perdent el catalanisme", adverteix l'entitat
Barcelona.-La Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (SEBAP) ha avisat que persistir en el camí de la desobediència "té molts riscos" i un d'aquests és el de fer "impossible" l'ordre, "una condició bàsica del progrés i de la democràcia".
"Si s'acaba identificant desobediència i catalanisme, hi sortirà perdent el catalanisme", ha advertit en un comunicat aquest divendres la SEBAP, que ha afegit que tard o d'hora l'hegemonia que ara té el catalanisme sobiranista, generaria "tants anticossos" en la societat catalana que es podria produir l'efecte contrari del que es persegueix.
L'entitat demana un diàleg entre Catalunya i Espanya que permeti desbloquejar la situació amb respostes pràctiques a tres qüestions bàsiques: la fiscal, la cultural o identitària i la de l'autogovern.
La Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País destaca que aquest 2016 ha viscut un primer "tast" dels problemes que es poden produir a Catalunya.
Assegura que l'economia no s'ha ressentit de l'independentisme tot i els pronòstics "apocalíptics" fets en aquest sentit i la desinversió no ha arribat a Catalunya.
No obstant, avisa que entrar en la via de la desobediència "generar problemes, causarà dificultats, suscitarà tensions, i situarà una bona part de la societat entre dues legalitats".
Tot plegat, segons apunten, crearà inevitablement un "estrès" que "no sembla que hagi de ser positiu per al dinamisme econòmic i cultural".
La SEBAP apunta que el més intel·ligent seria arribar a un pacte "transaccional" entre el govern de l'Estat i la Generalitat que permeti desbloquejar la situació.
Un diàleg, segons diu, que refredi les confrontacions, "però que, ara com ara, no impliqui la renúncia de les posicions pròpies".
"Es tracta de desbloquejar, no de pactar una solució constitucional que requereix un consens a tot Espanya que ara com ara no sembla possible", remarca.
Es tracta de desbloquejar la situació de tres qüestions bàsiques: la fiscal, la cultural o identitària, i la de l'autogovern, segons detalla.
Així, l'entitat demana respostes "fefaents" ja que els plantejaments retòrics i les promeses "ara no servirien de res".
Subratlla que només la credibilitat en les respostes al conflicte i les propostes sorgides del diàleg faran desbloquejar la situació, "i aquesta credibilitat es demostra amb fets que responguin a les demandes i no tinguin un caràcter involucionista".
Afegeix que el primer pas l'ha de promoure no només el govern espanyol, sinó també "els sectors catalans partidaris del diàleg".
La SEBAP proposa que aquests sectors consensuïn un programa català de mínims com l'eix econòmic, l'autogovern i la tradició cultural pròpia i el negociïn amb el govern espanyol.
Considera que això és un objectiu "perfectament factible", però per fer-ho cal "una gran disposició al diàleg i bandejar tota temptació de demonitzar l'adversari".
Finalment, l'entitat remarca que el diàleg entre Catalunya i Espanya no és possible si el govern espanyol no reconeix la identitat catalana però tampoc no hi ha diàleg si la Generalitat no vol reconèixer la realitat espanyola tal com és.
Així, considera que seria "irracional" destinar les energies al xoc intern i perseguir un ideal que una i altra vegada s'ha demostrat erroni com és "uniformar Espanya a la manera francesa" i, en canvi, segons diu, seria molt més racional reconèixer la realitat tal com és "a fi i efecte de promoure la sinèrgia entre els territoris més dinàmics de la societat espanyola".
"El diàleg no obliga a renunciar a les posicions pròpies, només obliga a reconèixer les de l'altre", conclou.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ja es pot visitar a la Biblioteca Maria Barbal de Tremp l'exposició de fotografies del concurs Paisatges del Passat.
Precisament dissabte es lliurarà els premis de la quarta edició del concurs que ha comptat amb 67 obres presentades.
Enguany el primer premi se l'ha endut la imatge Sant del Bosc, de Toni Sirera Moreno, i el premi científic ha caigut a Kike Herrero per La roca del Bolet.
A més hi ha dos reconeixements més a les fotografies d'Eulàlia Goberna i Ivan Almirall.
Aquest premi es va crear l'any 2014 des de l'Ajuntament de Tremp amb la idea de posar en valor la riquesa geològica del Pallars Jussà i des de llavors ha comptat cada any amb una alta participació i amb fotografies de gran nivell que poc a poc van conformant un recull d'imatges d'arreu de la comarca.
Les fotografies d'aquesta edició de Paisatges del Passat es poden visitar a la biblioteca de Tremp fins al 9 de desembre. |
L'expresident de CatalunyaCaixa i exministre socialista Narcís Serra compareixerà davant la comissió que investiga la crisi financera, el rescat bancari i la fallida de les caixes d'estalvis tan sols vuit dies després d'acudir a l'Audiència Nacional pel 'forat' de 720 milions d'euros en aquesta entitat en operacions immobiliàries realitzades entre els anys 2000 i 2007.
El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha cridat a declarar Serra com investigat el dia 20 de febrer, i el dia 28 ha de comparèixer davant la comissió d'investigació parlamentària per oferir explicacions pel seu paper a la caixa catalana.
Segons l'escrit de la Fiscalia Anticorrupció sobre la causa que instrueix el jutge de l'Audiència Ismael Moreno, la caixa catalana va realitzar entre els anys 2000 i 2007 "una intensiva i creixent activitat inversora immobiliària", principalment en projeccions i expectatives de negoci de futur incert i no avalades per la necessària anàlisi de solvència.
Així, aprecia "notables irregularitats" en la gestió de la caixa per part dels llavors alts càrrecs, als quals acusa d'un presumpte delicte continuat d'administració deslleial.
Tot això, arran de la denúncia presentada pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que va intervenir l'entitat, nacionalitzant-la, el 2011.
El FROB considerava que la gestió duta a terme per l'entitat va provocar un perjudici econòmic a través d'operacions en les quals no es van realitzar informes previs externs independents al projecte, confiant en la paraula del soci, i sense anàlisis exhaustives de solvència i capacitat dels associats, entre altres aspectes.
A més, en el referit a l'actuació concreta dels exdirectius, Narcís Serra inclòs, la Fiscalia va detectar una "total falta de preparació tècnica" de la major part de membres del consell d'administració per aprovar qualsevol proposta, la qual cosa porta al Ministeri Públic a concloure que es donava una total falta de control en la presa de decisions, facilitant que les decisions adoptades pel president, el director general i el seu adjunt "mai anessin posades en dubte".
A més de Serra, el 28 de febrer estan citats a comparèixer els expresidents d'unes altres dues caixes d'estalvi que, juntament amb Bankia, es van veure arrossegades per la crisi financera: Modesto Crespo, de la Caja de Ahorros del Mediterraneo (CAM); i Juan Pedro Hernández Moltó, de Caja Castilla-la Mancha (CCM).
Un dia abans, el 27 de febrer, compareixeran davant la comissió que presideix la diputada de Coalición Canaria, Ana Oramas, quatre antics responsables de caixes d'estalvi més: l'expresident de Cajasol Antonio Pulido; l'expresident de Caja Navarra (CA) Enrique Goñi; l'expresident de Caja Segovia Atilano Sotos; i l'expresident de Caja de Ávila Agustín González.
Aquestes compareixences donaran continuïtat al tram dedicat a les caixes d'estalvi, iniciat aquest dimarts amb les compareixences de responsables de les dues úniques entitats que van sobreviure al procés de fusions i absorcions durant la reestructuració del sector, Caixa Ontinyent i Colonya-Caixa d'Estalvis de Pollença, i la cooperativa financera Caixa d'Enginyers.
Així mateix, la comissió ha acordat fixar data en els propers dos mesos per a quatre noves compareixences de responsables internacionals, entre elles les del director executiu del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), Klaus Regling, i del cap de la unitat d'Euro del Financial System en la missió a Madrid, Peter Grasmann.
D'altra banda, la comissió ha acordat la compareixença de la comissaria de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere, Vera Jourová, i del representant del Peterson Institute for International Economics de Washington Nicolás Verón.
En una altra compareixença, prevista pel 7 de març, el Congrés rebrà el president d'Adicae, Manuel Marrons, el representant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca Francisco Morote, el representant de la Confederació Intersindical de Crèdit Gonzalo Postigo i el secretari federal de banca de la Confederació Intersindical Galega (CIG), Clodomiro Montero.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els grans reptes de l'àrea metropolitana són sobretot ambientals i socials
Les eleccions locals del passat 26 de maig també serveixen per configurar les administracions supramunicipals, com les diputacions, els consells comarcals i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
En el cas de l'AMB, el consell metropolità n'és el màxim òrgan de govern.
En el mandat 2015-19 l'han integrat 90 consellers i conselleres metropolitans, representants de cada un dels 36 municipis en proporció al seu pes demogràfic.
Els alcaldes i alcaldesses dels municipis són membres nats del consell, com també els regidors i regidores designats pels Ajuntaments, fins a arribar al nombre marcat per a cada municipi.
La llei estableix que la ciutat de Barcelona, independentment de la població, té 25 membres.
Uns dies després de les eleccions, falta concretar la configuració exacta del consell metropolità.
Sabem que, amb les dades disponibles per ara, PSC i ERC tindran més representants que en el mandat anterior, mentre que la resta de forces polítiques en perden o es mantenen igual.
És una incògnita qui tindrà la presidència de l'AMB, que és nomenada pel consell metropolità.
Fins ara, en les dues presidències que hi ha hagut des de 2011, els membres del consell han votat a favor de l'alcalde de Barcelona (Xavier Trias i Ada Colau).
Tanmateix, la llei no especifica que la presidència hagi de ser per a l'alcalde de Barcelona, sinó que pot ser per a qualsevol alcalde d'un municipi membre de l'AMB, sempre que tingui el suport dels alcaldes de municipis que representin dues terceres parts de la població de l'àrea metropolitana.
Dit d'una altra manera, perquè la presidència de l'AMB recaigui en una alcaldia diferent de la de Barcelona, aquesta última li ha de donar suport, ja que representa la meitat de la població metropolitana.
En la condició de fragilitat numèrica en què sorgirà el proper alcalde o alcaldessa de Barcelona, no és una opció que es pugui descartar del tot.
Tradicionalment, els alcaldes socialistes han tingut un pes polític important a l'AMB.
El fet que molts d'ells hagin estat elegits amb majoria absoluta (a l'Hospitalet de Llobregat, a Santa Coloma de Gramenet i a molts municipis del Baix Llobregat) reforçarà el seu pes dins el consell metropolità.
No oblidem que els pactes de govern a l'AMB no reprodueixen necessàriament les lògiques de les coalicions de governs municipals.
Per exemple, en el mandat anterior el pacte de govern metropolità incloïa Entesa (que agrupa diverses forces d'esquerra, com Barcelona en Comú), PSC i ERC.
El fet que a l'Ajuntament de Barcelona el partit de l'alcaldessa trenqués el pacte amb el PSC l'any 2017 no va tenir efectes a l'AMB, on van continuar cooperant a la junta de govern.
Aquest fet va passar pràcticament desapercebut per a la ciutadania, ja que la política metropolitana ni ocupa les pàgines centrals dels diaris ni preocupa a la majoria.
Recordem que, en els debats previs a les eleccions locals, representants de diverses forces polítiques es van mostrar favorables a introduir canvis en la governança metropolitana, ja sigui mitjançant l'elecció directa de l'alcaldia o l'assemblea metropolitanes, o pel reforç del consell d'alcaldes.
En tot cas, el nou govern metropolità haurà de donar resposta als grans reptes de l'àrea metropolitana, que són sobretot ambientals (contaminació de l'aire, gestió de la mobilitat, preservació d'espais verds) i socials (desigualtats, accés a l'habitatge).
En aquest sentit, caldrà estar atents a la implementació del Pla de Mobilitat Urbana Metropolitana i a l'aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic Metropolità, com també a la continuïtat de projectes que s'han anat impulsant en els darrers anys i que busquen contribuir a una sostenibilitat social i ambiental a escala metropolitana.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Nom de l'assignatura: Conflicte Social i Acció Col·lectiva
Competències que es desenvolupen
Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).
Presa de decisions i resolució de problemes.
Capacitat d'analitzar les transformacions i l'evolució de les societats contemporànies, i d'elaborar propostes sobre els futurs probables, possibles i desitjables.
Identificació i avaluació dels conceptes bàsics de les desigualtats socials, diferències socials, capital social i poder.
El canvi constant a què estan sotmeses les societats occidentals, a través del conflicte i del pacte social, suposa un exercici continu de redefinició de les seves estructures.
En aquesta línia explicativa, el programa té un doble objectiu.
D'una banda, pretén explicar el concepte de conflicte social i com s'articula a través dels moviments polítics i socials.
I, d'altra banda, presenta exemples pràctics i actuals de conflictes socials que tenen especial incidència en la nostra societat.
Així doncs, és una assignatura que té un enfocament molt empíric, i que busca exemples teoricopràctics que donin una visió més àmplia de la realitat social i econòmica europea.
Conflicte social i acció col·lectiva
— Anàlisi i comprensió del conflicte social — Moviments polítics i conflicte social — Agents socials.
Present i futur del corporativisme social — Moviments socials i conflicte social — Crisi econòmica i financera.
Noves realitats socials — Cap a un nou model de governança europea?
La metodologia d'aquesta assignatura s'aplica en compliment de la norma de la Facultat d'Economia i Empresa segons la qual «la franja de l'hora setmanal es planifica per poder impartir activitats dirigides de tutorització de grups presencials amb petits grups».
Aquesta assignatura ho fa amb la segona modalitat de la normativa: «el mateix professor imparteix els dos subgrups, en el mateix horari que està planificada l'assignatura».
La dinàmica de l'assignatura inclou classes de caràcter teòric, en què es desenvolupa el temari, i classes pràctiques.
Al llarg de l'assignatura es fan dos tipus de pràctiques:
— La primera pràctica consisteix en dos debats: 1) conflicte social i moviments polítics i socials; i 2) crisi econòmica, crisi social i nova governança europea.
— La segona pràctica són tutories de seguiment dels treballs de curs per tal de millorar-ne la qualitat.
Com a complement a les classes teòriques i pràctiques hi ha:
a ) Una sessió audiovisual (un documental sobre l'actual crisi econòmica i social).
b ) La participació d'alguna persona convidada per donar un punt de vista més ampli sobre temes concrets que es tractin a classe.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
L' avaluació continuada consta d'un treball de curs que es tutoritza al llarg de l'assignatura.
— Lliurament d'un treball teoricopràctic col·lectiu o individual.
La temàtica pot fer referència a un tema d'actualitat (recerca) o a aspectes teòrics de l'assignatura (recensió d'un o dos llibres).
És un treball obligatori i val el 50 % de la nota.
— Presentació d'un llibre o de diversos articles referents als temes tractats a classe.
És optatiu i pot arribar a computar fins a un 10 % extra de la nota global.
És obligatòria i val el 50 % de la nota.
La renúncia a l'avaluació continuada es pot fer efectiva en qualsevol moment del curs.
Només cal que l'estudiant ho comuniqui al professor responsable de l'assignatura.
La reavaluació, que és la mateixa per als alumnes d'avaluació continuada i els d'avaluació única, consta d'un examen amb dues preguntes sobre els temes tractats a classe.
L'avaluació única consisteix en un examen final, que té un valor màxim de 10 punts.
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB |
L'esportista d'elit més polític es declara independentista
Oleguer Presas és segurament l'esportista d'elit català que té un perfil més polític.
Oleguer no entén el compromís nacional deslligat de la recerca de la justícia social, per la qual cosa defensa un profund canvi de sistema polític, social i econòmic.
Per això, més enllà de la clara vinculació amb els objectius de país –declaradament independentista i defensor del concepte de Països Catalans–, és un esportista profundament vinculat als moviments socials, tant des del punt de vista local com nacional, i també amb una clara vocació internacionalista, ja que s'ha mostrat solidari amb lluites d'arreu com ara les d'Euskal Herria, el nord d'Irlanda, Palestina i Chiapas.
Sempre ha mantingut el contacte amb els col·lectius de la seva ciutat, Sabadell, fins i tot quan ja era una figura internacional com a jugador del Barça.
Això li ha comportat una relació poc amistosa amb els responsables municipals, que els grups amb què es relaciona Oleguer acusen d'autoritaris i en critiquen les seves polítiques urbanístiques i econòmiques.
La tensió va arribar fins a tal punt que en les protestes pel tancament d'un local social, el Bemba, Oleguer es va veure implicat en una demanda judicial de presó per uns suposats enfrontaments amb la policia local.
Ja en l'àmbit nacional, el seu suport a la CUP l'ha portat a presentar-se a les darreres eleccions en un lloc simbòlic a la llista de Barcelona.
El millor exemple del fons polític del personatge es pot trobar en el seu llibre Camí d'Ítaca –ara que s'ha fet tan popular l'expressió, ell ja n'era precursor–, escrit juntament amb Roc Casagran.
El relat de les celebracions pel títol de lliga que va guanyar amb el Barça la temporada 2004/05 es transforma en un ideari polític contundent.
Allà on altres veien la Diagonal plena d'aficionats, Oleguer hi veu una avinguda presa per catalans i catalanes on dècades enrere "van entrar els exèrcits franquistes que van ocupar el país amb la dictadura feixista".
Allà on la majoria veu rètols comercials al pas de la victoriosa rua blaugrana ell hi veu "consumisme", i en passar per davant les immobiliàries no deixa de pensar en l'especulació urbanística i els amics que no poden aconseguir un habitatge digne.
Amic dels seus amics, ha procurat mantenir-los també en arribar al cim de la seva carrera.
Com recorda el patiment de la gent de Sarajevo o el Sudan mentre fa un al·legat antiimperialista entorn de la guerra a l'Iraq.
Oleguer Presas ha guanyat molts partits, però és d'aquells que sap que la victòria final, la més important, encara ha d'arribar i cal continuar lluitant-hi.
Les fortes conviccions nacionals d'Oleguer Presas l'han fet un ferm defensor de les seleccions catalanes.
Una posició coneguda, per la qual cosa sempre es va especular sobre el rebuig a jugar amb la selecció espanyola.
Aquesta opció va arribar amb la trucada de Luis Aragonés com a seleccionador, que va arribar a forçar la participació del jugador català en una concentració de la selecció espanyola.
Aragonés va evitar polèmiques, però no el va cridar mai més.
Oleguer ha reconegut recentment que va "aconsellar" a Aragonés que "seria preferible que cridés gent amb més compromís –nacional espanyol s'entén– i més motivació".
El rebuig a defensar la samarreta espanyola li va comportar dures crítiques dels mitjans de comunicació espanyols i, fins i tot, la rescissió d'un contracte publicitari d'una firma de calçat esportiu.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El cru vessat pel vaixell petrolier iranià 'Sanchi', que es va enfonsar diumenge passat enfront de les costes de Xangai, podria aconseguir la costa del Japó en un mes, segons una simulació actualitzada d'un model oceànic d'emergència elaborada per un equip de científics del Centre Nacional d'Oceanografia (NOC) i la Universitat de Southampton.
La nova simulació, que es va executar en el model de circulació oceànica global d'alta resolució i avantguarda NEMO, també mostra que, encara que la contaminació és més probable que arribi a la costa japonesa, també podria afectar a la illa de Jeju, amb una població de 600.000 habitants.
No obstant això, els científics adverteixen que la destinació de l'oli abocat "és molt incert", ja que es pot cremar, evaporar-se o fins i tot barrejar-se en la superfície de l'oceà i contaminar el medi ambient durant un període perllongat.
Aquestes últimes prediccions han estat possibles gràcies a nova informació sobre on es va enfonsar finalment el petrolier.
La col·lisió dissabte passat 6 de gener del petrolier 'Sanchi' contra un vaixell de càrrega xinès es va produir a la frontera entre els mars Groc i de l'Est de Xina, un àrea amb corrents superficials complexos, forts i altament variables.
No obstant això, a la setmana següent, el petrolier es va apropar a la vora del Mar de la Xina Oriental, així com del principal corrent de límit occidental coneguda com a Corrent de Kuroshio, abans d'enfonsar-se.
Segons l'Administració Estatal Oceànica de la Xina (SOA), l'enfonsament del 'Sanchi' enfront de les costes de Shangái ha provocat dues taques de cru que cobreixen un total de 109 quilòmetres quadrats.
Les prediccions d'aquestes noves simulacions difereixen significativament de les publicades la setmana passada, que van suggerir que les aigües contaminades romandrien en gran manera lluny de la costa i que podrien arribar a la costa de Corea en tres mesos.
Utilitzant els mateixos mètodes, encara que amb aquesta nova ubicació de vessament, les simulacions revisades revelen que la contaminació ara pot ser arrossegada dins dels corrents de Kuroshio i Tsushima.
Aquests corrents circulen adjacents a les costes del nord i sud del sud-oest del Japó.
En el cas que les aigües contaminades arribin a les de Kuroshio, les simulacions suggereixen que seran transportades ràpidament al llarg de les costes del sud de les illes Kyushu, Shikoku i Honshu, i que potencialment arribaran a l'àrea metropolitana de Tòquio en un termini de dos mesos.
La contaminació dins de Kuroshio pot després ser arrossegada a aigües oceàniques més profundes del Pacífic Nord.
Les simulacions revisades suggereixen que la contaminació del vessament pot distribuir-se molt més i més ràpid del que es pensava, i que àrees més grans de la costa poden veure's afectades.
Les noves simulacions també canvien l'enfocament dels possibles impactes des de Corea del Sud cap al continent japonès, on moltes més persones i activitats, inclosa la pesca, poden veure's afectades.
Segons la doctora Katya Popova, del Centre Nacional d'Oceanografia (NOC), "els vessaments de petroli poden tenir un efecte devastador en el medi ambient marí i en les comunitats costaneres".
Tal com indica, quan el cru arriba a corrents oceànics s'allibera en l'oceà, podent estendre's "relativament ràpid a grans distàncies".
"Per tant, comprendre els corrents oceànics i l'escala de temps en la qual transporten els contaminants oceànics és crític durant qualsevol accident marítim, especialment aquells que involucren fugides de petroli", afegeix la líder del treball.
El científic del NOC, el doctor Andrew Yool, que va col·laborar en l'estudi, va discutir com l'enfocament utilitzat durant aquestes simulacions de models podria ajudar a optimitzar futures operacions de cerca i recuperació en el mar modelant ràpidament vessaments de petroli en temps real.
"En utilitzar el model oceànic preexistent podem estimar quines àrees podrien veure's potencialment afectades per escales de temps setmanals a mensuals, i ràpidament a un baix cost de computació", explica el científic, que assegura que aquest enfocament complementa les simulacions de pronòstic tradicionals que, encara que són "molt precises" durant un curt període de temps, "perden la seva fiabilitat en els terminis necessaris per comprendre la destinació del vessament en l'escala de dies a setmanes".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La ciutat de Badalona inicia avui els actes per la seva festa major, i els Castellers de Badalona hi prendrem part en diversos actes en forma de cercaviles i actuacions.
La diada de festa major, que tindrà lloc el dia 15 de maig a les 12.00h acompanyats pels Minyons de Terrassa i els Margeners de Guissona, és l'acte més important per a la colla i acollirà, també, la tradicional entrega de camisa al nostre casteller honorífic d'enguany.
Els Castellers de Badalona hem escollit aquest any com a casteller honorífic de la colla a Mireia Belmonte, a la nedadora plusmarquista mundial natural de Badalona.
Ella és campiona d'Espanya en 200 i 400m estils i actual portadora de la plusmarca estatal en aquestes disciplines.
Es va convertir en nedadora olímpica l'any 2008 participant en els Jocs Olímpics de Pequín en les categories de 200 m. papallona, 200 m. braça, 200 i 400 m. estils i relleus 4 x 100 m. estils.
La nedadora internacional ha volgut prendre part del fet casteller que viu la seva ciutat i se li entregarà la camisa com a casteller honorífic el diumenge 15 de maig a les 11.30h, abans de l'arrencada de la diada castellera. |
El patinador Javier Fernández, bicampió del món i sèxtuple campió d'Europa, ha anunciat la seva retirada de la competició el 2019 perquè, segons ell, el seu cos i ment "ja no donen de si", amb prou feines un any després d'aconseguir la medalla de bronze en els seus tercers Jocs Olímpics, els de PyeongChang 2018.
"Haig de pensar en el nivell de competició al que vull competir perquè el meu cos o la meva ment ja no donen de si...
Haig d'acceptar-ho", ha dit en l'acte organitzat pel diari 'Abc' per celebrar el 40 aniversari de la Constitució Espanyola.
D'aquesta manera, l'última gran competició de Fernández serà el Campionat d'Europa a Bielorússia, on intentarà sumar el seu setè títol continental consecutiu després dels de 2013, 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018.
A més, de l'històric bronze olímpic a PyeongChang del passat 17 de febrer, el madrileny, que va haver d'emigrar al Canadà per convertir-se en un dels millors del món i que ja havia deixat caure en diverses ocasions el seu adéu s'apropava, va ser bicampió mundial (2015 i 2016) i també va aconseguir dos bronzes en els Campionats del Món el 2013 i el 2014.
"Quan s'acaba la teva carrera esportiva no tens res, estàs sol.
El patinatge m'ho ha donat tot.
És la meva professió i vull que també sigui el meu futur, vull seguir aportant, no com un competidor però sí com una persona dedicada a l'esport", ha assenyalat.
Fonts properes a l'esportista han confirmat a Europa Press que Fernández abandonarà l'alta competició el proper any, i que es dedicarà al patinatge de manera professional duent a terme espectacles com 'Revolution on ice'.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Girona ha decidit presentar al·legacions contra la targeta que va veure Cristhian Stuani a Riazor i que en principi impedirà a l'uruguaià jugar dissabte a Montilivi contra la Ponferradina.
El club de Montilivi es veu amb cor de defensar que el que va escriure Figueroa Vázquez en l'acta –"va ser amonestat per fer caure un rival amb la disputa d'una pilota de manera temerària"– no s'ajusta a la realitat.
De fet, en l'acció de la targeta, el davanter del Girona carrega el rival amb el maluc i en la imatge que enviarà el club es percep que el contacte és mínim i que l'acció és més aparatosa que no pas temerària.
Tot i l'argumentació que pugui fer el Girona, és complicat que el comitè estimi les al·legacions i, per tant, que Stuani pugui ser dissabte sobre la gespa de Montilivi contra la Ponferradina.
El davanter va aguantar vuit partits sencers amb quatre targetes (estava amenaçat de suspensió des del dia del Girona-Lugo, en què va fer un hat-trick ) però a Riazor es va estroncar la ratxa.
Stuani, de bon tros, és el futbolista de segona A que més faltes ha comès (78), deu més que Djuka, de l'Sporting.
I tot i haver fet 26 faltes més que Gumbau, ha vist la meitat de targetes que el migcampista de Campllong.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El Partit Popular portarà al proper ple municipal una proposta per vincular part de les prestacions socials municipals a la recerca activa de feina.
Els conservadors consideren que la cronificació de subsidis i prestacions és un "fracàs col·lectiu" i demana a l'Ajuntament que faci més programes per facilitar la reinserció en el mercat de treball.
Si no fos així, plantegen a l'Ajuntament que eventualment retirin les ajudes socials a qui no compleixi aquests requisits.
Hi hauria excepcions: dependència, llarga malaltia i tercera edat.
Les persones receptores d'una prestació municipal haurien de signar un compromís d'activitat mitjançant el qual accepten emprendre les mesures previstes per Sabadell Treball o els ens municipals competents per ser inclosos en els itineraris formatius que facilitin trobar feina de nou.
"No ens hem de limitar a tramitar ajudes per solucionar problema; hem d'acompanyar aquestes ajudes amb programes de formació i recerca activa d'ocupació", diu el text que portaran els populars al ple: "no és just que hi hagi persones en plenitud laboral que viuen d'ajudes socials durant més de 10 anys; i que en aquest temps tinguin tres fills que entren a la roda de percebre ajudes.
Coneixem casos així", conclou el PP.
D'altra banda, els populars creuen que també hi ha gent cobrant prestacions i les "complementen amb un treball a l'economia submergida".
Així mateix la formació conservadora demana també més polítiques actives d'ocupació i més intermediació amb el món laboral a Sabadell Treball.
"Tenim un Vapor Llonch amb cursos de formació i l'objectiu de totes aquestes persones ha de ser trobar ocupació", diu el portaveu municipal del PP, Esteban Gesa.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
2018-06-20 L'estrella del París Saint-Germain Neymar Junior va abandonar l'entrenament d'ahir del Brasil amb problemes al turmell dret, i va fer saltar totes les alarmes entre l'afició canarinha.
Neymar amb prou feines va poder aguantar 15 minuts de sessió amb els seus companys i va retirar-se del
2018-06-18 Un gran gol de Coutinho a la primera meitat no va ser suficient perquè els brasilers derrotessin a una sòlida Suïssa que empata gràcies a un gol d'Steven Zuber, protestat pels jugadors sud-americans · Neymar intenta liderar la selecció de «Tite» però el davanter del PSG no pot marcar les diferències
efe/ddg 2018-06-17 La selecció del Brasil emprèn aquest diumenge al Rostov Arena un nou assalt a la Copa del Món després de la traumàtica experiència de 2014, i ho fa davant una Suïssa que arriba crescuda de la seva preparació mundialista i disposada a garantir-se el pas a vuitens.
Comandats per Neymar, la selecció
2018-06-04 La 'canarinha' s'imposa a Croàcia en un amistós a Anfield amb gols de Neymar i Firmino (2-0)
ddg 2018-06-04 99 dies després de lesionar-se al peu dret, el brasiler Neymar tornava ahir a trepitjar la gespa per jugar un partit.
I ho va fer no només celebrant la victòria de la seva selecció, que es va imposar a Croàcia (2-0), sinó també marcant un autèntic golàs.
ddg 2018-05-02 El brasiler Ronaldo Nazario, exfutbolista entre d'altres equips del Barça i del Reial Madrid, va dir ahir que veu «complicat» que el seu compatriota Neymar acabi deixant aquest estiu el Paris
2018-03-17 El tècnic del Madrid ha assegurat en la roda de premsa que «hem treballat molt bé durant aquests últims dies i tenim moltes ganes de jugar»
Redacció 2018-03-15 El jugador del PSG va compartir una foto d'ell en cadira de rodes per recordar el geni de la física
ddg/europa press 2018-02-14 El Madrid rep l'equip de Neymar al Bernabéu amb la baixa de Carvajal i la pressió de jugar-se la temporada
2018-01-31 El davanter brasiler ha estat protagonista d'una polèmica acció amb un jugador de Rennes
ep 2018-01-28 Farid Boulaya, cedit pel Girona al Metz, va jugar l'últim quart d'hora de la victòria del seu equip contra el Niça de Balotelli (2-1).
El gironí Balliu també va sortir pels locals als darrers instants.
Per altra banda, Neymar va tornar a liderar una còmoda victòria del París Saint-Germain, que es
ddg 2018-01-19 Neymar és, des de l'estiu passat, jugador del PSG, però el seu fitxatge pel Barça el 2013 continua provocant maldecaps al Camp Nou.
Segons va revelar ahir el diari El Mundo, l'operació, que en el seu dia va ser xifrada per l'aleshores president Sandro Rosell en 57, i un temps més tard el
EP/AFP 2018-01-15 El col·legiat va donar un cop de peu a Diego Carlos després d'anar a terra
efe/ddg 2017-11-11 El davanter de la selecció brasilera i estrella del PSG francès, Neymar Jr, va assegurar ahir després del triomf contra el Japó (3-1) a Lilla que està molt feliç al seu club i va negar qualsevol problema tant amb el seu entrenador Unai Emery, com amb el davanter uruguaià Edinson Cavani.
2017-10-20 L'excapità del FC Barcelona ha desvelat en una entrevista que el Manchester United va intentar fitxar-lo en els inicis de la seva carrera en el primer equip del Barça
De fa temps que intentem convertir-nos en experts de constitucionalitat espanyola i l'ordre que se'n desprèn.
Descobrim que la justícia disposa de moltes escletxes, rescloses i forats negres –lletra petita, gran i fastuosos
2017-09-02 El directiu Albert Soler ha assegurat en roda de premsa que el mercat 's'ha tornat boig'
2017-08-24 El club podria pagar fins a 150 milions al Dortmund pel jugador
2017-08-24 El davanter sol·licita el cobrament de la segona part de la prima de renovació que estava pactada amb el Barcelona
2017-08-23 El FC Barcelona ha interposat una demanda laboral milionària contra el seu exjugador Neymar, al qual li reclama 8,5 milions d'euros per incompliment de contracte.
A més li reclama la part de la prima que el Barcelona li va abonar per renovar l'any passat el contracte al brasiler, que aquest estiu
2017-08-19 El fitxatge de Neymar de Silva pel París Saint Germain s'ha convertit aquest estiu en el més car de la història.
El PSG va clavar el gran cop de la temporada en pagar la clàusula de rescissió de 222 milions d'euros al FC Barcelona i ha deixat la Lliga Santander sense una de les seves màximes
2017-08-18 El vicepresident esportiu del Barça, Jordi Mestre, va reconèixer ahir que el davanter argentí Leo Messi encara no ha signat la seva renovació pel conjunt blaugrana fins al 2021, més una altra temporada opcional.
2017-08-16 El conjunt blaugrana necessita capgirar un 1-3 del partit d'anada contra un Reial Madrid llançat en aquest inici de temporada.
Iniesta es perdrà la cita d'aquesta nit per culpa d'una contusió
2017-08-12 El brasiler té la fitxa a punt i es podria estrenar amb el PSG al camp del modest equip de la Bretanya (21.00) |
El programa té per objectiu assessorar el teixit industrial i empresarial local per dur a terme un ús més eficient i una millora en la gestió dels seus residus i recursos energètics
Amb aquest pressupost s'incrementa la partida de seguretat i protecció civil un 217%
Aquest any s'han presentat un 41% més de sol·licituds i les ajudes han arribat a un 72% més de famílies
La jornada està pensada per dinamitzar el mercat de la compra i venta d'empreses
La Jornada Badalona Territori Socialment Responsable reunirà el 14 de novembre a empreses i experts que aposten per l'equilibri entre les persones i el seu entorn
L'actual govern ha iniciat la licitació del 63,89% d'aquests serveis, que representen 30 milions d'euros
Comunicat del Govern en relació a la informació que situa Badalona al capdavant dels ajuntaments catalans amb més factures pendents |
Viure en un món digital té molts avantatges però també alguns inconvenients.
Entre aquests últims, que la comoditat que suposa poder portar en una butxaca un smartphone que fa pràcticament de tot, ens ha fet més mandrosos.
Però no només això, sinó que alguns objectes que abans ens podien acompanyar a tot arreu, ja no formen part del nostre dia a dia i si no els substituïm pels seus equivalents –i els utilitzem de veritat–, al final sortim perdent.
És el cas del rellotge, la calculadora, els llibres o les agendes.
Segurament hi haurà adolescents que ni tan sols estiguin familiaritzats amb les agendes físiques, perquè ja amb prou feines s'utilitzen.
Un fet que suposa que s'oblidin les coses perquè ja no les apuntem tant com abans.
De fet, són moltes les persones que reconeixen que el mòbil substitueix perfectament a l'agenda de tota la vida i que, tanmateix, a l'hora de la veritat amb prou feines utilitzen l'smartphone per fer les seves anotacions.
Els qui sí que aprofiten les diferents aplicacions que permeten prendre notes i enriquir-les amb imatges, notes de veu o colors, entre altres afegits, saben perfectament dels avantatges d'utilitzar aquestes apps a tall d'agenda.
Encara que també és cert que són molts els que o bé no les coneixen bé o ni tan sols saben de la seva existència.
Per això, a continuació en veurem tres de les més populars i més ben valorades, que es poden descarregar tant per als qui tinguin un mòbil Android, com un iPhone.
Malgrat que no va ser de les primeres aplicacions d'aquest segment en aparèixer, el fet de ser una de les apps de Google la va fer coneguda aviat.
Encara que el cert és que en els seus inicis era bastant simple, amb el pas dels anys ha anat posant-se al dia en afegir cada vegada més funcionalitats, sense perdre el seu aspecte net i senzill.
Destaca, sobretot, perquè permet prendre notes d'una manera fàcil i qualsevol usuari –encara que no l'hagi utilitzat mai– pot començar a donar bona compte d'ella sense haver de recórrer a explicacions o tutorials.
Els textos que s'escriuen en ella són molt senzills i no compten amb la possibilitat d'incloure aspectes com negretes o cursives.
Tanmateix, compta opcions molt interessants com poder adjuntar imatges i notes de veu, fer dibuixos, incloure recordatoris, compartir les notes amb d'altres i que qualsevol pugui editar-les i que se sincronitzin a l'instant la versió de l'app i la de Google a l'ordinador.
Pots descarregar-la des dels següents enllaços per a Android i per a iOS.
Al contrari de Google Keep, Evernote no busca la senzillesa sinó una edició més rica i completa de les notes i els documents.
Evidentment també serveix per prendre simples notes, però el seu fort està en la riquesa d'edició de l'eina.
A més d'una potent varietat en els formats dels textos, permet adjuntar imatges, notes de veu, realitzar dibuixos, incloure recordatoris i sincronitzar l'app amb la versió web.
Tanmateix, en els comptes gratuïts no es pot editar de manera col·laborativa amb la resta d'usuaris de l'aplicació.
Una aplicació també molt popular i que serveix tant per prendre notes ràpides com per editar documents més formals.
Ofereix la possibilitat d'enriquir els textos, adjuntar imatges, fer dibuixos, es pot sincronitzar l'app amb la versió web mitjançant un compte de Microsoft, però no és col·laborativa ni compta amb recordatoris.
Un avantatge afegit és que qui tingui l'Office de Microsoft al mòbil, la tablet o l'ordinador compta amb ella per defecte. |
La premsa internacional reflexa l'impacte del 9-N i tot i el caràcter "simbòlic"
El diari francès ''Le Figaro' titula: "Catalunya: 80% per la independència"
El portaveu de la formació a Catalunya, Ramon De Veciana, avança accions contra Rajoy per ser un "cooperador necessari" del 9-N
El cantant Joanjo Bosk cedeix el seu vot a l'escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís, que ha "minvat la frustració" de no poder votar
Resposta massiva a la demarcació, en una jornada emotiva i reivindicativa
Més de trenta-quatre mil persones van votar a la capital
Es van fer cues davant dels col·legis sobretot a primera hora del matí
L'executiu de Rajoy recorda que la jornada no té cap "cobertura legal" ni "mecanisme de control"
Les primeres hores de la votació es desenvolupen enmig d'un ambient festiu i amb una gran emoció per part d'alguns dels votants
Els únics incidents registrats han estat que alguns punts de votació tenien el pany de la porta segellada amb silicona
Prop de cinc milions i mig de catalans majors de 16 anys ja poden expressar-se avui a les urnes sobre el futur de Catalunya
En total, hi ha 6.695 meses esperant els vots dels ciutadans
El president de la Generalitat agraeix la feina de "l'exèrcit de voluntaris" que han fet possible el que s'ha viscut aquest diumenge
Assegura que Catalunya ha fet "un pas de gegant" cap a la consulta "definitiva"
Lamenta la primera reacció de "miopia política" de l'Estat espanyol i avisa Madrid que "Catalunya un cop més ha...
El moment ha estat immortalitzat pels voluntaris que en aquell moment estaven al centre situat a l'Hospitalet de Llobregat |
Aprofitant l'acte d'entrega d'orles als alumnes que han conclòs un cicle formatiu enguany, el passat divendres el Col·legi La Salle de Mollerussa va voler premiar diverses empreses de la província de Lleida en reconeixement pel seu suport material i la seva col·laboració en la formació d'alumnes en pràctiques.
Les empreses que van rebre aquest guardó van ser CENAX, Bon Àrea, la base d'ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i Recolta Gestió.
Els representants d'aquestes empreses van agrair la complicitat del centre i la professionalitat dels alumnes, alguns dels quals actualment formen part de les seves plantilles.
Aquest reconeixement s'atorga a empreses que cedeixen materials al centre per realitzar les pràctiques o bé acullen els alumnes en pràctiques a les seves seus.
Ismael Montoro, coordinador de FP de La Salle Mollerussa es mostra satisfet amb aquestes col·laboracions i afirma que hi ha moltes empreses que tenen sensibilitat cap a la formació, però les premiades mostren l'excel·lència al complir tot el que nosaltres valorem en aquests convenis |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.