text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Són Pere Meroño, Marcús, Saül Gordillo i Xavier Mir
Quatre blocaires que tenen bloc obert a MÉSVilaWeb han comentat els resultats electorals des de la redacció de VilaWeb.
Pere Meroño (Barcelona), Marcús (Terrassa), Saül Gordillo (Calella) i Xavier Mir (Arenys de Mar) han escrit apunts al seu bloc a mesura que s'anaven fent públics els resultats.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Ja es considera el robatori més important de la història a França.
Un lladre sol, armat amb una pistola, va irrompre diumenge a plena llum del dia en un hotel de gran luxe a Canes i es va endur joies per valor de 103 milions d'euros, segons els investigadors.
Tot va passar en qüestió de segons.
L'home va entrar a l'Hotel Carlton a quarts de dotze del migdia per un finestral -que teòricament estava tancat- i es va plantar en una exposició de joies que portava el suggerent títol de Diamants extraordinaris.
Amb vestit fosc, guants, barret i la cara mig amagada per un fulard, l'home va amenaçar amb una pistola automàtica tres agents de seguretat, dos venedors i un encarregat de la firma que organitzava la mostra abans de fugir ràpidament amb el botí.
"No hi va haver cap mena de violència", van assegurar ahir els investigadors del cas.
Tot i que durant la fugida en va perdre algunes, en total va aconseguir endur-se 72 peces -34 de les quals d'un valor excepcional- entre joies, rellotges i pedres precioses que formaven part de l'exposició, organitzada cada estiu a la Costa Blava per la firma de joieria del milionari israelià d'origen rus Lev Leviev, que va obrir la seva primera botiga l'any 2006 a Londres.
La mostra es feia en una sala de l'hotel amb vistes a l'exterior, davant del passeig de la Croisette, a tocar del mar.
S'havia obert el 20 de juliol i es preveia que tingués aquesta ubicació fins al 30 d'agost.
En el moment del robatori l'exposició encara no havia obert al públic i els empleats sembla que estaven dipositant les peces a les vitrines.
Una de les primeres incògnites que haurà de resoldre la investigació és si l'home va actuar sol o si va rebre l'ajuda d'un còmplice.
Per això s'estan estudiant les gravacions de les càmeres de seguretat de l'establiment i altres imatges dels voltants de l'hotel.
També s'ha obert un interrogant sobre la facilitat d'accés des de l'exterior a l'exposició i si aquesta circumstància hauria afavorit el cop.
De fet, l'home va accedir-hi per un finestral -que no se sap com és que estava obert o com va aconseguir obrir-lo- i va fugir per un altre que s'obria des de dins.
El lladre va evitar així la porta principal de l'hotel, que era l'accés previst per anar a la mostra.
La psicosi de robatoris de joies es va fent cada cop més gran a la Costa Blava, on s'han registrat tres cops -tot i que no tan importants com el de diumenge- en menys de tres mesos.
La firma de joieria De Grisogno va denunciar al maig, durant el Festival de Cinema de Canes, la sostracció d'un collar valorat en 2 milions d'euros durant una festa privada al cap d'Antíbol.
Poques setmanes abans, un lot de joies de la firma Chopard, valorat en 1 milió d'euros, va desaparèixer de l'habitació d'un hotel de Canes.
El robatori de diumenge es converteix en el de més valor que s'ha registrat mai a França i en un dels més importants del món.
L'altre cop sonat va ser l'any 2008 a la joieria Harry Winston, situada a la luxosa avinguda Montaigne de París.
Quatre homes van aconseguir un botí estimat en 85 milions d'euros en només un quart d'hora.
Van ser detinguts pocs mesos després i el 80% de les joies robades es van recuperar.
A Bèlgica, l'any 2003, uns lladres es van endur del Centre del Diamant d'Anvers peces per valor de més de 100 milions d'euros sense que es disparés cap alarma, un robatori considerat -almenys fins diumenge- el més important de la història a tot el món.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Acord polític de la Unió Europea per evitar un dèficit pressupostari excessiu a la zona euro.
Nom complet: Pacte d'Estabilitat i Creixement. |
El municipi de Banyoles ha ingressat en el selecte club de les ciutats reconegudes amb el segell Sicted, de qualitat turística en destinació, que atorga l'Institut de Turisme Espanyol (Turespaña) i que promouen aquest organisme estatal i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
És una de les primeres ciutats de la demarcació a obtenir-lo.
També han aconseguit la certificació onze establiments particulars i equipaments públics banyolins, com ara el Museu Darder Espai d'Interpretació de l'Estany, el Museu Arqueològic Comarcal i el Consorci de l'Estany.
El fet de poder mostrar aquest segell suposa, tant per a les institucions com per als negocis privats que el tenen, entrar en els circuits de promoció de les ofertes comercials i turístiques de qualitat que impulsa la secretaria estatal de Comerç i Turisme.
En el cas dels establiments, disposaran d'un rètol acreditatiu.
Els aspirants al Sicted en primer lloc passen per un període de formació i, seguidament, per una etapa en què gaudeixen de l'assessorament de tècnics.
Finalment, els candidats se sotmeten a una avaluació.
Un cop obtingut el segell, es fan inspeccions periòdiques per comprovar que es manté el nivell de qualitat.
En el cas dels particulars de Banyoles, l'Ajuntament s'ha fet càrrec del cost de la formació i l'assessorament.
En aquests moments estan en ple procés d'obtenció del Sicted una segona tongada d'establiments banyolins del ram del comerç i el turisme.
"El reconeixement –ha manifestat la regidora de Promoció Econòmica, Joana Vilà– s'ha aconseguit gràcies a la implicació de la ciutat i la voluntat de superació i millora de les parts pública i privada."
"Rebre el segell –hi ha afegit– representa l'acompliment del propòsit de situar Banyoles com a destinació de qualitat turística i el reconeixement que la ciutat té un atractiu turístic important i de primer ordre.
Alhora, implica un repte constant per donar un bon servei i una bona atenció als visitants."
El lliurament del segell a Banyoles es va fer la setmana passada a la fira Fitur de Madrid.
En l'acte també es va entregar el Sicted a les comarques del Vallès Occidental i el Bages, i a les ciutats d'Alcoi, Alacant, Benicarló i Benicàssim (País Valencià) i Santanyí (Balears).
L'Ajuntament ha aprovat, en el ple d'aquesta setmana, el plec de condicions per a la concessió del tren turístic, fins ara anomenat Tren Pinxo.
Entre les noves condicions aprovades destaca l'obligatorietat d'establir una ruta fins al monestir de Sant Esteve.
La novetat encaixa amb la política del consistori de mirar d'aprofitar el flux de visitants que es dirigeixen a la vora de l'estany per promocionar turísticament el centre, que –a parer de l'Ajuntament– té prou atractius arquitectònics i urbanístics perquè interessi als forasters.
En el cas del monestir, està previst que a curt termini s'hi puguin fer visites i, en concret, entrar a la sala on es guarda la cèlebre arqueta gòtica de plata.
A més, es tracta de donar un cop de mà al comerç local.
El mes passat, l'Ajuntament va rescatar la concessió, que no expirava fins d'aquí a dos anys i mig, perquè –segons van dir– se li vol donar un altre enfocament.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
S'ha parlat molt dels avions, però els creuers també deixen la seva petjada ecològica, especialment en forma de combustibles i gasos.
L'organització ecologista alemanya Nabu va presentar ahir la seva classificació de creuers per aquest any 2019; que avalua el mercat dels creuers que enllacen diverses ciutats europees i el seu nivell d'emissions contaminants.
I els resultats no són massa optimistes: malgrat que han detectat uns «tímids» avanços en la reducció d'emissions contaminants en el conjunt del sector a Europa, la majoria continuen utilitzant combustibles pesats i no han incorporat sistemes eficaços per al tractament de gasos, com els filtres de partícules i els catalitzadors d'òxids de nitrogen.
Tot plegat fa que els creuers estiguin deixant una petjada climàtica «especialment preocupant», en paraules d'Ecologistes en Acció.
A més, subratllen que Espanya és el país europeu més afectat per la contaminació dels creuers, amb Barcelona i Palma de Mallorca al capdavant.
Per això, reclamen una «regulació estricta i obligatòria» d'aquest sector.
«És un escàndol que encara veiem vaixells amb estàndards ambientals que es remunten a dècades enrere», afirma la directora de política climàtica de NABU Hamburg, Malte Siegert.
«Les tecnologies per a noves construccions, així com per al recondicionament de les flotes actuals, estan àmpliament disponibles i representen un cost ínfim per als beneficis astronònics que cada any acumulen els quatre oligopolis que controlen el mercat en l'àmbit global», denuncia.
Per això, les entitats ecologistes reclamen una regulació urgent que obligui les navilieres a substituir el combustible pesat per combustibles marins. |
Els artistes de portada de la revista Enderrock pugen a l'escenari amb l' Enderrock Sona, el cicle de concerts que té cita un cop al mes a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm.
El mes de febrer la revista estarà encapçalada per Judit Neddermann i el seu nou disc Nua (Satélite K, 2018), el més brillant i despullat fins a la data, i és per això que l'artista protagonitzarà el concert del dimecres 7 de febrer.
A més a més de les noves cançons de Neddermann, els inquiets Strombers hi presentaran també novetat discogràfica: Stromberland (Panda Artist, 2018) és el seu darrer àlbum.
La banda, considerada un clàssic de les festes majors catalanes, vol reivindicar amb el disc la sensibilitat dels artistes de música festiva.
Com és habitual a l'Enderrock Sona, el concert començarà a les 20 h i les invitacions són gratuïtes.
Pots aconseguir la teva entrada doble en aquest enllaç fins a esgotar existències.
Ens veiem el 7 de febrer a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm! |
L'era digital ha revolucionat la manera de conèixer noves persones i a la Catalunya Central molts usuaris utilitzen aquestes aplicacions per ampliar el cercle d'amistats més enllà de la comarca on viuen.
La pregunta «estudies o treballes?» que s'utilitzava quan la gent coneixia noves persones, només, sortint un dissabte a la nit, ha quedat relegada als annals de la història.
Actualment, n'hi ha prou baixant-se una aplicació al mòbil.
Aquestes són les 6 més utilitzades pels usuaris:
Fàcil d'utilitzar, intuïtiva i ràpida.
Per donar-te d'alta necessites tenir un compte actiu a Facebook i és senzill donar-te de baixa.
L'aplicació proposa contactes propers a l'usuari, que ha de lliscar a un costat o un altre a la foto que apareix de l'altre usuari per descartar-lo (de forma anònima) o dir-li que li agrada.
Si els dos usuaris s'agraden, tots dos poden accedir a un xat privat.
La geolocalització és un dels seus punts més potents, ja que resulta atractiu per a l'usuari que mostri quins altres usuaris actius té al seu voltant, sobretot quan hi ha un filtre en funció dels seus gustos.
Té un funcionament molt similar a Tinder, i l'usuari pot triar o descartar altres usuaris i també iniciar un xat, però en aquest cas és de pagament, amb alguna funció bàsica gratuïta.
Aquesta aplicació posa l'accent en la geolocalització dels usuaris, l'actualització en temps real, el seu caràcter multimèdia i els seus serveis alternatius.
La timeline representa carrer per on camina l'usuari i fa memòria de les seves trobades amb altres usuaris.
Creada amb Facebook Connect, també permet sincronitzar amb Instagram i Spotify.
Per accedir a l'aplicació d'aquesta web de recerca de contactes és necessari registrar-se abans a la pàgina web principal.
Una vegada l'usuari ja està registrat, se li notifiquen el que en aquesta aplicació s'anomenen les fiblades que li han fet altres usuaris, amb els quals pots contactar a través d'un xat privat.
El seu ús està vinculat a un servei de pagament i, de fet, només es pot xatejar pagant una quota mensual.
Plenty of Fish (POF) és una pàgina de contactes molt coneguda als Estats Units, el Regne Unit, Austràlia i Canadà, entre altres països, i a l'Estat espanyol també té molts usuaris.
Quan l'usuari s'hi registra, ha d'omplir, en el seu perfil, una gran quantitat de camps, de diferents àmbits de la personalitat.
Però la finalitat és, precisament, que els altres usuaris coneguin millor les altres persones que hi estan registrades.
És una aplicació de contactes en què les dones manen.
Són les usuàries les que busquen el perfil de noi que més els agrada i són elles les que donen permís als homes per xatejar i, així, conèixer-se.
Es presenta als nois com un catàleg i són classificats depenent del seu perfil i de les seves característiques físiques. |
Des de fa dos cursos, el treball de fi d'assignatura (TFA) de Comunicació Publicitària (assignatura obligatòria de 6 crèdits ECTS de segon curs del grau en Comunicació Audiovisual) es fonamenta en dinàmiques d'aprenentatge servei.
A partir del contacte directe amb una entitat de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, es desenvolupa una peça audiovisual a la mida de les necessitats de l'entitat per difondre la seva tasca. |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
El turisme com activitat econòmica
Els sistemes econòmics, el flux circular de la renda i el sector turístic
La renda nacional i les macromagnituds econòmiques
L' impacte del turisme sobre les economies; la compta satèl•lit del turisme.
La demanda i el consum de turisme
Conceptes, definicions i indicadors econòmics de demanda i consum turístics
Anàlisi dels determinants econòmics de la demanda de turisme
Els costos de producció i l'oferta de béns i serveis turístics
Anàlisi dels determinants dels canvis en l'oferta
Models de mercat en el sector turístic
El mercat de competència perfecta
La qualificació de l'assignatura es realitzarà a través del seguiment d'avaluació continuada i un examen.
L'avaluació continuada consta de resolució d'exercicis, de casos, proves i altres activitats durant el curs per a validar els coneixements i competències adquirides per l'estudiant, que s'han englobat sota el títol "prova 1" i "prova 2".
La qualificació final serà la mitjana simple de les notes de les activitats d'avaluació continua.
Exclusivament pels alumnes que no aprovin l'assignatura amb l'avaluació continuada, podran realitzar un examen on s'avaluarà tot el curs.
En aquest cas, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'examen.
Al principi del curs s'indicarà a l'estudiant els exercicis i activitats que formen part de l'avaluació continuada.
No presentat implica haver-se presentat a cap o màxim a una de les proves d'avaluació continuada.
L'assignatura Dimensió Econòmica del mercat turístic combina les sessions teòriques amb la realització d'exercicis i altres activitats pràctiques.Es recomana a l'estudiant UN TREBALL i ESTUDI CONTINUAT de l'assignatura. |
El cercador de referència en català
A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o prèmium:
Tunísia és constituïda per tres regions naturals: el Tell, l'estepa i el desert.
El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s'estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals (falles i fosses tectòniques); hi davallen l'Atles del Tell i l'Atles Saharià, i s'hi uneixen formant la serralada tunisiana; al NW, les serralades litorals (Kroumirie i Mogods), poc elevades (1.203 m), continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants (800-1.500 mm/any), són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc. Les costes són altes i rocalloses.
La vall del Medjerda, deprimida, que separa ambdues zones muntanyoses, és de sòls fèrtils, amb pluges suficients per als conreus (450 mm/any); es prolonga vers l'E a la plana al·luvial de Tunis.
El sector meridional de la serralada tunisiana (ateny 1.544 m al Djebel Chambi) és formada per doms i cubetes transversals separats per depressions i congostos; el clima és més sec (400-600 mm/any); la vegetació hi té caràcter mediterrani meridional.
A l'E, els relleus davallen cap a la plana litoral, interrompuda per turons i sembrada de sebkhet
L'agricultura, principal recurs econòmic, ocupa un terç de la població activa, bé que només una quarta part de la superfície és conreada.
País molt pobre en aigua (llevat de l'extrem nord), el desenvolupament de l'agricultura depèn en gran part de l'extensió del regadiu.
El subsol produeix fosfats a Gafsa (sisè productor mundial), que representen, amb els derivats, una sisena part del valor de les exportacions.
Hom extreu també mineral de ferro, de zinc i minerals argentífers.
Hom explota sal marina, sal gemma i mercuri i hi ha jaciments de petroli a el-Borma, Douleb i Tamesmida, units per oleoducte al port de la Skhirra, per on és exportat.
El petroli, explotat des del 1966, cobreix les necessitats interiors i proporciona la més valuosa de les exportacions.
També s'explota gas natural (golf de Gabes).
L'energia elèctrica, insuficient, és deguda pràcticament tota als hidrocarburs.
La indústria és poc desenvolupada, per la manca de capitals privats i de tècnics; representa un terç del producte interior brut.
Té fàbriques de pasta de paper (Kasserine) i paper, fertilitzants (superfosfats, a Tunis i Sfax) i sucre (Béja), a més de les dedicades a la siderúrgia (Menzel Bourguiba i Tunis), la metal·lúrgia del plom (Megrine), el muntatge d'automòbils (Sousse), la refineria de petroli (Bizerta), els pneumàtics, la química, el ciment, els treballs en marbre i forns de calç, el tèxtil, la confecció i els treballs en pell, els cigarrets, les conserves i la cervesa, la farina i sèmoles, el vi i l'embotellament d'aigües.
És molt important la indústria oleícola.
Els mitjans de comunicació són relativament ben desenvolupats.
Els ports principals són Tunis-la Goleta, Bizerta, Sousse i Sfax (el més comercial), dedicats sobretot a l'exportació de fosfats i productes derivats.
Però el moviment de tots plegats és molt inferior al de la Skhira, que exporta anualment més de 13 milions de tones de petroli algerià, arribades per oleoducte.
El comerç amb l'estranger és clarament deficitari: les exportacions no cobreixen sinó dues terceres parts de les importacions, consistents essencialment en maquinària, derivats del petroli, ferro i acer, en canvi de petroli i derivats, confecció, superfosfats, àcid fosfòric i oli d'oliva.
Els proveïdors principals són França, els EUA, Itàlia, Alemanya, Espanya i Bèlgica, i els clients principals són Itàlia, França, els EUA, Alemanya i la Gran Bretanya.
El dèficit de mercaderies és saldat en part per les transferències dels treballadors tunisians de l'estranger i pel turisme, que fa que la balança de serveis sigui positiva.
Però una part de les importacions resta impagada i s'acumula al deute exterior.
La població és constituïda per àrabs (98%) i berbers (que representen l'element autòcton).
La llengua oficial és l'àrab, però en les relacions comercials s'utilitza el francès.
República independent (1957), la constitució (1959, esmenada el 1988, el 1999 i el 2002) atribueix extensos poders al president, que és alhora cap de govern.
L'any 1975 l'assemblea nacional proclamà H. Bourguiba president vitalici de l'estat, càrrec que renuncià per incapacitat física i psíquica el 1987; fou succeït per Zine al-Abidine Ben 'Alī, fins aleshores primer ministre.
El poder legislatiu és exercit per l'assemblea nacional, unicameral, amb 182 membres elegits per sufragi universal per cinc anys.
Tunísia és membre de l'ONU, de l'OUA i de la Lliga Àrab, i té un acord d'associació amb la Unió Europea.
Habitada per berbers númides i colonitzada a la costa pels fenicis (I mil·lenni aC), els tirs hi fundaren Cartago, que a poc a poc imposà el seu domini sobre les altres colònies fenícies, fins que caigué sota els romans (146 aC).
Amb els regnes de Numídia, al S i a l'W, també ocupats, formà la província romana d'Àfrica.
Conquerida pel vàndal Genseric (439) i pels bizantins (533), amb la invasió àrab (647) integrà la Ifrīqiya musulmana.
La islamització de les tribus berbers fou molt ràpida, a causa sobretot de l'expedició de militars àrabs d'Egipte, entre els quals hi havia 'Uqba ibn Nāfi', que fundà a l'interior la ciutat de Kairouan.
Depengué, successivament, dels califats omeia i abbàssida.
Un dels governadors nomenats per Bagdad, Ibrāhīm al-Aglab, constituí un regne independent aglàbida al segle IX, amb capital a Kairouan.
X), el govern de la regió fou encomanat als Banū Zīrī zírida.
En negar-se aquests a continuar reconeixent l'autoritat dels califes del Caire, els fatimites provocaren la invasió d'Ifrīqiya per part de les tribus beduïnes hilalites d'Aràbia, les quals anorrearen el país (destrucció de Kairouan, el 1057).
Així mateix, els governadors almohades crearen una nova dinastia local, la hàfsida, que s'independitzà (1228-1575) i promogué una de les èpoques més esplendoroses del país (expansió fins a Ceuta i Trípoli i gran desenvolupament econòmic i cultural).
La caiguda del regne hàfsida fou deguda, ultra a la intervenció benimerina (1347-50), a les lluites hispanootomanes per tal d'ocupar la Mediterrània, on el port de la Goleta, a la ciutat de Tunis, constituïa un centre clau.
Malgrat els intents hispànics d'impedir l'avanç otomà, el país caigué en poder dels turcs (1575).
Durant la dominació otomana, Tunísia fou governada de primer pels bei, de la dinastia muradita, encapçalada per Murād I (1628-31), que es mantingué fins el 1702 amb Murād III.
A mitjan segle XVI s'inicià lentament la immigració de moriscos hispànics (incrementada el 1609 amb el decret d'expulsió), que fundaren nuclis de població, introduïren noves tècniques agrícoles, artesanes, bèl·liques i científiques i representaren un gran impuls per a l'economia del país.
Llur influència es reflecteix clarament a la mesquita de Testour i en altres construccions civils, on apareixen tècniques toledanes d'enrajolament, ceràmica vidriada i estucament.
Els moriscos immigrats constituïren un grup endogàmic que conservà el castellà fins ben entrat el segle XVIII i es considerà superior, racialment i culturalment, als indígenes tunisians.
Amb la caiguda dels beis muradites arran de la invasió algerina del 1702, pujà la nova dinastia beilical dels husseinita, i la dependència tunisiana de la Porta fou cada vegada més feble: el bei Aḥmad I (1837-56), amb l'ajuda francesa, aconseguí no haver-li de pagar tributs.
Muḥammad VI al-Ṣādiq (1859-81) organitzà l'administració a l'europea i proclamà (1861) una constitució, per la qual Tunísia era considerada monarquia hereditària, dirigida pel bei i per un consell legislatiu de 60 membres.
La forta crisi econòmica (provocada per les epidèmies de fam del 1784, el 1805 i el 1818) motivà la intervenció francesa (interessada pel país d'ençà de l'ocupació d'Alger, el 1830); pel tractat de Qaṣṣar Sa'īd (1881) hom en reconegué la sobirania, i sota el bei 'Alī IV ibn Ḥusayn (1881-1902) fou declarat el règim de protectorat (1883).
Les mesures de la nova administració (substitució de ministres indígenes per tècnics francesos, desamortització dels béns públics religiosos, pas de les terres més fèrtils a mans del colons francesos, etc.) provocaren el malcontentament, bé que la resistència política organitzada no s'inicià fins al començament del segle XX.
Els resistents més notables foren 'Alī Baš-ḥamba i al-Ṯā'alibī (ambdós exiliats l'any 1931).
L'impuls dels corrents nacionalistes donà lloc a la creació del Partit dels Joves Tunisians (protagonista dels desordres populars de 1911-12), la tasca anticolonialista i independentista del qual culminà amb la fundació (1919) del partit Al-Ḥizb al-aurr al-dastūrī Destur.
L'impuls decisiu fou determinat pel tombant liberal i laic que hi propugnà Habib ibn Ali Bourguiba a partir del 1933.
Durant la Segona Guerra Mundial el bei Muḥammad X al-Munṣif (1942-43), intentant de contemporitzar amb els nacionalistes, constituí un ministeri integrat per diversos notables del Destur; acusat de col·laboracionisme amb l'Eix, fou destituït i ocupà el seu lloc Muḥammad XI al-Amīne (Lamine Bei).
La mesura provocà nous desordres, que l'administració francesa procurà de calmar concedint algunes reformes, com la del Gran Consell de Tunísia, que a partir d'aleshores (1945) fou constituït paritàriament per representants francesos i tunisians.
En l'endemig, Bourguiba aconseguí el suport de la lliga Àrab i participà, al Caire, en la creació de l'oficina del Magrib (1947); l'ONU anuncià la propera independència de Líbia i cresqueren les exigències del Destur.
El 1952 Bourguiba fou empresonat, però els desordres subsegüents obligaren França a concedir la independència (20 de març de 1956).
Bourguiba, elegit president de l'assemblea nacional i cap del govern, deposà el darrer bei, abolí la monarquia i proclamà la república (1957).
Les relacions amb França foren agreujades amb motiu del suport que Tunísia prestà a l'FLN algerià i, sobretot, amb l'ingrés a la lliga Àrab.
De Gaulle en feu evacuar les tropes franceses, llevat de la guarnició de Bizerta, que romangué fins el 1963.
Hom inicià la reforma agrícola i les col·lectivitzacions comercials i industrials.
El 1964, després de l'establiment de les fronteres amb Algèria, França rompé les relacions comercials amb Tunísia i es produí una greu devaluació del dinar.
A l'interior, el partit governamental i el seu president es decantaren cap a posicions autoritàries: al novè congrés del partit Destur (1974) instaurà un règim de partit únic i H. Bourguiba concentrà en la seva persona el poder polític: el 1974 fou designat president vitalici del partit Destur (oficialment, Parti Socialiste Destourien) i, el 1975, modificà la constitució per tal d'esdevenir també president vitalici de la república.
En 1977-78 la crisi econòmica fou motiu de greus avalots.
Les subsegüents mesures de liberalització política no impediren que les eleccions del 1981 fossin guanyades àmpliament pel Front Nacional, coalició formada pel Destur i la Union Générale des Travailleurs, tot i que hi participaren la majoria dels partits polítics.
Al llarg dels anys següents, el deficient estat de l'economia afavorí el creixement del fonamentalisme islàmic, que el Govern perseguí implacablement.
A la darreria del 1987, Bourguiba, declarat incapaç per a governar, dimití el càrrec i fou substituït pel primer ministre Zine al-Abidine Ben 'Alī, el qual emprengué algunes reformes constitucionals (abolició de la presidència com a càrrec vitalici, establiment d'eleccions presidencials cada cinc anys, llei de premsa més permissiva i ampliació dels criteris per a la legalització de partits polítics), que no afectaren, però, el sistema electoral, el qual afavoria clarament el partit en el poder.
En política exterior, les relacions amb els altres estats del Magrib, especialment amb Líbia i Algèria, foren fluctuants: el Govern tunisià secundà diversos projectes de cooperació del Magrib (membre de la Unió Àrab del Magrib des de la seva creació el 1989), però també s'enfrontà amb Líbia, que acusà d'estar al darrere de diversos intents de desestabilització del país i, des del 1991, arran de l'esclat de violència a Algèria, es distancià d'aquest Estat.
El 1982 Tunísia acollí l'OAP quan fou expulsada del Líban.
L'octubre del 1985 la força aèria israeliana bombardejà el quarter general de l'OAP, situat prop de la capital, i el 1988 Abu Jihad, cap militar de l'OAP, fou assassinat a Tunis.
El Govern tunisià acusà Israel d'haver planejat l'atemptat.
Les eleccions legislatives de l'abril del 1989 posaren al descobert el panorama polític del país, dividit majoritàriament entre el partit governant, l'RDC (Concentració Constitucional Democràtica) i el Hezb Ennahda, exponent de l'integrisme islàmic.
El nou primer ministre, Hamed Karoui, recollí del seu predecessor el propòsit de lluitar contra l'avanç dels grups integristes.
Bourguiba fou alliberat, al maig del 1990, de la seva reclusió vigilada de Monastir.
La crisi del Golf, encetada el 2 d'agost, resultà conflictiva per al Govern, ja que si d'una banda el cap d'estat, Zine al Abidine Ben 'Alī, condemnà la invasió de Kuwait, no deixà d'afavorir l'opinió popular que es manifestava simpatitzant de l'Iraq i rebutjava la intervenció de les potències occidentals.
Aquesta concordança entre l'opinió pública i el Govern permeté a aquest, en començar el 1991, de llançar una seriosa ofensiva contra els integristes.
Al llarg dels anys noranta es consolidà l'estratègia del president Ben 'Alī: obertura econòmica i tancament polític.
La situació econòmica evolucionà positivament, tot i que de manera moderada, i el PIB augmentà gràcies a l'afluència de turistes.
L'acord de lliure comerç amb la UE del 1995 consolidà les perspectives de creixement.
Paral·lelament a aquesta obertura econòmica, el règim tunisià reforçà l'autoritarisme.
Els islamistes d'Ennadha foren durament reprimits, i la Lliga Tunisiana dels Drets de l'Home fou atacada per la publicació d'informes sobre els abusos de poder.
Els partits de l'oposició també foren perseguits, i, gràcies al frau electoral, l'oficialista Agrupació Constitucional Democràtica s'imposà a les legislatives del 1993 i a les municipals del 1995.
Ben 'Alī aconseguí el suport explícit dels EUA, de França i de la UE, perquè hom considerava Tunísia com el més fidel aliat d'Occident en un Magrib amb una forta implantació integrista, malgrat el control ferri de l'oposició i el monopoli governamental de la política i la informació.
El Govern dugué a terme accions preventives periòdiques de detenció d'activistes dels drets humans, sindicalistes i estudiants, combinades amb ambicioses polítiques socials per a guanyar-se la conformitat de la població.
Les eleccions de l'octubre del 1999 es realitzaren en aquest clima de repressió, tot i que s'admeteren dues candidatures alternatives a les del president Zine al-Abidine Ben 'Alī.
Molt afeblida políticament, l'oposició no pogué impedir la victòria del president, que obtingué el 99,4% dels sufragis.
En les eleccions locals del maig del 2000, l'Agrupació Constitucional Democràtica, el partit presidencial, aconseguí el 92% dels vots, enmig del boicot de la majoria de partits de l'oposició.
En unes convocatòries molt controlades, al maig del 2002, Ben 'Alī es reforçà en el poder mitjançant un referèndum constitucional que el facultava a presentar la candidatura per dos mandats més, el primer dels quals revalidà l'octubre del 2004.
Ben 'Alī hagué de fer front, també, a l'hostilitat de determinats sectors islamistes pel seu clar alineament amb la lluita antiterrorista global encapçalada pels EUA a partir dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, com ara un atemptat en una sinagoga de Gerba que provocà 21 morts a l'abril del 2002 (si bé, com la majoria d'estats àrabs moderats, discrepà de la intervenció nord-americana a l'Iraq).
D'altra banda, els desacords sobre qüestions relacionades amb reformes en el món àrab es manifestaren amb la cancel·lació, pel Govern tunisià, de la cimera que la Lliga Àrab havia de celebrar a Tunísia al març del 2004.
Amb uns resultats notables, que situaven (2004) Tunísia en el primer lloc d'Àfrica després de Sud-àfrica en l'Índex de Competitivitat del Fòrum Econòmic Mundial, Ben 'Alī prosseguí la política de liberalització i privatitzacions iniciada el 1986, mantingué la inflació sota control i aconseguí un bon clima per a la inversió estrangera.
Entre els principals reptes del Govern hi ha la reducció de l'elevadíssim atur crònic (molt per damunt de les xifres oficials, situades entorn del 15%) i la finalització, el 2005, de l'Acord Multi-Fibres, pel qual la Unió Europea donava prioritat a les importacions tunisianes de tèxtils (que els primers anys del segle XXI constituïen el 40% de les exportacions, més del 75% destinades a la UE), i la persistent balança comercial negativa.
Al juliol del 2005 el Parlament esdevingué bicameral, amb una nova cambra alta, la Cambra dels Consellers, dominada pel partit governamental RCD.
Durant el segon mandat s'accentuaren, malgrat l'estabilitat i una relativa prosperitat econòmica, algunes de les contradiccions del règim de Ben 'Alī, en particular la seva pretensió de mostrar-se com un exemple d'obertura dins del món àrab, i determinades actuacions de manifest autoritarisme, generalment justificades des del Govern per la necessitat de combatre l'islamisme radical.
Durant l'any 2007 foren alliberats 135 membres de l'organització islamista prohibida Hezb Ennahda, mentre que un centenar més romania a la presó, entre ells, l'advocat de drets humans Mohamed Abbou, empresonat el 2005, que inicià diverses vagues de fam en protesta per la seva situació i que no fou alliberat fins al juliol del 2007.
Al gener del 2008 fou permesa la fundació del Sindicat Nacional de Periodistes Tunisians.
En l'àmbit de la lluita antiterrorista, al gener del 2007, el ministre de l'interior, Rafik Belhaj Kacem, declarà desarticulat un grup que planejava atemptar contra ambaixades estrangeres i diplomàtics, en una operació portada a terme després d'un enfrontament entre la policia i membres del grup.
Reforçat en la seva imatge de modernitat i prooccidentalisme, a l'octubre del 2009 Ben 'Alī fou reelegit en el càrrec per cinquena vegada consecutiva, amb el 90% dels vots, segons els resultats oficials.
L'oposició i grups de drets humans acusaren el Govern de pràctiques fraudulentes i de falsejar els resultats.
El primer ministre Mohamed Ghannouchi intentà aleshores formar un govern d'unitat, però l'intent d'incloure-hi estrets col·laboradors de Ben 'Alī desencadenà un fort rebuig que l'obligà a dimitir.
En el seu lloc ocupà el càrrec, també provisionalment, Béji Caïd Essebsi.
Al juny Ben 'Alī fou jutjat en absència i sentenciat a 35 anys de presó.
Amb l'empitjorament de l'economia, afectada per la crisi global, el gran creixement de l'atur provocà un descontentament sense precedents que es traduí en una onada de revoltes generalitzades des del 2010, que la repressió del Govern no feu sinó atiar i estendre.
Desbordat per la situació, al gener del 2011 Ben 'Alī hagué d'abandonar el poder i exiliar-se.
El Consell Constitucional designà aleshores Fouad Mebazaa president interí.
Al març fou dissolt l'RCD, el partit oficial del règim de Ben 'Alī.
La revolució tunisiana fou la primera de les revoltes populars conegudes amb el nom de Primavera Àrab que desafiaren i, en alguns casos enderrocaren, diversos règims autoritaris del món arabomusulmà.
A la veïna Líbia, la guerra civil a què donà lloc l'enderrocament de Moammar al-Gaddafi provocà una gran afluència de refugiats a Tunísia i un breu enfrontament armat.
A l'interior, la incertesa provocà també un èxode massiu de tunisians a l'illa italiana de Lampedusa que donà lloc a una catàstrofe humana.
A l'octubre del 2011 els islamistes d'Ennadha obtingueren una clara victòria en les eleccions a l'Assemblea Constituent (90 dels 217 escons).
Els nacionalistes i laics del Congrés per la República guanyaren 30 escons i l'esquerra 21.
El 12 de desembre l'Assemblea Constituent elegí el defensor dels drets humans i opositor històric del règim de Ben 'Alī, Moncef Marzouki president del país.
Les tensions entre laics i islamistes no tardaren a aflorar i, des de mitjan 2012, tingueren lloc enfrontaments de radicals salafistes agrupats en l'organització Ansar al-Charia, partidaris d'un estat islàmic, amb la policia.
A l'agost la capital fou novament escenari de grans protestes contra l'esborrany de la constitució, que disminuïa l'estatut de les dones, i novament, al febrer i al maig del 2013, per la mort d'un activista antiislamista i un líder de l'oposició, respectivament.
A l'agost el govern tunisià declarà Ansar al-Charia grup terrorista, i a l'octubre l'Ennahda cedí el govern a un executiu de transició fins a la celebració d'eleccions el 2014.
Al gener del 2014 l'Assemblea Constituent aprovà una nova constitució per àmplia majoria.
El nou text establia la paritat de sexes en les assemblees legislatives i l'Ennahda accedí a retirar totes les referències a la llei islàmica.
Les eleccions legislatives de l'octubre donaren la majoria al bloc secularista Nidaa Tounes, i al desembre el candidat d'aquesta coalició Beji Caid Essebsi, que havia ocupat càrrecs durant l'era Ben Ali, derrotà Marzouki en la segona volta de les eleccions presidencials.
Al març del 2015, un atemptat terrorista al museu arqueològic del Bardo feu 23 morts, 20 dels quals turistes (dos catalans).
L'atac, reivindicat per l'organització gihadista internacional Estat Islàmic, rebé una àmplia condemna internacional i fou interpretat com un intent de desestabilitzar la fràgil democràcia de Tunísia, l'únic país on la Primavera Àrab no havia acabat en guerra o amb la imposició d'un règim autoritari. |
El llibre escrit pel periodista català de Mundo Deportivo Carles Gallén Història de l'hoquei patins blaugrana (1942-2017), que recull els fets i les dades dels primers 75 anys de vida de la secció professional del club que ha guanyat més copes d'Europa (22) i que ja acumula 123 títols –amb 30 lligues–, ha estat presentat aquesta tarda amb una gran presència d'exjugadors impulsat per l'agrupació de veterans de l'hoquei del Barça.
També hi ha estat present el directiu Jordi Argemí.
La secció es va fundar de manera oficial el dia 1 de juny de 1942, tot i que un any després va desaparèixer a causa dels problemes per aconseguir una pista pròpia.
No va ser fins al 1948 que va reaparèixer, quan es va llogar la pista Gran Via.
Va viure la primera etapa gloriosa amb Josep Lorente a la banqueta (1972-1987) i la segona amb Carlos Figueroa al capdavant, entre el 1995 i el 2005.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Pot semblar un titular sinistre, tot i tractar-se d'un tema mediambiental del qual poc ens podem imaginar que en sorgirien pràctiques de característiques semblants.
Fent un cafè en un local de Mollerussa, em vaig trobar amb un vell amic amb qui que feia temps que no ens vèiem.
Després d'una estona intercanviant unes paraules, quan feia el gest de marxar, l'amic en qüestió em fa un toc d'atenció per mostrar-me unes imatges en una petita càmera de fotografiar.
Amb una expressió d'indignació em diu: "No entenc com pot haver-hi gent que faci coses com aquestes" fot fent saltar les imatges en les quals es veia uns orificis en el tronc d'uns arbres.
Aquest va ser el punt de partida d'una recerca que ens va portar fins al Poal, a la carrerada de la carretera de Linyola.
En aquest tram del camí hi ha una séquia de reg amb uns plataners que la recorren, els primers sense cap fulla, però amb una gran quantitat de fruit -les típiques boles que generen aquests arbres-.
Era com si, en un darrer esforç, en sentir-se morir, els arbres haguessin volgut deixar la seva empremta natural.
Constatada la mort de diversos exemplars, que s'evidenciava amb la quantitat de fulla que tenien altres plataners pròxims, calia trobar els orificis, que segons ens havien explicat, podien haver provocat el fatal desenllaç de l'arbrat.
No érem els primers que inspeccionaven aquells orificis, que ja estaven al descobert, i regalimaven com si per aquells forats s'hagués escapat el darrer alè de vida.
Un veí del Poal va ser el primer a adonar-se de la mort dels plataners.
El poalenc es va estranyar que, en la banqueta de la séquia, alguns arbres estiguessin morts al costat d'altres totalment florits.
Davant del fet, va demanar l'opinió a un expert enginyer agrícola, que va tenir força dificultats per identificar la causa de la mort dels arbres.
En la recerca, el tècnic, després de furgar en la part baixa del tronc, va descobrir-hi dos orificis que havien estat dissimulats amb terra.
E n analitzar-los, va reconèixer la presència d'un herbicida hormonal.
L'enginyer va explicar a Territoris.cat que es tractava d'un "assassinat d'arbres en tota regla", amb una tècnica sofisticada, que consisteix a fer un parell d'orificis amb un trepant fins a centre del tronc i injectar-hi herbicida, que en arribar al circuit dels nutrients, acaba amb l'arbre en poc temps
Segons l'expert, aquesta i altres pràctiques són habituals en arbrats que es troben pròxims a les banquetes.
Només cal observar que, en la majoria de conreus situats vora els canals o séquies, no hi ha arbres.
Mots pagesos creuen que els arbres i els seus efectes perjudiquen les collites, quan realment és tot al contrari, ja que les àrees d'arbrat representen una protecció a les plantes i en milloren la qualitat.
El mateix enginyer ens explica que aquesta animadversió a l'arbrat natural o ornamental també es produeix als pobles i ciutats on les fulles, els ocells, o la simple ombra, fan que algun o alguns desaprensius es dediquin a malmetre les plantes.
En aquest casos, amb pràctiques no tan sofisticades, com poden ser regar amb aigua i sal o amb detergent la terra, una combinació invisible, però amb efectes irreversibles en els arbres, que acaben morint.
El tècnic assegura que ha hagut d'actuar en casos d'aquestes característiques en diferents pobles de la demarcació de Lleida.
Els professionals de la jardineria i les plantes ornamentals adverteixen que, en el cas de poder identificar a les persones o persona que malmeten arbres o elements de jardineria, se'ls pot reclamar el seu valor, que es regula amb la Norma Granada, que pot arribar a valorar aquestes accions incíviques fins als 90.000 euros
Els criteris de valoració de la Norma Granada s'apliquen a espècimens no substituïbles, que són els arbres que mesuren més de trenta centímetres de diàmetre situats a un metre del nivell del sòl.
La norma Granada, publicada el 1990, vol definir el valor ambiental i social dels arbres ornamentals dins d'un context urbà.
En catalogar els arbres d'interès local aplicant aquesta norma, és possible declarar-los patrimoni natural i poden ser protegits per llei pels òrgans de govern.
La norma permet, per exemple, protegir els arbres monumentals de Catalunya, en disposar d'una dada que pugui definir la singularitat de l'exemplar des d'un punt de vista més enllà de l'econòmic i dels mètodes de valoració que es basen només en el valor de la fusta dels arbres.
Així, doncs, la protecció d'aquests exemplars esdevé alguna cosa més que no simplement el valor de la fusta. |
Almenys sis persones han resultat ferides al metro de Madrid després que l'ordinador portàtil d'una dona esclatés a l'estació Príncep de Vergara.
Després de l'incident s'han viscut escenes de pànic, ja que alguns viatgers han pensat que podia tractar-se d'un atemptat.
Varies ambulàncies del Samur, Policia Nacional i Policia Municipal s'han traslladat fins al lloc dels fets i han atès les sis persones ferides, la dona a qui ha explotat el portàtil i altres cinc viatgers que es trobaven al costat seu. |
La Casa Lluvià inaugurarà demà (19 h) l'exposició Entre línies, amb pintures de l'arquitecta Anna Pont (Ripoll, 1975).
Autodidacta, en les composicions utilitza pintura acrílica, aquarel·la i tinta xinesa.
La crítica social o la distorsió intencionada d'escenes contemporànies per crear noves lectures defineixen la majoria de les seves obres, en les quals l'espai en blanc de les teles juga un paper protagonista.
Seleccionada a diversos premis internacionals de pintura, Pont ha participat en exposicions a l'Arsenal de Venècia, al Wison Art Museum de Xangai, a l'Agora Gallery de Nova York o a Can Framis.
La mostra l'organitza la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC i es podrà visitar fins al 25 de maig de dimecres a dissabte de 18 a 21 h.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
El Partit Popular ha volgut subratllar que no té la "condició d'acusat" en el procés Gürtel i ha reivindicat que és "absolutament aliè" als fets que s'imputen a persones "concretes" i que les despeses electorals del partit han estat "degudament" auditades pel Tribunal de Comptes.
"El Partit Popular ha patit i segueix patint perjudici de tot ordre pels fets que s'imputen a persones concretes i respecte als quals el Partit Popular és absolutament aliè", indiquen els populars en un comunicat.
El PP ha subratllat que l'escrit presentat ahir pels fiscals és d'acusació contra els suposats responsables penals de la trama, al qual després s'afegiran els escrits de la defensa de totes les parts acusades i dels responsables civils.
"L'escrit d'ahir de la fiscalia no és una declaració de condemna", ha subratllat.
Així doncs, la formació ha indicat que en el judici posterior corresponent serà "on es determini amb exactitud els contorns de l'esmentada suposada responsabilitat civil i la seva exacta quantia", tal com ha assenyalat l'Audiència Nacional.
Alhora, ha recordat que l'Audiència explica que la figura del partícip a títol lucratiu exigeix que aquest ignori l'existència del delicte del qual suposadament procedeixen els seus efectes.
I ha assenyalat que la suposada responsabilitat civil derivaria de l'eventual ús de part de les quantitats percebudes de la trama Gürtel en despeses de les seves respectives campanyes municipals per part de dos exedils del PP imputats en la causa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La consellera d'Empresa, Àngels Chacón, ha criticat a través d'un fil de Twitter que les mesures econòmiques presentades pel govern espanyol per pal·liar la crisi del coronavirus "obvia gran part de les propostes del Govern" i considera que s'haurien d'ampliar.
En aquest sentit, avisa que "hauríem d'evitar la destrucció de llocs de treball" i desglossa per punts les mancances del pla de xoc de Pedro Sánchez.
Abans de parlar de 'reconstrucció' hauríem D'EVITAR LA DESTRUCCIÓ de llocs de treball, empreses, comerços, autònoms...
Les mesures econòmiques anunciades per s'han d'ampliar
D'una banda, avisa que del 200.000 milions que Sánchez ha promès "mobilitzar", entre fons privats i els 100.000 dedicats a avals, "només en queden 17.000 d'injecció neta" de liquiditat.
Pel que fa a les propostes del govern català que Sánchez "ha obviat", la consellera d'empresa hi inclou la no suspensió de les quotes dels autònoms i el fet de no aplicar la moratòria de deutes amb els bancs a les pimes afectades durant els propers mesos.
"Però sobretot", diu Chacón, "és greu que les mesures oblidin l'empresa", ja que "no es menciona l'IVA ni l'impost de Societats" i, a més, "no hi ha moratòries en pagament d'hipoteques, subministraments i impostos.
Les empreses i autònoms també en paguen!", recorda. |
Trobar una eixida laboral que tinga relació directa amb els estudis que s'han realitzat durant quatre anys és l'objectiu de qualsevol estudiant, encara que també hi ha la possibilitat de...
Investigadors del programa Contexto de la Universitat de València, creat el 2006 per la professora de Psicologia Marisol Lila, han extret noves conclusions d'àmbit integral sobre l'evolució que els...
En plena recta final del curs acadèmic i després de diversos mesos d'inactivitat en termes de reunió, l'Assemblea General d'Estudiants de la Universitat, màxim òrgan de representació de...
La idiosincràsia valenciana no pot comprendre's sense la influencia de la seda al llarg dels últims cinc segles.
És per això que la Universitat de València ha iniciat el...
Els qui la viuen amb passió afirmen que és una tasca que podria ocupar les vint-i-quatre hores del dia.
Una afició que combina la comunicació, la tecnologia, el component vintage, una...
Per què hi ha tantes carreres populars en Nadal, si fa tant de fred?
Imaginem una llar familiar sense internet.
Sí, encara n'hi ha. La filla li diu al pare que necessita connectar-se habitualment ara que ha començat l'ESO, ja que la professora li penja...
La revista nord-americana Sports Ilustrated va realitzar el 1997 una enquesta en la qual preguntava a 198 esportistes olímpics què els pareixia si se'ls oferia una substància dopant tot assegurant-los que...
Siguem esportistes o no, hi ha una veritat fonamentada per anys i anys en l'esport professional: a tots ens agradaria millorar el nostre rendiment físic fins on això fóra possible.
Un dels vocables més estesos en temps de crisi és l'emprenedoria, ja siga per part de polítics, de nous llicenciats o graduats, d'empresaris o simplement de persones que es troben en...
Les xifres assenyalen Espanya com el país amb el major nombre de joves aturats de la Unió Europea.
Els àmbits econòmic i sociodemogràfic són els protagonistes en els mitjans de comunicació...
"El que ha fet Estats Units és molt greu.
I ells són conscients de la seriositat del cas".
Paraules del catedràtic de Dret Internacional de la Universitat de València Jorge...
En temps de crisi l'augment de noves empreses i de diferents formes de negoci és prou habitual.
Obtindre recursos econòmics és bàsic per a posar en marxa qualsevol idea que puga...
L'ús de telèfons mòbils encara està prohibit a col·legis i instituts.
Aquesta situació no ha variat des que començaren a aparéixer aquests dispositius i els adolescents jugaren, xatejaren o enviaren SMS...
Comentaris sexistes, bromes de mal gust, comportaments inapropiats... són situacions ofensives que les dones pateixen algunes vegades.
Per tal d'evitar aquests comportaments, la institució ha elaborat el Codi de Conducta i Bones Pràctiques de la Universitat de València.
Ara està en exposició pública perquè la comunitat universitària faça aportacions que el milloren.
Aquest vídeo mostra algunes de situacions inapropiades.
Infouniversitat, periòdic digital de la Universitat de València.
Disseny i edició digital: T. Gorria.
Correcció lingüística: Agustí Peiró. |
L'Ajuntament de Barcelona ampliarà la plantilla de la Guàrdia Urbana amb 49 places noves que podran ocupar únicament policies d'altres cossos --Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra--, en lloc d'oferir-se per oposició lliure, han informat a Europa Press fonts municipals.
Les bases del concurs, que ha fet públiques Vilaweb, estableixen que als nous agents se'ls exigirà el nivell B2 de català, el graduat escolar, tenir menys de 42 anys, no haver estat condemnats per cap delicte, i mesurar més d'1,60 metres les dones i més d'1,70 metres els homes.
La convocatòria subratlla que haurà d'afavorir-se una presència equilibrada d'homes i dones, i que els aspirants que compleixin els requisits hauran de superar quatre proves: la de català, una prova física, un test de personalitat i una prova mèdica.
El portaveu d'ERC a l'Ajuntament, Jordi Coronas, ha lamentat en un comunicat que el Govern municipal vulgui cobrir les vacants al cossos sense oposicions lliures, i ha assegurat que les 49 places seran insuficients, ja que, segons la seva opinió, caldria incorporar entre 400 i 600 agents per "modernitzar el cos i prestar un bon servei".
Alhora, ha criticat que el consistori no exigeixi el nivell C de català, al que l'Ajuntament ha respost que segueix allò establert a l'article 16 del decret 233/2002 de 25 de setembre de la Generalitat, que recull el reglament d'accés, promoció i mobilitat dels policies locals.
Aquest decret assenyala que el nivell C només es demana en les categories d'inspector, intendent, intendent més i superintendent, mentre que els agents, caporals, sergents i subinspectors necessiten el nivell B2.
Les proves de coneixement de català consisteixen a realitzar exercicis de coneixements sintàctics i de comprensió de la llengua i, si és necessari, fer una entrevista amb una persona experta que permeti valorar els coneixements orals.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Govern del Canadà ha nomenat Ahmed Hussen, el primer ciutadà d'origen somali que es va convertir en membre del Parlament, com a nou ministre d'Immigració, Refugiats i Ciutadania.
Hussen va arribar com a efugiat fa més de dues dècades.
La designació de Hussen l'ha anunciada aquest dimarts a Ottawa el mateix primer ministre, Justin Trudeau, com a part de la seva renovació de Govern.
Hussen substitueix en el càrrec John McCallum, que ara anirà destinat com a ambaixador del Canadà a la Xina.
Hussen va arribar al Canadà quan tenia 16 anys en condició de refugiat el 1993.
Ara s'ha compromès a oferir la seva "experiència com a immigrant" però també com a advocat en matèria migratòria i com algú "que ha treballat molts anys com a activista i defensor de la comunitat", segons recull CBC.
El director executiu de l'Associació d'Ajuda a l'Immigrant Somali, Mahad Yusef, ha celebrat la decisió de Trudeau de portar Hussen al seu Gabinet.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El secretari de Govern de l'expresident Carles Puigdemont fins el juliol del 2017, Joan Vidal de Ciurana, ha explicat aquest dilluns al judici contra Trapero a l'Audiència Nacional que el president de la Generalitat sabia des del setembre del 2016 que els Mossos acatarien les ordres judicials i només obeirien una legalitat, la vigent.
Així li va transmetre el mateix Vidal de Ciurana a Puigdemont després de reunir-se amb Trapero a instàncies del president.
Pocs dies abans, el mateix Jané li havia transmès el mateix, ha explicat Vidal de Ciurana en la seva declaració com a testimoni.
Va ser abans de la moció de confiança de l'octubre del 2016 quan Puigdemont va apostar pel referèndum, que el president de la Generalitat va encomanar al seu secretari de Govern que es reunís amb Trapero per saber la seva opinió directa, i sense intermediaris, sobre la postura del cos policial davant de dues possibles legalitats i un "escenari de confrontació política i institucional".
Puigdemont ja coneixia la postura de la direcció política de la Conselleria d'Interior, però volia saber la dels operatius policials.
Quan ja havia concertat la reunió amb Trapero però encara no s'havia celebrat, el major li va explicar a l'exconseller d'Interior Jordi Jané, i aquest va trucar a Vidal de Ciurana.
El conseller li va dir Trapero tindria la mateixa opinió que la cúpula política del departament, però Vidal de Ciurana va insistir en parlar personalment amb Trapero.
Efectivament, el major va reiterar al secretari de Govern que el cos faria de policia judicial i el que ordenés la llei en cada moment.
"Va quedar clar la seva postura", ha dit, i ha remarcat que li va traslladar el posicionament a Puigdemont.
Per la seva banda, l'exconseller Jané també ha declarat que ell va ordenar a tot el seu departament que no es fes cap despesa il·legal, relacionada amb el referèndum o fora de les competències d'Interior.
Per controlar-ho, confiava plenament en el seu secretari general, Cèsar Puig, de qui ha destacat la seva vàlua com a jurista i com a tècnic.
La desvinculat de la cadena de comandament dels Mossos i ha assegurat que quan ell va dimitir com a conseller li va demanar que seguís al càrrec, així com van fer càrrecs del govern espanyol.
La fiscalia ha volgut qüestionar a Jané pel fet que Puig assistís a la junta de seguretat del juliol del 2017, però l'exconseller ha recordat que qualsevol decisió que requerís pressupost havia de comptar amb el coneixement del secretari general.
També ha atribuït dins de les funcions de Puig la comunicació amb les altres conselleries, i per això li va encarregar informar a la Vicepresidència de les operacions policials rellevants un cop ja fossin públiques, com va passar després de l'operatiu del 'banc expropiat' el juny del 2016.
Jané també ha assegurat que era habitual que el major Trapero enviés a la cúpula política del departament informes d'intel·ligència sobre terrorisme o crim organitzat.
Dubtes dels Mossos davant dels preparatius a les escoles
L'intendent Antoni Verger, número 2 del comissari Joan Carles Molinero, ha ratificat les versions d'altres alts càrrecs assegurant que les pautes d'actuació per a l'1-O estaven destinades a impedir-lo i no es van donar ordres contràries a la interlocutòria del TSJC.
També ha dit que el sistema de presa de decisions sobre ordre públic va ser l'habitual fins aleshores i que continua igual en l'actualitat.
Sobre la petició de protecció policial per part de l'exsecretari general d'Economia Josep Maria Jové, ha dit que no se li va concedir perquè podia tenir seguiments per part de la Guàrdia Civil, ja que estava sent investigat pel jutjat d'instrucció 13.
Per la seva banda, els màxims responsables de les regions policials del Camp de Tarragona i Metropolitana Sud, David Boneta i Carles Anfruns, han explicat les seves actuacions els dies previs i el mateix 1-O, destacant l'esforç dels seus agents i l'ajuda de l'ARRO per tancar alguns punts de votació després de trencar-se la coordinació amb els cossos estatals.
Anfruns ha admès que dos dies abans de l'1-O van saber que unes dues setmanes abans els directors de centres escolars havien rebut requeriments del Departament i s'havien reunit per tal que entreguessin les claus, els codis de seguretat de les alarmes i plànols dels centres.
El comissari no ha sabut explicar si això es va investigar com a actes preparatoris del referèndum, i ha dit que totes les actes que es van aixecar es van enviar a la Comissaria d'Informació i a la fiscalia.
Així mateix, no li consta cap actuació dels Mossos contra la logística prèvia del referèndum a la seva demarcació policial.
Preguntat per l'ocupació dels centres de votació els dos dies abans del referèndum, Anfruns ha dit que no van detectar cap acte objectiu i concret de preparació de la votació, però "confiava" que les visites dels agents per aixecar actes farien que els concentrats marxessin abans de les 6 del matí del diumenge dia 1.
El comissari Boneta ha estat preguntat per una entrevista que va fer a finals de juliol del 2017 on deia que sempre obeirien la Generalitat abans que el govern espanyol.
Boneta ha especificat que es referia a la dependència orgànica del cos, i ha remarcat que mai ha posat en dubte que abans que a la Generalitat farien cas dels jutges i tribunals o, en el cas de l'aplicació de l'article 155, al govern espanyol.
Aquest aclariment també el va fer al major Trapero, que li havia demanat explicacions.
Aquest dimarts serà l'última jornada de testimonis, amb diversos càrrecs i excàrrecs de la Generalitat, com Maite Català, subdirectora general de Recursos Humans dels Mossos; el subdirector general d'Administració i Serveis dels Mossos, Frederic Ferrer; i Xavier Gibert, secretari general de Cultura fins el juliol del 2017.
L'últim testimoni previst és Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior que va dirigir els Mossos d'Esquadra mentre es va aplicar l'article 155 de la Constitució.
També estava prevista la declaració de Francesc Sutrias, exdirector general de Patrimoni, però s'ha acollit al seu dret de no declarar perquè està processat pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Aquesta és la pàgina de Iglesia de Sant Sadurní d'Osormort.
Si t'interessa aquest racó i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Sant Sadurní d'Osormort.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Sant Sadurní d'Osormort per organitzar la teva escapada rural. |
Dia: dimecres, 23 d'octubre de 2013
Lloc: Aula Magna de l'edifici Guillem Cifre de Colonya,
Tindrà lloc la inauguració del XXIII Congrés de Geògrafs Espanyols, que organitza el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears.
Hi intervindran el president de l'Associació de Geògrafs Espanyol, doctor Javier Martín Vide; el president del Col·legi de Geògrafs Espanyols, doctor Antonio Prieto; el director del Departament de Ciències de la Terra, doctor Miquel Grimalt; i el Rector de la UIB, doctor Llorenç Huguet.
El Congrés de Geògrafs Espanyols és una reunió biennal de l'Associació de Geògrafs Espanyols.
La reunió es desenvoluparà del 23 al 25 d'octubre de 2013 i comptarà amb tres ponències, tres conferències convidades i dues taules rodones sobre els espais insulars, mètodes i tècniques en la geografia del segle XXI i l'estudi de la diversitat des de la geografia, i sis visites de camp al centre històric i la badia de Palma, la serra de Tramuntana, el Migjorn i els municipis de l'interior de Mallorca.
El congrés compta amb el suport i la col·laboració de l'Associació de Geògrafs Espanyols (AGE), el Col·legi de Geògrafs, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i el Centre de Ciències Humanes i Socials (CCHS). |
El jutge degà expressa que "era necessària" a l'ésser una eina "útil", sobretot per a emprenedors
El nombre de persones amb una activitat empresarial, és a dir, autònoms, que van presentar el 2019 un concurs per acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat va augmentar un 495% respecte a l'any anterior, passant de 22 el 2018 a 131 l'any passat.
De la mateixa manera, va créixer el nombre de societats, al passar de 20 a 25 (25%).
Així mateix, van augmentar en els jutjats de primera instància de Lleida els concursos presentats per persones sense activitat empresarial, és a dir, particulars, ja que es van incrementar de 16 a 30 en un any.
El jutge degà de Lleida, Eduardo Enrech, va explicar ahir a LA MAÑANA que "aquesta llei, aprovada l'any 2015, era necessària, ja que és una eina útil per trobar una solució als problemes d'insolvència i donar una oportunitat, sobretot per als emprenedors que no han tingut sort amb els seus projectes, ja que es poden tornar a incorporar al mercat laboral".
En aquest sentit, Enrech ha indicat que "els ciutadans es queden sense casa, però al menys se'ls perdonen els deutes que tenen, als quals fan front amb els actius que s'han venut.
El salari els permet tirar endavant i, fins i tot, pensar en una jubilació".
Per això, "és cert que es queden sense casa, però han de decidir si la rebutgen i se'ls perdona el deute o es queden amb ella i portar una motxilla de deute tota la vida".
De fet, ha dit que "sense aquesta llei el particular no podria tornar al circuit econòmic, el que li conduiria a l'economia submergida al no pagar la Seguretat Social o a Hisenda, entre d'altres".
Això provocaria que estiguessin "en un règim de semiesclavitud".
Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper
Príncep de Viana, 27-29, Lleida |
El Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB ha rebut la donació d'un exemplar en dos volums de la primera edició en japonès de l'obra El Quixot (1915).
Es tracta d'una obra cedida per la senyora Tomoko Hatano, que ja va donar un fons de més de cinc mil llibres japonesos a la UIB.
Aquest fons constituïa la biblioteca personal del seu difunt marit, Shiro Hatano, professor, escriptor, filòsof i amant de Mallorca.
L'obra s'ha incorporat a la col·lecció Casasayas, especialitzada en temes cervantins i que ja comptava amb un milenar d'edicions del Quixot.
Per altra banda, la senyora Hatano ha aprofitat la seva estada a la Universitat per visitar la col·lecció Shiro Hatano, ja accessible al públic a la biblioteca patrimonial de Son Lledó. |
L'empresa Doga, dedicada a la fabricació de components per a l'automoció, traslladarà a Castellolí el seu call center d'Esparreguera per tal de poder ampliar les seves instal·lacions i el seu servei.
Doga té la central i la planta productiva a Abrera, i a Esparreguera, aquesta filial, amb el call center, a través del qual atenen les comandes i fan el repartiment del seu material als mercats europeus.
Ahir al migdia es va fer la presentació a Castellolí de la nova implantació industrial a l'Anoia, un acte que va tenir la presència del president de la Diputació de Barcelona i alcalde d' Igualada, Marc Castells, i la consellera d'Empresa i Coneixement, la també igualadina Àngels Chacón.
Doga Parts és el nom de la filial de Doga Grup que tindrà la nova seu a l'Anoia.
S'instal·larà en una nau de lloguer que li fa a mida Grup Engind al polígon de Can Parera, que tindrà un cost aproximat de 3 milions d'euros.
Doga pagarà un lloguer a Engind i farà una inversió per a l'adequació de les instal·lacions a la seva operativa que volta l'1,5 milions.
Actualment té 17 persones treballant a Esparreguera, però preveu ampliar la plantilla fins als 25 o 30 treballadors, quan estigui en marxa a Castellolí.
Ocuparà una nau de nova construcció amb més de 5.200 m2 construïts, que ocupen 8 parcel·les del polígon, que sumen gairebé una hectàrea.
Doga té la seu central a Abrera, centres de producció a diversos països, com ara la Xina, on la filial ja és més gran que la mateixa empresa mare.
També produeix a Itàlia, l'Índia i Polònia.
I té centres de distribució a Estats Units, Mèxic i Brasil.
En el seu conjunt, el grup ocupa 1.050 treballadors.
El mes de desembre passat es va anunciar la instal·lació de l'empresa d'alimentació Frime al mateix polígon.
D'aquesta manera, les hectàrees de sòl industrial de Castellolí que durant anys han estat buides ara tindran una ocupació del 80 % del total, segons va destacar l'alcalde d'Igualada i president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells.
La consellera d'Empresa i Coneixement, la igualadina Àngels Chacón, va destacar que Catalu-nya rep peticions per disposar de terrenys industrials amb força hectàrees i va destacar l'oportunitat que pot suposar per a l'Anoia.
Toni Garcia, director general de Doga, considera l'Anoia com una comarca a tenir en compte per la seva proximitat a Barcelona i les bones comunicacions amb la capital catalana i amb la resta de l'Estat.
També va explicar que buscava un espai proper a Esparreguera, on no podia créixer més, per evitar una gran mobilitat de la plantilla i per poder disposar d'una nau en una sola planta. |
Obra: Barberà amb la sardana Autor: Serratacó i Costa, Agustí |
MADRID, 13 juny (EUROPA PRESS) -
Exalts càrrecs de la Generalitat de Catalunya han negat aquest dilluns davant del jutge de l'Audiència Nacional, José de la Mata, que la família de l'expresident Jordi Pujol cobrés "propines" per obtenir la gestió de les assegurances socials, l'IRPF i altres saldos de la nòmina dels funcionaris, han informat a Europa Press fonts presents en la declaració.
El magistrat va citar a declarar vuit testimonis, entre ells l'exgerent de l'Institut català del Sòl (Incasòl) Antonio Paradell, l'exdirector financer de Ferrocarrils de la Generalitat Antonio Herce, i el director general de la Conselleria d'Hisenda Francesc Xavier Ruiz del Portal, després que un exdirectiu de la Banca Natwest Mark denunciés aquests pagaments irregulars.
També han comparegut els directius de Natwest Antonio Tomás i Modesto Custodio.
Tant uns com altres han coincidit a declarar que les entitats oferien a les empreses públiques petites bonificacions per gaudir de la domiciliació d'aquestes nòmines que "mai" es pagaven en efectiu, sinó que s'abonaven en el mateix compte de cada companyia.
A manera d'exemple, l'antic responsable de l'Incasòl ha recordat davant del magistrat que la seva empresa percebia 10.000 pessetes (60 euros) per les nòmines de 50 funcionaris.
El magistrat assegurava en una resolució, a què ha tingut accés Europa Press, que la denúncia de l'empleat de Natwest, que va treballar a la banca entre els anys 1987 i 1995 ocupant el lloc de director de l'oficina central a Barcelona, apunta a l'existència d'una "operativa destinada a què la família Pujol acumulés grans quantitats d'efectiu per al seu patrimoni".
Segons la seva declaració, existien acords que relacionaven les entitats bancàries amb grans empreses i organismes públics "per gestionar-los les nòmines dels treballadors".
D'aquesta manera, acumulaven saldos en els comptes bancaris i pagaven a canvi "un percentatge en efectiu", que el denunciant xifra en un 3%.
"Les propines a alts càrrecs i altres parts es duien en efectiu als despatxos", diu la resolució que precisa que una de les oficines era la del fill gran de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol Ferrusola.
De la Mata precisava que molts dels capitals que van poder acumular durant el mandat de Pujol pare procedien d'aquestes comissions, ofertes per la cessió a les entitats d'assegurances socials, de l'IRPF i de saldos mitjans 'ociosos', és a dir, recaptacions que havien d'anar a la Seguretat Social o a Hisenda però que el banc mantenia per llargs períodes per obtenir beneficis.
El jutge investiga el primogènit dels Pujol per presumptes delictes de blanqueig, frau fiscal i falsedat documental en el marc de la causa que l'investiga per cobrar comissions il·legals, rentar capitals de suposat "origen criminal" i deixar fora de l'abast de la Justícia espanyola un mínim de 2,4 milions que va transferir a Mèxic.
Segons la seva opinió, Pujol Ferrusola va coordinar durant anys un important patrimoni econòmic "sempre en benefici de la família" i va dipositar la majoria dels fons en comptes a Andorra.
En aquesta actuació, el magistrat veu indicis típics d'una organització criminal i especifica que tots els Pujol segueixen "pautes comunes d'actuació, assignació de rols i distribució de quantitats multimilionàries" en funció dels ingressos rebuts en aquests dipòsits ocults.
També demostren "un particular sistema de rendició de comptes".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La inversió és de 3,4 milions, tot i que s'hi han fet i faran obres per un total de 6
El govern va aprovar ahir vuit actuacions de sanejament d'aigües residuals a les quals es destinaran 6,6 milions i que donaran servei a més de 14.000 persones.
Les obres començaran el segon semestre....
Els carrers del centre de Ripoll s'omplen de gent –i d'ovelles esquilades– per rebre els nuvis
Un excursionista va quedar ferit greument ahir a la tarda en caure per una escletxa amb un pendent de vint metres, a Queralbs.
L'home estava amb un grup que feia el camí de Queralbs a coma de Vaca.
Vuit excursionistes que ahir al matí intentaven fer la travessa entre Núria i Queralbs van veure frustrats els seus intents a causa de la neu i van avisar els Bombers perquè no podien avançar.
Els consistoris de la demarcació acumulen prop de 500 milions d'euros d'endeutament, és a dir 680 euros de deute per habitant |
COMPRAR-SE O CONDUIR un cotxe elèctric suposa un important canvi cultural que ara com ara avança encara massa lentament, però també inexorablement.
Una bona part de la reticència dels possibles nous compradors i usuaris és el fet de la inexistència, fins ara, d'una bona infraestructura de recàrrega per a aquest tipus d'automòbils.
Per contrarestar aquest argument, el Clúster d'Innovació Tecnològica en Turisme de les Illes Balears (Balears.t) ha posat en marxa una iniciativa pionera i innovadora.
Des de fa pocs dies, Mallorca disposa d'una nova xarxa d'estacions de recàrrega de cotxes elèctrics.
L'objectiu: que els conductors de les carreteres mallorquines puguin trobar endolls de recàrrega ràpida i gratuïta cada 30 quilòmetres de mitjana.
MOVITUR ÉS UN projecte per a la difusió i impuls de la mobilitat elèctrica mitjançant el turisme sostenible en el territori, en aquest cas Mallorca, que cerca visitants "més responsables i conscienciats" amb el nostre entorn.
La iniciativa, la promou el clúster Balears.t i té el suport d'Endesa, empresa que ha fet possible el projecte; del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, que s'ha encarregat de la major part del finançament, i de tot un seguit d'empreses de lloguer de cotxes que s'han adherit a la iniciativa aportant-hi la seva flota d'automòbils sense benzina.
PER ARA, LA xarxa inclou sis estacions de recàrrega ubicades a Palma (Central Endesa Cas Tresorer); Palmanova, a Calvià (estació de servei Cepsa); Sóller (estació de Repsol); Campos (estació de Cepsa); Ullaró, a Campanet (estació de Cepsa), i Manacor (estació de Repsol a l'Hospital de Manacor).
El passat dia 18, Balears.t va organitzar un test driving amb vehicles elèctrics, aportats per les empreses Goldcar i RecordGo, amb un itinerari entre Palma i la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, a Binissalem.
Al llarg del recorregut, una comitiva de deu cotxes va efectuar una recàrrega demostrativa a l'electrolinera d'Endesa de Cas Tresorer.
MIQUEL PAYERAS, GERENT de Balears.t, explica que les particularitats d'aquesta xarxa insular d'electrolineres la fan "única a tot el món" gràcies a la seva potència, capacitat de càrrega ràpida -el temps aproximat de recàrrega és de 20 minuts- amb els tres tipus de connectors diferents que actualment existeixen al mercat, i una aplicació d'Endesa per a dispositius mòbils que permetrà als usuaris saber si una electrolinera està ocupada en un moment determinat i calcular el temps de desplaçament fins a la instal·lació més propera.
LA XARXA DE MOVITURés gratuïta i a l'abast de qualsevol conductor d'un cotxe elèctric que es desplaci per les carreteres de Mallorca.
Per fer-la servir, només cal disposar d'una targeta que podran adquirir a Endesa tant els usuaris particulars residents a Mallorca com els visitants o turistes que hagin llogat un automòbil sense benzina a qualsevol de les vuit empreses rent-a-car que actualment ofereixen vehicles d'aquestes característiques a tot l'Arxipèlag, amb tarifes que, segons Payeras, no són gaire més cares que les dels vehicles convencionals.
En aquest sentit, l'empresari i gestor turístic vaticina, en el futur, un major increment de la flota de cotxes elèctrics a les nostres Illes i recalca que l'aeroport de Palma és, conjuntament amb el de Barcelona, l'únic que en aquests moments ofereix vehicles de lloguer sense benzina.
"VOLEM CANVIAR EL xip que els cotxes elèctrics són silenciosos i gens contaminants, però que en canvi no estan fets per a nosaltres.
Des de Balears.t constatam que està augmentant el perfil d'usuaris, siguin residents o visitants, preocupats i sensibilitzats pel medi ambient, i per tant estam segurs que els cotxes elèctrics s'empraran cada cop més", opina Payeras.
"L'orografia, extensió i característiques de Mallorca fan que sigui ideal el desplegament d'aquesta xarxa d'electrolineres que facilita la mobilitat de petjada de carbó nul·la", afegeix Payeras respecte d'aquest tema.
EL CLÚSTER D'INNOVACIÓ Tecnològica en Turisme de les Illes Balears es va constituir formalment com a associació d'empreses el 2009, després de dos anys de treballar amb la definició de la seva estructura, competències i estratègia, en col·laboració amb totes les entitats representatives del sector turístic.
Posteriorment va obtenir la categoria d'Agrupació d'Empreses Innovadores del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.
Actualment integren el clúster una trentena de socis, des de grans cadenes hoteleres fins a entitats i empreses de molt divers tipus.
Segons Payeras, el clúster funciona com un "catalitzador d'idees dins una agrupació empresarial innovadora que pretén ajudar en la transformació socioeconòmica del nostre territori.
El que nosaltres hem fet, simplement, és reinventar el concepte de turisme, apostant per la innovació com a únic camí possible de futur per continuar tenint èxit".
DES DEL CLÚSTER es preveuen, en el futur, altres iniciatives innovadores com la implantació del segell 'Dieta balear', un projecte col·laboratiu -entre el Clúster Biotecnològic i Biomèdic de les Illes Balears, la UIB, una companyia de càtering i un productor agrícola- que pretén posar en valor els productes sans cuinats a Balears i que hagin estat contrastats científicament.
La iniciativa permetrà distingir determinats plats, dins la carta dels restaurants, amb un valor afegit de "producte balear, de proximitat i saludable".
WALKING ON WORDSés un altre projecte innovador, gràcies a la col·laboració del Consell de Mallorca, que promou "descobrir" set rutes que relacionen el territori amb la literatura.
Finalment, Balears.t vol impulsar la creació d'un sistema tecnològic que garanteixi que els empleats i treballadors del camp del turisme estiguin plenament capacitats per fer la feina per la qual se'ls contracta.
Si la iniciativa tira endavant, es tractaria d'habilitar un carnet acreditatiu per tal de facilitar la feina de contractació privada o duita a terme des de les oficines del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB).
"El futur del turisme a Balears -explica Payeras- el veig il·lusionant, però molt més sofisticat, amb un discurs propi i especialitzat que encara no hem acabat de definir entre tots.
Allò que és evident és que mai més tornarem a ser només una infraestructura on dormir-hi, un para-sol i un refresc, sinó moltes més coses; hem d'accentuar els nostres trets diferencials", conclou Miquel Payeras, gerent de Balears.t, sobre aquesta qüestió.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La Festa dels Súpers torna un cop més a la seva cita anual.
Durant tot el cap de setmana, els súpers estan convidats a vèncer "La invasió fantasma" al crit de "Uh!
No tinc por!" i participar així en l'esdeveniment familiar més destacat de l'any a Catalunya.
Aquest any se celebra el quinzè aniversari de la Festa dels Súpers els dies 22 i 23 d'octubre a l'Estadi Olímpic de Barcelona, coincidint amb el vintè aniversari del Super3, de 10.00 a 19.00 hores.
Vint anys que han convertit el Super3 en un fenomen social i de comunicació, amb un canal televisiu, una web, una revista, una festa anual i un club amb més d'un milió de súpers.
En aquesta 15a edició, es podran escoltar en directe les cançons de l'últim disc del Super3, que combinen fins a vuit temes nous, com el "Uh!
No tinc por!", amb temes clàssics de la història del Super3.
Pla està fent reformes al despatx i darrere un mur apareix un cofre antic.
Del cofre en surt un fum negre que es transforma en tres fantasmes: un guerrer, un pirata i un soldat, tots amb l'aspecte del Sr.
Són els avantpassats més perillosos de la família Pla i expliquen que els Pla han lluitat des de sempre contra els súpers.
Ara, els fantasmes són aquí per ajudar el Sr.
La família del Super3 és víctima de les primeres malifetes dels fantasmes.
Quan descobreixen que es tracta de sers del més enllà, tota la família queda còmicament garratibada per la por.
Ella coneix bé el món dels fantasmes i no té por d'aquests fantasmes Pla que, acompanyats pels seus exèrcits, escampen el mal i la destrucció per tot el planeta.
La família prova infructuosament de vèncer els fantasmes.
Serà la Lila qui descobrirà com els poden fer desaparèixer.
No s'ha de tenir por, cal plantar-los cara i dir ben alt: "Uh!
Per fi, semblen haver trobat la solució, però la família i la resta de programes del canal Super3, paralitzats per la por, són incapaços de plantar cara als fantasmes i pronunciar les paraules de la Lila.
S'acosta la Festa i "La invasió fantasma" està a punt de completar-se.
Els exèrcits de fantasmes es multipliquen i el seu domini s'estén imparable.
Però queda una última esperança.
Només hi ha una manera de derrotar-los: amb l'ajuda de tots els súpers que, com la Lila, tampoc tenen por i vindran a la Festa per cantar i cridar ben alt: "Uh!
S'hi podran escoltar en directe les cançons de l'últim disc del Super3, amb vuit temes nous, i els nens podran gaudir de circuits d'slot, tallers de pintura amb xocolata, tallers de maquillatge, circuit de bicicletes, videojocs, un torneig de futbol, circuits d'aventura, jocs d'habilitat, autos de xoc, realitat augmentada, activitats de dibuix i lectura, idiomes i la supergimcana.
A més, també podreu participar al concurs del Super3 mostrant el vostre carnet de socis i optar a pujar a l'escenari amb els personatges del canal Super3 i cantar la cançó Uh!
La família del Super3, els presentadors dels programes i els protagonistes dels dibuixos animats protagonitzaran l'espectacle Uh!
No tinc por!, dissabte a les 16.30 hores i diumenge a les 12.00 hores (en directe per TV3 i el Canal Super3).
També estan previstes les actuacions musicals del grup Teràpia de Shock, la Sant Andreu Jazz Band, la cantant Gisela i la banda infantil Atomic Boy Blues.
L'estadi tindrà, a més, la màgia de la companyia Abbozzi, l'actuació d'animació de Pep Callau, els experiments científics de Dani Jiménez, acrobàcies de bicitrial, el ball dels Tap Olé i l'humor dels Box, entre altres espectacles.
I si us agraden els animals no us perdeu el desè Trofeu Super3 Agility i el Taller de Falcons de Barcelona!
D'altra banda, la festa també mostra el seu caràcter més tradicional amb actuacions com ara les dels Castellers de la Vila de Gràcia, el correfoc infantil, les cercaviles i les sardanes.
Adreça: Anella Olímpica del Parc de Montjuïc.
Més informació a Super3 www.super3.cat
Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares.
Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa. |
Un viatge de gent gran ha portat a les localitats malaguenyes de Villanueva de la Concepción i Colmenar una part de la Grossa de la Loteria de Nadal, dotat amb 4.000.000 euros per sèrie, i que aquest any s'ha venut íntegrament a l'administració número 2 de Roquetas de Mar (Almeria), que comptava amb les 160 sèries.
L'alcalde de Villanueva de la Concepción, Gonzalo Sánchez, ha mostrat la seva alegria i ha assegurat que serien més de 100 dècims d'aquest premi, que suposen més de 40 milions d'euros, els quals s'haurien repartit a la població.
Tot i això, podria haver-ni més a Colmenar.
"És una cosa molt forta, el poble ho necessitava", ha assegurat en unes declaracions a Europa Press, el regidor, qui ha manifestat que està "que no m'ho crec".
Ha apuntat que si finalment són més de 100 dècims, "la sort i l'alegria seran encara més importants".
El número 79.140 ha resultat premiat amb la Grossa, el primer premi de la Rifa Extraordinària de la Loteria de Nadal, dotat amb 4.000.000 euros per sèrie.
El número ha estat cantat a les 12.13 hores en el sisè filferro de la setena taula.
Aquesta vegada ha estat una mica més matiner que el 2014, quan el premi més desitjat de la Rifa es va demorar fins a les 13 hores, i es va convertir en el més tardà de la història.
La Rifa Extraordinària de Nadal ha repartit aquest dimarts 22 de desembre 2.240 milions d'euros en premis, una xifra semblant a la de l'any anterior, i els premiats amb la Grossa rebran 400.000 euros al dècim, amb 640 milions d'euros a repartir amb aquest premi principal.
Des de l'any passat, Loteries i Apostes de l'Estat (LAE) permet cobrar el mateix dia els premis de la Rifa de Nadal, a partir de la tarda-nit del dimarts 22 de desembre.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'empresa Renova ha posat xifres a un costum que, segons sembla, està molt estès en la societat catalana: un 91% dels catalans fa servir el seu smartphone en el moment que va al WC.
A l'informe Estudio Renova sobre l'ús del telèfon mòbil al WC, l'empresa ha detallat que els catalans se situen per sota de la mitjana espanyola en ús d'aquests dispositius, situada en un 92%.
Alhora, segons aquest estudi, un 31% de les dones catalanes s'han fet una selfie al bany en els últims dotze mesos i un 33% d'homes, per sobre de la mitjana espanyola d'un 28%.
Renova també ha explicat que els catalans són al capdavant de ciutadans que únicament fan servir el seu smartphone en cas de disposar de wifi.
Però no només es fa servir el dispositiu mòbil en aquest espai: un 7% de catalans opten per llegir un llibre, un 14% revistes, i un 19% llegeixen prospectes mèdics.
Per apps, les més utilitzades són el Facebook i el Whatsapp (21%), Google (11%) i Intagram (10%).
Whatsapp i Facebook són les aplicacions preferides dels menors de 30 anys i els majors de 60 anys són els que més truquen des del bany.
Al capdavant d'aquest rànquing hi ha els extremenys amb un 97%, els valencians i vascos amb un 95%, i els andalusos amb un 94%. |
L'objecte d'aquesta Càtedra és la docència i recerca de la interrelació entre Salut, Educació i Qualitat de Vida, des de diferents punts de vista i, en concret, participant en el Màster de Recerca en Salut i en el Màster de Formació del Professorat de Secundària.
Així mateix, la Càtedra té com a objectiu fomentar i traslladar al món universitari l'esperit investigador, establint els ponts necessaris entre les institucions acadèmiques i la societat.
"La Càtedra "Salut, Educació i Qualitat de Vida" de la Fundació ASISA-UdL presenta les noves convocatòries d'ajuts de promoció de l'excel·lència:
Departament de Geografia i Sociologia 2020 © | Telf: +34 973 70 20 98 |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Barcelona, 24 de setembre de 2016.
La presència o l'absència de la mare en la vida de les persones
Un orfe, per més atencions que rebi –suposant que li arribin, cosa ben difícil– sempre serà una persona mancada i empobrida.
Mancada de la protecció i de l'afecte que només la mare sap i pot donar-li.
Per això, a la curta o a la llarga, l'orfe esdevindrà una persona també notablement empobrida.
Ja ho sabem que hi ha mares de moltes menes i que no totes són exemplars ni compleixen amb la seva missió com cal.
No ho és d'exemplar la mare possessiva.
No ho és la mare intervencionista i super-controladora.
No ho és la mare super-protectora.
No ho és la mare que es pensa i actua com si fos la propietària exclusiva dels seus fills.
Però, tot i les possibles falles, el cert és que el do de la vida ens ve de Déu a través de la mare i per la mare.
Ens cal tenir-ho ben clar això i saber-ho agrair a Déu i a ella
La gratitud no té fronteres i penetra més enllà de la geografia i dels calendaris i agendes.
La mare és un ésser universal i etern i per la fe sempre podem connectar-hi quan ja no la tenim físicament entre nosaltres.
Ella és, aleshores, la gran intercessora i protectora nostra davant de Déu, perquè la funció maternal no s'esgota amb els dies del calendari ni amb l'edat del fill: va sempre més enllà, perquè és eterna.
I, entre totes les mares, la més excelsa és la verge i mare Maria Santíssima que avui festegem sota l'advocació de la Mercè.
Mercè vol dir regal de Déu immerescut i sempre gratuït.
Quines i com són les nostres relacions amb la mare?
Som realment persones agraïdes? |
L'entrenador del Coosur Betis ho té molt clar.
El partit d'avui del seu equip amb el Manresa «és una final per a nosaltres».
Curro Segura no vol excuses: «Tenim la necessitat de guanyar davant d'un oponent que és un rival directe».
L'equip sevillà vol deixar d'estar en l'última posició en solitari.
Segura, en la compareixença prèvia al matx d'avui, va dir que «tenim clar que és una ocasió per sumar enfront un equip que els últims mesos ha tingut moltes lesions i ha hagut de canviar moltes peces.
Competir a Europa els ha anat bé per mirar d'anar acoblant les peces que han incorporat a la plantilla».
L'entrenador del Betis recorda que «el Baxi ha tingut molts finals de cara o creu, per guanyar o per perdre els partits.
Ens arriba amb una bona mentalitat.
Nosaltres el que hem de fer és començar a jugar més forts del que hem fet en les últimes jornades».
Segura va fer un elogi a Pedro Martínez, amb qui ha treballat en el decurs de les respectives trajectòries dels dos tècnics: «És un campió de lliga, i sense haver estat al Madrid o al Barça.
Està aportant una gran serietat al Manresa.
Sobren els afalacs, no hi ha cap dubte que ell és un dels millors entrenadors d'Espanya, i de llarg».
L'entrenador granadí del Betis no espera reforços en les properes setmanes: «Amb els 12 jugadors que tenim anirem a totes, mirant de treure'ls-hi el rendiment.
Amb aquests homes hem competit bé i hem guanyat partits.
No sé si ens salvarem, pot ser que sí o pot ser que no.
Encara queda molta lliga i les dinàmiques canvien.
No puc donar una resposta definitiva, ja veurem què passarà».
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Selecció de webs de diverses associacions, institucions de recerca i museus especialitzats en història: |
Si ho traduïm a termes més comuns, es tracta d'un atac al sistema immunitari que permet que es desenvolupi un altre tipus de malalties i infeccions sense cap barrera natural que el prohibeixi.
La que va ser considerada la gran pandèmia del segle XX continua, per desgràcia, estant present en ple segle XXI.
Només a Espanya, al voltant de 3.000 persones s'infecten cada any d'aquest virus i n'afecta 145.000 més a tot el país.
A més, s'estima que el 18% no està diagnosticat.
Encara, avui dia, la via sexual és la forma de transmissió més freqüent i els homes són els que més presenten aquest tipus de virus.
Els tractaments antiretrovirals han aconseguit millorar la qualitat de vida dels pacients amb VIH i han ampliat la seva esperança de vida.
Però encara queda molt per fer perquè aquesta malaltia tingui una cura real i efectiva.
Aquest tipus de tractaments evita la transmissió del virus i a més el manté controlat.
Associacions com GeSIDA i CESIDA aposten per la implementació de l'anomenada profilaxi preexposició, un tipus de medicament antiretroviral destinat a prevenir la transmissió del VIH a persones sanes que tenen risc de contreure la malaltia.
En l'actualitat, l'estigma de les persones amb aquesta malaltia és pràcticament nul, la qual cosa, unit al seu control baix dits tractaments, comporta el fet que el nivell d'alarma respecte al VIH hagi desaparegut.
Això implica abaixar la guàrdia amb les campanyes de conscienciació, que encara són necessàries per a prevenir els contagis.
La prevenció a través de la detecció precoç és encara una assignatura pendent, així com la seva inclusió en les polítiques sanitàries, per donar la importància que mereix una malaltia que encara es considera seriosa.
El futur per a aquests pacients sembla que mira a l'obtenció d'una cura eficaç que posi remei a aquesta malaltia.
Així ho demostren els últims avanços en recerca, duts a terme per científics espanyols, que han aconseguit que el VIH desaparegui en almenys dos pacients.
El primer cas s'havia donat l'any 2008, quan un home infectat amb VIH, Timothy Ray Brown, havia aconseguit vèncer la malaltia després d'haver rebut un trasplantament de medul·la.
El virus havia desaparegut del seu organisme i no havia deixat cap rastre.
L'anomenat ' pacient Berlín ' va ser un cas únic, la notícia del qual va donar la volta al món amb en un halo d'esperança per a la resta de pacients.
Ara, el 2019, un equip de científics espanyols ha aconseguit tornar a fer-ho.
L'anomenat ' pacient Londres ' es va sotmetre a un trasplantament per a combatre un limfoma.
Com a conseqüència, el virus ha quedat eliminat i des de fa 18 mesos no ha tornat a aparèixer.
Comparat amb casos anteriors en què el virus tornava a aparèixer en el termini d'un any, aquest període de temps és tot un èxit.
A més, sense haver de recórrer a cap mena de tractament antiretroviral.
Malgrat aquests avenços, els investigadors són reticents a utilitzar la paraula 'cura' per referir-se a aquests dos casos d'èxit.
En tots dos, els trasplantaments han estat determinants, gràcies a la mutació d'algunes de les cèl·lules donades, que van servir d'escut davant de l'entrada del virus.
De totes maneres, aquests dos casos són dues bones notícies que només preveuen un futur esperançador per als pacients de VIH gràcies a la recerca en la matèria.
Si tens dubtes, en aquest espai pots trobar algunes respostes.
Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar... |
Un cop superada amb nota la Diada del 2014, la del Tricentenari, Catalunya es prepara per afrontar el gran repte, la votació del 9 de novembre.
Les forces partidàries del dret a decidir (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) s'alien amb un únic objectiu: aconseguir que els catalans puguin votar sobre el seu futur en una consulta que jurídicament no és vinculant però el significat polític de la qual és indiscutible.
La voluntat del poble català i d'una majoria parlamentària sòlida xoca amb un mur a Madrid.
no es farà", diuen fins a la sacietat els responsables del govern espanyol començant pel seu president.
La lletania la repeteixen des del PP català i des
per acusar Artur Mas de voler enganyar la població.
Els socialistes, per la seva banda, continuen predicant la reforma federal de la Constitució però sense concretar cap pas del camí, alhora que se sumen al front dels que diuen que la consulta no es farà.
Els partits catalans fan el camí com si sentissin ploure.
El 19 de setembre el ple del Parlament aprova la llei de consultes catalana, que és la que dóna
La nova normativa s'aprova amb el suport del 78,5% de la cambra.
Al bloc pel dret a decidir s'hi han de sumar els vots del PSC i el del diputat no adscrit Joan Ignasi Elena, que ha abandonat el grup dels socialistes.
La llei només rep els vots en contra del PP i Ciutadans.
A partir de l'aprovació es disparen els rumors sobre la data de signatura del decret de convocatòria.
La llei s'aprova un divendres i tothom dóna per fet que Artur Mas signarà el decret l'endemà.
Per aquest motiu el president Rajoy ordena als seus ministres que no marxin enlloc diumenge per si cal convocar un Consell de Ministres extraordinari.
L'objectiu és convocar el Consell, demanar al Consell d'Estat un dictamen sobre la constitucionalitat de llei i decret i portar-ho tot al Constitucional, al qual es demanarà la suspensió cautelar de la consulta i del decret.
Es dóna el cas que el Constitucional es reuneix en sessió ordinària aquella mateixa setmana.
president no signa el decret el dissabte 20, ni mentre el Constitucional està reunit, ni mentre el president espanyol és de viatge a la Xina ni, lògicament, el dia que l'expresident Pujol compareix davant el Parlament pel cas dels diners dipositats a Andorra.
Finalment, el dissabte dia 27 de setembre signa el decret de convocatòria.
La resposta d'Espanya es produeix en un temps rècord.
El dilluns 29 el TC dicta la suspensió cautelar de la nova llei, del decret de convocatòria i de tots els preparatius del 9-N.
Els arguments que esgrimeix l'Estat per a la prohibició ja són recurrents: la sobirania recau en tot el poble espanyol i per això no es pot demanar a una part de l'Estat si vol continuar o no formant-ne part; la Constitució no admet referèndums que qüestionin la unitat d'Espanya...
En el complicat joc del gat i la rata que mantenen els governs espanyol i català totes les decisions passen factura.
La decisió del Constitucional de suspendre la consulta no sorprèn ningú a Catalunya, però sí que divideix el front del dret a decidir.
El govern de CiU decideix suspendre la campanya informativa sobre la consulta, cosa que encén els ànims d'ERC i la CUP, que insten el govern a desobeir l'alt tribunal.
El 4 d'octubre, representants del món municipal es reuneixen al Palau de la Generalitat i expressen el seu suport a la consulta i la seva disposició a cedir locals públics perquè hi tingui lloc.
La resposta de l'Estat arriba en forma de carta que rubrica la delegada del govern espanyol i en la qual recorda als secretaris i interventors que són funcionaris de l'Estat i que, com a tals, han de complir allò que digui el govern espanyol.
Els polítics catalans no acaben de trobar la fórmula per consensuar com es vehicula el desafiament al Tribunal Constitucional fins que, finalment, el 14 d'octubre el president Mas compareix aquest cop en solitari –a diferència de quan va presentar la data i la pregunta, que va adreçar-se als mitjans envoltat per la resta de líders polítics proconsulta– i anuncia que el 9-N "hi haurà urnes i paperetes", però que formaran part d'un "procés participatiu" que es farà sense cens –els electors s'hauran d'inscriure el mateix dia de la votació– i sense decret de convocatòria.
Mas avança que aquesta és només la primera etapa d'un viatge que ha d'acabar en unes eleccions al Parlament de caràcter plebiscitari i insta la resta de partits a anar-hi junts.
Els partits que han acompanyat CiU en el procés recelen de la nova formulació, i fins i tot l'ANC i Òmnium no la veuen clara.
La reacció del govern espanyol és d'autèntic embolic.
Mentre que el president espanyol ho qualifica d'"excel·lent notícia" abans de sentir les declaracions d'Artur Mas, la vicepresidenta espanyola en fa mofa i ho qualifica de "nova ocurrència".
Més caut és el ministre de Justícia, que avança que podrien tornar a recórrer el "nou 9-N" si es manté la pregunta.
Així, doncs, la primera valoració del govern espanyol és de menyspreu, mentre que a Catalunya partits i societat civil aparquen uns dies el debat de la consulta per començar a opinar sobre la necessitat de convocar de seguida noves eleccions al Parlament i sobre la conveniència que els partits sobiranistes es presentin en una llista única que podria incloure persones del moviment associatiu.
La unitat política, la qual Artur Mas qualificarà de "porcellana fina", està ben esquerdada.
El distanciament entre CiU i ERC és total, i això pot arribar a condicionar, fins i tot, l'aprovació dels pressupostos del 2015, que els republicans consideren inaprovables per les exigències del govern espanyol, que, tot sigui dit, no es cansa de repetir que si Catalunya se'n surt econòmicament és gràcies a les aportacions del fons de liquiditat autonòmic i a la bona voluntat del govern espanyol.
El 19 d'octubre, ANC i Òmnium tornen a fer de força tractiva del procés: demanen unitat als partits i adrecen un ultimàtum al president Mas.
Carme Forcadell li dóna un marge de tres mesos perquè convoqui eleccions.
Els dies següents, el debat sobre l'endemà del 9-N queda ajornat i els partits proconsulta tornen a acostar posicions, impulsats en bona part per la cintura negociadora de la CUP de David Fernàndez i Quim Arrufat.
Els dies van caient en el comptador instal·lat en un balcó de la plaça Sant Jaume i ara ja ningú dubta que hi haurà una mena de consulta.
El govern demana 20.000 voluntaris per fer possible tot el mecanisme electoral i rebrà més de 40.000 peticions; els carrers es tenyeixen de color groc, el de la nova campanya d'ANC i Òmnium en favor del 9-N; els partits tanquen files bo i les escletxes, i els ciutadans, després d'uns dies de desconcert, ho tornen a tenir clar.
El govern espanyol es dóna compte massa tard que allò que qualifiquen de costellada serà un gran acte de projecció internacional de la voluntat dels catalans.
No és fins al 28 d'octubre que el govern espanyol demana un dictamen sobre la constitucionalitat del nou procés al Consell d'Estat, i aquest no es pronuncia fins dos dies més tard.
La Generalitat, aquest cop, també recorre al Constitucional perquè no admeti a tràmit la impugnació del TC.
El Constitucional complirà el guió: suspensió cautelar de la nova consulta i rebuig de les peticions de la Generalitat.
bé, no reprèn Mas, com pretenia l'advocacia de l'Estat, i només dicta una suspensió general, sense concretar què no es pot fer.
Aquesta és l'escletxa per on es colarà el 9-N que, en el fons, és un acte massiu de desobediència civil.
Més de 2.300.000 persones emeten el seu vot, majoritàriament a favor de la independència de Catalunya.
Activar la fiscalia de l'Estat perquè es querelli contra Artur Mas, tornar a parlar de la minoria silenciosa i anunci de Mariano Rajoy des de la cimera del G-20 a Brisbane que vindrà a visitar Catalunya per explicar tot el que Espanya ha fet pels catalans.
De dialogar sobre un referèndum "de veres", com li demana Mas per carta, res de res.
I la cirera del pastís: el rei Joan Carles presideix la inauguració a Madrid d'una estàtua dedicada a l'almirall Blas de Lezo, el mèrit del qual és haver capitanejat el bombardeig de Barcelona el 1714.
Així és com entén Espanya el diàleg.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Aquesta vacuna, fruit de la col·laboració entre investigadors de l'Hospital Clínic i altres d'arreu de l'Estat, ha aconseguit una resposta immunitària en el 90% de les persones sanes a les quals se'ls ha inoculat
Un equip de científics format per investigadors del Clínic de Barcelona i el Gregorio Marañón de Madrid ha creat un prototip de vacuna contra el VIH "molt més potent" que els desenvolupats fins ara a tot el món i que ha aconseguit obtenir una resposta immunitària en el 90% de les persones sanes a les quals se'ls ha inoculat.
La troballa ha sigut presentada després de presentar una alta eficàcia en ratolins i micos.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
"M'encanta trobar la versió saludable de les receptes"
Al seu blog, a les seves receptes, als vídeos que penja a Facebook i als seus cursos en línia.
I d'ella ens va enamorar que, de totes les receptes boníssimes del receptari tradicional, sempre trobi la millor manera de seguir gaudint-ne i que siguin 100% sanes.
A Etselquemenges estrenem secció " Receptes versionades " amb la Lucía Gómez, exclusives per als socis.
De moment ja hem après a fer mandonguilles sense els ingredients habituals però igualment delicioses, i hem trobat un substitut del cafè amb llet que, a més, porta cacau!
Vaig aprendre a cuinar des de molt petita.
Sempre m'ha agradat molt, molt menjar i, si vols alimentar-te bé, has de cuinar tu i no dependre de ningú més.
Per mi és un dels grans plaers de la vida i sóc incapaç de menjar res que no m'agradi.
Sempre he estat autodidacta i he recuperat moltes receptes de la meva família.
Fa uns anys vaig començar a sentir-me molt cansada i un metge em va canviar l'alimentació.
Vaig notar que tornava a néixer i un món nou s'obria davant meu, davant una forma nova de menjar.
Em vaig enamorar d'aquest estil de vida, ple de vitalitat i d'una infinitat d'aliments nous.
El que per a molts és un drama, per a mi va ser l'aventura de la meva vida.
M'encanta descobrir coses noves i observar els canvis.
El que més em va enganxar va ser la sensació de sentir-me bé després de cada àpat.
No he estudiat res de cuina, però el meu somni tampoc és convertir-me en xef, ni de bon tros.
La meva missió és ajudar la gent a cuidar-se, a menjar bé i, sobretot, a gaudir de l'alimentació.
Per això els meus estudis estan més relacionats amb aquest vessant.
Sóc coach nutricional i experta en nutrició natural i holística.
Crec que tot en aquesta vida té un costat positiu i passa igual amb les receptes.
Totes tenen una versió saludable i m'encanta adaptar-les.
En aquesta vida no cal prescindir del que ens agrada sinó triar-ho en la seva millor versió.
Els meus plats favorits versionats...
Si he de triar, em quedaria amb la pizza o les croquetes.
Mare, que bo només de pensar-hi!
I hi ha una versió sana d'aquests plats!
Sens dubte, el llevat nutricional.
També les llimones i la batedora.
Sóc molt pràctica i m'encanten les màquines que em fan la vida molt més fàcil.
En aquest moment, faig cursos de cuina, tant presencials com virtuals a través del blog cocinandoelcambio.com.
També faig xerrades, col·laboro en revistes i passo consulta com a coach.
No m'agraden gens les etiquetes, et tornen esclau d'aquesta religió.
Jo crec que totes són bones: macrobiòtica, crudivegana, ayurveda, etc., encara que seria incapaç de ser tan estricta amb la meva dieta.
Crec que, al final, et genera més estrès que res més, o com a mínim a mi.
És important sentir-te lliure i adaptar l'alimentació al teu estil de vida i procurar treure els tòxics com el sucre, el blat, els lactis i reduir les proteïnes animals.
Si m'hagués de definir en alguna, em quedaria amb la flexivegetariana.
M'agraden perquè tenen moltíssimes opcions i saben preparar les verdures com ningú.
Ella, amb dues cosetes, et feia viandes increïbles.
Jo considero que les grans cuineres del món són les àvies, i la meva era la millor.
Ara estic intentant recuperar les seves receptes però amb un toc més saludable, si és possible.
Estic intentant recuperar receptes de la meva àvia i donar-los un toc més saludable, si és possible
M'encanta la natura i els animals.
Em vaig criar al camp, en una escola lliure, i quan hi sóc el sento realment casa meva.
M'agrada la meva família, el meu company incondicional i els meus gats.
També m'agrada viatjar i descobrir ingredients nous, a més de la fotografia i el cinema.
Cada dia quan em llevo en tinc com a mínim tres.
I m'entusiasmo amb les petites coses de la vida.
Però si m'he de quedar amb "el gran somni" diria: poder ajudar més persones perquè, cada vegada, gaudeixin d'una alimentació més saludable.
Crec que és l'eina perfecta per arribar a ser millors persones.
Soci: Clica aquí per veure les receptes de la Lucía Gómez i, si encara no ets soci, mira tot els avantatges de ser-ne. www.etselquemenges.cat/fes-te-soci
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
Cinc persones van resultar ferides durant la tarda d'aquest divendres després de l'explosió d'una màquina situada al bar-piscina d'un hotel ubicat al municipi d'Adeje (Tenerife), segons ha informat el Centre Coordinador d'Emergències i Seguretat (Cecoes) 112.
Després de rebre l'avís de l'incident, efectius de Bombers van acudir per inspeccionar la zona, tot i que no va ser necessària la seva intervenció.
Per la seva banda, el Servei d'Urgències Canari (SUC) va atendre als ferits, que presentaven cremades de diferent consideració.
Així, una dona britànica va tenir cremades de caràcter greu a la cara i cuir cabellut, havent de ser traslladada a l'Hospital Nuestra Señora de La Candelaria.
Mentrestant, una nena de 8 anys i també britànica va tenir cremades al coll de caràcter menys greu i un altre home de la mateixa nacionalitat va presentar erosions de caràcter lleu, sent tots dos traslladats a Hospiten Sur.
A més, una dona de 38 anys i una altra de 34 van resultar ferides amb cremades de caràcter lleu i van ser evacuades a l'Hospital Quirón Costa Adeje.
Finalment, efectius de la Guàrdia Civil i de la Policia Local van ajudar al dispositiu desplegat pels serveis d'emergències.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
ERC de Sant Joan de les Abadesses ha proposat implantar una «targeta deixalleria» per bonificar els usuaris que facin més ús de la deixalleria municipal amb una rebaixa de la taxa d'escombraries.
Proposen una deducció de l'import d'entre el 5 i el 15%, que s'aplicaria segons els usos registrats d'aquest equipament a la targeta, que seria gratuïta i que segons ERC ajudaria a fer «més justa la taxa d'escombraries i disminuir-ne el preu per qui sigui més respectuós amb el medi ambient».
Sant Joan de les Abadesses fa ús del sistema de recollida selectiva «porta a porta», per la qual ha assolit un percentatge de reciclatge del 62%, una xifra que segons ERC «és inferior» a l'esperable. |
QÜESTIONARI PREVI A LA INCORPORACIÓ AL LLOC DE TREBALL
A més de complir amb les recomanacions d'higiene sanitària que es recolliran als cartells, han de prendre també mesures preventives individuals:
En el cas que un treballador convisqui o ho hagi fet amb una persona que s'hagi infectat, si té símptomes o febre, ho ha de comunicar al seu responsable directe, a més de quedar a casa i cridar el 061 i seguir les instruccions de l'autoritat sanitària.
Si és l'empresa la que té coneixement d'una situació així i el treballador és troba a l'obra, serà aïllat i es donarà avís al 061 i no es podrà reprendre l'activitat fins que les autoritats sanitària i el servei de protecció de l'empresa estableixin les condicions.
Aquestes mesures les han de seguir també els tècnics que puntualment es desplacen a l'obra (arquitecte director de les obres, aparellador, enginyers...)
El coordinador de seguretat i salut és l'encarregat de comprovar que es compleixen tots els requisits i, en cas d'incompliment, es reclamarà al contractista la seva rectificació i si es reitera l'incompliment es posaran els fets en coneixement de les autoritats, que podran procedir a la suspensió de l'activitat.
Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball: C/ de Montenegro, 5 - 07012 Palma |
Informe sobre el comerç irregular a la via pública "top manta"
L'actuació policial s'ha de complementar amb un pla paral·lel que garanteixi alternatives laborals o socials per als venedors afectats
Cal una major sensibilització del consumidor sobre les repercussions negatives del fet d'adquirir productes falsificats al "top manta"
La permissivitat de les administracions és intolerable i només beneficia els entramats mafiosos que controlen la venda ambulant il·legal
El Síndic ha criticat amb duresa la inactivitat de les administracions públiques per abordar el fenomen de la venda ambulant irregular al carrer coneguda popularment com a "top manta".
Rafael Ribó considera intolerable la permissivitat de les autoritats amb aquesta activitat il·legal, més propera als entramats mafiosos que a la pobresa dels més vulnerables.
Per aquest motiu, ha recomanat una acció acurada i decidida contra les organitzacions que importen i controlen les logístiques de distribució de productes falsificats.
La lluita contra aquesta pràctica criminalitzada requereix la intervenció coordinada de l'Administració tributària i de les forces de seguretat de la Generalitat i estatal.
Segons el Síndic, les principals víctimes del top "manta" són els venedors o manters i el fet que les autoritats mirin cap a una altra banda els perjudica més que no pas els beneficia.
Recomana, per tant, abordar aquest fenomen de manera integral i incloure mesures que suposin una alternativa legal i millorada a la feina que han de fer actualment per guanyar-se la vida.
Això vol dir, si s'escau, proporcionar-los allotjament, formació ocupacional i prendre mesures per regularitzar la situació administrativa d'aquells ho requereixin.
En el marc d'aquesta investigació, i d'acord amb la demanda d'algunes veus del sector afectat, el síndic ha decidit reunir les parts implicades per concretar i proposar al Govern català solucions factibles perquè aquest les executi.
En concret, aquest dilluns, 8 de febrer, ha convidat a una reunió els representants de les entitats socials i dels gremis de comerciants, els membres de diverses associacions afectades i alguns responsables de l'Administració i de les entitats municipalistes.
L'objectiu és analitzar conjuntament sortides per a les persones que s'han vist en la necessitat de subsistir econòmicament amb aquesta pràctica il·legal.
Aquestes són les principals conclusions del informe presentat pel Síndic sobre l'actuació d'ofici iniciada l'octubre de 2015 amb relació a la venda ambulant il·legal al carrer.
La investigació ja tenia el precedent d'una altra actuació oberta pocs mesos abans amb motiu de la mort d'un venedor top manta a Salou durant una operació policial, incident que va situar la problemàtica al centre de l'interès mediàtic i de l'opinió pública.
El informe del Síndic destaca sobretot que cal distingir la situació dels venedors del "top manta" de la dels entramats mafiosos o xarxes de crim organitzat que els exploten i que promouen la falsificació i la importació il·legal dels productes que distribueixen els manters.
Els venedors de "top manta" acostumen a ser persones immigrants que intenten guanyar-se la vida venent els productes al carrer i que es troben en una situació social molt precària o directament d'exclusió total.
Rafael Ribó també planteja la necessitat de fer campanyes informatives i de sensibilització del consumidor sobre els seus drets i les seves obligacions, i també sobre les repercussions negatives que suposa adquirir productes falsificats al "top manta".
A banda de les implicacions socials i de consum, el fenomen té implicacions des del punt de vista penal, ja que comporta majoritàriament la venda de productes falsificats i, en aquest sentit, no es pot ignorar que la falsificació és un delicte contra la propietat industrial i intel·lectual.
El "top manta" també comporta una ocupació irregular de l'espai públic, ja que no es disposa de la llicència municipal necessària per a l'ocupació temporal de la via pública.
La cadena d'il·legalitat implica que tampoc no hi hagi recaptació de l'IVA ni de cap taxa o impost municipal.
Finalment, des del punt de vista de la competència, representa una competència deslleial respecte de les empreses i els comerços que operen d'acord amb la normativa.
Amb motiu de la investigació, el Síndic ha sol·licitat informació a diverses administracions de la Generalitat amb competències en els àmbits de comerç, consum, immigració i serveis socials, tributs i forces de seguretat.
També s'han mantingut reunions amb representants de la Confederació de Comerç de Catalunya i d'ANDEMA (Asociación Nacional para la Defensa de la Marca).
La investigació abasta tot Catalunya, però també inclou els casos concrets de Barcelona, Salou, Sitges, Roses i el Vendrell, i el Síndic ha demanat informació a tots aquests ajuntaments, a la Diputació de Barcelona, a l'Autoritat Portuària Barcelona, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.
Sobre la capacitat d'actuació de les administracions locals, el Síndic considera que els municipis han de poder assumir l'atenció social amb el ple suport de l'Administració de la Generalitat i de l'Administració de l'Estat. |
Es farà aquest divendres a la capella que la Fundació Asil Vilallonga de caràcter privat té a la ciutat
ACN Figueres.-La Fundació Francisco Franco organitzarà una missa a Figueres amb motiu dels 40 anys de la mort del dictador el pròxim 20 de novembre.
Es farà a la capella dels Desemparats que hi ha al carrer Vilallonga número 3 de la ciutat.
Aquest espai és propietat de la Fundació Asil Vilallonga de caràcter privat.
La capital de l'Alt Empordà és l'única localitat catalana que apareix al llistat que la Fundació Francisco Franco ha donat a conèixer a través del seu web per informar dels llocs i hores en què es faran els homenatges i misses en honor al dictador.
Al llistat hi ha un total de setze ciutats, entre les quals hi ha Saragossa, Madrid i Badajoz, entre d'altres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
S'inclouen les proves d'alcoholèmia i drogotest a persones conductores.
Durant 2016 i des de Policia Municipal es van realitzar un total de 41 proves de drogotest, totes elles positives per a una o més drogues.
Es van obrir 628 diligències relacionades amb el consum de drogues i alcohol durant la conducció o per la negativa de la persona a sotmetre's a una prova.
En total, es van realitzar 319 proves d'alcoholèmia amb resultat punible.
Propers events programats per les entitats que colaboren en el Pla Local de Drogues de Terrassa. |
L 'increment sobtat del 22% en el salari mínim interprofessional que va aprovar el Govern a finals del desembre passat i que ja s'ha aplicat a la nòmina del mes de gener, està abocant al tancament als Centres Especials de Treball (CET) entitats que atenen i ocupen a persones amb discapacitats intel·lectuals, i que en la demarcació de Lleida afectaria al voltant de 650 persones, segons ha explicat Jordi Morillas, portaveu de la Federació ALLEM de Lleida, i gerent de l' Associació Comarcal Urgell d'Ajuda al Minusbalit (ACUDAM).
Segons Morillas, les solucions que es proposen des de l'administració no són suficients per mantenir la competitivitat del CET, per la qual cosa es fa imprescindible que la resolució sigui poder arribar al cofinançament del 75% del salari, almenys durant dos anys per poder fer front al nou escenari.
Morillas destaca que la situació de risc també és consequència de les retallades en ajudes que arrosseguen dels darrers deu anys.
Altres aspectes negatius han sigut l'increment de l'IPC i de l'IVA, que en el context de globalització ha situat a la baixa els preus de molts dels productes que fabriquen el CET.
A la demarcació de Lleida la pujada del salari mínim ha estat aplaudida per les entitats del sector, però aquesta suposa un impacte total a Lleida d'1,5 milions d'euros que han de fer front els centres
En el cas concret d' ACUDAM, l'entitat aglutina el 10% dels llocs de treball dels Centres Especials de Treball de la demarcació de Lleida, 64 persones amb discapacitat hi treballen.
La seva acftivitat ocupa 144 persones i les seves famílies entre el CET, el Servei de Teràpia Ocupacional i el servei d'Habitatges.
A aquesta plantilla s'ha d'afegir 118 professionals de suport i acompanyament.
Gerard Andorrà fa 21 anys que treballa al CET d'ACUDAM, i es mostra preocupat per la situació que pot desenvocar en la perdua de llocs de treball, la seva feina en l'area de comandes l'hi permetia percebre un sou imprescindible per la seva família.
Per aquest motiu assegurava que calia mobilitzar-se per fer sentitr la seva veu i força.
Les entitats Federades a ALLEM denunciem la situació insostenible que arrosseguen des del 2009, a causa de les retallades i la congelació del finançament dels serveis d'atenció i suports, que a la demarcació de Lleida afecta a més de 2.300 persones amb discapacitat usuàries dels serveis i més de 1.500 professionals
Després de mobilitzar un miler de persones el passat 31 de gener a Lleida, les entitats que aglutina la Federació ALLEM de Lleida, s'afegiran a la de la resta de Catalunya per participar en una gran mobilització a nivell nacional a Barcelona el proper 28 de febrer.
Ho faran per continuar alertant sobre la situació de risc que viuen a causa, principalment, de la pujada del salari mínim però també de les retallades en ajudes que asseguren que arrosseguen dels darrers deu anys.
Les entitats del sector demanen:
Un increment del finançament fins al 75% del salari mínim interprofessional d'ajut, almenys fins que hi hagi un nou model de finançament que garanteixi el dret al treball de les persones amb discapacitat amb especials dificultats.
Concretament es tracta d'aproximadament 28 milions d'euros en el pressupost anual.
La definició d'un nou model que garanteixi el dret al treball a les persones amb discapacitat amb especials dificultats i doni solucions transversals, entre altres, a les problemàtiques de l'envelliment, la flexibilitat i competència deslleial.
Que es compleixin els compromisos, que es pagui amb responsabilitat i que se solucionin les situacions d'urgència com l'envelliment prematur. |
Equip consistent en un làser bombejat per díode d'estat sòlid que treballa a 532 nm, amb una potència de sortida de 10 W. |
El periodista Jordi Évole, en una entrevista a El món a RAC1, ha reconegut que "he acabat una mica fart del que va passar al Sant Jordi.
Crec que hi ha hagut voluntat d'alguns de no entendre el que vaig dir.
Ho vaig intentar explicar en un article a El Periódico, però alguns han continuat".
"Hi havia moltes autoritats i no sé per què, només han reaccionat els de Junts pel Sí.
No sé si és perquè em tenen etiquetat o per què"."Hi havia més autoritats d'altres partits.
No sé per què ha sigut, però ha passat això.
He fet molts discursos a tot arreu, crítics amb el poder central, i mai m'havia passat una cosa així", ha afegit.
"En vam parlar amb el Llach, per telèfon, vam tenir una conversa molt cordial des de la discrepància.
L'únic que li vaig dir és que, pel camí d'arribar a la independència, no podem construir una república acrítica.
No vull que, arribat el cas, sigui acrítica", ha assenyalat.
Si els primers que agafen el mòbil per tuitejar sobre el que vaig dir són Dolors Bassa, Gabriel Rufián i Ramon Tremosa, això és benzina.
Van fer un gran desplegament de competències a Twitter.
I aquí està Gabriel Rufián, en el top one d'aquesta política", ha lamentat.
"No és només una qüestió d'acollida.
Es poden fer altres tipus d'ajudes sobre el terreny.
Es necessita voluntat política de portar fons a les organitzacions que estan sobre el terreny.
Els camps de refugiats estan plens de catalans.
Dubto que estiguin contents amb el seu govern, sigui el català o el central", ha sentenciat.
Que se't va veure el llautó Jordi, fer servir qualsevol cosa per criticar el procés fins i tot els refugiats és una mica....bé....s' hi miressis una mica més lluny t' hauries fotut amb els que no eren al palco i tenen més competències, però clar llavor no et podies carregar el procés....refle
Jo no sóc de junts pel sí i també et critico tonto! hipócrita, quants refugiats tens a casa teva?
Pobre Evole, potser s'espera que tothom l'estimi com si fos un ídol en un pedestal
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El moviment recupera l'antiga Crida a la Solidaritat i proposa fer 'Silencis' per a 'assenyalar tots els espais d'ocupació judicial que hi ha a Catalunya
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La Crida per la Llibertat s'ha constituït oficialment avui diumenge i ha instat entitats i partits polítics sobiranistes a 'pujar un graó' en l'anomenada 'Revolució dels somriures' per adoptar una estratègia de lluita no violenta en què no és possible la claudicació en cap més ocasió.
Ho ha explicat un dels seus impulsors, Àngel Colom, que la considera una fórmula per aturar la 'repressió política' i ha reclamat als adherits al moviment que 'no es rendeixin a l'adversari'.
Colom ha recordat que la celebració de la consulta del 9-N i del referèndum de l'1-O van ser accions de 'desobediència' i les ha situades com a exemples de 'no violència' aconseguits per part de la societat civil i els partits independentistes.
A partir d'ara, però, la Crida per la Llibertat vol defensar l'alliberament dels empresonats del procés sobiranista, la recuperació de les institucions catalanes i el desplegament de la república fent accions de 'defensa civil del país'.
Davant els representants de la quarantena d'entitats adherides, de dirigents de la CUP, ERC, JxCat i dels comuns, i de familiars dels polítics empresonats, Àngel Colom ha defensat un moviment conjunt basat en la 'confiança', en el qual 'no es miri el retrovisor ni hi hagi retrets'.
Tot seguit ha recalcat que la 'no violència' n'ha de ser l'element troncal per demostrar que la ciutadania 'no s'ha rendit a l'adversari'.
'Potser es pensen que ens hem rendit, però no ha estat així malgrat que ens hagin atacat durament', ha afegit.
La Crida per la Llibertat s'ha constituït oficialment avui diumenge 18 de març per recordar la creació de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana precisament el 18 de març de 1981.
En referència a aquell moviment social sorgit després del cop d'estat del 23-F, Àngel Colom ha recordat que les accions que es van desenvolupar durant la dècada dels vuitanta eren amb voluntat pacífica i sense anunci previ.
Conseqüentment, els impulsors de la Crida per la Llibertat, definida per Colom com una plataforma antirepressiva, també ara aposten per la discreció 'perquè, si no, no ho deixarien fer'.
Només avancen que les seves accions se centraran a fer 'silencis per la llibertat': 'Serem com una estàtua i no ens mouran d'allà on siguem', ha apuntat, assegurant que l'objectiu és denunciar les 'ocupacions' que pateix Catalunya 'perquè quedi molt clar des d'on es fan i qui les fa'.
Alhora, Colom ha encoratjat els assistents a mantenir-se actius en les mobilitzacions tot recuperant les declaracions de l'economista Xavier Sala i Martín en una entrevista a VilaWeb, en què comparava el procés sobiranista de Catalunya amb la independència de l'Índia.
Sala i Martín assegurava que els catalans 'fan sal', en referència a la revolta empresa per Mohandas Karamchand Gandhi els anys 30.
'Ells van tombar fa moltes dècades l'imperi britànic i els catalans tombarem l'imperi espanyol', ha sentenciat Àngel Colom.
Paral·lelament a la demanda d'implicació a les accions al carrer, la Crida ha remarcat la voluntat de crear una xarxa d'observadors internacionals permanents per vetllar per la defensa dels empresonats i exiliats a causa del procés independentista.
Aureli Argemí, impulsor de la Crida i fundador emèrit del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions) ha avançat que l'estiu entrant elaboraran un llistat de persones i institucions amb qui volen definir un programa d'actuacions i que també preveuen aprofitar xarxes internacionals ja existents.
Més informació: La Crida, el moviment més mediàtic i pacífic que reneix 25 anys més tard
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de Barcelona, Francesca Bria, ha assegurat que un dels objectius del Govern municipal és canviar la manera en la que l'Ajuntament usa la tecnologia en aquells serveis que ofereix a la ciutadania, un repte que, segons la seva opinió, passa per crear un ecosistema dedicat a les pimes: "Són el cor de l'economia catalana en el sector de la innovació".
En una entrevista d'Europa Press, Bria ha explicat que el consistori vol canviar "la manera en la qual compra, desenvolupa i usa la tecnologia", i ha destacat que, fins ara, ha treballat sobretot amb grans empreses internacionals, que no pertanyien a l'economia local.
"Aquesta situació generava certa dependència amb alguns proveïdors de tecnologia", ha assenyalat, i ha expressat que l'objectiu de l'Executiu municipal a través del pla Barcelona Ciutat Digital 2017-2020 és diversificar proveïdors i invertir en 'open source programari' per impulsar una transició cap a la sobirania tecnològica i de dades.
En aquest sentit, Bria ha explicat que cal facilitar que les petites companyies tinguin accés a una infraestructura de dades oberts per poder oferir els seus serveis, i ha criticat que l'economia digital està "molt concentrada" en grans companyies com Google, Facebook i IBM, que, segons la seva opinió, capturen el mercat i es comporten com monopolis.
La comissionada ha lamentat que aquestes empreses obtenen informació del comportament dels ciutadans sense que ells siguin conscients i sense conèixer el propòsit per al que es vol usar: "La gent no coneix els seus drets digitals", ha assegurat, i ha insistit en la necessitat d'un nou pacte social sobre dades perquè es coneguin els beneficis i els riscos de l'ús de les dades.
Alhora, Bria ha defensat que cal canviar el discurs de 'smart city' pel de 'sobirania tecnològica', tot i que ha matisat que no rebutja el primer, i ha ressaltat que el que ha de fer el Govern municipal és preguntar-se quins són els principals reptes de la ciutat i com pot ajudar la tecnologia a transformar aquests problemes.
També ha afirmat que treballen amb les empreses que vénen al Mobile World Congress (MWC) perquè inverteixin en "responsabilitat corporativa", amb l'objectiu d'assegurar que l'impacte d'aquesta trobada mundial arriba als ciutadans i que els beneficia.
Bria ha destacat que es deu empoderar "el currículum tecnològic" de les dones a través de cursos de programació i de creació de plataformes de dades: "Si canviem la manera d'ensenyar la tecnologia atreurem a més dones".
Alhora, ha explicat que des del consistori s'ha demanat als organitzadors d'esdeveniments tecnològics que incloguin a més dones en les seves presentacions, ja que considera que es deu visibilitzar a les dones d'aquest sector.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, ha afirmat aquest dimarts que veu Catalunya com una "gran regió forestal i mediterrània", que aspira a exercir un paper important en aquests dos àmbits, ha informat el departament en un comunicat.
Ho ha dit a la IV Setmana Forestal de la Mediterrània, que té lloc des d'aquest dimarts fins al 20 de març a Barcelona, a la qual han assistit la delegada del Govern central, Llanos de Luna, el director general de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, i el director del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Denis Boglio.
La IV Setmana Forestal Mediterrània és una trobada internacional que reuneix investigadors, polítics, empresaris i organitzacions de la societat civil per aprofundir en el treball al voltant del potencial dels boscos com a font de riquesa.
Pelegrí ha recordat que el 64% del territori és forestal --el 75% privat-- i, malgrat no ser una realitat econòmica forta, "tot el món es beneficia del bosc a Catalunya: propietaris, excursionistes, boletaires, serradors, pagesos, caçadors, esportistes, i científics, entre d'altres".
Segons ha explicat, el sector de la fusta local a Catalunya fins a la primera transformació només representa un 0,06% del PIB; el conjunt de la cadena del sector forestal, representa l'1,6% del PIB, i la gran part dels productes utilitzats a la indústria de segona transformació són d'importació.
Per aquesta raó, ha advocat per treballar "intensament" per estructurar el sector i recuperar l'ús de la fusta local, a més d'apuntar altres reptes com el desenvolupament rural, la vitalitat dels territoris, els incendis forestals, la seguretat alimentària, el teixit d'empreses rurals al sector primari, l'adaptació als canvis als mercats locals i internacionals, el suport a la indústria de la fusta i l'adaptació al canvi climàtic.
Llanos de Luna ha manifestat la "satisfacció" del Govern espanyol de rebre a Barcelona els representants d'organismes governamentals forestals i de les organitzacions no governamentals de països mediterranis i d'aquells de l'entorn mediterrani.
Ha destacat que la trobada té una doble finalitat: millorar l'eficiència del treball a realitzar i fer un toc d'atenció a l'opinió pública sobre els problemes, els avenços i els èxits en aquest camp.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Downing Street ha avisat a tots els vaixells amb bandera britànica que s'abstinguin de navegar per l'estret d'Ormuz, una ruta cabdal per al comerç de petroli
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El govern britànic ha citat l' ambaixador iranià a Londres després de la captura del petrolier Stena Impero per les autoritats perses i el traslladat al port de Bandar Abbas.
Downing Street ha avisat tots els vaixells amb bandera britànica que s'abstinguin de navegar per l'estret d'Ormuz, una ruta cabdal per al comerç de petroli.
El ministre d'Afers Estrangers, Jeremy Hunt, ha parlat amb l'homòleg iranià, Mohammed Javad Zarif, per exigir l'alliberament del petrolier i expressar la seva preocupació.
En declaracions als mitjans, Hunt ha dit que el govern descarta una acció militar, però ha demanat a Teheran una solució ràpida si no vol haver de fer front a 'conseqüències importants'.
Les autoritats iranianes asseguren que van capturar l'Stena Impero perquè havia incomplert el dret marítim i havia xocat contra un pesquer.
El vaixell i la tripulació, vint-i-tres persones, la majoria de nacionalitat índia, són sota custòdia policíaca.
Teheran ha assegurat que no prendrà cap decisió fins que la investigació no esclareixi els fets.
L'Iran va aturar ahir un segon petrolier, de bandera liberiana però operat per una empresa britànica.
I, tot i que va desaparèixer momentàniament dels radars, va ser alliberat.
Segons Teheran, el Mesdar, com s'anomena, va ser retingut temporalment per una qüestió mediambiental.
El líder laborista i cap de l'oposició, Jeremy Corbyn, també ha exigit l'alliberament de l'Stena Impero i la tripulació.
'Una escalada només pot fer que agreujar el conflicte.
Ambdues parts s'han de contenir', ha escrit a Twitter.
A més, ha acusat el president nord-americà, Donald Trump, d'instigar la tensió al golf pèrsic després d'haver-se retirat del pacte nuclear amb l'Iran.
La captura dels dos petroliers és el tercer incident rellevant que involucra aquesta mena de vaixells aquests darrers mesos.
Entre el maig i el juny, diversos petroliers van ser sabotats o atacats a prop de l'estret.
Cal dir, així i tot, que aquest últim incident es produeix enmig d'una gran tensió entre el Regne Unit i l'Iran.
El fet coincideix amb la decisió de la Cort Suprema de Gibraltar de prolongar trenta dies la retenció del petrolier iranià Grace 1, confiscat el 4 de juliol.
El govern iranià havia advertit de 'conseqüències' per la captura, cosa que va considerar un 'acte de pirateria'.
Gibraltar va adduir que la destinació del Grace 1 era un port sirià sotmès a sancions europees, però l'Iran ho va desmentir.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El pròxim 10 de maig Nostrum obrirà la seva segona botiga al país, al carrer Doctor Vilanova
La cadena de producció i distribució de menjar casolà Nostrum inaugura el pròxim 10 de maig el seu segon establiment a Andorra.
Amb presència al país des de l'any 2015, Nostrum portarà fins al centre d'Andorra la Vella el nou concepte d'establiment de botiga-restaurant que està implementant arreu de Catalunya i també a França.
Des de la seva fundació, l'any 1998, l'empresa ha aconseguit consolidar una oferta de plats preparats com si haguessin estat cuinats a casa, sense additius ni conservants, elaborats amb productes de naturals i de proximitat.
Actualment, Nostrum compta amb una xarxa formada per més de 120 establiments, que posa a l'abast del públic una àmplia varietat de plats saludables a preus assequibles i adaptats a totes les butxaques.
L'acte d'inauguració del nou establiment tindrà lloc el dimecres 10 de maig a les 20 hores al carrer Doctor Vilanova número 13, al costat de la rotonda de Govern.
L'acte consistirà en una degustació gratuïta amenitzada per una actuació musical.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El blog del teu col·legi professional
Anna Llorens Ferrer, número 8 de l'examen MIR 2015/2016 i la col·legiada CoMB amb millor nota d'aquest any.
En uns dies començarà la seva residència a l'Hospital Germans Trias i Pujol, on s'especialitzarà en Cirurgia Cardiovascular.
Llorens ja té una mica d'experiència com a MIR, ja que l'any passat va iniciar Pediatria, però va decidir tornar a escollir plaça per fer el que realment li demanava el cor.
Esperem que aquesta nova etapa sigui ben profitosa per a ella!
Per què has triat l'especialitat de Cirurgia Cardiovascular?
Vaig descobrir aquesta especialitat a quart curs de carrera i, des de llavors, ha sigut la que més m'ha agradat.
Crec que és una especialitat apassionant.
També té alguns inconvenients, com ara que té poques sortides laborals, que està centralitzada en molt pocs hospitals de tercer nivell i que implica moltes hores de dedicació, però m'he deixat guiar per la vocació.
Si no ho fes així, no tindria massa sentit tot l ́esforç que m'ha calgut per arribar fins aquí i el que necessitaré a partir d'ara.
Té un servei de Cirurgia Cardíaca que ha crescut molt en els últims anys.
Actualment fa un gran volum de cirurgies anuals i ofereix gairebé totes les tècniques.
També em va agradar l ́organització del servei i l ́estructuració del programa formatiu.
D'altra banda, en l ́elecció vaig valorar molt que el servei estigués format per un equip de professionals il·lusionats i interessats en la docència i la formació de residents.
Aquest ha estat el teu segon examen MIR, te l'has preparat d'una manera diferent al primer?
Com vas afrontar el dia de l'examen aquesta vegada?
He seguit el mateix mètode de preparació que l ́any passat, però he estudiat 4 mesos enlloc de 7, i menys hores diàries, donat que ja tenia tots els apunts fets, i només era qüestió de repassar.
Per això vaig afrontar la preparació amb tranquil·litat, però, curiosament, el dia de l ́examen vaig estar força més nerviosa que l ́any passat.
Suposo que, al ser la segona vegada, i tenir clar que havia de ser l ́última, en aquell moment vaig tenir més pressió.
T'esperaves tenir tan bon número?
Abans de començar a estudiar per al MIR, no m ́ho hagués imaginat mai, però durant la preparació de l ́examen fas diversos simulacres i et vas fent una idea aproximada del resultat que pots acabar traient.
Per què vas decidir canviar d'especialitat?
M'imagino que no ha de ser una decisió fàcil, has de ser valent per fer el pas...
Vaig decidir canviar perquè no havia escollit el que més m ́agradava, sinó el que creia que més em convenia.
Quan m ́hi vaig trobar, vaig adonar-me que no em veia tota la vida fent una feina que no m ́acabava d ́omplir, sentia frustració per haver renunciat a l ́especialitat que tant m ́apassionava, i no vaig voler quedar-me sempre més amb la sensació de no haver-ho intentat.
Certament, la decisió no és senzilla, et sents malament pels companys i per haver ocupat una plaça que el sistema no permet substituir si queda vacant, però interiorment estava molt convençuda d ́aquest pas.
Què aconsellaries a les persones que ara comencen a estudiar el MIR?
A mi em van aconsellar força de voluntat i constància, i jo hi afegiria serenitat i moderació.
No per estudiar més hores s ́aconsegueixen millors puntuacions.
Sovint, el resultat final ve més influït per la tècnica d ́examen i el sentit comú que pel coneixement.
A vegades, com més dades tens, més et compliques a l ́hora de respondre, més temps perds, més nerviós et poses, i més errors acabes cometent.
Què t'agradaria trobar al Col·legi de Metges de Barcelona?
M ́agradaria que si, durant els anys de residència, o més endavant, em sorgeix algun problema o dubte a nivell professional, el Col·legi em pugui oferir ajuda i consells per resoldre la situació.
També espero que col·labori en la millora de la formació dels residents i, sobretot, de les sortides i condicions laborals un cop finalitzada l ́especialitat.
A tots els que us heu col·legiat per primer cop al CoMB us esperem el proper 24 de maig a les 18.00h a la Benvinguda MIR.
Dolça, senzilla, discreta, divertida i amb una gran profunditat en la comprensió, a tots els nivells.
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com.
Esteu comentant fent servir el compte Google.
Esteu comentant fent servir el compte Twitter.
Esteu comentant fent servir el compte Facebook.
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
per estar al dia de l'actualitat del Col·legi |
Obert el termini de presentació de propostes de la convocatòria "Biotecnologia per a una bioeconomia sostenible" d'ERA CoBioTech
L'era-net en biotecnologia, CoBioTech, ha obert el termini de presentació de propostes de la convocatòria "Biologia per a una bioeconomia sostenible", segons informa el Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) al seu web.
Com és habitual amb l' esquema era-net, els països participants financen la participació dels seus grups de recerca en els projectes transnacionals que resulten seleccionats.
En el cas d'Espanya, el MINECO finançarà els grups de recerca espanyols mitjançant la convocatòria APCIN 2017, i el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), les empreses.
A continuació es descriuen les dades bàsiques de la convocatòria.
Tota la informació està al web d'ERA CoBioTech i al web del MINECO.
Les propostes s'han de centrar en un dels tres temes següents:
Vegeu-ne la descripció sencera en el web de la convocatòria.
El pressupost total de la convocatòria és d'uns 36.300.000 euros.
El pressupost del MINECO compta amb aproximadament 1.000.000 euros, i el del CDTI, 750.000 euros.
Els països participants són Alemanya, Argentina, Bèlgica, Eslovènia, Espanya, Estònia, França, Israel, Itàlia, Letònia, Noruega, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Romania, Rússia, Suïssa i Turquia.
Les propostes les ha de presentar un consorci compost com a mínim de tres socis pertanyents a tres països diferents de la xarxa.
Termini i presentació de sol·licituds
La presentació segueix un procediment en dues fases, amb el lliurament d'una proposta preliminar en un primer terme i, en cas de ser aprovada, la proposta completa en una data posterior.
La data límit de presentació preliminar davant CoBioTech és el 2 de març de 2017 a les 13 h.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
La Diputació de Tarragona ha millorat la comunicació viària del municipi de Puigpelat, amb el condicionament de la travessera urbana del municipi (TV-2034a).
Un total de 242.359,52 euros ha estat la inversió de la institució intercomarcal en aquest projecte, que ha suposat un gran avantatge per al trànsit rodat interurbà.
La carretera TV-2034a, que passarà a mans de l'Ajuntament de Puigpelat, s'ha convertit en un carrer d'ús urbà, després de la construcció de la circumval·lació de Puigpelat l'any 2008, amb una inversió de més 1,1 milió d'euros per part de la Diputació de Tarragona.
Les obres de condicionament de la carretera han inclòs diferents actuacions com la reposició de ferm; la construcció de tres passos de vianants reductors de velocitats en la confluència dels carrers Ferran, Comerç i del Cementiri; la construcció d'un col·lector d'aigües pluvials; el soterrament de línia telefònica; la instal·lació semafòrica; el condicionament de voreres, i la senyalització horitzontal i vertical. |
Servei de Llengües Estrangeres i Projectes Internacionals
Pla d'acolliment lingüístic i cultural
Coordinador de la Comissió de Normalització Lingüística
Organitzacions relacionades amb política lingüística i planificació lingüística
- Tecnologies aplicades a l'educació
Seminari d'ambientalització de centres escolars (SACE)
Centre d'Aprenentatge Cientificomatemàtic
Batxillerat a distància (IEDIB)
Pla de modernització educativa XArxipèlag 2.0
Integració de les TIC a l'Educació
Admissió FaD i començament activitats
Actualització de dades personals
Servei d'Atenció a la diversitat
- Programa actuacions d'interlocució
Educació secundària obligatòria
- Cicles formatius de grau mitjà
Ensenyaments de règim especial:
- Ensenyaments superiors d'art dramàtic
- Ensenyaments d'arts plàstiques i disseny
Llista esdeveniments a www.caib.es
Documentació de la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca
DG de Planificació, Ordenació i Centres
- Instruccions per a l'organització i funcionament dels centres docents no universitaris per al curs 2018-2019
Instruccions per a l'organització i funcionament dels centres docents no universitaris per al curs 2017-2018
Instruccions que estableixen les pautes i criteris d'actuació per a dur a terme les proves d'accés a la Universitat
Instruccions per a l'organització i funcionament dels centres docents no universitaris per al curs 2016-2017
Plans d'innovació pedagògica per a la millora educativa dels centres 2016-2017
- Cursos FaD per a funcionaris en pràctiques 2018-2019
DG de Formació Professional i Formació del Professorat
- Convocatòries del Programa de Formació i Transferència RobotIB per al curs 2019-2020 (primària i secundària)
- Cursos FaD de la DG de Salut Pública i Participació 2018-2019
- Jornada Repensar la formació inicial del professorat de secundària
- Programes de formació i innovació en els centres per al foment d'entorns col·laboratius d'aprenentatge
- Programa d'experiència formativa "Parlem català, intercanvis entre centres educatius dels territoris de parla catalana" per al curs 2018-2019
- Programes de formació dels centres vinculats als plans d'innovació pedagògica per a la millora educativa dels centres 2018-2019 i 2019-2020
- Convocatòria del Programa de Formació i Transferència RobotIB per fomentar la introducció de la robòtica entre els alumnes de primària i secundària (curs 2018-2019)
- Cicle de conferències: Les competències socials i creatives a l'FP (Menorca i Eivissa)
- Programes de formació i innovació per cohesionar metodologies per a la millora de la competència matemàtica entre els centres de primària i els de secundària
- Instruccions per a l'elaboració i execució del Programa d'Acolliment Lingüístic i Cultural (PALIC)
- Simposi La llengua catalana als centres educatius.
- Cursos FaD de la DG de Salut Pública i Participació
- Cicle de conferències: Escoltar el cos per escoltar el cor
Convocatòria de formacions en metodologies per a l'aprenentatge d'àrees no lingüístiques en llengües estrangeres
VII Jornades d'educació per la vida
- Cicle de conferències: Som parlants, som models i tenim un marge d'acció
- Cicle de conferències: Les competències socials i creatives a l'FP
Convocatòria per al disseny de cursos de formació a distància
Estades de formació a empreses de les Illes Balears 2016-2017
VI Jornades d'educació per la vida
Jornades formatives de presentació de L'Acadèmia Oberta i de la Guia per a l'elaboració del projecte lingüístic de centre
- Jornades d'Intercanvi d'Experiències a l'Educació Infantil
- Cicle de conferències: Educar des del cor
- Cursos de formació Desenvolupament de la funció directiva
- Jornades Formació Transformadora
- Estades de formació en empreses de les Illes Balears
- V Jornades d'educació per la vida
DG de Política Universitària i d'Ensenyament Superior
- Resolució de convocatòria per proveir mitjançant el sistema de comissió de serveis de caràcter voluntari llocs de treball docent al Programa d'Orientació i Transició a la Universitat (PORT-UIB)
- Pràcticums en centres educatius d'alumnes que cursen estudis oficials a la UIB.
Pràcticums en centres educatius d'alumnes que cursen estudis oficials a la UNED.
Pràctiques d'alumnes d'universitats amb les quals no s'ha signat cap conveni específic.
Resolució de convocatòria per proveir mitjançant el sistema de comissió de serveis de caràcter voluntari llocs de treball docent al Programa d'Orientació i Transició a la Universitat (POTU)
DG d'Innovació i Comunitat Educativa
- Programa de Reutilització de Llibres de Text i Material Didàctic per al curs 2019-2020
Programa d'Acompanyament Escolar Juliol 2019
Estalmat Illes Balears (Estímul del Talent Matemàtic) 2019-2020
Programa d'utilització de les tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement en el desenvolupament curricular (TAC) per al curs 2019-2020
Tercer curs de formació AbiesWeb 2018-2019
Segon curs de formació AbiesWeb 2018-2019
Curs de formació AbiesWeb 2018-2019
Programa de Centres Educatius per a la Ciutadania Global i Transformadora 2018-2019
- Programa d'Acompanyament Escolar Juliol 2018
- Programa de Reutilització de Llibres de Text i Material Didàctic per al curs 2018-2019
- Protocol de prevenció, detecció i intervenció de l'assetjament escolar de les Illes Balears (revisió gener 2018)
- Programa d'utilització de les tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement en el desenvolupament curricular (TAC) per al curs 2018-2019
- Estalmat Illes Balears (Estímul del Talent Matemàtic) 2018-2019
- Segon Curs de formació AbiesWeb 2017-2018
- Programa d'Acompanyament Escolar en centres docents públics
- Curs de formació AbiesWeb 2017-2018
- Projecte de Centres Educatius per a la Ciutadania Global i Transformadora
- Programa de Reutilització de Llibres de Text i Material Didàctic per al curs 2017-2018
- Estalmat Illes Balears (Estímul del Talent Matemàtic) 2017-2018
- Jornada d'intercanvi d'experiències ambientals 2017
- Instrucció per la qual es regulen les actuacions dels centres educatius que sol·licitin el distintiu de qualitat Segell Vida Saludable
- AbiesWeb, instal·lació centralitzada per als centres educatius
- Jornades d'Intercanvi d'Experiències sobre l'ús de les Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement a l'Aula
- Protocol de detecció, comunicació i actuacions per a alumnes transsexuals i transgènere als centres educatius de les Illes Balears
- Convocatòria del procés per a la participació de centres educatius per implantar el programa d'innovació educativa Jump Math al curs 2016-2017
- Estalmat Illes Balears (Estímul del Talent Matemàtic)
- Programa de Reutilització de Llibres de Text i Material Didàctic per al curs 2016-2017
- Protocol de prevenció, detecció i intervenció de l'assetjament escolar de les Illes Balears
- Presentació programa d'ensenyament de matemàtiques Jump Math
- Jornades d'Intercanvi d'Experiències a l'Educació Primària
Directori de la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca
Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres
Direcció General de de Personal Docent
Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors
Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa
Secretaria Autonòmica d'Universitat, Recerca i Política Lingüística
- Conselleria d'Educació i Universitat
- Direcció General d'Innovació i Comunitat Educativa
- Servei de Tecnologies de la Informació a l'Educació
- Adreça electrònica de l'Administrador del WEIB
Estadístiques del Servidor WWW del WEIB |
L'alcaldessa de Barcelona i líder d'En Comú, Ada Colau, ha assegurat aquest dissabte que és "desitjable" que la candidata de la formació en les eleccions catalanes, Jéssica Albiach, sigui la propera presidenta de la Generalitat per superar els blocs a Catalunya.
En la seva intervenció durant l'acte 'Caminando juntas' que s'ha celebrat a Madrid, Colau ha assenyalat que la candidata dels comuns serà la "propera" presidenta de la Generalitat.
Així, l'alcaldessa de Barcelona ha donat suport a Albiach durant aquest acte al qual han assistit les direccions de les organitzacions que conformen Unides Podem.
Considera que seria l'"única garantia" per posar fi al bloqueig que, al seu parer, representa l'actual Govern de la Generalitat.
La líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, serà proclamada candidata de la formació a les eleccions catalanes dimecres vinent perquè és l'única que ha aconseguit els avals necessaris.
Tot i que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat l'avançament electoral a Catalunya, encara no es coneix la data concreta dels comicis.
En aquest sentit, Colau espera que es "posi fi a la polarització infame" amb aquestes eleccions perquè, al seu parer, l'actual executiu de la Generalitat "no creu en el diàleg".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta és una setmana decisiva al Regne Unit.
Demà s'ha d'activar l'article 50 del Tractat de Lisboa, pel qual Londres inicia el seu desenganxament de la Unió Europea.
Avui el Parlament d'Edimburg vota si hi haurà un segon referèndum sobre la independència d'Escòcia.
En aquesta voràgine, Theresa May es va desplaçar ahir al nord per limitar els danys que la decisió d'iniciar el brexit pot causar i assegurar a la ministra principal, Nicola Sturgeon, que per a Londres aquest no és el moment de plantejar una segona votació sobre el futur d'Escòcia.
El primer referèndum va presentar un resultat favorable a la permanència al Regne Unit (55% enfront del 45%) i semblava que la qüestió quedava tancada durant uns quants anys.
El resultat de la consulta sobre el brexit, amb una majoria a Escòcia del 62% (la més elevada en tot el Regne Unit) a favor de seguir a la Unió Europea, ha reobert el dossier de la independència i s'ha convertit en una gran pedra a la sabata de May.
És una nova demostració de la improvisació i l'arrogància del Govern de Londres davant una qüestió de tal envergadura com és el brexit, la que definirà el futur d'un regne que pot acabar sent menys unit del que proclama el seu nom.
May volia prescindir del Parlament de Westminster, on resideix la sobirania britànica, per posar en marxa la separació d'Europa fins que una sentència judicial la va obligar a tenir-lo en compte.
Amb Escòcia ha passat una cosa semblant.
El Partit Nacionalista Escocès (SNP) havia advertit que un canvi de circumstàncies com és el brexit seria motiu suficient per plantejar un vot per la independència.
Londres no ha fet cap intent de parlar amb Edimburg.
Ara els nacionalistes escocesos reclamen poder decidir el seu futur davant el canvi de guió.
Situades davant una incògnita com és el resultat del brexit, les dues líders manifesten cautela.
May no descarta un referèndum a Escòcia, però un cop consumada la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.
Sturgeon s'ha declarat disposada a escoltar propostes sabent que la clau de la consulta la té Londres.
Al final podria passar que la primera ministra es vegi obligada a concedir el que el seu antecessor, David Cameron, va creure evitar obligant a plantejar un sí o un no en la consulta escocesa del 2014.
És l'opció de la devo-max, és a dir, la màxima autonomia. |
Els dos presumptes agredits asseguren que l'expresident de PxC va dir-los "moros de merda" i va clavar-los empentes i cops
Vic.-L'expresident de PxC i actual regidor a l'Ajuntament de Vic per Plataforma Vigatana, Josep Anglada, ha declarat aquest dimarts al Jutjat de Vic per un presumpte delicte contra la integritat moral i, en tot moment, ha afirmat que és innocent dels fets pels quals se l'acusa.
El judici ve motivat per la denúncia que van fer tres joves que presumptament van ser agredits per Anglada el dia 22 d'abril de 2012 cap a les 8 del vespre.
Els denunciants han declarat que el polític vigatà els va proferir insults com "moros de merda" i que va clavar-los empentes i cops.
Anglada, però, ho ha negat i ha assegurat que en tot moment va estar a 20 metres de distància dels joves i que van ser ells que el van insultar.
Els fets que s'han jutjat aquest dimarts van succeir el 22 d'abril de 2012 al voltant de les vuit del vespre a la plaça Major de Vic, unes hores després que s'acabés la festa de Plataforma per Catalunya a la Bassa dels Hermanos.
En aquell moment, Anglada encara era president d'aquesta formació política, i tres joves que es trobaven a la plaça Major en aquell moment van denunciar davant dels Mossos d'Esquadra Anglada per una presumpta agressió i per haver-los insultat.Anglada nega els fetsLes declaracions de les parts han xocat frontalment i s'han sentit acusacions creuades.
El primer a declarar ha estat Josep Anglada, qui ha relatat que el 22 d'abril a la tarda es trobava en un bar de la plaça Major acompanyat per quatre persones més (dos homes i dues dones) i, en sortir per dirigir-se cap a casa seva, van topar-se amb un grup de tres joves que, segons ell, van increpar-lo i insultar-lo amb paraules com "racista" i "et matarem".
Anglada ha declarat que la seva única resposta va ser "no tinc por de res ni de ningú" i que, en tot moment, es trobava a una distància d'uns 20 metres dels presumptes agredits, de manera que "no hi va haver cap contacte físic".A més, l'exlíder de PxC ha explicat durant el judici que després que els tres joves l'insultessin va marxar de la plaça amb les dues dones que l'acompanyaven, mentre que els altres dos homes -un dels quals era l'exregidor de PxC a Olot Ignasi Mulleras- "van quedar-se allà per retenir els joves".
Anglada, però, a preguntes de la fiscalia, ha dit que no va veure què va passar entre els seus acompanyants i els tres joves i ha declarat que no sap "si va haver-hi altercats".
Sí que ha afirmat que quan va retrobar-se amb ells a casa, Mulleras va informar-lo que "hi havia hagut una empenta i un dels tres joves havia caigut a terra".
D'altra banda, Anglada també ha negat que insultés els joves i que en cap moment va fer referència al seu origen racial.
De fet, ha dit l'exlíder de PxC que es va assabentar que un dels joves era d'origen marroquí quan va anar a fer la denúncia a la comissaria dels Mossos perquè li va dir un dels agents.
Sobre el fet que Anglada no presentés la denúncia en el moment dels fets sinó unes quantes hores després, el polític vigatà ha contestat que en un primer moment no li va donar més importància perquè "em trobo amb moltes situacions com aquesta a Vic i arreu de Catalunya", però "quan vaig assabentar-me que m'havien denunciat vaig decidir posar la denúncia per defensar-me".
Els tres joves acusen Anglada d'agredir-los i insultar-los De la seva banda, els tres joves han coincidit a afirmar durant les seves declaracions que ells passejaven tranquil·lament per la plaça Major de Vic quan Anglada va dirigir-se cap a ells amb insults com "putos moros" i "moros de merda" i escopint al terra.
El jove de nacionalitat marroquina ha explicat que, davant d'aquests insults, es va sentir "indignat" i va cridar "Visca Catalunya".
Davant d'això, ha dit, Anglada va avançar-se cap a ells i va "fer un cop al cap al meu amic que va posar-se al mig per defensar-me".
Tot seguit, ha dit, "em va clavar un cop de puny a la mandíbula".
Els tres joves han dit que Anglada presentava una actitud "agressiva" i que es trobava "molt alterat".
Els joves han explicat que després d'aquests fets, Anglada va marxar amb els quatre acompanyats i que ells van trucar a la policia i que també van ser atesos per una ambulància de les ferides que havien patit.
Tots ells han declarat que no els interessa la política i que no coneixien personalment Anglada, així com tampoc havien estat a la contra manifestació que s'havia organitzat el mateix matí del 22 d'abril de 2012 per protestar per l'acte que havia organitzat PxC a Vic.
Testimonis amb versions oposadesDurant el judici s'han pogut escoltar testimonis amb versions oposades als fets.
D'una banda, alguns testimonis han corroborat la versió dels joves i han assegurat que va ser el grup de persones encapçalat per Anglada qui va aproximar-se cap a ells per insultar-los i agredir-los, mentre que les dues dones que en aquells moments acompanyaven Anglada –una de les quals és la seva muller-, han reforçat la versió del polític vigatà.
Ignasi Mulleras també ha estat cridat per declarat però ha dit que no recordava gairebé res del que havia passat aquell dia.
El ministeri fiscal li demana una pena de 10 mesos de presó per un presumpte delicte contra la integritat moral i una multa de 900 euros per les lesions, a més d'indemnitzar amb 340 i 240 euros les dues víctimes.
També demana que es prohibeixi a Anglada aproximar-se a menys de 500 metres de les dues víctimes, ja sigui del seu domicili, del lloc de feina i qualsevol altre lloc que aquests freqüentin, durant sis mesos.
De la seva banda, l'acusació particular li demana una pena d'un any i nou mesos de presó.
La presumpta agressió va generar un fort rebuig a la ciutat de Vic i, fins i tot, es va organitzar una manifestació amb el lema 'cohesió social, contra el racisme', que va congregar més d'un miler de persones i en la qual es van cridar consignes contra Josep Anglada.
La concentració va rebre l'adhesió d'unes 130 entitats d'arreu del territori i unes 400 persones a títol individual.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
FCC ha arribat a un acord amb l'empresa estatunidenca Heritage-Crystal Clean per a la venda de la seva divisió de medi ambient als Estats Units per un import total de 70 milions d'euros.
Ho ha informat aquest divendres l'empresa, que amb aquesta operació obtindrà unes plusvàlues de 15,4 milions d'euros.
La companyia que presideix Esther Alcocer Koplowitz ha explicat en un comunicat enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que la venda de FCC Environmental s'enquadra en el compliment dels objectius del pla estratègic presentat pel grup el març de l'any passat.
Des de la posada en marxa d'aquest pla, l'abril del 2013, FCC ha realitzat i acordat desinversions i vendes d'actius no estratègics per valor de 1.800 milions d'euros.
Aquestes desinversions, entre les quals figuren FCC Logística i FCC Energia, situen el grau de compliment del pla en més del 75% dels 2.200 milions fixats com a objectiu.
Els "pròxims trimestres" el grup espera obtenir els 400 milions restants per arribar al compliment total del pla amb la resta d'actius disponibles per a la venda, entre els quals figuren Realia i Globalvía.
En aquest sentit, el vicepresident i conseller delegat de FCC, Juan Béjar, ha destacat que aquesta operació suposa "seguir gestionant amb determinació les desinversions previstes en el pla estratègic, i el seu objectiu, ja molt pròxim, supera els 2.200 milions d'euros, amb la consegüent reducció de l'endeutament".
FCC Environmental pertany a l'àrea de medi ambient del grup de serveis ciutadans als Estats Units.
La seva activitat principal es desenvolupa en la meitat oriental del país nord-americà, on té més de 30.000 clients.
Entre els seus serveis figuren la gestió de residus i reciclatge industrial.
Durant 2013, FCC Environmental va obtenir uns ingressos d'uns 130 milions d'euros, amb una plantilla de 500 treballadors.
La companyia compradora, l'estatunidenca Heritage-Crystal Clean, està especialitzada en el reciclat d'olis industrials.
Amb seu a Elgin, a l'Estat d'Illinois, la companyia opera a través de 76 sucursals que donen servei a més de 97.000 instal·lacions.
Els seus serveis abracen la gestió de productes químics utilitzats per les petites i mitjanes empreses, que constitueixen el seu principal mercat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un estudiant de la Universitat de Barcelona ha estat el guanyador del Premi Humbert Torres de divulgació científica
El guanyador d'aquesta edició ha estat Jordi Bosch i Meda, estudiant de Ciències Polítiques i de l'Administració de la Universitat de Barcelona, amb l'obra "L'estat del malestar.
Una anàlisi de l'actual crisi immobiliària, financera i social", un treball que vincula la crisi econòmica actual amb la complicitat dels poders polítics que no van intervenir com hagués calgut, i posa de manifest com aquesta connexió ha generat unes conseqüències no només econòmiques, sinó també humanes i socials.
L'objectiu del premi és divulgar idees, teories o pensaments de qualsevol de les branques del saber, perquè, més enllà de l'especialitat acadèmica on sovint la ciència es veu reclosa, el premi pretén democratitzar el coneixement sense per això perdre el rigor i l'honestedat intel·lectual.
El premi està convocat conjuntament per Òmnium Cultural, Talència-Catalunya Recerca i la Fundació Pública de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. |
El ministre de Salut, Joan Martinez Benazet, va reconèixer ahir que treballa en l'elaboració del reglament de la llei d'òrgans i teixits, com també el de les voluntats anticipades, «és una prioritat del Govern durant l'inici de la legislatura».
El titular de la cartera, a més, va anunciar a l'ANA que ja s'han fet diferents contactes amb el Ministeri de Salut d'Espanya per assessorar-se.
El titular de la cartera es va pronunciar al respecte després que l'esportista i infermera del SAAS Maria Jesús Martínez lamentés durant la seva participació en els Jocs Mundials de Trasplantats que a Andorra no es podia ser donant d'òrgans.
Predisposat a treballar en la matèria, Benazet va indicar que hi ha un contratemps: el Govern en funcions d'Espanya.
«Hem començat a treballar, però les coses s'estan allargant», va reconèixer el ministre.
Tot i això, i havent aprovat la llei d'òrgans i teixits al final de l'última legislatura, va assegurar que dotar-la d'un reglament «permetrà una millor coordinació amb Espanya».
Respecte a la norma de voluntats anticipades, el ministre va indicar que treballen en regular-la a través de la Llei de drets i deures dels pacients i que s'incloguin a la història clínica», tal com es procedeix a Espanya, on el metge de capçalera pot consultar les decisions que prenen els usuaris.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Fem servir el nom oficial ( Rialp ), tot i que, d'acord amb la normativa lingüística de l'IEC, la denominació correcta d'aquest municipi és Rialb ( més informació ).
(comarca/província: criteris d'ús ) |
La flamant Colla Castellera de Madrid va mostrar-se en públic pero primer cop aquest dissabte, després de mesos d'assaig.
Van aprofitar la visita a la capital espanyola dels Xoriguers de la Universitat de Girona per alçar un pilar de 4.
Són noves passes endavant de la colla castellana, que encara vesteix de blanc i que prenen com a sobrenom Los Gatos.
Tenen pensat lluir camisa de color rojo carmesí i ja han ensenyat el seu escut: un cercle on es dibuixa un pilar de 4 damunt la bandera madrilenya i la senyera catalana, que comparteixen protagonisme.
El Gatos no amaguen l'origen català de l'activitat i es fa ben notori a l'escut, i també a les xarxes socials, on combinen el català i el castellà.
El seu escut i enllaça Catalunya i Madrid, amb la presència de set estrelles sobre la senyera, convenientment col·locada amb les quatre barres de forma horitzontal: són els set estels de la constel·lació de l'osa major que apareixen a la bandera de la Comunitat de Madrid.
El vermell del fons de la bandera serà el color distintiu de la colla.
La primera aparició de la primera colla de Madrid va ser dissabte a la plaça d'Espanya de la ciutat i va tenir un caràcter testimonial amb dos pilars de 4 (un de dol).
Tot i això, mitjans espanyols com Telemadrid i La Sexta se n'han fet ressó, a banda dels mitjans catalans, i el web del TN de Telemadrid titulava la notícia amb "La primera colla castellera de Madrid celebra su puesta de largo", tot i que la fotografia que il·lustra la informació és el pom de dalt dels Xoriguers amb un peu de foto que resa " Cataluña en Madrid ".
La colla ha estat impulsada des del Cercle Català a Madrid, entitat que ha demanat el seu ingrès a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC).
El grup el conforma una majoria de catalans residents a la capital espanyola, però també hi ha madrilenys, andalusos i asturians.
La presència del fet casteller a Madrid té un relleu notable per tractar-se de la primera colla de fora de Catalunya i les Illes que es forma a Espanya.
Amb tot, Madrid ha estat testimoni de diverses actuacions castelleres, en els últims 70 anys, des que la Muixerra de Valls hi va portar castells de 7 per Sant Isidre del 1948 amb el 4de7 net i el 3de7 per sota com a destacas.
El 1956 hi van tornar a anar els vallencs, però no estan documentats els castells que s'hi van fer.
El 1959, l'antiga colla dels Xiquets de Tarragona hi van fer el pilar de 5 en una trobada sindical del Primer de Maig.
En aquest marc, el 1969 van anar-hi els Nens del Vendrell amb castells de 6 i el pilar de 5 i el 1974 la Colla Vella amb el 4de7 amb l'agulla.
El 30 d'abril del 1978 els Nois de la Torre hi van fer el 3de7 i dies després, el 7 de maig, els Castellers d'Altafulla castells de 6.
El 25 d'abril del 1981 la desapareguda colla dels Castellers de Sitges van fer el 3de7 a de la plaça de braus de las Ventas i a la plaça Mayor.
El 17 de maig del 1981 la Colla Vella hi va portar el 2de7 a la Puerta del Sol en el marc d'una trobada de cases regionals.
El 30 de maig del 1982 els Castellers de Barcelona van fer el 3de7 en un acte previ al Mundial de Futbol.
El 27 d'abril del 1986 va arribar el primer castell de 8 vist a Madrid de la mà de la Colla Joves i davant del monument a la Sardana.
El maig del 1987 hi van tornar els Castellers de Barcelona amb castells de 7.
El 29 d'abril del 1990 hi van ser els Xiquets del Serrallo amb castells de 6 i el setembre del 1993, els Castellers de Castelldefels amb castells de 7.
El 21 de juny del 1996 la Colla Vella va plantar el 4de8 al Zoo de Madrid.
L'abril del 1988 els Xiquets de Tarragona van portar-hi castells de 7.
Més recentment, l'agost del 2002 els Castellers de Lleida hi van fer el 4de7 amb l'agulla, el març del 2004 els Castellers d'Esparreguera hi van fer castells de 6 i el 2010 la Colla Vella hi va fer el 3de8 en l'aniversari del Cercle Català.
També s'han vist esporàdicament algunes aletes en programes de TV enregistrats als estudis de les cadenes estatals.
El proper 30 d'abril tornar a sonar el Toc de castells a Madrid i la colla local té prevista fer una altra actuació al parc del Retiro, una sortida que la tenen condicionada a si poden reunir suficients efectius.
Serà després de Sant Jordi i en el cap de setmana del pont llarg madrileny del 2 de maig.
L'acte de dissabte passat va servir per donar-se a conèixer i va aixecar l'interès de diverses persones a formar-ne part.
Foto 2: Foto de grup dels components inicials de la colla
Foto 3: Escut de la nova colla madrilenya
Castells de rodatge amb el cor a Gavà |
Netegeu les truites i saleu-les.
Passeu-les per llet i farina, fregiu-les amb oli tot procurant que es coguin de dins i que quedin rosses per fora, i reserveu-les.
En una mica d'oli escorregut, afegiu-hi la mantega i quan estigui desfeta fregiu-hi les ametlles.
Un cop les ametlles siguin rosses escampeu-les sobre les truites.
Es pot aromatitzar l'oli amb llorer i alls, i tirar-lo per sobre les truites fregides.
Es poden farcir les truites de cansalada abans de fregir-les.
Es poden deixar les truites una estona amb aigua molt salada o amb sal perquè l'absorbeixin millor. |
Sou a: Portada > Vida al campus > Extensió universitària > Solidaritat i cooperació > URV Solidària > Horts Socials URV
És un projecte que proposa la preparació, construcció, arranjament i conversió d'una zona del Campus Catalunya de la URV, que es troba en desús, en un espai agrourbà que implicarà la participació de col·lectius socialment vulnerables amb els membres de la comunitat universitària de la URV, per poder incentivar la convivència social i ambiental en aquest espai.
El projecte contempla la posada en marxa d'entre 15 a 20 horts socials d'aproximadament 10 m2.
L'objectiu de l'acció és desenvolupar un projecte d'innovació social que permeti integrar a uns col·lectius socialment vulnerables amb la cultura de la protecció, conservació i sostenibilitat ambiental.
Aquest projecte va ser el guanyador de la convocatòria per a Projectes d'Innovació Social URV, q ue compta amb els fons recaptats a la I Cursa Solidària URV d'abril de 2013 (4.500 €).
Va ser presentant per la professora de Dret Ambiental Dra.
Susana Borràs, l'estudiant de màster en Dret Ambiental Thays Ricarte i les alumnes del Grau en Història de l'art Anna Solé i Clàudia Egea.
A l'abril del 2015 el projecte va obtenir el premi d'Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueres que atorga la Fundació Plataforma Educativa en la categoria d'Innovació Social.
Es pretén involucrar al major nombre de membres de la comunitat universitària connectant la universitat amb la societat civil.
Això, tot realitzant una tasca col·lectiva d'educació en la salut i ambiental, alhora que generant un context de relacions socials basades en la solidaritat en xarxa.
Fomentant així, l'objectiu principal del projecte que és procurar el benestar de les persones i la recuperació dels valors ambientals i socials.
Fins ara hem realitzat diverses activitats relacionades amb el projecte:
L'execució del projecte es va desenvolupar en dues fases.
Degut a la bona acollida del projecte Horts Socials a la URV: L'Educació Ambiental per a la Innovació Social, els fons que s'han recaptat en la II Cursa Solidària de la URV aniran destinats íntegrament a aquest mateix projecte.
A tall d'exemple us relacionem les sinergies creades envers el projecte:
Estem oberts a les propostes que ens vulgueu fer arribar a hortsocials(ELIMINAR).cat
L'equip del projecte dels Horts Socials de la URV hem estat seleccionats per la Fundació Triodos per realitzar una campanya de crowdfunfing.
El "crowdfunding" és una operació col·lectiva, duta a terme per persones que realitzen una xarxa per aconseguir diners o altres recursos, se sol utilitzar Internet per finançar esforços i iniciatives d'altres persones o organitzacions.
Actualment el projecte necessita avançar i finançar-se de nou, per consolidar-se i enfortir-se aportant tot el seu potencial no només a la universitat, sinó a la ciutat mateixa de Tarragona.
A més de l'aportació econòmica, el projecte necessita de la col·laboració de professionals que donin el seu temps per a realització d'activitats relacionades amb: treball social, magisteri, art, fisioteràpia, psicologia i educació social.
Aquestes millores es desenvoluparien al llarg de l'any 2016.
El Projecte presentat pels estudiants d'arquitectura de la URV: Jaume Fabregat, Arnau Huguet i Anna Royo, coordinats pels professors: Carles Barberà i Marta López.
Contacteu amb nosaltres Telèfon (+34) 977 558 000 |
La galeria Mayoral Espai d'Art de Verdú (Lleida) mostra la relació de Joan Miró i de Joan Brossa en una exposició que parteix del llibre 'Oda a Joan Miró' que el poeta va dedicar al pintor català.
L'exposició, inaugurada a mitjan octubre, demostra la "gran sintonia" que sempre hi va haver entre Brossa i Miró, i que es manifesta en els llibres 'Oda a Joan Miró' (1973) i 'Tres Joans' (1978).
El primer està compost per una 'suite' de 16 poemes visuals de 1969, que el 1973 van ser recollits en un llibre amb motiu del 80 aniversari de Miró.
La galeria Mayoral Espai d'Art, que aposta per difondre la memòria artística de catalans d'avantguarda, també aprofundeix en l'exposició en la teatralitat inherent en l'obra de Brossa.
Poemes visuals, objectes, cartells i poemes escrits estan poblats de personatges no només teatrals, com els procedents de la 'Commedia dell'Arte' sinó també populars, treballadors o anònims, entre d'altres.
L'exposició es construeix a partir de la relació analògica entre la lletra, la il·lustració i l'objecte amb un tipus determinat de persona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Als 37 anys encara té corda per estona i a aquest pas arribarà als 500 partits.
Els vells rockers no moren mai i ell, com a a bon fan de Bruce Springsteen, tampoc té pensat baixar dels escenaris.
Després del Palamós, el Sant Antoni de Calonge i, ara, l'Inter Club Escaldes d'Andorra.
Quan tot semblava indicar que el Palamós C.F., el club dels seus amors, seria l'últim en la carrera futbolística de Joan Bayona, els esdeveniments i les ganes de tornar a jugar del ganxó han demostrat el contrari.
El veterà jugador de Sant Feliu de Guíxols va deixar el futbol la temporada passada i va acceptar la proposta dels palamosins de ser el preparador de porters.Però el cuquet de sentir-se futbolista és molt gran i aquesta mateixa temporada ja ha tornat a vestir-se de curt jugant prop de casa, concretament a cavall de Sant Feliu de Guíxols i Palamós.
Bayona s'ha tornat a posar els guants per jugar amb el Sant Antoni de Calonge, de la Quarta Catalana.
Ara, però, Bayona fa un pas més i a partir de les ajudes puntuals que feia l'experimentat porter al Sant Antoni ha decidit fitxar per l'Inter Club Escaldes, via un bon amic seu amb qui va compartir vestidor al Palamós, l'exinternacional per Andorra, Toni Lima.
L'Inter Club Escaldes estava buscant un porter de garanties i ja l'ha trobat perquè més experiència que Bayona sota un travesser és difícil de trobar en el futbol català.
El de Sant Feliu de Guíxols es va retirar la temporada passada als 36 anys i després de divuit temporades en actiu, de les quals catorze al Palamós.
Després de marxar per la porta gran del degà amb la salvació a la butxaca, Bayona, ha decidit despenjar els guants, i ho farà per jugar a la Lliga Biosphere (la segona andorrana) amb el club escaldenc després que el convencés l'exjugador i ara scouting del Manchester United, Toni Lima, que col·labora amb l'Inter Escaldes.
Bayona, de 37 anys, ha jugat 473 partits i la seva història futbolística va començar la temporada 1998-99 en la Segona Divisió B, al Palamós.
Després va jugar al Palafrugell, el Guíxols i el San Marcial i va tornar, l'estiu del 2004, al degà per quedar-s'hi i jugar sempre a Tercera Divisió, a excepció de la temporada 2011-2012, que va jugar a Primera Catalana.
El porter de Sant Feliu de Guíxols ja podria debutar diumenge amb l'Inter Club Escaldes, que s'enfronta al Penya Encarnada.
Un duel per la part alta amb dos equips que busquen l'ascens a la Lliga Grup Sant Eloi.
L'exporter del Palamós continuarà exercint al cos tècnic del degà perquè l'acord que ha tancat amb el seu nou club és només per pujar a Andorra els caps de setmana a disputar els partits.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Rematar de cap la pilota forma part del futbol.
Quan saca el porter, quan es llança un córner, quan es refusa una centrada a l'àrea...
Els jugadors, alguns més que altres, impacten constantment l'esfèrica amb el cap. I això no és el més saludable.
Així ho ha alertat un estudi publicat recentment a Anglaterra, a la Universitat de Stirling, les conclusions del qual han obert un debat al futbol anglès que ha arribat fins i tot a les categories de base.
¿Haurien de rematar de cap els nens assumint que aquesta pràctica pot comportar riscos?
A l'estudi, 23 jugadors van rematar vint llançaments de córner en 10 minuts.
Abans i després de fer-ho, se'ls va sotmetre a proves de funcionament del cervell i de memòria.
Els resultats demostraven que immediatament després de la prova el seu test de memòria es reduïa entre un 41 i un 67%, malgrat que al cap de 24 hores les seves capacitats quedaven restaurades com si res no hagués passat.
"Tot i que els canvis [sobre el cervell] són temporals, pensem que són importants per a la salut del cervell", exposa la neurocientífica cognitiva Magdalena Letswaart, una de les autores de l'estudi, que considera "important" que els milions de persones que juguen a futbol arreu del món "siguin conscients del que passa dins el cervell i dels efectes perdurables que això els pot causar".
I entre aquests milions de jugadors, hi ha nens i nenes de totes les edats.
És per això que la Professional Association of Footballers, el sindicat de professionals del futbol anglès, ha demanat que es plantegi la prohibició de rematar de cap entre els menors de 10 anys, segons publica el diari The Telegraph.
"La nostra recerca no parla dels cervells joves", puntualitza William Stewart, un altre dels invesitgadors de Stirling, "personalment crec que no deu ser una bona idea exposar d'aquesta manera els cervells joves; és un pressentiment".
No tots els investigadors, tanmateix, hi estan d'acord.
Part del debat generat a Anglaterra ha empès diferents científics a demanar més estudis que aprofundeixin en la matèria abans de prendre decisions dràstiques.
Sobretot tenint en compte que el de la Universitat de Stirling s'ha dut a terme amb només 23 persones, una mostra reduïda.
Aquesta opinió la comparteix el pediatra català Luis Rajmil, que afirma que "amb aquestes dades no hi ha prou evidència científica per recomanar canvis en el reglament" del futbol base.
En aquest sentit, de moment a Catalunya no hi ha debat.
La Mutualitat Catalana de Futbolistes, a la qual remet la Federació Catalana de Futbol, no considera que els nens i nenes s'exposin a cap tipus de risc quan impacten la pilota amb el cap.
Hi ha un país al món que ja ha prohibit que els menors de 10 anys rematin de cap quan juguen a futbol: els Estats Units.
Però no perquè rematar la pilota amb el cap els pugui semblar perjudicial, sinó per reduir la possibilitat de patir traumatismes cranials, molts dels quals, en el futbol, es produeixen en el joc aeri: cops de caps entre dos jugadors, cops de colze al cap...
L'associació US Soccer, la federació nord-americana de futbol, va optar fa un any per deixar els remats de cap per als infants d'11 anys o més, després un grup de famílies de Califòrnia emprenguessin mesures legals contra l'entitat pel que consideraven una situació de negligència.
Davant aquesta problemàtica, la Mutualitat Catalana de Futbolistes sí que creu que cal prendre cartes en l'assumpte.
Asseguren que estan "altament conscienciats" amb els riscos dels traumatismes, i revelen a El Diari de l'Educació que aquest 2017 ja han enviat una circular a tots els entrenadors de base i àrbitre s –"els adults més propers als nens i nenes", remarquen fonts de la Mutualitat– comminant-los a actuar quan un infant pateix un impacte d'aquest tipus al cap.
"Els diem que aquest nen ha de deixar el terreny de joc i no pot tornar a entrar si no el veu un metge abans", sosté un portaveu de l'entitat mèdica.
El que de moment no es plantegen, però, és restringir el joc aeri.
En un article publicat al seu web, la Mutualitat enumera les causes i les conseqüències dels traumatismes, així com consells per a detectar-ne els símptomes i prevenir-los.
Pel que fa a això últim, el text suggereix la possibilitat d'incorporar cascos en el cas dels porters –més propensos al xoc, sobretot amb els pals de la porteria–, però principalment prioritzar el joc net per davant de la rivalitat.
Rajmil coincideix: "Estem parlant de traumes accidentals per als quals la millor prevenció és educar com s'ha de fer per evitar-ho".
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Andorra comptarà amb més de 400 nous habitatges privilegiats d'aquí un parell d'anys
La promoció de les Terrasses d'Emprivat. / JORDI SOLÉ-TERRASSES EMPRIVAT
Terrasses d'Emprivat: "La zona més privilegiada d'Escaldes-Engordany".
The White Angel: "Benvingut al cim més relaxat del Pirineu ".
La Querola: "Una nova manera de viure, el luxe en la 'simplexitat', optimització de l'espai i de l'entorn, cases d'autor, disseny i creativitat, sostenibilitat, integració paisagística".
Isard Homes: "Per als amants de l'esquí, arriba i surt esquiant des de l''ski room'".
Mentre Andorra debat com solucionar la dificultat d'accés a l'habitatge de lloguer pels alts preus, com fer sortir al mercat l'elevat nombre de pisos tancats i combatre els apartaments turístics il·legals, prolifera la construcció de promocions immobiliàries d'alt estànding que canviaran la silueta urbana del país.
La promoció més impactant és la de les Terrasses d'Emprivat, un conjunt arquitectònic singular format per tres torres que s'aixecaran al punt més alt del Clot d'Emprivat, a prop de Caldea, en una mateixa illa urbana.
Totes les façanes estaran obertes als quatre carrers confrontants (Consell de la Terra, Nacions Unides, François Mitterrand i Constitució).
El projecte comprèn la construcció de tres torres de 10, 15 i 20 plantes, amb un total de 274 places d'aparcament i 103 trasters.
La primera torre del Clot d'Emprivat s'acabarà en un parell d'anys.
Després de les obres d'excavació, estabilització i fonamentació, que han durat gairebé un any, comencen els treballs de construcció, que en el cas de la torre de 20 plantes finalitzaran el gener del 2022.
La Torre del Clot d'Emprivat, la primera que es construeix al centre de la parròquia escaldenca, comptarà amb 61 unitats residencials, amb pisos de fins a quatre habitacions.
40 pisos estan destinats a la venda i 21 al lloguer.
L'edifici també comptarà amb quatre locals comercials de grans dimensions a les plantes baixa i primera.
La segona planta serà per a oficines.
Tots els habitatges disposen de terrasses perimetrals amb vistes panoràmiques i es promocionen com a pisos "amb uns acabats de màxima qualitat i una aposta per l'eficiència energètica (climatització amb aerotèrmia)".
Se situa entre els 395.000 i els 900.000 euros, plaça d'aparcament i traster a part.
La promoció The White Angel, amb 160 habitatges exclusius, s'aixecarà als terrenys de la Borda Nova, a Andorra la Vella, davant de la nova Estació Nacional d'Autobusos i de la futura nova Seu de la Justícia.
Els responsables de la promoció expliquen que The White Angel Andorra s'alinea amb el desenvolupament sostenible i l'estalvi en calefacció a través del tipus de construcció i de l'eficiència energètica, que es desenvoluparà de la mà de FEDA (Forces Elèctriques d'Andorra), gràcies a la connexió de la promoció amb la nova xarxa de calefacció urbana.
La promotora destaca, sobretot, "la ubicació privilegiada" de la urbanització, "en ple cor d'Andorra la Vella, a prop dels millors restaurants, centres comercials, botigues i a tan sols un pas de Grandvalira, l'estació d'esquí per excel·lència d'Andorra".
A més a més, The White Angel compta amb serveis exclusius per a la comunitat, com sala de gimnàs, zona de benestar, parcs i grans zones enjardinades comunitàries, serveis privats de gestió de la propietat, manteniment, neteja, bugaderia, Business Center, activitats i gestió d'esdeveniments, entrenador personal, fisioteràpia i gestió de 'packs' d'esquí i de golf.
La promoció està composta per tres edificis i tres torres amb un total de 160 habitatges de dos a cinc dormitoris.
Tots els habitatges tenen llum natural durant gran part del dia gràcies a l'orientació de l'edifici i amb excel·lents vistes.
L'edifici també disposa de 480 places d'aparcament i 179 trasters.
Els preus van des de 543.500 euros a 1.342.500.
La construcció de la promoció podria estar acabada durant l'any 2022.
A Ordino, fa anys que es treballa en la construcció de la urbanització La Querola, una promoció de pisos de luxe dissenyada pel prestigiós arquitecte Jean Nouvel.
Amb tot, la construcció de La Querola porta retard, ja que havia d'estar acabada a finals de l'any 2018.
De fet, la ubicació del complex, en plena natura, ha obligat els constructors a fer alguns canvis en el projecte inicial.
Reproducció virtual d'una de les zones comunes dissenyades a la promoció de Jean Nouvel, La Querola, a Ordino. / LA QUEROLA
L'any 2012 es va posar la primera pedra a la urbanització de La Querola i, des d'aleshores, s'ha treballat per fer encaixar el projecte de Nouvel amb la realitat dels materials i dissenys i la introducció de la geotèrmia com a energia per a les llars.
La promotora ha anunciat que la previsió és finalitzar l'obra el tercer trimestre del 2020.
Actualment, es construeixen 51 unitats, d'entre 300 i 1.000 metres quadrats.
Cada unitat disposa "d'una sala com a prolongació de la casa adaptable a les necessitats ('family room') i un aparcament privat connectat amb l'habitatge".
La Querola es promociona com una urbanització en què "cada resident podrà gaudir d'espais privats amb total intimitat, com si estigués en una casa aïllada enmig del bosc, però sense l'inconvenient de viure aïllat.
També podrà gaudir d'espais comunitaris únics pensats per viure en comunitat".
"El projecte consisteix en 51 cases amb caràcter, que s'interrelacionen amb els diferents paisatges.
Totes les cases disposen d'espais interiors i exteriors distribuïts a diferents nivells dins del volum de La Querola d'Ordino", continua.
"Cada casa és una casa d'autor exclusiva, única, amb la seva pròpia personalitat, però sempre respectant l'esperit del projecte", conclou.
A més, els residents podran gaudir dels espais comunitaris, zones exteriors enjardinades amb vegetació autòctona, un llac natural on es podran banyar, spa amb zona d'aigües, sala de fitness i sala comunitària d'usos múltiples.
El conjunt residencial, a prop del nucli d'Ordino, és "un monòlit totalment integrat a la muntanya".
El preu: a partir d'1.150.000 euros.
Finalment, al sector del Tarter, al gran domini esquiable de Grandvalira, s'hi ha projectat la promoció d'alt estànding Isard Homes, comercialitzada en exclusiva per Engel & Völkers Andorra, 60 habitatges dissenyats per l'arquitecte Sebastià Machado, en què ha unit el tradicional i el modern fins a aconseguir unes construccions en harmonia amb l'entorn de muntanya.
La promoció d'alt estànding Isard Homes. / ENGEL & VÖLKERS
El complex d'habitatges tindrà diverses altures, aixecades amb sistemes de construcció d'alta muntanya, amb fusta i pedra del país.
Segons explica el managing director d'Engel & Völkers Andorra, Thomas Kampfraat, els habitatges ofereixen "un nou concepte per als amants de l'esquí, ja que els permet sortir i entrar a casa esquiant des de l''ski room', on podran deixar el material d'esquí o escalfar les botes".
Els espais comunitaris inclouen aparcament, zona d'aigües amb piscina i gimnàs.
Kampfraat destaca que, "des d'un punt de vista residencial, la promoció Isard Homes presenta uns acabats innovadors".
El preu dels habitatges, de dos a quatre dormitoris, i de 86 a 260 metres quadrats, no baixa de 388.000 euros.
De fet, el managing director revela que "fa poc que comercialitzem la promoció i es ven a molt bon ritme".
La majoria de clients són " inversors del país o que volen l'habitatge com a segona residència".
La promoció Isard Homes estarà a punt a finals de l'any 2022.
Per tant, en els pròxims dos anys, Andorra comptarà amb més de 400 habitatges de luxe, en zones exclusives, a l'abast d'uns pocs.
Paral·lelament, la ciutadania seguirà reclamant habitatges accessibles.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
comarca de la Selva acollirà l'any 2000 les celebracions de la
primera Ciutat Pubilla de la Sardana del nou mil·leni.
aquest motiu, s'estan preparant tot un seguit d'actes que començaran
la segona quinzena d'abril i estaran especialment dedicats als |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Codi activitat: 070008CAM03 Treballarem diverses dimensions de la identitat personal (raça, sexe, gènere, condició social, ètnia), veient la importància i potencialitat de la diversitat, tot incidint en la pròpia autoestima i la cura de les relacions socioafectives. |
Violoncel·lista i programador de mitjans electrònics musicals
El violoncel, entre la cultura de masses i el concert clàssic
Amb motiu del Barcelona Fiddle Congress que se celebrarà el proper mes de novembre, el trio d'electrocambra CINEMASCOPE –format per Àlex Rodríguez, Cels Campos i Xavier Bonfill– tornarà a l'Esmuc amb el seu "electritzant" The CelloHero Project: el concert per a violoncel i electrònica que l'exalumne Àlex Rodríguez Flaqué va presentar sota la direcció d'Enric Giné com a projecte final de carrera.
Una proposta artística que canvia l'orquestra de cambra i simfònica per una orquestra de sintetitzadors, caixes de ritme i ordinadors, i demostra així que l'instrument líric per excel·lència és capaç de conquerir qualsevol estil musical del segle XXI.
Per aconseguir-ho, CelloHero parteix de dos objectius fonamentals: explorar l'adaptació de nous recursos tecnològics i electrònics en un instrument clàssic com és el violoncel, i trobar un espai d'equilibri entre la música electrònica, l'experimental i la clàssica en un sentit estètic i formal.
Una fusió que ja en la seva estrena no va deixar indiferent a ningú.
Després d'anys interessat en convertir el violoncel en una guitarra elèctrica –segurament per la influència del grup Apocalyptica i la bona acollida que tenia per part del públic la distorsió que aplicava al meu violoncel en els concerts de música moderna– vaig descobrir algunes possibilitats tecnològiques que em permetien anar molt més lluny sense haver d'imitar un altre instrument.
Aquests recursos tecnològics, juntament amb les ganes de crear una obra musical que fusionés instruments i estils musicals propis de la cultura de masses i el concert clàssic, van fer néixer la idea de basar el projecte final en una interpretació amb electrònica que recordés a les característiques obres solistes de violoncel del segle XIX, però amb un llenguatge i tractament tímbric renovats, partint d'instruments més habituals en grups musicals com Daft Punk o Radiohead.
Però aquesta fusió entre instruments i estils musicals ens preocupava en un sentit: la dualitat entre cultura de masses i el concert clàssic mai no ha acabat de convèncer a tothom, malgrat que hi ha hagut diversos exemples en la història recent de la música on aquests s'han unit.
Estèticament sembla que costa posar-se d'acord, sobretot si tenim en compte que "els gustos passen a ser vistos com a manifestacions de l'excel·lència moral" com diu el sociòleg Josep Verdaguer en l'article Consumo musical y posición social.[ 1 ]
Prova d'aquesta afirmació és que, sovint, des de certs ambients s'ha titllat la música pròpia d'una cultura de masses com a vulgar i fàcil, mancada de la necessitat d'esforç intel·lectual per ser entesa.
Ben al contrari, però, hi ha qui manifesta que el concert clàssic ja no és reflex de la nostra societat ni de la nostra manera de viure, i el considera pretensiós i antiquat.
Aquesta diversitat de criteris, que demostra també la freqüent necessitat de pertànyer i defensar un àmbit propi on sentir-se acollits i identificats per raons socials, culturals o polítiques, no deixa de ser una "institucionalització dels nivells culturals, que són interpretats com a nivells de qualitat estètica, intel·lectual i moral" [ 2 ].
Els fets de pertànyer i defensar no haurien de ser cap problema mentre no es caigui en el parany de rebutjar alternatives i estils de música i art diferents del nostre context habitual.
Si així fos, ens hauríem d'adonar que en el fons estem subestimant altres estils de vida i de música, segurament per falta de coneixement i experiència, perquè parlar de com sona una música també és parlar de qui, com, i on s'escolta una música; i, de fet, sovint podrem valorar la música més dins el context en què es produeix que no pas per si mateixa.
Vist això, apostar pel CelloHero era acceptar un repte interessant, però també impregnat d'una incertesa que arribaria fins al mateix dia del concert: en cap moment imaginàvem quina seria la reacció del públic –ni del tribunal...
Agradaria un concert amb tanta fusió d'estils?
El concert tindria una identitat pròpia?
El públic aplaudiria entre moviments?
Es podria arribar a interpretar tant a un festival de música clàssica com de música moderna?
Ha passat gairebé un any i mig d'aquell 17 de maig de 2012.
Aleshores CINEMASCOPE va posar per primera vegada en escena un projecte que, durant tot aquest temps, no ha deixat d'evolucionar musicalment i tecnològica: avui en dia, el projecte compta amb uns recursos que fa un any no tenia; d'altres s'han deixat d'utilitzar simplement perquè s'han reemplaçat per noves tècniques i instruments.
Això respon a la necessitat que té el projecte d'anar optimitzant progressivament els seus recursos tecnològics i de trobar l'equilibri perfecte entre adaptar aquests avenços a la idea musical i viceversa.
A continuació podeu observar un llistat dels instruments i "artefactes" més rellevants que apareixen a escena:
Fotografia cedida per Joan Sebastià
Violoncel acústic: És l'instrument solista, amb el paper més determinant i amb més contingut melòdic del CelloHero.
Serà el que s'encarregarà, a excepció de dos dels sis moviments del concert, de dur la veu cantant en diàleg amb "l'orquestra" electrònica.
El violoncel, com la resta d'instruments que apareixen al concert, necessita ser amplificat.
Per fer-ho s'ha optat fer una mescla de senyal d'àudio entre dos dispositius: un sistema de captació piezoelèctric G&Fills creat pel luthier badaloní David González i dissenyat expressament per les característiques acústiques del violoncel que s'utilitza en aquest concert, i un micròfon de condensador sE Electronics GM-10 cedit pel professor de l'Esmuc Ferran Conangla.
Ambdós dispositius van connectats a un preamplificador a vàlvules i transistors Preesonus TubeBlue que donarà un cos idoni al so provinent dels sistemes de captació esmentats.
Violoncel elèctric G&Fills Enterprise: Construït pel luthier David González, aquest instrument ens permet crear efectes sonors més complicats d'aconseguir en el violoncel acústic.
Recordem que l'instrument elèctric és l'ideal per evitar la realimentació del so i els harmònics no desitjats que acostumen a produir els instruments acústics que incorporen caixa de ressonància.
D'aquesta manera, convertir les notes tocades al violoncel en informació digital –protocol MIDI i OSC– és molt més senzill i no s'obtenen resultats estranys, o dit d'una altra forma, notes fantasma.
Per poder realitzar aquesta conversió necessitarem el dispositiu Sonuus i2M musicport: aquest convertidor monofònic detecta per anàlisi freqüencial la nota que està sonant a l'instrument, i la seva dinàmica amb la intensitat de volum que està rebent.
El resultat és una nota i una velocitat MIDI que a través de la connexió USB que incorpora són enviades a l'ordinador.
En aquest últim decidirem com utilitzem aquesta informació, com si d'un teclat o controlador MIDI-USB es tractés.
Korg Monotribe: Els Monotron i Montribe són petits sintetitzadors de cinta purament analògics.
Recordem que els sintetitzadors analògics van ser molt populars en la música moderna dels anys 1960 a 1990 fins que va aparèixer l'era de la síntesi digital que perdura encara avui en dia com a primera elecció.
La moda d'aquest món digital –en part comprensible pels avantatges tecnològics que aquest nou sistema aportava, juntament amb l'aparició també del PC– va fer que la comercialització dels sintetitzadors analògics caigués en picat, fins arribar a la fabricació només de models molt concrets i cars en comparació als digitals –com el Moog Minimoog Voyager–, i es convertís en una eina exclusivament per als "quatre" músics i grups que s'ho podien permetre.
Però recentment, igual que la fotografia amb carret, el so retro ha tornat a renéixer a les nostres vides musicals, i empreses com Korg han sabut trobar el camí de l'èxit en el moment més adequat gràcies als seus Monotron i Monotribe: petits sintetitzadors analògics a l'abast de tothom.
Són extremadament senzills, però permeten una gran combinació i diversió amb un so molt càlid i gruixut típic de l'analògic.
A més, com anuncia la pròpia marca japonesa, han estat construïts amb el mític filtre que va donar la glòria al sintetitzador monofònic Korg MS20 entre 1978 i 1983, i que el 2013 ha estat reeditat en la seva versió MS20-mini.
Al CelloHero el Monotribe juga un paper clau, ja que aquest sintetitzador disposa també, a part del seu generador de voltatge per cinta, de tres sons analògics de percussió integrats a un seqüenciador al més pur estil caixa de ritmes.
Els sons bombo, caixa i hi-hat serveixen en moltes ocasions per fer les bateries analògiques del concert.
Arturia Minibrute: Aquest instrument de marca francesa també és un sintetitzador analògic monofònic, però amb la diferència que les notes són controlades per teclat i no amb cinta com passa en els Monotribe i Monotron.
També disposa d'un arpegiador que donarà molt de joc en diverses parts del concert.
Clavia Nord Lead 2X: És el sintetitzador polifònic i digital del projecte.
Amb aquest instrument podem crear textures i coixins sonors en aquells punts més atmosfèrics, i en ocasions també dramàtics, com ara la part inicial del primer moviment.
A més, per la sèrie de controls que ofereix, és molt pràctic per modificar el seu so en directe, i aconseguir interessants modulacions a través de filtres, LFO's i modificació de les ones.
Al disposar de sincronia MIDI, també ens permet –tal i com passa en el segon moviment del concert– tocar els sons del NordLead a través d'altres instruments com ara el violoncel o el piano.
Akai MPC 1000: El "samplejador"/seqüenciador MPC (Music Production Center) de l'empresa japonesa Akai és un gran referent en la música electrònica, especialment per a percussions i bateries electròniques, ja que permet realitzar una excel·lent interpretació a l'hora de crear ritmes amb els seus pads sensibles al tacte.
Dels diferents models de MPC que han fabricat des de l'any 1988, l'utilitzat per CINEMASCOPE és el model MPC 1000.
Aquest dispositiu ens permetrà interpretar ritmes electrònics i llençar samplers (mostres d'àudio) en el concert.
A més, gràcies a la seva connectivitat MIDI, es sincronitza perfectament amb l'ordinador de manera que, pressionant sobre el botó de Play o Stop al MPC, podrem alhora activar o desactivar altres processos externs al seqüenciador.
Moog MF104M: Aquest processador d'efectes analògic permet crear retards d'àudio, en ocasions quasi de durada infinita, originant caòtics plans sonors.
Gràcies al programari PureData i Ableton Live podrem administrar totes les senyals MIDI que s'envien als instruments, actualitzar en un segon els ajustaments que es necessiten a cada moviment del concert, rebre les informacions de l'iPad i iTouch i finalment processar i gravar àudio en temps real.
iPad 2 i iTouch: Són dos perfectes controladors via WIFI per interactuar amb totes les funcions de l'ordinador, i més concretament, del programari PureData.
Trencant amb els típics concerts de tres moviments del període del classicisme i romanticisme, el CelloHero –compost per CINEMASCOPE i el productor iGGY RoT– es divideix en sis moviments molt diferents i amb una durada total d'aproximadament 45 minuts.
Com a principal influència del projecte podem esmentar el Concert per a violoncel i banda del pianista i compositor austríac Friedrich Gulda.
És evident que, si escoltem els dos concerts, aparentment no s'assemblen en res.
Però, si parem atenció, ens adonarem que comparteixen dos punts molt importants.
El primer és la unió de la música de la cultura de masses i el concert clàssic: en el primer moviment del concert de Gulda podem apreciar clarament un llenguatge propi del jazz i de les bandes sonores d'acció dels anys 70 –tipus Mission Impossible, S.W.A.T, o Starsky and Hutch– però a la vegada amb fragments típics de la música clàssica amb cert nacionalisme extret dels Alps suïssos.
L'altra semblança que comparteixen ambdós concerts és justament la gran diferència que hi ha entre cadascun dels moviments del concert.
A continuació, anem a descriure breument quines parts formen el CelloHero.
El primer dels moviments és clarament el més llarg, amb uns 15 minuts de música.
Com en molts concerts del romanticisme, també és el més dens tan a nivell de forma i timbre.
El concert comença simbòlicament amb l'efecte sonor THX –certificat de qualitat de so creat a l'any 1983 per la companyia Lucasfilm per acreditar que la banda sonora de la pel·lícula El retorn del Jedi, de la saga Star Wars, es podia escoltar en bones condicions.
D'aquest efecte s'enllaça una tranquil·la atmosfera que serveix de coixí per donar entrada al motiu principal del primer moviment i que apareixerà més endavant en punts força dramàtics.
El final d'aquest moviment, que per al violoncel és una de les parts més virtuosístiques de tot el concert, imita les cadences del segle XIX de l'instrument solista.
La delicadesa inicial dels pizzicatos amb delay del segon moviment contrasta substancialment amb el contundent final del primer.
Amb una duració aproximada de 6 minuts, aquest moviment de textura ambigua està format per petits sorollets electrònics filtrats pel NordLead que acompanyen tota l'estona el piano elèctric i el violoncel acústic.
Una difuminada part més rítmica a compàs ternari, que va jugant amb els accents musicals, introduirà a una decadent part final del moviment.
El tercer moviment té una durada d'uns 5 minuts, i és clarament el més dramàtic de tot el concert.
El violoncel acústic canta una melodia lenta sota l'acompanyament minimalista d'un piano percudit amb cordes tapades i samplers orquestrals que moren al final del moviment sota la presència d'un contundent baix de sintetitzador i un glitch electrònic en forma de loop.
El quart moviment és una improvisació basada en uns esquemes musicals pactats prèviament a partir d'una seqüència electrònica que apareix en la secció central del moviment.
Aquesta seqüència aporta una textura i ritme constant característics de la música electrònica, que contrasten amb les melodies més lliures del piano preparat.
A més, en aquest moviment apareix per primera vegada el violoncel elèctric que, a partir de la interpretació de l'instrument, manipula el processador d'efectes Moog MF104M.
És el moviment més abstracte, amb una durada aproximada d'uns 6 minuts.
El cinquè moviment, també d'uns 6 minuts de durada, arrenca sobre una rítmica seqüència modal programada en PureData.
Acompanyat d'un piano a quatre mans, i amb tonades en la seva secció central que recorden la música pop, el violoncel elèctric torna a ser protagonista en aquest moviment i activa, a través de la interpretació de l'instrument, uns acords programats que sonaran via MIDI des del sintetitzador NordLead.
El sisè i últim moviment és el més bipolar de tots: serà un moviment politonal que viatjarà des de la part més "comercial" del concert a la textura més "contemporània".
La seva secció central està formada per una improvisació lliure, que el violoncel acústic aprofitarà per enregistrar-se en capes, creant així un explosiu paisatge sonor que arribarà al final del concert amb una prèvia interacció amb el públic.
CelloHero fa palesa la necessitat que té el violoncel d'obrir-se a un món cada vegada més present en la música electrònica.
És per això que l'ús d'aquestes tecnologies en el violoncel i en el violoncel elèctric pot ser un punt d'inflexió sociocultural per al públic, però també per professors, centres educatius musicals i intèrprets.
Perquè no es tracta simplement d'aplicar una tecnologia a un instrument, sinó d'entendre una altra manera d'ensenyar, de programar concerts, de construir instruments, de compondre i d'escoltar.
The CelloHero Project i CINEMASCOPE us esperen al Barcelona Fiddle Congress el dia 16 de novembre de 2013 a les 17:30h a l'Esmuc.
Si esteu interessats en aquest projecte també podreu trobar més informació i dates de concert al web cellohero.com i a cinemascopemusic.com
Barcelona: Indigestió Musical, 2009, p.
ESMUC - Escola Superior de Musica de Catalunya - Avís legal |
Entre els llocs al món que porten el nom de la ciutat de Manresa hi ha la platja Manresa, situada a la província de Santo Domingo (República Dominicana), un lloc especial perquè hi fa niu l'espècie de tortuga més gran, la llaüt ( Dermochelys coriacea ) amb exemplars que superen els dos metres de longitud i un pes de més de 600 quilos.
La platja Manresa és un dels punts del planeta on es lluita per la preservació d'aquesta espècie de tortuga marina, que es troba en perill d'extinció.
En aquest lloc de la província de Santo Domingo s'han alliberat centenars de petites tortugues llaüt i, també, d'altres espècies de tortugues.
Quan una tortuga protegida arriba i pon els ous, el ministeri de Medi Ambient, si és possible, els recull i els porta a les instal·lacions de l'Aquari Nacional, per garantir que estiguin segurs i es desenvolupin amb les màximes possibilitats d'èxit.
En el moment de l'eclosió, les tortuguetes són alliberades a la mateixa platja.
La tortuga llaüt és capaç de bussejar fins a més d'un quilòmetre de fondària per alimentar-se de meduses i salpes, i ha estat declarada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura com una espècie en perill d'extinció.
Les tortugues marines en general aconsegueixen la seva maduresa sexual entre els 9 i els 15 anys i poden arribar a viure entre 100 i 150 anys en estat natural.
Es reprodueixen cada 2 a 4 anys, a partir del mes de maig, obrint de tres a set nius per temporada.
En el cas de la llaüt el termini és aproximadament de cada 4 anys.
Totes les tortugues marines tenen un gran sentit d'orientació i generalment tornen per reproduir-se a la mateixa platja on van néixer.
Dipositen entre seixanta i cent trenta ous per niu.
La platja Manresa és a la part oest de la ciutat de Santo Domingo, en un lloc on les imatges mostren acumulacions de plàstics i multitud d'envasos tot i que s'hi fan batudes de neteja.
Afortunadament, un gir en les polítiques dissenyades pel ministeri de Medi Ambient i Recursos Naturals pel que fa al seguiment de les niuades de tortugues marines la República Dominicana fa que l'alliberament de cries de tortuga es faci a centenars.
El mar Carib les rep i anys després les torna convertides en exemplars adults amb capacitat per reproduir-se i deixen clara la importància del litoral de Santo Domingo per a la conservació de las tortugues marines.
El periodista Marvin del Cid ha narrat, mitjançant Diario Libre, com funciona el programa de monitoratge de tortugues que es porta a terme a la platja Manresa, entre altres punts de la República Dominicana.
Una de les fites assolides va ser la instal·lació d'un GPS amb l'ajuda de pescadors de la platja Manresa a una tortuga verda batejada amb el nom de Pepina.
Onze dies després era a l'arxipèlag Los Roques, que pertany a Veneçuela.
És una important àrea protegida amb més de tres-centes illes.
La distància lineal entre Santo Domingo i Los Roques és d'uns 800 quilòmetres.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El president del Pontifici Consell de les Comunicacions Socials del Vaticà, monsenyor Claudio María Celli, ha assenyalat, en relació amb la monja benedictina Teresa Forcades, que, "clausura o no clausura, la vida religiosa no hauria de veure's involucrada en activitats de tipus polític d'una certa manera".
Durant una trobada informativa, Celli ha afegit que, segons la seva opinió, "la vocació de clausura" ha d'estar centrada a "resar i estimar Déu profundament".
Forcades roman a l'espera que el papa Francesc atorgui el "plàcet" a la seva exclaustració, que va començar el passat 15 de juny amb el vistiplau de l'abadessa de Montserrat i del bisbe de la seva diòcesi, per implicar-se activament en la plataforma Procés Constituent a Catalunya.
Tot i això, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, va fer públic dilluns passat un comunicat per aclarir quin ha estat la seva actuació respecte del compromís polític de la monja Teresa Forcades, precisant que des d'un primer moment ell mateix va manifestar a la religiosa que era incompatible el compromís polític actiu amb el fet de ser monja d'un monestir.
Cortés precisa que ha acceptat que Forcades "romangui en situació d'exclaustració durant tres anys i no que 'demani un simple permís' per actuar en política".
El bisbat ha tramitat ja davant de la Congregació per a la Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica la sol·licitud perquè concedeixi la dispensa d'exclaustració de la monja Forcades del monestir de Sant Benet.
Segons Cortés, en cas que la dispensa sigui concedida, Forcades no perdria la seva condició de monja consagrada, de manera que seguiria vinculada pels vots, però estaria dispensada i privada dels deures i drets propis de la vida claustral, i li faria falta l'autorització de la Seu Apostòlica per tornar a la vida monàstica.
Pel que fa a la possibilitat que el papa Francesc visiti Espanya, Celli ha assenyalat que el més lògic seria pensar que aniria a la seva terra, però, "fins ara, ha preferit no anar-hi", tot i que promet que l'any vinent anirà a l'Argentina.
Després d'indicar que "hi ha molts països que han invitat el sant pare", ha assegurat que el papa "arribarà a Espanya", però no sap quan.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
EL QUE ENS AMAGUEN DEL PROJECTE DE LA MAT I LA NECESSITAT DE MOBILITZACIÓ POPULAR
S'ha presentat ja el pla d'obres del tram de la línia de Molt Alta Tensió (M.A.T.) de Santa Llogaia a La Jonquera i l'Estat ha aprovat la declaració d'impacte ambiental de la línia finalment aèria entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) que creua un total de 38 termes municipals compresos entre les comarques del Gironès, Pla de l'Estany, Alt i Baix Empordà.
La justificació per a la construcció de línies de Molt Alta Tensió és l'eficàcia en el transport d'energia elèctrica a grans distàncies, minimitzant les pèrdues i maximitzant la potència transportada augmentant així els beneficis de la distribució d'energia elèctrica amb l'objectiu d'alimentar el tren d'alta velocitat, fer possible la interconnexió amb França, (apart dels interessos europeus en fer l'anell mediterrani de molta alta tensió, respon a la necessitat de moure i comerciar amb grans quantitats d'energia, que a vegades sobra i a vegades falta, tenint en compte que el pas serà regulat per França) i afavorir la integració en el sistema elèctric de l'energia eòlica dels parcs previstos en aquesta zona.
Però el que ens amaguen, com és d'esperar, és l'elevat risc de contaminació electromagnètica que presenta sobre la salut de les persones i de la terra.Paraules de Mario Monti ( mediador europeu per suprimir les protestes contra la interconnexió): - En este sentido, podría preverse la aplicación de un principio equivalente al principio de «el que contamina paga».
Els camps electromagnètics (CEM) provinguin de línies d'alta tensió, zones wi-fi, mòvils,... estan catalogats per la OMS dins el grup 2B; POSSIBLES AGENTS CANCERÍGENS PER ALS HUMANS.
La seva exposició pot significar el desenvolupament de càncer a partir de cèl·lules cancerígenes que no han despertat o d'alteracions de cadenes d'ADN ja presents.
Remarquen especialment la relació que té amb la leucèmia infantil i que es previngui de l'exposició dels CEM sobretot en nenes/nens i adolescents en edat de reproducció.
Com a resposta d'aquests estudis, la OMS està aplicant el Principi de Precaució que s'aplica quan una avaluació científica objectiva indica que hi han motius raonables de preocupació pels potencials efectes perillosos sobre la salut i el medi ambient.
Ja s'estan donant casos sospitosos d'afectats pels CEM de la MAT a St.Hilari des del 26 de Juliol dia en que va ser posada en marxa la línia Vic-Bescanó
El Consell de Ministres ha denegat a varis Ajuntaments de Navarra l'autorització per a fer una consulta popular sobre la MAT.
Ens han demostrat reiteradament en quina mena de democràcia vivim, o és més, què és la democràcia en sí.
Un cop més, els qui diuen que ens representen, posen els beneficis econòmics per davant de la salut de les persones i de la terra.
Tota aquesta manipulació és explicable, com ja sabem, per la connexió directe que hi ha entre polítics i multinacionals o grans empreses privades.
Luís Atienza, el president del gran monopoli d'energia elèctrica de l'Estat ( Red Eléctrica Española ), actualment amb un contracte blindat i un sou de 700.000 eur/any, va ésser Ministre d'Agricultura durant els anys més corruptes del mandat de González i ex-secretari d'Energia entre d'altres càrrecs.
La interconnexió serà una realitat l'any 2014 i el cost global del projecte ronda pels 571.000.000 euros.
No hem de seguir deixant que els que NO ens representen actuïn impunement per sobre-enriquir-se justificant-se en la democràcia.
Encara seguirem votant per perpetuar-la?
Com es pot permetre que davant una política de retallades socials, de sanitat i laborals, es mantinguin uns pressupostos desorbitats en infraestructures que no tindran cap benefici pels mes perjudicats?
Ens hem de preguntar qui, per a qui i perquè les construeixen.
No ens hem de desinflar, hem de seguir lluitant per escollir i canviar el nostre model de vida.
Exigim la parada d'aquestes macroinfraestructures que perpetuen el sistema que ens fa esclaus del consum, i poder decidir en que s'inverteixen els nostres impostos.
Fem una crida a totes les persones i col·lectius a continuar mobilitzant-se i no cedir fins aconseguir-ho!
Diumenge 4 de setembre a les 18h. a la Plaça Catalunya de Girona |
L'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, que exerceix d'acusació popular en el cas Benítez, ha lamentat aquest dijous en un comunicat que la Fiscalia i la família del veí del barri barceloní del Raval que va morir el 2013 després de ser detingut busquin tancar un acord amb la defensa dels agents dels Mossos d'Esquadra acusats.
Sis agents dels Mossos estan a punt de ser jutjats per la mort de Juan Andrés Benítez, que va morir la matinada del 6 d'octubre del 2013 hores després de ser detingut de manera "violenta i desproporcionada" a les portes de casa seva, segons ha conclòs la jutge al terme de la instrucció.
L'associació sosté que aquest canvi de criteri de l'acusació particular i la Fiscalia a les portes del judici "comportaria una resposta del tot insuficient en relació amb la gravetat dels fets i seria inassumible des del punt de vista dels drets humans".
Considera que en el procés judicial hauria de tenir-se en compte, a més de la voluntat de la família, el de la ciutadania en general perquè aquest tipus de delictes "afecten la col·lectivitat mentre que es posen en dubte les bases de la convivència".
"La resposta que es doni a aquest cas ha de comportar unes conseqüències que no suposin alimentar el cercle d'impunitat ni la pèrdua de confiança sobre la legalitat i el sistema policial", valora l'associació.
També avisa que deixar en mans de les acusacions particulars el resultat dels procediments en el qual s'acusa funcionaris públics a vegades "acaba deixant de banda les màximes de veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició".
La jutge atribueix a aquests sis agents un delicte contra la vida d'homicidi per dol eventual --actuació a posta que podien matar-lo-- o, alternativament, per homicidi per imprudència greu; la Fiscalia demana per a ells 11 anys de presó.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Fundació Oncolliga Girona ja té entre mans un nou repte esportiu solidari.
Després d'organitzar en dues edicions la cursa Oncotrail, ara l'entitat prepara l'Oncobike, que se celebrarà el 12 de novembre a la Vall del Llémena, i que recollirà fons per a millorar els serveis que ofereix als malalts de càncer i a les seves famílies.
Després d ́un primer intent fallit d ́organitzar l ́estiu passat una versió de l'Oncotrail per a amants de la bicicleta, l ́Oncolliga reprèn ara el projecte amb Klassmark, una empresa amb una àmplia experiència en l ́organització de proves de muntanya.
La prova tindrà un itinerari de 200 quilòmetres que recorrerà els camins i pistes de la Vall de Llémena: el centre neuràlgic de la prova s'ubicarà a Sant Gregori, que acollirà la sortida i l'arribada, però el recorregut també passarà per Canet d'Adri, Sant Martí de Llémena i Sant Aniol de Finestres.
Per participar-hi, els diferents equips hauran de reunir un total de sis ciclistes, dos dels quals sempre hauran d ́estar en ruta al llarg de tota la prova, que es desenvoluparà per relleus per a adaptar-se a tot tipus de corredors.
L'objectiu de l'organització, expliquen des de l'Oncolliga, és que l'Oncobike sigui factible per a tot ciclista que tingui una bona condició física, per això el recorregut no presentarà exigències tècniques.
A més de la inscripció, cada un dels equips haurà de fer un donatiu de 500 euros a la Fundació Oncolliga Girona.
Els diners recaptats en aquesta primera edició es destinaran a finançar millores en els dos pisos-residència que l ́entitat té al barri de Sant Ponç de Girona, a tocar de l'hospital Josep Trueta.
Estan a l'abast de les famílies dels malalts de càncer hospitalitzats al centre, que s'hi poden estar de manera gratuïta.
Els pisos es van adquirir els anys 1998 i 2006 i l ́entitat té previst fer-hi algunes millores, com ara pintar, canviar mobiliari i matalassos i adquirir dos televisors nous.
El pressupost total d ́aquests treballs és d ́aproximadament 20.000 euros. |
Dani Alves no volia tornar al Camp Nou amb el Juventus i enfrontar-se als seus antics companys, però no li quedarà més remei.
Tornarà a la que ha sigut casa seva vuit anys (2008-16) i lluitarà amb Neymar, un dels seus millors amics.
El Juventus-Barça és una de les eliminatòries més apassionants i incertes dels quarts de final, juntament amb un altre clàssic del futbol europeu: el Bayern-Madrid.
El Juventus es torna a trobar en el camí blaugrana després de l'últim duel que van jugar a la final de Berlín el 2015.
El Barça es va proclamar campió amb un clar 3-1.
Des d'aleshores, el quadro italià s'ha seguit reforçant i progressant per reinserir-se en l'elit continental.
Aquell equip que va perdre Morata, Pirlo, Arturo Vidal i Pogba és un conjunt molt ben reforçat.
Líder sòlid a Itàlia, el seu pas per la Champions és igual de poderós: ha guanyat sis dels vuit partits i ha empatat els altres dos.
L'incombustible Gialuigi Buffon només ha encaixat dos gols en tota la competició.
Gonzalo Higuaín, amb tres gols, és el màxim golejador d'una Juve que ha marcat 14 gols.
Des de la final de Berlín ha canviat més el Juventus que el Barça.
A les files de Luis Enrique a penes es registra el canvi del lateral dret, després de la marxa d'Alves, que ha sigut substituït per Sergi Roberto, l'heroi del miracle de vuitens.
Umtiti i Mascherano es disputen una de les places de central al costat de Piqué, però la resta de l'equip és el mateix.
Massimiliano Allegri (49 anys) ha injectat una renovació més sensible i un punt més atrevida sobre una base de 4-2-3-1.
La defensa ha canviat els laterals, amb Alves i Alex Sandro, mentre que al centre encara perviuen Bonucci i Chiellini.
Khedira i Marchisio solen jugar al centre del camp, i al davant disposa de diverses combinacions, segons el to més atrevit o conservador que hi vulgui imprimir.
Cuadrado, Pjanic i Mandzukic es reparteixen les bandes; el centre es reserva per a la creativitat de Paulo Dybala, la nova promesa argentina, mentre que l'eix de la davantera el conserva l'exmadridista Higuaín. |
El Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera va inaugurar dissabte l'exposició J'ai dessinée la guerre.
La mirada de Françoise i Alfred Brauner, que proposa un retrat de les guerres en l'època contemporània a partir de dibuixos realitzats per infants que s'han trobat atrapats en aquests conflictes.
La mostra és també un testimoni personal punyent de l'experiència dels infants en els contextos bèl·lics.
L'exposició es basa en el fons dels dibuixos fets per infants en temps de guerra que van recollir Françoise i Alfred Brauner en el decurs del segle XX, des de la Guerra Civil espanyola fins a Txètxènia, passant per la Segona Guerra Mundial, Vietnam, Algèria, Afganistan o Palestina.
Rose Duroux i Catherine Milkovitch Rious són les comissàries de l'exposició, que ha estat realitzada en el marc del programa de recerca de l'Agence National Pour la Recherche Enfance, Violence, Exil.
La mostra consta de diversos plafons on es reprodueixen uns quants dels dibuixos que havien recollit el matrimoni Brauner.
Tot i haver inicat la seva tasca en plena Guerra Civil, quan es trobaven a Catalunya enquadrats a les Brigades Internacionals, en el decurs de la seva vida també van aplegar documentació de dibuixos infantils referents a guerres anteriors (com ara la segona guerra dels Boers, de 1899 a 1902, o la Gran Guerra) i a conflictes derivats de l'expansionisme i violència nazis abans de la Segona Guerra Mundial, com les persecucions polítiques i ètniques a l'Alemanya de 1933 a 1939 o la invasió de Txecoslovàquia.
La Segona Guerra Mundial és també un dels conflictes més representants en la selecció de dibuixos.
Així mateix, posteriorment també van aplegar dibuixos de països afectats per la guerra com Algèria, Guatemala, Vietnam, Cambodja, Sàhara occidental, Palestina, Líban, Afganistan, El Salvador, l'ex-Iusgoslàvia i Txetxènia.
Es tracta, per tant, d'una selecció personal, molt significativa, però que presenta alguns buits i límits, ja que no atén tots els conflictes i violències del segle XX.
L'any 1938, van rebre d'una escola de Barcelona un paquets de dibuixos.
No es tractava només d'infants catalans que anaven a escola, sinó també d'infants refugiats de la resta de l'Estat que havien viscut esdeveniments tràgics.
Aquesta diferència es percep de manera clara en els dibuixos.
És així que va sorgir la idea d'una experiència a gran escala: el recull de dibuixos de totes les escoles de Catalunya.
Es tenien en compte tres temes: "la meva vida abans de la guerra"; "el que he vist de la guerra"; i "com veig la meva vida després de la guerra".
Més endavant farien el mateix en molts dels conflictes bèl·lics que van assolar el segle XX.
Els fons aplegaven documentació de més de 10.000 dibuixos.
Més endavant, el 1945, van participar en l'acollida de nens supervivents dels camps nazis.
Més endavant van treballar en la recuperació dels nens discapacitats, privilegiant l'aspecte educatiu.
També es van especialitzar en l'autisme infantil.
La recerca sobre els dibuixos de l'infant en la guerra s'inscriu en el seu esforç d'investigació, però també forma part de la seva voluntat per lluitar per la pau.
Els Brauner són mundialment coneguts pels seus escrits sobre els infants deficients mentals amb discapacitats múltiples. |
El govern mobilitza personal mèdic jubilat i estudiants de medicina i infermeria d'últim curs i acabats de llicenciar per ajudar en aquesta pandèmia del coronavirus.
S'ha demanat col·laboració a tots els jubilats de menys de 70 anys.
N'hi ha 1.500 en els últims dos anys, entre metges, metgesses i personal d'infermeria.
En el cas que es vulguin reincorporar al servei actiu, s'han de posar en contacte amb el seu antic lloc de treball.
Tots els centres ja tenen les instruccions de com actuar en aquests casos.
També s'han enviat cartes als rectors de les universitats per mobilitzar els estudiants de medicina i infermeria d'últim any per fer tasques adaptades a la seva situació formativa.
En total són 1.700 d'infermeria i 970 de medicina.
Aquesta situació demostra la important funció social que tenen aquests col·lectius i com els seus coneixements i la seva experiència són un luxe del que no podem prescindir en moments tan difícils. |
Quan es pretén que els tribunals resolguin problemes que no els pertoquen el resultat és un disbarat
Quatre dels polítics independentistes que estan sent jutjats al Tribunal Suprem van ser proclamats diputats electes la nit del diumenge 28 d'abril.
Un altre va ser proclamat senador electe la mateixa nit.
Des del "moment mateix" en què va tenir lloc aquesta proclamació estan en possessió, d'acord amb el que preveu el reglament del Congrés de Diputats, dels "drets i prerrogatives" propis dels parlamentaris estatals.
Aquella mateixa nit haurien d'haver estat posats en llibertat, ja que la prerrogativa de la "immunitat" impedeix que es pugui perseguir penalment un diputat o senador sense sol·licitar prèviament l'autorització de la cambra per poder-ho fer.
Aquesta prerrogativa és pròpia dels parlamentaris estatals, exclusivament: els parlamentaris de les comunitats autònomes no la tenen.
Es tracta d'una prerrogativa que està reconeguda sense excepció de cap tipus.
No hi ha cap circumstància ni anterior ni posterior a la proclamació com a candidat electe que exceptuï la vigència de la prerrogativa parlamentària de la immunitat.
No n'hi ha cap que es prevegi en l'ordenament espanyol.
I ja se sap que "on la llei no distingeix, no s'ha de distingir".
En el moment en què un ciutadà és proclamat diputat o senador electe, el Tribunal Suprem, que és l'únic que pot entendre en la seva conducta, ha de dirigir-se al Congrés o al Senat –en aquest cas, a tots dos– "suplicant" (d'aquí el terme 'suplicatori') que donin l'autorització per poder procedir penalment contra ells.
Des del 28-A, mantenir a la presó els diputats i el senador catalans electes és un supòsit clar de "detenció il·legal"
Al meu entendre, la detenció provisional acordada contra ells no hauria d'haver-se produït mai.
Ja veurem el que acaba dient quan toqui el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Però des de la nit del 28 d'abril, mantenir-los a la presó és un supòsit clar de "detenció il·legal".
La presó provisional inicial pot ser discutible.
Mantenir-los a la presó a partir de la nit del 28-A ja no ho és.
Resulta esperpèntic, però els cinc parlamentaris detinguts podrien fer ús de l''habeas corpus' que preveu l'article 17 de la Constitució "per posar immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il·legalment".
Els advocats encarregats de la seva defensa o un familiar podrien dirigir-se a un jutge de Barcelona, que és on tenen la seva residència, i que el jutge obrís un procediment d''habeas corpus' perquè fossin portats immediatament davant seu.
A continuació hauria de posar-los en llibertat.
Que el Tribunal Suprem després decidís el que estimés pertinent.
Antoni Bayona va publicar dimecres, 8 de maig, un article a 'Agenda Pública' en el qual, després d'analitzar la legislació aplicable en el seu conjunt, conclou amb la següent afirmació: "Els representants electes el passat 28 d'abril afectats pel judici del 'cas Procés' gaudeixen d'immunitat des del moment de la seva proclamació com a electes, fet que obligaria a suspendre el judici mentre les cambres no resolen el suplicatori que, necessàriament, hauria de demanar el Tribunal Suprem per poder continuar el procediment".
És d'esperar, diu en un afegit final, que el Tribunal Suprem no muntarà un espectacle com el que ha muntat aquests últims dies la Junta Electoral Central.
Aquest tipus de situacions esperpèntiques són les que es produeixen quan s'intenta resoldre un problema de naturalesa política mitjançant els tribunals de justícia.
Els tribunals de justícia poden resoldre els problemes que poden resoldre.
I no poden resoldre els que no poden resoldre.
Quan es pretén que els tribunals resolguin els problemes que no poden resoldre, el resultat és un disbarat.
Més ben dit, una suma de disbarats, que s'estan succeint des que, immediatament després de l'activació de l'article 155 de la Constitució, la Fiscalia General de l'Estat va activar querelles pel delicte de rebel·lió contra determinats membres del Govern i de la mesa del Parlament i contra els Jordis.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La revista (Con)textos proporciona accés immediat i gratuït al text complet de tots els seus articles.
Un cop publicats, els autors poden difondre una còpia dels seus articles al seu web i en repositoris institucionals i temàtics sempre que en citin la font original.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents: |
Ja saps què has de menjar per augmentar la tonificació?
No és cert que per a muscular haguem de fer una dieta monòtona, únicament alta en proteïnes.
L'alimentació d'un esportista és altament complexa.
Cal observar cada situació per valorar el
Ha arribat el moment de treballar els músculs si vols lluir-los de cara al bon temps.
Pren nota de tot el que necessites saber per aconseguir-ho de la manera més ràpida i efectiva possible.
Una dieta d'aprimament ha de ser equilibrada, personalitzada i lleugerament hipocalòrica, adaptada al teu ritme de vida perquè et permeti seguir la rutina diària sense provocar cap efecte secundari. text ANNA GRAU, departament de Nutrició DiR
Tenir cura del que menges i fer esport no són les úniques armes per guanyar la batalla als quilos de més.
Els tractaments estètics en cabina poden convertir-se en bons aliats per reduir centímetres i tonificar el cos, ja que
Passem una tarda a Up&Down DiR amb la regatista catalana per descobrir els secrets del seu espectacular físic.
Comentem com s'entrena, què menja... però també quines sensacions té ara que Londres 2012 és aquí mateix. text MARÍA LEACH fotos JORDI
Avui és Sant Jordi i vols convidar a sopar algú especial...
Més barat, més original, i sobretot, més romàntic.
Escull la recepta que millor encaiza amb el teu estimat o
En els últims anys el pa ha anat guanyant mala fama entre la població.
Molta gent l'elimina de la seva dieta creient que els engreixarà.
No és cert que un aliment aprimi o engreixi, ja que cada un té el
La cuina japonesa conté els ingredients que aquí no ens cansem de preconitzar com els més adients i saludables.
No és cap casualitat que el Japó sigui un dels països amb més longevitat del món, amb menys malalties cardiovasculars i
Hàbits incorrectes molt arrelats solen ser els culpables que no aconseguim menjar correctament i, en conseqüència, trobar-nos bé i mantenir el pes.
Hem de detectar-los i donar-los la volta!
De vegades els nostres objectius no són gaire realistes o cometem
Peix blau amb efectes altament beneficiosos, sobretot com a font d'àcids grassos omega 3 de necessària introducció en la dieta.
Test de nutrició: la teva alimentació i els teus hàbits són saludables?
Test de musculació: quina rutina de musculació has de seguir segons el teu nivell
Test de nutrició: Segueixes una alimentació saludable?
Test d'estat físic: Vols saber si el teu cos et demana un canvi?
Test de nutrició: Què saps sobre els mites alimentaris? |
Al maig del 2017 s'havien publicat 105 Documents d'Avaluació Europeus- EAD en el Diari Oficial de la Unió Europea-DOUE.
Al desembre del 2019, ja eren 210 els EAD publicats a més de 21 modificacions d'EAD.
Els EAD són la referència per a l'elaboració d'Avaluacions Tècniques Europees- ETA, els resultats dels quals són la base per a la declaració de prestacions i el marcatge CE dels productes avaluats.
Els EAD publicats cobreixen un ampli ventall de productes d'edificació, però també hi ha productes d'enginyeria civil.
Es poden trobar des de productes innovadors fins a productes d'ús comú, incloent entre altres, productes amb nous usos o característiques, productes nínxol, kits i productes complexos.
Es confirma que la via de l'EAD i de l'ETA és una via útil i dinàmica, amb un camp d'actuació molt ampli.
És una via voluntària que pot utilitzar qualsevol fabricant per a aquells productes que no disposen d'una norma harmonitzada per al marcatge CE.
L'Oficina EOTA de l'ITeC ha elaborat l' article "Publicats més de 200 Documents d'Avaluació Europeus.
Perspectiva fi 2019", en el qual s'analitzen els avanços que han tingut lloc en la publicació d'EADs en el DOUE, prenent com a referència la situació al maig del 2017. |
El Laboratori Interdisciplinari sobre Drets i Llibertats de les Illes Balears (LIDIB – Human Rights Lab UIB) és una unitat de recerca formada per investigadors de la UIB i col·laboradors d'altres universitats i centres de recerca que es dediquen a desenvolupar investigacions en comú relacionades amb la finalitat del Laboratori: aprofundir i innovar en el coneixement de la teoria i la pràctica dels drets humans per posar-los a disposició de la comunitat universitària i de la societat.
El LIDIB desenvolupa quatre línies de treball: la recerca, la formació, la transferència de coneixement i el debat en matèria de drets humans: |
La programació del teatre es complementa amb la reposició de 'Cloaca', dirigida per Oscar Molina
El Versus Teatre estrenarà el 14 d'agost el musical 'Dies Normals', versionat per primer cop en català.
L'obra original en anglès, titulada 'Ordinary Days' i escrita i musicada per Adam Gwon, no s'havia portat mai a escena a Catalunya.
L'argument és "molt normal", segons el director, Ferran Guiu.
Explica les històries quotidianes de quatre personatges, que es van entrecreuant.
Els actors Gracia Fernández, Víctor Gómez, Marta Capel i Xavi Duch canten durant l'hora i vint minuts que dura l'obra només acompanyants per un piano i amb una escenografia senzilla.
La programació del teatre es complementa amb la reposició de 'Cloaca' dirigida per Oscar Molina a partir del 6 d'agost i fins al 13 de setembre.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En resum, l'única fórmula a la que donaran suport (i cap altra)
- Llista independentista sense polítics per fer el referèndum/plebiscit sobre la independència.
i un cop guanyat el plebiscit sobre la independència....
- Convocatòria immediata d'eleccions constituents per escollir la correlació de forces del Parlament constituent.
Condicions que no seran acceptades, però és interessant veure com es mouen les coses
També han deixat clar que no donaran suport a governs de concentració.
La CUP dóna el sí a una llista civil sense polítics per convertir el 27-S en un plebiscit
El diputat Quim Arrufat diu que no avalaran cap altra fórmula unitària que inclogui els partits, ni que sigui al costat de la societat civil.
Advoca per convocar eleccions constituents "immediatament" després d'un 27-S plebiscitari
Sí de la CUP a la llista civil unitària sense polítics per dirimir el 27-S el suport electoral al projecte independentista.
El diputat de la CUP Quim Arrufat ha assegurat que la formació està disposada a avalar aquesta fórmula, una candidatura "sense partits i amb gent de la societat civil per comptar el suport del sí" per fer així de les eleccions del 27-S el "referèndum net i clar i comprensible" que no es va poder fer el 9-N.
"Es pot convocar (el 27-S) en clau de ruptura, sense partits, per comptar netament el suport al sí i a continuació convocar immediatament eleccions constituents", ha argumentat Arrufat durant una intervenció al ple del Parlament.
Arrufat ha detallat que estaran d'acord amb aquesta fórmula, avalada també per ERC i Òmnium, sempre que el 27-S vagi seguit per una convocatòria "immediata" d'eleccions constituents, llavors sí per dirimir les forces de cadascun dels espais ideològics per redactar la nova Constitució.
Si bé la CUP havia criticat que Mas reobrís el debat de la llista unitària la possibilitat de concórrer a les eleccions amb una llista unitària, després de la contraoferta del líder d'ERC avalada per Òmnium, els últims dies ha mantingut prudència i s'ha obert aquesta possibilitat que ha avalat aquest dimarts al Parlament.
Sí a un plebiscit, no al govern de concentració
Segons Arrufat, la CUP "no és unitarista, és independentista", i per això ha tancat la porta a confegir un govern de concentració o concórrer en una mateixa llista amb CDC i ERC.
"No serem crossa de nous governs ni compartirem llistes que comparteixin l'unitarisme", ha manifestat el diputat.
Sí, però, que ha advocat per una fórmula al marge de partits.
La CUP descarta, així, qualsevol alternativa que no passi per una llista "sense partits i amb gent de la societat civil" perquè "no són organitzables" amb tant poc temps "ni tant poca confiança" entre els partits.
Ho he dit perquè el teu missatge és ambigu i he entès
tens el run-run, governant la Generalitat amb C's, PP i PSC
i uns "no polítics" a l'oposició.
A banda d'això als ajuntaments la llei funciona diferent que a la Generalitat.
A la Gene no governa la llista més votada en cas que cap tingui ni tan sols majoria simple així que el run run no pot governar si no aconsegueix més vots favorables que contraris.
És a dir que només podria governar si pactés amb C's i PP la investidura.
A més, una Constitució s'ha de fer per consens entre tots, i no "al gust" de les forces que han guanyat unes determinades eleccions.
Es suposa que entre les eleccions plebiscitaries i les eleccions constituents hi haura la DUI i es buscaran els maxims reconeixements internacionals que ens sigui possible.
Les eleccions constituents seran un cop siguem un estat independent, entre unes eleccions i les altres poden transcorrer 6 mesos, que seria un periode prou curt de temps pero raonable per a poder efectuar la transicio cap a la independencia.
Es volen gastar el diners en fer eleccions cada moment, i els problemes reals de la gent??
S'haurien de fer eleccions, guanyar-les, fer la constitució i aprovar-la.
I per cert, això que la llista no es de polítics al 27-s a les 20 Hores, ja ho seràn.
Per no parlar que pots fer política sense està al parlament amb la corresponent cadira.
Em penso que al final no passarà tot això, massa maco.
Amb molta sort tindrem 2 llistes i amb quatre polítics.
ERC, "completament d'acord" amb les condicions de la CUP per conformar una llista civil sense polítics
La secretària general dels republicans, Marta Rovira, s'obre a la proposta de la CUP de concórrer al 27-S sense polítics i just després convocar eleccions constituents amb partits
ERC s'obre a acceptar les condicions de la CUP per avalar una llista civil sense polítics com a opció de la societat civil integradora de totes les sensibilitats del 'sí' a la independència per convertir, així, el 27-S en un autèntic plebiscit.
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha acceptat retirar de la proposta dels republicans –llista civil sense polítics i govern de concentració independentista posterior– i s'ha obert a avalar la idea que el diputat de la CUP Quim Arrufat ha plantejat una estona abans – llista civil sense polítics si just després hi ha eleccions constituents amb partits.
"Podem parlar de govern de concentració o d'eleccions constituents", ha admès la secretària general dels republicans, que ha reiterat la seva aposta per aquesta fórmula.
Si cal fer-lo per una llista que identifiqui clarament el plebiscit, la llista del 'sí', hi estem d'acord.
Per a nosaltres un pas al costat és fer un pas clarament al davant", ha conclòs Rovira, que ha celebrat estar "completament d'acord" amb el plantejament de la CUP.
Alguns tastaran la seva pròpia medecina
El 27S simplement sera un plebiscit, INDEPENDENCIA SI vs INDEPENDENCIA NO, despres de 2 mesos si el SI guanya es convoquen unes eleccions amb partits politics independentistes que hauran de portar el pais cap a la independencia.
La llista civil simplement es un mecanisme per tal de poder fer un referendum d'independencia en unes condicions optimes, es a dir una unica papereta/llista per el SI i una visualitzacio clara del resultat sense lloc per a les possibles interpretacions interessades.
A ERC ja ho veuen amb bons ulls aquesta proposta de la CUP, ara falta saber si Mas/CDC s'hi sumaran o no.
"- Llista independentista sense polítics per fer el referèndum/plebiscit sobre la independència.
- Convocatòria immediata d'eleccions constituents"
Se li ha oblidat que un cop guanyat el plebiscit sobre la independència...... s'ha de proclamar la independència, no?
Perquè si els polítics independentistes s'obliden d'això tal vegada és que només pensen en embolicar la troca en defensa del seu partidisme.
Trob molt gros que s'hagi oblidat d'especificar aquesta passa tan important.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
El ministre d'Afers Exteriors, la Unió Europea i Cooperació, Josep Borrell, ha assegurat aquest dimarts que el Govern manté contactes diplomàtics amb l'Aràbia Saudita per arribar a una solució respecte al contracte per a la construcció de cinc corbetes a les drassanes de Navantia, tot i que no pugui avançar encara quin serà el resultat i hagi apel·lat a la discreció per evitar donar més detalls.
"Els diplomàtics treballen amb una certa discreció i sigil, estem en això [...], per trobar una solució, però de moment no els puc anunciar quin és el resultat", ha declarat a la premsa a Estrasburg (França), al ser preguntat per les conseqüències per a les drassanes de Navantia per la decisió de Defensa de paralitzar l' enviament de 400 bombes de precisió a l'Aràbia Saudita.
Borrell ha explicat que ha estat "penjat al telèfon" per parlar amb el Ministeri, amb ambaixadors i altres membres del Govern de Pedro Sánchez per " trobar una solució a aquesta situació ", si bé ha concedit que encara no s'ha arribat a una conclusió.
"Se m'està posant una orella en forma de península aràbiga a còpia d'haver d'ocupar-me contínuament d'un problema que certament és important", ha dit fent broma el cap de la diplomàcia espanyola, per després expressar el seu "respecte" pels interessos en joc que, ha dit, són "contradictoris" i han de ser "tinguts en compte".
"Lamento no poder anunciar res final, però sí [expressar] un missatge positiu de tota l'activitat que estem portant a terme", ha conclòs.
Aquest dilluns, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va assegurar que el contracte de venda de 400 bombes de precisió a l'Aràbia Saudita no ha sigut suspès, sinó que està en fase d'estudi, igual que tots els contractes que té el seu Departament "amb qualsevol país" per analitzar-los "des del rigor".
La setmana passada, el seu Departament va confirmar una informació de la cadena SER segons la qual Defensa havia suspès aquest contracte amb l'Aràbia Saudita.
No obstant, els treballadors de Navantia van advertir que l'Aràbia Saudita havia demanat una rectificació i van començar a mobilitzar-se pel contracte de les corbetes, així que pocs dies després el Govern va matisar que només era una declaració d'intencions i que la decisió final està en mans d'una comissió interministerial.
La portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, ha criticat aquest dimarts la nova "batzegada" que, segons el seu parer, ha donat l'Executiu, aquesta vegada amb l'assumpte del contracte per a la venda de 400 bombes de precisió a l'Aràbia Saudita, i ha qualificat de "greu irresponsabilitat" l'actuació de la ministra de Defensa, Margarita Robles.
Per tot això, li ha demanat que s'apliqui la seva "pròpia medecina" i assumeixi, com ella mateixa va dir, que amb "qüestions tan importants com aquestes no es pot jugar". |
Les excursions, orientades a públic escolar i adult, estan coordinades pel programa educatiu 'Compartim un futur'
Barcelona.-L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha optat per cancel·lar les visites guiades a les instal·lacions de tractament de residus i del cicle de l'aigua per la crisi del coronavirus.
Les excursions anul·lades, orientades tant a públic escolar com adult, estan coordinades en gran mesura pel programa d'educació ambiental de l'AMB 'Compartim un Futur'.
Les instal·lacions tampoc rebran visites grupals de caràcter professional o institucional fins a nou avís.
"Aquestes plantes són elements clau per al bon funcionament dels serveis metropolitans de tractament en aigua i residus, i l'AMB té l'obligació de preservar-les, així com protegir els seus treballadors, a fi d'evitar qualsevol risc", ha assenyalat l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
En paral·lel, l'AMB precisa que les activitats programades dins les aules dels centres escolars no es veuen afectades per aquesta mesura preventiva, i es mantenen segons el calendari previst.
La suspensió de visites a les instal·lacions de tractament de residus i del cicle de l'aigua es mantindrà "mentre duri el període de risc de contagi" del covid-19.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Alemanya va lliurar la setmana passada a l'Agència Tributària espanyola una llista d'espanyols amb comptes a Suïssa per import de 6.600 milions d'euros a 30 de novembre del 2008, segons han confirmat a Europa Press en fonts d'aquest organisme, que han afegit que estan analitzant la informació sobre aquesta qüestió per si de cas d'ella pogués derivar-se la comissió de defraudació o delicte fiscal.
La xifra, que no ha estat confirmada per l'Agència Tributària espanyola, es correspon amb el càlcul fet pels autoritats alemanyes del lander Renània del Nord-Westfàlia, que són els qui han iniciat la investigació fiscal sobre aquesta qüestió i han trobat no només a contribuents alemanys, sinó també a ciutadans d'una gran part de la resta de països europeus, als qui han enviat la informació.
Les autoritats del lander alemany asseguren que la inspecció feta els ha permès ingressar uns 5.000 milions d'euros després de descobrir que al voltant de 120.000 alemanys tenien a Suïssa comptes bancaris ocultes al fisc.
En el cas dels contribuents espanyols, els inspectors alemanys, que han gastat gairebé 18 milions d'euros a portar a terme la investigació, calculen que la llista d'espanyols amb comptes a Suïssa tenia un import de 6.634 milions d'euros a 30 de novembre del 2008, però només dos anys abans (1 de juliol del 2006) aquest import ascendia a 8.634 milions d'euros.
Si es compara la xifra dels espanyols amb el d'altres ciutadans europeus, tant el 2006 com el 2008, Espanya és el quart país amb més diners a Suïssa, només superat, per aquest ordre, per Itàlia, França i Gran Bretanya, al marge d'Alemanya, les dades de la qual no figuren en l'esmentada llista.
De fet, segons informació de l'Agència Tributària, Suïssa va concentrar 19.800 milions dels 90.976 milions declarats pels contribuents espanyols a l'estranger el 2013 i anys posteriors, d'acord amb la nova obligació d'informar de béns a l'estranger.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les aplicacions tecnològiques aplicades al sector immobiliari també van que volen.
Recentment et vàrem parlar a Api.cat del Big Data i les seves possibilitats entorn al màrqueting immobiliari.
Avui sabem que serveix per calcular quant estan disposats a pagar els ciutadans per un immoble.
El Big Data calcula el que estan disposats a pagar els ciutadans per un habitatge
Fent una mica de memòria, el Big Data és la gestió i l'anàlisi d'enormes volums de dades que no poden ser tractats de manera convencional, ja que superen la capacitat de les eines de programari habitualment utilitzades per a la captura, gestió i processament de dades.
L'objectiu del Big Data és convertir aquestes dades en informació útil, que faciliti la presa de decisions en les empreses, ja que els ajuden a entendre el perfil i les necessitats dels clients respecte als productes i serveis que venen.
Doncs bé, la multinacional espanyola AIS Group ha creat un algorisme basat en eines del Big Data capaç de calcular el preu d'un immoble a partir de les seves característiques objectives.
El que fa diferent aquest algorisme és que no calcula el preu en funció d'una simple comparació, sinó que té en compte el que la gent està disposada a pagar per un immoble, com per exemple, un pis a Barcelona.
Com a característiques objectives de l'immoble té en compte els metres quadrats, el nombre d'habitacions, l'any de construcció, si té terrassa, etc. Però a més, té en compte els indicadors socioeconòmics relatius a la seva ubicació, tals com: taxa d'atur, nivell mitjà d'ingressos, tipologia de famílies de la zona d'altra informació socioeconòmica d'àmbit nacional.
En definitiva, aquest algorisme és capaç de calcular el preu estadísticament i donar com a resultat el preu de mercat, tant de compra com de lloguer.
No solament s'aplica a habitatges, també es pot calcular el preu d'un altre tipus d'immobles com a locals, garatges o naus industrials.
AIS treballa amb els principals servicers (les immobiliàries de bancs que disposen també d'immobles de la SAREB), que representen aproximadament un terç de la quota de mercat a Espanya i les vendes del qual en 2014 van suposar prop del 35% del total de les vendes d'immobles al país.
Gràcies al càlcul estadístic del preu dels immobles, AIS pot realitzar una valoració massiva de les seves carteres de forma periòdica i automàtica, per la qual cosa permet als seus clients conèixer contínuament el valor actualitzat de tots i cadascun dels seus immobles de compra o lloguer.
Disculpa, heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari.
Els millors pisos de lloguer amb balcó o terrassa
Els millors pisos amb balcó a Sabadell per a que trobis l'habitatge que busques |
L'associació ASVIC La Selva està formada per persones que han perdut familiars en aquest tram.
L'anomenada «carretera de la mort» ha tingut més de 200 accidents en els darrers deu anys, en un tram d'onze quilòmetres que pertany a la població de Vidreres.
Volen aconseguir millores per reduir la sinistralitat.
la Jessica Borrego el 21 de juny de 2016 li va canviar la vida.
La seva parella va morir en un tram d'onze quilòmetres que pertany al municipi de Vidreres.
Com ella, centenars de persones s'han vist afectades per una de les vies amb més sinistralitat de tot Catalunya.
De fet, l'anomenen la «carretera de la mort» perquè ha tingut més de 200 accidents en els darrers 10 anys.
«Et sents desemparada, estàs en xoc pel que acaba de passar i no saps on has d'anar a buscar ajuda», explica Borrego.
Motivada per evitar que altres persones poguessin viure situacions similars, la Jessica va crear una plataforma a Facebook anomenada Afectados por los accidentes de la C-63 i ara s'han constituït com l'Associació d'Afectats per la C-63 a la Selva (ASVIC La Selva), de la qual n'és la presidenta.
L'ens neix amb els objectius de reduir la sinistralitat, ser un espai de suport per a familiars i víctimes d'accidents en aquest tram i conscienciar la població de la perillositat de la carretera.
Actualment, més de 400 persones donen suport a la iniciativa de Borrego, que aviat es reunirà amb l' Ajuntament de Vidreres per concretar algunes mesures, com ara, la incorporació de radars mòbils, passos de vianants o il·luminació de la carretera.
La Jessica es mostra satisfeta pel suport que ha rebut fins ara i reconeix que queda molta feina per fer: «Encara no conec a cap persona de Vidreres que no tingui cap amic o familiar que s'hagi vist implicat en un accident en aquesta carretera».
Al costat de la urbanització de Terrafortuna hi ha una de les corbes de més sinistralitat.
Allà s'hi pot veure un record floral en forma de guitarra que recorda les víctimes de l'accident mortal que es va produir al juliol de 2018, on van morir quatre persones.
La presidenta de la urbanització, Pilar Martínez, explica que l'ofrena té forma de guitarra perquè a una de les víctimes li agradava molt la música.
Segons Martínez, allà sempre passa alguna cosa: «Se't glaça el cor quan vas a casa i veus o sents un accident en aquesta corba».
Martínez, que també forma part de l'associació, explica que un dels seus principals objectius és donar suport als familiars: «Volem fer ressò del que passa i acompanyar les víctimes».
Coincideix amb la Jessica i assegura que una de les principals mancances en aquests casos és la falta de suport emocional: «Jo no ho he viscut, però calen més recursos perquè ningú se senti sol».
L'alcalde de l'Ajuntament de Vidreres, Jordi Camps, explica que efectivament un cop es constitueixi el Consistori, es volen reunir amb l'associació per tal de portar al Departament de Territori i Sostenibilitat les demandes d'aquesta.
Si bé no coincideixen en tot, el consistori creu que incorporant tres rotondes i més senyalització seria suficient, mentre que els familiars creuen que, a banda d'això cal il·luminar la via i incorporar radars, totes les parts estan en contacte permanent.
D'altra banda, el parlamentari dels Comuns, David Cid, va preguntar fa unes setmanes en seu parlamentària si la Generalitat es comprometia a efectuar millores en el tram de la C-63 de Vidreres.
La resposta va ser que el Departament de Territori i Sostenibilitat «estudiaria» la possibilitat d'incorporar controls fixes de velocitat.
Actualment l'associació ha engegat una recollida de firmes per tal d'incorporar més radars.
La Jessica ho explica clar: «Volem que l'administració s'impliqui.
Jo vaig perdre al cap de la família, la meva vida es va aturar de cop i les coses han de canviar perquè això no li torni a passar a ningú». |
El cop de porta de la CUP a la investidura d' Artur Mas s'ha carregat el cap de llista de la formació anticapitalista, Antonio Baños, que aquest dilluns ha anunciat la seva renúncia a l'acta de diputat.
En una carta enviada a la direcció del partit, Baños ha justificat la seva dimissió en el fet que es veu "incapaç" de defensar la posició adoptada pel consell polític cupaire.
"Una postura política discrepant amb les idees i els objectius pels quals vaig decidir presentar-me com a candidat a les eleccions del 27-S", argumenta en el seu escrit.
I reconeix que era partidari d'acceptar la proposta d'acord polític de Junts pel Sí i facilitar la reelecció de Mas. |
El ministre d'Indústria, José Manuel Soria; el president de CaixaBank, Isidre Fainé, i tres directius de Repsol han viatjat a Buenos Aires per buscar un acord amb l'executiu de Cristina Fernández de Kirchner que segelli la pau després de l'expropiació d'YPF, han informat a Europa Press fonts empresarials.
Els tres directius de la petroliera espanyola que assisteixen a la trobada són el director general de Negocis de Repsol, Nemesio Fernández Cuesta; el seu director general de 'Upstream', Luis Cabra, i el seu vicesecretari general, Miguel Klingemberg.
El Govern argentí va expropiar el 2012 a Repsol el 51% del capital a YPF justificant-se en la falta d'inversions de la petroliera espanyola en la seva filial.
Repsol va acudir als tribunals, tant nacionals com internacionals, per reclamar la compensació per 10.500 milions de dòlars que considerava per l'expropiació.
Ja a mitjans d'aquest any, la petroliera espanyola va rebutjar una oferta d'YPF que passava per concedir a Repsol el 47% d'una societat que explotaria un gran jaciment d'hidrocarburs.
A més, Repsol celebra aquest dimecres un consell d'administració en el qual previsiblement quedarà desactivat l'últim intent de Pemex per forçar canvis en la gestió de la companyia.
Fonts empresarials han indicat a Europa Press que les desavinences de Pemex no formen part de l'ordre del dia, que tindran com a punt fort l'aprovació del dividend, tot i que han donat per fet que és molt probable que s'abordi aquesta qüestió; per això, cal que acudeixi el conseller de l'empresa mexicana, José Manuel Carrera.
Repsol és conscient que les recents crítiques realitzades al Congrés mexicà pel director general de Pemex, Emilio Lozoya, al president de la companyia, Antoni Brufau, impliquen una ruptura de l'acord de l'any passat entre les dues petrolieres, en què existeix un compromís de suport als gestors del grup espanyol per part del mexicà.
Tot i això, no està previst que Repsol doni per trencat l'acord i, amb això, promogui l'expulsió de Pemex del consell; al contrari: és probable que la direcció de la petroliera, recolzada en el suport del consell, intenti propiciar fórmules d'acostament en el cas que es plantegi la qüestió.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Nota: Per a tota aquesta documentació s'haurà d'aportar l'original i una fotocòpia per a la seua verificació.
Si la credencial de la UNED té caràcter provisional, tindrà fins l'11 d'otubre per a entregar la definitiva, en cas contrari es procedirà a anul·lar la matrícula.
Cal presentar documentació en la matrícula en secretaria tant si demanes beca com si et trobes en qualsevol d'aquestes situacions que et donen dret a exempció de taxes:
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
El curs comença amb una brevíssima introducció, però de seguida passa a la pràctica.
És del tot comprensible, si ens atenem al fet que en els casos d' aturada cardiorespiratòria és fonamental actuar al més aviat possible.
Cal guanyar temps, perquè els deu primers minuts són bàsics per revertir la situació i que la persona pugui recuperar, si és possible, la respiració i la circulació sanguínia.
Es calcula que cada dia moren, a Catalunya, unes deu persones per mort sobtada cardíaca.
Tots els colors en una il·lustració determinada poden ser importants.
La va tancar el 2015 amb la configuració d'un mapa de Tarragona ple de recomanacions i d'emocions.
Els 27 bloguers que van participar en la iniciativa de Tarragona Cultura van puntejar, cadascun, 3 espais de la ciutat que per a ells tenen un significat especial i, des dels blogs que mantenen periòdicament amb passió i constància, van explicar el perquè.
A més, per presentar-se davant de tots, setmana rere setmana cada bloguer va escollir un "objecte" cultural que els defineix, un element que s'endurien a una illa deserta... |
CiU, ERC i Si hi han votat a favor, el PSC, ICV i PxC s'han abstingut i la CUP i dos regidors no adscrits hi han votat en contra
El ple de l'Ajuntament de Vic d'aquest dilluns ha aprovat prorrogar els pressupostos municipals de l'exercici 2015.
Es tracta d'una pròrroga anunciada ja l'any passat per l'alcalde de la ciutat, Josep Maria Vila d'Abadal, amb la voluntat de "no lligar de mans i peus l'acció del futur govern.
El batlle, que no repetirà a l'alcaldia, no ha volgut comprometre econòmicament el futur govern entrant que resulti de les properes eleccions municipals del maig del 2015.
L'equip de govern, format per CiU i ERC hi ha votat a favor, també SI, mentre que PxC, el PSC i ICV s'han abstingut.
La CUP i dos regidors no adscrits, Josep Anglada i Marta Rovira, han votat en contra dels comptes municipals.L'Ajuntament de Vic ha prorrogat aquest dilluns el pressupost aprovat el 2014, de 43'299 MEUR.
En línies generals, les àrees més beneficiades en relació a l'últim pressupost aprovat són Benestar i Família (+12%), Educació (+23%) i Emprenedoria i Creacció (+44%).
El regidor d'Economia, Toni Serrat, ha assenyalat que es tracta d'uns comptes "realistes i molt més oberts a la ciutadania", i ha destacat que gràcies a aquest pressupost l'endeutament de l'ajuntament, que fa dos anys superava el 120%, se situarà al 76%.
Una altra de les millores destacades serà que es recupera el 0'7% del pressupost dedicat a cooperació, enfront del 0'4 d'aquest exercici.
Serrat ha demanat el suport de la resta de grups del consistori a la decisió "política" de prorrogar els pressupostos.
Vila d'Abadal no vol comprometre el futur govern
La voluntat política de l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, ja era prorrogar els pressupostos en el moment de l'aprovació dels comptes municipals pel 2014, el gener d'aquest any.
D'aquesta manera, fins que no se celebrin les eleccions municipals del maig del 2015, el consistori pot funcionar "amb normalitat" i no hipoteca el futur del nou govern.
"El nou consistori ja decidirà si vol canviar els números quan arribi a governar", ha dit.
Vila d'Abadal ha assenyalat que podrien haver optat per crear més deute, "perquè ho podíem fer, però no ho hem fet".
"Hagués estat una bona propaganda electoral", ha assenyalat el batlle que, com ja ha repetit en reiterades ocasions, no es tronarà a presentar al càrrec.
Vila d'Abadal ha destacat que també hagués pogut tirar endavant el sistema de recollida selectiva porta a porta, "i fer una alcaldada", però no ha estat així per no comprometre i per "respecte" als seus successors al consistori.
Un dels punts que ha creat més debat ha estat una partida que deixa de tenir sentit als pressupostos prorrogats i que són els 120.000 euros destinats a promocionar i impulsar la candidatura de Vic a la UNESCO com a ciutat gastronòmica.
Aquest mateix dilluns s'han donat a conèixer les ciutats guanyadores d'aquest distintiu de qualitat i Vic n'ha quedat al marge.
El portaveu de SI, Iban Lapeira, tot i votar a favor dels números, ha proposat destinar la partida de la UNESCO a ampliar la xifra destinada als pressupostos participatius.
El regidor Serrat, però, ha dit que mantindrà la partida tal i com està.
El regidor d'ICV-EUiA, Xavier Tornafoch, ha començat la seva intervenció argumentant el vot en contra de la seva formació als pressupostos, tal i com van fer l'any passat, "per la manca d'objectius socials".
Tornafoch, però, ha ofert la seva abstenció a canvi de poder destinar els diners dedicats a la candidatura de la UNESCO a "engreixar" i millorar la partida a les AMPA, incrementar els plans d'ocupació, oferir més beques menjador i ajudar a pagar els rebuts de les famílies que es veuen abocades a la pobresa energètica.
Vila d'Abadal ha acceptat la proposta i ICV-EUiA ha acabat optant per l'abstenció.
El PSC reclama l'actualització dels comptes
Per la seva banda, el PSC ha retret a Serrat que hagi demanat als regidors del consistori que deixessin de banda "el contingut" dels pressupostos i fessin "un acte de fe" per donar suport a la decisió política de prorrogar-los.
El seu portaveu, Jacint Raurell ha recriminat a l'equip de govern que no hagin fet públic l'estat actual d'execució dels comptes municipals per saber d'on sortirà l'equilibri entre ingressos i despeses, ja que els ingressos, segons ha assenyalat, ja no seran els mateixos.
A més, pel socialista, els pressupostos participatius haurien de debatre com incrementar els ingressos, en lloc de decidir com repartir les despeses.
La CUP, tal i com va fer l'any passat, ha tornat a qualificar els pressupostos d'"antisocials".
La formació creu que no hi ha prou inversió en serveis socials, "i l'equip de govern ha optat per salvar els mobles, abans que ajudar els ciutadans".
Pels regidors de la CUP, els números són com "fer-se trampes al solitari", ja que el pressupost està lligat a uns ingressos que el consistori no tindrà.
A més, la formació opina que les eleccions municipals del 2015 no haurien de condicionar el pressupost.
Els regidors no adscrits exmilitants de PxC, Josep Anglada i Marta Riera, han argumentat el seu vot en contra per no compartir els comptes i han acusat l'equip de govern de no tenir un projecte "clar" per a la ciutat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.