text stringlengths 31 3.15M |
|---|
El teletreball és una de les mesures de flexibilitat laboral que algunes organitzacions, com a conseqüència de l'extensió del coronavirus, estan aplicant durant aquests dies de confinament de la població arreu del territori.
Diem que una persona fa teletreball quan realitza la seva activitat professional físicament lluny del seu centre de treball habitual, per mitjà de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i, especialment, de xarxes telemàtiques, com ara internet.
La denominació teletreball està formada pel prefix tele-, procedent del mot grec têle, que significa 'lluny', i treball, derivat de treballar, verb que, com explica Joan Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, ens arriba del llatí vulgar tripaliare, 'torturar', derivat del mot tripalium, una 'espècie de cep o instrument d'aferrar i turmentar', compost de tres pals.
De fet, el mot treball en català antic, i fins avui i tot, conserva encara el sentit de 'sofriment, dolor, pena'; i d'aquesta idea de 'patir' es va passar a la d'esforçar-se', 'escarrassar-se' i 'obrar, laborar, treballar'.
Pel que fa al mot feina, també ens arriba del llatí vulgar facenda, 'coses que han de ser fetes'.
L'etimologia, com veieu, a més d'explicar-nos l'origen de les paraules, sovint ens descobreix, també, la càrrega semàntica implícita que arrosseguen des de fa segles.
En la llengua general, conviuen els mots treball ('activitat conscient de l'home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l'envolta') i feina ('treball que hom fa per obligació, en què hom s'ocupa, amb què hom es guanya la vida'), amb un parentiu semàntic proper, però no sempre intercanviable: anem a treballar i també anem a la feina; es perden llocs de treball o, si ho voleu, llocs de feina; tenim molta o poca feina, però no tenim molt o poc treball; comencem a fer feina, però no comencem a fer treball, sinó, en tot cas, a treballar.
Fixem-nos que, en les expressions o termes de sentit més abstracte i general hi trobem el mot treball, mentre que en les més concretes i col·loquials, sovint aplicades a una persona, solem trobar-hi el mot feina.
Per què, doncs, s'ha estès i consolidat el terme teletreball i no pas telefeina?
Una primera resposta la trobem en l'àmbit especialitzat de les relacions laborals.
Si ens fixem en la terminologia utilitzada en aquest sector, veiem que l'ús es decanta per la forma treball, en el sentit més abstracte i genèric que apuntàvem abans: borsa de treball, condicions de treball (o condicions laborals ), centre de treball, lloc de treball, mercat de treball (o mercat laboral ), treball temporal o treball a temps parcial, entre molts altres exemples.
Observem, a més, que els termes de nou encuny, associats a nous sistemes o maneres de relacionar-se en el món del treball, i influenciats de ben segur per les denominacions angleses de procedència, tendeixen a seguir el mateix patró de formació sobre la base del mot treball: teletreball (en anglès, teleworking ), cotreball (en anglès, coworking ) o treball en xarxa (en anglès networking ) en són alguns exemples.
Afegim, també, que la denominació teletreball és paral·lela a les denominacions en altres llengües ( teletrabajo, en castellà; télétravail, en francès; teleworking, en anglès) i que ha generat derivats com el verb teletreballar i el substantiu teletreballador, teletreballadora.
Si optéssim per telefeina no podríem fer un derivat verbal * telefeinejar, sinó que ho hauríem de resoldre amb la locució fer telefeina que, com ja podeu intuir, té totes les de perdre davant d'una solució més curta com teletreball.
En aquests dies de confinament en què, de moment, els més afortunats, seguim treballant o, si ho preferiu, fent feina des de casa, us convidem a consultar en el Cercaterm aquests i altres termes que us puguin ser d'interès i a seguir les recomanacions que ens fa Josep M. Ganyet en el seu article Telefeina i telecultura, tot i la seva resistència a parlar de teletreball.
Al cap i a la fi, tant és treballar, com fer feina. |
El Royal College of Art acull des d'aquesta setmana una mostra benèfica d'art contemporani amb obres de Miró, Tàpies, Clavé o Barceló
L'emblemàtic tapís de Miró lidera una exhibició d'art contemporani organitzada per la Creu Roja britànica i per l'International Fundraising Committee per recaptar fons.
La mostra, que es pot visitar al Royal College of Art de Londres, ofereix peces d'artistes i estils molt diversos que comparteixen, però, un tema comú: la creu roja com a símbol de l'ajuda que ofereix l'organització que porta aquest nom.
També s'exhibeix una altra obra de Miró, que va ser la primera donació de l'artista a la Creu Roja, titulada 'Gràcies'.
Per a Natasha Gilbert, de la Creu Roja britànica, és una oportunitat "única" per veure obres emblemàtiques i diferents entre sí, que s'exhibeixen per primera vegada al Regne Unit.
El tapís de Miró, que s'exhibeix normalment al Museu d'Art Modern de Tarragona, és una peça a gran escala, de 4 metres d'alçada per 2,8 d'amplada, que l'artista català va realitzar juntament amb l'artesà Josep Royo.
Miró va dibuixar, a finals dels anys 60 un primer esborrany que després els dos artistes van convertir en el famós tapís de llana.
A més, l'exhibició compta amb una altra obra de Miró, un guix sobre paper titulat 'Gràcies', la seva primera donació a la Creu Roja, després que l'ONG salvés la vida a la seva filla, que va patir un accident el 1974.
L'emblemàtic tapís és l'única obra de Miró d'aquest tipus, ja que l'altre tapís que havia realitzat l'artista català es trobava al World Trade Centre de Nova York i va ser destruït durant els atacs de l'11-S.
Natasha Gilbert és membre de la Creu Roja britànica i s'encarrega de l'exposició, que és una iniciativa conjunta amb la Creu Roja catalana i l'International Fundraising Committee.
"És tracta d'una oportunitat única per veure aquestes obres, que mai abans s'havien mostrat al Regne Unit", explica.
Per a Gillbert, el tapís de Miró és una "gran obra", molt "impactant", que lidera a la perfecció la idea principal de l'exposició.
"Totes les peces tenen com a tema comú la Creu Roja", afirma, que simbolitza "la idea d'ajudar la gent, la funció de l'organització".
Així, el símbol de la creu roja és l'element més destacat i significatiu de cada obra, en què cada artista el representa des del seu estil.
"Estem molt contents perquè ha vingut molta gent interessada", explica Gillbert, que es mostra satisfeta perquè ja s'han venut algunes peces i els fons recaptats es destinaran a obres benèfiques de la Creu Roja britànica arreu del món.
Visitar l'exhibició és també una oportunitat per gaudir de l'art, a més d'ajudar, ja que "és una mostra molt bonica, amb obres molt diferents", afegeix.
L'exposició inclou obres d'altres artistes catalans i espanyols contemporanis que formen part de la col·lecció de la Creu Roja catalana, com ara Antoni Tàpies, Javier Mariscal, Antoni Clavé, Joan Hernández Pijuan o Miquel Barceló.
Per a Gilbert, és tracta d'una oportunitat "única", ja que les obres mai s'havien exposat abans al Regne Unit.
El tapís de Miró i la resta de les obres de la mostra benèfica es podran visitar al Royal College of Art de Londres fins al 6 de desembre.
Aquesta exhibició forma part d'un projecte més ampli de l'International Fundraising Committee, titulat 'Art for Life 2014', que fins al moment ha recaptat 150.000 lliures (uns 190.000 euros), que es destinaran a projectes internacionals de Creu Roja britànica.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Repassar els horaris i parlar sobre els professors ajuda a calmar els més petits |
Identitat Rural 2 ha estat mereixedora del primer premi en categoria Lliure.
Terror, de Julio Charles, i Buscando la luz, d'Anna Selga, han obtingut els segons premis en categoria Terra Alta i Lliure respectivament.
Retorn al passat, títol de la imatge que ha obtingut l'accèssit d'autor comarcal jove.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
dimarts, 19 d'abril del 2011 / 2692
Frase que es diu quan tots som culpables o corresponsables d'un fet, en al·lusió a l'episodi de l'evangeli de Joan (8,1-11) en què els mestres de la llei volien lapidar una dona acusada d'adulteri.
Jesús els respon amb aquesta frase, davant la qual tots es retiren.
I els veïns també fem soroll perquè som mediterranis.
I per tant, si no tenim aire condicionat, obrim les finestres i contaminem amb la tele.
I si en tenim, les tanquem i aleshores contaminem amb el compressor.
En resum, que qui estigui lliure de qualsevol mena de contaminació acústica, que llanci la primera pedra.
La cosa del famós perfum fa venir al cap un grapat de metàfores.
Poc o molt, tots hem sentit parlar de cèlebres corts franceses constituïdes per uns reis i nobles que, valent-se de quantitats ingents d'aquest producte, es ruixaven perruques, casaques i mirinyacs per emmascarar la bravada delatora d'una falta d'higiene galopant.
Si ens posem a pensar malament, bé podria ser que el partit que ha inventat l'aroma dels «valors del socialisme català» (ço és: «confiança, igualtat, progrés i eficàcia») no vulgui en realitat disfressar els aires que emanen del ferment d'aquests mateixos valors que diuen propugnar.
Perquè, avui, ¿quin partit que hagi ensumat encara que sigui el folre de la poltrona pot presumir de mantenir incòlume l'ideari que, amb el diccionari a la mà, traspuen les sigles dels seus carnets?
Si n'hi ha cap a la sala, ja pot tirar la primera pedra, que jo no em moc.
expressions tretes dels evangelis que han passat al llenguatge comú
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El president de la Generalitat demana als alts comandaments empresarials que assumeixin "responsabilitats"
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest divendres en la presentació del llibre 'Capitans d'indústria', del periodista Francesc Canosa, celebrada a l'auditori del Banc Sabadell, que cal que el procés polític engegat a Catalunya el condueixin "plegats" amb l'empresariat.
"No passin de la política", els ha reclamat Mas en un discurs en què ha demanat a l'alt empresariat que assumeixi "responsabilitats".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, ha assegurat avui que el Govern de l'Estat no té previst convocar eleccions generals, després que Ciutadans acusés l'Executiu socialista de "mentir" per haver-se compromès durant la moció de censura a convocar-ne el més aviat possible i han tirat en cara a Calvo que el Govern de Pedro Sánchez estigui "normalitzant" la "Llei de la selva" a Catalunya.
Calvo, per la seva banda, ha recriminat al partit d'Albert Rivera que utilitzi un territori d'Espanya en contra de la resta.
Aquest debat s'ha produït aquesta tarda durant la sessió de control al Govern espanyol en el ple del Senat, quan la diputada de Ciutadans, Lorena Roldán, ha preguntat a la vicepresidenta si el Govern central pensa convocar eleccions generals després que els andalusos hagin posat fi a "40 anys del PSOE" en aquesta comunitat autonòmica i de retreure a l'Executiu central la política de "cessions" als qui volen destruir Espanya.
Després del "no" taxatiu de Carmen Calvo, Lorena Roldán ha afirmat que el missatge que van exigir els andalusos el passat 2 de desembre no ha estat per a la resta d'Espanya sinó per a Pedro Sánchez al qual, ha recalcat, van dir "alt i clar" que els espanyols no l'aguanten més perquè només pensa en els seus interessos mentre que Espanya "cau a trossos".
La senadora taronja ha recordat que el president havia arribat al palau de La Moncloa dient que convocaria eleccions generals per regenerar la vida política com més aviat millor, però al cap de poques hores es va veure, ha dit, "que era mentida".
Ha posat damunt la taula les dimissions de dos ministres de Pedro Sánchez "per frau"; els "comportaments poc ètics" d'altres membres del Govern central i la Comissió d'Investigació contra Pedro Sánchez pel "plagi de la seva tesi" doctoral.
"Quina gran regeneració, senyora Calvo", ha exclamat amb ironia.
I ha afegit que Pedro Sánchez també va dir que normalitzaria la situació de Catalunya però la senadora de Ciutadans considera que el que ha normalitzat Sánchez és "la Llei de la selva a Catalunya", amb l'obertura de més ambaixades, les declaracions per acoquinar els Mossos o els aldarulls dels CDR.
Ha assenyalat, així mateix, que els socis del president del Govern central tenen entre els seus plans utilitzar la 'via eslovena' per a la independència, que ha qualificat de "conflicte civil".
"Pur constitucionalisme" ha recalcat tornant a utilitzar la ironia.
Segons Lorena Roldán, el Govern socialista ha perdut "la dignitat pel camí" però no la por i per això, ha assenyalat, que "no convoquen eleccions".
La vicepresidenta del Govern central també ha usat la ironia per qualificar la intervenció de la senadora de Cs "d'aquestes d'alçada, d'anàlisi profunda de la realitat espanyola".
I li ha preguntat de manera retòrica "què seria" de Ciutadans "sense utilitzar un territori" en contra de la resta del país.
"Vostès són els tercers a Andalusia, els quarts al Congrés i haver estat els primers a Catalunya no els ha servit de res", ha refregat Carmen Calvo a Lorena Roldán.
També ha tirat en cara a la senadora que Ciutadans utilitzi constantment "el nom de la Constitució en va" i li ha preguntat si havien entès bé "quin és el model constitucional d'Espanya".
Després d'aquests retrets, Calvo ha respost a Roldán que el Govern de l'Estat no convocarà eleccions generals cada vegada que hi hagi unes autonòmiques per les "presses" de Ciutadans i perquè li convingui o no al partit de Rivera.
Una estratègia que ha qualificat de "nimietat política".
"Encara no s'ha assabentat vostè que la Constitució indica que la competència exclusiva del president del Govern espanyol és sobre els interessos generals d'aquest país però no dels interessos del seu partit polític que creia uns resultats a Andalusia que no han tingut", ha exclamat.
Per acabar, Carmen Calvo ha demanat al partit taronja que escolti al seu candidat a l'alcaldia de Barcelona, Manuel Valls, i al president del partit liberal europeu, al qual pertany Cs, i "no s'apropin a la ultradreta", ni a les idees que representen un "perill".
En això, ha dit, consisteix la regeneració.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Cartell de la campanya 'Per un Delta net!'.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Aquesta és la pàgina de Molí de la Creu.
Si t'interessa aquest racó i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de La Galera.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a La Galera per organitzar la teva escapada rural. |
La Policia Local de Lloret de Mar ha fet 223 intervencions relacionades amb els Habitatges d'Ús Turístic (HUT) aquest any, 66 menys que el 2015, quan se'n van realitzar 289.
Així ho va donar a conèixer el regidor d'Urbanisme, Joan Bernat (ERC), en el ple de dilluns passat, durant l'exposició de la proposta de l'equip de govern (ERC, CiU i PSC) de suspendre la tramitació i atorgament de llicències a pisos d'ús turístic durant un període màxim d'un any, mentre es redacta una ordenança reguladora.
Segons va exposar Bernat, les intervencions policials s'han realitzat per diferents motius com: problemes d'incivisme en cases amb alta ocupació i situades en urbanitzacions o en edificis on conviuen també residents; HUT no declarats; o per excedir la capacitat permesa, entre d'altres.
Així mateix, el regidor va detallar que actualment a Lloret hi ha 2.874 HUT autoritzats i que d'aquests -segons dades del mes de maig- la major quantitat es concentren a: el nucli antic, amb 975 HUT (39,2% del total); la urbanització Serra Brava, amb 131 (9,90% del total); i la zona de Fenals/Santa Clotilde, amb 541 (31,67% del total).
Zones que coincideixen amb els punts on, segons la proposta municipal, s'han registrat més incidències.
A més, segons les dades exposades per l'equip de govern, tot i que les intervencions policials aquest any han baixat respecte al 2015, el nombre d'HUT donats d'alta ha augmentat passant de 392 el 2015 a 463 el 2016.
«Actualment és el municipi amb més habitatges d'ús turístic declarats de la província de Girona (el 12% del total) seguit pels municipis de Roses, amb 2.667, i el de Torroella de Montgrí, amb 2.253», es detallava en la proposta.
«No es tracta de castigar una activitat sinó de regular-la i una ordenança ha de permetre ordenar aquests HUT», va defensar Bernat, qui va especificar que la moratòria serà de màxim un any, però que «si es pot resoldre abans, es farà».
Per la seva part, els grups municipals a l'oposició que es van mostrar més crítics a aquesta mesura van ser C's i el Millor.
«Creiem que la solució no és prohibir, sinó controlar i sancionar», va dir el regidor de C's, Jorge Hernández, qui va afegir que, tot i estar d'acord amb la necessitat de tenir una ordenança, «no compartim que mentre no la tinguem» se suspengui l'atorgament de llicències.
En la mateixa línia, es va pronunciar el portaveu del Millor, Marc Fuertes, qui va criticar que l'equip de govern «vol transformar Lloret en una ciutat dormitori» i que «només el 7,7% dels HUT causen problemes».
«Posin sancions elevades i, si no és prou, tanquin els habitatges que causen problemes.
Ho recolzarem» va dir Fuertes, qui va demanar a l'equip de govern que «deixin que segueixi com fins ara», mentre es redacta l'ordenança.
Per la seva part, l'alcalde, Jaume Dulsat (CiU), va recalcar que fa mesos que s'està treballant en aquesta regulació i que no és una «prohibició sinó una moratòria temporal».
«Qui ho faci bé pot estar tranquil perquè podrà seguir operant amb normalitat», va afegir el batlle.
El punt es va aprovar amb 15 vots a favor i 6 en contra (C's i Millor).
Al final del ple, els regidors van fer un minut de silenci en record a les víctimes del presumpte atemptat que hi va haver dilluns a la nit a Berlín. |
Els Mossos d'Esquadra investiguen les circumstàncies d'una baralla d'aquest dimarts en la qual es van realitzar dos trets amb arma de foc real al carrer Periodista Grané de Terrassa (Barcelona), han informat a Europa Press fonts de la investigació.
La baralla va ser multitudinària però encara no se sap el número exacte d'implicats, tot i que algunes fonts parlen d'una vintena de persones.
Dos menors de 17 anys van resultar ferides amb contusions a conseqüència de la batussa, i van haver de ser traslladades a l'Hospital de Terrassa.
Segons han informat a Europa Press fonts del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), van rebre l'avís d'una baralla en via pública a les 21.48 hores a la confluència dels carrers Periodista Grané i del Renaixement.
Una ambulància es va traslladar fins al lloc i va evacuar les dues menors fins a l'hospital, una ferida lleu i una altra amb ferides de consideració menys greu, sobretot amb contusions.
Durant la baralla es van poder sentir dos trets, que no van ferir ningú i que tot apunta que es tracta de la mateixa arma, i els investigadors han pogut localitzar i analitzar el punt de l'impacte.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
'Operación triunfo' és un format que ha tingut llums i ombres durant els seus gairebé 20 anys d'història.
Una de les més turbulentes la trobem durant la seva etapa a Telecinco, quan la major part del protagonisme requeia en el jurat a causa dels seus constants estirabots, a la seva mà dura amb els concursants i als frecs entre els seus propis integrants, amb Risto Mejide i Noemí Galera com a clar exemple d'això.
En l'actualitat, la directora de l'Acadèmia encapçala un equip compromès amb tota mena de causes socials i s'encarrega de recordar-los als concursants la importància de ser un bon exemple per als espectadors.
No obstant, el paper que va adoptar a 'Operación triunfo 2008' distava molt de la personalitat que ha mostrat des de la tornada del format el 2017, la qual ha sigut molt aplaudida pels fans del concurs.
L'usuari ha rescatat a Twitter un dels moments més polèmics de la directora de càsting durant el seu pas per 'OT 2008' com a jurat.
En el vídeo en qüestió, es dirigeix a Virginia Maestro d'aquesta forma després de ser elegida com a favorita del públic: « El fet que siguis favorita significa que un dels teus companys ocuparà la teva plaça de nominat».
«Sou set, n'hem de nominar quatre i hi haurà algú que no s'ho mereixi tant com tu», va afegir mentre el públic esbroncava i corejava el nom de la concursant.
S'ha de recordar que Virginia va ser el particular sac de boxa del jurat i dels mateixos concursants d'aquella edició, cosa que molts espectadors van arribar a qualificar com a 'bullying' cap a la noia, que finalment va aconseguir la victòria.
Només Risto Mejide va donar la cara per ella durant les gales, i és molt recordat també el moment en què li va obrir els ulls al dir-li que els seus companys la criticaven a la seva esquena.
En el tram final d''OT 2008', Risto va puntuar amb un «excel·lent» Virginia i va provocar l'enuig de Noemí: «Jo no crec que t'ho mereixis.
Has tingut un pas pel programa molt irregular.
No crec que sigui un problema de repertori, sinó d'inseguretat escènica [...] espero que aquesta gent que tant et dona suport, quan gravis el disc te'l comprin.
Nou anys més tard, amb la tornada d''Operación triunfo' a TVE, Noemí ha mostrat durant les tres últimes edicions una cara radicalment distinta a la que vam poder veure durant el pas del format per Telecinco. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Consulta la Guia Didàctica per treballar sobre l'Habitatge a Catalunya: http://bit.ly/ZJm5Un (Recomanat per secundària) |
La consellera delegada de Bankinter, María Dolores Dancausa, ha assegurat que el banc no va ser "proactiu" en la captació de dipòsits d'altres competidors després de la celebració del referèndum d'independència de Catalunya, igual que va fer durant la crisi de Banc Popular.
"Els diners són molt poregosos", ha valorat, i ha reflexionat que li hauria agradat "que aquests diners no haguessin arribat, perquè era més important el que estava passant --en referència a les sortides de dipòsits que algunes entitats van patir en el mes d'octubre-- que uns milers de milions".
Dancausa ha explicat que en un primer moment va haver-hi "inquietud" a Catalunya, però "els nombres es van normalitzar fa temps" i "la situació (ara) està en calma, no hi ha sortides" o, almenys, Bankinter no ho està notant, ha apuntat.
Dancausa, ha afirmat que en la crisi de Catalunya "han pesat raons molt més emocionals que racionals", al mateix temps que ha confiat que es puguin "trobar nous camins" per recuperar l'estabilitat política.
La primera executiva de Bankinter considera que "Catalunya és molt important" per a la seva entitat i l'aposta del banc per aquesta regió "és clara", ja que representa el 14% del total dels ingressos.
"Tinc la confiança en els catalans i en el fet que siguem capaços de trobar nous camins per recuperar la confiança i recuperar l'estabilitat política.
Espero que se solucioni tot de forma favorable", ha apuntat durant la presentació dels resultats de l'entitat corresponents a l'exercici 2017.
Dancausa ha apuntat que "el tema de Catalunya haurà de resoldre's perquè aquesta Comunitat Autònoma és un referent per a Espanya al món de la investigació, l'art, la ciència i l'emprenedoria i la classe empresarial catalana ha estat sempre un referent per a Espanya".
"Cal mirar al futur, al progrés", ha assenyalat l'executiva, per a qui "la unió fa la força".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El protagonista de l'entrevista a l''Obert per vacances' d'aquest dimecres ha estat l'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega. amb ell hem repassat aspectes destacats de la relació entre la Seu i Andorra, quan a comunicacions, sinergies en temes d'infraestructures sanitàries o la problemàtica amb els pisos de lloguer.
Tornar a: Obert per vacances 28 d'agost del 2019 |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L'Ajuntament de Linyola ha dut a terme l'extracció d'un eixam d'abelles que s'havia instal·lat en una escletxa lateral de l'església de Santa Maria de Linyola.
Un veí va detectar els insectes, que estaven a peu de carrer, i va alertar a l'ajuntament.
El consistori va trucar a un apicultor local que va ser l'encarregat d'extreure-les i endur-se-les.
L' alcalde de Linyola, Àlex Mases, ha avisat als veïns del municipi que si tenen sospita de que hi pugui haver algun altre eixam en algun indret del municipi, que avisin immediatament a l'Ajuntament.
"Durant els darrers 15 dies se n'han localitzat dos més a part d'aquest de l'església, però no hem hagut d'iniciar cap extracció ja que les abelles van marxar per elles mateixes.
Igualment demanem a tothom que tingui sospita d'algun niu que ens avisin immediatament i que no facin cap acció per ells mateixos.
Nosaltres ens cuidarem d'avisar l'apicultor i d'extreure l'eixam" ha informat l'alcalde.
Recordem que les abelles són pol·linitzadors valuosos ja que fabriquen mel i no són tan agressius i perillosos com les vespes, per tant, és important dur a terme les accions necessàries per extreure-les sense matar-les.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Detenen un conductor a Vilafranca amb una taxa d'alcohol cinc vegades superior a la permesa.
Els Mossos d'Esquadra van detenir dissabte a la tarda a Vilafranca del Penedès un home, de nacionalitat britànica, que circulava amb una taxa d'alcohol cinc vegades superior a la permesa per l'AP-7.
Els fets van passar cap a les quatre de la tarda, quan un ciutadà va alertar la policia catalana de què una furgoneta s'havia accidentat al quilòmetre 193 de l'autopista.
En arribar al lloc, els agents van comprovar que l'home estava sota els efectes de l'alcohol i que portava deu llaunes de cervesa buides i dues de plenes a dins del vehicle.
Segons diversos testimonis, el conductor conduïa fent esses i llançant llaunes de cervesa per la finestra fins que es va accidentar i va sortir de la via.
Els Mossos van fer la prova d'alcoholèmia al conductor, que superava cinc vegades el límit legal permès, i va donar 1,30 mg/l en aire aspirat.
L'home està arrestat en dependències policials a l'espera de declarar davant un jutge.
Els Mossos d'Esquadra han obert diligències per un delicte contra la seguretat del trànsit.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Els Bombers de la Generalitat s'han retirat del lloc a quarts d'una de la matinada
L'incendi que aquest dimecres al vespre ha afectat una subestació elèctrica de Mollerussa ha quedat extingit a quarts d'una de la matinada, segons els Bombers de la Generalitat.
La instal·lació afectada està situada al Passeig la Salle i l'incident ha afectat els dipòsits d'oli que refrigeren els transformadors.
En aquest foc hi han treballat fins a sis dotacions dels Bombers, que s'han començat a retirar del lloc a quarts d'una de la matinada i han donat per tancat el servei a la una.
L'avís de l'incendi s'ha rebut a dos quarts de nou de la nit, i, segons sembla, ha començat en unes bateries.
El foc no ha provocat ferits però ha deixat sense llum el 80% dels clients de Mollerussa durant una hora.Els fets han tingut lloc a dos quarts de nou del vespre, quan una avaria en el transformador que subministra energia a l'empresa Nufri ha causat una explosió que ha fet que la subestació s'aturés per seguretat i ha deixat sense subministrament elèctric a un 80% de la ciutat de Mollerussa.
Això ha provocat també que les barreres dels passos a nivell hagin quedat baixades i també interrupcions en els semàfors de la ciutat.
El foc s'ha originat a causa de l'oli que recobreix les bateries del transformador i que és el que ha provocat les flames, les quals s'aniran apagant a mesura que es consumeixi aquest oli, segons ha explicat el regidor de Seguretat Ciutadana, Josep Lavin.
Al lloc dels fets s'han desplaçat diverses dotacions de Bombers, Mossos d'Esquadra i la Policia així com tècnics de Fecsa Endesa que, un cop focalitzat l'incendi en una part de la subestació, han restablert per fases el subministrament de llum a la ciutat, que ha recuperat la normalitat total una hora després d'haver-se iniciat el foc.
Tot i això, els bombers han controlat la seva evolució fins a la una de la matinada, quan s'ha donat per tancat el servei.
Aquest dijous es farà l'avaluació dels danys al transformador, tot i que es descarta que puguin afectar de nou al subministrament a la ciutadania.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Després que el passat 17 d'octubre la jutgessa Carmen Lamela decidís enviar a presó preventiva els dirigents d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, per un suposat delicte de sedició, basant-se en uns informes que s'ajusten molt poc a la realitat dels fets ocorreguts el dia 20 de setembre davant la conselleria d'Economia, Espanya va activar tots els seus ressorts per negar que sota la seva jurisdicció hi hagués presos polítics.
La propaganda en aquest sentit s'ha anat fent més virulenta a mesura que la llista de presos i exiliats s'ha anat ampliant amb els membres del govern de la Generalitat que es troben repartits en diverses presons de Madrid o desplaçats a Brussel·les.
Així, el dia 3 de novembre la COPE llançava un editorial que es titulava "A Espanya no hi ha presos polítics", que deia que "Espanya és un estat democràtic i de dret.
Els únics presos polítics que existeixen són els que fabriquen amb el seu relat els secessionistes i els seus interessats companys de viatge".
El dia 6 de novembre l'exministre socialista José Bono afirmava que "quan sento a parlar de presos polítics referint-se a qui avui, a Espanya, incompleix, segons el parer dels tribunals, la llei, sento indignació i tristesa".
Amb un poc enginyós joc de paraules, va sentenciar que "a Espanya hi ha polítics presos, no presos polítics".
Ja abans Mariano Rajoy, arran de les detencions produïdes el dia 20 de setembre durant la ràtzia contra les institucions catalanes i l'aparell organitzatiu del referèndum, va manifestar que "és una enorme falsedat i una bajanada que es digui que a Espanya hi ha presos polítics.
Finalment, per acabar, voldria posar un darrer exemple.
Seguint amb l'afany intervencionista dels defensors de la repressió estatal, el diari ABC es mostrava molt preocupat el passat dimarts perquè l'informatiu infantil InfoK havia dit, després d'explicar l'empresonament dels Jordis i de part del govern, que "hi ha qui creu que les han empresonat per ser independentistes, o sigui, que són presos polítics i que no és just que siguin a presó.
Però també hi ha molta gent que creu que no, que a Espanya no hi ha presos polítics".
El fet d'oferir les dues versions sense prendre partit ja era motiu d'escàndol pel rotatiu madrileny.
El que argumenta tota la propaganda del règim per negar el caràcter de presos polítics als empresonats és el fet que se'ls està investigant per un suposat delicte concret, d'acord amb les lleis vigents, i no pas per la seva ideologia política.
Podríem entrar a valorar les dades sobre la independència judicial a Espanya, remetent-nos a la informació de la Comissió Europea que posa la justícia espanyola als darrers llocs pel que fa a la percepció ciutadana d'aquest assumpte, o tractant l'estudi del Fòrum Econòmic Mundial que situa el nivell de la independència judicial espanyola per sota de països com Kènia o Azerbaidjan.
Però m'agradaria puntualitzar que mai un pres polític ho ha estat per un delicte que es basi en la seva ideologia, sinó que es cerquen altres pretextos en l'ordenament jurídic imperant.
Així, a Lluís Companys se l'executà per "rebel·lió definida a l'article 237 del Codi de Justícia Militar", tal com hi diu a la seva sentència de mort.
A Nelson Mandela se'l va condemnar per terrorisme i sedició i a Gandhi també se'l va acusar de sedició.
Per posar un exemple que sigui entenedor per a la caverna, al veneçolà Leopoldo López, a qui sempre tracten com a pres polític, se l'acusa d'haver "instigat a cometre crims, intimidació pública, danys a la propietat pública, incendi provocat en un edifici públic, incitació a crear aldarulls, perjudicis seriosos i terrorisme".
Per entendre que en un Estat d'aparença democràtica es poden cometre abusos de caràcter antidemocràtic com ara l'existència de presos polítics, trobo que és interessant esmentar l'obra de Francis Fukuyama titulada Els orígens de l'ordre polític.
En el seu primer capítol hi ha un fragment que ens pot ajudar a interpretar el que està passant a casa nostra: "És tal el prestigi de la democràcia que els actuals aspirants a l'autoritarisme han de manegar eleccions i manipular els mitjans de comunicació entre bastidors per a legitimar-se.
El totalitarisme no només pràcticament ha desaparegut del món, sinó que els autoritaris fan un compliment a la democràcia en fingir ésser demòcrates".
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Historiador, historiador de l'art i autor del Ministeri d'Incultura: Catalunya a la recerca d'un Kitsch nacional (A Contra Vent Editors, 2013).
L'emèrit li regalà dos milions d'euros
El coronavirus amenaça amb ampliar la bretxa de classe |
Tomàquets, maquinària agrícola, productes derivats de l'agricultura com el cava o la mel, sense oblidar els vehicles, la bijuteria i molts altres complements per a la llar.
Dimarts i dimecres vinent, Valls acollirà la tradicional Firagost i els carrers de la ciutat es convertiran en un gran mercat ambulant.
Tot i que amb seixanta dos anys de vida, la Firagost de Valls s'ha anat transformant per adaptar-se a les novetats de l'actual societat, la fira també preserva l'essència tradicional, per això podreu veure-hi el concurs d'arrossegament de cavalls o la cursa de saques d'avellanes.
De fet, la Firagost es presenta amb una rica proposta d'activitats complementàries que podeu consultar en aquest enllaç. |
S'ha hagut de tallar el carrer Foto: Juanma Peláez
L'estat del carrer després de l'avaria Foto: Juanma Peláez
Aigües de Sabadell treballant al lloc Foto: Juanma Peláez
Els treballs a la zona on ha sortit l'aigua Foto: Juanma Peláez
Treballadors d'Aina Car, on ha entrat aigua Foto: Juanma Peláez
Aspecte de la nau del taller amb força aigua Foto: Juanma Peláez
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha enviat una nova carta al cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, tal com ha explicat a l'ACN la consellera de Presidència, Meritxell Budó.
Els Mossos van detenir 13 persones aquest passat dissabte en el marc de les protestes que es van produir arreu del país contra la sentència de l'1-O i les actuacions policials dels darrers dies, segons han...
Dinou persones estan hospitalitzades pels aldarulls dels últims dies a diversos punts de Catalunya en el marc de les protestes per la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O.
L'Audiència Nacional investiga el Tsunami Democràtic per un delicte de terrorisme, segons han confirmat a l'ACN fonts jurídiques.
Milers de persones participen des de les 5 de la tarda en la manifestació convocada per Intersindical-CSC i IAC amb motiu de la vaga general d'aquest divendres.
Els participants protesten per la sentència del...
Les Marxes per la Llibertat estan encarant l'últim tram i arriben ja a la ciutat de Barcelona.
Milers de persones omplen la Meridiana i la Gran Via provinents de molts punts de la geografia catalana i la...
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha negat aquest divendres cap "connivència" dels Mossos d'Esquadra amb "persones violentes" després de la polèmica pel dispositiu policial per la manifestació...
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Des del 2012, dir «juny» a Santa Coloma de Gramenet és sinònim de «Els sabors del món».
Aquesta mostra de productes culinaris va néixer del treball conjunt de l' Associació de Comerciants Fondo Comerç amb el CNL L'Heura en el marc del Pla de dinamització lingüística que ambdues entitats desenvolupen fa anys.
La mostra té tres objectius: la promoció del comerç de proximitat, la cohesió social i el foment del català com a llengua comuna.
El reclam principal és el tast de productes i plats de procedències molt diverses.
La feina del CNL L'Heura comprèn diverses actuacions.
D'una banda, garantir que tots els usos escrits de la mostra siguin en català i que els usos orals, com a mínim els que emet l'organització, també ho siguin.
El Fondo és un territori amb molta diversitat lingüística ―hi ha més de 60 nacionalitats― i aquest objectiu és important per fer-hi present una llengua que per a moltes persones és invisible en la seva quotidianitat i de la qual tenen un coneixement nul o feble.
D'altra banda, aprofitem cada edició per presentar l'oferta de serveis del CPNL a tots els comerciants.
El dia de la mostra ―que enguany és el 7 de juny, com sempre a la plaça del Rellotge― els tècnics del CNL L'Heura també traduïm i revisem productes i plats presentats a darrera hora.
I contribuïm a fomentar l'ús oral del català a partir de diverses activitats lúdiques adreçades principalment a infants.
Una de les actuacions més destacades i que més repercussió han obtingut és la t raducció de noms de productes que, en molts casos, fins fa ben poc no tenien equivalents en català.
Aquesta feina, que ha fet el Termcat, s'ha materialitzar en un glossari, que es va presentar en públic el passat 8 de maig.
Actualment el glossari té 47 termes, que fan referència tant a productes alimentaris (verdures, fruites, begudes, pans) com a elaboracions gastronòmiques (aperitius, plats a base de carn o de peix, salses, dolços i postres) d'arreu del món: productes i elaboracions de la cuina xinesa, japonesa, coreana, índia, armènia, turca, de tot l'Orient Mitjà, del Pròxim Orient, del Magrib, de l'Àfrica occidental o de l'Amèrica Central i del Sud.
Cada fitxa conté la denominació en català, equivalents en castellà, francès i anglès, àrea temàtica i definició, tot i que no sistemàticament, atès que aquest recull s'ha concebut com un projecte obert, en curs de treball, que s'anirà completant, tant pel que fa a la informació dels termes que ja conté com a la incorporació de nous termes de properes edicions de la mostra.
El CNL L'Heura s'ha encarregat de difondre aquests i altres productes.
En les dues primeres edicions, a través d'unes fitxes que es van recollir en carpetes i que es van distribuir el dia de la mostra (vegeu-les a l'apartat "Destaquem" del nostre web ).
Posteriorment, se'n va fer difusió cada setmana durant un any i mig, via Facebook i Twitter. |
Després d'uns quants ajornaments, reescriptures de guió i escenes afegides (de la mà de Joss Whedon, autor de Los Vengadores ), finalment arriba als cinemes la pel·lícula de Zack Snyder que ha de marcar el futur de l'univers cinematogràfic de DC.
Si la taquilla acompanya, suposarà el naixement de noves franquícies i las consolidació d'unes altres.
Liga de la Justicia comença exactament on acabava Batman v Superman, amb Bruce Wayne prenent consciència de la imminent arribada d'una perillosa amenaça i disposat a reunir un equip de superherois prou poderós com per plantar-li cara.
Ja ha convençut Diana Prince, més coneguda com a Wonder Woman, però ha d'aconseguir la complicitat de tres companys més: Aquaman, hereu del tro d'Atlantis i amb la capacitat de comunicar-se amb éssers marins; Cyborg, un jove a qui la tecnologia va salvar la vida després d'un accident i també ha dotat d'unes habilitats extraordinàries; i The Flash, l'home més ràpid del món després que un llamp, combinat amb uns productes químics, canviessin la seva vida per sempre.
Malgrat les reticències inicials, malgrat les seves evidents diferències de criteri, acaben convertint-se en la nostra única salvació.
El film, amb una prometedora durada de 120 minuts (la més curta de l'onada moderna de pel·lícules de DC), vol explicar tot això i també dibuixar noves línies narratives que es tractaran a les futures aventures individuals dels personatges.
Liga de la Justicia compta amb un esplèndid repartiment encapçalat per Ben Affleck, Gal Gadot, Ezra Miller, Jason Momoa, Ray Fisher, Henry Cavill, Amber Heard, Amy Adams, J.K. Simmons, Jeremy Irons i Willem Dafoe, mentre que la banda sonora va a càrrec d'un Danny Elfman que va substituir Junkie XL quan la cinta ja es trobava en fase de muntatge. |
L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha reconegut en una carta adreçada a la militància que l'independentisme ha hagut de "desfer algun camí" des de l'1-O però que ha après que "no hi ha receptes màgiques".
Des de Ginebra, Gabriel demana una "revisió acurada" en què es tingui en compte el que no es va fer bé la tardor del 2017, assumir la responsabilitat i així "evitar que la història es repeteixi, aquesta vegada com a farsa, en lloc de com a tragèdia".
L'exdiputada explica que sense aquesta crítica, i sense la determinació de l'1-O o "l'amplitud del 3-O", la unitat "és una paraula buida" i "moltes de les proclames que es fan són contundència discursiva per a alimentar propaganda partidista".
A les portes de la Diada, Gabriel demana "no autoenganyar-se" i "mirar la realitat de cara i assumir el pes del futur".
A més, assenyala que la unitat "és concreta i no es pot basar en el buit".
També diu que hi hauria d'haver una "correspondència" entre "el que es diu en públic i la realitat".
Reclama analitzar què ha passat a Catalunya en els darrers temps i veure què va fer que l'independentisme guanyés "credibilitat i legitimitat", a més de "constatar el que va va faltar".
L'exdiputada apunta a l'atenció internacional com una de les claus de volta "difícil de guanyar, però fàcil de perdre".
Creu que per a aconseguir-la cal generar "noves oportunitats".
Gabriel també justifica continuar a Ginebra: "Mentre hi hagi repressió, l'exili té tot el sentit del món".
Tot i això, assegura que "ni l'exili, ni la presó, ni la repressió no fan que renunciem al somni ni que edixem de treballar per fer-lo realitat".
La cupaire lamenta haver de passar l'11 de setembre lluny de Catalunya.
Agraeix als que estan "preparats per llençar al món el missatge que seguim dempeus" a les portes de la sentència del Tribunal Suprem i altres sentències "injustes", i als que continuen "disposats a plantar-se de nou contra les injustícies i proposar alternatives" en un temps en què plana el "desconcert, la desconfiança i el desencís".
"Hem après que no hi ha receptes màgiques, i hem hagut de desfer algun camí.
Però ens queda la opció de no renunciar al somni. |
Aquestes són les obres guanyadores del IX Concurs de fotografies d'intercanvi.
Quan entres en contacte amb una cultura totalment diferent a la teva, t'impregnes de nous coneixements i apareixen nous sentiments.
Representa els contrastos propis de Xile.
No només en colors, com es percep a la fotografia, sinó també en diferenciació de pobres i rics, cultures indígenes i no indígenes, aridesa al nord i abundància de vegetació al sud."
Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat i excel·lència, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement.
La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Notícies relacionades amb el món educatiu en l'àmbit de la ciutat de Barcelona
L'estand del Consorci d'Educació mostra l'oferta de formació professional, batxillerat, escoles oficials d'Idiomes, art i disseny, ensenyaments esportius i programes de formació i inserció de la ciutat, amb xerrades i tallers per als assistents.
Fins al diumenge 24 de març hi participaran més de 500 alumnes i 85 docents de diferents centres de la ciutat per explicar les seves experiències.
Fins al 31 de març a l'Espai Zero de l'Espai de Creació Fabra i Coats es pot veure l'exposició "Art i Aules processos i vincles", que mostra el treball que van realitzar el passat curs 2017-2018 set centres de la ciutat en el marc dels programes Espai C i Reflexionart.
El seu cartell ha estat escollit entre els treballs dels alumnes de primer de batxillerat de l'EASD Deià que han participat en el concurs enguany i serà la imatge de l'edició del 2019 dels Jocs Florals Escolars de la ciutat. |
Primera part de l'estudi d'en Jordi Bilbeny "
El passat d'En Vespuche es podria haver aclarit del tot si consideràvem vàlid l'encapçalament de la famosa Lletra del seu primer viatge, que adreçà a En Renat II d'Anjou, nét del qui fou rei de Catalunya, entre els anys de 1466 i 1472, Renat I de Provença; però el sol fet que l'anomeni "Rei de Jerusalem i de Sicília", i que el tracte, al llarg de la carta, sigui sempre de "Majestat", en fa inviable qualsevol identificació.
Però, sobretot, el que acaba d'enrunar la possibilitat que En Vespuche dediqués a En Renat II els seus relats de viatges és el fet que el nostre nauta no li podia haver adreçat mai cap escrit vint-i-quatre anys després de la seva mort.
Aquest és un fet d'adulteració paral·lela al que s'esdevingué en una altra de les cartes de la seva Relació, datada Sevilla el 18 de juliol de 1500 i dirigida a En Lorenzo di Pier de Mèdici.
Com en el cas anterior, el Mèdici també feia anys que era mort.
En Marc-Aureli Vila, que va detactar aquest absurd textual, ens assegura que "al 1500, feia vuit anys de la defunció d'En Llorenç el Magnífic; i a Florència governaven els grans comerciants i el seu organisme de poder era la Senyoria.
En Llorenç de Mèdici va morir a Careggi al 1492.
Era En Llorenç poeta, folòsof, mecenes i diplomàtic i, segons sembla, un mal administrador de l'erari públic.
La seva influència fou molt notable en el desenvolumpament de les arts. El succeí el seu fill Piero, que havia nascut a Florència al 1472 i finà els seus dies a Cassino al 1503.
El 9 de novembre de 1494, En Piero fou expulsat de Florència pels seguidors d'En Savonarola, el frare de misticisme ardent i d'un fanatisme exacerbat.
Els Mèdici retornaren a Florència quan el cardenal Giovanni, germà d'En Piero, tornà al 1512 a la ciutat amb el suport de les tropes dels regnes hispànics, sota el comandament del virrei de Nàpols, En Ramon de Cardona.
"Si es considera qui era el destinatari de la carta, sembla demostrat pel text que Américo Vespuche va mantenir una gran fidelitat a la família dels Mèdici [...].
El que resulta difícil de comprendre és que En Vespuche, al 1500, encara es mantingués ingonant de la mort d'En Llorenç i de l'expulsió de Florència del seu fill Piero.
Heus aquí un misteri a què no trobem explicació".
I pel que fa a la Lletra presumptament dirigida a Piero Soderini –que vinc comentant–, En Vila rebla: "Els Soderini eren antimedicistes acèrrims i els intents d'En Maquiavel perquè els Mèdici i els Soderini fessin les paus, fracassaren".
En el fons, ambdues incongruències són el fruit de la mateixa raó censora, perquè sobta moltíssim que un home tan ben informat escrivís les seves cartes i les adrecés a difunts o als enemics dels seus presumtes mecenes.
Pel que fa al cas del Rei Renat, com a destinatari d'un text d'En Vespuche, el Vescomte de Santarem, Arxiver Major del Regne de Portugal, ja n'observà el contrasentit a començaments de segle passat, car, per ell, "d'entre totes les incoherències i confusions que presenten les relacions dels viatges d'En Vespuche, i que han estat assenyalades [...] [amb anterioritat, per un seguit escriptors], n'observem d'altres no menys greus –segons nosaltres–, dins de la dedicatòria d'En Vespuche, datada a Lisboa el 4 de setembre de 1504, i adreçada a En Renat, duc de Lorena, que prenia el títol de rei de Sicília i Jerusalem: dedicatòria que es veu dins la Cosmographiae introductio insuper quatuor Americi Vespuccii navigationes, imprès al 1507 a Saint-Dié, a Lorena, i on es troba per primer cop el nom d' America ".
Doncs bé: "En Renat d'Anjou, duc de Lorena, que prenia el títol de rei de Sicília i de Jerusalem, morí a Aix al 1480".
Per tant –acaba reblant el Vescomte de Santarem–, "En Vespuche no li podia escriure ni adreçar les seves relacions vint-i-quatre anys després de la seva mort".
Com que, altrament, algunes còpies de la Lletra no van adreçades a ningú i algunes altres a l'italià Soderini, em sembla versemblant afirmar que ens trobem davant la típica deformació censora duta a terme a fi i efecte que no poguéssim saber mai del cert el seu destinatari.
Amb tot, atès que coneixem la presència notòria de catalanismes en aquest text i som conscients que mentre, d'una banda, una edició ens diu que la Lletra "ha estat traduïda de l'italià al llatí", una altra versió ens innova que ho ha estat "de la llengua espanyola a la romana"; i, encara, com que l' Speculi Orbis Declaratio, d'En Walter Lud, que al 1507 edità a Estrasburg aquests mateixos viatges, estableix que el duc Renat en va rebre una "versió francesa", des de Portugal; i no havent pogut estar, tanmateix, l'original de la Lletra escrit en les tres llengües alhora, perquè tot plegat tingui sentit, he de concloure que el text primigeni s'havia d'haver redactat en català.
Llavors, un censor canvià "català" per espanyol –cosa totalment afí al que vinc exposant, car en molts casos el català rebia el tractament de "llengua espanyola", llevat del cas que "espanyol" signifiqui directament "català"–, i uns altres el trastocaren per "italià" o "francès", segons el cas.
La catalanitat de la Lletra i la del seu redactor és l'única resposta que no tan sols aclareix aquesta triplicitat de llengües originàries, sinó que dóna sentit als hispanismes, als catalanismes, a les afirmacions d'una versió original escrita "en espanyol" i, de retop, explica perfectament el conflicte insondable del misteriós destinatari.
No el podien ser ni el gonfanoner florentí Soderini ni En Renat II, perquè ambdós mai no exerciren realment de reis a Jerusalem i Sicília, si bé En Renat se n'intitulà.
Però, a més a més, Renat II ja feia vint-i-quatre anys que era mort i enterrat.
Ultra això, el tractament de "rei" no és tan sols a l'encapçalament de la Lletra, sinó que s'escampa arreu del text.
En Fernández de Navarrete ja ho observà oportunament als Viajes de Américo Vespucio, car hi escrivia: "Els escriptors de les coses d'En Vespuche han disputat sobre si aquest va dirigir les seves relacions al duc de Lorena, que s'intitulava també rei de Jerusalem, o al seu compatriota Pere Soderini, gonfanoner de la República de Florència, que fou nomenat per a aquesta dignitat a l'any 1502, conservant-la fins al de 1512.
Algú va pensar que es dirigiren originalment a En Soderini, i que després En Vespuche les va enviar a diversos personatges de qualitat, a través dels quals pogueren arribar al duc de Lorena.
Però el text de l'edició primitiva de 1509 no permet adoptar aquesta explicació.
Amb tot, la notícia que conté sobre haver sigut condeixebles l'autor de les relacions i el subjecte a qui s'adrecen és adaptable a En Soderini i no pas a En Renat.
El Pare Canovai, acèrrim apassionat d'En Vespuche, proposà com a no repugnant la conjectura que els editors dels seus viatges, trobant sovint la xifra de V.M., llegiren Vostra Majestat, en lloc de Vostra Magnificència, que era el tractament que correspondria a En Soderini: conjectura que està en oposició amb el text present, on, ultra les vegades que se li dóna el nom de "Rei" al subjecte amb qui es parla, es llegeix moltes altres amb totes les seves lletres tua Maiestas, vestra Maiestas, vestra Maiestas regia ".
Ara bé: a l'any 1509 en què fou impresa la carta, l'únic monarca de qui tenim constància que, a l'ensems, s'autoanomenés "rei de Jerusalem" i exercís nominalment i realment com a "rei de Sicília" i, sobretot, que fos viu, al qual En Vespuche s'hi pogués adreçar com a monarca propi, donant-li el tractament de "majestat" que li corresponia, no era cap més altre que En Ferran d'Aragó; el qual, encara, per raó del govern de la seva filla Joana als regnes de Castella i Lleó, ja no hi manava com a rei, sinó únicament com a administrador i governador.
Però, és que, a més a més, la versió llatina de la Lletra tramesa a aquest "rei de Jerusalem i Sicília" exposa, amb tots els ets i uts, que les coses que l'autor li explica estan "escrites determinadament per a En Ferran, rei de Castella".
En Segundo de Ispizua, que es va adonar també de la duplicitat de destinataris de la carta, apuntava: "A les Quatre Navegacions mateixes, edició llatina, En Vespuche diu que foren escrites «determinadament» per al Rei Ferran de Castella, cosa o cirmscunstància que es calla a l'edició italiana d'aquestes mateixes Navegacions al gonfanoner Soderini.
I, sense entrar en un examen comparatiu de les variants de tractament en ambdues versions llatina i italiana, a la llatina es diu amb totes les lletres Illustrissime Rex; i a la italiana, en Bandini –el primer a publicar-les o reeditar-les en italià, d'acord amb un exemplar de 1516– també diu amb totes les lletres, Vostra Magnificenza, en el cos del text i a la línia tercera de la dedicatòria".
I s'interroga: "Qui alterà o canvià, no el tractament, sinó la persona a qui anava destinat el treball?".
Sembla cada cop més evident, ateses les nombroses traces que han restat dels retocs, que el nom del Rei Ferran va ser substituït, en uns casos; fet passar, en uns altres, com a rei de Castella i, en d'altres encara més rars, com a rei de Portugal.
Així, al 1513, es va publicar a Estrasburg una cosmografia, que tenia la circumstància de contenir un mapa del Nou Món.
Per l'Ispizua, aquest mapa d'Amèrica, "segons els editors de la cosmografia, Joan Essler i Jordi Uebelin, fou traçat per admiralem quondam Portugalliae Regis Ferdinandi ".
I, a vista d'això, es qüestionava: "Fou, en efecte un Almirall del Rei Ferran de Portugal qui el traçà?
Les opinions dels crítics es troben dividides.
Es limita a observar que allò de Portugalliae Regis Ferdinandi s'ha de referir al Rei Ferran d'Espanya, puix el Ferran de Portugal morí el 22 d'octubre de 1383".
Amb la qual cosa veiem dues realitats.
La primera, és que es fan els impossibles, a pesar de les incongruències i absurds textuals evidents, per camuflar el Rei Ferran, fent-lo passar per monarca de països, dels quals no era rei en aquells moments.
I la segona és que, el que s'amagava sota el retoc, com observava En Harrisse, era la seva titularitat com a rei d'Espanya.
Amb tot el que he exposat fins aquí, em sembla que queda prou clar, doncs, que En Vespuche va adreçar el seu escrit al rei Ferran.
També hem vist que era impossible que fos rei de Portugal.
Però la qüestió que cal plantejar ara és si, com a monarca espanyol, exercia de rei de Castella, d'Aragó o d'ambdós reialmes alhora.
Pel que fa al títol de "rei de Castella" atribuït a En Ferran, En Navarrete ha apuntant: "En cap document d'aquella època no s'anomena mai el rei Ferran, marit d'Isabel la Catòlica, rei de Castella, ni en realitat ho era de veritat, sinó en concepte de marit de la reina; ans al contrari, als fills d'un i altre, les potències estrangeres curaven de donar-los el títol d' Aragó, per raó del pare".
Així, indica que en el cas d'En Vespuche "hauria sigut més propi que hagués parlat de la reina Isabel, que ho era de Castella, que no d'En Ferran, que ho era d'Aragó"; tot aventurant que "per aquesta i d'altres raons hom pot sospitar amb fonament que aquestes relacions no les escriví En Vespuche fins després de la mort d'Isabel, i que hi va tractar d'adular de totes maneres el rei Ferran perquè l'ocupés al seu servei".
Sigui com sigui, hagués escrit o no les relacions després de la mort de la reina Isabel, al 26 de novembre de 1504, el que resplendeix dels raonaments d'En Navarrete és que hi havia una implicació directa entre En Vespuche i el rei Ferran, en tant que monarca catalano-aragonès, que, comptat i debatut, és el que jo ja havia palesat fins aquí.
I, justament per això, En Navarrete insisteix: "Les relacions d'aquests primers viatges que hom suposa fets als anys 1497 i 1499, [En Vespuche] no les va redactar fins després que en conclogué el darrer, al 1504".
O sigui, quan el rei Ferran estava a punt de ser només i exclusivament monarca dels estats de la Monarquia Catalana.
Per això mateix, quan En Formisano analitza la Carta i el text on apareix aquest paràgraf, ens diu: "Es tracta d'una relació extensa en què En Vespuche fa com un resum dels seus viatges fins al 4 de setembre de 1504 (fins al 10, segons una altra lectura), data de la carta: els dos primers per manament d' En Ferran d'Aragó (a qui anomena VI, en lloc de V, de Castella)".
És obvi, doncs, que si es tractava del rei d'Aragó, aquest havia de ser Ferran II i que, en l'intent de camuflar-lo i fer-lo passar pel rei castellà, hom retocà el primer "I" i el canvià per un "V".
El rastre del retoc ens ve indicat per la magnitud de l'error.
El conflicte entre En Ferran d'Aragó i En Felip I de Castella esclatà aquest mateix any de 1504 i s'agreujà al 1505, arrossegant unes conseqüències terribles per al control i domini dels estats catalans, els quals En Ferran, a ran del pacte del seu gendre amb el rei de França, Lluís XII, i del rebuig dels grans de Castella a la seva persona, veié perillar enormement.
A l'entorn d'aquest afer gravíssim, el rei Ferran escriví als seus ambaixadors a la Cort de Flandes que "ens sap molt greu veure que el fill que ha d'heretar els nostres regnes i súbdits, que nós tant estimem, faci lliga contra nós i contra si mateix; és cosa tan inaudita i tan contra natura que les parets s'alteren i s'escandalitzen de sentir-la".
Així ho ha assenyalat amb encert En José M. Doussinague, al seu valuós llibre Fernando el Católico y Germana de Foix.
Un matrimonio por razón de Estado: "En efecte, el problema polític principal que es plantejava a la mort d'Isabel la Catòlica era el de la possible separació de Castella i Aragó.
Segons les regles normals de successió, mentre En Ferran conservava el seu títol de Rei d'Aragó, la corona de Castella havia de recaure en Na Joana i el seu espòs Felip; i, per tant, la separació semblava inevitable.
Venia a remeiar això aquella clàusula del testament d'Isabel la Catòlica, segons la qual En Ferran V hauria de conservar el càrrec de Governador de Castella en nom dels seus fills, atesa la bogeria de Na Joana.
Però aquesta fórmula, més política que jurídica, si bé estava totalment d'acord amb els interessos nacionals, suposova una disminució en l'autoritat del rei Felip, que aquest no hauria d'acceptar fàcilment".
Com així fou, car, segons En Doussinague, tant el rei Felip com el seu pare Joan Manuel, àdhuc "es negaren a reconèixer-lo com a Governador de Castella", tot "tractant d'assumir per a si enterament el pòndol de Castella".
Per En John Lynch, "la reina no havia reconegut mai els drets del seu marit a la corona de Castella.
Ara, amb la seva típica tossuderia, l'exclogué de la successió", tot i que no desconeixia que "En Ferran posseïa una experiència de trenta anys en el govern de Castella".
Era, doncs, evident que els castellans feren mans i mànigues per desempellegar-se del rei Ferran, al preu que fos.
En Lych també ho ha vist i apunta que "els resultats d'aquesta bestiesa eren d'esperar.
Sense el títol de rei, En Ferran es trobava desarmat.
L'ambiciós Felip estava decidit a desallotjar-lo i a Castella aparegué un partit fort, hostil al «vell català», el qual hagué de retirar-se com a fugitiu, mentre ocupava el seu lloc un príncep estranger i la seva reina alienada".
I rubrica: "De moment, mercès a l'acció regressiva de Na Isabel, a les ambicions dels Habsburgs i a l'actitud separatista de Castella, les dues corones se separaren novament.
En Ferran no tenia altra possibilitat que atendre els seus propis interessos i salvar el que pogués per a Aragó".
El conflicte ressonà al més alt nivell internacional, perquè quan els reis Ferran i Felip arribaren als primers acords polítics, el cronista de la ciutat de Florència, Francesco Guicciardini, recollí el fet amb assenyalada puntualitat a la seva Història de Florència.
Mercès a ell sabem que "hom informà que s'havia signat un conveni entre el rei Ferran i el duc de Borgonya, Felip, en virtut del qual el regne de Nàpols i Sicília, com també el d'Aragó eren per al rei Ferran, i Castella, Granada i d'altres estats per al rei Felip; d'aquesta manera el títol de rei d'Espanya pertanyia a En Felip, i el de rei d'Aragó a En Ferran ".
No costa gaire, doncs, de pensar que, per aquesta evidentíssima raó, els censors s'inventarien el fet que els dos darrers viatges vespucians, pel fet de no poder explicar que no foren preparats per l'aleshores rei d'Espanya, foren patrocinats pel rei de Portugal, quan en realitat ho serien pel rei de Catalunya.
Que els dos primers ho haguessin estat pel rei Ferran, en tant que rei d'Espanya, no suposava cap perill per a la concepció castellanista de la descoberta i conquesta americanes; però calia evitar que transcendís en impresos públics que els dos darrers fossin sota els auspicis d'un Ferran que, ja llavors, era només i únicament rei dels estats catalans.
A més a més, que Portugal no tingué res a veure en cap expedició d'En Vespuche ho corroborà de tot en totes, el predit Vescomte de Santarem, en una carta responsiva que adreçà a En Fernàndez de Navarrete, datada a Lisboa el 15 de juliol de 1826, quan aquest li sol·licità informació sobre l'afer.
El Vescomte de Santarem hi exposava: "El que puc dir és que ni a les Cancelleries originals del Rei Manuel, des de 1495 fins a 1503 inclusiu, ni als 92.902 documents del cos cronològic, ni als 6.095 del cos de les Gavetes, ni en els nombrosos paquets de les cartes missives dels Reis i altres personatges, no apareix en cap document el nom d'En Vespuche.
Tampoc no es troben en els mateixos cossos indicacions de cap mena d'En Julià del Giocondo i d'En Bartomeu del Giocondo.
"A conseqüència d'aquest examen i de la manca de documents, he d'afegir que a la preciosíssima col·lecció de manuscrits de la Biblioteca Reial de París, que vaig examinar durant la meva residència a França, on vaig recollir molts documents, sobre els quals vaig formar diverses memòries crítiques, que s'han publicat en els Annals de les Ciències, toms XII, XIII i XV, i dels quals tracta En Balbi en el seu Essai Statistique, tom II dels Arxius literaris, no he trobat, on parla dels nostres descobriments i viatges, el nom d'En Vespuche, ni tampoc al còdex 10.023, intitulat Journal des Voyages des Portugais depuis l'an 1497 jusqu'à 1632, que va ser originàriament escrit en portuguès i compost per autor portuguès; el qual, malgrat ser còpia, es veu per l'ortografia i lletres dobles que va ser tret de memòries antigues.
"Són, per tant, molt sospitoses les pretensions d'En Vespuche i tot el que va referir a les seves cartes a En Pere Soderini, que van ser traduïdes al portuguès i publicades a la Col·lecció de notícies per a la Història i Geografia de les Nacions Ultramarines per l'Acadèmia Reial de les Ciències de Lisboa al 1812; i, malgrat el que infereix el savi editor portuguès, que En «Pero Alvares Cabral, quan va tornar a Portugal, on va arribar a final de juliol de 1501, passant per Cap Verd es va trobar amb l'armada de tres naus en què anava En Vespuche, el qual li va parlar llavors»; pot conejecturar-se que ho va treure del que refereix la memòria d'aquest viatge d'En Pero Alvares Cabral, escrita per un pilot portuguès, que hi ha al número 3 de la Col·lecció esmentada, capítol 21, on diu: «Vam arribar al Cap de Bona Esperança, el dia de la Pasqua Florida, i hi vam trobar bon temps, amb el qual vam passar endavant, i vam abordar a la primera terra, al costat de Cap Verd, que es diu Besenegue, on vam trobar tres naus que el Rei de Portugal havia enviat per descobrir la terra nova que nosaltres havíem trobat quan anàvem cap a Calicut».
"¿Com, doncs, es pot deduir d'aquí que el nom d'En Vespuche fos tan fosc que el pilot portuguès no es recordés d'esmentar-lo a la seva relació?
I perquè van trobar les tres naus, ¿s'interpreta que fos l'expedició d'En Vespuche, a pesar de la coincidència de la primera carta amb dit capítol?
No em sembla, doncs, que aquesta nova sigui prou fonament per suplir la manca de documents i perquè puguem fiar-nos enterament de les seves cartes a En Pere Soderini.
"També sembla increïble que En Damià de Goes, el més acreditat i instruït dels historiadors portuguesos, i que fou coetani d'aquests descobriments, havent viatjat per tot Europa, i sent Arxiver major del regne, o Guarda major –que és el nom que se li dóna– de la Torre del Tombo, on va adquirir la major part de les notícies documentals per formar la seva crònica, no havent-se oblidat de parlar a la part 1a, capítol 62, d'En Pere Pascoaligo, Ambaixador de Venècia a Lisboa, s'oblidés d'un nom tan cèlebre com [el d'En] Vespuche, tot referint a cada pas els noms dels individus molt indiferents; i que, parlant de la tornada d'En Pero Alvares Cabral al capítol 60 de la 1a part de dita Crònica i de l'arribada a Cap Verd, digui només: «I d'allà va venir a Cap Verd, on va trobar En Pero Dias, que li havia desaparegut quan anava cap a l'Índia, segons queda dit», ¿com era possible que li passés per alt la pretesa trobada esmentada amb l'expedició d'En Vespuche?
"En Damià de Goes havia estat a Pàdua, on va tenir molta comunicació am En Giulio Sprone i altres moltes persones instruïdes, amb les quals conversava sobre les nostres navegacions, i s'hi trobava tan instruït, que, després de passar a Holanda, va continuar essent consultat pels seus amics d'Itàlia sobre aquesta matèria, essent ell el qui va enviar a En Ramusio l'obra manuscrita del Pare Lluís Alvares; ¿com, doncs, aquest savi escriptor, que estava informat tan a fons dels viatges d'En Cadamosto, segons es veu al capítol 8è de la Crònica del Príncep Joan, malgrat no ser contemporani d'En Cadamosto, com era possible que ignorés l'expedició d'En Vespuche?
"¿Com, havent viatjat per Milà, Llombardia, Ferrara, Roma i Venècia, coneixent personalment i mantenint correspondència literària amb els savis cardenals Bembo, Bonamico, Sadoleto, Cristoforo Medrucio, Giovanni Magno i el seu germà Olau Magne, i amb altres savis italians, podia ignorar les circumstàncies dels descobriments d'En Vespuche i les seves cartes a En Pere Soderini?
"¿Com, després de tornar a Portugal, i sent nomenat pel rei Joan III Arxiver major del regne o Guarda major de la Torre del Tombo, en recompensa dels seus serveis, per ser una de les feines més eminents de la Monarquia, de la qual feina se li lliurà albarà o títol a 3 de juny de 1548, que es troba a la Cancelleria d'aquest Rei, llibre 60, foli 43 vers, i recollint, després, en aquest lloc amb gran afany els materials per a les seves cròniques, i arreglant tots els papers del mateix Arxiu, ¿com era possible, dic, que se li ocultés l'expedició d'En Vespuche i la celebritat d'aquest explorador, si hagués existit quaranta-cinc anys abans?
¿Com era possible que en aquest Arxiu riquíssim no trobés cap document que indiqués aital viatge?
¿Com, havent el mateix Goes recollit durant el seu viatge tants còdex manuscrits i documents rars que va enviar a l'Infant Ferran, Duc da Guarda, fill del Rei Manuel, no en va trobar ni un de sol de l'Amèrico Vespuche?
"No es pot objectar que En Damià de Goes, per prevenció a favor dels seus patriotes, volgués ocultar a propòsit i enfosquir la glòria d'En Vespuche, perquè era estranger, donat que la seva pàtria i un compatriota seu fruïen de la prioritat de la descoberta d'Amèrica, en haver-la fet Pero Alvares Cabral l'any anterior al suposat primer viatge d'En Vespuche; i En Goes mateix, summament exacte i verídic, i profundament instruït, va escriure amb imparcialitat totes les cercumstàncies dels viatges d'En Cadamosto, que també era estranger.
Últimament, ¿seria possible que s'amagués a les indagacions del mateix Goes el que En Vespuche diu al final del seu sumari, «que després d'haver arribat a Portugal va lliurar tots els llibres i papers al rei Manuel, que els va voler veure i examinar?».
És evident que no se li pogueren ocultar aquests preciosíssims escrits.
Però no pas perquè els tingués el rei de Portugal, sinó per això com els tenia el rei Ferran d'Aragó, tal com diu En Vespuche en d'altres documents, que jo he ressenyat més amunt.
I encara raonava el Vescomte de Santarem: "Em sembla també reparable que al sumari d'una carta d'En Pere Pascoaligo, Ambaixador de Venècia a Lisboa, escrita als seus germans a Itàlia, el 29 d'octubre de 1501, l'any mateix d'aquesta expedició d'En Vespuche, que jo he vist, els parli de la navegació de Corte Real i no tracti la d'En Vespuche.
"És igualment singular que, havent jo examinat les dues divisions de la meva feina del cos de Dret públic diplomàtic patern de Portugal, tant pel que fa a les relacions amb Espanya com amb Itàlia, no hagi trobat re sobre En Vespuche, i que En Rui de Sande, Ministre del Rei Manuel a Espanya, als seus oficis de 1500 i 1501, no digui re respecte a En Vespuche, ni En Joan Mendes de Vasconcellos a la seva correspondència oficial de l'any 1502.
"El còdex esmentat de la Biblioteca Reial de París, que vaig examinar, i el mateix Goes, no tracten de cap altra expedició al 1501 llevat de la d'En Joan de Nova, subjecte molt insignificant en comparació d'En Vespuche; la qual cosa encara produeix més incertesa sobre el viatge d'aquest darrer.
"Quant al segon viatge, En Damià de Goes guarda el mateix silenci, i els altres [autors] moderns el porten amb molta varietat.
En Pero de Mariz, al seu diàleg 5è, diu, sense assenyalar l'any, que el Rei Manuel va enviar una armada de sis naus, i per capità En Gonçal Coelho, el qual, havent-ne perdut dues, va tornar amb les altres quatre a Portugal, després de la mort d'aquell Rei.
Això mateix repeteix el Pare Simó de Vasconcelhos i alguns altres; però En Goes, a la seva crònica diu expressament que a l'any 1503, el 10 de juny, fou quan va salpar En Gonçal Coelho amb les sis naus".
I reblava: "Igualment vaig examinar a la Torre del Tombo tots els documents que allà existeixen concernents a dit Gonçal Coelho, i en cap no hi he trobat notícia relativa a En Vespuche, ni tampoc no hi ha re sobre aquest assumpte en el títol genealògic documental i històric de la família dels Coelhos que hi ha allà".
No era estrany que els portuguesos no trobessin cap document al seus arxius sobre el servei d'En Vespuche a llur rei, perquè, d'acord amb d'altres cronistes d'Índies coetanis, aquell no armà cap flota per anar al Pacífic, sinó a les costes americanes.
Així ho ha molt ben observat el Pare Canovai, en dir-nos que, segons En Gómara, En Vespuche "va anar a cercar les Moluques pel Cap de Sant Agustí amb quatre caravel·les que li donà el rei de Portugal, a l'any mil cinc-cents u.
I al 1501 l'Herrera l'expedeix al servei d'Espanya cap al Golf del Darién!".
La mateixa contradicció ens indica la clau del retoc textual, perpetrat a fi d'esborrar, un cop més, el protagonisme del rei Ferran d'Aragó en els temes crucials de la descoberta d'Amèrica.
La no-implicació de Portugal en aquestes dues darreres expedicions es desprèn també, d'una anàlisi textual de les lletres d'En Vespuche, en les quals la presa de possessió de les noves terres d'Amèrica es fa en nom del "sereníssim rei de Castella", que llavors ja era, indefectiblement, tan sols rei dels estats catalans.
La suplantació d'"Aragó" o "Catalunya" per "Portugal" en els textos de l'època es dóna força sovint, fins arribar al cas paradigmàtic i hilarant en què En Pedro Simon, a les seves Noticias Historiales de las Conquistas de Tierra Firme en las Indias Occidentales, de 1626, ens assegura que "En Colom va sortir de Cadis en aquest [primer] descobriment per ordre dels Reis de Portugal".
El mateix canvi es pot observar en el poema d'En Mathias Ringmann que hi ha a la portada de l'edició d'Estrasburg de 1507 del sobredit Speculi Orbis, on llegim: "Hi ha una terra que no es conegué en els teus mapes, Ptolemeu,/ situada entre el tròpic de Capricorn i l'Aquari plujós,/ envoltada per l'ampla mar.
En aquesta terra,/ plena de claredat, hi viu molta gent nua./ Un rei, del qual amb justícia s'ufana Portugal, la descobrí/ enviant una flota a través de l'oceà tempestuós".
I, conformement es veu a la Decada Primera de la Historia de la Insigne, y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia, d'En Gaspar Escolano, de 1610, on s'hi afirma que la navegació a Amèrica "ha ressucitat com a cosa nova i mai vista al món, amb la diligència i paciència dels Portuguesos".
Substitució que torna alhora a evidenciar En Ferran Colom, a la Història de l'Almirall, en assabentar-nos que el seu pare coneixia un "pilot anomenat Pere de Velasco, natural de Palos de Moguer, a Portugal".
I es dóna també, un altre cop, com era d'esperar, en el primer viatge d'En Vespuche.
Tot i que, almenys en aquesta navegació, totes les cròniques i la globalitat dels historiadors que s'hi han encarat, s'avenen a posar-lo sempre, sense cap mena d'excepció o hesitació textual, sota les ordres del rei Ferran, En Ruy Díaz de Guzmán, ens diu al seu llibre La Argentina, escrit vers al 1612, que "a l'any consegüent de 1493 va sortir de Lisboa un capità anomenat Américo Vespucio, per ordre del mateix rei Joan a fer navegació a l'occident, al mateix temps que En Cristòfor Colom tornava a Espanya del descobriment de les Índies".
Pel que fa al text d'En Ferran Colom i al seu "error" geogràfic de situar Palos a Portugal, l'Antonio Rumeu de Armas, a Hernando Colón, historiador del Descubrimiento, ens assevera que "revela una ignorància tan supina en materia geogràfica" que sembla impossible de comprendre, atès que és un fet "absolutament discordant amb En Ferran Colom, autoritat en la matèria, amb unànime proclamació de savis i públic reconeixement".
I, tres anys més endavant, en una ampliació monumental d'aquest mateix llibre sobre En Ferran Colom, rematarà: "És materialment impossible que En Ferran Colom, geògraf eminent i home de vasta cultura, pogués incórrer en la ubicació desbaratada de Palos a Portugal".
Si, doncs, un home tan docte i savi en la matèria, i que –segons se'ns diu– visqué a Sevilla, a tocar del poble que esmenta; coneixedor de l'obra, de la vida i dels viatges del seu pare, no podia cometre un lapsus així, és que es tracta del típic retoc del censor, realitzat amb la finalitat política d'eliminar el nom de Catalunya de la història.
Finalment, i per si no fos prou l'obvietat de les relacions entre En Vespuche i el rei català, l'edició txeca de la Lletra, impresa a Baviera pels volts de 1505, que du per títol Spis o nowych zemiech a o nowem swietie o niemzto gsme prwe zadne znamosti nemeli ani tdy co slichali ["Escrit sobre les noves terres i el nou món sobre el qual abans cap coneixement no tinguérem ni res sentírem"] ens ho acabarà d'il·luminar, car aquí En Vespuche, ultra ser "Mariscal del rei d'Espanya", i el responsable principal de l'empresa, és des d'Espanya d'on salpa amb la flota de les tres caravel·les al 1501 i no és el rei de Portugal, sinó el rei Ferran i la reina Isabel els qui s'esplaiaran amb l'esdeveniment de la descoberta.
Amb la qual cosa queda novament palès que els presumptes viatges fets per manament del rei portuguès són una interpolació que venia a substituir els realitzats pel rei d'Aragó, en tant que rei d'Espanya o tan sols i exclusivament com a monarca català.
El text és més que explícit i no admet vacil·lacions, puix En Ferran hi és descrit no només com a rei d'Espanya, sinó també de "Catalunya"; els navegants salparen de la Mediterrània i, després "de fer-se a la mar per prendre un rumb inusitat, es dirigiren més enllà de les Columnes d'Hèrcules", fins arribar al Nou Món.
Aquí "trobaren extenses terres fermes amb gent sens nombre que les habitava".
Després, "tornaren al regne d'Aragó.
I quan llavors es presentaren davant del rei d'Aragó, li demanaren suport dient-li que estaven en disposició de portar-li quelcom que podia ser de gran utilitat per al regne d'Aragó".
Un cop sabut això, "el rei Ferran envià llegats seus al Papa i obtingué la seva aprovació per sotmetre al seu propi domini i incorporar-se totes les terres i illes acabades de descobrir".
La informació que ens prové del text txec –que segons En Vydal Pravoslav, curador de l'edició facsímil moderna, "tal vegada aprofita unes noves fonts", desconegudes fins ara–, esdevé inexorablement crucial.
És obvi que es tracta de fragments no adulterats de les relacions dels viatges d'En Vespuche, que tenen una connexió ineludible amb el primer viatge d'En Colom, que ara, per primer cop i d'un forma incontestable, sabem que sortí de Catalunya i tornà a aquí mateix.
Ho sembla, atès que En Vespuche empra frases idèntiques a la de la Carta d'En Colom, com és ara quan descriu les primeres terres batejades, car ens diu que a la primera illa li "posaren el nom Illa de Déu, per haver estat descobertes nombroses illes per voluntat de Déu; a la segona li donaren el nom d'Illa d'En Ferran, d'acord amb el nom del rei d'Espanya; la tercera illa la denominaren Illa de Na Isabel, pel nom de la reina d'Espanya; la quarta va rebre la denominació d'Illa d'Espanya, per raó de la terra espanyola".
Considerant altres frangments del text, així ho ha observat també En Pravoslav, en indicar-nos que "les oracions de l'Escrit fan al·lusió al viatge exploratori d'En Colom, sense esmentar el seu nom".
I, en fixar-se en la frase "trobaren extenses terres fermes i gent sens nombre que les habitaven", assenyala que "aquesta és la formulació que ens fa recordar la part inicial de la carta que En Colom escriví a En Sanxis i que fou publicada més d'una vegada en forma de full volant.
Les formulacions d'En Colom tornen a sortir a la part final de l'Escrit d'En Bakalár [impressor eslovac, que edità el text d'En Vespuche].
És allà on s'enumeren les illes descobertes, després d'un petit espai que substitueix un paràgraf.
Igualment, la conclusió mateixa de l'escrit analitzat recorda força el final de la carta d'En Colom".
O sigui, que l'edició txeca dels viatges d'En Vespuche concorden amb els fets i el llenguatge de la primera expedició d'En Colom al Nou Món.
Això ens podria semblar una fanfarronada de l'autor del text, si no sabéssim que, d'acord amb les deduccions que fa la Varela, sobre pagaments efectuats entre la gent que es mou a l'entorn del Descobridor, "sembla lògic que En Vespuche, com el seu factor [Joanot Berard], fos a prop d'En Cristòfor Colom en els preparatius que s'escaigueren a Palos durant els mesos de maig fins a començament d'agost de 1492".
És a dir, que si En Vespuche és a prop d'En Colom, a Pals, en els preparatius del primer viatge i es troben junts a Barcelona –com hem vist– en tornant, és molt versemblant que hagi participat en la gesta del descobriment.
El dubte, d'altra banda, s'esbandeix del tot si tenim en consideració que En Sebastian Münster, a la seva Cosmographia Universalis, de 1544, ens diu que l'"Americo Vespuche, juntament amb En Colom, fou enviat per En Ferran, rei de Castella, vers l'any 1492, a la recerca de terres desconegudes, i, instruït en l'art de navegar i havent passat alguns anys, efectuà les seves pròpies navegacions".
No ens ha de sorprendre que la Cosmographia d'En Münster faci passar el rei Ferran com a rei de Castella.
És el típic retoc del censor, puix a la traducció italiana d'aquesta mateixa obra, En Vespuche viatja amb En Colom, tan sols "tramès per En Ferran", per bé que la data ja ha estat desplaçada fins al "1497".
La participació del nostre cosmògraf en el primer viatge colombí de 1492 és comunament sabuda.
En aquest sentit, l'Ispizua ens diu que "en nombroses obres del començament del segle XVI, les citacions de les quals ometem, s'afirmava rotundament haver estat l'Américo el primer descobridor del Nou Món".
A vista, doncs, de les afirmacions coetànies que el feien a ell, i no pas a En Colom, el ver descobridor, s'imposa la deducció que En Vespuche havia d'anar forçosament en el primer viatge.
I que per això mateix se li va donar l'enorme transcendència que va tenir.
La seva anada a la primera expedició colombina l'ha detallada també En Johan Angelus de Werdenhagen, al seu De Rebus Publicis Hanseaticis, de 1641, amb aquestes precises paraules: "Si una cosa hagués de ser anomenada segons l'inventor, per què no millor anomenar aquell Hemisferi Colúmbica abans que Amèrica?
Si, de fet, Américo Vespuche hi fou enviat acompanyant En Colom, vers l'any del Senyor de 1492; però, també, ¿no havia estat instruït en l'art de la navegació i no havia après el camí de descobrir aquelles noves terres per aquest mateix fet?
D'aquí que tota l'Índia Occidental obtingués el nom d'Amèrica més per l'emulador d'En Colom que pel primer descobridor d'aquests indrets.
Ja que, després, penetrant, explorà les parts més interiors d'aquelles terres, la qual cosa ni molt menys estigué mancada de diversos perills per a ell.
D'aquesta manera, ell mateix, a l'any 1497, realitzà quatre navegacions".
Els textos són concloents: En Vespuche viatjà amb En Colom al primer viatge de descoberta i aquesta empresa, auspiciada pel rei Ferran, va sortir de Catalunya, va travessar les Columnes d'Hèrcules, va arribar al Nou Món i va tornar a Catalunya.
La gesta, encara, ve corroborada pel fet de concordar amb les gestions que En Ferran II féu davant el Papa Alexandre VI a fi que li reconegués les noves conquestes ultramarines, la qual cosa el Summe Pontífex li atorgà per mitjà de diverses butlles, i ve sobrepalesa pel mateix títol del llibre d'En Vespuche, per tal com s'hi llegeix: "Escrit sobre les noves terres i el nou món sobre el qual abans cap coneixement no tinguérem ni res sentírem".
Indubtablement, tan sols es pot tractar del primer viatge colombí.
Tenint en consideració aquesta visió renovada del tema; a les envistes de totes les contradiccions suara exposades i un cop explicitats els mòbils que les han fet possibles, em sembla enraonat subscriure que, per fi, hom pot entendre, primerament, per què el nom d'aquest cosmògraf català ha desaparegut de les llistes de mariners d'aquella primera gesta nàutica; segonament, per què sovint és ell qui substitueix En Colom com a primer descobridor del Nou Món en certes cròniques d'Índies o llibres de cosmografia i, tercerament, per què se l'allista sota les ordres del rei de Portugal, quan les altres referències coetànies ens diuen d'una faisó més que explícita que navegà pel rei d'Espanya o, encara, exclusivament de Catalunya i Aragó.
Tot plegat és d'una enorme transcendentalitat si volem entendre, d'una vegada per totes, la implicació directa del rei Ferran, en tant que únic sobirà catalano-aragonès, en l'empresa nàutica d'En Vespuche i la seva suplantació pel rei de Portugal, en un intent més de fer desaparèixer el protagonisme català de la història universal.
Aquest fet ve novament corroborat per la xilografia que il·lustra la primera edició italiana del text vespucià, on hi ha representat el rei Ferran.
Ho sabem perquè, quan al 1493 s'estampà a Roma la versió poètica d'En Giuliano Dati sobre el descobriment del Nou Món per obra d'En Cristòfor Colom, la xilografia que en presidia el frontispici era la mateixa.
Hi havia, però, una diferència: el títol de "R.FER", que a l'edició romana identificava el rei del dibuix com al rei Ferran II d'Aragó, ja hi havia desaparegut.
Ensayo de Bibliografía Crítica ja parà esment en aquesta identitat, puix, per ell, el gravat que il·lustrava el text vespucià "és quasi una còpia fidel" de l'edició colombina.
I, amb tota naturalitat, puntualitzava: "Les diferències essencials només consisteixen en les orles i en la supressió de les lletres R.FER, que a l'edició romana identifiquen el rei del dibuix amb En Ferran d'Aragó, el Catòlic".
Aquestes evidències aporten una reveladora nova llum a l'hora d'interpretar la documentació que posseïm que fa referència al nostre cosmògraf, puix la majoria pertany a aquesta època en què En Ferran tan sols era rei dels dominins de la Nació Catalana i ve signada en una gran part pels secretaris d'aquesta: En Lope Conchillos i, més eventualment, per En Miguel Pérez d'Almaçan.
Un exemple clar n'és l'Ordre del rei Ferran, de 31 de març de 1508, al seu cambrer de la cancelleria reial catalana Joan Cabrero, perquè pagui a l'Amérigo Vespuche i En Joan de la Cossa una quantitat concreta de diners per a l'ajuda de les seves despeses, i que signarà En Conchillos.
O la Reial Cèdula, de 26 d'abril de 1512, per la qual el rei d'Aragó atorga una pensió vitalícia a la vídua d'En Vespuche, per mitjà de document signat per En Pérez d'Almaçan.
I serà, doncs, mercès a aquesta documentació cancelleresca que acabarem de fer-nos una idea del tot arrodonida de qui era el nostre personatge; perquè, si bé a la Reial Cèdula d'11 d'abril de 1505 el veiem anomenat "Amerigo DE ESPUCHE", i al seu Testament, "DE ESPUCHI"; al Reial títol de Pilot Major, que per manament del rei Ferran li atorga la reina Joana, el 6 d'agost de 1508, ja trobem grafiat el seu nom, tres vegades, com a "Amérigo DESPUCHI".
I, ultra el fet de trobar-lo també esmentat "BESPUCHE", com una clara variant fonètica de "DESPUCHE", el tenim finalment cognomenat exactament així –en una ineludible castellanització del cognom català "Despuig"– a les dues Ordres del Rei Ferran, de 25 de febrer i 14 de març de 1508, per les quals, respectivament, ordena que es faci arribar una certa quantitat d'or als oficials de la seva filla Joana i que es pagui a l'"Amérigo DESPUCHE" i a En Joan de la Cossa una altra quantitat de diners per a les seves despeses.
Justament per això, En German Arciniegas, ens ha deixat dit que, a Sevilla, "deien al nou mestre de l'escola del mar Espuche, Despuche, Espuchi o Bespucio, com els venia de gust".
Consegüentment, ara es fa completament nítid explicar que el cognom originari del nostre cosmògraf era "DESPUIG".
Que amb la seva castellanització esdevingué "de Espuche", "Despuchi", "Despuche" o "Bespuche"; i que, d'aquí, en trobar els censors reials uns "Vespuccio" a Florència –talment com en el cas dels Colombo genovesos pel que feia al desdoblament d'En Colom–, el capgiraren en els "Vespuche", "Vespuccio" o "Vespuchi" que han arribat fins als nostres dies, fent passar l'un per l'altre, sota la credulitat de tothom, i a despit que el florentí no fos ni marí, ni pilot, ni cosmògraf. |
La notícia de la sobtada mort de Carme Chacón ha commocionat la política catalana i espanyola.
Per la seva joventut, per la seva trajectòria política i perquè compaginava la fermesa de les seves conviccions i l' empatia en el tracte personal, tant amb els seus correligionaris com amb els seus rivals polítics.
Vinculada des de molt jove al PSC, abans de complir els 30 va aterrar com a diputada al Congrés, amb un PSOE en plena ebullició.
Mentre Pasqual Maragall es disposava a conquistar la Generalitat, el PSOE estava fet miques: descavalcat el candidat a la Moncloa elegit en primàries, Josep Borrell, el perdedor en la competició interna, Joaquín Almunia, acabava d'obtenir el que fins llavors era el pitjor resultat electoral del PSOE, enfront d'un José María Aznar enlairat a la majoria absoluta.
De la sintonia de Chacón amb altres joves diputats com Jesús Caldera, José Blanco o Jordi Sevilla va néixer Nova Via, la plataforma que va catapultar al lideratge José Luis Rodríguez Zapatero.
Chacón ja no era tan sols la cara i la veu del PSC a Madrid; pertanyia al nucli fundacional del nou PSOE, victoriós a les urnes el 2004.
Abans que com a cap de cartell obtingués el millor resultat electoral del PSC en les generals del 2008, amb 25 diputats, Zapatero ja li havia reservat una cartera d'Estat: el Ministeri de Defensa.
En la seva aposta per la igualtat i per l'apoderament femení, situar per primera vegada una dona al capdavant de les Forces Armades, amb l'afegit del seu avançat embaràs, va tenir llavors una forta càrrega simbòlica i una gran repercussió internacional.
D'aquella èpica i de la seva ressenyable gestió al capdavant de Defensa Chacón en va voler agafar força per disputar-li a Alfredo Pérez Rubalcaba la secretaria general del PSOE en el congrés del 2012.
Però la vella guàrdia, llavors com ara, es va mostrar al·lèrgica als canvis.
Mentrestant, la seva relació amb el PSC es va anar refredant, en part per la distància geogràfica i en part per l'inicial coqueteig del partit amb el dret a decidir, del qual sempre va renegar.
Amb el cor polític dividit i afectada per una greu cardiopatia, fa un any va abandonar la primera línia política, la seva gran passió.
Les transversals mostres de condol revelen la magnitud de la pèrdua que la seva mort comporta per a la família socialista, i per a la política en general. |
La portaveu de l'Executiva nacional de Cs i líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, ha criticat que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, hagi endarrerit al 20 de desembre la seva compareixença en la Comissió de Pressupostos del Congrés, malgrat que havia estat citada dimecres vinent.
"El Govern ha donat més explicacions sobre els pressupostos a (Oriol) Junqueras a la presó que als espanyols al Congrés", la qual cosa és "indignant i una vergonya", ha afirmat Arrimadas en roda de premsa després de la reunió del Comitè Executiu Permanent de Cs.
Montero vol donar explicacions a la Cambra baixa un cop tingui novetats sobre la negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat 2019, però la dirigent de la formació taronja considera que les compareixences no es fan "quan a un li ve de gust".
Al seu parer, la ministra d'Hisenda ha de respondre les preguntes dels diputats sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic, per la qual creu que l'Executiu central no té "cap pressa", i sobre el contingut del pacte pressupostari.
Arrimadas ha assenyalat que el Govern de Pedro Sánchez pretén tirar endavant uns Pressupostos "fake" que "no se'ls creuen ni ells", que han estat "negociats a la presó" amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, contenen augments d'impostos i tenen un forat de "10.000 milions" en la previsió d'ingressos.
A això s'hi afegeix, ha indicat, que l'Executiu socialista "no té socis estables", que pretén anar "de la mà dels qui volen trencar el país" --els partits independentistes-- i que hi ha "innombrables casos" de ministres que incompleixen "el llistó que havia posat Pedro Sánchez" sobre qüestions fiscals.
Per tot això, la portaveu de l'Executiva de Cs ha conclòs que el Govern de l'Estat "ja no aguanta més" i que Sánchez ha de convocar eleccions generals "tant aviat com sigui possible".
"Que deixi de tenir por als espanyols" i que "per una vegada compleixi la seva paraula", ha subratllat després de recordar-li la seva promesa de convocar uns comicis tant aviat com sigui possible després de la moció de censura a Mariano Rajoy.
Respecte a la situació de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que suposadament va comprar el seu habitatge a través d'una societat patrimonial per estalviar-se impostos, Arrimadas ha recalcat que tant la ministra com el president del Govern espanyol han de donar explicacions al Congrés.
Segons ha manifestat, sembla que el de Calviño no és un cas aïllat, sinó que aquest tipus d'actuació "sembla un modus operandi" de l'Executiu socialista.
"És que en aquest Govern ningú no s'ha comprat una casa com la resta dels mortals, sense societat fantasma, sense testaferro i sense pagar menys impostos?", ha plantejat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Resultats revisats / Puntuacions
Resultats revisats a excepció de l'encontre de 1a. categoria "B" femení disputat a El Prat de Llobregat que, degut a les reclamacions rebudes, resta pendent de revisió final. |
A partir del 23 d'abril el tancament arribarà fins al carrer de les Escoles
Mapa de les afectacions a les avingudes de Joan Martí i François Mitterrand. / COMÚ D'ENCAMP
A partir del 23 d'abril el comú d'Encamp tancarà les avingudes de Joan Martí i de François Mitterrand fins al carrer de les escoles per iniciar els treballs d'escarificació en el tram.
El punt de gir que actualment hi ha a la plaça del Consell s'anul·larà, però es mantindrà la sortida de vehicles del carrer Major.
La circulació dels vianants es mantindrà durant totes les obres i les persones residents al número 4 de l'avinguda tindran un accés rodat puntual a l'aparcament.
A partir del dia que comencin els treballs de micro-pilotatge, en previsió al tall d'aquest accés per un període a determinar, es facilitarà una targeta d'aparcament perquè puguin deixar el vehicle a l'aparcament dels Arínsols.
La instal·lació de 30 mòduls prefabricats que conformaran els primers 50 primers metres de la galeria de serveis, una de les novetats presentades amb l'envelliment de les avingudes, s'han iniciat aquesta setmana.
Així com els treballs de pilotatge a la zona de la fleca Font, al costat de la plaça de Sant Miquel.
A través de les xarxes socials o la pàgina web, el comú d'Encamp informarà periòdicament de l'evolució de la remodelació.
Les persones que tinguin dubtes, suggeriments o necessitats poden posar-se en contacte amb el comú al correu [EMAIL] o trucant al departament d'Obres Públiques i Urbanisme.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Avui dia 20/11/2013 des de les 8 fins a les 11.15 hores, s'ha produït un problema a la xarxa de comunicacions que afectava a la disponibilitat dels equips de les aules d'informàtica.
Disculpau les molèsties que aquest fet imprevist us hagi pogut ocasionar. |
Aquesta Llei, que permet la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) per terminis, tot i no suposar una despenalització de l'avortament per decisió pròpia, que és una demanda històrica del moviment feminista, va suposar un canvi substancial respecte a la llei anterior, perquè reconeixia el dret a decidir de les dones i apostava, doncs, per una educació sexual i afectiva igualitària i universal i per la legitimitat i la protecció del dret a decidir lliurement sobre el nostre cos. El dret al propi cos ha de prevaler jurídicament per damunt dels dictats morals impulsats pels sectors ultraconservadors i les institucions religioses arreu del món.
Barcelona, 4 de setembre de 2013
Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya | |
Ha estat la gran sorpresa de la 92a l'edició dels Oscars en guanyar quatre premis: millor pel·lícula internacional, millor guió original, millor direcció i millor pel·lícula.
Un guardó, aquest últim, amb el que ha fet història en convertir-se en la primera pel·lícula de parla no anglesa que ho aconsegueixamb.
La cursa meteòrica de premis de la producció sud-coreana ja va tenir resultats amb una Palma d'Or inqüestionable, guanyada per unanimitat en el darrer Festival de Canes, i presentada a la secció Perles del Festival de Sant Sebastià, l'última pel·lícula del coreà Bong Joon-ho és, sense cap mena de dubte, una de les millors estrenes de l'any.
Tota la família del Ki-taek està a l'atur i s'interessa molt pel tren de vida de la rica família Park.
Un dia el noi aconsegueix que el recomanin per fer classes particulars d'anglès a casa d'ells.
Aquest és el començament d'un engranatge incontrolable, del qual ningú no sortirà indemne.Un dels atractius principals de la pel·lícula és l'equilibrat contrast dels actors que donen vida a aquestes dues famílies parasitàries que es reparteixen el protagonisme d'una manera molt coral amb una química perfecta, especialment en les seqüències on intervenen tots o gairebé tots els personatges. '
Parásitos' demostra que es pot fer una pel·lícula ferotge sobre el capitalisme sense perdre el sentit del humor i sense caure ni en el maniqueisme ni en la sordidesa.
Considerat un dels millors directors del segle XXI, Bong Joon-ho ha imaginat una història que bé podria haver escrit Rafael Azcona pel seu humor negre i la seva càrrega corrosiva contra les desigualtats d'una societat injusta on és impossible la convivència entre éssers molt semblants, però molt diferents.
El director ha demanat expressament que no es donin gaires detalls d'aquesta tragicomèdia ferotge en les ressenyes i crítiques que se'n facin per preservar, en la mesura del possible, la incertesa i la sorpresa.
El títol és, en si mateix, prou ambigu per permetre pensar en un film de terror, de ciència-ficció o de crítica social molt salvatge.
És recomanable saber-ne poc, però, encara que es revelés la trama argumental, és una evidència que la manera com està narrada, la imprevisible successió d'esdeveniments i la forma com s'encadenen les accions en els girs inesperats que té el guió no es poden explicar de cap de les maneres.
L'any 2003, una pel·lícula coreana titulada 'Memories of murder (Crónica de un asesino en serie)' va sorprendre al Festival de Sant Sebastià per la seva inesperada manera d'enfrontar-se al cinema negre més clàssic.
Era el segon llargmetratge de Bong Joon-ho, un director i guionista sud-coreà nascut el 1969 que, des de llavors, transgrediria tots els gèneres amb els seus films: el terror a 'L'hoste', el melodrama a 'Mare', la ciència-ficció a 'Trencaneu' o el cinema social a la surrealista 'Okja'.
Amb 'Parásitos', el seu setè film, li toca el torn a la comèdia negra de suspens.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Un dels dos assaltants abatuts per les forces de seguretat després d'atacar el quarter general de la policia a Istanbul portava una bomba i una arma i ha mort pels trets rebuts, mentre que l'altre ha estat arrestat poc després que s'escapés del lloc dels fets, segons ha informat la cadena de televisió CNN Turk.
El governador d'Istanbul, Vasip Sahin, ha confirmat que el "terrorista" que ha mort és una dona i que portava una bomba i una pistola.
L'altre assaltant és un home i ha aconseguit en un primer moment escapar del lloc i, després, ha estat arrestat.
Durant l'atac ha resultat ferit un mínim d'un policia, segons l'agència Dogan.
Reuters eleva el balanç a dos policies ferits, segons mitjans locals.
Fins al lloc dels fets s'hi han desplaçats diverses ambulàncies i les forces de seguretat han tallat la circulació i han acordonat la zona.
L'agència de notícies Dogan ha difós un vídeo que mostra una de les persones estesa a terra i una altra persona que està sent atesa per diverses persones.
Una font policial consultada per Reuters ha confirmat que hi ha hagut un atac i que s'han sentit trets però ha rebutjat pronunciar-se sobre el número de víctimes.
Aquest atac arriba després que aquest dimarts dos milicians d'un grup d'extrema esquerra matessin al seu despatx un fiscal d'Istanbul.
Els dos atacants van morir a trets per les forces de seguretat.
D'altra banda, la policia ha detingut aquest dimecres un home armat que ha entrat a una oficina del partit governamental AKP i ha penjat des d'una finestra una bandera turca amb el símbol d'una espasa afegit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La proposta aprovada suposa un increment del 2 % d'IBI per a les primeres residencies, 10% per les segones i grava els pisos buits amb un 12%
El Ple Extraordinari de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha aprovat aquest matí la proposta de taxes i impostos municipals per l'any 2016, així com els criteris per concessió ajuts econòmics en els impostos municipals per atendre les situacions especials.
La proposta aprovada amb els vots favorables del govern, l'abstenció d'ERC i el vot contrari de la CUP, Ciutadans, Som VNG i PP, suposa un increment del 2% de l'IBI per als habitatges de primera residència, del 10% els de segona residència i del 12% en el cas dels habitatges buits.
Per la resta d'immobles la pujada serà del 7%.
En el cas de les taxes, la pujada serà del 5% en el cas de la brossa i del 2% en la resta de tributs, trets dels impostos sobre vehicles i construcció que queden congelats.
La regidora d'Hisenda, Glòria Garcia ha explicat que aquesta és una proposta emmarcada en la situació econòmica de l'Ajuntament que l'any vinent tindrà una càrrega financera de tres milions d'euros, a la que caldrà afegir l'augment ja aprovat de l'1% en les nòmines dels treballadors municipals, i que en total se situa voltant dels 4,3 milions euros.
"Des del govern ja ens varem comprometre a aconseguir d'administracions superiors al voltant de dos milions d'euros, però la resta s'havia de treure de la fiscalitat municipal.
La nostra proposta inicial era l'augment del 10 % en impostos i el 5% en preus públics.
ERC ens ha presentat un proposta alternativa que hem estudiat i considerat que millora la nostra.
L'increment impositiu serà menor i ens permetrà millorar la progressivitat dels impostos municipals i mantenir l'actual nivell serveis."
Des del Partit Popular, Carlos Remacha ha explicat el seu vot negatiu dient que "no podem donar suport a aquestes ordenances perquè són negatives i injustes.
Ens preguntem com es pot ajudar a la ciutadania i superar el deute a la mateixa vegada."
Pel regidor popular aquests impostos són un got d'aigua freda per a comerciants, emprenedors i sobretot pels aturats. "
Demanem però al govern que continuïn sumant esforços.
Els pressupostos de 2016 han de marcar el futur de la ciutat."
El regidor de Som VNG, Enver Aznar ha afirmat que la seva formació no pot donar suport a uns impostos que són la continuïtat d'un mal sistema "Ara, davant l'increment de taxes s'ha de pagar més per tenir el mateix que ja teníem.
El regidor ha agraït l'esforç d'ERC que amb la seva proposta farà que la gent pagui menys, però ha reclamat del govern disposar d'un pla a llarg termini per saber com pagar aquest deute.
El regidor de Ciutadans, Francis Álvarez, ha afirmat que s'ha partit des de propostes inicials equivocades, i que el criteri no havia d'haver estat augmentar la recaptació sinó millorar la gestió.
"Creiem que el que se'ns ha presentat no ha estar del tot veraç i exacte.
Aquestes taxes penalitzen a la ciutadania en temes tan prioritaris com l'IBI, les escombraries o l'aigua.
Creiem que aquesta proposta va en contra del creixement econòmic."
Álvarez ha dit que el fet de gravar les segones residències no és un bon missatge per a ningú, com tampoc ho és la pujada de l'IAE.
Des d'ERC, Olga Arnau ha manifestat que des del seu grup es van veure obligats a presentar una proposta social i ajustada a les necessitats actuals.
"Per nosaltres és molt important protegir el dret a l'habitatge i per això hem proposat augmentar la pressió fiscal als qui tenen més d'una residencia o pisos buits.
Hauríem volgut una congelació en les vivendes de primera residència però això no ha estat possible.
Al final l'augment només ha estat de 2% i no del 10% que proposava el govern."
La regidora republicana ha afegit que la proposta no és la que més els agrada, però que no aprovar les taxes afectaria a molts serveis, i ha reclamat poder conèixer quin és exactament el deute municipal.
Olga Arnau ha acusat el govern de manca de previsió sobre la situació econòmica, però s'ha refermat en la voluntat d'entesa i de diàleg "per aconseguir el nostre ideari de reequilibri, solidaritat i justícia social."
Finalment, Josep Asensio regidor de la CUP ha dit que els hauria agradat poder fer un debat més profund de la proposta, que plantejava inicialment una de les pujades impositives més altes mai proposades.
Asensió ha criticat la mala gestió i ha dit que les ordenances eren continuistes i equivocades.
Hi ha molt poca imaginació per part del govern.
Són una eina que hauria de servir per redistribuir la riquesa.
No paga qui més té, i per això no volem ser còmplices d'aquests mecanismes d'empobriment."
El regidor de la CUP ha reclamat al govern que busqui eines i acords per poder fer front al deute.
En aquest sentit ha proposat pressionar a la banca i anar cap a la banca ètica; gravar les corporacions financeres i explorar la via legal sobre el pisos buits, a qui la CUP proposa gravar fins al 50%. |
Passant dels Tonis de Taradell Foto: Josep M. Costa
Santi Serra i Joan Morales després de recollir els reconeixements amb l'Hereu i la Pubilla.
L'Esquirol ha donat el tret de sortida a les festes dels Tonis a Osona. |
La policia ha detingut la llogatera de l'immoble per un delicte contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric
Canovelles.-La Guàrdia Civil i la Policia Local de Canovelles han desmantellat una plantació 'indoor' de marihuana ubicada en una casa unifamiliar d'aquesta població.
L'actuació, que s'emmarca en un operació policial anomenada Belulla, ha permès detenir la llogatera d'aquest habitatge com a presumpta autora de delictes de tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric.
Les investigacions es van iniciar a finals de 2017 després d'obtenir informacions que apuntaven que un habitatge de la localitat pogués ubicar aquesta plantació.
Un cop obtinguts els suficients indicis es va dur a terme un registre -ordenat pel Jutjat en funcions de guàrdia de Granollers- que va confirmar l'existència d'una zona de cultiu amb 1.756 plantes en diferents estats de creixement.
La instal·lació comptava amb potents bombetes de llum, material elèctric i electrònic, sistemes de regadiu i de ventilació.
En el registre també es van intervenir 1.300 euros en efectiu.
Fonts policials han revelat que l'habitatge es subministrava d'energia per mitjà d'una connexió il·legal de fluid elèctric.
A més, a l'exterior disposava de diversos compressors d'aire condicionat industrials en constantment en funcionament.L'accés a la plantació havia estat ocultat darrera diversos mobles que dificultaven la seva localització.
Estava dividida en quatre zones, una situada al soterrani i tres més en un nivell inferior al qual s'hi arribava a través d'una escala i un petit túnel.La policia ha detingut la responsable de la plantació i llogatera de l'immoble, de 29 anys, com a presumpta autora d'un delicte contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric.
L'arrestada va passar a disposició judicial del Jutjat d'Instrucció en funcions de guàrdia de Granollers.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Com que després de cada gran victòria ha vingut una notòria patacada, Luis Enrique ha preferit subratllar la condició de rival "perillós" l' Osasuna, el cuer de la Lliga, i que pot certificar el seu descens si perd al Camp Nou i guanyar el Leganés.
El gran triomf del clàssic (2-3) ha revitalitzat la il·lusió del Barça per revalidar el títol, i li ha tornat el liderat, però encara segueix en mans dels resultats del Madrid, que disposa d'un partit més.
El Barça va punxar a Riazor (2-1) després del 6-1 al PSG i va caure a París després de la golejada a l'Alabès (0-6), com va punxar a Màlaga (2-0) després d'apallissar el Sevilla (3-0) per citar alguns exemples.
La conquista de la Lliga passa per ser un equip regular, i aquesta falta de continuïtat ha portat el Barça a dependre del Madrid.
Aquesta regularitat, precisament, és una condició indispensable per coronar-se campió: guanyar els cinc partits fins al final.
Tot i així, és imprescindible una derrota blanca.
"No hi ha enemic fàcil i molt menys en les últimes jornades.
Sempre es produeixen resultats sorpresa, que ningú espera, i hem d'estar preparats"
"No hi ha enemic fàcil i molt menys en les últimes jornades", ha recalcat Luis Enrique, rebutjant "els contes de la lletera" que mai es compleixen.
"Sempre es produeixen resultats sorpresa, que ningú s'espera, i hem d'estar preparats".
Aquesta preparació, a aquestes altures, no es dedica a prevenir les virtuts del rival, sinó a potenciar les pròpies, "donar la nostra millor versió ".
Entre elles, Leo Messi, que no requereix cap atenció especial, més enllà del que li dediquin els metges i fisioterapeutes per curar-li les ferides sofertes.
Encara que Luis Enrique hagi repartit el mèrit del triomf en tots aquells que van intervenir.
Les portades s'han dedicat a Messi i l'han convertit en l'heroi exclusiu.
Evitant, per exemple, la figura de Ter Stegen i les seves 12 parades.
"Per guanyar al Bernabéu necessites un gran porter, una gran defensa, un gran centre del camp i una gran davantera, no hi ha cap altra manera", ha dit Luis Enrique, que també ha recordat l'actuació de Bravo en la temporada anterior, que es va saldar amb un encara més sonor 0-4.
Aquell dia no hi havia Messi, que va reaparèixer en la segona meitat després de la lesió que havia patit.
Al tècnic no li fa pena deixar d'entrenar l'astre argentí, ara que enfila el seu comiat de la banqueta: "Prefereixo mirar-lo des de la perspectiva positiva que he pogut veure infinitat de coses i disfrutar en aquests tres anys en primera persona". |
En el recull de cartes de Wolfang Amadeus Mozart, n'hi ha una on ell respon a un admirador que li pregunta com s'ho fa per escriure una música tan original i on és el secret per ser un compositor d'èxit i tan genial.
I el músic austríac li contesta que no hi ha cap altre secret que anys i anys d'estudi i aplicació.
És a dir, el mateix geni de la música clàssica reconeix que sense haver passat un temps llarguíssim entre mestres, llibres, exercicis i proves, ell mai no hauria arribat a ser el compositor immortal que va ser.
Això m'ha tornat al cap posant-me a llegir la vida de Leonardo.
En el seu cas, amb la paraula "geni", massa vegades s'amaga el fet que per arribar al cim de la creativitat artistica i de la innovació científica i tècnica cal per força un aprenentatge d'anys i un contacte assidu amb mestres i llibres, amb tota la tradició i estat de l'art.
Com pot ser que Leonardo tingués la possibilitat de desenvolupar-se en una desmesurada varietat d'interessos culturals i científics –cas únic per a un home de la seva època–, si sempre surt identificat en els documents i cartes de l'època com a un "pintor", i la historiografia oficial l'identifica amb el fill il·legítim d'un modest notari rural i d'una pagesa analfabeta?
Fem llavors una ràpida anàlisi del seus mecenes, que en teoria haurien hagut de proveir-li el salari necessari per mantenir tots els deixebles al seu taller, i poder conduir un estil de vida més propi d'un príncep que d'un artesà de l'art (Verrocchio, per exemple).
Així, com ja han remarcat Jordi Bilbeny i David Grau, crida l'atenció el fet que un dels més il·lustres personatges històrics del seu temps –si més no a Itàlia– tingui una biografia adobada ad hoc de misteri (i, en veritat, de retocs).
En el còmput dels mecenes de Leonardo, l'amo de Florència, Lorenzo el Magnífic, brilla per la seva absència.
Quina mala sort per a una ciutat tan artística –la perla del Renaixement italià–, no tenir constància de cap encàrrec fet pel seu representant més il·lustre al "geni" de la pintura.
Si fins i tot Verrocchio, el mestre del jove Leonardo en l'ensenyament de l'art pictòrica, deixa de pintar i es retira un cop que el seu alumne més cèlebre li demostra que, de fet, ha ben superat el seu propi mestre.
Nicholl, a més a més, amb la seva candidesa habitual en reportar fets ben estranys, i sense donar-ne cap mena d'explicació, ens diu que Leonardo tenia el seu propi taller a l'oficina d'art de Verrocchio, on ningú hi podia entrar.
Fins i tot no em convenç que l' Adoració dels Mags pertanyi al període florentí, sinó que més aviat diria que pertany al període milanès, posterior.
Leonardo rep per fi un encàrrec del monestir de San Donato a Scopeto, a prop de Florència, i en comptes de afanyar-se a treballar en una obra que li hauria donat prestigi a la seva propia ciutat, agafa el seu ritme habitual i tarda dècades a produir un retaule inacabat que, de fet, mai no va arribar a lliurar?
Els doctes en la matèria hi reconeixen traces de l'estil dels anys de Milà.
Com a representació de l'escena bíblica resulta gairebé peculiar: al voltant de Maria i del nen Jesús, a part dels Mags, hi ha una multitud de gent, empresonada en una espiral tràgica que envolta la Mare de Déu, en una escena del tot impregnada de violència i de patiment i on, curiosament, falta Sant Josep.
I si tingués raó la historiadora alemanya Maike Vogt-Lüerssen, en identificar la madonna amb la duquessa Isabel d'Aragó i Sforza, i un dels mags amb el Ludovico Sforza, el senyor de Milà i usurpador del seu domini?
Aquesta clau d'interpretació, gens escabellada, a part de confirmar l'atribució d'aquesta obra al període milanès, em porta cap a unes costants recurrents, mai massa explicades per la historiografia oficial.
D'una banda l'afinitat de Leonardo amb el que anomenaria el cercle de la casa d'Aragó a Milà.
De l'altra, la voluntat de representar uns endesveniments a ell contemporanis (i sovint ben tràgics) sota l'aparença d'una escena bíblica ben coneguda.
El primer fet que ens sobta és el famós esbós de carta, on Leonardo es proposa a Ludovico com a enginyer militar, músic i escultor, i òbviament –però només al final i gairebé de passada– com a pintor.
Citant literalment el mateix Nicholl, aquesta carta sona a ciència-ficció.
I de fet, pot ser per l'estil emprat, pot ser pel contingut inversemblant (que el desconegut pintor Leonardo es proposi com a enginyer militar és tot un misteri), els erudits del tema fins i tot suggereixen que hi hagi algú altre al darrere.
Tal com exposa el Diccionari Bibliogràfic de l'Enciclopèdia Italiana Treccani:
" La carta, conservada en el Còdex Atlàntic (c.
1082r), en general és datada pels estudiosos al 1482-1483, i Leonardo enumera una sèrie de propostes que es presentaran a Ludovico Sforza.
Per a una eventual comissió d'Sforza es concentra de fet en aspectes militars i d'enginyeria, en lloc d'artístics, i entre aquests, només s'esmenta explícitament el tema del «cavall de bronze, que serà glòria immortal i honor etern de la feliç memòria del senyor vostre pare i de l'ínclit llinatge Sforza» (el monument eqüestre que Ludovico volia erigir en memòria del seu pare, Francesco Sforza).
Se sospita que Leonardo no va ser l'autor de la carta, tot i que podria haver suggerit temes.
El text pot, de fet, haver estat dictat o suggerit a Leonardo pel mateix Rucellai (Bernardo Rucellai, cunyat del Magnífic i representant dels Medici a Milà).
La carta va ser datada al voltant del 1485, per Pedretti, o al voltant de 1485-86 per Schofield, però això portaria a suposar que l'entrada de Leonardo en l'òrbita de patrocini Sforza hagués tingut lloc més tard i fer més problemàtiques les raons per les quals es va traslladar a Milà, amb el problema afegit d'omplir els primers dos o tres anys de la seva estada a Milà".
E ls màxims experts mundials sobre Leonardo no aconsegueixen, doncs, posar-se d'acord sobre la data de la carta, i l'autoria sembla que tampoc no és de Leonardo.
Sempre els estudiosos es preocupen de veure Leonardo com un artista que necessita un patronatge potent per tirar endavant, i un cop a la seva ombra, en el temps lliure, dedicar-se a les pròpies aficions intel·lectuals variades.
En aquest cas, si la datació de la carta no explica com ell hagués pogut ser a Milà dos anys sencers sense viure a l'ombra de Ludovico, no hi ha més remei que antedatar la carta.
I si el còdex s 'hagués manipulat després, per fer encaixar d'alguna manera l'arribada de Leonardo a Milà, passant d'un patrocini il·lustre al següent?
Justament això és el que necessita qui vulgui ocultar la vertadera identitat de Leonardo, a fi de construir la seva llegenda de pintor d'orígens humils.
El que em sobta és també l'estil molt polit de la missiva, mentre massa vegades l'italià que Leonardo fa servir és bastant més bàrbar i aproximatiu.
I fins al 1994 el Ludovico era només el regent, mentre el legítim hereu del ducat, i després mort en circunstàncies més que sospitoses al moment més oportú, era Gian Galeazzo Sforza, marit d'Isabel d'Aragò.
Ho dic perquè en el cas de l'encàrrec milanès més famós fet a Leonardo, i un dels pocs acabats –és a dir l'Últim Sopar–, s'ha descobert, segons el Diccionari Bibliogràfic, el següent:
" L'encàrrec inicial del Cenacle podria, però, haver arribat a Leonardo, no de part de Ludovico, sinó de Gian Galeazzo Maria Sforza al 1493-94, ja que un esbós de Leonardo contingut en un foli de la Royal Library a Windsor, n.
12228a, il·lustra l'esquema d'un escut d'armes en forma de bucrani (aquella mateixa forma de la qual s'ha retrobat una primera versió en la lluneta central sobre el Cenacle ), i que conté les letres "GMS", al·lusives justament a Gian Galeazzo Maria Sforza.
A més a més, els pocs i celebèrrims estudis per als caps dels apòstols en el Sopar, com aquell de Jaume el Major (Windsor, Royal Library, n.
12551), es poden, de fet, reconduir a un moment anterior al tradicional 1495, que s'assumeix com a data d'inici de la pintura mural.
Es pot recol·locar enrere en el temps, al voltant del 1492-93, si no abans, la data d'inici dels estudis preliminars, cosa que seria confirmada també amb el fet que el dibuix del braç dret de Pere (Windsor, Royal Library, n.
12546) sembla haver estat reproduït a la portada de les Rime de Bellincioni, publicades al 1493".
I si la fabr icació del monument eqüestre s'hagués convertit en una historia inacabable, atès el rebuig de Leonardo envers l ' usurpador del ducat?
M'agrada imaginar el veritable motiu; és a dir, una oposició tenaç i des de dins de la cort, projectant un cavall tant enorme que sigui a la pràctica impossible de fondre.
En relació amb això, el Diccionari Bibliogràfic reporta que, "en un esbós de carta a Ludovico ( Còdex Atlàntic, c.
867r, ex 315va), al voltant del 1496-97, Leonardo afirma haver assalariat sis assistents per tres anys i haver rebut només 50 ducats.
Aquest apunt confirma que Leonardo rebia comissions i sou del Moro, i que, a més a més, ell ja devia haver enllestit un veritable taller per satisfer els diferents encàrrecs".
Si és cert que Leonardo va rebre els 50 ducats de l'administració del Moro, en relació a la decoració dels apartaments de la seva muller, la duquessa Beatriu d'Este i Aragó, em sembla que demostra justament el contrari.
És a dir que Leonardo estava duent a terme un treball puntual per a la filla d'una princesa del casal d'Aragó, i per això en reclamava el pagament, i només feia constar les despeses relacionades amb els seus col·laboradors, sense incloure-hi la seva obra.
És que Leonardo tenia en compte la pintura com un dels seus passatemps, sense massa importància pecuniaria?
I no queda cap registre de contracte en els arxius dels Sforza que demostri que Leonardo era un simple artista al servei de Ludovico.
Més aviat es movia en l'òrbita de la destronada duquessa d'Aragó i Sforza.
Durant l'estiu de 1990 al castell de Pavia, on ella va residir amb el seu marit fins al fatal setembre del 1494, Leonardo realitzà per a ella una elegant sala de bany reclosa en un pavelló de marbre, il·luminat des de d'alt i dotat d'una instal·lació hidràulica autoalimentada.
Un cop perdut el marit, des de Pavia ella va ser conduïda a l'arrest domicialiari a la cort vella de Milà, mentre Francesc, els seu únic fill mascle i hereu legítim del ducat fou reclòs en el castell Sforza, residència ducal.
I just en aquest temps Leonardo va prendre residència a la mateixa cort vella i aquí Isabel "es féu amiga amb el jove deixeble de Leonardo, Giovanni Antonio Boltraffio, que li feu un retrat famós a carbó i llapis sobre cartró, ara conservat a la Pinacoteca Ambrosiana", innova el Diccionari Bibliogràfic.
Ara, si ens posem en el camp de les suposicions més atrevides, ja podem mirar amb un ull diferent l'escena pintada a l' Últim Sopar.
Com reporta Nicholl, Lluís d'Aragó nota com alguns dels deixebles pintats tenien la cara autèntica dels nobles i homes de la cort de Milà.
Tots els crítics d'art remarquen el fet que de manera del tot original, el Leonardo hagi escollit l'instant on Jesus revela que algú el trairà, en comptes del més tradicional moment de l'eucaristia.
I si l' Últim Sopar en realitat fos la declaració que el senyor de Milà serà traït per un dels seus i dut a mort?
Quina casualitat que el rostre d'ell s'assembli massa a un dibuix sobre el Gian Galeazzo Sforza, i que Joan, el deixeble predilecte amb fesomia femenina a la seva dreta, s'assembli a Isabel, derrotada i amenaçada, i que tota l'escena sempre hagi estat una inquietud de realisme, que sobrepassa la representació ritual d'una antiga escena bíblica.
I si ens fixem en Judes, d'aspecte fosc com el Moro, agafa a la mà el sac dels diners a guisa d'una ampolleta (de verí).
Amb tot això, resulta un cop de geni la resposta de Leonado en la famosa anècdota relacionada amb aquesta obra.
A la pregunta del Ludovico sobre quan té previst acabar d'una vegada la feina, Leonardo contesta que només li fa falta trobar un model pel rostre del traïdor, i que es passa els dies donant voltes pels carrers dels barris malfamats de la ciutat, sense trobar-ne cap que el satisfaci.
Potser perquè el model que tenia al cap era sempre al castell o fora de Milà, ja que és reconegut per tothom el fet que Ludovico mai no fou acceptat ni estimat pels habitants de la capital del ducat.
I de fet, amb la fugida de Ludovico al 1499 davant de l'arribada de les tropes de Lluís XII, es revolten i violentament ocupen la ciutat abans que els invasors francesos hi apareguin.
Per acabar, m'agradaria fer unes quantes preguntes als experts reconeguts de Leonardo, una mena de carta al Reis Mags, ja que és notori que massa vegades ens deixen sense cap mena de resposta convincent, i ho posen tot a mans del "misteri" i del "geni":
Leonardo va pintar les amants de Ludovico?
L'ermini de la famosa dama era un símbol heràldic dels Aragó (i com nota Nicholl, també dels ducs d'Urbino), i el brodat del seu vestit és sense dubte el de la casa Sforza.
Les explicacions que es troben, el fet que Ludovico fos també duc de Bari, i això li hauria permés fer servir el símbol de l'ermini, sona ridícul.
De fet no hi ha cap imatge on el mateix Ludovico faci gala d'aquest animal.
N'hi ha un però que envolta les mans de la seva muller legítima, Beatriu d'Este i Aragó, en la seva estàtua del monument funerari que avui en dia es troba a la cartoixa de Pavia.
El sonet de Bellincioni que fa lloança de la pintura i de la Gallerani té tot un estil i vocabulari molt més modern del florentí contemporani al de Leonardo.
Una anàlisi seriosa i una comparació amb la resta de la seva producció literària seria benvinguda.
Què volia Leonardo, ordenant a algú dels seus que es posés en contacte amb el comte de Ligny (és a dir, Lluís de Luxemburg), que va baixar a Roma i Nàpols al 1494 en un viatge diplomàtic abans de la primera invasió francesa, la de Carles VIII?
Això és el que hom espera d'un artista de cort?
Pel Diccionari Bibliogràfic, "un memoràndum de Leonardo ( Còdex Atlàntic, c.
669r, ex 247ra), escrit de manera críptica, i que es data tradicionalment a la fi del 1499, registra contactes de Leonardo amb Lluís de Luxemburg, comte de Ligny i cosí de Carles VIII, baixant a Itàlia amb Lluis XII, al qual l'artista es proposava de seguir a Roma i a Nàpols.
En realitat, com s'ha demostrat recentment, aquest apunt s'ha de fer retrocedir a la baixada anterior a Itàlia de Carles VIII, al 1494, quan efectivament el comte de Ligny va anar fins a Roma i Nàpols".
Els tres últims mecenes de Leonardo –és a dir, Carles d'Ambois, Giuliano de Medici i Francesc I de França–, quina mena de pintura van encarregar i rebre, en els últims 15 anys de la vida de Leonardo?
Jo no n'hi trobo cap, i això justifica un mecenatge tan generós i prolongat?
O més aviat Leonardo va ser a les seves corts –dependències– com a hostatge, presoner o exiliat?
O intentant dur a terme un encarrèc polític per compte d'una de les famílies més potents de l'època?
L'absència total de qualsevol referència de tipus polític en els seu apunts també crida al cel.
Per cert, l'escut d'armes dels Amboise és una variació de la senyera: tres pals vermells i dos grocs.
A prop d'Amboise, a la Tour de Bourges, fou empresonat fins al 1502 el germà de Ludovico, el cardenal Ascanio Maria Sforza, mentre a pocs quilòmetres, a l'abadia de Marmoutier, hi fou reclòs fins al gener del 1512, l'hereu legitim del ducat de Milà, el ja mencionat Francesc Sforza.
Mirem algunes de les últimes pintures: la Mona Lisa, la Verge amb el Nen i Santa Anna, i el Sant Joan Baptista al desert (repintat després com a un Bacus).
Els tres amb una vista estupenda sobre la serralada de Monserrat.
Fins i tot en l'últim, hi apareix sens dubte el Pont del Diable, símbol contemporani de Martorell.
Són quadres dels quals Leonardo mai no se separa.
N'ensenya els dos primers (i potser també el tercer, no n'estic segur) a Lluís d'Aragó a la famosa visita a Amboise del 1517.
Tot –diria– molt atípic per a un pintor que rep encàrrecs i pensions sense donar res a canvi.
Paolo he intentat enviar-te un E-mail dues vegades i m'ha estat retornat.
Tinc unes imatges que m'agradaria que les veiessis.
La bella Ferronière s'assembla molt a una imatge que tinc de Beatriu d'Aragó sent reina d'Hongria.
Jo penso que hi ha la possibilitat de que la dama de l'ermini i la bella ferronière siguin el mateix personatge.
La primera és un retrat de quan era una nena (edat de la 1a comunió) i el segon retrat és ella mateixa abans de partir cap a Hongria.
La dama d'ermini es conserva a Polònia.
Què fa un retrat de Leonardo a Polònia?
La casa reial hongaresa i la polonesa van estar emparentades.
Penso que hi ha la possibilitat de que la dama de l'ermini fos un retrat enviat a Hongria des de Nàpols on es mostrava la bellesa de la futura reina mentre era una nena.
Jo penso que quan van entrar els francesos a Nàpols es van enportar aquest quadre de la cort napolitana que podia ser el record de la filla que había partit cap a Hongria (potser té 15 o 16 anys en aquesta fotografía).
D'altra banda, penso que el retrat que diuen que és de Beatriz d'Este és el de la seva mare Leonor.
Ho dic perquè està pintat amb el mateix estil pictòric que la dama del Ermini i la bella ferronière.
La que ha de ser Beatriu d'Este és "bella principessa" que va vestida i pentinada com a neta del rei de Nàpols.
És una pintura d'una època posterior, més evolucionada fa servir el coure.
Els hi he demanat una imatge amb més resolució, però cap resposta...
de fet la web dels francesos és molt interessant, així com altres de canadencs i italians que han fet el mateix, és a dir imatges d'alta resolució i espectroscòpica, així que poden veure sota les capes de repintades...
això s'està convertint en un no parar de comentaris, a veure si quan tinc més temps puc escriure una mica més sobre l'Últim Sopar, Leonardo, Macchiavelli, i tots els altres....
el que no em porta gaire inversió de temps és el meu blog d'imatges, 5 minuts al dia del que veig a tota la producció del Renaixement
S'ha de ser fi per veure el que dius.
Sembla la cresta d'una muntanya.
La foto que està just a dalt de Jean Penicaut.
si piques amb el mouse sobre l'imatge es fa més gran e potser es veu millor.
Fins ara no he trobat ningú que discuteixi sobre això, només un comentari d'un expert que deia: "si veus imatges esbiaixades de persones en les pintures del Leonardo, tu ni caso, no volen dir res".....
Molt interessants les teves siluetes si no fos que no ho entenc.
Seria bo saber la teva metodologia, com les busques, què volen dir,...
Hi ha altres investigadors que han arribat a les mateixes conclusions?
Àngel, no tinc moltes coses per explicar...
aquest és tema que tinc en un estadi molt poc avançat, per la meva falta d'expertise en el camp de l'art, per el tancament dels experts, i per la falta de bons recursos, és a dir imatges en alta resolució, i possiblement fetes amb reflectometria espectroscòpica...
Si mira a http://www.lumiere-technology.com/news/news6.html, veus unes fotos d'aquells que posen mitjans per fer aquestes mesures, i per exemple la foto que està just a dalt de Jean Penicaut, deixa entreveure el que dic....
Si no pica sobre la petita icona sobre el meu nom
Hola Paolo, dius que "el fon negre amaga la silueta d'un símbol ben car a tots els catalans de l'època..."
tens moltes coses a comentar, segur que el tema t'interessa...
Jo sóc Italià, tinc les meves idees, les meves passions i la meva manera de veure les coses... sóc científic, així que potser agafo la mateixa manera de raonar dels llibres i escrits del Jordi, també perquè em trobo amb els mateixos problemes, amb un intent de reconstruir la veritat històrica a partir de censura, faltes de dades, tancament dels "experts" oficials,....
El tema dels Catalans a Itàlia cada cop surt més semblant dels Catalans a les Amèriques, la voluntat d'esborrar-ne qualsevol rastre i la apropiació de tot llur llegat...
Pel que fa les pintures que menciones, hi ha hagut en els segles una serie de repintades ad hoc, i a més a més, el que es pot intuir, és que el fon negre amaga la silueta de un símbol ben car a tots els Catalans de l'època...
dona una ullada a la web del Lumiere Tecnology, han fet unes investigacions molt interessants, encara que no volen parlar del tema de cap manera....
Ara jo també faré una raonament genial.
Com t'expliques que un pintor tant detallista, que gaudia, que es realitzava, que obtenia plaer dibuixant, que es va inventar la fotografia del segle XX deixés els fons dels quadros sense pintar, podent enriquir i allargar una mica més el retrat.
Només cal veure el retrat de la que diuen que és Beatrice d'Este (si et fixes bé en les ombres de les perles gairebé pots veure el retrat d'en Leonardo), o el retrat de la dama de l'ermini o la belle ferronière.
Em sembla extrany que en Leonardo no s'estirés una mica més.
Ah!, per cert, et dius Paolo però els teus raonaments s'assemblen a algú que es diu Jordi
Tradueixo literalment de un article que just ara estic llegint (Leonardo and the Ladies with the Ermine and the Book), un paràgraf sobre la dama de l'ermini: "La data del retrat és problemàtica, com ho és la identitat de l'asseguda.
Generalment es pensa que la dona sigui Cecilia Gallerani, la favorita del Moro fins al temps de les seves noces....
La manera de vestir de la dona, segon la moda espanyola, fou introduïda a la cort de Milà per Isabel d'Aragó en el 1489, suggerint una datació de la pintura no anterior al 1490.
El problema és que Cecilia tenia aleshores casi 25 anys."
I aquí el cop de geni del crític d'art, David Alan Brown: "Encara que podria no ser certa, la identificació del retrat amb la Cecilia Gallerani és probable pel simple motiu que difícilment Leonardo hauria pintat dos retrats de dones joves i molt guapes, de les quals només una seria famosa, mentre l'altra, amb un retrat de dona amb ermini, queda desconeguda".
És un criteri de investigació científica infal·lible: ja que només un nom és el que els historiadors es van transmetre d'una generació a l'altra, ha de ser per força el correcte...
En aquest article es diu que el brodat del vestit de "la dama de l'ermini" és sens dubte de la casa dels Sforza.
Suposo que l'autor de l'article ha comparat el retrat de "La dama de l'ermini" amb el retrat de "Beatriu d'Este" pintats ambdós per Leonardo.
Hi ha una possibilitat de que no sigui així.
Desde que m'interesso per aquest tema, sempre he pensat que el retrat pintat per en Leonardo a Beatriu d'Este és en realitat un retrat pintat per en Leonardo a Elionor de Nàpols (la seva mare, qui seria duquesa de Ferrara).
En aquest cas el brodat del quadre de la dama de l'Ermini i el brodat del quadre de Beatriu d'Este (que en realitat seria Elionor de Nàpols) seria un brodat de la casa d'Aragó.
(La Beatriu d'Este pintada per en Bartolomeo Veneto no sé si té alguna semblança amb la d'en Leonardo, excepte en el pentinat ).
Sense ser cap entés, a mi em sembla que hi ha tres pintures d'en Leonardo que s'assemblen, que són d'un mateix estil o època, "La dama de l'ermini", "La belle ferronière" i el retrat de "Beatriu d'Este".
Van vestides seguint un mateix patró, els vestits són de color granat i porten els mateixos brodats en dos casos almenys.
La belle ferronière no porta aquesta mena de capa per on es treu els braç.
Potser alguna d'elles és la mateixa persona.
El fons dels tres quadros es fosc del mateix color, potser han estat enfosquits.
Hi ha un altre pintura d'en Leonardo "La bella principessa" (nom posat per els descubridors del quadro) a on també apareixen els famosos brodats.
La bella principessa podria ser qualsevol dels tres personatges (princeses de Nàpols, segons la meva hipòtesi).
A les "germanes", la història oficial les fa de més edat de la que aparenten i fins i tot a una, penso jo, la fan passar per la seva filla.
Aquesta maniobra deu de ser per fer lligar la data de naixement del Leonardo oficial.
Segurament el Leonardo de veritat va neixer avans.
Referent a la pintura d'en Leonardo "La dama de l'ermini".
Sabeu simbòlicament el significat de l'Ermini?.
Això significa l'ermini: L'Ermini blanc simbolitzaria castedat, inocència i puresa segons els cànons de l'art occidental.
I sovint la pell d'ermini esta relacionada amb la justícia, el món acadèmic i eclesial.
Dignataris d'aquests grups socials portaven pells d'erimini com a símbol de reialesa, noblesa i puresa moral i intel·lectual.
Cóm algú entés en art i història pot dir que aquesta nena era "la fulana" d'en Ludovico Sforza?
En aquest article s'esmenta l'ermini i la famosa dama (la dama de l'ermini).
Els entesos diuen que la dama de l'ermini era Cecilia Galleani, l'amant de Ludovico Sforza.
Diuen que Leonardo la va pintar quant ella tenia 17 anys.
Pot tenir 8,9,10 com a molt 11 anys.
Jo penso que aquesta nena és Beatriu d'Aragó o la seva germana.
Si els critics s'art no són capaços de veure que significa l'ermini que pleguin. |
Puigcerdà 2017-01-03 L ́hospital de la Cerdanya farà un pla per implicar els metges de capçalera de l ́estat veí en l ́atenció transfronterera
2016-11-09 Tres professionals ceretans es desplaçaran al Nepal per donar servei als muntanyencs
2015-05-18 Mohit Bhandari, traumatòleg de reconegut prestigi internacional, centra la seva conferència en la importància de la investigació en les fractures de fèmur
2015-05-13 Participaran al Congrés de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i a la Reunió Catalana d ́Infermeria Traumatològica |
L'economia espanyola va créixer un 0,6% entre juliol i setembre, el mateix que en els dos trimestres anteriors, gràcies, principalment, a l'embranzida del consum de les llars i del sector públic, que van augmentar a taxes superiors a les del segon trimestre, amb avanços del 0,6% i del 0,8%, respectivament.
La inversió, pel seu costat, va repuntar un 1% entre juliol i setembre, per sota del creixement del 3,5% que va mostrar durant el trimestre anterior.
Per la seva banda, la taxa interanual es va mantenir en el tercer trimestre al 2,5% atès exclusivament a la demanda nacional, perquè l'externa va contribuir de manera negativa al creixement, segons l'avanç trimestral de la Comptabilitat Nacional publicat aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Amb el repunt interanual del 2,5% registrat durant el tercer trimestre de l'exercici, l'economia espanyola acumula 19 trimestres consecutius de taxes interanuals positives, mentre que amb l'avanç trimestral del 0,6% s'acumulen 20 trimestres consecutius d'alces.
La demanda nacional va aportar 3 punts al creixement del PIB interanual en el tercer trimestre, tres dècimes menys que en el trimestre anterior, mentre que la demanda externa va restar cinc dècimes al creixement, davant de les vuit desenes negatives del trimestre anterior.
El creixement trimestral del 0,6% que ha avançat aquest dimecres l'Estadística coincideix amb les previsions que havia dut a terme el Banc d'Espanya.
L'ocupació, mesurada en termes de llocs de treball equivalents a temps complet, va desaccelerar una dècima el seu creixement trimestral, fins al 0,7%, mentre que va mantenir al 2,5% el seu avanç interanual, la qual cosa suposa la creació en un any de 450.000 llocs de treball equivalents a temps complet.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Servei Meteorològic d'Irlanda (Met Éireann) ha alertat aquest divendres que la tempesta tropical Ophelia, originada a l'oceà Atlàntic, s'ha convertit en un huracà de categoria 1 que podria tocar terra al país dilluns vinent amb vents sostinguts d'uns 120 quilòmetres per hora.
El Met Éireann ha assenyalat en un comunicat que s'espera una "combinació del sistema meteorològic de l'Atlàntic, així com el pas de l'huracà Ophelia" als voltants d'Irlanda dilluns vinent, la qual cosa podria "tenir un gran impacte a diverses parts del país".
El document indica que "hi ha una gran incertesa sobre l'exacta evolució que pugui tenir el fenomen meteorològic durant els propers quatre dies, però existeix l'amenaça de vents huracanats, intenses pluges i una marea alta".
El meteoròleg Jean Byrne ha manifestat que ha estat "molt complicat" fer un seguiment del camí a seguir per la tempesta de cara a finals d'aquesta setmana, segons ha recollit el diari local 'Irish Times'.
"Sembla que s'acostarà molt o passarà sobre d'Irlanda, així que en qualsevol cas tindrà un gran impacte en termes de forts vents i marees", ha afegit Byrne.
L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) va alertar aquest dimarts que l'huracà Ophelia podria arribar al nord-oest de la Península el dilluns.
El portaveu de l'AEMET, Rubèn del Camp, ha indicat que conforme es vagi acostant a Europa Occidental es trobarà amb l'aigua més freda i perdrà les seves característiques tropicals, però podrà deixar vents molt forts al nord-oest peninsular, sobretot a Galícia, Astúries i especialment a les zones altes de la serralada cantàbrica.
El portaveu ha precisat que el seu pas serà "ràpid" per la qual cosa els seus efectes no es notaran durant gaires hores i deixarà poques precipitacions i no gaire abundants, perquè en la seva majoria cauran al mar.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La capçada densa i lleugerament piramidal, amb les branques inferiors esteses i arquejades i el port robust i regular, confereix als tells un aire senyorial i imponent.
Les fulles són arrodonides, amb l'àpex acabat en punta, la base lobulada i el marge serrat.
El color verd fosc de l'anvers contrasta amb el blanc tomentós del revers, que confereix a la capçada el to argentat que dóna nom a aquesta espècie.
Aparellades amb les fulles, trobem les bràctees, allargades i de color verd clar, de les quals surten les inflorescències grogoses.
En el cas del tell argentat, no ens podem beneficiar de la coneguda propietat tranquil•litzant atribuïda a les infusions de les flors dels til•lers perquè aquestes són de menor qualitat que en altres espècies.
Seràs el primer en conèixer les novetats del Zoo
ATENCIÓ A L'USUARI 0034 937 065 656
2016 © Informació legal - Tots el drets reservats - Avís legal i Privacitat - Contacte |
El doctor Llorenç Huguet, Rector de la Universitat de les Illes Balears, i el senyor Fernando Gilet, tinent de batlle i regidor de l'Àrea de Cultura i Esports de l'Ajuntament de Palma, signaran un conveni de col·laboració que suposa la cessió per part de l'Ajuntament de Palma del fons de la biblioteca particular del senyor Bartomeu Fiol a la UIB.
L'Ajuntament de Palma és beneficiari de la donació dels fons que va fer la vídua del senyor Fiol, i pot fer la cessió dels fons a tercers, en aquest cas a la Universitat de les Illes Balears.
En data 26 d'octubre de 2009 el senyor Bartomeu Fiol lliurà a l'Ajuntament de Palma un fons bibliogràfic de 1.359 volums.
L'any 2012 la senyora M. Luz Rubio Calvo, vídua del senyor Fiol, lliurà a l'Ajuntament de Palma 2.716 monografies i 105 revistes propietat del seu difunt espòs.
També hi assistirà el doctor Miquel Pastor, director del Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB. |
El foment de l'ús de la biomassa en la indústria, que permetria desestacionalitzar el consum de biomassa, és una de les línies prioritàries en què vol incidir el clúster de la biomassa de Catalunya.
Es tracta de l'entitat sense ànim de lucre que representa als professionals d'aquest sector i vetlla pel foment de l'ús sostenible de la biomassa catalana.
Reunits a Solsona en assemblea, han fet balanç del seus primers set mesos de vida i han establert les línies sobre les quals volen incidir especialment.
A més del mercat industrial, consideren que el mercat de les Administracions Públiques és una altra de les línies estratègiques que han de treballar.
En un moment en què el consumidor final d'energia valora, sobretot, el preu, el clúster és de l'opinió que les administracions haurien de donar exemple.
Ferran Garrigosa, gerent del clúster, ha explicat que «les administracions han de valorar els avantatges que aporta la biomassa més enllà de l'econòmic, en termes de generació d'ocupació, els seus beneficis mediambientals, i que tota la valorització es fa en el territori».
Garrigosa diu que sovint s'ha vist el sector de la biomassa com a «desendreçat i poc professional» i afirma que estan lluitant per canviar aquesta visió i que estan demostrant que «hi ha moltes empreses que estan fent una feina fantàstica i que hi ha una professionalització en el sector molt més alta dels que la gent es pensa».
El clúster ha dut a terme la seva assemblea en el marc d'una jornada al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya on es presenta el projecte que determina l'extracció de biomassa per a usos energètics com una bona eina de prevenció d'incendis forestals. |
Foto IHC Amb Europa aparcada de moment, l'Igualada HC ha tornat ja a la feina per una nova jornada de l'Ok Lliga en la qual visitaran per primera vegada la pista del Monjos de l'ex-Dream Team, David Càceres.
Foto David Figueras L'IGUALADA HC torna als entrenaments aquest dimarts amb aquella sensació complicada de qui està al mig d'una eliminatòria important, com la de quarts de la Cers, i voldria que el segon acte es disputés ja.
Foto D. Figueras La primera escena de l'eliminatòria de quarts de final de la Cers ja s'ha tancat.
Ara queda la segona i definitiva a les Comes.
Finalment Ton Baliu no va poder jugar al PalaBassano i no va poder participar...
Foto D.Figueras No és dolça del tot perque una derrota mai no té gust de sucre i perque a falta de 5 minuts el 0 a 1 que hi havia al marcador era, aquest si, un resultat de nata i crema.
L 'expedició de l 'Igualada HC ja és a terres italianes esperant l'hora de començar el partit contra el Bassano.
Els arlequinats han provat ja el parquet del PakaBassano i després han dinat a l'hotel de concentració.
L'expedició de l'Igualada Hoquei Club es desplaça aquest dissabte a Itàlia per jugar el partit d'anada dels quarts de final de la Cers contra el Bassano 54.
El programa dels igualadins és apretat: sortida a les 6 del matí, prova...
El PETROMIRALLES IHC B s'ha transmutat aquest dijous en una espècie de còpia catalana de l'Hockey Bassano 54 italià i s'ha vestit, d'aquesta manera, d'spàrring de l'equip d'Ivan Sanz per ajudar-lo a preparar el partit d'anada dels quarts de final de...
Foto Carme Bernaus Ton Baliu s'ha tornat a posar els patins aquest dimecres.
Era la notícia més esperada però encara no és tant positiva com desitjarien els seus companys, tècnics i afició.
El genial jugador igualadí ha escalfat una mica "i poca cosa més....
Foto Carme Bernaus Ton Baliu encara no s'ha entrenat aquest dimarts en la primera sessió de treball després d'haver tornat a fer història diumenge derrotat per primer cop aquesta temporada al FC Barcelona.
Avui al matí el jugador torna a...
Foto Laia Vicens L'Igualada HC comença setmana europea amb el ressó majúscul de la seva victòria contra el FC Barcelona.
Amb descans després de l'esforç encara més gran que van haver de fer els jugadors per aconseguir-la. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
La millora del sistema educatiu és una finalitat de qualsevol govern en la majoria de països del nostre entorn.
Hom confia en l'educació per assolir una societat més cohesionada, per desenvolupar la personalitat de la ciutadania (de l'actual i de la futura), per donar resposta als reptes que planteja la societat del coneixement (econòmics, socials i culturals) o per aconseguir altres aspiracions ben legítimes.
El sistema educatiu és un focus d'interès per a moltes de les nostres societats, tot i que sovint les demandes que hom li formula siguin contradictòries amb altres tendències de la mateixa societat.
Moltes vegades no hi ha coherència entre el que hom demana a l'escola i el que la societat mostra com a tendències dominants.
Però encara més greu és el fet que es demani a l'educació formal uns resultats i no se li proporcionin els recursos per assolir-los.
A l'escola li ha tocat sovint dilucidar aquestes i altres contradiccions i tirar endavant com pugui la seva missió fonamental: educar els infants i joves de la societat. |
Este mes, a Viatjar amb gust vos proposem visitar una de les ciutats més boniques d'Espanya.
Granada és un destí perfecte per a una escapada de cap de setmana amb tota la família.
Si no coneixes l'Alhambra, has de planificar ja un viatge a la ciutat andalusa.
Et mostrem d'una ullada un mapa visual de la ciutat i et comptem què veure a Granada, on anar, què fer i el que no cal perdre's.
Una ciutat que és moltes ciutats, la universitària, la turística, la de l'empremta del regne nassarita.
La nostra ruta per Granada comença pel seu lloc més emblemàtic, l'Alhambra i el Generalife, un dels monuments més visitats de tota Espanya.
Després de passejar pels seus palaus i jardins, podem fer una escapada a Sierra Nevada per a esquiar o simplement disfrutar de la naturalesa.
El mercat d'Espècies, junt amb la Catedral, és parada obligada per a embriagar-se de la Granada antiga, però per a agafar forces cal dirigir-se a l' Albaicín a tapejar i després passar-se pel Sacramonte, el bressol del Flamenc, a disfrutar dels seus cants i els seus balls.
Un no pot anar-se'n de Granada sense assistir a una inoblidable posta de sol des del mirador de Sant Nicolau.
Un altre dels plans imprescindibles és un passeig pels boscos de l'Alhambra, i abans de fer-se la maleta de volta, entrar a una pastisseria i emportar-se una caixa de piononos, un dolç típic de Granada, amb els que la partida de la ciutat es farà un poc més suportable.
Entre Nosotros és un magazine digital editat per Consum per a informar tots els socis, consumidors i amics sobre gastronomia, consells, actualitat, receptes i trucs útils.
Una revista elaborada des de l'afecte, res ens faria més feliços que aconseguir que Entre Nosotros fóra un portal pròxim i útil.
Tots els drets reservats Entrenosotros® by Consum® |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Nuet ha participat en un acte electoral a Sabadell, tot mantenint que només hi ha una disjuntiva el 21-D: canviar les coses o mantenir-les igual o pitjors amb l'actual política de blocs identitaris.
Al seu parer, la política de blocs "només farà que empitjorar les coses i agafar la gent treballadora al mig".
Nuet ha demanat la confiança al votant socialista per fugir de "l'abraçada de l'os" del PP, amb qui comparteixen el bloc del 155. "
PP, PSC i Ciutadans van agafats de la mà", segueix Nuet, qui acusa a Inés Arrimadas i a Miquel Iceta, però també a Carles Puigdemont, de voler governar "només pels seus".
"Només Catalunya en Comú Podem vol governar per a tothom i sobretot per a la gent treballadora dels barris", ha seguit, tot acusant tant Puigdemont com ERC i la CUP de "consolidar" les retallades de "2.300 milions de pressupost" aprovades per Artur Mas amb el suport d'Alícia Sánchez Camacho (PP) entre 2010 i 2012 i guardar "als calaixos" les inversions en sanitat i educació pública.
Si voleu més retallades, voteu independentista", ha arribat a pronunciar.
"Ja hem provat la majoria independentista dos anys i ens han dut a un carreró sense sortida", ha seguit, mantenint que Xavier Domènech proposa noves solucions i mà estesa als pactes.
"Qui voti a Ciutadans per castigar als independentistes llançarà pedres contra el seu propi cap", assegura Nuet, qui de seguida veu "el blau del PP sota el taronja de C's".
Nuet creu que el 21-D "ha de ser un cop de puny a la taula dels treballadors per dir que ja n'hi ha prou i que estem cansats d'aquesta baralla".
Un centenar de persones han assistit a l'acte, dut a terme a la plaça del Pi del barri de Ca n'Oriac, en un fred matí de diumenge.
L'alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos, ha reivindicat el seu espai polític com "la clau" del 21-D, tot reincidint en la negativa tant a la DUI com a l'article 155 i reivindicant més polítiques socials.
Per la seva part, el portaveu d' Unitat pel Canvi a Sabadell, Joan Berlanga, rebutja l'etiqueta d'equidistant del seu espai polític: "no som equidistants; volem un referèndum", ha destacat, tot lamentant que el procés independentista s'ha "imposat" com a únic tema en l'agenda.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Les multes imposades als vehicles, que venien de França amb destí al Marroc, ascendeixen a 11.400 euros
La Jonquera.-Els Mossos d'Esquadra van denunciar el 2 de juny dos conductors, d'entre 40 i 50 anys, nacionalitat marroquina i veïns del Marroc amb excés de pes i sense anotacions manuals dels temps de conducció i descans.
A un d'ells també se l'acusa de conduir sense autorització internacional de transport i a l'altre per conducció negligent i perquè el segon conductor no duia cinturó de seguretat.
Les multes imposades als vehicles, que eren de línia regular venien de França amb destí al Marroc, ascendeixen a 11.400 euros.
El 2 de juny una patrulla dels Mossos d'Esquadra de Girona va aturar un autobús de línia regular que portava un remolc a l'AP-7 al punt quilomètric 6,5, dins del terme municipal de la Jonquera.
Els mossos van observar que l'autobús que anava direcció al Marroc feia una conducció negligent i durant la inspecció van constatar que el conductor del vehicle portava excés de pes al remolc i a l'interior del vehicle –tant al lloc que està reservat als passatgers i al conductor com en un compartiment del motor del vehicle-.
A més, el vehicle transportava 27 passatgers i un d'ells estava assegut al mig del passadís.Per tot plegat, la policia catalana va denunciar al conductor del vehicle per manca d'anotació manual dels temps de conducció i descans, per excés de pes de més del 30%, per excés de pes del remolc de més del 35%, per conducció negligent i també va denunciar al segon conductor del vehicle per no portar el cinturó de seguretat.Unes hores abans, una altra dotació de trànsit dels Mossos va aturar un altre autobús de línia regular entre Bèlgica i Marroc a l'AP-7 al punt quilomètric 71 en sentit sud, concretament al terme municipal Riudellots de la Selva.Durant la inspecció corresponent els agents van detectar que no s'havien anotat els temps de conducció i descans, que el conductor no tenia autorització internacional de transport i que portava un excés de pes superior al 35% permès.
Per tot plegat, l'individu que conduïa el vehicle va ser denunciat.Segons un comunicat dels Mossos d'Esquadra, els conductors s'enfrontaran a infraccions administratives que els podrien comportar un cost econòmic superior als 11.400 euros.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La brillantor dels vestits de torero i els aplaudiments del respectable han donat pas a la pols i el silenci a la plaça de toros Monumental.
Des que es va celebrar l'última cursa, el setembre del 2011, Salvador Balil no havia tornat a trepitjar la plaça de toros barcelonina.
Als seus 82 anys, i coincidint amb la publicació de les seves memòries d'aficionat, torna a ocupar els seus seients 20 i 21 a la graderia 1 d'ombra per compartir la seva nostàlgia.
La primera vegada que va creuar aquestes portes era un nen.
Encara no havia complert 7 anys i vaig venir amb el meu pare.
Els toreros estaven a punt de sortir, amb la montera calada i la capa de passejar ben lligada, i em va semblar que aquells tres monstres de la tauromàquia, que eren Domingo Ortega, Manolete i Gitanillo de Triana, em miraven a mi.
A partir d'aquell dia, vaig anar als toros cada diumenge.
¿No és un impacte molt fort per a un nen?
No si l'has mamat a casa i hi vas amb el teu pare o el teu avi.
És un espectacle que té una lluminositat que t'enlluerna i no et fixes tant en la part cruenta.
Aquí no venim a veure un espectacle cruent; aquí venim a disfrutar d'un art que és bonic i apassionant, però no divertit.
L'última corrida a la Monumental va ser fa vuit anys.
Les últimes dues corrides van ser triomfals i les vam disfrutar, però hi havia una tristesa profundíssima en el públic.
Evocacions d'un aficionat (editorial El Paseo) de pura enyorança, perquè m'han expropiat una cosa que porto a la sang.
El seu avi ja n'era un aficionat.
De fet, soc la quarta generació, perquè el meu besavi estiuejava a Olot, que té una de les places més antigues, i allà s'hi va aficionar.
El meu avi es va abonar a la primera plaça que hi va haver a Barcelona, el Torín, a la Barceloneta.
Els meus germans fugien, però a mi m'interessava moltíssim.
Suposo que se n'ha de tenir certa predisposició.
Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web
¿Els seus fills i els seus nets han heretat l'afició?
Els meus fills ja s'han trobat amb un ambient en contra tremend, però tots hi entenen, de tauromàquia.
Els meus nets saben que tenen un avi molt torero, però no ho entenen perquè no ho han viscut.
Però no ens enganyem, la tauromàquia sempre ha sigut una cosa de minories i més aviat de gent gran.
La societat canvia i els toros es veuen com una tortura.
L'essència de la tauromàquia no és torturar un toro, és una recreació d'un ritu de sacrifici en el qual hi ha uns valors fonamentals: respecte, austeritat, serietat...
És una escola de vida i el millor professor és el toro, que sempre va de cara i mai demana clemència.
Això dona una força espiritual impressionant davant el dolor i l'adversitat.
Quan mori, intentaré fer-me a la idea que soc un d'aquests toros que he vist morir.
Cada vegada menys gent comparteix el seu sentiment.
Ja sé que és molt difícil defensar la tauromàquia.
Jo entenc els antitaurins, els entenc perfectament, però ells no m'entenen a mi.
Ells no ho han viscut, no saben veure les coses que veig jo; només veuen el color de la sang i així és impossible que ens entenguem.
Dissabte [per avui] aniré als toros a Bilbao perquè presento el llibre en què evoco la Barcelona taurina.
Quan van prohibir els toros a Catalunya hi va haver una reacció tremenda a Barcelona i es va presentar una ILP a Madrid amb 550.000 firmes per elevar la tauromàquia a un bé d'interès cultural, que es va aprovar.
Gràcies a això ara la tauromàquia està protegida per llei. |
L'activitat, que s'emmarca en el programa de festes de Nadal, es durà a terme entre les 10 i les 14 h i les 16 i les 20 h i està dirigida a majors de 8 anys
Les persones participants aniran entrant per grups a la Casa de la Vila seguint l'ordre d'arribada
Aquest dissabte 15 de desembre l'Ajuntament de Badalona estrena l' Escape Room a la Casa de la Vila, una nova activitat que es durà a terme aquest any per primer cop en el marc de les festes de Nadal a la ciutat.
Aquest joc d'enginy, que es realitzarà entre les 10 i les 14 hores i les 16 i les 20 hores, està dirigit a persones de més de 8 anys i té un aforament limitat.
Les persones participants aniran entrant per grups a la Casa de la Vila seguint l'ordre d'arribada.
Amb aquesta activitat, les persones que ho desitgin podran descobrir la història de la Casa de la Vila de Badalona a través d'un joc en què hauran de resoldre diversos enigmes i trencaclosques per poder avançar i sortir de l'edifici.
Durant el recorregut, les persones participants passaran per algunes de les localitzacions més representatives de la Casa Consistorial, com el saló de plens o el despatx d'alcaldia.
La premissa inicial de l' Escape Room és la desaparició de la Clau de la Ciutat, un estri indispensable perquè els Reis d'Orient puguin repartir les joguines per totes les llars de Badalona.
Les persones participants hauran de seguir les pistes que rebran de diversos personatges relacionats amb l'ajuntament per superar les proves fins a aconseguir recuperar la Clau de la Ciutat.
Badalona, 10 de desembre de 2018 |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Molts joves entrenen intensament amb un obejctiu a quatre anys vista
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
10.000 són les hores necessàries per assolir l'excel·lència en qualsevol disciplina.
Així ho afirma Malcolm Gladwell, sociòleg canadenc que ha desenvolupat una teoria segons la qual es requereix aquest temps per triomfar en els esports, el treball o la vida en general.
Això ho saben bé aquells qui tenen en ment els Jocs Olímpics d'enguany a Rio de Janeiro, doncs alguns d'ells asseguren que una bona predisposició vers l'esport ha d'anar sempre acompanyada de dedicació i perseverància.
L' Africa Zamorano, nedadora, ho té clar: la seva fórmula per aconseguir l'èxit és un 70% treball i només un 30% de talent.
La Cristina Salvador, la Cecilia Jiménez, l'Helena Jaumà i la Meritxell Mas, de l'equip de natació sincronitzada, hi coincideixen bastant i creuen que l'èxit es pot deure en un 60-70% a l'esforç i en un 30-40% al propi potencial.
L'Adrià Garcia, saltador de trampolí, per la seva part, distingeix molts tipus de talent: el mental, el físic, el de la constància... i creu que un esforç intens pot fer que surti a relluir un talent amagat que es creia inexistent.
Això sí, un cop descobert, cal "explotar-lo tot el que es pugui".
Tots ells són esportistes d'alt rendiment que dediquen gran part del seu temps a allò que els apassiona.
Si bé comparteixen el medi en què són uns experts, l'aquàtic, cadascú ho fa en disciplines completament diferents.
L'Africa Zamorano és una nedadora de 18 anys que ha crescut entre les aigües del Club de Natació Sant Andreu.
La jove, que amb 16 anys ja va aconseguir l'or als mundials junior de natació en la categoria de 200 i 400 metres estils, entrena gairebé sis hores diàries per poder ser una de les dues representants d'Espanya a Rio 2016, els primers Jocs Olímpics que se celebren a Amèrica del Sud.
L'Africa va començar a nedar als tres anys als cursets de natació i, poc a poc, ha anat pujant de categoria.
Ara, combina el seu entusiasme per la natació amb els seus estudis de Batxillerat.
Els inicis de l' Adrià Garcia són similars.
Aquest saltador de trampolí i plataforma de 21 anys va començar natació de ben petit, però ho trobava avorrit.
Buscant quelcom més actiu i impulsat per la seva mare, va probar el salt de trampolí amb només vuit anys.
Això li va suposar un descobriment i, des d'aleshores, hi dedica la meitat de la seva jornada.
Pels matins saltador i per les tardes estudiant de Publicitat i Relacions públiques.
L'Adrià entrena al Centre d'Alt Rendiment (CAR) amb il·lusió i ganes d'assolir un objectiu: Tokio 2020.
Ell ja no pot optar a participar aquest any als Jocs Olímpics però té la vista posada en el certamen d'aquí a quatre anys.
Els que sí que poden anar encara a aquesta edició són el Jordi Xammar i el Joan Herp, dos esportistes de 22 anys que pugen cremant etapes molt ràpid en el món de la vela.
Amb dos Campionats del Món Júnior a les seves esquenes, busquen obtenir l'única plaça espanyola en la categoria 470.
La Cristina Salvador, la Cecilia Jiménez, l' Helena Jaumà i la Meritxell Mas són quatre de les nedadores de la Selecció espanyola de natació sincronitzada.
El seu entrenament és molt intens, ja que hi dediquen vuit hores diàries.
Gairebé convertides en sirenes, les noies perfeccionen diàriament la coreografia que presentaran al preolímpic, l'esdeveniment que els ha de donar el passaport per anar a Rio.
Per això, cal que aconsegueixin quedar en bona posició respecte Ucraïna i Japó, les principals rivals, i Canadà i Itàlia, les quals poden suposar una amenaça per la força amb la qual estan avançant.
La il·lusió dels esportistes per anar a uns Jocs Olímpics no es resumeix en la seva primera participació.
Ho sap perfectament la Beatriz Pascual, marxadora catalana que va participar als Jocs de Pekin 2008 i Londres 2012, en els quals va aconseguir la sisena i la vuitena posició, respectivament.
Fa un any no podia entrenar-se degut a una greu lesió de genoll, però la seva perseverància per aconseguir el seu tercer diploma olímpic la va portar a operar-se i realitzar un prova contrarrellotge per poder estar als Jocs de Rio.
Qui també ha assaborit el gust d'un podium és la Nely Carla Alberto, qui va aconseguir el bronze amb l'equip femení d'handbol i guarda la medalla com un dels millors tresors a nivell esportiu de la seva carrera.
Juntament amb l'entrenament, la preparació mental és indispensable.
Tal i com afirma l'Adrià, qualsevol assupmte extern pot afectar el rendiment en l'esport i, per això, la figura del psicòleg és indispensable.
En el seu cas, el saltador es declara "una mica obessiu amb el treball" i un dels psicòlegs del CAR l'ajuda a desconnectar dels entrenaments.
El Jordi Xammar i el Joan Herp també valoren aquest recolzament, ja que la seva psicòloga els assessora en temes no només de vela sinó de estionant el seu temps.
En els esports en grup juguen amb l'avantatge de poder fer pinya i donar-se suport entre ells, com en l'equip de natació sincronitzada, el qual, tal i com explica la Cristina Salvador, està molt unit i no necessiten aquesta ajuda externa.
A més, l'ajuda de l'entrenador és un suport moral.
La Beatriz Ortiz assegura que és molt important per ella tenir una figura que l'animi quan les competicions de marxa no van bé i ella ho veu tot negatiu.
Per rendir al màxim nivell, l'entrenament i la preparació són condicions necessàries però no suficients.
Ens ho explica el Pep Font, un dels psicòlegs esportius del CAR que posa èmfasi en què és necessàri rendir on toca i quan toca.
Aquest element situacional és indispensable que l'entenguin els esportistes que s'estan preparant per una prova tan important com els Jocs Olímpics.
El fet de preparar-se més no vol dir sempre assolir els objectius i per això cal que l'esportista adquireixi recursos que maximitzaran el seu rendiment en la competició.
Ho veiem en el gràfic basat en les explicacions del Pep Font.
Els Jocs de Rio seran els últims de la marxadora Beatriz Pascual, que amb 33 anys pensa en una vida allunyada de l'exigència de l'alt rendiment i fer carrera en la genètica, sobre el què versa el seu doctorat.
És conscient del dur entrenament necessari per arribar a una gran cita com aquesta.
És una oportunitat única per molts d'ells, que sense obsessionar-se en participar enguany, saben la duresa mental i física d'haver d'esperar quatre anys més per estar en la més gran de les competicions: els Jocs Olímpics.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'energia eòlica s'ha convertit en els últims cinc anys en una de les principals tecnologies del sistema energètic d'Espanya, en aportar el 19% de l'electricitat que es consumeix -equivalent a 12 milions de llars- i és la segona tecnologia del sistema.
L'estimació per a 2020, una vegada es posin en marxa les instal·lacions procedents de les últimes subhastes, és que l'eòlica passi a ser la primera font energètica d'Espanya.
La generació eòlica ha representat durant els últims anys entre el 18% i el 21% de la cobertura de la demanda a Espanya, un país que continua important, i pagant, l'energia elèctrica.
A Espanya hi ha 23.484 Mw de potència eòlica instal·lada.
El 2018, l'augment de potència va ser de 392 Mw, més del que es va instal·lar en el període 2013-2017.
L'eòlica aporta valor afegit a l'economia del país, perquè crea ocupació de qualitat (més de 23.900 persones), disminueix les emissions de CO2 (evita l'emissió de 26 milions de tones/any) i estimula la inversió local, a més de disminuir el preu del mercat elèctric en 6,8 €/Mwh el 2018, segons les dades de l'Associació Empresarial Eòlica (AEE).
Un estudi en el qual ha participat el Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE) -centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), la Universitat de València i la Generalitat Valenciana-, aborda els canvis en la velocitat del vent sobre els continents a escala planetària, amb èmfasis en l'hemisferi nord.
El treball, publicat en la revista Nature Climate Change, demostra que la velocitat del vent s'ha reforçat en els últims anys, amb conseqüències positives en la producció d'energia eòlica, després de dècades de descens de la seva velocitat, un fenomen conegut amb el terme stilling.
En aquest treball, en el qual han col·laborat 15 científics de diferents institucions internacionals, i que ha partit de sèries de vent obtingudes en estacions meteorològiques de tot el món des de finals de 1970, conclou que «la disminució de la velocitat del vent sobre les superfícies continentals s'ha interromput des de 2010, i es detecta a partir de llavors un reforçament dels vents a escala planetària», indica l'investigador del CSIC César Azorín Molina, un dels autors de l'estudi.
La intensificació dels vents ha estat tres vegades superior al descens observat de 1978 a 2010, i ha tingut repercussions molt positives en l'increment del potencial d'energia eòlica als Estats Units, Europa i la Xina, entre d'altres.
El vent és una font substitutiva de la utilització de combustibles fòssils per frenar les emissions de CO2 i limitar l'escalfament global molt per sota del llindar de dos graus establert en l'Acord de París de 2015.
Segons el coordinador de l'estudi, Zhenzhong Zeng, de la Universitat de Princeton, «aprofundir en les causes que estan darrere d'aquests canvis en la circulació atmosfèrica i en els vents representa un repte científic pels seus impactes socioeconòmics i mediambientals.
A més, predir amb antelació aquests cicles climàtics de reforçament i afebliment dels vents és clau per optimitzar la producció d'energia eòlica en el futur».
L'eòlica és la principal font energètica renovable en el sistema elèctric nacional.
Proporciona més del 50% de tota l'energia renovable i, en un escenari de crisi climàtica com l'actual té davant sí un llarg recorregut.
En l'actual Pla Energia i Clima del Govern es preveu duplicar la potència instal·lada en 2030 respecte a la instal·lada el 2015, passant de 23.000 Mw enfront de 50.000 Mw.
L'energia eòlica és l'energia renovable més madura i desenvolupada.
Genera electricitat a través de la força del vent mitjançant la utilització de l'energia cinètica produïda per efecte dels corrents d'aire.
L'eòlica, en realitat, ha estat aprofitada des de l'antiguitat per moure els vaixells impulsats per veles o fer funcionar la maquinària de molins en moure les seves aspes.
Des de principis del segle XX, produeix energia a través dels aerogeneradors.
L'energia eòlica es produeix mitjançant un mecanisme conceptualment simple: el vent mou una hèlix i, mitjançant un sistema mecànic, aquesta fa girar el rotor d'un generador que produeix energia elèctrica.
Els aerogeneradors solen agrupar-se en concentracions denominades parcs eòlics amb la finalitat d'aconseguir un millor aprofitament de l'energia, la qual cosa redueix el seu impacte ambiental.
És una font d'energia inesgotable i autòctona que el 2018 va proveir d'electricitat el 19% d'Espanya, és a dir, l'electricitat equivalent a 12 milions de llars.
Els 23.484 Mw eòlics que hi ha a Espanya estan repartits en 1.123 parcs eòlics repartits en 807 municipis de tot el país.
És el motor de les comunitats rurals en les quals s'instal·la.
Per a l'autoconsum no és, tot i això, l'energia ideal, perquè la fotovoltaica és més adaptable, segons sosté Carlos Arribas, d'Ecologistes en Acció: «Només seria efectiva en instal·lacions aïllades i allunyades de sòl residencial.
Genera vibracions i per a residències no és molt aconsellable, es necessiten bateries per emmagatzemar l'energia generada».
El sector eòlic aporta més de 3.394 milions d'euros al PIB nacional, contribuint a les exportacions en més de 2.391 milions d'euros.
En l'actualitat, el grup de promotors i productors és el subsector de major contribució al PIB del sector eòlic espanyol amb 1.461 milions d'euros (xifra de 2017).
L'energia eòlica crea ocupació de qualitat (més de 22.500 persones), disminueix les emissions de CO2 (evita l'emissió de 25 milions de tones/any) i estimula la inversió local.
Espanya és el quart país exportador d'aerogeneradors i cinquè per potència instal·lada en el món amb 23.484 Mw, a més de ser la segona tecnologia en el mix energètic, amb el ja citat 19% de cobertura de la demanda elèctrica.
L'esforç en I+D realitzat pel sector eòlic és molt superior a la mitjana de l'economia espanyola i està per damunt també dels objectius nacional i europeu per a 2020.
Des de 2004, s'han publicat 1.065 patents relacionades amb la tecnologia de la generació eòlica.
És una indústria que continua jugant un paper molt positiu en l'economia i societat espanyoles: genera valor econòmic i ocupació de qualitat, exporta béns i equips, contribueix a mitigar les emissions de gasos d'efecte hivernacle, redueix la dependència energètica i desenvolupa una activitat rellevant en I+D.
El full de ruta que planteja el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima per a les pròximes dècades aborda els reptes econòmics, tècnics i socials que haurà d'afrontar el sector eòlic en el futur.
El document augura una evolució molt favorable per a aquesta font de subministrament.
Segons els objectius del PNIEC, el 2030 l'aportació prevista de l'eòlica passarà del 19% actual a un 34% de la demanda total d'electricitat nacional, la qual cosa requerirà que es dupliqui la potència instal·lada en l'actualitat.
«Aquestes xifres posen de manifest el rellançament del sector i la volta a l'activitat amb majúscules.
La nostra visió sobre els pròxims anys és optimista i el sector està preparat per afrontar el repte amb èxit, liderant el camí cap a la Transició Energètica», apunten des de la patronal del sector. |
L'endemà de ser escollit pel Parlament, el 131è president de la Generalitat, Quim Torra, viatjarà a Berlín per reunir-se amb el seu predecessor, Carles Puigdemont.
Torra i Puigdemont oferiran una roda de premsa conjunta a les quatre de la tarda en un hotel de la capital alemanya.
Carles Puigdemont ha seguit el discurs d' investidura de Quim Torra com a 131è president de la Generalitat des de Berlín, on està pendent del tribunal de Schleswig-Holstein sobre la seva extradició.
A través d'internet, ha pres bona nota de les paraules de Quim Torra, que ha desgranat el seu programa de govern.
No es descarta que en els pròxims dies Puigdemont faci una compareixença des d'Alemanya per donar detalls sobre quin serà en seu paper un cop comenci a rodar el govern a Catalunya.
En una piulada, Puigdemont ha agraït "la serenor, el rigor, el compromís i la dignitat" de Torra.
Gràcies per la serenor, el rigor, el compromís i la dignitat amb què has amarat el teu discurs d'avui!
Més tard, quan Torra ja havia rebut el suport de la cambra, Puigdemont li ha donat l'enhorabona:
Enhorabona, Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya.
Cultura i llibertat, república i democràcia.
Tot el meu afecte i suport, amb un agraïment immens!
Les circumstàncies han fet que en aquesta investidura no s'hagi pogut veure la tradicional imatge de la salutació entre el president entrant i el sortint.
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Òrgans de Justícia i Comissions
Pla de Competició / Regles de Joc
jugadors procedents de l'exterior
Els partits de tornada de la Copa del Rei han tingut dues cares.
La creu ha estat per la UE Llagostera, que no ha pogut passat de l'empat a 1 a Riazor contra el Deportivo de La Coruña i no ha passat ronda.
El gol dels catalans l'ha marcat Jordi López de penal.
Recordem que en el partit d'anada el resultat va ser d'1-2.
I la cara ha estat pel RCD Espanyol, que ha capgirat un marcador advers i ha guanyat el Llevant per 2 gols a 1.
El partit no ha començat gaire bé per als blanc-i-blaus, ja que al minut 8 Verza ha marcat el 0-1 en un xut de falta que ha entrat per l'escaire.
Al minut 15, però, l'Espanyol ha empatat amb un gol de Burgui, que ha combinat molt bé amb Marco Asensio.
Ja a la segona part Caicedo ha sentenciat l'eliminatòria amb el 2-1 definitiu.
Dol per la mort del president de la UD Vista Alegre, Fernando Pintado
Consells d'alimentació saludable per a nens de futbol base
Disponibles tots els continguts de l'FCF TV a la carta
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL |
Segons la notícia publicada a lamalla.cat el 17 de maig de 2009, el 5% dels residus industrials catalans declarats l'any 2007 van ser reutilitzats com a primera matèria per a la generació de nous productes, segons les dades proporcionades per l'Agència de Residus de Catalunya.
Uns 300 representants del sector industrial català van assistir dijous a una jornada sobre gestió de residus que pretén fomentar l'ús de residus com a primera matèria en els processos productius, sense necessitat de sotmetre'ls a cap tractament previ. |
És l'altre fitxatge de la temporada.
I com el primer, Dani Lòpez, tots dos són gent de la casa que ara tindran un paper molt trascendent.
Ell fent crèixer els jugadors de la base perque puguin seguir fent crèixer l'ADN arlequinat al MONBUS IHC.
És David Espinalt, el nou entrenador del sub-23 i dels júniors del club.
Carrera: Dels 5 als 21 anys a la base de l'IHC i primer ekqup.
1 any a Piera a la divisió d' honor.
9 anys a Bell·lloc a primera espanyola i 2 anys d'entrenador... i els ultims anys a la base de l'IHC
D.ESPINALT- Si, molt content, primer vàrem parlar amb el Ramon Peralta i més endavant amb Marc Muntané i l'Aitor, realment em fa molta il·lusio.
P- ja saps exactament quin equip tindràs?
D.ESPINALT- L'equip que tindré serà aquerst: Nil, Edgar i Querol, aquests són els que han de tirar del carro, juntament amb els júniors i també contaré amb tots els juvenils per que es vagin formant tan amb júniors com per sub 23.
D.ESPINALT- L'objectiu principal serà fer un equip competitiu i que es deixin la pell en cada partit, serà un equip mol jove.
Serà molt complicat repetir el de la temporada anterior, que va ser excel·lent.
Tenim la sort d'una base potent, crec que tenim jugadors molt implicats i si es treballa amb serietat i humil·litat, d'aquí a 2 o 3 anys podem tenir un IHC d'Ok LLiga amb gent de casa.
P- Ja has parlat amb el Cesc per veure com us coordineu?
D.ESPINALT- Amb el CESC encara no he parlat, però no crec que tingui cap problema.
Ja vaig treballar amb ell a primera estatal a Bell·lloc.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Mostra Vogadors en un mapa més gran
COORDINACIÓ, GESTIÓ I SUPORT TÈCNIC
del 29 d'agost fi ns el 25 de novembre
El pavelló es troba emplaçat a la Isola de San Pietro, adjacent a l'Arsenale (seu ofi cial dels pavellons de la biennal). |
Els dos sinistres han crear més de 5 quilòmetres de cua que segons Trànsit es mantenen
La Jonquera.-El Servei Català de Trànsit (SCT) ha reobert cap a dos quarts de vuit del vespre l'AP-7 a la Jonquera en sentit França, que ha estat tallada durant pràcticament dues hores per dos accidents que han tingut lloc al país veí.
La incidència ha causat 5 quilòmetres de cua, que segons l'SCT es mantenen.
Mentre ha durat la incidència, els Mossos d'Esquadra han desviat tots els vehicles per la sortida 2 i els han fet circular per l'N-II.
Els dos accidents han tingut lloc a l'autopista A9, cap a l'alçada del Voló, i han obligat a tallar el pas fronterer de l'AP-7.
La situació ha començat a complicar-se a quarts de sis de la tarda, quan un camió ha bolcat al punt quilomètric 273 de l'A9.
Poc després, un altre accident ha complicat les cues que s'han format en sentit nord, i que han començat a baixar cap al pas fronterer de l'AP-7, obligant a tallar l'autopista.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A l'inici de la seva carrera, Richard Strauss es va dedicar al poema simfònic, gènere musical d'estructura lliure que parteix d'idees filosòfiques i literàries.
Mestre absolut de l'orquestració, Strauss es va inspirar, per compondre Till Eulenspiegel, en un personatge extret de la literatura picaresca alemanya, mentre que Mort i transfiguració és la traducció musical d'un poema d'Alexander Ritter sobre la mort de l'artista.
El concert inclou l'obra darrera del compositor bavarès, els seus Quatre últims lieder, escrits el 1948 sobre textos de Hermann Hesse i de Joseph von Eichendorff.
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu (© A. Bofill)
(Patrimoni Digital de Catalunya) |
Aquesta és la pàgina de Anticapizza Las Rosas.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Madrid. |
133 estudiants estrangers participen des d'avui fins al proper 13 de setembre en les jornades d'integració.
Es tracta d'un conjunt d'activitats programades perquè aquests estudiants, que han decidit estudiar fora del seu país, s'integrin amb més facilitat a la dinàmica universitària i es familiaritzin amb la llengua catalana i l'espanyola, així com amb conceptes específics dels estudis que realitzaran.
La majoria d'aquests són estudiants francesos que aquest curs iniciaran els estudis del grau en Fisioteràpia a la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC.
La setmana d'integració inclou classes de castellà durant el matí i sessions de tarda dedicades a vocabulari i conceptes específics relacionats amb la fisioteràpia.
També s'han programat visites a la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa, la BCUM.
UManresa ja fa anys que organitza aquestes jornades d'integració arran del creixement de l'interès de joves francesos per estudiar fisioteràpia a la universitat de la capital del Bages.
El professorat dels estudis va detectar la necessitat de preparar els estudiants amb unes sessions específiques de llengua i de conceptes bàsics per afavorir un millor desenvolupament de les classes, especialment durant el primer curs.
Aquesta formació és gratuïta per a tots ells i va a càrrec de professorat vinculat al Servei d'Idiomes pel que fa a les classes de llengua i de docents de la Facultat de Ciències de la Salut pel que fa a la formació més vinculada als estudis. |
El Consistori preveu enllestir en dos anys el projecte per construir un nou centre d'acollida a prop de l'actual del carrer Galícia
Mataró.-L'Ajuntament de Mataró ha prorrogat dos anys el servei de la gossera municipal a la Societat Protectora d'Animals de Mataró (SPAM) però el servei es prestarà transitòriament al refugi de Can Pilé a l'espera de la construcció d'un nou centre d'acollida d'animals domèstics.
El regidor de Sanitat, Joan Vinzo, i la presidenta de l'SPAM, Sílvia Serra, han fet públic aquest dijous l'acord que posa fi a la polèmica sorgida arran de l'anunci del Consistori de tancar el centre municipal i traslladar el servei a les instal·lacions que el Consell Comarcal del Maresme té a Argentona.
Per poder acollir aquest servei, es faran obres d'adequació al refugi de Can Pilé, que inclouran la construcció d'una gatera.
Passats els dos anys, el Consistori preveu tenir enllestit el projecte de construcció d'un nou centre d'acollida municipal que s'ubicaria a prop del que hi ha actualment al carrer Galícia i que no compleix els requisits necessaris per continuar presentant el servei.
El passat desembre l'Ajuntament de Mataró va anunciar el tancament de la gossera municipal ubicada al carrer Galícia ja que les instal·lacions no complien les condicions adequades per poder prestar el servei.
Aquest anunci va provocar malestar entre la ciutadania i un conflicte amb l'SPAM, a qui el Consistori va adjudicar el servei el 25 de març del 2010 per un termini de sis anys amb possibilitat de pròrroga.Finalment, l'Ajuntament i l'SPAM han arribat a un acord pel qual el Consistori prorroga la concessió del servei a l'entitat durant dos anys però aquest es prestarà a la finca municipal de Cal Pilé, on l'SPAM portava a terme la seva activitat social en l'àmbit del proteccionisme.
Per poder fer aquesta activitat però s'hauran de fer obres d'acondicionament a Cal Pilé, entre les que destaca la construcció d'una gatera però que també inclouen l'arranjament de la zona d'evacuació d'aigües per evitar molèsties als veïns i adequaciones a les gàbies per tenir-ne més de primera acollida i quarantena.
Aquestes obres tenen un pressupost de 95.000 euros, que assumiran les dues parts.
El trasllat dels animals i les obres d'adequació podria estar enllestit en mig any, durant aquest termini es viurà un període de transició durant el qual els gats continuaran a les instal·lacions antigues i els gossos s'aniran traslladant.
L'obejctiu final és que Cal Pilé pugui acollir fins a 72 gossos i una seixantena de gats.
Això comportarà que l'SPAM deixi de prestar servei a alguns dels municipis on ara mateix recull animals perquè sinó se superarien aquestes xifres ja que a les instal·lacions del carrer Galícia hi ha actualment ja tenen uns 60 gossos a Cal Pilé i uns 40 al carrer Galícia.
En aquest sentit, la presidenta de l'SPAM ha destacat "l'esforç" que fa l'entitat per tal de mantenir el servei a Mataró i ha afegit que la mostra és que es prioritzaran els animals de la ciutat.
Serra ha valorat com a positiu l'acord perquè han aconseguit el que ha assegurat que era el seu principal objectiu: evitar que Mataró es quedés sense servei de gossera municipal.
A partir d'aquí però ha reconegut sentir "inseguretat" perquè els hagués agradat que quan haguessin de deixar les instal·lacions del carrer Gaícia ho fessin per anar directament a les noves i evitar el període de transició.
Per aquest motiu, ha alertat el Consistori que estaran amatents que es compleixi el "compromís" de construir un nou centre en uns terrenys propers als actuals.
Vinzo ha afegit que en un primer moment es va plantejar l'adequació de l'actual centre però ha assegurat que les obres tenien un costos elevats, més encara tenint en compte que la instal·lació no podria ser definitiva.
Ha afegit també que han escoltat les reivindicacions de la ciutadania i que per això finalment s'ha optat per aquesta opció.
De cara al futur, ha apuntat que la millor opció seria tenir un únic centre a Mataró, que el servei es pogués prestar amb una concessió i que a partir d'aquí es pogués treballar l'àmbit dels animals domèstics d'una manera més transversal.
En cas que el nou centre no estigui enllestit en dos anys, l'Ajuntament té la possibilitat de prorrogar el servei a l'SPAM un any més.
Vinzo ha justificat que la prorroga s'hagi fet per dos anys assegurant que volen agilitzar al màxim els tràmits de construcció del nou centre.L'SPAM calcula que cada any recullen uns 300 gossos a Mataró.
A més, durant aquest mes de març han recollit fins a 20 gats però afirmen que en mesos com el juny de l'any passat van arribar a recollir-ne 150.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Que els triomfadors creen tendències és tan evident que només cal guanyar un diumenge de la teva vida passejant pels camps de futbol de Catalunya (o de qualsevol país del món) per adonar-nos, futbolísticament, d'on som.
A casa nostra el model Barça ha condicionat el dia a dia de molts clubs que a través dels seus coordinadors i entrenadors han introduït en la base una idea molt concreta d'entendre i practicar el futbol i que ha tingut molt a veure amb el futbol d'atac, de toc, estètic.
La cultura de la pilota ha transcendit més enllà del Camp Nou.
Els èxits de Ronaldinho, Puyol, Xavi, Iniesta... i, sobretot, de Messi, i de Guardiola, i de tants i tants altres, han fet inflar el pit a molta gent.
Als barcelonistes, evidentment, però també als seguidors de la selecció espanyola de Luis Aragonés i Vicente del Bosque.
I a molts amants d'aquest esport, perquè aquesta posada en escena ha estat tan bonica i tan guanyadora que el debat, en aquest escenari, s'ha acabat sempre ràpid.
Ara però, el Barcelona ha estat eliminat en els quarts de final de la Champions i el Bayern, en les semifinals.
I qui els ha fet fora de la competició ha estat l'Atlético de Madrid, l'equip que viu als antípodes del futbol que ha triomfat en els darrers temps.
L'equip de Simeone representa l'ordre, la defensa, la lluita, el patiment, alguna trampeta... el treball, la intensitat, la disciplina, la companyonia.
Ja hem comentat en aquesta tribuna que res al Calderón passa per casualitat i que la fórmula que el cholismo ha fet efectiva per al seu equip té molt de mèrit.
La realitat és que un club no top competeix amb els top i ha arribat a dues finals de la Champions de les tres darreres edicions.
Marcarà la idea de l'Atlético el camí de la veritat durant els propers anys?
Creuran els més modestos que si practiquen aquest futbol estaran en condicions de repetir les gestes dels madrilenys?
I els grans, conscients de la dificultat d'idear un mètode d'atac, s'afegiran a la fórmula colchonera en què la defensa és la base de tot?
Seguiran fidels al futbol de Laureano Ruiz-Johan Cruyff-Pep Guardiola (per entendre'ns) o viraran la direcció de la seva mirada?
Si amb el 25% de la possessió dóna per guanyar, per què perdre's en l'aprenentatge del que és més difícil i la convivència amb el risc?
Per què escollir el camí més complicat?
Si escoltes el president Bartomeu sembla que la idea és intocable, tot i que la realitat demostra que el camí comença a tenir massa revolts i a fer pujada.
El primer equip del Barcelona cada vegada és menys exclusiu i l'estil de la base, en molts casos, costa de reconèixer.
En les llistes de fitxatges hi ha més futbolistes amb perfils ben estranys i en els debats els matisos cada cop són més presents.
Sense referents per a la consulta (o no hi són o no treballen al club o no en volen saber res) i sense memòria històrica.
Els magistrats del Tribunal Constitucional són uns fenòmens.
I la realitat demostra que el PP no marca el camí ni ells estan polititzats.
Això sí, la llista de sentències surrealistes comença a ser còmica.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Malgrat els importants avenços en innovació varietal avançar la collita quan el fruit encara no es prou madur fa que els consumidors deixin de comprar per la baixa qualitat
Mollerussa.-L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha presentat en el marc de la XXI Jornada Fructícola a Mollerussa noves varietats de fruita dolça de pinyol que són més resistents a plagues com el foc bacterià i a més a més són més gustatives al paladar.
Amb això es busca incrementar el consum de fruita que aquí encara se situa en nivells inferiors al d'altres països com Itàlia o Grècia.
El tècnic de l'IRTA, Ignasi Iglesias, ha explicat que aquestes noves varietats que estan basades amb models dels EUA es paguen allà a un preu fins a tres vegades més elevat que les comunes com poden ser la Golden i la Fugi, en poma.
Iglesias també ha alertat que en fruita de pinyol, tot i la innovació que hi ha hagut els darrers anys, el fet que alguns pagesos avancin la collita uns deu o dotze dies, fa que el producte perdi qualitat i per tant els consumidors deixin de comprar-ne.
Iglesias ha explicat que les dos principals novetats que s'han presentat a la XXI Jornada Fructícola són la incorporació de la resistència a les plagues en pomes i també l'alta qualitat gustativa que s'ha aconseguit dels fruits amb noves textures més 'sucoses, crocants i aromàtiques' que les fan més 'fàcils de menjar'.
Iglesias ha assegurat que aquestes noves varietats basades amb patrons dels EUA es vénen allà a 7 dollars el quilo, quan les comunes es vénen 3 vegades més barates.Tot plegat, ha dit Iglesias, sense estar 'manipulades genèticament', ja que són una 'hibridació natural' que els aporta la resistència d'un 'pare' que suporta bé malalties com el motejat o fins i tot el foc bacterià, que de comú, ataca la planta, assecant el brot i no mata l'arbre.
Aquesta tolerància és 'fantàstica', ha remarcat Iglesias, perquè si una explotació pateix un atac de foc bacterià, aquesta varietat 'ni se n'adona'.
Iglesias però, ha remarcat que aquestes varietats no seran 'a l'abast' de tots els agricultors que en vulguin plantar ja que s'han limitat a 'grups de producció' que ja les han començat a cultivar i comercialitzar sota la seva marca i de fet aquest hivern ja es començaran a trobar al mercat.Segons Iglesias el consum al país ha baixat amb tot tipus de fruita.
Bàsicament ho ha relacionat al fet que tot i la important innovació en varietats, l'avançament de la collita uns 10 o 12 dies perquè els fruits visualment ja es veuen madurs tot i no estar-ne, fa que quan arribin al mercat i els consumidors els compren, s'adonin que no tenen el gust que haurien de tenir i per tant deixen d'adquirir-los.
A l'Estat el consum de per exemple préssec se situa en 3,2 quilos per habitant i any, mentre que a Itàlia és de 18 quilos i a Grècia 22.Possibilitats amb l'exportació a XinaUn dels ponents que ha participat a la jornada, Daniel Desmartis, de l'empresa xilena Gesex, ha exposat l'experiència que està vivint Xile amb l'exportació de fruita de pinyol a destins llunyans de l'Àsia com la Xina.
En aquest sentit, ha destacat que tot i els problemes que suposa enviar aquestes varietats que tenen un curt període de conservació en fred, a tants quilòmetres de distància, el mercat xinès està interessat en comprar i així ho estan constatant a Xile.
És per això que fent la comparativa amb la realitat catalana, Desmartis s'ha mostrat convençut de les possibilitats que té Catalunya d'exportar part de la seva producció de fruita de pinyol a la Xina, ja sigui a través del transport marítim o aeri, treballant bé l'empaquetament que garanteixi una òptima conservació dels fruits fins a l'arribada al seu destí.
1.500 persones a la XXI Jornada FructícolaLa Jornada Fructícola que s'està desenvolupant aquest dimecres en català i demà dijous en castellà a la finca experimental de l'IRTA a Mollerussa preveu l'assistència d'unes 1.500 persones durant els dos dies.
A banda de les conferències i l'exposició varietal (110 de les 240 amb què s'està treballant) que tenen lloc en una carpa, la jornada també compta amb un recinte expositiu que compta amb la participació d'unes 90 firmes que presenten les seves novetats relacionades amb el món de l'agricultura i el cultiu de fruita dolça.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'atur torna a pujar al Maresme per tercer mes consecutiu.
L'octubre passat, 1.064 maresmencs i maresmenques es van inscriure a les oficines de treball per buscar feina.
El total de persones aturades a la comarca s'eleva a 26.627, una xifra similar a la registrada el mes de desembre del 2009.
Aquest augment, que s'ha donat al conjunt de Catalunya, situa la taxa d'atur a la comarca en un 13,03% i l'increment mensual en un 4,16%,
Entre els sectors econòmics més afectats, es compten els 566 llocs de treball que han desaparegut vinculats amb l'hostaleria i que representen un increment del 20,89%.
El segueixen les activitats administratives i serveis auxiliars (168) i el comerç a l'engròs i al detall (127).
Les dades que es recullen a l'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indiquen que l'increment de l'atur ha afectat tots els grups d'edat.
El que aplega les persones que tenen entre 55 i 64 anys concentra prop del 31% de l'atur registrat a la comarca.
I si hi sumem les del grup de 45 a 54 anys concentren el 58% de l'atur comarcal.
Per sexes, no hi ha canvis, ja que les dones continuen al capdavant amb 15.067 aturades, mentre que els homes són 11.560.
L'atur creix a la majoria dels municipis i només s'ha reduït a Montgat, Òrrius, Sant Iscle de Vallalta, Teià i Tiana.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Quadern de la mobilitat de Torrelles de Llobregat
Informe sobre la mobilitat en dia feiner dels residents a Torrelles de Llobregat a partir de les dades de l'Enquesta de Mobilitat 2013. |
L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP), ha lamentat aquest divendres l'aparició en alguns barris de la ciutat de fullets que simulen documents municipals i en els quals es fingeix que el primer edil cridar els ciutadans a participar en el procés participatiu del 9N.
En roda de premsa, ha explicat que la nit d'aquest dijous han aparegut en alguns punts de la ciutat uns cartells que, amb l'aparença d'una nota informativa municipal, asseguren que l'alcalde anima els badalonins a participar al 9N en compliment d'una moció aprovada per tots els partits de l'oposició al ple del 26 de setembre.
Els fullets estan en català i castellà; són idèntics als fulls informatius que l'Ajuntament usa quan vol comunicar als veïns aspectes com restriccions de trànsit o d'aparcament; informen que estan cridats a participar tots els ciutadans majors de 16 anys, i mostren la direcció web on obtenir més informació sobre el 9N.
En últim terme i en lletra més petita, els cartells --no signats per cap entitat o partit-- afegeixen: "Aquesta comunicació s'hauria realitzat si el nostre alcalde acatés els mandats del ple.
Però no és així, per això ho fem des de la societat civil.
Albiol ha anunciat que els serveis jurídics de l'Ajuntament estudien presentar una denúncia, ja que ha considerat gravíssim distribuir per la ciutat fullets idèntics a les comunicacions que edita l'Ajuntament amb el format de 'L'alcalde informa' "amb l'objectiu d'enganyar i confondre els veïns".
Ha lamentat que aquests cartells poden portar algun veí a pensar que l'alcalde de Badalona desatén el Tribunal Constitucional (TC), que va suspendre el procés participatiu del 9N: "S'ha intentant enganyar i confondre els veïns i posar en risc la meva credibilitat amb un joc brut i indigne que no podem deixar passar".
"En política no val absolutament tot i aquesta acció pot tenir conseqüències judicials", ha advertit Albiol, que ha mostrat en roda de premsa un fullet informatiu original de l'Ajuntament i el document falsejat, per demostrar les seves similituds.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ciutadans ha presentat una proposició no de llei en la qual reclama al govern espanyol que plantegi a la UE la reforma de l'euroordre perquè es considerin homologables els sistemes judicials de tots els estats membres i que les peticions d'entrega es resolguin automàticament en un termini màxim de 20 dies.
En la seva iniciativa, Ciutadans demana que s'ampliï la llista de delictes que no requereixen el control de doble tipificació per incloure la sedició, rebel·lió, traïció, alta traïció i els equivalents de delictes contra l'Estat en les diferents jurisdiccions nacionals dels estats membres.
La proposta de Ciutadans s'ha registrat coincidint amb la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de rebutjar el lliurament a Espanya del president a l'exili, Carles Puigdemont, només pel delicte de malversació, en retirar l'euroordre que pesava contra ell, cosa que obre la porta que hagi de seguir a l'exili fins a 20 anys.
Llarena ha respost així a la decisió de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein que fa una setmana va resoldre a favor de l'extradició de Puigdemont per un presumpte delicte de malversació de fons, però no per un de rebel·lió, tal com sol·licitava el jutge espanyol.
Per a Ciutadans, decisions judicials d'aquest tipus poden limitar l'efectivitat de l'euroordre que es basa "en els principis de mutu reconeixement i lleialtat entre els estats membres ".
"És necessari avançar en una reforma de l'euroordre que reforci la cooperació judicial i policial entre estats membres i que millori la seva efectivitat, però que al seu torn això no comprometi la necessitat que les persones buscades hagin de respondre davant les seves obligacions penals", remarca el partit liderat per Albert Rivera.
Per això, considera que el problema del funcionament de l'ordre europea de detenció no només afecta Espanya sinó el conjunt de la UE, cosa que requereix "solucions comunes" davant solucions nacionals unilaterals. |
Terrassa i les ciutats que l'envolten configuren l'àrea hospitalària amb major capacitat de Catalunya
El tinent d'alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació de l'Ajuntament de Terrassa, Miquel Sàmper, va participar ahir a la tarda a l'acte de presentació i lectura del manifest de suport ciutadà a la candidatura de Barcelona per acollir l'Agència Europea del Medicament (coneguda internacionalment per les seves sigles en anglès EMA - European Medicines Agency).
El tinent d'alcalde va assistir a l'acte en representació municipal després que la Junta de Portaveus va acordar en la seva darrera sessió donar suport a la ciutat de Barcelona perquè pugui acollir la nova seu de l'EMA, ja que Terrassa, juntament amb les ciutats que l'envolten com Sabadell, Cerdanyola, Sant Cugat del Vallès o Rubí, configuren l'àrea hospitalària de major capacitat de Catalunya amb l'Hospital de Terrassa, l'Hospital Universitari MútuaTerrassa, el Parc Taulí de Sabadell o l'Hospital General de Catalunya.
L'EMA és una agència de la Unió Europea que té per objectiu contribuir a la protecció de la salut pública i animal tot assegurant que els medicaments per a ús humà i veterinari siguin segurs, eficaços i d'alta qualitat.
En aquest sentit, una de les conseqüències del brexit ha estat la necessitat de traslladar les dependències de l'EMA de Londres a una nova ubicació dins l'àmbit de la Unió.
Per aquest motiu, la ciutat de Barcelona, però també Terrassa, Catalunya i l'Estat espanyol han mostrat un especial interès estratègic perquè aquesta agència internacional s'ubiqui en el nostre territori.
A partir de l'anunci sobre la necessitat de traslladar l'agència, la ciutat de Barcelona va iniciar gestions institucionals per tal de postular-se com a ferma candidata a acollir la nova seu.
El resultat d'aquestes gestions va ser un acord que alineava els governs de l'Estat, Catalunya i Barcelona per tal que l'única candidatura espanyola presentada a Brussel·les fos la de la capital catalana, que davant seu tindrà ciutats competidores que també aspiren a acollir la nova seu de l'EMA com Copenhaguen, Amsterdam, Estocolm, Viena o Berlín.
Durant l'acte, que es va celebrar ahir al Paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, l'actor Josep Maria Pou, va llegir un manifest de suport a la candidatura signat per una vuitantena de personalitats del món científic, mèdic, intel·lectual i polític de l'Estat, com ara Bonaventura Clotet, Anna Veiga, Antoni Castells, Cristina Garmendia, Màrius Carol o Andreu Mas-Colell, entre d'altres. |
En el món on vivim trobo que els escarabats són una raça virtuosa.
La gent odia aquesta cuca perquè és bruta, però hi ha un aspecte de la raça humana que és més podrit que no pas l'escarabat.
En canvi, jo trobo que és un animal molt noble, que ve dels egipcis; m'agrada molt.
Serra, Montse: «Joan Brossa ocupa la Virreina», El Temps, núm. 511 (4 d'abril de 1994), p.
–Què creu que li deuen a Marcel Duchamp els seus poemes objecte?
–Crec que 1'artista conscient actual deu molt a Duchamp.
–No, és la mateixa via amb una eina diferent; hi ha objectes de tota mena: crítics, èpics, lírics..., perquè en això la poesia visual i d'objecte és molt semblant a la poesia de codi literari; els gèneres poden coincidir.
–De tot, n'hi ha que em vénen i n'hi ha que els busco.
Generalment, dels que he fet fins ara, n'hi ha molts que els he somiat; els veig en somnis, em desperto i els apunto, i si no és 1'objecte pròpiament és el punt de partida; aquí apareix un rodet de fil, llavors aquesta presència dispara unes idees, però el rodet ha estat una manifestació que ha sortit de dintre.
Generalment la meva obra va de dins a fora, mai de fora a dins; això no vol dir que, com l'oda a Macià o la de Companys, sigui diferent, però en general les idees i els processos vénen de dins.
Entrevista», Vents (febrer de 1988), núm.
La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional.
obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès
entre la dècada de 1960 i l'actualitat.
Si necessites més informació sobre l'obra o l'artista, pots consultar la biblioteca del MACBA.
Si vols sol·licitar l'obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.
Si vols la imatge de l'obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d'imatges.
En virtut del que disposa l'article 5 de la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (en endavant LOPD) i el 13 del Reglament Europeu de Protecció de dades, us informem que: |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Malgrat que ja han passat uns dies, les escenes de l'atemptat terrorista a París es mantenen en la nostra memòria i les seves conseqüències continuen essent molt grans.
L'atemptat terrorista és una nova mostra del mal i de l'horror.
És inexcusable i planteja diversos problemes de fons sobre la gestió de la convivència en societats complexes com la nostra: la possible col·lisió entre seguretat i llibertat, la circulació de les persones titulars de passaports europeus, la gran marginació d'una part de la població musulmana resident a Europa, la gestió de la diversitat religiosa al nostre continent i la tensió entre llibertat d'expressió i respecte a la dignitat de les religions de les persones.
El debat d'aquest darrer punt és un tema major.
Representa la col·lisió de dos drets fonamentals de la persona.
El Sant Pare, durant la seva intensa visita a Filipines, va dir: "Crec que tots dos són drets humans fonamentals, tant la llibertat religiosa com la llibertat d'expressió".
"Tota religió té dignitat, tota religió que respecta la vida i la persona, i jo no me'n puc burlar.
Acaba dient: "No es pot provocar i no es pot insultar la fe dels altres.
La gran majoria de polítics europeus han seguit un camí diferent: han donat prevalença a la llibertat d'expressió davant la blasfèmia, que podem entendre com les "expressions injurioses contra Déu".
Aquest dilluns mateix el primer ministre britànic, David Cameron, deia: "crec que en una societat lliure, existeix el dret d'ofendre la religió dels altres.
Sóc cristià; si algú diu alguna cosa sobre Jesús que podria trobar ofensiva, en una societat lliure, però, no tinc dret a venjar-me d'ells.
Hem d'acceptar que alguns diaris, revistes, puguin publicar coses que si bé són ofensives per a alguns, es troben dintre de la llei.
Això és el que hauríem de defensar". ( The Guardian, 18.01.2015)
Les fronteres entre la blasfèmia i el "discurs de l'odi" són molt difícils d'identificar.
En alguns països europeus, el "discurs de l'odi" està limitat per llei.
En Vicenç Villatoro em comentava fa pocs dies que "la blasfèmia és pecat però no és delicte", o dit d'altra manera, per als creients "les expressions injurioses contra Déu" són pecat, però en les legislacions europees no són un delicte.
Per a molts, la blasfèmia entra dintre dels límits de la llibertat d'expressió.
Personalment penso que és un error.
La blasfèmia pot sustentar la base d'un discurs "d'odi" contra aquells que practiquen determinada religió i pot resultar ofensiu.
D'altra banda, en un món global, amb xarxes de comunicació que han malmès les antigues fronteres nacionals i les seves normes, probablement serà necessari una regulació internacional d'Internet que assenti criteris assegurant alhora tres principis: la llibertat d'expressió, els límits derivats de la protecció de l'honor, privacitat i creences religioses i, finalment, evitar el "discurs de l'odi" i la promoció del terrorisme internacional. |
Breu història de l'ètica de la informació = A brief history of information ethics || Thomas Froehlich
Conflictes ètics en la gestió de la informació: una mirada des de la deontologia professional || Maria Rosa Buxarrais
El Codi deontològic dels arxivers catalans || Alfred Garcia
Auditoria operativa: reflexions sobre l'ètica del procés i aproximació deontològica || Delfí Cosialls
La formació permanent del professional de la informació a Catalunya = La formazione permanente del professionista dell'informazione in Catalogna || Patrizia Ponzoni
Escriure (correctament) per al web || Miquel Centelles
La Biblioteca de la Corporació Sanitària Parc Taulí || Marcos Antonio Catalán Vega
Art pop i curtmetratges a una biblioteca penitenciària: tallers de dinamització cultural a la Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona || L. Castell, J. Pallisé, N. Pedrola, C. Tomàs, L. Burgos
Directrius de procediment per orientar el comportament dels proveïdors de serveis de referència i d'informació || Nora Vela
Memòria d'activitats de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: curs 2003-04
Memòria de docència i recerca del Departament de Biblioteconomia i Documentació: curs 2003-04
Informe de la Jornada sobre Deontologia Professional (Barcelona, 15 de juny de 2004) || Sílvia Sunyer
Aspectes generals del congrés i informe de les activitats dels comitès permanents de les seccions de Catalogació i d'Educació i Formació || Assumpció Estivill
Recull de recursos electrònics de codis d'ètica de biblioteques i bibliotecaris || Nora Vela
Selecció de fonts en línia sobre història de l'art i arquitectura || Ramon Soler
La revista Biblioteconomía (1944-1976) o com l'anàlisi del contingut i els llenguatges documentals interessaven als professionals de l'època || Aurora Vall
Coordinació editorial: Assumpció Estivill, Ernest Abadal
Edició: Anna Rubió (coordinadora), Servei de Llengua Catalana (correcció lingüística), Concepción Rodríguez (revisió castellà), Alice Keefer (revisió anglès), Jorge Franganillo (maquetació), Eduard Vilagrosa i Josep Soler (edició en HTML)
Desenvolupament tecnològic: Josep Manuel Rodríguez Gairín i Sergi Chávez
Seccions: Ernest Abadal (Tribuna), Assumpció Estivill (Articles), Concepción Rodríguez (Experiències), Núria Jornet (Textos normatius), Concepció Miralpeix (Informació d'activitats), Ángel Borrego (Ressenyes) |
La Biblioteca Nacional (BNE) obrirà un nou portal a la disposició del públic dedicat a escriptors, 'Escriptors a la BNE', un punt d'accés a les obres d'alguns autors la producció dels quals és digitalitzada i accessible a la Biblioteca Digital Hispànica, segons informa la institució.
En aquesta àrea, es trobaran semblances d'aquests autors que mostren els aspectes més rellevants de la seva vida i obra.
L'objectiu de l'espai és facilitar i donar visibilitat a una part de les obres digitalitzades que ofereix la Biblioteca.
Els literats s'agrupen en diverses categories de determinades característiques.
Per exemple, inicialment, es presenten semblances de 42 autors amb una col·lecció dedicada als morts l'any 1936, a causa de la importància històrica i literària d'aquest any per a Espanya.
Hi ha també categories dedicades a diferents temàtiques.
Per exemple, una dedicada als autors del segle d'or, i una altra a dones escriptores, entre les quals es troben accessibles María Domínguez, Carmen de Burgos i Rosario de Acuña i Villanueva.
La digitalització de fons de la BNE s'està realitzant gràcies a Red.es.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'acció de protesta s'ha fet en nom de Meat The Victims i pretenia denunciar les condicions en qu viuen els animals
Sant Pere de Vilamajor.-Uns 75 activistes del moviment Meat The Victims han entrat aquest diumenge a la matinada en una granja de Sant Pere de Vilamajor (Valls Occidental) per denunciar les condicions en qu viuen els animals.
Els animalistes han fet fotografies i vídeos dels porcs i les installacions que han penjat a les xarxes socials.
Cap a tres quarts de set del matí ha arribat el primer treballador de la granja, que ha avisat els Mossos d'Esquadra.
Fins al lloc s'han desplaat agents d'aquest cos i de la policia local que han identificat alguns dels activistes.
Aquesta és la segona vegada que activistes que actuen sota el nom Meat The Victims fan una acció a Catalunya.
L'1 de desembre van entrar en una granja de gallines a Mataró.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les degustacions d'aquest cap de setmana estaran amenitzades amb música en directe
Els visitants d'illa Carlemany podran descobrir la Ruta del vermut de Reus de la mà dels impulsors d'aquesta iniciativa, Reus Promoció, que seran presents al centre comercial per donar a conèixer tots els secrets d'aquesta coneguda ruta de la capital del Baix Camp.
Es podrà gaudir a partir de les 19 hores d'una barra de promoció i degustació dels diversos vermuts que s'elaboren a la ciutat de Reus i descobrir com es va convertir en una potència real de la indústria vitivinícola, que es reflecteix en la frase 'Reus, París, Londres', tres de les principals ciutats d'Europa que marcaven el preu de l'aiguardent.
De fet, a finals del segle XIX, el vermut ja havia estat adoptat per l'adinerada burgesia reusenca com la beguda de moda i social de l'època.
Joan Gili va ser el primer empresari de la ciutat que va registrar la primera marca de vermut elaborada a la ciutat l'any 1892.
Al segle passat el vermut de Reus ja s'exportava a mig món i una trentena de bodegues de la ciutat han arribat a elaborar-hi més de 50 marques diferents de vermut.
Actualment, la indústria del vermut es manté en plena producció gràcies als que conformen la marca 'Vermut de Reus', que mantenen la ciutat com l'autèntica capital del vermut, i actualment hi ha un munt d'establiments en places 'vermuteres' com la plaça del Mercadal, on es degusten vermuts amb història: el restaurant Museu del Vermut, Vermut Rofes o el Centre d'Art Cal Massó en són alguns d'ells, repartits per tota la ciutat.
Allí s'hi poden veure objectes recollits al llarg dels anys relacionats amb el vermut, com ampolles, etiquetes o cartells.
Les degustacions a illa Carlemany estaran amenitzades amb música en directe.
Tant divendres com dissabte es podrà gaudir de l'actuació d'AvecevA, un duet que oferirà un viatge pels clàssics del rock, pop, jazz, funk i varietats de l'escena francesa i anglòfona dels 60 fins avui.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El senyor Jaume Grimalt Obrador, enginyer agrònom i director de la Delegació Provincial del Ministeri d'Agricultura i Pesca, ha fet donació a la Universitat de les Illes Balears d'un conjunt de documents, llibres i materials, entre els quals hi ha informes agronòmics antics, de final del segle XIX i principi del XX, que varen ser recuperats pel senyor Bartomeu Simonet i conservats pel donant.
Són informes que de manera preceptiva enviaven els caps del Servei Agronòmic provincial al Ministeri d'Agricultura (abans, de Foment) i abasten una etapa cabdal en la transformació agrària que han experimentat les illes Balears, des de la dècada dels anys setanta del segle XIX fins als anys cinquanta del XX i principi dels seixanta.
Dels volums donats, només n'hi ha un que es conserva a l'Arxiu del Ministeri d'Agricultura, a Madrid (signat per Francisco Satorras, de la dècada dels anys setanta del segle XIX).
Per tant, la feina de preservació i tutela que ha fet el senyor Jaume Grimalt és molt important, ja que aquesta documentació arreu de l'Estat s'ha perduda.
A més, aquest fons documental ha permès i permet fer recerca vinculada a la història agrària i també a aspectes d'enginyeria agronòmica.
De fet, ha estat consultat per redactar tesis doctorals i articles científics.
Amb la donació d'aquests materials, es podrà afavorir la difusió i gaudi públic del fons gràcies que seran integrats a l'Arxiu Històric de la Universitat de les Illes Balears.
Dimecres, 3 d'abril de 2019, a Son Lledó, el senyor Jaume Grimalt i el Rector de la UIB, Llorenç Huguet, han signat el conveni de donació.
També ha assistit a l'acte el senyor Miquel Pastor, director del Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
El Laboratori del Foc de l'EPSEB estrena nova imatge en la seva pàgina web. |
Els blaus encadenen el segon partit consecutiu sense encaixar cap gol
2a divisió A. Les proves van revelar que el punta del Girona té un trencament al bíceps femoral i el central, una costella trencada
La Lliga de Futbol Professional va donar a conèixer els horaris de la setzena jornada, que s'obrirà el divendres dia 25 de novembre amb un Nàstic-Cadis (a les 20 h) al Nou Estadi de Tarragona.
L'àrbitre designat per al duel de dissabte a Montilivi dirigirà per desena vegada l'equip blanc-i-vermell en la divisió de plata i, de moment, el Girona no ha perdut mai amb ell (tres victòries i sis...
L'assemblea refusa la proposta d'acord del consistori per a la concessió de l'estadi
2a divisió A. L'exentrenador del Girona afirma que "jugarem per intentar guanyar tots els partits"
2a divisió A. El tècnic de Mequinensa, que va arribar ahir a un acord amb el club aragonès, serà presentat avui al migdia i dirigirà el primer entrenament a la tarda.
Un altre extècnic del Girona, Rubi, hauria refusat la proposta
Narcís Julià espera tenir avui el nou entrenador del Saragossa
La Jonquera empata al camp del cuer després d'avançar-se i rebre l'1-1 en l'única ocasió del Sabadell B
Boido, titular per la lesió de Montero, va estar desafortunat en el gol local |
Aquestes són algunes de les referències que ha fet el candidat a la presidència del govern espanyol, Pedro Sànchez, a Catalunya durant el seu discurs al debat d'investidura: |
redacció 2020-03-12 L'Ajuntament de la Seu ha anunciat les primeres activitats de la nova edició del cicle «Parlem de Formatge».
Es tracta de tres sessions de show cooking i un berenar per a infants que se celebraran dissabte, 14 de març.
redacció 2019-11-02 Els ramats provinents del Berguedà arribaran a Coll de Nargó diumenge després de cinc dies
redacció 2019-10-02 El Museu de la Conca Dellà i Dinosfera de Coll de Nargó ha tancat el balanç de la temporada d'estiu amb una xifra total de 5.953 visitants que han estat a les instal·lacions o participat en alguna de les activitats organitzades pels centres d'interpretació d'Isona
redacció | coll de nargó 2019-09-15 Des del moment de l'accident, la C-14 va quedar tallada totalment i hi va haver fins nou quilòmetres i mig de cues
REDACCIÓ | LA SEU D'URGELL 2019-09-14 Un dels accidentats ha hagut de ser traslladat amb ferides crítiques en helicòpter a la Vall d'Hebron de Barcelona
acn 2019-09-07 El Mirador del Cretaci de Coll de Nargó incorporarà als seu panells explicatius un apartat sobre l'actuació de restauració que s'hi ha hagut de fer després que una part del jaciment quedés destrossada el 2015 per un acte vandàlic.
redacCIÓ 2019-08-27 En la semifinal a partit únic, el conjunt de l'Organyà va derrotar de forma clara el Coll de Nargó i es va classificar per a la final de la Copa Pirineus que disputarà amb l'equip de la Seu
REDACCIÓ 2019-08-09 S'ha fet un trenc al cap en caure a terra
redacció 2019-07-24 L'espai Dinosfera de Coll de Nargó ha viscut la tercera edició del Sopar Cretaci, amb el qual aquest espai museogràfic promociona les visites a l'estiu.
Segons han explicat els responsables de Dinosera, el sopar, celebrat divendres passat, va resultar «una experiència gastronòmica al museu,
REDACCIÓ | Manresa 2019-07-09 Els postconvergent inicien el mandat amb l'exalcalde d'Oliana, Miquel Sala, i els republicans faran el tram final
redacció 2019-04-21 Els bombers van extingir un incendi que es va declarar divendres a les 11 de la nit i que va cremar una hectàrea d'una de vegetació propera a Coll de Nargó.
El foc va quedar localitzat al costat de la carretera L-511, al punt quilomètric 37, a la part alta
REDACCIÓ | LA SEU D'URGELL 2019-04-20 Un total de 12 efectius terrestres dels Bombers han controlat el foc a la matinada
REDACCIÓ | COLL DE NARGÓ 2019-02-13 El foc s'ha declarat aquest dimecres al matí a la carretera C-14 i no ha causat ferits
ACN 2018-10-15 Efectius del TEDAX i de la Unitat d'Intervenció les van retirar amb seguretat
2018-08-20 Ahir es va disputar el triangular de la Copa Pirineus, que va tenir lloc a la Seu d'Urgell.
Els conjunts que disputaven la copa van ser l'Organyà, el Coll de Nargó, la Seu d'Urgell, el Tremp i l'Oliana.
La final que enfrontarà l'Organyà i el Tremp es disputarà el pròxim diumenge a les 18.00 h, a
2018-08-12 Coll de Nargó ha celebrat aquest dissabte la Festa dels Raiers, amb la qual homenatja cada any l'antic ofici del transport de fusta pel cabal del Segre.
La jornada va consistir en una baixada per les aigü es i un programa paral·lel d'àpats populars, música i un homenatge a la Dona del Raier.
2018-08-07 La via va quedar tallada unes hores i es va formar una cua d'uns quants quilòmetres al lloc de l'accident
2018-08-06 La via ha quedat tallada unes hores i s'han registrat diversos quilòmetres de cues al lloc de l'accident
2018-08-06 Un helicòpter dels Bombers s'ha traslladat aquest matí a la zona per avaluar l'afectació del foc
2018-06-06 L'accident, que va tenir lloc aquest dimarts al matí, va deixar tres persones ferides
2018-01-10 Acusen dos homes detinguts l'agost passat de robar més de 20.000 peces a tot Catalunya
2017-09-06 El Jutjat d'Instrucció 8 de Barcelona ha arxivat la querella presentada pel cap del parc de Bombers voluntaris de Coll de Nargó, Jordi Fabra, contra quatre càrrecs d'Interior a qui acusava d'haver emès un informe amb «falsedats» per intentar fer-lo fora del cos; entre d'altres, contra el director
REDACCIÓ 2017-07-28 El centre d'interpretació dels dinosaures de Coll de Nargó, Dinosfera, ha ideat una nova proposta per fer conèixer el seu contigut cultural i històric.
Es tracta d'un Sopar Cretaci, que combina gastronomia i paleontologia.
Segons han explicat des de Dinosfera, el sopar s'ha concebut com un
2017-07-10 Els centres especialitzats en paleontologia han dissenyat un programa d'activitats especial per a l'estiu.
Així, Dinosfera, de Coll de Nargó, obrirà les portes de les sales de treball per oferir visites guiades al laboratori de restauració.
El públic podrà veure com és el treball de la preparadora
2016-07-22 Les visites nocturnes o la restauració de peces als museus, són algunes de les propostes per als visitants |
Madrenas deixa clar que no ha estat una "ocupació" sinó una "negociació" i que ha escoltat les seves reivindicacions
Girona.-La trentena de joves que han entrat a l'Ajuntament de Girona aquest migdia han abandonat la protesta poc abans de les set de la tarda en sentir-se "menystinguts".
A la sortida, han explicat que han parlat amb l'alcaldessa, Marta Madrenas, i que l'únic punt de consens ha estat entendre que la decisió d'anul·lar els concerts i les barraques no s'ha pres per ·"criminalitzar" el col·lectiu.
La portaveu del joves, Carla Costa, ha assegurat que com que no s'han sentit tractats "d'igual a igual", que no se'ls prenia seriosament per la seva edat han decidit marxar i trencar la taula de negociació.
L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha volgut deixar clar que no ha estat una "ocupació" sinó una "negociació" i que ha escoltat les seves reivindicacions.
La protesta, que inicialment s'ha difós per xarxes com una ocupació, ha començat a quarts de tres de la tarda.
Els joves, cap a una trentena, han entrat a l'Ajuntament i s'han instal·lat a la sala de junta de govern local.
El seu objectiu, com han subratllat al manifest que han llegit des del balcó, era protestar per la suspensió de les barraques i reclamar la lluita popular com l'única via per aconseguir la república.La reivindicació ha durat cap a quatre hores i, poc abans de les set de la tarda, el col·lectiu ha sortit per la porta principal de l'Ajuntament.
La seva portaveu, Carla Costa, ha explicat que han aconseguit asseure's en una taula de negociació amb l'alcaldessa, Marta Madrenas,.
Durant la conversa, li han demanat poder fer un pregó de Fires alternatiu –cosa a la qual Madrenas s'ha negat- i han criticat la decisió de suspendre barraques.D'aquesta taula n'ha sortit un únic punt d'entesa: el d'entendre que l'anul·lació dels concerts a La Copa no s'ha pres per criminalitzar-los.
Més enllà d'això, però, no hi ha hagut cap altre avenç.
Carla Costa ha criticat, a més, que s'han sentit "infantilitzats" i que la negociació no era "d'igual a igual".
A més, ha dit que no se'ls deixava anar al lavabo, que si sortien de la sala haurien de marxar del consistori i que, mentre estaven fent una assemblea, sentien riures darrere la porta.
"Tot això ens ha fet sentir molt incòmodes i hem notat que se'ns tractava diferent pel fet de ser joves", ha afirmat.
"Per aquest motiu, hem decidit marxar perquè ja hem aconseguit el nostre objectiu, que per una banda era visualitzar el descontent amb les decisions preses i, per l'altra, poder-nos reunir i debatre amb l'alcaldessa", ha afegit Costa.Durant la reivindicació, la portaveu també ha explicat que se'ls ha alertat de les conseqüències que podria tenir que els fets arribessin a oïdes de la fiscalia.
I que si es considerava una ocupació, això podria comportar penes de fins a un 1 any de presó.
"Se'ns ha dit que havíem de vigilar per si se'ns denunciava", ha explicat Costa, subratllant que la seva ha estat una protesta.
De manera "cívica i pacífica" L'alcaldessa, Marta Madrenas, per la seva banda, ha insistit que no ha estat una "ocupació" sinó una "negociació" i que ha escoltat les demandes dels joves en tot moment.
"Han vingut perquè volien parlar amb mi de la seva lícita reivindicació per la supressió dels concerts i de les barraques i hem estat debatent molt", ha dit.Madrenas també ha remarcat que els joves "no són CDR", que "en cap moment" els ha demanat que abandonessin l'Ajuntament i que tot plegat s'ha fet d'una manera "cívica i pacífica".
"Quan hi ha reivindicacions és bo asseure's i parlar", ha afegit.
L'alcaldessa també ha explicat que els ha deixat espais perquè "debatessin seguint els seus mecanismes" però que, finalment, han decidit que "abandonaven la negociació" i han marxat "tranquil·lament sense més incidents".
"A l'Ajuntament ens reunim i ho fem amb moltes persones", ha afegit.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El pressupost del projecte és de 4,8 MEUR i el seu finançament està garantit gràcies a l'aportació municipal i d'altres administracions
Lleida.-El concurs per la licitació de les obres d'adequació de l'edifici de l'antiga Audiència de la rambla Ferran com a seu del nou Museu d'Art de Lleida (nova denominació del Museu Morera) ha rebut un total de set ofertes per part d'empreses interessades en fer-se càrrec de l'execució de les obres, que compten amb un pressupost previst de 4,8 milions d'euros (IVA inclòs).
El termini per presentar les proposicions va acabar aquest dilluns i ara la mesa de contractació iniciarà el procés per tal d'adjudicar l'obra i poder iniciar-la properament.
El finançament del projecte està garantit gràcies a la inversió municipal així com a les aportacions del Ministeri de Cultura, la Generalitat, la Diputació de Lleida i els ajuts europeus del Fons FEDER.
El termini previst d'execució per adequar l'edifici de l'antiga Audiència per tal que pugui acollir la nova pinacoteca és d'uns 25 mesos.
El projecte del nou Museu d'Art de Lleida ha estat elaborat pel director del museu, Jesús Navarro, i l'arquitecte municipal, Jaume Terès, i ha comptat amb l'assessorament museogràfic de l'empresa Croquis -guanyadora del concurs convocat per l'encàrrec d'aquest treball-.La intervenció arquitectònica té per objectiu reconfigurar i reformular l'edifici i projectar una nova fita urbana destacada i equilibrada, cabdal per dotar d'una nova singularitat el museu.
Aquesta intervenció configurarà un nou equilibri entre l'edifici i la ciutat, tant en relació a la rambla Ferran com a la interacció visual amb la Seu Vella.El projecte també planteja una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible com a elements identificadors del nou equipament museístic.
Totes les sales d'exposicions previstes (plantes primera, segona i tercera) estan concebudes de la mateixa manera, per permetre la seva reconfiguració permanent.La planta baixa, pensada com una mena de plaça pública, comptarà amb els serveis d'acolliment del visitant, la botiga i els espais especials d'interpretació dels continguts del museu amb el visitant.
Tot això amb la idea de reforçar l'eix que es configura entre la rambla Ferran, el vestíbul i l'espai que es crea arquitectònicament en sentit vertical a través d'obertura del pati central fins a arribar a la terrassa.
La darrera planta del museu (la cinquena) acollirà els espais complementaris de la museografia: la sala d'actes polivalent i l'aula didàctica.
Comptarà també amb una terrassa mirador amb vistes a la Seu Vella.Com una extensió de les sales d'exposició bona part de les reserves del museu (quarta planta) seran visitables.
Aquesta innovació museogràfica ha de permetre la superació dels límits espacials que condicionen i limiten l'espai físic dels museus i facilitar al màxim l'accés a les seves col·leccions.
Aquest espai de reserva serà complementat amb un altre espai a la planta baixa, aquest del tot privat que funcionarà com a taller bàsic de conservació i d'espai de recepció dels béns artístics que rep la pinacoteca lleidatana.El nou Museu d'Art de Lleida serà el primer edifici públic amb la consideració energètica A, és a dir, que serà un immoble eficient des del punt de vista mediambiental.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
GRAFO Working Papers és una revista on es publiquen alguns resultats de recerques, discussions i debats científics en el si del Grup de Recerca en Antropologia Fonamental i Orientada (GRAFO). |
Si vols contactar amb un professional API a Avinyò |
Segons la versió policial, el jove va provocar l'afició del Cai Saragossa, mentre que el sancionat acusa d'abús de poder els agents que van intervenir
Barcelona.-El grup d'advocats Col·lectiu Ronda ha interposat recurs judicial contra la sanció de 3.000 euros i la prohibició d'acudir a recintes esportius imposada a Biel N.C., seguidor del Fiact Joventut i entrenador de categories inferiors d'aquest equip per haver proferit, suposadament, crits i insults contra el CAI Saragossa en un partit de la Lliga ACB de bàsquet que enfrontava l'equip aragonès amb el badaloní.
Els partit es va jugar el 5 d'octubre de 2014 al pavelló Príncep Felip de Saragossa.
Segons la versió policial el seguidor de 'la Penya' va cridar "Puta España, todos muertos" provocant l'afició rival i fent necessari que agents de l'ordre intervinguessin per protegir-lo d'una possible agressió.
En canvi, el jove sancionat acusa d'"abús de poder" els agents que hi van intervenir.
Segons l'explicació dels fets que fa Biel N.C. se li van apropar tres agents de l'ordre, el van arraconar contra la paret, li van demanar la identificació i la procedència.
El jove assegura quan ell va respondre "Santa Coloma de Gramenet, Catalunya", un dels agents va dir "Ahora, por gilipollas te va a caer una multa de 3.000 €".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Martin Solveig, Tiësto, Martin Garrix, Hardwell, Eric Prydz, Nicky Romero, Dj Snake, Axwell & Ingrosso, Sven Vath i Luciano també passaran per l'escenari del poblet pescador a tocar de Perpinyà
Música anglosaxona i electrònica al Festival Internacional de Benicàssim
The Chemical Brothers, Muse, Kendrick Lamar, Disclousure i Massive Attack, entre els concerts més destacats
The Skatalites farà l'única actuació del Principat al Paupaterres de Tàrrega
El festival de múscia acollirà tretze concerts de rock, pop, fusió i sons tradicionals.
Blaumut, Sabor de Gràcia i Dr Ring Ding.Blaumut, Sabor de Gràcia i Dr Ring Ding hi actuaran entre d'altres
El Quartet Mèlt, tret de sortida del Festival Internacional de Música de Cantonigròs
Al teatre l'Atlàntida de Vic es farà la competició de cant i dansa entre formacions de tot el món · Enguany el certamen ret homenatge a Àngel Colomer i als 125 anys de l'Orfeó Català
Josep Pedrals i Nico Roig actuen avui a Vallcarca i les Filles Föllen duran el seu 'INTUÏT' a un terrat de la Pau la setmana entrant
Tres dies de música i lluita a l'Acampada Jove
El festival político-musical de les JERC comença avui a Montblanc amb un programa que combina concerts i reflexió
Destacats Dj's de l'escena valenciana i internacional ompliran els Vivers de música electrònica
Destacats Dj's de l'escena valenciana i internacional formaran part del primer cartell del festival Electrònica del Real, que se celebra este dissabte dins de la programació de Concerts de Vivers, segons ha informat l'organització en un comunicat.
La cançó protesta arriba a Pedralbes amb l'expectativa de si la de Nova York tornarà a cantar en català
L'Elèctrica Dharma s'acomiada dels escenaris acompanyada per Comediants
El festival Anòlia d'Igualada viurà la darrera actuació de la companyia, que enguany celebra el 40è aniversari
El concert a l'aire lliure de la soprano alemanya s'emmarca en el Festival Internacional de Música Vila de Santanyí
El Feslloch, 'una de les proeses del País Valencià'
10 anys de festival a través del ulls de Xavi Sarrià, Voro Golfe, Pau Alabajos i Miquel Àngel Landete
Francisco demana perdó pels seus insults a Mónica Oltra després de la cancel·lació d'un concert a Xixon
Es va referir a Oltra anomenant-la 'escòria, incòmoda de veure i inculta', entre més insults
Manel obre el Festival de Cap Roig en un estiu ple de concerts
Rod Stewart, Carlos Santana i The Corrs també actuaran a l'escenari de Calella
Les bandes i el reggae, protagonistes dels concerts del Feslloch
Avui Fermín Muguruza presenta el deu darrer projecte, on homenatja Nova Orleans 10 anys després l'huracà Katrina
Danny Daze i Alex Pott encapçalen el festival Electrosplash de Vinarós
Dorian, Polock, Andrés Llatas, Fer Explosion & Eder Croket i Weis Braun portaran la músciaa electrònica a la platja de Fora Forat.
Les activitats paral·leles inclouen un paintball, paddle surf i un taller de grafitis entre d'altres.
El festival Cruïlla: punt de trobada intergeneracional
Damien Rice, Crystal Fighters, Adrià Puntí i Zoo són alguns dels noms que encapçalen un cartell que combina joventut i veterania dalt l'escenari
El Consell diu que Marenostrum s'ha cancel·lat per la Llei de Costes i que no és competent per a prohibir-ho
Salvador assegura que les màquines usades per a adequar l'entorn del festival "han destrossat una duna" de la partida del Miracle
Maria del Mar Bonet i Sílvia Pérez Cruz actuaran al Concert del Mediterrani al costat de 13 artistes internacionals aquest dissabte a la Sala dels Drets Humans i l'Aliança de les Civilitzacions del Palau de les Nacions Unides a Ginebra (Suïssa), ha informat Mediapro aquest dijous en un comunicat.
El pianista xinès Lang Lang inaugura el trentè Festival Castell de Peralada
La cita empordanesa amb la lírica i la dansa convoca Olga Peretiatko, Bryan Hymel, Xavier Sabata, la companyia Ailey II i el ballarí Roberto Bolle
Lluís Llach penja el vídeo íntegre de l'històric concert al Camp Nou
Al seu canal oficial, ja s'hi pot trobar bona part de la discografia i ben aviat s'hi podrà escoltar tot el catàleg discogràfic
Borriana nega l'autorització a l'Arenal Sound per "falta de solucions" a les molèsties veïnals
L'Ajuntament de Borriana (Castelló) ha acordat desestimar l'autorització al festival Arenal Sound per la "falta de garanties i solucions contra les molèsties veïnals" i després de dos informes tècnics municipals i un de la Conselleria de Medi Ambient que proposen denegar els permisos perquè "no tenen en compte l'existència" de fins a quatre fonts de soroll diferents dels escenaris Els dos informes tècnics realitzats pels servicis municipals de l'Ajuntament de Borriana coincidixen "plenament" a assenyalar "la inconnexió i la falta de garanties" de la documentació presentada per la mercantil Imusic Festival SL per a la celebració de l'Arenal Sound durant este estiu, segons ha informat el consistori en un comunicat.
La música tradicional d'arrels mediterrànies i la fusió d'estils, al festival Fesmon de Montcada
Els ritmes medievals de la Capella de Ministrers i la poesia del grup Oh Foll Amor!, plats forts del festival
Aspencat obrirà el Festival, que es farà els dies 7, 8 i 9
La cantada d'Havaneres acaba amb crits d'independència
El concert compleix mig segle de vida davant de 6.000 espectadors
S'estrena el primer festival electro-pop francòfon: El Festival
Deluxe, Pefel & Greem, Brigitte, Gush, Arno i Joeystarr seran els ambaixadors del panorama musical francès al Poble Espanyol
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Alfred García és el protagonista del concert de pagament de Les Santes
El músic català, que es va fer famós a l'edició del 2017 del programa televisiu Operación Triunfo, arribarà a Mataró dins la gira de presentació del seu primer disc "1016", en el que serà el gran concert de Festa Major que es farà el 28 de juliol a les 22 h al Parc Central.
L'Ajuntament ha arribat un acord amb l'empresa The Project Music Company per a coproduir el concert de pagament de la festa major mataronina, continuant d'aquesta manera la col·laboració amb productores privades que han permès fer els concerts grans els darrers any.
Alfred García ha demostrat ser l'antònim al prototip de concursant del talent show Operación Triunfo.
Format al Taller de Músics de Barcelona, ha col·laborat durant aquest darrer any amb artistes com Love Of Lesbian o Albert Pla entre d'altres.
Al desembre va publicar el seu primer llarga durada '1016', un disc que ha entrat a les primeres posicions de les llistes de vendes estatals., obtenint el disc d'or tan sols una setmana després del llançament.
El preu de les entrades és de 25 € + despeses de gestió.
Les entrades es vendran online a partir d'aquest divendres 3 de maig a les 11 h a les plataformes Ticketea, Ticketmaster i al web theproject.cat.
També es podran comprar entrades a les oficines de Cultura (carrer de Sant Josep, 9) i, si no s'han exhaurit, el mateix dia del concert a la taquilla del Parc Central.
La capacitat màxima del recinte és de 6.000 localitats.
El proper 7 de maig a les 19.30 h es presentarà tota la programació de la Festa Major de Les Santes al Plenari que es farà a Can Marfà.
Gènere de Punt del Museu de Mataró. |
- Després del primer treball a 'Nits en blanc', amb 'NU' trobem un canvi de sonoritat.
L'evolució ve donada pel fet d'anar trobant un estil propi més enllà de la trajectòria vocal i instrumental viscuda fins al moment de cantar i tocar temes propis en solitari.
A 'Nits en Blanc' encara hi ha la sonoritat dels grups a capella, del clàssic, del musical...
'NU' tira més cap al pop, tant en els arranjaments al piano com en la manera de cantar, la tessitura més greu...
Crec que encaixa molt més amb el gènere de cançons que escric.
La mescla ja està dins meu i és fruit d'haver begut de tantes fonts diferents, de la música que m'agrada i també del que he tingut la sort d'anar-me trobant professionalment.
- Ha estat finançat a través d'un Verkami, com ha anat?
M'ho vaig agafar amb calma, confiant que si havia de ser, ja arribaríem i així ha estat.
Molt contenta del suport de la gent del meu voltant.
'NU' parla de desprendre's de tot el que és superflu o innecessari per seguir evolucionant.
D'arribar a l'essència de les coses, d'honestedat, d'amor....
- Dius que "nu és buidar-se per tornar a omplir, caure per tornar-se a aixecar..."
(Somriu) Jo sempre he entès la música com un camí per evolucionar, sobretot com a persona.
Cada nou repte i cada nou treball dóna lloc a un canvi vital i 'NU' també l'ha portat.
O al revés, un canvi vital en mi m'ha conduït cap a 'NU'.
- Ets una cantant de formació clàssica, però la teva música poc s'assembla als esquemes que tenim com a música clàssica...
Tinc inquietud per molts gèneres i això m'ha dut a enamorar-me de molts estils.
Actualment actuo en espectacles més clàssics també, combinant-ho amb el meu projecte que no ho és gens.
- Has begut de moltes i diverses formacions, queda plasmat en aquest àlbum?
Crec que justament 'NU' deixa enrere totes aquestes influències i, tot i tenir-les integrades, fa un escaló cap a un estil més personal.
Hi són totes i no hi és ninguna al mateix temps.
- Com serà la gira del disc 'NU' i on faràs parada?
Hem estrenat el disc al Sunset de Girona fa tres setmanes i diumenge 14 juny al festival Girona d'Autor amb Las Migas.
D'ara fins a finals estiu passarem per diferents pobles com Maçanet de Cabrenys, La Tallada, L'Escala, Regencós o Banyoles. |
Els poders públics de Catalunya...han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat. (article 4.
Tampoc ho fa E-Notícies, no ser que sigui per parlar de la immigració musulmana.
Després els de PSC diuen que a la mesquita no es supera l'aforament màxim.
Però si fins i tot fan les pregaries al carrer!!
Per això els del consistori i l'alcalde Pere Navarro varen celebrar que PxC no guanyés cap regidor, perquè bé els hi hauria tocat els nassos amb aquestes irregularitats.
Algú encara té dubtes a qui votar a les properes eleccions?.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La depressió de la crisi va tocar de ple la indústria del petard.
Les vendes, concentrades en els dies previs a Sant Joan, van caure a la meitat en els primers anys de la crisi, però el sector creu que ja s'ha girat la truita, i des del 2014 la venda de petards i material pirotècnic s'està refent, tot i que encara no s'han recuperat els nivells previs a la crisi, segons Josep Maria Vilardell, president de l'Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalunya... |
Ragnar Adalsteinsson és un dels principals experts en el procés que va viure Islàndia per definir una nova Constitució mitjançant la participació ciutadana.
És un entusiasta d'aquest tipus de mecanismes de democràcia directa: «La participació pública ja és inevitable a tot arreu, la gent és cada vegada més conscient dels seus drets i de la necessitat de no transferir tota la sobirania als polítics».
Adalsteinsson, de 81 anys, convidat pel Departament d'Exteriors a participar en un cicle sobre processos constituents, descriu com Islàndia va tirar endavant un procés de redacció per part de la ciutadania d'un nou text constitucional, en un clima d'indignació ciutadana per la crisi financera de la tardor del 2008.
Una onada constant que va portar a la creació d'un primer paquet de 522 candidats escollits aleatòriament, dels quals van sorgir els 25 delegats que finalment van redactar el text.
Un text que segueix congelat al Parlament islandès a causa, explica Adalsteinsson, del fet que els polítics professionals han «desconfiat» de la capacitat ciutadana per tirar endavant un text constitucional.
«Han criticat detalls, però no els valors i ni tampoc les matèries fonamentals de la proposta», denuncia.
Tampoc han vist amb bons ulls «incrementar el poder de la gent», donat que el projecte, entre altres mesures, permetia presentar propostes ciutadanes al Parlament si comptaven amb el 2% de suport popular.
En el fons, opina aquest expert, hi ha la idea que la ciutadania no és prou adulta ni està preparada per a aquest tipus d'actuacions polítiques.
Una idea que també arriba des d'alguns acadèmics i universitaris, entre els quals no hi ha òbviament Adalsteinsson, que és un dels principals impulsors i assessors del procés constitucional.
El seu convenciment és directament proporcional al que transmet respecte a la possibilitat i capacitat que té Catalunya de portar a terme també un procés participatiu per redactar una Constitució.
«En primer lloc, es podria dedicar a discutir els valors bàsics», assenyala.
S'hauria de portar a terme un primer esborrany, subratlla, implicant-hi els mitjans de comunicació i també les xarxes socials perquè tots els ciutadans sense excepcions s'hi sentin implicats i concernits.
Adalsteinsson coneix la realitat catalana fins al punt de proclamar que «Catalunya té una història, cultura, llengua i territori propis».
«És una nació i les nacions tenen dret a decidir per si mateixes», proclama.
A diferència del procés negociador d'Islàndia respecte a Dinamarca, «el problema a Catalunya», apunta, «és que el Govern central no vol negociar ni discutir alternatives».
Davant d'això recomana, tornant a la Constitució, «que els ciutadans se'n sentin orgullosos i hi confiïn».
I recorda que al seu país «molta gent vol una nova Constitució perquè en necessita una de pròpia, republicana, no una de regne», com encara és en l'actualitat.
Adalsteinsson recomana a Catalunya que tiri endavant el referèndum i tingui en compte que, si finalment no es registra una participació alta, el camí cap a la secessió serà més problemàtic, de la mateixa manera que serà difícil si el sí no obté una majoria de vots evident.
També apunta a la necessitat d'aconseguir suports d'altres països, una cosa també àrdua, però subratlla la importància d'aconseguir suports de petits estats. |
El nou Marc Input-Output de Catalunya, amb any de referència 2011, permet analitzar l'impacte de catàstrofes naturals, la implantació de mesures com una pujada de taxes o la caiguda d'un sector, com el turisme, sobre el conjunt de l'economia catalana.
Han presentat el nou sistema aquest dilluns el conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell; el director de l'Idescat, Frederic Udina i els professors de la Universitat de Barcelona i de l'Institut d'Economia de Barcelona Martí Parellada i Gemma Garcia.
Mas-Colell ha fet broma que, segons aquest marc, el PIB català és un 4% superior a la dada calculada per l'Institut Nacional d'Estadística(INE) i que s'utilitza per calcular el dèficit: "Som més rics del que pensàvem".
Es tracta de la primera vegada que Catalunya té un marc complet amb taula d'origen, destí i simètrica per disseccionar l'economia catalana en 82 branques d'activitat, seguint la classificació europea, i determinar què produeixen i què consumeixen cadascuna d'aquestes branques per fer la seva producció, ha explicat Udina.
D'aquesta manera, es pot saber com respondrà cadascun dels sectors de l'economia catalana davant d'una pujada o baixada d'impostos, catàstrofes com un terratrèmol o l'efecte contagi que es pot crear davant de la caiguda d'una activitat concreta sobre altres.
El professor Parellada ha considerat que es tracta d'una "importantíssima eina docent", mentre que la doctora Garcia ha posat de manifest els canvis que ha experimentat l'economia catalana en les últimes cinc dècades, com la seva terciarització, ja que els serveis han passat de representar el 47% del VAB al 72%.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Conselleria de Salut de la Generalitat ha unit els esforços de cinc instituts d'investigació i cinc hospitals catalans per desenvolupar una plataforma de medicina personalitzada, que preveu tractar amb teràpia personalitzada a tots els pacients amb càncer colorectal en "tres o quatre anys", segons ha anunciat a Europa Press el responsable d'Investigació i Innovació del departament, Gabriel Capellà.
L'objectiu de la plataforma BPCP, que integren els hospitals Vall d'Hebron, Clínic, Sant Pau, del Mar i Bellvitge, al costat dels seus instituts d'investigació associats, així com l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) amb l'ajuda del BioCat i la Conselleria, passa per "convertir a Barcelona en un referent mundial en medicina personalitzada", ha explicat Capellà.
Els promotors de la plataforma, que el febrer constituiran un consorci amb el suport del conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, s'han proposat com primera meta monitorar el càncer de còlon i recte, considerat el més freqüent a la població, si es summa l'afectació d'homes i dones.
Els investigadors preveuen analitzar els tumors dels 1.500 pacients als quals la Conselleria de Salut calcula que se li diagnosticarà un càncer de còlon i recte en fases avançades (III i IV) per analitzar el perfil molecular, predir la resposta de teràpies personalitzades en funció del genoma i trobar nous fàrmacs per aquests pacients.
El "treball exhaustiu" pretén unir esforços i treballar simultàniament amb diferents pacients i malalts amb cultius 'in vitro' del teixit tumoral de cada pacient, amb la finalitat d'elaborar un panell en funció del perfil genètic del tumor i suggerir al metge el tractament més adequat per a un pacient abans del 2018.
Més endavant, el consorci portarà l'experiència a altres tumors, tot i que encara no ha volgut revelar noves metes futures, ha assenyalat Capellà, que ha admès que actualment ja s'aplica la teràpia personalitzada per alguns casos, però l'objectiu és que s'apliqui de manera sistemàtica a tots.
L'investigador de disciplina científica bàsica de l'Idibell George Thomas i el cap d'Oncologia Bàsica de l'Hospital Vall d'Hebron Josep Tabernero seran els dos líders al capdavant del consorci, que vol promoure un "lideratge aglutinador", que també anirà en la mateixa direcció que el Pla Director d'Oncologia.
Capellà ha mostrat un "optimisme prudent" respecte als objectius del futur consorci, que porta dos anys previs de gestació del projecte amb alt potencial de tornada econòmic a mitjà i llarg termini, ha indicat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una investigació liderada per l'organització Orb Media ha trobat microplàtics a l'aigua embotellada i afirma que aquest és un fenómen global que afecta marques de tot el món.
Segons Orb Media, tenen proves exclusives que un sol litre d'aigua embotellada pot arribar a contenir milers de partícules de microplàstics, segons unes anàlisis que han realitzat en més de 250 ampolles d'onze marques líders a tot el món que han trobat restes de plàstics com ara el polipropilè, el niló i el teraftalat de polietilè (PET).
Aquests tipus de plàstics es van trobar en el 93% de les mostres, amb una mitjana de 325 partícules per litre fins a un màxim de més de 10.000 partícules en una única ampolla en l'estudi encarregat per l'organització supervisat per la doctora en Química Sherri Mason del Departament de Geologia de la Universitat de Nova York a Fredonia.
Les marques analitzades inclouen multinacionals com ara Nestlé, Danone o Coca-cola.
Si tens dubtes, en aquest espai pots trobar algunes respostes.
Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar... |
Albert Pla i Pascal Comelade estrenen al Teatre Municipal de Girona l'espectacle musical 'Somiatruites', en què les lletres de les cançons neixen del somieig
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
La víctima és un home de nacionalitat alemanya que viva a la Ribera d'Ebre
El conductor d'un turisme ha mort aquest dijous al matí en accidentar-se a l'N-420 a Marçà (Priorat), segons el Servei Català de Trànsit (SCT).
L'avís del sinistre s'ha rebut a les 7.37 hores al quilòmetre 836,7 de l'N-420.
Per causes que encara es desconeixen, el cotxe, que circulava en direcció Móra d'Ebre, ha envaït el carril contrari i s'ha estimbat a un camp d'oliveres.
Com a conseqüència de la topada, el conductor i únic ocupant del vehicle ha mort.
La víctima és un home de nacionalitat alemanya que vivia a la Ribera d'Ebre.
Tres patrulles dels Mossos d'Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat i dues ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques han treballat en l'accident.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.