text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Són terrenys repartits per tot el terme amb una superfície total de 33.147 metres quadrats i amb usos residencials, industrials i rústics
Mont-roig del Camp.-L'Ajuntament de Mont-roig del Camp (Baix Camp) ha decidit impulsar un concurs públic per vendre 17 solars de la seva propietat repartits per tot el terme i que tenen usos residencials, industrials i rústics.
Tenen una superfície de 33.147 metres quadrats un preu de sortida en el seu conjunt de 3,48 milions d'euros, iva inclòs.
La licitació es publicarà oficialment dilluns i el termini per presentar les ofertes, obligatòriament de manera individual per a cada solar, s'obrirà el 27 de novembre i acabarà el 17 de desembre.
El consistori té previst fer diverses inversions que estan supeditades a la recaptació que pugui fer amb la venda dels solars.
En un comunicat, l'alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho, explica que des del consistori es descarta fer de "promotor immobiliari" i construir habitatges en els solars.
"El que toca és afrontar inversions bàsiques pendents al municipi, com enllestir la xarxa de clavegueram, la urbanització de carrers o nous equipaments", ha afegit el batlle, que creu que amb la venda d'aquestes parcel·les es pot donar impuls a les inversions "imprescindibles".Les ofertes s'han de presentar sempre a l'alça i per aquest motiu no s'admetrà una oferta per un import menor de la valoració de cada parcel·la, tal com indica el procediment legalment establert d'alineació de finques del patrimoni municipal, que està regulat per la normativa patrimonial de les administracions locals catalanes.Els solars que es posen a la venda procedeixen del patrimoni municipal que s'ha anat ampliant els darrers anys a partir de cessions en el desenvolupament urbanístic de diverses zones del municipi.De les 17 parcel·les que es posen a la venda, la major part d'aquests són d'ús residencial.
Es tracta de 13 solars urbanitzables a la zona del Club de golf Bonmont, una parcel·la urbanitzable a Costa Zèfir i una altra a Les Pobles.
També hi ha una parcel·la industrial al Polígon Industrial Les Sorts de Mont-roig de 3.773 metres quadrats amb un preu de sortida de 328.689 euros, més iva.
També es posa a la venda una parcel·la rústica de 12.000 metres quadrats a Les Pobles amb un preu de sortida de 377.703 euros, més iva.Els preus de sortida de tots aquests terrenys els han posat els tècnics municipals que han fet una valoració a la baixa dels preus de mercat per tal de donar una sortida a totes les parcel·les.Al concurs s'hi pot presentar qualsevol persona, sigui natural o jurídica.
Els criteris que es faran servir per valorar les ofertes presentades serà la millor oferta econòmica que comptabilitzarà el 90% com a màxim.
El 10% restant sortirà del compromís d'incloure al futur projecte constructiu sistemes de cases intel·ligents i ecològics, amb un màxim de cinc punts; i pel compromís d'executar les obres amb una constructora amb algun treballador amb un percentatge de discapacitat superior al 33%.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La Fira Jokos, dedicada als jocs de taula, arrenca aquest cap de setmana el període amb més activitat de Fira Sabadell, el darrer trimestre de l'any.
D'aquí a finals d'any es faran sis fires.
Segons dades municipals, durant l'any 2017 la fira va tenir 183 dels 365 dies de l'any ocupats, un 60 per cent més que l'any anterior.
"Fira Sabadell és un dels millors espais perquè un esdeveniment sigui tot un èxit.
Aquest edifici municipal singular amb elements diferencials, ubicat estratègicament s'ha convertit en una plataforma de promoció corporativa, empresarial i comercial important i punt de trobada de gent de fora i dins de la ciutat", assegura el regidor de Treball i Empresa, Edu Navarro.
D'aquí fins a finals d'any es faran mitja dotzena de salons a Fira Sabadell.
La Fira Jokos arrenca aquest cap de setmana aquest calendari.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
"Ens dediquem a treballar pel client que ens demani" ja sigui "la Generalitat de Catalunya, de València o la comunitat de Madrid", diu el cap de projectes de Plastic Express
Barcelona.-El cap de projectes de Plastic Express, una de les dues empreses que opta a la licitació per subministrar les runes del referèndum, ha assegurat aquest divendres que és "totalment absurd" impulsar una querella contra aquest procés públic "en un país on en teoria impera una democràcia".
Andreu Marqués ha destacat en declaracions a l'ACN que la seva és una "empresa privada" que es dedica "a treballar pel client".
"Si en aquest cas el client és la Generalitat, treballarem per la Generalitat de Catalunya, si ve la Generalitat de València, treballarem per la Generalitat de València, i si ve la comunitat de Madrid, per la comunitat de Madrid", ha afirmat.
Marqués ha reiterat que a Plastic Express no tenen "cap por" per les possibles conseqüències de la querella, i ha indicat que si des de la justícia espanyola els fan preguntes sobre la finalitat de les urnes no faran valoracions.
Nosaltres fem el producte pel client i en el que en fa el client no hi entrem", ha remarcat.
Plastic Express, que fa 9 anys que treballa a Barcelona, si fa les urnes seran d'un màxim de 23 euros per unitat.
Fins ara, no ha fabricat urnes per comicis a Catalunya, però sí "per altres països" i per "col·lectius o centres", així com també altres comunitats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Entrevista i visita als Lledoners amb el president d'Òmnium Cultural, a punt de complir el tercer Nadal a la presó
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Per entrar a la presó dels Lledoners s'han de passar tres portes de seguretat.
Abans-d'ahir, un boirós dia de novembre, Vicent Partal, Assumpció Maresma, i servidor vam visitar el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i no vam tenir cap problema amb les dues primeres portes.
Però la tercera s'encallava, no acaba de tancar, i la funcionària forcejava el mecanisme.
'Cap pres no s'ha escapat mai de la presó dels Lledoners, senyora?'
Aquí, cap ni un', va respondre ella, victoriosa, amb el mecanisme ja arreglat i un somriure a la cara.
T'ho inventes i no et creuen: la funcionària dels Lledoners es diu Llibertat (i la del Tribunal Suprem es diu Piedad).
Hem de deixar la Llibertat enrere per arribar a Jordi Cuixart.
Quan hi arribem la Llibertat no hi és, però la vida sí.
Jaqueta marró, camisa blavosa, cara molt neta, acabat de dutxar.
Comencem 40 minuts de trobada a banda i banda d'un vidre dividits en dues parts.
Una primera per a polir, tornar a preguntar o afegir preguntes a les que el president d'Òmnium ja ens havia respost per escrit feia dies.
La segona part, per parlar amb Cuixart, un dels primers de fer-se subscriptor de VilaWeb ja fa molts anys, l'home que s'emociona quan Partal li envia a la presó papers mecanografiats originals de Joan Fuster o que recorda el dia que va cantar el 'Fum-Fum-Fum' en català a la presó de Soto del Real, just després d'una nadala en romanès.
Perquè al final, qui us penseu que som?
Nosaltres i els muleros, al final, què fem sinó voler el millor per a les nostres famílies, enyorar-los, i estimar-los?
Acabarem la visita saludant Rull, Turull i Junqueras, i amb una frase de Maresma al cap: 'He après més en quaranta minuts que en tota una vida.'
— Veieu el sol de la cel·la estant?
El veuria de les quatre de la tarda a les sis, quan passeja davant la finestra, però justament aquella hora vaig a classe de ceràmica.
A la nit, si és a tocar de la Lluna, el veig una estoneta.
És la primera cosa que faré quan surti d'aquí.
Veient la instrucció tampoc no podíem esperar res gaire diferent.
— Valoreu-me la sentència, si us plau.
—A Òmnium vam optar per una estratègia jurídica de caràcter polític, també a partir de l'afirmació de Juan Maria Bandrés que diu 'en un procés judicial de caràcter polític, com més oposició s'ofereix al Tribunal, més possibilitats hi ha que el resultat sigui favorable.'
Això es traduïa a no renunciar a rebaixar la pena, però sobretot a portar el tribunal a discutir sobre les qüestions de fons; en el nostre cas l'exercici de drets fonamentals: desobediència civil i dret d'autodeterminació.
Per tant, vol dir deixar els fets de banda, perquè encara estem convençuts que no són constitutius de cap delicte.
Penso que la posició d'Amnistia Internacional és, en bona part, gràcies a aquesta estratègia.
Aquesta és una lliçó també per a les negociacions polítiques que han de venir aquests dies.
És important parlar d'allò que tu vols, i no d'allò que ells volen.
La sentència dedica moltes pàgines a parlar del dret d'autodeterminació i criminalitzar la lluita no violenta.
Calia dir ben clar al Tribunal: 'Sí, va ser un acte de desobediència civil' i 'Ho tornarem a fer.'
Penso que hem obligat el tribunal a baixar a l'arena i discutir sobre el fons de la qüestió, i no pas de quin era el veritable sentit d'un piulet o un altre, o de si vaig anar a una manifestació o no.
De fet, la petició de la Fiscalia per a Jordi Sànchez i per mi era de 17 anys, la segona més alta després de Junqueras.
L'argument, segons els jutges Lamela i Llarena, era que tots dos formàvem part d'una suposada cúpula al costat del vice-president Junqueras i el president Puigdemont 'amb la mateixa capacitat de decisió i grau de responsabilitat'.
El resultat és que hem acabat amb les condemnes menys altes.
— De lluny sembla que tingueu una actitud d'acceptació zen de la realitat.
—He après a viure el moment present com un moment complaent, però tot plegat és molt més mundà.
Doncs ho aprofito i no renuncio ni a la felicitat, ni als aprenentatges, ni a l'activisme, ni a continuar construint la meva família.
Doncs exerciré de pres polític assumint la responsabilitat que això implica, que no vol dir acceptar la legitimitat de la pena.
Que quedi ben clar que tinc les mateixes ganes de sortir de la presó que la resta dels meus companys.
El meu fill Amat, que ja té tres anys, em diu: 'Pare, aquests senyors que s'han equivocat i et tenen tancat, que deixin d'equivocar-se.'
L'altre dia em va ensenyar un mapa.
Li encanten els mapes, com a mi.
I l'Amat té un continent que ha batejat així: 'Europa de les Llibertats.'
Mira si tinc les mateixes ganes que la resta dels meus companys, de sortir.
Com els recordeu, aquells dies?
Quines cares, persones, o moments el definirien?
—Estar a la sala no em significava gens d'esforç, al contrari: formava part de l'escenificació de la repressió i no hi pensàvem renunciar.
No tinc un record especialment dur d'aquells dies, la fraternitat entre tots i veure'ns amb la Carme i la Dolors trencava la monotonia de la vida al mòdul.
Tot plegat, i si no fos per la magnitud de la tragèdia, tenia un punt entre còmic i surrealista.
Tota aquella gent amb un posat tan transcendental com si d'ells depengués el futur de la humanitat, au va.
Això sí, els funcionaris del Suprem van ser ben correctes amb nosaltres.
Tant de bo tots els presos, polítics o socials, que van cada dia de les presons als tribunals gaudissin del mateix tracte digne.
—Amnistia Internacional ha demanat el vostre alliberament.
—L'estat espanyol s'ha desacreditat davant la comunitat internacional d'una manera veloç, però els encega la preservació de la unitat d'Espanya.
La denúncia d'Amnistia s'afegeix a la que ja va fer l'Organització Mundial contra la Tortura, Front Line Defenders, el Grup de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i la Comissió de Drets Humans del Consell d'Europa.
Ara, la rebo també amb un regust agredolç, perquè em dol la diferència amb la resta de companys i companyes, i ho lamento profundament.
Com ha de ser just un judici en què no es poden mostrar els vídeos que contradiuen les versions dels testimonis de l'acusació?
M'han vulnerat el dret que em jutgi el meu tribunal predeterminat per llei, el dret d'una segona instància judicial i el dret de ser jutjat per un tribunal lingüísticament competent.
— Heu declarat que no demanareu l'indult.
—Demanar-lo implica acceptar que ets culpable i nosaltres no som culpables ni d'haver-nos manifestat ni d'haver votat.
Al contrari, diem obertament que 'ho tornarem a fer'.
Assumeixo les conseqüències de tots els meus actes i no em penedeixo de res.
Respondré a la sentència com a pres polític que sóc.
— De fet, heu renunciat a signar el formulari per a començar un tractament de rehabilitació, cosa que us facilitaria les coses.
Cursets per a aprendre'm la constitució?
I tampoc no penso renunciar al tercer grau, entre més, perquè no depèn de mi.
D'aquesta manera denunciem el fet que alguns altres presos sí que s'hi apuntin, a la rehabilitació?
Legitimem del tot les seves accions.
—Una amnistia per si sola no implicaria la resolució democràtica del conflicte polític, com tampoc la renúncia a continuar exercint drets i llibertats.
L'amnistia seria el reconeixement, per part de l'estat, que els actes pels quals estem condemnats no són delicte i, per tant, que la presó és injusta i injustificada.
És una victòria del 'Ho tornarem a fer'.
L'amnistia és una reivindicació legítima de tots els moviments d'alliberament nacional que són víctimes de la repressió.
Forma part dels instruments per a resoldre els conflictes.
—Pedro Sánchez viu instal·lat en l'amenaça permanent i això aquí ja no funciona.
Fins avui ha estat totalment erràtic i això no inspira gens de confiança.
Ha fet seva part del relat de Vox aquesta campanya i això és molt alarmant.
El PSOE actual no és el PP ni Ciutadans, és obvi, però que ningú no s'enganyi, ha assumit el discurs oficial de l'estat sense gens d'esperit crític, menystenint Catalunya i les seves institucions.
Ni un sol gest per a derogar la llei mordassa o la reforma laboral, lluitar contra la instrumentalització de delictes de l'odi per a combatre la dissidència –ja no parlem de plantar cara als oligopolis energètics...
Crec que els dirigents del PSOE han perdut els ideals.
Han pres posició al costat de la dreta més rància, al costat del PP i Cs i fins i tot de Vox en moltes de les decisions, com ara negar-se a un diàleg sincer.
Allò que la societat reclama és més llibertat i capacitat de decidir.
La lògica electoral i la pèrdua d'escons ha obligat Pedro Sánchez a moderar el to, però la seva estratègia, de moment, continua generant malfiança, tot i que sembla que ara reconeixen l'existència d'un conflicte polític.
— És cert que el president Montilla ha vingut fa poc a visitar-vos?
Montilla, com tants més polítics, és molt més interessant i diu més quan és ex-polític que no quan exerceix el càrrec.
Jo he de dir, i remarcar, que el president Montilla sempre va estar al nostre costat als actes de Som Escola, per exemple.
—Em costa ser tan crític amb Podem.
Hi posen més sentit comú a fer un paper una mica coherent.
Hi veig diferències amb el PSOE, que ha perdut credibilitat i també sentit comú.
— S'ha d'investir el govern de PSOE i Podem?
—Negligiríem la nostra funció com a entitat de la societat civil si diguéssim als partits què han de votar.
Sí que els demanem estratègia unitària, això és imprescindible.
Prou de perdre's més en batalles partidistes i estèrils.
Som davant un conflicte polític i només serà útil una resposta tant coherent com ambiciosa.
Per tant, mesa de negociació sí, però sense vetos.
L'estat i els partits catalans han de tenir clar que mai no renunciarem al dret d'autodeterminació.
— Sou l'únic pres polític que ni ara ni abans us heu presentat a les llistes electorals.
—Perquè vaig entrar a la presó com a President d'Òmnium Cultural; n'estic molt orgullós i, si ho volen els més de 180.000 socis, en vull sortir també com a president.
Volem deixar clar a l'estat que mai cap jutge ni fiscal no decidirà qui presideix l'entitat.
Si Franco no va aconseguir de liquidar Òmnium, tampoc no ho aconseguirà ni la repressió, ni el rei ni els poders de l'estat.
— Heu conegut de prop als polítics independentistes.
Què heu descobert gràcies a ells?
—Malgrat les dinàmiques de partits, són gent honesta i valenta que ho donen tot per la defensa d'un ideal noble.
Lluitem al costat de bona gent.
Els presos polítics ja són part de la família.
Com deien els avis, els companys de trinxera són més que germans.
— Jordi Cuixart, president de Catalunya.
—No, per mi ser el president d'Òmnium Cultural és l'honor més gran.
Lluitaré per veure la República Catalana, però no tinc cap aspiració personal.
Em dec a Òmnium i quan s'acabi el meu mandat tornaré a la fàbrica.
Jo sóc un empresari a qui li agrada de fer màquines i temporalment i de manera voluntària sóc un activista, però no un polític; jo no sóc home de partit –que ve de part.
Vull continuar treballant per enfortir l'entitat i em deixaré la pell, amb Marcel Mauri i la resta de companys i companyes de junta, per defensar tots els drets civils i polítics condemnats, inclòs el dret d'autodeterminació, i per treballar en favor dels grans consensos de país, per enfortir la cohesió social, també mitjançant la cultura.
— Heu escrit el llibre Ho tornarem a fer .
Es nota molta lectura de desobediència civil.
Quina conclusió en traieu, de la desobediència civil i lluita no violenta?
—És apassionant, la lluita no violenta és un dels instruments més potents que com a societat tenim per a progressar, protegir-nos dels abusos del poder i l'autoritarisme.
Com diu Howard Zinn, el problema no és la desobediència civil, el problema és l'obediència de milions de persones vers uns governants ineptes que duen el planeta a un declivi absolut.
Per resoldre els grans desafiaments de la humanitat tinc tota l'esperança en la desobediència civil per fixar uns objectius compartits i actuar de manera disciplinada, bo i assumint les conseqüències dels nostres actes.
Rosa Parks deia que 'saber què cal fer elimina la por'.
Fixa't que fa just dos anys molt pocs dins el sobiranisme parlaven obertament de la desobediència civil, i ara cada dia n'hi ha més que ho tenen clar.
Però si aquí vénen pares de família a visitar els fills tancats i els parlen de desobediència civil!
Tot això ha canviat molt en pocs anys.
— El president Torra va recomanar les paraules de Paul Engler, autor del llibre Manual de desobediència civil (Saldonar Edicions), que parlava de la necessitat d'acréixer la tensió, i que caldran sacrificis si es vol guanyar.
Haig de dir que només faltaria ara que el president Torra no pogués recomanar llibres i entrevistes.
Conec perfectament el llibre d'Engler i és una referència.
De fet, no diu res que no hàgim dit.
'Sacrifici' és una paraula que prové de la paraula 'sagrat'.
La part greu és que tot això no ho diguéssim abans.
— La gent, una vegada es va fer pública la sentència, hi ha reaccionat indignada.
Us ha agradat, en general, la reacció?
—La gent no falla mai, i aquest cop tampoc.
En la població la repressió provoca una reacció inversa que la que cerca el repressor.
La resposta al carrer és multitudinària, pacífica i determinada, com sempre.
— I, concretament, què opineu de les accions del Tsunami com ara tallar autopistes?
—Suport sempre a totes les accions que parteixen de la no-violència.
No tenim cap més opció que mantenir-nos mobilitzats per defensar els drets i les llibertats que han estat condemnats.
Forma part dels drets que tenim per a mostrar el desacord amb què fan els poders de l'estat i, sobretot, revertir la situació.
La nostra força és la gent mobilitzada.
— Què opineu dels joves de Plaça Urquinaona que van defensar-se cremant contenidors i llançant rocs?
—Fins i tot la sentència que em condemna a 9 anys de presó afirma que no té cap dubte de les meves profundes conviccions pacífiques i no violentes, però tinc clar que els joves assenyalen la Lluna i alguns miren el dit.
La pregunta és: a què respon la seva protesta?
Al rebuig a la sentència, a la brutalitat policíaca i la frustració per la manca d'una resposta política?
Sí, però no tan sols això, també al rebuig vers una societat que molt sovint els desplaça i els ofereix un futur totalment incert, que els expulsa amb feines precàries, un accés a l'habitatge inexistent, una societat cada dia més precaritzada i un planeta que se'ns fon entre els dits.
Ens equivoquem si més enllà de l'acció no som capaços de preguntar-nos què empeny els nostres joves a actuar així.
Hi ha una profunda demanda de justícia social, de drets i futur manllevats al jovent.
En aquests moments trobo a faltar intel·lectuals com ara Joan Fuster, Maria Mercè Marçal o Pedrolo.
— Què opineu de les accions dels Mossos i la policia espanyola després de la sentència?
—Entitats com Irídia denuncien la vinculació de la brutalitat policíaca i institucional.
S'han vulnerat drets dels manifestants i s'han comptabilitzat centenars de casos en què tant els Mossos com la policia nacional s'han excedit.
L'abús de poder i la brutalitat policíaca són del tot inadmissibles.
Com ja va passar l'1-O, hem vist imatges intolerables en democràcia.
— Hi ha nous presos polítics, alguns de molt joves.
—La meva família coneix la família Jolis de Santa Perpètua, els intenten fer costat amb tot allò que poden.
La situació dels qui estan a Madrid és molt més dura que la nostra quan hi vàrem estar el primer cop; ells no tenen tant altaveu mediàtic.
No hi ha dia que no pensi en ells.
Enfortim eines com la Caixa de Solidaritat d'Òmnium i l'ANC o Alerta Solidària.
I deixa'm afegir que l'expulsió dels joves que van participar en les mobilitzacions és una doble vergonya també intolerable, que reflecteix el racisme institucional.
Els diria que lluitin perquè no els posin la presó dins.
A mi em van ajudar moltíssim la meditació i el ioga i recordar que resistir també vol dir vèncer i que els companys de mòdul es converteixen en part de la teva família.
Als familiars els envio tota la tendresa del món i, sobretot, que no es facin retrets entre ells; és una lluita col·lectiva i romandre units és clau per sortir-nos-en.
Al web d'En Peu de Pau hi ha un decàleg per a famílies dels represalitas que penso que els pot ser de gran utilitat.
— Com veieu el procés d'independència?
—El sobiranisme és en plena crisi de creixement, però això no és negatiu, sinó tot al contrari.
Hem estat capaços de convertir en positiva una situació aparentment adversa; en diuen kairós.
Ara ja tenim clar que la repressió no pot ser un límit per a les nostres aspiracions com a societat i que la llibertat no es pidola, sinó que es defensa i s'exerceix.
Per mi, el punt més fort que tenim és que el moviment és intergeneracional i interclassista i cada cop més intercultural.
La unió entre la generació actual i la que sorgeix pot resultar imparable.
Sóc optimista a mitjà termini; els tres anys o quatre vinents es presentaran molt interessants.
— Quina correspondència us arriba més al cor?
Persones amb qui us cartegeu de fa dos anys?
—La gent més jove i les persones grans, sobretot les dones, que són més sàvies.
També la de pares que tenen els fills de l'edat dels nostres petits i que tot i que no ens coneixem, em comparteixen els seus sentiments.
Mai no estarem prou agraïts a tanta tendresa.
Ara toca que la gent es recordi sobretot dels de Soto del Real i dels qui encara tenim a les presons catalanes.
— D'ençà que els presos polítics són a les presons catalanes, creixen les veus que demanen de fer-ne servir les claus: 'Un dia anirem als Lledoners, els traurem de la presó, i no voldran sortir!'
—No fotem, que alguns som a les portes del tercer Nadal entre reixes i no és pas per gust.
—De fet es diu Camí Walden, i Walden és una espècie de nom del mig.
Robert Frost té un poema, 'El camí no escollit', en què diu que dos camins s'obrien en un bosc de tardor i ell va prendre el menys transitat i això va fer la diferència.
I Walden és un reconeixement a Thoreau, un dels primers naturistes, pare de l'ecologisme i de la desobediència civil moderna.
Quan vaig entrar a la presó el primer llibre que em va portar la Txell va ser Walden o la vida als boscs.
Llegir-lo m'ha canviat la vida.
— Permagel de l'Eva Baltasar, la seva quotidianitat em té captivat, i la traducció a l'anglès del Bhagavad Gita a càrrec del mallorquí Joan Mascaró, un home de qui tothom hauria de conèixer.
— La desobediència civil és cosa de Cuixart o d'Òmnium?
—El president de l'entitat i Òmnium són la mateixa cosa.
I la tradició de la desobediència civil als Països Catalans ve de molt més lluny: els insubmisos, la PAH, la guerra contra el rebut de l'aigua...
Ha passat que el sobiranisme s'ha reconegut col·lectivament en la lluita no violenta.
Nosaltres som els del Premi d'Honor o la Nit de Santa Llúcia, però també els de la Flama del Canigó, els Onze de Setembre juntament amb l'ANC o part de les plataformes Som escola i Som el 80%.
Som de tots i hem de continuar fent de la cultura –compromesa, valenta i transgressora– un punt de trobada per a tota la societat catalana i convertir un element estructural, com és el fet migratori, en un dels nostres principals motius d'autoestima col·lectiva.
Ni som un partit polític ni volem ser un contrapoder de les institucions.
Si ho pretenguéssim, negligiríem estrepitosament la nostra missió fundacional.
Cal continuar creant les condicions oportunes per a facilitar acords en el si del sobiranisme i el conjunt del catalanisme.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
BARCELONA, 25 maig (EUROPA PRESS) -
El líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández, ha instat l'alcaldessa, Ada Colau, a no acceptar el "xantatge de la violència dels ocupes" al districte de Gràcia, després dels disturbis ocorreguts després del desallotjament del 'Banc Expropiat'.
"Barcelona no es pot rendir davant de la violència dels ocupes i els antisistema", ha afirmat aquest dimecres en una roda de premsa, i ha destacat que tant l'exalcalde Xavier Trias com Colau han donat facilitats a aquests col·lectius com el pagament del lloguer del lloc ocupat i el subministrament de llum.
Fernández ha opinat que els ocupes suposen un greuge comparatiu davant de la resta de veïns perquè "se'ls deixa fer tot el que a la resta no se li permet" i que, quan no és així, reaccionen amb violència extrema, en les seves paraules.
També ha preguntat a Colau si tenia coneixement directe o indirecte que s'anava a produir el desallotjament, i si va fer alguna cosa sobre aquesta qüestió, i si sabia que consellers del districte de BComú van participar en la manifestació contrària al desnonament.
El popular ha assenyalat que el consistori hauria de donar suport a jurídicament als comerciants i veïns que s'hagin vist perjudicats pels aldarulls i que, si les assegurances no cobreixen algunes despeses, hauria de fer-ho l'Ajuntament i la Generalitat.
Fernández s'ha preguntat quin canvio de polítiques provocarà l'entrada del PSC al Govern municipal, i ha subratllat amb ironia que no quedava molt clar, després de l'encreuament de declaracions entre Colau i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, a propòsit del pacte a Barcelona.
També ha acusat el líder del PSC de Barcelona, Jaume Collboni, de portar "deu dies amagat" per por de dir alguna cosa que posi en risc el pacte de govern, i li ha criticat que sempre hagi volgut formar part de l'executiu.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Audiència Nacional ha condemnat avui els expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato a sis anys i quatre anys i sis mesos de presó, respectivament, en considerar-los culpables d'apropiar-se indegudament del patrimoni de l'extinta entitat a través del sistema de les targetes "black".
La sentència, de 259 pàgines i de la que ha estat ponent la jutgessa Teresa Palacios, també condemna a l'exdirector general de mitjans de l'entitat, Ildefonso Sánchez Barcoj, a dos anys i sis mesos de presó com a col·laborador i còmplice de la "mecànica desenvolupada", en tant que als altres 62 li imposa penes d'entre tres mesos i tres anys de presó.
La secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional considera provat que tant Blesa com Rato van dirigir una operativa executada per Sánchez Barcoj, que comunicava els noms dels usuaris, els límits operatius mensuals i anuals i autoritzava les ampliacions.
Per això, el tribunal considera que el paper d'aquest no es va limitar a ser un col·laborador en el delicte continuat d'apropiació indeguda, sinó que també va ser còmplice en tant que va donar "cobertura a la minva del cabal de l'entitat per l'atenció als interessos lucratius dels seus beneficiaris".
En el seu relat, la sala es remunta a 1988, per explicar que durant la presidència executiva de Jaime Terceiro al capdavant de Caja Madrid es va acordar "dignificar" les retribucions dels consellers a través d'una targeta que vindria a complementar les dietes que rebien.
Amb aquesta visa s'habilitava disposar, dins d'un límit de diners, com a compensació dels esforços i dedicació de l'entitat; tanmateix, una vegada que Blesa va arribar al capdavant "va propiciar" que als consellers i integrants de la comissió de control se'ls facilités una targeta sense justificar la despesa.
D'aquesta manera, "va viabilitzar una percepció dinerària que augmentava a la dieta", que va arribar a ser ampliada en plens períodes de "festes o vacances", el que demostra l'"ús particular" contra el patrimoni de la caixa.
Sobre el règim fiscal d'aquestes targetes, la sentència considera acreditat que l'import de què disposaven els usuaris no s'incloïa dins de les relacions contractuals ni figurava al certificat facilitat per Caja Madrid cada any.
En aquest sentit, assegura que els ara condemnats coneixien la previsió legal i estatutària, i després de comprovar que la targeta corporativa no hi obeïa "els van donar l'ús particular que van tenir per convenient contra el cabal de la caixa", una "minva" propiciada pel mateix Blesa.
Quant a l'ús dels plàstics en l'època de Bankia, els magistrats consideren que Rato "va mantenir la mateixa dinàmica en tots els aspectes"; així doncs, relaten, des de juny de 2011 a maig de 2012, l'exministre "va estendre la pràctica" tant al seu favor com al de Sánchez Barcoj i al de José Manuel Fernández Norniella, condemnat aquest últim a un any de presó.
Una estratègia amb què Rato va compensar les limitacions legals en matèria de retribució recollida al "decret Guindos", per al sanejament del sector financer, especialment en una entitat que va comptar amb suport públic.
Tant a ell com a Blesa, el tribunal els considera "actors" en tant que ells mateixos podien haver acordat suprimir aquesta operativa; ambdós hauran de respondre "de forma solidària" a totes les quantitats de què van disposar els acusats, entorn de 12 milions d'euros. |
Heus aquí dues preguntes en aparença molt diferents, però que en el fons estan concatenades.
La primera: per què després de tant de temps Espanya no s'ha consolidat realment com un estat nació qualsevol d'Europa?
La segona: per què les recents amenaces del coronel Alamán Castro no han tingut cap conseqüència?
A Espanya hi ha una molèstia profunda, una nosa que s'arrossega des de fa segles en relació a la identitat col·lectiva, que és una qüestió tabú.
Tot el que posi de manifest la seva naturalesa equívoca no es pot verbalitzar, de manera que, sense anar gaire lluny, l'himne espanyol no té lletra: de què parlaria?
Simultàniament, la primera pregunta també pot ser explicada a través de la segona: Espanya no és ni serà mai un estat nació europeu com qualsevol altre mentre admeti amb normalitat idees com les del tal Alamán Castro.
Això és el que permet entendre, entre altres coses, el tip de riure que es fan els gibraltarenys (sobretot els d'origen espanyol) quan els pregunten si volen formar part del " proyecto común ".
Des de la perspectiva cultural i lingüística, la França de finals del segle XVIII era molt més heterogènia que l'Espanya de la mateixa època.
L'estat nació francès de l'actualitat és el resultat de la inèrcia homogeneïtzadora de les idees republicanes, que només van deixar un rastre testimonial i irrisori de la llengua de bascos, bretons, catalans, occitans, corsos, alsacians, etc. Allò es va aconseguir gràcies a un sistema meritocràtic atractiu i funcional, a l'acció unificadora de les escoles d'ensenyament primari i dels lycées i a un estat que sempre oferia alguna cosa a canvi de deixar de parlar bretó o de no sentir-se cors.
La nació, a França i a molts altres llocs, la va crear l'estat modern.
El cas espanyol és completament diferent: una aristocràcia parasitària, un estament militar que en el millor dels casos era ineficaç i en el pitjor colpista, unes colònies mal administrades, uns serveis públics tronats o directament inexistents.
Tot plegat explica que, si més no al Principat, només abandonessin l'ús del català els que hi sortien guanyant alguna cosa fent-ho, que eren quatre mal comptats.
Per a la resta, el negoci no tenia sentit.
Igual que França, però a l'inrevés, el fracàs d'Espanya com a nació és el fracàs d'Espanya com a estat modern.
Tot això ho van veure molt clar Felipe González l'any 1982 i José María Aznar l'any 1996: la construcció nacional d'Espanya només seria possible amb la modernització profunda de l'Estat.
No és casual que el Newsweek de l'època es referís al primer govern del PSOE en termes de " young nationalists ".
L'estratègia nacional del PP i del PSOE, en tot cas, resultà delirantment cara: es tractava de refer la història a còpia d'obres públiques enmig del no-res i de línies d'alta velocitat que no portaven enlloc, és a dir, de repetir el que a França s'havia fet al segle XIX a còpia de chemins de fer.
La crisi econòmica ha interromput, previsiblement durant força anys, un projecte regeneracionista en què els regs imaginats per Joaquín Costa, els urinaris públics de Primo de Rivera, les escoles de la República, els pantans de Franco, l'AVE Madrid-Sevilla de Felipe González i els caríssims ponts blancs encarregats a Santiago Calatrava en època d'Aznar tenien un sentit estrictament nacional.
Ara, en aquesta legislatura, al PP ja no li serà tan fàcil transformar una ciutat com València en un apèndix de Madrid a còpia d'abocar-hi milers de milions d'euros.
Aquesta via -diguem-ne- seductora s'ha acabat, i és aquí on retorna l'altra, la de les amenaces amb bafarada de sol y sombra del tal Alamán, o bé les que s'insinuen amb sordina des del mateix govern de Rajoy.
Expressada per mitjà d'una paradoxa, la frase definitiva de José Antonio és potser aquesta: " Queremos a España porque no nos gusta ".
Aquest dolor d'Espanya evoca el tren irreversiblement perdut de la industrialització, de la modernitat, d'Europa: el blau Maó de l'uniforme falangista era el de la granota de l'obrer imaginari que no va arribar a temps per cargolar els tubs de les màquines de vapor.
El traçat extravagant de l'AVE que va iniciar el PSOE i va continuar el PP va ser una forma extrema i tardana d'atenuar el dolor que sentia José Antonio per un estat del segle XX que trigava massa a arribar.
Fa poc més de cent anys, el catalanisme va néixer amb la presumpció que la viabilitat nacional de Catalunya passava per la modernització d'Espanya.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
En una casa del segle XVIII a la Vall de Bianya, al cor salvatge de Girona, trobareu aquest restaurant de cuina creativa basada en productes frescos de primera qualitat, i amb un tracte atent.
Carta canviant en cada temporada, és especialment recomanable anar a la tardor pels seus plats de bolets, així com degustar les receptes de becada.
La seva excel·lència els ha valgut una estrella Michelin.
En el seu celler guarden més de 200 referències. |
Com a biotecnòleg o biotecnòloga t'especialitzaràs en l'estudi i la utilització dels éssers vius i dels seus mecanismes biològics per crear nous productes o tècniques.
Amb aquest grau coneixeràs les principals metodologies experimentals en biologia molecular que et treballar amb desenvolupar nous processos relacionats amb l'alimentació saludable i amb la biomedicina.
A més, seràs capaç de passar a escala aquests processos per fer-los industrialment possibles i rendibles en àmbits com la indústria mèdica, farmacèutica, alimentària, cosmètica i mediambiental, amb l'objectiu de fer avançar la societat.
Realitzaràs les pràctiques de laboratori tant en les modernes instal·lacions de la facultat com en altres centres de recerca.
Cal que tinguis una bona base de química, física, matemàtiques i biologia.
A més, es recomana que tinguis curiositat per l'experimentació i la manipulació d'estris, maquinària i aparells de laboratori.
Per què estudiar el grau de Biotecnologia a la URV?
En les disciplines de biotecnologia dels aliments i biotecnologia biomèdica les pràctiques al laboratori són primordials.
Disposaràs d'instal·lacions modernes amb plantes pilot on realitzaràs fermentacions i cambres de cultius cel·lulars, l'estabulari experimental on pràcticaràs tècniques cromatogràfiques i fins i tot utilitzaràs tècniques d'identificació del DNA.
També tindràs accés a les instal·lacions del Servei de Recursos Cientificotècnics i al Centre de Ciències Òmiques, per tal que puguis conèixer el funcionament de les tècniques més complexes com la microscòpia confocal, microscòpia electrònica, genòmica, proteòmica, metabolòmica.
Abans de començart primer curs, tindràs dues setmanes de classes de química general, física i matemàtiques que t'ajudaran a adaptar-te i a consolidar els coneixements que et garantiran seguir amb èxit el grau.
La facultat té acords amb una àmplia xarxa d'empreses, hospitals i centres de recerca, com el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS).
Un cop t'hagis graduat, podràs treballar principalment en empreses del sector agroalimentari, veterinari o farmacèutic, on exerciràs les tasques següents:
Carrer Marcel·lí Domingo, 1, 43007 Tarragona
D. Navarro, aplicacions científiques a Clarivate Analytics R. Gilabert, investigador sobre el càncer
Contacteu amb nosaltres Telèfon (+34) 977 558 000 |
Que Catalunya en Comú no assisteixi a la reunió convocada aquest dilluns pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per abordar la celebració d'un referèndum, després de la negativa del Govern a negociar-lo per la via pactada, no ha agradat al Govern.
Els morats creuen que aquestes qüestions s'haurien de tractar al Pacte Nacional pel Referèndum.
Davant això, el portaveu de Junts pel Sí al Parlament, Jordi Turull, ha carregat a Twitter contra el líder d' En Comú Podem, Xavier Domènech, i ha penjat una foto seva amb el rei Felip durant la ronda de contactes per elegir el president del Govern.
"Quan et convoca el màxim representant d'una institució per cortesia hi vas, aprofites i dius la teva.
¿Era així, no?", li ha llançat Turull.
Quan et convoca el màxim representant d'una institució per cortesia hi vas, aprofites i dius la teva.
Qui ha respost a la pregunta no ha sigut Domènech sinó el líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, que li ha aconsellat que "vigili els seus rampells demagògics " i li ha remarcat que "una cosa és un tràmit protocol·lari i una altra una reunió política que, per si mateixa, qüestiona el Pacte Nacional pel Referèndum".
Una cosa és un tràmit protocol·lari i una altra una va reunir política que, per si mateixa, qüestiona el PNR https://t.co/M14AyYsbmi
Turull s'ha reafirmat que no és un "rampell" sinó una " constatació " i ha convidat els comuns a assistir a la reunió d'aquesta tarda per "exposar tot això que diuen".
"¿On és el problema?", s'ha preguntat..
No és cap rampell és una constatació.
Veniu i exposeu tot això que dieu.
On és el problema? https://t.co/ptK0diIMDP |
3522 missatges al fòrum i 159 comentaris.
ha escrit un nou missatge al fil Raconaires miops?
Informat igualment però diria que en el teu cas no es faria servir el làser, si no que tallarien per un costat, i introduirien una mena de lent a la retina.
ha escrit un nou missatge al fil Invitacions per a Google Wave
Si la llista s'ha d'actualitzar quan hom vol afegir-se.
També s'hauria d'actualitzar quan hom dona invitacions a algú.
Ja que si no la llista perd sentit.Així que si a...
ha escrit un nou missatge al fil Soldats israelians: "Hi va haver abusos a Gaza"
Si tu envies soldats a algun lloc el primer que els hi dius es que res de baixes civils, però millor que això és res de baixes entre els teus home i que davant el dub...
ha escrit un nou missatge al fil Consideres que Esquerra es un partit independentista?
1o Hi ha llocs on es diuen "Dugues", així que les ganes d'anar de setciencies te l'estalvies 2o et repto a replicar-me argumentativament el meu punt.
Perque estic equivocat defensant el fet de que...
Jo no defenso cap actuació ni critico a ningú, perque tothom pot pensar el que vulgui.
Si que critico aquells que donen i treuen carnets a la babalàEm sembla fantastic que no t'agradi i que critiqu...
Aquest usuari encara no ha afegit ningú com a amistat. |
Situat a una zona tranquil·la i amb tots els serveis a l_abast, escoles, supermercats, centres mèdics, hospital....
Pis de 67,76m2 al centre d ́igualada Nou a estrenar, en perfecte estat Zona molt tranquila A 1 minut de la Rambla d ́Igualada 2 habitacions (1 amb s...
Pis al centre d_Igualada en un edifici tot reformat..
Amb tots els serevis a un pas, comerços, supermercants, escoles, ajuntament.........
Pis a Igualada amb pàrquing inclos.
Molt ben situat, a l_ avinguda Barcelona, amb tots els serveis....escoles, superme...
Amb acabats de primera qualitat, terra de gres, tancaments exteriors d_alumini, interiors de fusta, calef...
FANTÀSTIC PIS EN VENDA A IGUALADA - POBLE SEC.
Situat a una de les millors zones de la ciutat, per la seva tranquilitat i amb tots els serveis a l_aba...
Situat al centre d_IGUALADA entre la rambla i el REC.
El pis té una superfície útil de 61m2 i un local opcio...
PIS a la VENDA a IGUALADA, zona barri Sant Crist..
Menjador molt lluminós, 3 habitacions, cuina i bany reformat. |
Conveni específic de col·laboració entre la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Barcelona per al desenvolupament del projecte "Herbari Virtual del Mediterrani Occidental
D'una part, el Rector de la Universitat de Barcelona (UB), Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Màrius Rubiralta i Alcañiz, com a representant d'aquesta en virtut del que estableix l'Estatut de l'esmentada universitat.
I de l'altra, el Rector de la Universitat de les Illes Balears, Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Avel·lí Blasco Esteve, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i el Decret 170/2003, de 26 de setembre, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
Ambdós representants, reconeixent-se mútuament la capacitat jurídica suficient, subscriuen en nom de les respectives entitats el present conveni, i a aquest efecte
Primer.- Que la UIB és l'organisme executor del projecte "Herbari virtual del Mediterrani occidental", parcialment finançat por la Fundació Biodiversidad segons resolució de la dita entitat de 16 de setembre de 2005 de la convocatòria de concessió d'ajudes per a la realització d'activitats mediambientals per al període 2005-2006 (BOE 226, de 21 setembre de 2005), del qual és investigador responsable el Dr.
Segon.- Que en el projecte esmentat es preveu la realització d'un apartat dedicat a la flora del Catalunya, i que el Departament de Biologia Vegetal de la UB, unitat de Botànica, té la capacitació idònia per realitzar-lo.
Xavier Font i Castell és membre del grup d'investigació Geobotànica i Cartografia de la Vegetació del Dept. de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona.
L'objecte del present conveni és establir les condicions per les quals s'ha de regir l'execució per part de la UB dels treballs científics definits en el projecte "Herbari virtual del Mediterrani occidental".
La UB accepta realitzar les feines encomanades en el projecte, que es troben especificades a l'annex d'aquest conveni, i aplicar la subvenció als fins per als quals s'atorga, així com autoritzar que el Dr.
Xavier Font i Castell tingui una dedicació del 20% del seu horari laboral al dit projecte.
La UIB es compromet a mantenir la web, i les bases de dades associades, anomenada "Herbari virtual del Mediterrani occidental", en els seus servidors accessibles al usuaris d'Internet, tot seguint les indicacions previstes al projecte presentat a la Fundació Biodiversidad.
La UIB es compromet a contractar un tècnic a mitja jornada per una durada de deu mesos per executar les feines previstes a l'annex (el contracte tindrà un cost total de 10.564 ¿, a càrrec de la partida 063934): aquest tècnic desenvoluparà part de la seva tasca a les instal·lacions de la UB sota la direcció del Dr.
Xavier Font i Castell, seguint les prescripcions tècniques que aportarà el Lab. de Botànica de la UIB.
Per al desenvolupament de les dites tasques, la UB haurà de facilitar a l'esmentat tècnic un espai adequat, així com accés a les instal·lacions del Dept. de Biologia Vegetal (Unitat Botànica).
Per a la realització del treball assignat en el projecte al grup de la UB d'acord amb el pla de treball, la UIB es compromet a abonar a la UB la quantitat de 7.403 euros (set mil quatre-cents tres euros) a
que respon al pressupost de despeses que figura a l'annex d'aquest conveni.
L'abonament de la dita quantitat es farà efectiu per transferència bancària al c/c núm. 2013 0500 12 0202637727 obert a Caixa Catalunya, a nom de la Universitat de Barcelona.
El present conveni entrarà en vigor el dia de la seva signatura i la seva durada es fixa fins a l'emissió de l'informe del projecte el mes de desembre de 2006.
Cada una de les parts que desenvolupi les activitats en aquest projecte haurà de respectar les normes de funcionament intern de les seves instal·lacions, sense que en cap cas s'alteri la relació jurídica ni s'estableixi cap dret envers l'altra part.
La UB es compromet a complir les condicions de justificació i execució pressupostària fixades a la resolució d'aprovació del projecte, i es compromet a lliurar a petició de l'investigador responsable els informes que corresponen, així com el certificat de les despeses realitzades a càrrec seu.
L'entrega dels dits informes serà efectiva contra document acreditatiu, expedit i degudament signat per la UIB, en el qual consti que s'han rebut.
La UIB i la UB podran disposar de la informació utilitzada i obtinguda al llarg dels estudis continguts en el marc d'aquest conveni per utilitzar-la en el treball d'investigació, experimentació i desenvolupament tecnològic dels propis centres, així com en els processos de transferència i cooperació tècnica.
La UIB tindrà els drets d'explotació, dins el lloc web anomenat "Herbari virtual del Mediterrani occidental" o en qualsevol de les seves versions idiomàtiques, de les obres produïdes com a resultat d'aquest conveni.
Qualsevol publicació dels resultats d'aquest conveni diferents de l'esmentat haurà de tenir necessàriament la prèvia i expressa autorització per escrit dels autors, de conformitat amb els drets morals que els corresponen segons el text refós de la Llei de propietat intel·lectual
A efectes de qualsevol comunicació relativa al present conveni, l'investigador responsable del projecte, Dr.
Per part de la UB l'interlocutor serà el Dr.
La UIB i la UB es comprometen a resoldre de forma amistosa qualsevol desacord que pugui sortir en el desenvolupament del present conveni.
No obstant això, per resoldre els dubtes i llacunes que puguin aparèixer en la seva interpretació
als principis del text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, i l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu serà l'únic competent per conèixer de les qüestions litigioses que es puguin plantejar.
I com a prova de conformitat, signen aquest conveni en tres exemplars i en tots els fulls, al lloc i en la data indicats al principi.
El present conveni el va aprovar el Consell de Direcció de data 13 de desembre de 2005 i el va ratificar el Consell de Govern en data 9 de febrer 2006, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.2.24) i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre (BOIB núm. 136, de 30 de setembre).
Annex al conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona
L'objectiu del treball és desenvolupar la part corresponent a Catalunya del projecte "Herbari virtual del Mediterrani occidental", que està detallada al projecte presentat a la Fundació Biodiversidad.
Les tasques específiques per realitzar són:
Assistència a reunions 600,00 ¿ |
Critiquen retallades en salaris baixos i alguns increments en nòmines elevades
La ministra de Funció Pública i Reforma de l'Administració en funcions, Eva Descarrega. / M. F.
Mentre que el Govern s'ha afanyat aquest dimecres a desmentir les informacions aparegudes referents a les sospites dels sindicats sobre la reclassificació laboral i el corresponent augment de salari a les ministres en funcions d'Afers Exteriors Maria Ubach, de Funció Pública Eva Descarrega, i de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Sílvia Calvó, actualment amb excedència de les seves places a l'administració, els sindicats de l'administració han signat conjuntament un comunicat en el qual acusen el Govern de fer una reclassificació que treu diners als salaris més baixos i incrementa algunes nòmines altes, el que anomenen fer "el Robin Hood a l'inversa".
El Sipaag, SEP, CFPA, SFD i l'USdA signen un comunicat en què dubten molt de les afirmacions de l'executiu sortint, i insinuen que s'ha "arreglat la situació d'alguns alts càrrecs que tornen a ocupar els seus antics llocs de treball".
Els sindicats es refereixen a una actuació "arbitrària, deplorable i desproveïda de tota ètica".
En aquest sentit, critiquen les explicacions que aquest matí els hi ha donat la ministra Eva Descarrega, que consideren "insatisfactòria" sobre la Llei del servei d'acció exterior i en la carrera diplomàtica, perquè consideren que alguns dels punts només es poden aplicar quan entrin en vigor els reglaments.
Els sindicats es queixen que s'han retallat alguns salaris de les noves contractacions descomptant l'IPC del 2011 i el 2012, de manera que des del mes d'abril alguns treballadors cobren menys, "i afecta precisament els que tenen sous més baixos", una situació que està en procés judicial.
Els sindicats, indignats, assenyalen que ja s'ha aplicat la retallada i que ara, "en contraparida, ens trobem amb una requalificació salarial per a alguns ministeris i departaments decidits a dit.
És un insult a la intel·ligència en tota regla".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El FC Barcelona s'ha classificat per a les semifinals de la Champions femenina per segona vegada en la història després de guanyar el Lillestrom noruec per 0 a 1 en la tornada dels quarts de final de la competició.
Tot i la renda aconseguida al Miniestadi de 3 gols a 0, les noies entrenades per Lluís Cortés han anat a Noruega a tornar a guanyar el partit.
Un gol de Lieke Martens en el minut 7 ha donat tranquil·litat a les blaugrana, ja que les locals havien de marcar cinc gols per passar de ronda.
El partit l'ha dominat el Barça a plaer, però les blaugrana no han estat capaces de marcar més gols.
Les blaugrana ja saben qui serà el seu rival en les semifinals.
El Barça jugarà contra el Bayern de Munic alemany amb la tornada a Barcelona.
Les alemanyes han superat en l'eliminatòria l'Slavia de Praga.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Zacos (León).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Zacos per organitzar la teva escapada rural. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El nou espai que a partir d'ara i amb una cessió amb l' Ajuntament per a 25 anys ocuparà l'entitat servirà per poder treballar amb més espai i atendre millor les necessitats dels farandulers.
Entre l'alegria d'inaugurar un nou espai més funcional i la recança de deixar un espai que durant molts anys ha estat la seu de Joventut de la Faràndula, el seu president, Salvador Peig, ha agraït a l'Ajuntament la cessió del nou local, el qual han hagut "d'arreglar i pintar, amb la mateixa il·lusió que es fa quan entres a viure a una nova casa i deixes el lloc on vas néixer".
La proposta ha estat que nosaltres ocupem aquest nou espai i deixem lliure l'espai que hem ocupat fins ara a les dependències del teatre La Faràndula, per què puguin ser utilitzats pels muntatges que s'hi realitzen", ha conclòs Peig.
L'alcalde de Sabadell, Juan Carlos Sánchez, ha manifestat que "aquest és un bon acord per les dues parts.
Les administracions no fem cultura, fem polítiques culturals, i una de les formes en les que podem col·laborar és ajudant a les entitats i fer cessions con aquesta".
Sánchez ha acabat la seva intervenció agraint "la implicació que te la Joventut de la Faràndula en la cultura de la ciutat".
L'acte d'inauguració ha comptat amb la presència de l'alcalde de Sabadell, Juan Carlos Sánchez, el regidor de Cultura, Quim Carné, i el president de la Joventut de la Faràndula, Salvador Peig, a part de membres de la Junta Directiva, el Consell i diversos membres del Teatre Sant Vicenç, el Teatre del Sol o El Ciervo.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
A destacar: La Farga és un col·legi concertat que ofereix tots els estudis des d'Infantil fins al Batxillerat.
Una visió innovadora de l'educació, fonamentada en l' humanisme cristià i l'atenció personalitzada. |
Sense perdre pistonada, els visitants s'animen a fer preguntes: «A què és degut el color groc que presenten de vegades algunes fulles?».
I descobrim, aleshores, que les fulles que tenen pinzellades esgrogueïdes s'anomenen variegades, i que aquesta decoloració es pot produir per dos motius: perquè la planta perd la capacitat de produir clorofil·la, o perquè la planta té una infecció causada per un virus.
Col·locats just a sota d'un arbre de l'amor o arbre de Judes, el mestre explica l'origen dels dos noms: el primer, motivat per la forma de cor de les fulles i el color rosa de les flors; el segon, perquè hi ha qui diu que Judes es va penjar d'un arbre d'aquesta espècie.
El lloc per posar punt final a la visita és estratègic perquè s'hi pot llegir, escrita a la paret, una citació de Confuci: «Déu meu, dóna'm només això a la vida i en tindré prou: una casa plena de llibres i un jardí ple de flors».
Els visitants acaben entusiasmats i amb tantes ganes de repetir que pregunten com es poden inscriure a una de les visites que tindrà lloc al jardí Ferran i Soldevila de l'Edifici Històric de la Universitat els dies 24, 25, 26 i 27 d'octubre.
A més de Ramon Maria Masalles, participen com a guies en aquesta activitat César Blanché, catedràtic del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient i membre de l'IRBio, i José Manuel Blanco Moreno i Estela Illa Bachs, tots dos professors del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (UB-IRBio).
L'organització de les Visites botàniques és a càrrec de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l'Àrea de Comunicació de la Universitat de Barcelona, amb el finançament del Ministeri d'Economia i Competitivitat - Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.
El doctor Ciril Rozman (Ljubljana, 1929), que el 1967 va guanyar la càtedra de Patologia i Clínica Mèdiques de la Universitat de Salamanca i, el 1969, la de Barcelona, destaca per la seva àmplia trajectòria en el món universitari i hospitalari.
Rozman, deixeble de dos referents de la medicina catalana, el fundador de l'Escola Catalana de Medicina, Agustí Pedro Pons, i el creador de l'Escola d'Hematologia de Barcelona, Pere Farreras Valentí, va liderar el 1976 el primer trasplantament al·logènic de medul·la òssia a Espanya.
Rozman és també el director del manual Medicina interna, de Farreras-Rozman, una obra de referència obligada en el món de la docència en Medicina, i ha estat editor de la revista Medicina Clínica entre el 1972 i el 1999.
A més d'assumir el càrrec de president de la Comissió Assessora de Trasplantament de Progenitors Hemopoètics de la Generalitat de Catalunya (1994), ha rebut diverses distincions, com ara la Medalla Narcís Monturiol (1986), la Medalla Josep Trueta (1997), la Creu de Sant Jordi (1990) i el Premi Rei Jaume I de medicina clínica de la Generalitat Valenciana (1995).
Així mateix, ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Granada (1997), la Universitat de Salamanca (2004) i la Universitat Catòlica de València Sant Vicenç Màrtir (2011), i ambaixador de la República d'Eslovènia per a la Ciència (1996).
Finalment, ha donat projecció internacional a l'Escola d'Hematologia Farreras Valentí.
«Crec que l'especialitat de la medicina interna no tindrà mai més el prestigi que va tenir a mitjans del segle passat.»
Vaig néixer a Ljubljana, capital d'Eslovènia, i per circumstàncies de la Segona Guerra Mundial vaig haver de marxar del meu país natal.
Va ser la primavera del 1948, i al setembre vaig començar a estudiar Medicina a Barcelona.
No sabia ni català ni castellà, i al cap d'un mes i escaig ja em vaig haver d'examinar d'Histologia.
A banda d'aprendre'm de memòria el contingut de l'assignatura, vaig aprendre com ho havia d'escriure en castellà durant un temps que ja estava predeterminat.
«I va aprovar l'examen?», em pregunta el Dr.
«Vaig treure matrícula d'honor», contesto, rient.
Recordo dos moments a la meva vida, un als 13 anys, quan estava a Ljubljana, i era per un tema altruista d'ajudar la gent.
L'altre, quan vaig arribar a Barcelona, i la decisió la vaig prendre per raons pràctiques.
Havia d'escollir una carrera que fos aplicable a qualsevol lloc del món.
En relació amb la llengua, tant el Dr.
Farreras Valentí passaven visita en català, i totes les activitats es feien en català.
Vaig aprendre català com a segona llengua d'aquest país i m'agrada aprendre'l bé i també escriure'l.
A més, jo em sento molt d'aquí.
El tercer i quart curs vaig entrar d'intern a la clínica mèdica que dirigia el Dr.
Pedro Pons, un gran internista de la medicina del segle passat.
Treballava molt amb els malalts i en realitat hi va haver una època en què no anava a classe.
Al matí veia els malalts, i a la tarda, estudiava.
També hi havia sis o set noies, i ara són un 75 %.
Pedro Pons era un home que estudiava moltíssim i era el motor de la clínica mèdica.
Va ser l'introductor de l'hematologia a la clínica, una especialitat molt abandonada que va estudiar a l'estranger.
Recordo com, aprenent a auscultar, a vegades sobre el mateix malalt, com feia el Dr.
Pedro Pons, amb un mocador i sense fonendoscopi, em vaig infectar i vaig passar un any fent tractament sense veure malalts.
Durant aquest temps, vaig estar al laboratori d'hematologia, que dirigia el Dr.
Allà vaig aprendre molta citologia i va ser l'inici de la meva tesi doctoral, dedicada a l'estudi de les cèl·lules de la melsa.
Els dos noms —el de Farreras i el meu— han quedat units pel llibre Medicina interna, de Farreras-Rozman.
Aquesta (n'agafa el darrer número publicat que acaba d'arribar) és l'edició número 17 i té 83 anys, igual que jo.
Crec que l'especialitat de la medicina interna no tindrà mai més el prestigi que va tenir a mitjans del segle passat, quan teníem dos grans internistes a Espanya de gran reputació social: el Dr.
Pedro Pons, a Barcelona, seguit pel Dr.
Malgrat tot, crec que avui en dia hi ha massa especialització i que l'esperit de la medicina interna, l'essència de l'internisme, s'hauria de recuperar.
Perquè quan es fa l'assistència mèdica, el metge ha d'entendre el malalt des de tots els vessants, no només el biològic, també les seves característiques psíquiques i les seves circumstàncies socials.
Em diuen que sóc l'últim de la saga.
He vist els temps del trànsit i he viscut la desaparició del prestigi de l'internista, i l'he assumit.
Potser he tingut la sort d'haver-me dedicat a la recerca en hematologia i això m'ha permès seguir una evolució «correcta».
Després de llegir en una revista que a Seattle curaven un percentatge alt de malalts amb anèmia plàstica —quan aquí se'ns morien—, vam decidir anar a Seattle, amb el Dr.
Granyena, per aprendre'n la tècnica.
Vam comprar tot el material necessari i al cap de pocs mesos ja vam fer el primer trasplantament al·logènic de medul·la òssia.
El 1972, l'Hospital Clínic no tenia plantilla, només tenia els catedràtics i els professors adjunts de la Facultat de Medicina de la UB, i ningú més.
Llavors es va contractar el Dr.
Asenjo perquè dissenyés la reforma de l'estructura de la plantilla.
Crec que aquella reforma ha donat els fruits que avui recull el Clínic.
El Clínic, malgrat les seves dificultats, particularitats i anomalies —sobretot la manca d'unió amb la Universitat, que és greu—, és el millor hospital universitari que hi ha a Espanya.
El nostre grup va atendre el cantant Josep Carreras quan estava malalt.
El vam tractar i va respondre bé, i després vaig ser el seu metge de capçalera.
Amb ell hem fet molts projectes.
La Fundació Carreras ha ajudat en molts avenços de l'hematologia, principalment en l'àmbit de la leucèmia.
L'últim projecte és la creació d'un institut de recerca en leucèmia que porta el nom de Josep Carreras i que té l'objectiu de curar tots els malalts de leucèmia.
Quan vaig començar com a metge, els malalts de leucèmia morien tots.
Avui en dia, gràcies a la quimioteràpia —cada dia millor—, i al trasplantament de moll de l'os, es curen un 80 % de nens i un 50 % d'adults, però l'objectiu és que es curin tots els malalts, i això em manté actiu.
També em mantenen actiu els pacients d'arreu d'Espanya.
Vinc a l'hospital tres o quatre dies a la setmana, i per això no vull que em jubilin, públicament!
En l'educació mèdica s'ha de distingir molt bé el grau i el postgrau.
El postgrau, o MIR d'especialització, va ser un gran avenç de la medicina espanyola.
Tot i així, els alumnes actualment estudien només per treure's el MIR i no per aprendre a ser metges.
Els estudiants dediquen molts anys a estudiar la part cognitiva de la medicina i no la formació en medicina.
La veu dels arbres és el títol d'una nova activitat de divulgació centrada en el món de la dendrocronologia, la ciència que estudia els anells de creixement dels arbres i de les plantes llenyoses.
L'activitat, que tindrà lloc el proper mes de març a la Finca Pedro Pons de la UB, consisteix en un espectacle de clown i un muntatge audiovisual, i inclou una visita botànica guiada pel professor Ramon M. Masalles, catedràtic de Botànica de la Facultat de Biologia de la UB.
Per als interessats a participar-hi, el termini d'inscripció ja és obert i es pot formalitzar a l'enllaç.
L'espectacle té com a fil conductor el paral·lelisme entre la vida d'un arbre i la d'una persona.
A través del llenguatge corporal, es transmet la importància d'aquests éssers vius i les valuoses informacions que amaguen els anells de creixement.
Per la seva banda, la visita guiada té com a objectiu apropar la botànica al públic general i donar a conèixer aspectes rellevants d'aquesta disciplina, sovint desconeguda.
Amb motiu de la celebració de la festivitat de Santa Cecília, els joves intèrprets del Conservatori del Liceu ofereixen un concert per celebrar el 40è aniversari de la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons.
L'acte té lloc el 22 de novembre de 2011 al Auditori del Conservatori del Liceu |
Amb la primavera i el bon temps ve de gust sortir de casa i de la ciutat, lluny de la rutina.
El camp i la muntanya ofereixen l'escenari perfecte per a passar una jornada a l'aire lliure i evadir-nos de la rutina per una estona.
Els 'smartphones', a més de permetre'ns localitzar el millor lloc per fer una excursió i comprovar el temps que farà, també ens poden treure d'una dificultat en cas d'emergència.
Per això, abans de sortir de viatge, cal assegurar-se que portem el telèfon mòbil amb nosaltres, funciona correctament i té la bateria totalment carregada.
Perquè la bateria aguanti la jornada, pots baixar la brillantor de la pantalla, desconnectar la connexió Bluetooth i tancar les aplicacions que s'executen en segon pla, com aconsellen des de la companyia Wiko.
En sortir al camp o la muntanya, es recomença portar una bateria externa, totalment carregada, per si necessitem carregar el mòbil.
Una funda pot proporcionar protecció extra davant caigudes fortuïtes.
Abans de sortir, també convé comprovar la informació meteorològica, per tal de saber si durant la nostra excursió pot haver pluja, veient o neu, i en aquest cas, retardar la marca per evitar exposar-se a riscos innecessaris.
Si tenim pensat fer el viatge sols, és recomanable avisar dels nostres plans a un familiar o amic, així com del lloc a on anirem i la ruta que volem realitzar.
En aquest cas, resulta imprescindible portar el GPS del mòbil activat en tot moment, perquè puguin localitzar-nos.
La preparació davant possibles contratemps també comporta assegurar-nos que tenim al mòbil aplicacions útils.
Des Wiko aconsellen la funció llanterna que solen tenir els mòbil, Google Maps -tampoc estan de més els recursos que ofereix l'Institut Geogràfic Nacional-, alguna aplicació que enviï les coordenades de la ubicació en cas d'accident i alguna que optimitzi el senyal del telèfon.
En aquest sentit, cal recordar que el nombre d'emergència 112 és gratuït, i es pot trucar davant de qualsevol eventualitat per demanar ajudar.
És un nombre que està disponible al 'smartphone' abans d'introduir el PIN o qualsevol altre patró de desbloqueig, i sempre que hi hagi cobertura GSM de qualsevol operador, encara que no sigui el que tens contractat. |
BARCELONA, 15 maig (EUROPA PRESS) -
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat per carta al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que convoqui per aquest dimarts, amb caràcter d'urgència, una reunió extraordinària del patronat del Consorci del Palau de la Música --format per la Generalitat, l'Ajuntament i el Govern espanyol-- "per replantejar el posicionament del Consorci en el procediment judicial del cas Palau", segons la carta consultada per Europa Press.
Colau argumenta que, com a representants de l'administració pública, tenen el deure de col·laborar al màxim amb l'"esclariment complet dels fets perpetrats en el conegut cas Palau" i fer la corresponent exigència de totes les responsabilitats que se'n derivin, segons publica aquest dilluns el diari 'Ara'.
L'alcaldessa sosté que això implica, entre altres mesures, "dirigir l'acusació contra totes aquelles persones i organitzacions sobre les quals recauen indicis raonats d'actuacions irregulars que han quedat acreditades al llarg de la visa oral".
Considera que ara és el moment clau per replantejar l'estratègia jurídica del Consorci en aquest cas i "donar compliment a les exigències de justícia i regeneració democràtica" que demanen els ciutadans.
El Consorci es va presentar com acusació particular al judici acusant l'expresident del Palau Fèlix Millet i el seu 'número dos', Jordi Montull de l'espoli, encara que no a CDC pel seu presumpte finançament irregular; però, després de la confessió dels exmandataris, l'Ajuntament va intentar canviar d'estratègia de cara al final del judici.
En una votació fa uns dies per canviar l'estratègia judicial, els representants de l'Ajuntament van votar a favor d'acusar ara CDC, però els de la Generalitat es van pronunciar en contra, mentre que els de el Ministeri de Cultura no van ser a la cita.
L'alcaldessa de Barcelona incideix que aquest mateix dilluns s'ha vist com "el sentit del vot expressat pel Govern de la Generalitat en la reunió del divendres no és compartit per totes les formacions que integren el Govern", fent referència a les crítiques d'ERC.
El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha criticat aquest dilluns que el Govern --del qual forma part el seu partit en coalició amb el PDeCAT-- hagi evitat acusar a CDC pel cas Palau, i ha assegurat que no es va debatre a Consell Executiu abans de prendre una decisió.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Sovint, les ironies esdevenen una forma d'art elevada.
Aquest és el cas de l'últim atac informàtic mundial en el qual uns hackers van segrestar milers de pàgines empesos pel tradicional ànim de lucre utilitzant el ransomware, que és una mena de cuca que t'encripta la web i només la clau que posseeix el pirata permet tornar a la normalitat... |
Laborables: juny i setembre de 12 a 13:30h | Juliol i agost de 9:30 a 14h
Caps de setmana: dissabtes de 9:30 a 14h | Diumenges de 9 a 14h.
Caps de setmana: de 12 a 14h el primer i el darrer cap de setmana de cada mes.
> Possibilitat de visita guiada sense reserva prèvia cada dia que estigui obert a les 12:30h (mínim 4 persones)
> Possibilitat de tallers i visites guiades a la carta, sempre que es sol·liciten amb dos dies d'antelació.
Grup mínim 6 persones o assumir el cost del grup mínim (15€ per la visita guiada o 30€ pel taller d'una hora).
1.5€: visita guiada preu reduït (**)
(*) Tenen dret a la tarifa reduïda: nois i noies de 6 a 18 anys; grups de 15 persones o més; famílies monoparentals, majors de 65 anys, famílies nombroses i aturats.
Tenen dret a gratuïtat: xiquets i xiquetes fins a 5 anys; persones residents a Mas de Barberans i persones discapacitades.
El Museu de la Pauma de Mas de Barberans està destinat a re-valoritzar el patrimoni etnològic del poble.
La creació del Museu s'encabeix dins d'un projecte de recuperació del patrimoni etnològic per tal de fer-lo productiu al segle XXI.
Activitats com la recerca, el programa pedagògic de transmissió de l'ofici, la creació de nous productes conjugant la tradició i la modernitat, les demostracions artesanals, tallers en diferents fibres vegetals, tallers d'aprendre a llatar adaptats a diferents edats i diferents nivells, prestació de diferents serveis: consulta i prèstec de peces tant del fons fotogràfic com del fons de peces, exposcions permanents, exposicions temporals...conviuen dins del Museus
Arquitectònicament l'edifici és de nova creació i consta de: sala de reserva, magatzem, recepció, punt de venda artesanal, despatx, sala d'exposició permanent, sala de Tallers, sala polivalent i terrassa interpretativa i panoràmica.
Aquests espais físics estan distribuïts en quatre plantes, comunicades amb escales i ascensor, totalment apte per a persones amb minusvalia.
Quant a la col·lecció es porta a terme una política d'adquisicions en què es valora l'ingrés de cada peça, atenent a uns criteris molt definits, per tal de no crear un magatzem de peces sinó una sala de reserva i documentació.
Al punt de venda artesanal es venen bàsicament els productes masovers més genuïns: l'oli, sent el producte estrella l'oli d'oliveres mil·lenàries, productes fets amb pauma on es conjuga disseny i tradició i llibres de temàtica específica vinculada al centre. |
El fiscal anticorrupció Fernando Bermejo ha conclòs aquest dilluns en el seu informe final que la trama d'extorsió del cas dels macroprostíbuls de Castelldefels Riviera i Saratoga on estan imputats sis policies actuava "al més pur estil" de les pel·lícules 'El Padrí', 'Casino' i 'Un dels nostres'.
En aquesta sessió del judici que se celebra a l'Audiència de Barcelona des de setembre, ha fet aquesta comparació amb els films de Francis Ford Coppola i Martin Scorsese amb la finalitat d'il·lustrar el presumpte pagament de sobres de diners a policies per, en alguns casos evitar inspeccions en els bordells, i en altres ser avisats abans i amagar les prostitutes en situació irregular i menors.
El fiscal considera que els excomandaments del Cos Nacional de Policia Andrés Otero i Luis Gómez des del 2002 "es van concertar per exigir diners" als propietaris dels macroprostíbuls: 6.000 euros mensuals que es lliuraven de manera camuflada en un concessionari de cotxes d'importació de Martorell (Barcelona) regentat pel confident policial i testimoni clau de la presumpta trama, Manuel Gutiérrez Carbajo.
Segons la tesi del fiscal, més tard, l'inspector de policia Javier Martín Puyal "va voler apuntar-se al pastís" i també va exigir presumptament 3.000 euros al mes, la meitat del que suposadament percebien Otero i Gómez.
Sol·licita penes de fins a 44 anys de presó per als sis membres del Cos Nacional de Policia, tres advocats, un funcionari de l'Ajuntament de Barcelona, un enginyer i els responsables dels locals de contactes presumptament implicats en aquesta trama de cobrament de comissions per afavorir la prostitució.
El fiscal manté per als propietaris i encarregats dels clubs les peticions de presó de 7 a 18 anys; per als policies de 16 a 44 anys; de 5 a 20 per als advocats; 19 per al funcionari municipal, i 20 a l'enginyer, a més del tancament definitiu dels prostíbuls i dissolució de les seves societats.
Els acusa dels delictes d'afavoriment de prostitució (o com a alternativa, contra els drets dels treballadors), pertinença a organització criminal, associació il·lícita per delinquir, suborn passiu, revelació de secrets, omissió del deure de perseguir delictes, aprofitar revelació d'informació privilegiada, falsificació de documentació oficial i extorsió, entre d'altres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Durant l'època d'estiu, el Solsonès acull un gran volum de casals, colònies, rutes i campaments.
Per aquest motiu, el Consell Comarcal del Solsonès recorda que les entitats estan obligades a notificar a l'ens comarcal les rutes, les acampades i les activitats que es duguin a terme als boscos de la comarca, per tal de tenir un control i una millor prevenció dels riscos d'incendis.
«És molt important que els seus responsables notifiquin les activitats a la Direcció General de Joventut i que estiguin localitzables», han advertit des del Consell, i han alertat que «si no estan localitzables i hi ha un incendi poden tenir un problema».
L'any 1998 es van declarar uns incendis que van cremar més de 27.000 hectàrees i s'hi va veure afectada una part important del Solsonès.
Fonts del Consell asseguren que els experts alerten que es podria repetir una situació com la de fa vint anys si no es prenen mesures de seguretat.
Responsables del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya han advertit que la massa boscosa a Catalunya s'ha duplicat en poc més de cinquanta anys.
L'any passat, amb motiu dels vint anys dels incendis, es va organitzar una jornada tècnica per avaluar les causes i els desencadenants d'aquells focs.
Des de llavors l'ens vol promoure l'autoprotecció de les edificacions aïllades, com també de les persones. |
Ara que a Girona el bàsquet d'elit torna a Palau-sacosta, no per voluntat dels interessats sinó per causes majors, convindria recordar que aquest pavelló, que vist amb la perspectiva actual sembla una capsa de llumins gegant o una instal·lació de tercera, és un indret clau en la història del bàsquet català modern.
Fins i tot l'altre dia un confident em deia, amb un somriure murri, qui havien estat els dos marrecs que havien provocat presumptament els famosos degoters tirant rocs des del carrer quan s'avorrien, i resulta que un d'ells, ai las!, té responsabilitats rellevants en l'actual consistori gironí.
Més enllà d'anècdotes puntuals o de l'estat de conservació o degradació, depèn de com es miri, de Palau, els jugadors i jugadores que salten al parquet haurien de saber, tanmateix, que aquesta pista potser no és l'antic Boston Garden, però hi han passat referents que no són precisament de segona.
Així, el 26 de juny del 1986 aquest mateix cronista va saltar al parquet, no per jugar un partit de mainada sinó per dirigir-se directament a Drazen Petrovic, abraçar-lo i dir-li mirant-lo als ulls que era el putu amo, després d'un partit del campionat del món de clubs.
Perquè sí, companys, a Palau-sacosta s'hi va jugar un mundial.
I no només va venir Petrovic, que per a mi era com Kobe Bryant per als nois d'ara, sinó un equip universitari amb el gegant David Robinson, que esmaixava la pilota com si portés una mandarina, i el canoner Dell Curry, pare de l'Stephen.
Marzel de Souza, el millor jugador brasiler de tots els temps rere Oscar, vestia la samarreta del Monte Libano.
En plena voràgine ofensiva entre els campions d'Amèrica i d'Europa, De Souza i Drazen Petrovic van començar a tirar triples i clavar-los des de totes les cantonades com si allò fos la fi del món.
I a Palau hi va haver, és clar, l'adveniment del CB Sant Josep com a Valvi Girona.
La ciutat passava de ser "provinciana" en el bàsquet català a ser-ne una de les metròpolis.
"Aparteu-vos, que venim" era el missatge.
I aquí seguim malgrat el Doctor Muerte, el senyor Akasvayu i molts dels seus col·laboradors i socis, que avui s'amaguen sota les pedres.
A Palau van debutar a l'ACB, entre altres, Darryl Middleton i Dusko Ivanovic, molt més que eminències en aquest esport, i van tenir-hi grans tardes històrics del bàsquet del país, com ara Matraco Margall i Quimet Costa, sense oblidar George Johnson, que va venir sobrat de pes i de talent, tot sigui dit.
El procés va ser més divertit, fins i tot, que el destí.
Per arribar a la màxima categoria van passar per la "capsa" jugadors que s'acostaven una mica a allò que vèiem per la televisió.
Un dia una amiga em va dir que faria de traductora d'un americà que venia de l'NBA a jugar a Girona.
En la primera roda d'escalfament en què el vaig veure vaig dir-me: és una màquina.
Havia arribat l'estiu, valgui la paradoxa.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La CUP Deltebre ha fet una acció al carrer Capitán Cortés tapant les plaques del carrer i substituint-les per unes on posava «c/Sense nom».
Així han volgut visualitzar i explicar les mesures legals que han iniciat.
Segons han explicat membres de la CUP, el passat 19 de juny van presentat un Requeriment a l'Alcalde Lluís Soler perquè de forma immediata procedís al canvi de nom del carrer Capità Cortès, en compliment dels acords presos pel plenari l'any 2016 i de l'article 15.1 de la Llei 52/2017 coneguda com a Llei de Memòria Històrica.
Per altra banda, han presentat una queixa contra L'AJUNTAMENT DE DELTEBRE al Síndic de Greuges de Catalunya per a que intervingui.
A partir d'aquí, esperaran resposta de l'Ajuntament de Deltebre i la resolució del Síndic i, si no obtenen resposta de l'Ajuntament de Deltebre i aquest no elimina el carrer franquista Capitán Cortés del nomenclàtor de carrers de Deltebre, presentaran un CONTENCIÓS ADMINISTRATIU contra l'Ajuntament per tal que faci efectiva la llei de memòria històrica.
Així, tal i com han declarat «entenem, i no només nosaltres, que el que disposa l'article 15 de la llei de memòria històrica té un caràcter imperatiu per als ajuntaments i el nomenclàtor de carrers és un àmbit de competència municipal.
Per tant l'Ajuntament té el deure de retirar els noms franquistes quan hi ha una acreditació que el nom va ser posat en relació o exaltació d'algun fet o personatge lligat amb el franquisme».
La CUP Deltebre lamenta que «s'hagi argumentat que les veïnes no hi estan d'acord com a intent de responsabilitzar-les d'un fet que l'Equip de Govern i l'alcalde en tenen tota la responsabilitat» i els sorprèn que «durant tota la legislatura s'actuï sense consultar res o es consulti amb falses consultes que serveixen per legitimar les seves decisions prèvies i que, en aquest cas, la consulta sigui l'argument per a evitar que el franquisme desaparegui de Deltebre».
Finalment, han volgut recordar que «el franquisme i el feixisme mai es consulten, simplement es combaten» i que «la política no es fa només en paper sinó en fets».
Així és com la CUP Deltebre ha informat de les mesures legals que han iniciat per tal que l'Ajuntament de Deltebre faci efectiva la moció aprovada el 2016 per retirar el nom del carrer franquista Capitán Cortés i complir amb la llei de memòria històrica.
Aquestes mesures legals s'han iniciat després del resultat de l'última moció, presentada per la CUP i subscrita per ERC el juny d'enguany, on el ple municipal de Deltebre va rebutjar la reiteració de canvi de nom del carrer amb els vots contraris de Compromís d'Esquerres i PP, juntament amb l'abstenció del PDECAT.
DELTEBRE, Països Catalans, 3 de juliol de 2018
La CUP Deltebre lamenta que «s'hagi argumentat que les veïnes no hi estan d'acord com a intent de responsabilitzar-les d'un fet que l'Equip de Govern i l'alcalde en tenen tota la responsabilitat»
«El franquisme i el feixisme mai es consulten, simplement es combaten» |
Si t'agrada escriure i estimes el territori, posa't en contacte amb nosaltres a [EMAIL] |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Vilaseco (Ourense).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Vilaseco per organitzar la teva escapada rural. |
Els lladres van forçar el pany de l'entrada i van sostreure els objectes abans que arribessin els cossos policials alertats per l'alarma de l'establiment
Sant Carles de la Ràpita.-Els Mossos d'Esquadra investiguen un robatori amb força aquest divendres a la matinada en un establiment de Sant Carles de la Ràpita d'on els lladres s'han endut sabates i una seixantena de bosses de mà de marca.
Els fets han tingut lloc cap a un quart de cinc de la matinada, després que els autors dels fets hagin forçat el pany de l'entrada de la botiga de calçat, moda i complements de marca Sibori, situada al cèntric carrer Gorria.
La sostracció es va produir abans que els cossos de seguretat, alertats per l'activació de l'alarma del local, arribessin als lloc dels fets.
La policia va trobar l'interior de l'establiment tot regirat.
Els lladres es van endur sabates i unes seixanta bosses de mà de marca, tot plegat, amb un valor aproximat d'uns 20.000 euros.
Durant aquest divendres al matí, agents de la Policia Científica han efectuat inspeccions oculars del lloc dels fets i s'ha obert una investigació per determinar-ne l'autoria.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Fa unes setmanes, el tribunal ja va tombar els articles de la llei Wert que considerava que envaïen competències de la Generalitat
El Tribunal Constitucional (TC) també ha estimat el recurs que va presentar el 2014 la Generalitat contra el reial decret que regulava el pagament de les 'beques Wert' per estudiar en castellà a Catalunya.
Fa unes setmanes, al febrer, el tribunal ja va tombar els articles de la Lomce, la llei orgànica de millora de la qualitat educativa -coneguda com la llei Wert-, que envaïen competències del Govern català, segons el TC.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
'LaSexta noche' va analitzar aquest dissabte la investidura fallida de Pedro Sánchez, i per això va comptar amb la intervenció en directe de Miguel Ángel Revilla.
El president de Cantàbria va participar en el programa d'Iñaki López per oferir la seva visió sobre el que ha passat al Congrés dels Diputats aquesta setmana, afirmant que el candidat socialista "hauria desitjat ser president, però no a qualsevol preu".
"Ara s'ha de dir que Pedro és un desastre, que no ha volgut negociar", va criticar Revilla en l'espai nocturn de La Sexta, on va mantenir una petita topada amb Paco Marhuenda.
"Si estan tots contra Pedro Sánchez, per alguna cosa serà", va expressar en diverses ocasions el col·laborador, que va afegir amb ironia: "Només Pedro Sánchez i Miguel Ángel Revilla tenen raó, és que de veritat... ".
Una afirmació davant de la qual el president càntabre no es va quedar callat.
"No vull més debat, dono la meva opinió i soc respectuós amb la seva, però m'hauria agradat veure Paco Marhuenda avui amb Pedro Sánchez president amb els vots d'Esquerra, de Bildu, dels separatistes i dels populistes.
¡M'hauria agradat veure'l!", va deixar anar Revilla abans de concloure: "¡Sembla que és de Podem!".
Durant la seva entrevista amb Iñaki López, el televisiu polític no va dubtar a defensar l'actitud de Pedro Sánchez en les negociacions amb Podem.
A més, va reconèixer que ha xerrat amb ell durant els últimes dies però va preferir no revelar el contingut d'aquestes converses.
"Estava disgustat, perquè més enllà del que es pugui opinar en aquesta tertúlia... l'oferta final del PSOE en el cas de Podem, jo l'hauria acceptat amb els ulls tancats ", va assenyalar. |
Barcelona.-Els Mossos d'Esquadra de la comissaria de Nou Barris de Barcelona van detenir dilluns, 14 de novembre, una dona de 58 anys i de nacionalitat espanyola, per simular set robatoris per cobrar de la companyia asseguradora.
La investigació es va iniciar el mes d'agost, quan l'arrestada va presentar una denúncia per un robatori amb força a interior del seu domicili.
Els investigadors van detectar indicis que apuntaven a una possible simulació i van descobrir que anteriorment havia denunciat sis robatoris amb violència i intimidació més per cobrar.
En total l'asseguradora havia indemnitzat a la denunciant amb més de 4.000 euros i encara tenia pendents d'abonar 2.300 euros d'algunes de les reclamacions que havia fet anteriorment.
La investigació es va posar en marxa el mes d'agost, quan la dona va presentar una denúncia per robatori amb força a interior de domicili.
La denunciant –que disposava d'assegurança de la llar- va explicar que li havien forçat la porta i que li havien sostret diners en efectiu, joies, roba, televisors, un ordinador i diferents aparells electrònics.Després de realitzar la inspecció ocular del pis, la policia científica va corroborar que no podia determinar la forma d'accés al domicili.
A més, els investigadors van detectar indicis que apuntaven a una possible simulació, fet que va prendre més força gràcies a les informacions aportades per la companyia asseguradora.Arran d'això, els agents van estudiar altres fets denunciats durant els darrers anys i pels quals la dona havia cobrat indemnitzacions.
Els policies van determinar que les sis denúncies anteriors que havia presentat per diferents robatoris amb violència i intimidació eren falses i tenien com a única motivació realitzar un frau per cobrar de la companyia asseguradora.Aquestes denuncies prèvies eren, majoritàriament, per robatoris a la via pública, on la dona exposava que uns desconeguts l'havien abordat i, en alguns casos, agredit per robar-li les seves pertinences.
El suposat 'modus operandi' dels autors sempre era similar: dues o tres persones abordaven la dona a la via pública i la robaven empentant-la o intimidant-la amb una navalla.
A més, la dona fins i tot presentava informes mèdics de lesions.El gruix de les indemnitzacions que la companyia asseguradora va abonar a la dona superen els 4.000 euros tot i que encara hi ha pendents d'abonar 2.300 euros d'algunes de les reclamacions que va efectuar.La detinguda ha quedat en llibertat amb càrrecs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Algunes de les accions que ha posat en marxa per arribar a aquestes fites són les següents:
● Seguiment de les accions de millora recomanades pels informes de fiscalització: s'han fet públics els informes i les taules de seguiment de les auditories externes fetes sobre la Universitat per la Sindicatura de Comptes, la Intervenció General de la Generalitat i el Tribunal de Comptes.
Amb aquesta acció s'ha volgut donar rellevància al compromís de donar a les recomanacions de les auditories el caràcter d'oportunitats de millora en l'àmbit de la gestió, i facilitar-ne el seguiment d'aquestes.
L'execució de les recomanacions proposades s'està fent de manera progressiva, i es preveu l'actualització de la intranet amb els progressos assolits.
● Millora de la comunicació interna: l'objectiu és fer arribar la informació estratègica als equips del PAS i del PDI amb més eficàcia; garantir que els projectes institucionals s'acompanyin d'un pla de comunicació i minimitzar els possibles riscos psicosocials que es derivin de la manca o insuficiència de comunicació entre els comandaments i l'equip de treball.
En total, s'han elaborat 36 plans de comunicació associats a la difusió de projectes, processos i canvis organitzatius.
● Creació de les unitats de coordinació acadèmica: per acord del Consell de Govern, de 10 de desembre del 2014, es creen les unitats de coordinació acadèmica (UCA), com a mesura de simplificació de l'organització acadèmica i de suport a l'activitat docent de la UPF.
D'aquesta manera es concentra en una única estructura l'organització acadèmica existent fins aleshores diferenciada en centres, departaments i instituts universitaris.
La Unitat d'Organització i Processos ha participat activament en la definició de la nova estructura.
● Projecte d'Administració Electrònica: la UOP és la unitat encarregada de coordinar i fer el seguiment del projecte global d'administració electrònica de la UPF, tant pel que fa als projectes interns com als projectes comuns interuniversitaris (CSUC).
● Unificació de codis: amb l'objectiu de contribuir a la simplificació administrativa i pensant en l'administració electrònica, s'ha treballat intensament per aconseguir la unificació de codis identificatius de l'estructura administrativa i de gestió.
S'ha avançat en el projecte d'unificació de codis, amb la incorporació dels codis emprats per ERES (aplicació de registre).
● Mapa de processos de la UPF: la UOP continua treballant en l'elaboració i la revisió del mapa de processos de tota l'organització.
És tot un procés en el qual s'identifiquen els processos, subprocessos i procediments i es determinen quins d'aquests són clau per al bon funcionament de l'organització en general (o la unitat en particular).
Els processos i els procediments que cal revisar són projectes autònoms.
Actualment hi ha identificats i documentats un total de 37 processos de primer nivell, 83 subprocessos i 546 procediments.
Altres projectes rellevants sobre els quals s'ha treballat són:
● Implantar un nou model d'acollida del PDI internacional: l'equip de treball encarregat d'analitzar l'actual model d'acollida del PDI internacional, integrat per personal del Servei de Relacions Internacionals, el Servei de PDI, caps de secretaria de departament i la Unitat d'Organització i Processos, ha ideat un pla d'acollida que inclou el suport, els instruments i les eines homogènies per facilitar la tasca d'acollida al professorat nouvingut.
Aquest pla d'acollida compta amb l'ordenació de les tasques que el procés d'acollida porta implícites segons la unitat a qui correspon executar-les (els serveis centrals o les secretaries de departament) i el moment en què esdevé oportú fer-ho (amb caràcter previ a la incorporació del treballador a la UPF o un cop ja s'hi ha instal·lat).
● Potenciar el reconeixement del PAS a les fases prèvia i posterior i a la seva edat de jubilació: per afavorir la transmissió dels coneixements adquirits a la UPF pel personal que és proper a la seva edat de jubilació i mantenir el seu vincle amb la universitat després de la jubilació, s'ha impulsat l'anomenat programa PAS sènior, que ha comptat amb la participació activa de persones properes a la seva edat de jubilació i altres que ja se n'han desvinculat per aquest motiu.
Aquest programa es complementarà també amb accions relacionades amb la flexibilització de les condicions de treball d'aquest col·lectiu.
● Des del mes de setembre del 2014 fins al 31 de maig del 2015 s'han publicat cinc edicions del butlletí Funció Directiva.
● Impulsar un pla d'acció específic per a les persones dins el Programa de Responsabilitat Social de la UPF: s'ha treballat molt activament en el disseny de tot un seguit d'accions dins el Programa de Responsabilitat Social de la UPF que afecten tant les condicions de treball com els serveis i les activitats que es volen potenciar, per afavorir la compatibilitat entre el compliment de les obligacions laborals i la dedicació a activitats socials que permeti retornar a la societat part de tot allò que ella prèviament ens ha facilitat atorgant-nos responsabilitats en els àmbits docents, investigadors i de transferència.
● Elaboració d'anàlisis organitzatives, descripcions de llocs de treball i valoracions de llocs de treball: la Unitat d'Organització i Processos ha elaborat anàlisis organitzatives partint d'una metodologia en què es facilita al responsable de la unitat un diagnòstic i un pla de millora dels diferents aspectes organitzatius com són: l'estructura, la millora de processos, l'elaboració o revisió del mapa de processos, l'anàlisi i documentació dels processos clau, la plantilla amb la descripció dels llocs de treball (DLT) i la seva valoració (VLT).
Des de finals de setembre del 2014 i fins ara, s'han descrit un total de 35 llocs de treball i se n'han valorat un total de 19. |
Un mínim d'una persona ha mort i 90 han resultat ferides, en la seva majoria soldats i guàrdies nacionals, per l'explosió de diversos artefactes davant del Parlament d'Ucraïna, on s'havia congregat aquest dilluns una multitud de manifestants nacionalistes.
Testimonis d'aquests incidents citats per l'agència Reuters han assegurat que els manifestants han llançat un mínim d'una granada a la zona, si bé la confusió imperant ha endarrerit els primers balanços de víctimes.
El ministre de l'Interior ucraïnès, Arsen Avakov, ha confirmat en Twitter la mort d'un mínim d'una persona, un guàrdia nacional de 24 anys.
En un missatge anterior, havia xifrat en 90 el balanç de ferits, alguns d'ells de caràcter greu.
Un assessor del Ministeri, Anton Gerashchenko, ha assegurat que els manifestants no només han utilitzat granades, sinó també armes de foc, informa el diari local 'Kyiv Post'.
El guàrdia mort ha patit una ferida mortal en el cor, ha afegit Gueràsxenko, que també és diputat.
Després d'aquesta violència, el ministre s'ha dirigit a través de les xarxes socials al líder del partit nacionalista Svoboda (Llibertat), Oleh Tiahnibok.
"Digue'm, en què es diferencia Svoboda dels vàndals que han tirotejat un guàrdia nacional?", ha preguntat.
El Parlament ha votat aquest dilluns a favor de canviar la Constitució per donar a les regions de l'est un estatus especial que espera mitigui la seva deriva separatista, però les divisions entre els parlamentaris pro occidentals han suggerit que queda un dur camí perquè es converteixi en llei.
En una agitada sessió, un total de 265 diputats han votat a favor en primera lectura de la llei de "descentralització", abonada pel bloc polític del president Petró Poroixenko i el seu govern, 39 vots més dels necessaris per tirar endavant, informa Reuters.
El diputat Maksim Burbak, del governant Front Popular, ha destacat que el canvi permetrà afegir "pressió" a Rússia perquè els rebels compleixin els punts bàsics de l'acord de Minsk.
"Hem de donar suport a a la coalició internacional anti Putin", ha dit Yuri Lutsenko, del bloc del president Petró Poroixenko.
Però molts aliats de la coalició, inclosa l'exprimera ministra Iulia Timotxenko, s'han pronunciat contra els canvis i queda el dubte de si Poroixenko serà capaç d'aconseguir els 300 vots necessaris per treure'l endavant a segona i última lectura aquest any.
"Això no és el camí cap a la pau, sinó cap a la descentralització.
És un procés diametralment oposat en què hi perdem territori", ha advertit Timotxenko.
En la mateixa línia, el líder del Partit Radical, Oleh Liashko, ha lamentat que es doni via lliure a Putin per "destruir Ucraïna".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha avisat els partits independentistes que vetar el nomenament del líder del PSC, Miquel Iceta, com a senador perquè pugui presidir la cambra alta és "un mal començament" de la legislatura.
"Demano als grups parlamentaris que ens deixin exercir el nostre dret" a nomenar-lo, ha dit Sánchez, en una atenció als mitjans aquest dijous al migdia des de Sibiu (Romania), a l'arribada a la cimera de líders europeus.
El líder del PSOE ha reclamat als partits independentistes que "reflexionin" sobre el veto "a una persona que sempre ha defensat el diàleg, la convivència, que ha estès ponts i ha parlat amb tots dins dels marges de la Constitució". |
Dolors Vilarasau, directora teatral, presidenta de l'Associació Amics de Pedra i Sang |
Ningú pot frenar Novak Djokovic i Serena Williams, que ja són a quarts i mantenen l'estatus de favorits a l'obert dels Estats Units
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Marc Gelmà continuarà defensant la samarreta del Figueres, segons va anunciar ahir el club.
La temporada passada va participar en un total de 30 partits (34 convocatòries) i va jugar 2.005 minuts, essent el 6è jugador més utilitzat a la segona volta.
Per aquest curs el tècnic Xavi Agustí també hi té dipositades moltes esperances.
Gelmà és un mitjapunta i interior que té passat al Palamós i al Llagostera B i el futbol base de l'Espanyol, el Vila-real i el Girona.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
L'esclat de la Guerra Civil posa fi als experiments del cartellisme en el món de la publicitat i als estudis sobre tècniques publicitàries.
També desapareix la publicitat comercial.
Comencen el cartell de guerra, el cartell d'emergència, etc.
En l'etapa anterior, el cartell havia esdevingut un instrument de comunicació de massa fonamental, tant per a les institucions com per a la societat civil.
Amb la guerra, esdevé un dels mitjans de propaganda més importants.
L'obra consta d'un pròleg del col·leccionista, Jordi Carulla, i una introducció del brillant crític d'art Daniel Giralt-Miracle.
Els 200 cartells recollits en aquest volum són una selecció dels cartells produïts durant la Guerra Civil.
Estan organitzat en 11 temes, presentats per una breu nota introductòria, feta, també, per Giralt-Miracle:
Si fins ara dèiem que Jordi Carulla és el principal col·leccionista de cartells de Catalunya, ara podem afegir que és un dels principals col·leccionistes del món de cartells de la Guerra Civil.
Al final del llibre hi figura una cronologia històricocientífica i cultural del període, un índex alfabètic d'autors i de tallers d'arts gràfiques i un índex de cartells.
Entre els autors més destacats val la pena anomenar Carles Fontserè, Antoni Clavé, Josep Renau, Martí Bas i Joan Miró, entre d'altres.
Som un grup editorial que publica obres adreçades a tots els públics.
Tenim la missió de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes per mitjà de la publicació d'obres de temàtica diversa.
Telèfon d'atenció al subscriptor: 934 126 124 |
Sense cap mena de dubte un dels grans invents de la humanitat són els hotels.
Sobretot perquè en un hotel tots ens sentim, en certa manera, una altra persona.
A més, acostumen a estar en edificis formidables, acollidors i plens d'històries que el temps va acumulant dins de les seves habitacions.
Tinc la sort que un amic hi treballa i sempre que coincidim li demano que m'expliqui la darrera anècdota o alguna confidència escandalosa sobre alguna celebritat.
L'altre dia ho va fer i m'ha donat permís per compartir-la si no dic el nom de la protagonista.
Tan sols puc afegir que es tracta d'una dona de més de quaranta anys, nascuda a la península Ibèrica, de professió liberal i força coneguda.
La dona en qüestió estava allotjada a l'hotel, sola, quan ja cap al tard va trucar a recepció queixant-se d'un soroll que la molestava.
Una mena de bbzzzzz que no la deixava descansar.
Va pujar-hi el de manteniment, després el cap de recepció i finalment el meu amic.
Van obrir el quadre dels diferencials, van examinar la calefacció, els desaigües, van fer silenci intentant localitzar el soroll i res de res.
Així doncs, la dona va tancar la maleta i van sortir de l'habitació.
Caminant pel passadís, però, es van adonar que el soroll caminava amb ells.
Es van mirar estranyats i de cop la dona es va aturar.
Paralitzada i amb cara d'haver comès un error imperdonable, va somriure morta de vergonya, va ficar la mà a dins de la maleta i de cop el bbzzzzz es va aturar.
Llavors va fer mitja volta i va tornar cap a la seva suite.
A l'hotel del meu amic, les apostes, teories i xafarderies sobre la naturalesa de l'objecte misteriós són el tema de la setmana.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
A part de ser un mercat municipal on comprar tot tipus de producte, el mercat de Sant Josep, conegut popularment com La Boqueria, és també una atracció turística més de la ciutat.
És el mercat més gran de Catalunya i també el més variat en oferta alimentària, amb més de 300 parades i 2.583 m2 de superfície.
Va ser inaugurat el 1836, però té els seus orígens a l'aire lliure, davant les portes de l'antiga ciutat, a l'esplanada del Pla de la Boqueria on venedors ambulants i pagesos dels pobles i masies properes s'hi instal·laven per vendre els seus productes. |
El Grup d'Estudis d'Història de l'Educació de l' Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE) amb la col·laboració de l'Arxiu i Museu de l'Educació de les Illes Balears (AMEIB), ha coordinat l'exposició « L'escola franquista », que romandrà oberta del 7 d'abril al 6 de maig de 2017, al claustre de Sant Domingo (Inca).
Entre d'altres documents, la mostra compta amb pòsters elaborats pels alumnes del grau de Pedagogia de la UIB, fruit d'un projecte d'innovació presentat a la convocatòria d'ajuts a la innovació i millora de la qualitat docent, del vicerectorat de Professorat i Seus Universitàries, que supervisa i gestiona l'IRIE. |
Els diferents dispositius d'urgències d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) van atendre el 2015 un total de 1.326.467 visites, un 6% més que a l'any anterior, ha informat aquest divendres l'institut en un comunicat.
L'ICS disposa de diversos tipus de recursos que garanteixen l'atenció primària continuada de les urgències menys greus, entre els quals hi ha els centres d'urgències d'atenció primària (Cuap), oberts 24 hores al dia tot l'any.
Segons l'ICS, bona part de les 427.231 urgències de menys gravetat que s'atenen cada any als hospitals de l'ICS i que representen un 57,8% del total es podrien assumir en els serveis d'urgències dels CAP.
Un altre dispositiu són els punts d'atenció continuada (PAC), que estan oberts fora de les hores de funcionament habitual dels CAP i permeten atendre les urgències de menor gravetat.
El tercer tipus són els dispositius aïllats de muntanya, que estan situats en ambulatoris que donen servei a poblacions geogràficament disperses, i tots aquests recursos funcionen de manera coordinada amb hospitals, centres sociosanitaris i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).
En concret, l'ICS té 16 Cuap, 124 PAC i 17 dispositius aïllats de muntanya que, en total, ofereixen servei a més de 6,8 milions de persones en tot el territori.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La forta nevada que ha caigut en les darreres hores ha deixat gruixos de neu de fins a 47 cm a Puigcerdà i 40 a Bellver de Cerdanya, localitat que, a més a més, s'ha quedat sense subministrament elèctric minuts abans de les 9 del matí a causa del tempora l.
Els talls també han afectat altres muncipis com Nas i Meranges.
La comarca s'ha despertat avui sota una manta de neu que ha obligat a suspendre el servei de transport escolar a Puigcerdà, un extrem al que no hi ha hagut d'arribar el servei que s'ofereix a la Seu d'Urgell.
De totes maneres, les escoles de la comarca han obert portes aquest matí, tot i amb una activitat atípica ja que molts alumnes no han pogut arribar als centres.
Una situació similar a la que es produeix en l'àmbit laboral, ja que molts ceretans no s'han pogut desplaçar fins als seus llocs de treball a causa de la neu.
L'ús de cadenes o de vehicles 4x4 és obligatori a la majoria de carreteres comarcals, on la circulació és a hores d'ara molt lenta.
A la Cerdanya la neu ha generat múltiples incidències les darreres hores.
Els Bombers de la Generalitat han hagut de netejar els accessos a Puigcerdà, cap a 2/4 d'1 de la nit.
Després, cap a 3/4 d'1, una dotació del cos d'emergències ha rescatat un vehicle que havia quedat atrapat a la neu, a Bolvir.
Ja de matinada, cap a les 6, els Bombers han retirat un arbre que havia caigut al mig de la via, a la N-260, al punt quilomètric 206. |
La jutgessa del jutjat d'instrucció número 3 d'Amposta ha pres declaració aquest diumenge a 23 de les víctimes de l'accident de Freginals, en el qual han mort 13 joves.
Segons un comunicat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la magistrada ha ofert als afectats formar part del procediment com a perjudicats.
Durant aquest diumenge s'han fet les autòpsies dels 13 cadàvers però encara s'han de completar les seves identificacions.
Les tasques d'aixecament dels cossos s'han acabat a dos quarts de dues de la tarda.
La comissió judicial ha estat integrada per la jutgessa, el fiscal, la Lletrada de l'Administració de Justícia i diversos forenses.
Per l ́envergadura de l ́accident, s ́ha activat el Protocol Judicial de Grans Catàstrofes, que posa a disposició del jutge encarregat de la investigació tots els recursos del seu partit judicial i dels partits més immediats amb independència de quin jutjat estiguin adscrits.
Precisament, en compliment d ́aquest protocol, s ́ha constituït aquesta tarda una comissió judicial amb diversos lletrats de l ́administració judicial i funcionaris de diferents jutjats de Tortosa per a prendre declaració a les víctimes i oferir-los formar part del procediment com a perjudicades. |
Un total de 3.172 empreses van traslladar la seva seu social des de Catalunya a altres regions d'Espanya entre el 2 d'octubre i el 27 de desembre, registrant-se en aquest últim dia 12 trasllats, nou menys que l'anterior dia laborable i la xifra diària més baixa fins avui, segons dades del Col·legi de Registradors Mercantils d'Espanya.
Durant la jornada electoral a la regió catalana celebrada el 21 de desembre van ser 19 empreses les que es van mudar a altres punts de la geografia espanyola, una de les xifres més baixes registrades des de la celebració del referèndum independentista de l'1-O, mentre que el dia posterior van créixer lleugerament els trasllats, fins al 21, per tornar a caure el dia 27.
Els dies amb menys moviments en aquest sentit van ser dilluns 18 de desembre, amb només 11; el dimecres 27, amb 12 sortides, i el dilluns 11, amb 16.
Per contra, els dies amb el major nombre de canvis de seu van tenir lloc el 19 d'octubre, amb 268 companyies; el 9 d'octubre, amb 212 entitats sortints, i el dia 10 d'octubre, amb 177 empreses.
Així, els nivells registrats de desembre ençà continuen molt per sota dels quals es van presentar en els dos mesos previs.
De moment, s'acumulen 302 canvis de seu social, enfront dels 894 de novembre i els 1.982 trasllats del mes d'octubre.
Per la seva banda, un total de 171 empreses de fora de Catalunya ha traslladat la seva seu a aquesta comunitat des de la celebració del referèndum independentista el passat 1-O, 78 en el mes d'octubre, 40 al novembre i 53 en el que va de desembre.
El dimecres 27 es va registrar un moviment en aquesta línia.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Eixample Teatre de Barcelona acollirà el musical "provocatiu" 'Grinder.
Un musical diferente', una comèdia que reflexiona sobre els tabús sexuals, ha anunciat el teatre aquest dimecres en un comunicat.
Amb la voluntat de ser un "una gran festa que s'alimenta del teatre musical i el cabaret", l'espectacle és una proposta escènica que busca un públic actiu durant la interpretació del muntatge.
Dirigit per Davo Marín i coescrit juntament amb Serena Altair, 'Grinder.
Un musical diferente' és una història que reuneix diferents tipus de personatges.
'Busco-novio', 'Empotrador', 'Culo_tragón' i 'Discreto' són alguns dels noms de les persones que configuren la comèdia, que barreja música pop, 'dance', 'reggaeton', balades pròpies de Broadway o flamenc, entre d'altres gèneres.
Els responsables del musical han explicat que no és una proposta destinada únicament al públic gai, ja que és un muntatge que descriuen com "un crit a la llibertat sexual".
L'espai sonor, amb banda sonora d'Àlex Marteen i producció musical de Pere Jurado, situa l'espectador en un "sòrdid local d'oci nocturn, on es viatja musicalment per les vides d'aquests variats personatges".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Malgrat que la parcialitat de les dades de la Fundació Bofill –al no analitzar l'efecte de la privatització dels darrers anys amb els concerts- volen servir com a fonament de la nova Llei d'Educació Catalana –com abans van servir per a implantar la sisena hora-, no poden amagar que el problema central de l'ensenyament és el de la inversió en relació al PIB, la qual cosa, qüestiona les mateixes bases de la LEC del Tripartit.
Així l'informe Bofill assenyala com a crucial la manca d'inversió pública a l'ensenyament en relació al PIB (2,1%) i no trobareu a les bases cap garantia de que per llei, s'inverteixi un determinat percentatge malgrat que hauria de ser la base de qualsevol millora.
Nosaltres pensem que aquesta hauria de ser la primera base i que donat que la mitjana de l'OCDE és del 5,4% del PIB, caldria com a mínim el 6% per a començar a recuperar les inversions.
Però al contrari, si a la presentació del seu programa electoral, Saura –soci del Tripartit, que encara es pot llegir a la seva webdenunciava que el PIB era de només el 2,71%, haurem de concloure que amb el seu govern, encara que ha pujat la despesa, no ho ha fet igual que el PIB, sinó que proporcionalment s'ha reduït.
És el mateix que feia el PP en el govern: publicitar l'increment de despesa amagant que respecte al PIB, anàvem enrere: i així estem!.
A més aquesta inversió no va a l'escola pública –cosa que no diu l'informe Bofill-, sinó que es reparteix entre la pública i la concertada.
Cal recordar el que sí diu l'informe de l'OCDE presentat pel MEC a setembre 07: l'estat espanyol és l'únic país de l'OCDE en que, malgrat augmentar el pes del sector privat, decreix la inversió privada i creix la pública i el MEC ho atribueix a l'increment dels concerts.
Aquest desviament de fons públics a Catalunya va ser superior a la mitjana estatal i va quasi duplicar-se en concerts entre el 95-05.
Després encara s'afegirien els concerts d'infantil, la renovació de Marta Cid de tots els existents fins 2010 –inclosos els d'escoles d'èlit i de l'Opus Dei que paguen quotes fabuloses-, i les ampliacions.
Els actuals concerts que al 97 representaven el 4% dels ingressos de la privada, al 2004 ja eren el 51% (dades estatals de l'INE), mentre que no s'han abaratit les quotes de les famílies sinó que han pujat.
Lògicament això ha representat un sucós increment dels beneficis de la concertada, suposadament sense ànim de lucre.
I representa que els 3500 de despesa per alumne que presenta com insuficients l'informe Bofill, només ho són per l'alumnat dels centres públics, ja que a la privada a aquesta xifra cal afegir la inversió de les famílies.
És a dir que és amb diners públics com es finança part d'aquesta diferència ja que els qui tenen més, ho sumen al que l'estat posa per tots, i els que tenen menys, es queden amb els 3500.
Segur que la patronal privada hi estarà d'acord: però què diran els alumnes i pares dels centres públics?.
Per amagar-ho, la LEC parla del «servei públic d'educació» on barreja tots els centres finançats amb diner públic, amagant que un bon pessic de la inversió pública va directament a benefici de la patronal a costa de l'escola pública.
La LEC que necessitem ha de dir les coses pel seu nom: cal que tota la inversió pública vagi als centres públics i que això sigui una altre de les seves bases.
Parlen de fracàs escolar i d'abandonament dels estudis, però els que van «inventar» que un sector de l'alumnat quedés fora del sistema educatiu a l'acabar els estudis obligatoris va ser el PSOE amb la LOGSE.
I ho van canviar perquè la patronal es queixava de la «massificació» de titulacions que els dificultava imposar els contractes escombraries.
Les dades de l'informe Bofill també diu que un dels problemes és que el mercat
laboral demana mà d'obra desqualificada.
Per a poder pagar-li per sota dels mileuristes, afegim nosaltres.
La nova llei, manté l'expulsió dels sistema de l'alumnat, i només vol que pujar les xifres d'aprovats –»avaluació del rendiment»- com un problema estadístic.
Volen aplicar als centres públics els mateixos criteris de «resultats» de la concertada.
Com la concertada -que amb diners públics selecciona alumnat i no agafa ni els sectors més deprimits ni els nouvinguts- li sembla «l'excel·lència» al Conseller, tracta d'imposar el seu model de gestió a la pública.
Però més aprovats simplement baixant el nivell d'estudis comporta una davaluació molt perillosa del
Però tampoc els «resultats» de la privada no són tan «excel·lents» si mirem la gràfica que publica el MEC
procedent de l'OCDE 2007, on resulta que l'alumnat amb menys nivell econòmic treu resultats superiors a la mitjana de l'OCDE, a diferència del més benestant –evidentment a la privada- que queda sensiblement per sota de la mitjana.
La pública té moltes deficiències que cal superar, però segons aquest gràfic està més a prop de «l'excel·lència» que no pas la concertada, malgrat el que deia el senyor Maragall.
La nova llei es posa d'esquenes al que les xifres demostren.
• Comenci per determinar el percentatge del PIB destinat a educació;
• Plantegi un pla de reducció dels concerts fins a la seva supressió –amb ingrés a la xarxa pública dels centres concertats que vulguin i calgui, o del seu professorat en centres públics nous- per a garantir que tots els recursos públics vagin als centres i serveis educatius públics i a garantir la seva qualitat –com a Finlàndia que tant esmenten per la seva «excel·lència»-.
• Integri el dret a l'escolarització 0-3 anys, amb xarxa pública.
• Suposi una reducció de les ràtios a l'ensenyament, començant per P·3 i el parvulari; que reconegui que les ràtios han de reduir-se amb alumnes que tenen especial dificultat.
• Doni suport a les tutories, amb professorat de suport i especialistes.
• Elimini la sisena i garanteixi els reforços i, perquè no, apliqui la jornada continuada.
• Faciliti el desdoblament de grups per potenciar un ensenyament més proper a l'alumne.
• Integri la formació dins l'horari laboral donant suport i recursos a propostes d'innovació.
• Reconegui que també per la persona adulta l'ensenyament públic és un dret i desplegui una xarxa que ofereixi tots els nivells per tot el territori.
El Conseller Maragall posa el carro davant dels bous, i en lloc d'avaluar-se primer ells com a govern i posar
mesures per «aprovar», garantint la inversió necessària –com els diuen totes les dades-, comencen per l'avaluació de centres i mestres, -que ningú no negaamb els mateixos mecanismes que aplica la privada –que sí que neguem quan encara no ha demostrat, ni a nosaltres ni a la OCDE, que doni millors resultats.
Què diu la Llei d'Educació Catalana?
El Conseller va avançar divendres passat la futura Llei d'Educació catalana, uns dies abans de presentar-la al Parlament, amb la intenció de fer efectiva la seva aplicació el curs vinent.
Aquí van algunes de les «novetats» que us ressaltem, de moment sense afegir comentaris ni valoracions, parlen per si mateixes, a partir de les declaracions del Conseller i del document: «Bases per a la Llei d'educació de Catalunya» (que podeu consultar
«La Llei d'Educació de Catalunya preveu l'avaluació dels docents i els centres escolars.
Les direccions ampliaran les seves competències i podran consolidar el seu equip de docents i administratius, i definir el perfil del professor que millor els convingui.»:
• L'aplicació de la llei determinarà un model educatiu propi que girarà a més sobre tres conceptes: autonomia, direcció i avaluació.
• La llei crearà un institut d'avaluació i ordenació curricular que farà un seguiment dels centres educatius i del cos de funcionaris docents, a més d'actualitzar les funcions de la inspecció.
• Aquesta norma marcarà la necessitat d'un estatut docent que reguli els aspectes generals de la professió, com la carrera professional, i es definirà l'accés a la funció pública, per a la qual es requerirà el domini d'una llengua estrangera i l'ús normal de les TIC -tecnologies de la informació-.
• A més, la llei establirà les pràctiques obligatòries per als docents que s'incorporin de nou als centres de tal manera que es convertiran, en realitat, en un sistema de selecció real d'aquests professionals, ja que podran ser rebutjats del lloc si no compleixen els objectius.
• L'aposta per l'autonomia farà que els centres educatius elaborin els seus propis projectes, al mateix temps que les direccions ampliaran les seves competències i podran, per exemple, consolidar el seu equip de docents i administratius, i definir el perfil del professor que més els convé.
Possibilitat d'agrupar centres de diferents etapes sota una mateixa direcció, sota un mateix projecte pedagògic.
Obertura de gestió en casos excepcionals i justificats a una gestió dels centres dirigida per grups de professionals, ajuntaments o entitats sense ànim de lucre que presentin projectes adaptats a les necessitats.
Mecanismes d'estímul a les titularitats de centres diferents a les públiques per incrementar l'oferta, sempre amb la garantia d'escolarització equitativa.
Recerca, experimentació i millora dels processos educatius
Federació d'Ensenyament CGT Catalunya |
La plaça de Prim de Reus ha estat l'escenari, un any més, de l'Expro-Profit, la mostra gastronòmica on les colles de Carnaval ofereixen els seus àpats als ciutadans a preus econòmics.
Com ja és tradició, gràcies a la iniciativa, un any més, dels Amics del Cavall del Baix Camp, entitat nascuda l'any 1985, per recuperar, entre d'altres objectius, aquesta nostrada tradició perduda des...
Durant tres dies, els alumnes de quart i cinquè de Primària de l'escola Marià Fortuny de Reus estan treballant els valors de l'esport d'una manera diferent i més divertida amb el programa Barçakids....
Solidaritzar-se amb els gossos abandonats.
Aquest ha estat l'objectiu de la cursa que ha organitzat aquest diumenge l'entitat Gent i Gossos a Reus.
La cursa, que ha començat i ha acabat a la Boca de la Mina,...
Les nou comunitats parroquials de l'Arxiprestat de Reus: Prioral de Sant Pere-Puríssima Sang, Sant Francesc, Sant Joan, Crist Rei, Sant Bernat Calbó, la Immaculada, l'Assumpció, Sant Josep Obrer i Sant...
Amb la Processó de l'Amargura d'aquest dimarts, la Confraria de Sant Tomàs d'Aquino, Els Estudiants, i la Confraria de la Verge de l'Amargura han donat el tret de sortida a les grans processons de la Setmana...
Un bon nombre de ciutadans han viscut aquest dimecres la celebració de la processó del Prendiment, organitzada per la Germandat de Sant Miquel i les confraries dels Sant Just i Pastor, Jesús de l'Amargura i...
Com és tradicional per Dijous Sant, la Processó del Silenci ha discorregut pels carrers del nucli de Reus, la qual ha congregat un gran nombre de participants i força públic que no ha volgut perdre's una...
Com és tradició, centenars de reusencs s'han aplegat, aquest divendres al migdia, a la plaça de la Puríssima Sang per viure l'acte més important de la Setmana Santa de Reus.
Acompanyats pel bon temps, els...
La Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, organitzada per la Reial Congregació de la Puríssima Sang de NSJ, ha centrat l'atenció tant dels fidels com dels ciutadans que s'han volgut apropar al...
Costaria trobar en el calendari un sol dia a l'any que desperti tanta unanimitat com Sant Jordi.
La diada del llibre i la rosa s'ha convertit en l'excusa perfecta per sortir al carrer, remenar llibres,...
Organitzat per l'Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu, ha tingut lloc aquest dissabte a Reus una nova edició de la mostra de les bandes d'algunes de les confraries i germandats de la Setmana Santa de...
Després de litigis, el Carnaval reusenc s'ha posat les disfresses i ha sortit al carrer per oferir disbauxa i imaginació.
Les disfresses, les màscares o les cares bellament pintades han adquirit la...
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
En la dotzena protesta que convoca la plataforma 'Stop Pujades Transport' contra l'increment del preu del transport públic s'ha cridat la consigna "si el metro és un luxe que ens posin canapès".
Diversos ciutadans, convocats pel sindicat de la COS, la CUP, el Moviment 15M, associacions veïnals i el suport de CCOO i UGT, han participat en la protesta en què s'ha convidat els usuaris de metro a passar sense pagar el bitllet.
Una acció que s'ha produït en unes 50 estacions de metro i de tren.
A la estació de l'Arc de Triomf, mentre obrien portes i paraven el metro, una patrulla de la Guàrdia Urbana s'ho ha mirat sense intervenir-hi.
Un fet que es produeix després que l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, hagués advertit que sancionarien l'aturada del transport públic.
Stop Pujades Transport protesta per l'aprovació dels nous preus per al transport públic i exigeix la retirada d'un augment que enguany ascendeix al 5% en el cas dels bitllets més utilitzats.
Els títols integrats més venuts, T10 i T50/30, han patit un increment d'un 43% entre el 2008 i el 2014.
Home, aquesta gent que es lucra dels bens públic si una cosa no volen és la Independència, el xollo s'acabaria com els del lobby del Pont Aeri o les empreses Catalanes que viuen del BOE, o canviem alguna cosa o no canviarà res.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El certamen va començar amb polèmica després del veto del consistori a un muntatge d'un cotxe amb adhesius franquistes
Unes 14.000 persones s'han apropat al 7è festival de cultura contemporània Ingràvid de Figueres, que en els darrers tres dies ha omplert la capital altempordanesa de performances de carrer trencadores, tallers musicals surrealistes i instal·lacions artístiques en aparadors de botigues de la ciutat.
"Estem molt contents de la resposta del públic.
Moltíssima gent ha participat dels tallers, ha gaudit dels concerts i ha experimentat dels treballs artístics més interactius", ha comentat Esther Pujol, codirectora de l'Ingràvid 2015.
El festival, però, va començar amb polèmica després del veto de l'Ajuntament de Figueres al muntatge 'Ideologies oscil·latòries', un cotxe decorat amb adhesius franquistes."Suposo que la polèmica ha repercutit en més notorietat però ningú ens ha preguntat per la peça", ha reconegut Pujol.
"La gent venia molt a gaudir de les activitats d'aquest cap de setmana i ja està.
Hi ha hagut algun comentari però tampoc ha estat el tema principal de conversa de l'Ingràvid", ha puntualitzat la codirectora del certamen artístic contemporani, que ha reunit més de 80 artistes i 30 activitats diferents.
Entre les més destacades -i amb més èxit de públic- cal assenyalar el concert de l'orquestra reciclofònica.
"Amb molt èxit de públic familiar, tant al concert com al taller previ de construcció de flautes", ha precisat Pujol.
"També el tallar de retrats surrealistes ha funcionat molt bé", ha afegit.
"I, finalment, també ressaltar l'èxit de l'Escletxa Proxèmica de Xevi Bayona a la Rambla.
Molta gent intentant passar per mig, s'ha gaudit bastant", ha conclòs la codirectora de l'Ingràvid.
De cara a l'any que ve, les cartes encara estan sobre la taula.
"Buff, estem molt cansats i hem de deixar-ho refredar tot.
Farem valoracions i després assentarem les bases de cara a l'any que ve", ha reblat Pujol.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Podria ser que l'Iran optés per la moderació per allunyar els aliats europeus dels Estats Units
Periodista, dos cops guanyador del premi Pulitzer
L'intent del president nord-americà Donald Trump de carregar-se l'acord nuclear iranià no és política exterior.
Trump està abandonant l'acord amb l'Iran, sense res que el substitueixi, tot i que el seu propi secretari d'Estat i president de l'estat major conjunt diu que sembla que l'Iran el compleix; tot i que el seu propi secretari de Defensa diu que als Estats Units els interessa mantenir l'acord; tot i que els nostres aliats li imploren que no ho faci.
El motiu de la decisió de Trump sembla obvi: l'acord va ser del president Barack Obama.
Aquesta barroera retirada de la diplomàcia és el moviment de seguretat nacional més important que ha fet Trump.
Significa que Trump aïlla els Estats Units, no pas l'Iran, i de passada augmenta el risc de conflicte militar.
Si alguna cosa hauríem d'haver après és que cal evitar guerres innecessàries a l'Orient Mitjà, però potser Trump està fomentant que n'esclati una altra.
"Molts consideren que la invasió de l'Iraq és el pitjor moviment de la política exterior en la història de la república nord-americana", va comentar James Dobbins, un diplomàtic retirat molt respectat, després del discurs de Trump: "Ara tenim un competidor".
L'acord iranià no pot resoldre definitivament el problema de la cursa de l'Iran per desenvolupar armes nuclears, però endarrereix qualsevol crisi gairebé 15 anys o més.
Trump no vol arriscar-se a aquesta possible crisi futura i, per tant, decideix tenir-ne una ara –aparentment, només per la satisfacció de picar la cresta a Obama–.
La crisi no esclatarà necessàriament de manera immediata.
Poden passar uns mesos abans que les sancions comencin a fer efecte i, en tot cas, el president iranià, Hassan Rouhani, ha dit aquesta setmana que l'acord nuclear es podria mantenir encara que els nord-americans se n'hagin retirat.
A la comunitat internacional hi haurà qui es mirarà les accions de Trump i del líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Khamenei, i considerarà que Khamenei és un estadista més vàlid
Més aviat, podria ser que l'Iran optés per la moderació amb l'objectiu d'allunyar els aliats europeus dels Estats Units –i Trump està facilitant aquesta estratègia iraniana–.
A la comunitat internacional hi haurà qui es mirarà les accions de Trump i del líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Khamenei, i considerarà que Khamenei és un estadista més vàlid.
Mentrestant, sembla que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, es deleix per llançar un atac israeliano-americà sobre l'Iran.
Netanyahu pot veure avantatges polítics en un atac aeri triomfal, i em temo que Trump també.
Podria ser que dels atacs militars a Síria Trump n'hagi tret la lamentable lliçó que quan llança míssils és aclamat com a president.
Em diuen que fa anys els Estats Units van construir secretament una rèplica del complex iranià de Fordo, que està completament soterrat per protegir-lo dels bombardejos, i va fer l'experiment d'atacar-la amb nous projectils per veure si es podia destruir.
Segons aquestes proves, els Estats Units podrien efectivament destruir Fordo; això donarà als falcons de l'administració de Trump, com ara John Bolton, més confiança a l'hora d'advocar per unes potencials opcions militars.
Bolton és intel·ligent i està molt ben informat, però també té tot un historial de plantejaments bel·licistes.
Primer, va fer campanya a favor de la guerra de l'Iraq i encara considera que la invasió va ser una decisió sensata.
La guerra, recordeu, va matar 4.500 nord-americans, prop de mig milió d'iraquians i va costar als Estats Units prop de 3 bilions de dòlars –o 24.000 dòlars a cada llar nord-americana–.
En segon lloc, Bolton, el 2002, va contribuir a liquidar l'acord marc que havia evitat que Corea del Nord construís cap arma nuclear durant els anys de Clinton.
Corea del Nord incomplia secretament el marc, de manera que calia una dura negociació, però en lloc d'això Bolton va contribuir a desmuntar l'acord, i des de llavors Corea del Nord ha dut a terme sis proves nuclears i ha desenvolupat míssils intercontinentals que poden arribar als Estats Units.
Tercer, el 2003 i el 2004 Bolton va contribuir a frustrar una iniciativa europea per arribar a un acord amb l'Iran sobre qüestions nuclears en aquell moment, quan el programa estava en una fase molt incipient.
He sigut reporter a l'Iran (on la policia secreta em va detenir acusat d'espionatge), i sé molt bé que el règim no és de fiar.
Per això calen un acord nuclear i les inspeccions rigoroses que en deriven
En cadascun d'aquests casos, Bolton i els falcons tenien raó en el sentit que la diplomàcia era una eina defectuosa amb la qual potser no hauríem aconseguit els nostres objectius: en les relacions internacionals hi ha més problemes que solucions.
És clar que la línia dura de la via no diplomàtica va fracassar estrepitosament.
Un problema bàsic que tenen les opcions militars és que, com va assenyalar l'estrateg prussià Helmuth von Moltke, cap pla militar sobreviu al primer contacte amb l'enemic.
Després d'un atac, l'Iran podria intentar bombardejar les instal·lacions de petroli saudites; o bloquejar les exportacions de petroli a través de l'estret d'Ormuz; o podria utilitzar les influències que té al Líban per provocar una guerra amb Israel.
Precisament això és el que justifica establir-hi un acord nuclear i les inspeccions rigoroses que en deriven.
De moment, els inspectors coincideixen que l'Iran el compleix essencialment, mentre que els Estats Units l'han violat no autoritzant llicències de comerç amb l'Iran i soscavant unes relacions comercials normals.
Així doncs, ¿quin sentit té destruir un acord que funciona, si no és per desmantellar una part del llegat d'Obama?
"Quin és l'objectiu de tot plegat?", es va preguntar Jake Sullivan, exdirector del departament d'Estat que va participar en el compromís amb l'Iran.
"Amb quin objectiu tornes a fer pressió?
Es tracta d'obtenir un nou acord nuclear?
Es tracta d'un canvi de règim?"
Sullivan va recalcar que hi ha poques possibilitats que Trump negociï un nou acord, i va afegir: "Com s'explica tot això, si no és per la idea que 'els iranians són mala gent i els farem mal'?
Què hi ha darrere d'aquesta estratègia, tret d'una enrabiada?"
I és per això que em sembla que el moviment de Trump no és una qüestió de política exterior, sinó de vandalisme.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El centrecampista i capità del FC Barcelona Xavi Hernández ha destacat que l'argentí Leo Messi "seria encara millor a la Premier League" perquè "tindria més espais que a la Lliga", a més ha deixat la porta oberta a un possible futur com a entrenador del conjunt blaugrana.
"Crec que seria encara millor a la Premier League, ja que no és tan defensiva.
En defensar contra el Barcelona, ells -els clubs anglesos- juguen un contra un, defensant amb passió, amb una gran quantitat d'energia.
Però Leo tindria més espais que a la Lliga", ha assenyalat en una entrevista concedida a la cadena britànica BBC.
Sobre un possible canvi en el seu joc, Xavi ha indicat que "no" ha canviat "en absolut".
"He estat passador des de petit.
M'agradava passar-me la pilota amb la resta de jugadors i els meus amics quan jugàvem a futbol al carrer, a la plaça i a l'escola.
Crec que era molt semblant al que la gent veu a l'estadi", ha afegit.
Acostumàvem a veure molt futbol anglès.
Acostumaven a mostrar els millors gols i Le Tissier va anotar alguns gols espectaculars.
Me'n recordo de l'Eurocopa d'Anglaterra amb Gascoigne jugant alguns grans partits i el seu 'barret' a Wembley -contra Escòcia-.
Va ser espectacular", ha confessat sobre alguns ídols britànics.
Respecte al seu jugador anglès favorit, l'exinternacional espanyol ha assegurat que és "difícil" elegir perquè "hi ha molt talent".
"Crec que Jack Wilshire és un jugador increïble, molt bo.
Després estan els de més edat, com Steven Gerrard, Frank Lampard i John Terry.
Són part de la història del futbol anglès", ha destacat.
"M'agradaria tenir en el meu equip qualsevol jugador tècnicament ben dotat.
John Barnes ha estat un, Paul Gascoigne un altre.
Gerrard podria haver jugat al Barcelona, com podria haver-ho fet Lampard.
Són jugadors amb tècnica d'alta qualitat.
Aquí donem prioritat a la tècnica sobre l'aspecte físic del joc, així que una pila de jugadors anglesos podria jugar al Barcelona", ha apuntat.
"La premsa els dóna als tres els principals titulars i són ells els que poden marcar la diferència per si sols.
És un luxe tenir-los al club i hem d'aprofitar aquest avantatge", ha declarat sobre el trident format per Leo Messi, Neymar i Luis Suárez.
El centrecampista blaugrana s'ha desfet en elogis amb el seu nou company, l'uruguaià Luis Suárez.
Crec que és una persona extraordinària i pot marcar la diferència.
És un líder natural i una persona molt agradable al vestidor.
Crec que és un fitxatge extraordinari i que definitivament marcarà la diferència", ha explicat.
Xavi ha confessat la seva predilecció pel Liverpool a la Premier.
El Liverpool, per exemple, és un equip que té alguna cosa especial.
L'estadi, els aficionats, tot però per a mi sempre tindrà prioritat el Barcelona perquè és la meva vida, és el meu món, tinc molta sort i no ho canviaria per res.
Matt le Tissier mai va sortir de Southampton, per la qual cosa crec que va ser bo per a ell.
Tot i això, avui dia hi ha pocs casos com ell.
He tingut la sort d'estar al Barcelona durant molts anys", ha sentenciat.
Xavi ha elogiat el seu exentrenador i actual tècnic dels 'diables vermells', Louis Van Gaal.
"Crec que Louis van Gaal és un entrenador extraordinari.
Treballa molt bé l'aspecte tàctic i tècnic del joc.
Ell és molt capaç d'aconseguir èxits en un gran desafiament com és el Manchester.
Crec que el Manchester United ha de ser pacient amb ell perquè pugui aconseguir l'objectiu amb el seu sistema i ser capaç de transmetre els seus valors", ha subratllat.
"Crec que he tingut la sort de fer l'assistència perfecta a la final de la 'Champions League' i la final de l'Eurocopa 2012.
És cert que m'hagués agradat haver anotat en una final de la Lliga de Campions, però vaig donar assistències, que és el meu verdader objectiu", ha assegurat.
Després de preguntar-li pel seu futur com a entrenador blaugrana, el mig centre ha contestat amb un "potser".
"M'encantaria treballar per al Barcelona perquè sóc un seguidor.
Aquest esport és la meva passió i seria el màxim per a mi.
Anem a veure el que depara el futur, però, ara com ara, la veritat que vull gaudir del meu futbol.
Molts exjugadors m'han dit que jugui durant el temps que sigui possible", ha explicat.
Per acabar, sobre si els jugadors estrangers bloquegen els del planter, Xavi ha apuntat que "no" ho creu.
"Un futbolista que és competitiu i amb capacitat tindrà èxit.
També hi ha molts jugadors a Espanya que han hagut de sortir a jugar en lligues d'altres països.
Ells han sortit, han tingut èxit i van a la selecció nacional.
El futbolista amb un nivell molt alt tindrà èxit al futbol", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els Mossos d'Esquadra han detingut a dos homes veïns de Barcelona --un espanyol de 32 anys i un altre de nacionalitat guatemalenca de 31-- com a presumptes autors de cinc delictes consumats, una temptativa de robatori amb força en domicilis i dos delictes de furt.
En un comunicat aquest diumenge, la policia autonòmica ha explicat que la investigació va començar el 4 d'octubre, quan una veïna els va trucar per telèfon, després que dos homes que havien manipulat la porta d'accés al seu domicili fugissin en un vehicle al veure's descoberts.
Aquesta dona va memoritzar dades que han resultat rellevants per iniciar la investigació, com les característiques i la matrícula del vehicle amb el qual haurien escapat, així com la descripció detallada dels homes.
El 10 d'octubre els agents van trobar aquest vehicle estacionat i van iniciar una "espera discreta", observant com dues persones guardaven unes borses al maleter, després de sortir de l'edifici on acabaven de robar.
Al registrar als sospitosos, els Mossos van trobar objectes i eines que acostumen a utilitzar-se en els robatoris a domicilis --com trepants, tornavisos, gúbies, claus de manyà i alicates de pic de lloro--, moment en el qual van procedir a la seva detenció.
L'endemà, van entrar a registrar l'habitatge d'un d'ells, on van trobar nombroses joies, borses de mà i productes electrònics.
Aquests objectes, sumat que en diversos delictes van ser vistos i identificats per testimonis, ha permès a la unitat d'investigació de la comissaria de Sarrià-Sant Gervasi relacionar als detinguts amb els delictes dels quals se'ls acusa.
Els arrestats, que ja tenien alguns antecedents policials, han passat a disposició judicial i el jutge ha decretat el seu ingrés a la presó; la investigació continua oberta i no es descarta la seva relació amb altres delictes similars.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si sou esportistes, estudiants, teniu un gran desgast físic o intel•lectual, treballeu en horari intensiu i heu de menjar tard o, senzillament, sou dels que tenen molta gana al matí, us convé un esmorzar energètic, saciant, saborós i saludable.
Heu tastat el porridge d'amarant?
És ric en fibra i en carbohidrats, cosa que us farà rendir activament durant hores.
Si hi ha una assignatura pendent en el món de l'alimentació saludable aquesta és, sens dubte, l'esmorzar.
Quan comencem a cuidar-nos i a escollir de manera conscient què ens posem a la boca, ja sigui empesos per necessitats de salut o simplement per ganes de menjar millor, sovint ens en sortim amb el menjar i amb el sopar però l'esmorzar el donem gairebé per impossible.
El "no tinc temps", el "ja cuino bastant" o el "necessito un esmorzar que m'ompli per poder arribar al dinar i aguantar tot el matí sense morir-me de gana" són algunes de les falses creences que molts tenim sobre l'esmorzar saludable.
I és que esmorzar saludablement mai hauria d'equivaler a passar gana.
Els esportistes, la gent que té molt desgast físic o intel·lectual durant el matí, els estudiants, les persones que fan horaris intensius i que han de menjar tard o, senzillament, tots aquells que necessiten un esmorzar energètic i saciant i que, alhora, volen esmorzar de manera sana, no estan condemnats ni al clàssic entrepà ni a passar gana.
En qualsevol d'aquests casos, i sempre que no hi hagi problemes d'intoleràncies, al·lèrgies o diferents sensibilitats, el porridge de cereals amb llet ecològica o beguda vegetal pot resultar una gran opció.
L'amarant es considera un superaliment gràcies al seu alt valor nutritiu, el seu aprofitament integral, la brevetat del seu cicle de cultiu i la seva capacitat de créixer en condicions adverses
És molt important seleccionar els ingredients que millor ens convinguin, sempre segons les nostres necessitats.
Per exemple, si tenim problemes d'acidesa, de reflux o de gasos, és aconsellable evitar la barreja de cereals amb fruita, ja que pot resultar més indigest.
Els més comuns són els de flocs de civada, el mill o l'arròs, però en l'article d'avui volíem presentar-vos un gra molt adequat per fer porridge i que potser us ha passat desapercebut malgrat les seves bones qualitats nutricionals: l' amarant.
L'amarant va ser una de les primeres plantes cultivades per l'home i era conegut pels inques com un aliment amb poders sobrenaturals.
Altres cultures com els asteques o els maies també la conreaven i consumien i fins i tot la van arribar a considerar una planta sagrada.
Actualment, no només està present en països on el seu consum és tradicional, com Mèxic, Perú o Bolívia sinó que, gràcies al redescobriment de les seves propietats, el consum s'ha expandit per la resta del món.
L'amarant és ric en lisina, un aminoàcid essencial per al nostre organisme que només podem obtenir a través de l'alimentació i que es troba en menor proporció a la resta de cereals.
És ric en fibra, vitamines A i C així com silici i magnesi, minerals imprescindibles per fixar el calci als ossos de forma efectiva.
Posseeix un alt contingut proteic, aproximadament del 16 %, i la seva combinació amb altres cereals com la civada o l'espelta constitueix una font de proteïnes vegetals inigualable, ideal per a vegetarians, vegans i esportistes.
No conté gluten, per la qual cosa és apte per a celíacs o persones que volen evitar el gluten, i té un baix contingut en greix (9 %), a més d'un elevat contingut en zinc i ferro, base nutricional ideal durant l'embaràs.
Actualment, es considera un superaliment gràcies al seu alt valor nutritiu, el seu aprofitament integral, la brevetat del seu cicle de cultiu i la seva capacitat de créixer en condicions adverses.
HI ha alguna cosa millor que començar el dia amb una bona dosi d'energia, fibra i proteïnes?
Allos, reconeguda marca alemanya de productes d'alimentació ecològica, acaba de treure al mercat una nova gamma de porridges d'amarant amb quatre versions:
Els nous porridges d'amarant d'Allos estan distribuïts a Espanya i Portugal per Qbio i els podreu trobar en botigues especialitzades i herbolaris.
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
El secretari d'Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat, Ramon Bonastre, ha reconegut que les dades d'atur d'octubre no són positives si es comparen amb les del setembre, però ha destacat que és el quart mes consecutiu de caiguda interanual i que cal remuntar-se fins al 2002 per trobar un mes d'octubre on l'atur hagi caigut tant respecte al mateix mes de l'any anterior, fet que li fa anticipar un possible canvi de tendència.
"Si es manté el comportament dels últims quatre mesos i de l'última EPA, la previsió és acabar l'any amb un interanual substancialment per sota de l'any passat", ha afirmat aquest dimarts en declaracions als mitjans.
En aquesta línia, Bonastre ha confiat que Catalunya comenci a crear ocupació neta en el primer trimestre del 2014, si bé ha advertit que serà un procés lent, i on la millora encara no serà substancial.
"A l'octubre la contractació ha crescut un 15% respecte al mateix mes de l'any passat.
És una dada molt positiva que vol dir que, tot i la situació de crisi, la recuperació la tenim aquí davant", ha assegurat.
Ha recordat que es tracta d'un mes tradicionalment dolent perquè acaben els contractes temporals d'estiu, i ha ressaltat que el 90% de la destrucció d'ocupació s'ha produït, precisament, en el sector serveis.
El nombre d'aturats a Catalunya ha pujat un total de 12.921 persones a l'octubre, fet que suposa un 2,08% més que el mes anterior i situa el total de desocupats registrats en les oficines públiques de feina en 633.832; respecte a l'octubre del 2012, l'atur ha disminuït un total de 12.474 persones, un 1,93% menys.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Comú d'Andorra la Vella ofereix aquest estiu, dins del programa Viu l'estiu 2010, una quinzena d'activitats esportives i de lleure per a infants i joves d'entre 3 i 17 anys, que representen un total de 3.916 places per torns de setmanes entre el 5 de juliol i el 7 de setembre.
L'oferta inclou la ludoteca, els casals d'infants, les colònies, les activitats esportives, les organitzades per tots els comuns i les estades fora del país com és la Setmana de Vela i l'intercanvi amb Saint Laurent de la Salanque.
VACANCES MONOPARENTALS Per la seva banda, el Comú de Sant Julià de Lòria, amb el patrocini de la Fundació Mariana, engega, per segon any consecutiu, el programa Monovacances, dirigit a famílies monoparentals de la parròquia.
Amb aquesta iniciativa es vol fomentar que els pares i mares amb fills a càrrec puguin gaudir d'una setmana de vacances a Calonge, població agermanada, a un preu subvencionat al 50%.
L'objectiu és dotar d'espais d'oci aquestes famílies i així afavorir la funció socialitzadora de transmissió de valors.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha emmarcat en la dinàmica d'una "comunicació fluida" que ha de tenir amb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, la reunió que van mantenir aquest dilluns a La Moncloa i durant la qual van parlar de "política general".
En declaracions als periodistes al costat de l'Estació de Atocha, convocades per valorar la retirada de la reforma de la Llei de l'Avortament, Sánchez ha confirmat que ahir es va entrevistar amb Rajoy, tal com havia avançat la SER.
"Ens vam reunir per una qüestió de política general i per descomptat l'obligació del principal líder de l'oposició i del president del Govern és tenir una comunicació fluida i és en el que vam estar", ha explicat.
Sánchez no ha volgut precisar quines impressions van intercanviar sobre la situació a Catalunya, però sí ha respost que, en aquesta trobada, el president del Govern espanyol no li va avançar que el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, tenia intenció de dimitir per la retirada de la seva llei.
Fonts socialistes han explicat que Sánchez i Rajoy van compartir un dinar durant una mica més d'una hora en Moncloa, durant el que van parlar de Catalunya i de política internacional.
Pel que fa a la qüestió sobiranista, el secretari general del PSOE va tornar a defensar la reforma de la Constitució que considera l'única sortida a aquest problema, que considera una crisi d'Estat i no va apreciar cap novetat en la resposta de Rajoy.
Sánchez i Rajoy es van veure per primera vegada el 28 de juliol, només un dia després que el PSOE confirmés en el seu congrés l'elecció del diputat madrileny com a secretari general.
Llavors, tots dos van coincidir que la consulta sobiranista no es pot fer, perquè és il·legal, però van discrepar sobre la reforma constitucional.
La reunió d'aquest dilluns --que han explicat com una trobada privat-- no havia estat anunciada i fonts socialistes no han descartat que hi hagi hagut més trobades d'aquest tipus; els dos dirigents parlen amb freqüència sobre el "problema català", davant del que comparteixen la seva preocupació.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els carrers de la ciutat de València deixaran de ser il·legals quan el consistori ordene despenjar les 51 plaques amb noms franquistes que encara hui configuren el nomenclàtor de la capital valenciana.
Se substituiran per noms democràtics, rellevants en el món de la cultura o que facen al·lusió a conceptes universals com ara carrer de la Pintura, de la Cultura o de la Solidaritat.
En qualsevol cas, la regidora de Patrimoni Cultural, Glòria Tello, va presentar aquest dilluns la seua proposta i es va manifestar en aquests termes respecte del canvi de noms: "Iniciem els tràmits perquè València isca de la il·legalitat".
València complirà així amb la Llei 52/2007 de 26 de desembre, coneguda com la Llei de Memòria Històrica.
A més a més, les vies es feminitzaran, ja que un dels principals criteris per a triar nous noms respon a la idea del consistori de donar visibilitat a les dones.
Qualsevol turista o visitant que faça servir els típics plànols turístics del cap i casal pot adonar-se que predominen els noms masculins a les seues vies.
I és que a València només un 5% dels carrers estan dedicats a personatges femenins, una xifra que des de la regidoria que dirigeix Tello es vol capgirar.
Per això, si atenem al llistat de noms proposats per als carrers, s'observa que el 50% d'aquests són de dones.
València quedarà neta de rèmora franquista; almenys, en cap espai públic hi haurà evidència d'encluses i fletxes o àguiles de San Juan.
Una altra cosa són les plaques situades als interiors o edificis privats, la retirada de les quals és competència dels propietaris d'aquests."Per fer-los desaparéixer, caldrà la col·laboració ciutadana", va explicar Tello dilluns.
Serà necessària la consciència individual de cada veí que no senta simpatia per temps gens democràtics.
Aquest dijous, la proposta d'acord arribarà a la Comissió de Cultura.
Posteriorment, serà la Junta de Govern qui done el vistiplau al canvi de noms de cinquanta-un carrers i quatre resignificacions –un canvi en l'expedient administratiu que justifica a hores d'ara el nom franquista–.
Algunes vies, com l'actual avinguda del Baró de Càrcer recuperen el seu nom antic.
En aquest cas, la via passarà a anomenar-se avinguda de l'Oest.
La regidoria compta amb la investigació que ha realitzat l'Aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València.
Així doncs, els carrers amb noms franquistes rebran ara noms democràtics amb aval científic i que compleixen amb la legalitat, com va fer veure Tello.
El conegut com a "alliberador de París", el militar valencià Amado Granell Mesado, deixarà el seu antic carrer per a ocupar la fins ara avinguda dedicada al General Gustavo Urrutia González (1890-1959), qui va ostentar el càrrec de capità general de la III Regió Militar fins al 1953 i va ser nomenat, un any abans, pel consistori franquista, tinent general regidor Honorari de l'Ajuntament de València.
El carrer que deixa Granell l'ocuparà la ginecòloga Manuela Solís Claràs (1862-1910), la primera dona que va obtindre la llicenciatura de Medicina a la Universitat de València.
El llogaret despoblat de l'Horta, que pertanyia a l'antic terme de Russafa, Castelló de l'Albufera, substituirà el carrer del comandant Franco, una via que recorda el germà del dictador, l'aviador Ramón Franco i Bahamonde, qui va servir a la II República i es va aliar amb el bàndol revoltat que encapçalava el seu propi germà.
El cas del carrer de Marco Merenciano és encara més cridaner.
El falangista té el seu carrer a tocar de la via que rep el nom del doctor Peset Aleixandre, que fou delatat i entregat a les autoritats franquistes i que al remat va acabar afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941.
Així, a proposta de l'associacionisme veïnal del cap i casal, el franquista deixarà de tindre carrer, ja que el que duu ara el seu nom passarà a anomenar-se carrer de Félix del Río, un activista veïnal que va participar encaridament per a aconseguir el consens necessari per a dur endavant el Pla General de 1988.
La plaça de Federico Mayo, qui fou el primer director de l'Institut Nacional de Vivenda del govern de Franco, rebrà el nom del professor republicà José Ballester Gozalvo, qui, nascut al Cabanyal en 1893 i mort a París en 1970, va exercir de ministre d'Exterior del govern de la II República.
La primera professora que va tindre la Universitat de València, la tenerifenya Olímpia Arozena Torres (1902-1971), serà el personatge que substituirà el nom del falangista Salvador Ferrandis Luna.
Probablement li hauria fet molta il·lusió assabentar-se en vida, ja que s'hi va mostrar molt emocionada el dia que la Generalitat li va atorgar l'Alta Distinció.
Alejandra Soler (1913-2017) va ser la primera dona en rebre el màxim reconeixement de l'administració valenciana i el seu nom retolarà la plaça que fins ara rep el nom del qui fou degà de la Universitat de València i jutge depurador de la institució sota el règim de Franco: el doctor Beltrán Bigorra.
Un dels altres casos paradoxals és el bescanvi que es proposa per al carrer de l'Economista Gay, que passarà a ser de l'arquitecte Just Ramírez.
L'almussafeny Vicente Gay Forner es va adherir al règim franquista i no va dubtar en qualificar el camp de concentració de Dachau com un "establiment educatiu" (Núñez Seixas, 2015).
Per contra, el valencià Just Ramírez fou un dels activistes que es va oposar a les intencions del govern franquista de convertir l'antic llit del Túria en una autopista, així com també va empentar el projecte "El Saler per al poble" per a contrarestar el projecte urbanístic que atemptava contra el Saler i les seues platges.
Un dels pares del fotoperiodisme modern, Agustí Centelles Ossó (1909-1985), és el personatge que pot canviar el nom del carrer de Gual Villalbí, un ministre franquista sense cartera i president del Consell d'Economia Nacional.
L'escriptor de Sueca Joan Fuster és la proposta que arriba per a substituir el també escriptor i dramaturg d'adhesió franquista Eduardo Marquina, qui compta amb una plaça actualment a la ciutat de València.
L'escultor Andreu Alfaro també podria tindre el seu carrer en cas que es canvie la placa del de Francisco Morote Greus, el docent i regidor de l'Ajuntament de València durant la dictadura, així com director de l'Institut Sant Vicent Ferrer i encarregat de la depuració dels mestres del cap i casal durant el Franquisme.
València també té una plaça dedicada al comte i Gran d'Espanya José Maria Zumalacárregui i Prat, qui després de la seua preceptiva depuració va ocupar diferents càrrecs docents (en la UV entre d'altres universitats) i càrrecs de decisió econòmica del govern franquista.
La Regidoria porta com a proposta que aquesta plaça passe a anomenar-se de Les tretze roses.
La poeta Gloria Fuertes és el nom alternatiu al carrer del cofundador de Falange, Ramon Contreras Mongrell.
El Grup Parpalló, integrat per diferents artistes com Alfaro (qui ja comptaria amb un carrer en cas d'eixir endavant la proposta), Salvador Soria, Manuel Gil i Eusebi Sempere, es planteja com a alternativa a la plaça dedicada al Professor López Ibor, un psiquiatra de Sollana militant de l'Opus Dei amb vincles feixistes.
El grup d'habitatges Antonio Rueda és un niu de plaques franquistes.
Fins a vint-i-huit carrers del bloc de 1.000 vivendes del barri de Tres Forques compten amb un nom franquista pels "caiguts per Déu i per Espanya", com consta en l'expedient administratiu de 1972.
Destaca la proposta de Pilar Soler Miguel, una socialista i feminista de Bunyol que podria llevar-li el carrer a José Muñoz, el pintor del gòtic tardà i renaixentista valencià; la de Joan Reixach, que prendrà el carrer del falangista José María Corbín; la de la socialista i feminista Maria Cambrils Sendra, a proposta del Consell per la Dona i per la Igualtat de l'Ajuntament de València, el nom de la qual podria suplir el de Servando Conejero; la de l'anarquista Elena Just Castillo (Palmira Luz com a pseudònim), que substituiria el carrer de Vicente Agustí, o la de la primera alcaldessa republicana de Vilallonga (la Safor), Rosa Estruch Espinós, que es proposa per al carrer d'Arturo Fosar.
Hi ha quatre excepcions dins de les propostes realitzades per la Regidoria de Cultura.
La plaça d'Amèrica, el carrer de Belchite, la plaça de Galícia i l'avinguda de Portugal.
Aquestes vies de València presenten noms que a priori no contradiuen la Llei de Memòria Històrica; ara bé, les justificacions per a atribuir els noms en els expedients administratius es troben de ple amb la normativa estatal.
És per això que cal resignificar-les, és a dir, canviar els motius amb un clar tarannà franquista pels que es nomenen.
D'alguna manera, cal fer, quatre excepcions amb arguments asèptics d'aquestes vies perquè mantinguen el nom.
Per exemple, el carrer de Belchite ha de deixar de significar que és el lloc de la coneguda batalla i que l'exèrcit revoltat el bombardejà.
La plaça de Galícia no pot representar el cos de l'exèrcit de Galícia liderat pel coronel feixista Antonio Aranda.
Tampoc l'avinguda de Portugal pot fer referència en l'expedient administratiu a la dictadura de Salazar i, finalment, la plaça d'Amèrica no deu retre honors als valencians que col·laboraren en la colonització del continent, així com al reconeixement d'aquells països que donaren suport al règim del dictador Franco.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
- Com sorgeix la vostra recerca dels forns de ginebre?
Un parell d'amics coneixíem un forn cadascú des de la nostra infantesa i ara, ja jubilats, ens vam proposar intentar trobar aquests dos forns.
Parlant-ho amb la gent, vam veure que no hi havia dos forns, sinó 24 i potser algun més!
Poc a poc, s'han anat afegint més amics que hem anat fent excursions per descobrir els molins.
Alguns tenen 7 metres d'alçada i 8 i mig de diàmetre.
Són construccions força singulars, tant arreu de Catalunya com d'Espanya, ja que no n'hi ha moltes.
Hi ha força arqueòlegs, antropòlegs, historiadors i arquitectes que els han visitat i han quedat impressionats fins que hem aconseguit declarar-ho Bé Cultural d'Interès Local.
- Per què són tradicionals a la Ribera aquests forns?
Hi ha forns també a Guadalajara, Cuenca o Granada.
A Catalunya, n'hi ha a La Fatarella i a Flix, però a Riba-roja és on n'hi ha més.
No sabem el perquè, està en la nostra agenda esbrinar-ho.
Al Berguedà, Solsonès i Lluçanès hi ha unes marques a la roca de 30 centímetres de diàmetre que eren la base d'antics forns fets a terra d'un sol ús i que eren de caràcter familiar.
De Riba-roja, sabem que carregaven els animals per anar a vendre l'oli al Pirineu, a la fira de Salàs del Pallars, per exemple.
- Per què heu decidit recuperar aquest patrimoni a través d'una festa?
És interessant conèixer tots els oficis antics, sobretot els perduts, i si es pot, encara és molt més important poder recuperar-los i ensenyar-ho a les noves generacions.
Ells n'han sentit a parlar, però ja no ho han vist directament.
- Per a què pot servir actualment aquest oli?
Actualment pot servir, com sempre, per a la veterinària, la farmàcia, la cosmètica o l'aromateràpia.
Té propietats cicatritzants, per la psoriasi, per la caspa, antiparasitari, polls, paparres, lindres, pel reuma i articulacions...
Avui dia, hi ha força productes de cosmètica i altres d'aromateràpia que tenen com ingredient principal l'oli de ginebre. |
El Govern de Finlàndia ha elevat de 30.000 a 50.000 el número previst de refugiats que arribaran al país aquest any, durant el qual més de mig milió d'immigrants i sol·licitants d'asil ja han arribat a territori europeu.
El ministeri de l'Interior finlandès preveu que l'obertura d'una nova connexió ferroviària entre Suècia i la ciutat de Lulea, al nord de Finlàndia, augmenti "a curt termini" el nombre de sol·licitants d'asil.
Finlàndia s'ha convertit per a milers de refugiats en un destí atractiu per l'àmplia comunitat iraquiana que ja hi ha i l'oberta normativa d'acollida.
Des de començament d'any, ha registrat 18.400 sol·licitants d'asil, àmpliament per sobre dels 3.600 del 2014.
Tot i això, el Govern ha decidit endurir les mesures d'asil i ha ajornat les resolucions sobre iraquians i somalis per analitzar detalladament si vivien sota amenaça en els seus respectius països.
Hèlsinki també estudia reduir les ajudes que concedeix als refugiats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El número 2 de Barcelona en Comú, Gerardo Pisarello (Tucumán, l'Argentina, 1970), passa balanç a la seva vida com a activista social i, sobretot, al primer any com a govern a la capital de Catalunya.
Doctor en dret, exprofessor de la Universitat de Barcelona, vinculat a moviments socials i autor d'uns quants llibres.
Era vicepresident de l'Observatori DESC i membre de Procés Constituent.
És una de les ments pensants dels Comuns.
Ara, però, s'ha d'enfrontar per primer cop al fet de governar l'Ajuntament de Barcelona i, per tant, a les contradiccions, les incoherències o la complexitat.
Això és un resum de dues hores de conversa lenta al Centre Cívic La Sedeta, de Barcelona.
Jo sóc fill d'un moment molt especial de l'Argentina i de l'Amèrica Llatina.
Sóc fill d'un moment de gran rebel·lió als anys setanta i fill també d'una gran tragèdia com a reacció a aquesta rebel·lió.
Sóc fill de les ànsies de canvi i alhora sóc fill d'una època de por.
Les dictadures llatinoamericanes van ser el laboratori neoliberal i una contraofensiva conservadora brutal.
Com acaba un jove advocat de Tucumán, una de les regions més pobres del nord de l'Argentina, a la Barcelona dels anys 2000?
Havia estudiat a la Facultat de Dret de Tucumán i m'havia implicat en lluites estudiantils.
Quan vaig acabar la carrera, em van concedir una beca per estudiar el doctorat a Madrid.
Hi arribo l'any 1996 amb la victòria d'Aznar.
Hi vaig viure quatre anys, dos a Vallecas.
El 2001, un professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, Miguel Ángel Aparicio, m'ofereix fer classes com a professor... tot i que professor precari.
La culpa de la meva arribada a Barcelona és seva.
Jo havia intentat tornar a l'Argentina, però era impossible.
El menemisme ens va expulsar a tota una generació.
Però venir a Barcelona era una gran oportunitat.
Tota la meva joventut era plena de lectures sobre la Guerra Civil, l'anarcosindicalisme i les lluites socials.
Barcelona era per a mi una ciutat oberta, llibertària, de costums progressistes.
Per mi, significava una revenja de tot el que m'havia tret la dictadura argentina.
"Els poders fàctics pensen que som un error inconcebible de la democràcia.
No tenen ni el nostre número de telèfon"
Què sents quan entres per primer cop a l'Ajuntament de Barcelona com a número 2 del govern d'una ciutat a la qual vas arribar com un jove professor universitari immigrant 'sudaca' i d'esquerres...?
Jo ho visc com una rebel·lió plebea en plena crisi de règim.
Portava molts anys vinculat a moviments socials i a grups d'esquerres.
De sobte, fruit del 15-M i d'un procés lent d'indignació, ens vam trobar al comandament central de la ciutat.
Els poders fàctics, quan ens veuen aquí pensen que som un error inconcebible de la democràcia.
Segurament tenen part de raó: una alcaldessa dona i de classe popular, un tinent d'alcalde llatinoamericà, un govern ple d'activistes socials.
Jo era plenament conscient del que estava passant quan vaig entrar a l'Ajuntament per primer cop.
L'Ajuntament de Barcelona és 'Matrix', com deia David Fernàndez del Parlament?
'Matrix'..., més aviat de petit 'Leviatan'...
Quan arribem allà, confirmem tot allò que havíem teoritzat abans.
L'Administració és una màquina que es resisteix al canvi, té espais d'opacitat i acumula moltes inèrcies.
Els temps són més lents del que voldríem.
Es bloquegen algunes decisions.
"Un poder com el de Barcelona tendeix a allunyar-te de la gent i del carrer"
Us ha corromput —no per corrupció econòmica, sinó perquè us canviï l'essència— a tota una generació d'activistes socials?
La gestió quotidiana d'un poder com el de Barcelona tendeix a allunyar-te de la gent i del carrer.
Però això no ha de dependre del virtuosisme moral de persones individuals.
Per això cal pensar dispositius que evitin aquesta llunyania.
Has de trencar les agendes, controlar tot el que fas, establir codis ètics.
Pepe Mujica sempre deia que el poder reflecteix el que les persones veritablement som.
Però, si no hi ha contrapoder social i pressió ciutadana, el poder ens pot arribar a corrompre.
A la meva tauleta de nit tinc llibres de Montaigne, de Marc Aureli i de tots els que han pensat la qüestió del poder: la sensació que pots manar és una sensació il·lusòria.
Hem de ser conscients psicològicament que el poder dura molt poc.
Ada Colau té un cartell a la porta del seu despatx que diu: "No oblidem mai qui som i per què som aquí".
Des de ben petit sé que és difícil oblidar-me d'on vinc.
"Una nit de juny de 1976, un grup d'encaputxats va entrar a casa i van segrestar el meu pare.
La teva vida canvia radicalment un juny de 1976.
Tu tenies 5 anys quan la dictadura de Videla i de Massera segresta el teu pare.
Uns quants mesos després del cop d'Estat, les amenaces contra el meu pare augmenten.
El meu pare va decidir que no podia marxar.
No s'imaginava el que podia arribar a passar.
Una nit va entrar a casa un grup de vuit o nou persones encaputxades.
Poc temps després apareix el seu cos assassinat en una altra província del nord de l'Argentina.
Paradoxalment, el fet que el cos del pare aparegués va ser, si més no, una certesa del que havia passat.
Pertanyia al Partit Radical, que és un partit liberal, progressista, i que té una ala esquerrana.
Ell havia participat molt activament en les lluites contra el tancament de la indústria sucrera, que era la més important a la regió de Tucumán, ja durant la dictadura d'Onganía.
Als anys setanta, després del retorn de Perón a l'Argentina, el meu pare es converteix en defensor de presos polítics.
Abans del cop d'Estat del 76, ja ens havien posat dues bombes a casa.
I van començar les desaparicions.
Sabia que era fill d'un assassinat que no es podia ni esmentar"
Com us ho feu la família per sobreviure en plena dictadura, sent fill de qui eres, a la Tucumán dels anys setanta i vuitanta, on hi va haver una fortíssima repressió i un empobriment brutal de les classes populars?
Vam haver d'anar a viure a casa d'una tieta.
El meu pare només tenia deutes.
Sabia que era fill d'un assassinat que no es podia ni esmentar.
La meva mare treballava en quatre llocs alhora i, malgrat tot, encara la perseguien a vegades cotxes camuflats de la policia.
Quan torna la democràcia, l'any 1983, les coses canvien.
Hi ha una rehabilitació de la figura del meu pare.
Es fan homenatges, judicis contra els militars.
Recupero, doncs, l'orgull de la meva biografia.
Des que vaig arribar aquí són temes dels quals pràcticament no n'he parlat.
M'he implicat més en causes de drets humans d'altres països llatinoamericans, com a Mèxic o Brasil, que d'Argentina.
En canvi, ara, sento la necessitat de poder explicar-ho.
Com a homenatge al meu pare i a la meva mare, als 30.000 desapareguts, a tota la gent que ho va passar malament.
Havies de ser candidat català d'EUiA en les europees de 2014.
Però hi va haver tota una sèrie de problemes amb la direcció d'IU, et van relegar i al final vas decidir no anar-hi.
Jo havia estat molt implicat en el 15-M i a Procés Constituent, i en alguns moviments socials.
Quan arriben les eleccions europees, gent d'EUiA i també gent de Podem m'ofereixen anar com a candidat perquè havia participat en la campanya contra la Constitució europea i havia escrit un parell de coses sobre el tema per a a l'editorial Icaria.
Vaig pensar que, malgrat que jo no era militant d'Esquerra Unida, era una opció.
La direcció d'IU a Madrid no estava preparada per incorporar una persona independent a la que alguns d'ells la consideraven independentista o massa propera a Podemos.
On, quan i com coneixes tot el grup inicial de Guanyem Barcelona: Ada Colau, Jaume Asens —amb qui escrivies articles a 'Público'—, Xavier Domènech, Gala Pin, Adrià Alemany...?
Era l'advocat de totes les causes, una persona que admirava molt.
Ens vam entendre molt ràpid per la manera comuna d'enfocar el Dret com una eina d'acció política i en defensa dels drets humans.
Temps després, jo m'havia vinculat a l'Observatori DESC i havia escrit un llibre sobre el dret a l'habitatge com a dret humà.
Allà vaig conèixer l' Ada Colau a les mobilitzacions de V de Vivienda.
Jo venia fent una tasca de reflexió jurídico-política sobre el dret a l'habitatge i la vaig posar al servei del moviment.
Anys després decidiu fer el pas per fundar Guanyem Barcelona.
El llibre 'Ada, la rebel·lió democràtica' (Ara Llibres), del periodista Joan Serra, explica que hi va haver un debat en què Adrià Alemany defensa la idea de presentar-se a les eleccions espanyoles i tu preferies les municipals.
Portàvem temps fent reflexions sobre el pas a la política institucional.
Teníem clar que la via municipalista, tenint en compte el que era Barcelona i els nostres vincles amb els moviments socials, era la que podia tenir un arrelament més important.
La barreja de l'experiència del 15-M i l'esclat sobiranista estava deixant un pòsit de mobilitzacions.
Començar per l'àmbit municipal era la lectura més sensata.
Tot i això, recordo que la decisió final de presentar-se a les municipals es pren per un marge molt estret de vots a favor.
"La meva lectura és que encara vivim en el llarg Termidor.
Quina anàlisi fas tu d'aquest moment històric entre la indignació del 15-M, l'esclat sobiranista i la crisi del règim del 78?
Jo vaig escriure un llibre que portava per títol ' Un largo Termidor.
El Termidor és l'etapa de la Revolució Francesa després del cop d'Estat contra l'ascens dels moviments democraticoradicals.
S'identifica com el moment de reflux i de reacció conservadora.
Un fenomen desdemocratitzador davant l'auge democràtic.
La meva lectura és que encara vivim en el llarg Termidor.
El neoliberalisme és un llarg Termidor que comença als anys setanta i vuitanta que provoca una reconfiguració de les relacions de poder en favor d'una minoria de la població.
Hem de fer una lectura de cicle llarg.
Jo crec que encara som en aquesta fase.
Em sorprèn aquesta visió perquè, des del vostre espai, s'ha parlat molt de la crisi de règim i de la finestra d'oportunitat per canviar-ho tot davant l'ascens dels Comuns, de Podem o de la CUP.
No estàveu a punt de 'guanyar'?
Per raons biogràfiques, jo mai he combregat amb l'anàlisi que estàvem a punt de fer la revolució.
Sempre he estat al costat de la gent que impulsa canvis i que lluita al carrer amb optimisme, però no he compartit sempre l'anàlisi política que feia molta gent de moviments socials.
Sempre he sigut conscient que venim d'una gran derrota.
Dins aquestes quatre dècades de derrota, hi ha moments de resistència i de construcció d'alternatives, sobretot a partir de l'aparició del zapatisme i del moviment antiglobalització.
El debat, ara, és fins on pot arribar aquesta finestra d'oportunitat.
Jo, per això, no era tan optimista amb el fet que a l'Estat espanyol es pugui produir un canvi radical de manera imminent i, en canvi, pensava que a escala municipal podíem tenir força.
S'obre una certa finestra d'oportunitat.
El 15-M i l'esclat sobiranista són l'escletxa democratitzadora que s'obre.
Havíem d'acompanyar aquesta onada democratitzadora.
Jo abans m'hauria plantejat fer política catalana o municipal que no pas política espanyola.
"Ens sentim protegits per la irrupció de Podem i de la CUP"
En el teu primer discurs com a primer tinent d'alcaldia a l'Ajuntament de Barcelona va dir: "Només si aconseguim acabar amb certs privilegis inacceptables, i sobretot, si emprenem des del primer moment un canvi cultural, de mentalitat, podem avançar".
Jo he defensat allò que Barcelona en Comú pot guanyar les eleccions, però té un problema: guanyar el poder i, per arribar, cal guanyar abans l'hegemonia.
Efectivament, Barcelona en Comú no té el poder real.
Tenim una quota de poder molt petita.
Si parlem de Poder en majúscula, el poder més decisiu és el poder econòmic, el cultural, el mediàtic, el militar... i aquests poders no els tenim.
La generació d'una hegemonia alternativa exigeix un canvi de mentalitat en l'àmbit de les idees però també canvis materials.
Si no toquem alguns privilegis a la ciutat, no hi haurà canvi a Barcelona.
Tanmateix, crec que des del poder municipal tenim una oportunitat de generar contrapoder.
Això ja va passar a la Primera República espanyola.
Perquè Barcelona pot tenir un poder relativament petit; però, si ampliem el focus, veiem la gent de Badalona, de Madrid, de Saragossa, de la Corunya, de Cadis...
Sents, doncs, que formes part d'un moviment més ampli on totes aquestes experiències et protegeixen.
Ens sentim protegits per la irrupció de Podem, per l'emergència de la CUP.
Sentim que hi ha un arxipèlag d'experiències transformadores que ens donen força.
"El director de 'La Vanguardia' i el president de La Caixa em van preguntar el mateix: «Entens el català?».
Parlem sobre el Poder Mediàtic.
Per la dificultat de poder parlar obertament del tema dels mitjans de comunicació.
El que va passar amb Pablo Iglesias en va ser un exemple.
Hi ha coses que no es poden dir sobre els mitjans considerats seriosos i que tenen una incidència forta en la conformació del sentit comú.
Això demostra la gran feblesa de la democràcia a Espanya i a Catalunya.
La concentració de poder mediàtic en poques mans condiciona el funcionament de la democràcia.
La 'Vanguardia' no és un diari.
És una institució, segurament un poder fàctic, a la ciutat de Barcelona.
Els grans poders mediàtics tradicionals van rebre'ns amb un gran desconcert.
Me'n recordo que un dels primers articles després de l'arribada de Barcelona en Comú a l'alcaldia és una reflexió sobre els sistemes electorals com insinuant que havia estat un error tenir un sistema electoral que no impedeixi que forces polítiques com la nostra arribessin al govern.
Evidentment, no representem els mateixos interessos.
Però, dins d'aquests mitjans conservadors, hi ha veus diferents i matisades.
T'has reunit amb el director de 'La Vanguardia'?
La primera reunió que vam tenir amb Màrius Carol va tenir una anècdota molt simbòlica.
Em va preguntar, abans de començar, si jo entenia el català.
Em va passar també en la primera reunió amb Isidre Fainé, de CaixaBank.
Això reflectia un profund desconeixement de qui érem i d'on veníem.
Però segurament no era només desconeixement de Màrius Carol o de Fainé, sinó dels poders fàctics en general.
Per primer cop, no tenien els números de telèfon dels membres del govern de la ciutat, no sabien en quines festes trobar-nos, no sabien quins podien ser els canals per parlar amb nosaltres.
Això, en part, ens ha protegit; i, en part, ha sigut un problema perquè pot generar malentesos o posicions massa defensives.
'La Vanguardia' va titular en portada l'endemà del 24-M: "Cambio radical".
Realment, Barcelona en Comú vol i pot fer un canvi estructural de fons tocant els interessos del poder a la ciutat?
Si la pregunta és què vol Barcelona en Comú... és diferent de la de què pot fer.
Jo sóc una persona que creu que el capitalisme financer i neoliberal és una tragèdia per a la reproducció de la vida, que concentra poder en poques mans i que en el fons és incompatible amb la democràcia.
Hem de transformar les estructures de poder: democratitzar el poder polític i econòmic.
Aquesta és la meva convicció, ara i sempre.
Però, quan arribem al govern d'una ciutat, ens hem de preguntar moltes qüestions.
Què podem fer per conquerir drets per a les persones, sobretot per als col·lectius més vulnerables, i per posar límits als poderosos?
Quina correlació de forces tenim?
Per fer qualsevol canvi substancial a Barcelona, necessitem fer aliances perquè necessitem el suport de 21 regidors, i nosaltres en tenim 11.
Aquest primer any, Barcelona en Comú no ha fet totes les polítiques que nosaltres volíem, sinó que hem fet les polítiques que han aconseguit tenir aliats.
Hem avançat en polítiques redistributives com no s'havia fet mai a l'Ajuntament.
Això significa assumir el discurs del 'No hi ha alternativa' i, fins i tot sent més dur, admetre que 'No se puede'?
Aquest any hem demostrat que 'Sí se puede' i que sí que hi ha alternatives.
Barcelona ha aixecat esperances arreu d'Europa perquè hem demostrat que podíem aplicar mesures alternatives a les polítiques d'austeritat, perquè hem lluitat contra la 'llei Montoro' i el que planteja la 'troica'.
Hem començat a fer polítiques fiscals redistributives, no hem fet retallades, hem impedit que milions d'euros quedessin al calaix per millorar la vida als barris, ens hem oposat al TTIP, als paradisos fiscals...
"Si al carrer hi ha mobilització i pressió, nosaltres podrem fer més canvis"
Hi ha gent dels moviments socials i de l'esquerra alternativa que sempre ha defensat que no és possible plantejar una alternativa dins les institucions i que qualsevol canvi real passa per l'acumulació de forces al carrer.
És el gran debat històric de l'esquerra entre les posicions en favor del "asalto a los cielos" o "la construcció d'un moviment de masses".
El que nosaltres podem fer a les institucions dependrà molt del que estigui passant al carrer.
No depèn només de la voluntat d'11 regidors.
Si al carrer hi ha mobilització i pressió, nosaltres podrem fer més canvis.
Per canviar els criteris de contractació de l'Ajuntament i poder contractar més pimes i cooperatives, necessitem que hi hagi pressió i, alhora, que existeixin aquestes pimes i cooperatives per poder contractar-les.
Barcelona, tot i ser una ciutat avançada en economia social, no ha construït el teixit social i productiu per substituir l'economia capitalista convencional.
Aquest exemple és clar, és lògic, sí.
Però, un exemple de pressió al carrer?
Barcelona és una ciutat que aquest any ha assumit postulats republicans com no s'havien vist des de la Transició.
Però això és possible perquè pel pes històric del moviment republicanista a la ciutat i, també, per l'esclat sobiranista, aquí podem fer coses que a Madrid són impossibles.
Podem retirar el bust del rei Joan Carles dels plens, podem canviar el nom de la plaça de Joan Carles I, podem fer homenatges republicans amb festa i poesia... i això a Madrid seria molt difícil.
No crec que perquè el govern de Manuela Carmena no vulgui fer-ho, sinó perquè el teixit social, la pressió ciutadana, el context és diferent.
Cal més pressió des de l'esquerra cap a Barcelona en Comú?
No estic dient això exactament.
Segurament és important que els moviments socials i veïnals puguin pressionar el govern, però també és important que els moviments socials pressionin els que manen de veritat, els grans poders.
M'agradaria que la interpel·lació de la gent es produís no només contra un govern d'11 regidors, que també, sinó contra els grans interessos privats que tenen seu a Barcelona, a Espanya o a Europa.
És molt important controlar el poder polític, però s'han de controlar tots els poders.
Qui més poder té, més controlat ha d'estar.
"Cada dia ens hem trobat amb problemes i conflictes sobre els quals no havíem pensat prou"
Heu rebut moltes crítiques de la dreta després d'un any de govern, però CRÍTIC pot fixar-se en les crítiques que heu rebut des de l'esquerra.
Vaga de treballadors de busos i de metro de TMB pel Mobile World Congress.
Ada Colau va dir que la vaga era desproporcionada i que els treballadors havien d'aixecar la vaga per poder negociar.
A l'Ajuntament, el primer any de govern, hi ha hagut moltes qüestions difícils d'anticipar.
Cada dia ens hem trobat amb problemes i conflictes sobre els quals no havíem pensat prou.
Nosaltres sempre havíem sigut defensors dels drets dels treballadors i no estàvem prou preparats per negociar a l'altra banda.
La primera lliçó que hem après és que aquestes candidatures de canvi han d'aprendre a viure amb el conflicte d'una manera menys traumàtica.
Es poden produir vagues, processos de negociació i conflictes laborals, i no ho hem de viure com una tragèdia.
Els conflictes, en una societat desigual, són inherents a qualsevol procés de democratització.
Però la segona lliçó és que totes les reivindicacions han d'arribar a un punt d'equilibri.
L'Ajuntament de Barcelona ha patit un aprimament de la plantilla molt fort en els últims anys i, en general, les relacions laborals a Barcelona estan marcades per la precarització.
Hem d'intentar trobar les escletxes d'un marc legal molt asfixiant contrari als treballadors, evitar qualsevol retallada més i generar aliances per millorar la situació.
Cal repensar els grans contractes de Barcelona?
Si no s'inicia el procés de remunicipalització del servei d'aigües, serà un fracàs?
Un dels objectius fonamentals del nostre programa és remunicipalitzar el servei d'aigües.
Però les eleccions ens van donar 11 regidors.
Aquest és un tema que s'ha d'impulsar a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i també depèn dels suport d'altres partits polítics.
Les dificultats per tirar endavant algunes mesures promeses no són una traïció sinó la constatació que necessitem aliances molt més àmplies.
A les institucions i als carrer.
No hem renunciat a res sinó que fem tot allò possible per avançar.
"No es pot mirar cap a una altra banda i deixar vendre productes al carrer de forma il·legal"
Què proposeu fer davant la sempre polèmica qüestió dels venedors ambulants?
És un tema d'una alta complexitat.
El fenomen de la migració a Barcelona és un fenomen que obeeix a lògiques que van més enllà de la situació de la ciutat.
No crec que puguem pensar en una solució definitiva i, molt menys, que això es pugui afrontar des d'un punt de vista únicament municipal.
Però nosaltres hem de fer, i potser encara no s'ha fet tot el que s'havia de fer, un esforç per defensar que tots els veïns d'aquesta ciutat amb independència del seu origen tinguin garantits tots els drets possibles.
S'ha de treballar en molts fronts alhora: fer més ràpid l'empadronament, trobar alternatives d'inserció laboral per a la gent que ven al carrer, ampliar, com hem fet, els ajuts al lloguer per a tothom, garantir sanitat i educació bàsica, vetllar perque ningú pateixi gana, lluitar pel reconeixement de drets polítics... però això difícilment resoldrà el problema de fons.
Permetre-ho i deixar fer, o prohibir i reprimir?
Nosaltres creiem que no es pot mirar cap a una altra banda i deixar vendre productes al carrer de forma il·legal.
Representa un greuge per als petits comerços i, a més, acaba produint una estigmatització dels mateixos migrants.
Però aquestes alternatives són complexes i lentes.
El repte és reconèixer drets socials que permetin a tothom sobreviure dignament i descomprimir, alhora, l'ocupació de l'espai públic.
"L'acord amb el PSC no és l'acord ideal, però ens permetrà continuar les polítiques de canvi"
Heu pactat amb el PSC malgrat haver criticat durament les polítiques dels socialistes a Barcelona durant la campanya electoral.
Els acords i les aliances que ens han permès tirar endavant polítiques de canvi s'han fet amb ERC, el PSC i la CUP.
Voldríem haver fet un acord de govern amb tots tres.
Però, atès que la CUP ja ens va dir que no volia entrar al govern de Barcelona, vam treballar a fons per un pacte amb ERC i el PSC.
Però el que era insostenible era intentar governar la ciutat amb només 11 regidors, dispersos per la ciutat, entomant temes totalment diferents cada dia.
És complicat que jo em dediqui a resoldre qüestions com la dels 'manters', prendre decisions importants a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ocupar-me del Districte de Sarrià – Sant Gervasi, idear nous projectes econòmics per a la ciutat, canviar els criteris de contractació pública...
Això era difícil només amb 11 regidors.
L'acord amb el PSC no és l'acord ideal, però ens permetrà continuar les polítiques de canvi.
El pacte amb el PSC no implica, directament o indirectament, cap renúncia als compromisos de Barcelona en Comú?
Per tirar endavant projectes essencials de ciutat, es necessiten 21 vots de regidors.
Sempre hem necessitat el suport d'altres forces polítiques.
Ara entraran al govern quatre regidors del PSC, però seguirem necessitant acords amb ERC i la CUP.
En el teu primer discurs com a primer a l'Ajuntament citaves Joan Peiró i Lluís Companys ("la Barcelona republicana i llibertària", deies), dos alcaldes d'ERC dels anys trenta, Carles Pi i Sunyer i Hilari Salvadó, i escriptores com Maria-Mercè Marçal i Montserrat Roig.
No citaves cap alcalde del PSC ni cap intel·lectual de l'òrbita del PSC.
A mi m'agradaria que ERC hagués entrat al govern.
Però, entre ERC i el PSC, qui hauries preferit?
De fet, jo he votat per Iniciativa, per la CUP, per Revolta Global i per ERC durant els anys que porto vivint a Catalunya.
Bona part de la tradició republicana de Barcelona està representada per figures vinculades a ERC, sobretot als anys trenta.
Nosaltres hem participat com a govern municipal en homenatges a Companys, Hilari Salvadó o Pi i Sunyer.
Tinc molt bona relació amb la majoria de regidors d'ERC.
El que no m'agrada és que ERC donés la clau de la governabilitat a Convergència.
Quan Alfred Bosch diu que no vol pactar amb el PSC, el que apunta indirectament és que hauríem de pactar amb Convergència.
Això nosaltres no ho podem acceptar.
Amb Convergència no compartim projecte de ciutat.
Creus que a Barcelona hi ha moltes diferències en el projecte global de ciutat entre les alcaldies del PSC i la de Xavier Trias?
Em refereixo al Model Barcelona, l'aposta pel turisme, les privatitzacions i externalitzacions, polítiques fiscals, la Guàrdia Urbana, el discurs sobre els moviments socials...
Nosaltres mantenim les crítiques i les diferències que sempre hem tingut amb el PSC.
Però, en la nostra experiència, les polítiques de canvi que s'han fet aquest últim any han comptat amb el suport d'ERC i del PSC.
Els socialistes han votat a favor de gairebé totes les mesures de canvi que hem proposat.
Els acords de govern són sempre complexos per l'aritmètica dels resultats electorals.
A Argentona governa la CUP amb el suport del PSC, d'ERC i d'ICV.
"La CUP ha tingut una actitud contradictòria a Barcelona"
La CUP de Barcelona us ha pressionat molt des de l'esquerra.
La CUP de Barcelona ha tingut una actitud contradictòria.
Crec que no estaven preparats per a aquesta relació amb el món institucional.
Noto que han estat molt durs amb nosaltres.
No comparteixo la seva lectura global sobre el moment polític i la correlació de forces que existeix a la ciutat.
Però també és cert que en moments clau la CUP ha donat suport a polítiques del govern de Barcelona en Comú.
Fins i tot, han donat suport a polítiques socials o redistributives que, des de l'extrema esquerra, es podrien veure com a moderades o almenys no revolucionàries.
Quan ha calgut, la CUP Barcelona ens ha donat suport.
Tot i això, he de dir que per a nosaltres ha estat més fàcil entendre'ns amb la gent de la CUP de Badalona o de Cerdanyola, on tenen responsabilitats de govern, que amb una CUP minoritària i sense posició de govern.
Un dels punts que us poden separar d'ERC o de la CUP és la qüestió de la independència.
Jo sempre he tingut un rebuig contra el centralisme i el nacionalisme espanyolista, i una simpatia pel sobiranisme català, gallec i basc, i fins i tot, per les reivindicacions andaluses.
Un dels meus mestres polítics és Xosé Manuel Beiras.
Sempre he pensat que totes aquestes expressions sobiranistes són un element de democratització essencial dins de la península Ibèrica.
Tu votaries sí ara mateix a un referèndum d'independència?
La meva posició davant la independència és, com crec que molts catalans, molt conjuntural.
Davant d'una situació de bloqueig i sense cap alternativa... el suport a la independència pot ser la millor manera de denunciar el centralisme i l'autoritarisme.
Jo, no venint de l'independentisme, vaig votar sí-sí a la consulta del 9N, i he votat en ocasions per partits polítics independentistes.
La causa sobiranista no pot avançar d'esquenes al que pugui passar a Madrid, a Andalusia, a Portugal o a Galícia.
Per això sóc un defensor dels processos constituents en plural, i de l associació lliure i fraterna entre els pobles.
Si el resultat de la defensa del sobiranisme ha de ser la independència, doncs, benvinguda sigui.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
L'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, ha rebut aquest dilluns la citació per anar a declarar als jutjats de Cervera per la seva col·laboració amb l'1-O.
En el cas de l'alcalde de Tremp, Joan Ubach, se la cridat a declarar el proper dijous a les deu del matí als jutjats de Balaguer, i el de Sort, Raimon Monterde, el mateix dijous a les dotze, també als jutjats de Balaguer.
Fent recompte, els primers a declarar seran el de Mollerussa, Marc Solsona, que ho farà demà dimarts a la Fiscalia superior a Barcelona, per la seva condició de diputat al Parlament, i el de Pont de Suert, José Antonio Troguet, que ho farà també dimarts a les onze als jutjats de la Seu d'Urgell.
Dimecres a les onze hi ha prevista la declaració judicial de l'alcalde de Cervera, Ramon Royes, que comptarà amb el suport de veïns que han convocat una concentració a la plaça Paeria per acompanyar-lo.
Prèviament i als mateixos jutjats de la capital de la Segarra declararà l'alcaldessa d'El Palau d'Anglesola, Montserrat Messeguer.
Dijous a les onze serà el torn de l'alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, a la fiscalia de Lleida i a la mateixa hora ho farà el de Rialp, Gerard Sabarich als jutjats de Balaguer.
L'alcaldessa d'Aitona, Rosa Pujol, ho farà dimecres dia 20, el de Fondarella, també president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, el dia 20, i el d'Almacelles, Josep Ibarz, el dia 22 de setembre.
Tots els alcaldes de Ponent i Alt Pirineu i Aran que de moment han estat cridats a declarar són del PDeCAT menys el de Sort que és de la formació Fem Municipi.
Els batlles han assegurat tots que es presentaran a la seva cita amb la justícia. |
L'Scott Marathon Cup de Sant Joan de Mediona Foto: Francesc Lladó
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El poble català haurà de reconèixer-lo per sempre
Heribert Barrera amb el seu pare, Martí Barrera, al mig, el 1940, en una imatge a l'exili. / FUNDACIÓ IRLA
Durant els primers anys de vida democràtica (1977-1980), ERC es va salvar de desaparèixer del panorama polític català gràcies a l'acció personal d'Heribert Barrera.
A les eleccions del 15 de juny de 1977 va ser l'únic diputat republicà que va aconseguir un escó al Congrés.
Aliat amb el Partit del Treball d'Espanya va sumar 143.954 vots, la qual cosa el situava només en sisè lloc.
Ja legalitzada ERC, Barrera va aconseguir la reelecció a les eleccions generals del primer de març de 1979, però va veure minvar la seva representació en aconseguir només 121.452 vots.
L'immens esforç polític de Barrera en aquells anys va permetre a ERC aconseguir 240.871 vots i catorze diputats a les eleccions del Parlament de Catalunya del 20 de març de 1980.
Barrera va ocupar la presidència del primer Parlament de Catalunya recuperat.
Per bé que en aquelles eleccions el PSC, el PSUC i ERC haurien pogut formar govern i aconseguir la presidència de la Generalitat, Barrera va refusar sense contemplacions una aliança amb els comunistes i va proposar un govern de coalició amb el PSC i CiU, opció que va ser refusada pels socialistes.
Així, ERC va donar suport al govern encapçalat per Jordi Pujol.
Barrera va ser un ferm tarradellista i va defensar, el 1977, el retorn de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat provisional.
Va fer-ho reivindicant una línia successòria d'ERC a la presidència encarnada per Macià, Companys, Irla i el mateix Tarradellas.
Però ni ERC ni Barrera no van aconseguir un paper rellevant en el nou govern de la Generalitat.
La seva pobra representació parlamentària el 1977 va condemnar ERC a una conselleria de segon ordre en el Consell Executiu.
La tenacitat de Barrera i la defensa aferrissada del republicanisme d'ERC es va posar de manifest durant el debat constitucional de 1977-1978.
La seva esmena "L'Estat es constitueix en República democràtica i parlamentària" va ser testimonial.
Totes les esmenes de Barrera i ERC tenien un factor comú: substituïen el mot "rei" cada vegada que sortia a la Constitució pel de "president de la República".
En coherència amb això, Barrera i ERC van propugnar l'abstenció en el referèndum constitucional que va tenir lloc el 6 de desembre de 1978.
La defensa que Barrera va fer, a Catalunya i a Madrid, d'un Estatut d'Autonomia amb més competències i sobirania va ser heroica i, en allò que ell propugnava, sense aliats.
La indiscutible retallada del text estatutari elaborat a Sau va portar Barrera a l'abstenció en el primer tràmit parlamentari madrileny.
Es va abstenir per diferenciar-se clarament del vot negatiu de Fuerza Nueva (Blas Piñar) i del PSA (Rojas Marcos), però va votar a favor en el tràmit de ratificació del Congrés el 29 de novembre de 1979.
Va manifestar que ho feia perquè, amb l'Estatut, Catalunya recuperava una part del que havia perdut; perquè les coses, a Catalunya, anirien millor i perquè era una plataforma en vista a noves reivindicacions.
El pensament polític de Barrera en aquells anys decisius es va expressar amb coherència, honestedat i valentia, i va estar sempre impregnat d'un patriotisme que el poble català sempre li haurà de reconèixer.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
L'incendi es va produir cap a quarts de deu del matí en un bloc de pisos aparentment buit.
Un dels blocs pendents d'enderroc per part de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
L'associació de veïns ha denunciat sovint que els pisos estaven ocupats.
Es tracta d'un dels blocs que es van desallotjar a causa dels danys estructurals que ha patit Merinals durant dècades.
Els antics inquilins van rebre un nou habitatge al barri.
Però el bloc està a l'espera de ser enderrocat.
I no s'ha buidat del tot, a causa dels ocupes, denuncia l'associació de veïns, que viuen en un immoble en males condicions.
Aquest dilluns es va produir un incendi que va desplaçar tres dotacions dels Bombers al bloc 61 del polígon Arraona.
La policia desconeix les causes que van provocar el foc, iniciat al menjador.
Cap persona va ser atesa per inhalació de fum ni tampoc per cremades.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Podrien reduir un 26,6% el seu consum amb mesures d'eficiència energètica
Un estudi de Gas Natural conclou que les petites i mitjanes empreses catalanes podrien gastar un 26,6% menys de l'energia que consumeixen si implantessin mesures d'eficiència i destaca que això suposaria un estalvi econòmic de 1.000 MEUR.
Aquesta és una de les principals conclusions del vuitè Estudi d'Eficiència Energètica de les Pimes, que s'ha presentat aquest dijous a Barcelona, en el marc del Dia Mundial de l'Eficiència Energètica.
L'informe, que s'ha elaborat a través d'entrevistes a més de 350 pimes de Catalunya, constata l'esforç que, durant els darrers anys, han fet les empreses en matèria d'eficiència.
D'aquest potencial d'estalvi del 26,6%, 11,2 punts percentuals, correspon a il·luminació.L'Índex d'Eficiència Energètica (IEE), que mesura el comportament global de les pimes en aquest camp, arriba als 5,5 punts sobre 10 en l'estudi elaborat aquest 2015, davant dels 4,6 punts registrats a l'edició anterior, de 2013.
Segons aquest informe, aquest increment s'explica, en part, pels canvis metodològics realitzats a l'índex.
En qualsevol cas, constata una clara tendència de millora al llarg dels darrers anys.
Enguany, tots els sectors d'activitat de les pimes han millorat la seva eficiència i el que presenta un índex més alt és l'hostaleria (5,9 punts).
Tot i així, el sector que té un major potencial d'estalvi és el Comerç (28,71%), mentre que la Indústria és el que en té menys (11,97%).
El sector hoteler, un dels tradicionalment més actius en l'aplicació de mesures d'eficiència energètica, disposa d'un potencial del 24,88%.
Segons les dades de l'Estudi, el 66% dels establiments enquestats realitza un control per identificar excessos de consum; un 49% van realitzar a l'últim any alguna optimització de la seva tarifa energètica o bé una adequació de potència i, finalment, un 6,1% va intentar participar en algun programa o subvenció relacionada amb l'eficiència energètica els darrers tres anys.
Per bé que l'índex és molt semblant per totes les mides d'empresa, s'aprecia un lleu increment de l'eficiència, a mesura que augmenta el nombre d'empleats.
Així, les pimes més grans, de més de 50 treballadors, són les que presenten una millor puntuació (5,9).
L'estudi de Gas Natural també ha analitzat tres grans àrees en la relació de les pimes amb l'energia: control energètic, cultura energètica i equipament.
De les tres, és l'equipament el que obté una major puntuació i el que centra els esforços de les pimes.
Al conjunt de l'Estat espanyol, l'Índex d'Eficiència Energètica ha estat en aquesta edició de 5,6 punts.
L'estalvi energètic possible seria del 26%, la qual cosa comportaria deixar de fer una despesa econòmica de fins a 4.400 milions d'euros.
Els Índexs d'Eficiència Energètica de les comunitats autònomes que han participat en l'estudi són bastant homogenis, tot i que s'aprecien algunes diferències segons el pes dels diferents sectors d'activitat.
Totes les CCAA milloren la seva puntuació respecte a l'edició anterior; els increments més destacats es produeixen a Cantàbria (1,6 punts), Canàries (1,36 punts) i Andalusia (1,25 punts).
Por sobre de la mitjana espanyola de 5,6 punts se situen: Cantàbria (6,3), Canàries (6,2), Comunitat Valenciana (5,9), Andalusia (5,8), Balears (5,8), Aragó (5,7), Astúries (5,7), Castella i Lleó (5,7) i Galícia (5,7).
A la mitjana del conjunt de l'Estat hi són Navarra i el País Basc.
I, lleugerament per sota de la mitjana, se situen Catalunya (5,5), Extremadura (5,5), Múrcia (5,4), Castella-La Manxa (5,3), Comunitat de Madrid (5,3) i la Rioja (5,3).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Cobles/Intèrprets: Ciutat de Cornellà, Lluïsos de Taradell |
El GREDI vol contribuir mitjançant la recerca, la docència i l'activisme social a l'assoliment d'una societat més justa i cohesionada.
Jornada de tancament de dos anys de treball intens en el marc del projecte europeu.
Informacions completes i actualitzades
Us convidem al seminari del grup de recerca ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió).
Conferenciants: Ruth Vilà (IRE, Universitat de Barcelona i GREDI), Montserrat Freixa (TRALS, Universitat de Barcelona), Angelina Sánchez (Universitat Autònoma de Barcelona i GREDI)
Lloc: Sala de reunions de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Aquesta taula rodona es du a terme en el marc de l'assignatura d'Educació Intercultural del Màster oficial "Educació en Valors i Ciutadania" amb la presència de Omaira Beltrán Sánchez i Alícia Guidonet Riera.
Es tracta de la jornada de cloenda del projecte "L'aprenentatge servei com a innovació metodològica a medi obert", la qual tindrà lloc el proper 19 de maig al Saló de Graus de la Facultat d'Educació.
Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació |
Un viatge per les llegendes i els mites nòrdics de la mà d'un dels narradors més influents de la literatura actual, Neil Gaiman.
Violència, traïcions, poder Amb l'habilitat i l'enginy que el caracteritzen, Gaiman es posa a la pell dels déus per crear una història que no podràs deixar de llegir.
Gaiman crea un fascinant arc narratiu que explora l'astúcia d'Odin, la impulsivitat de Thor i la inesgotable manipulació de Loki.
Una història que comença amb l'origen dels llegendaris nou mons i acaba amb l'apoteòsic Ragnarok.
Gaiman, igual que altres mestres de la fantasia com ara J. R. R. Tolkien o George R. R. Martin, té una obra literària fortament influenciada per la mitologia nòrdica.
Per això, ara ha decidit anar directament a la font per rendir-li homenatge.
El llibre perfecte pels que esperen amb candeletes els nous capítols de Joc de trons.
Neil Gaiman és un prolífic autor best-seller de novel·la i còmic.
El¬seu còmic més guardonat és The Sandman.
De les novel·les per a¬adults destaquen American Gods, Neverwhere o El océano al final del¬camino.
I de literatura infantil i juvenil, Coraline, El llibre del cementiri¬i Stardust.
La seva obra ha estat molt guardonada amb premis¬com la Medalla Newberry, el Premi Carnegie, l'Hugo, el Nebula,¬així com al World Fantasy i Will Eisner.
El oceáno al final del camino¬va obtenir el premi de llibre de l'any del National Book Awards¬del Regne Unit.
A més, molts dels seus llibres s'han adaptat a cinema,¬televisió i ràdio.
La més recent és la nova sèrie de televisió¬basada en American Gods.¬En Neil Gaiman és anglès d'origen però viu als Estats Units, on¬dona classes al prestigiós Bard College.¬El pots seguir a twitter a.
Som un grup editorial que publica obres adreçades a tots els públics.
Tenim la missió de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes per mitjà de la publicació d'obres de temàtica diversa.
Telèfon d'atenció al subscriptor: 934 126 124 |
Cirurgia Bucal Infantil és una assignatura de 1r semestre dirigida a alumnes de 4rt curs.
Són alumnes amb poca experiència clínica que han cursat l'assignatura Cirurgia Bucal a tercer curs, i per tant, han fet únicament pràctiques preclíniques de cirurgia en models.
L'assignatura consta d'una sèrie de sessions expositives en què alumnes de postgrau presenten casos reals tractats per ells als alumnes matriculats per l'assignatura i es discuteix els diagnòstic i el tractament discutint-los amb diversos articles científics.
Els alumnes debaten sobre els casos clínics.
També hi ha pràctiques clíniques, que consisteixen a assistir a intervencions quirúrgiques de Cirurgia Bucal dutes a terme per alumnes de postgrau.
Es fa un treball dirigit sobre un tema consensuat entre els alumnes i el professor, en grups reduïts (4 a 5 persones), que és el que dóna la qualificació final.
Es planteja aplicar la metodologia del Team based Learning per a les 6 sessions de presentació de casos de l'assignatura.
Els casos s'estructuren de manera que cobreixin diferents patologies orals d'indicació quirúrgica en pacients menors de 18 anys i es proporcionarà els enllaços d'una selecció d'articles que tractin aspectes clau del diagnòstic i tractament d'aquestes patologies.
En alguns dels temes, es proporcionarà també un document CAT (Critically Appraised Topic).
Es farà una primera sessió en què s'ensenyarà el funcionament de les sessions de TBL.
Amb un mínim de 2 setmanes d'antelació s'inclourà al Campus Virtual totes les patologies que es tractaran i un màxim de 4 enllaços a articles científics / documents per a cada patologia.
En funció de l'abast del tema, es seleccionarà 1 o 2 patologies (casos clínics) per sessió.
No s'inclourà el cas clínic en sí al Campus Virtual.
A la primera part de la classe, es farà un test individual de coneixements basats en els articles que s'han posat a disposició dels alumnes prèviament al Campus Virtual.
A continuació es corregirà el test i es farà un test grupal (grups de 4 persones).
Es corregirà aquest test i es farà una exposició breu dels punts clau que puguin requerir aclariments.
Està previst que la durada sigui de 1 hora.
A la segona part de la classe, s'exposaran els casos clínics (que els alumnes no coneixeran prèviament) i els grups plantejaran la seva resposta a una sèrie de qüestions de diagnòstic i tractament que plantejarà el professor.
S'arribarà a una discussió de consens entre el professor, els grups i l'alumne de postgrau que ha tractat el cas.
Està previst que la durada sigui de 45 minuts a 1 hora.
Anàlisi i Preparació de Treballs Científics.
Cirurgia Bucal Infantil és una assignatura de 1r semestre dirigida a alumnes de 4rt i 5è curs.
Una de les seves motivacions és fer preparar-se per a fer el treball de fi de grau (TFG), que es sol presentar al final del segon semestre.
Es tracta sobre com analitzar treballs científics i com fer-los, amb especial atenció al disseny i a la redacció.
L'assignatura consta d'una sèrie de sessions expositives amb sessions de pràctiques amb ordinador.
La qualificació s'obté amb un examen final i una avaluació continuada en què es fan exercicis sobre diversos temes de l'assignatura.
Per a l'anàlisis de texts científics es proporcionarà material escrit (manuscrits i articles científics) i per a la redacció es proporcionaran documents manuscrits i dades.
Amb un mínim de 2 setmanes d'antelació s'inclourà al Campus Virtual tot el material escrit per a cada tema.
A la primera part de la classe, es farà un test individual de coneixements basats en els texts del Campus Virtual.
A la segona part de la classe, cada grup haurà de redactar una solució per a un problema de redacció que es plantejarà durant la classe i que els alumnes no coneixeran prèviament.
Es farà una discussió per tal d'arribar a un consens entre el professor, els grups i l'alumne de postgrau que ha tractat el cas.
- Alumnes de 5è curs d'Odontologia amb poca experiència clínica.
Una de les principals mancances és la incapacitat dels alumnes de diagnosticar i indicar tractaments de forma crítica i autònoma.
Anàlisi i Preparació de Treballs Científics:
- Alumnes de 4rt curs d'Odontologia amb poca experiència en la cerca sistemàtica d'informació científica rellevant o la lectura crítica d'articles científics, i amb alguna experiència en la redacció de treballs però poca en l'ús de l'estructura IMRAD, habitual en Ciències de la Salut.
- Millorar la capacitat de l'alumnat de diagnosticar i indicar el tractament adequat, basant-se en dades científiques, en pacients amb patologia quirúrgica bucal.
- Fomentar les intervencions a classe per tal de discutir els casos clínics basant-se en dades.
- Establir unes qualificacions que depenguin del treball individual, però també de la capacitat de l'alumne per treballar dins un grup, en contrast amb la situació el curs passat, en que la nota va ser fonamentalment grupal.
- Augmentar l'eficiència en l'ús de bases de dades biomèdiques per tal de cercar informació sobre materies odontològiques.
- Emprar eines per a valorar la qualitat metodològica d'una publicació científica en Odontologia.
- Conèixer els principals dissenys dels estudis científics que s'empren en Odontologia.
- Redactar un protocol d'investigació bàsic.
- Redactar un article científic amb estructura IMRAD a partir d'un protocol d'investigació i les dades obtingudes en una investigació simulada.
Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Implantació i seguiment del cumpliment de la normativa de Protecció de dades personals
- Divorcis / Declaració d'hereus / Reclamacions per danys derivats d'accidents de circulació / Modificació de guarda i custodia de fills / Adjudicació d'herències / Planificació herències / Constitució ONG i Associacions / Actualització estatuts d'associacions / Reclamacions per incompliments de contractes / Registre de Noms i de Marca comercial / Tràmits de Protecció de dades / Disolució de Societats / Tramitació permís de treball i residència / Formalització i dissolució de parelles de fet / Planificació legal prèvia al matrimoni o parella de fet / Assessorament en temes TIC per empreses i particulars / Reclamacions per irregularitats en venda de vehicles / Inspecció tributària / Reclamació de deutes / Procediments Monitoris / Denuncies per protecció de la imatge personal / Impugnació d'herències / Desnonaments /Judicis verbals civils / Judicis de Faltes / Ocupacio ilegal d'habitatges/ Expedients de jubilació-Invalidessa / Assessorament Psicològic en temes familiars /Contractes d'arrendament i de compra-venda immobiliaria / Expedients d'activitats classificades i de llicències urbanístiques / Denúncies per imissions entre veïns / Expedients de nacionalitat espanyola i de canvi de cognoms / Matrimonis entre persones de diferents nacionalitats / Recursos per impostos de No residents / Reclamació de salaris impagats / Expedients FOGASA / Actes de conciliació CMAC / Reclamacions judicials per acomiadament / Gestió laboral d'empreses / Reclamacions per inversions en "Preferents" /Declaracions de RENDA / Impostos de No Residents / Reclamacions internacional de menors / expedients Registre d'Aigues / Comunitats de propietàris / Impugnació de Testaments /...
Ara els oferim també els nostrs serveis de gestió immobiliaria
Consulteu la web per veure els anuncis
Indicadors de conjuntura econòmica El municipi en xifres El municipi en xifres El municipi en xifres
© Tinet Webfàcil és un producte desenvolupat per |
Estudiant de Musicologia de l'Esmuc
Departament de Música Clàssica i Contemporània (instruments no orquestrals)
El pianista Adolf Pla és professor de l'Esmuc des de l'any 2004.
La seva experiència en la gestió de centres acadèmics musicals comença en la seva tasca com a director del Conservatori de Sabadell.
A més de dedicar-se a la docència també es dedica a la interpretació i a la divulgació musical, centrant la seva atenció en els compositors catalans i en especial en Frederic Mompou.
A partir del curs acadèmic 2017-2018 serà el Cap de Departament de Clàssica i Contemporània (Instruments no orquestrals).
El primer és la il·lusió de poder col·laborar en la mesura del possible al funcionament de l'Escola.
Si formes part d'una escola i te l'estimes, penses que potser pots aportar alguna cosa.
Per altra banda, el sentit de la responsabilitat.
Jo penso que tothom que està en un col·lectiu hauria de tenir un moment en què presta el seu temps per a aquest col·lectiu i no deixar que sempre siguin els altres que vagin fent la feina.
En qualsevol professió tot està en moviment, i justament avançar significa veure on són aquestes mancances.
I és important intentar analitzar-les i treballar per a millorar-les.
Crec que no hi ha mai cap circumstància, i menys en col·lectius tan grans –i en concret en una institució pedagògica i artística– en què tot sigui perfecte.
Això seria una il·lusió que no existeix.
Abans de plantejar-me quines coses concretes podria aportar o treballar per a millorar, hauria de conèixer més la realitat des de la perspectiva del càrrec, ja que tots els que estem a l'Escola tenim la nostra perspectiva: els estudiants, els professors, la gestió, etc. A l'enlairar-te una mica pots conèixer millor el paisatge i saber quines són les dinàmiques internes de funcionament i a partir d'aquí plantejar quines aportacions pots fer, però això seria en una fase posterior.
M'agradaria una interacció integradora.
Es podrien contemplar marcs d'interacció específica entre departaments d'acord a programes o activitats que es puguin desenvolupar.
El funcionament del departament cal que estigui sempre al servei dels estudiants, en el sentit de l'acompliment del seu objectiu fonamental, que és el de formar professionals altament qualificats en l'àmbit de la interpretació dels instruments de la música clàssica i contemporània, coneixedors de la diversitat de possibilitats al seu abast, posseïdors d'un llenguatge i una estètica propis, i preparats per a treballar amb aquells formats, mitjans, gèneres i contextos més necessaris i habituals a l'hora de satisfer les demandes laborals i professionals del nostre temps.
El graduat o graduada en Interpretació ha de ser un professional qualificat amb un domini complet de les tècniques d'interpretació de l'instrument i el seu repertori, i l'assoliment d'aquestes qualitats implica necessàriament l'experiència de l'actuació davant de públic, en definitiva l'experiència de la comunicació artística.
La visibilitat en aquest àmbit dóna un plus afegit a la dinàmica comunicativa de l'Escola amb la societat, la qual repercuteix positivament a tots els àmbits del centre.
El departament ha d'interactuar per tal de propiciar i afavorir l'entorn més idoni d'acord a aquests objectius.
Jo crec que és una reestructuració de la universitat que serà inevitable, ja que es prenen decisions que van més enllà de nosaltres.
En aquest sentit s'ha d'anar molt amb compte que això no afecti negativament als estudiant, és a dir, que el fet que el màster sigui de dos anys no representi una despesa més gran per ells.
El que és important és que això sigui un vehicle per a encarir les taxes de l'alumnat.
Si això fos així, hi hauria d'haver mecanismes de finançament per als màsters.
Hi ha un seguit de coses que són molt positives, com per exemple el sentit de la transversalitat, que fa que els estudiants tinguin una gran quantitat de perspectives diferents.
Tanmateix, això no vol dir que la gestió del model sigui perfecte.
El procés natural de les coses és el d'estar en constant transformació, i hem de tenir la capacitat d'autoavaluació per a determinar quins aspectes són bons i quins no ho són tant i com els podem corregir o millorar.
També trobo molt important conèixer la resposta dels estudiants.
Per mi, el funcionament d'un centre tan important com aquest no es pot solidificar, perquè si això passa, el centre deixa de respirar: ha de fluir i ha de tenir capacitat d'autotransformar-se per a millorar.
Per a què això passi hi ha d'haver una comunicació i una sinèrgia entre tots els estaments de l'Escola: el professorat, l'alumnat, els òrgans de gestió i organització, etc.
ESMUC - Escola Superior de Musica de Catalunya - Avís legal |
Aquest diumenge al migdia ha començat la primera fase de l'operació tornada de Setmana Santa.
Entre les 12 del migdia i les 9 del vespre, ja han tornat l'àrea metropolitana de Barcelona 204.187 vehicles, un 34% dels previstos pel Servei Català de Trànsit, que calcula que en tornaran 495.000 entre diumenge i dilluns a la mitjanit.
Les retencions s'han concentrat a les vies que van de la costa a Barcelona.
S'han format cues quilomètriques a l'AP-7 a la Roca del Vallès i a Sant Celoni en sentit sud i a Castellet i la Gornal i Vilafranca del Penedès en sentit nord.
Una altra via on s'han registrat retencions i aturades és la N-340 a Castellet i la Gornal, a Tarragona i a Coma-ruga en sentit Barcelona.Els vehicles també s'han aturat a la C-65 a Llagostera en direcció Vidreres o a la C-31 a Santa Cristina d'Aro en direcció Llagostera.
Altres vies on s'han registrat complicacions són algunes que vénen dels Pirineus, com la C-17 a Ripoll en direcció Vic o la C-16 a la Nou de Berguedà en sentit Barcelona.
Els vehicles també han circulat lentament a l'A2 a Igualada i a Esparreguera en sentit nord i a la C-14 a Montblanc per enllaçar amb la N-240.
El dispositiu de Trànsit amb motiu de la Setmana Santa està previst que finalitzi dilluns a les dotze de la nit, un cop la gran majoria de vehicles ja hagin tornat dels seus destins de vacances.
El SCT preveu que en aquesta operació tornada es mobilitzaran 595.000 vehicles.
Aquest cap de setmana han mort tres persones en accidents de trànsit a les carreteres i autopistes catalanes.
L'últim sinistre mortal ha passat a Moià, a tres quarts d'una del migdia.
Un motorista de 56 anys i veí de Muntanyola ha mort després de patir un accident de trànsit a la N-141c, al punt quilomètric 30 a l'altura de Moià (Bages).
Segons ha informat Trànsit, per causes que encara s'estan investigant, la motocicleta ha sortit de la via i com a conseqüència, el conductor i únic ocupant del vehicle ha resultat ferit crític i ha estat traslladat per l'helicòpter medicalitzat del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, on ha mort aquesta tarda.
En l'accident han treballat dues patrulles dels Mossos d'Esquadra i una ambulància del SEM.
Segons el SCT, la víctima mortal és Marcel A.B., de 56 anys i veí de Muntanyola.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Ajuntament de Barcelona instal·larà vuit mòduls interpretatius a les diferents entrades del Mercat de Sant Antoni, quatre plafons que mostraran l'evolució de la ciutat, i dos més que explicaran elements "excepcionals" com el baluard i la contraescarpa de Sant Antoni.
En declaracions a la premsa, el gerent de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Màxim López, ha dit que aquests elements posen en valor el mercat, la zona i els elements arqueològics que s'han trobat durant la reforma.
El comissionat de Programes de Memòria, a través de la direcció de Memòria, Història i Patrimoni i del Servei d'Arqueologia i l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona, han produït les vuit vitrines serigrafiades, que s'instal·laran aquest setembre.
Els nous elements interpretatius volen explicar i contextualitzar històricament estructures com el baluard de Sant Antoni, construït entre el 1644 i 1647, i que ha aflorat gràcies a la reforma.
També hi haurà senyalitzacions que explicaran les diferents èpoques històriques que "s'amaguen i es conserven" al mercat i en el seu entorn, des de la Via Augusta romana fins a l'edifici i la història del mercat, projecte de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias en 1882.
Els panells informatius també ajudaran a entendre i explicar la importància de les diferents vies de comunicació que han travessat la zona en la qual se situa el mercat, així com la "singular estructura" de l'espai del mercat, en forma de creu grega i amb una estructura de ferro.
La responsable del Pla Barcino del Servei d'Antropologia de Barcelona, Carme Miró, ha dit que les vitrines no són plafons "a l'ús", i ha detallat que el primer mòdul, ja instal·lat a l'entrada de Comte Borrell amb Tamarit, està en fase de proves.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El grau en Administració i Direcció d'Empreses (ADE) que s'ofereix té un enfocament generalista, resultat de les reflexions realitzades amb representants d'institucions privades i públiques de l'entorn i les manifestades en les enquestes d'inserció laboral dels titulats i les recollides en el Pla Estratègic de la Facultat de Dret, Economia i Turisme.
Igualada i el seu entorn es caracteritzen per una estructura empresarial de petita i mitjana empresa, fet que aconsella una formació àmplia perquè el futurs titulats tinguin una visió general del funcionament d'una empresa.
D'aquesta manera, els graduats tindran la capacitat de cobrir diferents necessitats de gestió que es puguin plantejar quan s'incorporin al mon de l'empresa.
Els estudis en Administració i Direcció d'Empreses, ofereixen també la possibilitat d'aprofundir en les competències relacionades amb la innovació empresarial, la direcció general de l'empresa i la gestió de la globalització dels mercats i les empreses. |
Els habitatns de l'Estat poden calcular des d'avui, la seva futura pensió a través d'un simulador creat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), que està actiu en la web «La teva Seguretat Social», i que permet realitzar consultes personalitzades.
Amb aquest simulador és possible obtenir de forma immediata informació sobre totes les modalitats de pensió de jubilació, incorporant les últimes modificacions normatives que vagin sorgint.
En concret, el simulador aporta informació sobre períodes cotitzats, terminis per accedir a la jubilació, dades que la Seguretat Social té sobre la persona, i permetrà també incloure beneficiaris, saber com van els tràmits de sol·licitud de les pensions o sol·licitar prestacions de maternitat, paternitat, jubilació, viduïtat i orfandat, entre d'altres gestions.
El secretari d'Estat de Seguretat Social, Tomás Burgos, ha avançat aquest dimecres la posada en marxa d'aquesta eina, que no només permet a l'usuari optar per una situació personal bàsica, sinó que obre la possibilitat de simular situacions de jubilació anticipada, ordinària i demorada, dins del marc legal.
Com a novetat, el simulador ofereix a l'usuari un ventall d'opcions dins del seu espai personal, en el qual no hi ha necessitat d'introduir les dades que ja consten a les bases de la Seguretat Social.
Actualment, quan un ciutadà requeria informació sobre la seva futura jubilació se li contestava amb un termini d'entre 7 i 10 dies però només sobre el preguntat, mai sobre nous supòsits.
Fonts d'Ocupació han subratllat que amb aquesta nova eina el ciutadà pot obtenir totes les opcions de la seva futura jubilació "des del seu ordinador de casa o en la ubicació que ell desitgi" però, a més, el simulador proporciona informació que "mai abans es podia obtenir amb tanta antelació".
A més, s'anirà actualitzant contínuament amb millores successives i anirà incorporant, no només millores tècniques, sinó qualsevol modificació que incideixi en la pensió de jubilació.
També determina quina és la legislació aplicable en cada cas.
Està previst que l'usuari pugui canviar la seva situació futura per a plantejar diferents escenaris i obtenir informació més extensa que li permeti prendre decisions essencials en el futur.
Amb aquesta mesura, el Govern vol configurar una administració pública més eficient, més transparent i amb més valor competitiu.
Es tracta d'un "pas previ" a la tramesa de la carta que el Govern es va comprometre a enviar a part dels ciutadans anualment per tal d'informar-los de la quantia de la seva pensió futura.
Al març de 2013, el Govern es va comprometre a reenviar a partir de 2014 l'esmentada carta, coneguda com el 'sobre taronja', als treballadors de més de 50 anys.
L'Executiu "no descarta" complir aquest compromís, que no ha pogut posar-se en marxa encara perquè els ministeris d'Economia i Ocupació no es posaven d'acord sobre quines dades caldria aportar i com donar-los. |
La Vinícola del Priorat i la Cooperativa Agrícola de Bellmunt celebren un segle
Guarniments de l'animal per llaurar a la Cooperativa de Bellmunt del Priorat
Els guarniments de l'animal a la Cooperativa de Bellmunt del Priorat
L'escurador i cofins de l'oli a la Cooperativa de Bellmunt del Priorat
Jordi Alentorn, membre de la Junta de la Cooperativa de Bellmunt del Priorat
Punxo per remenar la rapa a la Cooperativa de Bellmunt del Priorat
Els tiquets dels socis amb el pes de la collit a la Cooperativa de Bellmunt del Priorat
Espai dedicat a l'exposició dels cent anys de la Cooperativa de Bellmunt del Priorat
Espai de l'exposició dedicat al gra
Joaquim Sabaté, gerent de la Vinícola del Priorat
L'any 2017 és un any d'aniversari per a dues de les cooperatives de la DOQ Priorat.
La Cooperativa de Gratallops, l'actual Vinícola del Priorat, i la Cooperativa Agrícola de Bellmunt celebren 100 anys de la seva creació.
Un segle de vida marcat per obstacles i afany de superació que ha permès als pagesos seguir mantenint viva la producció d'un vi que actualment és reconegut mundialment.
El treball cooperatiu amb el pas dels anys també ha anat evolucionant i ha derivat a diferents formes de gestionar-se, i el cas de les dues cooperatives centenàries n'és un exemple.
La Cooperativa Agrícola de Bellmunt, entre la tradició agrícola i la minera
A Bellmunt del Priorat, la Cooperativa ha estat un dels motors econòmics del poble que durant dècades ha compartit aquest protagonisme amb l'activitat minera.
"Actualment, la Cooperativa el segueix compartint amb l'equipament turístic i cultural que és el Museu de les Mines", explica Jordi Alentorn, membre de la Junta de la Cooperativa de Bellmunt.
Per tant, l'activitat agrícola i la turística es complementen.
"Bellmunt del Priorat va ser un poble miner i sempre ha sigut molt més industrial que no pas pagès.
La gent acostumava a anar al tros però com a segona activitat", afegeix.
Actualment, la Cooperativa està formada per 35 socis, la major part dels pagesos de la població, que venen la producció del seu raïm a diferents cellers del Priorat.
"Els socis tenen venda lliure per portar el seu raïm al celler que els hi compri i la Cooperativa funciona com a gestora, però no elabora ni comercialitza el vi", explica Jordi Alentorn.
El cas de l'oli és diferent, "a la Cooperativa de Bellmunt som socis del molí de la Mola, situat a Marçà, i és allà on el produïm.
Rebem les olives del socis i les portem al Molí, que a diferència del vi, també és propietat de la Cooperativa, per tant, l'elaboració no es fa a un privat", afegeix.
L'any 2007, la Cooperativa de Bellmunt estava intervinguda judicialment, i va ser llavors, quan el celler La Casa Gran del Siurana, que pertany al grup Castell de Peralada, va arrendar les instal·lacions per produir-hi els seus vins.
"Després d'un conjunt de modificacions per modernitzar i adequar l'espai, vam ubicar el celler de La Casa Gran del Siurana a l'edifici de la Cooperativa.
Aquest fet va suposar la continuïtat de la producció de vins a les instal·lacions i també una injecció econòmica", explica Alentorn, gerent i director de La Casa Gran del Siurana i membre de la junta de la Cooperativa.
La trajectòria històrica de la Cooperativa de Bellmunt s'ha volgut homenatjar aquest any del centenari amb una exposició organitzada per Carme Pallach, Maria Teresa Torné i Maria Secall, tres veïnes de Bellmunt, que han recollit eines i estris del camp de les cases del poble i fotografies antigues per donar a conèixer la vida del pagès en aquests darrers cent anys.
"S'exposa la maquinària i les eines que s'utilitzaven tant al camp com en el procés d'elaboració del raïm i les olives, documentació històrica de la Cooperativa i imatges per contextualitzar l'exposició", conclou.
Un homenatge a la història del cooperativisme local.
La Vinícola del Priorat: del raïm al vi i del camp a la comercialització
L'aniversari del centenari de la Vinícola del Priorat és el reflex de l'esforç, la dedicació i la lluita d'aquests darrers 100 anys.
L'actual Vinícola del Priorat és la successora de la fusió de les cooperatives de Gratallops, la Vilella Alta, la Vilella Baixa i El Lloar.
"Som l'única cooperativa de la DOQ Priorat formada per productors pagesos que gestionem íntegrament tot el procés de producció, elaboració i comercialització del nostre vi", reivindica Joaquim Sabaté, gerent de la Vinícola del Priorat.
Actualment, la Vinícola aplega un total de 400 socis, entre productors (uns 140) i col·laboradors.
La producció de la Vinícola és entre uns "400 i uns 450.000 quilos de raïm a l'any, que es tradueix en unes 320.000 ampolles pròpies", explica Joaquim Sabaté.
El mercat internacional és el mercat principal.
Fins a la crisi del 2008, es venia molt als Estats Units, però amb la crisi va canviar molt el marcat i actualment venem molt al nord d'Europa: Suècia, Noruega, Alemanya, Suïssa, Àustria, Bèlgica, Holanda i Dinamarca, són els països principals.
També treballem als Estats Units, Canadà i Mèxic, i al mercat asiàtic amb Xina, Singapur, Taiyuan i Japó.
A nivell de l'estat espanyol, on venem més és a Catalunya", exposa el gerent de la Vinícola del Priorat.
La comercialització de l'oli és diferent.
"L'oli el venem a les nostres botigues, i una gran part se l'emporten els socis.
A l'estranger en venem molt poc", afegeix Sabaté.
"Tenim una producció mitjana d'uns 500.000 quilos d'oliva aproximadament, però depèn molt de l'any.
Pots tenir un any molt bo i un altre de molt dolent.
Podem fer uns 55.000 litres en un any justet i arribar a 110.000 en un any molt bo, tampoc tenim una gran producció", explica Joaquim Sabaté.
La Vinícola ha superat diferents dificultats al llarg d'aquests anys per mantenir la seva filosofia i manera de treball.
"M'atreviria a dir que el moment de més esplendor de la Vinícola és ara", afirma Joaquim Sabaté.
Fent un repàs a la trajectòria en destaca dues èpoques: "la primera seria entre el 1987 i el 1991, on es va aconseguir el molí d'oli de la Vilella Alta i la creació del celler, on es troba actualment la Vinícola del Priorat, com una època bona", i la segona fruit d'una gran crisi entre el 2001 i el 2003, "on els socis marxaven perquè cellers privats els oferien preus més alts i tot i que la Vinícola va voler apujar el preu no va poder fer front als pagaments dels socis, i va ser quan es va decidir que s'havia de prendre una direcció, i aquesta fou l'aposta per a la professionalització".
Una aposta que ha portat al moment actual, on la Vinícola competeix al mercat com un celler més amb la filosofia de "lluitar i no parar, per donar-nos a conèixer i comercialitzar els vins" conclou Sabaté.
"L'objectiu és donar prestigi als nostres vins.
La nostra lluita és estar molt a sobre de la qualitat del vi, per poder seguir fent vins diferents i de molta qualitat i mantenir els preus alts", explica el gerent de la Vinícola del Priorat.
El centenari de la Vinícola del Priorat, acompanyat de diferents actes
Un mural situat en una de les parets de l'edifici històric de la Vinícola del Priorat, on es lligaven les mules per entrar les càrregues de raïm al celler, és la primera acció per celebrar aquest segle de vida.
El mural costumista de l'artista falsetana Marina Capdevila és un homenatge a les pageses i els pagesos que han treballat les terres i han format part de la història del celler.
L'acte principal del centenari però serà el dissabte, 10 de juny, en una jornada a Gratallops.
"Ha coincidit que estem acabant les obres del local original de la cooperativa, que es va cremar als anys 70, i farem la inauguració del local, un photocallamb el mural, el posterior parlament i destapament de la placa commemorativa i per acabar, un dinar amb tots els socis i amics", explica Joaquim Sabaté.
A part d'aquest acte "també estem preparant un vídeo commemoratiu on els pagesos i socis en són els protagonistes i que presentarem a final d'any, i també traurem un vi commemoratiu", manifesta
Les celebracions no acaben aquest any, ja que "el 2018 farà 10 anys de la fusió de les cooperatives dels quatre pobles (Vilella Alta, Vilella Baixa, Gratallops i El Lloar) i es farà la presentació a Escaladei dels quatre vins de vila, uns vins seleccionats de vinya vella i de molta qualitat".
El 2019 serà l'aniversari del centenari de la Cooperativa de la Vilella Baixa i també hi han previstes activitats, que "s'acabaran de definir més endavant", conclou Joaquim Sabaté.
Activitats, actes i accions que en definitiva són un homenatge al cooperativisme al Priorat.
Un brindis al treball, a l'esforç i a la perseverança.
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Desde 1999 s'està duent a terme un experiment en un alzinar madur situat a les Muntanyes de Prades, on s'ha incrementat l'eixut amb l'objectiu d'estudiar els efectes del descens de la disponibilitat d'aigua en els ecosistemes forestals mediterranis.
Després de 6 anys des que va començar l'experiment, hem estudiat si l'eixut ha canviat les concentracions de C, N, P, K, Ca, Fe, Mg, Mo y S en la molsa Hypnum cupressiforme Hewd. i la seva capacitat d'absorbir nutrients des del sòl i des de l'atmosfera.
Durant el període d'estudi, desde 1999 fins a 2005, la humitat del sòl en les parcel·les sotmeses a l'eixut ha estat un 9% de mitjana més baixa que en les parcel·les control.
L'eixut incrementa la concentració de K en un 10% i la de C en un 6%, mentre les concentracions de Fe i Mo disminueixen en un 33% i un 18%, respectivament.
L'eixut també fa decréixer la ràtio de les concentracions N/P en un 15%.
Les anàlisis estadístiques mostren que el 69% de la variació en la composició elemental observada en les molses de les parcel·les d'eixut és explicada pel propi increment de l'eixut.
Tanmateix, l'eixut incrementa els factors d'enriquiment respecte al substrat litològic, principalment els del P, K, Ca, Mg, S, Mo, mostrant que la proporció d'aquest elements absorbits des de l'atmosfera s'ha vist incrementada com a conseqüència de l'eixut.
Els resultats també mostren que l'eixut incrementa la concentració dels elements implicats en la resistència al propi eixut, com el C i el K, per contra, s'observen descensos en les concentracions d'altres elements importants per la productivitat tals com el Fe i el Mo.
Per tant, l'eixut canvia les relacions estequiomètriques entre els elements, la qual cosa pot afectar les relacions molsa-herbívor, les taxes de descomposició i la capacitat de producció de les molses.
Durant els primers anys de la conquesta...
Si vols rebre el nostre butlletí al teu correu |
El passat mes de setembre el municipi de Moià va ampliar l'escola pública i va posar en funcionament un nou menjador escolar.
Aquest menjador es va dissenyar per a preparar els dinars de l'escola primària del municipi (amb 450 alumnes), l'Institut (amb 140 alumnes), la llar d'infants (amb 30 alumes), així com altres centres del Moianès com són la llar d'infants de Castellterçol (amb uns 35 alumnes) i de Sant Quirze Safaja (amb uns 30 alumnes).
La voluntat del Consell Escolar era oferir menús amb el màxim possible de productes locals de proximitat, i ecològics.
Segons Iolanda Burdó, Regidora d'Educació de Moià, les empreses que tradicionalment treballen en el sector de preparació de menús escolars van mostrar moltes reticències davant els requisits que plantejava el Consell Escolar.
Ara l'empresa local que ha muntat aquest cuiner per a cuinar i distribuir aquests menús escolars prepara prop de 3.000 menús a la setmana amb pasta elaborada a Moià, carn de carnisseries del poble i provinent de ramaders de la comarca, llet i llegums ecològiques, etc.
Per tal de vetllar pels bons resultats de la nova iniciativa, un dia a la setmana una representació dels pares i mares dels alumnes van aleatòriament en un dels tres centres a provar el menú.
La valoració que de moment en fan és molt positiva: "S'ha millorat la qualitat de la dieta; comparat amb abans ara el menjar té més bon gust i fa molta més olor", afirma un dels pares.
Iolanda Burdó opina que l'èxit del projecte té molt a veure amb el fet que a Moià i al Moianès en general, "hi ha una gran sensibilitat pels productes de proximitat".
I pel que fa als preus, apunta que el menú surt a un cost 6,08€ per cada alumne del CEIP, 6,20€ pels alumnes de l'IES i 5 € en el cas de l'escola bressol, uns preus que corresponen amb el que estableix el Departament d'Educació, i en alguns casos estan fins i tot per sota.
Des del Consell Escolar, i amb la implicació del Consorci del Moianès, compten ampliar el consum de productes provinents de la comarca, amb especial atenció als productes ecològics.
Al mateix temps estan treballant la idea de relacionar la iniciativa amb tallers de cuina ecològica, que cada centre tingui un hort ecològic, i fer diverses accions de sensibilització sobre les oportunitats i beneficis que pot suposar el projecte pels alumnes i la comarca.
A Girona ja fa més de sis anys que un grup de mares i pares del CEIP Joan Bruguera es van agrupar per a millorar la qualitat dels menús i per introduir nous hàbits alimentaris a l'escola.
A final de 2008 el projecte creix i rep el suport del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya per tal de consolidar un sistema de distribució de menjar ecològic a les escoles gironines.
El projecte porta per nom DINA'M i és una iniciativa de l'empresa Dinamis, l'Associació Central Gironina de Productes Ecològics i la Fundació Onyar - La Selva.
L'objectiu del projecte és que els menús de les llars d'infants i centres escolars de la zona siguin preferentment elaborats amb productes ecològics provinents dels productors i ramaders de la zona.
Segons Oriol Costa, director del projecte DINA'M "notem un gran interès de noves escoles d'arreu del país que volen conèixer què fem i com ens funciona".
DINA'M comptarà amb una central de compres i un programa informàtic des del qual es gestionarà diàriament els tipus i quantitats de productes que faran falta per a preparar els menús pels diferents centres.
Aleshores els productors que formin part del projecte, un cop rebuda aquesta informació, faran arribar la carn, les verdures, els llegums, la fruita, els iogurts... a la central que hi haurà ubicada al municipi de Quart, i des d'allà es distribueix a les escoles.
La iniciativa compta dinamitzar els productors ecològics de les comarques gironines assegurant uns percentatges anuals de venda del seu producte a la central de compres.
Alhora les escoles es beneficiaran d'una millora substancial de la qualitat dels menús i de la creació d'espais educatius en els menjadors escolars.
És per tant un projecte des d'on es potencia l'ocupació i la formació agrària de qualitat, alhora que es dóna un valor estratègic a l'educació dels infants a partir d'un hàbit quotidià com és menjar.
A l'Urgell un grup de productors està treballant coordinadament amb el Consell Comarcal per tal de tirar endavant el projecte "Els menjadors ecològics, una realitat al nostre abast".
Durant aquest curs s'estan començant a introduir aliments ecològics i/o locals a diferents escoles de la comarca tot procurant salvar les dificultats que es van trobant quant a distribució i abastament de productes així com les reticències que iniciatives com aquesta solen generar.
Per això creuen que el següent pas és reforçar les accions de sensibilització dirigides a tots els agents implicats, per tal de consolidar el projecte i aconseguir "posar en valor els productes de proximitat i recuperar el respecte al treball de la pagesia", afirma Teresa Fuentes, responsable del programa d'Assessorament i Foment de la Producció Agrària Ecològica del Consell Comarcal de l'Urgell.
A Barcelona ciutat, la Fundació Futur que treballa amb col·lectius en riscos d'exclusió social, fa tres anys va optar per prioritzar els productes ecològics i locals en els menús que preparen diàriament per escoles, hospitals i empreses.
Actualment estan servint prop de 3.000 menús diaris a centres del Barcelona i el Vallès, dels quals entorn un 70% dels ingredients són productes frescos provinents directament de productors locals, majoritàriament de comarques gironines.
Segons Isabel Coderch, responsable del projecte Menjadors Escolars Sostenibles que promou la Fundació Futur, la iniciativa està tenint molt bona rebuda, i de fet en aquests moments tenen problemes per a poder disposar dels suficients productes que els faria falta; "el problema principal que tenim és el subministrament, la distribució, aconseguir un servei diari de poca quantitat i d'una diversitat de productes".
En aquest context estan treballant en centralitzar la distribució en dos dies setmanals.
Per altra banda estan portant a terme múltiples accions informatives sobre els beneficis nutricionals i mediambientals que comporta el consum de productes propers i de temporada. |
A causa de l'emergència sanitària mundial provocada pel COVID-19 i fins a noves indicacions queda tancada l'oficina d'atenció al públic de l'Institut Municipal d'Hisenda.
Teniu a la vostra disposició aquesta web per fer consultes i tràmits.
En cas que necessiteu més informació, podeu trucar al telèfon gratuït 010 ( 931 537 010 si ho feu des de fora de l'àrea Metropolitana de Barcelona, tarifa ordinària).
Lamentem els inconvenients que aquest fet pugui ocasionar.
Es tracta d'una situació temporal i excepcional que requereix la col·laboració de tota la ciutadania.
Les infraccions poden ser lleus, greus i molt greus, segons es detalla a la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, (en endavant, LSV).
Les sancions econòmiques poden anar acompanyades de pèrdua de punts.
Ja no hi ha la retirada temporal del permís de conduir, el carnet de conduir només es retirarà quan es perdin tots els punts de què disposen els conductors.
Les multes per excés de velocitat poden comportar la retirada de punts; el seu import es determinarà en funció de l'excés.
A continuació es mostren els imports i la pèrdua de punts corresponent.
Quadre de límits de velocitats a partir de 15 de febrer 2020
Multes per no identificar el conductor responsable de la infracció
La Llei de seguretat viària preveu els casos següents per identificar conductor:
La persona responsable és l'autor del fet, però tenint en compte els casos següents:
Si les multes es paguen en el termini de 20 dies naturals (dies seguits, dissabtes, diumenges i festius inclosos) comptats des de l'endemà de la notificació, es beneficiaran d'un 50% de descompte, excepte les sancions per no identificar el conductor i les multes per dur inhibidor de radar, que no tindran aquest benefici.
Quan es comet una infracció el procés s'inicia amb la notificació de la denúncia.
L'Ajuntament disposa de tres mesos a partir de la data de la infracció per notificar la denúncia en casos d'infraccions lleus, i de sis mesos en casos d'infraccions greus i molt greus.
L'inici de l'expedient sancionador tindrà lloc:
Quan es rep la notificació, hi ha 20 dies naturals per pagar les multes amb un descompte del 50% o per presentar al·legacions.
Si es presenten al·legacions i són desestimades, ja no es podrà pagar amb descompte.
Si la notificació es paga en aquest termini, acaba la via administrativa i no es poden presentar al·legacions; en cas que es formulin es consideraran no presentades.
Només es pot presentar recurs contenciós administratiu directament, davant el jutjat.
Si en aquest termini no es paga i es presenten al·legacions, es rebrà la resolució i s'acabarà la via administrativa.
Si la resposta és desestimatòria, contra aquesta resolució es podrà presentar recurs potestatiu de reposició o directament recurs davant els Jutjats del Contenciós Administratiu.
Passats 20 dies des de la notificació de la denúncia, o bé si s'ha rebut la desestimació de les al·legacions, a partir d'aquest moment hi ha 30 dies per presentar un recurs potestatiu de reposició, amb les conseqüències següents:
Les denúncies per no identificar conductor, les relatives a portar instal·lat inhibidor de radar i les greus i molt greus amb pèrdua de punts notificades en domicili sempre seguiran el procediment ordinari.
Per a les denúncies per infraccions lleus, greus o molt greus sense pèrdua de punts lliurades en mà o notificades al domicili (excepte les multes per no identificar el conductor i les d'inhibidors de radar), l'import variarà segons si el pagament es fa de la manera següent:
Quan el termini de pagament de la notificació de la sanció ha acabat, s'inicia el període executiu de cobrament de les sancions.
El procediment de constrenyiment s'iniciarà mitjançant una provisió de constrenyiment, dictada pel gerent de l'Institut Municipal d'Hisenda, en què s'identificarà el deute pendent.
Es liquiden els recàrrecs del període executiu i es requereix que efectuï el pagament.
Si no s'efectua el pagament en els terminis fixats, es procedirà a l'embargament de béns i drets.
El recàrrec executiu serà del 5% i s'aplicarà quan pagui el deute no ingressat en període voluntari abans de la notificació de la provisió de constrenyiment.
Si es notifica la provisió de constrenyiment, el recàrrec reduït serà del 10% i es podrà pagar en el termini indicat a la mateixa provisió de constrenyiment.
Si no es paga el document que conté la provisió de constrenyiment, el recàrrec ordinari serà del 20% de l'import del deute no ingressat.
Al recàrrec de constrenyiment ordinari s'hi sumaran les costes de notificació i els interessos de demora comptats des del final del període voluntari.
Passat el termini fixat en la provisió de constrenyiment sense que s'hagi fet l'ingrés, es dictarà una provisió que n'ordeni l'embargament de béns i drets.
L'Ajuntament investigarà possibles comptes de l'interessat on poder fer l'embargament per l'import del deute.
Quan es dicti l'ordre d'embargament, el compte bancari tindrà una retenció de l'import del deute durant 20 dies.
Aquest embargament només s'aturarà si es presenta un recurs acompanyat d'un aval bancari.
Si no fos possible el cobrament del deute mitjançant l'embargament del compte bancari, es procedirà a l' embargament del vehicle, per la qual cosa se'n dictarà una ordre de recerca i captura, o dels immobles, sous o salaris del deutor.
Motius de reclamació fora del període voluntari de pagament:
Les infraccions lleus prescriuen en el termini de tres mesos, i les greus i molt greus en el de sis mesos.
El còmput de la prescripció s'inicia el dia de la denúncia i s'interromp per qualsevol actuació administrativa de la qual tingui coneixement el denunciat.
La prescripció d'una multa en període executiu és de quatre anys.
Data d'actualització: 17/02/2020 |
La setmana vinent el govern organitza tres trobades obertes amb la ciutadania per explicar el PAM, debatre i recollir propostes
El Govern presentarà la setmana vinent a la ciutadania el primer document del Pla d'Actuació Municipal, PAM, per als pròxims 4 anys.
Aquest document recull els principals objectius de la gestió municipal per aquest mandat i és obert a la participació i al debat per part de la ciutadania.
El dimarts 19 de gener la trobada serà al Centre Cívic Sant Joan, el dimecres 20 de gener al centre Cívic Mar i el dijous 21 de gener al Centre Cívic la Geltrú.
El document de partida del PAM està disponible en línia des del 22 de desembre, i és possible fer-hi també aportacions de manera telemàtica.
El regidor de Participació, Juan Luís Ruiz, anima a fer aportacions a totes les persones que "tenen idees i propostes per millorar la ciutat, perquè hi ha molta gent que té ganes de fer aportacions i contribuir".
El Pla d'Actuació Municipal 2015- 2019 defineix els objectius i les polítiques d'actuació del govern municipal amb el propòsit d'assolir una millora del benestar i la qualitat de vida dels vilanovins i les vilanovines, així com situar la ciutat en un escenari de desenvolupament i creixement econòmic, social i cultural per als pròxims anys.
El PAM 2015-2019 ha tingut com a punt de partida el document de Bases per la Governabilitat fruit del pacte de govern entre els grups municipals de CiU i PSC el juny de 2015, en el qual es van establir quatre eixos d'actuació per al present mandat: igualtat d'oportunitats i cohesió social; ocupació i promoció econòmica; territori i espai públic, i transparència i participació. |
Dones i ancianes es juguen la vida per unes engrunes d'or als barrancs de les mines peruanes de La Rinconada
La cineasta francesa Agnès Varda va morir el passat 29 de març a la seva casa de París.
Tenia 90 anys i, de la seva filmografia, el que em va captivar més va ser el documental Els espigoladors i l'espigoladora ( Les glaneurs et la glaneuse).
Estrenada l'any 2000, la pel·lícula és un formidable homenatge a tots aquells recol·lectors d'escombraries, a aquells que es remenen dins la brutícia i busquen quelcom útil entre el que la gent llança, als que arrepleguen les engrunes de les explotacions més salvatges.
És el darrer graó de la societat de consum.
Etimològicament, un espigolador era abans qui, amb el permís del pagès, recollia, el gra que quedava després de la sega.
Era un treball dur i tenaç que la tradició agrícola ens ha deixat.
Ara, el significat s'ha eixamplat i veiem espigoladors i espigoladores arreu del món i de formes diferents.
Jo en vaig veure unes de molt especials a La Rinconada, un poblet de la serralada dels Andes del Perú a uns 6.000 metres d'altitud.
Allà els diuen pallaqueras, de l'expressió peruana que fa referència a aquelles persones que feinegen a les boques de les mines, on les màquines extractores aboquen la runa.
Són barrancs de centenars de metres de perillós desnivell on les pallaqueras s'abraonen per buscar pedres amb algunes engrunes d'or.
La posició d'una pallaquera, com la d'un espigolador, és d'una humilitat extrema.
De genolls o fins i tot ajaguda a terra, s'embruta de cap a peus i s'exposa al perill imminent de ser ensorrada per una allau de roques.
Sota les inclemències del temps, amb les mans destrossades pel fred, la humitat i la duresa del mineral, es passen el dia "espigolant" el que els miners rebutgen.
I de vegades en treuen alguna bonica sorpresa en forma d'or.
Beuen força alcohol i fumen paquets diaris per entrar en calor i masteguen fulles de coca per suportar millor les baixes pressions i la manca d'oxigen.
Les pallaqueras són gairebé tot dones.
I és que a la Rinconada encara hi ha un gran abisme de gènere.
Mentre elles segueixen arriscant la vida per uns miserables grams d'or, ells són els únics contractats oficialment per les empreses i autoritzats a entrar a les mines per guanyar un bon pessic si l'extracció ha fet sort.
I molts, sobretot els més joves, es gasten una bona part dels beneficis allà mateix en alcohol i prostitutes.
La Rinconada, abans de la febre d'or, era un llogarret tranquil que ha esdevingut un caos urbanístic, social i mediambiental de greus proporcions.
Les pallaqueras, però, s'organitzen.
La seva tasca s'ha professionalitzat tant que ja existeix una jerarquia entre elles: per sobre de totes, hi ha la cap responsable de seleccionar les que poden treballar a la seva zona, hi ha qui porta un xiulet encarregada d'alertar les companyes si hi ha un imminent abocament de mineral, hi ha qui cuina, i la que munta les latrines, i l'encarregada dels primers auxilis...Les pallaqueras són una demostració de resiliència d'un estrat social de la mineria que va començar d'una forma molt precària i que ara està no sols acceptada, sinó fins i tot respectada per les grans companyies mineres i per la societat peruana en general. |
Manresa aportarà a la Marató d'enguany l'entrepà més llarg de Catalunya.
És la principal activitat que prepara la Plataforma Manresa Mobilitza't amb la Marató de TV3, i que substitueix la tradicional tómbola solidària.
L'entrepà farà 300 metres d'allargada.
Els preparatius per fer-lo començaran aquest dissabte a la plaça Sant Domènec, i a la tarda se'n faran racions que es vendran a 3 euros.
El col·lectiu Cuineres del Bages col·laboren amb el projecte.
Segons la seva responsable, Dolors Gómez, "tots ls ingredients seran d'aquí, des del pa als embotits, l'oli o els tomàquets".
La Marató d'aquest any tracta la diabetis i l'obesitat.
És el dotzè any consecutiu que la Plataforma Manresa Mobilitza ́t amb la Marató, que lidera Mútuacat, organitza actes a la capital del Bages.
Durant tot aquest temps han aportat més de 290.000 euros.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Els conductes d'ús col·lectiu, als quals no es podran abocar líquids per cap concepte, s'ajustaran a les característiques següents:
b. es construiran amb materials resistents al foc i aïllants del so, amb paraments interiors llisos, resistents, impermeables, anticorrosius i de neteja fàcil i el seu traçat serà vertical o amb canvis de direcció sempre que no hi hagi pendents inferiors a seixanta graus
c. seran de secció recta inferior constant, en la qual es pugui inscriure un cercle de 0,50 m. de diàmetre, i amb acords corbs de radi no inferior a 0,03 m. entre els seus paraments interiors
d. aniran proveïts de les instal·lacions de neteja i contra incendis necessàries
e. si a la part inferior es disposa una superfície de rebot de les escombraries, aquesta es construirà de manera adequada per eliminar al màxim els sorolls i per evitar que hi donin els líquids que puguin desprendre's i a més, amb el pendent necessari perquè, per gravetat, tots els productes abocats vagin a parar als cubells o dipòsits.
Les comportes d'abocaments situades a les diverses plantes hauran de:
a. ser de materials resistents al foc, de neteja fàcil i de tancament silenciós i estanc per a les olors i els corrents d'aire, encara que estiguin obertes per procedir a l'abocament
b. construir-se de forma i dimensions tals que impossibilitin el pas d'objectes que, per la mida, poguessin obstruir el conducte col·lectiu; amb aquest fi la dimensió més gran de la comporta haurà de ser inferior al diàmetre del cercle que es pot inscriure en la secció recta del conducte d'abocament
c. situar-se en llocs fàcilment accessibles, preferentment fora dels habitatges i amb suficient espai de maniobra. |
El blog del teu col·legi professional
Cada vegada més estudis científics confirmen que la xocolata és un aliment amb moltes propietats beneficioses per a la nostra salut.
Per donar a conèixer les virtuts d'aquest producte, la Secció Col·legial de Metges Jubilats del COMB va incloure en l' Agenda Cultural una xerrada i una visita al Museu de la Xocolata de Barcelona, a càrrec del mestre xocolater Xavier Cordomí Font, quarta generació d'una família de xocolaters que van començar el negoci l'any 1870.
Cordomí explica que "és el cacau l' ingredient que aporta totes les propietats", ja que la llavor és molt rica en flavonoides, substàncies naturals amb grans propietats antioxidants.
"El cacau ajuda a combatre els radicals lliures, prevé malalties cardiovasculars, augmenta el colesterol bo, disminueix la pressió arterial i reforça l'estat d'ànim, entre d'altres coses", afirma Cordomí, que porta més de 36 anys treballant amb aquest producte.
No obstant, no val qualsevol xocolata ni menjar-ne a tota hora.
El mestre xocolater apunta que "el tipus de xocolata que té més propietats és el negre, concretament, el que conté a partir d'un 70% de cacau i la ració de xocolata diària ideal és de 20 grams, que equival a un parell d'onzes".
A l'hora de comprar una bona xocolata, s'han de tenir molt en compte els ingredients que apareixen en l'etiquetatge, "ja que seran la clau per saber si estem davant un producte de qualitat o un succedani, que pot ser nociu per a la nostra salut".
I és que...què seria la vida sense petits plaers com la xocolata?
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com.
Esteu comentant fent servir el compte Google.
Esteu comentant fent servir el compte Twitter.
Esteu comentant fent servir el compte Facebook.
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
per estar al dia de l'actualitat del Col·legi |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
Els arlequinats s'impulsen a la tercera posició de l'OK Lliga després de despatxar al Voltregà a casa per 4 a 2.
Les Comes va viure un partit emocionant que va decidir-se als darrers compassos.
Si bé hi ha una cita marcada a l'agenda, amb la tornada de la competició europea contra l'Scandiano, dissabte vinent, l'equip de Cesc Linares no abaixa la guàrdia amb la competició domèstica.
A les Comes, l'Igualada Rigat va guanyar per 4 a 2 al CP Voltregà en un partit molt igualat que no es va decidir fins a 12 segons del final, amb un doblet de César Vives des del punt de penal.
Les dues dianes anteriors van ser obra de Roger Bars.
L'empat del CE Noia deixa als arlequinats en tercera plaça.
El Voltregà es va avançar al minut 3 amb un gol de Vargas, que va rematar a mitja alçada un passi interior.
La maquinària arlequinada no respondria fins al minut 10, quan Roger Bars, va entrar des del vèrtex i va aixecar la bola al primer pal.
Aconseguia l'empat amb un gran gol.
Però els osonencs es van tornar a avançar dos minuts abans del descans, a través d'una falta directa molt protestada pels igualadins per peus de Sergi Pla.
Eric Vargas va transformar-la i va pujar l'1 a 2 al marcador, resultat amb el qual es va arribar al descans.
L'Igualada podria haver empatat només arrencar la segona meitat, amb una altra falta directa per blava a Adrià Ballart, però Pla no va poder transformar-la.
Tampoc Méndez un minut més tarda va poder aconseguir l'empat en una altra falta directa (per 10 faltes d'equip del Voltregà).
El gol no va arribat fins al minut 19 quan, un altre cop Bars, va a batre Blai Roca amb una mitja volta dins de l'àrea.
Després que Elagi Deitg salvés el tercer gol del Voltregà al minut final, van arribar els 12 segons màgics.
La parella arbitral va xiular un penal molt protestat pels visitants però Tety Vives va anotar-lo: un gol que valia 3 punts.
Nou segons més tard va repetir la gesta des del punt de penal, establint el 4 a 2 definitiu.
El proper partit de l'Igualada Rigat serà de la World Skate Europe Cup.
Rep a l'Scandiano (Itàlia) a Les Comes, amb un resultat desfavorable per la mínima que ha de remuntar per aconseguir una plaça a quarts de final.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
El Jutjat Social 21 de Barcelona ha condemnat l'empresa de venda en línia Privalia a readmetre i indemnitzar per danys morals un ex-treballador en considerar que el seu acomiadament va estar motivat per la possibilitat que l'estat de salut de la seva dona, malalta de càncer, comportés absències freqüents del seu lloc de treball, ha informat la cooperativa d'advocats Col·lectiu Ronda en un comunicat.
L'empresa va formalitzar l'acomiadament al·legant causes disciplinàries, després que l'ex-treballador informés sobre la situació clínica de la seva dona i quan feia deu dies que havia sol·licitat un permís de dos dies per atendre-la durant un ingrés hospitalari d'urgència.
En la sentència, consultada per Europa Press, el jutge argumenta que l'empresa "no aconsegueix acreditar una justificació objectiva i raonable de la causa de l'acomiadament", sinó que es manté oculta la veritable causa.
El jutge considera que la motivació de Privalia per procedir a l'acomiadament té el seu origen en el fet que la dona de l'ex-treballador va ser diagnosticada d'un càncer de mama el 2013, la qual cosa la va obligar a un exhaustiu seguiment mèdic, raó per la qual l'empleat va fer servir en diverses ocasions dies de les seves vacances per poder acompanyar-la.
L'evolució de la malaltia es va agreujar fins que al febrer del 2015 se li va començar a administrar un tractament pal·liatiu davant la impossibilitat de curació, circumstància que el treballador va comunicar als seus superiors uns dies abans que la direcció li comuniqués el seu acomiadament.
El jutge argumenta que el fet que l'ex-treballador precisava de freqüents permisos o vacances per assistir la seva esposa en una malaltia greu "és una circumstància personal que en cap cas pot ser motiu ni causa d'acomiadament", per la qual cosa el declara nul amb vulneració del dret fonamental a la no discriminació.
Arran d'aquesta sentència, que podria ser recorreguda per part de l'empresa, Privalia haurà de readmetre el treballador en el seu lloc de treball i indemnitzar-lo per un import de més de 15.000 euros en concepte de danys i perjudicis, a part d'abonar els salaris deixats de percebre des del moment del seu acomiadament (89.157 euros) i els deutes salarials (3.083 euros).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta és la meva càpsula setmanal a fem ràdio del dia d'avui
Aquesta setmana els analistes s'estan trencant les banyes per tractar d'interpretar els resultats electorals del passat diumenge.
Contràriament al que molta gent pensava, les urnes han servit per fer una radiografia del país, i va i resulta que hem trobat un munt de fractures, si més no fissures en el cos social.
Malgrat que ens repetien un i un altre cop que sortíem de la crisi, i ens mostraven unes xifres que ningú no veia traduïdes enlloc, la gent es queixava.
Ara, amb els vots comptats, comencem a ser conscients del que en Quim Monzó en diria "el perquè de tot plegat", o segons com, "la magnitud de la tragèdia".
Vaig saber que l'Ada Colau guanyaria el darrer divendres de campanya.
Primer, dinant amb la meva mare, que ve d'un poble molt conservador de Galícia i que tota la vida ha votat socialista, em va dir que aquest cop apostaria per l'exlíder de la PAH "cal que algú doni una lliçó als bancs", em deia.
Al vespre, en una trobada amb excompanys de l'EGB, gent de barri a Barcelona, supervivents de la duresa d'una crisi que ha causat ferides obertes, testimonis d'injustícies brutals, crítics de l'arrogància dels grups benestants, i sobretot invisibles als mitjans, estaven decidits a capgirar les coses, anhelaven un canvi profund.
No puc deixar de pensar en Joan Garcia Oliver l'endemà de la revolució del 36: nosaltres, els qui no teníem nom, hem conquerit els carrers de Barcelona...
La política dels darrers anys ha convertit el nostre país en una mena de narració de Charles Dickens.
Desnonaments, gana, cobdícia, corrupció, misèria moral, famílies desfetes, pobresa, precarietat,...
Dickens és una bona expressió del món anglosaxó, en què la moral del capitalisme no té altre límit que la mala consciència.
Els personatges de l'escriptor anglès només es redimeixen individualment, o els dolents són capaços de reformar-se des del remordiment.
És així com actua el Mister Scrooge del Conte de Nadal.
Tanmateix, el nostre país té una tradició més francesa, i jo penso que ens estimem més les novel·les de Víctor Hugo.
A "Els Miserables", també hi ha misèria i injustícia, tanmateix hi ha resposta, revolta, contundència, foc si cal.
Enfront la injustícia hi ha acció, no resignació; hi ha barricades, no conformisme; hi ha acció col·lectiva, no mala consciència individual.
Una venjança dolorosa i costosa, que fa infeliç els ofesos i ofensors, tanmateix una revenja que ressona a uns barris menystinguts, ignorats i maltractats.
Entenc determinades reaccions aquesta setmana.
Fins i tot entenc a Miss Scrooge Aguirre, que considera una gran tragèdia que la conseqüència de les seves polítiques li plantin cara, que els seus fills no desitjats li alcin el puny.
El cert és que quan es genera una dinàmica d'aquest estil, la incertesa plana sobre el futur.
Encara que també ho fa l'esperança...
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«Perquè quan algú ha d'anar a negociar hi va amb un programa.
Amb l'aspiració màxima i el d'aquí no baixo i els això t'ho canvio per allò altre, si de cas»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Era un altre tema i un altre context i un altre tot, però aquests dies se n'ha parlat (i se'n parla) tant, de l'objecte, tant i tant, que la frase, l'obvietat, em martelleja amb insistència el cervell.
Ja fa una pila d'anys, d'això, i, si de cas llegeix aquest article (uei, hola!), de segur que s'hi reconeixerà, al titular.
Una taula és una taula, repetia aquell amic, sentenciós.
I fotia ràbia la seva persistència saberuda, i els altres continuàvem estireganyant la cosa (la taula) per canviar-li maneres i fons, i ell ens mirava amb escèptica resignació i de tant en tant insistia en la metàfora, bo i resumint-nos que no pots demanar préssecs al marduix però dit d'aquella altra lacònica manera: que no serveix per a navegar ni per a abrigar-te del fred ni n'has d'esperar versos rimats ni arròs al forn: una taula és una taula.
L'afirmació, en tot cas, serveix també per a aquest nostre ara mateix.
La diferència entre objecte i objectiu, per exemple.
Ara que el moble ha saltat a la palestra política i sembla que maldi per ocupar-nos el discurs.
El moble i el seu complement: taula de negociació.
És clar que la negociació amb l'estat, en la fase que sigui, és una fita que ens hem de proposar.
Fins i tot per posar en evidència la nul·la voluntat de diàleg que la vella carcassa continua mostrant.
Ens l'hem de proposar, sí, però no pas per ella mateixa sinó pel contingut.
No pas per la taula sinó pel que s'hi diu, pel que se'n vol, pel que s'hi fa.
Perquè quan algú ha d'anar a negociar hi va amb un programa.
Amb l'aspiració màxima i el d'aquí no baixo i els això t'ho canvio per allò altre, si de cas.
Del qual fins i tot se'n pot fer eslògan popular, per reforçar-lo i escampar-lo i a partir d'aquí, parlem-ne.
Ara penso en el famós 'llibertat, amnistia i estatut d'autonomia', per exemple.
Ni tan sols en aquell temps, fa tant de temps, l'eslògan no es quedava en un, jo què sé, per fer-ho en rodolí... 'tant sí com no, taula de negociació'.
Vull dir que és estrany que ara el programa sigui la negociació.
I que es converteixi, així, el mitjà en l'objectiu.
Si se segueix aquest camí, és fàcil de quedar atrapats en la lògica de valorar l'objecte, ella, la taula.
Perquè, al capdavall (no n'és l'únic exemple però potser sí el més paradigmàtic), la recent consulta que ha dut a terme ERC sobre el candidat que presenta el PSOE al govern estatal, parlava d'això, precisament, de la taula.
No pas de referèndum ni d'amnistia ni dels drets dels catalans, autodeterminació, democràcia, aturar la repressió: 'Estàs d'acord a rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l'Estat a través d'una mesa de negociació?'
És a dir, que si el PSOE ofereix una taula o, més exactament, si diu que oferirà una taula, ja s'hi pot votar a favor?
En un dels esquetxos recents del 'Polònia' resolien la qüestió: Sánchez i Calvo, magnànims, amb cara dels pares satisfets que han preparat amb cura el regal que volien els xiquets, oferien a Aragonès i Rufián exactament allò que sempre havien demanat.
'Com que us necessitem per a formar govern, complirem les vostres exigències', els deia Sánchez, somrient.
Un paquet gros embolicat amb paper de regal i un llaç.
I que sí, efectivament, era això, exactament: una taula.
La representació per a un programa d'humor.
Però és que, conscientment o inconscientment, resulta que, ara per ara, és això, que passa: que es va convertint la taula, i només la taula, en reclamació i línia vermella.
Oblidant que, si parlem del curt termini, de la investidura que els penja d'un fil, són ells, els del PSOE o, més genèricament, l'anomenada esquerra espanyola, qui ho ha de demostrar tot.
Perquè, de moment, al seu haver tenen, en aplaudiments, execucions i aquiescències, un trist estol d'ignomínies, des de la presó i l'exili al 155, a la repressió policíaca i el setge cada vegada més estret a la llibertat d'expressió (la darrera ventallada, de moment, la llei mordassa digital).
La qüestió, però, és entendre que, de la part catalana, no es pot caure en aquest buit.
No pot ser que passem de la proposta Ponsatí (fa un mes i escaig que ho proposava, la consellera, ho recordeu?
Tres punts bàsics de coincidència en la reivindicació: pau, amnistia i autodeterminació) a reclamar... un 'moble que consisteix en una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per potes o petges, que serveix per a menjar, escriure, treballar, jugar, etc.'
Que no és que es negui la negociació, és clar que no; però que això necessita una prèvia: els objectius.
I no, la taula no compta com a objectiu.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El coreògraf i ballarí de dansa contemporània Jordi Cortés porta el seu cicle 'Alta realitat' a La Seca Espai Brossa des d'aquest dimecres fins al 3 de febrer amb els espectacles 'Black Out' i 'Heaven'.
Segons ha informat La Seca en un comunicat, 'Black Out' és un espectacle interpretat per actors i ballarins --un d'ells amb discapacitat física--, que intenta crear una estructura de monòlegs independents i complementaris entre ells.
Abans d'arribar a La Seca, 'Black Out' es va estrenar a Estruch, a Sabadell (Barcelona) el desembre del 2010 i va portar a terme una gira per tot Espanya passant per diversos festivals.
D'altra banda, 'In Heaven' és un monòleg ballat pel mateix coreògraf amb la col·laboració d'invitats especials, a més de tenir l'acompanyament del públic, que participa de manera activa.
D'aquesta manera, 'In Heaven' és una oportunitat per fer la vida i l'experiència de persones que Jordi Cortés considera mestres i companys.
A més, durant l'estada de Cortès en La Seca es portaran a terme activitats paral·leles a la programació, com cursos de dansa integrada.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La nova llista de contribuents que tenen deutes amb l' administració tributària per més d'un milió d'euros que la web d'Hisenda preveu publicar al desembre inclourà nom, cognoms i DNI d'unes 1.000 persones físiques i les dades de 4.000 societats.
Així ho ha precisat aquest dijous el secretari d'Estat d' Hisenda, Miguel Ferre, durant la inauguració a Madrid del XXV Congrés de l'organització Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE).
La publicació de la llista de morosos "és una mesura nova que serà molt potent.
Generarà gran volum d'informació i això és precisament el que volem", ha dit Ferre.
L'objectiu, ha dit, és introduir "elements de factura reputacional a aquest tipus de contribuents".
El secretari d'Estat no ha pogut precisar si la publicació de la llista serà abans o després de les eleccions generals del 20 de desembre ja que, segons ha dit, la data exacta dependrà del procediment de comunicació als contribuents afectats -que s'inicia avui- i d'al·legacions. |
Si després de veure el "Senyor dels Anells" vas pensar que t'encantaria tenir una casa com la dels hobbit, tan bonica i integrada a la natura... t'interessa llegir això: existeixen de debò, es poden construir, són ecològiques i tenen més disseny i tecnologia del que et pots arribar a imaginar.
Et desvetllem a les notícies immobiliàries d'Api.cat tots els encants i secrets de les cases hobbit.
Les cases hobbit estan cobertes per vegetació
A Matamata, una zona rural de Nova Zelanda, es pot visitar "Hobbiton", el poble hobbit que es va recrear per gravar la pel·lícula del Senyor dels Anells.
No obstant això, no cal anar tan lluny per descobrir que tu mateix pots tenir una casa hobbit.
L'empresa nord-americana Green Magic les comercialitza a partir de 14.000 euros i te la munten en un tres i no res, entre 3 i 15 dies, segons la grandària.
Què et sembla muntar-ne una d'aquestes cases a Barcelona?
Es tracta d' habitatges modulars, que es recobreixen amb una gruixuda capa de terra i vegetació perquè sembli que estan excavades, com les originals.
Estan fabricades amb panells de fibra reforçats amb polímers, que les fan molt resistents, i els materials amb els quals es segellen els diferents mòduls són d'altíssima qualitat, garantint una durabilitat per a tota la vida.
Cal no oblidar que estan dissenyades per enginyers que han utilitzat tecnologia punta per fer-les resistents al pes de la terra i vegetació, als climes extrems, a l'activitat sísmica i fins i tot als vents huracanats, que no troben resistència gràcies a la seva forma arrodonida i recobriment natural.
El fet de tenir una gruixuda capa de vegetació damunt fa que les cases estiguin molt ben aïllades.
I no, segons l'empresa no hi ha risc de filtracions o humitats a la casa, si el muntatge es fa bé, perquè el material dels mòduls és 95% impermeable.
El sostre de les cases hobbit és altament aïllant
Què t'han semblat aquestes cases inspirades en els hobbit?
Disculpa, heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari.
Busques una planta baixa exterior amb bona il·luminació?
Descobreix el teu nou habitatge a peu de platja a prop de Barcelona |
Emergència Climàtica i Transició Ecològica
Els centres de conservació de flora que pertanyen a una mateixa regió florística poden contribuir de manera més significativa a la seua preservació duent a terme accions ex situ i in situ de forma conjunta i coordinada.
La cooperació és una eina que facilita el desenvoluapment de metodologies comunes i coneixement tècnic i científic aplicat, com també l'intercanvi d'informació.
Autoritats locals, regionals i nacionals, universitats i centres d'investigació de 7 països diferents, entre els quals es troben estats membres de la Unió Europea i altres països mediterranis.
La missió de GENMEDA és contribuir a la conservació dels recursos genètics de la flora mediterrània a través dels següents objectius:
L'increment i millora del capital humà, els equips i les metodologies disponibles a fi d'estimular i consolidar el coneixement aplicat sobre conservació de la flora.
L'arreplega i conservació de material genètic de les espècies més amenaçades i la creació de col·leccions de planta viva
La posada en marxa d'una col·lecció virtual de material genètic i de reproducció.
La planificació d'iniciatives conjuntes per a la conservació i gestió de recursos florístics.
El suport als processos de presa de decisions sobre polítiques públiques de conservació de flora.
La promoció de l'educació ambiental i la sensibilització pública sobre la conservació de la biodiversitat.
El projecte europeu GENMEDOC, seguit del seu successor SEMCLIMED, van assentar les bases per a la creació de la xarxa.
Són especialment destacables la creació de dos bancs de llavors (a Rabat, Marroc, i Floriana, Malta) i alguns jardins de rocall, la restauració de nombrosos hàbitats degradats, com també l'organització de seminaris sobre tècniques innovadores de conservació o sobre l'impacte del canvi climàtic.
Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica |
El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous una moció de JxCat que condemna i "denuncia la vulneració de drets i llibertats fonamentals de la ciutadania" que suposa el decret digital del Govern espanyol, i ha exigit que es derogui.
La iniciativa ha estat aprovada amb 74 vots favorables de JxCat, ERC, els comuns i la CUP, mentre que hi ha hagut 56 vots en contra de Cs, PSC-Units i el PP.
La moció també reafirma el compromís del Parlament amb la Carta Catalana de Drets i Responsabilitats Digitals i expressa el seu suport al Govern espanyol perquè "activi tots els mecanismes legals i polítics que siguin necessaris per a la defensa dels drets fonamentals de la ciutadania, de les competències de la Generalitat, així com de la innovació digital com a motor de la nova economia".
La diputada de JxCat Gemma Geis ha qualificat el decret com un "155 digital aprovat per la porta del darrere" i ha agraït als comuns que votin a favor, malgrat que ha criticat que Unides Podem s'abstingués en la votació d'aquesta mesura al Congrés.
També ha estat crítica amb aquesta abstenció la cupaire Natàlia Sànchez, que ha alertat de les conseqüències que pot tenir el decret: "En la pràctica el Govern de Pedro Sánchez vol imposar un estat d'excepció".
La republicana Aurora Carbonell ha definit el decret com una versió digital de la 'Llei mordassa' i ha advertit que apropa l'Estat "molt perillosament a països com la Xinesa o Turquia".
Malgrat que considera que el decret retalla drets i llibertats, David Cid (comuns) ha assegurat que Unides Podem es va abstenir en la votació al Congrés perquè va aconseguir el compromís del PSOE de fer una modificació posterior per millorar-lo i que no sigui perjudicial per als drets de la ciutadania.
Per part de Cs, Dimas Gragera ha acusat l'independentisme de fer victimisme amb aquest decret i ha expressat el seu suport a aquesta mesura per fer front al "cop digital en gestació" que creu que està preparant la Generalitat.
El socialista Pol Gibert ha rebutjat que el decret vulneri drets i ha defensat que serveix per "reforçar les garanties de protecció de dades personals", i ha qüestionat que això enfadi l'independentisme quan, segons ell, el Govern català va fer servir les dades de la ciutadania per al cens de l'1-O.
A més, la popular Esperanza García ha qualificat la moció de "propaganda i victimisme" per part de l'independentisme, i ha reivindicat que Espanya és una democràcia plena.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
- Com sorgeix el projecte de 'Maleïdes les guerres'?
El juny de 2017, l'Ajuntament de Barcelona em proposa fer una lectura de textos cooperants, parlant dels refugiats.
Li vaig demanar al Carles Beltran que m'acompanyés musicalment.
Vam presentar la proposta un parell de vegades a Barcelona, funciona molt bé, i decidim reconvertir-ho.
Llavors, de parlar només dels refugiats, decidim abordar el concepte de la pau i els desastres de la guerra.
Volem denunciar que les guerres són només una manera de gestionar un conflicte.
Matar, la barbàrie, el despropòsit, la injustícia, no han de ser la manera de resoldre els conflictes.
Jo em vaig encarregar dels textos i el Carles de la música.
Vam buscar material de tot el món que abordés aquest concepte.
Vam trobar molt de material que hem deixat al calaix perquè podríem fer una segona part de 'Maleïdes les guerres'.
Han sortit molts conflictes, intentem no posar nom a les guerres, però la gent amb el seu imaginari de seguida sap de què parlem.
Ens hem tornat uns aferris defensors de la pau i de la poesia i de la paraula com a armes de construcció massiva.
La música i la paraula són una eina per gestionar els conflictes.
Les conseqüències de les guerres no són només les morts.
Avui en dia veiem els refugiats, no és només la bomba que han tirat a un carrer de Síria i ha mort molta gent, també tots aquells que s'han de desplaçar.
No pot ser que hi hagi unes prioritats econòmiques per sobre d'unes prioritats humanitàries.
- La societat té molta capacitat per normalitzar els conflictes.
Nosaltres volem donar un cop de puny sobre l'estómac.
És l'horror d'una metralleta, però també el de la mentida, de la postveritat, de la hipocresia...
Som nosaltres els que estem deixant que això passi.
Quan vam veure aquesta imatge fa sis anys, tots ens vam quedar col·lapsats, però després ens hem fet un tip de veure-ho i ara jo ho trobem normal.
Hem vist televisades les guerres d'Iraq, però en canvi, els morts a Europa no ens els ensenyen.
Té el mateix valor una vida d'aquí que una d'allà.
Hem de lluitar contra els interessos que hi ha darrere.
- També parleu del conflicte polític que viu Catalunya, es pot considerar una guerra?
L'espectacle el vam estrenar al novembre i una setmana abans van empresonar els Jordis.
Va ser un cop dur perquè allò que estàvem denunciant, una injustícia, l'estàvem patint nosaltres mateixos.
El conflicte català té una novetat, estem fent una revolta pacífica.
Precisament és això el que sorprèn al nostre adversari, que no siguem violents.
Si algú ens hagués preguntat qui s'apunta a agafar el fusell, de ben segur que no haguérem sigut tants.
- És un projecte de denúncia, però al mateix temps de rebel·lió?
Nosaltres creiem en la revolta, en rebel·lar-nos i en alçar la veu quan alguna cosa no ens sembla correcta.
No volem asseure'ns al primer seient per contemplar-ho tot.
Som la persona que s'asseu al costat de la Rosa Parks als seients de davant de l'autobús.
No ens serveix que alguns s'emparin amb la llei.
Tampoc que no deixin entrar els refugiats perquè hi ha un topall.
- El món de la cultura ha abandonat moltes lluites els darrers anys?
Em costa entendre la cultura que no és combatent, la que no treballa per fer un món millor.
Tenim el deure de fer art amb alguna finalitat, no només fixant-nos en la bellesa.
- Per acabar, com es fa la pau?
He treballat en el món de l'educació per la pau i és una cosa que es treballa en el dia a dia.
No li parlis malament al forner quan vagis a comprar el pa, no contestis a quarts de quinze al teu company de feina, no sigui bel·ligerant i reclama que no ho siguin amb tu.
No acceptis un maltractament ni siguis indiferent davant un. |
El terratrèmol ha tingut lloc a la costa Nord del Marroc, prop de la ciutat de Al.Hoceima, de Mw=6.5 segons el CSEM i a una profunditat superficial de menys de 10km segons les agències marroquines: SPGM i CNRM.
El terratrèmol se situa en el límit de plaques Iberia-Àfrica, en la seva part Central (Figura 1).
Aquesta zona està caracteritzada per una sismicitat més difosa que les dues zones veïnes del Golf de Cadis a l'Oest i d'Algèria a l'Est.
Estudis recents (Buforn et al., 2004) han posat en evidència un dèficit de sismicitat durant el segle XX, respecte les dues zones veïnes, que podria interpretar-se com un període anòmal de quietud sísmica.
Anteriorment durant el segle XIX dos terratrèmols van tenir lloc al Sud d'Espanya de M>6 (1829 i 1884), d'efectes destructors.
Límit de plaques Iberia-Àfrica, en la seva part Central (Buforn et al., 2004).
A la mateixa zona, l'any 1994 (Bezzegoud and Buforn, 1999) es va produir un terratrèmol de magnitud propera a 6, amb menys danys que els produïts per l'actual del mes de febrer de 2004.
A escala regional les formacions plio-quaternàries es localitzen a la perifèria del Rif, en particular a la costa, on les deformacions tectòniques han estat mès estudiades (J.L. Morel 1988 i 1994) i L. Ait Brahim (1990, 1991, 1997).
Els tipus d'estructures asociades a les deformacions més remarcables (Figura 2) són:
Les falles principals semblen organitzades en funció de les grans falles en direcció i afectant probablement a tota l'escorça, com les de Jebha i les del sistema Al Hoceima/Nekor/Saïss/Melilla en un camp d·esforços compressiu N-S a NW/SE.
©L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica. |
Admeten que hi ha més pacients però que el temps per rebre assistència s'ha escurçat en relació a l'any passat
Girona.-El Trueta desmenteix les dades fetes públiques pels sindicats que denunciaven que el temps mitjà d'espera de la "majoria" dels pacients a urgències entre l'1 i el 15 de gener ha superat les 6 hores.
En un comunicat, l'hospital admet que durant la primera quinzena de l'any han atès 530 urgències més per ressalta que la mitjana de temps per ser atès són 55 minuts i 22 segons.
L'estada mitjana al servei (que és des del moment de rebre atenció fins a l'alta) són 4 hores i 16 minuts i els pacients que finalment han hagut d'ingressar han trigat 5 hores i 24 minuts.
Segons les dades de l'hospital, l'any passat durant la mateixa quinzena els pacients van esperar el doble, 10 hores i 42 minuts per fer l'ingrés hospitalari.
"Tot i que s'ha atès un 18% més de pacients, l'espera i l'assistència ha estat molt més breu", ressalten al comunicat.
La direcció exposa que, per fer front a l'increment de l'activitat durant l'epidèmia de grip, han contractat reforços tant en metges com infermers.
Així, hi ha un metge més al servei d'Urgències pel torn de nit; han reforçat la guàrdia de medicina interna amb un professional més durant 12 hores en caps de setmana i festius; hi ha un facultatiu més la guàrdia de medicina intensiva i han posat en marxa la guàrdia localitzada de pneumòleg.
Pel que fa als professionals d'infermeria, hi ha un infermer més per torn a urgències, cosa que suposa un total de sis professionals.
Finalment, el Trueta tanca el comunicat agraint la tasca que duen a terme els professionals de l'hospital i de l'atenció primària, especialment en el moment més àlgid de l'epidèmia de grip, quan han de fer "un sobreesforç" per poder atendre l'increment de l'assistència habitual.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Quan el 2006 un austríac i un noruec establerts a Espanya -Meinrad Spenger i Christian Nyborg- van crear MásMóvil, un operador mòbil virtual (OMV), poc s'imaginaven que 12 anys després acabarien sent una multinacional que cotitza a borsa, té vuit milions d'usuaris, infraestructura d'antenes i fibra pròpia, i a sobre és líder en portabilitats el 2018, segons les últimes dades de la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC)... |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.