text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Aquesta és la pàgina de Cake & Bloom.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Palma de Mallorca. |
En Comú Podem és probablement la candidatura que més frontera de vot té amb més partits, tant en l'eix esquerra dreta com en l'eix nacional.
Des del PSC i Més País -d'Errejón-, a ERC, la CUP i fins i tot JxCat.
Així ho reconeix el seu cap de llista, Jaume Asens (Barcelona, 1972).
Encara amb la ressaca de la nit d'inici de la campanya, el líder dels comuns rep ElNacional.cat al menjador de casa seva, convertit aquests dies en quarter electoral.
Durant la conversa, Asens reconeix amb resignació que, vist el panorama actual, és més factible que després del 10-N hi hagi una entesa del PSOE amb el PP que no pas un govern d'esquerres.
En aquest sentit, es mostra extremadament crític amb Pedro Sánchez, a qui acusa d'haver-se escorat tant a la dreta que s'hi ha acabat mimetitzant.
Amb la majoria d'enquestes bufant a favor, els comuns constaten i avisen que la solució al conflicte català només arribarà si tots els actors flexibilitzen les seves posicions.
Segueixen defensant el referèndum, però Asens reconeix que aquest objectiu és avui més llunyà que fa uns anys enrere.
Amb ell, expert en la defensa d'activistes, okupes, independentistes i antisistema, analitzem també l'escenari post-sentència.
Si després del 28-A no va ser possible un acord amb el PSOE, per què ha de ser diferent ara?
El que va passar en les anteriors eleccions és que el PSOE va demanar el vot d'esquerres per impedir un govern de dretes però un cop va guanyar el que va fer és demanar el vot a la dreta al debat d'investidura per impedir un govern d'esquerres amb nosaltres.
Crec que el que ha succeït és la prova evident que si nosaltres no tenim més força, el PSOE tindrà una temptació major per escorar-se i mirar a la dreta.
Hem perdut un grau de confiança amb aquell PSOE.
Pensàvem que deia la veritat quan deia que volia pactar amb nosaltres.
I quan va guanyar les primàries amb el discurs de la plurinacionalitat.
Ara hem vist com el PSOE ha deixat enrere aquell discurs i ens ha fet arribar a la conclusió que si no hi ha un govern amb Cs presidit per Pedro Sánchez i Rivera de vicepresident és perquè Cs no ha volgut.
Ara això ha canviat perquè ja s'ha obert la porta a Cs amb la famosa carta "d'estimat Rivera" on ja no parla de plurinacionalitat sinó de 155.
I va canviar sobretot quan Casado va obrir la porta a un pacte que és el que veiem ara més probable.
El pacte amb la dreta és una possibilitat molt més evident i per això és més necessari que mai acumular forces, ja sigui per exercir el paper de resistència a l'oposició o per forçar al PSOE a pactar a l'esquerra.
El PSOE ha tingut històricament dues ànimes.
Ara una ha aixafat l'altra i la nostra obligació és fer emergir l'altra ànima.
Veiem més aprop una coalició PSOE-PP que no una d'esquerres
Per tant, veieu més a prop la gran coalició que un govern d'esquerres?
Veiem més aprop una coalició PSOE-PP que no una d'esquerres.
Més que res amb aquest PSOE que ha fet una deriva a la dreta.
Com que estan tan obsessionats a atreure el vot de la dreta, el PSOE s'ha acabat mimetitzant amb la dreta.
El PSOE és un partit camaleònic, molt penell, que en funció de les enquestes decideix un rumb o un altre.
Amb l'excusa de Catalunya el PSOE s'ha apropat a la dreta i fins i tot s'hi manifesta.
Ja no és el trio de Colón si no els quatre de Passeig de Gràcia.
Quin pes ha tingut la situació a Catalunya en el bloqueig de la investidura?
Ha tingut un pes decisiu, si més no a nivell de relat.
Sánchez sempre va posar com a excusa per no pactar amb nosaltres les discrepàncies que teníem amb Catalunya i la reacció a la sentència.
També és veritat que darrera la qüestió catalana i la crispació que el PSOE ha intentat alimentar també hi ha la qüestió social, totes les promeses incomplertes del PSOE.
El PSOE ha usat el marc mental de la dreta: agitar les identitats i els sentiments perquè el que esta passant a Catalunya generi por.
I la por és molt perillosa, perquè fa que la gent es torni més conservadora.
La por és útil per aplicar receptes de dretes.
El PSOE segueix sent un partit d'esquerres?
Segueix sent un partit d'esquerres, sí.
Un partit d'esquerres que aplica polítiques de dretes.
El PSOE s'ha acabat mimetitzant amb la dreta.
Ja no és el trio de Colón si no els quatre de Passeig de Gràcia
Durant les negociacions d'investidura amb el PSOE, Podemos i comuns vau optar per neutralitzar la promesa de referèndum.
Davant la possibilitat de fer govern d'esquerres el referèndum és secundari?
La lluita nacional i la social són indestriables.
Nosaltres vam dir que no anàvem amb cap línia vermella ni en la qüestió nacional ni en la social.
Ho vam dir en campanya i no vam ser els únics.
Rufián es va convertir en el portaveu adjunt del PSOE i es va deixar instrumentalitzar per doblegar-nos a nosaltres.
Va perdre l'equidistància respecte el PSOE i nosaltres i es va posar al costat del PSOE culpabilitzant-nos a nosaltres.
Ni ells (ERC), ni nosaltres vam renunciar al referèndum, només no ho vam posar com a línia vermella.
El que ara defenseu els comuns no fa tant ho defensava també el PSC.
Si els socialistes catalans han anat fugint d'aquella posició, per què això no ha d'acabar passant amb vosaltres?
Nosaltres sempre hem dit que forma part del nostra ADN la defensa del referèndum d'autodeterminació i la via escocesa com a solució i no hi hem renunciat.
El que sí que és cert és que estem percebent un retrocés en termes nacionals.
Els que ens havien de portar a les majors quotes de progrés i d'autogovern, per la seva acció i la reacció de l'Estat, ens estan portant a les quotes més baixes.
L'autogovern està amenaçat, s'han trencat els grans consensos de país i ara mateix hi ha una divisió en el camp del catalanisme que fa molt difícil avançar.
Aquesta situació ens obliga a tots a flexibilitzar les nostres posicions sense demanar a ningú que renunciï als seus objectius ni als seus ideals.
Flexibilitzar posicions per buscar un punt comú d'acord que ens permeti avançar i després cadascú amb els seus ritmes avançar amb els seus projectes en funció de la correlació de forces.
Ara estem més lluny que fa un temps per aconseguir el referèndum.
Però tard o d'hora es produirà.
Això s'ha de resoldre a les urnes, però fins que les condicions objectives no ho permetin s'ha d'intentar seguir avançant i no retrocedir.
La gent es mereix que li diguin la veritat.
Tots estem obligats a flexibilitzar posicions.
Ara estem més lluny que fa un temps per aconseguir el referèndum
Diu que el referèndum no és viable en el curt termini.
En el curt termini és molt poc viable.
Seria la via més desitjable però requereix una correlació de forces que no es dóna, té molts dubtes constitucionals.
Si hi hagués una llei d'amnistia l'hauria d'acabar revisant el TC que ara mateix està controlat per la dreta.
A més l'amnistia genera controvèrsia a les pròpies files independentistes, hi ha sectors de l'ANC que consideren que l'amnistia és una derrota.
De fet vosaltres aposteu per una altra fórmula, reformar el Codi Penal i redefinir el delicte de sedició...
No diem que sigui fàcil, però és molt menys complicat.
El que passa amb la sentència és que el Suprem fa una redefinició del delicte de sedició i el reinterpreta en clau regressiva.
Fa dir al delicte de sedició el que no diu.
Els jutges diuen que el legislador, el Congrés, els diputats, van dir en el seu dia una cosa diferent a la que van dir.
Per això cal que el Congrés que és qui fa les lleis torni a agafar la paraula i redefinir el delicte amb una reforma garantista que impliqui que el que va succeir el 20-S, l'1-O i el 27-O no entri dins del tipus penal.
La reforma és una opció, però nosaltres aspirem a la derogació.
Perquè el delicte de sedició només existeix a l'Estat espanyol dins la UE.
Serviria per treure els presos, perquè les reformes penals favorables s'apliquen retroactivament com va passar amb la insubmissió.
A més a més, amb aquesta reinterpretació del Suprem, el delicte de sedició s'ha convertit en una bomba de rellotgeria contra el dret a la protesta.
Per això interpel·lem a la resta de forces progressistes de l'Estat.
No és un problema de l'independentisme, és un problema de la democràcia.
Avui és contra ells i demà pot ser qualsevol, la PAH, els treballadors en vaga, etc. Als detinguts d'aquests dies ja els estan demanant sedició.
Creiem que és possible arrossegar el PSOE cap a la redefinició de la sedició que cap a l'amnistia.
Hi ha algú a l'altra banda, a Espanya, que empatitizi amb la qüestió catalana?
Hi ha gent que són una minoria però existeixen.
El problema és que hi ha una degradació del sentit crític a la societat espanyola que té a veure amb una hegemonització del camp mediàtic de la dreta.
Però també ens hauríem de plantejar si potser s'ha fet alguna cosa malament des d'aquí, i preguntar-se per què no s'ha aconseguit activar xarxes de solidaritat que s'activen a la resta de l'Estat en altres lluites.
Igual podríem haver fet coses millor.
Perquè molta gent que està en lluites socials a Espanya ha vist el que passava a Catalunya com una cosa que a ells els perjudicava, perquè ha fet canviar les coordenades del camp de joc.
Això ho parlo molt amb altres companys d'Unidas Podemos, que m'expliquen que als seus territoris les seves lluites concretes han retrocedit a causa del tema català, perquè molta gent que pensava en termes de dalt a baix, esquerra dreta, amb el tema català passen a pensar en termes de Catalunya Espanya.
Les divisions de classe acaben supeditades a les qüestions nacionals.
El delicte de sedició s'ha convertit en una bomba de rellotgeria contra el dret a la protesta.
Avui és contra l'independentisme, demà pot ser qualsevol, la PAH, els treballadors en vaga...
I en aquest escenari un partit com el vostre hi surt perdent...
De fet hi havia un moment, després del 15-M, que les enquestes donaven que guanyava les eleccions i això queda ara molt lluny.
El procés ha fet que molta gent s'hagi sentit més atreta pel tema nacional a la resta de l'Estat.
I Unidas Podemos ha pagat un preu alt per la seva posició que és molt difícil d'entendre a la resta de l'Estat quan parla de presos polítics i dret a l'autodeterminació i se'ls acusa de protoindependentistes.
Constantment aquí hi ha unes dissonàncies.
Per molta gent a Catalunya Unidas Podemos és un partit ambivalent no suficientment compromès amb la causa i per la resta de l'Estat són els protoindependentistes.
Segons el PSC vosaltres sou una candidatura independentista...
L'altre dia el senyor Zaragoza em deia que no distingia entre el meu discurs i el de la CUP.
Crec que això té a veure amb que el seu partit s'ha apropat tant a la dreta que al final ha perdut la perspectiva.
Nosaltres estem on abans, però quan marxes tan a la dreta, des d'allà es veu tot molt borrós.
El nostre partit aspira no a la independència sinó a construir un marc plurinacional a Espanya on puguin conviure les nacions que en formen part amb la seva singularitat nacional protegida i amb dret a l'autodeterminació.
Tot i que som conscients que ara mateix no és un objectiu a curt termini fàcil.
Vostè va viure en primera persona el divorci a l'Ajuntament de Barcelona entre comuns i el PSC.
Creu que la coalició ara torna a estar en risc?
No estic tant al dia de què passa a l'Ajuntament, però em sembla que és la prova que en realitat tot i tenir projectes polítics diferents en el camp nacional ens hauríem de poder entendre amb els socialistes.
Durant els disturbis dels últims dies, ha fet fortuna una pintada que exemplifica l'esperit que hi ha al darrera.
Diu 'Ens heu demostrat que ser pacífics no serveix de res'...
És veritat que hi ha tota una generació que ha crescut i s'ha socialitzat políticament en el procés que viu la frustració.
D'una banda perquè el bipartidisme del 78 ha aixecat un mur que fa que els seus somnis es facin inviables i per l'altra per les promeses que els dirigents independentistes, que els havien dit que ho teníem a tocar.
L'independentisme màgic que ara s'ha desinflat és el marc on ha crescut aquesta gent.
Ells senten que els seus pares i els seus avis havien apostat per una opció pacífica i no se'n va sortir.
Hi ha una part que sent ràbia i dins d'això hi ha una part lúcida conscient de la correlació de forces i una altra part que pensa que la via no pacífica podrà desencallar el que no ha desencallat la via pacífica.
Perquè amb aquesta reacció s'està donant arguments als adversaris del procés.
És l'escenari en que es sent més còmode l'Estat per aplicar una plantilla similar al País Basc.
Quan no hi va haver violència se la van inventar i ara que hi ha aldarulls, això més que enfortir l'independentisme, el debilita.
Els disturbis donen arguments als adversaris del procés i debiliten l'independentisme.
Si no estigués en política estaria exercint la defensa dels detinguts aquests dies
Vostè en això de la lluita al carrer hi té experiència perquè entre els 90 i principis del 2000 va exercir d'advocat de tot tipus d'activistes, okupes, independentistes, moviments antiglobalització...
Veu paral·lelismes entre aquell tipus de mobilitzacions i les d'ara?
Sempre se'n poden trobar però eren contextos molt diferents.
Sí que hi va haver esclats en algun moment.
El moment més àlgid va ser Gènova, on hi va haver estratègies dures dels manifestants, també de confrontació amb la policia, per exemple en la modalitat de l'anomenada autodefensa activa dels tute bianche.
Hi va haver un repertori d'accions que en algunes coses podrien semblar-se a l'actual.
Ara hem vist escenes que feia molt temps que no es veien a Barcelona, sobretot tan massives i continuades.
Si no estigués a la primera línia política, vostè estaria exercint de defensa de les desenes de detinguts aquests dies?
Segur que estaria fent d'advocat d'ells.
Ho vaig fer en el passat, tot i que potser la gent jove ja no em coneix en aquesta faceta.
Els queda lluny el desallotjament del cine Princesa i fins i tot el 15-M.
Deia que considera un error els aldarulls però podría estar-los defensant com a advocat...
Aquesta és la confusió en que cau tot sovint el PSC.
El fet que nosaltres defensem els drets dels nostres adversaris polítics no vol dir que estiguem d'acord amb les seves idees.
Nosaltres pensem que una injustícia contra ells és una injustícia també contra nosaltres, contra tots.
Iceta diu que no va a veure els presos perquè no està d'acord amb les seves idees però és que no cal estar-hi d'acord, és una qüestió d'humanitat.
En Comú Podem és probablement la candidatura que té frontera de vot amb més partits.
En teniu amb el PSC i Més País i amb ERC, la CUP i fins i tot JxCat...
Per què algú hauria d'agafar la vostra papereta i no la del PSC?
El PSC està defraudant a tota aquella gent progressista del país que defensa uns valors que connecten amb el catalanisme democràtic del socialisme a casa nostra.
Del socialisme de Pasqual Maragall i Ernest Lluch.
Que eliminessin el federalisme del programa i el posessin a última hora, no és creïble.
Han desconnectat emocionalment de bona part de la societat catalana, no només dels independentistes, també dels federalistes i fins i tot dels autonomistes.
Per què agafar la papereta dels comuns i no la de Més País d'Errejón?
Crec que Més País és un projecte de paracaigudisme polític de Más Madrid.
Per què agafar la papereta dels comuns i no la d'ERC, JxCat o la CUP?
Nosaltres en aquestes eleccions ens presentem amb tres objectius: aconseguir la llibertat dels presos, el diàleg efectiu a partir de dues taules -una al Parlament i l'altra al Congrés- i la voluntat de trobar solucions perquè tard o d'hora acabin decidint els ciutadans de Catalunya sobre el seu futur.
Però ho fem sense fulls de ruta irrealitzables que han deixat mig país enrere i que han sigut contraproduents per les conquestes que van guanyar els nostres avis en autogovern i per dir-li a la gent la veritat i no caure en gesticulacions sobreactuades que després acaben en no res.
Sí que és bona notícia que la CUP que sempre havia menyspreat les institucions de l'Estat ara vulgui anar a Madrid.
Nosaltres hi anem amb una voluntat diferent, de desbloquejar.
La CUP pensa que portant el desgovern al cor de Madrid faran guanyador l'independentisme i crec que això forma part d'un voluntarisme impotent que té a veure amb la idea de l'independentisme màgic, de pensar que una onada repressiva augmentarà la massa independentista i que això permetrà superar els límits que no es van superar amb la DUI.
Jo crec que és al revés, això només faria que generar encara més anticossos i una reacció per part de l'Estat que faria que ens allunyéssim encara més de les quotes d'autogovern. |
El 25 de gener del 2015 una ventada es va endur el voladís del baixador dels autobusos de Berga.
Des de llavors, diferents col·lectius havien reclamat amb insistència al consistori que posés fil a l'agulla perquè els viatgers tinguessin un aixopluc, especialment els que tenen problemes de mobilitat que han d'esperar els autobusos a la intempèrie perquè no poden accedir a l'interior de l'edifici on es venen els bitllets i hi ha un bar i lavabos, perquè no té rampa per entrar-hi amb cadira de rodes.
Així com també per posar fi al problema de mala imatge que suposen les bigues de ferro nues que hi han quedat.
Ara, cinc anys més tard, l' Ajuntament de Berga hi està col·locant una marquesina que permetrà als viatgers tenir un sostre per refugiar-se en cas de mal temps.
Els treballs ja estan avançats i estarà operativa imminentment.
El consistori preveu requerir als propietaris de l'immoble que retirin les bigues encastades a la paret d'aquest edifici de cal Gironella o Antic, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), segons ha explicat a Regió7 Aleix Serra, regidor d'Urbanisme de la ciutat.
Justament el fet que aquest edifici estigui catalogat ha impedit que es pogués reposar el fals sostre tal com estava fins al 2015, ha indicat el regidor.
D'aquí que s'hagi optat per col·locar una marquesina una mica més avall de l'accés al baixador, a la vorera.
Quan Berga tingui l'anhelada estació d'autobusos aquesta marquesina es podrà reubicar.
Aleix Serra, que ha explicat que ell també és usuari habitual del servei d'autobús, ha admès que ha passat molt temps d'ençà que la ventada es va endur el fals sostre fins ara que s'ha posat la marquesina.
«No n'estem orgullosos», ha reconegut, bo i afegint que ara la prioritat és acabar la marquesina «perquè la gent no es mulli».
Xavi Pujols, un berguedà que cada setmana utilitza el servei, que pateix paràlisi cerebral i va en cadira de rodes, ha mostrat la seva satisfacció per la instal·lació de la marquesina perquè es podrà aixoplugar en cas de mal temps.
El desembre del 2018 aquest diari va exposar el seu cas, palesant també que no pot accedir a les oficines on es venen els bitllets perquè hi ha un graó que li ho impedeix.
Ahir, Pujols va explicar a Regió7 que el desembre passat va demanar a l'àrea de Promoció de l'Accessibilitat i de Supressió de Barreres del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat que actués per eliminar les barreres arquitectòniques que hi ha a l'accés de les oficines d'Alsa, al passeig de la Pau, ja que «s'incompleix la normativa».
En l'escrit, Xavi Pujols exposa que pateix paràlisi cerebral i que es desplaça en cadira de rodes, «raó per la qual la presència d'un esglaó a l'entrada de l'establiment no li permet accedir de forma autònoma a l'interior del local, ni emprar la màquina de venda de bitllets ni protegir-se del fred, la pluja o la calor sense haver de recórrer a l'auxili de terceres persones».
En el mateix escrit, al qual ha tingut accés aquest diari, s'exposa que «en reiterades ocasions, Xavier Pujols s'ha dirigit a l'Ajuntament de Berga i a l'empresa concessionària ALSA Grupo, S.L.U. (ALSA) per tal de comunicar-los verbalment la problemàtica d'accessibilitat que presenta l'estació.
En aquest sentit, ha intentat concertar, infructuosament, una cita amb l'Ajuntament de Berga».
El berguedà exposa que fa deu anys que és usuari d'aquest servei i que en aquest període «ni l'Administració ni l'empresa concessionària encara han donat una solució constructiva adequada al problema d'accessibilitat». |
Martí Casas Us heu preguntat mai per què els catalans «fem dissabte»?
O per quin motiu mengem bunyols per Quaresma?
O per què fem una gran festa pública en la matança del porc, un aliment essencial de la nostra cuina, però no en la matança del xai o del vedell, animals que també formen part...
Amb aquest post continuem la sèrie Curiositats de la col·lecció.
El primer article el vàrem dedicar a l'Art Modern, el segon a Renaixement i barroc.
Missatges ocults Vet aquí la Resurrecció de Crist del retaule major gòtic del monestir de Santes Creus.
A primera vista és una imatge d'allò més comuna: Crist surt victoriós del...
Subscriu-te al Blog del museu per estar al dia
Consulta la nostra política de privacitat (pdf - 69,3 Kb) |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de La Velilla (León).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a La Velilla per organitzar la teva escapada rural. |
El candidat de Ciutadans (Cs) per Girona, Jean Castel, va assegurar que l'objectiu de la seva campanya serà «recuperar la convivència i l'estabilitat» i aportar «solucions als problemes reals de la gent» després d'uns anys on s'ha produït un «enquistament».
«En els últims 6-7 anys hem vist que a les comarques gironines i a Catalunya no només s'han paralitzat solucions als problemes reals sinó que s'han agreujat», va dir Castel durant la presentació de la llista electoral a la província.
Castel va avançar que la seva serà una campanya «molt en clau territorial, que serà de sectors i de carrer».
En part perquè «tenim un calaix de l'oblit a Girona dels últims governs».
«Ens comprometem que des del primer minut obrirem el calaix de l'oblit dels problemes reals, demostrant que amb una legislatura podem portar a terme els canvis», va insistir.
Segons Castel, per primer cop «hi ha un canvi real possible a Catalunya, i el volem liderar Ciutadans».
«Necessitem un govern fort que governi per a tots els catalans.
A les files de l' atur no hi ha catalans d'una mena i catalans independentistes», va prosseguir.
A parer seu, el procés independentista ha centrat la vida política dels últims anys i Cs vol «acabar» amb aquesta «estela negativa i tornar a posar llum on el procés ha posat foscor».
Així, va insistir que «uns tenim programa i projecte i altres ens vindran a explicar el procés», quan «està sobradament explicat» i «volem propostes».
A banda de la qüestió independentista, que Cs vol reconduir amb una campanya per tornar al «seny perdut, a la normalitat i a la cohesió», entre algunes propostes el candidat va destacar que incidiran en l'economia gironina, el turisme o desencallar problemes com eliminar els barracons o el futur Trueta.
«Es barallen sobre quina serà la ubicació, quan des de Ciutadans volem parlar de quin serà el servei que donarà, qualitat professional i mitjans», va insistir.
Sobre els resultats electorals, Castel va dir que «sempre hem respectat la decisió d'unes urnes» però va avisar que «guanyi la formació o ideologia que guanyi», hauran de respectar «les regles del joc: l'Estatut, la Constitució i el reglament del mateix Parlament».
Sobre la candidatura, Castel va destacar que es tracta de persones «preparades, compromeses» i que «coneixen la realitat» de la província i tenen una dilatada experiència fora de la política.
Així, entre els cinc primers de la llista, Castel ha cursat estudis superiors d'administració, càlcul mercantil i comptabilitat, ha exercit com auxiliar de la Guàrdia Civil i gerent d'empreses relacionades amb el sector financer i immobiliari.
El número 2, Alfonso Sánchez Fisac, és enginyer informàtic i programador Java; Héctor Amelló Montiu és llicenciat en Belles Arts, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i tècnic superior en fotografia artística, i actualment és portaveu de Cs a l' Ajuntament de Figueres i el Consell de l'Alt Empordà; María del Camino Fernández Riol és auxiliar d'infermeria amb experiència al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt; i Sheila Arias Malpica és tècnic superior en Projecció i Direcció d'obres interiors i empresària. |
Les retallades van comportar que el 2012 es visqués la primera reducció del nombre de treballadors públics a Catalunya des de l'inici de la crisi.
Entre totes les administracions (Estat, Generalitat, ajuntaments, diputacions i universitats) sumaven 306.976 empleats amb feina a Catalunya al tancament d'any, un 4,7% menys que dotze mesos enrere.
Això va suposar una destrucció de 15.375 llocs de treball públics i va situar el nombre de funcionaris al nivell que hi havia el gener del 2010.
En qualsevol cas, l'administració es va mantenir com a indiscutit líder en generació d'ocupació: un de cada deu catalans amb feina estan al sector públic.
Això inclou tant funcionaris com interins i personal laboral.
Algunes de les administracions ja havien reduït el nombre d'empleats en algun dels anys anteriors, especialment en el cas dels ajuntaments i les diputacions de Catalunya, que en dos anys han retallat 23.500 llocs de treball, l'equivalent a un de cada cinc empleats que tenien.
En canvi, fins al 2012 el nombre de treballadors de la Generalitat no havia deixat de créixer i no va ser fins a aquest any que, per primer cop, la xifra va baixar.
En concret, la Generalitat va tancar el 2012 amb 165.092 treballadors, un 1,9% menys que l'exercici anterior.
Les dades apareixen en el butlletí estadístic de personal que publica semestralment el ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, en què també queda constància de la reducció de funcionaris que hi va haver a tot Espanya (vegeu gràfic).
Entre totes les administracions de l'Estat van retallar 109.000 llocs de treball i van deixar en 2,57 milions el nombre total d'empleats públics.
La xifra està per sota dels 2,63 milions de treballadors que hi havia el gener del 2009, tot just quan acabava de començar la crisi.
Tot i aquests destacats descensos, la despesa en personal del 2012 no va variar gaire respecte a exercicis anteriors.
En el cas de la Generalitat, va baixar molt lleugerament (només va caure un 1% fins als 9.500 milions), mentre que en el de l'Estat fins i tot va augmentar (33.300 milions de despesa, un 0,7% més).
Això s'explica, segons un portaveu d'Hisenda, perquè els costos d'acomiadament de treballadors públics s'inclouen en aquesta partida.
"El més previsible és que en els pròxims anys la despesa en personal caigui", va comentar aquest portaveu.
En qualsevol cas, l'Estat va tornar a augmentar la partida destinada a personal en els pressupostos del 2013 i ja frega els 33.000 milions.
La xifra que el Govern preveu gastar en aquest capítol és una incògnita perquè el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, encara no ha presentat els pressupostos per a aquest any.
La despesa en salaris de la Generalitat es va duplicar entre el 2005 i el 2010, però, a dia d'avui, Catalunya encara és la comunitat amb menys funcionaris per habitant de tot l'Estat.
La reducció de treballadors públics també va provocar que, per primera vegada, la destrucció d'ocupació pública va superar la privada.
Segons les estimacions de l'Enquesta de Població Activa (EPA), durant el 2011 el nombre de funcionaris creixia al mateix temps que queia el de treballadors amb feina en empreses privades.
Però, en canvi, l'ocupació en el sector públic va caure amb més força que en el sector privat en tres dels quatre trimestres del 2012.
Aquesta tendència es va reforçar en el primer trimestre d'aquest any, en què, segons l'EPA, l'ocupació pública va caure un 8,3%, més del doble que el descens del 3,7% registrat en el sector privat.
La xifra de treballadors de les universitats públiques queda distorsionada pel canvi metodològic que es va introduir el 2012.
Fins al 2011 només se'n comptabilitzaven algunes (les que estaven inscrites en el registre central de personal), però a partir del 2012 també es va començar a computar tot el personal de les universitats públiques, independentment de si estaven en aquell registre.
Això va provocar que entre el 2011 i el 2012 el nombre de treballadors a les universitats catalanes aparentment saltés dels 6.300 als 26.500 empleats.
En realitat, aquests treballadors ja hi eren, però anteriorment no se'ls comptabilitzava.
Entre el gener del 2012 i el gener del 2013, el descens d'empleats de les universitats va ser del 5,4%.
Gairebé tots els grups de funcionaris han patit descensos en comparació a com estaven el gener del 2009.
Però hi ha alguns privilegiats que han aconseguit quedar-se igual o, fins i tot, registrar tímids augments.
Les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, per exemple, han aconseguit augmentar els seus efectius en un 11% fins als 147.170 assalariats.
O també els funcionaris de presons que depenen de l'Estat, que han pujat un 13%, fins als 24.300 treballadors.
En el conjunt de les comunitats autònomes, i paradoxalment malgrat les retallades, ha augmentat el nombre de treballadors en sanitat (492.800, un 1,6% més que quatre anys enrere).
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Una dona de 89 anys va quedar ingressada en estat greu, ahir, a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa a causa de les cremades i la inhalació de fum que va patir en un incendi que es va declarar al seu pis, al carrer General Prim, al barri de Plaça Catalunya.
El foc es va declarar poc després de 2/4 de 3 de la tarda en un pis de la primera planta del número 25-27 de l'esmentat carrer, un bloc de quatre plantes que es va haver de desallotjar.
Els Mossos d'Esquadra es van fer càrrec de la investigació per esbrinar les causes que van provocar el foc.
Cinc vehicles dels Bombers, 5 unitats del Servei d'Emergències Mèdiques, a més a més de la Policia Local, que va tallar els accessos al carrer, i els Mossos d'Esquadra, es van desplaçar al lloc dels fets.
L'incendi va cremar totalment tres habitacions de l'habitatge.
La ferida va ser traslladada a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa.
En un primer moment es va mobilitzar un helicòpter del Servei d'Emergències Mèdiques per si s'havia de traslladar la dona a un centre sanitari de l'àrea de Barcelona.
Tant a causa de les cremades com davant la possibilitat que hagués de rebre tractament en una cambra hiperbàrica per la inhalació de fum.
L'helicòpter va sobrevolar la zona i va acabar aterrant al camp de futbol de la Pirinaica, a prop del lloc dels fets.
Posteriorment els facultatius van decidir traslladar la ferida amb ambulància a Sant Joan de Déu de Manresa.
Patia cremades però preocupava més la inhalació de fum.
Fonts sanitàries van explicar a Regió7 que no es descartava que un cop atesa en primera instància a Manresa es traslladés a un altre centre assistencial.
Ahir tot estava pendent de la seva evolució.
El foc va quedar extingit en poca estona, però el pis va quedar seriosament danyat.
Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa van buscar un allotjament d'urgència per a una persona que convivia amb la dona ferida, un parent proper.
La resta de veïns del bloc de pisos, desallotjats durant les tasques d'extinció, van poder tornar als seus domicilis un cop es va ventilar la zona i també un cop els Bombers van descartar que l'estructura de l'edifici hagués quedat danyada.
Els Bombers de la Generalitat també van haver d'intervenir, ja divendres al vespre, en un altre incendi en un pis de Manresa.
En aquesta ocasió al passatge de Sant Joan, al barri Cots, Guix i Pujada Roja.
Cap a les 10 de la nit van rebre l'avís que cremava el matalàs d'una habitació.
El foc l'hauria causat una manta elèctrica.
Quatre vehicles dels Bombers van treballar per apagar el foc.
Es va extingir en poc menys d'una hora.
Quan van arribar els Bombers els veïns ja eren fora de la casa.
No hi va haver cap ferit i després de ventilar l'habitatge els veïns van poder tornar a casa.
Només va quedar afectat el llit de l'habitació.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El centre cívic de Banyoles té prevista la realització d'una trentena de cursos durant aquesta tardor.
Els cursos i tallers estan programats per l'ajuntament de Banyoles i es distribueixen en sis àrees de temàtiques diferents: idiomes, cuina, informàtica, música, activitat física i recursos.
Les propostes inclouen cuina xinesa, brain gym, photoshop, pilates i percussió marroquina, entre altres.
També s'han programat cursos de gimnàstica de manteniment i un taller d'estimulació cognitiva, que s'engloben dins el programa Gent Gran Activa.
Com a novetat d'enguany, el programa ha impulsat el cicle "Els dijous xerrades al Cívic".
Aquesta proposta consistirà en un total de 7 sessions gratuïtes que tractaran sobre temàtiques diverses, com la gestió de l'estrès en temps de crisi, el ciberassetjament, entre altres.
En definitiva, es tracta de sessions preventives sobre temes d'actualitat.
Totes les sessions són gratuïtes, però cal inscriure-s'hi prèviament.
Aquestes propostes van dirigides a treballadors en actiu o a l'atur, així com a empresaris i emprenedors.
La primera sessió, sota el títol "Alimentació econòmica", es portarà a terme el dijous 17 d'octubre al mateix Centre Cívic de Banyoles.
La programació completa d'activitats es pot consultar detalladament al portal web www.centrecivicbanyoles.net.
El Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat i la Diputació de Girona col·laboren en el finançament d'aquests cursos. |
Jornada d'atracció del talent científic
La Xarxa d'Universitats Valencianes per al Foment de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (RUVID), en col·laboració amb la Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles, organitza una jornada amb el títol " Jornada d'atracció de talent científic.
El nou escenari per a la mobilitat dels investigadors ", que se celebrarà el dilluns 28 de novembre de 2011 a la Ciutat Politècnica de la Innovació (campus de la Universitat Politècnica de València).
La jornada es desenvoluparà en torn a les possibilitats que ofereixen dos dels programes europeus del Setè Programa Marc: el programa PERSONES, programa de mobilitat, formació i desenvolupament professional; i el programa IDEES, programa de recerca en les fronteres del coneixement.
Per a ambdós programes, així com per a la resta de programes europeus de recerca, la comunitat investigadora de la Universitat de València pot comptar amb l'assessorament i suport tècnic de l' OPER.
El programa de la jornada es pot descarregar d' aquest enllaç.
Per a participar-hi, cal enviar un missatge a l'adreça electrònica [EMAIL], tot indicant el nom i cognoms, número de DNI, entitat on es treballa, i la referència "Jornada Atracción de Talento Científico".
Aquest missatge ha estat distribuït a la llista EURORECERCA
[EMAIL] amb el següent text: subscribe EURORECERCA Nom Cognoms.
Per a cancel·lar la subscripció,
[EMAIL] amb el text: signoff EURORECERCA.
© Universitat de València - OPER Carrer Menéndez y Pelayo, 3 |
Baker (Fundació Mozilla): la llengua minoritària és un pas cap al client local
El fundador de Wikipedia, Jimmy Wales, ha reivindicat aquest dimarts la importància de les llengües minoritàries a Internet, en contraposició als que consideren que n'hi ha prou amb oferir continguts en anglès o altres llengües majoritàries només perquè "l'usuari de la xarxa les coneix.
Això mai ha estat així, i ho serà encara menys quan internet arribi als països subdesenvolupats".
"No és veritat que les llengües petites no importin a Internet", ha afirmat en una conferència al Mobile World Congress, que se celebra al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona fins al dijous.
Ha explicat que l'ús de llengües minoritàries per fer entrades a la seva web està avançant molt a l'Índia, tot i que no a Àfrica, on la majoria de gent amb accés a internet tendeix a usar llengües majoritàries, com l'anglès i el francès.
També ha participat a la conferència la presidenta de la Fundació Mozilla, Mitchell Baker, que ha defensat igualment l'ús de les llengües minoritàries com el primer pas per acostar-se al client local", cosa que considera clau perquè la gent usi un sistema de programari.
"Vam ser pioners en l'ús de llengües a Internet, i ara oferim serveis en més de 100", ha dit Baker, i ha subratllat que el pas següent és adaptar el contingut a les necessitats locals.
Jimmy Wales ha assegurat que Wikipedia no seria com és avui si s'hagués desenvolupat a Silicon Valley, per les seves característiques: "És un projecte amb gran varietat de punts de vista.
Esser a la bombolla emprenedora de Califòrnia no hauria donat resultat".
També ha explicat en què consisteix el projecte Wikipedia Zero, que té com a objectiu que Wikipedia arribi a tot el món a través de permetre la connexió sense la necessitat de gastar dades d'accés a internet.
Segons ell, perquè sigui possible primer s'hauria de tenir la infraestructura necessària als països on encara hi ha un baix percentatge de connexió.
Wales assegura que Àfrica està vivint l'auge d'internet que es va viure els anys 90 als països occidentals, i que els pròxims 1.000 milions de persones amb accés a la xarxa "arribaran abans del que la gent creu".
Ha posat com a exemple Nigèria, on menys de l'1% de la població estava connectada a internet l'any 2000, el 26% el 2011 i el 38% el 2013, i ha destacat el bon funcionament de la xarxa a aquest país per ser de nova construcció.
Mitchell Baker també s'ha referit a fer accions per millorar la inclusió en l'accés a internet.
Baker ha remarcat que "el consum només és una part", i que el desenvolupament de la xarxa als països del tercer món també s'ha de basar en la formació de la població local, i en un teixit industrial propi del sector.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El diputat de JxCat es mostra optimista i assegura que "es complirà el mandat democràtic dels ciutadans de Catalunya"
Barcelona.-El diputat de JxCat Josep Rull ha assegurat aquest dissabte al matí que repetir eleccions a Catalunya no és una opció.
En declaracions a RAC 1, Rull ha explicat que s'han reprès les negociacions per investir Carles Puigdemont.
"Ens posarem d'acord, això anirà bé", ha afirmat.
El diputat s'ha mostrat optimista i ha reiterat que "es complirà el mandat democràtic dels ciutadans de Catalunya".
Rull ha fet aquestes declaracions després que la consellera d'Ensenyament destituïda pel 155, Clara Ponsatí, hagi assegurat en aquesta emissora que un dels escenaris possibles és el de tornar a les urnes si l'alternativa és "formar un govern tutelat en una comunitat autònoma sota vigilància".
"Simplement demanar perdó i no saltar-se cap imposició arbitrària del Tribunal Constitucional per poder retornar als despatxos i tenir alts càrrecs, xofers i escortes seria molt mala opció", ha assenyalat Ponsatí per defensar que abans que aquest escenari preferiria unes noves eleccions.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'experiència, el saber i el pensament d'algunes de les moltes historiadores que diuen i escriuen història de les dones, entren en diàleg en aquest seminari, tot eixamplant la memòria de la ciutat de Barcelona.
Al voltant de tres blocs temàtics diferents es dialogarà i es donarà a conèixer com s'han deixat de banda paradigmes historiogràfics patriarcals, com s'han creat paraules que diuen la història en femení, com s'han descobert fonts que narren experiències de dones diverses —desplaçades dels mandats de cada època— i com s'ha aprofundit en la seva anàlisi, i es mostraran els camins que han recorregut aquests estudis dins i fora del món acadèmic.
Díptic del seminari 'Barcelona: Ciutat, història i memòria en femení'
MUHBA Pl. del Rei, Sala de Martí l'Humà
Per a qualsevol altra informació:
93 256 21 22 (de dilluns a divendres feiners, de 10 a 14 i de 16 a 19 h) |
Presentació que acompanya l'acte: Aprenent per projectes, estratègies i programes que funcionen.
La Sala - Espai Francesca Bonnemaison (Sant Pere Més Baix, 7. |
Algunes races de gos són considerades potencialment perilloses per les seves característiques.
Aquests gossos han d'anar sempre amb morrió i cadena, i els seus propietaris i posseïdors (qui el treu a passejar o l'acull temporalment) han de disposar d'una llicència administrativa específica.
Són considerats gossos potencialment perillosos:
Plaça del Blat, núm. 1 - 43800 Valls (Tarragona) - Telf.
Al accedir a aquest domini està acceptant la seva instal·lació i ús en els termes de la nostra política de privacitat.
Acceptar Veure política de privacitat |
L' Ateneu Cooperatiu Terres Girones, de la xarxa que el Departament de Treball, Afers Socials i Família va crear a finals de 2016, assessora i introdueix l' economia social als instituts que participen en projectes cooperativistes.
Es tracta dels centres vinculats a Emprengi, una iniciativa que promou la creació de cooperatives escolars des de fa vuit cursos i que ha implantat a Girona el model asturià Empresa Joven Europea.
Aquest curs, els joves que estudien el funcionament de les cooperatives per crear-ne de pròpies poden ampliar la seva formació amb xerrades de les professionals de l'Ateneu.
Una de les seves tècniques, Maite Esteve, va concretar que tant reben estudiants a les seves instal·lacions com participen en activitats organitzades pels mateixos centres educatius.
I serveixin d'exemple la visita d'un grup de l'institut Cap Norfeu, de Roses, la setmana passada o la presentació d'una cooperativa creada per alumnes de l'institut de Celrà, al desembre.
En les sessions adreçades a alumnat i professorat de 3r i 4t d'ESO, de Cicles Formatius i de Batxillerat, s'expliquen el funcionament del servei, els trets diferencials de les cooperatives i què hi ha darrere l'economia social.
Tal com assenyalen les responsables, la proposta no es limita als instituts del projecte Emprengi, sinó que està oberta a qualsevol centre que hi estigui interessat.
A través dels contactes amb noies i nois que han mantingut fins ara, han constatat que el seu coneixement del teixit cooperativista de Girona es limita a La Fageda; i que se sorprenen quan els fan veure que empreses com Abacus o Som Energia també són cooperatives.
En opinió d'una altra tècnica de l'Ateneu, Núria Tomàs, «falta cultura d'economia social».
La col·laboració de l'Ateneu Cooperatiu Terres Gironines amb el món educatiu va començar el curs passat a l'àmbit universitari, amb un conveni amb la Universitat de Girona que continua vigent. |
L'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC) continua amb la iniciativa descentralitzadora que ja va fer el darrer trimestre de l'any passat en diferents centres cívics i, a partir d'avui, inicia un programa d'itinerància en els cinc mercats: Central, la Creu Alta, Torre-romeu, Campoamor i els Merinals.
El projecte compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.
L'objectiu és fer tasques d'assessorament i informació oferint un servei més proper al territori.
Així, personal tècnic de la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC) atendrà consultes i tramitarà queixes i reclamacions en matèria de consum de manera itinerant als mercats municipals.
L'horari serà al matí de 9 a 12, de forma rotativa de dilluns a divendres i caldrà reservar cita trucant al telèfon: 937 453 168:
Tal com assenyala la tinenta d'alcalde de Promoció de la Ciutat i Innovació i regidora de Comerç, Marisol Martínez,
"es tracta d'una aposta del govern municipal per l'OMIC, per potenciar la difusió dels drets dels consumidors a la ciutat i, en definitiva, un rellançament de l'oficina, que gira al voltant de dos aspectes: d'una banda la descentralització pròpia de l'oficina per aproximar-nos als diferents barris i, d'altra banda, per oferir més informació i formació als consumidors, ja que volem que els usuaris siguin més conscients dels seus drets i els puguin exercir".
L'OMIC, que el 2017 va atendre 5.743 ciutadans i ciutadanes i va tramitar un total de 2.070 expedients, gestiona dubtes i reclamacions de les persones consumidores, principalment relacionats amb temes tecnològics i de subministraments.
En aquest context, a finals del 2017, l'Ajuntament va impulsar un nou servei itinerant que cada 15 dies i durant 3 mesos es va desplaçar als centres cívics de Can Rull, Ca n'Oriac, la Creu de Barberà i Torre-romeu.
Pel que fa a les consultes i reclamacions efectuades en aquest període als centres cívics, la majoria de casos van correspondre a telefonia mòbil i subministraments bàsics.
Es van atendre 96 consultes, de les quals es van incoar i tramitar 32 expedients de reclamació. |
Esquerra Republicana del País Valencià va encetar el passat estiu una nova estratègia política: cercar un acord estable amb altra formació política.
Amb aquest objectiu una comissió negociadora del partit republicà s'ha reunit durant els passats mesos amb representants d'Esquerra Unida, del Bloc i d'Iniciativa del Poble Valencià.
A hores d'ara el pacte amb Esquerra Unida sembla esgotada, ja que els independentistes no van rebre una resposta concreta, mentre que amb Compromís les negociacions continuen, malgrat que han entrat en un punt mort després de reunions amb molt bona sintonia.
A la darrera de les trobades fins i tot va assistir el secretari general del Bloc, Enric Morera.
Segons fonts d'ERPV, la voluntat del seu partit és sumar esforços per tal de no dividir el vot nacionalista de cara als pròxims comicis que poden resultar claus per a aconseguir un canvi polític al País Valencià.
Pel que fa al Bloc, aquests veurien amb bons ulls l'entrada d'Esquerra a la coalició tant pel que fa a la suma dels vots d'aquests últims –11.116 al 2011–, com per la possibilitat de comptar amb els actius humans de la formació independentista al País Valencià.
Això no obstant, salvar les reticències –individuals en la major part dels casos– és un dels reptes dels avaladors de l'operació.
De fet, aquests pocs més d'onze mil vots, haurien suposat dos diputats més per a Compromís al 2011, ja que tant a Alacant com a Castelló la coalició es va quedar a les portes d'obtindre un representant més per cada circumscripció a les Corts.
Però és en el pla municipal on l'acord seria més profitós per a totes dues formacions.
ERPV compta amb 10 regidors a Crevillent, Xixona, Sellent, Vinaròs, Simat de la Valldigna, Benifairó de les Valls i Faural.
En alguns casos amb llistes pròpies i en altres en coalició, bé amb EU o amb Compromís.
Els partidaris de l'acord contemplen un escenari on, de presentar-se junts en la major part d'aquestes poblacions, es podria augmentar el nombre de regidors i fins i tot, optar a l'alcaldia, com en el cas de Xixona.
A més, en altres poblacions, com ara Mutxamel, on cap dels dos partits té representació, anar junts podria significar l'entrada a l'ajuntament.
La Ribera Alta és un altre cas paradigmàtic del possible acord.
A Algemesí ja s'han presentat en coalició sota les sigles de Més Algemesí i han treballat braç a braç en la plataforma Xúquer Viu.
L'acord a aquesta comarca podria suposar aconseguir un diputat a la Diputació.
Esquerra segueix les directrius d'ERC, tal i com ja ha succeït a les Illes, on s'han integrat a Més per Mallorca –encara que amb algunes dificultats d'última hora– i veu en la coalició Compromís un espai idoni per a continuar una feina que fa la impressió que té un sostre al País Valencià amb les seues sigles.
El possible acord d'integració a la coalició econacionalista es basaria en pactes municipals, principalment en aquelles poblacions on Esquerra ja té representació o pactes previs, amb l'objectiu de reforçar el treball local que estan duent a terme.
Pel que fa a les llistes autonòmiques, ERPV no ha demanat cap lloc d'eixida, sabedors a més, que el procés de primàries ja està en marxa i és la fórmula triada per Compromís per a definir les seues llistes electorals.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Sol·licitud de compareixença de Núria Balada Cardona, presidenta de l'Institut Català de les Dones, davant la Comissió d'Igualtat de les Persones perquè doni resposta a la presentació dels informes "L'abordatge de les violències sexuals a Catalunya", "L'avaluació de la xarxa de SIADs de Catalunya" i "Avaluació i propostes de millora dels circuits territorials de violència masclista" (Tram.
Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem
Debat i votació de la sol·licitud de compareixença. (*)
Sol·licitud de compareixença de la presidenta de l'Institut Català de les Dones davant la Comissió d'Igualtat de les Persones perquè informi sobre les línies de treball de l'Institut Català de les Dones i el Pla estratègic de polítiques d'igualtat de gènere (Tram.
Grup Parlamentari de Junts per Catalunya
Debat i votació de la sol·licitud de compareixença.(*)
Sol·licitud de compareixença de Carme Figueras i Siñol, consellera del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, davant la Comissió d'Igualtat de les Persones perquè informi sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació (Tram.
Beatriz Silva Gallardo, del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar
Debat i votació de la sol·licitud de compareixença.
Sol·licitud de compareixença de Carme Figueras i Siñol, consellera del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, davant la Comissió d'Igualtat de les Persones perquè informi sobre la representació de les dones als mitjans audiovisuals (Tram.
Sol·licitud de compareixença d'una representació d'Amnistia Internacional Catalunya davant la Comissió d'Igualtat de les Persones perquè presenti l'informe sobre violència sexual "Ja és hora que em creguis.
Un sistema que qüestiona i desprotegeix les víctimes" (Tram.
Proposta de resolució sobre el desplegament efectiu de la Llei 11/2014 pel que fa a l'atenció a les persones transgènere (Tram.
Grup Parlamentari de Ciutadans; Noemí de la Calle Sifré, del Grup Parlamentari de Ciutadans
Debat i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades.
Proposta de resolució sobre la bretxa de gènere en la carrera docent i investigadora (Tram.
Proposta de resolució sobre la lluita contra el tràfic d'éssers humans amb finalitats d'explotació sexual (Tram.
Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar; Beatriz Silva Gallardo, del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar
Proposta de resolució sobre el garantiment del dret a la igualtat i a la no-discriminació de les persones amb variacions intersexuals (Tram.
Compareixença de Núria Balada Cardona, presidenta de l'Institut Català de les Dones, davant la Comissió d'Igualtat de les Persones per a donar resposta a la presentació dels informes "L'abordatge de les violències sexuals a Catalunya", "L'avaluació de la xarxa de SIADs de Catalunya" i "Avaluació i propostes de millora dels circuits territorials de violència masclista" (Tram.
Comissió d'Igualtat de les Persones
Compareixença de la presidenta de l'Institut Català de les Dones davant la Comissió d'Igualtat de les Persones per a informar sobre les línies de treball de l'Institut Català de les Dones i el Pla estratègic de polítiques d'igualtat de gènere (Tram.
Nota: La presidenta, d'acord amb l'article 54.4 del RPC, proposarà si escau, d'ampliar l'ordre del dia per a substanciar la compareixença acordada. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Unes 250 persones provinents de 21 ciutats i de 50 confraries participaran, des d'avui fins diumenge, al V Congrés Català de Congregacions, Confraries i Germandats de Catalunya que enguany es celebra a Mataró.
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, obrire aquest divendres l'esdeveniment que, sota el títol "Expressió de fe", inclou ponències, visites, concerts, una desfilada, una missa, una exposició i també una col·lecta per Càritas.
Així, destaca la ponència central del mateix cardenal o la de Jaume Aymar, director de Catalunya Cristiana, sobre "Pedagogia de Setmana Santa".
També hi haurà una taula rodona a càrrec de joves confrares, que tractarà sobre el rol dels joves en les entitats de Setmana Santa.
El Congrés inclou activitats complementàries obertes a tothom, la més destacada és el concert de música sacra que tindrà lloc a la Basílica de Santa Maria aquest dissabte.
Sota la direcció del mataroní Lluís Carné, la Coral Arquitectura i l'Orquestra de la Universitat Politècnica de Catalunya oferiran un concert basat en repertori de compositors locals.
La música també serà la protagonista e la nit de divendres, amb un concert de bandes de les germandats de la ciutat.
Tota la recaptació del recital anirà destinada a Càritas.
L'altre gran acte públic de la jornada es viurà dissabte a la tarda amb la desfilada dels Armats de Mataró pel centre de la ciutat
A més, s'han organitzat visites a l'exposició Pas a pas, dedicada a la història de la Setmana Santa mataronina a l'Ateneu Caixa Laietana (inaugurada fa unes setmanes), a la seu dels pessebristes i al Castrum dels Armats.
Jesús Moya, president de la Comissió de Setmana Santa de Mataró i un dels organitzadors, ha destacat aquest divendres en una roda de premsa l'enorme esforç per poder aplegar tantes persones i tantes activitats, fet que demostra que "podem portar a terme coses importants, com els mataronins ja coneixen de cada Setmana Santa i de l'enorme mobilització que suposa" així com "podrem conèixer altres realitats, lluny de la feina quotidiana que a vegades ens impedeix de veure-les".
Per la seva banda el director del Congrés, Josep Jubany, recordava que aquests congressos serveixen per "la necessitat de trobada de les confraries catalanes, així com per la reflexió sobre el que estem fent".
Finalment, Ramon Bassas, alcalde accidental de Mataró, ha agraït l'esforç dels organitzadors i ha recordat "el valor de l'esforç conjunt de confraries de la ciutat que -com fan el Divendres Sant amb 2.000 efectius i 55.000 espectadors- són capaces d'unir-se malgrat provenir de diverses tradicions i diversos moments històrics". |
El jutge únic de competició ha estimat que el club gallec es faci càrrec de les despeses de l'arbitratge i del desplaçament del club badaloní
És el període que haurà d'estar de baixa Tomasz Gielo.
L'aler pivot polonès de l'Iberostar va ser intervingut del trencament total del tendó rotulià del genoll dret, que es va fer diumenge...
Per aquest vespre, s'han programat dos partits, a la mateixa hora (20.45 h).
El Joventut ha anunciat aquest matí la incorporació de Luke Harangody fins a final de temporada.
L'aler pivot, de 30 anys i 2,03, ocuparà el lloc del fitxatge estrella, Quincy Miller, que va arribar...
El Divina Joventut continua subratllant que no vol guanyar el partit als despatxos però que vol que es compleixi el reglament de competició que els podria donar el triomf
Mike Tobey i Antoine Diot estaran tres setmanes de baixa després de les proves practicades ahir.
El pivot pateix un esquinç de l'articulació amb subluxació posterior a l'espatlla dreta, mentre...
El club gallec ha reforçat el seu perímetre amb l'aler nord-americà (2,03m, 1988), que ha jugat 360 partits en els últims sis cursos en l'NBA, entre els Pistons i els Thunder.
L'exaler pivot del Divina Joventut, ara a l'Iberostar, va fer-se una ruptura del tendó rotulià del genoll dret a la pista del Madrid.
Encara no s'ha precisat l'abast de la lesió, però estarà...
L'americà dona el triomf en el retorn del Manresa a l'ACB amb un tir guanyador a 1,2 segons del final |
La Comissió Gestora que pilota el PSC des de la dimissió de Pere Navarro ha insistit aquest dilluns a demanar als que abandonin el partit que també deixin el càrrec públic que van obtenir sota les sigles del PSC.
"Ja que han estat escollits a l'empara de l'organització, no poden seguir representant ni el PSC ni els seus votants si han pres la decisió de deixar la militància", ha exposat la portaveu de la comissió, Iolanda Pineda, en un comunicat.
Durant les últimes setmanes han anunciat que abandonen la formació el diputat al Parlament Joan Ignasi Elena i la regidora a Girona Glòria Plana --tots dos del corrent Avancem--, i cap dels dos tenen intenció de tornar l'acta.
La Comissió Gestora ha acordat a la reunió que ha mantingut aquest dilluns felicitar Sílvia Paneque, que aquest cap de setmana ha estat elegida a través d'unes primàries com la candidata del PSC a l'Ajuntament de Girona per a les municipals del 2015.
Paneque era l'única candidata en competició ja que, precisament Glòria Plana va retirar la seva candidatura uns dies abans, quan va decidir abandonar el partit.
La Comissió Gestora del PSC també ha felicitat l'actual alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau, per la seva recent elecció com a candidat a les pròximes eleccions locals al municipi.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'exvicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, durant la tertúlia d'Els Matins de TV3, ha assegurat que "Josep Borrell representa un perfil molt clar de català amb un sentiment polític que s'anomena simplement autoodi".
"Això està perfectament estudiat, hi ha gent que se sent incòmoda amb la seva condició d'origen i ha de demostrar a cada moment políticament aquesta incomoditat", ha afirmat.
Carod ha explicat "una anècdota molt curiosa de quan Borrell presidia el Parlament europeu.
Ell es va absentar de la presidència per fer unes gestions.
Va ocupar la presidència la sessió un vicepresident socialista portuguès.
Havia d'intervenir el diputat d'Eivissa Bernat Joan.
Borrell li va dir 'ves amb compte perquè aprofitant que jo no hi sóc segur que aquest es posa a parlar en català.
Per tant el talles i no el deixes parlar'".
"Surt el Bernat Joan i es posa a parlar en un impecable alemany, una de les nou llengües que parla amb tota correcció.
El socialista portuguès el va tallar i li va dir que no podia continuar parlant perquè aquesta llengua no és oficial al Parlament europeu.
Això va provocar que automàticament els diputats alemanys, austríacs i belgues protestessin", ha relatat.
"Si hi ha un nom nefast per al procés a nivell internacional és posar Josep Borrell al capdavant del ministeri d'Afers Exteriors", ha sentenciat l'exlíder d'ERC.
T ́enrecordes del teu safari a Senegal?
Si home, aquell que vares agafar un helicopter des de LLeida al aeroport del Prat per no perdre l ́avió, ara?
El teu partit i els seus socis varen deixar un forat de milers de mil·lions de € o sigui millor estigues calladet i de
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'Ajuntament de Gavà ha decretat tres dies de dol oficial per la mort d'A.L., el sergent de la Policia Municipal que va resultar ferit de gravetat en el tiroteig que es va produir el passat 6 de juliol al costat del tanatori de Gavà-Castelldefels, segons ha informat el consistori en un comunicat.
L'alcaldessa, Raquel Sánchez, ha establert que els tres dies de dol comencen aquest dimecres a les 14 hores i es perllongaran fins a dissabte que ve, la qual cosa comporta l'anul·lació de les agendes oficials de tots els regidors, així com els actes institucionals i públics promoguts o organitzats per l'Ajuntament.
El sergent A.L. va ser ingressat en la unitat de vigilància intensiva des que va ser intervingut d'urgència el passat dia 6, després de rebre un tret a la mandíbula.
En aquell moment l'equip mèdic que el va atendre va aconseguir parar l'hemorràgia derivada de l'impacte, però malgrat l'evolució positiva de les primeres hores posteriors a l'operació, l'agent patia un infart cerebral molt extens.
Durant aquests dies se li ha fet el seguiment i tractament mèdic necessari fins que aquest dimecres al matí s'ha certificat clínicament la mort.
El policia va començar com a agent en pràctiques en la Policia Municipal de Gavà el 1994 i el 2009 va ser nomenat sergent, sent també delegat de personal del Sindicat de Funcionaris de Policies i president de la Junta de Personal de l'Ajuntament de Gavà.
L'alcaldessa de Gavà ha lamentat la mort del sergent de la Policia Municipal i ha remarcat la "decisiva" intervenció que A.L. i el cap JC van dur a terme, amb el que van evitar que la persona que els va disparar cometés un acte criminal al tanatori de Gavà-Castelldefels.
Atenent aquestes circumstàncies i l'actitud "valenta i professional" dels dos agents, el consistori els concedirà la Medalla de la Ciutat de Gavà.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les Terres de l'Ebre, zona conflictiva.
Això és el que ha demanat l' Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) després de la suposada onada de "discriminació" i "odi" arran de les actuacions policials per l'1 d'octubre i els fets posteriors.
L'AUGC, associació majoritària dins del cos de la Guàrdia Civil, ha denunciat que un 30% de membres "destacats" del cos policial a la demarcació de Tarragona en voldrien demanar el trasllat.
Mentrestant, asseguren que alguns han hagut de marxar a viure a Vinaròs, segons publica l' EbreDigital.
Per justificar els fets de "discriminació" i "odi", els representants de l'associació policial posen d'exemple les protestes davant de les casernes de la Ràpita, Amposta, Tortosa, Gandesa, Falset o Reus.
En paraules del director general de l'AUGC a Tarragona, David Domínguez, "no sabem d'on ha sortit la violència contra la Guardia Civil.
Ens hem limitat a complir amb la nostra feina, com qualsevol altre treballador".
Tot i que només a les Terres de l'Ebre l'1-O va deixar un centenar de ferits, l'associació policial diu que complien un ordre judicial, i que "per impedir un delicte, hi havíem d'entrar [a les escoles]". |
L'any vinent els gegants vells de la ciutat arribaran als 60 anys d'història i és per això que la Colla de Gegants i Capgrossos farà públic tot el que serà l'any 2020 per a les històriques figures de la ciutat.
ARS TRIO LES VARIACIONS GOLDBERG, EN VERSIÓ TRIO DE CORDA
Preu: entrada lliure La passió per portar la música més variada als llocs més inèdits fa que l'Ars Trio presenti aquest programa de J.S. Bach amb gran satisfacció.
Els seus membres, l'Oriol Algueró al violí, en Bernat Bofarull a la viola i en Nabí Cabestany al violoncel, porten dècades compartint escenaris amb tot tipus de repertori i de públic.
Itinerari: Plaça de la Vila, carrer de Josep Anselm Clavé, carrer Major, carrer Sant Carles i plaça Manent.
Després de dansar durants els dies de festa i estar al vestíbul de l'Ajuntament, acomiadeu a la Coloma i el Silvestre fins la propera Festa Major!
Organitzada per: Colla de Gegants i Capgrossos de Santa Coloma de Gramenet.
Audició de sardanes amb la Cobla Ciutat de Terrassa 12 h Plaça de la Vila Organitza: Amics de la Sardana del CEP. |
El cadàver de l'exjugador de bàsquet Gonzalo 'Lalo' García Téllez ha estat trobat aquest dimarts al riu Pisuerga a l'altura de Valladolid, després que la seva família hagués denunciat la desaparició el passat 4 de març, dia en el qual se li va perdre la pista al bar Carex, situat a les proximitats del pavelló poliesportiu Pisuerga.
Lalo García, que en el moment de la desaparició tenia 43 anys, va disputar 13 temporades com a professional a la Lliga ACB de bàsquet amb el CB Valladolid, que durant aquesta etapa es denominava Fórum Filatélico.
Va arribar a estar convocat en vuit ocasions amb la selecció espanyola i el número de la seva samarreta, el '5', està retirat pel club des del març del 2004.
Nascut a Valladolid, va cursar els estudis escolars al col·legi La Salle, on va començar la pràctica de l'esport de la cistella destacant ja en les seves actuacions, la qual cosa el va portar a incorporar-se en edat juvenil a les divisions inferiors del CB Valladolid.
El 1988, amb només 17 anys, va debutar a l'ACB de la mà del tècnic Pepe Laso, pare de l'actual entrenador del Reial Madrid de bàsquet, Pablo Laso.
A partir de la temporada 1989-90 va ser un habitual en les primeres plantilles del CB Valladolid i es va convertir en capità i ídol dels aficionats val·lisoletans, especialment dels més joves, que veien en ell una altra mostra que un esportista de la ciutat podia arribar a ser un jugador clau en els clubs esportius d'elit.
Durant les seves tretze temporades en el conjunt morat va aconseguir diversos èxits, com les vuit convocatòries amb la selecció nacional, el nomenament com a debutant de l'any en la temporada 1991-1992 per la revista especialitzada 'Gigantes' i tres premis de Jugador Nacional de la Setmana.
Amb el Fórum Filatélico va disputar competicions europees durant tres temporades i va compartir vestidor i jugades a la pista amb estrelles del bàsquet internacional com el lituà Arvydas Sabonis, el brasiler Oscar Schmidt Becerra, el rus Andrei Fetisov o els espanyols José Antonio Corbalán i Miguel Ángel Reyes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquest treball ha estat realitzat per un conjunt d'investigadors associats al Grup de Recerca SINTE ( www.sinte.es).
En particular, l'estudi ha estat liderat pel sub-equip LEST (Estratègies de Lectura i Escriptura) de la Universitat Ramon Llull, amb la col·laboració del Dr J. Reinaldo Martínez-Fernández de la Unitat de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L'estudi parteix de la necessitat de realitzar treballs aplicats que, a més d'ensenyar als estudiants a escriure textos acadèmics, incorporin la rellevància de la "veu de l'autor" en aquests textos.
En particular, s'analitza l'efecte d'una innovació docent basada en l'aprenentatge col·laboratiu per a la gestió dels recursos discursius que permeten fer visible la veu de l'autor en els textos acadèmics.
La intervenció focalitza en la importància d'organitzar la informació en funció d'objectius específics, de posicionar-se com autor i d'establir diàlegs amb altres textos i autors en el mateix text.
La revisió col·laborativa es va aplicar en dos contextos (virtual i presencial) en què els estudiants revisaven els textos dels seus companys i rebien al seu torn feed-back dels seus iguals i del tutor/a.
Es van comparar els resultats dels dos grups d'intervenció amb un grup control que va realitzar la pràctica habitual d'escriptura de textos acadèmics en sessions de seminari tradicional.
Específicament, el treball es va proposar els següents objectius:
Comparar la qualitat dels textos produïts en els diferents grups (en línia, face-to-face i control), en termes de qualitat final, estratègies de revisió, coneixement específic dels mecanismes discursius i satisfacció amb la intervenció.
Analitzar la relació entre la qualitat final del text i les estratègies de revisió emprades.
Els resultats mostren diferències significatives en totes les mesures de qualitat del text (consideració de l'audiència, inclusió d'altres veus, connexions lògiques, claredat d'objectius, diàleg amb autors referenciats, entre altres), a favor dels grups d'intervenció, sense diferències en funció de la modalitat (face-to-face versus en línia); el qual podem dir que ambdues modalitats són igualment efectives.
En conseqüència, es pot afirmar que amb el tipus d'intervenció realitzada, els estudiants aprenen a revisar els textos dels seus companys, i a incorporar canvis en els seus propis textos a partir del feed-back dels seus iguals i del tutor/a.
Les estratègies de revisió més freqüents són la introducció de cites, la claredat del text, la necessitat de fer visible la veu de l'autor, la precisió lèxica i l'estructuració del discurs, entre altres.
Finalment, cal destacar que els estudiants es mostren molt satisfets amb la intervenció en relació amb les expectatives inicials i l'aprenentatge adquirit.
Durant els primers anys de la conquesta...
Si vols rebre el nostre butlletí al teu correu |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Canvis dates dels exàmens de certificat de català, anul·lada la processó de la Sanch, Toc de queda a Morellàs -les Illes, avui hora solidària virtual i vídeo del Vell Blues....
Modificat el cami de la deixalleria d'Argelers de la Marenda, cerquen voluntaris pel festival confrontation, nova presidenta de la Xarxa Vives, accident a Morellàs i mortal al Conf...
El CSC crida a anar, demà divendres, al Puig de les Basses (Figueres)
Si els voleu acompanyar us donem tota la informació per fer-ho....
Un nou projecte de parc eòlic a Morellàs les Illes troba oposició
Constituits en col·lectiu, els habitants opositors al projecte denuncien la manca de transparència d'aquest projecte....
El Comité de Solidaritat Catalana s'adhereix a la concentració i proposa, també, altres actes aquest cap de setmana
Molts actes per avui dissebte i també demà diumenge ja que hi haurà la XLI Trobada anyal al Coll de Manrella....
Avui arriba a Catalunya Nord Jordi Puig que roda els Països Catalans per la república
Al llarg d'aquest cincs dies a Catalunya Nord serà acollit i acompanyat.. l'home va en cadira de rodes i va començar a Mallorca la seua aventura. solidària....
Mickael Goudemand, signa el seu primer contracte professional,l'Usap renova a Berend Botha, diversos incendis aquest cap de setmana, comunicat de l'ANC on demana que es publiqui la...
Demà dissabte tindrà lloc la marxa 'camins de tornada'
Recorrerà els mateixos camins per on van passar l'any 1939 per simbolitzar el retorn dels exiliats.
En un comunicat, ERC Catalunya Nord fa un resum de l'acte d'ahir diumenge....
Al Vallespir cerquen nous voluntaris per lluitar contra els incendis
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Tots els informes corroboren que els alumnes a Catalunya tenen el mateix nivell de castellà que a la resta d'Espanya.
A l'escola es fusionen els nens que parlen en un idioma o en l'altre a casa seva.
El català es converteix en un element de cohesió.
En el moment d'incorporar-se a l'entorn laboral, tots tenen les mateixes oportunitats.
Els nens que arriben d'altres llocs es posen aviat al dia.
No és teoria, n'hi ha prou d'acostar-se a la porta d'un col·legi.
Som els reis del constant canvi de llengües en una mateixa conversa.
Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web
Però, ja que estem arrossegant les llengües pel fangar de polítics sense escrúpols, ¿quan decidirem incorporar el català, el gallec i l'eusquera als currículums escolars de totes les comunitats d'Espanya?
Seria suficient amb uns quants mesos de cada llengua.
Els justos per poder saber que existeixen, per valorar-les, per entendre que s'utilitzen perquè s'estimen, no per fer empipar el personal, que són bells i que hi ha obres de molta bellesa que les utilitzen.
Ensenyar-les per aprendre a respectar-les.
I descobrir el més important, que també són idiomes seus.
Ja se sap, tot es veu diferent quan sents que alguna cosa et concerneix.
Així es creen sentiments de pertinença, no enarborant banderes ni escopint orgulls que tenen l'aire d'amenaces.
Atreveixin-se a acariciar totes les llengües.
I deixin de tocar el que no sona. |
Nom de l'assignatura: Biodisponibilitat, Eficàcia i Toxicitat.
Coordinació: Elvira Escribano Ferrer
Departament: Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica, i Fisicoquímica
Grau o llicenciatura en Física, Química, Biologia, Biotecnologia, Medicina o Farmàcia.
Competències que es desenvolupen
— Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l'àrea d'estudi.
— Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació d'aquests coneixements i judicis.
— Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
— Capacitat per treballar de manera autònoma, per gestionar el temps i els projectes i per adquirir coneixements específics per tal d'accedir a programes de doctorat orientats a la nanociència i la nanotecnologia.
— Iniciativa per desenvolupar metodologies de treball innovadores que puguin contribuir al desenvolupament científic i/o tecnològic de la nanociència i la nanotecnologia.
— Capacitat per reconèixer els avenços tecnològics i les problemàtiques d'actualitat en el domini de la nanotecnologia com a ciència interdisciplinària.
— Capacitat per utilitzar eines de càlcul i models teòrics que permetin avançar en la comprensió de les propietats i fenòmens bàsics, i capacitat per modelar i predir el comportament dels nanosistemes.
— Capacitat per dur a terme tasques de recerca i desenvolupament de nous materials nanoestructurats i nanodispositius amb noves funcionalitats i possibilitats d'aplicació en biotecnologia, farmacoteràpia, tractament i emmagatzematge de la informació i aprofitament energètic.
— Habilitats i destreses en el camp de la nanotecnologia per al futur establiment de línies de recerca, desenvolupament i producció en les empreses vinculades a l'àmbit.
— Conèixer quins són els aspectes biofarmacèutics i farmacocinètics que influeixen en l'establiment de pautes racionals de dosificació del medicament formulat en sistemes nanoestructurats a fi de garantir-ne l'eficàcia terapèutica.
— Relacionar els estudis in vitro ( release ) amb els in vivo (farmacocinètics).
— Introduir-se als estudis de toxicitat de medicaments formulats en sistemes nanostructurats.
La biofarmàcia i la farmacocinètica en el desenvolupament de nous medicaments i en el disseny de formes de dosificació.
Etapes del desenvolupament d'un medicament.
Caracterització in vitro de les nanopartícules.
Estudis d'alliberació dels fàrmacs.
Dissolució i velocitat de dissolució.
Caracterització in vivo: nivells plasmàtics i ADME.
Paràmetres farmacocinètics (concepte i estimació mitjançant anàlisis no compartimentals).
Biodisponibilitat: concepte, determinació i increment mitjançant l'administració de nanopartícules
Vies d'administració de fàrmacs i impacte en els processos ADME.
Introducció a l'avaluació de la toxicitat de medicaments formulats en sistemes nanoestructurats a partir de directrius
Estudi in vitro d'alliberació de fàrmacs
Tractament de dades després de l'administració IV i EV de fàrmacs
La metodologia consisteix en classes presencials (30 h), repartides en classes teoricopràctiques (22 h) i seminaris a l'aula d'informàtica (8 h).
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
La qualificació final de l'assignatura es calcula a partir de les activitats següents:
• Assistència i participació a classe: 20 %.
• Treball individual de seguiment: 15 %.
• Qüestionaris d'avaluació amb el programa Socrative: 15 %.
L'estudiant que no hagi aprovat l'assignatura en avaluació continuada (cal aprovar-la amb un mínim de 5 punts) té l'opció de fer la reavaluació, sempre que hagi fet totes les activitats programades.
La reavaluació consisteix en un examen de vint preguntes (preguntes de tipus test i preguntes curtes), la nota del qual serà la qualificació final de l'assignatura; és a dir, les notes obtingudes en les activitats de l'avaluació continuada no es tindran en compte.
Hi ha l'opció de renunciar a l'avaluació continuada i acollir-se a l'avaluació única, sempre que es faci dins els terminis establerts pel Consell d'Estudis.
L'avaluació única consisteix en un examen de vint preguntes de diversos tipus: preguntes de tipus test i preguntes curtes (de concepte i de càlcul).
L'estudiant que no hagi aprovat l'assignatura en avaluació única (cal aprovar-la amb un mínim de 5 punts) té l'opció de fer la reavaluació, sempre que s'hagi presentat a l'examen i hi hagi obtingut una nota superior als 3 punts sobre 10.
La reavaluació consisteix en un examen de vint preguntes (preguntes de tipus test i preguntes curtes).
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB |
L'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha demanat, davant la convocatòria de vaga d'estudiants aquest dimecres i dijous, que totes les accions en defensa de la universitat pública es facin en un "marc de respecte".
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha convocat una vaga universitària per al dijous, que a la UAB al costat de la Coordinadora d'Assemblees de la Facultat serà de dos dies --dimecres i dijous--, per demanar la rebaixa del 30% de les taxes universitàries i l'equiparació dels preus dels graus amb els màsters.
Davant la doble jornada de vaga, l'equip de govern de la UAB ha reiterat en un comunicat que comparteix la petició de rebaixar les taxes universitàries i entén les mobilitzacions per defensar-la, però que no tolerarà accions contra la convivència entre els membres de la comunitat universitària: "Ni amenaces, ni destrosses de béns, ni presència de persones amb la cara tapada".
Aquest pronunciament de la UAB arriba després que en una cercavila celebrat la passada setmana al campus aparegués una pancarta penjada d'un edifici de la plaça Cívica del campus contrària al secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Arcadi Navarro, i es produïssin pintades.
El SEPC ha assegurat que la vaga arriba després que la Generalitat es negués a aplicar la moció que instava a reduir un 30% les taxes universitàries, una jornada el 17 de novembre i el tancament a la Secretaria d'Universitats i Recerca.
La portaveu del SEPC, Mercè Terés, va explicar a Europa Press que amb aquesta convocatòria de vaga el sindicat "passa a l'ofensiva", i preveu realitzar el migdia del dijous una manifestació a Barcelona.
El sindicat ha assegurat que, malgrat les reunions que han mantingut amb la Secretaria, la Generalitat s'ha mantingut en una "postura immobilista i amb zero voluntat política per avançar cap a la rebaixa".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Menjar-se una crepe sense gluten a un food truck, anar a cal barber per tallar-se la barba enmig del públic, comprar una joia, complements, una xocolota o una peça de roba cent per cent artesanes, maquillar-se la cara o escoltar música en viu mentre es gaudeix d'una exposició de fotos de dones al món casteller.
Aquestes són algunes de les possibilitats que ofereix als vistants la segona edició de La Paradeta, una mostra organitzada pels Castellers de Berga al seu local social, a l'antic cinema Catalunya al centre de la capital berguedana.
A l'antiga platea s'hi ubiquen les parades artesanes i de demostració d'oficis en viu com el de barber-perruquer, maquillatge de cares pels menuts, la música en viu.
I a l'exterior a l'antiga plaça de les Cols hi ha instal·lades cinc food trucks on es poden adquirir tota mena de menjars de pizzes amb segell napolità fins a crepes bretones sense gluten.
També es poden tastar vins i cerveses.
Es tracta d'una activitat pensada per donar vida al local social dels Castellers de Berga tal i com han explicat a Regió7 les responsables del certamen Núria Subirana i Misa Oliva.
"El que volem és que es vegi que aquí no només es fan castells sinó també moltes altres coses.
Aquí és casa de tothom i volem que aquest sigui un espai on tothom si senti a gust".
Els diners que obtinguin serviran també per finançar una sortida a la neu que faran aquest hivern
La primera edició del certamen la van fer el 2015 i va servir per aconseguir diners per ajudar a pagar el viatge que els castellers berguedans van fer aquest estiu a Grècia.
La Paradeta romadrà oberta aquest diumenge fins a les 9 de la nit |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El 46 per cent de les aules públiques d'educació infantil i primària de Sabadell tenen més de 25 alumnes per aula.
Si es parla de secundària obligatòria, el 45 per cent de les aules sabadellenques tenen més de 30 alumnes.
Segons el sindicat Comissions Obreres, les dades palesen les sobreràtios generalitzades.
Sabadell està per sobre la mitjana vallesana en quant a ràtios (número d'alumnes per aula).
I la ràtio ja és alta a la comarca (el 42 per cent de les aules d'entre P3 i sisè de primària vallesanes té sobreràtio; el 37 per cent de les aules d'entre primer i quart de secundària).
Així les dades sabadellenques són "molt elevades" com diu CC.OO quan hi ha més d'un terç de les aules amb sobreràtios.
També són molt elevades tant en primària com en secundària a Terrassa, Rubí, Montcada i Reixac i Palau-Solità i Plegamans.
En primària són molt altes a més a Barberà, Ripollet i Sant Cugat.
En quant a l'ESO, són molt elevades a Cerdanyola i Matadepera.
Les dades fan referència a l'actual curs escolar, 2018-2019 i van ser facilitades pels Serveis Territorials d'Educació al Vallès Occidental al sindicat.
Un cop analitzades, demanen un canvi "radical" de posicionament dels governs catalans.
"Un canvi que passi per deixar de pensar en les places escolars com en un mercat, on es fomenta la competitivitat entre els centres per triar un determinat alumnat.
No es pot deixar la garantia del dret a l'educació al mercat: els drets de la ciutadania a aquesta només podran ser garantits pels poders públics i sempre vetllant pels interessos de l'alumnat i de la societat a la qual va dirigida", diu CC.OO en un comunicat.
El sindicat demana reduir en cinc alumnes per aula l'actual ràtio.
Així en infantil i primària la ràtio hauria de ser de 20 i a l'ESO de 25, mentre que a batxillerats o formació professional podria arribar a 30.
En tot cas, permetent els "desdoblaments necessaris" de grups per potenciar la qualitat.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
El Consell de Govern del Govern balear ha aprovat el nomenament d'Antoni Verd Noguera com a president del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears per un període de quatre anys.
El Govern ha agraït la dedicació de Felicià Fuster Jaume per la tasca desenvolupada en el Consell Social, que ha presidit durant els últims quatre anys.
Antoni Verd Noguera (Palma, 1947) es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona el 1974, es va col·legiar a les Balears el 4 de febrer del 1975 i, des d'aquest any, ha exercit la professió d'advocat de manera lliure.
Ha estat diputat i secretari del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears durant tres mandats.
A més, va ser regidor de l'Ajuntament de Palma a la legislatura de 1987.
També s'ha dedicat a la docència a la Universitat de les Illes Balears, com a professor associat i col·laborador, on ha impartit classes de Teoria del Dret, Filosofia del Dret i Dret Mercantil.
Ha estat membre del Claustre de la UIB, vocal del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears (1999-2003) i membre del Consell de Direcció de l'Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears. |
Els Mossos d'Esquadra han detingut 16 persones en el marc d'un operatiu contra un grup criminal especialitzat en robatoris de càrregues de camions.
Fins ara s'han detingut els presumptes caps de l'organització.
Més de 300 agents participen en aquest operatiu, en el qual s'estan fent 16 escorcolls, principalment a Barcelona, però també a municipis com Mataró, Terrassa, Badalona, Sant Celoni i Sant Fost de Campsentelles.
Els Mossos han intervingut objectes sostrets i diners en metàl·lic:
16 detinguts fins ara en el marc de l'operatiu contra un grup criminal especialitzat en robatoris de càrregues de camions.
Hem detingut els presumptes caps de l'organització i intervingut objectes sostrets i diners en metàl·lic pic.twitter.com/9GuRT0rgJB
La policia catalana va iniciar la investigació a principis d'any, quan es va detectar l'existència d'una organització que actuava diàriament a les principals vies catalanes robant càrregues de camions estacionats en diferents punts.
Segons els Mossos, el grup actuava sempre de la mateixa manera: sortien amb diverses furgonetes per localitzar camions amb l'objectiu de sostreure'n les càrregues.
En algun cas, hi va haver enfrontaments violents quan els camioners s'adonaven que estaven sent víctimes d'un robatori.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Consultors, enginyers, investigadors, directius, planificadors i operadors de tot el continent estan reunits des d'ahir a la Casa de Convalescència, convocats per l'Associació Europea pel Transport.
Barcelona acull entre el 5 i el 7 d'octubre la 44a Conferència Europea del Transport, un esdeveniment que pretén ser un espai de diàleg i d'intercanvi d'informació on s'aborden un ampli ventall de temes relacionats amb les polítiques, la recerca i les pràctiques més eficients en l'àmbit del transport.
En les sessions de la conferència, que compta amb la col·laboració de TMB, s'estan tractant temes d'innovació aplicada al transport, com ara el fenomen dels vehicles autònoms o la gestió intel·ligent del trànsit, sense descuidar els aspectes ambientals i de la planificació d'infraestructures.
A Twitter els participants fan servir l'etiqueta.
TMB hi aporta dues ponències, una sobre l'experiència amb autobusos elèctrics i l'altra, conjunta amb el Centre d'Innovació en el Transport (Cenit) de la UPC, sobre el fenomen de l'aparellament d'autobusos per pèrdues de regularitat.
A més els assistents a la conferència van poder visitar ahir el Centre de Regulació de Trànsit de Bus.
L'Associació pel Transport Europeu és una entitat formada per professionals i organitzacions del transport que treballa per promoure i intercanviar coneixements sobre temàtiques i bones pràctiques en aquest àmbit, amb la qual cosa configura una autèntica xarxa d'experts a nivell continental.
— CENIT ( ) 6 d'octubre de 2016
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu?
Només has de donar-nos una adreça electrònica.
CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons |
La Federació Andorrana de Futbol (FAF) va fer entregar ahir d'unes samarretes oficials convertides en bates d'hospital pels nens i nenes ingressats l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell de manera que des d'ahir, els nens estan una mica més contents.
El SAAS va rebre una dotzena de samarretes transformades per tal que els més petits les vesteixin durant la seva hospitalització en lloc de la bata habitual.
Ha estat una iniciativa molt ben rebuda tant pel personal de l'ens, com també pels pares i els mateixos infants ingressats.
Per tant, els petits que hagin de fer una estada a l'hospital, podran vestir la bata de la selecció i també aniran a quiròfan amb el vehicle elèctric que la FAF va cedir a l'hospital ara fa tot just un any.
És una continuïtat de la responsabilitat social que té la FAF», va comentar el president de l'entitat, Fèlix Álvarez.
A més, va assegurar que els «nens estan encantats».
«Ja els havíem comentat la idea i va tenir molt bona acollida», remarcava.
En aquesta línia va indicar que «seguirem col·laborant» i que «s'estan fent moltes coses que es desconeixen com l'acord amb la Creu Roja, tenim pendent una reunió amb Unicef i treballem amb Autea», va manifestar.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA, 1 juny (EUROPA PRESS) -
Dues persones han mort i una altra ha resultat ferida aquest dijous en un accident de trànsit registrat en xocar un cotxe i un camió en el terme municipal de Rianxo (A Corunya).
Segons les dades facilitades a Europa Press pel 112 Galícia, el sinistre ha tingut lloc a les 13,50 hores d'aquest dijous en la carretera AC-305 en la parròquia d'Asados.
A causa d'aquest sinistre han estat mobilitzats el 061, Bombers de Boiro i Ribeira --encara que aquests segons finalment no han intervingut--, Guàrdia Civil de Trànsit, Protecció Civil de Rianxo i manteniment de carreteres.
El 061 va mobilitzar un helicòpter medicalitzat, dues ambulàncies assistencials i un metge d'Atenció Primària.
En el lloc el personal sanitari ha confirmat la defunció de dues persones.
Mentre, el ferit va ser portat en ambulància acompanyat pel metge al Complexo Hospitalari Universitari de Santiago (CHUS), segons han confirmat a Europa Press fonts sanitàries.
El servei d'emergències ha indicat que en el cotxe sinistrat estaven atrapades les persones ocupants i han concretat que cremava el vehicle.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un grup d'amics va fundar l'any 2012 Telescopiomania i Aventuramania, dues botigues especialitzades en la venda online que tenen més de 10 anys d'experiència en el sector.
Amants de la natura, van tenir la idea de crear un negoci amb el qual poguessin gaudir de les seves aficions: l'esport d'aventura i l'observació de l'entorn.
L'expert en Màrqueting Digital Xavi Nieto és el responsable d'aquestes plataformes juntament amb l'astrofísic David Fernández.
Quina és la seva relació amb el BBVA?
Sobretot, en la recaptació de vendes mitjançant la targeta de crèdit perquè ens donen tot el seu suport tecnològic i en els serveis de banca tradicional amb plans d'expansió a l'hora de fer inversions per a qualsevol acció que vulguem.
BBVA destaca molt per sobre de la resta de bancs perquè aposta per empreses que funcionen per mitjà d'Internet amb una visió molt intel·ligent.
Es nota en els petits detalls, com per exemple operacions finançades, servei d'incidències immediat...
Tot això ens interessa perquè, si no, no podríem operar.
Aventuramania i Telescopiomania funcionen de la mateixa manera?
Són dues botigues online ben diferenciades que estan dedicades a oferir productes, activitats i experiències per gaudir d'àmbits ben concrets.
Aventuramania està especialitzada en les activitats de muntanya, mentre que Telescopiomania és molt més exclusiva i diferenciadora.
Des dels inicis ens vam convertir en líders en l'àmbit nacional perquè venem tota mena de material d'astronomia i d'ornitologia.
Vam obrir-les al mateix moment.
Els inicis van ser força durs perquè estàvem en plena crisi, però any rere any hem anat creixent.
Per exemple, en només dos anys Telescopiomania va convertir-se en líder en el mercat nacional.
Hi ha molt poca competència, ja que quasi ningú opta per explotar tan bé l'accessibilitat a tenir material d'astronomia a través d'Internet.
Amazon tot just començava a caminar per l'Estat espanyol i ens va permetre tenir bona acollida entre els nostres clients.
Per què vau escollir Internet com a plataforma per al desenvolupament del negoci?
També tenim botiga física a Girona, però des de fa tres anys.
Vam néixer a Sant Gregori en un local low cost i ara tenim unes instal·lacions amb oficines, botiga i magatzem.
Vam apostar fort per Internet perquè l'accessibilitat a tot el tipus de material que venem és limitada.
Com que treballem amb productes molt específics, a la gent li costa trobar-lo a prop de casa seva i el primer que fa tothom és anar a buscar-lo a Internet.
Primer, per fer la cerca del producte i, després, per comprar-lo.
De quina manera us doneu a conèixer?
A partir d'accions de màrqueting directe.
Ens centrem en la captació del client directe des del seu domicili a casa nostra, sense fer cap altra acció entremig.
Ens desmarquem una mica de les xarxes socials perquè som una empresa petita i no tenim els recursos humans ni econòmics per fer una gran inversió en explotar-les.
Invertim en el cercador de Google, que és el que millor funciona, mitjançant el posicionament natural, campanyes de màrqueting amb anuncis i el Google Shopping, que és un comparador de producte i ara està molt de moda.
Oferim el regal que molta gent busca, sobretot a Telescopiomania, perquè hi ha molts clients interessats a iniciar-se en l'astronomia.
Amb un pressupost d'aproximadament 200 euros, pots tenir un telescopi que et permet poder veure tot el sistema solar, galàxies..., i són molt fàcils d'utilitzar. |
Un any més l'Ajuntament de Girona ha decidit donar suport i acollir la Cantata per la Pau, anomenada UAP!
FE, RAÓ, CIÈNCIA es podrà veure al Teatre Municipal de Girona el proper divendres 31 de gener a les 19 hores de la tarda i també el dissabte 1 de febrer en dues sessions, la primera a les 18 hores de la tarda i la segona a les 20 hores del vespre.
Un any més l'Ajuntament de Girona ha decidit donar suport i acollir la Cantata per la Pau, anomenada UAP!, que és organitzada per l'"Associació UAP eduquem per la PAU" i que aquest any porta per títol: GALILEU GALILEI.
La Cantata és protagonitzada pels i les alumnes dels instituts de les comarques gironines i organitzada pels professors i professores de música dels seus respectius centres educatius, sota la direcció de Mercè Rigau i Món Bover.
L'espectacle d'enguany està inspirat en l'obra de teatre de Bertolt Brecht Galileu Galilei que reflexiona sobre la fe, la raó i la ciència i es qüestiona si aquests són conceptes independents o bé, entre ells hi ha una relació inevitable.
Aquesta és una cantata de caire solidari, en la qual es busca fomentar la pau i la solidaritat a través del cant i la música.
Els instituts que hi participen són els següents:
Col·legi Cor de Maria de la Bisbal - La Bisbal; Col·legi Pompeu Fabra - Salt; Col·legi Vilagran - Salt; Escola La Salle - Girona; Escola Vedruna - Girona; Escolàpies - Figueres; IE Francesc Cambó i Batlle - Verges, Institut Alexander Deulofeu - Figueres; Institut Bosc de la Coma - Olot; Institut Cap de Creus - Cadaqués; Institut Cassà de la Selva - Cassà de la Selva; Institut Cendrassos - Figueres; Institut de Caldes de Malavella - Caldes de Malavella; Institut de Celrà - Celrà; Institut de Llagostera - Llagostera; Institut de Llançà - Llançà; Institut de Sarrià de Ter - Sarrià de Ter; Institut de Sils - Sils; Institut Ermessenda - Girona; Institut Escola Salvador Vilarrasa - Besalú; Institut Font del Ferro - Palafolls; Institut Illa de Rodes - Roses; Institut Jaume Vicens Vives - Girona; Institut Josep Brugulat - Banyoles; Institut la Garrotxa - Olot; Institut la Jonquera - Jonquera; Institut la Miquela - Bescanó; Institut Maçanet de la Selva - Maçanet de la Seva; Institut Montgrí - Torroella de Montgrí; Institut Montilivi - Girona; Institut Narcís Monturiol - Figueres; Institut Narcís Xifra i Masmitjà - Girona; Institut Olivar Gran - Figueres; Institut Pla de l'Estany - Banyoles; Institut Teresa Pàmies - Barcelona; Institut Rafael Campalans - Anglès; Institut Ramon Coll i Rodés - Lloret de Mar; Institut Ramon Muntaner - Figueres; Institut Salvador Sunyer - Salt; Institut Sant Elm - Sant Feliu de Guíxols; Institut Sant Quirze - Lloret de Mar; Institut Santa Eugènia - Girona; Institut Santiago Sobrequés i Vidal - Girona; Institut Serrallarga - Blanes; Institut Vall de Llémena - Sant Gregori; Institut Vallvera - Salt; Sagrats Cors - Centelles |
El Departament de Salut ha confirmat aquest dimecres que a la de l'Alt Pirineu i Aran no s'ha registrat cap defunció per coronavirus i s'han comptabilitzat 64 altes acumulades.
A l'àmbit veguerial de l'Alt Pirineu i Aran, hi ha 44 persones ingressades a planta en diferents centres hospitalaris, de les quals disset es troben a l' Hospital Comarcal del Pallars a Tremp.
Deu més estan a la Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell, nou a l' Hospital de Cerdanya i vuit a l 'Espitau d'Aran.
En aquesta regió sanitària no s'ha donat cap alta en les últimes hores. |
El futbolista va arribar als 150 partits amb la samarreta del CF Reus contra el Real Zaragoza
Carbia celebra un gol a l'Estadi
Se sol dir que al pot petit hi ha la bona confitura.
La màxima es compleix quan es tracta de Fran Carbia (Tarragona, 1992), que el passat dissabte i contra el Real Zaragoza va arribar a la xifra dels 150 partits amb la samarreta roig-i-negra.
Format al planter grana, el 'petitó' va arribar a can Reus ja fa sis temporades, provinent de la Pobla, on ja va demostrar el seu olfacte golejador.
Sota les ordres d' Emili Vicente, a la Segona B, Carbia no va gaudir de minuts per demostrar la seva qualitat a la gespa.
Tenaç i pacient, va aprofitar l'últim matx d'aquella temporada 2013/ 2014 contra el Vila-real B a l'Estadi per reivindicar-se.
La seva actuació va convèncer Natxo González, i el davanter va respondre de l'única manera que sap.
Amb esforç, coratge i lluita a la gespa, i amb humilitat al vestidor i davant les càmeres.
Va ser una peça important en l'ascens al futbol professional, i va ser precisament a la Segona A quan es va destapar.
En la primera volta del debut a La Liga 123 va erigir-se com a inesperat pitxitxi roig-i-negre, amb cinc gols, un dels quals el que va donar el triomf en el primer derbi del Camp a Segona A. Ja llavors, el director esportiu del club, Sergi Parés, va lloar Carbia tot convertint-lo en el paradigma del que havia de ser el CF Reus Deportiu del futur.
Amb tan sols 26 anys, el 'petitó' pot presumir d'haver vençut totes les adversitat s sense ser, potser, entre els futbolistes amb més habilitats tècniques a la plantilla.
Amb mobilitat, velocitat i un bon cacau, Carbia ha crescut temporada rere temporada.
És un dels símbols de l'equip i s'ha guanyat l'afició (i la premsa) perquè és un tipus normal, pencaire, modest.
Perquè aquesta és casa seva i perquè quan té minuts, com és el cas, no decep.
Tant de bo que el CF Reus de Bartolo sigui el de 'Carbia i 10 més'.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
El centre es va constituir amb els alumnes i professors de l'especialitat administrativa i comercial que en aquell moment s'impartia al centre de formació professional "LA GARROTXA" i el col·lectiu provinent de l'escola "VOLCÀ BISAROQUES" que, des del curs 87/88, havia estat experimentant l'ESO en els espais del centre de primària del mateix nom.
Tot i ser l'institut més nou de la ciutat d'Olot, l'Institut Bosc de la Coma ja s'ha fet un nom dins l'àmbit educatiu de la comarca i col·labora estretament amb les institucions de la ciutat i de la comarca on té la seu, tant des de l'aspecte de la formació reglada com de la formació contínua i ocupacional.
Al nostre institut s'imparteixen, a més dels ensenyaments secundaris obligatoris, els batxillerats en les diferents modalitats, tret de l'artística, i els cicles formatius de les famílies administrativa, comerç i màrqueting i informàtica i comunicacions. |
Diccionaris monolingües en línia
Diccionaris multilingües en línia
Els diccionaris poden ser en format electrònic o en paper.
Si són electrònics els podreu consultar directament des de qualsevol ordinador de la xarxa UdG.
Si són en paper, és important que quan seleccioneu els documents us fixeu en quina seu es troben: Montilivi, Barri Vell o Emili Grahit.
Recordeu també que és un material exclòs de préstec. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Vaig dubtar de si un gag del Polònia sobre els bisbes havia de tenir un forat a CatalunyaReligió.cat.
No perquè l'humor no tingui espai en aquest portal (ja n'estem farts de cristians avorrits i recargolats).
Però si perquè també és comprensible que a algunes sensibilitats els incomodi la paròdia d'un personatge amb la dimensió simbòlica del papa.
I aquí no anem a fer mal i menys encara a fer bromes sobre l'avortament.
Però el gag d'ahir del Polònia a TV3 brilla singularment.
A més de la qualitat televisiva (dos conceptes que no sempre han d'estar en oposició), el guió de l'escena conté lectures bastants afinades de la política eclesiàstica que van més enllà de la crítica pel broc gros.
D'una banda, que qui redirigeixi l'enrrocament dels bisbes espanyols sigui el papa, una cosa semblant a la que va passar a Valencia fa tres anys en la trobada de les famílies.
Mentre la Conferència Episcopal s'animava amb la seves profecies de calamitats, el papa va oferir un missatge propositiu i més digerible en una societat democràtica.
D'altra banda, en situar l'aliança golpista a València i que fos allà on sortissin les processons al carrer i no a Sevilla, com seria més lògic.
Finalment, és fi mostrar una Església catalana que intenta despistar per no prendre mal.
Allò que majoritàriament els bisbes catalans tenen un altre to, però que en nom de la santa comunió no es significaran denunciant els excessos de l'episcopat espanyol més cavernícola.
En definitiva, és no posar-ho tot en el mateix sac.
Diria que a Polònia tenen algun assessor en temes eclesiàstics. |
El grup parlamentari ho impulsarà a través de la seva moció sobre temes pressupostaris davant la presentació del nou pla director de BCN World
Barcelona.-El grup parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot portarà al pròxim ple del Parlament la derogació dels privilegis fiscals als casinos.
Ho farà el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, amb una moció sobre temes fiscals i pressupostaris després de la interpel·lació feta al conseller d'Economia, Oriol Junqueras.
El grup parlamentari torna a portar aquesta mesura a la cambra catalana després que aquest dijous Junqueras va presentar el nou pla director urbanístic de BCN World, que manté una fiscalitat més baixa pels casinos.
"Presentar en el termini d'un mes el Projecte de Llei de derogació dels apartats de l'Article 17 de la Llei 6\/2014, del 10 de juny, de modificació de la Llei 2\/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i d'establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc", diu el punt de la moció que tracta sobre aquest punt de fiscalitat en el joc.
Segons el redactat, es pretén evitar que la reducció prevista en aquesta llei del tipus impositiu del 55% al 10% aplicable als casinos de joc "provoqui una reducció significativa en els ingressos fiscals de la Generalitat".Aquesta serà la segona vegada en aquesta legislatura que el Parlament de Catalunya vota si mantenir o no els privilegis fiscals de la Llei de BCN World, aprovada amb els vots de CiU, PSC i PP.
La darrera va ser amb motiu d'una proposició de llei del grup de Catalunya Sí Que es Pot que demanava la derogació dels privilegis fiscals als casinos i va ser tombada amb els vots de CDC, ERC, PP i PSC.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els preus van pujar una dècima a l'agost a Girona en relació amb al juliol i van situar la taxa d'inflació anual en el 2,4%, dues dècimes menys que la registrada al juliol (2,6%), segons les dades publicades aquest dimecres per l'institut d'estadística espanyol.
La inflació a Girona se situa dues dècimes per sobre de la registrada a Catalunya i a l'estat espanyol.
La caiguda de la inflació en una dècima aquest mes d'agost en termes anuals s'explica perquè el preu dels carburants, els paquets turístics i els allotjaments hotelers tot i pujar ho van fer amb menys intensitat que a l'agost de l'any passat.
Per contra, mentre que aquestes cistelles del transport, oci i cultura i hotels, cafès i restaurants han refredat els preus per fer front a la desacceleració del sector turístic, la factura elèctrica i els preus de les fruites de temporades escalfaven la inflació. |
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha dit aquest dimecres que "l'ajuntament més maltractat es diu Generalitat de Catalunya" perquè l'Estat té en millor consideració els municipis que les autonomies.
Ho ha defensat al Parlament durant el debat sobre els Pressupostos catalans del 2014, quan ICV-EUiA ha retret al Govern que segueix sense saldar els seus deutes amb els ajuntaments.
Mas-Colell ha dit que, per a l'Estat, l'àmbit local que importa són els municipis i les diputacions, mentre que "no creu en absolut" en el nivell administratiu que representen les comunitats.
Per a ell, està molt clar que on "més pitja" l'Estat és les autonomies, reduint els seus ingressos, mentre que ha permès al món local augmentar els seus ingressos col·lectivament aquest any un 13%.
"És molt clar el nivell administratiu que el Govern espanyol vol consolidar.
No tots estem patint de la mateixa manera", ha afegit el conseller.
Malgrat aquesta crítica a l'Estat, considera que la institucionalització de Catalunya es vertebra als municipis, les comarques i la Generalitat, i ha admès que des del Govern "efectivament es deu diners als ajuntaments i a moltes institucions que intentarà pagar de la manera més ordenada".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Segons informa el servei de Mobilitat i Circulació de la Guàrdia Urbana, a partir d'aquest dimarts 20 d'agost i fins el divendres 23 hi haurà afectacions al trànsit al passeig de Sunyer amb motiu dels treballs d'obertura d'una rasa que executa l'empresa municipal Aigües de Reus.
El tall de trànsit afectarà el carril de baixada del passeig, entre el camí de l'Aleixar i la plaça del Nen de les Oques.
El trànsit es desviarà pel camí de l'Aleixar.
L'accés a l'aparcament subterrani Oques es farà pel carrer del Doctor Vilaseca.
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
Els Marrecs de Salt han descarregat el 3d9f més matiner de la seva història i el tercer de la seva trajectòria a la plaça Lluís Companys de Salt.
Ha sigut aquest diumenge durant la 20ena Diada de les colles de l'Eix que, com cada any, celebren els Marrecs, els Castellers de Lleida, Tirallongues de Manresa i Sagals d'Osona, i que ha aplegat més de 500 castellers.
Gràcies a aquesta actuació, els de Salt es consoliden com a colla de 9 i, a més, reforcen les seves opcions d'actuar en diumenge al Concurs de Castells de Tarragona.
Tirallongues i Sagals han fet castells de 8 i Lleida han fet el 5d7 com a millor castell.
L'actuació ha acabat amb el tradicional 4d7 de germanor, exectutat per les quatre colles. |
Seat i Champion Motors --l'importador de la marca a Israel-- han culminat la primera fase del projecte 'Xplora' després de nou mesos des del seu inici, i després d'analitzar 40 empreses tecnològiques israelianes, s'implementaran proves de concepte amb vuit.
Segons ha informat l'automobilística aquest dijous en un comunicat, la iniciativa té com a objectiu fomentar la relació amb 'start-ups' i actors relacionats amb la mobilitat d'Israel i identificar projectes innovadors que en un futur puguin derivar en noves solucions i models de negoci per a Seat.
El vicepresident de R+D de Seat, Matthias Rabe, ha destacat que en aquesta primera fase la companyia ha conegut més de 100 empreses, n'ha analitzat 40 en profunditat i finalment ha decidit implementar proves de concepte amb vuit.
"Estem estudiant amb els partners com adaptar la seva tecnologia als cotxes i sistemes de Seat per ser capaços d'implementar una innovació real", ha afirmat Rabe, que ha explicat que la decisió de donar el salt a Tel-Aviv respon a motius estratègics perquè la marca vol ser reconeguda com una empresa tecnològica proveïdora de mobilitat, no només com a fabricadora.
El pla entra ara en una segona fase en la qual s'han definit nous 'Xplorers'.
Entre ells, hi figura un especialista en assumptes de 'digital key' i ciberseguretat de l'àrea de desenvolupament elèctric i electrònic, i un altre de l'equip de desenvolupament de negoci de Xmoba --societat de Seat--, que se centraran a identificar noves solucions de mobilitat i millors experiències d'usuari en àrees com les d'assistència a la conducció, mobilitat com a servei, solucions per a vehicles elèctrics, ciberseguretat i indústria 4.0.
Entre els projectes que ja estan entrant en fase de prova de concepte com a possibles solucions de mobilitat destaca una que podria substituir l'ús de bitllets de transport per un sistema digitalitzat de reconeixement del passatger.
Aquest sistema permetria gestionar una tarificació personalitzada i oferir informació rellevant sobre patrons de mobilitat als gestors de la infraestructura.
Entre els projectes enfocats a la millora de l'experiència de conducció, destaca un relacionat amb els cristalls del cotxe: Seat està analitzant un sistema de projecció làser que permetria utilitzar les llunes com a pantalles.
Així mateix, està valorant un sistema vinculat amb la informació i comunicació dins del cotxe, una innovadora tecnologia amb la qual el so arriba directament a l'oïda del conductor o els passatgers de manera individual, i la seva possible implementació està sota l'anàlisi d'integració en el cotxe en un futur proper.
La viabilitat d'aquests projectes està subjecta a l'anàlisi de les proves de concepte i serà avaluada en els propers mesos.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta és la pàgina de le bistro.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Llanes. |
Els Bombers de Barcelona han fet 681 actuacions durant tot l'episodi del temporal Gloria.
Aquesta és la xifra que ha donat l'Àngel López, cap de la divisió dels bombers al programa ' El Matí de Barcelona ' de betevé.
Les intervencions del cos s'han fet sobretot en els elements constructius que han quedat malmesos (307).
També s'han hagut de retirar 215 arbres, 43 tendals i actuar sobre 31 elements del mobiliari urbà.
Una de les darreres intervencions s'ha fet al carrer de Cartagena -entre Còrsega i Indústria- on els bombers han retirat fustes caigudes aquest dijous.
Diu López que durant aquests dies no s'ha reforçat el servei, però que s'ha tret "el màxim de profit" i que han treballat al 120 % de la seva capacitat.
Un dels casos més destacats va ser el despreniment de part d'una paret d'un edifici que va caure sobre la teulada del menjador de l'escola Jesus Maria, del Poble-sec.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La "cessió" del castell de Montjuïc a Barcelona, d'actualitat aquests dies, em recorda una anècdota familiar.
Ja fa anys que per la televisió van emetre un programa (devia ser un reportatge històric) on es deia que cap els anys seixanta el dictador Franco va fer una visita a Barcelona, en el transcurs de la qual va fer cessió del castell de Montjuïc a la ciutat.
Al sentir això, la meva tieta va contestar, sense pensar-s'ho ni un moment:
– que ens cedeix el castell? però si ja era nostre!
Aquesta reacció espontània va ser molt indicativa de la manera de pensar d'una part molt important de la nostra societat, persones que com la meva tieta no han estat mai implicades en cap tipus d'activisme o de militància polítics de cap signe.
Moltes vegades quan parlem o debatem qüestions relacionades amb la identitat i el futur de la nostra nació, cometem l'error de pensar que només impliquen una minoria compromesa i ideològicament conscienciada, i a vegades oblidem una gran massa social que també reacciona quan li toquen els "castells".
Per cert, a l'esmentada fortalesa barcelonina, novament cedida pels de sempre (gràcies, senyor talante ), hi continuarà onejant la bandera espanyola.
Un altre detall al ròssec de greuges nacionals.
Retorno al meu bloc després d'estar-ne absent uns dies, per viatge.
Dimecres 25 va ser un dia d'aniversaris: un de feliç (?), el meu (feia 50 anys, ja); un altre, gens (els 300 anys de la batalla d'Almansa).
L'aniversari de l'inici de l'ocupació felipista de la nostra nació em va agafar, curiosament, a Andorra, únic país que sempre ha gaudit d'un notable grau d'independència política.
La data coincideix en un moment convuls però també fascinant per al nostre territori: el tancament dels repetidors de TV3, de moment fallit, les expectatives electorals de les forces nacionalistes i sobiranistes catalanes el proper 27 de maig, el brainstorming de reflexions i propostes sobre el nostre futur político-institucional (Hèctor López Bofill, Alfons López Mena...) i cultural (Patrícia Gabancho)...
"Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança", diu la dita.
Ara fa tres segles d'aquells fets.
Però també continua la voluntat de ser, la il·lusió, la lluita...
Mai com ara s'havia parlat tant desacomplexadament del nostre futur, mai s'havien obert tants ulls com ara, mai com ara els vents de la història havien bufat tant al nostre favor...
Potser aviat el 25 d'abril serà només un aniversari feliç (el meu) i un aniversari a arraconar als llibres d'història (el de l'ocupació de la nostra nació).
Llavors no m'importarà complir anys...
Avui és Sant Jordi, festa del llibre i de la rosa.
Festa laborable, naturalment, perquè l'enquesta d' Els Matins de TV3 (aquestes enquestes telefòniques absurdes que fan tots els programes) plantejava si Sant Jordi hauria de ser festa-festa.
Quan he apagat la tele, guanyava el sí per un 88 %: potser per això l'he apagada, la tele.
Si Sant Jordi és declarada festa-festa, ja podem anar tancant la barraca, perquè la diada haurà perdut la seva última gràcia.
Naturalment exagero, però una passejada per la Rambla de Tarragona no convidava a tirar coets, precisament: oferta de llibres cada vegada més previsible (mediàtics, cuina, autoajuda, història-ficció...), àmplia presència de partits polítics (inclosos els que estan en contra d'aquestes celebracions "identitàries"), exagerat nombre de venedors de roses, amb un desequilibri notable entre l'oferta i la demanda, notable presència de la llengua veïna i absència de càmeres de Telemadrid...
Queda l'ambient als carrers, aquest any amb un sol espectacular, que se n'aniria en orris si el dia fos festiu.
Per cert, el llibre que m'he comprat el dia del meu sant és Última notícia de Jesús el Natzarè, de Lluís Busquets.
Es tracta d'una documentadíssima aproximació a la figura central del cristianisme allunyada tant de l'encotillada versió oficial vaticana com de la banalitat de coneguts best-sellers.
Anit vaig assistir a un concert a la catedral de Tarragona.
Un nombrós públic va omplir (era de franc) els seients de la seu per escoltar com l'Orquestra Camerata XXI i la Coral Sant Jordi interpretaven La Passió segons Sant Joan de Bach.
Una verdadera delícia, per la música i pel lloc.
Llàstima del fred al temple, els bancs més aviat incòmodes i uns recitatius que es fan una mica llargs, siguem francs, per als que no som habituals d'aquesta mena de concerts.
Fins i tot hi va haver algunes desercions entre el públic, però Bach sempre es mereix l'audició de tota l'obra, ni que sigui per escoltar la peça final.
Ens falta més educació musical.
Ens falta sentir (escoltar) i sentir (de sentiment) més música.
Per cert, ens arriba la notícia de que es retallaran encara més els continguts d'aquesta matèria a l'ensenyament obligatori.
L'administració torna a donar la nota desafinada, com sempre.
Diumenge es vota l'únic dels tres caps d'estat dels Països Catalans que ho és per elecció democràtica.
Uns centenars de mils de catalans tindran l'oportunitat de participar en els comicis presidencials francesos.
Ens interessa el procés, per tant.
Entre els candidats, un amb possibilitats, l'occità François Bayrou, que s'ha compromès, si guanya, a ratificar la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries, document que tot i la seva limitada eficàcia encara és un autèntic horresco referens per l'estat francès.
També la candidata socialista Segolène Royal s'hi ha compromès, però d'aquesta no m'en fiaria gaire (li diuen "la Zapatera" o sigui que...).
La situació del català a Catalunya Nord és, com se sap, molt precària.
Les tímides mesures des d'alguns ajuntaments, unides a la més que meritòria tasca de voluntaris i associacions en els camps educatiu, comunicatiu i cultural, s'han d'enfrontar a una tradició de tres segles i mig de menyspreu quan no de persecució pura i dura, impropis d'un estat que es diu democràtic i que proclama com a valors suprems la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
Confio doncs que Bayrou, el mal menor, s'acabi instal·lant a l'Eliseu i contribueixi a que l'estat gal sigui una mica menys centralista i una mica més favorable a les (moltes) minories lingüístiques.
Així és titula un conegut treball del professor de lingüística Jesús Tusón.
El llibre, reeditat múltiples vegades (la meva és la 13a edició), explica molt bé els prejudicis entorn de les llengües i les seves conseqüències en l'organització dels pobles: per exemple, aquesta creença, falsa, de que la pròpia llengua és més fàcil d'aprendre que les altres, o el fet de que una llengua sigui parlada per molts milions d'habitants li dóna uns privilegis o justifica un domini per sobre d'altres menys difoses.
La casualitat ha fet que llegeixi aquesta obra just quan a Telemadrid (la "suya") ha emès el què ha emès.
No podria trobar millor il·lustració pel contingut del llibre de Tusón: la llengua dels "tropecientos millones" gaudeix d'una mena de dret de preeminença en tots aquells territoris que en algun moment han estat ocupats per la força armada dels seus parlants, de manera que qualsevol normativa o actuació en favor de la llengua autòctona i minoritzada és percebuda com una agressió contra ells i el seu idioma.
Fins quan podrem els catalans viure amb aquest mal?
O potser els metges no es posen d'acord entre ells?
Vosaltres no sé, però a mi m'agradaria estar sa i bo, lingüísticament parlant.
Acabo avui la meva sèrie sobre les vigílies electorals a la meva ciutat d'adopció.
Podria parlar de molts temes (infraestructures, l'aparcament, la façana marítima dels collons...) però una barreja de desconeixement dels temes i de desgana m'impedeixen fer-ho.
Els comicis, en tot cas, prometen ser d' infart, com es diu vulgarment.
Vegeu si no: el relleu de l'alcalde Nadal pel gris candidat Joan Aregio, l'expectativa d'un govern d'esquerres, la presència de noves llistes significatives (tres com a mínim: la dels Ciudadanos de segunda, la que encapçala la Tacones Lejanos i una llista dels barris sospitosament molt promocionada...).
La Casa Gran és gran, però només té vint-i-set regidors: massa culs per tan poques cadires.
No sé quin serà el resultat, però tal i com vaig manifestar al primer lliurament d'aquesta sèrie, aposto pel canvi liderat pel Pep Fèlix Ballesteros (PSC) i el Sergi de los Ríos (ERC).
Espero que tota la il·lusió que concitarà al principi, si arriba al govern, no es transformi ben aviat en un tripartit decebedor.
Tarragona, ciutat que no es distingeix precisament per un gran entusiasme en la seva vida col·lectiva, no s'ho mereixeria.
Amb dos dies de diferència he vist dos documentals que m'han tornat enrere en el temps.
Un és la pel·lícula Llach, la revolta permanent, que encara no havia tingut l'oportunitat de visionar.
L'altre, el que ahir ens va oferir TV3 (la nostra?) sobre Terra Lliure.
Tractant temes tan remots i tan actuals.
Parlant d'uns fets silenciats, tergiversats, potser mal entesos... en tot cas incòmodes.
La transició política i el seu preu.
Perquè no en parlem més tots plegats d'aquests temes?
La llibreria "La Capona" de Tarragona ha estat avui l'escenari de la presentació del llibre L'esquerra de la llibertat.
N'és l'autor Jaume Renyer, conegut polític, jurista i historiador de l'independentisme.
L'acte ha anat a càrrec d'Anton Jordà, degà de Dret de la Universitat Rovira i Virgili i de l'economista Joan Masalles, vell amic.
L'obra fa un repàs al que podríem denominar "fil conductor", que arrenca amb la desfeta de 1714 i que arriba als nostres dies; una defensa de les llibertats nacionals des del republicanisme, corrent aquest que l'autor considera poc estudiat i poc estructurat internacionalment.
El llibre també s'arrisca a analitzar el present i proposar estratègies de cara al futur, serenes i reflexionades, lluny de calçotades indigestes.
Avui el calendari marca 11 i, de nou, hem de lamentar una matança feta en nom d'una religió.
En nom d'una manera sectària i fanàtica d'entendre una religió.
Aquesta vegada ha estat a Algèria.
Ahir Telemadrid va emetre un reportatge sobre la situació del castellà a Catalunya, que ja es pot visionar a Youtube, cosa que acabo de fer.
El títol del programa ( Ciudadanos de segunda ) és tota una declaració d'intencions.
El contingut és un verdader compendi de l'art de la manipulació, en la línia de l'antiinformació sobre l'11-M.
Però tot lliga: és una producció d'El Mundo-TV.
La proximitat d'eleccions autonòmiques a Madrid no és aliena a l'emissió del documental.
M'imagino que el tema portarà cua, i persones o institucions molt més autoritzades que jo respondran públicament l'enfilall de mentides, tergiversacions i inexactituds del reportatge, però de moment em queda una sensació de ràbia i impotència davant l'enèssim atac a la nostra llengua.
He acabat de llegir el llibre d'Hèctor López Bofill Montenegro sí, Catalunya també, que descriu el procés político-constitucional cap a la independència d'aquell país balcànic i en el qual formula, en col·laboració amb el diputat Uriel Bertran, propostes estratègiques sobre el mateix procés però a Catalunya.
He enllestit la lectura del llibre just el dia en què el professor Bofill publica un article a l' Avui sobre escletxes i llums en el nostre procés.
Llibre i article van en la mateixa direcció: plantejaments positius, realistes, no utòpics.
Aquest és el camí que hem d'anar prenent.
Ja ho vaig dir en un bloc, a propòsit de la moguda de Joan Carretero: Ça bouge, això es mou.
Ara falta agafar la velocitat adequada i vigilar per on es circula, perquè hi ha cada animal a la carretera...
Avui he estat a Calafell, una de les moltes poblacions que celebren la Pasqua amb les Caramelles.
Qui pensi que es tracta d'una tradició carrinclona i periclitada va errat: és més viva que mai i a la població on les he presenciat ens han sorprès interpretant un swing.
El moviment caramellaire ha evolucionat, integra homes i dones, sense discriminacions -i sense paritats ridícules-, incorpora estils musicals diferents... i alhora es manté fidel a unes formes (les barratines dels cantants, la cistella pidolaire -ara volen calerons, res d'ous-...).
He aprofitat per fer una visita al castell de Calafell, previ pagament de 3,16?, amb dret a magnífiques vistes sobre la contrada.
Només algunes errades ortogràfiques en els rètols informatius han espatllat una mica la jornada.
Errades en català, és clar; els textos en castellà sí eren correctes.
Em pregunto si fa mil anys, quan es va construir la fortalesa, això hagués passat.
La visita turística s'ha completat amb un passeig pel centre del poble, amb els seus carrers antics i tranquils.
A l'acabar el concert de Caramelles, el director ha desitjat a tot el públic una bona Pasqua.
Jo també desitjo una bona Pasqua a tots els meus lectors.
Que l'existència de nous mitjans de comunicació (televisions per satèl·lit, internet, etc.) no fa massa gràcia als poderosos és cosa sabuda.
Un dels casos més flagrants de censura política és la que pateix internet a la Xina.
Una web holandesa ( www.greatfirewallofchina.org ) ens ofereix ara la possibilitat d'experimentar el que pateixen els internautes xinesos quan proben d'accedir a determinades pàgines: no ho poden fer per raons tècniques.
Llibertat, Tibet, sexe... res no s'escapa als censors del segle XXI de la contradictòria Xina.
Casualment ahir, el canal Cuatro va emetre El nombre de la Rosa que, com sabeu, tracta pràcticament del mateix: la dificultat per accedir a determinades informacions o sabers que algú, en nom d'un dogma o d'una veritat indiscutible, estableix.
Les muralles informàtiques xineses ja no són la Gran Muralla: més aviat són portes al camp, i tard o d'hora el sentit comú s'imposarà.
Les idees han de ser lliures, sempre i a tot arreu.
Per cert, recordem que l'any que ve hi ha jocs olímpics a Pequín.
Piularà tota aquesta patuleia que organitza boicots i protestes per qualsevol bestiesa?
O estaran anestesiats per una correcció política que diu que millor no molestar aquell país?
El govern de la Generalitat vol que els catalans siguem feliços.
Però a més a més vol saber què és oficialment la felicitat i acumula informes i comissions per esbrinar-ho.
Què tal la següent pluja d'idees?: sobirania – independència – gestió dels nostre recursos – eficacia en la gestió dels recursos públics – polítiques socials – millora de les infraestructures – inversions en coneixement, recerca i innovació – cohesió nacional...
Ja veuran com amb escoles de qualitat, ferrocarrils com Déu mana i progrés sostingut de l'economia, els ciutadans serem més feliços.
Aquesta informació (aquest sí) és gratuïta.
Retencions a les carreteres catalanes -i les no catalanes- a l'inici de Setmana Santa.
L'home és aquell animal que ensopega no una, sinó dues, tres, quatre, cinc, sis, set... (quants anys fa que es va inventar l'automòbil) vegades.
Ucraïna enviarà al festival d'Eurovisió un popular drag del país, amb una cançó que sembla (sembla) que digui alguna cosa contra Rússia.
Les queixes de sectors ucraïnesos nacionalistes reaccionaris (dos termes no incompatibles) s'han unit a les dels russos ídem ídem, i ja han creat el xup-xup que es monta cada any al voltant d'aquest festival especialista en auto-parodiar-se.
La qüestió és que s'en parli, però tal dia farà un any.
Keith Richards, aquell cantant dels Rolling Stones amb la cara de depravat, confessa haver esnifat les cendres del seu senyor pare.
Segur que s'ha restablert de la caiguda del cocoter?
Paris Hilton, la dilapidadora hereva de l'imperi hoteler del mateix nom, ha estat elegida "la dona més tonta dels Estats Units".
A Catalunya, una nova llei d'espectacles intentarà posar ordre a discoteques, "afters" i "raves".
Entre les mesures, s'escoltarà l'opinió dels veïns a l'hora de concedir llicències.
Però no se'ls tenia en compte fins ara?
I el període d'informació pública, què és si no?
El fiscal general de l'estat espanyol instarà a la il·legalització del nou partit abertzale perquè tan el nom com els promotors són els mateixos que els de Batasuna, partit al qual vol substituir aquesta nova formació.
Ha tardat molt a arribar a aquesta conclusió?
I l'última, referida a la meva estimada ciutat d'adopció, Tarragona.
Resulta que el nou logotip de la ciutat, aprovat per l'Ajuntament, és un plagi (o quasi) del de San Sebastián de los Reyes.
El pitjor és que aquest invent costarà als tarragonins tres vegades més que als habitants del municipi madrileny.
D'això se'n diu una bona administració.
El mes de maig ens demanaran el vot.
Els indocumentats de torn han endegat una campanya de boicot a les botigues de la Cooperativa Abacus.
La informació surt a l' E-notícies d'avui i tots els comentaris dels internautes van en el mateix sentit: anem a comprar a Abacus.
La Generalitat ha agafat el toro per les banyes (per fi!) en el tema de les subvencions a la Feria de Abril.
A partir d'ara passarà la lupa per cada factura, que no es podrà presentar amb dos anys de retard com fins ara, i que haurà de referir-se sempre a activitats culturals.
Ja és hora que es perdi la por a segons quins col·lectius, per molt lobbys que siguin.
Sembla que el problema de la retirada de repetidors de TV3 al País Valencià podria (PODRIA dic) entrar en vies de solució.
Una de les condicions fa referència a allò de que el nom sí fa la cosa (volen censurar l'expressió "País Valencià").
És intolerable que des del poder polític es marquin directrius als professionals de la informació.
Diuen que els peperos podrien perdre les eleccions del mes de maig.
I, per acabar, Albert Rivera, líder de Ciutadans, ha estat escollit l'home més sexi de Catalunya a la Fira del Sexe de Manresa.
Per molt "polvo" que tingui aquest xic (que el té), voleu dir que no hi ha res millor a la nostra trista i dissortada pàtria? |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Subvencions per a la contractació de personal de suport vinculat a un projecte de transferència tecnològica.
L'objecte d'aquestes subvencions és cofinançar els costos de la contractació laboral de personal de suport vinculat a un projecte de transferència dels resultats d'investigació o d'innovació al sector productiu valencià.
Els beneficiaris d'aquestes subvencions són els centres d'investigació de la Comunitat Valenciana.
Poden ser sol·licitants totes les persones que, en finalitzar el termini de presentació de sol·licituds, complisquen tots els requisits següents:
Ser la persona investigadora principal del projecte de transferència dels resultats d'investigació o d'innovació, doctora i mantindre amb aquesta categoria la vinculació funcionarial, estatutària o contractual amb el centre d'investigació en el moment de la sol·licitud i durant el període d'execució de l'ajuda.
La subvenció anual per a cada un dels contractes, a temps complet, serà de 18.000 euros.
La retribució mínima anual que ha de rebre el personal de suport i que s'ha d'indicar en cada contracte, serà de 15.000 euros.
Aquestes subvencions es destinaran a cofinançar el cost del salari i de la quota empresarial de la Seguretat Social del personal de suport contractat.
En conseqüència, el centre d'investigació ha d'assumir la resta del cost de contractació.
El centre d'investigació en cap cas pot finançar la seua part amb subvencions concedides per alguna de les convocatòries incloses en la present resolució o en anteriors.
El pagament de la subvenció corresponent a la primera anualitat es tramitarà després de la presentació dels contractes laborals subscrits.
Els pagaments de les anualitats següents estaran condicionats al fet que s'haja presentat prèviament l'informe de seguiment científic.
Les sol·licituds han de presentar-se del 16 de setembre al 4 d'octubre de 2019.
(DOGV núm. 8607, de 06/08/2019)
Les persones que no utilitzen la signatura electrònica avançada han de remetre telemàticament la seua sol·licitud i tota la documentació requerida.
La sol·licitud s'ha d'imprimir i, amb totes les signatures originals, s'ha de presentar en els llocs assenyalats en l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC).
A través de l'enllaç corresponent:
Tramitar sense certificat electrònic: https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html? tramite=APOTI-SF&version=7&login=a&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=16906
Tramitar amb certificat electrònic: https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html? tramite=APOTI&version=7&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=16906
La sol·licitud telemàtica ha d'acompanyar-se dels documents següents:
a) Curriculum vitae de l'investigador principal del projecte de transferència dels resultats d'investigació o d'innovació.
b) Memòria del projecte de transferència dels resultats d'investigació o d'innovació, en què s'indiquen les activitats que desenvoluparà la persona contractada com a personal de suport.
En cas que el projecte tinga vinculació amb l'Estratègia d'especialització intel·ligent per a la investigació i innovació a la Comunitat Valenciana (RIS3-CV), ha d'indicar-se en quin dels eixos prioritaris de desenvolupament s'enquadra i sobre quins objectius específics impactarà l'acompliment d'aquest (pàgines 43 a 54 del document aprovat per la comissió delegada del Consell per a la Ciència, la Tecnologia i la Innovació el 27 de desembre de 2016).
c) Certificat del centre d'investigació que acredite la vigència d'un conveni o contracte entre el centre d'investigació i una empresa de la Comunitat Valenciana per a l'execució d'un projecte de transferència dels resultats d'investigació o d'innovació dirigit per la persona investigadora principal sol·licitant, i amb la indicació de la data d'inici i de fi de la vigència d'aquest.
El centre beneficiari comprovarà que la persona sol·licitant i la documentació presentada s'ajusten als requisits establits en aquesta convocatòria.
Les sol·licituds han de disposar de la signatura de la persona sol·licitant (si no s'ha realitzat amb signatura electrònica), i la conformitat del centre d'investigació.
Per a aquesta conformitat, els centres d'investigació podran presentar una llista de les persones sol·licitants signada per qui ostente la representació legal de l'entitat en matèria d'investigació.
Ajudes contractació personal suport vinculat a projecte d'investigació o transferència tecnològica
L'òrgan instructor, d'ofici, impulsarà totes les actuacions necessàries per a la determinació, el coneixement i la comprovació de les dades en virtut de les quals ha de pronunciar-se la resolució, així com per a realitzar les propostes de cada fase comptable que procedisquen en execució d'aquesta.
Si la documentació aportada està incompleta, es requerirà, en el servidor d'informació de la conselleria que tinga la competència en matèria de política científica i investigació, o per qualsevol mitjà que permeta tindre constància de la recepció per part de l'interessat, les entitats o persones sol·licitants perquè, en el termini de deu dies esmenen la falta o acompanyen els documents preceptius, amb l'advertiment que, si no ho fan, es considerarà que desisteixen de la seua sol·licitud, d'acord amb el que estableix l'article 68 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC) mitjançant resolució de la Direcció General de Ciència i Investigació, i se'ls declararà desistits per aquest motiu, de conformitat amb el que preveu l'article 21.1 de la llei esmentada.
Addicionalment, també podrà comunicar-se aquesta incidència per correu electrònic.
Durant el període d'esmena no es podrà modificar l'objecte i la condició de la sol·licitud presentada.
Les notificacions es realitzaran mitjançant publicació en la pàgina web de la Conselleria que ostente la competència en matèria de política científica i investigació i tindrà efectes de notificació practicada.
Les resolucions dels procediments de concessió de les subvencions posen fi a la via administrativa.
Contra aquestes l'interessat podrà optar entre interposar, potestativament, un recurs de reposició davant del mateix òrgan que les ha dictades, d'acord amb els articles 112, 123 i 124 de l'LPAC; o bé impugnar-les directament davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptats a partir de ser notificades, i per a això formularà el corresponent recurs contenciós administratiu a l'empara del que s'estableix en els articles 10.1, lletra a) i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciós administrativa.
En cap cas podrà simultaniejar-se la interposició de tots dos recursos.
Sol·licitud de subvencions per a la contractació de personal de suport vinculat a un projecte de transferència tecnològica.
L'objecte d'aquest procediment és permetre als usuaris sol·licitar subvencions per a cofinançar els costos de la contractació laboral de personal de suport vinculat a un projecte de transferència tecnològica dels resultats d'investigació o d'innovació en el sector productiu valencià.
Aquest tràmit requereix autenticació per mitjà de certificat digital.
Si no disposa de certificat, pot accedir a la versió sense certificat.
Pas 1: descarregueu les plantilles dels documents a annexar que requerisca la sol·licitud per tal d'omplir-los.
Pas 2: ompliu la sol·licitud telemàtica.
Pas 3: annexeu els documents corresponents i envieu-ho tot telemàticament.
Per a realitzar qualsevol consulta sobre la tramitació d'aquest servei, podeu utilitzar el telèfon d'informació 012.
L'òrgan instructor efectuarà anualment el seguiment científic del treball desenvoupat pel responsable del projecte, per a la qual cosa l'entitat beneficiària haurà de presentar, en el mes de novembre de cada anualitat, un informe de la persona investigadora responsable del projecte que avalue el treball dut a terme i la necessitat de la continuïtat de l'ajuda.
Aquestes subvencions són compatibles amb altres subvencions per a la mateixa finalitat procedents de qualsevol administració o ens públics o privat, nacional, de la Unió Europea o de centres internacionals.
L'import de'aquestes en cap cas podrà superar el cost total del contracte objecte de la subvenció.
Les sol·licituds s'avaluaran segons els següents criteris i barem:
a) Mèrits de la persona investigadora responsable del projecte (50 %).
Fins a 25 punts: projectes d'investigació finançats com a investigador principal, contractes d'investigació d'especial rellevància i patents.
Fins a 10 punts: tesis doctorals dirigides i sexennis reconeguts.
b) Característiques i dimensió del projecte i l'aplicació d'aquest a la cadena de ciència, coneixement i empresa (30 %).
Fins a 15 punts: qualitat cientificotècnica, rellevància i viabilitat de la proposta.
Fins a 15 punts: impacte dels resultats en la cadena de ciència, coneixement i empresa.
c) Ajust del projecte als eixos prioritaris de desenvolupament i objectius específics de la RIS 3 CV (20 %)
Les persones beneficiàries estan obligades a:
a) Les entitats beneficiàries han de formalitzar un contracte laboral dels que regula l'Estatut dels Treballadors en el termini de tres mesos, des de la data d'inici del còmput de l'ajuda establida en la resolució de concessió, i han d'enviar una còpia d'aquest a l'òrgan instructor en el termini d'un mes des de la seua formalització.
La no presentació d'aquest contracte s'entendrà com a renúncia a la subvenció.
En aquest contracte ha de constar expressament la seua vinculació amb el projecte de transferència objecte de l'ajuda.
b) Proporcionar al personal contractat el suport necessari i facilitar-li la utilització dels mitjans, instruments o equips que resulten precisos per al normal desenvolupament de la seua activitat.
c) Donar suport a la formació del personal contractat, facilitant qualsevol activitat que siga necessària per a la seua millor formació o orientació professional i d'ocupació.
d) Vigilar que el personal tècnic contractat desenvolupe amb aprofitament l'activitat per a la qual haja sigut contractat, ajustant-se a les normes de treball i disposicions reglamentàries del centre on l'activitat es duga a terme.
e) Qualsevol altra que s'establisca en la convocatòria corresponent.
La persona investigadora responsable del projecte ha de presentar, el mes de novembre de cada anualitat, a través dels centres perceptors de l'ajuda, un informe que avalue el treball realitzat per la persona contractada i la necessitat de la continuïtat de l'ajuda.
Aquests documents s'han d'enviar també escanejats a l'adreça de correu electrònic que els facilite aquest òrgan instructor.
- Ordre 86/2016, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, de 21 de desembre, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions del Programa per a la promoció de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació a la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 7943, de 23/12/2016).
- Correcció d'errors de l'Ordre 86/2016, de 21 de desembre, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions del Programa per a la promoció de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació a la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 7967, de 27/01/2017).
- Ordre 37/2017, de 26 de setembre, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es modifica l'Ordre 86/2016, de 21 de desembre, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions del Programa per a la promoció de la investigació
científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació a la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 8137 de 28.09.2017).
- Resolució de 30 de juliol de 2019, de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, per la qual es convoquen, per a l'exercici 2020, subvencions del Programa per a la promoció de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació a la Comunitat Valenciana.
Vegeu l'Ordre 86/2016, de 21 de desembre.
Vegeu la correcció d'errades de l'Ordre 86/2016, de 21 de desembre.
Vegeu l'Ordre 37/2017, de 26 de setembre.
Resolució de 30 de juliol de 2019, de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, per la qual es convoquen, per a l'exercici 2020, subvencions del Programa per a la promoció de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació a la Comunitat Valenciana.
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
Què fa un cotxe al pati d'un museu?
Resulta que la història del Taxi plujós és llarga.
La primera obra que es troba el visitant del Museu de Figueres va arribar a tenir fins a sis rèpliques, però només queda la que s'exhibeix a Figueres.
Una va ser de Franklin D. Roosevelt i una altra de Clark Gable.
El primer es va exhibir, i va causar sensació, a l'exposició surrealista de París, i el segon a la Fira Mundial de Nova York.
Aquests detalls els dona la Fundació Dalí al seu mur del Facebook.
Poc a poc anirà revelant més secrets.
Sobre les aixetes d'or que Dalí va dissenyar per a la cambra de Gala, s'explica que s'inspiren en el llaç del matemàtic Möbius, que es pot fer torçant 180 graus un dels extrems d'una cinta plana. |
Els residus abandonats en l'entorn natural són, malauradament, un fenomen tan freqüent que s'ha encunyat un nom per designar-los: 'basuraleza'.
Per cridar l'atenció sobre aquest greu problema, el projecte LIBERA, impulsat per SEO/BirdLife en aliança amb Ecoembes, va convocar dissabte passat la tercera edició d' '1m2 por ala Naturaleza', una gran recollida d'escombraries col·laborativa a nivell nacional.
La resposta va ser esperançadora: van acudir uns 13.000 voluntaris a un total de 453 punts de recollida, entre els quals hi havia la serra de Collserola.
Aquesta campanya s'ha convertit en la gran fita anual del projecte LIBERA per a, a través de la participació ciutadana, visibilitzar una problemàtica tan important com és l'abandonament de residus.
Conscients de la importància de cada gest, de cada voluntari, de cada metre quadrat, aquesta iniciativa vol unir esforços i crear una consciència col·lectiva sobre la conservació de la nostra naturalesa.
Una cosa que va calant en la societat, ja que en aquesta edició s'ha superat tant el nombre de participants com el d'escombraries recollides l'any passat, que va ser de 80 tones.
Paral·lelament, també creix la conscienciació ciutadana sobre la necessitat de separar els residus i dipositar-los en els contenidors adequats.
I és que a Espanya es recicla el 78,8% dels envasos, segons les dades d'Ecoembes.
"La iniciativa d'avui contempla dues línies d'actuació.
D'una banda, la recollida de 'basuraleza' d'un entorn com el de Collserola, però també en anàlisi del tipus de residus concentrats en cada zona.
És a dir, veure què recollim en cada lloc i estudiar com podem actuar en conseqüència.
La novetat d'aquest any, a més, és que també analitzarem els productes químics que ens trobem", explica Jordi Prieto, biòleg i responsable per part de SEO/BirdLife de l'acció de recollida.
En aquest sentit, amb l'objectiu mobilitzar la ciutadania per mantenir els espais naturals lliures de 'basuraleza' i alliberar molta més vida en favor de la biodiversitat, LIBERA estableix tres eixos d'acció per plantejar un abordatge integral del problema: coneixement, prevenció i participació.
En el primer cas, el projecte de SEO/BirdLife i Ecoembes col·labora amb oenagés i universitats en el desenvolupament de metodologies i eines innovadores per incrementar el coneixement en els diferents ecosistemes terrestres, marins i fluvials, així com el tipus de 'basuraleza' que s'hi solen trobar.
No obstant, el coneixement no val per a res si la ciutadania no entén el valor de mantenir nets els entorns naturals.
Per això, LIBERA també busca canviar hàbits, informar i educar en la conservació i el respecte de la naturalesa.
Amb materials educatius i formatius, transmeten a la ciutadania la necessitat de treballar junts per frenar les escombraries que es llancen a l'entorn natural.
I finalment hi ha la cridada a la participació amb accions com la d''1m2 por la Naturaleza' de dissabte passat.
"Si hi ha una manera de conscienciar des de la participació és animant la gent a sortir al camp i netejar el que no s'hauria d'haver embrutat: a alliberar, en definitiva, la naturalesa d'escombraries", acaben des de LIBERA. |
Vila d'Abadal, amb la vara d'alcalde, el 2011 Foto: Adrià Costa
Resultats de les eleccions municipals 2015 a Catalunya, municipi a municipi
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Conveni amb la Conselleria d'Interior per a l'elaboració d'estudis i aplicacions encaminades a augmentar el coneixement de les corrents marines i les onades per minimitzar el seus riscos sobre les persones, els béns i el medi ambient
D'una banda, l'Honorable Senyor José María Rodríguez Barberá, conseller d'Interior del Govern de les Illes Balears, en virtut de l'article 80.4 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de Règim Jurídic de la Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
I de l'altra, el Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Avel·lí Blasco Esteve, Rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i el Decret 170/2003, de 26 de setembre, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
Les part es reconeixen amb la capacitat legal suficient i atorguen aquest conveni segons les seves atribucions.
La Conselleria d'Interior, mitjançant la Direcció general d'Emergències, està immers en un procés de donar compliment a l'establert a la Llei 2/1998, de 13 de març, d'Ordenació d'Emergències a les Illes Balears.
En aquest sentit, i en referència a lo disposat a l'article 7.8 de l'esmentada Llei, la Conselleria d'Interior a redactat tota una sèrie de plans especials destinats a minimitzar riscos específics.
Per altra banda la Direcció general d'Emergències ha presentat un projecte europeu dins la convocatòria Interreg IIIB de l'espai MEDOCC, que amb l'acrònim DAMAGE pretén establir una metodologia comuna europea per a la avaluació dels danys produïts per sinistres.
Aquesta estandarització dels mètodes de avaluació de danys permetrà una valoració objectiva multidimensional de les conseqüències del sinistre i que s'espera serveixi per justificar l'accés als fons europeus de compensació per emergències.
El punt de partida del projecte DAMAGE es el coneixement del patrimoni territorial, l'anàlisi dels riscos i de les vulnerabilitats existents.
En aquest escenari, i en virtut del que preveu l'article 9 de la Llei 2/1998, la Conselleria d'Interior pretén impulsar el present conveni.
La UIB té una àmplia experiència en aspectes lligats a la variabilitat i predicció operacional de corrents marins i onatge, desenvolupats a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA), Institut Universitari de la UIB.
Atenent tot això, i segons el que disposa el conveni marc de col·laboració general entre el Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears, de dia 12 de juliol de 2000, pel que respecta a l'interès per dur a terme una col·laboració institucional i permanent entre la UIB per desenvolupar diverses actuacions a través de les conselleries que constitueixen el Govern de les Illes Balears, les parts
Els termes de la col·laboració, persones responsables i grups de treball implicats, fases, continguts, productes, resultats i responsabilitats de cada una de les parts es detallen als documents tècnics annexes: "Sistema de predicción de vertidos marinos en la costa de las Illes Balears
La realització serà responsabilitat del Prof.
Joaquín Tintoré Subirana, investigador adscrit a l'IMEDEA, que actuarà com a director i investigador principal dels estudis i que vetllarà perquè en les presentacions, anagrames, cartells i possibles publicacions derivades de l'estudi hi figuri la imatge corporativa de la Conselleria d'Interior.
La durada prevista per al desenvolupament d'aquest conveni es de tres exercicis pressupostaris (2004, 2005, 2006) des de l'entrada en vigor del present conveni, prorrogable per mutu acord entre les parts, i prèvia tramesa de l'expedient de pròrroga.
L'entrada en vigor del present conveni i per tant, la de inici dels treballs, coincidirà amb la data de signatura del present document.
a les platges del litoral balear 60.000 euros
Totes les quantitats inclouran tots els impostos que es derivin.
Els pagaments s'efectuaran contra la presentació a la Conselleria d'Interior dels certificats corresponents per part del director del projecte de la correcta realització i compliment dels requisits tècnics i fases establertes en els documents annexes.
El primer pagament s'efectuarà dins l'exercici 2004 amb data màxima 15 de desembre, la resta de pagaments s'efectuaran en dues vegades dins cada exercici (2005, 2006): l'un en el mes de juny i l'altra en data màxima 15 de desembre.
Els pagaments que s'efectuïn s'abonaran mitjançant transferència bancària al número de compte que s'indiqui en les corresponents factures que la Universitat de les Illes Balears hagi emès prèviament pels conceptes inclosos en aquest conveni.
La propietat dels resultats dels estudis, objecte d'aquest conveni, correspondran al Govern de les Illes Balears, essent dipositària la Direcció General d'Emergències.
En conseqüència l'IMEDEA, no podrà divulgar o utilitzar els resultats del mateixos ni cedir los a terceres persones, sense autorització prèvia de la Direcció General d'Emergències, la qual es compromet a fer constar a tots els informes de caràcter públic la col·laboració de l'IMEDEA.
No obstant els investigadors participants podran utilitzar els resultats dels estudis per a la seves tasques d'investigació.
L'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) presentarà un informe anual amb els resultats obtinguts així com un informe final del conjunt del període d'estudi.
Aquest conveni es resoldrà per mutu acord entre les parts o per l'incompliment de qualsevol dels punts que s'estableixin.
En el supòsit de denúncia, la Conselleria d'interior haurà d'abonar les quantitats corresponents als treballs realitzats fins al moment, sempre i quan no s'hagi incomplit el pla de treball recollit en el document annex.
Ja que es tracta d'un conveni subscrit entre administracions públiques, s'hi aplicaran les normes de dret administratiu que corresponen a cadascuna de les dues institucions.
Particularment, en el cas del Govern de les Illes Balears serà d'aplicació la Llei 1/1986, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i les normes que la desenvolupen.
Segons l'article 78.4.e) de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de la Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es decideix la no necessitat d'establir una organització personificada per a la gestió del conveni.
Un cop llegit el document i com a prova de conformitat amb tots i cada un dels punts d'aquest conveni, ambdues parts el signen en dos exemplars al lloc i en la data indicats a l'encapçalament.
Per la Universitat de les Illes Balears, Avel·lí Blasco Rector
El present conveni el va aprovar el Consell de Direcció de data 4 de maig de 2004 i el va ratificar el Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears en data 13 de maig de 2004, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.2.24 i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre (BOIB núm. 136, de 30 de setembre). |
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (Fcac) ha sostingut que de l'esborrany de l'Ordre del Contracte Global d'Explotació que ha presentat el Govern es desprèn la pèrdua d'11,4 milions d'euros en zones desafavorides i de muntanya, i això posaria en perill la continuïtat de més de 300.000 hectàrees i de 4.900 productors, així com les seves cooperatives, atenent a la convocatòria de 2012.
En un comunicat aquest divendres, la Fcac ha indicat que les comarques de zones desafavorides i de muntanya més afectades per aquesta mesura serien Garrigues, Terra Alta, Segrià, Ribera d'Ebre, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès, Solsonès, Alt Urgell, Berguedà, Osona i Noguera, entre d'altres.
Segons la Fcac, les zones de muntanya deixarien de percebre 9,2 milions d'euros que es destinaven al voltant de 3.100 productors, mentre que les altres zones desafavorides perdrien entorn de 2,2 milions que arribaven a uns 1.800 productors.
La federació ha apuntat que el motiu d'això és que l'esborrany estableix que aquest any l'administració no convocaria les ajudes d'indemnització compensatòria, que es destinen a les zones desafavorides i de muntanya amb l'objectiu de mantenir l'activitat agrària en aquells punts del territori on l'adversitat de la mitja comporta un sobrecost de la producció o un rendiment més baix.
La Fcac ha afegit que tampoc es preveuen convocar altres mesures previstes en el Programa de Desenvolupament Rural (PDR), i ha lamentat que la situació s'agreujaria en comarques com Garrigues, Segrià i Terra Alta, on els productors de fruita seca encara no han cobrat les ajudes específiques del sector.
Ha assenyalat que l'Estat i la Generalitat van reduir l'any passat les ajudes específiques a la fruita seca més d'un 65%, baixant-les a 32 euros per hectàrea, però aquest import aprovat no s'ha abonat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Rumiava sobre la part social del tebeo des del punt de vista del materialisme dialèctic (ja sabeu, la fam de Carpanta, o Petra com la noia de poble que ha de servir), però en repassar el meu historial infantil m'he adonat que soc fill d'un conjur xamànic.
En realitat vaig fer el mateix que tota la meva generació.
Vaig començar sense saber-ho amb Walt Disney, vaig passar tota la infantesa a Bruguera i tan bon punt em van comprar els primers pantalons llargs em vaig posar a llegir sobre superherois.
Aleshores, els pantalons llargs eren els texans blaus amb el toro de Lois girant-se.
Des que vaig començar a portar-ne em vaig preguntar si al cap de gaire temps seria un vell amb texans, i estic descobrint que no puc ser una altra cosa.
Era un xamanisme ortodox aquell en el qual m'havia iniciat mitjançant els tebeos.
La triple transformació, canviar de condició tres vegades durant la persecució, com en els contes de fades.
Perquè passant pels còmics del ratolí Mickey i de l'ànec Donald, i del gos Pluto, per les vicissituds d'Anacleto, Sir Tim O'Theo, Pepe Gotera i Otilio, Doña Lío Portapartes i Rigoberto Picaporte, i per les heroïcitats de Thor, Galactus, els Quatre Fantàstics, Silver Surfer, Spiderman, Magneto i el Doctor Doom no feia sinó transformar-me en animal, en humà i en semidéu successivament, de la mateixa manera que es creen els herois als mites.
Els tebeos van ser, d'aquesta manera, el que quedava del ritus iniciàtic primitiu.
Les estretes habitacions dels pisos als blocs havien pres el relleu de la cabana al cor del bosc, i asseguts a terra (el llit com un vaixell amarrat) ens sotmetíem a les més velles alteracions de la consciència, les progressives mutacions de l'ànima.
Viatjar d'un estat a l'altre, i a l'altre, fins a pertànyer definitivament al món.
És cert que llegits rere aquella finestra que donava a les torres de la llum (al lluny, tres xemeneies gegants de formigó i les vies del tren, a l'altre costat, l'autopista, i el tamborineig de la pluja als vidres que repeteix que cal quedar-se a casa perquè al carrer hi havia poc per buscar aquella tarda feta de fang com el primer home de la Creació), vull dir que en aquells moments els tebeos cobraven una dimensió neorealista, i encara que la seva necessitat de mercat pretenia dissimular-la, la duien en la llavor.
Eren tebeos nascuts de dibuixants d'origen humil que parlaven a les classes populars.
El ratolí Mickey va sorgir com una criatura pobra igual que tants altres milers de nord-americans.
Els temps en què veu la llum són els de la Gran Depressió i els paratges que freqüenta són als afores.
Les cases de fusta, les tanques de taulons, els camins de terra, els descampats.
Ni ratolí de camp ni ratolí de ciutat.
Mickey Mouse és un ratolí de suburbi.
De la fam de postguerra de Carpanta, del raval de la ciutat per on troten els personatges d'Alfons Figueras, dels descampats en què de sobte apareixen l'abuelita Paz, el nen Angelito (tot i que en dèiem Gu-gú), o també Rompetechos, de tot aquest paisatge suburbà també se m'anaven fixant una identificació i un centelleig en la retina de nen sense ulleres (admirava els companys que en duien, ja que sabia que hi veien millor i semblaven més llestos).
I Spiderman, que vivia amb la seva tieta, també era un noi de barri de Nova York, de la mateixa zona de Queens on va créixer el seu creador, Stan Lee, del mateix lloc d'on van sortir els Ramones.
Però els Ramones, el rock and roll, ja és una altra religió, un altre animisme.
Ja és la roba talar dels texans assumits com a primera pell.
Aquí els tebeos han canviat de nou.
I fundaran una religió sense déu, feta d'ateisme i escepticisme, perquè per enèsima vegada ha tornat a esvanir-se tot allò per què van lluitar els altres, i nosaltres hem arribat un altre cop (o potser ho hem construït) a un camp de batalla abandonat, només a temps per recollir una mica de llegenda i una mica de ferralla, com la mare coratge de Brecht, com qualssevol dels seus fills.
En aquell descampat ple de cadàvers de tota mena va ser on van esvanir-se els meus tebeos.
Anys després brotarien les novel·les gràfiques sobre aquella mateixa terra.
Però aquesta és una altra guerra.
Perspectiva núm. 16: Còmics, cultura i societat • |
Celebrem tantes coses que el sentit de les celebracions s'esvaeix.
No hi ha dia que no dugui aparellat el recordatori d'una o altra causa i, malgrat puguin ser legítimes, s'acumulen sobre les nostres...
Catalunya la vertebren, políticament parlant, dos eixos (ideològic i identitari-territorial) que, almenys fins ara, no havien estat presents a la vegada en la major part de la resta d'Espanya, tot...
La meva primera estada de recerca a Itàlia vaig presenciar en directe l'esclat de dos escàndols: en l'àmbit polític, el ben conegut de Tangentòpoli, amb tots els partits polítics que governaven...
Uns quants dies després de consumar-se les eleccions, amb la sang més freda i algunes dades suplementàries, ja podem dir que mai com ara des de la transició l'exercici de democràcia havia abocat...
Naturalment que es pot aplicar el 155 estant el govern en funcions!", ha dit fa poc el president Pedro Sánchez en resposta a la pregunta d'una periodista en una entrevista televisiva.
Aquest estiu Vueling sols ha estat notícia (les coses bones quasi mai ho són), perquè ha deixat a terra una dona que volia anar dins l'avió amb una indumentària que podia provocar confusió: ella...
La baralla entre ERC i el món post convergent (no pretenc ofendre, és senzillament que no m'hi aclareixo) ha arribat a un punt estèticament insostenible.
Sense dubte hi ha contribuït l'estratègia,...
Tal vegada no sigui veritat la visió que els clàssics ens donaren de l'home com la mesura de totes les coses.
Com a mínim sembla difícil aplicar-lo a Catalunya, on la capacitat de malmetre l'acció...
Espanya està vertebrada, almenys en la complexitat.
Tant sordament que sembla no ser-ho, però de manera profunda com llargs són els segles que la miren. |
Equip que permet determinar la duresa Vickers de materials sòlids amb càrregues aplicades entre 98 mN i 19,6 N. |
Si vols contactar amb un professional API a Manresa
Industrial en obra nova de 2208 m2 a calle de sallent pol. ind els dolors a Manresa, Barcelona |
El Ballet Nacional Sodre de l'Uruguai estrena avui divendres al Festival de Peralada El Quijote del Plata, una obra en la qual el personatge de Cervantes comparteix escenari amb el col·leccionista uruguaià Arturo I. Xalambrí, un dels responsables que Montevideo tingui el títol de Ciutat Cervantina.
L'actual director del Ballet Nacional Sodre, Igor Yebra, i la coreògrafa Blanca Li són els responsables d'aquest muntatge de dansa clàssica, que es va estrenar a l'Uruguai al mes de novembre passat i ara surt per primera vegada del país per a presentar-se a Peralada.
El Quijote del Plata és una obra de nova creació, construïda per Blanca Li a partir de partitures originals d'autors que es van inspirar en Cervantes o en el folklore espanyol, com Debussy, Ravel o Rimsky-Kórsakov.»Volia fer una cosa allunyada del Quixot clàssic, que s'ha interpretat moltes vegades i que és un referent de la dansa clàssica», va explicar a Barcelona Blanca Li, que ha triat una música diferent i ha creat una coreografia totalment nova.
El nou espectacle parteix de l'arribada de l'espanyol Igor Yebra a l'Uruguai amb l'encàrrec de dirigir el Ballet Nacional Sodre.
«En arribar em va sorprendre saber que Montevideo era una Ciutat Cervantina i em van explicar que la causa era la quantitat de biblioteques i col·leccions dedicades a Cervantes que hi havia a la ciutat i la tradició de lectura crítica i interpretació del Quixot», va explicar Yebra.
Aquesta curiositat inicial va portar al director a investigar el tema i a descobrir la figura d'Arturo I. Xalambrí, «un personatge apassionat, excèntric i extraordinari, responsable que a Montevideo es conservi una de les més grans col·leccions de llibres de Cervantes d'Amèrica Llatina».
Amb El Quixot i Xalambrí com a personatges principals, Blanca Li ha construït una història que es desenvolupa en la magistral biblioteca del col·leccionista uruguaià, que alberga milers d'edicions d' El Quixot de la Manxa.
Xalambrí, molt malalt, demana a la seva filla que li llegeixi fragments del llibre i, durant la lectura, l'escenari es va transformant en els diferents llocs que acompanyen el relat de les aventures del Quixot.
«Xalandrí és un altre Quixot, perquè en el seu deliri creu que és el gentilhome castellà, el mateix que li passa al final de l'obra a la seva filla, que acaba sent també una 'quixota' que comença a viure en el món de fantasia on s'ha instal·lat el seu pare», va relatar Li.
Trenta-tres ballarins del Ballet Nacional Sodre interpreten sobre l'escenari les diferents escenes triades per Li: el moment en el qual el gentilhome es converteix en El Quixot, el capítol dels molins, la crema de llibres, la processó de donzelles vestides de dol, les noces de Camacho el ric i la mort del Quixot, que coincideix amb la de Xalambrí.
Tot això amb «tècnica de dansa clàssica però estructura contemporània», va acnlarir Li, que té una llarga trajectòria en dansa contemporània i li venia de gust «fer-ho completament clàssic».
«És un ballet clàssic contemporani -va explicar Yebra-, perquè s'allunya del ballet clàssic de tota la vida, encara que els ballarins utilitzin les tècniques de clàssica».
Li ha impregnat tota l'obra de «molt d'humor» perquè per a ella «Quixot i Sancho són dos pallassos tristos».
En una trobada ahir amb periodistes, Yebra va recordar que el Ballet Nacional Sodre de l'Uruguai té 84 anys de vida i es va atrevir a dir que «potser és la companyia més important de Llatinoamèrica».
El director artístic de Peralada, Oriol Aguilà, va recordar el fort vincle que el festival té amb El Quixot, que ha estat eix de diverses propostes artístiques en els últims anys, i amb Amèrica Llatina, d'on vénen aquest any artistes com Juan Diego Flórez, Gustavo Dudamel o Carlos Acosta. |
En el segon dia de campanya d'aquestes eleccions municipals 2019, el candidat del PP, Josep Bou, ha carregat contra una de les propostes electorals de Barcelona en Comú sobre habitatge.
Bou ha criticat que la candidatura d'Ada Colau vegi com una opció reduir els pavellons del recinte firal de Montjuïc per fer-hi pisos públics: "Tenim més de 100 solars municipals on es poden construir", ha dit el candidat popular, tot i que no ha especificat cap proposta concreta sobre on i com fer-ho.
Ho ha dit just abans de visitar el Saló Automobile 2019 acompanyat del número dos de la llista, Óscar Ramírez.
Des d'allà, Bou ha defensat que cal preservar la Fira de Barcelona com fins ara i potenciar esdeveniments com el saló de l'automòbil en favor de la marca Barcelona.
Tot i ser empresari del sector flequer, Bou no s'ha definit com a capitalista: "El meu capital humà és la meva feina i els meus treballadors.
Soc una persona que es juga els seus interessos i, si va malament, cap a casa.
El capitalisme és una altra cosa, és un tema d'inversió" ha esgrimit el candidat a l'alcaldia.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Una quinzena de passatgers del tren descarrilat han estat traslladats a l'estació de Manresa, on han rebut suport psicològic
Manresa.-"Ens hem adonat que trepitjàvem alguna cosa i ens l'emportàvem i de cop s'ha fet tot fosc i ni podíem sortir".
Així explica la manresana Rosa González el moment en què el tren de la línia Manresa- Sant Vicenç de Calders ha descarrilat a Vacarisses (Vallès Occidental).
La passatgera, que ha sortit il·lesa del sinistre, ha arribat ja a Manresa conjuntament amb una quinzena de viatgers més que no han resultat ferits.
A l'estació de tren de la capital del Bages ha rebut suport psicològic.
"Avui no anem a treballar, això s'ha de pair", ha dit.
Viatjava en el quart vagó del tren quan s'ha produït el xoc.
"No podíem sortir, ha quedat tot bloquejat", explica a l'ACN.Un altre dels viatgers que ha sortit il·lès ha estat Jaime Olivares.
En el seu cas, viatjava al tercer vagó.
"De cop ha començat a trepitjar com pedra i ha saltat el vagó", relata.
"Hi ha hagut un mort, és molt fort", reconeix.Olivares diu que la roca era a la via i "ha començat a fer salts el tren".
Llavors s'ha quedat a les fosques.
"Hem pogut sortir per la porta i hem anat a ajudar els de la resta de vagons, el conductor no podia sortir", explica, tot insistint, encara impressionat, que "ha estat molt fort".Suport psicològicRenfe ha traslladat una quinzena dels passatgers il·lesos fins a Manresa, on han rebut atenció psicològica per part del SEM.
Alguns d'ells sortien visiblement emocionats.
Després de parlar amb els professionals, se'ls ha deixat marxar cap a casa.A la mateixa hora, una seixantena de persones esperaven que arribessin els autobusos per traslladar-los fins a Terrassa, ja que la línia R4 ha quedat completament tallada.També s'ha tancat la línia a Lleida i, en aquest cas, els viatgers que havien d'agafar el comboi han estat traslladats en furgoneta.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Avinguda de Lleida, 43500 Tortosa, Tarragona
Pont del ferrocarril – via verda de la Val de Safàn
Inaugurat el 21 de juny del 1868 i reformat al 1911.
Durant la guerra civil, exactament a l'abril de 1938, aquest va ser dinamitat pel bàndol republicà durant la retirada per a dificultar l'avanç cap al nord de les tropes enemigues.
Per sort, el pont no va ser volat completament, sinó que va afectar més al tram esquerre del pont.
Un cop acabada la guerra calia obrir ràpidament la connexió entre Barcelona i València, així que la companyia ferroviària va decidir emprar materials que estaven destinats a un altre pont.
Per aquest motiu es pot observar fàcilment el canvi d'alçades del pont.
Al 1990, la construcció d'una nova xarxa ferroviària entre l'Aldea – Ulldecona, va fer que la de Tortosa – Ulldecona entrés en desús i estigués abandonat durant una quinzena d'anys.
Després de la rehabilitació i la supressió d'un parell de trams, s'ha convertit en un pas de vianants i el quilòmetre 0 de la Via Verda del Baix Ebre
Des de l'any 1995, i envoltat d'un paisatge im Read More...
A Ebre.com tens tota la informació sobre els parcs, llocs d'interés, restaurants, allotjaments, excursions i activitats.
T'oferim la possibilitat d'afegir el teu negoci gratis i opinar sobre els llocs. |
Els senadors del PDeCAT volen que el nou executiu estatal del PSOE tiri enrere les 12 llicències per a l'extracció de corall vermell en aigües catalanes –al sud del cap de Begur fins a l'altura d'Arenys de Mar– concedides en els darrers mesos de l'anterior govern del PP, "fent un ús i abús de l'article 155 de la Constitució" i en contra del parer i la moratòria de protecció de la Generalitat per 10 anys, com recordava ahir el portaveu del grup al Senat, Josep Lluís Cleries.
El partit va reunir ahir senadors i alcaldes i regidors del Baix Empordà a Pals, on l'alcalde, Sergi Brull, insistia que "el corall vermell és una espècie en perill d'extinció i en recessió", segons diversos estudis ambientals de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
El senador gironí Joan Bagué va anunciar que han demanat la compareixença dels nous ministres socialistes d'Agricultura –Luis Planas– i Medi Ambient i Canvi Climàtic –Teresa Ribera– perquè responguin a les preguntes formulades i expliquin si pensen prosseguir amb el tràmit dels permisos.
El president de la Diputació, Pere Vila, argumentava que les autoritzacions faran "minvar el patrimoni marí de la Costa Brava per beneficiar tercers" i va considerar que la conservació del corall és una iniciativa que el nou executiu de Pedro Sánchez podria emprendre sense més dificultats per donar mostres d'un tarannà diferent.
En la mateixa línia, l'alcalde de Pals va instar que es "rectifiqui i escoltin la societat anul·lant les 12 llicències, perquè rectificar és de savis".
En la trobada hi havia altres representants destacats del partit a la comarca, com ara els alcaldes de Calonge, Jordi Soler, i Mont-ras, Carles Salgas; el president comarcal, Joan Català, i els edils Jordi Cordon i Núria Bosch.
El nou executiu del PSOE, de moment, no ha donat pistes sobre els seus plans al voltant de les autoritzacions per extreure corall.
Cleries admetia que han mantingut alguna conversa amb responsables dels nous ministeris, però d'entrada els van demanar unes setmanes de marge per prendre possessió dels respectius departaments, un cop completats també els nomenaments del nou cos de secretaries i direccions.
Pel portaveu al Senat, però, es tracta d'un afer "que es podria resoldre de manera senzilla", a diferència del futur dels presos polítics o la digestió d'una proposta de referèndum acordat.
La confiança de Cleries, però, és que en aquesta qüestió es pugui arribar a una entesa: "Parlen d'una nova manera de fer, i més que dir-ho, això es demostra amb fets."
El portaveu al Senat, una cambra on, d'altra banda, el PP té una majoria aritmètica incontestable, recordava que els vots del PDeCAT han propiciat que la moció de censura de Pedro Sánchez prosperés i fes caure el popular Mariano Rajoy, però es resistia a donar res per fet, més enllà del marge de temps per a la reversió dels permisos.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Sis ponts de tres arcades i 160 kg cadascun creats amb tubs de polietilè d'alta densitat s'escamparan pels barris de Manresa a partir de la primera quinzena de desembre.
Són mitja dotzena d'estructures de 4,50 metres de llargada i 2,50 m d'altura que, com la que ahir al matí concentrava les mirades dels vianants al passeig de Pere III, a hores d'ara llueixen d'un blanc impol·lut.
Però per poc temps: set artistes de la comarca hi faran una intervenció creativa amb la doble finalitat de ser obres per exposar a l'aire lliure i, alhora, un reclam de la capitalitat cultural catalana que Manresa estrenarà el 20 de gener del 2018 al Kursaal.
El grafiter Mark DKO, l'artista visual Quim Moya, el dibuixant i humorista gràfic Manel Fontdevila, la dissenyadora de moda Miriam Ponsa, el fotògraf Santi Viladrich, el pintor Arnau Farré i el músic i dissenyador gràfic Roger Farré –aquests dos últims col·laboren plegats– són els set creadors triats per l'actor i productor Enric Llort per portar els ponts al seu terreny i convertir-los en obres d'art. Unes peces que, durant l'any, aniran canviant d'ubicació per arribar a tots els racons de la ciutat.
«Tenen tota la llibertat creativa a partir del lema 'El pont és cultura, la cultura és el pont'», va explicar ahir Enric Llort, l'ideòleg de l'acció artística titulada Ponts: «em vaig inspirar en les Cow Parades, unes desfilades d'escultures en forma de vaca decorades de moltes maneres diferents que es fan en diferents llocs del món».
A partir del logotip creat per Xevi Victori i Aida Garriga, de l'estudi Duplex Creativity, Llort va imaginar una escultura de la qual l'empresa navarclina Instal·laci-ons Matamala n'ha construït sis còpies, cadascuna de les quals ha aterrat en diferents instal·lacions per tal que els artistes esmentats les treballin al seu aire.
La disse-nyadora Miriam Ponsa, per exemple, va avançar que «el meu projecte pren com a tema la cinteria, un sector en el qual Manresa va ser una ciutat molt potent al final del segle XIX.
Estic fent proves amb trenats, teixits i cintes amples i de diferents colors amb la voluntat de cobrir tota l'estructura».
«He volgut donar una idea del que passa a la comarca», va apuntar Llort per justificar la tria dels artistes, en la qual només hi ha una dona: «és evident que aquí es fan moltes altres disciplines, però la meva intenció era no tan sols veure el treball dels pintors i dibuixants, sinó també de representants d'altres arts».
Segons les previsions de l'organització, els ponts metàl·lics començaran a trepitjar la via pública durant la primera meitat de desembre.
Junts, però, no es podran veure fins que el 20 de gener s'instal·lin al Kursaal amb motiu de l'espectacle inaugural.
«Els ponts aniran per tot arreu, en la mesura que sigui possible perquè el seu trasllat no és senzill, perquè ens interessa també que es vegin a la part perifèrica de la ciutat», van indicar Llort i la regidora de Cultura, Anna Crespo.
Els carrers i places on s'ubicaran, però, encara no estan definits, ni tampoc la possibilitat que viatgin a altres poblacions, tot i que hi ha la intenció que visitin l'antecessora (Reus) i la localitat que prendrà el relleu (Cervera) de Manresa com a Capital de la Cultura.
L'elecció del número 6 també respon als ponts que hi ha a la ciutat: Nou, Vell, Sant Francesc, Ferro, Renfe i Congost.
Cadascuna de les creacions anirà acompanyada d'una placa que explicarà el motiu de la iniciativa, un esquer més per convidar els manresans a participar de les activitats programades al llarg del 2018.
Els propers dies, cada artista concretarà la seva proposta.
El grafiter Manel DKO va reconèixer que el convit és «tot un repte» perquè «estic acostumat a treballar en una superfície plana».
Roger Farré, del grup Gossos, va apuntar que «sóc l'únic músic i la meva intervenció anirà en aquest sentit, fer que el pont soni i vibri».
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
La sort ha entrat de ple a Caldes de Montbui, on l' administració número 1 ha venut íntegrament les 161 sèries d'un cinquè premi, el 73.867, amb 6.000 euros per dècim.
El bar La Familia, situat a la mateixa avingut de Pi i Margall on hi ha l'administració afortunada, ha sigut l'encarregat de vendre fins a 250 dècims de la Loteria de Nadal, la majoria entre parroquians, amics i familiars.
"Jo vaig ser la que vaig comprar el número, i s'ha venut molt bé, jo me'n vaig emportar 10 dècims i el meu marit dos més", explica Mercedes Bonilla, propietària del local.
La sort els ha tocat en un moment difícil, ofegats pels deutes i a punt de jubilar-se, amb el cartell per traspassar el bar esperant rere el taulell des d'on Emilio Liébanes ha venut els números premiats.
"Al mi em toquen 3.000 euros, vaig compartir el número amb un amic meu i ja tenim clar que part d'aquests diners ens els gastarem en cerveses junts", explica un dels premiats, Paco Fajardo, a les portes de l'administració.
El premi servirà per ajudar moltes famílies a passar el Nadal molt millor del que havien previst.
"A la meva mare li van prendre el pis i li van concedir un lloguer social, i als meus oncles i als meus avis els van embargar la casa, ara podrem ajudar-nos una mica", assenyala Alba Meilán.
El seu avi té cinc dècims dels premiats.
Ja els ha dit que es quedarà 18.000 euros i repartirà la resta entre els néts.
El bar La Familia fa honor avui al seu nom, i s'ha convertit en punt de trobada dels premiats, que no han desaprofitat l'ocasió per destapar diverses ampolles de cava i planejar d'entrada si el pollastre que tenien comprat per a la nit de Nadal serà substituït per una mariscada. |
Algunes de les actuacions s'han de fer des de fa quinze anys, i n'hi ha a totes les línies
Barcelona.-La xarxa ferroviària catalana té 126 punts on els combois han de frenar a causa d'incidències pendents de reparació, segons un document amb els punts de limitació temporal de velocitat que ha revelat TV3.
Segons la cadena televisiva, aquesta informació demostraria que els retards que presenta la xarxa es deuen principalment a aquests arranjaments pendents, alguns dels quals esperen des de fa quinze anys.
Hi ha incidències a totes les línies de la xarxa catalana i en algunes, com la R3, superen la trentena.
S'hi compten des d'estats del terraplè a perills de despreniment passant per obres no fetes com passos inferiors.
Algunes d'aquestes incidències obliguen els combois a disminuir la velocitat de forma considerable.
Així, els combois de la línia R12 han de reduir la velocitat a Granyaella de 130 quilòmetres per hora a 20 a causa de la inestabilitat del terraplè, amb la demora conseqüent.
En altres punts d'afluència massiva de trens, com ara l'estació de Sants, cal circular-hi a 30 quilòmetres per hora a causa del mal estat de la via.Totes les incidències recollides al document que ha fet públic TV3 es poden consultar en un mapa interactiu que ha elaborat la cadena on també s'especifica els que causen majors retards.
A la R15, al seu pas per Ascó, el perill de descarrilament fa que els trens hagin de baixar la velocitat de 90 a 30 quilòmetres per hora, fet que causa 11,5 minuts de retard.
Més endavant, a Pradell de la Teixeta, el mateix perill torna a fer frenar els combois i afegeix 3 minuts més al trajecte.
Un tros més amunt, a Duesaigües, el perill de despreniment fa disminuir novament la velocitat, amb un retard afegit de dos minuts.D'exemples com aquest se'n poden trobar a totes les línies, com en el cas de les R13 i R14, que al seu pas per Alcarràs i Lleida obliguen els trens a passar a 30 per hora malgrat les velocitats teòriques són de 160.
Aquí la incidència és l'estat del terraplè.
Cap al cantó nord passa el mateix amb la línia R11.
Perills de despreniment i obres no executades, com ara la rehabilitació de l'estructura del tram metàl·lic a Colera o el reforç del quadre de velocitats màximes a Llançà.Finalment, també es pot destacar que a la línia R3 s'hi acumulen més de trenta actuacions pendents, que van des del perill de despreniment a l'estat d'algun dels túnels del trajecte o a la necessitat de millorar les distàncies de frenada.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, ha advertit aquest dilluns que el control dels comptes imposat a la Generalitat durarà el que trigui el Govern a complir la legislació: "Correspon valorar-ho i respondre-ho a qui ha generat la situació d'excepcionalitat", ha afirmat.
Així ho ha subratllat el número dos del Ministeri d'Hisenda en una roda de premsa a Còrdova, on ha remarcat que l'Executiu català té l'obligació d'enviar setmanalment els certificats de despesa pressupostària, per assegurar que no paga res relacionat amb el referèndum d'independència, i que mentre no ho faci es mantindran les mesures imposades.
"El Govern engega el control financer excepcional davant una situació excepcional generada pel govern de la Generalitat", ha postil·lat.
Ha recordat que el punt de partida de tot és la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de 5 juliol d'aquest any, on "es declara la inconstitucionalitat i nul·litat" de la disposició addicional dels Pressupostos de Catalunya i les partides pressupostàries dedicades a processos electorals i consultes populars.
Ha recordat que el Govern ha engegat mecanismes previstos en la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, "aprovada el 2012 amb el vot a favor de CiU", que habilita un mecanisme de control reforçat del Pressupost de la Generalitat, ha puntualitzat Fernández de Moya.
En concret, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té fins a primera hora d'aquest dimarts per adoptar i comunicar l'acord de no disponibilitat pressupostària que li ha imposat el Ministeri d'Hisenda i pel qual li ha donat un termini de 48 hores, que va començar a córrer dissabte quan el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar la mesura.
Si en les escasses 24 hores que li queden Puigdemont no acata l'ordre, serà el ministre Cristóbal Montoro el que adopti aquest acord i ho comuniqui tant a la Generalitat com a la seva Intervenció.
La mesura afecta els crèdits pressupostaris diferents dels quals ja ha assumit Hisenda per evitar que es dediquin diners al procés sobiranista.
Divendres passat, el Govern central va decidir controlar la despesa social de la Generalitat i encarregar-se del pagament directe de les nòmines i dels serveis d'educació, sanitat i serveis socials.
Per controlar la resta del Pressupost, es va ordenar a més a Puigdemont adoptar aquest acord de no disponibilitat de crèdits i se li van concedir 48 hores per fer-ho voluntàriament.
El termini va començar a córrer des de la publicació de la mesura en el BOE el dissabte al matí i expira per tant el dimarts a primera hora --el diumenge no compta--.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Molt cruel va ser la derrota de l'Spar Citylift Girona ahir a Salamanca on les gironines van protagonitzar el gastat tòpic de «nedar molt per acabar ofegant-se a pocs metres de la platja».
L'Uni va tenir a la punta dels dits un triomf que l'hauria deixat molt a prop de guanyar la Lliga.
Una penetració guanyadora de Magali Mendy a quatre segons per acabar el partit, amb 70-70 en el marcador, no va voler entrar en el que hauria estat un merescut premi a la notable actuació de l'Uni, aixecant un partit que perdia de 14 punts en el tercer quart, i a la gran posada en escena d'Èric Surís que va guanyar una estèril batalla tàctica contra Miguel Ángel Ortega.
El tir de Mendy no va entrar i, a un segon pel final, els àrbitres varen interpretar falta en un gest instintiu de María Conde en estirar la samarreta de Givens.
Quedava un segon de partit i la nord-americana estava encara a la seva pròpia pista.
I que, reglament en mà, segurament fos antiesportiva no amaga que va ser un final molt cruel.
Ahir, les llàgrimes estaven justificades.
Krisi Givens va anotar un tir lliure i el 71-70 final desterrava fins als terrenys dels «i si no hagués...» allò que els pocs gironins que hi havia ahir al Würz burg havien començat a somiar tot just un minut abans: jugar diumenge el segon partit a Fontajau amb la possibilitat de proclamar-se campions de Lliga.
La victòria tàctica de Surís apostant per la zona fins i tot quan l'Avenida tenia el seu encert en el triple més gran de la temporada, la gesta d'aixecar un desavantatge de 14 punts a l'Avenida, el gran partit de María Conde que no entela ni l'antiesportiva, veure Shante Evans tirant-se per terra per recuperar tota mena de pilotes i, sobretot, notar el silenci del Würzburg quan Astou Traoré va posar l'Uni per davant en el darrer minut (69-70).
Tot això són imatges que quedaran per al record.
Records que s'aniran convertint en motiu d'orgull amb la distància que dona el pas de les hores.
Records que, però, ja són història perquè ara ja només importa el següent partit.
I aquest és el diumenge a Fontajau, a les set de la tarda.
Èric Surís parlava aquesta setmana de «rebuscar en l'enginy» per mirar de portar el partit per altres camins diferents dels que, habitualment, solen avançar els partits contra l'Avenida.
La imaginació de Surís contra el clàssic relat d'Ortega.
La persistència d'una defensa zonal per obligar l'Avenida a guanyar-se les garrofes tirant de fora contra el gran clàssic orteguià de primer desgastem a Colhado i Evans amb les dues Laures (Gil i Nicholls) que després ja traurem a De Souza i Robinson per decantar la balança.
Intentant generar dubtes a l'Avenida amb la zona 2/3 i anant amb molta fam al rebot ofensiu.
El problema és que sortir fort no té per què ser sinònim d'estar encertat en atac.
I l'Uni va tenir molts problemes per anotar en una primera meitat en que més enllà de l'impactant partit de María Conde, un talent pur que ha sortit massa poc a relluir aquesta temporada a Fontajau, les gironines van veure molt petita la cistella contrària.
Dels 30 punts de l'Spar Citylift Girona a la primera meitat gairebé la meitat (14) eren de Conde.A l'altre costat, Ortega no es va posar nerviós davant el repte que li proposava Surís.
El tècnic de l'Hospitalet va defugir de batalles tàctiques i va seguir aferrat al seu llibre d'estil.
Moltes rotacions, defensa agressiva amb totes les mans que els àrbitres els hi deixessin.
Això sí i sent conscient que amb una plantilla com la que té entre mans hi ha peces de tota mena.
Fins i tot especialistes pures com Kim Mestdagh que fallen poc quan tenen triples alliberats contra zona.
La belga en va anotar dos, igual que Givens (i aquesta no és precisament una especialista tirant) i un cadascuna Asurmendi, Robinson i Nicholls.
El d'aquesta última va entrar plorant en el darrer segon de la primera meitat.
L'Uni no ho havia fet malament i estava perdent d'onze punts (41-30) contra un equip que té una mitja de 6 triples per partit i ahir al, descans, porta un 7/11 des de la línia de tres punts.I aquí va arribar el moment de la veritat per Èric Surís.
El tècnic gironí va deixar clar que ha crescut des que encara no fa dos anys va canviar el Salt i la coordinació del GEiEG per assumir el repte d'agafar un equip de Lliga Femenina-1.
Molts entrenadors haurien tingut por.
Pensant «si l'Avenida està encertat de tres deixo de fer zona».
Va seguir apostant pel guió que havia preparat amb el seu cos tècnic.
Surís va mantenir molts i minuts les defenses zonals.
Fins i tot quan un triple de Sílvia Domínguez posava l'Avenida 13 punts per davant en el tercer quart (46-33).
Ell va seguir confiat en el que volia fer.
Però llavors el final va ser massa cruel.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
El 30 d'octubre de l'any 1916, dins la programació de Fires de Sant Narcís, se celebrà amb tota solemnitat la col·locació de la primera pedra del nou edifici de Correus i Telègrafs de la ciutat de Girona.
L'any 1908 ja s'havia començat a parlar de la necessitat de construir un nou edifici per al servei, que estava ubicat al començament del carrer de la Força, a l'actual plaça del Correu Vell, i presentava moltes incomoditats tant als treballadors com als usuaris.
L'any 1908 l'Estat va sol·licitar a l'Ajuntament de Girona la cessió d'uns locals o d'uns solars per a construir-hi un nou edifici.
Després d'anys de converses, l'Ajuntament de Girona cedí part dels terrenys de l'antic baluard de Figuerola, en el tram comprès entre l'avinguda Ramon Folch, la plaça de la Independència i un carrer encara en projecte, al costat de la caserna dels Bombers i l'Escorxador municipal.
Aquest solar havia estat objecte d'una permuta entre l'Ajuntament i el Ministeri de Guerra signada l'any 1912: l'administració local permutava l'antic edifici de "Les Àligues" per aquests terrenys que havia ocupat l'antic baluard de Figuerola.
L'any 1915 l'Estat convocà un concurs per tal d'escollir el projecte de construcció del nou edifici.
L'Ajuntament demanava que es respectés el porticat dissenyat per a la plaça de la Independència.
Només se'n van presentar dos, un firmat per Rafael Masó i un altre dels arquitectes Enric Catà i Catà i Eusebi Bona i Puig, que resultà guanyador.
Després d'algunes modificacions en el projecte i en el pressupost, el 30 d'octubre de 1916 començaren les obres que s'allargaren fins l'any 1919.
L'edifici no s'obrí al servei però fins al 1922.
Un llarg seguici d'autoritats, presidides pel director general de Correus, José Francos Rodríguez i que incloïa la presència del bisbe de Girona, va assistir a la col·locació de la primera pedra, que va comptar també amb l'acompanyament d'una banda de música i d'un destacament de guàrdies civils, per ordre del governador civil.
(Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 31 d'octubre de 1916, p.
Els edificis de Correus de Girona, segles XIX-XX-XXI. |
Les disfresses, la música, el confeti i els colors que es van poder veure a les rues de Carnaval dels més joves d'ahir no van ser del grat de tothom per les molèsties que van comportar, principalment per les llargues cues de vehicles que van produir-se al trobar-se algunes de les principals vies tallades en diverses parròquies.
Especialment greu va ser a la Massana, amb l'avinguda Sant Antoni tallada i el trànsit desviant-se per l'Aldosa per pujar i baixar d'Escaldes-Engordany.
Els conductors i ocupants dels vehicles van mostrar la seva indignació per no haver estat informats del tall de la carretera, sense que hi hagués cap cartell indicatiu ni agent de circulació que informés de la incidència i desviés el trànsit a l'encreuament de l'Aldosa.
Aquesta circumstància va provocar que es tardés fins a una hora d'Ordino a Andorra la Vella, perquè tota la circulació passava per una via en alguns punts estreta en la qual hi havien de transitar a més de cotxes, camions de gran tonatge i autobusos.
Les queixes es van produir per la manca d'informació i perquè es tallava una carretera general que comunica diverses parròquies, sense que hi hagués pas alternatiu per fer passar els vehicles, o davant la circumstància que es pogués produir alguna urgència.
En aquest sentit van indicar la importància del vial de la Massana davant situacions d'aquest tipus i en el dia a dia dels que hi circulen.
Els talls a les vies del país també va comportar altres fets.
A Escaldes-Engordany els cotxes van tenir problemes, amb el trànsit aturat, que afectava com en el cas massanenc també als usuaris d'autobús.
La sorpresa del tall no només va ser de la gent que transportava, sinó també dels conductors, algun dels quals fins i tot va admetre que no havia estat avisat que es produiria.
Davant la circumstància que el vehicle no es movia, uns usuaris van decidir esperar-se resignats, i altres baixar-ne i continuar a peu.
Respecte a la demanda que se'ls hi retornés l'import del bitllet, els conductors van indicar que s'havien de dirigir al comú per reclamar-ho.
L'enuig el van mostrar també turistes que es dirigien a les estacions d'esquí i que veien que arribarien força més tard del que tenien plantejat.
A Santa Coloma les cues també van ser evidents i els conductors van haver de buscar alternatives per dirigir-se a la capital.
Una jornada que va estar marcada per les rues i les cues, amb la diversió d'uns i la molèstia dels altres.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Dos de cada deu persones que ha patit un ictus transitori (IT) --manifesten els mateixos símptomes que l'ictus però amb menys durada-- desenvolupa una depressió, segons dades preliminars d'un estudi elaborat entre 2014 i 2015 per Hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb 75 pacients, que conclourà a la primera meitat de 2017.
En una entrevista d'Europa Press, el cap del Servei de Neurologia de l'Hospital Arnau de Vilanova, Francesc Purroy, ha explicat que el 50% d'aquests pacients pateix una depressió a conseqüència de l'"estrès" viscut per l'ictus, però l'altra meitat la desenvolupen a conseqüència d'una lesió cerebral causada per l'episodi.
L'investigador, que també és president de la Societat Catalana de Neurologia, ha sostingut que, tot i que la clínica de l'ictus sigui transitòria --dura menys d'una hora--, alguns pacients estudiats en aquest treball, anomenat 'Psico-ictus', "pateixen lesions en diferents regions del cervell" que causen la depressió.
"Com a neuròleg, tens la sensació que aquests pacients --els que pateixen un ictus transitori-- s'han recuperat completament", ha sostingut l'investigador, però l'estudi mostra que dos de cada deu desenvolupa alteracions depressives i un 30%, de la memòria, ha precisat.
"La pèrdua de memòria i la depressió són conseqüència de la lesió cerebral", ha afirmat Purroy, al concretar que hi ha una part dels afectats que no té una afectació derivada de l'entorn, sinó que les alteracions a l'estat d'ànim són conseqüència directa de l'ictus.
Quan una persona està deprimida hi ha una sèrie de circuits que deixen de funcionar i que estan relacionats amb la serotonina: "La falta de producció de la serotonina, per la pèrdua d'un familiar, per exemple, és deguda a la pròpia lesió de l'ictus", ha mantingut l'investigador.
Els resultats han sorprès als investigadors, que s'esperaven que la xifra de persones que desenvolupaven una depressió a causa de a la lesió cerebral de l'ictus seria menor: "Hem vist que, a diferència de les persones depressives en si, aquesta és una depressió adquirida".
Tot i això, la malaltia derivada de l'atac isquèmic transitori té una millor resposta als tractaments antidepressius que la depressió comuna, a causa de la "plasticitat neuronal", que permet que hi hagi una recuperació més fàcil, segons Purroy.
"Quan un té un ictus establert hi ha un canvi en la vida que condiciona moltes vegades un increment de la síndrome depressiva", alguna cosa que succeeix en un 30% dels casos, però els investigadors s'han centrat en aquest treball al IT, que afecta l'esmentada proporció de dos de cada deu pacients.
Un de cada quatre pacients que pateixen un ictus establert --que causen molta discapacitat i mortalitat-- han experiment abans un ictus transitori i un de cada cinc ho ha viscut en els dies previs, però molts pacients no acudeixen al metge perquè els símptomes desapareixen i li treuen importància.
Purroy ha manifestat que els IT produeixen una "simptomatologia d'avís", com alteracions de la força i de la parla, que és l'equivalent al dolor de pit quan es produeix un atac al cor, ha exemplificat, pel que ha cridat a la ciutadania a acudir al metge.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El dirigent d'EH Bildu Arnaldo Otegi ha donat "veracitat absoluta" a l'anunci de desarmament d'ETA, segons el diari 'Le Monde', i ha afegit: "Esperem que aquest cop sí el procés de desarmament sigui total i integral".
En una compareixença pública, ha fet una crida a la societat civil, la comunitat internacional i a les institucions basques a estar "a l'altura del moment, del repte que es presenta, de la gran finestra d'oportunitat que s'ofereix al país perquè el desarmament es produeixi en un temps breu".
En aquest sentit, ha reclamat que es prioritzin els interessos del País Basc i no els individuals en un procés "il·lusionant".
A més, el dirigent abertzale ha acusat els estats espanyol i francès d'haver "renunciat a les seves responsabilitats": "No volen un escenari al país amb una ETA absolutament desarmada", ha assegurat.
Davant l'anunci, ha reclamat que ara "no posin obstacles afegits a un fet històric". |
Per navegar per la pàgina de la UOC ha d'estar habilitat JavaScript, però sembla que està inhabilitat o que no és compatible amb el vostre navegador.
Si vols navegar per la UOC, canvia la configuració del teu navegador per habilitar JavaScript i torna a intentar-ho.
[Marquem en color les novetats derivades de l'aprovació de l' Ortografia catalana (IEC, 2016).]
A cada vocal hi correspon una síl·laba, fora de pocs casos en què una síl·laba correspon a més d'una vocal: diftongs i u darrere q i g seguida de vocal (evidentment, quan i i u són consonants van amb la vocal o les vocals següents: iaia, fèieu, uadi, veuen).
* N'hi ha pocs casos; només en persones d'algun verb ( uu ) i dialectalment ( ii ).
La dièresi es posa sobre les vocals i i u.
reduíem, suís (diferent de suïs, forma del verb suar ), agraíssiu, lluíssim
No es posa dièresi, encara que no hi hagi diftong, en els quatre casos següents:
reunió, reincidir, contraindicació, coincidència
Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum |
El passat 4 d'octubre es va celebrar el XXXI Fòrum Inversor EconomistesBAN, la xarxa de Business Angels del Col-legi.
Pol Font, president d'EconomistesBAN, i es va presentar FOTORAPORTO, un dels projectes d'impacte social del SIR PROJECT - Projecte Social Investment Ready.
Al Fòrum es van presentar 8 projectes, d'un alt nivell, de sectors diversificats i que van despertar l'interès dels assistents:
Més informació sobre l'edició i els projectes |
El Sónar, Festival de Música, Creativitat i Tecnologia ha enviat música a l'espai amb l'objectiu d'establir comunicació amb una civilització extraterrestre més enllà del Sistema Solar, en una iniciativa pionera en la història que està emmarcada en la celebració del seu 25è aniversari.
Segons ha anunciat el certamen aquest dijous en un comunicat, després de 25 anys escanejant el planeta a la recerca dels sons i idees més avançades, el festival ha girat les seves antenes cap a l'espai a través de la iniciativa interestel·lar 'Sónar Calling GJ273b'.
Es tracta de la primera sèrie de transmissions de ràdio de la Història que s'envia a un exoplaneta proper --l'Estrella de Luyten b-- que és potencialment habitable, i les primeres comunicacions es van enviar els dies 16, 17 i 18 d'octubre a través de l'antena de l'Associació Científica Europea de Dispersió Incoherent (Eiscat), situada a Noruega.
El missatge del primer enviament inclou 33 peces de música de 10 segons cadascuna, comissariades per Sónar, i creades per artistes afins al festival com Richie Hawtin, Autechre, Carsten Nicolai, Modeselektor, Laurent Garnier, Holly Herndon, Matmos, Jean-Michel Jarre, Nina Kraviz, The Black Madonna, Kate Tempest, Kode 9, Laurel Halo o Daito Manabe.
La música i missatges enviats pels diferents artistes resumeixen la vocació exploradora del festival, i es poden consultar en el web 'Sonarcalling.com', en què destaquen propostes poètiques com la gravació dels batecs del cor de la filla de Carsten Nicolai abans de néixer.
Per la seva banda, Laurel Halo ha enviat un lament poètic al crit de 'Please, save us!'; Autechre ha enviat una música feta amb els primers 449 números primers; BFlecha, una peça basada en els cicles dels ecosistemes terrestres i de tota una forma de vida, i Jarre una melodia atractiva a l'estil 'Encontres a la tercera fase'.
La iniciativa, que preveu iniciar una segona fase de transmissions l'abril del 2018, ha proposat el públic l'opció de participar en la recol·lecció de missatges enviats a l'espai, que també compta amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i el Messaging Extraterrestrial Intelligence (METI International).
De totes les propostes, Sónar n'escollirà tres per formar part del missatge, i els seus creadors seran convidats al festival que transcorrerà al juny, i del que en les properes setmanes es coneixeran els primers caps de cartell.
Per als codirectors del festival, Enric Palau, Sergio Caballero i Ricard Robles, la iniciativa sorgeix de la necessitat humana de comunicar-se i connectar, així com d'una inquietud present en totes les civilitzacions de la Història: "Estem sols a l'univers?.
"A la vista de com els humans estem gestionant el planeta, potser és el moment de comunicar-nos amb una intel·ligència exterior --i esperem que superior-- per sol·licitar ajuda i consell", han afegit els directors.
El director de l'IEEC, Ignasi Ribas, ha confirmat l'augment exponencial de coneixement d'altres planetes de l'Univers, i ha mostrat l'emoció de l'institut de participar en aquest experiment internacional pel qual esperen una resposta.
Segons els líders del projecte han considerat que la resposta podria arribar d'aquí a 25 anys, coincidint amb el 50è aniversari del festival de música electrònica i new media art.
El president de METI International, Douglas Vakoch, ha celebrat participar en la iniciativa, i ha significat: "Sónar és un líder mundial a explorar la interfície de creativitat i tecnologia, complementant l'èmfasi de la institució en la ciència de la comunicació interestel·lar".
L'Estrella de Luyten b --també coneguda com GJ273b-- és una estrella vermella que es troba a la constel·lació Canis Minoris, a una distància de 12,4 anys llum de la Terra, i va ser anunciada a principis del 2017.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Pla de la qualitat dels Programes de Doctorat va ser una proposta metodològica oferida als diferents programes de la Universitat de València per a facilitar la realització de processos d'avaluació amb la finalitat de millorar la qualitat de l'ensenyament, traduint-se en l'elaboració d'una guia d'avaluació.
La finalitat principal d'aquesta guia va ser proporcionar la informació, les orientacions bàsiques i les directrius tècniques necessàries als membres dels Comitès d'Avaluació que duien a terme els processos d'avaluació.
El Pla d'Avaluació va passar per diferents etapes, començant el seu disseny en el curs acadèmic 2004-2005, en el qual es va elaborar i va facilitar una guia d'avaluació basada en els criteris marcats per l'Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) en el Programa d'Avaluació Institucional (PEI).
Amb aquest pla es pretenia que el requisit de tenir implantat mecanismes d'avaluació i millora, exigit als programes de doctorat amb la Menció de Qualitat, no solament anara un tràmit burocràtic, sinó que es convertira en un procés de millora contínua d'aquests programes i així anar adequant-los als aspectes fonamentals de l'Espai Europeu d'Educació Superior.
El procés també va servir perquè en els programes de doctorat amb la Menció de Qualitat es facilitara el treball dels Comitès en la preparació de la documentació d'aquest procés, incloent-se en la guia totes les evidències demandades en aquest programa.
La Menció de Qualitat constitueix un reconeixement a la solvència cientificotècnica i formadora dels programes de doctorat, així com dels grups o departaments que els desenvolupen.
En les diferents edicions es va convidar també a tots els programes de doctorat que, encara sense tenir el citada menció, van voler entrar en processos de millora, els quals els va preparar, entre altres qüestions, per a l'obtenció de la Menció de Qualitat o per a altres processos d'acreditació que pogueren aparèixer en un futur.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
El decret municipal signat aquest diumenge 15 de març estableix que un 44% de la plantilla municipal treballarà per mantenir els serveis essencials que són necessaris per garantir el bon funcionament de la ciutat.
També queda garantit el subministrament d'aigua, llum i gas.
Com a mesura de prevenció i per minimitzar el risc de contagi, sempre que pugueu, quedeu-vos a casa.
Recordeu que només us podeu moure per la ciutat per:
Durant l'estat d'alarma, més de quatre-cents equipaments municipals estaran tancats, inclosos els 148 parcs i jardins de la ciutat els accessos dels quals es poden tancar.
Les oficines d'atenció ciutadana (OAC) també estaran tancades.
Tots els tràmits es faran exclusivament mitjançant el 010 i el portal de tràmits.
Fem un ús responsable del sistema sanitari
Per evitar col·lapsar el sistema de salut, acudiu al vostre centre sanitari només si és imprescindible.
Recordeu que en cas de dubte podeu trucar al 010, i si us trobeu malament, al 061.
Tota la informació, al web de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. |
Javier Negre ha acaparat un munt de titulars després que 'El Mundo' fos sentenciat a fer públic que el periodista s'havia inventat una entrevista.
Això li ha comportat moltíssimes crítiques, com és lògic, i conseqüències molt dolentes per a la seva feina.
Risto Mejide és l'últim que l'ha denunciat públicament, quan ha assegurat a 'Todo es mentira' que " ja no és benvingut " al programa.
L'escàndol que ha envoltat el periodista ha donat ales al presentador per explicar als teleespectadors com està la seva relació amb ell: "Negre va decidir deixar de col·laborar amb nosaltres de manera unilateral i sense explicació.
En aquell moment no vam entendre la seva decisió perquè ha continuat col·laborant amb altres mitjans, fins i tot amb programes d'aquesta casa.
Sis dies després, vam conèixer la sentència que ha publicat El Mundo".
"No permetré aquesta falta de lleialtat.
Li hem donat totes les oportunitats perquè s'expliqués, amb una declaració gravada o un Whatsapp.
Creiem que els teleespectadors es mereixen una explicació.
Tenia línia directa amb ell, ara ja no és benvingut a aquest programa", ha sentenciat en directe.
Una nova conseqüència negativa que li causa l'entrevista inventada. |
En els darrers dies hem publicat diversos articles sobre la importància que estan adquirint els grans pilars.
Aquest diumenge ha tornat a estar una jornada pilanera.
En la tanda final o dins d'un castell, els espadats han estat protagonistes.
Al Vendrell s'ha viscut una ronda de pilars completa, un fet cada cop més habitual.
La Jove de Tarragona ha estrenat el seu pilar emmanillat, la Colla Joves ha confirmat les seves aspiracions a emmanillar-lo i els Nens han estat capaços de regenerar el pilar de 6 en un temps rècord.
A Barcelona, a Sarrià, els espadats han estat també protagonistes amb les millors diades de mai dels Castellers de Barcelona i dels de Gràcia.
L'atenció torna a ser màxima en la tanda final de les diades.
La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha carregat el pilar de 8 amb folre i manilles a la plaça Vella, el segon que provaven i el primer vist al Vendrell.
Amb els liles ja són quatre les colles que han fet el més gran dels pilars.
Als Castellers de Vilafranca (1995), Colla Vella dels Xiquets de Valls (1998) i Minyons de Terrassa (1999) se'ls afegeix la Jove de Tarragona.
Aquesta temporada ja és la que s'han vist més pilars de 8 de tota la història, nou en total.
Quatre de verds, quatre de rosats i un de lila.
Els anys 2008 i 1999 se n'havien vist vuit en un mateix curs.
Val a dir que des del 2009 no el feien tres colles diferents en una sola campanya.
Xifres de rècord que poden anar a més perquè queda temporada per endavant i perquè més colles poden apuntar-se a la febre pilanera.
Joves de Valls sembla el cas més evident, mentre Minyons i Sants el tenen com a futurible.
A més, el Vendrell s'ha convertit en la catorzena plaça on s'ha assolit el pilar de 8, des de la seva recuperació l'any 1995.
En el seu conjunt, l'any 2013 esta sent molt pilaner; només cal veure la nòmina de les principals colles del país.
Estimats afeccionats: no marxin de la plaça fins a sentir el toc de vermut, poden perdre's quelcom important.
Foto 1: Celebració del pde6c dels Nens del Vendrell |
Aquesta és la pàgina de La Tasca de Santi.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Barberà del Vallès. |
L'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat assumeix la prestació dels serveis municipals vinculats amb l'espai públic i els serveis urbans que faciliten la vida dels ciutadans que viuen i treballen a la ciutat.
L'Ajuntament vetlla per garantir un espai públic de qualitat, una ciutat verda i biodiversa, productiva i resilient, i una mobilitat activa i sostenible, amb la implicació i el compromís de la ciutadania.
La implicació, participació i col·laboració de la ciutadania en general, els col·lectius i les organitzacions, i els ens tant públics com privats en els projectes municipals es fa efectiva a través de diferents instruments i òrgans consultius i participatius.
L'Ajuntament vetlla pel bon funcionament de la ciutat a fi de garantir el benestar diari de la ciutadania i contribuir al desenvolupament de la ciutat.
Una ciutat on funcionin els serveis, que evolucioni i es transformi i que avanci d'acord amb les noves tecnologies.
La informació del planejament per mitjans telemàtics ve regulada en els articles 17.2 d) i 3, 23 i la disposició addicional primera del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la llei d'urbanisme.
Amb relació als instruments de gestió, s'aplica l'article 23 esmentat sobre l'obertura de terminis d'informació al públic.
Al Portal d'Informació Urbanística podreu fer la cerca d'àmbits de planejament i qualificacions (caràcter informatiu, no normatiu).
Dins la mateixa base de dades es troben, en el seu cas, els convenis urbanístics.
Trobareu les instruccions de consulta al panell de benvinguda amb diferents materials de suport: videotutorials, preguntes freqüents i manual d'usuari.
Les aprovacions inicials d'instruments de planejament es destaquen al panell de benvinguda del portal, a l'efecte de la convocatòria d'informació pública i d'obertura del termini d'al·legacions "Darreres aprovacions inicials", on consta la data del BOP.
El termini d'informació pública del planejament és d'un mes, llevat del que s'especifiqui concretament a l'instrument.
Els exemplars complets en format paper dels instruments de planejament, gestió i convenis es poden consultar al Departament d'Informació i Documentació Urbanística. |
Responsables de diferents grups de comunicació de premsa regional es van mostrar ahir satisfets per haver estat els primers a establir murs de pagament en els seus continguts i han instat els diaris generalistes perquè segueixin el mateix camí «com més aviat millor».
Ho van demanar els directors de Producte de Prensa Ibérica, Alfonso Nogales, de Desenvolupament Editorial de Vocento, Óscar Beltrán de Otálora, i el d'Estratègia Digital de La Voz de Galicia, Tomás García Morán, en el fòrum «Models de subscripció en els mitjans de comunicació», organitzat per la consultora Evoca i Facebook.
«Sens dubte seria beneficiós per a la premsa regional que es facin passos endavant en el tancament de contingut perquè la competència és ferotge i la gent no està disposada a pagar si té l'opció del gratis», va opinar Nogales.
Per al responsable de Prensa Ibérica, grup editor de capçaleres com Regió7, Diari de Girona, Levante, Diario de Mallorca, Diario de Ibiza, La Nueva Espanya, El Periódico de Catalunya o Faro de Vigo, el sector ha de «seguir vivint» de la seva diversificació perquè una única línia d'ingressos és «insostenible».
«Tenim la sort de tenir fanàtics de la marca però no són suficients per sostenir el negoci[...].
És un model en construcció que individualment no estabilitzarem en benefici de tots», va destacar Nogales.
Va afegir que amb un escenari en què el pagament de continguts sigui global es posa en valor que «el bon periodisme cal pagar-lo».
«Que la gent pagui per un producte de qualitat com paga per tot», va subratllar Beltrán de Otálora, que va defensar que «com més gent estigui en el pagament és molt millor i és natural», perquè la premsa ha estat de pagament «tota la seva vida» i gratuïta només durant un temps.
Per al responsable de Vocento, amb murs de pagament a El Correo, El Diario Vasco, El Diario Montañés i el Ideal de Granada, implantar murs de pagament és una «feina dura i costosa» i cal carergar-se de «molta paciència».
«Volem estar preparats per a un escenari de pagament per continguts en un entorn global en què més diaris tancaran continguts», va dir García Morán, que va assegurar que la premsa regional «es va tirar abans a la piscina» perquè va sentir una necessitat que no han tingut els mitjans generalistes.
El director d'Estratègia Digital de La Voz de Galicia va considerar que és «important» que arribi «un escenari de pagament global» i va dir que mentre no arriba, els que ja s'han llançat a cobrar per continguts estan aprenent.
«Volem ser els més llestos de la classe quan arribi aquest escenari nou, si no els més llestos, almenys els que fa més anys que són a l'escola», va ironitzar.
Els responsables de Prensa Ibérica i Vocento van reconèixer que estaven «aterrits» quan van establir murs de pagament, si bé van recordar que van ser «prudents i gens agressius» i que el resultat ha estat bo. |
També podeu veure les estadístiques de tot aquest número:
Sobre els remences d la Baronia de Montpalau
Memòries de l'exili de Miquel Moll i Escarpenter (IV)
"Excursió particular a Canet de Mar"
L'Associació Catalanista de la Costa de Llevant
Puixança i acabament del temps de Mar a Canet (2a part)
Una visió antropològica generacional d'estar per casa
Presentació del CEDIM i de la revista Domenechiana
Es defineix una consulta a un article com un accés al seu resum, o bé com la descàrrega del text complet quan aquesta no és a través de la seva pròpia pàgina de resum.
Es defineix una descàrrega d'un article com un accés directe al text complet sense haver consultat prèviament el seu resum, sempre que aquest accés no sigui a una pàgina externa a RACO.
Els accessos automàtics de robots, tant aquells que consulten el fitxer robots.txt com d'altres detectats per nosaltres, no es comptabilitzen com a consultes.
També s'exclouen els accessos realitzats des d'adreces del CSUC.
Aquestes estadístiques comptabilitzen només les dades des de RACO.
Per determinar les consultes per país s'usen les llibreries GeoIP. |
El líder del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha advertit aquest dilluns que no es presentarà a les primàries dels socialistes a Barcelona si s'expulsa els tres diputats díscols que van votar la setmana passada a favor que l'Estat transferís la competència per convocar una consulta.
En un comunicat, ha recordat que el PSC va votar en contra de la iniciativa contradient el seu programa electoral, cosa que va provocar que Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura trenquessin la disciplina de vot, i ha assegurat que a les primàries barcelonines serà "difícil abstreure's del conflicte", tot i que són un bon terreny de joc.
Ha afirmat que el perill d'esguerrar-ho tot és l'amenaça d'expulsió dels tres diputats, i ha assegurat que si la direcció del partit acaba el conflicte amb disciplina en lloc de debat, no s'hi presentarà: "Si hi ha una sola expulsió no m'hi presentaré.
En democràcia no pots participar en un combat d'idees i de projectes amb la mirada amenaçadora de la direcció del partit".
Després, en declaracions als periodistes des de la federació socialista barcelonina, on ha presentat la seva candidatura a les primàries, i després de preguntar-se-li sobre eventuals sancions als díscols, ha dit: "D'actuacions disciplinàries no n'hi ha, a la tradició del PSC".
Sancionar o expulsar Elena, Geli i Ventura implicaria "anul·lar" el procés de primàries a Barcelona, per la qual cosa ha fet una crida a fer un debat serè i que permeti superar les diferències internes, de la mateixa manera que es va fer el 1978 durant la creació del PSC, on van confluir els tres partits que llavors s'autodefinien com a socialistes.
"No puc participar en unes primàries si els que pensen com jo, pel fet de pensar com jo, són expulsats", ha afegit Martí.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
- Les Jornades Musicals a l'Ermita continuen provocant una revolució interna a tos aquells que hi participen...
De vegades ho comentem amb l'Àngel, el propietari del bar, que el que passa a l'Ermita es queda a l'Ermita, perquè passen moltes coses.
Parelles que s'han trobat, matrimonis que s'han salvat o coses que han passat que no es poden explicar.
La música viscuda de manera col·lectiva, igual que qualsevol altre ritual, uneix.
T'obre com una finestreta mental i fa que estiguis molt més receptiu amb aquell que tens al costat perquè has viscut una cosa realment important, potent.
No existiria la música si no existís la capacitat humana de generar un ritual, que després nosaltres al ritual li afegim el punt de vista religiós, però sabem que els rituals neixen d'una voluntat de voler comprendre el món juntament amb els altres membres de la teva comunitat.
I a partir d'aquí estableixes una ritualitat que a la llarga no ha de tenir necessàriament un sentit religiós.
- Què passa quan coincideixen aquests elements?
Quan ets conscient d'això és quan la ment s'obre, quan ets capaç de gaudir l'espai i la música en directe.
Aquí no garantim que t'agradaran tots els estils però sí que garantim la qualitat de les bandes i que totes tenen un directe al·lucinant.
Com a programador, hi ha bandes que vénen aquí que jo no les escoltaria mai a casa però saps que aquell directe t'aportarà alguna cosa.
I parlant amb gent que va a molts de concerts, te n'adones que és gent hipersensible i l'hipersensibilitat és una cosa que es té o no es té, però també es pot entrenar perquè aquella sensibilitat et portarà a llocs i a mons al·lucinants.
I això m'ho aplico a mi mateix.
- Quin creus que és el poder de la música?
A través de la música els sentits s'expandeixen molt més enllà del que tu podries plantejar-te en un primer moment.
Jo, per exemple, durant els concerts a l'Ermita em costa concentrar-me perquè he d'estar pendent que tot surti bé però quan tot va sobre rodes jo també puc gaudir de tot el concert i te n'adones que pots arribar a connectar amb l'energia que ve de dalt l'escenari, i ells amb la teva, la retornes.
És en aquest punt quan penso que fa 8.000 anys no em costa imaginar-me que les persones que habitaven l'Ermita fessin el mateix.
Potser des d'un sentit més religios, però sense deïtats perquè en aquella època en principi no hi havien déus com els coneixem ara.
En aquella època hi havien més abrics pintats perquè ara s'han fet malbé per l'erosió o pel que sigui però aquest espai també era un lloc marcat per aquella comunitat.
Perquè encara que fossin nòmades o sedentaris, o convisquessin els caçadors amb els recol·lectors, tenien un lloc de confluència o d'identitat cultural i vénien aquí a celebrar-ho.
I de què va acompanyat aquest sentit d'identitat?
I la ritualitat de què va acompanyada en totes les comunitats del món?
- En aquest cas, tu has estat el bruixot canalitzador d'aquest nou ritual que són les Jornades Musicals a l'Ermita en ple segle XXI?
Al principi les Jornades Musicals van sortir per avorriment, no havíem vist aquesta connexió que ara comentem.
Et passes tota la vida anant de concerts o malvivint de la música, com quan treballava a Barcelona, però és una cosa que portes a la sang.
Et converteixes en un personatge d'aquestos que estan tota la vida al bar avorrint-se i criticant el que fan els altres o fas alguna cosa?
I sempre he tingut un punt punki de dir "Què no fan res?
Quan érem jovenelos també ho fèiem.
No ens agradava anar a les discoteques a escoltar maquineta cantada, ho trobava bastant avorrit, amb tots els respectes.
I poc a poc te n'adones que treballar a l'Ermita, conèixer grups d'arqueòlegs, investigadors...
Te n'adones que hi ha una confluència bestial entre la història i la música i que fer això aquí era el lloc adequat.
Que tampoc ens esperàvem arribar als quinze anys.
Quinze anys fa que estem aquí donant la tabarra?
I en part, també gràcies a l'Ajuntament, que va confiar en que les Jornades podien ser un bon motor cultural del poble.
- El Deltebre Dansa també fa quinze anys.
Què va passar en aquella època?
I la Bouesia si encara visqués també.
I parlant una vegada amb l'impulsor de la Bouesia, Miquel Àngel Marín, vam veure que l'any 2005 devia passar alguna cosa.
Va ser un article criticat perquè molta gent ho va entendre com si no s'hagués fet mai res en el món de la cultura i no era la intenció.
Però és cert que aquestes iniciatives, que eren molt distants l'una de l'altra i que no ens coneixíem, van coincidir.
Jo crec que va ser una casualitat, tot i que després sempre penso que les casualitats no existeixen.
Potser ens va connectar alguna cosa que encara no sabem.
Si algun dia fem una orgia d'idees i de parlar, potser surt.
- Si haguessis de pronosticar què passarà amb les JMEP en un futur, què dires?
Jo crec que totes les coses evolucionen i segur que això derivarà en una altra cosa que encara no en tenim ni idea.
Per exemple, l'any anterior, el 14è, jo em trobava molt cansat, notava que l'energia se m'estava esgotant, però finalment vam decidir seguir perquè ens feia il·lusió arribar al 15è aniversari i enguany estic content.
De fet, enguany he fet una de les accions que més satisfacció m'ha donat, el concert amb bols tibetans i música electrònica a l'Hospital Verge de la Cinta amb una finalitat terapèutica.
No era musicoteràpia, sinó volíem experimentar precisament quin era el poder sanador de la música, una mica en la línia del que comentavem abans.
- Ens trobem a l'equador de l'edició d'enguany de les Jornades.
Vam començar amb Pepet i Marieta, que va ser al·lucinant.
Es nota que l'energia està molt renovada i els membres del grup en tenen moltes ganes.
A més, també vam celebrar els 15 anys del grup, empastifant-nos a la cara un pastís de nata.
La música balcaniana també va agradar molt.
És sorprenent veure com en aquests països dels Balcans que han patit la guerra i el genocidi tenen una música tan alegre.
De fet, crec que si véns a les Jornades i no balles és que ets molt freaky o tens algun problema neuronal.
Facebook Jornades Musicals a l'Ermitat de la Pietat d'Ulldecona |
L'important són els punts suspensius: què hi hauria afegit el lector?, personal?, familiar?, privada?, res?
Habitualment donem per fet que l'enunciat -el que sigui-és obvi, quan és en l'enunciat on ens juguem la resposta.
Hi ha paons que confonen les plomes amb el compte de resultats o l'èxit professional.
Gent que transforma la seva brillantor en les relacions laborals en barroeria en les personals, la seguretat executiva en pors existencials, i els assoliments professionals en una aclaparadora incapacitat per confrontar els seus problemes personals.
El desbordament i les tensions emocionals que genera la feina es projecten també fora d'aquesta, en l'àmbit de la vida privada.
I això no és un problema exclusiu dels directius, sinó que impregna tota la nostra cultura del treball... cosa que negligim sota la pressió actual de convertir els desajustos socials en problemes personals.
I, a sobre, sempre ens aguaita l'oportunitat de convertir-nos en carn d'autoajuda, paraula horrible que retrata que ja hem acceptat viure en un entorn del qual no podem esperar cap altra ajuda que la que ens donem a nosaltres mateixos.
És freqüent sentir confessions sobre l'absència de temps lliure i d'energia per sortir-se'n en la vida privada, o sobre el sentiment de culpabilitat davant d'una situació de desordre vital.
Un bon nombre d'aquestes queixes, però, passen a emmagatzemar-se en el calaix de l'oblit.
O es deixen per a més endavant.
I mentrestant, com s'explicava en el recent, la malaltia esdevé una resposta cada cop més habitual del nostre organisme per defensar-se de certs ritmes laborals.
Avui estem obligats a repensar quina ha de ser la distribució del temps en la nostra vida, sense adjectius (siguem solters, casats o separats; amb fills o sense).
Els mateixos canvis en l'estructura familiar, la redefinició de rols socials i domèstics, l'aparició de la dona com a individu de ple dret, l'accentuació d'una moral individual de l'autorealització són factors que obliguen a redissenyar estratègies de millora de cadascuna de les facetes fonamentals de la nostra vida.
Davant de crisis emocionals cròniques hem de saber assumir hàbits de vida que ens procurin satisfacció en cadascuna de les nostres facetes socials i personals.
Perquè... compte!: no només cal aprendre al llarg de la vida -com diu el tòpic-, sinó també a l'ample de la vida.
No fos cas que l'aprenentatge reforcés la unidimensionalitat.
Molts professionals, portats per un excés de responsabilitat amb la seva empresa o per una superespecialització, han deixat de considerar la seva vida privada, simplement, com un espai vital.
Han deixat de gaudir de la família, de l'oci, de l'esforç creatiu, del tracte afectiu amb els fills.
I a la meitat de la seva vida descobreixen que han perdut alguna cosa essencial.
La trajectòria professional, la feina, els companys, resulten de sobte insignificants en comparació amb el que han perdut.
Intenten desesperadament fer marxa enrere, però molt sovint es troben amb adults o amb nens gairebé adults per als quals s'han convertit en estranys.
Com es diu en la tradició zen, el temps i la marea no esperen ningú.
Hem de reordenar la distribució dels espais temporals de la nostra vida i reeducar la nostra actitud envers ells.
Per això és un greu error si considerem aquesta qüestió com una cosa que només afecta les dones o que només tracta de l'educació dels fills.
Si plantegem la qüestió com un problema de dones, no ho resoldrem ni tan sols per a les dones.
També cal racionalitzar la jornada laboral per compatibilitzar-la amb altres prioritats: per vincular-nos a altres projectes, per relacionar-nos amb nosaltres mateixos o amb els altres, per expressar en altres àmbits la creativitat, per poder col·laborar cívicament amb la comunitat, per poder perdre el temps, per disposar d'espais per a la pau interior, etc.
No ens enganyem dient que aquest és un problema dels que tenen feina: les condicions de la no-feina són l'altra cara de la mateixa moneda, no una altra moneda.
Si els ciutadans aspirem a convertir el nostre benestar en alguna cosa qualitativa hem de mentalitzar-nos per a la implantació de canvis també en les nostres empreses i en les nostres vides: no només cal regenerar la política.
Estem obligats a reformular la participació de l'home i la dona en les tasques domèstiques i en les laborals.
I estem obligats a crear espais per a altres tasques: forma part de l'autoengany creure que la partida només es juga en el binomi feina-família.
En qualsevol cas, avui una dona ja no vol ser un electrodomèstic, ni un home una màquina de guanyar diners.
No tan sols són importants els punts suspensius que esmentava a l'inici, doncs, sinó també -i sobretot- la i.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La principal hipòtesi que estudien els investigadors és que la dona que va ser trobada aquest diumenge a la platja de Somorrostro a Barcelona es va suïcidar, segons han indicat fonts coneixedores.
Els Mossos d'Esquadra van localitzar el cadàver de la dona, d'uns 50 anys, a la sorra, davant de la zona de discoteques del Port Olímpic, i van obrir una investigació en detectar signes de violència.
El cos va ser trobat la matinada d'aquest diumenge, entorn de les 3.15 hores, després de rebre l'avís d'un transeünt que la va veure a la platja. |
Escala de temperatura definida en assignar al punt triple de l'aigua pura, considerat com a punt fix fonamental, la temperatura de 273,16 K.
També coneguda com a escala termodinàmica o escala absoluta. |
Una imponent borrasca atlàntica, batejada com Cecilia, ha portat vents forts durant les últimes hores a molts indrets d'Espanya.
La situació tendirà a estabilitzar-se per l'oest peninsular i el Cantàbric a mesura que la pertorbació se situï sobre el golf de Lleó.
Aquesta matinada, els vents han arribat als 163 km/h al cap Matxitxako, a Biscaia, segons les dades pendents de validar de l' Agència Estatal de Meteorologia.
Fa 48 hores que la pertorbació porta vents i pluja a molts indrets de la península Ibèrica.
Els vents s'han deixat sentir a punts de la costa de sud a nord.
Cops de fins a 112 km/h a Estaca de Bares (Corunya) o 103 km/h a Tarifa (Cadis) donen una idea de l'abast de la pertorbació.
Aquest és el mapa isobàric corresponent a aquest dissabte, a les 6 UTC, amb el centre de Cecilia situat a la costa atlàntica francesa.
La ventada ha deixat també cops molt forts a les serralades i a les estacions d'esquí peninsulars: 129 km/h a Tresviso (Cantàbria), 122 km/h a Valdezcaray (Rioja), 111 km/h a la Covatilla (Salamanca), 103 km/h a Cerler (Osca) o 101 km/h a la Pinilla (Segòvia).
Els cops màxims d'aquest dissabte es preveuen al matí.
Mireu com es dibuixen les diverses serralades del nord i est peninsular:
I és que el centre d'acció de Cecilia es desplaça cap al Mediterrani, fet que propiciarà l' augment de la intensitat del vent a Catalunya.
Aquest és el mapa isobàric previst per a diumenge a les 00.00:
Cecilia també ha deixat aiguats importants, amb registres de fins a 132 mm en 24 hores a Grazalema (Cadis) o 108 mm a Vimianzo (Corunya).
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Aquest cap de setmana comencen els playoffs de la NBA i els germans més il·lustres de la història del bàsquet català han tornat a escriure amb lletres d'or els seus noms a la millor lliga del món.
L' All-Star de 2015 a Nova York serà recordat per la fotografia emblemàtica del salt inicial entre Pau i Marc Gasol, que es convertien en els primers germans en disputar un partit de les estrelles com a titulars.
Ara, però, la fita és l'anell de campions i per primer cop a les seves carreres, es tindran l'un enfront de l'altre a primera ronda de playoffs.
Els Spurs s'han classificat com a segons de la conferència oest amb 61 victòries i 21 derrotes.
El segon millor balanç de tota la NBA, solament superats per Golden State Warriors amb 67 partits guanyats i només 15 perduts.
Són els dos únics equips que han estat capaços de superar les 60 victòries aquesta temporada, un registre del qual s'han quedat lluny els actuals campions, els Cavaliers de Lebron James.
D'altra banda, els Grizzlies de Marc Gasol, s'han classificat com a setens amb un balanç de victòries-derrotes molt més discret ( 43-39 ).
Malgrat que les dues últimes vegades que aquests equips s'han trobat a primera ronda de playoffs el resultat ha estat favorable als Spurs -inclòs un 4-0 l'any passat-, els de Tennessee ja van eliminar San Antonio l'any 2011 quan els Texans havien quedat primers de conferència aquella temporada.
Tot i la diferència a la classificació, els duels directes d'aquesta temporada entre Pau i Marc s'han saldat amb empat: 2 victòries per cadascú.
Crida especialment l'atenció que l'equip que ha jugat a casa sempre ha guanyat.
Una dada rellevant tenint en compte que Pau Gasol i els seus Spurs compten amb el factor camp a favor en aquesta sèrie, que es disputarà al millor de 7 partits.
De moment, els germans Gasol han jugat un total de 24 partits entre ells, amb un balanç favorable a Pau de 14 a 10.
Pau Gasol es troba als seus darrers anys de carrera i ha deixat de ser un jugador franquícia per convertir-se en un excel·lent actor secundari, que interpreta el joc com molt pocs saben fer-ho.
Deixant clar des d'un principi que no anava a San Antonio a substituir Tim Duncan, Pau té un paper important dins l'equip.
Malgrat ser la temporada on menys minuts ha disputat per partit -25,4 quan la seva mitjana en les 16 temporades que porta a la lliga és de 34,7 minuts-, que menys partits ha sortit com a titular -39 dels 64 que ha jugat-, i que menys punts ha anotat - 12,4 per partit-, ha sabut trobar el seu lloc, adaptar-se a l'equip i reconvertir-se com a jugador.
Marc Gasol és el líder indiscutible de Memphis Grizzlies.
Conegut com un gran defensor, el mitjà dels Gasol anota 19,5 punts per partit -la seva mitjana més elevada des que està a l'NBA- i reparteix més assistències que mai.
Un pilar tan ofensiu com defensiu, que aquesta temporada ha tingut actuacions memorables:
La pintura és el seu habitat natural.
Però ambdós han afegit un registre més al seu joc que els fa més imprevisibles i complets: el triple.
Davant una NBA on tots els equips cada cop tiren més de tres punts, els germans Gasol s'han adaptat a la perfecció.
Perquè ens fem una idea, Pau Gasol havia llançat 249 triples en 15 anys, amb una mitjana que amb prou feines superava el 35% d'encert.
Només aquesta temporada, n'ha llançat 104 dels quals n'ha convertit 56, la qual cosa suposa un 53,8% d'encert.
Això el converteix en el jugador amb millor percentatge de triples de tota la historia de la lliga durant la temporada regular.
L'anterior registre el tenia l'actual jugador de Cleveland Cavaliers, Kyle Korver, que la temporada 2008/09 va acabar amb un 53,6%.
Per exemple, Stephen Curry, el jugador que més triples ha anotat (324), registra un 41,1%, tot i que ha tirat gairebé vuit vegades més que el català.
Un cas molt més exagerat pel que fa al volum de tir és el del seu germà Marc.
Durant les 9 temporades anteriors, havia tirat només 66 vegades des de més enllà de la línia de tres punts.
Aquest curs, ho ha fet fins a 268 ocasions.
Això sí, el nivell d'encert és força inferior al de Pau, ja que d'aquest tirs n'ha anotat 104, el que es tradueix en un 38,8% d'encert.
En resum, durant aquesta primera ronda de playoffs entre Spurs i Grizzlies, podrem gaudir del duel entre dos jugadors madurs, versàtils i talentosos que estan deixant petjada a l'NBA...i que a més a més són germans. |
Número Col·legiat 29012 Col·legiat Exercent
Data d'incorporació: 01/07/2003
Secció de Dret Lingüístic, Secció de Dret Sanitari, Secció de Dret de la Construcció, Secció de Dret Concursal, Secció de la Infància i de l'Adolescència, Secció de Dret Processal, Secció de Dret Mercantil, Secció de Dret Matrimonial i de Família, Secció de Dret Penal, Secció de Dret Civil, Secció de Dret Fiscal i Financer, Secció de Dret Laboral, Secció de Dret Administratiu, Secció de Dret Internacional i de la Unió Europea, Secció de Dret Constitucional, Secció de Drets de Propietat Intel·lectual i Drets d'Imatge, Secció de Dret Marítim i del Transport, Secció de Dret Esportiu, Secció de Dret Aeronàutic, Secció de Dret Ambiental, Secció de Dret de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Secció de Dret de la Competència i de la Propietat Industrial, Secció de Dret de la Circulació, Secció de Compliance
AQUEST COL·LEGIAT/DA HA INDICAT QUE LES SEVES DADES PERSONALS NO PODEN UTILITZAR-SE PER A FINALITATS PUBLICITÀRIES O DE PROSPECCIÓ COMERCIAL |
El diputat d'EnComúPodem (ECP) Josep Vendrell ha expressat aquest diumenge "preocupació perquè sembla que la investidura de Mariano Rajoy està més a prop" després de la dimissió de Pedro Sánchez com a secretari general del PSOE.
En una entrevista de Catalunya Ràdio recollida per Europa Press, ha lamentat que el PSOE "abandona tota voluntat de crear una majoria alternativa".
Per a ell, cal "ampliar el focus" i tenir en compte que la situació que travessa el PSOE no és puntual, sinó l'expressió de la crisi del bipartidisme i del règim polític actual, ha dit.
"Una crisi que ve del 15M i que ha tingut un moment especialment virulent amb la crisi del PSOE", ha continuat l'ecosocialista.
En cas de terceres eleccions, ha considerat "imprescindible la construcció d'una alternativa majoritària, progressista, àmplia i transversal per fer fora al PP".
Preguntat per l'opció que els diputats del PSC votin en contra de Mariano Rajoy en una hipotètica sessió d'investidura tot i que el Comitè Federal decideixi facilitar-li la formació de Govern central, ha respost: "Si és així, ho vam valorar positivament".
Tot i això, ha defensat que el conjunt del PSOE hauria de votar 'no' perquè "perquè Rajoy i el PP són antitètics, contraris als interessos de la majoria".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
L'últim llibre de Xavier Theros és la memòria local i universal del cor senyorial i transgressor de la Barcelona de tots els temps
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
A Vida i miracles de la plaça Reial (Albertí editor), Xavier Theros, escriptor i antropòleg, fa una dissecció del passat i ressuscita la biografia oblidada d'un espai, entre burgès i transgressor, que és el cor de la Barcelona vella i de tots els temps, una porta oberta al món, als corrents d'avantguarda cultural i als usos i costums més selectes o més populars.
L'edició inclou 135 imatges d'arxius i col·leccions particulars, la major part inèdites.
El llibre és coeditat amb l'Ajuntament de Barcelona, l'Associació d'Amics i Comerciants de la Plaça Reial i la Fundació Setba.
A la plaça Reial hi ha l'ADN de la ciutat.
Theros desenterra els clarobscurs de la vida oblidada de la plaça.
D'ençà de la creació a mitjan XIX, després d'enderrocar el convent de Santa Madrona dels caputxins, fins als nostres dies d'allau turística, passant per l'agitació del primer terç del segle XX, la tètrica postguerra i la revifalla noctàmbula dels cinquanta i seixanta, amb els senyors del Liceu, el jazz, els marines, els hippies i els ionquis.
Com molts barcelonins nascuts a la segona meitat del segle XX, Theros recorda la plaça Reial de quan era nen: aquell lloc màgic on el duia el pare el diumenge per tafanejar a les parades de col·leccionistes de segells.
La plaça va ser una porta oberta al món, primer.
Després, un bon espai per a recórrer bars de nit i descobrir músiques, grups d'avantguarda, el punk, el jazz, la poesia i més secrets i misteris noctàmbuls.
De sempre ha tingut el vessant burgès i el transgressor, la pau i tranquil·litat diürna i els perills nocturns.
Va ser lloc de màfies, drogues i delinqüència.
Els Jocs Olímpics la van pacificar i avui viu del turisme.
Theros és un periodista que treballa.
Hi esmerça temps, en les seves històries: indaga, investiga, remena biblioteques, arxius i hemeroteques, parla amb veïns i protagonistes, seguint la millor tradició del bon periodisme, amb ull d'historiador i antropòleg, amb pinzellades precises de poeta i de noctàmbul.
Amb un estil molt amè, àgil i ben documentat, Theros sap combinar de meravella el gran fet històric i la repercussió que té en el microcosmos de la plaça, amb l'anècdota més inconeguda, encara que pugui semblar aparentment banal.
Té ull d'antropòleg i l'orella pacient i curiosa del cronista que sap camuflar-se entre la gent per escoltar els més grans, donar-los confiança per extreure'n un munt d'històries, d'impressions viscudes, que omplen el relat de vida i d'interès.
El llibre aconsegueix fer el retrat quotidià, popular, de la vida de barri, combinant amb precisió d'alquimista la petita història invisible i el relat dels grans fets històrics locals i universals.
Fruit d'aquesta fricció, surten a la llum valuoses descobertes i seqüències de la vida passada que il·lustren la personalitat de la ciutat, les arrels de la identitat barcelonina, convulsa, berganta, aristòcrata, senyorial i curiosa, oberta al món i als plaers de la vida i de la cultura.
Als segles XIII i XIV a l'espai que després esdevingué plaça Reial, hi havia el prostíbul de Viladalls, el més antic de què hi ha notícia, explica l'autor.
Després s'hi van instal·lar els frares caputxins edificant el convent de Santa Madrona i l'hort adjacent, fins que al segle XIX el convent fou expropiat i s'hi construí la plaça.
En la crònica, Theros, hi inclou els carrerons que emmarquen la plaça perquè de sempre han configurat el mateix univers.
És així com coneixem la història de l'Herbolari del Rei del carrer del Vidre, de començament del XIX, més vell que la plaça, una petita joia que encara es conserva.
L'herbolari era una botiga clau a l'època on, a més herbes medicinals, s'hi venien tes i sangoneres africanes, procedents de vivers propis instal·lats a Gràcia.
De seguida hi proliferaren confiteries, lleteries, tavernes, botigues de queviures i xocolateries.
Després de l'expropiació i enderrocament del convent, l'ajuntament convocà un concurs de projectes que guanyà Francesc Daniel Molina.
El 10 d'octubre de 1848 es va posar la primera pedra de la construcció de la plaça porticada, més o menys tal com ara la coneixem.
Va ser una obra popular, que suscità polèmiques ciutadanes, tant pel nom, com per la propietat dels solars i la barreja de burgesos i comerciants, amb captaires, prostitutes i delinqüents que, de sempre, han donat vida a la plaça i s'hi han aixoplugat.
L'exhaustiva recerca que ha fet l'autor a les hemeroteques tenyeix la seva crònica de vida i històries quotidianes.
Curiositats molt de l'època com ara que a l'hort dels Caputxins s'hi muntà el primer envelat de la ciutat per a fer-hi balls populars, un espai on també s'exhibí un tapir sud-americà, s'instal·là un circ i una fira d'animals amb una foca ensinistrada que es deia Fígaro i va ser molt cèlebre.
Preàmbul d'un picador de cavalls i el 'Circo del Huerto de Capuchinos' que exhibia baralles d'animals, un ós que ballava i bevia una ampolla de vi, un cavall muntat per una mona que s'enfrontava a uns quants gossos o el combat d'un ós d'Astúries o d'un brau contra gossos.
Fins i tot hi havia un llop sanguinari i un mico que s'enfilava a un pal de trenta metres que tancava l'espectacle enmig de focs artificials.
Diversió, rareses, imaginació i màgia han estat sempre característiques d'aquest indret.
Xavier Theros també ens recorda què hi deia el Diari de Barcelona, omplint de vida i anècdotes la història, com ara que els nens abandonats dormien en els fonaments de les futures cases, o que la policia va haver de requisar un crani desenterrat d'un monjo perquè la canalla hi jugava a pilota.
O la fascinació per la màgia i les rareses tan pròpia de l'època, com el saló del físic italià Aldo, que va obrir caseta al mig de la plaça per representar les seves Nits Misterioses de jocs hidràulics i fantasmagories, jocs de mans i prestidigitació.
Una tradició que continuà anys i decennis, fins al prestidigitador Canonge, el Merlí espanyol o l'espiritisme i la venda de llibres prohibits.
Del relat de Theros, se'n desprèn que la plaça sempre ha estat, també, en el curs de la història, una porta d'entrada de productes i modes de tot el món.
A les botigues, s'hi podien adquirir productes exòtics d'ultramar, estranys animals dissecats a l'establiment del Taxidermista, un dels comerços més famosos de la plaça, on Salvador Dalí va encarregar un dia una comanda impossible de dues-centes mil formigues dissecades.
També va acollir el creixent interès europeu pels productes del Japó.
L'any 1888 a la Fonda Cataluña s'hi van allotjar els artistes japonesos Kume Keichiro, Ootsuka Takuzou i Ushikubo Daijirou, enviats pel seu govern a supervisar la construcció del pavelló de l'Exposició Universal.
Més tard, obrí botiga al carrer de la Lleona l'importador d'objectes del Japó Santiago Gisbert i Prado, que venia mampares lacades, gerros, jocs de te, quimonos de seda i més 'japoneries' que tant atreien la burgesia barcelonina, sempre aplicada a seguir les influències franceses.
La plaça Reial va estar oficialment acabada el 1862 i el cronista hi troba la primera notícia d'un carterista l'any 1869.
Hi ha una vida burgesa i una vida tronera, les dues ànimes de la plaça ja de bon començament, que fou bordell i convent.
D'una banda, s'hi instal·laren grans comerços, com els Magatzems El Aguila, el Bazar de la Isla de Cuba, la camiseria Furest i el Bazar los Andaluces.
També, els primers fotògrafs i retratistes de la burgesia, i grans restaurants com el Cafè Restaurant París –que va atraure tots els barcelonins perquè era el primer establiment que servia begudes amb gel artificial–, el Bar Glacier i el Café Suizo, habitual dels senyors que anaven al Liceu, de les tertúlies literàries, també freqüentat per Primo de Rivera, Francesc Cambó o Joan March.
Negocis distingits convivien amb atraccions com ara les orquestres de cecs, les ombres xineses i la prostitució.
O amb establiments més pràctics i populars, com ara l'ortopèdia, els metges especialitzats en malalties venèries, rellotgers, el primer constructor de dentadures postisses i les cabines dels escriptors memorialistes que redactaven cartes i tota mena de documents per als ciutadans analfabets, un negoci que va continuar fins als anys vuitanta del segle XX, al darrere del mercat de la Boqueria.
D'una altra banda, i inseparable, Theros ens descriu l'univers dels captaires i personatges populars, com ara l'enllustrador il·lusionista Fructuós Canonge, un dels animadors del Carnestoltes barceloní, que, per demostrar les virtuts del seu betum, se'l menjava amb una torrada com si fos melmelada.
Era mag i, segons la llegenda, en una actuació davant d'Isabel II va arribar tres hores tard; això no obstant, quan ho féu tots els rellotges del públic marcaven l'hora correcta.
O el Pobre Girona, que obria i tancava la Rambla cada dia, i anava a menjar-se un rosegó de pa prop de les cuines del Café Suizo per acompanyar el pa sec amb les exquisides fragàncies dels menjars que s'hi cuinaven.
A banda que a la plaça hi va néixer Francesc Pujols i hi tingué l'estudi el pintor Pere Pruna o Vicente Escudero, entre els grans personatges que l'han visitada, Theros hi ha seguit el rastre de l'emperadriu Sissí, l'ex-president dels EUA Ulysses S. Grant, el soldà Mulei Hafid –que regalà a la ciutat l'elefanta Júlia–, Salvador Dalí –que admirava les pintures del sostre de l'Herbolari del Rei–, Joan Miró, Antoni Gaudí –autor del disseny d'alguns fanals– i, més tard, artistes i músics com Antoni Gades, Chet Baker, Maruja Garrido, i, ja en plena transició, Ocaña i Nazario.
La Reial també va ser àgora de discussions polítiques i ciutadanes, reflex de les convulsions polítiques del tombant de segle fins a la guerra de 1936-1939.
A la plaça i als carrerons que l'envolten s'hi van instal·lar diaris, com ara El Diluvio, El Telégrafo, La Vanguardia, i amb els anys va allotjar seus i locals socials de tots els partits: del Partit Republicà Radical de Lerroux fins a la Confederació Nacional del Treball.
El 10 de febrer de 1892 va esclatar una bomba a la plaça que va rebentar molts vidres i aparadors, i causà un mort i diversos ferits.
El mort era un drapaire que passava per allà.
Va ser la primera explosió d'una campanya important de bombes anarquistes, esperonades per la repressió governamental, entre les quals cal destacar la bomba del Liceu (1893) i la de la Processó de Corpus.
I encara el Procés de Montjuïc, que condemnà a mort per afusellament cinc innocents, i l'assassinat de Cánovas del Castillo, el 1897, obra del periodista anarquista italià Michelle Angiolillo, executat al garrot vil.
Moltes d'aquestes bombes encara no se sap qui les posà.
Sembla que algunes eren obra de la policia, per a justificar la repressió contra anarquistes i sindicalistes.
Una vegada més, doncs, la plaça Reial inaugurà un període històric, el de les bombes, amb la mateixa normalitat amb què va acollir la primera Font Màgica de la ciutat, abans que la de Montjuïc.
La guerra i la postguerra foren temps grisos, de misèria i de por, a tota la ciutat, i a la plaça.
La recuperació d'aquell espai fou gràcies a les cerveseries i als campionats de bevedors.
O amb l'arribada a la ciutat dels marines americans, als anys cinquanta i seixanta.
Aquí cal fer esment també a la figura de Joan Rosselló que en aquells anys va obrir el local de flamenc Los Tarantos i el Jamboree, dedicat al jazz, que el va inaugurar l'any 1960 Tete Montoliu.
Per als viatgers europeus romàntics, o els fugitius de la Primera Guerra Mundial, la Rambla va ser l'últim carrer d'Europa.
Molts anys després, els hippies triarien la plaça Reial, com a avantsala del paradís lisèrgic alternatiu eivissenc, com a darrer racó d'un món burgès, convencional, que volien abandonar, la majoria amb subvenció paterno-burgesa.
Cervesa, hippies, jazz, flamenc, undergound, punks, el Karma, el Sidecar, els còmics, Nazario i Ocaña, Lindsay Kemp, Copi, etc. Aviat arribà la plaga de l'heroïna que va afectar molt el lloc i la vida dels veïns.
Els Jocs Olímpics la van ressuscitar, afavorint la renovació dels edificis i jardins, el pas previ a l'actual protagonisme de pisos per a turistes, terrasses de bars per a turistes i restaurants per a turistes.
Tot perfectament documentat i narrat en aquest llibre de Xavier Theros.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.