Split (2)

train · 1.01M rows

text stringlengths 31 3.15M
La Policia Nacional ha desarticulat una organització de narcotraficants establerta a Algesires (Cadis) i Barcelona que ocultava els seus beneficis minant criptomonedes, en una operació en la qual han estat detingudes set persones. Els arrestats disposaven a més d'un entramat empresarial per ocultar els beneficis que obtenien amb les seves activitats illícites. Cinc dels detinguts han ingressat a la presó. Segons ha indicat la Policia Nacional en una nota, la investigació va comenar a principis del passat mes de gener després de detectar un habitatge unifamiliar situat en una zona residencial d'Algesires utilitzada com un laboratori per al cultiu de marihuana. Les intenses investigacions van permetre als policies identificar alguns dels caps de l'organització, part d'ells residents a la província de Barcelona. De manera parallela va comenar una investigació patrimonial, en constatar que posseen nombrosos béns i titularitats a nom de diferents empreses relacionades entre si. Així, un cop es va saber que els investigats tenien la collita de plantes de cnnabis a punt per distribuir-la, es van establir els dispositius policials coordinats per arrestar els implicats. En total es van fer cinc escorcolls en els quals es van desmantellar tres laboratoris per al cultiu i elaboració de cnnabis sativa en qu es van intervenir prop de 1.000 plantes, amb un pes de 52 quilos de marihuana, així com una installació situada en una nau industrial de Barcelona en la qual s'estava preparant un cultiu de 2.000 plantes més. Com a conseqüncia d'aquesta intervenció s'han detingut set persones --cinc a Algesires i dues a Barcelona-- de les quals cinc van ingressar a la presó. A més, els agents van intervenir 2.000 euros en efectiu i material informtic per valor de 115.000 euros per recollir les inversions en criptomonedes. Deu vehicles van ser embargats i 60 comptes bancaris i nou propietats vinculades amb els arrestats van ser bloquejats. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Joan Roís de Corella usa el tema de l'escala dels éssers i el de l'ànima bestialitzada pels vicis usant exemples de la tradició clàssica però en realitat la ideologia i els principis morals amb què ho fa depenen del desenvolupament que la moralitat cristiana ha fet d'aquells temes. L'un i l'altre es troben units en el text sobre la disputa entre Àiax i Ulisses, on Corella els usa d'una manera tal que són una representació de la seva pròpia actitud com a escriptor.
Sota l'aixopluc de les llums d'una cassarmonica, la glorieta que serveix d'escenari per excel·lència de les bandes al sud d'Itàlia, el compositor i trompetista Cesare Dell'Anna i la banda de la Puglia Girodibanda ofereixen un viatge artístic al Salento, des de la pizzica i la tradició musical dels avantpassats. Amb 'Guerra' clamen per acabar amb la violència al món. El resultat és un espectacle únic i trepidant. Com a cloenda de la 22a Fira Mediterrània, a l'actuació de diumenge, s'afegiran a aquesta formació diferents bandes de música catalanes.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, s'ha mostrat esperançat perquè en el termini d'un any s'aprovi un model de finançament autonòmic, i, defensant els passos donats per l'Executiu en aquesta direcció, ha demanat "sentit comú" als polítics per arribar a un enteniment: "No poden ser quatre vots contra cinc". En la seva intervenció en el Palau Marivent després de mantenir el despatx d'estiu amb el rei Felip, Rajoy ha assenyalat que el Govern espanyol i les autonomies han anat aconseguint acords per abordar l'els canvis i ha destacat l'informe d'experts, encarregat pel Govern espanyol, sobre la reforma de finançament autonòmic. "El que no podem fer és un model de finançament autonòmic amb quatre vots contra cinc; cal treballar perquè hi hagi unanimitat i el Govern espanyol intentarà que hi hagi enteniment", ha remarcat Rajoy. Així, ha destacat que la reforma dependrà de la voluntat de pacte de les diferents parts. "Sempre que hi ha una negociació, el 80% és la voluntat d'arribar a un acord, si seuen amb la voluntat de tirar-se els trastos al cap, serà molt difícil", ha resumit. "Els experts han complert, ara toca als polítics", ha subratllat Rajoy, recordant la creació del grup de treball en el si del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que s'encarregarà d'analitzar i proposar mesures en aquesta línia. Entenent que el Govern el que pot fer és "estimular" per aconseguir un acord. La vigència de l'actual sistema de finançament va expirar el 2013, i des de llavors s'espera una nova legislació pactada que desenvolupi el finançament de les comunitats autònomes. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Cinema de la Lira Ampostina, dècads dels 70. D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
Més de 30 representants d'ajuntaments de la Franja d'Aragó han rebutjat aquest dissabte la nova Llei de Llengües que ha aprovat la denominació de Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental) per referir-se al català, i han anunciat que la portaran davant dels tribunals si el Govern de la comunitat no la deroga. Els edils, la majoria del PSOE i de la CHA, han demanat al Govern d'Aragó que derogui la Llei, que protegeixi les llengües pròpies d'Aragó i les mantingui en el sistema educatiu, i en el cas que no ho faci, iniciaran "les actuacions que calgui davant de l'administració de justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees". Així ho han acordat aquest dissabte, en una reunió a Mequinensa, en la qual han remarcat la necessitat de defensar la denominació de la llengua catalana pròpia d'Aragó i els drets dels seus parlants, ja que han considerat que la norma "elimina el català i l'aragonès com a llengües parlades a la comunitat". Els representants municipals han subscrit la segona 'Declaració de Mequinensa' en defensa del català a la zona oriental d'Aragó, 29 anys després de la primera declaració, quan es va aconseguir normalitzar l'ús de la llengua a la zona. En la trobada han intervingut també filòlegs, sociòlegs, traductors, editors i membres d'entitats aragoneses que s'han compromès a impulsar "la formació i el prestigi de les llengües aragonesa i catalana, en lloc de convertir-les en un element de polèmica i confrontació". Alhora, treballaran per impulsar el seu reconeixent a la Universitat de Saragossa i en les institucions acadèmiques i científiques, perquè l'autoritat filològica "estableixi el nom de les llengües pròpies i les regulacions i normatives necessàries per garantir la seva recuperació, ensenyament i ús habitual en les formes oral i escrita". Els participants s'han fet eco de la preocupació dels centres escolars i de les associacions de mares i pares d'alumnes i s'han compromès a defensar "la continuïtat de l'ensenyament de l'assignatura de llengua catalana als centres educatius". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La firma osonenca, que es dedica a l'embalatge industrial, destinarà aquella filial a la branca metal·lúrgica La firma de nutrició per perdre pes preveu noves compres al nord d'Europa La firma de productes cosmètics naturals, creada com a comerç electrònic, tindrà un segon establiment físic La creixent consciència social en sostenibilitat posa en dubte el model de producció basat en costos baixos i roba de poc ús A App&Town, l'aplicació mòbil creada per l'equip de cinc persones que conformen Mass Factory, una spin-off de la UAB, se la coneix com el Google Maps de les persones amb discapacitat sensorial i... Les dificultats per trobar finançament són un clàssic en el món audiovisual. No hi ha gala, esdeveniment o trobada al voltant del món del cinema local en què no surti el tema, en què no es reclami... Mentre aquí celebràvem la nit de Reis, a milers de quilòmetres de distància començaven a arribar les primeres veus d'alarma sobre l'aparició d'un nou virus molt contagiós a la ciutat de Wuhan,... Finalment ens trobem en una aula de la laberíntica Facultat d'Economia i Empresa de la UB i amb la seva verbositat característica ens fa veure que té el temps just abans de començar la classe. Les dades recollides durant nou mesos diferents de l'últim any assenyalen que la segona procedència més habitual és la Costa Brava, amb tres de cada deu
El secretari d'Organització de Podem i candidat per Saragossa a les eleccions generals, Pablo Echenique, ha apellat al vot a En Comú Podem i Unides Podem perqu la seva presncia en un eventual Govern faci que "el conflicte polític a Catalunya es pugui abordar amb altura d'Estat i la fraternitat que mereix Catalunya i la resta d'Espanya". En un acte amb militants de Podem Catalunya i collectius a Barber del Valls, ha carregat contra els partits que s'omplen la boca amb la paraula 'Espanya', i criticat que "els de la bandera més gran i el compte a Sussa porten una dcada empenyent Catalunya fora d'Espanya". Ha remarcat que ho porten fent "a fora de menyspreu, llanar gasolina en els conflictes, judicializar la política i ordenar a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que li donin pals a gent pacífica que només volia votar". Echenique ha assegurat que si formen part d'un Govern ordenaran a la policia que "investigui als qui de deb volen trencar Espanya, que són els corruptes i els defraudadors". Ha erigit Unides Podem com l'única fora d'mbit estatal i que pot formar part del Govern, així com la que "no va recolzar el 155" i que defensa que Espanya és plurinacional i el dret a decidir, i que ho fa en tots els punts de la geografia. Ha advocat pel camí del dileg i la fraternitat entre pobles, i ha remarcat que no ho portaran els que diuen "senyor, sí senyor" quan parla el rei o els que aposten per fulls de ruta unilaterals. Echenique ha assegurat que Espanya té una crisi territorial per també social, ha remarcat que li "molesta moltíssim que usin la primera per tapar la segona", i ha afirmat que aconseguiran a cops de colze parlar en campanya d'aspectes com l'educació, la dependncia, el mercat laboral o el preu dels lloguers. Ha sostingut que després d'una "dcada d'enfrontaments" entre els governs central i catal, Catalunya és, segons ell, la comunitat on més han crescut els lloguers, amb més pacients pendents d'una operació i de les quals menys inverteixen en educació en referncia al PIB, i ha demanat menys banderes i més mesures. Durant l'acte, ha fet una contínua apellació a convncer els indecisos presentant Unides Podem com la millor opció, ha recordat que el PSOE no ha descartat un govern amb Cs, ha preguntat als socialistes com faran inversió social sense la devolució del rescat bancari --"O no ho faran o ho pagaran amb bitllets de monopoly", ha ironitzat-- i ha remarcat que quan Unides Podem ha tingut una mica d'influncia al Govern s'ha apujat el salari mínim interprofessional. "Ens mereixem com a país, com a poble, una oportunitat de quatre anys. Ens són suficients quatre anys", ha demanat Echenique als votants indecisos. Ha demanat a aquests indecisos que vegin els dos debats de la setmana vinent i confrontin les propostes de cada presidenciable, ha assegurat que a Unides Podem se'ls dona bé aquest format, i ha afirmat que s'est en el tram final d'una de les "campanyes més decisives" en el qual el que faci cadascun dels votants pot ser determinant. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El ministre de Cultura i Esport, José Guirao, ha anunciat que espera "tirar endavant" en aquesta legislatura, o "almenys deixar-la presentada", la nova llei de mecenatge, la qual ha qualificat com "una llei d'Hisenda en realitat". Durant la seva intervenció en els Esmorzars Informatius organitzats per Europa Press, Guirao ha explicat que quan va arribar al Ministeri va ser prudent perqu aquesta llei "sol ser la tomba dialctica dels ministres i secretaris d'Estat de Cultura". "Vaig ser prudent i vaig dir que no ho sabia, perqu és una llei d'Hisenda en realitat, encara que també és de tributs", ha assenyalat. En qualsevol cas, el ministre ha defensat que la llei actual "no est tan malament" i ha lamentat que s'hagi "installat un mantra en el sector que no és bo". "Hi ha fora empresaris que no s'hi acosten perqu el mateix món de la cultura diu que és dolenta, cosa que mai no he ents", ha alertat. "És la llei que tenim i la que cal fer servir per aconseguir recursos. Si nosaltres mateixos anem dient que és un horror de llei, quin empresari ens donar suport? Aix sí, cal treballar per convertir-la en una de bona", ha concls. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La Primera Iberdrola viurà la seva primera vaga el cap de setmana del 16 i 17 de novembre. L'Associació de Clubs i els sindicats (AFE, UGT i Futbolistas ON) no han estat capaços d'arribar a un acord aquest dilluns pel conveni laboral de les futbolistes. Estava previst que l'aturada fos el 2 i 3 de novembre, així com reclamaven la UGT i Futbolistas ON, però al final la vaga es realitzarà a la data que ha proposat l'AFE. Les jugadores reclamen un salari mínim de 12.000 euros anuals per mitja jornada, protecció per a la maternitat i cobrar el 100% del salari en cas de baixa.
La UPC posa a disposició de tot el seu personal, professors i estudiants, un servei de xarxa sense fils a tots els campus de la UPC lligada amb la xarxa d'universitats eduroam. Eduroam ( Education Roaming ) és una iniciativa de TERENA que facilita la mobilitat dels investigadors i els estudiants europeus, ja que els ofereix connectivitat wifi (sense fils) en els seus desplaçaments a la resta d'institucions que estan connectades a Géant. D'aquesta manera, els usuaris de les institucions que participen a eduroam tenen accés a Internet a través de les xarxes sense fils de la resta d'institucions participants. Podeu trobar tota la informació a la web La xarxa eduroam a la UPC L'identificador de la xarxa és " xsf-upc " per a l'accés web i " eduroam " per l'accés amb mode segur. Per accedir-hi heu d'utilitzar el vostre nom d'usuari i contrasenya del Racó i/o intranets de la UPC. Podeu consultar els mapes de cobertura de tots els campus a la web: https://serveistic.upc.edu/ca/xsf/doc-tecnica/documentacio-de-referencia/mapes-de-cobertura © Facultat d'Informàtica de Barcelona - Universitat Politècnica de Catalunya - Avís legal sobre aquest web
Durant l'any 2019 van passar per l' aeroport de Girona prop de 2 milions de passatgers, cosa que el converteix en un punt sensible de propagació del virus Covid-19 a causa de l'important flux de persones que hi passen i que provenen de diferents països. «Aquests dies passa menys gent del normal », assegurava un treballador, ja que s'han cancel·lat tots els vols procedents i amb destí a Itàlia. «Arriben i surten tres o quatre vols al dia i abans de les cancel·lacions potser n'arribaven i en sortien dos més, és a dir, passa menys gent però s'han de prendre més mesures » afegia. No obstant això, tot i les recomanacions del Ministeri de Sanitat, no s'ha proporcionat el material profilàctic necessari als treballadors, com mascaretes i guants, tot i que des de dilluns passat s'han col·locat en alguns punts de l'aeroport dispensadors de gel antisèptic desinfectant. Tot això genera certa inquietud i preocupació a alguns treballadors per la por al contagi i per la falta de mesures preventives. Tampoc s'han retirat les tradicionals safates de plàstic que s'utilitzen per dipositar l'equipatge de mà a l'hora de passar el control de seguretat, com s'ha fet a aeroports d'altres països. D'altra banda, quan es tracta de passatgers que arriben a l'aeroport des de qualsevol punt, no s'aplica cap mena de control sanitari com seria prendre la temperatura, i tampoc es posa a la seva disposició gel desinfectant, ni se'ls proporciona cap mena d'informació sobre el coronavirus. «No ens han donat gel ni proporcionat res, tampoc ens han donat cap tipus d'informació sobre precaucions », asseguraven alguns dels passatgers que arribaven a l'aeroport de Girona. «Ningú porta mascareta, és senyal de tranquil·litat, però sí que podrien posar més dispensadors en algunes zones, ja que han indicat que rentar-se les mans és necessari», afegien. Per contra, els treballadors de l'empresa encarregada de la neteja de l'aeroport explicaven que se'ls ha dotat de desinfectants especials que en condicions normals no utilitzen, a més de roba de protecció i d'un protocol específic, per si es trobessin en la situació d'un cas positiu de coronavirus poder actuar de la manera correcta i netejar bé la zona «infectada». D'altra banda, l'empresa també els ha entregat guants d'un sol ús «perquè abans utilitzàvem guants de neteja, però ara no podem fer servir els mateixos per totes les zones que netegem». Tanmateix, l'empresa ha fet canvis en els protocols habituals de neteja, ja que «hem de netejar amb més consciència cada zona», assegurava un dels treballadors. El que sí que s'ha fet ha sigut proporcionar als treballadors les mesures i consells difosos per sanitat, és a dir, mantenir la distància de dos metres, rentar-se les mans i no saludar-se fent petons ni donant-se la mà.
Quatre dels 120 figurants del Pessebre Vivent de Linyola encarnen des d'aquest dijous el paper de diable vestit amb toga, ja que aquest s'ha transformat enguany en el personatge de jutge del Tribunal Suprem. A través d'aquesta acció reivindicativa, l'organització vol criticar la sentència del judici de l'1-O, sota el lema L'infern del procés a la terra També s'ha volgut fer un homenatge als presos independentistes en un altre dels quadres, on es poden veure imatges seves dins d'una presó i un cartell que demana la seva posada en llibertat. Amb el canvi de la figura dels diables per la de jutges del Suprem, es pretén fer visible que el que ara bull a l'olla d'aquesta escena és el procés de dissidència De fet, en edicions anteriors hi havia les calderes de Pere Botero, on es cremava, per votació popular, a un personatge o institució. Enguany, però, per rebutjar la sentència de l'1-O, s'ha volgut denunciar que aquest infern no només ha afectat a l'independentisme, sinó que també ataca drets i llibertats, segons ha explicat l 'alcalde de Linyola i membre de l' Associació del Pessebre Vivent, Àlex Mases. Precisament, a continuació d'aquest quadre hi ha una presó on es poden veure imatges dels dirigents independentistes empresonats, acompanyada d'un cartell que demana la seva posada en llibertat. L'escena, que tanca el Pessebre Vivent de Linyola, és un homenatge a tots ells i també a d'altres persones i col·lectius que estan sent perseguit, com ara alguns còmics, músics, periodistes o advocats Una altra de les novetats del Pessebre Vivent de Liyola ha estat la del monòleg del caganer, a càrrec de l'actor Ivan Caelles. Així, aquest personatge ha rebut al públic a la plaça de l'església de Linyola, abans de l'entrada al Pessebre, ubicat a la zona del Pati de les Monges. Ivan Caelles, ha parlat, en toc d'humor, de com pot repercutir un error humà a la reputació de la persona que l'ha comès, a més dels sentiments de culpa i de demanar perdó que aquesta pot tenir Al Pessebre Vivent d'enguany hi participen gairebé 250 persones, la meitat de les quals com a figurants. Compta amb 55 escenes, tres de les quals renovades o recuperades i una darrera de nova dedicada a les bitlles tradicionals catalanes. A banda de les representacions d'aquest dijous, a les quals hi han assistit més de 800 persones, s'han programat sessions pel 29 de desembre i l'1 i 6 de gener, sent en aquesta darrera jornada on es repetirà el monòleg introductori a càrrec del personatge del caganer.
L'aparició de Daniel "Tácito" Baena al Tribunal Suprem ha estat el plat fort de la setena setmana del judici de l'1-O. El tinent coronel de la Guàrdia Civil que va construir els delictes de sedició i rebel·lió en els seus atestats va descriure un "clima insurreccional" a Catalunya des del 20 de setembre. El catedràtic en Dret Penal per la Universitat Oberta de Catalunya Josep Maria Tamarit és crític amb la intervenció de l'agent, la qual considera "del tot subjectiva", fet que xoca amb el que "se l'hi demana" estrictament a un testimoni. Mostra el teu compromís amb NacióDigital. Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor. D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
Amb motiu de la celebració dels 25 anys de la creació del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), els vint-i-dos centres de normalització lingüística (CNL) que l'integren han previst al llarg d'aquest any diversos actes de commemoració al seu territori. Els primers que han fet la celebració del vint-i-cinquè aniversari han estat el CNL del Vallès Oriental, el CNL Montserrat, el CNL Ca n'Ametller i el CNL El Prat de Llobregat. Aquest mes de juny, coincidint amb la cloenda dels cursos de català i del programa Voluntariat per la llengua, diversos centres han organitzat al seu territori actes de commemoració dels vint-i-cinc anys. En total, aquest mes s'han programats nou actes, impulsats pels CNL Ca n'Ametller (10/06), El Prat de Llobregat (12/06), Terrassa i Rubí (14/06), L'Heura (17/06), Vallès Occidental 3 (19/06), Tarragona (20/06), Maresme (26/06), Terres de l'Ebre (26/06) i l'Àrea de Reus (26/06). Tot i que el marc comú d'aquests actes és la celebració del vint-i-cinquè aniversari, cada CNL ha ideat per a l'ocasió un acte territorial personalitzat. Així, s'han previst intervencions d'alumnes i participants del programa Voluntariat per la llengua, que serviran per cloure els cursos de català i del VxL, actuacions de grups de música, lliuraments de premis, lectures de poemes i una conferència al voltant del Tricentenari, amb motiu de la presentació de l'exposició " 1714: El català ahir, avui i demà ", a Molins de Rei, entre d'altres. A més, el CNL El Prat de Llobregat ha presentat el vídeo " Mira què t'he portat ", un projecte de treball conjunt de diverses entitats del Prat de Llobregat que té dos objectius: propiciar l'aprenentatge del català i promoure'n l'ús social entre les persones que han decidit quedar-se a viure en aquesta ciutat, per una banda, i promoure entre la ciutadania una percepció positiva de la diversitat cultural i de la convivència entre persones de diferents orígens, per l'altra. Un altre projecte que serà presentat ara al juny dins el marc dels 25 anys serà l'estrena de l'espectacle del projecte Desdezero, un treball col·laboratiu que impulsen la Regidoria d'Ensenyament i Política Lingüística de l'Ajuntament de Reus i el CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura, que crea i desenvolupa un muntatge teatral totalment nou a partir de l'experiència d'aprendre català i comunicar-se en aquesta llengua. A partir del mes de setembre, i fins a acabar l'any, es reprendran els actes de celebració dels 25 anys amb els CNL Roses, Girona, Badalona i Sant Adrià, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Eramprunyà, Alt Penedès i el Garraf, Lleida, Osona, l'Hospitalet i Barcelona.
A Manresa encara hi ha 24 cabines telefòniques i a hores d'ara només se sap que hi continuaran sent durant aquest any que acaba de començar. El seu futur és un misteri ja que aquest any s'ha de debatre, precisament, la continuïtat dels telèfons fixos al carrer. La companyia Telefónica Telecomunicaciones Públicas les ha anat retirant de mica en mica i, per tant, cada cop són menys presents en el paisatge urbà. I és que la telefonia mòbil ha condemnat les cabines, que pràcticament no s'utilitzen. A la pàgina web de la companyia se'n pot consultar la quantitat i la ubicació. El govern central ha obligat Telefónica a assumir el manteniment del servei de cabines i de guies de telèfon durant el 2017, després de quedar desert el concurs públic per a la seva provisió. El ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital ha de decidir aquest any si finalment elimina del servei universal de telecomunicacions l'obligatorietat de subministrar una oferta suficient de telèfons públics de pagament, tal com han demanat els operadors i la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència. El futur de les cabines està en l'aire i aquest any podria ser l'últim del servei de telefonia als carrers de les ciutats. La presència de cabines ha anat minvant en els darrers anys. I és que el 2012 n'hi havia a Manresa gairebé el doble, 40. Telefónica va sol·licitar retirar-ne vuit en aquell moment, però el consistori s'hi va negar i en va deixar treure tres. Amb la qual cosa la capital del Bages va quedar amb 37. La xifra s'ha anat reduint fins a quedar-ne 24 actualment, segons la web de la companyia. A l'estat espanyol queden 18.300 cabines telefòniques en tot el territori. N'hi ha menys de la meitat que el 1992, quan n'hi havia 43.000. L'aparició de locutoris i de telèfons mòbils és la causa principal de la disminució de la presència de telèfons d'ús públic, fins al punt que l'any 2014 n'hi havia 34.000. Es tracta d' un negoci que s'ha reduït dràsticament, ja que si fins a principi dels anys 90 la tendència era col·locar-ne més perquè la ciutadania les utilitzava, ara el sector calcula que n'hi ha 12.000 que no són rendibles, i les que ho són no cobreixen la rendibilitat del conjunt del servei. La companyia ha de garantir un telèfon a cada municipi de mil habitants o més. Althaia permet programar la visita amb el teu metge. Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. Els millors restaurants de Manresa. Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
La Fiscalia ha demanat a l'Audiència de Barcelona que ordeni la reobertura de la causa sobre el suposat espionatge per part dels Mossos d'Esquadra, que un jutge ha arxivat en concloure que la policia no va actuar amb motivacions polítiques en els seus seguiments a dirigents constitucionalistes. Segons han informat a Efe fonts judicials, el ministeri públic ha recorregut directament davant l'Audiència de Barcelona el sobreseïment del cas acordat pel titular del jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona, que no va apreciar que els Mossos incorreguessin en espionatge polític. La causa, que una vintena de presumptes afectats per aquest espionatge també ha demanat que es reobri, es va activar arran de la documentació que es va intervenir als Mossos d'Esquadra el 26 d'octubre del 2017, quan l'anaven a incinerar la vigília que el Parlament aprovés la declaració unilateral d'independència. El jutge va arxivar la causa en considerar que els Mossos d'Esquadra no van incórrer en "desviació de poder" i van buscar informació "essencial en tota policia", per això va rebutjar que cometessin espionatge polític. Segons el magistrat, no consta que les dades obtingudes pels Mossos hagin estat usades "per a cap fi polític", ja que el seu objectiu no era d'espionatge, sinó obtenir "el màxim d'informació, essencial en tota policia" sobre l'actuació de persones que per la seva "significació sociopolítica" poguessin "en un moment especialment vulnerable" convertir-se en autors o víctimes d'incidents d'ordre públic, en ple procés independentista. Per contra, un grup d'afectats pel suposat espionatge ha demanat, en aquest cas al jutge i no a l'Audiència, que reobri la causa en considerar que la policia catalana es "va extralimitar" en les seves funcions per "fins polítics" i que no investigar-ho donaria "carta blanca" a repetir els seguiments als constitucionalistes. Representats per l'advocat José María Fuster-Fabra, els afectats, entre ells l'exlíder de Societat Civil Catalana José Ramon Bosch i el periodista Albert Castillón, consideren que es va produir una "violació" dels seus drets, afectant la seva vida privada, llibertat i intimitat "sense que hi hagi cap fi legítim que justifiqui l'esmentada intromissió". Segons el recurs dels afectats, si es manté l'arxiu acordat pel jutge, això suposaria "donar carta blanca, carta de naturalesa, a què en el futur poguessin realitzar-se situacions similars sobre tota mena de persones, especialment a Catalunya sobre tots aquells que des de diferents àmbits, el polític, el jurídic i el periodístic, defensen l'ordre constitucional".
El robatori de fotografies guardades al núvol d'Apple ha sigut una notícia molt comentada aquests darrers dies. El tipus de persones afectades, la majoria conegudes, ha contribuït a ampliar el rebombori. Més enllà del safareig, aquesta mena de situacions són una bona ocasió per reflexionar sobre quina privadesa podem esperar del núvol i què es raonable de guardar-hi. L'emmagatzematge al núvol s'ha anat imposant tant entre les empreses com entre els particulars fonamentalment per la reducció de costos que suposa: no ens cal tenir la nostra pròpia infraestructura d'emmagatzematge, no ens hem de preocupar de fer còpies de seguretat, podem accedir a les nostres dades des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, alguns núvols fins i tot ens ofereixen programari que no ens cal ni comprar ni instal·lar i, per arrodonir-ho, molt sovint tot això ho aconseguim de franc o quasi de franc. A més, davant de possibles pèrdues accidentals d'informació, el núvol ofereix més seguretat que no pas el nostre ordinador: en efecte, el nostre equip personal el podem perdre, ens el poden robar, se'ns pot espatllar, pot tenir un virus que malmeti (o fins i tot filtri) informació, etc., mentre que totes aquestes desgràcies al núvol no passen. Ara bé, fora d'aquests avantatges, hi ha un inconvenient fonamental: ens cal cedir les nostres dades al gestor del núvol i això sol comportar una pèrdua de privadesa. Per analitzar-ne les implicacions, comencem suposant que el gestor del núvol és honest i no filtra les nostres dades a ningú. En aquest cas, el perill no ve del gestor sinó de potencials hackers: la visibilitat del núvol, la seva accessibilitat i la quantitat d'informació que concentra fa que sigui un objectiu molt llaminer per als atacants. Tot i que el gestor del núvol pren més precaucions que qualsevol instal·lació privada (l'hi va el prestigi), hi ha una part de la seguretat que depèn del mateix usuari, com per exemple la tria del nom del seu compte, de les contrasenyes, de les parelles pregunta-resposta que es fan servir per quan oblida la contrasenya, etc. Si l'usuari tria noms que l'identifiquen, contrasenyes febles i/o preguntes-respostes que tothom sap, un hacker ho té fàcil per entrar-li al compte. En el cas d'una persona famosa, les parelles pregunta-resposta són una manera molt senzilla de trobar la contrasenya (per exemple, si la pregunta és el nom de l'escola de primària del famós, la resposta possiblement es troba a la Viquipèdia). Això justament és el que ha passat en el cas del robatori de fotografies al núvol d'Apple. Els maldecaps creixen si el gestor del núvol es comporta deshonestament. D'entrada, és pràctica habitual i confessada que les empreses que ofereixen núvols gratuïts es rescabalin fent anàlisis automàtiques de la informació dels usuaris amb finalitats publicitàries. També pot ser que cedeixin a tercers els resultats d'aquestes anàlisis o directament part de la informació d'usuaris. S'ha parlat molt de la cessió de dades a l'Agència Nacional de Seguretat nord-americana en el cas PRISM, però és molt més habitual i molt menys sabuda la cessió/venda d'informació als anomenats data brokers ( marxants de dades ). Aquests marxants acumulen informació sobre ciutadans i empreses per tots els mitjans possibles (cerca d'informació pública a internet, compra de dades de clients a empreses en línia o a cadenes de distribució convencionals, i fins i tot a administracions locals); posteriorment, agrupen aquesta informació i creen perfils de gairebé cada consumidor, que acaben revenent a empreses interessades (bancs, asseguradores, etc.). Tal com alerta un informe recent de la Comissió Federal de Comerç nord-americana, cal augmentar la transparència dels data brokers. Ara bé, l'informe es limita a demanar que cada ciutadà pugui saber quina informació d'ell té cada marxant de dades. El problema és que mentre que el ciutadà sap que Google o Facebook tenen informació seva, ignora totalment l'existència dels data brokers, i encara sap menys qui són i per tant difícilment se li acudirà d'adreçar-s'hi. Davant d'aquesta situació, els usuaris del núvol tenim com a mínim dues estratègies per mantenir la nostra privadesa en nivells acceptables. La solució més neta seria xifrar sistemàticament les dades que guardem al núvol; per exemple, podem xifrar els nostres fitxers amb el programari lliure PGP abans de carregar-los a DropBox o a qualsevol altre núvol. Si xifrar ens fa mandra o ho veiem massa complicat, llavors hauríem de minimitzar la informació sensible que guardem al núvol i limitar-nos a guardar-hi informació voluminosa que no considerem confidencial, de la mateixa manera que en un traster de lloguer només hi guardem allò que ens fa una mica de nosa i no ens és vital. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
La Diputació de Tarragona torna a organitzar enguany el concurs fotogràfic a la xarxa social Instagram. L'objectiu d'aquest certamen és que els participants comparteixin les imatges de la celebració de la Diada de Sant Jordi i les diferents maneres de viure-la al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Les fotografies han de correspondre a l'edició d'enguany d'aquest esdeveniment festiu, social i cultural del calendari i han d'estar realitzades dins de l'àrea geogràfica del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Les tres millors fotografies aconseguiran un premi consistent en un lot de llibres editats per la Diputació de Tarragona. Per participar-hi, caldrà compartir les fotografies a la xarxa Instagram i comentar-les utilitzant les etiquetes i, a més hauran de seguir el perfil de la Diputació en aquesta mateixa xarxa:. El termini per participar al concurs comença el 17 d'abril de 2018 a les 00:00 hores i finalitza el 29 d'abril de 2018 a les 23:59 hores. Les bases completes es poden consultar al web de la Diputació.
Recull d'articles d'opinió publicats a Diari de Girona El que per a d'altres és "la gran festa de la democràcia" comença per a ell de bon matí fent les seves necessitats i col·locant dins del sobre el paper amb què s'ha eixugat el cul. Després el dipositarà amorosament dins de l'urna. La primera idea era utilitzar de netejacul una papereta electoral, però la va aparcar perquè sospitava que el partit elegit intentaria que el vot, tot i emmerdat, fos vàlid. La imatge dels apoderats apartant la merda per veure a qui correspon la papereta a mi em semblava exagerada inclús tractant-se de polítics catalans o espanyols. Els atorgava un mínim de dignitat. Però el meu amic els té per prou miserables per apartar la merda a la recerca del vot i segueix usant paper de vàter. Això que hi guanya en suavitat. L'esperpent d'ERC a Girona lluitant per la validesa d'un vot que anava acompanyat d'una estampeta de sant Escrivà de Balaguer confirma que per un cavall en forma de poltrona els polítics donen no un regne, sinó l'escassa dignitat que els queda. L'argument dels republicans en favor de la ja famosa papereta és que al partit "hi ha gent de molt diverses sensibilitats, també cristians" i algun devia creure convenient acompanyar el vot amb la imatge religiosa. Com intuïa el meu amic, reclamarien la validesa d'un vot ple de merda explicant que dins del partit hi ha gent de molt diverses sensibilitats intestinals, també diarreics. Si el TSJC ho admet crearà un precedent: serà vàlida tota papereta acompanyada del que sigui -un cromo de Messi, un metafòric tros de xoriço, el cagarro del meu amic...- o només s'atorga aquesta prerrogativa als sants? I si la imatge no la va col·locar un votant? I si és sant Escrivà qui des del cel i amb la facultat sine quae nonmiraclera dels sants, s'ha fet present en esperit i estampeta per donar suport a ERC? Essent així, el regidor correspon a ERC per dret diví, que sempre és menys patètic per tapar els fracassos que el conte del votant creient.
Entre els desapareguts hi ha militars i civils Els segrestos atribuïts a la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) continuen en algunes zones de l'oest de Colòmbia i d'acord amb el director del grup especial antisegrest (Gaula) de la policia colombiana, el general Fernando Murillo, la guerrilla manté actualment 20 persones segrestades, entre les quals militars, policies i civils. També va assenyalar que el 3 d'agost passat l'ELN va segrestar un grup compost per tres policies, un militar i dos civils quan es desplaçava pel riu Arquía, a l'oest de Colòmbia. Els segrestats són l'intendent Wilber Rentería, el subintendent Luis Carlos Torres Montoya i el patruller Yemilson Leandro Gómez Correa, de la Policia; el soldat professional Jesús Alberto Ramírez Silva i dos civils els noms dels quals no van ser subministrats. Tots ells es desplaçaven en un bot pel riu Arquía que navegava entre Vidrí, en el departament d'Antioquia (nord-oest), i Quibdó, capital del Chocó (oest), quan van ser segrestats en el llogarret de Tagachí, que forma part de Quibdó. Dijous passat, l'ELN va segrestar tres soldats més, identificats com Orlando Yair Vega Díaz, Juan Pablo Rojas Ovando i Eduardo Caro Baño, quan es desplaçaven en un taxi a prop del municipi de Tame, en el departament d'Arauca, fronterer amb Veneçuela. A causa d'aquests segrestos, el president de Colòmbia, Iván Duque, va demanar a l'ELN que alliberi "de manera ràpida i sense condicions" els quatre militars, tres policies i dos civils que ha segrestat "si té veritable voluntat de desmobilització, desarmament i reinserció". En aquest sentit, el general Murillo va detallar que estan treballant juntament amb el grup antisegrestos de l'exèrcit colombià per trobar els desapareguts, així com detenir els responsables, però va assenyalar que esperen que l'alliberament d'aquestes persones sigui de "forma humanitària" per part de l'ELN.
El festival afronta l'edició "més polièdrica, internacional i social" de la seva història Vilafranca del Penedès.-Les comèdies 'Happy End', de Michael Haneke, i 'Tierra firme', de Carlos Masqués-Marcet, seran les encarregades d'inaugurar i clausurar la setena edició del Most Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, que es celebrarà del 2 al 12 de novembre amb epicentre a Vilafranca del Penedès. L'organització ha desvetllat aquest dimarts els detalls de la programació, que garanteixen que és "més polièdrica, internacional i social que mai", ja que s'hi inclouen propostes entorn qüestions com els refugiats, l'explotació laboral i problemàtiques socials. En aquesta edició destaca especialment el creixement de la secció oficial Collita, que arriba a les 38 pel•lícules, mentre que anteriorment se'n programaven una vintena, fet que l'organització atribueix a "un increment de la qualitat". A banda de 'Happy End' i 'Tierra firme', la secció Gran Reserva –dedicada a preestrenes- també comptarà amb els films francesos 'Dos mujeres', de Martin Provost; 'C'est la vie', dirigida per Eric Toledano i Olivier Nakache; i el biopic musical 'Django', d'Etienne Comar. La responsable de programació del Most, Mònica Jordan, ha destacat que, malgrat es tracta de films de caire comercial, totes les propostes tenen un "rerefons molt social".Pel que fa a la secció de concurs Collita, on es programen films entorn la viniticultura, l'organització ha celebrat haver rebut mig centenar de propostes d'arreu del món, ja que un 47% dels aspirants a participar són films arribats de fora de Catalunya. De les 38 pel•lícules seleccionades a concurs, la direcció del festival ha subratllat especialment 'La guerre du vin', de Sebastien Le Corre; el documental 'Bitter Grapes', de Tom Heinemann; i 'Saving Wine (Le vin en ebullition)', de Philippe Prieto i Samuel Toutain.En el primer cas, la cinta tracta el llegat social dels agricultors de Narbona de l'any 1976, que van iniciar una revolta per demanar la regulació del mercat del vi a Europa, en un episodi on va haver l'afusellament d'un pagès per part de la Gendarmeria. Pel que fa a 'Bitter Grapes', el director investiga el tracte esclavitzant dels temporers de Sud Àfrica, mentre que a 'Saving Wine' s'analitzen les mesures adoptades per diversos viticultors francesos per pal•liar els efectes del canvi climàtic.Finalment, pel que fa a la secció Brot, aquesta consolida el format de tres jornades de projeccions de 90 minuts, malgrat haver incrementat el gruix de propostes aspirants a concursar. Segons ha detallat la direcció del Most, aquest any han arribat fins a 325 curtmetratges, dels quals se n'han seleccionat 22. "Fem una tria que possiblement és salvatge, però amb l'objectiu de preservar al màxim la qualitat i garantir el gaudi dels espectadors", ha justificat Manel Balaguer, codirector del festival.A banda de les projeccions, però, el Most comptarà també amb diverses activitats paral•leles, com projeccions als cellers del Penedès i part de la DO Priorat. De tots els actes, però, una de les principals novetats és l'exposició '40 hectàrees. La Terra i el Pagès', del vilafranquí Pep Puig, que obrirà portes al Vinseum coincidint amb el festival i s'allargarà fins a mitjans de gener. L'objectiu de la mostra és posar en valor el treball de l'agricultura, en un recorregut que repassa l'experiència de set viticultors del Penedès.Un festival obert al mónCom ja va avançar l'organització del festival, el Most 2017 serà el primer que compti amb un país convidat de forma oficial. El debutant en aquest paper serà l'Uruguai, que els darrers cinc anys ja ha treballat projectes de col•laboració amb el Vinseum per replicar el model enoturístic de Vilafranca a la regió de Canelones. Ara, durant els deu dies que duri el Most, hi haurà una delegació d'Uruguai que participarà a les diferents activitats del festival i agafarà protagonisme entre el 3 i el 5 de novembre, amb la pel•lícula 'El duelo del vino', de Nicolás Carreras, un tast de vins uruguaians i un 'asado' popular. "Volem mostrar com es respira vi als carrers del Penedès i com la gent el vincula amb l'art, que és l'audiovisual que ens apropa a tantes parts del món", ha destacat Juan Carbajal, coordinador general d'enoturisme del govern de Canelones.Precisament, aquesta internacionalització és un dels aspectes que més ha senyalat aquest dimarts l'alcalde de Vilafranca, Pere Regull, per tal de posar en valor el creixement que ha experimentat el Most al llarg de set edicions. Regull ha aplaudit la visió global dels problemes socials que vol mostrar el festival aquest 2017, ja que "no tot és vi, vinya i cava" i ha afegit que "en un món convuls com l'actual, on s'estan vivint moments de canvi importantíssims, seria una barbaritat que el Most no reflectís la vessant més social". Premis honorífics per a Francesc Orella i Jaume FiguerasFinalment, la direcció ha recordat que aquest any lliurarà dos premis honorífics, a l'actor Francesc Orella i al periodista cinematogràfic Jaume Figueras. L'organització vol reconèixer la llarga trajectòria d'Orella aprofitant l'auge del "fenomen 'Merlí', segons ha destacat el codirector Xavier Fornos, alhora que també vol lloar l'experiència de Figueras per la seva proximitat i implicació en la divulgació cinematogràfica. Francesc Orella rebrà el guardó a la gala d'inauguració del dijous 2, mentre que Jaume Figueras el rebrà a la clausura, el dia 12. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El president del Reial Madrid, Florentino Pérez, ha declarat aquest divendres que "la força i capacitat d'atracció" del futbol ha de ser utilitzada com a "compromís d'ajuda" als més desfavorits i, per això espera que el Bernabéu "respongui davant la celebració de la 8a edició del 'Corazón Classic Match', que enfrontarà les llegendes del Reial Madrid i de l'AS Roma el proper 11 de juny. "El Bernabéu serà una gran festa del futbol i de l'esport per vuitè any consecutiu. Podem afirmar amb orgull que Reial Madrid i Roma som dos clubs amics. El futbol ha de ser un gran generador de solidaritat. Té una força i capacitat d'atracció que ha de ser canalitzada com a compromís d'ajuda als més vulnerables", ha afirmat Florentino Pérez en la presentació del partit solidari aquest divendres a la Llotja d'Honor del Santiago Bernabéu. Amb aquestes paraules i la presència de diverses llegendes del club blanc com Helguera, Solari o Martín Vazquez, i de l'AS Roma com Conti, a més del president d'Honor del Reial Madrid, Paco Gento, i els jugadors de la primera plantilla Carvajal, Morata i Lucas Vázquez, el mandatari ha presentat una trobada pel qual espera que l'afició "respongui i ompli les graderies de l'estadi". Finalment, Pérez ha ressaltat la "solidaritat" com un dels "valors" més importants del club blanc, "transmesos de generació en generació" i ha centrat el seu discurs en la crida a l'altruisme a favor dels més "febles, però sobretot dels nens". "Aquest partit és un toc d'atenció i una crida a la realitat d'Àfrica, que precisa de la nostra ajuda, entrega i sensibilitat. Un dels nostres valors, que hem transmès de generació en generació, és la solidaritat i així volem fer-ho arribar a través de la nostra Fundació", ha recordat. Per la seva banda, Dani Carvajal ha qualificat aquesta iniciativa de la Fundació Reial Madrid com a "espectacular". És fonamental per ajudar aquests nens perquè puguin tenir recursos i una vida millor", ha subratllat. En representació de la Roma ha estat present el seu director general Mauro Baldissoni, que ha donat les gràcies per aquesta invitació. "És un honor formar part d'una iniciativa com aquesta. La solidaritat és molt important i des de fa diversos anys treballem en aquest sector a través de la nostra Fundació. L'objectiu és ajudar les nostres comunitats, protegir els joves i els més vulnerables", ha subratllat. "El futbol és l'esport més estimat i a través del futbol hem d'ajudar. Aquesta iniciativa ens permet ajudar els més vulnerables. Estem contents de col·laborar amb el Reial Madrid, un club amb el qual la Roma té moltes coses en comú", ha sentenciat el directiu italià. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El seguiment a distncia del colesterol dolent --lipoprotena de baixa densitat (LDL)-- en pacients que han patit un infart augmenta un 40% el control d'aquests nivells, ha descobert l'Hospital del Mar en aplicar un nou protocol en el seu Servei de Cardiologia. "El problema de patir un infart és que multiplica les possibilitats de patir-ne un altre, perqu existeix una malaltia cardíaca establerta", segons la metgessa Snia Ruiz, ha explicat l'hospital en un comunicat aquest dimecres. El control del colesterol després d'un infart redueix el risc d'un segon episodi cardíac, per només el 30% dels pacients ho aconsegueixen --segons dades de l'enquesta Euroaspire, feta en una vintena de pasos europeus--: "Es fa un gran esfor en el moment de l'infart, que no serveix de res si no es fa un control d'aquests factors de risc cardiovascular", ha destacat Ruiz. Els resultats després d'aplicar aquest nou protocol en demostren la utilitat, que ha portat el compliment dels nivells de lípids --nivell de colesterol dolent en la sang de 70 mg/DL o inferior-- fins al 75%, un increment del 40%. Amb aquest procediment, quan els pacients reben l'alta hospitalria ja tenen programada una analítica de seguiment sis setmanes després de l'infart, i en cas que els resultats no siguin satisfactoris, reben una trucada i s'ajusta el tractament, sense necessitat que es desplacin a l'hospital. El protocol es va comenar a aplicar al novembre del 2017 i s'ha analitzat l'evolució de 125 pacients: el 75% presentaven tres mesos després uns nivells de colesterol dins dels objectius recomanats. L'anlisi a l'any mostra un lleuger descens d'aquesta xifra, fins al 64%, que est per sobre de la mitjana en aquests casos per Ruiz veu necessari "intentar millorar en el futur" per augmentar aquest percentatge. Els pacients tractats a l'Hospital del Mar per un infart entren de manera automtica dins d'un programa de rehabilitació cardíaca que preveu el control dels factors de risc --hbits de vida, alimentaris i exercici físic--, al qual s'afegeix el protocol de seguiment. En el programa intervenen cardilegs, personal d'infermeria, metges rehabilitadors i fisioterapeutes, amb l'objectiu d'allunyar el risc d'un segon episodi cardíac, i que inclou orientació sobre medicació, activitat física i signes d'alarma, així com educació sanitria amb sessions informatives i un programa d'entrenament. Els protocols de rehabilitació milloren el control d'aquests pacients, davant el fet que aproximadament una tercera part abandonen el tractament: "Hi ha un problema preocupant per obtenir les xifres-objectiu de control dels factors de risc", segons Ruiz, que veu necessari que els professionals de la sanitat optimitzin el tractament i s'estableixin protocols. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El Centre d'Informació Ambiental Bonvilar (CIAB) centralitza a partir de maig tallers, itineraris i visites guiades L'actuació forma part del projecte de l'Anella Verda L'Ajuntament habilitarà tres places per autobusos i 15 per a turismes El programa ofereix 11 activitats que inviten a la ciutadania a gaudir i conèixer el CIAB i l'Anella Verda
Figueres.-Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 24 anys per un intent de robatori amb violència i intimidació i dos delictes de lesions a Figueres. Es tracta d'una persona de nacionalitat ghanesa però amb domicili desconegut que va intentar robar la cartera a una dona de forma violenta. En no aconseguir-ho, va llençar pedres a la víctima i a l'home que l'acompanyava per poder fugir corrent. La parella que va patir l'intent de robatori va necessitar diversos punts de sutura per tancar les ferides ocasionades per l'agressor. La policia va detenir l'home el dimecres 21 i van veure que tenia nombrosos antecedents. L'endemà, l'arrestat va passar a disposició judicial i el magistrat va decretar-ne el seu ingrés a presó. Els fets van passar el dimarts 20 d'agost pels volts de les set de la tarda, quan una parella passejava pel carrer de la Marca de l'ham de la capital altempordanesa. De sobte, el detingut va abordar-los i va intentar robar la cartera de la senyora amb violència. Com que va veure que no podia treure-li, l'agressor va començar a llençar-los pedres que va agafar del terra. Després, va fugir corrent.L'home i la dona van trucar als serveis d'emergències i van ser atesos per professionals sanitaris. Les víctimes van necessitar diversos punts de sutura per tancar les ferides ocasionades per les pedres. En paral·lel, els Mossos d'Esquadra van rebre la denúncia dels fets i la Unitat d'Investigació va poder detenir l'autor dels fets l'endemà mateix, el dimecres 21.El detingut, a qui li consten nombrosos antecedents, van passar el dia 22 d'agost a disposició del Jutjat d'Instrucció en funcions de guàrdia de Figueres, el qual en va decretar el seu ingrés a presó. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La final de Copa entre l'Spar Citylift Girona i el Perfumerías Avenida ja ha començat. El cinc de l'Uni Girona és Rodríguez, Peters, Coulibaly, Jordana i Ibekwe. Bona entrada amb més de 4.000 espectadors a Fontajau. Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
S'està treballant en dues línies, per una banda s'estan fent fòrums joves a diversos municipis i, per altra, s'han marcat dues trobades de regidors/es per tal de promocionar el treballar conjunt. L'equip Tècnic de l'Oficina Jove de les Garrigues està actualment redactant els projectes per al desenvolupament d'accions juvenils als municipis de la comarca. L'objectiu és que els municipis comptin amb una programació d'actuacions específiques per a joves seguint les estratègies i les línies de treball que marca la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya dins del Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020. Després de fer l'anàlisi de la realitat juvenil de la comarca, i responent a les necessitats actuals dels joves s'ha escollit formació, promoció del treball, salut i participació com a línies prioritàries per aquest any 2014. Per tal de fer una programació efectiva s'està treballant en dues línies, per una banda s'estan fent fòrums joves a diversos municipis i, per altra, s'han marcat dues trobades de regidors/es per tal de promocionar el treball conjunt i afavorir, així, la coordinació d'accions entre les diverses poblacions del territori. El passat 15 d'abril va tenir lloc la primera trobada de regidors a Vinaixa i dimarts, 22 d'abril, es va fer la segona reunió al Soleràs.
Ens complau anunciar-vos que la sèrie Ni Déu ni amo, una història de l'anarquisme, dirigida per Tancrède Ramonet i produïda per Temps noir, veu per fi a una continuació. En efecte, malgrat l'èxit recollit entre la crítica i el públic pels dos primers capítols emesos per ARTE a tot el món, aquesta sèrie documental, que conta la història mundial de l'anarquisme des dels seus orígens fins als nostres dies, acabava abans de la Segona Guerra Mundial, i no havia pogut completar-se fins avui Afortunadament, després de dos anys i diversos bloquejos, avui podem per fi dedicar- nos a la realització de la continuació de la sèrie, que estarà composta de dos nous documentals: Aquestes pel·lícules traçaran la història més contemporània de l'anarquisme, des del final de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies. A través d'imatges d'arxiu inèdites o desconegudes i entrevistes amb els especialistes més coneguts a través el món, els dos nous capítols permetran, a continuació dels anteriors, descobrir o redescobrir les noves figures d'aquesta doctrina política, les idees originals que els anarquistes han desenvolupat i reeixit, a vegades, posar en pràctica, així com els grans moviments que han iniciat o en els quals han pogut prendre part activa i decisivament. Del Summer of love a les barricades del barri llatí, del naixement del punk a l'aparició del bloc negre, de Mexico a Rojava, de la ZAD de Notre-Dóna'm-donis *Landes (a França) als moviments d'ocupació de les places, aquests documentals revelaran, des d'un punt de vista original, alguns dels moments estel·lars de la història recent de les lluites socials i polítiques, proporcionant també una nova visió del present de les grans mobilitzacions actuals. A part de l'interès i de la vigència d'aquests dos nous capítols, ARTE, la cadena francoalemanya, ha decidit no renovar el seu compromís. Malgrat el suport de tots els patrocinadors presents des de l'origen del projecte, estem encara lluny de disposar dels fons necessaris. Aquesta és la raó per la qual hem decidit fer una crida al públic i llançar una campanya participativa de recaptació de fons en la plataforma Ululi. El primer objectiu fixat a 15 000 euros, ens permetrà acabar les dues pel·lícules de manera que puguin ser vistes per una gran majoria. Els següents objectius seràn garantir la seva visibilitat internacional amb versions en anglès, espanyol o portuguès. L'existència d'aquestes pel·lícules depèn per tant de vosaltres i de l'èxit d'aquesta Com és ben sabut, l'èxit d'una campanya d'aquest tipus també depèn de la seva visibilitat. A aquest efecte, us agrairíem que tinguéssiu l'amabilitat de transmetre aquesta informació: Parleu d'ella als vostres amics. en el vostre canal de notícies. I fer possible que aquests documentals existeixen: Ni Déu ni amo, una història de l'anarquisme (continuació) dirigida per Tancrède Tancrède Ramonet és autor, productor i director de documentals. En 2016, va dirigir Ni Déu ni amo, una història de l'anarquisme. També forma part del grup electro-rock ACHAB. Des de fa mes de 16 anys, Temps noir produeix documentals que graviten entorn a qüestions socials, històriques, artístiques i culturals. Les seves pel·lícules amb continguts forts i grans exigències estètiques, interroguen el món al nostre voltant. Els seus èxits d'audiència i la seva presència en els festivals més prestigiosos (Cannes, Tribeca, Rotterdam, Lussas, etc.), reflecteixen el desig sempre renovat de Temps noir de conjugar compromís, popularitat i excel·lència. Tancrède Ramonet i Temps noir han obtingut el 2006, el Premi al millor jove productor francès i el 2010, el Premi al millor productor francès.
L'historiador Ramon Arnabat Mata, doctor en Història i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presentarà dijous dia 10 d'octubre, a les 8 del vespre i a l'Agrícol, el llibre Asociaos y sereis fuertes. Es tracta del primer estudi realitzat a l'Estat espanyol que proposa una aproximació general i territorial sobre la història de l'associacionisme i de la sociabilitat contemporànies en el període comprès entre la segona meitat del segle XIX i el primer terç del XX. La glosa del llibre anirà a càrrec de Montserrat Duch, catedràtica d'Història contemporània de la URV i membre del grup de recerca Història, Societat, Política i Cultura des de Catalunya al món (ISOCAC). Així mateix, intervindrà Salvador Casals, gerent del Casal Societat La Principal de Vilafranca del Penedès i expresident de la Federació d'Ateneus de Catalunya i membre del plenari del CoNCA. A la primera part del llibre, l'autor fa una anàlisi exhaustiva de la història associativa en l'àmbit territorial que permet copsar-ne les coincidències i les divergències en diferents nacionalitats i regions de l'Estat espanyol. Tot plegat fonamentat en una ingent recerca documental i bibliogràfica i expressat en forma de quadres, mapes i gràfics que ajuden a al compressió dels fets analitzats. Val a dir que Ramon Arnabat posa la seva atenció a totes les modalitats d'associacionisme ja sigui cooperatives, mútues, sindicats, centres obrers o associacions agràries catòliques. A la segona part, Arnabat analitza la relació entre l'associacionisme i les modernitzacions econòmiques, culturals i socials, també des d'una perspectiva territorial, i estableix relacions i connexions de causa i efecte entre aquests aspectes de la història. Finalment, la tercera part del llibre estudia el paper clau que ha jugat l'associacionisme en els processos de politització o socialització política de les classes populars i en la formació de les ciutadanies a l'Espanya contemporània. El resultat de tot plegat és un estudi de 500 pàgines que té el mèrit de ser la primera aproximació de conjunt sobre una temàtica fonamental, com és l'associacionisme, per entendre els processos de participació i politització de les classes populars, tal i com assenyala l'eminent historiador, Josep Fontana, en el pròleg del llibre. El llibre, que es convertirà, a ben segur, en un estudi de referència en aquest àmbit historiogràfic, es clou amb un prefaci del professor Jean-Louis Guereña, pioner en l'estudi de la sociabilitat i l'associacionisme a Europa. Ramon Arnabat, doctor en Història, professor d'Història contemporània a la URV i membre del grup de recerca ISOCAC amb el qual participa en diversos projectes d'investigació històrica. La seva activitat investigadora s'ha centrat en l'estudi de la revolució i la contrarevolució durant el segle XIX; de la sociabilitat i dels moviments socials a l'època contemporània, i de la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme. Ha dirigit diversos projectes de recerca i transferència sobre la història del Penedès i de Catalunya, com ara el projecte Tots els Noms (IEP) i el CIARGA. Ha estat president de l'Institut d'Estudis Penedesencs (2008-2014) i actualment és regidor de Vilafranca en Comú a l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
S'obre un nou programa d'ajuts destinat a facilitar i fomentar les activitats de mobilitat del personal investigador de la UIB i promocionar la difusió dels resultats de la investigació mitjançant l'assistència a congressos científics i la realització d'estades de treball en altres centres d'investigació espanyols i estrangers. Aquests ajuts estan finançats per l'Obra Social "la Caixa" dins el marc general de col·laboració amb la UIB. Requisits dels sol·licitants: Poden demanar aquests ajuts els investigadors de la UIB. Tindran preferència en la concessió aquelles persones que no tinguin accés a altres fonts de finançament alternatives, com són les previstes dins l' Acord normatiu 12129/2017, de 24 de febrer o els Ajuts per a Estades Breus de Becaris FPU del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport i FPI del Ministeri d'Economia i Competitivitat. Termini: Fins al dia 31 de març de 2017
Xarxa Tremp ja té a punt la primera part de la nova temporada que comptarà amb 3 espectacles infantils des d'octubre i fins a desembre. I per celebrar-ho aquest dissabte organitza la festa inaugural d'inici de temporada amb un espectacle de carrer gratuït i amb berenar inclòs. Xarxa Tremp engega aquesta nova temporada amb un recorregut que els avala, les activitats organitzades durant l'any 2018 van sumar 1800 espectadors. Es fa un espectacle al mes a les 6 de tarda i en divendres a l'Espai cultural La Lira. L'Associació Xarxa Tremp treballa per portar una programació regular i de qualitat per a infants i ha aconseguit un públic fidel tant de Tremp i comarca com de les comarques del voltant.
Castellterçol.-L'holandès arrestat a Castellterçol per presumptament agredir sexualment i assassinar un nen d'onze anys fa més de 20 anys, duia des del mes de juny al mas El Vilet assessorant un negoci local d'elaboració de cosmètics naturals. Segons ha explicat a l'ACN l'home que el va contractar, l'oferien allotjament a canvi de què els facilités "els seus coneixements en plantes". L'home, encara sorprès per la notícia, el defineix com una persona "correcta, respectuosa però molt reservada". L'alcalde de Castellterçol, Isaac Burgos, que assegura que desconeixia que visqués allà, explica que ha estat un altre holandès qui el va reconèixer i va alertar a la policia espanyola. Segons explica el responsable del negoci, Lucas, el detingut, Joseph Theresia Johannes Brech, vivia al mas El Vilet des del passat mes de juny. "Compartíem l'afició per les plantes i va ser per aquesta raó que es va quedar aquí col·laborant", explica. Hi afegeix que "nosaltres elaborem cosmètics amb plantes i com tenia molts coneixements era un bon intercanvi".Reservat però respectuósL'home que l'acollia es mostra sorprès de la detenció i assegura que mai s'ho hagués imaginat. Joseph Theresia Johannes Brech és un dels criminals més buscats a Holanda des de fa 20 anys. Lucas, que ha conviscut amb ell els últims mesos, el defineix com a una persona "correcte" i "responsable" encara que reconeix que també era "força reservat".La policia espanyola el va alertar abans de la detenció, que va tenir lloc aquest diumenge. L'operatiu, afegeix, va comptar amb la participació d'una dotzena d'agents i es va produir sense que l'arrestat mostrés "cap resistència".Un altre holandès dona l'alertaL'alcalde de Castellterçol explica que s'ha assabentat de la detenció a través dels mitjans de comunicació. Ha estat llavors que ha demanat a la policia espanyola els detalls de l'operatiu. Segons li han dit, comenta, hauria estat un altre holandès el que dimecres passat el va veure i, en reconeixe'l, va alertar a la policia.Burgos desconeix quant de temps duia el veí al municipi. Segons li ha dit la policia, les últimes notícies que tenien era del passat mes de març quan hauria estat vist a França. Després de demanar als veïns, el batlle també afirma que no tenen constància que s'hagués desplaçat fins al nucli urbà. Tot i que pertany al mateix terme municipal, el mas El Vilet se situa a una zona apartada, a prop de sis quilòmetres del poble.Especialista a viure en llocs aïllatsSegons la policia espanyola el detingut és un experimentat muntanyenc que ha dedicat la seva vida al 'scouting' i a les activitats a la muntanya, havent arribat a viatjar al Nepal, l'Índia, el Pakistan i ha arribat a escalar la Muntanya Everest. Les autoritats holandeses el descriuen com un autèntic 'bushcrafter', capaç de sobreviure en solitari en el bosc, fent ús de refugis, cabanyes de muntanya i, fins i tot, coves. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Sol·licitud de compareixença del director general de Serveis Penitenciaris davant la Comissió de Justícia perquè informi sobre la situació dels serveis penitenciaris (Tram. Debat i votació de la sol·licitud de compareixença. Sol·licitud de compareixença del director general de Serveis Penitenciaris davant la Comissió de Justícia perquè informi sobre el tracte de favor en el règim de visites dels interns acusats de rebel·lió o malversació pel Tribunal Suprem als centres penitenciaris (Tram. Proposta de resolució sobre els concursos públics de restauració del Departament de Justícia (Tram. Grup Parlamentari de Ciutadans; Martín Eusebio Barra López, del Grup Parlamentari de Ciutadans Debat i votació de la Proposta de resolució i de les esmenes presentades. Proposta de resolució sobre l'impuls de l'Observatori Català de la Justícia (Tram. Proposta de resolució sobre la instal·lació de desfibril·ladors als jutjats (Tram. Proposta de resolució sobre la implantació de les unitats de valoració forense integral (Tram. Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar; Rosa Maria Ibarra Ollé, del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar; Beatriz Silva Gallardo, del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar Proposta de resolució sobre la no extradició d'Hervé Falciani a Suïssa (Tram. Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem; Jéssica Albiach Satorres, del Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem; Yolanda López Fernández, del Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem; Joan Josep Nuet i Pujals, del Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem Sol·licitud de sessió informativa de la Comissió de Justícia amb la consellera de Justícia sobre el tracte de favor en el règim de visites dels interns acusats de rebel·lió o malversació pel Tribunal Suprem als centres penitenciaris (Tram. Debat i votació de la sol·licitud de sessió informativa. Sol·licitud de compareixença d'una representació d'Unió de Pagesos davant la Comissió de Justícia perquè informi sobre els problemes sorgits amb algunes immatriculacions de béns públics i privats de l'Església (Tram. Joan Josep Nuet i Pujals, del Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem Sol·licitud de compareixença d'una representació de la Plataforma de Defensa del Patrimoni Navarrès davant la Comissió de Justícia perquè informi sobre la seva experiència en la resolució de problemes per immatriculacions de béns públics i privats de l'Església (Tram. Compareixença del director general de Serveis Penitenciaris davant la Comissió de Justícia per a informar sobre la situació dels serveis penitenciaris (Tram. Nota: El president, d'acord amb l'article 54.4 del RPC, proposarà, si escau, d'ampliar l'ordre del dia per a substanciar la compareixença acordada.
Fòrum que reuneix els presidents dels parlaments dels estats membres de la Unió Europea i del Parlament Europeu Conferència dels presidents dels parlaments amb competències legislatives de les regions i nacionalitats dels estats d'Europa Centre de cooperació i intercanvi entre biblioteques parlamentàries i departaments de recerca a nivell europeu Fòrum dels parlaments dels països membres del Consell d'Europa Projecte finançat per la Unió Europea per tal de proporcionar un conjunt de serveis de tecnologies de la informació als representants polítics, amb l'objectiu de donar la possibilitat als parlamentaris de treballar a qualsevol hora i des de qualsevol lloc amb un accés segur a informació important i adequada per a la seva tasca
Els grups del PSC i SíQueEsPot al Parlament han exigit aquest dijous que el Govern compleixi les més de 1.000 esmenes als Pressupostos de la Generalitat aprovades el dimecres a la comissió d'Economia de la Cambra catalana. En declaracions als mitjans, la diputada socialista Alícia Romero ha recordat que una vegada aprovades, les esmenes s'incorporen a la Llei de Pressupostos, i ha preguntat al Govern com pensa complir-les: "És la seva responsabilitat donar compliment a uns comptes que ja no són els de JxSí", ha dit. El portaveu de SíQueEsPot al Parlament, Joan Coscubiela, ha dit en roda de premsa que exigiran el "compliment estricte" de les esmenes, i ha recordat que encara es pot modificar la política fiscal del Govern per aconseguir més fons i dur-les a terme. Per la seva banda, el portaveu adjunt de JxSí al Parlament, Roger Torrent, ha replicat que l'aprovació d'aquestes esmenes és un "brindis al sol", que en alguns casos exigeix duplicar el pressupost d'algunes conselleries i que els grups saben que no es pot realitzar. "Va ser una comissió de postureig polític", ha criticat, perquè la majoria d'esmenes aprovades porten inclòs l'epígraf que especifica que el seu compliment està subjecte a la disponibilitat pressupostària per al 2017, per la qual cosa les ha titllat de declaratives. Per a Torrent, demostra "el poc rigor, el poc valor i el poc compromís" dels grups que les van aprovar, perquè no inclouen d'on treure les partides per donar-los compliment i perquè, segons ell, ho plantegen tot. En resposta als periodistes, ha dit que no inclouen en aquesta crítica el grup parlamentari de la CUP, que també va manifestar que era "un brindis al sol", encara que va ser necessari el seu vot a favor o la seva abstenció perquè fossin aprovades, i reconeix que li hauria agradat que hi hagués votat en contra. Entre les esmenes que es van aprovar destaquen en el capítol d'Ensenyament la que recupera el finançament de les places de guarderies --1.600 euros per plaça--, la de beques menjador, la de transport escolar i la de reducció d'un 30% de les taxes universitàries. També s'ha aprovat el reinici de les obres del tram central de la línia de Metro L9, la construcció d'equipaments esportius en molts llocs de Catalunya, recuperar la Llei de Barris, el pagament del deute que la Generalitat té amb els Ajuntaments, un pla de dependència i una auditoria energètica. L'esmena que no ha prosperat ha estat la introduïda per la CUP que instava a retirar de la partida per celebrar el referèndum la frase que especificava que es farà segons la legalitat vigent i, en no tirar endavant, el PSC ha decidit ara com ara no demanar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La Secció d'Espectrometria Atòmica i Molecular del SCSIE treballa en l'àmbit de l'anàlisi inorgànica i orgànica i caracterització de materials, instruments de suport bàsic per al desenvolupament tant de l'activitat investigadora com productiva en multitud d'àrees de coneixement. L'espectroscòpia és l'estudi de la interacció de la radiació electromagnètica amb la matèria. Aquesta interacció provoca fenòmens d'absorció, emissió o dispersió en la matèria, la qual cosa permetrà identificar i/o quantificar l'element o molècules que formen les mostres objecte de l'anàlisi. Aquests són els serveis que oferim: Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.
La campanya presidencial de Donald Trump va rebre una oferta de cooperació «política» de Moscou el novembre del 2015, segons les revelacions realitzades la matinada de divendres a la investigació del fiscal especial Robert Mueller, que el president nord-americà no para de desacreditar. Mueller, que investiga la trama russa en la campanya presidencial als Estats Units, va enviar un document al tribunal de Nova York que jutja l'exadvocat de Trump, Michael Cohen, que al final de novembre va reconèixer que va mentir al Congrés sobre els seus contactes amb Rússia durant la campanya. Un ciutadà rus que no va ser identificat va proposar a Cohen una reunió amb el líder rus, Vladímir Putin, va indicar Mueller. «Cohen va rebre informació d'un contacte i va parlar amb un ciutadà rus que va afirmar ser una «persona de confiança de la Federació Russa que va oferir a la campanya «sinergia política i sinergia a un nivell de Govern», va indicar el fiscal. Aquesta «persona va dir a Cohen que una reunió així tindria un impacte «fenomenal» no només políticament, «sinó una dimensió empresarial també», va afegir el funcionari. No obstant això, Cohen no va tirar endavant la trobada. Segons els documents judicials, Cohen va lliurar a les autoritats informació «rellevant» i «substantiva». Però tant Trump com la Casa Blanca van abaixar el perfil a aquestes noves revelacions. «Això dispensa totalment el president. Gràcies!», va dir Trump, mentre que el seu portaveu, Sarah Sanders, va afirmar que aquests nous documents no deien «res important» que ja no se sabés.
Pots canviar la teva configuració o obtenir més informació aquí. Els actors que interpreten els personatges de la tragèdia grega interactuen amb un cor que, involucrat en l'acció, canta i balla, explica el significat dels esdeveniments, és un altaveu de pensaments, emocions i sentiments i un element per a la reflexió. L'autora manlleva aquestes funcions per compondre la seva obra. El cor fa un recorregut per les diferents etapes de la vida; la seva veu interroga, amanyaga o trasbalsa l'ànima dels personatges: "On trobar el cant calmant/quan l'essencial resta inexplicat?" A l'inici del camí, els personatges proclamen els seus anhels: "Acomplirem accions més que humanes! / Farem claror de milers d'estrelles!" Després d'un llarg recorregut, en arribar a la maduresa, els caminants conserven l'actitud esperançada: "I tant de bo un dia pugir dir, / amb un esperit nou: / he anat per boscos i espluges,/ i he viscut." Entre l'inici i l'arribada, un ventall d'autors dóna pas al diàleg entre la veu coral i les veus particulars. Es fa palès l'interès de l'autora per a la lectura; al final del llibre, ret homenatge als escriptors: "sense les seves paraules, jo no hagués trobat les meves." El llenguatge exterioritza el pensament. Gaudint dels poemes, el lector, fit a fit amb la veu coral que l'envolta, pot trobar els mots per expressar la pròpia i singular realitat. LA LLUITA PER LA LLIBERTAT RELIGIOSA I DE... Aquí podràs navegar pel nostre catàleg classificat per títol, autor o editorial. Introdueix el nom del llibre, l'autor, la col·lecció...
El curs de postgrau d'Expert Universitari en Falles i Creativitat s'inaugura aquest divendres, 21 d'octubre, a les 18 hores, a la seu de la Fundació Universitat Empresa (ADEIT). La conferència d'obertura, que excepcionalment estarà oberta al públic, porta per títol 'Patrimoni cultural immaterial: reptes i oportunitats en la salvaguarda de la cultura del treball i la cultura festiva' i anirà a càrrec de l'expert Luis Pablo Martínez. Luis Pablo Martínez és tècnic de patrimoni cultural de la Generalitat Valenciana i expert en patrimoni de la humanitat. En la inauguració intervindran també els codirectors del curs de postgrau Gil-Manuel Hernández, Francesc Hernández i Ricard Ramón. El títol d'Expert Universitari en Falles, en el qual s'ha matriculat una vintena de llicenciats i graduats, ha estat promogut per l'Institut de Creativat i Innovacions Educatives de la Universitat de València (ICIE), centre de recerca fundat pels catedràtics Petra María Pérez, en l'actualitat professora emèrita, i Román de la Calle, actualment professor honorari.
La cooperativa frega els 60.000 membres, unes dades que ha presentat en l'Assemblea General d'aquest dissabte a Girona Girona.-La cooperativa energtica Som Energia ha crescut un 30% en nombre de socis, i ja frega els 60.000, una xifra a la que espera arribar aquest 2019. El salt que ha fet la companyia ha estat substancial durant el 2018 en qu ha comercialitzat un 53% més d'energia que l'any anterior, el qu suposa una facturació de 49,5 MEUR. Aquestes dades fan ser optimista l'energtica gironina que espera que al llarg d'aquest exercici pugui facturar uns 60 MEUR i arribar als 100.000 contractes signats amb els seus clients. Aquestes xifres s'han exposat aquest dissabte en el transcurs de l'Assemblea General de l'entitat que s'ha fet a Girona, i que com és habitual en la cooperativa, s'ha compartit amb quinze seus més per videoconferncia. A l'assemblea denguany shi han presentat deu mocions sorgides de la base societria, que a més de proposar-les, les ha treballat i debatut prviament en espais virtuals, com la plataforma Participa, i en frums presencials, com la Trobada de Grups Locals. Una de les mocions aprovada, ha estat la d'estudiar la manera d'obrir la participació de les comunitats locals en el finanament de projectes de generació de la cooperativa. Amb aquesta mesura es busca acostar aquests projectes a la població del territori on es duen a terme.A l'assemblea hi han participat presencialment 314 persones, des de les setze seus repartides arreu del territori i organitzades pels Grups Locals. A més, 215 persones més ho han fet telemticament, a través de l'assemblea virtual. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La fiscal demana fins a 21 anys i mig de presó per als acusats de fer una estrebada a la víctima, passar-li per sobre amb un tot terreny robat i cremar el vehicle Girona.-L'Audiència de Girona jutja, a partir d'aquest dilluns, els dos germans acusats de robar i atropellar mortalment una dona a Figueres. El crim va tenir lloc el 15 de juny del 2013 a l'aparcament de la zona comercial que hi ha al costat de la C-260. Els acusats, Marcos i Juan José Cortés Corredera, van entrar al pàrquing amb un tot terreny que havien robat a Empuriabrava i, aprofitant que la víctima estava d'esquena i del tot desprevinguda, li van fer una estrebada a la bossa de mà des del vehicle. La dona va caure a terra i va morir després que els acusats li passessin per damunt amb el cotxe. La fiscal demana una pena de fins a 21 anys i mig de presó i una indemnització propera als 182.500 euros. El cas arribarà a judici a la secció tercera de l'Audiència de Girona dilluns i la previsió és que s'allargui fins dijous. Segons el guió, els acusats seran els primers a declarar i, després, serà el torn dels testimonis. Hi ha fins a deu testimonis amb la identitat protegida per evitar que els identifiquin i puguin prendre represàlies contra ells. Posteriorment, declararan policies, investigadors i forenses.El juny del 2013 no era el primer cop que els dos acusats, Marcos i Juan José Cortés Corredera, delinquien. El primer, de 38 anys, ja acumula fins a tres sentències al seu historial (dues per robatoris amb força i una per danys). I al segon, de 33 anys, ja li consta una condemna per haver comès un robatori amb un cotxe robat el 2005 i també en té una altra per danys.Segons recull l'escrit de la fiscal, Sandra Fagil, els dos germans anaven a cavall d'un tot terreny robat quan van cometre el crim. El propietari del vehicle, un Toyota pick-up, n'havia denunciat el robatori un dia abans. L'home havia deixat el cotxe aparcat un moment davant d'un centre veterinari d'Empuriabrava, amb les claus a l'interior, i quan va tornar ja no hi era.L'estrebada mortal va tenir lloc cap a tres quarts de tres de la tarda del 15 de juny del 2013. La víctima, una francesa de 67 anys, es trobava amb la seva parella i uns amics a l'aparcament de la zona comercial que hi ha a tocar de la C-260, entre Figueres i Vilatenim. El grup s'havia aturat allà amb els seus cotxes –un Peugeot 308 i un Mercedes Benz- perquè havien punxat una roda mentre circulaven per l'AP-7. Per això, van sortir de l'autopista i es van desviar fins al pàrquing per canviar la roda punxada (una de les del Peugeot). Els francesos van estacionar-se a l'aparcament de l'AKI i van posar els dos cotxes en paral·lel, deixant un passadís entremig, mentre substituïen el pneumàtic. Estrebada per robar la bossa de màVa ser aleshores quan els dos germans, que conduïen el tot terreny robat, van entrar a l'aparcament de la zona comercial. Juntament amb ells, al pick-up també hi anaven dos menors. Segons recull l'escrit d'acusació, Marcos i Juan José Cortés van decidir fer una estrebada a la víctima i robar-li la bossa de mà que duia penjada a l'espatlla. La fiscal subratlla que els processats eren "plenament conscients" que la dona es trobava en una situació "d'evident vulnerabilitat", perquè estava "distreta", desprevinguda i es trobava d'esquena al tot terreny. Els acusats van passar entremig dels dos cotxes francesos i va ser aleshores quan Marcos Cortés, que era qui conduïa, va treure el braç per la finestra i va estrebar la bossa de mà a la víctima.La dona va caure al terra, el seu cos va quedar entre les rodes del tot terreny i els acusats la van atropellar. La roda posterior esquerra del pick-up va passar per damunt del tòrax de la víctima, que pràcticament va morir a l'acte.Vehicle robat i crematDesprés d'atropellar la víctima, segons recull l'escrit, els dos germans van fugir a tota velocitat de l'aparcament. Van saltar-se la mitjana de la C-260, van circular "en contra direcció i a gran velocitat" per l'autovia en direcció a Roses (Alt Empordà), van entrar en un camí de terra situat a uns 500 metres del lloc del crim i allà van tenir una topada amb un altre cotxe.Abans de fugir, però, els dos germans van incendiar la cabina del pick-up per intentar esborrar les proves que els incriminaven. El vehicle va quedar pràcticament calcinat. Després, els dos germans van pujar en un altre cotxe i van anar-se a amagar al barri de Sant Joan de Figueres, on residien. Els Mossos d'Esquadra els van detenir a primera hora del matí del 21 de juny a casa d'una germana seva, a qui van demanar que els ocultés.La policia també va identificar els dos menors que acompanyaven els processats al tot terreny. Però com que aquests joves tenien menys de 14 anys en el moment dels fets, els agents no els van detenir perquè no se'ls pot imputar cap delicte. Quatre delictesLa fiscal imputa als dos germans fins a quatre delictes, alguns dels quals amb l'agreujant de reincidència. A més d'un homicidi dolós, també els acusa de furt d'ús de vehicle a motor, robatori amb violència i danys per incendi. Per a Marcos Cortés Corredera, l'acusació pública sol·licita una condemna de 21 anys i mig de presó. Per al seu germà, Juan José Cortés Corredera, la fiscal demana una pena de 19 anys i mig de presó. En matèria de responsabilitat civil, el ministeri públic reclama que els dos germans hagin de pagar una indemnització global de 182.428 euros. D'aquests, 120.000 són per al fill de la víctima; 50.000, per al company sentimental de la dona francesa; 2.134 corresponen a les joies, diners i objectes que hi havia a la bossa de mà, i els 10.294 restants són pels danys derivats de l'incendi al tot terreny. En aquest darrer cas, la fiscal demana que, si els dos processats no abonen els diners, l'asseguradora del vehicle o el consorci de compensació se'n facin càrrec. L'acusació particular s'adhereix a la petició de la fiscal.La defensa de Juan José Cortés Corredera sol·licita 2 anys de presó, mentre que el lletrat de Marcos Cortés vol que l'absolguin. El responsable civil, l'asseguradora, també vol l'absolució. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El periodista i escriptor José Sanclemente ha dedicat la seva novel·la 'Ilusionarium' (Roca Editorial) a fer un paral·lelisme entre els espectacles de màgia i el truc que s'amaga en les vides de cada persona, que a vegades no vol saber la veritat. També ens deixem enganyar", ha explicat en una entrevista d'Europa Press sobre la seva quarta novel·la, un 'thriller' al qual ha dedicat un any d'escriptura i un previ de documentació sobre la màgia i les ciutats d'aquest llibre. Al documentar-se sobre la màgia i els seus trucs, ha descobert que l'engany en la ment es deu en part a que una persona està "més preparada per a l'emoció que per a la raó", sense oblidar que, a més, pot estar disposada a que l'enganyin. L'autor ha inventat la història d'un prestigiós periodista veterà que la seva vida professional i personal entra en un laberint del qual només podrà sortir si descobreix els trucs que li posen al camí. La propietària del seu diari l'encarrega trobar a la seva filla, una il·lusionista desapareguda fa anys, perquè pugui heretar la capçalera i evitar que se la quedi un gran grup inversor. Els personatges s'enganyen i això fa que l'argument sigui un gran truc de màgia de principi a final, però l'autor "no enganya al lector" amb un desenllaç que el decebi, sinó que l'acaba revelant el truc. La investigació que el protagonista comença a Nova York el porta a Las Vegas, París i Barcelona, on Sanclemente s'ha documentat, passant per importants botigues clàssiques d'il·lusionisme i teatres que escenifiquen alguns dels majors espectacles de màgia. El resultat és el seu llibre de ficció més detallista --també en els personatges--, pel que considera que és la seva novel·la "més descriptiva i més íntima", a més de la més cinematogràfica. També és la primera de les seves novel·les en la qual el periodisme ja no és la raó del llibre, però Sanclemente recorre a ell per ser l'ofici de la seva vida, al costat del d'economista. En 'Ésta es su vida', va escriure un 'thriller' sobre com el periodisme tracta el morbo i la hiperrealitat dels 'reality shows' televisius. Sanclemente ha presidit l'Associació d'Editors de Diaris Espanyols, ha estat conseller delegat de Grupo Zeta, conseller d'Antena 3 i fundador del diari 'ADN', entre d'altres mitjans de comunicació. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Durant el primer mes de l'any 2020 hem incorporat 213 documents, provinents de compres o donatius, al CRAI Biblioteca de Lletres. A Pinterest hem fet una selecció dels més actuals i al catàleg podeu consultar el llistat complet. Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de l'Euskara s'ha organitzat a la Universitat de Barcelona el concert: Contes cantats, cants contats: música vs. escriptura, a càrrec de Rafa Rueda. Data i lloc: 12 de desembre, 17 h, Aula Capella, Edifici Històric.... Autors: Koldo Izagirre & Joseba Tapia Data: 1 de desembre, 17 hores Lloc: Aula 101 (Pati de Lletres, Edifici Històric,... Aquest dijous dia 18 de març s'inaugura l'exposició Batekmila: mons bascos / euskal munduak, al vestíbul de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. A les 18'30h hi haurà una actuació musical a càrrec d'Amaia Riouspeyrous i d'en Gorka Knörr.... Us informen de dos recursos molt interessants que hem incorporat a la Guia temàtica de Filologia basca (si sou a Delicious, podeu afegir aquesta guia a la vostra xarxa) Literatur Itzulpenen Katalogoa (Catàleg de Traduccions Literàries) Una base de dades... Els estudiants becaris ens ajuden, i molt, en les tasques diàries de la biblioteca. De tant en tant col·laboren al Bloc de Lletres. En aquest cas, l'Aroa i l'Idoia ens han passat un grapat de recursos en basc que venen... RECURSOS GENERALS http://del.icio.us/craiublletresbasques La nostra guia temàtica de recursos de Filologia Basca a Del.icio.us. Euskara Saila: pàgina de la secció de Basc de la UB. Hem anat recollint alguns recursos per a la difusió i el coneixement de la llengua i la literatura basques. Com sempre trobareu també llibres sobre el basc al catàleg i sobre la seva literatura. Euskalnet.net: història del País Basc i de...
Doble empat en la nota més alta de les proves de la selectivitat amb un 9,9. Dues noies han obtingut la màxima puntuació. La Claudia diu que havia tret matrícula al batxillerat però que no s'esperava tan bona nota: " M'havia anat molt bé, la veritat. Però una cosa és que et vagi molt bé i una altra cosa és treure un 9,9. Llavors ha estat una sorpresa súper guai". Explica que va aprofitar el temps per preparar les proves en el mes que li va quedar lliure entre el final de les classes i les PAU (les Proves d'Accés a la Universitat): " Vaig tenir tot aquell temps per preparar bé les PAU. I al setembre començarà a estudiar E nginyeria Industrial. Aquest estiu, però, no té intenció d'obrir pràcticament cap llibre: "Crec que com a molt agafaré un llibre de lectura." La Rosa Milian va treure la mateixa nota que la Claudia, un 9,9. És barcelonina però ha fet tot el batxillerat a l'Institut Jaume Vives de Girona. Sempre ha estat bona estudiant i després de l'ESO li van donar una beca CiMs+Cellex. Ha estat vivint en una residència mentre estudiava aquests dos anys el batxillerat internacional, al costat d'altres nois i noies en la mateixa situació. Reconeix que han fet ''molta feina'' aquest temps, que ha deixat de fer coses que li agradaven, però que n'ha descobert d'altres. Igual que la Claudia, la Rosa no s'esperava treure la millor nota, tot i reconèixer també que els exàmens li havien anat molt bé. A la fase general, tret del català que ha obtingut un 9.5, en la resta de matèries, ha tret un 10. Ha cursat la modalitat científica però ha decidit que farà Humanitats a la UPF. De les comarques de Girona, la nota més alta, però, és un 9,8, que ha tret el Pol Valero, estudiant de La Salle Girona. A Lleida, la màxima nota és un 9,7. L'ha obtingut la Maria Ciria Puigpinós, del Lestonnnac, de Lleida. Les proves d'accés a la universitat d'aquest any es van fer del 12 al 14 de juny i s'hi van presentar gairebé 34.000 estudiants. El 96% d'aquests estudiants han aprovat i la nota mitjana que han obtingut és d'un 6,6. Des d'aquest dimarts els alumnes poden consultar les notes per internet al Portal d'Accés a la Universitat de la Generalitat. D'aquí dues setmanes es faran públiques les notes de tall per accedir els diferents graus de les universitats catalanes. Els resultats de la revisió d'exàmens es faran públics el 9 de juliol. El pròxim 11 de juliol es publicarà la primera assignació de places, després hi haurà un altre termini per a segones correccions i reclamacions, i el 17 de juliol se sabrà l'assignació definitiva de places. La matrícula universitària per als assignats en primera preferència s'estableix entre els dies 13 i el 18 de juliol Al País Valencià, la màxima nota que va treure una alumna a la selectivitat va ser un 10. Ana Ballester, de 17 anys, va ser qui va aconseguir la màxima puntuació. Notícia relacionada: Com es poden obtenir fins a 14 punts en les PAU? El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez) La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS) Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà) L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
L'Estat s'ha compromès voluntàriament a una disciplina financera sense tenir en compte que bona part de la despesa pública està en mans d'unes comunitats l'autonomia de les quals està protegida per la Constitució. És lògic que De Guindos vulgui ara disposar d'un mecanisme que li permeti controlar uns dèficits dels quals l'han fet responsable i pels quals el poden sancionar. Però l'Estat s'hi ha sotmès amb una contrapartida: l'accés a un fons capaç de salvar-lo si la seva situació esdevingués mai massa compromesa. ¿De Guindos està disposat a oferir un mecanisme de rescat a les comunitats autònomes a canvi del dret a supervisar els seus pressupostos abans que els parlaments respectius els aprovin? I, si aquest fos el cas, estaria disposada Catalunya, que aspira a una autonomia de debò, a acceptar voluntàriament aquesta transacció? Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
La companyia Gas Natural Fenosa, a través de la seva distribuïdora, invertirà 11,4 milions d'euros durant l'any 2015 en la demarcació de Girona --un 37% més que el 2014--, construirà 49 quilòmetres nous de xarxa i preveu sumar uns 5.400 usuaris nous. Segons han explicat aquest dimarts en roda de premsa, el delegat a Girona de Gas Natural Distribució, Joan Arimany, i el delegat de Noves Poblacions i Infraestructures de Catalunya i Balears, Robert Gauxax, l'objectiu principal de la companyia és ampliar la presència a l'Alt Empordà i calcula fer arribar el gas a cinc nous municipis: Vilamalla, Darnius, L'Armentera, Cadaqués i Colera, i a la urbanització de Santa Margarida de Roses. El delegat a Girona, Joan Arimany, ha explicat que mentre no es construeix el gasoducte MidCat d'Enagàs que ha de connectar la península amb França, a través de Catalunya, la implantació a l'Alt Empordà s'està fent "amb petites plantes de gas liquat". Gas Natural calcula també fer arribar el gas aquest 2015 a Campllong (Girona) i a les urbanitzacions del Golf de Girona --a Sant Julià de Ramis--, Montbarbat --en Maçanet de la Selva-- i a la urbanització Serra Brava de Lloret de Mar (Girona). La companyia incorporarà així al voltant de 5.400 nous punts de subministrament durant el 2015 en la demarcació de Girona. Del total de la inversió prevista, la gran part d'aquesta es destinarà a l'ampliació de la xarxa de distribució, amb la construcció d'uns 49 nous quilòmetres, mentre que la resta s'invertirà en la renovació de la xarxa actual. Gas Natural Fenosa, a través de la seva distribuïdora, ha realitzat inversions per valor de 8,3 milions d'euros en la demarcació de Girona durant l'any 2014. Aquestes inversions s'han destinat sobretot a la construcció de noves xarxes --la companyia va fer arribar el gas a Empuriabrava, la Jonquera i Riudarenes (Girona)-- i a la renovació i millora de la xarxa existent. Durant el 2014, la companyia ha incorporat a Girona un total de 4.354 nous punts de subministraments, arribant als 165.757 usuaris en els 76 municipis que subministren. Joan Arimany ha explicat que en aquests municipis tenen un índex de penetració al voltant del 50% i ha afegit que la inversió per adaptar les instal·lacions a gas natural és el principal obstacle per captar nous clients. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
"Sovint ens centrem en el professor, l'investigador, la institució i acabem deixant una mica fora de l'equació a l'estudiant. És molt important incorporar-lo i pensar quins perfils d'estudiants tenim en el moment actual." Per mi la feina de ser professor és, cada cop més, ser distribuidor de coneixement i teixir xarxes, i això no vol dir jerarquies on tu decideixes, sinó fer d'àgora, un espai on ensenyem moltes realitats" En aquesta tercera conversa de l'espai ICEberg UdG, Ismael Peña-López, i Quim Brugué, reflexionen sobre els nous rols que estudiants i també professorat han d'assumir en la universitat actual. Ismael Peña-López és doctor en Societat de la Informació i el Coneixement i actual Director General de Participació Ciutadana i Processos Electorals a la Generalitat de Catalunya, i Quim Brugué és catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de Girona. L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb * Notifica'm via e-mail si algú respon el meu comentari.
El Quedem? és un programa impulsat per Òmnium Cultural des del 2006 amb l'objectiu de fomentar la cohesió entre les persones que viuen a Catalunya a través d'activitats culturals que fomenten el coneixement de l'entorn i la interrelació entre els participants: assistència a concerts, visites a museus, exposicions i patrimoni artístic, recorreguts per les ciutats, etc. És un programa de llengua, lleure i cohesió social que ofereix, de manera gratuïta, una gran varietat d'activitats perquè totes les persones que viuen a Catalunya, independentment de la seva procedència, puguin conèixer-se i relacionar-se alhora que participen d'activitats del seu entorn. L'accés i ús del web implica la teva acceptació.
Les autoritats de Turquia han ordenat l'arrest de més de 100 militars i antics cadets per suposats vincles amb l'organització liderada pel clergue islamista assentat als Estats Units, Fethullah Gülen, a qui el Govern d'Ankara considera l'impulsor del fallit cop d'estat del 2016, segons han informat la Fiscalia i mitjans estatals aquest divendres. Les operacions policials contra suposats seguidors de Gülen han estat una prctica reiterada per part de les autoritats des del fallit aldarull. Gülen ha negat qualsevol vinculació amb el cop d'estat, que va acabar amb la vida de 250 persones. La Fiscalia d'Istanbul ha ordenat l'arrest de 50 sospitosos, dels quals sis són oficials i la resta estudiants d'acadmies militars expulsats després de l'aldarull, en una investigació sobre els vincles de Gülen a les Forces Armades. L'operació, que es desenvolupa en 16 províncies del país, s'ha centrat en les trucades fetes per línies de telfon fix, segons la Fiscalia d'Istanbul. A la província d'Adana, al sud del país, els fiscals han ordenat l'arrest de 52 militars més, 42 d'ells en actiu, en una operació que s'ha desenvolupat a 20 províncies. L'agncia ha indicat que coronels, comandants, tinents i altres oficials en actiu seran arrestats per trucades de telfon que van fer a persones relacionades amb Gülen. Molts dels sospitosos ja han estat arrestats. Des del cop d'estat, les autoritats turques han empresonat a l'espera del judici més de 77.000 persones i han susps o destitut uns 150.000 funcionaris i militars per la seva suposada vinculació amb el cop o amb l'organització liderada per Gülen. Les organitzacions defensores dels Drets Humans i aliats occidentals de Turquia han mostrat la seva preocupació per les operacions de detencions massives després del fallit cop d'estat i han alertat que és un intent per silenciar als crítics amb el Govern turc. El Govern d'Ankara manté que aquestes mesures són necessries per la greu amenaa que afronta Turquia. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
D'una banda, el senyor Francisco Español, en nom de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació ( ), fundació constituïda en escriptura pública atorgada davant el notari de Madrid senyor Figaredo de la Mora el dia 31 de juliol de 2002, sota el número 2981 del seu protocol, amb domicili a Madrid, carrer Orense núm. 11, 8è, CIF G-83381822. Inscrita en el Registre de Fundacions del Ministeri d'Educació i Ciència amb el número 750. Intervé en la condició de director de la fundació, fent ús del poder concedit al seu favor en escriptura pública autoritzada el dia 7 de juliol de 2004 pel notari de Madrid senyor Figaredo de la Mora, amb el número 2401 del seu protocol. I de l'altra, el Rector de la Universitat de les Illes Balears, Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Avel·lí Blasco Esteve, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i el Decret 170/2003, de 26 de setembre, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat. Ambdós representants, reconeixent-se mútuament capacitat suficient, subscriuen en nom de les respectives entitats el present document i, a aquest efecte, Que l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (en endavant ANECA) és una fundació estatal creada pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, amb l'autorització del Consell de Ministres de 19 de juliol de 2002, en compliment del que estableix l'article 32 de la Llei d'universitats (Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre). Que la Universitat de les Illes Balears és una entitat de Dret públic que desenvolupa activitats de docència, investigació i desenvolupament científic i tecnològic, interessada a col·laborar amb altres organismes a fi de fomentar la cultura de qualitat en l'educació superior. Que l'ANECA, amb data 27 d'octubre de 2005, realitzà una convocatòria per a la participació de les universitats amb serveis d'ocupació en un projecte sobre la inserció laboral dels universitaris (annex I). Que la Universitat de les Illes Balears envià la sol·licitud de participació tal com s'indicava a la convocatòria. Que, una vegada rebudes totes les sol·licituds, el 12 de desembre es va reunir a la seu de l'ANECA, c/ Orense, 11, 7è, la Comissió de Selecció presidida pel coordinador general de l'ANECA, i que la Universitat de les Illes Balears va resultar triada per participar als grups de treball que realitzaran el projecte. La formació dels grups figura a l'annex II. Per tot això, les parts acorden de formalitzar el present conveni conformement amb les següents Que la Universitat de les Illes Balears participarà en el projecte aportant informes sobre les seves bases de dades, en el format i els terminis que determinin els grups de treball del projecte, revisant la documentació enviada per aquests i participant en les jornades que s'organitzaran per presentar i analitzar els resultats. Aquesta participació inclou rebre informació generada durant tot el projecte. Que la Universitat formarà part del grup que desenvoluparà la fase IV del projecte, liderat per la Universitat Miguel Hernández. Els projectes s'han de realitzar segons els terminis establerts en les normes tècniques proporcionades per l'ANECA a la Universitat. La Unitat d'Estudis de l'ANECA dirigirà el desenvolupament del projecte, en coordinarà els grups i serà la via de relació amb la Universitat. Una vegada verificat per la Unitat d'Estudis de l'ANECA el compliment de les obligacions assenyalades a la convocatòria, l'ANECA realitzarà una prestació financera a favor de la Universitat consistent en: 3.570 (tres mil cinc-cents setanta) euros en començar l'elaboració dels informes, durant el mes de gener de 2006. 3.000 (tres mil) euros en començar els treballs prevists a la fase IV, durant el mes de maig de 2006. Aquesta prestació financera es farà efectiva mitjançant transferència bancària al compte corrent de Caixa de Balears, Sa Nostra, número 2051- 0151- 65- 1014198336, obert a nom de la Universitat. La informació obtinguda després del desenvolupament del projecte pot ser difosa per l'ANECA. L'ANECA es compromet a no proporcionar dades desgranades per institució. Per resoldre les divergències que puguin sorgir en la interpretació i l'execució del present conveni, es crea una comissió paritària per a la resolució de conflictes formada pel senyor Eduardo Coba Arango en representació de l'ANECA i pel senyor ¿¿¿¿¿¿¿¿¿. en representació de la Universitat. Les parts es comprometen a resoldre amigablement qualsevol diferència que sobre el contracte pugui sorgir. En cas de no ser possible una solució amigable, i resultar procedent el litigi judicial, les parts acorden, amb renúncia expressa a qualsevol altre fur que pugui correspondre'ls, sotmetre's a la jurisdicció i competència dels tribunals de Madrid. I, com a prova de conformitat amb totes les clàusules, signen el present document, al lloc i en la data indicats, en quatre exemplars, dos en català i dos en castellà. Per l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació, El present conveni el va aprovar el Consell de Direcció de data 10 de gener de 2006 i el va ratificar el Consell de Govern en data 9 de febrer de 2006., de conformitat amb el que estableixen els articles 21.2.24) i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre (BOIB núm. 136, de 30 de setembre).
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Ara fa vint anys de la publicació en català de 'L'Illa', de Robert Creely, el poeta que edità des de Banyalbufar la revista del Black Mountain College on debutaren Gingsberg, Burroughs i Kerouac Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Molt sovint hi ha qui diu que els anys seixanta foren els anys de l'eclosió de Mallorca en el món del turisme de masses i de l'entrada de l'illa en la modernitat. I, si bé és cert que els anys seixanta ho varen canviar tot, cal tenir present que la Mallorca dels anys cinquanta és molt més atractiva des del punt de vista dels visitants estrangers que la sovintejaren i que de l'illa estant varen canviar alguns paradigmes internacionals, com per exemple la poesia. Una de les més grans revolucions literàries poètiques mundials, el sorgiment de la Beat Generation, té l'epicentre a l'illa de Mallorca, concretament al petit poble de Banyalbufar. En aquesta Mallorca dels anys cinquanta, el glamur i les grans festes es concentraven a la nit en la zona de la plaça d'en Gomila –actualment un dels espais més degradats de la ciutat. Aquí, al peu de la barriada del Terreno, on encara viuen alguns escriptors com Antònia Vicens i Llorenç Capellà i on s'havien instal·lat, entre més, el gran traductor Anthony Kerrigan, Camilo José Cela i –durant l'hivern de 1915-1916– l'escriptora nord-americana Getrude Stein, protectora de Picasso i Hemingway al Paris dels anys vint, hi havia el restaurant El Patio. En aquest famós restaurant, l'any 1955 era habitual de veure-hi Errol Flynn, que tenia el iot ancorat al Club Nàutic de Palma. Li agradava acabar algunes nits a la discoteca Tito's, del Passeig Marítim –inaugurada el 1934 amb un concert de –ni més ni manco– Marlene Dietrich. O fins i tot l'escriptor Robert Graves sopant amb Ava Gardner quan deixava el seu refugi a la finca ca n'Alluny, de Deià, on havia arribat el 1929. Era habitual que moltes de les festes acabassin a Jack el Negro, mític molí fariner del Jonquet, on l'any 1950 s'havia rodat el film homònim. Després es convertí en una reeixida sala de festes on a mitjan anys seixanta Bert Kaempfert trobà la inspiració per a la seva famosa 'Strangers in the night'. Però hi havia una altra vida allunyada d'aquesta incipient nit palmesana, la de la Mallorca rural en un petit poble de muntanya de la serra de Tramuntana: Banyalbufar. Aquí és on es va instal·lar Robert Creeley (1926-2005), un poeta nord-americà que va arribar a publicar més de seixanta llibres i que des de Banyalbufar va dirigir la publicació de la Black Mountain Rewiew, la revista lligada a aquest centre d'estudis, en la qual van publicar per primera vegada els membres de l'anomenada Beat Generation. Va arribar a Mallorca el 1951 i hi va romandre fins el 1955. Creeley, que havia perdut un ull quan tenia quatre anys, va aconseguir entrar a la Universitat de Harvard el 1943, però la va deixar per anar a la Segona Guerra Mundial; va anar destinat a Birmània i a l'Índia entre el 1944 i el 1945. L'any següent va poder reprendre els estudis a Harvard, però els va acabar al Black Mountain College el 1955. Martin Seymour-Smith i la seva dona, Janet, foren els qui recomanaren Mallorca, i especialment la serra de Tramuntana, a Creeley, la seva dona Ann i els seus tres fills. Martin Seymour era el secretari de Robert Graves i li va parlar molt bé del clima, la tranquil·litat i, sobretot, el preu de les coses a l'illa. Va seguir l'exemple de Graves i va fundar una editorial, la Divers Press, on es publicaren obres de Paul Blacburn, Robert Duncan, Charles Olson i altres. A Mallorca, Creeley va escriure un llibre de contes, The Gold Digers, i sobretot la seva novel·la L'illa, on conta el procés de destrucció del seu matrimoni al mig de la vida bucòlica de Banyalbufar, que de cada vegada se li feia més opressiva, i més quan fins i tot depenia dels doblers de la dona per a sobreviure. Potser aquest va ser un dels motius que el van dur a acceptar l'oferta de feina del Black Mountain College, que li servia per a acabar els estudis, ser professor de la casa i editor de la seva revista de poesia. Entre el 1954 i el 1955, doncs, Creeley va combinar la vida entre els dos indrets. I va ser des de Mallorca que va difondre la Beat Generation. La Black Mountain Rewiew és la revista on es varen publicar per primera vegada alguns texts d'Allen Gingsberg i Lawrence Ferlinghetti, que Creeley no coneixia personalment. També va publicar William Burroughs i Jack Kerouak, és a dir, la totalitat de la generació Beat. De tota manera, no va ser fins el 1957, quan el Black Mountain College va tancar portes, que Creeley va poder conèixer els beatniks que havia publicat a la seva revista, també cabdal perquè difongué els anomenats poetes de la Black Mountain. Així doncs, un dels grups literaris més mítics va haver de superar el procés d'edició des de la Mallorca dels anys cinquanta. No devia ser fàcil que la revista aparegués sense errades –els tipògrafs i compaginadors de l'època a Mallorca no tenien pas un gran domini de l'anglès, ans al contrari– i fins i tot la concepció del vers lliure d'alguns dels poetes de la revista no acabaven de congeniar amb l'estètica de la impremta de Moll i Alcover on varen sorgir aquests números de la revista. El 1998, ara fa vint anys, Creeley va participar en un seminari sobre la poesia de la Black Mountain que es féu a Mallorca, amb motiu de l'aparició en català del seu llibre. Referint-se als vilatans de Banyalbufar, explicava: 'Ens veien com a mig idiotes, no ens entenien, devíem ser els primers americans que vivíem al poble. Acabàrem vivint igual que ells i vestint com ells.' El seminari que es va fer fa vint anys va posar sobre la taula aquest naixement illenc de la generació més influent de la poesia nord-americana, tot i que alguns de la generació han passat a la història per uns altres fets, com ara la narrativa en el cas de Burroughs; o el fet d'haver escrit en un rotlle de paper el text d' A la carretera, de Kerouak; o el fet de ser propietari de la mítica llibreria The City Lights, en el cas de Lawerence Ferlinghetti. Però el seminari va passar sense pena ni glòria: només alguns poetes locals, professors universitaris i molts alumnes de la UIB assistiren a les jornades, al centre de Cultura de Sa Nostra, mentre que els periodistes s'emportaren Creeley a Banyalbufar per parlar de la seva obra al poble on havia residit, que als anys cinquanta es dedicava sobretot a la comercialització de les tomàtigues sembrades a les marjades del terme. Black Mountain, molt més que una universitat Però, què era en realitat el Black Mountain College? Fundat el 1933 per John Andrew Rice, Theodore Drier i més ex-alumnes del Rolling College, a prop d'Asheville (Carolina del Nord), volia ser una espècie de Bauhaus a l'americana, on l'art era el centre de l'educació. Va sobreviure durant vint-i-quatre anys, fins al 1957. No van ser temps fàcils per a la institució, que va veure com molts alumnes i professors participaren activament en la segona Guerra Mundial i no varen sobreviure o tornaren convertits en uns existencialistes escèptics amb la bondat de l'ésser humà. No debades havien viscut l'horror en primera persona. Tot i això, va aconseguir ser un centre referencial per a les arts. Per exemple, Merce Cunningham va arribar a fundar la seva companyia de dansa en aquesta universitat. Pel que fa als anomenats poetes de Black Mountain, molt sovint foren anomenats també poetes projectivistes i feren de la postmodernitat la seva bandera. El principal teòric del vers projectiu és Charles Olson, professor de Black Mountain. En essència, es reclama una composició oberta, que surti de les formes poètiques convencionals, on la línia seria la unitat mínima de respiració i enunciat, i que canvià també la manera de dir poesia en veu alta. A casa nostra no són gaire coneguts aquests poetes, tot i que s'ha de remarcar l'esforç editorial d'Antoni Clapés per difondre'ls en edicions de Cafè Central i de la col·lecció batejada precisament Black Mountain. I què se'n féu, de Robert Creeley, després de la seva estada mallorquina? Doncs va dedicar-se a la docència de poesia i humanitats a la Universitat de Buffalo i més tard a la de Brown. Va ser molt amic dels poetes beats i del pintor abstracte Pollock, que va conèixer també el 1957. Va arribar a publicar més de seixanta llibres i va rebre el premi Lanna per l'assoliment de tota una vida. Però, com explicà ell mateix en el retorn d'ara fa vint anys a Mallorca: 'A Mallorca vaig sentir per primera vegada plena confiança en el que escrivia. Mai no he sentit una concentració més substancial de l'escriptura com a art que em conquistava.' Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
El comitè de direcció de CaixaBank ha aprovat la creació d'una àrea denominada Global Costumer Experience amb l'objectiu d'accelerar la transformació digital del negoci i posar el focus en l'experiència del client, ha informat aquest dimarts en un comunicat. Jordi Nicolau, fins ara director territorial de Barcelona, serà el director executiu de la nova àrea, que dependrà de la Direcció general de Negoci, dirigida per Juan Alcaraz. L'entitat ha decidit agrupar sota una nova i única direcció executiva totes les àrees que treballen amb la visió de les principals experiències dels clients retail. Així, Nicolau serà el responsable de 'Now! Day Banking' (operativa relacionada amb el dia a dia dels clients), 'Enjoy' (consum), 'Protect' (assegurances) i 'Commerce' (compres en els punts de venda). A més, la direcció executiva de Global Costumer Experience comptarà amb quatre unitats transversals que donen suport a tots els àmbits de negoci (Màrqueting, Customer Labs & Customer Experience, Sistemàtica Comercial i CaixaBank Payments) i una adreça de Specialized Customer Segments, que integrarà els canals dels segments especialitzats: joves (Imagin), famílies (Family), persones majors (Sèniors), sector primari (AgroBank) i nous residents (HolaBank). D'altra banda, s'ha aprovat la creació d'una nova àrea d'Innovació i Transformació Digital, amb dependència directa del conseller delegat, Gonzalo Gortázar, que assumirà les responsabilitats d'innovació i impulsarà la transformació digital de totes les àrees del banc i que estarà dirigida per Mariona Vicens. Després de la creació de la nova Direcció executiva de Global Customer Experience s'ha nomenat Maria Alsina directora territorial de Barcelona, que era fins ara directora territorial de Balears, i serà substituïda per María Cruz Rivera --fins ara directora de departament de Comerç Exterior i Tresoreria--. CaixaBank també ha nomenat a Cristina González Viu directora territorial d'Aragó-La Rioja --fins ara era directora comercial de Barcelona Província--. Finalment, el comitè de direcció del banc ha aprovat crear una nova direcció territorial (DT inTouch) amb l'objectiu de potenciar el servei de gestió remota de clients de banca de particulars, que estarà encapçalada per Raúl Marqueta, fins ara director territorial d'Aragó-La Rioja. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Sou a: Portada > Vida al campus > Extensió universitària > Solidaritat i cooperació > URV Solidària Durant el segon semestre de 2011, un equip de cinc alumnes i tres professors de la URV van desenvolupar un projecte de cooperació del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) i l'Associació Catalana d'Enginyeria Sense Fronteres (ESF) amb la col·laboració del Centre de Cooperació al Desenvolupament "URV Solidària". A Francisco d'Orellana la normativa ambiental és abundant. No obstant això, la inseguretat jurídica fruit de la manca d'organització, vigència i concreció d'aquesta, va ser la que va motivar la necessitat d'iniciar un procés d'unificació i millora de les normes en un únic text: l'Ordenança Única Ambiental. L'objecte del projecte era donar continuïtat als treballs d'elaboració d'una Ordenança Única Ambiental per al municipi d'Orellana. El projecte es va començar a desenvolupar al 2010, i es van completar dues fases. En una primera fase es va procedir a la recollida de documentació i la identificació de la situació jurídica amb una visita sobre el terreny d'un membre del CEDAT. Posteriorment, un grup d'alumnes de l'assignatura Clínica Jurídica Ambiental del Màster en Dret Ambiental de la URV es va responsabilitzar de la segona fase del projecte. L'activitat de les alumnes, al llarg del curs 2010-2011, va consistir en l'elaboració d'aquesta Ordenança Única Ambiental, actualitzant, desenvolupant i integrant de manera simplificada en un únic text jurídic els diferents sectors ambientals en què el Cantó és competent. La tercera fase del projecte tenia com a objecte principal contrastar sobre el terreny amb els tècnics municipals, els polítics locals i els representants de la societat civil organitzada la idoneïtat de la proposta i realitzar les modificacions oportunes per a la seva aprovació definitiva en el ple municipal d'Orellana. En el marc d'aquest projecte tres alumnes de la URV van viatjar a Equador, en concret, a la ciutat de Francisco d'Orellana (El Coca, província d'Orellana). Durant l'estada a l'Equador van treballar amb la municipalitat, entrant en contacte directe amb la realitat del Cantó. Així, van mantenir reunions amb els responsables de les direccions, van assistir a congressos celebrats a la ciutat sobre altres aspectes ambientals (Iniciativa Yasuní ITT, Ordenança provincial forestal,...). D'aquesta manera van poder assegurar-se que el contingut de la proposta d'Ordenança s'ajustava el màxim possible a la situació que s'hi viu, sempre buscant la facilitat a l'hora de l'aplicació de la mateixa i la millora de la protecció del medi ambient i dels recursos naturals de la municipalitat, alhora que vetllant per la millora de les condicions de vida de la població i el seu benestar. Després d'aquesta estada l'equip ha continuat treballant en la redacció definitiva de l'ordenança, l'aprovació de la qual per part del municipi d'Orellana es va preveure per al primer semestre de 2012. Aquesta experiència va ser molt important per a les estudiants, ja que van poder apropar-se a una realitat gens quotidiana per a elles: la situació de l'Amazònia equatoriana. A més, els va servir per millorar la seva formació, tant en el treball amb la normativa d'un altre país, com a l'hora de funcionar en un grup multidisciplinari conformat per juristes i una ambientòloga. A més, van poder descobrir com es viu en aquesta regió del planeta, veient en primera persona la realitat que van imaginar durant el curs i contribuint activament a la protecció ambiental de la mateixa. Contacteu amb nosaltres Telèfon (+34) 977 558 000
L'Assignia Manresa va tenir el partit sota control 39 minuts 59 segons i 9 dècimes. Lamentablement per als interessos bagencs un partit de bàsquet dura una dècima més. I aquest lapse de temps va ser suficient perquè Lauvergne, un jugador que probablement ahir es va acomiadar de València, aconseguís un triple letal. Tres punts que impedien una victòria que hauria tret l'Assignia Manresa de la zona de descens. Ferran Laviña es va acomiadar del Nou Congost amb una bona actuació. El pas endavant amb caràcter és l'herència que Laviña deixa en aquesta curta etapa al Bages. D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
Abastir-se de grans quantitats de tabac i d'alcohol procedents del Pas de la Casa per als amics o per una xarxa organitzada? Un home de 36 anys resident als voltants de París, nascut al Congo, va ser condemnat pel Tribunal de Foix a sis mesos de presó condicionals i a una multa de 8.400 euros per contraban, segons va informar el diari francès La Dépêche du Midi. L'home va ser interceptat mentre circulava amb cotxe a la localitat de Vèbre, al departament de l'Arieja, amb set quilos de tabac i amb ni més ni menys que 80 litres d'alcohol procedents de comerços de la localitat encampadana. Davant de la gran quantitat requisada, l'home va al·legar que ho havia fet per uns amics que també viuen a prop de París. El desenvolupament de la trama, però, comença a embolicar-se a mesura que se saben més detalls de l'operació. L'acusat diu que va recollir les bosses amb la mercaderia a l'estació d'Acs-dels-Tèrmes de la mà de dos homes, cosa que obre la porta al fet que pogués treballar per un conglomerat més organitzat ja que, segons aquesta versió, no hauria arribat a entrar al Pas de la Casa ni a creuar la frontera francoandorrana. Per tant, es va estalviar aixecar les sospites dels agents de Porta. Aquesta tesi, però, pot quedar truncada perquè els duaners ja l'havien multat anteriorment del 2015, el 2017, el 2018 i al gener d'aquest any per presumpte contraban. De fet, l'home està pendent d'un altre judici, que se celebrarà a Tolosa aviat, en què està acusat juntament amb un amic per haver transportat presumptament 45 quilos de tabac i 323 litres d'alcohol. L'home va dir que l'adquisició majorista era per uns «amics i per unes celebracions». «Em feien una llista de què volien, em pagaven la gasolina o intercanviàvem serveis i, en contrapartida, jo anava a Andorra», va admetre davant dels magistrats, segons recull elrotatiu francès. El tribunal li va acabar preguntant si fer 800 quilòmetres –la distància que separa París i Andorra– per abastir-se de grans quantitats tenien un cert risc. Després d'aquesta pregunta, l'home va acabar dient que cobrava per fer aquests trajectes i que el controlaven. El seu advocat, que en va demanar l'absolució, va defensar que feia contraban per poder mantenir els cinc fills que té i els diferents deutes que té pendents. Els agents francesos també li van interceptar el cotxe amb què viatjava. Els hotels estan patint cancel·lacions continuades Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra Andrés García Jugador de l'FC Andorra Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
El regidor d'Hisenda, Marià Miró, durant el plenari. Ferran Aymerich, regidor de Junts per Berga, durant la seva intervenció. El portaveu d'Esquerra, Ramon Camps, en la intervenció al ple. D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
El president del PP, Pablo Casado, ha titllat aquest diumenge el president de la Generalitat, Quim Torra, de "desequilibrat" per els seus polèmics articles i per haver "anhelat" la via eslovena a Catalunya. Se l'ha de cessar ja", ha reclamat el líder dels popular en un acte a Barcelona per ungir els candidats del PPC a les quatre capitals catalanes. De fet, Casado vol que, si finalment hi ha una reunió entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el cap de l'executiu aquest divendres 21-D –ha qualificat la trobada d'"indecent"-, Sánchez traslladi a Torra "com i quan" aplicarà el 155 a Catalunya. "Li ha de dir en quin moment s'aplicarà la legalitat, es prendrà el control dels Mossos i se'l cessarà de forma fulminant", ha sentenciat. "S'ha de ser desequilibrat per escriure sobre els espanyols, obro cometes, que som carronyers, hienes i escurçons, tanco cometes, ho va dir Torra per escrit; s'ha de ser extremadament desequilibrat per dir a la teva terra que desitges que el govern d'Espanya t'enviï els tancs, ho va dir el 2011; i per dir que anheles la via eslovena, és a dir la guerra civil a Eslovènia; si això és el que desitja Torra per Catalunya, se l'ha de cessar ja", ha assegurat Casado en una llarga intervenció davant de la plana major dels popular a Catalunya, a l'auditori del World Trade Center de Barcelona. Casado ha defensat també que Torra, que "somia amb la via eslovena, un vessament de sang", no pot ser al capdavant dels Mossos. Tampoc davant de les mobilitzacions de protesta d'aquest divendres en contra de la reunió prevista del Consell de Ministres, a la Llotja de Mar. I ha carregat en aquest sentit contra el president del govern espanyol per enviar "com si fos un derbi" a la policia espanyola. Que prenguin el control dels Mossos ja", ha insistit. Durant la seva intervenció, el líder dels populars ha lloat la tasca del PP la tardor del 2017 per posar fre a la "perpetració d'un cop d'estat". "Que si no arriba a ser per nosaltres Catalunya seria independent, i hi hauria estats que l'haurien reconegut", ha afirmat. És en aquest context que ha reivindicat el lideratge del PP i s'ha compromès, si arriba a la Moncloa, a aplicar a Catalunya l'article 155 –no hi ha posat termini- per "recuperar la concòrdia". "Sense esperar al consens, als diàlegs", ha advertit. En aquest context, ha assegurat també que els populars "mai més" confiaran en les "mentides de l'independentisme". I no ho vol fer perquè els ha acusat, "per definició", de necessitar la "diferenciació, l'exclusió i la xenofòbia per perdurar". I tal com ja ha fet en darreres intervencions, Casado ha tornat a posar sobre la taula la il·legalització dels CDR. Perquè "la batasunització de Catalunya és inadmissible". Així, ha acusat "els nois de la pintura groga" de promoure "terrorisme urbà, kale borroka". "Els CDR han de ser il·legalitzats", ha insistit. Per tot plegat, ha tornat a demanar que es modifiqui la llei de finançament per tallar-lo a les organitzacions "encausades per rebel·lió". "A Òmnium, l'ANC, el PDeCAT i ERC ni un euro públic", ha resolt. D'altra banda, i amb la mirada posada al debat sobre Catalunya d'aquesta setmana al Congrés, Casado, que ha assegurat que es viuen "temps foscos" al país, ha acusat Sánchez d'estar disposat "a carregar-se la sobirania nacional" amb la proposta per recuperar un "Estatut inconstitucional" i passar-hi el "rodet de les Corts per la majoria de la moció de censura". Entre d'altres dirigents, l'escoltaven el lider del PPC, Alejándro Fernández; el vicesecetari d'Organizació del PP, Javier Maroto, i líders dels populars com la portaveu i exministra Dolors Montserrat, Xavier García Albiol, Santi Rodríguez, Andrea Levy; així com el candidat a l'alcaldia de Barcelona, Josep Boy; la de Girona, Concepció Veray; el de Lleida, Xavier Palau, i el de Tarragona, José Luis Martín.
COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ AL CONGRÉS \| ¿GUERRA BRUTA AL SOBIRANISME? L'exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó, ha eludit parlar de l' 'operació Catalunya' en la seva primera intervenció davant la comissió que investiga l'ús irregular del Ministeri d'Interior i ha dedicat el seu discurs a lloar el seu treball entre el 2011 i el 2016. Cosidó, que ara és senador, ha fet un balanç especialment optimista de la seva gestió i no ha esmentat ni una sola vegada l'existència d'una brigada policial per espiar els adversaris polítics del PP. Després del seu relat, se sotmet aquesta tarda a l'interrogatori dels portaveus dels grups. A preguntes del PDECat ha assegurat que ni tan sols va sentir l'expressió "operació Catalunya". Cosidó és el tercer compareixent que desfila per la comissió des de la seva constitució formal el mes de març passat, i després de més de mes i mig que aquesta estigués bloquejada davant les discrepàncies dels grups. Els primers a fer-ho van ser Jorge Fernández Díaz i Daniel De Alfonso el 5 d'abril, en una sessió enfrontada. Tots dos són protagonistes de converses gravades al despatx del ministre i les difusions de les quals van obrir la polèmica al revelar-se suposades maniobres policials, mediàtiques i judicials contra formacions de l'oposició. Aquell 5 d'abril, tant l'exministre com l'exdirector de l'Oficina Antifrau catalana van negar haver demanat les reunions que tots dos van mantenir l'octubre del 2014 i van apuntar directament a membres de la cúpula policial com els promotors de les reunions les converses de les quals van ser gravades. En concret, segons va explicar De Alfonso, la cita amb el ministre l'hi va proposar l'inspector de policia José Angel Fuentes Gago -cap de Gabinet del llavors director general operatiu, Eugenio Pino-, que va ser qui el va acompanyar a Interior fins que va arribar una altra persona que el va portar a la sala on va parlar amb Fernández Díaz. Per la seva part, l'exministre va dir llavors no dubtar de la paraula de De Alfonso, desmarcant-se de l'organització de la reunió, però també va deixar clar que ell no va demanar aquesta reunió amb ell, sinó que qui li va oferir l'entrevista va ser el llavors 'número dos' de la Policia, el citat Eugenio Pino, que li va comentar que seria convenient i oportú rebre De Alfonso. Per tant, l'oposició intentarà utilitzar aquestes compareixences de Fernández Díaz i De Alfonso en el seu interrogatori a Cosidó, perquè va ser el màxim responsable de la Policia Nacional en els últims cinc anys i per tant coneixedor de tots els moviments dels seus subordinats. Després de les explicacions de Cosidó, els grups es reuniran per intentar tancar altres compareixents després que el Ple del Congrés acordés prorrogar fins al pròxim 31 de juliol els treballs de la comissió d'investigació, que formalment finalitzava el 9 de juny. Units Podem i els independentistes d'ERC i el PDeCAT temen que no hi hagi acord sobre altres noms després de les explicacions de Cosidó. Com a molt s'especula sobre la possibilitat de cridar l'exsecretari d'Estat de Seguretat i ara diputat del PP Francisco Martínez, un dels noms que podria suscitar el consens de l'oposició. En un principi el PSOE no estava d'acord a citar els excomissaris policials, ja que considerava que la seva presència al Congrés pot ser utilitzada pels de Pablo Iglesias i els independentistes catalans per convertir la comissió en un " circ ". No obstant, aquest dilluns el portaveu interí, José Luis Ábalos, ha manifestat que el seu grup sí que creu -ara- "convenient" citar Eugenio Pino i José Ángel Fuentes Gago. Això sí, ha rebutjat que hi comparegui l'exministre socialista de l'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba.
Disposa de 183 places de centres específics de l'operatiu, que se sumen a les dels equipaments oberts durant tot l'any L'Ajuntament de Barcelona activarà aquest dimarts a la tarda el dispositiu d'Operació Fred en nivell 2 davant la previsió que les temperatures puguin ser iguals o inferiors a 0oC. Aquest nivell s'activa especialment per atendre les persones sense sostre que pernocten a la via pública perquè acceptin de forma voluntària allotjar-se en els equipaments municipals oberts durant tot l'any per aquest col·lectiu i en els centres específics de l'operatiu. El consistori disposa de 183 places en el marc de l'operatiu, de les quals 108 són del Centre d'Estades Breus i 75 del Centre d'Allotjament Nocturn d'Emergències.Durant el dispositiu, els equips d'emergència del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) distribuïts per tota la ciutat detecten les persones que dormen al carrer per informar-los del nou centre d'allotjament. En total, el dispositiu compta amb 8 vehicles, 18 voluntaris de Creu Roja i 28 professionals del CUESB. En aquesta fase, el consistori habilita per primera vegada en el marc de l'operatiu el Centre d'Estades Breus del Centre d'Urgències i Emergències Socials, que disposa de 108 places, per allotjar les persones que ho necessitin. Aquestes 108 places se sumen a les 75 del Centre d'Acolliment Nocturn d'Emergències, que va obrir el passat 1 de desembre i que estarà obert durant tot l'hivern, i a les 1.272 places d'allotjament diàries de les que disposa l'Ajuntament per a persones sense sostre. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El FC Barcelona va aconseguir una victòria més que còmoda (6-0) davant d'un pobre Getafe que no va plantar cara en cap moment, en la vint-i-novena jornada de la Lliga BBVA, en un partit en el qual no va haver d'exhibir un gran nivell per guanyar amb autoritat posant tres punts més de diferència a Atlètic de Madrid i Reial Madrid, que encara han de jugar la seva trobada, i sumant el seu trenta-setè partit consecutiu sense conèixer la derrota. Un altre cop, Luis Enrique va optar per fer rotacions a l'onze inicial. Sergio Busquets es va quedar a la grada, mentre que l'uruguaià Luis Suárez ha estat l'absència més destacada dels blaugranes que van començar la trobada, a més de Rakitic i Dani Alves. Una trobada que no aconseguia tenir un dominador clar però en la qual han passat moltes coses abans de superar els primers deu minuts. Sense tenir completament la possessió de la pilota, el FC Barcelona tenia més presència al camp rival, cosa que ha acabat per superar la saga madrilenya en els primers minuts. Una combinació entre Messi i Neymar va continuar amb una passada en profunditat a Jordi Alba, que des de la línia de fons posava un centre perquè Juan Rodríguez anotés el primer punt del partit en pròpia porteria (min.8). Aquí no van acabar les sorpreses a l'àrea dels de Fran Escribá. Un minut després, Velázquez obstaculitzava Neymar a l'interior de l'àrea i Pérez Montero assenyalava la pena màxima. Entre cors de 'Messi, Messi', l'argentí va llançar des dels onze metres, però Vicente Guaita va endevinar les seves intencions i va rebutjar el llançament. Tot i l'entrega i la predisposició del Getafe en tasques ofensives, el FC Barcelona, sense grans esforços, aconseguia arribar amb molta claredat. Cosa que ha acabat per matar als de Getafe, que encaixaven el segon al primer quart de partit. Un altre cop una bona jugada col·lectiva en què Andrés Iniesta feia una passada entre línies per a Messi que rematava malament però que posava en safata el gol a Munir, substitut avui del davanter uruguaià. El del planter està aprofitant molt bé en els últims partits els pocs minuts amb els quals està comptant. Ja va marcar diumenge passat davant de l'Eibar quan substituïa Neymar i ho ha fet a la tarda d'avui, sumant ja vuit gols aquesta temporada. A més és el seu tercer gol en els últims tres partits com a titular amb el quadre blaugrana. Amb el pas dels minuts, el FC Barcelona ja havia aconseguit neutralitzar la trobada i aconseguia no patir i crear més problemes en atac sense haver de fer grans esforços. Un altre cop ha estat molt qüestionada una altra internada de Neymar a l'àrea, en què Pedro León li havia fet la traveta però el col·legiat no assenyalava un nou penal. Al Getafe el més va ser Vicente Guaita, que malgrat encaixar tots els gols va salvar més d'un i de dos. A més, en el primer tram de partit, amb un marcador curt, va destacar Wanderson, que amb velocitat i desimboltura mostrava alguna cosa diferent en un gris plantejament de l'equip madrileny. Com si d'una sèrie es tractés, els gols se succeïen cada deu minuts i a la mitja hora el FC Barcelona no va faltar a la cita. Una magnífica passada de Messi entre els centrals l'aprofitava Neymar Jr., que de primeres, creuava la pilota, impossible de parar i posava el 3-0 a l'electrònic del Camp Nou. Els blaugrana desplegaven el seu catàleg de jugades, tant a la contra com amb la possessió de la pilota i van poder ampliar l'avantatge en diverses ocasions. La més clara, un remat en situació acrobàtica de Neymar a l'àrea petita que es va estavellar al travesser. Però no entrava perquè s'avançava en temps. Els gols arribaven cada deu minuts i el quart havia d'arribar així. En el minut 40, Leo Messi agafava la pilota a una distància de més de 15 metres de la porteria i amb un xut sec enganxat al pal esquerre de la porteria del Getafe marcava el quart. Amb tot decidit, el Getafe va sortir la segona part amb una intenció clara, allargar més l'equip. Així va poder gaudir del primer acostament del partit en una jugada que va acabar amb un llançament des de fora de l'àrea de Yoda que se'n va anar a l'esquerra de la meta d'un inèdit Claudio Bravo. Neymar era l'home que amb més insistència estava buscant el gol. Ja havia acabat els primers 45 minuts amb dos avisos clars i a la primera ocasió que va tenir després del pas per vestidors no va perdonar; un altre cop una combinació entre Messi i el brasiler ensenyava les vergonyes de la defensa contrària i arribava el cinquè al marcador entre crits de 'bravo' i alhora el públic feia l'onada. El setge d'uns i la desídia d'altres mantenia el festival de gols. Sis minuts després del gol de Neymar, Arda Turan marcava el sisè amb una mitja xilena després d'un servei de córner que va prolongar Gerard Piqué al segon pal, on va rematar lliure de marca el turc, que trencava la 'regla dels deu minuts'. Luis Enrique va començar a fer canvis i va donar entrada a Samper, que debutava en lliga, en detriment d'un Andrés Iniesta que va sortir ovacionat amb més d'un aficionat de peu aplaudint al de Fuentealbilla. Minuts més tard, el tècnic asturià també va decidir treure a Marc Bartra, que aquesta temporada no està comptant amb massa minuts. Moi Gómez, que va entrar al començament de la segona part, va ser l'home que va buscar amb més insistència la porteria contrària i va provar fins a dues vegades Bravo, tot i que sense massa problemes per al porter xilè. Després del gol d'Arda Turan, el FC Barcelona va semblar haver signat la pau i ja no arribava amb la mateixa insistència que abans. Cosa que va permetre al Getafe tenir més la pilota per agafar aire i treure l'equip de la seva zona defensiva. D'aquí al final, poc va passar. Només un acostament de Neymar, que va buscar descaradament un hat-trick que no va aconseguir a causa de dues parades de mèrit de Vicente Guaita en aquest tram final de la trobada. Amb aquest resultat, el FC Barcelona és encara més líder amb 75 punts, 11 sobre l'Atlètic de Madrid i 15 sobre el Reial Madrid (a falta dels partits de tots dos en aquesta jornada) i suma ja 37 partits sense perdre de manera consecutiva. Per part seva, el Getafe queda en una situació molt compromesa i podria acabar la jornada en llocs de descens si Rayo Vallecano i Granada aconseguissin la victòria. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Els Bombers de la Generalitat fan més de 230 sortides arreu de Catalunya i el 112 rep prop de 500 trucades Barcelona.-La forta ventada, amb ratxes superiors als 140 km\/h, ocasiona nombrosos desperfectes aquest dissabte amb la caiguda d'arbres, tendals i parts d'algunes teulades a diverses poblacions del Camp de Tarragona. El Servei Català de Trànsit (SCT) ha restringit aquest migdia la circulació de camions de més de 3.500 quilos que circulin buits i autocaravanes a l'A-7 entre Tarragona i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant a causa del fort vent de mestral. Prèviament, la circulació de trens a les línies de Rodalies R14 i R15 ha estat interrompuda prop d'una hora entre Tarragona i Reus per la caiguda de part d'una teulada sobre la catenària. Els Bombers de la Generalitat han fet més de 230 sortides relacionades amb la ventada, essent el Camp de Tarragona la zona on es registren més problemes i en especial la comarca del Baix Camp. El telèfon d'emergències 112 ha rebut prop de 500 trucades per 364 incidents relacionats amb vent fins a les 13 hores. La majoria per tendals, obstacles en calçada i objectes inestables. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Els estudis conduents a l'obtenció d'aquest títol que s'imparteix a la UV es poden cursar, a temps complet (1 curs acadèmic) o bé a temps parcial (2 cursos acadèmics). Lliurament de documentació i automatrícula: Més informació sobre reconeixement de crèdits. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.
El Servei d'Empresa i Emprenedoria del Consell Comarcal va atendre uns 200 emprenedors l'any passat. Segons va informar ahir l'ens, aquest servei ofereix orientació professional dins l'emprenedoria, estudi de la viabilitat de projectes, elaboració de plans d'empresa, estudis de mercat, seguiment tècnic i formació gratuïta per tirar endavant qualsevol projecte. «És de vital importància fomentar l'autoocupació perquè és una inversió de futur, que si funciona ajuda a crear més ocupació», va valorar el conseller de Promoció Econòmica del Consell Comarcal, Xavier Dilmé.
Èxtasi electoral ultra després dels espectaculars resultats de VOX a l'estat espanyol. 52 escons, tercera força política, i la constatació de que els suposats votants 'moderats' de Ciudadanos no eren sinó simpatitzants de l'extrema dreta amagats esperant la seva oportunitat. De tota aquesta muntanya d'escons, Catalunya col·labora amb dos diputats, obtinguts a la demarcació de Barcelona. Ignacio Garriga ja té acompanyant 'català', l'advocat José Aizcorbe Torra, regidor a Pozuelo de Alarcón (Madrid), advocat de la família del dictador Franco i vinculat al grup Intereconomía. El cas és que el partit homòfob, masclista, ultra i racista va celebrar la seva fita 'por todo lo alto'. Almenys a Madrid, amb Abascal i els seus cantant el " a por ellos ". A Barcelona, però, en un ambient molt més familiar, el que sonava era una altra música: la del grup neonazi Klan. Aquestes boniques lletres són les que sentien i cantaven els (pocs, poquets) simpatitzants i votants de VOX aplegats a la seu electoral del partit a Barcelona. Vaja, la típica llista de reproducció d'un partit autoanomenat com a demòcrata, però que no són més que hooligans embolicats en banderes (la majoria, franquistes) que sempre porten el 'a tomar por culo ' i l'insult a la boca i el matxet quan surten de cacera 'indepe '. Ara bé, tòtems mediàtics com Ana Rosa, Ferreras o Griso els hi diuen 'constitucionalistes' i bla bla bla. Els violents i els nazis no són ells. Som nosaltres, que escoltem Els Catarres, Els Amics de les Arts o Doctor Prats.
Parlant amb el ministre, va definir als jueus com el flagell de la humanitat i va afirmar que els comissaris jueus havien tingut un poder brutal en el Bàltic i que ara eren els lituans, els estonians i els letons qui estaven prenent represàlies sagnants contra ells. Llavors, va afegir que si els jueus se'ls hi donés carta blanca com a la Unió Soviètica posaria en pràctica els plans més insensats. Així, va afirmar que Rússia s'havia convertit en un focus d'infecció per la humanitat perquè, segons el dictador, si un sol Estat tolerava en el seu si a una família jueva això proporcionava el bacil essencial per una nova descomposició. Amb contundència, va exclamar que si no hi hagués més jueus a Europa ja no es veuria pertorbada la unitat dels Estats europeus i va concloure la seva proclama dient que el lloc on s'enviï els jueus, Sibèria o Madagascar, era irrellevant. En un altre punt, Hitler es va reunir amb els comandants Walther von Brauchitsch i Franz Halder per comentar-los que si els britànics seguien lluitant era només perquè tenien l'esperança de que hi hagués un canvi en els Estats Units i perquè encara tenien esperances en la Unió Soviètica. Heinrich Himmler va enviar una altra brigada de cavalleria de les SS al front. En total, juntament amb la Brigada que havia enviat el 19 de juliol, eren prop de 13.000 homes. El Grup d'Exèrcits Nord es va aturar a l'oest del llac Ilmen, al sud de Leningrad. Les tropes i equips al llarg de tot el front estaven patint els rigors de l'avanç i de la resistència russa, que s'estava fent cada cop més forta. Durant els períodes de descans, els soviètics reforçaven les seves línies, especialment les de Moscou i de Leningrad. A més, en aquella jornada 9 SB soviètics varen atacar l'aeròdrom alemany de Dorpat, on diversos homes varen resultar morts o ferits a terra i sis aeronaus alemanyes varen quedar inutilitzades. Després d'aquell atac, la II./JG 53 es va quedar únicament amb sis aeronaus útils per volar, fet que va deixar a la 1o Flota Aèria sense aquest grup de caça durant tres setmanes. Per intentar destruir la capital, 127 avions dels esquadrons número 3, 53,54 i 55 amb avions Ju-88 i HE-111 es varen enlairar aquella nit. Al mateix temps, es va cridar a l'Esquadró de Bombarder número 28 del front occidental, amb els seus dos grups d'avions guia: el Grup de Bombarder número 100 i el 3o Esquadró de Bombarder 26. Els Cossos d'Exèrcits Aeris del front oriental es varen negar a proporcionar més avions per aquell missió, ja que els generals en cap de les forces de terra exigien el màxim suport. A uns trenta quilòmetres de Moscou els primers reflectors varen il·luminar el cel en la ruta d'aproximació dels bombarders alemanys. Alguns grups aïllats varen arribar fins al Kremlin sense ser detectats. La capital estava defensada per dotzenes de regiments d'artilleria antiaèria lleugera i pesada. Mes de 300 reflectors il·luminaven als pilots alemanys per impedir-los que apuntessin bé. Tot i les dificultats presentades, els alemanys, com la nit anterior, varen llançar 150 tones de bombes explosives i 46.000 bombes incendiàries, però no es va incendiar el Kremlin tot i que el 2o Grup d'Esquadró de Bombarder 55, encarregat d'aquesta missió, estava segur de que hi havia llançat sobre d'ell centenars de bombes incendiàries. Els sostres del Kremlin estaven constituïts amb unes teules fortes del segle XVIII, que les petites bombes incendiàries no havien aconseguit travessar. Els alemanys varen reconèixer haver perdut cinc avions. Reinhard Heydrich, també pilot de caces, va fer la primera sortida en el front oriental amb un Bf-109. Al voltant de les dues del migdia, quan estava patrullant sobre la línia de combat, se'l va informar per ràdio de que hi havia una sèrie d'aeroplans soviètics que estaven bombardejant els ponts del Dniéster al seu pas per Yampol. Heydrich es va dirigir al lloc dels fets i va atacar a un dels caces soviètics. Però el cap del SD va tenir la mala sort de topar-se amb l'as Aleskandr Pokrishkin, un dels aviadors caça més talentós dels soviètics. Pokrishkin se li va apropar i li va disparar una breu ràfega de trets fins que el Messerschimtt de Heydrich va començar a treure fum. Heydrich va tenir la sort o l'habilitat d'aconseguir un aterratge d'emergència i ser rescatat més tard per un comando. Després d'aquella experiència el cap del SD no va tornar a pilotar més caces. El govern de Vichy va introduir l'arianització seguint el model de la zona ocupada. Els negocis jueus o es varen liquidar o es varen posar sota control francès, els béns varen ser confiscats i els diners es varen dipositar en un banc especial del govern, la Caisse des Dépôts et Consignations. L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb * Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu. Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
La matrícula a infantil i primària es redueix en un miler d'infants per la davallada de la natalitat Tarragona.-Uns 82.000 alumnes de les etapes d'infantil, primària i secundària arrenquen el nou curs escolar aquest dimecres al Camp de Tarragona, mentre que els 7.700 matriculats al batxillerat i els 11.600 de cicles formatius no tornaran a les aules fins divendres. L'inici del curs lectiu ve marcat per l'augment de 1.070 estudiants matriculats a la secundària, mentre que disminueix, també en un miler, la matricula a infantil i primària. La demarcació té uns 300 centres educatius, dels quals onze estan totalment ubicats en mòduls prefabricats. Enguany no se n'estrenarà cap de nou, tot i que hi ha en marxa diversos projectes pendents. Entre els projectes previstos d'adjudicació "imminent" hi ha els Instituts dels Pallaresos i de Roda de Berà, i l'escola Teresa Godes i Domènech de la Juncosa del Montmell i l'escola de Maspujols, que van quedar aturats per l'article 155, segons Ensenyament. A l'Institut Martí i Franquès de Tarragona s'han instal·lat mòduls prefabricats per absorbir dos grups més de primer d'ESO de forma temporal, degut a l'increment poblacional del 2006. L'augment del nombre d'estudiants a secundària es veu compensat per la davallada de 1.029 matrícules en les etapes d'infantil i de primària. Per contra, la formació professional creix en 188 alumnes. Pel que fa al nombre de docents, el Departament amplia la plantilla en mig centenar professors més. En total, les aules comptaran amb més de 7.300 mestres i professors.El curs comença amb un total de 151 mòduls prefabricats al Camp de Tarragona, un més respecte el curs passat. D'aquest, 117 són en centres educatius de primària i 33 en instituts. Ara bé, hi ha onze centres que funcionen de forma completa en els anomenats 'barracons'. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges Rajoy va forçar eleccions anticipades a Catalunya el 27 d'octubre, el mateix dia de la proclamació de la República al Parlament català. El seu pla (eleccions en només 7 setmanes) passava per empresonar tot el Govern català juntament amb els Jordis. El desconcert i la desmoralització, en aquest escenari, haurien estat devastadors i potser irreversibles per a l'electorat sobiranista. El fet que Oriol Junqueras hagi estat a la presó ha limitat el resultat electoral d'ERC, ja que cap altre candidat del seu partit no ha pogut suplir amb eficàcia el clar lideratge del vicepresident català en el seu espai polític. Ara imaginem que també el president Puigdemont hagués estat empresonat: el seu espai polític (un PDeCAT també amb dubtes sobre com seguir endavant) no hauria obtingut 34 diputats. Aquests, juntament amb els 32 d'ERC, superen la suma de tot el bloc unionista i els comuns (65) i són totalment determinants per a la nova majoria absoluta republicana. Si ERC hagués obtingut 45 diputats, no haurien servit de res si el PDeCAT amb Puigdemont a la presó n'haguessin fet només 15 i la CUP 7. Avui Miquel Iceta es prepararia per ser president amb el suport de PP, de Cs i dels comuns: tots quatre volen el procés i la República catalana en fase game over. El president Puigdemont va marxar a Brussel·les abans que se'l cités a declarar a l'Audiència Nacional. "No fujo de la justícia espanyola, sinó d'una venjança en forma de llarga presó provisional sense judici ni fiança", va dir el 31 d'octubre a la capital de la UE davant de 300 periodistes. L'empresonament de 8 consellers a Madrid, tant sols dos dies després, va confirmar internacionalment que Puigdemont no anava errat. Al cap de cinc setmanes, tot just començada la campanya electoral, el Tribunal Suprem espanyol va retirar l'euroordre contra el president Puigdemont i els quatre consellers, atès que a Madrid hi havia prou evidències que no serien extradits per sedició i rebel·lió. El 6 de desembre Puigdemont va obtenir així una gran victòria internacional, tot just el dia abans de la gran manifestació de Brussel·les. Aquella mobilització, una de les més grans mai vistes a la capital comunitària (60.000 persones segons la policia federal belga), va ser un punt d'inflexió clau de la campanya electoral, des del punt de vista de la moral de victòria necessària per guanyar el 21D. Fins llavors el sobiranisme anava a remolc de la iniciativa de Rajoy. Després de la gran marxa "Omplim Brussel·les" i de les intervencions per videoconferència del president Puigdemont en els massius mítings de Junts per Catalunya, el bloc sobiranista va fer el tomb per repetir la majoria absoluta (70 escons gràcies a 2,1 milions de vots) amb la participació més alta de la història de Catalunya (4,4 milions de vots, un 82% del cens). Les eleccions municipals de 2019 poden permetre als partits republicans superar el 50% dels vots, ja que els són les eleccions més favorables gràcies a tants alcaldes que fan una molt bona gestió: aquest és el gran planter de futurs líders nacionals (Puigdemont va ser un gran alcalde de Girona). Les llistes conjuntes a Barcelona i en algunes grans ciutats, forçades per una llei electoral que dóna l'alcaldia a la llista més votada si no hi ha una majoria absoluta alternativa, són claus per consolidar la majoria republicana. El doble fracàs de Rajoy (nova majoria absoluta independentista i derrota estrepitosa del PP) es veurà compensat si Puigdemont no pot seguir de president. Com a tal, encara que sigui des de Brussel·les, el seu lideratge en el seu espai polític pot seguir creixent, així com també la projecció internacional de la causa de Catalunya. El 155 aconseguirà el seu objectiu si Puigdemont i Junqueras no poden repetir en els seus càrrecs. Que tot el Gran Madrid (Estat, partits, mitjans de comunicació...) no s'ho pugui permetre ens marca el camí? Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts. Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT. L'emèrit li regalà dos milions d'euros
En el punt on es construirà l'ascensor hi ha una diferència de cota de 5,60 metres que ara se salven amb uns escales que també es reformaran. Hi ha un petit mur de pedra de 45 centímetres a la vorera del Passeig; un talús amb un pendent del 45% on hi ha vegetació per evitar l'erosió; i un mur de contenció d'1,5 metres fins a la vorera del carrer de Circumval·lació. Amb les obres, el desnivell se salvarà amb la construcció de l'element central de l'elevador, d'on sortirà una passarel·la en voladís que permetrà anar directament a peu pla al carrer Circumval·lació. L'elevat pendent del talús desaconsella l'aproximació de l'ascensor al mur de contenció del Circumval·lació. Per això s'ha optat per la construcció d'un elevador esvelt i lleuger, i la passarel·la voladissa, que tindrà 5,5 metres de llarg i 2 metres d'amplada. Althaia permet programar la visita amb el teu metge. Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. Els millors restaurants de Manresa. Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió El manifest ' Unir l'esquerra alternativa a Sabadell ' fa una crida a les forces d'esquerra que han condemnat la corrupció i s'han mostrat contra les retallades a unir-se i formar una candidatura unitària que es presenti a les properes eleccions municipals del 2015. Anomenen directament a ICV, EUiA, Entesa i CUP, tot i que deixen la porta oberta a altres moviments i formacions, com el Procés Constituent. Un dels objectius de la llista unitària seria aconseguir el canvi de govern a Sabadell sota uns eixos programàtics: regeneració, fi del clientelisme, promoció de participació, defensa dels serveis públics i pressupostos socials. "El canvi a Sabadell només serà possible amb una candidatura unitària", ha assenyalat l'historiador Enric Prat, que ha assegurat també que el grup promotor del manifest "no volem cap protagonisme". Així mateix, creuen que tant el programa electoral com la llista unitària s'hauria de decidir mitjançant processos participatius de base. Som conscients que aquest procés s'ha intentat moltes vegades i que hi ha moltes dificultats però ara no s'intenta des de les cúpules dels partits sinó des de la ciutadania. Apel·lem als partits a fer les coses d'una altra manera en un moment en que cal una alternativa a la ciutat, que viu una crisi molt dura i on les forces polítiques no estan a l'alçada que la situació reclama", ha afegit el periodista Antonio Santamaría. Per la seva part, Mireia Martí ha animat les formacios a "deixar els protagonismes i personalismes de banda i treballar en equip" sota les consignes de "transparència, democràcia, feminisme i drets". Finalment, l'advocat Eduard Navarro assegura que "les esquerres han de donar un pas endavant a Sabadell" per "tornar a ser creíbles". Les eleccions municipals del 2015 seran una oportunitat històrica per fer fora els responsables de la crisi i de la corrupció a la nostra ciutat", ha afegit Navarro, que manté que "és el nostre deure crear un ampli espai d'esquerres". El manifest compta amb unes 110 signatures de professionals, polítics, sindicalistes i activistes (més info: ' Demanen a les forces a l'esquerra del PSC que s'uneixin '). A l'acte hi han assistit una cinquantena de persones, entre elles, només un regidor de l'actual Ajuntament, la portaveu d'ICV, Carme Garcia, i altres exregidors com Josep Maria Matencio o Juan Guil. Un cop presentat el manifest s'ha obert un torn d'intervencions. Bona part de les persones que han intervingut han subratllat la necessitat de buscar aliances amb els moviments socials, que s'han allunyat de les forces polítiques tradicionals. S'ha marcat com a objectiu ampliar el número de signatures i acostar-se més als joves. Durant l'acte també s'ha mostrat la solidaritat dels assistents amb els treballadors de Panrico (gairebé cinc mesos en vaga) o amb els militants de la PAH Sabadell tancats a una oficina del BBVA des de dimarts. Els promotors volen obrir un seguit de converses amb les formacions polítiques per tantejar la possibilitat que s'avinguin a fer una aliança electoral. S'han compromès a accelerar el procés i a presentar els resultats el mes d'abril."Si les forces polítiques existents no es comprometen no hi ha res a fer", ha reconegut Enric Prat. La presentació del manifest també ha servit per fer una certa autocrítica de l'actual moment de l'esquerra local. "Estem aquí per superar d'una vegada aquesta vergonya. No hem estat a l'alçada de les circumstàncies", ha assegurat Sílvia Carrasco (ICV). Domingo Mena (EUiA) manté que "no hi ha una organització política que per si sola sigui forta per fer el que demana el manifest". És lamentable l'esmicolació a la que hem arribat però cal dir que si l'any 2015 hi torna a haver un govern similar a l'actual a Sabadell serà responsabilitat nostra. El cas Mercuri ha estat un probla però també una oportunitat perquè hem vist el que passava a l'Ajuntament i pot haver-hi un canvi", ha dit Carme Garcia. I és que, en el fons, bona part dels assistents considera que l'actual context afavoreix les expectatives electorals de l'esquerra a la ciutat: "la perspectiva electoral se'ns presenta millor que mai", ha dit Josep Maria Matencio mentre que altres assistents han parlat "d'oportunitat històrica". Dirigeixo iSabadell des de la seva creació, el gener de l'any 2012. En aquest temps he escrit juntament amb Antonio Santamaría el llibre 'El final de la era Bustos. També he guanyat el premi Ramon Barnils en periodisme d'investigació pel reportatge 'Uralita: la rebel·lió dels oblidats', publicat a la revista 'El Temps'.
Dataset sobre el temps mitjà de permanencia al mercat de les ofertes en lloguer l'any 2014 en dies
El portaveu del sindicat FTC de Delphi, Antonio Martín, ha criticat aquest dimecres que no s'estan complint els acords del procés de reindustrialització de la planta de Delphi, a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), per part del grup inversor format per quatre empreses catalanes --J.Juan, Gutmar, ISEE i Guilera--, sota el nom d'Aeronautical Motorcycle Technological Alliance (AMTA). El pacte marcava que a finals del 2018, 208 treballadors de la fàbrica vallesana haurien de ser contractats en aquest procés i, com ha detallat Martín aquest dimecres davant els mitjans, al novembre del 2016 s'havien de conèixer els noms, però s'ha ajornat aquesta decisió i després de l'última reunió, al març, "no hi ha la sensació" que així sigui. El portaveu ha explicat que ara com ara hi ha 178 precontractes i que falten 30, per això ha demanat la intervenció de les administracions públiques perquè, per exemple, "els retirin" les ajudes anunciades, en aquest cas, gairebé dos milions de la Generalitat i pràcticament un de l'Ajuntament de Sant Cugat. Martín ha apuntat que des d'AMTA ho han justificat "perquè no han de ser llocs de treball sinó ofertes i que han fet moltes", en aquest sentit, ha precisat que una persona ha rebut quatre diferents. Així mateix, ha recordat que en formalitzar un ERO s'està obligat a presentar una empresa de recol·locació perquè la nova companyia li lliuri tots els perfils que hi havia llavors --uns 540 treballadors-- i Delphi també atorgava 1.500 euros a AMTA per cada formació per a la recol·locació d'un treballador, per això ha considerat que "són excuses". Segons ha descrit, queden 16 empleats de la firma nord-americana en la planta per acabar un treball per a Romania i a finals de juny acabarà definitivament la producció de Delphi a Sant Cugat i respecte a l'activitat actual "és mínima", amb dos nuclis de treball. Martín ha indicat que el Govern té previst reunir a totes les parts per analitzar la situació d'aquest procés. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Entre juny i desembre de l'any 2019 va tenir lloc l'acció formativa "16226 - Treballs per projectes transversals i l'avaluació competencial en alemany". Els objectius de la formació varen ser els següents: La formació estava dividida en dues fases: una presencial (al CEP de Palma i les trobades dels grups de treball) i una a distància. La fase presencial se subdivideix en tres sessions presencials al CEP de Palma (27 de juny de 2019 de 9.00 a 15:30, 6 de setembre de 16h a 20h i el 29 de novembre de 15:30 a 20h), en les quals hi participaran els formadors i tots els participants i les dues sessions presencials al mes d'octubre de 3h cada una, en les quals només es reuniran els grups de treball. La fase a distància engloba 4 sessions a distància (de setembre a desembre). Aquesta fase es durà a terme a través de la plataforma Moodle. Aquestes sessions a distància tenen una durada de 3h cadascuna, exceptuant la darrera que només tendrà una 1 hora de durada. L'objectiu de la primera fase presencial és dur a terme una formació externa en la qual hi participen els formadors i s'empodera els participants amb eines i recursos amb la finalitat de desenvolupar en la segona fase presencial on es reuniran els grups de treball les seqüències didàctiques transversals competencials. La fase a distància també té l'objectiu de redactar aquestes seqüències didàctiques. Finalment, a la darrera sessió de la fase presencial al més de novembre s' exposaran aquestes seqüències que hauran elaborat els grups de treball per tal plantejar les dificultats i febleses dels projectes, així com rebre feedback dels companys amb l'objectiu de poder millorar-les a la darrera fase a distància al mes de desembre i lliurar els projectes i seqüències didàctiques a finals de desembre. En total, a aquesta acció formativa s'hi varen apuntar 21 persones, de les quals 19 realment hi varen participar. A continuació presentem els projectes pel seu títol i amb les rúbriques que varen desenvolupar els grups. En cas d'haver fer projectes que volgueu compartir, aquí trobeu els documents clau amb tota la informació tècnica que heu de fer constar, perquè els companys i companyes disposin de la informació tècnica dels projectes. Els projectes compten amb els següent documents: El projecte es durà a terme durant tot el curs amb alumnat de 3r d'ESO, per donar-li la importància i la rellevància al tema de la sostenibilitat mediambiental. Mitjançant aquest projecte es treballaran elements transversals com l'educació cívica i el sentit crític. Les diferents activitats es treballaran amb els alumnes que ens visitin d'Alemanya per també donar-li visibilitat internacional a la importància de promoure un model de turisme sostenbible a Mallorca, indret tan concorregut per turistes de tot el món. Informació tècnica del projecte El projecte "Wir laufen durch die Straßen" té per objecte fer una gymkhana amb l'alumnat d'alemany com a segona llengua estrangera de tercer d'ESO en la qual els alumnes puguen posar en pràctica els continguts assolits al llarg del curs escolar. El projecte està completament integrat en la programació dels centres i la gymkhana es farà el 24 d'abril de 2020 a la localitat eivissenca de Santa Eulàlia des Riu. Rúbrica 1: rúbrica d'avaluació deltreball en equip Rúbrica 2: Rúbrica de coavaluació Aquest projecte està integrat com a part d'un intercanvi de tipologia telecolaborativa amb el qual l'alumnat de 2n d'ESO ha de crear vídeos sobre educació vial (com van a l'escola?), hàbits alimentaris saludables i esport. El projecte "Mallorca alternativ und nachhaltig entdecken" té per objecte concienciar a l'alumnat i a la ciutadania sobre la importància de preservar el medi ambient amb un model turístic sostenbible. El projecte està pensat per al nivell A2 (4rt d'ESO i 1r de Batxillerat). Presentació de les tasques, rúbrica i materials El projecte "Wir sind ein Teil Europas" tracta de difondre la importància de la diversitat cultural i lingüística a la Unió Europea, fent èmfasi en els països de llengua alemanya i Espanya. Està plantejat per fer-lo amb l'alumnat de 3r - 4rt d'ESO. Tota la feina que es farà mitjançant aquest projecte està orientada a organitzar un intercanvi en el qual hi haja una transferència i intercanvi de tots els aprenentatges experimentats. El projecte "eine Reise nach Berlin organisieren" està pensat per fer-lo amb alumnat de batxillerat perquè preparen ells mateixos el viatge d'una forma autònoma i supervisada. L'alumnat haurà de preparar visites guiades fent servir eines TIC per recercar la informació, estructures de treball cooperatiu per treballar en equip i filtrar informació adoptant una actitud crítica. Aquest projecte es farà amb col·laboració amb el departament de Llengües Estrangeres (alemany) Geografia, Història i Economia. Servei de Llengües Estrangeres i Projectes Internacionals: C/ del Ter, 16, Ed.
Des de Dijous Sant fins Diumenge de Pasqua els participants al taller viuran amb la comunitat benedictina Monistrol de Montserrat.-L'Abadia de Montserrat ha obert les seves portes aquest dijous a un grup de cinc homes que tenen entre 18 i 35 anys perquè convisquin durant quatre dies amb la comunitat benedictina. Es tracta del taller monàstic que ja fa set anys que organitzen els monjos amb l'objectiu que els interessats puguin conèixer des de dins la vida al monestir, ja sigui compartint els àpats, pregant o convivint. Tot i que l'objectiu principal del taller no és captar futurs monjos, els religiosos no es tanquen les portes en un moment en què la manca de vocacions està a l'ordre del dia. El monjo i mestre de novicis de Montserrat, Josep-Miquel Bausset, ha relatat que "fa un temps entraven cada any entre tres i quatre joves, avui en dia n'entra un o bé cap". Actualment la comunitat del Monestir de Montserrat està formada per 45 monjos i tres novicis. Tot i que la de Montserrat és la comunitat de monjos més gran del país, en els darrers anys el grup ha disminuït en més d'un 30% i una de les seves preocupacions és la manca de vocacions i de relleu generacional. El pare Josep Miquel Bausset, mestre de novicis de Montserrat, admet que cada cop és més difícil que els joves decideixin fer-se monjos i, si ho fan, és amb una edat més avançada. "Mentre que abans els homes decidien entrar al monestir amb 18 o 20 anys, avui ho fan a partir dels 30 o els 40", ha constatat Bausset. Amb l'objectiu de donar a conèixer la vida monàstica de Montserrat i, si es dona el cas, despertar l'interès d'algun candidat a monjo, la comunitat benedictina fa set anys que organitza un taller dirigit a homes d'entre 18 i 35 anys. Des d'aquest Dijous Sant i fins Diumenge de Pasqua els inscrits –enguany han sigut cinc- resaran amb els monjos, dinaran amb ells, passejaran per les seves estances, podran entrar a la biblioteca o sortir als jardins privats. Tot plegat perquè els participants al taller "puguin descobrir si la vida monàstica és el camí que Déu els proposa per a ells", segons ha apuntat el mestre de novicis. L'Albert Miquel va participar fa dos anys en un dels tallers monàstics i, actualment, està postulant i ja es troba dins del noviciat per convertir-se en monjo en un futur. Segons relata, des de sempre ha tingut inquietud i interès per la vida monàstica, tot i que ha admès que "hi ha hagut èpoques en què no he sigut gaire bon practicant, malgrat que sempre he sigut creient". Miquel ha explicat que no va fer el pas definitiu fins que va participar al taller i va ser aleshores quan va decidir deixar la seva feina a Barcelona."La meva família i amics ja coneixien el meu tarannà, tot i que quan els ho vaig anunciar es van sorprendre una mica", ha relatat Miquel. El postulant explica que per ser monjo no et demanen cap requisit previ i creu que només cal tenir un desig sincer de recerca de Déu. En aquest sentit i, després dels mesos que porta convivint al monestir, Miquel considera que la vida de monjo "no és fàcil", però té ganes "d'anar cobrint totes les etapes i els passos" per convertir-se en monjo de Montserrat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Aquest cap de setmana s'ha celebrat al Pavelló Municipal de Badia del Vallès, el Campionat de Catalunya de kyus (Cinturons de colors) i el Trofeu Ne waza (Judo al Terra) Francesc Talens. Per part de l'Escola de Judo Vilafranca, en el Campionat de Catalunya de kyus, Judit Casañas es proclama campiona, Jose Luis Esquinas puja al tercer graó del podi i Pol Saumell aconsegueix un setè lloc. Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
L'Ajuntament de la Seu d'Urgell va celebrar ahir l'últim ple ordinari d'aquesta legislatura abans de la celebració de les eleccions municipals, el 26 de maig. En espera que es constitueixi la propera corporació municipal, aquest era el darrer plenari per al fins ara alcalde de la ciutat i per a diversos regidors, tant de l'equip de govern com de l'oposició, que tenen previst no continuar al consistori la legislatura vinent, ja sigui perquè no es presenten a les eleccions o bé perquè no hi concorren en llocs rellevants. Per això, al final del ple, Albert Batalla va fer un agraïment públic a la resta de regidors, als treballadors municipals i a tots els veïns i veïnes que han col·laborat en el funcionament de la ciutat «en uns anys complicats, de crisi econòmica i de pressió des de les administracions superiors, i en què l'Ajuntament ha mirat d'estar a l'alçada». L'actual alcalde va fer un agraïment especial als tinents d'alcalde Jesús Fierro i Anna Vives per la seva feina al llarg dels darrers anys «en una ciutat que no s'atura i que cal fer evolucionar». El també exdiputat al Parlament va tenir un record especial per a la seva família, «pel seu suport incondicional», i n'ha recordat que li han ensenyat «tres paraules clau». La primera, «si us plau, a les persones que siguin a l'Ajuntament la propera legislatura, treballeu incansablement i poseu el ciutadà al centre de les decisions; la segona, gràcies, a totes les persones que, al marge de si estan o no a l'Ajuntament, han sumat a favor de la Seu perquè la ciutat anés millor; i la tercera, perdó, per si en algun moment no hem fet les coses prou bé o no hem donat la resposta prou correcta, però sempre hem intentat fer les coses de la millor manera i de la manera més honesta». Entre els punts que es van aprovar en aquest últim ple, en destaca la modificació del pla d'ajuts per a la rehabilitació de façanes i porxos, que ha tirat endavant amb el vot favorable de PDeCAT, CXSeu i ERC i l'abstenció de la CUP, informa Ràdio Seu. Els hotels estan patint cancel·lacions continuades Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra Andrés García Jugador de l'FC Andorra Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
Es farà un estudi sobre el perfil del consumidor sobre les seves preferències i es buscaran nous materials per a l'envasament de la gamba Palamós.-Palamós ha posat en marxa un pla estratègic per donar a conèixer el peix local fresc que desembarca a la llotja del municipi i convertir els pescadors i ciutadans en "prescriptors" d'aquest producte fresc. Entre els objectius, hi ha la divulgació de les diferents espècies que captura la flota local (n'hi ha unes 140), encara molt desconegudes per la població, i també la promoció de la pesca i el consum sostenible a nivell ambiental i econòmic. El projecte, liderat per l'Ajuntament, el Museu de la Pesca i la Confraria de Pescadors, compta amb el suport de sectors econòmics, educatius, sanitaris i científics. "Volem que Palamós sigui el referent del peix fresc a Catalunya", ha afirmat l'alcalde del municipi, Lluís Puig, i treballar-ho de forma "global" amb tots els sectors. Entre les actuacions previstes, hi ha un estudi del perfil del consumidor i dels canals de venda i també la recerca de nous materials per a l'envasament de la gamba de Palamós, el producte més conegut d'aquesta localitat, que millori la seva conservació. Palamós vol ser el "referent" del peix fresc a Catalunya i des de fa un any que treballa amb un pla estratègic transversal que compta amb la implicació del sector (pescadors, peixaters, distribuïdors i restauradors) juntament amb d'altres com l'educatiu, el científic i el sanitari. Tots ells estan representats en una taula de treball liderada per l'Ajuntament, El Museu de la Fesca i la Confraria de Pescadors. Amb el nom de Palamós Peix, el projecte es proposa fomentar la sostenibilitat de la pesca, respectant el medi marí, i fomentar el coneixement del peix entre la ciutadania de la vila per tal que esdevinguin, juntament amb els pescadors, els "principals prescriptors" del producte. Segons ha explicat l'alcalde, Lluís Puig, "volem que el consumidor sigui el que demani el peix de proximitat, a través del coneixement de les espècies, als comerços i a la restauració". L'objectiu final "no és eliminar la competència", perquè el client pot decidir continuar consumint espècies que vénen de fora sinó que el consumidor quan vingui a Palamós demani el producte d'aquí pel "seu valor afegit". En aquesta línia s'ha expressat el patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós, Antoni Albalat. "Tenim espècies que són les grans desconegudes, com el sorell i la canana, de gran valor nutricional s que poden ajudar a la regeneració de les espècies més explotades". A Palamós es pesquen unes 140 varietats. Una altra dada que indica que s'ha de fer molta divulgació és que el 70% del peix que consumeixen els catalans són espècies que venen de fora. Per aconseguir-ho, s'està treballant en el MasterPeix, unes sessions informatives que començaran el mes de setembre per formar els pescadors com a divulgadors del producte local a restauradors per diversificar la seva economia. Un cop formats, podran transmetre els seus coneixements a les cuines professionals i a altres agents de la cadena comercial com ara peixaters. Una altra actuació és l'elaboració d'un estudi sobre el perfil del consumidor i dels canals de venda de Palamós així com la potenciació de la marca Gamba de Palamós. Es faran entrevistes qualitatives al sector, operadors i clients per elaborar després manuals per a peixaters i restauradors. La tercera de les actuacions que es faran aquest any és l'estudi de nous materials per a l'envasament de la gamba que permetin millorar la seva conservació i al mateix temps facilitar la seva identificació. Aquests envasaments també s'utilitzaran per a altres espècies de peix. A la recerca de fonsEl pla estratègic compta amb el suport de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat així com de la Secretaria General de Pesca que depèn del Ministeri d'Agricultura i Pesca. Ja s'han buscat línies de subvenció i algunes ja estan concedides dins del GALP Costa Brava vinculat al Fons Europeu Marítim i de la Pesca.El director general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat, Sergi Tudela, ha elogiat el projecte tot dient que encaixa de ple amb les noves directrius europees per fomentar la pesca sostenible alhora que contribuirà a reduir la pressió que actualment tenen espècies més conegudes. Per altra banda, ha afirmat que espera que el projecte també "s'exporti a la resta del país", tot recordant que el municipi ja ha estat pioner en projectes exitosos com el pla de gestió de la gamba o l'ús de noves portes d'arrossegament per no malmetre el fons marí. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El Sónar 2020 es tornarà a fer al juny — del 18 al 20, concretament— i portarà més de 100 espectacles en un programa que els organitzadors qualifiquen de "polièdric, festiu i global". Entre els artistes que hi actuaran destaquen Arca i The Chemical Borthers, que presentaran a l'estat el seu últim espectacle audiovisual que han creat juntament amb Adam Smith. Tots dos grups ja havien actuat en aquest festival, el 2019 en el cas d'Arca i el 2015 en el cas del duo anglès. També actuaran al festival de música electrònica altres artistes reconeguts com The Blaze —que farà l'únic concert en exclusiva a tot el món del 2020—, Eric Prydz, Carl Cox o Mura Masa. Durant el festival s'estrenaran alguns espectacles musicals com el projecte còsmic Lost Souls of Saturn, de Seth Troxler, o el d' El Niño de Elche explorant l'obra del cineasta experimental Val del Omar. Els catalans Maria Arnal i Marcel Bagés també tindran el seu espai al Sónar, on s'estrenaran en la música electrònica. Artistes de més de 20 nacionalitats pujaran als escenaris del Sónar 2020 per portar-hi ritmes avantguardistes provinents del rap, el hip-hop, el reggaeton o el trap. De l' escena africana destaquen els ugandesos Nihiloxica, amb una polirítmia frenètica, i el debut a Espanya dels congolesos Lous and The Yakuza. L' avantguarda llatina de la música electrònica estarà representada amb les actuacions de l'uruguaià Lechuga Zadiro i la brasilera Badista, entre d'altres. La versió diürna del Sónar aquest any creix i es reubica a l'escenari SónarXS. El Sónar de Dia se centrarà en l' escena local emergent: els barcelonins Egosex portaran als escenaris la seva psicodèlia afropop, es podrà sentir el trap de carrer adaptat a una orquestra de salsa llatina de Kaydy Cain i el flamenc rave de Califato 3⁄4. Les entrades s'han posat a la venda aquest dijous i, com a novetat, es podran adquirir en fins a tres terminis. També s'han posat a la venda les entrades VIP per a dues nits. Tant els abonaments normals com els VIP canviaran de preu el 6 de febrer. Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana Coronavirus a Barcelona, última hora \| Suspeses les activitats de més de 1.000 persones Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
Inici / Rosa M. Perelló presideix la inauguració de la plaça 1 d'Octubre de Sant Martí de Maldà La plaça està dedicat a la dona pagesa i té un mural al·lusiu obra del pintor lleidatà Oriol Arumí La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha presidit aquest matí l'acte d'inauguració de la nova plaça 1 d'Octubre del municipi de Sant Martí de Maldà. Perelló ha estat acompanyada per l'alcalde del municipi de Sant Martí de Riucorb, Jaume Pallàs, i pel diputat Francesc Sabanés. Perelló ha arribat a l'Ajuntament de Sant Martí de Maldà, on ha estat rebuda per l'alcalde i la resta del consistori, i on ha signat al Llibre d'Honor en un acte celebrat al Saló de Plens. Des d'allí s'han traslladat a peu fins a la plaça 1 d'Octubre, ubicada al davant de l'Ajuntament, on han procedit a descobrir la placa. Posteriorment s'han traslladat a peu al Local Social Foment, on s'ha servit un aperitiu popular. La plaça 1 d'Octubre s'ha ubicat al solar que ocupava una antiga casa que va adquirir l'Ajuntament i que es va enderrocar degut a l'estat de deteriorament en què es trobava. Cal precisar que, tot i que se li ha donat el nom d'1 d'Octubre, l'espai s'ha volgut dedicar a la dona pagesa, i de fet el pintor lleidatà Oriol Arumí ha realitzat un mural sobre aquest tema. Rosa Maria Perelló s'ha congratulat per aquest doble vessant que ofereix el nou espai, d'una banda com a homenatge als fets de l'1 d'octubre i de l'altre, com a reconeixement a la dona pagesa, que acostuma a tenir "poca visibilitat", ha dit. La Diputació de Lleida ha aportat 25.000 euros per a la construcció d'aquesta nova plaça. Sant Martí de Maldà, 3 de febrer de 2019 Per a més informació: www.diputaciolleida.cat Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida Aquest lloc web utilitza galetes més informació
La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) celebra la quarta edició de les seves jornades Aquest juliol, un any més, la Facultat de Geografia i Història de la UB serà escenari de la UPEC (Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya), en la seva quarta edició. Les jornades tindran lloc entre el 7 i l'11 de juliol i pretén ser un espai de trobada de les diverses sensibilitats progressistes, on responsables polítics, representants socials, expekrts acadèmics i del món de la cultura, comparteixin experiències, coneixements i reflexions. Sota el lema El carrer a la universitat, la universitat al carrer, aquestes Jornades tractaran en diferents ponències els blocs temàtics següents: Es tracta doncs d'un fòrum obert a tota la societat, on es debatran temàtiques actuals i d'interès col•lectiu per tal de recuperar la nostra història, entendre millor la nostra realitat i generar propostes per la millora del benestar i la qualitat de vida de la ciutadania. Els convidats d'enguany seran entre altres Joan Coscubiela, Secretari General de CC.OO. de Catalunya; Pepe Rodríguez, Doctor en Psicologia, professor de periodisme d'investigació a la UAB i escriptor; Alfons López Tena, vocal del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ); Josep Maria Álvarez, Secretari General de UGT-Catalunya; Elena Valenciano, Eurodiputada i Gaspar Llamazares, Coordinador General de IU.
Joan Boada: "No crec en el procés ni en tota aquesta història" Segon acte preelectoral amb Alfred Bosch Els Mossos d'Esquadra detenen dues persones com a autors materials de les ganivetades Els resultats de les assemblees territorials no coincideixen amb el posicionament de l'organització a favor de la llista única de Mas Els socialistes quedarien en tercera posició en unes eleccions que guanyaria el PP, segons El Periódico Xavi Hernàndez: "Sempre he mirat pel bé dels catalans i de Catalunya" "Esquerra ha estat, és i serà molt generosa si guanya les eleccions" Alberto Fernández afirma que "som més els catalans que ens sentim espanyols" Joan Carles Fuentes també va ser cap de llista per Tarragona Espadaler troba una "maniobra de distracció" l'oferta de Junqueras Alberto Fernández critica "la nefasta gestió" de l'ajuntament amb l'edifici © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Les dones de la Marina ja poden anar una mica més tranquil·les pel carrer gràcies a Espais liles, una iniciativa única a la ciutat. L'ha posat en marxa la taula de dones del barri i compta amb la col·laboració dels comerciants de la zona, les escoles, el Punt d'Informació i Atenció a les Dones i el Centre d'Informació i Recursos per a Dones. L'objectiu és erradicar la violència masclista i posar fi a la sensació d'inseguretat que tenen les dones quan caminen soles pel carrer. De moment 12 establiments del barri ja llueixen el distintiu d'espai lila. Són llocs lliures de violència masclista on les víctimes poden refugiar-se i rebre l'atenció oportuna per part dels botiguers, que també s'han format per saber com han d'actuar en cada cas. "No sabia ni on dirigir-me ni que hi havia punts d'ajuda. No sé què hauria fet si hagués vist un cas així. Espais liles no és només un projecte adreçat als comerciants, també arriba a les escoles. Durant els darrers mesos, la taula de dones, en col·laboració amb tots els centres d'educació de primària públics del barri i els instituts Domènech i Montaner i Montjuïc, ha fet tallers per sensibilitzar l'alumnat sobre les desigualtats de gènere. Tot aquest treball s'ha materialitzat en un recull de dibuixos, contes i còmics que s'han editat en el llibre 'Projecte Espais liles: Els barris liles de la Marina'. La col·laboració dels alumnes de secundària en aquest projecte ha anat molt més enllà. Ells també són els responsables del logotip que representa la iniciativa i que ja penja dels establiments del barri adherits. Espais liles neix de les marxes exploratòries que es van fer a la Marina el març del 2017 i de la jornada comunitària "Dones i espai públic". En aquestes activitats les dones van manifestar la por que tenien quan passaven per determinades zones del barri i la necessitat de conscienciar el veïnat de la necessitat de construir un barri lliure de discriminacions per raó de gènere. Però encara queda molt per aconseguir-ho. Per això, ara la Taula de Dones de la Marina vol ampliar la formació als instituts i fer arribar els espais liles a més comerços i equipaments del barri. Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
El titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona ha citat a declarar l' expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra, l' exdirector general Adolf Todó i 52 directius més --tota l'antiga cúpula de l'entitat-- per aprovar sobresous a alts càrrecs malgrat la seva crítica situació econòmica. En una sentència, el jutge Josep Maria Pijuan considera que existeixen suficients indicis per citar a declarar com a imputats els 54 membres de l'antiga cúpula de Catalunya Caixa, contra els quals la Fiscalia Anticorrupció va presentar una denúncia per un delicte d'administració deslleial. Si no hi ha modificacions en les citacions, les declaracions dels imputats començaran el 21 d'octubre, quan seran interrogats Serra, Todó i tres exdirectius més de l' entitat bancària. La resta dels imputats prestaran declaració davant el jutge el pròxim 30 d'octubre, així com els dies 4, 5 i 11 de novembre. El jutge Josep Maria Pijuan, el mateix que investiga el Palau de la Música, ha acordat aquestes imputacions després d'admetre a tràmit la denúncia que va presentar el fiscal Anticorrupció Fernando Maldonado pels "sous desproporcionats" que en la seva opinió va aprovar Catalunya Caixa per als seus alts càrrecs el 2010, malgrat la "crítica" situació econòmica que travessava l'entitat i l'entorn de crisi. Segons la denúncia de la fiscalia, els 54 membres del consell d'administració de Catalunya Caixa imputats van aprovar augments retributius i van garantir indemnitzacions als alts càrrecs "amb evident abús del càrrec", ja que "van utilitzar els fons d'una entitat amb connotacions i transcendència públiques, en benefici propi i amb clar perjudici per a l'entitat, la qual cosa va contribuir a la seva greu crisi financera". Concretament, aquests sobresous es van aprovar en resolucions al gener i l'octubre de l'any 2010, malgrat que al juliol d'aquell mateix any l'entitat va haver d'acudir al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per demanar una ajuda de 1.250 milions. El primer acord es va aprovar el 19 de gener del 2010, amb l'oposició d'una única consellera i l'abstenció de dos, i va consistir a augmentar el sou variable anual del llavors director general Adolf Todó del 35 al 50% i del seu adjunt, Jaume Massana, del 35 al 45%. El segon acord es va aprovar el 13 d'octubre del mateix any --amb set vots en contra i set abstencions-- per augmentar el sou per a l'any 2011 dels membres del comitè de direcció, de forma que Todó va passar a cobrar 812.501 euros (davant els 800.481 que cobrava) i Massana 610.201 (davant els 598.428). En la denúncia, el fiscal detalla que, després de reduir dràsticament beneficis i entrar en pèrdues, el juliol del 2010 es va fer "urgent" la intervenció del FROB, que va haver d'aportar 1.250 milions, el 23,51 % dels recursos propis de l'entitat. L'octubre del 2011, el FROB va haver de desemborsar 1.718 milions més a Catalunya Caixa, amb la qual cosa va passar a assumir el 89,74 % del capital del nou banc, fruit de la fusió de les caixes d'estalvis Catalunya, Tarragona i Manresa, que va fructificar el juliol del 2010. Finalment, el FROB va aportar, el desembre del 2012, 9.084 milions d'euros més a l'entitat, per la qual cosa va passar a ostentar el 100 % del capital. Catalunya Caixa va tancar l'any 2012 amb unes pèrdues de prop de 12.000 milions d'euros. Todó, que va presidir Catalunya Caixa entre octubre del 2011 i maig del 2013 fins a la seva destitució pel FROB, va guanyar a l'entitat un total de 4 milions d'euros (3,1 en retribució fixa i 0,8 en retribució variable) i es va assegurar pòlisses i plans de pensions per valor de 8,2 milions, segons la fiscalia. A més, afegeix la denúncia, malgrat que Narcís Serra --que va ser vicepresident del Govern amb Felipe González -- tenia un càrrec representatiu a l'entitat, rebia "elevats emoluments en concepte de dietes", que el 2006 van arribar als 135.707 euros, fins que entre el 2007 i el 2010 va combinar les dietes amb un salari, per la qual cosa va passar a cobrar entre 236.000 i 260.000 anuals.
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Junqueras confia que la CUP avalarà el pressupost després de l'acord pel referèndum El vice-president avisa que 'no es pot afeblir una de les parts de la cadena de confiances' que s'ha establert entre el govern i els anticapitalistes... La CUP vol separar el debat de la qüestió de confiança del del pressupost La regidora de Barcelona Maria Rovira ha dit que el pressupost hauria d'incloure partides per al referèndum i per al procés constituent... La CUP veu factible organitzar el RUI el juliol del 2017 Serra veu 'lògic' que el pròxim pressupost de la Generalitat reservi una partida per a la convocatòria del referèndum... Junqueras confirma que hi haurà una partida al pressupost per al RUI si s'incorpora al full de ruta El vice-president del govern avisa la CUP que la qüestió de confiança s'haurà de lligar d'una manera o una altra als comptes del 2017... un compromís amb el periodisme i amb el país
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges Com moltes veus han indicat en els dies passats, mai no sabrem quins haurien estat els resultats dels comicis valencians si Ximo Puig no haguera pres la decisió de fer-los coincidir amb els estatals. Si el discurs polític espanyol s'ha valencianitzant o no durant aquest campanya electoral és una qüestió força difícil de mesurar, atesa l'escassa atenció que qüestions essencials per a les valencianes i els valencians -el finançament, per exemple- han tingut en els debats electorals i en els mítings. En tot cas, la valencianització o no dels discursos és una qüestió força etèria. Allò que sí resulta mesurable, en canvi, són els vots. Al capdavall, és per això que cada quatre anys ens convoquen a les urnes. I és en l'àmbit de les paperetes on es pot fer una afirmació amb rotunditat: Ximo Puig ha eixit amplament beneficiat d'aquesta maniobra política que, almenys en teoria, estava destinada a singularitzar el País Valencià i situar-lo en plànol d'igualtat a altres autonomies històriques. Si bé segurament caldrà deixar passar uns dies abans de mesurar com han estat els transvasaments de vot entre forces polítiques, sembla evident que, en la banda de l'esquerra, els del puny i la rosa han estat els qui més ben parats han eixit de l'històric augment de la participació. I això passa tant a nivell autonòmic com a nivell estatal. El PSPV-PSOE enviarà a Madrid 10 dels 32 diputats procedents del País Valencià. En les darreres eleccions, les de juny de 2016, en foren sis. En unes eleccions amb sis partits en disputa, el PSPV-PSOE pesca un de cada quatre vots (en concret, el 27,7% de les paperetes). L'altra cara de la moneda és el Partit Popular. La davalla dels de la gavina al País Valencià és, en les eleccions autonòmiques, idèntica en percentatge a l'estatal: un 46% (Bonig resisteix millor a les autonòmiques, amb un descens del 25%). La formació conservadora passa d'enviar 13 diputats al Congrés a enviar-ne només set, un resultat mai vist. Tot sembla indicar que, com a la resta d'Espanya, Vox i Ciutadans li han menjat terreny: els primers tindran tres diputats a Madrid, per sis que tindran els taronja. El partit d'ultradreta creix al País Valencià una mica per sota del que creix a les estatals. Siga com siga, no s'hauria de perdre de vista una dada força alarmant: en les eleccions estatals, els tres partits de dreta sumen en el seu conjunt al País Valencià més vots que no els de l'esquerra. PP, Ciutadans i Vox computen, plegats 1,3 milions de paperetes, per 1,2 que sumen PSOE, Compromís i Podem. El pòsit conservador perdura, al País Valencià. Menció a banda mereixen Unides Podem i Compromís. Els resultats dels valencianistes a les estatals són -en termes d'escons - roïns i qüestionen la decisió de la direcció de no presentar-se junt a la formació morada a les eleccions estatals, com sí van fer en les eleccions de 2015 (Compromís-Podem-És el moment) i 2016 (Compromís-Podem-EUPV: A la valenciana). Passa de disposar de quatre representants a Madrid a tenir-ne només un, una circumstància que entrebancarà i molt la feina de visibilització dels problemes valencians a l'hemicicle espanyol, on els darrers quatre el quartet que formaven Joan Baldovi, Marta Sorlí, Ignasi Candela i Enric Bataller havia aconseguit certa notorietat. Com l'any 2011, el de Sueca tornara a ser l'únic representant de Compromís a Madrid, una circumstància que posa fre a la tendència ascendent registrada fins ara. Per a l'entreteniment estèril del que podria haver sigut i no va ser queda el debat sobre què hauria passat si els valencianistes haguessin optat per anar del bracet d'Unides Podem i Esquerra Unida del País Valencià. En les eleccions de juny de 2016 A la valenciana va sumar 659.771 vots, el que els va valdre nou diputats. Diumenge a la nit els 172.751 vots de Compromís i els 381.085 d'Unides Podem-EUPV van sumar 553.836 paperetes i sis (1+5) diputats. Que els valencianistes han estat víctimes del vot útil cap al PSOE és evident. Els votants valencians han situat com a prioritat frenar l'ascens de la dreta i, per aconseguir aquest objectiu, l'opció socialista era, des del punt de vista aritmètic, més segura. Feta aquest apreciació, però, tot indica que, políticament parlant, el valencianisme encara està lluny de poder jugar un paper decisiu a Madrid. Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts. L'emèrit li regalà dos milions d'euros
L'Estat farà pagaments mensuals a la Generalitat des d'agost perquè saldi el seu deute amb l'Ajuntament de Barcelona, començant el mes que ve amb els primers 5,7 milions d'euros, ha anunciat aquest divendres el líder del PP al consistori, Alberto Fernández Díaz. El consistori podrà rebre'ls perquè s'ha acollit al mecanisme establert pel Reial decret Llei 8/2013 de mesures urgents contra la morositat de les administracions públiques per compensar el deute de les comunitats autònomes amb els ens locals. En declaracions als mitjans, Fernández Díaz ha reclamat al president de la Generalitat, Artur Mas, que "no ha d'obstaculitzar que l'Estat pagui a Barcelona el deute de la Generalitat", de manera que ha demanat que el Govern compleixi i injecti els diners a Barcelona. El deute de la Generalitat amb el consistori s'elevava a 30 de juny a 230,9 milions d'euros, quan a 30 d'abril era d'uns 225 --el PP la xifra en 345--, i el popular ha reivindicat que la mesura de l'Estat servirà per retornar els diners fins a arribar als gairebé 231 milions. Tot i això, en l'última Comissió d'Economia del 17 de juliol, la tinenta d'alcalde d'Economia, Sònia Recasens (CiU), ha xifrat en 177 milions --160 per al consistori i 17 per a ens dependents-- els que compleixen amb el Reial decret Llei, i corresponen a polítiques d'educació, serveis socials i sanitat. En la mateixa comissió Recasens ha afirmat que la ciutat començaria a rebre transferències aquest mateix juliol, i fonts del Govern municipal han explicat aquest mateix divendres a Europa Press que el primer pagament serà l'agost i per valor dels 5,7 milions citats per Fernández Díaz. Les fonts del govern han afegit que fa mesos que les administracions treballen en això i que s'ha fet un esforç per part de totes, però ara l'Ajuntament de la capital catalana espera que "sigui sostenible en el temps", això és, que es mantingui. A més, espera que s'aportin "els recursos suficients" perquè les comunitats autònomes cobreixin el seu deute amb les administracions locals que estan al corrent de la Llei de Morositat, com és el cas de Barcelona. El portaveu municipal del PSC, Gabriel Colomé, ha afirmat que la confirmació del primer pagament de 5,7 milions és una bona notícia per als barcelonins, i espera que "la Generalitat pagui i no se'ls quedi per tapar forats". En declaracions als periodistes, Colomé ha defensat que ara és "encara més evident que cal" la Comissió municipal de seguiment i estudi del deute de la Generalitat amb Barcelona forçada pel PSC, que considera que hauria de començar a funcionar al setembre. Ha reprotxat que l'anunci ho hagi fet Fernández Díaz, al qual ha titllat d'alcalde de Barcelona a l'ombra que anuncia grans esdeveniments per a la ciutat: "En algun moment esperem sentir a l'alcalde --Xavier Trias--, aquest banquer que mai parla". També s'ha preguntat si CiU i PP han obtingut el pacte a canvi d'eliminar l'especificitat de Barcelona mitjançant la seva Carta Municipal de la Reforma Local que preveu aprovar aquest divendres el Consell de Ministres, però Fernández Díaz ha assegurat que es preveu mantenir-la. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Si cerques un procediment dirigit a persones físiques i a la ciutadania en general Si cerques un procediment dirigit a altres administracions públiques o ens, organismes i entitats que integren el sector públic (consorcis, organismes autònoms, etc...) Heu cercat a la unitat administrativa Govern de les Illes Balears, Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, Direcció General de Treball i Salut Laboral Subvencions, ajuts, beques i premis Ajuts econòmics per al manteniment de les estructures organitzatives de les organitzacions empresarials més representatives en l'àmbit de les Illes Balears Direcció General de Treball i Salut Laboral Convocatòria per concedir ajuts per al manteniment d'estructures organitzatives dels sindicats i de les organitzacions sindicals amb un grau de representació determinat, en el marc del foment del fet sindical Ajuts públics per al foment de l'economia social per mitjà del suport al manteniment dels llocs de treball de les empreses d'inserció Ajuts destinats a mantenir els llocs de treball de persones amb discapacitat en centres especials d'ocupació per mitjà del finançament parcial dels seus costs salarials i adaptació dels llocs de treball i eliminació de barreres ar Ajuts per a les unitats de suport a l'activitat professional en el marc dels serveis d'ajust personal i social dels centres especials d'ocupació Ajuts sobre el foment de l'ocupació de les persones amb discapacitat en empreses del mercat ordinari de treball Ajuts públics destinats a fomentar l'economia social per mitjà de la promoció de l'ocupació i la millora de la competitivitat de les cooperatives, les microcooperatives i les societats laborals Ajuts públics per fomentar l'ocupació de persones que pertanyen a col·lectius prioritaris en sectors industrials i en altres sectors econòmics, en especial els emergents, cofinançats en un 50% pel Fons Social Europeu Ajuts destinats a la integració laboral de persones amb discapacitat en centres especials d'ocupació Ajuts a les organitzacions sindicals i als sindicats en l'àmbit de les Illes Balears per fomentar el fet sindical Triau el sistema que us resulti més còmode per donar la vostra opinió: per telèfon, presencialment o telemàticament. La seu electrònica de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ( www.caib.es ), és l'adreça electrònica disponible a través de les xarxes de telecomunicacions i, en tot cas, a través de l'adreça per mitjà de la qual els ciutadans poden accedir a la informació i als serveis i tràmits electrònics de l'Administració de la Comunitat Autònoma i de les entitats públiques incloses en l'àmbit d'aplicació del Decret 113/2010
Un dels elements que més destaca en l'escenari polític català (i amb menys intensitat en l'espanyol) és la sensació de canvi. Com diu Berta Bartet a Politikon, «la volatilitat és alta, els canvis de posició dels partits, constants, i cada elecció sembla definir un escenari diferent». Cosa que contrasta amb la lectura que s'ha fet de les eleccions del 21-D en el sentit de considerar que «no ha canviat res». El cert és que si ho preguntem a, per exemple, Carles Campuzano, que és diputat al Congrés ininterrompudament des del 1996, probablement no respondrà amb un «tot segueix igual». En aquests anys ha vist desaparèixer la representació d'UDC al seu grup parlamentari, ha canviat de nom tres vegades i ara no sap gaire bé què succeeix amb el seu partit, el PDECat, al si de la llista que va organitzar Carles Puigdemont al marge de les opcions que Marta Pascal o el mateix Artur Ma s defensaven fa solament unes setmanes. En aquests 37 anys d'autogovern a Catalunya, hem vist aparèixer i desaparèixer diversos partits en seu parlamentària. Alguns molt fugaços (com el PSA, el CDS o Solidaritat Catalana), altres de més pertinaços (com UDC), però el cert és que l'acceleració de les transformacions del sistema català de partits els últims anys ha sigut notable. Vam començar amb pluralitat (sis grups parlamentaris el 1980), vam seguir amb bastanta continuïtat (cinc grups parlamentaris en la majoria de legislatures) i hem acabat una altra vegada en una situació de més fragmentació (set partits amb representació parlamentària). Però, al marge de la composició del Parlament, la mobilitat entre el que avui qualifiquem de blocs ha sigut significativa. Els transvasaments entre CiU i ERC han anat sent evidents, però des del 2012 hi ha anat guanyant més ERC que CiU en aquest transvasament. L'aparició al Parlament de Ciutadans aconsegueix trencar fidelitats ben fermes en el sector no nacionalista, atraient vots del PP, del PSC i fins i tot d'ICV o ara d'En Comú-Podem. Si bé a Catalunya els analistes polítics han ponderat sempre l'existència de dos eixos de conflicte o de posicionament, el de dreta-esquerra tradicional, i el nacionalisme-no nacionalisme (ara independentisme-no independentisme), el cert és que la intensitat de cada eix ha sigut diferent en cada moment històric. L'hegemonia transversal de la concepció catalanista per sobre de la independentista permetia que durant molts anys el dilema se situés en l'eix dreta-esquerra. A partir de la reforma frustrada de l'Estatut i de les seves ben conegudes conseqüències, l'eix independència-no independència ha anat reforçant-se fins al punt de difuminar aparentment el conflicte social expressat en les variants dreta-esquerra. En cada elecció des del 1980 el percentatge de vots obtinguts per CiU-ERC i altres forces nacionalistes sobre el total dels votants oscil·la entre el 40% el 1980 al 47,5% actual, passant per una xifra rècord del 54% el 1992. Si ho mesurem sobre el total del cens i no sobre els votants, el rècord és el 38,7% en aquestes últimes eleccions. Però també els no independentistes (o no nacionalistes) han obtingut la seva millor xifra ara, amb un 43,2% del cens. Evidentment aquestes xifres són simplificadores. L'amalgama de vots recollits per JxC o per C's, en clau de polarització entre blocs, fa difícil traslladar els resultats a l'eix dreta-esquerra. Si ho féssim, atribuint a les dues formacions el que serien les seves senyes d'identitat més arrelades en clau economicosocial, el que diríem és que les dretes sumen el 51,3% dels vots i les esquerres un 47,3%. Però, si examinem l'escala d'autoubicació ideològica dels que es declaraven votants de JxC en l'enquesta del CIS del 23 de novembre del 2017, observarem que la seva ubicació és notablement més a l'esquerra que la que tenia tradicionalment CiU, i el mateix passa, però en molta menor mesura, entre els votants de C's que estan més a l'esquerra que la dreta tradicional del PP. Sense oblidar tampoc els empelts democristians presents al PSC. El que s'acosta, doncs, no és solament un embolic monumental al voltant de com aconseguir la investidura d'un president i d'un Govern que permeti tornar a una situació de certa normalitat (sempre amb permís dels processos judicials en marxa), sinó també en relació amb quin full de ruta seguir i quines dinàmiques d'aprovació de lleis i de mesures de govern puguin plantejar-se en el si de grups parlamentaris heterogenis. I això està molt clar en el cas de JxC, amb gran pluralitat interna, poca experiència política directa de molts dels seus diputats i amb un lideratge indiscutit però absent. Catedràtic de Ciència Política (UAB).
Una professora del màster de Pablo Casado va afirmar davant la jutgessa que investiga el cas que no recorda res del líder del PP, ni tampoc si va anar a classe. Alícia López de los Mozos, que també ha declarat com a investigada en el cas del màster de Cifuentes, va qualificar un dels treballs que va fer Casado per aprovar el màster de Dret Autonòmic el curs 2008-2009. Davant la jutgessa Carmen Rodríguez-Medel, però, va afirmar que no recorda res, segons fonts presents a la declaració. La jutgessa va prendre ahir declaració a sis investigats i sis testimonis, i les citacions continuaran avui amb cinc testimonis més.
Les restes de gats estaven acompanyades d'elements que s'associen sovint a rituals pagans. Els investigadors del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) Lluís Lloveras i Jordi Nadal han publicat una recerca en què, per primer cop, s'estudien i daten amb carboni 14 restes de gats de l'edat mitjana procedents dels territoris cristians de la península Ibèrica. La recerca analitza un conjunt de gairebé 900 ossos de gat del jaciment del Bordellet (Vilafranca del Penedès) i conclou que es tracta d'animals que van ser escorxats per aprofitar-ne la pell, encara que també deixa oberta la possibilitat que, a més, haguessin format part d'algun ritual pagà. A l'Europa del nord s'han trobat i estudiat nombrosos jaciments d'aquestes característiques, mentre que en el nostre entorn aquest és un estudi pràcticament inèdit. Les restes estudiades pertanyen a un total de nou gats joves, de nou a vint mesos, que van viure fa aproximadament mil anys. Les restes es trobaven en una de les sitges del jaciment, utilitzades per emmagatzemar gra, i que un cop abandonades s'aprofitaven per abocar-hi deixalles. És habitual trobar-hi restes òssies de diferents espècies, usades normalment per al consum de carn. En el cas estudiat, però, els investigadors van identificar que els gats no havien estat destinats a l'alimentació, sinó escorxats per aprofitar-ne la pell. Fins ara, només existeix un estudi semblant sobre restes de gats del mateix període en àrees musulmanes de la península Ibèrica. «L'estudi de les restes de fauna procedents de jaciments arqueològics és una pràctica de llarga tradició en determinats països, però a la península Ibèrica ho és menys, a excepció dels jaciments prehistòrics, en els quals sí que és una activitat més generalitzada», explica Lloveras. Aquesta manca d'estudis pot explicar la diferència en el nombre de jaciments amb restes d'animals documentats entre el sud i el nord d'Europa. Lloveras i Nadal defensen que «l'estudi de les restes òssies de fauna permet respondre a qüestions que sovint no ho poden fer altres tipus de registres, com la ceràmica o les eines de pedra o metall, i donar informació sobre el tipus d'alimentació o els sistemes de producció ramadera, per exemple». Les marques i les fractures que s'observen en els gats han permès als investigadors de reconstruir la forma en què els animals van ser escorxats. El comerç amb pell de gat, usada per elaborar peces de roba com ara abrics, era força comú a l'edat mitjana. Tant es comerciava amb la pell dels gats domèstics com amb la dels salvatges, que era força més cara. En el cas del jaciment del Bordellet, les restes de gats estaven acompanyades d'un cap de cavall, una banya de cabra i les restes d'un ou de gallina que sembla que hi va ser dipositat sencer. Segons Nadal, «això no ens hauria de sorprendre gaire, ja que en les societats tradicionals com el món rural de l'Espanya medieval cada gest o acció, per més quotidià que fos, anava acompanyat de fórmules religioses, tant cristianes com paganes». Així, «moltes de les cerimònies cristianes tenen una arrel precristiana que es va incorporar a la litúrgia (el que es coneix com a sincretisme religiós), mentre que altres cerimònies paganes van ser considerades com a comportaments heretges o bruixeria, i van anar desapareixent de les tradicions d'occident». Lluís Loveras i Jordi Nadal són arqueozoòlegs i investigadors del SERP, grup de recerca dirigit per Josep Maria Fullola.
Des de l'inici de la crisi molta gent s'ha queixat que el cost de rescatar la banca anés a càrrec dels ciutadans, però poca cosa s'ha fet per evitar-ho. També hem sentit moltes persones demanant alegrement que es deixessin caure les entitats que facin fallida. Grans economistes han assegurat que no hi hauria cap problema a deixar que Bankia peti: simplement caldria pagar els dipòsits garantits (els inferiors a 100.000 euros) i ja està. No es pregunten qui pagaria aquests dipòsits. Per molt que estiguin garantits, l'Estat no tindria prou diners. Bankia, per exemple, té 98.500 milions d'euros en dipòsits i el fons de garantia amb què s'haurien de pagar només en té uns 2.000 milions. És cert que Jeroen Dijsselbloem, president de l'Eurogrup, ha demostrat poca cintura política en afirmar que, a partir d'ara, els accionistes, inversors i grans dipòsits pagaran el cost dels rescats abans que els contribuents: els inversors estan molt sensibles i qualsevol alarma pot provocar una fuga de capitals des de la perifèria cap al centre i el nord d'Europa. Però també podríem valorar que, per primer cop, els que prenen decisions busquin fórmules perquè la banca deixi de socialitzar les pèrdues mentre es queda els beneficis. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Els pitjors presagis s'han fet realitat i Ryanair ja té data per tancar la base de l'aeroport de Girona: el 8 de gener del 2020, moment en què també abaixarà la persiana de les bases de Tenerife, Lanzarote i Gran Canària. La mesura, que la companyia va comunicar ahir per correu electrònic als treballadors mentre celebraven una reunió amb els sindicats per determinar els serveis mínims per a la vaga prevista al setembre, pot deixar sense feina 164 treballadors -tripulants de cabina i pilots- a Vilobí d'Onyar. L'empresa, però, afirma que farà el possible per «minimitzar» la pèrdua de llocs de treball. Ryanair justifica el tancament de la base de Girona -la primera que va establir a l'Estat, l'any 2004- pel retard en l'entrega dels Boeing 737 Max i pel descens dels seus beneficis, que diu que han caigut un 41% respecte als darrers dos anys. El sindicat USO, tanmateix, creu que el que realment està fent és «desmantellar» les bases a l'Estat perquè «aplicar la legislació laboral espanyola els surt més car que contractar noves tripulacions a través d'altres empreses on les condicions són més precàries». El tancament de les quatre bases, inclosa la de Girona, suposarà l'acomiadament col·lectiu de 512 treballadors, tot i que l'aerolínia diu que intentarà traslladar alguns empleats a altres destins. L'anunci no va agafar per sorpresa la Generalitat. «És una situació que evidentment no desitjàvem, però que d'alguna manera ens temíem», va assenyalar el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín. El representant del Govern català va anunciar que aquest dilluns mateix exigiran una reunió urgent a l'empresa perquè els exposi quina és la situació exacta i com afectarà als treballadors de la base gironina. Això sí, Gavín va subratllar que, en principi, Ryanair no té previst que la mesura tingui un impacte sobre les rutes de Girona, i va recordar que el conveni de l'aerolínia amb la Generalitat, vigent fins al març del 2020, no està vinculat al fet de tenir una base sinó al nombre de rutes i de passatgers. També va anunciar que des de Territori faran front comú amb els departaments d'Empresa i Treball perquè es tracta d'un «ERO com una casa». Per la seva banda, els treballadors de Ryanair a Girona van considerar que la decisió de tancar la base de Vilobí «no té cap sentit», ja que la raó que esgrimeix l'empresa -el retard en l'entrega d'avions- «no s'entén», ja que, en principi, les rutes se seguiran mantenint. A més, van lamentar «les formes de l'empresa a l'hora de fer efectiva la decisió, només a través d'un correu electrònic i sense avís previ». La delegada de la Unió Sindical Obrera de Catalunya a la base de Girona, Lídia Arasanz, va lamentar que l'empresa «ni tan sols» s'hagués reunit amb ells per explicar-los què passarà amb els 164 treballadors que es veuen afectats. «Només sabem que tanquen el 8 de gener i demanem que facin les coses correctament i comencin a negociar. Aquestes no són maneres de tractar ningú», va afirmar. Per la seva banda, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, en espera de tenir més informació sobre el tancament, va manifestar-se al seu compte de Twitter: «És una mala notícia per al territori, que posa de manifest les mancances per la gestió centralitzada d'Aena», va escriure. «A Girona volem i podem tenir un aeroport fort, al servei del país i el progrés econòmic, i atractiu per a les aerolínies. Esperem que això sigui només una pedra en aquest camí», va afegir. Per la seva banda, la Cambra de Comerç de Girona va qualificar de «molt mala notícia» el tancament de la base de Ryanair a la demarcació. Des de l'ens donen per fet que l'activitat econòmica «baixarà», però no creuen que es perdin les rutes que la companyia té actualment a Girona. De fet, la institució confia que altres aerolínies s'animin a venir, després de la decisió de Ryanair. D'altra banda, el seu president, Jaume Fàbrega, explica que esperen que la infraestructura es potenciï amb la construcció del baixador del TAV. «Cal que l'aeroport de Girona acabi sent la quarta pista d'El Prat», va demanar. Finalment, la Diputació va preferir esperar-se a tenir una comunicació oficial de la companyia abans de fer una valoració.
El pilot alemany Michael Schumacher ha renunciat a disputar el Gran Premi d'Europa en substitució de Felipe Massa, tal com estava previst. Schumacher ha explicat, en un comunicat a la seva pàgina web, que no es troba en les millors condicions per substituir Massa i que els accidents que ha patit recentment en curses de motos, que li han provocat dolències a l'espatlla, no l'han ajudat gens. Ferrari ha comunicat que el substitut de Massa serà finalment el seu pilot provador Luca Badoer. El català Marc Gené, també provador de l'escuderia italiana, haurà d'esperar una nova oportunitat. © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Lucía García va provocar el penal del 2-1 i va acabar completant la victòria d'Espanya amb el tercer gol. / PHIL NOBLE / REUTERS Superada la fase de grups ja ho podem dir sense por d'equivocar-nos: aquest serà el millor Mundial, amb diferència. La competitivitat ha crescut moltíssim i ha acostat les seleccions menors a les grans potències. El rànquing FIFA ja no guanya partits. Amb l'única excepció d'Estats Units el dia de Tailàndia, la resta de marcadors s'han mogut en marges molt reduïts. De fet, més del 45% de les victòries han sigut per la mínima: l'1-0 s'ha repetit vuit vegades (22,2%), el 2-1, set cops (19,4%), i el 3-2 s'ha vist en una ocasió (2,8%). Si se li suma que hem tingut un 8% d'empats entre dos 0-0 i un 3-3, i que el tercer marcador més repetit ha sigut el 2-0, el balanç és encara més contundent. Però ara comença el Mundial de debò, el del sí o el no, el de seguir o fer les maletes. Potser Escòcia és l'única selecció que hauria pogut encaixar al quadre de vuitens, però el desastre de deixar-se remuntar un 3-0 davant d'Argentina ha condemnat a les Cuthbert, Little i companyia a marxar abans d'hora cap a casa. La resta de classificades són les que dominen la classificació mundial de la FIFA: només Nigèria (lloc 38è) i Camerun (46) no formen part del top 16. A partir d'aquí, l'equilibri del quadre sembla descompensat. A la part esquerra hi ha Anglaterra, França i els Estats Units, les favorites que menys arguments han perdut en les primeres setmanes de torneig. A la part dreta, en canvi, les forces semblen molt més desiguals. Només Canadà ha demostrat estar capacitada per desfer l'hegemonia de les europees, grans candidates a creuar fins als quarts. Fins i tot Itàlia, que arrencava amb l'etiqueta de pseudodebutant després de 20 anys d'inexperiència en Mundials, irromprà a les eliminatòries amb una autoconfiança guanyada a cop de resultats. El Noruega-Austràlia estarà marcat pel pes que tinguin Hansen i Kerr per al seu equip. Els gols de la seva capitana i el coratge d'haver-se refet de la remuntada encaixada en la primera jornada són els grans avals d'Austràlia, però la sobrietat nòrdica com a bloc dona més opcions a Noruega. És idèntic el diagnòstic per a Anglaterra, sòbria i molt superior a Camerun, que jugarà les seves cartes des de les espurnes al contraatac. Al França-Brasil, la balança és clara: només l'orgull competitiu de les Formiga, Marta, Cristiane o Debinha poden espantar l'amfitriona, però si les locals imposen el seu ritme ofensiu, la canarinha no tindrà res a fer. És, també, el que fa tremolar la roja, que es creuarà amb la número u del món. Estats Units va superar el registre de Noruega l'any 1995 i va tancar la fase de grups amb 18 gols, rècord històric. A Espanya només la pot salvar que les seves possessions adormin el ritme espitós de les nord-americanes. L'altra cara del quadre l'enceta Alemanya, que sempre comença a carburar quan es decideixen les coses. A Nigèria li pot faltar amenaça per sacsejar aquesta favorita històrica en procés de regeneració. El Suècia-Canadà potser és el duel més paral·lel: partit físic, individualitats capaces de decantar el partit i una mentalitat guanyadora que augura pròrroga i penals. A Itàlia confien en Bonansea, Galli i Girelli per desfer la muralla xinesa, mentre que als Països Baixos la velocitat del trident ofensiu espera sucar pa en la tendresa defensiva japonesa. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
L'organització d'adquisició de material de l'exèrcit japonès va tendir a planejar avions per prevenir amenaces abans que les futures i per això l'empresa Kawasaki Kokuki KK va dissenyar el Kawasaki KI-48 Loly, un bombarder lleuger que podia transportar a quatre tripulants. Aquest senzill bombarder es va fabricar en resposta al SB-2 de la Unió Soviètica. Aquest últim es va dissenyar el 1933 i va entrar en acció a la Guerra Civil espanyol el 1936, però el KI-48, que era inferior en càrregues de bombes i només lleugerament més ràpid, va ser un aparell de la Segona Guerra Mundial que va entrar en servei en el conflicte amb Xina i es va convertir en molt popular; de fet va ser el bombarder lleuger més important del sud-oest del Pacífic. Abans de juny de 1942 es varen construir 557 unitats, però les seves deficients prestacions i escassa protecció el varen forçar a operar de nit, fet que reduïa la seva efectivitat de la seva petita càrrega de bombes. Després d'entregar-se 1.977 aparells es va paralitzar la seva producció el 1944. Molts varen ser utilitzats per atacs kamikazes i com a bancs de proves de míssils i del turboreactor Ne-00. El KI-48 portava dos motors Nakajima Ha-115 Radials de 1.150 hp c/u, d'envergadura feia 17,45 metres, d'altura 3,8 metres, de llarg 12,75 metres, tenia una superfície alar de metres quadrat, un pes en buit de 4.550 quilograms i un pes màxim en enlairar-se de 6.750 quilograms, una velocitat màxima de 505 quilòmetres a 5.600 metres, un sostre de servei de 10.000 metres o una autonomia de 2.400 quilòmetres. D'armament portava tres metralladores de 7,7 mil·límetres i una càrrega màxima de bombes de 800 quilograms. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
Fa uns mesos era un rumor, després es convertia en un secret i ara sembla que sí, s'apropa el naixement del Club Hoquei Valldoreix. L' hoquei herba està en auge i prova d'això són els grans èxits aconseguits durant la temporada passada per diferents clubs i esportistes del país. Les seleccions catalanes, masculines i femenines, i en general, els clubs d'hoquei del territori són avui un referent estatal, tant a la lliga Iberdrola d' hoquei herba femení com a la Divisó d'Honor masculina. Els més petits, que s'inicien a un esport amb una gran càrrega de valors, tenen a qui seguir, i Catalunya, i en particular el Vallès, s'erigeix com un focus indiscutiblement important pel futur d'aquest esport. D'aquí a uns mesos els més petits de Valldoreix, Sant Cugat i rodalies veuran com l'oferta, el ventall de l'hoquei herba, s'amplia en un entorn familiar, proper i estimulador, perquè tots els exponents d'aquest projecte tenen clar que els nens són el futur i que l'hoquei herba transmet aprenentatge, esforç, fraternitat i superació, valors positius que cal treballar i transmetre a qualsevol capa de la nostra societat. Matadepera, Terrassa i Sant Cugat han estat, des de fa anys, en boca de tots els amants d'aquest esport, aviat però, sembla que els focus de l' hoquei herba s'ampliarà amb Valldoreix, que ressoni el Club Hoquei Valldoreix!
Repsol ha confirmat que ha rebut "mostres d'interès" de diversos inversors, entre els quals hi ha el fons CVC, per la seva participació del 20% a Gas Natural Fenosa, encara que ha assegurat que no ha pres cap decisió respecte a una possible desinversió. En un fet rellevant a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), la petroliera ha assenyalat que aquest interès es troba en "fase prelimiminar" i ha destacat que "no existeix un acord subscrit, ni s'ha contractat un assessorament jurídic o financer, ni s'ha pres cap decisió sobre aquest tema per part del consell d'administració". En el marc del seu vigent pla estratègic 2016-2020, i com a part d'"una gestió dinàmica permanent" de la seva cartera de negocis, Repsol ha indicat que analitza "regularment" diferents alternatives, entre les quals s'inclouen aquelles relatives a la seva participació a Gas Natural. D'aquesta manera, la petroliera, que afirma que "no té com a política comentar notícies no contrastades que puguin aparèixer en els mitjans de comunicació", respon a la sol·licitud del supervisor borsari després de les informacions publicades aquest dimecres pel diari 'Expansión' i el portal 'Hispanidad' respecte a la negociació de Repsol amb CVC per a la venda de la seva participació del 20% a Gas Natural Fenosa. El setembre del 2016, Repsol i La Caixa, a través de Criteria Caixa, van acordar la venda d'un 20% de Gas Natural Fenosa al fons nord-americà GIP per uns 3.802 milions d'euros mitjançant un acord en el qual cadascun dels socis es va desprendre d'un 10% del capital. Amb aquesta operació, Repsol i Criteria Caixa posaven fi al pacte parasocial per al control conjunt de Gas Natural Fenosa subscrit el gener del 2000. L'actual participació del 20% de la petroliera al capital de Gas Natural Fenosa està valorada, a preus de mercat, en més de 4.100 milions d'euros. El passat mes de maig, davant la junta d'accionistes de la companyia, el president de Repsol, Antonio Brufau, va assenyalar respecte a la participació a Gas Natural Fenosa que "sempre ha estat un actiu estratègic", encara que va subratllar que es considerava "com un actiu més, sotmès a qualsevol tipus de reflexions en tot moment". "No tenim cap fidelitat a cap actiu", va afegir sobre aquest tema. Repsol actualitzarà en aquesta primera meitat de l'any el seu pla estratègic, que va projectar l'octubre del 2015 i que està vigent fins al 2020, amb la finalitat d'adaptar el seu full de ruta. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Compromesos amb la justícia social i la solidaritat TARDOR AMB COOPERACIÓ \| SETEMBRE - DESEMBRE 2019 Tardor amb Cooperació ofereix activitats organtizades pel departament de cooperació que giren al voltant de la interculturalitat, el gènere, els drets humans, la cultura de pau, els processos migratoris i el dret d'asil, els objectius del desenvolupament sostenible, les relacions Sud/Nord, el consum responsable, el comerç just. L'objectiu és fomentar, entre la ciutadania de Tarragona, nous models basats en la construcció d'un sistema més equitatiu, sostenible i humà. *Les activitats amb cost, estàn indicades. QUÈ HI HA DARRERE DELS MÒBILS? / 5 novembre / Centre Cívic St. L'ESTENEDOR DE LES INJUSTÍCIES / 27 de novembre / Espai Jove Kesse TORNAR A AL-MA'IN. del 31 d'Octubre a l'1 de Desembre / Vestíbul del Teatre El Magatzem COLÒMBIA, DESAPRENDRE LA GUERRA, APRENDRE LA PAU. Del 2 al 20 de Desembre / Pati Jaume I Del 30 setembre al 15 octubre - Centre Cívic St. Pau \| del 18 novembre al 3 de desembre - CC Bonavista \| del 9 al 23 desembre CS Part Alta. Del 16 d'Octubre al 16 de Novembre / Espai Jove Kesse COOPERACIÓ SINDICAL: SOLIDARITAT I COMPROMÍS. Fins al 20 d'octubre /Espai Jove Kesse ACTIVITATS GRATUÏTES OBERTES A TOTHOM. Lliure accés en funció de l'aforamnet de l'espai. Amb les dependències municipals Avisa'ns d'incidències a la via pública
L'empresa californiana de lloguer de vehicles elèctrics Scoot ha obert una seu a Barcelona i crearà 60 llocs de treball a la ciutat aquest 2018, segons han informat la Generalitat i la companyia aquest dilluns en sengles comunicats. La seu de l'empresa, situada en el districte de Poblenou, és la primera situada fora dels Estats Units i pretén convertir-se en l'oficina central en l'expansió d'Scoot dins d'Europa. Des d'aquest dilluns, la companyia inicia el seu sistema de lloguer de vehicles elèctrics multimodals, amb una flota de 500 motocicletes i centenars de bicis elèctriques, que es podran reservar amb una aplicació mòbil. Més endavant, la companyia pretén llogar cotxes elèctrics, un servei que fins ara només ofereix a San Francisco, la ciutat on va néixer l'empresa. El director general d'Scoot a Espanya, Enrico Sargiacomo, ha explicat que l'elecció de Barcelona es deu al seu "alt interès en l'ecologia i la sostenibilitat del model de mobilitat urbana". "Tenim tota la intenció de col·laborar amb el govern local per millorar la qualitat de vida a les ciutats, reduint el soroll i la contaminació i animar la població a abraçar la multimodalitat en la seva manera de viatjar", ha afegit la vicepresidenta per al desenvolupament del mercat de la marca a Europa, Mar Pallas. El projecte d'inversió d'Scoot a Catalunya ha comptat amb el suport de la Generalitat a través d'Acció, l'agència pública per a la competitivitat de l'empresa. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Del 10 al 25 de març, l'AiguArt celebra el Dia Mundial de l'Aigua amb un cicle d'activitats gratuïtes, per a tots els públics i gustos. Tastos d'aigua, rutes per les fonts i brolladors de la ciutat, contes amb temàtiques aquàtiques, recorreguts per les clavegueres, cursos de pintura naturalista... El 22 de març és el Dia Mundial de l'Aigua, data declarada per l'Assemblea General de les Nacions Unides. L'aigua és un bé públic universal i escàs que cal valorar, mantenir i conservar entre tots i totes. A més, el canvi climàtic, tan palpable ja en el nostre entorn, ens posa davant nous reptes i cal sumar esforços per esdevenir més resilients i autosuficients. Per celebrar el Dia Mundial de l'Aigua, l'Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb diverses entitats i equipaments de la ciutat, organitza la segona edició de l'AiguArt, un cicle d'activitats gratuïtes amb l'objectiu d' avançar col·lectivament cap a una nova cultura de l'aigua a través de diferents expressions artístiques. Dins de la programació hi trobareu tot tipus d'activitats. Des de passis de documentals sobre temes ambientals acompanyats de debat i pica-pica fins a un curs de dibuix naturalista inspirat en l'aigua. Des de contacontes amb temàtica aquàtica i adreçats a la canalla fins a recorreguts per la geografia de l'aigua de Barcelona: clavegueres, dipòsits de regulació d'aigües pluvials, els engranatges de la Font Màgica de Montjuïc, les fonts, brolladors i rieres històriques de Vallcarca i El Coll, etcètera. Podeu consultar i inscriure-us a les activitats aquí. L'acte central de l'AiguArt tindrà lloc dissabte 17 de març de 10.30 a 13.30 hores a la Casa de l'Aigua, la Trinitat Nova. Allà se celebrarà La Festa de l'Aigua, una matinal plena d'activitats (contacontes, tastos d'aigua, jardineria, tallers i jocs) i sorpreses en un dels edificis emblemàtics de l'aigua a Barcelona.

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.