Split (2)

train · 1.01M rows

text stringlengths 31 3.15M
L'Ajuntament vol treure rèdit a l'històric aeroclub i atraure més empreses del sector Reus.-Reus vol projectar l'entorn de l'aeroport, amb l'aeroclub i el CESDA com a pal de paller, i promocionar-lo sota el paraigües de parc aeronàutic. Aquesta nova marca recollirà serveis ja existents -en l'àmbit de la formació, mecànica, oci o fins i tot fotografia aèria-, si bé són força desconeguts per a la ciutadania en general. L'Ajuntament creu en el potencial de l'espai, amb un aeroclub que té la particularitat d'una gran pista de 2,4 quilòmetres i la disponibilitat de sòl industrial de gestió privada amb accés a la pista. Fundat l'any 1932, l'aeroclub, que compta amb 250 socis, ha passat per mals moments fins al punt que perillava la seva continuïtat. Ara té ocupada tota la capacitat dels hangars -llogats a diverses empreses- i, en projecte, la construcció de dos hangars més. L'Ajuntament vol aprofitar el moment dolç que viu el sector i treure'n el màxim partit. Per això ha encarregat un pla estratègic per impulsar el parc aeronàutic i aplicar-ho l'any vinent. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El meu fill gran va viure de molt a prop l'1-O. De fet, al pati de l'escola juguen a amagar paperetes o a córrer davant la Guàrdia Civil...
El CAR de Sant Cugat ha fet un acte per celebrar el 30è aniversari. El centre ha estat rebatejat en honor a un dels seus principals impulsors, Josep Lluís Vilaseca © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Estrenat amb gran èxit fa dos anys a l'Argentina, Miedo, nou espectacle del sempre irreverent i inconfusible Albert Pla, ens proposa un viatge, de la infantesa fins la sepultura, per les emocions, sensacions i sentiments que ens provoca la por. Un espectacle a mig camí del teatre musical, el recital teatralitzat i les formes pròpies d'un concert en què el més que polifacètic artista de Sabadell, de qui l'any passat va celebrar-se el 30 aniversari del seu recordat debut, Ho Sento Molt, invoca amb la ironia habitual el «fantasma que viu en la nostra ment i que s'alimenta dels nostres pensaments». Por a la mort, por a un mateix, por als temors de sempre... i les cançons, la catarsi de riure, com a forma més eficaç d'enfrontar-nos-hi. Amb uns recursos tecnològics multimèdia de poètica sorprenent, Albert Pla torna a reflectir els temps que vivim i a cridar els nostres misteris en un muntatge que ha posat el públic dempeus a tot arreu on s'ha representat i que reafirma el caràcter insubornable i sempre imprevisible d'un artista únic.
La integració del Consell Comarcal i l'Ajuntament del Vendrell al Consorci de Promoció Turística reforça el concepte turístic d'un sol Penedès Vinyes i paisatge són el reclam del públic familiar La protesta d'ahir convocada pels alcaldes del Pacte de Berà va aplegar prop de mig miler de persones a l'Arboç Els municipis continuaran organitzant talls de protesta mentre l'Estat no plantegi una solució pactada Farts d'esperar una solució del Ministeri de Foment, el diumenge 29 faran una concentració a l'N-340 a l'Arboç Exigeixen l'alliberament del peatge de l'AP-7 entre Tarragona i Vilafranca L'Ajuntament de Calafell ha fet un comunicat en què demana als veïns que no els donin menjar Van programar una batuda el mes passat, però la colònia està escampada per tota la comarca La XVIII edició de la fira internacional reuneix més d'una seixantena d'artesans al barri vell del municipi, que s'implica en la festa El projecte servirà per definir la millor opció, que està situada a l'àrea del Penedès, entre l'Arboç i Vilafranca El govern traslladarà divendres la proposta al Ministeri de Foment com a mesura provisional, mentre no es consensuï un nou traçat de la futura autovia
El recinte modernista de l'antic hospital Sant Pau va acollir una sessió de treball dels 135 candidats que integraran les llistes de Junts pel Sí per a les eleccions Del 27-S. / PERE VIRGILI Una de les claus per decantar vots el 27-S serà la batalla del relat polític. A les candidatures que hi concorren sota la bandera de la independència, però també a les que s'ofereixen amb més vehemència com a garantia de la unitat d'Espanya, els interessa polaritzar la campanya al voltant del procés sobiranista. Les forces que propugnen una tercera via, incòmodes en aquest terreny, voldran introduir altres debats, especialment Catalunya Sí que es Pot, que s'esforçarà a ficar el dit a l'ull a Junts pel Sí (JxSí) per les retallades del govern d'Artur Mas. Els de Rabell competiran amb la llista de Raül Romeva per un electorat fronterer d'esquerres que dubta entre sumar-se a la reivindicació d'un nou estat o prioritzar el discurs social. Per mirar de desarmar argumentalment aquells que al·leguen que el més urgent és potenciar les polítiques de benestar i abaixar el volum del soroll sobiranista, Junts pel Sí desplegarà un missatge que lliga una cosa i l'altra. L'argumentari de campanya elaborat per la candidatura que encapçala Romeva -i al qual ha tingut accés l'ARA- ho planteja en uns termes diàfans: "Les retallades s'acaben només amb un estat propi". Ahir, els 135 candidats de la coalició integrada per CDC, ERC i personalitats de la societat civil van aplegar-se al recinte modernista de Sant Pau a Barcelona per assistir a una sessió de treball a un mes de les eleccions. A tots se'ls van facilitar els sis fulls amb els raonaments a esgrimir a l'hora de passar el rasclet i debatre amb la resta de candidatures. Un argumentari de to plebiscitari -tot gira al voltant de la necessitat d'un triomf del sí el 27-S- i que s'estructura en quatre idees. Primer, s'identifica el "problema": "Tenim un estat en contra i el que necessitem per viure amb dignitat és tenir un estat a favor. Per justificar l'aposta sobiranista, la candidatura unitària insistirà a denunciar que "l'estat espanyol tracta les persones que viuen a Catalunya amb una gran injustícia". S'inclou un recordatori per als que confien en la possibilitat de pactar un millor encaix de Catalunya a Espanya: "L'estat espanyol no vol negociar. Aquest tracte "injust" es tradueix, assenyalen, en un dèficit fiscal que drena 16.000 milions d'euros a l'any cap a fora de Catalunya, un "ofec financer" de la Generalitat, una "forta recentralització" i un permanent dèficit en inversions en infraestructures. Segon: com a "solució" als problemes descrits, Junts pel Sí proposa una sacsejada en positiu, el que ha batejat com la "revolta dels somriures", i destaca les fortaleses de la candidatura, que defineix com el "moviment social més gran d'Europa", construït des de la "transversalitat" i amb els perfils "més preparats". Per intentar convèncer els més reticents a triar una papereta on hi figurin noms ideològicament allunyats de les seves conviccions, se subratlla l'excepcionalitat del 27-S, una "gran oportunitat" que cal aprofitar. Tot i que Romeva ja hi ha insistit, el document distribuït als 135 candidats deixa clar que qui està cridat a encapçalar un eventual govern sobiranista després de les eleccions és Mas, número 4 de la llista: "El president Mas està preparat per al lideratge d'aquesta etapa". El tercer bloc d'arguments va dedicat a les crides que faran a l'electorat. "Necessitem una gran força democràtica davant d'Europa i del món. Mentre l'estat espanyol ens amenaça, el món ens està mirant", s'afirma. A CDC i ERC són conscients que, com més sòlida sigui la majoria del sí el 27-S, més legitimat quedarà el procés. Ara bé, adverteixen que "una victòria del sí no és una declaració unilateral d'independència, és un sí a decidir el nostre futur democràticament". I alerten dels efectes de dispersar el vot sobiranista: "Tot el que no sigui un vot al sí serà comptat com un vot al no. El no és la victòria del PP menys democràtic". En cas de derrota de l'independentisme, "l'Espanya d'Aznar se sentirà més forta que mai", avisen. Ahir mateix hi incidia Romeva, que alertava que sense una victòria "clara i incontestable" del sí el PP collarà encara més Catalunya. Per acabar, l'argumentari sintetitza el "per què" de la reivindicació sobiranista. I és en aquest punt on es busca la complicitat dels indecisos que podrien votar més en clau social que nacional. "Sense eines d'estat no es poden fer les polítiques socials que el nostre estat del benestar necessita. La manera d'acabar amb les retallades és amb un estat propi", asseguren. El document abona el concepte d' estat propi -més ampli que el d' independència - perquè un dels objectius és, segons fonts de la candidatura, seduir no només els més convençuts independentistes sinó també aquells que el 9-N van votar sí-no. Perquè -i aquesta serà una altra de les tesis que més desenvoluparan-"l'únic canvi real" passa per un èxit inqüestionable del sí el 27-S. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
En el Ple del dia 14 de setembre, la CUP va presentar una moció per tal de fer una reforma mínima urgent a l'espai central de les pistes d'atletisme, atenent l'estat lamentable del camp on juguen i entrenen els diversos equips del SEL Vilanova, el club de rugbi de la ciutat. Espais per a la creació musical: una assignatura pendent al municipi La CUP de Vilanova i la Geltrú denúncia de nou la manca de transparència del govern vilanoví i els obstacles reiterats per aconseguir accedir a la informació municipal a la qual té dret l'oposició. Enmig del debat sobre les Ordenances Fiscals ens arriba la notícia que el director general d'estratègia i responsable d'economia de La Caixa vindrà a inaugurar la Fira de Novembre. Darrera de la modificació de les Ordenances Fiscals (OOFF) per a l'any 2016, s'hi troba un problema greu per a les finances municipals: l'endeutament. Per enviar-nos un email ho pots fer al següent enllaç:
Robles: Si noto els símptomes del coronavirus haig de trucar al Ministerio de Sanidad, o a l'Exèrcit? Jo pensava que la Sanitat servia per curar i l'exèrcit per ferir i... En aquests dies tan estranys, he inventat un joc, el Joc d'imaginar. Us imagineu viure en un Estat en què el govern pogués decidir els vostres moviments? Impotència davant la situació que ens espera. Qui s'hagués imaginat mai que el 2020 es pogués complicar tant? El que havia de ser un dels millors anys per tots el que estem cursant 2n de Batxillerat,... Quan jo era adolescent –d'això ja fa uns quants anys– hi havia uns personatges vestits de negre de dalt a baix, amb un petit cercle rapat a la part posterior del cap, que en deien corona. L'estat, més que d'alerta, és d'histèria col·lectiva. De sobte, tothom és expert en epidemiologia, immunologia i derivats. Per no parlar de la d'antropòlegs que poden predir a la perfecció... Avui en dia tothom és conscient de l'existència del canvi climàtic, és un fet innegable. El que sí que està més discutit són les mesures que es prenen per evitar que vagi a més.
ERC repeteix victòria electoral aquest diumenge, 10 de novembre, amb el 25% del vot escrutat a Catalunya. La repetició de comicis, però, passa factura als republicans, que es podrien deixar 2 escons pel camí. El PSC consolida la segona posició i manté els 12 diputats de l'abril. Junts per Catalunya millora resultat i passa de 7 a 8 diputats. Aconsegueix, així, desfer l'empat amb En Comú Podem de l'abril al tercer lloc. La formació de Jaume Asens passaria a ser quarta en baixar de 7 a 6 diputats, seguida de la CUP que obté 3 diputats en el primer cop que la formació anticapitalista es presenta a uns comicis espanyols. Ciutadans, de la seva banda, ha perdut 3 dels 5 escons que va aconseguir a Catalunya per l'abril, i es queda amb 2. Empata amb el PP, que passa de l'únic diputat que va obtenir l'abril a Catalunya, a 2. Vox, de la seva banda, també aconseguiria l'objectiu de duplicar representants i passaria d'1 a 2. Així, amb el 25% escrutat, els tres partits independentistes, ERC, JxCat i CUP, aconsegueixen la meitat dels 48 diputats que Catalunya aporta al Congrés. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
La Taula d'Unitat Democràtica (MUD) ha anunciat que la gran manifestació, la qual havia convocat per a aquest dijous a Caracas per protestar contra l'Assemblea Constituent impulsada pel Govern de Nicolás Maduro i que se celebrarà finalment el divendres. "La marxa d'avui fins al palau legislatiu es posposa per al matí, 4 d'agost", ha anunciat la coalició opositora a través del seu compte oficial a la xarxa social Twitter. La MUD s'ha adaptat així al canvi de calendari elaborat pel Palacio de Miraflores. Hores abans, el president veneçolà ha anunciat que l'Assemblea Constituent s'instal·larà el divendres, no el dijous, perquè hi ha 35 diputats que estan a l'espera que el Consell Nacional Electoral (CNE) els confirmi el seu escó. L'Assemblea Constituent s'assentarà físicament a l'edifici que allotja l'Assemblea Nacional. No obstant això, encara no és clar si ocuparà la mateixa sala que el Parlament, ja que abans el Poder Legislatiu a Veneçuela estava repartit en dues cambres i, des de la Constitució del 1999, hi ha una habitació en desús. Diumenge passat, Veneçuela va celebrar eleccions per triar els 545 membres de l'Assemblea Constituent, que tenen el mandat d'elaborar una nova Carta Magna amb la finalitat de recuperar la pau social, després de quatre mesos d'enfrontaments entre manifestants i forces de seguretat que han deixat més de cent morts i milers de detinguts. La clau d'aquests comicis era la participació perquè la Taula d'Unitat Democràtica no va presentar candidats per boicotejar el procés electoral, per considerar que és un "frau" del chavisme per perpetuar a Maduro en la Prefectura de l'Estat. El Consell Nacional Electoral ha assegurat que es van emetre més de vuit milions de vots, la qual cosa superaria els bons resultats de la MUD a les parlamentàries del 2015 i del propi Maduro el 2013. L'oposició, en canvi, sosté que només van participar uns 2,4 milions de persones. Les dades del CNE, a les quals ha tingut accés Reuters, revelen que cap a les 17.30 (hora local) només havien votat 3,7 milions de persones, hora i mitja abans que tanquessin els col·legis electorals. La votació es va prorrogar una hora degut a la massiva afluència a les urnes, segons el CNE. A més, el CEO de Smartmatic, Antonio Mugica, va revelar el dimecres que "el resultat de les recents eleccions a l'Assemblea Constituent va ser manipulat". "Estimem que la diferència entre la participació real i l'anunciada per les autoritats veneçolanes és d'almenys un milió de vots", ha detallat. El Parlament, controlat per la MUD, va aprovar per unanimitat demanar al Ministeri Públic que obri una investigació penal per un delicte electoral. "Demanem que es faci una auditoria amb experts nacionals i internacionals", ha reclamat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
D'acord amb el que preveuen els articles 14.3 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i 7.1 de la Llei 2/2003, de 20 de març, d'organització institucional del sistema universitari de les Illes Balears, nomèn el senyor José Aurelio Castro Ocón membre del Consell Social de la Universitat, en representació dels professors del Consell de Govern i en substitució del senyor Albert Sesé Abad. Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
El seguiment de les accions i projectes de sostenibilitat desenvolupats des de l'Ajuntament de Palma durant aquests darrers anys facilita l'avaluació del grau de compliment dels compromisos d'Aalborg, en funció del seu estat d'implantació, a l'hora que evidencia el replantejament de les que s'han manifestat inadequades o difícilment aplicables. L'avaluació i difusió dels projectes i accions permet incardinar-los en el marc d'una proposta de Pla d'Acció, així com dinamitzar-ne el seguiment i la implantació a nivell intern municipal i projectar la informació cap a la ciutadania. Data darrera modificació:17 de febrer de 2014
L'objectiu cientific del grup d'investigació constisteix en el disseny i desenvolupament de tècniques de processat de senyals biomèdiques per a la monitorització, diagnòstic i terapia de patologies. Estudiar aspectes teòrics de les anàlisis del senyal i de la seva aplicació als senyals biomèdics, per poder obtenir un millor processament de les aplicacions tecnològiques; i desenvolupar aplicacions tecnològiques per a la seva utilització en l'entorn hospitalari, que inclou la utilització d'aquestes tècniques sobre instrumentació mèdica real. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Els vehicles motoritzats i rodats no podran circular lliurement pel medi natural i ho hauran de fer per pistes o camins delimitats. Així ho indica el projecte de llei de conservació de medi natural, de la biodiversitat i del paisatge. En cas d ́incompliment hi ha previst sancions que en els casos més greus poden arribar a ser de 12.000 euros. Integrar la conservació del medi natural en les polítiques públiques per preservar la biodiversitat és l ́objectiu fonamental del projecte de llei de conservació de medi natural, que entrarà a tràmit parlamentari els pròxims dies. És per aquest motiu que l ́accés als vehicles rodats i motoritzats als espais naturals quedarà restringit, ja que es considera que perjudiquen i afecten directament la fauna i flora d ́aquests espais. Cada comú haurà d ́elaborar un mapa que concreti i delimiti els usos dels seus camins i pistes, decidint si els obren a la circulació d ́aquest tipus de vehicles. Si finalment el text s ́aprova, s ́aplicaran sancions a aquells que incompleixin la normativa. Per a les infraccions lleus s ́imposaran multes entre 60 a 300 euros; per a les greus fins a 3.000 euros, mentre que en les considerades molt greus es podria imposar sancions de fins a 12.000 euros. Tot plegat un seguit de mesures per preservar el medi, que alguns espais naturals ja han començat a aplicar per iniciativa pròpia. A la vall d ́Incles, l ́accés al trànsit rodat durant l ́època estival està prohibit, de les nou del matí fins a les sis de la tarda. Per fer-la més accessible, la direcció de la vall ha posat a disposició dels visitants uns trens elèctrics. Mentre que la vall del Madriu disposarà aquest estiu de sis ecoguardes que vetllaran per la protecció.
Tecnocom i Scytl s'han adjudicat el contracte per proveir el sistema d'escrutini i difusió de resultats electorals per a les pròximes eleccions generals, que se celebraran a final d'any, per un import d'11,85 milions d'euros, han informat les companyies en un comunicat. Després de l'avaluació de totes les ofertes presentades, la proposta de l'UTE formada per Tecnocom i Scytl ha rebut la major puntuació i ha resultat l'adjudicatària del projecte. El conseller delegat de Tecnocom, Javier Martín, ha destacat que aquest projecte és "estratègic" per a la companyia i suposa el llançament d'aquesta activitat en tots els mercats en els quals opera. "Tecnocom és un proveïdor de referència en solucions d'alt valor per a l'Administració Pública a Espanya i altres països com Colòmbia, Xile i el Perú des de fa més de 10 anys", ha afegit. Per la seva banda, el conseller delegat de Scytl, Pere Vallès, s'ha mostrat encantat de "posar tota la tecnologia i experiència a l'àmbit electoral a disposició del Ministeri d'Interior". "Les nostres solucions a l'àmbit electoral juntament amb la demostrada experiència del nostre soci Tecnocom en amplis desplegaments logístics tecnològics ens permeten afrontar amb màximes garanties un projecte d'aquesta importància", ha subratllat. Tecnocom-Scytl faran les tasques de serveis logístics, i suport de personal, tecnologia, seguretat, comunicacions, suport i d'assessorament durant la fase pre-electoral, la jornada electoral i postelectoral. Aquesta adjudicació suposa un precedent, ja que anteriorment era Indra l'empresa que acumulava la major experiència en contractes de desplegament tecnològic per a processos electorals. D'acord amb les dades de l'empresa, Indra, companyia participada per l'Estat a través de SEPI, ha participat en gairebé 400 processos electorals a tot el món amb al voltant de 4.000 milions d'electors atesos. Un dels últims contractes adjudicats pel ministeri de l'Interior ha estat per a la captura, transmissió, totalització i difusió dels resultats electorals provisionals i definitius de les passades eleccions municipals d'Espanya. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
VilaWeb TV us ofereix sengles vídeos de les intervencions de l'escriptor Quim Monzó i del poeta i editor Jordi Cornudella en la sessió de 'La literatura en perill' 'De tant llegir novel·les, acabaràs idiota' deia a Quim Monzó la seva mare, quan l'atrapava amb un llibre que no era de matemàtiques o de física. Per ella, llegir novel·les era perdre el temps. Precisament per això, Quim Monzó llegia. Llegia d'amagat, llegia perquè era una cosa prohibida ( vegeu el vídeo en què ho explica ). Ben altre era el cas del poeta i editor Jordi Cornudella, fill d'una família il·lustrada, amb una gran biblioteca ( vegeu el vídeo en què ho comenta ). A casa de Jordi Cornudella sempre hi havia un familiar o altre amb un llibre a les mans. Per això Jordi Cornudella llegia. Doncs, què determina el gust i l'interès per la lectura? Monzó i Cornudella indiquen que hi ha més d'una raó. Monzó i Cornudella van parlar del plaer de la lectura en la sessió de 'La literatura en perill?', dins el cicle 'El pensament en perill', organitzat pel KRTU. La sessió es va fer dimarts al vespre, a la Fundació Cercle de Lectors de Barcelona, i van assistir-hi unes dues-centes persones que omplien l'espai de gom a gom. L'acte va començar amb una conferència del filòsof francès d'origen búlgar Tzvetan Todorov, autor del polèmic assaig 'La literatura en perill?', que acaba de publicar Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors dins una nova col·lecció d'assaig. Podeu escoltar la traducció catalana simultània de la conferència de Todorov (32 minuts). un compromís amb el periodisme i amb el país
Comunicat Departament d'Educació en relació al CORONAVIRUS L'alumnat de 3r d'ESO ha tingut l'oportunitat de visitar l'exposició Brossa polièdric, al casal popular La Torre del Fanal del municipi. Sorpresos per aquest poeta poc convencional, van anar descobrint la seva obra: poesia urbana, poesia visual, poesia objectual i poesia literària. En el transcurs de la visita, també van haver de reflexionar sobre les lletres de l'abecedari, escollir-ne una i fer-ne un retrat literari. Aquesta activitat s'emmarca dins d'un taller de llengua i literatura. Agraïm la predisposició del personal responsable del casal popular per facilitar-nos la visita.
En un sol any, el percentatge d'aquests infractors imprudents creix un 13% Cada 20 minuts, circula algú per l'autopista mentre mira el telèfon mòbil El benefici es va reduir un 49% perquè va fer inversions més elevades, de més de 1.000 milions Les bandes de Pontevedra i de Puçol han guanyat els primers premis de l'onzè Certamen Internacional de Bandes de Música 'Vila de la Sénia'. El programa ha format més de 22.300 aprenents i voluntaris de 72 localitats en els primers 11 anys En l'edició de 2015, el guardó ha sigut atorgat al projecte «Conviure: memòria d'un desig» de l'Institut d'Educació Secundària d'aquesta localitat de l'Horta Es desenvolupa el certamen de curtmetratges exprés que han de bastir-se en tan sols 36 hores Un total de 400 llibres han sigut traslladats des de la biblioteca municipal a l'Espai Voramar
La malèvola reina Ravenna traeix la seva bondadosa germana Freya d'una manera imperdonable, congelant-li el cor perquè mai conegui l'amor, i alliberant un glaçat i desconegut poder. La Freya es retira en un regne llunyà, al nord més profund, i reuneix un exèrcit de caçadors perquè la protegeixin, però els prohibeix que s'enamorin. La guerra s'intensifica entre les dues reines, i l'heroi que pot inclinar la balança a favor de la Freya és l'Eric, el seu millor Caçador, recolzat per la guerrera Sara, la dona que ha conquerit el seu cor. Però l'Eric ha d'ajudar la Freya a vèncer la seva germana... si no vol que la maldat de la Ravenna domini el món per sempre més.
E l poble de Sant Joan de les Abadesses és un punt ineludible de l'univers maragallià. El poeta, que va estiuejar-hi alguns anys, va rebre-hi un munt d'informació que va incorporar a la seva creació literària i va redactar-hi un dels seus poemes més coneguts, La vaca cega. L'episodi es va produir a principi del mes d'agost del 1893. Segons explicava, anys després, la seva dona: "Passàvem una temporada a casa d'un cosí i, a les tardes, amb els pares del meu marit, que ja eren vells, amb les meves germanes, amb criatures, amb mainaderes, en fi, tota una colla, anàvem a la font del Cubilar, als afores de la vila, cap al camí de Camprodon. Es tractava d'una font que rajava en una pica, en una placeta guarnida d'arbres i bancs." Clara Noble recordava amb precisió aquell instant en què, de cop i volta, com si es tractés d'un fantasma, va aparèixer la protagonista involuntària de la poesia: "Un dia, ens va esverar una vaca que venia a nosaltres amb un pas insegur, vacil·lant, estrany. L'animal caminava "topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua". L'esposa de Joan Maragall, tal com recordava una filla dels estadants de Can Cubilar, va haver de ser reconfortada amb ratafia per refer-se de l'esglai. Malgrat tot, la vaca va començar a beure aigua, inalterable a l'ensurt provocat als estiuejants. En la composició, el poeta descriu el martiri de la pobre vaca, condemnada a vaguejar com una ànima en pena: "Ve a abeurar-se a la font com ans solia, / mes no amb el ferm posat d'altres vegades / ni amb ses companyes, no: ve tota sola." El poeta contrasta el drama de la pobre vaca amb la plàcida existència dels altres animals que pasturen plàcidament al voltant: "Ses companyes, pels cingles, per les comes, / pel silenci dels prats i en la ribera, / fan dringar l'esquellot mentre pasturen / l'herba fresca a l'atzar, ella cauria!" La vaca cega, en canvi, viu un martiri constant que aclapara el poeta: "Topa de morro en l'esmolada pica / i recula afrontada... Però torna, / i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. / Beu poc, sens gaire set. Després aixeca / al cel, enorme, l'embanyada testa / amb un gran gesto tràgic; parpelleja / damunt les mortes nines, i se'n torna." En la part final de la composició, Maragall contrasta el drama de la vaca ("orfe de llum sota el sol que crema") i el seu caminar dubitatiu amb el ritme marcat per la dansa constant de la cua: "vacil·lant pels camins inoblidables, / brandant llànguidament la llarga cua". El poeta va poder parlar amb l'altre protagonista de la tragèdia, el noi que "d'un cop de roc llançat amb massa traça" va buidar un ull de la vaca ("en l'altre / se li ha posat un tel, la vaca és cega"). L'episodi de la ceguesa de la vaca apareix explicat amb molt més detall per Joan Baptista Bertran. Després d'una entrevista amb el pastor, que sense ni tan sols sospitar-ho s'havia convertit en el protagonista d'un poema immortal, ens dona a conèixer que la vaca es deia Bonica i que, en el moment de rebre el roc llançat pel noi, ja tenia un ull entelat: "Un dia, mentre en Janot guardava les vaques als prats veïns de la casa, la Bonica va voler entrar en un sembrat. En Janot, que la vol apartar, l'avisa amb un fort crit i li llança una pedra, però, amb tan mala fortuna, que li encerta l'ull i la deixa cega." Aquella mateixa tarda, quan va arribar a la casa on s'hostatjava amb la seva família, l'escriptor es va dirigir de dret al seu despatx, que feia cantonada al carrer Major i els dels Tints, i no va sortir-ne fins força estona després. Quan va fer-ho, segons recordava la seva dona, ja "duia la poesia a la mà". Pocs dies després, Joan Maragall va fer arribar la poesia al seu amic Soler i Miquel. La carta i la poesia es conserven a la Biblioteca de Catalunya i aquesta darrera també pot llegir-se a la font del Cubilar gràcies a un monòlit instal·lat, el 1960, pel grup cultural L'Avet del Monestir, conjuntament amb algunes entitats barcelonines. L'escenari en què es va produir aquella escena ha canviat de forma sensible. De fet, en la conversa que va mantenir amb Joan Alavedra, la vídua de Maragall recordava que, anys després, havia anat a la font acompanyada dels seus fills i es planyia dels canvis que havia experimentat: "Els bancs són fora i en lloc de la pica esmolada on va beure la vaca hi ha un safareig", remarcava. Avui,l'espai es troba abandonat al lliure albir de la natura i amb un mantell permanent de fulles. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
Tècnica de depilació basada en l'aplicació de la llum.
Després d'unes setmanes amb ben poca activitat a les Corts valencianes, s'acosten uns mesos vertiginosos. Una desena de projectes de llei i una altra desena de proposicions de llei esperen a ser aprovades. Som a la part àlgida de la legislatura: allò que no s'aprove enguany, probablement haurà d'esperar fins passades les eleccions. Analitzem en quina situació està la safata d'entrada de l'hemicicle. Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges Els bidells de les Corts valencianes —ells i elles semblen els autèntics residents del Palau dels Borja— no se'n saben avenir. Fa molts anys que treballen a l'edifici i mai no havien presenciat els fenòmens que s'estan produint en la legislatura actual, iniciada el juny de 2015. Com si es tractara d'un encanteri, els diputats han passat de parlar pràcticament en exclusiva amb els membres del seu grup a alternar moltíssim amb els de la resta de formacions. L'antic palau de Benicarló, on s'hostatjava el general Franco en les seues visites a València, s'ha convertit en una orgia de negociacions multilaterals que li posarien els pèls de punta. Socialistes, Compromís i Podem es veuen obligats a consensuar cada paraula de cada llei amb reunions extenuants, en què sol guanyar qui té més resistència al cansament provocat pel pas de les hores. Ciutadans, que abans se sentia atret pel mestissatge i gaudia en companyia d'ells, se n'ha distanciat bastant i s'ha aproximat al PP, la seua parella natural. Amb tot, els quatre diputats que se'n van escindir al·legant motius ideològics —els autodenominats "agermanats" — hi tenen un paper clau: la suma de PSPV-PSOE i Compromís fa 42 diputats, dos per sota dels 44 que, en origen, tenien PP i Ciutadans plegats. Els 13 parlamentaris de Podem marcaven la diferència. Amb el pas de la legislatura, però, Ciutadans s'ha migpartit i el PP ha perdut un integrant — Miquel Domínguez — pels problemes judicials que arrossega. Un diputat que no acostuma a freqüentar gaire les Corts, potser perquè té com a companya d'escó —aïllats, a l'última fila de l'hemicicle— Covadonga Peremarch, expulsada de Podem a causa de les irregularitats que va cometre en les primàries de la formació morada que van situar-la en un lloc preeminent de la llista per Alacant. Així doncs, després de terratrèmols diversos, el mapa resultant és el següent: el PPCV compta 30 diputats; el PSPV, 23; Compromís, 19; Podem, 12; Ciutadans, 9; els "agermanats", 4, i, per últim, encara hi ha els dos diputats no adscrits: un de provinent de PPCV i una altra de Podem. És a dir, els dos grups que ostenten el Consell mantenen 42 escons, però els dos d'opositors se n'han quedat amb 39, Podem en conserva 12 i els quatre "agermanats" cobren importància: per exemple, el proppassat 17 de novembre van ser claus a l'hora de rebutjar l'esmena a la totalitat dels populars contra la llei d'acompanyament dels Pressupostos de 2018, que va aconseguir el vot favorable de Ciutadans i l'abstenció de Podem. L'absència del socialista Fernando G. Delgado i de Teresa García, de Compromís, sumada a l'abstenció de Podem, va erigir-los en determinants. Siga com siga, els equilibris parlamentaris tan complicats no han impedit que es tracte d'una legislatura prolífica, legislativament parlant. Ja s'han aprovat 30 lleis o modificacions de lleis, quatre més que en el darrer mandat dels populars. Si fa no fa, la mitjana és d'una llei per cada mes de Govern del Botànic. Curiosament, la primera a ser aprovada, la de la funció social de l'habitatge, ha estat impugnada pel Govern espanyol davant el Tribunal Constitucional. I el primer decret llei convalidat per la Cambra, que regulava l'accés universal a l'atenció sanitària independentment de la situació legal de cada individu, també va ser impugnat pel Govern de Mariano Rajoy, que recentment ha obtingut una sentència favorable. En efecte, el canvi de cicle en la política valenciana va comportar una onada de decrets llei amb què es pretenia, entre altres coses, incrementar la despesa en serveis socials, modificar el decret llei sobre horaris comercials preexistent o abonar als funcionaris la paga extraordinària de desembre de 2012, que havia estat suprimida com a conseqüència de la situació econòmica extremadament penosa que travessaven les arques públiques valencianes. Els projectes de llei, però, van tardar a arribar. La lentitud de l'administració —els diversos filtres que ha de passar una norma elaborada pel Consell abans d'entrar a les Corts— va fer que no n'hi haguera cap fins el juny del 2016. La primera norma a ser presentada pel Govern va ser la de pesca marítima i aqüicultura, que seria aprovada poc després que la de l'habitatge. Fins aquell moment, l'hemicicle sobretot havia validat modificacions de lleis que ja existien, com la de policies locals i la de transparència, bon govern i participació ciutadana. Això sí, també havia derogat la llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d'identitat del poble valencià —aprovada per la majoria absoluta del PPCV en el darrer sospir, poques setmanes abans de les eleccions que el durien a l'oposició— i la de protecció a la maternitat, parida per Francisco Camps i Juan Cotino per contrarestar la reforma de la llei de salut sexual i reproductiva i d'interrupció voluntària de l'embaràs nascuda sota els auspicis del PSOE a l'àmbit estatal. Igualment va caldre aprovar la llei de recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió, per tal de tornar a tenir la potestat de disposar d'un ens de comunicació públic. Una proposició de llei presentada per Podem va donar llum a la llei de comptes oberts i una altra iniciativa regeneradora, la d'incompatibilitats i conflictes d'interessos de persones amb càrrecs públics no electes, va generar força controvèrsia. Els condicionants a l'hora d'accedir a un alt càrrec —tant a priori com a posteriori — han passat a ser tan elevats que, en molts casos, actuen amb efecte dissuasori. Era una norma made in Podem que els seus socis del Botànic miraven amb recel, però que havien d'acatar sí o sí. La de l'Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció, ja creada i que compta al capdavant amb l'advocat alzireny Joan Llinares, famós per la seua gestió al Palau de la Música Catalana. O la que, un cop recuperada aquesta capacitat, va propiciar la nova radiotelevisió valenciana. Dues lleis emanades de les Corts que van rebre el vot a favor del grup de Ciutadans —encara liderat per l'ara agermanat Alexis Marí — i l'abstenció i el vot en contra, respectivament, del PPCV. De la seua banda, el Consell ha validat l'Agència Valenciana de la Innovació —a la qual Podem li acaba de retallar ostensiblement el pressupost, 2,4 milions que aniran destinats a la millora de l'accessibilitat dels edificis públics, dins del paquet d'exigències per aprovar els comptes de 2018— i l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les emergències, vital en casos d'incendis i unes altres catàstrofes naturals. De la primera meitat i escaig de legislatura, llei de l'habitatge al marge, el Consell se sent especialment orgullós de la de pal·liació i reducció de la pobresa energètica —també impugnada pel Govern espanyol—, de la de memòria democràtica i per a la convivència —que va un pas més enllà de la norma estatal— i de les del dret a la identitat i a l'expressió de gènere —coneguda com a llei trans —, polítiques integrals de joventut i renda valenciana d'inclusió, tres lleis amb el segell de Mónica Oltra. Els 10 membres del Consell continuen desenvolupant les feines que els van ser encomanades. No han faltat rumors sobre el possible relleu de consellers com el d'Economia, Rafael Climent, o la de Sanitat, Carmen Montón. El president, Ximo Puig, sempre els ha desmentit i ha expressat el seu desig de concloure el mandat amb els mateixos protagonistes. De fet, ens trobem davant l'executiu més longeu de la història democràtica valenciana: no n'havia existit cap de tan durador, sense cap retoc al seu interior. Tanmateix, per arredonir la feina, resten per aprovar un seguit de lleis molt destacables. El calendari es presenta ben atapeït. Són a punt de passar a l'ordre del dia del ple el projectes de llei de mancomunitats, el de seguretat ferroviària i el de modificació de la llei de salut aprovada en temps del PPCV. En les properes setmanes també se celebrarà el debat del dictamen dels projectes de llei de l'Horta de València i el que regularà l' Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). A pocs passos de veure la llum, en la fase d'elaboració i aprovació del dictamen, es troben proposicions de llei —a diferència dels projectes de llei, que els fa el Govern, en aquest cas la iniciativa parteix dels grups parlamentaris— tan significatives com la que regularà la publicitat institucional i la concepció col·lectiva de les infraestructures públiques, o les que modificaran la llei de creació del Consell Jurídic Consultiu i la llei forestal. Per darrere, a la cua, hi ha el projecte de llei de foment de la responsabilitat social —obra de la Conselleria de Transparència, dirigida per Manuel Alcaraz — i el de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d'atenció al final de la vida, que parteix de la cartera de Sanitat Universal i Salut Pública i pretén esdevenir pioner en la matèria. Entre les proposicions de llei que es troben a la cantonada, tres que modificaran normes preexistents: la d' unions de fet formalitzades, que introduirà el dret d'adopció i d'acolliment; la de l' estatut de les persones amb discapacitat i la que se centra en els espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments públics. Després que els tribunals tombaren el decret de plurilingüisme del conseller Vicent Marzà, PSPV, Compromís i Podem va consensuar un nou decret, formulat com a proposició de llei, que ja s'està discutint a les Corts. El text no té res a veure amb el decret suggerit prèviament, però conté alguns elements que tampoc no agraden Ciutadans ni el PPCV. A la comissió d'educació i cultura, on es debat aquests dies, està generant debats acalorats. La setmana passada, sense anar més lluny, hi va comparèixer Eva María Tena, vocal de l' Asociación para la Defensa del Castellano en la Comunidad Valenciana, que va mostrar-se intransigent respecte qualsevol decret que incremente, ni que siga una mica, l'extensió de la llengua pròpia del país a l'escola. Hi ha desenes de projectes i proposicions de llei més a la safata d'entrada de l'hemicicle. Entre els primers, el de gestió, modernització i promoció dels polígons industrials, la de turisme, oci i hospitalitat o la de creació del Consell de l'Audiovisual (CACV), cabdal en el futur de la nova radiotelevisió pública. Haurà de vetllar per la pluralitat d'aquesta i tindrà representació al consell rector que dirigeix l'ens. Entre les proposicions de llei, fa temps que es tramiten i arribaran a ser una realitat les que reformaran la llei de participació i col·laboració institucional de les organitzacions sindicals i empresarial s i la llei de contractes agraris. Serà més complicat arribar a una entesa pel que fa a la llei del Consell Jurídic Consultiu, que Podem aspira a "desgovernamentalitzar", atès que actualment tres dels sis membres són nomenats directament pel Consell. També podria costar d'aprovar la llei comarcal, una voluntat de Compromís, que pretén alterar segons quins límits geogràfics i la capitalitat d'algunes comarques. La proposició de reforma de la llei electoral valenciana està a punt de ser registrada i es tramitarà amb celeritat perquè el seu vistiplau no s'acoste massa a la data dels següents comicis. Oltra també té enllestits dos projectes de llei que s'han d'aprovar abans no acabe la legislatura: el d' infància i adolescència, que és imminent, i el de serveis socials inclusius, que està en la fase de les aportacions ciutadanes. Un cop redactat, es remetrà a les Corts i serà tramitat pel procediment d'urgència. Seria un bon punt i final per a una legislatura farcida de lleis d'alt contingut social. • Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts. L'emèrit li regalà dos milions d'euros
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha mostrat aquest dimecres el seu "respecte" al treball dels jutges arran de la sentència del magistrat que investiga el cas dels ETS (Expedients de Regulació de Feina) fraudulents d'Andalusia, que ha processat els expresidents de la Junta Manuel Chaves i José Antonio Griñán, i que segons ha destacat el líder socialista ja van assumir "en primera persona" responsabilitats polítiques a finals de l'"any passat", quan van dimitir. A més, ha defensat la presumpció d'innocència de tots dos, i ha assegurat que no ha parlat amb cap dels dos, i ha dit que "no estan investigats per haver-se lucrat". El també candidat del partit a la Presidència a les eleccions del pròxim 26 de maig s'ha referit així, a preguntes de la premsa a Santander, a la resolució judicial, per la qual a més es processa 24 antics alts càrrecs del Govern andalús, entre els quals hi ha sis exconsellers. Sánchez, que també s'ha pronunciat sobre aquest assumpte en una posterior entrevista a la Cadena Ser, ha mostrat en primer lloc el seu respecte personal i el del seu partit a la tasca de jutges i magistrats, mentre --ha comparat-- altres formacions, com el PP de Mariano Rajoy, es dediquen a "qüestionar" les resolucions judicials. A més, ha apuntat que, des del punt de vista "polític", tant Chávez com Griñán ja van assumir responsabilitats "fa mesos", abans que acabés el 2015. Sánchez, que ha assegurat que no ha "parlat" amb cap d'ells, ha subratllat que el seu partit té un codi ètic "molt exigent", per respondre "amb contundència" als nivells d'exigència que els ciutadans demanden. Per això, a més d'haver quedat "dirimides" i "dilucidades" aquestes responsabilitats polítiques, els dos expresidents andalusos han anunciat en les últimes hores que es donen de baixa com a militants del PSOE, de manera "voluntària" i "temporal", ha subratllat Pedro Sánchez. El líder dels socialistes també ha estat qüestionat per si està segur de la innocència de Chávez i Griñán, al qual ha respost manifestant que cal "respectar el principi de presumpció d'innocència". "Ja veurem al final la investigació", ha comentat. Ha puntualitzat que "no estant sent investigats per haver-se endut cap cèntim d'euro", sinó per l'"ús" que s'ha fet de fons públics, i que no ha estat per a "ús privat seu". "No estan sent investigats per haver-se lucrat", ha sentenciat, per indicar que aquest cas és "molt diferent" a altres que s'investiguen i jutgen. De tota manera, segons l'opinió de Pedro Sánchez, "l'important" és com ha reaccionat la Junta i els dos expresidents. Preguntat per si tem que aquest fet pugui influir i passar factura en les votacions al PSOE el pròxim 26J, Pedro Sánchez ha emfatitzat el codi ètic de la seva formació i ha ressaltat també la transparència dels seus comptes, que es poden consultar en la pàgina web del partit, mentre que per veure les d'altres cal "mirar l'Audiència Nacional". També ha ressaltat que cal reaccionar "alt, clar i ràpid" davant d'un cas de corrupció, com segons la seva opinió fa el seu partit. En aquest sentit, i per concloure, ha assegurat que si surt elegit president d'Espanya el seu Govern espanyol serà "el de l'honradesa intransigent", ja que segons la seva opinió és "el que mereix la gent", especialment els qui més pateixen la crisi i les retallades del PP, ha dit. També ha apuntat que impulsarà, al capdavant de l'Executiu central, lleis perquè aquesta corrupció "no es produeixi" i, en cas contrari, que sigui "perseguida, caigui qui caigui, es digui com es digui". Pedro Sánchez ha respost així a la premsa en una roda de premsa a la seu del Govern càntabre, després de reunir-se amb el president d'aquesta regió, el regionalista Miguel Ángel Revilla. En la compareixença davant dels mitjans tots dos han estat acompanyats per la vicepresidenta autonòmica i líder del PSC, Eva Díaz Tezanos, i després s'ha tornat a referir a l'assumpte en una entrevista de la Ser a Santander. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Alumnes de català posen veu a les falques contra la violència masclista emeses durant el mes de novembre a Ràdio la Llagosta Els alumnes del curs Intermedi 1 de l'Oficina de Català de la Llagosta també es van sumar als actes que es van organitzar a la població amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència cap a les Dones. El dilluns dia 5 de novembre van comptar amb la participació a l'aula de la M.Jesús, coordinadora del Centre d'Informació i Recursos per a Dones (CIRD), que va dinamitzar un taller sobre les múltiples manifestacions de la violència masclista. El tema va generar un debat molt fructífer entre tots els alumnes. A banda d'això, els aprenents de català també van posar veu a la campanya de falques amb missatges contra la violència masclista que es van emetre a Ràdio la Llagosta durant tot el mes de novembre. Consorci per a la Normalització Lingüística
Mas governarà amb un ampli suport dels ciutadans, incloent-hi una part substancial dels votants del tripartit. Aquesta transversalitat demostra l'exigència d'un canvi de cicle, de format i de tarannà. No és el "triunfo del centro-derecha" que proclamava El Mundo, ni un simple gir nacionalista, ni molt menys un atac de nostàlgia pujolista. És més aviat una aposta per un govern cohesionat i capaç d'entendre's tant amb l'oposició com amb el govern espanyol de torn, sense escarafalls però sense dependències. És també un èxit personal de Mas enfront del desdibuixat lideratge de Montilla. En resum, Mas ha de fer front a unes expectatives elevades de molts ciutadans que ni tan sols l'han votat. Un gran actiu, i un gran risc, per fer front a la crisi econòmica amb les migrades eines que encara figuren a les despulles de l'Estatut. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
La consellera de Salut de Catalunya, Alba Vergés, ha assenyalat que espera "molt bona coordinació" entre totes les comunitats autònomes per articular una resposta contra el nou coronavirus (2019-nCoV) que es va originar a la Xina, i que per ara només ha registrat un cas a Espanya, a l'illa canària de La Gomera. Així s'ha pronunciat en declaracions als mitjans abans que se celebrés el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), que reuneix aquest dimarts a la seu del Ministeri de Sanitat el nou ministre, Salvador Illa, amb representants de les comunitats autònomes per millorar la coordinació del coronavirus. Vergés ha transmès un "missatge de calma i de tranquil·litat" a tota la població, perquè a Catalunya "tot funciona bé". "Tenim un protocol, que hem activat dues vegades per sospites, però els dos casos han donat negatiu. Esperem una molt bona coordinació", ha assenyalat. D'altra banda, a la consellera catalana li han preguntat sobre la possibilitat que es transfereixin les competències del sistema de formació de mèdics MIR a Catalunya. "Sempre intentem tenir el màxim de competències, sobretot en el que competeix als professionals de la salut, que són la base del nostre sistema. Nosaltres treballem per tenir totes les eines però no hi ha canvis en aquest aspecte. No ho hem parlat però sempre treballarem per tenir el màxim d'eines i de competències", ha comentat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Entrevista a Sílvia Giménez-Salinas, especialista en protecció de menors, que s'ha ofert a ser l'advocada de Marcel Nos · Explica que el sistema de protecció de menors els pot arribar a desprotegir · 'A Catalunya hi ha set mil nens tutelats, una xifra absolutament desorbitada; alguna cosa falla', diu Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Quan l'advocada Sílvia Giménez-Salinas, una de les especialistes més reconegudes al nostre país en dret de famílies i protecció del menor, va veure aquest vídeo en què en Marcel Nos demanava ajuda, es va quedar de pedra. En Marcel, de quasi tretze anys, hi deia que se sentia retingut a casa de la seva mare, que volia viure amb el seu pare, i que si us plau féssim arribar aquest 'help' al fiscal de menors. Just després de veure el vídeo, Giménez-Salinas es va oferir a ser l'advocada d'en Marcel. Però això encara no ha estat possible: ningú no sap on és, en Marcel. El vídeo, mentrestant, ja té més tretze mil visualitzacions a YouTube. 'Això que li passa a en Marcel no té nom i no hauria de passar a un país com el nostre', explica Giménez-Salinas, que ha estat degana del Col·legi d'Advocats de Barcelona i és presidenta de la comissió de mediació de la Fédération Des Barreaux Européens ( FBE ). És molt crítica amb el sistema d'atenció als menors: 'El mateix sistema de protecció dels drets del menor pot acabar vulnerant els drets del mateix menor, con en el cas d'en Marcel, que no és pas cap cas aïllat.' I aporta una dada: a Catalunya hi ha set mil nens tutelats per la DGAIA, 'una xifra desorbitada, una bestiesa que hauria de fer pensar a més d'un, perquè és evident que alguna cosa falla'. Hem volgut parlar amb ella perquè, com explica, es tracta d'un problema estructural greu, tant de caire administratiu com judicial, que tard o d'hora hem d'encarar socialment. 'La justícia espanyola té un problema de fons perquè funciona igual que fa dos-cents anys i cal reformar-la de dalt a baix.' N'és una prova que en uns altres països la protecció dels menors funcioni diferent i millor. I matisa: 'La normativa actual és correcta, i els drets del menor són escrits sobre paper, el problema és que l'estat espanyol no fa res perquè aquests drets es puguin exercir.' Només sabem que és amb la mare, que és qui en té la custòdia legal, però no sabem ni on és ni com es troba ni què fa. Sabem que no va a l'escola on anava, que no ha tornat als entrenaments d'hoquei i que no veu els seus amics. — Dit així sembla que estigui segrestat.... —Jo més aviat diria que l'actuació de la mare atempta contra el sentit comú. Que agafi el nen, a l'edat que té, quasi tretze anys, i s'instal·li en un lloc secret per aïllar-lo del món i fer-li una rentada de cervell, no és gens raonable. Legalment, la mare, que en té la custòdia, potser no ha fet res estrictament dolent, però almenys n'hauria d'haver informat al jutjat, i no ho ha fet. — Aleshores, el jutge no pot demanar de cercar-lo? —Cap jutge no pot intervenir per si sol, algú li ho ha de demanar. El fiscal de menors ho hauria pogut fer, actuant d'ofici veient el vídeo, però no ho ha fet. Una altra opció és que ho demani el pare, però aleshores cal que el jutge li faci cas. I una tercera opció és que ho demani el nen, a través d'un advocat, però en Marcel no ha designat en aquests moments cap representant legal, perquè senzillament no ha tingut l'oportunitat de fer-ho. — És per això que us heu ofert a ser la seva advocada... —Sí, el Marcel té dret a un defensor legal, tal com marca la llei, perquè la seva opinió, tenint en compte l'edat, compta i molt. Però tot plegat ha sortit malament i ara l'opinió d'en Marcel, legalment, no compta. Si sabéssim on és i hi poguéssim parlar, podria triar un advocat i aleshores interpel·lar el jutge. Cal tenir en compte una cosa: això que fa la mare és una bestiesa, però, atenció, algú li ho ha aconsellat. Algun psicòleg, algun pedagog, algun metge... Algú li ha aconsellat d'aïllar el nen de tot el seu entorn. Si mires el vídeo que va publicar en Marcel, et cauen les llàgrimes. I penses: per què els adults no el deixen en pau? Per això em vaig oferir a representar-lo, perquè aquest nen té tot el dret de decidir que algú sense connotacions paternes, maternes ni de res, pugui interpretar què vol, els seus desigs i interessos. 'S'han vulnerat els drets d'en Marcel' — Arribats a aquest punt, què s'hi pot fer ara? —Els passos a seguir són: trobar-lo, oferir-li l'opció de tenir un advocat i que aquest advocat, que puc ser jo mateixa si ell ho decideix, interpel·li el jutge perquè pugui ser escoltat. Perquè en Marcel té el dret legal de ser escoltat i no se li ha garantit aquest dret en absolut. És a dir, s'han vulnerat els seus drets. —L'estat és qui li hauria d'haver ofert un defensor legal, un advocat, que tingués la potestat de parlar per ell davant del jutge. Ell diu que vol viure amb el pare, però no ho ha pogut dir a través d'un advocat. Dit això, a orelles d'un jutge, és evident que el rebuig matern no és natural, que alguna cosa passa. Aleshores cal una intervenció acurada, i no salvatge com ha estat; esbrinar què passa i escoltar de veritat en Marcel i les seves motivacions. Això no s'ha fet, el sistema ha fallat, i qui ho ha sofert, molt, és en Marcel. — Tot això ho hauria de determinar la llei? —Mireu, la normativa actual és bona, els drets dels menors són molt clars i acceptats. Però a l'estat espanyol no hi ha mecanismes per a garantir que aquests drets es puguin exercir. Diria que no hi ha ni capacitat, ni tradició ni voluntat de garantir aquests drets. Aquí tothom s'omple la boca enorgullint-se de la protecció del menor però ningú no fa res perquè s'exerceixin els drets establerts a la llei. A banda la normativa catalana i espanyola, hi ha una directiva europea recent que ho diu molt clar: tots els nens tenen el dret de tenir representant legal, diferent dels titulars de la potestat, és a dir, diferent dels advocats o representants dels pares. Per tant, l'estat té l'obligació d'organitzar adequadament l'accés dels nens a un representant legal. El problema és evident: un nen de dotze anys té dret a un advocat, sí, d'acord, però on va? Per tant, cal facilitar-li aquest dret. I això l'estat espanyol no ho fa. Si el nen no té accés a un advocat, li vulneren els drets, perquè les úniques veus representades són la de la mare i la del pare. La del nen, per molt que parli, si no ho fa a través d'un advocat, no compta. I la llei diu que la veu del nen també compta. — Hi ha països on funciona diferent? Penseu que aquí no comencem a parlar de drets del menor fins als anys vuitanta i, com dèiem, no hi ha mecanismes per a l'exercici. Per una altra banda, l'estat espanyol té un problema molt greu a la justícia que ha fet que s'atorguessin poders a l'administració, sense garanties jurídiques, en termes de protecció de menors. A França, per exemple, a més d'assegurar un advocat per al nen, en casos de protecció de menors hi ha garanties jurídiques per a assegurar que l'administració no faci i desfaci sense proves. És a dir, l'administració té poder però ha de passar per un jutjat. I, a més, els menors disposen i tenen accés a representants legals. A banda, els processos al nostre país són tan lents que quan es resolen sovint el menor ja ha crescut tant que ja té altres problemes i el patiment que ha passat ja no l'hi pot arreglar ningú. — Què significa exactament que l'administració pot actuar sense garanties jurídiques? —En l'àmbit de la protecció, pel que fa als nens desemparats o abandonats, no hi ha cap sistema de garanties jurídiques. Es dóna la capacitat de decidir i d'assumir la tutela dels menors de manera immediata sense procediment judicial a l'administració. Hi ha països on hi ha un jutge de menors encarregat d'atendre la situació d'aquests menors. Se suposa que és per a protegir-los dels titulars de la tutela o dels guardadors. A l'estat espanyol, com que el menor s'ha de protegir, se suposa que tota la intervenció és positiva. Per exemple, davant un nen que pot ser objecte de maltractament, tothom es posa les mans al cap i per tant val més apartar-lo i després ja analitzarem el cas i mirarem què ha passat i què és el millor per a ell. L'administració actua com si fos la justícia. La justícia, en canvi, només actua amb fets provats, no pot actuar per prevenció. Però, és clar, el límit de la prevenció és molt difús, puja i baixa i cada cas és un món. Com més prevenció, més intervenció. I si resulta que l'administració s'equivoca per excés, sobre el paper no passa res, només perjudica el menor. Si s'equivoca per manca d'intervenció i resulta que hi ha un maltractament, després resulta que tota la societat se sent afectada pel cas. El sistema de protecció dels drets del menor pot acabar vulnerant aquests mateixos drets. Els límits en les intervencions per a la protecció de menors no són escrits enlloc. L'únic que es diu és que es pot fer una intervenció en una situació de risc i després hi ha sis mesos per a avaluar la situació. No hi ha intervenció de cap advocat, de cap estament de la justícia, etc... 'No és gens raonable l'actuació salvatge de l'administració en el cas d'en Marcel' — Això és el que li va passar, a en Marcel, quan va estar internat en un centre de menors, un CRAE, durant mesos? —En el cas d'en Marcel, la mare va aconseguir que el tanquessin en un CRAE per separar-lo del pare, amb qui vivia. M'imagino que allò que va intentar la mare llavors amb el CRAE ara ho intenta desapareixent del mapa amb el nen. Però tampoc no és gens raonable l'actuació salvatge de l'administració en aquest cas, enduent-se el nen de la manera que ho va fer. No té cap sentit i sí, efectivament, l'administració, en aquest cas la DGAIA, pot fer això sense que hi intervingui en cap moment la justícia, sense garanties jurídiques. Aquest és el sistema que tenim. Aquesta és la segona gran fallada del sistema: primer, a un nen en la situació d'en Marcel l'estat li ha de proporcionar un advocat; i, segon, no pot ser que l'administració pugui actuar lliurement sense control de la justícia i sense sentit comú. Com deia, a molts països europeus, com França, la normativa és molt semblant, però hi ha un sistema plenament garantista. Però, com deia, la justícia espanyola té un problema de fons molt greu. —La justícia espanyola funciona igual que fa dos-cents anys. És a dir, funciona amb un sistema de repartiment, de substitució i de promoció de jutges que només té en compte l'antiguitat i no la competència. La justícia s'ha de reformar de dalt baix. Cal revolucionar-la i adequar-la a la societat que tenim, perquè és evident que no és la mateixa societat que teníem dos-cents anys enrere. Els problemes socials de llavors no són els mateixos. Per exemple, s'han creat els jutjats mercantils, especialitzats, amb jutges amb formació específica, etc. Però els jutges de família, que són els que determinen la convivència ordinària de la gent d'un país, no tenen cap especialitat. I fora de les capitals són jutjats de primera instància. Els jutges de família han de tractar de qüestions psicològiques, psiquiàtriques, d'exploració de menors, i moltes coses més per les quals no han rebut formació. Al final la societat que formem és la que es baralla amb els jutjats de família. Jo no puc entendre com és que reformar això no sigui una prioritat dels governants. I els menors, que malauradament han de tractar amb jutjats de família en casos de desprotecció, són també el nostre futur com a país. La burocràcia i aquest sistema tan antic fan que el cas d'en Marcel, per exemple, quedi com un cas més al jutjat, sota una muntanya de papers. En part, com que no hi ha jutjats especialitzats, és per això que s'atorga a l'administració el poder d'actuar amb prevenció i des de l'àmbit sòcio-educatiu per a la protecció dels menors. Això pot ser una bona opció, però cal que la justícia ho controli, que no se'n renti les mans perquè si no passen casos com els d'en Marcel, en què hi ha una clara sobreprotecció del menor que només el perjudica. És una bestiesa, una xifra absolutament desproporcionada pel nombre d'habitants que som. 'Hi ha set mil nens tutelats per la DGAIA a Catalunya, és una xifra desorbitada que hauria de fer pensar a més d'un' — Això ho acaba decidint la Generalitat, la DGAIA, un ens que gairebé sempre és envoltat d'una polèmica o una altra... —Cal dir que és un assumpte molt complicat, que és la protecció de la infància. Però és cert que la DGAIA no ha fet els canvis necessaris per a entendre que no som als anys vuitanta sinó que som en un estat de dret en qual hi ha d'haver garanties i a cadascú cal donar-li la responsabilitat que té. Set mil nens tutelats per la DGAIA a Catalunya! Repeteixo que és una xifra desorbitada que hauria de fer pensar a més d'un. El que ha de fer l'administració és dotar d'eines els pares amb problemes. Però controlats, no deixats de la mà de Déu. Entre això i tancar un nen en un CRAE hi ha un abisme. La DGAIA té la capacitat d'apartar el menor de la seva família per un temps que va de dues hores a dos anys. — Hi ha associacions que denuncien precisament que tants nens tutelats als CRAE podrien ser un negoci... —Tot això no ho conec prou, però és cert que els centres són subvencionats i que l'associació APRODEME precisament treballa i insisteix sobre això. Tinc entès que tutelar un nen costa a l'administració entre tres mil i quatre mil euros cada mes. Tu imagina't si només donessis una tercera part d'aquests diners a la família i poguessis controlar des de fora l'evolució del menor. No us podeu imaginar la quantitat de drames que com a societat ens estalviaríem i la quantitat de diner públic que ens estalviaríem. Podries educar aquests nens en el seu entorn, en el seu nucli, sense apartar-los. Això sí, donar diners sense control, no. Però per a això cal un suport polític molt important. Es va dotar l'administració de la capacitat de decidir què és el més convenient per al menor. — El cas del Marcel és un cas aïllat? —Hi ha casos semblants, sí, força casos, però que potser no es coneixen tant perquè com a societat encara ens costa de parlar-ne. Però certament un cas com el del Marcel, amb tant patiment, entrant i sortint de centres de menors, etc., no n'he conegut cap. De casos de discussions complicades de custòdia n'hi ha molts. Recordo un cas semblant al d'en Marcel en què la mare al final va deixar-ho estar i va dir 'escolta, doncs si realment és això el que vol ella, que vagi a viure amb el seu pare'. I des de llavors la mare no ha tornat a veure la seva filla, i d'això ja fa quatre anys. I que finalment deixi de patir i pugui exercir els seus drets. Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
La Junta de Govern, a la sessió ordinària del dia 8 de maig de 2002, va ratificar els acords marc que s'indiquen El text complet d'aquests documents es pot consultar al Servei d'Afers Generals de la Universitat i a. Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui Espanyola de Cooperació Interna-cional Blasco (vicerector de Projectes i Relacions Interna-cionals) programes de cooperació internacional d'interès entre ambdues institucions, de manera especial pel que fa a les activitats culturals i científiques
En el període clínic els estudiants s'han distribuït, per a les pràctiques entre els hospitals universitaris de Sant Joan i Joan XXIII, IPM per a Psiquiatria i també en els hospitals associats i col·laboradors (Sant Pau i Santa Tecla, Pius Hospital de Valls, Verge de la Cinta a Tortosa).
Més de 1.700 participen en la manifestació de l'esquerra independentista a Reus Foto: Jonathan Oca D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
Clubs DiR, la cadena líder de fitness a Barcelona, ha iniciat un procés de renovació en el que dotarà de serveis complementaris les seves instal·lacions esportives amb l'objectiu d'oferir una millor experiència als seus usuaris. En aquest sentit, el club DiR Up&Down comptarà en els propers mesos amb un estudi exclusiu d'entrenament personal. El nou estudi, ubicat al carrer Martí i Julià número 8, tindrà una superfície aproximada de 200m 2 i estarà dotat dels millors equipaments per poder realitzar un entrenament a mida: estructura funcional amb tots els elements imprescindibles per un entrenament complert, estacions de politges polivalents, espai dedicat al pes lliure, material exclusiu per halterofília i moviments olímpics; així com les més innovadores estacions cardiovasculars, espai de Pilates i electroestimulació global. Ampliació del servei de DiR Zen Clubs DiR també estrena servei d'estètica i wellness a dos dels seus clubs. Per una banda, DiR Claris ja compta amb un local dins del propi club on s'ofereix aquest nou servei, mentre que DiR Av. Madrid comptarà en els propers mesos amb un local de 106m 2 ubicat a Joan Güell, 95 destinat a un DiR Zen. En ambos casos, s'oferiran els tractaments més innovadors en bellesa, estètica i benestar, des de tot tipus de massatges (relaxants, per a embarassades, etc) fins a solucions per a la pell o tecnologia especialitzada, com la Indiba. D'aquesta manera, ja seran nou clubs els que comptin amb el servei de DiR Zen ( DiR Diagonal, DiR Up&Down, DiR Sant Cugat, DiR Castillejos, DiR Maragall, DiR Tres Torres, DiR Tuset, DiR Claris, DiR Av Madrid). Nou servei d'entrenament funcional La innovació i les últimes tendències sempre han estat presents al DiR i per això, al mes de setembre, estrenarà a tots els clubs l' Small Group Training, un nou entrenament funcional d'alta intensitat en grup. Aquest nou entrenament orientat a resultats i dirigit per entrenadors personals, va més enllà de la relació one to one entrenador personal i usuari en desenvolupar-ho en grups d'entre 3 i 12 persones. Aquest nou entrenament ajuda a aconseguir una major motivació a l'interactuar amb un grup, respon a diferents objectius com perdre pes, millorar la forma física o treballar la postura i és més econòmic que un entrenador personal. Les sessions seran d'entre 45 i 55 minuts depenent de la intensitat del contingut i s'haurà de fer una prereserva donada la limitació de participants. Renovació i ampliació de Clubs DiR Aquestes novetats es sumen a l'ampliació que viurà el club Pàdel Indoor Sant Cugat, que sumarà cinc noves pistes dobles de pàdel, així com a la renovació d'aparells de fitness que Clubs DiR va iniciar el passat mes de juny i que ja s'ha dut a terme als clubs de Tres Torres, Tarragona i Campus. La renovació suposa el canvi de 355 estacions cardiovasculars a 8 dels seus clubs (Hispà, Castillejos, Eixample, Campus, Tarragona, Tres Torres, Sant Cugat i Claret), així com la renovació de l'equipament muscular als clubs de Claret i Seven, i la renovació de 230 bicicletes de les sales d'SpinDiR dels clubs d'Hispà, Maragall i Castillejos.
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte El tècnic del Barça es va mostrar satisfet pel partit contra l'Athletic: "Si ells han corregut, nosaltres encara més. Trencar un rècord sempre té valor, però el millor és el nivell de joc. Amb aquesta actitud segur que lluitarem per guanyar títols". Vilanova va deixar clar que "la temporada és llarga i tothom tindrà els seus minuts", i va lloar el recorregut de Jordi Alba i l'evolució de Cesc d'ençà que va tornar de l'Arsenal. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
L'Escola Politècnica Superior pertany a la Universitat de Lleida i és un Centre amb més de vint anys d'història, basat en una alta qualitat tecnològica i en una sensibilitat envers les necessitats de l'entorn social i econòmic. L'Escola Politècnica Superior ofereix en dos campus diferenciats (Campus de Cappont a Lleida i Campus Igualada-UdL a Igualada) una àmplia oferta de titulacions de grau, doble grau, màster i doble màster, tant a nivell nacional com internacional, en els àmbits de l'enginyeria informàtica, l'enginyeria industrial, l'arquitectura tècnica i el disseny digital. Actualment, la UdL disposa de 94 grups de recerca que desenvolupen la seva activitat en àrees de coneixement molt diferents, dels quals 44 són grups consolidats reconeguts per la SGR i amb l'investigador principal membre de la UdL. L'EPS aporta a l'estructura 9 grups de recerca que s'engloben un únic centre de recerca: Inspires UdL L'EPS és una escola altament tecnificada, que té com a línies estratègiques la internacionalitat dels seus estudis, la ocupabilitat dels seus estudiants i la creació de vocacions en l'àmbit de la tecnologia i l'enginyeria. En l'àmbit internacional s'ofereixen, dobles titulacions internacionals en tots els àmbits (informàtica, industrials i arquitectura tècnica) i en totes les titulacions (grau i màster). Segons el darrer estudi realitzat per Randstad Professionals, la necessitat de perfils STEM ( Science, Technology, Engineering & Mathematics ) en el mercat laboral creix a un ritme del 14% anual. Aquesta dada contrasta amb l'elecció de formació per part dels professionals, ja que només el 7% dels estudiants està matriculat en titulacions directament relacionades amb aquestes àrees. Es preveu, per tant, un desajust entre l'oferta del mercat laboral i les necessitats de les companyies, una bretxa que augmenta any rere any i que arribarà al seu punt més elevat en 2030. La Indústria també es posiciona com un dels sectors amb més demanda de professionals gràcies a l'automatització i l'aplicació de les noves tecnologies per al control de processos, la recopilació i la transmissió de dades. Randstad Professionals assenyala algunes especialitats dins d'Enginyeria Industrial, que es manté com una de les carreres amb millors sortides professionals. Aquestes són Mecànica, Mecatrònica, Electrònica i Robòtica. Així mateix, el mercat laboral, tant a nivell nacional com internacional, necessita enginyers informàtics i de telecomunicacions. Els perfils demandats en aquest camp són cada vegada més específics, centrats en tres grans àrees: aplicacions mòbils, programació i Big Data. En concret, en el camp del Big Data es detecta la necessitat d'altres perfils complementaris als informàtics. És a dir, per a l'anàlisi en profunditat de les dades i l'extracció de patrons o resultats adequats, el mercat laboral demana professionals amb Matemàtiques, Física i Estadística, ja que el component funcional és més important que la variant tècnica. Un dels aspectes que més valoren les empreses, sobretot en la incorporació de perfils acadèmicament elevats, és el coneixement d'idiomes i la capacitat de desenvolupar la seva activitat independentment de la ubicació de l'empresa o del treballador. L'actual mercat laboral no té fronteres. Es tracta d'un terreny internacional i els estudiants han de tenir-ho en compte a l'hora de la seva formació. La necessitat de desenvolupar la seva activitat en anglès es posiciona com un element imprescindible en la seva carrera professional. No obstant això, les necessitats de les empreses augmenten, sobretot en llocs de responsabilitat, ja que es competeix amb professionals de tot el món. En aquest sentit, Randstad Professionals revela que en els últims anys ha augmentat de forma exponencial la demanda de professionals que tinguin capacitat per treballar en un tercer idioma. En el cas d'Espanya, a més de l'anglès, les companyies busquen alemany i francès, per treballar en aquests mercats. A nivell internacional, cal destacar el cas del xinès. Podeu llegir l'article complet AQUÍ A l''Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida es poden cursar els següents graus i màsters referenciats a l'estudi Randstad com a àrees demandades per les empreses: Pot posar-se en contacte amb nosaltres a través del nostre fomulari de contacte:
"Estàs per sobre del 10% o per sota?" Aquesta és la pregunta que es fan mútuament els consellers i els directors d'organismes oficials quan es troben en algun recés. Als passadissos de les conselleries la retallada també és un tema recurrent. I fins i tot al carrer el tema ha quallat: tothom a hores d'ara sap que la caixa de la Generalitat està plena de teranyines. "És de les coses de què estic més orgullós com a responsable de comunicació del Govern", diu el seu portaveu, Francesc Homs. "Hem situat bé el missatge i hem aconseguit conscienciar la població de la gravetat de la situació", afegeix Homs. És veritat que s'han fet servir algunes expressions que, tretes de context, han sonat molt dures, com quan el mateix Homs es va referir als "rosegons de pa", però l'impacte ha estat real. En aquest context, Andreu Mas-Colell ha començat una negociació discreta amb els consellers per saber on pot fer servir la tisora. El titular d'Economia planteja als seus interlocutors un escenari pessimista d'entrada, de manera que si al final s'aconsegueix millorar per la via dels ingressos, l'efecte sigui positiu. El moment de la veritat, aquell en què el Govern haurà de posar negre sobre blanc l'abast de l'ajust, no arribarà fins després de les eleccions: entre el 22-M i principis de juny es presentarà el projecte de pressupostos. L'executiu pressionarà aquells dies el govern espanyol (i intentarà posar el PSC entre l'espasa i la paret) perquè accepti aportar els 1.450 milions del fons de competitivitat i s'aconsegueixin 1.200 milions més gràcies a la transferència patrimonial d'edificis de titularitat estatal. De tenir aquests diners a no tenir-los el panorama canvia radicalment. Per això aquells dies es viurà una negociació intensa amb un executiu, el del PSOE, encara sota els efectes d'un resultat electoral previsiblement dolent. La idea dels estrategs del Govern és aprofitar la debilitat del PSOE i del PSC per aprovar un pressupost menys restrictiu del que s'està venent i amb un ampli suport, social i polític. És el pla A. Si el PSC i Esquerra (que també juga el partit) s'hi posen de cul, el pla B és acusar els antics integrants del tripartit d'insolidaris i irresponsables i pactar l'ajust amb el PP. Una gran alegria per a Rajoy, per cert. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
L'Ajuntament gasta més de 325.000 euros aquest any per pal·liar els efectes del vandalisme Tarragona.-Les escales mecàniques del carrer Vapor i l'ascensor del Parc de l'Amfiteatre, a Tarragona, estaran quinze dies fora de servei per actes vandàlics. Segons ha informat l'Ajuntament, les escales es mantenen inoperatives degut a un mal ús, ja que algú va donar un cop fort a les guies i s'haurà de reposar la peça. El cost de la reparació ascendeix a 6.634,12 euros. D'altra banda, al Parc de l'Amfiteatre s'ha arrencat la botonera de l'ascensor i s'han fet pintades a l'interior i a l'exterior de l'elevador. El cost d'arranjar els desperfectes serà de 427,66 euros, a més dels costos de neteja. El regidor d'Espais Públics, José Luis Martín, ha titllat la situació de "desesperant" i ha recordat que l'Ajuntament de Tarragona va gastar 1,6 MEUR l'any passat per pal·liar els efectes del vandalisme. Aquest any, el consistori porta gastats 325.950 euros. Durant aquest 2017 s'han produït desperfectes en dependències municipals per import de 181.500 euros, desperfectes generals en espais de la via pública per valor de 44.200 euros i en l'enllumenat públic per un import de 42.750 euros. També s'han hagut de reparar sistemes de reg, tanques de fusta, reposar arbrat i arbusts arrencats o trencats, reparar bancs i taules de pícnic, reposar baranes de vidre i de ferro, i despintar grafits als jocs infantils, entre d'altres. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El govern turc ha informat aquest divendres que els seus avions han abatut un dron no identificat prop de la frontera amb Síria. Segons la televisió estatal, l'aparell no pilotat era tres quilòmetres dins de l'espai aeri turc. La setmana passada Turquia va desviar dos caces russos que participen en l'ofensiva de Vladímir Putin en suport al règim de Baixar al-Assad, que s'havien endinsat en el seu espai aeri. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
La recent picabaralla entre Obama i Putin sobre l'excepcionalisme nord-americà ha revifat el debat obert sobre la doctrina Obama: ¿el president està girant cap a l'aïllacionisme o es convertirà en un abanderat de l'excepcionalisme? Aquest debat és més limitat del que sembla. Totes dues posicions tenen força coses en comú, com va explicar amb gran claredat Hans Morgenthau, el fundador de l'escola realista de relacions internacionals, contrària al sentimentalisme i convertida ara en la predominant. En la seva obra, Morgenthau presenta els Estats Units com una potència única, diferent de totes les que han existit en el passat i el present perquè té un "objectiu transcendent" que "ha de defensar i promoure" a tot el món: "la implantació de la igualtat dintre de la llibertat". Els conceptes oposats d'excepcionalisme i aïllament assumeixen aquesta doctrina i les seves diferents derivacions, però difereixen pel que fa a la seva aplicació. El president Obama va defensar enèrgicament una d'aquestes dues posicions en el discurs a la nació del 10 de setembre: "El que diferencia els Estats Units -deia-, el que ens fa excepcionals", és el compromís d'actuar "amb humilitat però amb determinació" en detectar que s'han comès atrocitats en algun lloc. "Durant gairebé set dècades, els Estats Units han estat el pilar de la seguretat mundial", un paper que "vol dir alguna cosa més que forjar acords internacionals; vol dir fer que s'apliquin". La doctrina oposada, l'aïllacionisme, afirma que ja no ens podem permetre el luxe de complir la noble missió de córrer a apagar els incendis provocats pels altres. Es pren seriosament l'advertència que fa vint anys va fer Thomas Friedman, un dels columnistes del New York Times, quan va dir que "donar a l'idealisme un poder gairebé exclusiu en matèria de política exterior" ens pot portar a deixar de banda els nostres propis interessos per entregar-nos a les necessitats dels altres. Aquests són els dos extrems entre els quals es mou l'acalorat debat sobre política exterior. Des de fora, diversos observadors rebaten els supòsits compartits per aquestes dues posicions i posen sobre la taula alguns fets històrics: per exemple, recorden que "durant gairebé set dècades" els Estats Units han estat líders mundials en agressions i subversió: han enderrocat governs elegits a les urnes i han imposat sanguinàries dictadures, mentre donaven suport a crims esgarrifosos i debilitaven els acords internacionals, i deixaven al seu pas un rastre de sang, destrucció i misèria. Però Morgenthau ja va donar una resposta a aquestes ànimes esgarriades. Com a rigorós erudit que era, reconeixia que els Estats Units transgredien sistemàticament el seu "objectiu transcendent". Tanmateix, plantejar aquesta objecció, explica, equival a cometre "l'error de l'ateisme, que nega la validesa de la religió per motius semblants". L'objectiu transcendent dels Estats Units és la realitat; els fets històrics són només "l'abús de la realitat". En resum, l'excepcionalisme nord-americà i l'aïllament se solen interpretar com a variants tàctiques d'una religió laica amb una capacitat d'influència extraordinària, que va fins i tot més enllà que l'ortodòxia religiosa normal perquè gairebé no es percep. Com que és impensable cap alternativa, aquesta fe s'abraça com un acte reflex. N'hi ha d'altres que expressen aquesta doctrina més cruament. A Jeane Kirkpatrick, ambaixadora del president Reagan davant l'ONU, se li va acudir un nou mètode per defugir les crítiques als crims d'estat. Els que no estiguin disposats a excusar aquests crims com a simples "errors" o com a fruit d'una "ingenuïtat innocent" poden ser acusats d'"equivalència moral": la pràctica, per exemple, d'afirmar que els EUA no són diferents de l'Alemanya nazi ni de qui en un moment donat faci el paper de dimoni. Des d'aleshores aquest argument s'ha fet servir molt sovint per protegir el poder de qualsevol mena de control. Fins i tot els especialistes més seriosos accepten aquesta doctrina. Així, en l'últim número de la revista Diplomatic History, l'expert Jeffrey A. Engel reflexiona sobre la importància de la història per als responsables polítics. Engel cita el cas del Vietnam, del qual es poden extreure dues conclusions "segons la posició política de cadascú": que "s'haurien d'haver evitat les arenes movedisses d'una escalada intervencionista (aïllacionisme), o que els comandaments militars haurien d'haver tingut les mans lliures per actuar sense pressions polítiques", mentre ens dedicàvem a la nostra missió d'introduir l'estabilitat, la igualtat i la llibertat destruint tres països i deixant al darrere milions de cadàvers. La xifra total de morts al Vietnam segueix augmentant encara avui a causa de la guerra química que va començar el president Kennedy, alhora que intensificava el suport nord-americà a una dictadura sanguinària intervenint en una guerra a gran escala: és el pitjor cas d'agressió comès durant les "set dècades" de què parla Obama. Però una altra "posició política" és imaginable: la indignació de què fan gala els nord-americans quan Rússia envaeix l'Afganistan o Saddam Hussein envaeix Kuwait. Tanmateix, aquesta religió laica ens impedeix veure'ns a nosaltres mateixos des d'una òptica semblant. Un dels mecanismes d'autoprotecció és lamentar les conseqüències de la nostra inacció. Així, David Brooks, un dels columnistes del New York Times, reflexionant sobre la deriva de Síria cap a un infern "semblant al de Ruanda", arriba a la conclusió que el problema de fons és la violència entre sunnites i xiïtes, que està dividint la regió en dos. Aquesta violència posa de manifest el fracàs "de la recent estratègia nord-americana de la retirada discreta" i la pèrdua del que l'antic diplomàtic Gary Grappo en deia la "influència moderadora de les forces nord-americanes". Els que encara es deixen enganyar per "l'abús de la realitat" -és a dir, pels fets- potser recordaran que la violència entre sunnites i xiïtes va sorgir arran del pitjor acte d'agressió del nou mil·lenni, la invasió nord-americana de l'Iraq. I els que suporten la càrrega d'una memòria més rica potser recordaran que els judicis de Nuremberg van condemnar a la forca els criminals nazis perquè, segons la sentència del Tribunal, l'agressió és "el delicte internacional suprem, que només es diferencia de la resta de crims de guerra perquè acumula dintre seu tota la maldat dels altres". Aquest mateix lament per la falta d'intervenció és el tema d'un cèlebre estudi de Samantha Power, la nova ambaixadora nord-americana davant les Nacions Unides. En aquesta obra, A problem from Hell: America in the age of genocide, parla dels crims dels altres i de la falta d'una resposta adequada per part dels EUA. Power dedica una frase a un dels pocs casos que durant les últimes set dècades podríem qualificar d'autèntic genocidi: la invasió indonèsia de Timor Est el 1975. Per desgràcia, els Estats Units "van mirar cap a una altra banda", afirma Power. Daniel Patrick Moynihan, el seu predecessor com a ambaixador davant l'ONU en el moment de la invasió, veia les coses d'una altra manera. En el seu llibre A dangerous place explica molt orgullós com va aconseguir que les mesures adoptades per l'ONU per posar fi a l'agressió fossin "absolutament ineficaces", perquè "els Estats Units volien que les coses acabessin com van acabar". I, en efecte, lluny de mirar cap a una altra banda, Washington va donar llum verda als invasors indonesis i tot seguit els va subministrar material militar letal. Els EUA van impedir que el Consell de Seguretat de l'ONU hi intervingués i van seguir prestant un ferm suport als agressors i a les seves accions genocides, incloses les atrocitats del 1999, fins que el president Clinton va dir que ja n'hi havia prou, cosa que es podria haver fet en qualsevol moment durant els 25 anys anteriors. Però això només és un abús de la realitat. Seria molt fàcil seguir, però també seria inútil. Brooks té raó quan insisteix que hem d'anar més enllà dels terribles esdeveniments que tenim davant nostre i reflexionar sobre els processos de fons i les conclusions que en podem extreure. En aquest sentit, la tasca més urgent és alliberar-nos de les doctrines religioses que releguen a l'oblit els fets històrics reals i reforcen així la nostra predisposició a cometre més "abusos de la realitat". Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
A partir d'aquesta setmana, els gimnasos DIR han començat a prendre la temperatura a tots els clients dels seus centres com a mesura per evitar possibles contagis de coronavirus. Segons ha avançat 'El Periódico' i ha pogut confirmar l'ACN, la proposta ja s'està aplicant a tots els centres de la cadena amb l'objectiu de "protegir i vetllar per la seguretat i salut dels clients". Aquesta mesura, que va començar a aplicar-se fa dues setmanes entre el personal de les oficines i dels gimnasos, ara s'ha estès a tots els socis de l'empresa. "Per les nostres instal·lacions passen moltes persones; no costa res prendre mesures", assenyala un portaveu de la companyia. Des de la cadena també remarquen la importància de mantenir una bona higiene de mans. En aquest sentit, tots els gimnasos DIR disposen de dispensadors de líquid desinfectant i espuma de mans. A banda, el grup ha obligat a col·locar tovalloles a les màquines de 'fitness' quan s'estan utilitzant.
Mossos d'Esquadra de la comissaria de Sant Feliu de Guíxols van detenir el passat 6 de setembre, un home, de 32 anys, com a presumpte autor de quatre delictes de robatori amb força. El detingut té nacionalitat espanyola i és veí de Sant Feliu de Guíxols. Segons els Mossos, l'actuació és resultat d'una investigació oberta durant el mes d'agost després de produir-se una sèrie de robatoris amb orça a l'interior d'habitacions d'hotels amb el mateix modus operandi. Els dos primers fets es van produir el 14 d'agost passat en un hotel de S'Agaró. El lladre va saltar la tanca perimetral i una vegada dins del recinte, va forçar la porta corredissa de dues habitacions. De l'interior es va emportar un rellotge i uns mil euros. El tercer fet va ocórrer el passat 2 de setembre en un altre hotel de S'Agaró on, amb el mateix modus operandi, va accedir a una habitació i es va endur un ordinador, una motxilla i 800 euros. L'endemà, 3 de setembre, es va produir un quart robatori en un altre establiment hoteler de la mateixa població on va aconseguir sostreure un ordinador portàtil, documentació i 80 euros. Els mossos, després dels primers fets, van iniciar una investigació per tal d'identificar l'autor dels robatoris. Una vegada estudiats diferents indicis i imatges dels establiments, els agents van identificar un home com a presumpte autor dels fets. La investigació va concloure el passat 6 de setembre amb la detenció del presumpte autor dels fets a Sant Feliu de Guíxols. El detingut, amb nombrosos antecedents, va passar el dia 7 de setembre a disposició del jutjat d'instrucció un funcions de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols el qual el va deixar en llibertat amb càrrecs.
Des que va començar l'any, l'euríbor, indicador de referència de la majoria de les hipoteques a Espanya, no ha fet altra cosa que marcar mínims històrics, arribant fins i tot al terreny negatiu. Però, què significa això per a tot aquell que tingui una hipoteca de tipus variable o vagi a contractar una? Al blog de notícies immobiliàries de Api.cat et mostrem algunes de les seves conseqüències. Un dels efectes immediats i més positius per al qual tingui una hipoteca a tipus variable està relacionat amb l'estalvi. No obstant això, els experts adverteixen que no ens hauríem de fer-nos massa il·lusions, ja que, encara que estalviem una mica de diners en la quota mensual, serà molt complicat que els interessos totals del préstec entrin també en terreny negatiu. I és que, cal recordar que en una hipoteca variable l'interès està compost per dues variables: l'euríbor i el diferencial que aplica el banc. Això vol dir que si, per exemple, un hipotecat té un diferencial del 0,5% (una mica intermedi entre el que se sol aplicar ara i els nivells habituals abans de la crisi), perquè els interessos del préstec fossin negatius l'euríbor hauria de caure per sota d'aquest nivell. En conseqüència, sembla que és bastant complicat que el banc acabi pagant al client. En tot cas, els experts creuen que en aquelles hipoteques subjectes a diferencials molt reduïts una entitat financera si podria deixar de cobrar interessos, el que significaria que la quota mensual que desemborsa l'hipotecat aniria directament a amortitzar el préstec. Però tot depèn de les condicions de la hipoteca i la seva interpretació. La veritat és que la major pari d'experts recorden als interessats en subscriure una hipoteca que seria millor que tinguessin present que aquesta situació no serà permanent, perquè en el futur tornaran a pujar els tipus d'interès i les seves quotes també s'incrementaran. De fet, les seves recomanacions passen per que analitzem les diferents ofertes del mercat per no perdre de vista altres opcions interessants com les hipoteques a tipus d'interès fix i mixt. Basant-se en aquesta previsió i en la situació actual de les hipoteques a tipus fix i mixt, molts experts en la matèria asseguren que actualment seria una bona decisió aprofitar aquests altres productes financers. Així que, el que sembla que es pot afirmar amb seguretat és que, almenys durant l'any que moltes persones que estan pagant una hipoteca es beneficiaran de la baixada dels tipus d'interès. Una altra cosa serà l'evolució que descriurà l'euríbor d'ara en endavant i les seves conseqüències, que en el seu moment analitzarem. Ets partidari de les hipoteques a tipus d'interès fix o variable? Disculpa, heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari. Els millors dúplex en venda a Barcelona Els millors pisos de lloguer amb balcó o terrassa Descobreix el teu nou habitatge a peu de platja a prop de Barcelona
La manifestació convocada pel col·lectiu de suport a Núria Pòrtulas va reunir unes tres-centes persones. Els assistents es van concentrar al davant de la sots-delegació del govern a Girona i van continuar la marxa per la carretera de Barcelona, on es van sentir crits contra el conseller d'Interior, Joan Saura. VILAWEB - DIUMENGE, 15/04/2007 - 06:00h.- Recordem que Pórtulas roman empresonada des de començament de febrer a Madrid acusada de pertànyer a organitzacions anarquistes.
Entrar a un habitatge i veure que tot està potes enlaire genera una sensació de malestar, incomoditat i fins i tot de rebuig... O, almenys, això és el que li succeeix a la majoria de persones que valoren l'ordre i la netedat. Marie Kondo, és una autora japonesa que ha triomfat al món sencer amb el seu mètode per mantenir l'ordre a casa. Els estàndards d'ordre i neteja "ideals" són diferents per a cada persona. Però fins i tot els més exigents saben que l'ordre és una cosa efímera, difícil de conservar permanentment. Això va inquietar a Marie Kondo des de petita, i per aquest motiu ha dedicat la seva vida sencera a investigar i idear el mètode perfecte. Ara com ara ha venut gairebé quatre milions d'exemplars del seu llibre " La màgia de l'ordre " i és una guru que presta serveis d'assessorament a empreses i llars que volen ordenar la seva vida. Perquè, al final, es tracta d'això: l'ordre reflecteix valors personals i el com cadascú desitja viure. Dit això, a les notícies immobiliàries d' Api.cat et resumim alguns punts clau del mètode Konmari. El primer que cal fer és un acte de sinceritat amb un mateix i desfer-se de totes aquelles coses que realment no usem, no necessitem i només enterrem als armaris "per si..." algun hipotètic dia d'aquí a 10 anys resulta que ens fa falta. Fer una bona neteja a casa no és tan fàcil com sembla, perquè establim vincles emocionals amb les coses. Per això, preguntar-se si aquest objecte o peça de roba t'aporta felicitat, és útil per distingir el que és 100% prescindible d'allò què no. Per a aquells objectes amb un fort component emocional, com per exemple, un joc de tasses heretat de la teva àvia que et sembla horrible i no uses, Kondo recomana pensar sobre el seu veritable propòsit a la teva vida. I assegura que, en adonar-te que ja han complert la seva funció, podràs deixar-les anar amb gratitud i sense remordiments. Una vegada et quedes amb allò que consideres imprescindible toca organitzar-ho per categories i subcategories, però no per ubicació. Per exemple, a l'armari, les parts de dalt s'haurien d'organitzar com: camises, bruses, samarretes de màniga llarga, samarretes de màniga curta i samarretes de tirants. Marie Kondo prefereix doblegar a penjar, i opta per col·locar les peces doblegades en forma vertical i no horitzontal, per localitzar més ràpid la peça concreta que estiguis buscant. Al penjador, recomana l'ordre en funció del seu pes visual: les peces més pesades al costat esquerre i les més lleugeres, al dret. I així amb cada tipus de peça, com per exemple, les idees per ordenar sabates que et vam donar en un altre post d'Api.cat Segons Kondo, els objectes tenen ànima i s'han de tractar amb afecte. Així, per exemple, fer una bola de mala gana amb els mitjons és energia negativa i soroll que acumules als teus calaixos i per tant, a la teva casa i a la teva vida. Es tracta de cuidar les coses perquè durin més i et proporcionin un major benestar. Per a aquesta guru de l'ordre, n o és correcte guardar la roba de temporada en caixes i a l'altell de l'armari. Tot el contrari, se suposa que si has fet bé el pas de la neteja de coses, podràs tenir tota la teva roba a l'armari, llesta per usar tot l'any i sense importar l'estació. Què et semblen aquests consells per ordenar la teva vida de Marie Kondo? Disculpa, heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari. Els millors pisos de lloguer amb balcó o terrassa Descobreix els millors àtics en venda a Barcelona
Una jove índia de 23 anys ha mort aquest dissabte després que un grup d'homes la cremés dijous passat quan anava a comparèixer davant un tribunal per declarar sobre la violació que va patir al desembre de l'any passat. Entre els seus assassins hi havia el presumpte violador. L'assassinat va tenir lloc a l'estació de tren d'Unnao, a l'estat d'Uttar Pradesh, al nord del país. La dona va ser traslladada a un hospital de Nova Delhi amb cremades al 95 per cent del seu cos i va acabar patint un atac al cor, segons ha informat el doctor Shalabh Kumar, cap de la unitat de cremats de l'hospital de Safdarjung. La dona havia denunciat el passat mes de març que l'havien violat "a punta de pistola" el 12 de desembre del 2018. El seu violador va ser alliberat la setmana passada després de pagar una fiança, segons van explicar fonts policials. La víctima va poder declarar a l'hospital que va ser copejada, apunyalada i incendiada per cinc homes, i va identificar el seu assaltant. Després de l'atac, la dona va aconseguir caminar un quilòmetre abans de trucar ella mateixa la policia, segons el canal de notícies Aaj Taj TV. Uttar Pradesh és un dels estats del país més perillosos per a les dones: el 2017 es van registrar 4.200 casos de violació. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Diuen que arribat el final d'una etapa, hi ha un rellotge que sona sense parar, que marca el moment exacte que algú ha de decidir, tingui o no tingui clar què vol estudiar. Si arriba a quart d'ESO, sona l'alarma per triar entre un batxillerat o un cicle formatiu; si està al batxillerat, sona per triar una carrera universitària o un cicle formatiu, i així amb altres exemples. La pregunta és: quina finalitat tenen cada un dels estudis? A quines sortides laborals porta cada un d'ells? No decideix pas ell, decideix la persona que està construint el seu projecte de vida professional, sense cap pressió i gaudint en tot moment del procés. Poden triar, aquesta és la bona notícia. Posar tots els dubtes sobre la taula, reflexionar el perquè volen arribar on volen arribar, i per estrany que sembli, dubtar és part important de la decisió. Cal que els joves s'escoltin, que reflexionin sobre ells mateixos. Preguntar-se coses sobre la seva personalitat, sobre les seves habilitats, què busquen en una feina, els interessos que realment els mouen i els apassionen per treballar del que més els agrada. Recordeu que els cicles formatius, el batxillerat, la universitat, no són pas l'objectiu, sinó que ho és el mercat laboral. Volen ser metges, mecànics, perruquers, mestres... Però, han de conèixer bé què fan tots aquests professionals abans de prendre la decisió. És sorprenent la de vegades que s'imaginen que tots ells fan unes tasques concretes que després, a la vida real, no fan. Creieu-me quan us dic que la televisió i el cinema, els aporta una visió poc realista de les professions, i després, han d'aterrar a la definició de les tasques de cada un d'aquests professionals. Explorar lliurement quins estudis porten cap aquest entorn laboral que els resulta interessant, deixant de banda que cal conèixer només el nom de l'estudi. Cal anar més enllà: assignatures, matèries que especialitzen en un camp, sortides que ofereixen... Conèixer-se més a un mateix, mirar l'oferta acadèmica, i explorar el món professional, és la clau. La unió de les tres, facilitarà molt més triar uns estudis i una professió. Si un decideix estudiar alguna cosa, inicia el curs, però veu que allò no l'apassiona, no podem dir que hagi estat un error. El millor de tot és reconduir aquest projecte professional, buscar allò que realment és motivador, i tornar a iniciar el camí. Error seria seguir endavant amb uns estudis que no gaudiran, que no els permet accedir al món laboral que els agrada. Benvinguts siguin els canvis si trien el que els agrada! Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
Adreçat a famílies amb infants de 2 a 5 anys. A través de la mirada de Jane Goodall ens acostem als animals i la naturalesa. Amb materials reciclats, fulles, papers i colors, crearem un pòster màgic per a poder guardar-lo amb nosaltres. Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari
Primàries Manresa ha presentat aquest dimecres 24 dels 31 membres de la candidatura per a les municipals del maig. La llista està formada per 25 titulars i 6 suplents. Dels 31, 7 no han estat presents en l'acte que s'ha fet a les 11 del matí al parc que hi ha entre els carrers Dante i Abat Oliba –la gespeta– per causes laborals, segons la formació. A banda, s'ha presentat també el lema sota el qual s'organitzarà la campanya electoral: «Per la independència Manresa és capital». Abans d'introduir un per un tots els membres de la candidatura, el número 2 de Primàries, Arnau Padró, ha explicat el context en què es va crear Primàries Catalunya de la mà del filòsof Jordi Graupera i ha subratllat la importància de la independència de Catalunya per als integrants d'aquest projecte polític (la majoria dels que formen la llista de Manresa són associats de l' ANC i han militat en formacions com Solidaritat Catalana): «Molts fa anys que treballem per la independència i tenim ganes que aquest projecte es concreti. La nostra llista és la síntesi de l'independentisme de base a Manresa», ha dit Padró. També ha posat en relleu les «petites lluites» que encapçalen persones com Fina Casals, presidenta de No Més Morts a la C-55, que va al tercer lloc de la llista. Padró ha aprofitat la seva intervenció per denunciar que la Junta Electoral Central no els ha permès inscriure a la llista el manresà Ewerton Medeiros, nascut al Brasil, perquè no té la nacionalitat: «Creiem que un ciutadà que porta molts anys a la ciutat s'ha de poder presentar a les eleccions sense importar on ha nascut. Esperem que quan siguem una república no tinguem aquestes limitacions, que són discriminatòries per motiu d'origen», ha lamentat. El cap de llista de Primàries Manresa, Marc Olivé, ha tancat la presentació dels seus companys, la qual s'ha fet en ordre invers començant pels suplents (Jorge Grau, Cristina Puig, Ramon Cornet, Fina Forgas, Jordi Borràs i David Navarro). Olivé ha argumentat el lema escollit per la formació per al 26-M, en el que se sintetitzen tres idees, va dir: independència –«no hem vingut a repartir-nos les engrunes de l'autonomisme»–, Manresa –«la gestionarem per als manresans i des de Manresa»– i capital –«d'una banda el capital valuós que té cada ciutadà i de l'altra perquè creiem que Manresa ha de tornar a exercir de capital de comarca sense complexos». L'alcaldable de Primàries ha clos l'acte amb un desig esperançador: «Estic segur que el 26-M serem la força que sorprendrà més a tota la ciutat». Althaia permet programar la visita amb el teu metge. Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. Els millors restaurants de Manresa. Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
Subscriviu-vos al butlletí gratuït ( Escola Pia ) Anna Jolonch i Anglada és Doctora en Ciències de l'Educació per la Universitat de París VIII, i professora a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona. Actualment col·labora amb l'Escola Pia de Catalunya oferint una formació continua en Lideratge Educatiu destinada als directius de les diferents escoles. Com sorgeix la idea de fer aquest llibre? " Les paradoxes de la innovació educativa" és un treball acadèmic escrit en col·laboració amb diferents autors pensat per a mestres i docents: per a gent que està liderant processos d'innovació educativa al seu centre. Al llibre trobem capítols que tenen una mirada posada en el sistema educatiu però hi ha capítols que aterren aquestes idees a l'aula i pretenen explicar la complexitat que suposa la innovació educativa. Idees que demanen de manera imperativa que l'escola canviï. Vivim en la cultura del canvi i la innovació que ha vingut per quedar-se. Hi ha tota una sèrie de contradiccions que de vegades es converteixen en paradoxes. I ens semblava que havíem d'anar a fons per fer-les emergir. Per exemple, entre equitat, innovació educativa i qualitat dels centres. A més a més, en un aspecte filosòfic també trobem el Pensament Paradoxal que és un tipus de pensament que no pretén resoldre la contradicció sinó aprofundir-la, i per tant, anar més a fons del que és en si la Innovació Educativa. Al llibre apareixen capítols on parlem de la importància de la xarxa, del territori, de crear comunitats d'aprenentatge en el centre, de la formació del professorat, l'observació, la qualitat... i hi ha també tota una aproximació d'innovació que ve a dir que el que és important és adaptar-nos a la societat que tenim per fer l'escola del s. Però el més important és la millora del procés d'aprenentatge: no es tracta de canviar per canviar, sinó canviar per millorar. Per què seguim utilitzant males praxis com, per exemple, la repetició de curs, si sabem que això afecta l'autoestima de l'alumne, l'infant queda menysvalorat, a més a més del cost social i econòmic que suposa? Tampoc ens val, però, amb anar anunciant que fer repetir un alumne no és cap solució. Hem de procurar que hi hagi alternatives. Si investiguem i indaguem, creem unes cultures de recerca que no tenim en el món de l'educació. Les institucions han d'invertir en la formació dels docents, hem de treballar conjuntament universitats i escoles. Si investiguem per què tenim el fracàs que tenim (assignatura pendent en aquest país), per què tenim els indicadors d'abandonament que hi ha, què diuen els altres països, què fem als nostres centres que ens estigui funcionant... trobarem indicadors que ens diuen que hem de canviar coses. Per tant, cal primer investigar què és el que funciona, el que no funciona, què diu la recerca i després canviar. Canviar moltes coses: això és la innovació educativa. S'ha de fer tenint en compte l'entorn, la comunitat educativa... La innovació és en petit comitè, a l'aula? Antoni Tort ho explica al llibre amb un capítol dedicat a la xarxa i l'entorn, que ve a dir això: La innovació neix a l'aula però a través de les xarxes es fa sostenible. Hi ha una expressió que m'agrada molt que és "en educació cal trencar els murs de l'aula" i ho estem fent. Però és que és més, s'han de trencar els murs de l'escola. Ja no és un professor i una aula, ja no és un projecte educatiu només de l'escola. Hem de treballar amb altres centres, hem de treballar en clau de territori. Però també en xarxa de líders docents, crear espais de col·laboració perquè si una escola ho està fent bé hem d'aprendre'n i hem de compartir-ho. És aquesta cultura col·laborativa que ens fa falta. Hem de trencar els murs de l'aula, els murs de l'escola... però estem preparats per aquest trencament? És una necessitat i segurament és, també, responsabilitat de l'administració i de les polítiques educatives. Cal invertir molt més en el desenvolupament professional dels docents, tant en la formació inicial com en la formació continua... També és veritat que s'aprèn fent: innovar demana entomar riscos. Un dels punts clau del llibre és el concepte de "lideratge per l'aprenentatge" El lideratge per l'aprenentatge pot ser a nivell macro (de sistema, en les polítiques educatives) però pot ser al centre o a l'aula. La idea és que hem de liderar l'aprenentatge entre tots i ha de ser un aprenentatge compartit. És important el paper del docent com a líder però el focus de tot plegat i el centre és l'alumne i l'aprenentatge. El lideratge per l'aprenentatge fa que tota l'escola com a organització i el sistema educatiu sigui un sistema que aprèn: on tots aprenem. Per això parlem del concepte de l'escola com a Comunitat d'Aprenentatge on aprenen els alumnes, que és el més important i és la missió que tenim però on també aprenguin (i això és imprescindible) els líders; els docents. Per tant el paper del líder d'escola i dels equips educatius és establir els mecanismes, les estratègies necessàries perquè hi hagi un desenvolupament professional del seu equip docent. El lideratge és un dels factors fonamentals per la millora de l'aprenentatge dels alumnes. L'escola com a Comunitat Professional d'Aprenentatge, sona com un concepte molt romàntic. En canvi, hi ha una percepció general en la societat que el professor, passa per una crisi de credibilitat. Com es pot constituir una comunitat professional d'aprenentatge ferma, amb una crisi d'autoritat sobre la taula? Vivim en un món en què "el saber" i el coneixement ja no el té el mestre. El saber és fora de l'aula: els alumnes aprenen, cada vegada més, en altres espais. Per això parlem d'Entorns d'Aprenentatge. Les noves tecnologies han dut una revolució educativa en aquest aspecte: han transformat del tot el procés d'aprenentatge. Ara és important que els mestres siguin uns apassionats de la seva tasca i del coneixement i que desvetllin en l'alumne aquest desig pel saber. La professió del docent, ara, té uns altres reptes. A banda d'aquesta transició, és cert que hi ha països o cultures en què els docents tenen més prestigi: tornem a la formació. Els més preparats són els que han d'ensenyar i desvetllar aquest desig d'aprenentatge. Hi ha d'haver moltes ganes d'aprendre els uns dels altres i de col·laborar. Cal trencar el docent/aula i entendre el centre com un equip que treballa conjuntament i que es planteja reptes sobre com millorar i com avançar en la nostra tasca. La confiança és un element fonamental per aprendre els uns dels altres. Si treballem conjuntament i ens fem feedback entre nosaltres, amb l'observació a l'aula, podrem, entre iguals, crear comunitat d'aprenentatge. Hem de treballar amb aquesta clau d'oferir recursos, formació als docents, observació dels companys per tal d'aprendre... Igual que els alumnes han d'aprendre, hem d'oferir l'oportunitat als docents que també ho facin: Cultura Col·laborativa, que a més a més aporta satisfacció laboral, ens enriquim i els alumnes aprenen millor. Altres entorns professionals que ja fa temps que treballen així ja ens ho diuen. Però a l'escola encara no tenim aquesta cultura. Per introduir tot això a l'Escola Pia de Catalunya heu estat presentant el Catalyst. Amb això, Escola Pia de Catalunya ha sigut capdavantera. També en la utilització d'aquesta eina que es va crear a Gran Bretanya i Anglaterra, i que fins ara només s'ha introduït a un parell de països nòrdics. El Catalyst és una recerca que es va fer des de la Universitat de Londres amb una xarxa d'escoles amb contextos molt vulnerables. L'objectiu era treballar conjuntament per excel·lir i que tothom pogués accedir a aquesta excel·lència. Al món educatiu anglosaxó tenen introduïda una figura que aquí encara no tenim que són els líders intermedis. S'ha estudiat que tenen una influència enorme en els centres educatius i que són catalitzadors del canvi. Són aquells que segueixen tenint molta pràctica docent i a l'aula però també tenen alguna responsabilitat respecte als altres docents i per tant influencien molt. La recerca revela que aquesta figura és molt important en un centre educatiu i per tant, fan una funció cabdal per treballar amb la idea de lideratge compartit i lideratge distribuït: no tot està en la figura del director o de l'equip directiu. Una vegada feta la recerca, se'n van extreure 4 grans resultats que es vol compartir i que sigui útil per les escoles, per les xarxes de centres... no només amb la idea de disseminar i que arribi a tothom, sinó que tingui impacte i que sigui un instrument de millora i que puguin aprendre, a partir del Catalyst, a desenvolupar el lideratge i nous lideratges en els seus centres. Els seus àmbits de recerca han estat l'educació, les desigualtats socials i les polítiques socials i educatives, amb un especial interès per introduir la reflexió i la recerca en la pràctica i en la formació dels professionals. Els darrers anys el seu treball s'ha centrat en el lideratge pedagògic, les comunitats professionals d'aprenentatge i el desenvolupament professional dels docents. Ha treballat en l'àmbit internacional, destacant la publicació i participació en l'informe Leadership for 21st Century Learning (2013) del programa Innovate Learning Environnements (ILE) de l'OCDE i l'actual col·laboració amb l'Institut d'Educació de Londres (IOC-UCL), concretament amb el Centre de Lideratge per l'aprenentatge.
El rei Felip VI ha defensat aquest divendres que el país del futur està en mans dels estudiants i ha exalçat l'aportació de la gent a tota la societat: "Espanya la construïm entre tots; no només les institucions, sinó sobretot les persones". Ho ha dit al costat de la reina Letícia, amb qui ha presidit l'entrega de les XXXIII Beques La Caixa d'estudis de postgrau a l'estranger a 120 estudiants corresponent a la convocatòria 2014. També han acudit el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz; el president de CaixaBank, Isidre Fainé; la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i el conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell. Ha afegit que "l'Espanya del futur" està en mans d'estudiants com ells, i s'ha mostrat convençut que revertiran a la societat el que n'han rebut a través d'aquestes beques. "A Espanya o des d'on estigueu creixent personalment i professionalment --ha dit--, no deixeu de contribuir al progrés del nostre país recordant i agraint sempre l'oportunitat que se us ha ofert i que vau saber guanyar-vos amb vostra valia i el vostre treball". Per al Rei, la formació continuada és un "procés ineludible" en una nova realitat interconnectada, interdependent i competitiva. "Haureu de formar-vos sempre, seguir aprenent a cada moment, adaptant-vos a les noves necessitats i desafiaments; i també ajudant altres a fer-ho": als qui lluiten per aconseguir un lloc de treball i per treballar-se un futur, ha afegit. Ha afirmat que els becats, en fer els estudis en diferents nacions del món, s'adonaran de la realitat actual, definida per la creixent i imparable globalització. Després de ressaltar els llaços laborals i d'amistat que els estudiants faran durant els seus estudis a l'estranger, ha defensat obrir-se al coneixement, perquè sense ell no podria créixer "l'afecte entre les persones, el respecte i la solidaritat entre les nacions". Ha recordat que entrega aquestes beques per primera vegada, després d'haver fet els seus pares durant molts anys, i ha traslladat el record dels reis Joan Carles i Sofia a la joventut, ple d'afecte i d'esperança permanent, "cada dia millor formada i capacitada per desenvolupar-se en un món que canvia, s'amplia i es complica sense parar". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Exclusiva casa en venda amb ascensor, jardí i ampli garatge en el centre a segona línia de mar. 200 m2 de vivenda distribuïda en tres plantes. Consta de saló-menjador amb llar de foc, cuina office amb vitroceràmica i sortida a una gran terrassa, rentador, dos banys complets amb banyera, dues habitacions dobles i una individual. Té una gran terrassa amb sol tot el dia, jardí i garatge amb capacitat per a 5 ó 6 cotxes. La vivenda disposa d ́ascensor, calefacció gas natural, finestres amb tancaments d ́alumini, terres de gres, porter automàtic. Està situada a segona línia de mar, just darrera del Passeig. Aprofita l ́oportunitat Sant Feliu de Guíxols es distingeix com a població costanera de la província de Girona amb un clima mediterrani i temperatures molt suaus durant tot l'any, amb molt bona comunicació amb l'aeroport de Girona 20 min., Girona capital 30min., França 1 hora. Disposa d'un Port pesquer i esportiu amb tot tipus d'activitats nàutiques. L'oci de la nostra ciutat és molt divers: Carnaval, Festa Major, Festival Internacional de la Porta Ferrada, Guíxols Arena, mercat setmanal.... A Finques Callicó, gestionem tota l'amplia gama en el sector immobiliari, lloguers i compravenda de pisos, cases, xalets, torres, locals comercials, parcel•les, terrenys, naus industrial, etc.
Els allotjaments de les Terres de l'Ebre esperen un ple total però únicament entre Dijous Sant i Dilluns de Pasqua Tarragona.-L'endarreriment de les vacances de Setmana Santa fins a mitjan mes d'abril i l'acumulació de diferents esdeveniments esportius al voltant d'aquestes dates permet els hotelers de la Costa Daurada albirar amb optimisme l'ocupació turística durant aquest període festiu i esbossar una projecció positiva per a la pròxima temporada d'estiu. La setantena d'establiments de l'Associació Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda que obriran portes aquesta Setmana Santa tenen ja un 75% de les places reservades entre Dijous Sant i Diumenge de Pasqua. Segons el president dels hotelers, Xavier Roig, la previsió és arribar al ple gairebé total durant aquests dies si el bon temps acompanya. Amb les reserves registrades per l'Associació de Turisme Rural de les Terres de l'Ebre (Aturebre), les cases de pagès del delta de l'Ebre –i pràcticament també les de l'interior- podran penjar el cartell de complert entre dijous sant i dilluns de Pasqua. La primera part de la setmana, però, només preveuen omplir la meitat de les places. "Quan la Setmana Santa cau a mitjans d'abril acostuma a ser millor que quan és anticipada, al mes de març", reconeix Roig. Aquesta circumstància, variable d'un any a l'altre però capaç de condicionar el comportament dels turistes que busquen una major bonança i estabilitat climàtica, ha permès reforçar amb èxit l'estratègia oberta pels hotelers els últims anys de captar esportistes als seus establiments durant aquestes dates, en coordinació amb organitzadors i gràcies a la millora dels equipaments esportius. El campionat Mare Nostrum de futbol, una competició de bàsquet a Tarragona, un campionat d'Espanya benjamí de futbol sala i un "mundialet" a Cambrils amb equips dels cinc continents coincidiran a la zona aquesta Setmana Santa. "Entre esportistes i acompanyants podran arribar a venir unes 16.000 o 16.500 persones en tres o quatre dies", ha subratllat. Són esdeveniments programats amb antelació, destinats a atreure un públic juvenil que viatja per practicar activitats esportives, que permeten generar un important coixí d'ocupació, preveure les necessitats de serveis amb antelació i reduir de forma considerable el risc per als empresaris en temporada baixa: entre un 75 i un 80% de les places entre Dijous Sant i Diumenge de Pasqua ja estan reservades per clubs i esportistes. Tot plegat, segons Roig, ha possibilitat que dels entre 35 i 40 hotels oberts l'any passat durant aquest període es passi als entre 65 i 70 d'enguany, tres quartes parts dels establiments associats. Si, a més, el temps acaba acompanyant, els hotelers confien acabar ocupant les 7.000 places diàries que encara tenen a la venda. "Segurament divendres i dissabte sant fregarem la plena ocupació en la majoria de locals. Dijous i diumenge quedarà algun llit buit a les nostres contrades", preveu el responsable de l'entitat. Aquest escenari de notable ocupació amb la majoria d'establiments oberts permet als hotelers preveure una milloria de l'ocupació de cara els mesos forts de calor. "Això fa que obrim la temporada estiuenca amb un optimisme que no era així durant les últimes èpoques. Venim d'un 2015 complicat per tot el que va portar la guerra d'Ucraïna i Rússia, la paritat del ruble amb l'euro, perquè teníem molts turistes d'aquell origen i, a dia d'avui, hem pogut diversificar més amb turisme nacional com dels països britànics, Irlanda, Bèlgica, França i també petits grups d'Àustria i Grècia, que han vingut ara en temporada baixa en petits vols xàrter a l'aeroport de Reus", exposa Roig. A aquestes captacions per al pròxim estiu han contribuït també els preus, així com les ofertes de descomptes i promocions impulsades. A més, el sector també es veu encara afavorit en l'àmbit internacional –especialment pel que fa als turistes britànics i irlandesos, que reserven amb molta antelació i experimenten un creixement notable- per la inestabilitat i la situació geopolítica al nord d'Àfrica, Turquia, Tunísia o Egipte, fet que ha portat els touroperadors europeus a tornar a mirar amb interès els mercats català i espanyol. L'obertura de Ferrari Land, segons Roig, ha de suposar un "bon semàfor" per fer més visible l'oferta turística de la Costa Daurada, "no només a l'Estat espanyol sinó també a Europa". Recorda que Ferrari és "una de les cinc marques més ben considerades al món", circumstància que ha de permetre millorar les prestacions i la imatge del sector turístic, amb l'objectiu d'aprofitar el ganxo per "fidelitzar" els turistes que arribin atrets pel nou equipament i per la "locomotora" del sector que ha esdevingut Port Aventura.Ple de quatre dies a les cases rurals ebrenques Aliens a aquests càlculs i previsions, els allotjaments rurals de les Terres de l'Ebre mantenen oberta la seva batalla particular per trencar la profunda estacionalitat i irregularitat de la seva activitat al llarg de l'any. També dins d'un període d'ocupació turística amb una dualitat molt pronunciada dins de la mateixa setmana i amb una clientela habitual formada essencialment per famílies catalanes i, en menor mesura, de zones pròximes com el País Valencià. Pràcticament la totalitat dels 45 allotjaments –amb unes 300 places- que integren Aturebre estan reservats i penjaran el cartell de complert entre Dijous Sant i Dilluns de Pasqua. "És molt semblant a l'any passat: el primer tram és més fluix i a partir de dijous s'incrementa gairebé fins el 100%", apunta Juanjo Bel, portaveu de l'associació. Durant aquest cap de setmana previ i fins dimecres, calcula, l'ocupació rondarà un el 50%.Bel reconeix també que per al sector del turisme rural ebrenc és preferible una Setmana Santa tardana com la d'aquest 2017, si bé aquesta circumstància pot no resultar decisiva en el percentatge final d'ocupació. Si és el març, es reserva molt més a última hora perquè el temps és molt més inestable. L'abril et garanteix que les reserves es facin amb més temps", apunta. Enguany la demanda ha tingut aquest comportament, especialment, pel que fa als allotjaments situats al delta de l'Ebre, que han estat els primers a omplir de forma destacada. Però no ha estat ben bé així en el cas de les cases situades a la plana interior, que han hagut d'esperar gairebé fins al final per tancar les reserves. "Esperem que s'omplirà igual, en queda una de buida encara", admet. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El secretari d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, ha informat aquest dimecres que la Generalitat obrirà un expedient sancionador contra Gas Natural pel cas del tall de llum a la dona gran morta a Reus en un incendi. Aregio, que ha qualificat els fets de "molt greus", ha explicat que després d'estudiar les al·legacions presentades per l'empresa "no hi ha cap raó" que justifiqui que no s'avisés als serveis socials de l'Ajuntament com indica la llei. Gas natural podria haver de fer front a una sanció d'entre 10.000 i un milió d'euros. Finalitzada la segona reunió de la Taula d'Emergència Social i Pobresa Energètica que s'ha celebrat a l'Hospitalet, Aregio ha apuntat que actualment hi ha 115 expedients sancionadors oberts a companyies subministradores amb 25 sancions interposades i que el Govern seguirà treballant per "fer complir la llei". A preguntes dels periodistes, Joan Aregio no ha volgut avançar quan es pot fer efectiva la sanció a Gas Natural perquè el procés administratiu "ha de seguir el seu curs". El que sí que ha deixat clar és que el Govern farà el que calgui perquè es compleixi la llei 24/2015 que en el seu article número 6 "deixa molt clar" que no es pot tallar el subministrament de serveis bàsics a cap abonat sense avisar abans als serveis socials dels ajuntaments corresponents i tampoc abans de rebre resposta d'aquests. Aregio també ha volgut recordar que Gas Natural, com la resta de companyies subministradores, coneix perfectament el protocol que s'ha de seguir abans de tallar la llum a un abonat perquè el 22 de desembre de l'any 2015 va fer una consulta sobre aquests protocols que se li va respondre. "Hi ha moltes companyies que segueixen aquests protocols i gràcies a això s'han evitat 39.000 talls", ha recordat. Pel que fa a la signatura del conveni amb les companyies per donar resposta al problema del deute en el pagament dels subministraments de moltes famílies, Aregio ha lamentat que, si bé ja l'han signat el 95% de les empreses d'aigua, fins el moment no han aconseguit que cap empresa elèctrica els hagi subscrit. Aquí, el secretari d'Empresa i Competitivitat ha advertit que seguiran negociant fins aconseguir-ho, però que si finalment l'acord és impossible "es prendran altres mesures". Crítiques de les entitats socials Les entitats socials que han participat en la segona reunió de la Taula d'Emergència Social i Pobresa Energètica, tot i que han demanat la màxima sanció per Gas Natural, han recordat que "la vida no té preu" i han qualificat de "lamentable" que hagi hagut de morir una persona perquè el Govern s'hagi posat a treballar per buscar solucions.
En l'agost més inacabable per a la culerada, cap dels fitxatges megafonitzats per la premsa esportiva catalana i reclamats (és de suposar) per l'infinit staff tècnic barcelonista va acabar vestint de blaugrana. El temps ha estat, aquest agost, un concepte mal·leable, en què l'anunciada «imminència» dels fets s'estenia com un xiclet sense fi. Els «qüestió d'hores» amb què es garantia l'arribada d'un dels exigits jugadors es diluïa en la boira un moment rere l'altre. Al final, la nit de l'1 de setembre, tots els noms barallats van ser una quimera i tots els instants decisius que s'havien d'haver viscut van quedar en no res. L'endemà, el dia 2, tot continuava esportivament, a can Barça, igual o potser una mica pitjor que dotze mesos enrere, i amb la confiança en els directius molt malmesa. El Barça va demostrar que un mercat futbolístic governat per estats se li ha fet gros, a pesar de les bones intencions; que el fet de «venir al Barça», un club ple de valors i singularitzat per una diferència immensa respecte de la competència ja no és un argument decisiu per garantir-se jugadors en un corral manat per clubs estatalitzats i/o podrits de milions. El Barça s'ha donat un bany de realitat en un estiu a punt de passar el testimoni a una tardor política també plena d'imminències a cada cantonada.
Concentració enfront del Jutjat Penal de Tortosa durant els dies que es va celebrar el juí. D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
Una imatge de l'edifici sindical a la Via Laietana de Barcelona UGT ha emès un comunicat on denuncia que "en aquests moments ni s'han solucionat els problemes amb l'edifici de la Via Laietana ni la UGT té tancat el seu trasllat al nou El sindicat socialista també lamenta "l'actitud de CCOO d'intentar solucionar unilateralment el seu problema -quan aquest és compartit amb la UGT- i, sobretot, la falsa afirmació que la nostra organització té solucionada la seva reubicació". "La UGT de Catalunya exigeix al ministeri de Treball que agili la reubicació dels dos sindicats per motius de seguretat. UGT considera sorprenent que el ministeri de Treball ha resolt ja la nostra reubicació al local del barri del Raval de Barcelona", ha indicat el sindicat socialista. El 4 de gener de 2006 es va produir el despreniment d'un tros de barana d'un balcó de la 8a planta de l'edifici que no va provocar danys a cap vianant. Els dos sindicats majoritaris comparteixen seu a la Via Laietana de Barcelona i estan pendents d'una reubicació. Segons l'organització propera al PSOE, "fruit d'aquestes negociacions és l'acord de CCOO i UGT de Catalunya amb el ministeri de Treball pel qual es posaria a la venda l'edifici de la Via Laietana i amb els ingressos corresponents es dotaria CCOO amb un edifici al barri del i la UGT de Catalunya amb un altre al Raval". En aquesta noticia hi falta una dada important, els locals no pertanyen als sindicats. Son propietat del Ministeri de Treball. Si l\'edifici te problemes estructurals és normal que els resolgui el propietari. Ja posats podrien tornar l'edifici de rambla Santa Mònica, que era del CADCI, això és espoli. Ni patrimoni històric ni acumulat, cara dura. com a lector d'e-noticies, hem sap greu com esta redactat aquest article. Pels periodistes, informeuvos avanç d'escriure, a l'ugt no total hi ha gent del PSOE. Els sindicats els han de mantenir ÚNICAMENT I EXCLUSIVAMENT els treballadors que vulguin cotitzar. La situació actual és obertament insostenible! Es escandalós que haguem de pagar les obres tots els ciutadans, quan els afiliats són molt pocs. © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Tres cossos, tres veus, s'uneixen en un circ en què cada individu és imprescindible per a l'existència de l'altre. Tres artistes amb sengles instruments musicals, aparells de circ i un abisme. Un cercle escènic minimalista que deixa espai a la metàfora i a la imaginació. Tres figures sensibles i emotives posen en evidència que l'art s'amaga en els instants quotidians. Artistes units pel deliri comú que els fa bullir la sang i que volen fer arribar fins on ets tu. Aquest espectacle és fruit de la primera coproducció conjunta entre la Mostra d'Igualada i FiraTàrrega. Autors: Clara Poch i Marçal Calvet Direcció: Clara Poch i Marçal Calvet Intèrprets: Marçal Calvet, Marta Camuf, Clara Poch Composició musical: Marçal Calvet i Clara Poch Dramatúrgia: Clara Poch Escenografia i estructura: Marçal Calvet Disseny llums i so: Marçal Calvet Vestuari: Alex de Ponzoña Producció: Mumusic Circus Producció executiva i Difusió: Daphné Malherbe i Mumusic Circus Co-productors: FiraTàrrega, Mostra infantil i juvenil de Igualada, Ajuntament de Sant Celoni. Amb l'ajut de La Central del Circ. Pendent de reposta d'ajut del ICEC (Generalitat de Catalunya). Aquesta companyia es presenta amb la complicitat entre l'Associació de Teatre per a Tots els Públics, La Mostra d'Igualada i FiraTàrrega (Producció inclosa al programa Suport a la Creació) amb la voluntat d'incidir la promoció d'espectacles pensats especialment per a nens i joves en l'àmbit internacional. © dels autors de les fotografies i vídeos
Cristianisme i Justícia presenta l'últim quadern titulat " Europa, en la cruïlla " escrit per Alfons Calderon i Lluís Sols. Més de mig segle després del seu naixement, i malgrat el seu indiscutible èxit, el projecte europeu sembla encallat. Els interessos particulars de cada país tornen a prevaler sobre els interessos generals i són molts els ciutadans que es mostren indiferents, quan no hostils, al projecte europeu. El col · lapse es va iniciar bastant abans, però ha culminat amb la duríssima crisi econòmica que patim. Val la pena seguir en aquesta Unió, tal com l'han deixat?
Ramon Robert, en una imatge d'arxiu / RCD ESPANYOL Ramon Robert ja no és el conseller delegat de l'Espanyol. No sé ben bé quins han estat els motius del seu cessament. Ho lamento per ell: el parell de cops que hem coincidit m'ha semblat una persona afable i seriosa. Però no m'han interessat mai les interioritats del meu club. Tot i que en els últims anys -i gràcies a aquesta columna- he tingut l'oportunitat de fer-ho, no he volgut saber mai qui era amic de qui, qui és perico de cor o no ho és, o si hi ha qui té interessos ocults. Aquest desinterès em permet opinar des de la mirada lliure i innocent de l'aficionat -que és el que sóc- i, de passada, m'evita disgustos en forma de caiguda de mites. Però suposo que l'explicació d'aquest important canvi en la cúpula directiva no té gaire misteri: és una decisió empresarial feta des dels paràmetres de la gestió. Chen deu haver analitzat alguns dels indicadors del seu quadre de comandament, deu haver parlat amb membres de l'equip directiu crítics amb Robert i deu haver perdut la confiança en ell. Estic convençut que ha sigut una decisió freda i meditada. Perquè l'Espanyol és cada cop més -i manllevo, paradoxalment, l'expressió del mateix Ramon Robert- una empresa (esportiva). El parèntesi és tan meu com intencionat. I decisions com la d'aquesta setmana s'han d'entendre des de la lògica empresarial. Per tant, els clients (socis i aficionats) no tenim prou elements per valorar-la. Chen no és prou conscient de la singularitat de la seva empresa (esportiva). Pot semblar que la clau és la màgia de la piloteta que entra o no entra. La missió de l'empresa és sobretot la gestió d'una emoció compartida. Som una comunitat, un espai comú d'amor compartit. Amb el propòsit de marcar gols i guanyar títols. Però el que ens uneix és un intangible difícil d'explicar. El core bussiness és la gestió d'aquest sentiment. I per això és necessari tenir grans professionals de tots els àmbits. Però difícilment es podrà gestionar aquest sentiment sense compartir-lo. Que s'emocionin profundament amb partits com el d'ahir. Esperem amb ganes i curiositat el nom del nou director general. Mentrestant, insisteixo amb una demanda que no és nova: un líder del club ha de ser Òscar Perarnau. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Olot va acollir dijous la tercera sessió territorial de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques per parlar de contractació a l'administració local. Aquestes sessions, que recorreran tot Catalunya, van dirigides especialment a responsables d'àrees de contractació i compres dels ens locals catalans amb la voluntat de compartir inquietuds, estratègies i dubtes, un any després de la vigència de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP). Aquesta sessió es va fer a Olot amb més de 60 tècnics de les comarques de l'Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Ripollès i la Selva. La sessió va servir per tractar aspectes com els procediments dels contractes menors, amb la participació de la secretària de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, María del Carmen Gómez. També es va parlar de pautes en l'elaboració del plec per a l'execució del contracte i de la implementació de clàusules socials i mediambientals amb el cap de la Unitat de Contractació a l'Ajuntament de Premià de Mar, Jofre Clofent, i dels criteris i subcriteris d'adjudicació amb la secretària del Consell Comarcal del Bages, Llum Bruno. Les sessions es basen en un intercanvi d'experiències i bones pràctiques.
L'Organització Mundial de Comerç (OMC) ha declarat il·legal el veto de Rússia a les importacions de porcs, carn de porc i altres productes porcins procedents de la Unió Europea, imposat el gener del 2014 pel brot de pesta porcina africana en àrees del bloc comunitari properes a la frontera amb Bielorússia. El panell de l'OMC ha conclòs que les mesures adoptades per Moscou "no estan basades en estàndards internacionals rellevants" i "violen les normes de l'acord de l'OMC sobre l'aplicació de mesures sanitàries i fitosanitàries", segons ha informat aquest dijous la Comissió Europea. El comissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Phil Hogan, ha celebrat la sentència i ha subratllat que "envia un fort senyal a Rússia sobre la seva obligació de respectar els estàndards internacionals i el principi de regionalització". "Aquesta sentència confirma que la carn de porc europea és segura i compleix els estàndards internacionals", ha manifestat. L'organisme multilateral ha recordat el dret dels països de determinar un nivell apropiat de protecció sanitària i de restringir les importacions sobre la base de dubtes sanitaris mentre responsan a riscos reals. No obstant això, ha concretat que això no inclou productes que provinguin d'àrees lliures de malalties. D'aquesta forma, Brussel·les afirma que Moscou ha de retirar les seves mesures "injustificades" i permetre a les companyies europees la represa de les seves activitats. No obstant això, l'Executiu comunitari ha recordat que la majoria dels productes seguiran patint restriccions a causa del veto de Moscou a productes agroalimentaris europeus d'agost del 2014. La sentència d'aquest dijous, no obstant això, permet reprendre les relacions comercials dels productes que no estan inclosos en el veto d'agost, com ara greix de porc, despulles o animals vius per a reproducció. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Pàgina amb exercicis d'accentuació i la solució.
Seu de la Diputació de Barcelona. Les eleccions municipals del 26-M també implicaran canvis a la Diputació de Barcelona, que fins ara ha presidit el convergent Marc Castells. ERC i el PSC van empatar a 16 diputats provincials, i ara els Comuns poden tenir la clau per decantar aquest organisme supramunicipal cap a l'una banda o l'altra. La Diputació de Barcelona és la més potent d'Espanya: gestiona un pressupost de 900 milions d'euros. Aquests diners, que acaben revertint en els municipis, són vitals per finançar equipaments i també per al dia a dia dels ajuntaments, en forma de subvencions, de patrocinis i de plans. Però les diputacions també suposen una sortida professional i política per a un bon gruix de representants i militants de partits; en alguns casos, càrrecs caiguts en desgràcia o defenestrats d'altres institucions. A les acaballes de l'últim mandat, la de Barcelona tenia 82 assessors en nòmina, que en conjunt han percebut una retribució anual de 4,9 milions d'euros. Del conjunt d'assessors, n'hi ha 25 que depenien directament del govern d'aquesta institució i que han exercit de tècnics de Presidència o d'altres àrees. Els 57 restants són personal de confiança dels partits que exerceixen d'assessors dels grups polítics que hi ha representats al ple. Aquestes xifres no representen el total de places disponibles: en el darrer mandat, el nombre màxim del personal eventual que podia prestar servei a la Diputació de Barcelona ascendia fins als 92. Els càrrecs de la corporació provincial sovint han estat objecte de polèmica. Una investigació de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), revelada per l' Anuari Mèdia.cat, va posar el focus el 2015 en la legalitat o no de contractar aquests eventuals, que, segons han denunciat algunes organitzacions sindicals, acaben treballant més per al partit que per a la corporació provincial. No era la primera vegada que Antifrau investigava els contractes a la Diputació i qüestionava algunes pràctiques habituals entre els partits polítics, com la de col·locar-hi persones afins, sobretot de càrrecs orgànics, "als quals, a vegades, se'ls reclama el pagament d'una part de la seva nòmina per finançar el partit". Qui són, però, els assessors del govern i dels partits de la Diputació? CRÍTIC explica en aquest reportatge el perfil dels càrrecs de confiança que s'han repartit les diferents formacions durant l'últim mandat. En el mandat anterior, els diputats de l'antiga Convergència i d'ERC es van repartir els 25 assessors de les cinc àrees competencials i executives en què s'estructura la Diputació. Entre aquests càrrecs de confiança hi destacaven figures com Carles Agustí, assessor tècnic de la Presidència i director de Govern Obert de l'ens. Agustí és un històric membre de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), de CDC i, posteriorment, membre del Comitè Nacional del PDECat. L'any passat va presentar-se a les primàries del Partit Demòcrata per l'Ajuntament de Barcelona representant els sectors més sobiranistes del partit, i va perdre enfront de la candidatura de Neus Munté. Al llarg dels últims anys, ha anat saltant d'administració en administració, sempre seguint la petja de Convergència. Ha ocupat el càrrec de director d'Innovació i Qualitat Democràtica a la Generalitat, de comissionat de Participació Ciutadana a l'Ajuntament de Barcelona amb el govern de Trias, i ha dirigit el Programa d'innovació i qualitat democràtica del Departament de Governació i Relacions Institucionals, també a la Generalitat. Així mateix, el recorregut de l'exsocialista Pia Bosch dins la corporació provincial és particularment remarcable. La llarga llista de càrrecs polítics que va ocupar Bosch a les files del PSC durant la primera dècada dels 2000 inclou el seu rol al capdavant de la delegació territorial del Govern de la Generalitat a les comarques gironines durant el mandat de Pasqual Maragall. També va ser tinenta d'alcalde i regidora a l'Ajuntament de Girona, diputada al Parlament, congressista al Consell d'Europa i portaveu socialista a la Diputació de Girona. El 2014, Bosch va abandonar el PSC i va fundar, juntament amb altres exmilitants, el partit Moviment d'Esquerres (MES), formació que va acabar aliant-se amb ERC. L'any següent, els republicans van designar-la assessora del seu grup polític a la Diputació de Barcelona, i el 2016 va passar a ser assessora tècnica de Presidència, una àrea fins ara gestionada per Convergència. El salari que perceben els assessors es classifica en vuit nivells, i oscil·la entre els 2.529,62 euros mensuals i els 5.956,93. Així i tot, pel que fa a l'àrea de Presidència, només hi ha tres assessors –Mònica Gallardo, responsable de Premsa i Comunicació; Daniel Laga, assessor tècnic d'Esports, i Ramon Minoves, d'Espais Naturals i Medi Ambient– que percebin la màxima retribució. A la vegada, no n'hi ha cap que se situï en les tres escales salarials més baixes. Globalment, les 25 persones que formen el conjunt d'assessors de govern cobren 123.338,61 euros mensuals, que, multiplicats per les 14 pagues que perceben anualment, sumen un total d'1,7 milions d'euros l'any. Però, més enllà dels assessors de govern, en el darrer mandat la Diputació de Barcelona ha comptat amb un total de 57 càrrecs de confiança més que han treballat per als diversos partits polítics amb representació al ple: CiU, ERC, el PSC, Entesa (marca municipal dels Comuns i d'ICV), C's, el PP i la CUP. La majoria d'aquests càrrecs, nomenats a dit, han ocupat o ocupen també responsabilitats en altres institucions, ja sigui en els diferents ajuntaments o en els òrgans de les seves formacions. En el mandat passat, però, no hi ha hagut cap assessor de partit que s'hagi situat en el nivell més alt de retribució ni tampoc en els tres inferiors. D'aquesta manera, tots han percebut entre 3.720,53 € i 4.927,49 € mensuals (categories 4 i 5) amb dues úniques excepcions, que han cobrat cada mes 5.685,57 i 5.317,45 euros, respectivament. El sou d'aquests càrrecs representa un total de 226.494,81 euros el mes, que ascendeixen a 3,2 M€ anuals, per 14 pagues. La suma total de sous d'assessors (comptant els de govern i els dels partits) s'eleva als 4,9 milions anuals. Cal tenir en compte, però, que hi ha organitzacions com Barcelona en Comú o la CUP que estableixen limitacions salarials per als seus càrrecs electes i de lliure designació. En el cas de BComú, el límit són 2.200 € mensuals. Entre els assessors nomenats pel PSC durant el mandat 2015-2019 destaca un cas particular: Antoni Fogué, que va ser president de la Diputació del 2008 al 2011 substituint l'alcalde de l'Hospitalet de Llobregat, Celestino Corbacho. Fogué va cessar del càrrec de president després de les municipals del 2011 per cedir el pas al convergent Salvador Esteve. Però a l'agost del 2015, segons va publicar el periodista Rafa Burgos al digital 'Gramenet 2.O', va entrar a formar part de la corporació provincial com a càrrec extern. La seva tasca consistia a donar "suport tècnic especialitzat a la Gerència de la institució", amb un sou de 90.000 euros bruts anuals. Més tard, el 2017, va ser nomenat assessor dels socialistes a la Diputació. Fogué no és l'únic regidor colomenc que ha tingut el càrrec d'assessor del grup del PSC els últims quatre anys. També ho ha estat Antonio Carmona, extinent d'alcalde a l'Ajuntament de Santa Coloma durant el mandat de Bartomeu Muñoz i de Núria Parlon, i diputat provincial des del 2010. Carmona va deixar de ser regidor en les eleccions del maig del 2015, però al juliol del mateix any va ser designat pels socialistes personal de confiança a la Diputació. Un altre cas destacable és el de Marta Farrés, la nova alcaldessa de Sabadell, que havia estat tinenta d'alcaldia amb Manuel Bustos, condemnat a presó pel 'cas Mercuri'. El 2015, després de perdre les primàries per encapçalar la llista dels socialistes en les municipals, es va retirar de la primera línia, però el 2017 va ser nomenada assessora pel partit a la Diputació. El 26-M va presentar-se al capdavant del PSC al municipi i va guanyar les eleccions. Ara, Farrés podrà ser alcaldessa gràcies a un acord amb l'única regidora que va obtenir Podem en les eleccions, Marta Morell. ERC també té un pes significatiu dins el grup d'assessors de partits polítics. El personal eventual vinculat amb els republicans inclou, per exemple, Pol Altayo, edil des del 2012 a Santa Perpètua de Mogoda i actual cap de l'oposició, o Josep Maria Civis, exregidor sabadellenc, excoordinador del partit a la Diputació i director general d'Acció Ciutadana del Departament de Governació durant el tripartit. L'any 2011, Civis i altres càrrecs van ser nomenats "per la via de màxima urgència" a la corporació provincial, un fet que va aixecar polseguera després que la secció sindical de la CGT en aquesta institució ho denunciés a Antifrau. El sindicat argumentava que el fet que els nomenaments interins no es portessin al ple de la Diputació infringia la normativa, segons la qual aquests contractes havien d'estar justificats expressament i havien de respondre a raons com una vacant o un projecte temporal que els requerís. Per contra, deien, en aquests nomenaments no s'hi especificava ni la plaça, ni la seva dependència orgànica, ni les funcions a desenvolupar. També especulaven que les persones que havien estat nomenades podrien haver-se quedat sense càrrec després d'alguna derrota electoral recent. Aquell mateix any, Civis ja havia accedit a un càrrec dins la Diputació com a assessor del grup polític d'ERC, càrrec que ha repetit en aquest darrer mandat. Dins l'univers convergent, alguns dels assessors polítics que hi sobresurten són Josep Sicart, exdiputat al Parlament de Catalunya durant el govern d'Artur Mas; Pol Lliró, fins ara conseller de districte de Sarrià – Sant Gervasi, o Àlex Sastre, candidat a l'alcaldia de Granollers en les passades eleccions municipals. Alguns dels convergents nomenats arrossegaven polèmiques prèvies. Aquest és el cas de Joaquim Matas, exregidor i excap de gabinet d'alcaldia de l'Ajuntament de Tordera, que entrava a formar part de l'equip d'assessors menys de dos mesos després de les eleccions municipals del 2015. Matas va ser contractat pel grup municipal de CiU en aquest consistori l'any 2003 com a cap de gabinet, una tasca per la qual cobrava 45.094 euros bruts anuals. L'oposició va carregar llavors contra el seu fitxatge i contra la duplicitat de tasques entre el cap de gabinet i el de premsa. El portaveu d'ERC a l'Ajuntament en aquell moment, Bernat Costas, fins i tot va dir que esdevenir càrrec de confiança al consistori de Tordera era "la manera de fer-se ric ". Alguns dels assessors de l'òrbita convergent a la Diputació provenen del sector d'Unió Democràtica. És el cas, per exemple, de Kevin Requena o de Joan Recasens, expulsat d'Unió el 2015 per haver-se manifestat en contra del full de ruta del partit, i actualment militant de Demòcrates de Catalunya. Els Comuns també han col·locat els seus càrrecs de confiança a la Diputació de Barcelona. En la legislatura passada, Entesa, el grup que aglutinava ICV, EUiA i BComú, va comptar amb una amalgama d'assessors que incloïa noms com el de Laura Massana, membre de la coordinadora de Catalunya en Comú, exregidora i exdiputada al Parlament per ICV-EUiA. Massana va ser diputada d'Iniciativa entre el 2006 i el 2015, però abans ja havia estat assessora del grup d'ICV a la Diputació. El 2016, després de deixar el Parlament, va tornar a ser nomenada per repetir com a càrrec de confiança del partit. La denúncia de la CGT a Antifrau el 2011, relacionada amb el nomenament de l'assessor d'ERC, Josep Maria Civis, també va afectar el secretari d'organització d'Iniciativa i exvicepresident del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lluís Moreno. De fet, ICV-EUiA va ser el grup polític que més es va beneficiar dels nomenaments "per la via de màxima urgència". Com relatava la 'Directa', Moreno va ser un dels representants que havien perdut la seva plaça en càrrecs públics arran de derrotes electorals i va ser recol·locat a la Diputació. Dos mesos després de les municipals del 2015 va tornar a ser designat assessor. Altres càrrecs dels Comuns durant el mandat passat han estat Toni Salado, membre de la coordinadora de Catalunya en Comú i responsable de Política Institucional i Programa d'EUiA, o la politòloga londinenca establerta a Barcelona Kate Shea, que forma part de la Direcció Executiva de la Coordinadora General de BComú. Malgrat que els populars ocupaven un lloc modest al ple de la Diputació, amb només tres diputats, també han comptat amb l'assessorament de diversos càrrecs, per bé que el total de persones nomenades per exercir aquesta funció és substancialment menor que el dels altres partits fins ara exposats. Hi destaquen figures com Albert Fernández Saltiveri, exportaveu del PP a Sarrià – Sant Gervasi, membre de l'Institut Catalunya Futur –la secció catalana de la FAES– i persona de confiança de Xavier García Albiol en la seva etapa com a alcalde. Fernández Saltiveri és conegut sobretot pel seu paper com a gerent de Badalona Comunicació, ens dels mitjans de comunicació locals, respecte als quals va exercir un control absolut: alguns dels episodis més polèmics que va protagonitzar inclouen, segons van denunciar en el seu dia altres partits de Badalona, la censura de persones d'ideologies diverses a les tertúlies de 'tele' o de ràdio, o la prohibició que es toqués "L'estaca", de Lluís Llach, durant el festival Filmets, a l'octubre del 2014. Tots els grups de l'oposició, així com aquells que no tenien representació i Òmnium Cultural, en van demanar la dimissió, però García Albiol no va voler destituir-lo. Va ser l'executiu següent, encapçalat per Dolors Sabater, qui va destituir-lo de manera immediata. Un altre nom destacat és el de l'exdiputada, exregidora i expresidenta de Nuevas Generaciones i del PP de Girona, Concepció Veray, que també forma part d'aquest conjunt. L'assessora va ser també cap de llista del PP a l'Ajuntament de Girona en les passades eleccions municipals, però no hi va obtenir representació. Prové d'una família estretament vinculada amb la formació: el seu germà, Jaume Veray, va ser assessor del partit a la Subdelegació del Govern a Girona, durant l'era de Rajoy. Veray pare també va ser vicepresident a Catalunya d'Aliança Popular i president del PP de Girona. El grup d'assessors dels populars en el mandat passat inclou Maria Jesús Hervàs, exportaveu del PP a Badalona, o José Llobet, exdiputat al Parlament i exvicepresident de la Diputació de Barcelona, que va ser designat a l'inici de la presidència del convergent Salvador Esteve gràcies al pacte de govern entre CiU i els populars. Molts menys assessors s'han distribuït en aquesta legislatura passada les altres dues formacions que ocupaven un lloc modest al ple: Ciutadans i la CUP. Entre els assessors taronja hi destaca Vicente Castillo, que va ser cap de llista per Tarragona en les eleccions catalanes del 2010 i subsecretari d'Implantació del partit. Pel que fa als cupaires, l'organització ha comptat també amb l'assessorament de Mariona Pascual, que ha tornat a encapçalar la candidatura de la CUP a Sant Celoni en aquestes eleccions municipals, com ja va fer el 2015. Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions. Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020).
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. La més concorreguda va ser la de Montpeller, amb forta presència d'occitans i catalans Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Ahir dissabte es van fer cinc manifestacions simultànies en diverses ciutats de l'estat francès, en reivindicació de les llengües pròpies dels països que el formen actualment. Les manifestacions van tenir lloc a Montpeller (on es van concentrar els occitans, amb el suport de catalans tant del nord com del sud), Baiona (on es van concentrar els bascos), Ajacciu (on es van concentrar els corsos), Estrasburg (on es van concentrar els alsacians) i a Karaez (on es van concentrar els bretons). La més concorreguda la de Montpeller La manifestació més concorreguda, unes quinze mil persones, va tenir lloc a Montpeller, on es van aplegar les organitzacions occitanes, amb el suport d'organitzacions catalanes. Va ser una manifestació menys concorreguda que les dels anys anteriors però els organitzadors remarcaven les dificultats de la ciutat i l'espai, que no és dels més actius de l'occitanisme. Entre els manifestant es van poder veure candidats de diversos partits polítics i càrrecs electes d'institucions de tot Occitània, incloses les Valades i la Vall d'Aran. Entre ells l'eurodiputat dels Verd Gerard Onesta, que va fer explícit també el seu suport a la llengua catalana. A Karaez unes cinc mil persones han participat en una concentració que tenia com a objectiu reivindicar les dues llengües pròpies de Bretanya, el bretó i el galo. En la manifestació s'hi han pogut veure polítiques de signe distint i la major part de les associacions culturals bretones així com els grups que pertanyen al potent moviment per la reunificació administrativa de Bretanya. Cinc mil manifestants en favor del basc a Baiona A Baiona unes cinc mil persones han participat en la manifestació en defensa de la llengua basca organitzada per Deiadar i Euskal Konfederazioa. La manifestació també ha reivindicat l'organització d'una entitat administrativa per al País Basc. Les darreres setmanes s'ha posat sobre la taula per primer vegada una possible institució reconeguda pel govern francès que serviria per a unir els territoris bascos del nord i dotar-los de personalitat pròpia dins la república. A Còrsega uns centenars de persones es van aplegar davant la prefectura a Ajacciu per a exigir la cooficialitat del cors a l'illa. Els manifestants portaven banderes corses i cartells i s'hi van estar una hora concentrats. Finalment a Estrasburg un miler de persones han pres part en una marxa reivindicant el dialecte alsacià alemany. Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
El passat divendres dia 6 de març els alumnes de tercer d' Eso van poden assistir a la interessant xerrada de l' escriptora tarragonina Noemí Bagés. Aquest matí els alumnes i també alguns professors han donat l'entrada al cap de setmana carnavalesc venint disfressats a l'institut: cada classe amb la seva pròpia indumentària. Aquest divendres 13 de febrer hem començat a rebre els alumnes de Primària, concretament els de l'Àngel Guimera. Informació sobre protecció de dades
El torero Iván Fandiño ha mort com a conseqüència d'una gravíssima cornada mentre torejava a la ciutat francesa d'Aire-sur-l'Adour. El matador biscaí va ser pres pel tercer toro quan feia una passada amb la capot per chicuelinas. L'animal va trepitjar la capa i el torero va caure a terra per l'envestida del toro. Malgrat que va aconseguir aixecar-se, el toro el va seguir, va tornar a fer-lo caure i va ser en aquell moment quan l'animal li va clavar uan cornada a la banda dreta del cos. Una cornada de 15 centímetres que va afectar òrgans vitals, entre ells el pulmó. Fandiño va ser dut a la infermeria on hi va ser prop d'una hora ja que no va ser traslladat a l'hospital fins que va finalitzar la cursa. No obstant això, quan va arribar a l'hospital ja estava "clínicament mort". Nombroses persones i aficionats al món de la tauromàquia han transmès missatges de condol. Els Reis d'Espanya han definit Fandiño com a "gran figura del toreig". Així mateix, el ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, ha lamentat la seva mort i ha enviat les condolences a la família del matador i als aficionats taurins. "Vull transmetre les condolences a la família d'Iván Fandiño, així com als aficionats i al món sencer del toro en general, als quals m'uneixo en el sentiment per la trista pèrdua". Per part seva, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha recordat "les tardes d'art i valentia que va oferir". El món dels toros també s'ha bolcat en la pèrdua de Fandiño. Enrique Ponce ha escrit que sempre "el recordarà per les tardes compartint la glòria del toreig". D'altra banda, Alejandro Talavante ha escrit un emotiu missatge on ha assenyalat que "el covard mor mil vegades, el valent només una". Consternada per la mort del mestre, que tantes tardes ens va regalar art i valentia en. Déu et tingui en la seva GLÒRIA! pic.twitter.com/svbBEPV3lW El covard mor mil vegades, el valent només una. Amb la mort d'Iván Fandiño, són dos els toreros morts a conseqüència d'una cornada en aquest segle després de la mort de Víctor Barrio, que fa un any va perdre la vida a la plaça de toros de Terol.
Enguany es compleixen 150 anys del naixement de Vicent Blasco Ibáñez i 50 de la mort d'Azorín. Tots dos, crescuts en entorns valencians catalanoparlants, van preferir contribuir a la literatura castellana i n'esdevingueren dues referències indiscutibles. Bé que excepcionalment, ambdós feren petites contribucions a la literatura en català i a l'assimilació nacional. Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges La segona meitat del segle XIX fou una etapa clau en el desenvolupament de l'Estat espanyol. D'un costat, la imminent pèrdua colonial afectaria l'imaginari col·lectiu dels ciutadans. De l'altre, es creava la teranyina administrativa que avui roman consolidada i que convertí Espanya en l'Estat que avui coneixem. Com a símbol d'allò, la Constitució de 1876 esmentava, per primer cop, el Rei d'Espanya. L'intel·lectualisme literari sorgit en aquells moments dotà l'Estat d'un gran reforç cultural. És en aquell context quan van nàixer dos dels escriptors valencians més destacats i reconeguts. L'un, Vicent Blasco Ibáñez, va veure la llum el 1867 al cor de València. Sis anys més tard, ho feia José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, Azorín, a la localitat de Monòver, a la vora del Vinalopó. Malgrat la procedència, tots dos van ser educats en castellà. Però van sentir el català des de ben menuts en els entorns immediats. Cal sumar a aquesta coincidència la de la respectiva capacitat d'influència. Azorín, en l'àmbit cultural, i Blasco, també en el polític, encapçalaren corrents distingits pels seus noms. La València que veié créixer Blasco Ibáñez era la de la Renaixença. Quan es va fundar Lo Rat Penat, Vicent encara era un xiquet que aprenia el català jugant als carrers que envolten el Mercat Central. Fill d'immigrants aragonesos, la seua educació en castellà no li va impedir escriure els seus primers contes en la llengua del país. El drac del Patriarca i altres narracions curtes són la prova de la seua aspiració a convertir-se en escriptor popular emprant la llengua autòctona. Aquests inicis, però, no van tenir continuïtat. I no va ser per no haver trobat incentius. El talent de Blasco com a escriptor en català el va fer mereixedor de dos premis consecutius dels jocs florals, els anys 1883 i 1884. Aquest guardó, concedit per Lo Rat Penat, reconegué Lo darrer esforç i Fets de la Història de València, l'últim ambientat en la guerra de les Germanies, tal com documenta el bibliòfil Rafael Solaz. Jesús Huguet, secretari del Consell Valencià de Cultura i un dels màxims estudiosos de l'obra blasquista, assenyala com a motiu la marginació de Constantí Llombart en Lo Rat Penat. Llombart, "que representava la part més esquerrana de la Renaixença, va perdre protagonisme en benefici de Teodor Llorente, molt més burgès" i, recordem-ho, fundador del diari conservador Las Provincias. Aquella casualitat va distanciar Blasco dels seu primer compromís literari. La Renaixença, impulsada des dels ambients reaccionaris, va apartar Blasco d'un moviment pel qual s'havia interessat força. Així ho referenciava Joan Fuster en Nosaltres els valencians: "Carlins, republicans, i fins i tot anarquistes van muntar-se llur premsa en la llengua del país i cultivaren la mitologia local com calia. Però mentrestant, la Renaixença anava per un altre camí. A les mans de Teodor Llorente i dels seus amics, gent afiliada als partits governamentals de la Restauració, Lo Rat Penat va convertir-se en un feu conservador. Això fou una circumstància castradora per al moviment literari autòcton. La mediocre intel·ligència dels dirigents dels partits feia que l'oposició al conservadorisme esdevingués, més d'un cop, oposició a la Renaixença". Per la seua banda, els inicis d'Azorín estigueren molt més aïllats pel que fa al conflicte lingüístic intern. Educat en castellà en un entorn benestant —el pare era murcià de Iecla, la mare de la veïna Petrer —, feia servir el català amb els treballadors de casa. El catedràtic Rafael Ferreres va voler remarcar el caràcter autòcton d'Azorín. "N'hi havia prou d'escoltar la seua fonètica, les seues vocals amb una marcadíssima pronunciació de la c com a s, que declarava la seua llengua materna: el valencià de Monòver". L'escriptor, però, va usar el català en parts molt puntuals d'escasses publicacions, com ara articles de premsa o obres com Surrealismo, publicada el 1929, ja en la seua maduresa. L'any 1896 se n'anà a Madrid, després d'un llarg període de vuit anys a València, on va col·laborar en mitjans com El Pueblo, dirigit per Blasco Ibáñez. Azorín mai no va fugir de la reflexió sobre la llengua emprada a l'hora d'escriure, com es podrà comprovar. El monover admirava el nucli de Gual, Rusiñol, Casas, Maragall, Verdaguer i tants altres literats catalans coetanis. De fet, Azorín evidencia la seua tria lingüística amb els títols de les seues primeres grans obres, publicades durant els primers anys del segle XX. L'obra de Blasco era molt més autòctona. Amb La barraca, Cañas y barro o Arroz y tartana descrivia, amb aires de denúncia, la vida valenciana d'aquell moment, caracteritzada per paisatges sublims. Contrastaven, però, amb la duresa diària del treball en el camp, l'albufera i amb els aspres entorns veïnals dotats d'enveges, manies i enfrontaments heretats. Només els diàlegs dels personatges eren reflectits en català. La prosa narrativa, però, es desplegava en un castellà impol·lut. Tot i que Joan Fuster assegurà que, "fart de sentir-se acusat pels crítics d'escriure un castellà horrorós", Blasco "va llogar un secretari que li endrecés la sintaxi i el vocabulari". Tanmateix, Blasco i Azorín optaren pel castellà. També uns altres coetanis, com l'alacantí Gabriel Miró (1879-1930), que va segellar el seu estil costumista en Años y leguas quan va recórrer els pobles adjacents a la serra d'Aitana. Malgrat explicar les particularitats locals en termes de pronunciació i documentar els elements més genuïns, Miró va testimoniar-ho tot en castellà. Mentre Blasco fugia del català pel conservadorisme característic de la Renaixença, Azorín es traslladava —poc després— a Madrid per exercir el periodisme en diaris com Abc. Va cobrir, per exemple, el viatge de noces d'Alfons XIII. No cal dir que el castellà li era inevitable. També pesaren, evidentment, les intencions d'adquirir transcendència. Jesús Huguet recorda que "gran part de la fama internacional de Blasco és gràcies a que un editor francès va llegir la seua obra en castellà". A més, el camí polític de Blasco Ibáñez el va separar, encara més, de despendre simpaties envers la llengua dels valencians. Azorín, en canvi, sí que hi va mostrar proximitat. Perquè, tot i ser un revolucionari anticlerical del seu temps, la posició dels seus partidaris quant al català el va ubicar, històricament, en el centralisme. Quan Blasco es movia amb progressiva desil·lusió entre els cercles valencianistes, coquetejà també amb la francmaçoneria i s'afilià a les Joventuts Republicanes Federals. El 1894 fundà el diari El Pueblo com a altaveu contra la Restauració borbònica i dirigí diversos partits republicans, com ara Unión Republicana, que arribà a governar el consistori del cap i casal durant els primers quinze anys del segle XX. Joan Fuster, que admirava l'habilitat literària de Blasco, fou molt més crític amb el seu posicionament polític. "Va posar en pràctica totes les seves manyes de demagog per a arrabassar als obrers valencians la suggestió llibertària i unir-los al moviment republicà. Tot i llur robusta base local, inconfusible, moviments tan autòctons com la Dreta Regional Valenciana i el republicanisme prescindiren de l'única orientació que podia haver-los donat un cert sentit: la nacional. I van establir-se com a sucursal d'altres partits". Una tendència que va reforçar Fèlix Azzati, qui va agafar el relleu en la direcció d' El Pueblo i qui, també, va ser un dels grans representants polítics del blasquisme. Fou ell, precisament, un dels primers a establir l'anticatalanisme més visceral a València. Símbol d'aquella actitud fou l'exigència dels blasquistes, el 1918, que Francesc Cambó pronunciara a València el seu discurs en castellà quan volia defensar el seu projecte polític de "catalanitzar Espanya", recordava l'historiador Alfons Cucó. Volia convèncer els valencians d'aquesta necessitat emprant la seua llengua, que també era la del seu públic. Prova d'aquesta evolució ideològica fou la trajectòria política del seu fill, Sigfrid Blasco-Ibáñez, que dirigí el Partido Unión Republicana Autonomista (PURA) i el traslladà a la dreta lerrouxista, amb la qual es va entendre perfectament durant la Segona República. Per acabar-ho d'adobar, el nét del primer Blasco Ibáñez, Vicente Blasco-Ibáñez Tortosa, fou diputat a les Corts Valencianes amb els secessionistes lingüístics d' Unió Valenciana. De les obres que van fer famós l'escriptor queda aquell esperit ruralista reflectit en adaptacions televisives actuals, que mostren el caire més bucòlic de l'horta valenciana, allunyat de la intenció de denúncia que Blasco volia transmetre. És per això que Jesús Huguet afirma que "l'esquerra no ha sabut aprofitar el Blasco revolucionari, la seua dignitat contra el feixisme, contra la dreta, contra l'Església, contra la monarquia, contra l'imperialisme alemany durant la Primera Guerra Mundial...". Quant a Azorín, va ser diputat a Corts amb els mauristes, els conservadors monàrquics d'inici del segle XX, defensors de la Restauració. Paradoxalment, abans havia estat afiliat al Partit Republicà Federal dirigit per Pi i Margall. I més endavant va tornar a defensar aquest posicionament quan va passar a formar part de l' Agrupació al Servei de la República. Finalment, segurament presoner de les circumstàncies, acabà elogiant el franquisme. La seua capacitat política, però, va quedar ben lluny de la de Blasco, que va arribar a ser la personalitat més determinant de la València de començament de segle XX. Evidentment, tots dos van quedar allunyats de qualsevol postura propera al nacionalisme autòcton. Blasco, fins i tot, el 1910, batejà amb el cognom Cervantes una colònia a l' Argentina. Azorín es va mostrar més proper, almenys pel que fa a les seues reflexions. Sorprèn, per exemple, el seu discurs d'entrada a la Real Academia Española el 1924, quan, parlant de les parts que formaven l'Estat espanyol, assegurava que "Cataluña es Valencia, es Alicante y es Mallorca". Unes paraules que va reiterar més tard, el 1960, quan fou visitat pel crític català Rafel Santos Torroella. La sensibilitat lingüística, bé que remota, hi era present. El segur és que tots dos van optar pel castellà i van privar, així, la cultura catalana de comptar amb dos referents indiscutibles al País Valencià. Tal com va concloure Joan Fuster, "un Blasco escrivint en català de cara als valencians hauria estat una basa formidable. Amb la gran projecció de tots dos, haver escrit en català els haguera causat menor rellevància personal a canvi de donar una enorme empenta a la cultura minoritzada. Malgrat tot, les paraules esmentades d'Azorín provaren, segons l'intel·lectual de Sueca, "que el sudestisme —l'espanyolisme valencià— no aconseguí esborrar" tot allò que pretenia. Tot i la deserció, alguna cosa van aportar tant Blasco com Azorín. Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts. L'emèrit li regalà dos milions d'euros
Fa quaranta anys, el director del Living Theatre, l'anarquista Julian Beck, es va presentar amb tota la seva companyia –famosa als 70 pel seu caràcter radical– al que llavors era conegut com el "manicomi" de Salt. El dia anterior havia representat al Municipal de Girona el cèlebre muntatge "Set meditacions sobre el sadomasoquisme polític". L'experiència va ser al·lucinant. Actors i bojos (en aquell temps fins i tot eren "bojos", encara que la nova psiquiatria ja començava a nomenar-los i a tractar-los d'una altra manera) van muntar una cercavila en què no podies distingir els uns dels altres. Penso en això mentre em dirigeixo al nucli de la mani a través del que els saltencs de tota la vida encara coneixen com "el carrer del Manicomi", que va a donar al passeig dels Països Catalans. ¿Com manifestar-se un altre cop, un altre Onze de Setembre, pel que és obvi? ¿I què en queda de la bogeria d'abans? En una cantonada del carrer, veig la primera bandera espanyola en un balcó. N'hi ha una altra i encara una més, al llarg del Passeig, i un cartellet fet per nens en què es llegeix " Viva Espanya", pintat amb grocs i vermells, alternativament. Tampoc ningú al castell davant la marabunta independentista. Al "Medalomismo", un bar mitològic dels complicats 80, els més assedegats ja demanen cerveses per mitigar la calor. Uns quants "medalomismo" o "estic atònit" miren l'espectacle del "batec" sobiranista des dels balcons. Al mateix bloc, una dona africana dansa amb el seu nadó al ritme d'"in, inde, independència...". Per alguna cosa Salt té un 40% d'estrangers en el seu cens i més de 70 nacionalitats als seus carrers. N'hi ha que ja no aguanten més coreografies com la d'aquest 11-S, amb aquesta espècie d'ou ferrat que es belluga al ritme d'un minuet i que també serveix com a para-sol o ventall improvisat. A mi em recorda el marc d'on sortia el porquet Porky, als "Looney Tunes", per anunciar que s'havien acabat els dibuixos animats. "Això és tot, això és tot, això és tot, amics". Un nen de 5 mesos, que es resguarda del sol gràcies a l'ou ferrat, porta uns auriculars "kids" perquè el soroll de la xaranga no li destrossi els timpans. Es diu Joan i és el representant de la quarta generació de la família Sunyer, amb la seva àvia Catalina, de 83 anys, al capdavant, en una cadira de rodes. ¿Com s'acabarà tot això si aquí s'ajunta, en aquesta ciutat d'amalgama i tradició, la cadena de les generacions i una pancarta en àrab que demanda la independència? ¿Com s'ha d'acabar si n'hi ha que han vingut a peu des de Sant Gregori, a uns 10 quilòmetres, amb el somriure als llavis i les cames destrossades? ¿Com s'ha d'acabar si un dels gegants, que ve del barri obrer de Taialà, es diu Carmen i va vestida de sevillana, amb els seus farbalans amb punts i la seva estelada a l'esquena? Reconec que a vegades la cosa té un aire manicomial, però aquest país és així. És la primera vegada que Gerard Quintana puja a un escenari i no desafina. El que no em queda clar és això del masoquisme. Remenar l'ou ferrat cada vegada que sona el minuet és una experiència gairebé religiosa, com diria Enrique Iglesias. Unes àvies ("hem vist en Puigdemont, nen!"), que es prenen una xocolata a Girona, després del caos circulatori, em comenten: "Si no prenem paciència per això...". Paciència, aquesta és la paraula. Paciència a la Catalunya rítmica.
És la seva primera pel·lícula com a protagonista absolut. Marc Clotet (Barcelona, 1980), bregat en sèries televisives com Física o Química i Amar es para siempre, demana pas a la gran pantalla. Mentre roda a la República Dominicana una comèdia romàntica d'embolics, Caribe Mix (des d'on respon aquesta entrevista), el públic el veurà des d'avui als cinemes convertit en Diego Padilla. Campió espanyol d'escacs el 1934, exiliat a França amb la seva dona i la seva filla i acusat d'espia pels nazis. Una cursa de fons, de vida o mort, en un drama d'amor, escacs i resistència. Abans del rodatge jugava a escacs? En sabia les normes bàsiques i hi havia jugat de petit. Què li va atraure de Diego Padilla? Que jo mateix hauria pogut ser ell si per desgràcia m'hagués tocat viure aquella època. Per a mi la vida és un gran tauler d'escacs i la guerra és un sense sentit que només s'alimenta dels interessos de ben pocs i arrossega a la resta, que són els qui la pateixen de veritat. Així l'altra cara de la guerra és l'amor? L'amor és el que ens manté vius com a persones, si deixem d'estimar, la vida perd el seu sentit. És la seva manera de sobreviure? En Diego vol un món més just i millor, però com a bon estrateg mesura molt bé les seves paraules. Dir que és apolític és la seva manera de sobreviure a la barbàrie. I ho diu perquè sap les conseqüències de posicionar-se en aquells temps. És «El jugador de ajedrez» una pel·lícula sense herois? Sí, i és una de les coses que més em van atraure quan vaig llegir el guió: explicar una història on tothom es vegi reflectit. Com canvia Diego Padilla en els 10 anys en què transcorre la pel·lícula? En Diego es va apagant a poc a poc però la flama sobreviu gràcies a l'amor que sent per la seva filla i per la seva dona. Primer film com a protagonista absolut i premi al millor actor al festival de Houston. Estic molt content amb el premi, però escac i mat és tenir la sort de viure d'aquesta meravellosa professió que és ser actor. Què tal el rodatge amb la petita Iris? Ara és a la República Dominicana rodant. L'any que ve farem una obra de teatre amb la meva germana [Aina Clotet]. Serà la primera vegada que actuem junts. Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
El XV del Trèvol, tot i patir tres lesions, es va assegurar el lideratge de grup i un emparellament de quarts de final més assequible contra l'Argentina. El combinat francès se les haurà amb Nova Zelanda El XV del Card es va classificar per als quarts de la copa del món, on es creuarà amb Austràlia, botxí de Gal·les, que s'enfrontarà a Sud-àfrica Nova Zelanda va acabar invicta la primera fase de la copa del món de rugbi després de la victòria d'ahir contra Tonga (47-9). Els All Blacks es classifiquen com a primers del grup C per als quarts de... Nova Zelanda, que ja està classificada, tanca avui el grup C de la fase prèvia del mundial de rugbi contra Tonga –6 punts–, conjunt que encara aspira al miracle de ser segon del grup i accedir als... Bryan Habana va ser el gran protagonista de la victòria de Sud-àfrica –que es va assegurar la classificació per als quarts del mundial– contra els Estats Units (64-0) a l'estadi olímpic de Londres.... Romania va protagonitzar ahir a Leicester la remuntada més gran vista en una copa del món de rugbi. Els europeus es van veure en desavantatge en el resultat 15-0, però van persistir i el premi va ser... El GEiEG va aconseguir el triomf en el primer duel entre equips gironins aquest curs, 26-40 en la seva visita al Garrotxa RC, i es manté com a l'únic conjunt de la demarcació que ha guanyat en la competició... Els 'Pumas' apallissen Tonga (45-16) i els campions del Sis Nacions pateixen contra Itàlia (16-9) i es podrien trobar en un dels primers partits d'eliminació directa Els catalans van encaixar la tercera derrota, que els manté últims
La selecció espanyola ha allargat el seu idil·li amb Budapest i ha conquerit el seu segon títol europeu després de vèncer Rússia en la final (13-12). El primer també havia estat a la capital hongaresa, el 2014 en una final contra els Països Baixos (10-5). Com en les semifinals, l'equip de Miki Oca, amb dotze jugadores catalanes, ha tret tota la seva capacitat competitiva en l'últim quart, amb un parcial inicial de 3-0 (13-10) que ha fet inútil la reacció final russa. El nom propi de la final ha estat Maica García, que ben assistida per les jugadores de l'arc, ha marcat, amb quatre gols, diferències des de la posició de boia. El primer quart s'ha caracteritzat per l'efectivitat del conjunt rus en els contraatacs. L'equip espanyol es defensava bé en estàtic, però no ha sabut frenar les ràpides transicions del rival. En tot cas, Anni Espar, en la primera superioritat, Roser Tarragó, en un llançament des de 8 metres, i Maica García, des de la boia, han minimitzat l'embranzida inicial russa (3-4). En el segon quart, l'equip de Miki Oca ha millorat en el replegament i ha pres la iniciativa en l'intercanvi de gols amb què s'ha convertit el partit. Les dianes de Pili Peña, Bea Ortíz, per partida doble, Maica i Tarragó han segellat la primera meitat amb taules (8-8). Després de la represa, l'equip espanyol ha passat un mal tràngol quan el tercer gol de Prokofyeva i un contraatac de Bersneva, col·locaven les d'Alexander Gaidukov amb dos gols de marge (8-10). Les subcampiones del món han reaccionat i han tornat a restablir l'equilibri gràcies a la connexió entre Maica i Anni Espar (10-10). La remuntada hispana ha tingut continuïtat en el quart definitiu, amb els gols de Clara Espar, aprofitant un xut al travesser de Tarragó, i des de la boia amb Maica i Leitón, que signava la sentència quan només restaven 1:27 de jugar. Només ha quedat temps perquè Prokofyeva i Serzhantova ajustessin el resultat final. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
La protesta dels Armilles Grogues ha provocat nombrosos talls i incidents a la xarxa viària francesa. A la Catalunya Nord, les principals afectacions lhan estat a l'autopista A-9 entre els peatges de Perpinyà i el Voló, al tram que connecta amb la Jonquera, i a l'AP-7 a Figueres. La policia francesa ha muntat dispositius per intentar evitar els bloquejos i els Mossos han hagut de tallar la circulació per l'AP7 entre Figueres i La Jonquera. I és que les cues han estat durant bona part del dia de fins a 21 quilòmetres. Els vehicles s'han hagut de desviar per l'N-II mentre ha durat la protesta, que ha acabat ben entrada la nit. ⚠⛔ L'AP-7 s'ha tallat a Figueres en sentit nord, cap a França. A l'N-II s'ha restringit el pas als camions que volen anar cap a França i s'han habilitat aparcaments perquè hi puguin estacionar els vehicles de gran tonatge. Aquesta nit de divendres, els Armilles Grogues ja havien tallat l'AP-7 a la Jonquera en sentit nord durant unes hores. Un dels manifestants, en Josep, que viu a Ceret, ha deixat clar que no acabaran la mobilització fins que el govern d'Emmanuel Macron plegui o es comprometi a abaixar els impostos i apujar el salari mínim. "La gent viu amb 1.200 euros i el cost de la vida aquí és molt més alt", protesta. Aquest és el quart dissabte de protesta per la pujada de taxes i per reclamar, entre altres mesures, un increment del salari mínim. El municipi de la Jonquera, situat a la frontera entre Espanya i França, ha patit tres setmanes de retencions a l'autopista AP-7 a causa de les protestes contra la pujada dels carburants. Dilluns, els manifestants van tornar a bloquejar el pas de vehicles a la frontera, cosa que va provocar fins a 17 quilòmetres de retencions a l'AP-7 i llargues cues també a l'N-II. Molts veïns no van poder arribar a la feina o a casa, i l'Ajuntament va suspendre el transport escolar. A més, entre 3.000 i 4.000 camions es van haver d'esperar durant hores a les àrees de servei i polígons de la zona, fins que els manifestants van tornar a obrir les comunicacions. Aquest retard ha ocasionat la pèrdua de moltes mercaderies, que s'han espatllat abans d'arribar a destinació. El president de l'Associació de Comerciants de la Jonquera, Bruno Comas, ha explicat que calcula que en les tres últimes setmanes han perdut un 70% de la facturació, per comparació amb les mateixes dates de l'any passat. "Aquí venen molts francesos a comprar, i, amb les vies de comunicació tancades i tot el col·lapse a les carreteres, fa tres setmanes que no ve ningú. Falten tres setmanes per Nadal i aquestes dates són les que més solem facturar. I la majoria de comerços han contractat més personal de reforç i les pèrdues econòmiques han estat molt altes, ja que les despeses fixes i els sous els has de pagar igual." Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay) L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
El C RAI Biblioteca de Medicina ha començat a utilitzar l'aplicació Pinterest per presentar les novetats bibliogràfiques de cada mes. D'altra banda, el CRAI Biblioteca de Belles Arts ha iniciat el seu compte a Twitter. Accediu a les xarxes del CRAI UB des del Web del CRAI > Coneix el CRAI > Difusió i màrqueting > Blogs i xarxes socials. O des d'aquesta icona, que trobareu a totes les pàgines del Web del CRAI. Recordeu que també podeu consultar les novetats al catàleg del CRAI UB, i fer una subscripció al fil RSS. Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.
El secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavin, ha reiterat a Manresa que la solució per a una millor comunicació del Bages per carretera passa per la futura aplicació d'una taxa general de circulació (el que tècnicament es coneix com a vinyeta). Mesura que ha de permetre alliberar els peatges, entre els quals els de l'autopista Terrassa-Manresa, amb la qual el departament de Territori considera que aquesta passaria a ser la via més utilitzada per connectar la comarca, al contrari del que passa ara, que és que la major càrrega de trànsit la suporta el corredor que formen la C-55 i la C-58. Gavín ha participat aquest cap de setmana en una jornada de treball convocada Partit Demòcrata Català al Bages per debatre sobre les infraestructures de la comarca, en la qual també hi va ser present David Saldoni, director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu d'aquesta trobada, segons han posat en relleu fons de la formació, era «posar de manifest les mancances que s'arrosseguen des de fa anys en les principals connexions viàries de la comarca, especialment, les que enllacen amb l'àrea metropolitana». Els assistents van escoltar una exposició del secretari d'Infraestructures i Mobilitat, que va detallar un cop més quines mesures s'havien pres fins a dia d'avui per part del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, i quins projectes ja s'han pressupostat per tal de pal·liar els dèficits en aquestes infraestructures. Els assistents a la jornada de treball (associats, simpatitzants i, especialment, càrrecs electes de la formació a la comarca) també van poder transmetre, com a usuaris principals d'aquestes xarxes, els punts on consideraven que caldria incidir i focalitzar els recursos per millorar-ne l'estat. La C-55 es va tornar a posar damunt la taula com una de les principals preocupacions del territori. Isidre Gavin va reiterar, com ja va fer fa mesos enrere en una jornada a la Cambra de Comerç de Manresa, que aquesta «és una de les carreteres en les que es destina més inversió del país, fet que ens ha permès guanyar la batalla de la seguretat». Tanmateix, va afirmar que Territori «és conscient que no és suficient», perquè la població usuària també reclama una millora de la qualitat per guanyar competitivitat com a territori. Va ser en aquest punt que Isidre Gavin, «la solució global a aquestes demandes és la vinyeta», és a dir, la posada en marxa d'una taxa d'aplicació amb caràcter general per als propietaris de vehicles per a l'ús de la xarxa de carreteres, fet que automàticament ha d'implicar l'eliminació de peatges. Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
Una vegada més, ens hem de tornar a felicitar per un altre gran llibre que ha escrit per a tots nosaltres En Jordi Bilbeny: " La sardana i la religió de les bruixes ". Sols un geni en erudició i tenacitat pot remenar la història —i tant la filosofia, com la literatura i la psicoestètica— d'una manera tan audaç com ho fa En Bilbeny. El llibre està documentat de manera rigorosa, noble i extensa i amb una memòria enormement exercitada per l'esforç. Com diu la veu popular: ′fer memòria'. Perquè la memòria no es té: es fa. La seva capacitat de raonament planer i de síntesi entenedora són extraordinaris. Com la seva voluntat de treball i servei al País. És una tasca immensa sobrepassar el discurs oficial. Però aquest llibre trenca amb tot allò establert, i d'una forma tan elaborada i pulcra que quan el vas llegint tens la sensació d'una natura ecològica europea extensible a tot el planeta. Un llibre que obre la ment de tal manera que el món no té vint segles d'existència cultural, sinó 50.000 anys de civilització. I resta clar que abans del cristianisme existien cultures i religions, que l'ésser humà ha hagut d'elaborar molt per conjuminar el treball, la creença i la cultura. En aquest llibre, En Bilbeny ens mostra l'avidesa de coneixements etnològics que té ―importantíssims―, per desgranar la història, l'evolució dels pobles i les seves respectives llengües (totes elles entrelligades i emmanllevant-se mots les unes de les altres mentre s'enriqueixen mútuament): un clar fer de l'humanisme. Vet aquí el quid de la qüestió: trencar estereotips costa molt. Les reaccions psicològiques que provoca desperten molta agressivitat.
El Tribunal de Corts va acceptar ahir parcialment el recurs de la defensa de Tomàs Gea contra l'aute judicial de la batlle que imposava mesures cautelars a la seva llibertat professional. D'aquesta manera, Gea podrà viatjar i sortir del Principat si així ho desitja, però encara seguirà sense estar autoritzat per poder parlar o mantenir qualsevol mena de contacte amb la Federació Andorrana de Futbol (FAF), va informar RTVA. En aquesta línia, la FAF va fer oficial fa dues setmanes la contractació de David Rodrigo com a nou secretari general de l'entitat després que la batlle imposés mesures cautelars per la situació de Gea arran de l'Operació Cautxú. Per tant, si bé la federació ja té un nou responsable general a conseqüència de la impossibilitat de Gea per actuar com a treballador, l'actual junta de la FAF va manifestar en els últims mesos la seva voluntat per reincorporar-lo al càrrec. Tanmateix, si el president de l'entitat, Fèlix Álvarez, té la voluntat de rescindir el contracte que uneix a Gea amb la federació, ho haurà de negociar amb els seus advocats i arribar a un acord. Així, segons informava RTVA, sembla que aquest acord «podria tancar-se en les pròximes setmanes, ja que les dues parts semblen obertes a arribar a una entesa». Per últim, s'ha de recordar que en l'Operació Cautxú s'investiga la presumpta comissió de delictes financers i econòmics relacionats amb les partides econòmiques de la UEFA i de la FIFA a través dels programes de desenvolupament. Així, fa deu mesos, la Policia va realitzar un primer escorcoll a la FAF on es va recopilar tota la documentació comptable i financera dels anys 2018 i 2019. El mateix dia es van detenir el secretari general, Tomàs Gea, i el tresorer, José García. Els hotels estan patint cancel·lacions continuades Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra Andrés García Jugador de l'FC Andorra Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
L'objectiu principal de la tesi doctoral de Josep Llasses Gascón, defensada a la Universitat de les Illes Balears, és la caracterització de les incerteses dels productes observacionals i de les simulacions numèriques a l'hora de reproduir la variabilitat climàtica al mar Mediterrani. La tesi, que s'ha fet en el marc de l'activitat investigadora de l' Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB), l'ha dirigida el doctor Gabriel Jordà Sánchez, del Departament de Física. En primer lloc, s'han analitzat les capacitats de cinc xarxes d'observació marines a l'hora de reproduir l'evolució de la temperatura i la salinitat durant les darreres dècades del segle XX i per al segle XXI al complet, així com la caracterització d'altres processos locals com la taxa de formació d'aigües fondes a la conca occidental. Els resultats mostren que totes les xarxes són capaces de capturar correctament la mitjana de conca i les tendències a llarg termini. Pel contrari, la taxa de formació d'aigües fondes a la conca occidental així com altres processos regionals són, en gran part, sobre o subestimats per totes les xarxes. En segon lloc, s'ha estudiat la incertesa d'un conjunt de simulacions climàtiques regionals per a les darreres dècades del segle XX. Específicament, s'han quantificat i analitzat les incerteses lligades a la caracterització d'un procés climàtic clau com és la redistribució de calor i sal a la conca. A partir de la caracterització de la incertesa del conjunt, es mostra que les diferències entre models són molt majors que la mitjana en el cas de la transferència vertical de sal i en el cas de la transferència de calor entre 0-150 m i 150-600 m. En capes inferiors, alguns models mostren una alta correlació entre si, mentre altres no mostren cap concordança amb cap dels altres models. Els mecanismes que governen aquestes discrepàncies entre models han estat estudiats, i es mostra que és complicat treure conclusions robustes en aquest sentit. Finalment, s'ha analitzat la fiabilitat en les estimacions de la incertesa a partir de les simulacions numèriques climàtiques quan el nombre de simulacions disponibles és limitat, fet que dificulta la representativitat de les estimacions. En aquests casos, la incertesa total pot ser subestimada. En aquest sentit, es recomana usar un factor corrector de la incertesa per obtenir les estimacions tan realistes com sigui possible. Aquest factor corrector ha estat deduït per al cas d'una o de múltiples fonts d'incertesa i ha estat aplicat a un cas real: la reconstrucció del nivell del mar al Mediterrani a partir d'una sèrie de projeccions climàtiques. En aquest estudi es mostra que la fiabilitat en les estimacions de la incertesa de cada una de les fonts depèn del nombre de simulacions a partir de les quals es calcula la incertesa, així com de la importància relativa de la incertesa de cada font respecte a la incertesa total. A partir d'aquests resultats, es pretén cridar l'atenció respecte als problemes associats a les estimacions de la incertesa quan el nombre de simulacions disponible és limitat.
Gràcies a la informàtica, és possible veure l'evolució de les espècies.
La comissió del Parlament que investiga les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors ha decidit aquest dilluns enviar un segon requeriment al ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, perquè comparegui a l'esmentada comissió, després que ho rebutgés i s'oferís, a canvi, a comparèixer en un ple. En declaracions als mitjans, la presidenta de la comissió, Dolors Montserrat (PP), ha explicat que tots els grups parlamentaris excepte el PP han votat a favor d'enviar un altre cop els requeriments de comparèixer al ministre i a deu responsables o exresponsables estatals més que estaven citats per aquest dilluns i no hi han acudit. Montserrat ha assenyalat que correspon a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, traslladar aquesta decisió a la Mesa del Parlament, que serà qui enviarà les cartes als convocats. El reglament del Parlament estableix que es pot requerir la compareixença per segona vegada, i assenyala també que la Mesa haurà de donar comptes al Ministeri Fiscal en el cas que els convocats desatenguin voluntàriament aquest requeriment "als efectes de substanciar la responsabilitat penal" i que se'ls ha d'advertir d'aquesta possible responsabilitat penal. Montserrat ha afirmat que aquest dilluns només s'ha decidit repetir el requeriment i que no s'ha parlat de traslladar la qüestió a la Fiscalia. L'expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Julio Segura, ha estat l'únic a comparèixer --d'una llista de 13 convocats-- a la primera sessió de la comissió després de Nadal, mentre que la presidenta de la Societat de Gestió d'Actius Immobiliaris Procedents de la Reestructuració Financera (Sareb), Belén Romana, estava convocada inicialment per aquest dilluns, però per problemes d'agenda va traslladar la compareixença al 3 de febrer. Entre els altres convocats hi figuren el secretari i ex secretari d'Estat d'Economia, Fernando Jiménez i José Manuel Campa; els exministres d'Economia i Hisenda Elena Salgado i Pedro Solbes; l'actual governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde. Salgado va adjuntar la seva intervenció al Congrés el 26 de juliol del 2012 en una compareixença per la reestructuració bancària i el sanejament financer, i Linde va afegir entre els seus arguments contraris a assistir el deure de secret que acompanya el seu càrrec, tot i que va transmetre la voluntat de "col·laborar" amb documents no subjectes a aquest deure de reserva. Els exgovernadors Miguel Ángel Fernández Ordóñez i Jaime Caruana van utilitzar els mateixos arguments de disculpa que Linde, i es van mostrar disposats a contestar per escrit preguntes que la comissió del Parlament els fes arribar. Explicacions semblants van utilitzar també en comunicació per carta el subgovernador del Banc d'Espanya i president del Frob, Fernando Restoy; l'exdirector general de supervisió del Banc d'Espanya, Jerónimo Martínez, i la presidenta de la CNMV, Elvira Rodríguez; els dos primers estan oberts a enviar documentació no reservada que els demani la comissió. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Professionals sanitaris durant la vaga d'aquesta setmana a Barcelona. / PERE TORDERA Aquesta setmana de vagues del sofert sector públic català (mobilitzacions "constituents", segons la CUP; "contra Torra", segons Ciutadans) ha posat de manifest que el Govern necessita anar més enllà del seu objectiu primari -la independència- i gestionar el dia a dia de manera tan solvent com sigui possible. Aquesta gestió "de les engrunes", com en diu Eduard Pujol, és molt rellevant perquè els ciutadans no es poden permetre el luxe de fiar-ho tot al mitjà o al llarg termini. (En certa manera, Ada Colau ha ensopegat amb el mateix problema: els seus discursos contra les elits, i les màfies, i el sistema en general van haver de cedir davant de la urgència dels maldecaps quotidians d'una gran urbs com Barcelona.) Tant per als comuns com per als sobiranistes, combinar la mirada llarga amb l'exercici de gestió del dia a dia és indispensable. I en el cas del govern català, l'absència d'un lideratge clar, combinada amb les interferències de Lledoners i de Waterloo, i l'enorme nuvolada del procés judicial contra els líders de l'octubre passat, fan una sensació d'encallament que, amb el pas del temps, pot ser una eina de desmobilització i desmoralització. I malgrat tot, si Junts per Catalunya, ERC i els comuns aconsegueixen un acord bidireccional per aprovar els pressupostos de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona, ens podem trobar amb un situació de tímida estabilitat. Les enquestes indiquen tossudament que a) l'independentisme no baixa i la idea d'un referèndum pactat té un suport majoritari de la societat; b) els partits unionistes no semblen en condicions de forjar una majoria alternativa, i c) ERC és la favorita per endur-se la victòria, més o menys ajustada, en el pròxim cicle electoral. Però els republicans estan molt lluny d'afrontar un altre xoc directe amb l'Estat, si més no amb l'actual equilibri de forces. Ens podem trobar amb un període més o menys llarg d'hegemonia independentista... sense independència. Governar bé l'autonomia, reclamar la sobirania i mantenir la tensió amb l'Estat, tot esperant el moment més idoni per al pròxim embat. Estem parlant d'un període massa curt per oblidar l'objectiu final, però massa llarg per considerar-lo un impàs. ¿És possible fer això d'una manera coherent? Ho és, com ho demostra l'SNP a Escòcia. I encara més si, com vaticinava ahir Miquel Puig, el formidable nyap del procés judicial obert contra els dirigents independentistes acaba posant en crisi la justícia espanyola i provocant un "segon tsunami" independentista. Però la dolorosa situació dels presos (a prop del seu segon Nadal en presó preventiva) anul·la tota possibilitat d'un pronòstic raonable. Ningú no sap com reaccionarà la gent -no sé com reaccionaré jo mateix- si hi ha una sentència dura basada en delictes pràcticament inventats. En aquest context s'explica la decisió de Jordi Sànchez i Jordi Turull d'iniciar una vaga de fam que, de forma inevitable i dramàtica, tornarà a posar la situació dels presos en primer terme de la vida política. Encara que es faci difícil d'entendre que ni tan sols en el reduït col·lectiu de presos no hi hagi unitat d'acció, la política catalana es veurà impregnada per la lluita antirepressiva. Amb aquest teló de fons, que Sánchez i Torra es reuneixin o no, sembla poc important. La gestió simultània del curt i el llarg termini: novament, un enorme repte polític per a un independentisme en fase de reconstrucció. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Actualment existeixen tractaments que permeten la purificació de les aigües residuals per tal d'aconseguir efluents que es poden abocar a mars o rius sense problemes mediambientals. No obstant, es tracten generalment de tecnologies amb un elevat cost energètic, majoritàriament d'aireació i bombeig, i amb un elevat cost econòmic del tractament dels residus generats, principalment els llots de depuradora. Per una altra banda, les aigües residuals contenen una gran quantitat d'energia química en la matèria orgànica contaminant. L'objectiu d'aquesta recerca és recuperar en forma d'hidrogen l'energia continguda en aquestes aigües residuals i així matar dos pardals d'un tret, ja que eliminaríem eficientment la matèria orgànica de les aigües residuals i no només aconseguiríem reduir el consum energètic del procés de depuració sinó que obtindríem energia a partir d'aquest residu. La clau del projecte proposat és la utilització d'uns bacteris molt especials, els bacteris exoelectrògens, que són capaços d'oxidar la matèria orgànica, transferir els electrons resultants de l'oxidació a l'exterior de la cèl·lula i cedir-los a un elèctrode sòlid extern. Si aprofitem aquesta habilitat de cedir electrons a un elèctrode, els podem fer treballar com una pila elèctrica i així aconseguir la circulació de corrent a mesura que consumeixen matèria orgànica provinent d'aigua residual. Per aconseguir la reacció d'oxidació a l'ànode de la pila on actuen els microorganismes exoelectrògens cal una reacció de reducció al càtode de la pila. Si al càtode hi ha protons podem aprofitar els electrons generats per produir hidrogen, el vector energètic del futur. Només és necessari afegir una mica d'energia en forma de voltatge al sistema (molta menys que la necessària per fer l'electròlisi de l'aigua) per tal que funcioni, però se'n recupera més en forma d'hidrogen, aconseguint per tant generació neta d'energia. Aquests dispositius s'anomenen cel·les microbianes d'electròlisi (Microbial Electrolysis Cells, MEC) i actualment és una tecnologia molt jove i prometedora que s'està desenvolupant a nivell de laboratori. El grup de recerca en Bioelectroquímica del Departament d'Enginyeria Química de la UAB porta més de 5 anys amb estudis enfocats a la millora de l'eficiència energètica de les MEC i a la viabilitat del seu escalat per tal d'accelerar-ne la seva aplicació a escala real. Els resultats a nivell de laboratori són molt prometedors i demostren que aquests sistemes tindrien un nínxol de mercat a escala industrial, però encara hi ha obstacles tècnics que cal afrontar abans d'aquest escalat. Un d'aquests obstacles és la utilització d'aigües reals ja que, abans de la recerca desenvolupada, la major part dels resultats s'havien obtingut amb aigües sintètiques molt biodegradables. És per això que dos dels treballs emmarcats en la tesi de la Dra. Núria Montpart s'han enfocat a la producció biològica d'hidrogen lligada al tractament d'aigües residuals amb substrats complexes tals com metanol, residus làctics, midó i glicerol. L'objectiu d'aquests treballs ha estat recuperar la major part possible de l'energia continguda en aquests residus en forma d'hidrogen. Per aconseguir-ho, s'ha seleccionat un consorci microbià que és capaç de transformar aquests substrats complexos en compostos més simples que poden ser degradats pels microorganismes exoelectrògens. Els resultats han estat molt positius i s'han aconseguit intensitats de corrent i velocitats de producció d'hidrogen molt elevades a partir de la depuració d'aquestes aigües residuals. A llarg termini, la cel·la alimentada amb residus làctics va donar els millors resultats tant en termes d'intensitat de corrent (150 ampers per metre cúbic de cel·la), producció d'hidrogen (0.94 metres cúbics d'hidrogen per metre cúbic de reactor i dia) i recuperació d'electrons al càtode (91%), i tot això amb un voltatge aplicat de només 0.8 V. Aquests resultats fan més factible el desenvolupament industrial d'aquesta tecnologia i per tant la creació de sistemes de tractament d'aigües residuals productores d'energia en forma d'hidrogen. Durant els primers anys de la conquesta... Si vols rebre el nostre butlletí al teu correu
L'huracà registrat a l'Atlàntic en les últimes dues dècades ha caigut amb una fúria extrema sobre diverses illes de les Antilles amb vents que ronden els 285 quilòmetres per hora i trombes d'aigua pròpies de les tempestes tropicals. Designat encara com un cicló de categoria 5, la màxima en l'escala que mesura la intensitat d'aquests fenòmens, l''Irma' està deixant un rastre de destrucció en el seu avanç cap a Florida, on ja s'ha ordenat l'evacuació d'unes 650.000 persones. Barbuda sembla ser fins al moment l'illa més damnificada, però la seva potència èpica també ha arribat a Puerto Rico, on prop d'un milió de persones s'han quedat sense electricitat. Per sort per als porto-riquenys, l'ull de l'huracà va passar a 56 quilòmetres de San Juan, però les tribulacions del Carib no s'han acabat perquè a l'horitzó s'acosta un altre huracà: el 'José', de categoria 2. El Centre Nacional d'Huracans dels EUA espera que el 'José' es converteixi avui en un «gran huracà». La seva trajectòria és similar a la de l''Irma' i, encara que ahir es localitzava a l'est de les Antilles menors, la previsió era que avancés cap al nord-oest, i que posaria en perill les mateixes illes que han rebut l'impacte de l''Irma'. Les pròximes en el seu recorregut són Haití, la República Dominicana, Cuba i Bahames, on estan en marxa evacuacions massives. Fins ahir a la nit, l''Irma' havia causat 13 morts, una xifra relativament modesta, encara que a jutjar per les imatges que arribaven de Barbuda el seu llegat es podria mesurar més pel grau de devastació que per la xifra de víctimes. El primer ministre del petit país caribeny, Gaston Browne, va assegurar que el 95% dels edificis de Barbuda havien quedat totalment o parcialment destruïts. La veïna Antigua es va salvar i les autoritats havien de decidir si ordenaven l'evacuació obligatòria dels 1.600 habitants de Barbuda. «L'illa ha quedat a penes habitable », va dir Browne als mitjans locals. «És trist veure com un país tan bonic queda destruït en un parell d'hores». També l'illa de Sint Maarten va patir danys majúsculs. Les autoritats franceses, que comparteixen amb Holanda la sobirania de l'illa, van confirmar la mort de vuit persones i destrosses generalitzades. El 95% de l'illa està destruïda. Cuba i la República Dominicana han adoptat mesures per evacuar els resorts turístics. I a Puerto Rico, l''Irma' sembla haver fet menys estralls dels esperats, encara que 900.000 persones estan sense electricitat i 50.000 sense aigua potable. Més d'una dotzena dels seus hospitals van haver de recórrer als generadors després de quedar-se sense electricitat. Les Nacions Unides estimen que, en total, les conseqüències de l'huracà podrien afectar 37 milions de persones. La majoria viuen a Florida, on milers de persones van posar rumb al nord per estar fora del seu efecte devastador, que arribarà previsiblement dissabte. «És possible que es produeixin fluctuacions en la seva intensitat, però la previsió és que l''Irma' es mantingui de categoria 4 o 5», va dir el Servei Nacional de Meteorologia. A diferència del que ha passat a Houston (Texas), les autoritats de Florida han ordenat l' evacuació d'unes 650.000 persones, que viuen a les zones costaneres de Miami i els seus voltants. «Aquesta tempesta és més gran, més ràpida i més forta que l'huracà 'Andrew'», va dir el governador de l'estat, Rick Scott, referint-se al cicló que va deixar un rastre de caos i destrucció el 1992.
El projecte "Més enllà de la compra i el lloguer" obre una nova pàgina al calendari. El proper dimecres 6 de març tindrà lloc a la ciutat de Reus, la tercera sessió dels tallers sobre els models alternatius d'accés i tinença de l'habitatge. Escull les vies per les quals vols ser contactat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC): He llegit l' avís legal i la política de privacitat i autoritzo l'enviament de butlletins informatius, així com el tractament de les meves dades personals per part del CNJC.
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha criticat aquest dijous que la "unitat de la nació" espanyola estigui per "sobre del dret a la vida". Després que el govern espanyol hagi denegat el confinament total que reclamava el Govern per la Conca d'Òdena, Rovira ha lamentat que no apliquin les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut de fer " confinaments territorial " i que no respectin la mesura presa pels consellers. A través d'una publicació a Twitter, ha recordat que la unitat de la nació ja ha estat per sobre de la "democràcia i dels drets civils i polítics".
Gran gest del Chelsea per ajudar a combatre el coronavirus. No ha estat directament per evitar la malaltia, però sí per ajudar als que treballen dia a dia en els hospitals. El club de futbol, de mans del seu propietari, Roman Abramóvitx, ha ofert el seu hotel, situat a les rodalies d'Stamford Bridge, perquè el faci servir el personal sanitari dels hospitals de Londres involucrats en la lluita contra el coronavirus. Les despeses i tot el que costi allotjar a l'hotel els sanitaris se n'encarregarà de cobrir-ho el mateix Abramóvitx. Durant dos mesos, els treballadors del National Health Service, el servei sanitari britànics, podran fer ús dels serveis d'aquest hotel, segons ha explicat el Chelsea en un comunicat. "Molts dels treballadors sanitaris tindran llargs torns i no podran tornar a casa. Aquest allotjament ajudarà a mantenir la salut i el benestar d'aquest personal tan crucial en aquest crític moment", expliquen. Un gran gest per seguir col·laborant en una lluita generalitzada de la societat mundial contra el Covid-19. Seguim totes les notícies i el minut a minut sobre el coronavirus i les seves afectacions a Catalunya, Espanya i el món.
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Un estudi revela que el nombre de denúncies de maltractaments o tortures és més alt en les cel·les d'aïllament i exigeix més transparència a Justícia Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. La Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura (CPDT) ha fet públic aquesta setmana un estudi que denuncia l'abús del règim d'aïllament a les presons catalanes i els efectes fisiològics i psicològics greus per als presos, que els poden portar al suïcidi. També insta a obrir un debat públic i parlamentari sobre aquesta mesura i demana més transparència a les institucions pel que fa a les dades publicades sobre presons. Segons l'informe, les denúncies de maltractaments o tortures als mòduls d'aïllament de les presons catalanes és superior al dels mòduls ordinaris. El document esmenta, entre més, el cas de Raquel –revelat en un reportatge–, que es va suïcidar a la presó de Brians després d'haver passat nou mesos en aïllament. D'acord amb el mateix reportatge, Raquel havia escrit cartes explicant el maltractament quan era confinada al Departament Especial de Règim Tancat (DERT). L'estudi apunta dades sobre les presons catalanes. El 2015, 642 persones van passar per les cel·les d'aïllament, 173 de les quals hi eren de manera permanent a causa de l'aplicació del primer grau. Aquell mateix any es van tramitar 10.000 expedients disciplinaris a les presons catalanes, 886 dels quals es van resoldre amb sancions i, d'aquests, 226 van acabar amb el confinament del reclús en una unitat d'aïllament. 524 expedients van acabar amb sancions sense especificar i no se'n pot saber el resultat final. Continuant amb les xifres del 2015, van morir 53 presos, 24 quan eren interns a la presó i 29 quan eren fora, per exemple en llibertat condicional o a l'hospital. D'aquestes morts, 14 van ser per causes desconegudes. Finalment, 55 presos van tenir lesions greus i 989 de lleus. La CPDT ha demanat més transparència al Departament de Justícia. Es queixen que s'indiqui el nombre de persones que ha passat pel règim d'aïllament, però que no es digui quant de temps hi han passat, i recorden que segons la normativa internacional, l'aïllament penitenciari 's'ha d'aplicar de manera excepcional i no prolongada' i que, en qualsevol cas, 'les administracions han de vetllar per la integritat física i psíquica de les persones' a qui s'imposa. També volen saber les dades de denúncies contra funcionaris i que s'indiqui on va tenir lloc la mort dels empresonats. El Departament de Justícia no ha volgut fer declaracions sobre el document ni preveu de fer-ne. Finalment, el document compara les dades catalanes amb les europees: el 2014 el nombre de morts a les presons catalanes era de 61,9 per cada 10.000 interns, mentre que la xifra europea és de menys de la meitat, 28. El 2013 la taxa europea de suïcidis va ser de 7,6 per 10.000 interns, mentre que a Catalunya va ser de 10. Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
El president de LaLiga, Javier Tebas, ha confirmat que ja "és impossible" jugar el Girona-Barcelona a Miami després de la retirada del club blaugrana al no haver-hi consens entre les parts, encara que sí que podrà jugar-se la temporada que ve perquè tenen "raó" i "cap document" ho impedeix, al mateix temps que tampoc descarta al Reial Madrid, encara que tingui un model de lliga amb el qual no coincideix "el 90 per cent" de la resta de clubs. "No dono al Reial Madrid per perdut (per jugar a Miami), perquè sé el que opinaven fa un any i el que opinen ara, que ha canviat. Hi ha molta política de futbol darrere, el Madrid té un model de lliga amb el qual no coincidim el 90% dels clubs de LaLiga. LaLiga ha de girar al voltant de la competició, no dels grans clubs, aquesta és la diferència. Dins d'aquesta estratègia, ha decidit baixar-se del carro d'anar als Estats Units, però em consta que la seva opinió ha estat favorable altres vegades", ha assenyalat Tebas aquest dimecres abans dels Desayunos de liderazgo Herbert Smills Freehills. Aquesta temporada serà "impossible" jugar el partit del 26 de gener a Miami perquè és una cosa que no es prepara "en 48 hores", per la qual cosa "cal pensar a la propera temporada". "Es desinfla l'opció de jugar a Miami el 26 de gener, però no més endavant. Aquí hi ha una demanda principal que anirà endavant i el que hem fet és retirar la mesura cautelar que volíem per aquest partit del 26 de gener", ha afegit. El model, els equips i el camí seran diferents, però el Girona i el Barcelona han fet un esforç i tindran certa preferència en aquest aspecte", ha confessat Tebas sobre quins podrien ser els equips triats la temporada que ve per jugar als Estats Units. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. «El públic infantil no és pas menys intel·ligent que l'adult, és només que no ha llegit tant, que no ha viscut tant» Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. La literatura infantil no és la segona divisió de la literatura per a adults. Sembla mentida, però això encara s'ha de dir. Per a escriure textos senzills i entenedors per a primers lectors cal un coneixement de vegades molt més profund i alhora conscient de la llengua que no pas per a escriure per a lectors adults, a qui se suposa que confiem que tinguin més experiència lectora, lingüística, literària, cultural i vital (i és suposar molt, en alguns casos, diguem-ho tot). He dit experiència, no intel·ligència. El públic infantil no és pas menys intel·ligent que l'adult, és només que no ha llegit tant, que no ha viscut tant. I si el públic infantil no ha llegit tant és per una qüestió d'edat, de temps, no tenen cap altra mancança, a priori, i de fet és un públic que qui el conegui sap que és molt exigent i que si s'avorreix amb el que escrius, amb el que els llegeixes o els expliques, t'ho fa saber sense embuts, perquè la paciència també la tenen poc entrenada. Ells encara pregunten, no fan veure que t'entenen tot i no entendre't, no et donen peixet per no ferir-te l'amor propi d'autor que exposa la seva criatura literària i se sent vulnerable. Pregunten i volen respostes, i el pitjor que pots fer és no respondre, perquè cada pregunta és una necessitat, els hi va la vida, no són aquelles preguntes que et fan els adults per donar-te peu a parlar, són preguntes de veritat. Tenen el cervell nou de trinca, diguem-ho clar, i l'han d'omplir –o si ho voleu: moblar–, i l'omplen amb el que escolten, veuen i llegeixen, l'omplen de llengua, perquè qualsevol aprenentatge és verbal, i la llengua és pensament, o, com diria Desclot, 'la llengua és el sistema operatiu de la intel·ligència'. L'autor de literatura infantil, doncs, escriu per a algú que està en constant aprenentatge verbal, i que té unes limitacions (lingüístiques, literàries, culturals i en definitiva vitals) que s'aniran reduint amb el temps i la lectura, unes limitacions que, perdó pel joc de paraules, no han de limitar l'autor sinó empènyer-lo a fer-les petites amb el que escriu. Les limitacions que té el lector no les ha de tenir l'autor, com tampoc no les ha de tenir quan escriu per a adults. Ets el mateix escriptor, escriguis per a qui escriguis, i l'única cosa que has de tenir més en compte quan escrius per a nens és que t'han d'entendre, que has de saber què vols dir per dir-ho bé i que ells ho entenguin, i això no vol dir que la teva llengua, el teu estil literari, s'hagi de rebaixar, reduir, suavitzar, sinó adaptar fent equilibris entre la voluntat de fer-se entendre i la de no deixar de fer literatura —però de fet quan escrius per a grans també vols que t'entenguin sense deixar de fer literatura, l'única cosa que passa és que poses el llistó més alt perquè penses que si el teu lector té més anys també té més experiència lectora, i fas bé de pensar això encara que no sempre sigui cert. I ara ve quan traslladem tot això a casa nostra i parlem de l'autor de literatura infantil en català, que fins fa quatre dies dèiem que havia d'escriure 'en el català que es parla', però que potser ho haurem de deixar de dir amb la boca ben oberta i el pit tot inflat perquè aquest català que es parla ja no es parla, i si l'autor s'hi ha de basar per escriure les seves històries aviat es trobarà que escriu, anant bé, en una altra llengua (el castellà), i en el pitjor i més generalitzat, en una mena de patuès que faria caure la cara de vergonya a l'obstinat defensor del català que es parla que va ser Joan Sales. Llavors, què ha de fer l'escriptor de literatura infantil en català si hem quedat que no escriu una literatura de segona divisió, que la seva empresa no és més senzilla que la de l'autor de literatura per a 'adults' (se m'escapen les cometes, ai), que no s'ha de veure limitat per les limitacions dels seus lectors, que s'ha de fer entendre sense deixar de fer literatura? Ha d'escriure en el català que es parla, encara que sigui cada cop més minso i desencisat? No, perquè també hem quedat que el públic infantil no és pas menys intel·ligent que l'adult, és només que no ha viscut tant, així que fem-lo viure, donem-li l'experiència que no té, l'experiència literària i lingüística, s'entén, ara que hem de pensar que encara hi som a temps. 'Els escriptors hauríem de ser els últims de posar la llengua a règim', torna a ser Desclot. Pot ser que els nens d'avui no puguin llegir, ni escoltar, les rondalles escrites fa cinquanta anys, perquè de cada quatre paraules n'hi ha dues que no les han sentides mai, és clar que pot ser, pot ser i de fet és així des de fa una colla d'anys. Però heu fet la prova amb un adult? L'experiència lingüística del públic adult no és tampoc la que desitjaríem, deixem d'enganyar-nos, i en canvi els autors de literatura per a adults continuen escrivint amb el seu model de llengua, de literatura, sense fer rebaixes, confio. Per què han de fer rebaixes, doncs, els autors de literatura infantil? Per què els demanem a ells el que no demanem als que escriuen per a majors d'edat? Potser perquè en bona part depèn d'ells que els seus petits lectors, quan siguin grans, puguin llegir la literatura en català sense rebaixes que confio que es continuarà fent mentre quedi gent amb el sistema operatiu de la intel·ligència en català. Però és precisament per això que no s'han de fer rebaixes, perquè tots sabem que l'experiència, sigui quina sigui, s'adquireix posant a prova els nostres límits, per eixamplar-los i així fer-nos créixer i avançar cap al pròxim repte que hàgim d'acarar com a lectors, com a persones intel·ligents que som des que naixem. Intel·ligents, sí, però en quina llengua? Això depèn del que llegim, del que comencem a llegir, que no ha de ser de cap manera una literatura de segona divisió si volem continuar tenint lectors de primera. Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
El ministre ha recordat la tasca desenvolupada per Andorra per liderar solucions en els àmbits de la transformació digital, entre d'altres El ministre en funcions d'Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, en la presentació del fòrum de debat 'Coneixement, Innovació i Sostenibilitat'.El ministre en funcions d'Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, en la presentació del fòrum de debat 'Coneixement, Innovació i Sostenibilitat'. / SFG El ministre en funcions d'Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, ha participat en la presentació del fòrum de debat 'Coneixement, innovació i sostenibilitat', un dels eixos sobre els quals es debatrà durant el bienni 2019-2020 de la XXVII Cimera Iberoamericana. En la seva intervenció, el ministre ha recordat la tasca desenvolupada per Andorra per liderar solucions innovadores en els àmbits de la transformació digital, l'educació, la investigació, les institucions i en el món empresarial. L'acte, organitzat per l'ambaixada d'Andorra a Madrid i la Secretaria General Iberoamericana, ha tingut lloc aquest dilluns a la seu de la Secretaria General Iberoamericana a Madrid. A la taula rodona, també ha participat el secretari d'Estat d'Educació del govern espanyol, Alejandro Tiana, i la secretària general Iberoamericana, Rebeca Grynspan, moderats pel periodista de Televisió Espanyola, Carlos Franganillo. A la sessió hi han assistit també diversos responsables d'institucions governamentals i acadèmiques espanyoles, així com l'ambaixador del Brasil a Espanya, Pompeyo Andreucci, i l'ambaixador del Principat d'Andorra a Espanya, Jaume Gaytán. En la seva intervenció, Saboya ha destacat el doble repte presentat en el fòrum de debat: d'una banda, reforçar l'estratègia d'aproximar-se a la comunitat iberoamericana i, de l'altra, destacar el valor de la innovació com a eix de competitivitat per a les economies en el seu conjunt, i més en concret per a l'economia andorrana, atès el seu marcat perfil d'economia de serveis. En aquest sentit, el ministre ha subratllat la voluntat d'Andorra de posicionar-se com a "laboratori vivent" on provar models de negoci i d'integració. El ministre en funcions ha relatat les diferents iniciatives dutes a terme per Andorra en col·laboració amb altres organismes i entitats. El ministre en funcions ha destacat l'ús del 'big data' en el sector del turisme, les iniciatives en matèria d'energies renovables o la cooperació internacional iniciada amb el MIT Media Lab per formar part d'una xarxa de ciutats amb projectes d'innovació. El secretari d'Estat d'Educació espanyol, Alejandro Tiana, ha explicat el compromís del govern espanyol amb l'adaptació de l'educació als reptes presents i futurs, que són comuns a Europa i a tota la regió iberoamericana. Així, ha exposat els cinc eixos assenyalats en una recent reunió de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics: lideratge, educació infantil, digitalització, currículum i finançament sostenible del sistema educatiu. Eixos en els quals ha coincidit també Rebeca Grynspan, que ha demanat "compartir idees i reflexionar de cara a la cimera, que girarà al voltant de la innovació i el desenvolupament sostenible". La secretària general Iberoamericana, que ha apel·lat a les diferents administracions per acabar amb el curt termini en la definició d'aquests plans estratègics, ha demanat coordinar els esforços per adaptar els països a un nou ecosistema laboral. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Aquest 28 de març és el dia en record de les víctimes del franquisme. Parlem amb Ferran Puchades, secretari autonòmic de justícia, sobre el desplegament de la llei valenciana de memòria històrica, la qual va entrar en vigor el passat desembre Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges -El novembre de l'any passat es va aprovar la llei valenciana de memòria democràtica i per la convivència, l'anomenada llei de memòria històrica, una fita històrica per dignificar les víctimes de la repressió. Què representa l'aprovació d'aquesta llei? Per primera volta el govern valencià contempla la competència de la memòria història. En aquest cas és la Conselleria de Justícia qui assumeix aquesta competència. Un dels primers reptes que afrontarem des de Conselleria va ser fer promoure una llei d'aquestes característiques, tot seguint l'estela d'altres comunitats com Andalusia, Navarra, Aragó o les Illes. Hem volgut fer una llei integral, que abaste totes les competències que podem desenvolupar, com són els arxius documentals, la creació d'un cens de víctimes, la localització, apertura, exhumació de cadàvers i identificació i la creació dels llocs i itineraris de la memòria. A més, s'introduirà en el currículum educatiu un modul sobre memòria democràtica en primària i secundària i en les escoles d'adults. Tot i que la llei entrà en vigor el passat desembre, mentrestant la Generalitat hem fet altres coses en aquesta línia. Es creà, per exemple, la Comissió de Vestigis, una comissió d'experts perquè puguen determinar quins vestigis han de perdurar, quins han de resignificar-se i quins s'han dretirar. A més a més es creà el registre d'entitats memorialistes, per tal que aquestes tinguen un reconeixement propi. D'una altra banda s'han obert tres línies de subvencions, una dirigida a entitats locals i mancomunitats; una altra per a entitats cíviques i memorialistes; i una tercera per a universitats. -Tanmateix des dels grups memorialístics es lamenta que hagen hagut de passar tres anys per aprovar aquesta llei. Els terminis de l'administració, malauradament, són lents. S'ha aprovat i ha entrat en vigor tan prompte com s'ha pogut. S'ha de tenir en compte que primer hi ha el debat intern al govern; després amb les entitats memorialístiques; i després tots els informes que calen abans de l'aprovació definitiva d'una llei. Qualsevol normativa comporta 10 mesos de tramitació. Una altra consideració que cal fer si parlem de temps és que, efectivament, arribem tard: vuitanta anys després de la dictadura; quasi 40 anys després de la restauració de la democràcia; i 10 anys després de l'aprovació de la llei de memòria històrica de Zapatero (que en realitat es diu Llei por la que se reconocen los derechos y se establecen medidas para quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura). La nostra és una llei densa i complexa, que requerirà de molta voluntat política -La tardança ha provocat que les exhumacions que s'han fet hagen hagut d'estar subvencionades per la Diputació de València. A les Illes, per contra, és el govern balear qui se n'ha fet càrrec. Ha sigut una qüestió de prioritats. Vam considerar que mentre es redactava la llei el millor era orientar les subvencions cap a on les hem orientades. D'una altra banda, no es pot perdre de vista que hem treballat en coordinació amb la Diputació de València. El problema ha sigut que ni les diputacions d'Alacant ni la de Castelló no han mostrat la mateixa sensibilitat que la de Valènci. De totes maneres aquest any ja es contemplen subvencions per valor de 790.000 euros per començar a exhumar amb recursos públics, com fa Balears o Catalunya. La nostra intenció és durant 2018 traure a licitació un contracte per començar a extraure restes i procedir a la seua identificació. A més volem posar en marxa un banc de dades d'ADN per als familiars. -Des dels grups de recerca de memòria històrica es lamenta, per exemple, que no s'haja estat més expeditiu en crear un banc d'ADN, sobretot tenint en compte que molts dels fills dels qui estan en les fosses tenen edats molt avançades. Porten tres anys recollint mostres d'ADN. Nosaltres ens hi incorporarem durant 2018 o 2019. Estem en converses amb la Conselleria de Sanitat perquè es faja càrrec de l'arreplegada de mostres d'ADN a familiar. Fa poc vam tenir una reunió a Pamplona amb altres comunitats. És molt important que ens incorporem a aquesta arreplegada d'ADN perque ací van morir molts soldats d'altres territoris de l'estat i caldrà creuar tota la informació que arrepleguem els uns i els altres. En aquest sentit, considerem que és l'Estat qui hauria de fer aquestes tasques, però en absència d'ells ens hem de fer càrrec nosaltres. En tot cas, fins ara han sigut les famílies qui han estat fent una tasca que ens hauria de correspondre a les administracions. En quant el mapa de fosses estiga tancat, començarem a fer la planificació per veure per on comencem -Quantes foses comunes teniu a hores d'ara catalogades o localitzades? Penseu que el número és definitiu? 77 fosses a Alacant; 80 a Castelló; i a València al voltant de 200. Amb tot sembla que a Castelló podrien arribar a duplicar-se perquè cal tenir en compte que allí hi havia la línia XYZ. A València el 2011 es feu un mapa de fosses i es feu de forma molt ràpida. El mapa sempre serà dinàmic perquè de ben segur que n'apareixeran de noves. Però en tot cas, en dos mesos ens sembla que tindrem un de temporalment definitiu. A partir d'ahí començarem a planificar-nos perquè en anys successius puguen obrir-se. -L'objectiu és exhumar-les totes? La llei preveu que si hi ha familiars que s'oposen i altres que ho volen, l'exhumació es farà i qui no vulga acceptar les despulles es dipositaran en un lloc que convindrem. -Òbviament hi haurà molts cossos sense reclamar? Caldrà constrastar amb familiar, creuar dades... En la reunió que tinguerem a Pamplona totes les comunitats es va explicar que s'identifiquen menys d'un 10% de les restes. Cada territori té un lloc designat on dipositar les restes no identificades. -Es destinaran 790.000 euros a les tasques de localització, verificació, delimitació de fosses, exhumació, identificació i reinhumació de les víctimes desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. Com es licitaran a les tasques d'exhumació? Són més partidaris d'un model a la catalana (un macrocontracte) o a la basca (un conveni amb la universitat i els grups de recerca que porten temps treballant-hi)? Portem mesos estudiant-ho i volem seguir el model català: una contractació amb lliure concurrència, complementat amb un conveni amb Sanitat per crear el banc públic de dades d'ADN. -L'eix angular de la llei és la creació de l'Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, que tindrà la seua seu a Alacant. És un organisme que està per crear. Encara hem de definir els perfils de les persones que allí treballaran. El que té lògica és que allí hi haja experts en història contemporània, memòria històrica i persones de reconegut prestigi, en documentació arxivística. -Els grups de memòria històrica hi tindran cabuda? Es tracta d'un organisme públic. Ara bé, la llei contempla la creació d'un consell assessor on estaran les associacions memorialístiques. S'anomenarà el Consell Valencià de la Memòria Democràtica. -El 2015 es va constituir la Comissió Tècnica de Coordinació per a l'elaboració d'un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura al què havien de contribuir tots els ajuntaments i diputacions provincials. Quina ha estat el nivell de resposta dels municipis? La immensa majoria han comunicat l'existència de plaques commemoratives en els edificis i algunes creus dels caiguts. El nomenclator del carrer, si el tenen no ho han manifestat. -Un centenar de municipis és molt poc, tenint en compte que al País Valencià hi ha més de cinc centenars. Sí, precisament ara estem dissenyant una sèrie de visites als ajuntaments per interessar-nos per quina és la situació i quina és la predisposició per iniciar una acció proactiva amb el suport de Conselleria per eliminar aquestos vestigis. Gloria Tello, regidora de l'Ajuntament de València, ens explicava l'altre dia que el que queden són plaques en edificis públics que no són competència nostra ni competència local. L'objectiu és que no queden vestigis del franquisme al carrer. Els ajuntaments que no han col·laborat, considereu que ho fan per desídia administrativa o perquè hi ha una voluntat d'amagar-ho? Cal tenir en compte que al País Valencnià hi ha 543 municipis i la meitat tenen menys de mil habitants i, per tant, tenen estructures administratives molt febles. Vull pensar que bàsicament no tenen vestigis del franquisme i per això han fet el que diríem un silenci administratiu positiu. Però pose'm-nos en el cas d'un municipi que es nega a llevar una placa franquista o el nom d'un carrer d'un general del bàndol nacional. Una de les novetats d'aquesta llei respecte de la de Zapatero de 2007, que era molt voluntarista, és que contempla un règim sancionador per als incompliments de la llei. L'institut podrà actuar d'ofici per eliminar els vestigis. Tanmateix, ens trobem amb que, per exemple, un auto judicial va obligar l'Ajuntament d'Alacant el març passat a recuperar els noms franquistes a 46 places o carrers, degut a un recurs contenciós-administratiu interposat pel PP. Fins quin punt la justícia pot entrebancar els intents de posar a la pràctica la llei? El que va passar a Alacant va ser una interpretació bàsicament jurídica. La realitat és que els informes de l'Ajuntament deien que per al canvi de nomenclator era prou un acord de la junta de govern i la jutge va estimar que l'òrgan competent era el plenari.Els serveis jurídics de l'Ajuntament de València, en canvi, van dictar que calia un acord del plenari, es va passar per plenari i no va hi haure més problema. També hi ha el cas de la creu dels caiguts de Callosa d'en Sarrià o la creu dels caiguts de Castelló, on l'associació Abogados Cristianos ja ha advertit que si s'elimina aquest monument, emprendran accions judicials. Al final, tot queda a mans dels jutges. Nosaltres no tenim altra alternativa que complir el que dicten els tribunals. Amb tot, tant a Callosa com a Castelló hi ha informes d'experts que afirmen que aquestes dues creus són un vestigi del franquisme amb l'objectiu d'enaltiment i que, per tant, han de ser retirats. Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts. L'emèrit li regalà dos milions d'euros
La plataforma envia un correu de comunicació a l'adreça de correu electrònic vinculada a l'usuari d'EACAT, informant de les dades d'accés. L'usuari pot accedir mitjançant aquestes dades. Si no es rep aquest correu, es pot restaurar la contrasenya d'accés des de l'apartat Problemes per accedir? I un cop s'accedeix, revisar l'adreça de correu vinculada a l'usuari des de la pestanya Configuració. En el cas que es pugui accedir a la plataforma i no es visualitzi algun dels serveis necessaris, cal revisar si es disposa dels permisos necessaris d'aquest servei des de l'apartat Configuració i si no es disposa cal contactar amb el gestor d'usuaris de la plataforma per tal que assigni els permisos necessaris per accedir-hi. Feu clic aquí per cancel·lar la resposta. XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes:
En el BOPB del passat dia 04 de juliol de 2018, es publica el text de modificació de l'Ordenança de 25 de febrer de 2011, reguladora dels Procediments d'Intervenció Municipal de les Obres (ORPIMO). Aquesta modificació de la ORPIMO, que es pot consultar a l'ANUNCI de l'Ajuntament de Barcelona sobre l'aprovació definitiva de la modificació de l'Ordenança reguladora dels Procediments d'Intervenció Municipal de les Obres, introdueix algunes novetats que detallem a continuació. En quins casos serà preceptiu l'Informe Previ d'Habitatge? En el cas de projectes d'obres que comportin que els arrendataris i/o ocupants legals d'un habitatge o edifici no puguin fer-ne ús i tinguin dret a un allotjament provisional i/o de retorn, el resultat de la Consulta Prèvia per a la tramitació d'expedients d'obres indicarà, en aplicació de l'article 34 bis de l'ORPIMO. I serà d'aplicació en algunes de les obres majors subjectes a llicència i alguna de les obres subjectes al règim de comunicació. Concretament les obres objecte d'aquest informe seran les recollides als articles 3.2 apartats b),c),d),e), i) (obres majors) i 3.3 apartat c) (comunicats d'obres) i que són les següents: b) Increment de volum o sostre edificable sense intervenció global en l'edifici. c) Consolidació, reforma o rehabilitació, que comporti una intervenció global en els fonaments o l'estructura de l'edifici. d) Reforma o rehabilitació amb modificació de l'ús principal de l'edifici. e) Demolició parcial d'edificis catalogats d'interès nacional (A) o d'interès local (B), demolició total o parcial d'edificis urbanísticament protegits (C), d'edificis urbanísticament considerats de nivell D i d'edificis integrats en conjunts protegits. f) Demolició d'edificis no inclosos a l'apartat anterior. Com es sol·licita l'informe d'habitatge previ a un expedient d'obres en el cas que sigui preceptiu? Si és necessari caldrà demanar digitalment un Informe previ a la Gerència d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona. Trobareu més informació en l'apartat d'Actualitat d'Idoneïtat Tècnica, on trobareu preguntes freqüents resoltes com Quan cal l'Informe Previ d'Habitatge per obtenir l'Informe de Idoneïtat Tècnica? i notes d'actualitat com DRPOB-19: Declaració Responsable del/s propietari/s conforme es donarà compliment als deures legals de reallotjament provisional i de retorn.
De l'1 al 31 de juliol, els Cinemes Girona de Barcelona tornen a posar en marxa la campanya d'abonaments anuals i en posa a la venda 1.000 a un preu de 59 €. El preu de l'abonament anual dels cinemes acostuma a ser de 190 €, però durant el mes de juliol els Cinemes Girona posen a la venda aquest nombre limitat de passis de temporada. L'abonament no només permet veure les pel·lícules d'estrena, sinó que també ofereix descomptes en projeccions especials, mostres i festivals. Els abonaments a preu reduït permeten gaudir de fins a 100 estrenes l'any. Els Cinemes Girona aposten per una programació independent i el cinema d'autor. A banda de la seva vinculació als productes més barcelonins, els Cinemes Girona també programen pel·lícules europees i cicles estables de cinema asiàtic i de llatinoamericà totes les setmanes. Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa Tancada una escola bressol de Barcelona després d'un cas de coronavirus d'una treballadora Mor pel coronavirus un home que vivia en una residència per a gent gran a Barcelona Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
Fer un doctorat implica no només assolir el rang més alt de titulació, sinó que suposa la realització d'una recerca del màxim nivell, uns anys apassionants on podràs portar a terme el treball il·lusionant de fer una recerca. Si vols fer un doctorat, la UB és la millor opció. La UB és la universitat de Catalunya i d'Espanya millor situada en els rànquings internacionals i destaca pels seus nivells d'excel·lència en investigació. A la UB trobaràs l'oferta més àmplia de doctorats i les millors opcions per desenvolupar la teva recerca en els instituts de recerca, laboratoris i grups de recerca. La UB també destaca pels seus equipaments, amb les millors biblioteques i amb les facultats ubicades a la mateixa ciutat de Barcelona. Sigui quina sigui la teva especialitat, a la UB podràs trobar els millors investigadors que podran acollir-te per realitzar la teva tesi doctoral. FARMÀCIA I CIÈNCIES DE L'ALIMENTACIÓ MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT
L'alcaldessa del municipi, Raquel Sànchez, considera que són inversions d'"absoluta necessitat i urgència" Gavà.-Un nou institut Bruguers i la construcció d'un tercer CAP al municipi. Aquestes són les dues inversions d'urgència que l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sànchez, va reclamar ahir dilluns al delegat del Govern a Barcelona, Miquel Àngel Escobar, durant la seva visita al municipi en motiu de la celebració de la Junta Local de Seguretat. Sobre el nou institut, Sànchez afirma que "és indispensable que el Departament d'Ensenyament actuï en un institut que, tot i la seva qualitat docent, presenta greus mancances d'infraestructura". Pel que fa al tercer CAP, l'alcaldessa de Gavà recorda que és un equipament del tot necessari tant per la xifra d'habitants de Gavà com per oferir tots aquells serveis "que ens corresponen i que actualment no es presten". Raquel Sànchez també va exigir que la Generalitat faci front al deute contret amb l'Ajuntament que és de més de dos milions d'euros. A la reunió, Sánchez també va exposar al delegat del Govern altres projectes d'interès per a la ciutat, com ara el Pla Director Urbanístic del Delta del Llobregat (PDU). Miguel Àngel Escobar es va comprometre a "elevar les preocupacions de Gavà a les taules dels consellers i, en la mesura del possible, i atenent la disponibilitat econòmica poder compartir aquests projectes i treballar plegat i en aliança amb l'Ajuntament de Gavà perquè això pugui revertir en el benestar de la ciutadania, en el progrés econòmic i social". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Marta Sibina acusa el PP de "malmetre el sistema sanitari amb polítiques liberals" Girona.-La cap de llista d'En Comú Podem a Girona, Marta Sibina, ha defensat que la sanitat ha de "recuperar el caràcter universal i 100% públic". Segons la candidata, el sistema sanitari català s'ha "malmès per les polítiques liberals com les del PP". "Cal recuperar el model sanitari públic i universal, finançat amb impostos i sense prepagaments ni repagaments i que, a més, estigui sotmès al control democràtic i a la participació de la ciutadania", ha reclamat. Sibina, infermera de professió, ha recordat que amb la seva parella van crear la publicació 'Cafè amb llet' per parlar sobre el sistema català de salut. Assegura que "no van trigar" en trobar-se amb situacions "d'opacitat i corrupteles". Per a Sibina, la salut és "un dret humà fonamental" que s'ha de garantir a tots els ciutadans. La candidata d'En Comú Podem a Girona s'ha trobat amb membres de plataformes afins a la defensa de la sanitat púbica, davant de qui ha reivindicat que cal defensar que sigui un dret "universal i 100% públic". "La salut és un dret humà fonamental que ha de garantir l'Estat mitjançant les seves polítiques, l'hem de defensar amb ungles i dents canviant dràsticament el model privatitzador neoliberal del PP", ha demanat. Sibina ha explicat que la seva formació ha desenvolupat un programa de salut "orientat a recuperar el model sanitari públic i universal". Segons creu, aquest model s'ha de finançar amb impostos i no ha de comptar amb "prepagaments ni repagaments, ha d'estar sotmès al control democràtic i a la participació de la ciutadania". La candidata ha recordat que, juntament amb la seva parella, van posar en marxa la revisat 'Cafè amb llet' per explicar la seva visió del món sanitari a Catalunya. "No vam trigar a trobar-nos amb opacitat i corrupteles, conec bé el sistema sanitari català i sabem que han estat les polítiques liberals com les que defensa el PP les que ens l'han malmès", ha criticat. Sibina ha culpat el PP "d'excloure el sentit universal de la sanitat" i de deixar fora les persones "del centre de les polítiques sanitàries". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
En el sinistre han resultat il·lesos dos nens de quatre anys El conseller Raül Romeva anuncia una inversió de 250.000 euros per millorar-ne el patrimoni històric Felicita Gandesa perquè traurà l'emblema del coll del Moro Agents turístics de Corbera d'Ebre i Gandesa s'han posat d'acord per oferir, aquest dies, un paquet turístic que combina la batalla de l'Ebre i el vi. El tiquet Batalla de l'Ebre i Enoturisme ofereix... Les restes òssies que un anònim ha deixat al Memorial de les Camposines de la Fatarella han atiat les crítiques respecte a la gestió del patrimoni pertanyent a la Guerra Civil Convergència i el PSC reclamen més inversió al Camp i l'Ebre amb esmenes al pressupost de l'Estat Troben insuficient el mig milió d'euros que ha esgarrapat el diputat del PP per al mercat de Tarragona Un home de 74 anys va morir ahir a primera hora de la tarda després bolcar amb el tractor que conduïa per un camí rural de la partida dels Masos de les Piles, dins del terme municipal de Corbera d'Ebre,... El corredor mediterrani, la descontaminació del pantà de Flix i l'A-27 s'enduen les principals partides El pressupost deixa de banda els Jocs del 2017 i les inversions a l'A-7 i l'N-420 Un grup d'alumnes del grau d'arqueologia de la UB han estudiat i excavat les trinxeres de la cota 287 de Corbera d'Ebre, un dels darrers escenaris on van combatre les brigades internacionals abans de la...
Una dona ha resultat ferida per cremades després de calar-se foc a casa seva del carrer Xampinyó de la urbanització Canadà Parc a Vallgorguina i ha calgut ser atesa pel SEM. El foc ha començat a primera hora d'aquesta tarda i els Bombers de la Generalitat han hagut d'apagar-lo amb sis dotacions. Es tracta d'una casa de dues plantes construïda de fusta i ha cremat una habitació de la planta superior i l'altell. També s'ha esfondrat un terç de la teulada. La situació ha espantat els veïns de la zona ja que el foc ha començat cap a un quart de dues de la tarda i els bombers hi han estat treballant fins a dos quarts de cinc de la tarda. Per facilitar-los les tasques d'extinció s'ha tallat el trànsit entre els carrers Gírgola i Rabassola. Incendi d'una casa a la urbanització Canadà Parc de Vallgorguina Foto: NBM D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
El Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha presentat avui, dimarts 15 de maig, a la Sala d'Actes del Col·legi la Carta oberta dels fotoperiodistes a la ciutadania, un article sota el títol "O qualitat o res" per reivindicar els drets de la professió i la importància d'una premsa responsable. El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha acollit avui, dimarts 15 de maig a les 11:30h, la roda de premsa de presentació de la Carta oberta dels fotoperiodistes a la ciutadania que sota el títol "O qualitat o res", defensa la feina i els drets del fotoperiodisme. L'article, que s'ha publicat avui en el Report.cat, setmanari digital del Col·legi, ha aconseguit fins aquest matí 571 adhesions de professionals del fotoperiodisme de tot l'Estat. La degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet, ha estat l'encarregada de presentar l'acte, insistint que "La casa dels periodistes", com es coneuix el Col·legi, també ho és per als fotoperiodistes. En aquest sentit els hi ha obert les portes i ha recordat que els fotoperiodistes col·legiats, especialmnet a partir del 2016, poden rebre ajuda des del Col·legi en qualsevol moment. A l'acte hi ha intervingut el director del Report.cat, Jordi Rovira; i els fotoperiodistes Alberto Estévez, responsable del Grup de Treball de Fotoperiodistes del Col·legi, i Ana Jiménez, qui ha llegit l'article sencer en català. L'article fa una crida al gran problema que existeix entre el col·lectiu dels fotoperiodistes i del periodisme en general i planteja solucions i reflexions per intentar, aprofitant totes les signatures que s'han aconseguit fins ara, continuar treballant per aconseguir qualitat en l'ofici i mantenir l'aposta per un periodisme independent, rigorós i que permeti recuperar la credibilitat que han perdut els mitjans. Alberto Estévez ha declarat que els fotoperiodistes han perdut la credibilitat per part de la ciutadania i l'única solució és la qualitat periodística per salvar la professió. Ana Jiménez ha afegit que el talent i la qualitat dels professionals es veu afectat per les fotografies que arriben de qualsevol procedència, sense fonts, i això va en contra de la credibilitat de l'ofici. Segons l'Ana Jiménez, és un problema molt greu i s'ha perdut el respecte per l'ofici. Finalment, s'ha obert un torn de preguntes per poder respondre i debatre tots els temes tractats. Podeu llegir l'article sencer, en català i/o castellà, en el document adjunt o en el Report.cat. Col·legi de Periodistes de Catalunya 2020
MADRID, 11 juny (EUROPA PRESS) - El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, ha assegurat que no ha parlat de res relacionat amb la consulta sobiranista ni d'altres assumptes que afecten Catalunya a la reunió que ha mantingut aquest dimarts amb la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría: "És difícil de creure, però és així", ha dit. En la roda de premsa posterior a la Junta de Portaveus, Duran ha volgut deixar clar que a la seva trobada amb la número dos del Govern central tots dos s'han limitat a repassar els projectes legislatius que l'executiu té en curs i altres que aprovarà en els pròxims dies. Al marge d'aquests assumptes, el responsable dels nacionalistes catalans a Madrid ha insistit que no han parlat res referent a Catalunya: "Sé que és difícil de creure que això sigui així, però ha estat així", ha tancat. Preguntat llavors per quina creu que hauria de ser l'estratègia a seguir per part de CiU després de l'important descens de vots que li auguren les últimes enquestes publicades, Duran ha refusat pronunciar-se sobre aquesta qüestió i s'ha referit a les declaracions que UDC ha fet aquest dilluns al final de l'executiva que ell va presidir, en què s'ha reivindicat el dret a discrepar de CDC i d'ERC: "No he de dir res més enllà", ha indicat. Finalment, se li ha demanat que es pronunciés sobre la roda de premsa oferta pel president de la Generalitat, Artur Mas, per presentar el seu Pla de Govern per a aquests quatre anys i en què ha tornat a invitar PSC i ERC a entrar en el Govern català i ha mostrat la seva voluntat d'esgotar la legislatura. "El que pretengui la roda de premsa és el que expliqui Mas i no he d'enjudiciar des d'un altre àmbit institucional. El que ell digui, estarà ben dit. És el president del meu Govern, és el meu president, és el meu candidat. El que ell digui serà segur subscrit per mi. No tinc més a afegir", ha respost. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Dia: dimarts, 8 de juliol de 2014 Lloc: Aula de Graus B de l'edifici G. M. de Jovellanos, campus universitari, Palma La Universitat de les Illes Balears i la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears, en el marc de les activitats de foment de la transferència de coneixement generat a la UIB, organitzen una xerrada sobre la manera com es pot determinar el potencial de transferència d'un resultat de recerca i les seves possibilitats d'èxit en el mercat, a càrrec del senyor Eladio Crego Gil, consultor a EFT Consulting. El contingut d'aquesta xerrada se centraria en els aspectes següents: La sessió s'adreça al personal investigador, als doctorands i alumnes de màster de la UIB. Així mateix es podran demanar sessions personalitzades amb el consultor per tal d'analitzar el potencial de mercat de resultats de recerca concrets. Aquestes sessions estan especialment dirigides a aquells investigadors interessats en la creació d'una empresa derivada de la UIB - spin-off - com a mitjà per a l'explotació comercial d'aquests resultats.
El Govern ha declarat desert el concurs públic que va convocar a començaments del juny per a un edifici de lloguer per concentrar dependències de la Generalitat, amb la prioritat d'ubicar la seu de la Conselleria d'Economia i Coneixement, que ha d'abandonar la seva seu actual a la Rambla Catalunya després de vendre-la. Segons han informat aquest divendres a Europa Press fonts de la Conselleria d'Economia, eren conscients que les bases del concurs eren molt restrictives, per la qual cosa "no ha estat una sorpresa" que hagi quedat desert. Han afegit que això "no implicarà un canvi en l'estratègia" de concentració i optimització d'espais de la Generalitat i que a partir d'ara s'estudiarà i valorarà què es farà. Aquest divendres era l'últim dia per presentar ofertes per optar al concurs, que buscava un immoble o conjunt d'immobles d'entre 20.000 i 35.000 metres quadrats; amb una renda màxima de 10 euros per metre quadrat i mes, i ser un edifici nou, d'un màxim de deu anys o totalment rehabilitat. Pel que fa a la ubicació, havia d'estar entre la zona del districte Sants-Montjuïc --excloent la zona portuària-- i l'entorn de la plaça d'Europa de l'Hospitalet, i amb bona connexió de transport públic. La intenció del Govern era aglutinar el màxim de departaments que permeti el nou espai, i ocupar-lo de lloguer com a mínim deu anys prorrogables amb deu anys més. Segons la Generalitat, una operació de concentració com aquesta pot comportar un estalvi del 40% a l'espai ocupat, del 60% en el cost del lloguer --per tenir menys metres quadrats i a menor preu-- i del 55% en els costos indirectes com seguretat, neteja, manteniment i energia. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.