text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
Vuit anys de presó, l'expulsió definitiva del país i una multa de 480.000 euros.
Aquesta és la pena demanada pel ministeri fiscal per a dues persones, un home i una dona, acusats de blanquejar diners procedents del narcotràfic.
La defensa, de la seva banda, demana la lliure absolució dels dos processats.
Un dels acusats, l'home, va ser condemnat a Itàlia l'any 1999 a una pena de vuit anys de presó per tràfic de cocaïna ja que va ser controlat com a membre d'una xarxa que es dedicava a entrar droga a aquest país procedent d'Espanya.
L'home va reconèixer ahir que una part dels diners els havia ingressat en comptes que tenia oberts al país, ja que hi vivia, però també va afegir que treballava al país i que una altra part és fruit d'aquesta feina.
També va manifestar que els ingressos que hi havia al compte que compartia amb l'altra processada eren d'un bar que tots dos gestionaven a mitges a la parròquia de la Massana.
La defensa considera que l'home ja va pagar pel delicte que va cometre, i per tant creu que no seria adient que li fos imposada una altra condemna ja que els diners que va ingressar al compte eren d'ell i no d'una altra persona i provenien del tràfic de cocaïna, un delicte pel qual ja ha complert cinc anys de presó.
Pel que fa a la dona, la defensa la va dibuixar com una persona totalment manipulada i anul·lada per la seva parella, un home que està en recerca i captura a Espanya per delictes de narcotràfic.
D'aquesta manera, va justificar que li va demanar a l'altre imputat que posés un vehicle a nom seu, és a dir, que li fes de prestanoms, induïda per la seva parella, però que en cap cas no tenia cap vincle amb el tràfic d'estupefaents, malgrat que la fiscalia insisteix en aquest extrem.
És per això també que en demana la lliure absolució i va justificar que els diners que hi havia als comptes procedien de la venda d'un pis.
El ministeri fiscal va insistir durant el seu informe que el blanqueig de diners és molt important i que sovint va lligat "estretament" amb qüestions de criminalitat transnacional organitzada.
També va destacar que són delictes difícils d'investigar i que habitualment és necessària la col·laboració internacional.
Va recordar, a més a més, que la justícia andorrana té "molta dedicació" a aquests afers i que ara com ara n'hi ha 90 de pendents.
I basant-se en l'alarma social que la qüestió pot generar juntament amb el perill que els dos processats puguin fugir (tots dos venien ahir d'Espanya per comparèixer davant el Tribunal), va demanar que el tribunal decretés la presó preventiva per als dos processats.
Aquesta petició, però, no va ser acceptada.
De fet, la defensa va manifestar que tot i que ella és especialment sensible a les qüestions de blanqueig, no volia "tenir la sensació que s'actuï per reparar els petits errors que hagi tingut aquests anys el sistema bancari".
Pel que fa a la vinculació dels dos acusats amb una operació d'haixix a Cadis, la defensa va insistir en el fet que la justícia espanyola no ha processat els seus defensats.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats
|
Fa 30 anys, la periodista francoturca Kenizé Mourad va convertir en un èxit mundial 'De part de la princesa morta', la història de la seva família (la seva mare era neta del sultà otomà Murad V, califa i comanador dels creients, i el seu pare un nabab indi).
Ara es publica una edició commemorativa del llibre i dies enrere va visitar el festival literari Mot, a Olot, on va parlar de la relació entre orient i occident.
I del "feixista" Erdogan, l'"apartheid" d'Israel, la "criminal" Aràbia Saudita, on els milionaris estan rere l'Estat islàmic, l'avanç de Le Pen (aquestes eleccions no són les seves encara, creu, però d'aquí cinc anys...)
¿Què explica l'èxit del seu llibre, a part de la peripècia de la seva mare?
No ho dic per vanitat, però m'alegra que sigui un clàssic.
Tenia alguna cosa d'exòtic però no és un llibre orientalista, és un llibre molt polític.
Era la primera vegada que s'explicava l'imperi otomà des de l'interior de la família dels sultans.
Jo volia donar una visió equilibrada de Turquia.
Vaig intentar mostrar que Turquia té dues cames, una otomana i una altra kemalista.
Encara que ara té molts problemes diferents.
¿Quin és el seu model de Turquia?
El feixisme total, amb tots els seus signes.
Ja fa anys vaig dir que Turquia s'estava convertint en l'Alemanya dels anys 30.
Ara ja no hi ha llibertat de premsa, la informació està confiscada, la justícia ja no existeix, s'empresona els magistrats, hi ha 40.000 persones a la presó i 150.000 destituïdes, professors, rectors...
Estan destruint tots els contrapoders democràtics.
I les empreses que no estan a favor seu.
El problema és que és una persona intel·ligent i en els últims anys ha pres mesures a favor del poble per les quals la burgesia turca mai s'ha interessat: carreteres, hospitals, una xarxa caritativa...
Hi ha dues Turquies, la Turquia blanca i la Turquia negra, la població d'Anatòlia, no necessàriament molt religiosa però sí tradicional, menyspreada per la Turquia blanca.
Ara la premsa parla del cop de fa uns mesos, però tot va començar el 2013, a partir del moment que es va descobrir l'assumpte enorme de corrupció de la família d'Erdogan i la venda de petroli de l'Estat Islàmic pel seu fill.
Un diplomàtic turc em va dir fa poc que anirà fins al final, perquè està en joc la seva vida.
¿Però mentre mantingui tancada la porta als refugiats, Europa...?
Europa no vol veure el que està fent Erdogan o no vol dir-ho, a causa dels emigrants.
Erdogan fa xantatge a Europa amb els immigrants.
Els reté, i amenaça de deixar-los anar.
Els intel·lectuals turcs estan extremadament decebuts amb Europa, perquè en lloc d'ajudar-los a condemnar el feixisme el deixa fer.
Aquest personatge menyspreable va dir fa uns dies que si Europa segueix insultant Turquia cap ciutadà europeu estarà segur als carrers.
A Turquia hi ha violència contra la gent que ell assenyala.
Ja es va equivocar Occident intervenint a Líbia perquè volia crear una divisa panafricana, a Síria perquè s'acostava massa a Rússia, a l'Iraq pel petroli...
Per culpa nostra tenim milions de refugiats.
¿Com està assimilant la societat turca els refugiats sirians?
Comença a haver-hi molta tensió.
Hi ha quatre milions de refugiats, però les tres quartes parts no estan en camps.
O munten petites empreses o treballen per la meitat dels diners que els turcs.
O Erdogan els dona la nacionalitat fàcilment per aconseguir vots.
Comencen a entrar en competició amb els turcs de classes modestes.
¿Una oportunitat aprofitada o creada per ell mateix?
Hi havia molt descontentament a l'Exèrcit, però ara ja l'ha solucionat.
Crec que va infiltrar la seva gent i va deixar que les coses passessin per utilitzar-les.
La prova és que el cap del servei secret estava al corrent, teòricament sols el va avisar deu minuts abans... però segueix sent cap dels serveis secrets.
Ara té el 'sí' en el referèndum, només existeix el seu punt de vista.
Però tant el kemalisme com Erdogan sí que tenen una cosa en comú: rebutjar la pluralitat cultural de Turquia.
En aquest sentit, amb el sultà estàvem millor, ¿no?
Sí, la falta de tolerància d'Erdogan també existia amb Kemal.
Era un dictador il·lustrat, però el laïcisme turc ha sigut també d'una intolerància total.
Però un el feia en nom del progrés i Erdogan està convertint Turquia en un d'aquests països perillosos del Pròxim Orient.
És cert que la Turquia otomana des del 1830 estava molt oberta, es parlava de la Pax Otomana, amb diferents cultures.
Encara que aquells sultans borratxos eren uns personatges...
Cal tenir en compte que els turcs es van fer musulmans tard, i van mantenir pràctiques sufís, amb un islam molt obert i mesclat.
Més un país del Pròxim Orient, o un règim com els exsoviètics d'Àsia Central.
En aquests règims està present el factor islàmic però també el nacionalisme, l'autoritarisme, la centralització.
Crec que mai a Turquia s'aplicarà una xaria com a l'Iran o Aràbia Saudita, és impossible.
Però en qualsevol cas sí un islam, per exemple, implantat a les escoles.
A Espanya vam tenir un nacionalcatolicisme...
Sí, potser és un nacionalislamisme.
Que no té res a veure amb l'àrabisme: els turcs menyspreen els àrabs.
El seu besavi, el sultà Murad V, va ser califa (encara que només durant tres mesos).
¿Quan veu utilitzar el títol de 'califat' per l'Estat Islàmic, ¿què en pensa?
De totes maneres els califes turcs van usurpar el títol després de conquistar Egipte.
De fet no el van començar a utilitzar per tenir influència sobretot el món musulmà fins al segle XIX, quan ja tenien problemes.
Però tornant a Baghdadi, ningú el reconeix com a califa.
Ara només els reis del Marroc i Jordània podrien tenir alguna legitimitat per reclamar el títol.
Però els anglesos van jugar les cartes hàbilment, com sempre, amb una hipocresia absoluta, fent que Kemal abolís el califat i dividint així el món musulmà.
Ara el Govern va més amb compte, ara són els prínceps, o empresaris, els que financen el terrorisme.
I la doctrina wahhabita de tots aquests moviments terroristes ve de l'Aràbia Saudita, quan va ser condemnada en el seu origen a Egipte com una heretgia.
El terrorisme necessita diners, però també una teoria construïda.
Ha escrit molt també sobre Israel i Palestina.
¿Què opina de la polèmica amb l'informe d'una agència de l'ONU que qualificava Israel de règim d''apartheid'?
Si fins i tot el president Carter va escriure un llibre amb el títol 'Israel, país de l''apartheid''...
Aquesta vegada no guanyarà Le Pen.
Potser guanyarà Macron, que és l'instrument de les finances internacionals, així que la petita i mitjana empresa caurà encara més i hi haurà més indignació.
I la gent cada vegada s'atreveix més a dir que està a favor de Le Pen.
Avui crec que el principal obstacle que impedeix a la gent votar-la és que ha comès l'error de dir que vol sortir d'Europa i de l'euro.
La gent sap que el franc cauria i no podríem pagar els nostres deutes, i li fa por.
Però si canvia el seu discurs sobre la UE, o bé si Europa es trenca abans, crec que d'aquí cinc anys guanyarà.
¡Si fins i tot tinc un amic que em va dir ahir que si no fos jueu votaria Le Pen!
|
El Centre de Documentació i Estudis (CDiE) és una unitat d'informació especialitzada en el FC Barcelona i en l'esport.
Presta un servei transversal als diferents departaments del Club i també disposa d'un espai de consulta obert als socis, investigadors i públic en general.
El CDiE és el dipositari de la memòria històrica del Club mitjançant la custòdia i tractament arxivístic del seu patrimoni documental, assegurant la seva preservació i difusió a través de la recerca.
Compta amb zona de consulta, arxiu, biblioteca i hemeroteca, i aplega a la seva nova seu de prop de 100 m2 més d'un miler de llibres de temàtica esportiva -600 dels quals amb contingut plenament blaugrana-, 280 publicacions periòdiques, uns 7.000 expedients i 1,5 milions de fotografies.
Centre de Documentació i Estudis - Principal
Davant la necessitat de preservar el llegat centenari del FC Barcelona es crea al 1994 el Centre de Documentació Barcelonista, per iniciativa del llavors directiu i delegat de Cultura, l'historiador Jaume Sobrequés i Callicó.
Aquest nou ens orgànicament vinculat al Museu es farà càrrec de la documentació inactiva de l'arxiu administratiu del Club.
El projecte de crear un centre de documentació per part d'un club esportiu amb voluntat oberturista cap a investigadors i estudiosos va ser una iniciativa pionera a l'estat espanyol.
Amb la fundació d'aquest centre es perseguia que el patrimoni documental tingués un espai propi on romandre i ser consultat, i esdevenir un servei de referència que assumís les necessitats d'informació, documentació i assessorament històric dins de l'entitat.
Centre de Documentació Barcelonista
A partir de l'any 2006, seguint la dinàmica general de professionalització dins del Club, el Centre enceta una nova etapa vinculat aquest cop a l'àrea de Comunicació, i passà a dir-se Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona (CDiE).
Aquest canvi no serà merament estètic sinó que anirà acompanyat de la voluntat de ser un motor per a la recerca i la divulgació de la història del Barça.
El CDiE vol ser una unitat d'informació i recursos moderna.
El pes cada cop més important de les TIC i les necessitats productives i comunicatives que del seu ús se'n deriven faran necessària l'evolució del CDiE i la seva adaptació a l'era digital.
A més, es pretén potenciar la col·lecció per mitjà de la implementació d'una estratègia de captació de nous fons documentals, com ara el fons fotogràfic Horacio Seguí o el fons personal del president Agustí Montal i Costa.
Finalment, els treballs de construcció del futur Espai Barça van motivar el trasllat del CDiE a una nova seu l'abril de 2019.
D'estar situats al segon pis del Museu, dins de l'estadi Camp Nou, passa a estar situat al número 65 de la Travessera de les Corts, al perímetre del campus del FC Barcelona.
Amb aquest canvi s'aprofita per optimitzar els espais físics del Centre segregant, d'una banda l'espai de consulta i oficina i de l'altra l'espai dedicat a la instal·lació dels fons documentals.
D'aquesta manera la documentació gaudeix d'unes condicions físiques, ambientals i de seguretat adients.
|
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Codi activitat: 010140TIC03 Campus creatiu per a nenes i nens especialitzat en la cultura maker i la col·laboració, potenciant la creativitat i el coneixement, amb projectes setmanals que es donen suport en les tecnologies de fabricació digital i en l'aprendre com funcionen les coses.
|
El Processat de la Geometria és una àrea de recerca en expansió que utilitza conceptes de Matemàtica Aplicada, Informàtica i Enginyeria per a dissenyar algorismes eficients per a l'adquisició, reconstrucció, anàlisi, manipulació i transmissió de models geomètrics complexos.
Té aplicacions en un ampli ventall d'àrees des de multimèdia, entreteniment, disseny assistit per ordinador, a biomedicina computacional, enginyeria inversa i computació científica.
|
Dimarts a Enemigos íntimos es reiteraven en una història de la qual Telecinco vol treure més suc del que pot donar.
Hi anava d'entrevistat (en exclusiva, per descomptat) Nacho Polo.
Aquest noi, tan educat com inexpressiu per culpa d'una cara anestesiada pel Botox, va ser durant 16 anys la parella de Víctor Sandoval.
Col·laborador capaç d'amputar-se un dit del peu per aconseguir minuts de tele, Sandoval fa setmanes que carrega contra el seu excompany amb uns nivells d'alienació mental dignes d'ingrés hospitalari.
La setmana passada Enemigos íntimos ja va aconseguir gravar una entrevista amb aquest noi.
Ahir ens van servir el segon plat: el portaven al plató en directe.
És la televisió de la reiteració: furguen en una mateixa història i els babaus que s'empassen amb interès aquests programes se senten reconfortats en la repetició.
Els programes del cor quan troben una trama que funciona fabriquen una mena de bucle interminable.
Igual que els nens volen sentir el mateix conte mil vegades, alguns espectadors frueixen de sentir-se cada vegada més dins d'aquella història.
És la idiotesa màxima: una espiral que no controla ni el mateix presentador de l'espai, Santi Acosta.
L'home rep ordres a crits per l'orellera, i són tan fortes que la resta d'espectadors també sentim els missatges.
Es confon a l'hora de donar pas a la publicitat i s'obnubila amb les explicacions del convidat.
Els col·laboradors retreuen al convidat les fotos suggerents que penja al Facebook, l'altre es defensa acusant l'exmarit amb l'eufemisme de "cometre excessos" i ens acabem sabent de memòria el diagnòstic mèdic d'una falsa picada d'aranya que és l'origen de tot plegat.
I la tele ens porta el seu verí fins al menjador de casa.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Els Pressupostos Generals del 2014, presentat pel PP al Congrés de l ́Estat continua les mateixes polítiques de retallades de la despesa que afecten a totes les persones de la classe treballadora, especialment les dones.
Amb aquests Pressupostos només augmenta el pagament del Deute que és ja d ́un billó d ́euros, el triple que abans de la crisi del 2008.
L ́altre Pressupost que augmenta és el militar, amb un augment de la despesa en investigació del 39,5%.
Les polítiques d ́Igualtat es retallen un 56%, i la prevenció contra la Violència de Génere es retalla un 22,5%.
El pressupost en Sanitat es retalla un 35,6%, augmenta l'exclusió sanitària a les persones migrades i la de les persones autóctones més grans de 25 anys que no han cotitzat a la Seguretat Social (lo que afecta directament les dones que no han treballat al mercat laboral), es retallen els medicaments, les prótesis, la detecció sanitària de la violéncia de gènere, els drets sexuals i reproductius i el dret a l ́avortament.
Les polítiques d ́Atenció a la Dependència es retallen en un 46,7%, a l ́hora que 300.000 persones amb dependència moderada quedaran excloses, el que afecta directament les dones que en un 97% son les cuidadores.
El pressupost en Educació es retalla un 0,3% en infantil i primària, un 7% en Secundaria i FP i un 1,6% en Universitats.
La retallada de les Pensions que en 2014 no s ́actualitzaran o només en un 0,25%.
La Reforma Laboral ha provocat la destrucció de llocs de treball, ja que ha substituit treball indefinit per temporals a més de provocar disminucions salarials.
La destrucció de llocs de treball al sector públic amb un alt índex d ́ocupació femenina (55%) incideix directament en la capacitat de les dones per tenir accés a una renda digna.
Per tant, si analitzem els Pressupostos que augmenten (pagament del deute i investigació militar) i els pressupostos que disminueixen (sanitat, educació, serveis socials, pensions) acompanyats de destrucció de llocs de treball a l ́empresa privada i pública (aplicació de la reforma laboral, Eres), estem en situació d ́assegurar que aquets son un Pressupostos antisocials i a favor del Kapital.
En un moment de crisi provocat pel sistema capitalista, cal preguntar-se perquè l'estat paga el Deute, perqué destrueix llocs de treball necessaris pel benestar de les persones, perque retalla les pensions, quan totes sabem que l ́atur, la precarietat i els salaris baixos són juntament amb el pagament del deute els grans problemes que tenim la classe treballadora, especialment les dones de classe treballadora.
Per això, exigim un pla per exigir el NO al pagament del Deute que enriqueix als bancs, una disminució dràstica dels pressupostos militars, i un augment dels pressupostos en despesa social que disminueixin la feminització de la pobresa.
Peró no és només aquesta, la nostra lluita.
Dos companyes sindicalistes de CGT a la multinacional Mecaplast, presidenta i secretaria del Comitè d ́Empresa, han estat injustament acomiadades per defensar els drets de les treballadores.
Les companyes han començat una lluita per aconseguir la seva readmissió.
El sindicat i els moviments socials hem d ́acompanyar la seva lluita i ser presents a totes les mobilitzacions convocades.
Des del moviment feminista lluitarem per la seva readmisió i pels drets de les dones a un lloc de treball lliure d ́explotació i opressió.
Un company de Correos, delegat sindical de CGT, ha estat sancionat per negar-se a repartir propaganda antiavortista, que acusava de complicitat amb assesinats a totes les persones que defensem el dret de les dones a l ́avortament.
No es quedarà sol en la seva lluita.
La companya Vanessa, delegada sindical a Caprabo va exigir el dret a la conciliació de la vida laboral i personal-familiar, per gaudir de la cura de la seva filla de 9 anys, que l ́empresa li negava.
Vanessa ha guanyat el judici, peró aquesta lluita és va guanyar al carrer amb la mobilització dels companys i companyes del sindicat ia altres moviments feministes i socials.
Aquesta ès una petita, però gran victòria, no només per Vanessa sinó per totes les dones de classe treballadora que lluitem per un món de justícia i d ́igualtat entre dones i homes.
Isa Garnika, secretària de Gènere de CGT Catalunya i membre de Dones Llibertàries
|
Benvolgudes i benvolguts, Gràcies per la festa solidària i esportiva que vareu fer possible i per la vostra generositat i solidaritat.
625 corredors inscrits, 71 voluntaris i 6 entitats que varen participar activament a la fira.
Properament us informarem de l'aportació final recollida per la donació a la Marató.
Per compartir fotografies: 📸 Al nostre Facebook teniu l'àlbum de fotos de la en suport de!.
De regal amb la donació de 10 € en suport a les malalties infeccioses de la marató de TV3.
Talles S, M, XL I XXL amb patró de dona i d'home.
Us recordem que les INSCRIPCIONS PRESENCIALS es poden realitzar...
Actes i horaris previstos: 10:00 h Benvinguda i lliurament de dorsals i samarretes i inscripcions presencials.
El servei de guardarroba s'activarà a partir de les 12:30 h.
13:00 h Inauguració de la FIRA d'Entitats.
|
Els blocs de pisos ocupats s'organitzen com a comunitats de veïns per mantenir la convivència.
El bloc ocupat i sense llum de l'avinguda de l'Abat Marcet de Terrassa, amb pancartes per Nadal.
Veïns afectats, amb una pancarta reivindicativa.
En Karim, un dels residents als pisos ocupats de les Arenes, ja té llum a casa.
El bloc ocupat i sense llum de l'avinguda de l'Abat Marcet de Terrassa.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
|
És la previsió que fan des del RACC on assenyalen que l'estu és la època de l'any en què es produeixen més serveis
El club més gran d'Espanya pel que fa al món de l'automòbil amb un milió de socis, el RACC, ha realitzat un estudi per analitzar les assistències que es duen a terme durant l'estiu, els mesos on es concentren el major número de serveis degut a l'augment dels desplaçaments per vacances.
Calculen que més de 318.000 vehicles patiran alguna averia mecànica durant aquests mesos d'estiu a Catalunya, 32.000 a la xarxa viària gironina.
És a dir, 350 vehicles (10.770 en total) patiran alguna averia cada dia d'agost a les carreteres gironines.
L'estudi assenyala que la primera causa d'averies és per problemes amb el sistema elèctric general seguit de contratemps en les rodes o els sistemes de direcció.La Direcció d'Assistència Mecànica i en Viatge del RACC ha analitzat el comportament del parc automobilístic català a partir d'una mostra de més de 247.837 serveis que van haver-hi durant l'any passat.
Segons les dades del club, cada any a l'estat espanyol es produeixen més de 4,5 milions d'assistències mecàniques de les quals més d'1.100.000 tenen lloc a Catalunya.
D'aquestes, 113.000 són a les comarques gironines.
Aquest estiu el RACC preveu que més de 318.000 vehicles necessitaran assistència mecànica a tot Cataluya, 32.000 en carreteres gironines.
Només durant el mes d'agost es preveu que 10.770 vehicles necessitaran ajuda a la xarxa viària gironina, gairebé 350 cada dia.
Pel que a tot Catalunya la xifra ascendeix fins als 106.000 vehicles.
El dia més conflictiu de l'estiu serà el 24 d'agost quan es calcula que més de 4.900 vehicles necessitaran alguna mena de servei a tot Catalunya, 495 a la demarcació de Girona.
La bateria descarregada és la causa principal de les peticions d'ajuda dels conductors.
A grans trets, la major part de les averies estan relacionades amb problemes amb el sistema elèctric general del vehicle.
En segon lloc, un 15,9% de les incidències estan vinculades amb problemes amb les rodes, els sistemes de direcció, la suspensió i els frens.
En tercer lloc estan els contratemps amb els components mecànics del motor com la cadena de distribució, la bomba d'oli i altres.
Normalment, el dilluns és el dia de la setmana en què es demana més ajuda i hi ha més serveis, un 19% del total.
El 31% de les assistències es concentren entre les vuit i les onze del matí i les cinc de la tarda i dos quarts de set.
A l'estiu, el gruix de serveis comença pels volts de les nou del matí i a la tarda s'allarga fins a les vuit del vespre, coincidint amb els canvi d'hàbits dels ciutadans durant les vacances.
El 60% dels vehicles tenen més de 10 anys
Segons les dades del Servei Català de Trànsit (SCT) el 60% dels vehicles que circulen per Catalunya tenen més de 10 anys i, en el cas de les motocicletes, tenen més de 14 anys.
Prop d'un milió de vehicles a Catalunya tenen 20 anys o més.
L'antiguitat del parc automobilístic és un factor clau que afecta tant a la seguretat viària com al medi ambient.
Per aquest motiu, des del RACC recorden que cal fer les revisions de vehicle que indica el fabricant, comprovar si el cotxe té fuites, controlar els pneumàtics, mirar el nivell de l'oli, revisar l'estat de les pastilles de frens, els amortidors o els filtres i l'aire condicionat, entre molts d'altres aspectes.
D'altra banda, des del club automobilístic també expliquen que el 29% de les assistències a l'estranger també es fan durant l'agost i preveuen que enguany, durant aquest mes, les companyies nacionals d'assistència superin els 34.670 serveis a tot Europa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Entrevista al president del grup parlamentari de JxCat
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Albert Batet (Tarragona, 1979) és president del grup parlamentari de JxCat.
En aquesta entrevista, la primera que fa des que va ser nomenat en el càrrec a proposta de Carles Puigdemont, parla de la resposta a la imminent sentència del Tribunal Suprem, de l'encaix de JxCat, de les eleccions del 10 de novembre i de les actuacions dels Mossos d'Esquadra.
L'ex-batlle de Valls és associat del PDECat i membre de la direcció política de la Crida.
Té un lema que repeteix: s'han de reforçar les institucions i defensar-les.
— Hi haurà unitat en la resposta institucional a la sentència?
Que no hi hagués unitat en aquests moments seria imperdonable.
Creiem que la sentència hauria de ser absolutòria, perquè no hi ha delicte, i si no és d'aquesta manera, és una sentència que condemna l'1-O, les institucions del nostre país, totes les persones que van anar a votar l'1-O, i també valorarà el nivell de sobirania de les institucions catalanes.
Hi ha d'haver una resposta unitària de la presidència de la Generalitat, del govern, del parlament, dels ajuntaments, del Consell per la República, de tots els àmbits de representació de la sobirania catalana.
Aquesta resposta ha de tenir tots els elements per a un objectiu, que és reforçar les institucions.
— Això vol dir que no s'han de posar en perill davant un nou 155?
— Sempre hem actuat defensant la sobirania, el parlament i les institucions, amb totes les garanties democràtiques d'un estat modern que respecta els drets i les llibertats.
El 155 no depèn de l'acció del Parlament de Catalunya o del govern de la Generalitat.
El 155 va dependre, depèn i dependrà de la política espanyola.
Prendrà la decisió d'acord amb els seus interessos polítics, com va fer fa dos anys i com veiem que van repetint de manera constant.
També aquest temps ha servit per a fer evident que la sentència ha de marcar un punt d'inflexió.
S'acaba una etapa en què hi hagut un judici que ha marcat la política a tots els nivells, i ara en comença una altra on el sobiranisme i l'independentisme han d'agafar la iniciativa, en el sentit de defensar les institucions, de reforçar-les i d'actuar en conseqüència.
— Però què vol dir defensar les institucions?
El president de la Generalitat ha dit que s'ha de respondre exercint els drets que siguin vulnerats, incloent-hi l'exercici del dret d 'autodeterminació.
—Defensar les institucions vol dir que, davant una sentència que posa en qüestió unes persones com a representants de les institucions en el seu moment, s'han de refermar en els principis bàsics democràtics.
Per tant, de manera sobirana, cadascú ho podrà demostrar de la manera que cregui oportuna.
Per això hi ha la democràcia, els plens dels ajuntaments, el ple del parlament, un govern de la Generalitat.
Els ciutadans, amb el seu vot, donen la representació política a uns representants perquè gestionin els seus compromisos.
Hi ha d'haver una resposta ciutadana, que esperem que sigui molt elevada, i la resposta institucional també ha de ser del mateix nivell, però entenent que el marge de les institucions creix i s'amplia amb espais com el Consell per la República.
— El T ribunal C onstitucional ja ha notificat que el parlament no es pot pronunciar sobre l'autodeterminació, la monarquia i la independència com a objectiu polític, tret que la mesa del parlament s'exposi a un delicte de desobediència.
S'hi ha de tornar a votar l'autodeterminació?
—El Parlament de Catalunya, històricament, ha votat sempre l'autodeterminació.
Em sembla que la primera votació va ser l'any 1989.
Aquesta legislatura ho ha fet unes quantes vegades.
En un parlament s'ha de poder parlar de tot.
Convindria que la sentència també fos un punt d'inflexió per a no judicialitzar més la política, perquè tornéssim a la política allò que no hauria hagut de deixar de ser-hi mai, que és el diàleg i la negociació per a resoldre un conflicte polític entre Catalunya i Espanya al voltant del dret d'autodeterminació.
— Per tant, la mesa h a de tornar a tramitar iniciatives sobre l'autodeterminació.
—Entenc que la mesa, com han dit els seus membres, ha de permetre que el parlament, com a espai de sobirania democràtica, pugui parlar de tot.
— Si hi ha un nou 155, el govern s'hauria d'apartar com ho va fer fa dos anys o hauria d'intentar resistir-hi?
—No hi hauria d'haver cap més 155.
Ja se'n van veure els efectes nocius, encara es noten ara.
No ens posem la bena abans de la ferida.
Nosaltres treballem per fer política i per trobar una solució amb diàleg.
Per aplicar un nou 155, haurien d'explicar-ne els motius.
De moment, el senat està suspès, no pot prendre cap decisió; la comissió que hauria d'anticipar això està dissolta...
Les coses que hauria d'arribar a fer l'estat espanyol segurament són inconstitucionals.
Reforçar les institucions vol dir un país unit, una majoria parlamentària forta, una societat i una classe dirigent política cohesionada, un Consell per la República com a espai de llibertat perquè hi desenvolupem sobirania de Catalunya.
I sempre amb la màxima unitat possible.
La millor resposta també serà la resposta en què tots hi siguem representats.
— En el paper del Consell per la República i del parlament esteu d'acord amb ERC?
—ERC forma part del Consell per la República i treballem en un marc d'unitat.
Som en una coalició de govern i tot l'independentisme treballem en un marc d'unitat.
— Dieu que la resposta del carrer ha de ser la desobediència civil.
—Crec que hem de parlar de resposta cívica i pacífica, com ho han estat sempre.
Exemplars com ho van ser l'1-O i el 3-O, com ho han estat els grans moments de país, i respecte al marc d'estat de dret que volem per a Catalunya.
Si això no és així, es posarà en evidència que, en contra de la sentència, volem independència perquè necessitem un estat de dret que pugui respondre a les necessitats i voluntat conjuntes de la societat catalana, que superen l'independentisme.
— Per a la CUP, per exemple, la desobediència civil pot incloure tallar carreteres o fer una barricada amb contenidors.
—Nosaltres no tenim una definició de desobediència civil.
En tot cas, les accions cíviques, pacífiques, de desobediència que la ciutadania cregui lliurement que ha d'exercir, en un estat democràtic, han de ser respectades.
Per tant, aquest és el mínim que hi ha d'haver: respecte a la llibertat de les persones per a expressar-se, a la llibertat de pensament, i sempre en un marc de civisme i de pacifisme.
— Per a JxCat, els set empresonats dels CDR són presos polítics?
Tenim el cas de Tamara Carrasco, que també va ser detinguda per suposat terrorisme, per violència, i era per un whatsapp, i es va veure que després no hi havia res.
Quan es detenen persones amb aquesta manca de garanties, com s'ha pogut veure, és evident que són persones que poden ser considerades presos polítics.
En aquest cas, no tenim informació sobre què s'ha esdevingut, però si fossin com el cas de Tamara Carrasco, és evident que serien presos polítics, igual com hi ha exiliats polítics.
La presumpció d'innocència és essencial en un estat de dret.
Ara, si això no és així, doncs no.
Però l'experiència que tenim del comportament dels últims temps ens fa pensar que, si es repeteixen els patrons, seria un cas molt similar al de Tamara Carrasco.
— Per definir-vos necessiteu més temps per a tenir més informació sobre les investigacions?
Si són casos com el de Tamara Carrasco, són presos polítics.
—Perquè no tenim la informació del secret de sumari ni de les causes.
Els diputats de JxCat hem estat des del primer moment a Sabadell, al costat de les famílies, que s'ho passen malament.
Hem vist com s'ha actuat de manera no normal en aquest país.
Ens recorda altres moments que ja hem viscut.
Per tant, respecte a la presumpció d'innocència.
— Aquests set presos mereixen el mateix suport social i institucional que han tingut la resta de presos polítics?
—De moment, s'ha actuat d'aquesta manera.
—Condemnem tota la violència, tot el terrorisme.
Amb els atemptats d'Hipercor, de Miguel Ángel Blanco, d'Ernest Lluch, de Vic, del 17 d'agost.
L'independentisme i JxCat sempre hem estat contra el terrorisme.
No tenim cap problema a condemnar tota la violència, també la de l'1-O.
Per cert, hi ha casos a l'Audiència Provincial on s'investiguen membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional espanyola per la seva actuació no correcta l'1-O.
— La CUP critica que, quan els partits independentistes condemnen la violència, compren un marc mental espanyol que busca dividir l'independentisme...
—Respecto l'opinió, però no hi estic d'acord.
— I que aquest marc també prepara situacions com la de la il·legalització de partits independentistes.
—Que per part de l'estat espanyol hi pugui haver algú que pensi en aquesta estratègia, no ho descartem.
Hem vist que són capaços de tot, de qualsevol mena de repressió.
Però això no ha de canviar la nostra manera de funcionar i de ser.
De la mateixa manera que ens mantenim amb l'1-O i el 21-D, ens mantenim fidels als nostres principis democràtics de la no-violència i del pacifisme.
— Si il·legalitzessin la CUP, que potser és el partit que é s més en el punt de mira, hi hauria una resposta unànime de l'independentisme?
És evident que treballem de manera solidària.
— El fet que el govern vulgui aprovar el pressupost ajorna unes possibles eleccions anticipades?
—Teòricament, la legislatura s'acaba el desembre del 2021.
El pressupost és necessari per a donar resposta a les demandes de la ciutadania, i no volem que impliqui cap renúncia des del punt de vista polític de procés.
Necessitem un pressupost actualitzat perquè millora el dia a dia de la ciutadania i de la Generalitat.
— El soci prioritari per a aprovar-lo són els comuns?
—Per a nosaltres, és la CUP, en el sentit que hi ha una majoria parlamentària que va facilitar la investidura del president Torra.
Ens hauria agradat que hagués facilitat la investidura de Jordi Turull, que a mig ple d'investidura va ser empresonat perquè no fos president.
Potser les coses serien diferents en aquests moments si hagués tirat endavant aquella investidura.
Prioritzem una majoria, però això no tanca la porta a altres aliances, com per exemple els comuns, que hi han mostrat predisposició.
En el debat de política general ja es van aprovar resolucions on s'establia la voluntat d'un pressupost i la necessitat de fer-ho amb els comuns.
Podria ser una opció molt factible.
— A canvi, JxCat donarà suport al pressupost d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona?
Nosaltres treballem pel pressupost al parlament.
— Quin és el millor encaix per a JxCat, el PDECat i la Crida?
—Junts som més forts, junts guanyem.
És la suma que representa la força institucional del president Puigdemont, la força social de Jordi Sànchez, la força territorial dels alcaldes convergents que van fer possible l'1-O, conjuntament amb la gent que ve del món social com a independents i diputats, la tradició d'una bona gestió en la salut, la sanitat, dels mitjans públics, de fer país, la voluntat de millorar i tirar endavant projectes innovadors com l'IdentiCAT, etc. Això és molt potent, és molt fort, i va fer que guanyéssim com a primera força independentista a les eleccions del 21-D, les eleccions europees amb més d'un milió de vots, que siguem la força amb més alcaldes a Catalunya, que liderem la presidència de la Generalitat...
— Això és un sol partit que es digui JxCat?
—És la millor eina possible que respon a aquests valors.
Ja serà la cinquena vegada que JxCat es presenta a unes eleccions.
Ara amb els presos al capdavant, i amb Laura Borràs, i ja és una marca electoral molt consolidada de credibilitat, confiança, solvència, i d'entendre que som els qui no ens rendirem.
L'eina, si és d'una manera o una altra, personalment m'importa poc, l'important és el projecte polític.
— Us és indiferent que sigui un sol partit o una coalició entre el PDECat i la Crida?
—Puc tenir la meva opinió personal.
La qüestió important és el que som, i que hi siguem tots, i que hi siguem junts.
Perquè quan anem junts, guanyem.
Jo era alcalde de CDC, militant del PDECat, diputat de JxCat i membre de la Crida.
La sinergia i la simbiosi és possible.
— Quan resoldreu l'encaix definitiu?
—Ara som en un calendari electoral marcat pel 10 de novembre, i centrarem tots els esforços perquè els ciutadans de Catalunya entenguin que el seu vot val, que ens hem de fer respectar a Madrid, que ens han d'escoltar, que ja n'hi ha prou de vulnerar drets i llibertats, de repressió i d'utilitzar la justícia en lloc de la política i el diàleg.
Però no volem renunciar a les nostres aspiracions, i això vol dir negociar i entendre que som en un conflicte polític que requereix una solució política.
Això vol dir no donar els vots gratis, a canvi de res, ni perquè sigui un vot que no tingui representació a les institucions.
A l'Ajuntament de Barcelona hi ha un 9% de vot independentista que no té representació, i si hagués tingut representació, possiblement faria que les majories fossin diferents.
— Si els presos polítics que encapçalen les llistes són inhabilitats amb la sentència, els substituireu per altres candidats?
—Hi ha unes llistes fetes i s'hauran de prendre les mesures pertinents perquè ens puguem presentar a les eleccions.
Entenem que hi hauria d'haver absolució.
Per tant, si no es poden arribar a presentar perquè l'estat espanyol no ho vol i els inhabilita, ells mateixos voldran que siguin representats per Laura Borràs i els membres de la candidatura de JxCat.
— Defensar eu, com ERC, una llei d'amnistia al congrés espanyol?
—Hi ha una resolució aprovada al parlament amb unitat en què diem amnistia, però com una solució política al conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
L'amnistia va molt lligada a la idea de transició política.
Tal com ha aprovat el parlament, entenem i volem que aquesta amnistia estigui vinculada a una negociació de sortida del conflicte polític.
— Però és possible que Sánchez, si torna a ser president espanyol, no vulgui negociar.
— No donarem els nostres vots de franc.
Ens farem valdre en la nostra posició: volem una solució a un conflicte polític.
— La predisposició de Sánchez a negociar seria suficient per a donar-li un vot favorable a la investidura?
—Nosaltres estàvem disposats a aprovar un pressupost perquè hi hagués una taula de negociació política amb un relator, i el PSOE va preferir eleccions a diàleg, eleccions a fer política, la repressió a la democràcia.
Després hi va haver unes eleccions on vam dir que els nostres vots havien de valdre, i cap vot a canvi de res, i el senyor Pedro Sánchez es va tancar al diàleg amb JxCat.
Si no hi ha un mínim de diàleg, i de voluntat d'entendre que és un conflicte polític, és molt difícil.
— S'hauria de tornar a intentar demanar un referèndum pactat al congrés, mitjançant una reforma legislativa o de la constitució espanyola, o això ja és pantalla passada?
—Déu volgués que hi hagués aquesta opció.
Seria la millor opció per a aconseguir la independència: un referèndum acordat entre les dues parts on es pugui votar sense cops de porra i sense coacció policial, amb total llibertat.
Però si a l'altra part no hi ha predisposició, seria una etapa que ja hem passat.
— La Guàrdia Civil ha dit que ho tornaran a fer.
— Impedir les mobilitzacions que vindran?
Com els Mossos d'Esquadra, hauria de ser una policia democràtica, cívica, que actua de manera responsable.
No veus comandaments fent discursos polítics.
Aquest 'ho tornarem a fer' de la Guàrdia Civil té molts interrogants que ells mateixos haurien de respondre.
— És coherent que el govern voti al parlament la retirada de la Guàrdia Civil a Catalunya i després vagi a un acte d'aquest cos on es fan discursos com aquest?
—El govern ha d'actuar amb responsabilitat i defensar el cos dels Mossos d'Esquadra.
Quan diem que s'han de reforçar les institucions, també vol dir defensar-los, defensar els mitjans de comunicació de Catalunya que sempre estan en qüestió, l'escola catalana i la immersió lingüística.
Tot el respecte a l'actuació i la manera de procedir del cos dels Mossos d'Esquadra.
Nosaltres no els deixarem mai a l'estacada.
L'anterior major és a les portes d'un judici per rebel·lió i sedició, juntament amb el secretari general i el director de la policia, i diferents intendents i Mossos.
— Com valor eu l'actuació dels Mossos en els desnonaments de dijous?
—Som en un estat de dret, en un estat de separació de poders, en un estat on cada estament té la seva tasca i la seva feina.
És evident que hi ha imatges que fan mal, que no són agradables per a ningú, però hi ha unes ordres judicials.
Per tant, és com si jo digués: I la consellera Capella, aquestes ordres judicials, com les veu el Departament de Justícia?
És evident que no som en aquest marc.
Si s'hagués resolt la qüestió dels desnonaments i hi hagués una llei a Madrid que ho hagués resolt, i les lleis aprovades pel parlament no haguessin estat tombades pel TC, potser no ens trobaríem aquí.
De vegades mirem la conseqüència, quan el problema té un altre tipus d'arrel.
Volem un estat democràtic on aquestes coses no succeeixin o succeeixin amb unes garanties que no són les que hi ha ara.
— Hi haurà mobilitzacions independentistes els pròxims dies amb el suport del govern i el parlament, i potser els Mossos en reprimiran algunes si hi ha ordres judicials.
—Això no ho diu ningú en aquests moments.
—No recordo cap mobilització independentista massiva, com l'1-O i el 3-O, com totes les manifestacions de la Diada, on hi hagi hagut unes actuacions...
— N'hi ha hagut d'altres, potser més minoritàries, en què sí que ha passat.
—Potser parleu d'altres coses molt minoritàries que no són, segurament, representatives del conjunt de la força que hi pot haver els pròxims dies.
La nostra experiència com a país, adquirida durant aquest temps, de suma de la solidesa de la societat civil, de la força de les nostres institucions i dels nostres representants, dóna un marc de confiança i de treball molt potent.
Veiem també com sorgeixen infiltrats i això també fa que hàgim de ser molt prudents a l'hora de posar en dubte segons quines actuacions i quines maneres de fer.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
Una exposició en què, amb una posada en escena acurada, moderna i de qualitat, amb l'aplicació de recursos multimèdia, s'aborda la salut de la dona en el sentit més ampli: presenta un recorregut pels canvis que es van produint en la vida de la dona, ofereix una visió contemporània de la posició social de la dona i explica com les innovacions científiques i mèdiques han contribuït a l'assumpció per part de la dona dels nous reptes personals i els nous rols socials.
L'exposició organitzada per la Fundació Dexeus i el Port de Tarragona, amb la col·laboració de l'Ajuntament de la ciutat, es complementa amb taules rodones i debats.
|
ERC ha iniciat aquest dijous a la mitjanit la seva campanya electoral a Cornellà, una de les ciutats símbol de la immigració arribada a Catalunya als 60 i un dels feus de l'antiindependentisme.
En aquests dies complicats per al secessionisme, per la pugna entre CDC i la CUP per la investidura d'Artur Mas, Oriol Junqueras ha presumit del paper de mediador del seu partit, un rol "històric", i ha enviat un missatge als altres partits secessionistes: "Aquest procés requereix generositat ".
I potser més enfocat a la CUP, i recordant que va haver d'acceptar anar del braç de Mas el 27-S, ha afegit: "I ningú ha sigut més generós que nosaltres".
L'elecció de Cornellà simbolitza, al seu torn, l'ambiciós pla del líder republicà de convertir la seva força en la biga mestra de l'esquerra catalana.
"La nostra candidatura és la de la unitat", ha clamat el president d'ERC, que ha subratllat que la llista d'ERC al Congrés pretén assemblar-se a la societat que vol "servir".
Sota aquest prisma s'ha d'entendre no només la inclusió d'exsocialistes i, fins i tot, exdemocratacristians d' Unió, sinó també la normalització lingüística interna que viu ERC, iniciada el 2012, quan Junqueras va abraçar l'oficialitat del castellà en una eventual Catalunya independent, en un article a EL PERIÓDICO, i rubricada en aquesta llista amb la inclusió de dos castellanoparlants als quatre primers llocs de la llista al Congrés: Gabriel Rufián i Ana Surra.
Junqueras també s'ha esforçat per emfatitzar el perfil d'ERC com a partit d'esquerres.
Ha separat l' independentisme de la seva força, que ha qualificat de "temporal, ja que s'acabarà quan Catalunya sigui independent", dels valors del " republicanisme " i de la recerca de la justícia social que acompanyarà Esquerra "tota la seva vida".
El cap de llista, Gabriel Rufián, s'ha presentat com a activista de Súmate, una entitat "que va cabrejar molta gent i segueix cabrejant perquè simbolitza la seva derrota".
Traient partit dels seus orígens familiars, ha afirmat que estava segur que els seus avis, tots andalusos, si visquessin, "serien aquí avui amb nosaltres".
"Anirem a Madrid a dir als que sempre han guanyat que aquesta vegada han perdut, perquè nosaltres hem guanyat", ha sentenciat.
Joan Tardà, amb tot, ha sigut el que ha fet posar l'auditori dret, no en va 'jugava' a la seva ciutat natal.
"Si no guanyem de pressa, hipotecarem diverses generacions de catalans", ha afirmat el diputat al Congrés, en referència a la precarització social que viu Catalunya.
No volem canviar una bandera per una altra, sinó construir un país més just socialment".
|
L' Ajuntament de Girona ha activat el Projecte Fred davant de la previsió de baixes temperatures dels propers dies.
L'operatiu augmentarà els efectius de serveis socials que patrullen conjuntament amb els voluntaris d'entitats com Creu Roja i Càritas durant les nits per controlar les persones que viuen al carrer.
La regidora de Drets Socials de Girona, Eva Palau, ha detallat que la tasca d'aquests dispositius és "apropar menjar calent i donar mantes" als sensesostre i convèncer-los que vagin a dormir en un dels llits que hi ha disponibles a l'antiga seu de la UNED, al Barri Vell.
En aquest sentit, Palau ha afirmat que hi ha "una sala buida perquè si hi ha un increment d'usuaris es pugui atendre a tothom".
L'arribada de les baixes temperatures a la ciutat de Girona ha portat al govern local a activar el Projecte Fred, que preveu augmentar el nombre d'assistents socials que passeja pels carrers de la ciutat controlant les persones que dormen al carrer.
Aquest reforç de treballadors municipals es complementa amb els voluntaris d'entitats com la Creu Roja i Càritas que acosten menjar calent i mantes als sensesostre.
L'objectiu és "tenir cura més ràpidament" del col·lectiu i portar un control exhaustiu de les persones que hi ha.
A més, fan un "seguiment social" de tots els usuaris i també de les possibles malalties mentals que pateixin.
A més, els intenten convèncer que els acompanyin als llits que posa a disposició l'Ajuntament de Girona per al col·lectiu.
De tota manera, Palau ha detallat que aquesta no és una tasca fàcil, ja que "en alguns casos gairebé els hem d'obligar" a anar al local habilitat.
Tot i així "alguns d'ells no volen marxar del carrer i ho hem de respectar".
Girona compta amb un local amb llits per als sensesostre durant els mesos d'hivern.
Abans del Nadal es va obrir la planta baixa de l'edifici on hi havia la UNED, al Barri Vell, amb una quarantena de lliteres per tal que qualsevol persona que dormi al carrer pugui tenir un sostre durant la nit.
Aquest és el segon any que s'obren unes instal·lacions per als sensesostre durant els mesos d'hivern.
Aquest any, però, l'espai és més gran i permet la possibilitat d'"augmentar les places per inserir totes les persones que hi ha al carrer".
Tot i que en un principi els llits que hi ha actualment estan reservats per a unes persones determinades, "tenim molts matalassos i una sala buida perquè si hi ha un increment d'usuaris es pugui atendre a tothom".
En el cas en què ni aquesta mesura fos suficient, l'Ajuntament de Girona també preveu reservar una plaça a l'alberg o en algun hostal de la ciutat.
|
Durant els dies 13 i 14 de desembre tindrà lloc a CaixaForum Barcelona el simposi internacional «Infants i participació política.
Els consells d'infants», organitzat per la Universitat de Barcelona en el marc del projecte «Els consells d'infants i el CNIAC.
Noves formes de participació política i cívica dels nens i les nenes de Catalunya», que té el suport de RecerCaixa, impulsat per l'Obra Social "la Caixa" amb la col·laboració de l'ACUP.
Hi ha més de tres-centes persones inscrites, entre infants, polítics, tècnics i acadèmics, fet que propiciarà un debat a quatre veus que no és habitual.
Grup de recerca en Educació Moral
|
Aquesta és la pàgina de Sushi Yummy.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Reus.
|
+ Tota la informació sobre el disc Jocs
+ Les altres webs sobre Lluís Llach
+ El Palau de Congressos de València
Podeu aconseguir més entrades d'altres espectacles a la web de Telentrada
|
Almenys 91 persones han mort i més d'un centenar es troben ferides com a conseqüència del sisme de magnitud 7,0 registrat en la línia de la costa de l'illa de Lombok, afectada posteriorment per un tsunami de baixa intensitat, segons ha confirmat el portaveu de l'Agència per a la Gestió de Desastres del país (BNPB), Sutopo Purwo Nugroho.
"El nombre total de víctimes fins ara és de 91 morts i 209 ferits, a més de milers d'habitatges destruïts", ha asseverat Sutopo durant una roda de premsa.
Així mateix, el portaveu de la BNPB ha assenyalat que s'han registrat danys materials a la ciutat més gran de l'illa, Mataram, de per si deteriorada per un altre terratrèmol ocorregut a finals del mes passat.
"El dany als edificis se centra especialment en la ciutat de Mataram", ha declarat, segons ha informat el portal de notícies Dekit News.
La xifra de morts, ha precisat Sutopo a Metro TV, podria augmentar perquè ara mateix Sesait és inaccessible pels talls elèctrics.
La major part de les víctimes mortals, segons el cap de l'oficina de Recerca i Rescat de Mataram, Nyoman Sidakarya, han estat traslladades al dipòsit de cadàvers de l'hospital de Lombok Nord, gairebé totes amb indicis d'haver mort aixafades per l'ensorrament d'edificis.
El terratrèmol s'ha registrat a les 13.46 --hora peninsular espanyola-- a 10 quilòmetres de profunditat i va generar una alerta per tsunami que va acabar cancel·lada una hora després.
En cap moment l'altura de les onades va créixer per sobre dels 15 centímetres addicionals.
La BNPB ha assenyalat que el major nombre de víctimes, 72 morts i 64 ferits, s'ha registrat al nord de Lombok.
La gran majoria dels morts són de nacionalitat indonèsia, segons les autoritats.
Després de la declaració del sisme, les autoritats han donat ordre a la població propera al mar de que evacuen a llocs elevats, com el vessant del volcà Rinjani, segons l'Agència Indonèsia de Meteorologia, Climatologia i Geofísicas al seu compte de Twitter.
Lombok va ser escenari a finals del passat mes de juliol d'un altre terratrèmol, de magnitud 6,4, que va deixar almenys 14 morts i 162 ferits.
Indonèsia està situada en l'anomenat Anell de Foc del Pacífic, on coincideixen diverses plaques tectòniques que causen el 90 per cent de l'activitat sísmica del món, segons el Servei Geològic dels Estats Units.
Allà hi ha prop de 130 volcans actius, més que cap altre país.
Les últimes erupcions de la Muntanya Agung entre 1963 i 1964 van deixar més de
|
El pessebre de Barcelona 2019 ubicat a la plaça de Sant Jaume dona la benvinguda a les festes de Nadal.
Ha estat creat per l'escenògrafa Paula Bosch.
Per plantejar el pessebre de la plaça de Sant Jaume 2019, l'artista s'ha inspirat en el Nadal que va viure a casa dels pares.
Per Bosch, el més important a l'hora de fer el pessebre era quan havia d'anar a les golfes a recollir les caixes que contenien les figures i guarniments de Nadal.
La instal·lació ha generat diversitat d'opinions entre els ciutadans que ja l'han pogut veure.
Es tracta d'un muntatge format per caixes que recullen els guarniments de Nadal d'una casa.
El pessebre es podrà veure a partir del 29 de novembre i fins al 6 de gener del 2020, de les 10 a les 22 h.
La representació de l'any passat va ser una taula parada per a les festes de Nadal.
També s'ha inaugurat el pessebre tradicional que es pot visitar al Museu Marès durant el Nadal 2019.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
|
Tot i que al final no s'ha inclòs en l'acord andalús entre el PP i Vox, a l'ADN del partit ultra està lluitar contra el "femellisme", la "ideologia de gènere" i derogar la llei contra la violència masclista per aprovar-ne una que no discrimini els homes i provi d'erradicar totes les agressions en les famílies.
I el PP hi ha cedit en part a l'admetre que cal lluitar contra "qualsevol tipus d'assassinat" a les cases i concedir ajuts a totes les víctimes de la " violència domèstica ".
Però ¿què inclou aquest terme i quina és la seva incidència en comparació amb els atacs d'origen masclista?
Abans que s'aprovés la llei contra la violència de gènere, el comú era denominar 'violència domèstica' tots els maltractaments esdevinguts en l'àmbit de les famílies, ja fos contra dones o homes.
Si bé la normativa espanyola va ser pionera a establir un entramat de protecció i prevenció específic per a les dones, amb l'agreujament de les penes, davant de l'evidència que són elles les que més pateixen el maltractament i aquest es basa en una desigualtat estructural.
Es va denominar llavors violència de gènere aquella que "s'exerceix sobre les dones" per part dels qui hagin sigut els seus cònjuges o hi hagin mantingut relacions similars d'afectivitat, un terme que ha anat evolucionat comunament cap al de violència masclista, ja que té l'origen en la dominació que exerceixen alguns homes, provocat per la societat patriarcal.
La violència domèstica queda limitada, des d'aleshores i segons l'article 173.2 del Codi Penal, a les agressions físiques o psicològiques que es produeixen en el si d'una família i són exercides cap a homes, però també cap a descendents, ascendents o germans, per la qual cosa les víctimes també poden ser dones.
De fet, segons la radiografia més precisa en la matèria, efectuada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2017 es van registrar 6.909 víctimes de violència domèstica a l'agressor de les quals se li va imposar una ordre de protecció o mesures cautelars, un 0,7% més que l'any anterior.
D'elles, un 62,4% (4.313) van ser dones, és a dir, mares, àvies, ties o filles.
El cas més recent i cridaner és l'assassinat d'una dona a Banyoles presumptament per la seva filla de 17 anys.
De fet, si s'analitzen les dades en funció de la relació entre víctima i agressor, el cas més freqüent (el 28,8%) és aquell en què la víctima és la mare de l'agressor o agressora.
En un 27,7% dels esdeveniments els morts van ser els fills (sense que l'INE n'especifiqui sexe); en l'11%, el pare, i en el 9,7%, germans (sense distinció de gènere).
I si es tenen en compte les persones denunciades, 4.088, el 73,1% van ser homes, un 7,4% més que l'any anterior.
L'edat mitjana dels denunciats va ser de 35,9 anys i de forma aclaparadora havien nascut a Espanya.
Per tant, ja siguin les dades de les víctimes com les dels agressors, l'estadística deixa bé clar que, malgrat la confusió que Vox pretén introduir a l'assegurar que els homes estan desprotegits i són maltractats pel sistema, en l'àmbit familiar també són les dones les que majoritàriament pateixen les agressions.
I a aquestes dades cal afegir-hi les greus i preocupants xifres de la violència masclista.
També segons l'INE, el 2017 hi va haver 29.008 víctimes, gairebé el quàdruple del nombre registrat en la violència domèstica, i sense comptar les agressions que es donen fora de l'àmbit de la parella, com l'assassinat de Diana Quer o Laura Luelmo, que encara no es reflecteixen en les estadístiques oficials.
El maltractament d'origen masclista supera l'" intrafamiliar ", un altre dels termes utilitzats per Vox, en tots els paràmetres.
Per exemple, el 2017 van ser 28.987 els homes denunciats davant 4.908 agressors en violència domèstica, 27.202 els condemnats davant 5.612 i 6.181 els absolts davant 1.252.
El Consell General del Poder Judicial també ha comparat en diverses ocasions la violència de gènere i la domèstica, i ha conclòs que les agressions en l'àmbit de la parella "tenen les seves arrels en el gènere" i encara que "els homes no són invulnerables a la violència ni les dones incapaces d'exercir-la", hi ha un " risc desproporcionat " més gran per a les dones de ser assassinades.
Així, un estudi del 2016 assenyala que hi va haver 38 víctimes de sexe femení l'agressor de les quals va ser enjudiciat (no es comptabilitzen els que es van suïcidar i el procés es va arxivar), 9 de sexe masculí i 1 una dona transgènere.
I en violència domèstica, l'agressora no sempre va ser una dona, sinó que tres eren homes que van matar la seva parella o exparella del mateix sexe.
Si es tenen en compte les dades del 2011 al 2016, les sentències per homicidis o assassinats masclistes van ser 259 davant 47 per violència intrafamiliar.
El líder del PP, Pablo Casado, va sostenir recentment, just quan provava de festejar Vox, que "ara mateix no hi ha mesures específiques per a víctimes de violència domèstica ".
Si bé, hi ha, almenys, tres tipus d'ajuts econòmics.
D'una banda, hi ha les prestacions del servei públic d'ocupació per a aturats que han patit agressions, que consisteixen en el pagament d'una renda mensual i ajuts suplementaris en determinats supòsits.
I després hi ha els ajuts que proporciona la llei d'assistència a les víctimes de delictes violents i els recollits a l'Estatut de la Víctima.
|
Bases de dades per a l'avaluació de la qualitat o l'impacte
CARHUS Plus+: sistema de classificació dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats
|
El catedràtic de Dret Processal de la Universitat de València José Bonet ha analitzat en un article científic les potencials aplicacions de la Intel·ligència Artificial (IA) en la tramitació judicial.
L'investigador conclou que, a més del seu ús actual en Dret Civil, la Robòtica permetria automatitzar l'oficina judicial en els casos que més retard provoquen (admissió i assenyalament), i la seua implementació reduiria el nombre d'òrgans jurisdiccionals.
Òbviament les més senzilles, com les d'inadmissió per falta de certs requisits.
Però igualment no observe impediments perquè algun dia un robot puga dictar sentències, fins i tot valorant proves contradictòries.
Fet que, en la meua opinió, no podria fer serà crear o fer avançar la jurisprudència", destaca Bonet.
Basant-se en l'informe del Comitè d'Assumptes Legals del Parlament Europeu de 27 de gener de 2017, sobre les qüestions jurídiques vinculades a la robòtica i la IA en la Unió Europea, el professor de la Universitat destaca que la incorporació de la tecnologia en l'àmbit judicial va en augment.
"Continuarà amb màquines intel·ligents i autònomes, amb capacitat de ser entrenades per a pensar i prendre decisions", apunta l'expert.
Per al catedràtic de Dret Processal de la Universitat de València la novetat del treball publicat és que "encara no s'havia reflexionat sobre les implicacions de la intel·ligència artificial en l'àmbit judicial i del procés, com a instrument a través del qual s'oferirà tutela pública –i en ocasions, privada– dels drets".
Així, entre els avantatges citats, es donarà l'automatització de les oficines judicials en processos com els actes de comunicació i de notificació, de forma que "els temps perduts en el repartiment, l'obertura de procediment, l'assenyalament o la notificació, podran passar a la història".
També l'organització territorial dels òrgans jurisdiccionals es veuria modificada por l'aplicació de la robòtica.
Segons Bonet, "les vistes, audiències i compareixences virtuals resten rellevància a la proximitat física a l'òrgan judicial i amb això la competència territorial tindria menys importància que actualment o fins i tot podria desaparèixer".
El professor de la Universitat de València també remarca la possibilitat futura que un robot puga prendre decisions autònomes, i amb això les responsabilitats pròpies i la disminució de les alienes, fet que obri el camí a drets i obligacions per als robots.
"Açò, en l'àmbit processal, suposaria reconèixer-li capacitat per a ser part i d'actuació processal".
Una altra de les conclusions que aporta l'investigador valencià es refereix a que un robot podrà actuar com a mediador, "principalment advertint dels avantatges generals i concrets d'un pacte de mediació, així com els inconvenients del contrari, i, sobretot, per la possibilitat de fer una predicció del resultat en cas d'acudir a la via judicial automàtica".
Un altre dels camps en què l'investigador anuncia que haurà d'avançar és en garantir el respecte de valors com la seguretat, la vida, la integritat física, la intimitat, la dignitat i l'autonomia dels éssers humans per part dels robots que puguen participar en la tramitació judicial.
En aquest sentit, José Bonet destaca la importància del Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre Intel·ligència artificial: "les conseqüències de la intel·ligència artificial per al mercat únic (digital), la producció, el consum, l'ocupació i la societat", publicat el 31 d'agost de 2017.
Dictamen sobre Intel·ligència Artificial: http://ir.uv.es/VeqN4S9
|
Aquesta és la pàgina de Panormus Restaurante.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Fuengirola.
|
Inici > Passarel·les cap a l'ocupació i la inclusió
Trenca amb les barreres per trobar feina
Passarel·les cap a l'ocupació i la Inclusió és un programa que millora les possibilitats d'inserció laboral de persones amb dificultats afegides per trobar feina mitjançant itineraris integrals que inclouen orientació personalitzada, formació, pràctiques i acompanyament a la recerca de feina a través d'accions específiques orientades a més de 15 perfils professionals.
Demana informació i tindràs una entrevista amb una orientadora laboral per detectar quines son les dificultats i/o barreres que tens per trobar feina.
- Orienta' t: Escull entre 15 professions tenint en compte la teva trajectòria personal i laboral i tot el teu context.
Tindràs el suport d'una especialista en temes laborals per encertar amb l'elecció.
- Fes la Passarel·la i certifica't!
En finalitzar l'itinerari hauràs fet una formació certificada, pràctiques en empreses, i hauràs conegut en profunditat la professió triada.
A més, faràs un conjunt d'activitats relacionades amb temes de mercat laboral que les empreses valoren molt positivament.
- Connecta't amb els recursos de ciutat, les empreses, i les xarxes personals per fer-te més fàcil tot el procés per trobar feina!
És el moment de la recerca de feina i posar en valor tot l'esforç i la feina feta!
Aprèn a dirigir els esforços de buscar feina en la direcció correcta per a la teva professió.
Pots triar entre els diferents itineraris:
A més, podràs rebre una ajuda econòmica vinculada a la participació si compleixes amb els criteris establerts a la normativa del programa!
Per a més informació del programa es poden fer arribar les consultes a [EMAIL]
Persones en situació de desocupació i inscrites com a demandants d'ocupació al SOC.
Persones residents a Barcelona ciutat
A més cal formar part d'algun dels següents grups amb especials dificultats d'inserció laboral:
· Persones aturades de llarga durada (mínim 1 any en situació d'atur)
· Persones amb discapacitat reconeguda igual o superior al 33%
· Minories ètniques i comunitats marginades
· Persones en situació de vulnerabilitat acreditada per informe dels Serveis Socials
· Víctimes de violència de gènere o de discriminació
· Membres de famílies monoparentals
|
Iñaki Urdangarin ha passat sis dies més fora de presó, gràcies al segon permís penitenciari que li ha concedit el jutge.
La infanta Cristina el va anar a buscar a presó i va conduir fins a Vitòria, on han passat aquesta setmana de llibertat.
El matrimoni ha estat acompanyat dels fills, però també de la mare i els germans d'Iñaki.
No han parat quiets, ja que han visitat un santuari, han gaudit d'un dinar casolà a Tudela...
'Europa Press' els ha enxampat a la sortida d'un restaurant de Vitòria, on haurien anat amb tota la família.
La família Urdangarin surt d'un restaurant de Vitòria / Europa Press
Cinc guardaespatlles han vetllat per la seguretat de l'exduc de Palma durant tota aquesta setmana, encara que han tingut menys feina perquè la major part del temps l'ha passat a casa.
En aquesta ocasió s'ha mostrat més reservat, ja que durant l'últim permís els van criticar molt per passejar pel centre de la ciutat de la mà i molt somrients com si res hagués passat.
La mare d'Iñaki ha reconegut que estan molt contents després d'aquesta visita del fill: "El veig bé, sí".
Uns dies en família que ja acaben.
La Infanta va acompanyar el marit a presó de nou i ja es prepara per tornar a Ginebra amb la filla, que torna a l'escola després d'una setmana blanca de vacances.
|
Noves eleccions sense grans canvis entre els dos blocs: l'independentista i el constitucionalista.
Com sempre, cadascú en fa la seva lectura, més o menys triomfalista o, com ha fet el PP, arrossegant els altres a la pròpia derrota.
En tot cas, hi ha una sèrie d'elements destacables.
Per una part, el que té d'inèdit la victòria en escons i vots de Ciutadans: per primera vegada a Catalunya, una força de centredreta no nacionalista catalana, encara que amb el seu origen en l'esquerra, ha guanyat les eleccions.
Per una altra, el partit del president ha quedat en segona posició malgrat la continuada mobilització dels seus seguidors.
ERC, en canvi, tot i haver patit amb més duresa les conseqüències de les imputacions dels seus líders ( Junqueras segueix a la presó preventiva), queda en tercer lloc.
En tot cas, ni el bloc constitucionalista ni l'independentista han aconseguit majories prou àmplies que els permetin saber-se guanyadors.
El bloc constitucionalista (C's, PSC i PP) no ha convençut molt més del que ho va fer en les eleccions del 2015, encara que ha pujat més de 200.000 vots gràcies a l'alta participació.
Això, no obstant, no sembla que hagi de permetre formar un Govern liderat per Inés Arrimadas al capdavant dels constitucionalistes.
L'independentisme (JxCat, ERC i la CUP) només ha pujat uns 100.000 vots malgrat l'alta participació.
En aquest cas, a pesar que aritmèticament aquests tres grups sumen en escons la majoria absoluta del Parlament, les opcions per poder coincidir en una candidatura comuna o recolzar un Govern comú no semblen tampoc una tasca fàcil.
Aquest bloc s'enfronta a una situació jurídica i política complexa derivada de la presó preventiva actual d'alguns candidats electes, de la situació de pròfugs d'altres, i de la situació d'investigats d'alguns més.
A més a més, comencen a posar-se de manifest rellevants diferències pel que fa a l'estratègia a seguir i a la fixació de les prioritats polítiques de la nova presidència.
ERC sembla estar disposada a formar govern amb JxCat i la CUP.
No obstant, el PDECat manifestava el seu desig de reeditar una coalició de govern amb ERC però no amb la CUP.
I això perquè Marta Pascal ha reivindicat la centralitat política de la qual sempre havia fet gala Convergència.
Això no casa amb un partit que vol tornar a la unilateralitat i al «restabliment» de la República.
Dit sigui de passada, tampoc casa gaire amb la pretensió de Puigdemont de ser reinvestit president per no reconèixer la legitimitat del seu cessament en aplicació de l'article 155; aquesta postura no és gaire coherent amb la idea de recuperar la centralitat.
Sigui com sigui, la divisió a Catalunya continua.
Algú haurà de començar a cedir i a oferir alternatives raonables, i entendre que ni els electors d'un costat són uns nacionalistes espanyols ni els electors de l'altre són uns abduïts.
I, en tot cas, tots, cada un de nosaltres, necessitem que a Catalunya es restableixin la política i les polítiques.
|
La Policia Local de Palafrugell ha capturat una serp de grans dimensions.
Es tracta de l'anomenada de ferradura i feia més d ́un metre de llargada.
Els agents es van personar a la zona alertats per una veïna del municipi, que va donar l ́avís de la presència d ́una serp de grans dimensions a la part exterior de l ́habitatge on resideix.
En arribar, els agents van procedir a la localització i captura de l ́animal que, per les seves dimensions (més d ́un metre de llargada) i característiques, en desconeixen la procedència i la tipologia.
Un cop realitzada la consulta, a través de mitjans telemàtic, els Agents Rurals va confirmar que es tractava d ́ una serp de ferradura, autòctona que no representa cap perill per a la població.
Finalment, i seguint els consells dels Agents Forestals, la Policia Local de Palafrugell va procedir a traslladar-la en un bosc, dins el seu propi medi natural.
|
El Govern de la Generalitat va acordar ahir concedir la Creu de Sant Jordi a 31 personalitats i entitats que han destacat per la seva tasca i servei a Catalunya.
Entre ells hi ha el gironí Xicu Anoro, fundador i coordinador del grup La Cuina a Sils, i quatre entitats de les comarques gironines: l'Associació Casino La Unió de Vidreres, l'Associació de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Puigcerdà, i el Cercle Filatèlic i Numismàtic de Ripoll.
De la resta de premiats, destaquen la religiosa i activista social Lucía Caram, l'advocat i historiador Josep Cruanyes, el músic Roger Espanyol, per la seva defensa el referèndum de l'1-O i després que resultés greument ferit amb la pèrdua d'un ull; el dibuixant humorista gràfic i impulsor dels Premis Internacionals d'Humor Gat Perich, i l'escriptor Jordi Sierra i Fabra.
Pel que fa les entitats, la Generalitat ha reconegut Open Arms, per la seva tasca de rescat de milers de refugiats al Mar Mediterrani; Abacus, les ADF, l'Associació Catalana pels Drets Civils, entitat creada per les famílies dels presos i exiliats polítics; i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
La llista completa dels premiats queda com segueix:
Eduard Admetlla Lázaro (submarinista), Victòria Almuni Balada (historiadora), Francesc «Xicu» Anoro Zuferri (gastrònom i divulgador de la cuina), Margarida Aritzeta i Abad (escriptora i professora de literatura), Tomàs Barris Ballestín (atleta), Lourdes Benería Farré (economista), Lucía Caram Padilla (religiosa i activista social), Teresa Casals (filòloga, mestra i activista per la llengua), Joan i Martí Castells Badia (escultors pessebristes), Teresa Clota i Pallàs (professora de llengua i literatura catalanes).
També han estat distingits: Josep Cruanyes Tor (advocat i historiador), Amadeu Cuito i Hurtado (economista, polític i escriptor), Roger Español i Tor (músic), Josep Antoni Fernández i Fernández Fer (dibuixant d ́humor), Assumpció Malagarriga Rovira (pedagoga musical), Rosa Maria Malet i Ybern (historiadora de l ́art i directora de museus), Santiago Marrè Burcet (Conservador cinematogràfic), Franca Masu (cantant), Carme Mayol Fernández (bibliotecària), Leonora Milà Romeu (pianista i compositora musical), Pepita Pardell Terrade (dibuixant i animadora), Artur Ramon i Picas (galerista d ́art), Maria Rius i Camps (il·lustradora), Josep Maria Roset Camps (fotògraf), Jordi Sierra i Fabra (escriptor), Nemesi Solà i Franquesa (activista cultural), Joan Soler i Amigó (pedagog i escriptor), Dolors Udina Abelló (traductora literària i professora de traducció) i Roser Vernet Anguera (filòloga i activista cultural).
A més a més, s ́ha distingit amb la Creu de Sant Jordi: Joan Viñas Salas (cirurgià), la cooperativa de llibreries ABACUS, S.Coop.
CL, Agrupacions de defensa forestal, per la lluita contra els incendis forestals, la Fundació Privada Alzheimer Catalunya, l ́associació Ateneu de Sant Just Desvern, l ́Associació Casal Societat La Principal, l ́associació Casino La Unió de Vidreres, l ́associació Catalana pels Drets Civils, l ́associació Cor Claverià l ́Aliança de Lliçà d ́Amunt, l ́associació Cultural La Colmena de Santa Coloma de Gramenet, l ́associació de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Puigcerdà, l ́associació d ́Editors en Llengua Catalana, l ́associació Orfeó Sarrianenc i l ́associació Societat Coral El Vallès.
La resta d ́entitats premiades só: Cercle Filatèlic i Numismàtic de Ripoll, Fundació privada puntCAT, Fundació PROA (Proactiva Open Arms), Marduix Teatre, Nits Musicals, de Guardiola de Berguedà, Orfeó Reusenc, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Societat Cultural i Recreativa La Cumprativa, Societat Recreativa El Centre, de Llorenç del Penedès, Unió de Consells Esportius de Catalunya i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, en aquest cas en reconeixement a la seva «valuosa aportació per difondre la pràctica de l ́esport.
Nascuda el 1933 amb el nom d ́Unió Catalana de Federacions Esportives, va ser presidida per Pompeu Fabra.
Amb motiu de la Guerra Civil va haver de cessar l ́activitat, i no és fins a la instauració de la democràcia que recuperaria el seu paper.
|
Ada Colau acaba el seu mandat a Barcelona encapçalant les preferències com a alcaldessa, però veu com els seus tres rivals independentistes, tots debutants, treuen millor nota.
Ernest Maragall, Joaquim Forn i Jordi Graupera s'estrenen amb bona acollida entre els barcelonins, per descomptat, sobretot entre els qui quatre anys enrere van escollir la papereta de CiU o la d'ERC.
De fet, tots tres obtenen bones notes en tots els electorats secessionistes, cosa que facilitaria el transvasament de vots entre ells.
El candidat republicà obté un 5,9, i el de JxCat, un 5,8.
Malgrat que, segons el sondeig, no aconseguiria representació a l'ajuntament, Graupera –al capdavant de la candidatura Barcelona és Capital– aconsegueix una nota de 5,7.
El quart classificat és el socialista Jaume Collboni (5,4) i Colau es queda en cinquena posició (5,3).
També aprova la cupaire Anna Saliente (5,2), malgrat consignar una notorietat molt baixa, del 17,5%.
Només suspenen Josep Bou (PP), amb un 3,3, i Manuel Valls (Cs), amb un 3,2.
L'actual alcaldessa millora la nota que registrava l'any passat, però no arriba a la força prèvia a les eleccions del 2015.
Per edats, Colau obté la seva millor nota entre els joves, i Maragall i Collboni, entre els qui tenen més de 44 anys.
En l'univers secessionista, es pot destacar que Forn –en presó preventiva pel procés– rep un 7,4 dels votants d'Esquerra, una dècima més que Maragall.
Els neoconvergents puntuen amb un 6,8 l'alcaldable d'ERC.
Però la truita es gira quan es parla de preferències per a l'alcaldia.
Colau atreu el 24,5% dels barcelonins, davant el 18,3% que advoquen per Maragall.
Els més joves de 45 anys prefereixen l'aspirant de BComú, i els més grans de 60, el d'ERC.
Una quarta part de l'electorat de CiU el 2015 prefereix ara Maragall.
Un de cada cinc votants d'Esquerra opten per Forn, i un de cada 10, per Graupera.
Per districtes, Colau és la preferida en vuit: Ciutat Vella, les Corts, Sants-Montjuïc, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
A l' Eixample, es decanten per Maragall, i a Sarrià-Sant Gervasi, per Manuel Valls.
|
El batlle lamenta que la seva proposta per dissoldre l'ens supramunicipal i integrar-lo a la Mancomunitat de l'Alta Segarra no hagi prosperat
Calaf.-L'alcalde de Calaf, Jordi Badia, ha presentat la seva dimissió com a president del Consorci per a la promoció de l'Alta Anoia.
Segons informa a través d'un comunicat, la seva renúncia arriba després que el plenari de l'ens no hagi aprovat la seva proposta de de tancar el Consorci perquè sigui la Mancomunitat de l'Alta Segarra qui assumeixi les seves polítiques.
Segons el batlle, el Consorci "no és viable econòmicament, tant pel deute que arrossega, d'uns 260.000 euros, com per la manca de capacitat de generar ingressos més enllà de les subvencions, ja que no pot cobrar taxes ni ingressos".
Per Badia, "és excessiu" que el territori disposi de dos ens supramunicipals i la proposta de tancar el Consorci de l'Alta Anoia era el seu mandat principal des que va assumir el càrrec el juliol de 2015.
Segons informa el batlle de Calaf, la liquidació del deute del Consorci de l'Alta Anoia seria possible "gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona, que alhora permetria tancar aquest ens supramunicipal que té unes despeses estructurals d'uns 50.000 euros".
La proposta de Badia és que la Mancomunitat de l'Alta Segarra assumeixi totes les funcions que fa el Consorci de l'Alta Anoia, ja que, segons ha relatat, la Mancomunitat "pot generar recursos econòmics per ella mateixa" mentre que el Consorci "no té capacitat per generar ingressos més enllà de les subvencions".Badia ha explicat que a principis de la setmana passada havia aconseguit el compromís de la Diputació de Barcelona per obtenir una subvenció de 150.000 euros que serviria per liquidar el deute del Consorci.
A més, Badia assegura que segons la LRSAL el Consorci de l'Alta Anoia queda adscrit a l'Ajuntament de Calaf i no està disposat que el consistori "assumeixi el deute" de l'ens supramunicipal.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El màster proporciona una formació avançada en diferents àrees de la física.
Inclou aspectes teòrics fonamentals, mètodes computacionals, tècniques experimentals i aplicacions.
Es tracta d'una titulació generalista que complementa i reforça la formació dels graduats en Física i que els capacita tant per iniciar estudis de doctorat com per incorporar-se a la vida professional.
La programació d'aquest màster respon a la creixent demanda de titulats superiors en Física, per la seva capacitat d'abordar problemes en camps diversos utilitzant tecnologies avançades amb plantejaments i mètodes innovadors.
El màster de Física Avançada cobreix un ample espectre de coneixements i tècniques.
S'adreça principalment a graduats en Física que prefereixen completar la formació en lloc d'iniciar immediatament una especialització en acabar el grau.
La finalitat és ampliar els coneixements sobre les diferents matèries al nivell propi de màster, amb una orientació essencialment fonamental i investigadora que reforça la reconeguda versatilitat del físic.
El màster consisteix en 18 crèdits de tres matèries obligatòries (Mecànica Quàntica Aplicada; Ampliació de Física Estadística, i Tècniques Espectroscòpiques i de Caracterització), 18 crèdits de matèries optatives i un treball final de màster de 24 crèdits.
Els crèdits optatius es poden escollir entre les matèries de Física de Materials i de Dispositius Avançats (12), Temes de Física Estadística i de Matèria Condensada (12) i Temes de Física Teòrica (12), i entre assignatures d'altres màsters impartits a la Facultat de Física.
Aquest màster universitari no ofereix places de nou accés per al curs 2017-2018.
|
Vés al contingut (premeu Retorn)
L'heu d'activar per veure el web com cal o actualitzar el vostre navegador si no suporta JavaScript.
Entendrà l'ordinador els nostres gestos?
per Servei de Comunicació i Promoció
El contingut no es pot visualitzar perquè JavaScript està desactivat.
Ordinadors que escolten, miren, entenen i parlen: podrem millorar la nostra relació amb les màquines?
Per investigar la percepció visual i acústica del sistemes informàtics disposem de l' Smart Room.
Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions.
Grup de Processament d'Imatge i Vídeo.
Doctor enginyer de Telecomunicació, aquest jove investigador assegura que el millor de dedicar-se a la recerca "és la satisfacció de trepitjar un territori que ningú ha trepitjat abans, explorar i descobrir".
Un bon investigador "ha de tenir molta curiositat, apassionar-se amb el que fa, tenir paciència, capacitat de sacrifici i saber encaixar les topades i els errors".
Ha realitzat la tesi doctoral a la Smart Room de la UPC, una sala "intel·ligent" equipada amb múltiples càmeres i micròfons per investigar la percepció visual i acústica dels sistemes informàtics.
L'objectiu és que els ordinadors sàpiguen què passa al seu voltant, perquè deixin de ser unes eines de les quals només podem obtenir ajuda com a reacció a ordres molt específiques de l'operador.
Si els ordinadors coneixen el seu entorn, podran adaptar-se i interactuaran més amb nosaltres, com ho fan les persones.
Tot i que inicialment, s'havia plantejat crear una spin-off amb els companys de doctorat, actualment treballa en una important empresa d'animació a l'estranger.
Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions
Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech.
|
La Comissió Especial de Comptes s'encarrega de l'examen,
estudi i informe dels comptes anuals de la corporació.
La Comissió està integrada per membres de tots els Grups polítics
La Comissió Informativa de Serveis Generals actua com a
Aquesta es reuneix ordinàriament un cop l'any amb
motiu de l'informe del Compte General del Pressupost municipal.
(Acord de Ple d'1 de juliol de 2019)
|
EL PALAFRUGELL VA PERDRE EL PRIMER PARTIT DE LA TEMPORADA a la pista del Liceo i de forma contundent (13-0).
Gallecs i gironins arribaven al duel havent guanyat els dos partits anteriors, però ahir el conjunt entrenat per Xavier Garcia no va tenir res a fer davant un rival que amb 11 minuts ja dominava per 5-0 i va incrementar l'avantatge en arribar al descans fins al 8-0.
David Torres va ser un malson per als gironins, ja que va anotar cinc dels tretze gols locals.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
|
El Centre de Digitalització de la Universitat de Barcelona ( CEDI ) forma part del CRAI de la Universitat des d'aquest mes de gener de 2016.
El CEDI està al servei de la comunitat universitària i la seva missió és la digitalització de documentació a gran escala i el tractament documental, oferint els serveis d'assessorament, de gestió, organització i supervisió de projectes de digitalització massiva, de generació de còpies dels arxius digitals, i de transformació i integració d'esquemes de metadades, entre d'altres.
En aquest moment treballa en la digitalització del fons patrimonial del CRAI en dues línies d'actuació: d'una banda, generant fitxers per posar-los a l'abast dels usuaris a través del portal Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi ); i de l'altra, creant còpies digitals per a la preservació a llarg termini.
El CEDI també és obert a altres projectes de digitalització.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.
|
M'ha arribat a les mans el darrer llibre de la Pilar, SOS cristians, en què aborda la persecució i l'extermini dels cristians en ple segle XXI.
De fet, me'l va donar ella mateixa en mà, "per fer-l'hi arribar a l'Oriol [Junqueras]", però de mutu acord vam convenir que aquell exemplar me'l quedava jo i que un dia ella mateixa li portarà en mà un altre volum (en aquest cas volum és bastant aproximat al pes del llibre) a Lledoners.
Són tants els cops que he discrepat de la Pilar, que no he compartit el que ha verbalitzat aquí o allí, que en podria fer un volum gairebé tan feixuc com el darrer llibre que signa.
També és igualment just reconèixer el valor i interès d'una obra que posa llum damunt una ferida que sagna i sagna i que ha esdevingut un dels genocidis més salvatges d'aquest món en conflicte permanent.
La diàspora cristiana ha arribat a les portes d'Europa, per terra i mar, travessant un Orient en flames.
Els hem vist amuntegats a les illes gregues, d'una Grècia empobrida, o a la frontera amb Turquia, arribant en massa en barques, amb quatre parracs, fugint de l'horror de les guerres que han assolat Síria i l'Iraq, entre d'altres, i d'una segona guerra religiosa empesa per un fanatisme devastador que encara avui és incomprensible als ulls de tants i tants occidentals.
La seva és una radiografia de la ferotge persecució dels cristians allí on són minoria, de la barbàrie que colpeix el bressol de la civilització cristiana, de l'infern que ha sacsejat cadascun dels països on han intervingut els Estats Units per "restablir" la democràcia, de l'efecte contagi d'aquestes intervencions armades, de com sovint el remei ha estat molt pitjor que la malaltia.
La diversitat de les comunitats cristianes avui perseguides és també un apassionant recorregut per les vicissituds històriques de la principal religió monoteista, d'una amalgama de persones i pobles que havien sobreviscut a les seves mateixes divisions i fins a 2.000 anys d'una història que en bona mesura és també la nostra.
Avui tot el seu llegat patrimonial, espiritual i arquitectònic llangueix davant aquest fenomen tan nou com dramàtic que és la radicalització a l'extrem d'una civilització, la musulmana, també víctima d'un ordre mundial i una decadència que a hores d'ara sembla tan imparable com aterridora.
|
LA CANÇÓ DEDICADA A JOAN LAPORTA
Senyor Laporta, avui he triat una de les grans tonades de la banda que millor ha expressat les nostres arrels musicals.
Tot i que la cançó no té lletra, he pensat que vostè, que en té molta, hi podria trobar un bon encaix.
Com el Barça, l'Ou com Balla és una de les icones de la ciutat de Barcelona.
Amb els seus moviments vostè ha demostrat la seva habilitat en el ball.
I també que té els dallonses ben posats.
De l'esport a la política amb una Solidaritat que de seguida va esdevenir individualitat per fer un gir cap a l'Esquerra, amb vacances al sud i cava fresc al celler.
Va acabar amb el radicalisme a la grada i sobretot va obrir la porta al primer equip al millor entrenador del món.
Podeu escoltar aquesta i la resta de cançons dedicades de Gerard Quintana a la llista de Spotify del diari ARA
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Text de la declaració aprovada pel Consell d'Alcaldes i Alcaldesses del Baix Llobregat, el dilluns dia 26 de gener d'enguany.
Informació sobre l'atorgament d'ajuts pels danys causats pel temporal de vent.
Text de la declaració aprovada pel Consell d'Alcaldes i Alcaldesses del Baix Llobregat, el dilluns dia 26 de gener d'enguany, en sessió extraordinària i urgent, arran dels fets provocats per la tempesta de vent de dissabte dia 24 de gener.
ATORGAMENT D'AJUTS PELS DANYS CAUSATS PEL TEMPORAL DE VENT DEL 24 DE GENER DE 2009.
Bases generals per a l'atorgament d'ajuts de l'Estat a particulars, unitats familiars o de convivència econòmica, comunitats de propietaris i establiments industrials, mercantils i de serveis.
Bases generals per a l'atorgament d'ajuts de l'Estat, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya als ens locals.
Recomanacions als afectats pel temporal de vent del mes de gener a Catalunya.
Medi Ambient destina 1 milió d'euros a netejar de manera immediata els boscos privats afectats per les ventades i les nevades.
RESOLUCIÓ MAH/152/2009, de 3 de febrer, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió dels ajuts a la gestió forestal sostenible en finques de titularitat privada, per a la recuperació del potencial forestal de les masses afectades per les nevades, els bufaruts i la sequera dels anys 2008 i 2009.
DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES - MUNICAT
Informació sobre els recursos a l'abast dels ens locals.
El Govern ha aprovat avui un seguit de mesures de suport als afectats pels danys de la ventada
BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
Aprovació de línies de suport als ajuntaments afectats pel temporal de vent del mes de gener de 2009.
BOPB, núm. 25, de 29 de gener de 2009.
BOP, núm. 41 de 17 de febrer de 2009 (pàg.
Nota informativa de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic.
Respecte de la RESOLUCIÓ MAH/152/2009, de 3 de febrer, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió dels ajuts a la gestió forestal sostenible en finques de titularitat privada, per a la recuperació del potencial forestal de les masses afectades per les nevades, els bufaruts i la sequera dels anys 2008 i 2009.
Consell Comarcal del Baix Llobregat
|
Aquesta és la pàgina de Le Bistró Úbeda.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Úbeda.
|
En els darrers deu anys s'han multiplicat a Espanya els centres que imparteixen docència universitària en Biblioteconomia i Documentació, hem viscut la creació de departaments universitaris de
l'àrea de coneixement de Biblioteconomia i Documentació, s'han reformat els plans d'estudis de la diplomatura, hem assistit a la creació del títol de llicenciat en Documentació, a
la conversió d'algunes escoles en facultats, etc. Ara bé, tot aquest creixement de la nostra àrea de coneixement en el si de la universitat espanyola s'ha fet tard, en moltes ocasions des
del no-res —sense gaire tradició professional— i just en el moment del major canvi experimentat fins ara per les nostres professions: la tecnologia i Internet en particular multipliquen
els nostres objectius intel·lectuals i professionals i ens obliguen a definir què som i on anem.
Ningú no dubta que aquest és un moment de turbulències epistemològiques i gremials per a tothom, però
especialment per als bibliotecaris documentalistes, si és que encara tenim clar denominar-nos així!:
Amb aquest panorama la trobada de Jarandilla volia ser un espai relaxat i amigable de comunicació entre professorat d'aquesta àrea de coneixement i també amb professorat que fa la seva docència
en la diplomatura i en la llicenciatura des de la seva adscripció a altres àrees.
En termes generals, a excepció del procés de reforma dels estudis i del seguiment dels treballs de creació de les
directrius de la llicenciatura ara fa 7 anys, els docents de la nostra àrea de coneixement han tingut poques vies organitzades d'intercanvi i de reflexió conjunta.
de Jarandilla tenia com a objectiu consolidar un mecanisme de reunions periòdiques i reflexionar en paral·lel sobre el futur de l'Associación de Profesores de Biblioteconomía y Documentación
com a possible suport institucional d'aquestes activitats d'intercanvi i de reflexió.
Les nostres titulacions: dubtes i confusió generalitzada
A banda de la qüestió sobre el futur de l'esmentada associació de professorat de l'àrea, el seminari tenia com a finalitat primordial analitzar l'impacte que l'anomenada
societat de la informació —aplicació massiva de la telemàtica i la digitalització a totes les esferes de la vida quotidiana— hauria de tenir sobre la reforma dels plans
d'estudis de la diplomatura, la llicenciatura, el doctorat i els postgraus en Biblioteconomia i Documentació.
El conjunt d'intervencions, ponències i aportacions, posà de manifest la desorientació sobre què hem d'ensenyar al nostre alumnat.
Les diferents intervencions dels ponents i membres de
les taules rodones van deixar en l'ambient la sensació que l'anomenada societat digital ha fet que els nostres plans d'estudis hagin quedat obsolets de soca-rel de la nit al
Història del llibre i de les biblioteques, fonts d'informació i bibliografia, catalogació i biblioteconomia «clàssica» són els culpables del «fora de joc», sense parar esment si hi ha
centres que les donin adaptades al moment present —estan obsoletes per naturalesa—, mentre que la gestió, l'estadística, la informàtica i les tecnologies de la informació i la
recuperació de la informació en són la solució, però sense la formulació de propostes definides i ben travades.
Hom tenia la sensació que es volia llençar l'aigua bruta de rentar el nadó —ben segur que cal fer-ho i posar al dia els nostres estudis i la nostra disciplina— amb el nen a dins.
Coincideixo en part amb l'argument dominant en la reunió: cal analitzar la nova situació de les biblioteques i la documentació en la nova societat de la informació.
l'opció didàctica de desmuntar-ho tot mentre no tinguem una mica més clar on anem i on portem el nostre alumnat.
Les ponències i els debats es van centrar especialment en l'anàlisi dels problemes que té plantejats la llicenciatura, quatre anys després de la posada en funcionament a la Universitat Carlos
III de Madrid i just en el moment que la Universitat d'Extremadura —organitzadora del Seminario— inicia aquest segon cicle.
En línies generals es podria concloure que la llicenciatura ha presentat nombrosos problemes allà on s'ha posat en funcionament.
Els més destacables podrien ser els següents:
— Selecció i procedència de l'alumnat.
Cada vegada hi accedeixen més llicenciats d'altres titulacions, tot i que la majoria són de lletres.
llicenciatura es valora que això en complica el funcionament, ja que el nivell de coneixements en relació amb els diplomats en Biblioteconomia és molt diferent, i a més dificulta la concepció de la
llicenciatura com una continuació natural de la diplomatura —molts dels assistents parlaven de 4t i 5è de manera plenament natural per referir-se a 1r i 2n de llicenciatura.
En definitiva, l'heterogeneïtat dels estudiants tant per la seva titulació d'origen com, en el cas dels diplomats, pel lloc de procedència, genera insatisfacció en l'alumnat.
cas, la llicenciatura ha generat a tot arreu un greu problema de selecció d'alumnat, ja que, plantejada com a continuïtat de la diplomatura però amb menys capacitat d'absorció que el
nombre anual de diplomats, crea una gran frustració en els alumnes de diplomatura que no són gaire brillants i els fa pitjors alumnes.
— Participació de professorat d'altres àrees de coneixement.
Un nombre important del professorat d'altres àrees imparteix assignatures en la llicenciatura, però no és usual la
realització de plantejaments adaptats al nostre tipus d'estudi i d'estudiant, i això pot diluir la formació bibliotecària dels llicenciats d'altres titulacions.
valora positivament la projecció que el professorat de la nostra àrea pot tenir en altres àrees de la universitat, ja que així es millora la interdisciplinarietat i la definició científica del nostre
coneixement per contrast i col·laboració; tanmateix això no sempre significa una satisfacció en l'avaluació dels aprenentatges que fa l'alumnat.
— Repetició i estructura deficient de continguts.
S'han detectat nombroses repeticions entre diplomatura i llicenciatura, com també dins de diferents assignatures de la llicenciatura
D'altra banda, hi ha continguts en la llicenciatura que impliquen uns fonaments en la diplomatura que actualment no es donen, especialment en àmbits com ara estadística, bibliometria i
Els llicenciats que majoritàriament provenen de lletres també tenen un nivell molt baix en aquests coneixements de tipus matemàtic.
En general, no es va comentar gaire el tema del curs pont —ja he dit que el plantejament de la llicenciatura ha estat més aviat allargar els estudis de la nostra matèria que no pas crear
perfils de documentalistes especialitzats.
A tots els centres el curs pont s'imparteix simultàniament amb el primer curs de la llicenciatura amb assignatures de la diplomatura; no hi ha un
enfocament especial per adaptar aquests estudiants a la nostra cultura professional i per fonamentar un corpus bàsic de coneixement amb els 45 crèdits dels complements de formació.
per entendre conceptes de gestió de centres sense haver assumit alguns postulats bàsics de les tradicions, normes i costums de les assignatures de Biblioteconomia —pràcticum especialment—
Durant el seminari es va posar de manifest que tothom considera insuficient el nombre de crèdits que la seva matèria troncal té assignats, de manera que el resultat del debat no va ser gens operatiu.
En certa manera no va haver-hi debat entre troncals, sinó defensa de les posicions pròpies, i va ser especialment significativa en el cas d'estadística, bibliometria, gestió i tecnologies.
mancar representació d'altres troncals per presentar un panorama més equilibrat.
— Sortides professionals de l'alumnat ja llicenciat.
En els llocs on ja tenen llicenciats i diplomats, les ofertes de treball tenen preferència pels primers, tot i que no es diferencien
els perfils laborals entre els uns i els altres.
Això és, per a feines típiques de diplomat les persones que seleccionen el personal prefereixen llicenciats, però amb les mateixes remuneracions que
L'altra activitat dels seminaris fou l'anomenada Asamblea de la Asociación de Profesores de Biblioteconomía y Documentación, associació que pretén agrupar docents de qualsevol àrea de
coneixement que tinguin docència en ensenyaments universitaris de Biblioteconomia i Documentació.
Es tracta d'una associació constituïda fa uns sis anys, però que no ha tingut cap tipus
d'activitat: no es porta registre de socis, ni aquests tenen els estatuts, i la Junta Directiva no es reuneix.
La convocatòria va ser totalment informal —sense ordre del dia i realitzada per iniciativa del professorat de la Universitat d'Extremadura, no pas per la Junta Directiva.
l'assemblea hi vam assistir molt professorat que no érem membres de l'associació, però en canvi no hi era present bona part de la Junta ni dels associats.
Biblioteconomia i Documentació de la Universitat d'Extremadura —que actuava com a animador de l'assemblea— va plantejar als presents que la reunió s'havia convocat per
decidir sobre la dissolució o la reactivació de l'entitat.
Després d'un debat breu no es va arribar a cap conclusió clara sobre el futur de l'associació esmentada.
Entre les posicions favorables a la reactivació —no gaires, segons la meva
impressió— hi havia els que plantejaven que l'associació podria ser un bon vehicle de defensa d'interessos corporatius dels docents que treballen en aquestes titulacions, els que
pensaven que la continuïtat del seminari iniciat a Jarandilla s'hauria d'assegurar i que l'associació podria ser un bon vehicle, i els que davant de la reforma segura dels plans
d'estudis veien útil l'entitat com a espai d'intercanvi i de debat i com a grup de pressió.
En sentit contrari, es va argumentar que la creació d'una llista electrònica de discussió i d'un directori detallat dels docents, juntament amb la continuïtat del seminari mitjançant un
sistema rotatori d'organització, podrien ser més eficients per comunicar-nos que no mantenir una entitat fantasma.
Quant a la interlocució davant el Consell d'Universitats de
l'Estat per al tema de la reforma dels plans d'estudis, es va comentar que l'associació no era representativa de manera igualitària de tots els centres, i que era la Conferencia de
La reunió va finalitzar sense cap acord en un sentit o en un altre, però des de la Universitat d'Extremadura (UEX) es va anunciar, amb el beneplàcit dels assistents, que ells liderarien una
sèrie d'iniciatives per mantenir i millorar la comunicació entre els docents, com ara la creació de la llista electrònica en RedIris, el compromís per a l'any 1998 d'organitzar una
vegada més el seminari a Jarandilla, i la publicació de les actes d'aquesta primera edició en la revista d'ADAB, que amb el nom Cuadernos de Biblioteconomía y Documentación a
partir d'ara serà a càrrec del Servei de Publicacions de la UEX.
En síntesi, crec que la participació en el seminari ha estat molt positiva atesa la imminent implantació de la llicenciatura a Barcelona.
Les intervencions dels que ja porten temps impartint-la posen
de manifest les nostres inquietuds en redactar el Pla d'estudis: el pla indicatiu en tot cas no dóna gaire més joc.
Un punt que va empobrir el debat va ser l'aïllament manifest dels docents respecte a la professió, ja que en cap moment no hi va haver aportacions de cap membre d'associacions
professionals, representants dels encarregats de seleccionar personal o similars.
Tinc la impressió que el procés que s'ha dut a terme des de l'Escola per consultar els col·lectius
professionals per fer el nou pla d'estudis de la nostra llicenciatura és força excepcional.
Sembla que, en general, hi havia la voluntat de discutir els nostres temes a porta tancada,
plantejament sorprenent ja que en el tema tractat els professionals també hi han de dir la seva.
He pogut recollir un volum important de dades i observacions sobre el funcionament de la llicenciatura, però respecte al debat tinc la sensació que l'organització pot arribar a treure
generalitzacions i conclusions que no responen en absolut a una visió unànime dels centres que hi érem presents.
Atès que en el seminari va destacar sobre manera la participació de tres centres
(Granada, Extremadura, i Carlos III), tant pel nombre de ponents i membres de taules rodones com pel que fa al gruix dels assistents, es fa difícil parlar de conclusions en nom de tots els centres.
En definitiva, caldrà estar atents des de l'Escola a aquest seminari que ja té prevista una segona convocatòria, com també a la possible atribució de representativitat que de facto se li vulgui
donar —recordem que el seminari s'ha celebrat simultàniament amb la mencionada assemblea, i que s'han tractat temes que directament o indirectament tenen a veure amb la reforma dels
Amb vista a coordinar actuacions en temes de reforma de directrius de plans d'estudis en el futur, potser caldria que aquestes relacions es regulessin per la via més formal possible com ara una
conferència de directors i degans d'escoles o, en el seu defecte, de directors de departament o caps d'estudis —actualment els degans de determinats centres en els quals
s'imparteixen les nostres titulacions no són de la nostra àrea— amb participació igualitària de tothom, i amb el principi bàsic que no és recomanable la uniformització dels diferents
En tot cas i per finalitzar, una idea clara: els canvis són necessaris tant en els currículums com en la fonamentació científica del nostre camp, però fer-los sense l'arrelament en els valors
tradicionals que ens han donat identitat fins ara pot ser tan perillós per a la nostra existència i evolució com les posicions més conservadores.
Acabo aquest informe amb la mateixa cita que Blaise
Cronin utilitza per finalitzar el seu article de revisió bibliogràfica del 1998 que he citat en començar:
|
La consellera d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón, ha xifrat aquest dimecres en 2.000 milions d'euros l'impacte del Brexit en l'economia catalana de cara als propers cinc anys si no hi ha un acord comercial entre el Regne Unit i la UE.
En la sessió de control del Govern en el ple del Parlament, ha explicat que el Govern està basant la seva acció a mitigar els efectes del Brexit en les relacions comercials, el turisme i la investigació: "Conscients, ocupats i preocupats per oferir respostes".
Ha explicat que la Finestreta Brexit que ha obert la Generalitat ha rebut més de 800 consultes d'empreses afectades pel Brexit i ha assegurat que el Govern està dedicant "molts esforços" a ajudar-les.
Pel que fa a les relacions comercials, Chacón ha destacat que l'executiu està col·laborant amb les empreses afectades en qüestions com ara logística, mobilitat i fiscalitat, mentre que en turisme està treballant amb operadors turístics del Regne Unit.
També ha destacat que aquest any no preveuen que es redueixi l'activitat turística que prové del Regne Unit i que el Brexit pot afectar les assistències sanitàries, el 'roaming' i els visats dels turistes britànics.
Chacón ha avisat de l'impacte que pot haver-hi també en la investigació i l'intercanvi d'estudiants britànics a Catalunya, per la qual cosa ha dit que el Govern haurà de "buscar alternatives".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Vés al contingut (premeu Retorn)
El Programa de Doctorat en Enginyeria Telemàtica fa pública la lectura de la tesi doctoral de Ioana Cristina Suciu, amb títol "Energy Aware Optimization for Low Power Radio Technologies", que es presentarà el proper 10 de març a l'EETAC.
El Programa de Doctorat en Enginyeria Telemàtica fa pública la lectura de la tesi doctoral:
Lloc: Sala d'actes C4-001PG de l'EETAC (Campus del Baix Llobregat).
Departament responsable: Enginyeria Telemàtica
Unitat gestora del programa: Doctorat UTGCNTIC
Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels
|
Unes 180.000 persones han participat en la manifestació convocada aquesta tarda a Barcelona per l' ANC i altres entitats sobiranistes per reivindicar el compliment del "mandat" de l'1-O, un any després del referèndum unilateral d'independència.
La marxa, en la qual participen diversos membres del Govern, ha anat des de la plaça Catalunya cap al Parlament, on els manifestants han estat rebuts pel president de la Generalitat, Quim Torra, i el president de la cambra, Roger Torrent.
A la capçalera, diversos ciutadans han portat urnes utilitzades en la jornada de l'1-O, que han estat lliurades a Torra i Torrent com a símbol del "mandat" de l'1 d'octubre que reclamen complir, i darrere d'ells s'ha situat una pancarta amb el lema "1-O, ni oblit ni perdó".
Els manifestants han avançat entre nombroses banderes estelades, una gran pancarta amb el lema -en anglès- "L'autodeterminació és un dret humà", cartells que demanen "Llibertat presos polítics" i crits d'"Independència", "Els carrers seran sempre nostres" "Sense desobediència no hi ha independència" i també "Buch dimissió".
|
Tal com ja va passar amb la trilogia cinematogràfica, Nova Zelanda tornarà a ser l'escenari d' 'El senyor dels anells' en la seva adaptació televisiva.
Així ho ha anunciat avui Amazon, que oferirà la sèrie a la seva plataforma Prime Video.
Dirigida per Juan Antonio Bayona, la ficció ja està en fase de preproducció, i el rodatge començarà a Auckland en els pròxims mesos.
«Mentre buscàvem la localització per poder donar vida a la bellesa de la Segona Edat de la Terra Mitjana, sabíem que necessitàvem trobar un lloc majestuós, amb costes verges, boscos i muntanyes, que també són escenari d'altres produccions de primera categoria, a més d'estudis, artesans i més personal altament qualificat i amb experiència.
Estem molt contents de poder confirmar oficialment que Nova Zelanda serà la casa de la nostra sèrie basada en la història d''El senyor dels anells' de J.R.R. Tolkien», han confirmat els 'showrunners' i productors executius J.D. Payne i Patrick McKay.
Situada a la Terra Mitjana, l'adaptació televisiva explorarà noves trames que precedeixen 'La comunitat de l'anell' de J.R.R. Tolkien.
Les seves adaptacions cinematogràfiques que portar a terme el director Peter Jackson van aconseguir una taquilla mundial combinada de prop de 6.000 milions de dòlars i juntes van rebre un total de 17 Oscars, incloent-hi el de millor pel·lícula.
Bayona ('L'orfenat', 'Jurassic Park: el reino caído') dirigirà els dos primers capítols i també serà productor executiu, amb la seva sòcia Belén Atienza.
|
La RAF, la Reial Força Aèria britànica, és l'aviació militar britànica i va ser l'arma favorita del primer ministre Winston Churchill durant la S egona Guerra Mundial.
L'1 d'abril de 1918 a Londres, un grup de comandos britànics amb el suport del poder executiu varen decidir fundar la Royal Air Force, més coneguda com a RAF, amb l'objectiu de contrarrestar a la força aèria alemanya durant la P rimera Guerra Mundial.
El cos aeri va ser creat en conjunt amb soldats del Royal Naval Air Service.
Tot i entrar en servei en l'últim any de la Gran Guerra, la RAF va ser decisiva en el front occidental guanyant l'espai aeri amb el suport de la força aèria francesa i nord-americana.
Durant les dècades de 1920 i 1930 la RAF va continuar perfeccionant-se fent créixer el seu pressupost.
Els avions de la RAF portaven motors construïts per la Rolls Royce.
Molts dels pilots de la RAF varen sortir de les universitats d'Oxford i de Cambridge, i entre ells no solament hi havia britànics, sinó que també hi havia canadencs, australians, sud-africans, neozelandesos i voluntaris nord-americans, a més d'uns quants pilots polonesos i francesos.
Però la RAF va començar a tenir problemes el 1940 quan la Luftwaffe els va atacar durant la Batalla d'Anglaterra.
Davant la falta de pilots, la RAF va allistar joves universitaris per combatre amb els pilots alemanys i tot i patir baixes importants varen obtenir victòries aèries molt importants, desfent-li a l'Adolf Hitler qualsevol idea de dur a terme l'Operació Lleó Marí.
Per poder atacar als alemanys, els britànics varen utilitzar el Bomber Command de la RAF, fundat el 1936 i tenia la seva base a High Wycombe, Buckingamshire.
El Bomber Command es componia de 33 esquadrons amb 488 aparells cada esquadró en el començament del conflicte.
Els primers avions tenien un radi d'acció molt limitat i la càrrega de bombes que transportava era massa petita per causar greus danys.
El començament de la guerra el Bomber Command tenia massa baixes, un 50%, perquè atacaven de dia i quan varen decidir atacar de nit varen reduir la precisió.
A més, els pilots no havien sigut entrenats per pilotar de nit i les ajudes de navegació eren molt simples.
Però l'ofensiva de bombarders era l'única manera que tenia la Gran Bretanya per continuar lluitant a la guerra.
A finals de 1941, el Bomber Command va deixar caure 45.000 tones de bombes sobre objectius militars a Alemanya, encara que sense gaire èxit i perdent molts bombarders.
El febrer de 1942, l'estratega de la RAF per bombardejar les ciutats alemanyes va ser sir Arthur Harris, conegut com Bomber Harry.
A partir de llavors, la RAF va millorar les seves tècniques per atacar a les ciutats alemanys, varen utilitzar bombes incendiàries per il·luminar i distingir els seus objectius.
La RAF, com totes les forces aèries de la guerra, va estar implicada en accions criminals com a Dresde el febrer de 1945 i Hamburg el juliol-agost de 1943.
Durant tota la Segona Guerra Mundial, 55.573 membres del Bomber Command varen perdre la vida, 44.268 d'ells en operacions, i uns altres 8.305 durant els vols d'instruccions o en missions de no combat.
En total una quarta part de tots els morts militars britànics.
Dels 199.091 avions utilitzats en atacs durant la guerra, només 6.440 no varen tornar, un 3,2%.
El Bomber Command va guanyar 19 Creus Victòria en transcurs de la guerra.
La RAF va enviar el 1941; 37 agents, 155 el 1942, 214 el 1943, i 434 el 1944.
En quan el material llançat amb paracaigudes es va distribuir de la següent manera: el 1941, 1,3 tones, 22 tones el 1942, 575 tones el 1943, i 4.100 tones el 1944.
Després de la guerra, la RAF va participar breument en la Guerra de Corea ajudant a les forces de les Nacions Unides, complint missions de suport aeri.
En la dècada de 1950 es va enfrontar a les forces egípcies en la guerra del Sinaí del 1956, obtenint un important triomf després de destruir les línies egípcies.
Des d'aquesta data no va a tornar a participar obertament en cap combat fins al 1982 quan varen ser enviats a les Malvines i varen lluitar contra els pilots argentins, que els varen causar importants baixes tot i que la batalla es va produir principalment a terra on els britànics varen obtenir una clara victòria.
En la Guerra del Golf de 1991 varen tenir una molt bona participació conjuntament amb la força aèria nord-americana i finalment varen tornar a intervenir obertament en els conflictes d'Afganistan de 2001, Iraq de 2003, Líbia de 2011 i Síria el 2015 i a l'actual data.
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
|
Joaquim Nadal recupera la figura del figuerenc Joan Subias (1897-1984), un dels primers descobridors de Salvador Dalí i un pioner en la salvaguarda del patrimoni cultural, figura activa en la declaració de monuments nacionals de Sant Pere de Roda i Santa Maria de Vilabertran i promotor de la restauració i rehabilitació de molts altres monuments.
Nadal acaba de publicar el llibre Joan Subias i Galter (1897-1984).
Dues vides i una guerra, amb un títol que apel·la a les dues personalitats amb les quals va haver de viure Galter, que amb l'arribada dels franquistes va ser represaliat i va perdre la feina, havent de reinventar-se per sobreviure.
Després d'anys de recerca en arxius –entre ells els de Barcelona, Llançà, Figueres i Girona–, Nadal, que és catedràtic d'Història de la UdG i director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, acaba de veure com l'Institut d'Estudis Catalans li publica aquesta biografia de Joan Subias, un figuerenc amb càrrecs a l'administració com a director dels Serveis de Cultura de la Diputació de Girona (1926) i representant a Girona del Comissariat de la Generalitat de Catalunya i de la Conselleria de Cultura (1931-39).
Va ser un dels responsables del del patrimoni català en el moment que aquest, concretament el religiós, va estar amenaçat quan el poder va passar a mans dels comitès revolucionaris i es va dur a terme la crema d'esglésies durant la guerra i revolució de 1936.
I també va ser un dels responsables del trasllat del patrimoni a Can Descals de Darnius, tot fugint de l'avançada dels franquistes.
Subias va passar la frontera el 1939 amb la seva esposa i els seus tres fills per emprendre un exili que va ser curt, però quan va tornar a la Catalunya sota Franco va ser represaliat i depurat, i va perdre la feina.
«A mesura que he anat avançant en la investigació, he anat quedant més i més atrapat pel personatge i, ara, em sembla que mereix una reivindicació en tota regla», escriu Nadal a la introducció del llibre.
Després de la guerra, Subias es reinventa i sobreviu duent a terme tasques editorials i pedagògiques com a professor de l'Escola de Llotja i com a catedràtic de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, avui facultat universitària.
Segons Nadal, Subias va «caure en l'oblit» i poca atenció se li va dedicar a excepció de les reivindicacions fetes per Eduard Puig Vayreda i Francesc Fontbona.
Amic i col·laborador de Joan Sales i Ferran Soldevila, Subias va fer donació, anys abans de morir, del seu llegat documental a l'Institut d'Estudis Catalans, encara durant la dictadura.
Nadal no només ha escrit una completa biografia del personatge, sinó que també ha incorporat al llibre una primera aproximació a un epistolari que revela «una manera de treballar en un context polític i social molt determinat, marcat principalment pels intents, molt seriosos, de la Generalitat d'articular una administració moderna en unes circumstàncies d'emergència màxima».
El llibre inclou un inventari del fons Subias cedit a l'Institut d'Estudis Catalans, font de documentació inèdita.
També tracta el llegat fotogràfic de Subias, associat a la seva feina de catalogació del patrimoni.
|
El protocol Proderai sembla haver estat dissenyat al marge de l'assessorament del coneixement especialitzat
El 17 d'agost passat ens va colpir profundament i són moltes les anàlisis serenes i aprofundides que convé elaborar els pròxims mesos, cadascú des del seu camp de coneixement i des de la seva responsabilitat professional.
Però hi ha algunes qüestions que no poden esperar perquè ja eren preocupants de molt abans, si més no per a les persones que ens dediquem a la recerca i la docència universitària en migracions i educació, i més concretament per a les que investiguem les condicions d'incorporació social dels fills i filles de les migracions marroquines i musulmanes a Europa.
Una d'aquestes qüestions preocupants i urgents és el plantejament, les eines, els mitjans i, en bona mesura, també els objectius de l'estratègia dissenyada i implementada pel govern de la Generalitat a través dels departaments d'Ensenyament i d'Interior per identificar i prevenir processos de "radicalització" entre l'alumnat de tradició religiosa musulmana.
El protocol Proderai, a través del qual es pretén fer efectiva aquesta funció tan crucial com força objectable, així com la formació del professorat en qui es fa recaure la seva aplicació, semblen haver estat dissenyats al marge de l'assessorament del coneixement especialitzat.
Es va conèixer a través dels mitjans fa aproximadament un any i s'ignora com s'avaluarà.
Això seria impensable en l'àmbit de la salut.
Els processos de radicalització són molt ràpids i sovint es fan efectius després de l'escola
És imprescindible, en aquest sentit, fer algunes reflexions.
En primer lloc, aquesta no és una tasca que hagi de fer el professorat.
El professorat ha d'acompanyar els joves en els processos de formació en un sentit global.
És evident que, com més coneix el seu alumnat i el seu entorn vital dins i fora del centre, millor pot fer l'acompanyament, però la seva finalitat no pot ser detectar comportaments que consideri irregulars i encara menys radicalismes, per als quals no està preparat.
La formació i els recursos que aquest professorat necessita són els que li han de permetre fer la seva tasca en condicions òptimes, sense precarietat de cap mena, i que tot l'alumnat pugui accedir a aprenentatges acadèmics i socials que estiguin connectats amb els processos cognitius, comportamentals i emocionals per entendre el món i sentir-se'n part, sense segregacions ni estigmatitzacions, entenent la sociabilitat com una eina i un objectiu claus.
En canvi, sí que caldria proporcionar formació inicial i contínua als docents i agents educatius en l'àmbit de la diversitat religiosa, i dels acords entre l'Estat i les confessions religioses, per conèixer quins són els drets fonamentals de les persones en el marc escolar i els límits de la intervenció pedagògica.
Practicar la inclusió i la interculturalitat significa fer un espai real a elements de vinculació social d'alt valor simbòlic, com podria ser la introducció de l'àrab com a llengua amb valor acadèmic i tractar amb igualtat i dignitat la formació religiosa en el marc d'un estat aconfessional.
D'altra banda, els processos de radicalització són molt ràpids i sovint es fan efectius després de l'escola i sembla que al marge dels nivells educatius assolits i altres factors d'integració que coexisteixen amb la percepció de maltractament al seu propi col·lectiu.
La vulnerabilitat s'associa més a qüestions identitàries i afecta més sovint els nois i noies inicialment menys religiosos.
La responsabilitat de comprendre i actuar davant d'aquesta complexitat no pot recaure en el professorat i altres professionals socioeducatius.
Ningú té la clau per evitar nous riscos i fets terribles com els viscuts.
Però treballar per enderrocar barreres en les relacions interculturals positives i per crear una pertinença efectiva, plural, inclusiva i democràtica i de cooperació entre infants, joves i famílies de tots els orígens requereix un compromís més seriós de les autoritats responsables.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Onze banderes blaves menys a les platges de les Balears.
La claca empresarial turística no ha piulat, encara que aquest és un dels criteris de qualitat amb què solen vendre, sempre de cara a la galeria, els hotels de les Balears.
En campanya electoral i amb el govern en mans dels altres perdre'n dues hauria estat una catàstrofe.
Quan llegíem això de les banderes, l'associació Mar Blava es manifestava a Madrid per reclamar la declaració d'impacte negatiu de les prospeccions petrolíferes i el candidat de MÉS, Biel Barceló, es feia una foto amb els peus en remull i dos voluntaris embetumats de petroli sortint de la mar.
Ha estat la manera de reiterar el rebuig a unes prospeccions que es varen aprovar amb nocturnitat i traïdoria el desembre de 2010, quan les Balears encaraven el darrer semestre de govern del darrer Pacte de Progrés i a Madrid governava el PSOE.
Setmanes després ho va denunciar el GEN, i tothom va mirar cap a una altra banda fins que, passades ja les eleccions aquí i allà, a Abel Matutes se li va ocórrer posar el crit al cel.
El silenci del gener de 2011 és un greuge més d'aquella entesa que es va empassar amb mal de cor un hospital que tendrem permanentment sota sospita i un palau de congressos ruïnós, per posar només dos exemples.
Amb el criteri d'acció del PP, Son Espases i palau de congressos haurien seguit la mateixa sort que l'ecotaxa, Televisió de Mallorca i el Decret de mínims.
I llavors és quan Bauzá pren la paraula als 'Desayunos de TVE' i posa en alerta els electors contra els "extremistes".
Les iniciatives dels pactes d'esquerres a les Balears han estat sempre reversibles.
Al PP no li ha tremolat mai la mà per desfer allò que havien construït els predecessors.
S'ho ventilen amb un concís "això era en el programa»".
Potser caldria que les opcions que han de prendre el relleu al Govern del TIL, els centres comercials i Canyamel, el mateix d'aquell conseller de Turisme amb els testicles de cérvol al cap, es comprometessin amb punts concrets del programa de manera radical.
Sense arribar a l'extremisme del Govern en funcions, si voleu, però aquest 2015 no ens haurien de decebre.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
La conferència abordarà la comunicació en el món d'avui com a un element imprescindible per a l'existència entre els nostres públics: o comuniques o no existeixes.
Un advocat que no sap comunicar és com un davanter que no marca cap gol.
Un metge que tan sols diagnostica, però que no sap explicar-ho, no fa bé la seva feina.
Per què avui la comunicació és tan important?
Quines són les claus per comunicar amb eficàcia?
Seguidament, com ja és tradició, servirem un còctel a la terrassa de l'ICAB, on podrem retrobar-nos i compartir experiències professionals.
|
Un hat-trick de Berbatov ha donat el triomf al conjunt local en un matx on Stòitxkov ha jugat una part amb cada equip, marcant un gol amb la samarreta blaugrana.
|
L'exsecretari general del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba ha advertit aquest dijous al PSC que, si participa i vota en el Comitè Federal que decidirà si els socialistes s'abstenen per permetre governar Mariano Rajoy, després ha d'acatar el que aquest òrgan decideixi per majoria.
"Si puc expressar la meva opinió i vot, s'ha d'admetre la votació majoritària.
No puc dir si surt el que jo vull magnífic i si no faig el que vull", ha avisat, en una entrevista a Telecinco, recollida per Europa Press.
D'aquesta manera, s'ha sumat als qui llancen avisos al PSC per la seva declarada intenció de votar no a Rajoy decideixi el que decideixi el Comitè Federal.
No obstant això, no ha parlat de possibles conseqüències si es trenca la disciplina de vot, sinó que més aviat creu que és el PSC qui "ha de prendre una decisió".
Rubalcaba ha recordat que el PSC té una vintena de delegats en el Comitè Federal i l'ha instat a decidir si entrarà "en la votació i l'acceptarà, o què farà", donant a entendre així que si no pensa acatar la votació el PSC no hauria d'anar al Comitè Federal.
Així, preguntat si el PSC hauria de ser expulsat, ha insistit que "a qui li toca decidir-ho és al PSC", i que no volia ficar-se "en un jardí" que no li correspon.
"És el PSC el que ha de decidir què farà", ha reiterat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
madrid va acollir ahir la manifestació de l'Orgull LGTBI, una marxa que va arrencar a les 18.30 hores des de l'estació d'Atocha amb 43 carrosses, que aquest any retia homenatge a la gent gran LGTBI i que va comptar amb activistes a la capçalera de les principals pancartes.
Aquest any es commemora el 50 aniversari de les revoltes de Stonewall i l'any temàtic «Majors Sense Armaris: Història, Lluita i Memòria!».
La reivindicació va tenir el seu inici a l'estació d'Atocha i va recórrer els carrers del passeig del Prado fins a arribar a la plaça de Colón.
En aquest lloc, es va llegir al final de la desfilada un manifest.
|
L'empresari va donar la seua extensa biblioteca especialitzada en pensament polític a la Biblioteca Valenciana i la seua col·lecció de pintura de temàtica social a la Universitat de València
Va fundar junt amb el seu germà José, "Ruedo Ibérico"
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
|
En prop d'un any, Keforr Efa, més conegut pels aficionats de Montilivi amb el sobrenom de Si us plau s'ha guanyat el cor de tothom.
Les seves corredisses per la grada del gol nord de l'estadi ja són una tradició els dies de partit.
Nascut a Ghana, Efa és declara un enamorat del Girona i somia en un ascens a primera: "Sempre m'ha agradat el futbol, però m'agradaria que el Girona pugés a primera; l'any passat ja venia a Montilivi i no té res a veure amb el d'aquest any".
En Si us plau s'ha convertit en tota una icona per a l'afició gironina que l'aplaudeix i l'anima a iniciar càntics per fer pinya amb els jugadors gironins.
"La gent sempre respon; tinc una paraula clau que és «si us plau», i intento que la gent animi per ajudar l'equip i donar suport als jugadors", hi afegeix el ghanès, que aquesta temporada ha acompanyat, fins i tot, l'afició en algun desplaçament com ara al camp del Numància, el Sabadell, el Vila-real i el Barça B. L'impacte d'Efa en el club gironí durant la campanya passada va ser tan gran, que l'entitat va decidir que aquest aficionat fos la imatge de la campanya de captació de socis per a la temporada actual.
Els clubs de segona B i tercera preparen en massa expedients de regulació temporal d'ocupació perquè l'administració es faci càrrec de la massa salarial
Si la temporada s'allarga més enllà del 30 de juny, els clubs veuen difícil regular les relacions contractuals
|
El brasiler, consolidat en l'onze, rep la benedicció d'un Camp Nou que xiula quan és substituït per Vidal
El migcampista brasiler Arthur Melo va encadenar la quarta titularitat com a futbolista del Barça. / JOSEP LAGO / AFP
Arthur gaudeix al Camp Nou i el Camp Nou gaudeix amb Arthur.
Ahir, en el partit contra l'Inter de Milà, va quedar ben clar: al minut 32 de la segona meitat Ernesto Valverde va decidir substituir-lo per Arturo Vidal i l'afició va respondre al canvi amb una sonora xiulada.
El Camp Nou va emetre el seu veredicte.
No per castigar el futbolista xilè, que tornava a jugar després de la seves polèmiques publicacions a les xarxes socials, sinó per condemnar el canvi.
L'afició enyora futbolistes de la talla de Xavi Hernández o Andrés Iniesta i ha trobat en Arthur un vincle amb el joc de possessió que tan gran ha fet el club.
L'exfutbolista del Grêmio de Porto Alegre és la tecla que necessitava el Barça de Valverde per tornar a fer del 4-3-3 l'esquema prioritari i que millor fa rutllar un equip dissenyat per viure de la pilota.
Arthur va jugar ahir el seu quart partit consecutiu com a titular des que va formar en l'onze inicial a Wembley en la victòria contra el Tottenham.
Contra els anglesos el brasiler va fer un cop de puny sobre la taula i va demostrar que ha arribat al Barça per ser protagonista.
Ahir, contra l'Inter de Milà, els aficionats blaugranes el van ovacionar i el van cuidar quan, en uns moments tensos a l'inici de la segona meitat, es va mostrar una mica imprecís.
És la mostra més clara de l'estima d'un Camp Nou que no es va cansar d'ovacionar-lo i que va xiular amb rotunditat el seu canvi.
Amb quatre partits, l'ex del Grêmio s'ha guanyat la benedicció d'una afició que ja venia avisada per les paraules de Leo Messi, que en una entrevista a Catalunya Ràdio va afirmar que era el fitxatge que més destacava d'aquest estiu.
Arthur, malgrat tenir només 22 anys, ja s'ha guanyat la benedicció d'una afició exigent com és la del Barça i ho ha fet en un estadi en què és molt fàcil empetitir-se i molt difícil fer-se gran i mostrar personalitat.
Això no sembla ser un problema per a un futbolista petitó com ell i que, amb els seus moviments i per com inclina el físic, recorda a Xavi Hernández.
El migcampista va demostrar la seva personalitat quan, al primer temps, es va atrevir a aconsellar, amb total confiança, Sergio Busquets (capità ahir) sobre cap a on orientar l'inici d'una jugada des del darrere.
Arthur es va oferir en la construcció del joc, es va buidar en la pressió i ho va fer gairebé tot bé.
Quan va tenir alguna imprecisió, es va corregir a la jugada següent.
Les xifres avalen la seva progressió: des del partit contra el Tottenham, Arthur ha superat el 90% d'encert en les seves passades (91% contra els anglesos, 95% a Mestalla, 97% contra el Sevilla i 95% ahir).
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
El Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB) aporta claus per comprendre el món "fascinant" de la física quntica en una mostra de producció internacional que posa a dialogar el treball creatiu de científics, artistes i filsofs, ha destacat el científic assessor, José Ignacio Latorre.
Així ho han explicat també els comissaris de l'exposició 'Quntica', Mónica Bello i José-Carlos Mariátegui, juntament amb la directora del centre, Judit Carrera, i l'assessor científic de l'ambiciosa mostra, que es podr visitar fins al 24 de setembre abans de viatjar a Brusselles i a Nantes i després del seu pas per Liverpool.
L'objectiu del recorregut, que la directora ha considerat el "viatge més apassionant" del CCCB en els darrers anys, és el de fusionar dos itineraris entrellaats en un mateix espai híbrid amb la finalitat de descriure un dels paradigmes més destacats del darrer segle: la física quntica.
Deu projectes artístics tracten d'evidenciar que l'impacte de la quntica va més enll del domini de la cincia, i d'altra banda es presenten nou finestres que introdueixen el treball de recerca en el laboratori i situen el visitant davant l'assoliment intellectual que suposen les teories de la física en contacte amb experiments avanats.
"Estem convenuts que estem davant d'una de les grans revolucions tecnolgiques dels nostres temps, amb la física quntica en mbils, GPS i lásers transformar les nostres vides, tant com ho ha fet Internet i el món digital", ha dit Carrera.
Segons la líder del CCCB, la quntica planteja interrogants filosfics de primer ordre: "Ens fa intuir que probablement mai ho podrem conixer tot del tot, hi ha límits com a humans de la realitat i del coneixement.
Quina és la naturalesa de la realitat i el sentit de la nostra presncia en l'univers?".
"La cincia est en la seva infncia", ha destacat Latorre, que ha subratllat que la quntica només ha afectat tres de les 50.000 generacions d'humans que han passat per la terra, i ha augurat una rpida revolució inimaginable amb la trobada d'un ordinador quntic.
D'entrada, la mostra demana els visitants deixar de costat els seus prejudicis filosfics, i ha evidenciat que les lleis del món microscpic són sorprenents: "No serveix de res el que tu saps sobre el món macroscpic.
Així, l'itinerari planteja un "panorama polidric" que planteja noves preguntes i connexions que contribueixen a la comprensió d'una realitat aparentment invisible i l'impacte que aquesta té en les vides humanes.
L'exposició enfonsa arrels al programa insígnia d'arts del CERN, l'accelerador més gran de partícules del món, en collaboració amb el FACT Liverpool.
La mostra es fa ress de deu projectes, fruit de tres anys de residncia d'un grup d'artistes convidats a residir en el CERN per desenvolupar la seva prctica artística establint un dileg amb enginyers i físics de partícules.
Entre les obres que es podran veure són 'La vista des de cap lloc', de Semiconductor; 'Supralunar' de Juan Cortés; 'Xoc csmic', de Lea Porsager; 'Cascada', de Yunchul Kim; 'Un1Un', d'HRM199, i 'Oscillació escalar', de Diann Bauer.
També 'En estat de pecat', de James Bridle; 'Rescatant el meu propi cadver', de Julieta Aranda; 'No podem demostrar-ho encara, per sabem que est aquí fora', de Yu-Chen Wang, i 'La teoria holográfica de l'univers de la histria de l'art', de Suzanne Treister.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
L'Ajuntament de Benavent de Segrià ha iniciat aquesta última setmana d'agost les obres de millora de la façana de l'església Sant Joan de Benavent amb un pressupost total de 20.100 euros.
L'actuació consisteix en una neteja de la façana, una actuació d'emergència a la part superior del campanar i també a les parts baixes de l'exterior i interior de l'edifici per eliminar humitats.
En aquests sentit, s'aplicaran productes hidrofugants que evitaran que l'aigua de la pluja pugui afectar de nou a la façana i campanar.
Aprofitant les obres, i amb la col·laboració dels fons de la parròquia, també es procedirà a reparar diverses zones de pintura de l'interior
La Diputació de Lleida mitjantçant l'Institut d'Estudis Ilerdencs aporta 18.000 euros de subvenció.
|
L'Associació Universitària de Cerdanya (Aucer), que organitza cada any la Universitat d'Estiu Ramon Llull Puigcerdà, ha fet una passa més per estendre la formació a totes les capes de la societat.
En aquesta ocasió, els responsables del principal esdeveniment acadèmic de l'estiu a la comarca han apostat pels més joves i han creat la Universitat d'Estiu Júnior.
La nova aposta va adreçada als joves preadolescents i adolescents que encara no tenen edat universitària.
Així, aquests nous alumnes de menys de divuit anys poden trobar en la Universitat d'Estiu Júnior una nova via per motivar-se a continuar la seva etapa formativa després dels estudis obligatoris.
L'experiència s'estrenarà aquest estiu amb dos cursos, un d'anomenat "Coneix-te a tu mateix i assoleix els teus objectius: educació emocional per a joves", que introduirà els nois en les tècniques d'autocontrol i reconeixement de les característiques pròpies, i un altre que porta per títol "CUE: aprèn a ser disc-jòquei", que donarà als alumnes les eines per mesclar i combinar música.
|
La secretària d'organització d'Aralar, Rebeka Ubera, ha considerat "positiu" el comunicat del col·lectiu de presos d'ETA EPPK i ha destacat que està actuant "amb responsabilitat".
Alhora, ha indicat que l'experiència internacional demostra que "l'amnistia és, al final de tots els processos armats, la prova de la pau i el pilar de la convivència".
Ubera ha indicat que, mitjançant aquest comunicat, el col·lectiu de presos EPPK "es reafirma al camí iniciat fa ja temps i el seu compromís amb el procés de pau que està vivint aquest poble".
Aralar considera que el col·lectiu de presos està actuant "amb responsabilitat".
"Els presos assumeixen tota la responsabilitat que han tingut en el conflicte, cosa que no fan altres agents implicats, i això és especialment ressenyable", ha advertit Ubera.
En aquest sentit, ha fet una crida a tots els agents i institucions a actuar "al mateix nivell, perquè a tots ens correspon assumir les nostres pròpies responsabilitats per poder així avançar en el procés".
Ubera s'ha mostrat "especialment crítica" amb els governs espanyol i francès, "perquè, a més de no assumir les seves responsabilitats, es dedicar a posar obstacles al procés".
Aralar ha subratllat el fet que els presos assumeixin les seves responsabilitats, "amb totes les conseqüències legals que això comporta" i també que citin "els drets legals que corresponen a cada pres de manera individual".
Finalment, Ubera ha recordat que l'experiència internacional demostra que "l'amnistia és, al final de tots els processos armats, la prova de la pau i el pilar de la convivència".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Un esquiador català no resident al país que practicava esquí de muntanya va morir ahir, després de quedar atrapat per la caiguda d'una allau a la coma de Ransol, concretament a la Serrera.
El mateix esquiador va ser qui va trucar al Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament amb el seu mòbil per demanar ajuda, ja que amb l'allau havia perdut un esquí i li era impossible baixar pel seu compte.
Una vegada els equips de rescat van arribar a la zona dels fets, van constatar que una segona allau havia colgat l'esquiador.
L'home, que feia l'excursió en solitari, va ser traslladat en helicòpter a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell amb una parada cardiorespiratòria i, malgrat els esforços per reanimar-lo, els metges van certificar la seva defunció al voltant de les deu de la nit.
Tot sembla indicar, segons les fonts consultades, que l'home no presentava fractures aparents, però no obstant serà l'autòpsia que se li practicarà avui el que determinarà les causes exactes de la mort.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats
|
Una plataforma de la Catalunya Nord engega una campanya presencial en places i mercats per aconseguir nous suports
Perpinyà.-La campanya online 'No a Occitània, Sí al País Català' ha recopilat a través de les xarxes més de 10.500 signatures en una setmana per reclamar que el nom de la macroregió francesa que engloba Perpinyà i Montpeller faci referència a la catalanitat.
El consell regional va ratificar Occitània com a designació oficial després d'imposar-se amb prop del 45% de suports a la consulta popular del juny.
A més, però, es va decidir afegir-hi un subtítol –Pirineus-Mediterrània-, que tampoc ha satisfet els col·lectius catalanistes.
Creuen que la decisió ha estat "arbitrària" i que "menysté" la història, la identitat i els orígens de la Catalunya del Nord.
Per això també han iniciat una campanya presencial de recollida de signatures en places i mercats públics per pressionar l'Elisi, que és qui a l'octubre decidirà el nom definitiu.
A través de la pàgina web Change.org, la plataforma Comitè pel País Català reivindica la necessitat d'incloure el nom 'País Català' a la designació oficial de la macroregió.
"No accepto el nom imposat per Tolosa –Occitània-, no sóc occità.
Vull que el meu territori sigui reconegut amb el seu nom, sóc català", defensen.
Com a arguments, apel·len al "miler d'anys d'història" del territori i la voluntat dels catalans de "no desaparèixer".
Recorden, a més, que l'origen basc sí que està reconegut en el nom País Basc.Amb l'objectiu de fer arribar la demanda al màxim nombre possible d'"actors ciutadans, culturals i polítics", inicien ara una campanya presencial en places, mercats i llocs propers a esdeveniments públics per sumar nous suports entre "les persones allunyades d'internet però molt preocupades pel futur dels Pirineus-Orientals, tant en termes institucionals, econòmics com identitaris".
Asseguren que el nom d'Occitània no representa la regió dels Pirineus-Orientals i que la decisió del consell regional obvia "els sentiments i aspiracions majoritaris" de la població.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
L'actriu Amber Heard, dona de Johnny Depp, s'ha declarat aquest dilluns culpable davant un tribunal australià d'haver falsificat els documents de quarantena per als seus dos gossos a l'entrar l'any passat al país oceànic.
Heard, acusada d'entrada il·legal d'animals, ha admès els càrrecs a l'inici del judici al Tribunal de Magistrats de Southport, al sud-est de l'estat australià de Queensland, on ha arribat amb Depp i envoltada de periodistes i admiradors.
Segons l'acusació, Heard va introduir de forma il·legal els seus dos Yorkshire terriers, Boo i Pistol, a l'avió privat de Depp, mentre aquest rodava escenes per a la pròxima entrega de la franquícia cinematogràfica ' Piratas del Caribe'.
L'actriu, de 29 anys, afronta dos càrrecs per la importació il·legal d'animals i un altre per produir documents falsos.
No obstant, els dos càrrecs per atemptar contra la bioseguretat d'Austràlia han sigut retirats a l'inici del procés, segons la cadena local ABC.
L'advocat de Heard també ha entregat un vídeo en què l'actriu "expressava el seu remordiment" i poc després el jutge s'ha retirat per sospesar els documents.
Dotze testimonis, entre els quals es creu que hi ha el seu marit, han sigut citats en aquest procés, que durarà quatre dies.
|
La primera edició del Festival Ohlalà! de cinema francòfon se celebrarà de l'1 al 8 de març a l'Institut français i als Cinemes Texas de Barcelona i inclourà una doble proposta de deu pel·lícules inèdites en la seva secció oficial i una retrospectiva de cinc títols del director Cédric Klapisch, padrí de la primera edició.
El festival s'inaugurarà el pròxim 1 de març amb la projecció d' Au revoir là-haut a l'Institut Français, un film dirigit per Albert Dupontel i nominat a 13 premis César de l'Acadèmia de cinema francès.
Es tracta d'una pel·lícula que barreja comèdia, tragèdia, poesia i aventures al voltant d'una estafa perpetrada en el context dels anys 20.
El film és l'adaptació de la novel·la homònima escrita per Pierre Lemaitre i guanyadora del Premi Goncourt 2013, el guardó literari més prestigiós de França.
Au revoir là-haut s'inclou dins la secció oficial amb altres nou pel·lícules inèdites de França, Bèlgica, Suïssa, Tunísia o Senegal, que es projectaran de l'1 al 5 de març a l'Institut français.
Entre les pel·lícules es troben peces de diferents gèneres com el thriller rural Petit Paysan, del director francès Hubert Charuel, nominada recentment a 8 premis César de l'Acadèmia del cinema francès i que va ser seleccionada a La Semaine de la Critique del Festival de Cannes 2017; el drama tunisià La belle et la meute, de la directora Kaouther Ben Hania, que aborda els drets de la dona al país abanderat de la primavera àrab i també va ser nominat a Cannes; o el documental L'Opéra, del director suís Jean-Stéphane Bron, que retrata una temporada entre els bastidors de l'Òpera de París.
|
Aquest dimarts s'ha presentat el programa d'actes que conformen la Festa Major 2019 de la Seu d'Urgell que se celebrarà del 24 al 27 d'agost.
També s'ha donat a conèixer el cartell de la Festa Major d'enguany que plasma de manera visual com la ciutadania urgellenca la viu i la gaudeix.
Aquesta presentació ha anat a càrrec de l'alcalde urgellenc, Jordi Fàbrega, del regidor de Festes i Tradicions, Carlos Guàrdia, i el tècnic de Cultura i Festes, Andreu Campillo.
En la presentació, l'alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, ha agraït la tasca dels treballadors municipals, de la Comissió de Festes, de la Coordinadora de Casetes, del Consell Municipal d'Infants, del Consell Municipal de Joves, de les entitats i clubs, i de totes les persones voluntàries que hi col·laboren, per fer possible la Festa Major.
Fàbrega ha volgut fer també "un reconeixement especial al nou regidor de Festes, Carlos Guàrdia, que amb la tasca prèvia i l'ajuda inestimable de la regidora sortint, Sílvia Iscla, han coordinat tot aquest treball coral que culmina amb la nostra Festa Major 2019".
El programa de la Festa Major 2019 es compon de més de 80 propostes festives, de les quals 18 són esportives, totes elles adreçades a totes les franges d'edats, des de nadons fins a persones grans.
Així ho ha explicat el regidor de Festes i Tradicions de l'Ajuntament de la Seu, Carlos Guàrdia, que ha destacat el Correfoc "com un esdeveniment festiu de referència, no només per als urgellencs i urgellenques sinó també per al públic que ve de fora de la Seu per veure'l i gaudir-lo".
També destaca, com cada any, el Ball Cerdà, "admirat i seguit a tot Catalunya".
Enguany, el programa de la Festa Major presenta una "oferta millorada, per aconseguir un equilibri entres les diferents franges d'edat i gustos", ha explicat Andreu Campillo.
Bona part d'aquesta oferta lúdica i festiva s'ha pogut realitzar "gràcies a les entitats i clubs de la ciutat".
Pel que fa a les activitats per al públic familiar hi destaquen El Pot Petit en concert, el Una nit amb el Mag Lari, l'Odradek "Artiluxis', "Essències" amb el conegut Pepino Pascual, una ballada i classe oberta de swing amb We Swing Pirineu, la instal·lació d'un tobogan de 25 mestres al Camí Ral de Cerdanya o una jornada de jocs de taula, a càrrec d'ALLAU, al pati de la biblioteca.
Per al públic jove, a la Festa Major de la Seu d'Urgell hi actuaran els grups Buhos, Doctor Prats i el Dj Ernest Codina, així com diversos grups de versions.
També hi haurà les actuacions de les grans orquestres com La Principal de la Bisbal, l'Orquestra Saturno, l'Orquestra Acuario o l'Orquestra Europa.
D'altra banda, l'alcalde urgellenc ha avançat que les jugadores del Cadí la Seu, del Club Sedis Bàsquet -que enguany celebra 50 anys- seran les 'pregoneres' de la Festa Major 2019.
Fàbrega ha remarcat la "magnífica temporada" realitzada per aquest equip femení que " ens ha fet gaudir a tota la ciutat i que s'ha guanyat representar-nos a l'EuropCup Women".
Al respecte, l'alcalde urgellenc ha afegit que protagonitzar el pregó de la Festa Major de la Seu d'Urgell "vol ser un homenatge de la Seu d'Urgell a la tasca esportiva de les jugadores del Cadí la Seu i a tot l'esport femení en general".
Festa Major lliure de violències masclistes i LGBTIQfòbia
Des de l'Ajuntament urgellenc es fa una crida a gaudir d'una festa pròpia d'una societat cívica i lliure de violències masclistes i de LGBTIQfòbia.
En aquest sentit, la Seu d'Urgell també s'ha adherit a la campanya comarcal de sensibilització i prevenció 'També és cosa meva.
Per un Alt Urgell lliure de violències masclistes i de LGBTIQfòbia amb un punt d'informació per prevenir situacions no desitjades en el marc de les violències masclistes, així com atenció especialitzada per aquelles persones que ho puguin requerir.
|
Si vols contactar amb un professional API a Siurana
|
Resultats Congrés 28-A a Montferrer i Castellbò Resultats municipals 2019 a Montferrer i Castellbò Resultats europees 2019 a Montferrer i Castellbò
|
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que t'has contagiat o que ets un contacte
L'ensenyament de la literatura és útil socialment, entre altres coses, perquè mostra que la paraula pot utilitzar-se també per al bé.
Una paraula pot ferir i pot matar.
Però també pot salvar, també pot emocionar, també pot embellir el món
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
El Barça de futbol sala ha aconseguit la primera victòria en la Main Round de la Champions.
Els blaugrana s'han imposat al Tiumén rus per 1 a 0 en un partit molt disputat.
Els homes d'Andreu Plaza, després d'uns primers cinc minuts de tempteig, han anotat el primer i únic gol del partit.
Ho ha fet Marcenio després d'una bona jugada associativa i una gran assistència de Joselito.
Tot i que el Barça ha dominat més i ha tingut ocasions per ampliar el marcador, el Tiumén també ha disposat de diverses oportunitats al contraatac.
A la represa els russos han sortit més intensos i Juanjo ha hagut d'intervenir per evitar l'empat.
El partit ha seguit amb alternatives i qualsevol dels dos equips hauria pogut marcar, però el marcador ja no s'ha mogut.
Amb aquest triomf el Barça fa un pas endavant per quedar primer de grup, ja que el Tiumén, en teoria, era el rival més perillós.
Aquest dimecres, a les 15.30 h, segon partit d'aquesta Main Round contra l'Ayat kazakh.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Salut compareix d'urgència pel coronavirus
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
|
La Paeria avisarà a partit d'ara amb uns adhesius quan no se separi els residus correctament o si es treu un tipus de fracció el dia que no toca
Lleida.-L'índex de reciclatge de residus s'ha incrementat fins al 67% en els barris de Ciutat Jardí, Vila Montcada i en una part del Camp d'Esports on l'Ajuntament de Lleida va posar en marxa fa una setmana el nou sistema de recollida porta a porta, mentre amb l'anterior per illes de contenidors no superava el 27%.
El regidor de l'Hàbitat Rural i la Sostenibilitat, Joan Queralt, ha fet un balanç positiu la posada en marxa de la prova pilot en aquesta zona de la capital del Segrià i insisteix en demanar paciència als veïns.
A partir d'aquesta nit s'avisarà mitjançant la col·locació dels adhesius els usuaris quan es detecti que no separen correctament els residus o bé que treuen al carrer un tipus de fracció el dia que no toca.
En aquest cas, no es retirarà avui la bossa i es passarà a recollir l'endemà.
Joan Queralt ha afirmat que, tot i que la implantació del porta a porta a Ciutat Jardí, Vila Montcada i a una part del Camp d'Esports és encara força recent, les expectatives per les quals es va posar en marxa la prova pilot s'estan complint.
En declaracions a l'ACN, ha ressaltat l'increment de residus que es reciclen en aquests barris amb el nou sistema de recollida respecte a l'anterior per illes de contenidors.
Amb el nou sistema, que es va posar en marxa dilluns passat, els veïns d'aquests barris han de deixar els residus separats per fraccions entre les 20 i les 22 hores dels dilluns, dimecres i divendres (inclosos els dies festius) davant de la porta de casa i ja no poden dipositar-los en contenidors (exceptuant el vidre).
En concret, la prova pilot afecta uns 1.400 domicilis i un total de 2.972 habitants de Ciutat Jardí, Vila Montcada i una part del Camp d'Esports.
La recollida porta a porta ha incorporat una nova fracció, l'anomenada multiproducte, que aplega en la mateixa bossa els envasos lleugers, el paper i el cartró.
Així, els dilluns, els veïns han de treure l'orgànica i el multiproducte; els dimecres, l'orgànica i el rebuig; i els divendres, l'orgànica i el multiproducte.
L'única fracció que s'ha mantingut en contenidors de carrer és el vidre.
Avisos quan no es recicla correctament o si es treu una fracció quan no tocaEl regidor de l'Hàbitat Rural i la Sostenibilitat de la Paeria ha explicat que, a partir d'aquesta nit, que serà la quarta en què es porta a terme la recollida porta a porta, ja es començarà a avisar mitjançant la col·locació d'adhesius aquells veïns que dipositin en una fracció un producte que no hi ha d'anar o bé aquells que treguin un tipus de residu el dia que no toca.
En aquest darrer cas, la bossa no es recollirà i es passarà a buscar l'endemà.
Queralt ha destacat també que l'Ajuntament ha repartit fins ara un miler de kits de recollida selectiva als veïns, és a dir al 80% dels habitatges d'aquests barris.
La Paeria reitera que el nou sistema resulta més còmode per als veïns perquè poden dipositar els residus a la porta de casa i, a la vegada, permet millora l'aspecte i la neteja dels carrers i places, i reduir els sorolls i les molèsties ocasionats pels vehicles de recollida, segons ha recalcat Queralt.
Tot i això, ha tornat a reconèixer que qualsevol canvi d'hàbit sempre costa una mica i ha demanat de nou paciència als veïns d'aquests barris però ha posat en valor els beneficis del nou sistema.
El responsable municipals ha recordat que la posada en marxa d'aquest sistema obeeix a l'exigència de les normatives europees d'incrementar la brossa que es recicla, que haurà d'arribar per sobre del 50% l'any 2020, mentre amb el sistema actual de contenidors al carrer es mou entorn del 25% a Lleida.
La prova pilot, que ara s'inicia al barri de Ciutat Jardí i Vila Montcada, s'estendrà posteriorment a una zona de Balàfia i Pardinyes, Centre Històric i una zona de l'Horta.
Una vegada implantades les proves pilot en aquestes zones de la ciutat, la Paeria valorarà els resultats obtinguts, per analitzar la idoneïtat de fer extensiu aquest nou model de recollida a tota la ciutat.
Així mateix, l'Ajuntament de Lleida no descarta incorporar un xip identificatiu a les bosses de rebuig per conèixer el funcionament del servei i avisar i si s'escaigués sancionar els veïns que no reciclin correctament.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquest divendres davant de mitjans internacionals que el procés sobiranista seguirà si hi ha una majoria absoluta d'escons al Parlament a favor de la independència, i ha assegurat que no cal aconseguir més del 50 % dels vots, tot i que també busca aconseguir-los.
"Acceptarem el resultat de les urnes.
Si tenim majoria al Parlament continuarem, si també tenim majoria de vots serà absolutament clar", ha exposat en una roda de premsa organitzada per la candidatura Junts pel sí per a corresponsals estrangers que treballen a Espanya.
Davant dels dubtes exposats per alguns dels corresponsals sobre si la independència és legítima amb menys del 50 % dels sufragis, Mas ha respost que Catalunya va buscar comptar vots en un referèndum però el Govern espanyol "ho va bloquejar", per això l'única opció ara, segons la seva opinió, és comptar escons en uns comicis autonòmics.
"Canviaríem les eleccions per un referèndum avui mateix.
Preferim un referèndum per comptar els vots, que és el que van fer al Quebec o a Escòcia", ha continuat Mas, però ha conclòs que aquest referèndum s'ha demostrat impossible per la negativa del president, Mariano Rajoy.
Mas també s'ha mostrat convençut que, per "pragmatisme", la UE no expulsarà un eventual Estat català, i ha recordat que els 7,5 milions de catalanes són europeus i entre ells s'hi troben molts ciutadans d'altres països de la Unió.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Diana Riba denuncia que es vulneren drets fonamentals i demana a Brussel·les que s'hi pronunciï
Aquest dimecres la Guàrdia Civil ha aconseguit que Microsoft bloquegi les webs del Tsunami Democràtic qualificant la plataforma "d'organització criminal".
Davant aquesta situació i del previ tancament de la web de la plataforma, el grup dels Verds/ALE ha decidit interpel·lar la Comissió Europea, guardiana dels tractats de la UE, perquè considera que es vulneren drets fonamentals i també el
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
"Soc l'únic que ha jugat amb els quatre hongaresos!"
Ho diu Justo Tejada, vuitanta-set anys, membre del Barça de les cinc copes i company i amic de Ladislao Kubala i Alfredo Di Stéfano.
Fa referència a Kubala, Puskas, Czibor i Kocsis, els quatre hongaresos que van aterrar al futbol espanyol a la dècada dels cinquanta aportant un estil que aleshores meravellava el mon.
Com ho va fer amb DiStéfano, l'altre meravella de l'època que també va canviar el futbol.
"Sobretot el Laszi i l'Alfredo.
El primer amb els seus llançaments de falta.
Fins aleshores eren un burxot que sortia recte i intentava superar el porter que era l'últim obstacle.
Amb el Laszi els llançaments agafaven efecte, la línia ja no era recta i mirava de saltar la pilota per sobre de la tanca.
Amb aquelles pilotes i aquelles botes que duiem era gairebé impossible.
Quan ells van arribar la pilota pesava un mig quilo i les botes eren molt rígides, amb uns tacs...
Igual te'l trobaves traient una pilota sota els pals que, en la mateixa jugada, arribava a la rematada.
I l'Alfredo li deia que allí s'havia de córrer, que de pasturejar res.
Pobre de qui no ho fes amb ell a l'equip!".
Fa mes i mig va patir un ensurt del que ja s'ha recuperat gairebé totalment.
De fet ja pensa "a tornar al gimnàs així que arribi una mica de bon temps".
No va molt a l'estadi perquè "la meva dona i jo ens hem fet molt grans i ho veiem des de casa.
I te unes ganes boges de tornar a passar per l'Agrupació: "son admirables, meravellosos.
Em trobo amb d'altres companys i recordem vells temps."
Del futbol d'ara també en parlen, segur, però no s'atreveix a comparar qualitats ni equips.
Tot i haver format part del Barça de les cinc copes, una de les millors plantilles del club en tota la seva història.
Nosaltres no teníem aquesta fal·lera pels diners.
És veritat que de vegades hi havia qui es divertia massa i tot però a l'hora de jugar hi érem tots i vam fer un gran equip amb persones excepcionals, diferents... era un altre mon.
Pensa que ells ara tenen un avió per anar on sigui.
Nosaltres, si jugàvem a La Corunya o Vigo sortíem dijous i tornàvem dimarts.
Jo vaig tenir molta sort, vaig coincidir amb gent irrepetible i jo, com molts, en vam aprendre moltíssim".
Justo Tejada va començar jugant a l'Europa i amb només disset anys el va fitxar el Barça per desig explícit de Daucik.
"És veritat, el club em va portar a l'Amateur però Daucik em va pujar al primer equip.
Soc l'únic jugador que queda que l'hagi tingut d'entrenador".
Era una persona extraordinària però qui feia d'entrenador era Kubala, que era el seu cunyat.
Per a vostè, qui va ser el millor entrenador que va tenir en la seva carrera?
Tothom l'anomenava 'El Mago' perquè anava 15 anys per davant de la resta.
Sabia molt de futbol i, a més a més, era un gran psicòleg.
Amb ell a la banqueta el Barça va viure dues temporades inoblidables.
Va jugar dues finals de la Copa d'Europa amb dos equips...
Una amb el Barça i l'altra amb el Reial Madrid.
Amb el Barça, a Berna, l'any 1961, vam tenir molt mala sort, va ser una final increïble, desgraciada.
Vam enviar moltes pilotes al pal, que en aquells temps eren quadrats i arrel d'aquesta final els van canviar per rodons...
Amb el Reial Madrid, l'any següent, també la vam perdre, a Àmsterdam.
Jo mateix vaig enviar una pilota al pal...
També vam tenir molt mala sort.
Va començar a les files de l'Europa, va jugar al Barça, al Reial Madrid, a l'Espanyol...
M'he sentit estimat en tots ells, però el Barça va ser el club més important de la meva carrera, on vaig jugar més anys.
Em van fer fora després de la final de Berna i vaig haver de seguir la meva carrera.
Va marcar el segon gol al Camp Nou.
Va ser el 24 de setembre de 1957, contra un equip polonès.
Eulogio Martínez va marcar el primer gol després d'una assistència meva i jo vaig tenir l'honor de fer el segon, de cap. Sampedro i Evaristo van fer els altres dos.
Va ser un dia molt especial i mai podré oblidar jugar en aquell camp aquell dia.
|
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
El Govern català té previst aprovar el Pacte Nacional per a la Universitat (PNU) el pròxim setembre.
A partir d'aquesta data, es fixarà la primera reunió del plenari que es trobarà cada dos mesos.
Així ho ha anunciat avui el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, durant la constitució del PNU a Barcelona.
A l'acte ha assistit el rector de la UdL, Roberto Fernández, amb la resta de rectors i presidents dels Consells socials de les universitats catalanes; representants de l'estudiantat, les organitzacions sindicals i empresarials; diputats i altres personalitats de l'àmbit de l'educació superior.
El PNU té com a objectiu fomentar la participació de la comunitat universitària i de la societat civil en el debat sobre el futur del model universitari català.
Sense prejudici que es consensuïn accions prèvies, el conseller s'ha fixat el termini d'un any per, al setembre de 2018, configurar acords en el sistema tarifació social, el model de finançament, i les polítiques de personal i de qualitat a les universitats, entre d'altres temes estratègics per al futur del sistema universitari català.
L'estructura del PNU consta d'un plenari, una taula permanent i quatre grups de treball.
En el plenari, hi seran representats els rectors i els presidents dels Consells Socials de les universitats catalanes, els representats dels grups parlamentaris, el Consell de l'Estudiantat de Catalunya (CEUCAT), les organitzacions sindicals i empresarials, el Govern mitjançant els alts càrrecs de la Secretaria d'Universitats i Recerca, i un grup d'experts en l'àmbit de l'educació superior.
En aquest grup d'experts trobem els exrectors Dídac Ramírez, Anna Ripoll, Josep Ferrer Llop, Anna Maria Geli, Imma Tubella, Joan Viñas (UdL) i Francesc-Xavier Grau, l'exconseller Andreu Mas-Colell, l'exrector i exsecretari d'Estat, Màrius Rubiralta, els professors i investigadors Núria Sebastian, Joan Roca, Salvador Cardús, Núria Bosch, Jose Garcia Montalvo, Ramon Sanz, i Francesc Solé Parellada.
El PNU també comptarà amb una taula permanent integrada pel rector que presideixi l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), el rector d'una universitat privada, un representant dels Consells Socials, un membre del CEUCAT, qui ostenti la presidència de la Comissió d'Empresa i Coneixement del Parlament de Catalunya, dos representants de les organitzacions sindicals i altres dos de les empresarials; així com quatre representants de la Secretaria d'Universitats i Recerca.
Al voltant d'aquest Pacte Nacional s'articulen quatre grups de treball: Què (missió de la universitat: docència, recerca i transferència de coneixement; acció social i territorial, etcètera), Qui (la comunitat universitària formada per PDI, PAS i estudiants), Com (criteris d'organització que incideixen en la qualitat), i els Recursos (finançament, preus i beques, etcètera).
Text: Oficina de Premsa UdL / Comunicació Universitats i Empresa
|
És època de portes obertes a les escoles.
A mesura que passen els dies, les parets dels centres es van omplint-se de treballs colorits i ben fets –els que han quedat malament es guarden en un calaix–.
Hi ha fotografies d'alumnes que somriuen mentre ensenyen la feina feta, de professor que atenen alumnes...
A poc a poc, els llibres a les prestatgeries s'endrecen, s'ordenen les taules...
Arribada la data, les escoles lluiran la seva cara més amable.
És possible fer-se una idea de com és una escola el dia de portes obertes?
Queden a la vista els aspectes més importants?
No hi ha dubte que les jornades de portes obertes se sofistiquen any rere any.
Ja no és estrany veure-hi estratègies de màrqueting: vídeos molt ben editats de la vida escolar, discursos elaborats plens de paraules carregades d'emotivitat, xifres i fins i tot gràfics de resultats.
Hi ha pancartes penjades de les façanes, plafons, pamflets, alumnes de l'escola que ens guien i ens l'ensenyen amb un orgull el lloc al qual pertanyen.
Per què les escoles públiques han d'entrar en aquest joc competitiu?
Cada vegada són més les diferències entre les escoles, també entre les públiques.
Hi ha centres que disposen de pantalla digital a cada aula, que tenen, a més, portàtils i aules amb ordinadors.
Hi ha escoles on els alumnes tenen les llibretes de colors, un estoig amb el logo de l'escola, una maquineta-goma molt sofisticada, un set de colors per a cada alumne.
Hi ha escoles amb material que no té res a envejar al d'una papereria.
I hi ha escoles on, simplement, tot això no existeix.
Parlem d'escoles públiques, però no per això iguals.
També hi ha la diferenciació d'escoles en funció dels resultats o per nombre d'immigrants.
Hi ha molts factors que fan que un centre sigui diferent a un altre, però la veritat és que, la part més important, la que realment importa quan parlem d'educació, generalment no es veu.
Darrere d'una escola amb resultats pitjors pot haver-hi un punt de partida molt baix que s'ha superat amb escreix.
Darrere d'una escola amb molt bons resultats pot haver-hi una pedagogia estricta que anul·la el sentit real de l'aprenentatge.
Així doncs, darrere de l'enfocament de cada jornada de portes obertes hi ha una cursa per caçar el perfil d'alumne i família desitjats.
És per això que cada centre juga les seves cartes, per seduir a qui considera el model d'alumne-família que encaixa amb els seus objectius.
També en els pobles on la taxa de natalitat determina si hi haurà un o dos línies es lluita per omplir unes aules que, en cas contrari, s'hauran de tancar, amb la consegüent marxa d'alguns professors.
Es pot arribar conèixer una escola emmig de tants adornaments?
Durant els dies de portes obertes les escoles estan tan disfressades que és difícil veure-hi amb claredat.
És cert que unes quedaran desmarcades de les altres per aspectes objectius com l'estructura de l'edifici, la quantitat d'aules, el menjador del col·legi, el pati...
Però quan una és dins sap que el contingut no determina l'ús.
¿Quantes escoles no tenen una gran quantitat d'ordinadors i després no saben treure'n profit?
¿Quantes escoles no han sabut o no han fet una planificació adequada per rendibilitzar l'auxiliar de conversa nadiu?
¿Quantes escoles diuen que volen treballar per projectes però tenen un claustre de professors que no comparteix aquesta idea?
No ens enganyem, tot això no és més que un aparador que cal examinar amb lupa.
És cert que és molt difícil saber què passa en el si d'una escola, però si hagués de pensar en aspectes importants potser em decantaria per saber sobre el flux de professors: quan el professorat no treballa a gust en un centre, hi sol haver una fugida constant de professors a altres centres.
Això, sens dubte, és un senyal que alguna cosa no funciona bé, perquè el projecte educatiu d'un centre difícilment pot funcionar sense una plantilla fixa i constant que conegui el funcionament de l'escola i es comprometi amb ella.
També és important saber com funciona l' atenció als alumnes amb dificultats o amb necessitats educatives especials: ¿quants professors d'educació especial calen, quants alumnes atenen, treballen dins o fora de l'aula...
No sabem si el nostre fill necessitarà d'aquesta ajuda, però passi el que passi, sempre serà preferible que aquells que ho necessitin siguin atesos adequadament.
Un altre aspecte important és saber com es gestionen els conflictes: ¿es deixa els alumnes fora de la classe?
¿Es gestiona mitjançant converses i reflexions?
¿Participa d'això l'equip directiu quan cal?
Sens dubte, els conflictes són una de les bases de la vida escolar (i de la vida en societat).
És per això que és important saber com es tracten aquests problemes, perquè qui s'ocupa d'això demostra que és capaç d'alçar la vista per uns moments del contingut i ocupar-se de les persones.
I tots i totes volem, abans de res, que s'atengui els nostres fills i filles com a persones.
Finalment, jo aconsellaria a les famílies que, si tenen ocasió, parlin amb els professors –amb els de tots els nivells–, i vegin i palpin quin és el seu punt de vista i el seu ànim.
Facin-los preguntes, de tu a tu, mantinguin una conversa real i sincera amb ells.
Preguntin com són les seves classes, què els agrada més, com utilitzen el material, quines activitats fan...
Crec que no hi ha ningú millor que ells per saber què passa en una escola.
Mestra d'anglès a l'Escola del Mar, amant de les llengües i l'art, col·labora en diferents mitjans tractant tant temes pedagògics com d'arts escèniques i plàstiques.
Després de visitar 6 instituts, estic totalment d'acord amb l'article.
Les portes obertes són una veritable campanya de màrqueting, on es fa un desplegament de recursos que moltes vegades són un simple aparador.
Classes endreçades i decorades el dia abans, passadissos convertits en museus,...De vegades un centre té exactament els mateixos recursos, activitats, projectes, etc. que un altre però qui els sap explicar millor és qui atrau les preinscripcions.
És indignant que les escoles hagin de competir entre elles i hagin transformat les portes obertes en una campanya per captar "clients".
I el que és trist, estressant i esgotador és que les famílies hàgim de fer veritables maratons per visitar com més centres millors i transmetem aquesta angoixa als nostres fills i filles.
Una decisió i un canvi d'etapa que hauria de ser engrescador i il·lusionant, es pot convertir en una experiència traumàtica.
L'adreça electrònica no es publicarà.
|
L'Ajuntament de Rubí, mitjançant l'Oficina d'Atenció i Suport a les Entitats, posa en marxa l'oferta formativa 2018 per a entitats i associacions.
La formació és una de les activitats principals de la OASE.
A través de cursos i tallers adreçats al teixit associatiu, s'ofereixen eines per a la gestió de diversos àmbits relacionats amb l'associacionisme i la participació ciutadana, promovent una millora contínua en la gestió i el funcionament de les entitats.
Enguany s'ha proposat un conjunt de formacions vinculades a temes molt diversos amb la intenció d'abordar l'ampli espectre de qüestions relacionades amb la gestió associativa.
Així, hi ha formacions relacionades amb la comunicació, l'organització d'activitats, l'obtenció del certificat digital o la sol·licitud de subvencions per a millorar el finançament de les organitzacions, entre d'altres.
Les formacions que s'oferiran seran les següents:
Les memòries: eines bàsiques per a la comunicació i la transparència.
Inscripcions del 15 al 19 de gener.
Com presentar projectes per subvencions.
Inscripcions del 29 de gener al 9 de febrer.
Com aconseguir el certificat digital.
Inscripcions del 5 al 16 de març.
Tot el que cal saber per organitzar un bon esdeveniment.
Inscripcions del 9 al 20 d'abril.
La millora de la gestió: planificació estratègica i elaboració de projectes associatius.
Inscripcions del 7 al 18 de maig.
Com aconseguir la participació de les persones associades? 12 i 14 de juny, de 19 a 21h.
Inscripcions del 28 de maig al 8 de juny.
16 i 18 d'octubre, de 19 a 21h.
Inscripcions de l'1 al 12 d'octubre.
Juntes efectives: eines i estratègies per a una bona governança.
13 i 15 de novembre, de 19 a 21h.Inscripcions del 29 d'octubre al 9 de novembre.
L'avaluació de projectes associatius.
11 i 13 de desembre, de 19 a 21h.
Inscripcions del 26 de novembre al 7 de desembre.
L'OASE té per objectiu atendre les necessitats de les entitats locals.
A més d'oferir formació, l'oficina acompanya els responsables de les entitats en l'elaboració de la documentació necessària per constituir una associació sense ànim de lucre (estatuts, acta fundacional, etc.) i ofereix informació dels tràmits i organismes de l'administració als quals cal adreçar-se per sol·licitar la constitució d'una associació o l'actualització de la seva documentació.
També des de l'OASE es pot realitzar la inscripció, actualització i modificació del Registre d'Entitats Ciutadanes de l'Ajuntament de Rubí (REC).
En general, l'OASE ofereix assessorament tant per a entitats constituïdes com per a col·lectius en procés de constitució, en temes relacionats amb la millora del funcionament intern i amb els projectes i activitats que duen a terme.
Per a més informació, podeu contactar amb l'Oficina d'Atenció i Suport a les Entitats mitjançant el correu electrònic [email protected] o bé trucant al 93.588.74.73.
Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.
Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris.
No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones.
Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats.
|
La Universitat de València acull el II Congrés Internacional 'Liberalisme i Antiliberalisme a Espanya i Iberoamèrica, 1780-1840', que se celebra, del 16 al 18 de novembre, a la Facultat de Geografia i Història.
La cita acadèmica servirà per a estudiar les polítiques huitcentistes, època de ruptura entre l'Antic Règim, carent de constitució i codis, i les polítiques lògiques instal·lades després de les revolucions liberals.
El congrés arrancarà dimecres 16, a les 18 hores, amb la conferència inaugural d'Ignacio Fernández Sarasola, de la Universitat d'Oviedo, titulada 'El Estatuto de Bayona y el modelo francés de Carta Otorgada'.
L'acte tindrà lloc a l'Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació, si bé la resta del congrés s'ubicarà al saló d'actes Joan Fuster de la Facultat de Geografia i Història.
Altres temes que es tractaran en les diferents sessions del congrés són els orígens del liberalisme a Espanya, a finals del segle XVIII; l'organització política entre la Il·lustració i el Romanticisme; la representació simbòlica de la sobirania espanyola en la figura del rei; el liberalisme i l'antiliberalisme al Perú; els primers textos del constitucionalisme liberal hispanoamericà; o la Restauració boliviana del 39, entre uns altres.
Clourà les jornades el professor Justo Serna, de la Universitat de València, dijous dia 18, amb la conferència 'Si algún día la patria peligrase' (12 hores).
Al llarg de tres dies, expertes i experts debatran sobre la construcció d'un nou món a una i altra banda de l'Atlàntic a partir de l'imaginari dels revolucionaris.
Es tractarà de discutir la dialèctica continuïtat-ruptura entre els processos, així com la seua interrelació en els àmbits territorial i polític de la Monarquia Hispànica a la Península i a Amèrica.
El tema també s'abordarà des d'una perspectiva teòrica i conceptual, així com des de la seua concreció en actituds polítiques –liberals i antiliberals– i en projectes constitucionals que competiren per l'organització de nous Estats i per la definició d'un marc de drets per a la nova ciutadania.
|
Sabem que els aliments d'origen vegetal són més saludables per al nostre organisme perquè contenen l'energia directa del sol, de la terra i de l'aigua.
Mentre que les carns en contenen de manera més indirecta i menys pura, ja que les carns d'animals morts tenen una energia molt pesada, estan contaminades químicament i energèticament a causa dels medicaments, hormones, pinsos, etc. A més, si a això hi afegim les energies del sofriment i temor de l'animal, resulta que també ingerim aquestes energies i les sumem a la nostra.
Tots aquests factors tendeixen rebaixar-nos la nostra vibració espiritual.
Així que si el que desitges és elevar les teves vibracions i activar la teva espiritualitat, hauries d'anar reduint la ingesta de carns.
Ara bé, quan mengem aliments vius, com les fruites i les verdures crues, a més dels seus nutrients també ingerim la informació de l'ADN i dels codis genètics, com la resistència a la climatologia.
Per exemple, l'enciam és portador d'un tipus d'"anticongelant" que ens ajuda amb el fred.
En els carotens tenim la informació per a què el nostre cos es protegeixi dels danyosos rajos solars i una llarga llista de valuosa informació genètica que ens ofereix cada aliment.
Aquests codis han estat creats i els trobem a la terra amb la finalitat que siguin consumits, ja que són l'aliment perfecte per sanar-nos i mantenir-nos amb l'energia suficient per a què el nostre organisme pugui lluitar contra totes les inclemències.
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
|
13 persones mortes i 80 ingressades, 15 d'elles greus.
Són les víctimes directes de l'atemptat d'aquesta tarda a la Rambla de Barcelona.
Estat Islàmic ha reivindicat l'atemptat a través de l'agencià de notícies Amaq, a quarts de 10 de la nit.
L'atac ha passat cap a les cinc de la tarda quan una furgoneta ha atropellat un centenar de les persones que passejaven per un dels punts més visitats a Barcelona.
Segons ha explicat Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra, el vehicle ha entrat per la zona central de la Rambla, per on passen els vianants, i ha circulat des de Canaletes fins a l'alçada del Liceu.
Allà ha abandonat el vehicle i ha fugit.
Els Mossos no han pogut confirmar si anava armat.
De moment, no ha estat detingut.
Els Mossos relacionen l'atemptat amb l'explosió d' ahir a la nit a Alcanar, on els llogaters estaven preparant explosius.
Arran d'aquest fet han estat detingudes dues persones, una a Alcanar i una altra a Ripoll.
Un dels detinguts és nascut a Melilla i l'altre és d'origen marroquí.
No hi ha ningú atrinxerat a cap bar del centre de Barcelona.
Hem detingut un home i ho tractem com atac terrorista
La policia ha localitzat a Vic, al cap de gairebé dues hores de l'atropellament, una segona furgoneta que també hauria participat en l'atemptat.
Els Mossos han activat de seguida el dispositiu antiterrorista.
I la consellera d'Afers Socials, Dolors Bassa, ha confirmat que es tractava d'un atemptat.
Confirmat atemptat terrorista.Fem cas de les indicacions dels mossos.Suport als ferits i a la ciutadania de l entorn.Tranquillitat
S'ha activat el protocol d'atemptat terrorista
Emergències de Catalunya ha facilitat el telèfon 900.400.012 per a qui necessiti informació.
L'Ajuntament de Barcelona ha activa un equip de 10 psicòlegs per atendre els afectats.
CENTRE D'ATENCIÓ AFECTATS per atemptat terrorista:
També s'ha activat l'operació gàbia a Barcelona.
S'ha restringit l'entrada i la sortida de vehicles.
A la Diagonal, un control ha limitat la sortida a un sol carril.
La Ronda de Dalt ha quedat tallada a l'alçada de la Trinitat, en direcció a Girona, i a l'autopista hi ha controls policials a tots els peatges.
Tant la Rambla de Barcelona com els voltants han quedat tota la tarda sota un fort dispositiu policial.
No ha estat fins a dos quarts de dotze de la nit, gairebé sis hores després de l'atemptat, que la policia ha donat per acabat el confinament de les persones que han quedat atrapades.
Els Mossos han comprovat abans que als locals on s'han refugiat no hi havia cap sospitós i els han acompanyat a una zona segura.
18:15 Hi ha víctimes mortals i ferits arran de l'atropellament.
En produir-se els fets, la gent ha començat a córrer en totes direccions buscant un lloc on amagar-se.
La policia ha demanat a tots els vianants que es protegissin en locals i establiments i que no en sortissin.
Testimonis a la zona han explicat que al cap de mitja hora de produir-se l'atropellament els carrers ja han començat a quedar completament buits.
Es calcula que cap a un miler de persones han quedat confinades als locals de la Rambla i de la proximitat.
Turisme de Barcelona ha ofert allotjament als turistes que no poden accedir al seu hotel perquè està a la zona acordonada.
I, els taxistes de Barcelona han transportat gratis les persones que han quedat atrapades per l'atemptat.
Protecció Civil també ha demanat que es tanquessin les estacions de Metro, Ferrocarrils de la Generalitat i Renfe.
S'ha demanat el tancament d'estacions de i a la zona de Plaça Catalunya de
S'han tancat les estacions de metro d'Univesitat, Catalunya, Paral·lel, Drassanes, Sant Antoni i Pg. de Gràcia.
Desallotgen les persones que hi havia confinades al Corte Inglés de Plaça Catalunya i tanquen les persianes de l'establiment. pic.twitter.com/bWMKChsXHq
El metro, Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies funcionaran amb normalitat aquest divendres, excepte les estacions de la Línia 3 de Liceu i Drassanes i les estacions de plaça Catalunya entre les nou del matí i la una del migdia.
Els combois passaran per les estacions de Liceu i Drassanes sense aturar-se.
DEMÀ i funcionaran amb normalitat excepte L3 Liceu i Drassanes i entre 09.00 i 13.00 h estacions pl. Catalunya
El govern espanyol, el de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han convocat reunions de crisi per gestionar la situació.
Tant els Mossos com la Policia Nacional ha demanat que no es comparteixin a través de les xarxes socials ni imatges ni vídeos, per respecte a les víctimes i als seus familiars.
S'han suspès tots els actes públics previstos a Barcelona, inclosos els de la Festa Major de Gràcia.
S'han decretat tres dies de dol a Catalunya i s'han suspès tots els actes públics previstos en tots els municipis.
Passada la mitjanit, els serveis d'emergències han informat d'un operatiu policial a Cambrils.
Els Mossos han abatut a cinc pressumptes terroristes desprñe que aquests atropallessin a 6 vinanats i un mosso.
Demanem seguiu fonts oficials i no feu difusió d'informacions no contrastades
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
|
Visitem avui un dels municipis més extensos del país, Tivissa.
No patiu, que la ruta a peu que us proposem recorre tan sols el centre històric de la vila que porta el mateix nom, i amb un parell d'hores en tindreu prou per a veure-la a fons.
Això sí, si us queda temps no dubteu en agafar el vehicle i conèixer també els altres pobles que formen part del terme municipal, Darmós, Llaberia i la Serra d'Almos, i sobretot el magnífic poblat ibèric de Castellet de Banyoles, amb una magnífica panoràmica de l' Ebre que atorga a les restes arqueològiques dels ilercavons un encís afegit.
Parlar de Tivissa vol dir parlar d'un poble molt antic, fins i tot el seu nom ja podria provenir de la llengua dels ibers, en la qual tivi issa significaria "ciutat del turó".
I efectivament Tivissa s'assenta sobre un turó oferint una bonica estampa amb el campanar de l' església de Sant Jaume sobresortint per sobre de les cases i envoltat de muntanyes que són un gran atractiu per fer-hi caminades o excursions amb bicicleta.
Avui, però, no portem gaire bon calçat ni hem pensat en agafar el vehicle de dues rodes, així que, com us hem anunciat en les primeres línies, l'excursió la farem pel nucli antic de la vila.
El municipi ocupa el sud-est de la comarca de la Ribera d'Ebre, fent frontera amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre (no hi deu haver gaires municipis catalans que puguin dir que limiten amb tres comarques!).
Per arribar-hi amb transport públic teniu diverses opcions, però una de les més recomanables (sempre depenent des d'on hi aneu, és clar) és anar fins a Cambrils amb tren, i des d'allí agafar un bus de l' empresa Plana, que en menys d'una hora us deixarà a la vila.
Amb vehicle privat, heu de cercar la carretera C-44 i desviar-vos a la T-304, que haureu de seguir fins arribar a Tivissa.
Hi trobareu una població de prop de dos mil habitants que conserva amb força la fesomia medieval, amb carrers estrets i sinuosos i trams de la muralla que els resguardava.
Fins i tot l'Ajuntament i un antic hospital ocupen les dependències d'un castell.
Bona mostra de la petja de l' Edat Mitjana a Tivissa són els seus portals, que permetien l'entrada i la sortida del recinte emmurallat.
Així que començarem l'itinerari en el que fou el més important, el Portal d'Avall.
Data del segle XIV i el feu construir l'infant Pere d'Aragó, comte de Prades.
És avui encara tot un senyor portal, que es troba situat al davant d'una plaça amb una creu de terme i amb bones vistes de les rodalies.
Creuem, doncs, aquesta gran porta, com tants tivissans han fet al llarg dels segles, i ara sí ens endinsem en els carrerons de la part més antiga de la vila.
Enfilem el carrer d'Avall i trobem tota una col·lecció de casalots amb uns quants segles en els seus fonaments, com Ca l'Eloi o Cal Rei, i, arribats al carrer del Mercat, Ca l'Hostal.
D'aquest darrer, senyorial, de quatre plantes, se'n tenen informacions concretes, com ara l'any en què s'alçà, el 1587, situant-se dins l'estil del renaixement català i, tot i que no se'n coneix l'arquitecte, es pot dir que guarda similituds amb l'edifici de la Diputació de Barcelona.
Prenem aquest edifici a la dreta, i seguim els passos del carrer de l'Era, fins al portal que du el mateix nom.
Ja hem fet així tot l'ample de l'antic poble emmurallat.
El Portal de l'Era és ben diferent del seu cosí de l'altra banda, allí on hem començat.
Aquest és més llargarut, molt més alt, i això fa que també sembli més estret.
Però aquesta alçada de l'arc és ben moderna: el carrer era molt costerut i l'accés per aquesta porta quasi un repte per als més preparats, o sigui que a principis d'aquest mateix segle es va decidir rebaixar considerablement el carrer fent-lo planer, i donant com a resultat una altura d'arc que sembla feta per a que els gegants entrin a la vila sense dificultats.
Originalment, però, el portal és pràcticament coetani al de d'Avall, o en tot cas uns pocs anys posterior.
Hem d'aixecar els ulls per sobre del portal i podem intuir que al damunt de l'arc hi havia una torre, avui modificada i aprofitada com a part d'un habitatge.
Hem travessat el Portal de l'Era i per tant hem sortit fora muralles.
Ens trobem al carrer Ample, que ressegueix l'antiga fortificació.
Així que podem observar com moltes cases van adaptar un tram de muralla en la seva construcció, no pas de manera posterior, sinó que ja en origen el mur era també la paret dels habitatges que donaven a l'exterior del poble.
Pere d'Aragó i Joan de Prades –com Pere, aquest segon també comte de Prades – foren els que ordenaren la construcció de la fortificació, i aquesta s'encarregà als masovers del terme a canvi que s'hi poguessin refugiar en cas de guerra.
Parlem de l'any 1350, i les muralles comptaven amb tres portals.
Dos ja els coneixem, i el tercer, al que ara arribarem, el de la Raval, malauradament ens quedarem amb les ganes de veure'l, perquè va desaparèixer el segle XIX.
Tot i així, el punt és reconeixible, i és en aquest indret que tombarem a la dreta i trobarem la casa més antiga que es manté en peu de tot Tivissa, Ca Ventura.
La documentació localitzada data la seva construcció en el 1408, i com Ca l'Hostal també és un majestuós casalot de quatre plantes.
No obstant, Ca Ventura té la particularitat que compta amb una porta amb arc de mig punt per on sortien els cavallers ja armats i a punt per muntar dalt del cavall i emprendre el seu trajecte.
Aquesta porta de sortida de cavallers és l'única localitzada en tota la comarca.
Així doncs, muralles, portals, cavallers amb els seus cavalls... ja es pot imaginar que per completar l'estampa medieval aquí ens hi manca un gran edifici: un castell.
El trobem a poca distància de Ca Ventura, i en els temps moderns acull la casa consistorial i, annexat, un hospital.
D'aspecte de castell "clàssic" –es veu de seguida– n'hi queda més aviat poc, i és que n'ha passat de tots colors.
És la seu de l'Ajuntament des de fa temps i temps, des d'inicis del segle XVIII, però en el decurs de la guerra de la Independència, en concret el 16 de juliol de 1810, fou cremat pels francesos –amb gran part de la documentació del poble–, posteriorment es reconstruí, i el 1987 patí una altra gran transformació, per tal d'adaptar l'interior a les noves necessitats de l'administració.
No hem dit encara que el castell l'aixecaren els sarraïns, i que va ser conquerit per Ramon Berenguer IV, qui el lliurà als templers.
Pel que fa a l'hospital, se'n coneix l'existència des de 1829, i des d'aleshores, com el castell, també ha passat per diverses èpoques.
El 1983 s'enderrocà gran part de l'edifici, mantenint-ne la capella, i s'hi feren els dispensaris municipals i tres pisos, destinats en aquell moment al metge i als mestres.
Prendrem ara el carrer del Malpàs, a mà esquerra des de l'hospital.
Vigileu a l'hora de baixar els seus graons, que no acabeu donant la raó a qui el va batejar!
A més a més de les escales, el del Malpàs és un carreró singular per les flors i la ziga-zaga que fa, i ens mena a la plaça de la Baranova, espaiosa i amb bones panoràmiques, i que no és altra que la que serveix per a realçar la façana de l' església arxiprestal de Sant Jaume i el seu campanar octogonal.
A l'exterior del temple l'estil predominant és el renaixentista, mentre que l'interior és gòtic.
Cal parlar, però, de tres parts diferenciades: l'Església Antiga, la Capella del Roser, i l'Església Nova, i per tant aquest conjunt és d'imprescindible visita si es va a Tivissa, amb elements i estils que van del segle XIII al XIX.
Agafem el carrer del Portell i ens trobem de nou a l'exterior de les muralles.
El portell era una petita porta que, com els tres portals, també permetia l'entrada i sortida del recinte emmurallat.
Així que seguint ara aquest carrer de nou estem caminant pels límits del nucli antic, i de fet de seguida ja tornem a trobar-nos al davant del Portal d'Avall.
La visita, si ens voleu seguir acompanyant, encara no l'acabem aquí, perquè queden un parell de coses interessants per veure.
Deixant enrere el Portal arribarem a la Casa de Cultura, que conté la biblioteca municipal, edifici de l'any 1972 que no és gran cosa però que llueix en una paret lateral un bonic mural que representa les Arts, signat per Martí Batlle.
Hem de deixar la plaça on hi ha la Casa de Cultura i tombar a l'esquerra.
A escassos metres, però ja apartats del nucli de la població, hi ha uns safareigs del segle XIX, ben cuidats i amb teulada de teules àrabs.
Un espai tranquil que avui segueix en ús, i que en aquest cas us pot ser ideal per a reposar una estona després de la passejada i mentre rumieu cap a on us dirigiu tot seguit.
Cal Barber, l'hotel que no li deixarà indiferent.
Apartaments de diferents capacitats: Apartaments d'1 habitació (capacitat fins 3-4 persones), Apartaments...
L'Hostal és de construcció recent, fou inaugurat l'any 2009, i la seva...
Ens troba al casc antic de Falset.
Ofereix als clients una estada...
Una experiència única, un allotjament diferent i singular, us oferim la possibilitat...
El Ca l'Amadeu es troba a Vilanova d'Escornalbou, als peus de la...
Petit allotjament amb habitacions molt acollidores i actuals, situat al centre del...
Hotel situat a primera línia de mar a la Cala Bon Capó,...
Bona cuina casolana a la qual podràs reservar la teva estància en...
El Restaurant Bonmont, ofereix una cuina de proximitat i mediterrània amb productes...
A la taverna basca Tabarna Ezkurrak podràs descobrir la varietat de 32...
La història del Denver comença ja fa molts anys, tants com 21...
Hotel restaurant per gaudir del repòs de la Terra Alta i tastar...
El celler Ferrer Bobet té un gran respecte per la llarga tradició...
Celler Masroig us obre les seves portes i us desvetlla els seus...
Situat a les antigues instal·lacions ferroviàries de Móra la Nova, on poder...
El camp de golf Bonmont (Tarragona) va ser dissenyat per un dels...
L'edifici de direcció de la Mina Loussa va allotjar un hospital en...
Coneix les nostres vinyes biodinàmiques, el celler i els nostres vins amb...
Aquest poble, localitzat a l'est de la comarca del Priorat,...
Ruta que surt de Granyena de Segarra i es dirigeix cap a Mas...
El pas de la història ha deixat a Torredembarra nombrosos...
La ruta a través del nucli històric de Gironella...
La temporada de l'Auditori Josep Carreras arrenca amb força amb una programació completa i variada fins el mes de juliol a Vila-seca.
Engega la programació del cicle Batecs Culturals, a l'auditori Valentí Fuster de Cardona.
De març a desembre, aquesta iniciativa portarà fins a sis propostes escèniques...
Torna la Mitja Marató de Salou en un nou circuit més pla, ràpid i atractiu.
La cursa d'aquest any, que celebra la quinzena edició, serà majoritàriament pel costat...
I un any més arriba la tan esperada Caminada dels 3 Pobles, Alella, el Masnou i Teià.
Una activitat esportiva i de salut, però també de cohesió, coneixença i...
T'enviariem noves rutes, promocions, sortejos i molt més.
Gaudeix de femturisme.cat des del teu correu electrònic!
|
Ahir al vespre els Prínceps d'Astúries van ser xiulats al Gran Teatre del Liceu
Felip de Borbó i Letizia Ortiz van ser rebuts amb sorollosos xiulets i esbroncades a l'entrada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, xiulets que es van repetir a l'interior del teatre abans de la representació de l'opera de "L'elisir d'Amore" que estava programada per ahir al vespre.
També es va poder veure com una petita part del públic i la comitiva reial van reaccionar aplaudint amb força per esmorteir el soroll de l'esbroncada, especialment destaca a les imatges la figura de Joaquim Molins que segueix aplaudint fins i tot quan que els prínceps ja fa una estona que estan asseguts.
Avui al matí alguns mitjans de comunicació s'han fet ressò de l'esbroncada.
Al programa "Els Matins" de TV3 els tertulians han tractat aquest tema des de diversos punts de vista i ha trucat en directe una espectadora que va xiular als prínceps al Liceu explicant que l'esbroncada va ser espontània i generalitzada.
Al programa "El món a RAC1" també han trucat diversos assistents a l'opera del Liceu per explicar quins van ser els seus motius per xiular als prínceps espanyols.
En el que gairebé tots els oients i tertulians coincidien és en el fet de qualificar l'esbroncada a Felip de Borbó al Liceu d'inèdita.
|
Sol·licitud de recollida de mobles i trastos vells
Telefònicament, per sol·licitar la recollida de mobles i trastos vells cal trucar al telèfon 901 114 115 durant les 24 h del dia.
Presencialment, a les Oficines d'Atenció al Ciutadà per fer qualsevol suggeriment per millorar entre tots el servei de recollida de residus urbans, selectius i la neteja viària, o demanar qualsevol informació relacionada amb la deixalleria fixa o mòbil
|
L'Ajuntament de Reus ha culminat aquest dijous la sèrie de minientrevistes a diversos testimonis per recuperar la memòria col·lectiva de la Boca de la Mina.
En el marc de la campanya de difusió del projecte...
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha comunicat formalment a l'Ajuntament de Reus que finançarà íntegrament la continuació de les obres de construcció d'un nou col·lector a l'avinguda del...
Segons informa el servei de mobilitat i circulació de la Guàrdia Urbana, aquest dissabte i diumenge, 15 i 16 de juny hi haurà afectacions al trànsit en diversos carrers de la ciutat amb motiu de la tercera...
Amb el judici de l'1-O vist per sentència, milers de persones s'han trobat als carrers de diverses ciutats del país per demanar l'absolució dels presos.
A Reus, la cita ha tingut lloc cap a les 8 del vespre...
El Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura (CNL) començarà el 25 de juny la inscripció als cursos intensius que oferirà aquest estiu a Reus i el 21 de juny a Cambrils,...
Prop de 1.200 nens i nenes, i un centenar de mestres de 25 centres escolars de Reus han participat aquest dimecres al matí en el dibuix d'una Víbria gegant a la plaça del Mercadal, en una nova edició de...
El consell d'administració de l'empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis SA ha aprovat aquest passat dimarts que els aparcaments subterranis de l'Hospital Sant Joan i de l'Edifici Tecnoparc...
El col·lectiu Fridays for future Reus té previst dur a terme, el proper divendres 14 de juny, la seva primera primera acció als carrers de la ciutat.
Sessió plenària de comiat, per a diversos regidors.
La trobada d'aquest dimecres ha servit perquè representants de la ciutadania com els populars Dolors Compte i Sebastià Domènech, entre molts altres,...
El proper dissabte 15 de juny, a dos quarts de 2 del migdia, els Avis i àvies per la llibertat de Reus organitzaran el seu segon àpat solidàri per recaptar fons per a la caixa de solidaritat al Restaurant...
'La cua de palla' de LANOVA Ràdio ha comptat, aquest dimecres, amb els regidors sortints Oriol Ciurana (CUP), Pepa Labrador (Cs) i Sebastià Domènech (PP).Tots tres han fet tertúlia política amb el...
Aquest dimecres, 12 de juny, té lloc una sessió plenària extraordinària a l'Ajuntament de Reus.
Aquesta començarà a les 9 del matí i serà l'última del mandat, abans d'aquest proper dissabte, en què...
Ara Reus ha recordat aquest dimarts al migdia que l'alcalde en funcions, Carles Pellicer, és qui té "la legitimitat" per ser batlle de Reus i "la responsabilitat" de liderar la conformació d'un...
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer
|
MADRID, 9 juny (EUROPA PRESS) -
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha restat importància als resultats de l'enquesta preelectoral del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) i ha recalcat que "avui" els socialistes "tenen més bones condicions i més opcions de guanyar" les eleccions del 26 de juny.
"Els espanyols tracten molt més bé el PSOE que les empreses demoscòpiques", ha assenyalat el líder dels socialistes en una entrevista organitzada per la revista satírica Mongòlia.
El sondeig preelectoral del CIS atorga la victòria al PP mentre que Podem i les seves confluències i Izquierda Unida arrabassen la segona plaça al PSOE, que superen els socialistes tant en percentatge de vots com en escons.
Tot i això, Sánchez creu que cal preveure també que el PSOE "pot guanyar les eleccions" i ha recalcat que el que sí que constata el sondeig és que el president del Govern central i candidat del PP, Mariano Rajoy, "té molt complicat, per no dir impossible" presidir el Govern a Espanya després del 26J.
"No governarà", ha asseverat Sánchez, que ha insistit que PSOE no possibilitarà un govern de Rajoy per a la següent legislatura.
De fet, ha subratllat que ni tan sols C's "donarà suport a la dreta" encapçalada per Mariano Rajoy.
I amb vista a les negociacions per formar govern, Sánchez veu "factible" que les tres forces del canvi --en al·lusió a PSOE, Ciutadans i Podem-- es puguin entendre.
De fet, sosté que ell no "vetarà ningú" per dialogar.
Això sí, diverses vegades durant la tertúlia ha retret al líder de la formació morada, Pablo Iglesias, els seus "vetos nominals" en les negociacions per formar govern en la passada legislatura: "Va buscar totes les excuses per no votar-me com a president del Govern central", ha declarat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Els anticapitalistes ofereixen a Colau "mà estesa" per tirar endavant un projecte "rupturista" a la ciutat però avisen que "no ens entregarem gratuïtament a res"
Granollers.-CUP-Capgirem Barcelona aplaudeix que les bases de BComú hagin decidit trencar el pacte municipal amb el PSC amb el 54% dels vots, un 'divorci' motivat en gran part pel suport dels socialistes a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
En una atenció als mitjans a Granollers en el decurs de l'Assemblea Nacional Extraordinària -en què els anticapitalistes han decidit concórrer a les eleccions del pròxim 21 de desembre amb una candidatura "el més àmplia possible"-, el portaveu de CUP-Capgirem Barcelona, Quim Serra, ha dit que la fi del pacte de govern "és una molt bona notícia" per a les classes socials de la capital catalana.
"El PSC representa la pitjor cara de la 'Marca Barcelona', que critiquem amb convicció perquè creiem que és la careta simpàtica del desplegament del projecte neoliberal de la ciutat", ha dit Serra.
Pel que fa a la governabilitat al consistori, els anticapitalistes ofereixen al partit de Colau "mà estesa" per tirar endavant un projecte "rupturista", però avisen que "no ens entregarem gratuïtament a res".
Serra ha admès que des que es va formar la coalició de govern entre Comuns i socialistes "hem estat perseguint que es trenqués".
Per als cupaires, la presència del PSC al govern de l'Ajuntament de Barcelona suposava una etapa de "continuisme".
Aquesta mala imatge s'agreuja, per als anticapitalistes, amb la postura dels socialistes en el procés sobiranista.
"El PSC s'ha alineat amb l'extrema dreta", ha indicat Quim Serra fent esment també de les "aliances tàctiques sorprenents" del partit d'Iceta, com la de posar de número 3 de la llista de Barcelona a l'exdirigent d'Unió Democràtica i exconseller en el govern de CiU, Ramon Espadaler.
"En definitiva, estem contents pel trencament del pacte perquè creiem que és una bona noticia per a les classes populars", ha indicat Serra, qui ha ofert "mà estesa" a BComú, però no "gratuïtament".
"Sabem que la prioritat de BComú no ha estat en pro de les necessitats de la classe treballadora, sinó de gestionar la continuïtat de l'Ajuntament com en les darreres dècades.
Estem bastant vacunats", ha conclòs.
Satisfacció expressada a les xarxes socialsAmb un contundent " Barcelona mai més, enlloc, contra ningú, fins mai!", CUP-Capgirem Barcelona ha celebrat al seu compte de Twitter el trencament del pacte.
Ha adjuntat una imatge del fins ara tinent d'alcalde d'Empresa, Cultura i Innovació i líder del grup municipal socialista, Jaume Collboni, assegut en una butaca situada a la plaça de Sant Jaume, just davant l'entrada de l'Ajuntament de Barcelona.
"Esperem que la sortida del PSC del govern municipal faciliti, ara sí, tirar endavant polítiques rupturistes amb la ", ha continuat la CUP-Capgirem Barcelona, representada en el ple per les regidores Maria José Lecha, Maria Rovira i Eulàlia Reguant.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Nascut a Bàscara l'any 1917, va estudiar dret i filosofia a Barcelona.
Va ser un dels primers deixebles de Jaume Vicens i Vives i adjunt d'aquest a la seva càtedra de Barcelona.
Col·laborà amb ell en la introducció a la universitat de la metodologia històrica francesa dels Annales.
Es doctorà amb una tesi sobre la Val d'Aran el1951.
El 1958 obtingué la càtedra d'història moderna de la Universitat de Santiago, però en el mateix any va guanyar la de la Universitat de València, on s'instal·là i de la qual va ser el degà entre el 1961 i el 1964.
El 1971 entrà a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va publicar una obra amplíssima centrada en la història de la Corona d'Aragó, amb èmfasi especial pels temes del bandolerisme i de les conseqüències de l'expulsió dels moriscos.
Va ser professor del Col·legi Universitari de Girona, en el qual van proposar-lo per a rector, però el governador Anguera el va vetar.
|
Dos operaris que treballaven ahir en la rehabilitació d'una masia van resultar ferits per l'explosió d'una caldera de la casa, situada als afores de Corçà.
Els cossos d'emergències van rebre l'avís a tres quarts de cinc de la tarda.
L'habitatge on va tenir lloc l'incident està a l'altura del punt quilomètric 5,3 de la carretera C-252.
Fins a la zona s'hi van desplaçar quatre dotacions dels Bombers i sanitaris del SEM.
Un dels treballadors va patir ferides lleus i l'altre de gravetat.
Tots dos van ser evacuats a l'Hospital Trueta de Girona.
El que estava més greu hi va ser traslladat amb l'helicòpter i, el seu company, amb ambulància.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
|
La campanya electoral no sembla que jugui a favor de les grans formacions polítiques.
Bona part de l'opinió pública i de les enquestes coincideixen a constatar que baixen les expectatives de CiU, PSC...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
|
Em complau convidar-vos a la presentació del llibre "Paranys".
L'acte serà el proper divendres 7 de novembre, a les
Benvolgut Vicent, avui voldria fer una exclamació en defensa de la pàtria.
La pàtria segons el dir de Pessoa,
Arriba a les llibreries PARANYS, i es tanca el parèntesi.
L'ha publicat l'editorial Bromera en la seua col·lecció Els
Per quins motius una editorial no paga els preceptius i legítims drets d'autor?
Al món no hi ha res que siga més dolç que la pàtria d'un i els pares d'un, baldament
Fa temps que tinc clar que els qui defensem la unitat del català hem perdut la batalla contra l'AVL.
Al blog Toni Cucarella Edicions he penjat el relat LA CONVERSA.
Formava part del llibre La lluna vista des
No han triat la data del 19 de juny a l'atzar.
Els borbons se'n recorden molt bé
|
Els alumnes del Curs d'Especialització en Teatre i Espectacles de l'IEFC, impartit per Pedro Cano, col·laboren amb la 27a edició del Festival Folk Internacional Tradicionàrius fent el seguiment fotogràfic de tot el festival, que es celebra del 10 de gener a l'11 d'abril de 2014.
Del 8 de maig a l'1 de juny de 2014, els alumnes Dori Barranco, Pedro Chica, Laura Solano i Clara Pedrol fan una exposició al vestíbul del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) amb les fotografies realitzades durant el festival Tradicionàrius.
Els alumnes de Teatre i Espectacles de l'IEFC fan el seguiment fotogràfic de la 27a edició del festival Tradicionàrius
Cursos d'especialització i Postgraus
Activitats per a escoles i entitats
2020© Institut d'Estudis Fotogràfics
|
El canvi climàtic ha fet disparar el grau alcohòlic dels vins.
A Vitec desenvolupen un sistema innovador per rebaixar-lo i permetre que els cellers s'adaptin a la nova tendència de consum
L'incendi forestal, causat per un llamp, havia afectat fins ahir a la nit 120 hectàrees
Es van tallar els accessos a la serra del Montsant i també les carreteres de la Morera, la Vilella Baixa i Falset
El conseller d'Interior diu que dependrà de "la virulència amb la que bufi el vent" aquesta tarda
El foc ja ha cremat un centenar d'hectàrees i s'han desallotjat sis veïns de tres masos i quinze nens de colònies d'una ermita d'Ulldemolins
La mitologia transporta els orígens de Dionís als monts de l'antiga Grècia i el fa aparèixer com el fruit d'una relació adúltera entre Zeus i Sèmele (relació que, per molt Déu totpoderós que...
L'executiu espanyol reté els fons als consistoris en aplicació de la Llei d'economia sostenible
Els governs locals sancionats no han presentat la documentació relativa a l'exercici de 2010
Els Bombers de la Generalitat van donar ahir al vespre per extingit l'incendi forestal declarat el passat dimarts a la serra de Llena, al terme municipal d'Ulldemolins (Priorat) i que va cremar en total...
Una trentena de dotacions de bombers van treballar ahir des de primera hora de la tarda en un incendi forestal al terme d'Ulldemolins, al Priorat.
Recordo que a l'humorista Capri li agradava ironitzar sobre l'enorme quantitat de gent que té la necessitat de sortir de les ciutats a l'agost, precisament quan s'hi està més tranquil.
|
L'Agència Catalana de la Competència (Acco) ha considerat que el Ministeri d'Hisenda ha imposat càrregues "desproporcionades i injustificades" a les plataformes tecnològiques d'intermediació d'habitatges d'ús turístic.
En un comunicat aquest divendres, l'organisme es refereix al Reial decret 1070/2017, de 29 de desembre, que modifica el reglament general de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària, i que imposa una nova obligació d'informació als intermediaris, en particular, les denominades plataformes col·laboratives que intervinguin en la cessió d'habitatges amb finalitats turístiques.
Al seu parer, aquestes obligacions de comunicació poden ser desproporcionades i injustificades per l'objectiu de perseguir el frau fiscal, i alerta que poden afectar "significativament" la seva activitat i perjudicar la competència.
L'Acco considera que les dades referents al cedent de l'habitatge, l'import percebut i la referència cadastral de l'habitatge sí que són justificades perquè poden ser una informació necessària per a la lluita contra el frau fiscal, però creu que la mesura és "del tot desproporcionada" respecte dels intermediaris que no disposen d'aquesta informació, que seria el cas de les plataformes tecnològiques que no intervenen en la transacció econòmica del lloguer.
Quant a les dades referents al titular de l'habitatge, el nombre de dies de gaudi de l'habitatge i el nombre de contracte "no es troba prou justificada", atesa la falta de rellevància fiscal d'aquesta informació.
A més, l'organisme avisa que aquest Reial decret podria vulnerar les directives comunitàries de serveis i de comerç electrònic.
Afegeix que aquesta obligació de recopilació de dades i comunicació a Hisenda suposa una càrrega administrativa que pot perjudicar les condicions de competència al mercat, "arribant a convertir-se en una autèntica barrera" a l'entrada per als nous operadors, així com un obstacle de l'activitat dels operadors ja presents al mercat.
Aquesta afectació serà més important per a les plataformes digitals de petites dimensions, per a aquelles que acaben d'introduir-se al mercat i per les quals pretenen entrar al mercat amb un model de negoci innovador i diferenciat.
L'Acco alerta que aquesta deterioració en les condicions de competència al mercat repercuteix negativament en la innovació, la varietat i la qualitat dels serveis, perjudicant els consumidors i usuaris.
L'Acco s'ha mostrat especialment preocupada atesa la consideració de Catalunya, especialment l'entorn de Barcelona, com un "important 'hub' tecnològic del sud d'Europa" i per referir-se a un subsector molt rellevant en l'àmbit dels serveis a Catalunya, com és el turisme.
Addicionalment, l'elevada càrrega administrativa que suposa adaptar-se a aquest Reial decret podria comportar que potencialment les empreses consideressin canviar la seva seu a un altre estat de la Unió Europea on ja no els seria aplicable aquest Reial decret.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Un milió de persones s'han manifestat a Londres aquest dissabte.
Demanen un altre referèndum per esmenar el Brexit.
És la manifestació més gran a la capital britànica en aquest segle, assenyala en portada un diari, amb admiració europeista.
La primera ministra, Theresa May, pot ser que dimiteixi com a resultat de l'erràtica gestió del que, encertada o equivocada, va ser la decisió sobirana del poble britànic: la sortida del club d'Estats de la ranquejant Unió Europea (UE).
Com tothom sap i molts s'entesten a ignorar, a Catalunya, en la segona dècada del segle XX s'han celebrat manifestacions tan massives o més que la de Londres des del 2012, cada any, a les Diades de l'11 de setembre, en diversos formats.
Mobilitzacions a favor d'independitzar-se d'Espanya, no d'Europa.
En cap país d'Occident hi ha hagut una expressió continuada tan intensa d'apoderament popular i expressió al carrer d'una demanda política com a Catalunya.
Però a Catalunya no es pot votar, això.
La sobirania per quedar-se o per anar-se'n en segons quins marcs jurídico-polítics no està en mans dels manifestants catalans perquè la condició perquè ho sigui és ser un Estat.
I no són un Estat perquè no els deixen decidir-ho.
La sobirania, l'exerceixes o te l'exerceixen.
La gran paradoxa del judici del procés és aquesta: els acusats ho estan d'haver exercit la sobirania, il·legalment, i d'haver-ho fet amb violència; quan, en realitat, no han fet ni una cosa ni l'altra, com va evidenciar la declaració del major dels Mossos Josep-Lluís Trapero.
Davant el "desafiament" independentista, l'Estat espanyol podia fer dues coses.
Una, com Londres amb Escòcia i amb la UE.
O sigui, acceptar el veredicte de les urnes, un referèndum pactat.
Com hauria d'acceptar Espanya, en ple segle XXI, que li marxés Catalunya com li va marxar Cuba el XIX!
La democràcia espanyola és molt lluny de ser capaç d'acceptar el reconeixement d'una autodeterminació interna, i, eventualment, la seva pròpia reconfiguració estatal -que pot incloure un canvi de règim, de monarquia a república- si l'opció independentista triomfés a les urnes.
És un cas de manual d' horror vacui, de por al buit nacional, d'identitat.
No cal estendre's gaire sobre quina era i ha estat la segona sortida dels poders espanyols: la repressió pura i dura.
Suspensió de l'autonomia catalana, empresonaments, exilis, escapçament dels lideratges independentistes, judici amb un tuf de farsa cada cop més insuportable, per relegitimar un estat de dret que fa aigües sobre un relat neoautoritari, per desgràcia bastant de moda a Europa i el món.
Així, Espanya s'ha convertit en un Estat on val més la mentida pura i dura d'un guàrdia civil a qui no veiem la cara davant el Tribunal Suprem que la d'un milió de persones decents manifestant-se al carrer per una aspiració legítima i democràtica, com reconeix el mateix ordenament legal espanyol.
L'Estat que reclama "neutralitat" a Quim Torra i el Govern empara que s'aboquin llaços grocs arrencats davant el Palau, com si fossin fems, i que els neofranquistes marquin el pas per Barcelona com al 39
Emparats pel judici en viu i en directe al Suprem, els poders espanyols estan de passejada militar per Catalunya.
Dissabte que ve ho subratllarà la manifestació de Vox a Barcelona, potser amb generals i tot a primera fila.
Fins al punt d'activar la Junta Electoral Central per, ara sí, fer-li la feina a Rivera, Arrimadas i els del comando de "neteja" -ho diuen ells- de llaços grocs.
L'Estat reclama el control de tot el poder simbòlic i de l'espai públic.
L'Estat que reclama "neutralitat" a Quim Torra i el Govern empara que s'aboquin llaços grocs arrencats davant el Palau com si fossin fems i que els neofranquistes marquin el pas per Barcelona com al 39.
L'Estat té una manera molt peculiar d'entendre què significa neutralitat.
L'Estat té por del que li pugui passar a Catalunya i ell mateix se la vol fer passar brandant la porra.
Durant els anys de plom a Euskadi, cap Estat va obligar a retirar cap pancarta ni cap llaç blau contra el terrorisme d'ETA de cap façana pública, per motius obvis.
Tampoc consta que ho fes en el cas de les pancartes a favor dels presos d'ETA.
I si bé és cert que la justícia espanyola va il·legalitzar opcions polítiques i va tancar diaris, mai ningú no va posar sobre la taula un 155 per aturar el "desafiament" d'ETA: 800 morts.
Més que un nou moment, un momentum que no se sap d'on, ni quan, ni com emergirà, com si fos un miracle o un senyal diví, a l'independentisme li cal un recomençament.
Ara bé: és només l'Estat espanyol el que ha estat incapaç de gestionar políticament el desafiament català?
Fins a quin punt el moviment independentista, els líders i els partits, i la gent que l'ha impulsat, els de les manifestacions del milió un any sí i un altre, han estat capaços de rendibilitzar la seva pròpia força, que és molta?
Descartada l'opció de la ruptura, si és que era possible, els actors de la denominada transició política espanyola van pactar els límits de la reforma.
Descartat, segons sembla, el retorn a l'autonomisme, els actors de la transició catalana hauran de pactar els límits de la ruptura si és que volen blindar un nou començament.
L'independentisme haurà d'afrontar aquest debat o esperar que els fantasmes interns, la divisió, el curtterminisme, els sectarismes de partit, de grupet i de masses, l'escanyin.
Com deia algú l'altre dia en una interessant jornada de debat organitzada per la Fundació Congrés de Cultura Catalana sobre la ruptura democràtica, cal que algú digui a tothom què s'ha de fer, què han de fer el Govern, els partits i el moviment independentista quan l'Estat ordena retirar pancartes i llaços grocs de la façana del Palau i els edificis de la Generalitat.
I cal -afegeixo- perquè és mentida que l'Estat sigui "neutral".
La prova que no ho és rau precisament en l'ordre de retirada amb querella de la fiscalia inclosa contra el president de la Generalitat.
Però la qüestió és si hi ha algú i, sobretot, si l'independentisme vol que hi sigui.
|
BARCELONA, 7 Maig (EUROPA PRESS) -
El president del Govern, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat, Artur Mas, presidiran aquest divendres un dinar del sector de l'automoció a Barcelona.
Hi assistiran una setentena d'invitats, sobretot directius i representants dels grans signes automobilístiques amb presència a Espanya.
La trobada tindrà lloc al Palauet Albéniz de la capital catalana, coincidint amb la inauguració a la tarda del Saló Internacional de l'Automòbil de Barcelona.
Assistiran l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el president de Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet; el president del saló, Enrique Lacalle; el ministre d'Indústria, José Manuel Soria; el ministre d'Interior, Jorge Fernández; i el conseller europeu de Canvi Climàtic i Energia, Miguel Arias Cañete.
L'acte arrencarà amb els discursos institucionals de Lacalle; de l'alcalde Xavier Trias, i del president de la patronal Anfac, José Luis López-Schümmer.
Rajoy pronunciarà un discurs en el qual es preveu que anunciï la vuitena edició del Pla Pive, que experimentarà una reducció de les subvencions, que passaran de 2.000 a 1.500 euros per vehicle, han informat fonts del sector a Europa Press.
Després de la reunió, el president del Govern inaugurarà oficialment la 38 edició del Saló de l'Automòbil, que se celebra al recinte de Montjuïc, i que obrirà les portes al públic general dissabte, després de dos dies reservats al sector.
El certamen ha presentat 60 novetats de 32 marques entre primícies mundials, europees i espanyoles; compte en total amb la presència de 38 marques, fet que suposa recuperar 16 firmes que no van participar en l'edició anterior --el 2013--, cosa que suposa un èxit que coincideix amb la recuperació del sector.
Després de la cita automobilística, Rajoy viatjarà a Tarragona per participar a última hora en el seu primer míting de campanya al costat de la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, i el candidat a la ciutat, Alejandro Fernández.
Rajoy manté així una habitual presència des de començament d'any a Catalunya, ja que va viatjar a la comunitat per última vegada per la cerimònia de les víctimes de l'avió de Germanwings i, dues setmanes abans, va coincidir amb Artur Mas per inaugurar la reunió informal de ministres d'Exteriors de la UE i de la ribera sud de la Mediterrània.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La Conselleria de Cultura de la Generalitat ha incoat un expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional a favor de l'"excepcional" obra 'Plaça de toros de Sevilla' del pintor romàntic català Marià Fortuny, que actualment es troba en mans d'un col·leccionista particular.
Segons han explicat a Europa Press fonts de la Conselleria, aquesta obra és especialment important perquè constitueix "un dels exemples més clars" de l'aproximació del pintor català a la naixent escola impressionista francesa.
De fet, és sabut que Fortuny veia "amb simpatia" aquest corrent pictòric, malgrat que mai va poder assimilar-s'hi al morir el mateix any que el grup d'impressionistes va presentar la seva primera exposició conjunta el 1874.
"No es tracta d'un Fortuny més, i menys d'un Fortuny comercial, sinó d'una obra excepcional", han explicat les mateixes fonts, que assenyalen que mereix un lloc en una exposició permanent en algun museu nacional d'art català.
'Plaça de toros de Sevilla' és un oli sobre llenç datat el 1868 i de 62x84,5 centímetres, que reflecteix l'atracció que Fortuny va sentir pels temes taurins, i que també va plasmar en altres obres com 'Cursa de braus', 'Mort del toro' i 'Brindis de l'espasa'.
El 1868 es documenta una breu estada del pintor a la ciutat andalusa, on va assistir a alguna 'corrida' a La Maestranza donant lloc a aquestes obres.
Segons aquestes fonts, la incoació d'aquest expedient comporta que 'Plaça de toros de Sevilla' gaudeixi del règim de protecció dels béns culturals d'interès nacional.
Algunes d'aquestes proteccions són la inexportabilitat de l'obra, el dret preferent d'adquisició per part de la Generalitat en cas de venda i la notificació a la Generalitat d'eventuals trasllats per part dels propietaris.
A partir de l'obertura d'aquest expedient el Govern té 18 mesos per publicar un acord i inscriure l'obra al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa (1892-2017)
A més de l'any de Les Bases de Manresa, el 1892 també va ser l'any en què els jesuïtes van abandonar definitivament el Col·legi de Sant Ignasi de Manresa per instal·lar-se a Sarrià i no tornar mai més a la capital de Bages.
Els jesuïtes havien fundat el col·legi de Manresa el dia 15 d'abril de 1622 aprofitant la donació que el consell de la ciutat havia fet de l'antic hospital de Santa Llúcia, indret que Ignasi de Loiola freqüentava durant la seva estada a la capital del Bages de 1522-1523.
A mitjan segle XVIII s'havia començat a construir l'edifici d'estil neoclàssic que actualment allotja el Museu i l' Arxiu comarcal, encara que les diverses expulsions d'Espanya de la Companyia de Jesús (1767, 1820, 1832 i 1868) en van retardar l'acabament definitiu.
Tanmateix, el retorn dels jesuïtes a l'escola l'any 1877 comportaria unes desavinences profundes entre l'Ajuntament i la direcció del centre que van precipitar la marxa dels religiosos a uns grans terrenys que aquests havien adquirit a la vila de Sarrià l'any 1892.
La primera desavinença entre jesuïtes i Ajuntament era el pla d'estudis que seguien els alumnes.
Els nous alumnes s'havien d'examinar novament de matèries que ja havien aprovat per accedir a l'escola a causa de la rigidesa del sistema jesuïta.
A més, el pla d'estudis vigent aleshores no determinava la durada de l'ensenyament, de manera que la instrucció del col·legi durava 6 anys enlloc del 5 que l'Ajuntament creia que havia de durar.
Com que els jesuïtes es feien càrrec de l'ensenyament secundari en virtut del contracte que havien signat amb l'Ajuntament, des de 1877 van anar existint queixes del consistori vers la direcció de l'escola per tots aquests aspectes fins al punt d'amenaçar-los amb l'expulsió.
El segon problema greu que es va suscitar entre jesuïtes i consistori va ser la insalubritat del torrent de Sant Ignas i.
Avui en dia el torrent està cobert i representa una artèria de circulació important per Manresa (la Via de Sant Ignasi), però a finals del segle XIX, amb el creixement urbanístic i demogràfic que havia sofert la ciutat, el torrent s'havia convertit en una claveguera a cel obert i un focus de malalties infeccioses com ara el tifus.
El poc cabal que rebia el torrent feia que a l'estiu l'aigua s'estanqués i fos un veritable focus d'infeccions, encara que en cas de pluges abundants també es desbordava amb facilitat, com va passar l'any 1886.
A la tardor d'aquell mateix any, el col·legi va haver de tancar portes i enviar els alumnes a casa seva per un brot de febres tifoides que va causar la mort a sis alumnes.
El desprestigi que aquests fets li crearen al col·legi i la implicació directa del governador civil en l'afer, expliquen que el mateix col·legi oferís tres mil duros a l'Ajuntament per tal d'ajudar-lo a cobrir el torrent de Sant Ignasi.
La tardor de 1891 es van repetir els casos de tifus entre l'alumnat, encara que no sembla que en morís cap en aquella ocasió.
Tanmateix, i malgrat la gravetat de la situació, l'Ajuntament no va fer gran cosa per dur a terme el cobriment del torrent de Sant Ignasi més enllà d'elevar la petició a les comissions d'hisenda i policia urbana.
Així doncs, el juliol de 1892 els jesuïtes van traslladar el Col·legi de Sant Ignasi de Manresa als terrenys de la finca Gardenyes de la vila de Sarrià que havia adquirit aquell mateix any.
L'actual edifici del Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià es va construir entre 1893 i 1896 seguint el projecte d'estil neogòtic de l'arquitecte Joan Martorell i Montells.
D'aquesta manera, i després de 270 anys, Manresa es quedava sense el col·legi que en diverses èpoques havia arribat a ser un dels més prestigiosos de tot Catalunya.
|
El Seminari "Espais de sociabilitat ateneístiques com a patrimoni material i immaterial" el coorganitzen el grup de recera ISOCAC de la URV, l'ICRPC i la Generalitat
El grup de recerca de la URV Ideologies i Societat en la Catalunya Contemporània impulsa accions conjuntes de mobilitat i activitats acadèmiques en els anys 2017 i 2018
La tesi doctoral de Maria Jesús Pérez Espí explora la vida política fins ara inèdita d'una de les dones més influents del règim franquista
Investigadors de la URV, de la Universitat de Navarra i de la Universitat Carlos III han reconstruït l'evolució demogràfica del Camp de Tarragona durant prop de tres segles i mig
Realidad y mito és el darrer llibre del professor Joan Maria Thomàs, investigador ICREA Acadèmia al Departament d'Història i Història de l'Art de la URV i membre del grup de recerca ISOCAC.
Ena seva estada a la URV, el docent francès de la Universitat François-Ravelais ha impartit una conferència pública i ha dirigit un seminari per als investigadors sobre sociabilitats, on s'estudien les relacions socials de les persones en col·lectius més o menys estables
Joan Josep Marca, president de la FPMC, i Josep Anton Ferré, rector de la URV, han signat al Rectorat el dimarts, 27 de setembre un nou conveni específic de col·laboració per ajudar a la realització de diferents activitats a la Universitat
El seminari internacional: Polítiques memorials, fronteres i turisme de memòria l'organitza el grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània de la URV els dies 28 i 29 d'abril al campus Catalunya en el marc del projecte europeu MEFRO, Memòries de les Fronteres Europees
El professor d'Història Contemporània de la URV Joan Maria Thomàs ha rebut aquesta distinció, per la seva contribució al desenvolupament de la ciència.
Ha estat en un acte a la tarda a l'Auditori del Palau de la Generalitat el dijous 11 de febrer, presidit pel conseller d'Empresa i Coneixement Jordi Baiget
Aquesta és la primera obra de la trilogia sobre la División Azul que ha fet el professor Xavier Moreno, i la publica en anglès Sussex Academic Press en col·laboració amb el Centre Cañada Blanch.
|
L'arquitecte Oriol Bohigas, considerat el "modernitzador de Barcelona", ha rebut aquest dilluns un calorós homenatge amb motiu del seu 90è aniversari, que coincideix amb la publicació del llibre 'Elogi de la modernitat' (Arcàdia) fruit d'una selecció d'articles de l'arquitecte català, ha destacat el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.
A la presentació de l'obra a la tarda d'aquest dilluns al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en un acte al qual han acudit desenes de persones, el conseller de Cultura s'ha referit a l'arquitecte com a "l'actor protagonista d'una renovació urbana sense precedents" a final del segle XX.
Bohigas ha escoltat en primera fila de l'esdeveniment les paraules del periodista Ignasi Aragay, el filòleg Jordi Amat, l'arquitecte Jordi Garcés, l'escriptora Rosa Regàs i del conseller, que li ha dit que té una "intel·ligència superlativa" per les seves ganes, valor i assumpció de les conseqüències dels seus actes de pensament.
"No sé per què hi ha gent que s'espanta de les noves idees.
Al mi m'espanten les velles", ha assenyalat el titular de Cultura parafrasejant John Cage i referint-se a l'arquitecte català, que ha dit que està entre els seus referents.
"Has incidit de manera més que notable en la vida del nostre país", ha agraït Mascarell, que ha celebrat que l'intel·lectual ha aconseguit fer teoria dels seus ideals i projectes, cosa que ha dit que no és comú.
El director en funcions del diari 'Ara', Ignasi Aragay, encarregat de seleccionar els textos de l'obra, s'ha referit a Bohigas com el "reinventor de Barcelona" gràcies al seu lideratge clar i esperit d'avantguarda, al costat de Sert i Coderch.
Ha subratllat també la "mirada històrica i vocació internacional" de l'arquitecte, la seva representació en el catalanisme progressista, així com la seva vocació de servei i veu independent que l'han portat a un radicalisme amable i goig de viure, ideals que encarnava la 'Gauche Divine'.
L'escriptora Rosa Regàs ha dedicat un poema a l'arquitecte que li solia recitar la seva àvia a ella i que, tot i que ha dit que té un to cursi, ve a dir que "l'any 25 tot era una promesa i ara tot és realitat", fet que ressenya els èxits en la vida de Bohigas.
"Tu sempre empès per les idees que defensaves i els projectes infinits que tenies", ha exclamat Regàs, que ha exalçat l'intel·lectual per dominar coses tan diferents i estar sempre tan ocupat en múltiples reunions i projectes, en una època que aquesta qualitat desapareix per predominar l'especialització.
Tots han destacat la seva sòlida trajectòria professional com a arquitecte i com a artífex de la transformació urbanística barcelonina, així com els ecos que ha tingut la seva activitat en altres àmbits a través de les seves tasques a l'Escola d'Arquitectura, el FAD, Edicions 62, la Fundació Miró i l'Ateneu Barcelonès.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
A partir de dilluns que ve Regió7 comença la promoció d ́una funda nòrdica del Barça, que consta de dues peces, funda nòrdica i coixí, per a llits de 90 cm d ́amplada.
Les peces són fetes amb cotó i polièster (50%-50%), per la qual cosa pràcticament no s ́arruguen i no cal planxar-les després del rentat.
Aquest joc de llençols, oficial del Futbol Club Barcelona, és una peça imprescindible en el dormitori de qualsevol culé, per la qual cosa resulta un regal ideal per aquestes festes de Nadal.
Els lectors del diari Regió7 poden adquirir el lot al preu de 32,90 euros, i els subscriptors ho poden fer per 29,90 euros.
Es pot comprar a les oficines del diari, al carrer de Sant Antoni Maria Claret, 32, de Manresa, i al quiosc de Sant Domènec de la Muralla de Sant Domènec, 7.
La promoció és vàlida fins a esgotar existències.
|
La Diputació de Barcelona, a través de la seu Oficina d'Europa i Estratègia Internacional, publica 'Planificació urbana integral.
Es tracta d'un manual perquè els ajuntaments de ciutats petites i mitjanes puguin estar més ben preparats per als reptes urbans de la pròxima dècada i el nou període de finançament europeu 2021-2027.
El llibre ha sigut elaborat per Paisatge Transversal, una empresa especialitzada en planificació urbana integral.
I el projecte EDUSI de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet és una de les Bones Pràctiques de desenvolupament urbà sostenible incloses a la publicació.
L'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (EDUSI) permet al municipi accedir a Fons Europeus FEDER de creixement sostenible en el període 2014-2020 per al desenvolupament de projectes de regeneració urbana (cofinançats en un 50%), amb l'objectiu de fer de Santa Coloma una ciutat més intel·ligent, saludable, inclusiva, participativa, eficient, conservadora i protectora del medi ambient i en lluita contra la pobresa i per la igualtat d'oportunitats entre homes i dones.
La publicació de la Diputació de Barcelona està basada en l'experiència dels principals programes de desenvolupament sostenible europeus vinculats al període 2014-2020 (URBACT, UIA, i EDUSI).
D'aquesta manera, el llibre està dividit en tres capítols principals: un d'inicial sobre l'estat de l'art en relació amb la temàtica central i a tota la seva genealogia a nivell internacional i europeu (des de l'Informe Brutland i la Carta d'Alborg fins a l'Agenda Urbana Europea, passant per la Carta de Leipzig; dels primers URBAN fins als actuals programes de finançament vinculats al desenvolupament urbà sostenible i integrat); un capítol central sobre una Caixa d'Eines sobre com desenvolupar pas a pas una planificació estratègica i integral als municipis; i, finalment, un capítol de Bones Pràctiques vinculades als programes EDUSI, URBACT i les Accions Urbanes Innovadores (Urban Innovative Actions, UIA) en el qual els municipis són protagonistes.
Dins de l'apartat de Bones Pràctiques s'ha inclòs el projecte EDUSI promogut per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, del qual es destaca la seva aposta per la sostenibilitat i la participació ciutadana, a través d'un enfocament transversal.
Més notícies de Santa Coloma en l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
|
Aquests dies hem pogut llegir que Google ha aconseguit el supremacisme quàntic amb el seu ordinador anomenat Sycamore.
Però què és això d'un ordinador quàntic i a què es refereixen quan parlen de la seva supremacia?
Si un ordinador clàssic (els que tots tenim, com el que estàs fent servir per llegir aquesta entrada) treballa amb bits, que són unitats d'informació mínima, que poden guardar un 0 o un 1, els ordinadors quàntics treballen amb unitats d'informació més complexes, anomenades bits quàntics o qubits.
Doncs és una pregunta senzilla amb una resposta força complexa.
Però per entendre'ns, un qubit és la superposició de dos estats quàntics i els ordinadors quàntics poden treballar amb els dos estats alhora.
Després, aquests estats quàntics acabaran per convertir-se en un número, de manera que la seva potència creix exponencialment respecte a un ordinador clàssic.
Això fa que problemes que se'n diuen intractables en un ordinador clàssic, perquè es trigaria massa temps a resoldre'ls, es poden tractar amb un ordinador quàntic.
Per exemple, el problema de desxifrar un missatge prèviament xifrat pot costar anys de còmput amb un ordinador com els nostres, ja que ha d'anar provant totes les combinacions possibles una per una, fent que el problema, a la pràctica, sigui intractable.
Però un ordinador quàntic pot provar diferents combinacions del missatge alhora, fent que el temps que li cal per desxifrar el missatge sigui molt menor (en alguns casos, només de segons).
Encara ara, construir un ordinador quàntic és un repte tecnològic de primer nivell.
Per això, els equips més avançats només disposen d'ordinadors amb més de 20 o 30 qubits durant una certa estona.
Això vol dir que, a hores d'ara, encara no hi ha cap problema pràctic que es pugui resoldre amb un ordinador quàntic, de seguida deixa de funcionar, i a més, són molt poc potents.
Però fa uns dies, l'equip de Google va anunciar que havia resolt, per fi, un problema sobre com generar números aleatoris certificats quànticament amb un ordinador quàntic de 53 qubits.
Encara que no té cap aplicació pràctica, el cert és que és un problema que un ordinador clàssic necessitaria milers d'anys per trobar la solució, mentre que l'equip de Google diu que el seu ordinador quàntic l'ha resolt en 200 segons.
Aquesta fita es coneix com supremacia quàntica, és a dir, arribar a la fita en què un ordinador quàntic ha pogut resoldre un problema que un ordinador clàssic mai podrà.
I si s'acaba confirmant, serà una data històrica que entrarà als annals de la història, tot i que altres equips rivals, sobretot el d'IBM, han posat en dubte els resultats.
Però que ningú s'espanti, els ordinadors quàntics acabaran arribant i seran útils i potents per resoldre problemes més aplicats a la societat.
Tanmateix, pel que diuen els experts, no en tindrem un a casa, ja que els ordinadors quàntics no serveixen per fer totes les tasques que fem amb els nostres ordinadors clàssics.
Per això, seguirem tenint ordinadors clàssics a les nostres taules i butxaques durant anys i panys.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.