Split (2)

train · 1.01M rows

text stringlengths 31 3.15M
A casa som molt partidaris del bàdminton i el practiquem sempre que podem. Obrim la taula, com si fos Nadal, una part de la família es posa en una banda, l'altra part a l'altra i ens tirem nectarines. Perquè facin el mateix efecte que la pilota de bàdminton, els hi posem paracaigudes. És que no trobem pilotes d'aquestes de bàdminton que floten. I hem buscat al catàleg Quechua, però no hi trobem pilotes que floten de bàdminton. Estem abonats al Canal Bàdminton 24 Hores, un canal que, com el seu nom indica, ofereix partits les 24 hores. Per poder veure'ls tots hi deixem algú de guàrdia. Hem establert torns entre tots els membres de la família i quan toca, toca. Llàstima que a casa som tots autònoms. Això sí, a la nit sempre li toca a l'àvia. És la seva millor hora perquè ella dorm a la tarda mirant La Riera. Explico això perquè quedi clar que a casa estem molt emocionats amb el títol aconseguit per la noia aquesta que li van posar l'himne amb lletra d'en Pemán. Que un veí comunista i separatista diu que va ser una metàfora, però no, va ser un error. I per acabar vull dir: visca Espanya! Perquè nosaltres no fem cap ús polític d'una victòria en un esport que duem a la sang, tot i que no entenem per què la pilota flota si li piquen molt fort, que ho hem vist al Telediario de TVE, que no paren de passar-ho perquè també els agrada molt el bàdminton. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Aquesta és la pàgina de Restaurante Vista Nevada. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Huétor Vega.
El nou cicle de xerrades està obert a tots els públics. El xef del restaurant Lluerna, Víctor Quintillà, i el catedràtic Javier Tejada. El dilluns 17 de febrer, el professor Javier Tejada, catedràtic del Departament de Física Fonamental de la UB, i el xef Víctor Quintillà, propietari del restaurant Lluerna, de Santa Coloma de Gramenet, distingit amb una estrella Michelin, es van trobar per parlar de ciència i cuina en el marc del cicle Científics i Cuiners, Cara a Cara, un espai de diàleg entre el món acadèmic i el gastronòmic impulsat per la Unitat UB-Bullipèdia, situada al campus de l'Alimentació de la UB, al recinte de Torribera (Santa Coloma de Gramenet).
L'assegurança del Servei Català de Salut (CatSalut) ha sigut condemnada a pagar 20.898 euros pel dany moral causat a una família per la mort d'un home de 83 anys que va patir una caiguda i a qui es va donar l'alta sense fer-li les proves que haurien determinat que tenia una hemorràgia cerebral. L'Associació del Defensor del Pacient a Catalunya ha tramitat la sentència, dictada pel Jutjat de Primera Instància número 39 de Barcelona, que ha determinat que es va produir una "deficient assistència sanitària" perquè les proves mèdiques inicials podrien haver evitat la mort del pacient, tot i que ha rebaixat la indemnització que demanava la família de 155.636 euros a un total de 20.898 euros. L'incident va passar el desembre del 2012, quan la víctima de 83 anys va ingressar a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell (Barcelona) a causa d'un fort cop al cap. Després de fer-li una radiografia i una "deficient exploració neurològica" se li va donar l'alta. L'Associació del Defensor del Pacient a Catalunya ha defensat que al pacient se li hauria d'haver fet un TAC o haver-lo deixat en observació tenint en compte la seva edat i el seu estat de salut, ja que patia Parkinson i prenia una medicació anticoagulant. Tes hores més tard de sortir de l'hospital, la víctima va tornar a ser ingressada i després fer-li un TAC es va determinar que tenia una hemorràgia que no podia ser operada i, a conseqüència, va morir l'endemà. En aquest cas, el CatSalut ha argumentat que, encara que s'haguessin fet les proves en el primer ingrés, l'hemorràgia també hauria sigut inoperable pel lloc on es trobava. El jutge ha considerat que els metges que el van atendre en el primer ingrés podrien haver fet altres tractaments que haurien pogut ajudar el pacient, encara que tampoc s'ha pogut demostrar fins a quin punt hauria canviat el desenllaç. Per aquest motiu, la indemnització s'ha establert en 20.898 euros, mentre que la família en sol·licitava 155.636, fet que ha sigut criticat pel Defensor del Pacient a Catalunya, que ha qualificat el barem aplicat d'"injust".
La firma de Kiko Rivera en la petició de Change.org. Kiko Rivera, fill d'Isabel Pantoja, s'ha sumat a la petició que ha fet una fan de la tonadillera perquè aquesta eludeixi la presó i no entri finalment a la presó. A través de Change.org, Lourdes Revelles ha iniciat una petició, que pretén reunir 500.000 firmes, dirigida al president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, perquè " Isabel Pantoja no entri a la presó". I un dels firmants ha estat el mateix Kiko, que ha difós la petició a través del seu compte de Twitter. També el club de fans de la tonadillera, que és molt nombrós i actiu, està difonent la petició a través de les xarxes socials i Whatsapp. La majoria dels firmants de la petició al·ludeixen al fet que és el primer delicte de la cantant, que "va ser enganyada per Julián Muñoz " i que "molts dels polítics que han defraudat (i robat) milions i milions segueixen al carrer o han sigut indultats". És per això que molts diuen no entendre que la tonadillera hagi d'ingressar a la presó. Aquest dimecres al migdia la tonadillera ha anunciat la cancel·lació dels concerts que tenia pendents a Oviedo i Madrid a través d' un comunicat que ha penjat a la seva pàgina web, una informació que també ha estat reproduïda pel seu club de fans oficial.
Des que era vídua, li agradava allargar una mica els vespres davant la TV. Mes del que havia pogut fer-ho durant tota la seva vida. Quan es va jubilar de la tintoreria, hagués pogut començar a anar a dormir més tard. Però la força del costum, que el seu marit a les 23 h ja dormis com un tronc i a les 7 h, comencés a moure's per tot el pis, com qui cerca sense èxit un objecte important o la sensació d'haver de seguir complint amb obligacions l'endemà, li havien impedit de fer-ho. Feia uns anys però que tanta exigència i, a vegades, autoexigència, havien passat, feliçment, a millor vida. Ara es llevava, esmorzava tranquil·lament i, tres cops a la setmana solia anar a plaça. Ho feia coincidir amb els dies que tenia alguns dels néts a dinar. Sempre que fos possible, havia preferit comprar productes frescs per a consumir-los el mateix dia o, com a molt, al sen demà. Amb els anys, 15 ja des de la jubilació, la compra havia esdevingut una espècie de ritual simpàtic: feia petar la xerrada amb les venedores i venedors i prenia sovint un cafè amb una amiga de tota la vida també jubilada de feia anys amb qui ara, compartia aquest costum. El mercat, era molt diferent de com l'havia conegut ella. Darrerament, l'havien reformat i, ja no s'identificava amb la majoria de veïns que, com ella, anaven a fer la compra. Malgrat tot, notava un cert aire de tota la vida mantenint-se misteriosament allà dins. Els cinc bars que s'hi havien obert, després de la reforma, no li trastocaven aquesta sensació. Ni les carnisseries on es venien embotits, vins i altres productes selectes. Tant de bar en poc espai, hauria estat impensable quan era jove. Abans n'hi havia un i, a vegades estava buit. Els seus pares i el seu marit, sense anar més enfora, ho hagueren trobat quelcom antinatural; la desnaturalització absoluta de sa plaça. A ella en canvi, li agradava viure i participar dels canvis. És clar que, a vegades, trobava a faltar aquell barri que havia conegut de nina i jove. Però també recordava les estretors econòmiques que marcaren la seva infantesa. I no li passava per alt una certa hipocresia per part d'alguns que, mentre bramaven per la mort de les essències del barri, els hi anaven de meravella els negocis propis; habitatges, locals, restaurants, hotels, etc. S'havia fet l'hora de tornar cap a casa. Sushi de primer i croquetes amb patates fregides i amanida de segon. S'hauria estimat més la seva sopa al sushi que a més, li sortia boníssima però, manaven les preferències dels nets com és habitual en les àvies. D'ençà que havia provat aquest plat japonès, d'una de les noves botigues i a petició dels nets, reconeixia que no li desagradava, si bé el gust, se li continuava fent estrany. Incomparable amb una bona sopa calenta cuinada per un mateix, és clar. Però li servia per menjar salmó i tonyina, que no li agradaven gaire però el metge li havia recomanat. Així, dissimulats entre arròs, algues i la potent salsa de soja, li passaven millor. I és clar, tot plegat era motiu de rialles entre ella i els nets: que si a tu el peix cru et fa fàstic, que si el trobes estranyíssim, que si la vostra generació només menjau coses sense cuinar o brossa cuinada de qualsevol manera, que si no sabeu valorar les coses bones i ben fetes...I així, entre rialles, alguna anècdota i somnis de futur, el dinar passava molt de pressa. Era un dels plaers que donaven sentit a la vida que ara feia. Potser també al mercat renovat. Un escrit d'una gran sensibilitat que ens apropa a les a les petites coses, que són en realitat les més grans. Feia temps que Jaume Burdils no escrivia i l'he notat molt i molt a faltar. M'encanta tot el que escriu i com ho diu Estic molt contenta de veure que segueix » El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat » No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers » dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat. Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes). El millor que podem fer, aquests dies, en tant que ciutadans responsables, és creure, en tots els significats del verb en mallorquí. Insistim en la recomanació que fèiem dijous passat: aquests propers dies cal que la ciutadania actuï amb tranquil·litat, responsabilitat i solidaritat. També advertíem que, des de les institucions, caldrà actuar amb habilitat, agilitat, intel·ligència i eficàcia. Amb el nou dBalears.cat volem oferir una informació i una opinió pròpies, veraces, i amb voluntat d'escoltar a tothom i de recórrer plegats cada nou dia d'aquesta nova era. Els temes propers i crítics que més us interessen hi seran presents. Dedicarem una especial atenció als eixos temàtics que fins ara han conformat el bessó de la nostra identitat: l'Educació, la Llengua i el Territori que ens són propis. El renovat dBalears.cat no és exactament un diari convencional trasplantat a internet, tot i que aquí hi podreu trobar els elements que des de sempre han caracteritzat el caràcter transformador de la realitat del periodisme, i també les virtuts de la tasca informativa immersa en el mitjà digital. La vostra participació i l'intercanvi d'idees en un terreny de debat respectuós ha de ser el valor cabdal del nou dBalears.cat; ningú és indiferent a tot i el vostre parer ha de ser el motor del nostre dia a dia. Per a fer-ho realitat disposam d'una nova plataforma i noves eines, a més d'una orientació diferent, més àgil i fresca. Amb uns estris millor adaptats als temps que vivim i la voluntat de conèixer a fons la realitat que afecta les nostres vides, arriba el projecte hereu de dBalears. Les històries que són pròpies i properes a la gent de Mallorca i de Balears en general són el bé que amb dedicació i professionalitat conream. Tots vosaltres, el conjunt de la societat illenca -allà on sigui que aquesta arribi-, sereu els nostres referents. Que ens faceu confiança és el bé més preuat que podem recollir. Com vàrem avisar, la façana canvia, però en cap cas baratam els fonaments que ens mantenen dempeus, que són profunds i arrelats.
Els Premis Grand Laus 2018 han reconegut la nova identitat de l'Escola Massana de Bendita Gloria, i el nou espot del Temporada Alta, de Nanouk Films, Grand Laus 2018. Segons ha informat l'Associació de Dissenyadors Gràfics i Directors d'Art del FAD, ADG-FAD en un comunicat, Nanouk Films repeteix guardó per segon any consecutiu, un fet "inèdit" en la llarga història dels Premis ADG Laus. A més d'aquests reconeixements, Oscar Mariné ha estat premiat amb el Laus d'Honor per la seva trajectòria, i el festival Sónar s'ha emportat el Premi Laus Empreses i Entitats en el seu 25è aniversari per la seva inspiradora relació amb la comunicació visual. Els Laus Aporta Fundació Banc Sabadell han recaigut en els projectes The Good Virus, de Contrapunt BBDO per ATELCA, i el projecte SOROR, de l'estudiant d'EINA Natàlia Pàmies. La Nit ADG Laus, celebrada en el Disseny Hub Barcelona, és una celebració del grafisme que serveix com a punt de trobada per a centenars de professionals del sector i que concentra les propostes creatives més rellevants de l'any. En la 48 edició dels Premis ADG Laus, que van néixer el 1964, s'han presentat al voltant de 1.200 projectes, dels quals han resultat guanyadors 242 en cinc categories diferents: Disseny Gràfic, Digital, Publicitat, Audiovisual i Estudiants. Aquest any es reparteixen un total de dos Grand Laus, un Young Talent, un Laus d'Honor, un Laus Empreses i Entitats i dues Laus Aporta-Fundació Banc Sabadell, un a professionals i un altre a estudiants, 23 Laus d'Or, 76 Laus de Plata i 138 Laus de Bronze. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Una escena de la sèrie Merlí CCMA Redacció \| Manresa Merlí, la sèrie revelació de TV3, triomfa cada dilluns al vespre. Les històries de l'institut Àngel Guimerà atrapen prop de 600.000 espectadors a cada episodi i bona part de culpa la tenen els seus protagonistes. Per això hem creat aquesta llista, perquè ens ajudis a triar quin és l'alumne, professor o familiar més estimat de la sèrie. Pots votar en positiu i en negatiu, i no t'oblidis de deixar el teu comentari a la part final de l'article i compartir-lo a les xarxes socials si t'ha agradat! Cerca els teus programes preferits:
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Azazeta (Álava). Si t'interessa Azazeta i el seus voltants, et recomanem que visitis Parque natural de Izki o Sierra de Entzia. Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Azazeta per organitzar la teva escapada rural.
El diputat compara Sánchez amb Salvini i Esquerra demana la compareixença del ministre de Foment, José Luís Ávalos El diputat del Grup Republicà i impulsor de la campanya Casa Nostra, Casa Vostra, Ruben Wagensberg, ha denunciat el bloqueig del vaixell de Pro Activa Open Arms al port de Barcelona i ha assegurat que " aquesta decisió del govern espanyol està clarament condicionada pel populisme i l'auge de l'extrema dreta ". El diputat també ha anunciat que es coordinaran amb el grup parlamentari de Madrid per demanar la compareixença del ministre de Foment, José Luís Ávalos, que té la competència dels ports, i ha recordat que "el comptador que ha començat a córrer aquests darrers dies no és un comptador de dies, hores o minuts, sinó que és un comptador de vides. Cada minut que el vaixell d'Open Arms està atracat al port de Barcelona, són vides que es perden al mar Mediterrani". Wagensberg ha explicat que l'Open Arms havia de sortir del port de Barcelona fa dies, "carregat de centenars de mantes recollides gràcies a l'ajuda de la ciutadania de Catalunya", però el capità marítim, que depèn de Foment, va bloquejar aquesta sortida basant-se en "raons incomprensibles i, fins i tot, surrealistes, com ara que si Itàlia i Malta no obren els ports, l'Estat espanyol tampoc ho farà ". D'aquesta manera, segons Wagensberg, l'Estat espanyol no se sent obligat a complir el dret internacional marítim. El diputat ha posat en context aquesta situació: 30.000 migrats han mort al món en els darrers 5 anys, i el 2018 n'han mort 2.800 al Mediterrani, 769 dels quals a la frontera sud de l'Estat. "Es tracta del doble de morts que hi ha hagut a la frontera entre Estats Units i Mèxic. Són xifres totalment bàrbares", ha lamentat Wagensberg, que també ha denunciat que el PSOE ha incomplert les polítiques migratòries promeses al seu programa electoral: no ha derogat les devolucions en calent, no ha retirat les concertines de la frontera sud i no ha abordat la reforma dels CIEs ni el reforç de les oficines d'asil. Per tot això, el diputat ha anunciat que el Grup Republicà acompanyarà i farà costat a Pro Activa Open Arms. "Ens trobem amb un Estat espanyol que, en sintonia amb els governs més ultres, segueix criminalitzant la solidaritat", ha afirmat, "i treballa amb la mateixa condescendència que el govern de Salvini quan, fa uns mesos, va bloquejar el mateix vaixell a Itàlia". A banda de demanar la compareixença del ministre Ávalos, Wagensberg també ha dit que els republicans portaran al ple del Parlament aquesta qüestió per tractar-la de manera global: "estem a favor dels drets humans i, per tant, del rescat de vides al Mediterrani, o no ho estem?", ha plantejat. Per altra banda, avui el diputat Jordi Solé ha intervingut al plenari del Parlament Europeu per parlar, precisament, del bloqueig de l'Open Arms: "segons Nacions Unides, el 2018 van morir al Mediterrani 2.275 persones. Ens podem permetre bloquejar vaixells que intenten reduir tant de patiment? Amb cada port que es tanca, amb cada vaixell que no salpa, amb cada migrant que s'ofega, s'enfonsen també els nostres valors europeus ", ha denunciat. 🎥 [VÍDEO]: "Cada minut que el vaixell d' està ⚓atracat al port de Barcelona són vides que es perden al 🌊mar Mediterrani"
Després de molts anys un govern de Sitges ha tornat a hissar la bandera espanyola a l'Ajuntament. Ha estat el govern quatripartit encapçalat per CiU i el PP. El dimecres 12 d'octubre l'Espanya més retrògrada va celebrar un any més el seu dia de la Hispanidad, una efemèride que va fortament lligada amb la dominació sagnant de l'Imperi espanyol sobre els pobles indígenes americans, a la Fiesta de la Raza franquista i a les demostracions militars actuals. Mentre a Madrid es realitzava la desfiada militar a Sitges onejava de nou, després de molts anys, la bandera espanyola. Al mateix temps una concentració organitzada per la CUP-Sitges aplegava una trentena de persones per a denunciar tal situació i també la commemoració de l'inici d'un dels més grans genocidis de la història. Les festes nacionals diuen molt del caràcter d'un poble, nosaltres amb l'11 de setembre celebrem una batalla perduda defensant la llibertat i ells amb el 12 d'octubre commemoren un genocidi. Com també diu molt de CiU haver permès que s'hissés aquesta bandera en tal dia. L'alcalde Miquel Forns, així com diversos dels seus regidors s'han declarat sempre com a grans catalanistes però a l'hora dels fets veiem com han format govern amb un partit espanyolista contrari al model d'escola catalana, que no dóna suport a la celebració d'actes de promoció de la cultura com el Correllengua o força la hissada de la bandera espanyola en el dia de l'Hispanidad.. El PP en pocs mesos no només ha aconseguit penjar la seva bandera a l'Ajuntament sinó també marcar una línia espanyolista dins del govern i dur les rendes del mateix. En el passat mes de maig ja vam denunciar el que podia suposar donar regidories de tanta importància a un partit espanyolista i de dretes com el PP. El dia a dia de l'acció de govern ens està demostrant com el pes d'aquesta recau en ells, i això amb tant sols 3 regidors i un 13% dels vots.
Hem d'anunciar que les mateixes educadores de la Llar d'Infants L'Alba, que tenen més de vint anys d'experiència, assumiran a partir d'ara el càrrec de l'equip de direcció amb molta il·lusió, on seguiran endavant amb el projecte educatiu que tant han estat lluitant tots aquests anys que és: fomentar l'autonomia personal dels infants, realitzar activitats d'exploració i experimentació, atenció a l'infant i la família durant aquesta fase de creixement. Per donar les gràcies a les persones que han confiat en el seu treball, el pròxim 15 de febrer a partir de les 10.30 h us citen en la seva petita festa per què coneixeu les instal·lacions, a les educadores, els serveis, els horaris i el projecte educatiu, i juntament convidar-vos a un petit esmorzar. Si voleu saber més, podeu consultar la seva pàgina web o bé trucar al seu número de telèfon: 93 674 86 99 o whatsapp al 619 35 81 24.
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic? Una de les dives de la cançó catalana més estimades, Núria Feliu, va ser present a la darrera trobada de la Confraria de la Vinyala. Al restaurant Sesoliveres d'Igualada, l'acte de la Vinyalada es va celebrar davant desenes de comensals, en l'inici de la programació del curs 2018-2019. La Confraria de la Vinyala encetava el curs a Igualada, en un acte que va consistir amb el lliurament de la Vinyala Agraïda alaJove Cambra de Catalunya i a l'aplec del Caragol de Lleida, i en el que es van nomenar confrares d'honor al doctor Pere Gascón, Núria Feliu, Eudald Carbonell i Marc i Àlex Màrquez. Queda lluny quan 14 persones van engegar fa set anys la Confraria de la Vinyala, amb l'objectiu de reivindicar i donar a conèixer el cargol de la vinyala, un dels productes més singular de la comarca. Ara, en aquesta darrera convocatòria, han estat prop de 200 les persones que atretes per aquest cargol s'ha aplegat per celebrar la Vinyalada. A Pere Gascón, se'l reconeix com a oncòleg, de gran anomenada per la seva lluita contra el càncer de mama. Prou coneguts són Núria Feliu, cantant i actriu catalana, Eudald Carbonell, arqueòleg i els germans Màrquez, Marc i Àlex, pilots campions del món de motociclisme, nous confrares d'honor. Gascón i Feliu van poder ser a l'acte, on van afirmar que havien "tastat els millors cargols de la seva vida". Els germans Màrquez i Eudald Carbonell per motius professionals no van poder assistir al sopar, però a través d'un vídeo van agrair el reconeixement, tot esperant un dia assistir a la festa. Francisco Guisado, alcalde d'Òdena, va assistir al sopar també, i va donar el guardó a les millors receptes de la Fira de la Vinyala, del setembre, al restaurant Cal Taribò i al restaurant Samuntà. Els cuiners Joan Galvez, Aureli Rosa, Carme Monclús i Agustí Rabell, van ser els encarregats de cuinar els cargols de la vetllada, "vinyales amb ceps". La celebració es va cloure el president, Josep Manel Vivancos qui va anunciar que després de quatre anys al capdavant de la Confraria "cal pensar en el relleu". En aquest sentit, va comunicar que el proper sopar de vinyala, el 22 de novembre, es nomenarà i es donarà la benvinguda al nou president Marià Miquel. Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic. La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg. Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat.
Dues setmanes després de la dura patacada que va suposar perdre la final de Copa a casa, l'Spar Citylift Girona s'ha retrobat avui amb el seu públic a Fontajau en una mostra d'aquella part del bàsquet femení que Garbajosa i Montero no volen que es vegi. El CREF madrileny s'ha presentat a Fontajau amb només sis jugadores i la sensació de desgavell d'un club on la plantilla, o el queda d'ella, va forçar divendres el retorn d'un tècnic, Pepe Vázquez, que la directiva havia acomiadat fa un parell de setmanes. Això sí, sis autèntiques professionals que, oblidant-se de les nòmines que els hi deuen, s'han arribat a posar 12 punts per davant en el marcador 20-32 després d'un bàsquet de Tamara Albalde a l'inici del segon quart. Era molt complicat que poguessin guanyar el partit. I, per a infortuni dels espectadors, això ho tenien massa clar elles mateixes i les jugadores a les que els hi ha costat no començar a jugar, però sí començar a defensar. Ibekwe, Peters,... l'Uni ha anat fent en atac, sobretot per pur talent individual, però l'equip gironí ha arribat al descans encara per sota en el marcador, perdent de quatre punts, perquè és complicat anar guanyant si el rival, penúltim classificat de la lliga i amb només sis jugadores, et fa 49 punts en 20 minuts. A la segona meitat, l'Uni ha intentat alliberar-se una mica de l'absentisme laboral en defensa, i a poc a poc, tot i la brutal exhibició de decència professional de les jugadores del CREF el partit ha anat caient des del costat de la lògica. Alternant estones de pressió amb alguna alternativa en zona, les gironines s'han posat per davant en el marcador per primer cop en molts minuts després d'un contracop d'Artemis Spanou (53-52). Les jugadores del CREF no han tirat la tovallola, però per molt que el coratge d'Imovbioh li permeti agafar un munt de rebots, fins a 21, a les poc agressives pivots de l'Uni no li pot fer esborrar la diferència entre dues lligues. La lliga que juguen els equips com l'Uni, on les jugadores només s'han de preocupar d'entrenar, i la competició en la que lluiten equips com el CREF, on el vestidor passa les setmanes pensant que no estan cobrant, veient com els entrenadors van i venen o com algunes companyes decideixen anar-se a buscar la vida a un altre lloc. Un triple de Pedrals ha estat el darrer intent del CREF (75-71) abans que el partit acabés caient pel seu propi pes (91-78). Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Lindín (Lugo). Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Lindín per organitzar la teva escapada rural.
La ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, ha decidit incorporar l'assignatura d'Història de la Filosofia, que actualment s'imparteix com a matèria optativa a 2n de Batxillerat, com a obligatòria en aquesta etapa educativa. Aquesta modificació s'incorporarà a la reforma de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) que està elaborant actualment el Ministeri d'Educació i FP. Segons ha informat el Ministeri, la reforma de la LOMCE es presentarà al Consell de Ministres "en els propers mesos per a la seva aprovació i posterior tramitació parlamentària". D'aquesta manera, el Govern espanyol accepta la petició, aprovada aquest dimecres per unanimitat, de tots els grups parlamentaris representats a la Comissió d'Educació i FP del Congrés dels Diputats per tornar a convertir Filosofia en una assignatura obligatòria a Batxillerat, una condició que es va perdre amb l'aprovació de la LOMCE, el 2013, amb la majoria del Partit Popular. "La filosofia ajuda els alumnes i les alumnes a pensar, a reflexionar, a crear una consciència crítica, a instal·lar-se conscientment en el temps i a l'espai", ha destacat la ministra Celaá. "Creiem que així ajudem els alumnes que creixin immersos en un món replet d'informació, en una societat hiperconectada, a desenvolupar un pensament crític que els permeti distingir l'important de l'accessori i els fonaments del món on vivim", ha afegit. Amb la reforma que prepara el Govern de Pedro Sánchez, els estudiants cursaran de forma obligatòria les assignatures de Filosofia i Història de la Filosofia a Batxillerat. Així mateix, estudiaran també de forma obligatòria continguts d'ètica durant el curs d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) més convenient. Aquest dijous, el Ministeri d'Educació i Formació Professional assegurava a Europa Press que "tindria en compte" a l'hora de reformar la LOMCE la proposició no de llei aprovada per unanimitat en la Comissió d'Educació del Congrés que demana al Govern espanyol la reorganització del currículum de Batxillerat per establir la Filosofia i la Història de la Filosofia com a matèries comunes i obligatòries per 1er i 2n de Batxillerat. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Atresmedia procedirà "en els pròxims dies" a designar el nou president de la societat després de la mort de José Manuel Lara Bosch, president del Grup Planeta i del Grup Atresmedia, segons ha informat aquest dilluns la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en un fet rellevant. Així, el grup necessita que, d'acord amb el que s'estableix al Reglament del Consell d'Administració d'Atresmedia, "en els pròxims dies es procedirà a la designació d'un nou president de la societat, previ informe de la Comissió de Nomenaments i Retribucions". Atresmedia celebra un consell ordinari cada mes i, tot i que encara no hi ha data (previsiblement a final de febrer), el grup podria aprofitar aquest acte per tancar el nomenament del nou president. Una altra possibilitat seria la de fer un consell extraordinari en els pròxims dies, tot i que la companyia encara no ho ha convocat i no caldria, en tenir dues vicepresidències (Maurizio Carlotti i José Manuel Contreras) que podrien assumir funcions executives. Lara Bosch, que va morir aquest dissabte a Barcelona als 68 anys, era també vicepresident del Banc Sabadell, membre del consell d'administració d'Àrees i de la junta directiva del Cercle d'Economia, patró de les fundacions Carolina i Príncep de Girona, i president del patronat de la Fundació Aula. Entre els càrrecs que havia ocupat destaquen les presidències de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF), Cercle d'Economia i Unió de televisions comercials associades (Uteca), i va ser conseller de la Fira de Barcelona, Mercapital, Barón de Ley, Midesa, Telecinco, Banca Catalana, Logista i Zed. A més, va continuar amb la fundació José Manuel Lara, que el seu pare va crear al 1992, entre d'altres càrrecs. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Reivindiquen el dret de mobilització pacífica: 'Ens volen violents i no ho aconseguiran' Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Els presos polítics han fet una crida a no caure en 'provocacions' durant el 21-D i no 'malbaratar la victòria del moviment democràtic' de l'1-O 'regalant' les imatges que l'estat espanyol no va obtenir el dia del referèndum. En una carta signada pels nou presos polítics, reivindiquen el dret de la mobilització pacífica i demanen que es mantingui l'actitud cívica. La nostra fortalesa també resideix a mantenir una actitud cívica i pacífica', han dit avui, justament el dia abans de les protestes convocades amb motiu de la reunió del consell de ministres espanyol a Barcelona. En la carta, titulada 'Al carrer massivament, determinats, ferms i pacífics', els presos polítics demanen que el moviment independentista continuï amb la mateixa actitud cívica que l'ha caracteritzat, la mateixa voluntat democràtica i la mateixa fermesa. 'Ens voldran provocar, ens voldran enfadats, ens voldrien violents, i no ho aconseguiran. La nostra fortalesa també resideix a mantenir, tothora, una actitud cívica i pacífica, que desterri i aïlli qualsevol acte incívic o violent. No permetem que ens facin canviar, no caiguem en cap provocació', diuen. Recorden que l'1-O el govern espanyol no va tenir les imatges que cercava de la policia catalana pegant ciutadans 'que únicament volien votar', ni va aconseguir de 'provocar ciutadans pacífics que en tot moment van tenir una actitud tan coratjosa com cívica'. En aquest context, afegeixen que la responsabilitat de la ciutadania durant l'1-O va ser una lliçó enfront de l'actitud 'irresponsable i matussera' del govern espanyol. Ara, poques hores abans de les concentracions de protesta per la reunió del consell de ministres espanyol a Barcelona, els presos fan una crida a preservar allò que es va aconseguir l'1-O, una 'victòria del moviment democràtic que dignifica la causa'. 'No podem permetre que ningú ho malbarati ara regalant les imatges que no van obtenir l'1 d'octubre', insisteixen. Així mateix, diuen que la mobilització cívica i pacífica ha estat sempre una constant del moviment independentisme i del republicanisme i demanen que ho continuï essent, perquè consideren que és, per damunt de tot, una 'causa justa i democràtica que s'expressa sempre amb la voluntat de viure i conviure lliurament i pacíficament'. Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
Accés a la informació de l'activitat administrativa del Consorci de Biblioteques de Barcelona que té contingut econòmic o de despesa pública: gestió pressupostària, gestió patrimonial, contractació pública, subvencions, convenis, estudis i informes. Comptes anuals i informes d'auditoria emesos per auditors independents.
El secretari d'Estat d'Economia, Íñigo Fernández de Mesa, ha assegurat que és el mateix sector el que ha de decidir si es produeixen més fusions en el mapa financer actual i els models econòmics que els hi donaran més rendibilitat. Així ho ha assenyalat Fernández de Mesa en un esmorzar informatiu d'Executive Fòrum Espanya, on ha dit que el que sí que pot dir és que el sector financer espanyol es va aconseguir sanejar ràpidament. De fet, el secretari d'Estat ha recordat que la reforma financera que va netejar els balanços de les entitats es va posar en marxa l'any 2012, fet que va permetre que les entitats tornessin a complir de seguida amb la seva funció social de prestar i "prestar barat". Gràcies a aquests canvis, els bancs estan ara en una "bona situació" i operen en un país que creix a un ritme que gairebé triplica al de la zona euro. A més, el crèdit nou està augmentat ja a un ritme de més del 20%. De fet, Fernández de Mesa ha assegurat que és "molt positiu" sobre el futur sector perquè "ha fet els deures aquests anys". Segons la seva opinió, el fet que compleixin amb la seva funció de donar préstecs, demostra que les expectatives de la reforma s'han aconseguit. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El 1993, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) llençava un document amb el qual introduïa una nova manera de percebre la salut dels joves: una visió integral, més enllà del benestar físic, que també es basava en el benestar emocional i mental. Aquella proposta incloïa un decàleg que l'OMS anomenava "les habilitats per a la vida", una sèrie de capacitats per afavorir "una adaptació i un comportament positiu que permeten a l'individu lidiar amb els reptes del dia a dia". Deu anys més tard, una actualització de la proposta inicial plantejava una llista de 10 habilitats que formarien l'aposta actual, construïda conjuntament amb la UNESCO, UNICEF i el Banc Mundial. Per aquest motiu van decidir fer un abordatge de les qüestions que afecten la salut del jovent posant llum a les relacions que hi ha entre la qualitat de la salut emocional i mental i les pràctiques de risc: "En comptes de parlar del consum de drogues parlàvem de la pressió de grup, per exemple. D'aquesta manera, podíem donar eines molt més transversals, que tant es podrien fer servir en aquest cas com en altres, com ara el laboral o el familiar", explica Tarrés. De la mateixa manera ho relata Noemí Adarnius, agent tècnic de Salut Jove de l'Ajuntament de Palafrugell (Baix Empordà): "Ens vam adonar que gestionant temàtiques concretes només posàvem el focus de treball en petits bolets. Per això vam passar a treballar amb les habilitats, perquè són eines de llarga durada i més transcendència. Adarnius ho exemplifica amb el "programa de conciliació i reparació municipal" que s'ha implantat a Palafrugell sobre el tracte amb joves i consum de drogues: "Si un menor de 18 l'enxampen consumint al carrer, té dues opcions: pagar una multa o adherir-se a un programa educatiu que li proposem". Més enllà d'una mesura coercitiva que criminalitzi el jove, el que proposa l'Administració és un treball de reflexió sobre el consum basat en la introspecció i la presa de consciència emocional: "Els educadors, el que potencien és un espai per pensar en quins moments es consumeix, quines emocions estan latents i, a partir d'aquí, veure quines habilitats estan més o menys reforçades". I per treballar les mancances, l'equip plega l'exercici pedagògic a les necessitats i les inquietuds del jove: "Per exemple, si veiem que pot ser bo reforçar el compromís i la regularitat, simplement se'l convida a anar al gimnàs, si és que el motiva", explica Adarnius. Aquestes pràctiques, però, no només generen un impacte transformador en el jovent: "Els mateixos professionals, abans d'implantar aquesta visió, han de fer necessàriament una reflexió prèvia, una mirada interna. Han de convertir-se en referents d'allò que prediquen", explica Pau Tarrés. La tècnica de Palafrugell comparteix l'anàlisi i ho veu com un dels màxims potencials de la proposta: "Les habilitats per a la vida han permès la conscienciació de molts professionals. Hem entès que la salut no és l'absència de malaltia, que és quelcom obvi. És el fet que la salut també és benestar emocional ". Aquest model, que es va començar a gestar des de Girona, ha acabat sent assumit per tota la Direcció General de Joventut i el Pla d'Actuació de Polítiques de Joventut 2017 – 2020 ja en parla. L'aprenentatge a partir de les habilitats per a la vida no s'ha quedat només en l'experiència de l'associacionisme i les institucions públiques. El món acadèmic també el divulga mitjançant estudis que posen el focus en aquest marc pedagògic, com ara el Postgrau en Educació Emocional i Benestar que ofereix la Universitat de Barcelona dirigit a professionals que treballen amb infants i adolescents. Tal com s'anuncia a la pàgina de la universitat, aquest postgrau "és una resposta a les necessitats socials que no estan suficientment ateses en el currículum acadèmic ordinari", amb una formació que mescla la teoria i la pràctica i que vol donar eines per atendre "molts dels problemes actuals (estrès, depressió, conductes addictives, violència, etc.), que tenen a veure amb les emocions". Adarnius adverteix a partir de la seva experiència que entre els joves cada cop es para més atenció sobre l'esfera mental i emocional, tradicionalment relegada fora del focus per ser considerat quelcom "privat", "dèbil" o "femení": "Els joves cada cop són més conscients que potser físicament estan ' estupendos', però que després pateixen moments d'estrès, d'ansietat, de pors o viuen una tristesa pujada de volum", explica la professional. A més, com és habitual, els dos tècnics reivindiquen que alguns models pedagògics de base fa anys que treballen des de perspectives similars a les habilitats per a la vida: " Fa molt de temps que l'àmbit associatiu, molt ampli al nostre país, l'espai de l'educació no formal, dels caus, dels esplais, els tallers, posen en joc aquestes unitats ", explica Tarrés. D'exemples no en falten, com ara el de l'Associació SEER, especialitzada en potenciar l'educació emocional tenint en compte a totes les peces implicades en el procés pedagògic. SEER ofereix tallers i projectes que varien segons el temps i el nombre d'actors que queden involucrats: docents, familiars, la comunitat del centre o només els estudiants. I no totes les intervencions estan pensades per fer-les a l'aula, sinó que aquesta associació també integra la formació específica a professionals, individuals i col·lectius, així com a la família. La sistematització d'aquest model per part de l'administració, expliquen els dos tècnics, permetrà observar quins són aquells elements educatius que queden més desemparats per poder formar a professionals, corregir-los i assegurar que l'educació emocional es desenvolupa fins als seus màxims. Amb feina però sobrequalificats, a l'atur, precaris, a l'exili o amb moltes dificultats per emancipar-se... Aquests són alguns trets que defineixen moltes persones joves, que han vist com la crisi frustrava les seves expectatives de futur i convertia la joventut en un grup especialment vulnerable. En aquest context, alguns joves exhibeixen grans dosis d'imaginació per posar en marxa iniciatives d'innovació social, noves formes de participació i d'organització del treball que puguin revertir aquest escenari. "Joves a contracorrent" és un espai impulsat per CRÍTIC, a partir de les dades que genera l'Observatori Català de la Joventut, àrea de l'Agència Catalana de la Joventut que es dedica a produir coneixement i donar a conèixer la realitat social de la gent jove a Catalunya. Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions. Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020).
Neus Bonet, que substituïrà Antoni Bassas, a partir de dilluns en 'Els matins de Catalunya Ràdio' (6.00 a 11.00h.) no ha fet cap esment al seu predecessor durant la presentació de la nova temporada de la cadena celebrat aquest dijous en un auditori de Barcelona. Bonet, en canvi, ha assentit amb el cap quan el periodista de la cadena Ser, Carles Francino, el veu de la qual s'ha escoltat en l'acte, ha afirmat que té "una empresa difícil per davant perquè l'Antoni Bassas ha deixat un forat que costarà d'omplir". La periodista, que fins ara era la cap de programes, ha assentit llavors amb el cap. Neus Bonet ha anunciat que l'espai apostarà per "una informació molt pròxima al territori" i "col·laboradors nous" Neus Bonet és una nova cara al Matí de catalunya Ràdio. Força Neus Bonet i Catalunya Ràdio Catalunya Radio ja no és la radio nacional de Catalunya, es la radio de la crosta socialista de Catalunya amb el consentiment de Esquerra, boicot a Catalunya Radio! Senyora Bonet, fa cara de ser sociata, una cara de ser la criada d ́en Montilla. Per això deixaré d ́escoltar els matins de Catalunya Radio Els sociates segueixen el seu programa d ́exterminar el fet diferencial catalá. Fa temps que TV3 ja no es \"la meva\". Com desde fa 300 anys amb Felip V \"lograr el efecto sin que se note el cu © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. OPINIÓ > DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC La desmobilització, les possibles filtracions, la unanimitat, la renovació del CGPJ... Repassem els factors que poden influir-hi Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. 'La sentència, la faran pública el 34 de juliol', avisava un conegut advocat el mes de febrer, quan va començar el judici contra el procés. És possible que sigui així, que el tribunal vulgui aprofitar que el judici ha restat vist per a sentència a mitjan mes de juny per a fer pública una previsible condemna ben a tocar del mes d'agost, just abans que tothom agafi vacances, i atenuar així la magnitud de la protesta. Però aquestes darreres setmanes del judici, al Suprem, els rumors sobre la data de publicació de la sentència han anat canviant constantment: serà a final de juliol o a la tardor? El magistrat Manuel Marchena, president de la sala que durant cinquanta-dues sessions ha jutjat els presos polítics, serà també el ponent de la sentència, que haurà de pactar amb els altres sis magistrats: Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta, Luciano Varela i Andrés Palomo. En aquests quatre mesos de vista oral, mentre anaven desfilant testimonis i experts per la sala de plens del Suprem, Marchena n'ha anat prenent nota constantment a la seva pissarreta, i els seus companys de taula, qui més qui menys, també. La qüestió central del judici gira entorn de la violència, i des de ben al començament hi va haver testimonis decisius que van ser aclaridors respecte d'alguns dels arguments amb què la fiscalia sosté l'acusació de rebel·lió, com ara el paper dels Mossos d'Esquadra durant el 20-S i especialment l'1-O. La qüestió és si els magistrats s'han anat fent una idea clara i acordada sobre què voldran que digui la sentència. És important de destacar ací que comptaven amb un apriorisme de culpabilitat amb la instrucció que va fer durant gairebé un any el jutge Pablo Llarena; pràcticament totes les interlocutòries que va publicar eren sentències condemnatòries anticipades, per la duresa i la cruesa dels arguments contra els presoners polítics. No és pas clar que tots set magistrats tinguin exactament la mateixa visió dels fets jutjats ni la resposta que hi volen donar, tot i que pugui ser molt semblant. I és evident que en una sentència d'aquesta transcendència política i social, històrica, els magistrats cercaran la unanimitat de la sentència. Això és determinant, perquè si ja hi hagués aquesta unanimitat, fins i tot abans d'acabar el judici, la possibilitat d'una sentència a final de juliol seria més plausible. Si hi ha la més mínima desavinença, si els magistrats han de fer cap equilibri intern, és possible que abans de l'estiu no hi siguin a temps. Però hi ha elements externs que hi poden tenir un pes més decisiu. El calendari polític és important, perquè no és pas igual que la sentència es faci pública a la porta de les vacances o bé a començament del curs, poc després de la Diada i de l'aniversari del Primer d'Octubre... El calendari podria ser un problema si la decisió la tinguessin presa ben aviat, perquè hi hauria el perill de filtració de l'essència de la sentència abans d'haver-la perfilada. Marchena i els altres jutges hauran de filar ben prim amb els arguments tècnics que puguin justificar una condemna per uns delictes amb una base jurídica tan poc consistent, com han demostrat en el curs del judici amb els testimonis i les proves de la fiscalia. I hi ha encara un altre factor que pot tenir importància. El Consell General del Poder Judicial, l'òrgan de poder dels jutges, fa mesos que es troba en una situació d'interinitat per causa d'un escàndol que va empastifar precisament Manuel Marchena. A final del 2018 s'havia de renovar. El PP i el PSOE van pactar el repartiment dels noms dels magistrats que l'integrarien i situaren Marchena com a president del CGPJ i del Tribunal Suprem. Això l'hauria apartat del judici contra el procés, i fou així fins a l'escàndol per la publicació dels whatsapps del senador del PP Ignacio Cosidó, vantant-se de controlar 'des de darrere' la sala del judici. Marchena va renunciar a presidir el CGPJ i la nova composició va restar congelada. Carlos Lesmes continua essent-ne el president, però ara que hi ha un nou congrés espanyol, després de les eleccions del 28-A, sembla més pròxim el desblocament de la situació. I qui té més números de tornar a ser proposat és Marchena, que fou aplaudit tant per PP com per PSOE arran del seu pas enrere quan va esclatar l'escàndol de Cosidó. La sentència, la rúbrica daurada de la carrera judicial de Marchena, podria ser el seu aval més valuós per a entrar per la porta gran a la presidència de l'òrgan de govern dels jutges, després d'haver-ne sortit per la porta petita. Previsiblement, això passarà el darrer trimestre de l'any, i Marchena podria calcular quan el beneficiarà més la publicació de la sentència: si gaire abans del moment de la renovació, o bé poc abans. Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
S'ha emès una prealerta del pla Inuncat per acumulació de pluja demà a l'Alt Pirineu Barcelona.-Protecció Civil ha alertat de la possibilitat de l'augment dels cabals dels rius del Pirineu Occidental en base a les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya de possible superació del llindar d'acumulació de pluja de 100 litres per metre quadrat en 24 hores a partir de primera hora de dimecres i fins dijous al matí. Les comarques afectades per l'avís són la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Davant d'aquesta situació, l'organisme depenent de la Generalitat ha posat en prealerta el Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya, l'Inuncat. S'espera que aquest dimecres la cota de neu voregi els 1.600 metres, i que al final del dia pugui baixar fins als 1.400. Segons ha informat la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) es preveu que les pluges de demà al matí arrosseguin la neu que ha caigut fins ara al voltant de la conca de la Garona cap al riu, fet que faria augmentar el cabal de manera molt important. A mesura que avanci la tarda i la precipitació augmenti, es preveu que el cabal de la Garona pugui arribar als 100 metres cúbics en alguns punts. La matinada de dimecres a dijous seria el moment de cabals més importants. Pel que fa a la capçalera de la Pallaresa, no s'espera que l'afectació sigui tan important perquè es rebrà menys precipitació i hi haurà menys crescuda. Tot i així és possible que s'arribi també a nivells importants de cabal. El Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya (CECAT) de Protecció Civil ha informat els municipis de les comarques afectades per l'avís meteorològic d'acumulació de pluja, els consells comarcals, els municipis de les conques fluvials de la Garona i del Noguera Pallaresa, així com els càmpings de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Val d'Aran. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La investigació que presentem proporciona una descripció de l'equilibri durant el cicle vital –de 4 fins a 74 anys d'edat–, i té com a objectiu principal l'anàlisi, la valoració i la reflexió, sobre la seva evolució en dues proves, una d'equilibri estàtic i una altra de dinàmic. A l'apartat de metodologia queden detallats els protocols d'administració i condicions d'observació necessaris per a poder utilitzar aquests dos tests, per part dels diferents professionals de l'activitat física i per part d'altres professionals que els puguin menester. Al mateix temps i amb una vocació de poder oferir un servei social, adjuntem els barems per edats de les proves d'equilibri estàtic i dinàmic. Les dades exposades denoten un augment exponencial del rendiment en les primeres edats, fins arribar als 18 anys; els millors resultats s'assoleixen dels 19 als 23 anys i es mantenen fins als trenta anys. A partir dels 33 anys, la corba descriu una involució fins al final del cicle, amb un punt d'inflexió més accentuat als 53 anys.
Els treballs serviran per retornar l'escala exterior al seu estat original abans de la modificació del 1971 La Pobla de Lillet iniciarà les obres de restauració del Xalet de Gaudí al març. Els treballs serviran per deixar l'escala en el seu estat original abans de la modificació del 1971 i es finançaran amb una subvenció que la Diputació va atorgar al municipi per valor de 50.000 euros. L'alcalde, Vicenç Linares, ha explicat que l'inici d'obres és un primer pas, però encara queda molta feina per recuperar el Xalet de Gaudí i convertir-lo en un centre d'interpretació de la natura i de l'antiga activitat minera de la Serra de Catllaràs. Construït l'any 1903, es tracta d'una de les obres més emblemàtiques de l'arquitecte, però ha restat en l'oblit per la seva ubicació, a 1.300 metres d'alçada i al bosc.La Pobla de Lillet és un dels municipis amb més empremta gaudiniana. Els Jardins Artigas van ser restaurats l'any 1992 i actualment estan oberts al públic, però el Xalet de Catllaràs ha restat oblidat al mig del bosc i ja fa anys que no té cap ús. La dura climatologia de la zona i diverses bretolades han fet malmetre l'edifici. Han desaparegut els porticons de les finestres i, fins i tot, han arribat a entrar a l'immoble i cremar part de l'interior. L'alcalde de La Pobla de Lillet, Vicenç Linares, continua amb la voluntat de capgirar aquesta situació i convertir l'edifici en un centre d'interpretació de la natura i de l'antiga activitat minera de la Serra de Catllaràs. L'actuació proposada té un cost d'uns 400.000 euros i, per això, l'executiu ha demanat ajudes al programa europeu Leader i a la Diputació de Barcelona. De moment, l'Ajuntament ja ha rebut una subvenció de 50.000 euros per part de la Diputació i està pendent de desencallar una altra subvenció provinent del programa Leader i l'import de la qual encara es desconeix. Amb els diners rebuts, l'Ajuntament preveu iniciar les obres el proper mes de març i, tot i que l'arquitecte encara ha de decidir en què s'inverteixen, tot apunta que serviran per retornar l'escala al seu estat original abans de la modificació del 1971 i recuperar algun tancament de l'edifici. L'alcalde ha explicat que l'actuació més urgent seria la de restaurar la teulada, però ha assegurat que l'import disponible no és suficient i ha lamentat que, d'iniciar-se, les obres quedarien a mig fer per falta de finançament. L'any 1903 l'empresa Asland va proposar a Eusebi Güell -que aleshores era el propietari de gairebé totes les terres de la vall de Lillet- la construcció d'un xalet-refugi per albergar els tècnics de les mines del Catllaràs. Güell va encarregar el projecte al seu arquitecte de confiança, Antoni Gaudí. El xalet de Catllaràs pertany a un dels millors moments constructius de l'arquitecte, però ha restat en l'oblit de moltes persones pel fet de trobar-se situat a molts quilometres de Barcelona i al mig del bosc. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El candidat de Democràcia i Llibertat (DL) en les eleccions generals, Francesc Homs, ha assegurat que el seu partit farà "tot el possible perquè Rajoy no sigui president" quatre anys més després del comicis del 20 de desembre. En una roda de premsa des de la seu de CDC, ha afirmat que "mai" no investirà el PP perquè és un partit que posa querelles contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per organitzar el procés participatiu del 9 de novembre, entre altres motius. Preguntat per si faria president Pedro Sánchez per evitar que ho sigui Rajoy, no ho ha descartat rotundament com sí que ho ha fet en el cas dels populars, però ha afirmat: "Tenim un compromís absolut amb la independència de Catalunya, que ningú es despisti." Homs ha exposat que la clau no és tant fer o no president Sánchez, sinó que que depèn dels catalans que C's no sigui decisiu per formar un govern amb els populars que faria un altre cop Rajoy president. El candidat de DL i exportaveu del Govern ha negat que hi hagi hagut inacció de Rajoy amb Catalunya en els últims quatre anys: "Ha practicat càstig i reprimenda. Si això es diu 'inacció', que algú m'ho expliqui." Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC. EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST. EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm. EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm. Conciliació laboral prèvia a la via judicial (SMAC). La conciliació davant del Servici de Mediació, Arbitratge i Conciliació (SMAC) és un requisit previ a la via laboral davant de la jurisidicció social. - S'exceptuen del requisit de l'intent de conciliació o, si és el cas, de mediació, els processos que exigisquen la reclamació prèvia en la via administrativa o una altra forma d'esgotament d'esta (demandes contra l'Estat, comunitats autònomes, entitats locals o entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculades o dependents d'estos). - Els que versen sobre Seguretat Social. - Els relatius a la impugnació de l'acomiadament col·lectiu pels representants dels treballadors. - Mobilitat geogràfica, modificació substancial de les condicions de treball. - Suspensió del contracte i reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció o derivades de força major. - Drets de conciliació de la vida personal, familiar i laboral als quals es referix l'article 139. - Els d'impugnació de convenis col·lectius, els d'impugnació dels estatuts dels sindicats o de la modificació d'estos. - Els de tutela dels drets fonamentals i llibertats públiques. - Els processos d'anul·lació de laudes arbitrals, els d'impugnació d'acords de conciliacions, de mediacions i de transaccions. - Aquells en què s'exercisquen accions laborals de protecció contra la violència de gènere. - Aquells processos en què la part demandada són l'Estat o un altre ens públic, i també ho són persones privades, sempre que la pretensió haja de sotmetre's al tràmit de reclamació prèvia en la via administrativa o a una altra forma d'esgotament d'esta i en este puga decidir-se l'assumpte litigiós. - Els casos en què, en qualsevol moment del procés, després d'haver adreçat la papereta o la demanda contra persones determinades, calga adreçar-la o ampliar-la a persones diferents de les demandades inicialment. Els treballadors que es vegen immersos en un conflicte laboral individual. - L'intent de conciliació prèvia és obligatori per als litigants. - Les parts han de comparéixer degudament identificades i/o amb poder suficient. - El termini per a la presentació de la demanda de conciliació davant del SMAC és de 20 dies hàbils des del moment de l'acomiadament; en el cas de reclamacions de quantitat, el termini serà d'un any. - La presentació de la sol·licitud de conciliació suspendrà els terminis de caducitat i interromprà els de prescripció. El còmput de la caducitat es reprendrà l'endemà d'intentada la conciliació o transcorreguts 15 dies hàbils, excloent del còmput els dissabtes, des que va ser presentada sense que s'haja realitzat. - En tot cas, transcorreguts trenta dies, computats en la forma indicada en el número anterior, sense realitzar-se l'acte de conciliació, es tindrà per acabat el procediment i complit el tràmit. - També se suspendran els terminis de caducitat i s'interrompran els de prescripció per la subscripció d'un compromís arbitral, realitzat en virtut dels acords interprofessionals i els convenis col·lectius a què es referix l'article 83 de l'Estatut dels Treballadors o dels derivats dels acords d'interés professional de conformitat amb l'apartat 4 de l'article 18 de la Llei de l'Estatut del Treball Autònom. En estos casos, el còmput de la caducitat es reprendrà l'endemà del dia que adquirisca fermesa el laude arbitral; si s'interposa un recurs judicial d'anul·lació del laude, la represa tindrà lloc des de l'endemà de la fermesa de la sentència que es dicte. El mateix efecte es produirà encara que en el procediment arbitral s'aprecie la incompetència, i el còmput de la caducitat es reprendrà des que siga ferma la resolució que pose fi a l'arbitratge. - Als registres dels òrgans administratius als quals es dirigisquen. Als registres de qualsevol òrgan administratiu que pertanga a l'Administració General de l'Estat, a qualsevol administració de les comunitats autònomes, o a 'alguna de les entitats que formen l'Administració local si, en este últim cas, s'hi ha subscrit el conveni oportú, així com en les representacions diplomàtiques o en les oficines consulars d'Espanya a l'estranger. En este cas s'haurà de presentar en un sobre obert perquè es puguen estampar el segell i la data a l'imprés de sol·licitud i a la còpia. SECCIÓ DE MEDIACIÓ, ARBITRAJE I CONCILIACIÓ (SMAC) - ALACANT SECCIÓ DE MEDIACIÓ, ARBITRATGE I CONCILIACIÓ (SMAC) - CASTELLÓ SECCIÓ DE MEDIACIÓ, ARBITRATGE I CONCILIACIÓ (SMAC) - VALÈNCIA A través de l'enllaç corresponent: -Presentació de la sol·licitud de celebració de l'acte de conciliació que continga: Les dades personals de qui la presente i dels altres interessats, i els seus domicilis respectius. Lloc i classe de treball, categoria professional o ofici, antiguitat, salari i la resta de remuneracions, amb especial referència que, si és el cas, siga objecte de reclamació. Enumeració clara i concreta dels fets sobre els quals veure's la seua pretensió i quantia econòmica, si fóra d'esta naturalesa. Si es tracta de reclamació per acomiadament, es farà constar la data d'este i els motius al·legats per l'empresa. -Es considerarà autoritzat per a rebre citacions el que presente la papereta, encara que no siga l'interessat. -El sol·licitant aportarà tantes còpies com a parts interessades i dos més. -Es poden obtindre i omplir models de sol·licitud de demanda davant del SMAC per mitjà dels enllaços Impresos associats. Els models disponibles, amb el pagament previ de les taxes corresponents, són: També hi ha fulls addicionals tant de demandants (diferents segons el tipus de demanda) com de demanats. - Una vegada rebuda la papereta en el SMAC, es registra en els llibres que es porten a este efecte i s'examina per a determinar si reunix o no els requisits exigits, se sol·liciten els aclariments necessaris, si és el cas, perquè les citacions dels interessats siguen fetes correctament, es torna al compareixent una de les còpies degudament segellada i datada, i se li comunica el lloc, dia i hora de la celebració de la conciliació. - Es traslladaran les còpies aportades als altres interessats, amb indicació del lloc, dia i hora en què ha de realitzar-se l'acte. Les citacions es faran per correu certificat amb justificant de recepció, ofici, telegrama o qualsevol altre mitjà de què quede la constància deguda. - Els interessats podran comparéixer a l'acte de conciliació per si mateixos o per mitjà d'un representant. Esta representació s'atorgarà per mitjà d'un poder notarial, per compareixença davant dels òrgans judicials a què es referix la Llei de Procediment Laboral, o davant de les oficines del SMAC. - Intentat l'acte de conciliació, s'alçarà una acta de la sessió realitzada en la qual s'arreplegaran, amb la màxima claredat, els acords adoptats pels interessats. L'acta serà firmada pels interessats i, immediatament després de realitzada la conciliació, se'ls entregarà a estos una còpia certificada de l'acta. - En cas de no arribar a un acord, es podrà presentar la corresponent demanda davant del jutjat social. - L'acte de conciliació pot acabar de les formes següents: · Acord entre les parts interessades (amb avenència). · Impossibilitat d'arribar a un acord, i es tindrà per realitzat l'acte (sense avenència). a) Quan les parts estiguen degudament citades per a l'acte de conciliació i no hi compareix el sol·licitant ni al·legue causa justa, es tindrà per no presentada la papereta de conciliació i s'arxivarà tot el que s'ha fet. b) Si no compareix l'altra part, citada degudament, es farà constar expressament en el certificat de l'acta de conciliació i es tindrà la conciliació per intentada sense efecte, i el jutge o el tribunal imposaran les costes del procés a la part que no haja comparegut sense causa justificada, incloent-hi honoraris, fins al límit de sis-cents euros del lletrat o del graduat social col·legiat de la part contrària que hagen intervingut, si la sentència que al seu dia dicte coincidix essencialment amb la pretensió continguda en la papereta de conciliació. a) Execució: allò que s'ha acordat en conciliació constituirà títol per a iniciar accions executives sense la necessitat de ratificació davant del jutge o del tribunal, i podrà portar-se a efecte pels tràmits d'execució de sentències. b) L'acta de conciliació administrativa acredita la situació legal de desocupació en determinats casos (disposició transitòria segona de la Llei 45/2002, de 12 de desembre). a) L'acord de conciliació podrà ser impugnat per les parts i pels qui puguen patir perjuí per aquell, davant del jutjat o del tribunal a què haja correspost el coneixement de l'assumpte objecte de la conciliació, per mitjà de l'exercici per les parts de l'acció de nul·litat per les causes que invaliden els contractes o pels possibles perjudicats amb fonament en la seua il·legalitat o lesivitat. b) L'acció caducarà als trenta dies hàbils, excloent-ne els dissabtes, diumenges i festius, següents a aquell en què es va adoptar l'acord. Per als possibles perjudicats, el termini comptarà des que el puguen haver conegut. - S'ha establit la possibilitat de presentar les sol·licituds de realització de l'acte de conciliació davant del SMAC, via internet i per mitjà de la utilització de la firma electrònica avançada. Es tracta d'un procediment voluntari i alternatiu respecte del presencial en els servicis territorials de treball provincials. - Este procediment, concebut a fi d'evitar desplaçaments innecessaris, està disponible 24 hores, 365 dies a l'any, i la seua utilització requerix disposar de firma electrònica. - Reial Decret 2756/1979, de 23 de novembre, sobre assumpció de funcions per l'Institut de Mediació, Arbitratge i Conciliació (BOE núm. 291, de 05/12/79). - Reial Decret 4106/1982, de 29 de desembre, sobre traspàs de funcions i servicis de l'Administració de l'Estat a la Generalitat Valenciana en matèria de mediació, arbitratge i conciliació (BOE núm. 48, de 25/02/83). - Orde de 5 de març de 2003, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual es regula el procediment per a la tramitació telemàtica de presentació de sol·licituds de conciliació davant del Servici de Mediació, Arbitratge i Conciliació, i s'aprova l'aplicació en virtut de la qual es gestiona el procediment (DOGV núm. 4469, de 28/03/03). - Orde de 26 de juliol de 2004, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual es modifica l'Orde de 5 de març de 2003, per la qual es regula el procediment per a la tramitació telemàtica de presentació de sol·licituds de conciliació davant del Servici de Mediació, Arbitratge i Conciliació, i s'aprova l'aplicació en virtut de la qual es gestiona el procediment (DOGV núm. 4863, de 15/10/04). - Llei 36/2011, de 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social (BOE núm. 245, d'11/10/11). - RESOLUCIÓ de 16 de març de 2020, del director general de Treball, Benestar i Seguretat Laboral, per la qual s'adopten mesures excepcionals en relació amb el Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació Laboral (SMAC) amb motiu del Covid-19 (DOGV núm. 8772 de 26/3/2020) Vegeu l'Orde de 5 de març de 2003. Vegeu l'Orde de 26 de juliol de 2004. Vegeu la Llei 36/2011, de 10 d'octubre. Vure Resolució de 16 de març de 2020 La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat. La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques.
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització. Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019. D'altra banda, Pere Enciso, a la Facultat de Dret i Economia; Ferran Badia, a l'Escola Politècnica Superior; i Joan Ribera, a Medicina, repeteixen en el càrrec. L'Escola Universitària d'Infermeria, per la seua part, tindrà un nou director o directora el proper dia 24, quan en doni el vist-i-plau el Consell de Govern. També en aquest Consell es designaran les persones que ocuparan la direcció dels departaments d'Infermeria, Filologia Catalana i Comunicació, Pedagogia i Psicologia, i Administració d'Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals, que ara com ara estan vacants.
Marcos Sanza serà aquesta nit el banderer de la delegació i demà buscarà la primera medalla als Jocs a la cursa dels 5.000 metres. El fondista del CAVA, que ja ha guanyat set medalles en quatre participacions als Jocs, tindrà com a gran rival el luxemburguès Pol Mellina. També en atletisme, Clàudia Guri competirà en el concurs de salt de llargada amb la quarta millor marca de les participants. Serà la primera de les tres proves que l'atleta de 20 anys disputarà a Reykjavík. També lluitarà pel podi Miquel Vílchez en la prova de perxa, amb la tercera millor marca de la temporada entre els participants. Laia Isús, en els 800 metres, i Mikel de Sa, en l ́hectòmetre, completaran la participació tricolor en la primera jornada a l ́estadi. En natació obriran el foc els tres representants andorrans. Mònica Ramírez i Pol Arias disputaran els 200 metres esquena, mentre que Ramírez i Nàdia Tudó prendran part en els 100 metres lliures. Les classificatòries tindran lloc al matí i les finals, a la tarda. Entre les opcions de medalla de la primera jornada, destaquen la tiradora de precisió Esther Barrugués, que buscarà repetir el podi de fa quatre anys en la modalitat de carabina de 10 metres, i la jove gimnasta de 15 anys Chloé Baltenneck, que es va quedar a les portes ara fa dos anys a Luxemburg. En vòlei platja, la parella formada per Geni da Silva i Xavi Folguera obrirà els Jocs amb el primer partit de la lligueta davant l ́amfitriona, Islàndia. També s ́estrenaran demà Kevin i David Esteve, Ramon Armengol i Maria Creus, en golf; Jean-Baptiste Poux, Laurent Recouderc i Judit Cartañà, als quadres individuals de tennis; i la parella formada per Patrick Rodríguez i Ferran Díaz, en la competició per equips de tennis taula.
El president de la ultradretana PxC i candidat a la presidència de la Generalitat, Josep Anglada, ha fet campanya a Terrassa, que té 225.000 habitants dels quals 35.000 immigrants empadronats. Els immigrants marroquins són el 56% del total, segons la formació. "Si a aquests hi sumem el 31,8% de gent provinent d'Àfrica negra, i si tenim en compte que aquests immigrants negreafricans són en la seva pràctica totalitat del Senegal i Gàmbia, veiem com la immigració africana és majoritàriament musulmana. I a Terrassa a més s'han d'afegir altres milers de gents, majoritàriament islamistes, que provenen de altres països, molts asiàtics, entre els quals es destaca la presència d'una gran colònia de pakistanesos, palestins, sirians i libanesos; sense oblidar les persones que han arribat des d'altres països extracomunitaris, sobretot d'arreu de Centre i Sudamèrica", segons un comunicat Anglada ha fet, en aquest sentit, als barris amb més immigració: la Maurina, Sant Pere Nord, Pla del Bon Aire i Ca n'Anglada, on ja va haver-hi problemes anys enrere. El líder de la formació ha compartit, junt amb el secretari general de PxC, Pablo Barranco, el candidat local en les eleccions de 2010, Rafael Villagrasa, i el delegat del partit a Terrassa, Jordi Carnero, converses amb els comerciants que s'han queixat de la inseguretat ciutadana. La jornada ha finalitzat amb un acte on Anglada ha dit que "he vingut a saludar a la bona gent de Terrassa, als fills de la Terrassa emprenedora que va demostrar la seva capacitat empresarial, i no a la Terrassadels immigrants il·legals, a la Terrassa de la mesquita, a la Terrassa dels imans radicals i a la Terrassa dels invasors". Pep com a sabadellenc i estudiant a terrassa, a l'UPC, fins fa 2 anys i després de treballar amb organismes et puc dir: a) ets treballador? tens fills? pagues impostos? vas just de calers? Si la resposta es si, has de saber la cuantitat d'ajuda que reben els immigrants, amb el teu sacrifici. És necessari que PxC entri al Parlament. Ja que els mitjans de comunicacio no li fan cap mena de propaganda, temi, que esser nosaltres els que tenim que fer propaganda d ́aquesta formacio.La inmigracio es un problema social.Ens pot caure mes simpatic o menys simpatic el sr anglada, pero e necesari El tarannà d'aquest senyor va quedar patent en poser-se a fer campanya al costat d'un stand d'un altre partit el passat dissabte al barri de la Maurina a Terrassa. No te cap mena d'ètica ni respecte © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Aquesta és la pàgina de Taberna El Embrujo. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Alhaurín de la Torre.
El catedràtic acreditat de la universitat Emilio Gil, nou membre acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors El catedràtic acreditat de la universitat Emilio Gil, professor de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB) de la UPC, ha ingressat el 28 d'octubre com a membre acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors. És el primer enginyer agrònom a Europa que ingressa en aquesta institució acadèmica. En l'acte d'ingrés a la Reial Acadèmia Europea de Doctors, que ha tingut lloc el 28 d'octubre a la sala d'actes de Foment del Treball, a Barcelona, l'investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) Emilio Gil ha impartit el discurs titulat 'Dies de camp' i, en nom de l'organització científica, respondrà Xavier Gil, rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i doctor en Enginyeria Química i Metal·lúrgia. L'investigador Emilio Gil, que forma part del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, on dirigeix la Unitat de Mecanització Agrària, és professor de l' ESAB així com del programa de doctorat en agricultura i ciències forestals de la Universitat de Torí, a Itàlia. Gil, que també coordina el projecte INNOSETA que forma part del programa europeu d'R+D Horizon 2020; ha estat assessor de diferents organismes i instituts de recerca tant nacionals com internacionals, com ara del Ministeri d'Agricultura en l'elaboració del Real Decret d'Us Sostenible de Plaguicides, i autor del Manual d'Inspeccions d'equips d'aplicació. Emilio Gil, que també ha estat professor de la Universitat de Cornell, als Estats Units, és autor de més de 50 articles científics en revistes internacionals i més de 200 articles tècnics i de divulgació, així com diferents llibres en l'àmbit de l'enginyeria agroalimentària. És editor i expert revisor de revistes científiques del sector i ha ofert nombroses conferències internacionals. Membre de diferents organitzacions en l'àmbit de l'enginyeria agroalimentària, l'investigador ha rebut diferents guardons, com ara el Premi de recerca vitivinícola Manuel Campos Lafuente el 2002, el premi del Colegio de Ingenieros Agrónomos de Centro y Canarias el 2002 i el premi a la millor tesi doctoral (accèssit) Fertiberia el 2004.
Les pel·lícules 'La isla mínima' i 'Magical Girl' lideren les nominacions de la segona edició dels premis Feroz 2015, que es lliuraran el 25 de gener amb el patrocini de Gas Natural Fenosa, segons ha anunciat aquest dimarts el president de l'Associació d'Informadors Cinematogràfics d'Espanya, Pedro Vallín. Els 11 guardons s'anunciaran en una gala conduïda per l'actriu Bárbara Santa-Cruz en el Gran Teatre Ruedo Las Ventas de Madrid, un acte retransmès en directe per Canal+, amb intenció de reforçar el seu compromís amb el cinema espanyol que potencia amb l'exhibició de les pel·lícules, ha explicat en roda de premsa el director del canal, Miguel Salvat. Entre els nominats --pel·lícules que tenen un mínim del 50% del finançament espanyol i amb estrena comercial durant el 2014-- destaquen els films 'La isla mínima', amb deu nominacions, 'Magical Girl', que opta a vuit guardons, 'Carmina y amén', nominada a 7 categories, seguides per 'Loreak' i '8 apellidos vascos', les dues candidates a sis premis. Vallín ha qualificat aquest any com a "extraordinari per al cinema espanyol, tant en taquilla com en qualitat", un fet que s'intuïa en veure les pel·lícules espanyoles incloses en el palmarès del Festival de Cinema de Sant Sebastià, segons ha destacat la responsable de Patrocinis i Mecenatge de Gas Natural Fenosa, Adenai Pérez. '10.000 km', 'Hermosa juventud', 'La isla mínima', 'Loreak' i 'Magical Girl' són els títols candidats a Millor pel·lícula dramàtica, mentre que el guardó de Millor comèdia s'ho disputen '8 apellidos vascos', 'Carmina y amén', 'Justi& Cia', 'Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo' i 'La vida inesperada'. Entre aquestes pel·lícules es troben també els candidats a Millor direcció: Jon Garaño i Jose Mari Goenaga per 'Loreak', Paco León per 'Carmina y amén', Carlos Marqués-Marcet per '10.000km', Alberto Rodríguez per 'La isla mínima' i Carlos Vermut per 'Magical Girl'. En la categoria de Millor actor protagonista repeteix 'La isla mínima' amb dos candidats, Raúl Arévalo i Javier Gutiérrez, al costat dels intèrprets de 'Magical Girl', 'La vida inesperada' i '10.000 km'. Els premis, que consisteixen en un reconeixement al mèrit, també inclouen les categories al millor actor i actriu de repartiment, guió, música original, trailer i cartell, entre els quals també es troben els títols 'El niño' i 'De escondidas'. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El Banc de Sang farà a Sabadell una campanya especial de donació de sang amb l'objectiu d'incrementar les reserves i garantir l'assistència sanitària als hospitals, davant la situació d'excepció provocada pel coronavirus. Els propers 18 i 19 de març, l'Antic Mercat de Sant Joan rebrà els donants de 10 a 14h i de 16.30 a 20h. És totalment recomanable reservar hora des del web donarsang.gencat.cat per evitar cues Sabadell s'ha sumat al conjunt de municipis catalans que han ofert els seus espais per garantir les donacions de sang a Catalunya durant aquests dies. La donació de sang és aquests dies una de les activitats imprescindibles que la ciutadania pot fer per afavorir el funcionament del sistema sanitari i l'atenció als pacients dels hospitals. Des de l'arribada del coronavirus, el nombre de donacions ha baixat i durant els propers dies es preveu que ho faci encara més. El Banc de Sang, organisme del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, segueix les mesures de prevenció i seguretat i les aplica al conjunt de les seves campanyes. Des d'aquesta setmana, entre d'altres accions, els donants disposen de gel esterilitzant en arribar a l'espai, han de guardar una distància mínima d'un metre amb la resta de persones i tenen un bolígraf d'un sol us per emplenar el qüestionari. Cal recordar, a més, que el coronavirus COVID-19 no es pot transmetre per la sang, sinó per via respiratòria, amb la qual cosa el procés de donació i transfusió disposa de la seguretat habitual. Per ser donant de sang cal complir les següents condicions bàsiques:
El vigent campió de la Copa del Món d'Snowboard Cross FIS, Lucas Eguibar, ha destacat que se sent "orgullós" per haver aconseguit el primer Globus de Vidre per a Espanya, una victòria que pot aixecar "el cap a la gent" i que, unida a altres èxits demostra que l'esport d'hivern "està destacant" malgrat la crisi econòmica. "Ara Espanya està passant uns moments dolents a l'esport per la situació econòmica, i, sobretot, als esports minoritaris, però una victòria com aquesta aixeca el cap a la gent, veuen que l'esport d'hivern està destacant i els hi dóna esperança", ha indicat Lucas Eguibar en una roda de premsa al Consell Superior d'Esports (CSD). El 'rider' donostiarra s'ha mostrat "orgullós" per aconseguir el primer Globus de Vidre per a Espanya, tot i que no es considera "un pioner" perquè ha tingut "ídols abans". "M'ocupo de tenir el cap moblat i anar per lliure, a vegades no faig cas als mitjans i si caic, he caigut i si guanyo, he guanyat", ha recalcat. "La gent ha evolucionat a l'snowboard atès que abans no eres professional. Tot i això, ara qui està a l'elit treballa d'això i és una professió més", s'ha congratulat sobre aquesta qüestió l'esquiador. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Dimarts, dia 21 d'octubre, el Vicerectorat d'Investigació i Postgrau ha organitzat la visita a la UIB del doctor Octavi Quintana, director de la Direcció General de Recerca i Innovació (DG R&I) de la Comissió Europea. Durant molts anys el doctor Quintana ha assumit la responsabilitat de la recerca en l'àmbit de la salut. La recerca biomèdica té un pes fonamental en el conjunt del nou programa marc H2020. En la seva estructura, la investigació en ciències de la vida és una línia prioritària, tant per al European Research Council (ERC) com per al programa d'Infraestructures de Recerca (RI), al qual dedica una part substancial del seu pressupost. En el programa «Tecnologies futures i emergents» (FET - flagship ), un dels dos projectes seleccionats ha estat el cervell humà, finançat amb mil milions d'euros per als pròxims deu anys. Finalment, al tercer pilar, «Reptes socials», del H2020, un dels set objectius prioritaris a abordar és «Salut, canvi demogràfic i benestar», finançat amb més de set mil milions d'euros. Per la seva experiència, el doctor Quintana és un excel·lent coneixedor de les oportunitats que ofereix el nou Programa marc de recerca i innovació H2020 per als investigadors, i també de tots els instruments de què disposa la Unió Europea per al finançament de la recerca biomèdica i la cooperació internacional. Demà, dimarts, a les 10 hores, a la sala multiusos de l'edifici cientificotècnic del campus universitari, hi haurà una reunió amb el doctor Quintana per parlar de les polítiques de recerca i innovació de la UE. La reunió està oberta a tots els investigadors, i s'adreça especialment als investigadors en ciències de la salut.
L' institut col·labora en projectes internacionals per tal de formar l'alumnat en diverses llengües i enriquir l'experiència fruit d'estades en altres països amb el programa d'intercanvis. També participa en programes d'habilitats de competències. El Campionat Mundial de les Professions de WorldSkills pretén promocionar les competències professionals en l'àmbitde la formació professional a nivell mundial i fomentar la transferència d'habilitats i coneixements i l'intercanvi cultural entre els joves.
Aquesta és la pàgina de Lorenzo. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de O Carballiño.
Pilar Aymerich (Barcelona, 1943) és fotògrafa. Fruit del seu activisme i de la seva col·laboració amb periodistes com Manuel Vázquez Montalbán, Maruja Torres i, molt especialment, Montserrat Roig, el seu objectiu íntim i reflexiu ha ajudat a posar nom a la resistència cultural del tardofranquisme i a reconstruir la història dels moviments socials que el van combatre. Reconeguda amb nombrosos premis (Creu de Sant Jordi 2005 i Premi a la Comunicació no Sexista 2013, entre molts d'altres), la seva obra és memòria viva del moviment feminista a Catalunya. Fins al 17 de setembre, la Galeria Eude, de Barcelona, exposa una part de les seves fotografies més emblemàtiques. [Un fil hipnòtic de música hindú ens rep al seu amplíssim pis de Gran de Gràcia. Abans de començar, pas ras i curt, Aymerich ens mostra el seu estudi i el meticulós ordre amb què desa els seus treballs. Durant l'entrevista recordarà anècdotes amb un riure fresc i pueril. Els llibres que et fan referència no es posen d'acord. Uns diuen que ets nascuda al barri d'Horta, d'altres que al Carmel. La meva família era de l'Eixample, però jo vaig néixer al Carmel, al carrer Conca de Tremp (el segon amb més pendent de Barcelona, segons l'escriptor David Castillo). La meva àvia patia de bronquitis i hi passava els estius en una torreta senzilla de planta baixa amb molt jardí. Quan els meus pares es van casar, ella els la va regalar. Devíeu viure de ple tota la transformació del barri... Sí, recordo tota la immigració que va arribar des dels anys seixanta... Anaves veient com les torres s'anaven convertint en cases de pisos, sense cap mena de planificació urbanística. S'hi respirava un ambient molt agradable. Quan baixava a Barcelona, feia drecera pel parc Güell, que abans era un parc per al barri, o per les barraques, totes pintades de blanc, amb geranis a les finestres... Altres vegades pujava amb la meva germana a la muntanya, a fer volar estels. Allà ens aplegàvem amb els nens de les barraques i els del Guinardó... Suposo que tot plegat em va fer acceptar la diferència i comprendre que hi havia diferents realitats i diferents maneres de ser. Allà també neix la teva afició al teatre, oi? Va ser una manera de treure'm de sobre el món de l'escola de monges franceses a la qual anava (que de franceses en tenien poc, perquè a les 9.00 hores al pati et feien cantar l''Himno' mentre hissaven la bandera). Amb un grup d'amics, cap als 16 anys, vam començar a fer teatre en un casal de joves del barri. Després vaig fer un curs d'interpretació al Liceu, en vaig treure menció honorífica i allò em va animar a provar sort a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. [L'EADAG havia estat fundada el 1960 per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, amb l'objectiu de sacsejar el letàrgic panorama del teatre català des de posicions crítiques. La Pilar hi entra dos anys després. Allà farà amistat amb una altra jove alumna d'inquietuds artístiques: Montserrat Roig.] Quan vaig entrar a l'Escola d'Art Dramàtic, s'estava preparant la 'Primera història d'Esther', de Salvador Espriu. Jo deia aquella frase, i la Montserrat: "Repiqueu a Corpus que són matines". Aquelles frases, les vam seguir utilitzant anys després. El 1973 érem a París entrevistant el delegat de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina. Hi havia molta seguretat, ens van tancar en un soterrani, sentíem corredisses amunt i avall: "Mare, mare, la mulassa!", on ens hem ficat?!", ens repetíem. Què va suposar per a tu el pas per l'Escola? D'entrada, em va donar tot el que no em va donar l'escola de monges. L'EADAG era una illa, un espai de resistència on ens formàvem no només en teatre, sinó també en història de l'art o en literatura, des d'una perspectiva d'esquerres. Estaves en contacte permanent amb referents de diferents disciplines com l'Espriu, el Ràfols-Casamada, la Maria Girona, l'Antoni Tàpies, el Josep Guinovart... Acabada la formació, el 1965, vaig intentar fer algunes coses de teatre comercial, però a mi m'interessava el teatre combatiu i d'avantguarda, i Barcelona era un desert: només hi feien obres d'Alfonso Paso. Així que vaig marxar a Londres amb una amiga, l'Alícia, i amb la idea de continuar fent camí en aquest món. Sí, vam marxar amb una mà al davant i l'altra al darrere. Vam estar un parell de mesos collint fruita en un camp de treball, a Anglaterra, i amb el que vam guanyar vam marxar a la capital. D'allà, malgrat la idea inicial d'obrir-te camí en el teatre, vas tornar amb una càmera sota el braç. A Londres vaig trobar una societat viva, no repressiva: els Beatles, els Rolling Stones, Carnaby Street...; tot el dia era al carrer. Vaig començar a preguntar-me: "Com pots reflectir tot això que estàs vivint?". I em vaig llançar a la fotografia, també perquè veia que el teatre no duia enlloc. Com que no tenia diners per a una càmera, vaig escriure al meu pare, que em va enviar una Voigtländer amb la qual ens feia fotos quan érem petites. Més endavant vaig posar-me en contacte amb el meu oncle, Xavier Tarragó, que vivia exiliat a França després d'haver treballat, durant la Guerra Civil, com a fotògraf del Comissionat de Propaganda. Ja estava gran i una mica malalt, i em va animar a anar a París per ajudar-lo a l'estudi de fotografia que hi tenia. Allà em vaig encarregar de revelar el color, sempre amb la bata plena de taques. La meva tia em deia: "No surtis al carrer, que diran que els catalans som uns marrans!". Però en conèixer-me a mi i començar a discutir sobre els seus records de Barcelona, hi van acabant tornant. El 1969, vaig convidar-los a una representació de 'La pell de brau' en què també van participar la Montserrat, el Fabià Puigserver, la Maria Tubau, el Francesc Nel·lo... La meva tia deia que jo anava per mal camí si seguia en el món artístic; però, en acabar l'obra, me'ls vaig trobar a tots dos abraçats plorant. "Em falten referents ara com els dels anys setanta. No hi ha l'ambient de resistència d'aleshores" De totes maneres, aquella va ser una representació puntual. Quan tornes a Barcelona i et retrobes amb la Montserrat Roig, totes dues aparqueu el teatre i comenceu a fer periodisme plegades. Aquell mateix 1969 guanyeu un premi de Serra d'Or retratant les noves fornades de la cultura que representaven Ovidi Montllor, Benet i Jornet i Joan Lluís Marfany; però també entrevisteu desenes de referents de la cultura i la política catalanes que havien retornat de l'exili o que estaven vivint un perllongat exili interior: Lola Anglada, Pere Quart, Ventura Gassol, Josep Benet, Clementina Arderiu... Jo sempre havia volgut explicar històries amb imatges. M'interessava molt l'ésser humà i el que l'envoltava, i la foto era la manera d'explicar-ho. Tractar amb aquella gent, d'unes qualitats humanes i unes capacitats intel·lectuals tan grans, em va fer millor persona, va ser una mena d'educació personal. Hi havia un respecte molt gran per tota aquella gent de la cultura que va patir l'exili i que encara resistia. Ens falten referents com aquells? Amb dificultats i tot, els moviments culturals d'aleshores eren molt potents i els fotògrafs també en formàvem part. Quan hi havia un esdeveniment cultural, ens trobàvem pintors, escultors, fotògrafs... Ara està tot més segmentat i no hi ha l'ambient de resistència d'aleshores. D'aquells primers reportatges en destaca el retrat que vas fer a Ferran Planes, Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella, supervivents dels camps de concentració nazis. És una de les fotos que més m'estimo. La Montserrat m'havia trucat per anar a casa seva a il·lustrar un reportatge que estava fent per a la revista 'Triunfo'. Quan hi vaig arribar, em vaig trobar tres persones al voltant d'un magnetòfon explicant coses horroroses. Va ser molt colpidor escoltar-los: era una gent molt marcada, que no podia dormir a les nits... Vaig pensar que no podia fer la foto allà, havia de buscar alguna altra cosa: quan la imatge no t'ho dóna, has de buscar la manera de lligar el personatge, la seva situació i el que tu vols explicar. Vaig sortir al carrer i vaig passejar fins a trobar un descampat. Quan hi vam arribar amb tots tres, els vaig demanar que es posessin en filera, com als camps nazis: l'expressió de la cara els va canviar de forma automàtica. Només tinc un negatiu d'aquella foto. Aquelles mirades eren irrepetibles i no valia la pena fer-los patir més. Els havia passat pel cap la imatge dels camps... "La fotografia és una agressió perquè li prens la imatge a una persona. [La Pilar s'aixeca a revifar el puret Toscanello que l'acompanyarà durant tota l'entrevista. Si no veig la foto, no la faig i no passa res. Per això potser no he treballat mai en un diari, perquè m'agrada reflexionar...". Més endavant, sobre la seva participació a 'Els catalans als camps nazis', de Montserrat Roig, explicarà com, un parell d'anys després d'aquella foto, va rebre l'encàrrec de positivar un misteriós paquet de negatius, embolicat amb un vell cartró gris i amb algunes anotacions en alemany, que havia arribat a les mans de la periodista a través del secretari general del PSUC, Gregorio López Raimundo. A cada negatiu ampliat, l'angoixa s'estén. Aymerich ha de fitar per l'única escletxa de llum que deixa passar la cortina del seu estudi per dir-se que és a casa i que a fora hi ha vida. Davant té les fotos que Francesc Boix havia rescatat de Mauthausen.] Tu sempre has dit que la fotografia és un acte agressiu. La fotografia és una agressió, perquè li estàs prenent la imatge a una persona. Sempre has de procurar que el personatge s'oblidi que li estàs intentant treure el que és. Per mi, el retrat és gairebé una radiografia. Has d'anar molt amb compte, t'hi has d'apropar coneixent la persona, sabent què hi ha i què en vols treure. Moltes vegades havia de pensar en un decorat que les definís: l'entorn sempre ha estat molt important en el meu treball, potser perquè havia estudiat escenografia. De fet, en Joan de Sagarra diu que en les teves fotos es percep la teva formació en teatre, i tu mateixa afirmes que has hagut de fer tots els papers de l'auca perquè la gent se sentís còmoda... En Joan sempre diu que sóc una dona de teatre que fa fotografia. Haver estat actriu m'ha anat molt bé, perquè el fet fotogràfic és sempre una seducció. L'ideal és que es produeixi una trobada de seduccions entre el fotògraf i el fotografiat; però, si no es produeix, has de tirar mà de la teva professionalitat, i això requereix temps. Jo mai feia fotos mentre la Montserrat entrevistava; les feia al final i a totes dues ens anava bé així: mentre l'entrevistat parlava, jo podia copsar com era; mentre jo feia fotos, la Montserrat podia caçar gestos o paraules que l'entrevistat deia de forma més relaxada. D'entre tots els retratats durant aquells anys, dius que els escriptors van ser els qui més resistència oposaven al retrat. La Mercè Rodoreda la vas convèncer després de compartir-hi inquietuds sobre el cultiu de gardènies. Amb en Pla va passar el mateix que amb la Rodoreda: entrevista complicada i negativa a deixar-se retratar. En acabar la trobada, la Montserrat em va trucar empipada [Imitant-ne la veu, enutjada]: "Mira què m'ha dit el Pla, ja està bé! Li he comentat que jo també estava escrivint, si em donaria algun consell, i ell m'ha mirat de dalt a baix i m'ha dit «Senyoreta, amb aquestes cames no cal que escrigui». I, a més, no vol fotos, així que tu mateixa, si vols anar al mas a provar sort...". En arribar al mas, la masovera em va preguntar si duia els llibres i jo, instintivament, sense saber de què em parlava, vaig contestar que sí: "Doncs pugi, que el senyor Pla l'està esperant". Me'l vaig trobar a dalt amb la bata posada i el cigarret penjant. Jo duia una minifaldilla fins aquí per allò de... Fetes les fotografies, li vaig dir que anava al cotxe a buscar els llibres i ja no vaig tornar. La masovera m'havia confós amb algú altre. Tens tota una història amb això del vestuari. Durant la Transició, el camuflatge et va salvar de més d'un cop de porra. Si anava a fer fotos d'arquitectura, jo em vestia de marró; al teatre, sempre de negre rigorós; als cementiris de Cuba, de blanc (per això em van confondre més d'una vegada amb una santera). A les manifestacions jo no em vestia de fotògrafa: hi anava amb talons, ben vestida i maquillada. Com que sabia que en una corredissa m'enxamparien, quan hi havia una càrrega m'aturava en un raconet i treia el mirall i el pintallavis que duia a sobre. Els grisos passaven de llarg o m'advertien del perill. Jo aleshores col·laborava amb la revista 'Triunfo'. El Manuel Vázquez Montalbán hi tenia una secció setmanal anomenada "Cuestiones periféricas" i m'enviava a fer fotos, però a vegades les hi passava com a ciutadana que havia participat en manifestacions. Jo estava dintre els moviments reivindicatius de l'època. Una trucada: "Escolta, ens veiem a berenar", i ja sabies que "berenar" volia dir agafar la càmera i sortir corrent. Havies d'estar dintre el moviment per saber què estaves fent. Sobre aquells moviments i aquelles manifestacions, la Galeria Eude exposa un bon repertori de fotografies: les manifestacions de bombers i de periodistes de 1976, la Diada de Sant Boi... Moltes són pura memòria col·lectiva de la lluita feminista. Fins i tot en les manifestacions sempre vaig buscar fer una foto més reflexiva i intimista; no hi anava a treure el cop. Tot acte públic és com una obra teatral: hi ha un començament, un punt culminant i un desenllaç. El que has d'intentar és enganxar el punt culminant i per això has de ser-hi dins, perquè sempre passa alguna cosa que defineix el que hi està passant. En aquell moment no hi havia fotògrafs dedicats a seguir el moviment feminista: no era notícia. Ja abans de la mort de Franco, jo formava part d'un grup d'intel·lectuals (on hi eren la Laura Tremosa o la Núria Pompeia i al qual s'unien a vegades la Montserrat Roig i la Maruja Torres) que discutia sobre el moviment feminista. Sent-hi dins, vaig poder il·lustrar l'inici del moviment a Barcelona: El "Jo sóc adúltera", les manifestacions contra les violacions i el maltractament, les I Jornades Catalanes de la Dona de 1976, la tancada de Motor Ibérica... [L'1 de juny de 1976, prop de 300 dones i fills dels treballadors en vaga de Motor Ibérica es van tancar a l'església de Sant Andreu del Palomar de Barcelona per estendre la solidaritat amb els seus familiars. La tancada va durar 28 dies, moment en què les dones i les criatures van ser desallotjades violentament per la policia. Pilar Aymerich i Montserrat Roig van documentar la lluita a la revista 'Triunfo'.] "Tu llegies un article del Manolo Vázquez Montalbán, de la Maruja Torres o de la Montserrat Roig i deies: «Ostres, és que és veritat!»" En aquella època vas poder treballar amb una gran generació de periodistes compromesos. En primer lloc, aquells periodistes donaven opinió, com jo intentava donar-la amb les fotos. En segon lloc, feien un autèntic periodisme d'investigació. Els reportatges eren llargs, informaven del que estava passant. Era un periodisme volgudament personal, europeu, que s'ha perdut i es troba a faltar. En els moments en què vivim, necessitem gent que ens ajudi a reflexionar i a saber què està passant. En aquella època, tu llegies un article del Manolo Vázquez Montalbán, de la Maruja Torres o de la Montserrat Roig i deies: "Ostres, és que és veritat!". Potser et mostrava un aspecte de la notícia que tu intuïes que existia, però sobre el qual no havies reflexionat. Era un periodisme informatiu i educatiu alhora. Què és el que feia única la Montserrat Roig? Era una encantadora de serpents, es posava els entrevistadors a la butxaca. Tenia aquesta cosa d'estimar la gent. Per ser periodista i fotoperiodista, has d'estimar la gent. Ella tenia un gran respecte per les persones, anava amb compte de no fer mal, enfocava el periodisme des d'una ètica molt profunda i amb un gran sentit de justícia. Hi ha una línia vermella que mai has de creuar. Jo, des de la fotografia, també ho he tingut clar sempre. Vaig tenir la sort de col·laborar amb revistes d'esquerres ('Triunfo', 'Cambio 16', 'La Calle', 'Fotogramas', 'Serra d'Or'...) i no vaig trobar-me amb aquests problemes. Sí que alguna vegada, davant d'algun treball fotogràfic, m'havien dit "Ah, això ho has fet tu?", però hi havia més la discriminació en la vida quotidiana que en el treball. "La feina de fotògraf està pitjor que mai. Hi ha un problema greu dins el món de la premsa " Com veus en l'actualitat la salut del fotoperiodisme a casa nostra? Se li està donant importància, hi ha moltes exposicions, sembla que hi hagi un revifament, però la feina de fotògraf està pitjor que mai. Hi ha un problema greu dins el món de la premsa. Era més fàcil ser fotògraf durant la repressió i la Transició que no pas ara. Aleshores tenies a l'abast poques revistes, però comptaven amb tu; ara el fotògraf s'ha diluït, és una professió en extinció. D'altra banda, jo estic d'acord que la digitalització ha democratitzat la fotografia i estic contenta que tothom faci fotos i que tothom sàpiga llegir imatges. Però això també l'ha frivolitzat. Es fan moltes fotos sense reflexionar i per a mi la fotografia és reflexió. Es generen moltes imatges, però quina d'aquestes imatges et diu alguna cosa? I tu, què volies dir amb aquestes imatges? Per millorar-ne la situació, els darrers anys has participat en el debat sobre l'elaboració del Pla nacional de fotografia, aprovat el 2015. Calia per posar sobre la taula el fet fotogràfic i la història del país. Ens hem perdut tota una època del país de la qual no tenim imatges. Això, en altres països, és impensable. A França, a Anglaterra... a tot arreu hi ha fotodocumentalisme de la ciutat, pots saber com era el país als anys vint, quaranta o als seixanta. Amb la Guerra Civil, el fotodocumentalisme va quedar estroncat. Jo recordo el Miquel Galmes als Encants Vells, recollint arxius tirats per terra, com la col·lecció Merletti. A l'Institut d'Estudis Fotogràfics hi ha milers de negatius que eren allà. Ens falta la memòria fotogràfica que ningú s'ha preocupat de recollir. A això cal sumar-hi que durant molt de temps no s'ha pensat en la fotografia documental com una fotografia d'autor. Vist ara, és una bestiesa, però això ha fet que durant molt de temps estigués desprotegida: el pla intenta posar-se al dia amb tot plegat. Va a poc a poc, hi ha cert escepticisme entre la professió, no hi ha diners... però alguna cosa s'ha mogut. Saber amb quin patrimoni fotogràfic comptem és cabdal, i això és el que s'ha començat a fer. El pla també preveu la creació d'un gran Centre Fotogràfic Nacional. De moment, és una utopia, la qual cosa no vol dir que no s'hagi de lluitar. Però és important començar per baix, aturar-se i recuperar tot el patrimoni fotogràfic que tenim, perquè portem un retard important, malgrat que Catalunya sempre hagi estat un país de molta imatge (fins i tot les famílies burgeses tenien la seva camereta i es passaven el que enregistraven) i que hàgim tingut fotògrafs molt importants. Fa poc, una estudiant que em va demanar consell em va confessar que no coneixia l'obra de Català-Roca. A mi em sembla molt bé que coneguis l'obra dels grans fotògrafs dels EUA, però abans mira els mestres que has tingut al darrere, estudia'ls, perquè tu véns d'allà i et parlen del teu país. Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo Inicia sessió per deixar un comentari El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions. Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020).
La gran tradició boletaire de Sant Sadurní de l'Heura, situat al bell mig del massís de les Gavarres, es reflecteix cada any en la seva fira dedicada al bolet, que té lloc durant la festa petita de la vila. El bolet és, doncs, una bona excusa per visitar el poble i participar en les diferents activitats programades. La més concorreguda és, sens dubte, l'esmorzar popular, que cada any se serveix a unes dues mil persones. Els organitzadors de la fira, la Societat Recreativa La Concòrdia, cuinen fins a vuit senglars amb bolets –cedits per les colles El Cartutxo de Sant Sadurní i La Marqueta de Sant Pol–, a més de botifarres a la brasa i altres guisats amb bolets que preparen alguns restaurants locals. «La fira és l'excusa perfecta per degustar tots els plats que fem i visitar un poble preciós al peu de les Gavarres», ens explica la presidenta de l'associació, Marisol Bullich, que continua recomanant la mostra per l'exposició de bolets, que cada any reuneix unes 200 espècies, xifra que pot anar a l'alça aquesta edició, ja que «ha estat any de pluja». L'altre gran atractiu de la fira són la quarantena de parades artesanes o lligades amb el món del bolet que envaeixen els carrers del poble per a l'ocasió. Complementen el programa una actuació de bastoners amb acompanyament de la Gralla de Boix, missa solemne cantada per la coral Vol d'Oreneta, una actuació de la colla castellera de Figueres i el teatre que cada any ofereixen els alumnes de l'escola La Pedra Dreta de Sant Sadurní, que interpretaran l'obra L'Osvald, l'elefant musical. No ens podem oblidar d'esmentar l'exposició Objectiu: Gavarres i El rebost de pagès, a l'ajuntament, la qual mostra com era i què s'hi guardava antigament en un rebost. Com hem dit, la fira és l'excusa perfecta per visitar Sant Sadurní de l'Heura, que des del 1973 forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní. Un conjunt de carrers estrets i llargs formen el nucli, aquest dia atapeït de parades. L'església, que està documentada al segle XI, és un edifici del segle XVIII. De l'antic castell, no se n'ha preservat gairebé res, tot i que és probable que el campanar vell (una torre romànica quadrada) de l'església formés part de les seves defenses. A pocs quilòmetres del nucli es troba la petita ermita romànica de Sant Joan de Salelles, un dels únics monuments del primer romànic que es conserven a la comarca.
Aquest és l'objectiu de Miguel Ángel Ortega a Salamanca, on ahir va ser presentat com a nou entrenador del Perfumerías Avenida en substitució d'Alberto Miranda. L'extècnic de l'Spar Citylift Girona només ha trigat cinc dies en trobar un nou destí. Destituït a Fontajau després d'esgotar el poc crèdit que tenia entre la directiva per la derrota contra el Bembibre, dilluns el líder de la Lliga Femenina anunciava per sorpresa la seva contractació i la sortida del fins ara entrenador. A Salamanca no li perdonen a Miranda haver perdut les últimes tres finals (Lliga i Supercopa, contra l'Uni, i Copa davant del Conquero). La Lliga és, per tant, el gran i també l'únic objectiu que li queda al club de Salamanca aquesta temporada, després d'haver decebut també a l'Eurolliga. El Perfumerías ho té tot a favor per endur-se la fase regular però després vindran uns play-off on pot passar qualsevol cosa. Ortega va explicar la seva satisfacció per haver fitxat pel conjunt castellà i va definir-se com a entrenador: «Hi haurà qui confongui intensitat amb ser defensiu però no es tracta d'això, es tracta que hi hagi el màxim esforç en cada instant, en cada minut sobre la pista». L'expreparador de l'Spar Citylift va admetre que «molts entrenadors volen estar al Perfumerías» i va subratllar que intentarà guanyar-hi el títol fent un bon bàsquet per tal d'optar a continuar a Salamanca. Carlos Méndez, el gerent del Perfumerías Avenida, va recordar que «hem perdut les últimes tres finals i ni les hem disputat» per justificar la necessitat d'un canvi d'entrenador. Miguel Ángel Ortega tornarà a Girona, ara defensant els colors de l'equip salmantí, en l'última jornada de la Lliga regular que està marcada pel Dissabte Sant (26 de març). El més probable és que el Perfumerías ja sigui matemàticament campió de la fase regular i que l'Uni s'hagi assegurat el play-off, tot i que també podria afrontar el duel amb urgències. Si els dos equips es classifiquen podrien tornar-se a trobar en una morbosa lluita pel títol. Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
Barcelona Seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) L'aproximació que David Soler fa a la interpretació de la guitarra és única. Durant les darreres dues dècades s'ha forjat en els grans escenaris d'Europa i Amèrica amb bandes de pop i rock, mentre pausadament desenvolupava un llenguatge instrumental d'avantguarda que ell anomena denga. Els seus referents musicals van de Brian Eno a Robert Fripp, i del guitarrista Bill Frisell a compositors com Béla Bartók, Olivier Messiaen o Frank Zappa. Partint de tot aquest substrat, la temporada passada L'Auditori va proposar a Soler fer-se seva una obra icònica del pop-rock: The Dark Side of the Moon de Pink Floyd. Un disc pioner en l'ús de la tecnologia surround i amb múltiples capes que va disseccionar en una reinterpretació apoteòsica i sofisticada que tindrem l'oportunitat de tornar a escoltar.
Jonas Ramalho i Gorka Iraizoz es deuen al Girona i sempre que els toca jugar defensen l'escut del conjunt de Montilivi deixant-se la pell al camp. No serà diferent dilluns a San Mamés contra l'Athletic Club, però sí que serà especial per als dos futbolistes que han passat bona part de la seva carrera esportiva a Bilbao. Dilluns, tal com ja van fer la temporada passada, Ramalho i Iraizoz tornaran a San Mamés disposats a furgar a la ferida i a amargar l'estrena a la Lliga de Gaizka Garitano, el nou entrenador de l'Athletic Club. Serà un dia de sensacions estranyes tant pel navarrès com per al de Barakaldo. El veterà porter, de 37 anys, va aterrar fa dos estius a Montilivi després de tancar una etapa de deu temporades al primer equip de l'Athletic. Un total de 392 partits en què va tenir temps de quedar dos cops subcampió de Copa, una vegada subcampió de l'Europa League, guanyar una Supercopa d'Espanya i disputar 8 partits de Champions League. L'eclosió de Kepa Agirrezabalaga i la consolidació de Iago Herrerín van fer que el club no li renovés el contracte i, l'estiu del 2017, Iraizoz es convertia en el primer fitxatge del Girona a Primera. La lesió de Bounou contra l'Atlètic de Madrid li obre de nou les portes de la titularitat a la Lliga després d'unes excel·lents actuacions tant els minuts que va haver de jugar contra l'Atlètic com dimecres a la Copa davant l'Alabès. L'any passat, Iraizoz va ser un dels homes més ovacionats en la derrota a San Mamés del Girona (2-0). Menys recorregut al primer equip va tenir Jonas Ramalho. Tot i això, el de Barakaldo és un producte de Lezama que va passar per tots els esglaons del planter fins a estrenar-se amb el primer equip amb només 18 anys de la mà de Marcelo Bielsa. La joventut i la forta competència a la seva posició (Amorebieta, Gurpegui, Ekiza, Sanjosé, Etxeita, Laporte,...) van fer que decidís acceptar el repte d'una cessió per trobar els minuts que no tenia a San Mamés. Així, l'estiu del 2013 va acceptar el repte del Girona. Tenia només 20 anys i li va tocar viure un any d'allò més convuls, amb impagaments dels sous, tres entrenadors i una salvació agònica amb Machín. Ramalho va repetir cessió el curs següent (14-15) però quan l'equip fregava l'ascens es va trencar els lligaments del genoll a Vitòria contra l'Alabès (0-3). L'any següent es va quedar a Bilbao per recuperar-se bé i va compaginar el primer equip amb el Bilbao Athletic, que havia pujat a Segona A. L'estiu del 2017, Cárcel i Machín el van convèncer altre cop perquè tornés a Montilivi en propietat. Malgrat algunes lesions, tant el curs passat com enguany, Ramalho s'ha convertit en indiscutible primer per a Machín i ara per a Eusebio. Tot plegat ha fet que sense fer gaire fressa i a còpia de molta feina i disciplina, Ramalho acumuli ja 133 vestits amb la samarreta del Girona. Al juny acaba contracte i el club vol renovar-lo. De moment, però, no hi ha entesa.
El Gremi d'Editors de Catalunya organitza el curs Adobe Photoshop, en modalitat presencial, i dirigit a treballadors del sector editorial, autònoms i aturats. Tenen prioritat els treballadors d'empreses associades al Gremi. Els curs està cent per cent subvencionat gràcies al suport del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. El curs tindrà 45 hores de durada, s'impartirà els divendres de 09.00h a 14.00h, en 9 sessions entre el 21 d'abril i el 16 de juny, a les instal·lacions del CIFO, Centre d'Innovació i Formació Ocupacional de l'Hospitalet a la Carretera del Mig, 24 de l'Hospitalet de Llobregat (telèfon 932 60 31 20) ( com arribar ). Els interessats ja poden cursar la inscripció clicant aquí.
Si vols contactar amb un professional API a Castellfollit de La Roca Casa Reformada a al Centre de Castellfollit de la Roca, 3 habitacions, cuina, menjador i sala enormes, 2 bany. amb balcons2 plantes, de 144 mts cadascuna, Actualment la primera plan...
Principals poblacions de la província de Girona pisos-bancs: Api.cat ofereix pisos i cases en les següents poblacions de la província de girona:
El fet que en els últims dies han anat sorgint casos de persones infectades pel coronavirus a Barcelona i en altres punts de Catalunya i ciutats d'Espanya i Europa, ha acabat per ajornar la Marató fins el proper 25 d'octubre. Tot i que l'organització (RPM-MKTG/ASO) informava que "la celebració de la cursa prevista per al 15 de març seguiria endavant amb normalitat", finalment no serà així. Fins ara hi havia uns 600 italians inscrits a la Marató de Barcelona i l'organització encara havia de decidir què farà amb la participació d'aquests atletes a l'esdeveniment. En l'edició del 2019 va comptar amb la presència de 17.465 participants, dels quals els italians van ser els tercers pel que fa al nombre d'estrangers (559), després dels francesos (2.137) i dels britànics (1.232). La Marató de Barcelona 2020, que s'havia de celebrar el diumenge 15 de març i finalment ho farà el 25 d'octubre, no és la primera prova que s'ha vist afectada per la propagació del coronavirus. Per exemple, la Marató de Tòquio, que s'ha disputat aquest diumenge, 1 de març, només ho ha fet amb 300 atletes d'elit. No s'hi ha deixat participar els esportistes amateurs. Mesura que, tot i que de moment l'organització de Barcelona no es planteja, podria arribar a aplicar-se a la Marató, i fer així que només els corredors professionals puguin participar en la cursa. La Mitja Marató de París s'havia de disputar el 8 de març, una setmana abans de la Marató de Barcelona. La prova es va suspendre després de la prohibició de reunions públiques amb més de 5.000 persones a França. La cursa comptava amb 44.000 inscrits i alguns ja havien recollit el dorsal per participar-hi. A França s'han detectat més de 100 casos de coronavirus. En canvi, aquest cap de setmana, el diumenge 1 de març, sí que s'ha celebrat la Mitja Marató de Londres. La cursa s'ha fet sense cap tipus de problema i fins i tot l'atleta etíop Kenenisa Bekele va batre el rècord de la cursa amb un temps de 1:00:22 La Marató de Roma, que s'havia de córrer el diumenge 29 de març, ha estat suspesa. Els organitzadors han comunicat que l'any vinent, el 2021, donaran una doble medalla als participants: la del 2020 com a símbol de resistència i la del 2021 com a metàfora de la doble victòria. Quants casos de coronavirus hi ha a Barcelona? Hi ha ja 46 casos a Catalunya de covid-19. Aquí pots consultar l' última hora del coronavirus a Barcelona i tota la informació per conèixer l'evolució del virus i les mesures establertes per evitar el contagi. Quin recorregut té la Marató de Barcelona 2020? El recorregut de la Marató de Barcelona 2020 tornarà a ser el mateix que el de l'edició anterior, quan es va produir el canvi més important dels últims anys. El punt de sortida i arribada serà l'avinguda de la Reina Maria Cristina. Com fer la inscripció a la Marató de Barcelona? Les inscripcions a la Marató es poden fer fins al 9 de març. Consulta tota la informació per córrer la cursa a Barcelona en aquesta guia. "text": "Hi ha ja més de 15 casos a Catalunya de covid-19. Aquí pots consultar l'última hora del coronavirus a Barcelona i tota la informació per conèixer l'evolució del virus i les mesures establertes per evitar el contagi." "name": "Quin recorregut té la Marató de Barcelona 2020?", "text": "El recorregut de la Marató de Barcelona 2020 tornarà a ser el mateix que el de l'edició anterior, quan es va produir el canvi més important dels últims anys. "name": "Com fer la inscripció a la Marató de Barcelona?", "text": "Les inscripcions a la marató es pot fer fins al 9 de març. Consulta tota la informació per córrer la cursa a Barcelona en aquesta guia." Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa Tancada una escola bressol de Barcelona després d'un cas de coronavirus d'una treballadora Mor pel coronavirus un home que vivia en una residència per a gent gran a Barcelona Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
Un aficionat culer caminant entre dos maniquins vestits amb la samarreta, els pantalons i els mitjons del Barça. / MANOLO GARCÍA No han acabat de desaparèixer mai però ara travessen un moment d'autèntic esplendor. El menjaorelles actua com les plagues més demolidores del món rural i és tan mortífera com una mixomatosi descontrolada. Vesteixen de manera elegant, estan abonats a la corbata. El més tradicional consisteix en una aproximació a la víctima en silenci, sense fer soroll, per xiuxiuejar-li a l'orella. "Mira què diuen allà de tu", "Fixa't com et tracten aquests que en teoria són amics", "Has vist quina informació més tendenciosa... segur que hi ha aquest o aquell al darrere", "Mira quina crítica més gratuïta, ens volen fer mal". Amb l'explosió del 2.0 la mateixa fórmula cap en un missatge curt al mòbil. La inoculació del verí per terra, mail i WhatsApp. La plaga està descontrolada i, després d'uns mesos de feina silenciosa, comencen a fer-se visibles els efectes nocius a la superfície. Al poder del club s'ha incubat una hipersensibilitat a la crítica que es transmet en declaracions públiques i en gestos interns. En la simptomatologia també hi trobem un detectar constantment l'amenaça d'una conspiració darrere de cada columna. Sense la feina sorda de l'exèrcit de menjaorelles que campen alegrement a l'entorn del club i dels seus despatxos nobles no s'entendrien arguments com els del president Sandro Rosell abans del derbi. Allò que hi ha gent que no té ganes que el Barça vagi bé, en referència al debat futbolístic que acompanya el passeig triomfal de l'equip del Tata Martino. Els tentacles arriben a tot arreu perquè qualsevol estudiós de les plagues detectaria que sense la intervenció d'un menjaorelles, d'un dels bons, un entrenador argentí acabat d'aterrar a Catalunya mai no hauria expressat en públic que el critiquen per no ser de la casa o holandès. Combatre aquest tipus d'epidèmies es fa més difícil a mesura que va passant el temps, mentre els que exerceixen el poder van veient com es desgasten les relacions entre uns i altres, i en paral·lel desapareixen les precaucions dels primers dies al càrrec. El menjaorelles autèntic no busca el bé col·lectiu. Dedica les seves energies a alimentar la inseguretat de la seva víctima i a aïllar-lo d'influències externes que podrien tenir un efecte positiu en la seva vida. Etiqueta els altres d'enemics i intoxica la relació del cap amb qui gosa acostar-s'hi. El risc és altíssim, i si acaba vencent la planta es marceix sense remei. La bona notícia és que no cal invertir en plaguicides. N'hi ha prou deixant d'escoltar. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Ser dona i ser negra: Lucía Asué Mbomío (Madrid, 1981) pot parlar de què suposa exercir el periodisme en un món carregat de prejudicis quan pertanys a dos col·lectius discriminats. És reportera al programa de Televisió Espanyola 'Aquí en la tierra' i col·labora amb la revista digital 'Afroféminas', creada per donar veu a les dones afrodescendents. Mbomío va ser l'encarregada d'inaugurar la jornada "Periodismes diversos, periodismes transformadors", organitzada per la Xarxa BCN Antirumors. Mbomío, en conversa amb Carme Colomina, cap de la secció d'internacional del diari 'Ara', exposa els problemes, conflictes i dubtes dels periodistes i dels mitjans a l'hora d'abordar la diversitat. Edició: Mar Romero / Foto: Xavi Herrero / Amb el suport de la Xarxa Antirumors [Fragment de la conversa de Carme Colomina i Lucía Mbomío del passat 26 d'octubre en la jornada "Periodismes diversos, periodismes transformadors", organitzada per la Xarxa BCN Antirumors] La primera cosa que em va venir al cap quan preparava aquesta jornada és una anècdota que em va explicar una companya de Londres. Quan va arribar a Brussel·les, si li preguntaven "d'on véns" i ella contestava "de Londres", repreguntaven "sí, però d'on?". Tenim un concepte de nosaltres mateixos i de les nostres societats molt homogeni. Els periodistes som els que relatem una societat que anomenem diversa, però la vivim de manera diversa? Jo parlaré no només com a periodista negra, sinó també com una persona que neix a Madrid i que ha de respondre a aquesta pregunta al quadrat: d'on ets? Si el que vols saber és d'on provinc, pregunta'm quin és el meu origen. Hi ha imatges molt estereotipades de les persones negres. Llavis grans i vermell Chanel, amb un os al cap, força allunyat del que jo entenc que són les persones negres a dia d'avui. I jo, com a persona negra, he consumit i m'he construït amb aquesta informació, amb tot el que això implica pel que fa a complexos, pors i a vegades fins i tot rancors. Els periodistes al final som persones i estem plens de prejudicis. El problema que tenim és que la nostra feina alimenta les consciències de molta gent. La terminologia és molt important. La guia d'estil de la BBC diu que és millor utilitzar el terme "persona negra" en comptes de "negres", i que en cap cas s'ha d'utilitzar "no blanc" ni "de color" especialment en tractar un context racial. De la mateixa manera, adverteix sobre la utilització del terme "immigrant" quan ens referim a persones nascudes al mateix país. Diuen que jo sóc migrant de segona generació. Els meus fills seran de tercera, després de cinquena... Si em poso 'farruca', puc dir que sóc castellana vella: el meu pare i avis van néixer a Guinea Equatorial, que va ser una colònia espanyola. Mai van tenir una altra cosa que no fos un DNI. El terme "migrant", a més d'allunyar-nos, té conseqüències: hi ha una racialització de la nacionalitat. Quan em feien la pregunta al quadrat, jo deia directament que era equatoguineana, perquè acabava abans. Però amb el pas del temps he entès que fer això és permetre que guanyin aquells que no són capaços d'entendre que jo també puc ser d'aquí. A més, vaig anar a Guinea Equatorial i em vaig adonar que tampoc sóc d'allà. Hem de permetre aquestes identitats líquides, per les quals som prismes amb infinitat de cares: no només sóc negra, no només sóc espanyola, no només sóc d'origen equatoguineà, però sí sóc equatoguineana, espanyola, madrilenya, d'Alcorcón i mil coses més. A banda d'això, és cert que la comunitat negra hem de fer autocrítica sobre la terminologia perquè hauríem d'arribar a un consens. Però, per descomptat, entenc que no es pot dir "negre". I el fet que existeixi una guia d'estil de la BBC respecte a això i que aquí no existeixi també és significatiu. Moltes vegades informem sobre col·lectius dels quals no tenim ni idea i ho fem amb certa irresponsabilitat. A vegades també amb certa innocència. "Quan parlo de racisme i em responen que el fenomen migratori és recent a Espanya, m'estan insultant" Hem fet la nostra primera autocrítica. Ara podem fer l'autocrítica dels mitjans: com aborden la diversitat cultural com la immigració? La negritud està estereotipada. La persona negra és un estranger, un immigrant. Immigrant negre és automàticament africà —Colòmbia o el Brasil tenen una quantitat ingent de població afrodescendent—; africà és pobre, i immigrant africà és pastera. Immigrant no és el mateix que refugiat, perquè el refugiat és àrab. Els mitjans no s'aturen a analitzar un context, a explicar d'on vénen aquestes persones, i jo crec que això és un dels problemes principals. Digues que vénen de Mali i explica què està passant al nord de Mali. Així potser podré començar a empatitzar amb aquesta gent. A mi em rebenta quan es diu que "els sirians s'assemblen a nosaltres". Jo porto empatitzant amb gent que no s'assembla gens a mi tota la vida. Aquest tractament genera una divisió racista o paternalista del col·lectiu negre. Per exemple, 'Público' va publicar una informació sobre les migracions massives de persones sirianes, però a la fotografia surten persones negres. Ho fa 'Público', que 'a priori' és gent oberta de ment però que no deixa de beure dels mateixos estereotips que tenim tots. Un dels arguments que més em responen quan parlo de racisme és que el fenomen migratori és recent a Espanya. Estàs obviant que hi ha un territori, Guinea Equatorial, que des del segle XVIII va pertànyer a Espanya, amb tot el que comporta. La migració no és una cosa recent. Espanya és a 14 quilòmetres d'Àfrica. Ell estava a Barcelona, parlava català, era republicà, i el van caçar a la resistència francesa. Que no m'expliquin que és un fenomen nou. Espanya va participar activament en l'esclavitud; per tant, aquí hi va haver moltes persones negres. Potser ja va sent hora que això es tingui en compte. Un altre estereotip al qual ens enfrontem és l'excepcionalitat. Que això es tracti com a notícia em genera contradiccions. D'una banda, entenc que és important que es parli d'aquests casos per desfer la imatge perenne que tenim incrustada; però, d'altra banda, com us sentiríeu vosaltres si fessin una notícia dient "un home blanc és mestre"? I, a més de l'excepcionalitat, també hi ha la hipersexualització, que afecta els homes i les dones, però les dones més. En el viatge d'equador de la carrera vam fer el concurs "Miss" i "Mister" Equador. Jo tenia 20 anys, era verge, i em van donar "Miss Polvo Salvaje". No ho desmentiria, és clar, tenia 20 anys i anava tard. Però, si et pares a pensar, hi ha una exotització atroç. Per no parlar de certs termes habituals: 'deessa d'eben', 'brown sugar'... "Una persona negra als informatius no és una qüestió de quota ni de modernitat. La necessitat de referents és molt real. Et fa sentir que ets part de la societat que t'envolta, i aquests referents encara falten avui en dia. Jo he pogut comptar 10 casos de periodistes negres, incloent-m'hi. M'he trobat en situacions en què, a més de ser tractada com una cosa excepcional, s'hi afegeix la sensació de ser instrumentalitzada. Que hi hagi una persona negra als informatius no és una qüestió de quota ni de modernitat. Hem de vetllar per la inclusió de persones de diferents races i ètnies als mitjans de comunicació, però també per veure de quina manera es representa aquesta gent als mitjans de comunicació. No n'hi ha prou amb la part quantitativa, sinó que cal tenir en compte la qualitativa. Hi ha hagut programes com 'Palabra de gitano' que són una vergonya i ningú en va dir res. També hi ha els anuncis de Conguitos. Amb tot el que va passar al Congo. Ens hauria de fer mal a tots, no només a la comunitat afectada. Creus que les noves tecnologies i xarxes socials beneficien la visibilització de la diversitat? Les xarxes socials, a vegades, són com un contenidor de bilis. Recentment van amenaçar de mort el president de SOS Racisme Madrid i no hi ha hagut cap condemna respecte a això. D'altra banda, les xarxes socials van molt bé per a la visibilització d'altres realitats: d'un Estat espanyol realment divers des del punt de vista lingüístic, ètnic, racial, cultural, etc. Què podem fer els mitjans de comunicació per ser realment transformadors? Per canviar les dinàmiques dels mitjans sobre la diversitat, podem fer coses com celebrar aquest tipus de jornades [parla de "Periodismes diversos, periodismes transformadors", organitzada per la Xarxa Antirumors]. També és important incloure sempre membres del col·lectiu del qual es parla. Una altra via d'actuació són els mitjans gestionats pels mateixos col·lectius: crea referents i dóna espai per debatre i analitzar notícies que potser no tindran lloc als mitjans massius però que són rellevants per a un col·lectiu determinat. I altres vegades podem millorar simplement implementant allò que ens van ensenyar a la universitat. A mi em van dir a classe d'ètica periodística que la nacionalitat de la persona de la qual es parla no és rellevant en cap dels casos. A vegades només cal fer cas del manual. Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions. Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020).
Aspecte actual dels barracons que ocupaven alumnes i mestres de l'Institut Serra de Noet. D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
Els jutjats gironins estan ocupats pràcticament per funcionaris judicials interins. Més del 60% de les 739 places de gestors, tramitadors i auxiliars dels nou partits judicials que divideixen la província de Girona són suplents, i només el de Sant Feliu de Guíxols té una taxa de titulars amb plaça obtinguda per oposició superior al 50%, i en el cas de Puigcerdà -el més extrem a escala catalana- l'interinatge arriba al 100%. Aquestes són algunes de les conclusions que es poden extreure de la memòria de 2018 presentada fa pocs dies pel Tribunal Català de Justícia de Catalunya i que fan palès l'increment de l'interinatge en pràcticament tots els partits respecte de l'any anterior. Tal com passa en altres províncies catalanes com ara la de Tarragona, la taxa d'interinitat de partits importants com Figueres i Santa Coloma de Farners superen el 70%, un fet que dificulta la instrucció de procediments com ara el cas Manga, una de les peces de les quals està instruïda pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de la capital selvatana. A Ripoll la taxa també supera el 70%, i de les 15 places que conformen la plantilla dels jutjats només 4 són titulars. A Blanes, dels 5 jutjats de primera instància i instrucció sumant-hi Lloret de Mar i Tossa de Mar fins a un 67% són suplents, una situació semblant a la que viu Olot, que puja fins al 65%, i la Bisbal d'Empordà, que el frega amb el 64%. Pel que fa a Girona, que més enllà d'encarregar-se dels casos provinents de la capital també té la jurisdicció a 37 municipis més, l'interinatge supera la meitat de les places (56%) i de les 332 repartides pels òrgans judicials només 145 són ocupades per titulars. El cas de Sant Feliu és l'únic amb menys interins que titulars de les comarques gironines. De les 33 places, només 12 estan ocupades per funcionaris suplents (36%), i també té una de les taxes més baixes de tot Catalunya, per sota del partit judicial de Barcelona (34%). Si es fa una suma de totes les places fixades en tots els òrgans, que sumen 739, només 273 estan ocupades per titulars mentre que 466 són suplents. El tant per cent d'interinitat és del 63%, una xifra molt per sobre de la mitjana catalana, que ascendeix al 45%. Tot i que l'interinatge als òrgans judicials no es tracta d'un problema nou, sí que ha augmentat respecte de l'any anterior. De fet, Sant Feliu i la Bisbal són els únics que han reduït el personal suplent, tres i quatre punts respectivament. Tres més es mantenen amb els mateixos nivells (Puigcerdà, Santa Coloma i Olot) i la resta ha augmentat, i de forma accentuada en el cas de Blanes, amb 9 punts més. Les pujades també s'han donat a la resta del territori català, que d'altra banda també s'ha produït un augment de la dotació de la plantilla, que compta amb 64 places més que l'any 2017. En xifres globals, el cos més afectat per l'interinatge és el dels auxiliars judicials, ja que de les 1.536 places de les quals consta només 626 són funcionaris titulars (59%). El cos de tramitació processal, que és el més nombrós amb 3.376 places, és en canvi el menys afectat (39%); i el de gestió processal tampoc supera la meitat d'interins (43%) en el total dels ocupats.7,253 places i
Esquerra Republicana (ERC) i Junts per Salt (JxSalt) han arribat a un pacte de govern a l'Ajuntament del municipi per al mandat 2019-2023. L'acord entre les dues formacions suma onze regidors (set d'Esquerra i quatre de JxSalt). Segons explica l'alcalde, Jordi Viñas, aquest acord neix amb la voluntat de "garantir la governabilitat de l'Ajuntament de Salt i posar en marxa els projectes ambiciosos" que hi ha sobre la taula i que "no tenen un altre objectiu que millorar la qualitat de vida dels saltencs i saltenques i donar un nou impuls al desenvolupament econòmic del municipi". Viñas es mostra molt satisfet amb l'acord i explica que s'ha arribat a un consens important després d'un període de negociacions que, segons ells, els ha permès "encaixar les propostes programàtiques dels dos partits". "Hem definit les polítiques a desenvolupar durant els pròxims quatre anys, polítiques totes elles dissenyades i que seran executades en benefici dels nostres veïns i veïnes", explica Viñas en un comunicat. El programa del nou govern de Salt per aquest mandat s'ha organitzat en diverses grans àrees: Serveis Econòmics, Serveis Generals i Govern Obert; Territori, Serveis Públics, Medi Ambient, Sostenibilitat i Habitatge; Serveis a les Persones; Seguretat ciutadana, Protecció civil i Mobilitat i País. D'altra banda, el nou equip de govern de Salt tindrà tres tinences d'alcaldia. La primera tinent d'alcalde serà Margarita de Arquer (JxSalt) que es farà càrrec de l'àrea de Serveis a les Persones, Drets Socials, Salut i Ocupació mentre que la segona i la tercera seran, respectivament, per als republicans Àlex Barceló (Territori, Serveis Públics, Medi Ambient i Sostenibilitat) i Toni Vidal (Serveis Generals, Econòmics i Govern Obert; Seguretat i Protecció Civil). Segons l'acord, es preveuen quatre dedicacions exclusives a les tasques municipals mentre que la resta de membres del govern tindran dedicació parcial o seran retribuïts mitjançant indemnitzacions per assistències. Durant les pròximes setmanes i mesos s'aniran dissenyant, comunicant i aplicant tot el paquet de mesures i accions que inclou el programa de govern. Davant d'això, però, Viñas insisteix en el fet que s'ha de "continuar amb el camí iniciat durant el darrer mandat: treballar per la justícia i la cohesió social i seguir posant les bases per la dinamització econòmica del municipi. El potencial de Salt és espectacular i, entre tots, hem de saber aprofitar-ho". En aquesta línia, Viñas recorda que s'ha "avançat durant els darrers quatre anys" però continuen havent-hi "reptes molt importants a sobre la taula com planificar un desenvolupament sostenible i ordenat del sector sud, reduir la segregació escolar amb el suport absolutament imprescindible de la Generalitat, lluitar contra les ocupacions, fomentar el lloguer social o potenciar Salt com a ciutat universitària". L'alcalde exposa que "els reptes són apassionants" i, estan convençuts, que durant l'actual mandat es podrà "avançar notablement en molts d'ells". Per la seva banda, Margarita de Arquer (JxSalt), explica que " és un bon acord per desenvolupar temes cabdals i molt necessaris per als saltencs i saltenques i, al mateix temps, per tenir un govern fort i favorable al dret a decidir". Arquer recorda que durant la campanya van dir que volien governar "per posar ordre a diferents aspectes de la ciutat" i, d'altra banda, des del primer moment van mostrar a Esquerra la seva predisposició a formar un govern de coalició. "Amb aquest acord podem afirmar amb satisfacció que Salt tindrà un govern fort, estable i amb moltes ganes de tirar endavant els grans reptes que té el municipi", ha manifestat Arquer que ha afegit que s'han marcat a partir del pacte "que no sigui un govern amb dos partits". "Aquí hi ha un únic govern per tots els saltencs i saltenques", ha remarcat.
ARA QUE ES PARLA MOLT de la pèrdua de la intimitat en la vida contemporània no és superflu recordar que la litúrgia de la intimitat té, entre nosaltres, una història breu, de no més de tres o quatre segles. Si repassem la literatura europea és difícil trobar l'exposició d'escenaris íntims abans del segle XVIII. Fins i tot l'anomenada poesia lírica, des de la mateixa antiguitat, és, en realitat, una expressió èpica d'emocions i sentiments. Les confessions de sant Agustí són èpiques, i èpics també els amors, gens íntims, de Dant i Petrarca per Beatriu i Laura. En les arts visuals passa el mateix, amb la particularitat que exterioritzen els canvis a través de l'espai creatiu en el qual es produeixen. L'expressió de la intimitat es correspon amb el naixement del taller modern. Mentre l'art va ser fonamentalment religiós o polític els artistes treballaven en grans espais col·lectius. La mostra més espectacular és el remolí de forces que, a l'Edat Mitjana, es convoca per a la construcció d'una catedral. També les botteghe renaixentistes reunien, al voltant del mestre, desenes de deixebles. També la de Rafael era molt nombrosa. L'art que produïen no aspirava a la intimitat subjectiva sinó a la universalitat èpica. El taller modern, que apareix a Europa a partir del segle XVI, té, en canvi, una voluntat diferent. L'artista busca captar la intimitat de la condició humana i, per fer-ho, busca també la intimitat. Sorgeix així un nou espai, gairebé secret, on l'artista es reclou amb la seva obra fora de les mirades alienes, a excepció de la de la model, passiva i silenciosa. Des del segle XVII sovint el mateix art captura la dinàmica d'aquest nou espai on es consagra la intimitat. El pioner és naturalment Johannes Vermeer, el pintor de la intimitat per antonomàsia. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Totes les activitats són gratuïtes. Els diferents espais tenen les places limitades. Dirigida en etapes diferents per Manuel de Pedrolo (1963-1970) i Xavier Coma (1985-1996), la primera c... Jordi Canal encara recorda el dia que va veure la primera portada groga i negra de "La Cua de Palla" a l'aparador d'una llibreria de Berga, entrava... Les galeries comercials subterrànies que es van inaugurar el 1940 sota la plaça de Catalunya són el símbol perfecte de la Barcelona que... Com diria l'antropòleg francès Marc Augé, l 'a... Tot sovint el crim parla francès, encara que s'expressi de maneres diverses.... La literatura que s'adreça als joves no és aliena ni de bon tros ni al misteri ni a la fantasia ni al crim.... Diuen que el primer intent de posar en funcionament aquest recinte funerari, el 1775, va tenir molt poc èxit entre uns barcelonin... L'any 1883 va néixer, a la falda de Montjuïc, una Barcelona paral·lela, una ciutat dels morts que, avui, és plena de panteons i e... Trobareu les obres d'aquests autors i autores als prestatges de les novetats, perquè tots tres presenten novel·la.... De vegades no hi ha sang, perquè el que s'investiga és una desaparició.... De tant llegir novel·la negra, de vegades oblidem que el crim autèntic és més cruel i desagradable que un relat literari.... Són dobles, substituts o individus intercanviables...... L'escriptor belga Georges Simenon fou el creador del comissari Jules Maigret, protagonista de setanta-cinc novel·les i una trentena de... Porten un premi a la butxaca i esperen a l'estació un tren que els port... La nit de Nadal, els islandesos no només es regalen llibres sinó que, a més, s'asseuen a llegir-los.... Tal com podran certificar Eliza Reid i Yrsa Sigurdardóttir, a Islàndia encara es discuteix sobre la desaparició misteriosa de dos homes... Quan li van preguntar en l'edició de BCNegra de l'any passat quina era la millor novel·la de gènere negre, l'editor i llibreter Otto Penzler... Com s'investiga un delicte en ple segle XXI?... Si els Encants fossin una llibreria, trobaríeu enterrades sota piles de llibres sense interès les perles dels autors que avui s'asseuen en aq... Va néixer com Ramsés Gallego, però tothom el coneix com El Coleta, nom de guerra amb el qual practica una modalitat del rap emparentada amb e... El crim ens sembla de vegades tan difícil de concebre que qualifiquem de "monstres" els seus autors.... L'acadèmic Patrick McGuinness se sentirà com a casa baixant e n aquesta parada de metro i visitant la seu de la Universitat de Ba... Ara fa cent anys naixia Boris Vian, enginyer, novel·lista, poeta i músic de jazz.... Itàlia és el país d'origen d'alguns grans personatges de la novel·la negra europea, uns personatges que desperten autèntiques passions.... Les ficcions negres ni sempre són criminals ni sempre prenen la forma d'una novel·la.... A principis dels anys vuitanta, quan Pepe Carvalho amb prou feines tenia uns pocs anys de vida, Juan Madrid va irrompre en el gèn... Vuit premis Goya i la Concha de Oro del Festival de Sant Sebastià, entre molts altres guardons, van descobrir a molts espectadors... Nascut els anys setanta, el cinema d'explotació negre va ser tota una revolució en la cultura popular i en la indústria del cinema.... Si l'aparició d'una novetat editorial ja és una bona notícia, encara ho és més que joves autors i autores s'afegeixin al col·lect... La d'Osvaldo Soriano és una de les veus més destacades del "neopolicial" argentí, però la seva ombra es projecta per països de to... No us creueu en el camí d'aquestes dones, perquè són personalitats fortes i estan acostumades a lluitar.... Aquesta és la parada més mediterrània de la xarxa de metro, amagada i subterrània, de BCNegra 2020.... Els autors catalans, experts en ficcions criminals i realitats amagades, han acabat convertint l'estació de Catalunya en un cau d... Tres comunicadores, periodistes i artistes que tenen com a matèria primera la paraula reflexionen sobre el món d'imatges amb què... Sigueu benvinguts i benvingudes al Combat poètic, un espectacle teatral que ja porta una bona temporada representant-se a Barcelona... Homenatge audiovisual a Islàndia, país convidat de l'edició d'enguany de BCNegra.... Els llibres que es venen al Mercat de Sant Antoni són de segona mà, però els autors que hi trobareu són de primera.... Potser és una novel·la negra, però és força "familiar".... Quan un pensa en Paco Camarasa, el qui va ser comissari de BCNegra fins l'any 2017, li venen a la ment el sabor dels musclos i el... Tota una llegenda del gènere negre a França i un dels grans de les lletres castellanes protagonitzen l'última taula de BCNegra....
Inici > Notícies > L'impacte de les noves tecnologies a la feina des d'una perspectiva de gènere, a debat L'impacte de les noves tecnologies en l'àmbit laboral des d'una perspectiva de gènere serà el tema central de la jornada que el Centre Dolors Piera ha organitzat per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, i que porta per títol Dona, treball i noves tecnologies. Tindrà lloc el 4 de març a l'Auditori (Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera) al campus de Cappont de la Universitat de Lleida i també es retransmetrà en directe pel canal de la UdL. La jornada, finançada per l'Institut de la Dona i per a la Igualtat d'Oportunitats de l'anterior Ministeri de la Presidencia, Relaciones con las Cortes e Igualdad, se centrarà en els nous problemes que han aparegut amb les noves tecnologies dins de la feina i com això afecta, especialment, les dones. La primera taula rodona comptarà amb el professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Oberta de Catalunya, Dr. Antonio Fernández García, titulada "Intermediació laboral digital i discriminació" i amb el professor titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Jaume I, el Dr. Fernando de Vicente Pachés, que porta per títol "El ciberassetjament a la dona, la nova realitat silenciada de la violència de gènere a la feina". La moderació la conduirà el professor titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UdL, el Sr. La segona taula rodona de la jornada s'anomena "L'impacte de les noves tecnologies al treball des d'una perspectiva de gènere: experiències i bones pràctiques" que comptarà amb les ponències de Demelsa Mateos Medina, del sindicat UGT, anomenada "Dona i digitalització en el món laboral"; la segona, a càrrec de Soraya Sabio García, de Sales & CRM Manager a Áudea, empresa especialitzada en ciberseguretat, titulada "Teletreballar per a conciliar: guanya tothom" i per acabar, l'última a càrrec de Tanit de Pouplana Xarrié, especialista en comunicació a Cyberclick. La moderació anirà a càrrec del Sr. Els aspectes que es tractaran durant la jornada giraran entorn dels canvis que es duen a terme en matèria de conciliació amb l'arribada de les noves tecnologies i quines són les noves realitats a què s'enfronten les dones, com per exemple, el ciberassetjament. L'assetjament sexual a la feina i l'assetjament per raó de sexe constitueixen una altra manifestació més de la violència de gènere que pateixen les dones, en aquest cas en l'àmbit laboral. L' Agència Europea de Drets Fonamentals, en l'enquesta que va realitzar el 2014, va assenyalar que el 90% de les víctimes d'assetjament sexual són dones i que un terç de l'assetjament sexual contra les dones es produeix a la feina. El 23% de les dones havien manifestat haver patit "assetjament o abús en línia" almenys una vegada a la seva vida i que una de cada deu havia sigut víctima de violència en línia. L' estudi sobre ciberviolència i discurs d'odi en internet contra les dones, publicat l'any 2018 per Aministia Internacional, recull que el 20% de les dones joves de la Unió Europea han patit assetjament sexual cibernètic i el 14% assetjament cibernètic. Es tracta d'un fenomen que també succeeix en l'àmbit laboral i davant que s'han d'adoptar mesures i estratègies amb la finalitat de frenar i eliminar el seu creixement i existència. Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons Si no canvia la configuració del seu navegador, vosté accepta el seu ús.
dilluns, 21 de juliol del 2008 / 2101 Massa de glaç d'aigua dolça de grans dimensions, fragmentada d'una glacera o d'una barrera glacial, que sura pel mar a la deriva dels corrents marins. De l'anglès iceberg, i aquest, del neerlandès mitjà ijsberg, 'muntanya de glaç'. Els mapes són per aclarir-nos el camí, perquè ens obrim pas per la selva, a l'ombra de fongs i falgueres, entre icebergs i onades, per la mar tempestuosa, sota el sol del desert o amb barret de safari. La ciutat és tan recta i ordenada! Les avingudes creuen els carrers i ens hi perdem del dret o del revés. Mentre ploro —ara desbocat, sense contenció, amb una intensitat que em fa sentir una vergonya infinita—, penso que sóc un iceberg a la deriva i que tant de bo tingués nou desenes parts de matèria sota meu. Si no fem les maletes perquè no marxem de vacances, que almenys les puguem omplir de paraules. Si no viatgem nosaltres, almenys que els mots que sí que han trescat d'un país a l'altre ens portin ressons i aromes d'altres terres. Feu clic aquí per cancel·lar la resposta. Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc * L'adreça electrònica no es publicarà. A cada vegada que faig una herborització a cim de... A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq... A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �... Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i...
Aquí trobareu l'últim butlletí de la gastroteca.cat. Al menú de la dreta podreu consultar la resta de butlletins publicats. Fins a quin punt és necessària la innovació en el comerç agroalimentari? "A l'hora d'innovar les pimes agroalimentàries catalanes s'han d'enfrontar sobretot amb el desconeixement de com han de posar-s'hi. Estic convençut que hi ha magnífiques idees i models de negoci, però falta assumir el risc, superar les pors i reticències." Gerent de l'Associació Empreses Innovadores Innoví "Pel que fa a les dificultats que tenen les pimes agroalimentàries per innovar, deriven sobretot de la manca d'interiorització de la innovació com a un procés estratègic de l'empresa; la manca de dimensió per endegar projectes transformadors i les dificultats per introduir innovacions en un sector d'oferta abundant." Gerent de l'Àrea de Dinamització de Clústers d'ACC1Ó "La innovació és important en la mesura que ens permeti millorar la qualitat dels nostres productes sense perdre l'essència, i augmentar la nostra competitivitat; i és també en aquests aspectes als quals cal vincular la internacionalització." President de la Fundació Comerç Ciutadà "Les empreses catalanes agroalimentàries són força innovadores però crec que ho podrien ser més si apostessin en major mesura pels productes autòctons i per comprar-los amb menys intermediaris cosa que els permetria donar uns preus tant o més competitius que els de fora." Impulsor del restaurant-peixateria Fishop "La innovació és una inversió de futur, però a vegades la necessitat d'obtenir resultats immediats de moltes empreses hipoteca qualsevol intent d'apostar-hi. cada dia i preguntar-se de quina manera pots sorprendre el teu client." President de la cooperativa Llet Nostra
Diversos col·lectius d'esquerres de la zona del Penedès han anunciat la celebració d'una gran manifestació d'abast nacional contra Plataforma per Catalunya (PxC), que tindrà lloc al Vendrell el 29 de juny. En aquesta ciutat, el partit liderat per Josep Anglada va obtenir 5 regidors i 2.300 vots en els últims comicis municipals. Entre els impulsors de la manifestació, que s'emmarca en una campanya per "impugnar el discurs de PxC", s'hi troba la CUP. En la presentació de la mateixa, el seu diputat al Parlament Quim Arrufat ha comminat a la societat a "plantar cara al feixisme i el racisme al carrer, per fer-los sentir la por que ells usen amb el tema de la immigració". Arrufat ha afegit que "allà on creixi el feixisme hi hem de ser nosaltres per aturar-lo". L'objectiu dels organitzadors és aconseguir d'aquí al dia 29 de juny el màxim de suports perquè la manifestació sigui un èxit. Per això es reuniran en les properes setmanes amb entitats, associacions de veïns i diferents partits per sumar-los a la causa. La motivació d'aquesta campanya sorgeix a partir de la denúncia que una membre de la CUP del Vendrell va rebre per part de PxC fa unes setmanes. El partit va decidir denunciar la jove perquè va posar en un escrit que la formació d'Anglada era "racista". El portaveu de PxC al Vendrell, August Armengol, va considerar que això eren "injúries" cap al seu partit. Si no vomitéssiu ignorància a cada paraula que dieu, sabríeu que la nostra, és una terra d'història mestissa per la quantitat de pobles que s'hi han assentat, que la barretina té origen a Turquia, la sardana segurament a l'antiga Grècia, i el torrons de Nadal, són d'origen Àrab. PxC es mereix arribar a tots els ajuntaments de Catalunya, perquè Catalunya aquesta envaïda d'immigrants que viuen d'ajudes socials pagades pels catalans. Si, fora immigrants espanyols que col·lapsen i abusen dels serveis socials catalans desde fa més de 30 anys, fora immigrants espanyols de PxC, comenceu pels vostres militants, regidors i candidats, o sigui, el 75% dels membres del partit deportats a espanya per xarnegos inadaptats. Si apliquem això que tu dius, expulsem a Daniel Fernández de CUP, Lopez Tena de SI i molts més, la gent de l'estat espanyol i Europa té tot el dret a viure a Catalunya, som europeus, però no em comparis als marroquins, senegalesos, pakistanesos i demés immigrants sense la nostra forma de vida.?plantar cara al feixisme i el racisme al carrer, per fer-los sentir la por que ells usen amb el tema de la immigració? es pot denunciar directament a fiscalia per amenaces i coaccions a un partit politic en mitjans de comunicació. De moment, presentant aquestes declaracions publiques de que la voluntat de fer aquesta concentració es la de FER POR a Governació, la desautorització a la mateixa esta garantida. I doneu gràcies que Armengol no vagi al jusgat i us foti una altra denuncia per coaccions i us demani l'ilegalització! pxc al parlament! els CUPsigranys aquests volen sang o què passa? aneu a les trinxeres si voleu, pxc necessita a Catalunya i Catalunya mecessita a Pxc Actualment ser dir que ets racista es acusar de delicte, ja que esta tipificada aquesta figura pel codi penal. Aleshores si publicament t'acusen de ser racista, sense la presumció d'inocencia, estas fent una acusació calumniosa. Anar brut no es cap delicte,i recomana el sabó, un consell higienic © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Un grup de 168 ciutadans espanyols, una gran part d'ells catalans, estan atrapats dins el creuer Costa Pacífica. Molts d'ells havíen d'acabar el viatge aquest diumenge al port de Barcelona, però la pandèmia del coronavirus ha fet saltar pels aires tots els plans del creuer de plaer. El Costa Pacífica, propietat de l'operadora italiana Costa Cruceros, ha evitat tots els ports espanyols (hi havia previstes escales a Tenerife, Màlaga i també Barcelona ). En canvi, sí que han fet l'escala prevista al port francès de Marsella. Però només els ciutadans francesos hi han pogut desembarcar. Dins del Costa Pacífica no hi ha cap cas positiu de coronavirus. Però, segons va informar el capità al passatge, en compliment de l'estat d'alarma i de l'ordre de tancament dels ports, l'estat espanyol no hauria donat permís al vaixell per atracar en cap port. En canvi, les autoritats franceses sí que han autoritzat el Costa Pacífica a entrar al port de Marsella per deixar baixar els ciutadans d'aquell país. Ara el vaixell es troba a Gènova, a Itàlia, on han pogut baixar els passatgers italians i també els argentins, però no els espanyols, que segueixen sense saber quan ni com podran tornar a casa. Els passatgers espanyols es queixen de falta d'informació per part de les autoritats espanyoles i també de la naviliera i temen que ser en un port italià els complicarà encara més la tornada. El viatge va començar el 3 de març a Buenos Aires i tot va anar bé fins que, mentre creuaven l'Atlàntic, i un dia abans d'arribar a l'escala prevista a Tenerife, la tripulació els va informar per megafonia que el vaixell no podia aturar-se en cap dels ports espanyols previstos. A dalt del vaixell també hi ha 950 turistes argentins que tampoc han pogut baixar ni a Marsella ni a Gènova i que tampoc no se sap quan podran tornar al seu país. Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay) Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada Entrada d'urgències de l'Hospital Príncep d'Astúries a Alcalá de Henares, a Madrid (EFE/Fernando Villar) L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Correm i correm, tot de pressa, ràpid i ja... anem tard, vinga! Has vist l'última pel·lícula de tal director? Has vist l'última sèrie de televisió que han estrenat fa dos dies? Les sèries de televisió, com els bons llibres, cal degustar-les tranquil·lament, sense presses, amb pauses i amb temps per poder-les pair. Trobant el moment idoni per veure-les, sols o en companyia, per poder assaborir cada escena, els matisos de la història, els detalls de les descripcions i les imatges, les idiosincràsies dels personatges... temps per reflexionar sobre el que estem veient, per gaudir dels colors, els enfocaments, les perspectives i angles de la càmera, de la música, de la nostra reacció davant el que estem veient... i evidentment de la història que se'ns explica. Si ens va bé veure una sèrie en dosis de 20 minuts cada dia i seguir el ritme que ens proposa la televisió, perfecte, però si la volem veure en dosis de 40 minuts en 40, o estar una o dues hores veient-la cap problema, la biblioteca ens ho posa fàcil: agafem en préstec la sèrie de televisió que volem en aquell moment i la podem veure en la dosificació que nosaltres vulguem. Tan li fa si a dia d'avui ens ve de gust veure la sèrie basada en el llibre Els homes que no estimaven les dones d' Stieg Larsson després del gran boom de la seva aparició i quan tothom en parlava.... tan se val si a dia d'avui trieu veure la mítica sèrie Perdidos després que el món, a l'any 2004, s'hagués dividit en els qui havien vist Perdidos i els que no l'havien vist. Avui mateix l'agafeu en préstec, us aclofeu al sofà i, si voleu amb crispetes i tot, podeu endinsar-vos en la fantàstica història que esclatarà als vostres ulls. En aquest sentit us proposo unes quantes sèries per assaborir amb tranquil·litat després del seu esclat d'èxit del moment: Explica la vida quotidiana de la família Fisher, propietaris d'una empresa funerària a Los Àngeles, Fisher & Sons. La sèrie aborda, sense morbositat, amb simplicitat i amb molt humor negre, el tema tabú de la mort alhora que descriu la recerca interior del "jo veritable" dels personatges. Al llarg de la sèrie, cada un dels personatges anirà buscant i trobant el seu lloc en el món. Els excèntrics protagonistes, com el de la mare, i les diferents personalitats dels seus familiars enganxen des del primer moment. Destaca positivament la manera de tractar els temes quotidians de la vida (la mort, la sexualitat, les drogues, els sentiments, la societat, els problemes familiars, etc.) de forma molt artística, a vegades també surrealista i alhora amb molta naturalitat, fins i tot hi apareixen mini musicals molt bons. Va estar reconeguda per la crítica com una gran sèrie del moment, i el seu final va ser considerat com un dels millors de la dècada. Versió americana de l'aclamada sèrie israelí Be tipul, on de dilluns a dijous un important psicòleg Paul Preston (genial Gabriel Byrne) rep a quatre pacients, un per dia. El divendres és el propi psicòleg, Paul, qui va a teràpia. Pocs més són els ingredients d'aquesta sèrie que a pesar de l'aparent simplicitat i desenvolupar-se sempre en el mateix escenari aconsegueix atrapar a l espectador en anar desgranant les misèries, desgràcies, vivències i passions dels protagonistes. Una posada en escena molt teatral, i quasi sense el·lipsis narratives durant les sessions, donen una sensació de temps real i et fan sentir com un voyeur, per estar espiant en els secrets més íntims d'uns protagonistes magistralment interpretats i absolutament creïbles. Dirigida i protagonitzada per Joel Joan on un grup de joves de prop de la trentena viuen les seves peripècies. Amb un guió força original i una peculiar manera de retratar a les parelles d'aquesta generació passareu una bona estona! Conegueu el Roger (Roger Coma), la Sònia (Olalla Moreno), la Natalia (Mercè Martínez), l Àlex (Julio Manrique), la Maria (Clara Segura), el Pere (Joel Joan) i la Laia (Anna Sahun). Sols o en parella, aquests joves podrien ser els vostres veïns! La sèrie va destacar per l'enfocament fresc i el to innovador l'any que va ser emesa, al 2004. La manera en què reflecteix la vida quotidiana i les elevades dosis de realisme van fer que esdevingués una de les millors sèries produïdes per Televisió de Catalunya fins aquell moment. Comèdia nord-americana, creada per Larry David i el propi protagonista Jerry Seinfeld, molt popular durant la dècada dels noranta. La sèrie tracta d'una versió fictícia de la vida quotidiana del propi Seinfeld, còmic de professió, i dels seus tres amics: l'obsessiu amic de la infància George, l'ex-novia Elaine i l'excèntric veí, en Kramer. La majoria dels capítols transcorren en el pis d'en Seinfeld i tracten sobre fets quotidians portats fins a extrems ridículs gràcies a les excentricitats i particularitats dels personatges protagonistes. Les diferents històries es van entrellaçant de forma divertida. Va ser considerada la millor sèrie de tots els temps. Així, doncs, espero haver-vos encuriosit amb aquestes propostes i podeu passar a buscar-les quan vulgueu per la Biblioteca. Treballo a la bd4 i sóc un apassionat de la música, sobretot de l'òpera. Etiquetes: A dos metros bajo tierra, Biblioteca Districte 4 (bd4), En terapia, Joel Joan, Porca misèria, Seinfeld, Sèrieaddictes, Sèries de televisió L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest és un article publicat a eldiario.es El debat sobre l'eutanàsia ha quedat paralitzat, de moment, al Congrés dels Diputats. La Cambra ha votat aquest dimarts en contra de la presa en consideració de la proposició de llei -86 diputats a favor, 132 en contra i 122 abstencions – que presentava Unidos Podemos -En Comú Podem-En Marea sobre la regulació de la mateixa i que implicaria la reforma de l'article 143 del Codi Penal, en el qual es castiga. La iniciativa ha estat rebutjada amb l'oposició del PP i les abstencions de Ciutadans i el PSOE, als quals la diputada d'En Comú Podem, Marta Sibina, ha retret intentar ajornar el debat sobre l'eutanàsia. "Quan és el moment? ", h a increpat Sibina a la bancada socialista. " Expliquin a aquestes persones que estan patint", ha afegit, "que vostès ja parlaran assossegadament". Per la seva banda, el socialista Gregorio Cámara s'ha defensat argumentant que el debat és "necessari" i "està socialment instaurat", però ha assegurat que el que proposa Unidos Podemos és "precipitat" i s'ha mostrat favorable actualment a regular determinats drets del final de la vida, però no l'eutanàsia. De fet, el passat 7 de febrer va registrar una iniciativa en aquest sentit. "La prioritat és dotar Espanya d'una bona llei bàsica de mort digna que encara no existeix i el desenvolupament dels serveis per fer realitat una mort digna en condicions d'igualtat", ha dit Cámara en el ple. D'altra banda, Ciutadans també ha defensat la seva abstenció posant per davant la seva pròpia iniciativa, també de mort digna. Les tres iniciatives han introduït el debat en el Congrés, però en direccions diferents: Unidos Podemos se centra en l'eutanàsia i el PSOE i la formació taronja ajornen el debat per centrar-se en els drets del final de la vida, entre ells garantir le s cures pal·liatives als pacients. Francisco Igea, l'encarregat de defensar el posicionament de Ciutadans, ha acusat Unidos Podemos de "demagògia" i, tot i que ha acceptat que "a Espanya es mor malament", ha retret a la formació que "l'alternativa a morir amb dolor no pot ser únicament la seva llei i l'alternativa a l'horror no pot ser únicament el suïcidi". Alberto Garzón i Pablo Iglesias també han pujat a la tribuna a exposar la seva argumentació a favor de la regulació de l'eutanàsia. El primer ha remarcat que es tracta d'una proposta "seriosa i rigorosa" però oberta al debat entre tots els grups i ha insistit que "no podem confondre el dret a la vida amb viure a qualsevol preu". Iglesias ha relatat diversos testimonis de persones que volen accedir a l'eutanàsia per acabar dirigint-se al PSOE: "Espero que tinguin la dignitat de no impedir que en aquest país hi hagi una llei d'eutanàsia". La posició del Partit Popular, defensada per la diputada Pilar Cortés, s'ha basat en justificar que "aquesta llibertat que vostès defensen de la pròpia vida té uns límits" perquè "una cosa és deixar-se morir i una altra molt diferent és demanar a un tercer que causi la mort. Estem creant per a una altra persona una obligació de matar". Cortés ha tancat la seva intervenció preguntant al ple "Què li dirien a un fill seu que els mirés als ulls i els digués que vol morir?". "Jo a una filla que li vaig donar la vida no seria capaç de donar-li la mort", ha conclòs. Un dels principis de la llei que vol impulsar Unidos Podemos és que "tota persona podrà sol·licitar i rebre ajuda mèdica per posar fi a la seva vida" i argumenta que expandir els drets relacionats amb l'anomenada bona mort "cal", ja que "resulta d'acord amb la defensa d'una vida digna fins al final". Això implica, afirma, "la fi de la confusió entre el dret a viure i el deure de viure". El grup proposa modificar l'article 143 del Codi Penal, que penalitza l'eutanàsia, i estableix requisits com incloure aquestes prestacions en la cartera bàsica de serveis del Sistema Nacional de Salut. Són ser major de 18 anys, formular una petició de manera voluntària repetint-se en almenys dues ocasions amb una separació de 15 dies i no sent el resultat d'una pressió externa, trobar-se en la fase terminal d'una malaltia o patir sofriments físics o psíquics que consideri intolerables i haver rebut informació de totes les alternatives de tractament existents. A més, garanteix l'"objecció de consciència" com a decisió individual dels professionals de la salut sempre, però els obliga a "oferir al sol·licitant d'eutanàsia un altre metge" no objector "compartint amb aquest la informació necessària per al correcte maneig del cas". Avís legal i política de privacitat
Per navegar per la pàgina de la UOC ha d'estar habilitat JavaScript, però sembla que està inhabilitat o que no és compatible amb el vostre navegador. Si vols navegar per la UOC, canvia la configuració del teu navegador per habilitar JavaScript i torna a intentar-ho. Una abreviatura és la representació d'un mot o dels mots d'una frase per alguna o algunes de les lletres que els formen, la primera de les quals ha de ser la inicial. Tota paraula és susceptible de ser abreujada. N'hi ha que tenen una abreviatura establerta o coneguda, però altres vegades són els usuaris de la llengua els encarregats de crear-la. Les abreviatures es poden formar mitjançant dos procediments: En aquests casos es conserven els grups de lletres com l·l, ll, ny, rr, ss, etc., i els grups gu- i qu- es redueixen a g. i q. col·l. (col·laborador) ass. comun. (assignatures comunes) Aquest tipus d'abreviatures no admet la marca de plural ni de gènere, el context és l'encarregat de desfer les possibles ambigüitats. pàg. (pàgina o pàgines) arq. (arquitecte o arquitecta) Mai no s'ha d'indicar el plural d'una forma abreujada amb la duplicació de la inicial. Aquest tipus d'abreviatures admet la marca de gènere i nombre quan és necessària. Sra. (senyora) ptes. (pessetes) Però no solament es poden abreujar mots, sinó que també es poden abreujar sintagmes; són el que s'anomena abreviatures compostes. En aquests casos s'han de mantenir totes les partícules (preposicions i articles) sempre que es marqui l'abreujament amb un punt, i s'ha de deixar un espai entre mot i mot. j. de 1a. inst. (jutjat de primera instància) Si es fa servir la barra inclinada, en canvi, es pot prescindir de les preposicions i els articles que hi ha a l'expressió. Cal tenir en compte, però, que el punt i la barra inclinada no poden coincidir mai en una mateixa abreviatura. Des del punt de vista de l'escriptura és important tenir en compte els aspectes següents.
Un grup de pares organitzen activitats pel cap de setmana i s'hi estaran "fins que s'obri el col·legi per votar" Barcelona.-L'Escola Auró de Barcelona ha rebut aquest divendres la visita dels Mossos d'Esquadra passades les vuit de la nit. Dos agents del cos policial han arribat a l'escola situada a l'Esquerra de l'Eixample davant la mirada d'una trentena de pares per comprovar si es fan activitats relacionades amb l'1 d'octubre. De fet, l'escola no tancarà aquest cap de setmana per celebrar la festa d'inici de curs amb l'organització de múltiples activitats amb esports, cinema, classes de 'taixí', tallers de confecció amb samarretes antigues o de coreografia. En declaracions a l'ACN, Àlex Juanmartí, pare de l'Escola Auró i membre de l'AMPA, ha assegurat que s'hi estaran "fins que s'obri el col·legi per votar. Els Mossos els han advertit, com ha explicat Juanmartí, que hi ha una instrucció del jutge que assenyala que no es pot tenir cap material relacionat amb el referèndum i que s'ha d'abandonar el col·legi abans de les sis del matí del diumenge. Dos agents dels Mossos d'Esquadra han arribat a l'escola passades les vuit i han preguntat pel responsable del centre. Àlex Juanmartí, que és membre de l'AMPA s'ha identificat i "han aixecat una acta administrativa", en la que queda recollit el responsable i les activitats que es faran aquests dies. Els Mossos han apuntat el nombre de gent que hi ha a l'escola i han preguntat si s'estaran el cap de setmana. Juanmartí ha recalcat que ha estat tot molt tranquil i correcte. "Ens ha adversitat que hi ha una instrucció del jutge que no es pot tenir cap material relacionat amb el referèndum i que s'ha d'abandonar el col·legi electoral abans de les sis del matí del diumenge". "Nosaltres no tenim res a amagar perquè fem tallers i activitats amb els nens", ha assegurat. En aquest context, el membre de l'AMPA ha informat a la resta de famílies, que estaven presents a l'escola, algunes d'elles hi passaran la nit. Juanmartí ha assegurat que tal com estava previst "se seguirà aquí tot el cap de setmana i no hi ha intenció d'abandonar abans de les sis del matí. Ens quedarem fins diumenge" i "aquí estarem fins que s'obri el col·legi per votar", ha apuntat. "La situació ha estat correcta i tranquil·la", ha relatat Juanmartí, que ha afegit que els agents dels Mossos només "han vingut a fer la seva feina". Les famílies encaren la situació "amb dignitat" i amb la convicció de no estar fent res que calgui "amagar". "Estem fent tallers i activitats amb els nens", ha puntualitzat aquest pare de l'Escola Auró. Estan "animats" i amb les "conviccions clares" i també ha explicat a l'ACN que veïns del barri s'apropen a donar-los suport. Juanmartí s'ha identificat com a responsable del centre davant dels agents que s'han personat a l'escola però diu no tenir cap por. Els Mossos li han explicat que remetran l'acta a la jutgessa numero tretze però a Juanmartí el tranquil·litza pensar que serà "molta" la gent que es trobi en la seva situació. "La jutgessa rebrà milers d'actes" com la seva, ha dit. "L'alegria de poder votar diumenge" supera "les pors" i això fa que l'1-O no es pugui "aturar", ha conclòs. Activitats per tot el cap de setmana El músic Jordi Vallespí, pare de l'escola, ha dit que estan "organitzant actes d'inici de curs i coincideix amb la Festa Major de l'Esquerra de l'Eixample, de manera que hi ha una gran motivació per fer activitats a l'escola a títol personal". I és que les famílies de l'escola han preparat activitats per tot el cap de setmana de l'1-O. La "festa d'inici de curs a l'Auró" ha començat aquest divendres a la tarda amb una assemblea inicial d'organització i una tarda esportiva amb partits de bàsquet i futbol entre famílies. S'ha organitzat un sopar de carmanyola i es projectarà una pel·lícula. La primera jornada acaba amb una nit de bivac, algunes famílies acamparan amb sacs de dormir.Aquest dissabte, les activitats s'allargaran durant tot el dia. Es faran des de classes de 'taitxí' fins a tallers de confecció amb samarretes antigues o de coreografia. Les famílies organitzadores han previst fer dinar i sopar de germanor. La nit prèvia a l'1-O també es quedaran a dormir al centre per garantir que diumenge les portes de l'Escola Auró estiguin "obertes" de 8 del matí a 9 del vespre. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Vés al contingut (premeu Retorn) Donada la situació actual de confinament, no podrem obrir-vos les portes de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona físicament, per aquest motiu, hem preparat una Sessió informativa en streaming per al proper: divendres 24 d'abril, de 16:00 a 17:00 h. En aquesta sessió abordarem tota la informació sobre les titulacions que s'imparteixen a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB), del Campus del Baix Llobregat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i atendrem les preguntes que ens vulgueu fer al respecte. Per a la jornada del dia 24 d'abril (online), caldrà fer inscripció prèvia en aquest FORMULARI Lloc: ON LINE, una vegada us hàgiu inscrit a través del formulari a la sessió del dia 24 d'abril, rebreu un email amb l'enllaç per connectar-vos. Contingut de la sessió: abordarem tota la informació sobre les titulacions que s'imparteixen a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB), del Campus del Baix Llobregat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i atendrem les preguntes que ens vulgueu fer al respecte. A càrrec de Lluís Maldonado, Sotsdirector de Comunicació i Xavier Fàbregas, Sostdirector Capd'Estudis Esperem la vostra participació, i us recomanem que abans us informeu sobre els nostres estudis: Mireu el web, apartat estudis, amb la informació dels graus que us ofereix l'ESAB. Esperem comptar amb la vostra participació, només cal que seguiu l'enllaç: Divendres 24 d'Abril de 2020 Sessió Online A l'ESAB, Campus del Baix Llobregat. Per a la jornada del dia 12 de febrer caldrà fer la inscripció prèvia en aquest FORMULARI Per a les jornades dels dies 24 d'abril (online), 27 de maig i 17 juny caldrà fer inscripció prèvia en aquest FORMULARI Per a qualsevol dubte, trucar al 935 521 113 o enviar un correu electrònic a l'adreÇa següent: [EMAIL]
El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va presidir ahir la primera reunió del Consell Econòmic i Social (CES), amb la qual aquest ha quedat constituït formalment com a fòrum de diàleg dels agents socials del país en àmbits com ara el laboral, ocupacional i socioeconòmic. Les funcions principals del CES consisteixen en emetre dictàmens amb caràcter preceptiu i no vinculant, i previs a la tramitació corresponent a avantprojectes de llei i els projectes de reglament de matèries socioeconòmiques, laborals i d'ocupació. El Consell s'encarrega també d'elaborar propostes o informes i de formular recomanacions referents a la millora de les relacions laborals, el foment de l'ocupació i la formació en el treball. Per conseqüent, el CES esdevé un òrgan consultiu i assessor que fomenta la participació de les organitzacions sindicals i patronal, així com dels agents socials en el diàleg i, concretament, facilita el treball conjunt. Precisament, uns mecanismes de representació han estat establerts perquè hi hagi un equilibri de participació, que consisteixen en cinc representants del Govern i en cinc portaveus dels agents socials i econòmics, en especial de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives. A més, l'Executiu podrà demanar en assistir a experts a les reunions en cas de tractar-se d'un tema específic, temes que es treballarien també en comissions paral·leles. Durant el Consell Econòmic i Social d'ahir va presentar-se, a més, el desenvolupament reglamentari de la Llei d'Ocupació del 31 de gener del 2019, en el qual està treballant el Departament d'Ocupació i Treball i que aborda elements com ara les polítiques actives d'ocupació. Així mateix, s'ha exposat l'oferta de formació ocupacional actual del Servei d'Ocupació. La Llei d'Ocupació és la norma que defineix un marc de les accions que es porten a terme en l'àmbit de l'ocupació. L'objectiu és modernitzar el sistema públic d'ocupació i donar suport a l'empresariat per alinear l'oferta i la demanda del mercat de treball. Els hotels estan patint cancel·lacions continuades Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra Andrés García Jugador de l'FC Andorra Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
El lehendakari, Iñigo Urkullu, va indicar ahir al secretari general d'Units Podem, Pablo Iglesias, que la negociació dels pressupostos de l'Estat 2019 és una qüestió que correspon negociar al grup parlamentari del Partit Nacionalista Basc a les Corts. En tot cas, va valorar positivament l'aposta per l'estabilitat pressupostària, institucional i política. Urkullu i Iglesias comparteixen la necessitat de reformar l'Estat sobre la base d'un model «confederal o federal». Així mateix, coincideixen que el nou estatut per a Euskadi tingui el consens «més ampli possible». Urkullu va mantenir ahir una reunió amb Pablo Iglesias i el secretari general d'Elkarrekin Podem, Lander Martínez. La trobada, de més d'una hora i mitja de durada, va ser «molt cordial» i responia a un «interès mutu» de relació. A la reunió es va abordar en primer lloc la situació política general a l'Estat, la realitat a Catalu-nya i també a Euskadi. Tot això amb l'anàlisi també de la situació a Europa. El lehendakari va exposar la seva visió en relació amb la necessitat d'afavorir una «solució política» al disseny territorial de l'Estat. «La reforma del model és necessària i el lehendakari ha compartit la conveniència d'avançar en fórmules acordades que garanteixin una resposta política estructural, partint de l'assumpció de la realitat plurinacional de l'Estat. Tots dos han compartit la necessitat d'aquesta reforma sobre la base d'un model confederal o federal», van indicar fonts de la Lehendakaritza.
(ACN) La fiscalia ha presentat un recurs contra l'aplicació de l' article 100.2 per a l'exconseller Joaquim Forn, que surt de la presó entre setmana per treballar a Mediapro. Com ja va fer amb el recurs de Jordi Sànchez, el ministeri fiscal avisa que portarà la qüestió al Suprem si es manté aquesta concepció del 100.2 com un "segon grau i mig". De fet, argumenta que l'activitat laboral de Forn fora de la presó no té cap relació amb el delicte comès, sobre el qual no s'ha fet cap tractament. L'escrit de la fiscalia també relata que l'àmbit laboral tampoc és un dèficit que presenti Forn, i més tenint en compte, diu el ministeri fiscal, que ja s'ha demostrat que no tindrà problemes per trobar feina un cop tingui el tercer grau. Així, conclou que no ha passat per cap programa de tractament sobre el compliment de la llei, i afegeix que l'aplicació del 100.2 "no influirà de forma positiva en les carències de tractament de l'intern". Les seves tasques laborals en l'àmbit del dret argumenta que no tenen res a veure amb el delicte pel qual se'l va condemnar. En la línia del que ja va exposar en el recurs contra la concessió del permís penitenciari a Jordi Sànchez, la fiscalia subratlla que el 100.2 és una mesura "excepcional", i per això n'exigeix una "interpretació restrictiva". També critica que la consellera de Justícia digui que tots els presos s'hi podran acollir. En el seu escrit, constata que dels informes de Lledoners es desprèn que s'està aplicant l'article 100.2 com un pas intermedi entre el segon i el tercer graus. Si es continua així, diu, hauria de ser el Suprem qui es pronunciés al respecte, i el possible recurs del ministeri fiscal tindria "efecte suspensiu i impediria la posada en llibertat del condemnat". Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora \| Suspeses les activitats de més de 1.000 persones Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Per: Grup Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Situeu-vos en una aula universitària, però no pas de lingüística, i no cal dir de quina universitat o facultat es tracta per no ferir sensibilitats, atès que la qüestió que exposarem és força generalitzada entre els joves. Es va acabant el semestre i això vol dir que ha arribat l'hora que els alumnes exposin als altres companys els treballs que han preparat durant aquestes setmanes de curs. (Aquells que no esteu familiaritzats amb la universitat d'avui, heu de saber que una de les competències que es treballen en els graus actuals és la comunicació oral.) Doncs bé, quan les presentacions són en grup la llengua més usada és el castellà. De vegades, els alumnes mateix expliciten que el grup farà l'exposició en castellà perquè el conjunt sigui homogeni. També és cert que en alguns casos cada alumne fa l'exposició en la llengua en què es troba més còmode. Però en aquests darrers cursos el percentatge d'ús del castellà en les presentacions en grup és superior al 70% en algunes aules. Podem atribuir el fenomen a la norma de convergència, de la qual hem parlat en articles anteriors. Amb tot, hi ha més factors que hi incideixen, un dels quals és que els joves universitaris actuals no veuen la llengua com un problema. Tant catalanoparlants com castellanoparlants viuen el contacte lingüístic com una cosa normal. Els resulta d'allò més natural. Hem volgut fer una petita prova empírica amb una mostra de 61 alumnes, dels quals la meitat s'identifica amb el català i l'altra meitat amb el castellà. El 86,88% diu que no els molesta que el seu interlocutor se'ls adreci en una llengua que no és la seva. Majoritàriament, tenen una actitud tolerant envers la llengua d'ús dels seus companys, cosa que, sens dubte, cal fomentar. Que els joves no vegin la llengua com un problema és en si mateix un èxit. Segurament, hi té molt a veure el model educatiu català, que es va implantar precisament per evitar la perpetuació de dues comunitats diferenciades per raó de llengua i per assegurar la cohesió social. Els joves que han passat per les nostres escoles no solament entenen el català sinó que el parlen. Amb tot, no veure la llengua com un problema és també una eina de dos talls. 'Ai, mama!' o 'Ai, papa!', ens diuen els nostres fills quan els demanem per què s'adrecen en castellà a un receptor que els parla en aquesta llengua. I, per treure-hi importància, hi afegeixen: 'Si el sap, el català!' És curiós que, malgrat saber o endevinar que el receptor l'entendrà, el jove canvia al castellà. Saben que els seus companys han fet l'escolaritat més o menys en català −tal com dèiem el mes passat en el nostre article mensual, sobretot a secundària el castellà hi és molt present− i tenen la percepció que el català té una salut de ferro. Per a ells la percepció de l'ús del català és equivalent a la percepció que tenen del Barça: guanya per definició, no consideren la possibilitat que perdi. Ens alegra infinitament que sàpiguen parlar més d'una llengua i tant de bo aquesta actitud de no veure les llengües com un problema els meni a voler-ne aprendre més, a sentir curiositat per les altres llengües, si més no les presents al nostre territori. Però resulta que el català, ara com ara, no té el futur garantit. Segons l'enquesta d'usos lingüístics del 2013, publicada per l'Idescat el 2014, el 31% de la població té el català com a llengua inicial i el 36,3% el té com a llengua d'ús habitual; els percentatges corresponents al castellà són 55,1% i 50,7%, respectivament, i la resta fins al 100% correspondria a unes altres llengües i a combinacions de llengües. Pel que fa a la transmissió intergeneracional −un índex clau per a avaluar la vitalitat de la llengua−, un 31,1% declara fer servir el català amb la mare i un 37,3% diu transmetre'l al fill gran. Si tenim en compte que per sota del 30% de transmissió intergeneracional es considera que una llengua és en perill d'extinció, la situació del català no és pas per a fer salts d'alegria. De les llengües, no se'n pot fer mai un problema perquè són riquesa i coneixement, conformen identitats, ens faciliten la comunicació, ens ajuden a veure que el món és divers, són una eina de prevenció de prejudicis, i podríem esmentar molts altres beneficis com al GELA hem recalcat tantes vegades. Amb tot, tampoc no podem amagar el cap sota l'ala. Sabem que les dinàmiques entre les llengües hegemòniques i les locals porten sovint a la substitució de la llengua local per l'hegemònica. Per això, i no perquè vulguem practicar l'imperialisme lingüístic, hem de continuar alertant d'algunes pràctiques. Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
La franja litoral de Barcelona és la segona amb més abocats de plstic al Mediterrani, amb una acumulació diria de 26,1 quilos per quilmetre, segons l'estudi de WWF 'Stop the flood of plastic', consultat per Europa Press. Barcelona només queda superada per la costa de Cilicia, a Turquia, amb 31,3 quilos per quilmetre, i la segueix Tel-Aviv, a Israel (21 quilos); Delta del Po, a Itlia (18,2); Valncia (12,9); l'egípcia Alexandria (12,7); Alger, a Algria (12,2); la badia de Marsella (9,4), i la també turca Esmirna (7,2). Precisament l'Ajuntament de Barcelona ha apellat a la corresponsabilitat de la ciutadania per reduir els residus plstics a les platges de cara a la revetlla de Sant Joan, que se celebra la nit d'aquest diumenge. Per a la revetlla, les platges barcelonines disposaran de 2.500 papereres --2.000 d'elles per a envasos-- i l'Ajuntament apilar durant el dilluns restes sense recollir en 100 metres quadrats a la platja Nova Icria per sensibilitzar sobre la generació de residus. Espanya ocupa el quart lloc en producció de plstic --per darrere d'Itlia, Turquia i Frana-- i est entre els tres pasos amb un percentatge més gran de residus plstics reciclats, ja que representa el 13,2% del total analitzat a l'informe. L'organització avisa que la conca mediterrnia genera el 10% de tots els productes plstics, la qual cosa la converteix en el quart productor mundial d'aquest material. Els pasos del mediterrani generen 24 milions de tones de residus plstics cada any, el 72% de les quals acaben en un procés de tractament de residus controlat. En el seu informe, WWF destaca que cada any acaben en el Mediterrani 570.000 tones de plstic, l'equivalent d'abocar 33.800 ampolles de plstic al mar cada minut. Les activitats costaneres provoquen la meitat dels abocaments de plstic, mentre que el 30% arriba a través de rius i la resta prové de fonts de contaminació de plstic d'activitats des del mar, com el comer marítim i la pesca. Detalla que el turisme augmenta "significativament" la generació de residus en les costes mediterrnies, que són visitades anualment per uns 200 milions de turistes: en alguns municipis costaners, els visitants d'estiu generen un augment del 30% de residus. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha subratllat aquest dilluns que el límit per al diàleg que el president del Govern central, Mariano Rajoy, ha ofert al president català, Artur Mas, és la Constitució i que si es dóna una "confrontació" entre la legalitat procedent d'un Parlament autonòmic i la legalitat l'Estat, el Tribunal Constitucional (TC) és l'encarregat de dirimir aquestes controvèrsies. Així ho ha assegurat el ministre en declaracions als periodistes abans de participar a una reunió de la Comissió d'Igualtat i no discriminació del Consell d'Europa, que té lloc al Congrés dels Diputats. Fernández Díaz, que és diputat per Barcelona, ha subratllat que Rajoy va deixar clar en la missiva que va remetre a Mas que té "té una voluntat de diàleg sense data de caducitat", és a dir, que el president del Govern central ofereix al mandatari català un diàleg "il·limitat". Però també ha incidit que aquesta "voluntat d'arribar a acords", com "no pot ser d'una altra manera", només pot entendre's al "marc de la Constitució i de la llei". El titular d'Interior ha recordat a Mas que, de la mateixa manera que la resta de les autoritats públiques, quan va arribar al càrrec va jurar o va prometre "complir i fer complir" la Carta Magna i l'ordenament jurídic, i ha recalcat que hauria de "fer honor" a aquest compromís. En aquest context, ha explicat que "no es pot contraposar la legalitat democràtica a la legalitat jurídica o la legalitat espanyola, tenint en compte que Espanya és un Estat democràtic i de Dret i, per tant, la legalitat espanyola per la seva pròpia naturalesa és una legalitat democràtica". "Si hi ha una confrontació entre la legalitat procedent d'un parlament autonòmic i la legalitat de l'Estat qui dirimeix aquestes controvèrsies és el Tribunal Constitucional", ha apuntat el titular d'Interior. Així, ha insistit que, dins de la Constitució "cap tot que es pugui acordar i sigui raonable i convenient per a l'interès general i per al bé comú". "Fora de la Constitució, com és evident, no cap res. Aquest és el marc del diàleg i el marc dels eventuals acords", ha asseverat Fernández Díaz, qui ha tornat a denunciar que "lamentablement alguns volen dividir la societat catalana i la societat catalana de la resta de la societat espanyola". En canvi, ha reafirmat que el Govern de Mariano Rajoy "està per la unió". "Junts sumem i dividits, evidentment, som tots més febles i tots perdem. El president ho ha deixat molt clar en la seva carta", ha conclòs. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Si encara no formes part de la comunitat: Haruki Murakami (Kyoto, 1949) es va llicenciar en literatura a la Universitat de Waseda. Durant els primers anys de la seva carrera literària, va compaginar l'escriptura amb la regència d'un local de jazz. Amb les seves novel·les ha guanyat prestigiosos premis, com ara el Premi Noma, el Premi Tanizaki i el Premi Literari Yomiuri. Gran admirador de la cultura pop, dels films de terror i de la novel·la negra, la seva literatura es recrea en les... A Japó ser fill únic és quelcom extrany, però en Hajime i la Shimamoto ho són i potser és això el que els acosta tant. Passen les seves tardes després de l'escola escoltant música o parlant dels seus plans de futur fins que els pares d'en Hajime decideixen canviar de domicili. La vida del noi es converteix, llavors, en un espai buit durant deu anys fins que troba una bona dona amb qui casar-se, tenir dues filles i establir dos clubs de jazz d'èxit. Als trenta-set anys podria dir-se que és feliç, però és conscient que li manca quelcom... fins que apareix de nou a la seva vida la Shimamoto per omplir aquest buit. Ara s'ha convertit en una dona misteriosa que apareix i desapareix de la seva vida traient-li el son i sumint-lo en un estat letàrgic que farà perillar el seu món. Feia temps que volia llegir una novel·la d'en Haruki Murakami, i en L'amant perillosa l'autor ens sorprèn amb un ritme senzill i fluït que ens transporta al Japó de postguerra i ens endinsa al perillós i alhora excitant món de l'amor i la passió. És una novel·la amb molt d'estil, que et fa contenir la respiració cada cop que passes una pàgina. A més, el nou format de l'editorial farà que el pugueu portar allà on aneu! Sense cap mena de dubte, nosaltres, llegiu-la! El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris. Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa.
A la una de la matinada va acabar la reunió que havia començat al dia anterior entre els caps d'Estat i els ministres d'Afers Exteriors alemanys, italians, francesos i britànics. Durant la última reunió varen tornar a discutir sobre el mateixos temes de la reunió de l'Adolf Hitler i en Neville Chamberlain del setembre de 1938 a Bad Godesberg. Al final, es va acordar en un conveni amb sis documentes annexes redactats en quatre idiomes el dret d'autodeterminació dels Sudets, que significava la unió amb Alemanya, i en Hitler es va comprometre a ocupar la regió sense envair-la a partir de l' 1 d'octubre de 1938 i acabaria l'ocupació de la regió el 10 d'octubre. A més, els alemanys varen aconseguir gràcies aquell acord la fàbrica txecoslovaca Skoda, que era una de les fàbriques més grans d'armament. Tot i que tothom sembla ser que va marxar content de la reunió, molts alemanys com en Joachim von Ribbentrop no estaven del tot satisfets perquè no es durien a terme els plans bèl·lics d'Alemanya. La reunió es va donar per acabada amb la firma del Pacte de Munic i d'aquesta manera es creia que s'evitava la guerra a Europa. En sortir de la trobada, en Hitler va baixar de les escales del Führerhaus, el seu edifici de Munic, amb pas solemne, en Mussolini en sortia satisfet i orgullós, en Neville Chamberlain en va sortir badallant i l'Eduard Daladier en va sortir indiferent però preocupat. Durant la nit, en Mussolini va rebre unes flors d'una membre de la Lliga de les Noies Alemanyes sota l'atenta mirada d'en Hitler i d'en Hermann Göerin g, que anava amb un vestit fosc i portava ben agafat el seu bastó. Per la cara, el dictador italià estava molt satisfet per la trobada. Immediatament després de firmar al pacte, l' Eduard Daladier es va dirigir primer a l'hotel Regina Palast abans de dirigir-se a l'hotel Vier Jaheszeiten, per acomiadar-se d'en Chamberlain. Els dos caps d'Estat varen ser saludats per milers de persones que estaven contentes de que no hi hagués guerra. Davant d'aquell espectacle, en Daladier va decidir sortir al balcó i va ser acollit per una gran ovació. Però els nazis no els va agradar gens aquelles simpaties populars cap als líders britànics i francesos, i en R einhard Heydrich va ordenar desallotjar la Maximilianstrasse. Mentrestant, la delegació txecoslovaca s'estava esperant a l'hotel Regina de Munic, que estava vigilat per la Gestapo, esperant notícies de la reunió. A dos quarts de dues de la matinada varen ser informat per la delegació francesa i per en Chamberlain que en Hitler ocuparia els territoris dels Sudets. La delegació francesa estava molt abatuda perquè sabien que tard o d'hora hi hauria un conflicte, però en Chamberlain estava molt adormit i no parava de badallar. A Berlín, l'ambaixador francès l'André François-Poncet es va indignar molt quan va saber el resultat de la trobada i va cridar que aquesta no era manera de tractar als seus aliats, fent referència als txecoslovacs. Per la seva part, l'ambaixador txecoslovac es va posar a plorar. A Praga, el ministre d'Afers Exteriors txecoslovac va dir que ells no serien els últims en ser atacats i que després d'ells els hi tocaria uns altres. De dia, en Chamberlain continuava preocupat per l'acord que havien arribat la nit anterior i a primera hora del matí va demanar una altra reunió amb l' Adolf Hitler en el seu domicili particular de la Prinzregentenplatz. El primer ministre es va dirigir a l'apartament pel centre de la ciutat en un cotxe descobert, i la gent el va poder saludar pensant que s'havia evitat la guerra. La reunió es va celebrar a dos quarts de dotze del matí, i en Chamberlain li va portar un tractat de pau entre els dos països escrit pel Foreign Office. Quan en P aul Schmid t li va traduir el document, en Hitler, que no li va fer cap gràcia aquell nou tractat, va acabar firmant l'acord de pau entre els dos països. Llavors, en Chamberlain va tornar a Londres com un triomfador. A l'aeroport de Hedston va ensenyar a tothom el pacte que havia aconseguit amb la firma d'en Hitler. La família reial britànica li va atorgar una rebuda d'heroi. Poc després es va dirigir al 1 0 de Downing Street on l'esperava una multitud. Després d'haver escoltat cridar a la gent Visca Neville i cantar For he's a jolly good fellow, en Chamberlain, somrient, va pronunciar unes quantes paraules des d'una finestra del segon pis i va dir que la pau seria per totes les seves vides. A la tarda, en Chamberlain va ser rebut per la família reial, i desenes de milers de persones es varen concentrar davant les portes del palau de Buckingham fins que el primer ministre i la seva esposa varen sortir al balcó del palau acompanyats pels reis per correspondre les aclamacions de la multitud. A França, en Daladier va marxar d'Alemanya aquell mateix dia i va emprendre el vol des de l'aeròdrom Oberwiesenfeld de Munic cap a París en el seu aparell Bloch 220 que portava el nom de Poitou. En arribar al camp Le Bourget, en Daladier va veure des del cel que s'hi havia concentrat una multitud i li va demanar en el pilot que aterrés a Villacoublay però finalment varen aterrar a Le Bourget per qüestions tècniques. Quan la delegació francesa va sortir de l'avioneta varen ser rebuts com uns herois pel poble francès, però en Daladier es va quedar molt sorprès per l'entusiasme de la gent perquè sabia que havien cedit davant d'en Hitler entregant-li el territori dels Sudets, i va pensar que tots eren uns estúpids. Llavors, es varen dirigir a la seu del Ministeri de Guerra, que era el despatx oficial d'en Daladier. En el Ministeri d'Afers Exteriors no paraven de rebre telegrames de felicitació. L'ambaixador nord-americà, en William Bullit, li va entregar en el primer ministre un enorme ram de flors. A Itàlia, en Benito Mussolini va ser rebut a Florència pel rei Victor Manel III, que estava molt satisfet per l'acord que havien arribat. Per la seva part, en Hitler estava eufòric i va comentar en el seu sector més proper que aquella havia sigut la seva primera conferència internacional, però poc després va assegurar que seria l'última. Pensant amb el tema, en Hitler no es va mostrar tant eufòric perquè en Chamberlain li havia espatllat la seva entrada triomfal a Praga i perquè va veure que la gent demanava la pau abans que la guerra. Els líders d' Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya i França es varen reunir a la Casa Parda de Munic per firmar el Pacte de Munic en el qual donaven a Alemanya el control del territori dels Sudets a canvi de que s'aturessin els plans de l'Adolf Hitler d'ocupar més territoris d'Europa. En la reunió i varen ser presents l' Adolf Hitler, en Neville Chamberlain, en Benito Mussolini i l' Édouard Daladier, i els ministres d'Afers Exteriors Joachim von Ribbentrop (Alemanya), l'ajudant Ernst von Weizsäcker, Galeazzo Ciano (Itàlia), Fernand Leger ( França ) i Horace Wilson (Gran Bretanya). A primera hora del matí, en Hitler va sortir de Munic per anar a buscar a en Mussolini a Kufstein, a l'antiga frontera austro-alemanya, per determinar amb ell les bases d'una acció comú en la conferència. Després de trobar-se varen viatjar amb tren des de Kufstein a Munic. Durant el trajecte varen parlar de que algun dia haurien de lluitar contra els francesos i els britànics i que per tant s'havien de preparar. Quan varen arribar a l'estació de Munic, es varen dirigir al modest apartament d'en Hitler a Munic, en el Koenisplatz, que tot i la modèstia hi havia quadres de gran valor. L'edifici, que l'anomenaven el Führerhaus, estava habitat per altres llogaters. Per la seva part, en Chamberlain va ser rebut a l'aeroport d'Oberwiesenfeld per en Von Ribbentrop i el conseller d'Estat de Baviera, en Christian Weber. El primer ministre i els seus col·laboradors es varen allotjar a l'hotel Regina. Al matí, els ambaixadors francès i britànic varen arribar a Munic, i pocs minuts després va arribar al tren especial que portava a en Hitler i en Mussolini. Al voltant de la una del migdia varen anar a arribant els líders de França i la Gran Bretanya al Führerhaus on els esperaven en Mussolini i en Hitler. El primer en arribar va ser el primer ministre britànic, i les SS varen anunciar la seva arribada acompanyat per en Von Ribbentrop. El primer ministre britànic va entregar el seu abric i va pujar les escales, que estaven adornades de flors, fins al despatx d'en Hitler on el varen saludar amb el Heil Hitler!, però en Chamberlain va respondre amb una inclinació de cap. En tots els passadissos hi havia soldats de les SS. En veure'l, en Mussolini no es va aixecar de la seva cadira per saludar-lo i, sota els focus del fotògraf Heinrich Hoffmann, en Hitler va allargar la mà a en Chamberlain. Al cap d'uns minuts, es va obrir la porta i va entrar a la sala en Daladier, que havia arribat tard perquè el seu secretari, en Léger, s'havia endarrerit i en Hitler el va saludar de la mateixa manera que en Chamberlain donant-li la mà. Sense cap més cerimònia, en Hitler va demanar-los que seguessin al voltant d'una taula rodona situada al costat de la xemeneia. En Hitler va seure com sempre d'espatlles a la finestra, en Chamberlain a la seva esquerre, i en Daladier i en Mussolini es varen asseure al sofà, a l'esquerre d'en Hitler. Durant la conversa, en Mussolini va presentar un document, escrit el dia anterior pels alemanys, on es prèvia una intervenció militar a Txecoslovàquia, tot i això tots els presents varen mostrar la seva oposició a un conflicte bèl·lic. Durant tota l'estona en Daladier no va prestar atenció a les paraules dels seus homòlegs perquè tenia clar que tard o d'hora hi hauria la guerra, i es va estar durant tota la reunió assentat a la seva cadira murmurant. Per la seva part, en Chamberlain va suggerir fer venir els txecs per parlar de la qüestió, però en Hitler ho va rebutjar, però més tard va acabar acceptant que un representant txec pogués estar a disposició dels participants en l'habitació del costat. La primera reunió va acabar a les tres del migdia per anar a dinar. A fora l'edifici, una multitud de gent es va concentrar a la Koenigsplatz per saber quin era el resultat de la reunió. Els debats varen tornar a començar a dos quarts de sis de la tarda, i tal com havia promès en Hitler, dos representants txecs, el doctor Vojtech Mastny, el ministre txec a Berlín, i el doctor Hubert Masaryk, el ministre d'Afers Exteriors, varen ser introduïts sense cap cerimònia a l'habitació del costat. A en Hitler no li feia cap tipus de gràcia que en Mussolini, que entenia el francès i l'anglès, parlés amb els seus homòlegs sense els intèrprets i en canvi ell, que no sabia cap més idioma que l'alemany, necessités constantment el seu intèrpret. Es limitava a imitar a en Mussolini per fer veure que seguia les conversacions que no eren traduïdes. A les set de la tarda, un funcionari britànic va entrar a l'habitació on hi havien els dos representant txecs i els va anunciar que s'havia arribat a un acord general però que no els podia informar dels detalls. A les vuit del vespre es va tornar a interrompre la reunió per anar a sopar. En Hitler va convidar al banquet a tots els participants de la reunió, però només varen acceptar la invitació els italians. Els delegats francesos i britànics varen anar a sopar a fora. Al mateix moment, els traductors del Ministeri d'Afers Exteriors alemany i les delegacions estrangeres varen traduir i preparar les conversacions de la reunió. A les deu de la nit, els representants txecs es varen reunir amb en Wilson, que els va comunicar de part del primer ministre els punts principals de l'acord que havien arribat i els va entregar un mapa de les zones dels Sudets que havien de ser evacuades immediatament pels txecs. Quan els dos txecs varen intentar protestar, el funcionari britànic els va tallar la paraula i els va dir abans de sortir de l'habitació que si no acceptaven aquella proposta es veurien obligats a resoldre-ho amb els alemanys, i que segurament els francesos els hi dirien al mateix que els hi deia però més brutalment. Poc abans de la mitja nit es varen tornar a reunir, i a la ciutat va començar a circular el rumor de que havien arribat a un acord, i la gent es va reunir a les cerveseries i en el parc de Maria Teresa per celebrar-ho. La reunió va acabar dos quarts de dues de la matinada de l' endemà quan en Mussolini va ratificar la cessió a Alemanya dels territoris alemanys dels Sudets, però amb la condició dels britànics de sotmetre a una comissió internacional la cessió i de fer plebiscits a la població local. Mentrestant, la delegació txecoslovaca, que esperava ansiosa el resultat de la trobada, es varen esperar a l'hotel Regina de Munich i van ser vigilats pels membres de la Gestapo. A Berlín, al matí Hermann Göering va rebre una trucada de l'ambaixador britànic Neville Henderson, que li va dir que la crisi per Txecoslovàquia es podria solucionar amb noves propostes i que depenen del resultat hi hauria guerra o pau. A més, l'ambaixador i li va demanar que l'Adolf Hitler acceptés reunir-se amb l'ambaixador francès François Poncet, que a les quatre de la matinada havia rebut instruccions de presentar a en Hitler unes propostes semblants a les del primer ministre britànic Neville Chamberlain. En seguit, Göering es va acomiadar d'ell i es va dirigir a la Cancelleria del Reich per reunir-se amb en Hitler. El ministre de l'Aire, segons va anotar en el seu diari l'Alfred Jodl, afirmava que difícilment era possible seguir evitant per més temps una Gran Guerra i que aquesta podria durar set anys, tot i que afirmava que ells la guanyarien. Un cop va arribar a la Cancelleria, li va demanar a l' Adolf Hitler que reflexionés sobre la seva decisió d'ocupar als Sudets, ja que a les dues de la tarda acabava l'amenaça d'envair el territori, i li va recomanar que trobés una solució pacífica. Göering va acusar al ministre Joachim von Ribbentrop d'incitar la guerra amb la seva política exterior i, segons sembla, el va insultar i criticar durament davant d'en Hitler. Des de primera hora del matí, Joachim von Ribbentrop es va reunir a la Cancelleria del Reich amb molts jerarques del Partit per parlar sobre què tenien que fer. En aquell moment tot era molt confús, els mateixos militars no sabien si havien d'actuar o no tant contra Txecoslovàquia o contra el govern. El coronel Hans Oster va preguntar als diplomàtics del Ministeri d'Afers Exteriors si s'havia canviat l'ordre d'atacar Txecoslovàquia, però la resposta va ser negativa. El general Walther von Brauchitsch, que la tarda anterior havia sigut informat pel general Franz Halder d'un putsch contra el govern per l'endemà, també va intentar obtenir la confirmació de la imminent guerra abans de donar suport als conjurats. Finalment, no es va fer cap moviments de tropes en cap sentit. A les cinc del matí, l'ambaixador britànic a Roma lord Perth va rebre instruccions de Londres per entrevistar-se d'immediat amb el dictador Benito Mussolini per presentar-li una proposta de pau del primer ministre Neville Chamberlain. A les nou del matí, els italians varen rebre el missatge del primer ministre del dia anterior en què es demanava a en Mussolini que aconseguís fer reflexionar a en Hitler i acordés celebrar una conferència entre les potències enfrontades. A les onze, el comte Galeazzo Ciano trucava des de Roma al Ministeri d'Afers Exteriors alemany per parlar amb el ministre Von Ribbentrop, però com que aquest era a la Cancelleria no va poder parlar-hi. Llavors, Mussolini va trucar al seu ambaixador a Berlín, l' Arturo Attolico, per dir-li que es dirigís a la Cancelleria i que digués de que per mediació d'en lord Perth els britànics estaven disposats a negociar pels territoris dels Sudets i que ell s'oferia com a intermediari. La conversa entre Mussolini i Attolico va ser escoltada i enregistrada pels alemanys. Cinc minuts més tard, l'ambaixador italià va sol·licitar comunicació telefònica amb el gabinet del ministre d'Afers Exteriors d'en Von Ribbentrop perquè tenia un missatge urgent d'en Mussolini. Llavors, els diplomàtics alemanys li varen contestar que es dirigís d'immediat a la Cancelleria. Al cap de pocs minuts Attolico es trobava a la Cancelleria, però va haver d'esperar uns minuts per reunir-se amb en Hitler perquè el líder alemany estava reunit amb l'ambaixador francès François Poncet. Mentre s'esperava a l'avantsala de l'ampli saló, els homes de les SS preparaven la taula on s'hi havien d'asseure els generals que planificaven la invasió a Txecoslovàquia. A les 11:40 del matí, Hitler va abandonar el seu despatx acompanyat per l'intèrpret Paul Schmidt i es va dirigir cap a l'ambaixador italià, que aquest li va dir que Mussolini li demanava que aplacés 24 hores l'atac i que estaven estudiant una solució al problema. Hitler li va respondre que acceptava la petició, i els ambaixadors francès i britànic varen ser informats personalment per en Hitler de que s'havia aplaçat l'atac a Txecoslovàquia. Quan l'ambaixador Henderson va arribar a un quart d'una del migdia a la Cancelleria amb una nova carta del primer ministre Chamberlain, Hitler li va dir que havien posposat 24 hores l'atac a petició d'en Mussolini. Llavors es varen reunir en privat, però la reunió va ser interrompuda per l'ambaixador italià, que els va dir que Mussolini havia acceptat la proposta britànica de convocar una conferència de les quatre grans potències. A les tres de la tarda, l' Adolf Hitler va estar d'acord amb la proposta del primer ministre britànic Neville Chamberlain de fer una reunió entre França, la Gran Bretanya i Alemanya a Munic per parlar d'evitar la guerra a Europa. En seguit es varen enviar invitacions als líders del govern britànic, francès i italià demanant-los que es traslladessin a Munic per entrevistar-se l'endemà al migdia amb en Hitler per resoldre la qüestió txeca. En els txecs no se'ls va convidar en aquella trobada on s'havia de definir el seu futur. Els britànics estaven disposats a donar a en Hitler el territori dels Sudets a canvi d'obligar-lo a no tornar a envair cap país d'Europa. Tot i que el dictador va acceptar anar a la reunió, va imposar la condició de que Mussolini hi fos present. Durant la resta del dia Hitler va estar de molt mal humor perquè estava nerviós per l'endemà. Immediatament després de que se sabés la notícia, a les oficines dels hotels de Munic varen començar a sonar els telèfons per reservar allotjaments i varen començar a circular rumors a la capital bavaresa de que se celebraria una conferència. Però no tots els alemanys desitjaven seguir les ordres bèl·liques d'en Hitler; el cap de la policia berlinesa, el comte Wolf Heinrich Graf Helldorf, i el seu ajudant, el comte Friedrich von Schulenburg, varen estudiar el plànol de la Cancelleria per segrestar a en Hitler i portar-lo davant d'un tribunal perquè fos jutjat pels seus actes. El general Franz Halder i l' Erwin von Witzleben estaven disposats a actuar, però Halder, que s'havia reunit amb el general Walter con Brauchitsch, que tot i estar d'acord en actuar, va demanar esperar a que es resolgués la situació després de la Conferència de Munic i es va posposar l'operació prevista per l'endemà. A la Cambra dels Comuns, Chamberlain va dir que s'enfrontaven a una situació semblant a la de 1914. Llavors, va explicar que Hitler volia mantenir bones relacions amb la Gran Bretanya i els va comentar que gràcies a en Mussolini s'havia obtingut el plaç de 24 hores i que el 29 i el 30 de setembre de 1938 es reunirien a Munic. Un cop va acabar el seu discurs, els diputats es varen aixecar de les seves cadires, el varen aplaudir i varen tirar per l'aire les còpies de l'ordre del dia. Alguns inclús varen plorar i demanaven a crits que Déu beneís al primer ministre. Jan Masaryk, el fill del fundador de la república txecoslovaca, va assistir a aquella escena molt preocupat. Després es va dirigir al 10 de Downing Street per veure al primer ministre i al ministre d'Afers Exteriors lord Halifax per saber si la seva nació seria convidada a Munic. Chamberlain i Halifax li varen contestar que no perquè Hitler no ho hagués tolerat, i llavors Masaryk els va respondre amb resignació que si havien sacrificat Txecoslovàquia per salvar la pau del món seria el primer en aprovar-los, però que si no era així esperava que Déu tingués contemplació amb les seves ànimes. Durant la resta de la tarda, Göering, Constantin von Neurath i l Ernst von Weizsäcke r varen redactar un projecte que havia de ser acceptat per en Hitler i pels representants de les potències estrangeres en la reunió de l'endemà a Munic. Joachim von Ribbentrop, que estava decidit en entrar en guerra i s'acabava de comprar un uniforme de campanya, va trobar el projecte massa tou i va encarregar al seu consultor, Freiderich Gaus, que redactés uns paràgrafs més enèrgics. Llavors, Von Weizsäcker va ordenar a l'intèrpret Paul Schmidt que traduís el document escrit conjuntament amb en Göering i en Von Neurath a l'idioma francès. Després varen agafar un tren que els va conduir cap a la capital bavaresa. Durant el viatge Schmidt va entregar-li una traducció del document a l'ambaixador italià Arturo Attolico, que li va presentar a en Benito Mussolini com un projecte propi. Abans de marxar cap a Munic, Göering li va dir a en Bodenschatz que faria tot el possible per evitar les hostilitats. A la nit, Hitler es va dirigir amb tren a Munic, tot i que després d'un breu descans va continuar en direcció a Kufsteing, l'antiga estació fronterera d'Àustria. Rudolf Hess i uns quants dels seus col·laboradors es varen dirigir a Brenner per rebre la comitiva italiana. Durant tot el dia la situació era molt tensa a Europa, tothom esperava que en qualsevol moment es declarés la guerra. A Berlín, l'Adolf Hitler, després de que el traductor Paul Schmid t li traduís la carta del primer ministre Neville Chamberlain del dia anterior, semblava que cada cop estava menys disposat a utilitzar la força i estava molt furiós per no poder complir els seus plans. Al matí, Hitler es va tornar a reunir amb en Horace Wilson, que aquest portava una altra carta del primer ministre que garantia la retirada txeca dels territoris dels Sudets en el cas de que Alemanya renunciés a l'ús de la força. Quan Wilson li va preguntar si portaria alguna resposta a Londres, Hitler li va respondre que els txecs no tenien més opció que acceptar o rebutjar el memoràndum de Bad Godesberg i, alçant la veu, va assegurar que estava disposat a aixafar als txecs. Enfadat, Wilson es va aixecar de la butaca i el va amenaçar dient-li que si França es veiés de manera activa atacada per Alemanya la Gran Bretanya es veuria obligada a donar-li suport. Encara més furiós i cridant, Hitler li va exclamar que si el volien atacar que ho fessin i li va garantir que estava disposat a entrar en guerra. Llavors, el líder alemany va dir que era inútil seguir les negociacions i es va precipitar cap a la porta enfadat per reflexionar tot sol durant uns minuts. En una altra dependència, el ministre Hermann Göering li va explicar a en Wilson que si el govern txec no acceptava les condicions del memoràndum de Bad Godesberg hi hauria accions i respostes. Després d'uns quants minuts d'espera, quan Hitler es va tranquil·litzar, va ordenar a l'Ernst von Weizsäcker que redactés una carta per al primer ministre demanant-li que convencés als txecs de que siguessin raonables i que a canvi ell es comprometia a no tenir cap més interès per Txecoslovàquia un cop els Sudets s'haguessin incorporat al Reich. A la una del migdia, Hitler va donar l'ordre secreta d'enviar certes unitats d'atac que s'estaven entrenant a les bases avançades de la frontera txeca i va ordenar també reforçar les posicions avançades al voltant d'Aquisgrà i Saarbrücken, a l'oest. Però, llavors, el món semblava que reaccionés; el govern iugoslau i romanès varen declarar que estaven a favor de Praga. També varen arribar notícies de París que deien que els francesos havien mobilitzat parcialment als seus soldats, i Itàlia semblava que no faria absolutament res per immobilitzar les tropes franceses. El president nord-americà Franklin Delano Roosevelt va proposar la reunió immediata d'una conferència de totes les nacions directament interessades i va donar a entendre que si esclatava una guerra el responsable seria en Hitler. El rei de Suècia Gustav V va expressar que si Hitler no aplaçava en deu dies la data límit fixada per l'1 d'octubre de 1938 esclataria inevitablement una guerra mundial de la qual Alemanya seria la única responsable i va assegurar que la perdrien. A última hora del dia, Hitler va saber que la Royal Navy s'havia mobilitzat. A Praga, l'agregat militar alemany va telegrafiar a Berlín per dir que allà tot estava en calma i que s'havien pres les últimes mesures per la mobilització. A més de les potències estrangeres, també es mobilitzava l'oposició militar. Al vespre es va celebrar una desfilada militar per demostrar el poder de les forces armades alemanyes i per preparar els soldats per una possible invasió a Txecoslovàquia. La divisió motoritzada de Pomerània va passar al llarg de la Wilhelmstrasse, on hi havia l'ambaixada britànica i la Cancelleria del Reich. Però aquesta vegada la població berlinesa no va fer cas de la desfilada perquè s'oposaven a una possible guerra. Segons alguns testimonis, a la Wilhelmstrasse la majoria de la gent es va negar a veure la desfilada i la majoria de vianants i curiosos van marxar a les boques del metro. Les persones que sí que varen veure la desfilada estaven en silenci veient el pas de les tropes. Fins i tot un policia desesperat davant d'aquella situació va cridar a la gent perquè posessin entusiasme, ja que Hitler estava al balcó de la Cancelleria. La gent no es va moure com volia aquell agent. Es diu que Hitler, acompanyat per alguns generals, entre ells l' Erich Raeder, es va mostrar disgustat davant la reacció dels berlinesos cap a les seves tropes i va entrar a la Cancelleria en mig de la desfilada militar i sense que ningú l'aclamés. A la nit, Hitler es va reunir amb el ministre Joachim von Ribbentrop i amb en Von Weizsäcker per comunicar-los que s'havia de seguir endavant amb l'acció militar de l'1 d'octubre. A la mateixa hora, a dos quarts d'onze de la nit, el primer ministre britànic va rebre la carta d'en Hitler i va respondre-li d'immediat que creia que podia aconseguir els seus objectius sense la guerra i que estava disposat a traslladar-se a Berlín per discutir amb ell i el govern txec, així com els representants de França i Itàlia, la cessió dels territoris txecs. A més, el primer ministre va enviar un telegrama al dictador Benito Mussolini per demanar-li que convencés a en Hitler perquè acceptés les negociacions i estigués present en l'entrevista proposada al dictador alemany. Chamberlain, lluny d'interessar-se dels txecs, va dir en els seus companys que trobava horrible, fantàstic i increïble que estiguessin cavant trinxeres i provant màscares antigues per una disputa en un país llunyà on hi vivia gent de la qual no en sabien res. El govern alemany va prohibir per decret en els jueus exercir d'advocats. Dels 1.753 advocats, només 172 se'ls va permetre continuar exercint però només per clients jueus. A la Gran Bretanya, Neville Chamberlain estava molt preocupat després de saber que el govern txec es negava a acceptar les proposicions de l' Adolf Hitler, i va redactar una carta pel dictador alemany per dir-li que d'acord amb les previsions que havia comunicat en el transcurs de l'última entrevista, tot i que els txecs havien considerat totalment inacceptable el memoràndum de Bad Godesberg. A la tarda, Chamberlain va enviar el seu ajudant Horace Wilson a Berlín en un avió especial. Al cap d'unes hores, a la capital alemanya, Hitler es va reunir en una sala de la Cancelleria del Reich amb en Wilson, en Neville Henderson i l'Ivone Kirkpatrick. En escoltar la traducció de la carta per part del traductor Paul Schmidt, en què se l'informava de que els txecs no acceptaven les seves propostes, Hitler es va empipar i es va aixecar de la seva butaca per exclamar que els tractaven com si fossin negres i va amenaçar de que el govern txec només tenia dues possibilitats: acceptar o rebutjar la proposició alemanya, i va afirmar que estava disposat a atacar. Fent veure que es dirigia a la porta per donar per acabada la reunió, el dictador va tornar a on eren els emissaris britànics i es va tornar a asseure a la seva butaca mentre li acabaven de traduir la resta de la carta. Llavors va donar en els txecs el plaç fins les dues de la tarda del dimecres 28 de setembre perquè acceptessin les condicions del memoràndum de Bad Godesberg i va anunciar l'ocupació dels Sudets per l'1 d'octubre de 1938. Acabant la reunió, Hitler li va recomanar a en Wilson que anés aquella nit al Palau d'Esports perquè pogués veure l'estat d'ànim d'Alemanya. Durant aquell dia, el president Franklin Delano Roosevelt va enviar un telegrama a Berlín i a Praga en el que demanava a en Hitler i el president Eduard Benes que es posessin d'acord per solucionar el tema dels Sudets pacíficament. Poc després, el govern britànic va declarar en un comunicat que, juntament amb el president francès Eduard Daladier, demanava urgentment al president Benes que renunciés als territoris reclamats per en Hitler. A la nit, Hitler va fer el seu discurs en el Palau d'Esports, que estava ple de gom a gom amb 20.000 persones, on va dir en que els Sudets eren la seva última reclamació territorial a Europa, i va cridar que no volia a cap txec. El dictador va explicar que li pertocava a l' Edvard Benes escollir entre la pau i la guerra, però va afirmar que de totes maneres l '1 d'octubre de 1938 els Sudets estarien sota el seu domini. Llavors, va explicar que li havia assegurat en el primer ministre Neville Chamberlain en les reunions de Bad Godesberg del 22 i 23 de setembre de 1938 que només desitjava la pau, però que igualment li havia assegurat que esperava que el problema s'hagués solucionat. Va afirmar que Praga tenia un milió d'homes armats i que França es mobilitzava. Quan es va assentar a la seva cadira, Joseph Goebbels es va aixecar d'un salt de la seva i va cridar en el micròfon que el 1918 no es tornaria a repetir. Molt emocionat amb aquella frase, Hitler es va aixecar cap a la taula i va cridar amb totes les seves forces mentre aixecava el braç dret: Seguidament es va deixar caure a la cadira esgotat. Les masses els varen aplaudir en cada frase i varen cridar emocionat durant uns quants minuts: Aquesta era la imatge que Hitler volia que Wilson s'endugués cap a la Gran Bretanya. La d'un poble preparat per la guerra. A Munic, el ressò del discurs d'en Hitler va ser tan gran que quan s'estava celebrant el festival de tardor amb atraccions i espectacles, de sobte totes les funcions es varen aturar i pels altaveus de la ciutat es va sentir la veu de l' Adolf Hitler explicant des del Palau que havia fet una oferta de pau a Txecoslovàquia i que si aquests s'hi negaven a acceptar-la els ocuparia. Maurice Gamelin, el comandant en cap de les forces armades franceses, va informar a les autoritats franceses i britàniques de que unides les seves forces militars juntament amb les dels txecs eren més que les dels alemanys. En la frontera francesa amb Alemanya, França comptava amb 23 divisions davant les vuit d'Alemanya, va afirmar. Si entrava Itàlia en el conflicte al costat dels alemanys, Gamelin proposava atacar des del sud, llançant una ofensiva a l'altre costat de la frontera alpina per la vall del Po per després marxar cap al nord en direcció Viena i continuar per prestar ajuda als txecs. Per preparar el poble per la més que possible guerra i les aliances que hi hauria, la premsa britànica va aparèixer aquell dia amb una declaració que anunciava que la Gran Bretanya donaria suport militarment a França i a Txecoslovàquia en el cas de que els exèrcits alemanys creuessin la frontera txeca. En els jardins de la Cancelleria del Reich, en una tarda calorosa, l'Adolf Hitler passejava amb en Joseph Goebbels per parlar què tenien que fer amb Txecoslovàquia. El líder alemany li explicava que en vuit o deu dies estaria tot apunt per atacar des de les fronteres alemanyes. Mentrestant, l' Eduard Daladier, acompanyat pel ministre d'Afers Exterior francès Georges Bonnet, l'Alexis Léger i el general Maurice Gamelin, varen arribar a Londres per reunir-se amb en N eville Chamberlain per tornar a parlar de la qüestió txeca i per saber els resultats de la reunió entre en Chamberlain i l' Adolf Hitler del 22 i 23 de setembre de 1938 a Bad Godesberg. En Daladier li va dir en el primer ministre britànic que era de l'opinió d'intentar una ofensiva terrestre contra Alemanya i més tard intentar atacar amb avions els importants centres militars i industrials alemanys. En Chamberlain li va contestar que no sabia que s'hauria de fer si Alemanya ocupava Txecoslovàquia, però el va advertir de que França no tenia una gran aviació i que els alemanys podrien atacar els principals centres industrials, les bases militars i els camps d'aviació francesos amb molta facilitat. Mentre les dues delegacions estaven reunides, el govern txec va rebutjar formalment les propostes d'en Hitler de Bad Godesberg. Després, tot i el mal temps, en Daladier i el seu ministre d'Afers Exteriors, en Georges Bonnet, varen tornar amb avió cap a París disgustats amb el primer ministre perquè creien que no volia fer res contra Alemanya. Quan varen aterrar a la capital francesa l'avió va estar envoltat de periodistes que volien conèixer de primera mà la reacció d'en Daladier, i quan el president francès va baixar de l'avió va dir que la guerra semblava inevitable. Davant de l'imminent guerra, a París les autoritats franceses varen distribuir màscares antigues entre la població civil. A Berlín provaven les sirenes anunciant els exercicis de protecció anti-aèria. A Londres, en Chamberlain es va passar la nit molt nerviós preparant un discurs al Parlament. A França, el govern francès va ordenar la mobilització parcial del país davant d'una imminent guerra. La situació a Txecoslovàquia es va complicar encara més quan el govern txec va dir que no estava disposat a acceptar el dret d'autodeterminació dels alemanys dels Sudets i va mobilitzar el país. Llavors, Adolf Hitler va declarar després d'entrevistar-se el dia anterior amb el primer ministre Neville Chamberlain, que estava disposat a seguir amb amb l'operació militar a Txecoslovàquia l'1 d'octubre de 1938. Mentre Chamberlain volava cap a Londres, Neville Henderson, l'ambaixador britànic, estava profundament deprimit i es va agenollar en el vast buit de la catedral de Colònia per resar. El govern italià va aprovar crear institucions d'escoles elementals per a nens de raça jueva per tal d'excloure'ls dels altres nens. El primer ministre britànic Neville Chamberlain va arribar a l'aeroport alemany de Colònia per entrevistar-se amb l' Adolf Hitler a Bad-Godesberg per parlar sobre el territori dels Sudets, territori que el líder alemany volia annexionar al Reich alemany. En Chamberlain va ser rebut a l'aeroport per una banda de músics que tocaven el God save the King i un comitè de recepció li va entregar flors i regals. El primer ministre anava a la trobada disposat a entregar-li a en Hitler el territori dels Sudets, però el líder alemany volia tota Txecoslovàquia. Abans de reunir-se, el dictador alemany estava molt nerviós per aquella entrevista i, al matí, va anar a caminar per inspeccionar el seu iot que estava amarrat a la riba del riu. Tot el contrari que en Hitler, en Chamberlain semblava està d'un excel·lent humor i va recórrer en automòbil els carrers de la ciutat renana per dirigir-se a l'Hotel Petershof. A la tarda, en Chamberlain es va dirigir al luxós Hotel Dreesen, on en Hitler l'esperava ansiós. Assentant-se en una còmode butaca, el primer ministre britànic va agafar la iniciativa de la paraula i li va dir que estava disposat a acceptar les seves condicions. Estranyat, en Hitler li va preguntar s'hi havia entès bé que el govern francès, britànic i txec acceptaven la incorporació dels Sudets al Reich, i en Chamberlain li va respondre amb un sí rotund. A continuació, en Hitler li va exclamar que a conseqüència dels últims fets no podia acceptar el seu projecte i exigia que la zona dels Sudets fos ocupada immediatament per Alemanya i que s'atenguessin les exigències de Polònia i d'Hongria. Sense perdre ni un minut, va posar la mà sobre un mapa i li va assenyalar els territoris que havien de ser abandonats immediatament. En Chamberlain, que sobre aquelles exigències hi havia reflexionat tota la nit anterior, va proposar que els alemanys dels Sudets s'ocupessin de fer respectar la llei i l'ordre en la seva zona fins que sigués transferida al Reich, però en Hitler no en va ni voler sentir a parlar de la nova proposta i li va respondre que tot el que havia passat era per culpa dels txecs que maltractaven als alemanys. Llavors, en Chamberlain li va demanar que exposés les seves noves exigències per escrit i que les acompanyés d'un mapa, i en qualitat de mediador ell les faria arribar a Praga. Un cop va acabar l'entrevista, en Chamberlain li va dir que ja no tenia sentit que es quedés més a Alemanya i que marxava a la Gran Bretanya. En aquells moments que els dos caps d'Estat estaven als seus respectius hotels i va haver un intercanvi de notes entre l'Hotel d'en Hitler i el d'en Chamberlain, mentre la premsa mundial estava ansiosa davant la falta de notícies. En Hitler estava reunit en aquells moments amb el ministre J oachim von Ribbentrop per redactar una resposta en la que insistien en la transferència immediata del territori dels Sudets per posar fi al control txec. Un cop varen acabar de redactar-la, el traductor Paul Schmid t la va traduir a l'anglès i li va entregar personalment a en Chamberlain. El primer ministre va llegir els quatre papers que l'hi havia portat el traductor d'en Hitler amb molta calma i fins al cap de dues hores no va donar la seva resposta a en Von Ribbentrop. Es va oferir per presentar les noves demandes als txecs i va demanar un memoràndum. A les onze de la nit, en Chamberlain va tornar a l'Hotel Dreesen per rebre el memoràndum que Schmidt estava traduint a l'anglès. El memoràndum exigia una retirada completa de l'exèrcit txec dels territoris senyalats en un mapa, que havien de ser cedits a Alemanya abans del 28 de setembre. En aquell moment, en Hitler li va ordenar a Schmidt que llegís a en Chamberlain un document que deia que l'Eduard Benes havia anunciat per ràdio la mobilització general de les forces armades txeques. Durant uns moments es va fer un llarg silenci fins que en Hitler li va dir a en Chamberlain que tot i aquella provocació mantindria la seva paraula i no atacaria Txecoslovàquia. Volent demostrar que tenia bona voluntat, en Hitler va canviar la data d'evacuació dels txecs per l'1 d'octubre de 1938, i ell mateix ho va corregir amb llapis la data. Llavors, en Chamberlain va accedir a dur el memoràndum als txecs i la reunió va acabar amb certa bona sintonia. Aquella mateixa nit, el general Stülpnagel, per ordres directes d'en Wilhelm Keitel, va trucar a Berlín des de Godesberg per dir que els preparatius per atacar Txecoslovàquia havien de continuar segons el pla. A Txecoslovàquia, milícies sudets amb el suport de les SS varen ocupar les ciutats d'Asch i Eger, ciutats frontereres txeques que formaven una falca en territori alemany. A part, a Hongria, el govern hongarès va exigir al govern txec que independitzés la zona de Txecoslovàquia on hi havia una minoria hongaresa. Adolf Hitler es va allotjar al luxós hotel Dreesen, a Bad Godesberg, per reunir-se l'endemà amb el primer ministre Neville Chamberlain. Hitler estava molt nerviós durant aquells dies per aquella trobada amb el primer ministre i per prendre la decisió d'ocupar Txecoslovàquia. Dubtava de si tenia que intervenir-hi militarment o no. A Txecoslovàquia, Eduard Benes estava esgotat i cansat, veia com la Gran Bretanya i França el deixaven sol davant dels alemanys i va convocar el seu gabinet, els líders dels partits i l'Alt Comandament de l'Exèrcit per intentar trobar una solució. A la tarda, Eduard Benes va dirigir una nota al govern francès i britànic declarant que es veia obligat a acceptar els seus acords del 18 de setembre de 1938 de cedir els territoris dels sudets a Alemanya. Privadament, Benes va exclamar que havien sigut covardament traïts. Però no només els alemanys volien agafar territori de la feble Txecoslovàquia. Polònia, a instigació del govern alemany, va exigir que els txecs celebressin un plebiscit en el districte de Teschen, on hi havia una important minoria polonesa, per demanar el retorn d'aquella regió a Polònia. Al mateix moment, els polonesos varen enviar tropes a la frontera d'aquella regió. Juan Negrín va anunciar la retirada dels voluntaris estrangers a Espanya davant la Societat de Nacions.
Gerard Piqué no té pels a la llengua. El central del Barça és un dels pocs membres de la plantilla que es mulla, ja sigui a la zona mixta, a la sala de premsa o a les xarxes socials. Aquest cop, el català ha respost una pregunta del diari Ara que qüestionava si estaria disposat a jugar de blanc, i és que, per estrany que sembli, el Barça va lluir una samarreta d'aquest color a la dècada dels 70. És part de la nostra història. https://t.co/t8BW1xnIpU Ja fa moltes temporades que el club no utilitza el color blanc, ja que aquest remet irremeiablement a l'etern rival, el Reial Madrid. Piqué, però, està disposat a trencar tabús per tal que el Barça recuperi una tonalitat tan simple com elegant.
El prestigi de la Facultat de Traducció i d'Interpretació com a centre de formació de traductors i intèrprets es reflecteix, entre altres, en el rànquing publicat pel diari El Mundo cada any. El grau d'Estudis d'Àsia Oriental s'ofereix des de l'any 2006; anteriorment la FTI havia acollit la llicenciatura d'Estudis d'Àsia Oriental. Per remuntar-nos als inicis de la FTI, cal explicar que és successora de l'Escola Universitària de Traductors i Intèrprets (EUTI) de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va ser creada per Decret de 18 d'agost de 1972 (BOE del 22 de setembre de 1972). Va ser el primer centre universitari d'aquestes característiques a tot l'Estat espanyol. Malgrat que la legislació no preveia cap altra modalitat d'ensenyament relacionat amb les llengües que les escoles d'idiomes tradicionals, l'EUTI es va perfilar des de bon començament com un centre d'ensenyament universitari de traducció, tal com ho demostren les assignatures que componien el primer pla d'estudis. Fins al 1980, el Ministeri d'Educació no va publicar el pla d'estudis, i fins al 1984 no es va reconèixer oficialment el nom d'Escola Universitària de Traductors i Intèrprets. Com a especialitat, la interpretació es va començar a oferir el curs 1979-1980 amb un diploma de postgrau expedit per la UAB. De 1984 a 1992, els estudis d'Intèrpret de Conferència Internacional oferts a titulats universitaris duraven dos anys, i actualment s'ofereixen en un curs d'un sol any de durada. L'any 1992, l 'EUTI de la UAB va ser la primera escola universitària de traducció espanyola a convertir-se en facultat, amb un pla d'estudis que oferia la possibilitat als seus alumnes de llicenciar-se amb un títol general de Traducció i Interpretació, o bé optar a tres especialitats diferents: Dues Llengües C, Intèrpret de Conferència Internacional o Traducció Especialitzada. Actualment, el grau de Traducció i Interpretació permet obtenir quatre mencions, a més de la formació general: Menció de Traducció Especialitzada, Menció de Traducció Editorial, Menció de Traducció Social i Institucional i Menció d'Interpretació. El grau d'Estudis en Àsia Oriental ofereix tres mencions, a més de la formació general: Menció de Llengua i Humanitats d'Àsia Oriental (xinès, japonès o coreà), Menció d'Economia, Política i Societat d'Àsia Oriental (xinès, japonès o coreà) i Menció de Cultura, Art i Literatura d'Àsia Oriental. 2020 Universitat Autònoma de Barcelona
Subscriviu-vos al butlletí gratuït Aquest any en fa vint-i-cinc que la Mercè i jo ens vam casar i, amb aquest motiu, us voldria explicar com es va formar la meva família i com és ara. Però alhora cada cop em pesava més l'organització eclesial en la qual havia d'exercir aquest ministeri, que em resultava cada cop menys estimulant i més frustrant. I també hi pesava, certament, la llei del celibat, que em semblava una imposició innecessària. Jo suposo que, per tot això, hauria acabat un dia o altre deixant el ministeri. Però el fet és que, enmig d'aquestes circumstàncies, va aparèixer la Mercè en la meva vida, i vam decidir que volíem estar junts. La Mercè havia tingut durant anys un nòvio que defensava la teoria que la convivència feia malbé la relació de parella, i per tant vivien cadascú a casa seva. Tenien una relació de parella certament intensa, però amb la insatisfacció, per part de la Mercè, de no poder viure junts. Al cap d'un any de començar la relació, ens vam casar. Jo havia demanat la dispensa per poder-ho fer per l'Església, però com que comptàvem que trigaria molt, vam optar per casar-nos de moment pel civil. Va ser el 22 de setembre de 1995. Ho vam fer en un acte molt discret, però l'endemà vam muntar una celebració amb molta gent, que va consistir en una pregària, molt treballada, i un dinar. Va ser a l'església i la casa de colònies de Pedra, un petit nucli de població de Bellver de Cerdanya. I aquest dia de la celebració multitudinària, el 23 de setembre, és el que considerem com el dia del nostre casament real. Mesos després va arribar la dispensa, i ens vam poder casar per l'Església. Quan ens vam casar, la Mercè tenia 38 anys i jo 44. Vam anar a viure a uns baixos del carrer Llatzaret, al Poblenou, vora el pis de la mare de la Mercè, que era viuda i de la qual la Mercè era filla única. Nosaltres no hem tingut fills, però en canvi hem mirat de ser "fecunds" en una pila de llocs, tant eclesials, com culturals, com cívics, com polítics. No és cap mèrit, és que ens surt així (si bé, tot sigui dit, amb diverses intensitats i ritmes). El gener de 1999, la mare de la Mercè va morir i ens vam traslladar al seu pis. Però, al cap d'un parell o tres anys més, veient com estava la situació de la meva família, amb els meus pares que es feien grans i que a més vivien amb el meu germà Jordi, que és discapacitat, vam concloure que més valia que ens en anéssim a viure a prop d'ells, a Viladecans. Jo tinc altres germans, però nosaltres dos érem els que estàvem en millor situació per fer-nos-en càrrec. I cap a Viladecans ens en vam anar, a una casa que estava buida, que era propietat dels meus pares i que estava a prop d'on vivien ells. La meva mare ve morir l'any 2007, i el meu pare va quedar sol amb el Jordi. I com que era molt evident que al meu pare aquella situació el superava per totes bandes, li vam proposar si volia que el Jordi vingués a viure amb nosaltres. Ell va quedar molt descansat amb la proposta, de manera que el Jordi va venir a viure amb nosaltres i el meu pare em va fer tutor legal del meu germà. El meu pare va morir l'any 2012. I aquesta és, doncs, la meva família. La Mercè i jo, que estem la mar de satisfets del camí recorregut, i el Jordi, al qual cuidem tan bé com sabem. ¿Que per què explico tiot això? Doncs, en primer lloc, perquè em ve de gust explicar-ho. I, en segon lloc, per mostrar una història personal i familiar que és únca com ho són totes les històries personals i familiars i que té, a més, alguns punts "irregulars" des del punt de vista de la normativa eclesiàstica. Però és que que la vida humana i la vida cristiana són això. Són una recerca, en cada circumstància de la vida, dels millors camins humans i cristians per trobar honestament, en la mesura que es pugui, el benestar, el goig i la felicitat propis i dels altres.
Les jornades, entre d'altres qüestions, van servir per fer un balanç del primer any de prova del casc dels dosos. Uns dos terços de les colles actives van acabar el 2009 fent servir el nou casc. La informació recollida al llarg de la temporada passada, però, no és suficient per extreure'n conclusions, de manera que la fase d'estudi es prolongarà com a mínim tot el 2010. Durant aquest temps, les colles tenen flexibilitat en l'ús del nou casc, tenint en compte que l'adaptació és més complexa del que ho va ser en el cas de la protecció per enxanetes i acotxadors. Justament per això, dos dels tallers pràctics també es referien al casc dels dosos: un sobre la seva correcta col·locació i un altre sobre possibles solucions als problemes en les posicions del pom de dalt. A més, entre els aspectes teòrics tractats a les jornades també hi va haver els terres atenuadors, les proteccions dentals i el nou projecte de proteccions cervicals. Pel que fa a la part pràctica, a més dels assenyalats es van dur a terme tallers sobre treball de la por en la canalla, l'equip del baix i la tècnica del pilar caminant, a més d'un d'específic per a grallers i timbalers.
Lloc: Cambra de Comerç de Mallorca, c/ de l'Estudi General, 7, Palma Tindrà lloc la roda informativa de presentació de l' Anuari de l'Educació 2017, fruit de la col·laboració entre la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la Fundació Guillem Cifre de Colonya. L'Anuari l'han dirigit el doctor Lluís Ballester i la doctora M. del Carme Orte, professors del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB i investigadors del Grup d'Investigació i Formació Educativa i Social ( GIFES ) de la UIB. La roda informativa serà a càrrec de: La presentació de l'Anuari serà a càrrec del senyor Josep A. Cifre, president de Colonya, Caixa de Pollença, i de la Fundació Guillem Cifre de Colonya; el doctor Martí March, conseller d'Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears; la doctora M. del Carme Orte, directora de l'Anuari de l'Educació i catedràtica de Ciències de l'Educació de la UIB; i el doctor Llorenç Huguet, Rector de la Universitat de les Illes Balesars. El doctor Francesc Pedró Garcia, director de Polítiques Educatives de la UNESCO i catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, impartirà la conferencia «Tendències globals en innovació educativa».
El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha fet una declaració institucional en què ha assegurat que Quim Torra " és diputat a tots els efectes i amb tots els seus drets" i que això el premetrà votar amb normalitat al ple de la cambra catalana la setmana vinent. També ha anunciat que la Mesa del Parlament aprovarà dimarts la presentació d'un recurs al Tribunal Suprem contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d'inhabilitar Torra com a diputat. "Continuarem batallant jurídicament per totes les vies per defensar els drets dels nostres diputats", ha assegurat Torrent. Això, després que aquest divendres, el Tribunal Suprem ha rebutjat la suspensió cautelar de la decisió de la JEC de retirar la condició de diputat autonòmic a Torra. Segons aquesta resolució, la inhabilitació del president Quim Torra com a diputat s'hauria d'aplicar immediatament. Però Torrent, com a president del Parlament de Catalunya, ja ha manifestat que no retirarà l'acta de diputat a Torra, ni l'inhabilita com a president de la Generalitat: El Reglament del no preveu "la inelegibilitat sobrevinguda" com a causa de pèrdua de la condició de diputat. La JEC no és un òrgan competent per adoptar aquesta decisió. Acabo de parlar amb el MHP per confirmar-li que continua sent diputat. Segons Torrent, el reglament del Parlament de Catalunya no preveu "la inelegibilitat sobrevinguda" com a causa per perdre la condició de parlamentari. A més, el president del Parlament recorda que la Junta Electoral Central no és "òrgan competent per adoptar una decisió com aquesta". Reunió amb els portaveus de JxCat, ERC i la CUP El president de la Generalitat s'ha reunit a Palau amb la mesa del Parlament i els líders dels grups independentistes (Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP) per tractar de les pròximes actuacions que es deriven de la decisió del Suprem. 📍📍📍En marxa reunió extraordinària convocada pel president en presència del president del el VP, els membres de la mesa i partits independentistes. Després, Consell executiu extraordinari per donar resposta al Suprem🎥👇 pic.twitter.com/qVBhFaWt2X Aragonès: "Continua el despropòsit de la justícia espanyola" El vicepresident d'Esquerra Republicana, Pere Aragonès, també ha manifestat el seu suport a Quim Torra via Twitter. Aragonès diu que la decisió del Suprem és una mostra que "continua el despropòsit de la justícia espanyola": Continua el despropòsit de la justícia espanyola. https://t.co/fxrmNUyXTM En la mateixa línia, el diputat de JxCat Eusebi Campdepadrós, secretari primer de la mesa del Parlament, assegura que la JEC no és competent per inhabilitar un diputat i recorda que "la sentència no és ferma": La JEC, òrgan administratiu, no és competent per inhabilitar un diputat executant una sentència no ferma. és diputat del Parlament de Catalunya. https://t.co/yHBiEpO9TQ Per a la CUP, la decisió que ha notificat aquest divendres el Tribunal Suprem és una nova mostra de "la naturalesa repressiva de l'Estat". La formació independentista demana propostes polítiques per acabar amb tota "ingerència" en la sobirania catalana: Avui, una mostra més de la naturalesa repressiva amb què se sustenta l'Estat. Davant la ingerència per acabar amb tota sobirania, calen propostes polítiques que ens permetin superar els murs i exercir els nostres drets com a poble. Tot el suport antirepressiu https://t.co/ndDvhFGyOw Sergi Sabrià, president del grup parlamentari d'ERC, diu que a l president de Catalunya l'escull el poble i que, per tant, Quim Torra continua sent diputat i president de la Generalitat: La JEC i el TS no poden decidir qui és el president de Catalunya. El president de Catalunya l'escull el poble de Catalunya. El MHP continua sent diputat i continua sent el president. El president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, augura un "nou pressing catch" dels diputats de JxCat sobre el president del Parlament, el republicà Roger Torrent, perquè "desobeeixi i acabi processat": El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez) La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS) Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà) L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
El Teatre del Liceu reestrena aquest divendres l'òpera 'Lucio Silla' de Wolfgang Amadeus Mozart, sota la direcció musical de l'anglès Harry Bicket, reconegut per les seves interpretacions de música barroca i amb la direcció d'escena de l'alemany Claus Guth, especialista en direcció teatral i operística. La temporada, que distribueix les seves dates en els dies 21, 22, 26 i 28 de juny; 1, 2, 4, 5 i 6 de juliol a les 20 hores i tancarà el dia 7 de juliol amb una presentació a les 17 hores, tindrà la participació de l'Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, han anunciat en roda de premsa. L'estrena de l'òpera 'Lucio Silla' es va realitzar el 26 de desembre de 1772 al teatre Regi Ducal de Milà i a Barcelona es va representar per primera vegada el 30 d'abril de 1987 en el Gran Teatre del Liceu. Aquesta ha estat la segona opera en tres actes que va compondre el geni austríac quan a penes tenia 16 anys; ha estat creada per als carnavals milanesos de 1772-1773, i la partitura comptava amb llibret de Giovanni de Gamerra i modificacions de Pietro Metastasio, a més d'estar dotada d'"una poderosa escriptura orquestral i fortes exigències per als cantants". L'acció se situa a la Roma del segle II d. C., i han estat el seu protagonista el dictador Lucio Silla que desitja casar-se amb Giunia, filla del seu enemic polític Mario i enamorada del senador Cecilio, proscrit per Cadira. El director musical Harry Bicket, ha destacat que seria interessant analitzar el pensament de Mozart quan componia obres com la de Lucio Silla, doncs són peces que ho han convertit en un compositor amb una dramatúrgia summament original. El també director de la Simfònica de Tòquio ha afegit que aquesta òpera té una gran estructura formal i estricta i que Mozart no es va inspirar en l'òpera italiana, sinó que va prendre com a referència les òperes franceses i les tragèdies líriques, el que la converteix en una obra més dramàtica, ha revelat. El director d'escena Claus Guth ha destacat que el disseny de l'escenari estarà inspirat en l'arquitectura subterrània d'una ciutat, en confluència amb un dens ambient polític, però també serà "el túnel pel qual transitarà l'ànima humana". La cantant Patricia Petibon, qui interpretarà a Giunia --l'amor platònic del dictador-- ha posat èmfasi que Mozart utilitzava el recurs de la veu d'una manera més corporal i dramàtica, en demanda d'una gran força tècnica i vocal, fent que la dificultat recaigués en "un cosmos corporal" Petibon ha dit que aquesta és "una òpera eterna" perquè Mozart ha estat un visionari en aspectes musicals i en la forma de representar a les dones, on elles poden ser intel·ligents i no una mera dona sobre l'escenari. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Hauria de servir per plantejar-los conjuntament les millores necessàries en la seguretat vial L'alcalde de les Borges, Enric Mir, ha anunciat aquest dijous que fa uns dies que ha iniciat contactes previs amb alguns membres de la plataforma 'Prou Morts a l'N-240', per tornar a convocar una reunió de l'entitat, una vegada passades les eleccions municipals i les generals, en la qual plantejarà una trobada amb els nous responsables del ministeri de Foment. Aquest encontre hauria de servir per plantejar-los conjuntament les millores necessàries en la seguretat vial del tram de carretera N-240 que va de Lleida a Montblanc, una de les carreteres amb més accidents mortals de Catalunya. Mir ha recordat que la plataforma 'Prou Morts a l'N-240' és del tot transversal, està conformada per més d'una vintena d'ajuntaments i institucions de tots els àmbits i interessos i és la millor eina per seguir defensant totes i cadascuna de les accions possibles per ajudar a reduir la sinistralitat de la carretera, abans que es faci efectiu l'alliberament de l'AP-2, previst per l'any vinent i el desdoblament de la via, com han fet sempre. En aquest sentit l'alcalde borgenc ha insistit que, una vegada nomenats i ratificats tots els nous càrrecs al ministeri de Foment, cal seguir reclamant que s'augmenti el desviament obligatori per camions des de Montblanc fins a Soses i de la possibilitat d'incrementar les actuals bonificacions de què gaudeixen els vehicles pesants, entre altres mesures possibles. "És imprescindible mantenir les reivindicacions conjuntes del nostre territori davant dels titulars de la via, per a millorar la seguretat, la rapidesa i el cost de l'N-240, que uneix el Cantàbric amb el Mediterrani i que, per molts habitants dels municipis de la comarca, és l'única sortida viària per anar a la capital, i la prioritària per a nosaltres i les comarques veïnes per desplaçar-se a les platges de la costa tarragonina", ha remarcat Mir. Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper Príncep de Viana, 27-29, Lleida
Jordi Alba ha estat substituït a la mitja part del Barça-Slavia de Praga a causa d'unes molèsties als isquiotibials de la cama esquerra. Al finalitzar el partit, les proves realitzades han mostrat que Jordi Alba ha recaigut de la lesió al bíceps femoral de la cuixa esquerra. El '18' blaugrana és baixa i la seva evolució en marcarà la disponibilitat. Cal recordar que el lateral esquerre ha disputat un total de nou partits aquesta temporada, en què ha marcat un gol. Sergi Roberto ha ocupat el seu lloc al camp i ha estat Semedo qui ha canviat de banda i s'ha posicionat al lateral esquerre durant la segona meitat. D'altra banda, Gerard Piqué ha vist la targeta groga superat el primer quart d'hora de la primera part. El central ha estat amonestat per tercer cop en aquesta fase de grups de la Champions League, pel que es perdrà el proper enfrontament: el desplaçament a Dortmund de la cinquena jornada, el proper dimecres 27 de novembre.
La Mesa del Parlament proposarà en els pròxims dies als grups iniciar una reforma del sistema de votacions amb vista al Debat de Política General del 25 de setembre que simplifiqui les propostes de resolució i eviti que es repeteixi el caos dels últims debats d'aquest tipus. Fonts de l'òrgan gestor de la Cambra han explicat que la intenció és arribar a un acord amb els grups per delimitar el nombre de propostes de resolució que es puguin portar al ple al final del debat, com ja passa en altres parlaments, com el Congrés. A la cambra baixa el límit de propostes de resolució per grup està en 15, tot i que la Mesa del Parlament no ha plantejat encara el número màxim d'iniciatives que podran elevar-se al ple i espera consensuar-lo amb totes les forces. També es redefinirà el model de votacions de manera que hagi de votar-se la integritat de les propostes de resolució i no separades per punts com fins ara, una proposta que la Taula sustenta en el reglament del Parlament i en la necessitat que els textos mantinguin la coherència. Així es volen evitar situacions caòtiques com les dels últims debats, quan la fragmentació de les propostes de resolució per punts provocava centenars de votacions i que en alguns casos els diputats reconeguessin no saber què estaven votant. Així, s'espera agilitar la votació de les propostes de resolució del Debat de Política General, que el Parlament obrirà el curs polític del 25 al 27 de setembre i que servirà perquè el president de la Generalitat, Artur Mas, detalli els seus objectius per al període 2013-2014. Aquesta proposta arriba després que el Parlament tanqués el curs passat amb una votació maratoniana i accidentada en el debat monogràfic contra l'atur juvenil, el que va motivar les queixes de tots els grups. En el Debat de Política General de 2011 ja va passar un fet semblant i la presidenta de la Cambra, Núria De Gispert, es va veure obligada a suspendre la sessió fins a l'endemà per poder ordenar unes votacions que amenaçaven amb allargar massa el ple. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El central del FC Barcelona Gerard Piqué ha lamentat la derrota davant del Reial Madrid aquest dissabte al Santiago Bernabeu (3-1), un duel després del qual s'han quedat amb les "sensacions de la primera meitat" i amb la decepció del penal que hauria comès per unes mans segons la seva opinió involuntàries i que ha suposat l'empat dels locals després del primer tant de Neymar. M'he llençat a terra per cobrir l'espai màxim i la mà no la puc fer desparèixer. No em puc tirar amb la mà darrere de l'esquena i l'àrbitre ha decidit xiular penal", ha indicat en declaracions a Canal+, recollides per Europa Press. Pel que fa al 'clàssic', Piqué ha destacat la bona primera meitat dels seus i ha insistit que els àrbitres han d'aclarir el seu criteri a les mans a l'àrea quan un jugador es tira a terra. "A la primera hem tingut el control, amb ocasions, el gol de Neymar i la de Messi que per a Casillas. Quan sapiguem quin és el criteri... Perquè jo aquesta mà no la puc fer desaparèixer", ha explicat. "A partir del penal el partit ha canviat. Ens han posat el segon i el Madrid té molts jugadors ràpids i ha estat un descontrol. El resultat és just però em quedo amb les sensacions de la primera meitat, que no són dolents", ha afegit. Així les coses i amb el marcador en contra, Piqué ha reconegut que el duel se'ls va posar molt costa amunt. "Quan ja estàs amb el partit en contra davant del Madrid passa això. Vas a per l'empat i són molt perillosos a la contra. Combinen molt bé, el segon és d'estratègia, que ja sabem que no és el nostre punt fort", ha apuntat. "Ens n'anem amb la sensació que podíem fer una mica més. Hem jugat bé els primers 45 minuts i cal millorar. Queda molt campionat, seguim aquí dalt i queda molta temporada", ha acabat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Campanya, amb «ny»: de «castanyes» –premonició que arrenqués aquesta matinada, a les 0.00 hores, quan finalitzava el dia oficial de torrar-les i menjar-les?–, de «Catalunya» i d'«Espanya». Ni de pensions, ni de política fiscal, ni de canvi climàtic, ni de transició ecològica, ni d'ensenyament, ni de cultura. Tot això, en tant que cabdal, no ven, perquè les banderes són tendència i els mítings i els debats resulten molt més distrets si es fan amb l'estómac i no pas amb el cap. Els eslògans simplistes i simplificadors són molt més rendibles que els arguments. No calen programes –qui se'ls llegeix?– quan és temps de proclames. Superats els dos anys més intensos del «procés», que van començar amb el referèndum d'independència –ara sí: il·legal de totes totes– i que han esclatat amb la condemna als líders polítics (i socials) de la cosa, Catalunya i Espanya són allà on eren: a punt de brega, a mata-degolla, si cal. L'independentisme insisteix que ho tornarà a fer; l'espanyolisme-unionisme-constitucionalisme, tots els noms fan la cosa, repeteix que tot és dat i beneït. En aquest context, el socialisme, abocat per la situació a la defensa light del federalisme, maldarà per obtenir una majoria més consistent per poder governar sense haver de suportar la creu dels partits indepes al Congrés; això l'obliga a mantenir el discurs, dur, del «no passaran», almenys fins al dia 10. A partir d'aleshores, en funció de quin acabi essent el resultat, altra cara farà. La dreta, reunida de nou al voltant del PP per glòria de Pablo Casado, que, malgrat el CIS de José Félix Tezanos, creu que té opcions serioses d'anar a viure a la Moncloa, percudirà Pedro Sánchez fins i tot al DNI. Casado, que ahir anunciava que té un Pla España –amb «ñ» castellana, que ningú no es faci il·lusions– per a Catalunya, ha sabut interpretar bé la patacada patida en les eleccions del 28-A i ha tornat a la senda de la dreta centrada. Qui sembla que no ha entès res és Albert Rivera, el líder de Ciutadans, que un dia es va pensar que seria capaç de prendre-li el lloc al PP i que ja no sap què ha de fer per frenar una fuga de vots a banda i banda. A la desesperada, qui un dia va ser gran promesa blanca s'aferra al «liberalisme ibèric» per treure's l'etiqueta, guanyada a pols, de conservador. D'aquí a deu dies se sabrà si l'asseveració de la lloctinent Inés Arrimadas –«hi ha Albert Rivera per a estona», declarava a El Confidencial fa un parell de dies– va a missa. Si l'hecatombe que totes les enquestes pronostiquen es confirma, les punyalades estan servides al partit taronja; això no obstant, la supervivència del noi de la Garriga serà possible sempre i quan l'aritmètica situï Cs en la posició de poder garantir l'estabilitat del nou govern, ja sigui del PSOE o del PP (el bipartidisme no ha mort). Per descomptat, qui guanyi sap que pot comptar amb els bascos del PNB, que ja tenen a punt els coves per carregar-los de «peix». L'altre candidat del que un dia es va anomenar «la nova política», Pablo Iglesias, es passarà la campanya recordant que l'esquerra de debò –com els tomàquets d'Iniciativa per Catalunya al seu dia– és la seva. I blasmarà Íñigo Errejón, el gendre perfecte de Més País, que podria tenir un parell de seients a la Cambra Baixa i que ja es deixa estimar com a eventual ministrable d'un hipotètic segon govern de Pedro Sánchez. Queda Vox, que no ha de fer altra cosa que observar i esperar saber quin pes net acaben tenint les desenes d'escons que la demoscòpia, oficial o no, els dona. A Catalunya, més enllà de la retòrica de blocs, el que es dirimirà el 10-N serà el paper que tindrà l'ERC de Gabriel Rufián, però sobretot d'Oriol Junqueras, en la gestió del postprocés. La victòria dels republicans al Principat –oxímoron– sembla poc discutida; la incògnita rau en quin serà el grau de retrocés de JxCat, la marca de Carles Puigdemont et alii. L'emissió d'una nova euroordre de detenció retorna al polític d'Amer, expert en fer males passades a Esquerra, l'enemic real, en tant que gairebé l'únic actiu electoral en l'haver juntaire, al primer pla de l'actualitat. Acabada la castanyada, el Halloween nostrat, és l'hora de les «castanyes» des del faristol: les de campanya.
Amb hem decidit postposar les presentacions de dels propers dies. El cuidem-nos és això també, responsabilitat col·lectiva davant el i autocures als immunodeprimits com jo. Hola aquesta presentació la suspenem fins més endavant com a mesura de prevenció https://t.co/NHg9XSKkoO D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
Subscriviu-vos al butlletí gratuït Cent anys fa del naixement de Miguel Hernández, l'autor de la "soleá" que figura a la ratlle anterior. Els centenaris ens permeten recordar, tornar a llegir, descobrir, re-descobrir, assaborir un altre volta, repensar....la figura objecte de l'aniversari. Joan Manuel Serrat ha tornat enregistrar cançons basades en poemes de Miguel Hernández, el president del govern de l'Estat va regalar per Nadal les seves obres completes als ministres, s'han reeditat els seus llibres, han fet conferències, exposicions, presentacions sobre la figura del poeta murcià. La meva relació amb el poeta es desigual. Però no vull fer cap crítica literària doncs aquest no es el meu ofici. Tant sols posar de relleu alguns aspectes que el destaquen per mi i el fan objecte de respecte i potser de model per a nosaltres. Hernández es un extraordinari poeta de formació molt elemental: era pastor en els convulsos anys 30. Però es va veure en cor, no es va deixar atemorir per aixecar la seva veu, modular-la, cantar i denunciar el que vivia. Coneix-ho persones que els hi fa por escriure, llegir, compartir els seus petits poemes, les seves pàgines per por de ser mal compresos. I a l'inrevés, quantes vegades hem depreciat uns versos perque no portaven el segell d'una signatura "prestigiosa"?. Una de les persones que varen ajudar a Hernández fou Ramón Sijé, que va descobrir la capacitat del seu veí a Orihuela. Sijé que era catòlic "a machamartillo" li va fer llegir els clàssics i li va donar un suport absolut. Avui, en la nostre civilitzada societat hi ha pares que son capaços de portar als seus fills de cinc anys a entrenar per si surten genis del futbol, però si un fill li diu que vol escriure li poden contestar que "amb això un no es guanya la vida". Sense alguns dels seus veïns i amics, Hernández no fora el mateix poeta que ara valorem. A lo millor, un altre, però no el mateix. Encara una tercera cosa: la seva generositat, la mateixa que inspira molts dels seus poemes i que el van significar d'una manera que el van portar a la mort. Acabada la guerra civil escapà a Portugal i la policia de Salazar l'entrega a la de Franco. Es condemnat a mort i indultat però de la presó ja no sortirà. Tenia 31 anys i deixà a la seva dona i al seu fill la memòria d'una vida finalitzada molt abans d'hora.
El racisme present en i entre tots nosaltres, la vitalitat de la poesia, l'abandonament de la lectura, els misteris del cervell i Dolo Beltran, protagonistes del dinovè capítol marcià. Els animals com a mirall dels humans, l'interès dels joves pel teatre, els beneficis del ball de carrer, Sergi López i Halldór Már, protagonistes del divuitè capítol marcià. El racisme present en i entre tots nosaltres, la vitalitat de la poesia, els beneficis del ball de carrer, Sergi López i Halldór Már, protagonistes del divuitè capítol marcià. Els tentacles de Vladimir Putin, la vitalitat de la poesia, els beneficis del ball de carrer, Mario Casas i Halldor Mar, protagonistes del dissetè capítol marcià. El canvi climàtic, els efectes devastadors que té pel planeta la desaparició de les abelles, Henry David Thoreau, l'actriu Elisabet Casanovas i els els músics Sara Blanch, Joel Bardolet i Carles Marigó, protagonistes del setzè capítol. La desigualtat laboral de les dones, tenir fills quan et dediques a professions artístiques, qui va ser Maria Canals i El Petit de Cal Eril, protagonistes del quinzè capítol marcià. Les conseqüències de la guerra, quan fa 7 anys del conflicte bèl·lic a Síria, l'humor viral dels mems, els mecenes de l'art de casa nostra, la veterana Agnès Varda i l'actor Joel Joan, protagonistes del catorzè capítol marcià. Avui la colonització tecnològica dels mòbils portada a la creació cultural, l'estat de la llengua en el 150 aniversari del naixement de Pompeu Fabra, la tradició oral recuperada per músics joves, la veterana Agnès Varda i el grup Sidonie. La incomoditat que generen les persones que no tenen ni por ni pèls a la llengua, la força de la creació en comunitat, creadors que tornen a mirar amb ulls de nen,l'actriu Cristina Genebat i el músic i compositor Ricard Viladesau avui. La competitivitat gestada des de la rivalitat esportiva, la creació que intenta respondre amb urgència a l'actualitat, la filosofia de vida que inspira el surf i el muntanyisme, el periodista Ricard Ustrell i el músic Ferran Palau. La corrupció que s'estén com una taca d'oli llefiscosa, la diversitat cultural inexistent en les representacions culturals, la vitalitat d'alguns actors depassats els 70 anys, l'adbucció del dibuixant Juanjo Sáez i el Voyager Golden Record. L'actitud humana davant de la mort, la felicitat que proporcionen les experiències culturals, què són els clàssics literaris, qui són Los Javis i l'actriu Mar Ulldemolins, continguts destacats del novè capítol marcià. Els retorns a casa anhelats o forçats, les violències quotidianes que provoquen ferides profundes, les conseqüències de la llibertat d'expressió i la llibertat de creació, i l'actriu Llum Barrera, protagonistes del vuitè capítol marcià. La informació sensible que el poder s'entesta a amagar, els artistes amb comportaments detestables, l'escriptor Dan Brown i la músic Núria Graham, protagonistes d'aquest capítol marcià. Les notícies falses, el "booty dance" -un conjunt de danses d'origen africà que se centren en el moviment de natges i malucs-, l'actriu i cantant Lolita Flores i el cinema de culte, protagonistes del sisè capítol marcià. La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Proposa introduir-los en tots els litigis, començant pel recurs que enllesteix al TJUE La Universitat Catalana d'Estiu lliura el Canigó al músic Jordi Savall Vilalta avala una estratègia de desobediència per forçar l'Estat a seure Reclama posar fi a l'autodestrucció de l'independentisme Paluzie referma l'aposta unilateral i per la desobediència en un acte que constata llunyana la sobirania dels Països Catalans Al País Valencià volen potenciar primer aquest concepte, a les Illes fan passos i al nord la lluita és per la llengua El president demana reprendre ja la iniciativa cap a la independència amb una "confrontació democràtica" amb l'Estat en què caldrà "arriscar i assumir sacrificis" Exigeix posar fi a les lluites internes i fixar ja un full de ruta El president de la Generalitat fa una crida a "arriscar" i a aturar la batalla entre independentistes Situa la Diada com el dia per a "reprendre el projecte" de la independència sense esperar que surti la sentència o es reactivin les euroordres El Col·lectiu Primer d'Octubre es presenta a Prada reclamant més debat intern al partit, i criticant el document del sector de Tardà i Rufián La consellera de Salut demana en l'estrena de l'UCE "persistir en l'objectiu" i lamenta les "cartetes" de l'Estat per dir-li que gasti menys El rector critica ERC i JxCat per haver dut el procés "a un carreró sense sortida" La consellera de Salut assegura que Catalunya no retallarà la inversió en sanitat La consellera serà a la inauguració amb el vicepresident de la Cambra de Barcelona Música clàssica12è Festival de Piano de Cotlliure(Cotlliure)Del 28 de juny al 8 de juliolSardana Per tu, Alain a la plaça 18 de Juny i duo a quatre mans amb Véra Tsybakov i Romain Hervé (28-6), Recital...
Es tracta d'un adob orgànic que es pot utilitzar com a substitut dels adobs químics que s'apliquen al sòl i que es produeix amb els residus verds que es generen a través de l'activitat de les brigades municipals. L'Ajuntament de Girona ha començat a repartir a les hortes de Santa Eugènia adob orgànic produït arran dels residus verds que es generen amb l'activitat pròpia de les brigades municipals. Aquesta actuació s'ha iniciat amb motiu de l'arribada de la primavera i s'estendrà també a altres espais de la ciutat per millorar els parterres i les jardineres. El mètode per aconseguir aquest adob és el següent: les restes de les podes, les segues i altres actuacions s'apilonen al viver municipal, on es voltegen i s'humidifiquen amb la finalitat que es degradin i generin compost, un producte orgànic i estable en el temps per fertilitzar la terra. Aquest compost resultant és un adob orgànic ric en fòsfor i nitrogen, de color fosc i amb un punt d'humitat gràcies a la matèria orgànica que té i que es pot utilitzar com a substitut dels adobs químics. Aquest adob orgànic millora l'activitat microbiana del sòl i afavoreix la respiració de les arrels i la germinació de les llavors. A més, allibera lentament els nutrients i millora tant l'estabilitat estructural de la terra com la capacitat de retenció d'aigua. Tal com ha explicat el vicealcalde i regidor d'Associacions, Participació i Sostenibilitat de l'Ajuntament, Eduard Berloso, aquesta iniciativa "respon al compromís municipal de portar a terme polítiques de sostenibilitat a Girona" i ha explicat que "la voluntat és que els residus produïts per l'activitat pròpia de les brigades esdevinguin un recurs per a la ciutat".
L'alcaldessa, Mercè Conesa, acompanyada del regidor d'Esports, Eloi Rovira, va signar ahir, a la sala de plens de l'Ajuntament, un total de setze convenis amb els presidents dels clubs i les entitats esportives del municipi. A través d'aquesta signatura, l'Ajuntament ha destinat un total de 106.040 euros a l'esport.
La primavera russa, malgrat les gèlides temperatures, ha estat impactant. Des que va desfer-se la Unió Soviètica, Rússia no havia viscut manifestacions com les de les últimes setmanes, que han aplegat un públic d'allò més divers al centre de Moscou i d'altres ciutats. Al YouTube s'hi troben fàcilment vídeos de joves que, al so del rap i coberts amb màscares, canten o més aviat criden contra el seu líder, i les xarxes socials i internet van més plens que mai de convocatòries de l'encara dispersa oposició. Aquest valent activisme no ha estat prou fort ni prou cohesionat per fer trontollar un règim que pot ser qualificat de democràcia controlada. L'oposició és encara més moral que política. Diumenge vinent, per tant, i segons tots els pronòstics, Putin, ara primer ministre, tornarà a guanyar les eleccions. De nou president de Rússia per a sis anys més. Aquesta vegada, però, tot serà diferent. És lògic: Rússia ha canviat molt aquests dotze anys que Putin ha estat al poder, però ell no ho ha fet. Per això tot indica que el que condicionarà el pròxim mandat serà precisament la seva capacitat d'estimular una transformació profunda cap a una democràcia real. "Ha de fer concessions; la societat russa s'ha avançat al sistema que ell personifica", assegura Mikhail Dmitriev, un conegut politòleg del Centre d'Investigació Estratègica, institució que té vincles amb el govern. "La gent que admirava el seu lideratge passa del que fa i diu", afegeix gràficament. Sembla clar, doncs, que aquest home poc corrent, sorgit dels obscurs despatxos del KGB i que va saber connectar com ningú amb una societat convulsa, està davant d'una autèntica cruïlla. Pot continuar en la línia de la democràcia controlada, basada en una estructura totalment piramidal i recolzada en una oligarquia econòmica que controla els mitjans de comunicació i l'explotació dels riquíssims recursos naturals. O pot, en canvi, obrir-se políticament a la creixent classe mitjana, que cada vegada mostra més el seu descontentament. Els sectors més liberals d'aquest règim tan personal són conscients que aquella població que admirava l'estil directe de Putin -constituït per un llenguatge franc i una cultivada imatge de Rambo que fa front a tota mena d'adversitats- n'està cada cop més divorciada. Així, l'animen perquè s'apunti decididament a una obertura política que podria arribar fins i tot a repetir les eleccions legislatives del desembre passat, criticades per brutes i que van fer sortir molta gent al carrer. Per això, de la mà de l'actual president, Medvédev, que passarà a ser primer ministre, s'ha presentat a la Duma un paquet de reformes que inclouen canvis en la legislació electoral i en el registre dels partits polítics; en virtut d'aquesta reforma es tornarien a elegir els governadors regionals -ara se'ls designa a dit-, es reduirien els poders presidencials i s'alliberarien presos polítics. Aquest serà el camí que escollirà Putin? Milions de russos estan convocats a les urnes i desconeixen el camí pel qual optarà el candidat favorit. De moment no hi ha indicis que el sector liberal guanyi posicions. Fa pocs dies, en una reunió amb un bon nombre de líders d'opinió, Putin va renyar el director de la ràdio Ekho Moscvi, el mitjà més popular i creïble del país i l'únic que encara s'escapa del control del Kremlin. Sense tallar-se un pèl, va acusar-lo d'entregar-se a l'oposició. A continuació van sorgir tot tipus de rumors que el consell de la ràdio el destituïa. "Seria totalment suïcida fer-ho abans de les eleccions", van advertir els comentaristes a Moscou, preveient que això acabaria d'incendiar més els carrers. En la mateixa línia, el diumenge passat el mateix Putin publicava un article al setmanari Moskovskie Novosti en què llançava dures crítiques contra els Estats Units. Hi denunciava l'obsessió de Washington per mantenir-se invulnerable, l'acusava d'atemptar contra l'estabilitat global i advertia contra accions armades occidentals a Síria i a l'Iran. En aquest dard contra la política del president Obama molts hi van veure un clar gest en clau interna; per la seva banda, tan bon punt va arribar a la Casa Blanca Obama va enviar Hillary Clinton a reunir-se amb el seu homòleg rus amb un missatge clar: "Prémer el botó del reset " en les relacions entre els dos països. "La política interior de Putin pot ser cada vegada més impopular. L'oposició no la critica per res", comenta Alexander Panov, expert de l'Institut pels EUA i el Canadà a Moscou. Una bona astúcia que l'ajudarà per ara. Per saber si s'ha salvat, haurem d'esperar. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
El Banc dels Aliments de les Comarques de Girona calcula que necessitarà al voltant de 4.500 voluntaris per cobrir els prop de 400 punts de recollida d ́aliments que hi haurà a les principals poblacions gironines durant el Gran Recapte 2018 que se celebrarà el proper divendres 30 de novembre i dissabte 1 de desembre. El Banc dels Aliments de Girona fa una crida especial a col·lectius com estudiants i clubs esportius perquè s ́animin i s ́apuntin per fer de voluntaris durant aquells dos dies. El Gran Recapte és una campanya que organitzen els quatre Bancs dels Aliments de Catalunya amb l ́objectiu de sensibilitzar i mobilitzar la població per ajudar a pal·liar la realitat de precarietat alimentària al nostre país, fruit de la cronificació de la pobresa. Bàsicament el que es demana són aliments nutritius de llarga durada com conserves de peix, oli i llet. Els prop de 4.500 voluntaris i coordinadors que es necessitaran a les comarques gironines es repartiran per tots els establiments en torns d ́unes quatre hores i s ́encarregaran d ́informar sobre què fan els bancs dels aliments, sobre la campanya i els productes més necessitats i també de rebre el menjar que vulguin donar els ciutadans. També participaran en la classificació dels aliments al magatzem del Banc. Totes les persones que vulguin fer de voluntari o coordinador durant el Gran Recapte es podran inscriure a la pàgina www.granrecapte.com o a http://www.bancdelsalimentsgirona.org/ a través d ́un formulari senzill que permet triar el punt de recollida i el torn més adient a la disponibilitat de cadascú. Durant el Gran Recapte de l ́ any passat es van recollir més de 475 tones d ́aliments a les comarques gironines que es van fer arribar a través d ́un centenar d ́entitats benèfiques a les 36.000 persones que atén el Banc dels Aliments de Girona.
L'autor sard Flavo Soriga retrata una Sardenya (Itàlia) "burgesa" situada a la capital Càller en la seva nova novel·la 'Metròpoli', editada en català per Crims.cat, i que el mateix autor presentarà en la clausura del Festival Tiana Negra de novel·la negra en català. "Sardenya és una paraula que no significa molt. Hi ha moltes Sardenyes diferents i gairebé contràries", ha dit l'escriptor en roda de premsa aquest divendres, posant com a exemple que Càller i el centre de l'illa són molt diferents. Segons la seva opinió, un habitant de Càller se sentiria més còmode a Roma que al centre de Sardenya, imatge amb la qual il·lustra l'aire burgès d'aquesta gran ciutat del sud i molt mediterrània. "A Catalunya es diu que l'Alguer és un bastió català, però la ciutat més semblant a Barcelona és Càller", ha assegurat Soriga citant una forta i antiga burgesia, necessària per al teixit social de la ciutat, ha dit. En la novel·la apareix brutalment assassinada la bella dona de classe alta Giulia Hernandez, un cas sobre el qual investigarà el carabinieri Martino Crissanti --protagonista de la seva una altra novel·la 'Pluja negra'--. De la mà d'aquest crim, Soriga teixeix una retrat històric, antropològic i també gastronòmic d'aquesta ciutat i illa mediterrània: "La novel·la és sobre Càller i la seva àrea metropolitana i el seu teixit social i cultural". Segons la seva opinió, la novel·la negra ha de "connectar dos mons molt diferents", cosa que en ocasions ha succeït amb l'entorn dels rics i dels pobres; de fet, en aquesta història, la víctima és una dona de l'antiga noblesa hispànica establerta a l'illa, filla d'un enginyer ric. Sobre el seu carabinieri Martino Crissanti, de 40 anys, que passa un moment vital decisiu, en haver de decidir si emprèn una vida en parella amb la seva noia, ha dit: "És un home escèptic i bastant confós". "Quan vaig començar a escriure policíac només pensava en Montalbán", ha dit sobre l'autor barceloní Manuel Vázquez Montalbán, que segons la seva opinió va construir la gran novel·la sobre Barcelona, cosa que després va fer Andrea Camilleri amb Sicília i el seu comissari Montalbano --en honor a l'escriptor català--. Amb vistes a relatar al món les diferents Sardenyes, la seva pròxima novel·la --en què ja treballa-- s'ambientarà a la ciutat de l'Alguer, fundada per catalans, i en què encara hi ha ciutadans que parlen aquest idioma: "Les agrada molt diferenciar-se". Segons la seva opinió, és important "mostrar Sardenya als sards", i cal construir un relat entorn d'aquesta illa i les seves ciutats, ja que només a l'escriure, un s'adona del que signifiquen. Nascut a la ciutat sarda de Uta, l'escriptor és també director artístic del festival 'Settembre dei poeti', i autor de títols de gèneres molt diversos. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El líder del PSC, Pere Navarro, ha reclamat aquest diumenge al president de la Generalitat, Artur Mas, que no confongui "un atac judicial amb un atac a Catalunya", després que Mas considerés que el Govern ha emprès una campanya de descrèdit contra referents catalans per trencar la cohesió social, que ha concretat en atacs a l'expresident Jordi Pujol. En el seu discurs de clausura de l'Escola de Primavera del partit, Navarro ha lamentat que Mas "ha perdut el món de vista" perquè considera Pujol un referent de Catalunya, i ha assegurat que els icones polítics catalans són els expresidents Josep Tarradellas per portar la Generalitat de l'exili, Pasqual Maragall per elaborar el segon Estatut i José Montilla per pactar el que ha considerat com el millor finançament que Catalunya ha tingut fins ara. Durant el seu discurs, el líder dels socialistes catalans ha manifestat el seu suport al decret de la Junta d'Andalusia per expropiar temporalment l'ús d'habitatges de bancs rescatats amb fons públics i al model d'immersió lingüística català, i ha considerat una "trampa" el Consell de Transició Nacional del Govern. Sobre la immersió lingüística, ha subratllat que el PSC "donarà suport a les accions legals que iniciï la Generalitat" per defensar el model d'escola catalana, que ha assegurat que crea una societat cohesionada amb alumnes que dominen les dues llengües. "No permetrem que la llengua sigui un altre factor de divisió, tot i que hi ha partits que volen usar aquestes qüestions tan importants del país per treure rèdit electoral", ha subratllat. Respecte a les expropiacions d'habitatges que portarà a terme Andalusia, Navarro ha defensat la mesura, ja que ha considerat que cal buscar solucions als desnonaments "negociant, però també amb lleis" com aquesta. En aquesta línia, ha proposat que els bancs "col·laborin" a Catalunya amb els ciutadans que estan sent desnonats, ha demanat a CiU i ERC el seu suport per trobar solucions al problema i ha reclamat al PP que deixi de desprestigiar la tramitació de la ILP per la dació en pagament. També s'ha referit a la creació del Consell de Transició Nacional del Govern, al qual ha titllat de poc democràtic, i ha demanat "no fer trampes" amb el procés sobiranista i donar la mateixa rellevància a les dues vies que plantegi en la consulta. "Insulten els catalans encarregant estudis per veure com serà la Catalunya independent que fins i tot no se sap si volen els catalans. M'agradaria que encarreguessin informes per veure com sortir de la crisi", ha tancat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Aquest dijous de matinada la Terra ha tremolat amb un terratrèmol de 4.1 en l'escala de Richter. Tot i que l'epicentre ha estat llunyà, a la Costa Brava, també s'ha pogut notar a Barcelona i la regió metropolitana. L'ensurt de matinada ha estat notable. [Foto: Institut Geogràfic Nacional] Ha estat a la 1.37 h d'aquesta matinada. L'epicentre ha tingut lloc al golf de Roses i s'ha pogut notar amb força a tota la província de Girona, però s'ha pogut percebre també en algunes comarques de Lleida i Barcelona. A la ciutat de Barcelona i la regió metropolitana també s'ha pogut notar, especialment als pisos més elevats. La seva força, la poca profunditat del sisme ("només" 6 km sota terra) i l'hora del terratrèmol (de matinada, sense sorolls ni la quotidianitat urbana) han ajudat a percebre aquest fenomen natural a tants quilòmetres de distància. A aquest sisme l'han seguit tres petites rèpliques, ja imperceptibles a Barcelona. A la 1.51 h, un d'1,7 en l'escala de Richter, i més tard, a les 3 h i les 5.35 h, dos d'1,5. El telèfon d'emergències 112 ha rebut 195 trucades de veïns alertats pel terratrèmol. Bona part s'han efectuat des de la ciutat de Girona (75) i Barcelona ha estat el segon municipi on s'han realitzat més avisos, 41. També han trucat ciutadans de l'Hospitalet de Llobregat, Roses, Castelló d'Empúries, Llançà o Torroella de Montgrí. Els barcelonins han explicat com els ha afectat el terratrèmol a les xarxes socials i s'han mostrat sorpresos pel moviment: "Petita sacsejada ara a Sants ", ha escrit en un tuit l'Aran Comín a les 1.39 h; o bé: "Despertar-se sense saber per què, i llegir a Twitter que hi ha hagut un terratrèmol", ha explicat la Rafaela Rivas. Flipa!", i la Meritxell M. Pauné n'ha relativitzat l'impacte. Res, amb prou feines dos o tres segons i tot just per fer dringar la vitrina... — Meritxell M. Pauné ( ) octubre 29, 2015 Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
El sindicat reclama menys pressió fiscal i una rebaixa de la quota en funció dels beneficis que generi Girona.-Un estudi de la UGT a través de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC) alerta que un 30% d'aquest col·lectiu de les comarques gironines "ho són per necessitat", després d'haver-se quedat fora del mercat de treball. Des del sindicat asseguren que la majoria acaben tancant la seva empresa en menys de dos anys, quan s'acaben els avantatges de la tarifa plana, que permet descomptes en la quota mensual. Per això reclamen un nou marc legal per a aquests treballadors, com fixar diferents escales de cotització en funció dels ingressos i menys pressió fiscal. La secretària general de CTAC, Sandra Zapatero, recorda que els autònoms "són a qui l'administració més estreny" i demana que es faci una regulació com la que existeix a França, Alemanya o Holanda. Zapatero també ha explicat que dels 61.000 treballadors per compte propi de la demarcació, uns 3.000 són falsos autònoms. A les comarques gironines hi ha prop de 15.000 treballadors autònoms que ho són per necessitat, després d'haver-se quedat fora del mercat de treball. La majoria són homes d'entre 45 i 55 anys amb molta experiència i que han decidit emprendre, al veure que se'ls hi acabava la prestació d'atur. El problema, segons explica la secretària general de CTAC, Sandra Zapatero, és que vora el 70% d'aquests autònoms han de tancar el negoci en menys de dos anys, quan s'acaben les reduccions de tarifa plana que ofereix el govern de l'Estat.Per això des de la CTAC demanen "una regulació que incentivi l'emprenedoria" i que permeti pagar una quota d'autònoms que vagi en funció dels ingressos del treballador. En aquest sentit, Zapatero proposa tres trams de cotització. El primer que contempli una quota molt baixa per als autònoms que no arribin al salari mínim interprofessional. "Això permetria generar feina de qualitat, que és el que interessa", ha comentat.El segon tram seria pels treballadors que no superin els 40.000 euros de benefici i que són el gran gruix dels autònoms gironins (ara mateix suposen el 75% del total). CTAC demana que aquests paguin el que està estipulat actualment i que és una quota d'uns 280 euros. Finalment, un sector més reduït que correspon a autònoms amb ingressos superiors a 40.000 euros. En aquest cas, el sindicat proposa que paguin el doble de la quota estipulada.Les mesures però van més enllà. També exigeixen més flexibilitat fiscal en relació a les desgravacions i deducció de les despeses. També proposen millorar les jubilacions. "Un autònom cada mes ha de pagar una quota que no el protegeix gairebé de res, si a sobre ha de fer front a la jubilació es fa molt difícil", detalla Zapatero. Per sectors, qui lidera el nombre d'autònoms és el de serveis amb 40.300 treballadors registrats, sobretot a l'Alt i el Baix Empordà, la Selva i el Gironès, com a conseqüència de la temporada estival. Això fa que es tracti d'un sector molt estacional i molts treballadors es donin de baixa a finals d'any. A molta distància hi ha la construcció (9.075) i la indústria (6.709). Tot i que ha crescut els darrers anys, l'agricultura segueix sent el sector amb menys autònoms (3.200).Perseguir els falsos autònomsEn la compareixença de premsa, Zapatero també ha fet referència als falsos autònoms que "han anat proliferant" en els darrers anys. La secretària general de CTAC diu que lluitaran contra les empreses que "s'aprofiten d'aquesta situació per reduir costos" i adverteix que denunciaran "la mercantilització de les relacions laborals".Ara mateix, CTAC calcula que a les comarques gironines hi ha entre 3.000 i 4.000 falsos autònoms, el que suposa un 5% del total. El fals autònom és un treballador que no està donat d'alta a la seguretat social per l'empresa, per tant no té dret a vacances ni atur ni a la baixa, però que està integrat dins una plantilla desenvolupant les funcions habituals. Fuga de treballadorsPer la seva banda, el secretari general d'UGT a les comarques gironines, Xavier Casas, ha assegurat que el canvi de regulació, equiparant-la amb la de països com França o Alemanya, permetria mantenir molts autònoms que marxen. "A una hora de Girona hi ha una realitat molt diferent i unes facilitats més grans", ha assegurat Casas.En aquest sentit, Casas ha recordat que els autònoms francesos "només paguen 18 euros" de quota, i això afavoreix l'emprenedoria. A Alemanya les condicions també son més favorables així com a Holanda o al Regne Unit, on el treball autònom "és de molta qualitat". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Consorci per a la Normalització Lingüística Ahir vam començar la sessió amb la roda per recordar la sessió anterior. Vam veure quins eren els recursos gramaticals en l'ús de la forma de tractament de vós. Vam repassar les regles d'accentuació a partir dels mapes mentals i vam resoldre les errades d'accentuació de les cartes. Ah, i vam recordar les abreviatures principals per escriure una adreça. Com sempre, vam començar la sessió amb un roda responent amb què ens havíem quedat de la sessió anterior. Vam organitzar en parelles per llegir una carta. Vam haver de reconèixer, primer, quin grau de formalitat tenia. Després, vam haver d'anar transformant-la amb el tractament de vostè i vostès. grau de formalitat Com que ens vam atabalar una mica, el Jaume ens va proposar de repassar les regles d'accentuació elaborant un mapa mental. Ahir vam començar la sessió repassant el que havíem fet l'últim dia. Així doncs, vam recordar els 5 diacrítics que hem treballat. A continuació, vam parlar de la cloenda i de quina era la nostra tasca: redactar la invitació. Com que l'hem d'enviar a molta gent, vam decidir que es tractaria d'una invitació formal. Per treballar-la, vam partir de la invitació que els companys de l'Intermedi 2 van redactar l'any passat. En vam veure l'estructura, quina informació havia de contenir cada part i les formes de tractament. Si no vau venir, aquí teniu el document: redactar invitació A continuació, un cop vam decidir quina informació hi posaríem, la vau redactar en petits grups. Les vam posar en comú i, finalment, el resultat de les votacions és aquest. A la sessió del passat dimarts vàrem començar, com de costum, llegint el dietari anterior. Aprofitant l'avinentesa, la Lourdes ens va apuntar com fer servir els itineraris d'aprenentatge, on podem trobar recursos, com ara la fraseologia, que ens seran útils dins la classe i per a la resta dels nostres dies com a catalanoparlants. També vàrem parlar de l'apadrinament d'errades. Tot i que encara no hem arribat a cap conclusió. A continuació, vam parlar de l'ús dels diferents tractaments formals dins la carta (vós, vostè i vostès) i de com evitar problemes pel que fa a la usança del gènere. A la segona hora de classe vàrem practicar l'accentuació amb l'exercici de "La càpsula del temps". En aquesta activitat es tractava d'escollir les deu paraules que millor representessin les regles d'accentuació i ficar-les dins una càpsula per si algun ens del futur la trobés fos capaç d'esbrinar quines eren aquestes normes. La resta de la classe la vàrem dedicar a acabar l'exercici de la carta. Cadascun dels membres del grup havia d'escollir una part de la carta i, després de redactar-la, en ajuntar-les, l'estil i el gènere havien d'estar en concordança. La classe del dimarts va estar molt bé, com sempre. M'agrada molt aquest tipus de classe ja que tots hi participem de debò, va ser una classe molt amena i, a més a més, penso que tots estem aprenent força pel que fa al tractament formal de la carta. D'altra banda, m'agradaria afegir que estic gaudint molt amb els curs de català i que estic molt satisfeta dels coneixements assolits, malgrat que penso que encara em queda molt per aprendre. És un plaer compartir amb vosaltres les dues hores del dimarts i dijous. En conjunt, les classes d'aquest curs es fan amenes, ja que cada unitat s'introdueix amb una activitat que ens obliga a practicar didàcticament allò que estem aprenent. Val a dir que els objectius s'assoleixen, la classe avança i la gent s'ho passa bé. Per tant, què més es pot demanar? Per acabar, m'agradaria comentar que els recursos a la xarxa que la Lourdes ens mostra són d'una gran utilitat. Ja hem començat el nou curs de suficiència 1 I l'Alicia i la Ma José hem estat nominades per fer el dietari. El primer dietari de l'S1 sembla més complicat perquè estem encara una mica rovellats després de les vacances i, per altra banda, ens sentim responsables de fer un bon treball. 1 Lectura del Dietari fet per la Lourdes de la 1a sessió. Lectura ràpida amb un comentari sobre el dibuix relacionat amb l'avaluació. No tots tenim les mateixes habilitats, l'avaluació pot ser subjectiva. 2 Joc de Grups per a veure què treballarem aquesta primera part de S1. La puntuació: El punt, la coma, punt i coma. Formes de tractament: Tu, vós, vostè. El tractament es reflecteix en les persones de les formes verbals, però també en els pronoms febles i els possessius. L'accentuació: Paraules esdrúixoles, planes i agudes. Les paraules polisíl·labes, és a dir de més d'una síl·laba, es classifiquen depèn d'on es troba la seva síl·laba tònica. Connectors: En primer lloc, en segon lloc... Els connectors són paraules o grups de paraules que serveixen per a cohesionar el text. Exemples: En primer lloc, per una banda, per altra banda, en segon lloc... Queda pendent un cinquè grup, la carta, que suposem que el formarem avui i on segur que serem tots. 3 Lectura del text de Maria Novell "Paraula per paraula", extret de Cavall Fort, revisió del vocabulari i revisió de la puntuació. Com podem canviar el sentit d'un text canviant els signes de puntuació. Respecte al vocabulari, amb l'ajuda de la Lourdes hem vist com podem trobar paraules al bloc http://blogs.cpnl.cat/castelldefels/. Respecte a la puntuació, hem corregit la del text de Maria Novell "Paraula per paraula", extret de Cavall Fort. Rates de femer, de bigotis molls, llimacs bavosos, llangardaix salat a la taula de N'Huguet Trencacolls no hi trobareu. Altra menja millor en abundància us omplirà el plat. 4 Anàlisi de criteris d'avaluació. La Lourdes ha posat molt esforç en l'anàlisi dels criteris d'avaluació. Aquests serveixen per adonar-nos de la feina feta, per assolir els objectius plantejats al principi del curs i per guanyar seguretat. Però, principalment l'avaluació serveix per regular l'aprenentatge i per veure com anem respecte als coneixements que hem assolit i els que encara ens falten. 5 Carta d'avaluació inicial del curs. Hem escrit una carta individual a nosaltres mateixos en forma de compromís, indicant la raó per la qual hem escollit aquest curs, i quins propòsits i objectius tenim.
Consorci per a la Normalització Lingüística Cal que valorem com ha anat aquesta unitat. Escriviu un comentari que respongui aquestes qüestions: Si no, haureu guanyat només 0, 5 punts. Podeu escoltar les ressenyes dels llibres alliberats en el Passallibres virtual i la lectura d'alguns fragments. Cliqueu els enllaços per escoltar-los: Hem patit més d'un problema tecnològic, però val la pena el resultat. També vull aprofitar per felicitar la Mónica i la María del Carmen que han estat les úniques que han superat la tasca: han creat elles soles el podcast. El passat trimestre em vaig adonar que era una pena que només escoltés jo les vostres propostes per fomentar la lectura. Penso que vau suar de valent preparant la intervenció i a més totes les propostes van ser molt originals. Per això, la intervenció oral es podrà escoltar des d'aquest entrada. Heu de fer una ressenya del llibre que vau triar a començament de trimestre del passallibres virtual. Abans que proseguim amb una nova unitat, cal que valorem com ha anat aquesta unitat. Per fer la darrera tasca, cal que us rellegiu les entrades i els comentaris respectius que corresponen a la tasca 1.4. El manual haurà de respondre aquestes preguntes: Així donc, deixeu un comentari responent una d'aquests dues preguntes. Ara bé, permeteu fer unes quantes observacions dels comentaris que heu rellegit. Apunteu una idea que respongui a unes de les dues preguntes anteriors. Ha de servir perquè puguem elaborar l'esquema d'aquest manual.
Per poder accedir al web, introdueix el teu correu electrònic o NIF, amb lletra, i el teu PIN del TRESC. Si no el recordes, clica damunt d' Has oblidat el teu pin? i t'enviarem les dades al teu correu electrònic T'hem enviat un correu electrònic amb les dades per accedir al web del TRESC. No t'hem pogut enviar un correu electrònic amb les teves dades d'accés. Sisplau, comproba que la informació que has introduït sigui correcte i torna-ho a intentar, escriu-nos a [EMAIL] o truca al 902 33 90 33 si tens algun dubte. Per primera vegada a tot el món, 'El quadern daurat', de Doris Lessing, tindrà una adaptació teatral. La culpable: Carlota Subirós, que ha adaptat i dirigeix l'obra al Teatre Lliure. A més, ho fa amb una actriu catalana que hem vist més a la gran pantalla que dalt de l'escenari: Nora Navas. Parlem amb elles minuts abans de la roda de premsa de l'espectacle. Com pot ser que no s'hagués adaptat per teatre per aquesta obra, una novel·la tant important i actual? Nora: Crec que perquè no hi ha cap dona tan valenta i boja com la Carlota Subirós. Carlota: És una bogeria de projecte i ens n'hem adonat fent-lo. Perquè per part meva feia molt de temps que tenia aquest desig i sabia que era un gran projecte i una gran feinada però ho tenia clar. Veia que era un material meravellós per fer i quan li vaig dir a la Nora, he de dir que va ser molt ràpida en contestar. Va llegir la novel·la ràpidament, tot i ser molt extensa, i de seguida em va dir que sí. Sabíem quina magnitud tenia el projecte, però no ens vam espantar al principi, ens hem espantat més quan ens hi hem posat perquè realment és una obra enorme i ara tinc claríssim perquè no s'ha fet fins ara és d'una complexitat. Quina impressió vas tenir quan vas llegir l'obra, Nora? Nora: La Doris deia que la complexitat estava en l'estructura de la novel·la. Passar al teatre una novel·la tan extensa ja és difícil perquè segur que deixes algo que és meravellós. I clar, com destil·les aquella cosa per no trair la novel·la? Bé, tens els beneficis de tenir molt material preciós i la complexitat d'haver d'escollir. Com ho has fet per condensar i filtrar la novel·la? Carlota: En realitat, és una novel·la però és com si en tinguessis 5. El que fa Doris Lessing és entreteixir la vida, suposadament real, d'una persona. Però fins i tot això tan simple també finalment ho poses en dubte, perquè tot són capes de ficció. Segurament el que entenem que és la vida real d'aquesta persona pot ser que sigui una imaginació o fabulació. I el quadern daurat, quina importància té? Ella escriu a les diferents llibretes i són fabulacions de la seva vida, però hi ha una última llibreta on intenta evocar-ho tot junt alhora. Per tant en realitat el quadern daurat també inclou: el quadern groc, blau, negre, vermell. En ells transmet la història de dones lliures, que donant veu a l'Anna Wolf, la seva amiga Molly, tota la seva família al seu voltant i tot el seu cercle d'interessos, amistats i relacions polítiques. Nora: Bé, és complex, per això és un personatge que està amb moltes situacions, històries i conflictes amb una fragmentació molt potent de la seva vida en un moment molt caòtic. I crear algo caòtic és difícil. Com veurem tot això dalt de l'escenari? Per exemple, els llibres, com estaran representats? Carlota: En el moment de traslladar aquesta idea a l'escenari tenia clar que necessitava una actriu increïble, com ha estat trobar-me amb la Nora. Algú que pogués donar totes aquestes facetes de l'Anna Wolf, i que fos capaç de transitar pel procés per descobrir tots aquests universos d'una mateixa persona. A més, necessitava un equip escènic molt potent. Per sort vinc treballant molt anys amb l'escenògraf Max Glaenzel, l'il·luminador Carlos Marquerie, el dissenyador de so Damian Bazin, l'encarregada de vestuari Marta Rafa i l'íntima col·laboració de l'ajudant de direcció Raquel Cors... tot un equip còmplice i cohesionat perquè realment calia fer molts espectacles dins d'un espectacle. Bona part d'això es basava en tenir un espai que pogués anar bolcant en diferents espais i diferents colors. Aleshores hi ha una aposta molt potent per la llum i color i la sonoritat de cadascun dels diferents universos. Per tant, l'escenografia serà un personatge més? NORA: Sí, realment l'espai, la llum i el so són personatges també de l'obra. Per nosaltres és molt important que el propi espectador, actuï com si fos el lector de la novel·la, que sigui una obra que es llegeixi. Quan l'aneu a veure, ja veureu de què us parlo! CARLOTA: De fet, fins i tot m'agradaria afegir que hi ha un dels quaderns, el quadern negre, que és el quadern de la memòria, el de l'experiència, del passat, de la joventut... de l'Anna Wolf. Així com la Doris Lessing va viure durant l'època de l'Africa colonial amb la 2a Guerra Mundial, tot això forma un univers de personatges diferents que l'hem resolt a través del cinema, d'un rodatge d'un altre grup d'actors que no són els que estan a escena -una altra col·laboració meravellosa-, en aquest cas nova: hem representat un d'aquests quaderns a través de la imatge i per tant a través de la llum i de l'imaginari que, a través de l'audiovisual i tota la referència cinematogràfica ens a l'Àfrica colonial dels anys 30. 'El quadern daurat' ja està en cartellera. Fins el 12 d'abril al Teatre Lliure! Marialluïsa ens va presentar en exclusiva i abans que sortís a la venda, el seu primer disc de llarga durada, 'És per tu i per mi'. Del Més que música, aniran al Curtcircuit. Com cada diumenge, el TRESC torna a col·laborar aquest 9 de febrer amb el programa 'Tot és Comèdia' de SER Catalunya. En aquesta ocasió, Pepe Zapata, director del TRESC, us recomana música clàssica, cinema i activitats literàries! Si ets un amant dels mercats, això t'interessa! D'aqui al juny, durant els caps de setmana, pots trobar un munt de mercats a la ciutat de Barcelona! Gairebé cap dels grans èxits de la gran pantalla han passat aquest examen. El Test de Bechdel és una prova que mesura la presència de la dona en una producció cultural, i ho fa a través de tres preguntes molt simples. Posa't en contacte amb nosaltres Projecte tecnològic subvencionat per:

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.