text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
L'esperança de vida d'una dona en néixer a Catalunya el 2014 és de 86,1 anys de mitjana.
Així es desprèn de l 'Informe de salut 2016, que recull dades de diversos indicadors que mesuren l'estat de salut i els principals problemes entre la població catalana.
Entre els homes catalans l'esperança de vida és de 80,5 anys.
Amb tot, si bé els homes viuen menys temps que les dones, en proporció, viuen més temps en bona salut.
El temps que pot esperar un home viure amb bona qualitat de vida, segons les últimes dades disponibles, és de 67,9 anys de mitjana mentre que en una dona és de 68,8 anys.
Això explica que si es alculreuen aquestes dades amb les que s'obtenen de la mitjana d'esperança de vida en ambdós sexes es pugui dir que els homes viuen menys anys però amb millor salut durant el temps de vida.
Segons l'Enquesta de Salut a Catalunya (ESCA) amb dades del mateix any, 4 de cada 10 dones majors de 15 anys conviu amb alguna malaltia crònica, mentre que afecta 3 de cada 10 homes.
Els trastorns crònics que més pateixen les dones, segons l'informe, són dolor lumbar o dorsal, dolor cervical, artrosi o reumatisme i hipertensió arterial.
Més dades que mostren la desigualtat en salut segons el gènere és que les dones, en un 16,3%, tenen més problemes per caminar que ells, amb un 10,8%.
També són elles les que tenen més problemes d'ansietat i depressió, 22,6% del total de les enquestades, enfront d'un 13,5% en el cas dels homes.
10,5% del total de les dones té probabilitats de patir un trastorn mental, però només un 6,5% dels homes podria patir-ne.
L'informe també recull que el 83,3% de la població catalana té una percepció positiva de la seva salut -més alta entre els homes que entre les dones- i que la percepció empitjora amb l'edat.
A més a més també es desprèn de l'informe que les persones que pertanyen als grups socioeconòmics més desfavorits i les que tenen nivells d'estudis més baixos tenen una percepció pitjor del seu estat de salut, sobretot entre les dones.
Per exemple, mentre que el 91,4% de persones amb estudis universitaris té una bona percepció de la seva salut, el percentatge baixa fins al 66% entre la població sense estudis o amb estudis primaris.
Altres indicadors, com ara les malalties o trastorns crònics o l'excés de pes també tenen en proporció més presència entre les classes més desfavorides.
Per exemple, els problemes de salut crònics tenen gairebé el doble de presència entre les persones sense estudis o amb estudis primaris que entre les persones amb estudis universitaris.
Un altre exemple és la salut mental.
Mentre que la depressió només afecta un 7% de les persones de classe alta el percentatge augmenta fins al 20% en les de classe més baixa.
En aquest sentit en l'informe, impulsat pel Departament de Salut, es posa de manifest la necessitat "de dur a terme accions adreçades a les poblacions més vulnerables i de promoure'n per incidir en la reducció de les desigualtats socials que afecten la salut".
Avís legal i política de privacitat
|
Catàleg editat amb motiu de la presentació al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid d'una selecció de vint-i-set pintures d'entre les més significatives que són propietat del Meadows Museum de Dallas.
|
Una remodelació de Govern a l'horitzó?
Ningú podrà dir que la situació que es va trobar el govern del president Mas era fàcil.
Les dificultats econòmiques, la necessitat de complir els compromisos de dèficit obligats, perquè l'Estat també està molt pressionat per no distanciar-se ni un mil·límetre del que marca la Unió Europea i els mercats internacionals, feien preveure que CiU podria tenir més oposició al carrer que al Parlament.
Ara, també és veritat que les expectatives eren molt altes i que es pensava que un govern de CiU, molt legitimat a les urnes, amb mesos per preparar el terreny, perquè totes les enquestes indicaven que guanyaria la federació nacionalista, ho faria molt millor que el govern d'esquerres que va presidir José Montilla.
El fet és que Mas, malgrat els seus problemes per triar les persones més convenients per formar Govern, pot haver comès algun error.
Vist el que va succeir la passada setmana, amb importants protestes del personal sanitari, amb actuacions discutibles del conseller de Salut, Boi Ruiz, i del principal assessor en matèria sanitària, el doctor Miquel Vilardell, s'albira a l'horitzó una remodelació de govern, que podria coincidir amb les pròximes eleccions generals, per iniciar un nou cicle polític.
Les primeres actuacions de Boi Ruiz, per exemple, no conviden a pensar que el conseller podrà tenir tota la confiança de Mas al llarg de la legislatura.
Però el problema és també del president.
Boi Ruiz era, just abans de ser nomenat conseller, el president de la patronal de centres La Unió (Unió Catalana d'Hospitals).
Tenia i té una posició clara a favor del copagament i és defensor dels centres concertats i privats.
Res a dir, però és el millor indicat per dialogar ara amb els centres públics?
No hi ha un excés en les seves declaracions públiques?
L'altre element que ha distorsionat la situació és l'assessor de Mas, el doctor Miquel Vilardell, que presideix un consell d'experts amb professionals del sector i que aconsella el Govern.
Vilardell ha esclatat i ha rebutjat les retallades.
Vilardell és president del Col·legi de Metges, i rep la pressió del sector, encara que el seu enuig pugui venir més per la seva condició de cap del servei de medicina interna de l'Hospital Vall d'Hebron, un dels centres afectats per les retallades.
Es podrà dir que Vilardell també va ser assessor de l'anterior govern del tripartit.
Però quan el van nomenar president de la comissió d'experts de sanitat, en el primer govern presidit per Pasqual Maragall, no era president del Col·legi de Metges, càrrec que va obtenir en les eleccions de la institució el febrer del 2010.
És una diferència important que Mas hauria d'haver tingut en compte.
I Mas de veure si les mateixes persones poden refer un inici complicat i desencertat.
Perquè el que ningú rebutja és que s'ha de racionalitzar la despesa sanitària, tot i que es pot fer de diverses maneres.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Vés al contingut (premeu Retorn)
El 14 de març de 2011 la Commission on the Status of Women de les Nacions Unides va concloure que cal fomentar l'accés i la participació de les dones i les nenes en l'educació, la formació, la ciència i la tecnologia, així com la promoció de la igualtat d'accés de les dones a la plena ocupació i al treball decent per tal quela capacitat de les dones contribueixi al desenvolupament, al creixement econòmic i al benestar de totes les societats i nacions.
No obstant, no va ser fins el 15 de desembre de 2015, que l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l'11 de febrer de cada any, el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència.
Gràcies en bona part a l'impuls de la RASIT ( Royal Academy of Science International Trust ), una organització que des del 1968 treballa per apoderar les dones a la ciència a través de l'educació, l'ocupació i el reconeixement, tres conceptes que haurien d'anar lligats i que sovint no hi van quan parlem de dones i ciència.
L'11 de febrer, és un bon moment per donar un cop d'ull a les dades que tenim a l'abast, dades que, en aquest cas, no menteixen ni són susceptibles de cap interpretació.
Per el que fa a formació, com podem veure al gràfic següent, la proporció́ de dones titulades en títols de grau (61%) i màster (57 %) supera clarament la d'homes.
Contràriament, quan parlem d'estudis post doctorals, la tendència s'inverteix i el percentatge de dones decau fins a un 49 %.
Presència de dones i homes a les universitats catalanes curs 2014 - 2015.
Per el que fa a ocupació, si prenem d'exemple el CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) la institució publica dedicada a la recerca més gran de l'Estat Espanyol i la tercera d'Europa, de nou es pot observar que, malgrat que en les etapes de formació (pre-doctoral) hi ha una majoria de dones, els llocs permanents i de més responsabilitat els ocupen els homes.
Participació en les tasques científiques del CSIC: % d'homes i dones segons el tipus de vinculació RyC: beques Ramon y Cajal, CT: científics titulars, Investigadors científics, PI: professors d'investigació
Si ens traslladem a la universitat, les estadístiques també mostren que la universitat tampoc no és un espai d'igualtat –al contrari del que es podria pensar d'un sistema en què es valoren els mèrits–.
Les dades es reprodueixen en el primer gràfic mostrat, en forma de tisora, en què s'aprecia una important pèrdua del potencial femení a partir de la lectura de la tesi doctoral.
És a dir, les dones són la minoria en totes les etapes de la carrera acadèmica de la universitat, però especialment en els llocs de poder de la piràmide organitzacional universitària, amb menys d'un 20 % de catedràtiques.
Si ens centrem en universitats de ciències i tecnologia, com pot ser la UPC, la situació s'agreuja, amb un 25-30 % de dones en els estadis intermedis de la carrera acadèmica i només un 8% de catedràtiques.
Això evidencia la presència d'un sostre de vidre, existent en aquest camp igual que en la majoria d'àmbits laborals.
Gràfic Carrera Acadèmica 2015 UPC https://gpaq.upc.edu/lldades/indicador.asp? index=5_3
Pel que fa al reconeixement, el panorama és també desolador.
Fixem-nos en els premis Nobel que es donen des del 1901.
S'han donat 326 premis de Física, Química i Medicina, que suposa uns 1350 guardonats (el premi no és sempre unipersonal).
A les llistes de premiats hi trobem només 19 dones, el que representa un trist 1,4 %.
Si busquem entre els reconeixements que es fan a Catalunya ens podem fixar en els Guardons Narcís Monturiol, creats el 1982 pel reconeixement de persones i entitats que han contribuït significativament en el progrés de la ciència i la tecnologia a Catalunya.
Des de la seva creació i fins al 2015, s'han atorgat 283 guardons, d'aquests només 51 han anat a parar en mans de dones (18%).
Per donar un detall positiu, cal dir que en els últims anys s'ha notat un canvi de tendència, ja que entre el 2004 i el 2015 trobem 30 de les 51 dones guardonades.
Més recentment s'ha creat el programa ICREA Acadèmia, que es va llançar el 2008 amb l'objectiu d'impulsar i premiar l'excel·lència de la recerca dels professors de les universitats públiques de Catalunya.
En les categories de Ciències experimentals, enginyeries i ciències de la salut només hi ha un 26% de premiades.
La transformació d'aquesta situació significa un repte molt important i ambiciós.
El repte, com a societat, de treballar per una paritat en l'educació, l'ocupació i el reconeixement de les dones en ciència.
Centre Universitari de la Visió
|
Godall.-Els Mossos d'Esquadra han denunciat un veí de Godall (Montsià) de 47 anys per caçar furtivament conills utilitzant fures.
Els agents van ser alertats que un home podria estar capturant conills de forma il·lícita en una finca disseminada del terme municipal de la Galera (Montsià).
Quan els agents de la Unitat Regional de Medi Ambient de les Terres de l'Ebre s'hi van personar, l'home va soltar tots els conills que havia capturat, va recollir les fures i va fugir del lloc amb el seu vehicle.
Els agents van seguir-lo per vies secundàries i el van poder interceptar al municipi de Godall, prop d'on l'home vivia.
Allí el van identificar i denunciar per caçar amb fures sense llicència.
A més, també el van denunciar per no disposar de l'autorització excepcional per capturar conills per al control poblacional.
Per aquest motiu, els Mossos van intervenir temporalment els animals.
Els fets van tenir lloc el passat 18 de maig.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Aprovació, si escau, de l'acta de la sessió de 6 d'abril del 2011 del Consell de Govern.
Presentació del Pla d'Actuacions 2011-2013.
Propostes de programació i ordenació d'accessos d'estudiants que ja estan en possessió d'una titulació universitària oficial no adaptada a l'Espai Europeu d'Educació Superior a un grau que doni accés a la mateixa professió per al curs 2011-2012.
Proposta d'acord de política de professorat.
Proposta de reglament de catedràtics emèrits.
Proposta de procediment de canvi d'adscripció d'àrea de coneixement del professorat funcionari o laboral.
Proposta de modificació de la Normativa dels delegats d'estudiants de les titulacions de grau de la UPF.
Proposta de modificació de reglaments de centre, departament i institut universitari de recerca.
Proposta d'aprovació del reglament de règim intern d'Elisava Escola Superior de Disseny.
Proposta de ratificació dels estatuts del Consorci Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
Proposta d'aprovació d'expedients de caràcter plurianual.
Designació de membres de diverses comissions de la UPF.
|
El candidat d'ERC a les eleccions europees, el filòsof Josep Maria Terricabras, ha dit aquest dilluns que el cas de Crimea "no s'assembla en res" al procés sobiranista català, i ha considerat que el referèndum celebrat aquest cap de setmana en aquest territori té deficiències.
En roda de premsa, ha argumentat que el referèndum s'ha portat a terme sense "cap control democràtic", i ha dit que les condicions tampoc eren idònies perquè s'ha fet mentre una potència estrangera està ocupant el territori, en al·lusió a l'exèrcit rus.
Terricabras, que és un candidat independent sense carnet del partit, ha lamentat que aquells que assimilen el procés català amb el de Crimea ho fan per "mala fe o per incapacitat", i ha conclòs que l'únic que pretenen és generar confusió.
A més, ha afegit que el referèndum a Crimea s'ha convocat per "donar cobertura a una decisió política ja presa" --la independència d'aquest territori--, mentre que el referèndum català s'ha convocat, segons ell, amb l'objectiu legítim d'aquest instrument de conèixer l'opinió dels ciutadans.
"La situació de Crimea amb la de Catalunya és absolutament diferent.
No es pot comparar", ha sentenciat Terricabras, que ha dit que ERC no pot avalar ni rebutjar definitivament el referèndum perquè no té prou dades sobre les condicions en les quals s'ha celebrat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Taula rodona en què persones del món cultural i social debatran sobre com la cultura i l'activitat cultural poden esdevenir eines de cohesió i d'integració socials.
Nuria Sempere – Directora de L'Escola de Música-Centre de les Arts de l'Hospitalet.
Mohammed Halhoul – Membre de la Federació Consell Islàmic de Catalunya.
|
Les úniques relacions internacionals que li interessaven a Leo Strauss són les que explica Tucídides
Es continua repetint que Leo Strauss (1899-1973) és el responsable que la política exterior nord-americana, sigui amb Bush, Obama o Trump, transiti sempre una mena de corda fluixa que, per la llei de la gravetat, desemboca sovint en solucions purament militars.
L'argument és el següent: Leo Strauss va ser el mestre d'Allan Bloom.
Allan Bloom va ser el mestre de Paul Wolfowitz.
Paul Wolfowitz és qui, en realitat, marcà la pauta ideològica de les grans decisions de la secretaria de Defensa dels Estats Units en l'era Bush, comandada per Rumsfeld.
La influència de Donald Rumsfeld i de l'anomenat Project for the New American Century (William Kristol, Robert Kagan, Richard Perle, etc.) en la política de Bush fou molt gran.
Tant, que va arribar fins a Obama, i ara fins a Trump, i també hauria arribat a Hillary Clinton en cas d'haver guanyat les eleccions.
Malgrat haver mort el 1973, Strauss és el responsable de la recent defenestració d'Evo Morales, per entendre'ns.
Tot això és, en essència, versemblant.
El que no acaba de quedar gaire clar és si el conjunt de totes aquestes baules formen una veritable cadena, el primer extrem de la qual seria Leo Strauss; i el penúltim, l'anomenat moviment neoconservador o neocon (terme que en francès, per cert, sona molt, molt malament).
Si això fos així, el veritable perill no serien les decisions de l'administració Trump en matèria de política internacional, sinó les perilloses idees que encara segreguen els llibres de Leo Strauss.
Què en diuen, aquests llibres, de les relacions internacionals dels Estats Units amb la resta del món?
La resposta és molt curta: res.
Les úniques relacions internacionals que li van interessar realment a Leo Strauss són les que explica Tucídides a la Història de la Guerra del Peloponès, quan encara faltaven si fa no fa 2.000 anys per a la creació dels Estats Units.
Els altres grans referents de Strauss són Plató, Maimònides i Baruch Spinoza.
Hom podria pensar que les relacions entre, posem per cas, Atenes i Esparta descrites per Tucídides són directament transposables a les dels Estats Units i la Xina.
Això és possible, efectivament.
En tot cas, cal recordar que de l'assenyada decisió del germà gran del popular conte infantil Els tres porquets també en podríem inferir alguns aspectes substantius de determinades doctrines militars, preventives o no.
Els reguitzells de dades numèriques i l'ús gairebé compulsiu de gràfiques que avui estan en el centre de les ciències socials no van servir per predir la crisi 2007/2008
Veritable bête noire de l'esquerra benpensant, Strauss va alertar de les conseqüències de la substitució del pensament polític, econòmic, pedagògic o de qualsevol altra índole, per jocs de mans numèrics que utilitzen dades estadístiques com ho fan els ventrílocs per fer dir als titelles el que ells volen que diguin.
Aquesta simulació té conseqüències, per descomptat, i entre elles destaca la de fer el ridícul de manera reiterada.
Els reguitzells de dades numèriques, les amanides de tants per cent i l'ús gairebé compulsiu de gràfiques que avui estan en el centre de les ciències socials no van servir ni per predir la crisi 2007/2008 ni tampoc per alertar de la seva traducció en certs canvis lents i subterranis (els armilles grogues ) etc. La proposta de rellegir els antics com si ens interpel·lessin directament, mirant-nos als ulls, no és doncs cap despropòsit.
Ara mateix, els obscurs vaticinis sobre la imminència d'una nova crisi econòmica tenen alguna cosa de frau banal: des dels seus orígens, el capitalisme s'ha basat en aquests cicles i, en conseqüència, és evident que vindrà una nova crisi.
Això passa sempre... però no se sap mai quan.
Si ara anuncio públicament que hi haurà un accident ferroviari greu, per exemple, és improbable que m'equivoqui, per desgràcia.
Ara fa tot just 40 anys, el 1979, que Jean-François Lyotard va publicar La condició postmoderna, el vaticini més radical de la segona meitat del segle XX.
S'hi descrivien coses que no havien passat i que, en aquell moment, resultaven gairebé delirants, com ara l'obertura de la Xina al mercat mundial i la seva futura hegemonia.
Capficats encara amb la fraseologia marxista, els sociòlegs i economistes de l'època, en canvi, anaven repetint el que la gent volia sentir a finals de la dècada dels setanta.
Peter Sloterdijk ha repetit que, avui, la sociologia només és una sofisticada forma d'adulació de les masses, en la mesura que justifica o legitima totes les seves decisions.
Resulta, però, que la feina dels intel·lectuals és conversar amb els morts, fer preguntes incòmodes i dosificar homeopàticament les respostes, si és que n'hi ha alguna digna de ser feta pública.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Entitats juvenils i culturals de Vilanova confirmen el boicot al Vot del Poble.
La Coordinadora d'Entitats Juvenils i Culturals de Vilanova i la Geltrú ha confirmat que abandonarà l'acte de renovació del dret del poble com a senyal de protesta contra el govern municipal que "no ha estat a l'alçada" en la defensa de l'activitat cultural vilanovina.
L'anunci s'ha fet després que l'Ajuntament rebutgés les demandes del manifest presentat per les entitats, en que demanaven explícitament, d'entre altres punts, que el govern protegís entitats, associacions i les seves activitats culturals arran de la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) que invalidava la llicència del festival Nowa Reggae.
En el manifest "Volem una ciutat per viure", la Coordinadora, juntament amb els Diables de Vilanova, l'Agrupació de Balls Populars i una desena d'entitats culturals expressaven la seva preocupació per "l'atac directe als fonaments de l'associacionisme vilanoví" que suposa la sentència del TSJC i instaven a l'ajuntament a que es posicionés al costat de les entitats, que aprovés les al•legacions presentades per la Coordinadora a la sentència i que redactés una ordenança municipal específica per l'activitat festiva i cultural a l'aire lliure.
No obstant, el rebuig de l'Ajuntament a les demandes del manifest ha portat a les entitats a fer un pas endavant i a mostrar públicament el seu desacord el proper 5 d'agost en la cerimònia del Vot del Poble.
Serà el proper divendres, en l'acte central de la festa major, quan les diferents associacions abandonaran la plaça de les Neus en arribar les autoritats i es dirigiran a la plaça Sant Antoni per llegir el manifest.
"Creiem que la situació és prou greu per plantar-se", afirmen.
"Des del govern no han actuat ni abans, protegint l'activitat de les entitats, ni després, seient a negociar amb nosaltres"
L'Enric Garriga, des del Drac de Vilanova explica, consternat, que han pres aquesta decisió després de veure com s'arracona la cultura popular sense que l'ajuntament prengui mesures clares.
"Realment ens sap molt greu, no estem posant en qüestió el model de festa major però si que s'ha obert una porta molt perillosa".
Afegeix que intenten defensar les festes populars i l'espai públic però que arribat el moment en què cal dir prou.
A mitjans d'abril, els regidors de tots els grups municipals excepte Ciutadans van elaborar un manifest titllant "d'inacceptable" la sentència contra el Nowa Reggae i al juny es va aprovar al ple municipal una moció per unanimitat per la defensa de l'activitat cultural a la ciutat.
"Creiem que la situació és prou greu per plantar-se"
Més recentment, el govern municipal s'ha reunit individualment amb cada entitat i d'acord amb la coordinadora i les entitats signants del manifest, va informar que impulsaria una nova ordenança de soroll però, critiquen, "sense que hi hagués un compromís ni un calendari clar, específic i concret".
"L'ajuntament recull les demandes de cada entitats amb bones intencions però falta actuar.
Dues associacions de veïns, la de Sant Joan i de la Geltrú, s'han adherit recentment al manifest i des de la coordinadora no dubten en seguir treballant per entrar a negociar amb l'ajuntament i garantir les demandes del manifest.
Coordinadora i entitats fan una crida a participar d'aquest acte reivindicatiu sota el lema "No fem soroll, fem cultura" que ja va aconseguir congregar a més de 2.000 persones el passat abril.
Aquesta nova notícia arriba després de la nova polèmica en que el TSJC ha tornat a anul•lar la llicència d'un altre festival de música a la ciutat, el Faraday, per superar els límits acústics marcats per la llei.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
|
VIDEO: Nuria Parlón demostra perquè ha estat promocionada al PSOE
Un ex-president andalús demana suspendre l'autonomia de Catalunya
Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya
|
Ahir era llençat des del cosmòdrom de Kuru (Guiana) un cohet Vega que transportava l' observatori LISA Pathfinder, de l' Agència Espacial Europea.
La missió té com a objectiu posar les bases de l'observació d'ones gravitacionals en condicions de caiguda lliure.
La data del llançament s'ha fet coincidir pràcticament amb el centenari de la publicació de " Die Feldgleichen der Gravitation ", article d'Albert Einstein, que exposava les equacions de camp d'una teoria relativística de la gravitació, en el marc de la teoria general de la relativitat.
L'equivalència de la massa inercial i de la massa gravitatòria, postulava una teoria de la constància dels paràmetres fonamentals de la física en relació a qualsevol marc de referencia.
Einstein explicava així la gravetat com la curvatura de l'espai-temps provocada per objectes massius i, de retruc, predeia l'existència d'ones gravitatòries.
L'acrònim LISA vol dir "Antena Espacial d'Interferòmetre Làser".
La LISA Pathfinder és, com indica el seu cognom, una missió de prova.
Es tracta de comprovar el funcionament de la tecnologia LISA en la detecció d'ones gravitatòries en l'espai.
Aquesta tecnologia ja la trobem en observatoris terrestres com LIGO o VIRGO.
Sotmesos al camp gravitatori, però, la pertorbació és massa forta com per detectar-les, especialment pel que fa a les ones gravitatòries de baixa freqüències (10 -4 – 10 -1 Hz).
La LISA Pathfinder incorpora un detector d'ones gravitatòries format per dues masses.
Situades en caiguda lliure, les ones gravitatòries provocarien petits desplaçaments (de l'ordre de picòmetres), que serien detectats per interferometria làser.
És clar que això obliga a un disseny que minimitzi qualsevol moviment de les masses degut a forces externs.
Alhora, l'interferòmetre ha d'ésser capaç de detectar aquests moviment amb prou sensibilitat i precisió.
Les dues masses són peces cúbiques fetes d'un al·liatge d'or i platí.
Són separades per tan sols 38 cm, una distància insuficient com perquè les ones gravitatòries que pugui trobar produeixen desplaçaments detectables per interferometria.
El que es tracta és de comprovar el sistema per a futures missions.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa.
Aprendre com la informació del vostre comentari és processada
|
[Contra la barbàrie canfelipútrida]
98 El seu món es divideix entre els llibres llegits i els que llegeix "El món d'en Justinià és divideix justament entre els llibres llegits i els que justament llegeix."
Així em dibuixava davant la noieta qui volia seduir amb mon posat intel·lectual, alhora mostrant-li els dos immensos pilots de llibres amuntegats a esquerra i [...]
Qrim Qatalà 97 també ací Urc de copròfag, i amunt (vull dir, avall) No se'ns en justificarà pas.
Tot el que t'alteraria la identitat fóra destorb o verí; tot el que te la "milloraria", te l'empitjorarà. (...)
Indeleble temptació dels bolquers [...]
Q.Q. XCVI també a l'altre indret Aristarc Verdura, home feliç Em pensava de petit que xo de les dones era la gran cosa.
Després en va haver una qui, prou bonànima, em va ensenyar l'horror, vull dir, el cony. —Per xo he patit collons tant — vaig dir, caient del ruc —.
En Roure i els qui pengen, tots quatre ensems bons elements de la República Catalana dels Països Catalans.
|
No és habitual posar hora i data a una contraportada, però Balears és així.
En el moment en què escric aquests 3.500 caràcters són les 19.00 h d'un divendres 13 de maig i encara no sé com ha acabat el drama lorquià entre Podem i MÉS per Mallorca.
En termes de retòrica amorosa, eren dos amants que ho tenien tot per aconseguir-ho tot –com les nostres illes un temps ençà–, però l'orgull i la gelosia, "eixe monstre d'ulls verds", ha acabat entorpint la futura felicitat d'escons a rompre i passejos de bracet per la Carrera de San Jerónimo.
Els balears, antropològicament, som uns addictes al drama.
I com que, ens agradi o no, tenim els polítics que ens mereixem, ells no són més que una translació fidel de nosaltres mateixos.
Ens agraden tant els serials que no en tenim a bastament de viure'ls catàrticament a través de les multipantalles 3.0 sinó que també optam per experimentar-los en primera persona i dur-los a l'arena política: "Pactam o no pactam?
No m'agrada el que han dit les bases.
Mig diputat els primers dos anys.
No, els dos darrers quan la legislatura ja sigui moribunda.
I podria continuar estirant el fil d'Ariadna fins que el rellotge d'arena que marca l'hora dels pactes hagi deixat caure el darrer granet d'arena.
Diu la tradició popular que "segones parts mai foren bones", però sembla que la política, una de les arts més antigues, no ho ha descobert encara.
En aquesta pugna desigual, d'escons i d'aspiracions, entre els dos partits banderers de l'esquerra balear, tot apunta que MÉS és l'únic que duu fresca la lliçó apresa de passats i, per si de cas, ja s'ha registrat en solitari.
Hi pot haver amor i sintonia, però a les Illes tenim separació de béns des que el món és món i no hem de confondre els temes coronaris amb la nostra butxaca, és a dir, amb els vots que cada formació atresora com si fos un bé immutable.
Ai las, l'aritmètica electoral es regeix per les seves pròpies regles i, sovint, dos i dos no fan quatre.
Vist des de fora, la imatge que han donat no és gaire edificant.
Si abans de pactar, aquesta entesa ja fa aigua per tot arreu, què no passarà quan arribi el moment de la veritat?
Hauria estat un detall que contassin als seus votants una mica del programa conjunt en lloc d'escenificar aquesta versió 'low cost' de 'Pasión de gavilanes' en què allò que importa és saber qui surt primer als títols de crèdit.
És massa evident que Podem està interessat en el tercer diputat perquè si guanyen a nivell estatal serà amb 'photo finish' i convé tenir-ho tot ben fermat.
I els econacionalistes per part seva, a més de la reivindicació històrica d'una veu pròpia a Madrid, pensen en el tercer diputat com la 'pinça' ideal per tenir ben controlat un Alberto Jarabo massa díscol al Parlament balear.
Aquest és, benvolguts lectors, el minut i resultat a hores d'ara del gruix de l'esquerra balear.
Però els altres partits no és que puguin cantar 'La flauta màgica'.
Més aviat el repertori inclouria 'Madama Butterfly'.
Llevat de Ciudadanos, les principals formacions que es presenten a les REgenerals han optat per fer canvis a les seves llistes.
Ja sigui per motius personals o d'estratègia, quatre mesos minsos han donat per fer una criba i tornar a intentar-ho amb munició renovada.
Tot i que està tan de moda, pocs polítics de les Illes han estat capaços d'aprovar aquesta revàlida.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Intervenció de l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, en la seva compareixença d'aquest migdia davant dels mitjans de comunicació:
"La sentència del Tribunal Suprem contra els líders polítics i socials catalans ha generat una onada d'indignació entre amplíssims sectors de la nostra societat.
Aquesta indignació s'està expressat de diferents maneres, des de les Marxes de la Llibertat i actuacions de resistència pacífica, que tenen tot el meu suport, a altres que no puc aprovar de cap manera.
És una obligació de tots els que tenim responsabilitats de govern garantir l'exercici democràtic de manifestació i la seguretat de tots els ciutadans.
Condemno tota actuació violenta, sense excepcions, i és una responsabilitat de tots els càrrecs públics i els representants polítics de la ciutadania, governin o no, garantir la convivència i afavorir que la ciutadania s'expressi de manera pacífica.
També i sobretot ho és dels que tenen responsabilitat sobre les forces de l'ordre.
Mai m'han valgut les adhesions incondicionals a ningú.
Escenes com les produïdes el dia 15, amb l'agressió indiscriminada de la Policia Nacional a manifestants clarament pacífics, o la registrada d'un mosso d'esquadra fent escarni des del vehicle policial, són absolutament reprovables.
Exigeixo la investigació d'aquests fets, així com de l'atropellament d'un noi ahir a la nit.
Demà hi ha convocada una jornada de vaga general en què els treballadors catalans han de poder exercir amb llibertat el seu dret legítim de protesta.
Hem de fer tots els esforços per protegir la ciutadania.
Això passa per aïllar els comportaments violents i rebutjar els discursos deshumanitzats d'aquells partits que advoquen per augmentar la repressió i la violència.
Vull expressar la meva gratitud a tots els treballadors públics que amb el seu esforç, per segon dia, han fet possible que la ciutat recuperi la seva normalitat: serveis de neteja, Guàrdia Urbana, etc. També al conjunt de treballadors dels diferents mitjans de comunicació pel sobreesforç d'aquests dies i per la dedicació a explicar què està passant.
Acabo reiterant, perquè no s'oblidi, que l'origen dels episodis que estem vivint està en la indignació per una sentència injusta, amb unes penes de presó esfereïdores, que no només s'acarnissa contra uns líders sinó que pretén atemorir una ideologia".
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública
|
No és la primera vegada que aquest grup polític denuncia la falta de manteniment que tenen diverses instal·lacions municipals i, en el cas de les pistes de frontó, és ja un tema reiteratiu.
Les fissures i escletxes del frontis de la pista principal, els forats en les xarxa metàl·lica de dalt del frontis, la insuficient altura de la xarxes metàl·liques laterals, la insuficient il·luminació en la segona pista, la mateixa herba que creix en les juntes de dilatació, són un exemple de la desídia municipal existent.
Tot açò, fa que els practicants del frontó hagen esdevingut en el usuaris pobres i de segona categoria de les instal·lacions del poliesportiu municipal de Daimús.
Crida molt l'atenció que des del govern del PP s'haja comprat un terreny per a construir un nou gimnàs quan ja es té un gimnàs municipal.
Però, sobretot, quan el gimnàs actual presenta possibilitats d'ampliació per a les necessitats d'un poble com Daimús.
Però, llastimosament, mentre s'opta per anunciar obres innecessàries, continuen sense fer el manteniment pertinent de les que ja es tenen.
El Bloc no parla d'instal·lacions d'un ús ocasional, les pistes de frontó tenen una gran quantitat d'usuaris fins l'extrem que el mateix Ajuntament, a petició d'aquests, ha organitzat la Primera Lliga de Frontennis.
Però, és fonamental per poder practicar el frontennis que les pistes estiguen en condicions i, ara mateix, són una vergonya, especialment per les escletxes i fissures que presenta la paret del frontis de la pista principal.
|
Crítica, anàlisi i orientació literària
El primer que cal plantejar-se, en parlar d'una obra tan complexa i rica com Splendeurs et misères des courtisanes (Livre de Poche, 2008) és si per assaborir-lo plenament cal haver llegir prèviament Illusions perdues, del qual n'és la continuació o, fins i tot, Le Père Goriot, on veu la llum aquest inoblidable personatge que és l'abat Carlos Herrera —tot i que allí el coneixerem amb un altre nom (que no desvetllo per no avançar res que no sigui imprescindible).
Crec, modestament, que no cal, haver-los llegit, atès que el volum té una entitat pròpia fortíssima, però si que potser és preferible haver llegit, anteriorment, almenys les Il·lusions perdudes.
Entre d'altres raons, perquè és una meravella literària.
Però si no ho heu fet, si no el teniu a l'abast, podeu endinsar-vos en la seva segona part sense cap temor ni prevenció, n'obtindreu un gaudi pràcticament idèntic: la història de Lucien i d'Esther, damunt la qual s'estén tothora l'ombra immensa de l'abat esmentat, us captivarà igual; constatareu que deixar de banda les obres capitals del genial creador de La Comédie humaine és un luxe que no us podeu permetre.
Si volem posar-li pegues a la literatura d' Honoré de Balzac —una pràctica acomodatícia habitual, malauradament massa estesa, que ha anat repetint-se, acríticament, al llarg dels anys, afectant d'altres escriptors hereus del francès, com pot ésser Pérez Galdós —, segurament ho tenim fàcil: n'hi haurà ben bé prou reiterant que escrivia massa, que ho feia massa de pressa i de manera massa desordenada; remarcant que posava major èmfasi en el què (en l'argument) que no pas en el com (en la forma).
I, en el cas d'aquesta novel·la, destacant que l'escrigué com un fulletó; amb l'agreujant que no tingué temps de llegar-nos una versió definitiva o corregida.
Si a això hi afegim d'altres elements que poden resultat descoratjadors per al lector comú, com la llargària de l'obra (750 atapeïdes pàgines), o com els opacs diàlegs del baró de Nucingen —que certament poden suposar un mur infranquejable per a tots aquells que no tinguin el francès com a llengua materna: " Hau crante callot! fichi pédate ki tord! cria-t-il.
122)— ho tindrem ben fàcil per parlar malament d'aquesta novel·la.
En acabat, podrem aclofar-los tranquil·lament al nostre sofà amb la (falsa) satisfacció de la feina feta.
Mal feta, és clar; si més no, des del meu punt de vista.
359)— i una terrible i molt creïble història d'ambició, que no s'atura davant de res ni es priva de recórrer als mitjans més abjectes, sinó, per damunt de tot això d'una història d'amor com ben poques.
Una preciosa història d'amor, alliberada del romanticisme adotzenat i previsible dels fulletons a la moda; una història d'amor en la qual la integritat de la Julieta (Esther) se situa mil vegades per damunt del Romeu (Lucien) de torn, no només perquè és capaç de sacrificar-ho tot per aquell que estima (fins i tot a renunciar al seu amor perquè ell pugui obtenir un lloc a l'alta societat) sinó perquè, com una nova Magdalena, malgrat haver-se vist obligada a vendre el seu cos, el seu cor i la seva ànima no fan més que anar-se purificant a mesura que avança l'obra: " elle s'est lavée dans les sacrifices qu'elle a faits à son amant " (pàg.
137)—, Esther, el Bé, la santedat (ben entesa: no pas la del catolicisme, que valora més el patiment que pas la raó que l'ha provocat).
Els dos personatges són la cara i la creu d'una mateixa moneda, la foscor i la llum.
I si considerem que un d'ells és (o diu que és) un preclar membre de l'església i, l'altra, una dona que ha tingut com a ofici el més vell (i més malvist) del món; que un és, en teoria, un representant del Cel i, l'altra, de l'Infern; que un, és un Àngel —" Ce n'était plus une courtisane, mais un ange qui se relevait d'une chute " (pàg.
79)— i, l'altra, el Diable, el missatge balzaquià no podria ésser més revolucionari, més trencador.
Amb major raó si veiem com acaben, com són premiats per la societat, ell i ella.
En síntesi, [més que no pas perdre el temps demanant-vos si Splendeurs et misères des courtisanes és o no una de les obres cabdals de l'immoridor autor d' Eugènie Grandet, o si és el llibre més adient per començar a llegir-lo, llanceu-vos de cap a qualsevol de les seves novel·les i gaudiu-les!
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Introdueix la teva adreça d'e-correu:
|
Les agències de viatges viuen amb neguit les conseqüències que pot generar el coronavirus a l'hora de viatjar.
Ara és una bona època per reservar i contractar viatges de cara a les vacances, però la gent hi rumia dues vegades.
«Hi ha molta incertesa», assegura el responsable de Viatges Massanés de Manresa, Pere Massanés.
«Els clients et demanen si poden viatjar o no.
Hi ha zones on és evident que no», com a la Xina, «i és el que recomanem».
Pensa que hi ha sobreinformació i alarmisme.
«Fins i tot s'han ajornat viatges a Madrid», però confia que la situació es vagi normalitzant.
«Per aquestes dates hi ha molta contractació i ara la gent ha frenat.
Continuem venent viatges i la gent viatja».
La directora de l'agència Pedratour de Berga, Marinel·la Mosquera, comenta que qui havia previst anar a països asiàtics ha canviat el destí i ara va cap a Amèrica del Nord.
Això ha fet, però, que els bitllets d'avió i els hotels s'hagin encarit, segons ha comentat a Regió7.
Una altra de les conseqüències és l'anul·lació de viatges de fi de curs.
Els alumnes de quart d'ESO tenien previst anar a Itàlia, però «per precaució» i perquè «alguns pares estaven amoïnats» s'ha decidit ajornar la sortida.
Es farà al juny, però la destinació encara no està clara, explica el president de la cooperativa, Josep Orive.
Entre alumnes i professors hi havien d'anar una seixantena de persones.
«N'hem parlat amb metges i pares, i ho han trobat assenyat».
Segons Orive el problema de viatjar en grup és que si en aquestes circumstàncies algú agafés febre, encara que no fos pel Covid-19, hi hauria la possibilitat que decretessin una quarantena.
«Trobar-te amb això a Itàlia no és el mateix que aquí».
|
Els Mossos d'Esquadra investiguen els fets i de moment no s'ha pogut identificar la víctima
Barcelona.-Una persona ha estat trobada morta amb signes de violència aquest dimarts cap a tres quarts de cinc a la tarda en un descampat de Sant Joan Despí (Baix Llobregat), segons han confirmat els Mossos d'Esquadra.
L'ACN ha pogut saber que la mort de l'individu ha estat causada per una arma de foc, una informació que la policia no ha confirmat malgrat que la considera la causa més probable.
La víctima ha estat trobada per dos homes en un descampat a la vora d'una zona industrial i de camps a prop de la carretera BV-2001, al seu pas pel municipi.
De moment el cos no ha pogut ser identificat, segons han informat els Mossos d'Esquadra.
La comitiva judicial ha fet l'aixecament del cadàver i ha abandonat l'indret dels fets cap a tres quarts de nou de la nit.
El jutjat d'instrucció en funció de guàrdia de Sant Feliu de Llobregat ha decretat el secret de les actuacions.
(En aquesta actualització s'afegeix que l'home va ser trobat amb les mans lligades i sense documentació).L'home tenia les mans lligades a l'esquena, segons avança el diari 'Ara' i 'La Vanguàrdia' i ha pogut confirmar l'ACN.
Els Mossos d'Esquadra s'han trobat amb dificultats per identificar la persona, ja que no portava documentació a sobre.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Avui el Tió ha "cagat" l'esmorzar i un conte als nens i nenes del Marfull.
A continuació teniu una petita mostra de les fotografies.
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
OPINIÓ > D'ELOGIS I ESCARNIMENTS
«Si mirem què diuen els experts en canvi climàtic, això que ens passa als valencians no és res comparat amb què està per vindre.»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Si mirem què diuen els historiadors, els rius valencians tenen fama, ben guanyada al llarg dels segles, de ser molt devastadors: els més devastadors de la península.
Si mirem què diuen els geògrafs, més de dos milions de valencians estan condemnats a patir inundacions amb una certa freqüència, atès que viuen en cases construïdes en àmplies zones inundables.
Si mirem què diuen els experts en canvi climàtic, això que ens passa als valencians no és res comparat amb què està per vindre.
Si mirem què diu la premsa, els damnificats en les últimes inundacions en terres valencianes tardaran vora un any, o més, a cobrar les ajudes de l'administració central.
Mireu, si no, els perjudicats per les inundacions del Llevant mallorquí que no han cobrat encara ni un euro onze mesos després de les greus inundacions del 2018 (no les d'enguany, ai!) a finals de l'agost passat, amb 13 morts i moltes construccions encara per reparar.
També allà va prometre Pedro Sánchez pagar els danys, però no va dir quan.
Per a aquelles persones encara practicants d'alguna religió, s'ha de dir que els massa assidus aiguats sempre inoportuns i cada volta més catastròfics i presents en molts altres llocs on no estaven acostumats, no són cap càstig diví, sinó els efectes lògics dels quefers humans.
Així ho afirmen tots els estudis fets públics i així ho estan acceptant molts governs que han patit ja un tast de les conseqüències del canvi climàtic.
No cal anar molt lluny per a comprovar que els governs valencià i català ja han declarat l'estat d'Urgència Climàtica, i el mallorquí no tardarà a acordar-ne la declaració, atesa la pressió de les seues entitats més sensibles davant els problemes que a tot el món s'anuncien.
Problemes que van més enllà de les inundacions, de la sequera, de la contaminació de l'aire, de l'augment del nivell de la mar, del desgel del Pol Nord i de l'Antàrtida, de...
Una recomanació final: podeu mirar pel vostre ordinador -per la tele encara està prohibit aquest canal català- un programa de TV3, 'Canvi climàtic: l'empremta humana', a l'espai 30 Minuts, que resumeix perfectament l'abast d'això tan de moda, malauradament, que anomenem canvi climàtic.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(CR) Els Jesuïtes a Catalunya i la Fundació Jesuïtes educació han anunciat en un comunicat que han iniciat la revisió dels possibles casos d'abusos que hagi pogut succeir en les seves escoles en el passat.
Concretament, es farà "una investigació més sistemàtica dels possibles casos d'abusos sobre menors i conductes impròpies que en el passat -remuntant-nos fins els anys 60".
Aquesta decisió s'emmarca en la "preocupa la necessitat d'assegurar una memòria fidel i honesta del passat, i de respondre a possibles víctimes".
La nota remarca que "que les nostres escoles en el present són espais segurs" i que des fa anys es "treballa per la protecció dels menors".
Com a exemple expliquen que, com en altres escoles, els centres dels jesuïtes estan duent a terme programes de formació i que "amb la col·laboració de la fundació Vicki Bernadet, realitzem tallers per a famílies i alumnes i impartim formació als educadors per prevenir, detectar i gestionar casos d'abusos o conductes impròpies".
Alhora, les escoles "es regeixen pel protocol que estableix el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya".
Els jesuïtes es comprometen a fer públics els "resultats d'aquesta investigació sempre respectant la voluntat de les víctimes i el dret a la presumpció d'innocència de les persones".
Alhora recorden "la nostra voluntat d'acompanyar totes les víctimes i persones afectades" i que des fa temps tenen obert "el correu [EMAIL] perquè ens facin arribar qualsevol informació o inquietud sobre aquesta qüestió".
La nota explica que les publicacions en premsa d'alguns casos passats, refermen el convenciment que "la tolerància zero davant els abusos és inqüestionable per nosaltres."
Concretament, recentment ara s'ha tornat a publicar un cas d'abusos de principis del 90 a l'escola de Sarrià que ja va ser jutjat en el seu moment.
Aquest és el comunicat conjunt dels Jesuïtes a Catalunya i la Fundació titular de les seves escoles a Catalunya.
Comunicat de la Companyia de Jesús i de la Fundació Jesuïtes Educació
La Companyia de Jesús i Jesuïtes Educació, arran de les últimes publicacions en premsa sobre casos d'abusos a menors en el passat, volem fer arribar a la comunitat educativa i l'opinió pública la següent informació:
Des de fa anys som conscients de la necessitat d'un treball explícit per generar una cultura de protecció cap a menors i persones vulnerables a les nostres institucions.
La tolerància zero davant els abusos, promoguda des de moltes instàncies de la societat i de l'Església en els últims temps, és inqüestionable per nosaltres.
Fruit d'aquesta preocupació, des del 2008 les escoles de Jesuïtes Educació estan duent a terme programes de formació i prevenció per a totes les nostres comunitats educatives.
Amb la col·laboració de la fundació Vicki Bernadet, realitzem tallers per a famílies i alumnes i impartim formació als educadors per prevenir, detectar i gestionar casos d'abusos o conductes impròpies.
Els nostres centres es regeixen pel protocol que estableix el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.
Aquest treball ens dona la convicció que les nostres escoles en el present són espais segurs, en els quals es prenen mesures i s'implementen tots els programes al nostre abast per treballar per la protecció dels menors.
No obstant això, som conscients que encara hi ha una assignatura pendent en la investigació del passat.
La recerca d'informació sobre algun cas ja conegut, ens mostra que necessitem sistematitzar la informació que hi pugui haver.
Ens preocupa la necessitat d'assegurar una memòria fidel i honesta del passat, i de respondre a possibles víctimes.
Moguts per aquesta mateixa preocupació hem decidit emprendre una investigació més sistemàtica dels possibles casos d'abusos sobre menors i conductes impròpies que en el passat -remuntant-nos fins els anys 60- hagin pogut succeir en els centres educatius de Jesuïtes Educació.
Informarem dels resultats d'aquesta investigació sempre respectant la voluntat de les víctimes i el dret a la presumpció d'innocència de les persones.
Reconeixent que en ocasions la gestió d'aquests casos ha pogut ser deficient, o les mesures preses han pogut ser incompletes, demanem perdó, en primer lloc a les víctimes, i a les seves famílies, lamentem no haver estat sempre a l'altura de la confiança dipositada en els nostres centres, i manifestem la nostra voluntat de donar llum als casos que requereixin encara clarificació.
Un cop més, reiterem el nostre suport i la nostra voluntat d'acompanyar totes les víctimes i persones afectades, i recordem que tenim a la seva disposició el correu [EMAIL] perquè ens facin arribar qualsevol informació o inquietud sobre aquesta qüestió.
Expressem la nostra voluntat de ser transparents i el nostre pesar pel dolor que aquests casos han pogut provocar en les vides d'algunes persones que haurien d'haver estat protegides i segures en els nostres centres.
Esperem que aquest procés ens ajudi a aclarir situacions del passat i a aprendre per al present i el futur.
Una salutació cordial i agraïts per la confiança que ens seguiu manifestant.
Delegat del provincial Jesuïtes a Catalunya
Director general Jesuïtes Educació
Barcelona, 13 de desembre de 2018
|
Dilluns els vianants que passejaven per l'avinguda Meritxell es van trobar amb la sorpresa de veure un vehicle circulant per la vorera en sentit pujada.
Era un SUV amb matrícula suïssa que es dirigia cap a la plaça reservada de l'hotel Isard, segons testimonis, i a una velocitat que no era dubitativa tenint en compte la infracció que estava cometent i el perill que suposava.
La vorera estava quasi buida i cap persona va resultar ferida com a conseqüència d'aquesta imprudència al volant.
En els moments dels fets no hi havia cap agent de circulació d'Andorra la Vella ni cap membre del cos de la Policia que pogués prendre cap acció davant aquesta falta en el codi de circulació.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal
|
L'organització de la Fira d'Ous d'Euga de la vall de Lord ha decidit anul·lar tots els actes de la fira d'aquest dissabte, 26 d'octubre, per facilitar a tothom qui ho vulgui assistir a la manifestació convocada el mateix dia a Barcelona per rebutjar la sentència als líders independentistes presos.
Tot i això, en el comunicat publicat ahir, l'organització assegura que el Mercat de Pagès i la resta de les activitats de diumenge, entre les quals hi ha l'acte estrella del cap de setmana, el Concurs d'Ous d'Euga, es faran.
La proclamació de l'hereu i la pubilla de Catalunya a Solsona també es planteja la possibilitat de canviar d'horari els actes de dissabte a la tarda per la mateixa raó.
|
Exterior del Palau de l'Abadia de Sant Joan Foto: Jordi Remolins
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
|
Expert en sistemes d'informació i avaluació de gestió pública
Retorn a la quotidianitat dels horaris laborals.
Altres anys fèiem servir aquella cosa d'haver aprofitat aquests dies de vacances per desconnectar.
Però enguany, en la situació políticament excepcional que viu el país, això seria com un eufemisme.
Com a molt hem alterat les nostres rutines, horaris i territoris.
Però crec que ningú no ha desconnectat.
El país i tots nosaltres estem tan "connectats" com ho estàvem al juliol.
I, a més, els fets viscuts, amb la tragèdia dels atemptats islamistes, encara ens han fet estar més connectats que mai.
D'aquí a dos diumenges estarem a les portes de l'Onze de setembre més decisiu des que el commemorem.
I d'aquí a 5 diumenges, diumenge 1 d'Octubre del 2017, s'estaran obrint tots els col·legis electorals pel Referèndum sobre la independència de Catalunya.
Les 5 setmanes més decisives de les nostres vides en termes polítics, de ciutadans d'aquest país anomenat Catalunya.
Les 5 setmanes més intenses que mai haurem viscut, en les que sabem han de passar moltes coses i en les que, a més a més, poden passar-ne moltes d'altres que ara no podem ni tan sols intuir.
Diumenge 1 d'Octubre, si a les 09:00 del matí els col·legis electorals han obert per acollir la votació del referèndum, acaronarem la independència amb la punta dels dits.
Com ha dit el President Puigdemont, si diumenge 1 d'Octubre guanya el Sí, negociarà amb l'Estat Espanyol una transició ràpida cap a la independència.
I aquests dies, aquesta expressió, aquesta voluntat del President Puigdemont, és més creïble que mai.
Els tràgics esdeveniments que van omplir el nostre país de l'horror de la barbàrie islamista ens han demostrat, a nosaltres mateixos i a tot el món, que estem preparats per a la independència.
Avui, després de l'excepcional manera com Catalunya (el nostre Govern, la nostra policia, les nostres policies, els nostres serveis d'emergència, els nostres serveis sanitaris, els nostres serveis administratius, de relacions exteriors, etc.) va gestionar l'atac terrorista de més abast que mai ha patit el nostre país, sabem que estem preparats per a tot.
La crisi que va desencadenar la barbàrie islamista va ser resolta, en solitari, per Catalunya, per un país que, tot ell, actuava com un estat consolidat.
L'Estat Espanyol no hi va ser, va desaparèixer.
I en el temps transcorregut des dels atemptats, amb tot el que s'ha anat sabent, aquesta "desaparició" ha esdevingut una sospita fonamentada d'omissió del deure d'actuar, de coordinar, d'informar.
Si Catalunya va fer més del que ningú pensava estàvem en condicions de fer, tot el que ara sabem ens indica que l'Estat Espanyol no va fer el que tocava.
Potser no sabrem mai si amb mala fe o amb simple negligència.
Però en termes penals, la negligència amb resultat de mort, com dissortadament és el cas, és punible.
La irrupció de la barbàrie islamista al nostre país deixa oberts molts interrogants.
Interrogants que ara no podem abordar, però que ho haurem de fer.
Ara només estem en condicions de que la nostra policia segueixi actuant amb l'eficàcia que ho ha fet.
Però tot el que ha passat ens obliga a reflexionar sobre moltes coses, la majoria de les quals requereixen de disposar d'una estructura d'Estat per poder-hi fer alguna cosa: des de les polítiques d'immigració, el seu control i la seva gestió, fins a la participació plena del nostre país en totes les polítiques d'informació, policials i de defensa bastides amb els que són els nostres aliats, els països de l'Europa Occidental i els EUA.
Ara potser només estem en condicions de dir que no podem ser presoners ni un dia més de les polítiques de bonisme en relació a tots aquests temes, perquè això és una irresponsabilitat que no ens podem permetre.
No ens rendirem mai a la barbàrie terrorista.
Però tampoc no som uns beneïts.
Ho hem demostrat, amb la contundència policial que ha evitat moltes més morts de les que dissortadament hem hagut de patir.
I ho demostrarem en la resta de camps que incideixen en el que és el primer deure d'un Estat: garantir la vida i la seguretat dels seus ciutadans.
HONOR I GLÒRIA a la nostra Policia, al cos de Mossos d'Esquadra!
Dilluns es va presentar el projecte de Llei de Transitorietat, la llei constitutiva de l'Estat Català.
En el seu article 2 la llei constitueix l'Estat Català, que és allò substantiu.
Situa la plena sobirania nacional en el poble català, i en remarca els principals elements adjectius, que acompanyen el substantiu: que serà en forma de República, que serà democràtic, que serà social i que serà de dret.
Allò substantiu és que la Llei de Transitorietat constitueix l'Estat Català.
Li podríem haver dit, per tant, la Llei de creació de l'Estat Català.
En relació a aquest nou Estat que emergirà si el poble català assumeix la pròpia sobirania i es pronuncia a favor de la independència, la Llei de Transitorietat estableix jurídicament els elements fonamentals de la seva estructura orgànica de funcionament: poder executiu, legislatiu i judicial.
I, en el que és el seu altre objectiu fonamental, dota el nou Estat Català del corpus normatiu que ha de regular tot l'Estat en aquesta fase de transició que va des de la seva proclamació fins fer-se efectiva i complementar el procés constituent, en un procés que pot durar més d'un any.
És la norma que permet fer la independència amb una total seguretat jurídica per al nou Estat, per a la seva administració i per a tots els ciutadans.
La seva entrada en vigor implicarà el pas d'una Llei a una altra Llei, de la subjecció a l'actual ordenament jurídic, a la subjecció al nou ordenament jurídic, el de l'Estat Català.
Aquest nou ordenament tindrà moltes lleis i normatives de rang inferior que ja són pròpies ara, en la mesura que han emanat del Parlament de Catalunya o del nostre Govern, i establirà, en tot allò que no hi hagi una regulació pròpia, quines són les lleis internacionals a les que quedem subjectes i quines altres es declaren d'aplicació subsidiària fins que no hi hagi regulació pròpia.
És un fet cabdal, tot aquest, atès que implica una transició d'Ordre i de Llei.
Sempre hi haurà una llei que caldrà obeir, sempre hi haurà un poder judicial per garantir es compleix i una policia per fer-la complir.
No hi ha espai, per tant, en el nostre procés independentista, ni a l'anarquia, ni al desgovern, ni al descontrol, ni a la desobediència.
La Llei de Transitorietat proclama i garanteix que el nou Estat Català neix sota els principis de seguretat jurídica, d'ordre i de llei.
És evident que la nostra independència, a un nivell intern, ens la juguem en la capacitat que tinguem de fer efectiu el compliment d'aquest nou ordenament jurídic.
Des d'aquest punt de vista la gestió de la crisi provocada per les atrocitats del terrorisme islamista ens ha situat amb plenes garanties de poder fer efectiu en el nostre territori el compliment de les nostres lleis.
La regulació de tots aquests elements estructurals del nou Estat Català és un treball molt rigorós.
És una llei que evidencia que les persones que l'han elaborada coneixen molt i molt bé els marcs normatius en els que ens hem de moure i els elements substancials del funcionament d'un estat.
Només qui ignora com es funciona en els estats moderns pot criticar-la.
I ja sabem que la ignorància sempre és molt atrevida.
A nivell personal voldria destacar la importància que té la cooficialitat de català i castellà.
És tota una declaració de principis d'assumir quina és la nostra realitat nacional i de projectar en la norma bàsica -fins l'aprovació de la Constitució- aquest "nosaltres" que som.
En els propers dies o setmanes s'aprovarà també la llei del referèndum.
Es farà no com un acte de propaganda, que sembla alguns és l'única mesura que tenen per a les coses, sinó de la manera que millor garanteixi sigui efectiva i més garanteixi els drets de tots.
Des d'aquest punt de vista el Govern que presideix el MHP Puigdemont és tota una garantia que això es faci així.
L'Estat Espanyol no es quedarà creuat de braços.
A hores d'ara és difícil anticipar quina serà la seva resposta.
En tot cas, la determinació del Govern pel referèndum garanteix la seva celebració.
L'Estat Espanyol haurà de decidir si es liquida com estat democràtic o què fa.
Nosaltres el que farem serà ser-hi.
I també d'acord a l'organització de la societat civil que està estructurada per canalitzar la nostra mobilització cívica, l'Assemblea Nacional Catalana, que ha fet, està fent i farà una feina excepcional.
Perquè el referèndum d'independència ja tothom té clar que se celebrarà.
I perquè han començat les contraccions que anuncien el naixement del nou Estat Català.
Les més intenses per al nostre país i per al seu futur.
Les més importants per a les nostres vides i dels nostres fills.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte.
|
El Servei Local de Català, membre de la Comissió del Correllengua de Cerdanyola, va homenatjar la figura de Pere Calders amb un joc d'escapada per als joves i lectures de contes, el passat 26 d'octubre.
Diverses entitats i establiments comercials també s'hi van implicar.
Aquest any, l'acte central del Correllengua, dedicat a l'escriptor Pere Calders, va tenir lloc a la plaça de Sant Ramon.
El Servei Local de Català s'hi va sumar amb diverses activitats: lectures de contes de Calders i un joc d'escapada al Museu de Ca n'Ortadó, en el qual hi van participar dos grups amb un total de 20 persones.
El joc consistia a trobar un manuscrit inèdit de Calders amagat en algun racó del museu o dels jardins.
Per poder-lo trobar, els participants havien de resoldre una sèrie d'enigmes sobre la vida i l'obra de Calders.
Cal destacar la participació d'un públic juvenil format per nois i noies de l' Agrupament Escolta Pau Casals i alumnes del Col·legi Montserrat.
En el cas de Cerdanyola, el Correllengua s'organitza gràcies als esforços d'un grup d'entitats molt variades capitanejades per la secció local d' Òmnium Sabadell.
Enguany, a part de les ja tradicionals ballades de sardanes de l' Agrupació Cultural Sardanista, les partides de scrabble de l'Octavian Mocanu i els esquetxos teatrals del Grup Artístic Teatral (GAT), també hi han posat el seu granet de sorra la Plataforma Cultural Dones —que va organitzar una xerrada sobre els mots caldersians— i l'Associació Cerdanyola Comerç i Serveis, que va facilitar que durant els dies previs a l'acte central, una vintena d'aparadors d'establiments de Cerdanyola lluïssin cartells amb microrelats de Calders.
Durant tot el matí, a part de jocs infantils organitzats per l'Agrupació d'Escolta Pau Casals, també hi van haver parades amb informació de les entitats i un punt d'inscripció al programa Voluntariat per la llengua.
El Correllengua, inspirat en la Korrika del País Basc, és una iniciativa popular que té l'objectiu de mostrar la vitalitat del català i fomentar-ne l'ús social.
Se celebra arreu de Catalunya des del 1996, tot i que els primers passos ja els havia fet a Mallorca i al País Valencià.
La celebració d'enguany va tenir un doble colofó: la lectura del manifest per part de Carme Cabús, poeta i professora de català, i el concert de Ramon Sauló, que va versionar cançons de Leonard Cohen en català.
|
El 12 de juny és un dia assenyalat a Rússia.
S'hi commemora la Declaració de la Sobirania Nacional i des fa 25 anys és la Festa Nacional.
És en aquest context que Aleksei Navalni ha volgut fer un pas més en la seva particular oposició al president rus, Vladímir Putin.
Navalni lidera un moviment contestatari a Rússia que denuncia la corrupció del govern de Putin.
En els últims mesos ha aconseguit fer sortir milers de persones al carrer per fer sentir la seva veu contra el govern, i aquest 12 de juny, Dia de Rússia, ho ha tornat a fer.
Havia convocat els russos descontents amb Putin a les principals places de les grans ciutats del país.
Ell havia de ser a la de Moscou, però només sortir de casa ja l'esperaven diversos furgons policials per detenir-lo.
Després de diverses hores detingut se l'ha condemnat a 30 de privació de llibertat.
Navalni ha estat el primer detingut, però al llarg del dia s'han fet prop de 2.000 detencions a Moscou i Sant Petersburg.
La policia argumenta que les mobilitzacions no estaven autoritzades.
De fet, la de la capital russa s'havia convocat en un primer moment a l'avinguda Sàkharov, però Navalni ha canviat a última hora el lloc de la manifestació pels entrebancs que diu que li estava posant l'Ajuntament de Moscou.
En un vídeo ha canviat per sorpresa l'escenari de la manifestació i ha citat els assistents al cèntric carrer Tverskaya.
Navalni volia aprofitar la concentració de persones que convoca la celebració del Dia de Rússia, però la policia ha començat a detenir els que ensenyaven pancartes i cridaven lemes contra Putin.
"Rússia sense Putin" o "Putin, lladre" han estat algunes de les consignes més repetides per carregar contra la corrupció que, segons el moviment que lidera Navalni, defineix les institucions russes.
A més de les detencions hi ha hagut càrregues policials.
Entre els detinguts hi ha un periodista espanyol de l'agència EFE.
Ignacio Ortega enregistrava la manifestació amb una càmera de vídeo quan els agents se l'han endut enmig de l'agitació.
Ortega ha estat traslladat a comissaria en una furgoneta amb altres detinguts, la majoria joves d'uns vint anys, segons explica la mateixa agència EFE.
La policia ha mirat de contenir la marxa dels manifestants situant arcs de seguretat als accessos al carrer Tverskaya.
El corresponsal de TV3 a Rússia, Manel Alias, ha pogut gravar aquest dispositiu.
La policia, que ja ha detingut, no deixa passar els manifestants al carrer principal per protestar contra la corrupció a pic.twitter.com/hXy1Tc2qDV
Navalni és dels opositors més incòmodes de Putin.
Té la intenció de presentar candidatura per a les eleccions presidencials de l'any que ve.
No està clar, però, que finalment ho pugui fer.
De fet, ha estat condemnat per malversació en un judici que els seus advocats consideren una "farsa", i això no li permetria presentar-se.
♦ Condemna a Navalni per malversació
Aquest advocat de 41 anys es va passar quinze dies a la presó després de les manifestacions del març per denunciar casos de suposada corrupció del primer ministre, Dimitri Medvédev.
Navalni s'ha abanderat com un dels dissidents més actius i això li ha comportat algunes represàlies, com l'atac, el març passat, d'un desconegut que el va ruixar amb àcid antisèptic.
L'atac li va provocar una reacció que li va deixar el rostre de color verd.
Aquell fet va originar una onada de solidaritat que es va fer viral, amb tot de persones pintant-se la cara del mateix color en senyal de suport.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Imatge d'una habitació d'hotel (ACN)
El vehicle que ha entrat dins la zona intermodal de la T1 de l'aeroport del Prat
Col·legi Salesià de Sant Josep, a Barcelona
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
|
Barcelona Seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Martirio ja fa més d'un quart de segle que recupera i renova la música popular espanyola amb arrels.
Des de les seves primeres composicions fins als magistrals vasos comunicants entre el jazz, la copla i el flamenc establerts en gravacions fonamentals amb Chano Domínguez com Coplas de madrugá o Acoplados, Martirio és una artista única que fusiona a la perfecció tradició i modernitat.
Icona de la moguda madrilenya i amb una capacitat de reinvenció constant, Martirio és, sens dubte, un dels talents fonamentals per entendre el que ha estat l'evolució de la cançó espanyola i les fusions flamenques de les tres darreres dècades.
A l'octubre del 2008, i amb motiu de la celebració del seu primer quart de segle de carrera musical, Martirio va celebrar a la sala barcelonina Luz de Gas un concert commemoratiu al llarg de tres dies, acompanyada del pianista gadità Jesús Lavilla i el guitarrista sevillà Raúl Rodríguez.
El resultat d'aquest concert es va materialitzar en 25 años en directo (Nuevos Medios, 2009), el primer disc en directe de l'artista de Huelva en el qual repassa els moments més destacats de la seva trajectòria.
A la seva cita a L'Auditori de Barcelona Martirio farà la presentació, per primera vegada a la ciutat de Barcelona, d'aquest 25 años en directo.
Acompanyada per Jesús Lavilla i Raúl Rodríguez, el recital es planteja com un repàs per les cançons i estils que més han definit la carrera musical de Martirio.
Tonades tradicionals amb reminiscències de bulerías, com "Volver" o "Ojos Verdes", soleas com "En esta tarde gris", clàssics llatinoamericans i coples integren aquest treball discogràfic, impregnat de sonoritats jazz en perfecta amalgama amb la jondura pròpia del flamenc.
|
Per a facilitar la col·laboració en grups xicotets, podem crear grups de treball que siguen independents de la sala principal i assignar assistents.
Els grups de treball tenen el seu propi àudio, vídeo, pissarra, ús compartit d'aplicacions i xat privats.
Qualsevol col·laboració que es duga a terme en un grup és independent de la Sala principal (i altres grups).
Blackboard Collaborate pot crear i assignar aleatòriament grups de treball per nosaltres, o bé, podem crear-los de forma personalitzada.
L'assignació aleatòria només està disponible quan hi ha quatre o més persones a la sala.
Si desitgem formar part d'un grup, seleccionem "Incloure moderadors" en l'activitat de grups.
Podem canviar la quantitat d'assistents que hi ha en cada grup.
Per a això seleccionarem la quantitat de grups que volem des del menú Quantitat de grups.
Si no ens agrada la forma en què estan agrupats els assistents, podem seleccionar l'opció Reassignar assistents.
Podem seleccionar el menú d'opcions dels assistents i a continuació el grup.
També podem seleccionar l'assistent i arrossegar-lo fins al grup correcte.
Seleccionem Crear un nou grup per a agregar més grups.
Els grups de treball únicament estan disponibles en sessions de 250 assistents o menys.
No existeix un límit per a la quantitat d'assistents que podem situar en cada grup.
No obstant això, recomanem distribuir als assistents en els grups de forma parella.
De forma opcional, podem seleccionar Permetre que els assistents canvien els grups, si desitgem que els assistents puguen moure's a un altre grup pel seu compte.
Podem compartir arxius amb un o més grups de treball.
Després d'iniciar els grups de treball, seleccionarem Compartir arxius.
Seleccionarem Compartir amb grups.
Triarem els grups amb els quals desitgem compartir l'arxiu.
Es mostrarà la primera diapositiva de l'arxiu en el grup de treball.
També podem guardar els arxius del grup per a utilitzar-los més endavant.
És important localitzar els arxius del grup de treball i guardar-los a la sala principal abans de tancar la sessió.
Cada assistent del grup és un presentador.
Això significa que tots els assistents poden compartir la pissarra, arxius i aplicacions amb la resta del grup.
El contingut compartit en un grup de treball no estarà disponible quan finalitzen els grups de treball.
Hem de considerar la possibilitat de suggerir als assistents que graven la seua col·laboració d'alguna manera.
Per exemple: Una captura de pantalla de tot el que hagen compartit o del que hagen aportat.
Després que s'hagen iniciat els grups de treball, podrem moure'ns entre els grups per a supervisar-los.
Si ens hem assignat nosaltres mateixos un grup, veurem i escoltarem el que estan fent la resta de participants del grup.
Això inclou qualsevol contingut compartit, àudio, vídeo i xat.
Si desitgem veure com estan treballant altres grups, hem d'unir-nos a aqueixos grups.
En el panell Assistents, seleccionarem Unir-se al grup.
Els xats grupals són privats per al grup.
La sala de xat "Tots" està oberta per a tots, independentment del grup en el qual ens trobem.
Com a moderador, també comptem amb una sala de xat sol per a moderadors.
Els moderadors podem moure'ns entre els grups mitjançant "Entrar al grup" en el panell Assistents.
Seleccionem Moure a un altre grup.
Això obri el panell Grups de treball.
Obrint el menú d'opcions dels assistents i seleccionant el grup, o bé
Triant a l'assistent i arrossegant-lo fins al nou grup.
En un moment donat podem optar per moure de nou a una persona a la sala principal o a un altre grup.
O bé, podríem també eliminar-la completament d'una sessió: Obriríem el menú d'opcions dels assistents des del panell Assistents i seleccionant Eliminar de la sessió.
Si un altre moderador realitzara canvis en un grup abans que seleccionem Actualitzar, es perdrien els nostres canvis i rebríem una notificació indicant que un altre moderador va realitzar aqueixos canvis.
Quan vulguem finalitzar els grups de treball i portar a tots els participants de nou a la sala principal, seleccionarem Finalitzar grups de treball des de la part superior del panell Assistents o al costat de Grups de treball en el panell Compartir contingut.
Després que seleccionem Finalitzar grups de treball, tots els assistents es mouen de nou a la sala principal.
Després que els grups hagen acabat, tot el que s'haja compartit en un grup no estarà disponible a la sala principal.
Hauríem d'avisar a tots els assistents, i amb antelació suficient, que finalitzarem els grups de treball.
D'aquesta manera, tindrien temps de realitzar captures de pantalla del material en el qual estaven treballant, o perquè quede registrat d'alguna altra manera, abans de finalitzar els grups.
Podem guardar els arxius del grup per a utilitzar-los més endavant depositant-los a la sala principal abans de tancar la sessió.
Després de finalitzar els grups de treball i abans de tancar la sessió, seleccionem Compartir arxius.
Seleccionem Moure als arxius de la sala principal.
Es guardarà l'arxiu del grup a la sala principal i es podrà tornar a utilitzar.
|
Manresa ha viscut el cap de setmana passat una nova edició de la Fira Mediterrània, que ha acabat, novament, amb un balanç provisional altament positiu tant pel que fa a la qualitat del que s'ha exposat com pel que fa a la resposta del públic.
La fira, que va néixer amb una gran indefinició sobre què calia entendre com a «espectacles d'arrel popular», està contribuint, precisament, a establir en què consisteix aquesta matèria tan òbviament existent com flexible i difícil de definir.
La inconcreció de la matèria exposada continua sent un obstacle per atreure definitivament un públic massiu que continua tenint problemes per apuntar-se a un gènere que no posa facilitats a l'espectador que necessita saber què trobarà quan compra una entrada.
La Mediterrània té capacitat prescriptora i de generació de discurs cultural, però aquesta qualitat és, alhora, el seu punt dèbil quan se la compara amb fires d'arts ben perfilades com el cinema, la música o el teatre.
Tot el que es pugui fer per compensar aquesta feblesa serà benvingut.
Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7.
Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.
|
Sentir dir en un parlament o després d'un Consell de Ministres coses que per mi fa molt temps que són òbvies, com que la inacceptable i impostada judicialització d'un conflicte polític ens ha portat fins a un escenari insuportable i que ha arribat el moment de posar-hi fi.
Hi ha tota una manada esperant a buscar qualsevol frase, qualsevol fragment, i utilitzar-lo per estripar els tendons encara febles que uneixen la coalició de govern.
Per això és estúpid donar-los el que esperen i per això els gestos i les declaracions sense altisonància seran l'únic camí pel qual intentar transitar.
Tot i això, no serà sense explosions contínues que intentaran acovardir els que intenten trobar-se.
No va ser res més que això l'escàndol organitzat arran de la proposta del govern espanyol, en compliment de l'article 124.4 de la tan esbombada Constitució, de proposar Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat.
Acaben d'adonar-se que aquest govern ha arribat per governar i que per a això pensa utilitzar tots els mecanismes legals i constitucionals que el disseny del sistema va posar a les seves mans.
Nomenar un fiscal general de confiança és una d'elles.
No en va ha vist Sánchez durant 19 mesos el que significa tenir una fiscal general que creia que la seva obligació era ser independent del poder polític per passar a ser dependent de la mateixa carrera fiscal.
Una fiscal general a qui no li van donar opció a visar o discutir l'informe al tribunal sobre la sentència del TJUE.
El qual es va evacuar en hora i mitja després de fer-se pública.
Hauria pogut Segarra discutir tècnicament que aquesta actitud no era la correcta?
Hauria pogut, en cas d'estar-ne persuadida com a jurista, haver donat instruccions perquè s'informés en un altre sentit?
Si la resposta és no, llavors és que com els he dit tantes vegades, la Fiscalia ha estat funcionant com cada comando independent de fiscals ha decidit.
Estava d'acord Segarra que es parlés dels CDR com un grup terrorista equiparable a ETA?
No ho sabem, però si hagués volgut fer-los canviar de línia, ens n'hauríem assabentat.
Per això és tan important, encara que la dreta s'hi rebel·li, tenir un fiscal general que comprengui les línies mestres de la política criminal que vol dur a terme el nou govern i que està clar que no passen per aprofitar la més mínima escletxa, informe policial o notícia de premsa per interposar una querella més contra el primer independentista que passi.
Va ser molt significatiu que Sánchez, quan intentaven acorralar-lo amb aquest tema, respongués clarament: "Jo només he demanat a la senyora Delgado que faci respectar la més estricta legalitat democràtica".
No sé si els va passar per alt, però és una troballa en un desert de banderes i faccions en el qual hem habitat fins ara.
Quantes de les coses que hem viscut, i encara vivim, es podien haver evitat si s'hagués respectat la més estricta legalitat democràtica?
La més estricta legalitat democràtica no hauria creat una querella novel·lada perquè contingués els elements necessaris per construir el relat d'un delicte de rebel·lió inexistent
La més estricta legalitat democràtica no hauria creat una querella novel·lada perquè contingués els elements necessaris per construir el relat d'un delicte de rebel·lió inexistent.
La més estricta legalitat democràtica, i no la voluntat decidida d'ocultar la política rere les togues, ens hauria estalviat molt dolor i també molt mal, fet en nom de la sacrosanta unitat d'Espanya, a l'estat de dret.
La més estricta legalitat democràtica no hauria entrat en un joc d'alteracions jurisdiccionals, processals i substantives per aconseguir objectius establerts com inhabilitar els polítics catalans i mantenir-los a la presó fins a aconseguir una greu condemna per a ells.
La més estricta legalitat democràtica no hauria permès fer jocs malabars amb les euroordres ni trampes en remetre-les ni tantes altres coses.
No, amb una estricta legalitat democràtica no estaríem aquí.
Recordin que el primer gran enrenou de Dolores Delgado al capdavant del ministeri va ser la seva convicció que no era legal pagar amb diners públics la defensa de Llarena en la demanda interposada contra ell a Brussel·les.
Va ser la pressió mediàtica i política la que va forçar el feble govern sorgit de la moció de censura, sempre amb les eleccions al cap, a recular i a canviar la seva posició.
La manada ha tornat a recordar-ho aquests dies, perquè això no li ho perdonen.
Així que és important aprendre a escoltar el que es diu i a deixar que siguin els altres els que s'emboliquin en la recerca de fang amb el qual embrutar l'escena.
També va dir ahir Sánchez que, que ell sàpiga, el president de la Generalitat és Quim Torra.
I amb això també va dir tantes coses, que no hem de perdre l'oportunitat d'escoltar-les.
"La via judicial no tindrà el recorregut que desgraciadament ha tingut tots aquests anys", va respondre Sánchez.
I perquè això sigui així és necessari que el fiscal general de l'Estat, fent ús de les seves atribucions, talli d'arrel qualsevol actuació de la Fiscalia que busqui obtenir rèdits polítics.
O potser va ser una altra cosa parlar d'una "organització terrorista d'índole secessionista català"?
Si fins i tot va arribar a imputar-los inicialment també el delicte de rebel·lió!
No, el president del govern espanyol no pot ordenar a la Fiscalia que faci el que li demanin o el que sigui convenient en un moment donat.
Això no seria legalitat democràtica.
El que si pot i vol és assegurar-se que no hi haurà fiscals fent-li el llit a la menor oportunitat per donar als enemics un argument amb què desbaratar-ho tot.
El que vol tenir clar és que ningú no s'acarnissarà demanant presons o impedint sortides pel mer fet de mantenir alt el pavelló patriòtic.
Esclar que després decideixen els jutges.
Sempre decideixen els jutges, però sense el concurs de la Fiscalia és molt més difícil tirar-se al fang d'una querella de Vox.
És important, doncs, que aprenguem a llegir la substància i que deixem els crits per als altres.
Alguna cosa està canviant i la legalitat democràtica tindrà un respir que van ser d'altres els que van asfixiar.
Esperem que no siguin les paraules les que ofeguin aquesta esperança.
Els fets, això marcarà la diferència.
|
Si encara no formes part de la comunitat:
Quin és el preu de les segones oportunitats?
El Robert seu al Portal de l'Àngel amb una llauna per a les monedes entre les cames.
Toca una harmònica i té al seu costat un carro de súper ple fins al capdamunt de cartrons i de bosses de plàstic.
De la cadena que hauria de servir per enganxar-lo als altres carros, penja una càmera fotogràfica de joguina d'un taronja cridaner. tot i els vint anys que han passat, és el mateix Robert de sempre.
El nas, les celles gruixudes, la pell fosca.
Eduard Márquez (Barcelona, 1960) és autor de llibres de poesia ( La travesía innecesaria i Antes de la nieve ), narracions per a nens ( Hoax, La maledicció del cavaller Nomormai, Els somnis de l'Aurèlia, L'Aurèlia i el robaombres, Les granotes de la Rita, L'Oriol i el ratolí Pérez, L'Andreu i el mirall de les ganyotes, Una mala idea i els sis episodis de « Les increïbles i superheroiques aventures de la XXL »), reculls de contes ( Zugzwang, L'eloqüè...
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa.
|
El Govern català farà una nova Llei d'Addiccions, que espera que pugui entrar en vigor d'aquí a un any, que prohibirà fumar dins dels vehicles privats, tant si hi viatgen nens com si no, i a les instal·lacions esportives i parades de transport públic a l'aire lliure.
L'anunci el va fer ahir la consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, acompanyada pel jugador de l'NBA Ricky Rubio, la mare del qual va morir d'un càncer de pulmó i que protagonitza una campanya orientada als joves des de la Fundació Ricky Rubio.
La mesura de restringir encara més els espais on fumar s'explica pel fet que el 2018 s'ha trencat la tendència al descens del nombre de fumadors a Catalunya.
|
L'interior de les Coves de Montserrat, a Collbató, acollirà la 14a edició del Festival Gong, el festival dedicat als nous sons i compromès amb les músiques del món.
El festival proposa una experiència única a l'interior de Montserrat, un espai màgic amb una acústica natural excel·lent.
És un viatge musical a través del seu darrer treball 'Improvisant pel món'.
Ens trasllada a paratges on l'harmonia esdevé imatge sonora d'un estat de pau, de fusió amb el paisatge, de transmutació de l'espai en energia, tal com passa dins les coves.
Tarta Relena és un original duo de veus que canta a capella, és a dir, sense acompanyament d'instruments.
Està format per Marta Torrella i Helena Ros.
'Ora pro nobis' és el primer treball d'aquesta formació, un recull de cants i harmonies de les illes del Mediterrani que ens passeja per Creta, Grècia, Còrsega, Menorca, Mallorca...
'Nigun' és un maridatge musical entre un instrument clàssic com el violoncel i un instrument modern com el handpan.
Una mescla de metall i corda, una mixtura de melodia i ritme amb el qual Iris i Ravid, dos intèrprets de destacada trajectòria, posaran en ressonància la sala de la Catedral de les coves i a nosaltres a l'interior de la muntanya de Montserrat.
Ma, la síl·laba sagrada de la mare, de la lluna, de la deessa.
'Ma' és un anell que la Carme Nalini es posa a la mà, un seguit de mantres de deesses, de cançons que canta en sànscrit, en llatí, en català, amb tot el seu cor, amb la veu connectada a la sagrada vida femenina, amb el desig d'emocionar i obrir la possibilitat del cant col·lectiu.
'Ma' ens connecta amb el germen de la creació, el poder femení, recordant amb els seus cants a tots els homes i dones que durant generacions han invocat aquesta força matriu d'amor.
L'entrada del concert de les coves inclou també el concert de la Terrassa.
|
El tenista espanyol Tommy Robredo ha aconseguit passar a tercera ronda del torneig de Montecarlo, tercer Màsters 1.000 de la temporada, a l'arrasar el seu compatriota Marcel Granollers en dos còmodes sets (6-1, 6-1) després d'una hora i 16 minuts de partit, mentre que Roberto Bautista va aixecar tres boles de partit per deixar fora l'alemany Philipp Kohlschreiber.
Robredo, cap de sèrie número 16, no ha tingut complicacions en la seva segona trobada a Montecarlo que suposa un reforç moral a la gira de terra, després de no ser capaç d'aconseguir bons resultats en les primeres cites d'argila de la temporada en Sao Paulo, Rio de Janeiro i Buenos Aires.
Després de la seva lesió a començament d'any, el d'Hostalric està a la recerca de la regularitat, en una campanya en la qual no ha pogut enllaçar tres victòries consecutives.
Per aquesta raó, espera que el seu important triomf davant de l'italià Andreas Seppi en primera ronda i la contundent victòria davant de Granollers puguin suposar un repunt en el seu joc.
El número 20 de l'ATP va arrencar sòlid a la resta i va sumar quatre trencaments consecutius per portar-se el primer parcial amb un còmode 6-1.
Granollers no va poder trobar solucions amb el seu servei i va acumular un pobre percentatge de punts guanyats amb el seu primer i segon servei, que va ajudar que el seu rival gaudís sobre l'argila del complex monegasc.
En el segon parcial, el tenista barceloní va veure com s'esfumaven les seves tres oportunitats a la resta, mentre que Robredo sí que podia aprofitar les seves per cordar el partit sense problemes.
El gironí se citarà en la ronda següent amb el seu botxí de l'any passat, el canadenc Milos Raonic.
Per la seva banda, Roberto Bautista l'acompanyarà en la tercera ronda, després d'aconseguir la victòria amb sofriment davant de l'alemany Philipp Kohlschreiber al qual va derrotar en tres sets (6-7(3), 6-3 i 7-6(4)) en una llarga trobada que va durar dues hores i 40 minuts.
El jugador de Castelló de la Plana no va poder aprofitar el 4-1 de parcial en el primer set i va acabar cedint el set després d'un 'joc decisiu' en el qual l'experimentat alemany es va mostrar sòlid.
Tot i aquesta circumstància, Bautista no es va mostrar afectat davant d'aquesta pèrdua i amb tres trencaments va signar un brillant parcial per portar el partit al tercer set.
En aquest parcial definitiu, Bautista va saber patir i va aconseguir dos 'contra-breaks' amb especial mèrit en el desè joc en el qual va salvar tres boles de partit.
De la mateixa manera que en el primer set, el partit es va decidir al sempre imprevisible 'tie-break' en el qual el número 16 del món va estar més encertat.
En la ronda següent, el castellonenc tindrà ho tindrà dur en enfrontar-se al tenista txec Tomás Berdych, número sis de l'ATP, que va derrotar en dos parcials l'ucraïnès Sergiy Stakhovsky (6-4 i 7-6(2)).
El jugador de Valasske Mezirici partirà com a favorit davant de l'espanyol, després de derrotar-lo la temporada passada en Roland Garros en un partit que es va decidir en quatre sets.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
No era estrany que de la reunió casual i posterior amistat entre Dídac Santos i Joan Rovira hagués de néixer un homenatge a la cançó, a la música nacional.
Quan dos esperits culturalment inquiets coincideixen davant, darrera o damunt d'un escenari, la casualitat deixa pas al projecte.
Més o menys així va néixer el El Tintorera, reunint cantautors i formacions liderades per autors nacionals, " artistes no tan novells, però si emergents del panorama musical, altres consolidats a qui també volíem tenir presents i alguns de nova creació quan vam programar i que ara en canvi són ja en l'escena de tot el país ".
Eren les paraules de Dídac Santos en el moment de l'equador del festival, després de les tres primeres actuacions de La Folie, Gemma Humet i Judit Neddermann, que van tenir lloc a la Terrassa de La Daurada, sota el focus del lluent sol del mes d'agost, i abans de les esperades actuacions de Cris Juanico, Joan Aragall, Joan Rovira, Ramon Mirabet i Animal que vindrien després a la pista central.
Judit Nedderman va despullar les intimitats i les emocions dels seus primers dos treballs discogràfics i va agrair profundament la invitació a participar en el Festival, posant en escena el que més satisfaccions li comporta "musicalment faig allò que vull, amb llibertat i més llibertat".
Una veu satisfeta, doncs, que entre confessions i la inesperada participació del seu productor i guitarrista de Gemma Humet, Pau Figueres, va recuperar peces rítmiques i tradicionals en homenatge a la seva principal musa, la seva família, i a la formació musical que tantes alegries i aprenentatges li ha otorgat, Coetus.
Va ser una des les sorpreses, entre d'altres també, quan passada la mitja nit, amb la formació de Ramon Mirabet damunt l'escenari, Joan Rovira, que havia actuat just abans, va sumar-se amb el saxo en les dues darreres peces.
Un Rovira que es va mostrar feliç del retrobament amb Mirabet, amb qui havien compartit experiències tocant als carrers de París, abans de que tots dos iniciessin les seves respectives carreres en els darrers anys.
Una bona parella, doncs, amb records a les esquenes i un llarg camí per endavant, que de ben segur tornarà a creuar-se.
La Daurada, doncs, consolidada com a escenari de gran i petit format, gràcies a la combinació que permeten els seus espais, tant de la Terrassa com de la pista central, és ja un referent per un públic que va ser fidel als seus grups i obert davant les noves propostes.
Des del primer moment, ressonaven per la part del davant i del darrera els cors del públic en cada una de les actuacions, ara més fort, ara més fluix.
Durant l'actuació de la Judith Neddermann, per exemple, totes volien ser Mireia.
Totes érem Mireia quan va cantar el tema que dedica a una de les seves germanes i va fer alçar tres Mireia que eren entre el públic i a les qui tothom va dedicar una dolça melodia.
Tots els èxits van ser seguits per un públic, jove... sí, joves de 20 a més de 50... joves per a tots els gustos i per a tots els ritmes, que van gaudir d'una mostra " no tan petita " en paraules de Mirabet damunt l'escenari, que pot ser la llavor d'un nou festival a la capital del Garraf, un festival amb nom propi que cercarà en la segona edició " millores, correccions si toca i consolidar-se ", tal i com deia Dídac Santos, productor i impulsor de El Tintorera.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
|
Un fotògraf ha resultat ferit aquest dilluns després que un home armat amb una escopeta de caça hagi realitzat un mínim de dos trets a l'entrada de la seu del diari francès ' Libération ' a París i després s'hagi donat a la fuga, segons informa el mateix periòdic en la seva pàgina web.
El ferit és un fotògraf auxiliar de 27 anys que havia acudit per treballar en una sessió per al suplement cultural del diari, 'Next', i que ha rebut un impacte en el pit.
El seu estat "és greu", ha precisat el diari.
L'agressor va entrar poc abans de les 10.15 hores al hall de 'Liberation'.
"L'individu no ha dit res i ha marxat com havia vingut", ha indicat una font policial, que, ara com ara, no privilegia ni descarta cap hipòtesi.
Ara com ara, l'accés al diari ha quedat bloquejat durant les pròximes hores i la brigada criminal de la policia judicial parisenca ja ha obert una investigació.
El director de la redacció del diari, Fabrice Rousselot, ha expressat la "gran commoció compartida per tot el diari" i ha mostrat la seva indignació pel fet que "individus puguin prendre-la contra la premsa".
Divendres passat, un home armat havia irromput al hall de la cadena BFMTV a París, amenaçant els periodistes abans de fugir del lloc, sense que ara com ara estigui clar si els dos successos estan relacionats.
Segons aquesta cadena, la policia es disposa a contrastar les imatges de videovigilància de les dues seus per veure si hi ha coincidències.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
La Sala Beckett de Barcelona ofereix un descompte per als associats a l'AELC en el taller "Aproximació a la Sitcom", impartit per Mercè Sarrias.
El curs s'inicia el proper 10 d'abril i té una durada de 33 hores en 11 sessions.
La sitcom és un dels gèneres televisius per excel·lència i un dels més estimats pels espectadors.
Però quines són les "normes" que regeixen una bona sitcom?
El curs combinarà l'anàlisi d'aquestes amb el visionat d'algunes de les sitcoms que s'emeten actualment a la televisió nord-americana.
Des de models clàssics d'estructura com The Big Bang Theory a models molt més oberts com Modern Family o la "sitcom d'autor" com Raising Hope.
Els analitzarem, veurem que són més atrevides de continguts que fa uns anys i que s'esforcen per connectar amb els temes d'actualitat i construirem la nostra pròpia proposta.
Mercè Sarrias (Barcelona, 1966) és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Les seves últimes peces teatrals són L'any que ve serà millor, obra col·lectiva amb textos de Marta Buchaca, Carol López i Victoria Szpunberg (La Villarroel, 2011), Santi's RIP (Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, 2011) i Quebec-Barcelona (Théâtre de la Sortie de Secours-Quebec i Sala Beckett-Barcelona, 2012).
Dins el projecte T6 del TNC ha escrit Informe per a un policia volador (Sala Muntaner, 2009) i En defensa dels mosquits albins (TNC, 2008).
Altres obres destacades són Una lluita molt personal (2004); La dona i el detectiu (2000); Un aire absent, escrita amb un ajut del Centre Dramàtic de la Generalitat el 1997; Àfrica 30, Premi Ignasi Iglésias i accèssit del Premi María Teresa León per a autores dramàtiques el 1996; i Al tren (1995).
Per fer arribar la sol·licitud de la inscripció només cal enviar un correu a [EMAIL] i indicar a l'assumpte del correu "AELC" per tal que el descompte quedi aplicat.
Preu general del curs 300€, preu socis AELC 255€.
|
Dos cotxes estàndard de la línia 60 han estat els primers a vestir els seients amb un derivat del polièster que en facilita la conservació i garanteix la mateixa comoditat.
Els seients dels autobusos, en les prop de 16 hores de funcionament diari amb passatgers, experimenten un desgast notable.
Així, és difícil que l'entapissat tèxtil sintètic de color vermell amb el dibuix de l'Eixample de Cerdà, adoptat com a estàndard per TMB a partir del 2001, es mantingui en condicions òptimes al llarg dels anys.
Per allargar la durada i el bon aspecte dels seients sense la disminució de confort que suposaria deixar d'entapissar-los, l'Àrea d'R+D d'Autobusos de TMB ha fet una prova en dos cotxes amb un nou material sintètic que simula pell i és respectuós amb el medi.
Aquest revestiment de polèster es distingeix per la resistència al desgast, la facilitat per netejar-lo i higienitzar-lo i la durabilitat dels colors, en aquest cas el mateix vermell corporatiu i el gris dels seients reservats a persones amb necessitats especials.
Igual que el material actual, la pell ecològica és ignífuga, però a més ha estat tractada contra fongs, bacteris i diferents tipus de taques, i acredita un bon comportament davant l'abrasió i el fregament.
Els cotxes 6903 i 6904, que solen estar assignats a la línia 60 (Besòs Verneda - Avinguda d'Esplugues), són els que han canviat de tapisseria a tall de prova, perquè els usuaris la puguin valorar.
Les opinions es recolliran pels canals habituals de relació i atenció al ciutadà.
Seients entapissats amb pell sintètica al cotxe 6903 / Foto: Miguel Ángel Cuartero (TMB)
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu?
Només has de donar-nos una adreça electrònica.
CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons
|
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Després de congregar diversos milers de persones el passat 29 de març al marge dels sindicats majoritaris, les expectatives per aquesta marxa del Primer de maig eren positives pels convocants.
Malgrat que el seguiment ha estat nombrós, no s'ha convocat més gent que durant la vaga general.
Això sí, s'ha comptat amb la complicitat de diverses persones provinents de tota la comarca, fins i tot un nombrós grup de Terrassa.
La marxa ha sortit sobre les 13 hores de la plaça d'Antoni Llonch.
Ha avançat per Tres Creus en direcció a l'ajuntament i després ha passat pel carrer de Sant Quirze, Font i Les Valls, rodejant l'entorn del mercat Central, fins arribar a la Via de Massagué.
Un cop a la plaça Marcet, han girat a la dreta en direcció a Villarúbies.
Davant de la patronal Pimec, s'ha acabat la marxa amb la lectura del manifest.
Els governs, central i català, i les entitats bancàries, així com la patronal han estat el blanc de les crítiques dels convocants, que han volgut assenyalar els que consideren "veritables culpables" de la crisi.
També s'han mostrat contraris a les retallades anunciades pel govern central en les últimes setmanes tant pel que fa a educació com a sanitat.
Alguns manifestants han pintat grafitis i penjat pancartes en les entitats bancàries, l'ajuntament de Sabadell, el Gremi de Fabricants, la seu de Convergència i Unió, l'Obra Social d'Unnim i la patronal Pimec.
En el manifest, es recorda la lluita obra i l'origen del Primer de maig, així com alguns avenços del moviment proletari.
Asseguren que el capitalisme del segle XXI està pujant els nivells d'explotació de la classe obrera arribant a la semiesclavitud.
Asseguren que les retallades representen el cop definitiu al dret al treball, que ja no existeix.
D'altra banda, critiquen els sindicats majoritaris, que aquest 1 de maig han concentrat les manifestacions a Barcelona, perquè "l'única cosa que volen és retocar la reforma laboral" i no derogar-la.
Tmabé han exigit l'alliberament de les persones detingudes en el marc del 29-M i encara a la presó, més de trenta dies després.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell.
|
Quedem a primera hora del matí, amb un dia per estrenar.
Arriba puntual amb una allau de somriures i preguntes per fer.
Es treu les sabates, es posa còmoda i es cargola els cabells amb una tècnica digna de màster.
I complexa: En el tu a tu desprèn la tendresa i la innocència d'una nena de 5 anys.
Però damunt l'escenari té la fortalesa, duresa i solemnitat d'una dona sàvia, foguejada i viscuda.
Té un enorme talent musical i una veu que remou, atrapa i sacseja.
El dia que vaig descobrir que podia emocionar la gent cantant, vaig saber que em dedicaria a això.
Va ser quan tenia 12 anys en una reunió social de rics, quan després de cantar la gent va plorar.
Però si hagués sigut capaç d'emocionar fent pastissos, hauria tirat per aquí.
Un moment de comunió, sinceritat i intimitat amb tu mateixa difícil d'explicar.
És pràcticament una experiència física i mística.
Una prova és que aquest any la Sílvia ha deixat de ser una promesa per convertir-se en el gran nom del moment.
Tothom la busca, tothom la vol. I ara què?
Em toca parar, acomiadar-me d'alguns projectes, aprendre a dir que no i finalment treure un disc en solitari, amb les meves pròpies cançons.
A vegades penso que m'hauria de limitar a cantar per a mi, en la intimitat i prou.
¿Fa vertigen veure el teu nom arreu i que tothom parli bé de tu?
Potser per això no sé si hauria d'estar fent aquesta entrevista.
vicis i micos: Té una cara simètrica que només es desencaixa damunt l'escenari.
Allà surt un dolor, un sentiment i un patiment que passen desapercebuts en el tu a tu.
De prop, la Sílvia té un no sé què felí: celles generoses, llavis molsuts, ulls ametllats.
Una bellesa atemporal i transversal que recorda un personatge de la mitologia grega.
O fins i tot Eva, que va sucumbir al desig de menjar-se una poma.
Com que no fumo, no bec i tampoc em drogo, m'agradaria entregar-me als excessos i veure què passa.
I en una altra vida, què t'hauria agradat ser?
La lola: Salvatge i desconcertant.
La Sílvia té un punt ingenu que contrasta amb una part mística.
Analitza i només després parla.
Què no s'imagina la gent de tu?
Vaig tenir la Lola amb 23 anys.
Ser mare és una de les grans coses que m'han passat.
Tothom ho hauria de ser i no entenc com és que la gent no parla d'això 24 hores al dia.
És un acte de generositat total que de cop et fa entendre moltes coses.
¿I com es compagina la rutina de ser mare amb la inestabilitat de la vida de l'artista?
Jo, a la vida, he tingut molta sort amb la gent que m'he creuat.
silencis i confessions: Flamenc, jazz, ètnica, havaneres.
La Sílvia s'atreveix amb tot i no se la pot encasellar.
Què escoltes quan arribes a casa?
Nosaltres també ens quedem en silenci, i després de dues hores de confessions, intimitats i vivències, se m'apropa i fent-se un nus als cabells em pregunta: Què, com em veus?
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
|
El Festival Internacional de Música Castell de Peralada ha programat entre el 13 de juliol i el 17 d'agost espectacles amb grans noms com la soprano Eva-Maria Westbroek i el tenor Piotr Beczala, a més estrelles dels ballets del Mariinski i el Bolxoi malgrat una retallada del pressupost del 10%, pel que tindrà 3,6 milions d'euros.
Segons ha explicat en roda de premsa a Barcelona el director del festival, Oriol Aguilà, el festival, que rendirà especial homenatge a Giuseppe Verdi, Richard Wagner i Salvador Espriu, tindrà dues estrenes absolutes i, lluny de retallar en la seva vintena d'actuacions, hi haurà dos més que en l'edició passada --unes 22--, gràcies a un esforç de contenció en despeses, excepte a l'apartat artístic.
L'organització, que ha intentat mantenir el preu de les entrades --notablement de lírica i dansa--, ha rebut un 6,5% de finançament públic, el que és un "cas insòlit" de festival fet gairebé a base d'aportacions privades, ha remarcat.
El certamen arrencarà amb el 'Rèquiem de Verdi' a càrrec de la soprano Eva-Maria Westbroek i de l'Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu, en el que serà una primera setmana lírica --concentrada especialment per al públic internacional--.
Aquesta primera setmana acollirà les actuacions de la soprano Angela Meade recitant a Giuseppe Verdi i Vicenzo Bellini; un recital líric del tenor Piotr Beczala amb diverses àries d'òpera; l'actuació de Norma Bellini amb el seu bel cant romàntic; l'estrena mundial de l'òpera de cambra 'Wow!' de García Demestres dirigida per Xavier Albertí.
Entre els homenatges, hi haurà el recital dedicat a Wagner dirigit per Valery Gergiev i els cossos estables del Teatre Mariinski de Sant Petersburg amb les emblemàtiques peces 'La Walkyria' i 'Tristán i Isolda' amb la participació de Westbroek.
Peralada protagonitzarà també l'estrena estatal de l'òpera wagneriana 'La prohibició d'estimar', mai vista a Espanya, a càrrec d'Enric Martínez-Castignani, Dani Alegret i Álex Santmartí i amb l'Ensemble Orquestra de Cadaqués.
En el capítol de dansa, destaca la coreografia 'Lac' de Jean-Christophe Mallot basada en 'El llac dels cignes' de Piotr Ilych Txaikovski i interpretada pels Ballets de Muntanya-Carlo, i alhora la Gala Grans Estrelles, a càrrec dels ballets del Bolxoi, Mariinski, Eifmann i Mikhailovski, amb noms com Anastasia i Denis Matvienko i Àngel Corella.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
ERC apareix com a vencedora de les eleccions a Catalunya des del primer moment del recompte de la nit electoral.
L'eufòria, però, en tot moment és continguda.
Fa fred a l 'Estació del Nord barcelonina, el lloc escollit per fer el seguiment electoral.
No és fins a quarts d'onze de la nit, amb més del 80% escrutat que apareixen els candidats i dirigents del partit.
Segons abans, instrucció, tothom cap davant de l'escenari on llueixen les cinc paraules clau de la campanya: amnistia, llibertat, independència, autodeterminació i justícia.
Amb Gabriel Rufián al capdavant, la comitiva avança entre les taules de premsa i, ara sí, els aplaudiments i l'alegria es generalitza.
Les diputades per Barcelona Maria Dantas i Marta Rosique llueixen un adhesiu d' Unitat Contra el Feixisme i el Racisme amb el lema ' Stop Vox '.
Pere Aragonès segueix a Rufián amb el puny alçat.
El vicepresident de la Generalitat és el primer a intervenir des de la tarima amb un sonor "ho hem tornat a fer, hem tornat a guanyar les eleccions Generals a Catalunya " i destaca que el partit ha sigut la primera força per segona vegada consecutiva i s'ha imposat al PSOE al Principat.
Els republicans han obtingut la victòria a 3 de les 4 demarcacions catalanes, Barcelona ha caigut del costat dels socialistes.
Malgrat perdre'n dos i un 0,2% dels vots, els seus tretze diputats, a més, els serveixen per avançar el partit d' Albert Rivera a escala estatal.
"Vam demanar que ERC tragués més diputats a Catalunya que Ciutadans a tot l'Estat espanyol i ho hem fet", recordava el dirigent republicà abans de destinar unes paraules als presos polítics i exiliats i felicitar a les altres formacions independentistes catalanes, basques i gallegues.
Darrere seu, Rufián pren la paraula per exposar que el 14 d'octubre "l'Estat va sentenciar -el PP, el PSOE, C's...- de l'única manera que saben, amb repressió i presó.
Catalunya, avui, el republicanisme català, l'independentisme català, ha sentenciat de l'única manera que sap".
El cap de llista d' Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés ha exposat també que l'alegria havia de ser continguda perquè "avui hi ha una mala notícia, el resultat del feixisme, el pur feixisme" i ha assegurat a Vox que "ens tindreu davant".
El 'no passaran' ressona a l'Estació del Nord.
Les paraules del cap de files republicà han generat revolada a les xarxes després que el diumenge a la tarda mateix circulés una imatge de Rufián fent-se una foto amb un apoderat de Vox al seu centre electoral.
Les crítiques, però, no han estat les úniques que ha rebut el dirigent d'ERC aquests dies.
Potser per això, amb to amarg, ha confessat que "ha estat la campanya més dura" i ha donat les gràcies a la militància, exposant que "hem guanyat com mai, ens ho mereixem com mai".
Finalment, també ha volgut tenir unes paraules per als grans derrotats de la nit: "per cada vegada que heu sentit ràbia i heu plorat, davant les mentides d' Arrimadas, de Carrizosa, de Rivera i companyia, heu guanyat a Ciutadans companys, gaudiu-ho!".
Acabat l'acte, però, l'ambient torna a la tònica general de la nit.
La mateixa que havia obert la nit.
Quan apareixien els sondejos de TV3, a les vuit del vespre, la sensació per part dels membres del partit que són a l'Estació del Nord tenia dos vessants.
D'un costat, satisfacció pels resultats del partit republicà que, segons l'enquesta, mantenia el tipus malgrat la irrupció de la CUP i recull entre 13 i 14 diputats.
En segon terme, la preocupació evident per l'ascens de Vox que s'acostava als 60.
En les primeres valoracions, després de saber-se les xifres de participació, Marta Vilalta compareixia per lamentar el descens de la participació i ho atribuïa a la "covardia i l'arrogància de Pedro Sánchez ".
Pel que fa als resultats de les enquestes, la prudència s'imposava.
Tot i que Vilalta, amb posat somrient, ha exposat que havien pogut parlar amb Oriol Junqueras.
D'ell ha dit que s'havia mostrat "esperançat" amb els pronòstics.
Mentre compareixen, per la sala s'anaven deixant veure diferents alts càrrecs del partit, com manen les nits que han d'anar bé.
Els consellers Ernest Maragall, Esther Capella o Alfred Bosch o la majoria dels candidats al Congrés i al Senat, amb l'excepció de Gabriel Rufián que, després d'un breu pas per la zona habilitada per a premsa i militància, s'ha dirigit a una altra ubicació més reservada.
Allà, a més del cap de llista i d'un equip reduït de campanya, hi havia el claustre encarregat d'avaluar els resultats electorals format pel vicepresident Pere Aragonès, el president del Parlament Roger Torrent, la secretària general del partit Marta Rovira connectada de forma telemàtica, la portaveu del partit Marta Vilalta, el responsable de campanya i diputat al Parlament Sergi Sabrià i el diputat al Congrés i responsable de Sobiranistes, Joan Josep Nuet.
Tocades les nou del vespre, els primers resultats provisionals començaven a fer emergir els primers càlculs en veu alta per analitzar quines majories es podrien conformar.
Els primers aplaudiments apareixen quan, amb el 12% escrutat, Carles Prats anuncia per TV3 que Esquerra seria el partit més votat arreu de Catalunya.
El segons aplaudiments, tímids, quan, amb el 30% escrutat, la pantalla anuncia que els republicans guanyarien a la demarcació Girona, on fins al moment s'imposava Junts per Catalunya.
Menys clar quedava, i quedaria al final de la nit, el paper que els republicans podrien jugar al Congrés en el moment d'alterar majories.
Amb el fantasma de la gran coalició de fons, la capacitat d'incidència d'ERC i l'independentisme podria ser limitada.
Si aquesta no reeixís, però, Rufián i els seus tornarien a tenir a les mans la governabilitat de l'Estat espanyol.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros
|
Les visites teatralitzades de nit, nou atractiu que s'incorpora aquest 2016 al 'Girona 10'
Girona.-És la icona per excel·lència de la ciutat.
Des dels seus soterranis, on es conserven restes de la Girona romana, fins a la imponent nau gòtica, la Catedral testimonia el pas dels segles.
Ara, una nova proposta permet redescobrir-ne la història i els secrets.
Aquí, però, a diferència de les típiques visites turístiques, no hi ha guies.
El recorregut el marquen les torxes que il·luminen la nit i l'atractiu el donen els diferents personatges, històrics o fabulats, que els visitants es van trobant.
El rei franc Carlemany, la comtessa Ermessenda de Carcassona o la Bruixa convertida en pedra en són alguns.
Aquestes visites teatralitzades són un dels atractius que s'incorporen aquest 2016 a la campanya 'Girona 10'.
Al costat de les reserves d'hotel i restaurant a 10 euros, la campanya 'Girona 10' també ofereix nombrosos atractius per aquells qui s'acosten a la ciutat el darrer cap de setmana de gener.
L'any passat arrencaven les visites nocturnes a la Catedral i aquest 2016, després de l'èxit de la iniciativa, s'ha fet un pas més.
Els guies turístics han desaparegut, deixant pas als personatges –històrics o fabulats- que redescobreixen la història i llegendes que s'amaguen dins els murs del temple.
Aquí, les dates es deixen de banda i s'adapta la Catedral amb una atmosfera marcada per les torxes, les espelmes i els sons.
Tot amb l'objectiu de transportar el visitant a diferents èpoques.
Des de la Girona romana fins a l'Edat Mitjana.Els grups, d'unes vint persones cadascun, es troben fins a vuit personatges al llarg d'aquest recorregut autoguiat.
L'escriptor i filòsof romà Luci Apoleu els rep als soterranis, descobrint al visitant les restes arqueològiques que s'hi amaguen.
Al claustre, un esclau busca el seu amo, Lucius Plotis, per comprar la seva llibertat.
Una història que serveix als artífexs de la visita per demanar als visitants que es fixin en les laudes sepulcrals –la de Plotis també hi és- que poblen els murs i el terra de l'espai.
Una mica més enllà, amagat entre les columnes romàniques, apareix el rei franc Carlemany.
Amb actitud altiva, busca la seva espasa, la 'montjoie', que li va caure del campanar més alt de la Catedral.
"Encara la busquem però cal anar alerta, perquè si arriba fins al centre de la terra es partirà en dos i serà la fi del món", adverteix als visitants.
Després, els convida a seure a la seva cadira de pedra, reclosa en un racó del claustre.
"Si s'hi asseu algú que té parella, es casarà en menys d'un any; però si ho fa un solter, no es casarà mai", exclama obrint els braços.Ermessenda, l'arqueta i la BruixaLa visita continua, ara ja entrant a la imponent nau gòtica.
Abans de traspassar-ne la porta, però, un àrab foteta, Albul-Karim, explica al grup la història –aquesta, inventada- de l'arqueta d'Hixem II, una de les joies que es conserva al Museu de la Catedral.
I ja dins la nau, és la comtessa Ermessenda de Carcassona qui s'encarrega de descobrir-ne part de l'arquitectura, lligant-ho també amb la seva nissaga feudal.
Quan el grup surt a l'exterior, una dona xiscla, ofesa per la llum.
És la Bruixa, convertida irremeiablement en pedra per expiar els seus pecats.
Li agrada el vi, i l'ofereix als visitants, però ella ja no el pot tastar mai més.
De la seva boca de gàrgola només en sortirà, pels segles dels segles, l'aigua de la pluja.Els personatges es completen amb el mestre de cerimònies, que rep els diferents grups (un, cada quart d'hora) i el recaptador, que s'assegura que tots ells paguin religiosament els 10 euros que costa la visita.
De moment, es faran els dies 29, 30 i 31 de gener, però l'objectiu és estudiar reproduir-les en altres èpoques de l'any.
Al darrere de la iniciativa, que compta amb el suport del Bisbat, hi ha l'empresa 'Terramar Natura i Cultura'.
"Allò que volem mostrar és que la Catedral és un edifici viu; i que en el fons, explicar-ne la seva història és també, per extensió, explicar la història de Girona", assegura Camps.Per als artífexs del 'Girona 10', l'Associació d'Hostaleria Girona Radial, iniciatives com les visites teatralitzades de nit a la Catedral contribueixen a estendre l'esperit de la campanya de promoció turística.
"És cert que l'atractiu principal són les habitacions i els menús a 10 euros; però des de fa dos anys estem fent passos perquè el 'Girona 10' sigui un esdeveniment de ciutat", subratlla el seu president, Josep Carreras.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ja ha avançat que estudiaran repetir la iniciativa en altres èpoques de l'any.
"Al costat de la litúrgia, visites com aquesta, preparades i pedagògiques, són importants per descobrir i conèixer un monument tan important com la Catedral", ha subratllat.
Per la seva banda, l'alcalde Albert Ballesta ha recordat que el 'Girona 10' és una iniciativa que permet promocionar la ciutat en temporada baixa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Vés al contingut (premeu Retorn)
Millora del comportament energètic de la comunitat d'usuaris dels edificis de la UPC.
Aquesta metodologia s'ha basat en el treball en equip i la innovació organitzativa, convertint-se en un procés d'aprenentatge organitzatiu.
Ha tingut un caràcter voluntari, requeria del compromís dels responsable de gestió de cadascun dels edificis participants i dels usuaris de l'edifici.
L'estalvi energètic és el pas previ racional abans de fer inversions en eficiència energètica, que, a part de ser costoses, podrien estar mal dimensionades si no es fa primer una racionalització de les necessitats.
Modificant els patrons d'ús i de gestió, sense alterar l'habitabilitat de l'edifici ni haver d'invertir en mesures estructurals podem fer estalvi energètic.
Corresponsabilització i retorn dels estalvis
Una part de l'estalvi aconseguit retornava a l'edifici per a reinvertir-lo en noves mesures d'estalvi i eficiència a l'edifici.
A cada edifici participant es va constituir un equip de millora energètica - dinamitzat pel Coordinador de POE i amb la implicació dels encarregats de Manteniment - que s'encarregava del disseny, implantació i seguiment del projecte.
Gabinet de Sostenibilitat i d'Igualtat d'Oportunitats
|
XVIII Assemblea General Ordinària de l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació a Calella de Palafrugell.
Ramon Grau és el nou president de l'AMIC i pren el relleu del vilafranquí Alfons Udina.
L'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació ha celebrat aquest cap de setmana la XVIII Assemblea General Ordinària a Calella de Palafrugell, on hi van assistir una seixantena d'editors dels mitjans que integren l'entitat.
Durant l'Assemblea General Ordinària es van presentar les activitats realitzades durant l'any per l'Associació i l'aprovació dels pressupostos.
També es va acomiadar després de sis anys al capdavant de l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació, el fins ara president de l'AMIC, Alfons Udina qui passa el relleu a Ramon Grau, primer president de l'Associació al 1997, i actualment president del grup TotMedia, que edita entre d'altres Diari de Sant Cugat, Tot Sant Cugat, Elsingular o Viaempresa, i que representa "la simbiosi del món de la comunicació, que aglutina pagament, gratuït i digital, els dos primers històrics" va destacar Alfons Udina.
La candidatura de l'actual president va ser l'única que es va presentar a la XVIII Assemblea de l'AMIC i, per tant, tal i com dicten els estatuts es va proclamar com la guanyadora.
En el discurs d'investidura Ramon Grau, president de l'AMIC, va assenyalar els tres objectius en que es basarà el treball de l'Associació: la qualitat, la utilitat i la representativitat.
"L'associació ha de posar eines útils a disposició de l'associat, som el col·lectiu amb més força, i aquesta junta treballarà per fer-la única i al servei de tots vosaltres" va assenyalar.
"Necessitem empreses de comunicació fortes i per això han de ser creïbles i professionals" va destacar Grau, i per aconseguir-ho ha instat a potenciar la qualitat a través de proporcionar un accés a l'associació més restrictiu i amb més rigor, prioritzar que les publicacions tinguin el control d'OJD, PGD i OJDInteractiva i un contingut redaccional de qualitat.
L'AMIC que aglutina més de 230 mitjans entre digitals i paper, la majoria locals i comarcals, s'ha situat com "el col·lectiu que representa el número de publicacions i empreses editores més gran de mitjans que hi ha al país" va afirmar Ramon Grau.
Una força que vol aprofitar per convertir l'Associació en "la patronal de la premsa de proximitat a Catalunya".
El nou president va destacar la força del periodisme de proximitat on "els mitjans locals han aguantat el tsunami de la crisi amb més força, perquè tenim la capacitat de ser més flexibles i estem acostumats a arromangar-nos; per això, penso que tenim futur i allò que ens cal, ara més que mai, és reinventar-nos cada dia" va assenyalar.
Grau també va anunciar la creació de vuit comissions encarregades de treballar les diferents necessitats de l'Associació com l'àrea digital, comercial o de formació entre d'altres.
Totes elles dirigides per algun membre de l'actual junta, formada per deu membres i amb l'objectiu per part del president d'ampliar-la a la propera Assemblea fins a 12 per tal de donar més representativitat territorial.
Entre les propostes per desenvolupar durant els quatre anys al cap davant de l'AMIC, Ramon Grau va destacar la intenció d'arribar a un acord amb l'Administració Pública per trobar una forma de finançament per avançar els pagaments dels ajuts i la publicitat institucional als mitjans.
També va destacar la importància d'arribar a un acord amb els responsables de l'EGM Baròmetre amb la finalitat de millorar aquest servei per als editors associats.
Entre les noves propostes que va posar sobre la taula, l'actual president, està la de crear un gran club del lector dels mitjans de l'AMIC, que inclourà avantatges i activitats que fomentaran la lectura de les capçaleres de l'Associació.
A la cloenda de l'Assemblea es van lliurar els diplomes a les capçaleres de l'Associació que celebraven el seu 5è, 10è i 30è aniversari i es van entregar uns obsequis als membres que deixaven la junta i un pin d'or com a reconeixement a la feina feta a l'expresident Alfons Udina.
Premi de recerca en nous models de negoci per a periodisme de proximitat
Durant l'Assemblea es va fer públic el nom de la guanyadora del premi de recerca en nous models de negoci per a periodisme de proximitat que ha organitzat l'AMIC juntament amb la Xarxa Vives d'Universitats i ha patrocinat el Banc Sabadell.
Carmina Crusafon, professora de l'UAB ha estat la guardonada amb: "10 claus per una fórmula més eficient a partir de l'anàlisi de la innovació digital i internacional".
Premi que li va atorgar el jurat format per: Manuel Camps (Banc Sabadell), Antoni M. Piqué (professor a la Universitat Pompeu Fabra) i Andreu Casero (professor a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana).
La recerca estarà basada en els casos més significatius de tres mercats internacionals (Estats Units, Gran Bretanya i França) per identificar els exemples d'èxit i les seves bones pràctiques.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
|
El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha agraït avui al Govern d'Espanya les «valentes» mesures preses per aturar la pandèmia de COVID-19, però ha instat a la seva ciutadania a seguir les recomanacions de les autoritats.
«Espanya ha pres accions molt valentes.
He transmès el president Pedro Sánchez que el seu compromís és molt fort, però per lluitar contra aquest virus el compromís polític no és suficient, cal cooperació ciutadana», ha assenyalat el director de l'OMS en ser preguntat per les multituds de persones que, tot i declarat l'estat d'alarma, segueix havent-hi en zones com el transport públic madrileny.
« És la cooperació de tots els ciutadans la que farà que aquesta resposta sigui completa », ha subratllat el metge etíop, que ha subratllat que tots els individus «han de protegir-se a si mateix per protegir als altres».
|
El Girona ha fet aquest matí a Blanes, a les instal·lacions del Top Ten, el penúltim entrenament abans de jugar divendres al camp de l'Elx (20.00) en el partit que obrirà la jornada 23 de la Lliga 1,2,3.
Machín ha citat els seus jugadors per demà al matí a l'estadi, on faran l'última jornada de treball.
Posteriorment el tècnic compareixerà per fer l'anàlisi del proper partit, es facilitarà la llista de convocats i l'expedició posarà rumb cap a Alacant.
Un dels jugadors més en forma, Samuele Longo, el màxim golejador del Girona, amb 8 dianes, ha explicat avui que "aquesta és una setmana rara perquè tenim menys temps i amb prou feines farem un parell d'entrenaments abans de viatjar.
Anem a Elx tranquils i convençuts de les nostres possibilitats per guanyar".
El Girona s'ha consolidat en la segona posició de la Lliga, amb 42 punts, sis més que el Cadis i el Getafe, tercer i quart amb 36, que ara per ara són els principals perseguidors en la pugna per l'ascens directe.
El davanter ha dit que entén que l'afició estigui eufòrica: "segurament estem en una bona dinàmica i la gent ha de ser feliç.
Però també ha de tenir clar que això és molt llarg i que hem de treballar de la millor manera per seguir així, guanyant partits".
Longo ja ha fet vuit gols però no vol revelar quina xifra s'ha proposat fins a final de temporada."Ja vaig dir al principi que me la guardava per a mi.
Si els meus gols ajuden el Girona a guanyar, millor".
|
A l'article que va sortir publicat fa dues setmanes, vaig fer una breu referència a la meva parella i vaig escriure les paraules 'amor meu'.
En realitat, mai he estat gaire partidària dels apel·latius en matèria sentimental: quan estimo algú, el seu nom adquireix una força especial, es carrega de connotacions positives i estimulants i, per tant, no se m'ocorre res millor que evocar aquesta intensitat cada vegada que m'hi dirigeixo.
Potser sí que, en ocasions puntuals, i gairebé sempre per escrit, puc teclejar un 'bon dia, amor meu' al whatsapp o a un correu electrònic.
En general, però, les denominacions tendres les utilitzo més aviat amb algunes amigues i, sobretot, amb la meva mare i la meva germana: 'preciosa' i 'guapa' surten disparades com un automatisme en cada salutació, pràcticament, i —en el cas de la meva germana, sobretot— no puc evitar emprar molt sovint els barbarismes 'carinyo' i 'bombón'.
No obstant això, reconec que, quan l'altre dia escrivia 'amor meu' al darrer paràgraf de l'article, vaig aturar-me uns segons per valorar les alternatives semàntiques que tenia al meu abast, m'agradessin més o menys.
Allò que jo cercava en aquella darrera frase imperativa era un equivalent al 'honey' anglès, o fins i tot al 'baby': quelcom tendre i provocador; seductor i informal.
Al Principat, per exemple —i diria que el seu ús es limita sobretot a la variant femenina—, sí que podrien dir 'nena' com a sinònim de 'baby', en un context així; a Mallorca, però, no diem 'nena' —per dir niña—, sinó 'nina', i resulta que, si bé la frase 'vine aquí, nena' pot funcionar —a Catalunya— en un context de flirteig o seducció —lleugerament hortera—, l'alternativa mallorquina —'vine aquí, nina'— ens fa pensar irremeiablement en una veïna de més de seixanta anys que ens demana que ens hi apropem per ajudar-la a baixar les escales.
Pensant en més variants angleses, vaig buscar un terme amb una significació similar al 'sweetheart', però vaig concloure que 'amor meu' —o 'amor', si algú ho prefereix— seria, al capdavall, el que més s'hi aproparia, malgrat que en anglès també tindrien el 'my love'.
En aquest punt, naturalment, vaig tenir presents els nostres 'estimat' i 'estimada', però, a diferència del que passa amb els conceptes anglesos esmentats fins ara —'my love', 'sweetheart', 'honey', 'baby'— cal admetre que un 'gràcies, estimat', no seria d'ús exclusiu per a la parella, necessàriament, sinó que ben bé podria ser una fórmula d'agraïment entre formal i amistosa dirigida a un amic.
De fet, tots sabem que no és gens estrany començar una carta dient 'estimada Maria' o 'estimat amic', i aquest ús no implica en cap cas un excés de confiança i menys encara d' intimitat.
Una mica frustrada per l'absència de traduccions literals per als apel·latius anglesos que acostumo a escoltar a les pel·lícules americanes, vaig procedir a revisar totes les denominacions afectuoses que em venien al cap en català i, tot seguit, vaig passar a descartar els barbarismes —'carinyo' era el guanyador, seguit de 'bombón'—, les al·lusions monàrquiques —reina, princesa—, els adjectius que no funcionaven igual de bé en canviar de gènere —'bona nit, preciós' sona estrany, com a mínim—, els noms d'insectes o animals —cuca, osset, moixeta—, les referències lul·lianes —amat—; els extremismes cursis —solet, pastisset de crema, dolça meva—, o les fórmules que també empraria una padrina per cridar el net —confit, vida.
Potser algú coneix aquella història que conta com, en una ocasió, un grup de lingüistes es va reunir per decidir en quina llengua sonava millor la declaració d'amor més bàsica i genuïna: el 't'estimo'.
Després de valorar diferents idiomes —'I love you', 'Ti amo', 'Ich liebe dich', 'Te quiero', 'Je t'aime', 'T'estimo', etc.—, van concloure que la versió en català era la que tenia una sonoritat més sublim, però amb un matís: la fórmula guanyadora era la versió en català de Mallorca, concretament; el nostre 't'estim', que suprimeix la 'o' principatina i acaba amb una ema que arriba com una besada.
Per tant, assumint que aquesta anècdota sigui certa, no puc evitar fer-me la següent pregunta: com és possible que, a Mallorca, ens diguem que ens estimem de la manera més bonica i dolça de totes i, en canvi, no tinguem més apel·latius per a la parella —exclusivament per a la parella, vull dir— que puguin adaptar-se a registres i intencionalitat diferents?
De moment, proposo anar pensant alternatives al 'honey' que puguin endolcir el nostre argot sentimental: estaria bé evitar, però, que el llistat de suggeriments sembli una mena de catàleg de productes amb denominació d'origen —'cabell d'àngel', 'confitura de figa', 'ensaïmada llisa', 'cremadillo de sobrassada i mel', 'coca de patata'— i cal aconseguir que sonin com a mínim tan bé com un 't'estim'.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Registre administratiu d'empreses audiovisuals de la Comunitat Valenciana
Acreditar l'existència, dades fiscals, recursos materials i
humans i relació d'activitats realitzades, a efectes de la
tramitació de les sol·licituds de les diferents ajudes a les empreses de producció audiovisual i de servicis tècnics valencians que convoque la Conselleria de Cultura i Esport tant de manera genèrica com puntual per a cada exercici pressupostari.
De la mateixa manera es podrà exigir la inscripció en l'esmentat registre per a la participació en aquells programes desenvolupats per la Conselleria de Cultura i Esport que de manera específica ho requerisquen.
a) En els registres dels òrgans administratius a què es dirigisquen.
b) En els registres de qualsevol òrgan administratiu, que pertanga a l'Administració General de l'Estat, a la de qualsevol administració de les comunitats autònomes, a la de qualsevol administració de les diputacions provincials, capítols i consells insulars, als ajuntaments dels municipis a què es refereix l'article 121 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, o a la de la resta de les entitats que integren l'Administració Local si, en aquest últim cas, s'haguera subscrit l'oportú conveni.
c) En les oficines de Correus, en la forma que reglamentàriament s'establisca.
d) En les representacions diplomàtiques o oficines consulars d'Espanya en l'estranger.
e) En qualsevol altre que establisquen les disposicions vigents.
QUAN ES TRACTE DE PERSONES NATURALS:
- Fotocòpia compulsada del certificat de pagament de l'Impost d'Activitats Econòmiques.
QUAN ES TRACTE DE PERSONES JURÍDIQUES:
- Nom o raó social, nacionalitat, domicili i CIF de la persona jurídica titular de l'empresa.
- Nom, cognoms i domicili de les persones que exercixen els càrrecs d'administració i gestió.
- Còpia autoritzada dels estatuts i el reglament, si n'hi ha.
- Quan la forma jurídica adoptada siga la de cooperativa s'acompanyarà, a més, certificat que acredite la inscripció en el Registre de Cooperatives del Ministeri de Treball i Seguretat Social o la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació.
- Quan la forma jurídica adoptada siga la de societat, s'acreditarà, a més, còpia autoritzada de l'escriptura pública de constitució de la societat i del capital social subscrit i desemborsat.
- Memòria d'activitats de l'empresa en els dos últims exercicis, si escau.
- Certificat d'inscripció en el Registre de la Propietat Industrial del nom, marca o logotipus de l'empresa, si n'hi ha.
- Declaració d'ajudes econòmiques i crèdits rebuts en els últims cinc anys, tant públics com privats.
- Descripció del material de què disposa l'empresa.
En tots els casos, serà condició necessària per a sol·licitar la inscripció en el Registre, acreditar que el domicili social de l'empresa es trobe radicat al territori de la Comunitat Valenciana.
- Presentació de la sol·licitud i la documentació.
- Si la sol·licitud no reunix les dades exigides o hi manca la documentació complementària, es requerirà la persona interessada perquè en el termini de deu dies esmene els defectes, amb advertència d'arxiu de la sol·licitud, en cas contrari.
- Les Direccions Territorials de Cultura, instruiran el corresponent expedient, i el trametran a l'Àrea de Promoció Cultural, el qual elevarà proposta de resolució a la Secretaria Autonòmica de Cultura.
Els previstos en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (BOE núm. 236, de 02/10/2015).
Qualsevol modificació de les dades inscrites haurà de ser acreditada davant del Registre per a la deguda incorporació en el termini de trenta dies des que es produïsca.
Es causarà baixa en el Registre per resolució de la Secretaria Autonòmica de Cultura, a petició de l'empresa, o quan concórrega alguna de les circumstàncies següents:
- Quan es tinga constància fefaent d'haver-se originat una interrupció definitiva d'activitats en l'empresa.
- Quan no s'actualitze la documentació després de produir-se modificacions en les dades inscrites, o la dita actualització haja sigut requerida per part de l'administració i no se subministren les dades sol·licitades.
- Quan es comprove que les dades facilitades per l'empresa són falses o inexactes, i requerits els titulars de la inscripció, no ho esmenen.
- Quan s'acredite incompliment manifest de les obligacions de l'empresa en relació amb el pagament de tributs, o de quotes de la Seguretat Social, o de les obligacions contractuals respecte al seu personal.
- Orde de 2 de desembre de 1994, de la Conselleria de Cultura, per la qual es crea el Registre Administratiu d'Empreses Audiovisuals de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2443, de 6/02/95).
Vegeu Orde de 2 de desembre de 1994
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques.
|
ANTÒNIA PASCUAL, secretària de socioeconomia de CCOO de Catalunya
"Per la finalització de la temporada d'estiu fonamentalment hi ha un increment de l'atur i aquest es concentra especialment en les persones joves, joves que d'aquest increment representen el 73 %. // Encara estem molt lluny de recuperar una situació que podríem considerar bona de recuperació econòmica, però especialment de recuperació d'ocupació, que es consolidi aquesta ocupació i que sigui de qualitat."
La xifra d'aturats a Barcelona ha disminuït en 691 persones respecte a l'agost i se situa en 79.653 aturats.
Aquesta tendència ha estat inversa a Catalunya, on ha tornat a augmentar, després de la temporada d'estiu.
Al setembre ha crescut en 5.641 persones, un 1,27 %, i arriba així a un total de 451.081 persones sense feina en territori català.
Tot i l'augment, segons les dades del Servei d'Ocupació de Catalunya, la taxa d'aturats s'ha reduït un 12,10 % en relació amb el mes de setembre de 2015, un percentatge que es tradueix en 62.106 desocupats menys.
Els col·lectius que més han percebut l'increment són els joves, que suposen el 73 % de tots els aturats, i les dones, així com el sector serveis (5.133 persones).
La taxa de desocupació ha crescut a totes les províncies catalanes excepte a la de Barcelona, on s'ha registrat una caiguda de 610 persones.
Des de CCOO, Antònia Pascual, secretària de socioeconomia del sindicat, apunta que la finalització de la temporada d'estiu és la causa fonamental de l'augment de la taxa d'atur i afegeix que encara s'està molt lluny de recuperar una situació que es pugui considerar bona econòmicament.
Des del sindicat també apunten que la ciutat de Barcelona no pateix de forma tant agreujada l'estacionalitat de l'ocupació en el sector serveis com a conseqüència de l'estabilitat del turisme durant tot l'any.
A tot l'estat, el nombre de parats respecte al mes anterior ha augmentat en 22.801 persones, i situa la xifra total de persones a l'atur en poc més de 3.720.000.
Tot i això, segons les dades publicades pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, el mes de setembre d'enguany és el de menys percentatge d'atur des de l'any 2009.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
|
Una dona ha patit cremades i està en estat crític en un incendi en un pis d'un edifici de quatre plantes de Girona, al carrer Joaquim Botet i Sisó.
Els Bombers han rebut l'avís a les 2.43 hores.
Ha cremat totalment un dels pisos de la segona planta, on hi vivia la dona, que ha hagut de ser evacuada amb l'autoescala.
El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) l'ha traslladat a l'hospital Vall d'Hebron.
|
Per començar l'any nou amb energia, et recomanem el post " 2016, seguirem lluitant ".
Trobaràs diferents pautes per seguir fent de l'associacionisme un motor de canvi.
|
Els esportistes Nora Fernández i Joaquim Fontané seran els pregoners de la Festa Major de Salt 2016.
Jordi Viñas, alcalde de Salt, ha destacat en la roda de presentació de la programació i el cartell de la festa, de la que és autora Delphine Labedan, que «els joves esportistes encarnen els valors de la joventut, l'esforç, el treball i la dedicació».
La regidora de Cultura i Festes, Eva Rigau ha anunciat que aquest any el pregó anirà seguit d'un espectacle de la companyia les estampades.
La passió per la gimnàstica artística ha dut Nora Fernández a competir en uns mundials.
Això va ser a l'Octubre passat i ara, amb només 16 anys, s'està preparant per participar en els que serien els seus primers Jocs Olímpics.
La saltenca està començant a brillar amb llum pròpia en aquest esport tot i la seva joventut.
En Quim Fontané s'ha format en el Club Piraguísme Salt-Ter de Salt.
Quim Fontané és el nou campió d'Europa de caiac «freestyle» ha estat finalista en el Campionat del Món Absolut de Kayak Freestyle el 2015, ha guanyat 3 medalles, dos d'or i una de plata en els Campionats d'Europa 2010, 2012 y 2014, i el Subcampionat del Món Júnior el 2011 a més de ser 2 cops Top 3 en la Copa del Món (2012 y 2014).
L'alcalde de Salt ha anunciat que els firaires s'ubicaran al mateix lloc de l'any passat després de valorar que és el millor per la seguretat dels usuaris de les atraccions.
Eva Rigau, regidora de Cultura i Festes, ha remarcat la participació dels ciutadans a la festa amb l'organització de sopars de carrer i ha destacat l'exposició de Tribut a Marta Font que es farà a la Coma Cros, ha desgranat la resta d'activitats i ha anunciat que aquest any les baraques gestionaran directament els vasos de les begudes i que les cadires a l'Era de Cal Cigarro seran gratuïtes.
Per la seva banda Xavier Fortuny d'RGB ha explicat les actuacions a l'Era (Les trobareu a la programació adjunta) i ha destacat la presencia dels Catarres, els valencians Zoo i l'orquestra Di-versiones.
|
S'han creat 8.301 m2 de nous espais lliures i se n'han millorat 6.346 de ja existents
El Grup Sardanista Dintre el Bosc organitza per al diumenge 20 d'octubre una caminada popular per...
Una vuitantena de professionals de l'atenció primària i hospitalària van...
Tindrà lloc el diumenge 20 d'octubre amb quatre modalitats i les inscripcions es poden fer a partir de dilluns vinent, 7 d'octubre, fins al divendres 18
Després d'haver-ho d'ajornar un parell de vegades per culpa de la previsió de mal...
L'altra cara de la moneda és que el cost del servei va ser de 2.953.637 euros, el més elevat dels darrers cinc anys
El divendres 18, el 19 i 20 d'octubre, serviran per celebrar els 200 anys de la fàbrica
Un grup de set persones va entrar de nit al recinte i hi va provocar nombroses destrosses
Avis i àvies amb principi de demència aprenen a cuinar plats tradicionals però amb els passos simplificats per fer-ho més fàcil
L'espai comprès entre el Pont Nou i el Pont Vell de Manresa és objecte de discussió des de fa anys
Les concessionàries han aconseguit vendre 109 cotxes al llarg del cap de setmana
L'Ajuntament i l'Assemblea Local de Creu Roja han signat dos convenis de...
Dues-centes persones es van aplegar ahir al vespre a la Plana de l'Om
Al darrer ple municipal es va aprovar definitivament un pla de millora urbana per transformar l'àmbit de 2.000 m2 que hi ha entre els carrers Barreres i Tahones i la Muralla de Sant Francesc
Mig centenar de persones han participat a l'acte al Palau Firal
L'acte de presentació, organitzat per Càritas amb la col·laboració de l'Ajuntament en el marc del Dia Mundial pel Treball Decent, tindrà lloc aquest dimarts
Josep Lluís Irujo, metge i exregidor de l'Ajuntament de Manresa, és el president del comitè executiu del Patronat de la Fundació Althaia en substitució del
Els titulats han completat tot el cicle del grau a la Universitat de Vic-Central de Catalunya i reben el diploma a l'acte de graduació
L'acord va permetre que la FUB passés de centre adscrit a tenir entitat pròpia?
El 22 de gener del 1997 es va aprovar el Pla Especial Barreres per regenerar urbanísticament el sector entre el carrer de Sant Francesc i el d'Urgell.
La inauguració dels actes del Dia Mundial de la Salut Mental serveix per reclamar que es dediqui més esforç als infants des de les famílies i l'escola?
Aprofitant la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental, la Taula de Salut Mental de Manresa fa una crida a tots els ciutadans a respondre una enquesta molt breu que té per
La plaça de Sant Domènec va acollir, ahir, els estands informatius de diferents entitats del territori lligades a la salut mental (fotos del costat).
Fins a començament de novembre es faran obres de millora al servei d'Urgències de l'Hospital Sant Joan de Déu.
En concret, s'actua en el Bloc A, l'àrea d'Urgències
Va delegar erròniament en la junta de govern competències que només corresponen a l'alcalde
El regidor de Presidència, Marc Aloy, va explicar que la delegació de competències del ple a la junta de govern pública aprovada no va funcionar perquè es va
La Policia Local de Sant Fruitós de Bages va decomissar diverses eines i material que podria haver estat utilitzat per entrar en alguna casa.
El material estava en possessió de quatre
Està previst que finalitzin a principis de novembre.
Poden tenir afectacions en els usuaris
Una exposició a l'Hospital de Sant Joan de Déu repassa les transformacions dels hospitals i de l'atenció sanitària el segle XX
Amb motiu de la celebració el 10 d'octubre del Dia Mundial de la Salut Mental, entitats i institucions han organitzat una dotzena d'actes de sensibilització a Manresa.
El Parc de la Sèquia organitza una observació d'ocells al parc de l'Agulla, diumenge a 2/4 d'11 del matí.
El punt de trobada serà l'Infosèquia.
L'Associació Cultural Casa d'Andalusia de Manresa ha organitzat per al diumenge dia 20 d'octubre, a les 6 de la tarda al teatre Conservatori, el 27è festival d'Homenatge a la Gent
La regidora de Persones Grans, Rosa Maria Ortega, va visitar Antònia Guiu Aldeyturriaga, nascuda el 25 de setembre del 1919, per lliurar-li un obsequi i un ram de flors pel seu centenari.
Capta la basílica de la Seu il·luminada i les agulles de Montserrat amb els farells
L'entitat dona continuïtat a la Gala Simeó Selga, un format estrenat amb èxit aquest any, que tindrà lloc el 12 de gener del 2020
Serà aquest divendres, a 2/4 de 8 del vespre, a la Plana de l'Om
La taula rodona s'emmarca en els actes del cicle Temes del Pou
Acer inoxidable, resina, morter de calç i fibra de vidre per aportar resistència és la fórmula emprada
Ho justifica perquè el contracte amb l'empresa concessionària estableix que n'hi ha d'haver 1.182 a la ciutat i se n'han anat perdent per causes diverses
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
|
El cicle de conferències Open Talent és un cicle de sessions gratuïtes i en obert que tenen com objectiu facilitar l'accés al coneixement i a l'intercanvi d'experiències en les nostres àrees de coneixement i expertise: arquitectura, management i innovació i tecnologia.
Tot seguit podràs consultar tot l'històric de conferències Open Talent que hem realitzat fins el moment.
Fabra i Coats – Fàbrica de Creació de Barcelona va acollir l' Open Talent: "Clair obscure in public space", a càrrec de Rudolf Teunissen, lighting designer a l'estudi Daglicht & Vorm i premi IALD Radiance pel seu projecte Broken Light.
Daglicht & Vorm és una reconeguda firma de projectes creatius en il·luminació ubicada a Rotterdam (Països Baixos).
Busquen solucions de disseny d'il·luminació funcionals amb la combinació d'art i disseny, experiència per l'usuari i sostenibilitat.
Quines habilitats permeten assolir l'èxit en aquesta dècada?
Quins són els majors obstacles per al creixement il·limitat?
Existeix l'enginyeria de l'èxit?
El Factor Dilbert revela què tenen en comú grans triomfadors com Rockefeller, Steve Jobs, Messi, Scott Adams (el creador de Dilbert), etc. En aquesta sessió motivacional que ens va presentar Raul Cristian Aguirre vam descobrir el Factor Dilbert i com explotar-lo per arribar molt més lluny a nivell personal, professional i empresarial.
La irrupció de noves tecnologies com el Big Data ha permès fer de la gestió de la dada un paradigma d'innovació i creixement en les empreses, que basen els seus nous models de negoci en el coneixement profund dels seus clients i de totes les variables que l'acompanyen.
Així ho va exemplificar Paco Bermejo, responsable de negoci i arquitectura a Oracle, que va analitzar els casos d'ús del Big Data i de gestió de la informació en temps real més rellevants actualment en algunes de les principals empreses espanyoles.
Miguel Milá, interiorista, dissenyador d'il·luminació i una de les figures més destacades del disseny català modern, va participar amb aquesta ponència en el cicle de conferències en el marc del màster en Lighting Design.
Disseny d'Il·luminació Arquitectònica d'aquest curs 2015-2016.
Milà va impulsar, al costat dels dissenyadors i arquitectes de l'època, les primeres reunions a Barcelona per promoure el disseny i implantar la seva pràctica professional, i que acabaran a la creació de l'ADI FAD.
Jordi Freixas, mobile project manager al FC Barcelona, va explicar en aquesta conferència eines, metodologies i un seguit de bones pràctiques en el cicle de vida d'un projecte mobile que fan que una aplicació mòbil tingui un èxit definitiu al mercat.
Rudolf Giffinger, professor de la Universitat Tecnològica de Viena i expert en investigació sobre desenvolupament urbà i smart cities, va identificar quins són els punts més rellevants per innovar en el desenvolupament energètic d'una ciutat, els seus reptes de futur en quant a millora de la seva eficiència i quines han de ser les estratègies de futur en el context de les smart cities.
Giffinger és membre de projecte European Smart Cities (Medium-Sized Cities) i autor de nombroses publicacions sobre la temàtica.
Prenent com a exemple el desenvolupament d'un aerogenerador com a projecte real, Toni Maull va repassar els punts clau que poden incidir en la implantació de la gestió per projectes en una organització.
La gestió per projectes facilita la integració multidisciplinar i transversal dels actius d'una empresa que vulgui desenvolupar amb èxit un producte, servei o resultat únic en un temps determinat.
Toni Maull és enginyer tècnic industrial amb més de 22 anys d'experiència en el sector eòlic desenvolupats en l'empresa Ecotècnia s.c.c.l, i Alstom Wind.
En aquesta conferència vam conèixer de la mà de Narcís Vidalel recorregut que l'empresa Elix Polymers ha dut a terme de forma estratègica en els últims 3 anys: des dels seus inicis com a centre productiu depenent d'una multinacional química, fins a esdevenir un competidor independent global en creixement continu.
Avui Elix Polymers és una empresa líder en l'elaboració i comercialització de matèries primeres plàstiques per a diversos sectors industrials.
|
Ja diversos estudiosos han mencionat que l'original de L a Celestina seria català.
Tant en Jordi Bilbeny com l'Àlex Sendra 1 han apuntat diverses expressions que semblen mals calcs del parlar català corrent, i que sonen ben estranyes en castellà.
També han analitzat les escenes, i situen l'acció al Regne de València 2, refermant la versemblança que hi hagués un text català original.
En Jordi Bilbeny també ha presentat documents del segle XV i XVI que apunten directament a una autoria catalana 3.
Reforcen aquesta idea les primeres traduccions de La Celestina a d'altres llengües?
Comencem per introduir les primeres edicions castellanes conegudes.
Amb colofó de 1499 4 tenim una edició anònima sense portada de Burgos que comença directament al primer acte i que inclou setze actes.
Amb colofó del 1500 tenim una nova edició a Toledo, que respecte a la del 1499 inclou uns versos a l'inici i una carta d'introducció, i titula l'obra com a comèdia.
Després tenim amb colofó del 1502, quatre edicions a Sevilla, Toledo i Salamanca amb 21 actes, arreu ja reconegudes per posteriors 5, del 1511 i 1518, en comptes del 1502.
Amb aquests cinc actes afegits, de caràcter tràgic, l'obra passa a anomenar-se tragicomèdia.
Llavors tenim una edició del 1507 de Saragossa, la primera castellana coneguda amb els 21 actes, i llavors la del 1514 de València 6 de la qual han derivat la majoria d'edicions posteriors.
Un fet sospitós, perquè totes les edicions suposadament anteriors que coneixem, fins i tot la del 1499, ja tenen un resum de cada acte al seu inici.
Alhora, aquesta edició duu un colofó de València i 1514, però inclou uns versos finals, com els de les edicions del 1500 i 1502, que denoten una impressió de Salamanca del 1500, desconeguda.
Les traduccions de L a Celestina tenen certes peculiaritats.
Diversos entesos apunten que en italià novamente pot voler dir per primera vegada, com a novetat, però també tenim la traducció italiana editada el 1519 que duu el subtítol novamente tradocta de lingua castigliana in italiano idioma, i acaba amb " tradocta de lingua spagnola in italiano idioma, novamente correcta & da ogni error castigata".
¿Com quadra aquí, doncs, aquesta interpretació del significat de novamente, si ho duen les edicions del 1506 i 1519, fetes de diferents traductors?
Un possible aclariment pot venir de les diverses mencions, sovint obviades, d'una edició italiana del 1505, de Venècia: per una banda, un article del 2005 de l'Emilio Fernández González n'esmenta un rastre 9, i també la trobem mencionada amb rotunditat per En Vicent Salvà el 1826, on ens afirma: The Celestina was also published in italian at Venice in the year 1505-15-19-25-31 and 35 [...] editions, the existence of which cannot be doubted [" La Celestina va ser publicada en italià a Venècia l'any 1505-15-19-25-31 i 35 [...], l'existència de les quals edicions no pot ser posada en dubte"] 10.
Tanmateix, aquesta edició romandria avui dia desconeguda.
Per últim, val la pena remarcar que En Miguel Pérez Rosado, recordant que les edicions castellanes del 1502 semblen força posteriors, considera que la primera edició coneguda de la tragicomèdia de 21 actes no seria cap edició castellana, sinó la italiana del 1506 11.
També ens corrobora aquesta posició l'Ottavio Di Camillo, recordant-nos que tenim la tragicomèdia sense editio princeps castellana coneguda i, fins i tot, sospita, per diverses lectiones singulares, que l'exemplar italià procediria d'una família d'edicions de moment desconegudes 12.
La primera traducció francesa coneguda és del 1527 13 i En Menéndez Pelayo la considera raríssima 14, i duu a la portada: translate dytalien en françois.
Aquest fet podria quadrar amb una edició italiana perduda, prèvia a la del 1506.
Per afegir-hi més confusió, al 1873 En Germond de Lavigne, de l'Acadèmia Espanyola, presenta una nova traducció 16, amb un text introductori que diu: quatre traductions françaises parurent en 1524, 1527, 1529 et 1542 à Lyon et à Paris, aclarint també que la del 1527 és feta des de la italiana.
Pel que he trobat, només aquest autor menciona una traducció del 1524, i, per tant, podria ser una edició coneguda només vora el segle XIX, o bé una errada estranya d'En Germond de Lavigne.
Com en el cas italià, tenim mencions d'una traducció francesa prèvia a l'acadèmicament acceptada del 1527.
La primera traducció alemanya apareix el 1520 17, a Augsburg, de la mà d'En Marx Wirsung.
En Menéndez Pelayo ens diu que és una edició de molt poca repercussió 18.
La part més curiosa és que la segona traducció alemanya és del 1534 19, també a Augsburg i d'En Marx Wirsung, essent un dels pocs casos on un mateix traductor tornaria a traduir i editar sencera una obra.
Els dos textos són prou diferents 20, i aquest últim sí que s'hauria publicat en gran quantitat.
En el cas de les traduccions angleses, vora 1530 trobem una traducció anònima en vers només dels primers quatre actes, sense arguments de resum 21.
En Menéndez Pelayo apunta que es tracta d'una adaptació en pésimos versos 22, però que converteix La Celestina en el primer llibre espanyol traduït a l'anglès, aunque en detestables condiciones, i la considera feta sobre l'edició italiana d'Ordóñez.
Aquesta té certs detalls peculiars com que el primer acte comença amb un parlament de la Melibea, pel qual exposa les seves preocupacions d'amor.
Aquest parlament desapareix a totes les altres edicions que coneixem, tot i que fa que l'obra comenci d'una manera menys sobtada.
Potser un original català tenia aquest parlament?
I per mencionar un detall lliure més d'aquesta traducció, hi podem trobar una frase de salutació com Dew gard my lord, que també ens fa arrufar les celles, i no hi veiem altra explicació que una mala traducció de Deu vos guard.
Insistint amb les traduccions angleses, ens fixem especialment en una traducció del 1631 d'En James Mabbe 23, The Spanish Bawd.
Aquesta té força divergències del text castellà i alhora és molt aclaridora de passatges que a les edicions castellanes ens costen d'entendre.
Les divergències apunten a un text més picant, directe, planer, modern i coherent.
Per exemple, quan en Sempronio parla d'una prostituta amb qui té relacions, la trobem presentada com: tenia el mesmo criado una enamorada llamada Elicia.
Tot i que ho he fet tan natural com el nostre idioma ens permet, i m'hi he trencat el cap en alguns passatges tant com hom colpejaria una pedra per obtenir-ne foc).
Per últim, mencionarem que l'edició holandesa del 1550 24 ha estat anotada amb detall per Behiels i Kish 25, que també han trobat importants desavinences amb els textos castellans coneguts.
Un cop hem vist la poca claredat que hi ha al voltant dels primers textos i traduccions m'agradaria fer només un cop d'ull al bell començament de l'obra, que em sembla ben poc normal.
El resum del primer acte comença així:
La conversa comença de cop a mig diàleg entre els enamorats, i l'única pista que tenim de com s'ha arribat a aquest diàleg és al resum de l'acte.
Recordem, però, que l'edició de València del 1514 se'ns presenta com si aquests resums acabessin de ser afegits i, per tant, és lícit imaginar que no sempre hi han estat.
Començava realment tan brusca l'obra?
La primera traducció anglesa de vora 1530 és l'única que tenim que no inclou els resums, i l'única en què el diàleg no comença tan brusc.
En aquesta traducció, Melibea és la que enceta l'escena amb un petit monòleg, que serà contestat per en Calisto tal com veiem començar la resta d'edicions conegudes.
Tot això ens fa sospitar que part del diàleg inicial de l'obra pot haver estat simplement esborrat a la resta d'edicions que se'ns han conservat.
En Calisto diu que entra en una horta darrere d'un falcó seu.
L'únic passatge on tornem a trobar la menció a l'horta és al segon acte:
Novament, les traduccions alemanyes del 1520 i 1534 ens parlen de l' horta d'en Pleberio ( gartenn Pleberij, el pare de la Melibea) i no de la Melibea.
La traducció anglesa del 1631, en aquest cas, ens parla de into the garden where Melibea was, sense indicar de qui era l'hort.
La primera traducció anglesa de vora 1530 no inclou cap referència a cap horta, i de fet, no hi podem trobar aquest passatge d'en Parmeno.
Anant al falcó, és interessant perquè el trobem anomenat, a més, en un punt del primer acte.
Quan en Calisto es troba en Sempronio, li pregunta què hi fa fora de casa, i en Sempronio li respon:
Les tres mencions es fan amb nom diferent al text castellà: falcon / girifalte / neblí.
En neerlandès hi ha cert dubte, perquè ens el presenta primer com Valk oft Sperwer (falcó o esparver), després Sperwer, i finalment havik (una altra mena de falcó).
La francesa del 1527 opta per utilitzar sempre gerfault, l'italiana utilitza falcone / girifalco / falcone i les alemanyes sempre falck.
En tot cas, en Calisto no sembla prestar gens d'atenció al falcó, tot i que el resum ens deia que anava darrera seu.
Tot s'havia d'endreçar, però no menciona haver d'endreçar cap falcó (al text castellà, endereçar ).
I si mirem la traducció d'En Mabbe, veurem que en Sempronio respon parlant d'un gyrfalc, en Parmeno menciona un hawk, però el resum del primer acte diu: Calisto entering into a garden after his usual manner.
Com pot haver confós el traductor falcó amb manera?
Una possible explicació és que l'autor hagués interpretat la paraula catalana faiçó, bé per la semblança gràfica o bé perquè és la paraula que es va trobar escrita.
Que el text sigui tan confús en anomenar l'au, tant en traduccions com en castellà, i que, a més, la traducció de vora 1530 no l'inclogui, ens podria fer pensar que aquesta au va ser afegida posteriorment.
Hem vist que totes les traduccions estan plenes de controvèrsia i, només mirant les primeres paraules, a les traduccions angleses ja hi podem trobar certs detalls que ens fan pensar en un text original català.
Les grolleries de la traducció d'En Mabbe també ens fan sospitar en una situació en què els censors inquisitorials haguessin rebaixat molt aquest llenguatge i En Mabbe, tot i fer-ho més de cent anys més tard (en un moment prou contemporani a la publicació de les traduccions d' El Quixot ), hauria basat la seva traducció en un text primigeni més directe, planer, modern i, possiblement, català.
Queda pendent fer-ne una anàlisi completa, a la faisó de quixot.cat, que deixo per més endavant.
Podem concloure que aquestes discrepàncies de les traduccions ens permeten continuar sospitant que hi ha hagut un text català primigeni i en certa circulació, una censura inquisitorial no només religiosia, sino també fent l'obra castellana, i una imposició sobre les traduccions que, per molt que aquestes es basessin en el text català, se n'intentés fer esborrar tot rastre.
Un últim exemple, per il·lustrar la magnitud de la destrucció d'exemplars de l'obra a Espanya, el podem veure a través de l'anotació que fa En Vicent Salvà de l'edició de La Celestina de Madrid, 1822, on diu: From the excessive rigour with which this work has been suppressed in Spain, copies even of this edition are extremely scarce ["atès l'excessiu rigor amb què s'ha suprimit aquesta obra a Espanya, fins i tot les còpies d'aquesta edició són extremadament escasses"] 27.
Per sort, sembla que l'esborrat no seria complet.
Altrament, no estaríem discutint el possible origen català de La Celestina, ni altres estudiosos no haurien trobat indicis que apunten cap aquesta mateixa direcció.
1 ÀLEX SENDRA, La Celestina i la llengua catalana; Histocat, 2007, http://data.inh.cat/files/files/asendra_07.pdf
2 ÀLEX SENDRA, A quina ciutat es desenvolupa l'acció de la Celestina 3; Histocat, 2007- http://data.inh.cat/files/files/celestina3.pdf
3 MANEL CAPDEVILA, L'original català perdut de La Celestina.
Resum de la conferència d'En Jordi Bilbeny del 29 de novembre del 2008. http://www.inh.cat/articles/L%27original-catala-perdut-de-la-Celestina
Faig notar una possible desavinença, ja que en aquesta obra Menéndez Pelayo ens menciona que l'edició de Roma de 1506 acaba amb uns versos del traductor on aquest dóna a conèixer el seu nom.
En el suposat exemplar de la BDH que he pogut consultar d'aquesta edició aquests versos no hi són, i el traductor es dóna a conèixer abans del seu pròleg.
A veure si un dia et llegeixes els articles que critiques.
Al segle XX van sorgir moltes de les actualment considerades primeres Celestines.
Per afegir uns exemplars dels que no havia parlat, m'agradaria assenyalar que el 1998 es va trobar en un convent una Celestina impresa marcada de Saragossa, 1507.
Actualment se la considera l'edició més antiga en castellà de la Tragicomèdia.
L'any 2000 es va trobar també un tros de Celestina manuscrit que anomenen "La Celestina de Palacio".
Curiosament, consideren que és un escrit de la segona meitat del XVI, però interpreten que el contingut és una còpia d'un text anterior al que consideren imprès de 1499.
També hi ha dues impressions més de la Comèdia, 1500 i 1501, trobades al s.XX, que també actualment donen per bones.
Aquestes tenen una "Carta a un su amigo" i versos diferents a la resta de conegudes.
Per quadrar els textos de les diferents edicions no tenen més remei que imaginar que hi ha una colla d'edicions perdudes, dels primers anys.
aquest tal JOJOJO ja fa venir tronxades de riure només que escriu un comentari.
Segur que és la quota deficient dels postergats Torquemada, o un amic del vilbeny que ajuda a posicionar el web amb comentaris neopseudosurrealistes
La traducció "malparlada" del Mabbe representa tota una tradició de la literatura catalana de València.
Llegint "La Celestina" en clau valenciana, un respira l'aroma dels tarongers i se n'adona d'immediat que segueix la mateixa corrent del "Tirant lo Blanch" i ambdues recorden, a mi m'ho recorden, a la més recent, popular i afamada "El Virgo de Vicenteta", autor que la va signar sota el pseudònim 'Una musa més puta que les gallines' i que li "feren fer una versió suau de l'obra..., i del pseudònim.
Ah Trol, el que et passa és que els indicis que tenim no et semblen suficients.
Però primer m'has acusat d'amagar una traducció, després m'has acusat de mentir molt, i al final acabes dient que vols MÉS proves.
Això ho anirem solucinant xino xano.
I no pot ser tot subjecte a trobar l'exemplar, perquè això és garantir la victòria de la censura, i en aquest parany només hi cauran els curts de mires.
Per cert, per mi el resum de l'acte no és "En Calisto entra en un hort darrera d'un falcó i hi troba la Melibea", sino "En Calisto es fica en un hort a la seva manera estant amb la Melibea".
A l'acte en Calisto no entra a cap hort ni va darrera de cap falcó, i per tant, no pot formar part del resum.
Ja no seria un resum, sinó la introducció de l'acte.
Per altra banda, el que fa en Calisto parlant amb la Melibea és "ficar-se en un hort", buscar-se problemes quan no en tenia.
I "a la seva manera" coincideix amb la traducció d'en Mabbe.
Això sí que encaixaria en un *resum*.
Algunes obres mencionades semblen desaparegudes força després de l'abolició de la Inquisició.
La màquinària aquesta encara dura, diria jo.
Però vaja, ves a saber on són els originals.
De moment ni els tenim nosaltres ni els tenen els acadèmics que consideren La Scelestina obra castellana.
No podria ser que la inquisició hagués guardat els exemplars originals en algun archiu secret?
Si llegiu l'article d'El Pais sobre el "descobriment" del port de Palos de la Frontera, veureu com indiquen que han descobert "gran parte de lo que constituye" el port de Palos.
Hi veuen Colom conversant a la taverna que creuen haver descobert.
Tot i que entenc que necessiten crear un ambient colombí per fer-hi un COLONVEGAS i que per tant, necessiten finançament.
Lluís Batlle, m'ha semblat un bon article.
Per a un no entès en la matèria, resulta clarificador i senzill.
Veient el cas del Tirant, una obra molt famosa, no explícitament perseguida per la inquisició, i amb només 3 exemplars conservats i tots a l'estranger, veiem que l'argumentació de "no és català perquè no s'ha trobat el llibre en català" no pot tenir cap pes.
Amb la censura que creiem que hi ha hagut, el primer que cal repensar és quines proves tenen pes i quines no.
Negar la catalanitat de l'obra per falta del text català no pot ser cap raó de pes.
Per tant, ho hem de valorar tot respecte altres tipus d'indicis per a esbrinar-ne l'originalitat.
En el cas de La Celestina, a més, hi ha un bon reconeixement de la manca d'originals castellans també, i un cert reconeixement de que algunes primeres traduccions semblen desaparegudes, fins i tot recentment.
Eduard: de les naus, em sembla que només han trobat un forn on coure rajols, però no m'hi he fixat gaire.
Respecte als textos censurats i exemplars eliminats... bé, crec que de moment hem de treballar amb el que tenim, i no només esperar que algú trobi algun original.
Treballar respecte textos tan conegudament remenats exigeix cura.
De moment, val la pena senyalar que d'aquests textos no hi ha ni un pam de net.
Comentareu alguna cosa a tomb de la notícia que va aparèixer ahir en referència de les troballes arqueològiques del suposat port de Palos de la Frontera?
Pot ser que la notícia i de retruc l'impuls de la recerca arqueològica en si mateixa, siguin una "resposta" a les teories de la impostura i la censura castellanes defensades des de l'INH?
Diuen fins i tot que volen posar-hi les rèpliques de les naus per demostrar que hi havia prou calat per navegar-hi.
Pel que fa a l'article, queda clar que l'original de l'obra va escassejar ja des de bon principi, i que ja cap als anys vint del XVI ja era del tot inexistent, raó per la qual totes les edicions conegudes són còpia de còpia de còpia o de traducció i que costa saber quin exemplar pot ser el més fidel a l'original.
D'això ja se'n mig dedueix que l'original podria ser una obra catalana amb una sort semblant a la que va patir el Tirant lo Blanc i tantes d'altres obres.
Quin altre motiu podria haver-hi per ser una obra mereixedora de censura?
El llenguatge fort o l'amoralitat de l'argument podrien ser-ho, per bé que una cosa no treu l'altra.
La meva impressió és que Castella censurava l'èxit.
Tota obra que tingués èxit popular feia por, i l'èxit de la Celestina o del Quixot o el Tirant era per la seva literatura, per la moral dels seus arguments, precisament.
Però el que feia por era l'èxit en si mateix.
Per què? perquè eren obres catalanes, que eren les que se censuraven sistemàticament.
Quan tenien èxit calia eradicar-les del tot, fins i tot les traduïdes.
La teoria de la catalanitat, tant del Quixot com de la Celestina són ben possibles i creïbles.
Fem bé de denunciar-ho i d'exposar-ne arguments.
Però només ho podrem concloure amb proves definitives; amb pàgines originals dels llibres, tant de l'un com de l'altre.
I si és el llibre sencer, millor, encara que només sigui pel plaer de gaudir de la lectura de l'original.
Amb en Colom passa el mateix: quina ràbia no poder llegir els relats del descobriment amb la seva prosa original, fos quina fos la llengua, (encara que entre nosaltres ja sapiguem que és el català).
Són manuscrits o incunables que algun dia poden aparèixer d'algun arxiu o biblioteca perduda.
Jo sempre penso que al Vaticà hi és tot, o si més no, les proves de la veritat oculta.
|
L'empresariat del Bages va deixar clar durant la trobada d'ahir que un futur alliberament del peatge de l'autopista Terrassa-Manresa no invalida la necessitat de desdoblar el tram sud de la C-55, ja que valora que no compleixen una mateixa funció de connectivitat.
Una apreciació que la presidenta de la Cambra de Manresa, Sílvia Gratacós, va fer seva, per la qual cosa va traslladar al secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, que «potser en el seu moment no vam arribar a temps perquè es fes el desdoblament», però que «no per això deixarem de reivindicar-lo.
El seguirem reclamant i necessitem que els alcaldes facin més pressió per assolir-ho».
Gratacós va argumentar que «la C-55 necessita aquesta oportunitat, perquè la C-16 no és una via pensada per al transport de mercaderies».
Una línia argumental que, prèviament, també havien expressat diferents representants empresarials en el decurs de la trobada oberta amb Gavín.
Per exemple, l'expresident de Pimec a la Catalunya Central Vicenç Mauri va afirmar que l'autopista «no està plantejada ni feta per a la mobilitat territorial.
Està feta, essencialment, per anar a la Cerdanya».
I que, com a contrast, «el problema de la C-55 és la gran quantitat de camions que hi circulen per anar a la Zona Franca, al port i a l'aeroport».
Altres representants empresarials van expressar, en la mateixa direcció, que la C-16 «no està pensada per a un equilibri territorial, sinó per servir un model de negoci», i que la seva presència ha estat «l'obstacle per al desdoblament de la C-55».
Oposició al Teletac generalitzat
L'empresariat del Bages va posar ahir de manifest el seu malestar i oposició pel fet que, a partir de setembre, serà necessari tenir el Teletac o l'aplicació Satelise per gaudir dels descomptes del 45% que s'apliquen des de fa 20 anys, de dilluns a divendres i a totes hores, a la C-16.
Així ho van transmetre ahir al secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, en la reunió convocada a la Cambra de Comerç de Manresa.
Malgrat que, des de la Cambra i també des del Consell Comarcal del Bages, es reclama una nova pròrroga del descompte, Gavín ja ha descartat totalment aquesta opció perquè la considera «insostenible».
Des del territori es lamenta també la poca informació i el poc marge d'actuació, ja que la mesura s'anuncia a mig estiu i es posarà en marxa a partir de l'1 de setembre.
Els usuaris de la C-16 perdran el descompte del 45% que s'aplica en el preu del peatge si no tenen el sistema Teletac o l'aplicació gratuïta d'Autema Satelise.
Un fet que els empresaris del territori lamenten, ja que consideren que és un «impediment» més per tal que la gent utilitzi aquesta via en lloc de la C-55, que actualment presenta importants problemes de mobilitat per les mesures que s'han aplicat per reduir-hi l'accidentalitat.
Tant des de la Cambra de Comerç com des del Consell Comarcal demanen una pròrroga dels descomptes per reclamar noves contrapartides.
«No estem en contra de la tecnologia, però evidentment potser hi ha altres sistemes millors», va explicar el vicepresident del Consell, Eloi Hernàndez.
Per altra banda, també es lamenta la poca informació i el poc marge d'actuació, ja que la mesura s'ha anunciat a mig estiu i es posarà en marxa a partir de l'1 de setembre.
Tant Hernández com Pere Casals, expresident de la Cambra, van posar en relleu que «aquest canvi no ens aporta res ni ens beneficia gens, més aviat és un obstacle afegit», i entre les mesures compensatòries es va insistir a exigir que els descomptes que s'apliquen des del 2016 per franges horàries es facin extensius a tot el dia.
Gavín va reiterar que la C-16 és l'única autopista de Catalunya on encara es pot accedir als descomptes amb sistemes de pagament manual, i també que, en contraposició, és la via de pagament de tot l'Estat que té un índex més alt d'usuaris que fan servir sistemes de pagament dinàmic (el 60%).
Novament, es va mostrar «sorprès» perquè s'hagi generat aquest rebuig, «perquè a tot arreu es va cap a aquests sistemes, que donen més rapidesa i facilitats».
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
|
La startup barcelonina Trip4real ha creat una plataforma d'economia col·laborativa que ofereix més de 4.000 experiències per a viatgers que volen conèixer el país de la mà dels seus autòctons.
Amb presència a Londres, París, Roma, Lisboa i tot Espanya, Trip4real permet fer-te el teu propi gelat amb una artesana a Roma o visitar la Tate Modern Gallery de Londres amb una artista, ha explicat a Europa Press la fundadora, Gloria Molins.
També permet redescobrir la ciutat amb activitats originals, com ajudar un exmonjo madrileny de 90 anys que porta construint durant 52 anys.
"Avui dia tothom busca els hotels i compra els bitllets per internet, sense intermediaris.
El pròxim pas és digitalitzar l'experiència", ha afirmat.
La startup amb seu a Barcelona i fundada el 2013 cobra un 14% del total que els turistes paguen per les experiències --excepte en activitats sense ànim de lucre o d'una gran originalitat, com per exemple la catedral--, i després que els oferents hagin superat un test de qualitat.
Després d'haver captat un milió d'euros en una ronda d'inversió l'any passat per iniciar la seva expansió a Europa, Trip4real vol ser present a Amsterdam, Berlín, Istanbul, Edimburg i Atenes, entre d'altres ciutats, i també està buscant acords estratègics amb destacades startups del sector de l'economia col·laborativa a escala mundial.
Trip4real té una plantilla de 12 treballadors i 3.000 ofertes d'experiències, i uns 25.000 usuaris que han fet servir els seus serveis des de la pàgina web.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Jorge Fernández Díaz ha estat el primer ministre de l'Interior de la democràcia espanyola que ha arribat al càrrec sense l'estrany rictus facial dels seus predecessors.
A manca d'experiència directa al respecte, cal imaginar que ser nomenat ministre ha de ser una satisfacció plena, la culminació de molts anys d'esforços i el reconeixement a una feina reeixida.
Així s'ha esdevingut sempre en totes les carteres, menys tradicionalment en una: la que exigia tenir com a part de la roba de treball imprescindible la corbata negra.
L'expressió de satisfacció del ministre novell sempre estava entelada per un rictus de preocupació, esperant el moment en què hauria de posar-se aquesta corbata.
Jorge Fernández Díaz és el primer ministre de l'Interior que probablement no haurà d'anar a cap enterrament d'una víctima d'ETA.
De fet, el terrorisme va ser la segona de les qüestions que va abordar en el seu discurs d'investidura.
La primera: no li tremolarà el pols si es produeixen alteracions de l'ordre per les mesures econòmiques a adoptar.
De manera inèdita, un ministre de l'Interior arriba al càrrec dient només els que els agrada dir als ministres de l'Interior d'arreu: que vénen a mantenir l'ordre.
El ministre va explicar que havia llegit als diaris que venia a gestionar la fi del terrorisme.
Davant d'ell, acompanyant-lo en l'acte, seia l'últim ministre del PP que va ocupar el despatx, Ángel Acebes.
D'un ministre que va deixar el càrrec atribuint a ETA l'11-M a un que arriba quan ETA ha deixat de matar.
En set anys sembla que el govern de Zapatero, almenys en aquesta qüestió, ha treballat de valent i ha obtingut bons resultats.
El salt de com va deixar Acebes el càrrec a com el troba Fernández Díaz ho certifica.
Si ens guiem per la gent que va assistir a l'acte per albirar com serà el mandat de Fernández Díaz, cal esperar molt respecte per l'ordre i la tradició.
Van trepitjar la moqueta verda del ministeri, d'un verd a joc amb l'uniforme de la Guàrdia Civil, tots els alts càrrecs dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i fins i tot l'arquebisbe general castrense, monsenyor Juan del Río Martín, a qui Fernández Díaz va besar respectuosament l'anell.
A l'entrada de la sala, dos quadres a l'oli d'il·lustres predecessors de Fernández, Manuel Fraga i José Barrionuevo, deixaven constància d'un passat al qual ningú no vol tornar.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
Sant Feliu de Guíxols.-L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) crearà cinc grans àrees dins de la Policia Local per "especialitzar" la plantilla i fer-la "més eficient".
L'alcalde, Carles Motas, ha explicat actualment els agents fan "de tot" i que la voluntat és que es professionalitzin per donar resposta a les necessitats del municipi.
Motas ha dit que la nova organització es fa fixant un horitzó a vuit anys vista amb l'objectiu d'arribar als 50 agents.
A hores d'ara, la plantilla és de 35 agents però amb les baixes i jubilacions que s'han produït en els darrers temps només n'hi ha 26 en actiu.
El primer pas, ha dit, és cobrir totes les vacants per començar la reorganització.
En concret, es crearà una àrea que aglutinarà policia de proximitat, de medi ambient i administrativa.
També n'hi haurà una de serveis territorials d'on penjarà la unitat de trànsit, una altra de tècnica i d'atestats judicials i, finalment, una d'administració i suport.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
El 21 de maig a les 8:00h del matí va finalitzar l'acció de protesta dels tres joves que estavem complint un arrest domiciliari de 4 dies al local de la CGT de Lleida.
Cal recordar, que l'acusació que requeia sobre nosaltres era la de deslluÏmement de bens inmombles, per una acció que és va dur a terme el 20 de novembre de 2005 contra el monòlit franquista de la plaça cervantes de Lleida.
Aquesta acció s'enmarcava dins de la campanya ciutadana contra els símbols franquistes.
Una inciativa que en l'actualitat està impulsada per la CGT de Lleida i per l'AJLL.
Durant aquest 4 dies hem estat penjats del 8é pis de l'edifici dels sindicats, per denunciar d'una banda, la repressió i persecussió de col·lectius i persones crítiques amb l'actual política municipal.
Unes mesures sancionadores que considerem altament desproporcionades i que en els últims mesos s'han incrementat a la nostra ciutat en forma de multes, fins al punt que podem parlar d'una persecussió personalitzada en base a arxius policials.
I de l'altra, volem exigir la inmediata retirada de la simbologia franquista dels carrers de la nostra ciutat.
I considerem una vergonya que un ajuntament que s'autoanomena catalanista i d'esquerres adopti una actitud totalment passiva pel que fa a aquest tema.
Volem destacar, que durant el període d'arrest s'han realitzat diverses activitats de denúncia, com ara una concentració que va tallar l'avinguda catalunya de Lleida i un berenar popular que ha fet visible l'àmplia solidaritat que hem rebut durant tots aquests 4 dies.
Així doncs, volem enviar un inmens agraïment a totes aquelles persones que aquests dies s'han acostat a mostrar el seu suport, ja sigui fisicament o a través de correus o trucades.
Per nosaltres ha estat molt important poder veure que no estem sols i que iniciatives com la nostra l'únic que fan és reforçar-nos per seguir endavant amb les nostres lluites.
Perquè la lluita és l'únic camí i la solidaritat la nostra millor arma!
Els joves participants en l'acció.
|
Nou pimes catalanes han rebut 450.000 euros de la Unió Europea ( UE ) per les seves idees innovadores.
L'ajuda, que correspon a 50.000 euros per pime, l'han rebuda en el marc de l'última convocatòria de l'instrument adreçat a les pimes ( SME Instrument), en què s'han triat 246 petites i mitjanes empreses de 24 països.
Més info: Nous ajuts a les pimes per a l'exportació
En total, aquestes empreses cobraran un import de 12,2 milions d'euros d'Horitzó 2020, el programa de recerca i innovació de la UE, per poder agilitzar la comercialització de les seves innovacions.
Nou d'aquestes empreses estan ubicades a Catalunya.
Els projectes seleccionats abasten un ampli ventall de sectors.
Entre les empreses catalanes que rebran finançament s'hi troba Virtual Bodyworks que desenvolupa un sistema per rehabilitar homes amb un historial d'agressions de gènere a través de la realitat virtual; o 3S Tech, que proposa un sistema de sensors basat en la intel·ligència artificial per monitoritzar l'estat d'infraestructures com a ara edificis o ponts per evitar que aquestes caigui.
En la primera fase, cadascun dels 244 projectes rep un ajut de 50 000 euros per fer un pla de negoci.
Es poden ajuntar diverses empreses per proposar totes juntes un sol projecte.
La majoria de les empreses triades pertanyen al sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la salut i l'enginyeria.
La majoria són a Espanya (33), Itàlia (28) i Suïssa (23).
L'instrument adreçat a les pimes forma part de l'acció pilot del Consell Europeu d'Innovació, que ofereix oportunitats de finançament i serveis d'acceleració a empreses innovadores, emprenedors, petites empreses i científics.
Les empreses poden presentar propostes en qualsevol de les dues fases de l'instrument adreçat a les pimes en funció de la maduresa del seu projecte d'innovació.
En la segona fase, cadascun dels projectes cobra un import que oscil·la entre el mig milió i els 2,5 milions d'euros per finançar activitats d'innovació, com ara demostracions, assajos, accions pilot i plans d'ampliació.
A més, en totes dues fases les empreses es poden beneficiar de serveis d'assessorament gratuït i d'acceleració empresarial.
|
El col·lectiu La Fumera, que aquest setembre organitzarà per tercera vegada la Festa Major Alternativa de Sallent, ha aconseguit superar amb escreix el repte que s'havia fixat de finançament a través de la campanya de micromecenatge engegada per Internet fa poc més d'un mes.
Dels 4.000 euros que s'havia posat com a fita per poder tirar endavant nous elements i espais per millorar i potenciar la celebració, n'ha acabat recollint pràcticament un miler més (4.995 euros), és a dir, el 25% per sobre del sostre previst.
Una xifra aconseguida de la mà d'un total de 155 mecenes.
La campanya s'ha tancat aquesta setmana.
Amb aquesta aportació popular, La Fumera pretén posarà en marxa quatre nous projectes de cara a l'edició d'enguany de la festa major alternativa.
D'una banda, vol ampliar els elements identitaris mitjançant l'adquisició de tres figures festives que, segons detallaven fonts de l'organització a l'inici de la campanya, seran "prou lleugeres perquè les puguin portar tant nens com adults", i que seran figures d'espuma, a mig camí entre el que podria ser un gegant i un capgròs.
Es volen mantenir en secret fins a la celebració de la festa, però asseguren que avancen "molt originals".
També es vol dotar la festa de nous espais, tant per a la mainada com per a adolescents i joves.
En el primer cas, la idea és muntar una àrea infantil a la plaça de Cal Teia on, a banda de les principals activitats de la festa, també es puguin desenvolupar jocs i tallers durant tots els dies de festa major.
D'altra banda, la plaça de la Verdura es vol adaptar com a zona chill-out, més tranquil·la, amb una zona de bar i espais per seure.
Fonts de la Fumera destaquen que, un cop assolit el finançament, les comissions respectives ja estan "treballant fort" per crear els espais i la programació respectius.
Finalment, i seguint la línia de l'autogestió amb què mira d'organitzar la festa alternativa sallentina, l'entitat engegava la campanya de micromecenatge per poder construir uns lavabos propis, que siguin compactes, ben equipats, adaptats i mòbils.
L'entitat destaca que els lavabos autoconstruïts ja tenen forma i estaran acabats cap a finals d'aquest mes de juliol.
A banda de la campanya ara tancada, la Fumera preveu acabar de recollir finançament amb el que es recapti del públic en els actes que es desenvolupin durant la festa major alternativa, que es duran a terme del 7 al 12 de setembre.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
|
El primer motor de l'acció humana és l'instint de supervivència, i això val per als individus i per als grups.
Per sobreviure ens adaptem al que faci falta.
Només una minoria d'herois prefereix la mort a la renúncia.
Si s'acaba el formatge, emigrem o ens fem vegans i mengem tofu.
Als partits polítics els passa el mateix, ja que són organitzacions humanes i en comparteixen la genètica.
El gen convergent malda per sobreviure des que el pare fundador va donar el gran disgust a la família, i ara acaba de realitzar la darrera tombarella per continuar dempeus, encara que hagi de canviar de nom i acceptar el mandat d'un rei que l'ha menystingut.
Qualsevol cosa abans de desaparèixer.
Quan Convergència es va tornar PDeCAT, els mateixos militants van anar als mateixos locals de pobles i ciutats, i alcaldes i regidors van rebatejar el grup municipal sense despentinar-se.
Ara canviaran un altre cop els rètols i seran militants de Junts per Catalunya.
Aquesta ha estat la decisió del consell nacional presidit per David Bonvehí: si hem d'anar-hi a parar de totes maneres, anem-hi pel nostre propi peu i sense trencar files.
El PDeCAT es transformarà en el partit JxCat i preservarà l'organització, els locals, la militància, els regidors.
Bonvehí vol que el procés de «transitar cap a JxCat» es controli des de dins, per evitar la trencadissa i preservar els actius.
Aquest propòsit no pot amagar el fet que la veterana teulada aixopluga idees diferents sobre la ruta que mena a la Rica i Plena.
Hi ha des d'unilateralistes de pedra picada fins a reformistes pragmàtics i pactistes.
Però aquests són debats de les altures.
L'afiliat de qualsevol partit busca en primer lloc una casa on tots siguin «dels meus», encara que discuteixin.
Els convergents estan acostumats que un líder fort els digui el que convé en cada moment.
El que «ara toca», en expressió pujoliana.
Desitgen que s'acabi l'embolic d'una vegada, que l'organització sigui forta i que algú la dirigeixi amb llum als ulls i força al braç.
No és res estrany ni exclusiu, ho trobem en tota mena de formacions.
Els embolics familiars i els lideratges qüestionats desanimen les bases i els votants.
Un partit unit, amb el nom que sigui, i un líder clar, encara que visqui a Waterloo, o justament perquè ha de viure a Waterloo.
Ja que es tracta del mateix gen supervivent, per què no es treuen complexos de sobre i es tornen a dir Convergència?
|
Els centres penitenciaris de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses concentren les protestes per exigir la llibertat dels presos polítics
Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses apleguen milers de persones exigint la llibertat dels presos polítics
L'exministre d'Exteriors eslovè Ivo Vajgl creu que els càrrecs de rebel·lió són "absurds i incomprensibles"
Vilafranca del Penedès viu una diada de Sant Fèlix d'alt voltatge amb el triomf espectacular de la Colla Vella, amb els Verds lluitant fins al final, amb la Colla Joves completant el 2 de 8 net i amb uns Minyons de Terrassa sense fortuna
La Colla Vella aconsegueix descarregar el primer 4 de 9 net que es veu enguany; la Jove de Tarragona, el seu primer 4 de 9 amb l'agulla, i Vilafranca aconsegueix aguantar el tipus, en una altra jornada memorable per a la història
La Colla Vella ofereix un recital memorable a Vilafranca culminat amb el 2 de 8 net.
La Jove Xiquets de Tarragona es queda a mitges en un Sant Magí sever i aspre
Les tres presons on estan tancats els dirigents catalans s'han convertit en punts de pelegrinatge on es fan sopars, cantades o castells per mostrar-los solidaritat
Un saxofonista que toca cada dia per Forcadell a Mas d'Enric o el maquinista de tren que saluda amb la botzina quan passa per Lledoners són algunes mostres de suport personal
Els pagesos s'han apressat a fer l'acte abans de l'inici de la verema
|
Tothom qui ho desitgi podrà córrer al costat d'aquestes estrelles de l'ultrafons i contribuir a la causa solidària de recaptar menjar per al Banc d'Aliments de Sant Vicenç dels Horts.
El vicentí Toni Vázquez i els seus companys de l'equip Ultrafondo Cantabria, José Antonio Soto i Xabier Salillas, buscaran batre el rècord Guinness per equips de 24 hores corrent sobre cinta.
La prova començarà aquest dissabte a les 19 h.
La cita tindrà lloc avui i demà a la plaça de la Vila, en el marc de la 30a Mostra.
Tothom qui ho desitgi podrà córrer al costat d'aquestes estrelles de l'ultrafons amb l'objectiu de d'assolir un segon rècord: el de recollida de menjar per al banc d'aliments de Sant Vicenç dels Horts.
Només caldrà portar algun aliment en el moment de fer la prova.
Els organitzadors demanen llet, cereals, pasta, oli, sucre, llegums i llaunes de conserves.
L'alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras, i l'atleta vicentí Toni Vázquez, estaran a les 18 h a l'estand institucional (Plaça de la Vila).
A més, el barri de Vila Vella es vesteix avui d'època amb "L'Era del Baró" i s'inaugura la Mostra d'entitats.
El programa de festes per dissabte 18 de gener és el següent:
L'Associació de Veïns de Vila Vella ha preparat una mostra d'època.
Es pot visitar el 18 de gener, de 10 a 21 h, i el 19 de gener, de 10 a 20 h.
ORGANITZADOR: Associació de Veïns de Vila Vella
LLOC: places de l'Ateneu i de Vila Vella
ORGANITZADORS: entitats socioculturals i Ajuntament
10 h Mostra de medi ambient: Conèixer-los per conviure-hi.
Exposició educativa de petits animals vius (tortugues, gripaus, serps i invertebrats) en què els assistents els podran tocar i observar-los per conèixer-los millor.
Es pot visitar el 18 de gener, de 10 a 14 i de 16.30 a 20 h, i el 19 de gener, de 10 a 14.30 h.
10 h Exposició de diorames de Playmobil.
Els clicks tornen a Sant Vicenç.
LLOC: carpa situada al carrer del Pas del Llop
10 h Exposició de tractors, carros de pagès, eines del camp i de jardineria.
10 h Projeccions del primer recull de memòria històrica oral Sant Vicenç dels Horts: veus del nostre poble.
ORGANITZADORS: Remei Costa, Arxiu Municipal, Comissió Assessora de la Memòria Oral de Sant Vicenç dels Horts i Ajuntament
10.30 h Taller de bonsais a càrrec dels socis del Bonsai Club Sant Vicenç.
Un espai diferent on cada persona compartirà taula amb altres i podrà escollir el que vol prendre i jugar.
LLOC: Mostra d'Entitats (places de l'Ateneu i Vila Vella)
11 h Cercavila infantil amb Tutatis i l'espectacle Els cavalls de Menorca.
LLOC: places de la Vila, Sant Jordi, Catalunya i l'Ateneu
ORGANITZADORS: Xarxa del Centre Catòlic i Ajuntament
11 h Taller de henna, a càrrec del Bayt Al-Thaqafa.
11 h Taller de cuina de fruites i verdures
11 h L'Ateneu posa a la disposició dels vicentins un tren per fer una ruta per Sant Vicenç.
Sortida i arribada al carrer de Sant Miquel, cantonada amb el carrer de Mn.
11 h Audicions de l'Escola de Música Sant Vicenç, amb el pianista José Porto i els alumnes de grau mitjà de piano i l'orquestra de corda de l'Escola de Música, i concert d'un quartet de corda per a clàssics.
El 18 de gener, d'11 a 14 h, i de 18 a 21 h, i el 19 de gener, d'11 a 14 h i de 18 a 20 h.
Hi haurà diferents audicions al llarg dels dos dies.
ORGANITZADOR: Escola de Música Sant Vicenç
11.30 h 1r Concurs ràpid de diorames de Playmobil.
11.30 h Taller "Consum responsable" per reduir el seu impacte al medi ambient.
LLOC: Mostra de medi ambient, plaça de l'Ateneu
13 h Sorteig de la campanya de Nadal "Comprar a Sant Vicenç té premi"
LLOC: Estand de la Unió de Botiguers (carrer de Mn.
ORGANITZADORS: Unió de Botiguers i Ajuntament
13 h Degustació de migas de Garlitos
16.30 h Taller d'ikebana, a càrrec dels socis del Bonsai Club Sant Vicenç.
17 h Accions teatrals amb els alumnes de l'Escola de Teatre El Bitxo, que presenta L'Era tal com era.
ORGANITZADOR: Escola de Teatre El Bitxo
17 h Activitat infantil de tallers de reciclatge
17 h Taller de henna, a càrrec del Bayt Al-Thaqafa
LLOC: Mostra de Medi Ambient, plaça de l'Ateneu
18 h Exhibició de balls de saló, a càrrec del Club de Ball Esportiu Juan Bocanegra.
18 h Contes i rondalles per a tothom, amb els alumnes de l'Escola de Teatre El Bitxo, que presenta L'Era tal com era.
LLOC: Escola de Teatre El Bitxo
18.30 h Conferència sobre suiseki.
18.30 h Cercavila de la Banda de Sant Vicenç dels Horts.
Recorregut pels carrers de Rafael Casanova, Barcelona, Girona, Jacint Verdaguer, plaça de Narcís Lunes i Jacint Verdaguer i arribada a la pl. de la Vila.
ORGANITZADORS: Banda de Sant Vicenç dels Horts i Ajuntament
Rècord Guinness per equips de 24 hores corrent sobre cinta.
Vine i corre amb les estrelles de l'ultrafons: el vicentí Toni Vázquez, el càntabre José Antonio Soto i el basc Xabier Salillas.
Ajuda'ns a recaptar productes per al banc d'aliments.
19 h Lliurament de premis del 1r Concurs ràpid de diorames de Playmobil.
ORGANITZADOR: Taller de Solidaritat
LLOC: Pista annexa del Poliesportiu Municipal Sant Josep
19.30 h Concert de jazz amb la vicentina Marina Tuset i La Locomotora Negra
ORGANITZADORS: Jazz Club La Vicentina de la Societat La Vicentina i Ajuntament
20 h Ballades dels nostres gegants Vicenç i Coloma
ORGANITZADOR: Colla de Geganters i Grallers de Sant Vicenç dels Horts COL•LABORADOR: Ajuntament
Perversions, que presenta l'espectacle Top Model coproduït en petit format per Dagoll Dagom i interpretat per Pep Cruz, Anna Azcona i Jordi Coromina.
Venda d'entrades al Centre Catòlic, el 13 i 14 de gener, de 19 a 21 h; al SIAC (Servei Integral d'Atenció Ciutadana, plaça de la Vila, 1), de dimecres 15 a divendres 17 de gener, de 9 a 14 h, i dimecres i dijous de 16.30 a 18.30 h, i mitja hora abans d'iniciar-se l'espectacle, al Centre Catòlic.
ORGANITZADORS: Centre Catòlic i Ajuntament
22.30 h Ball de Festa Major amb l'Orquestra Parfils
ORGANITZADORS: Ateneu Familiar i Ajuntament
Vols rebre els titulars, l'agenda d'activitats i els anuncis oficials a la teva bústia de correu?
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Juristes per la República interposa una querella contra Enric Millo per les càrregues del Primer d'Octubre
La querella contra Millo és per un delicte de prevaricació per omissió
També vol que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) lliuri els contractes subscrits amb la productora Triacom per tal de descobrir si es van girar factures falses d'actes de CDC
Dos terços dels catalans consideren que el Tribunal Suprem té una baixa independència judicial
Una majoria dels ciutadans dels Països Catalans desconfien de la independència judicial espanyola
Vist per a sentència el segon judici contra Blasco pel cas Cooperació
L'ex-conseller va reconèixer els delictes de malversació de cabals, prevaricació i falsedat a canvi d'una rebaixa de la petició de penes de la fiscalia
L'Audiència espanyola imputa el BBVA pel cas Villarejo
Pels delictes de suborn, revelació de secrets i corrupció en els negocis
Una filtració a La Vanguardia intenta qüestionar les informacions de Público sobre el 17-A
El rotatiu del grup Godó publica un informe dels Mossos reconstruint els atemptats de Barcelona i Cambrils
El jutjat d'instrucció de Gandesa dicta l'obertura al judici oral contra els dos acusats per l'incendi d'Horta
L'Audiència de Tarragona ha d'assenyalar ara data del judici sense que s'hagi fet la transcripció de les declaracions gravades
La fiscalia arxiva la investigació sobre la incompareixença de Rajoy en la comissió d'investigació del 155
Brussel·les porta Hongria als tribunals europeus per 'criminalitzar les activitats d'ajuda als refugiats'
La CE també obre un procediment d'infracció contra Budapest per no donar menjar a les persones retingudes a la frontera que esperen ser retornades
Capella garanteix que no s'han espiat els ordinadors dels jutjats catalans
La consellera de Justícia respon a Ciutadans que era una instrucció sobre ús de les TIC i li retreu que no es preocupés quan es van filtrar dades privades del sistema LexNet
El TS absol l'ex-director de la CAM López Abad i redueix la pena d'Amorós per falsejar els comptes
També exonera l'ex-director d'inversions implicat en els comptes dels exercicis 2010 i 2011
El jutge dóna la raó a la Seguretat Social en el macrojudici contra Deliveroo i decreta que els missatgers no són autònoms
El jutjat 19 de Madrid declara que hi ha una relació laboral entre l'empresa i 500 missatgers
El TC admet a tràmit el recurs del govern català contra el reglament d'adopció internacional
La Generalitat considera que la normativa redueix les funcions de l'Institut Català de l'Adopció i l'Acolliment a qüestions de gestió
Detenen quatre persones per l'atac al centre de menors tutelats del Masnou
Els arrestats corresponen als dos bàndols i estan investigats per desordres públics, delicte d'odi i atemptat a agents de l'autoritat
El penal de Manresa torna la causa contra Pesarrodona al jutjat d'instrucció
Torna la causa al jutjat d'instrucció, fet que la defensa considera un exemple més d'una causa
Envien a judici l'ex-batlle de Torredembarra i tres membres de la família Sumarroca en un cas vinculat al 3%
Teyco hauria pagat 1,5 milions d'euros en comissions il·legals a Masagué per l'adjudicació de les obres d'un pàrquing
Arxiven la causa oberta per malversació en les obres de la Sagrera
La jutge constata que es va prioritzar el compliment de terminis i que hi ha diferents valoracions sobre les obres
El Suprem rebutja el recurs d'Aragó contra el pla hidrològic de les conques internes catalanes
El tribunal apunta que Catalunya té competències per fer aquest tipus de plans i que serà el TSJC qui es pronunciï
Robles, sobre el 17-A: 'Només puc respondre per la gestió del meu govern'
La ministra espanyola de Defensa recorda que el director del CNI ja va comparèixer pel 17-A en la comissió de secrets d'estat
Carlos E. Bayo: 'El CNI podria haver evitat aquella matança'
El periodista de Público assegura que demostrarà que els serveis secrets espanyols coneixien els objectius del grup de Ripoll
Presó sense fiança pels quatre acusats d'una nova violació múltiple a Manresa
Centenars de persones s'han concentrat a la ciutat en contra de les agressions masclistes
El TC avala la 'llista Falciani' com a prova contra el delicte fiscal: no vulnera la presumpció d'innocència
Desestima el recurs d'un enginyer espanyol, que apareix en el llistat de defraudadors
La Guàrdia Civil expedienta una cobla aragonesa per cantar contra el rei espanyol
'Amunt, avall, enviarem el rei al carall.
Avall, amunt, no volem la monarquia', diu la lletra de la cançó
Arxivades totes les denúncies contra els professors de l'institut el Palau assetjats per l'unionisme
El jutge tanca les últimes tres investigacions que encara eren obertes per un suposat menyspreu a fills de guàrdies civils
El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona reclama al govern espanyol una reforma profunda de la justícia
Reivindica un nou pacte d'estat fet des del diàleg i el consens per tenir una justícia digna
un compromís amb el periodisme i amb el país
|
Va ser a Montevideo, fa 49 anys.
És fill de pare alemany i de mare uruguaiana, i tot i que es fa la música a sobre, es va llicenciar en medicina a la Universidad de la República, la més antiga i gran de l'Uruguai.
Després d'estudiar música i d'una carrera no gaire reeixida al seu país, Joaquin Sabina el va convidar l'any 95 per presentar-lo en societat i des d'aleshores ha estat un no parar.
Ha escrit pels altres, ha publicat 14 àlbums, ha tingut nombroses nominacions i premis a banda de tenir el gran honor de ser l'autor de la primera cançó en castellà que guanya un Oscar: va ser l'any 2004 per 'Al otro lado del río' de la pel·lícula 'Diarios de Motocicleta'.
També ha fet una petita inclusió en cinema protagonitzant 'La suerte en sus manos', de Daniel Burman i ens visita amb el seu disc més rímtic, mogut i ballable, 'Bailar en la cueva', amb col·laboracions de luxe com la del mite Caetano Veloso.
Jorge Drexler ha gravat un àlbum en el qual reivindica la relació entre música i ball, tot i que no cal posar-se a ballar per gaudir i entendre 'Bailar en la cueva'.
Gravat entre Bogotà i Madrid, el disc inclou col·laboracions amb grans artistes del continent americà com Caetano Veloso, Ana Tijoux o Bomba Estéreo.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
|
Afirmen que el viatge d'hora i mitja cap al complex després d'una "llarga jornada" complica la conducció als agents
Salou.-El Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME) ha demanat a la Direcció General que la Brigada Mòbil (Brimo) deixi de fer el servei nocturn d'estiu a Salou (Tarragonès) per la seguretat dels agents.
Apunten que els policies s'han de desplaçar del Complex Egara, a Sabadell, fins a Salou, i que han de tornar-hi després de "moltes hores de treball en torn de nit".
"El viatge de tornada d'hora i mitja, amb el sol de cara, complica molt la conducció als agents i posa en perill greu la seva integritat física i la d'altres ciutadans que circulin per la via", afirmen al comunicat, en què asseguren que ja hi ha hagut uns quants "ensurts" en el camí de tornada.
Aquesta és una reivindicació que el sindicat fa de fa temps.
Reclamen que l'administració posi solucions per no haver de "buscar responsabilitats en cas que en passés una de grossa".
En un comunicat, el sindicat relata que als agents se'ls planifica l'inici del servei des del complex Egara a les 22 hores i que acaben a Salou a les 7 hores del matí.
A tot plegat, apunten, cal afegir el possible perllongament de jornada, més el viatge de tornada, la qual cosa suma un mínim de jornada de treball entre 10.30 hores i 11 hores com a mínim.
"Aquest viatge de tornada, amb tot el sol de cara", apunten.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
CIU es patètica en els seus plantejaments: carriclons i avergonyits de catalunya de la mateixa manera que PSC, i tots els altres que no han fet res perquè el català sigui respectat, de tota manera nosaltres els catalans també som culpables per donar tantes facilitats gratuïtes a moros i xarnegos.
Perfecte que se'l carregui, no x la contradicció en si, sino pq així potser arribará un dia en el que no ens fotran la feina treballant x 4 durus, hem estat invaits i a mes ens ho treuen a nosaltres x donar-li a ells, vinga home, si voleu fer pais, no sieu RACISTES amb la gent d'aqui, ara tot son preses
CiU ahir es va carregar aquest programa per ensenyar català als imigrants que treballen a la restauració:
massa tard, la societat civil catalana està desmoralitzada i emprenyada, no us votarem mai mes, tant criticar a espanya, podriem començar per nosaltres, en vegada d efer culte al barça, que deu nidó el que tenim aqui, heu destruit catalunya i la seva bona gent, tots plegats
El fer el QUIXOT ja no es una actitud SOLS ESPANYOLA, els CATALÁNS tambe en gaudeixen d'aquesta DERIA
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
|
La portaveu del Govern, Neus Munté, ha advertit que si el TC falla en contra de la prohibició de fer curses de toros a Catalunya, l'executiu català farà el possible per deixar sense efectes la sentència.
"Si això es confirmés, nosaltres inmediatament ens posaríem a treballar per impedir que la sentència tingués cap efecte pràctic", ha exposat recordant que el Govern, per exemple, ha fet una nova llei d'habitatge per esquivar la suspensió del TC a una llei catalana sobre emergència social.
El que ha fet el Govern en el cas de l'emergència social és que, com que el govern espanyol va impugnar la norma i l'Alt Tribunal la va suspendre, ha elaborat una nova que considera que sí està blindada davant eventuals suspensions, i creu que això també funcionaria en el cas dels toros.
"No volem un país, de cap de les maneres, on es maten els animals o es faci patir als animals.
Un dels principis del nostre autogovern és la defensa dels animals", ha al·legat la portaveu de l'executiu català.
Munté ha lamentat que l'Alt Tribunal pugui plantejar deixar sense efecte una prohibició que té l'aval d'una cambra parlamentària:"No ens quedarem amb els braços creuats i batallarem perquè quedi intacte el que aproba el Parlament".
El Tribunal Constitucional debat en el ple d'aquesta setmana el recurs presentat pel PP contra la prohibició dels toros a Catalunya, aprovada pel Parlament l'any 2010.
L'esborrany de la sentència que el TC té sobre la taula planteja que el Parlament es va excedir en les seves competències.
Un argument en la línia del recurs del PP que manté que la prohibició "envaeix competències estatals" i "restringeix drets i llibertats dels ciutadans".
En aquest sentit s'ha expressat el coordinador general del PP a Catalunya, Xavier Garcia Albiol.
Albiol ha dit que el PP "veuria amb satisfacció que, en relació als toros, "Catalunya recuperi la llibertat" i ha matisat que "la prohibició a Catalunya no va venir motivada per una qüestió animalista sinó exclusivament per eliminar un símbol que els partits independentistes entenien que representava l'espanyolisme".
Des d'Esquerra, Roger Torrent ha recordat que la prohibició va rebre un ampli suport parlamentari i que la iniciativa provenia d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) recolzada per més de 180.000 signatures.
Per això, Torrent ha reiterat que els republicans sempre han dit que "no ens sembla acceptable ni propi del segle XXI les curses de braus i sempre hem estat a favor de defensar els drets dels animals i en contra del maltractament animal".
Torrent ha lamentat que "per enèsima vegada, el TC passi per sobre de la sobirania del Parlament i la voluntat popular i la sobirania de Catalunya.
Denunciem aquesta voluntat política del TC i la seva politització".
CSQP, en boca d' Ortènsia Grau, ha insistit en aquesta línia i en la idea que el Parlament té plenes competències en aquest tema: "una vegada més, el tribunal es desqualifica prenent una decisió contra una llei que és fruit d'una ILP".
"Sembla que aquest tribunal sempre es vulgui situar contra la llei i la democràcia", ha lamentat.
|
Els actes del Carnaval de Solsona d'ahir van estar marcats pel bon temps i per l'àmplia presència de nens i nenes que un dia abans del Carnaval infantil van fer acte de presència a la majoria d'actes, però sobretot a l'hora de gaudir de la baixada i posterior pujada dels Gegants Bojos, així com dels ballets del bestiar de la tradicional festa solsonina.
Després de la bogeria de dissabte amb la penjada del ruc i el tsunami de comparses, ahir es va reunir un públic més familiar.
Ja a primera hora del matí alguns dels assistents van rebre garrotades dels Gegants Bojos.
Una de les novetats d'enguany va ser l'acte anomenat Miss-Yu, en el qual Josep Feliu, la primera Miss Forastera de Fora, títol que es va estrenar l'any 1972, va donar a entendre que en les properes edicions s'eliminaria aquest acte del programa, ja que va assegurar que en aquests temps ja no fa gràcia riure d'un home disfressat de dona.
En aquest sentit, l'Associació de Festes del Carnaval va afirmar a Regió7 que la continuïtat de l'acte dependrà del que decideixi cada junta, però que actualment ho considera un tema desfasat.
Per aquest motiu, van insistir, es va organitzar un acte de comiat per donar lloc a noves activitats com el premi al ruc de l'any, que es va estrenar ahir amb sorpreses.
Aquest guardó, una iniciativa nova d'aquesta edició en què es premiava un personatge de Solsona per les seves accions o decisions polèmiques durant l'últim any, va tenir un final inesperat.
Els nominats eren l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, per la inversió de 3.000 euros que l'Ajuntament ha destinat a llums led per a la façana del consistori i per la campanya de trànsit; l'exrector de Solsona Lluís Tollar, pel conflicte amb l'Agrupament Escolta i Guia Pare Claret de Solsona; i el gerent del Consell Comarcal i del Centre Sanitari del Solsonès, Marc Carrera, pel seu sou de 70.000 euros anuals.
Finalment, però, el premi se'l va endur el president de l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona, Joan Solé, que va rebre el guardó de mans del Carnestoltes d'enguany, Jaume Porredon, per «haver tingut la idea d'encarregar-nos fer aquest premi», van dir els organitzadors, que van presentar l'acte caracteritzats com a jutges.
En finalitzar l'acte, es va presentar un gran cartell de Solé cap per avall que va presidir durant tot el dia la plaça de la Catedral.
Ja a la tarda, es van celebrar les tradicionals contradanses, un dels actes més antics del Carnaval solsoní, la celebració del qual va ser prohibida en el seu moment pel franquisme.
L'acte consisteix en tres contradanses: les sèries, les boges i les de l'indiot.
Les primeres es fan com a mofa als balls de saló francesos del segle XVIII; les de l'indiot, que es van recuperar el 2013, tenen com a característica principal la indumentària dels dansaires, que van caracteritzats com si fossin ocells.
Per la seva banda, les contradanses boges consisteixen que els integrants del grup de ballarins, cadascun vestit amb una disfressa diferent, conviden a ballar el públic en un moment d'autèntica disbauxa.
El dia va finalitzar amb el sorteig Kina ressaca i amb una festa de l'espuma, a càrrec de DJ Gilette.
|
Dia: dijous, 25 de juny de 2015
Lloc: Aula de Graus de l'edifici Antoni M. Alcover, campus universitari, Palma
Tindrà lloc la inauguració de la I Trobada d'Empreses i Escola de Doctorat de la UIB.
Hi intervindran el director territorial de Banc Santander, senyor Ignacio Alcaraz; el director de l' Escola de Doctorat de la UIB, doctor Jeroni Morey; el director de la Càtedra Santander-UIB d'Innovació i Transferència del Coneixement, doctor Bartomeu Alorda; el vicerector d'Innovació i Transferència, doctor Jordi Llabrés; i el Rector de la UIB, doctor Llorenç Huguet.
Trobada d'Empreses i l'Escola de Doctorat
La I Trobada d'Empreses i Escola de Doctorat de la UIB té com a finalitat que les empreses de les Illes Balears coneguin la recerca que els doctorands duen a terme i que pot ser d'interès per millorar la competitivitat de les empreses que els vulguin incorporar.
Les empreses participants en aquesta trobada podran manifestar directament els seus interessos i inquietuds als responsables dels diferents programes de doctorat, per tal de facilitar la transferència de coneixement de la Universitat cap a les empreses, i que aquestes se'n puguin beneficiar amb innovacions d'alt valor afegit.
Aquesta primera jornada se centrarà en el sector turístic i afins: hoteleria, restauració, gestió telemàtica, urbanisme, planificació, transport aeri, etc.
La Trobada l'organitzen conjuntament l'Escola de Doctorat de la UIB, la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears, i la Càtedra Santander-UIB d'Innovació i Transferència del Coneixement, promoguda per la Universitat amb el suport de Banc Santander a través de Santander Universidades.
|
DEMANEM A LA MINISTRA CARMEN CALVO QUE INFORME SOBRE L'ESCRIT DE L'ADVOCACIA DE L'ESTAT QUE OBLIGA LA GENERALITAT A COMUNICAR-SE EN CASTELLÀ.
Aquest migdia el grup Republicà i EH-Bildu han registrat una petició de compareixença de la Vicepresidenta i Ministra de la Presidència Carmen Calvo davant la Diputació Permanent perquè informe sobre l'escrit de l'advocacia de l'estat en el qual demana a la Generalitat Valenciana que es comunique amb la Generalitat de Catalunya i el Consell de les Illes en castellà.
Des d'Esquerra Republicana del País Valencià no podem consentir més extralimitacions per part dels diferents organismes de l'estat espanyol i recordem que tant des del punt de vista social com acadèmic arreu el món, ningú qüestiona la unitat de la llengua catalana.
El president d'ERPV, Josep Barberà, recomana «recordar a l'advocacia de l'estat que el valencià és com li diem al català els valencians i les valencianes, com també recordar-los que a totes les facultats de filologia catalana d'arreu el món o a la Real Academia de la Lengua Española es reconeix aquesta unitat.
Per no parlar de la jurisprudència al respecte amb sentències que van en la mateixa línia.»
Barberà també ha recordat la validesa de les dues denominacions (valencià i català) per a referir-se a la llengua.
Des d'ERPV lamentem que l'advocacia de l'estat es dedique a fer o a preparar el treball brut del clavegueram estatal en compte de parar la seua atenció en aspectes més greus com ara la defensa de l'estat de dret, greument ferit en aquests moments.
2/oct/19 Esquerra Republicana del País Valencià es presenta a les eleccions al Congrés i el Senat espanyols del pròxim 10 de novembre i, en aquest sentit, està treballant per integrar a les seues llistes gent procedent de moviments socials així com altres col·lectius del municipalisme i del sobiranisme d'esquerres del País Valencià.
Des de la nostra formació política som ben conscients que ens trobem en un moment d'excepcional agressivitat contra els drets bàsics del poble valencià per part del govern espanyol.
La negativa a parlar-ne del concert econòmic que ens permeta sobreviure econòmicament, com també a la recuperació del Dret Foral Valencià, els constants recursos al Tribunal Constitucional a lleis promulgades pel Consell, o la primacia dels interessos espanyols per damunt dels béns i el benestar dels valencians com estem veient en el cas de l'ampliació de la V-21 en són una bona prova.
I davant d'aquesta situació ja no ens podem acontentar amb peticions febles que queden en paper mullat o en una imatge a les xarxes.
Cal que construïm una veu valenciana de debò que no tinga por a fer valdre els interessos del País Valencià a Madrid, sense lligams amb l'estat.
Una veu que defense els drets fonamentals com la llibertat d'expressió i d'autodeterminació, i també el dret a una hisenda pública, el dret a regir-nos per les nostres pròpies lleis, el dret a tindre una xarxa de comunicació eficaç o el dret a preservar el nostre medi ambient per damunt d'interessos econòmics lligats al turisme, al transport de mercaderies radial espanyol entre d'altres.
Històricament des d'Esquerra Republicana del País Valencià hem concorregut amb altres forces amb les quals compartim posició sobiranista i d'esquerres.
Ara però, i sota les sigles d'ERPV, estem bastint una candidatura on la gent que des de l'activisme social en diversos àmbits treballa per la sobirania territorial, legal, alimentària, cultural i política puga tindre veu.
ERPV 24/09/2019 no podem estar parlant de sostenibilitat, de protecció de l'Horta i del consum de proximitat mentre licitem projectes que atempten contra la base del que hauria de ser la gestió ambiental responsable.
Des d'Esquerra Republicana del País Valencià demanem al Consell i, especialment al President Ximo Puig i a la Consellera de Medi Ambient Mireia Mollà, que plantegen un conflicte de competència en l'execució de l'ampliació de la V-21.
El projecte aprovat i licitat pel Ministeri de Foment que dirigeix José Luis Ábalos d'ampliació de la V-21 en el tram Carraixet-València va en contra de l'esperit de la llei de l'Horta promulgada pel Consell el 6 de març de 2018 que en el seu preàmbul assegura que aquesta «proposa la protecció i la dinamització de l'Horta de València com una actuació prioritària per a la consecució d'un model territorial sostenible i resilient als efectes del canvi climàtic i de la seguretat alimentària».
La legislació permet plantejar conflicte competencial en la mesura que una decisió de l'administració estatal contravé una llei valenciana, tal com preveu l'article 161.1c. de la Constitució.
Davant una situació urgent cal prendre mesures urgents.
Les proposicions no de llei (PNL) no tenen cap recorregut legal, menys encara quan s'acaben de disoldre les Corts Generals per la convocatòria d'eleccions generals.
Davant una situació crítica no devem prendre mesures no vinculants, cal actuar amb fermesa, i la proposició del conflicte de competència n'és una, possiblement l'única que ens permetrà frenar el projecte d'ampliació de la V-21.
Per al president d'ERPV, Josep Barberà, "no podem estar parlant de sostenibilitat, de protecció de l'Horta i del consum de proximitat mentre licitem projectes que atempten contra la base del que hauria de ser la gestió ambiental responsable.
Estem demanant a la ciutadania que canvie de model de vida mentre l'administració només fa gestos buits que es resumeixen en una foto i un titular.
ERPV 05/09/19...hem de deixar de pidolar perquè l'experiència ens diu que mai no ens donaran allò que és nostre, que ens pertany.
Fa tants anys que venim parlant de l'espoli que patim al País Valencià i de les desigualtats econòmiques i, per tant, socials que patim els valencians, que quasi fa nosa tornar al tema.
A Esquerra Republicana del País Valencià mai se'ns podrà acusar de deslleialtat amb les institucions de la Generalitat; mai ha sigut ni serà tema de controvèrsia ni debat partidista per a nosaltres.
Ara bé, la situació de bloqueig que patim en aquests moments i el perill greu i ben real d'empitjorament ens fa exigir a aquells que comanden el Consell que prenguen mesures que vagen més enllà de la foto per a eixir del pas i frases buides que consolen el poble.
El govern de Pedro Sánchez ens retalla per desídia milions d'euros en bestretes i en la liquidació de l'IVA sota el pretext de ser un govern "en funcions".
Ara bé, estar en funcions no li ha impedit prendre decisions com ara signar una factura de 2083 milions d'euros en armament (que s'afegeixen als 4325 assignats en campanya electoral), com tampoc li ha impedit acordar una ajuda de 60 milions al Marroc per lluitar contra la "immigració il·legal" i la compra de vehicles per al Ministeri de l'Interior marroquí.
No cal seguir fent la llista de greuges comparatius perquè allò que ens preocupa no és el govern espanyol sinó el valencià.
Conscients que és complicat seure al govern valencià amb aquell que des de l'estat intenta posar-te la pota damunt, cal dir les coses pel seu nom.
Només amb un concert econòmic podrem intentar eixir de la misèria a la qual ens tenen sotmesos de forma deliberada des de fa anys i panys.
Des que l'any 2006 Esquerra Republicana del País Valencià començàrem a denunciar l'espoli que patim fins ara, el terme s'ha assumit per part de les forces del Botànic i de bona part de la societat valenciana.
Ha calgut més d'una dècada per què ho tingueren clar.
Amb els resultats de les eleccions del 28 d'abril Esquerra Republicana passa de 9 a 15 diputats i diputades al Congrés dels Diputats L'independentisme ha guanyat per primera vegada unes eleccions espanyoles aquest 28A.
Amb més d'un milió de suports, els republicans han aconseguit 15 diputats al Congrés, 8 homes i 7 dones amb perfils transversals i plurals per defensar els drets, les llibertats i la independència.
El president d'Esquerra Republicana, un pres polític, encapçala el grup dels republicans a Madrid.
Injustament empresonat de forma preventiva a Soto del Real per la causa contra l'1-O, Junqueras ha estat la veu d'Esquerra com a alcalde de Sant Vicenç dels Horts, com a eurodiputat, com a vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, i ho tornarà a ser ara com a diputat al Congrés i com eurodiputat, perquè "votar no és delicte; impedir-ho per la força, sí".
Gabriel Rufián Políticament fent tàndem fins ara amb Joan Tardà.
Repetirà per tant al Congrés i hi va per reivindicar la justícia social, la llibertat, i un independentisme heterogeni i transversal.
Advocada de professió, repeteix com a tercera de la llista i hi arriba des d'Igualada, provinent d'una família d'origen divers i d'una tradició política socialista.
Els resultats d'Esquerra aquest 28A són també possibles per l'aliança amb Sobiranistes, del qual Nuet n'és impulsor.
Ha forjat la seva trajectòria política com a regidor a Montcada i Reixac, i al Congrés i al Parlament, defensor els drets socials.
D'origen brasiler, Dantas és jurista i activista social, i ha fet bandera com ningú de les lluites socials i pels drets de les persones migrants.
Ha impulsat i participat en diverses plataformes, de caire internacionalista, i a favor de la lluita antiracista, antifeixista, i per la defensa dels drets humans i dels drets civils.
Hui, 23 d'abril, dia del llibre, hem preguntat a les persones que encapçalen les nostres candidatures què estan llegint o què acaben de llegir que els haja agradat.
No deuen tindre massa temps per llegir, tot i això totes elles furten temps a l'agenda per llegir.
Ens ha quedat un llistat de recomanacions de caràcter molt polític, format quasi totalment per l'assaig ideològic.
Des d'Esquerra Republicana del País Valencià no volem deixar passar l'ocasió per recomanar, a més, un llibre fonamental per entendre el tarannà del nostre candidat a la Presidència de la Generalitat per això vos recomanem "Josep Lluís Albinyana.
Un president sense País" del periodista Carles Senso i editat per El petit editor i que teniu a la imatge d'aquest post.
Res com anar a la font per tindre informació de primera.
El millor d'haver de preparar aquest post ha sigut l'encreuament de missatges entre candidats i candidates comentant i suggerint-se entre ells títols.
Entendreu que no fem pública la conversa pel grup de whatsapp, aquestes coses no van amb nosaltres.
Si voleu tindre una llista de suggeriments per a la lectura política, preneu nota.
El primer a contestar ha sigut Marc Casanova, candidat pel Jovent Republicà a Europa per Ara Repúbliques.
La també candidata a Europa per ERPV Maria Pérez combina la participació en actes de campanya amb la preparació de les oposicions.
Però com que el temari no és massa atractiu, descansa quan pot llegint en anglès "Colombia" de Jenny Pearce.
En el cas del cap de llista a Europa pel País Valencià en la coalició Ara Repúbliques, Guillem Agulló, està intentant compaginar el gaudi de la família amb els actes de campanya i la lectura de "Al principi de tot hi ha la guerra" d'Agustí Gil Matamala.
El candidat a la Presidència de la Generalitat i cap de llista per Castelló a les Corts, Josep Lluís Albinyana llegeix en aquests moments "La primera república" de Javier Echenagusia.
ERPV, 20 d'abril de 2019 S'acosta el 28 d'abril.
Valencianes i valencians acudirem a votar les persones que ocuparan escons a les Corts Valencianes, el Congrés dels Diputats i el Senat.
Necessitem que els escons a les Corts, al Congrés i al Senat estiguen ocupats per persones que no tinguen por a l'hora de defensar els interessos del País Valencià.
Fa 40 anys perdérem l'oportunitat de què se'ns considerara nacionalitat històrica i hem vist com, a poc a poc, s'ha rebaixat el nivell d'exigència respecte dels nostres drets.
A Esquerra Republicana del País Valencià venim parlant de l'espoli des de fa 15 anys i aquest fet ha provocat que a hores d'ara les forces polítiques que es diuen valencianistes parlen tímidament de "finançament just".
No volem cap finançament just, no són bons els eufemismes per a la política, no volem que ens maltracten menys del que ho fan les estructures de l'estat des de fa tant de temps.
Volem que deixen de maltractar-nos i de prendre'ns allò que és nostre.
D'altra banda en aquestes eleccions nacionals i estatals ens juguem les nostres llibertats democràtiques.
L'estat no perdona la dissidència i permet tindre idees sempre que no es duguen a la pràctica.
Podem parlar de república, enyorar-la però no podem plantejar-la de debò.
De fet, tot allò que qüestione el règim, siga una cançó, un llibre o una exposició és motiu de repressió.
També ho és voler dur a la pràctica el mandat d'un poble si aquest demana a les urnes viure en una república independent.
I direu, i això que té a veure amb valencianes i valencians?, molt.
Volem que el País Valencià trie el seu camí, gestione els seus recursos, s'oblide de les lleis intervingudes i paralitzades pel Tribunal Constitucional.
Volem garantir la llibertat de totes les persones que viuen al País Valencià, independentment d'on hagen nascut.
Només des de la gestió dels nostres propis recursos podrem planificar la nostra sanitat, l'escola i la universitat, la investigació, la gestió complexa gestió territorial amb un interior despoblat i una costa massificada, el benestar de la gent gran.
El candidat a la presidència de la Generalitat d'Esquerra Republicana del País Valencià és Josep Lluís Albinyana, cap de llista per la demarcació de Castelló.
Jurista i president del Consell del País Valencià, Josep Lluís Albinyana va acceptar la proposta de Josep Barberà, president d'ERPV, de representar-nos, després de molts anys apartat de la política activa.
Allà on fem un acte, la gent queda embadalida amb la capacitat intelectual i política d'un home que coneix amb detall la història del País Valencià.
Potser per això té les idees de futur tan clar.
Li fem quatre preguntes referents a les eleccions del 28 d'abril.
Però tardí segons quan em demanaren participar-hi en aquestes eleccions.
Vaig acceptar per no restar al marge d'una ignomínia i canvi com els que estan passant, enfront del soroll tant fort com el del silenci que domina la majoria dels polítics nacionalistes.
Quan tanta gent que devia parlar, calla i mira cap al costat, cadascú és obligat prendre posició en una cursa que no és per aconseguir els projectes polítics respectius, sinó millor la mera defensa d'unes regles democràtiques comuns per a tots.
Es tracta de prioritzar els objectius per arraconar en primer lloc tots els elements tòxics per una societat democràtica.
La Constitució del 78 es qualifica com "transició" a la democràcia, però aquesta és una falsedat quan s'utilitza com argument de persecució à la dissidència del bloc unionista, criminalitzant l'exercici de llibertats democràtiques amb la utilització dels Poders Públics, que han perdut llur legitimació d'esser neutrals i restar sobre totes les opcions polítiques, per convertir-se en aferrissats combatents dels demòcrates dissidents.
El rei mateix ha donat un exemple notori d'aquest enfrontament caïnita entre ciutadans del mateix Estat.
2.- Per què cal fer confiança a ERPV?
En realitat som els indicadors de la capacitat de la democràcia actual per identificar-se com una societat oberta, on en teoria qualsevol dissidència pugues cabre, sense patir la censura ni la persecució.
Josep Barberà és president d'Esquerra Republicana del País Valencià i regidor de cultura de l'ajuntament de Benicarló.
Aquestes són les seves reflexions sobre el vot a ERPV i les necessitats polítiques del País Valencià.
La meva gent em va demanar que encapçalara la llista a les Corts i és un orgull donar la cara pel projecte polític en què creus i que defenses des de fa anys.
Però per a mí, més que el fet que jo encapçale la llista per València té valor la gent que ha acceptat acompanyar-nos en les quatre convocatòries.
Són persones que, permet-me la immodèstia, representan el millor d'este país.
Gent valenta o amb trajectòries que em fan enrogir, o amb un futur que albiro ple d'oportunitats.
Mira, si hi ha una cosa que els candidats i candidates d'esquerra tenen en comú, és que no tindrien cap necessitat d'estar ací, no tenim llistes farcides, com en altres partits, de gent acostumada a la cadira, al contrari: ser candidat d'ERPV és una de les coses més dificils que pot triar algú al País Valencià.
Estic extraordinàriament orgullòs de compartir projecte amb tots i cadascun d'ells.
Esquerra és ara mateix l'únic partit del panorama polític valencià que planteja solucions radicals als problemes sistémics que suportem valencians i valencianes.
Ho fa a més des d'una òptica autocentrada al País Valencià i amb els valors republicans com a bandera.
Quant a les urgències polítiques n'hi ha moltes i ja no ens podem aconformar amb el fet d'estar millor que abans pel fet que ja no tenim un Consell que furte a mans plenes.
Això està molt bé però no és suficient.
La de l'espoli fiscal és la urgència primera.
No em canso de repetir que no podem seguir demanat un finançament just, pidolant a l'amo que ens tracte millor, hem d'exigir a l'estat que deixe d'agafar allò que ens pertany, els nostres recursos.
Entre d'altres, perquè d'ells depén que puguem tindre l'escola que volem, o una sanitat universal de debò, o un sistema de planificació d'investigació científica sostenible en el temps que afiance els equips investigadors, o plantejar-nos una xarxa cultural que done fruits en el temps.
|
El dijous 25 de gener de 2018 a les 20.30 hores al Centre de Cultura de Sa Nostra.
Coproducció Espanya-Alemanya; Get In The Picture Productions / Cinema Chromatix
Adaptació de Bodas de sangre, de Lorca.
Des de petits, Leonardo, el nuvi i la núvia han format un triangle inseparable, però quan s'acosta la data del casament les coses es compliquen perquè entre ella i Leonardo sempre hi ha hagut alguna cosa més que amistat.
La creixent tensió entre tots dos és com un fil invisible que no es pot explicar, però tampoc trencar.
2015: dos premis Goya: millor fotografia i millor actriu secundària (Luisa Gavasa).
2015: sis premis Feroz: incloent millor pel·lícula dramàtica.
2016: premis Platí: nominada a millor fotografia, direcció d'art i actriu (Inma Cuesta).
2015: premis Gaudí: quatre nominacions, inclosa millor pel·lícula en llengua no catalana.
|
Medi Ambient » La tinta de la impressora: consells per allargar la seva vida (Eco2.0 – 5)
Cada vegada que imprimim, fotocopiem o enviem un fax estem consumint recursos: paper, energia i tinta.
Tot i que no ens n'adonem, el consum de tinta suposa un elevat cost econòmic, però també ambiental.
Els tòners i cartutxos de tinta contenen substàncies altament contaminants com ara metalls pesants, i un cop s'han consumit esdevenen un residu que s'ha de tractar adequadament.
Per aquest motiu, els edificis de la UB disposen de contenidors especials per a la recollida d'aquest tipus de residu que gestiona la Fundació Dr.
Contenidor de recollida selectiva de tòners i cartutxos de tinta a la UB.
En qualsevol cas, per tal de reduir la generació d'aquests residus podem seguir alguns consells que ens ajudaran a allargar la vida dels tòners i cartutxos de tinta que utilitzem.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient
Aquesta plana web fa servir galetes per garantir una millor experiència a l'usuari.
Si continueu navegant, considerem que accepteu el seu ús.
Per a més informació féu clic aquí.
|
Es tracta d'un itinerari senyalitzat de gairebé 50 quilòmetres que discorre entre camps d'oliveres de set municipis
Una imatge de la presentació de la ruta, aquest dimecres
El Baix Camp estrena una ruta cicloturística centrada en l'oli.
La ruta, que està senyalitzada i pensada per fer-la en bicicleta, passa per camins entre horts i camps d'avellaners, garrofers i oliveres.
Es tracta d'un itinerari circular molt planer, de gairebé 50 quilòmetres, que recorre set municipis productors d'oli d'oliva verge extra de la DOP Siurana -Reus, Riudoms, Vinyols i els Arcs, Montbrió del Camp, Vilanova d'Escornalbou, Mont-roig del Camp i Cambrils.
En aquestes poblacions s'hi poden visitar espais relacionats amb l'oli, com cooperatives, molins, museus i centres d'interpretació.
La ruta també inclou la visita a altres llocs d'interès com els edificis modernistes de Reus o la casa de Gaudí a Riudoms, entre d'altres.
El Consell Comarcal, de bracet amb els ajuntaments participants, el Consell Regulador de la DOP i l'entitat Bicicamp, impulsa aquesta activitat fins ara inexistent al territori.
El 95% del recorregut passa per camins rurals, entre cultius del Baix Camp, i una petita part de l'itinerari s'endinsa en les poblacions, bàsicament per visitar cooperatives o edificis patrimonials.
"Ajunta un dels tresors de la comarca, que és l'oli, amb l'exercici físic i l'entorn", ha afirmat el president del Consell Comarcal, Joaquim Calatayud.
No es descarta ampliar aquest tipus de rutes a altres productes, elements patrimonials o entorns de la comarca.
"Per exemple, dels campanars", ha plantejat la presidenta de Bicicamp, Ester Àvila.
La creació d'aquesta ruta ha requerit la instal·lació de banderoles i plaques d'identificació del recorregut, amb un cost total d'11.500 euros que han assumit els municipis.
També s'han editat 5.000 tríptics amb informació sobre la ruta, distribuïts entres les diferents entitats i ajuntaments participants en el projecte.
Aquest material de difusió han anat a càrrec del Consell Comarcal del Baix Camp.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer
|
Triar cotxe no és fàcil, l'oferta és àmplia i les necessitats molt personals: luxe,
família, viatge, ciutat, ecologia.
Responen a totes elles el nou Mercedes AMG
|
Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica
- 'Trencant el silenci' és una bústia oberta, en la qual la ciutadania podrà contar les històries d'aquelles dones que van lluitar per la defensa dels drets i llibertats
- La consellera Rosa Pérez Garijo assenyala que aquest tipus d'eines "ens permeten dignificar la memòria de les víctimes del franquisme i, per a això, comptem també amb la ciutadania, a la qual hui convidem a col·laborar des de les seues cases"
La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, ha llançat la iniciativa 'Trencant el silenci: la memòria de les dones invisibilitzades', acció que reivindica la memòria d'aquelles dones que van lluitar per la defensa dels drets i les llibertats públiques.
A través d'un espai allotjat en el portal de la Conselleria, els usuaris i usuàries que ho desitgen podran contar les històries que pretenen traure de la invisibilitat a aquestes dones.
'Trencant el silenci' vol recordar totes aquelles vivències de dones anònimes que, des de la Guerra Civil fins a la Transició, van lluitar per la defensa de les llibertats, van ser perseguides o represaliades, o senzillament van haver d'afrontar situacions d'especial vulnerabilitat (al carrer, a casa, a l'escola o el treball), la qual cosa les va convertir en una espècie d'heroïnes del dia a dia.
Algunes d'aquestes dones van perdre la seua vida, unes altres la seua llibertat i totes van patir la repressió, en molts casos per la seua opció sexual o simplement per ser dones.
La consellera Rosa Pérez Garijo ha subratllat que «es tracta de plasmar eixes històries, iniciant així un fil amb el qual teixir una xarxa de memòria de dones, conegudes o no, en situacions molt diverses, que poden haver transcorregut en qualsevol àmbit, ja siga privat o públic".
Pérez Garijo afegeix que aquest espai web "vol comptar amb la ciutadania.
La seua participació és imprescindible.
Hui vivim un moment tremendament difícil i volem que els ciutadans i ciutadanes, des de les seues cases, ens ajuden a construir aquells relats dels anys del silenci, quan moltes d'aquestes històries es van mantindre, passant de boca a boca en les famílies, sense pronunciar-les enlaire.
Ara volem que tinguen aquest altaveu".
Per a homenatjar aquestes dones, des d'aquest nou espai web es poden contar històries viscudes en primera persona o que es coneixen de prop, perquè no torne a passar mai.
L'enllaç per a poder narrar aquestes històries és:
Mapa Web | Contacte | Accessibilitat | Protecció de dades
|
Allen ens fa viure una altra vida en un moment d'insatisfacció / GETTY IMAGES
Un nou llibre de Quim Monzó, un nou disc de Lluís Llach (ara ja no) i l'estrena d'una pel·lícula de Woody Allen.
A casa som fidels a aquest ritual de consum cultural.
Al marge de la qualitat i de la crítica preventiva, consumim les seves noves obres amb l'admiració per l'autor i amb l'esperança que el nou treball sempre ens agradi més que l'anterior.
Avui s'estrena Midnight in Paris, l'última de Woody Allen i puc assegurar -havent-la vist subtitulada en català- que feia anys que no m'ho passava tan bé amb una pel·lícula seva.
D'entrada, amb les postals de París, abans que cap protagonista hagi dit cap frase, ja tens ganes de sortir de la sala i agafar l'AVE en marxa cap a Figueres per anar a sopar al Boulevard dels Italians.
Després, quan comença l'acció, la ciutat és un perfecte teló de fons per al joc que planteja Woody Allen.
En aquests moments d'insatisfacció, el divertiment psicològic de la il·lusió de viure una altra vida és tan interessant com oportú.
¿Posar la nostra circumstància en una època anterior la convertiria en més apassionant?
¿Què ens cal per conformar-nos amb allò que tenim i que no valorem prou?
Són els tres grans enigmes d'un guió perfecte, que no grinyola per enlloc.
Les tres qüestions són el motor que mou un guionista de Beverly Hills que, amb una novel·la sota el braç, se'n va a París amb la nòvia i els futurs sogres.
És un altre americà a París, sense cançons ni balls, i amb un Owen Wilson, fent de protagonista, que té tots els tics d'un jove Woody Allen.
Les dèries d'escriptor, l'atropellament en el llenguatge i la insatisfacció permanent.
Phil Jackson, possiblement el millor entrenador de la NBA de tots els temps, va decidir que es retiraria a final de temporada, als seixanta-cinc anys.
El que no podia pensar és que el seu equip, Los Angeles Lakers, farien la fi d'en Cagaelàstics.
Han perdut la sèrie per 4 a 0 contra els Dallas Mavericks i, en el darrer partit de la seva carrera, els Lakers van sortir de Dallas apallissats i ridiculitzats.
Les crítiques, a Califòrnia, han estat sagnants amb un entrenador de declaracions políticament incorrectes però que ha guanyat més anells que ningú: onze títols en les últimes vint temporades.
En el seu comiat davant la premsa va ser molt clar en reconèixer: "M'he sentit perseguit, però com va dir Richard Nixon ara ja no cal que seguiu intentant fer-me fora".
L'esport, de vegades, és cruel amb els campions.
El patró d'un esportista que plega amb mal regust de boca, per una acció de l'últim instant de la carrera, es repeteix massa vegades.
Antoni Ramallets va tenir la mala sort d'enlluernar-se amb el sol de Berna a la primera final de la Copa d'Europa disputada, i perduda, pel Barça.
Zinedine Zidane, tot elegància a la gespa, es va acomiadar del futbol expulsat per un cop de cap al pit de Materazzi en la final, perduda, d'un Mundial de futbol.
Veurem si l'esquema es repeteix, també, amb Edwin van der Sar, el porter del Manchester United, que ja ha anunciat que, als quaranta anys, a Wembley jugarà l'últim partit de la seva vida.
Serà la seva cinquena final de Champions.
N'ha guanyat dues, n'ha perdut dues.
A Roma encara el recordem amb la boca oberta, mirant la rematada de cap de Messi.
La trajectòria de Van der Sar mereixeria un final heroic, però en moltes ocasions els designis de l'esport són cruels.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
En la vespra de l'aniversari de la Constitució i amb l'actualitat del conflicte català, la Universitat de València i el diari Levante-EMV organitzaren (dimarts 5 de desembre), un debat sobre l'oportunitat, o no, de modificar la Constitució.
L'acte tingué lloc a l'edifici de Rectorat i s'emmarcava en el programa d'activitats de Claustre Obert ( ), que promou el periòdic i el Vicerectorat de Cultura i Igualtat.
La taula redona titulada 'És el moment de reformar la Constitució? reuní a cinc professors universitaris: el professor de la Universitat de València, jurista i polític valencià Vicente Garrido Mayol; el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València i director de la Càtedra Jean Monnet sobre institucions polítiques de la Unió Europea en la institució, Roberto Viciano Pastor; Rosario García Mahamut, catedràtica de Dret Constitucional, directora del Departament de Dret Públic de la Universitat Jaume i exdirectora general de Política Interior en el Ministeri de l'Interior; el jurista, polític i professor de la Universitat d'Alacant, José Asensi Sabater i la catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de València, Remedio Sánchez Ferriz.
La Constitució de 1978 solament ha sigut retocada en dues ocasions (1992 i 2011) per acord dels grans partits i sense referèndum.
El conflicte català ha posat en evidència algunes llacunes de la Carta Magna.
En aquest context, es planteja aquest debat.
Fins a quin punt és útil la Constitució, com ha d'afrontar-se la seua reforma i ha d'existir un consens previ entre les forces polítiques seran algunes de les qüestions de partida d'aquest debat que estarà moderat pel vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño i el director del Levante-EMV, Julio Monreal.
|
2017-08-29 Després de 12 anys dirigint el club que va impulsar a finals de 2005 amb la fusió del Vedruna i el Santa Eugènia, va fer un pas al costat a finals de juliol.
El seu mandat finalitzava i no es presentaria a les noves eleccions.
Abans de l'assemblea, el president sortint fa una valoració dels seus anys de mandat i parla de la salut del club.
2017-07-28 Llorenç Biargé s'acomiada després de dotze anys dirigint l'Uni Girona, tot i que seguirà a la junta · El club format per la unió del Vedruna i el Santa Eugènia és avui un referent del bàsquet femení
2017-07-27 El club obre un procès electoral que culminarà a finals d'agost amb el nomenament d'una nova junta directiva
2017-02-10 Llorenç Biargé veu la celebració de la Copa a Girona com una mostra més que el treball constant de la gent de l'Uni cada cop és més reconegut a dins i a fora de la
2015-11-19 Llorenç Biargé ja pensa a guanyar la Copa i malgrat entendre el desencís de l'afició per la pèrdua de l'estrella assegura que tenen marge per reforçar la plantilla amb un o dos fitxatges
2015-06-04 L'Spar Citylift presenta la campanya d'abonaments per a la temporada de la seva estrena a l'Eurolliga amb l'única jugadora confirmada, Noemí Jordana, d'imatge, i tots els partits per 50 euros
2015-05-30 L'Spar Citylif Girona confirma que jugarà l'Eurolliga i ara accelerarà la remodelació de la plantilla
2015-05-20 una representació de l'spar Citylift Girona encapçalada pel seu president, Llorenç Biargé, i les jugadores Jael Freixanet, Noemí Jordana i Èlia Ros va anar ahir al Palau de la Generalitat, on van ser rebuts per Artur Mas, que els va felicitar per la victòria d'aquesta temporada a Lliga Femenina-1.
|
Uns 400 uruguaians s'han inscrit oficialment per plantar marihuana en el seu habitatge des que s'ha obert el procés de registre el passat 27 d'agost, segons dades de l'Institut de Regulació i Control del Cànnabis (Ircca) del país sud-americà.
L'Ircca entén com a cultiu domèstic "aquell fet per persones físiques que, estant destinat a l'ús personal o compartit a casa, no superi les sis plantes de cànnabis psicoactiu femelles per cada casa-habitació.
El producte de la recol·lecció de la plantació no pot superar "els 480 grams anuals".
Les inscripcions van començar amb lentitud --només deu persones es van apuntar el primer dia--, però l'11 de setembre ja figuraven 378 inscrits, informa el diari uruguaià 'El País'.
Cada cultivador domèstic disposa de 180 dies per registrar la seva plantació en les oficines del servei de Correus habilitats.
El president de l'Uruguai, José Mujica, va signar el maig el decret que permet l'entrada en vigor de la llei que regula la producció, venda i consum de marihuana al país.
Els uruguaians que vulguin consumir marihuana poden cultivar en el seu propi domicili, comprar en farmàcies habilitades pel Ministeri de Salut Pública o ser membres d'un 'club cannàbic'.
Aquestes eleccions són excloents, de tal forma que els qui plantin per a consum personal o formin part d'un club no poden acudir a una farmàcia.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
L'empresa gironina gestiona 1.200 places d'allotjament, té un centenar de treballadors i factura 4 MEUR anuals
El Grup Terraza de Roses ha invertit 2,5 milions d'euros (MEUR) en un nou complex hoteler i d'apartaments al municipi.
L'establiment, amb el nom '1935 Hotel & Apartaments' es troba a la urbanització Salatà i s'ha construït sobre la base de dos edificis existents dels anys 60, que s'han rehabilitat.
En total, compta amb 34 places (catorze als apartaments i la resta, hoteleres).
El complex, de quatre estrelles, fomenta l'aposta pels productes de quilòmetre zero amb una botiga especialitzada i una cafeteria.
Amb aquesta obertura, el grup rosinc, propietat de la família Gotanegra, passa a gestionar 1.200 places d'allotjament.
Compta amb una plantilla d'un centenar de treballadors i factura 4 MEUR anuals.El Grup Terraza de Roses, que aquest 2015 celebra els 80 anys, ha ampliat la seva oferta d'allotjament amb un nou complex.
L'establiment, amb el nom '1935 Hotel & Apartaments', barreja el concepte d'allotjament amb la filosofia dels productes quilòmetre zero (incorporant una botiga i una cafeteria que n'ofereixen).
Ha suposat una inversió de 2,5 MEUR, es troba a la urbanització Salatà i s'ha construït sobre la base de dos edificis dels anys 60, que s'han rehabilitat.
D'aquestes, catorze es reparteixen en els diferents apartaments i les altres vint són hoteleres.
El complex s'ha inaugurat aquesta setmana i, de cara a la tardor, es preveu incorporar a l'oferta un restaurant especialitzat en productes del territori.
El nou hotel també té una zona de relax (on hi ha piscina i jacuzzi) i disposa d'un espai per a bicicletes, amb un taller de manteniment i reparació.
El nom que s'ha escollit per batejar-lo recorda l'any en què es va fundar l'hotel Terraza, l'embrió de l'actual grup.
Per dissenyar i construir el '1935 Hotel & Apartaments' s'han contractat empreses de la zona.
Els orígens d'aquest grup hoteler de la Costa Brava nord es remunten a l'any 1935.
Aleshores, Norat Gotanegra va obrir l'hotel Terraza, de 85 habitacions, situat arran de mar i al peu de la carretera que porta de Roses (Alt Empordà) a Besalú (Garrotxa).
Actualment, l'empresa familiar està gestionada per la tercera generació: Miquel Gotanegra, a la gerència; Neus, a l'administració; Antoni, a la cuina, i Norat, als serveis, amb una implicació transversal de la seva mare, Mercè Portell.
El 1990 va néixer el Grup Terraza, amb la incorporació del càmping Salatà, que té unes quatre hectàrees.
Actualment, també en formen part dues empreses d'apartaments (una a Roses, i l'altra a Figueres).
L'empresa té un centenar de treballadors, gestiona en total unes 1.200 places d'allotjament i factura uns 4 MEUR anuals.
Principalment, els hotels i apartaments del Grup Terraza reben turistes francesos.
Tot i això, els catalans i espanyols també representen una part important de la clientela.
Per la seva banda, el càmping sol rebre més visitants holandesos i alemanys.
Destaca també la fidelització d'alguns dels turistes.
Actualment, el client més antic fa més de 50 anys que, cada temporada, fa estada a l'Hotel Terraza.
I n'hi ha d'altres que, des de fa més de 30 anys, hi dormen periòdicament durant les seves vacances.
El grup de la família Gotanegra també disposa de la marca Roses Experience, centrada en la informació, reserves i oferta d'activitats al territori per als seus clients.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Inici -> Informació pública -> Catàleg de tràmits
Participar en el programa "Activitat Física per a majors de 55 anys"
Qualsevol persona major de 55 anys
Data d'inici: 12 setembre de 2019 fins 19 de juny de 2020
Lloc activitat: Gimnàs exterior de les Pistes d'Atletisme, Pavelló del Congost, Pavelló de Can Bassa i Pavelló Club Bàsquet Granollers.
OBSERVACIONS: L'organització es reserva el dret de fer les modificacions que consideri necessàries per al desenvolupament correcte del programa.
El preu és de 18 euros tot el curs i dóna dret al programa d'entrenaments de 2 dies a la setmana, una assegurança d'accidents i una samarreta per a nous inscrits.
La samarreta es recollirà a les oficines del Servei d'Esports, c.Jaume Camp i Lloreda, 1.
Per a acabar de formalitzar la inscripció és necessari adjuntar un certificat mèdic conforme la persona és APTA per a practicar activitat física moderada.
També és possible fer arribar aquest certificat a les oficines del Servei d'Esports.
El sol fet d'inscriure's al programa autoritza expressament a l'organització a utilitzar gratuïtament les imatges, fixes i/o en moviment, de les persones participants.
Aquestes imatges podran figurar en tot tipus de suport gràfic conegut o desconegut, així com en materials de promoció o publicitari produïts i difosos a tot el món, durant el període màxim establert per la legislació actual i futura, els reglaments i els tractats en vigor, inclosa la possible pròrroga un cop finalitzat el període previst.
Consulteu el vostre metge/essa o feu-vos una revisió mèdica esportiva (podeu consultar al Centre de Medicina de l'Esport al C. dels Voluntaris 92, núm.2, Granollers, [EMAIL] tel. 93 870 54 13)
|
Merkel estava de visita en una escola del Líban i mentre un grup de nens i dues professores li cantaven una cançó, ella li treu la llengua a un dels infants.
Es tracta d'una escola libanesa "double shift" (doble torn) que al matí ofereix classes per nens libanesos i a la tarda per nens refugiats.
|
Aquesta és la pàgina de PICOTEO.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Cangas de Onís.
|
No fa falta ser aficionat a les novel·les policíaques o al cinema criminal per sospitar.
Perquè és un moviment típic d'aquesta mena d'històries: s'ha de fer callar a qui sap massa.
Que un nombre bastant elevat d'imputats per corrupció hagin acabat els seus dies abans d'hora potser cau dins els marges de la normalitat estadística; a Espanya hi ha tants imputats, i la justícia és tan lenta, que és ben normal que s'acabin morint abans de poder retre comptes, o que caiguin en el suïcidi.
Però tanmateix hi ha coses que fan ballar el cap, i no ens ha de sorprendre que les xarxes socials vagin plenes durant aquests dies d'acudits i hipòtesis llamineres sobre què pot haver passat amb Miguel Blesa, un senyor que va tenir la sort de ser inspector d'Hisenda al costat d'un jove amb moltes ínfules que es deia José María Aznar.
Un senyoret engominat i caçador de búfals, de dits llargs premonitoris, que va arruïnar molts petits inversors en l'afer de Caja Madrid.
Alguns dels enganyats se suïcidaren.
Espanya, l'hem d'estimar perquè no ens agrada, com deien els falangistes.
I no és el primer mort en aquest afer tenebrós, clar; el senyor Lapuerta, extresorer del PP, en coma després d'ensopegar a casa; la dona d'un portaveu, imputada, morta en un hotel de Bilbao; un exassessor de Javier Arenas, periodista, trobat al fons d'un barranc, la poesia; la mort de Rita Barberà, que no feia dieta; la del jutge Pedreira, encarregat del cas principal: Gürtel.
Sense incloure-hi un sicari veneçolà, que va ser trobat penjat a Lleó, amb l'encàrrec escrit d'assassinar un polític per part d'un empresari gallec relacionat amb Gürtel, José María Núnez, també mort a l'exili canari després de perdre milions.
Tot plegat fa olor de Mario Puzo, però també de Balzac, Wolfe, Chirbes o Saviano.
¿Però qui correrà el risc d'investigar-ho?
¿Qui s'atrevirà a fer massa preguntes, i acabar amb un estrany atac de cor o capolat dins un cotxe, tristament accidentat?
Aquí, poca gent abandona 'la sagrada mitja distància' o la més còmoda trinxera ideològica, la que pot anar fent sense preocupar-se dels fets.
Que sembli un accident és un dels 'leitmotivs' d'aquesta mena de crims polítics, que són molt antics, i dels quals mai no s'acaba de treure l'aigua clara, fins que tots els implicats són morts, o ni així.
Però ens ho agafem amb una mitja rialla obscena, encara que el que aquí estigui en joc sigui tan important com el dret a la vida o el dret a la informació.
Com diu no sé quin personatge de western: "Volia justícia però m'he de conformar amb la venjança".
Volia veritat però m'he de conformar amb la ficció especulativa i amb les teories dels escriptors de diaris.
Ser del PP és més perillós (plata o plom) que ser independentista.
Entre cementiris i presons, gairebé no hi ha qui vulgui ser subsecretari de Foment.
La crisi va suposar la caiguda de molts vels màgics, aquella prosperitat a l'espanyola basada en el vent i el sol que més escalfa, i una democràcia que volia fer-nos veure que havia deixat enrere el franquisme, només perquè ens donava consum i sèries de televisió sense censura, encara que de pagament.
Ara ja sabem el pa que s'hi dona; el plom que s'hi reparteix.
O anar-se'n, com pretenen els catalans; i els ho posaran molt difícil.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
|
El president del Grup Municipal del PSC, Jordi Hereu, ha assegurat que el nou govern busca acords amb tots els grups municipals perquè està "molt en minoria", no pas per la seva generositat.
"L'impuls del nou govern no el veig massa per enlloc", ha lamentat.
En declaracions a BTV, l'exalcalde ha recordat que CiU mai no li van donar suport en l'aprovació dels pressupostos, la qual cosa no vol dir que el PSC no ho faci: els socialistes decidiran en funció del que els proposi el nou govern municipal i del marge per negociar.
Hereu ha recordat que, més enllà dels pressupostos, durant el mandat anterior també es van pactar amb l'oposició el 75% de les resolucions del ple municipal.
El president del PSC barceloní s'ha compromès a "no fer servir la crisi com a eina política".
És per això que els socialistes estan disposats a participar de la Taula de Seguiment de la Crisi que ha proposat crear l'alcalde, Xavier Trias, malgrat que ni CiU ni PP no han participat mai al Pacte Local per l'Ocupació de Qualitat, on també hi són presents els agents socials i econòmics de la ciutat.
Hereu ha assegurat que són eines equiparables, tot i que espera veure'n les diferències.
Pel que fa a la proposta de Xavier Trias de que Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra patrullin plegats per la xarxa de metro, Hereu ha dit que "si la Guàrdia Urbana baixa al metro, farà menys atenció al carrer".
Tenint en compte que la seguretat al metro és responsabilitat dels Mossos, l'exalcalde ha demanat que la policia de la ciutat no acabi suplint les mancances de l'altre cos de seguretat.
Hereu ha aprofitat per tornar a denunciar que la dotació dels Mossos d'Esquadra a la ciutat és insuficient i subratllar que durant els darrers quatre anys s'han incorporat 1.000 guàrdies urbans nous.
El Casal,17,35h..--No conexem masse la problematica barcelonina.,pro no entenem las paraules d'aquest home..,potser sí agafés la titina faría un gran be als barcelonins.Com pot comparar la Ciu de l'oposició.,ells varen fer un tripartit.i apartir d'aquí totas las desgavellades posibles.Ben callad
Amb tots els meus respectes aquest senyor em recorda al Rei de Granada de mentre pujava per les Alpujarras.
100 dies de gràcia!...ni 10 dies!!!.
Si que esteu desesperats els P$OElerrouxistes!.
Els 100 dies s'han de comptar amb les tres setmanes que ens ha fet perdre el PP que ara dorm amb CiU, o sense comptar-los?
ara terrasenc i tu que sabras? doncs clar els nacionalistes nomes suposen un retard sempre inclos el mental apa 23 anys de Mas i despres a treure l ́estelada cada dos per tres per quan hi hagi eleccions
Aqurest home pateix miopia política crònica, mai ha vist res, ni sentit res, ni dit res,,,que vaigui la pena.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
|
El taller proposa que l'alumnat faci un retrat documental d'un ofici que li resulti especialment atractiu o estigui vinculat amb les activitats de l'aula.
A partir d'aquesta idea, es tractarà de parlar amb la persona que l'exerceix, conèixer-la i trobar la millor manera de filmar-la.
Es duran a terme, per tant, retrats de persones que seran també retrats del seu ofici, de la relació de la persona amb la seva feina (el dia a dia, les eines, la relació amb les matèries, l'espai on desenvolupa el seu treball, etc.).
Per tal que l'alumnat tingui referents cinematogràfics a l'hora de dur a terme el projecte, durant les primeres sessions del taller es faran visionaments i comentaris de fragments de pel·lícules.
El taller permetrà un acostament pràctic i reflexiu al cinema i a les fases creatives d'aquest art: ideació, planificació, rodatge i muntatge.
A més a més, es treballarà perquè els participants puguin desenvolupar la creativitat amb els mitjans expressius propis del cinema i, alhora, redescobreixin, a través d'aquesta mirada cinematogràfica, el seu entorn proper, i molt especialment, determinats oficis.
Preparant el film, documentant-se, parlant amb el seu protagonista, decidint com filmar-lo, enquadrant el seu treball, el grup no tan sols s'introduirà en la creació cinematogràfica, sinó que també redescobrirà d'una manera diferent, més intensa, creativa i sensible, oficis que li resultin propers, i establirà una relació completament nova amb les persones a qui decidiran retratar.
Aquest taller té una durada entre trenta i trenta cinc hores amb una distribució de tres hores setmanals durant un trimestre, Aquestes hores inclouen set sessions amb un especialista; que caldrà que siguin de tres o quatre hores seguides.
Els projectes es durà a terme en petits grups de 4 o 5 alumnes per tal que tots puguin assumir de manera rotativa les diferents tasques del rodatge: direcció, ajudant de direcció, càmera, tècnic/a de so, etc. En aquestes sessions, i algunes de les del guió (vegeu programa), cal preveure la presència de, com a mínim, dos docents.
Es preveu la creació d'un bloc en què el grup expliqui el procés creatiu, publiqui els materials produïts i, d'aquesta manera, es puguin veure les peces realitzades.
Al final del taller, es preveu celebrar una projecció dels retrats en presència de tots els alumnes participants.
També s'editarà un DVD que reculli tots els retrats realitzats.
Materials: Reproductor de DVD/Ordinador i projector o monitor de TV.
Cal disposar d'1 o 2 ordinadors en què es pugui instal•lar el programa Adobe Premiere Pro.
Càmera fotogràfica digital (preferentment dues).
Càmera de vídeo miniDV, preferentment amb sortida d'auriculars.
Formació: Abans de l'inici del taller, es durà a terme una formació de dues jornades de tres hores per als docents participants.
A Bao A Qu és una associació que realitza diversos projectes de pedagogia i creació artística, amb especial atenció al cinema.
Des de la seva fundació l'any 2004 es duen a terme activitats de manera independent i en col·laboració amb diverses entitats.
Entre les propostes que ofereixen destaquen: Cinema en curs, projecte experimental de tallers de cinema a centres públics d'ensenyament; els tallers vinculats a exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; tallers de creació cinematogràfica en el marc de diversos festivals de cinema, i formació per a docents.
|
Moltes de les seves cintes es van centrar en la Guerra Civil i va ser un dels fundadors de l'Institut del Cinema Català
Barcelona.-El director, productor i guionista de cinema Jaime Camino ha mort als 79 anys a Barcelona, segons ha informat l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya a través del seu compte oficial de Twitter.
La trajectòria d'aquest cineasta, que va néixer l'11 d'octubre de 1936 a Barcelona, es va centrar, en gran part, en la Guerra Civil espanyola, que va retratar des de diferents perspectives.
La seva última pel·lícula va ser el documental 'Los ninos de Rusia' (2001).
Camino va ser un dels fundadors de l'Institut del Cinema Català, creat el 1975.
La cerimònia de comiat del director es farà dimarts, 8 de desembre, a dos quarts d'una del migdia al Tanatori de Les Corts de Barcelona.
Jaime Camino va néixer a Barcelona l'11 d'octubre de 1936, poc abans que comencés la Guerra Civil espanyola.
El record d'aquest conflicte va marcar bona part de la seva filmografia.
La seva primera incursió a la Guerra Civil va ser 'España otra vez' (1969), una cinta que tot i que va ser seleccionada pel Festival de Canes també va patir la censura.
Aquesta no va ser l'única vegada que una cinta de Camino va patir la tisorada del règim franquista, el 1976, amb la cinta 'Las largas vacaciones del 36' el ministeri va trucar als responsables del certamen de Canes per demanar-los que la censuressin, cosa que el festival es va negar a fer.
A més, aquesta cinta que va rebre el premi Fipresci del Festival de Berlín.El cineasta també va ser autor del documental 'La vieja memoria' (1977), amb el testimoni de polítics que van viure la guerra; 'El balcón abierto' (1984); 'Dragon Rapide' (1986); 'Luces y sombras' (1988); i 'El largo invierno', cinta que va ser guardonada el 1991 amb el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat.La seva última pel·lícula va ser el documental "Los niños de Rusia" (2001), sobre els nens exiliats durant la Guerra Civil que van ser acollits per la Unió Soviètica.Jaime Camino també va ser productor i un dels fundadors de l'Institut del Cinema Català, sorgit a Barcelona el 1975 amb la finalitat de promoure el cinema i la indústria cinematogràfica catalana.El director i productor de cinema català també va escriure llibres, com 'La coraza' (presentada al Premi Nadal el 1960).
El 1997 va publicar l'assaig 'El oficio de director de cine', un llibre que el cineasta va començar amb la voluntat de fer-ne una pel·lícula.Jaime Camino va rebre diversos premis per la seva trajectòria cinematogràfica, com el Sant Jordi, el Gaudí d'Honor, el Terenci Moix i la Medalla al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
L'Ajuntament de Barcelona rehabilitarà íntegrament l'edifici del mercat de l'Abaceria, a Gràcia, amb unes obres que el faran sostenible i eficient i està previst que s'iniciïn el 2018, amb una durada d'entre 24 i 30 mesos depenent del projecte arquitectònic --que es redactarà el 2017--, ha informat el consistori aquest dimecres.
La proposta, que ha presentat l'Ajuntament a través de l'Institut Municipal de Mercats, ha estat aprovada amb el 95% dels vots a favor de l'assemblea de comerciants del mercat, i tindrà un pressupost aproximat de 25 milions d'euros.
Durant les obres, els comerciants es traslladaran a un mercat provisional situat al passeig de Sant Joan, entre els carrers de Sant Antoni Maria Claret i Indústria, una ubicació acordada amb comerciants i veïns, segons estipula la proposta.
L'edifici incorporarà nous operadors que complementen l'oferta, com un autoservei i un espai d'economia social i cooperativa, i es crearà una nova plataforma subterrània de Centre de distribució urbana (CDU), que millorarà el repartiment de mercaderies i minimitzarà la presència de vehicles a l'espai públic.
El mercat, que actualment té 117 establiments, 91 dels quals són d'alimentació, també tindrà espais polivalents per a ús associatiu, cultural, lúdic i social dels veïns del barri.
Es tracta d'un mercat centenari, que té l'origen a unes paradetes a la plaça de la Revolució a final del segle XIX --a l'antiga Vila de Gràcia--; el 1892 es va traslladar al lloc actual, on es va cobrir i es va inaugurar amb el nom de Santa Isabel, que després es va canviar pel de mercat de la Revolució i, després, per Abaceria central.
Malgrat ser un referent del comerç de proximitat del barri, la seva activitat ha experimentat un progressiu declivi els últims anys, que es va traduir en un descens del 35% dels visitants els últims cinc anys: dels gairebé 38.000 visitants setmanals que rebia el novembre del 2010 va passar als 24.180 de juny del 2015.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
|
Professora Col·laboradora Permanent
Tecnologia dels Aliments (TECAL)
|
El Barça actual té acostumat tot el barcelonisme i gairebé tot l'univers futbolístic a aconseguir gestes de més o menys importància, però de manera regular.
De vegades, fins i tot el que sembla impossible.
L'equip liderat al camp per Messi, Xavi, Iniesta, Piqué, Valdés... ho ha arribat a guanyar tot, ha fet exhibicions no només al Camp Nou sinó també en altres escenaris com el Santiago Bernabéu i Wembley, ha recorregut també quan ha fet falta a l'èpica, com a Stamford Bridge en les semifinals de la Champions el 2009 o en la final de mundial de clubs d'Abu Dhabi del mateix any, però fins fa uns mesos, encara no havia protagonitzat cap remuntada històrica europea, com aquelles contra el Chelsea de l'any 2000, o la del dream team contra el Dinamo de Kíev, o les viscudes anys abans contra el Göteborg, l'Anderlecht i l'Ipswich Town, i que tot i el pas dels anys, encara perduren en la memòria de molts culers.
No va servir per acabar guanyant la lliga de campions, però el 12 de març passat, al Camp Nou, contra el Milan, aquest Barça per fi va aconseguir la seva remuntada.
Com deia Sergio Busquets l'endemà: "Ara ja podrem dir que també vam assolir una remuntada", recordant el 4-0 contra els rossoneri que capgirava el 2-0 encaixat a San Siro en l'anada.
El conjunt blaugrana, a més, es va classificar per als quarts de final de la màxima competició continental demostrant per què ha estat considerat el millor equip del món en els últims anys i també un dels millors de la història gràcies al seu joc, capaç d'enamorar propis i rivals.
També va confirmar que el cicle guanyador d'aquest equip encara té molts anys de vida, i va respondre així als que ja auguraven el final del regnat blaugrana i, de passada, també va fer oblidar en certa manera les dues últimes remuntades frustrades, contra l'Inter de Milà i el Chelsea el curs passat.
Tres setmanes abans d'aquesta última nit màgica al Camp Nou, el Barça havia caigut derrotat a San Siro de manera sorprenent –tots els analistes coincidien que aquest Milan era inferior al del curs passat–, però alhora justa, ja que gairebé no va ser ni capaç de xutar a porteria.
Polèmica arbitral a banda –el col·legiat escocès Craig Thomson va regalar als italians el primer gol, obra de Boateng, que no hauria hagut de pujar al marcador per unes mans clares de Zapata–, el conjunt de Tito Vilanova, encara a Nova York recuperant-se de la malaltia i amb Jordi Roura ocupant el seu lloc a la banqueta, no es va assemblar a l'equip gairebé imbatible que s'ha passejat per l'Estat i per Europa en els darrers anys.
Tampoc Leo Messi, el millor jugador del món i per alguns ja de la història.
Però l'argentí, en tenia una de guardada per al duel de tornada.
Les possibilitats de remuntada semblaven escasses, no tant pel resultat encaixat, sinó més aviat per la imatge oferta a la capital llombarda i la pèrdua de frescor respecte a la primera meitat de la temporada.
Un dels pesos pesants del vestidor, Gerard Piqué, ja va començar a empènyer per fer el primer gol, amb la seva intervenció en la roda de premsa prèvia al partit.
Si més no, va fer que molts culers, escèptics fins aleshores, comencessin a creure en la remuntada.
"S'ha de confiar en aquest equip perquè té tot el crèdit del món.
Aquest equip pot fer això i molt més", va etzibar el central.
El lema del mosaic que el club va escollir per escalfar l'ambient feia referència a aquest Barça: Som un equip!
I així va ser des del primer minut.
Sobretot amb un nom propi, Leo Messi, que en el minut 5 ja va ser capaç de trencar el pessimisme, gràcies al golàs, després de combinar amb Xavi, que servia per obrir la llauna.
La recuperació de la pressió tan característica que ha fet gran aquest equip va ser la novetat més destacada i va permetre que els noranta minuts fossin un malson per als rossoneri, una mescla de velles glòries com Abbiati i Ambrosini, i de joves talents com Niang i El Shaarawy.
Amb una superioritat gairebé insultant, fruit també d'una de les versions més ofensives del Barça dels últims anys, amb només tres defenses –Piqué, Mascherano i Jordi Alba van ser els escollits en detriment de Puyol– i Dani Alves jugant gairebé com un davanter més, el Milan no va tenir res a fer.
Sí que és cert que si Niang no hagués enviat una pilota al pal sol davant Valdés en un contraatac amb badada inclosa de Mascherano, i en una de les poques vegades que el conjunt de Massimiliano Allegri va crear perill, tot hauria canviat.
Com diu el tòpic, el que perdona ho acostuma a pagar car, i així va ser, ja que en la jugada següent, altre cop Messi va batre Abbiati després de connectar amb un Iniesta immens.
Però no només el crac argentí o el migcampista manxec van brillar amb llum pròpia.
També Busquets i Xavi, que van donar una lliçó magistral de com jugar a futbol, i altres dels seus companys, en altres tasques més fosques, però igual d'efectives, sobretot a l'hora de no deixar ni un segon per pensar el rival en la sortida de la pilota.
Per mèrits propis, en menys de la meitat del temps disponible, el Barça ja havia igualat l'eliminatòria abans del descans.
L'aposta de Tito Vilanova, que com ja va passar en l'anada ho havia de veure des de la distància, ja havia donat fruits.
I si els primers 45 minuts van ser per emmarcar, gairebé es pot dir el mateix de l'inici de la segona part.
El Barça no va parar fins que va assolir l'objectiu, gràcies al tercer gol de la nit, de David Villa.
Més oportú, impossible, ja que l'asturià trencava una ratxa d'un any i mig sense marcar a Europa.
A partir del 3-0, i com és lògic, els blaugrana van començar a acusar el desgast físic, però res no va perillar.
Jordi Alba, ja en el temps afegit, va fer esfumar tota la por del públic, que per fi, ja podia respirar tranquil i començar a gaudir i a analitzar el que havia viscut en una nit memorable i històrica.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
El davanter uruguaià, que continua amb la recuperació del genoll a casa seva, també parla del coronavirus.
Aposta pel tancament de fronteres perquè no s'estengui el contagi
|
El càmping Las Dunas, un dels més prestigiosos de la Costa Brava, en motiu del seu 50è aniversari, organitza enguany un esdeveniment únic: el Campionat Europeu de windsurf en la modalitat de freestyle.
L'esdeveniment l'organitzen conjuntament el càmping Las Dunas i el Centre Nàutic FaseWind, que treballen conjuntament des de l'any passat per oferir el millor servei nàutic al litoral empordanès, de la mà de Pilar Serra i Hug Chardon, windsurfistes experimentats i actualment jutges en competicions nacionals i internacionals.
L'esdeveniment tindrà lloc del 5 al 9 de setembre al municipi de Sant Pere Pescador, i acollirà els millors windsurfistes del continent i d'arreu del món, en la modalitat de freestyle.
La prova forma part del Circuit Europeu (European Freestyle Pro Tour), i es realitza als millors spots d'Europa (Holanda, Itàlia, Canàries,...).
Durant els 5 dies de l'esdeveniment, la badia de Roses s'omplirà de veles fent uns bots espectaculars, doncs es tracta d'una modalitat d'estil lliure en la qual es realitzen trucs de tot tipus.
Cada truc rep una puntuació per dificultat, varietat i estil, i és aquí on els millors regatistes es deixaran la pell per coronar-se amb el títol de campió de l'esdeveniment.
No cal patir pel vent, doncs si els tèrmics de finals d'estiu o la tramuntana no fan acte de presència, els windsurfistes són estirats per una moto d'aigua en la modalitat anomenada Towing.
Aprofitant les dates de competició, el Càmping Las Dunss i FaseWind organitzen també la Trobada Catalana de Funboard, uns dies únics pels amants d'aquest esport, per tots aquells aventurers que s'hi vulguin iniciar i per tots els curiosos.
Durant tot el cap de setmana es realitzarà una fira amb stands, food trucks, xerrades i activitats gratuïtes per a tots els públics.
Per als practicants de windsurf que s'inscriguin en aquesta trobada, es realitzarà una prova amateur i una barbacoa, creant així un espai de convivència i un ambient únic per tots els windsurfistes que hi vulguin participar, tenint presents les estrelles mundials d'aquest esport.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
|
El ciclista britànic Simon Yates ha ofert una nova demostració de força a la quinzena etapa del Giro d'Itàlia, apuntant-se en solitari el seu tercer triomf parcial i reforça el seu lideratge amb la intenció de la contrarellotge de dimarts.
El corredor de l'equip Michelton-Scott ha marxat en solitari en l'últim dels cinc ports de l'etapa, a 17 km de meta, i ha arribat amb 41 segons d'avantatge sobre un quintet perseguidor, encapçalat pel colombià Miguel Ángel López, que ha precedit a l' holandès Tom Dumoulin.
El britànic Chris Froome ha tornat a perdre temps.
Al dia següent de la seva victòria en el Zoncolan ha cedit 01:32 respecte al líder.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
|
Posem a prova els vostres coneixements de bus?
Avui dia hi ha més de 100 quilòmetres de carril reservat a la ciutat de Barcelona.
Però sabeu dir-nos a quin carrer va funcionar el primer?
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu?
Només has de donar-nos una adreça electrònica.
CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons
|
Resulta inversemblant que polítics professionals tinguin tan poca capacitat de reflexió i cometin unes tan forassenyades accions que desorienten
El PSC mana molt a Catalunya, arreu, però per Madrid no és res més que una sucursal del PSOE.
Les quatre columnes de Puig i Cadafalch van ser inaugurades l'any 1919 a Montjuïc davant on ara hi ha
© 2020 Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.