text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Disposar de les dades correctes beneficia la comunicació i al mateix temps garanteix i protegeix als socis en l'exercici dels seus drets.
Per tant, si ha canviat de domicili, de telèfon, de domiciliació bancària o ha modificat qualsevol altra dada segueixi el següent procediment:
A. Canvi de dades bancàries quan el titular del carnet de soci i del compte bancari són la mateixa persona:
B. Canvis de dades bancàries quan el titular del carnet no sigui el titular del compte bancari:
A més del procediment esmentat en l'apartat anterior i per raons de seguretat, caldrà adjuntar a la documentació esmentada, una autorització del titular del compte bancari.
C. Modificacions de dades personals (adreça, telèfon, etc.)
Actualitza les teves dades de soci: |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El Consell Comarcal del Pla d'Urgell ha iniciat una nova campanya de sensibilització adreçada als ciutadans i empreses amb l'objectiu de disminuir el volum de materials no adequats, anomenats impropis, a cada contenidor.
Amb la campanya "Si no sumes, almenys no restis!" es pretén conscienciar la població que, si no separa els residus, perjudica la feina ben feta per la resta de veïns.
Actualment, un 40% dels residus que es dipositen al contenidor groc d'envasos lleugers no hi haurien d'anar, i això a curt termini podria gravar negativament el cànon que es paga per tona de residus que es porta a l'abocador.
La campanya, que vol arribar especialment als nuclis familiars, als establiments comercials i de restauració i als escolars de la comarca, comptarà amb la presència d'educadors al carrer que aniran amb bicicleta i un remolc que portarà el distintiu de la campanya.
D'aquesta manera l'actuació serà més dinàmica, ja que als pobles els educadors estaran prop les àrees dels contenidors, aniran a les botigues i als grans generadors.
L'inici de la campanya s'ha fet dimecres aprofitant que el mercat setmanal de Mollerussa i s'acabarà a mitjans del mes de novembre, una vegada s'hagin recorregut tots el pobles del Pla d'Urgell.
S'utilitzaran plataformes en línia, com el blog creat en la darrera campanya [URL], on s'informarà la població i s'hi difondran els calendaris.
A més, d'altres actuacions d'interès, com ara horaris de recollida, informació per a grans
productors, etc... i es divulgaran mitjançant les xarxes socials diferents continguts audiovisuals, amb l'objectiu de viralitzar al màxim el missatge.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Fins a 36 companyies del Regne Unit avisen en una carta al 'The Times' que la sortida de la Unió Europea implicarà una davallada de la inversió i la pèrdua de llocs de treball
David Cameron explica l'acord per evitar el Brexit a treballadors de l'empresa O2 / Peter Nicholls / REUTERS
El primer ministre britànic, David Cameron, ha posat les cartes sobre la taula: Ja hi ha acord amb les institucions i data pel referèndum (23 de juny) sobre el 'Brexit'.
I ara és l'hora que els ciutadans es manifestin.
Aquest mateix dimarts un grup d'empreses britàniques han enviat una carta al diari 'The Times' alertant que la retirada de la Unió Europea comportaria una pèrdua de llocs de feina i una davallada en la inversió.
Directors de fins a 36 empreses de l'índex FTSE 100 (les 100 principals societats de la borsa de Londres) han firmat la carta, incloent-hi de tant importants com EasyJet, Burberry, Marks & Spencer i Vodafone.
Des dels sectors partidaris del 'Brexit', però, destaquen que dos terços de les empreses de l'índex no consten entre les firmants.
Entre elles, n'hi ha d'importants com les cadenes de supermercats Tesco i Sainsbury i els bancs RBS i Barclays.
Per la seva banda, David Cameron ha valorat positivament el fet que unes quantes empreses hagin firmat la carta recolzant la seva postura de continuar a la UE i ha desafiat els partidaris de la sortida a organitzar una mobilització similar.
Preocupació també a l'altra banda de l'atlàntic
A banda d'empreses del Regne Unit, algunes empreses europees amb vincles a les illes també han firmat la carta, inclòs empreses nord-americanes.
Entre els firmants hi ha Richard Gnodde i Michael Sherwood, tots dos executius de Goldman Sachs.
El banc nord-americà va donar fa poc una quantiosa suma a la campanya Stronger in Europe, partidària d'un Regne Unit dins la Unió Europea.
Els mes passat, Standard & Poor's va avisar que els bancs podrien moure la seva seu si el Regne Unit optava pel 'Brexit'.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Dos ciutadans espanyols van morir ahir en el sinistre d'un avió ET302 d'Ethiopian Airlines a prop de la capital d'Etiòpia, Addis Abeba, en què van perdre la vida els 157 ocupants de l'aparell.
El vol va desaparèixer del radar sis minuts després d'enlairar-se de la capital etíop per causes que encara estan sent investigades.
L'aparell va sortir de l'aeroport de Bole a dos quarts de nou del matí i la torre de control va perdre el contacte amb l'aparell sis minuts després.
Les restes de l'avió es troben a prop de la població de Bishoftu, a uns 50 quilòmetres de la capital.
Entre les víctimes hi ha confirmats 32 kenyans, 18 canadencs, nou etíops, vuit italians, vuit ciutadans xinesos, vuit nord-americans, set britànics, set ciutadans francesos, sis egipcis, cinc ciutadans holandesos, quatre indis, quatre eslovacs, tres austríacs, tres suecs, tres russos, dos marroquins, dos espanyols, dos polonesos i dos israelians.
A més, hi havia un ciutadà a bord de cada un d'aquests països: Bèlgica, Indonèsia, Somàlia, Noruega, Sèrbia, Togo, Moçambic, Rwanda, Sudan, Uganda i Iemen, als quals s'han de sumar quatre persones més amb passaport diplomàtic de Nacions Unides la nacionalitat de les quals no s'havia concretat a l'hora de tancar aquesta edició.
L'ambaixada espanyola a Etiòpia va assenyalar que està en «contacte permanent» amb els familiars dels dos espanyols.
Per la seva banda, el ministre d'Afers Estrangers, Josep Borrell, va traslladar el seu «més sincer condol» a famílies i amics de les víctimes de la catàstrofe aèria a Etiòpia.
«Trasllado el meu més sincer condol a famílies i cercles propers de les víctimes de la catàstrofe aèria a Etiòpia, així com a autoritats i al poble etíops», va assenyalar el ministre al seu compte de Twitter.
«Vull traslladar la nostra solidaritat i condol a les famílies, companys i amics de les víctimes del terrible accident d'avió ocorregut a Etiòpia.
Entre els passatgers hi havia dos ciutadans espanyols.
Tot el nostre afecte», va escriure també al seu compte de Twitter el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.
Els Estats Units van anunciar l'enviament d'un equip d'ajuda i investigació per determinar les causes del sinistre del vol ET302 d'Ethiopian Airlines.
La missió conjunta de la Junta Nacional de Seguretat del Transport i l'Administració Federal d'Aviació estarà formada per quatre investigadors que treballaran amb les autoritats de l'aviació civil d'Etiòpia per investigar l'accident.
Ethiopian Airlines va establir un centre d'informació i un número d'atenció que estarà disponible per a familiars i amics dels passatgers.
Es tracta del segon sinistre del model Boeing 737 MAX en menys de cinc mesos, segons l'analista de BBC News Alex Macheras, després del sinistre el mes d'octubre passat d'un avió de Lion Air a Indonèsia, amb 189 persones a bord.
El primer ministre d'Etiòpia, Abiy Ahmed, va expressar el seu condol per l'incident a través del seu compte de Twitter.
Boeing va emetre un comunicat expressant la seva «profunda tristesa» pel mortal accident i el conseller delegat d'Ethiopian Airlines va mostrar la seva consternació.
El representant de la companyia va transmetre el seu condol als familiars i amics dels passatgers i de la tripulació que van perdre la vida en aquest tràgic accident. |
Zona de Baixes Emissions Foto: Paula Roque
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Aquest matí ha tingut lloc a la seu del Conselh Generau d'Aran la Comissió Bilateral entre la Generalitat de Catalunya i el govern aranès, presidida per la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i el síndic d'Aran, Francés Boya.
La consellera Budó ha volgut agrair al síndic i consellers i conselleres aranesos "la seva acollida en aquesta comissió, que el que planteja és treballar de forma conjunta quines han de ser les matèries de traspàs per donar compliment a la Llei d'Aran".
En aquesta reunió s'ha aprovat l'acord de traspàs de funcions de la Generalitat al Conselh Generau en matèria de gestió de grans carnívors de la fauna salvatge protegida a l'Aran.
Aquesta competència inclou l'execució de les actuacions de gestió dels grans carnívors mitjançant el seguiment de les seves poblacions i el desenvolupament de les polítiques de prevenció i compensació dels danys produïts per aquests animals a les activitats ramaderes presents al territori.
Davant aquest acord, el síndic ha manifestat la seva "satisfacció per aquest traspàs que permetrà agilitzar tota la tramitació de les ajudes als ramaders del territori i, molt especialment, totes aquelles mesures que puguin ajudar a conciliar la ramaderia del país amb la presència de l'ós".
Aquest traspàs de funcions permetrà, entre d'altres, implementar mesures que ajudin a conciliar l'activitat ramadera i la presència de l'os a la zona.
El conseller de Territori, Paisatge i Gestió Ambiental, Francés Bruna, afirma que "des del govern del Conselh Generau d'Aran es va fer ja un primer pas per a millorar la convivència de la ramaderia i els grans carnívors amb la modificació del decret de danys amb la finalitat d'augmentar el valor indemnitzable dels atacs i equiparar-lo al de la resta de comunitats veïnes i França.
Amb aquest traspàs de competències esperem poder ser molt més eficaços a l'hora de solucionar les problemàtiques dels nostres ramaders".
Amb motiu d'aquest traspàs, es crearà una comissió de coordinació tècnica integrada per dues persones del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i dues més del Conselh Generau d'Aran.
Aquesta comissió, que es reunirà com a mínim dues vegades a l'any, tindrà com a objectius establir una estratègia de treball comú, i establir mecanismes de coordinació per a mantenir una acció conjunta en la gestió de la fauna salvatge, entre altres.
Per a fer efectiu aquest acord la Generalitat transferirà al Conselh una dotació de 173.000 euros anuals. |
Compra de l'equip de protecció individual |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«Volem sens falta un lirisme novell i humanista que farà esclatar els fonaments armats d'immobilisme que aixequen les forces del mal seguit seguit»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
De vegades pas molt de temps escoltant la persistència d'allò que ja no hi és.
Rep aquestes imatges, rep aquestes ombres, rep aquests sons, em vénen aquestes bafarades d'un quasi no-res que titil·la entre els dits.
Com una llum ressuscitada, després d'una espera llarga, sent un vol de paraules que toca uns versos de Joan de la Creu que em fereixen amb alegria inusitada.
El cant és llunyà, sensorial i puríssim, ple d'una espècie de dolçor seca perfectament tranquil·la.
Una pau, uns límits de confiança, tendres.
Quin és el mur que em cal perquè ressonin dins l'orella els ecos que em guiaran, en la nit obscura, fins a la joia i la tristesa indissolubles?
Em tremolen les mans mentre escric: esquerdes d'un temps feixuc del qual no vull ni sedassar els desastres, mentre, sota un cel gris, mir amb molta d'atenció les primeres fulles grogues dels ailants que suren damunt l'aigua nocturna del safareig.
No vull escoltar els profetes de la crisi sempre seguida que mengen els cervells del personal i l'infecten amb els miasmes de l'angoixa i de la por.
L'esperit ha de guanyar el combat contra l'irracional que ataca a les totes.
Cal retrobar el sentit del possible i de la invenció, mantenir una consciència rebel de les pròpies necessitats.
S'imposa el cadascú per si mateix, quan caldria pensar en el col·lectiu i el compartit.
Augmenten les desigualtats, el populisme i la supremacia de les finances.
L'enriquiment frenètic d'uns pocs rics en detriment de moltíssims d'assalariats, d'aturats i de pobres del món.
Volem sens falta un lirisme novell i humanista que farà esclatar els fonaments armats d'immobilisme que aixequen les forces del mal seguit seguit.
Són més necessàries que mai les vies noves de poesia espacial i sonora, aliances de les melodies més simples i dels harmònics més arriscats.
Nuar la tradició a la recerca, vivificar un doble moviment de ruptura i de continuïtat damunt el fil del funàmbul que treballa sense descans entre passat, present i futur.
Vindicar l'originalitat d'una ascendència escollida lliurement que posseeix les virtuts fundadores: l'energia profètica, l'amor de la perfecció, la imantació de la novetat, la singularitat de les cal·ligrafies.
Imatges fulgurants, insolències prosòdiques, enrenous triomfants, culte als records, imaginacions ardents, alfabets mentals i al·lògens, proeses tipogràfiques, fonts antigues i insòlites, girs totals i capgiraments de tons i de registres, ambivalències i pertorbacions, calembours i pot-pourris, la pràctica llibertària de la fusió del real i l'imaginari, la unió de l'etern i de l'efímer, del singular i el plural, la llibertat absoluta i el gran ressort del nou que és la sorpresa.
Els fils d'una tela d'aranya s'han posat de cop a vibrar, a fer ecos d'aquestes vindicacions humils que són una melodia profunda de no-resos com la poesia i com la glòria.
Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El carrer dels Arcs de Jonqueres a principis del segle XX / FRANCESC MELCIONNARCÍS CUYÀS / ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA
Les fotografies que es poden veure a l'exposició La ciutat dels passatges.
Abans de la Via Laietana de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona obren molts interrogants.
Són carrers, places, comerços i habitatges que van desaparèixer quan es va començar a construir la Via Laietana el 1908.
Havien estat a la cambra fosca des del 1913 i només n'havien sortit algunes amb motiu de l'exposició que va fer el Museu d'Història de Barcelona el 2001.
Les imatges captades tan sols setmanes abans dels enderrocs no mostren aldarulls ni oposició, ni quin va ser el destí dels desallotjats.
¿Qui es va beneficiar d'aquella operació especulativa?
Un dels comissaris de l'exposició, Jordi Calafell, assegurava el dia de la inauguració que des del present, a través de les imatges, es podria construir un contrarelat.
¿Ha estat prou investigada la història de com es va construir la Via Laietana i de quin va ser el seu impacte social?
L'historiador Borja de Riquer treballa des de fa temps en un nou llibre biogràfic sobre Francesc Cambó.
S'ha documentat a fons sobre diverses facetes del líder de la Lliga Regionalista: la política, la de mecenes, la personal i també la d'home de negocis.
Una de les operacions que ha investigat és la de la Via Laietana.
"S'ha estudiat poc, va ser una obra molt fosca, l'operació urbanística més fosca del primer terç del segle XX", diu Riquer.
L'historiador assegura que sí que hi va haver denúncies davant els desallotjaments: "Es va donar molt poc temps als veïns per anar-se'n -la majoria eren de lloguer i no van rebre cap compensació ni ajuda ni van ser reallotjats-, però molts pocs casos van arribar als tribunals".
Es va crear una comissió de valoracions, però, segons Riquer, les "valoracions es van fer molt a la baixa".
"Alguns casos, als anys 20, van arribar també al Col·legi d'Arquitectes, però aleshores va arribar la dictadura de Primo de Rivera, que ho va tapar tot".
Quan el 2001 es va inaugurar una exposició sobre l'obertura de la Via Laietana al Museu d'Història de Barcelona van aflorar algunes dades.
"Es van veure afectades 595 finques, de les quals van ser completament enderrocades 270 (amb uns 2.200 habitatges en total) entre els anys 1908 i 1913", detalla l'historiador Daniel Venteo, que va ser un dels comissaris d'aquella exposició.
Es calcula que les obres van afectar 10.000persones.
"Els propietaris van ser indemnitzats d'acord amb la llei d'expropiacions forçoses, gens favorables als seus interessos i sí a l'administració pública.
Totes les seves dades personals, però, consten en els expedients d'expropiació conservats als arxius de l'Ajuntament de Barcelona, però cap arquitecte ni historiador ha tractat el tema; es desconeix l'impacte social real de l'obertura de la Via Laietana", diu Venteo.
En la comissió de valoració hi havia els arquitectes Bonaventura Bassegoda, Josep Sagnier, Pere Falqués, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Muntaner i Adolf Florensa, que seria nomenat arquitecte municipal el 1924.
Florensa era qui donava el permís d'obres per edificar a Via Laietana i, alhora, va ser també l'arquitecte a qui Cambó va encarregar la casa que es va construir al número 30 i que actualment és l'Hotel Gran Central.
Es va inaugurar el 1926 i en aquell moment era l'edifici més alt de Barcelona, amb vuit pisos.
"Cambó va adquirir quatre parcel·les a través de la Immobiliària Catalana.
Dues parcel·les les va unir per fer-se la casa [la Casa Cambó, on hi ha ara l'hotel].
Ell tenia l'àtic i el sobreàtic, de 800 m 2 cada planta, i la resta eren oficines -diu Riquer-.
També es va quedar el número 28, que continua sent propietat de la seva filla, Helena Cambó, i una altra parcel·la que hi havia a la banda esquerra de Via Laietana, que fa cantonada amb l'avinguda de la Catedral".
Quan es comprava una parcel·la, segons diu Riquer, hi havia l'obligació de construir-hi en quatre anys, però en aquesta última parcel·la no s'hi va edificar res.
No va ser fins als anys 50 que la filla de Cambó la va vendre a la companyia d'assegurances Zürich.
Aquest va ser l'últim edifici que es va construir a la Via Laietana.
Riquer destaca que totes les parcel·les es van vendre en subhastes públiques, que controlava l'Ajuntament de Barcelona i el Banco Hispano Colonial, fundat per Antonio López López el 1876 per finançar el domini colonial espanyol.
L'entitat bancària del marquès de Comillas -el 1908 la liderava Claudi López, el seu fill- va ser també l'encarregada de les indemnitzacions i de donar crèdits i hipoteques per a la compra i edificació de les parcel·les.
"Algunes de les parcel·les es van comprar i es van tornar a vendre passats uns sis mesos, quan el seu valor havia augmentat entre un 20% i un 30%.
Evidentment hi va haver persones que van fer molts diners", afegeix l'historiador i biògraf de Cambó.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Les plaques de nomenclàtor ja identifiquen la fins fa poc plaça de la Harry Walker com plaça de les Treballadores i Treballadors de la Harry Walker.
El canvi s'ha fet a partir de la demanda veïnal de la Prosperitat.
Els veïns no estaven d'acord amb el fet que el nom de la plaça recordés la fàbrica que oferia unes condicions laborals pèssimes i s'estimen més que es dediqui l'indret a la gent que hi treballava.
És una manera de posar en valor la vaga històrica de 62 dies que va protagonitzar el personal de la fàbrica de recanvis automobilístics.
Ara demanen un faristol per donar a conèixer la història de la vaga i la posterior lluita veïnal per aconseguir els equipaments que envolten la plaça: una escola, un institut, un poliesportiu i el CAP.
Després de passar els tràmits administratius, el veïnat de la Prosperitat va aconseguir el maig de l'any passat que el plenari de Nou Barris aprovés el canvi de nomenclàtor.
Tot i això, ja fa gairebé dos anys que els mateixos veïns havien col·locat adhesius amb el nom reclamat sobre les plaques que identifiquen la plaça.
Aquest cap de setmana el canvi s'ha fet oficial amb una festa popular en què s'ha substituït les plaques antigues per les del nom definitiu i oficial, que inclou les treballadores i treballadors.
Ha estat un dels objectius de la Comissió del Centenari de la Prosperitat, que fa poc també va presentar un llibre sobre la història de la vaga.
La plaça en qüestió es troba en el terreny on s'aixecava la fàbrica.
La Harry Walker estava associada amb la Hispano-Villiers i era responsable dels motors de petita cilindrada com el del famós Biscúter.
La Harry Walker fabricava, a més, tota mena d'accessoris per a l'automoció.
Donava feina a prop de 500 treballadors als tallers i oficines del passeig de Valldaura.
Les jornades laborals eren molt dures, amb una pressió molt alta per poder assolir les primes.
Unes exigències que, en augmentar, van desembocar en una vaga que va durar 62 dies, des del 16 de desembre del 1970 fins al 15 de febrer del 1971.
La mobilització va tenir una gran repressió, però també va obtenir el suport d'empreses tant nacionals com internacionals, com ara La Maquinista Terrestre i Marítima i la Solex de França i Torí (Itàlia).
Finalment, els obrers van tornar a la fàbrica i temps després, la Harry Walker va tancar.
A banda de la vaga se li va sumar, amb el temps, les constants queixes veïnals per l'elevada contaminació que generava.
Els veïns del barri també es van posicionar al costat dels treballadors, i sempre havien vist amb mals ulls l'empresa, per la contaminació que generava amb la seva activitat.
Per això els veïns i especialment la Comissió del Centenari de la Prosperitat reclamaven que es reconegués els treballadors en lloc de l'empresa.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
El Servei d'Informació i Dinamització (Sedi) organitza l'Espai de Formació La Nau dels Estudiants, una proposta formativa que es va crear l'any 1997 amb la finalitat de proporcionar a l'estudiantat un conjunt de coneixements pràctics i recursos per a la vida acadèmica.
Del 2 al 5 de setembre de 2019.
Escriu un missatge a [EMAIL] o telefona al 96 382.85.03, de 9:00 a 14:00.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Consorci per a la Normalització Lingüística
[Referència: blog Català per ser feliç ]
Passos per a la combinació pronominal
Dins de l'eix de la variació geogràfica, diatòpica o geolectal, les opcions tenen un caràcter més general o més restringit territorialment.
Els trets més consolidats i prestigiosos de les varietats geogràfiques habitualment es consideren vàlids dins de la llengua general formal, sobretot si són compartits per diverses àrees dialectals.
Per contra, els de menys extensió territorial, sobretot si pertanyen a registres informals o col·loquials, solen ser considerats menys adequats, o gens adequats, per a la varietat comuna.
[IEC, Gramàtica de la llengua catalana ]
Hi ha un criteri de tipus geogràfic, que ens permet de distingir entre àmbit general i àmbit restringit.
El primer terme es refereix als trets que són molt estesos per tot el domini lingüístic i que almenys es troben en dos dels grans dialectes territorials.
En molt poques ocasions una característica exclusiva del català central és considerada d'àmbit general, i això s'esdevé, si de cas, per raó de la normativa establerta o pel pes demogràfic i cultural d'aquest parlar.
El segon terme es refereix a trets que pertanyen a un sol dialecte, en el territori del qual són d'ús exclusiu o frueixen de prestigi reconegut.
Per un segon criteri, ara d'estrats o nivells en l'ús de la llengua, distingim entre registres formals i registres informals.
Els primers denoten les maneres expressives del registre elevat, pròpies d'un llenguatge asèptic i lògic, gramaticalment més correcte, conceptualment més equilibrat i estèticament més elegant, que en principi caracteritza, entre d'altres, l'estil neutre dels mitjans de comunicació.
Els segons corresponen a unes altres maneres de dir, en les quals, sense perdre la correcció, l'equilibri ni l'elegància, aquells qui se n'emparen, o bé no volen renunciar a l'espontaneïtat d'expressió, o bé apel·len a diverses connotacions que es justifiquen per la realitat social i psicològica de cada situació concreta.
I, com és sabut, el recurs als registres informals no és pas menys propi dels mateixos mitjans de comunicació, encara que més habitualment es valguin dels registres formals.
En podem concloure que dins l'estàndard oral podem reconèixer diversos nivells de formalitat.
És admissible, en l'àmbit restringit (parlars nord-occidentals i alguerès) —només, però, en registres informals— l'ús de les formes lo, los (per el, els, respectivament).
En alguns mots acabats en -e àtona que restitueixen una -n- en els derivats, són pròpies de l'àmbit general tant les formes plurals amb -s ( homes, joves, freixes, ases ) com amb -ns ( hòmens, jóvens, fréixens, àsens ).
No són recomanables formes [del present de subjuntiu] com les següents: 1 canta/canto, 2 cantos, 3 canto, 6 cànton.
[IEC, Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II )
Llegiu aquest article sobre l'estàndard i feu-ne un resum de 150 paraules.
Nivell superior de valencià, ed. Bromera (text adaptat)
L'estàndard és una varietat lingüística que serveix per superar la diversitat formal que qualsevol llengua presenta.
El sistema escolar permet que els parlants puguin aprendre aquesta varietat i, per consegüent, que estigui disponible per utilitzar-la en les situacions requerides.
L'estàndard és necessari en una societat moderna; de fet, difícilment una llengua de cultura podrà sobreviure sense.
L'estàndard conté trets lingüístics —fonètics, ortogràfics, gramaticals o lèxics—que es consideren no marcats amb cap tipus de connotació.
El conjunt d'aquestes formes no s'ha triat amb els mateixos criteris en totes les llengües.
N'hi ha que han escollit com a base una varietat geogràfica determinada per crear un estàndard de tipus unitarista.
Per exemple, es pot esmentar el cas de l'espanyol o de l'italià, que han decidit convertir en estàndard bàsicament els dialectes castellà i toscà.
Altres vegades, s'ha cregut convenient crear una varietat estàndard de caire composicional en la qual s'han sumat trets d'algunes o de totes les varietats geogràfiques d'aquella llengua.
El basc o el noruec, per exemple, pertanyen a aquest segon tipus.
Per acabar, una llengua pot funcionar amb més d'una varietat estàndard.
Per a cada un dels models estàndard s'accepten algunes formes lingüístiques que són característiques de cada zona: és el cas de l'anglès o del portuguès europeus i americans.
En aquest darrer cas, parlem d'estàndards autònoms.
En el cas del català, l'estàndard és essencialment de caràcter composicional, sobretot pel que al mode escrit.
En canvi, si ens referim a l'estàndard oral, és més adequat considerar que hi ha un model també de tipus composicional, però proveït d'una certa flexibilitat, de manera que permet la convivència de diversos models estàndard més o menys autònoms.
Així doncs, és totalment admissible que un parlant, quan es dirigeix a la totalitat del domini de la llengua o a una àrea que no sigui lingüísticament la seva pròpia, pugui continuar emprant determinats trets originaris de la seva modalitat dialectal, que són admesos com a formes estàndard.
L'estàndard sol associar-se a contextos formals o neutres, sobretot de caràcter públic, tant orals com escrits.
Així, és normal que es desplegui en l'àmbit acadèmic en general, en els mitjans de comunicació, en el discurs oral amb desconeguts o en les relacions impersonals o no subjectives com ara una consulta mèdica o una entrevista de feina, per exemple.
Malgrat això, la proposta de l'estàndard català en general mira de distingir entre formes pròpies de registres formals i les de registres informals.
Així, s'admet que hi hagi trets lingüístics estàndard que són més adients a àmbits informals com ara determinats diàlegs presents en els mitjans de comunicació.
Llegiu aquest article sobre l'estàndard i feu-ne un resum de 120 paraules. |
Quina ha estat la implantació territorial d' aquest?
Entra i consulta-ho en aquest mapa interactiu de https://t.co/fwWFWdKqkP pic.twitter.com/tziKx7ZP3r
EN DIRECTE Els militants del criden "sí se puede" i "no passaran" a la festa del carrer Ferraz, amb un celebrant la victòria; ho explica des de Madrid https://t.co/O7atqvLjbT
Ha guanyat el futur i ha perdut el passat".
EN DIRECTE Crits de "con Rivera no!" a Ferraz, quan Sánchez surt al balcó de la seu del.
EN DIRECTE Eufòria al PSOE, que torna a guanyar després de 11 anys sense fer-ho en unes eleccions espanyoles.
La militància s'amuntega a les portes de Ferraz amb banderoles i aplaudiments; informa des de Madrid https://t.co/QkUQ7bCkD4 pic.twitter.com/Up2cdjF5Lk
EN DIRECTE: «És una bona notícia que les tres dretes no sumin i, per tant, l'extrema dreta no formarà part del govern del nostre país»; informa https://t.co/TK239RFJeH pic.twitter.com/3ESGGD81yQ
Els candidats de Vox per Barcelona Foto: Sandra Muntanè
EN DIRECTE Gran festa a l'entrada de la seu de Ferraz per celebrar la victòria de Pedro Sánchez ( ).
EN DIRECTE se suma a la festa d'ERC des de Suïssa: "Això va de perseverança i raó, de llibertat i de democràcia fins al final.
EN DIRECTE: "ERC no va néixer per conformar-se.
Avui, aquí, comença un cicle: la primera de moltes victòries.
EN DIRECTE dona l'enhorabona a Junqueras, Romeva, Rovira i Bassa per haver guanyat els seus carcellers i assegura que avui, més que mai, els republicans són hereus de Joan Tardà, "un home immens"; informa https://t.co/QkUQ7bCkD4 pic.twitter.com/DWb9VtXAeL
EN DIRECTE Eufòria a la seu d', completament dempeus per celebrar la seva històrica victòria a les eleccions espanyoles; informa des de la seu dels republicans https://t.co/QkUQ7bCkD4 pic.twitter.com/YUprWmQau1
EN DIRECTE La seu electoral d' esclata en aplaudiments i crits de "llibertat" quan apareix; informa des de la seu dels republicans https://t.co/QkUQ7bCkD4 pic.twitter.com/KAG8Ecgipn
Aplaudiments a seu del PSC ( ) abans que valoribels resultats.
"Hem guanyat les eleccions", ha celebrat la candidata del PSC, en referència a la victòria del PSOE al conjunt de l'Estat.
EN DIRECTE S'acaba la compareixença de amb "Els Segadors".
Informa https://t.co/QkUQ7bCkD4 pic.twitter.com/9PmDz3XgRS. ja ha trucat a per felicitar-lo pels resultats i revela que ha intentat posar-se ja en contacte amb després de la victòria electoral del líder del.
EN DIRECTE La plana major de, amb i el president, puja a l'escenari de la seu electoral de la candidatura per valorar el resultat del informa; https://t.co/QkUQ7bCkD4 pic.twitter.com/nrzKirzMrx
El PSC ( ) s'imposa com a primera força a: ERC ( ) edevé segon partit més votat https://t.co/GVKsmXBYSa
EN DIRECTE ERC ( ) guanyaria les eleccions generals a Catalunya per primer cop des de 1936.
A més, sumaria el doble de vots que; informa des de Barcelona, amb imatges de https://t.co/37S33Ma7bf pic.twitter.com/d9lTURgvjx
EN DIRECTE Crits d'independència a la seu d'ERC ( ) amb el 77% dels vots escrutats, certificant una victòria històrica dels republicans al a Catalunya; informa des de l'estació del Nord https://t.co/W8ZeuhOYlN pic.twitter.com/IK8oAJNraU
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El centrecampista internacional del FC Barcelona Andrés Iniesta ha afirmat aquest dijous que un "bon any" 2014 seria "guanyar-lo tot" amb el seu club i millorar a nivell personal, s'ha felicitat pel retorn de Leo Messi de Argentina i ha lamentat el "soroll" que va generar la negociació sobre la seva renovació amb el conjunt blaugrana.
La plantilla està capacitada per arribar als objectius.
Crec que seguirem en aquesta línia de final d'any", ha indicat Andrés Iniesta, que va invitar a pensar en els partits de Lliga davant de l'Elx i de Copa contra el Getafe abans de l'enfrontament amb l'Atlètic de Madrid.
A priori, l'argentí Leo Messi, que retorna aquest dijous de l'Argentina, on se'n va anar el desembre per recuperar-se de la seva lesió, jugarà uns minuts contra el Getafe i podria estar disponible per enfrontar-se a l'Atlètic en el Calderó el dissabte 11 de gener, una trobada que no serà clau, segons Iniesta.
"No per un partit es pot canviar les sensacions.
Arribarem igualats a gairebé tot, serà un partit intens, però no crec que sigui res definitiu perquè queda molt.
Porta molts punts i és un candidat a estar aquí", ha dit el centrecampista manxec respecte a les opcions al títol del conjunt de Simeone.
Per a Iniesta el que té d'important la tornada de Leo Messi és "que està bé".
"És una de les millors notícies que tenim avui.
No pots avaluar Leo només per la seva efectivitat, pels números.
És el jugador, cosa que representa, el que fa per l'equip.
Quan tens un jugador amb aquestes condicions tot és més fàcil.
Tenir-lo és una de les millors notícies.
Per a ell, per a l'equip i per a l'afició", ha subratllat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els usuaris del patinet elèctric que circulen sense ulleres de protecció estan exposats a l'impacte de cossos estranys, partícules que hi ha al carrer o aixecades per altres vehicles que circulen al davant.
Segons l'Institut Català de Retina, en alguns casos, aquests cossos poden causar ferides intraoculars.
Sense una protecció ocular, els cossos estranys impacten directament contra l'ull.
Si l'agressió és superficial no acostuma a tenir conseqüències importants, però si la partícula en qüestió acaba penetrant dins de l'ull, pot provocar una ferida intraocular.
Els oftalmòlegs citen algunes de les seqüeles que pot desencadenar aquesta situació: irritació, conjuntivitis, abrasió de còrnia, hemorràgia intraocular o pèrdua de visió.
A tot això, l' Institut Català de Retina hi afegeix el risc d'una possible caiguda.
Tot i que la DGT estudia limitar la velocitat dels patinets elèctrics a 25 km/h, des de l'Institut Català de Retina apunten que el perill per a la vista es manté si no s'utilitzen elements de protecció.
Per tot això, l'Institut Català de Retina recomana protegir-se amb casc i ulleres a l'hora de circular amb patinet elèctric.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Introdueix les teves dades d'accés
T'enviarem un correu amb la teva contrasenya
T'enviarem un correu amb el teu nom d'usuari
Rutes en raquetes al Parc Natural de l'Alt Pirineu
Rutes amb raquetes, nordic walking, ascensió a cims, senderisme... qualsevol disciplina i qualsevol moment de l'any és perfecte per descobrir el Parc Natural de l'Alt Pirineu, un espai natural protegit situat a les comarques del Pallars Sobirà i el nord de l'Alt Urgell.
Amb 69.850 hectàrees, és el parc natural més extens de Catalunya, i en les seves serralades hi trobem les alçades màximes del territori català.
Així, de la mà de guies experts coneixedors de la zona, es poden descobrir, al ritme pausat que marca la muntanya, indrets tan impressionants com l'estany de Certascan, la pica d'Estats o el pla de Boavi.
25595 Llavorsí (Pallars Sobirà)
Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents.
Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.
El primer que sobta en arribar a Llessui és la sensació d'amplitud.
Al capdamunt de la vall d'Àssua camps i panoràmiques s'obren al nostre davant.
Precisament, el desplaçament dels ramats a la primavera i a la tardor omple de bestiar els prats que assetgen el poble.
El camí que mena al bosc de Virós surt des del nucli d'Araós, poble del municipi d'Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà).
Tot just a tocar del poble cal travessar la Noguera de Vallferrera, que queda a la dreta, i, un cop passat el pont, prendre la pista forestal que s'enfila per...
Suspès a la part alta d'un turonet s'alça el nucli d'Unarre —nom, també, del riu i la vall que l'acompanyen.
Al capdamunt de les cases, sobresurt l'església de Sant Julià i just al darrere trobareu el sender que porta a Cerbi, un dels nuclis més elevats de la...
L'estany de Montcortès és tota una descoberta per als amants de la natura.
Encara més quan ens assabentem que es tracta d'un dels pocs estanys del país d'origen càrstic, no glacial.
Això vol dir que les seves aigües provenen d'una font interna, com en el cas de Banyoles.
Segurament els homes primitius que vivien al pla de Corts ja miraven la gran serra amb silueta de dona ajaguda mentre aixecaven dòlmens com el de la Mosquera.
La miraven, també, els habitants que fins al segle xi parlaven basc.
En queden els topònims que trobem al llarg de la ruta: Balestui...
Inscriu-te al newsletter de DESCOBRIR i uneix-te a la nostra gran família.
Rep a la teva safata d'e-mail el millor de Descobrir
Inscriu-te al newsletter de DESCOBRIR i uneix-te a la nostra gran família. |
Aquest és, sens dubte, un dels apunts més difícils que mai hagi escrit i, probablement, que mai escriuré al llarg de tota la meva vida.
Les trajectòries personals estan sovint subjectes a circumstàncies diverses, vicissituds inesperades i accidents del temps que no sempre es poden preveure, i encara menys prevenir.
És cert que algunes vegades podem planificar els trànsits entre etapes, la majoria de vegades, tanmateix, no podem.
Simplement succeeixen, sense més.
I llavors, ens veiem en l'obligació d'entomar la situació i acceptar-la tal com ve.
Fa vuit mesos vaig donar per acabada una etapa importantíssima de la meva vida, la de diputat al Parlament Europeu.
Van ser deu anys de grans satisfaccions i alegries, i a la vegada de frustracions i decepcions diverses.
Sigui com sigui (ho he dit infinitud de vegades, però mai seran prou): haver-ho pogut fer representa un honor incommensurable.
Així doncs, moltes gràcies a tota la gent que m'ha permès viure-ho.
Només confio haver estat a l'alçada, i que els encerts compensin els errors que, malgrat tot, hagi pogut cometre.
Així mateix, al llarg d'aquests deu anys també han passat moltes coses que, de manera inqüestionable, marcaran l'esdevenidor de la història personal i col·lectiva de molta gent.
De com alguns decauen com mites despullats (l'europeu) i de com, malgrat tot, encara hi ha qui mantenim dins nostre, incandescent, una guspira de llum, d'esperança, en que aquest somni tal vegada algun dia esdevingui una realitat.
No me n'he amagat mai, sóc dels qui pensa que el projecte europeu segueix essent, malgrat tot, una bona idea, per bé que aquesta està indubtablement, i terriblement, mal executada.
Però també parlo d'altres somnis, i concretament d'un que es troba en fase expansiva: el de que Catalunya esdevingui un Estat.
Els fets viscuts els darrers anys a Catalunya, i en relació a Catalunya, han actuat d'esperó a una mobilització col·lectiva sense precedents.
Han generat unes expectatives, però sobretot unes il·lusions, com feia temps que cap altre tema despertava.
Jo me'n sento part viva i activa, i com a tal he procurat actuar des dels diferents àmbits on m'ha tocat fer-ho.
Per molts motius fa temps que he arribat a la conclusió que si volem sortir de l'atzucac polític, social, econòmic i ecològic en el qual ens trobem des de fa temps, necessitem estats nous, moderns, del segle XXI, amb relats i estructures renovades, i adaptades a les necessitats i els reptes mundials actuals.
I entre aquests estats hi té tot el sentit del món que Catalunya en sigui un més, i que, en termes d'igualtat amb els altres, pugui ajudar a construir respostes a les necessitats globals i col·lectives que ens les reclamen.
Així doncs, ens cal fer, crec, una passa determinant –que Catalunya esdevingui Estat– i, com que no serà gens fàcil, ens cal fer-ho amb fermesa, claredat i determinació.
No sempre he sabut fer-ho de la manera com algunes companyes i companys haurien volgut que ho fes, certament.
No sempre he encertat els tons i els moments, probablement.
Però sempre ho he fet des del respecte i la honestedat.
Quan vaig deixar les meves responsabilitats representatives vaig manifestar també la meva voluntat de no seguir formant part de cap òrgan de direcció.
Des de llavors m'he dedicat a explicar-me, en públic i en privat, fent servir un text que vaig escriure precisament per rendir comptes de la meva feina durant deu anys, però també per explicar com veig jo el moment actual, i les perspectives de futur.
Parlo de 'Som una nació europea (i una carpeta incòmoda).
Catalunya vista des d'Europa' (Rosa dels Vents).
Aquest cap de setmana, a Sabadell, en el marc d'una Convenció massiva, i per tant certament representativa del què significa ICV, s'ha pres una decisió que respecto profundament, però que, tal i com he argumentat nombroses vegades, no comparteixo.
A partir d'aquí, la implicació és total.
I aquest és, precisament, el problema amb l'acord que aquest cap de setmana s'ha adoptat a Sabadell.
Senzillament no crec que sigui possible, i de fet a aquestes alçades ni tan sols desitjable, una Catalunya sobirana dins d'una Espanya plurinacional.
Crec molt més, en canvi, en la voluntat col·lectiva de construir, per la via democràtica, un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya que ens permeti transitar cap a una nova etapa, una nova era, un nou estadi en què puguem abordar els problemes comuns i les necessitats compartides en condició d'iguals, i no de manera subordinada.
Sobirania compartida, si voleu, però sobirania al cap i a la fi.
La mateixa que a Grècia reclama el nou govern davant dels mercats i les institucions europees.
La mateixa que reclama molta gent davant d'unes estructures que considera a-democràtiques i que en canvi condicionen de manera impune presents i futurs diversos.
Fa anys vaig tenir l'honor de presidir l'Assemblea d'ICV.
Acabava de ser elegit diputat al Parlament Europeu.
ICV no són només unes sigles, és sobretot la seva gent.
El meu respecte i reconeixement a la feina feta, a la que s'està fent a infinitud de barris, pobles i ciutats, i a la que de ben segur es continuarà fent, és total, igual com ho és la meva simpatia personal cap a la gent que s'ha deixat la pell, al llarg de la ja llarga història d'ICV, per tal de fer que el món on vivim sigui un lloc més just, més solidari i més igualitari.
Com tot moviment i col·lectiu que aspira a canviar les coses, és evident que no sempre ho hem fet bé, i n'assumeixo la meva part de responsabilitat, però qui cregui que es pot acabar amb les injustícies sense assumir riscos erra de ple.
Equivocar-se forma part del camí.
Sento, per tant, molt de respecte i admiració per aquella gent que, malgrat aquest risc, s'arremanga i es compromet, i que en cap cas es parapeta darrere del nihilisme paralitzador, el conformisme còmplice o el negativisme acusador cap a qui sí fa coses per canviar les condicions de vida de qui està essent tractat de manera injusta.
Haver estat en política per voler fer del món un lloc millor, per tant, no és per a mi un demèrit, ans el contrari, és un valor que cal reconèixer i tenir en compte.
Tanmateix, penso que ens trobem en un moment crucial, un d'aquells en què toca aturar-nos, valorar el camí recorregut, i decidir cap on seguim.
La Convenció d'ICV ha posat rumb cap a una Catalunya dins d'Espanya.
El meu compàs nàutic fa temps que en marca un altre.
Respecto el posicionament majoritari dins d'ICV.
Conec les moltes reticències que la simple qüestió suscita en moltes companyes i companys de viatge –algunes d'elles persones amigues des de fa molts anys–, i conec les dificultats i les contradiccions que aquest debat ha comportat (i comporta) dins d'un projecte en què, fins fa molt poc, aquest tema no era ni de bon tros prioritari.
Sóc molt conscient que dins d'ICV molta gent s'ha sentit incòmoda amb les meves manifestacions i posicionaments al respecte (malgrat que compartim visions i objectius en moltes d'altres qüestions, la immensa majoria, diria).
Tanmateix també em consta que molta d'altra gent les comparteix, en major o menor grau.
No m'ha estat fàcil, doncs, prendre la decisió que he pres, però crec que, donades totes les circumstàncies esmentades, el més coherent i honest és que doni per acabada la meva etapa de militància a ICV.
No és tan un canvi d'embarcació com un canvi de rumb.
Diguem, més aviat, que crec ICV ha incorporat en el seu full de ruta algunes escales tècniques que personalment crec que ja no calen.
En altres paraules, penso que ara ja toca enfilar el destí, posar-hi proa, i preparar-nos per suportar en les millors condicions possibles un viatge que preveig que serà dur i ple de vicissituds i d'inclemències.
No tinc cap dubte que veurem els mateixos paisatges, patirem les mateixes tempestats i ens frustraran les mateixes encalmades.
Estic convençut que el futur, també el més immediat, ens depararà enormes reptes i contratemps que reclamaran d'una gran capacitat d'entesa i de suma.
És una decisió que porto temps meditant i que alguna gent coneixia de manera privada, però que fins ara no he gosat explicitar públicament.
Entenia que una decisió com aquesta no es pot prendre sense deixar-la madurar un temps, i sense donar almenys opció a veure si es podien conciliar les diferents comprensions de la realitat i dels reptes futurs.
Passat aquest temps, i vistos els resultats de la Convenció, no veig cap altre opció que aquesta que expresso.
Entenc que la fórmula trobada busca ser un compromís, però en aquest que s'ha adoptat no m'hi sento representat.
A qui hagi llegit 'Som una nació europea (i una carpeta incòmoda)', un relat que fa ja uns mesos que estic compartint amb molta d'altra gent, no el sorprendrà aquest pas.
A qui no l'hagi llegit, tampoc no l'hauria de sorprendre, tenint en compte allò que porto temps manifestant, però si vol comprendre millor les raons a les que apel·lo el convido a donar-hi un cop d'ull, ja que un llibre permet un nivell d'explicació, de matís i d'argumentació que un text necessàriament curt com aquest no permet.
En síntesi: el cas és que ara com ara entenc que si no resolem de manera urgent i satisfactòria la situació paralitzadora que suposa el debat nacional, poca cosa podrem fer en totes les altres qüestions que tant ens preocupen a tanta gent, ja sigui en l'àmbit social, ecològic o no discriminatori (i que per a mi, que ningú ho dubti, són crucials, molt més que banderes, himnes o identitats).
Tinc la impressió que continuar posposant la qüestió només contribuirà a fer cada cop més difícil la resolució del tema.
Sé que moltes i molts de vosaltres, amigues i amics d'ICV, no ho veieu igual.
Només demano, en retorn, comprensió per la meva manera de veure-ho.
Vivim uns temps en que més que cavar trinxeres crec que allò que necessitem és dissenyar i bastir estructures sòlides, així com construir fonaments que permetin fer el trànsit d'època amb garanties.
No sempre és fàcil, en sóc plenament conscient –ho he patit en carn pròpia molts cops–.
Fer de pont, no ho oblidem, també vol dir acceptar que et passin per sobre, que et trepitgin.
No obstant, sempre he fet bandera de la construcció de sinergies, i seguiré fent-ho, especialment en moments tan transcendents com l'actual.
Certament, els moments que vivim són complexos, i és comprensible que hi hagi qui els visqui amb dificultat, incomoditat i fins i tot aversió.
Des del meu punt de vista, la construcció d'un nou país, pel fet de ser un procés traumàtic (per definició), exigeix una gran dosi de convicció i de fermesa, però també d'empatia i de respecte per les trajectòries, els dubtes i les expectatives de tothom.
Tothom ha de trobar el seu lloc, i crec fermament que és possible trobar-lo sense cap necessitat de recórrer a atacs, insults i xantatges morals.
Em coneixeu prou bé per saber que els rebutjo de ple, i malgrat que jo també he de trobar el meu, de lloc, no em sentireu mai criticar ningú ni retreure-li el fet de no veure-ho d'igual manera.
Escriure aquest text no ha estat senzill, tal i com deia a l'inici.
La relació d'amistat i l'afecte personal que tinc per tanta gent d'ICV és profunda i sincera, i perdurarà molt més enllà d'aquesta circumstància temporal.
De fet, és precisament aquest el motiu que m'ha impulsat a donar explicacions obertes i transparents: el respecte total i absolut que sento cap a vosaltres.
És per això que no vull acabar aquest escrit sense expressar, un cop més, el meu agraïment, reconeixement i total complicitat amb tantes i tantes persones, dins i fora d'ICV, per la seva entrega a causes, lluites i somnis col·lectius en els quals seguiré abocant tota la meva il·lusió i esperances de canvi.
No abandono el barri, només el pis compartit.
Considereu-me, simplement, el company que se'n va per iniciar nous projectes, però amb qui podeu seguir comptant sempre que ho desitgeu.
ICV (és a dir, la seva gent) formarà per sempre més part del meu ADN, i estic segur que seguirem construint, sumant i transformant, de manera conjunta, sigui quin sigui l'escenari futur que les circumstàncies ens deparin.
Rebeu, doncs, una abraçada sincera i afectuosa d'algú que us ha estimat, us estima, i us estimarà sempre.
De John Paul Lederach vaig aprendre, entre moltes d'altres coses, que el valor més important de la gent que fa de pont és que, quan connectes dos extrems, tothom, d'una banda i de l'altra, t'acaba trepitjant.
Sense el pont no s'haguessin trobat, no haguessin parlat i, si és el cas, no haguessin acordat una solució a les seves diferències, però per fer-ho ha calgut que el trepitgessin.
Fer de pont exigeix una gran dosi d'empatia (per entendre les dificultats d'una banda i de l'altra a l'hora de moure's d'on són), i a la vegada una gran dosi de generositat (per acceptar que et passin per sobre).
Poques vegades valorem els ponts (arquitectònics o humans) amb la magnificència que es mereixen, i no diguem ja homenatjar-los.
La gent que fa de pont és sovint ignorada, i de vegades fins i tot bescantada.
La història no acostuma a recordar sobre qui van encaixar les mans els dos personatges que van signar l'acord, l'armistici, la pau, però ningú s'oblida dels 'encaixadors'.
A la nostra vida quotidiana, cada vegada més prolífica en l'ús d'estereotips, etiquetes, prejudicis, i insults gratuïts, i al mateix temps constructora de murs i de desacords artificials, els ponts resulten essencials.
Diu un proverbi africà que fa més soroll un arbre caient que cent creixent.
Els ponts, com els arbres que creixen, també actuen en silenci, amb discreció, pràcticament en l'anonimat.
I tanmateix, la notícia, el titular, l'entrevista, la cita, la referència, el reconeixement, els dediquem a l'arbre que cau, o a qui l'ha tallat.
Fins i tot té més visibilitat qui, un cop a terra, no fa sinó estellar-lo, que no pas qui sembra llavors de les quals, amb el temps, en creixeran boscos.
El pont de Mostar, per exemple, va esdevenir un símbol en ell mateix, quan el van construir, però sobretot quan el van destruir.
La seva reconstrucció no és, només, una obra d'enginyeria, és també una porta a la reconciliació.
Avui, més que mai, toca desmuntar murs i, del material que en traiem, fer-ne ponts.
Foto: El pont de Mostar segons la visió de Pierre Fichefeux
La gent és tal, la gent diu qual, la gent vol això, la gent demana allò.
Erri de Luca, a El dia abans de la felicitat, ens adverteix: "No en diguis gent, són persones, una per una.
Si en dius gent no fas cas de les persones.
No es poden sentir els pensaments de la gent, només els d'una persona cada cop".
Vivim en l'era dels estereotips, de les etiquetes, de les senyalitzacions grupals, en definitiva, de la despersonalització.
Ens obsessionem en reduir les personalitats complexes a un sol adjectiu i encasellem a partir d'un títol, una professió, un gènere, una orientació sexual, una edat, una opinió.
Però ningú és una sola cosa, i ser d'un grup no vol dir ser com tothom d'aquell grup.
Tota persona té una identitat múltiple, formada per incomptables dimensions, opinions i característiques.
I a més, cadascuna d'elles és dinàmica, pot evolucionar, pot canviar, pot créixer.
En el moment que el món està més interconnectat que mai, i que la porositat entre identitats és més gran, és com si sentíssim vertigen davant la complexitat, el matís, la diversitat.
Busquem la comoditat de l'estereotip.
Creiem que ens aporta seguretat, que ens protegeix davant l'alteritat.
L'etiqueta duu a l'estereotip, i aquest a la negació de la personalitat.
I és que l'etiqueta és també una diana sobre la qual es dispara sovint el tret verbal, quan no mortal.
En efecte, quan etiquetem algú, de fet ens estem etiquetant a nosaltres mateixos, i per tant ens neguem.
I és així com, poc a poc, morim com a persones.
Romeva no és un cognom gaire habitual, i la veritat és que fent un recorregut genealògic, tard o d'hora acabem tots connectats per alguna banda.
Sovint em trobo que em prenen pel nét de Pau Romeva i Ferrer.
Ell, que va ser pedagog, traductor de Chesterton i co-fundador, l'any 1931, d'Unió Democràtica és, sens dubte, el més conegut i reconegut.
Fins i tot em trobo que una determinada generació em diu 'Pau', enlloc de 'Raül', degut a aquesta coincidència.
La veritat, però, és que l'esmentat era cosí del meu avi, Jesús Romeva.
És a dir, el pare de Pau Romeva i Ferrer (de nom Àngel Romeva i Sandaran) i el meu besavi (de nom Josep Romeva i Sandaran), eren germans.
El parentiu hi és, per tant, tot i que queda una mica llunyà.
Qui sí és, en canvi, nét de Pau Romeva, és Pau Riba Romeva, autor del que està considerat el millor disc en català del segle XX: Dioptria.
El disc va ser considerat una mena de crítica ferotge a l'esperit petitburgès i a la família cristianoprogressista.
És precisament en aquest disc que Pau Riba incorpora una cançó, «Mareta bufona», en la qual, de fet, critica l'esperit naïf i rialler, per sobre de totes les coses, de la seva mare: Mercè Romeva (filla de Pau Romeva i cosina en segon grau del meu pare, Jordi Romeva).
El motiu pel qual en parlo avui i aquí, però, és el llibre que l'artista acaba de publicar i que dedica, en forma de regal i homenatge, a la Mercè, la seva mare. '
Sa meu mare ' és, sense cap mena de dubte, un extraordinari testimoni, que a més està curosament editat per Ara llibres.
Dir que la prosa de Pau Riba és una prosa cuidada, a vegades exquisida, i sempre dolçament poètica seria dir una obvietat.
Tanmateix, allò que converteix en realment especial aquesta peça literària és, sobretot, l'univers que conté.
El relat ens acosta a un personatge, la Mercè, que a través de les paraules d'en Pau esdevé tot un món al voltant del qual gira la resta de la humanitat.
És una història tendra, i a la vegada colpidora.
La confrontació d'un fill, i per extensió d'una nissaga (els Riba Romeva són nou germans) amb la sempre complexa i a la vegada inevitable etapa final de la vida d'una mare.
Però més enllà d'això, la història es construeix al damunt d'una descoberta: la que el fill (i de fet, els fills i filles) fan d'una mare que fins que no va arribar a la fase final de la seva vida només era això, mare, i que llavors descobreixen com a persona.
Una radiografia en tota regla d'un món interior que fins llavors els havia estat amagat, sinó prohibit.
I si el text és, de fet, un regal a la seva mare, pensat pel dia del seu darrer aniversari (quan feia noranta anys), com a lector no puc evitar trobar-hi un testimoni generacional.
'Sa meu mare' reivindica el paper d'algú que durant noranta anys ha viscut a l'ombra i que tot d'una decideix fer un pas endavant i actuar com si en realitat estigués dient: «Ei, jo també existeixo.
¿M'he mantingut noranta anys en un estratègic segon pla, controlant des del darrere, però abans que això s'acabi vull mostrar-me a plena llum i que tots sapigueu com sóc i pugueu fer-me justícia...?».
¿Una forma de reivindicar el cognom Romeva després de tants anys de fidelitat ribiana?, rebla.
El cas és que, llegint com en Pau parla de la seva mare, m'han vingut a la memòria imatges cent per cent coincidents viscudes amb la meva àvia, que per cert també es deia Mercè (Manadé, en aquest cas, mare del meu pare).
Una altra dona obligada per les circumstàncies a jugar un paper secundari a la vida i que, només després de la desaparició del seu marit, l'avi Jesús, va emergir com la flor que sempre havia estat, ara ja sense cotilles.
«Sa meu mare» és, doncs, un cant a l'estimació filial sense límits, amb lletra i música d'un dels artistes contemporanis més sorprenents i rellevants.
Un darrer consell (vaja, recomanació, si ho voleu), donat que la història transcorre en un escenari, Cadaqués, que l'autor ja ens va donar a conèixer a través d' El Convidat, resulta de gran ajuda visionar de nou aquell capítol per transportar-nos, ni que sigui virtualment, a l'interior d'aquelles parets, i esdevenir així testimonis privilegiats del comiat-regal-homenatge que signa Pau Riba, fill de Mercè Romeva.
La mar s'ha llevat calmada i seductora, aquest matí.
El sol, tímid, convidava a acompanyar-lo.
L'ocasió era única: la mítica travessia Estartit-Medes, Memorial Àlex Lorente.
Natació en aigües obertes a la carta.
Reptes personals en una capbussada grupal i amb un objectiu solidari: recaptar fons per la Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties del cor.
Tant s'estimava el mar que, quan aquest el va cridar, ell va decidir quedar-s'hi.
Ves que venim, Àlex! li dic mentre clavo la mirada en aquesta aigua vermellosa en què s'ha convertit.
L'ambient és idoni, el clima extraordinari, la companyia incomparable.
Al meu costat, la Diana, per tercera vegada.
Cansada de veure'm nedar, ha decidit viure-ho.
Ens equipem, i mentre ho fem comentem el dia, el moment, l'experiència, animem els novells, motivem els desmotivats (també n'hi ha algun).
Fins que, tot d'una, succeeix: malgrat la cura, el neoprè en què m'estic intentant embotir pateix un estrip.
Vint centímetres d'obertura en el costat lateral esquerre.
Queda molt poc per a la sortida.
No hi ha temps per buscar-ne un de nou.
Reacció immediata: fora neoprè!
Com el Poppy, com en Miquel Sunyer, com tanta d'altra gent.
La veritat és que, simplement, no tinc alternativa.
A la sortida, només una desena van a pèl, i són els veterans de la cosa.
Això sí que ho dic, en veu baixa.
Està freda, però a mesura que avancen els metres, que les braçades se succeeixen, que les boies van quedant enrere, la temperatura del cos augmenta.
El cor funciona bé (que important que és, el cor, i quanta recerca cal fer, encara, per garantir que cada vegada el sapiguem llegir millor).
La meva pell nua s'impregna del compromís, de la valentia, i del coratge d'aquests pioners: naturalistes, biòlegs, metges, humans humanistes.
Gràcies Àlex, i a tota la gent que té cura del Parc, gràcies metges i investigadors, que vetlleu per cuidar i millorar els nostres cors, gràcies Miquel Sunyer, per haver-nos ensenyat que nedar és, també, una manera d'ajudar.
I gràcies Neda el Món, per fer que tot plegat sigui possible.
Ah, i gràcies, estrip, per haver-me permès viure-ho tot plegat tan a flor de pell.
(Fonts foto: La superior, Raül; Les quatre inferiors, d'en Toni i la Pili)
Si diu A, perquè no diu B. Si diu A i B, perquè no diu C. Si diu A, B i C, perquè molt abraça i poc estreny (hauria estat millor que se centrés en una sola cosa).
El silenci està mal vist, perquè qui calla hi consent.
Prendre distància (i guanyar perspectiva) és perdre el temps.
Castiguem el matís i premiem l'exabrupte amb molts retuits, m'agrades o lectures.
Ven més (o compta amb més descàrregues, que és una altra manera de posar-hi preu) un atac personal que una reflexió ponderada.
Ens sentim més còmodes amb el blanc i negre, amb l'asseveració constant.
La política, com els encenalls, encén i crema a gran velocitat.
Critiquem la política (notícia) espectacle, però al mateix temps ens en nodrim, la busquem, la incitem, la provoquem, i quan no n'hi ha, ens la inventem.
Els espais de reflexió, de debat, d'anàlisi i de contrast ponderat d'idees pateixen per mantenir-se en les graelles, enfront de l'espectacle, efímer, de la discrepància exaltada i fugaç, fugissera.
Circ romà al segle XXI, però sense sang (segur?).
El rastre a Internet és perenne, i en canvi la memòria és curta.
Demanem responsabilitat, precisió, mirada llarga i encert permanent, al mateix temps que exigim immediatesa, transparència constant i èpica.
Ens molesten molt els arbres i oblidem que darrere hi ha un bosc.
Mirem el dit, però: i la lluna?
Ets dels meus, o no ho ets, jo ho decideixo.
Vivim en l'era de la velocitat, del fast food, del fast thought i del fas t tot.
Molta necessitat per intervenir de seguida, i a qualsevol cost (tot té un preu, la diferència és qui el paga).
Avui tanco una etapa que ha durat deu anys.
Pot semblar un període molt llarg, o molt curt.
En termes vitals pot arribar a ser, fins i tot, una eternitat.
Per a la meva filla i el meu fill, per exemple, és molt més que la seva pròpia vida: no m'han conegut en cap altre format que el de fent i desfent maletes.
Durant molt de temps, el meu fill estava convençut que el 'papa' treballava en un avió.
Sense arribar a aquest extrem, per a la gent que avui és a la universitat deu anys és pràcticament mitja vida.
Per aquests nois i noies, jo sempre he estat 'allà', com el dinosaure de Monterroso.
I per a mi, que ara en tinc quaranta-tres, és pràcticament un quart del meu cicle vital.
Des de qualsevol d'aquests punts de vista, per tant, deu anys són molts.
I tanmateix, posats en perspectiva, deu anys són una misèria.
Agafem l'escala històrica que vulguem: història de Catalunya, història de la construcció europea o història d'Europa (no és el mateix), història de la Humanitat, existència del planeta Terra, Univers,...
No, definitivament, deu anys no són pràcticament res.
Amb prou feines un sospir, un simple alè, una trista gota de voluntarisme diluïda en la immensitat d'una realitat convulsa que canvia a perpetuïtat.
Una anècdota, rellevant per a qui la viu, és clar, però insignificant si la situem en un context més ampli.
Tot, al cap i a la fi, és relatiu.
I és amb plena consciència d'aquesta relativitat de les coses, de la brevetat del nostre pas per la vida, que aprofito que s'abaixa el teló (final d'acte) per sortir d'escena.
Ja no tinc més paper en aquesta obra.
És impossible resumir en un apunt, necessàriament breu com aquest, què han significat aquests dos lustres en termes personals, polítics i professionals.
De fet, de les moltes preguntes que, de manera comprensible, em veig obligat a respondre sovint (sobretot darrerament) n'hi ha dues que temo particularment.
Una és: amb què et quedaries d'aquests deu anys?
La resposta a la segona, per la seva banda, requereix prèviament d'una pausa, d'una reflexió i d'un dol (totes les transicions en comporten) que tot just ara comença, i que no sé quant durarà.
Sigui com sigui, tinc ganes d'estudiar nou llibrets, de preparar nous papers, de pujar a nous escenaris (i tornar a alguns dels antics, que havia abandonat), de seguir, en definitiva, formant part del teatre de la vida.
Vull donar les gràcies a totes i cadascuna de les persones que m'han permès viure aquesta experiència, començant pel partit (això és, la militància d'ICV), que un dia em va convidar a representar-la al Parlament Europeu, als amics i amigues que m'han acompanyat al llarg d'aquests anys, i que, malgrat tots els errors que hagi pogut cometre, continuen considerant-se com a tals, i a aquells/es que, havent-me acompanyat a l'inici, se senten decebuts/des (us demano disculpes, no ho he sabut fer millor), a l'equip amb qui he treballat, que m'ha assessorat i que m'ha patit, a la família, que ha viatjat amb mi, constantment, dins la meva maleta emocional, i en definitiva a tota aquella gent que ha sabut veure al darrere dels errors i dels encerts, la voluntat d'una persona amb tantes limitacions com ganes de fer-ho bé.
Fa deu anys, George Steiner pronunciava a la Fundació Nexus una suggerent conferència que va titular: 'La idea d'Europa'.
Deu anys després la rellegeixo, per recordar-me on érem llavors, i per comparar-ho amb on som ara.
Europa segueix essent una bona idea, no en tinc cap dubte.
En tot cas hi ha un problema de llibret, d'interpretació, de direcció i, fins i tot, d'escenografia i d'atrezzo.
El públic s'ha cansat d'esperar que l'obra el convenci.
Hi ha qui, avorrit i frustrat, ha abandonat la sala, d'altres, però, no es resignen a ser simples espectadors/es i opten per pujar a escena, igual com jo vaig fer fa deu anys.
Sigueu benvingudes i benvinguts.
Us desitjo tota la sort, i sobretot tots els encerts, que els qui ara ens retirem no hem tingut.
El teló s'abaixa, doncs, temporalment, i alguns dels actors i actrius ho aprofitem per desaparèixer entre bambolines, discretament.
Tanmateix, l'obra continua, i la millor part encara ha d'arribar.
La primera reflexió a fer és, temo, relativa al pas del temps, i a l'impacte d'aquest.
Vaig estrenar-me en política europarlamentària el 2004.
Llavors tenia 33 anys i cabell, i no tenia fills.
Deixaré aquesta activitat el 2014, amb 43 anys, una filla i un fill, i sense cabell.
M'afanyo a dir que no pretenc establir cap relació entre una cosa i l'altra (ser pare i que l'àtic s'hagi buidat).
Són, simplement, dos fets d'una realitat amb la qual convisc amb tanta normalitat i dignitat com puc.
Com real és, també, el fet que abans d'aventurar-me a les tempestuoses aigües de la política europarlamentària tenia una vida acadèmica, investigadora, docent, com a escriptor d'assaigs, activista, internacionalista,...
En altres paraules, que no sempre he fet de diputat.
Vaig acceptar la invitació d'encapçalar la llista d'ICV al PE en un moment en què es parlava molt de recuperar l'universalisme, d'ecologia, d'alterglobalització, de construir un món socialment i ambientalment diferent (i sobretot més just), i de la importància de bastir xarxes entre política i societat civil (també a escala global).
Tot plegat és fàcil de comprovar donant un cop d'ull a les preguntes parlamentàries que he presentat a la Comissió i al Consell ( 413 durant període 2004-09 i 857, de moment, durant el període 2009-14 ), les resolucions que he signat, defensat i promogut ( 227 durant el període 2004-09 i 359, de moment, durant el període 2009-14 ), o fins i tot les intervencions en plenària, les quals, a diferència de les que fem en comissió parlamentària, sí que queden registrades ( 164 durant el període 2004-09 i 1715, incloent també les explicacions de vot, de moment, durant el període 2009-14 ).
La informació relativa a tota l'activitat parlamentària, per altra banda, es pot consultar a través de diverses vies com ara la meva pàgina oficial al PE, el rànking MEP o VoteWatch.
Fins aquí, insisteixo, la realitat.
La qüestió és, però, que quan m'interesso per quina és la percepció que es té de tota aquesta activitat, fins i tot per part de gent políticament afí (del partit, vaja), constato una inquietant varietat de respostes: hi ha desde qui lògicament està perfectament al cas de tot aquest volum de feina (aquests són pocs), fins a qui es queda amb un aspecte concret, un tema, una intervenció, un error, una polèmica (aquests darrers són força més nombrosos, per no dir, directament, la majoria).
Una qüestió, tanmateix, destaca per sobre de la resta de manera certament aclaparadora: té a veure amb les iniciatives (preguntes, esmenes, cartes, interpel·lacions o intervencions diverses) que sol, o conjuntament amb d'altres companys i companyes del Parlament d'altres formacions polítiques, he fet en relació als drets nacionals i lingüístics de Catalunya.
El fet significatiu és que, en termes comparatius, aquest tipus d'accions no arriben, acumulades, al 4% de tota la meva activitat (la quantificada).
Per altra banda, i sense pretendre concedir cap valor científic a la dada, certifico que un comentari al meu Bloc, al Twitter o al Facebook relatiu a una d'aquestes iniciatives (drets nacionals o lingüístics, consulta,...) mereix desenes, fins i tot centenars, de retuits, 'm'agrada' o comentaris, i fins i tot, alguns, milers de lectures, mentre que tota la resta passa pràcticament desapercebuda.
Sens dubte una part de la responsabilitat per no haver aconseguit donar més visibilitat a tot un seguit d'accions que també considero importants és meva (vaja, que no ho he sabut fer millor).
Una altra part, però, crec que simplement és un reflex del moment actual.
Condueixo concentrat en les noticies de la ràdio.
De fet, em dirigeixo precisament cap a una de les tertúlies a les quals de tant en tant participo.
Avui toca l'Oracle, de Catalunya Ràdio, presentada i dirigida per en Xavier Graset.
Repasso mentalment els temes dels quals probablement tocarà parlar, o sobre els quals, si més no, és possible que se me'n demani l'opinió: crisi, Ucraïna, desnonament, deute, pressupostos, reforma energètica, la meva darrera novel·la 'Retorn a Shambhala'... i és clar, també sobre la consulta, Catalunya, Catalunya i Europa,...
Un dels semàfors de la Via Augusta es posa vermell, i m'aturo.
Al meu costat s'atura un altre cotxe.
Amb gestos em demana que abaixi la finestra.
Pensant que em voldrà preguntar sobre alguna adreça o direcció, abaixo el volum de la ràdio i seguidament la finestra.
–Escolta, tu ets en Romeva, aquell d'Iniciativa?
Sorprès per la pregunta, que confesso que no m'esperava tenint en compte les circumstàncies en les que ens trobem ell i jo -és a dir, aturats en un semàfor en vermell-, assenteixo.
I tot seguit una pregunta encara més sorprenent, no pel contingut, sinó pel context i el moment:
–I escolta, això de la independència què, com ho tenim?
Just en aquell moment el semàfor es posa verd.
Obligats per les circumstàncies tant ell com jo hem de posar primera, i arrencar.
De nou en marxa, condueixo pensant en el fet que acabo de viure.
Allà m'hi espera en Graset i la resta de tertulians.
–Us fa res si sortim un moment per sumar-nos a la protesta pel tancament de Canal 9?
–Per descomptat que no –responc.
Minuts després, ja asseguts davant els micros, comencem a parlar de tot: d'Europa, d'Ucraïna, de la crisi, de pressupostos, d'energia, de 'Retorn a Shambhala' i, és clar, també de Catalunya i del futur que li espera, amb o sense Europa.
El semàfor ja fa temps que s'ha posat verd, i el cotxe no es pot quedar aturat.
"Avui, 24 de maig, queden exactament 365 dies per a les properes eleccions europees, les de 2014 (que seran entre el 22 i el 25 de maig a tota la UE).
Des d'un punt de vista estrictament personal, no seran les meves eleccions.
És a dir, que no en seré candidat.
Hi ha encara molts dossiers oberts, i d'altres qüestions puntuals, que cal gestionar.
Per altra banda, em plantejo el període pre-electoral també com un moment de fer balanç dels 10 anys que hauré estat al Parlament.
En altres paraules: aquest que comença avui serà un any de feina, com sempre, però també de rendició de comptes.
Les raons que em porten a no optar a un tercer mandat (els estatuts d'ICV ens en permeten fer fins a tres), són de caràcter político-democràtic, però també personal.
La raó político-democràtica rau en que crec, de manera ferma, en la limitació de mandats, en el relleu, en la renovació (diguem-li regeneració).
Dos mandats al Parlament Europeu vol dir 10 anys fent aquesta feina.
I em sembla saludable que la representació d'ICV al PE tingui un altre rostre.
El fet de ser l'únic electe del meu partit (al PE, vull dir), comporta que em toqui cobrir tots els fronts, ser a totes les batalles i confrontacions, donar resposta a totes aquelles qüestions que, d'una manera o una altra, arriben a Brussel·les i Estrasburg.
Mentre d'altres partits es poden repartir la feina entre cinc, deu o fins a 25 diputats/des, als qui estem sols/es ens toca assumir un volum ingent de responsabilitats.
Va ser la voluntat de la gent qui va determinar aquestes majories/minories.
Tot i així, ningú no sap de tot, i el fet d'haver de ser a tants fronts al mateix temps (molts ells d'una complexitat tècnico—jurídica notable) fa que, inevitablement, hagi hagut de prioritzar, tant en quant a temps com a la dedicació que he esmerçat en cada tema.
I com que prioritzar vol dir escollir, sempre hi haurà qui considerarà que les meves eleccions no han estat encertades, que hauria hagut de fer més d'això, o d'allò, ser més aquí, o allà.
Totes les opinions, en aquest sentit, són legítimes.
I l'únic que puc fer és demanar disculpes si algú s'ha sentit poc representat/da durant aquest temps, o considera que he menystingut un tema que li semblava cabdal.
He intentat respondre a totes les circumstàncies.
Que ho hagi fet més bé o més malament, lògicament, és una altra cosa.
Al llarg dels nou anys que porto aquí (que seran deu d'aquí a un any), hauré fet coses millors i d'altres pitjors.
D'errors n'hi haurà hagut molts, segur.
Com a molt he promès treball, compromís, transparència i rendició de comptes.
I aquestes quatre coses, almenys, confio haver-les complert.
Mai m'he vist com un 'polític' (categoria) sinó com una persona que fa política.
En un moment en què la política està certament desprestigiada, valoritzar l'activitat política és imperatiu.
I em sembla que una manera de fer-ho és acabant amb aquesta percepció tan nefasta de l'existència d'una 'casta política'.
En tots aquests anys de feina política no hi he vist, dins, res que no hagi vist abans a la Universitat, a Nacions Unides o a les ONG on he treballat, per bé o per mal.
A tot arreu he trobat honestedat, voluntat de servir i valors personals sòlids, igual com mesquineses, enveges i males praxis.
La diferència, per tant, no és entre activitats, sinó entre persones.
Vaig acceptar l'oferta de fer de diputat sabent que era una aposta arriscada.
I tanmateix, no me'n penedeixo.
I precisament per això faig un pas al costat.
M'aparto, per tal que vingui algú altre i prengui el relleu.
Només sé que mantinc intactes les meves ganes de construir sinergies, de contribuir a millorar les condicions de vida de les persones i la salut del planeta, de fer que el meu fill i la meva filla se sentin orgullosos, i trobin en el seu pare un referent positiu.
És el que intento fer en la meva responsabilitat actual, i és el que, d'una manera o una altra, continuaré fent quan deixi l'escó.
Hi ha, també, una raó personal al darrere de la meva decisió de no repetir.
És evident que les vivències d'una experiència com aquesta, que he tingut, i tinc encara, la sort de poder viure, són incommensurables.
I tota la vida estaré agraït a qui m'ha permès viure-les.
Tanmateix, és també evident que el cost personal i familiar és elevat, especialment quan, com és el meu cas, has de compaginar les responsabilitats professionals amb les de pare i parella.
Hi ha hagut períodes en què, per una raó o altra, he estat fora de casa setmanes senceres.
I això, al cap del temps, pesa.
Ho vaig prometre a la meva parella, i els ho dec als meus fills: dos mandats, i prou.
Queden 365 dies de feina, de complir compromisos, d'encerts i d'errors.
Així es titulava un dels capítols d'aquella obra mestra dels serials televisius anomenada 'The West Wing of the White House'.
En aquest capítol, en Leo (John Spencer), l'antigament Cap de Gabinet del President Bartlet, fins que va patir un infart, es passeja pels passadissos intentant parlar amb l'equip de l'Ala Oest.
Tothom està massa enfeinat amb les urgències que ha de gestionar.
Finalment, el President Bartlet (Martin Sheen), després de sopar amb en Leo, s'adona de quina és la situació i convoca urgentment els seus col·laboradors a la seva residència.
Llavors els demana que escoltin l'antic cap de gabinet:
El guió, transcrit, de l'escena seria el següent:
Llavors esborra el 5 i en el seu lloc hi escriu un 4, que encercla.
Efectivament, 365 dies poden semblar molts, però al cap i a la fi no són tants.
Sigui com sigui, hem de saber gestionar la immediatesa de les urgències amb la previsió de futur i les conseqüències a mig i llarg termini de les nostres accions o inaccions.
Els dies passen, de manera inevitable, igual com cauen els grans de sorra en un rellotge antic.
Quan tots els grans siguin al cubilet inferior, caldrà girar-lo de nou, i tornar a començar." |
Les facultats i escoles de la Universitat de les Illes Balears han celebrat la graduació dels seus estudiants al campus de Palma del 12 al 30 de juliol de 2018.
Podeu gaudir dels enregistraments de totes les cerimònies als enllaços següents:
Seus de Menorca i d'Eivissa i Formentera
Al setembre, coincidint amb la cerimònia d'inici del curs acadèmic 2018-19, tindran lloc les graduacions a les seus universitàries de Menorca i d'Eivissa i Formentera: |
La tennista alemanya Angelique Kerber ha guanyat aquest dissabte el seu primer títol del torneig de Wimbledon, tercer Gran Slam de la temporada, després de doblegar a la nord-americana Serena Williams per 6-3 i 6-3 en una final que amb prou feines s'ha perllongat 1 hora i 5 minuts en la pista central de l'All England Club.
Kerber, cap de sèrie número 11 sobre l'herba londinenca, ha conquistat el tercer 'gran' de la seva carrera, després d'haver sortit campiona fa dos anys en l'Obert d'Austràlia i en l'US Open.
En el seu duel d'aquest dissabte, disputat amb retard per anar després de la semifinal masculina entre Novak Djokovic i Rafa Nadal, amb prou feines Kerber ha signat cinc errors no forçats enfront dels 24 del seu rival.
Ha trencat el joc inaugural i ho ha consolidat sense excessius problemes (2-0), prenent una davantera en el marcador que després ha remuntat Williams en el cinquè joc (2-3); però la nord-americana ha cedit les seves dos següents torns de servei i ha caigut per 6-3.
El segon set ha sigut molt tranquil per a la germana.
Ha trencat el servei de la seva oponent en el sisè joc (4-2) accelerant fins a endur-se el triomf final, per rememorar així un gloriós any 2016 en el qual va acabar com a número u del món, mostrant fiabilitat a cada pas.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Per primer cop, un únic plànol-guia inclou totes les rutes de bicicleta de muntanya disponibles a l'àmbit del Parc, 15 de les quals són noves
El Parc Natural de l'Alt Pirineu ha editat un nou plànol amb les 35 rutes BTT que recorren aquesta àrea.
Es tracta del primer mapa de tot l'àmbit del Parc que recull tots els itineraris per bicicleta de muntanya disponibles.
I és que, fins ara, aquesta informació era dispersa i cada centre BTT i empresa difonia la seva cartografia pròpia.
Amb aquest nou mapa, l'objectiu és oferir una nova eina al visitant per facilitar no només els recorreguts a peu.
Així, es pretén promoure la pràctica d'aquest esport, sempre de manera compatible amb la preservació d'aquest entorn singular.
El nou mapa, d'escala 1:110.000, inclou, d'una banda, 15 rutes noves creades pel Parc amb el suport d'experts d'aquesta disciplina esportiva, i amb el consens dels ajuntaments per on discorren.
Els itineraris, que recorren municipis que fins ara no comptaven amb rutes BTT, se senyalitzaran sobre el terreny durant el 2018, previsiblement.
D'altra banda, recull també 20 rutes BTT senyalitzades ja existents prèviament, les dels centres BTT de Valls d'Àneu i l'Alt Urgell, i les rutes BTT senyalitzades per l'Ajuntament de Sort, amb col·laboració amb els ajuntaments de Rialp, Soriguera i Baix Pallars.
8 rutes BTT amb serveis turístics
Així mateix, el plànol-guia també recull 8 rutes BTT combinades que inclouen serveis turístics autoritzats pel Parc, oferts per diverses empreses a la zona.
En general es tracta de travesses d'un o diversos dies, que inclouen allotjament, àpats i serveis turístics addicionals.
Així, es troben rutes en bicicleta de muntanya de diversos dies com ara Saloria Bike Trail, Pallars Bike Trail, Tracks Pallars, Cims de l'Alt Pirineu, Pedals de Foc, TrinxatBtt, i Urgellet Express btt.
En coordinació amb empreses de serveis de la zona, aquests itineraris incorporen una oferta d'allotjaments amb mitja pensió, assistència, assegurança, un mapa, el track de la ruta i un obsequi final.
En alguns casos, també ofereixen el trasllat de l'equipatge entre allotjaments, guia, lloguer de GPS, lloguer de bicicletes i servei de taxi entre punt inici i final.
Per la seva banda, FGC ofereix rutes d'un dia en modalitat descens a Portainé, amb el servei de transport de bici i guia opcional.
A més, la Transpirenaica, ofereix una travessa en BTT autoguiada que travessa tot els Pirineus, del mediterrani al atlàntic, amb dos etapes al Parc Natural de l'Alt Pirineu.
A més, el Parc ha actualitzat recentment el plànol guia general que també inclou senders per recórrer a peu.
Així, ha incorporat els nous recursos que s'han creat en els últims mesos, com els 14 punts d'informació actuals, nous miradors, itineraris.
Recull elements d'interès per visitar el Parc, equipaments culturals, refugis, equipaments i serveis, així com normes, consells i propostes.
La impressió s'ha fet amb el suport del Patronat de Turisme Ara Lleida.
Així mateix, els visitants també disposen de 6 plànols guia sectorials específics, que posen el focus en cada una de les 5 valls del parc i en un espai natural singular, amb informació detallada: Valls d'Àneu, Vall de Cardós, Vall Ferrera, Vall de Santa Magdalena, Massís de l'Orri, i Mollera d'Escalarre. |
La interpretació segons la qual Eslovènia va obtenir la independència mitjançant la violència no té cap fonament real i denota ignorància dels fets.
La via eslovena cap a la independència estatal va ser...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El creador de la petició a Change.org que demana la dimissió de la cúpula del Partit Popular arran del 'cas Bárcenas ', Pablo Gallego, ha entregat 1.142.024 firmes aconseguides a la seu del partit aquest dijous al matí.
Gallego ha anat a Génova amb un metge, una professora, un bomber i un estudiant portant a terme una 'flashmob' amb un sobre gegant.
A la seu popular han recollit les firmes, però "cap polític del partit s'ha dirigit a ells", segons explica el promotor.
"Vaig decidir iniciar la petició perquè ara, gràcies a les xarxes socials i a internet, podem participar de les notícies i podem crear un discurs bidireccional.
Vaig veure el que ha passat i em vaig indignar tant que vaig creure que era hora d'actuar", explica l'impulsor.
No obstant, Gallego no esperava que la petició tingués tant d'èxit durant tants dies seguits i encara menys que es convertís en la petició més exitosa de Change.org a Espanya.
"Gràcies a aquest èxit podem convertir aquesta indignació en alguna cosa més que un acció i més que un moviment", afirma.
Gallego encoratja la població a la mobilització i a no parar fins a aconseguir la dimissió de la cúpula del PP.
"Sembla que els populars no eren conscients que aquest moviment cívic que estem construint en pro de la transparència i contra la corrupció és molt real", expressa.
"És el moment que sortim al carrer per dir ben clar al Govern el que pensem", reivindica i recorda que aquest dissabte "milers de persones es manifestaran per reclamar democràcia, llibertat, justícia i respecte als drets socials".
L'impulsor no es conforma amb l'èxit de la petició, sinó que promet més accions, aquesta vegada "físiques i no virtuals".
"Vosaltres sou el rescat que estàvem esperant", sentencia. |
Arriba el bon temps i el cor torna a bategar amb força.
Vols viure emocions, conèixer gent, aprendre i millorar la teva salut?
Tot això ho pots fer aprofitant l'ampli ventall d'activitats incloses en la quota d'abonament de les instal·lacions esportives d'Esports UPC: activitats dirigides de salut, arts marcials, fitnes, running, escalada interior, escoles esportives de tennis de taula, esgrima i bàdminton... i moltes altres outdoor per gaudir del bon temps!
Si encara tens dubtes, el dia 6 d'abril és la jornada de portes obertes i, a més,... sabies que moltes es poden reconèixer com a crèdits ECTS?
Tota la informació actualitzada la trobaràs al web de la UPC i al Twitter.
Imatge de capçalera: Servei d'Esports UPC.
Universitat Politècnica de Catalunya • Barcelona Tech |
Inici > Notícies > Històric de notícies > Detall
Han signat la declaració els defensors de l'Estat espanyol (l'estatal i els 13 autonòmics).
El document ha estat presentat als mitjans de comunicació a Barcelona.
La declaració ressalta algunes de les mancances en matèria de drets, com ara la violència terrorista, el deteriorament de les condicions laborals, la violència masclista o la falta de recursos per a la gent gran.
També parla de la falta de mitjans humans i materials de l'Administració de justícia i les condicions de les presons i dels centres de menors per a infractors.
Els defensors aposten, entre altres coses, pel dret a una bona administració, pel dret a l'educació en igualtat d'oportunitats amb atenció a les necessitats especials, per un desenvolupament econòmic i urbanístic sostenibles i per unes prestacions socials que han de tenir garantides "la seva exigència i sostenibilitat en el temps". |
Descarrega gratis la nostra App i gestiona els teus comptes siguis on siguis, sempre
Beneficiï's dels mercats de valors
Els productes estructurats són productes complexos de coneixement expert d'acord amb la Llei MIFID.
Per contractar-los, ha de realitzar el test d'adequació (test MiFID) per garantir que comprèn les característiques i riscos dels mateixos.
Solucions d'inversió per accedir a diferents mercats i estratègies financeres.
Els productes estructurats de MoraBanc es treballen des de tres modalitats, amb diferents nivells de risc i garantia sobre el capital, que s'adeqüin a les seves expectatives i necessitats:
Elevada protecció de capital (fins al 80%), rendibilitat mínima garantida i amb una exposició moderada a la renda variable (un 20%).
El producte queda protegit davant els moviments de mercat més habituals.
Rendibilitat fixa molt atractiva a canvi d'acceptar un risc definit per una barrera de protecció.
Si la cotització acaba per sobre de la barrera de protecció, es recupera el 100% del capital invertit.
Si queda per sota, el producte tindrà una exposició similar a haver invertit directament en renda variable (accions) des de l'inici.
Són productes que vencen automàticament si es donen unes circumstàncies que es fixen en una barrera de cancel·lació.
Aquestes circumstàncies s'avaluen en unes dates determinades durant la vida del producte: si es compleixen, el producte es cancel·la.
Al venciment, si la cotització finalitza per sobre de la barrera, es recupera el 100% del capital invertit.
Si queda per sota, el producte tindrà un risc similar a haver invertit en renda variable des de l'inici.
Consulta online la cotització dels principals mercats d'Europa, Amèrica i Àsia: IBEX 35, Eurostoxx, Dow Jones, Nasdaq i Nikkei, entre d'altres.
En compliment de la Llei 15/2003 del 18 de desembre de protecció de dades personals, el client autoritza a què les dades de caràcter personal del sol·licitant consignades en aquest formulari s'incorporaran en fitxers el titular i responsable dels quals és MORA BANC GRUP, SA – MORA BANC, SAU (en endavant, "MoraBanc") perquè es tractin amb la finalitat de tramitar el servei sol·licitat i, si és el cas, donar compliment als contractes que finalment es formalitzin, com també verificar-ne la correcció operativa.
El sol·licitant autoritza expressament que MoraBanc li pugui enviar comunicacions comercials o promocionals de productes i serveis, així com informacions del propi Banc, socials o d'altres activitats, en paper o per mitjans electrònics (entre altres, missatges curts (SMS) al telèfon mòbil, correu electrònic, etc.).
Aquest consentiment té sempre caràcter revocable, sense efectes retroactius.
El fet d'emplenar aquest formulari implica que el sol·licitant reconeix que la informació i les dades personals que indica són seves, exactes i certes; en cas contrari, MoraBanc declina tota responsabilitat per la manca de veracitat o de correcció de les dades.
El sol·licitant autoritza a comunicar o interconnectar dites dades a tercers que formin part del grup d'empreses de MoraBanc, entitats dedicades fonamentalment a l'àmbit financer, assegurador i de prestació de serveis, considerant-se el sol·licitant informat d'aquesta cessió en virtut de la present clàusula.
El sol·licitant autoritza que se li remeti informació sobre qualsevol producte o servei que comercialitzin aquestes empreses.
El responsable del tractament de les dades és MoraBanc.
El sol·licitant queda informat de la possibilitat d'exercitar els drets d'accés, rectificació, supressió i oposició en els termes establerts en la legislació vigent.
Diversifiqui la seva cartera amb tot el potencial
Meritxell, 96 - Andorra la Vella, Andorra |
Els tràmits ordinaris que cal fer quan tens un fill i estàs de postpart són esgotadors
Què poden fer les ciutats per millorar els tràngols vitals?
Vaig tenir dos parts fàcils, agraïts, sense complicacions més enllà de tot el que acompanya donar a llum.
Els dos naixements van donar lloc a nits seguides d'eufòria, de vetlla emocionada que no em deixava tancar les parpelles malgrat el cansament.
Tinc, però, un mal record dels dos postparts, i té a veure amb la paperassa ingent i les anades i vingudes per fer els tràmits que marca el protocol.
Unes hores després del part vam rebre a l'habitació un informe mèdic i un tríptic en què ens demanaven informacions com la nostra professió i el nivell d'estudis.
En sortir, vam rebre l'alta mèdica i vam quedar eternament agraïts a un equip de metges i infermeres que ens van fer sentir molt acompanyats (llavors no sabíem que uns dies després els trobaríem a faltar per interpretar plors, desganes o regurgitacions que ens semblaven gravíssimes).
Per deixar constància administrativa del naixement de les nostres filles, ens va caldre anar al Registre Civil, a la plaça del Duc de Medinaceli, a dur tota la paperassa abans de set dies.
Això sembla un tràmit ordinari, però quan estàs de postpart, no has dormit, fa calor i no tens forces, agafar el metro i carregar el cotxet amunt i avall és un tràngol esgotador.
Feia una calor insuportable, a mi em feia mal tot, i les cues eren interminables.
Nosaltres vam sortir amb els papers i el llibre de família però hi havia famílies al nostre costat en tota mena de situacions diverses a qui no els feien els papers perquè s'havien deixat de portar, per exemple, una fotocòpia.
Hi ha professionals amabilíssims i comprensius, però en alguna ocasió hi ha persones a l'altra banda que renyen els ciutadans despistats que s'han oblidat "aquell document que, sembla mentida, està escrit a tot arreu, i com pot ser que no l'hagi portat; miri, faci el favor, torni un altre dia, aquí no es pot fer cap mena d'excepció".
En ple segle XXI no hauria de ser excepcional poder fer una fotocòpia i compulsar-la si es presenta amb l'original al mateix temps.
Per a quan la finestreta única, o, posats a proposar, la inscripció digital dels nadons des de l'hospital?
Després cal demanar els certificats a les empreses respectives dels pares per formalitzar els permisos de maternitat.
Més tard, cal donar d'alta el nadó al Padró Municipal a l'Ajuntament (si sou perspicaços, demaneu tres còpies del certificat d'empadronament per a tràmits posteriors, i us estalviareu un viatge).
Llavors cal anar a la Seguretat Social per sol·licitar la prestació per maternitat i paternitat, i demanar l'afiliació dels fills.
En acabat, cal anar al CAP per rebre la targeta sanitària.
És molt important anar-hi amb tota la documentació recollida en els tràmits anteriors.
Vull dir que si decidiu anar al CAP sense el certificat d'empadronament o el llibre de família, haureu de fer marxa enrere i passar per la casella del Registre i de la Seguretat Social.
Per acabar la ronda de visites, s'ha d'anar a l'Agència Tributària i sol·licitar l'exigu ajut mensual que rebem les mares treballadores.
Per no parlar de les prestacions econòmiques per a persones vulnerables que són competència de la Generalitat, que cal demanar a la finestreta corresponent.
Amb un nadó acabat de néixer, tots aquests tràmits que habitualment es podrien fer en unes hores requereixen dies o tardes senceres.
No vull ni imaginar que complicat deu ser fer aquests tràmits quan hi ha una família monoparental, una situació accidentada, un postpart amb complicacions mèdiques, naixements prematurs o altres situacions més greus.
Per a quan la finestreta única, o posats a proposar, la inscripció digital dels nadons des de l'habitació de l'hospital?
La retòrica de l'empoderament de les dones se suma al discurs publicitari que les ciutats són institucions molt més pròximes i atentes, però tot plegat dista molt de la realitat.
Hi ha prou eines digitals i recursos informàtics per unificar dades i tràmits i demostrar que és possible dissenyar una administració que estigui al servei de les persones, i no al revés.
Va explicar el seu propi trajecte vital, mare de tres criatures, d'origen libanès, poliglota, i amb un compromís excepcional amb el retorn de la indústria de les operadores telefòniques sobre el projecte social que és la ciutat.
Clarament, aquest és un repte molt concret que podria entomar la Fundació Mobile: el de posar els avenços digitals a l'abast de les administracions per fer una finestreta única per al naixement d'un fill.
Hi ha aplicacions digitals per a gairebé qualsevol àmbit, sobretot amb els relacionats amb el consum.
Però si Barcelona ha de ser ciutat digital mundial, ha de predicar amb l'exemple, sobretot quan més importa.
Nota: He escrit aquest article consultant la font que va ser la meva referència en ser mare les dues vegades: Tramitsnaixement.com, impulsada pel David i l'Esther, com a eina digital d'una versió en Word que havien fet circular entre amics, que, com jo, la deurien trobar utilíssima.
Perquè, malauradament, la seqüència òptima d'institucions i paperassa associada on s'ha d'anar a fitxar no l'explica cap administració.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El nedador del CN Sabadell, Marc Sánchez, ha aconseguit el seu bitllet per al Campionat del Món de Hangzhou, en la prova de 400 estils a l'aconseguir superar el registre mínim amb 4.06.92.
El nedador mallorquí que des de fa anys milita a les files vallesanes ha explicat que "per a res esperava aconseguir la mínima aquesta tarda" el que li ha confirmat la bona feina que està desenvolupant aquest any.
Una de les primeres persones a felicitar-lo ha estat la seva companya d'equip Cati Corró, que ha guanyat la prova femenina per la qual ja estava classificada en 4.28.26.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Collage de Mañach d'una façana d'una botiga del carrer Ferran obra de Jujol / ARXIU HISTÒRIC DEL COAC / COLLAGE JOSEP LLINÀS
PERE MAÑACH ERA EL FILL D'UNS INDUSTRIALS CATALANS, dedicats a la fabricació de panys i caixes de cabals, que de jove va compartir estudi amb Picasso a París i va ser el seu primer marxant.
També era amic d'Antoni Gaudí, però el coneixem sobretot perquè va ser un dels mecenes dels dissenys de Josep Maria Jujol (1879 -1949), sens dubte l'arquitecte més inspirador de principis del segle XX.
És, també, un dels grans referents de Josep Llinàs, segurament l'arquitecte més inspirador de principis del segle XXI a Catalunya.
Aquesta setmana, Llinàs ha presentat un llibre en el qual analitza, de manera genial i sorprenent, la serralleria Mañach, que va dissenyar Jujol al carrer Ferran de Barcelona i que ja no existeix.
Josep Maria Jujol y la Casa Mañach (Ediciones Asimétricas) és una publicació petita que es pot llegir quasi com un llibre de poesia o un assaig entre literari i filosòfic.
Les il·lustracions en bona part són collages, realitzats a partir de les poques fotografies que es conserven de l'obra de Jujol, en els quals Llinàs introdueix les seves reflexions i connexions.
¿Recordeu la interpretació paranoico-crítica de L'Àngelus de Millet que va fer Dalí?
Doncs la que fa Llinàs de la façana de la Casa Mañach -un edifici que va ser motiu de la tesi doctoral desapareguda del germà arquitecte del surrealista Buñuel-és igualment sorprenent i imaginativa.
No es tracta de revelar aquí el curs de les seves cavil·lacions, però sens dubte el moment més interessant és la relació que estableix entre els fets de la Setmana Tràgica i el disseny d'aquesta esbojarrada façana.
El foc que puja pels travessanys, la sang que degota, l'aigua que apaivaga l'incendi i asserena l'esperit...
La serralleria va obrir el 1911 i Llinàs calcula que el projecte es devia fer el 1910, un any després de la crema de convents i esglésies que va sacsejar la ciutat i també l'ànima d'un artista amb un fort sentiment religiós com el del jove Jujol.
És curiós com, a la Catalunya de principis del XX, sembla que l'experimentació artística més genial va venir de la mà dels artistes més religiosos, un fenomen d'agonia creativa que el gran Francesc Pujols va explicar de manera delirant a La visió artística i religiosa d'en Gaudí.
Però el llibre de Llinàs, que servirà de base per a una instal·lació que presentarà a la Triennal de Milà d'aquest any, no se centra només en aquesta interpretació de la façana.
També assenyala alguns conceptes clau per entendre tant l'arquitectura de Jujol com, finalment, la d'ell mateix.
El títol, Sospecha de estiércol, està manllevat de Perejaume -un altre gran jujolià igualment inspirador- i es refereix a aquest tipus de creacions que en el seu procés cap a la desaparició final van fermentant com fan els dipòsits de fems al camp per servir de nutrients a noves germinacions.
Aquestes obres "sospitoses de fems" no tenen voluntat de permanència, sinó que ja des del seu inici incorporen el temps, la vida i l'atzar en la seva mateixa constitució i són, en certa manera, la cara B de l'arquitectura.
És un dels molts conceptes per rumiar que va incorporar Josep Llinàs a la seva conferència de presentació del llibre que va fer dijous passat al COAC.
Es tracta d'obres que no estan pensades per durar, que no responen a l'objectiu estricte del client, que no són clares i estructurades sinó caòtiques i artístiques.
Explica Llinàs que Jujol era només set anys més gran que Mies van der Rohe i, de fet, pertany a la generació dels grans racionalistes, però el seu camí és un altre.
"No és un artista modernista, és un artista modern, contemporani", diu Llinàs.
Però d'una manera que té poc a veure amb la claredat i la sacralització de la construcció dels arquitectes Cara A. Deia Llinàs que ell volia ser Cara B i, si es miren els seus últims projectes a Llatinoamèrica -que va explicar i que donarien per escriure un altre article-, es veu que ara més que mai el seu treball supura Jujol.
"Això que faig -deia Llinàs-és el contrari de treballar, però no és divertir-se, ni descansar".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'equip andalús, dominador dels duels directes, es cola entre el Madrid i el Barça i augura una segona volta trepidant
Jorge Sampaoli, ànima del Sevilla / EFE
El Sevilla de Jorge Sampaoli s'ha entestat que els partits durin, realment, 90 minuts i que la Lliga arribi a la jornada 38 amb l'emoció d'haver de resoldre qui en serà el campió.
És el nou Atlètic de Madrid, per entendre'ns, un aspirant fresc i ambiciós que s'atreveix a discutir l'hegemonia al Barça i al Madrid.
Els andalusos són, de fet, l' equip de la zona alta que té més bagatge en els duels directes: ha sumat 10 dels 15 punts possibles contra els primers sis classificats.
Només ha perdut contra el Barça i s'ha deixat punts al Madrigal davant del Vila-real, però va tombar el Madrid i l'Atlètic al Pizjuán i va golejar la Reial Societat a Anoeta.
El Madrid i el Barça amb prou feines han pogut sumar la meitat dels punts possibles (8 punts els blancs i 7 els blaugranes) contra rivals de la zona alta, mentre que l'Atlètic ha perdut força en els enfrontaments clau i és qui ha resolt pitjor aquestes jornades.
Rendiment dels sis primers classificats en els duels directes
El Sevilla, especialment després de la remuntada que va trencar la ratxa victoriosa dels de Zinedine Zidane, és el més fiable, el que està traient més profit de la seva proposta ofensiva.
En definitiva, el més fort de tots en el cos a cos. De fet, és qui més contra les cordes ha posat als dos grans, obligant-los fins i tot a modificar els seus esquemes per fer front a la seva mobilitat, a la seva vertical, a la seva intensitat.
Després de dos xocs que començaven a debilitar-lo, el Madrid va necessitar plantar tres centrals al Pizjuán (més dos carrilers), per contenir el Sevilla.
La culpa la tenen, a parts iguals, la personalitat competitiva del seu tècnic (Jorge Sampaoli està aprofitant que la Lliga espanyola és un context ideal per implantar el seu estil de joc), la mirada analítica dels seus ajudants ( Juanma Lillo sembla haver trobat, per fi, un projecte per lluir la seva intel·lectualitat futbolística) i una plantilla altre cop confeccionada amb encert (noms com Ben Yedder, Mariano, N'Zonzi, Nasri o Sarabia tornen a deixar bé la secretaria tècnica de Monchi ), que, a més, s'ha deixat seduir de seguida per una filosofia de joc atractiva, enèrgica i que, a més, pot donar resultats.
El curs 2016/17 va camí de ser la Lliga més igualada de les últimes temporades
Quan falta una jornada per tancar la primera volta, i a l'espera que el Madrid resolgui el partit contra el València que va ajornar per jugar el Mundial de Clubs, el curs 2016/17 va camí de ser la Lliga més igualada de les últimes temporades.
Tant en la zona més alta com en les posicions d'accés a competició europea, és l'any en què hi ha més equips implicats en la batalla.
Però les sensacions de pluralitat del campionat no es deuen tant als punts que sumen uns i altres a la classificació a hores d'ara, en què la situació és similar a la de l'any passat -quan hi havia 6 punts de diferència entre Vila-real, quart, i Barça, líder-, com en les possibilitats que hi ha que els de dalt puguin deixar-se punts en més partits.
No és una afirmació nascuda només de l'adrenalínica remuntada del Sevilla contra el Madrid al Pizjuán, sinó que ve també dels punts que el Barça s'ha deixat amb la Reial, l'Atlètic o el Vila-real.
I, si s'amplia la mirada al següent bloc d'equips, la sensació de vulnerabilitat dels grans augmenta: l'Athletic, el Celta i l'Eibar, cridats a seguir sent jutges de la Lliga si mantenen les seves dinàmiques actuals, han robat algun punt als sis de dalt en aquesta primera volta.
L'Eibar, pròxim rival del Barça diumenge, va sumar un punt al Bernabéu; l'Athletic va fer caure el Sevilla a San Mamés i el Celta va fer punxar l'equip blaugrana a Balaídos.
El Sevilla ha marcat el 32% dels seus gols en els últims deu minuts de partit
La gran pregunta ara és si el Sevilla podrà mantenir el ritme fins al maig.
Hi ha una dada que pot fer pensar que està anant tan al límit que tard o d'hora es despenjarà: ha marcat el 32% dels seus gols en els últims deu minuts de partit i, en la majoria d'ocasions, perquè anava per sota en el marcador.
És, dels equips de dalt, el que gestiona més bé emocionalment un gol encaixat: ha aixecat quatre dels sis partits en què va començar perdent.
El Madrid només n'ha pogut aixecar un de quatre (ha empatat els altres tres), mentre que el Barça només n'ha capgirat un i n'ha perdut dos en els cinc casos així amb què s'ha trobat.
Hi ha dos precedents recents en què un convidat va arribar a la 18a jornada amb una puntuació similar a la del Barça i el Madrid, com ara el Sevilla.
En tots dos casos va ser l'Atlètic de Madrid.
L'any passat va fregar el títol fins a la penúltima jornada, però el 2014 va sorprendre i va guanyar.
Que es plantegi l'opció, de moment, és l'èxit del Sevilla.
Zidane està donant continuïtat al final de curs passat i, sense obligar-se a ser brillant, s'exigeix rendir en tots els partits i especialment quan juga lluny del Bernabéu
El Sevilla de Sampaoli, valent i ofensiu sempre, es tuteja amb qui sigui i capgira qualsevol marcador.
Només ha perdut amb el Barça i s'ha deixat punts al Madrigal
El Barça és l'únic dels de dalt que no ha perdut en els duels directes, però només ha pogut guanyar un dels cinc partits.
Luis Enrique ha preferit no perdre que guanyar
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Prop de 2.500 persones van participar en les activitats del 4t Festival Indika.
Ullastret, un tast iber, que es va celebrar aquest cap de setmana.
El nombre de visitants que hi van assistir va superar en mig miler el de l'edició anterior, seguint una tònica d'increment continuat en l'afluència de públic des que el festival va iniciar les seves primeres passes, el 2015.
Els visitants van poder seguir visites teatralitzades; assistir a tallers de ceràmica, fusteria, encuny de moneda, molta de gra, tir amb arc, tir amb fona, construcció de maquetes de cases ibèriques o elaboració de teixits; visualitzar en 3D un audiovisual sobre l'antiga ciutat ibèrica; degustar tastets inspirats en la gastronomia dels ibers, o assistir a xerrades i a la presentació del llibre de l'historiador i crític gastronòmic Jaume Fàbrega La cuina antiga.
Indika és la denominació de la ciutat dels ibers d'Ullastret, els indiketes o indigets.
Els ibers s'estenien per Catalunya agrupats en diferents tribus, i la de la zona de l'Empordà, liderada per la ciutat ibèrica d'Ullastret, era la dels indiketes o indigets.
El Festival Indika és una iniciativa conjunta de l'Ajuntament d'Ullastret i el Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret, amb l'objectiu principal de donar a conèixer la cultura dels ibers, la primera civilització permanent que hi va haver a la zona, ara fa uns 2.500 anys.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La forta llevantada va obligar a desallotjar els nens d'una casa de colònies i causa danys en establiments i domicilis
Cambrils.-Cambrils i Salou, dos dels municipis de la Costa Daurada més afectats pels aiguats d'aquest dimarts a la nit i dimecres a la matinada, recuperen poc a poc la normalitat i fan recompte dels danys.
Els operaris d'Adif continuen encara treballant per restablir la circulació ferroviària pel corredor mediterrani, especialment afectat al tram del barranc de Barenys, a Salou, que es va desbordar i va tornar a inundar el barri de la Salut, causant nombrosos danys en domicilis, comerços i cotxes aparcats als carrers.
Les platges de Salou han quedat també força malmeses.
A la veïna Cambrils, on el cabal del barranc de l'Alforja va tombar una passarel·la de vianants, els bombers van haver de desallotjar 49 escolars i cinc mestres d'una casa de colònies.
L'alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, ha reconegut que els danys encara s'estan quantificant però ha situat a l'entorn de la riera d'Alforja, i les altres sis rieres que creuen els municipi, els principals danys per l'episodi.
S'han malmès voreres o fanals, així com camins que han funcionat com a autèntics afluents.
Ha caigut una passarel·la de vianants a l'altura de la comissaria dels Mossos.
"Té una base de broma i amb 200 litres per metre quadrat i la ràbia de l'aigua que era tremenda... feia un soroll.
Menys mal perquè faltaven tres dits per rebentar la riera.
Si es desborda, parlem d'una altra cosa", ha declarat Miquel, veí de la zona.Els passos per sota de les vies del tren que connecten algunes urbanitzacions i partides han quedat negats per l'aigua.
"El més important és que no han hagut afectacions personals", ha certificat l'alcaldessa.
Un grup de 49 nens de segon de primària i com cinc mestres de l'escola Canigó de Sant Just Desvern, que es trobaven allotjats a la casa de colònies la Marinada van ser evacuats, en braços, pels efectius d'emergències i reallotjats al pavelló municipal.
Aquest dimecres al matí han esmorzat i han pogut tornar a casa, tal i com tenien previst.
"Vam intentar que ho passessin de la millor manera possible i no veiessin moviment", ha apuntat la directora de la casa, Lurdes Palau, qui ha remarcat que la situació va poder ser controlada en tot moment.
Tot i això, les pèrdues han estat quantioses en aquest equipament: un camp de futbol de gespa artificial nou ha quedat inundat, també l'aparcament, tanques i una embarcació.Al barri de la Salut de Salou, el desbordament del barranc de Barenys ha tornat a deixar un aspecte desolador.
Comerciants intentant salvar els seus estocs, veïns traient fang sense parar o intentant recuperar els seus cotxes malmesos.
En un càmping pròxim, un dels murs ha fet de represa i s'ha acabat ensorrant.
Canyes i objectes s'acumulaven a la via del tren, que ha quedat descalçada i plena de brossa en aquest tram.
També les platges i els equipaments instal·lats han patit els efectes del temporal de forma considerable, amb elements malmesos i residus escampats.
Tècnics de l'Ajuntament de Salou visitaven aquests espais durant aquest dimecres al matí per valorar els danys.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Ministeri de l'Interior colombià ha cridat els mandataris regionals i locals a prendre mesures per protegir els líders socials, després de l'onada d'assassinats contra els defensors de Drets Humans del país.
El Ministeri ha emès un comunicat en el qual demana als alcaldes i als governadors que emetin polítiques per garantir la vida d'aquestes persones.
Entre aquestes mesures, el Govern recomana formular i executar el Pla Integral de Prevenció de les comunitats, amb el suport de la Força Pública i les autoritats locals, a més de la participació de les comunitats en risc.
"Sent governadors i alcaldes els coneixedors de les dinàmiques locals i el primer punt de contacte amb les comunitats i organitzacions, és vital la seva aportació en la construcció, implementació i seguiment d'aquestes mesures", assenyala el comunicat, segons ha recollit el diari colombià 'El Espectador'.
A més, el Ministeri també ha assegurat que caldria formular i adoptar un protocol de protecció per comunitats rurals que respongui situacions d'emergència o risc.
"Els convido a avançar en totes les accions necessàries per formular i implementar el Pla Integral de Prevenció de les comunitats i el Protocol de protecció per comunitats rurals", assevera.
El president del país, Juan Manuel Santos va anunciar la setmana passada noves mesures que s'imposaran a les zones del país on els líders socials estan sent assassinats i amenaçats.
El mandatari colombià també va destacar que el Ministeri de Defensa engegarà Unitats Bàsiques de Protecció (UBP) i s'oferiran més recursos a la Unitat Nacional de Protecció (UNP) perquè duguin a terme estudis de riscos més amplis.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Commoció a l'Índia per l'agressió a una jove de 23 anys que fa uns mesos va denunciar una violació en grup.
Aquest dijous s'havia de celebrar el judici contra els seus agressors, però no va poder testificar.
Cinc homes la van atacar en una estació de tren, la van portar fins a un camp i li van calar foc, segons relata la BBC.
La jove pateix greus cremades al 90% del seu cos. Els cinc homes que la van atacar per cremar-la han estat detinguts.
No és la primera vegada que casos de violència masclista, molt comuns al país, després de ser denunciats a la policia, acaben amb una agressió mortal cap a la víctima.
Les lleis contra les agressions sexuals es van endurir a l'Índia després que una jove universitària morís després de ser violada i torturada per sis homes en un autobús el 2012 a Nova Delhi.
L'elevat risc de violència sexual fan que l'Índia sigui el país més perillós del món per a la dona, segons un estudi publicat per la Fundació Thompson Reuters.
L'enquesta, basada en les respostes de 550 experts en qüestions de gènere, situa el país asiàtic en primer lloc de l'índex global; per sobre de nacions en guerra com l'Afganistan o Síria, segona i tercera respectivament, seguides de Somàlia i Aràbia Saudita.
Segons les autoritats de país, la policia va registrar 33.658 violacions a l'Índia l'any 2017: una mitjana de 92 violacions el dia. |
Susana Rodríguez El Nadal està a tocar i amb ell moltes festes i tradicions que ens transporten a la nostra infància, plena de màgia i il·lusió.
Moltes ciutats europees es vesteixen de gala i s'omplen d'ambient nadalenc gràcies als llums de colors, les fires i els mercats nadalencs.
Nomadian Travel t'ho posa fàcil perquè en visitis, almenys, un.
A continuació, destaquem els mercats nadalencs més bonics d'Europa:
El mercat més transitat de Copenhaguen és el que es troba en el parc d'atraccions Tívoli.
És el segon més antic del món i la seva ambientació fa gala d'una nostàlgia elegant i romàntica que provoca que no paris de fotografiar tots els racons del lloc.
Trobaràs infinitat de parades comercials i gran varietat d'activitats per fer en família.
També es fan desfilades i hi ha corals que canten nadales.
Obert des de mitjan novembre fins al 31 de desembre.
Visita un dels nombrosos mercats nadalencs de Berlín i gaudeix d'un temps assossegat amb tota la família.
A Berlín trobem mercats d'Advent tant nostàlgics com moderns amb carrusels i gran varietat d'atraccions.
El més gros de tots és el mercat nadalenc ubicat al nucli antic de Spandau, un dels més famosos i bonics és l'històric mercat nadalenc en el Gendarmenmarkt, en què en l'època d'Advent acull diverses parades amb bufadors de vidre, delícies hivernals i art d'origami.
Gaudeix d'un Nadal màgic en família!
Els dos mercats nadalencs de Praga es troben a la plaça de la Ciutat Vella i a la plaça de Venceslau.
Oberts durant tot el mes de desembre, destaquen per les parades de fusta decorades amb llums de tots els colors, on pots comprar gran varietat de productes, des de vidre manufacturat, fins a joies, joguines de fusta, ceràmica, decoracions per a l'arbre de Nadal, gorres, guants i molt més.
A més, podràs veure com cuinen les delicadeses tradicionals, i provar tu mateix els productes locals.
Acompanyats, per descomptat, per una gerra de cervesa txeca Pilsner Urquell.
Per als més petits hi ha un pessebre amb animals reals i un gran arbre de Nadal que serveix com a escenari perquè una coral de nens canti nadales.
Podràs visitar-lo des de l'1 de desembre fins al 6 de gener.
La fusió entre les velles tradicions i l'esperit nadalenc que només una ciutat tan bonica com Viena pot oferir fan del mercat de la Rathausplatz un must total.
Del 16 de novembre al 26 de desembre, 154 parades prenen la plaça, que desprèn una dolça olor de canyella i ponx calent.
A més, s'instal·la una enorme pista de patinatge sobre gel de 3.000 m2, que no per això deixa de ser coqueta, i que combina perfectament amb les atraccions de les quals poden gaudir els més petits: cavallets, clubs de ciència i paisatges de contes de fades recreats per a l'ocasió.
Situat a la plaça de Vörösmatry, podràs gaudir de músiques del món i gran varietat de shows.
Un esdeveniment que dura des de principi de novembre fins a l'1 de gener.
Hi podràs trobar articles artesanals i s'hi serveixen delicatessen com el suculent strudel, un pastís tradicional jueu amb nous, llavors de rosella i prunes.
A més, per als més petits hi ha infinitat de tallers de manualitats on podran aprendre a fer espelmes, cistells i fins i tot pa de gingebre, així com visitar el Pare Noel a la seva cabanya.
Per a més informació sobre viatges, destins i experiències visita www.nomadiantravel.com. |
Montoro es mostra partidari de renegociar el deute de les comunitats autònomes amb l'Estat
Madrid.-El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques ha abonat aquest dijous 1.430 milions d'euros a proveïdors catalans corresponents al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) del segon trimestre d'aquest 2016 i al FLA extra, el sobrant que es reparteix ara per cobrir l'excés de dèficit del 2015.
En total, l'Estat ha pagat 3.772,8 milions d'euros a proveïdors autonòmics.
La major part d'aquests diners estan destinats al pagament de serveis públics fonamentals com la sanitat, l'educació, serveis socials o convenis amb farmàcies.
El ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, s'ha mostrat partidari de renegociar el deute de les comunitats autònomes amb l'Estat.
Fonts del Ministeri han apuntat que Montoro s'ha mostrat obert a renegociar el deute de cara a les negociacions per a un futur sistema de finançament autonòmic en la pròxima legislatura, si govern el PP, després que el Consell General del Col·legi d'Economistes hagi plantejat la necessitat de condonar deute autonòmic a través del FLA per aconseguir més equilibri entre autonomies.
Les mateixes fonts han indicat que ja s'ha fet una quitança "molt important" del deute quan els interessos del FLA van ser del 0% durant el 2015.
Aquest 2016, aquests interessos se situen al 0,8%.El ministre d'Hisenda ha informat aquest dijous en roda de premsa sobre les xifres sobre els pagaments a la comunitats autònomes que es fan a través del sistema de facturació electrònica.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Carmela i la seva germana Loredana han estat molt atentes.
Sempre van mantenir comunicació i van estar pendents dels detalls.
L'apartament té una ubicació fantàstica i compta amb els serveis bàsics, per a aquest tipus d'estades.
Cuina equipada, tanc d'aigua, electrodomèstics, bona ubicació i internet.
El lloc és molt bonic, el departament és petit però amb tots els serveis, la zona és tranquil·la i segura, i té a una distància d'uns 200 metres a la rodona, superamercado, centre comercial i diferent tipus de locals comercials que venen productes de tot tipus, verdures, licors, productes importats, centres de copiat, restaurants, cinema etc. L'atencio dels amfitrions és extraordinària.
L'únic defecte que té és l'internet però no és culpa dels amfitrions sinó dels problemes de l'pais i els seus serveis, de manera que és recomanable tenir com a "reforç" dades d'aquest mòbil per quan falla l'internet de el departament, si aquesta desocupat, no busquin més i rentenlo, els garanteixo no es penediran
Un lloc còmode amb els serveis que es necessiten per sentir-se com a casa
vaig repetir novament en aquest allotjament, ja que la vegada anterior va ser realment estupenda l'experiència. espero seguir repetint
Excel·lent allotjament 100% recomanat |
És el registre on s'inscriuen les parelles estables constituïdes d'acord amb el Codi civil de Catalunya i les seves extincions.
La inscripció en el Registre de parelles estables de Catalunya és voluntària, no té caràcter constitutiu i requereix el consentiment dels dos convivents de la parella.
Veure el tràmit a: Registre de parelles estables de Catalunya
ORDRE JUS/44/2017, de 28 de març, per la qual s'aprova el Reglament del Registre de parelles estables de Catalunya.
Els membres de la parella estable que ho desitgin, de forma conjunta, i acreditant els requisits establerts en la normativa |
Cambrils.-La Policia Local de Cambrils (Baix Camp) va detenir diumenge a la tarda un home que ocultava 23 fardells amb un total de 23,8 quilos de marihuana a l'interior de dos vehicles estacionats en un pàrquing públic del barri de la vila, a prop del Santuari de la Mare de Déu del Camí.
La intervenció policial es va originar quan un agent fora de servei va observar un home amb una actitud nerviosa i expectant que el va fer sospitar.
Tot seguit, l'agent va avisar a la Policia Local de Cambrils, que va localitzar l'individu que l'agent havia descrit.
Davant les explicacions contradictòries de l'home, van escorcollar-lo i van trobar-li dues claus de vehicles.
Localitzats els vehicles, des d'on es percebia una forta olor a marihuana, van obrir-los i hi van trobar els fardells amagats sota mantes.
Segons les primeres estimacions, les substàncies intervingudes i distribuïdes al consumidors podrien tenir un valor de més de 100.000 euros.
El jutge que porta la causa n'ha decretat l'ingrés provisional a presó.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'arròs és un producte bàsic de la dieta mediterrània i, a més a més, combina amb infinitat d'ingredients.
Així doncs, en aquesta videorecepta et suggerim preparar un deliciós arròs de gambes i botifarra negra que de ben segur agradarà a tots els teus comensals!
En honor a santa Juliana i a santa Semproniana, Les Santes és el nom de la festa major de la...
La creativitat i l'experiència són els dos ingredients que un grup de cuiners de la comarca d'... |
Esperanza Aguirre ha tornat a ser protagonista d' unes polèmiques declaracions que estan causant furor a les xarxes socials.
La regidora del PP a Madrid no ha volgut passar per alt l a polèmica generada per la vicepresidenta del govern, Soraya Saénz de Santamaría, enxampada la setmana passada després d'aparcar el seu cotxe oficial al carril bus de Gran Via de Madrid per comprar en una botiga de la cadena Primark.
Preguntada sobre aquest tema, Esperanza Aguirre ha justificat la infracció de Sáenz de Santamaría d'una forma molt particular.
"Els sous dels polítics, malgrat el que diu molta gent, no donen per a molt.
Primark té molt bons preus, com els té Zara, i aquestes botigues low cost com tu les anomenes despectivament, és a les que podem anar", ha dit en declaracions a 13 TV.
El vídeo, difós pel periodista Jesús Cintora en el seu compte de Facebook, ha provocat multitud de reaccions a les xarxes socials contra Esperanza Aguirre, que tampoc ha deixat escapar la posiblidad de comentar l''incident' que en el seu moment va protagonitzar també a la Gran Via de Madrid, quan es va donar a la fuga després que agents de mobilitat volguessin multar-la per deixar el cotxe en el carril "A mi em van fer una destrossa mediàtica perquè amb el meu cotxe particular, durant un minut, vaig treure diners", ha manifestat Esperanza Aguirre. |
A Moscou ja han tancat el Consolat AMB UN SOL VOT!
Hi ha 107 ciutadans que hi residim i que havíem pregat el vot.
I 18 dels que hi són temporalment.
A la majoria no ens han arribat les paperetes (la majoria podem ser 124 de 125!).
El vot pregat ho té tot: complica i no funciona.
Simplement perquè el sistema de vot pregat, a més de ser ridícul, no funciona.
Malgrat complir els terminis que ens dicten, una vegada més a Moscou no han arribat les paperetes.
L'hem demanat 107 persones i pràcticament ningú l'ha rebut.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Pots canviar la teva configuració o obtenir més informació aquí.
La lectio divina és un mètode experimentat per la Tradició de l'Església
per acostar-se a la Paraula de Déu i endinsar-se millor en el seu significat.
Hom diu que és com «una escala per pujar de la terra al cel».
però, no és el mètode, sinó aconseguir fer una «lectura orant» de la Paraula.
Es tracta d'acostar-te a Déu a través de la seva Paraula i deixar que et mostri
És un mètode senzill que ens proposa seguir diferents passos.
en van distingir fins a deu de diferents, encara que avui s'han simplificat.
Amb tot, cal reservar un temps per a la seva pràctica.
Amb el temps veuràs que t'agradarà dedicar-hi més i més estones.
LA LLUITA PER LA LLIBERTAT RELIGIOSA I DE...
Aquí podràs navegar pel nostre catàleg classificat per títol, autor o editorial.
Introdueix el nom del llibre, l'autor, la col·lecció... |
El parc de la Reconciliació de Tarragona Foto: Aj. de Tarragona
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Hi ha una norma, no escrita, que obliga a divagar sobre política si vols ser considerat un articulista actual i poder rebre un munt de crítiques, que és el que ens fa créixer l'ego i augmentar les ganes de tornar-hi.
Hi ha molt poca gent que et llegeixi, els hi agradi i t'ho diguin, n'hi ha, certament i des d'aquí els vull agrair el detall, però a mi em fan gràcia els "savis de Grècia", que carregats amb arguments combatius, cites bibliogràfiques i conclusions casolanes volen defenestrar al col·laborador i no l'assassinen, perquè no el tenen davant.
Sincerament, per fi he llegit una notícia que feia temps tots esperàvem i demostra, una vegada més, que la classe política, quan vol, està a l'altura de les circumstàncies.
El sofriment que la desídia d'anteriors governs ha portat entre un col·lectiu molt important, que té com a última finalitat salvaguardar la nostra seguretat i fer complir les lleis com a garant de l'harmonia i la concòrdia que ha de regnar entre tots, no es mereixia un tracte tant discriminatori i un oblit total de la humanitat que tota feina ha de tenir per fer-la menys feixuga i molt més agraïda.
Hi havia un senyor, com tants, que engruixien els llistats de l'Inem, o el "Soc" o com es digui ara, perquè l'important no és facilitar les coses sinó complicar-les amb diversos noms, oficines, cues innecessàries, personal de mala bava i així poder justificar la presència d'una quantitat exagerada de funcionariat carregat de pretensions i ineptituds massa sovint demostrables.
El cas és que aquest senyor, després de percebre una quantitat de diners originada per la seva cotització a la Seguretat Social en els temps en que es podia treballar, se li...
Estem vivint uns dies de moguda morbosa i de constants converses envers un tema que no té ni la importància que se li vol donar ni tant poca com alguns volen fer veure.
La mort d'una lladre mentre intentava robar en una casa és una notícia de tercera pàgina i amb un comentari de mitja columna.
El problema, perquè és un problema, està en la figura de l'executor.
Al ser parent d'una coneguda família manresana, sembla que el món s'ha de partir entre els que emparats en una llei que desconeixen busquen els tres peus al gat i desitgen per a l' imputat el pitjor dels càstigs,...
Ja m'explicareu, si és que hi ha algú que pugui, com després de tant presumir d'estar al segle XXI, rodejats d'una evolució política i social, i no parlo de policia, on lliguem els gossos amb llonganisses, ens equiparem de la manera més crua i repugnant a situacions pròpies d'estats tercermundistes i, a sobre, en fem presumpció de saber fer les coses.
Molts de nosaltres, al menys jo, no he estat mai detingut i, naturalment, mai se m'ha condemnat a viure en una presó els temps escaient, segons el jutge, per esmenar la meva teòrica trajectòria antisocial.
La frase no és inventada, us ho puc ben assegurar.
A mitja tarda, esperant dins el cotxe a la porta d'un Institut de la nostra ciutat la sortida de la persona que havia anat a buscar, va començar el cabdal de nois i noies que anaven sortint, xerrant i fumant.
Malgrat haver-hi unes distàncies mínimes exigides per llei, la gent s'ho passa per l'arc del triomf.
Una quantitat de noietes que, com a bon vell verd, em cridaven l'atenció amb els seus tipus, unes vestimentes apradades i uns rostres que possiblement siguin agraciats un cop buidat de maquillatge, r�...
Tot plegat és un joc de paraules i tecnicismes que alguns fan servir perquè et quedis bocabadat quan et diuen que els triglicèrids o el colesterol bo o el dolent estan fora de mida.
Com que estic escrivint al meu bloc, ja em disculpareu si avui em protagonitzo la història d'una manera exagerada, però ja em direu si no.
He anat a buscar el resultat d'una prova en la que em van demanar de tot, fins i tor hi constava el sexe, (potser hi havien dubtes), però això sí, tinc d'agrair l' interès que la professional ha demostrat, i demostra en tot moment, envers la me...
No em motiva cap ànsia de protagonisme, malgrat aparentar-ho alguna vegada si ho amanim amb males interpretacions, i ho faré perquè ara estic sol, vull dir aquesta estona, i a no ser que el gat decideixi que haig de parar tinc ganes d'explicar-vos situacions i sensacions que sovint em passen i que, segurament, si m'ho tirés tot a l'esquena i no busqués la manera de fer les coses el màxim de bé possible, no em passarien.
Es una suposició, les conclusions ja les traureu vosaltres.
Sempre, o en un percentatge molt alt, quan m'esforço per aconsegui...
Sempre que s'acosten eleccions, massa sovint potser, em faig el ferm propòsit de no parlar-ne.
Em nego a formar part d'un espectacle patètic on tots juguen a tirar-se els plats pel cap amb la insana intenció de treure més vots i assegurar-se un lloc preferent a la Sala de Plens, i si és la presidència encara millor.
Els beneficis per a la ciutat és un fet secundari que ja en parlaran de tant en tant abans d'anar a sopar, quan els plens es fan massa feixucs perquè hi ha un regidor que ha promès al seu cunyat parlar d'un tema d'interès reduït per la majoria però força i...
Semblen pocs, que quasi ni es noten però a la que rasquem una mica ens adonem que estem farcits d'uns elements amb pretensions d'empresaris, d'escriptors, d'advocats i tota mena d'oficis, però mirant-los des de la perspectiva del que es creu summe i tocat amb el do de l'esperit superior.
El seu regne quasi no és d'aquest món, es pensen.
Genteta amb grans despatxos on després de fer la quiniela i llegir el diari, normalment les esqueles, el resultat dels cecs i l'horòscop, ja tenen la feina feta però si algú s'atreveix a trencar el pedestal de vidre on han p... |
A La dama de les boires, i amb l'ajut d'un grapat de fets i persones verídics, en Gabriel Janer Manila ressuscita tota una època, amb les seves tensions polítiques i culturals, els seus anhels i les seves pors.
Aconsegueix fer partícip el lector d'un diàleg fascinant entre l'antiga perifèria mediterrània i el món cultural centreuropeu de fi de segle.
La pretensió dialèctica es palesa no només en la concepció general de la novel·la, sinó també en algunes miniatures narratives, com tal vegada aquella trobada entre la princesa Sissí i na Caterina.
Com a novel·la històrica, La dama de les boires representa un cant del cigne, per ventura fins i tot un comiat: probablement per darrera vegada defuig l'Europa de l'antiga monarquia habsburga l'esplendor malenconiós, mòrbid i tot, en els ulls fascinats d'algú que fins aleshores havia viscut més enllà de la història, en la solitud de la seva illa.
Ara bé, l'obra refusa dissimular aquest aïllament entès com una alternativa civilitzadora.
Ben al contrari: en Janer Manila, sense cap mena de nostàlgia del passat de la Mallorca que s'obrí al poderós estranger, evoca i bateja instants essencials de la pobresa material i psíquica i de les necessitats socials de l'illa.
La dama de les boires engloba moltes novel·les en una de sola, no tan sols per la seva dimensió intertextual, que a pics podem entendre sens dubte com un homenatge -en certs aspectes ens recorda el Bearn de Villalonga-, sinó també, i sobretot, perquè representa moltes tradicions novel·lesques, malgrat que sovint se'n distanciï.
És per això que La dama de les boires és, sens dubte, la crònica d'un amor dissortat en la tradició de la novel·la de fulletó, ja que també en aquest cas la qüestió és si gràcies a l'amor de dues persones es poden superar les diferències de classe o de condició social, si la poesia del cor pot prevaler enmig de la prosa de les accions.
Amb tot plegat, sense desmentir-ne la narrativitat, en Janer Manila deconstrueix aquest model, sols per tal com l'autor -aquí del tot en consonància amb els escàndols encara vigents de l'estada de l'arxiduc a Mallorca- converteix aquest noble "príncep errant" en potència que, com a altruista benefactor de gent i terres, hauria pogut inspirar un Eugène Sue, en un monstre libidinós i, de vegades, grotesc.
De fet, La dama de les boires simbolitza moltes novel·les en una de sola perquè aquest monstre, a la manera d'un nou Gilles de Rais que recorre el camp mallorquí a la recerca de cossos joves, no només s'enquadra en la tradició dels llibertins donats a filosofar, tal com l'havia demonitzat Sade i el féu ressuscitar la literatura de fi de segle vestit de malenconia i decadència.
L'arxiduc ens llega, també, el personatge de conte de fades del príncep que, transformat en bèstia per un encanteri, espera que l'alliberin.
Tanmateix, a la novel·la d'en Janer Manila, l'al·lota no salva la bèstia, sinó que és na Caterina la que mor al final.
És per això que "L'al·lota i la mort" hauria estat un bon títol per a la novel·la i li hauria fornit l'encant musical de les faules; això només si en el dol evocat d'en Martí l'escriptor no descrigués alhora, amb tendresa, amb una ploma cautelosament lírica, una contínua correlació simbòlica de na Caterina amb el paisatge mallorquí, terres d'una bellesa profanada, per ventura destruïda per sempre.
Així s'encarna la mateixa illa en la "dama de les boires" que fou antany objecte de tots els delers, i encara avui, roman abandonada en plena mar.
En aquest pla simbòlic, La dama de les boires pot llegir-se, al cap i a la fi, com una novel·la crítica del seu temps, una obra política fins al moll de l'os, una història que trenca una llança per una illa profanada presa tant d'un desig estranger com d'un de propi.
És per això que La dama de les boires somia per ventura un altre passat, i un altre futur.
Ja ho diu na Caterina a en Martí, que, plegats, sense l'arxiduc, tot hauria estat diferent: "I pensar que hauríem pogut ésser tan feliços..."
Ara bé, és en un moment concret que ho diu, en l'instant en què l'han separada ja definitivament del seu estimat i es descobreix al cos aquelles taques que s'anuncien com un estigma de malaltia i de mort a l'aguait. |
Des del dilluns 4 d'abril i fins al proper dimecres 13 del mateix, el nostre centre acull la formació en Robòtica amb Lego Mindstorms impartida per Engijoc.
Aquesta formació reconeguda pel Read more |
El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) celebrarà els 500 anys de la Reforma Protestant, que se celebra aquest 2017 a Europa, amb l'exposició sobre la "intolerància" 'Imatges per creure.
Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVII', que reflexiona sobre per què aquesta revolució no va triomfar a la ciutat.
Segons ha explicat en roda de premsa aquest dimarts el coordinador del comisariado, Antoni Gelonch, l'exposició compta amb 260 peces, 166 d'elles procedents de la Col·lecció Gelonch Viladegut, amb presència d'originals de Rembrandt, Albrecht Dürer, José de Ribera i Francisco de Goya.
Gelonch ha explicat que el projecte es basa en la força de les imatges, i ha destacat que, precisament "és important que Barcelona estigui en els actes de la Reforma perquè és una ciutat en la qual aquesta no va triomfar".
Ha defensat que l'exposició, per la qual s'han reunit peces inèdites i unes altres no exposades en anys procedents de fons públics i privats: "Parla dels segles XVI al XVII però és molt nova perquè és una iconografia que no hem vist".
El director del museu, Joan Roca, ha dit que si normalment la Reforma s'aborda des de la història dels països del nord d'Europa, aquesta exposició mira a Europa des de Barcelona: "És el món de la propaganda que neix en aquell moment amb voluntat de confrontació política i social".
Per a Roca, el conjunt convida a reflexionar sobre com es difonen les idees i sobre els mecanismes de llibertat versus els mecanismes de totalitat: "Aquesta exposició és com l'Ikea de la veritat i la postveritat, és com un laberint", ha dit.
El tinent d'alcalde de Treball, Economia i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello, ha dit que la mostra deixa molt clares les grans dificultats perquè la llibertat ideològica de creences i pluralisme religiós poguessin obrir-se pas a la ciutat: "Mostra una història moltes vegades oblidada, i no suficientment reconeguda".
Ha dit que Barcelona va ser una gran capital de la Contrareforma catòlica, com a reacció a la Reforma Protestant, i que es va poder implantar gràcies a un sistema d'Inquisició renovada i diferents formes de control social que van deixar una "petjada considerable" a la ciutat.
"Aquesta exposició així com els diferents actes que anirem convocant tenen com propòsit reivindicar a llibertat de creences, el pluralisme religiós, sempre des de perspectiva laica.
Som un govern laic, però creiem necessari reivindicar el pluralisme religiós", ha dit Pisarello, que ha instat a reconèixer les aportacions de la comunitat protestant de la ciutat, normalment menyspreada.
Ha avisat que per a la celebració d'aquest 500 aniversari hi haurà conferències i activitats culturals, com a concerts de música religiosa i barroca, a més d'una declaració institucional: "En un temps en el qual els odis per raons religioses s'estenen a Europa, creiem fonamental deixar molt clara la vocació que com a govern tenim per combatre totes les formes d'intolerància", com la islamofobia, l'antisemitisme i la cristianofobia.
Pisarello ha sintetitzat que l'exposició és una reivindicació de la Barcelona il·lustrada, oberta i cosmopolita, "on totes les visions del món siguin religioses o no puguin conviure en un plànol de llibertat i d'igualtat".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si la ratxa a Mendizorrotza és d'aquelles que espanten, la trajectòria més recent del Girona al País Basc tampoc convida gaire a l'optimisme.
Principalment, perquè de l'última victòria, en fa prop de tres anys.
En tot aquest temps no és que hi hagi jugat massa vegades, però sempre que ho ha fet, ha perdut.
La darrera alegria arribava al mes d'agost del 2015.
És a dir, dos anys i vuit mesos enrere.
Un solitari gol de Jairo Morillas es traduïa en el 0-1 definitiu amb què els gironins obrien aquella temporada.
Des de llavors, fins a dia d'avui, quatre visites al País Basc i tot ensopegades.
Una d'elles, precisament, amb l'Alabès.
1-0, en un partit en què els locals van acabar amb nou.
Però ni així va ser possible puntuar.
La temporada següent no hi ha precedents i en l'actual, ja a Primera, tres partits i tres derrotes.
O el que és el mateix: cap punt, un sol gol a favor i fins a onze en contra. |
Les Jornades per a l'Excel·lència que es van celebrar fa dos caps de setmana a Esterri d'Àneu van posar de manifest que el Pirineu necessita de polítiques que el dotin d'una infraestructura de telecomunicacions que no penalitzi aquest territori.
En definitiva, d'un servei d'internet de banda ampla que, com va dir el responsable de la trobada, Jesús Montoliu, faciliti a les empreses «poder competir en igualtat de condicions».
Ben entrat el segle XXI aquest és, de fet, un dels principals reptes de les comarques de muntanya, un repte d'altra banda que ha d'anar ben coordinat amb la millora de les comunicacions convencionals per carretera.
I en aquest sentit la possible celebració dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 pot ser un element de primer ordre per ajudar a remar en aquesta direcció.
Aquestes dos premisses doncs, les telecomunicacions i la xarxa de carreteres, haurien de funcionar amb precissió de rellotge suís si el que es vol és que un territori com el Pirineu comenci a despuntar.
D'entrada, des del Cap de Creus fins a la Val d'Aran passant per Andorra aquesta serralada ja fa temps que és una potència turística pel seu número d'estacions d'esquí.
Poc a poc el món del senderisme, els esports d'aventura i altres projectes innovadors van ajudant a desestacionalitzar el turisme per poder mantenir una afluència sostinguda durant tot l'any.
Però no només de turisme ha de viure el Pirineu perquè en els temps de les noves tecnologies un professional liberal pot treballar de la mateixa manera (inclús amb més qualitat de vida) des d'Ordino, Sorpe o Unha, per citar tres pobles de tres valls representatives d'aquesta àrea, com des de Barcelona estant.
És a dir, que amb una bona banda ampla que faciliti l'arribada de la fibra òptica a tot arreu, el Pirineu pot donar molt de si pel que fa a la captació de talent i d'empreses que no necessiten necessàriament exportar el seu valor afegit a través de carretera (tot i que de carreteres també se n'ha de parlar, i molt).
Ara mateix, segons expliquen els propis hostalers, quan una persona arriba a un hotel demana primer la clau del wiffi que la clau de l'habitació i només per això l'internet de banda ampla ha de ser el primer puntal de tot projecte que es vulgui competitiu.
Però tot i que les noves tecnologies de la informació han de ser la punta de llança per reforçar la marca Pirineus és evident que tampoc pot ser l'única.
Deia abans que amb internet de banda alta funcionant a ple rendiment aquestes terres poden captar talent, empresa i professionals liberals que busquen, sobretot, qualitat de vida.
Si un arquitecte, un enginyer o un metge pot optar per instal·lar-se al Pirineu per què no podria fer el mateix una empresa de mig centenar de treballadors o més?
Perquè així sigui també és una necessitat de primer ordre la millora de les comunicacions.
El Port de la Bonaigua, la principal connexió entre el Pallars i la Val d'Aran, és una autopista en comparació al Port de Perbes, que uneix el Pallars amb la Ribagorça, o el Port del Cantó, que comunica la Seu d'Urgell amb Sort.
Geogràficament les comunicacions del Pirineu sempre han seguit la trajectòria dels rius i, per tant, han serpentejat per la sortida natural dels rius Segre i les dos Nogueres.
Aquesta realitat geogràfica, que s'ha mantingut des del temps dels romans, ha representat també que el Pirineu sempre hagi estat poc comunicat entre si.
I encara que aquesta realitat és tossuda, amb la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 Barcelona-Pirineus es presenta una bona oportunitat per començar a revertir aquesta tendència.
Millorar els ports de muntanya, les infraestructures que uneixen les diverses valls (de manera respectuosa amb l'entorn i el medi ambient, és clar) i afavorir unes comunicacions el més ràpides possibles amb el Pla de Lleida i Barcelona han de ser objectius de primer ordre per les administracions que impulsen aquesta candidatura.
Al capdavall l'experiència ha demostrat que uns Jocs Olímpics, encara que siguin d'hivern, sempre contribueixen també a la millora de les infraestructures del territori.
El cas de Barcelona, paradigmàtic, va servir per transformar una ciutat que des de feia molts anys havia viscut d'esquena al mar mentre que a partir del 92 va aconseguir transformar la seva façana marítima per convertir-se en la ciutat que ara és.
El Pirineu, doncs, ha de saber aprofitar el capital acumulat del que va representar el 92 per convertir aquest territori en un referent.
I és que l'aposta no parteix de zero i el que es proposa és uns Jocs d'Hivern en un espai conegut arreu per les seves pistes d'esquí, el seu patrimoni romànic, que divulgat en conjunt té un potencial cultural de primer ordre, i un valor paisatgístic que combina parcs naturals amb una rica diversitat natural.
D'entrada, doncs, jugar aquesta partida, la dels Jocs del 2030, només pot reportar oportunitats de futur i cal que tots els actors apostin fort pel projecte.
Fins i tot en el cas que la iniciativa no acabés arribant a bon port, l'esforç per remar en una mateixa direcció sempre servirà per deixar un llegat que caldrà saber aprofitar per reforçar la marca Pirineus.
Perquè d'alguna manera, com deia Lluís Llach musicant el famós poema de Kavafis, l'important no és Ítaca sinó el viatge.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Les biblioteques de Barcelona us porten documents d'altres biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona.
Aquest servei de préstec interbibliotecari és gratuït, si el document és d'una biblioteca de Barcelona ciutat.
Per a la resta de biblioteques de la xarxa, té un cost d'1,50 € per document (aquests diners serviran per pagar part de les despeses de transport).
Aproximadament, el document arriba una setmana després, si es demana a les biblioteques de Barcelona ciutat, o una setmana i mitja, si es demana a les de la província.
El temps d'espera dels audiovisuals que es demanen per préstec interbibliotecari pot ser lleugerament superior al dels documents en paper.
Alguns documents poden estar exclosos de préstec interbibliotecari, com ara les sèries de TV i alguns documents de fons especials.
Aquestes biblioteques ofereixen un servei d'extensió del préstec interbibliotecari amb algunes de biblioteques públiques de Catalunya.
Per més informació pregunteu a aquestes biblioteques:
Biblioteca Esquerra de l'Eixample - Agustí Centelles |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Sigui el que sigui el que volem dir en dir Països Catalans, l'enunciat dictamina que no parlem d'un sol país.
Recordem que Josep Pla deia que el país és allà on quan tu dius "bon dia" se't contesta "bon dia", però la qüestió, sotmesa al raspall de la quotidianitat, es complica una mica.
Quan servidor, mallorquí, parlo del país, difícilment algun illenc entendrà que al·ludeixo a les Balears i Pitiüses.
S'entendrà que faig referència a Mallorca.
L'arxipèlag, amb les persistents solucions de continuïtat que el defineixen, presenta moltes dificultats per ser concebut i tingut com un tot.
El sistema de comunicacions actuals —i de sempre— afavoreix més la vinculació dels naturals de cada illa amb diferents metròpolis peninsulars que no entre ells mateixos.
Cert que aquestes comunicacions, tant com la desaforada dedicació de totes les illes al turisme, han desdibuixat els rigors de l'aïllament, però la illeïtat —vagi aquest concepte en record del geògraf Bartomeu Barceló Pons —, en contemplar causes i efectes de l'aïllament en els vessants econòmics i socials, tant pot reforçar com afeblir la idea de les illes com un sol país: depèn de quins components es prenguin en consideració i de com es valorin cadascun d'ells.
En aquella part que intervé en la formació d'una certa imago mundi des del medi illenc, servidor diria que queda molt de camí si és que tenim interès a ser algun dia un sol país, malgrat l'obstinat desmentit de la geografia física.
En la construcció de la imatge del món, s'hi esmercen materials de tota casta i procedència.
Però la cultura és el conglomerant que els uneix.
No es deu haver entès així en els cercles del poder autonòmic de l'arxipèlag.
O potser sí que s'ha entès: en aquest cas, deuen ser insuperables les dificultats per nodrir les polítiques amb el coneixement que s'hauria d'haver teixit sobre aquesta qüestió.
Si necessitem exemples per millor entendre les coses, com és el cas de qui ocupa aquest tros de paper, us diria que ara mateix el Museu de Menorca allotja una imprescindible exposició de Pasqual Calbó *.
Calbó és un artista singular, d'aquests que els grans països produeixen amb comptagotes.
Als illencs no ens en devia tocar cap fins d'aquí a un parell de segles, però els astres giraren al seu caprici per possibilitar la seva aparició a Menorca, concretament del 1752 al 1817.
Així, el seu atramuntanat país, en vida seva, va estar sota dominació britànica i francesa, de manera que, en caure en mans d'Espanya, l'artista ja havia absorbit les essències de la Il·lustració.
La seva vida, sempre amb Maó com a punt de partida i de tornada, va transitar els aires imperials vienesos i les calors humides del tròpic.
De tot el que veia, n'aprenia lliçons d'art i de vida.
Ens va deixar una galeria valuosa de retrats, de pintures religioses, de paisatges, d'escenes de costums d'una vivor bategant.
Si les illes Balears & Pitiüses fessin part d'un mateix país, Pasqual Calbó ocuparia un lloc distingit, sobretot per la seva peculiaritat, en el que en solem dir patrimoni cultural —deixem per a un altra estona la qüestió de quan uns béns artístics esdevenen realment patrimoni.
Si les autoritats regionals creguessin en la necessitat de fer un país, i si creguessin, com és de raó, que la cultura pot connectar els pobles per damunt de l'aïllament, aquesta és una de les exposicions que haurien recorregut com a mínim les tres illes majors.
Com amb tantes altres coses fonamentals, això no ha passat: l'exposició comença i acaba a Maó, i esdevé, així, metàfora d'unes polítiques que cultiven el localisme, per més que adesiara vulguin contradir aquesta realitat amb manifestacions de modernor estantissa, sovint amb bajanades copiades de grans centres culturals que fan bajanades cosmopolites.
Insistir en aquest assumpte, ja ho sabem, és d'una reiterada inutilitat, però cal insistir-hi perquè el signe distintiu de sigui quin sigui el nostre país consisteix a documentar minuciosament les coses abans de deixar-les morir.
*El Museu de Menorca ha editat un catàleg tan documentat com vistós amb motiu de l'Any Calbó.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros
El coronavirus amenaça amb ampliar la bretxa de classe |
Han pujat el 2017 I la majoria dels gestors de carteres són rotunds: no, 2018 no serà l ́any per guanyar diners en matèries primeres, «probablement el seu preu es moderi», pensa Daniel Lacalle, director d ́Tressis Gestió.
La previsió és que baixin, entre altres coses perquè, després del recorregut dels últims mesos, algunes marquen màxims difícils de justificar.
Les matèries primeres són productes molt lligats a l ́evolució del cicle econòmic i tot apunta que en l ́any que està a punt d ́arribar el creixement es moderarà.
«Ja s ́ha passat l ́hora de les matèries primeres per invertir –opina Alexis Ortega, soci director de Finagentes –.
Hauríem de veure una recuperació molt més potent de la que s ́està plantejant perquè pugessin molt.
I els bancs centrals no estimularan aquest creixement perquè estan molt preocupats per l ́efecte que han provocat les seves polítiques ultralaxes, pels màxims de les borses».
A tot això cal sumar que moltes matèries primeres fixen el seu preu a través de derivats, és a dir, es negocien a través de contractes que aposten per un preu futur.
«Cap és avui per a nosaltres un actiu interessant.
Com a opció a curt termini, per apostar que cauran?
És un mercat només per a iniciats en el qual es pot especular fins i tot amb el preu del suc de taronja.
Cotitza a la Borsa de Nova York. |
L'accident s'ha produït passades les sis del matí i no ha causat ferits
Sant Vicenç de Castellet.-Una grua bolcada ha obligat aquest dimarts al matí la C-55 a Sant Vicenç de Castellet (Bages) i a desviar el trànsit per la C-16, segons ha informat el Servei Català de Trànsit.
Concretament, la circulació es troba interrompuda entre els quilòmetres 19,70 i 10,50, en sentit nord –cap a Manresa- i entre els quilòmetres 19,70 i 26,50, en sentit sud, cap a la C-16.
L'accident s'ha produït passades les sis del matí i no ha causat ferits.
Com a conseqüència d'aquesta incidència, s'han format retencions d'uns set quilòmetres.
Els vehicles que passin per la C-16 no hauran d'abonar el peatge, tal com estableix el protocol en aquests casos, segons Trànsit, que ha afegit que no hi ha cap previsió de temps sobre quan es podrà retirar el vehicle.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Pla mitjà d'una de les protagonistes de la pel·lícula 'Cats', versió cinematogràfica del musical d'Andrew Lloyd Webber dirigit per Tom Hooper.
La versió cinematogràfica del musical 'Cats' d'Andrew Lloyd Webber arriba a la cartellera amb noms destacats com Judi Dench, Ian McKellen, Taylor Swift Jennifer Hudson, Idris Elba i James Corden.
Dirigida per Tom Hooper, la trama gira entorn una tribu de gats, els Jellicles, que una nit han de prendre una decisió transcendent: qui d'ells renaixerà en una nova existència.
També arriba als cinemes una nova adaptació de la novel·la del segle XIX de Louisa May Alcott, 'Mujercitas'.
Greta Gerwig dirigeix el clàssic amb les actrius Saoirse Ronan, Emma Watson, Florence Pugh i Eliza Scanlen.
D'altra banda, Hirokazu Kore-eda roda per primera vegada fora del Japó amb 'La verdad', protagonitzada per Catherine Deneuve i Juliette Binoche.
I en català, s'estrena la pel·lícula d'animació 'Espies disfressats'.
La producció teatral 'Cats' va estar 21 anys al West End de Londres i a Broadway va mantenir-se en cartellera fins a 18 anys.
Tom Hooper dirigeix aquesta adaptació després de dirigir cintes com 'La chica danesa' o el musical 'Los miserables' i guanyar un Oscar per 'El discurso del rey'.
Universal Pictures ha optat per redistribuir una nova versió de la pel·lícula després de l'allau de crítiques per la baixa qualitat dels efectes especials.
Nova adaptació de la novel·la de Louisa May Alcott (1868).
L'última versió va ser el 1994 dirigida per Gillian Armstrong.
Ara la directora i guionista Greta Gerwig ('Lady Bird') ha ideat una nova cinta en què l'alter ego de l'autora, Jo March, reflexiona sobre la seva vida fictícia.
És la història de les germanes March, quatre dones joves decidides a viure la vida segons les seves pròpies normes.
Amb la voluntat de ser atemporal, els personatges que encarnen aquestes idees són interpretats per Saoirse Ronan (ha obtingut una nominació als Globus d'Or per aquest paper), Emma Watson, Florence Pugh i Eliza Scanlen.
Primera pel·lícula que roda en anglès el director japonès Hirokazu Kore-eda, guanyador de la Palma d'Or a Canes l'any 2018 per la cinta 'Un asunto de familia'.
Fabienne és una gran estrella del cinema francès, admirada per tots els del seu voltant, des del deu exmarit al seu agent.
Quan la intèrpret publica les seves memòries, la seva filla Lumir viatjarà des de Nova York a Paris per anar a la presentació del llibre.
Aviat les desavinences i el distanciament entre les dues es faran paleses.
La cinta va formar part de la secció 'Perlas' del festival de Sant Sebastià.
Arriba en català la pel·lícula d'animació 'Espies disfressats' dirigida per Troy Quane i Nick Bruno i ideada per l'estudi que va fer cintes com 'Ice Age' o 'Robots'.
És una proposta familiar que presenta una versió còmica del món dels espies, inspirada en el curtmetratge animat 'Pigeon Impossible' (2009) de Lucas Martell.
Els protagonistes són el superespia Lance Sterling i el científic Walter Beckett, amb personalitats oposades.
Hauran d'aprendre a treballar en equip, malgrat totes les reticències, per tal de salvar un món que està en perill.
La cinta original compta amb les veus de Will Smith i Tom Holland.
Pel·lícula d'animació que dirigeix el creador d'anime japonès Keiichi Hara, autor de 'Miss Hokusai' (2015) i cintes de l'univers Shin Chan o Doraemon.
Va ser part de la secció Anima't del Festival de Sitges 2019.
L'obra és l'adaptació del llibre de Sachiko Kashiwaba, un dels escriptors de contes infantils més reconeguts al Japó.
Una nena amb poca confiança amb ella mateixa, l'Akane, coneix un misteriós alquimista i al seu ajudant el dia abans del seu aniversari.
Junts descobriran Wonderland, els habitants del qual consideraran l'Akane com la salvadora del seu món.
Comèdia protagonitzada per dos actors veterans del cinema francès, Fabrice Luchini i Patrick Bruel.
A en César (Bruel) li queden tres mesos de vida, i quan li explica la notícia al seu amic Arthur (Fabrice Luchini) es genera un malentès, ja que en César creu que és l'Arthur qui té la malaltia.
La seva relació es reforça, intenten complir els seus últims desitjos, però la veritat haurà d'acabar aflorant.
És la segona pel·lícula com a director d'Alexandre de La Patellière i la quarta de Matthieu Delaporte, que junts van treballar a 'El nombre' i han escrit cintes com 'El nombre del bambino' i 'Papá o mamá'.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Resideix a Catalunya des de 1932
De formació autodidacta, començà la seva carrera treballant en la decoració d'objectes d'ornament.
Des de 1966 es dedicà plenament a la pintura a l'oli, tot i que també va treballar el dibuix a carbó.
Quant a temàtica, destaca la figura, els paisatges i les flors.
Exposició col·lectiva al Palau de la Virreina de Barcelona (1969), participà en diversos premis Ciutat de Barcelona i en bienals i certamens a Manresa, L'Hospitalet, Granollers i Mollet del Vallès.
Exposició individual a la Sala Pipsa (1974). |
El comú ha organitzat un monogràfic de sandàlies que ha comptat amb la participació de cinc persones
Un moment del taller monogràfic de sandàlies dut a terme aquest dimarts a Encamp. / M. P. (ANA)
El departament de Cultura del comú d'Encamp ha celebrat aquest dimarts al vespre un monogràfic de sandàlies a càrrec de Cosas de Llü, que ha tingut lloc a l'edifici de la Valireta de la parròquia.
El taller, que ha comptat amb la participació de cinc persones, ha consistit en l'elaboració d'unes sandàlies Freesia, una sabata de temporada de primavera-estiu feta amb sola d'espart, teixides amb ganxet i subjectades amb cinta.
La monitora de ganxet Lluïsa Fernández, que ha estat l'encarregada de donar les directrius necessàries a les assistents, ha indicat que la majoria de les persones interessades són gent jove i que aquesta és una activitat en la qual cada vegada s'hi està adherint en major volum el gènere masculí.
El procediment per a crear les sandàlies és senzill.
A sobre de la sola d'espart es teixeixen dues peces amb la tècnica del ganxet mitjançant un fil gruixut de cotó que ajuda a donar-li la forma desitjada.
"Cadascú es fa la sandàlia personalitzada a la seva mida" i, per tant, l'objectiu és poder-les lluir al llarg dels calorosos dies d'estiu.
La monitora ha ressaltat que gràcies a una proposta que va fer al comú, on també treballa com a monitora de ganxet amb la gent gran de la parròquia, es va decidir tirar endavant amb el projecte i la voluntat és seguir fent aquest tipus de classes que, segons Fernández, tenen una gran demanda.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Després de les vacances de Nadal la UIB estrenarà nou bus circular.
Serà més petit, per poder ampliar la ruta i arribar fins a l'edifici Arxiduc Lluís Salvador (ara s'aturava davant la Residència d'Estudiants) i tindrà els colors de la imatge corporativa de la Universitat.
El bus circular va començar a funcionar el 29 de setembre de 2008 arran de l'arribada del metro al campus.
Cada dia transporta una mitjana de 650 persones entre l'estació de metro al campus universitari i els diferents edificis acadèmics.
El bus fa un recorregut circular que comença i acaba a l'estació del metro, des de les 6.45 a les 22 hores, ininterrompudament. |
Crítica, anàlisi i orientació literària
(A)normalitat quotidiana En aquest temps nostre en que tot sembla exactament idèntic —on quan viatges no saps ben bé on...
Escriure és (re)viure Hi ha llibres —pocs, molt pocs...— davant dels quals només pots dir: «Bravo!».
* El meu germà i jo érem dues llavors tancades dins una tavella. (© Kenzaburô Ôe, La presa, Edicions de...
* Les finestres [...] han estat el consol de la literatura en primera persona al llarg dels temps. (© Vladimir...
Petita gran literatura Sovint he remarcat la malaurada prevenció que tenen una majoria dels lectors per acostar-se als grans autors....
Per més que, en general, creure en la infal·libilitat dels premis literaris sovint sigui més una qüestió de fe que...
Aprendre a viure sense xarxa En general, quan d'alguna obra tothom en parla tan bé i de manera tan unànime,...
Introdueix la teva adreça d'e-correu: |
R. FERNÀNDEZ- La veritat és que ha estat molt fácil.
Des del primer moment que vaig parlar amb l'Ivan vaig tenir molt clar que jo volia forma part d'aquest projecte.
P- Fins a quin punt hi ha ajudat que el tècnic sigui algú a qui coneixes molt bé?
R. FERNÀNDEZ- Ha estat una part important.
Tinc la sort d'haver coincidit amb ell anteriorment, i se que es una garantía per poder donar el millor com a jugador.
Independentment de la qualitat que te com a persona, per a mi, és el millor entrenador de l'OK LLiga.
P- N'ets conscient que eres el jugador més esperat?
El Dani va ser un fitxatge espectacular.
El de Rocasalbas una bomba inesperada però el porter des de la marxa del Jaumet era el lloc que més angoixava.
R. FERNÀNDEZ- Sóc concient, la figura del porter, i més concretament en hoquei patins, és una peça clau.
Estic content de poder asumir aquesta responsabilitat en un club com l'Igualada.
Pels que no et coneixen tant com ets com a porter?
R. FERNÀNDEZ- És difícil descriures a un mateix...
Físicament no molt gran però ràpid i explosiu.
Intento està sempre el millor colocat posible i transmetre seguretat amb cada una de les parades, tot i que a vegades no ho aconsegueixi... jajaja.
També m'agrada aportar el màxim i ajudar en les tasques defensives de l'equip, colocant i motivant continuament als jugadors per que es mantingui una bona tensió defensiva.
També m'encanta sortir a celebrar el gols amb els jugadors, tot i que m'ha costat alguna esbroncada del entrenador...
P- Ara fa molts anys un periodista del Maresme que et coneixia (es deia Jaume Cases) va dir que eres un porter boníssim i que et mereixies jugar a Igualada.
En aquell moment hi havia el Carles Folguera.
Ara tu afegeixes el teu nom a una llista de grans porters...
R. FERNÀNDEZ- Aquests dos porters han marcat un abans i un després en la posición de porter en l'hoquei patins.
Tan en Carles com en Jaume han estat un referent per a mi alhora de fer-me com a porter.
Per a mi es un orgull poder jugar en el mateix club on ells 2 han marcat l'història de l'hoquei.
P- Ets a més l'home ideal per valorar els altres dos fitxatges perque has jugat amb tots dos.
R. FERNÀNDEZ- Sencillament, són molt bons!!
Tan en Roger com en Dani tenen un perfil ideal per l'hoquei actual.
Són dos jugadors físicament corpulent i fort, amb un molt bon canvi de ritme i molt desequilibrant.
A més tots dos tenen una gran tècnica individual i un xut molt potent...
Són jugadors d'equip, amb sacrifici, i moltes ganes de creixer.
A més, quan surten de la pista, són unes grans persones amb qui tinc una molt bona amistat.
Crec que s'ha tancat una plantilla amb un nivel individual altíssim i amb un gran entrenador al cap davant.
Haurem de treballar molt per que aquest nivel individual també s'aconsegueixi col·lectivament, però no veig on pot estar el sostre d'aquest equip.
És evident que hi ha molts equips bons a OK LLiga, i també a nivell Europeu, i que s'ha de respectar a tots els rivals, però crec que tenim equip per competir fins al final en totes les competicions...
R. FERNÀNDEZ- He tingut la sort de poder venir al Igualada, a un gran club, amb un gran entrenador i 7 jugadors bonissims, així que a nivel personal el meu objectiu és coneixer on és el meu limit com a porter d'hoquei patins.
Com a part de l'equip, crec que uns bons objectius inicials, per exemple, haurien de ser millorar els resultats de la temporada anterior, com aconseguir jugar la copa del Rei i ser competitius, aconseguir una plaça per a la Copa d'Europa del any vinent, poder jugar la final de la CERS...
El necessari per que la gent que forma part o segueix a l'Igualada, al final de temporada, estiguin satisfets amb la feina que ha fet l'equip.
P- Un home de la teva experiència pot ser una gran ajuda per alguns dels porters joves que hi ha al planter i que apunten a un futur esplèndit.
Tindràs també una feina de mestratge.
R. FERNÀNDEZ- Jo he aprés molt de tots els porters que he pogut observar i parlar amb ells al llarg de tots els anys.
Els porters tenim una gran part de autoaprenentatge, però hi ha petits detalls que no veus i un petit comentari d'un companys pot aportar-te un gran salt qualitatiu....
En fi... que sóm pocs, i ens hem d'ajudar!!
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Inici > Notícies > Històric de notícies > Detall
Tant les queixes com les consultes han estat sobre temes molt diversos, com ara urbanisme, contaminació acústica, serveis socials, tributs, sistema judicial, etc.
L'oficina del Síndic s'ha desplaçat a Falset per atendre directament les queixes i les consultes dels habitants d'aquesta localitat i de la comarca.
A més, Rafael Ribó i altres membres del seu equip, entre els quals hi havia l'adjunta Laura Díez, han rebut al Teatre de l'Artesana un grup d'alumnes del CEIP Antoni Vilanova i han visitat el CAP de Falset i l'Hospital de Valls.
Ribó també s'ha reunit amb l'alcalde de Falset, Jesús Torralba.
En total, els membres de l'equip del Síndic han rebut 33 visites, que s'han materialitzat en 15 queixes i 18 consultes.
Pel que fa a les actuacions procedents d'habitants de Falset, el Síndic va iniciar l'any passat 10 actuacions (3 queixes i 7 consultes).
Consum, amb 3, i educació, amb 2, són els dos temes sobre els quals es van portar a terme més actuacions.
Al Priorat, les actuacions del Síndic durant el 2008 van ser 33; 9 queixes i 24 consultes.
A més de Falset, la Vilella Baixa, amb 1 queixa i 3 consultes, i el Lloar, amb 1 queixa i 2 consultes, van ser les altres poblacions del Priorat on es van rebre més peticions d'actuació durant el 2008.
Consum, amb 8, i procediment administratiu, amb 7, són els dos temes sobre els quals es van portar a terme més actuacions.
Des de 1996, l'oficina del Síndic ja ha fet 77 desplaçaments arreu de Catalunya, 44 durant l'actual mandat del síndic Ribó.
L'anterior abans de Falset va ser a la Seu d'Urgell.
Aquesta és la segona vegada que el Síndic desplaça l'oficina a Falset.
Va fer una primera visita l'abril de 1999. |
Chris Froome ha escrit una pàgina d ́or en la història del ciclisme modern.
Una actuació memorable que quedarà gravada a la retina de tots els aficionats a l ́esport.
El líder de l ́Sky ha destrossat el Giro d ́Itàlia 2018 amb un atac a 80 quilòmetres de meta i ha rebentat a tots els seus rivals per vestir-se amb la Maglia Rosa.
Froome, rememorant èpoques passades on el ciclisme era un esport totalment imprevisible, ha començat l ́etapa reina de la Corsa Rosa en quarta posició a 3 ́ 22 ́ ́ de Simon Yates i s ́ho ha jugat tot per arribar a Bardonecchia en solitari en una exhibició que ja és eterna.
L'èpica de la 19a jornada del Giro entre Venaria Reale i Bardonecchia ha començat a les rampes del terrible Col de la Finestre.
Froome ha posat a treballar a tota màquina al seu potent equip.
A les primeres rampes del colós italià, Simon Yates ha dit prou.
Després de dues setmanes a un nivell sensacional, la Maglia Rosa ha entrat en crisi i ha dit adéu a les seves opcions de victòria.
Però Froome no jugava per entrar al podi ni per desbancar Yates.
La seva aposta era al tot o res.
Un campió no es conforma amb la segona posició.
A 80 quilòmetres de meta, just abans d ́entrar al tram de sterrato del Col de la Finestre, Froome ha llançat una cornada que ha travessat la moral dels rivals.
El britànic ha marxat tot sol davant la mirada perplexa de Dumoulin i Pozzovivo, que no s ́acababen de creure el que veien.
La virulència de l'atac ha fet que Dumoulin el deixés fer, pensant que la seva aposta era una bogeria i que ho acabaria pagant.
Però Froome no ha mirat enrrere i la seva ambició ha anat in crescendo.
El campió britànic ha realitzat en solitari l ́ascens a Sestrière i ha anat guanyant temps en cada pedalada.
A l ́últim port del dia, Jafferau, Froome ja era virtualment líder del Giro d'Itàlia.
Per darrere, Pozzovivo, tercer a la general, també ha explotat i Dumoulin s ́ha quedat sol treballant amb l ́ajuda de Pinot, Reichenbach, Carapaz i López.
El vigent campió ha regulat bé el seu esforç i ha aconseguit defensar la diferència d ́un Froome desfermat.
Chris Froome, amb els aficionats dempeus davant de la televisió, ha creuat la meta en solitari i ha celebrat amb ràbia una exhibició que li obre les portes de la llegenda.
El líder de l'Sky s'ha vestit amb la Maglia Rosa de líder i ha tret 3' 20'' a Dumoulin.
A falta d'una etapa de muntanya per finalitzar la prova, Froome és líder a 38 d'un Dumoulin que li haurà de tornar la jugada a la 20a etapa de la Corsa Rosa.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El Dia de les Illes Balears és la festa oficial de la Comunitat Autònoma.
Se celebra cada any l'1 de març i commemora la data en què entrà en vigor l'Estatut d'autonomia de 1983, que coincideix també amb la data de la seva darrera reforma, l'any 2007.
La Diada és avui un dia festiu a tot l'arxipèlag, i pretén mobilitzar a una societat ja de per si dinàmica, amb un patrimoni cultural i social singular entre totes les cultures de la Mediterrània i del món.
Consultau tota la informació sobre el Dia de les Illes Balears 2018 aquí. |
Església gòtica acondicionada per a actes públics.
Amb 240 places i equipament audiovisual per a projeccions, conferències i presentacions.
També per a espectacles, concerts i exposicions. |
La cotització del bitcoin segueix baixant i sense aparents símptomes de recuperació.
Mentre els experts continuen enaltint les virtuts i potencialitats de les criptomonedes i la seva tecnologia blockchain en el futur econòmic del món, el cert és que la realitat canviària contradiu aquesta confiança.
El bitcoin anota aquest dijous una cotització en els principals mercats entorn dels 4.553 dòlars, cosa que significa una devaluació del 76% respecte al preu màxim assolit el desembre del 2017.
Aquell 16 de desembre, qualsevol terrícola es mortificava lamentant-se per no haver comprat bitcoins només dos mesos abans, ja que en aquells 60 dies la inversió s'hauria multiplicat per una mica més de cinc vegades.
Ja lluny d'aquella bombolla, i contradient els gurus més optimistes, els milionaris del bitcoin ja no tenen tants diners com tenien.
Però economistes prestigiosos i analistes del sector econòmic continuen mantenint que el fenomen de les criptomonedes no ha escrit l'últim capítol.
Aquest dijous, l'exvicepresident de Caixabank Juan María Nin assegurava al Congrés de l'APD a Barcelona que les criptomonedes suposen "un moment de ruptura" i "seran crucials en el futur dels diners", "tant com a moneda de canvi com a reserva de valor".
Segons la seva opinió, "és d'hora per regular" les criptomonedes però "s'obren nous escenaris", ja que "és més fiable un bitcoin que un tros de paper que depèn dels polítics".
Al mateix fòrum, l'empresari Carlos Barrabés, recordava sobre 'blockchain' que "tot i que pocs sàpiguen com funciona un microones tothom l'utilitza".
Segons l'opinió d'aquest emprenedor protecnològic "blockchain és la nova manera de construir el món i els diners seran programari perquè és un sistema més eficient".
Però mentre les veus tendeixen a confluir en el crèdit a les criptomonedes, el cert és que els diners s'han escapat del seu influx de manera consistent en l'últim any.
La prolongada mala ratxa que travessa ha sigut qualificada per alguns analistes als EUA com l'esclat de la criptobombolla, mentre que d'altres recorden que un bitcoin valia amb prou feines cinc centaus de dòlar el 2010 i 430 dòlars (378 euros) a mitjans del 2016, i per això hi ha marge per a la confiança.
A finals de 2017, el bitcoin va debutar al mercat de futurs CBOE de Chicago i al CME, la principal plaça de derivats financers dels EUA, cosa que en va disparar el valor.
Des d'aquell moment, la situació s'ha refredat malgrat que han aparegut plataformes de compravenda i mecanismes per donar més liquiditat als actius atrapats en criptomonedes.
Analistes nord-americans atribueixen la pèrdua de valor, entre altres motius, a una àmplia investigació de la Comissió de Valors sobre el frau en aquest sector, que ha donat lloc a multes per ofertes inicials de criptomonedes que no s'ajustaven a la regulació. |
Un dels principis estratègics de Tecnocampus és garantir la qualitat, la innovació i l'excel·lència en l'oferta formativa i els serveis que ofereix.
És per aquest motiu que tant des dels tres centres universitaris que el constitueixen, com des dels serveis centrals o serveis campus, la cultura de la qualitat i la innovació pedagògica i docent és un dels eixos principals de la política estratègica de la institució, la qual se centra en la consolidació d'estructures, processos i eines que permetin l'assoliment dels objectius d'excel·lència que es pretenen.
Per tal de fer efectiu aquest principi estratègic, Tecnocampus va crear el Servei de Qualitat, Aprenentatge i Innovació Docent (SQAI), capaç de planificar, posar objectius, fer el seguiment, avaluar, mesurar i fer propostes de millora de la qualitat en totes les activitats que es desenvolupen a la institució.
Tecnocampus considera la docència de qualitat com un dels seus objectius prioritaris.
La Unitat d'Innovació Docent (UID), integrada a l'SQAI, contribueix a aquest objectiu afavorint la millora continuada de la docència, donant impuls i suport a la innovació docent, estimulant activitats d'intercanvi d'experiències docents, donant visibilitat als programes i grups que treballen en projectes d'innovació docent i organitzant activitats formatives adreçades al PDI que tinguin com a objectiu la innovació i la qualitat de la docència.
L'SQAI també disposa de la Unitat de Suport a l'Aprenentatge (USAP) que té com a objectiu gestionar i oferir a tota la comunitat Tecnocampus els recursos d'informació i serveis útils per a la tasca docent i l'aprenentatge, d'acord amb les directrius de la institució.Així mateix, ofereix un conjunt d'eines i serveis TIC per donar el suport necessari a docents i estudiants per tal que assoleixin els seus objectius pel que fa a la docència, la innovació, la recerca i la gestió pròpia de caràcter administratiu derivada d'aquestes activitats.Algunes de les plataformes utilitzades:
Algunes de les plataformes utilitzades són:
Des de l'SQAI es posa a disposició del professorat un pla de formació una àmplia oferta de cursos en el marc de la formació interna amb l'objectiu de contribuir a la millora continuada de la docència, fomentar l'ús de les eines TIC i introduir metodologies innovadores.
Les formacions destinades al professorat es classifiquen en funció de la competència que es treballa: interpersonal, metodològica, comunicativa, treball en equip, innovació i planificació i gestió de la docència.
Per tal de facilitar la participació al professorat aquestes formacions es realitzen en diferents modalitats depenent de la temàtica i la data d'impartició, tant presencial com online.
Aquí podeu trobar la oferta formativa prevista pel 2018 així com els anys anteriors:
Formacions realitzades durant l'any 2017:
El Tecnocampus sempre ha estat compromès amb la qualitat en tots els àmbits per tal d'assegurar l'excel·lència en l'educació, garantint així el rigor acadèmic de la seva oferta formativa.
La millora continuada esdevé un eix vertebrador a la Institució a través de les escoles que l'integren.
La Unitat de Qualitat de Tecnocampus (UQ) integrada a l'SQAI defineix les polítiques i línies estratègiques a seguir en matèria de qualitat treballant de manera coordinada amb els centres universitaris, serveis i àrea d'empresa.
Alhora, desenvolupa les accions a seguir respecte l'assegurament de la Qualitat en diferents àmbits del món acadèmic/ docent(avaluació del professorat i del PAS, estudis analítics,...).
Consulta aquí la informació referent a la qualitat per a cada escola: |
El PSC avança que en la propera comissió proposarà el tancament del centre per repensar i despolititzar l'equipament
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat aquest dimarts que el Born Centre Cultural mantingui la seva línia museística com a espai de reivindicació de la memòria històrica del 1714.
Així ho ha recollit una proposta presentada per ERC que ha comptat amb el suport dels regidors de CiU i la CUP i els vots en contra de Barcelona en Comú, Ciutadans, PSC i el PP a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
El text reclamava que l'equipament mantingués la línia museística com espai de memòria històrica de la Guerra de Successió, així com el seu nom i que qualsevol canvi significatiu fos aprovat pel plenari.
El grup municipal del PSC ha avançat que en la propera comissió proposarà el tancament temporal del centre per repensar i despolititzar-lo
Concretament, la proposta d'ERC instava a continuar i consolidar el Centre Cultural del Born en la línia iniciada com espai que conserva un patrimoni arqueològic visitable, amb la regulació de les visites que impedeixi el seu deteriorament i un conjunt arquitectònic, el mercat, únic a Barcelona.
Així mateix, reclamava programar exposicions temporals d'interès que posessin l'accent en el desenvolupament de la ciutat, conservar l'actual línia museística, com també el seu nom.ERC ha explicat que presentava la proposta arran de l'aparició d'algunes informacions que asseguraven que el govern municipal s'estava plantejant un canvi de nom, així com de les directrius expositives i discursives del Born Centre Cultural.
El regidor republicà Juanjo Puigcorbé ha defensat l'èxit del Born Centre Cultural, que va registrar el 2015 fins a 1'5 milions de visitants i es manté com el museu\/centre expositiu de gestió municipal més visitat de la ciutat.
En aquest sentit, ha recordat que "tot i ser un èxit com a espai de memòria històrica, no han cessat els intents de laminar o menystenir el CC Born per part d'alguns partits d'aquest consistori".
La regidora de C's Marilén Barceló ha lamentat viure "dia de la marmota" i assegura que al Born hi ha hagut un "excés de visibilitat" pel contingut ideològic "separatista" de l'equipament.
"Demanem un cop més que des del govern municipal i de l'ICUB s'abandonin els usos ideològics en el contingut museístics i les activitats del Born CC", ha afegit.
Tancament del Born CC per repensar-lo, a proposta del PSCDaniel Mòdol, del PSC, també ha lamentat tornar a tractar el futur del Born CC i ha qualificat la proposta d'ERC d'"intrusista" respecte la gestió del comissionat.
"Si hi ha tant de debat, podríem tancar l'equipament durant 300 anys, que es posin d'acord tots els grups o que es traslladin allà durant una temporada i així ens estalviarem haver-ne de parlar en futures comissions", ha asseverat.
Davant d'això, ha avançat que en la propera comissió proposaran el tancament temporal del Born perquè "pensin i reflexionin" i després "ja el tornarem a obrir".
"Així evitarem perdre més temps", ha dit.
En el torn de rèplica, ha insistit que la proposta era seriosa i que reclamen el tancament per "despolititzar" i fer un "debat serè" sobre l'equipament.
La regidora popular Ángeles Estaller ha esgrimit que el Born CC és el centre "més polititzat" de Barcelona, una "icona de l'independentisme".
"La Generalitat l'ha utilitzat per aconseguir les seves finalitats independentistes però l'ajuntament ho ha pagat tot", ha reblat.
La regidora de la CUP Maria Rovira ha reclamat que cal repensar el futur de l'equipament, consolidant el projecte museístic amb l'objectiu que articuli part de l'activitat cultural de la ciutat.
Així mateix, espera que sigui "una broma" la proposta del PSC.
De la seva banda, el comissionat de programes de la Memòria Històrica de Barcelona, Ricard Vinyes, ha afirmat que el darrer punt de la proposta d'ERC li causa "inquietud" per la vinculació que estableix entre política i cultura.
"L'intervencionisme, el tutelatge i el control és del tot inadequat", ha asseverat.
En aquesta línia, ha assegurat que l'equipament és "importantíssim" per la ciutat i ha lamentat la "broma" del regidor del PSC, una "falta de respecte cap al centre que ja han fet massa grups".
Així mateix, s'ha preguntat "qui ha decidit i per què que el Born CC sigui un centre especial".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'artista protagonitza el musical infantil «La bruixa de la tramuntana», ambientat al Cadaqués dels anys 60
L'editorial empordanesa Llibres del Segle acaba de publicar Ameba, el poemari dedicat a la maternitat amb què Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986) va guanyar el premi Cadaqués a Rosa Leveroni l'any passat.
El llibre compta amb il·lustracions de Gala Pont i
El grup Fimed Hotels ha comprat l'immoble on va néixer l'escriptor Carles Fages de Climent per 2,2 milions d'euros
Els Baus de Provença acull la primera mostra immersiva dedicada a Salvador Dalí, al surrealisme i la seva experimentació en el camp de la fotografia, les arts escèniques o el cinema
El ple aprova la inversió d'1.343.637 euros, que serà plurianual.
L'Ajuntament espera que els treballs comencin a partir del quart trimestre Els grups donen llum verda a una moció per declarar Figueres com a municipi feminista
Deu centres educatius gironins reflexionaran sobre les noves formes de comunicació de la mà del programa «La premsa a les escoles», que organitzen el Col·legi de Periodistes de Catalunya i l'Obra Social La Caixa.
La iniciativa, que arriba a l'onzena edició,
L'executiu dona prioritat als projectes de reconstrucció que s'ajusten a la planificació s'ajusten als criteris de planificació
Costes de l'Estat destinarà 1,2 milions per executar obres en diversos punts de la costa
El darrer cens d'aus aquàtiques constata la segona xifra més alta de la hsitòria d'aquesta espècie al parc amb 40 exemplars.
S'han comptabilitzat 1.296 ocells aquàtics, sobretot gavians argentats, amb 858 individus, seguits de 176 baldrigues mediterrànies
Fa uns dies es va celebrar a Girona el primer dels cinc debats que ha organitzat la Taula Gironina de Turisme amb la sana intenció d'impulsar un nou pla estratègic comú de tot el sector turístic pels propers anys.
En sessions que a partir d'ara tindran continuïtat a
Participa al nostre portal explicant-nos les teves històries!
Explica'ns on vius i com aquest indret pot ser millor.
Envia'ns les millors imatges dels teus viatges, de la teva família, dels teus amics... clicant aquí. |
En les traduccions, cal tenir en compte que en l'àmbit militar zero time o zero hour és l'hora en què s'ha d'iniciar una operació.
També en l'àmbit de la vida quotidiana serveix per indicar el moment en què s'ha de començar una cosa molt transcendent.
En català, la traducció més adequada és hora H.
Time zone s'ha de traduir per fus horari.
En anglès i en l'aviació, els fusos horaris se solen designar amb lletres majúscules.
S'ha de tenir en compte que en el cas de l'aviació aquestes lletres se solen designar amb el codi alfabètic internacional.
És l'hora del fus zero, que antigament es deia hora de Greenwich, indicada amb les sigles GMT ( Greenwich Mean Time ), i que modernament s'anomena temps universal i es designa internacionalment amb les sigles UTC ( Universal Time Coordinated ).
En argot aeronàutic és la manera d'indicar el temps universal ( UTC ).
És una forma de dir l'hora exacta a partir de la notació numèrica 23:00.
En aquest cas s'ha de traduir per les 23 hores en punt, o les vint-i-tres, zero, zero. |
Aquesta és la pàgina de Restaurante Pulpería Os Pendellos.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Chantada. |
Sota el títol Cada día tiene su afán, Fernández Díaz explica, entre d'altres coses, que l'àudio on se'l pot sentir assegurant que " la fiscalia afina " algunes causes està manipulat.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, l'extitular d'Interior ha assegurat que l'àudio que es va filtrar sobre que "la fiscalia te lo afina" estava "manipulat".
És més, Fernández Díaz ha afirmat que sap perfectament qui el va filtrar però que ara "no és prudent anunciar el seu nom".
Sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya, ha negat que la retallada a l'Estatut de Catalunya sigui l'origen del conflicte actual: "Hem de ser capaços de construir una història d'Espanya compartida entre tots, no es pot estimar el que no es coneix", ha apuntat.
Fernández Díaz ha negat que en la seva etapa ministerial tingués constància de l'existència d'una "policia patriòtica" amb la missió d'investigar i incriminar dirigents independentistes catalans.
"Si per policia patriòtica entenem un grup de policies que tenien per encàrrec investigar especialment dirigents independentistes i, a més, tinguessin o no tinguessin eventuals informacions que haguessin comès actes il·legals, incriminar-los, això és rotundament fals.
L'exministre ha destacat que durant el seu mandat mai va despatxar amb el comissari José Manuel Villarejo, assenyalat com a màxim exponent del grup de comissaris policials que presumptament investigaven rivals polítics del Govern.
"D'aquesta denominació d''Operació Catalunya' jo me n'he assabentat després", ha assegurat Fernández Díaz, en al·lusió als informes policials filtrats a mitjans de comunicació sobre suposats comptes a Suïssa d'Artur Mas o Xavier Trias, a més dels de la família Pujol. |
Unes 20.000 persones, segons els organitzadors, s'han manifestat aquest dijous 13 de desembre al centre de Barcelona per protestar contra el projecte de llei de millora de la qualitat educativa (LOMCE) i les retallades, convocades per les 12 entitats que conformen el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE).
La manifestació, a la qual s'han sumat mestres, pares d'alumnes, sindicats i moviments de renovació pedagògica, ha comptat amb una important representació d'estudiants universitaris, convocats, en aquest cas, per la Plataforma Unitària de Defensa de la Universitat Pública (PUDUP).
Una pancarta, amb el lema "Per la cohesió social, ni Lomce, ni retallades", obria la manifestació, que ha transcorregut entre Plaça Universitat i plaça Sant Jaume, una protesta que coincidia amb una jornada de mobilitzacions convocada a tot l'Estat espanyol contra el projecte de llei que proposa el ministre d'Educació José Ignacio Wert.
La comunitat educativa catalana ha aprofitat per recordar a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que, malgrat que compta amb tot el seu suport en la defensa del model d'immersió lingüística, no el té, en canvi, amb la resta de la política educativa ni amb les retallades. |
El Portal de l'Àngel és l'únic carrer comercial d'Espanya que ocupa un lloc en el rànquing de les 25 vies més cares del món.
Ho fa en la posició número 14, segons l'informe internacional Main Streets Across The World elaborat per la consultora Cushman & Wakefield.
El metre quadrat dels establiments es paga a 285 euros mensuals, una xifra que presenta un increment de l'1,8% respecte l'any passat i supera per 10€ euros el metre quadrat dels carrers Preciados i Serrano del centre de Madrid.
Amb aquesta revalidació, el carrer barceloní ja fa 10 anys que es posiciona en aquest rànquing.
Una de les causes és que Barcelona lidera les xifres de turisme no resident sobrepassant, amb molt, Madrid.
La zona comercial turística de Barcelona ubicada entre plaça de Catalunya i Passeig de Gràcia, segon carrer més car segons l'estudi de la consultora, s'està reiventant i la presència de les grans multinacionals és cada cop més habitual.
A més, la propietat d'aquests locals està passant a mans de grans fons d'inversió i empresaris multimilionaris.
L'edifici històric de Telefònica, construït a principis del segle XX és una de les construccions que ha canviat de propietari en aquesta nova etapa del comerç al centre de la ciutat.
L'empresa, que actua ara sota el nom de Movistar, ha venut la seva seu històrica al milionari basc Daniel Maté pel valor de 100 milions d'euros.
Amb aquesta adquisició, ja són cinc els edificis que l'empresari de Sant Sebastià ha comprat a l'empresa.
Tot i el canvi en la propietat, l'empresa mantindrà en aquesta ubicació les oficines i el Movistar Centre, un espai obert als ciutadans on se celebren diverses activitats relacionades amb la tecnologia i la innovació.
L'antic edifici de El Corte Inglés, que també havia acollit els negocis de Mark&Spencer i Desigual, és un altre cas d'aquest tipus de transaccions.
Adquirit pel fons de capital estranger IBA Capital l'any 2013, anirà ara a càrrec d'un vehicle d'inversió liderat per Bankinter, però que també aglutina inversors locals i institucionals.
L'edifici històric de cinc plantes i uns 7.200 metres quadrats acollirà en règim de lloguer la marca irlandesa Primark a les primeres 4 plantes, mentre que la cinquena quedarà destinada a oficines del sector terciari.
El cas de grans superfícies de la multinacional Primark no és un fet aïllat arreu de l'estat.
L'empresa tan coneguda pels seus preus low-cost ja va obrir el 2015 l'establiment més gran d'Espanya i l'únic al centre de la capital, amb més de 12.000 metres quadrats a la Gran Vía.
També a Sevilla l'obertura de la primera botiga a la ciutat va generar grans cues i aglomeracions al centre comercial Torre Sevilla. |
Els premis reconeixen el lideratge, la feina i l'esforç d'aquelles empreses i professionals que aposten per la transformació, divulgació i innovació en l'àmbit de l' edificació.
L'entrega dels guardons serà el 27 de setembre al Roca Barcelona Gallery a les 20:30 hores, coincidint amb l'esdeveniment de la construcció 4.0.
El certàmen ofereix reconeixements en quatre categories: innovació de producte, servei o material, millor experiència d'usuari i transformació digital.
Els premis estan dirigita a tècnics, professionals, experts, acadèmics, ens públics, estudis d'arquitectura i empreses del sector de l'arquitectura i la construcció que apostin per la innovació i la millora constant en elss processos que es produeixen en el cicle de la vida d'una construcció nova o rehabilitada.
Alguns dels projectes que han arribat a la fase final són sobre nanotecnologia per a un desenvolupament sostenible i calefacció intel·ligent. |
El doctor Enric Trillas, membre de la Unitat de Soft Computing del European Center for Soft Computing, impartirà la conferència "Significat i complements".
Amb aquesta conferència el doctor Trillas proposa una aproximació a la teoria dels conjunts borrosos des d'un punt de vista més proper al llenguatge natural que no als artificials; un camí per ajudar a una possible formalització de les noves idees del Computing with Words.
Enric Trillas és doctor en Ciències per la Universitat de Barcelona.
L'any 1974 es va fer professor a la Universitat Politècnica de Catalunya.
El 1989 es va traslladar a la Universitat Politècnica de Madrid, on va ser professor al Departament d'Intel·ligència Artificial fins al setembre de 2006.
Ha estat vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya, president del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), director general de l'Institut Nacional de Tecnologia Aeroespacial (INTA), secretari general del Pla nacional d'investigació científica i tecnològica, i president de la Companyia d'Enginyeria Aeroespacial i Serveis (INSA).
Entre moltes altres distincions i medalles, es pot destacar que és membre de l'Associació Internacional de Sistemes Borrosos (IFSA), va aconseguir el Premi de Pioners Borrosos de la Societat Europea de Lògica Borrosa i Tecnologies, i el Premi de Pioner en Sistemes Borrosos de la Societat d'Intel·ligència Computacional IEEE.
Ha publicat més de dos-cents articles en revistes, conferències i llibres com a editor, així com diversos llibres com a autor.
Els seus interessos actuals en recerca són els fonaments de les teories de conjunts borrosos, la lògica borrosa i els mètodes de raonament: conjectures, hipòtesis i conseqüències. |
En continuar navegant, entenem que acceptes el seu ús.
La vegetació propera al llit del riu és una part integral del seu ecosistema i, per tant, cal tenir-la en compte a l'hora de valorar l'estat ecològic d'aquest.
Segons el gradient d'humitat i la intensitat i freqüència de les inundacions, podem distingir fins a tres parts a la zona al·luvial, amb diferents tipus de vegetació: el llit o llera, gairebé sempre amb aigua i amb vegetació submergida i emergent; la riba, que és la zona terrestre de contacte amb l'aigua, la que està sotmesa a les avingudes ordinàries (períodes de retorn de dos anys i mig), i la ribera, que és la zona contigua a la riba i que es veu afectada per les avingudes extraordinàries.
Aquesta pot ser més o menys extensa i actua com a espai de transició entre les comunitats terrestres i les aquàtiques.
Sobre les riberes (i la riba) creix una vegetació característica, la vegetació de ribera, de gran biodiversitat i productivitat, a causa de l'elevada humitat, la riquesa en nutrients, l'oxigen dissolt i la presència de la capa freàtica.
El bosc de ribera es presenta només en llocs poc pertorbats que han permès el creixement d'arbres i arbustos al llarg de molts anys.
Diem que la vegetació de ribera forma part de l'ecosistema fluvial perquè porta a terme diverses funcions molt importants que definiran el tipus de riu i la seva conservació:
Avui dia, com a conseqüència de la creixent activitat humana, la vegetació de ribera és present al llarg del curs del riu, però no pas de manera contínua.
De vegades només en resten com a testimoni petites clapes de vegetació.
Per a cada punt de mostreig, s'ha determinat la qualitat dels sistemes riparis mitjançant l'índex QBR, desenvolupat per Munné et al. ( 1998a i 1998b ), que s'aplica des de l'any 1998, i que fou àmpliament explicat al sisè volum d'aquesta col·lecció ( Prat et al., 1999 ).
El QBR fa una valoració ràpida de l'estat de conservació de riberes i atorga una puntuació d'entre 0 i 100 tenint en compte la coberta, l'estructura, la diversitat d'espècies vegetals i les possibles alteracions antròpiques existents.
El mesurem únicament a l'estiu, ja que és l'estació de l'any en què la majoria d'espècies estan plenament desenvolupades, cosa que en facilita la identificació.
A més, les variacions estacionals són mínimes pel que fa a la qualitat del bosc de ribera, llevat que s'hagi produït alguna forta pertorbació, com ara una avinguda o qualsevol intervenció humana a la zona al·luvial.
A cada estació de mostreig s'analitza un centenar de metres de la zona al·luvial al llarg de la llera i a les dues bandes del riu.
A cada localitat es recorren aquests 100 m i es van anotant les diferents espècies arbòries i arbustives, així com els helòfits de la riba.
La qualitat del bosc de ribera es representa als mapes de resultats en cinc rangs queque tenen la següent interpretació: |
L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, i el conseller d'Educació, Ernest Maragall, van signar el dia 17 de novembre, a la Sala de Plens de l'Ajuntament, un protocol de col·laboració entre les dues institucions amb la finalitat d'atendre, amb la creació de noves places escolars, les necessitats de l'educació pública a la ciutat.
L'acord s'ha assolit després de mesos de treball conjunt Ajuntament-Generalitat per resoldre la situació de l'oferta educativa de la ciutat, que es va agreujar a l'inici del present curs escolar.
Una reunió mantinguda entre l'alcalde i el conseller el mes de setembre passat va servir per accelerar l'aplicació immediata de solucions. |
Retreu al PSOE que actuï d'"altaveu del PP" quan és una força política a la qual donaven per "nascuda en convicció democràtica"
El portaveu del Govern i conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Jordi Turull, ha afirmat que si per a l'Estat espanyol la solució final a la consulta de l'1 d'octubre "és el tanc, ja hem guanyat".
A més, ha ironitzat dient que "si traguessin els tancs, ens han posat tants peatges que no passaran".
Turull ha participat aquest dissabte a Bilbao en un acte de suport al referèndum de Catalunya, que ha comptat amb les intervencions de Joseba Egibar (PNB), Maddalen Iriarte (EH Bildu), Zelai Nikolas (Gure Esku Dago), Jordi Sànchez (ANC) i Joan Tardà (ERC).
En la seva al·locució, el dirigent català ha agraït els suports rebuts per PNB i EH Bildu, i ha retret per contra l'actuació del PSOE, una força política a la qual donava per "nascuda en convicció democràtica".
"D'una força política la tradició de la qual es basa en Manuel Fraga Iribarne no esperes res, però sí d'una altra força que sempre se les ha donat de tradició democràtica i veiem que fa d'altaveu del PP.
Molta gent del món socialista, si aixequés el cap, acabaria perplexa", ha manifestat.
Malgrat els obstacles que puguin posar a la consulta el Tribunal Constitucional i la Fiscalia, ha advertit que "tot estarà llest i preparat" i guanyaran perquè "desbordaran democràticament l'Estat".
"Aquí hi ha un govern, una majoria parlamentària, centenars d'alcaldes i ciutadans amb compromís que hi aniran.
On no arribem nosaltres per fomentar la participació, comptarem amb l'ajuda de l'Estat, ja que molta gent anirà a votar per dignitat", ha indicat, per afegir que el poble català el 2014 "va perdre la por i per això l'1 d'octubre serà un èxit.
Tota la logística està preparada".
En aquesta línia, s'ha mostrat convençut que "votarà mes gent del que s'espera i no per l'operativa, sinó per la inestimable ajuda de l'Estat, per dignitat i per salvar els pilars bàsics de la democràcia".
Després d'eludir detallar els passos a donar, ha assenyalat als qui critiquen que les lleis s'aprovin de manera ràpida, són els qui els han portat fins a aquesta situació.
"Tant la llei del referèndum com la de transitorietat les vam voler començar fa any i mig amb un text i debat, però es va impedir pel Tribunal Constitucional.
Una altra fórmula era mitjançant el sistema de lectura única, que també ens han l'han suspès", ha recordat.
"Ens agradaria fer-ho d'una altra manera i que les lleis es discutissin al Parlament, però l'Estat espanyol ens ha situat aquí.
Ells volen la rendició, lliurar les urnes i que sortim amb les mans a dalt i aquest és l'únic escenari que no contemplem.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una vintena de representants de companyies i una trentena d'investigadors s'han trobat durant la segona jornada de l' Open Innovation Forum 2019, programa organitzat per Biocat que dóna l'oportunitat a empreses de llançar els seus reptes d'innovació i obtenir propostes de solucions de la mà de grups i centres de recerca.
Després d'una exitosa primera trobada celebrada a l'abril, l'11 de juliol s'ha repetit la iniciativa al Parc Científic de Barcelona, on s'han celebrat 50 reunions.
Arnau Valls, Enginyer d'Innovació a l' Hospital Sant Joan de Déu i ex alumne del programa d·HEALTH Barcelona, ha estat un dels participants en aquesta ocasió a l'Open Innovation Forum.
Juntament amb altres entitats que, com Sant Joan de Déu, formen part de la comunitat NEXTHEALTH coordinada per Biocat en el marc de RIS3CAT, Valls s'ha reunit amb diverses companyies.
"Hem creat diferents solucions innovadores en el marc de la comunitat i volem veure com aquestes solucions poden ajudar a resoldre els reptes que tenen les empreses per aplicar noves teràpies, com ara el CAR-T", destaca.
El programa està organitzat per Biocat, la Universitat de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera, la Universitat Pompeu Fabra, UPF Ventures, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc de Recerca de la UAB, la Universitat Politècnica de Catalunya, IDIBELL i ACCIÓ.
Estigues al dia de les darreres novetats
Subscriu-te a la newsletter i rep notícies, oportunitats de finançament i tecnologies de la UB, i molt més |
Vols rebre més notícies de Cuina.cat?
Som tan i tan fanàtics dels formatges artesans catalans que, si ens féssiu triar-ne un de concret, ens costaria molt decidir-nos.
Els clàssics ens tornen bojos, però els formatges amb un toc peculiar ens fan saltar d'emoció.
Text: Carme Melià / Il·lustració: Nik Neves
Shai Dublero i Maria Boladeras regenten un local amb una cuina de sabors inesperats
Moltes coses han canviat en aquest establiment clàssic del poblet bagenc de Mura.
Jordi Perich ha cedit les regnes, en un relleu plàcid de la nissaga familiar, al seu nebot, de nom idèntic, que ha renovat l'esperit de la fonda però sense perdre'n en cap cas les arrels.
Al nou Jordi Perich el segueixen la seva germana, sommelier, i el cosí, a la sala.
Per fer boca / Postal Gastronòmica
A Nova York es parlen 800 idiomes diferents, i aquesta diversitat també es reflecteix en una gastronomia que inclou plats i receptes arribats de tots els racons del món.
Text: Ferran Caldés / Foto i il·lustració: Gettyimages
Normalment, les empreses no ofereixen productes gastronòmics per a gent gran, quan representen prop del 20% de la població actual.
És el moment d'innovar perquè la tercera edat pugui viure millor, més sana i més feliç.
Text: Toni Massanés / Il·lustració: Mar Guixé
Us proposem un menú casolà amb alguns tocs ben originals perquè volem començar l'any amb alegria i ganes de gaudir de la bona cuina.
De primer, un entrant d'aires vietnamites i una sopa molt nutritiva.
Continuem amb un plat de xup-xup amb carn de bou i tanquem l'àpat amb unes postres hivernals: compota de fruita de temporada.
Farners Benet només té 11 anys, però ja s'ha atrevit a compartir fogons amb Pep Nogué.
De fet, el món de la cuina no li és aliè, ja que el seu pare, Oliver Benet, és xef i sovint l'observa com cuina.
Reivindiquem aquests i altres vegetals a taula, al mateix nivell d'importància que la carn, el peix i el marisc.
I no només per fer dieta post-Nadal, sinó per gaudir-ne tot l'any.
Perquè les fulles verdes són vida i nosaltres volem viure i menjar bé i de manera molt saludable.
Encetem el 2020 reivindicant el poder verd!
El ramen és un plat molt popular de la cuina japonesa, probablement d'origen xinès.
La base és un brou molt saborós, servit en un bol, al qual s'afegeixen fideus i diverses guarnicions.
N'hi ha tantes versions com regions, receptes i cuiners al Japó.
Podríem definir-lo com l'escudella asiàtica.
Un bon foc, fet amb llenya o carbó, i una graella.
Són els elements necessaris per cuinar amb aquesta tècnica ancestral: fa un milió d'anys que la fem servir!
Vàlida per coure qualsevol tipus d'ingredients, en aquest reportatge ens hem centrat en els vegetals —no oblideu que és temporada de calçots!—, avantçant-vos quatre receptes de la novetat editorial 'En busca del fuego. la cocina más elemental'.
Ja ho sabeu, poseu les barbacoes a punt i comencem...
Conegut com 'la beguda de la immortalitat', el te kombutxa té moltes propietats beneficioses per a la salut i cada cop és més present en bars i restaurants
Una base de maionesa amb ou dur, ceba, cogombre, mostassa i tàperes.
Aquests són els ingredients bàsics que donen personalitat a la salsa tàrtara, una emulsió ideal per acompanyar plats de peix, fritures i algunes carns fredes.
Per això, la nostra proposta comença amb una recepta mare de la salsa, que després us animem a combinar amb una tempura d'alvocat, un carpaccio de vedella i bacallà arrebossat.
La vitamina C que ens aporten fruites com la mandarina, la taronja i la llimona ajuda a alleujar els refredats típics d'aquesta època i, alhora, a enfortir el sistema immunitari.
Gemma Clofent ens vol ben sans i per això ens proposa tres postres delicioses per gaudir del fred.
Més que un bar de còctels, la seva proposta s'entén gairebé com una ambaixada cultural
El capó és el pollastre de les grans ocasions.
Gairebé sempre rostit i ben farcit, arriba a taula pels grans àpats festius, sobretot per Nadal.
"Hem adaptat el model del pagès forner que funciona tan bé a França a les nostres necessitats"
Pulp aporta frescor al negoci dels sucs.
D'una banda, proposa que siguin els clients els qui elaborin el suc segons les seves preferències; de l'altra, posa a la seva disposició les màquines més innovadores i productes de qualitat per obtenir el millor resultat.
UN ANY de subscripció a CUINA per només 19,90€
Inscriu-te al newsletter de CUINA i uneix-te a la nostra família.
UN ANY DE CUINA PER NOMÉS 19,90€
Rep a la teva safata d'e-mail el millor de Cuina.cat
Inscriu-te al newsletter de Cuina i uneix-te a la nostra gran família. |
Trenta-un ajuntaments gironins encara no han entregat els comptes del 2014 a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat, quan fa un mes que ha acabat el termini per fer-ho.
Dotze consistoris més han presentat la documentació requerida, però incompleta.
Així ho recull la Sindicatura a la seva pàgina web, que també diu que un 73% dels ajuntaments catalans han fet els deures en el termini previst.
En el cas de les comarques de Girona, hi ha fins a 31 localitats que encara no han enviat els comptes a la Sindicatura, tot i que l'ens de la Generalitat adverteix que, un cop s'incompleixen els terminis, s'inicien els tràmits "perquè s'adoptin les mesures destinades a suspendre el lliurament a l'ens infractor de subvencions o transferències a què tingui dret amb càrrec al pressupost de la Generalitat".
És a dir, que els ajuntaments es podrien trobar sense dret a subvencions si no compleixen.
El lliurament dels comptes a la Sindicatura és obligatori per llei.
La majoria dels consistoris que apareixen en la llista que ha fet pública la Sindicatura són petits municipis.
Per comarques, d'aquests ajuntaments que encara no han tramès la documentació n'hi ha 14 de l'Alt Empordà.
Són: Bàscara, Biure d'Empordà, Boadella i les Escaules, Cadaqués, Cantallops, Darnius, Espolla, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Sant Pere Pescador, Viladamat, Palau-saverdera, Sant Climent Sescebes i la Vajol.
Al Baix Empordà no han presentant els seus comptes els ajuntaments de Pals, Corçà i Madremanya.
Al Gironès falten també Campllong, Sant Andreu Salou, Sant Joan de Mollet i Sant Jordi Desvalls.
Al Ripollès no han complert Gombrèn, Ogassa, Queralbs, Llanars, Vallfogona, Campelles i Setcases.
A la Garrotxa només falten els comptes de Sant Ferriol.
A la Cerdanya falten els comptes d'Alp.
I a la comarca de la Selva, els del municipi de Massanes.
També hi ha 12 municipis gironins que han presentat els seus comptes però, segons recull la Sindicatura, hi faltarien alguns documents: Salt, Olot, Ripoll, Sant Joan les Fonts, Caldes de Malavella, Albanyà, Bellver de Cerdanya, Cabanes, Mollet de Peralada, Pontós, Ger i Das.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Eloi Palau (actual campió de Catalunya de trial i campió mundial júnior de 20" l'any 2016) i Sergi Llongueras (subcampió mundial d'elit 26" l'any 2018) van patir un accident a la part alta d'un glaciar a pocs minuts del telefèric entre Presena 3000 i Lagoscuro (Trentino, Itàlia).
Els dos pilots havien participat a la segona Copa del Món de Trial UCI disputada a Vermiglio, Val di Sole-Trentino entre els dies 23 i 25 d'agost.
Van dedicar el dilluns 26 a fer senderisme per les muntanyes del territori.
Els dos baixaven per la ruta entre Mandrone i el vall de Rendena.
Un cop van completar el descens, van entrar a una cavitat, dins la qual van trobar restes de la Primera Guerra Mundial, concretament traces de munició.
En aquell moment es va produir l'explosió, amb Palau patint diverses lesions en els dits de la mà dreta, ulls i diverses cremades, mentre que Llongueras va ser colpejat per la metralla.
L'explosió es va fer notar per diversos testimonis que eren a la zona i la alarma va ser comunicada a les 15:00h del dilluns 26 d'agost.
Afortunadament, la vida de cap dels dos corre perill, encara que han patit diverses cremades.
Eloi Palau va ser operat a la nit a l'hospital Santa Maria del Carmine (Rovereto-Trentino) dels ulls, on hi tenia restes de metralla, del seu dit i de diverses cremades, motius pels quals es manté a la unitat de cures intensives, amb bons pronòstics.
Llongueras va patir menys lesions i ja es troba recuperant-se.
Des de La Federació Catalana de Ciclisme ens sumem a Trialsport i la família del trial català en l'agraiment a Sergi Llongueras, Pol Tarrés i Marc Terol, a l'equip de rescat i a l'equip de doctors que l'està tractant. |
L'Ajuntament de Vilanova dissol el grup municipal de Ciutadans després que el partit hagi expulsat el seu regidor.
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha dissolt el grup municipal de Ciutadans després que el partit hagi expulsat el seu únic regidor de la formació, Francis Álvarez.
El Ple municipal d'aquest dilluns ha oficialitzat la dissolució del grup a petició de la mateixa formació, que va fer fora Álvarez per "haver incomplert els compromisos estatuaris", si bé el regidor assegura que l'han expulsat per haver prescindit de forma unilateral de l'assessor del grup municipal que havia nomenat el partit, com així recull el comunicat que li va enviar la direcció.
Al mateix temps, el Ple d'aquest dilluns també ha comunicat una amonestació a Francis Álvarez, que continua a l'Ajuntament com a regidor no adscrit, per haver ofès altres representants polítics amb "expressions que podrien ser considerades injurioses o calumnioses".
L'amonestació és el resultat d'un expedient que l'alcaldessa Neus Lloveras va obrir a Álvarez perquè va acusar el govern d'haver permès l'accés al despatx de Ciutadans persones alienes al grup per obtenir informació confidencial, i d'haver falsificat tant l'acta d'una comissió informativa i com la normativa de la Junta Electoral.
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El capellà acusat d'abusos sexuals, el pare Tejerina, al costat d'una de les seves víctimes, la germana Eliana
La germana Eliana recorda que sortia de la sagristia quan el pare Eulogio Tejerina se li va posar al davant, la va mirar a la cara i li va dir: "Portes les mamelles massa caigudes" i li va agafar els pits amb les dues mans i els hi va tirar amunt.
La germana Eliana assegura que ella no havia vist mai abans aquell capellà, que es va quedar parada i que des d'aleshores aquell sacerdot li va amargar la vida.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Representants de les diferents entitats que participen al Global LegalTech Hub.
La Universitat de Barcelona és una de les entitats fundadores del nou Global LegalTech Hub, un hub que aplega operadors jurídics de tots els àmbits del dret —institucions, empreses, firmes d'advocats i start-ups — que apliquen les noves tecnologies de la informació a l'àmbit jurídic.
L'objectiu és donar a conèixer i fomentar la transformació digital en el món jurídic, en el qual ja s'aplica la tecnologia en molts àmbits: intel·ligència artificial en l'anàlisi de corpus de sentències, signatura electrònica, aplicacions per crear automàticament documents legals, sofisticades plataformes vinculades al comerç electrònic o a la resolució de conflictes, entre molts altres exemples.
«El hub potenciarà l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació al servei de les professions jurídiques», explica Elena Lauroba, professora de la Facultat de Dret de la UB.
«A dia d'avui —continua l'experta—, la irrupció vertiginosa de les TIC obliga a repensar-nos, i encara més si volem evitar una bretxa entre tècnics i juristes, que ens perjudicaria a tots».
Segons destaca Lauroba, cal establir «vies de comunicació i cooperació per donar una millor resposta als reptes que generen els nous instruments, també en termes de protecció dels drets fonamentals de la ciutadania».
El Global LegalTech Hub vol crear un espai on puguin conviure start-ups amb empreses de llarga trajectòria i institucions.
La Universitat hi aportarà coneixements del dret i d'altres disciplines.
La participació de la UB en el nou hub facilitarà la transferència de coneixement a la societat i repercutirà, de manera positiva, en la docència i la recerca jurídica de la Universitat.
Alguns dels participants en el Global LegalTech Hub, a més de la UB, són la Universitat Pompeu Fabra; PIMEC; despatxos d'advocats com Cuatrecasas, Roca Junyent, Deloitte Legal, Across Legal, ETL, Jané Advocats i Cirial 180, i empreses com Banc Sabadell, VLex Networks, Alterwork, Red Points, Bigle Legal, Validated ID, Signaturit i Pridatect.
L'associació es va constituir al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona el passat 17 de febrer, el qual ha tingut un paper privilegiat en el desenvolupament de la iniciativa.
La participació de la UB en el Global LegalTech Hub s'inscriu en una voluntat de lideratge en aquest àmbit i té ben presents altres iniciatives que han sorgit en diversos països europeus, com ara el Nordic Legal Tech, on té un paper destacat la Universitat de Copenhaguen o l'Amsterdam Law Hub, que té les seves instal·lacions a la Universitat d'Amsterdam i on conviuen start-ups amb entitats socials i iniciatives de recerca. |
Un total de 207 dels 350 diputats elegits en les eleccions d'aquest diumenge, la qual cosa suposa gairebé el 60%, s'asseurà per primera vegada en un escó del Congrés, una renovació de les més altes de la història.
En comparació amb la legislatura que ara acaba, són 220 els nous diputats, la qual cosa significa que el Congrés que es constituirà el pròxim 21 de maig s'haurà renovat en un 62,8%.
Tretze d'ells ja havien exercit la labor parlamentària en la Cambra, pel mateix partit o amb un altre diferent.
El grup parlamentari que experimentarà un major índex de renovació serà el PSOE, que ha aconseguit 123 seients, dels quals 88 estaran ocupats per persones que no el tenien en l'anterior legislatura.
Això sí, aquestes eleccions han propiciat la volta a la Carrera de San Jerónimo de dos socialistes que havien tingut escó amb anterioritat: l'ara ministre d'Agricultura en funcions, Luis Planas, que ja va ser elegit diputat en 1982 i va revalidar la seva acta en 1986, i la castellonenca Susana Ros, que ho va ser en 2008 i la legislatura curta de 2016.
La segona candidatura d'àmbit estatal amb més diputats que s'estrenaran al Congrés és la de Ciutadans que ha aconseguit 25 escons més en passar de 32 a 57, dels quals 36, el 63%, són nous.Entre aquests n'hi ha dos -Fran Hervías i José Luis Martínez González-- que havien obtingut acta en 2015, però sense aconseguir revalidar-la en 2016.
Unides Podem i les seves confluències compten amb 19 parlamentaris debutants, el 45,2% dels 42 que han aconseguit sumar en aquestes eleccions.
Entre ells està la jutgessa en excedència Victoria Rosell, que va obtenir escó per Las Palmas en 2015, però que va renunciar a tornar a presentar-se en 2016, després que l'exministre d'Indústria del PP José Manuel Soria es querellés contra ella per com havia dirigit un judici.
Al PP, que ha caigut de 134 a 66 escons, la renovació aconsegueix el 47%, ja que 31 dels seus parlamentaris no ho eren en l'anterior legislatura.
També en les files 'populars' hi haurà retorns com el de Cayetana Álvarez de Toledo, que va ser diputada per Madrid entre 2008 i 2016 i ara serà l'única representant del seu partit per Catalunya.
La renovació en ERC, que ha passat de 9 a 15 escons, és del 66,6%.
Una dels 10 diputats nous és Laia Cañigueral, que ja va ser diputada entre 2006 i 2008, i un altre, Joan Josep Nuet, va ser diputat d'IU 2011 i 2016 i ara ha concorregut com a independent en les llistes dels independentistes catalans.
En Junts, que ara té un escó menys que en l'anterior legislatura, s'ha renovat en un 51,1%, i tindrà 4 debutants. |
Aquesta és, d'ençà de segles, una terra d'acollida que ha rebut successives onades migratòries i que, a despit de les dificultats, les ha incorporades al teixit nacional, de manera que, avui, els cognoms de les persones ja no són, en general, indicatius de gairebé res.
Hi ha Milans, Bosch, Garriga, Borrell, Valls i d'altres de semblants no precisament partidaris de la nació catalana, i tot de Sánchez, González, Castro i Martínez que s'han jugat la pell en la seva defensa.
Des dels occitans i francesos que els segles XVI i XVII van arribar aquí i els procedents de diferents punts d'Espanya al llarg del segle XX, fins als darrers contingents de llatinoamericans, magrebins, senegalesos, romanesos, xinesos i filipins, entre altres, la suma de tots s'ha afegit a la població originària dels Països Catalans fins a fer-ne una sola societat nacional diferenciada.
Feliçment no som una raça i l'adscripció a la nació catalana només és democràtica i depèn de la voluntat de cadascun dels seus integrants de formar-ne part.
No és una herència a la qual hom hagi de donar continuïtat, resignadament i en contra del seu parer, ni tampoc pot ser una obligació, sinó una elecció lliure: es pot triar ser català.
No cal haver nascut aquí, com no hi van néixer Jaume I, ni Àngel Guimerà, ni Pep Ventura, ni Raül Romeva.
Ni tan sols residir en territori català, com tants compatriotes que arreu del món no han renunciat a la seva catalanitat originària, la qual han fet compatible amb l'adscripció d'acollida al país on viuen.
Ni, als vinguts d'altres indrets, els cal abandonar la identitat amb què van arribar aquí, la seva llengua, la seva cultura, per a ser també catalans i adquirir una nova llengua i una cultura nova: la catalana.
Més enllà de disposar d'un territori concret, una estructura econòmica determinada i un sistema propi de partits polítics, una nació és, sobretot, un espai compartit d'interessos materials, de valors reconeguts, de referents comuns i d'emocions col·lectives, tot un univers amb els components del qual els connacionals d'un indret s'identifiquen.
Si alguna cosa caracteritza el procés polític actual és que es tracta d'un projecte nacional no essencialista ni ètnic, pensat no tan sols per als nacionalistes, una part de la població, sinó per als nacionals, és a dir, tothom qui, lliurement, en vulgui formar part.
El caràcter cívic de la idea de nació, tan diferent de l'espanyol, li atorga una força integradora extraordinària, ja que és un projecte en moviment, dinàmic, de portes obertes, una identitat projecte, amb intenció de futur, que pot anar incloent les noves aportacions i barrejar-les amb la identitat ja existent, acumulada, i que ve d'un passat de segles.
Aquesta circumstància, amb la realitat afegida de ser una societat tradicionalment de barreja, permet dir que estem forjant una identitat nacional catalana molt innovadora i atractiva, que va construint-se, a més, sense un estat propi i amb dos en contra.
Però una certa idea de nació, pretesament progressista, fa incís en una noció de mestissatge força esbiaixada, ja que sembla allunyar-se de tot reconeixement explícit d'una realitat catalana prèvia i acaba reforçant, en silenciar-la, conscientment o no, la substitució del component nacional català per l'espanyol i, de retruc, la llengua catalana per la castellana.
Aquesta pràctica és present també en alguns sectors de l'independentisme pragmàtic, entestats a minoritzar l'ús del català no emprant-lo i a substituir-lo pel castellà, públicament.
Em sembla d'una irresponsabilitat política enorme, més que res perquè la meva noció de ser d'esquerres més aviat consistia a col·locar-se al costat del feble i oprimit, però no pas a fer la gara-gara al fort i opressor.
De la mateixa manera que no és cert que els immigrants espanyols arribessin aquí amb les mans buides, ja que venien amb una llengua i una cultura, no ho és tampoc que la nostra identitat nacional pugui ser qualsevol cosa excepte allò que faci flaire de català.
Ni tampoc que és més progressista, cosmopolita i modern el que es vehicula en castellà que en català.
Al final, pot resultar que construïm un estat fantàstic, amb plenitud de drets socials, qualitat de vida material i democràcia participativa, però sense cap contingut nacional català.
Altrament dit, que caient en el parany etern –" lo catalán, cosa de la burguesía "– acabem aconseguint una independència sense nació, edificada sobre el no-res nacional o, més clarament, sobre la identitat nacional espanyola, és a dir, dos estats espanyols independents, l'un al costat de l'altre.
Sincerament, em pensava que això nostre anava de tota una altra cosa...
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Telefónica es troba en converses amb diverses plataformes de vídeo per aconseguir acords similars al que té actualment l'operadora amb Netflix, atès que ha decidit apostar per noves aliances per establir un nou model d'integració de continguts en el seu negoci de televisió a Espanya.
La companyia ha explicat en un esdeveniment a Londres la seva estratègia per al negoci de vídeo a Espanya i Amèrica Llatina, que està al centre de la seva activitat i que, gràcies a una plataforma "incomparable" i a un enfocament "flexible", permetrà a la companyia augmentar la seva grandària i aconseguir un creixement rendible.
En el cas d'Espanya, el president de Movistar+, Sergio Oslé, ha assenyalat que el nou escenari al mercat de televisió presenta noves oportunitats, entre les quals s'inclou aconseguir noves aliances com la qual va subscriure el passat mes de maig amb Netflix i que està previst es materialitzi a Espanya aquest proper mes de desembre.
En aquest sentit, ha detallat que es durà a terme una "integració total" dels serveis de Netflix dins de la plataforma de Movistar+ i ha destacat que aquest acord permetrà a Telefónica "impulsar les seves ofertes comercials" amb empaquetaments que maximitzin l'ingrés mitjà per usuari (Arpu).
Referent a això, el president de Movistar+ també ha assenyalat que la companyia aposta per establir un nou model d'integració en el seu negoci de televisió i ha indicat que, després de l'exemple de Netflix, està "en converses" amb altres actors per fixar noves aliances.
D'altra banda, Oslé ha destacat la diferència de la seva oferta de continguts respecte als seus competidors, amb entre 12 i 15 sèries i entre 20 i 30 programes de producció pròpia a l'any.
A més, ha esmentat que posseeix en exclusiva drets esportius, com la Lliga Endesa, la Formula 1 o la MotoGP, i té acord per oferir continguts premium de companyies com ara Disney, BBC o Showtime.
Així mateix, ha fet referència al cas concret del futbol, en el qual la companyia ha comprat els drets per a tres temporades de tota La Liga i la Champions per uns 4.000 milions d'euros.
Així, ha assegurat que és un contingut "crític" d'alt valor per als clients, que eleva l'ARPU i redueix les baixes de clients ('churn').
En aquesta línia, ha afegit que aquesta operació també dona "estabilitat" al seu negoci a tres o quatre anys vista, al mateix temps que controla la inflació en el preu d'aquests continguts, atès que a partir del tercer trimestre del 2019 es mantindran estables.
Respecte a la situació actual, Oslé subratlla la "forta tracció comercial" registrada per la companyia en els mesos d'agost i setembre coincidint amb l'inici de la Liga i la Champions, respectivament.
Així, ha assegurat que això enfortirà el creixement dels ingressos i el valor en el futur.
Telefónica compta ja amb una base de clients de televisió de 9,9 milions de llars a Espanya i Amèrica Llatina, dels quals uns 8,8 milions són de televisió de pagament a les dues regions i al voltant d'1,1 milions de televisió per Internet a Amèrica Llatina.
En el cas d'Espanya, destaca que la penetració del seu servei de televisió aconsegueix els quatre milions de llars i els 12 milions d'usuaris i assenyala que té una quota mercat en el negoci de la televisió de pagament al país del 60%.
No obstant això, ha agregat que la penetració actual a Espanya de la televisió de pagament és del 34%, la qual cosa permetrà un "saludable creixement del negoci".
De fet, ha remarcat que a Espanya la televisió accelerarà la monetització de les dades i elevarà els ingressos, ja que, per exemple, ha permès reduir un 25% el 'churn' a la base de clients de Fusió TV.
Respecte a Amèrica Llatina, Telefónica assegura que té una "enorme oportunitat" d'enriquir la seva connectivitat i millorar la monetització del seu negoci amb plataformes de vídeo per Internet, atesa la demanda dels consumidors i la baixa penetració de la televisió de pagament i les plataformes OTT.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El consorci automobilístic alemany Volkswagen ha demanat disculpes a Espanya pel cas de la manipulació de les emissions dels motors i ha assegurat que assumirà tota la responsabilitat i els costos derivats de les mesures que s'hagin d'aplicar.
En un comunicat enviat als seus clients, la companyia ha assenyalat que està treballant "amb la màxima urgència" per aclarir les irregularitats detectades sobre l'ús d'un programari en els motors dièsel d'alguns dels seus models.
En relació amb això, la firma ha destacat que tots els automòbils afectats "són absolutament segurs i aptes per a la circulació", ja que els problemes detectats està relacionats "exclusivament" amb les emissions contaminants.
"Es tracta d'una qüestió que resoldrem amb el màxim d'agilitat i transparència", ha afegit l'empresa, i alhora ha apuntat que aquest procés portarà temps, tant per analitzar les circumstàncies com per posar en marxa les mesures necessàries.
Així, la corporació automobilística ha recalcat que la confiança dels seus clients i de la societat "és i seguirà sent" de gran importància i per aquesta raó va traslladar la "més sincera disculpa" per haver abusat de la seva confiança.
D'altra banda, Volkswagen ha assegurat que els vehicles que munten els nous motors dièsel Euro 6 disponibles a la Unió Europea "compleixen tots els requisits legals i les normes ambientals" i ha subratllat que el programari no afecta la conducció, el consum o les emissions.
En aquest sentit, ha indicat que "la notable diferència entre els resultats del banc de proves i els d'ús real a la carretera" s'ha localitzat en els propulsors tipus EA 189.
Així, ha assegurat que està treballant "intensament" per eliminar les esmentades desviacions.
"En aquest moment no podem precisar quins models es veuen afectats, així com totes les dades sobre l'any de fabricació.
En aquest sentit, els preguem la seva comprensió.
Els informarem sobre aquesta qüestió tan aviat sigui possible", ha afegit la firma.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Més de 3.000 persones s'han sumat ja a la campanya iniciada a ' Change.org ' que demana que es concedeixi la medalla al mèrit al treball a l'auxiliar d'infermeria encomanada d'Ebola, Teresa Romero, per la seva tasca com a professional sanitària que treballa amb malalts infectats.
"Ella i la resta de personal sanitari que treballa o que s'està preparant per treballar amb malalts infectats amb el virus de l'Ebola, són herois i haurien de ser tractats com a tal", assenyala la petició.
La sol·licitud, que va dirigida a la ministra d'Ocupació Fátima Báñez, parteix del doctor Jaime Lozano de l'Hospital Sant Joan de Deu de Barcelona, qui considera que "el sistema sanitari espanyol resisteix crisis i retallades gràcies a tot el personal que el forma".
"Zeladors, netejadors, personal d'infermeria, auxiliars, metges... i molts més que formen part d'un engranatge en el qual tots són imprescindibles.
Teresa és un gran exemple d'això", afegeix en la seva petició.
Segons recull el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), la medalla al mèrit al treball "és una condecoració nacional civil que es concedeix en mèrit d'una conducta socialment útil i exemplar en l'acompliment dels deures que imposa l'exercici de qualsevol treball, professió o servei, (...), o en reconeixement i compensació de dàlies i patiments patits en el lleial compliment d'aquest mateix deure professional".
I, per tant, "el Ministeri d'Ocupació ha de concedir a Teresa la medalla d'or al mèrit al treball per haver realitzat la seva professió de manera encomiable", explica el doctor Lozano a 'Change.org', qui considera que aquest reconeixement el podria rebre qualsevol persona que està tractant amb pacients amb Ebola tant a Espanya com als països d'Àfrica.
Tot i això, creu que Teresa s'ho mereix de "forma especial" per haver patit la infecció i, sobretot, "pel tracte injust que ha rebut per part de responsables polítics que en un primer moment van posar en dubte la seva capacitat professional".
La petició creada pel doctor Lozano no és l'única que busca reconèixer la tasca de Teresa Romero.
A Madrid Julio Bonis ha iniciat una campanya semblant sol·licitant, en aquest cas al Ministeri de Sanitat, que es concedeixi la Creu de l'Ordre Civil de Sanitat a l'auxiliar d'infermeria i que ja té més de 800 suports.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les reformes previstes per al Nou Sardenya, el camp Municipal de l'Europa, hauran d'esperar.
A final de l'any passat, 2018, el districte de Gràcia va aprovar una partida pressupostària per a relitzar unes millores estructurals de formigó en algunes zones de l'estadi, que estan en mal estat a causa del pas del temps.
La previsió era que aquestes obres es fessin abans d'acabar l'any 2018, però no es van fer i encara no tenen data.
En una comissió de seguiment, representants del districte van comunicar al club que no hi havia pressupost per a aquestes reformes i que, per tant, les millores s'ajornaven fins al 2019, però sense especificar cap data d'inici de les obres.
Els responsables de l'Europa tampoc no saben res de la situació en què es troba la substitució de l'enllumenat del Nou Sardenya, tot i que es van fer visites tècniques municipals per fer-ne un pressupost.
De fet, el club va comunicar al sistricte que l'àrbitre del derbi entre l'Europa i el Sant Andreu va fer constar a l'acta del partit que la il·luminació era deficient.
El Nou Sardenya és un camp Municipal i fa 24 anys que es va remodelar totalment, el 1995. per això, comença a necessitar reformes tant d'estructura com d'il·luminació o megafonia per tenir-lo en un bon estat.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La nostra capacitat destructora respecte la resta d'espècies amb qui compartim el planeta és demolidora.
Els grans incendis que devoren Austràlia ho evidencien de forma sagnant, amb els 480 milions...
Portem mesos mirant a l'horitzó per veure si arriba l'anunciada recessió econòmica mundial.
Les injeccions de la Reserva Federal aquest estiu - sumant 634.000 milions de dòlars- ha creat escola...
Encara recent la històrica divisió del Caixmir però sense repercussions almenys de moment, la llei de ciutadania és un nou atac del supremacisme hindú del govern de Narendra Modi contra la segona...
Aquest 2019, el suport a la independència a Escòcia ha crescut, tot i que lleugerament.
Excloent els indecisos, assoleix el 49%, segons una enquesta de What Scotland Thinks.
El fracàs de la cimera del clima de Madrid torna a evidenciar que el forat entre la ciutadania i els líders polítics mundials està esdevenint un abisme.
Els Estats Units, Brasil i Austràlia n'han...
Mentre els treballadors del transport mantenien ahir per quart dia França paralitzada, el president Macron estudiava la concreció del polèmic canvi del sistema de pensions, que donarà a conèixer dimecres....
Facin també preguntes als meus companys", demanava ahir Greta Thunberg als periodistes.
Endebades, quasi tots tenien sols preguntes per a ella.
La cara de circumstàncies del secretari general de l'OTAN mentre escoltava els insults del president Trump contra el seu homòleg francès qui, alhora, ha desqualificat l'aliança militar dient que...
La primera dona presidint l'executiva Comissió, Ursula von der Leyen i el jove però experimentat Charles Michel al front del Consell Europeu són un tàndem esperançador.... |
Els nens del Winnipeg. /Biblioteca Nacional de Chile.
Aquest és un article publicat a eldiario.es
"No vam triar l'exili, ens vam trobar que ens havien exiliat".
"Ens van salvar de la guerra però ens van perdre per sempre".
Són frases repetides pels que van patir l'èxode infantil durant la Guerra Civil espanyola.
Una part de la consciència dels exiliats que es va poder sentir a la taula rodona celebrada al Museu de l'Autonomia d'Andalusia en el marc de l'exposició Entre España y Rusia.
La trobada va comptar amb la participació d'una de les principals expertes en la matèria, la catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, Alicia Alted.
També la seva homòloga a la Universitat de Huelva, Encarnación Lemus, i la professora titular d'Història Contemporània de la Universitat de Sevilla, Inmaculada Cordero.
"El concepte 'nens de la guerra' fa referència a qui va viure la seva infància en el marc d'un conflicte bèl·lic i a més en va patir directament les conseqüències, que els van marcar de per vida", defineix Alicia Alted.
En la contesa espanyola seran "uns dels grans protagonistes" i creen un "profund impacte en l'opinió pública internacional".
Nombrosos països s'organitzen en una campanya, 'Ajudem als nens espanyols', fins al punt de forjar el concepte d'"ajuda humanitària".
A la crida del Govern de la República responen França, Anglaterra, Suïssa, Unió Soviètica i Mèxic.
Altres com Holanda, Països Baixos, Noruega i Suècia donen suport a colònies de nens en territori francès o s'acullen a sistemes d'apadrinament "molt usuals a Bèlgica".
També hi havia colònies en zones republicanes que l'avanç de la guerra fa cada vegada més complicades.
Dibuix d'un nen que recull bombardejos durant la Guerra Civil espanyola.
Al març de 1937 surten els primers 400 nens evacuats.
Durant aquell any, a França van arribar "uns 20.000 nens, dels quals el juny del 38 en quedaven 11.000".
Quan es produeix l'èxode massiu de febrer del 39 "de gairebé mig milió de persones per la frontera francesa, unes 170.000 eren població civil i d'aquests uns 68.000 eren nens", refereix Alted.
Els dibuixos reflectien "aquests ocells mortífers que als nens fascinaven i que eren també un element de destrucció i tristesa".
Les vivències seran molt diferents entre un i altres casos.
Els coneguts com "nens de Morelia" van ser un grup conformat per 456 menors d'edat, fills de republicans, que van marxar l'any 1937 en vaixell amb bandera francesa amb destinació a Mèxic.
Mentrestant, el Winnipeg va ser fletat per Pablo Neruda des de França amb destinació a Xile i en ell s'hi van embarcar, malgrat les nombroses dificultats, més de 2.000 exiliats espanyols.
Tot en el clima prebèl·lic que precedeix a la II Guerra Mundial.
Mèxic és el gran país d'acollida a Amèrica Llatina.
"La història dels nens de Morelia és, com la xocolata -projecta Immaculada Cordero-, molt amarga i amb moments dolços".
Un exili associat a més "a un mite intocable a Mèxic": el president Lázaro Cárdenas.
A proposta del Comitè Llatinoamericà d'Ajuda al Poble Espanyol "accepta recollir 500 nens amb dues condicions, que tinguessin entre tres i 15 anys i un certificat de salut".
"Totes les escenes les recordo sense brillantor, com si en tot aquell temps no hagués estat el sol.
Alguns companys no recorden res d'aquells dies", escrivia un nen sobre un viatge "trist i difícil".
Van arribar a una població "petita, conservadora, catòlica...
Disgustos per als que, en molts casos, no van tornar mai a la casa de naixement.
L'evacuació a Xile està "mitificada per la participació de Pablo Neruda", explica Encarnación Lemus.
Així i tot, recorda, "és dels grups que menys atenció rep".
El vaixell era "un vaixell de càrrega d'una companyia que crea el Partit Comunista francès per burlar l'acord de no intervenció i auxiliar a l'Espanya republicana".
Per a aquesta intervenció, "es readapta perquè la càrrega siguin persones".
El 3 de setembre de 1939 el Winnipeg arriba a Valparaíso, Xile.
Els relats incideixen en una travessia dificultada per "el boicot internacional, les dificultats per abastir-se... van patir tot tipus de retencions", apunta Lemus.
Com els "cinc dies encallats davant el Canal de Panamà".
Ni França ni Xile havien pagat el pas.
L'exposició Entre España y Russia reconstrueix aquest èxode infantil a través de les vivències dels seus protagonistes involuntaris, dels seus testimonis orals i escrits.
En la programació complementària, el 23 d'octubre tindrà lloc una nova taula rodona que posarà el focus en aquest episodi històric des d'un enfocament de gènere, aprofundint en L'exili en femení.
Araceli Ruiz Toribios, una "nena de la guerra", explicarà "què va sentir en la seva diàspora i com van reconstruir les seves vides fora d'Espanya i sense les seves famílies".
Va estar 43 anys a Rússia, amb un parèntesi de set en el qual va treballar com a traductora a Cuba.
Ara és presidenta de l'Associació Asturiana Nens de la Guerra.
Participarà també la catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de Salamanca, Josefina Cuesta, experta en història de la dona en els moviments migratoris contemporanis.
Com deien: "Els vencedors no tenen història (tràgica), només els vençuts poden descriure amargament la sort injusta que han patit".
L'adreça electrònica no es publicarà. |
En Joan Conill, en Pere Colom, l'Esteve Passarell i l'Emili Roqueta (tots quatre de batxillerat elemental i amb bones notes de mitjana), havien format un club a imitació dels grans.
Se'n deia —per no haver de pensar gaire—, «L'Arca de Noè» i era l'enveja de tota la classe.
A en Roqueta l'havien admès després de molt maldar i d'estudiar-ho des de punts de vista variats.
De primer el rebutjaren, però existien dues raons fortes: en Roqueta estrafeia a la perfecció el crit del gall dindi i el seu cognom, encara que no fos d'animal, suggeria alguna cosa, no era corrent.
Tanmateix, l'ingrés al club va guanyar-se'l a pols amb l'habilitat referent al gall dindi.
Com la majoria de les associacions humanes, «L'Arca de Noè» havia nascut en defensa d'uns interessos comuns amenaçats.
Hi ha cognoms que es presten al reprovable vici de fer-hi broma i en Conill —que després fou el dirigent de la societat—, va demanar junta als altres tres i es constituiren adequadament.
Bé: fins on és possible de fer grup amb tan poc personal, però les coses canviaren de seguida.
En comptes dels jocs de paraules i de les comparacions odioses, el petit nucli despertà de bon començament una gran curiositat i després admiració i enveja.
Si no, allí hi havia el «cas Roqueta», que amb fama de llest i de conèixer dues claus de judo, arribà a pregar humilment que l'admetessin, encara que fos amb el simple grau d'assimilat.
L'esperit de competència, tan natural i necessari per al progrés, va ésser motiu d'emulacions que no passaren del grau de temptativa.
Per qüestió de caure en la facilitat, alguns provaren de trobar lligams amb els cognoms de què disposaven (un cop separats els zoològics, que ja actuaven a part) però la llista de la classe no donava de si i l'intent es va frustrar.
Més endavant, assajaren d'unir-se per afinitats: cantants o futbolistes predilectes, la pràctics de jocs de temporada o el col·leccionisme segons els gustos.
Però en Conill tingué una inspiració digna d'un veritable cap de colla: va dir que tothom pot ésser filatelista —exemple triat a l'atzar—, però que hi ha poques persones que es diguin Passarell o per l'estil.
Per tant, el club de tres amb l' honoris causa Roqueta era selecte, amb uns drets d'admissió restringits a circumstàncies de bressol o a mèrits garbelladíssims.
Eren paraules certes, i l'oposició, tot i allegar que els signes del temps s'encaminaven cap a la democràcia, va llanguir.
En canvi, augmentaren les ganes d'ingressar al reduït cercle de prestigi bíblic.
Un dia, un noi que es deia Xavier Morera va emprendre a en Roqueta durant l'esbarjo.
Tu has entrat a l'«Arca» d'estranquis.
En Roqueta va insinuar una de les dues claus de judo que coneixia, però com que en Morera amidava prop d'un pam més que ell, assajà el diàleg abans de llançar-se a l'aventura:
—Vull dir que, si anem a mirar, jo tinc més drets que tu per entrar a la societat.
La morera és l'aliment bàsic dels cucs de seda.
En Roqueta es va torbar, però no gaire, perquè era esparpillat.
Per aquest camí dels cucs no aniràs enlloc...
A l'arca de debò només t'haurien aprofitat com a llast, un pes que es llença així que les coses van a mal borràs.
En canvi, jo hi havia d'ésser per força.
Als cucs de seda els hi anava la vida.
Era un argument sòlid i deixant de banda que en Roqueta no va trobar una rèplica immediata, en Xavier Morera aprofità la vacil·lació per reblar el punt amb un suborn: si en Roqueta procurava que el deixessin entrar a «L'Arca», li regalaria els sis cromos que li faltaven per completar l'àlbum de cosmonautes.
No estava bé, no era correcte, però en honor a la veritat cal dir que en Roqueta va actuar més impressionat pel paper realment important que la morera devia jugar a l'Arca que no pas per la il·lusió dels cromos.
Posà, doncs, el tema a debat en la primera reunió, i en Morera fou admès com a soci protector, per tres vots contra un.
El vot advers fou d'en Conill, que sucumbí a una mena d'egoisme:
Però es relaciona malament amb els llinatges.
Però la meva tia té una amiga que es diu senyora Cucala...
—Ja és una aproximació que obliga a reflexionar... —va dir en Pere Colom.
Total que després d'un breu intercanvi d'opinions, el nou membre fou acollit, gràcies a la flexibilitat d'en Conill, que com a president tenia doble vot i podia produir empat perpetu.
Però no va fer ús del privilegi.
Ja se sap que quan algú cedeix en qüestió de principis és com si s'enfilés en un tobogan, que un cop a dalt ja només es pot lliscar cap avall.
Després de la classe de la tarda, els cinc socis es congregaven a la biblioteca de l'escola, durant quinze minuts a tot estirar, perquè tots tenien pressa d'anar a casa.
Més que res, ho feien per l'expectació que desvetllaven entre els seus condeixebles.
De tot i de cap cosa, si molt convé.
El cas era que els quinze minuts passessin de pressa.
Un dimecres, a mitja deliberació de «L'Arca», va presentar-s'hi l'Andreu Solanell.
Va trucar a la porta, entrà tímidament i digué:
—Vinc a sol·licitar l'ingrés al club...
—A sant de què? —reaccionà en Roqueta—.
Que et penses que és el metro, això?
—Diuen que sóc el més ase de la promoció —respongué en Solanell, ple de modèstia.
Els altres van callar, perquè no volien ferir els sentiments de ningú, i amb més motius per tractar-se d'un company.
Mantingueren el silenci, que és una forma consagrada —diuen— d'afirmar.
En Solanell s'ho va prendre així, i continuà amb les raons que duia:
—Penso que ésser animal de veres, en el cas de «L'Arca», val més que no pas dir-se'n.
De manera que vull formalitzar la meva pretensió.
De veritat, en Solanell no era ase, sinó mandrós, i treia notes baixes.
Però malament quan algú és qualificat amb rigor pels altres, i allò de ruc se li havia encastat en ferm.
En part, degut a unes virtuts que ja tenia reconegudes aleshores, i en part a unes altres que duia latents i que l'ajudaren a fer el tomb temps a venir, quan va acabar el Preu amb brillantor.
Sigui com sigui, el van acceptar a «L'Arca», i es pot dir que fou la causa del seu naufragi, ja que obrí un forat a la quilla que ja no fou possible de tapar.
Perquè quan en Joan Corral pretengué d'entrar-hi, invocant relacions molt estretes entre el seu cognom i les finalitats de «L'Arca», no es van veure amb cor de contradir-lo.
I seguiren l'Enric Creuet, només perquè passava els estius a Sentmenat on, segons ell, sortien molts llangardaixos a l'època de la sega.
I l'Antoni Puigmartí, perquè a casa seva tenien canaris i cada vegada que se'ls en moria un passaven un disgust com si es tractés d'algú de la família.
I l'Albert Miseracs, que tenia un oncle que diu que caçava pel pur plaer de passejar el gos, però que no tirava mai a matar.
En fi: quan foren gairebé tots a dins, «L'Arca» els vingué petita i la van dissoldre, per tal d'evitar els aires d'importància que es donaven els tres que n'havien quedat fora.
Tot va quedar igual que abans, amb la diferència (digna d'aplaudiment) que ja mai més ningú no es va burlar de cap cognom.
Al capdavall, la vida fa després el que li sembla.
Per exemple, en Joan Conill esdevingué, ja de gran, un home molt entès en els negocis, els encertava tots, i la gent —sense adonar-se de la topada de conceptes—, quan parlava d'ell repetia sempre la mateixa frase feta: «Aquest Conill és una fura!»
Pere Calders, Invasió subtil i altres contes (Barcelona: Edicions 62, 1981)
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Jordi Llisterri-CR ) El butlletí setmanal de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya denuncia la congelació per cinquè any consecutiu del mòdul de despeses de funcionament que rep del Departament d'Ensenyament.
El sistema actual de concerts preveu una aportació econòmica a cada escola concertada que hauria de cobrir les despeses de funcionament i fer efectiva la gratuïtat de l'ensenyament per als pares que esculen un centre concertat.
Els professors de les escoles concertades cobren la seva nòmina directament del Departament d'Ensenyament però la resta de despeses del centre s'han de cobrir amb el mòdul de funcionament.
Fins el 2007 aquesta aportació de la Generalitat creixia de forma paral·lela a l'IPC, tot i que sempre per sota.
Però des de llavors s'ha reduït o congelat l'import, encara que els costos de funcionament del centre hagin pujat.
Els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya de 2017 mantenen la congelació d'aquest import.
El manteniment de l'edifici, la renovació de les instal·lacions, el personal no docent, el material, les factures de subministraments o de la neteja són alguns dels costos que cobrir les escoles amb aquest mòdul.
Actualment la Generalitat destina 5.974,85 euros anuals per cada aula concertada, el mateix import que el 2011, que ja s'havia reduït el 2008.
Segons la Fundació Escola Cristiana des de l'inici de la crisi l'import aquest mòdul ha patit en termes reals un descens d'almenys l'11%.
Alhora, mai no ha cobert totes les despeses reals de funcionament d'un centre escolar concertat i està molt per sota del cost de manteniment d'un centre públic.
Concretament estimen que els diners que reben les escoles concertades cobreixen al voltant d'un 70% del cost real del manteniment del centre.
La diferència és l'import que han de cobrir les quotes dels pares o les aportacions de les fundacions que sostenen els centres.
Per això consideren que la congelació d'aquest mòdul dificulta "garantir la gratuïtat real del mòdul econòmic del concert, una obligació que fins al moment no ha estat satisfeta" i consolida una situació en "la despesa de l'Administració pública per alumne en un centre concertat és inferior a la meitat que la d'un centre públic".
També les Ampa de les escoles cristianes demanen la publicació del cost real per l'administració de cada plaça escolar. |
La líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, ha assegurat aquest dilluns que ningú del partit li ha ofert ser candidata a les eleccions europees del maig, i ha subratllat que l'únic que pot decidir sobre les llistes populars a Brussel·les és el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy.
"A mi ningú m'ha fet cap oferta", ha assegurat en roda de premsa, després que l'última setmana i arran de la seva participació al Congrés del PPE a Dublín hagin crescut les veus que la situen com a candidata en els comicis europeus, per als quals el PP català ja ha proposat l'actual eurodiputat Santiago Fisas.
Preguntada sobre si acceptaria anar a les llistes europees en el cas que li ho oferissin, Camacho --que també presideix el Comitè electoral del PP-- ha replicat que no parla de "possibles o hipotètiques ofertes", i ha reiterat que mai se l'ha temptejada en aquest sentit i que la configuració de les llistes correspon exclusivament a Rajoy.
"El meu compromís és i seguirà sent amb Catalunya", s'ha limitat a respondre Camacho, que ha cenyit el debat sobre la seva presència a les llistes a meres especulacions, i ha posat com a exemple que no cal fer cas als rumors i les quinieles que van sorgir al voltant de qui seria el nou líder del PP andalús.
Fonts del PP català consideren improbable que la seva presidenta acabi formant part de la candidatura europea pel que suposaria per al partit en un context com l'actual a Catalunya, però reconeixen que la decisió és de Rajoy i que, en el cas que li ho demanés, ella podria acceptar-ho.
La dirigent popular ha carregat contra la vicesecretària general del PSOE i candidata socialista a les eleccions europees, Elena Valenciano, per "avergonyir-se" de la bandera espanyola durant el seu acte d'aquest diumenge a Viladecans (Barcelona), en què, segons ha criticat Camacho, només hi eren presents la 'senyera' i la bandera europea.
"Malament comença la campanya del PSOE quan a Catalunya es renúncia a la bandera espanyola en els actes de la seva candidata", ha lamentat Camacho, que ha censurat que els socialistes s'acomplexin i no defensin amb claredat la bandera espanyola quan acudeixen a actes amb el PSC.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En un pot amb llet bullint es barregen les 12 cullerades de sucre i l'ou batut.
Tot això ha de fer-se lentament, amb molt de compte i remenant contínuament.
En aquesta barreja, ja freda, remullem les llesques de pa fins que estiguin ben xopes.
Es treuen i es fregeixen directament en oli no massa calent.
A part, es prepara un almívar fluix amb aigua, sucre, vi blanc molt bo i una branca de canyella (que després es treu ).
Amb ell es banyen les llesques amb ou ja disposades en una font adequada.
Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients... |
Mendeley és un gestor de referències bibliogràfiques i una xarxa social acadèmica que pot ajudar-vos a organitzar la vostra recerca, col·laborar amb altres usuaris en línia, i conèixer els darrers documents publicats.
Mendeley treballa amb la versió web ( Mendeley Web ) i amb la versió d'escriptori ( Mendeley Desktop ) que cal anar sincronitzant, amb el botó Sync
Per a qualsevol dubte o informació addicional, adreceu-vos al servei Pregunt@ |
La plataforma El sendero de Lugh, dedicada a la protecció i als drets dels animals, la biodiversitat i divulgació del veganisme, ha entrat una instància a l' Ajuntament de Girona per reclamar que la propera cavalcada de Reis no incorpori animals.
Aquest entitat és la que va reunir-se i aconseguir que a Figueres i a Sant Julià de Ramis l'arribada dels Reis es fes sense animals.
A Girona, la instància de la plataforma té el suport de l'Observatori Animalista de Girona, integrat per set entitats (Protectora d'animals Cap i Cua, El Cau de la Cendra, Associació NOAA, Associació Girona Animalista (AGA), Associació GiroGats, Som amics dels animals.cat i Plataforma Animalista).
El sendero de Lugh recorda que aquest any a Girona un petard va espantar el cavall que estirava la carrossa del rei ros fins al punt que es va haver de canviar d'animal i va provocar que la cavalcada comencés mitja hora tard.
Actualment, l'organització de l'arribada dels Reis a Girona la celebra la confraria de Jesús Crucificat- Manaies de Girona.
El seu president, Narcís Reixach, va dir fa uns mesos que els cavalls estan acostumats a actes amb gent i que porten un caputxó que els protegeix les orelles.
Actualment la plataforma change.org té tres recollides de firmes actives en aquest sentit: Prou ja d'utilitzar animals a la cavalcada de Girona (1.199 firmes); Que treguins els animals de la cavalcada de Girona (2.684 firmes), i Erradicar la passejada de cavalls a la cavalcada de reis de Girona (va començar el 3 de desembre i ja suma 7.392 firmes). |
La jutge del Jutjat d'Instrucció número 10 de Sevilla, Pilar Ordóñez, que investiga la causa pel brot de listeriosi produït aquest estiu, va ordenar el bloqueig d'onze comptes bancaris i la confiscació de sis automòbils relacionats amb Magrudis -empresa que va comercialitzar la carn entatxonada que ha donat positiu per listèria.
Facua, associació de consumidors present a la causa com a acusació particular, va informar que s'han bloquejat els saldos de cinc comptes a nom de l'administrador únic de Magrudis, Sandro Marín, de dos comptes del seu germà, Mario Marín, així com de dos de Magrudis SLU i de dos d'Elaborados Cárnicos Mario SLU.
En relació amb els vehicles, es va produir la confiscació d'un comercial i quatre turismes a nom de Magrudis i un a nom de Sandro Marín.
Cal destacar, segons Facua, que el gerent i «administrador de fet» de les dues empreses, José Antonio Marín, no només no té cap immoble de la seva propietat a tot Espanya, sinó que de la investigació policial es dedueix que tampoc comptes bancaris ni vehicles al seu nom.
D'altra banda, la representació legal d'una dona que va perdre el seu nadó per un avortament el passat 1 d'abril a causa de la listeriosi ha iniciat els tràmits per presentar una querella contra Magrudis per un delicte de lesions al fetus amb resultat d'avortament, així com un delicte de lesions per imprudència greu i un altre contra la salut pública.
L'advocat de l'afectada ha iniciat els tràmits després d'haver obtingut l'informe de biòpsia del fetus de la Unitat d'Anatomia Patològica de l'hospital Virgen del Rocío. |
Rubí ja està preparada per a la visita de Ses Majestats els Reis Mags d'Orien el proper 5 de gener.
Com altres anys, Melcior, Gaspar i Baltasar arribaran a la sala Escardívol i després protagonitzaran la tradicional cavalcada pels carrers de Rubí per saludar tots els nens de la ciutat.
Uns dies abans de la visita dels Reis, el Mag Rubisenc obrirà el seu campament ubicat al Museu Municipal Castell (MMUC) perquè els nens i nenes puguin entregar-li les seves cartes.
L'emissari de Ses Majestats atendrà visites del 2 al 4 de gener, entre les 16:30 i les 20:30 hores.
Per garantir la màxima comoditat dels assistents, s'entregaran tiquets d'accés en el moment d'arribada al campament.
Es donaran exclusivament als nens fins a 12 anys per evitar pràctiques poc respectuoses amb la resta de la gent i l'accés serà per rigorós ordre d'arribada.
Els familiars i altres acompanyants podran accedir al pati del Castell per portar i recollir els nens, que entraran sols a conèixer el mag.
Per acostar l'experiència d'aquesta visita als petits de la ciutat, aquest any es reservarà la primera visita el 2 de gener a nens i nenes amb diversitat funcional.
Tots podran aprofitar la seva visita al campament per elaborar fanalets de Reis, destinats a guiar el camí de Ses Majestats la nit del 5 de gener.
Una vegada més, els nens també trobaran als jardins del Castell un Arbre dels Desitjos on podran penjar les seves il·lusions per a la ciutat.
Entre tots els que deixin escrit el seu desig s'escolliran, per sorteig, els nens i nenes que pujaran a l'escenari durant l'arribada dels Reis la nit del 5 de gener.
Més notícies de Rubí a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.