text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Lloc: Fundació la Caixa, plaça de Weyler, 3, Palma
La doctora Carme Orte, directora de la Càtedra d'Atenció a la Dependència i Promoció de l'Autonomia Personal de la UIB, presentarà l' Anuari de l'envelliment.
Illes Balears 2012 als mitjans de comunicació interessats.
També hi intervindran alguns dels autors/investigadors de l'Anuari: Carme Orte Socias, Bernardo Garcia de Villa, Josefa Marín Marín, Maria Zaforteza, Ferran Lluch, Pere Salvà, Juan Ferrer, Marga Vives, Maria Antònia Gomila Grau i Lydia Sánchez
Lloc: sala d'actes de la Fundació la Caixa, plaça de Weyler, 3, Palma
El senyor Martí Sansaloni, conseller de Salut, Família i Benestar Social del Govern de les Illes Balears; la doctora Carme Orte, directora de la Càtedra d'Atenció a la Dependència i Promoció de l'Autonomia Personal de la UIB; i la doctora Montserrat Casas, rectora de la UIB, presentaran l' Anuari de l'envelliment.
Tot seguit, la senyora Nina Gramunt, coordinadora de l'estudi Alfa de la Fundació Pasqual Maragall, impartirà la conferència: « Recerca en la detecció precoç de la malaltia d'Alzheimer ».
Illes Balears 2012 és el cinquè que es publica, emmarcat en els objectius de la Càtedra d'Atenció a la Dependència i Promoció de l'Autonomia Personal de la UIB.
L'obra és resultat d'un conveni de col·laboració entre la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració i la UIB.
L'obra la conformen vint-i-tres treballs realitzats per cinquanta-dos autors que analitzen aspectes diversos de la realitat de la gent gran a les Illes Balears, com la població nonagenària, els drets, la sexualitat, els fàrmacs, el nou rol de la gent gran i el trencament progressiu del pacte intergeneracional, la figura absent en les campanyes contra la violència de gènere, entre altres. |
La presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández, ha criticat aquest dissabte la manifestació de dimecres passat en homenatge al fiscal mort Alberto Nisman, que ha qualificat com un gest d'oposició del Poder Judicial contra el seu Govern.
"El 18F ha estat decididament una marxa opositora, convocada per fiscals i amb el suport de jutges i tot l'arc polític opositor.
En síntesis: una marxa de diversos integrants d'un Poder de l'Estat, el Judicial, contra un altre Poder de la Constitució: l'executiu", ha escrit la presidenta d'Argentina.
La mort de Nisman, ocorreguda el 18 de gener, ha commocionat la societat Argentina perquè s'ha produït, en estranyes circumstàncies, quatre dies després que el fiscal denunciés a Fernández de Kirchner per encobrir als sospitosos iranians de l'atemptat contra l'AMIA, càrrec pel qual finalment ha estat imputada.
La manifestació, convocada per un grup de fiscals en honor a Nisman, "no ha estat per a res un acte d'homenatge a una persona tràgicament morta, amb l'òbvia excepció dels seus familiars directes, sinó el baptisme de foc del Partit Judicial", ha sostingut la cap d'Estat de l'Argentina.
"Resulta curiós que quan parlo del que alguns no volen, un fiscal m'exigeix que calli, i quan no parlo del que ells volen, em reclamen que parli", ha apuntat la presidenta, que ha aprofitat per qualificar d'"absurda i políticament armada" la xifra d'assistents a la marxa difosa pels mitjans de comunicació argentins, que van estimar la presència d'unes 400.000 persones.
Per què aquest evident entestament en afegir-li zeros a una marxa?
Perquè, en definitiva, allà està l'objectiu ocult i implícit de la marxa: El 18F no és l'homenatge a un Fiscal, ni tan sols un reclam insòlit de justícia, sinó el baptisme de foc del Partit Judicial", ha recalcat Kirchner.
"I aquest Partit Judicial ha d'aparèixer amb "suport massiu" (no popular, concepte impensable per als que van concórrer a l'esdeveniment) que avali i doni aires de legalitat a qualsevol 'mamarratxo' judicial, independentment del que diguin les lleis, els codis de fons i de forma i fins a la mateixa constitució", ha assegurat la presidenta de l'Argentina.
Kirchner ha acabat el seu post a la seva web oficial amb la tasca del seu Govern, "el que més recursos, econòmics i humans, va donar als qui investiguen l'atemptat terrorista de la AMIA ocorregut fa 21 anys, sense que hi hagi un sol detingut, ni un sol condemnat i, tot i que no ho creguin, el Govern que major pressupost li ha donat al Poder Judicial".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La gira de presentació del nou disc de Xavi Sarrià,"Amb l'esperança entre les dents" s'iniciarà divendres 10 de novembre a València després de l'ajornament, per vaga general, de l'estrena prevista per avui a l'Apolo de Barcelona.
El segon concert de la gira i primer al Principat serà a Manresa, dissabte, a la sala Stroika on Sarrià, al capdavant d'una potent banda elèctrica de 9 músics, ha estat preparant els directes aquesta setmana.
Les entrades de la sala Apolo seran vàlides per la nova data, el proper dimecres 15 de novembre."'Amb l'esperança entre les dents" es va publicar el 22 de setembre i el videoclip del senzill ja supera les 86.000 reproduccions.
El tour passarà també per Santaigo de Compostela, Palma de Mallorca, Atarrabia (Euskal Herria), Tavernes de la Valldigna i Berlin i Hamburg a Alemanya les properes setmanes.
L'artista valencià torna a la càrrega després de l'aturada indefinida de la que fou la seva banda, Obrint Pas, el passat maig de 2014.
El disc conté 13 noves cançons.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
A un extrem de la ciutat de Barcelona, fent frontera amb el barri de Sants i el municipi de l'Hospitalet de Llobregat, trobem el barri de la Maternitat i Sant Ramon.
Aquest nucli de població està format per dues zones diferents: la part que s'articula al voltant del recinte històric de la Maternitat, i la zona que ho fa a partir de l'església de Sant Ramon Nonat.
Porta est de l'antiga finca Güell, obra d'Antoni Gaudí, que avui és l'accés a la Facultat de Farmàcia per l'avinguda de Joan XXIII
Avui és un barri propi, constituït arran de la divisió administrativa de Barcelona en 73 barris del 2006.
Els límits territorials del barri estan entre la Diagonal, la gran via de Carles III, l'avinguda de Madrid, la riera Blanca i el carrer de Collblanc.
Entre tots els carrers, l'edificació més destacada i que dona notorietat al barri fora de les fronteres de la ciutat és el Camp Nou, espai on juga el primer equip del Futbol Club Barcelona.
També destaca el recinte històric de la Maternitat, de la Diputació de Barcelona, que inclou edificis que actualment acullen equipaments i serveis de diferents institucions i administracions públiques, i un gran parc urbà d'accés públic.
Els carrers amples i les nombroses zones verdes que caracteritzen l'estètica de la Maternitat i Sant Ramon estan poblats per establiments de serveis i espais de lleure.
A principis del segle XX, la construcció de fàbriques i bòbiles va suposar l'arribada de persones migrants provinents de la ciutat o d'altres punts del país, i això va propiciar l'inici d'urbanització del territori.
Anna Ramón, presidenta de l'Associació de Veïns i Veïnes Camp Nou, comenta que abans "tot el que hi havia eren camps" i que per anar al centre de la ciutat deien "Me'n vaig a Barcelona".
Una qüestió que contrasta amb la situació actual, ja que el barri es troba totalment integrat al mapa de la ciutat.
"Al barri tothom és a casa seva, però en el moment en què necessites algú, el tens."
Anna Ramón, al centre amb samarreta blanca, presidenta de l'AVV Camp Nou, amb altres membres de l'associació
A més, la Maternitat i Sant Ramon disposa d'espais com ara el campus universitari de la Universitat de Barcelona (UB) i el Real Club de Polo, que apropen el barri a persones de fora de la ciutat, així com l'espai més nou del barri, la zona d'ús lliure del parc de la Bederrida, la més gran d'aquestes característiques de la ciutat, que es va posar en marxa al febrer de 2019.
Precisament un dels aspectes que més reclamen les diferents entitats i associacions és una millor relació i gestió de les instal·lacions del Barça en relació amb el teixit del barri.
El que és l'espai més visitat de tot Catalunya genera incomoditat i satisfacció a parts iguals, i per això reclamen que es propiciï un nou equilibri de forces per arribar a un consens.
Eduard Català, de l'AVV Racó de les Corts, exposa que la majoria dels esdeveniments que tenen lloc al barri "giren al voltant de l'estructura del Barça".
El teixit associatiu fa una valoració positiva de l'estat de les diferents iniciatives veïnals, però destaca que la població del barri està envellint i cada vegada és més complicat involucrar el jovent en les activitats del barri, perquè el concepte de comunitat es va desdibuixant.
En espais com els centres cívics Joan Oliver "Pere Quart" i Josep Maria Trias i Peitx o la Biblioteca Miquel Llongueras es generen punts forts de trobada cultural i, alhora, s'enforteix el vincle intergeneracional.
El barri disposa, a més, d'una xarxa veïnal i associativa molt viva i dinàmica que treballa per reforçar la cohesió social i la convivència entre el veïnat.
Amb aquest objectiu, les associacions de veïns i veïnes participen activament en la vida cultural mitjançant l'organització d'actes com els que es produeixen durant la festa major del districte.
Un altre dels pilars culturals del nucli és l'Escola Pau Romeva, que exerceix un paper d'espai vertebrador per als i les alumnes.
Més enllà de celebrar totes les festivitats que tenen lloc durant el calendari escolar, el centre té com a objectiu teixir vincles entre els nens i nenes.
En aquest sentit, Arantxa Framis, directora de l'escola, valora molt positivament el projecte d'apadrinament, en el qual l'alumnat de 4t a 6è de primària acompanya els infants de 3 a 5 anys per consolidar els lligams entre tots els nens i nenes de l'escola.
Un altre dels aspectes representatius del barri és l'elevada conscienciació que tenen els veïns i veïnes pel que fa a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda o alguna discapacitat.
En aquest sentit, l'Associació Visual Catalunya B1+B2+B3, que agrupa persones amb baixa visió o ceguesa de tot Catalunya i que té la seva seu al barri, s'encarrega de donar solució a "qualsevol plantejament que faci una persona amb baixa visió o ceguesa", explica Manel Martí, president del col·lectiu.
Els veïns i veïnes estan molt orgullosos del barri i el situen en una posició alta pel que fa a la qualitat de vida.
Josep Maria Menéndez, president de l'AVV Sant Ramon, apunta que aquest sector del districte de les Corts és "una de les zones menys contaminades de Barcelona".
"Creiem que vertebrem perquè pràcticament tots els i les alumnes del centre són del barri."
Arantxa Framis, tercera per l'esquerra, directora de l'Escola Pau Romeva, amb professorat del centre
"La Maternitat i Sant Ramon és un barri innovador i inclusiu."
Manel Martí, president de l'associació B1+B2+B3
Queden enrere les èpoques en què les botigues de barri i el comerç de proximitat eren la tònica dominant de la zona.
Tot i que el nombre de botigues tradicionals de barri ha baixat en favor dels establiments oberts 24 hores i que el comerç de proximitat ja no és la tònica dominant a la zona, Català recorda que "el barri continua sent barri" i afegeix que "la gent és més d'anar a comprar a la botiga que no pas al mercat".
Un mercat, el de Collblanc, que tot i estar situat ja al terme de l'Hospitalet, toca amb els carrers del barri.
Pel que fa a les assignatures pendents, des de les associacions de veïns i veïnes creuen que cal una escola bressol, una escola pública més i un altre institut que complementi l'oferta educativa al barri.
També aposten per la construcció d'una residència de gent gran per no haver d'obligar els més grans a marxar del barri quan necessitin assistència, i la implementació d'un equipament esportiu i una piscina municipal. |
El secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, ha descartat un possible contagi del cas Volkswagen a la resta del sector europeu, i s'ha mostrat convençut que l'episodi se superarà "amb tota seguretat".
En declaracions als mitjans després de comparèixer a la Comissió de Pressupostos del Senat, García-Legaz ha recordat que la indústria automobilística europea és "tremendament sòlida", de les més competitives del món i que exporta a tot el món amb altíssims estàndards de qualitat.
Tot i creure que no hi haurà contagi, García-Legaz sí que ha reconegut que la notícia "no és positiva" ni per a la companyia ni per als països amb plantes de producció de Volkswagen.
Així i tot, ha recordat que és el Ministeri d'Indústria el que porta la interlocució amb la companyia, i s'ha mostrat convençut que tant el departament que dirigeix José Manuel Soria com els nous directius de Volkswagen prendran les decisions necessàries per minimitzar el possible impacte del cas sobre la producció i l'exportació.
Com a respota a les preguntes sobre si Seat va muntar més de 500.000 dels motors dièsel investigats, García-Legaz ha dit que no té informació sobre l'assumpte, que a més és un tema "molt tècnic" vinculat a la producció industrial.
"Jo m'ocupo del comerç", ha dit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Seca Espai Brossa de Barcelona portarà a escena a partir de dijous 'La tardor barcelonina', la novel·la més onírica del filòsof i escriptor Francesc Pujols, de la mà de l'actor i director Fèlix Pons, que s'ha referit al protagonista de l'obra com el "Hamlet català".
Pujols ha estat considerat per Salvador dalí el seu gran mestre i "gran filòsof català de la modernitat", han explicat aquest divendres Pons, el patró de la Fundació Francesc Pujols Francesc de Castro i el músic Jordi Busquets en roda de premsa.
L'obra, que Pons adapta, dirigeix i protagonitza al costat de Busquets, es podrà veure fins al 27 de gener amb motiu del 50 aniversari de la mort de Pujols, que a 'Una tardor barcelonina' --escrita el 1908 amb 20 anys-- bolca una "història senzilla, però transgressora, fascinant, onírica i rabiosament moderna", segons el director.
El considerat precursor del surrealisme reflexiona en el text sobre la lucidesa i amb humor sobre la impossibilitat d'estimar, el suïcidi, el fet català, i comença amb la crema de la seva masia amb la seva dona a l'interior.
Continua amb la seva fugida en tren a la capital catalana, on es farà passar per una dona per pispar a la policia i en aquest viatge coneixerà un poeta i diversos personatges, que interpreten Pons i el músic Busquets.
El projecte de petit format, i que Pons ha adaptat amb la companyia de la guitarra elèctrica de Busquets, es converteix en una sort de 'performance' que el protagonista passa a ser un artista plàstic, en lloc d'un poeta com en l'obra original.
Ha estat una "revelació, un descobriment" trobar aquesta obra, ha explicat Pons, que l'ha qualificat de bomba adossada en el cor el 'Noucentisme', i ha combinat el seu esperit artístic --després d'iniciar estudis d'Escultura a l'escola La Massana-- amb el d'actor per portar a escena l'obra, en un homenatge al desconegut Pujols i també al món de la imatge abans del naixement del cinema, ha assenyalat.
"És una història molt senzilla, però que serveix per desplegar el repertori estilístic de Pujols, que ha transcendit sobretot pels seus assajos i frases com 'Arribarà un dia que els catalans, pel simple fet de ser-ho, no anirem pel món i ho tindrem tot pagat'", ha parafrasejat Pons.
De Castro ha assenyalat que a Pujols li agradaria molt aquesta adaptació pel seu "component wagnerià, pel fet que la música incita a l'acció", ha indicat el patró de la fundació de l'escriptor.
El músic Busquets ha destacat que la peça musical a mida per a l'obra, que en alguns casos és molt 'rockera' i abraça diversos registres, ha estat "molt fàcil i fluida", i l'ha treballat per paisatges sonors a través de conceptes, i no tant per estructures, el que va disparar la seva imaginació i creació.
A l'escena, que transcorre a l'estudi de l'artista plàstic, es van combinant les explicacions del protagonista, les interpel·lacions de Busquets, que fa d'amic, poeta i altres papers més, així com la 'psicodèlia' de la seva guitarra i els seus diversos registres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Consulta el nostre calendari i els horaris de les nostres representacions.
Coneix el Pessebre Vivent en aquesta galeria d'imatges.
Aquest any pots consultar el recorregut del Pessebre.
Vols saber com comprar les teves entrades i quins descomptes oferim?
Ja podreu veure el cartell de la 58a.
Un any més, es poden comprar entrades anticipades per venir a veure la 58a.
Ja podeu consultar el calendari de la 58a. |
Els concursos empresarials van créixer un 25% a Catalunya durant els vuit primers mesos de l'any respecte el mateix període el 2017, amb un total de 768 concursos, 154 processos més, l'increment més significatiu en valor absolut, segons l'estudi sobre Concursos i Dissolucions fet per Informa.
En concret, durant els vuit primers mesos de l'any s'han comptabilitzat un total de 3.155 concursos i 17.726 dissolucions d'empreses a Espanya.
Aquestes xifres suposen que els concursos s'han incrementat un 6% respecte el mateix període de l'any passat, mentre que les dissolucions han baixat un 7%.
Sent Catalunya la Comunitat amb més concursos en el que va d'any, Madrid se situa en segon lloc amb 564 processos, un 8% més que durant el mateix període de l'any passat i València, amb 453 i un creixement del 9%, ocupa la tercera posició.
Catalunya suma ja gairebé la quarta part de tots els concursos del país, i juntament amb Madrid assoleixen el 42% del total.
Durant el mes d'agost, van ser també Catalunya, amb 33, Madrid, amb 10, i València, amb 15, les que més concursos van comptabilitzar.
Encara que aquell mes Catalunya és l'única que va pujar de les tres, un 38%, davant dels descensos del 47% i 25% registrats a Madrid i València.
Madrid, Andalusia i València van liderar les dissolucions tant en l'acumulat anual, com a l'agost, amb 4.879, 2.402 i 2.026 processos des del gener i 461, 176 i 161 durant el mes d'agost, respectivament.
Madrid representa el 28% del total nacional durant els vuit primers mesos i Andalusia és la que més retalla en aquest període, restant 1.622 dissolucions.
L'agost ha estat el mes en el qual menys concursos s'han registrat del 2018, amb un total de 106 i un descens del 79% respecte el mes anterior, que registrava la xifra més elevada de l'any, i del 8% en l'interanual.
Les dissolucions retrocedeixen un 9% per quedar en 1.451, la xifra més baixa de l'any també.
Les societats concursades des del gener sumaven 18.484 treballadors i una facturació de més de 3.900 milions d'euros, un 21% menys que les que van iniciar aquest procés durant el mateix període del 2017.
Les afectades per les dissolucions donaven feina a 56.532 persones i la seva xifra de negoci era de gairebé 13.000 milions d'euros, un 15% per sobre de la de l'any anterior.
En relació a la grandària empresarial, les microempreses van suposar el 81% dels concursos registrats a l'agost, i les mitjanes van ser gairebé el 2% i les petites prop del 17%, mentre que no es va registrar cap procés entre les grans empreses aquell mes.
Els sectors de la Construcció i el Comerç van registrar el nombre de processos més gran de tots dos tipus en el que va d'any.
Comerç va liderar els concursos en l'acumulat, amb 778, i va ser el segon del mes, amb 22, mentre que la Construcció va assolir-ne 750 i 35 en cada període.
En el cas de les dissolucions, Construcció va ser el més afectat, amb 4.383 des del gener i 339 a l'agost, seguit per les 3.746 i 289 de Comerç, respectivament.
Encara que Construcció va suposar el 24% dels concursos i el 25% de les dissolucions, cal assenyalar que és el sector que més va retallar en valor absolut el nombre de concursos, restant-ne 11, i el de dissolucions, amb 384 menys.
Per contra, Comerç va liderar l'augment en els concursos, amb 101 més, i Energia la de les dissolucions, afegint-ne 78 als de l'any passat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'autor coneix bé els fils que cal tibar per treure suc i polpa a qualsevol situació que la seva fèrtil imaginació li suggereix que ha de portar al paper.
Aquí, a partir d'un diàleg nocturn entre dos bons amics i pivotant sobre el sentiment de por d'un d'ells, tracta temes com l'autoestima, l'enamorament, la separació dels pares, les contradiccions del món adult, la mort i altres conflictes emocionals.
Però, per damunt de tot, l'amistat, que, al marge de grans transcendències, passa per saber escoltar, practicar la sinceritat, compartir, empatitzar...
Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic
Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat. |
Dibuix de Floreta pintat per Usuari no registrat el dia 12 de Març del 2020
Gaudeix de Floreta pintat per Usuari no registrat. |
Darrera actualització: 27 de març de 2020.
Sèries revisades el 31 de març de 2020.
Propera actualització: 7 de maig de 2020
El producte interior brut (PIB) mesura el resultat final de l'activitat de producció de les unitats productores en el territori.
Hi ha tres òptiques per a l'estimació i anàlisi del PIB: oferta, demanda i rendes.
Les sèries trimestrals s'han de considerar provisionals, tant a Catalunya com a Espanya, atès que la necessària coherència entre les estimacions anuals i les trimestrals obliga a modificar les estimacions trimestrals, com a mínim, mentre les estimacions anuals tinguin caràcter provisional.
La nova sèrie trimestral del PIB és congruent amb els Comptes econòmics anuals de Catalunya.
Les sèries trimestrals de la Revisió estadística 2019, que substitueixen les de la Base 2010, s'han elaborat a partir de l'actualització de les fonts estadístiques i dels mètodes d'estimació, dins d'un projecte de revisió impulsada per Eurostat i el Banc Central Europeu.
Podeu obtenir més informació d'aquesta estadística a la metodologia. |
VII-XI dC - Preromànic I/ Alt medieval)
Restes d'un antic edifici que s'han identificat com una possible església pre-romànica.
De planta rectangular, els murs van ser fets amb pedres sense treballar provinents de l'entorn, disposades fent una espiga i lligades amb fang.
Per l'amplada i la dimensió de la construcció, probablement anava coberta amb una volta, avui enrunada.
Al costat sud s'hi observen adossades restes d'una altra construcció posterior.
Tant l'orientació de l'edifici principal com la tècnica constructiva indiquen una cronologia antiga.
La hipòtesi que defensa l'atribució d'un ús com a temple es fonamenta en la seva orientació i en el fet que es tracta d'una construcció d'una sola nau allargada i estreta, amb un accés pel costat sud, trets característics dels edificis de culte rural antics.
Els murs que s'observen adossats al costat sud d'aquest primer edifici s'hi van afegir posteriorment.
La tècnica constructiva utilitzada és més irregular i austera que en l'altre edifici, les pedres són més petites i només els blocs de les cantonades presenten algun tipus de retoc.
L'edifici, a falta d'una intervenció arqueològica que ho confirmi, s'interpreta com part d'una antiga cel·la monàstica, amb una església i les dependències al costat. |
Després de la reiterada voluntat de dinamitar el sistema de immersió lingüística del català a l'escola per part del govern espanyol que ha aixecat un mur de respostes per part dels partits catalans, l'expresident català també ha volgut dir la seva.
En un tuit publica avui, Puigdemont ha criticat amb fermesa la mesura entenent que "l'Estat sobrealimenta el nacionalisme espanyol" i acusant l'executiu estatal de voler "dividir els alumnes catalans per la seva llengua".
Segons el líder de Junts Per Catalunya, mentre fa amb la ma dreta aquest atac a la escola catalana, amb l'altre "amaga com a secret d'estat les informacions sobre l'imam de Ripoll."
I fa un advertència final: "el català resistirà.
Mentre l'Estat sobrealimenta amb la mà dreta el nacionalisme espanyol i intenta dividir els alumnes catalans per la seva llengua, amb la mà esquerra amaga com a "secret d'estat" totes les informacions sobre l'Imam de Ripoll. |
Jornada de suport a la preparació de propostes.
Convocatòria 2014 Societats Segures Horitzó 2020
La Delegada Espanyola per al tema "Societats Segures" d'Horitzó 2020, Maite Boyero (CDTI) ens informa sobre la propera celebració el 10 de juliol a Madrid d'una jornada en suport a la preparació de propostes d'aquesta temàtica.
Les quatre convocatòries de seguretat (Resiliència als desastres; Lluita contra la delinqüència i el terrorisme; Seguretat de fronteres i seguretat externa; i Seguretat digital: Ciberseguretat, privacitat i confiança) romandran obertes fins al 28 d'agost de 2014.
La jornada té per objectiu recordar aspectes clau en la preparació de propostes, com ara els aspectes pràctics (formularis, documentació, etc.), els aspectes legals i financers, la gestió dels drets de propietat intel·lectual, la protecció de dades, estandardització de resultats i el pla de negoci.
Serà destacable la visió de l'avaluador que facilitarà la informació sobre els aspectes que es valoren tant positivament com negativament a l'hora d'avaluar les propostes de la temàtica de seguretat.
Durant la jornada, no es farà revisió de propostes, però es podrà fer preguntes a qualsevol dels ponents.
Degut a la capacitat de la sala, si fora necessari es limitaria la presència a dues persones per entitat.
Les persones hi interessades poden consultar el programa de la jornada i realitzar la inscripció mitjançant aquest enllaç.
Eurorecerca és un producte de l'Oficina de Projectes Europeus de Recerca de la Universitat de València
Redacció: Teresa Sauri Rodríguez
Aquest missatge ha estat distribuït a la llista EUROSEGURETAT (Oficina Proyectos Europeos UV).
[EMAIL] amb el següent text: subscribe EUROSEGURETAT Nom Cognoms.
Per a cancel·lar la subscripció,
[EMAIL] amb el text: signoff EUROSEGURETAT.
Universitat de València - OPER Av. |
Les autoritats de Colòmbia i Veneçuela han anunciat aquest diumenge que han arribat a un acord per reobrir en els dos sentits els ponts internacionals que uneixen als dos països "en condicions de normalitat" durant els pròxims dies, després de gairebé un any des del tancament de la frontera.
"Els Governs de Colòmbia i Veneçuela habilitaran, en pocs dies, els passos fronterers perquè la comunitat pugui transitar, en condicions de normalitat, els ponts internacionals que uneixen als dos país", ha indicat la Cancelleria colombiana en un comunicat.
Des de Bogotà han assegurat que aquest diumenge no s'ha registrat cap "arribada massiva de ciutadans" i que la jornada ha transcorregut "en completa normalitat".
Tot i això, l'emissora colombiana Cargol ha anunciat prèviament que al voltant de 400 veneçolans havien intentat entrar a Cúcuta des de Puerto Santander, tot i que la Guàrdia Veneçolana els va impedir el pas.
Al comunicat, el Ministeri de Relacions Exteriors de Colòmbia ha assegurat que "en els pròxims dies, les ministres colombiana i veneçolana, María Ángela Holguín i Delcy Rodríguez, respectivament, avaluaran la 'full de ruta' per aconseguir una frontera organitzada, legal i migratoriament efectiva".
"Una vegada s'acordi aquest document entre els dos països, la frontera tornarà a estar en un millor funcionament, és a dir, més ordenada i segura", ha conclòs la Cancelleria.
La frontera entre Veneçuela i Colòmbia està tancada des d'agost de l'any passat a causa de la mort de militars veneçolans que eren patrullant per la línia limítrofa a mans de suposats paramilitars colombians.
Colòmbia ha permès en els últims caps de setmana el pas de centenars de milers de veneçolans perquè comprin productes de primera necessitat, però el Govern de Madur ha interpretat que es tracta d'"una maniobra per generar inquietud".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un text punyent i divertit del s XVIII amb una nova companyia penedesenca en un espai modernista incomparable
Els propers 10 i 11 de juny arriba la sisena edició del Cantània, amb l'obra Al Bell mig de la terra, de Xavier Pagès i Carlota Subirós
Cal Bolet acollirà 5 obres de teatre dissabte 30 i diumenge 31 de maig
La coincidència amb la celebració del Corpus a La Geltrú ha aconsellat el canvi de dates d'aquesta interessant experiència teatral
Més de 500 persones van participar a les visites guiades programades
Cinc escoles de Vilafranca participaran en aquesta nova edició
Ja està confirmada la continuïtat de l'exitosa fórmula de la Marató de Teatre d'Època al Carrer, on enguany actuaran 5 companyies de teatre
Després de deu anys d'inactivitat i de la mort del seu director i fundador Josep Ma Font fa dos anys l'Elenc va tornar a sortir a escena
Aquesta obra, en què els titelles hi tenen un paper destacat, ens explica la història d'un viatge al·lucinant per un univers imaginari, que va des de la fruiteria d'en Ramon fins al Planeta Tumàcat
Els actes de celebració comencen dissabte amb un taller i un espectacle de circ i continuen diumenge a Cal Bolet amb l'espectacle musical Tom Sawyer detectiu
Conversaciones con mamá és una obra que parla d'una mare de vuitanta-dos anys i del seu fill Jaime, de cinquanta
Torna Robin Hood, de Teatre NU, i Puig i Fontanals, carters professionals, d'El que ma queda de teatre, són les dues representacions programades
La gran producció teatral de Jordi Casanovas sobre l'identitat vilafranquina donarà el tret de sortida a la Capitalitat de la Cultura Catalana Vilafranca 2015
La comèdia que va llançar Pitarra a la fama el 1864 i que et sorprendrà per la seva actualitat
La seva imitació d'Artur Mas, o "interpretació del personatge", com matisa el propi actor, l'ha convertit en un rostre molt popular a Catalunya
Aquesta és la història d'un bosc ple d'arbres, molts ocells i una tribu d'humans, tots units per un mateix destí.
L'editorial vilanovina El Cep i la Nansa inicia la col·lecció de poesia Olívia amb dos títols de Núria Albertí il·lustrats per Mercè Galí.
Potser cal començar per dir que aquest no és un llibre adreçat específicament a nens i nenes, sinó que va adreçat a famílies, escoles, esplais... grups de criatures amb adults, per iniciar-los en el món de l'horticultura.
Publicacions de l'Abadia de Montserrat ha iniciat una col·lecció que porta per nom «Les aventures d'en Roc i la Bruna», escrita per Xavier Castanyer i il·lustrada per Òscar Julve.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha anunciat avui que convocarà les eleccions generals per al dia 20 de desembre.
Rajoy ha aclarit, en una entrevista a Antena 3, el dubte de si finalment els comicis generals serien el 13 o el 20 de l'últim mes de l'any.
El cap de l'executiu espanyol ha explicat que la seva decisió de convocar els comicis la segona d'aquestes dates permet no constituir el Parlament per Nadal, ja que així podrà fer-se fins al 14 de gener.
"La raó és que si fossin el 13 de desembre hauríem de constituir el Parlament pràcticament en ple Nadal.
Així hi ha una mica més de marge, hi ha fins al 14 de gener.
Per tant podem aprovar els pressupostos, fer les eleccions i després tenir un marge per, després de les festes, constituir el Parlament ", ha dit.
La data exacta de la constitució de les Corts ha de figurar en el decret de convocatòria de les eleccions generals i, per llei, haurà de ser en els vint dies següents a la celebració de les eleccions. |
Tenia 16 anys i estudiava en un institut d'Elx (Alacant).
Després de la mort fulminant del seu oncle, un germà gran per a ella, Patricia Aguilar Poveda es va interessar molt pels temes de la reencarnació i l'altra vida.
El 29 de juny del 2015, l'adolescent va entrar en un xat d'internet anomenat Foro de Interpretación de Sueños amb el pseudònim de Nikaley Thill.
Va ser la primera vegada que l'home, llavors de 33 anys, va contactar amb la noia espanyola.
El sumari del cas obert al Perú, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, mostra com el guru va anar captant Patricia fins a empènyer-la a marxar de casa seva quan complís els 18 anys.
" Vaig veure una entitat fosca i corpulenta al passadís de casa meva, totalment immòbil.
Vaig tornar a mirar i ja no hi era.
No li vaig fer més atenció, però l'altre dia vaig anar a l'altra meva casa... i en un d'aquells moments en què estàs en trànsit entre el son i estar despert em vaig veure a mi mateixa obrint la porta de la meva habitació.
A l'obrir-la, estava tot fosc però hi sentia una energia forta i semblava aquesta mateixa entitat...
Només sé que em va espantar... i tot seguit em vaig aixecar una mica alterada.
No sé què devia ser, m'agradaria que em diguessin què n'opinen.
Va ser el missatge que Patricia Aguilar va penjar al fòrum esotèric buscant respostes.
I Félix Steven Manrique, llavors seguidor d'un grup gnòstic, li va contestar des del seu ordinador, a milers de quilòmetres, al Perú.
Primer, interpretant els seus somnis, com es veu en els whatsaps que es van intercanviar mentre la Patricia vivia amb els seus pares i el seu germà petit a la casa familiar.
En una d'aquestes consultes a distància, l'adolescent li pregunta: "Et podria dir ràpid el que vaig somiar ahir.
Hi havia una aranya bastant gran, més gran que el palmell de la mà".
L'home li diu "neneta" i li respon: "Això és atac".
La Patricia vol saber si és bo que en el somni ella aixafés l'animal i Manrique sentencia: "Això és bo.
El guru utilitza un llenguatge pseudocientífic per traduir-li els seus somnis.
"Tot s'analitza, es depura sempre.
A l'inici es capta amb interferència, però després es va afinant".
A poc a poc, la noia espanyola s'aboca amb l'home.
Manrique li exigeix cada vegada més.
Li ordena que pugi vídeos i àudios a internet sobre tota mena de qüestions, des de la guerra a Síria fins a la religió sikh, passant pel papa Francesc.
Ella es mostra submisa: "El meu temps és teu", li promet, tot i que li mostra la seva preocupació, és el juny del 2016 i té exàmens a l'institut.
"L'últim era demanar-te una mica de temps.
Ja em queda molt poc per acabar, no m'agradaria haver d'anar a recuperar més d'una assignatura.
Aquell estiu, el guru ja li declara el seu amor i li diu "doneta meva".
L'adolescent espanyola va creixent i també creix la seva dependència cap a Manrique. "
¿Em deixaries venir amb tu una vegada compleixi els 18?
Llevat que m'ho prohibeixis tu, al tenir la més mínima possibilitat vindria".
El control de Manrique, ara empresonat al Perú, sobre la noia espanyola és gairebé total.
La desconcerta amb peticions de traduccions i encàrrecs per pujar a internet.
"Aquest diumenge a la nit ha d'estar acabat això", li ordena en al·lusió a un resum d'un llibre esotèric que ella ha de pujar a la xarxa.
La Patricia respon tímidament: "Em sembla poc temps per llegir-me les 400 pàgines".
Però el seu líder no perdona: "Si pogués et cridaria, creu-me.
X aquesta resposta, només copiaràs i enganxaràs.
10 ptes biografies... ¿què dimonis és difícil...?
Copiar i enganxar no és crear un plat volador".
Ella li demana perdó i ell insisteix que treballi sense parar.
"Afanya't, pren un Red Bull, no ho sé però espavila't, dona, ets més lenta que un Teletubbie.
Tinc 500 problemes i tu me'n fas sentir 1.000.
No et crido a tu, és la circumstància, reacciona".
A final del 2016, el guru convenç la Patricia perquè li enviï diners.
La noia li envia un total de 1.350 euros entre el 21 de desembre del 2016 i el 5 de gener del 2017.
Dos dies després, se'n va al Perú amb 6.000 euros més dels estalvis familiars.
La policia la rescatarà a la selva, amb signes de desnutrició, el 5 de juliol del 2018.
En els 18 mesos a la secta de Manrique ha sigut mare d'una nena. |
A Catalunya hi ha uns 300 productors ecològics que van facturar un total de 291 MEUR durant el 2015
Manresa.-La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha donat el tret de sortida aquest divendres des de Manresa a la 4a edició de la Setmana Bio, que s'allargarà fins el 29 de maig.
La cita inclou unes 230 activitats programades per tot Catalunya amb l'objectiu de donar a conèixer la producció i l'alimentació ecològica als consumidors catalans.
Entre les activitats, hi ha tastos de productes, activitats infantils, visites guiades, i menús especials en restaurants, entre d'altres.
Serret ha destacat que l'ecològic és un sector "amb tendència creixent clara" i ha posat sobre la taula el repte de millorar la transferència de coneixement per afavorir la conversió a la producció ecològica.
Actualment a Catalunya hi ha uns 300 productors ecològics que, durant el 2015, van facturar un total de 291 MEUR.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Conforme amb l'establert al Reglament Europeu General de Protecció de Dades (RGPD) i la Llei Orgànica 15/1999, de 13 d desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD) i altra normativa que la desenvolupa, l'AGRUPACIÓ PEDAGÒGICA TECNOS (l'ESCOLA), informa als Usuaris d'aquest lloc o portal www.escolatecnos.cat (la WEB) i a qualsevol persona que faciliti les seves dades de caràcter personals a l'ESCOLA, tant per a realitzar consultes o suggeriments, demostracions, visites o fixar cites com per a participar en el processos de selecció de professionals d'aquesta entitat sigui mitjançant comunicació telefònica, correspondència escrita, electrònica i/o mitjançant complementació i remissió dels formularis posats a la seva disposició a la Web, que les dades que faciliti seran incorporades en els fitxers de tractament de l'ESCOLA, de forma manual o informàtica, amb la finalitat de gestionar aquestes consultes, suggeriments, cites, visites i/o peticions, tot això de conformitat amb l'objecte social de l'ESCOLA.
Aquestes dades que se sol·liciten com obligatòries en els formularis de la Web són necessàries per tal que l'ESCOLA les gestioni amb les finalitats abans esmentades.
El no subministrament de qualsevol d'elles comportarà la impossibilitat de que l'ESCOLA es faci càrrec de les mateixes.
Amb aquesta finalitat, l'ESCOLA proporcionarà a l'Usuari els recursos tècnics necessaris perquè amb caràcter previ i des de els propis formularis de recollida de dades de la Web, pugui accedir a i acceptar les presents condicions de la Política de Privacitat i Comunicacions donant per entès que amb l'acceptació de les mateixes l'Usuari presta el seu consentiment a que l'ESCOLA, pugui incloure aquestes dades en els seus fitxers i tractar-les amb aquesta finalitat.
En tot cas, l'Usuari respon de la veracitat de les dades facilitades, reservant-se l'ESCOLA, el dret a rebutjar les comunicacions que hagin facilitat dades falses o inexactes.
L' Entitat responsable dels fitxers o tractament és l'ESCOLA, domiciliada Carrer Topete, 34 de Terrassa (08221 Barcelona) i CIF: F-08851966.
Tanmateix, l'ESCOLA, garanteix als seus Usuaris i a qualsevol persona que faciliti les seves dades de caràcter personal, que compleix amb les obligacions legals establertes en el RGPD i la LOPD i la resta de normativa sobre la matèria per al tractament de les dades de caràcter personal que aquest faciliti, les quals seran utilitzades única i exclusivament amb la finalitat de gestionar consultes i peticions que realitzin i no es comunicaran a tercers sense el seu previ consentiment. l'ESCOLA, mantindrà la confidencialitat d'aquestes dades així com les mesures de seguretat exigibles legalment de conformitat a la naturalesa de les mateixes.
De la mateixa manera l'Usuari podrà sol·licitar a l'ESCOLA, mitjançant correspondència escrita o correu electrònic a l'adreça de correu electrònic [EMAIL] que li enviï comunicacions i/o butlletins per qualsevol mitjà, inclòs el correu electrònic i/o mitjà equivalent, per a mantenir-lo informat sobre notícies, novetats i publicitat sobre les activitats i/o serveis que presta o presti en el futur l'ESCOLA i les Entitats o professionals amb els que manté o mantingui convenis o acords de col·laboració relacionats amb la prestació de serveis d'assessoria, gestió, assistència fiscal, jurídica i mercantil i uns altres afins que puguin ser del seu interès.
En aquest cas, l'Usuari presta el seu exprés consentiment per a que l'ESCOLA, tracti les seves dades amb l'esmentada finalitat així com que li enviï aquestes comunicacions i/o butlletins per correu ordinari, electrònic o qualsevol altre mitjà equivalent.
Perque la informació que contenen els fitxers de l'ESCOLA, estigui sempre actualitzada i no contingui errades demanem als Usuaris que ens comuniquin, el més aviat possible, de les modificacions i rectificacions de les seves dades de caràcter personal facilitades.
L'Usuari podrà revocar, en qualsevol moment, el consentiment donat per rebre les esmentades comunicacions i/o butlletins així com exercir els drets d'accés, rectificació, supressió, oposició i cancel·lació i la resta de drets previstos al RGPD i LOPD d'aquestes dades de caràcter personal dirigint-se personalment o mitjançant carta en aquest sentit a l'ESCOLA al Carrer Topete, 34 de Terrassa (08221, Barcelona) o bé, mitjançant correu electrònic a l'adreça [EMAIL]
l'ESCOLA, es reserva el dret a modificar les presents condicions de la seva Política de Privacitat i Comunicacions de conformitat amb la legislació aplicable en cada moment.
Qualsevol modificació serà inclosa en les presents condicions i publicada a la Web a la que tindran accés tots els Usuaris de conformitat amb les condicions establertes en l'Avís Legal de la mateixa. |
Com cada any i durant els dies que s'allargui la Ruta de tapes, es podrà votar la millor tapa.
La votació de la millor tapa tindrà dos premis una pels restauradors de la tapa més votada, a més del sorteig d'un sopar per a dues persones entre totes les persones participants en la votació de la millor tapa 2019.
Per participar en aquest sorteig hauràs d'omplir el formulari que s'adjunta més avall i escollir entre les 25 diferents propostes gastronòmiques del ' Sant Cugat va de Tapes '.
El sopar que se sortejarà es farà en un dels 25 restaurants que aquest any han participat en el ' Sant Cugat va de tapes '.
Entre les suculentes propostes que es podran votar hi figuren el Trinxat de la Cerdanya amb cansalada ibèrica i ou de guatlla; l'Artifici de fals tomàquet de bandada de bacallà amb sora d'olivada; la Vedegustació de 3 torrades Brie, tomàquet semi sec i encenalls d'ibèric.
Botifarra d'ou amb mostassa i parmesà.
Sobrassada picant amb formatge de cabra; La Cua de llagostí embolicada amb carabassó arrebossat amb salsa oriental i El mini fondue de quatre formatges amb ceba crispy.
A banda també es podrà degustar el Pa de coca de Folgueroles amb sobrassada i brie fos, i amb reducció de melmelada de figues, mel, un toc de ceba cruixent i ruca; El Poke bowl d'arròs salvatge, quinoa, alvocat, salmó, mango, maionesa de soja o ili de sèsam i l'Aleta de pollastre cuita a baixa temperatura amb salsa kimchee feta al nostre estil, entre moltes altres, i sempre acompanyada d'un quinto o canya d' Estrella Damm ben fresc.
Si no veus bé el formulari, pots fer click aquí. |
La instància judicial reafirma la competència del jutjat de Vinaròs perquè és on van tenir lloc les injeccions de gas causants dels terratrèmols
Vinaròs.-La investigació sobre les irregularitats en la tramitació i posada en marxa del projecte Castor continuarà instruint-se des del jutjat número 4 de Vinaròs.
Així ho ha confirmat la Secció Primera de l'Audiència de Castelló després de rebutjar un nou recurs de l'empresa exconcessionària, Escal UGS, i el seu president, Recaredo del Potro, per traslladar el procediment als jutjats de Madrid.
La societat i el seu responsable, tots dos investigats, havien recorregut davant la instància provincial –amb l'adhesió de l'advocacia de l'Estat- després que l'instructor rebutgés la qüestió de competència plantejada en contra del jutjat de Vinaròs.
Adduïen que els suposats delictes contra el medi ambient i de prevaricació ambiental que se'ls atribueixen haurien de ser investigats des de la capital espanyola, perquè és allí on es va tramitar majoritàriament el projecte.
La interlocutòria, però, rebutja aquest argument i recorda que, almenys en el cas dels delictes ambientals, els fets denunciats, les injeccions de gas que van provocar més d'un miler de terratrèmols, van tenir lloc al partit judicial de Vinaròs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La setmana passada les regidores de la CUP Alcanar - les Cases es van reunir amb la Regidoria de Salut i de Festes, per tal de parlar sobre el nou contracte que l'Ajuntament d'Alcanar ha signat amb la protectora ARCA per la recollida d'animals al nostre municipi.
Durant la reunió vam podem constatar que aquest nou contracte ja neix amb algunes deficiències, com per exemple que es tracta d'una protectora ubicada a Aldover fet que dificulta la immediatesa en la prestació del servei: qui farà la recollida dels animals?
Com s'actuarà amb els animals que es troben ferits?
A més a més, a hores d'ara encara no tenim un protocol municipal de recollida d'animals de companyia.
Potser fora bo recordar el que estableix l'article 12è punt a) b) i c) de l'Ordenança Reguladora per la Tinença d'animals de companyia i d'animals potencialment perillosos, redactada i aprovada per l'equip de govern d'ERC el mes de març passat:
A La persona titular d'animals està obligada a evitar-ne la fugida.
Els animals que circulin per la via pública sense anar acompanyats de cap persona responsable seran recollits per personal especialitzat i conduïts a l'espai adequat i destinat a l' efecte per l'Ajuntament, on es procedirà a la seva identificació.
En cas de que l'animal no estigui identificat es procedirà al seu trasllat segons el Protocol Municipal de recollida d'Animals de Companyia aprovat per l'ajuntament.
B Els mitjans emprats per capturar i transportar els animals abandonats comptaran amb les condicions higièniques adients i els animals seran atesos per personal degudament capacitat.
Durant la recollida i retenció dels animals, se'ls assegurarà la manutenció, la neteja i un tracte correctes.
C L'empresa i/o entitat adjudicatària del servei de recuperació d'animals es farà càrrec dels animals abandonats segons el protocol de recollida establert en el contracte.
Aprovem una ordenança per després no complir-la?
Des de la CUP Alcanar - les Cases vam insistir en la necessitat de fer una campanya de conscienciació en la tinença d'animals, basada en diferents eixos: identificació, esterilització, adopció i la tinença responsable, tal i com ja explicàvem en el nostre programa electoral i també els vam recordar la necessitat de crear un gos parc.
També es va parlar sobre l'arrendament de les finques per a festes, recordem que aquest abril es van signar contractes de lloguer de les diferents finques que s'utilitzen per a festes de maig per un valor anual de 26.160 euros i un període de 5 anys.
La utilització d'aquests terrenys actualment és limita als dies de festes de maig, en els darrers dies s'hi ha ubicat els nous contenidors (ja fa 6 mesos que es van comprar) i durant les festes Quinquennal s'hi instal·larà la carpa, malgrat que des de la Regidora de Festes se'ns va dir que s'utilitzaria per altres coses, que no ens va saber dir quines serien aquestes utilitats.
Des de la CUP Alcanar - les Cases considerem que s'han de trobar nous usos per a un espai el lloguer del qual en la seua totalitat tindrà un cost de 130.800 euros.
La CUP Alcanar - les Cases ja hem presentat dues instàncies demanant els contractes de lloguer de les finques per a festes i el contracte del servei de recollida d'animals per tal de tenir més informació sobre aquets afers municipals. |
Manresa, 29 de desembre de 2016.- La Clínica Universitària (CU+) posarà en marxa aquest mes de gener la tretzena edició del Programa de Detecció Precoç de Problemes de Salut en Escolars, el PDP.
Aquest programa es desenvolupa en col·laboració amb les àrees de salut dels ajuntaments.
Durant el curs 2015-2016, professionals de Fisioteràpia, Podologia, Logopèdia i Infermeria de la CU+ han fet un total de 1.325 exploracions a alumnes de P4, P5 i quart curs de primària de 16 centres escolars de Manresa i Artés.
L'objectiu del PDP és detectar problemes de salut el més aviat possible per poder intervenir de forma precoç.
Un any més, el qüestionari d'infermeria que es fa als nens de quart curs de primària posa de relleu els mals hàbits alimentaris dels infants, el seu sedentarisme i, per primer cop, evidencia situacions que podrien derivar en assetjament escolar.
Segons aquesta enquesta, prop del 30% dels infants presenten sobrepès o obesitat.
Tenint en compte l'Índex Cintura Talla, un altre dels indicadors per mesurar la salut, el 22,9% dels escolars tenen risc cardiovascular i metabòlic.
Una altra dada preocupant derivada del qüestionari és que el 76,6% dels infants dediquen el temps de lleure a activitats sedentàries o que prop d'un 20% de nens entre 9 i 10 anys tenen mòbil personal.
Seguint la tendència de l'any passat, es detecta un consum excessiu de proteïna animal i de dolços, pastisseria industrial i refrescos i, per contra, una insuficient ingesta de fruites i verdures.
En l'apartat de l'enquesta dedicada a les relacions amb els altres, un 62,5% dels infants responen que han estat objecte de mofa o insults per part dels seus companys; un 49,8% asseguren haver rebut amenaces o haver estat colpejats i un 37,9% diuen que s'han sentit rebutjats o marginats pels companys.
Pel que fa a l'exploració logopèdica, que es fa als alumnes de P4, les professionals d'aquesta àrea han detectat un 15,2% de casos d'hàbits orofacials inadequats, entre els quals hi ha l'ús del biberó o el xumet en edats que ja no pertocaria, i un 12,8 per cent de casos d'alteracions de la parla.
Els podòlegs han detectat en aquesta edició un 56,6% de casos d'alteracions de la marxa, un 12,5% d'alteracions dèrmiques i unguials i altres alteracions biomecàniques que afecten les extremitats inferiors.
Aquesta exploració es duu a terme entre els nens i nenes de P5.
Finalment, pel que fa l'exploració de fisioteràpia, els resultats d'aquesta edició han comptabilitat un 25,7% de casos d'alteracions del control psicomotor, un 16,2 de possibles escoliosis que cal confirmar amb radiografies i un 15,4% de casos de manca d'extensibilitat muscular.
Dades a disposició dels ajuntaments
Els resultats de totes les exploracions es recullen en un informe que la Clínica Universitària lliura als ajuntaments de col·laboradors perquè disposin de dades útils per programar polítiques actives de promoció de la salut infantil.
A més d'aquests informes globals, s'elabora un informe personalitzat que es lliura a les famílies.
En els casos en els quals es detecten problemes, l'informe aconsella a les famílies que visitin l'especialista corresponent per confirmar el diagnòstic o bé per iniciar el tractament de les patologies detectades. |
Barcelona ha acollit aquesta tarda una multitudinària concentració en favor de la independència amb motiu de la Diada.
La plaça d'Espanya i els carrers adjacents han quedat plens d'una multitud de gent que s'ha aplegat aquesta tarda en la concentració convocada per l'Assemblea, que aquest any ha tingut per lema Objectiu Independència.
A mesura que anava avançant la tarda, els carrers s'han anat omplint del color turquesa característic de la samarreta d'enguany.
Malgrat ser la Diada més difícil, la ciutadania ha tornat a sortir al carrer massivament.
L'acte central, presentat per l'actor David Bagés, ha comptat amb una àmplia representació de la societat civil.
Ada Parellada, Isona Passola, Francesc Ribera "Titot", Carme Sansa, Lluís Llach, Jordi Domingo, Meritxell Gené, Jaume Comas... són alguns dels noms que han participat a l'acte i han volgut mostrar com, des de la diversitat ideològica, s'ha de treballar per un objectiu comú: la independència.
La presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, ha confessat que només amb mobilitzacions no es podrà fer la independència, però si s'hi arriba serà també gràcies a elles.
De fet, ha demanat de posar en valor les victòries, d'aprendre de les fortaleses, perquè la força hi és, ha dit, i ha demanat acabar plegats allò que vam començar junts, perquè la llibertat no vindrà regalada per ningú.
Paluzie també s'ha referit a la propera sentència del Tribunal Suprem, que pretén, segons ella, "aixafar" el moviment independentista.
Per això ha demanat aguantar aquest cop dempeus, i no agenollats, ja que així no només s'aguantarà millor, sinó que fins i tot es podrà tornar el cop.
Per a la presidenta de l'Assemblea, els motius que van portar la societat a demanar la independència segueixen intactes; de fet, és mes necessària que mai i depèn de la ciutadania.
Per això ha posat l'exemple de les consultes d'Arenys de Munt d'ara fa 10 anys, i ha enviat un missatge a aquells que diuen que no hi ha correlació de forces per fer la independència o que reneguen de la via unilateral: fer com es va fer a Arenys de Munt, demostrar que la ciutadania pot canviar la correlació de forces, perquè l'Estat espanyol "té peus de fang" i ocupant espais de poder se'l pot fer caure.
Al seu torn, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, s'ha referit també a la sentència del Suprem, que es dictarà properament, per fer un advertiment: si amb aquesta sentència busquen castigar els responsables del referèndum, hauran de trucar a la porta de més de dos milions de persones que van desobeir col·lectivament.
"La seva repressió només serveix per enfortir la nostra convicció", ha afegit, i ha enviat un missatge a Pedro Sánchez: li queden dos mesos per alliberar els presos polítics i no incomplir els dictàmens de l'ONU i la legalitat internacional.
Josep Maria Cervera, president de l'AMI, ha recordat que aquesta és la segona Diada "excepcional" marcada per un context de repressió, i ha posat d'evidència que aquesta repressió s'exerceix per haver plantat cara a l'Estat i haver volgut decidir democràticament el futur del país.
Durant el matí, la ciutadania ha pogut participar a l'Espai Eines de País, una de les novetats de la Diada d'enguany de l'Assemblea, amb l'objectiu d'adquirir coneixements sobre la lluita noviolenta a traves d'eines i interactius diversos i de cinefòrums.
A més, al voltant de la plaça del Pla de Palau, lloc on s'ha ubicat l'espai, s'hi han instal·lat també estands relacionats amb les accions de la lluita noviolenta i d'altres, com el del Consell per la República catalana.
La voluntat, donar a conèixer com d'important és apoderar-se com a ciutadania a través d'interactius, com els de Consum Estratègic, sindicats, col·legis professionals, cambres de comerç i l'Assemblea.
Carrer de la Marina, 315, 08025 Barcelona · 93 347 17 14 |
Donem veu al joves, tant a escena, com en el pati de butaques
Aquesta creació escènica és el resultat del darrer curs de teatre social amb joves impulsat pel Consell Comarcal del Garraf i conduït per Tracart en el que hem tingut l'oportunitat de treballar directament amb un grup de joves migrants.
Un grup de joves dalt l'escenari.
La meitat nascuts aquí, l'altre meitat han vingut jugant-se la vida per arribar a la terra promesa, o per fugir de la violència i la mort, lluny de casa.
L'escenari esdevé un punt de trobada entre tots ells per crear un espectacle a partir de les seves experiències, amb l'objectiu de donar veu als joves i qüestionar el paper que tots juguem en una societat que conviu amb l'extrema dreta i el vell discurs de la por que els estigmatitza i deshumanitza.
Amb "Lluny de casa" continuem acostant-nos a la realitat de les persones que marxen lluny de les seves llars anhelant un futur millor.
En el marc del Dia Mundial del Teatre i el programa de suport a la creació, Singulart.
Regidoria de Cultura, Convivència i Equitat
Escola de l'Espectador: TROBADA POST FUNCIÓ AMB ELS ACTORS I ACTRIUS...
Després de la representació, us proposem una trobada amb els actors i actrius d'algunes de les obres de la temporada per tal de conèixer més de prop el procés de creació de l'obra.
Les xerrades de l'Escola de l'Espectador seran conduïdes per un/a crític/a del mitjà digital recomana.cat
Direcció: Montse Obrador i Salvador Cuéllar a partir del material produït pels actuants.
Agraïments: Joana Galindo, Fundació Diagrama, Clara Cabutí, Thérèse Lorenzo i Lluís Pascual.
Producció: Aula d'Activitats Teatrals Tracart.
Organitza: Consell Comarcal del Garraf i Teatre Principal, amb el suport de la Diputació de Barcelona. |
Estrena plàcida de Rafael Nadal a Wimbledon.
El mallorquí ha derrotat còmodament el japonès Yuichi Sugita en tres sets, per 6-3, 6-1 i 6-3, i s'enfrontarà en segona ronda amb l'australià Nick Kyrgios, el seu botxí en el torneig londinenc el 2014.
Un altre dels favorits que ha debutat amb victòria és Roger Federer.
El suís ha cedit de forma sorprenent el primer set contra el sud-africà Lloyd Harris, però ha reaccionat i s'ha acabat imposant per 3-6, 6-1, 6-2 i 6-2.
El seu pròxim rival serà el britànic Jay Clarke, que s'ha desfet del nord-americà Noah Rubin.
El tenista mataroní ha perdut contra el nord-americà Steve Johnson, que no li ha donat cap opció i l'ha derrotat en tres sets, per 6-4, 6-2 i 6-3.
Ramos, que no havia jugat cap partit de preparació sobre herba abans del tercer Grand Slam de la temporada, s'ha vist superat per un rival que ha connectat 10 "aces" i que l'ha deixat fora de combat.
L'eliminació de Ramos a la primera deixa el quadre masculí amb només un representant català, Marcel Granollers, que ahir es va classificar per a la segona ronda amb una victòria contra l'italià Lorenzo Sonego.
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
Acte que s'ha fet a Ishinomaki amb la flama olímpica
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
L'equip de Moto2 Stop&Go (SAG TEAM) ha revelat aquest dilluns les dades de la telemetria que expliquen per què es va produir el tràgic accident del pilot espanyol Luis Salom en el revolt 12 del Circuit de Barcelona-Catalunya, en la segona sessió d'entrenaments lliures del Gran Premi de Catalunya.
En un comunicat, l'equip ha explicat a partir de la telemetria rebuda per l'organització les circumstàncies que van provocar l'accident de Luis Salom; una frenada més tardana --en arribar a la referència de frenada amb menor velocitat respecte a la seva anterior volta ràpida-- que va propiciar, en coincidir amb un sotrac, que perdés enganxament en la roda davantera i anés a terra.
"El retard en la frenada va provocar que en passar per sobre de l'esmentada irregularitat Luis mantingués el fre accionat, a diferència de la majoria de les voltes prèvies en les quals ja havia deixat anar el fre en l'esmentat punt.
Això afegit a una velocitat igual que la de la seva volta ràpida de l'FP2, va provocar un estrès sobre el pneumàtic davanter i una pèrdua d'enganxament sobre la irregularitat de l'asfalt.
Aquesta pèrdua d'enganxament va provocar la caiguda amb el tràgic desenllaç que ja tots coneixem", assenyala el text.
En l'esmentada volta, Salom va arribar a la referència de frenada 6 quilòmetres per hora més lent que en la seva volta ràpida, segons la telemetria, a causa d'una acceleració menor després de sortir del revolt 11.
"A causa d'aquesta menor velocitat va frenar 9 metres més tard per mantenir una correcta velocitat de passada per revolt", ha assegurat l'equip.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Darij Krajcic, un diputat eslovè del partit de govern LMS, ha presentat la seva dimissió davant l'escàndol creat després que ell mateix comentés durant una reunió parlamentària que havia robat un bocata en una botiga.
"Vaig esperar per pagar durant més de tres minuts, però (els empleats) conversaven i ningú feia atenció.
Per això vaig sortir sense pagar.
Ningú va venir cap a mi, no hi va haver alarmes, tot i que hi havia càmeres de vigilància", va relatar dimecres durant un debat sobre seguretat alimentària que estava sent transmès en directe per la televisió.
Tot i que després va explicar que es tractava d'un "experiment social", que es va disculpar davant de les empleades i que va acabar pagant l'entrepà, l'escàndol i el debat creat, especialment a les xarxes socials, ha acabat portant Krajcic a presentar la seva dimissió. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
La recerca educativa és definida al web de l'American Educational Research Association com «l'àmbit científic d'estudi que examina els processos d'educació i aprenentatge així com els atributs humans, interaccions, organitzacions i institucions que configuren els resultats educatius».
La seva finalitat és descriure, comprendre i explicar com l'aprenentatge té lloc a la vida d'una persona i com els contextos formals i informals de l'educació afecten totes les formes d'aprenentatge.
Mai abans en la història s'havien dedicat tanta prioritat estratègica i tants recursos a la recerca centrada en l'educació en general i en l'aprenentatge en particular.
La paradoxa és que no es dediquen a la recerca específica entorn de l'aprenentatge humà o de la recerca educativa, sinó a la investigació sobre l'aprenentatge de les màquines (machine learning), de la qual cosa es deriven els avenços de la intel·ligència artificial (IA), dels sistemes experts i dels algoritmes. |
L' històric molí dels Paraires de Banyoles, situat a la placeta de Sant Pere, està vivint un període de canvi arran de la voluntat del consistori de la ciutat de restaurar-lo amb l'objectiu que sigui un punt d'interès cultural visitable pels ciutadans.
Segons el regidor d'Urbanisme i Activitats de l' Ajuntament de Banyoles, Albert Tubert, les obres van començar fa un mes i pretenen acabar abans de l'estiu.
Pel que fa als costos, el mateix puntualitza que «el pressupost d'obra civil i de subministrament de la turbina que generarà electricitat és de 80.000 euros, dels quals 50.000 provenen de la Diputació de Girona, mentre que la resta la finançarà el consistori».
Segons fonts municipals, el molí del gremi dels Paraires, també anomenat molí de la Victòria, està documentat de l'any 1337, malgrat que es creu que ja existia uns anys abans.
Segons el regidor d'Urbanisme, « l'ofici dels paraires, que són els treballadors de la llana, va ser el primer ús que es va donar al molí», i d'aquí vindria el nom de l'edifici, malgrat que al llarg de la història el molí va adoptar altres funcions aprofitant el salt d'aigua per generar energia.
Tubert comenta que les obres de rehabilitació integren diverses accions.
Alguns dels treballs són consolidar l'estructura, repicar pedra i restaurar les zones més degradades.
El regidor explica que fins ara la construcció comptava amb «un altell, que era l'estança del moliner, que s'ha eliminat perquè s'ha volgut deixar tot a un sol nivell, però es farà un voladís petit perquè es pugui veure el salt d'aigua de quatre metres del rec Major des de dalt, a banda de poder-lo observar des de la planta baixa de l'edifici, aconseguint així una doble perspectiva».
Una altra actuació és la neteja dels sediments que hi ha a la zona del salt d'aigua per tal de recuperar la seva alçada original de quatre metres.
El regidor comenta que «el molí en aquests moments no té electricitat, per aquest motiu una de les accions consisteix a habilitar corrent elèctric perquè l'espai sigui visitable».
En aquest sentit, també es vol canviar l'actual portal de fusta per una reixa de ferro en què es pugui veure el rec Major i l'antic salt del molí des de l'exterior.
Tubert esmenta que actualment s'està treballant en l'organització de les visites al molí i, paral·lelament, «s'està preparant una ruta pel rec Major de la ciutat a partir de panells informatius d'entre 10 i 12 molins i salts que estan repartits pel rec».
La voluntat és que es col·loquin els cartells informatius al davant de cada localització que ha donat i dona vida a un dels espais més emblemàtics i identitaris de la capital del Pla de l'Estany.
El regidor indica que aquesta iniciativa s'està duent a terme des de l'àrea d'Urbanisme del consistori, juntament amb diversos estudiosos locals, tenint en compte que «el rec Major és el principal rec industrial de Banyoles, perquè és el que té més cabal i salts».
El mateix afegeix que «des de l'època medieval sempre s'ha utilitzat la força de l'aigua del canal per tirar endavant indústries artesanes diverses i altres serveis més moderns».
A tall de recordatori, a principis de gener l'Ajuntament va informar que havia aconseguit rebre el darrer tram del rec Major amb l'objectiu de remodelar-lo i fer-hi un passeig perquè la zona pogués ser visitable, a banda de reformar un aparcament per habilitar-hi una zona verda. |
Definició de KPIs i disseny de dashboards
Integració de múltiples fonts a Google Analytics
Quin producte hauria de destacar a la web?
Quina previsió d'estoc necessito per al llançament del producte?
Quin dia de la setmana és el millor per a llançar la campanya?
Aquestes són algunes preguntes típiques que podem sentir al departament de màrqueting de qualsevol empresa.
El que molts no saben és que podem trobar la resposta a moltes d'aquestes preguntes en l'analítica web, bé sigui en dades de comportament d'usuari via registre de trànsit o bé en respostes d'usuari a través d'enquestes.
Algunes de les coses que podem fer per ajudar-te:
En un segment altament competitiu com el de el sector immobiliari, hem aconseguit incrementar el trànsit de pagament de Finques Pascual en un 250% pel mateix pressupost. |
El PHC Sant Cugat femení ha perdut davant el Girona per la mínima, per 0 a 1 en un partit amb moltes ocasions però que només s'ha decidit amb un gol.
Les santcugatenques, per tant, perden l'oportunitat de superar un rival directe en la classificació de l' OK Lliga Femenina.
Amb aquesta derrota, la 12a de la temporada, el Sant Cugat és 10è amb 15 punts, a només 3 del descens, que el marca Las Rozas amb 12 a falta de 9 jornades per acabar la lliga.
Les santcugatenques han començat els primers minuts pressionant i atacant la porteria rival i des de l'inici les oportunitats s'han succeït per a l'equip de Beto Borregán, semblava que era bastant superior i les locals han tingut suficients arribades per marcar més d'un gol.
Ni en jugada, ni amb falta directa que ha fallat Maria Pujades, en els primers instants de partit, el Sant Cugat no ha pogut marcar.
A mesura que han anat passant els minuts, el domini inicial de les santcugatenques s'ha anat diluint i les gironines han començat a tenir ocasions de perill.
A partir del minut 10 de la primera part, el partit s'ha començat a decantar cap a les dues porteries i hi ha hagut una mica de descontrol.
Els dos equips intentaven sortir a la contra i en el dia d'avui les dues porteres, Cristina Elie, del Sant Cugat i Virginia Díaz, del Girona, han tingut molt protagonisme amb aturades de mèrit.
Tot i el resultat tan ajustat i tant baix al final del partit, ja en la primera part els dos equips han tingut ocasions i, les bones aturades de les porteres han evitat que el marcador fos més ampli.
Passats els primers 10 minuts, el Sant Cugat ha perdut el control que ha tingut i les visitants s'han defensat i han sortit bé a la contra per tal de buscar la porteria rival.
En els últims instants de la primera part, les gironines han tingut més presència i també han gaudit d'una falta directa, que Cristina Elie ha aturat amb dos temps.
A la represa, el partit ha seguit igual de tens, tot i que qui ha començat tenint la possessió ha estat el Girona.
A la segona part, al Sant Cugat li ha costat més trobar la porteria rival, encara així, han tingut ocasions de mèrit per obrir el marcador.
El partit anava encaminat a què és decidís per detall i que l'equip que marqués primer tenia moltes possibilitats de guanyar, i així ha estat.
Tota la segona part ha estat un descontrol per part dels dos equips amb un partit amb ocasions en totes dues porteries.
En una d'elles, en una recuperació del Girona en un atac de les santcugatenques, Laia Castro, amb una jugada individual ha fet el primer i únic gol del partit quan falten 12 minuts.
A partir d'aquí, el Sant Cugat ha buscat la porteria rival, però no sense crear continuu perill per poder empatar el partit.
Tot i que, a mesura que ha anat passant el temps, les santcugatenques s'han volcat a l'atac i el Girona s'ha replegat al darrere per defensar el resultat.
Ja en l' última jugada del partit, en l'últim segon, el Sant Cugat ha fet el gol que hagués suposat l'empat, però l'àrbitre ha considerat que una jugadora santcugatenca l'havia tocat amb el peu abans d'entrar a la porteria.
Després del partit, l'entrenador del PHC Sant Cugat femení, Beto Borregán, ha analitzat la derrota: "Et diria que és el pitjor partit que hem fet de la temporada.
Era un equip que si guanyàvem, el superàvem, però a banda d'això el que vull és que el meu equip competeixi, i avui no ho ha fet".
També ha afegit que ha estat un partit descontrolat: "A causa del descontrol, avui no he vist al meu equip.
Potser ha estat el meu plantejament, però hem de treballar junts perquè això no passi".
Sobre la situació de l'equip ha dit que "ara venen tres partits clau contra tres equips que hem de guanyar si o si i ens ho hem de prendre com una final".
El pròxim partit de les vermell-i-negres sera davant el Cuencas Mineras, penúltim classificat amb 9 punts i que només ha guanyat 3 partits.
Per tant, una oportunitat més per al Sant Cugat per escalar posicions cap a una zona tranquila de l'OK Lliga. |
La Guàrdia Civil i l'Agència Tributària, en el marc de l'operació 'Espíritu', han desarticulat una organització criminal acusada de defraudar més de 25 milions d'euros en IVA sobre la comercialització de begudes alcohòliques i en la qual s'han detingut 43 persones en tot el territori nacional.
L'operació, segons han informat en un comunicat conjunt, s'ha dut a terme a les províncies catalanes de Barcelona, Girona, i Lleida, així com a Madrid, Zamora, Badajoz, Castelló, València, Sevilla, Cadis, Màlaga i Guadalajara i s'ha saldat amb la detenció de 43 persones i la intervenció de begudes alcohòliques per valor de més de quatre milions d'euros.
Els delictes que s'imputen als membres d'aquesta organització delictiva són contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals, pertinença a organització criminal, contra el mercat i els consumidors i falsedat documental.
Per part de l'Agència Tributària es presenta denúncia davant la Fiscalia de Castelló al setembre del 2016, obrint-se diligències d'investigació per part de la Fiscalia, a les quals s'incorpora la Unitat Central Operativa (UCO), la Comandància de la Guàrdia Civil de València, la Dependència Regional d'Inspecció de l'Agència Tributària a València i l'ONIF.
Inicialment, la investigació es va centrar en l'activitat real d'un Dipòsit Fiscal situat en aquesta província, amb la finalitat de corroborar la hipòtesi plantejada sobre l'existència d'un presumpte delicte contra la Hisenda Pública, però al llarg d'aquesta es va anar detectant un entramat societari que s'estenia per diverses províncies del territori nacional, format per més de 60 empreses.
Aquest entramat d'empreses, estava perfectament dissenyat per emmascarar aquesta activitat delictiva, en la qual cada societat exercia diferents rols.
L'adquisició de la mercaderia, begudes alcohòliques, es realitzava per un grup d'empreses denominades "introductores", les quals adreçaven el producte al Dipòsit Fiscal.
Seguidament, les begudes espirituoses eren transportades fins als centres de distribució, que posseïen la capacitat de comercialitzar-les a preus molt per sota dels de mercat.
Aquest baix preu s'aconseguia perquè l'organització criminal eludia pagar l'impost de l'IVA.
Encara que la mercaderia era traslladada realment als referits centres de distribució directament, documentalment l'organització la feia passar per diferents societats, entre les quals es distingien dues classes, d'una banda, les "pantalles" que, únicament intenten difuminar el seguiment de la mercaderia i allunyar l'acció fraudulenta dels responsables criminals, i d'altra banda les denominades "truites" o "missing traders", al capdavant de les quals l'organització criminal situava testaferros.
Aquesta defraudació milionària es perfeccionava, ja que aquestes últimes eren les que l'organització destinava a no pagar l'IVA corresponent, de tal manera que quan l'Administració els exigia aquesta compensació, ningú responia a la mateixa, arribant a aconseguir un frau que hauria superat els 25 milions d'euros en aquest concepte.
D'aquesta manera, l'organització criminal s'assegurava la col·locació de totes les begudes alcohòliques que pogués adquirir distribuint-les per les províncies afectades i aconseguint pràcticament una monopolització del mercat.
A més de les detencions practicades, l'operació s'ha saldat amb el bloqueig de diversos centenars de productes financers, 47 immobles de diferent naturalesa i 59 vehicles.
En la mateixa han participat diferents unitats pertanyents a les Comandàncies de la Guàrdia Civil de les províncies afectades, així com unitats canines detectores de paper moneda i drogues.
Igualment, han participat inspectors de diferents dependències regionals d'inspecció de l'Agència Tributària i l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF).
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Jaume Fàbrega Els calamars són un dels cefalòpodes més apreciats per la cuina mediterrània.
Es poden fer de moltes maneres: a la planxa, a la romana, guisats amb patates, farcits....
Hem d'observar que els calamars, com la resta dels cefalòpodes, només es mengen a la Mediterrània i a Àsia – la Xina, el Japó, Vietnam, Tailàndia...–, i una mica a Llatinoamèrica.
Però no són considerats comestibles ni al nord d'Europa ni a Anglaterra o als Estats Units, països on aquests cefalòpodes els arriben a produir repugnància.
A Catalunya crèiem que ja els calamars a la romana ja es menjaven als anys 50, com a aperitiu acompanyat un vermut, acabats de fer; alguns els atribuïen a un origen andalús.
Però ara hem descobert, com explico a La cuina modernista, que ja eren una preparació coneguda a Catalunya en aquella època, per tant, més antiga i autòctona.
El calamar, calamars, «calamà» (i el plural «calamans», com diuen al nord de la Costa Brava), dins el regne del marisc, és un dels reis de la nostra cuina.
N'hi ha a totes les costes mediterrànies i atlàntiques, de les Canàries a Noruega, passant per les costes angleses i les americanes (si bé a vegades corresponen a altres espècies), així com al Japó.
Hi ha, com és sabut, calamarsos més aviat grans (de 30 a 50 centímetres) i calamarsets, calamarins, calamanxins, calamarsots, etc, que solem anomenar amb el nom d'origen basc de xipirons.
En aquest darrer cas es poden fer sencers.
També són exquisits simplement fregits o saltats, amb all i julivert, o «a la bruta».
Se solen posar als arrossos i paelles, a la fideuada, a la pasta, als plats de mar i muntanya, a les sarsueles i freginades, als suquets.
Destaquen, també, farcits: a l'estil català –amb carn, o amb ous durs, poma, etc.– i també a l'estil de la costa, amb botifarra, sobrassada, pernil, gambes o llagostins...
Es pesquen amb poteres i arts d'arrossegament.
El calamar (Loligo vulgaris) és calamar en espanyol, encornet o calmar en francès, squid en anglès, calamaro en italià, kalamari en grec, kalamar en turc, lula en portuguès, tautena en occità i txipiroia en basc.
A Occitània n'hi ha diversos noms populars, a part del de calamars: tautena, claougeou (grafia francesa), etc. El calamars té un cos o bossa en forma de torpede, amb dues aletes, 8 braços i 2 llargs tentacles.
S'assembla a la canana o aluda (Todarodes sagittatus), de carn més dura (atenció als fraus!), amb unes aletes més curtes i el cos més allargat, i més gran, ja que pot amidar fins a 1 metre i pesar 15 quilos.
S'anomena pota en espanyol, flying squid en anglès i totano en italià.
El francès el sol confondre amb el calmar o calamar.
Actualment es comercialitzen espècies de calamars gegants, si bé se solen fer passar per tires de sèpia
En tot cas, els calamars fregits, saltats o a la planxa –iguals que la sèpia i els popets, a Catalunya– es mengen arreu de la Mediterrània, d'Itàlia a Grècia o Turquia, passant pel Magrib i Provença, així com al País Basc i Galícia.
Però no a l'Europa continental i nòrdica.
Josep Pla dóna carta de naturalesa a aquesta preparació, si bé amb una conclusió una mica forçada; dedica tot un capítol, «Sobre el calamar», a El que hem menjat (1972): «El calamars té una gran difusió: el calamars a la romana, arrebossat, es troba a tot arreu.
La gent desconeix l'anatomia dels peixos i no està per espines».
Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients... |
L'Estació Nacional d'Autobusos (ENA) segueix reivindicant un punt d'informació turística a les seves instal·lacions davant de les demandes continuades dels visitants que arriben al país per mitjà del servei de busos regulars.
Tal com va explicar en una entrevista a aquest rotatiu el gerent de l'ENA, Jaume Vidal, quan els turistes baixen de l'autobús es dirigeixen a les taquilles o el personal de l'estació per preguntar com arribar al seu hotel.
«Nosaltres responem sense problemes, però no és la nostra feina i ja no és només això, sinó que penso que no és una imatge de país arribar a l'estació i no tenir on acudir per demanar informació», va valorar Vidal.
Tot i que des de l'estació no paren d'insistir a Andorra Turisme per aconseguir aquest servei, la resposta de l'organisme, segons va fer saber el gerent, «és que ja va fer-se una prova pilot per veure si era rendible i va sortir malament».
De fet, va dur-se a terme ja fa més d'un any, entre finals de febrer i finals de març del 2018, i va consistir a tenir una persona durant vuit hores al dia a l'estació per atendre les possibles demandes dels passatgers.
«Penso que va fer-se fora de temps i d'horaris», va criticar Vidal tot remarcant que el moment de major necessitat és quan arriben els autobusos i que l'informador al vespre ja no hi era.
«Aquella persona estava avorrida com una ostra durant tot el matí perquè els passatgers que hi havia aleshores estaven allà per agafar un bus, ja que al matí hi ha més serveis de sortida que d'entrada, mentre que a les set de la tarda, l'hora punta, ja no hi havia ningú i continuàvem sent nosaltres qui ateníem els passatgers», va exposar el gerent el problema de la prova pilot.
Arran d'aquell resultat, Andorra Turisme va desestimar l'opció d'instal·lar un punt d'informació turística tot i que va apuntar que «ho tindria en compte per a properes ocasions».
«Però no se n'ha tornat a parlar i quan truquem per recordar-ho el primer que ens diuen és que la prova pilot va sortir malament», va lamentar Vidal tot subratllant que ells seguirien demanant-ho.
De fet, esdevé encara més necessari després de les xifres de passatgers del primer semestre del 2019.
Segons les dades facilitades des del Departament d'Estadística, entre els mesos de gener i juny s'han comptabilitzat fins a 178.388 viatges entre entrades i sortides a l'estació.
Pel que fa al nombre de passatgers durant aquest mateix període, van registrar-se'n una mitjana de 991 al dia.
I si ens fixem en la diferència entre un mes de temporada alta i un de baixa, al febrer va haver-hi una mitjana de 1.466 viatgers al dia i al juny, de 608.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El Parlament iranià va votar al juliol una llei per reforçar les restriccions en el vestuari femení.
Shahla Sherkat, activista defensora dels drets de les dones. / DARREN STAPLES / REUTERS.
El 25 d'abril la justícia iraniana va tancar la revista femenina Zenan Emrooz per immoral.
La decisió judicial es basava en un article sobre el matrimoni blanc, la manera com a l'Iran es denominen les parelles que viuen juntes sense estar casades, una tendència creixent en un país on mantenir relacions sexuals abans del matrimoni és il·legal.
La directora de Zenan Emrooz és Shahla Sherkat, una activista defensora dels drets de les dones que fa quinze anys va fundar aquesta revista, la primera eminentment femenina de l'Iran.
El govern de Mahmud Ahmadinejad ja es va encarregar de clausurar-la perquè parlava obertament dels problemes de les dones i les mostrava de manera impúdica, és a dir, amb uns quants cabells fora del mocador.
La preservació de la imatge de la dona com un ésser cast que cal protegir de les mirades masculines va portar el Parlament iranià a aprovar al juliol una llei per reforçar les mesures restrictives sobre el vestuari femení.
El govern de Hassan Rouhani s'hi oposa i, per ara, no l'està aplicant, però el fet que els conservadors siguin majoria a la cambra fa que lleis com aquesta, que limiten la llibertat de les dones, s'aprovin amb facilitat.
"Els estaments de poder controlats per homes amb una mentalitat tradicional impedeixen que es puguin dur a terme les reformes que farien avançar el país", assegura Shahla Sherkat, en declaracions a l'ARA.
Segons aquesta històrica feminista, tot i les dificultats, "la modernització de l'Iran és imparable".
Això es deu al fet que els grups feministes liderats per dones que s'atreveixen a denunciar les injustícies i a reclamar els seus drets dins de l'Iran estan "pressionant" la societat.
Tot i això, Sherkat precisa: "Els pensaments tradicionals i les creences no es modifiquen ràpidament.
Per això considera que no n'hi ha prou amb la lluita que protagonitzen els moviments de dones.
"Hi ha qüestions que s'han de solucionar d'arrel.
I afegeix: "Si la cultura patriarcal i les tradicions no evolucionen cap a una situació de més igualtat, no hi ha res a fer".
L'Iran és un país islàmic regit normativament per la xaria, un codi legal basat en els preceptes de l'islam.
¿És incompatible aquesta reforma que necessita l'Iran amb l'islam?
El problema és que ni les dones musulmanes coneixen els seus drets".
Igual com l'advocada i activista iraniana Shirin Ebadi -primera dona musulmana guardonada amb el premi Nobel de la pau-, Sherkat creu que "el problema de les dones a l'Iran no és l'islam".
Sosté que es fan "moltes interpretacions diferents de l'islam, algunes contràries als drets de la dona, però els problemes que pateix la meitat de la població de l'Iran no tenen res a veure amb l'islam".
"Rouhani ha d'eliminar les quotes universitàries que limiten les places per a dones i fomentar el seu paper a la societat.
Hi ha d'haver més igualtat d'oportunitats laborals.
Si la dona té feina, és independent econòmicament, i això li dóna poder", afegeix.
A l'Iran la societat patriarcal fa que ningú es qüestioni que el cap de família és l'home; la dona necessita el seu permís per viatjar i, moltes vegades, també per divorciar-se.
Ell ha de mantenir econòmicament la família, per això les empreses tendeixen a contractar un home abans que una dona.
Sherkat considera que aquests rols patriarcals canviaran, però amb el temps i "mai amb una revolució".
"Els canvis vénen quan la societat està preparada i els demana", recalca.
A finals de juliol, Sherkat va assistir a una vista judicial sobre el cas de Zenan Emrooz.
Confia a poder reobrir la publicació: "Era l'única revista que feia pedagogia sobre els drets de les dones".
El president Rouhani va prometre lluitar contra la discriminació, però per ara no s'han produït avenços significatius.
"El president ha estat massa ocupat amb l'acord nuclear.
Des del 1979 no hi ha hagut cap evolució important en els drets de les dones.
Però sí que és cert que ara hi ha menys repressió que abans", assenyala.
El Parlament tramita actualment una llei anomenada "pla per preservar la castedat i el hijab", que preveu multes de 300 euros per a les dones que portin malament el mocador, o una reducció del salari per a les empleades públiques que cometin aquesta infracció o similar.
Per ara, la llei no està aprovada i el govern iranià continua resistint-se a implantar aquest tipus de normatives.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Òrgans de Justícia i Comissions
Pla de Competició / Regles de Joc
jugadors procedents de l'exterior
Inèdita semifinal la que s'ha viscut aquesta tarda a la Playa de la Victoria de Cadis.
Catalunya ha vençut l'actual campiona, la Regió de Múrcia, després de xutar dotze penals i d'haver quedat 0-0 en el temps reglamentari i a la pròrroga.
Poques vegades, per no dir pràcticament mai, es pot viure un partit de futbol platja on no hi hagi cap gol.
Per aquest motiu, la força, l'empenta de Catalunya i el no defallir en cap moment han estat claus per aconseguir el passi a la final del Campionat d'Espanya.
La semifinal ha estat tan igualada que s'han vist poques ocasions clares durant tot el duel.
De totes maneres, podria haver estat diferent si, al segon període, Yeray González, hagués tingut més encert en un penal.
La Selecció Catalana ha jugat de manera intel·ligent, no deixant-se contagiar pel sistema dels murcians i fent la pressió en el moment oportú.
A més a més, la defensa ha estat impecable, contundent i sense cometre errors.
Menció especial per als porters, els quals han tornat a fer un gran paper, com en tota la competició, apareixent en els moments més importats.
Pau Manzano ha disposat de l'oportunitat més clara en el tercer període amb un xut escurat a la línia de fons que s'ha estavellat al travesser.
Amb el temps reglamentari finalitzat sense gols, ambdues Seleccions han jugat una pròrroga de tres minuts en la qual tampoc s'han pogut veure ocasions clares.
I amb aquest sorprenent resultat, la tanda de penals també ha estat igual d'emocionant, tensa i, sobretot, llarga.
Fins a dotze llançaments s'han dut a terme, amb dues aturades dels porters, fins que en l'últim tir, Múrcia l'ha enviat fora i ha donat el bitllet per a la final a la Selecció Catalana Juvenil masculina.
Així doncs, el darrer partit del Campionat d'Espanya tindrà lloc diumenge a les 12.00 hores davant Andalusia.
El president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras, i el vicepresident primer, Josep Llaó, han estat presents en la semifinal.
Dues catalanes es proclamen campiones dels Jocs Mundials de la Sorra a Qatar
Cinc catalans jugaran els Jocs Mundials de Qatar de Futbol Platja
El Roses Platja, un club amb un estil i una filosofia de treball úniques
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL |
La Fundació Vila Casas ha donat aquest dilluns un bust de Francesc Macià, creat per l'escultor Mariano Andrés Vilella.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha rebut al president i el director de la Fundació Vila Casas, Antoni Vila Casas i Àlex Susanna, respectivament, i a l'escultor.
Vilella ha explicat que "es va pensar sempre que l'escultura s'ubiqués sempre en aquest edifici, la Generalitat, i després de 35 anys ha sorgit i està al seu lloc.
Per a mi ha estat un orgull molt gran que acabi aquesta aventura".
Susanna ha anunciat que dedicaran una part del Museu Can Mario de Palafrugell a mostrar un conjunt d'obres de Vilella.
Vilella ha explicat que van trobar una màscara de Francesc Macià molt deteriorada i l'escultor va agafar la màscara com a base per composar un bust en marbre.
De la màscara que van trobar li va cridar l'atenció l'expressió del rostre.
L'escultor ha titllat l'obra com a clàssica i per a ell, és "de les millors que ha fet a la seva vida".
Ha reconegut que per a ell ha estat una aventura "molt bonica" realitzar-la.
El director de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna, ha anunciat que de cara la primavera dedicaran una part del Museu Can Mario de Palafrugell a mostrar un conjunt d'obres de Mariano Andrés Vilella que és propietat de la Fundació.
Actualment tenen 14 obres de l'escultor. |
És la paradoxa del turista que va a un allotjament rural: busca el contacte amb la natura, però li fa nosa el galliner del veí perquè no el deixa dormir.
Això és que li ha passat a un veí de Soto Cangas, a Astúries.
Un jutge li ha fet clausurar el galliner després de comprovar que el cloqueig de les gallines i el cant dels galls superava els decibels permesos.
I és que els galls tenien el mal costum de cantar "en hores intempestives", sense tenir en compte els costums horaris d'aquells que havien anat a passar uns dies de descans en un entorn rural.
Nel Cañedo s'ha fet famós per defensar el medi rural amb una ironia peculiar
I aquí és on entra Nel Cañedo, conegut com el "ramader youtuber" dels Picos d'Europa, que s'ha despatxat de gust al seu compte de Facebook, amb un vídeo de sis minuts amb un gran sentit de l'humor on fa una repassada de tots els que s'han vist involucrats en aquest cas.
"Per què veniu a un poble a fer turisme rural?
El pastor es mostra molt indignat pel tancament del galliner, mentre els turistes que venen al poble posen música fins a la matinada.
Però que un pollastre canti a les set del matí quan surt el sol és el normal."
Amb ironia els recorda que l'ambient rural té unes característiques distintes a l'urbà:
"A mi no se m'acut anar al propietari d'un hotel a Madrid i dir-li que molesta el soroll dels cotxes o del camió de les escombraries!"
Les reflexions de Cañedo s'han fet virals i la crítica apunta directament al jutge o jutgessa que ha pres la decisió.
El propietari de l'hotel és qui més rep, i al final del vídeo li diu:
"Inverteix i posa finestres com Déu mana!"
Imatge d'una habitació d'hotel (ACN)
El vehicle que ha entrat dins la zona intermodal de la T1 de l'aeroport del Prat
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Col·legi Salesià de Sant Josep, a Barcelona
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Actualització: 30 de juny de 2018
Informació facilitada per: Direcció d'Estudis Parlamentaris |
El líder del grup Demòcrata de Barcelona, Xavier Trias, ha presentat una querella criminal contra l'ex-director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Eugenio Pino per calúmnies i injúries per unes declaracions de febrer en les quals va insistir que l'exalcalde tenia un compte a Suïssa.
Trias considera que aquestes declaracions de Pino a 'El Mundo' el 8 de febrer són falses i afecten greument el seu honor, per la qual cosa ha presentat aquesta querella davant el Jutjat d'Instrucció de Madrid, ha informat el grup municipal aquest dimarts en un comunicat.
En la querella, consultada per Europa Press, el representant legal de Trias argumenta que aquestes declaracions són objectivament falses, per la qual cosa les considera calumnioses i "greument lesives de l'honor".
Per "acreditar la falsedat de les imputacions", Trias sol·licita al jutge un conjunt de diligències que inclouen l'interrogatori de Pino; el testimoniatge de dos policies de la UDEF, i una comissió rogatòria internacional a Suïssa per requerir al banc suís UBS si existeix algun compte a nom seu.
També sol·licita un requeriment al Ministeri de l'Interior sobre viatges de funcionaris policials a Suïssa "en el marc de la preparació de l'anomenada operació Catalunya", ha destacat el grup municipal.
A més, demana recopilar documentació que inclou l'entrevista a Pino, un certificat dels serveis jurídics d'UBS, un escrit de la UDEF sobre un dossier que va rebre la Policia, i un escrit de Fiscalia Anticorrupció que arxiva l'atestat de la UDEF.
"És un pas més en el camí per defensar el meu prestigi personal, la meva dignitat i el meu honor", ha defensat l'exalcalde, qui també va presentar al setembre amb el PDeCAT una querella contra l'exministre d'Interior, Jorge Fernández, i l'exdirector de l'OAC, Daniel de Alfonso, que el Tribunal Suprem va arxivar al desembre.
La querella exposa que és fals que Trias hagi tingut un compte a cap banc suís, i defensa que així ho va demostrar "per atallar la gegantesca campanya difamatòria de què estava sent objecte" des d'octubre del 2014, quan el mateix diari va publicar que el llavors alcalde tenia un compte a UBS amb 12,9 milions.
El grup municipal ha recordat que el banc va emetre un document oficial que desmentia que Trias hagués tingut comptes a l'entitat i que la Fiscalia Anticorrupció va arxivar la investigació sense obrir "cap diligència, en entendre que no existia cap element que pogués donar consistència" a l'acusació.
La querella assenyala que ja està en tràmit un procés judicial abreujat per calúmnies contra tres periodistes del mateix diari --un dels quals signa l'entrevista a Pino-- per publicar que l'exalcalde tenia aquest compte a Suïssa el 2014.
Trias ha assegurat que, amb aquesta querella, també pretén "actuar contra persones que, des de la política, el periodisme o, ara, la Policia, realitzen pràctiques impresentables i antidemocràtiques, i per demostrar que en política no es pot actuar d'aquesta forma".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Fem servir la majúscula per al nom del grup ( Pussy Riot ) i la minúscula (amb marca tipogràfica) si ens referim a les persones que en formen part ( una "pussy riot", dues "pussy riot" ). |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
33 fotògrafs, 10 escoles de fotografia i imatge i 2 col·lectius de fotografia són els protagonistes de la quarta edició de FineArt Igualada, del 26 de febrer al 20 de març.
La presentació, aquest dimecres, va comptar amb la presència de l'alcalde Marc Castells, Ramon Muntaner, director del certamen i el regidor Pere Camps.
FineArt Igualada enguany celebra la quarta edició del festival.
Serà en diferents espais expositius municipals i d'altres d'efímers que recuperen patrimoni de la ciutat, per emmarcar les diferents propostes visuals, en 15 sales d'exposicions distribuïdes per Igualada.
Aquesta edició comptarà amb fotògrafs provinents del Perú, França i també de la Rioja, Mallorca, Valladolid, Andalusia, Madrid, País Basc, Castella i Lleó i de Catalunya.
Tindrà lloc del 26 de febrer al 20 de març.
Comptarà, a més de les 45 exposicions, amb un gran nombre d'activitats paral·leles vinculades amb aquest art com són visites guiades –com la de Daniel Giralt Miracle, comissari de l'exposició d'Eugeni Forcano-, pel·lícules -'Human' de YannArthus Bertrand i 'Aita' de José Maria de Orbe-, presentació de libres –com 'Diagonal'; '3.650 dies després' de Josep Bou, i tallers per grans i menuts.
FineArt 2016 compta amb professionals d'àmbit internacional com els reconeguts Yann-Arthus Bertrand -fotògraf parisenc de renom-, el peruà Mariano Zuzunaga, cineasta i
artista donostiarra José María de Orbe, el premi nacional de fotografia 2012 Eugeni Forcano, el murcià Juan Manuel Díaz Burgos, el mallorquí Francis de Andrés, el reconegut madrileny Javi Camino, el català Manel Úbeda, Miquel Galmes i les també catalanes Lola Montserrat i Montse Campins.
En la programació hi figuren també noms com Carles Palacio, Carles Rodríguez, Cecília Ortíz, Conchi Martínez, Enric Pàmies, Gemma Miralda, Gerard Boyer, Jesús Botaro, Laia Rissech, Maria Abras, Mo Consuelo Alcaide, Maria Llop, Miguel Castellano, el duet RoigLlasera, Santi Bajona, Sebastià Caus i Vicente Peiró.
L'apartat igualadí: Albert Clotet, David Ribera i Roger Velàzquez
Com cada edició, també hi ha espais dedicats a fotògrafs igualadins; aquest any el festival compta amb les obres d'Albert Clotet, David Ribera i Roger Velàzquez.
L'esdeveniment també ofereix les fotografies del Premi Ciutat d'Igualada Procopi Llucià i les mostres fotogràfiques del col·lectiu Perpignan Photo Culture en Catalonge.
Per la seva banda, les escoles de disseny i fotografia continuen apostant per FineArt; enguany, el nombre d'escoles ha augmentat de vuit a deu.
Es mostren els treballs dels alumnes de l'escola ERAM- Girona, de l'espai de Fotografia Francesc Català-Roca, de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), de l'Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona (Elisava), de Fotoespai Barcelona Centre d'Imatge, de Grisart, de l'Escola Groc, de El Observatorio, de l'Escola d'Arts i Oficis Gaspar Camps d'Igualada i de l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot.
Seguint la línia de les dues passades edicions, FineArt Igualada opta per la difusió de l'esdeveniment a través de les xarxes socials.
Així, el festival comunica totes les novetats tant de participants com el programa d'activitats a través de les plataformes Facebook, Twitter - i Instagram – fineartigualada - (podeu etiquetar les fotos amb el hashtag.
També us podeu descarregar l'APP FineartIgualada per Android, i accedir a tota la informació a través de la web: www.fineartigualada.cat
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
L'advocat de l'assassí va sol·licitar la mesura per aconseguir que sortís en llibertat abans de complir els 23 anys de presó a què va ser condemnat
Lleida.-L'Audiència de Lleida ha rebutjat expulsar Miao You Long, el treballador d'un restaurant xinès de Balaguer que el juny de 2008 va apunyalar mortalment el propietari de l'establiment.
L'home fa més d'onze anys que és a la presó ja que hi va ingressar preventivament l'1 de juliol de 2008.
Després del judici, el jurat popular el va declarar culpable del crim el juny de 2009 i l'Audiència de Lleida el va condemnar a 23 anys de presó.
L'advocat de l'home ha demanat l'expulsió del territori espanyol per evitar que el seu client hagi de complir la resta de la pena a la presó.
Tot i que la llei contempla substituir la pena de presó per l'expulsió en delictes comesos per estrangers, la Sala ho descarta en aquest cas per la gravetat dels fets i perquè encara no ha complert dues terceres parts de la condemna.
Això no impedeix que el pres pugui demanar el tercer grau més endavant, una mesura de semi-llibertat que el jutge també haurà de valorar.Durant el judici l'acusat va reconèixer els fets tot i que no va saber explicar els motius que l'havien dut a actuar d'aquella manera.
Testimonis i experts, però, van qualificar la seva reacció de 'sobtada, cruenta i excessiva'.Miao va explicar que l'únic que recordava és que, mentre estava a la cuina tallant pastanagues, va tenir una al·lucinació que va fer que apunyalés al coll la víctima.
A partir d'aquí, va declarar que no recordava res fins al final, quan, en veure la víctima estirada a terra plena de sang i de talls, 'només volia que deixés de patir' i, per això, el va "rematar", tot i les súpliques de la dona i els fills que li demanaven que parés.La defensa pretenia demostrar que l'acusat patia un trastorn adaptatiu que podria haver causat el comportament agressiu.
Les psiquiatres però, van assegurar que Miao no patia cap malaltia mental greu que afectés les seves capacitats cognitives i volitives a l'hora d'apunyalar la víctima i el jurat popular així ho va concloure.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Accés als documents i protecció de dades personals
Administració electrònica i gestió de documents electrònics
Fons, classificació i descripció
Transferència i ingressos de documents
Avaluació i eliminació de documents |
La medicina neix i s'insereix en una societat androcèntrica, patriarcal i heteronormativa, que manté un desequilibri estructural de poder on la dona és subordinada.
La medicina és el reflex de la cultura i les creences que la sustenten i per tant té les seves mateixes característiques.
També reflecteix altres eixos de desigualtat presents en la societat, com la classe social o l'ètnia entre d'altres.
Ara que comencem a reconèixer les estructures patriarcals de poder en altres àmbits de la vida, és important reflexionar sobre com aquestes han configurat la ciència i la pràctica mèdica i quin impacte tenen sobre la salut de les dones (Carme Valls-Llobet, 2009).
Sabem que tant la fisiopatologia (el funcionament del cos) com les manifestacions clíniques i la resposta als tractaments estan condicionades pel sexe.
De la mateixa manera, el gènere influeix en la percepció i expressió dels símptomes i el malestar, les conductes relacionades amb la salut, l'accés al sistema sanitari, etc. Però la ciència mèdica actual s'ha construït des de l'androcentrisme: ha estat pensada, ensenyada, investigada i exercida majoritàriament per barons, prenent allò masculí i l'home com a patró universal, tant a la clínica com a la recerca.
La manera en què va ser enfocada i construïda la medicina inicialment porta, encara avui dia, a greus conseqüències sobre la salut de les dones.
Tot i que hi ha una consciència creixent de les diferències entre homes i dones en els aspectes més biomèdics, el valor dels factors relacionats amb el gènere és poc reconegut en la pràctica mèdica habitual.
En anteriors articles d'aquesta mateixa sèrie hem vist com la medicina ha exercit i exerceix encara (perquè els canvis es produeixen amb molta lentitud) diferents formes de violència vers les dones: obviant les diferències biològiques entre homes i dones; cuidant i tractant de forma desigual a les dones, de vegades per excés i d'altres per defecte; medicalitzant situacions normals de la vida com l'embaràs, el part o la menopausa, etc.
Però hi ha també greus repercussions sobre la salut mental.
La càrrega de malestar psicològic que suporten les dones està molt relacionada amb el gènere; però a més, pateixen un alarmant sobrediagnòstic i sobretractament de trastorns mentals que té a veure amb els estereotips de gènere que condicionen la interpretació del malestar com a patologia.
No obstant això, una de les violències més greus que la medicina exerceix vers les dones és la invisibilització dels condicionants de gènere com a determinants de salut.
Em refereixo a la importància que tenen en l'emmalaltir de les dones factors com les desigualtats i la violència de gènere o la sobrecàrrega en el treball de cures.
Des de la medicina s'interpreta el malestar generat per aquests factors, físic o psicològic, com a malaltia i s'etiqueta en diagnòstics.
Així doncs, la medicalització del malestar causat pels condicionants de gènere transforma en malaltia individual el que és violència estructural de la nostra societat i actua com a eina de control social, legitimant la desigualtat i la violència vers les dones.
Finalment, igualment important i freqüent a les consultes, hi ha la manca de reconeixement de les capacitats i sabers de les dones en relació a la cura de la vida i les relacions personals, el seu paper actiu en la gestió de l'estrès, o la resiliència enfront de les violències masclistes, tot configurant una imatge homogènia i negativa de la dona que la situa com a subjecte passiu o víctima.
La pràctica clínica també s'ha construït des de la forma d'entendre i exercir la relació i el poder que caracteritza la masculinitat patriarcal: l'autoritat com a jerarquia, la dificultat per reconèixer i expressar emocions, el mite d'autosuficiència i d'invulnerabilitat, l'enaltiment de l'objectivitat i el pensament racional, etc. Aquestes característiques es transmeten com a currículum ocult al pregrau, al postgrau i durant la pràctica professional.
Malgrat que s'ha treballat molt al voltant de la comunicació metge pacient, encara queda un llarg camí per recórrer en el reconeixement dels condicionants de gènere que afecten la relació assistencial.
Cal transformar la pràctica clínica patriarcal incloent la subjectivitat de pacients i professionals, la gestió de les emocions i la consciència d'interdependència; en resum, donant una importància fonamental al vincle i a la relació de cura (Ipazia, Llibreria de Dones de Milà, 2004), tant dintre de la consulta com en l' organització del sistema sanitari.
Hi ha evidència de diferències en la comunicació metge pacient en funció del gènere del professional.
Per part de les metgesses hi ha una major implicació en decisions compartides, abordatge psicosocial, conversa centrada en emocions i més temps de consulta.
Alguns estudis també han trobat diferències en maneig i tractament, mostrant que les metgesses fan més activitats preventives i més consell en salut mental; i recentment, també diferències en resultats en salut de pacients a urgències.
Aquestes diferències no es deuen al sexe del professional, sinó a formes de treballar i actituds que sí que estan condicionades pel gènere i que poden ser modificades per millorar la pràctica.
Malgrat el predomini de dones a l'exercici de la medicina, la pràctica mèdica encara és androcèntrica i patriarcal perquè les metgesses i els metges estem socialitzats i formats professionalment en el mateix context patriarcal.
La feminització de la professió pot facilitar una mirada crítica i feminista, pot posar paraules a les experiències viscudes per les dones metgesses que ens ajudin a repensar la nostra pràctica, però cal ser conscients de l'encara escassa "veu pública de les dones" (Mary Beard, 2017) també en l'àmbit mèdic.
Tenint en compte el rol social de la medicina, és la nostra responsabilitat professional, tant de metges com metgesses, qüestionar la ciència i la pràctica mèdica des d'una perspectiva de gènere, així com denunciar-ne els condicionants que perjudiquen la salut de les dones, i en alguns casos també la dels homes.
Mentre construïm col·lectivament un altre model possible, les actituds individuals poden contribuir a aprofundir les desigualtats existents o bé poden generar experiències d'apoderament que les redueixin.
Especialista en medicina familiar i comunitària (1989).
Treballa de metgessa de família al CAP La Pau de Barcelona.
Tutora de residents de medicina familiar i comunitària de la Unitat Docent de Barcelona.
És membre del Fòrum Català d'Atenció Primària (FOCAP).
Contacte: Twitter | Més articles
Avís legal i política de privacitat |
Aquest lloc web utilitza galetes i tecnologies semblants.
Si continua navegant pel lloc web, voldrà dir que n'accepta l'ús.
El Parlament Científic Jove Català és un programa destinat a preparar el jovent com a ciutadans actius dins de la societat del coneixement mitjançant el debat, la negociació i el coneixement en temes de ciència.
Els seus objectius són introduir els estudiants en els procediments parlamentaris en temes de ciència i recerca i promoure la interacció entre científics i joves, entre d'altres.
S'organitza cada dos anys en el marc del projecte European Student Parliaments.
Està promogut per la Fundació Wissenschaft im Dialog (Alemanya).
La 4a edició (2019) ha estat organitzada per l'FCRI amb el suport de Fundació Banc Sabadell i la Fundació Víctor Grífols Lucas. |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
Aquest formulari preten esdevenir un vehicle de comunicació entre els usuaris d'aquest web i l'Oficina de Relacions Internacionals de la UdL.
Totes les comunicacions seran estudiades amb deteniment i s'informarà les persones que hagin tramès els suggeriments i/o les queixes.
L'Oficina de Relacions Internacionals de la UdL us agraeix la vostra col·laboració. |
L'empresa, que té seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, ha estat distingida com la millor aplicació de fitness
Girona.-La plataforma de rutes Wikiloc ha rebut el premi a la millor aplicació en categoria de fitness atorgada per Garmin, un dels principals fabricants de GPS a tot el món.
Wikiloc és una aplicació que recull informació de senders i camins i que té seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.
El premi s'ha lliurat a Kansas (Estats Units, on la multinacional té la seva seu) coincidint amb la trobada anual de desenvolupadors Garmin Connect IQ, que compta ja amb més de 4.000 propostes.
Wikiloc permet gaudir de l'esport a l'aire lliure escollint entre totes les rutes que té inventariades.
El fundador de Wikiloc, Jordi Ramot, espera que la distinció comporti "possibilitats de col·laboració" amb Garmin.
A més, celebra que s'hagi valorat "la qualitat dels continguts i la comunitat d'usuaris".
Wikiloc va néixer el 2006 i actualment compta amb més de 8 milions de rutes de tot el món.
En total, suma més de 3,5 milions d'usuaris i està traduïda a 22 idiomes.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A les 9.30 h del dia 11 de novembre de 1997, a la sala de juntes de Cas Jai, es reuneix en sessió ordinària la Junta de Govern de la Universitat.
La presideix el Rector i hi assisteixen els senyors indicats al marge.
Punt 1: Aprovació, si escau, de l'acta de la sessió anterior
La Junta de Govern aprova per assentiment l'acta de la sessió ordinària del dia 25 de setembre de 1997.
Punt 2: Informació i ratificació, si escau, d'acords marc, convenis, protocols i contractes
El vicerector d'Extensió Universitària i Relacions Institucionals inicia l'exposició dels distints textos presentats.
Seguidament la Junta de Govern ratifica per assentiment els següents acords marc, convenis, protocols i contractes generals aprovats pel Consell Executiu i pendents de signatura (annex 1):
-- Amb la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports i el Consell Assessor de RTVE.
-- Amb l'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM).
-- Amb el Consell Insular de Mallorca (Comissió de Cultura i Patrimoni Històric) (CIM-CCPH).
-- Amb el Consell Insular de Mallorca (Comissió d'Esports i Joventut) (CIM-CEJ).
-- Amb l'Institut Josep Miquel Guàrdia d'Alaior (IJMGA).
-- Amb la Universitat Pedagògica Nacional de Santa Fe de Bogotá (Colòmbia).
-- Amb Colonya, Caixa d'Estalvis de Pollença (primer protocol).
-- Amb l'Escola de Mines d'Alès (França).
-- Amb la Societat Municipal Llar de Majors, SA, de Calvià.
-- Amb la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.
-- Amb l'Escola Superior Tècnica de Buenos Aires (Argentina) (segon protocol addicional al conveni signat el 17-I-1989).
-- Amb la Fachhochschule Kempten/Neu-Ulm (Alemanya).
A continuació la Junta de Govern ratifica per assentiment els següents acords marc, convenis, protocols i contractes generals aprovats pel Consell Executiu i signats (annex 2):
Amb l'Institut de Metal·lúrgia i Ciència dels Materials de l'Acadèmia Polonesa de la Ciència (IMMS).
Amb la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports.
Amb la Universitat de Los Lagos (Xile).
Amb la Conselleria de Treball i Formació i les fundacions MAPFRE i MAPFRE Medicina.
Amb les fundacions MAPFRE i MAPFRE Medicina.
Sobre el contingut dels acords marc amb el Consell Insular de Mallorca (Comissió d'Esports i Joventut) (CIM-CEJ), intervenen la professora Montserrat Casas, el senyor Joan Moranta, el professor Jordi Lalucat i el senyor Joan Josep Mateos.
Els contesten el Rector i el vicerector d'Extensió Universitària i Relacions Institucionals.
Sobre el contingut del conveni amb Colonya, Caixa d'Estalvis de Pollença (primer protocol), intervenen els professors Gabriel Fiol i Llorenç Valverde.
Punt 3: Modificació de plantilla
El Rector dóna la paraula al vicerector de Professorat, el qual explica de forma detallada el contingut del document presentat i fa un afegitó al Departament de Psicologia: els efectes són a partir de l'1 d'octubre de 1997.
S'aprova per assentiment la modificació de plantilla presentada (annex 3).
Punt 4: Modificació del Reglament acadèmic
El Rector dóna la paraula al vicerector d'Ordenació Acadèmica, que explica l'abast i el significat de la modificació del Reglament acadèmic i fa esment dels motius causants d'aquesta modificació.
A continuació, de forma detallada, explica els canvis proposats (que afecten els articles 61, 65 i 66).
S'obre un torn de paraules en el qual intervenen el senyor Jaume Reynés, el professor Pere Deyà, la professora Montserrat Casas i la senyora Joana M. Galmés.
Els respon el vicerector d'Ordenació Acadèmica.
S'aprova per unanimitat la modificació proposada (annex 4).
Punt 5: Assignació de docència de Ciències Psicosocials Aplicades
El Rector dóna la paraula al vicerector d'Ordenació Acadèmica, el qual explica la problemàtica sorgida amb l'assignació de la docència de l'assignatura Ciències Psicosocials Aplicades, corresponent a la diplomatura d'Infermeria.
Afegeix que l'assignatura precedent era la de Ciències de la Conducta, impartida pel Departament de Psicologia.
El vicerector explica que el criteri del Consell Executiu, vists els precedents d'altres universitats i el currículum del professorat implicat (v. gr. senyores Victòria Ferrer i Joana Fornés), és el següent: tres crèdits i mig teòrics al Departament de Psicologia i un crèdit teòric i dos de pràctics al Departament d'Infermeria (en constitució).
S'obre un torn de paraules en el qual intervenen els directors dels departaments implicats: Infermeria (en constitució) la directora del qual llegeix un text (annex 5) i Psicologia.
La professora Joana Fornés vol fer constar que no ha volgut fer acusacions velades en cap moment de la intervenció.
També intervé la senyora Joana M. Galmés, que indica que els representants dels estudiants consideren que la proposta de compartir la docència és la menys favorable per als alumnes.
El professor Francesc Torres considera que hauria estat convenient que aquesta proposta s'hagués posat a l'abast dels membres de la Junta de Govern amb més antelació.
La professora Joana Fornés vol fer constar que, abans de la integració dels estudis d'Infermeria a la UIB, l'assignatura en qüestió la impartia personal d'Infermeria, des de l'any 1985.
Tot seguit el Rector sotmet a votació la proposta presentada pel Consell Executiu, que s'aprova per vint-i-set vots a favor, set en contra i nou abstencions.
El senyor Joan Josep Mateos explica que els vots en contra dels representants dels estudiants obeeixen no a un rebuig de la proposta, sinó a la conveniència que l'assignatura l'imparteixi un sol departament.
El professor Perfecto Cuadrado també explica el sentit del seu vot.
Punt 6: Aplicació immediata del nou pla d'estudis d'Informàtica (enginyeria superior)
El Rector dóna la paraula al vicerector d'Ordenació Acadèmica, el qual explica la petició del degà de la Facultat d'Informàtica i dels alumnes de la facultat esmentada relativa a l'aplicació immediata del nou pla d'estudis d'Informàtica (enginyeria superior).
S'obre un torn de paraules en el qual intervenen la senyora Joana M. Galmés i els professors Llorenç Valverde, Antoni Rodríguez, Perfecto Cuadrado, Gabriel Fiol i Francesc Torres.
El Rector sotmet a votació la proposta d'aplicació immediata del nou pla d'estudis d'Informàtica (enginyeria superior), que s'aprova per quaranta-dos vots a favor i una abstenció.
Aquest punt s'ajorna per a la propera sessió de la Junta de Govern, a fi que pugui ser discutit en profunditat i amb coneixement de causa, sens perjudici que també es pugui sotmetre al Claustre.
Punt 8: Elecció de representant del Consell de Direcció del Consorci per al Foment de l'Ús de la Llengua Catalana, Pròpia de les Illes Balears
El Rector explica que al BOCAIB núm. 131, de 21 d'octubre, es va publicar el Decret 126/1997, de 3 d'octubre, de creació del Consorci per al Foment de l'Ús de la Llengua Catalana, Pròpia de les Illes Balears.
Afegeix que l'article 7 d'aquest decret preveu que la UIB tindrà quatre representants al consell de direcció: el vicerector d'Extensió Universitària i Relacions Institucionals, el delegat del Rector en matèria de política lingüística, el director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i un altre representant nomenat per la Junta de Govern.
Vist això, el Rector demana que es presentin candidatures per al nomenament que falta fer i el professor Llorenç Valverde presenta la seva.
Es procedeix a la votació, que té el resultat següent: trenta-tres vots a favor de la candidatura presentada, nou en blanc i dos de nul·ls.
Punt 9: Informació del Consell Executiu
El Rector dóna la paraula a la Secretària General, que explica l'estat d'elaboració de la normativa d'organització i funcionament del Registre de la UIB.
Assenyala que la motivació és doble: adaptar-se a les exigències de la LRJAP i PAC i desenvolupar el contingut de l'ANRU.
A continuació en comenta els aspectes més destacats (un Registre General amb diverses estacions, documents registrables, entre d'altres).
Així mateix, la Secretària General informa de la publicació al BOCAIB núm. 138, de 6 de novembre, del Decret 130/1997, de 24 d'octubre, de modificació de la disposició addicional cinquena dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, modificació ratificada pel Claustre universitari reunit en sessió extraordinària el dia 21 d'abril de 1997.
El Rector informa sobre distints temes els membres de la Junta de Govern.
a) L'enfrontament entre la CRUE i el MEC a causa de la creació d'una comissió per estudiar distints temes: reforma del títol V de la LRU, modificació del concepte crèdit, reforma del tercer cicle i Llei de finançament de les universitats.
b) Recorda que el termini per a la presentació de propostes dels nous títols acaba el dia 28 de novembre de 1997.
Així mateix, informa de les peticions que s'han rebut fins ara.
c) El Consell Superior d'Esports té interès a organitzar un campionat universitari el primer trimestre de l'any 1999, amb caràcter de prova i com a preparatori de la Universíada.
d) Informa sobre l'estat d'elaboració del Pressupost, sobre la partida destinada a la UIB, que és de quatre mil cinc-cents milions de pessetes, és a dir, la mateixa de l'any passat, sense increment.
Indica que la Conselleria ha fet saber que assumiria el 2,1 per cent d'increment del capítol I. El Rector vol manifestar que la mateixa universitat acabarà assumint aquest increment a través de les inversions previstes.
El vicerector d'Investigació informa sobre distints temes:
a) De l'Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports del dia 17 d'octubre de 1997 per la qual es convoquen ajudes per a la realització de projectes d'investigació en tecnologies de la informació i de les comunicacions, i en sistemes d'informació geogràfica aplicats a la planificació educativa, publicada al BOCAIB núm. 135, de 30 d'octubre (annex 6).
b) De la propera convocatòria de beques FPI i de les beques UIB, si hi ha disponibilitats pressupostàries.
La Junta de Govern aprova la proposta de nomenament de col·laborador del Departament de Química del senyor Laszlo Marosi, per al curs 1997-98
La Junta de Govern aprova la proposta de nomenament de professors visitants referent als senyors que s'indiquen a continuació (annex 8):
-- Senyor Daniel Walgraef, de la Universitat Lliure de Brussel·les (Bèlgica), adscrit a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, amb un contracte de dos mesos, de l'1 de març al 30 d'abril de 1998, i un nivell de retribució de catedràtic d'universitat.
-- Senyora María Cristina Apella, del Centro de Referencia para Lactobacilos (CERELA) i de la Facultat de Ciències Naturals i Institut Miguel Lillo de la Universitat Nacional de Tucumán (Argentina), adscrita al Departament de Química, amb un contracte de tres mesos, de l'1 de juny al 31 d'agost de 1998, amb nivell de retribució de titular d'universitat.
-- Senyor Juan Raúl Álvarez Idaboy, de la Facultat de Química de la Universitat de l'Havana (Cuba), adscrit al Departament de Química, amb un contracte de tres mesos, de l'1 de maig al 31 de juliol de 1998, i nivell de retribució de titular d'universitat.
-- Senyor Ángel Plastino, de la Universitat Nacional de La Plata (Argentina), adscrit al Departament de Física, amb un contracte d'un mes i mig, del 15 de juny al 31 de juliol de 1998, i nivell de retribució de catedràtic d'universitat.
-- Senyora Aurora Vicens Joglar, adscrita al Departament de Física, amb un contracte de vuit mesos, de l'1 de gener al 31 d'agost de 1998, i nivell de retribució d'associat de tres hores.
c) Membres de les comissions que han de jutjar les places dels cossos docents.
La Junta de Govern aprova per unanimitat les comissions que s'indiquen tot seguit (annex 9):
Àrea de coneixement: Economia Financera i Comptabilitat
Perfil: Matemàtiques de les Operacions Financeres
Perfil: Finances Empresarials: Inversió i Finançament
Àrea de coneixement: Economia Aplicada
Àrea de coneixement: Comercialització i Investigació de Mercats
Àrea de coneixement: Organització i Direcció d'Empreses
Departament: Ciències Històriques i Teoria de les Arts
Àrea de coneixement: Història de l'Art
La Junta de Govern acorda que els tribunals 9 i 10 es constituiran com un únic tribunal per jutjar dues places.
Pel que fa al tribunal corresponent al Departament de Química, que ha de jutjar una plaça de CU de l'àrea de coneixement de Química Orgànica, amb perfil de docència de l'àrea (annex 10), abans de sotmetre la proposta a votació, el Rector llegeix un escrit presentat pel senyor José M. Saá Rodríguez (annex 11).
També intervenen el professor Pere M. Deyà i el senyor Joan Moranta.
S'aprova la proposta presentada per vint-i-quatre vots a favor i setze abstencions.
La Junta de Govern acorda per assentiment de concedir una llicència per estudis a l'ajudant d'universitat Tomàs M. Sintes Olives pel període comprès entre l'1 d'octubre de 1997 i el 30 de gener de 1998 al Forschungszentrum Jülich (Alemanya) i amb unes retribucions del vuitanta per cent de les seves remuneracions (annex 12).
e) Aplicació de l'article 105.2 dels Estatuts.
El vicerector de Professorat explica que el Consell Executiu, reunit en sessió ordinària el dia 30 de setembre de 1997, va acordar de contractar la senyora M. Magdalena Bisquerra Sans com a professora associada (tres hores), als efectes d'exempció de les activitats docents de la senyora Maria A. Riera Jaume, tot i que no és llicenciada.
Afegeix que l'article 105.2 dels Estatuts estableix que els professors associats hauran de posseir el títol de llicenciat, arquitecte o enginyer, però que en casos especials i ateses les circumstàncies concurrents en els candidats, la Junta de Govern podrà eximir d'aquest requisit.
La Junta de Govern, considerades les circumstàncies que concorren en la senyora M. Magdalena Bisquerra, l'eximeix de posseir el títol de llicenciada.
f) Sol·licituds de canvi d'àrea de coneixement.
La Junta de Govern acorda d'informar favorablement sobre el canvi d'àrea de coneixement de Filologia Espanyola a Literatura Espanyola del professor del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Llatina Antonio Bernat Vistarini (annex 13).
La Junta de Govern aprova la proposta de premi extraordinari de llicenciatura de Ciències Econòmiques i Empresarials (Secció Empresarials), corresponent al curs acadèmic 1993-94, per al senyor Francisco Javier Lozano Ibáñez (annex 14).
El senyor Joan Josep Mateos fa diverses preguntes sobre el finançament de la Universitat, sobre l'equip de rugbi, sobre els campionats universitaris centralitzats i sobre la Universíada cultural, i, finalment, vol agrair la feina de l'Oficina d'Informació.
Li responen el Rector i la vicerectora d'Alumnes i Campus.
El professor Eugeni Aguiló vol pregar al Consell Executiu que informi sobre l'aplicació de l'article 11 de la LRU, en el sentit que sembla que a la UIB existeixen fórmules societàries tendents a eludir l'aplicació de les previsions estatutàries.
La senyora Joana M. Galmés fa un prec sobre l'EMT i la problemàtica del carnet d'estudiant.
Li respon la vicerectora d'Alumnes i Campus.
El senyor Joan Moranta fa una pregunta sobre l'Ecoauditoria.
Així mateix, fa una pregunta sobre la dedicació dels professors associats que imparteixen assignatures quadrimestrals.
El professor Jordi Lalucat fa un prec i una pregunta en relació amb el POA real dels departaments per àrees de coneixement i sobre el seu control.
Li respon el vicerector d'Ordenació Acadèmica.
La professora Montserrat Casas fa un prec al vicerector d'Ordenació Acadèmica, que li respon.
El professor Andreu Palou fa una pregunta sobre la identificació del personal docent de la UIB.
També fa un prec sobre les actuacions conjuntes amb la FUEIB, relatives a l'organització dels cursos.
Li contesten el Rector i el vicerector d'Ordenació Acadèmica.
Finalment, fa un prec sobre l'orientació professional i una pregunta sobre la càrrega docent prevista i real dels departaments.
El professor Antoni Rodríguez incideix en el tema de l'article 11 de la LRU, també fa una pregunta sobre les enquestes i la seva valoració.
La senyora Teresa Sureda fa un prec sobre els alumnes de Mestre d'Educació Primària i el tractament que la Direcció Provincial del MEC fa a la seva especialitat.
També fa una pregunta sobre l'Escoleta a la UIB.
Li contesta el vicerector d'Ordenació Acadèmica.
El senyor Jaume Reynés fa dos precs: un, relacionat amb les beques i altres beneficis per a estudiants de les illes menors i de la Part Forana, i l'altre relatiu a la necessitat d'agilitar els tràmits per constituir el proper curs la Facultat de Psicologia.
El professor Perfecto Cuadrado fa un prec sobre les assignatures compartides i sobre la situació actual de les Humanitats a l'Estat.
I no havent-hi més assumptes per tractar, es tanca la sessió a les 13.25 h.
De totes les quals coses, com a Secretària, don fe. |
La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, defensaran junts aquest divendres que la Diada de Sant Jordi sigui declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.
Ho faran en un acte a les 19 hores al Caixaforum de Barcelona promogut pel gremi llibreter i florista de Catalunya, tenint en compte que els llibres i les roses són els protagonistes d'aquesta tradició, en el qual participaran també el president del Gremi de Floristes, Joan Guillen, i el de la Cambra del Llibre, Patrici Tixis.
Santamaría va explicar aquest dimarts que seria la representant del Govern espanyol en l'acte per defensar la Diada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat perquè suposa "un bon homenatge al llibre i a tot el que la llengua espanyola i la llengua catalana han fet per la cultura a escala mundial".
Patrici Tixis va reivindicar en una roda de premsa les possibilitats de la Diada de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco, una candidatura elaborada al costat dels floristes.
Tixis va exposar que en la jornada es factura el 15% de les vendes anuals dels llibres en català i fins al 8% en castellà, en un dia que, no obstant això, té un significat que "va més enllà de la lectura".
La vicepresidenta tornarà a Catalunya dimarts vinent per signar el Conveni de Col·laboració del Govern espanyol amb els Jocs Mediterranis Tarragona 2018 al costat de l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, al Museu d'Història de la ciutat.
Després visitarà les obres de l'Anell Mediterrani amb el ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo; el d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro; el president del Consell Superior d'Esports, José Ramón Lete; el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, i el subdelegat del Govern a Tarragona, Jordi Sierra.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Fem servir, en tots els registres, oracions de relatiu en infinitiu:
Els alpinistes buscaven un lloc on acampar
No tenien roba amb què vestir-se
Busca algú amb qui refer la vida
No oblidem equivalents amb per o amb el verb conjugat:
Els alpinistes buscaven un lloc per acampar
Els alpinistes buscaven un lloc on poguessin acampar
Són incorrectes les oracions de relatiu que + infinitiu:
No he vist cap pel·lícula que recomanar-te
No he vist cap pel·lícula que et pugui recomanar |
De la investigació es desprèn que l'individu hauria estat en zona de conflicte i hauria tornat fa pocs dies
Barcelona.-La Guàrdia Civil ha detingut aquest divendres a Figueres un ciutadà marroquí amb documentació holandesa buscat per les autoritats d'aquell país per la presumpta pertinença a Estat Islàmic.
La detenció s'ha dut a terme en el marc d'una operació conjunta amb les autoritats holandeses i amb la participació de serveis d'intel·ligència de diferents països.
Segons la Guàrdia Civil en els darrers dies s'havia detectat que el detingut havia viatjat de Turquia a Espanya.
Des d'aleshores se l'ha estat buscant per detenir-lo davant la possibilitat que tingués intenció de fer algun tipus d'acció a Europa.
La Guàrdia Civil subratlla que en la detenció ha estat clau la col·laboració de la Policia Local de Figueres.
Ara els investigadors intenten determinar el grau de radicalització que tenia el detingut, les possibles vinculacions amb Europa, les activitats que ha pogut fer a favor d'Estat Islàmic i quin era el seu propòsit des que va arribar a l'Estat.Des del 2015, any en què el Ministeri de l'Interior va elevar a 4 el Nivell d'Alerta Antiterrorista (NAA-4), s'han detingut 181 persones acusades de gihadisme terrorista a l'Estat espanyol.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'equip, distribuït en una bosseta, incloïa tabac, una pedra de haixix i un xiclet
La Policia Local de Puçol, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, ha detingut la propietària d'un quiosc d'aquesta localitat valenciana per vendre kits per fumar porros, que incloïen cànnabis, paper de fumar, tabac i un xiclet, a menors d'edat.
Segons ha explicat a EFE el cap de la Policia Local de Puçol, Vicente Giménez, aquesta detenció és fruit d'una investigació conjunta que s'ha desenvolupat durant prop d'un mes i mig.
La dona va ser detinguda el passat dijous i posteriorment posada a disposició judicial.
"Les nostres sospites es van iniciar quan dos agents de la Policia Local, en un control rutinari, van trobar aquest kit a uns xavals als que van registrar després de fer uns moviments estranys", ha explicat a EFE Vicente Giménez.
Després esbrinar on havien comprat aquesta "bosseta", que incloïa una pedra d'haixix, la Policia Local es va posar en contacte amb la Guàrdia Civil i van muntar un operatiu conjunt; durant diverses setmanes es van practicar registres i seguiments als clients de l'establiment, "la majoria menors d'edat".
Un cop obtingudes evidències suficients, els agents van sol·licitar una ordre judicial d'entrada i registre, i en aquest operatiu va ser quan van confiscar diverses quantitats d'haixix i marihuana.
La Guàrdia Civil ha continuat amb la investigació per intentar esbrinar qui proveïa de les esmentades drogues a la propietària de l'establiment. |
Les representacions mentals que avui tenim els catalans inclouen conceptes materials, com diari o ordinador, i d'altres més intangibles com pacte fiscal, dret a decidir o transició nacional, que no podrien...
Cada dia es publiquen dotzenes de treballs científics, però només aquells que signifiquen un avenç considerable en un camp que generi interès, curiositat o preocupació reben cobertura mediàtica....
La ment humana es mou entre la raó i l'emotivitat, i les nostres accions i pensaments en són un reflex.
Malgrat ser aspectes complementaris, a vegades intentem entendre o alternativament atacar la raó...
Fa dues setmanes va tancar el Festival Temporada Alta amb l'espectacle Jungles, de Patrice Thibaud, una reflexió sobre l'animalitat dels homes i la humanitat dels animals.
Segons l'ONU, el 31 d'octubre el nombre de persones que compartim la Terra va assolir l'esfereïdora xifra de 7 mil milions.
Se'n va parlar molt aquella setmana, especialment de les implicacions que tindrà...
Una de les pedres angulars per a l'avenç de la ciència és el mètode científic, una aproximació metodològica, ordenada i racional, aplicable a qualsevol problema que hom es plantegi.
Un dels grans plaers intel·lectuals de què m'agrada gaudir és el teatre.
La setmana passada ho vaig fer plenament amb Llum de guàrdia, una obra dirigida pel sempre interessant i incisiu Julio Manrique...
Sovint, quan estem cansats o massa enfeinats, diem, no sempre encertadament, que estem estressats.
Des d'un punt de vista psicològic l'estrès es defineix com la tensió mental o corporal provocada per...
La discriminació en totes les seves vessants –per motiu de gènere, ètnia, creença, llengua, tendència sexual, etc.– és una xacra social.
Segons una informació de fa dues setmanes, l'any 2010... |
Girona 2019-07-08 El consistori té l'objectiu de derivar algunes empreses de dins el poble cap als afores · El proper pas és enviar la proposta al Departament d'Urbanisme perquè tramiti les llicències necessàries
jordi remolins 2019-02-13 «Jo, al contrari que vostès, m'alegro que hi hagi empreses de Ripoll que creïn llocs de treball», va afirmar l'alcalde, Jordi Munell, als membres de l'oposició que minuts abans havien llegit un |
Adriana Kaplan sobre la Mutilació Genital Femenina (MGF) en països d'origen i destí d'immigrants, neix un projecte antropològic, humanístic i innovador per compartir el coneixement científic i l'experiència obtinguda al terreny, a l'Àfrica, per tal de prevenir la MGF d'una manera sostenible i respectuosa.
La Fundación Wassu-UAB, constituïda el 2012, desenvolupa activitats a Gàmbia, Kènia i Tanzània.
• Alineació amb els diferents agents implicats i representants de les institucions locals per tal d'establir accions conjuntes
• Investigació i transferència de coneixement en relació a la MGF a Àfrica i la resta del món
• Formació i elaboració de manuals sobre els efectes de la MGF
• Publicació de material socioeducatiu i de difusió
Com a resultat d'aquests mètodes i tècniques, s'ha obert el diàleg sobre MGF a Gàmbia i arreu del món.
Un dels principals assoliments de la Fundación va ser la I Conferència sobre Pràctiques Tradicionals Perjudicials l'any 2009, amb més de 200 participants dels continents africà i europeu, representants polítics i religiosos de Gàmbia i agències internacionals com la OMS, FNUAP i UNICEF, i que va acabar amb la signatura de la Declaració de Brufut.
Paral·lelament, Gàmbia es va convertir en el primer país africà en integrar la MGF al currículum acadèmic dels estudiants de medicina transversal en escoles i centres universitaris de salut.
Finalment, l'any 2011 es crea un acord amb el Ministeri de Salut i Benestar Social gambià i les agències de les Nacions Unides (UNICEF i OMS) per abordar un Programa Nacional de Formació per a Professionals de la Salut sobre MGF.
Una acció compromesa que permetrà més endavant implicar a altres universitats de Kènia i Tanzània a través de la firma de convenis de col·laboració.
Aquell mateix any se celebra, a Mauritània, la Conferència Nacional Nuakchot on, davant el Consell Suprem Islàmic a Gàmbia i d'Imams i Oulemas d'Àfrica Occiental, es presenten els dos estudis clínics de la Fundació WASSU, i que conclouen promulgant la signatura d'una fatwa que reconeixerà la MGF com una pràctica perjudicial.
En una reunió d'experts en Mutilació Genital Femenina convocada per l'Organització Mundial de la Salut l'any 2014 a la ciutat de Ginebra, la presidenta de la Fundación Wassu UAB, la Dra.
Adriana Kaplan, col·labora en l'establiment de les línies estratègiques del Grup de Treball en MGF "WHO Female Genital Mutilation (FGM/C) Steering Committee".
La Fundación WASSU ha col·laborat, com una part del Programa Acadèmic Multisectorial de Prevenció i Lluita contra la Mutilació Genital Femenina (MAP-FGM), en la publicació d'una Guía Multisectorial de Formació Acadèmica sobre la MGF que promou i facilita la incorporació d'aquesta temàtica en estudis de grau i postgrau de Medicina, Infermeria, Educació, Psicologia, Treball Social, Dret, Antropologia, Cooperació Internacional, Estudis de Gènere i Feminisme, Ciències de la Comunicació i Periodisme.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest divendres que és impossible dialogar ara mateix amb la Generalitat mentre l'executiu autonòmic d'Artur Mas segueixi prenent "decisions unilaterals, una darrere d'una altra, sense comunicar-les a ningú".
Ha recordat que la sobirania radica en el conjunt del poble espanyol i només ell "pot disposar d'ella".
Així s'ha pronunciat Rajoy en una roda de premsa conjunta al Palau de la Moncloa amb el president de la Comissió Europea, José Manunel Durao Barroso, un dia després que el Parlament català hagi aprovat demanar al Congrés que transfereixi a la Generalitat la competència per fer referèndums.
"La sobirania radica i la té el conjunt del poble espanyol i només el poble espanyol pot disposar d'ella", ha afirmat rotund el cap de l'Executiu, recordant que la seva posició sobre el procés sobiranista obert a Catalunya ja l'ha manifestat en més d'una ocasió amb "meridiana claredat".
Després de ser preguntat si queda alguna escletxa per al diàleg amb la Generalitat, Rajoy ha assegurat que ell "sempre" ha estat "obert" al diàleg perquè és la seva "natural forma de ser".
"El que passa és que aquí s'estan prenent decisions unilaterals, una darrere d'una altra sense comunicar-les absolutament a ningú i pretendre arribar a algun tipus d'entesa", ha emfatitzat.
Ha recalcat que amb aquesta actitud "unilateral" per part de l'executiu de Mas és "impossible dialogar".
"El que veig des d'aquí com a president del Govern espanyol i ho he de dir amb absoluta claredat, és un continu procés de presa de decisions unilaterals.
Així és impossible dialogar com pot entendre", ha afegit.
Per la seva banda, el president de la Comissió Europea ha explicat que l'eventual separació d'una part d'un Estat membre "tindria conseqüències" des del punt de vista dels Tractats.
Així, ha assenyalat un altre cop que si aquesta part passa a ser un nou Estat, "es converteix en un país tercer" respecte a la Unió Europea.
"Això és clar Ho vull dissipar perquè no hi hagi dubtes", ha advertit.
Pel que fa a si a Brussel·les preocupa el procés català, Barroso s'ha limitat a dir que aquest és un "assumpte intern" d'Espanya i, com a tal, no li correspon pronunciar-se, ja que "respecta" Espanya i la seva organització constitucional.
Ha assegurat als periodistes que no volia "opinar més sobre aquest assumpte".
Preguntat després si podia afirmar categòricament que Escòcia no podria negociar el seu ingrés a la UE en el cas que es constitueixi en Estat independent, Barroso ha insistit que tant el que passa en el cas d'Escòcia com a Catalunya són "assumptes interns".
Després d'assenyalar que no volia fer "especulacions" sobre el que passarà o no passarà en el cas d'Escòcia, ha indicat que si la part d'un Estat membre se separa, quedarà fora de la UE.
De la mateixa manera, Rajoy ha coincidit amb el president de la Comissió Europea que no eren per "especular" però ha afegit que, segons un informe publicat del Govern britànic, s'avisa que si Escòcia s'independitza "quedaria fora de la UE, de les Nacions Unides i de tots els Tractats internacionals dels quals formi part amb motiu de la seva pertinença al Regne Unit".
En el cas d'Escòcia, ha prosseguit, la seva moneda no és l'euro, però si ho fos també quedaria fora de la moneda comuna i sense "l'empara del Banc Central Europeu", fent clara referència a Catalunya.
"L'únic que generaria això és un procés d'empobriment d'incalculables proporcions per a totes les persones que viuen en aquestes regions que prenguessin aquestes decisions.
Això és informació i no opinió, i no vaig a entrar en més detalls perquè no crec que hagi de contribuir a generar més tensió", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El passat 26 d'octubre, l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València va celebrar el vintè aniversari de la seua fundació amb una jornada científica centrada a explorar la intersecció entre biodiversitat i evolució.
La jornada, que va reunir la pràctica totalitat dels seus membres en el privilegiat entorn del Jardí Botànic de la Universitat de València, va ser tot un èxit.
Particularment remarcable va ser l'obertura d'aquesta jornada, a càrrec de la doctora Hanna Kokko, catedràtica de Biologia Evolutiva en la Universitat de Zuric i una figura destacada de la biologia evolutiva contemporània.
Especialitzada en l'aplicació de models matemàtics per a desentranyar la lògica de l'evolució, la doctora Kokko ha realitzat aportacions transcendentals a qüestions centrals en biologia evolutiva, com ara l'evolució i el manteniment del sexe, la cooperació, la interacció entre ecologia i evolució o, més recentment, l'ecologia evolutiva del càncer.
Després d'una estimulant sessió matutina, aprofitem la relaxació de la sobretaula per a conversar amb ella sobre els orígens de la seua brillant carrera, l'evolució, el sexe i el càncer, entre altres assumptes.
La seua carrera va començar en el camp de l'enginyeria i la matemàtica aplicada.
Què la va portar a la biologia i, especialment, a la biologia evolutiva?
És una història interessant, supose.
Sempre m'ha fascinat la biologia.
Ja des de menuda m'agradava observar ocells i d'adolescent llegia llibres de Dawkins i coses així, però al mateix temps no arribava a veure que la biologia podia ser un objecte d'estudi matemàtic.
Hi tenia traça, per a les matemàtiques, i els llibres de text de biologia de l'institut no connectaven amb aquells temes en absolut.
Jo no volia estudiar biologia perquè en la meua imatge mental de la disciplina només hi havia plaques de Petri i cèl·lules viscoses.
El que jo volia ser era una física mundialment famosa, així que vaig estudiar física i matemàtiques, i com que les matemàtiques em van agradar més que la física, m'hi vaig centrar.
Durant la carrera hi havia un curs de matemàtiques aplicades amb exemples d'economia, medicina, etc., però també incloïa un model biològic de creixement de la població i em vaig dir... ahà!
Aquell va ser el moment en què em vaig adonar que podia utilitzar les meues habilitats en biologia i vaig començar a pensar en què estudiar per a la investigació del màster.
Vaig enviar correus electrònics a tots els professors de biologia dels departaments d'ecologia o fisiologia.
Era quasi Setmana Santa i crec que els fisiòlegs se n'havien anat tots de vacances a esquiar, però els ecòlegs sí que van respondre...
Sempre dic mig en broma que per això vaig estudiar ecologia i evolució, encara que trobe que, com fan els bacteris, hauria continuat igualment avant fins a trobar el meu nínxol.
«L'evolució no té a veure amb la supervivència de l'espècie, sinó amb un genotip que reemplaça sense pietat un altre»
Com veu el futur de les matemàtiques en la biologia?
El dia de demà, els llibres de text de biologia aniran plens d'equacions?
Probablement no, almenys els llibres escolars.
Ni tan sols estic segura que haja de ser així, perquè això faria que alguns veren la disciplina com una matèria poc atractiva.
Però m'agrada parlar amb xiquets en edat escolar i dir-los que en realitat la biologia és una disciplina matemàtica, perquè hi ha qui estudia biologia i en arribar a la universitat se sorprèn que les matemàtiques siguen necessàries [en la carrera].
I després hi ha qui vol treballar en matemàtiques, però no aconsegueix veure les oportunitats que ofereix la biologia per a fer-ho.
La veritat és que és un camp molt interessant per a la gent que li agrada pensar de manera lògica, i les matemàtiques són sols una part d'això.
En les classes d'ecologia, un se sol trobar amb estudiants que esperen sentir parlar de la conservació de poblacions silvestres, grans mamífers, o com enfrontar – se al canvi climàtic, i se senten decebuts i moltes vegades aclaparats per les matemàtiques.
Això pot semblar políticament incorrecte, però no estic segura que tothom siga igual d'apte [per a les matemàtiques].
D'una banda, hi ha gent a la qual simplement li agraden unes coses més que altres, i d'una altra, jo, per exemple, no tinc traça per a dissenyar experiments, el meu cervell no funciona d'aquesta manera.
Però trobe que és important fer que els estudiants entenguen que potser tenen aptituds per treballar amb matemàtiques.
I perquè s'interessen per alguna cosa que vaja més enllà dels grans mamífers, cal ser imaginatiu.
El dilluns faré una conferència sobre el comensalisme i el mutualisme i portaré a l'aula un tros de formatge.
Preguntaré per què l'he portat i probablement em diran que és perquè les vaques són perjudicials per al planeta o alguna cosa així.
Tots aquells processos ocorren en les poblacions microbianes quan es crea el formatge [riu].
Pau Carazo, investigador Ramón y Cajal de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva la Universitat de València.
Eduardo M. García-Roger, investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva.
Professor contractat doctor del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El cercador de referència en català
A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o prèmium:
Redactada íntegrament en català, està estructurada en entrades molt objectives, sintètiques i al més concretes possible.
De vegades, aquestes entrades de tipus enciclopèdic són complementades amb articles requadrats, amb distinta tipografia, que ofereixen estudis més globals o visions menys sintètiques, obra d'especialistes.
Més en concret, aquesta enciclopèdia ofereix una gran exhaustivitat pel que fa als topònims, els intel·lectuals, els militars, els polítics, els pintors i artistes, entre d'altres.
També són molt notables els articles extensos dedicats a cada un dels municipis de l'illa, que sempre inclouen apartats de geografia, història, economia i vida social.
Així mateix, l'entrada Mallorca ofereix una amplíssima visió de conjunt de l'illa, amb apartats dedicats al medi físic, el medi i la vida, el medi i l'home, l'economia i el treball, l'ordenació del territori, la història, la religió, el pensament, la història d'algunes disciplines tècniques, les arts, les llengües, la cultura popular, la premsa i els esports.
També té una gran extensió l'entrada dedicada a la capital de l'illa, Palma.
Es tracta d'una vasta obra que conjuga la sistematització del que ja se sabia amb l'aportació de dades noves mitjançant la recerca directa.
Les entrades van signades pels autors o bé són obra de l'equip de redacció.
Profusament il·lustrada, inclou un gran nombre de mapes, taules, dibuixos i fotografies, tant d'arxiu com realitzats amb motiu d'aquesta obra.
D'altra banda, es completa amb un apèndix, un índex i l' Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.
Es començà a editar al desembre del 1988, en forma de fascicles setmanals de 16 pàgines inclosos en el setmanari Brisas al seu torn, era un suplement dominical dels diaris Última Hora i Baleares, la qual cosa implicava un tiratge extraordinari.
Cal indicar que al maig del 1996 el Baleares es transformà en Diari de Balears, un periòdic editat en llengua catalana.
Al començament del 1998, finalitzà la publicació de l' Enciclopèdia pròpiament dita, que ocupava 19 volums.
La publicació de l' Atles es perllongà fins el 1999 i suposà tres volums més.
A més de la publicació setmanal, també se'n feu una edició de luxe amb els volums ja relligats.
Així mateix, Mallorca (1993) i Palma (1995) també s'editaren en volums a part.
L'empresa que edità l' Enciclopèdia fou Promomallorca Edicions, vinculada al Grup Serra.
Comptà amb la col·laboració del govern autonòmic de les Illes Balears, del Consell Insular de Mallorca, de l'Ajuntament de Palma, de la Banca March i de Gas i Electricitat SA, entre altres institucions i entitats.
S'imprimí a Gràfiques Garcia (Inca, Mallorca).
El nucli impulsor era format pel president del Grup Serra, el periodista i escriptor Pere Antoni Serra i Bauçà, els escriptors Llorenç Capellà Fornés, Guillem Frontera Pascual i Carles Garrido Torres, i l'historiador Josep Mascaró i Passarius.
Pere A. Serra, que s'implicà directament en l'obra, n'ocupà la direcció editorial.
Capellà, Frontera, Mascaró i l'investigador Damià Ferrà-Ponç constituïren el consell de direcció.
Entre el 1989 i el 1991 també formà part d'aquest organisme de direcció la filòloga Aina Moll i Marquès.
La direcció general fou encomanada al catedràtic i filòleg Miquel Dolç i Dolç.
La planimetria anà a càrrec de J. Mascaró.
Paral·lelament, es formà un cos de redacció format per un grup de joves llicenciats en filologia, geografia, història i història de l'art, sota la coordinació de la historiadora de l'art Maria Josep Mulet Gutiérrez i la direcció executiva del mestre Ferran Aguiló Sureda.
Inicialment, tingué un caràcter inestable però, amb el temps, s'anà estabilitzant.
Entre d'altres, passaren per aquesta redacció els filòlegs Gabriel Seguí Trobat, Carme Bennàssar Ferragut, Catalina Sureda Vallespir, Catalina Company Vidal i Carme Llull Verd, el geògraf Bernat Campins Llabrés, els historiadors Arnau Company Matas, David Ginard Féron, Jaume March Bisbal, Antoni Marimon Riutort, Josep Merino Santisteban i Emilià Pàez Cervi, i la historiadora de l'art Antònia Sastre Pallicer.
Altres membres de la redacció foren Marta Aspachs Pagès, Margalida Frau Mates, Marc Boix Aragonès i Joana Maria Fullana Puigserver.
A més, aviat es comptà amb la col·laboració de pràcticament tota la intel·lectualitat de l'illa, inclosos bona part del professorat de la Universitat de les Illes Balears.
El 1990, s'encarregaren de la coordinació els filòlegs Antònia Cirer Rosselló i Gabriel Colom Coll.
Al març del 1991, la direcció executiva passà a l'arqueòloga Lourdes Mazaira Cabana-Verdes.
Al desembre d'aquell mateix any la direcció executiva passà a l'historiador Pere Fullana Puigserver.
Pel que fa a la coordinació, passà a la historiadora de l'art Margalida Tur Català.
Aquest equip directiu es mantingué fins al final de l'obra principal.
La coordinació de la veu Mallorca anà a càrrec dels historiadors Lleonard Muntaner Mariano i Antoni Marimon Riutort, i de la de la veu Palma se n'encarregà aquest darrer.
Pel que fa a la part gràfica, cal esmentar els fotògrafs Jesús Jurado Gallardo, Josep Mascaró i Passarius, Tomàs Monserrat Domingo i Joan Torres Costa i el dibuixant Vicenç Sastre Arrom.
En el transcurs de l'obra moriren Miquel Dolç i Dolç (1994) i Josep Mascaró i Passarius (1996).
Pel que fa a l' Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, la direcció editorial també correspongué a Pere A. Serra, amb un consell de direcció format pels ja esmentats Capellà, Ferrà-Ponç, Frontera, Fullana i pel mateix Serra.
La direcció fou a càrrec de a la geògrafa Antònia Ripoll Martínez i en foren autors l'esmentat A. Company, els geògrafs Miquel Grimalt Gelabert i Antoni Ordinas Garau i el topògraf Joan Antoni Llauger Rosselló.
L'èxit d'aquesta obra impulsà la realització d'una sèrie d'obres de divulgació i investigació històrica que tenien en comú l'empresa editora, la seva publicació en fascicles en els diaris Última Hora i Baleares (des del 1996 Diari de Balears ), l'ús de la llengua catalana i el fet que part del seu personal procedís de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.
Entre d'altres, es pot esmentar la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears (1996-98), en quatre volums, sota la direcció general de l'escriptor Guillem Frontera; Memòria Viva.
Mallorca des de la mort de Franco fins avui 1975-1995 (1995-96), dirigida per l'historiador i periodista Miquel Payeras Femenias, i Els barris de Palma (1994-95), coordinada per l'historiador Pere Fullana Puigserver.
La Gran Enciclopèdia de Mallorca ha rebut el premi Gabriel Alomar atorgat per l'Obra Cultural (1998) i ha estat un dels motius que s'ha al·legat en les diverses distincions que ha rebut l'editor Pere Antoni Serra i Bauçà.
El seu impacte en la societat illenca ha estat molt gran.
S'ha convertit en una eina de consulta bàsica en tots els nivells educatius i fins i tot en el món de la investigació.
També ha contribuït positivament a la normalització lingüística. |
A dos dies del partit més important de la historia del Girona, el tècnic del Girona Pablo Machín ha parlat aquest matí en roda de premsa per demanar normalitat per rebre el Lugo diumenge a la tarda a Montilivi.
"Tenim la sensació de molta responsabilitat per tot els que ens hi juguem, tant nosaltres com la ciutat però també amb el convenciment que si competim de la mateixa manera que ho hem fet tots aquest mesos podrem pujar", ha dit Machín que reconeix que té el dubte del jove Marc Robirola o del veterà David García per cobrir una de les baixes que té en defensa per les sancions de Mas i Richy. |
Si vols contactar amb un professional API a Callús
Pis per reformar amb una superficie construida de 113 m2 amb traster inclòs en venda.
Quatre habitacions (una suite amb bany i vestidor) dos banys, do... |
núm. 31 | any 2015 La proposta de fer un passeig per València fent servir un dels diàlegs del llibre Exercicis de Llengua llatina és una idea de Francesc J. Hernàndez que ha inspirat la ruta per la València del XVI que ara us presentem.
A partir del diàleg «Les lleis del joc», que descriu un itinerari que [...]
núm. 31 | any 2015 «Vives és un filòsof molt humà, ple de contradiccions» Karl Kohut és catedràtic emèrit de la Universitat Catòlica d'Eichstätt-Ingolstadt (Alemanya).
Els seus camps de recerca i estudi són l'humanisme, la cultura a l'Amèrica virregnal i la literatura llatinoamericana contemporània.
Ha publicat nombrosos articles sobre la historiografia i l'èpica colonial, el teatre, la [...]
núm. 31 | any 2015 José María Cruselles.
Departament d'Història Medieval.
Universitat de València L'onada de pogroms que va travessar Espanya de sud a nord el 1391 va obrir un període de violència física i verbal contra els jueus que va animar la massiva conversió al cristianisme.
Algunes jueries desaparegueren per complet.
núm. 31 | any 2015 Mercedes Gómez-Ferrer.
El 1541 s'instal·lava al palau reial de València Mencía de Mendoza, qui s'havia casat amb Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, després de la mort de la seua primera esposa, Germana de Foix.
En aquells dies, el Real de València, situat als afores de [...]
núm. 31 | any 2015 Gustavo Zaragoza.
Departament de Treball Social i Serveis Socials.
Transitant els primers lustres del segle XXI, la situació dels refugiats sirians s'està convertint en la major crisi humanitària europea des de la Segona Guerra Mundial.
Desenes de milers de persones intenten escapar de la guerra que assola l'Orient Mitjà [...]
núm. 31 | any 2015 Petra M. Pérez.
Departament de Teoria de l'Educació.
Joan Lluís Vives és un humanista, un renaixentista, que conrea el món clàssic, per, des d'aquest, criticar i construir un món nou: el seu món, que ja no és el clàssic ni el medieval.
núm. 31 | any 2015 Helena Rausell.
Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials.
A la fi del segle XV, València era, en paraules dels seus regidors municipals, «una ciutat gran i populosa».
L'urbs havia viscut un important creixement demogràfic que l'havia convertida, amb els seus 100.000 habitants, en un dels nuclis [...]
núm. 31 | any 2015 Esteban Morcillo.
Rector de la Universitat de València.
Lluís Vives, el gran humanista valencià, morí a Bruges el 6 de maig de 1540, ara fa 475 anys.
Vives fou un dels primers estudiants de la nostra Universitat de València, l'Estudi General, la relació amb la qual mantingué al llarg de tota la [...]
núm. 31 | any 2015 Francesc J. Hernàndez.
Departament de Sociologia i Antropologia Social.
Lluís Vives, valencià (així signava els seus llibres).
Un d'aquells escriptors del Renaixement que, amb l'estudi del món clàssic, traçaren les línies fonamentals del món modern, del món [...]
núm. 30 | any 2015 Francesc Llorens Cerdà.
Professor de Filosofia de l'IES Lluís Simarro de Xàtiva i investigador en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
El meu àmbit curricular en educació secundària i batxillerat és la filosofia.
Entre les assignatures que impartisc durant aquest curs hi ha l'Ètica, en quart d'ESO, i la Sociologia, en segon [...] |
La campanya, impulsada pel RACC i la Federació Internacional de l'Automòbil (FIA), té l'objectiu de reduir els accidents de trànsit provocats per les distraccions.
Campanya impulsada pel RACC i la FIA amb l'objectiu de reduir els accidents provocats per l'ús del mòbil.
S'adreça a conductors, ciclistes i vianants i es difondrà en una vintena de països.
L'ús creixent de smartphones té un paper fonamental en les distraccions, causa principal d'accident a Barcelona.
Quatre aplicacions per a evitar distraccions al volant han estat provades i comparades.
No s'ha identificat cap aplicació que resolgui satisfactòriament aquest problema.
Estudi que recull les conclusions del projecte global sobre les distraccions al volant, amb l'objectiu que aquest factor ocupi l'atenció de l'opinió pública, de la política de seguretat viària i dels aut [...] |
Biel Garrote campió infantil escolar de Catalunya.
Bon paper dels representants del Garraf de tennis taula, tots ells vinculats al CTT Vilanova en els jocs escolars de Catalunya que han finalitzat aquest cap de setmana a Borges.
Desprès de la disputa de la fase comarcal del Garraf al pavelló de les Casernes de Vilanova i la Geltrú.
Dels guanyadors en benjamí Pol Espejo, aleví Set Daranes, infantil Biel Garrote i cadet Samuel Encuentra es van classificar per a les finals de la territorial barcelonesa.
Així a Ripollet tres jugadors van pujar al podi i classificar-se per les finals catalanes Set Daranes, Biel Garrote i Samuel Encuentra.
Qui es va classificar al quadre quedant campiò va ser Biel Garrote, aconseguint l'èxit mès rellevant fins al moment que ha tingut.
Marc Cervello al top català benjamí
Primera participació al top català per Marc Cervelló.
La competició que aplega als 8 millors de cada categoria.
El vilanoví va ocupar la setena posició final guanyant 2 partits i perdent 5.
En un triple empat fins i tot a sets va fer que per punts quedes en aquest lloc en empat amb el cinquè i sisè.
Marc va demostrar encara estar una mica per sota dels tres primers classificats i competint de tu a tu amb tota la resta.
Ara caldrà preparar el campionat d'Espanya que ja s'acosta i es disputarà a Almería.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Participa en el Projecte "La UB contra la violència masclista: Uneix-t'hi de deBò!" (activitat amb reconeixement de crèdits)
(23/07/2015) Inscripció fins al 23 de setembre de 2015
Aquest projecte, amb el suport de l'ajuntament de Barcelona, obeeix a la voluntat de la Universitat de Barcelona d'establir una política de prevenció i eradicació de la violència de gènere a tota la comunitat universitària.
L'activitat és gratuïta i es pot obtenir el reconeixement d'1,5 crèdits ECTS.
La inscripció finalitza el 23 de setembre de 2015.
Per a més informació i inscripció, clica l'enllaç |
Foto d'arxiu de les sessions ja impartides a Cardona.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Putin signa un decret presidencial amb sancions econòmiques contra Turquia.
El president de Rússia, Vladímir Putin, ha decretat aquest dissabte una sèrie de sancions econòmiques contra Turquia, amb la finalitat de defensar els ciutadans russos d'" accions criminals ", ha informat el Kremlin.
Entre altres mesures, preveu la suspensió o restricció, segons la llista que elaborarà el govern, de l' entrada a Rússia de determinades mercaderies procedents de Turquia.
Les sancions són en represàlia a l'incident de dimarts, quan Turquia va abatre un caça rus a la frontera amb Síria, un atac que el Kremlin ha titllat de "cop a traïció" i "repte sense precedents".
El decret presidencial estableix prohibicions o restriccions a empreses turques a l'hora de realitzar treballs i prestar serveis en territori rus.
A més, Putin ha prohibit als empresaris russos contractar ciutadans turcs, si no és que que no estan expressament autoritzats.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Els veïns de l'Ametlla de Merola i els que ja no hi viuen però mantenen una implicació amb l'antiga colònia puig-reigenca tenen marcat al calendari el diumenge més proper a Sant Mateu com el dia gros de la seva festa major.
Ahir, la plaça de l'Església del nucli fabril va tornar a quedar petit amb un dels actes centrals de la programació festival: els balls dels cascavells, els nans i els gegants.
Després de la cercavila pels car-rers de l'Ametlla de Merola, i un cop finalitzada la missa, ametllans i visitants van omplir de gom a gom la plaça en espera de l'inici dels ballets tradicionals.
Primer va ser el torn dels més menuts, amb el ball de cascavells i del gegantó, i després els nans i els gegants.
Com és habitual, desenes de persones van afegir-se al galop del ball de gegants que la cobla Berga Jove va repetir per acabar un dels actes més concorreguts de la celebració ametllenca.
Els actes finalitzaran demà, dimarts, amb la baixada de la creu del campanar. |
El poeta publica 'Des d'on tornar a estimar', un recull de poemes en què reflexiona sobre el pas del temps
Joan Margarit torna a l'escena literària amb 'Des d'on tornar a estimar' (Proa), un recull de poemes engendrats des de la lucidesa de la senectut que, a estones, reculen fins a la innocència tendra dels seus primers anys de vida.
Es tracta, segons Margarit, dels dos períodes vitals que aporten 'serenitat', una sensació que equipara amb la 'tranquil·litat' de la seva ciutat musa, Barcelona, 'els dies nets que permeten de veure el mar'.
En una entrevista a l'ACN, reflexiona sobre el tram final de la vida, que és lluny de 'grandiloqüències i mites': 'Qui té por de morir és el jove, perquè el cos se li revela.
El vell és conscient que l'espelma s'acaba i això és un descans.'
Al seu entendre, la infància és un període 'net perquè així te'l donen', però la vellesa 'serà neta només si no has estat net i clar al llarg de la vida'.
D'aquesta manera el poeta viu més llegit de la literatura catalana posa a 'Des d'on tornar a estimar' la mirada en el passat per a reflexionar sobre el pas dels anys.
La vellesa té, per ell, el mateix problema que l'art, 'on gairebé res no té solució': 'Quan l'espifies, ho has d'admetre i continuar.'
Així, ironitza que els errors 'no serveixen per a res perquè mai no se n'aprèn': 'Mentre penses ara arreglaré aquell error, no te n'adones i ja en comets un altre.'
El pas dels anys també aporten una certa indiferència, explica.
Un concepte que allunya de la connotació negativa i l'associa a la serenitat: 'Amb els anys, cada vegada hi ha menys estacions per a baixar i el tren va més de pressa.'
El lloc per a tornar a estimar es busca tota la vida
De l'experiència, no sempre se n'aprèn.
De fet, segons Margarit, quan estimes no serveixen les experiències anteriors, tot sempre és nou.
Els factors que ens fan estimar algú, 'la bondat i l'admiració', es mantenen: 'No pots estimar algú que no admiris i estimar no és senzill ni tou.'
Margarit ha hagut de tornar a estimar la seva ciutat, Barcelona, moltes vegades.
La ciutat, que admira i el fa enfadar a parts iguals, el remunta als seus inicis i, per això, li dedica un poema en el nou recull, 'Barcelona'.
Per Margarit, estimar és donar i no és fàcil: 'És més fàcil rebre', assegura, i per això recomana destinar totes les energies a l'amor.
Si pots llegir el diari, pots llegir poesia
Preguntat sobre per què costa que els joves s'interessin per la poesia, ho té clar: la interpretació que requereix la poesia no la reclama cap art més.
Per això és lògic que hi hagi menys lectors de poesia, 'perquè hi ha menys gent interessada a fer un esforç: en la poesia no es regala res'.
Malgrat això, creu que un poema no pot necessitar un lector especialment capacitat per a llegir.
'Si és així ens hem equivocat', assevera.
Així, creu que si algú és capaç de llegir el diari pot llegir un poema, sempre que sigui conscient que el poema li requerirà més atenció.
Fer poemes és la manera com el poeta, arquitecte de formació, troba per 'estimar a més gent', aquella que no coneix.
Només he de saber buscar dins meu allò que no és sols meu, que és teu i meu', exemplifica.
Margarit que explica que ell sap 'què li passa a un xinès quan perd un fill' i, per això, pot escriure un poema sobre això sense preocupar-se per saber a qui va dirigit.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La Universitat de València va entregar (dimarts 2 de maig) al municipi de Potries (la Safor) l'obra restaurada de la Divina Pastora.
El treball ha estat a càrrec de la professora María Gómez al laboratori del Departament d'Història de l'Art de la Universitat.
María Gómez és la professora que la rectora, Mavi Mestre, ha oferit per a col·laborar en la restauració d'obra cremada de Notre Dame de París.
La Divina Pastora de Potries és una imatge de devoció que es trobava molt deteriorada i amb una repintada grotesca.
La Universitat ha recuperat l'obra en tota la seua esplendor.
Amb això el Patrimoni Artístic Religiós de la localitat recupera una peça de gran interés i afecte per als habitants de la zona.
Tant el degà de la Facultat de Geografia i Història, Josep Montesinos, com la restauradora estigueren a la Fonda d'Entitats, on explicaren els processos realitzats. |
Una quinzena de vaques errants, en estat salvatge, van ser mortes a trets, la setmana passada, per ordre de les autoritats franceses als municipis nord-catalans fronterers de l'Albera, La Roca d'Albera i Sureda.
Segons les autoritats franceses i els municipis rossellonesos afectats, aquest problema existeix des de fa uns vint anys i es calcula que hi ha diferents ramats que en total sumen uns tres-cents animals ensalvatgits que volten per aquesta zona del vessant nord de l'Albera, sota administració francesa.
Veïns i ajuntaments, però, descarten que es tracti d'animals de la raça autòctona de l'Albera i asseguren que són vaques de cria que es devien escapar de finques de ramaderia del sector de Requesens, a l'Alt Empordà.
Els ajuntaments rossellonesos, fins i tot, disposen de fotografies d'aquests animals en què se'ls veu vagant pel poble i que porten a l'orella el distintiu del seu propietari.
"Posar un terme a la divagació dels bovins no identificats que provoca nombrosos perjudicis, particularment en termes de seguretat de les persones."
Així explicava el 20 de gener a Perpinyà Josiane Chevalier, Prefecte dels Pirineus Orientals, la creació del "Comitè de Pilotatge transfronterer de la valorització dels recursos bovins del massís de l'Albera".
A l'acte de constitució la Prefecta va convidar el seu homòleg espanyol, el sotsdelegat del govern de Madrid a Girona Juan Manuel Sánchez Bustamante i el delegat del Govern de la Generalitat Eudald Casadesús.
Un altre objectiu d'aquest comitè transfronterer és "el reconeixement i la valorització de la raça" de la vaca de l'Albera amb la finalitat d'organitzar "la ramaderia, d'ordenar l'espai i d'aportar perspectives econòmiques viables als ramaders."
El problema de la divagació del bestiar al massís de l'Albera fa part de la memòria col·lectiva.
És només a partir dels anys 2000 que va prendre un to més important per la freqüència dels incidents i accidents provocats pels animals descontrolats.
En aquest cas, no es tracta de bovins de ramats controlats d'una raça autòctona, sinó d'una fugida en massa d'animals de diverses races europees, criats en una finca de Requesens, a prop de Cantallops, però municipi de La Jonquera.
Per trobar pastures i aigua, sobretot l'estiu, els animals es van apoderar tot el territori boscós de la pendent nord del massís, entre Sureda i El Pertús, però molt especialment a la part interior de l'Albera.
Aquests animals, majoritàriament vaques al inici, es van, poc a poc, reproduir i al cap d'una quinzena d' anys i cinc o sis generacions, el grups de bovins comptaven tantes vaques com toros.
Només les velles vaques eren identificades.
La major part dels animals no portaven cròtal -l'etiqueta identificadora grapada a l'orella-, és a dir, sense tenir existència legal ni un seguiment veterinari.
Aquest animals, especialment els mascles, no havent tingut cap contacte amb els humans, mostraven una actitud, a vegades, molt agressiva.
Un seguit d'atacs contra excursionistes i ciclistes, accidents amb ingrés als serveis d'urgència d'habitants dels municipis de la zona, destrosses en horts i jardins, intrusions en reserves d'aigües i piscines van obligar les autoritats administratives a prendre en compte el risc públic i sanitari.
Però la lentitud administrativa i la manca de preses de decisió van fer durar la situació i accelerar la multiplicació dels bovins durant anys.
El 28 de setembre 2015, un boví va caure sobre un cotxe que va ser totalment destrossat a la carretera general, sortida del Pertús. després d'una nit on els gendarmes van ser cridats vàries vegades perquè ramats incontrolats es trobaven tant a la general com també a l'autopista.
L'autoritat prefectoral francesa va, llavors, decidir l'eliminació dels animals incontrolats.
La mort a trets de les quinze vaques de la setmana passada forma part de l'eliminació programada de tots els ramats errants en estat salvatge.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Joan Peñarroya no serà l'entrenador del Baxi de la propera temporada, la 2019-20, que serà la del retorn de l'equip del Nou Congost a competicions continentals, en concret a la BCL, la Basketball Champions League.
És el fruit de la lliga excel·lent que ha fet l'equip manresà a les ordres de Joan Peñarroya, que ha preferit encetar una nova etapa, que tot apunta que serà a Burgos, el club que des de fa dies li va presentar una oferta important.
Ahir, primer en un comunicat del Manresa i poc després amb una carta de comiat del mateix Peñarroya, quedava del tot confirmat el que s'ha especulat durant tota la setmana.
Peñarroya ha estat una temporada a la banqueta del Nou Congost, que s'ha de sumar a les onze que va ser al club com a jugador, algunes de les quals de capità.
En la nota que va fer pública el Bàsquet Manresa, ahir a mig matí, s'especifica que Joan Peñarroya «farà efectiva la seva clàusula de sortida i se'n va després d'una temporada històrica».
En poques hores s'hauria de fer oficial el seu fitxatge pel San Pablo Burgos, que, com el Baxi, jugarà la Champions League la propera temporada.
Joan Peñarroya, de 50 anys, és el segon jugador amb més partits a la història del Bàsquet Manresa, tan sols darrere de Jordi Singla i, com ell, té la samarreta retirada al sostre del pavelló.
Va arribar com a entrenador al Congost ara fa just un any, després d'haver sonat per dirigir equips com el València, el Gran Canària i l'Estudiantes.
No es van concretar i, finalment, ell va tenir sobre la taula una oferta del Montakit Fuenlabrada i una altra del Baxi, per la qual, finalment, es va decantar.
Havia estat vuit anys a l'Andorra, i el va fer pujar de la LEB Plata a l'ACB i el va classificar per a la fase final de la Copa del Rei i els play-off.
La temporada al Baxi com a tècnic ha estat excel·lent.
Malgrat les lesions, canvis i dificultats que ha tingut l'equip, ha aconseguit entrar als play-off en el vuitè lloc final.
Joan Peñarroya s'ha acomiadat del club i de l'afició amb una carta que obre dient que «quan l'estiu passat Josep Sàez i Román van apostar per la meva tornada a Manresa després de 15 anys com a entrenador em va envair una barreja d'il·lusió i de responsabilitat que m'han acompanyat en aquest any intens, fantàstic i inoblidable tant per a mi com per a la meva família».
«Poques vegades un tècnic pot tenir la fortuna de viure i rebre tant afecte, suport i reconeixement com el que m'heu donat tots des del primer dia.
No tinc paraules per descriure tot el que m'heu fet sentir.
Els entrenadors no som res sense els grans protagonistes, i aquest any he tingut la sort de gaudir de grans professionals i de persones dins del vestidor.
Vull agrair la implicació i el treball de tots els jugadors i dels nostres joves que tant ens han ajudat».
«Voldria agrair el seu treball i complicitat al Xevi, Marc, Adrian, Nil, Marc, Joan, Jordi, Damià i Román, per fer-me costat i fer una feina brutal en un any ple d'entrebancs.
A la gent d'oficines, pel tracte i dedicació que fan possible que el club creixi.
A l'executiva del club, destacant la figura del Josep, autèntica ànima d'aquest projecte engrescador com fa anys no teníem a Manresa i comarca.
Espero i desitjo que tanta feina ben feta es vegi recompensada amb més suport econòmic, tan necessari per seguir sent bandera d'aquesta gran ciutat arreu d'Espanya i Europa».
Joan Peñarroya agraeix als mitjans informatius el respecte i fa un elogi de l'afició i de la Grada d'Animació.
«L'equip ha fet un bon bàsquet aquesta temporada però el gran espectacle l'hem viscut i gaudit a les grades del Congost».
Les últimes paraules del tècnic són referents a la decisió que ell ha pres: «Toca separar camins, no és fàcil per a mi marxar de casa, però la meva professió obliga a prendre decisions i trobo que ara és el moment d'iniciar un nou repte a la meva carrera.
Amb els millors desitjos per a tots!
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Dos títols en vuit dies, primer a l'Argentina i diumenge passat a Rio de Janeiro superant els italians Caruso i Gaio per 6-4, 5-7 i 10-7, han situat la parella formada pel català Marcel Granollers i l'argentí Horacio Zeballos com la tercera millor del curs i, de moment, fan camí amb determinació cap al Masters de Londres.
Granollers, a més, ha pujat tres posicions i ja és quinzè en el rànquing mundial de dobles, especialitat en la qual ha guanyat vint títols en quaranta finals des del 2009.
Zeballos continua quart del món, només superat pels colombians Robert Farah 1) i Juan Sebastián Cabal (2) i pel francès Nicolas Mahut, el primer dels capdavanters que també juga el circuit individual.
El balanç de la parella el 2020 és de deu triomfs i una sola derrota en els vuitens de l'obert d'Austràlia.
Tant el català com l'argentí se centren exclusivament en els dobles i no juguen els quadres individuals, selecció òptima tant pel desgast com per triar el calendari.
Aquesta setmana disputen l'obert mexicà a Acapulco i debutaran contra els francesos Mannarino-Martin.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Sant Feliu de Guíxols disposa de multitud de cales i platges de característiques excepcionals, entre les quals destaquen la Badia de Sant Feliu i la Platja de Sant Pol, amb les seves casetes de bany característiques.
Són platges per viure-les: on a part de gaudir del bany i del sol, us convidem a practicar alguna de les moltes activitats nàutiques per descobrir el fons marí o gaudir de l'encant de les petites cales, fent submarinisme, caiac, vela, windsurf, paddle surf, snorkel... amb una àmplia oferta d'activitats per totes les edats; com també us proposem fer una excursió en vaixell per passar unes hores a alta mar, i conèixer la seva costa des de mar endins.
Badia oberta al mar amb aigües poc profundes.
Molt adequada per a famílies amb nens ja que consta d'una zona infantil de jocs al Parc de les Dunes i un Club Infantil a la platja durant la temporada d'estiu.
Hi ha zones abalisades per a banyistes.
En aquesta badia es conserven unes de les darreres formacions de dunes litorals de la Costa Brava.
Empreses de serveis: lloguer de casetes de bany, escola de vela i caiac, windsurf, esquí nàutic, submarinisme, lloguer d'embarcacions, de boies i amarratges.
Destaca el conjunt arquitectònic modernista de les cases del passeig Marítim.
Cala de roca situada a ponent de la platja de Sant Pol, just al inici del Camí de Ronda de Sant Pol a Sant Feliu.
Aquesta cala és accessible per a persones amb mobilitat reduïda ja que s'accedeix per la platja de Sant Pol a través de la passera de fusta que marca l'inici del Camí de Ronda.
Ideal per a la pràctica de l'snorkel.
Petita cala de sorra amb aigües profundes propera a la platja de Sant Pol.
S'hi accedeix mitjançant unes escales que es troben al costat de la carretera de Sant Feliu a Sant Pol per la costa.
Envoltada d'abundant vegetació (pins, alzines i alzines sureres).
Ens podem apropar en cotxe per la carretera de costa de Sant Feliu de Guíxols a Sant Pol i baixar les escales d'accés a la cala.
Cales molt estretes, llargues i encaixonades.
S'hi accedeix des del Camí de Ronda.
La zona de bany és de fet el tram de costa rocosa i plana que s'estén entre la Cala Ametller i la mateixa Cala d'es Cranc.
El nom de la cala del Peix ve del fet que l'any 1912 hi va quedar embarrancada una balena rorqual de 18 m de llargada i vuit tones de pes.
Són ideals per a la pràctica de l'snorkel.
Petita cala rocosa situada en un espai natural protegit dins del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN).
S'hi accedeix per unes escales de pedra que neixen en el mateix Camí de Ronda al seu pas per aquest espai, on el camí es converteix en un corriol boscà.
Ideal per a la pràctica de l'snorkel i el submarinisme.
Envoltada d'un bonic paisatge format per pinedes mediterrànies.
Ens podem apropar per la carretera de costa de Sant Feliu de Guíxols a Sant Pol i accedir-hi a peu pel camí de ronda.
S'hi accedeix des de l'esplanada que hi ha just darrera de l'edifici del Club Nàutic, a l'inici del camí de Ronda a Sant Pol on hi trobem una zona de picnic amb taules i bancs de fusta.
Unes escales de ferro baixen des d'aquest punt fins a la cala.
Al final del tram d'escales cal salvar un petit desnivell sense esgraons.
Els esculls i lloses la fan poc accessible per mar però molt interessant per a practicar-hi snorkel i submarinisme.
Ubicada en el casc urbà de la població.
Protegida dels vents per l'escullera del moll al nord i per la Punta de Garbí al sud.
La part sud és ideal per a famílies amb nens.
A la part nord hi ha un tram de zona portuària destinat a petites embarcacions i on està prohibit el bany.
Hi ha zones abalisades i línies de vida per a banyistes.
Les empreses d' activitats nàutiques ofereixen: escola de vela i caiac, windsurf, esquí nàutic, lloguer d'embarcacions i submarinisme.
Hi consta d'una zona infantil de jocs a la platja i un Punt de Trobada-Club Infantil.
Cala rocosa situada a peu del Camí de Ronda (quasi desaparegut en aquesta zona a causa de la urbanització del sector), en el tram entre el carrer de Garbí i el carrer de Port Salvi.
Aquesta zona disposa d'un fons marí de gran riquesa que atrau nombrosos amants del submarinisme.
Ideal per a la pràctica de l'snorkel i la natació ja que s'ha habilitat un canal de natació.
S'hi accedeix a peu des del final del carrer Jaume Vicens i Vives en direcció al mar.
Al final del carrer comença un tram d'escales de pedra força llarg i de pendent pronunciada que zigzagueja durant uns 5 o 10 min. fins arribar a la cala.
Davant d'aquesta cala trobem la pradera de posidònia oceànica més important del municipi.
Juntament amb la zona de Port Salvi configuren un entorn marítim de gran valor natural, inclòs dins de la Xarxa Europea d'Espais Naturals Protegits, la Xarxa Natura 2000.
És una cala mixta i és permet la pràctica del nudisme.
Platja de còdols situada a l'alçada de la urbanització Punta Brava.
Els dos accessos per arribar-hi caminant es troben dins la mateixa urbanització.
El primer accés el trobem baixant pel carrer d'entrada a la urbanització (carrer del Sard) i continuant pel carrer de Can Pey cap a l'esquerra.
Després d'uns 150 metres, a mà esquerra hi ha una pineda i unes escales de pedra que porten fins a la platja.
El segon accés es troba al final del carrer de la Juliola, a la part més baixa de la urbanització.
Cala de còdols situada al bell mig de l'espai protegit del massís de l'Ardenya, en un entorn natural i paisatgístic privilegiat.
S'hi accedeix per un estret corriol que travessa una comalada amb un recorregut d'uns 10 o 15 minuts de baixada fins al mar.
Cal indicar que hi ha un parell de punts en el camí que no són de fàcil accés.
Aquest corriol s'agafa des de la carretera de Sant Feliu a Tossa de Mar: a tocar del mirador que hi ha a peu de carretera, just després de la urbanització Punta Brava, a la tercera corba de la carretera a mà esquerra hi ha un replà des d'on, si hom es para, veurà sortir-ne aquest corriol.
L'única cala de sorra del litoral de ponent del municipi.
És estreta i llarga, amb aigua neta i profunda, sense roques ni esculls.
Inclosa també dins de l'espai natural del massís de l'Ardenya, envoltada de pins i alzines, s'hi accedeix des de la Urbanització Rosamar, ja en el terme de Santa Cristina d'Aro.
L'accés amb vehicle durant l'època d'estiu està sotmès a una taxa per part de la urbanització, que té caràcter privat.
No obstant, pels ciutadans empadronats a Sant Feliu i Santa Cristina d'Aro, l'accés en vehicle és gratuït prèvia presentació de la identificació corresponent.
Itinerari de muntanya esportiu de 480 m, traçat en un massís rocós al costat del mar, fet que la fa única a Europa.
Consta de dos trams de dificultat: baixa i mitjana.
Per utilitzar aquestes instal·lacions cal llicència federativa de muntanya o assegurança que cobreixi l'activitat.
El fons marí és un dels punts d'immersió més importants del mediterrani.
L'snorkel, el submarinisme i l'apnea són molt fàcils i segurs de practicar ja que es troben a menys de vint minuts del port, i gràcies a que tenim profunditats que oscil·len dels 2 als 40 metres, que permeten la pràctica del busseig tant a aquells que comencen com als més avançats.
La seva fauna representa el 90% de la fauna litoral que es pot observar a la mediterrània.
L'absència de sediments, fa que les seves aigües gaudeixin d'una visibilitat mitja de 20 metres.
Sant Feliu de Guíxols és un racó del Mediterrani on la biodiversitat sorprèn a experts i aventurers subaquàtics novells.
Sense limitacions a l'hora de deixar les habitacions: A casa nostre teniu...
Hotel d'estil mediterrani ideal per gaudir d'una escapada de relax en una...
Situat a la Costa Brava, a la localitat de Platja d'Aro.
Amb més de 50 anys d'història, és un càmping on es respira...
Càmping completament pla amb molta ombra.
Disposa d'unes magnífiques instal·lacions, 4 piscines,...
El càmping Cala Gogo disposa d'àmplies parcel·les per tendes i caravanes, i...
Pizzeria mediterrània situada a 200m del mar, al passeig de Palamós.
El restaurant cocteleria La Gruta es troba al centre de Tossa de...
Gaudeix d'una estada tranquil·la i confortable en el nostre petit i càlid...
El Restaurant La Calèndula està ubicat a l'antic teatre del poble medieval...
És l'únic Hotel a Cala Sa Tuna, racó mimat per la natura...
Casa catalana de finals de 1700, amb capella, on s ́exposen autòmats, pòsters,...
L'objectiu del Museu de la Pesca és ser un espai de diàleg...
Ofereix diverses activitats relacionades amb la navegació: pedagògiques, turístiques, esportives, lúdiques, gastronómiques,...
Dolphin's Diving Center t'ofereix una nova manera de descobrir el món submarí....
A Xarai Experience creiem que, de vegades, les persones necessitem sortir de...
Mogut per un esperit d'aventura i per la fascinació per els globus,...
El centre està situat a uns 100 m de la platja i...
Teniu ganes de conèixer el món de la màgia?
Aquest mes des de femturisme us ho posem fàcil!
Sortejarem 9 pacs de 2 invitacions cada un per poder visitar el Gran Museu...
A finals del segle XVI i fins a, aproximadament, principis del...
El sender, de 6,5 quilòmetres, recorre el litoral des...
L'itinerari proposat d'aquest mes ens suggereix resseguir les...
Gaudeix dels nostres descomptes per estades en mòbil-homes 2020!
Gaudeix dels nostres descomptes per estades en parcel·la al 2020: Parcel·les Del 04/04 al 06/07 i del 23/08...
Deixa la caravana muntada en el càmping i gaudeix de tots els caps de setmana, ponts i festius!
Descobreix grans oportunitats de vacances durant tot l'any a partir de 3 nits (temporada...
La temporada de l'Auditori Josep Carreras arrenca amb força amb una programació completa i variada fins el mes de juliol a Vila-seca.
Engega la programació del cicle Batecs Culturals, a l'auditori Valentí Fuster de Cardona.
De març a desembre, aquesta iniciativa portarà fins a sis propostes escèniques...
Torna la Mitja Marató de Salou en un nou circuit més pla, ràpid i atractiu.
La cursa d'aquest any, que celebra la quinzena edició, serà majoritàriament pel costat...
Aquest acte ha estat anul·lat, per a més informació, contacteu amb l'entitat organitzadora.
Davant la importància històrica i social, l'any 1969, les representacions...
T'enviariem noves rutes, promocions, sortejos i molt més.
Gaudeix de femturisme.cat des del teu correu electrònic! |
El pilot holandès Max Verstappen (Toro Rosso) va aconseguir ahir la victòria al Gran Premi de Malàisia de Fórmula1, per davant del britànic Lewis Hamilton (Mercedes i de l'australià Daniel Ricciardo (Red Bull).
Aquesta és la segona victòria de Max Verstappen, que celebrava dissabte el seu vintè aniversari, a la Fórmula 1, després d'haver aconseguit la primera al Gran Premi d'Espanya del 2016, quan comptava amb 18 anys, 7 mesos i 15 dies, fet que el va convertir en el campió més jove de la història.
Ahir va superar Hamilton, l'actual líder del Campionat del Món i el seu company d'equip, Daniel Ricciardo.
El pilot alemany de Ferrari, Sebastian Vettel, que va començar la cursa des de l'última posició de la graella de sortida, va ser quart per protagonitzar una destacada remuntada en un Gran Premi que es va disputar en condicions de sec. Amb els resultats, Hamilton es va distanciar en el Campionat i ara el comanda amb 34 punts de diferència sobre el pilot alemany de Ferrari.
Vettel, que va estrenar alguns elements del seu motor, sí que va poder esquivar en cursa els problemes que el van afectar en la darrera sessió d'entrenaments lliures i que li van impedir marcar un temps de qualificació.
La desgràcia, però, no va abandonar Ferrari i va ser el seu company d'escuderia, el finlandès Kimi Raikkonen, qui no va poder competir ahir a Sepang.
«L'equip no sap exactament què ha passat.
En qualsevol cas, el cap de setmana ha estat molt desafortunat per a nosaltres» es lamentava Raikkonen, que hauria d'haver ocupat el segon lloc a l'engraellat.
El també finlandès i company de Hamilton a Mercedes, Valtteri Bottas, també va tenir una actuació discreta, finalitzant en cinquena posició, mentre que per darrere seu Sergio Pérez (Force India) va acabar sisè, Stoffel Vandoorne (McLaren) ho va fer en setè lloc, Lance Stroll (Williams) vuitè, Felipe Massa (Williams) novè i Esteban Ocon (Force India), desè. van completar la zona de punts.
El pilot espanyol Fernando Alonso (McLaren) va quedar fora dels punts en finalitzar en onzena posició la prova, mentre que el madrileny Carlos Sainz (Toro Rosso) va haver d'abandonar la cursa per un problema mecànic quan se n'havien disputat trenta voltes.
Aquesta edició del Gran Premi de Malàisia, la dinovena, ha estat la darrera, ja que la Fórmula 1 no tornarà a Sepang a partir de la propera temporada, per decisió del govern del país.
Verstappen, eufòric amb el triomf
El pilot de Red Bull va mostrar-se molt content amb la victòria i va comentar que la clau per aconseguir el triomf va ser que «he vist que Hamilton patia una mica i ho he intentat.
He pogut fer la meva pròpia cursa.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Les declaracions dels testimonis ahir al jutjat de Santa Coloma de Farners en relació amb l'assassinat de Marc i Paula a Susqueda van posar de manifest que, el 24 d'agost del 2017, a l'entorn de l'escenari del crim hi havia més persones que les que apareixen al sumari i que, ara per ara, no han aportat el seu testimoniatge a les actuacions.
És el cas d'Antonio Lucas, un veí del veïnat del Far que sol anar vestit amb roba de camuflatge com un legionari, que aquell dia va baixar cap al pantà dins del vehicle de Francisco Camacho, el seu veí i jutge de pau de Sant Martí, que ahir va declarar al jutjat.
Camacho va explicar que Lucas l'acompanyava aquell dia com feia en moltes ocasions i que durant el recorregut per la pista no havien trobat ningú, ni la parella de senderistes de Montgat que feien la ruta en direcció contrària a la seva.
L'explicació que va aportar Camacho és que el GR en alguns punts es separa de la pista transitable en cotxe i passa per senders.
Ahir al jutjat Camacho va ser preguntat en relació amb el seu acompanyant, per si sabia si tenia armes a casa seva, i va respondre que no tenia constància que en tingués cap. Tot i que està datat el 2015, crida l'atenció un dels missatges que Antonio Lucas té penjats al seu compte de Facebook en el qual es vantava d'haver robat el menjar i els sacs de dormir a uns joves que havia trobat acampats.
És el missatge literal que va penjar l'home en el seu moment.
Benet Salellas, que exerceix la defensa de Jordi Magentí, sospitós empresonat que es declara innocent, va mostrar la seva sorpresa perquè no s'hagués pres declaració a Lucas com a testimoni.
Lucas i Camacho, un dia que també anaven junts, van explicar a aquest diari que el dia dels fets no van veure res anormal i que s'assabenten poc del que passa a la vora del pantà perquè ells viuen a la zona boscosa i aïllada al veïnat del Far.
Lucas va assegurar que durant tots aquests mesos, els Mossos d'Esquadra no li havien preguntat mai res.
El 24 d'agost, segons consta al sumari, el cotxe en què viatjaven Camacho i Lucas, un Volkswagen Polo de color blau, va ser captat per les càmeres de la presa a les 9.34 h del matí en direcció descendent.
Tenint en compte que el cotxe de Jordi Magentí (el sospitós que el jutjat manté empresonat i que es declara innocent) va ser captat a les 9.36 al Pasteral i en direcció cap a la presa, és possible que els dos vehicles es creuessin a la carretera que va del Pasteral a la presa.
El Volkswagen Polo no va ser captat altre cop per les càmeres fins passades les 12 del migdia quan va sortir pel Pasteral.
Segons va relatar Francisco Camacho, que s'ocupa del control de les aigües del municipi de Susqueda, primer van anar al mas Tarrats i després al restaurant del Coll per qüestions de feina.
La parella de senderistes de Montgat, testimonis clau perquè van sentir trets i van fer fotografies el 24 d'agost, va ratificar ahir que havien sentit trets (4 o 5) i música de l'estil màquina quan caminaven en direcció a Sant Martí Sacalm.
Els senderistes van assenyalar sobre el mapa el punt on eren quan van sentir els trets i la música.
La dona, Pilar Montroy, no va poder precisar de quina banda exactament venien els trets, tot que tenia clar que venien del pantà.
El seu home, Emili Coll, va precisar més i va assenyalar que els trets provenien de la zona de la pedrera, lloc per on ells havien passat caminant.
Coll també va apuntar que pel tipus de so li semblava que no es tractava de trets d'escopeta sinó més aviat d'una arma curta.
Els habitants del Llomar també van assenyalar la pedrera com a punt possible d'on venien els trets.
Salellas va remarcar que els testimonis resulten exculpatoris per a Magentí perquè contradiuen l'informe dels Mossos que assenyala les runes de la Rierica (lloc on pescava Magentí) com el punt on van ressonar els trets.
Magentí va assegurar que des de la Rierica va sentir trets sota el morro del Far, que coincideix en la direcció de la pedrera.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
de 30 d'abril, del que preveuen els Estatuts d'aquesta universitat
i de l'informe favorable del Departament de Ciències
Matemàtiques i Informàtica, es concedeix una
comissió de serveis a la Universitat Rovira i Virgili
per al curs 1993-94 al senyor Ramon Puigjaner Trepat, catedràtic
d'universitat de l'àrea de coneixement d'Arquitectura
i Tecnologia de Computadors, amb efectes des del 1r. d'octubre
de 1993 fins al 30 de setembre de 1994.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement
i tengui els efectes que corresponguin. |
Des d'aquest dimecres dia 6, després del mercat, i fins al dia 15, per substituir les llambordes per un paviment imprès amb dibuixos i colors
L' Ajuntament de Mollerussa iniciarà aquest dimecres dia 6 d'abril les obres corresponents a la primera fase de les reformes de la plaça Pla d'Urgel l, que suposaran el tall al trànsit fins al dia 15 per tal de substituir les llambordes de la zona de pas dels vehicles.
En cas de pluja, els treballs es posposarien una setmana
Així ho ha explicat aquest dimarts l' alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, que ha puntualitzat, però, que les obres començaran aquest dimecres al matí -un cop acabi el mercat- sempre i quan no plogui.
En cas de pluja, l'inici de les obres es posposaria una setmana, amb la qual cosa començarien el dia 13 i acabarien el 22.
Sis propostes s'han presentat al concurs d'idees sobre el planejament urbanístic del centre de la ciutat
En aquesta primera fase, les reformes consistiran en la renovació del terra de la zona de trànsit, de manera que es retiraran les llambordes que hi ha actualment i seran substituïdes per un paviment imprès amb dibuixos i colors.
Un cop conclogui aquesta operació, s'analitzarà l'impacte visual del conjunt de la plaça per tal de decidir quines actuacions s'han de dur a terme en una posterior segona fase de l'obra.
Aquesta primera fase representarà que la zona estarà tallada al trànsit durant tot el procés de substitució del paviment, que suposarà una inversió de 6.300 euros.
Aquest mes d'abril s'iniciaran també les actuacions previstes al carrer Palau
Les reformes de la plaça Pla d'Urgell formen part del conjunt d'actuacions que, des de l'Ajuntament de Mollerussa, s'estan duent a terme en diferents punts del centre de la ciutat.
En aquest senti, l'alcalde ha recordat que aquest divendres s'obriran les pliques corresponents al concurs d'idees sobre el planejament urbanístic del centre de Mollerussa, al qual s'hi ha presentat sis propostes.
Marc Solsona també ha assenyalat que aquest mes d'abril començaran les actuacions d'urbanització previstes al carrer Palau. |
Acostar-se més als veïns i els concerts per la llengua seran els objectius de la festa del districte barceloní que se celebrarà del 15 al 21 de maig
Barcelona.-La Festa Major de Nou barris tindrà lloc del 15 al 21 de maig i durant una setmana els carrers del districte barceloní s'ompliran d'activitats per a tothom.
Els grans protagonistes d'enguany seran, però, els concerts per la llengua a Ciutat Meridiana a les 18 h, on entre d'altres, hi haurà les actuacions de Mishima, Mazoni i La iaia.
Segons el govern municipal, l'objectiu d'aquesta festa és continuar estenent als barris les activitats importants de la ciutat i acostar-les més als veïns.
El pregó, que se celebrarà el pròxim divendres a les 19:30?h, anirà a càrrec d'Amparo Iturriaga, presidenta de l'Associació de Veïns i Veïnes de Roquetes.
Les activitats, que estaran repartides per tot el districte, les han organitzat les entitats i associacions del barri per aconseguir així una celebració "plural i transversal".
El programa però, a més dels concerts aplega també, entre d'altres, activitats de dansa, tradicions populars, circ, teatre, foc, tallers, focs, una festa de l'escola pública i una desfilada de mascotes del barri.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'estrella del pop Rihanna interpretarà Marion Crane, el personatge al qual va donar vida l'actriu Janet Leigh en el film 'Psicosi' (1960), durant la cinquena i última temporada de la sèrie televisiva 'Bates Motel', en què la trama funciona com una preqüela de la cèlebre cinta d' Alfred Hitchcock.
Així es va anunciar al panel de la sèrie a la Comic-Con de San Diego, en una sessió que va comptar amb un vídeo de la cantant en què anunciava la seva incorporació al repartiment i en què van participar els creadors i productors executius Kerry Ehrin i Carlton Cuse, i els intèrprets Vera Farmiga, Freddie Highmore, Max Thieriot i Nestor Carbonell.
El personatge de Marion Crane, que ara interpretarà Rihanna agafant el relleu de Janet Leigh, ha passat a la història del cine pel moment en què mor assassinada a punyalades a la dutxa, una de les escenes més recordades del clàssic del terror 'Psicosi'.
"Volíem introduir aquest icònic rol en un enfocament contemporani i redefinir-lo d'una manera nova, emocionant i significativa", van explicar Carlton Cuse i Kerry Ehrin.
"A més havíem sentit que Rihanna és una seguidora d'aquesta sèrie, i nosaltres som enormes fans d'ella, així que va ser una col·lisió perfecta de creativitat i destí", van afegir.
En la cita també es va donar a conèixer que 'Bates Motel' s'acabarà amb la cinquena temporada. |
Probablement l'EI viu un dels moments (per no dir el moment) de màxima expansió territorial arreu dels Països Catalans i, si m'ho permeteu, de màxima unitat d'acció entre les diferents organitzacions.
És per això que he cregut necessari crear aquest mapa, per plasmar en un mapa la feina que fan les assemblees de les diferents organitzacions dia a dia en la lluita per la independència i el socialisme dels Països Catalans.
A part de les organitzacions de l'Esquerra Independentista, hi ha casals, ateneus i diferents col·lectius repartits per tots els Països Catalans.
He intentat incloure'n el màxim nombre possible en aquesta primera versió però és probable que en faltin alguns, o bé que alguns dels col·lectius i casals que he englobat dins de l'EI no ho siguin oficialment.
En definitiva, qualsevol aportació serà benvinguda, ho he fet tant bé com he sabut!
A causa de l'elevat nombre de marcadors, s'han dividit en dues pàgines, assegureu-vos d'haver-les mirat totes dues abans d'informar d'algun error o de la manca d'alguna assemblea, gràcies!
Feu clic al mapa per accedir-hi!
Darrera actualització: 1/03/14 12:21
A Sabadell falta Casal Independentista i Popular Can Capablanca, l'Ateneu Popular l'Escletxa, el Talleret (un nou casal)
Ateneu Popular La Màquia a Gavà i el Col·lectiu La Màquia que és de diferents municipis.
I en breus espero ampliar la llista amb més coses del Vallès...
Però el marcador del Col·lectiu La Màquia on el situo?
El poble/ciutat amb més habitants on és present?
Ja hi és, però com que és una assemblea comarcal està diferenciada amb el color vermell
Edito: Ja ho he vist, ho tapava el casal popular de la Seu
Ja ho veig, el puc desar però llavors el marcador no es veu.. no sé què passa
Potser és que si poses dos marcadors (de diferents colors) al mateix poble un tapa l'altre.
Només et deixa posar marcadors a poblacions o també et deixa posar-los al mig del bosc?
Diria que on vulgui... però no ho se, està fent molt el burro el Google Maps...
A Castelló hi ha nucli Endavant-la Plana
El nucli d'Endavant-La Plana està dins de les assemblees de l'EI a la Plana, amb un sol marcador de color vermell que diria que està situat a Castelló de la Plana
A montcada i Reixac falta el Casal Popular el brot!
a la Franja no hi ha alguna cosa d'aquestes?
L'Ateneu Popular La Màquia està mal situat, sembla que estigui al mig de la muntanya
Ei, ets el meu ídol! no saps com m'acabes de facilitar la feina
A Poble Sec s'ha d'afegir Arran, i Arenys de Munt no ha existit mai.
A Sitges pots afegir l'Assemblea de Joves de Sitges que és de l'EI.
Ah i Arran Baix Montseny i l'Arran que tens a Sta.
Maria de Palatordera és el mateix.
i t'has confós de Ciutat Vella, Arran Ciutat Vella és de València no de Barcelona (de moment )!
He suprimit el marcador exclusiu d'Arran - Baix Montseny, doncs.
CP La Fura de Solsona afegit i Arran traslladat de BCN a València!
(Que allà... fa més falta per la construcció nacional ).
He vist molts nuclis d'Arran a la zona de València...
i t'has confós de Ciutat Vella, Arran Ciutat Vella és de València no de Barcelona ( de moment )!
Doncs que alguna cosa s'està movent per Ciutat Vella
Cau de Llunes - Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona (AFRT)
Col·lectiu Independentista La Gaianada
SEPC Reus (s'anomenen així, són de diversos instituts)
Doncs tenen Facebook creat i ja han fet un acte.
Em vaig deixar el Col·lectiu Independentista del Priorat (CIP).
Buscant a veure si podia apotar alguna cosa he trobat això:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d 'organitzacions_de_l'Esquerra_Independentista
Sembla que està una mica desactualitzat, però potser et serveix.
Jo he corregit el que he sapigut, però segur que tu ho podràs fer més i també inserir el teu mapa a la pàgina si vols.
La pàgina aquesta de la viquipèdia està molt desactualitzada.
Encara surten CAJEI i Maulets per separat i diu que a Alella hi ha SEPC
Ja, també estava el SEPC de la UPC de Castelldefels, que deu fer com 5 anys que no existeix.
Pots corregir el que vegis que no està bé, o afegir el que falta, d'això es tracta.
Sóc un inepte a nivell informàtic...
També falta assemblees d'Endavant OSAN a l'Horta Nord, i als barris de Ciutat Vella (Vlc) i Benimaclet; i també a la Ribera Alta i Baixa.
El nucli de la COS no és a nivell de Vallès??
Entenc que generalment s'organitzen a nivell comarcal o territorial però que en alguns casos poden sorgir nuclis locals, no?
És curiós que a l'illa suposadament més indepe ( menorca) no hi tingueu cap representació.
Si un no comença és difícil fer coses des de 0!
Ara, l'illa està ben enganxinada de les JEI Manresa i Endavant (o almenys ho estava aquest estiu)
Berga: A més d'Arran i la COS (que són a nivell Berguedà), falten la CUP, el SEPC i la CUP.
Navàs: Falta l'Associació Cultural la Ceba
Se m'ha escapat (com una altra cosa ahir al vespre xD).
xDDDDD Fa gràcia perquè m'havies advertit que no em passés a mi.
Bé, entenc que les associacions culturals no són col·lectius polítics i per tan no s'afegeixen no?...
Hi poden haver col·lectius culturals que siguin de l'EI i que facin molt bona feina.
Jo crec que sí que es podrien incloure, però bé, això cadascú..
Ja però si obres la veda.. entre colles bastoneres i tal..
És un mapa organitzatiu de l'EI com a moviment.. aquestes associacions poden ser entorn de l'EI però no la comformen com a tal.. com si que ho fan les organitzacions i col·lectius polítics i els Casals i Ateneus.
Per a mi els casals i ateneus també són entorn cultural.
No sé, una cosa és que facin activitats culturals, però els casals i ateneus de l'EI tenen una clara vocació política, són els espais de dinamització del moviment als barris i les viles, són llocs de socialització de les idees del moviment (octavetes, cartells, llibreries) i la seva militància, llocs on es guarda la infraestructura de les assemblees (projector, material d'agitació, cadires etc.), serveixen com a lloc d'autogestió de l'EI etc.
Que no tinguin uns objectius NOMÉS polítics no vol dir que siguin entorn cultural..
Per exemple el cas de la Ceba de Navàs que suposo que és el que et refereixes és un col·lectiu local que es dedica a feina bàsicament cultural i d'oci alternatiu, però no els he vist mai a fer xerrades purament polítiques.
Així doncs finalment, en que quedem?
Per la mateixa raó, la colla bastonera Cop a Cop també li hem de posar, no?
Bé, la línia pot ser estreta, però crec jo que no és el mateix.
Com tu vegis però, amb la feina que estàs fotent només falta que encara et toquem els nassos.
El problema és que no sé on posar la línia
Tota la resta afegit menys l'Associació Cultural la Ceba, que hauríem d'establir algun tipus de criteri sobre si obrir l'espectre o no
Al final he afegit l'Associació Cultural La Ceba
A Olesa de Montserrat, La Fona - Casal Independentista i Popular d'Olesa (c.
A Esparreguera, hi falta el Col·lectiu el Torn i el Casal Independentista la Llançadora (c.
A Sant Cugat un nucli d'Endavant i el Casal Popular La Guitza.
A Barberà del Vallès un nucli del SEPC
Crec que un nucli d'Alerta Solidària a Sabadell, i diria que del MDT hi ha també un nucli al Vallès Oriental (no estic segur si dividit en assemblees o no)
Una cosa és que hi hagi persones concretes i l'altra nuclis com a tal..
m.. no nuclis com a tal diria que no.
Alerta Solidària s'organitza per nuclis?
No.. que jo sàpiga, en principi no
Fa un temps vaig llegir que s'havia creat un nucli d'Alerta Solidària a Mallorca...
Bé perquè físicament és difícil que els membres d'AS que són del Principat acudeixin a Mallorca quan hi ha casos repressius...
Afegits el nucli d'Endavant i el Casal Popular a Sant Cugat i el nucli de l'MDT a Sabadell.
El nucli del SEPC a Barberà del Vallès ja hi era, però si no es veu digueu-ho, a mi m'apareix quan miro el marcador..
I pel que fa al nucli d'Alerta Solidària, els afegim al mapa?
Als barris de Clot i Sagrada Família, no hi manquen per posar dos casals?
Hi ha gent de la CUP dins de Gent de Gramenet, però no nucli com a tal.
No que jo sàpiga; gent d'Arran, Endavant, COS i SEPC sí.
Tinc entès que hi ha militants que treballen dins la candidatura Gent de Gramenet.
De fet he trobat una plana web: http://gramenet.cup.cat però porta des del 2006 sense activitat.
En la llista d'Assemblees locals és en el que m'he basat per actualitzar les CUP.
A Alacant els dos marcadors estàn al mateix lloc i no es veuen bé
L'AP la Cantarella de Godella fa ja 2 ó 3 anys que va tancar
A la comarca de l'Horta falten dues assemblees d'Arran: La de Ciutat Vella i la de Benimaclet-Horta Nord!
Estan posades com a barri dins de Benimaclet i de Ciutat Vella a València (Marcador de color verd)
Que estem aquí enumerant els nuclis que falten però també cal dir que has fet un curro guapo
Ja existia un mapa com aquest que va impulsar l'honorable raconaire uri.ppcc que fa temps que no veiem per aquestes contrades.
Però si s'ha d'admetre que si ho ha fet de 0 i a més actualitzar ha fet un bon curro!
Cert, però devia ser de fa uns anys, perquè li havia fet una ullada algun cop i estava molt desactualitzat (com la llista d'organitzacions de l'EI a la viquipèdia).
Sí, l'he fet des de zero perquè hi ha molts nuclis que han desaparegut, després de les eleccions la CUP ha crescut moltíssim i crec que calia fer-ne un de nou després de la unitat juvenil amb Arran
Ser-hi hi sóc, però no se'm veu!
I sí, fa mooooooolt de temps que vaig deixar morir aquell mapa
A Tàrrega, Casal Popular El Rostoll
A Bellpuig, nucli constituït de la CUP
PD: Pel que veig la llista d'assemblees locals de la CUP a la web està força desactualitzada, si algú veu aquest missatge i sap a qui ho ha de dir, ja ho sap!
A València hi ha 5 assemblees del SEPC:
- El Racó de la Corbella (barri de Ciutat Vella)
Has confós Aldover amb Alcover...
Aldover és un poble una mica més amunt de Tortosa, i allà surt lo d'Alcover, que està pel Camp.
Per cert, t'has deixat el nucli del SEPC de Tortosa, que engloba gent de 3 instituts.
L'error era meu, devia desplaçar el marcador sense voler, ja l'he tornat al poble
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Les eleccions generals espanyoles celebrades el 20 de desembre de 2015 van ser excepcionals per diversos motius.
En primer lloc, per l'entrada de dues noves forces polítiques en el Congrés dels Diputats.
D'una banda, el partit polític Podemos, fundat l'any 2014 com a conseqüència de la crisi econòmica i de les reivindicacions socials que es van expressar en les mobilitzacions del 15 de maig del 2011 (Moviment 15-M).
D'altra banda, Ciudadanos, un partit fundat l'any 2006 per un grup d'intel·lectuals catalans amb l'objectiu de defensar Espanya, davant la creença que els partits tradicionals (PP i PSOE) havien claudicat en la seva defensa a Catalunya.
A més, per primera vegada en la història de la democràcia espanyola unes eleccions no varen servir per a formar govern, a causa de la irrupció dels nous partits polítics que van trencar l'estructura bipartidista provocant un canvi inèdit en l'escenari polític nacional.
Les eleccions van haver de repetir-se el 26 de juny de 2016, com una mena de "segona volta electoral", en la qual va ser possible formar govern a causa de l'augment en el nombre d'escons del partit més votat, el Partit Popular (PP).
Però el govern del PP, sota el mandat de Mariano Rajoy, va cessar al juny de 2018 després de l'aprovació d'una moció de censura en contra seva.
Com a conseqüència del que s'ha explicat, l'Estat espanyol està sumit en un context d'inestabilitat i polarització política que l'ha conduït a quatre eleccions en els últims quatre anys: desembre de 2015, juny de 2016, abril de 2019 i les eleccions generals convocades pel 10 de novembre.
Des de la seva concepció, els partits espanyols emergents, Podemos i Ciudadanos, i els seus líders, Pablo Iglesias i Albert Rivera, han utilitzat les plataformes digitals com a eina fonamental per a la seva comunicació.
Raó per la qual ha pres una importància significativa estudiar com aquests partits polítics comuniquen i interactuen en els social media.
La tesi doctoral de Guillem Suau-Gomila, professor i investigador del Departament de Comunicació de la UPF i coordinador del Màster en Comunicació Política i Institucional de la UPF-BSM, s'emmarca en aquesta discussió.
La seva tesi està adscrita al Grup de Recerca en Comunicació Política, Mitjans i Democràcia ( POLCOM ) i té com a títol provisional: " Microblogging electoral: usos i funcions en Twitter dels polítics emergents espanyols en les campanyes electorals del 20-D i 26-J " i la dirigeix el Dr.
Suau-Gomila estudia mitjançant tècniques d'investigació quantitatives i qualitatives els 8.948 tuits que van publicar en total els perfils oficials de Podemos, Ciudadanos i els seus líders polítics Pablo Iglesias i Albert Rivera a Twitter.
Les tècniques de recerca que utilitza són: social network analysis and metrics, anàlisi quantitativa de les propostes electorals, anàlisi del contingut, anàlisi de la tematització i entrevistes en profunditat semiestructurades.
L'objectiu final de la investigació és, a partir dels resultats de l'anàlisi, desenvolupar una guia de pautes comunicatives per a la comunicació política en períodes electorals a Twitter.
Com a part del desenvolupament de la tesi Suau-Gomila ha participat en l'European Communication Research and Education Association (ECREA) Doctoral Summer School celebrada a Milà (Itàlia) en 2017, ha presentat la seva tesi en un total de cinc congressos nacionals i internacionals entre els que es destaquen el VII Congreso Internacional Nuevos Partidos y Nuevos Escenarios en Europa y América Latina organitzat per l'Associación Latinoamericana de Investigadores en Campañas Electorales (ALICE) i celebrat a la Universitat Múrcia en 2018 i el XXVII Congreso Internacional de Investigación en Comunicación, organitzat per la Societat Catalana de Comunicació i celebrat a la Universitat de Girona en 2017.
Si volen consultar els primers resultats de la investigació poden consultar els següents articles que es deriven de la mateixa i que es troben publicats en accés obert en revistes indexades de l'àmbit de la comunicació i de la comunicació política:
Guillem Suau, professor e investigador del Departament de Comunicació de la UPF. |
Fa uns dies vaig sentir tendresa per una regidora de Cultura que debutava.
Em va dir: "Acabo de fer el meu primer discurs com a política".
Amb altres regidores que l'acompanyaven mostraven una convicció meravellosa.
Vaig tenir la certesa que faran una gran feina al servei de la seva ciutat.
Vaig pensar que malauradament ben aviat estaran sota sospita.
Són persones honrades i necessàries, fan bona política, no s'adornen amb l'estereotip de la nova política, no reneguen de la política, no posen tots els polítics anteriors en el mateix sac.
No fan política des de l'antipolítica.
Crec que amb el debat sobre la presència o no de la política a les llistes ens hem embolicat.
Surt de plantejaments ideològics populistes que fan els que fan política negant-la.
Al meu entendre perjudiquen la causa de la independència.
Dificulten el bon resultat que necessitem en les plebiscitàries.
Se'm dirà que estem vivint circumstàncies que exigeixen respostes excepcionals, però em costa d'entendre que la millor candidatura sigui una llista sense polítics.
Ho dic conscient que hem viscut anys de profunda degradació de la política, especialment pels vincles inacceptables amb la corrupció, i que és obvi que cal una profundíssima regeneració.
Sorgeix d'un determinat esquerranisme que fa política denunciant tota la política, especialment la sobiranista.
Està aconseguint crear la ficció que el sobiranisme és sinònim de vella política i que només ells són sinònim de nova política.
Fals però políticament productiu.
El més paradoxal és que una part de l'esquerra catalana, per seguidisme, mimetisme o per interès de partit, fa el mateix.
Afirmen que la independència es fa contra els interessos de la gent.
Proposen vells frontismes i diuen sense rubor que cal eliminar determinats polítics.
Penso que el moviment sobiranista s'equivoca plantejant les coses en aquests termes.
Fent-ho es debilita i ens debilita com a societat.
Consolida el discurs dels que assimilen Catalunya i corruptela política.
La política és imprescindible en qualsevol dinàmica social.
És el lloc de la concreció dels ideals, de la plasmació de la diversitat social, de la democràcia, de la conformació de majories i minories, de la participació en la vida social.
És la política -i són els polítics- qui concreta les mesures que permeten alimentar la dinàmica i el progrés social.
Tothom que faci aquesta feina és un polític.
Els qui fan política renegant de la política, fan política populista.
Gestualitat en lloc d'idees i relats transformadors.
El gest és el missatge, les idees són accessòries.
Un polític deixa el metro pel cotxe que prèviament havia repudiat, però la notícia és que ara el cotxe és d'una marca diferent.
Crec amb tota modèstia que no posar polítics a les llistes és una claudicació del moviment independentista.
Ens avenim a un llenguatge d'esquerranisme vacu.
Ens estan guanyant la batalla ideològica.
Especular amb la idea que l'única manera d'obtenir una victòria plebiscitària és fent llistes sense polítics és començar a perdre.
Vull societat civil, però vull també experiència i pluralitat política.
Vull polítics honrats que han treballat sense descans a favor del bé comú.
No crec en cap solució que no sumi també els polítics que han portat el país fins aquí.
Va ser Joan Fuster qui als anys setanta va diagnosticar que vivíem en un país sense política.
Es referia al gran mal que la dictadura havia fet negant la política democràtica en el desenvolupament harmònic de la societat valenciana i catalana.
El temps va mostrar que tenia raó.
No deixem la política en mans dels que la neguen.
Ara, més que mai, és l'hora de la política.
La millor virtut de la societat civil és ser-ho, és no confondre els papers, és exigir a la política que faci bé la seva feina.
Encara que només sigui per mantenir la dignitat dels polítics -la gran majoria- que han treballat al servei de la gent, però encara més pels que necessitem engrescar a construir el nostre futur.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Bassat i Gaudí, una bona excusa per anar a Mataró.
Vegem, la col·lecció de Lluís Bassat és una de les més importants en art català de la segona meitat del segle XX.
Va començar el 1968, quan el publicista va sucumbir davant una peça d' Àngel Jové que va haver de comprar a terminis.
Uns anys més tard, el 1973, va invertir en la Galeria Adrià, i el seu tancament el va deixar amb 250 quadros als magatzems.
Per una altra banda, la Nau Gaudí té la gràcia de ser el primer treball que va executar el genial arquitecte molt poc després d'acabar la carrera, el 1878.
L'edifici, a més, té dues particularitats: és l'única obra industrial que es coneix del pare de la Sagrada Família i és on va utilitzar per primera vegada l'arc parabòlic.
Des de fa set anys, el fantàstic espai exhibeix les més de 2.500 obres que formen la col·lecció de Bassat.
No les mostra de cop sinó per dècades i seguint un ordre cronològic.
La d'ara és la setena de les exposicions i la segona que posa el focus en la dècada dels 80.
Reuneix 95 obres, entre pintura i escultura, de 32 artistes.
Alguns no necessiten presentació, com Ràfols-Casamada, Guinovart i Tom Carr; i altres, tot i la seva qualitat, són autèntics desconeguts, com Jean Budz i Francesc Subarroca.
Veure què es coïa a la cuina de l'art en aquella època és una opció; delectar-se amb l'obra de Gaudí, una altra.
La peça és inèdita, com la gran majoria d'obres de Francesc Subarroca.
Un 'outsider' del món de l'art per voluntat pròpia: no he volgut mai exposar ni vendre.
La peça de Josep Ginovart, adquirida recentment, inclou un casset intervingut pictòricament amb una gravació de la pionera del jazz. |
"Hola, gent!", crida el Koke pel micro des d'una plataforma que serveix d'escenari.
Falta una setmana perquè compleixi els tres anys i fa de mestre de cerimònies juntament amb els seus pares, Rubén Señor i Lucía Sánchez, en la presentació del documental Hola, Mundo a Barcelona... |
De Nathalie Sarraute Direcció Elena Fortuny
Dues amigues han quedat per anar al teatre, l'amistat d'anys es troba en un punt particularment tens.
Les seves vides en el món en què vivim no permeten precisament converses pausades on confrontar punts de vista.
Anar al teatre sembla una bona manera de retrobar-se.
Quan arriben a la sala però, no els quedarà cap més remei que mirar-se cara a cara.
Sota les paraules més simples, sota els moviments físics i psíquics més subtils, la tensió creixerà fins un punt de no retorn.
Amb violència inesperada aflorarà una escletxa oberta fa molts anys.
Dimecres i dijous: 18 € (+ despeses de gestió)
De divendres a diumenge: 22 € (+ despeses de gestió)
Quan: promoció vàlida del 27 de febrer al 8 de març |
Assaltar Artaleku era una missió d'allò més complicada i els homes de Pau Campos n'eren conscients.
Intractables des de començament de temporada, el Bidasoa no ha donat pràcticament cap opció als gironins que, tot i això, no només han plantat cara sinó que s'han arribat a situar a tres gols de diferència a dotze minuts pel final del partit.
Malgrat tot, els bascos han premut l'accelerador al final i s'han acabat imposant per un clar 35-24.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
TECG - Ajudes per a la formació i adquisició de competències per a activitats agroalimentàries en el marc del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020.
L'augment de la qualificació professional de les persones dedicades a les activitats agroalimentàries, per a l'obtenció de productes de qualitat, l'ús de mètodes de producció compatibles amb el medi ambient i la conservació i millora del paisatge, al mateix temps que el foment de la iniciativa empresarial de joves i dones per a potenciar l'assentament de la població i el relleu generacional.
El beneficiari directe de l'ajuda serà el prestador dels serveis de formació i adquisició de competències.
En concret, seran beneficiàries d'aquestes ajudes les organitzacions professionals agràries, federacions o unions de cooperatives agràries de la Comunitat i altres entitats, totes aquestes sense ànim de lucre, directament relacionades amb el sector agroalimentari i el medi rural, que tinguen entre els seus objectius la qualificació dels professionals del sector agroalimentari.
La quantia de l'ajuda serà del 100 % de les despeses subvencionables realitzades, sense que la quantia màxima de les ajudes previstes puga sobrepassar la quantitat de 200.000 euros per beneficiari i any.
La sol·licitud de pagament ha d'anar acompanyada de la documentació següent:
a) Memòria final de l'activitat formativa en què es detallen, almenys, els objectius aconseguits, el programa realment impartit, el desenvolupament i l'avaluació d'aquest, i el nombre d'alumnes beneficiats, distingint per edats, sexes, comarques de procedència i tipus d'empreses (tant des del punt de vista de la seua dimensió -microempresa o pime- com la seua naturalesa -cooperativa, societat agrària de transformació, societat anònima, societat limitada, autònom...).
b) Programa-calendari de cada activitat formativa, amb la relació dels professors participants i coordinadors, i les corresponents fitxes d'identificació i currículum d'aquests.
c) Relació nominal definitiva d'alumnat per ordre alfabètic, en la qual s'expresse la seua professió o titulació, la data de naixement, el DNI i el domicili.
d) Fulls d'assistència diària de l'alumnat degudament omplits pel personal coordinador i el professorat.
e) Qüestionari d'avaluació que ha de realitzar cada un dels alumnes de les actuacions de formació professional o adquisició de competències.
El dit qüestionari figura en l'annex V de la present ordre i tindrà caràcter anònim.
f) Factures originals de les despeses efectuades i acreditació del pagament d'aquestes.
En tot cas, les factures han de presentar-se en original per a procedir al segellat i la invalidació per part del servei competent en matèria de formació agroalimentària.
L'estampillat indicarà la subvenció per a la justificació de la qual han sigut presentades i si l'import del justificant s'imputa totalment o parcialment a la subvenció.
En aquest últim cas, s'indicarà la quantia exacta que resulte afectada per la subvenció.
Una vegada realitzat l'estampillat, les còpies compulsades s'integraran en l'expedient i els originals es tornaran al beneficiari.
L'acreditació de les despeses també podrà efectuar-se per mitjà de factures electròniques, sempre que complisquen els requisits exigits per a la seua acceptació en l'àmbit tributari.
Les factures en concepte de material didàctic s'acompanyaran amb la relació en què es detalle i quantifique el material didàctic utilitzat en l'activitat formativa i el material fungible entregat als alumnes, amb l'expressió del seu cost unitari, juntament amb l'acusament de recepció signat per cada un dels assistents.
g) Certificació sobre la realització de les activitats contingudes en el programa aprovat i d'acord amb la normativa vigent, expedida pel responsable de l'entitat o organització que va presentar la sol·licitud d'ajuda o la persona en qui tinga delegada la facultat suficient.
h) Declaració sobre la no sol·licitud o percepció de cap altra ajuda per a la mateixa inversió ni de trobar-se immers en un procés de reintegrament de subvencions.
i) Model de domiciliació bancària degudament omplit, en el cas que se sol·licite l'ingrés de l'ajuda en un compte diferent del que s'ha presentat juntament amb la sol·licitud de l'ajuda.
j) Qualsevol altra documentació exigida per normativa de compliment obligatori, així com la indicada en la resolució de concessió a fi d'acreditar alguna de les circumstàncies o els requisits necessaris per a concedir l'ajuda.
El termini de presentació de sol·licituds serà d'un mes des de l'endemà de la publicació de la resolució de la convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV.
Les sol·licituds d'ajuda podran formalitzar-se per mitjà de la presentació i l'ompliment de l'imprés "Sol·licitud d'ajudes per a la formació i adquisició de competències per a activitats agroalimentàries, en el marc del PDR-CV 2014-2020" (vegeu l'imprés associat).
Hauran de dirigir-se a la direcció general competent en matèria de qualitat agroalimentària.
La sol·licitud ha d'anar acompanyada de la documentació següent:
a) Nom i raó social del sol·licitant.
b) Els seus estatuts, així com el document acreditatiu del poder de representació de la persona que presente la sol·licitud, degudament legalitzats.
c) Documentació acreditativa de la seua condició d'entitat sense ànim de lucre.
d) Pla de formació que desenvoluparà l'entitat sol·licitant que incloga la informació prevista en l'apartat 2 de la base novena de l'Ordre 31/2017.
En l'annex III d'aquesta ordre, hi ha un model de pla de formació.
El dit model podrà ser objecte d'actualització en les distintes convocatòries d'ajuda.
e) Fitxa tècnica de cada tipus d'activitat formativa, en la qual es detallen els continguts següents: títol de l'actuació, objectius que persegueix, contingut que es desenvoluparà i durada, metodologia emprada, destinataris (tipus, nombre i criteris de selecció), relació de material i mitjans que s'han d'utilitzar, tant en les classes pràctiques com teòriques, pla de difusió i publicitat de les activitats, criteris d'avaluació dels alumnes, si escau, i pressupost total per tipus d'actuació.
S'adjunta com annex IV de l'Ordre 31/2017 el model de fitxa tècnica.
Aquest model podrà ser objecte d'actualització en les distintes convocatòries d'ajuda.
f) Memòria comprensiva de la capacitat i els mitjans propis de l'entitat organitzadora disponibles per a la realització de les activitats formatives programades, entre altres, professorat, grau d'actualització d'aquest, instal·lacions, mitjans didàctics i col·laboradors.
Així mateix, la dita memòria haurà d'estar acompanyada del document que acredite la plantilla del sol·licitant, amb la relació de les persones de què disposa l'entitat sol·licitant per a funcions de programació, coordinació i execució del pla de formació, amb la indicació de les categories, els perfils i les funcions que tenen.
g) Documents on s'acredite l'experiència en l'organització i impartició d'activitats formatives.
Aquest requisit no serà necessari justificar-lo en el cas que l'entitat haja rebut en la convocatòria immediatament anterior una resolució favorable a aquestes ajudes.
h) Model de domiciliació bancària degudament omplit.
i) Declaració responsable de no trobar-se incurs en alguna de les circumstàncies establides en l'article 13, apartats 2 i 3, de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, que impedeixen obtindre la condició de beneficiari.
El pla de formació haurà d'incloure la informació següent: resum de les accions formatives tipus que es realitzaran, en el qual es determinen, entre altres dades, el nombre d'edicions de les accions que es realitzaran de cada tipus així com el pressupost unitari per acció i el total de l'ajuda.
Aquest resum es farà segons el model que figura en l'annex III de l'Ordre 31/2017 esmentada.
En el cas de la modalitat d'impartició en línia, les entitats interessades han de presentar, juntament amb la sol·licitud, el programa de l'activitat formativa que es pretenga impartir; igualment, han de facilitar al servei competent en matèria de formació agroalimentària, i abans del començament de l'activitat formativa, les claus d'accés corresponents.
Tot això, per tal que el servei esmentat puga efectuar l'oportuna revisió de l'activitat formativa en qüestió.
Per la seua banda, s'entendrà realitzada la dita modalitat d'impartició en línia quan el procés d'aprenentatge de les activitats formatives es desenvolupe a través de tecnologies de la informació i comunicació, de manera que es possibilite la interactivitat de l'alumnat, personal tutor i recursos situats en diferents llocs.
D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, la presentació de la sol·licitud comporta l'autorització a l'òrgan gestor del procediment per a obtindre directament les dades d'identitat del sol·licitant o, si és el cas, del seu representant legal i d'estar al corrent amb el compliment de les seues obligacions tributàries i davant de la Seguretat Social.
En el cas que el sol·licitant s'opose al fet que l'òrgan gestor obtinga directament aquesta informació, ha d'indicar-ho expressament, i quedará obligat a aportar els documents acreditatius corresponents.
Per mitjà de la presentació de la sol·licitud, el sol·licitant manifesta sota la seua responsabilitat que totes les dades que recull la sol·licitud i la documentació que s'adjunta són verídiques, que es troba en possessió de la documentació que així ho acredita i queda a disposició de la Generalitat per a la seua presentació, comprovació, control i inspecció posteriors que es consideren oportuns.
No serà necessari aportar aquella documentació que ja s'haja presentat anteriorment davant d'aquesta administració, sempre que no hagen variat les dades contingudes en aquesta i continuen vigents.
En aquest cas, cal informar el servei competent per a la gestió d'aquestes ajudes sobre la documentació que es tracte,
el procediment, l'expedient, l'any i la unitat administrativa en què es va presentar la documentació requerida.
SOL·LICITUD D'AJUDES PER A LA FORMACIÓ I ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES PER A ACTIVITATS AGROALIMENTÀRIES EN EL MARC DEL PDR-CV 2014-2020
FITXA TÈCNICA DE LES ACTIVITATS FORMATIVES O D'ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES (CAL OMPLIR UNA FITXA PER CADA ACTIVITAT FORMATIVA O D'ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES)
ESMENA O MILLORA DE LA SOL·LICITUD/APORTACIÓ DOCUMENTAL ADDICIONAL EN PROCEDIMENTS D'AJUDES EN MATÈRIA AGRÍCOLA, AGROALIMENTÀRIA I DESENVOLUPAMENT RURAL DE L'AGÈNCIA VALENCIANA DE FOMENT I GARANTIA AGRÀRIA
SOL·LICITUD DE PAGAMENT DE LES AJUDES PER A LA FORMACIÓ I ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES PER A ACTIVITATS AGROALIMENTÀRIES EN EL MARC DEL PDR-CV 2014-2020
MODEL AVALUACIÓ ACTUACIÓ FORMATIVA O D'ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES PELS ALUMNES
La resolució de les sol·licituds de concessió de l'ajuda es duran a terme en el termini màxim de sis mesos, comptats des de la data de publicació de la convocatòria.
Transcorregut l'esmentat termini màxim sense que s'haja notificat cap resolució expressa, el sol·licitant podrà entendre desestimada la seua sol·licitud d'autorització i concessió de l'ajuda, per silenci administratiu.
La resolució de concessió es notificarà a l'interessat, i serà motivada atenent els requisits i els criteris establits en l'Ordre 31/2017 i, en tot cas, han de quedar acreditats en el procediment els fonaments de la resolució que s'adopte.
Contra la resolució que, si és el cas, es dicte, es poden interposar els recursos pertinents, d'acord amb el que preveu la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
A través de l'enllaç corresponent:
Tramitar amb certificat electrònic: https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html? tramite=DGM_SUB_SUGUS&version=1&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=18734
Com que els sol·licitants són persones jurídiques, en virtut de l'article 14.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estan obligats a relacionar-se amb aquestes a través de mitjans electrònics, per la qual cosa, la presentació de sol·licituds ha de fer-se electrònicament.
En el cas que es fera presencialment, es requerirà a l'interessat que l'esmene a través de la presentació electrònica.
A aquests efectes, es considerarà com a data de presentació de la sol·licitud aquella en què s'haja realitzat l'esmena.
Les persones obligades a relacionar-se amb la Generalitat a través de mitjans electrònics, en els termes de l'article 14 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú, han de presentar les sol·licituds telemàticament a través de la seu electrònica de la Generalitat en l'URL següent http://www.gva.es/va/proc18734
Les esmenes o les aportacions documentals posteriors a la presentació de la sol·licitud han de realitzar-se a través de l'URL següent: http://www.gva.es/portal/page/portal/inicio/procedimientos? id_proc=18536.
Per a accedir de manera telemàtica, el sol·licitant haurà de disposar de sistemes de signatura electrònica reconeguda o qualificada i avançada basats en certificats electrònics reconeguts o qualificats de signatura electrònica expedits per prestadors inclosos en la Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació.
Entre aquests, els certificats emesos per l'Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana [URL], així com el sistema clau signatura per a les persones físiques.
Els documents que s'annexen al tràmit telemàtic han d'anar signats electrònicament per les persones que, segons el tipus de document, procedisca.
Els tràmits que es realitzen a través de la seu electrònica de la Generalitat, però que no arriben a registrar-se, es poden recuperar en un moment posterior per a acabar la presentació telemàtica accedint a l'àrea personal de la Generalitat des de l'apartat "Com va això meu"-> "Sol·licituds en creació" [URL].
Les activitats subvencionables seran les següents: cursos de formació, seminaris, tallers, visites tècniques i altres activitats formatives que contribuïsquen als objectius de la mesura.
Les dites activitats han d'estar relacionades amb les temàtiques següents:
a) Desenvolupament de noves qualitats i innovació destinades a la creació d'ocupació dins de l'àmbit rural.
b) Qualificació dels professionals del sector agroalimentari i del medi rural.
c) Adaptació a les tecnologies de la informació i la comunicació en el medi rural.
d) Millora de la gestió de les explotacions agràries perquè siguen econòmicament viables i ambientalment sostenibles.
e) Aprenentatge i coneixement de tècniques tradicionals que milloren la sostenibilitat dels sistemes agraris.
f) Divulgació dels canvis normatius que es produïsquen.
g) Difusió de resultats d'experimentació i investigació agrària.
h) Coneixement de la repercussió de l'activitat agrària sobre el medi ambient.
i) Millora dels coneixements sobre la sanitat vegetal i animal, el benestar animal i la seguretat en el treball, així com sobre la condicionalitat.
j) Gestió sostenible dels recursos naturals, cultius i sistemes alternatius, estalvi d'energia i costos de producció, i millora del paisatge.
Les activitats formatives podran ser: presencials, semipresencials o en línia.
Queden excloses com a actuacions subvencionables als efectes de la present ordre els cursos de preparació o formació que formen part de programes o sistemes educatius normals d'ensenyament secundari o superior, així com les actuacions ja realitzades o aquelles ja iniciades abans de la data de presentació de la sol·licitud de subvenció.
La realització de les actuacions no pot ser subcontractada per a la seua execució total o parcial per un tercer.
Aquelles actuacions en què es comprove l'existència de subcontractació no seran objecte d'ajuda.
Queda fora d'aquest concepte la contractació d'aquelles despeses en què haja d'incórrer el beneficiari per a la realització per si mateix de l'activitat subvencionada.
A aquests efectes, la contractació del personal docent extern per a impartir la formació subvencionada per part del beneficiari no es considerarà subcontractació.
Són subvencionables els costos següents:
b) Costos de prestació de les activitats de formació professional i adquisició de competències.
c) Despeses de viatge i allotjament.
e) L'IVA en el cas que siga real i definitivament suportat pel beneficiari i, per tant, no recuperable.
Aquesta circumstància s'ha d'acreditar per mitjà de la presentació del corresponent acord de reconeixement d'exempció de l'IVA per a les activitats que exerceix l'entitat emés per l'AEAT, així com una certificació de no haver efectuat declaració d'IVA en l'últim exercici (o una còpia de la liquidació de l'IVA en el cas de realitzar tant activitats exemptes com no exemptes) i una certificació en vigor de situació censal, emeses també per l'AEAT.
Per part del servei competent en matèria de formació agroalimentària es duran a terme els corresponents controls administratius, tant de les sol·licituds d'ajuda com de pagament.
També es duran a terme, sobre la base del corresponent pla de controls previ, els oportuns controls sobre el terreny l'objecte del qual serà verificar els punts següents:
a) L'existència de documents comptables o d'un altre tipus, en poder dels organismes o les empreses que duguen a terme les actuacions objecte d'ajuda, que justifiquen els pagaments realitzats pel beneficiari.
b) La veracitat de la documentació acreditativa del contingut de les declaracions responsables presentades pel sol·licitant al llarg del procediment de sol·licitud de l'ajuda i de sol·licitud de pagament.
c) La conformitat de la destinació efectiva o previst de les actuacions amb la descripció efectuada en la sol·licitud d'ajuda.
d) La conformitat de l'execució de les actuacions objecte de finançament públic amb la normativa vigent, especialment les normes obligatòries establides per la legislació nacional o, si és el cas, pel PDR-CV 2014-2020.
e) El compliment dels compromisos i les obligacions derivats de la concessió d'ajuda.
El beneficiari d'aquestes ajudes haurà de complir amb les obligacions previstes en l'article 14 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
Simulació de Tramitació Telemàtica a la Generalitat Valenciana (Cl -firma)
Sistemes de Firma Electrònica admesos i / o utilitzats a la Seu
Sistemes de verificació de Firmes
- Ordre 31/2017, de 29 de novembre, de la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual s'estableixen les bases reguladores de les ajudes per a la formació i adquisició de competències per a activitats agroalimentàries, en el marc del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020 (DOGV núm. 8193 de 19.12.2017)
- Resolució de 6 de març de 2018, del director de l'Agència Valenciana de Resolució de 6 de març de 2018, del director de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, per la qual es convoquen les ajudes per a la formació i l'adquisició de competències per a activitats agroalimentàries en el marc del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020.
(DOGV núm. 8252, de 12/03/2018)
- Extracte de la Resolució de 6 de març de 2018, del director de l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, per la qual es convoquen les ajudes per a la formació i adquisició de competències per a activitats agroalimentàries en el marc del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020.
Vegeu el Reglament (UE) núm. 1305/2013, del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013.
Vegeu el Reglament d'execució (UE) 809/2014, de la Comissió, de 17 de juliol de 2014.
Vegeu l'Ordre 31/2017, de 29 de novembre.
Vegeu Resolució de 6 de març de 2018.
Vegeu l'extracte de la Resolució de 6 de març de 2018.
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
El síndic de greuges, Rafael Ribó, assegura que prohibir fer topless a les piscines municipals és discriminatori vers les dones.
Creu que el fet d'imposar unes normes de vestimenta específiques per a les dones incompleix la igualtat de gènere.
Destaca que les normes només se centren a regular la indumentària femenina, la majoria restrictives.
En canvi, el síndic de greuges recorda que no hi ha cap piscina que limiti l'ús del banyador tipus eslip o tanga per als homes.
El síndic respon així a una queixa de la plataforma Mugrons Lliures contra l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.
El consistori va consultar a les dones empadronades del municipi si s'havia de permetre aquesta pràctica als centres públics.
El síndic assegura que no hi ha una regulació específica sobre la qüestió en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya.
La legislació catalana no prohibeix el topless, ni tan sols el menciona.
Això sí, existeix un decret mitjançant el qual les administracions locals tenen les competències de regulació de les piscines municipals, per exemple, en l'establiment de certes restriccions d'ús o en vigilància i control.
En la resolució, el síndic recomana, textualment, "a tots els municipis que disposen de piscines de caràcter municipal que en revisin la normativa d'ús amb perspectiva de gènere, i respectant la llibertat d'expressió de les persones usuàries, amb les úniques limitacions que, previstes per la llei, tinguin per objecte la salvaguarda de l'ordre, la seguretat, la moral i la salut pública de manera justificada i proporcionada".
A Barcelona tampoc no hi ha cap normativa municipal que prohibeixi aquesta pràctica a les piscines municipals.
La direcció de cada centre estableix les seves normes internes i és qui en marca la regulació.
Ara cap centre de la ciutat no prohibeix a les dones fer topless, tot i que en alguns casos es regula en funció de l'espai i de l'ús de les instal·lacions.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Protecció Civil de Catalunya gestiona el telèfon d'emergència 112, i informa de com actuar i autoprotegir-se en casos de risc, com ara accidents i catàstrofes naturals.
També elabora plans de protecció civil, que són les eines de planificació que estableixen el funcionament i l'organització dels recursos humans i materials per millorar la resposta davant d'emergències o risc greu.
Els plans de protecció civil poden ser territorials, especials i d'autoprotecció.
Les tasques de protecció civil a Reus compten amb el suport de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Reus, preparada per actuar en casos d'accidents, incendis i simulacres i encarregada de la preparació i manteniment dels vehicles i material necessari.
Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Reus
Regió d'Emergències de Tarragona
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
"Mosaic de llum" és el nom que porta l'exposició d'aquarel·les del tarragoní David Carnicer (1981) que es pot visitar durant aquest mes de març a l'Espai Turisme del carrer Major.
Però, què és exactament "Mosaic de llum"?
Segons explica el mateix Carnicer són imatges creades a partir d'escenaris reals, però que "diuen el que jo volia expressar".
En total, s'exposen una quarantena de làmines d'aquarel·la on es juga amb el simbolisme del color i també dels personatges.
Tots els colors en una il·lustració determinada poden ser importants. |
Es tracta d'un espai de sis sales que suposa un "salt qualitatiu important" per als usuaris
Ripoll.-Aquest estiu han començat a funcionar les noves instal·lacions del Servei de Rehabilitació de Salut Mental per a majors de 18 anys del Ripollès, i que s'ubiquen al centre de la capital de la comarca.
Es tracta d'un espai de sis sales que compta amb televisió, bicicleta estàtica, ordinadors i altres equipaments que els usuaris utilitzen a diari a partir del moment en què arriben al centre.
A més, disposa d'una sala taller preparada per fer diferents tipus d'activitats creatives, una cuina totalment equipada, i tres despatxos per a l'activitat assistencial de l'equip de professionals -psicòleg, treballador social i monitor-, a més de les zones de recepció, lavabos i arxiu.
Des del Departament de Salut consideren que es tracta d'un "salt qualitatiu important" en el benestar dels usuaris a l'hora de realitzar activitats, com també per poder donar una atenció individualitzada.
El Servei de Rehabilitació Comunitària va atendre l'any passat 60 persones (27 dones i 33 homes).
Un 12% de les quals ho van ser per primera vegada.
En relació al conjunt d'usuaris, més d'un 65% eren més grans de 50 anys.
Les persones ateses van registrar al 2018 una mitjana de 107 sessions, i cada una va participar en una mitjana de 207 activitats.
Aquestes activitats estan dirigides a treballar la rehabilitació, la recuperació i la normalització de la vida familiar i social de les persones i es dissenyen en funció del perfil dels usuaris del centre.
Prop del 44% de les activitats van estar orientades a fomentar l'autonomia de la persona, un 25,8% a la inserció comunitària i desenvolupament del projecte de vida dels usuaris, un 18,2% tenen a veure amb el foment de la salut i el benestar, el 8% treballen aspectes de rehabilitació cognitiva i el 3% restant són actuacions vinculades a l'àrea psicològica i emocional.
Les noves instal·lacions han estat un pas més en la millora de la qualitat de l'atenció a la salut mental de la comarca.
El novembre de 2015, l'Institut d'Assistència Sanitària, empresa pública que gestiona la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines, va traslladar el centre de salut mental infantojuvenil i el centre d'atenció i seguiment a les drogodependències, de la Colònia Estamariu (a les afores de Ripoll) al CAP de la capital.
Així, juntament amb el centre de salut mental per a adults que ja prestava atenció al centre de primària, els recursos especialitzats són més accessibles a la població de referència, uns 25.000 habitants.En relació amb l'atenció a les addiccions, l'any 2018, el centre del Ripollès va atendre 193 persones, dels quals un 32% van ser pacients nous (63).
L'any 2018 es van registrar un total de 2.400 visites assistencials, xifra molt similar a l'any anterior.
El motiu que va propiciar la demanda va ser en un 61% dels nous pacients l'addicció a l'alcohol i en un 19% l'addicció a la cocaïna, corresponent la resta a altres substàncies (cànnabis, heroïna i nicotina).Pel què fa a l'atenció infantojuvenil, l'any passat es van atendre 192 persones, de les quals un 39% van ser pacients que es visitaven per primera vegada.
L'activitat assistencial va augmentar en més d'un 52%, passant de 626 visites assistencials l'any 2017 a 957 l'any passat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El futur a mig i llarg termini de l'Escola Intermunicipal de Sant Sadurní presenta alguns interrogants i és per aquest motiu que el govern municipal sadurninenc està treballant per a estudiar la problemàtica i buscar-hi solucions.
L'alcaldessa, Maria Rosell, ho ha explicat avui durant el transcurs de l'esmorzar de Nadal que ofereix cada any l'Ajuntament de Sant Sadurní als mitjans de comunicació comarcals.
El principal problema de l'Escola Intermunicipal, centre públic de secundària depenent de la Mancomunitat de municipis de l'Alt Penedès però finançat per la Generalitat, rau en el fet d'una possible davallada d'alumnes a sis o vuit anys vista.
La baixada de la natalitat i el fet que alguns municipis que formen part de la Mancomunitat com ara Gelida o Sant Quintí de Mediona ja disposin d'institut propi, fa pensar que el nivell de matriculacions baixarà de forma progressiva i, en conseqüència quan això passi, la Generalitat aportarà menys diners que en la actualitat.
El tinent d'alcalde Josep Maria Ribas va recordar que "la Generalitat subvenciona la Intermunicipal en funció del número d'alumnes i si n'hi ha menys, rebrem menys diners".
Aquesta possible circumstància futura posa en perill el lloc de treball de una part important del personal docent del centre i també del personal administratiu i auxiliar.
L'alcaldessa Maria Rosell ha indicat que "ens preocupa molt la hipotètica pèrdua de llocs de treball i és per aquest motiu que hem decidit crear una comissió tècnica que s'encarregarà de buscar solucions".
Rosell va afegir que "hi ha algun partit de l'oposició que ha tergiversat completament aquesta qüestió i ens acusa de voler cedir la titularitat de la Intermunicipal a la Generalitat, però això és fals".
Més enllà de la problemàtica de la Intermunicipal, el tinent d'alcalde Josep Maria Ribas ha avançat que el Centre Cultural de la Plaça Nova, que serà la nova biblioteca municipal de Sant Sadurní, es podrà inaugurar durant la propera primavera.
Ribas ha expicat que "s'estan complint els terminis i abans del 31 d'aquest mes, per exemple, estaran enllestides les obres d'adeqüació de l'estructura de l'edifici que ens permetran rebre la subvenció de 770 mil euros que la Generalitat tenia compromesa.
Després d'això s'abordarà la fase d'acabats interiors i calculem que entre Setmana Santa i l'inici de l'estiu ja inaugurarem".
Per altra banda, l'alcaldessa també ha avançat que el 2017 serà l'any en el que es faran realitat les rotondes de Can Codorniu i de la carretera de Gelida.
Sobre la de Can Cordorniu, una actuació que ha d'abordar la Generalitat, Rosell va assenyalar que "el projecte ja està redactat i ara es licitaran les obres.
El més probable és que els treballs puguin començar abans de l'estiu".
En el cas de la rotonda de la carretera de Gelida l'actuació està en mans de la Diputació de Barcelona i, de moment, s'està pendent de tenir enllestit el projecte executiu.
Durant l'esmorzar també s'ha parlat del futur de Can Guineu.
Sobre el tema, Maria Rosell ha indicat que "en la darrera reunió que vàrem tenir amb les tres empreses propietàries hi va haver bon enteniment entre les parts.
Des de l'Ajuntament estem esperant que ens donin una resposta a les nostres propostes que poden passar per una cessió d'ús o una venda a preu adeqüat".
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Quan al migdia els membres de la candidatura Eines de País –impulsada per l' ANC - feien temps a les portes de la Cambra de Comerç de Barcelona, poc s'esperaven que acabarien la nit de dimecres –que va ser llarga- com a guanyadors absoluts de les eleccions.
31 dels 40 epígrafs (representants al Ple) que ahir estaven en joc seran independentistes, el que els garanteix una majoria amb independència del que passi amb els altres vint que estan en joc.
Un avanç important per a un moviment que si alguna cosa va acusar les beceroles de l' 1 d'octubre va ser la manca de pes en sectors estratègics de l'economia catalana.
Les Cambres de Comerç, en especial la barcelonina, són un d'aquests espais clau.
En elles s'agrupen totes les empreses del país, a diferència de les patronals que són de lliure adscripció.
Així doncs, la Cambra té entre les seves capacitats la de ser la veu de tot l'empresariat català, especialment a partir del seu centre d'estudis.
També té presència les agrupacions internacionals de cambres o a sectors estratègics de l'economia catalana com la Fira de Barcelona o el Consorci de la Zona Franca.
Fins ara, tot això ha estat, durant disset anys, en mans de Miquel Valls, empresari de tarannà contrari a l'emancipació nacional catalana.
Ara, serà un dels 31 electes d' Eines de País -32 si es té en compte que el president de Bon Preu, Joan Font, escollit per la llista d' Enric Crous ha comunicat també el seu suport a l'ANC- qui haurà de liderar la Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona.
Entre els noms més destacats hi ha l'actor i empresari cultural Joel Joan, el propietari de Petrolis Independents, Joan Canadell, Pere Barrios de Recam Làser SL o Mònica Roca d' isardSAT SL.
La resta del ple estarà conformat per cinc representants de la candidatura d' Enric Crous –tot i que ell no ha estat escollit-, tres de la de Carles Tusquets i un de la candidatura 50-50 que aposta per la igualtat de representació entre homes i dones al ple de la cambra.
Han quedat fora tots els candidats de la llista de Ramon Macià que també aspirava a presidir la cambra.
Dels altres vint seients del Ple, sis aniran repartits entre candidats de Foment del Treball i PIMECA i catorze són per a les empreses que compren el seu seient comprometent-se a pagar 75 mil euros en quatre anys.
Aquestes empreses seran, si tot va com és previst, CaixaBank, Criteria Caixa, Naturgy, Abertis, Aigües de Barcelona, Banc Sabadell, Banco Mediolanum, Indra, Deloitte, PwC, Hoteles Catalonia, Damm, el RACC i Magma Disseny.
La majoria d'elles haurien de donar suport a Carles Tusquets que, malgrat tot, tampoc tindria possibilitats d'accedir a la presidència de la Cambra.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19 |
Aquesta és la meva resposta a totes aquelles persones que en els darrers mesos m'heu preguntat en persona, per WhatsApp i per xarxes.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
L'Ajuntament del Prat de Llobregat, juntament amb la Fundación Civio, han posat en marxa la plataforma digital "On van els meus impostos?" ( onvanelsmeusimpostos.elprat.cat ) perquè la ciutadania pugui consultar de manera entenedora i oberta com es distribueix el pressupost municipal.
D'aquesta manera, es vol promoure la transparència i el lliure accés de la ciutadania a la informació pública sobre els pressupostos municipals.
D'aquesta manera, l'Ajuntament del Prat es converteix en un dels primers sis consistoris de Catalunya a implementar el projecte "On van els meus impostos?" de la Fundación Civio, organització sense ànim de lucre que pretén reforçar la transparència de les institucions públiques.
La plataforma "On van els meus impostos?" conta de tres grans apartats.
En primer lloc, s'ofereix una visió global, que ens permet fer-nos una idea general del pressupost de l'Ajuntament del Prat, que aquest any 2018 contempla uns ingressos totals de 91.650.644 € i un import equivalent de despeses.
En segon lloc, s'expliquen els pressupostos de les diferents àrees municipals (educació, cultura, urbanisme...).
En tercer lloc, l'apartat "I què aporto jo?" permet a cada persona calcular on s'inverteixen els diners dels seus impostos municipals (introduint valors com el valor cadastral dels habitatges, la tinença de vehicles i la seva mida o potència, la disponibilitat o no de bonificacions, etc).
La web també compta amb una secció anomenada "Què significa?", on s'explica per ordre alfabètic el significat de conceptes que poden resultar confusos (ajust de la inflació, deute viu, estalvi net, romanent de tresoreria, etc).
Gràcies a la innovació i les possibilitats que ofereixen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), la plataforma permet a la ciutadania consultar, de forma interactiva, les dades sobre el pressupost municipal tant del 2018 com d'anys anteriors.
A més, la informació es presenta en un format atractiu i visual, que ajuda a fer més entenedores les dades.
La plataforma parteix de la base que la transparència no implica només difondre informació pública, sinó oferir-la en un format intel·ligible per a qualsevol persona.
La plataforma "On van els meus impostos?" del Prat de Llobregat s'ha presentat aquest dimecres, 21 de febrer, a la sala d'actes del Cèntric Espai Cultural.
Lluís Mijoler, regidor d'Economia, Bon Govern i Transparència de l'Ajuntament del Prat; David Vicioso, regidor de Cultura, Participació i Ciutadania; i Sonia Pérez, responsable de serveis de la Fundación Ciudadana Civio, han estat els encarregats d'explicar els objectius i funcionament de la plataforma.
En el mateix acte, l'Ajuntament del Prat ha presentat l'estat d'implementació del Programa d'Actuació Municipal 2016-2019 i el resultat de procés dels Pressupostos Participatius, que va finalitzar el passat gener.
L'obertura de la plataforma "On van els meus impostos?" s'emmarca en l'estratègia global de l'Ajuntament del Prat per implementar progressivament el model de govern obert a l'administració local.
El govern obert es defineix com la suma de transparència, participació i col·laboració, per instaurar una nova forma de governar que atorgui a la ciutadania un paper corresponsable.
D'aquesta manera, es pretenen millorar els mecanismes de presa de decisions i la implicació de la ciutadania en la gestió dels assumptes públics a través de l'obertura del coneixement i la innovació.
Per això, es potencia l'accés obert i lliure de la ciutadania a les dades i la informació pública, així com les polítiques de bon govern i de rendició de comptes.
La Fundació Ciudadana Civio és una organització independent i sense ànim de lucre, amb l'objectiu de promoure la transparència real i efectiva i la rendició de comptes de les institucions públiques.
Mitjançant la innovació tecnològica, la Fundació aposta pel lliure accés de la ciutadania a la informació pública de forma entenedora, visual i interactiva.
Alhora, facilitant l'accés a la informació a la ciutadania, pretén incentivar la participació i apoderament ciutadà, així com contribuir a millorar la qualitat democràtica.
La Fundació ha impulsat fins al moment el projecte "On van els meus impostos?" en 6 ajuntaments catalans i 24 de tot l'Estat.
El projecte també s'ha implementat fins ara en 7 governs autonòmics i 2 consells insulars.
També cal destacar que el projecte "On van els meus impostos?" ha estat seleccionat com a bona pràctica de gestió pública per part de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
Cap de comunicació: Bertran Cazorla
Tècnica de comunicació: Irene Peiró
RT: ❌L'estat d'alerta ha de comportar necessàriament que s'aturin els desnonaments.
✅Ja s'ha decretat en diverses comunitats i ca...
Plataforma "On van els meus impostos?"
L'Ajuntament i la Fundación Civio impulsen una plataforma per calcular on van els nostres impostos
Ajuntament del Prat de Llobregat
Aquest és un correu automàtic sense servei de resposta.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Si en les distàncies curtes era quan un perfum se la jugava, ara amb els restaurants això passa amb els menús de migdia.
Qui més qui menys ja no pot prescindir d'aquesta fórmula.
I encara que en alguns casos això ha provocat una retallada de qualitat per augmentar el marge de benefici, en molts d'altres ha provocat una competència ferotge a l'hora d'oferir el millor producte i elaboració.
I com deia Groucho Marx, si aquests principis no li agraden, en tenim uns altres.
Doncs al Mà de Morter hi fan la cuina del fill.
En Josep Bonavida (cuina) i la seva germana Mireia (sala) treballen amb l'ajuda de la seva mare Mireia.
"Però faig el que em diu el meu fill, que per alguna cosa és el cuiner", riu la Mireia mare.
El Mà de Morter, a les Corts, és a uns baixos d'obra –vista d'aires de protecció oficial–, i per 11 euros arranats ofereix protecció emocional i estomacal a l'assidu.
La qualitat-preu és brutal: un 'best' of de la cuina catalana amb coccions lentes, precises i producte fresc.
Cigrons amb calamars i botifarra de perol amb samfaina.
Amanida de poma caramel·litzada i orada a la brasa amb verdures.
"Tinc una petita brasa de carbó i el resultat amb el peix és espectacular", diu en Josep.
Peix fresc i ben tractat en un menú d'11 euros!
No tot pot ser del mercat, però sempre miro de trobar un equilibri entre frescor i preu", diu el cuiner.
Aquesta granja familiar, quan va passar de pares a fills, es va modernitzar, amb el resultat final d'oferir un dels millors menús de migdia de la zona de Marina.
Per menys de deu euros, cada dia ofereix quatre primers i quatre segons de matèria humil però tractats amb gran saber fer i originalitat.
Com els macarrons al revés, farcits de pollastre i beixamel.
O un costellam de porc rostit, lacat i tendre que més aviat sembla de dinosaure.
Tot un poder fàctic a la zona, aneu-hi amb temps que sempre és ple.
Baixem el potenciòmetre del preu fins als 8,90 € i apugem la intensitat del barri: som a La Nova Farga, al cor tranquil de Sants, on cuina en Pere Cardona.
És un cuiner nòmada –va passar per Tatau l'Antiquari, entre mil històries– i verbívor: ha escrit un llibre sobre vinagretes d'autor i receptes musicals (va tenir una banda punk).
Ara porta la cuina de La Nova Farga, 'local bar', és a dir, el bar de referència del veí, primer i últim recurs.
"Fem un menú de batalla –diu Cardona– però cuinat des de zero i esmerçant esforços en la qualitat en la mesura que es pugui".
Les gambes són congelades, "però la paella del dijous és feta al moment", riu.
Sempre són tres primers i tres segons que canvien cada dia.
Un dimecres: ous farcits, amanida italiana (pasta amb pesto casolà i mozzarella, ben bo) o crema de carbassa amb buti negra.
Segons: callos de la Rosa –la mare d'en Ramon–, llibrets de llom amb pernil salat o miniburgers de polenta amb mostassa i mel i albergínies confitades, delicioses (sempre hi trobareu un itinerari vegetarià).
Per postres, el croCAT: crema cremada casolana amb maduixes ofegant un croissant!
Aquest restaurant clàssic, partint del receptari de les cases de menjars, no ha perdut mai pistonada i ofereix un dels millors menús de la ciutat.
El trobareu arrecerat, al costat de la carta a la porta.
Només són dos primers i dos segons, però de màxima qualitat: fideus a la cassola mar i muntanya, cigrons amb espinacs i bacallà, i segons com el rap amb all cremat (el peix aquí sempre té aquell punt màgic de melositat lleument crua, que només permet el bon peix fresc).
Tot tan bo i abundant com si fos sortit de la carta d'aquesta fonda d'alta cuina.
El vi és excel·lent, i les postres també.
Si mengeu a la barra, us costarà només 11,80 euros, i és un gust veure per l'espitllera com treballen a la cuina.
"Qualsevol plat argentí que et passi pel cap el tindrem".
Aquest és el titular del nou Sifó.
Pablo Antico i Jorge Runnacles acaben de reconvertir el Sifó de bar de nit –pioners, el van obrir fa 18 anys, quan el Raval semblava Kosovo– en restaurant argentí.
Preciós: cuina oberta, llum, fusta i dibuixos d'icones argentines (El Eternauta a càrrec del gran Martín Tognola!).
Després van oferir durant quinze anys un dels millors menús de migdia al veí Ofis, traslladat ara al Sifó diürn.
Mestres de la carn i de la creativitat popular, auguren una graella I+D, pizza argentina –quasi inèdita a Barcelona–, empanades i un tiquet que va "d'allò universal fins al que et vulguis gastar".
La seva vocació és la tapa gastronòmica, i ho fan la mar de bé, el Graupera i l'Ana Bas.
Ara, la seva versió de migdia, si bé és menys original que el seu fantàstic menú degustació, sempre és garantia d'àpat sòlid, fet des de zero i amb plats que sí, en el fons, són soprenents en un menú de migidia en la franja baixa del preu.
Un intinerari possible: hummus de remolatxa i lubina al forn amb pèsols.
O rigatoni a la siciliana i llom de porc amb salsa de xampinyons.
I amb l'afegitó de pocs euros com a extra (3,50 €) us podeu firar un filet amb patates i foie.
Aquest fenomenal restaurant vegetarià, propietat dels presidents de Slow Food Barcelona, té dos fronts oberts: el del migdia, on preparen un menú fantàstic i econòmic, on es pot triar tres variants (un, dos o tres plats) sempre amb intenció gastronòmica, amb sopes i plats que s'escapen del clàssic menjar vegetarià, ja sigui per imaginació o recuperació de receptes en desús.
A la nit posen en marxa una carta plena de plats de pasta casolana i de cuines d'arreu del món.
La majoria del producte vé del seu hort de Sant Feliu de Llobregat, i té un sabor immillorable, que es nota a la primera queixalada.
També tenen vins i cervesa artesanes.
A les antípodes del vegetarià avorrit, vaja.
Menú: 13 € (amb pa de massa mare i aigua inclosa)
Totalment renovat, interiorisme en perfecte equilibri entre elegància i modernitat, El Cinco té ara dues facetes.
Al pis superior, descansa un magnífic restaurant, conduït pel xef Josep Armenteros.
Armenteros ha bastit una visió personal de la tradició catalana sense jocs de mans ni de miralls superflus, sinó assumint riscos en plats que són saborosos i no apel·len a la infantilització del paladar ni a les modes.
farcit de calçots amb romaní o perdiu amb cols.
El menú de migdia també és de primera: per 19,50 €, el xef estira al màxim el producte i la inspiració i ens ofereix plats dels de sucar-hi pa amb un gir modern: de primer uns raviolis farcits de verdures i curri vermell, i de segon un suquet de peix amb picada que és de festa major.
Confieu en les postres: Armenteros va rebre el guardó a millor pastisser d'Espanya l'any 2007, i un enunciat com escuma de crema de caramel a les seves mans és una delícia, no pas no una aixecada de camisa.
Sens dubte, una de les darreres sensacions de la Gràcia més dinàmica.
Un vell bar de mercat (es troba als voltants del de la Llibertat) dóna lloc a una casa de menjars moderna, que combina la cuina de mercat de tota la vida amb aportacions més actuals i racions abastables.
Hi podeu fer una amanida, una crema o uns fesols amb botifarra de primer i passar a una tonyina a la planxa, una presa de porc ibèric amb bolets o un capipota de segon.
També practiquen el noble art dels esmorzars de forquilla.
Martínez i el seu soci, el també egarenc Marc Ribas (cal presentació?
Sí, el xef de 'Cuines'), van de cara a barraca amb un menú de migdia que sembla una carta: set primers i set segons, amb postres, pa i vi: per menys de 16 €.
Primers de verdura i cullera amb ànim d'arqueologia reivindicativa, com el poti-poti de Mura, amanida de bacallà amb patates típica del Bages o uns cigronets al dente amb capipota de gelatina celestial.
I de segon, entrades del diccionari del corpus català amb algun twist, com ja vam gaudir a l'excel·lent Matís Bar: encara somio amb aquelles mandonguilles de jardinera, aquí reapareix la bola com a mar i muntanya clàssic, però amb retalls de pop en lloc de sípia.
O llata de vaca guisada, gruixuda com una sola d'espardenya però tendra i gustosa, aromatitzada i alleugerida amb un remenat de pamplines (herba de marge oblidada i gens sospitosa de superaliment, antic farratge de gallines). |
La paraula alemanya Reich significa imperi i designa el territori ocupat pels alemanys en diferents països.
El Primer Reich va ser el Sacre Imperi Romà de l'Edat Mitjana, anomenat Sacre Imperi Germànic a partir del segle XV; el Segon Reich va ser el que va crear l'Otto von Bismarck el 1871; el Tercer Reich va començar amb l'arribada de l'Adolf Hitler a la Cancelleria el 1933 i va acabar el maig de 1945 amb la derrota alemanya.
El nucli de l'imperi nazi va ser a Alemanya, lloc on va néixer el moviment els anys 20.
Quan els nazis varen ocupar el poder, el 3 0 de gener de 1933, varen ampliar els territoris controlats.
Els nazis anomenaven el Tercer Reich el Reich mil·lenari perquè creien que havia de durar mil anys.
El 1935 varen annexionar el territori del Sarre a través d'un plebiscit i el març de 1936 varen annexionar Renània militarment.
Al març de 1938 varen annexionar Àustria, a l'octubre, després de la Conferència de Munic, el territori dels Sudets alemanys, i el març de 1939, Bohèmia i Moràvia i Txecoslovàqui a.
El setembre de 1939 els nazis varen envair Polònia, i arrel d'aquella invasió va esclatar la Segona Guerra Mundial.
A partir de llavors, l'imperi nazi va annexionar una part de Polònia, Alsàcia i Lorena, Luxemburg, Eslovènia i una zona de Bèlgica (Eupen i Malmedy).
Les nacions del Pacte Tripartit com Itàlia, Hongria, Romania, Bulgària, Eslovàquia i Finlàndia varen estar al costat del Tercer Reich en qualitat de països satèl·lits.
Amb l'avanç de la guerra, el règim nazi va ocupar diversos països com part de Franç a, Noruega, Croàcia i Eslovàquia.
A més, països com Holanda, Dinamarca i la França de Vichy varen ser governades per règims, que tot i mantenir una relativa autonomia d'Alemanya, depenien dels nazis.
Amb l'Operació Barbarroja, Polònia oriental, la Rússia Blanca, els Estats bàltica ( Estònia, Lituània i Letònia) i Ucraïna varen ser rebatejats amb el nom d'Ostland i varen ser administrats com autèntiques colònies per comissaris del Reich.
A finals de 1942 l'imperi nazi va arribar al seu màxim d'extensió territorial i, a partir de 1943, varen començar a cedir els seus territoris a les tropes aliades.
La reorganització econòmica i demogràfica de moltes zones del continent, amb l'explotació indiscriminada dels recursos humans i materials per part del Reich, estava dirigida per satisfer les necessitats bèl·liques del règim.
En aquells territoris de l'Europa oriental en què es trobaven les tropes alemanyes, la cúpula nazi va elaborar un pla que no es va dur a terme per la guerra, que consistia en deportar a l'altra banda dels Urals a 30 milions de persones, anomenades persones indesitjables.
Els jueus residents a aquests territoris se'ls va reservar el tràgic destí de l' extermini en els camps de concentració o en els guetos.
En els territoris ocupats de la Unió Soviètica, la presència de les tropes alemanyes es va traduir en massacres indiscriminades dirigides no solament pels cossos de les SS, sinó també per la Wehrmacht.
La Wehrmacht va ser la principal fiadora de l'Estat nazi durant una guerra, que va portar el nom de la ideologia de la raça i la supremacia continental del Reich.
La rapidesa amb la que les forces armades alemanyes varen ocupar gran part d'Europa continental va confondre a molts plans del Reich.
Amb poc temps es van tenir que organitzar les economies de les zones ocupades i es van tenir que integrar en les necessitat de l'economia de guerra.
En els països ocupats es va posar impostos a títol de despeses d'ocupació que va arribar als 60.000.000.000 de Reichsmarks, i varen afegir un altre impost per altres conceptes de 100.000.000.000 Reichsmarks.
A l'estiu de 1940, el ministre d'Economia Walter Funk va anunciar la creació d'un Nou Ordre econòmic europeu.
El seu objectiu era aconseguir que el Reichsmark sigués la divisa principal del continent i que el centre financer berlinès acabés eclipsant a la Citi londinenca.
Les grans empreses del Reich varen començar a pensar en la possibilitat d'establir acords comercials continentals dominats per interessos alemanys.
El març de 1941, es va crear per tota l'Europa nazi una nova empresa d'assegurances destinada a cobrir els riscos que tradicionalment assumia la Lloyd's de Londres.
En totes les zones ocupades, els treballadors o eren enviats a Alemanya o es dedicaven a la producció de bens.
Es calcula, que a més dels treballadors deportats a les fàbriques del Reich, 20 milions d'europeus varen treballar per Alemanya durant la guerra.
Per reduir l'enorme despesa que suposava aquell forçós treball, les autoritats alemanyes varen buscar or que pogués ser utilitzat per comprar productes en els mercats mundials.
Gran part d'aquest or va ser robat als jueus o va ser extret dels presoners morts dels camps de concentració.
L'or, que es fonia per convertir-lo en lingots, s'enviava a Suïssa, on podia servir per la compres en mercats internacional.
El comerç d'or saquejat es va posar en descobert durant la dècada de 1990, quan els bancs suïssos es varen veure obligats a revelar la història de les seves transaccions.
En acabar la guerra, el deute públic del Reich arribava a 387.000 milions de Reichsmarks: 143 en títols a llarg plaç i mitja; 235 en obligacions a curt plaç, i la resta en diverses obligacions.
A partir de 1940 varen sortir del Reich, amb breus intervals, expedicions de jueus deportats.
D'ells, 20.000 varen ser enviats a Riga i 7.000 a Minsk.
Els primers 10.000 jueus evacuats a Riga es varen repartir entre un camp de recepció provisional i un camp que es va construir a prop de Riga.
Les expedicions següents es varen fer a una part separada del gueto de Riga.
Utilitzant a tots els jueus aptes pel treball, el camp de Riga va ser ampliat.
A finals de 1941 només una petita part dels jueus del Reich era encara apte pel treball.
Del 70% al 80% eren dones i nens, o ancians massa grans per treballar.
L'índex de mortalitat va augmentar considerablement aquell hivern per culpa del fred.
Els jueus del Reich eren més sol·licitats com a mà d'obra perquè coneixien la llengua alemanya.
Enigma, la màquina codificadora →
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.