text stringlengths 31 3.15M |
|---|
El líder del PSC també ha volgut deixar clara la seva posició sobre la immersió lingüística
Miquel Iceta creu que s'ha de fer tot el possible per aconseguir l'abstenció dels republicans.
És per això que, en l'obertura del congrés que els socialistes fan aquest cap de setmana, el líder del PSC ha assegurat que pactar amb Esquerra és un objectiu de primera magnitud.
De fet, l'acte ha estat marcat per aquestes negociacions, que Iceta espera que tinguin un final feliç.
Que gràcies a una abstenció d'ERC puguem arrencar la legislatura.
Aquest és un objectiu polític de primera magnitud
Des del primer moment, Iceta també ha volgut deixar clara la seva posició sobre la immersió lingüística.
Ens estimem el català, perquè ens estimem el castellà, perquè ens estimem la igualtat i volem que els nens que van a la pública dominin l'anglès tan bé o millor que els que van a la concertada o a la privada.
L'objectiu és aquest, no una baralla de llengües
Reconèixer Catalunya com a nació, més finançament i competències són algunes de les solucions que els socialistes proposen per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya.
Oriol Junqueras, ha dit aquest divendres en una entrevista a la Razón, diu que el terreny de joc per negociar és una taula entre governs on es pugui parlar de tot.
En aquesta línia, Pedro Sánchez comença ha fer alguna concessió cap als republicans.
El president del govern espanyol en funcions ha canviat el llenguatge, i enlloc de defensar el diàleg dins la Constitució ha passat a dir que defensa el diàleg "dins la seguretat jurídica".
Un terme utilitzat a la coneguda declaració de Pedralbes.
De moment, no hi ha notícies sobre com estan evolucionant les negociacions entre el PSOE i ERC.
Tot i així, fonts de Moncloa apunten que podrien encabir el ple d'investidura després de Nadal i abans de Cap d'An
y entre els dies 26 i 31 de desembre, amb la finalitat de tenir govern nomenat i en marxa abans de Reis.
I per tant, poder començar l'any, després de les vacances amb nou govern i legislatura arrencada. |
Tant com les hores que s'ha passat Celia Villalobos jugant al Candy Crush.
Més aviat hi ha "Bitter", "disgusting" o "tasteless".
L'estratègia de l'oracle pepero ha fet figa.
Els abdominals d'Aznar no han servit per marcar pit a les eleccions.
Ell es va afaitar el bigoti i al que ara afaiten d'allò més és a Pablo Casado, el seu fill pròdig al que alguns, com la revista satírica El jueves, vaticinen que li donaran u n cop de peu.
Alguns dirigents de la formació de dretes tenien la mosca rere l'orella.
Massa JMA donant suport i apareixent públicament en els actes dels seus deixebles, pensaven alguns.
Mejor quédate en casita, és el sentiment que alguns veterans de la formació, com Celia Villalobos, li han dedicat a l'expresident del govern.
Petits, per no dir ridículs, han estat els resultats del PP.
I l'exdirigent andalusa s'ha referit a l'excap de files precisament així, com un gerro.
Traduït: que s'estigui quietet i deixi d'embolicar la troca.
Esperanza Aguirre també ha rebut.
I els que se situen més a la dreta de la ja de per sí dreta d'aquest partit: " No se puede competir con un partido de extrema derecha porque para qué quieres la copia si tienes el original ".
Pots veure-ho clicant a la foto:
Miss Candy Crush sense pietat amb qui per molts encara és vist com el sant patró de la dreta espanyola.
Ni els caramels del seu joc preferit podrien endolcir l'amarga ressaca que estan tenint els populars. |
La mostra organitzada per la Fundació Gala-Dalí que ahir es va inaugurar al Fòrum Grimaldi de Mònaco coincideix amb els 30 anys de la mort de l'empordanès davant el gentilici del qual se sol posar el qualificatiu de "geni" perquè va voler assolir unes quotes com a pintor al nivell dels seus admirats mestres clàssics.
Dalí, per aconseguir aquesta consideració, es va adscriure a totes les avantguardes del segle XX, de què posteriorment va abdicar en favor del mestratge de noms com ara Velázquez.
Més enllà de ser un precursor de la performance, Dalí va voler ser un gran pintor i per ser-ho va reivindicar la tècnica i el estudi com a camí per ser-ho.
Fins i tot va escriure un tractat.
La mostra tracta d'això, de voler ser un gran pintor.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Jaume Clavell va prendre possessió del càrrec de síndic de greuges de Sant Cugat el 3 de maig de 2007 i ho ha estat durant més de 10 anys.
En aquest temps ha tramitat una mitjana de 160 expedients anuals i n'ha resolt més del 90%.
Clavell ha gaudit molt exercint de síndic i reconeix que ho trobarà a faltar.
Una part important de la feina realitzada ha estat possible gràcies a la seva secretària Esperanza del Pino Budia amb qui ha format un bon tàndem.
El nou síndic és Ramon Palacio.
Què cal per ser Síndic de Greuges d'una ciutat?
Es necessiten algunes qualitats importants.
Una és estimar la ciutat i tenir una certa vocació de posar-te al costat de la ciutadania.
Encara que moltes vegades el ciutadà no tingui raó, el Síndic l'ha d'escoltar i consolar.
Hi ha molta gent que aquí només ve a plorar de veritat perquè creuen que l'Ajuntament els ha maltractat, no els ha respectat un dret que ells pensaven que tenien... algunes vegades venen aquí i no tenen massa raó, i és dur fer-los-ho veure.
I encara que no tinguin raó jo m'he pres la molèstia d'escoltar-los i defensar els seus punts de vista davant de l'Ajuntament; això és el que espera un ciutadà d'un síndic.
Però normalment la gent no es queixa per queixar-se.
El síndic està nomenat pel Ple de l'Ajuntament de Sant Cugat, però no rep influències de ningú.
Què ha estat el millor d'haver estat el síndic de Greuges de Sant Cugat durant 10 anys?
És difícil de dir, però ser síndic és com una mena de vocació.
Si busques compensacions econòmiques, no n'hi massa, almenys per mi...
Jo he estat contractat a mitja jornada i sempre l'he fet pràcticament sencera.
Aquí ha vingut gent interessada a ser síndic que el primer que m'han preguntat ha estat quin és el meu sou... si no té vocació de síndic, que no ho sigui.
I no ha demanat més ajuda o recursos?
A l'inici vaig veure la feinada que tindria i mai he demanat de formalitzar la jornada sencera que he acabat fent.
Ho podria haver demanat i no ho he fet mai.
Quants expedients o assessories anuals ha realitzat de mitjana anualment?
I d'aquests, quants s'han resolt?
Jo diria que més del 90% es resolen favorablement.
Per tant, l'Ajuntament és receptiu davant la feina del síndic?
Jo m'he entrevistat amb tots els tècnics de l'Ajuntament, regidors...
A l'inici sí que va ser una mica dur perquè jo era com una pedra a la sabata del consistori.
Pensa que la meva feina és defensar el ciutadà en contra de l'Ajuntament, i els tècnics municipals són els que reben les cartes de queixa.
Però he de dir que finalment he estat ben acceptat per part de l'Ajuntament.
Dels 42 síndics que hi ha a Catalunya jo diria que sóc dels 10 més ben tractats.
La Secretaria General de l'Ajuntament s'ha portat molt bé amb l'oficina del Síndic i no ha estat necessari buscar assessoria jurídica externa.
De tots els casos que ha tractat en recorda algun amb especial afecte o que va ser molt problemàtic?
Malauradament el cas número 1 que vaig tractar era un tema molt complex i avui no està resolt.
Era un tema urbanístic amb problemes d'indole social.
Una persona que té una vivenda a la zona del torrent del Pinar i va patir un mòbing terrible per part de la propietat; era un lloguer antic que el va heretar.
L'Ajuntament crec que no va fer el que havia de fer, i va ser penós; hi havia un advocat de qui no em vull recordar del seu nom...
Quin són els problemes que arriben al Síndic?
Hi ha temes que es repeteixen sovint?
Hi havia temes que inicialment es repetien molt com és la Policia Local de Sant Cugat.
Cada dia tenia temes de multes, d'intervencions policials, el seu tracte cap al ciutadà, etc. Avui ja no; els temes vinculats amb la Policia Local són menors.
Els temes més habituals són els urbanístics, d'impostos, etc.
Molts dels síndics de greuges que jo conec han estat captats, és a dir, buscats pel mateix Ajuntament.
En el meu cas vaig ser jo mateix que em vaig autoproposar per ser-ho.
Vaig escriure una carta dirigida a l'alcalde Lluís Recoder expressant el meu desig de ser síndic i aquí va començar tot fins a aconseguir tots els suports i consensos necessaris.
I això no vol dir que jo hagi ensabonat la gent, ningú em pot dir que jo hagi actuat d'aquesta manera.
La gent m'ha de reconèixer per la meva independència de l'Ajuntament, que és com he actuat sempre.
Ningú m'ha exigit cap tipus de lleialtat.
N'estic molt content i orgullós, de la feina que he fet, i no és vanitat.
Ha estat una feina que m'ha agradat molt.
Li faria alguna recomanació al seu successor?
Fer un reglament que no és suficient tot i que està molt ben complementat amb un protocol d'actuació del Síndic i la seva relació amb l'Ajuntament; que s'ho estudiï bé.
Per altre costat, jo no he aconseguit incloure al final de totes les resolucions de l'Ajuntament la frase de "té el dret presentar un contenciós administratiu i o una queixa al Síndic de Greuges de Sant Cugat".
Una fórmula consensuada amb el Secretari General però que mai ho he aconseguit que s'executi, però que potser el nou Síndic ho assoleix; ajudaria a promoure més l'oficina del Síndic.
És una petició que he fet cada any, però és com si sentissin ploure.
Creu que el conjunt de la ciutadania sap que a Sant Cugat tenim un síndic de greuges?
És una de les coses que em sap més greu.
He organitzat activitats, cada any hem commemorat el Dia de la Declaració dels Drets Humans, he fet moltes conferències al centre i també als districtes, però em consta que no tothom coneix l'existència d'aquesta oficina.
Els immigrants, sud-americans, marroquins han vingut molt poc a l'oficina i això vol dir que no saben que a la ciutat hi ha síndic. |
La jove cursa el seu segon màster i dirigeix la seva pròpia fundació, destinada a apoderar les nenes
Quan a Lawal li pregunten pels seus referents femenins, somriu, agafa aire i, immediatament, procedeix a esmentar una llista interminable de noms propis: ministres, empresàries i activistes.
«Admiro moltíssimes dones per diferents aspectes: el carisma, el coratge, el pensament lògic i la perspectiva humanitària», assegura entusiasmada.
L'última a nomenar és la seva mare, però abans fa un silenci i tanca els ulls, com si l'estigués visualitzant.
«Ella és el meu número u», reconeix.
Dammy Lawal és nigeriana, té 25 anys i és la primera dona en la seva família que estudia a la universitat.
Es va graduar en Tecnologies de la Comunicació i ara està cursant el seu segon màster a Barcelona.
L'any passat va obtenir una beca que ofereix l'escola de negocis EADA amb el recolzament de la fundació Dones per l'Àfrica, que pretén potenciar el talent de dones joves de països africans.
«Molta gent creu que la tecnologia és un camp d'homes, que requereix habilitats masculines», lamenta la jove.
«Al meu país no es veu amb bons ulls que les nenes estudiïn, perquè els pares creuen que això no portarà cap benefici a la família».
Lawal, en canvi, té molt clar que ella és un referent per a moltes altres joves.
«Vull que les nenes pensin: Si la Dammy ho pot fer, jo també».
Abans d'arribar a Espanya, l'estudiant ja havia creat la seva pròpia fundació.
L'entitat imparteix xerrades a les escoles sobre abusos sexuals i tràfic de nens i informa les nenes dels seus drets.
«D'aquesta manera els dono les eines que necessiten per poder canviar la seva situació», explica Lawal.
En aquest sentit, tal com afirma la nigeriana, «les dones ens hem de recolzar les unes a les altres, perquè si una està ferida, totes ho estem».
«No és fàcil néixer dona a l'Àfrica», sentencia.
Lawal assegura que la cultura i la religió afavoreixen un sistema patriarcal en el qual les dones són maltractades.
No es coneixen personalment, però cada setmana la Dammy truca la Brenda, la noia que va cursar el mateix màster l'any passat, i escriu a la Christelle, l'estudiant que ocuparà la seva plaça l'any que ve.
«Una dona n'apodera una altra i aquesta apodera la següent.
Es tracta de crear una xarxa de dones, perquè múltiples veus tenen més força que una sola veu», conclou.
Lawal en una de les aules de l'escola de negoci EADA / MARTA JORDI
Actriu i activista per la diversitat de gènere i les dissidències sexuals.
Miryam Amaya va protagonitzar les primeres manifestacions per la dissidència sexual, inaugurades l'any 1977 a Barcelona.
Estava cansada de la retallada de drets que patien les persones transsexuals, com ella.
«Quan es va fer la primera manifestació a Barcelona, l'any 1977, una trans argentina va anar baixant per les Rambles i ens va empènyer a reunir-nos i a parlar sobre els nostres drets.
Ens va obrir els ulls; allà va ser on vaig començar l'activisme per la dissidència sexual», recorda.
De fet, ella mateixa, menor d'edat en aquell moment, se sorprèn de la valentia que van tenir per sortir al carrer, inspirades per les primeres manifestacions pels drets de les persones trans que s'estaven duent a terme als Estats Units en la mateixa època.
Els primers èxits van costar molt patiment i feina.
«En la primera manifestació a Barcelona no ens va passar res, perquè el focus mediàtic estava pendent de nosaltres atesa la singularitat de la situació, en les següents manifestacions vam començar a rebre cops de pilota, patacades, ens portaven a comissaria», recorda Amaya.
«El pitjor van ser les humiliacions.
Això és una cosa que ens va donar molta més força per continuar lluitant pels nostres drets», explica.
Després de les seves primeres experiències en la reivindicació social, Miryam Amaya, saragossana i d'ètnia gitana, aviat es va abocar a l'activisme en associacions com Somos LGTB+ d'Aragó, OMSida o el Centre Alba per ajudar dones en situacions de vulnerabilitat.
Actualment presideix Las Babylon, una companyia teatral arrelada al barri d'El Gancho, de Saragossa, sense ànim de lucre.
Dedicada al món de l'espectacle al costat d'artistes com Sara Montiel, denuncia les dificultats de les persones transsexuals per aconseguir un treball digne i posteriorment una pensió contributiva.
En les últimes dècades, «les problemàtiques en relació amb la diversitat de gènere i les identitats sexuals han canviat, però encara queda molt per fer», denuncia Amaya.
«Les persones trans tenen més dificultat per accedir a un treball digne, per tenir els mateixos drets que la resta de ciutadans.
La llei trans que s'està desenvolupant fomenta que se'ns consideri ciutadanes de primera», destaca la saragossana.
Amaya imparteix conferències explicant la seva experiència
Dirigeix una companyia de 4.000 treballadors i és membre del Fòrum Internacional de Dones (WIF).
Si l'any 1994 algú li hagués dit a Guardans que la seva petita empresa arribaria a tenir 4.000 treballadors, no ho hauria cregut.
Segurament s'hauria espantat i no hauria vist viable dirigir una gran companyia i ser mare alhora.
Acabava de fundar el seu projecte.
No obstant, al cap de poc es va casar i el 1995 va tenir la seva primera filla.
«No va passar res, vaig poder disfrutar dels meus fills i va continuar treballant.
Tendim a veure el futur més complicat del que realment és», opina.
Helena Guardans és avui la presidenta a Espanya de la consultoria tècnica Webhelp.
«La meva trajectòria ha sorprès més els altres que a mi mateixa».
Al llarg de la seva carrera, Guardans ha treballat en un ambient dominat per homes.
«És incòmode ser l'única dona en reunions i consells d'administració», lamenta.
Tal com assegura l'empresària, «per trencar el sostre de vidre necessitem que gent per sobre el fracturi».
En aquesta línia, des de la seva companyia Guardans impulsa polítiques actives per fomentar la contractació i promoció femenina.
Tant és així, que «el 50% de la plantilla en tots els nivells d'organització són dones.
Des de les posicions més baixes, fins al comitè de direcció».
A excepció de la presidenta, que només n'hi ha una i és dona.
D'altra banda, Guardans explica que el seu cas representa un percentatge mínim del total de dones.
«Jo vaig tenir una estabilitat econòmica que em va donar flexibilitat, però moltes dones han de deixar la seva ocupació perquè el sistema és injust».
La catalana assenyala que «la gratuïtat de les guarderies, la llei de quotes i la baixa de paternitat són algunes mesures que poden fomentar la igualtat al món laboral».
Guardans imparteix classes a la universitat i en instituts en els quals relata la seva experiència.
«És important que les joves d'avui dia tinguin referents perquè vegin que és possible», subratlla.
A més, és membre del Fòrum Internacional de Dones (WIF, en les seves sigles en anglès), una organització que dona visibilitat al talent femení.
Entre altres accions reivindicatives, el WIF demana a les dones que vesteixin colors cridaners en reunions i congressos: «Així, quan es faci la foto oficial es vegi clarament que només n'hi ha una».
Guardans va fundar la seva empresa l'any 1994 amb tan sols tres empleats / Marta Jordi
Va tardar cinc anys a arribar a Espanya, i una vegada aquí va haver d'exercir la prostitució per poder sobreviure.
Joy F. no va deixar de cantar ni un segon durant el trajecte del Marroc a Algesires.
Des de la mitjanit fins que els llums de l'helicòpter la van encegar a pocs quilòmetres de la costa andalusa.
Eren les quatre de la matinada.
«Si m'adormia, els altres em despertaven perquè continués cantant.
Les meves oracions donaven esperança», explica la dona nigeriana.
El 2008 i després de quatre anys pidolant als carrers marroquins, Joy F. va decidir pujar a una zodiac amb el seu fill de dos anys.
«Volia una vida millor per al nen i sabia que Déu ens protegiria».
Tal com relata, dues embarcacions van partir aquella nit amb 92 persones i 15 nens.
Joy F. va perdre de vista la segona llanxa.
«Tots es van enfonsar al mar», entre ells, el pare del seu fill.
La dona va abandonar Nigèria després de la mort de la seva mare, però no va tardar gaire a adonar-se que el camí seria complicat.
«Em van mentir, em van prometre que em portarien a Espanya, però en realitat volien em portar al Senegal perquè em prostituís».
Joy F. va aconseguir escapar-se de l'home que la va enganyar i va poder pagar un altre viatge fins al Marroc.
Vaig veure moltes persones morir al desert».
Una vegada va arribar a Espanya, la jove va viatjar a Barcelona, on coneixia la germana d'una amiga.
Necessitava obtenir un treball per poder mantenir el seu fill, però sense el permís de residència era gairebé impossible.
«Una nit una companya em va dir que la seguís i vam arribar a un carrer fosc i desert».
Joy F. tenia 26 anys quan va començar a exercir la prostitució i 36 quan ho va poder deixar.
Després de molts anys assistint a diferents cursos formatius que imparteixen a El Lloc de la Dona, un projecte destinat a l'atenció integral de dones que exerceixen la prostitució, Joy F. va aconseguir optar a un dels plans ocupacionals que ofereix l'ajuntament de la capital catalana.
No obstant, després de molt insistir, Joy F. va aconseguir l'ocupació i amb ell, els papers.
Ara la dona treballa netejant els carrers de la ciutat, el seu fill gran té 14 anys i fa 10 mesos va néixer el petit.
El seu nom és Miracle perquè, com explica la jove lluitadora, amb ell va arribar un miracle a la seva vida.
Joy F. va assistir a diversos cursos que ofereix El Lloc de la Dona / Marta JORDI |
La policia turca ha detingut aquest dissabte a 132 persones, inclosos agents de policia, com a part d'una campanya contra l'organització del clergue Fetulá Gulen, han assenyalat fonts policials a l'agència L'Anatòlia.
Les forces de seguretat han realitzat batudes en 325 localitzacions, en 49 províncies en tot el país, en una operació que tenia com a objectiu 235 sospitosos, entre els quals hi ha 187 agents, ha assenyalat aquesta mateixa font.
Aquesta operació continua oberta per detenir a un altre centenar de sospitosos, segons aquesta informació.
El moviment de Gulen ha estat acusat per Ankara d'orquestrar el cop d'Estat fallit del mes de juliol passat.
L'intent va deixar 248 morts i més de 2.000 ferits.
Des d'aleshores, el Govern de Turquia ha apartat dels seus llocs a milers de funcionaris per la seva presumpta vinculació amb el moviment de l'influent clergue.
Ankara entén que Gulen, exiliat als Estats Units, té el comandament d'una 'estructura paral·lela' que pretén depurar amb la detenció i el cessament de desenes de milers de persones.
El clergue ha negat les acusacions i l'oposició veu interessos polítics en la campanya d'arrestos.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
No sé què passa amb l'actual edició d' Operación Triunfo (TVE-1): els pocs concursants que m'agraden, els van fent fora sistemàticament.
No va sobrat aquest certamen de talents.
Aquesta setmana, Nia ha fet furor.
Em temo que l'excitació no ha sigut pel tema que va cantar ( Around the world ), sinó pel look indumentari amb la qual la van vestir.
El més transcendent d'aquesta gala va ser quan va aparèixer la delicada Gisela.
Li van preguntar per la seva intervenció als Oscars.
Vaig cantar durant set segons, vaig veure Leonardo DiCaprio i Brad Pitt, i em vaig fer una foto amb Tom Hanks».
Divuit anys després d'haver concursat en el primer OT del 2001, i després d'una important carrera musical, Gisela ha pogut cantar set segons als Oscars i fer-se un 'selfie' amb el millor Robinson Crusoe de l'empresa de paqueteria Fedex.
El més bonic d'aquest apunt ha sigut la humilitat de Gisela.
« L'humil abat el superb», va escriure Lope de Vega.
Per a un hispà, que et donin set segons a Hollywood no és una insignificança, és una gesta.
Això ho sap bé Antonio Banderas, per exemple.
En una altra gala musical de TVE-1, Prodigios, que acaba d'iniciar la segona temporada, aquesta setmana van convidar Miguel Ríos.
Quan Miguel Ríos recitava aquests versos, en aquell teatre de Valladolid on s'estava gravant la gala, es va fer un gran silenci.
Un silenci com aquell que Manuel Azaña i Díaz reclamava que es fes a tot Espanya perquè poguéssim aprofitar per pensar, i que mai va aconseguir.
I quan el pulmó de la melodia va callar, es va acostar Ainhoa Arteta, es va agenollar davant de Ríos, i va exclamar: «Tu vas ser el meu primer amor, quan jo era petita».
Malgrat el que diuen a First dates, trobar amor a la tele és una raresa. |
També conegut com a Jawad al-Maliki. |
L'Audiència de Girona estima parcialment els recursos de la defensa i argumenta que és "prematur" l'acusació de pertinença a organització criminal
Girona.-Sis dels empresonats en l'operatiu de la Guàrdia Civil desplegat a principis d'octubre contra un clan suposadament dedicat al tràfic de marihuana a escala internacional surten en llibertat sota fiança.
L'Audiència de Girona ha estimat parcialment els recursos de la defensa contra la resolució del jutjat de Santa Coloma de Farners, que el 19 d'octubre va enviar a presó tretze dels detinguts per delictes contra la salut pública, pertinença a organització criminal, tinença il·lícita d'armes i defraudació de fluid elèctric.
Les interlocutòries argumenten que els sospitosos tenen arrelament al país i que, en aquest punt de la investigació, és "prematur" considerar que formaven una organització criminal.
La Guàrdia Civil va desplegar un macrooperatiu el 17 d'octubre per desarticular un clan familiar que, suposadament, es dedicava a exportar marihuana a Europa.
Els investigadors situaven l'epicentre de la presumpta xarxa de narcotraficants a la comarca de la Selva i van ser escorcolls a Maçanet de la Selva, Cassà de la Selva i Lloret de Mar, tot i que també hi va haver registres a Girona.La primera fase de l'operatiu es va saldar amb divuit detinguts que van passar a disposició del jutjat d'instrucció 3 de Santa Coloma de Farners.
El jutjat va ordenar l'ingrés a presó de tretze dels sospitosos.
Les defenses van interposar recurs a la resolució del jutjat.
Ara, l'Audiència de Girona ha estimat parcialment les peticions dels advocats Sergio Noguero i Carles Monguilod, que porten la defensa de sis dels detinguts.
Per això, resol imposar-los el pagament de fiances d'entre 10.000 i 15.000 euros per neutralitzar el risc de fugida.
A més, hauran de comparèixer periòdicament al jutjat.El tribunal exposa que hi ha indicis de la comissió de delictes de tràfic de drogues o tinença il·lícita d'armes però també conclou que, en aquest punt de la investigació, és "prematur" determinar que els arrestat formen part d'una organització criminal.
"No pot deduir-se de les seves relacions familiars i del fet que es dediquin a l'activitat del cultiu de marihuana", argumenta l'Audiència.
Fonts de la defensa han detallat que la vista per resoldre els recursos a l'empresonament dels altres detinguts es farà dilluns vinent.
Segons va informar la Guàrdia Civil, la primera fase de l'operació contra el clan Fajardo batejada amb el nom de 'Vassus-Monres' es va saldar amb el comís de 2.600 plantes i 65 kg de cabdells de marihuana, 45.000 euros en efectiu i 9 armes (tres pistoles, un revòlver, un rifle, una escopeta i tres carabines).
Durant la intervenció, on van participar 370 agents, també es van intervenir 22 vehicles (alguns d'alta gamma), munició, una catana, matxets i navalles de grans dimensions, a més de 15 telèfons mòbils d'última generació i diverses joies i rellotges d'alt valor.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Sóc d'aquelles persones que a Lloret ho han après gairebé tot.
M'hi he passejat des que la meva mare em duia a la panxa, i això era en època franquista.
Ja ha passat el dia dels morts, però aquestes convencions són inoperants: els nostres morts no passen.
Aquests sí que han vingut per quedar-se.
No hi ha res més irreparable que la mort.
Les religions, aquelles entitats arrelades a Catalunya que a alguns els molesten tant, també s'han apuntat al procés.
Hi ha veus que han parlat i han dit que ser independentista no és un pecat, manifestos...
El meu cos és el meu diari, i "els meus tatuatges, la meva història".
Johnny Depp defensa així la presència de pigments a la pell, no només com un element decoratiu o excèntric, sinó com una...
El papa Francesc té feina desfent embolics dels seus predecessors.
S'ha trobat amb tot de temes sobre la taula i s'afanya a resoldre'ls.
La beatificació d'Óscar Romero n'és un, classificat en una carpeta...
Jo no m'he dedicat al llatí per casualitat, sinó perquè "m'atreuen les zones de llum i ombra a què el llatí m'ha conduït."
Ho escriu Ramon Solsona a Les hores detingudes i ho trec a colació...
Associar moda i religió no és un exercici només del neorealisme italià.
El mestre Rossellini ho va saber plasmar d'una manera grandiloqüent a Roma, città aperta amb originals desfilades de moda a...
Si el que li agrada d'un diari és jugar al sudoku, no compri L'Osservatore Romano.
S'ocupa de política, i també de cultura i religió.
La seva línia és de construir...
Quan l'Aletta i en Zacheriah Zililo Tutu van tenir en Desmond, ara fa 82 anys, no sabien que estaven oferint un dels líders més polèmics, extrems, pacífics i activistes que el món eclesial ha regalat.... |
dimecres, 18 de febrer del 2009 / 2213
1 Acte de batre's dos o més a cops, a pedrades, a trets, etc.
2 Baralla produïda pel desacord entre dues o més persones.
De batre, del llatí battuere, vulgar battere, provinent probablement d'una altra llengua indoeuropea, segurament el cèltic.
Se sentí, de sobte, l' espetec d'una metralladora i l'Oriol es va esgarrifar, s'arraulí rere la font, tremolant i, després d'uns instants, tragué les pestanyes, amb precaució, per veure què passava a l'altre cantó de la plaça.
Qui, com, per què l'havien descobert, si jo venia en so de pau, si jo només sóc un mestre que he estat entabanat pel maquis, jo no volia barrejar-me amb res que...
Els coloms, que havien emprès el vol esverats com ell, observaven la batussa des dels arbres.
Al dia següent de la batussa, la meva germana Mundeta em telefona, hem ingressat d'urgències la mare, inconscient, a Sant Pau.
I aquí em tens, avui, preguntant-me, davant el teu cos tolit, si de debò eres aquella dona fràgil, magra i poc arreglada que aparentaves, sempre a punt de vessar la llagrimeta, movent-te com una bestiola desorientada que no sap de qui ni on ni quan li arribarà el tret definitiu.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Han hagut de tancar el centre d'Ascó i el de Calonge, i aquesta nit ho farà el de Montblanc
Els parcs de bombers continuen un dia més sota mínims.
Després que ahir hagués de tancar el d'Ascó, aquest divendres ha hagut de tancar el parc de Calonge, i el de Montblanc haurà de fer-ho a partir de les nou del vespre.
A més, hi ha 24 parcs catalans treballant sota mínims, és a dir, amb menys bombers del mínim que marca la llei, i quatre més que ho faran durant algunes hores del dia.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Tenia només 21 anys i lluïa una llarga cua Bernardo Espinosa quan un vespre de novembre del 2010 va debutar amb el primer equip del Sevilla.
A part de ser titular, va marcar un dels sis gols del seu equip.
Veia complert el somni que perseguia des de feia anys; no només quan va anar cremant etapes de formació a Las Chapas i al Vázquez Cultural de Marbella, o al Dos Hermanas San Andrés.
També al Sevilla, on va aterrar el 2006 per reforçar-ne el juvenil de Divisió d'Honor, primer, i després el filial, amb un parell d'aparicions amb els grans de la mà de Gregorio Manzano.
A part de formar-se al costat de joves com Javi Varas, Diego Perotti o Teemu Pukki, entre molts altres, Bernardo va viure la seva etapa final de creixement a terres andaluses, abans d'iniciar un periple que l'ha acabat portant, uns anys més tard, a Montilivi.
Per això, ara que passat i present s'uniran demà, el colombià no pot fer altra cosa que rememorar vells temps.
I ho fa amb un somriure, assegurant que aquesta jornada li espera un partit ben «especial».
«Guardo molt bons records d'aquella etapa, al club li tinc molta estima i li estic agraït per tot el que em va donar.
Hi vaig viure un anys fonamentals en la formació de la meva carrera», rememorava ahir, a Riudarenes, quan se li preguntava al respecte.
Recordava haver compartit vestidor amb Sergio Rico i Jesús Navas, ara encara al Nervión, elogiant també com treballa el Sevilla la seva base.
«Ho fan molt bé, però l'exigència del primer equip és molt alta i això fa difícil que puguin arribar més jugadors a dalt.
Crec que la seva filosofia és la correcta».
Ja tocant al present, Bernardo parlava d'un «partit de màxima exigència» el que encara demà el Girona.
«Hem d'estar al nostre màxim nivell si volem guanyar.
El Sevilla està demostrant una gran solvència.
És un dels grans i serà complicat guanyar-lo.
Esperem que vingui aquí amb la seva màxima ambició i que es pugui veure un bon partit», deia.
També elogiava Luis Muriel, futbolista colombià del Sevilla a qui Bernardo coneix.
És un jugador diferent, un referent en atac que té una explositivat que he vist a molt poca gent.
Li desitjo molts èxits, això sí, a partir de la setmana vinent.
Però ells ens poden fer mal de mil i una maneres, jugui o no Muriel».
Independentment del rival de torn, el de Cali assegurava que la intenció, seva i del vestidor, és mantenir «la bona dinàmica a casa» ja que Montilivi ha de jugar «un paper fonamental» durant aquesta temporada.
«Tenim la il·lusió de recuperar les bones sensacions i seguir sumant punts com vam fer en les dues primeres jornades».
Reconeixia, això sí, que el calendari que espera als gironins com a locals fa pujada: «La Lliga és molt competitiva i en aquestes primeres jornades ens esperen uns quants partits molt difícils.
Però hem demostrat que, quan rendim, podem plantar cara a qualsevol equip.
Hem de seguir amb el llistó tan alt com el vam posar al principi.
Tot i que l'altre dia (a San Mamés) no vam guanyar, s'ha de confiar en nosaltres».
Mentre parlava, Bernardo lluïa un embenat en una cama, una protecció que el va acompanyar durant tota la sessió.
Per si de cas, va tranquil·litzar a tothom.
«Estic bé, és un cop que arrossego de l'altre dia.
És una protecció per evitar cap complicació». |
Més d'un miler de persones s'han concentrat a la Diagonal contra la visita del rei Felip VI.
Els manifestants han picat cassoles, xiulat, cridat, cremat fotografies del monarca i han intentat impedir l'accés a alguns convidats de la desena edició dels Premis Princesa de Girona que intentaven assistir a la cerimònia del Palau de Congressos de Catalunya, envoltat per un fort dispositiu policial.
Moltíssima gent ara mateix a la Diagonal per rebre el Borbó!
Els manifestants s'han situat davant del cordó dels Mossos d'Esquadra a l'avinguda Diagonal i a la porta del Reial Club de Polo a l'avinguda del Doctor Marañón, on s'han cremat fotografies del monarca.
Des del Club de Polo han fet un tuit recomanant als socis que no hi vagin, ja que hi havia dificultats per accedir-hi:
Durant la cerimònia el Felip VI ha reclamat una Catalunya sense "violència ni intolerància".
Una crida a la no violència, especialment aplaudida pels assistents.
Els manifestants han cridat consignes com "Fora les forces d'ocupació" i "Fora el Borbó", i portàven cartells amb la imatge del rei de cap per avall i corones amb el símbol de prohibit.
Cartes del rei cap per avall (Reuters)
Hi ha hagut moments de tensió entre els manifestants i alguns dels assistents a l'acte.
Els manifestants han increpat els convidats al Palau de Congressos i han intentat impedir l'accés a l'acte.
Manifestants que criden impedeixen l'accés al Palau de Congressos d'alguns convidats pic.twitter.com/n0eW0mTZP7
De fet alguns dels convidats han hagut de girar cua i mirar d'accedir per una de les entrades que no és a la Diagonal.
El regidor del PP a Barcelona Josep Bou ha estat insultat i increpat pels manifestants
El regidor del a Barcelona, Josep Bou ha estat escopit, increpat i insultat i no ha pogut entrar a l'acte del Rei.
Els escortes de intentaran que pugui accedir per un altre punt.
Diu Bou que el que més li ha dolgut és que li hagin dit "covard". pic.twitter.com/jcLRWwDNow
El regidor popular ha explicat que ha optat per no entrar després de l'incident, aconsellat per la Guàrdia Urbana, i ha lamentat que els manifestants, que l'han envoltat en algun moment, l'hagin rebut amb crits de "covard".
"Soc un home que ha nascut a Vic, català de cap a peus, que se m'insulti i se'm cridi "mal català", que "vaig en contra de Catalunya", és una fatalitat.
Són 30 anys d'adoctrinament i ara patim tot això."
A les 19h molts assistents a la manifestació han cremat fotografies del rei, banderes espanyoles i alguna bandera franquista:
Crema de fotos del rei i d'una bandera espanyola (ACN)
Un grup de manifestants han fet una foguera enmig de la diagonal a uns metres del cordó policial.
Hi han posat fustes, cartrons i un matalàs.
Els Mossos demanen que deixin de llançar objectes al foc.
Crema un matalàs, fustes, mantes, cartró...
Els manifestants canten Els Segadors. pic.twitter.com/dz5EwP6H1W
Uns minuts abans de les deu de la nit els bombers han apagat les restes de la foguera que encara cremaven.
Els CDR, Arran, Pícnic per la República i l'Assemblea Nacional Catalana han convocat concentracions per protestar contra la visita del rei per aquesta tarda coincidint amb la cerimònia, que es fa per primera vegada a Barcelona i al novembre, i no a Girona al mes de juny, per commemorar el desè aniversari dels premis de la Fundació Princesa de Girona.
Una forta xiulada persistent li diu al rei de l'Estat espanyol que no és benvingut a Catalunya. pic.twitter.com/W4Gj27QbU5
Altres organitzacions independentistes com Òmnium Cultural i partits polítics com ERC, JxCat i la CUP han manifestat que s'afegeixen a les protestes.
Ernest Maragall afirma que la gent mostra el "rebuig a un rei que no pot entrar en aquesta ciutat, que no vol entrar-hi, que ja no és d'aquesta ciutat".
Crits d'"unitat" d'alguns manifestants mentre parlava el dirigent d'ERC.
Un fort dispositiu policial acordona els voltants del Palau de Congressos
La visita reial té lloc en plena campanya electoral i després de la sentència del judici del procés va acompanyada d 'un gran desplegament de seguretat al voltant del Palau de Congressos de la Diagonal de Barcelona.
Doble cordó dels Mossos davant del Palau de Congressos
A més dels Mossos, el Ministeri de l'Interior ha mobilitzat 4.500 guàrdies civils i policies nacionals en previsió de les protestes i per garantir el desenvolupament de l'entrega dels Premis Princesa de Girona.
Des del govern es fa una crida a la calma i a mantenir l'actitud cívica en les manifestacions d'aquest dilluns contra el rei Felip VI i les dels pròxims dies.
El govern espanyol, per la seva part, va més enllà i amenaça que si hi ha incidents el dia de les eleccions hi haurà conseqüències penals.
Protestes també a Tarragona, Lleida i Girona
Les protestes per la presència de la família reial s'han reproduït a nombroses ciutats catalanes, amb proclames contra la monarquia.
Els manifestants portaven xiulets, han picat cassoles i han cremat fotos del rei.
A Tarragona, unes 300 persones s'han concentrat a la plaça Imperial Tarraco contra la visita reial.
S'han cridat consignes contra la monarquia i s'han cremat fotos de Felip VI.
Uns quants manifestants han protestat amb corones al cap fent sonar xiulets.
La concentració ha tallat una hora el trànsit d'aquesta artèria principal d'entrada a la ciutat i ha coincidit amb la protesta que fan cada dia mares i pares per la República.
Mig miler de persones s'han concentrat a la plaça 1 d'Octubre de Girona i han cremat fotografies de Felip VI cap per avall per protestar contra la presència del monarca a Catalunya.
Els concentrats han cridat consignes com "Els borbons als taurons" o "Si el rei vol corona, corona li darem; que vingui a Girona i el coll li tallarem".
Durant la protesta, s'ha llegit un manifest dient que el rei s'ha "amagat com un escarabat" per venir a presidir "la cerimònia de la vergonya", en referència a l'entrega dels premis anuals de la Fundació Princesa de Girona.
Després, uns 150 manifestants han anat fins a l'Auditori de Girona, on ERC hi celebrava l'acte central de campanya a la demarcació, i han escridassat els polítics i assistents.
A Lleida un centenar de persones s'han aplegat a la plaça Paeria per protestar per la visita del rei a Barcelona, convocats per diversos partits i entitats independentistes.
Durant la concentració s'han cremat retrats de Felip VI i s'han cridat consignes contra la monarquia.
L'acte ha coincidit amb la cantada per la llibertat dels presos polítics que es fa cada dilluns davant l'Ajuntament i que avui s'ha traslladat als porxos per la pluja.
També hi ha hagut protestes contra el monarca a Mataró o Sabadell.
Òmnium vol que es retirin els privilegis que té Felip VI a Catalunya
Òmnium Cultural defensa que les protestes contra el rei siguin sempre no violentes.
El vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, vol que es retirin els privilegis que té Felip VI a Catalunya, com l'ús del Palauet Albéniz de Montjuïc, propietat de l'Ajuntament de Barcelona.
🔴: "El rei, imposat pel franquisme, no pot tenir cap privilegi a Barcelona.
Cap espai públic pot estar a la seva lliure disposició.
Per això volem que s'obri un debat per fer que el Palauet Albéniz sigui un lloc dedicat a la cultura i obert a tota la ciutadania" pic.twitter.com/vCUC2clhff
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Sol·licitud d'autorització d'optatives d'ensenyances professionals de Música i Dansa.
- Els conservatoris i centres privats autoritzats que impartisquen ensenyances professionals de Música i Dansa oferiran a l'alumnat, en quint i sext curs, assignatures optatives d'acord amb el que preveu l'article 8 del Decret 158/2007, de 21 de setembre, del Consell, en les ensenyances professionals de Música, i conforme a l'article 8 del Decret 156/2007, de 21 de setembre, del Consell, en les ensenyances professionals de Dansa.
- Les assignatures optatives en els cursos quint i sext de les ensenyances professionals de Música i Dansa són una via per a atendre a la diversitat des del currículum.
Estes assignatures hauran de respondre als diferents interessos, motivacions i necessitats de l'alumnat, contribuir a la consecució dels objectius generals de les ensenyances professionals de Música i Dansa, així com preparar l'alumnat per als estudis superiors i l'especialització en el seu futur acadèmic i professional.
- L'oferta d'assignatures optatives de disseny propi en els centres, tant públics com privats, requerirà tindre l'autorització de la direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica i amb un informe previ favorable de la direcció territorial competent en matèria d'educació.
La sol·licitud d'autorització la realitzarà la direcció dels conservatoris o la titularitat dels centres privats autoritzats, a proposta de la comissió de coordinació pedagògica, vist l'informe dels departaments, i després de l'oportuna aprovació per part del Consell Escolar o per qui en tinga atribuïdes les funcions.
Les sol·licituds es presentaran abans del 28 de febrer anterior al començament del curs per al qual se sol·licita l'autorització.
- En els registres dels òrgans administratius a què es dirigisquen o davant de qualsevol òrgan administratiu que pertanga a l'Administració General de l'Estat, a la de qualsevol administració de les comunitats autònomes, o a la d'alguna de les entitats que formen l'Administració local si, en este últim cas, s'ha subscrit el conveni oportú, així com en les representacions diplomàtiques o oficines consulars d'Espanya a l'estranger.
- També en qualsevol oficina de correus.
En este cas s'haurà de presentar en sobre obert perquè es puga estampar el segell i la data en l'imprés de sol·licitud i en la còpia.
REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D'EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT - CASTELLÓ
REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D'EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT - ALACANT
REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D'EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT - VALÈNCIA
Les sol·licituds s'ompliran segons el model que figura en l'annex XVI de l'orde 28/2011, de 10 de maig.
La sol·licitud s'acompanyarà d'una memòria en què s'incloga:
a) Còpia de l'acta de la reunió de la comissió de coordinació pedagògica on conste la proposta de sol·licitud d'autorització de les assignatures optatives de disseny propi.
b) Còpia de l'acta de la sessió del Consell Escolar o de qui tinga atribuïdes les seues funcions amb l'aprovació de la sol·licitud d'autorització de les assignatures optatives propostes.
c) Criteris que han justificat la selecció de les assignatures optatives.
d) Programació de cada assignatura optativa de disseny propi sol·licitada, en la qual s'incloga, almenys, una breu introducció justificativa, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació.
e) Materials i mitjans didàctics de què es disposa per al desenrotllament de les assignatures proposades.
f) informe del departament que es responsabilitzarà de cada assignatura optativa, fent constar el professorat que la impartirà, així com la seua qualificació i disponibilitat horària.
g) Nombre d'alumnes matriculats en els cursos quart i quint de les ensenyances professionals, i previsió de la seua distribució entre les diferents assignatures optatives propostes pel centre i les que ja s'hi impartixen.
[ANNEX XVI] SOL·LICITUD D'AUTORITZACIÓ D'ASSIGNATURES OPTATIVES DE LES ENSENYANCES PROFESSIONALS DE MÚSICA I DANSA
- Les direccions territorials competents en matèria d'educació emetran, abans del 31 de març de cada curs acadèmic, un informe favorable o desfavorable respecte a l'autorització d'assignatures optatives de disseny propi per cada centre sol·licitant.
- Estos informes seran remesos abans del 15 d'abril a la direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica, que dictarà una resolució a este efecte amb anterioritat al 31 de maig.
- Si no es dictara una resolució expressa en el dit termini, les sol·licituds d'autorització podran entendre's desestimades.
Contra la resolució de la direcció general competent, els centres privats autoritzats podran interposar recurs d'alçada davant de l'òrgan jeràrquic superior d'aquell que haguera dictat l'acte administratiu.
L'oferta d'assignatures optatives, en quint i sext curs, haurà de ser diversa i equilibrada en diferents àmbits per a respondre a les necessitats de l'alumnat i contribuir a ampliar l'oferta educativa dels conservatoris i centres privats autoritzats.
Per tant, els continguts de les assignatures optatives hauran de ser terminals i no podran tindre continuïtat.
L'oferta de les assignatures optatives que els centres docents proposen al seu alumnat s'ajustarà al catàleg següent:
a) Assignatures optatives d'oferta obligada.
Tots els conservatoris i centres privats autoritzats d'ensenyances professionals de música oferiran les següents assignatures optatives: Complement Pianístic, Complement Coral, Estètica de la Música, Fonaments de Composició, Fonaments d'Informàtica Musical i Edició de Partitures, Cultura Audiovisual i Creativitat i Música.
El currículum d'estes assignatures és l'indicat en l'annex I del Decret 158/2007, de 21 de setembre, del Consell.
L'assignatura Complement Pianístic podrà ser cursada per l'alumnat de totes les especialitats instrumentals i Cant, excepte l'especialitat de Piano.
Tots els conservatoris i centres privats autoritzats d'ensenyances professionals de Dansa oferiran les següents assignatures optatives:
Iniciació a la Pedagogia de la Dansa, Percussió Aplicada a la Dansa, Creativitat i Dansa, Cultura Audiovisual i Noves Tecnologies Aplicades a la Dansa.
El currículum d'estes assignatures és l'indicat en l'annex I del Decret 156/2007, de 21 de setembre, del Consell.
Els conservatoris i centres privats autoritzats per a impartir les ensenyances professionals de Música o de Dansa que impartisquen la totalitat de les assignatures optatives d'oferta obligada disposaran de la possibilitat de sol·licitar assignatures optatives de disseny propi, l'autorització de les quals estarà condicionada a l'existència de professorat qualificat per a la seua impartició, i sempre que es tracte de docents preferentment amb destinació definitiva en el centre, en el cas dels conservatoris de titularitat de la Generalitat.
En el cas d'estos conservatoris, l'oferta d'estes assignatures no haurà de suposar un augment de la plantilla prevista, i la seua autorització es realitzarà quan el conservatori acredite la possibilitat organitzativa d'implantar l'assignatura corresponent i l'existència d'alumnat suficient.
Els centres, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, realitzaran l'adscripció de les assignatures optatives als cursos quint o sext de les ensenyances professionals.
* GRUPS I SELECCIÓ D'ASSIGNATURES
El nombre de grups que es constituïsquen per a cursar assignatures optatives estarà supeditat al nombre d'alumnes matriculats en els cursos quint i sext de les ensenyances professionals, i a allò que s'ha especificat en l'annex III del Decret 158/2007, de 21 de setembre, del Consell, i a l'annex III del Decret 156/2007, de 21 de setembre, del Consell.
Excepcionalment, es podrà impartir les assignatures optatives a un nombre menor d'alumnat d'allò que s'ha establit amb caràcter general quan les peculiaritats o circumstàncies especials del centre així ho requerisquen, amb l'autorització de la direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica i amb un informe previ favorable de la direcció territorial competent en matèria d'educació.
La comissió de coordinació pedagògica establirà els procediments necessaris per a conéixer el tipus d'assignatures optatives que millor s'adapten a les característiques de l'alumnat del centre.
Els procediments establits constaran en el projecte educatiu del centre.
La Inspecció Educativa supervisarà la impartició d'assignatures optatives, tant d'oferta obligada com d'assignatures de disseny propi autoritzades, i comunicarà de forma expressa a la direcció dels conservatoris i els titulars dels centres privats autoritzats les modificacions que, si és el cas, hagen d'introduir en la petició d'autorització per a impartir assignatures optatives de disseny propi.
* ELECCIÓ D'ASSIGNATURES OPTATIVES PER L'ALUMNAT
L'alumnat cursarà una assignatura optativa en el quint curs i una altra distinta en el sext curs d'ensenyances professionals de Música o de Dansa d'entre aquelles que oferisca el centre, i en funció del perfil formatiu que li resulte més adequat a l'alumne o alumna.
L'alumnat que curse més d'una especialitat no requerirà tornar a cursar noves assignatures optatives.
Quan l'alumne o alumna no supere el curs podrà canviar d'assignatura optativa a l'inici del curs acadèmic següent.
Així mateix, si l'alumnat promociona al curs següent amb l'assignatura optativa pendent, podrà triar entre realitzar-la de nou, si el centre continua oferint-la, o bé cursar-ne una altra distinta.
L'alumnat d'ensenyances professionals de música podrà cursar l'assignatura optativa de Fonaments de composició sempre que haja superat l'assignatura d'harmonia de tercer i quart curs.
Així mateix, l'alumnat no podrà triar una assignatura optativa fins que no supere aquelles assignatures amb què guarda relació de continuïtat, segons s'establix en els currículums.
Els tutors i tutores proporcionaran a l'alumnat la deguda orientació a l'hora de triar les assignatures optatives que resulten més adequades al perfil formatiu de cada alumne o alumna.
- Decret 156/2007, de 21 de setembre, del Consell, pel qual s'establix el currículum de les ensenyances professionals de dansa i es regula l'accés a estes ensenyances (DOCV núm. 5606, de data 25.09.2007).
- Decret 158/2007, de 21 de setembre, del Consell, pel qual s'establix el currículum de les ensenyances professionals de música i es regula l'accés a estes ensenyances (DOCV núm. 5606, de 25/09/07).
- Orde 28/2011, de 10 de maig, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula l'admissió, l'accés i la matrícula, així com els aspectes d'ordenació general, per a l'alumnat que curse les ensenyances elementals i professionals de Música i Dansa en la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 6522, de 17/05/11).
Vegeu Decret 156/2007, de 21 de setembre
Vegeu Decret 158/2007, de 21 de setembre
Vegeu Orde 28/2011, de 10 de maig
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
De tant en tant, la publicació d'algun llibre, feta en base a una recerca rigorosa, té la capacitat d'enfrontar-nos a la pròpia ignorància.
Els primers anys de la República, malgrat el gran nombre de llibres i pel·lícules, continua essent, essencialment desconegut.
I no ho és tant sobre els fets en sí mateixos, relativament fàcil de conèixer per l'abundant documentació disponible, sinó per la manca d'un to adient, d'una sensibilitat especial, o simplement sobre l'orientació del focus que l'historiador té l'obligació de menar.
Un historiador canari, Jesús Giráldez, del qual no havia sentit a parlar, ha fet un llibre excel·lent sobre un fet del qual n'he parlat en el meu darrer llibre, i en canvi, desconeixia en la totalitat de la seva magnitud.
Els primers mesos del 1932, quan ja s'ha posat en evidència les limitacions de la República en matèria social, els miners i treballadors tèxtils, absolutament aïllats, de la conca alta del Llobregat, a partir de mecanismes de psicologia col·lectiva, a mitges impulsats pel ressentiment, a mitges per la desesperança, munten un happening que converteix un "ja n'hi ha prou" en una revolució.
La proclamació del comunisme llibertari, sense un tret ni una víctima, molt vinculada al desig de canviar radicalment una situació d'injustícia, alhora que potenciada per les dificultats de comunicació amb la CNT, fa que una protesta espontània sigui presentat com una revolució.
Tanmateix, el pitjor fou la repressió indiscriminada desfermada entre les forces de l'ordre i atiada per la burgesia catalanista (abans monàrquica) que veu en l'expressió de la protesta un perill per a la consolidació d'una república d'ordre i de voluntat estrictament capitalista.
El llibre narra els mecanismes de detenció, on dipositen en un vaixell a punt de desballestament, entre 104 i 117 pressumptes revolucionaris (perquè en cap moment són jutjats, sinó que s'aplica una arbitrària llei de defensa de la República) fins a una deportació que esdevé una veritable odissea moderna, una llarga marxa de quatre mesos (a València, Andalusia, Canàries, Sàhara Espanyol, Guinea Espanyola,...) que cap autoritat deixa desembarcar, fins que es produeix un terrible confinament en la caserna militar de Villa Cisneros.
L'escàndol a la premsa i les protestes (amb la mort d'un dels deportats per les malalties infeccioses en terribles condicions de confinament) provoca a l'opinió pública l'alliberament progressiu dels pressos.
La història explicada per Giráldez es pot considerar com a una crònica dels errors i discriminacions de la República de l'Ordre, terrible amb els "treballadors de totes les classes" que apareix al preàmbul de la constitució republicana.
Un dels deportats, sense càrrecs ni proves, és Durruti, el qual, un cop retornat a Barcelona, durant l'estiu del 1932 fa un discurs que anticipa amb gran clarividència allò que aviat s'esdevindria.
Un llibre excel·lent, que ens ajuda a entendre moltes coses dels complexos anys trenta.
I que ens il·lustra sobre una de les grans figures mítiques de l'anarquisme hispànic en general i català en particular.
Un Durruti carismàtic que bé es mereix ocupar un bon lloc en la memòria col·lectiva.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
A les 10.40 hores del dia 24 de setembre de 2002, a la sala de juntes de Cas Jai, es reuneix en sessió ordinària el Consell de Govern de la Universitat.
La presideix el Rector i hi assisteixen les persones indicades al marge (annex 1).
Abans d'iniciar la sessió el Rector dóna la benvinguda als tres nous membres del Consell de Govern designats pel Consell Social, el senyor Antoni Salas Roca, la senyora Josefina Salord Ripoll i el senyor Daniel Zarraluqui Paternain.
A continuació el Rector fa referència a les notícies aparegudes als mitjans de comunicació en relació amb la seva possible presidència de Sa Nostra i indica que l'única cosa certa és una conversa mantinguda al mes d'agost sobre la possibilitat de formar part del Consell d'Administració d'aquesta entitat.
En qualsevol cas, afegeix que en mantindrà informat el Consell de Govern.
Punt 1: Aprovació, si escau, de l'acta de la sessió anterior
El Consell de Govern acorda d'aprovar per assentiment l'acta de la sessió del Consell de Govern del dia 23 de juliol de 2002, amb la inclusió de dues esmenes relatives als punts 14 i 16, presentades per la professora Francesca Salvà Mut.
Punt 2: Informació i ratificació, si escau, d'acords marc, convenis, protocols i contractes
El Rector dóna la paraula al vicerector de Projectes i Relacions Internacionals, que explica el contingut dels acords marc, convenis, protocols i contractes presentats (annex 2).
Institut Municipal de Formació Ocupacional i Feina
Fundació Universitat de l'Amazones
Conselleria d'Educació i Cultura, Editorial Moll
Conselleria d'Innovació i Energia
Govern de les Illes Balears (Conselleria d'Agricultura i Pesca i Conselleria d'Educació i Cultura)
Universitats d'Alacant, Girona i Oviedo
Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
Institut de Migracions i Serveis Socials
En primer lloc, el vicerector assenyala que es retira el conveni núm. 657, amb la Conselleria d'Innovació i Energia, Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC-IMEDEA), atès que aquesta conselleria ha decidit retirar-lo.
A continuació s'obre un torn de paraules en què intervé el professor Pere M. Deyà Serra en relació amb l'acord marc amb la Fundació Biodiversitat.
També comenta que hi ha una sèrie d'acords marc, convenis i protocols que suposen despeses per a la UIB i manifesta el seu acord amb la retirada del conveni amb la Conselleria d'Innovació i Energia, Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC-IMEDEA).
En relació amb el conveni amb SanoCare Human Systems, SL, fa una reflexió sobre l'actuació que ha de desenvolupar la UIB, que figura a la clàusula tercera.
Li respon el vicerector de Projectes i Relacions Internacionals de forma detallada i el Rector completa els aclariments.
El senyor Lluís Piña Saiz felicita el Consell Executiu per haver aconseguit l'acord marc amb Sol Meliá, SA, i demana sobre la possibilitat d'ampliar-ne el contingut a altres accions.
El senyor Vicent J. Torres Escandell intervé en relació amb l'acord marc amb les universitats d'Alacant, Girona i Oviedo, el senyor José Miguel Gómez García intervé per demanar sobre la tramitació d'un conveni.
El professor Pere M. Deyà Serra insisteix en els termes en què es troben redactades determinades clàusules de l'acord marc amb la Fundació Biodiversitat.
Finalment insisteix en la conveniència de concretar d'on prové l'aportació econòmica que realitza la UIB en determinats acords marc, convenis i protocols.
Li responen el vicerector d'Investigació i Política Científica i el Rector.
Finalment el Consell de Govern ratifica per assentiment els acords marc, convenis, protocols i contractes presentats i aprovats pel Consell Executiu.
El Rector fa una reflexió final sobre el conveni retirat amb la Conselleria d'Innovació i Energia, Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC-IMEDEA), per a l'elaboració dels criteris per a la innovació en la gestió del litoral i capacitat de càrrega de les Illes Balears.
Punt 3: Modificació de plantilla
La vicerectora de Professorat i Departaments explica l'abast i el significat d'una modificació de plantilla que afecta els departaments de Dret Públic, Filologia Espanyola, Moderna i Llatina, Ciències de la Terra, Filosofia i Treball Social, Ciències Matemàtiques i Informàtica, Economia i Empresa, Física, Psicologia i Infermeria i Fisioteràpia (annex 3).
A continuació la vicerectora informa d'un error en el document de modificació de plantilla relatiu al Departament d'Economia i Empresa.
Tot seguit intervé la professora Rosa M. Alberdi Castell per demanar un aclariment.
Finalment el Consell de Govern aprova per assentiment la modificació de plantilla amb la correcció de l'errada esmentada.
Punt 4: Implementació de nous estudis
El Rector dóna la paraula al vicerector d'Ordenació Acadèmica i Centres, que explica l'abast i el significat de l'acord normatiu sobre implementació de nous plans d'estudis oficials i comenta que quan es comença un nou pla d'estudis pot ocórrer que si no estan implementats tots els cursos no es puguin fer les convalidacions i adaptacions pertinents per poder obtenir el títol.
A continuació intervé el professor Joan J. Fiol Arbós, que demana quan entrarà en vigor aquesta normativa.
El vicerector li respon que l'entrada en vigor es produeix a partir de la seva aprovació.
Finalment el Consell de Govern aprova per assentiment la normativa sobre implementació de nous estudis (annex 4).
Punt 5: Comissions de contractació
El Rector dóna la paraula a la vicerectora de Professorat i Departaments, que explica que com a conseqüència del Decret 104/2002, de 2 d'agost, que regula el règim del personal docent contractat de la UIB, és necessari constituir i nomenar diverses comissions de contractació de personal docent i investigador a la UIB (annex 5).
El Consell de Govern aprova per assentiment la composició de la comissió de contractació d'ajudants, associats i col·laboradors interins proposada, i es procedeix a elegir el membre vocal que ha de designar el Consell de Govern.
Com a vocal primer titular s'elegeix el professor Pere M. Deyà Serra i com a suplent la professora M. Nélida Tur Faúndez.
Finalment el Rector proposa que els membres de la comissió de valoració de reclamacions presentades contra la proposta de la Comissió de Contractació siguin les mateixes persones que actualment formen part de la Comissió d'Apel·lació de Concursos i que alguna de les persones que varen presentar en el seu moment candidatura puguin intervenir com a suplents de la nova comissió que es crea, atès el nombre de catedràtics d'universitat que la integren.
Tot seguit intervé el professor Llorenç Valverde Garcia per indicar que atès que el nombre de membres que formen part de la Comissió d'Apel·lació de Concursos és superior al de titulars de la comissió que s'ha de constituir, s'ofereix per ser suplent en aquesta, si escau.
El Consell de Govern aprova la proposta.
Punt 6: Barems de professors col·laboradors, professors visitants i ajudants
El Rector dóna la paraula a la vicerectora de Professorat i Departaments, que informa dels barems que s'aplicaran en la contractació de professors col·laboradors, professors visitants i ajudants.
Així mateix assenyala que constata alguns errors en la documentació tramesa i aporta la documentació rectificada.
El Consell de Govern aprova per assentiment els barems de professors col·laboradors, professors visitants i ajudants, tot i que s'estableix un temps per revisar aquests barems (annex 6).
Punt 7: Convocatòria de places de professors associats a les seus universitàries de la UIB per al curs 2002-2003
El Rector dóna la paraula a la vicerectora de Professorat i Departaments, que explica l'abast de la convocatòria de places de professorat associat a les seus universitàries de la UIB per al curs 2002-2003 i informa dels departaments afectats (annex 7).
El Consell de Govern ratifica per assentiment la convocatòria de les places proposades.
Punt 8: Complements retributius del professorat (Campus Extens)
El Rector dóna la paraula a la vicerectora de Professorat i Departaments, que explica la proposta corresponent als complements retributius del professorat que treballa en el projecte Campus Extens.
El Consell de Govern aprova per assentiment la proposta esmentada i acorda de trametre-la al Consell Social perquè l'aprovi definitivament (annex 8).
El Rector dóna la paraula al vicerector d'Investigació i Política Científica, que explica l'abast i el significat del programa d'ajudes per convidar professorat (annex 9).
A continuació s'obre un torn de paraules en què intervenen els professors Mateu Servera Barceló i Perfecto Cuadrado Fernández per demanar aclariments i informació complementària.
Els respon el vicerector i afegeix que, si s'aprova aquesta normativa, a la propera sessió s'aprovaran les propostes de professorat convidat corresponents al primer semestre de
També intervé la professora Rosa Maria Alberdi Castell, que demana si es podrà convidar professorat no doctor.
El Rector indica que es podria establir que, prioritàriament, siguin doctors.
També intervenen els professors Eduard Cesari Aliberch, Mateu Servera Barceló i Perfecto Cuadrado Fernández.
Els responen el vicerector d'Ordenació Acadèmica i Centres i el vicerector d'Investigació i Política Científica.
El Consell de Govern aprova per assentiment la proposta d'ajudes per convidar professorat amb la incorporació dels suggeriments plantejats.
Punt 10: Consorci de l'Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears
El Rector informa sobre el text de l'esborrany de decret per a la creació del Consorci de l'Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears aportat per la Direcció General d'Universitat, en què se sol·licita l'aprovació explícita de la creació del Consorci, la participació de la Universitat i els estatuts del dit consorci (annex 10).
A continuació intervé el professor Perfecto Cuadrado Fernández, que fa una sèrie de reflexions entorn de la qualitat de les universitats petites i en relació amb els barems amb què s'avaluen la recerca, la docència i les activitats en els estudis humanístics i demana la inclusió d'una clàusula per a l'àrea d'humanitats que determini que els barems utilitzats responen a l'especialitat de la matèria.
El professor Pere M. Deyà Serra intervé en relació amb l'acreditació i avaluació a què fa referència l'article 5.b) dels Estatuts del Consorci i en relació amb l'article 6.b) per demanar que l'avaluació de la qualitat de la recerca que es fa des dels departaments universitaris es faci extensiva als instituts universitaris d'investigació.
Tot seguit intervenen els professors Antoni Socias Salvà i Ramon Puigjaner Trepat i el senyor Vicent J. Torres Escandell.
També intervé el vicerector d'Estudiants i Relacions Institucionals per demanar que el Consell de Govern aprovi la creació del Consorci, i es discuteixi més endavant el tema dels barems d'avaluació.
Finalment el Consell de Govern aprova per assentiment la creació del Consorci de l'Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears.
Així mateix acorda de demanar a la Direcció General d'Universitat que les avaluacions de la qualitat de la recerca que s'efectuen des dels departaments universitaris, d'acord amb l'article 6.b), es facin també extensives als instituts universitaris d'investigació, i a l'últim acorda de demanar a la dita direcció que a l'hora de realitzar l'avaluació de les persones que formen part de la comunitat universitària es tinguin presents les peculiaritats dels diversos estudis i branques del coneixement.
Punt 11: Normativa que ha de regular la suspensió dels contractes de professors associats
El Rector presenta una proposta de normativa que ha de regular la suspensió dels contractes de professors associats que han passat a ocupar un alt càrrec a l'Administració autonòmica.
A continuació s'obre un debat en què intervenen el senyor Vicent J. Torres Escandell per demanar aclariments i el professor Santiago Cavanillas Múgica, que proposa la possibilitat que el departament afectat pugui disposar, en qualsevol cas, de la plaça en qüestió.
També intervenen el professor Eduard Cesari Aliberch, que fa una reflexió sobre la naturalesa d'aquesta normativa, el professor Llorenç Valverde Garcia, que assenyala que l'abast de la normativa és excessiu, i el professor Perfecto Cuadrado Fernández, que es manifesta en el mateix sentit.
Finalment el Rector, vistes les intervencions i les dificultats d'aplicació d'aquesta normativa, retira la proposta.
Punt 12: Informació del Consell Executiu
El Rector informa dels temes següents:
a) Dels criteris generals que cal tenir en compte sobre la divisió de departaments.
Tot seguit intervé el professor Antoni Socias Salvà, que exposa la motivació de la proposta de la divisió del Departament d'Economia i Empresa (annex 11).
A continuació s'obre un debat en què intervenen el professor Josep Morata Socias, que assenyala que està d'acord a iniciar un debat intern i que en un futur pròxim hi haurà una proposta de divisió del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, el professor Josep Servera Baño, que fa una reflexió sobre la política de divisió de departaments, sobre la necessitat d'establir un marc general o decantar-se pel sistema de presentació de propostes escalonades.
El senyor Vicent J. Torres Escandell demana sobre els beneficis de la divisió de departaments, i el professor Pere M. Deyà Serra considera que la divisió de departaments pot donar lloc a problemes de representativitat en el Consell de Govern.
També intervenen la professora C. Nativitat Juaneda Sampol i el professor Antoni Llull Gilet.
Els responen el Rector i el vicerector de Projectes i Relacions Internacionals.
b) De la creació d'un consell de directors de departament i d'institut universitari i un consell de degans i directors d'escola, atès que s'ha posat de manifest per part d'alguns directors la manca de representativitat d'alguns departaments i instituts i d'alguns centres al Consell de Govern.
c) De la dimissió presentada pel professor Gabriel Janer Manila del càrrec de director de l'ICE, i proposa que una comissió s'encarregui de fer una proposta d'organització d'aquest institut.
Així mateix proposa les persones que podrien formar part de la dita comissió, que són: els professors Joan J. Muntaner Guasp, Bernat Sureda Garcia, Guillem Ramon Pérez de Rada i Mateu Servera Barceló.
d) D'un possible acord amb Sa Nostra per a la utilització de Can Tàpera.
La Secretària General informa dels temes següents:
a) De la primera reunió de la comissió per a la reforma dels Estatuts.
b) Del calendari de les sessions ordinàries del Consell de Govern (annex 12).
c) Del disseny d'un fòrum on hi haurà informació de les reunions del Consell de Govern (annex 13).
d) De l'acord del Consell Executiu relatiu a les recomanacions sobre l'ús a favor d'un llenguatge no sexista en la documentació universitària (annex 14).
El vicerector d'Ordenació Acadèmica i Centres informa de la programació que s'ha publicat als mitjans de comunicació sobre l'inici dels curs acadèmic 2002-2003.
El vicerector d'Investigació i Política Científica informa dels temes següents:
a) De la comissió que ha de seleccionar els alumnes col·laboradors tipus b), i recorda que, de conformitat amb l'article 6 de l'Acord normatiu 4648, de 23 de setembre de 1999, és formada pel vicerector d'Investigació i Política Científica i la vicerectora de Professorat i Departaments, que els professors als quals fa referència l'article esmentat són la professora Francesca Garcias Gomila i el professor Ramon Puigjaner Trepat i que hi ha d'haver dos estudiants elegits pel Consell d'Estudiants.
b) Dels fons FEDER i de l'estat actual del procés.
El vicerector d'Infraestructures i Medi Ambient informa de l'estat de les obres del nou edifici i agraeix al Servei de Contractació, Patrimoni i Infraestructura la feina feta durant aquests mesos.
En aquest punt intervé el president del Consell d'Estudiants, senyor Vicent J. Torres Escandell, per formular algunes queixes sobre la manca d'informació quant al retard en l'inici de les classes per a determinats estudis.
La professora Catalina Cantarellas Camps intervé en relació amb el tema del disseny del campus i considera que la Universitat, abans de fer nous edificis al campus, s'hauria d'haver plantejat la recuperació d'edificis al centre de Palma.
Els responen el vicerector d'Infraestructures i Medi Ambient, el Rector i el vicerector d'Estudiants i Relacions Institucionals.
A continuació informa de l'estat de les obres a la carretera de Valldemossa i de les actuacions fetes durant el mes de setembre i de les alternatives d'accessos al campus.
El Gerent informa que s'ha designat com a administradora de l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos la senyora Magdalena Tomàs Terrassa.
El vicerector d'Estudiants i Relacions Institucionals informa de l'estat actual de les negociacions sobre l'Estudi General Lul·lià i de la propaganda que realitzen els mitjans de comunicació d'un curs de postgrau de la Universitat de Vic que s'ha de fer al lloc esmentat, i demana al Consell de Govern que es pronunciï sobre la realització d'aquest curs a l'Estudi General Lul·lià.
El senyor Lluís Piña Saiz intervé per manifestar el seu acord, i el vicerector de Projectes i Relacions Internacionals intervé per completar la informació.
El Consell de Govern acorda de posar a l'abast la relació de cursos organitzats per altres universitats a la nostra comunitat autònoma i instar les diferents institucions, especialment la Conselleria d'Educació i Cultura, al compliment de la llei en aquest sentit i no participar en aquests tipus d'iniciatives i que actuï d'ofici en aquest tema.
Membres de les comissions que han de jutjar les places dels cossos docents
En aquest punt es presenta la composició de la comissions de contractació de professors visitants per cobrir dues places del Departament de Ciències Matemàtiques i Informàtica (annex 15).
El Consell de Govern aprova per assentiment la composició de les comissions de contractació de professors visitants proposades.
El Consell de Govern, aprovada la composició de la comissió de professors visitants, en compliment de la LOU i el Decret 104/2002, de règim jurídic del personal docent contractat de la UIB, aprova la composició de les comissions següents:
Departament: Ciències Matemàtiques i Informàtica
Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial
Perfil: Fonaments d'informàtica, informàtica gràfica I i visió per computador
Enginyeria de Sistemes i Automàtica
Perfil: Sistemes de percepció i sistemes integrats de fabricació
El Consell de Govern aprova la proposta de nomenament de col·laboradors referent als senyors que s'indiquen a continuació (annex 16):
¿ Josep Melià Ques com a col·laborador del Departament de Dret Públic, per al curs 2002-2003.
El Consell de Govern aprova per unanimitat la concessió d'any sabàtic per als professors i professores que s'indiquen tot seguit (annex 17):
¿ Adelaida Ambrogi Álvarez, titular d'universitat de l'àrea de coneixement de Lògica i Filosofia de la Ciència, pel període comprès entre l'1 de gener de 2003 i el 31 de desembre de 2003, al Consell Superior d'Investigacions Científiques, Instituto de Filosofía (Madrid).
¿ Jeroni Morey Salvà, titular d'universitat de l'àrea de coneixement de Química Orgànica del Departament de Química, pel període comprès entre l'1 d'octubre de 2002 i el 30 de setembre de 2003, a la Universitat de Texas (Austin, Estats Units).
El senyor Vicent J. Torres Escandell fa una queixa sobre la manca d'informació pel que fa a la modificació de la normativa de permanència aprovada a finals de juliol i una altra sobre la informació que apareix al sobre de matrícula relativa al cost per alumne que subvenciona el Govern de les Illes Balears.
A continuació demana informació sobre una reunió d'una associació contra la corrupció a les universitats espanyoles.
El professor Pere M. Deyà Serra demana informació sobre els parcs científics.
A continuació demana si s'ha signat el conveni amb el Consell de Mallorca i TIRME, SA.
Finalment demana que la correspondència que li arribi com a director de departament tingui algun distintiu per tal de facilitar que es puguin registrar els documents.
I no havent-hi més assumptes per tractar, es tanca la sessió a les 14.45 hores.
De totes les quals coses, com a Secretària General, don fe.
CONSELL DE GOVERN DEL DIA 24 DE SETEMBRE DE 2002 |
El festival DGTL Barcelona 2019 se celebrarà els dies 23 i 24 d'agost al Parc del Fòrum i ha anunciat que afegeix una Closing Party el diumenge 25.
Un esdeveniment de música electrònica amb quatre escenaris on es podran escoltar alguns dels DJ més rellevants del panorama internacional i també talents autòctons.
Lloc: Parc del Fòrum (Barcelona)
Com a part vital del col·lectiu parisenc Blocaus, Anetha ha impulsat el techno més innovador durant anys a la capital francesa.
Provinent de São Paulo, establerta a Barcelona i sonant completament internacional, les produccions d'ANNA i la seva destresa en la barreja han captivat tant a fans com a cèlebres DJ per igual.
El jove mag suec Axel Boman ha estat colant les seves produccions alegres i carregades de soul en bosses de DJ al voltant del món.
És coneguda per crear barreges sense costures, adaptant-se a qualsevol horari sense perdre de vista les necessitats de l'audiència.
Charlotte de Witte està conquistant l'escena techno de manera implacable i no sembla mostrar cap senyal d'aturar-se.
La seva destresa i la seva creativitat com a DJ s'alimenten tant dels seus anys d'entrenament clàssic com de les seves incomptables incursions en l'analògic i digital.
Pots esperar un viatge d'allò més esbojarrat amb aquest home al capdavant de la nau.
Combinació inèdita de techno, electro, efectes, sensualitat i grooves sense fi.
Aquesta combinació d'estils és difícil d'imaginar, però serà fàcil de ballar.
Ivy Barkakati és una altra més en una llarga llista de DJ que es van enamorar de la nostra ciutat i s'hi han quedat.
Mills ha creat al·lucinants "soundtracks" per a films, exposicions en els museus més rellevants del món i captivadores demostracions de mestratge tècnica.
El talent emergent holandès es caracteritza per ser un gran selector que combina house i tech house.
El DJ i productor Marcel Dettmann és reconegut com un dels defensors més influents del techno contemporani.
Ja sigui garage, dubstep o house, aquesta londinenca té tot preparat per satisfer les necessitats de la pista de ball.
Combinant grooves analògics i soul, el Sr.
G et tindrà ballant sense parar al Parc del Fòrum.
La passió musical de Nølah va començar als set anys, quan es va embarcar en l'estudi del piano clàssic, però la seva traça amb el teclat la va portar a desembarcar al regne de la música electrònica, d'on ja no ha sortit.
Amb ella tindrem garantit el house dels 90, clàssics de l'UK garage i una manera de barrejar feta a l'antiga.
Després de 10 anys, Tassilo Ippenberge i Thomas Benedix segueixen sorprenent audiències en cada pista que capitanegen.
Amb una carrera que ja abraça més de 20 anys, Paula Cazenave és una de les figures femenines líders de l'escena estatal.
Un es balanceja entre gèneres com el deep house, l'ambient i el techno; l'altre és considerat un dels ambaixadors més importants del so Innervisions.
Satori és aquí per satisfer qualsevol amant de la música meditativa, provocant un viatge espiritual a través del seu ventall de sons infinits.
Seth Troxler va ser capaç de crear alguns dels temes més fins i intuïtius del món.
Artista principalment de Techno i amb una educació musical clàssic i una destresa que no deixa de sorprendre a la audiència.
La seva extensa col·lecció de vinils alberga el millor del soul, del funk, del hip-hop i, per suposat, del house.
Ylia estava començant la seva carrera com a pianista clàssica i compositora quan la música electrònica es va apoderar d'ella.
Tale of Us és un projecte basat a Berlín i format pels milanesos Karm i Matteo.
Tots dos comparteixen una visió particular de la música electrònica que reuneix elements del techno i del house, per barrejar-los amb pop.
Com la figura més destacada de l'escena electrònica de Bogotà, Adriana López ha posat a la seva ciutat (i el seu país) al mapa del techno.
Començant anys enrere en el mític club Razzmatazz, no va passar gaire temps fins que l'Apolo el va cridar també per ocupar la seva cabina.
Aquest any el DJ i productor de Colonia Barnt s'uneix al alemany Roman Flügel per oferir-nos el bleeping house i el techno experimental que de segur farà vibrar la pista de ball.
L'aclamat DJ alemany fa molts anys que és a la indústria, i aquest temps l'ha convertit en un dels exploradors més originals.
No hi ha manera d'anticipar realment què és el que sortirà pels altaveus, però una cosa és segura: serà groovy, serà funk i sonarà fresc.
És un d'aquells artistes que és difícil de classificar en un gènere concret.
Una ment panoràmicament oberta.
La seva experimentació constant i la seva recerca per apropar les fronteres de la música clàssica i l'electrònica són alguns dels elements que realment el separen d'altres artistes.
Amb bells vocals com a força conductora del projecte, aquest combo minimalista portarà els millors temes a DGTL Barcelona.
Una barreja de ritmes britànics amb beats i sintetitzadors retro.
Jeremy és un amant i col·leccionista de discos amb un coneixement del deep house i de la tradició i el desenvolupament de la música com pocs.
Fingers és un productor i DJ establert a Memphis, i conegut per ser una de les figures més rellevants del Chicago house dels anys 80.
El seu so està en evolució constant, sense perdre la seva energia vibrant i única.
Les seves produccions tenien la tendència a quedar-se al lloc número 1 de les llistes de popularitat en els anys 80, arribant a prou gent com per guanyar-se el respecte i l'estima de figures com Daft Punk, Laurent Garnier o John Legend.
Com a DJ, té una habilitat sorprenent per deixar l'audiència ballant durant tota la nit.
La transició de Carola cap al techno va començar el 1993 al costat d'altres amics i clubbers napolitans com Gaetano Parisio, Davide Squillace, Random Noize i altres DJs que estaven buscant fer alguna cosa nova a l'escena napolitana.
Filla d'un DJ veneçolà dels 80, sembla que el bon gust per la música és hereditari.
Scruff és d'allò més seriós, sovint tocant sets maratonians de més de sis hores.
La seva carrera va començar el 2009 i, en menys d'un any, es va convertir en la resident del mític club rus Arma17.
La creativitat, valentia i recerca incessant de noves vies d'expressió són algunes de les seves principals constants i virtuts sonores.
Paula Temple va deixar tothom al·lucinat amb 'Deathvox', el seu segon llançament per al llegendari segell R & S Records.
Da banda de ser una excel·lent DJ, Phosky és, també, una tècnica de so professional per tan la qualitat del sol mai serà un problema durant les seves sessions.
Artista versàtil que toca el techno, minimal, d'n'b, deep house i el que sigui.
Després d'haver fet base a Barcelona, la reputació i el club de fans de Raxon continua creixent a tot el món.
Ross From Friends s'ha guanyat un nom després de publicar el tema 'Talk To Me, You'll Understand'.
Apostem a que Skatebård aconseguirà que somriguis sense parar durant tota la sessió!
DJ, productora i propietària d'un segell discogràfic, Sonja Moonear és una habitual de l'escena underground de Ginebra.
Xosar porta a la taula un ventall de seqüenciadors i màquines de ritme.
El resultat final són improvisacions carregades de techno.
L4: estació El Maresme-Fòrum (sortida per rambla de Prim)
de diumenge a dijous i festius: de 5 a 24 h
divendres i vigílies de festiu: de 5 a 2 h
feiners i dissabtes: de 6 a 23 h
diumenges i vigílies de festiu: de 7 a 23 h
feiners i dissabtes: de 6.55 a 22.05 h
diumenges i vigílies de festiu: de 8.45 h a 22.05 h
Parking Bus Garcia Fària – Diagonal Mar (a vuit minuts caminant, aproximadament)
de 13 a 24 hores d'estada: 41,45 € / nit: 19,15 €
Consulta tots els festivals de música de Barcelona 2019
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Paper ( + Digital tots els dies)
Si us plau, torna-ho a intentar-ho d'aquí uns minuts.
Vull veure totes les subscripcions
Total prioritat per als nostres subscriptors
Disfruta d'una gran quantitat de suplements i publicacions especials
Formar part del club del subscriptor d�El Peri�dico, amb m�s de 1.000 propostes en oci i cultura
Les millors propostes en oci i cultura. |
A partir d'ara no poden circular per les voreres ni per zones exclusives per a vianants, com ara la Rambla
Vilanova i la Geltrú disposa ja d'una normativa pròpia que regula l'ús dels patinets elèctrics i altres vehicles de mobilitat personal (VMP).
El decret aprovat fa pocs dies fixa les zones i les condicions per circular per la ciutat.
Destaca la prohibició de circulació per les voreres i per les zones exclusives per a vianants, com ara la Rambla o el carrer dels Caputxins.
El regidor de Mobilitat, Antoni Palacios, explica que aquesta normativa "intenta solucionar el problema que ens demanda la ciutadania de la convivència entre patinet i la persona que va circulant a peu".
Palacios ha deixat clar que l'Ajuntament aposta per l'ús d'aquests tipus de vehicles no contaminants, però creu necessària la regulació.
El decret també determina la velocitat màxima, segons per quin tipus de carrer se circuli, fixa la distància que hi ha d'haver entre el VMP i el vianant, i fixa normatives de seguretat com ara l'obligació de portar timbre, elements reflectants i llums.
El decret aprovat per l'Ajuntament de VNG s'avança a la modificació de l'ordenança local de circulació, prevista per l'any vinent, que ja integrarà totes aquestes novetats.
La regulació d'ús dels patinets també tenia per objectiu establir normes en un àmbit "que la Direcció General de Tráfico (DGT) ha trigat molt a regular".
Antoni Palacios explica que l'Ajuntament vol donar resposta a les principals queixes rebudes, que fan referència a "la circulació de patinets a les zones exclusives de vianants, com la Rambla, on alguns circulen a velocitat alta, o alguns passaven molt a prop de les façanes".
La nova normativa municipal fixa l'edat mínima per circular amb patinet en 12 anys i prohibeix circular utilitzant auriculars o telèfon mòbil.
Escolta el regidor Antoni Palacios parlant sobre el decret dels VMP AQUÍ |
Òrgans de Justícia i Comissions
Pla de Competició / Regles de Joc
jugadors procedents de l'exterior
FC Barcelona - Atlètic de Madrid i València CF - Real Madrid.
Aquest ha estat el resultat del sorteig de la Supercopa d'Espanya que s'ha celebrat aquesta tarda a la Ciudad del Fútbol de Las Rozas, seu de la Federació Espanyola de Futbol.
Enguany, s'estrenarà un nou format per la Supercopa d'Espanya, que consisteix en una final a quatre, entre els dies 8 i 12 de gener, a l'Aràbia Saudita.
La primera semifinal la disputaran, el dia 8 de gener, el València CF i el Real Madrid.
La segona semifinal serà el 9 de gener entre el FC Barcelona i l'Atlètic de Madrid.
La gran final d'aquesta competició se celebrarà el diumenge 12 de gener.
Els partits es disputaran a Yeda (Aràbia Saudita) a l'estadi Rei Abdullah.
Madrid) i José Luis Gayà (València CF), han estat els encarregats de treure les boles del sorteig.
L'Olímpic de Terrassa acollirà la final de la Copa Catalunya Absoluta
El Barça s'enfrontarà al Sevilla a les semifinals de la Copa de la Reina
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL |
Vivíem, quan era petit, al costat del ferrer nou.
El seu taller era un anar i venir constant d'homes que hi duien a reparar els carros i les arades o mil eines més.
Però a mi, el que més m'agradava era quan hi anaven a ferrar les bèsties i amb la força de la veu i de les mans havien de fer creure aquells matxos imponents que es resistien a deixar-se fer.
Tot i que jo era petit i em feien fora perquè no prengués mal, duc al pou de la memòria la imatge roent del ferro a la fornal i el dringar compassat del martell -sempre dos cops suaus a l'enclusa i després un de sec a la ferradura-, i també, però potser d'una manera més fonda, recordo l' estranya olor que quan el Domènec hi acostava la sabata encara calenta, desprenien les peülles dels animals.
D'aquest món en conservo moltes imatges, però en totes s'hi dibuixen les mans rabassudes i fortes d'aquells homes que eren capaços de frenar l'embat de les mules i els cavalls o que doblegaven el ferro i removien la terra per treure'n profit.
De la meva infància en conservo amb nitidesa la imatge de les mans rugoses i nerviüdes amb què els homes aixecaven el món.
També les del meu pare eren així, grosses i vigoroses.
Agafat a les seves mans no tenia por de res perquè les sabia fortes i perquè quan alçava la meva maneta infantil buscant recer, sempre m'acollien amb una calidesa que em feia sentir dins del niu.
Probablement sigui per això que el vídeo que encapçala aquest apunt, fet per la Ruth Solano i la Ivana Larrosa pel Museu de la Vida Rural, m'hagi impressionat tant com ho ha fet.
Dediqueu-hi 10 minuts i deixeu-vos endur pels sons i les imatges, pels versos de Jorge L. Borges, de Joan Vinyoli i de Joan Margarit i reviureu tot un món fet amb l'antiga lluita de la mà de l'home.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Un esmolet francès, de Razecueillé, a tocar de la Val d'Aran, va iniciar a Girona, fa més de cent anys, una nissaga de ganiveters que s'ha mantingut fins a l'actualitat
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Precisament aquest Dotze d'Octubre un indígena aimara bolivià ha tornat a guanyar les eleccions a Bolívia.
Una coincidència historicopoètica.
Evo Morales, després de sumar entre un 59% i un 61% dels vots segons els sondejos a peu d'urna, aconseguia una victòria sense precedents perquè serà el primer president democràtic que suma tres mandats continus en la història del país.
El seu partit, el Moviment al Socialisme (MAS), va sortir victoriós el 2005 amb un 54% dels vots i el 2009 amb un 64% de suport.
Bolívia seguirà, doncs, en l'eix dels governs progressistes de l'Amèrica del Sud junt amb Veneçuela, l'Equador, l'Uruguai, l'Argentina i, probablement, el Brasil.
Per què una victòria tan aclaparadora?
Les millores econòmiques i socials del que era considerat el segon país més pobre d'Amèrica darrere Haití comencen a notar-se en la realitat quotidiana dels bolivians.
Morales i el seu Govern, que han proposat la seva Agenda Patriòtica 2025, són conscients de tot el que queda per fer.
Les millores dels mandats d'Evo Morales es podrien resumir en 10 punts clau.
Bolívia és un país pobríssim, sense gairebé indústria, però amb unes riqueses econòmiques potencials altíssimes.
L'economia ha aconseguit en els últims cinc anys un desenvolupament macroeconòmic positiu, amb superàvits en les balances fiscal i comercial, una inflació moderada i un creixement mitjà anual proper al 5%.
El producte interior brut creixerà al 5,5% per al 2014.
Segons el Banc Mundial, el Brasil creixerà al 2,4% i Argentina pot tenir xifres negatives.
El PIB de Bolívia gairebé s'ha quintuplicat i les exportacions s'han multiplicat per 10 durant els anys de Govern de Morales.
Bolívia, un país on la immensa majoria de la població vivia en la misèria, registra la major reducció de pobresa a la regió (d'un 32% entre el 2000 i el 2012).
Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD ), el país avança però encara "és molt vulnerable".
L'any 2002, l'índex de persones per sota de la línia de pobresa arribava al 63% de la població i el 40% estava en condició de pobresa extrema.
Els índexs actuals demostren que aquestes xifres s'han reduït notablement.
Per al 2013, l'índex de persones per sota de la línia de pobresa va quedar-se al 49% i la pobresa extrema es va reduir al 25%.
"No obstant això, continuen resultant índexs molt alts", diu el PNUD.
La ciutat de La Paz és tan desigual que, fins i tot, l'oxigen es paga car.
La capital es troba entre els 3.600 i els 4.100 metres sobre el nivell del mar: les classes altes conviuen a la Zona Sur, mentre que els indígenes més pobres malviuen a la ciutat d'El Alto.
Però, segons l'índex de Gini, Bolívia –amb l'Uruguai – encapçala la llista dels països amb major reducció de la desigualtat entre el 2008 i el 2012.
Després de diverses dècades de dictadures, privatitzacions i corrupcions sota la tutela del Consens de Washington, la situació havia arribat a un punt mort absolut.
La UNESCO va declarar el país lliure d'analfabetisme l'any 2008 després de gairebé tres anys de campanya gràcies al mètode cubà "Yo sí puedo".
Professors bolivians i aparells tècnics donats per Cuba van permetre saber llegir i escriure a uns 850.000 bolivians, segons xifres del Ministeri d'Educació i Cultura de Bolívia.
La xifra d'analfabets queda ara en un 3%.
Després de perdre la plata i l'estany, els bolivians van dir 'no' a malvendre les seves enormes reserves de gas a les multinacionals occidentals durant la Guerra del Gas de l'any 2003.
Van fer fora un president que parlava castellà amb accent dels Estats Units, Gonzalo Sánchez de Lozada, i van acabar votant per les promeses de nacionalització dels hidrocarburs del MAS.
Fins aleshores, les empreses estrangeres repatriaven uns 500 milions de dòlars cada any, xifra que representaria un 6% del PIB bolivià.
El 2006 va nacionalitzar les empreses estrangeres dedicades a l'extracció d'hidrocarburs, incloent-hi l'espanyola Repsol; el 2012 va nacionalitzar una empresa subsidiària de la multinacional Red Eléctrica de España; i manté litigis amb el gegant indi de l'acer Jindal Steel and Power per suposats incompliments de contractes.
No han aconseguit que tot el procés industrial de la mineria i dels hidrocarburs depengui d'empreses bolivianes, i no de les inversions encara presents dels Estats Units, del Canadà o de la UE.
El Govern de Morales ha decidit per llei apujar el salari mínim i, en general, els salaris de la majoria de treballadors bolivians en diferents ocasions.
El 2005, el salari mínim equivalia a 65 dòlars i ara seria de 210 dòlars.
Segons el Ministeri d'Economia, dels 100 supermercats que hi havia al país el 2006 es va passar a més de 400 en l'actualitat.
A més, el 2007, l'edat requerida per percebre una pensió de jubilació es va reduir de 65 a 60 anys.
Segons els informes del PNUD, "els impostos procedents de la venda d'hidrocarburs es van convertir en la principal font de finançament d'aquestes mesures socials".
El 1990, en el primer informe mundial sobre Desenvolupament Humà publicat pel PNUD, Bolívia figurava dins la categoria de desenvolupament humà baix.
Se situava aleshores en índexs econòmics i culturals similars als de l'Àfrica subsahariana.
Avui Bolívia ha aconseguit ascendir a la qualitat de desenvolupament humà mitjà.
A la llista de 2014 ocupava el lloc 113, per davant de països com El Salvador, Nicaragua, el Marroc o Sud-àfrica.
Tot i això, el país segueix tenint molt a millorar: alt grau d'exclusió social, inexistència institucional de l'Estat en territoris allunyats del centre del país, sistema de transport deficient, models colonials latifundistes d'ocupació de la terra i falta de projecte polític comú entre les diferents regions de l'Estat.
Bolívia té una taxa d'homicidis per sota de la mitjana llatinoamericana (12 per cada 100.000 habitants enfront dels 27 de mitjana regional), segons dades del Banc Mundial.
Justament a la zona més rica del país, a la regió de Santa Cruz, és on més criminalitat hi ha.
El PNUD assegura en el seu darrer informe sobre el país que en l'àmbit de la política és un exemple referent "de transició democràtica pacífica" del poder en mans d'una minoria blanca al d'una majoria indígena "després d'una llarga història d'exclusió i violència".
No hi ha casos significatius de violència política malgrat el canvi radical dels darrers 10 anys al país.
El Govern de Morales va nomenar el 2013 la seva primera ambaixadora d'ètnia aimara, Rusena Maribel Santamaría Mamani, una dirigent indígena de 41 anys i agrònoma de professió.
Bolívia ha buscat aixopluc de governs més forts i amb més recursos com els de Veneçuela, l'Equador, l'Uruguai i l'Argentina.
Ha girat en l'òrbita de l'Aliança Bolivariana pels Pobles de la Nostra Amèrica (ALBA) i va fer fora del país l'agència antidrogues dels Estats Units (DEA).
Fins i tot, Morales va trencar relacions amb Israel arran de l'atac a Gaza del 2009 i ha reconegut recentment Palestina com a Estat independent.
Aixo no vol dir que Bolívia sigui avui cap paradís.
Els dèficits encara són enormes per a un país empobrit durant cinc segles.
El mateix Govern de Morales ha plantejat un pla de Govern anomenat Agenda Patriòtica 2025, que s'imposa com a reptes conquerir la sobirania alimentària, tot i els interessos dels grups latifundistes exportadors de l'Orient bolivià; la industrialització dels recursos naturals del liti d'Uyuni, del ferro del Mutún i del gas del Chaco, pel qual necessita crear una xarxa interna de gasoductes, i impulsar una "revolució educativa, científica i tecnològica" per formar els quadres del futur per reduir la dependència dels Estats Units i de la UE.
Alguns dels mateixos companys de Morales ja han mostrat la seva decepció perquè no s'ha atrevit a contrarestar el poder de l'alt empresariat bolivià i per dur a terme sense prou consens projectes com una carretera a través de la selva boliviana o la reducció dels subsidis a la benzina.
Des de l'esquerra, analistes com l'uruguaià Raúl Zibechi critiquen "els atacs contra els pobles indis" i la seva defensa del "territori" en un dur article; o l'estatunidenc James Petras denuncia "el capitalisme extractiu" i "l'excessiva dependència del sector exportador agrariominer" de Bolívia i d'altres països llatinoamericans en un informe sobre els reptes de l'esquerra al continent.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
Les agències de l'Associació Catalana d'Agències de Viatges Especialitzades (Acave) preveuen un augment de les reserves d'un 7% per a Nadal i Cap d'any respecte a les festes de l'any passat.
Aquestes són les previsions d'ocupació que emanen d'una enquesta feta a les més de 550 agències associades a Acave a tot Espanya, ha informat l'associació aquest dimecres en un comunicat.
La majoria de les agències espanyoles associades a Acave enquestades (62%) ha afirmat haver registrat un creixement de la seva facturació d'entre el 5% i el 10% respecte a l'any anterior, mentre que un 30% ha aconseguit els mateixos resultats que el 2017.
Les destinacions per a Nadal i Cap d'any segueixen tenint les estacions d'esquí com a protagonistes, però també destaquen molt especialment els viatges als Estats Units, especialment a Nova York.
També predominen els viatges a les capitals del centre i del nord d'Europa, que són escollides al Nadal pels seus atractius mercats ambulants nadalencs o destinacions més llunyanes com Lapònia.
Acave ha assenyalat que aquest any tornen amb força destinacions d'Àsia com Myanmar, les Maldives, Tailàndia, Dubai o Sri Lanka, així com destinacions sud-americanes i centreamericanes, com són l'Equador, el Carib, Costa Rica i Mèxic, igual que Àfrica i els safaris, que continuen sent un producte destacat en aquestes dates.
Així mateix, les agències enquestades han constatat que les famílies han incrementat el pressupost que destinen als viatges, i en conseqüència estan contractant vacances per a destinacions més remotes, mentre que la demanda per a Egipte es recupera i creixen a l'Orient Mitjà mercats com els Emirats Àrabs i Oman, i els països asiàtics, com l'Índia o el Japó.
A Espanya existeixen actualment 4.500 agències de viatges, un 59% menys que abans de la crisi, --de les quals, més de la meitat es concentren a Madrid, Catalunya i Andalusia--, i gestionen un total de 32,6 milions de viatges a l'any, en la seva gran majoria vacacionals (28 milions), amb un taxa de penetració del 38% del total de viatges turístics.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La catalana Seat va comptabilitzar un benefici operatiu de 216 milions d'euros entre gener i juny d'aquest any, el que representa una xifra rècord i un increment del 1,9% en comparació amb els 212 milions d'euros que va guanyar en el mateix període de 2018.
Segons dades publicades pel grup Volkswagen, Seat va tancar els sis primers mesos de l'exercici actual amb un volum de negoci de 6.266.000 d'euros, el que es tradueix en una pujada del 8,3% respecte als 5.786.000 d'euros que va facturar a la primera meitat de 2018.
En l'acumulat de l'any fins al juny, la firma amb seu a Martorell (Barcelona) va superar per primera vegada en la seva història la barrera de les 300.000 unitats matriculades a tot el món, amb una xifra de 314.300 unitats, un 8,4% més.
Volkswagen destaca que l'evolució positiva del benefici, la facturació i les vendes de Seat en el que va d'any s'explica per la demanda "particularment sòlida" dels seus models tot camí Arona i Ateca.
Així mateix, ha subratllat que les millores comptabilitzades tant en el volum com en el 'mix' de vendes van impulsar un 1,9% el seu benefici operatiu semestral, el que va permetre més que compensar l'impacte negatiu vinculat a l'increment dels costos.
Des de la firma espanyola van indicar que la pujada dels guanys i de les matriculacions es va produir en un entorn de caiguda del mercat a Europa i van ressaltar l'efecte en el 'mix' gràcies a la comercialització dels tot camins, que ja representen el 43% de les vendes.
"Seat aspira a consolidar en el conjunt de 2019 els bons resultats financers que està aconseguint.
Al mateix temps, mantindrà la seva xifra d'inversions i despeses en R + D per a nous models, així com en màrqueting", van afegir des de l'empresa. |
Més de vint anys després del Simposi Internacional de Literatura Pornogràfica i Obrera a la Universitat de Barcelona, Xavi troba una novel·la d'un altre dels estudiants assistents.
L'obra segueix, aparentment, les conclusions que es van plasmar en aquell Simposi, la influència de la pornografia en les relacions socials.
Però va més enllà: presenta uns personatges en el trànsit a la maduresa que reflexionen sobre com l'hegemonia cultural els condiciona la vida.
La troballa d'aquesta novel·la provoca que Xavi decidisca cercar els seus antics companys i que descobrisca una visió alternativa de la seua pròpia joventut.
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix.
Amb La pornografia de les petites coses, l'escriptor valencià Joanjo Garcia es consolida com una de les veus destacades de la seua generació.
Ho aconsegueix amb una obra que es construeix com un joc de nines russes per reflexionar sobre les ambicions i frustracions del jovent que va començar a militar políticament als anys noranta.
Una novel·la, per tant, que voreja els límits de les convencions narratives per despullar uns personatges que ens parlen de nosaltres mateixos. |
Els Països Catalans, especialment Catalunya, serien "el nucli geogràfic més important del radicalisme islamista a la riba nord de la Mediterrània".
Així ho consideren els governs espanyol i francès, com també les autoritats nord-americanes.
A Barcelona, a més dels Mossos, del CNI i del Centro Nacional de Coordinación Antiterrorista, hi estan operant, en aquesta qüestió, serveis d'informació de la CIA, la DGSE francesa i els seus equivalents alemanys, britànics, algerians i marroquins.
La CIA té a Barcelona una unitat de contraterrorisme des l'any 2008 –basada al seu consolat–, segons es desprèn d'una de les filtracions de Wikileaks.
En els documents revelats, el departament d'Estat nord-americà considera Catalunya com "el més important centre d'activitat terrorista del sud d'Europa."
Dades del Ministeri de l'Interior espanyol mostren que a Catalunya s'han realitzat, des l'any 2012, trenta-una operacions policials contra el gihadisme (vint-i-dues a Barcelona, cinc a Girona, tres a Tarragona i una a Lleida) amb seixanta-dos detinguts.
Els islamistes radicals arrestats a Catalunya representen un terç del total de detencions fetes en territori de l'Estat espanyol.
Al País Valencià, en el mateix període, hi ha hagut dotze operacions i divuit detinguts.
A les Illes Balears s'hi han detingut tres persones en dues operacions, una a Mallorca i l'altra, molt recent, a Eivissa.
A la Catalunya del Nord, el Ministeri de l'Interior francès hi té controlats seixanta casos de "radicalització extrema" i l'any passat van detenir tres islamistes que projectaven un atemptat contra la base militar francesa del cap Biarra, entre Cotlliure i Portvendres.
Per la seva situació geogràfica i els seus corrents migratoris, els Països Catalans s'estan convertint en una mena de "corredor del Mediterrani pel gihadisme", segons fonts policials.
El nombre elevat d'islamistes radicalitzats és proporcional a la important població musulmana que hi resideix.
Més de sis-cents mil musulmans viuen als Països Catalans i es calcula que, en general, "un deu per cent dels musulmans són permeables, a graus diversos, a les tesis islamistes."
Segons el Consell de Seguretat Nacional espanyol, "Catalunya és la zona on hi ha més processos de radicalització ràpida i on la comunitat musulmana té més vincles amb extremistes d'arreu d'Europa".
A causa de la pressió policial a Catalunya, des del 2014 els serveis d'intel·ligència espanyols han detectat "un desplaçament de domicili en direcció de València per part d'elements radicalitzats que s'instal·len en barris perifèrics, on la comunitat musulmana no està tan vigilada com a Barcelona".
Des fa un any, el govern català té subscrit un protocol de col·laboració entre l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i l'École Nationale Supérieure d'Application de la Police Nationale de França per a "l'intercanvi de coneixements i experiències en el camp de la formació de la policia", intercanvis on la lluita contra l'integrisme radical gihadista té una importància cabdal.
Des del gener del 2015, coincidint amb l'atemptat a París contra Charlie Hebdo, Catalunya està en el nivell de màxima alerta de 4 sobre 5, la qual cosa representa "una actitud d'extrema vigilància i prevenció" per part dels Mossos d'Esquadra.
La policia catalana té activat, des d'aquella data, el pla operatiu especial antiterrorista (POEA), destinat a "millorar les capacitats d'anàlisis i de valoració de l'amenaça terrorista, promoure mesures preventives que detectin fenòmens de radicalització, identificar llocs i espais susceptibles de patir un atac terrorista, dissenyar mecanismes de coordinació operativa i implementar mesures d'autoprotecció per als membres de la policia".
El POEA analitza els fenòmens de radicalització "a les presons, entre els detinguts que passen per les comissaries, en els grups d'atenció a les víctimes i també a través de les experiències de les policies locals."
L'atenció preventiva se centra igualment "en la comunitat educativa, per detectar a temps fenòmens i actituds sospitosos a les aules."
Finalment, en aquest pla de la policia catalana hi té també especial rellevància "la identificació de llocs susceptibles d'atacs terroristes".
Els Mossos d'Esquadra han dissenyat, per una altra banda, operatius antiterroristes propis.
A Catalunya els Mossos disposen de cinc operatius ordinaris i dos d'extraordinaris que tenen, cadascun, un nom.
L'operatiu anomenat Cercle està destinat a controlar col·lectius potencials de risc.
El nom Hexàgon és per als dispositius adreçats a llocs d'afluència massiva.
Trapezi és per a tot tipus d'infraestructures de transport.
Triangle, per a les estructures estratègiques o crítiques, i Rectangle, per als centres i organismes oficials.
Els operatius extraordinaris són el Garbell destinat
controlar vies de comunicació i Gàbia per detenir els autors dels atemptats.
Actualment, són vigents els cinc ordinaris i un d'extraordinari, el Garbell.
Aquest programa policial determina que, en el nivell d'alerta 4, "els efectius policials hauran de destinar, com a mínim, el vint per cent del patrullatge preventiu a la prevenció antiterrorista."
En aquest sentit, els Mossos han efectuat "una mitjana mensual de 50.250 hores de prevenció".
Dimecres passat va tenir lloc a Barcelona el congrés sobre terrorisme de l'EuroCOP (European Confederation of Police) amb tots els sindicats policials europeus.
El conseller d'Interior, Jordi Jané, va aprofitar-ho per reclamar a Madrid que permeti als Mossos "ser presents al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat" del qual estan exclosos.
EuroCOP reclama "més coordinació i mitjans materials i humans per lluitar contra el terrorisme gihadista".
Un grup autònom gihadista havia previst assaltar, el mes de gener d'enguany, un centre de comunicacions de l'exèrcit francès situat al cap Biarra, entre Cotlliure i Portvendres.
Tenien previst "matar els soldats de la petita guarnició i filmar la decapitació del seu comandant", segons va informar el ministre de l'Interior francès Bernard Cazeneuve en el moment de la detenció del comando, l'estiu passat.
L'instigador del projecte d'assalt estava en contacte via internet amb un gihadista francès d'Estat Islàmic a Síria, que li havia ordenat "atemptar en territori francès" o "anar a combatre amb ell a Síria", tal com va explicar des de París el fiscal general de França, el nord-català François Molins.
L'aspirant gihadista, resident a Marsella, estava vigilat des l'any 2014 pels serveis antiterroristes francesos de la DGSI a causa de "la seva relació amb gihadistes empresonats o combatents al Pròxim Orient."
Per realitzar l'atemptat va organitzar una cèl·lula clandestina amb un exsoldat francès de la marina, que havia estat destinat al centre de comunicacions militars de la costa nord-catalana on s'havien de cometre els assassinats.
L'exmilitar coneixia accessos, torns de guàrdia i mesures de seguretat.
Poc després, aquestes detencions va tenir lloc a Perpinyà una gran operació policial als barris de Sant Mateu, la Real i Espai Mediterrani.
Es van controlar, sense detencions, una seixantena d'islamistes radicalitzats.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Els primers castells de 7 ja volten per les places.
Són esporàdics i puntuals, però ja acompanyen les primeres aletes.
Ahir diumenge va ser el torn dels Castellers de Sabadell i els Castellers de Terrassa, que, en tots dos casos, van enlairar el 3de7 i el 4de7 per saludar dos esdeveniments esportius a les seves respectives ciutats.
Aquests castells se sumen als 3de7 plantats la setmana anterior per la Colla Castellera de Figueres i els Castellers de Sant Cugat.
Els dos castells de 7 dels de Sabadell, acompanyats de dos pilars de 4, es van fer a la Llanera Trail, una marató de muntanya organitzada per la Unió Excursionista Sabadell.
Els 3 i 4de7 dels Castellers de Terrassa, a més del pilar de 5 i dos de 4, també es van fer en una manifestació esportiva; en aquest cas, la Mitja Marató de Terrassa, que també va comptar amb participació de la canalla a la Santi Centelles, una versió curta de la cursa.
La doble parella de castells de 7 de les dues colles del Vallès arriben després que la setmana passada es fessin els primers 3de7 de l'any.
La Colla Castellera de Figueres va actuar a la Fira de l'Oli d'Espolla, junt amb el 5de6, el 4de6 amb l'agulla i el vano de 5.
Els Castellers de Sant Cugat van fer el 3de7 durant la jornada que van organitzar, conjuntament amb l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, per triar el model i projecte que volen enllestir per al seu futur local.
El 10 de gener, les colles del Bages van fer un 4de6 conjunt durant la jornada de solidaritat contra el càncer imfantil, celebrada al Pont de Vilomara.
A més, també van alçar diversos pilars de 4 i proves amb la canalla.
Les properes actuacions arribaran aquest cap de setmana, amb motiu de diferents esdeveniments socials o esportius.
Els Castellers de la Vila de Gràcia actuaran dissabte a la Festa dels Foguerons de Sa Pobla, a Gràcia.
Les dues colles de Valls alçaran pilars diumenge a la festa de la calçotada, mentre que els Vailets de l'Empordà ho faran a la de la Candelera de Castelló d'Empúries.
Els Castellers d'Andorra actuaran a la mitja part del partir del Morabanc Andorra.
Foto 1: Dos pilars de 4 dels Castellers de Sabadell, ahir a la La Llanera Trail
Foto 2: 3de7 dels de Figueres a Espolla
La temporada comença d'hora al nord
Quan els castells arriben abans |
la sessió ordinària del dia d'avui, ha ratificat
els acords marc que s'indiquen a l'annex.
documents es pot consultar al Servei d'Afers Generals de la
Territorial de Blaears de l'Associació de Mútues
d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la
M. Deyà (Director del Departament de Química)
els alumnes del Màster Universitari en Salut Laboral
facin pràctiques d'aquest estudi
programes d'estudis conjunts, intercanvi i cooperació
en el camp de la docència, fjormació d'estudiants
Serra (Director del Servei de Càlcul i Informatització)
conjuntament programes d'actuació diversos en l'entorn
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement
i tingui els efectes que corresponguin. |
L'Ajuntament de Sabadell ha obert la convocatòria de subvencions per fomentar, promocionar i abonar la participació de la gent gran; així com donar suport a les associacions i entitats que fomenten i organitzen activitats adreçades a la gent gran dels diferents barris de la ciutat.
Des de l'Ajuntament de Sabadell s'ha ofert diverses solucions alternatives al local que actualment l'Associació de Veïns de La Plana del Pintor utilitza com a espai vinculat a l'activitat de Carnestoltes però que no reuneix les condicions de seguretat necessàries.
Categories: Activitats culturals, Entitats, Participació ciutadana, Urbanisme i Habitatge
Una trentena de persones de diverses entitats de la ciutat han participat en un curs que tenia per objectiu introduir i capacitar les associacions en la comptabilitat bàsica i les seves obligacions.
Categories: Entitats, Participació ciutadana
La jornada forma part del procés participatiu per definir el nou servei municipal
Un total de 39 entitats i col·lectius de Sabadell han participat en una sessió de treball sobre la futura Oficina d'Entitats de Sabadell.
L'objectiu era analitzar els resultats del qüestionari Pensem l'Oficina d'Entitats, que va estar actiu a la plataforma Decidim Sabadell fins a finals d'octubrei, a més, recollir propostes per definir el funcionament del futur servei.
L'organització de la Festa Major del 2018 ja està en marxa.
Aquest any, la proposta sorgirà de la feina que duran a terme les comissions de treball integrades per ciutadans i tècnics municipals.
Les quatre comissions previstes són de Programació, Cultura Popular i Tradicional, Territori i Comunicació.
Categories: Activitats culturals, Entitats, Cultura i esport, Participació ciutadana
© Ajuntament de Sabadell | NIF: P-0818600-I | Condicions d'ús | Avís legal | Política de privacitat
Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes.
- Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir
- Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari.
- Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment.
- Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador
- En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat
Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació:
Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web. |
El poliesportiu d'Andorra serà l'escenari de la 37a edició de la lliga nacional catalana de bàsquet d'equips ACB que enguany es disputarà el dimecres 28 i el dijous 29 de setembre i, com a les darreres edicions, es jugarà en format de final a quatre amb la participació del FC Barcelona Lassa, l'ICL Manresa, el Divina Joventut i el Morabanc Andorra.
Dimecres dia 28, a les 18.30 h, tindrà lloc la primera semifinal que enfrontarà el Barça i el Joventut i la segona semifinal es disputarà a les 20.45 h entre l'Andorra i el Manresa.
Els guanyadors s'enfrontaran a la final prevista per al dijous 29 de setembre a les 21 h.
Tots els partits es podran veure en directe per Televisió de Catalunya (TVC).
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Regula l'obtenció, utilització i revelació lícites de secrets empresarials i la violació de secrets empresarials
Determina la jurisdicció civil com a competent i el procediment aplicable per a les accions que s'exerceixin d'acord amb aquesta llei, que serà el que correspongui segons la LEC.
Regula els que estan legitimats per a l'exercici d'aquestes accions i la competència territorial (que a més serà dels jutjats mercantils)
Estableix una prohibició general al tractament de la informació que pugui constituir secret empresarial, determinant les mesures concretes necessàries per preservar la confidencialitat de la informació.
A més, es determinen conseqüències per l'incompliment de la bona fe processal, podent-se imposar multes al demandant que hagi exercit l'acció de manera abusiva o de mala fe, de fins a la tercera part de la quantia del litigi
Es preveuen diligències per a la preparació de l'exercici d'accions de defensa dels secrets empresarials i mesures cautelars
Mitjançant aquesta Llei s'incorpora al dret espanyol la Directiva (UE) 2016/943 del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2016, relativa a la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no divulgats (secrets comercials) contra la seva obtenció, utilització i revelació il·lícites
S'autoritza el Govern perquè, en un termini de 8 mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, elabori i aprovi un text refós de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal. |
Aquesta és la pàgina de Las Olas Bistro.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Palma de Mallorca. |
S'ha aprovat per unanimitat una declaració institucional presentada per ERC en el marc de la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dimarts una declaració institucional que insta el Circuit de Barcelona-Catalunya a eliminar l'ús d'hostesses com a "ornament" en el Gran Premi de Fórmula 1 i el Mundial de Motociclisme.
El text, presentat per ERC en el marc de la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, també demana eliminar totes les pràctiques que estiguin a l'abast de l'Ajuntament en les quals "s'utilitzi el cos de les dones com a reclam per captar l'atenció del públic, mitjançant el foment d'estereotips que cosifiquen les dones".
Pel que fa al cas de les hostesses del Godó, el govern municipal ha reiterat que està estudiant introduir clàusules per evitar la "cosificació del cos de les dones" en els esdeveniments on hi col·labora amb recursos.
Precisament, durant la mateixa comissió, la CUP ha preguntat per la situació de les hostesses del torneig de tennis Compte de Godó i el govern municipal ha explicat que està estudiant introduir clàusules per evitar situacions com les que es van viure en la passada edició, on les hostesses van denunciar que no se les permetia abrigar-se malgrat el mal temps.
La tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha indicat que l'Ajuntament es va reunir amb les hostesses i també va contactar amb els organitzadors del torneig per mostrar la seva preocupació i conèixer quines accions es pensaven posar en marxa.
El consistori ja aplica certes clàusules en els seus contractes, com per exemple la paritat en els serveis d'hostatgeria, amb roba adequada al clima i amb possibilitat d'elecció entre faldilla i pantalons perquè no hi hagi una "cosificació del cos de les dones".
Ara estudia ampliar aquestes condicions també als esdeveniments on hi col·labora amb recursos.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Cos A2-30, gestió de tributs de l'Administració de la Generalitat.
9 DE OCTUBRE -TORRE 4 46018 València
A2 - Titulació universitària de grau (subgrup 2)
Titulació universitària de grau (subgrup 2)
Aspirants que hagen superat algun exercici de la fase d'oposició del procediment selectiu d'accés al subgrup A2, sector administració especial, cos superior de gestió de tributs de l'Administració de la Generalitat, A2-30, convocatòries de torn lliure i promoció interna 1/15 i 2/15, que no es troben en actiu en el moment de la sol·licitud en llocs de treball pertanyents al Cos A2-30, Superior de Gestió de Tributs de l'Administració de la Generalitat les competències del qual en matèria de personal siguen exercides per la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques.
El personal funcionari interí desplaçat o cessat en llocs del Cos A2-30, Superior de Gestió de Tributs que hagen sigut coberts per la Direcció General de Funció Pública i que haja participat en el procediment selectiu anteriorment citat, cosa que es comprovarà d'ofici, no procedint la seua inclusió en cas contrari.
Únicament s'entendrà que una persona ha participat en el procediment selectiu quan el seu exercici haja sigut qualificat per l'Òrgan de Selecció de la dita convocatòria.
El personal funcionari de carrera que, havent participat en el procés selectiu d'accés al subgrup A2, sector administració especial, cos superior de gestió de tributs de l'Administració de la Generalitat, A2-30,
convocatòries de torn lliure i promoció interna 1/15 i 2/15, haguera aprovat algun exercici en un procés selectiu anterior del cos superior de gestió de tributs de l'Administració de la Generalitat, A2-30. |
La firma va presentar-se a un dels concursos públics que convoca l'ajuntament però no va resultar guanyadora
Girona.-L'Ajuntament de Girona no ha adjudicat mai cap obra a Oproler, l'empresa que apareix implicada en el sumari del cas del 3%.
Fonts properes a l'alcaldia han assegurat que mai s'ha encarregat cap treball a l'empresa de la qual Josep Maria Bassols era delegat a Catalunya.
A més, puntualitzen que només s'ha presentat a un concurs públic però que no va resultar la guanyadora.
D'aquesta manera, el consistori surt al pas de les informacions que vinculen l'exalcalde de la ciutat i actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb l'empresari investigat.
Segons publica 'El Mundo', Guàrdia Civil i fiscalia assenyalen contactes l'any 2012 per intentar que l'empresa de Bassols obtingués algun contracte amb l'ajuntament de la capital gironina.
El grup parlamentari del PP i els regidors populars a Girona demanen explicacions a Puigdemont.
L'Ajuntament de Girona ha confirmat que no s'ha adjudicat cap obra a l'empresa Oproler mentre Carles Puigdemont era alcalde de la ciutat.
Aquest divendres, algunes informacions apunten que l'empresari va convidar Puigdemont i la seva dona al camp del Barça esperant que això l'afavorís després per aconseguir adjudicacions d'obra pública a Girona.
Aquests possibles contactes s'haurien produït a principis del 2012.
Fonts properes a l'alcaldia han manifestat que l'empresa Oproler va presentar-se posteriorment a un concurs públic, però que no el va guanyar.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si poso més foc al foc, malament"
La Marta fa una salsa per a l'amanida amb trossets d'alga nori, tamari, vinagre de Mòdena, llavors de carbassa i tallets de rave finets que li queda boníssima.
Si mirem el rebost de casa seva hi trobem molt llegum, arròs integral i tofu.
Confia molt en l'homeopatia i l'apassiona la meditació zen.
I tot plegat ho viu i ho manifesta de la manera més natural i menys radical que m'he trobat fins ara.
La Marta fa divulgació sense alliçonar.
Mai et dirà què has de fer ni com has de viure, i aquesta normalitat i flexibilitat fa que, sense pretendre-ho, se'm fiqui a la butxaca al cap de pocs minuts.
Tenia una hèrnia de hiat, digestions pesades, i els nervis se'm posaven a l'estómac.
Tenia molts problemes i fins i tot em van donar tractament per a una úlcera que no havia tingut i vaig dir: prou!
Vaig anar a un homeòpata que, a més, em va assessorar molt amb el menjar.
Em va anar traient, a poc a poc, el cafè, les farines, els lactis, els fregidets...
Jo venia d'una alimentació tradicional catalana d'embotits i canelons.
Em va costar, però mira, ara ja fa molts anys que segueixo una alimentació macrobiòtica.
Bé, de carn n'he seguit menjant, perquè la metabolitzo molt bé, però procuro menjar carn ecològica.
I no menjo gaire peix perquè no se'm posa bé, últimament.
Tinc uns amics de la revista The ecologist que, és clar, em diuen que no és el peix, sinó el mar.
I mira que el compro salvatge, eh?
Que menja macarrons amb tomàquet, carn arrebossada i llet de vaca.
El tofu, ara hi comença a entrar, però li costa molt.
Pensa que segueix l'alimentació que li feia la iaia.
Fa un anyet, però, que ha pres més consciència i de mica en mica hi va entrant.
Es nota que ha viscut una cultura alimentària alternativa des de petita.
Ella va començar a anar a l'homeòpata amb tres anyets.
Fa un parell d'anys es va dir que les nenes s'havien de vacunar del papil·loma i l'homeòpata em va dir: ni de conya!
No la hi posis, que això és una "pirula".
I la meva filla va ser de les úniques de la classe que no es va vacunar i sempre estàs amb l'ai al cor, pateixes, però és que no es posa mai malalta i està supersana.
És molt sospitós, el tema de les vacunes.
"La meva filla va a l'homeòpata des dels tres anys i no està vacunada".
La Marta llegeix molts llibres de budisme, l'emociona l'estètica zen i el seu plat estrella és l' arròs guenmai, l'arròs que mengen els monjos zen.
"És arròs integral amb trossets de pastanaga, api, porro, ceba i nap, tallats petitons, ha de coure 5 hores però és deliciós!
Després s'hi posa sèsam triturat i s'amaneix amb tamari (salsa de soja).
Pots deixar-lo una mica caldós, hi poses molta aigua d'entrada i, a més, n'hi vas afegint".
Com a actriu, la Marta està fent bolos amb un espectacle de poesia i música creat per ella que es diu Mahabbat, que vol dir "la ciència de l'amor", en àrab.
És un recull de poetes sufís del segle XIII i és poesia mística de l'amor.
A més, del primer recital zen que també va girar per Catalunya ara en prepara un recull (Viena Edicions) I CHIN DEN CHIN (HISTÒRIES ZEN) amb l'enregistrament dels contes i il·lustracions fetes a tinta per en Jordi Arcalís (el seu difunt marit) i música d'Horacio Curti al Shakuhachi.
La Marta és terapeuta Gestalt i fa teràpies individuals i tallers de teatre amb tècnica gestàltica i meditació.
Si en voleu més informació, podeu escriure a [EMAIL]
Fa temps que somio viure fora de Barcelona, tot i que estic lligada aquí perquè la meva filla no vol marxar.
Vaig estar dos anys vivint a Caldetes.
El meu marit va tenir una ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica) i quan es va morir, vaig tornar a Barcelona.
Però em llevava cada matí davant del mar i me n'anava a caminar per la platja, em prenia un te...
Estic esperant poder tornar a marxar.
El meu homeòpata és unicista, és a dir, que un sol remei tracta el desequilibri que té aquell pacient, i també soluciona la causa de la malaltia.
En el meu cas, el que jo necessito és fòsfor.
Jo confio molt en aquesta medicina, aquest tipus d'alimentació, aquest tipus de vida.
Si quedo amb uns amics per fer una paella, m'estic cinc hores per digerir-la.
Però no és només que el menjar convencional costi de digerir, sinó que el cap, a més, està més espès.
A nivell mental, jo estic més lúcida, la ment va més ràpid, és fàcil treballar després de menjar i anímicament em sento més serena.
Jo sóc molt siciliana, molt passional: si poso foc al foc que ja hi ha, malament.
Faig meditació zen, també des de fa anys.
La pràctica consisteix a seure de cara a la paret i concentrar-se en la respiració i observar els pensaments, les emocions.
Prendre consciència que hi ha una ment més enllà del "coco", que va donant voltes.
També faig retirs zen d'una setmana.
Hi ha una pel·lícula molt bonica que es diu Cómo cocinar tu vida i que és feta en un temple zen.
En el zen és molt important la cuina, que, per cert, és macrobiòtica.
I la persona del temple que cuina és el tenzo.
I a la pel·lícula s'explica com, a través de la cuina, el "prota" entra en el món zen i aconsegueix concentrar-se i meditar.
És un treball manual que requereix atenció, precisió, entrega, creativitat.
L'home diu: "És que jo no tinc paciència, i la cuina és una eina per treballar-la".
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
Fernando Alonso i els seus companys Kazuki Nakajima i Sébastien Buemi vencen en les Sis Hores de Silverstone, després d'haver-ho fet en les dues carreres anteriors del Mundial de resistència: les Sis Hores de Spa i les 24 Horas de Le Mans.
L'asturià va aconseguir un gran relleu i va obtenir un avantatge de deu segons sobre el Toyota número 8 de Pechito Löpez, Kamui Kobayashi i Mike Conway, però la sortida del cotxe de seguretat va neutralitzar tot aquest avantatge al final del seu 'stint'.
El relleu nocturn d'Alonso va ser clau en la victòria a Le Mans, però en aquesta ocasió va ser Sébastien Buemi qui va marcar la diferència, tot i que en realitat va ser gràcies a l'erràtica conducció dels pilots japonesos dels dos cotxes que van vèncer en aquesta carrera.
Kamui Kobayashi va mantenir el cotxe número 8 en primera posició després d'una bona hora i mitja inicial en què Sébastien Buemi es va mantenir darrere amb el cotxe número 7; Alonso va pujar al cotxe 8 amb una hora i quart disputada i al 7 ho feia Mike Conway.
A poc a poc, Alonso va anar sent millor, fins que va aconseguir avançar el britànic.
En aquell moment, Alonso va imposar un ritme demolidor que el va portar a tenir gairebé deu segons d'avantatge abans que un cotxe de seguretat diluís el seu avantatge.
Justo a la meitat de carrera, Alonso i Conway van deixar el seu seient a Nakajima i López.
L'argentí va ser més ràpid i consistent que el japonès.
Nakajima va gestionar malament el trànsit i els pneumàtics i va perdre gairebé mig minut, una distància que semblava insalvable.
No obstant, en l'últim relleu de Kobayashi el cotxe número 8 encara va anar pitjor.
Amb problemes de sobreviratge, l'equip va canviar l'aerodinàmica posterior en una de les parades, la qual cosa va reduir l'avantatge de 25 a 18 segons.
En aquell moment, Buemi va imposar un ritme tremend i va reduir mig segon per volta l'avantatge.
Molt pressionat per la remuntada de l'altre cotxe, Kobayashi va acabar sortint de la pista.
Va poder seguir, però ja ho va fer darrere de cotxe número 7, a l'última mitja hora de carrera. |
La regidoria de Cultura de l'Ajuntament de les Borges Blanques està a punt de posar en marxa un procés participatiu, obert a tota la població, per a decidir quins usos socials ha de tenir l'antic molí d'oli de Cal Gineret.
El molí, que està integrat dins del patrimoni històric local, està en fase de recuperació per al municipi.
Des de la regidoria apunten que, una vegada enllestida la primera fase de recuperació duta a terme mitjançant la col•laboració de l'IEI, en les properes setmanes s'ubicaran a les Borges diversos punts de recollida de propostes i l'opinió de tots els ciutadans que la vulguin donar; per a decidir si el futur equipament ha d'acollir l'actual Museu Arqueològic, un arxiu fotogràfic que expliqui la memòria històrica de les Borges, o diferents usos culturals que permetin celebrar-hi actes i exposicions, entre d'altres possibles propostes.
Així mateix, l'equip de Govern ha anunciat que tots els veïns i veïnes podran aportar les idees que estimin oportunes per a decidir-ne la utilitat.
Segons ha explicat el regidor de Cultura Francesc Macià, "amb aquest procés participatiu, a més de donar a conèixer la nostra història més recent i millorar l'oferta d'atractius turístics i culturals, ens agradaria que la gent se'l faci seu, i participi en la decisió sobre els usos socials que també ha de tenir un equipament històric com aquest".L'Ajuntament té la intenció que Cal Gineret contribueixi a recordar a les generacions futures com era el municipi i quins fets s'hi van viure, ja que des de l'any 1913 fins al 1919 era un col•legí catòlic privat, ocupat per frares de l'Ordre de la Mercè.
Al 1920, van agafar el relleu els caputxins, quan es va convertir en el Col•legi dels Frares, fins al 1927, quan es va traslladar a l'edifici actual.
A més, l'antic molí també va ser clau durant la Guerra Civil, ja que anys més tard serviria com a refugi antiaeri per a la població. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El prestigiós politòleg nord-americà conversa amb el director de VilaWeb a propòsit del seu darrer llibre, 'Identity'
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Francis Fukuyama és un dels grans noms de la ciència política a escala mundial.
Professor a la Universitat de Stanford, on dirigeix el màster Ford Dorsey de política internacional, va saltar a la fama l'any 1992 amb la publicació de The End of History and the Last Man, un assaig sovint incomprès que va marcar una època, però que li va valer moltes crítiques.
En aquell text proclamava la victòria del capitalisme liberal, una proclamació que l'auge de l'autoritarisme en el món occidental avui posa en qüestió.
Després ha escrit diversos llibres, el darrer dels quals Identity, una repassada particularment interessant i documentada del paper de les polítiques d'identitat al món.
Parle amb el professor Fukuyama al seu despatx de la universitat californiana, un petit espai curull de llibres.
Sobre la taula té una maça cerimonial ucraïnesa, tan bonica com amenaçadora, que retirarà abans de començar a parlar.
La conversa no és senzilla: el fet de parlar amb un periodista català clarament el condiciona.
El professor Fukuyama té un discurs molt estructurat sobre la identitat, les nacions, la gestió de les diferències o la democràcia, però alhora calcula molt bé què diu.
Hi ha moments que alguns dels seus arguments se'm fan impossibles d'acceptar i li replique, però ell no defuig el debat en cap moment.
— Al principi del llibre expliqueu que, a parer vostre, allò que anomenem 'polítiques d'identitat' impliquen una amenaça per a les democràcies liberals.
És perquè insistiu en el fet que són els individus i no pas els grups els qui fan que la democràcia funcione.
Però no trobeu que sempre ha estat igual?
Les sufragistes eren un col·lectiu i no pas persones individuals.
Quina diferència hi veieu, ara?
—Avui dia la gran diferència és que molts dels grups en què hom s'organitza es basen en característiques fixes que no són voluntàries.
Si us afilieu a un sindicat, la decisió és vostra, com a individu.
Però si demostreu solidaritat –posem per cas– envers el vostre grup racial basant-vos en la vostra raça, aleshores això ja no és voluntari.
Als EUA, si passeu el carrer i veieu que ve un home negre, pensareu 'un negre' i no pas 'el Joe', o qualsevol altre tret personal.
I trobo que aquesta identificació que es basa en la raça o el grup ètnic és un problema.
En democràcia hi ha la idea que cada individu és un agent, una persona que pot prendre decisions de manera autònoma.
D'això es tracta, si volem que la societat funcioni.
— Però es pot ser negre sense tenir-ne consciència.
I les polítiques d'identitat només funcionen si les persones tenen consciència de la seua identitat.
—Les polítiques d'identitat que es basen en la raça, el grup ètnic o el gènere tenen un objectiu legítim.
Normalment apareixen quan hi ha col·lectius que són marginats dins la societat en general, que arrosseguen algun prejudici que fa que llur identitat particular no es tingui en consideració.
Per tant, cap objecció: hom aplica un estereotip a un grup determinat i els integrants d'aquest col·lectiu s'hi tornen exigint un tracte just, que els reconeguin i els tractin com tothom.
Això per a mi no és cap problema.
—A parer meu, el problema apareix quan aquesta identitat esdevé una mena de qualitat essencial d'una persona, l'element més important que en coneixem, i tots els seus actes i decisions es determinen en funció de la pertinença al grup.
I quan el grup comença a mostrar-se intolerant o agressiu envers els altres col·lectius, aleshores és problemàtic.
En general, aquest és el problema del nacionalisme.
— Penseu que, en general, el nacionalisme és intolerant?
—Crec que la primera manifestació de les polítiques d'identitat a escala mundial van ser els nacionalismes europeus, que van aparèixer després de la Revolució Francesa.
La Revolució Francesa té un vessant liberal, la dels drets de les persones, i també en té una de nacionalista: la defensa del poble francès.
Aquests dos vessants van entrar en conflicte i, per desgràcia, el principi nacional es va imposar.
Prenguem per cas el poble alemany.
Els alemanys estaven escampats per tot Europa central i oriental.
I se'ls va ocórrer d'aplegar-se dins un mateix estat i governar-se tots sols.
Però quan aquesta idea deriva cap a la intolerància, quan no accepten dins el país la gent que no és alemanya, aleshores acaben agredint els no alemanys de fora del país.
És a dir, que tenim un problema.
Aquesta mena de moviments poden començar a partir d'una reivindicació legítima, però pot ser que acabin caient en la intolerància.
— Però això només és una possibilitat.
Hi ha nacionalismes agressius, però també n'hi ha de tolerants, de defensius.
—A Europa el nacionalisme té molt mala premsa, especialment entre l'esquerra.
La majoria l'associen amb el nacionalsocialisme i moviments polítics molt intolerants.
Hi ha expressions del nacionalisme que són compatibles amb un sistema democràtic.
És més, penso que sense sentiment d'identitat nacional no hi pot haver democràcia.
Altrament no tindríem res en comú amb la gent amb qui compartim un mateix àmbit geogràfic.
Això passa a l'Orient Mitjà, on hom se centra en el seu grup ètnic i de fet no volen conviure dins el mateix estat amb més grups.
I en aquestes condicions és molt complicat de tenir una democràcia acceptable.
—Precisament era això que m'amoïnava de ser entrevistat per un periodista català!
—És que no tinc resposta a aquesta qüestió.
—Aquesta és una de les preguntes que la teoria política de la democràcia moderna no ha respost adequadament.
Penso que gairebé totes les nacions actuals es van crear en períodes predemocràtics i moltes són fruit de moltíssima violència.
Gran Bretanya, França, Alemanya... totes aquestes nacions van construir llur identitat nacional a còpia de neteges ètniques, assimilacions forçades i mètodes horrorosos!
I posteriorment aquestes mateixes nacions es van democratitzar.
Per això a l'Europa occidental les democràcies s'edifiquen sobre nacions relativament homogènies, com ara França, Itàlia o Espanya.
Però resulta que determinades nacions no ho són prou, d'homogènies.
I la cosa funciona mentre hi ha un règim autoritari, però és molt més difícil en democràcia.
Cal convèncer el poble de quina és la llengua nacional, cal muntar una història i tenir uns símbols comuns.
I trobo que això costa molt de fer, en democràcia.
— Joep Leerseen ha definit Europa com un dòmino: França inventà la nació, la qual cosa obligà Alemanya a esdevenir una nació, i a continuació Rússia, Polònia, etc. Aquesta definició posa l'accent en una perspectiva dinàmica de les nacions en el decurs de la història i fa que ens preguntem si la comunitat internacional disposa de normes, d'instruments per a respondre a aquesta dinàmica.
Potser el problema no és la identitat, sinó com respondre a aquestes identitats...
És bo que la política actuï seguint uns principis generals i, per exemple, hi ha tot un ventall de possibilitats respecte dels límits de la nació.
Però la teoria no ens serveix de gaire orientació.
Ernest Gellner sosté que el progrés econòmic al segle XIX va fer que Europa creés nacions.
Les unitats econòmiques més grans eren més eficients i calia disposar d'una llengua comuna, per exemple, per tal de treballar bé plegats.
Aquest és un dels motius que explica l'èxit del nacionalisme que pren la llengua com a pal de paller.
Gellner pensa que una de les raons que expliquen aquesta forma d'organització de base cultural és, també, de caràcter econòmic.
En el vostre llibre insistiu que la mundialització, l'economia nova, internet, etc., impliquen grans canvis.
És possible de mantenir aquest ordre antic quan tot allò que l'envolta canvia tant?
Fins a quin punt penseu que la idea d'identitat associada a la dignitat que apareix en el llibre es pot veure com una mena de millora per a les nostres societats democràtiques, precisament perquè l'entorn canvia tan de pressa?
—La mundialització i el creixement dels mercats mundials no respecten les antigues fronteres i les comunitats en què hom s'havia organitzat.
Hi ha moltes persones que viuen amb incomoditat en un món on, per exemple, el seu lloc de treball depèn de decisions que es prenen molt i molt lluny.
Això explica –en part– la resposta populista...
— La gent té la sensació que perd el control de la seua vida, de la societat on viu...
Aquest és un altre problema culpa de la mundialització.
Les unitats polítiques ja no coincideixen amb les econòmiques i per això les persones no manen sobre la seva vida econòmica.
I aquest problema esdevindrà crònic perquè costa molt de construir unitats més grans que coincideixin amb les econòmiques.
—La Unió Europea és l'intent més ambiciós d'aconseguir-ho.
Els països europeus no poden competir individualment amb els EUA, ni tan sols amb la Xina.
Per això Europa necessita una unitat de govern més gran.
Però cal que l'estat cedeixi prou sobirania a la Unió, si volem que funcioni eficientment.
— D'entrada això no és problema.
El problema és el funcionament de la Unió Europea.
Els grecs elegeixen un govern i rebutgen les polítiques d'austeritat en un referèndum.
Però aleshores l'Eurogrup, que ni tan sols té reconeixement jurídic en absolut, les imposa al poble grec.
—Efectivament, la Unió Europea té greus problemes de legitimitat.
Els elements més forts de l'estructura són els menys democràtics, com ara la Comissió i la burocràcia europea.
El parlament europeu, que té molta més legitimitat, sempre ha estat més feble.
— Curiosament el Tribunal de Justícia de la Unió Europea encapçala una revolució, ampliant els drets dels ciutadans de la UE.
En són prova els casos recents dels europarlamentaris catalans i del matrimoni entre persones del mateix sexe a Romania.
—He seguit el tema amb els casos en què els governs dels estats han hagut d'obeir els dictàmens del Tribunal de Justícia de la UE i el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Però, paradoxalment, aquests tribunals no són sotmesos a gens de control democràtic i envaeixen la sobirania de les nacions.
— No tinc clar si el verb 'envair' és massa fort, vist com al final del llibre defenseu la idea que les identitats es poden fer servir per a dividir, però també per a integrar...
—Si analitzem la formació de les identitats nacionals, veurem que s'hi arriba per camins diferents.
Quan es fa de baix a dalt, hi trobem una llengua nacional, poetes, músics, cinema, un relat sobre la nació i tot un seguit de referents compartits.
Però les identitats nacionals també es poden construir de dalt a baix: mitjançant l'escola, els governs creen un relat de construcció nacional.
Per això bona part dels conflictes sobre el concepte de nació són conflictes sobre la història.
I sorprèn de comprovar fins a quin punt aquesta mena de debats perduren en el temps.
Jo creia que aquí, als EUA, ja s'havien acabat.
— Per tal d'entendre millor el vostre punt de vista, m'agradaria afegir la qüestió de les dones a l'argument.
Als EUA i a l'estat espanyol l'extrema dreta s'hi mostra cada vegada més agressiva.
Fins a quin punt és possible de conciliar aquesta conducta agressiva amb la idea que les persones tenen drets i mereixen respecte?
De vegades la gent es pot convèncer.
De vegades cal que s'esdevingui un fet molt greu.
Recordeu el moviment dels drets civils [als EUA].
Va haver-hi situacions en què activistes pels drets civils foren assassinats i això va sacsejar la consciència de la població i va ajudar a canviar-ne la mentalitat.
Però, en tot cas, emprar la força genera una situació il·legítima que no s'aguanta durant gaire temps.
Quan desapareix la força, es torna a la situació anterior.
— Per tant, la força no és una alternativa real...
—Si estudiem els casos de construcció nacional que han reeixit, veurem que se sostenen més en incentius que no pas en la força.
Per exemple, el coneixement del francès a França o l'anglès als EUA proporciona un avantatge econòmic enorme.
Quan analitzem la unificació lingüística francesa al segle XIX, veiem que va ser fruit de l'avantatge econòmic que conferia saber francès, a més de l'accés a una cultura més elevada.
Per això la gent va decidir aprendre francès de bon grat.
Als catalans ens van obligar a parlar francès amb mètodes terribles...
—Sí, hi va haver coerció, especialment a causa del sistema escolar centralitzat.
Hi ha molt pocs immigrants que vulguin continuar parlant vietnamita o khmer, per exemple.
El domini de l'anglès és entès com una eina que facilita una vida millor.
Volen trobar feina, formar part de la comunitat nacional i aquesta és una de les vies que formen la identitat.
— Però són situacions diferents.
Quan ens obliguen a canviar d'identitat per força, es crea un problema social i personal que costa de resoldre...
Però si ens fixem en el nombre de llengües que han desaparegut al món aquests darrers tres-cents anys, és innegable que això és una realitat i que continua passant.
— No us incomoda, que les llengües desapareguen?
—Penso que forma part de la mundialització.
És com ara queixar-nos que ja no vivim en llogarets.
Podem discutir-ho, però en un món ple de grans metròpolis, és un debat fals.
— No hi estic gens d'acord, però deixeu-me tornar-ho a provar parlant de les dones.
Penseu que la posició de determinats moviments de dretes, no solament respecte del feminisme, sinó també les dones, és una manera de menysprear la diferència?
I fins a quin punt és un perill per a la democràcia, atès que es fonamenta en l'individu i els individus mereixen respecte...
—Crec que forma part del procés d'acomodament a les condicions socioeconòmiques tan diferents en què vivim.
Als anys seixanta del segle passat les dones es van incorporar al mercat laboral molt ràpidament i això va generar relacions molt diferents entre els dos sexes.
A les fàbriques i els despatxos la gent es trobava treballant amb persones de l'altre sexe, però encara tenien els costums socials propis de quan les dones es quedaven a casa amb la família.
Per necessitats i motius econòmics, arran de la transició de la societat industrial a la post-industrial, era inevitable que la dona entrés als centres de treball i, per tant, també era inevitable que les normes socials s'hi adaptessin.
Tanmateix, hi ha determinades diferències biològiques entre homes i dones que no podem ignorar.
Aquestes diferències són reals.
— I els sentiments personals, què?
—Hi ha una branca del moviment identitari que pretén negar que tot té una base biològica.
Jo trobo que és una ximpleria, però certament aquesta serà una de les grans batalles ideològiques.
—Sí, però tindrà un cost: el moviment feminista es divideix entre els qui no posen entrebancs a remarcar que les dones i els homes són diferents i els qui defensen que aquestes diferències són una construcció social i que les persones podem triar.
— Fa un segle els moviments d'avantguarda (posem per cas, Picasso o Stravinski) ens mostraren que la nostra mirada, la visió que tenim, era la manera bàsica d'entendre el món.
Podem dir que, en darrer terme, aquesta visió cultural vol dir que en el món actual allò que importa és allò que jo vull ser?
—L'auge de l'individualisme modern ha posat l'accent en un aspecte de la personalitat humana: la capacitat de triar.
El problema és que, de fet, no som totalment autònoms.
Vivim en societat, depenem de més gent, hem de respectar les normes si volem assolir els objectius i també hem de conèixer els nostres límits.
Quin goig que em faria ser jugador de bàsquet, però sóc massa baixet!
Bromes a banda, penso que la realitat és que tots tenim una autonomia molt limitada i això fa que no siguem feliços.
— Però allò que avui dia la societat veu normal evoluciona constantment.
Per això no podem estar segurs de quin camí agafarà...
Tinc escrit un llibre sobre biotecnologia i estem d'acord en aquest punt.
— La identitat pot canviar amb el temps.
Mireu què passa a Hong Kong, on la identitat es fa servir per a defensar la democràcia.
Utilitzen la identitat local, que anomenen 'localisme', com a instrument per a defensar-se de l'autoritarisme.
Aquesta posició encara és més evident a Taiwan...
—En aquests casos la identitat té un paper positiu.
El dels kurds a l'Irac i Turquia.
S'enfronten a governs autoritaris i francament desagradables i crec que aquesta mena d'identitat nacional, aquest separatisme, és una manera de defensar la seva capacitat de decidir democràticament.
La majoria de països que vivien sota el jou de la Unió Soviètica van fer servir la identitat nacional com a manera d'autoprotegir-se.
— Aleshores aquest ús de la identitat seria acceptable a escala internacional?
—La majoria estaria en favor de la independència d'una regió si l'entitat política de rang superior fos un govern autoritari.
Penso que això no passa a Espanya perquè és un estat democràtic que és soci d'una democràcia encara més gran, la Unió Europea.
Per tant, això complica el càlcul moral.
Tanmateix, em consta que hi ha un debat sobre si Espanya és una democràcia de debò o no.
— I supose que també us consta que la Unió Europea ja ha reconegut que països com Polònia i Hongria no són democràcies de debò.
I en canvi són estats membres de la UE.
Avui dia formant part de la Unió Europea no n'hi ha prou per a poder dir que s'és una democràcia...
— Entenc que no voleu prendre partit en el debat sobre Catalunya.
Em costa moltíssim parlar d'aquesta qüestió, d'un punt de vista personal i teòric, perquè no trobo un conjunt de principis clar que em permeti judicar-hi.
Personalment, tinc amics catalans i espanyols i m'interessa d'escoltar-los.
— M'han dit que vau parlar amb el president Quim Torra fa temps.
Procuro parlar amb tantes persones destacades com puc.
— En tot el llibre insistiu constantment en el paper de la dignitat en la política...
—Hegel va dir que el conjunt del procés de la història és la lluita per la dignitat.
No vull excloure les motivacions econòmiques de la majoria de les lluites humanes, però, especialment en el nostre món modern, bona part de la política té a veure amb la dignitat: quina nació respectem, quina raça, quin gènere...
— Però aleshores quan hom comprèn que mereix ser tractat dignament, això té conseqüències polítiques.
—Per això trobo que el nacionalisme és tan perillós!
— Tanmateix això entra en contradicció amb el fet que, com heu reconegut fa un moment, el moviment pels drets civils als EUA va implicar lluita, confrontació i polarització a fi de desvetllar la societat.
Els moviments que cerquen la dignitat necessiten polaritzar per tal de ser entesos per la societat.
La ràbia serveix per a mobilitzar la població i fer que es polititzi i participi.
Però quan n'hi ha massa, s'arriba a un punt en què no pots negociar ni arribar a un pacte perquè l'enorme despesa emocional invertida en la teva dignitat esdevé un obstacle.
La democràcia, essencialment, és un sistema de normes que fem servir per a resoldre desacords.
Si els desacords són tan profunds que no deixen espai per a trobar un punt de trobada, aleshores hi ha un perill per a la societat.
— I què passa en aquests casos?
—Cal reconèixer que de vegades la construcció d'institucions liberals que no es basen en la identitat pot causar un conflicte de tal magnitud que finalment tothom s'adona que no hi ha manera de tirar endavant.
—Europa va crear la Unió Europea després de la Segona Guerra Mundial com una mesura per a prevenir més guerres.
El problema és que les persones tenim poca memòria i tendim a queixar-nos d'unes altres coses.
Per als nens que neixen avui a Europa, la perspectiva d'una guerra és abstracta i no n'esperen viure mai cap.
— Us preocupa que ens hàgem equivocat de camí?
Per exemple, penso que les eleccions nord-americanes seran el fet més important del 2020.
Si Donald Trump les torna a guanyar, les conseqüències seran negatives no solament per als EUA i l'ordre constitucional del país, sinó per al món sencer.
Si Trump és reelegit, farà com Modi a l'Índia.
Se sentirà legitimat per a fer totes aquestes bestieses que fa contra els immigrants, etc. I si això passa als EUA, donarem un patró a seguir a qualsevol altre líder autoritari que pugui ser elegit.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Un any més, el Servei Comarcal de Joventut del Baix Llobregat, aprofita l'1 de desembre, Dia Mundial contra la SIDA, per promoure hàbits i pràctiques sexuals saludables entre les persones joves de la comarca.
En el marc de la campanya 2019 s'han distribuït més de 7.300 preservatius entre un total de 20 municipis de la comarca.
Les estadístiques assenyalen que les persones joves s'inicien en les pràctiques sexuals a edats primerenques.
Les dades disponibles, a més, apunten a un increment del contagi d'algunes infeccions de transmissió sexual.
En l'aposta per contribuir al bon estat de salut de les persones joves i a la minimització dels riscos als quals s'exposen, des del Servei Comarcal de Joventut s'aposta per fer pedagogia i contribuir a la sensibilització de la població jove vers l'ús del preservatiu.
Enguany la iniciativa "Mou-te per plaer" posa l'accent en el fet que els preservatius masculins i femenins són l'únic mètode que protegeix tant dels embarassos no desitjats com de les infeccions de transmissió sexual, inclòs el VIH.
Des del Servei Comarcal de Joventut perseguim que, entre totes i tots, posem barreres a les infeccions de transmissió sexual!
La campanya 2019 ha comptat amb la col·laboració de diferents agents: per una banda, l'entitat SIDA Studi i l' Agència Catalana de la Joventut, que han fet una donació substancial de preservatius (masculins i femenins) per abastar la demanda del territori.
Per una altra, també ha comptat amb la inestimable col·laboració de la Fundació Caviga, que ha donat suport en l'empaquetatge dels preservatius.
D'aquesta manera, s'han distribuït preservatius en funció de les demandes expressades des dels Punts d'Informació Juvenil de la comarca, els quals en repartiran aprofitant les accions de sensibilització, divulgació i/o informació que tenen programades en cada equipament i servei.
Consell Comarcal del Baix Llobregat |
"El mar dissipa", solia dir ma mare per explicar el deixondiment i les ganes de no fer res que ens solien quedar, de petits, a mon germà i a mi després d'un dia de calor a la platja.
Doncs així, una mica "dissipat", em sentia avui quan he tornat a casa.
Amb sensació de son endarrerida i sense ganes de fer res.
Tot plegat ho atribueixo al fet que ahir l'A. i jo vàrem repetir la magnífica experiència de fa un any ( vegeu aquí ): un passeig per la façana litoral de Barcelona i el Baix Maresme a bord del veler d'uns bons amics.
Fins que fa una estona, fart d'arrossegar-me pels racons de casa, he engegat l'ordinador i he trobat en el correu la cura de tots els meus mals.
Un missatge que em parla de bona poesia en un bon Bloc: "Els dies i les dones" ( vegeu-lo aquí ) (n'hi ha més)
He activat el document sonor que acompanya l'enllaç i m'he trobat amb les primeres notes d'"I Will", del doble blanc dels Beatles.
I immediatament la veu de David Figueres, l'autor del poema, ha començat a desgranar els versos -bellíssims: "Damunt els vells rajols d'aquest terrat / s'hi olora encara la nit esbandida..." – de "Nocturn d'estiu", la primera entrega de "... amb les ungles enceses de la nit", un projecte poètic que, segons ens explicava ahir el mateix autor ( vegeu aquí ) ve de lluny i té una atractiva projecció de futur en la Setmana de la Poesia de Barcelona de l'any vinent.
El millor de tot plegat és que a partir d'avui i al llarg de tota aquesta setmana el blocaire d' "Els dies i les dones" anirà penjant cada dia un poema i un document sonor amb la seva veu recitant i amb l'acompanyament de guitarra (que no em queda clar si també fa ell).
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
¿Vols rebre al teu correu electrònic notícia de cada nou apunt?
© 2020 Totxanes, totxos i maons |
La Borsa d'Habitatge de Lloguer és un servei gratuït impulsat per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, en conveni amb el Consell Comarcal del Barcelonès i la Generalitat de Catalunya i gestionada per GRAMEPARK, S.A. creada per a facilitar l'accés dels ciutadans al mercat d'habitatges de lloguer i que:
Per llogar un habitatge es imprescindible que aporteu la cèdula d'habitabilitat i el certificat d'eficiència energètica.
Els arrendataris de l'habitatge compleixen els requisits establerts, sense discriminació per gènere, raça i/o cultura.
Dóna cobertura durant tota la vigència del contracte de les despeses judicials en cas de demanda de desnonament.
Aporta el contracte el document d'Avalloguer (cobrament d'un màxim de sis mesos de rendes de lloguer impagades en el cas d'instar un judici per part de l'organisme Incasol).
Pel cobrament de les deutes de renda impagades hi ha d' haver una sentència judicial i es cobrarà des del dia que s'inicia el procediment fins el dia de la recuperació de l' habitatge.
Una assegurança de la llar amb cobertura fins a 3.000€ pels desperfectes causats pel llogater, amb una carència de 300€ (és necessària la denúncia).
Documentació necessària per donar-se d'alta |
J. Lo ja ha anunciat a les xarxes que el seu objectiu serà "posar el món en flames", i Shakira assegura que està "molt emocionada" per l'actuació
L'organització de la Super Bowl ja ha anunciat qui cantarà l'any vinent a la final de la lliga de futbol americà dels Estats Units.
Seran Jennifer López i Shakira: un tàndem inèdit fins ara.
La final serà el 2 de febrer del 2020 a l'estadi Hard Rock de Miami.
Pepsi, que és el patrocinador principal de l'esdeveniment, ja ha anunciat a Twitter que serà un espectacle sorprenent.
Un dels shows televisius més importants del planeta
Jennifer López ha dit que el concert " posarà el món en flames " i Shakira ha assegurat que està " molt emocionada " per participar a la Super Bowl.
L'actuació del descans de la Super Bowl és un autèntic esdeveniment mundial, que atrau tanta atenció com el partit en si.
De fet, es considera un dels esdeveniments televisius més importants del planeta, amb 98,9 milions de telespectadors només als Estats Units.
Els vídeos de les últimes actuacions
L'any 2019, els encarregats d'actuar durant el descans de la Super Bowl van ser Maroon 5.
Al llarg de la història, també hi han actuat Michael Jackson, Madonna i Bruce Springsteen, entre d'altres. |
Germán Llorca Abad va completar la llicenciatura de Comunicació Audiovisual el 1998.
Després de treballar al departament de relacions públiques de Gateway Computers durant un any en Irlanda, va obtindre el Màster en Gestió de la Producció Audiovisual de la Universitat de València en 2000.
La seua experiència laboral la reparteix entre diversos mitjans de comunicació, entre ells Canal 9 - Televisió Valenciana durant dos anys i mig.
Des de 2002 ocupa un lloc de professor associat al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València.
En 2007 va obtindre el grau de Doctor en Comunicació Audiovisual amb una tesi monogràfica del urbanista i filòsof francés Paul Virilio.
Des de 2018 és Professor Titular de Comunicació Audiovisual.
Germán Llorca és autor de diversos articles publicats en revistes de comunicació nacionals i internacionals.
En 2004 va acudir com a professor invitat a la Universität des Saarlandes i ha impartit docència en diversos cursos de la Universitat Politècnica de València, la Universitat d'Alacant i el Centre d'Estudis Ciutat de la Llum d'Alacant. |
El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu una ocupació del 85% a les comarques del Pirineu amb pistes d'esquí per aquest pont de la Puríssima.
Una xifra que augmentarà en aquells establiments situats a les proximitats dels complexos hivernals, on gairebé es podria penjar el cartell de «complet».
L'alta afluència de visitants serà possible gràcies a les nevades dels darrers dies i a la baixada de les temperatures, que han permès obrir les onze estacions del territori i fan pronosticar la venda de més de 60.000 forfets durant aquest cap de setmana llarg.
Segons publicava ahir Ràdio Seu, el sector de l'hoteleria preveu una mitjana d'ocupació d'entre el 80 i el 85% al Pirineu, mentre que en el cas dels bungalous que hi ha als càmpings, la xifra podria oscil·lar entre el 85 i el 90%, també en zones del Prepirineu.
Finalment, el turisme rural tindrà un comportament més homogeni a tota la demarcació lleidatana, amb una mitjana que podria situar-se per sobre del 90% i amb molts establiments plens.
De fet, els diferents sectors d'allotjament turístic es mostren «optimistes» de cara al pont i tota la temporada d'hivern.
Tot i així, tal com va explicar el cap de promoció i màrqueting del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juli Alegre, «la majoria d'establiments coincideixen a assenyalar que la major part de les reserves per als pròxims dies s'han fet de dues nits i no de tres, tenint en compte que es tracta d'un cap de setmana llarg».
Tot i que des de fa uns quants anys el pont de la Constitució i la Puríssima s'ha considerat com una de les cites clàssiques de l'inici de la temporada d'esquí, aquesta campanya 2019-2020 pràcticament totes les estacions d'hivern del Pirineu ja han obert de manera parcial, llevat de la d'Espot, que ho farà demà divendres amb l'estrena del nou telecadira La Roca.
Alegre va voler recordar que aquesta temporada s'han invertit fins a 20 milions d'euros a les estacions d'esquí i s'ha apostat per ser més «sostenibles».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
L' endemà de la trobada amb Rodríguez Zapatero, el president Mas es va deixar entrevistar per Jordi Basté a RAC 1.
Va ser molt interessant: Artur Mas es va ensenyar cansat, seriós, preocupat i ocupat.
També va sonar una mica a discurs vell.
M'explico: un dels presents pregunta si li havia fet evident al president espanyol el trencament emocional de Catalunya envers Espanya.
Va contestar que sí, és clar que sí.
La Catalunya desafecta és un clàssic: fa tres-cents anys que dura.
Per això, un ministre de Franco va assegurar que el tema català s'arreglaria amb la immigració massiva des d'Espanya: hi posarien l'afecte que els catalans no tenen.
Un ministre de la democràcia va dir el mateix, però parlant de la immigració global.
Com que ni l'un ni l'altre no acceptaven Catalunya com a nació, menystenien la força integradora de la realitat nacional catalana.
Artur Mas ho va plantejar com si la sentència del Constitucional fos un tema de sensibilitat ferida.
No dubto que l'avui president es va sentir colpit per la magnitud de l'ofensa.
La relació d'Espanya envers Catalunya no estalvia dolor moral (que pateixen els catalans) perquè es basa en la prepotència.
Espanya marca les regles i, si cal trepitjar, es trepitja; així se sap qui mana.
El problema és que sempre parlem d'intangibles, ofenses en l'orgull.
M'agradaria que Artur Mas es plantés davant de Zapatero i li digués: president, la gran majoria de ciutadans del meu país saben perfectament que Espanya és un mal negoci, que hi perdem bous, esquelles, carro i carreta: que ho estem perdent tot.
I ja no tenim ganes, miri què li dic, de continuar perdent-ho tot.
Cal presentar-los una desafecció no pas sentimental, sinó racional.
Aquí sí que els trontollaria la cadira.
Perquè contra l'evidència racional no hi pertinences ni ideologies que valguin: és una qüestió de supervivència, de benestar, d'intel·ligència.
No dic que la crisi no ens hagués colpit, sinó que la sortida hauria estat més fàcil, i més ràpida, perquè Catalunya té una economia més productiva i més oberta que no pas Espanya.
Arrosseguem pes mort (això, ja ho deia Joan Maragall fa cent anys!).
Però no només: paguem el preu de la indiferència espanyola al progrés dels catalans, que no els interessa.
Artur Mas ha vingut amb 700 milions d'euros d'infrastructures no executades el 2008.
Falten els euros dels dos anys successius i, a més, aquests diners aniran a parar qui sap on, perquè la Generalitat no fa les obres que són del ministeri, que no les tenim, ni tindrem.
I això, dins del mandat de la disposició temporal del nou Estatut!
Al darrere hi ha trenta anys de dèficit impagat.
D'altra banda, podria continuar explicant Artur Mas, Catalunya no pot fer una política fiscal, d'estímul econòmic o de relacions laborals específiques, perquè és l'Estat qui regula el marc operatiu, i el govern espanyol ho fa segons les necessitats espanyoles, que són les que coneix.
De manera que Catalunya cruix dins d'una estructura opressiva.
Si em fa unes lleis més flexibles, li donaré suport.
Finalment, Catalunya, en aquestes dècades, ha aconseguit anivellar els seus barems als pitjors barems espanyols -fracàs escolar, ni-ni, productivitat-, és a dir, ha espanyolitzat la competitivitat, per mer contagi.
I, quan se suposava que el nou finançament permetria respirar, resulta que la lletra petita diu que la porció d'estímul que ens pertoca l'any 2011 no es cobrarà fins el 2013!
En què pensaven, el PSC i ERC, quan aplaudien?
Defensar l'Estat, amb emoció ferida o sense, és anar en contra de Catalunya.
Artur Mas encara hi va, dòcil, a dir que aguantarem.
Però no aguantem, Catalunya no aguanta.
Una regla diu que existeix una distància màxima entre les paraules i els fets d'un polític, i que quan se supera l'elector se'n va.
ERC la va depassar amb la seva estratègia de govern, i va perdre: la credibilitat es basa en no exagerar aquesta distància.
Artur Mas està tibant la corda fins a graus de risc.
Quan el president diu que potser no votarà en la consulta barcelonina perquè una part del país se'n ressentiria, està apostant per acontentar els que no el voten, a canvi d'emprenyar els que estan esperant un gest.
En política, el gest és el missatge.
De fet, el que fa Artur Mas és atenir-se a la lògica pujoliana que diu: "Que no se'ns trenqui el país".
És a dir, que frenin els catalans que volen anar més enllà, per respecte als que ja els va bé on són ara.
Però Artur Mas va guanyar les eleccions dient que ell no era exactament el pujolisme, sinó una més gran ambició, un descarament, una determinació.
Els gestos són el missatge, també en l'estèril negociació amb Espanya.
Com vol, president, que Zapatero s'espanti i pensi que els catalans sí que són un problema, si li parla d'emocions i no de política?
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Rut Carandell (Barcelona,1966) és llicenciada en Dret.
Actualment és directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma de Barcelona, on també dóna classes de Dret Administratiu.
Compagina aquesta activitat amb la d'encapçalar la llista de Regrupament per Barcelona.
Sempre ha mostrat bons ulls per la coalició però si la voluntat no hi és, no li treu la son.
Insisteix en aquesta entrevista que l'únic objectiu de Rcat és la independència i es conscient que no s'aconsegueix en dos dies al igual que assegura que demanar el concert serà un fracàs.
De manera sibil·lina avisa a futurs navegants de la política independentista: ull a la "credibilitat i el factor de l'oportunitat de les formacions".
Bé, s'ha acabat el termini de presentar una coalició electoral amb solidaritat, i no s'ha produït; però malgrat tot, vostès sí que van personar-se a l'Assemblea de reagrupats i solidaris per la unitat, què ha passat?
Nosaltres sempre vam veure amb bons ulls la coalició.
De fet, la nostra assemblea del 10 de juliol va aprovar un mandat que ens permetia pactar una coalició.
És el que hem estat fent juliol, agost, setembre i octubre.
El que necessita una coalició és un interlocutor, hem parlat amb tota la gent que tenia interès i aquells que no hi creien o no la volien no ho han volgut així.
Val a dir que dilluns d'aquesta setmana l'assemblea de reagrupats i solidaris, ens van venir a veure i es van trobar entre d'altres amb Joan Carretero i Carles Mora i vam acceptar una proposta de coalició - fins i tot per formar llista en cremallera- que ells van traslladar a l'altra part.
No hem tingut cap resposta i el termini dura el que dura.
No teniu por que hi hagi més independentistes al carrer que no pas al Parlament?
El món independentista no és el món de les altres eleccions: és nou, hi ha molt votant nou - com els independentistes instrumentals- a qui adreçar el nostre missatge.
L'exemple és el més de mig milió de persones que han votat a les consultes.
Tenim un projecte transversal que esperem que tindrà una bona acollida, si fem bona feina i les bases s'impliquen a fons estarem al Parlament.
Fem política ficció en base a les enquestes si les entenem com que hi hauran 3 partits independentistes i una gran força que es defineix sobiranista, com creieu que evolucionarà?
Com creguin els ciutadans, sense fer política ficció estem en una campanya on tothom ha d'ensenyar el seu gènere, i explicar la seva oferta, i el ciutadà haurà de triar si vol avançar cap a la independència o quedar-se com ara.
Reagrupament suposa trencar de nou, amb ambició i de manera seriosa.
No hi ha res a fer sense independència per a que Catalunya surti d'on està.
Però imaginem que els ciutadans ho decideixen, que tant vostès com Solidaritat entren al Parlament.
Tots dos es van definir com a forces paral·leles i les forces paral·leles s'uneixen a l'infinit, l'infinit podria ser el Parlament?
Els partits es poden posar en certes coses i votarem totes les iniciatives que ens portin cap a la independència, i molts diputats hauran d'obviar la disciplina de partit i altres hauran de sortir de l'armari.
Els diputats s'hauran de mostrar independentistes de forma desacomplexada, i si és així podrem votar plegats.
Imaginem que el 29 de novembre apareixen al Parlament dues formacions calcades amb els objectius és prou motiu per formar grup propi totes dues, és a dir, entre Rcat i Solidaritat?
Fer una coalició després, no... podem votar junts i treballar plegats però discrepo de vostè: els projectes no són calcats.
Hi ha el factor credibilitat i el factor oportunitat.
Nosaltres som un projecte que ve de llarg i altres són d'oportunitat electoral que no se sap ben bé que proposen.
M'està dient que vostès són més creïbles i ells més oportunistes?
Jo estic dient que nosaltres tenim clar el que volem fer, del qual no ens apartarem: tenim un compromís amb els electors.
Farien front comú pel concert econòmic?
Com objectiu transitori es pot votar, però és una iniciativa destinada al fracàs.
Imaginem que Rcat no obté representació parlamentària?
Som una associació, i els processos d'independència no es fan en dos dies, per tant, passarà els que els associats vulguin, però el nostre objectiu és dissoldre'ns quan s'assoleixi la independència.
Es presentaran a les municipals?
No ho hem valorat però si ho trobem necessari per la independència no diem que no.
Ara per ara el nostre objectiu és el 28 de novembre
Reconeix doncs que un procés d'independència no es fa de la nit al dia?
La independència arribarà quan el poble ho decideixi i vulgui.
Poden ser aquestes eleccions les que poden iniciar-la: declaració unilateral, internacionalització del conflicte i negociar amb l'estat central.
Si per una banda em reconeix que un procés d'independència no es fa en dos dies i per l'altra si obtenen representació parlamentària, què faran els seus diputats si el seu moviment transversal no té "ideologia"?
Tenim un document molt llarg aprovat per assemblea que seria una mena de programa electoral que compromet als diputats i allò que no contempli tindran llibertat de vot.
Però creiem que les iniciatives que pot prendre el parlament són de volada molt curta, només regula cosa tècnica.
Per això és absurd preguntar que farien davant l'avortament, perquè el Parlament no pot decidir ni això.
Intentarem que el grup parlamentari estigui cohesionat i en cas de dubtes, la votació on line dels nostres associats utilitzant la mateixa forma que vam escollir per triar el nom de la formació.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Al mercat d'arguments per llançar l'opinió pública espanyola contra els indepes, aquesta setmana va molt a l'alça el de la violència.
Aprofitant els incidents de diumenge al centre de BCN, l'empresa Ministre Zoido & The Palmeros ha llançat al mercat un producte manipulador certament completet.
L'objectiu és intentar demostrar que Catalunya viu en una permanent guerrilla urbana.
El problema (greu) és mostrar violència quan no existeix la violència que tu pretens mostrar o quan, per sostenir la teva posició dius que un moviment abans era pacífic i ara no ho és i resulta que tu i els teus defensen que aquest moviment era tan violent que ha calgut empresonar gent.
Diu el ministre Zoido: "No sé on era el moviment pacífic que deia que no anava contra ningú.
Les proves estan en el que ha passat en els últims dies".
Quedem-nos en aquest "el que ha passat en els últims dies".
Està dient que un moviment que es deia pacífic ha deixat de ser-ho recentment.
Però, a veure una coseta... no havíem quedat, per obra i gràcia de la interlocutòria del jutge Llarena, que hi ha nou persones en presó preventiva per haver organitzat un moviment violent?
Un moviment tan violent que va actuar davant la Conselleria d'Economia com si fos "una presa d'ostatges mitjançant trets en l'aire".
Doncs que algú avisi al ministre perquè allò va passar fa sis mesos.
I sis mesos no són "els últims dies".
Si diumenge a BCN, en un sol punt i amb uns incidents menors (comparant les imatges amb unes altres de les quals ara en parlaré), es calcula que van haver-hi entre uns 60 i 80 ferits i contusionats, com pot defensar encara el ministre que l'1-O va haver-hi menys ferits?
I mentre el solista interpreta el seu repertori, la banda The Palmeros fa la seva feina.
El darrer exemple l'hem explicat avui aquí mateix, però he posat a part el vídeo en qüestió perquè mereix ser vist sense parar.
L'ha penjat a Twitter l'usuari i és aquest:
Així compara Espejo Público els amb els.
Els no han intervingut en les accions, ja que es tracta de petits talls que voregen el límit legal.
Amb l'excusa d'un manual que segons l'àudio "s'estaria distribuint entre els grups radicals catalans", s'ofereixen un seguit d'imatges d'incidents violents.
Primera qüestió: aquest manual s'està distribuint o no?
Perquè "s'estaria distribuint" vol dir que potser sí o potser no.
I si fos que potser no, la resta de la notícia no té cap sentit perquè s'estaria informant d'una cosa inexistent.
I segona qüestió i fonamental: quan dius que hi ha violència d'un grup A, tu has de mostrar la violència del grup A. I si la violència que mostres és d'un grup W, estàs manipulant.
I si tu vas posant imatges violentes de manifestacions d'arreu del món, cap d'elles és del grup A, i a la pantalla s'hi veu un "Puigdemont en prisión" ben gran, a sota hi escrius "Los Comités de Defensa de la República convocan acciones y cortes de carretera" i, a més, hi afegeixes una finestra amb la imatge en directe des d'Alcanar, el missatge subliminar que envies és que allò és Catalunya.
I si a l'àudio hi destaques que el manual "que s'estaria distribuint" ofereix consells per afrontar gasos lacrimògens, quan a Catalunya no se'n usen, i el remates dient que "datos que hacen temer a la policia que hayan o que puedan actuar de nuevo en Catalunya", tot en condicional, podem afirmar que som davant d'una peça de ficció que pretén crear una realitat.
Però, esclar, qui manipula sempre són els altres.
Des que diumenge es va conèixer la detenció del president Puigdemont, van estar informant del que succeïa.
Es podrien dir moltes coses d'aquestes dues piulades, però la Maika Navarro va clavar-ho: |
La comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la suspensió de llicències provisional d'hotels, hotels-apartaments i pensions en el nucli antic de la Vila de Gràcia, en el districte de Gràcia.
La suspensió, aprovada dimecres, afecta la zona compresa entre els carrers Príncep d'Astúries, Travessera de Dalt, Via Augusta, Diagonal, Còrsega i Escorial, ha detallat l'Ajuntament aquest divendres en un comunicat.
Amb una durada d'un any i sense afectar les llicències concedides o en tràmit, la suspensió té per objectiu analitzar aquestes activitats per incorporar-les en el Pla d'Usos de Gràcia, que establirà les condicions que hauran de complir aquests establiments.
El Pla d'Usos, que ha comptat amb un procés participatiu de tres mesos, tornarà a votar-se a la comissió de Govern i se sotmetrà a exposició pública abans que el ple municipal faci la votació definitiva.
El Govern municipal ha aprovat la suspensió per donar resposta a la "preocupació" que han expressat els veïns durant el procés participatiu per l'impacte que pot generar el turisme a la zona.
En aquest procés, fins a finals de febrer van participar en el canal de participació digital i en els tallers i activitats en els barris del districte un total de 28 entitats i col·lectius, a més de veïns a títol individual.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Universitat Autònoma de Barcelona
Màster en Infermeria Oncològica (Pràctiques)
- L'objectiu fonamental del pràcticum és l'aplicació pràctica dels coneixements, habilitats i actituds adquirits.
- El període pràctic permet a l'estudiant observar, valorar, planificar el pla de cures, i integrar-se en un equip de treball.
- En cada unitat/servei hi ha una infermera de referència per estudiant que el guiarà durant el desenvolupament del seu període pràctic.
- L'horari en el període pràctic serà de matí i/o tarda, de dilluns a divendres necessàriament de forma continuada per tal que hagi una continuïtat en el procés d'aprenentatge pel que fa a les unitats d'hospitalització, no és així en el cas de consultes externes i proves diagnòstiques.
- En les unitats i serveis s'estableixen uns objectius d'aprenentatge generals i d'altres específics en relació amb la patologia oncològica a la que representen.
- Es faran les modificacions que siguin necessàries durant aquest període per tal que l'estudiant pugui assolir l'aprenentatge.
Rebràs còpia de la teva consulta per e-mail immediatament.
He llegit i accepto l'avís legal.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Els Estats Units tenen un pecat original, i es diu racisme.
Després tenen altres defectes i mil virtuts, però avui ens quedarem en el primer de la llista.
Fa uns dies que he tornat de la Costa Est dels Estats Units, teòricament més educada i multicultural que altres zones més interiors o amb un passat sudista i racista.
La sensació de país racista ha estat molt contundent.
El virus racista no ha estat encara aniquilat.
He detectat brots de racisme a l'Església Catòlica, que és on m'he mogut.
No ha estat directament, però apareixia a les converses, a la manera de fer, a l'ambient.
Demanes quants bisbes catòlics afroamericans hi ha i et miren com si t'haguessis begut l'enteniment.
Preguntes per què els qui esperen que se'ls apliqui la pena de mort no són quasi mai blancs i els sembla una qüestió políticament incorrecta.
He vist parròquies on em deien que "quasi mai" hi ha hagut afroamericans, perquè són essencialment "evangèlics" i no s'han interessat gaire pel catolicisme.
Sospito que tal volta podria ser també que el catolicisme no s'hagi interessat per ells.
He estat en esglésies on a la nau principal celebraven els blancs i irlandesos, i els hispans es trobaven al soterrani, perquè "els agrada més fer comunitat junts aquí baix".
Per sort he conegut gent i institucions que precisament lluiten contra aquests estigmes.
Però la lluita implica la seva persistència preocupant.
Els Estats Units és un país que neix d'un desig de ser un espai en què la llibertat i la igualtat siguin els paradigmes que regiran un nou començament.
Però des d'un principi, persones de raça negra, indígenes i fins i tot els llatins van ser exclosos d'aquests ideals.
L'expert en estudis hispans Hosffman Ospino, que m'ha acollit a Boston, diòcesi que s'està recuperant de l'escàndol dels sacerdots pederastes, m'explicava que amb el temps s'ha guanyat terreny com a societat, especialment amb l'abolició de l'esclavitud, els moviments en favor dels drets civils i altres iniciatives de transformació social, que han ajudat la nació a reconèixer el fet horrible de la discriminació.
Alhora, sorgeixen de tant en tant moviments com el Ku Klux Klan o moviments racials supremacistes, que insisteixen que la raça blanca o les persones d'origen caucàsic són millors que les altres.
Clarament, "la posició és una aberració social, cultural i fins i tot psicològica", en paraules de l'expert Ospino, que subscric, i hi afegeixo que també són una posició espiritual inacceptable.
Però en el fons de les interaccions socials nord-americanes, segueix present una convicció, explícita en certes ocasions, amagada en moltes, que assumeix la supremacia de la raça blanca.
A això s'hi han d'afegir matisos culturals com aquella idea que només cal parlar anglès, quan milions de persones al país parlen més d'una llengua a part de l'anglès, o la idea que ser d'origen europeu concedeix un estatus més bo que ser d'Amèrica Llatina o de l'Àsia o de l'Àfrica.
També cal afegir matisos socioeconòmics que privilegien persones que són de raça blanca.
No és cap secret que la majoria de líders polítics, persones riques, acadèmics, persones amb posicions de decisió en el món dels negocis, entre d'altres ambients, són de raça blanca.
El racisme segueix arrelat en aquesta societat perquè en molts sectors s'assumeix que certs privilegis socials, racials i culturals han de ser com han de ser.
També és desafiant que sovint es faci difícil parlar de temes com el racisme i altres prejudicis socioculturals, perquè immediatament són filtrats pels prismes polítics i ideològics que divideixen la societat nord-americana, tant avesada al blanc o negre, mai més ben dit.
El meu col·lega, que dirigeix el grau d'Estudis Hispans i Ministeri al Boston College, em deia que "quan una societat no aconsegueix definir amb claredat i amb un sentit d'universalitat conceptes fonamentals com el bé comú i la dignitat inalienable de tot ésser humà, sense excepció, problemes com el racisme seguiran esquinçant el teixit social i fent mal a molta gent".
Trump ha dit finalment que "el racisme és el mal".
Però el paper ho aguanta tot, fins i tot frases com aquesta, que contradiuen la realitat, la seva acció i la seva política.
El racisme discrimina en base a la raça o a l'ètnia, i ningú està vacunat contra aquesta deriva.
Se segueix fent mal partint d'una premissa totalment equivocada i contrària als drets humans.
Però alguns dels qui ho neguen governen el món. |
Poseu una olla al foc amb les carns cobertes d'aigua freda.
Quan arrenqui el bull, abaixeu el foc i desgreixeu el brou.
Al cap d'una hora aproximadament afegiu-hi les verdures i deixeu-ho bullir una hora més.
S'hi poden posar ossos de porc i de xai.
S'hi poden posar altres tipus de verdures. |
Centres d'autoaprenentatge de llengües |
ERC va accelerar ahir la proclamació oficial d' Oriol Junqueras com a candidat a les eleccions europees del maig vinent, malgrat la predisposició de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, a donar suport al líder d'Esquerra com a número u d'una llista unitària de l'independentisme.
Junqueras va ser proclamat ahir oficialment candidat dels republicans a les europees del 2019, un cop validats els 2.105 avals –xifra rècord a ERC– que va aconseguir el president del partit, davant el qual no es va presentar cap candidatura alternativa.
Els propers passos per configurar la candidatura d'ERC seran la ratificació de Junqueras per part del consell nacional del partit al novembre i, ja al febrer, la confecció de la resta de la llista.
Malgrat que ERC ja ha començat a definir la seva pròpia candidatura per a les europees, Artadi va advertir en declaracions a RAC1 que és «imprescindible» que JxCat i Esquerra vagin junts a les eleccions de maig.
Preguntada per si acceptaria JxCat una llista conjunta amb Junqueras al capdavant, va afirmar que «el problema en cap cas pot ser qui lidera aquesta llista», per això estan «oberts completament» a parlar de qualsevol opció.
La portaveu del Govern va destacar que Junqueras, «per tot el que representa, podria ser un molt bon candidat» i va subratllar que per a JxCat «no serà el problema».
El vicesecretari general d'Imatge i Comunicació d'ERC, Sergi Sabrià, no obstant això, va voler tallar d'arrel qualsevol especulació sobre una hipotètica llista conjunta per a les europees i es va mostrar partidari que «cadascú treballi bé des del seu espai». |
L'Agncia Tributria ha posat en marxa una macrooperació a escala nacional contra el frau fiscal en el sector de la fabricació i comercialització del moble, amb l'escorcoll de 112 locals en 15 comunitats autnomes, segons ha informat l'organisme en una nota.
L'operació, anomenada 'Iroko', suposa l'inici de les actuacions inspectores sobre un total de 119 societats i 38 persones físiques, socis i administradors de les empreses investigades, a partir de l'entrada i escorcoll en 112 locals situats en les 15 comunitats autnomes de territori comú.
El dispositiu a crrec de l'Agncia afecta locals tant de fabricants de mobles, com de comerciants majoristes i detallistes del sector situats a: Andalusia (34), Aragó (6), Astúries (3), les Balears (1), Canries (6), Cantbria (1), Castella-la Manxa (1), Castella i Lleó (5), Catalunya (20), Extremadura (2), Galícia (5), La Rioja (1), Madrid (6), Múrcia (5) i la Comunitat Valenciana (16).
Les actuacions s'han iniciat a l'hora de l'obertura dels locals i s'han presentat la Inspecció Tributria i les seves Unitats d'Auditoria Informtica (UAI) en els locals de les societats investigades, amb la finalitat d'accedir directament a la documentació i informació comptable o auxiliar real, inclosos els sistemes informtics de processament de la informació.
L'experincia d'operacions dutes a terme amb anterioritat posa de manifest que la presncia de l'Administració en els locals o domicilis en qu té lloc l'activitat econmica i es duu a terme la gestió del negoci permet una lluita més efectiva contra l'economia submergida, segons ha indicat l'Agncia Tributria.
En tractar-se d'una actuació de carcter administratiu, les actuacions d'entrada i escorcoll no impliquen detencions.
Hisenda recorda que el sector del moble manté des de l'any 2013 cinc anys de creixement consecutiu lligat a l'ala del mercat immobiliari.
El 2017, el sector va generar un volum de negoci superior als 4.300 milions d'euros i tots els subsectors de fabricació van incrementar-ne la facturació.
En aquest context, el Departament d'Inspecció Financera i Tributria de l'Agncia Tributria va procedir a una anlisi global del sector del moble, va efectuar creuaments d'informació i anlisi de les societats dedicades tant a la fabricació com a la comercialització a l'engrs i al detall.
L'estudi va incloure una anlisi de les declaracions per l'Impost de societats dels marges bruts sobre vendes, marges nets, marge sobre aprovisionaments, moviments d'efectiu (principalment en comptes bancaris sota la titularitat de les societats) i pagament amb targetes, així com altres indicis de capacitat econmica observats en els administradors.
Addicionalment, les actuacions inspectores realitzades amb anterioritat en el sector del moble, tant a nivell de fabricants com en relació amb el comer a l'engrs i minorista, havien posat de manifest certes distorsions en l'evolució de les vendes i les existncies que evidenciaven les vendes no-declarades.
A partir d'aquesta anlisi i aquesta experincia prvia, els investigadors de l'Agncia van observar que certes societats manipulaven la comptabilitat relativa a les seves existncies, a fi de declarar un nivell discret de beneficis i dissimular, d'aquesta manera, l'ocultació de vendes.
En parallel, hi ha indicis que el collectiu afectat per l'operació iniciada avui podria estar utilitzant programari d'ocultació que permetria manipular tant les existncies com les vendes reals.
D'aquesta manera, es va dissenyar l'operació 'Iroko', que ha estat coordinada pel Departament d'Inspecció de l'Agncia Tributria, i que ha comptat amb l'operatiu d'entrada i escorcoll amb la participació de més de 400 funcionaris de l'rea d'Inspecció, incloent el personal de les UAI i de l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau, així amb el suport d'agents policials i 120 funcionaris de Vigilncia Duanera de l'Agncia.
Juntament amb la regularització del frau fiscal que finalment tingui lloc, Hisenda vol també transmetre al sector un missatge dissuasori, perqu els empresaris recondueixin les seves activitats i millorin el seu posterior compliment tributari en període voluntari de pagament, en línia amb les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner del 2019.
D'aquests canvis en les actituds dels empresaris concrets dependr l'evolució de futurs plans de control tributari, que se centraran especialment en els comportaments elusius reiterats, ha indicat Hisenda.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Més de 220 ciclistes van participar en aquesta cursa, la de més altitud del Pirineu català.
Inés Rodríguez, del Bike Garraf Pansalud, va ser la vencedora entre les dones.
Adrià Noguera (Buf), a la foto, va fer segon a la BTT Isard-Atac.
La duresa d'aquesta cursa la demostra el fet que la van abandonar-la més de 50 ciclistes.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Demanar quelcom tan estrany i estrafolari com "coherència" als polítics d'avui, sembla un pecat.
Aquells als quals se'ls hi demana, fins i tot giren la cara davant la pregunta.
Com pot ésser que els representants dels mateixos partits de dos pobles veïns com són Castelló d'Empúries i Roses, afrontin un sol problema, el top manta, amb solucions tan diferents i contradictòries?
Mentre a Roses, governada per una coalició entre Convergència i Gent del Poble (o del bon rotllo, que és el mateix), la solució és de repressió total, amb la connivència equidistant de la que sembla haver-se apropiat l'actual equip d'ERC, a Castelló-Empuriabrava, governat per ERC en coalició amb els convergents, l'ajuntament "legalitza" (i anuncia a bombo i plateret) un "mercat nocturn" de falsificacions, que perjudica greument els interessos dels fabricants dels originals, on els venedors operen amb el vistiplau municipal, a canvi d'una petita contribució en forma de llicència.
Si extrapolem aquesta incoherència als partits que "operen" a nivell del país o de l'Estat, el fenomen es desborda.
Veure la lluita de Pedro Sánchez, per exemple, pels vots dels ciutadans d'una i per frenar els constants atacs de la seva "companya" andalusa Susana Díaz per a conquerir la seva cadira per l'altre banda, és desencoratjador, sobretot pel suport que ella rep dels "barons" del partit.
Estan tan concentrats en guanyar-li la supremacia a una feble i ferida CDC a Catalunya, que semblen haver perdut el principal objectiu -guanyar el país- completament de vista.
Igual que la CUP, que ha iniciat la seva implosió amb les primeres dimissions de membres del seu aparell polític.
Tot això sense ni tan sols parlar de Ciutadans, que és capaç de pactar amb els socialistes per una banda i exigir el cap d'en Rajoy per l'altre a canvi del seu suport, mentre que de Podem diuen no voler saber res.
Alhora, Pablo Iglesias i Alberto Garzón somien amb el sorpasso al PSOE i han sacrificat fins i tot un dels seus principals compromisos -el referèndum català- per assolir aquest objectiu.
Davant les eleccions espanyoles del proper diumenge, el panorama és certament desolador.
Primer, per la seguretat que, a grans trets, el resultat, que fa sis mesos no va servir per res, serà molt semblant al d'aleshores i en segon lloc perquè a casa nostrs tenim altres prioritats que cap dels partits que es presenten no semblen voler adreçar.
Al final, encara tindran raó els cínics que diuen que el vot "útil" dels catalans ha d'ésser per als impresentables del PP, perquè cap altre partit de tot l'arc parlamentari fomenta la independència com ells. |
Una botiga d'Apple a Hong Kong en una imatge d'arxiu. / LAM YIK FEI / GETTY
No fa gaire, la tecnològica era la indústria més de moda.
Però durant l'últim any, la situació ha canviat.
Alguns creuen que la tecnologia és com la indústria del tabac: grans empreses que fan milers de milions de dòlars amb una addicció destructiva.
Altres opinen que és com la lliga de futbol americà NFL, una cosa que adoren milions de persones però que tothom sap que deixa un rastre de restes humanes al seu pas.
Segurament les persones que treballen en el sector, que generalment volen convertir el món en un lloc millor, no volen anar per aquest camí.
Serà interessant veure si poden fer les accions necessàries per evitar que les seves empreses es converteixin en pàries socials.
Hi ha tres crítiques principals als gegants de la tecnologia.
La primera és que està destruint els joves.
Les xarxes socials prometen acabar amb la soledat, però en realitat la fan augmentar i produeixen una intensa sensació d'exclusió social.
La missatgeria digital i altres tecnologies donen més control sobre les interaccions socials, però també condueixen a interaccions menys consistents i menys compromisos reals amb el món.
Com Jean Twenge ha demostrat en llibres i assajos, des de la popularització dels telèfons intel·ligents els adolescents passen molt menys temps amb els seus amics, surten menys i treballen menys.
Els estudiants de catorze anys que passen 10 hores o més a la setmana a les xarxes socials són un 56% més propensos a dir que són infeliços que no pas els que hi passen menys temps.
A aquesta edat, els grans usuaris de les xarxes socials augmenten el seu risc de depressió en un 27%.
Els adolescents que passen tres o més hores al dia enganxats a dispositius electrònics tenen un 35% més de probabilitats de tenir un factor de risc de suïcidar-se, com per exemple fer un pla per fer-ho.
Les noies, especialment les més afectades, han experimentat un augment del 50% en els símptomes depressius.
La segona crítica cap a la indústria tecnològica és que està causant aquesta addicció a propòsit, per guanyar diners.
Les companyies saben què fa que es generi dopamina al cervell i estan desenvolupant productes que enganxin amb tècniques de segrest que ens atrauen i creen bucles compulsius.
Snapchat té Snapstreak, que recompensa els amics que xategen amb la resta d'amics cada dia, cosa que estimula el comportament addictiu.
Els agregadors de notícies s'estructuren com plats sense fons, de manera que una vista de pàgines condueix a una altra i una altra, i així successivament.
La majoria de webs de xarxes socials creen recompenses en moments irregulars.
Heu de comprovar el vostre dispositiu de forma compulsiva perquè mai no sabeu quan pot haver-hi una flamarada d'activitat a Facebook.
La tercera crítica és que Apple, Amazon, Google i Facebook són gairebé monopolis que utilitzen el seu poder de mercat per envair la vida privada dels seus usuaris i imposar condicions deslleials als creadors de contingut i competidors més petits.
L'assalt polític en aquest últim front guanya força.
L'esquerra està atacant empreses tecnològiques perquè són corporacions mastodòntiques; la dreta perquè són culturalment progressistes.
Òbviament, el joc intel·ligent seria que aquesta indústria s'enfrontés a la seva pròpia pol·lució i la netegés.
Hi ha activistes com Tristan Harris, de Time Well Spent, que estan intentant moure el món de la tecnologia en les direccions correctes.
Fins i tot hi ha algunes bones respostes d'enginyeria.
Jo utilitzo una aplicació anomenada Momentper rastrejar i controlar l'ús del meu telèfon.
La gran fita se superarà quan els executius de les tecnològiques reconeguin clarament la veritat fonamental: les seves tecnologies són extremadament útils per a les tasques i els plaers que requereixen formes de consciència més baixes, però sovint s'escampen i destrueixen les formes més profundes de consciència que la gent necessita per progressar.
La xarxa és un lloc per al contacte humà però no per a la intimitat.
La xarxa és un lloc d'informació però no de reflexió.
Et dona el primer pensament estereotipat sobre una persona o una situació, però és difícil trobar el moment i el lloc per a una tercera, quinzena o 43a reflexió.
La xarxa és un lloc per a l'exploració, però desincentiva la cohesió.
Agafa el control de la vostra atenció i l'escampa a través d'una gran varietat de coses divertides.
Però som més feliços quan hem portat les nostres vides cap a un punt, quan hem centrat l'atenció i i el desig sobre una cosa, amb tota la nostra força.
El rabí Abraham Joshua Heschel va escriure que ens prenem un descans de les distraccions del món no tant com un descans per recuperar forces per tornar a entrar-hi, sinó com el clímax de la vida.
"El setè dia és un palau en el temps que nosaltres construïm.
Està fet d'ànima, alegria i desconfiança", va dir.
Quan tallem amb la feina i la tecnologia ens endinsem en un estat de consciència diferent, una dimensió diferent del temps i una atmosfera diferent, una "mina on es pot trobar el metall preciós de l'esperit".
Imagineu-vos que, en lloc d'oferir-nos les millors coses de la vida, la tecnologia només es definís com a proveïdora de dispositius d'eficiència.
Les seves innovacions ens poden estalviar temps en feines de nivell inferior per poder desconnectar i experimentar les millors coses de la vida.
Això sí que seria una mostra sorprenent de realisme i, sobretot, d'humilitat, que avui és la tecnologia més nova i disruptiva.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El Consell d'Estat francès fa oficial el nom 'Occitània' per a la macroregió que inclou Catalunya
La proposta ha generat una gran protesta a Catalunya Nord...
Però avui, vist des de París i vist des de Madrid, estic segur que les preocupacions ja no es limiten de cap manera només al Princip...
Milers de persones als carrers de Perpinyà, en defensa de la catalanitat
La defensa d'institucions pròpies a la Catalunya Nord pren cos entre els manifestants...
Perpinyà reivindica avui amb una marxa la denominació 'Occitània-País Català' per a la macroregió
La mobilització, que aplega entitats i partits, començarà a les tres de la tarda a la plaça de Catalunya...
Catalunya Nord espera una participació 'massiva' a la manifestació de dissabte a favor de 'País Català'
Representants del món cultural, social, econòmic i polític reivindiquen que el nom de la macroregió inclogui la catalanitat...
Municipis del nord posen plaques de 'Pays Catalan', en protesta pel nom de la regió
Augmenta el to de la campanya, que reclama una entitat administrativa pròpia per la Catalunya Nord...
Els consellers regionals escullen avui el nom de la macroregió francesa que engloba la Catalunya del Nord
'Sí al País Català', que defensa la inclusió d'una referència a la catalanitat del territori en el nom definitiu de la regió, ha convocat una manifestació demà a Perpinyà...
La presidenta del departament català, contra el nom 'Occitània'
Hermeline Malherbe proposa Occitània-Pirineus-Mediterrània...
El nom de la regió occitano-catalana se sabrà avui
Es farà públic el resultat de l'enquesta resposta per dues-centes mil persones...
Òmnium defensa el nom 'Occitània-País Català' per la futura regió
Dues centes persones participen en la tradicional Nit de Sant Jordi a Perpinyà...
Els catalans sense telèfon francès no podran participar en la votació del nom de la nova macroregió
Es confirma Occitània-País Català com una de les cinc possibles denominacions de l'àrea que engloba Montpeller i Perpinyà...
La nova macroregió occitano-catalana optarà a dir-se Occitània - País Català
La comissió permanent del consell de la macroregió ha accedit a les reivindicacions dels catalanistes...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El papa Francesc va arribar ahir a la nit a Xile, la primera parada d'un viatge que també el portarà al Perú, i en el qual se centrarà en el paper dels pobles indígenes i en la lluita contra la corrupció.
Entre les reunions previstes en la seva agenda, destaca la que mantindrà amb dues víctimes de la repressió militar durant la dictadura d'Augusto Pinochet.
Tampoc es descarta la possibilitat que el pontífex canviï a última hora l'agen da del viatge i inclogui una trobada amb les víctimes d'abusos sexuals dels dos països andins, segons va explicar dijous passat el portaveu del Vaticà, Greg Burke, durant la presentació dels detalls de la visita.
Aquesta trobada es produiria després d' una setmana marcada per diverses notícies relacionades amb abusos per part de membres del clergat al Perú i Xile.
En concret, fa uns dies el Papa va ordenar intervenir la societat de vida apostòlica peruana Sodalicio de Vida Cristiana, el fundador Luis Fernando Figari està acusat d'abusos sexuals.
A més, recentment s'ha conegut que la fiscalia xilena investiga a set religiosos, quatre d'ells espanyols (un ja mort), en centres que gestionen els germans maristes a Xile.
Pel que fa al programa previst, Francesc dedicarà el dia d'avui a reunir-se amb les autoritats civils.
El Papa es trobarà amb la presidenta de Xile, Michelle Bachelet, celebrarà missa al Parc O'Higgins, el mateix escenari on ho va fer Joan Pau II el 1987, i visitarà una presó de dones.
Demà està previst que Francesc visiti Temuco, una de les zones calentes del conflicte maputxe.
Aquí, a la capital de l'Araucanía, a 700 quilòmetres al sud de Santiago, celebrarà una missa i dinarà amb membres de la comunitat maputxe, que lluita des de fa dècades per recuperar una part del seu territori ancestral.
Dijous, el Papa arribarà al Perú, un dels països més castigats per la corrupció.
La primera parada de Francesc al Perú serà Puerto Maldonado, a l'Amazònia.
El medi ambient, el respecte de les comunitats indígenes i l'explotació de menors per a l'extracció d'or seran els temes dels quals possiblement parli Francesc.
Aquí està previst la seva segona trobada amb comunitats indígenes locals, incloent exponents d'ètnies de l'Amazònia boliviana i brasilera.
Dissabte està previst que el pontífex argentí visiti Trujillo, una regió durament devastada per les inundacions que van sepultar un població sencera el passat mes d'abril.
Finalment, farà una parada a la capital del país, Lima, per trobar-se amb els bisbes del país, i celebrarà missa a la plaça de Las Palmas, abans de tornar a Roma.
En el transcurs del seu viatge a Xile, en companyia d'un grup de periodistes acreditats, Francesc va mostrar la seva preocupació per una la possibilitat que es forgi una guerra nuclear.
«Tinc por d'una guerra nuclear, estem al límit», va assegurar el Papa en un breu diàleg que va mantenir amb la comitiva a bord de l'avió, segons va informar Ràdio Vaticà.
Prèviament havia lliurat als periodistes una imatge de la destrucció a Nagasaki després del llançament de la bomba atòmica, el 1945.
«Només cal un contratemps perquè s'iniciï la guerra.
La situació pot precipitar-se a partir d'un error», va afegir.
D'aquesta manera, va reiterar el seu missatge en favor del desarmament nuclear: «Cal destruir les armes. |
L'Espai Gironès podrà urbanitzar uns 3.000 metres quadrats que encara té pendents, malgrat que no augmentarà la seva superfície comercial, que segueix essent de 22.000 metres quadrats.
El ple de Salt va aprovar ahir provisionalment la modificació del pla parcial per fer-ho possible, de manera que el centre comercial podrà incrementar la seva superfície construïda fins a gairebé tocar de la carretera, ocupant un espai actualment destinat a aparcament.
La modificació del pla general per fer possible aquesta operació es va aprovar amb el vot a favor de tots els grups excepte Canviem Salt.
El portaveu de CiU, Jaume Torramadé, va acusar IpS-CUP d'haver canviat el sentit del seu vot, ja que quan estaven a l'oposició sempre s'havien oposat a aquest tipus d'operacions i ara en canvi hi votaven en contra.
El portaveu de l'IpS, Ferran Burch, va respondre que no han canviat d'opinió, però que es tracta d'una zona ja desenvolupada i on s'incrementaran només els metres construïts, però no comercials.
La modificació, doncs, no comporta cap augment de l'edificabilitat: aquesta zona pot arribar fins als 57.278 metres quadrats d'edificació màxima, i encara en queden 3.896.
La proposta de l'Espai Gironès seria construir un nou edifici independent per acabar d'ocupar els metres quadrats que hi ha disponibles.
D'altra banda, el ple d'ahir també va donar llum verd a la creació d'un grup de voluntaris de protecció civil, que d'entrada comptarà amb deu membres.
Les seves tasques consistiran, entre altres, en col·laborar en situacions d'emergència, pre-emergència o alerta mitjançant la realització de rondes preventives a llocs de risc potencial i la col·laboració en activitats relacionades amb la protecció civil que es facin a a via pública o llocs de pública concurrència.
L'Ajuntament calcula que a finals d'aquest mes ja podran ser plenament operatius.
Finalment, el ple d'ahir també va donar compte de l'aprovació de Territori i Sostenibilitat sobre la ubicació de l'escola Gegant del Rec i l'IES Salvador Sunyer. |
Grup d'illes situat entre el mar del Nord i l'oceà Atlàntic.
Constitueixen una regió d'Escòcia. |
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, s'ha mostrat aquest dijous al matí indignada amb la possibilitat que l'Estat vulgui precintar centres escolars per evitar la celebració d'un referèndum a Catalunya.
En una entrevista a Rac1, la portaveu ha "exigit explicacions" al govern de l'Estat espanyol, d'on va sortir la filtració sobre aquesta idea, i ha volgut avisar-los que amb aquesta estratègia no podran provocar que s'acabi la reivindicació del referèndum.
"Quan més creixen les amenaces de l'Estat, més creix el sentiment de dignitat del poble de Catalunya", ha sentenciat Munté.
La consellera, a més, no ha descartat acudir a la justícia internacional o demanar empara a estaments supraestatals en funció de les explicacions que el Govern rebi de l'Estat per aquestes "amenaces". |
Els compostos de l'oli són tan nombrosos i les seves interaccions, tan complexes que no és possible predir de manera absoluta la qualitat d'un oli només per la seva anàlisis química.
Per això, la disciplina científica que s'utilitza per avaluar-ne les característiques que són perceptibles pels sentits és el tast o l'anàlisi sensorial.
Però les anàlisis sensorials són realitzades per persones i les seves apreciacions poden ser subjectives.
Per això, els investigadors Jordi Tous-Pallarès i Camila Merma-Linares -del grup de recerca Metodolo del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona- i la investigadora Anna Pazdyka -de la Uniwersytet Kazimierza Wielkiego de Polònia- volen saber quins factors psicològics interfereixen en el diagnòstic de l'estat de l'oli.
Per aconseguir-ho, han posat en marxa el projecte Anàlisi de les variables psicològiques implicades en el tast d'oli d'oliva, l'objectiu del qual és millorar el procés de tast d'olis i, en conseqüència, augmentar la qualitat del producte final.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat de Catalunya i la Fundació URV han arribat a un acord de col·laboració per a l'impuls d'aquest projecte.
Fonts del DAAM han explicat que aquest s'emmarca en les seves línies de treball, que inclouen "donar servei i suport al sector productiu agroalimentari català i millorar-ne la comercialització".
Les sessions es duran a terme a les instal·lacions del Panell de Tast Oficial d'Olis Verges d'Oliva de Catalunya, adscrit al DAAM, mitjançant enquestes i tests per avaluar els trets psicològics i psicosocials dels tastadors que en formen part i les seves variacions en un període de tres mesos.
En el grup de variables psicològiques s'inclouen les diferències individuals de personalitat.
Dins de les variables psicosocials s'avalua el context i el grup, i també la percepció d'integració en l'equip, l'experiència en la tasca i l'organització del treball del tastador.
El treball s'iniciarà al maig i s'espera que els primers resultats, que es faran públics tant per la URV com pel DAAM, es coneguin abans de finals d'any.
"Esperem identificar les variables psicològiques i psicosocials comuns dels integrants dels panells de tast", explica l'investigador Jordi Tous-Pallarès.
"Pensem que les variables psicosocials dependran molt de l'experiència i de la percepció d'integració en l'equip.
Si fos així, indicarien que un bon clima de treball entre els companys del panell resulta clau en el bon judici".
Per avaluar els tastadors, els investigadors utilitzaran tres eines desenvolupades pel mateix grup de recerca Metodolo.
El panell de tast és un instrument objectiu de control format per un grup de tastadors prèviament seleccionats i entrenats d'acord amb tècniques sensorials preestablertes.
Serveix per substituir un judici individual pel criteri mitjà d'un grup, donant al resultat una base àmplia.
El tastador és la persona amb els coneixements, entrenament i experiència necessaris per avaluar un producte alimentari des del punt de vista sensorial.
Ha de seguir una disciplina en la tècnica de tast, ser objectiu i imparcial en el seu judici i formar-se contínuament.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Des d'ahir fins diumenge, el Cobert de la Màquina de Batre i la plaça Onze de Setembre de Sant Fruitós de Bages són plens de caravanes mòbils on els visitants poden fer un mos mentre gaudeixen dels múltiples concerts i actuacions que s'hi ofereixen, en el marc del festival Food and Fun.
Avui, s'obrirà la jornada a les 12 del migdia amb un concert vermut i durant tota la tarda hi haurà propostes musicals fins a la nit.
Demà al migdia hi haurà màgia i a la tarda, actuacions musicals per a tots els públics, que es clouran al vespre.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
A través d'aquest servidor es gestiona la distribució de les llicències d'ús de programari adquirides de manera centralitzada per la Universitat de València.
Els serveis suportats des d'aquest servidor són:
Els usuaris autoritzats a utilitzar aquest programari son aquells que mantenen una relació activa amb la Universitat que inclouen:
Carta de Serveis Normes d'ús Bústia UV Galetes de sessió
Fem servir galetes de sessió per a mantenir la validació activa a través de les diferents webs institucionals o webs de tercers que confien en la validació institucional amb les que no compartim contrasenyes per motius de seguretat. |
En el marc de la disciplina i la professió del Treball social el reconeixement de les persones i dels seus sabers resulta una qüestió determinant si volem construir el procés d'intervenció i produir la transformació de les situacions de desigualtat social de manera conjunta i compartida amb elles.
Aquesta perspectiva demanda que el mateix reconeixement es plantegi també en el marc de la formació dels futurs professionals del Treball social.
El projecte d'innovació que plantegem contempla, per tant, l'articulació d'aquests espais de participació de les personis i els seus sabers en el Grau de Treball social per a construir col·lectivament la realitat sobre la que opera el Treball social i reflexionar sobre la pràctica professional des de les diferents mirades i experiències que tenim el conjunt d'actors que la formem.
Això creiem que afavoreix el reconeixement de la pluralitat de visions que existeixen sobre els diversos fets socials, la possibilitat de realitzar un abordatge més complex de la realitat social, al mateix temps que fomenta el pensament crític i analític en els estudiants.
Aquesta proposta es fonamenta en el treball que des d'aquesta perspectiva s'ha realitzat des de fa anys en la formació de Treball social, com desenvolupem en el punt 5 (antecedents).
El projecte d'innovació presentat planteja, per tant, articular el reconeixement dels sabers de les persones com una línia transversal que es formalitza en el contextos de diferents assignatures, i especialment en el marc dels projectes transversals de curs, i que s'insereix en el procés d'aprenentatge dels estudiants de Treball social.
La utilització de metodologies artístiques, com el teatre social, el vídeo documental, la pintura, la música... possibilita que aquest reconeixement es produeixi de manera creativa, horitzontal i que permeti el diàleg a l'espai de l'aula entre les persones, els estudiants i el professorat dels equips docents de les assignatures que participen en el projecte.
Es proposa el desenvolupament del projecte en dues etapes:
Realitzar un treball amb les entitats que participen en els diferents projectes de recerca de l'Escola o amb les entitats que col·laboren des de fa temps en la formació, perquè participin durant tot el semestre a les diferents assignatures que formaran part del projecte: Epistemologia i Iniciació a la pràctica – 1r curs -, i Investigació aplicada a la intervenció en Treball social i Treball social comunitari (primer semestre) i Supervisió (segon semestre)– 3r curs i Art i Treball social – 3r i 4rt curs.
Es proposa que aquesta participació es realitzi a traves de distintes activitats com tallers, espais reflexius, diàlegs sobre temàtics de l'assignatura... que podem desenvolupar-se a la Universitat però també en el marc de les entitats.
Com hem presentat al projecte d'innovació sobre la transversalitat del Grau, es proposa la realització final d'una jornada on es treballi sobre la temàtica escollida des de totes las assignatures de cadascun dels cursos.
Aquesta jornada es contempla com un espai en el que els dos projectes podem confluir, ja que en aquest espai es proposa la participació de les persones perquè puguin contribuir amb els estudiants i professor a la reflexió col·lectiva.
A les jornades s'utilitzarà formats creatius com el teatre, les arts plàstiques o la musica per afavorir la horitzontalitat i el diàleg entre tots els actors.
En la segona etapa es continua amb les mateixes activitats que hem descrit per a la primera etapa.
Però a més es proposa la realització de una formació transversal específica per a professorat i estudiants per part de les entitats sobre temàtiques com el racisme, les migracions, la diversitat funcional, a salut mental..
Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Aquesta és la pàgina de Swing Plaza Playa Granada.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Motril. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Aquí teniu l'article de Narcís Comadira que ahir publicava El Periódico sobre el Divendres de Cendra, la Quaresma i la seva poètica.
L'autor creu que " la poètica de la quaresma és la poètica de l'austeritat.
La poètica de la reflexió, la de l'endinsament en un mateix.
Quin pal!, diran els joves, mentre troben totes les gràcies a les filosofies orientals, al budisme i al zen.
Algú ha fet molt malament els deures, a l'església catòlica.
Mira que deixar-se perdre aquest tresor espiritual tan arrelat en els costums, tan ben lligat al pas del temps ".
I que la Quaresma ha caigut en l'oblit. "
Un oblit caigut com un pesat teló sobre aquestes coses mentre ens realcen, quan toca, en els mitjans, el ramadà.
Quan comença, ens l'expliquen, en fan reportatges, com si ens el volguessin vendre.
Quan comença el ramadà, és notícia.
En canvi, la quaresma, que és el ramadà de la nostra cultura, es considera una nosa vella i antiquada.
El ramadà mola, la quaresma no, què hi farem ".
A destacar també la seva referència als poetes Maragall, Eliot o Garcés. |
El 10è Gran Premi Les FRanqueses KH7 de ciclocròs encara enguany la seva desena edició, en una prova puntuable pel calendari internacional UCI (categoria C2) i per la Copa Catalana de l'especialitat.
Després de 6 edicions disputades al Parc de Milpins i 3 a Bellavista, enguany la Unió Ciclista Les Franqueses s'ha decantat pel Parc del Mirador de Bellavista, en un recorregut exigent de 2,4Km.
A part del repte de celebrar l'esdeveniment en un escenari diferent als anteriors, aquesta localització del Gran Premi Les Franqueses KH7 suposa una major facilitat logística gràcies al gran entorn que envolta el parc.
Alhora servirà per enfortir i millorar alguns aspectes respecte anys anteriors, com per exemple els accessos directes des de la Ronda Nord, l'ampli aparcament que ofereix la zona, la proximitat d'allotjament, gimnàs, dutxes, vestidors, o les aules de l'Escola Colors pels temes administratius de la prova.
A nivell purament esportiu, el dissabte a la tarda es celebraran les proves master 30, 40, 50 i 60 a partir de les 15h, mentre que diumenge serà el torn primer pels cadets a les 09h seguits dels juniors i infantils.
A partir de les 12h es celebraran ls proves elit i S23 tant masculina com femenina, on ja han confirmat la seva presència alguns dels millors especialistes com Jofre Cullell o Javier Ruiz de Larrinaga entre els homes, o Mercè Pacios, Veerle Cleiren, Jordina Muntadas i Magda Duran entre les fèmines, a més d'alguns ciclistes francesos.
Més informació CX Les Franqueses |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Finalment, us vull agrair la paciència que heu tingut i també us de felicitar per l'esforç que hi heu posat a fi d' assolir les diverses tasques.
Sóc conscient que des que he tornat de vancances m'ha costat mantenir al dia aquest bloc.
Ara bé, m'agradaria conèixer la vostra opinió per millorar alguns aspectes per a la propera edició.
Podeu escriure responent a aquestes dues preguntes:
La segona tasca d'aquesta unitat ens proposa que valoreu el vostre aprenentatge.
Cal que reviseu el vostre contracte i que expliqueu quines han estat les vostres fites, quins objectius heu assolit.
Guanyareu 0,5 punt si escriviu el comentari dintre el termini (fins al 12 de juny)
Hem de treballar la revisió del text.
Cal que primer consulteu els comentaris de les errades i les regles per Millorar l'estil del Centre de Redacció.
Finalment, mireu-vos les tècniques de revisió del Centre i apliqueu-ne una.
Otindreu 0, 5 punts si deixeu aquí un comentari explicant quina tècnica heu provat.
Guanyareu 2 punts més per penjar la versió final del text a la pàgina corresponent.
Perdoneu pel retard, però com us confesso, des de Setmana Santa que no puc recuperar ni el ritme ni el fil.
Abans que comenceu a emprendre les tasques de la unitat 5, cal que us mireu la solució de la correcció dels extractes.
El curs finalitza el 17 de juny.
Ja rebreu un missatge amb el resultat final.
Finalment, la COQL us vol agrair la paciència que heu tingut i felicitar-vos per l'esforç que hi heu posat a fi d' assolir les diverses tasques.
També valora molt favorablement l'experiència, tot i que és conscient que de vegades ens ha fet neguitejar.
Però té això el fet de participar en una experiència pilot.
Per tant, li urgeix la vostra opinió per estudiar si repeteix una altra edició.
Es puntuarà 0, 25 per cada aspecte que valoreu.
El termini és el 8 de febrer a les 24 h.
Guanyareu 1 punt si escriviu el comentari dintre el termini (fins al 8 de febrer a les 24 h) |
L'empresa responsable del tractament de les seves dades en virtut d'aquesta Política de privacitat és:
Domicili: C/ Ciutat de Granada, 131 -08018 Barcelona (Barcelona)
Inscrita en el Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya núm. 2320.
En FUNDACIO INSTITUT DE FORMACIO CONTÍNUA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA, reconeixem la importància de protegir la seva informació personal i estem compromesos a tractar-la amb responsabilitat i de conformitat amb les lleis de protecció de dades.
La present política de privacitat pretén regular tots els aspectes relatius al tractament de dades dels diferents usuaris que naveguen o faciliten les seves dades personals a través dels diferents formularis situats en la web.
Una dada personal, és la informació que l'identifica o el fa identificable.
A través de la web, en les caselles establertes a aquest efecte recollim les dades personals que l'usuari ens comunica: Nom, cognoms, correu electrònic, telèfon, adreça postal, població, etc. així com totes aquelles dades que voluntàriament ens proporcioni a través de qualsevol de les xarxes
La visita de l'usuari a la web no implica que hagi de facilitar cap informació sobre les seves dades personals.
No obstant això, en cas de facilitar-les, les dades seran tractades de forma lícita amb subjecció en tot moment als principis i drets recollits en el RGPD 2016/679 de 27 d'abril de 2016 i la LOPDGDD 3/2018 del 5 de desembre.
Finalitat, durada i legitimació del tractament:
Tractarem les dades que l'usuari ens proporcioni d'acord amb les següents finalitats:
La base de legitimació del tractament de les dades serà el consentiment que atorga l'usuari en seleccionar la casella d'acceptació de la nostra política de privacitat abans d'enviar la petició.
L'usuari té dret a revocar el seu consentiment en qualsevol moment sense que això afecti la licitud del tractament basat en el consentiment previ a la seva retirada.
La base de legitimació del tractament de les dades serà el consentiment que atorga l'usuari en registrar-se a través del formulari d'inscripció i en seleccionar la casella d'acceptació de la nostra política de privacitat abans d'enviar la seva sol·licitud.
Si escau, l'execució del contracte derivat de la prestació del servei que ens sol·licita L'usuari té dret a revocar el seu consentiment en qualsevol moment sense que això afecti la licitud del tractament basat en el consentiment previ a la seva retirada.
La base de legitimació del tractament de les dades serà el consentiment que atorga l'usuari en registrar-se a través del formulari habilitat a aquest efecte en la web i en seleccionar la casella d'acceptació de la nostra política de privacitat abans d'enviar la seva sol·licitud.
La base legítima per a gestionar i tractar el currículum de l'interessat és el seu consentiment el qual manifesta en realitzar una acció afirmativa d'enviament del mateix i seleccionar la casella d'acceptació de la nostra política de privacitat prèviament al seu enviament.
La base legítima per gestionar i tractar les dades de l'interessat és el seu consentiment el qual manifesta en realitzar una acció afirmativa d'enviament del mateix i seleccionar la casella d'acceptació de la nostra política de
privacitat prèviament al seu enviament.
La base de legitimació del tractament de les dades serà el consentiment que atorga l'usuari en seleccionar la casella d'acceptació de la nostra política de privacitat abans de subscriure's a la newsletter en formulari habilitat a aquest efecte en la web.
La base legítima per a gestionar les nostres xarxes socials i enviar-li nostres activitats i novetats, és elconsentiment que ens atorga per a això.
La base de legitimació del tractament de les dades serà el consentiment que atorga l'usuari a través de l'emplenament del formulari de participació habilitat per a tal efecte en la web i, seleccionant la casella d'acceptació de la nostra política de privacitat.
El tractament de les seves dades es basarà en l'interès legítim per millorar la qualitat del servei quan l'usuari hagi adquirit béns i/o serveis.
En cas no existir tal relació contractual, el tractament de dades es basarà en el consentiment de l'usuari recollit en la normativa actual vigent.
Així mateix, en cas de retirar el seu consentiment a qualsevol dels tractaments, això no afectarà la licitud dels tractaments efectuats amb anterioritat.
Cessió o comunicació de dades personals i transferències internacionals:
Les seves dades no es comunicaran ni seran cedides a tercers tret que existeixi alguna obligació legal o aquells prestadors vinculats al Responsable que actuen com a encarregats del tractament.
No es realitzen transferències internacionals, per al cas en què en algun moment poguessin realitzar-se, es comunicaran a l'interessat per obtenir el seu consentiment.
Lloc on es guarda la informació
La informació proporcionada es guarda en els servidors de l'INSTITUT DE FORMACIÓ CONTÍNUA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (IL3-UB) o en proveïdors i empreses encarregats del tractament de dades que tinguin els servidors en el territori de la Unió Europea o estiguin emparats per Privacy Shield.
És important que perquè puguem mantenir les dades personals actualitzades, l'usuari ens informi sempre que hi hagi hagut alguna modificació en ells, en cas contrari, no responem de la veracitat d'aquests.
L'usuari garanteix que les dades personals facilitades són veraces garantint que tota la informació facilitada correspon amb la situació real, que està actualitzada i és exacta, quedant obligat a comunicar qualsevol modificació.
Si l'usuari facilita dades de terceres persones per a qualsevol finalitat a FUNDACIO INSTITUTDE FORMACIO CONTÍNUA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA, garanteix que ha obtingut aquestes dades de forma lícita, que ha informat prèviament els afectats, obtenint el seu consentiment per a comunicar-los i que la informació facilitada és exacta i veraç.
Caràcter obligatori de la informació sol·licitada
Tots els nostres formularis compten amb un asterisc () en les dades obligatòries.
Si l'usuari no facilita aquests camps, o no marca la casella d'acceptació de la política de privacitat, no es permetrà l'enviament de la informació.
Per a poder accedir al Campus Virtual, l'USUARI haurà de "Iniciar Sessió" i incloure l'adreça del correu electrònic i contrasenya generada en el formulari de registre o en el formulari de recordatori de contrasenya d'acord a les regles de complexitat que s'estableixin a cada moment en la web.
Els usuaris són responsables de l'adequada custòdia i confidencialitat de qualssevol dels identificadors i/o contrasenyes que hagin seleccionat en el registre, i es comprometen a no cedir el seu ús a tercers, ni permetre el seu accés a persones alienes.
Així mateix, serà obligació de l'usuari notificar de forma immediata al Responsable qualsevol fet que permeti l'ús indegut dels identificadors i/o contrasenyes, tals com el robatori, l'extraviament, o l'accés no autoritzat a aquests, amb la finalitat de conducta a la seva immediata cancel·lació.
Té dret a accedir a les seves dades i a obtenir confirmació sobre el seu tractament, així com una còpia de les dades personals objecte de tractament.
Té dret a actualitzar-les i sol·licitar la rectificació de les dades que siguin inexactes o sol·licitar la supressió quan les dades no siguin necessàries per a les finalitats per als quals van ser recaptades.
Pot sol·licitar la limitació en el tractament de les seves dades i oposar-se al tractament de les mateixes revocant el seu consentiment, així com exercir el dret a la portabilitat de les dades.
De la mateixa manera, té dret a no ser objecte de decisions basades únicament en el tractament automatitzat de les seves dades personals.
Pot exercir els seus drets contactant amb nosaltres C/ Ciutat de Granada, 131 - 08018 Barcelona (Barcelona).
Si considera que els seus drets no s'han atès degudament, té dret a presentar una reclamació davant l'autoritat de control en www.aepd.es
Tractament de dades de Menors d'edat
Qui facilita les dades a través dels formularis d'aquesta web i accepta el seu tractament declara ser major de 14 anys, quedant prohibit l'accés i ús del portal a menors d'aquesta edat.
Si en algun moment, el Responsable detecta que un menor de 14 anys ha proporcionat dades de caràcter personal, procedirem a la cancel·lació d'aquests.
Així mateix, els pares o tutors podran en qualsevol cas dirigir-se a FUNDACIO INSTITUT DE FORMACIO CONTÍNUA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA per a bloquejar el compte d'accés dels menors al seu càrrec que s'haguessin registrat falsejant la seva identitat.
Una cookie és un petit arxiu que es descarrega i emmagatzema en l'ordinador de l'usuari quan aquest accedeix a una pàgina web.
Les Cookies permeten a la web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per a reconèixer a l'usuari.
Pot obtenir més informació llegint la nostra Política de Cookies.
Contacte: © Institut de Formació Contínua - Universitat de Barcelona
C/ Ciutat de Granada, 131 - 08018 Barcelona - España |
Anne Tyler (Minneapolis, 1941), guanyadora dels premis més importants als Estats Units (entre els quals, el Pulitzer), és una escriptora tan famosa al seu país com poc coneguda aquí... |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Els amants dels rellotges no n'han prescindit i els nous adeptes l'han adoptat com a accessori de moda; MAM Originals vols satisfer-los a tots.
La marca nascuda el 2015 obria botiga l'any passat al Born i ara l'espai llueix blanc i minimalista per presentar The stainless collection.
La fusta continua sent la principal aliada, però els nous models incorporen l'acer i el cuir tractat sense tòxics.
Els clients poden triar la seva combinació: el color de la corretja, el dial negre o blanc i el tipus d'esfera, de fusta de teca, banús o auró.
Els homes prefereixen les esferes petites; les dones, les grans.
I la majoria es decanta pel model Light teak, reconeix l'equip de disseny.
Per MAM la innovació és important, i renovar la col·lecció sovint, també (aviat llançaran un nou model íntegrament en fusta que presumeix de caixa superfina).
I per demostrar que cuiden els detalls, fixeu-vos en el tall de les manetes i la línia perfecta que dibuixen quan trepitgen les dotze. |
Cobles/Intèrprets: Ciutat de Girona, Foment del Montgrí, Bisbal Jove
Lloc si fa mal temps: Plaça del Poble |
El músic basc Iñigo Muguruza, fundador i integrant de bandes com Kortatu i Negu Gorriak amb el seu germà Fermín, ha mort als 54 anys després de patir una llarga malaltia, segons informa aquest dijous el diari digital Naiz.
Muguruza, natural d'Irun (Guipúscoa) i també un dels creadors de Deliriums Tremens, Joxe Ripiau, Lurra i Hiru Leike, va ser diagnosticat fa quatre anys d'esclerosi múltiple, segons Naiz.
L'any passat, Muguruza, que va començar el seu camí musical als 14 anys a Desband, havia tornat als escenaris amb Hiru Leike, un duo, en el qual ell tocava la guitarra elèctrica amb Ane Odriozola com a vocalista.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
La selecció espanyola femenina, amb la mataronina Gàlia Dvorak i la gironina Sofia Xuan Zhang, va iniciar l'europeu per equips amb victòria.
Va derrotar per 3-0 Eslovàquia.
La 37a edició de les 24 hores de Cassà va aplegar prop de 150 jugadors i va estar marcada per la calor i la xafogor
La 37a edició de les 24 hores, que celebrava el seu 40è aniversari, va comptar amb 150 jugadors i va estar marcada per la calor
Més de 130 jugadors participaran aquest cap de setmana en la 37a edició de les 23 Hores de Tennis Taula de Cassà de la Selva - Trofeu Narcís Negre.
La competició començarà el dissabte (9 h) amb...
La mataronina Gàlia Dvorak es va quedar a un pas de classificar-se pel quadre final de la prova individual femenina de l'ITTF de la República Txeca que es disputa a la localitat d'Olommouc.
La mataronina Gàlia Dvorak i la gironina Sofia-Xuan Zhang van arribar fins els quarts de final dels dobles femenins de l'ITTF de Bulgària.
El Borges Grup Vall ha fitxat l'egipci El Sayed Lashin per intentar lluitar pels títols de la superdició i la copa masculina.
Lashin, de 39 anys, va ser el jugador número 76 del món l'any 2016,...
Amb la seva companya Ana Pedregosa també venç en el doble.
El CER l'Escala juvenil masculí és segon per equips
El conjunt osonenc jugarà el seu primer partit de la màxima competició europea de clubs femenins el 14 o 15 de setembre a Alemanya i s'estrenarà a casa el 26 o 27 d'octubre contra el Lilla francès que completa el grup |
En esports, nom amb què es coneix l'afició de la selecció brasilera. |
Sota el lema 'Defensem les pensions públiques.
No al pacte de Toledo', diversos sindicats de l'esquerra alternativa han convocat una concentració en suport a la vaga general que tindrà lloc aquest proper dijous a Euskal Herria.
La cita és a la plaça del Mercadal a les 7 de la tarda, amb la previsió que es llegeixi el manifest que podeu consultar al peu d'aquesta informació.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Han estat un dels grans triomfadors de la temporada.
No només perquè han estat capaços de crèixer exponencialment en nombre de membres en una época complicada sino també per la qualitat de les seves actuacions tant a les Comes com a fora.
Els equipiforceros han sabut crear un clima de gran complicitat amb la plantilla del primer equip que els han agrait públicament en més d'una ocasió el seu suport.
Ara l'equip els vol donar les gràcies personalment i per això faran realitat el que han estat compartint durant tota la temporada.
Jugadors i Penya jugaran junts.
Però no de manera metafòrica sino amb una pilota en joc.
Els de Joan Carles s'enfrontaran en un partit de futbol a 7 amb els integrants de l'Equip i Força.
Després tots plegats aniran a sopar al Caprici.
Una manera magnífica de revalidar el compromís de seguir jugant junts la pròxima temporada.
El DYSER-TOTGRAF IHC FREGA LA VICTÒRIA A CERDANYOLA
Les noies de Xavi Claramunt es van quedar molt a prop d'obtenir una recompensa merescuda pel seu bon partit a la sempre complicada pista del Cerdanyola.
El 4 a 3 final no acaba de fer justiicia al joc de les igualadines.
Les locals es van avançar amb un clar 2 a 0 en el marcador gràcies al seu potencial ofensiu i a la qualitat de la seva portera internacional.
Poc abans del descans l'Anna Gil reduia diferencies.
A la segona part l'IHC va buscar l'empat i no només va trobar això sino que va donar la volta al marcador amb gols de Maria Diez i Jordina Galan.
El Cerdanyola va acabar emportant-se els 3 punts amb 2 remats llunyats desviats des de dins de l'àrea.
Aquest cap de setmana els equips femenins tenen una autèntica marató.
El pròxim partit de les igualadines serà aquest divendres a 3/4 de 10 a les Comes davant del Mataró.
Just abans jugaran les noies del 2a Catalana contra el Mollet.
Dissabte a les 3 ho farà el Primera Catalana a Capellades i a 2/4 de 7 l'IHC A tornarà a tenir partit davant del Sant Cugat.
Finalment diumenge a les 6 l'equip de 2a.
Catalana tornarà a jugar a Vila-Sana.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Després de la victòria de l'Espanyol sobre el Nàstic de Tarragona, l'entrenador blanc-i-blau ha comparegut en roda de premsa i s'ha mostrat satisfet per com ha vist els seus homes, un partit més, un nou triomf aquesta pretemporada.
Això sí, admet que ha vist coses que no li han agradat i assegura que hi ha coses per millorar, però en general veu que van en la bona direcció:
"Penso que els primers cinc minuts de la primera part el Nàstic ha sortit molt bé, però, després, l'Espanyol ha fet una primera part excel·lent.
La segona part no m'ha agradat tant, però l'equip està progressant bé."
Això sí, Rubi avisa que la confecció de la plantilla continua oberta i envia un missatge als seus jugadors que estan neguitosos pel seu futur:
"No vull que estiguin desconcentrats pel tancament de mercat.
Treballo amb els jugadors com si continuessin.
Vull tothom centrat en els dos primers partits de Lliga.
L'entrenador del Nàstic, José Antonio Gordillo, per la seva banda, admet que el fet de jugar amb deu homes ha influït en els plans que tenia previstos per encarar un partit contra un equip de superior categoria:
"Hem jugat contra un bon rival i que està molt ben treballat.
No ho hem tingut fàcil i l'expulsió ens ha condicionat en tot.
Ha estat difícil per a nosaltres.
No hem estat malament, hem fet un treball intens d'equip i hem reaccionat molt contra un equip que proposa molt."
Sobre possibles moviments a la plantilla en el mercat d'estiu, l'entrenador grana admet que encara hi pot haver moviments:
"Ens falten jugadors al darrere i al mig del camp, però també estem pendent d'algunes possibles sortides."
En tot cas, el projecte del Nàstic de Tarragona que Gordillo té el cap per encarar la propera temporada està agafant forma segons ha explicat ell mateix:
"L'equip està bastant a prop del que volem.
Encara s'han de corregir alguns errors, però la idea seria aquesta."
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
Els col·legiats es faran un tip d'estudiar mentre duri l'aturada
El Benfica, molt solidari amb la crisi del coronavirus
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Moltes administracions de loteria han registrat aquesta setmana cues d'última hora dels clients que volien aconseguir dècims del sorteig de Nadal, que es fa avui des de les 9 del matí.
La majoria de les administracions –consultades per ACN– han apuntat que les vendes han crescut de manera moderada aquest any, altres han valorat que podrien arribar a batre un rècord, mentre que la resta han considerat que igualaran les xifres de l'any passat.
A l'administració número 2 de Girona, la loteria Merche del carrer Ultònia, les vendes han tingut un bon ritme i han superat les de l'any passat.
«Van començar lentament però s'estan animant els darrers dies», va admetre el seu propietari, Carlos Voz.
El 90% dels dècims els han venut per finestreta i la resta a través d'Internet. |
La Unió Europea i Cuba han signat aquest dilluns a Brussel·les l'acord bilateral que normalitza les seves relacions i revoca la Posició Comuna del 1996 promoguda per l'aleshores president del Govern espanyol, José María Aznar, que condicionava l'aprofundiment de les negociacions en avenços democràtics i drets humans a l'illa.
L'Alta Representant de Política Exterior i Seguretat Comuna de la UE, Federica Mogherini, els ministres d'Afers Estrangers dels vint-i-vuit i el ministre de Relacions Exteriors de Cuba, Bruno Rodríguez, han rubricat aquest acord de diàleg polític i de cooperació que van concloure al març a l'Havana.
Les dues parts van segellar un nou marc per desenvolupar les seves relacions diplomàtiques després de gairebé dos anys de negociacions.
En concret, defineix els principis generals i els objectius de les relacions entre Cuba i el bloc comunitari i crea un nou marc per enfortir el diàleg polític, millorar la cooperació bilateral i desenvolupar una acció conjunta en fòrums internacionals.
Està dividit en tres capítols: el Diàleg Polític, que cobreix qüestions com la governació, els drets humans, l'estabilitat i seguretat internacional i regional i armes de destrucció massiva, entre d'altres; el capítol sobre Cooperació, que és el més ampli i identifica els sectors de cooperació; i el tercer, el capítol econòmic i de comerç.
Es tracta d'un acord 'mixt', la qual cosa implica que ara ha de ser ratificat també per tots els Estats membres.
Tot i això, abans ha de rebre el vistiplau del ple Parlament Europeu.
Quan això passi, l'acord podrà començar a aplicar-se de manera provisional i parcial, únicament en aquelles parts que són competència europea, el 80% del total, segons han informat fonts comunitàries.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Divina Joventut –a les baixes conegudes de Birgander, Miller i Zagars, s'hi van afegir les de Todorovic, per contractura al bessó, i Nogués, per petita commoció– va tornar a il·lusionar després d'arribar a dominar per 14 punts a la pista d'un equip tan potent com el València.
L'exhibició dels de Carles Duran, que només va tenir vuit jugadors, va arribar sobretot des de la línia de 6,75 metres en una primera part de fantasia en què van fer 10/14 triples, un d'aquests des de mitja pista en el darrer segon del primer quart de Ventura i un de Mathias impressionant (17 punts amb 5/6 triples).
La Penya va fer un 2-11, es va posar per sobre els 10 punts (28-39) i va arribar a dominar de 14 (32-46).
El València, però, va començar a mostrar el seu talent i va anar retallant fins al punt que a 6 segons pel final Thomas va empatar.
Però encara quedava temps perquè Xabi López-Arostegui rebés, guanyés línia de fons en un greu error defensiu i anotés la safata del triomf verd-i-negre.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La contaminació de l'aire afecta a 7,5 milions de catalans / CC by-sa Daniel R. Blume (Flickr)
Tota la població Catalana i tot el territori es van veure afectats per l'aire contaminat l'any 2015.
Així es desprèn d'un nou informe de l'organització Ecologistas en Acción que analitza els nivells de contaminació de l'aire a l'estat espanyol.
Si es pren com a referència els estàndards fixats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), 7,5 milions de catalans es van veure afectats per l'aire contaminat.
Si es vol ser menys exigent i es fixen els estendards legals que marca la Unió Europea –més baixos que els que recomana l'OMS-, 5 milions de ciutadans catalans van respirar aire contaminat el 2015.
El mateix any, segons aquesta organització que ha recollit dades de 700 estacions de mesurament de l'aire, 120 d'elles a Catalunya, es va produir un augment de la contaminació de partícules en suspensió, les anomenades PM10 i PM2,5 a Catalunya.
També va augmentar el nivell de diòxid de nitrogen (NO2), l'ozó troposfèric (O3) i el diòxid de sofre (SO2), tots ells contaminants de l'aire amb conseqüències per la salut de les persones i pel medi ambient.
En el conjunt de l'estat espanyol, i segons els nivells fixats per la directiva europea, dos de cada cinc espanyols van respirar el 2015 aire que incompleix aquesta normativa.
En total 18,5 milions de persones, el que va suposar un augment de 3 milions de ciutadans comparat amb el 2014.
Les àrees metropolitanes de les grans ciutats són les més afectades per aquesta problemàtica.
Des de Ecologiastas en Acción exigeixen als governs català i espanyol que prenguin mesures per reduir la contaminació i respectar la legislació vigent.
Precisament fa dos mesos el Parlament de Catalunya aprovava una moció instant al Govern a prendre mesures per complir amb els límits europeus de contaminació de l'aire.
Per tal de què aquesta comunitat compleixi amb la legalitat europea hauria de reduir en un 35% els òxids de nitrogen i en un 30% les partícules contaminants abans del 2020.
Cada any es registren més de 25.000 morts prematures a tot Espanya per afectacions derivades de la contaminació de l'aire, segons les dades de l'Agència Europea de Mediambient, que recull l'informe.
"La contaminació de l'aire hauria d'abordar-se com un problema de primer ordre" exigeixen des de la plataforma Ecologistas en Acción.
Però més enllà de les morts, el cost sanitari derivat d'aquesta contaminació representen almenys 32.000 milions d'euros l'any, el que suposa un 2,8% del PIB espanyol, segons l'OMS i l'OCDE.
A més d'això s'ha d'afegir el cost que es deriva de les problemàtiques causades per aquesta contaminació en els cultius i els ecosistemes naturals.
L'organització també creu que la informació que es dóna a la ciutadania per part de les administracions públiques respecte a aquest tema no és "ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema".
I denuncien que per evitar que algunes zones apareguin com a contaminades, es fixen uns límits de contaminació més laxes que els recomanats per la comunitat científica i l'OMS, el que suposa que es facin passar per saludable uns nivells de contaminació que segons l'organització són "nocius per la salut".
Avís legal i política de privacitat |
El 55% dels presos en tercer grau en presons de Catalunya passa el confinament a casa seva, acollint-se a l'article 86.4 del reglament penitenciari, que preveu que els interns en tercer grau i amb bon comportament puguin dormir a casa tota la setmana amb control telemàtic i sense anar a la presó.
La Conselleria de Justícia de la Generalitat ha explicat en un comunicat aquest dimecres que arran de la pandèmia de coronavirus està revisant tots els tercers graus per si es poden acollir la normativa, i en els últims 13 dies l'ha aplicat a 628 persones.
"La Generalitat ha triplicat el nombre de presos en tercer grau que dormen a casa els set dies de la setmana", subratlla el comunicat: abans de l'aplicació de l'estat d'alarma, eren el 20% (325 interns), i el 55% actual suposa un total de 955 presos.
En un ofici de la setmana passada del Ministeri de l'Interior que desenvolupava el decret de l'estat d'alarma per a les presons, es va dictaminar que cada centre penitenciari podia estudiar de manera individualitzada si es podia aplicar aquest article als interns classificats en tercer grau o que tinguin aplicat règim de flexibilitat, de manera que estiguessin confinats a casa.
Els presos que compleixen condemna en tercer grau són el 27% dels interns a Catalunya, i la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima encara ha de valorar la situació de tercer grau de 240 presos més, que podrien engrandir la xifra dels qui passen tota la setmana a casa.
Les presons estan analitzant els casos de presos que ja sortien a treballar fora de la presons cada dia abans de la pandèmia, i que només anaven a dormir al centre penitenciari de dilluns a divendres: pel Covid-19, havien de quedar-se tancats sense entrar ni sortir, per la qual cosa la mesura permet que passin el confinament a casa i la Generalitat "minimitza el risc de contagi" en reduir el nombre de presos en espais comunitaris.
Els presos de l'1-O no s'acolliran a aquesta mesura ja que estan en segon grau i les seves sortides de presó s'emmarquen en els permisos que preveu l'article 100.2 del reglament penitenciari per treballar, fer voluntariat o cuidar a un familiar.
Les presons han començat a rebre aquest dimecres els primers mòbils d'una comanda de 230, que la Generalitat ha fet per substituir els vis a vis i les visites al locutori --suspeses pel Covid-19-- per videotrucades a través de Whatsapp
A més, la presó de Quatre Camins, a La Roca del Vallès (Barcelona), va iniciar el dimarts una prova pilot perquè els presos contactin amb les seves famílies per videotrucada usant ordinadors dels equipaments educatius de les presons.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La secretària general del PP i candidata a la presidència del partit, María Dolores de Cospedal, assegura en una entrevista a Ok Diario que és partidària d'actuar amb més mà dura contra les forces independentistes.
"Si els partits separatistes actuen amb finalitats i mitjans il·lícits se'ls ha d'il·legalitza r", assegura al digital.
A més, segons De Cospedal, no s'ha de fer cap reforma de la Constitució "per acontentar" als independentistes perquè "ells mai se sentiran satisfets i la Constitució i l'Estatut de Catalunya donen marge suficient" i "d'aquí no ens mourem".
"Em poden titllar d'immobilista, però crec que la norma que ens hem donat per a tots ha de ser això, per a tots", ha afegit.
També insisteix que caldria haver aplicat abans el 155 a Catalunya, però va caldre "buscar el consens amb altres partits".
En aquest marc, apunta que li hagués agradat anar més enllà amb el 155, "sobretot pel que fa referència a TV3". |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Onze establiments arreu de Sabadell oferiran un vermut amb una tapa per un total de 2,5 euros durant dues setmanes, del 13 al 21 de juliol.
Vermutapa és la primera ruta del vermut i té l'objectiu d'oferir un atractiu extra als veïns que es queden a la ciutat durant l'estiu.
Vermutapa és la primera ruta de vermut de Sabadell i se celebrarà al Bar Belles Arts, CafesTes Gourmet, Centenari Artesans, Fish&Go, La Parada bar de Tapas, La Pastisseria, L'embarcador, Masia Can Rull, Papanatas, Quarantados i Vermuteria La Romànica (Barberà del Vallès).
Tots ells brindaran un vermut acompanyat d'una tapa per dos euros i mig.
Cada bar decidirà quin horari fixa per atendre els clients de la ruta.
A diferència d'altres activitats similars, aquesta ruta no obliga a contractar cap marca en concret de vermut, ja que el seu únic objectiu és "oferir un atractiu extra als veïns que es queden a la ciutat", com ha dit els organitzadors.
Totes les persones que participin en la Vermutapa podran entrar en el sorteig d'un lot de productes d'aperitiu Gourmet.
Però no n'hi ha prou en fer només la consumició de dos euros i mig, sinó que els qui vulguin entrar en el joc hauran de sellar, com a mínim, sis de les onze caselles de la papereta i dipositar-la en l'urna que trobaran a qualsevol dels locals participants.
El guanyador s'anunciarà el 26 de juliol.
Sóc una ponentina rodant pel Vallès Occidental.
Estudio periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, però aprenc la professió gràcies al dia a dia en aquest mitjà. |
El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va renovar dos llocs clau en la lluita contra la corrupció, nomenant Manuel Moix nou fiscal Anticorrupció i Jesús Alonso nou fiscal en cap de l'Audiència Nacional.
Moix, fins ara fiscal del Suprem i exfiscal en cap de Madrid, ocuparà la vacant que va deixar Antonio Salinas quan es va jubilar al novembre després de tretze anys en el càrrec, mentre que Alonso, fins ara tinent fiscal de l'Audiència Nacional i portaveu de l'Associació de Fiscals des de 2015, substituirà Javier Zaragoza, que ha estat en el càrrec durant els darerrs deu anys.
Paral·lelament, el fiscal general de l'Estat va proposar al Govern rellevar el fiscal superior de la Regió de Múrcia, Manuel López Bernal, qui investiga el president de la comunitat autònoma, Pedro Antonio Sánchez, en el cas Auditori i que ocupi el seu càrrec José Luis Díaz Manzanera.
Maza va fer aquesta proposta una vegada escoltat el Consell Fiscal, òrgan assessor de la Fiscalia, amb el que Díaz Manzanera, actual fiscal responsable de Medi Ambient de Múrcia, serà el nou fiscal superior.
També seran rellevats els fiscals del País Basc, Juan Ramón Calparsoro (substituït per Carmen Adán) i d'Andalusia, Jesús M. García Calderón (per Ana Tarragó). |
Imatge de les excavaciones realitzades enfront de la catedral.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El nou govern va aprovar un nou decret llei per la protecció del Reich on es va establir la prohibició de reunions susceptibles de molestar l'ordre públic, que permetia la detenció fins a tres mesos dels participants en violacions armades de la pau o actes de traïció.
Amb aquesta Llei es varen impedir reunions dels partits d'esquerre, es prohibien les vagues en empreses importants, així com assembles i manifestacions, i varen posar enormes dificultats a la premsa comunista.
Amb aquesta nova Llei la policia podia confiscar també els llibres que poguessin posar en perill la seguretat i l'ordre públic.
D'immediat varen ser víctimes d'aquest decret llei diversos organismes jueus.
En un altre decret, els nazis varen suprimir que un Land pogués tenir un autogovern després de que el Landtag de Prússia s'oposés a les mesures posades pel ministre Hermann Göering el 2 de febrer de 1933.
Finalment, el Parlament prussià va ser dissolt contra la seva voluntat.
Els homes en els quals Göering ja no confiava dins del Land de Prússia varen ser posats en una llista negra; la majoria varen ser acomiadats i suspesos, i se'ls ordenava o intimidava perquè dimitissin dels seus càrrecs per donar-los als nazis.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
Celebra el 'sí' de la CUP als Pressupostos i dóna per tancat el debat de l'IRPF per a 2017
La portaveu de JxSí, Marta Rovira, ha assegurat aquest diumenge que el Govern espanyol "és irresponsable perquè no assumeix la voluntat dels ciutadans" de Catalunya, que és, ha exposat, la celebració d'un referèndum.
En una entrevista de Catalunya Ràdio recollida per Europa Press, ha afirmat que el Govern treballa per celebrar-ho el setembre i que la seva actitud consistirà a traslladar a l'Estat: "Hem decidit fer un referèndum, és el que vol la majoria de catalans.
Si volen, pot ser acordat, com ens agradaria a nosaltres, però ens aboquen a una posició d'unilateralitat perquè es neguen a parlar".
Preguntada per si de cas la votació podria avançar-se en cas d'hipotètiques inhabilitacions polítiques com, per exemple, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha defensat que els independentistes hauran de "reaccionar políticament".
"Podria ser avançar el referèndum?
Podria ser", ha plantejat la també secretària general d'ERC sobre la qüestió.
Ha celebrat que la CUP decidís dissabte aprovar els Pressupostos de la Generalitat per a 2017 perquè, ha dit, permetrà continuar amb el procés independentista i ha afegit que "tot el món ha fet els seus 'sís' condicionants", en relació amb la demanda dels anticapitalistes de condicionar el seu vot favorable a la celebració del referèndum al setembre.
"Cal entendre que cadascun té els seus posicionaments i ha fet els seus Pressupostos ideals, i hem de trobar els marcs de consens", ha argumentat.
Alhora, ha considerat "una carpeta absolutament tancada" el debat sobre l'IRPF per a aquest exercici ja que és resultat, ha insistit, de l'acord entre diverses formacions: les que integren JxSí i la CUP.
"Els Pressupostos que tenim sobre la taula, en gran part, vénen determinats pel Govern espanyol, que ens marca el sostre de dèficit", ha esgrimit, pel que ha emplaçat a les formacions polítiques a treballar per poder fer uns Comptes millors, que són, segons la seva opinió, les d'una Catalunya independent.
Sobre les paraules de l'exjutge i ara també exsenador d'ERC Santi Vidal, que va dimitir després de donar-se a conèixer que havia afirmat que el Govern ha obtingut dades fiscals dels catalans de manera il·legal i altres irregularitats, Rovira s'ha enviat a les explicacions de l'exmagistrat en les quals ha dit "que no havia contrastat les explicacions que havia fet", ha asseverat la diputada.
Per a la republicana, la dimissió de Vidal com a senador "és un gest que l'honra, que és exemplar i que cal agrair-l'hi".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Per tal d'entendre el funcionament dels sistemes biològics a nivell bioquímic s'ha de procedir a l'aïllament i purificació del material biològic i a la detecció i quantificació dels seus compostos.
En aquest context, l'objectiu d'aquesta assignatura és l'aprenentatge de les tècniques bioquímiques bàsiques següents:
Tècniques de quantificació de proteïnes.
El primer dia de pràctiques es realitzarà una prova escrita sobre el guió de pràctiques (20% nota final).
Es realitzaran proves pràctiques al laboratori (20% nota final).
Es realitzarà una discussió general de les tècniques treballades i dels resultats obtinguts en grups o parelles (10% nota final) (NO RECUPERABLE).
Prova final escrita que correspon a l'avaluació teorico-pràctica (50% nota final).
Dins d'aquesta prova final escrita hi haurà una part corresponent a càlculs senzills de la que s'haurà de superar un mínim del 50% per acabar de corretgir tot l'examen (per exemple, una pregunta de 1 punt de la que s'haurà de treure un mínim de 0,5 punts per aprovar l'examen final).
Totes les SESSIONS DE LABORATORI són D'ASSISTÈNCIA OBLIGATÒRIA i són NO RECUPERABLES.
Per tal d'aprovar l'assignatura, caldrà:
- SUPERAR el 50% d'un APARTAT DE CÀLCULS inclòs en l'examen final.
- Una QUALIFICACIÓ MITJANA mínima de 5.
L'única activitat avaluable recuperable és la prova final escrita.
LA RESTA D'ACTIVITATS AVALUABLES NO SÓN RECUPERABLES.
Aquells alumnes que ja han realitzat aquesta assignatura en cursos anteriors (de forma presencial) CAL QUE REPETEIXIN LES PRÀCTIQUES.
Es considerarà un NO PRESENTAT aquell estudiant que no es presenti a cap de les dues convocatòries de l'examen final escrit.
Aquell estudiant que no es presenti a una part o a la totalitat de les pràctiques tindrà un 0 de totes les activitats que s'avaluen durant aquestes sessions.
L'ASSISTÈNCIA a TOTES les sessions és OBLIGATÒRIA.
Per les sessions de laboratori és INDISPENSABLE portar BATA, RETOLADOR DE VIDRE, CALCULADORA, ULLERES DE PROTECCIÓ, PERES PER A PIPETES, LLIBRETA i GUIÓ DE PRÀCTIQUES.
Qualsevol CANVI DE GRUP de pràctiques s'ha de dur a terme via SECRETARIA ACADÈMICA. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Tots els caps de setmana de juny, juliol i agost
El préssec de l'Ordal es troba entre els municipis de Subirats i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), i és un dels productes de més qualitat de la zona, en ser un préssec amb gust i aroma intens.
El mercat del préssec de l'Ordal es troba ubicat a la plaça Subirats de Sant Pau d'Ordal i permet l'intercanvi comercial directe entre els productors i els consumidors.
Finals de juny/principis de juliol
Setmana del Mar o Festes de Sant Pere (Vilanova i la Geltrú)
Una processó marinera, un concurs d'all cremat i una trobada d'embarcacions tradicionals són alguns dels actes de les Festes de Sant Pere, que engloben un gran nombre de propostes d'oci al voltant del mar, com concursos de pesca, batejos de caiac o en llança motora i un correfoc.
Festival de Llegendes de Catalunya a Sant Martí de Tous
"Tous és llegenda", afirma l'eslògan: encara hi cuegen un grapat de rondalles, que, com a cada poble, s'han anat transmetent de generació en generació.
Des del 2010, la història de les contrades dels Països Catalans passada pel sedàs de la imaginació popular -i, més en general, la nostra llengua i cultura- hi protagonitza tres misteriosos dies.
Al Fesllecat, la canalla és benvinguda.
Festes de la Baronia de Pinós i Mercat Medieval (Bagà)
El sopar medieval al pati del Palau de Pinós, per al que cal anar vestit d'època, és un dels grans atractius d'aquestes Festes i Mercat, en les què s'hi aboca la vila i on es poden veure escenificacions i oficis antics i molts d'ells desapareguts del nostre dia a dia.
Escaldàrium, la festa del foc i de l'aigua (Caldes de Montbui)
Tot un espectacle aquesta festa que reuneix els dos grans elements de Caldes de Montbui, l'aigua i el foc.
Perquè Caldes és coneguda per les seves aigües, però unes aigües que brollen a 76 graus.
L'activitat se celebra a la plaça de la Font del Lleó, i combina 6 danses de foc amb 3 d'aigua, amb música en directe i castell de focs.
Festa del Segar i del Batre (Avià)
Homenatjar la figura del pagès i recordar les funcions de la sega i la batuda són els principals objectius d'aquesta festa, que té lloc a l'era de Santamaria.
La trobada ja ha superat el quart de segle, i inclou també concerts, ball i una fira d'artesans.
Festival Internacional de Música de Cantonigròs
Un certamen en què les protagonistes són les corals, arribades d'arreu del món i que competeixen entre elles en cinc categories diferents, una de les quals, però, és per a les danses populars.
Després dels concursos, al vespre, els grups escollits duen a terme un concert.
Festival de Música Clàssica del Castell de Santa Florentina (Canet de Mar)
El Festival es desenvolupa en els jardins d'un magnífic castell remodelat per l'arquitecte modernista Domènech i Montaner.
Aquest fet, i la qualitat dels concerts, fa que el certamen sigui cita obligada per als amants de la música clàssica, que el poden gaudir des de ja fa 15 anys.
Són milers els mataronins que cada any esperen amb candeletes la seva Festa Major, que se celebra en honor a les patrones de la ciutat, i que se saben de memòria els actes centrals de cada dia.
Perquè Les Santes és una festa amb una litúrgia pròpia i amb uns dies assenyalats, caiguin en el dia de la setmana que caiguin, i així com el 27 de juliol és el dia central de la festa, el 25 a la nit els carrers principals estan desbordats pels centenars de joves que ballen i compten fins a 15 amb els gegants al ritme de El Bequetero.
Campionats diversos de pesca al riu Ter, però també altres activitats, com concerts, sardanes, arrossades i sardinades, en aquesta Fira del Pescador del municipi osonenc, que compta, és clar, amb el seu espai firal relacionat amb la pesca.
Artesans arribats d'arreu fan parada a la vila maresmenca per oferir les seves produccions.
Hi ha estands de ceràmica tradicional i d'altres de ceràmica artística, amb un constant bullir de vianants, que també gaudeixen d'activitats paral·leles com l'aixecada de càntirs o la posta i benedicció del càntir de l'any.
Concurs internacional de gossos d'atura de Casteller de n'Hug
El nom ja ho diu pràcticament tot.
Quan l'agost fina, pastors arribats de diverses contrades a la bonica població berguedana competeixen per saber qui té el gos que millor mena els remats.
El pastor va vestit amb indumentària tradicional, i el concurs ha arribat a crear autèntics mites, com la gossa Coloma.
Al vencedor se li obre la possibilitat de participar en altres certàmens arreu d'Europa.
Festa Major de Blancs i Blaus (Granollers)
A la capital del Vallès Oriental tenen una manera singular de muntar la seva Festa Major.
Dos grups, els blancs i els blaus, competeixen de forma festiva per veure qui és capaç d'animar més la festa.
És així com organitzen dotzenes d'activitats per a totes les edats i gustos, i la fórmula, posada en marxa l'any 1983, és tot un èxit.
Un dels dos grups s'alça amb la victòria i s'emporta el privilegi d'escollir i portar el pregoner de l'any següent.
Del 29 d'agost al 2 de setembre
Declarada Festa patrimonial d'interès nacional, la Festa Major de Vilafranca és una de les més tradicionals de Catalunya, atès que conserva una estructura similar des del segle XVII.
El punt àlgid de la festa és, sense dubte, el 30 d'agost, quan es celebra la Diada de Sant Fèlix, que converteix la capital de l'Alt Penedès en la plaça més castellera del país.
Alella és terra de vinyes i de vi i per tant el setembre és un mes especialment important per al municipi.
La Festa de la Verema serveix perquè els veïns es retrobin, però també per a donar a conèixer els vins de la denominació d'origen i fer diversos actes al voltant del sector, com visites al celler, conferències o trobades gastronòmiques.
Festa de la Fil·loxera (Sant Sadurní d'Anoia)
El foc i la música protagonitzen una festa que recorda un dels capítols més complicats de la història de l'Alt Penedès: l'arribada de la plaga de la fil·loxera, un insecte que va destruir totes les vinyes a finals del segle XIX.
Petits i grans participen en els diferents balls i entremesos dedicats a explicar, pas a pas, els diferents capítols del desastre que va comportar la plaga, i de la seva superació.
La música en directe pren els carrers, els locals i les places de la capital d'Osona durant tres dies, un aparador atapeït de propostes que fa les delícies dels assistents i anar de bòlit els programadors, a la recerca de grups, novells o no tant.
A les nits, la plaça Major acull els concerts més populars i multitudinaris.
Festival de Música Altaveu (Sant Boi de Llobregat)
Nascut el 1989, també és conegut com a Festival de la Música i la Cançó de Sant Boi de Llobregat.
Hi tenen cabuda estils molt variats, des de la música d'autor com el pop-rock, el jazz, l'electrònica o el flamenc.
També atorga premis per promocionar nous artistes i grups i per reconèixer la tasca d'altres ja consolidats.
Alt Penedès Cal Ruget Biohotel Cal Ruget es una masia de principis del segle XX en una finca en la que no falten vinyes, un hort ecològic i un ampli jardí amb piscina.
Aquest allotjament té com a punt de partida el respecte al medi ambient i hi trobareu productes ecològics; així, el menjar de proximitat i de temporada és un dels al·licients per visitar-lo.
A més, ofereix un bon nombre d'activitats complementàries, com visites al mercat de Vilafranca i a cellers de la zona o sessions sobre cuina biològica.
Cava i Hotel Mas Tinell Un hotel de cinc estrelles amb àmplies i cuidades habitacions que donarà un toc d'elegància a la vostra visita a l'Alt Penedès.
Si us agrada l'arquitectura us trobareu amb un edifici de disseny inspirat en l'obra de Gaudí que no us deixarà indiferent, i que a més, està molt ben integrat en l'entorn.
També podreu visitar els seus cellers, atès que a la finca es produeixen tant vi com cava, i gaudireu d'unes vistes privilegiades de les vinyes.
El restaurant és molt recomanable.
Casa Torner i Güell En un edifici modernista del 1884 rehabilitat recentment i situat al bell mig de Vilafranca es troba aquest sofisticat hotel de quatre estrelles.
Si voleu allotjar-vos al centre del municipi aquest és el vostre lloc, un espai que combina història i disseny amb habitacions molt ben equipades que compten amb les últimes tecnologies pel que fa a domòtica.
La Casa Torner i Güell també disposa de cocteleria, d'un restaurant de cuina mediterrània tradicional i d'una
Alt Penedès El Cigró d'Or Al Penedès, el jove xef Oriol Llavina s'ha convertit en un referent de la cuina de mercat tradicional adaptada als nous temps.
Podríem dir que els arrossos -de tot tipus- són una de les seves especialitats, però no es queden enrere les amanides singulars amb ingredients de proximitat, els peus de porc ni el gall del Penedès.
El cigró d'or es troba en l'altell del Mercat de la carn de Vilafranca, un edifici del segle XIX rehabilitat que, com els plats de Llavina, també té el seu encant.
Sant Jordi Ca la Katy Si us agrada la cuina de caire tradicional podeu fer una visita a aquest restaurant, que ofereix xató, ànec mut del Penedès i suquet d'ànec amb llagostins i rovellons, uns plats típicament penedesencs.
Hi trobareu un menú diari molt digne i a preus assequibles, que a més té dues versions, en funció del tamany de la ració.
El restaurant també compta amb una extensa carta de vins del Penedès que us permetrà maridar a la perfecció menjar i beure.
Ca n'Ayxelà Aquest restaurant és prou conegut pels seus banquets i àpats en grup, però també per les seves calçotades, molt anomenades a l'Alt Penedès.
L'edifici és una típica masia catalana amb grans espais en un entorn de vinyes.
La cuina que hi trobareu és tradicional, amb carns a la brasa, cargols a la llauna, butifarra amb mongetes, etc. La seva ubicació és molt agradable i compta amb jardí i un parc infantil ideal perquè la canalla també gaudeixi de la vostra visita a la comarca.
48 hores a Osona Només amb la capital d'Osona ja hi podríem estar tot el cap de setmana.
I de fet hi passarem força hores en aquesta escapada, a Vic.
Aprofitarem també aquestes 48 hores per a acostar-nos a d'altres pobles de la Plana, com Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta, o agafar la bicicleta o muntar a cavall per conèixer els entorns naturals.
48 hores al Maresme Els hiverns al Maresme són d'allò més suaus, o sigui que ens atrevim a recomanar-vos en aquesta sortida un parell d'itineraris pels boscos de pins i alzines que cobreixen les seves muntanyes.
La majoria de propostes que us fem, però, transcorren per Mataró.
I als que us agrada el dolç us llepareu els dits, ja que començarem les nostres passes entrant a les pastisseries per a endrapar coca de Llavaneres o neules tradicionals.
48 hores al Vallès Occidental No és un mer coixí de ciment entre el cap i casal i la Catalunya Central amb un esplendorós passat tèxtil.
La segona comarca més poblada del Principat i l'única amb dues capitals –siameses i sempre com gat i gos– no amaga, només, quatre pins aprofitables, sinó tot un bosc espès de propostes urbanes i naturals que estalvien als barcelonins haver d'anar més enllà.
Doneu-nos la mà en un càlid volt hivernal pel paisatge de 12 de cada 100 catalans.
Si fins i tot en té forma, de cor!
Si l'entradeta pretengués ser més poètica que pràctica, no hauria arrencat pas amb la suada metàfora cardíaca.
El lloc és tan comú –i tan queco– com
Alt Penedès Museu d'Arqueologia de Catalunya a Olèrdola La muntanya d'Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l'edat del bronze (poc menys de 4.000 anys enrere) fins ben entrat el segle XX.
Podreu visitar tant el recinte arqueològic com el Centre d'Interpretació, que ocupa part d'un edifici de nova planta.
El museu ofereix tant visites guiades com teatralitzades que permeten descobrir, entre altres elements, les tombes antropomorfes i la ciutat medieval, època en que es va construir el castell d'Olèrdola i la ciutat emmurallada.
Castell de Penyafort Es tracta d'un conjunt format per les restes de l'antic casal fortificat de Penyafort, un convent i una església.
El castell va ser construït cap al segle XI.
Tradicionalment s'hi localitza el naixement de Sant Ramon de Penyafort (1185 - 1275), dominicà i canonista, i conseller de Jaume I, canonitzat el 1601.
Les visites guiades es realitzen el segon diumenge de cada mes amb inscripció prèvia.
Al castell també comença la Ruta dels refugis antiaeris, que es fa el quart diumenge de cada mes, ja que el recinte forma part dels espais relacionats amb l'aviació i la guerra civil.
Castell Museu Municipal de Sant Martí Sarroca Conegut com a Conjunt monumental de la Roca, aquest recinte inclou l'església romànica de Santa Maria, edificada el segle XII, el Castell de Sant Martí, construït el segle X, i el museu, que acull diverses col·leccions arqueològiques i etnològiques com un monument fu |
Aquesta és la pàgina de Restaurant Duc.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Lleida. |
L'apassionant novel·la que descobreix Miquel Serra i Pàmies, l'heroi inesperat que va salvar una ciutat.
En una polsosa estació d'autobusos, a Ciutat de Mèxic, en Miquel espera l'arribada de la seva dona, Teresa, que no veu des de fa deu anys, i de la seva filla, que no coneix.
Mentre les espera rememora amb amargor els esdeveniments que l'han portat fins a aquest lloc.
Els seus records el porten al gener del 39, dies abans que l'exèrcit rebel entrés a Barcelona.La República agonitza i la guerra està perduda, i la ciutat és ja una ombra del que era: el que pot fuig a la frontera i el que no espera resignat la sort del vençut.
En aquestes condicions arriba l'ordre del Komintern d'arrasar la ciutat, destruir les vies de comunicació i centres neuràlgics d'energia, aigua i transport, per no deixar res dempeus a l'enemic.
Miquel Serra, membre del PSUC i conseller de la Generalitat és l'encarregat de dur a terme aquesta ordre de terra cremada.
Però en Miquel, en aliança amb en Corbacho, un sergent madrileny veterà de l'exèrcit republicà, i jugant-se la vida, boicoteja aquests plans i salvaguarda la ciutat.
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix.
Presentació: Tapa dura amb sobrecoberta |
NO CREC que les persones que compren llibres al carrer durant la diada de Sant Jordi siguin les que durant la resta de l'any s'obliden que els llibres hi són sempre per omplir-nos la vida.
Quan es refereixen al Dia del Llibre ho expressen amb un "som assidu de les llibreries, compr llibres habitualment i no tenc res a fer entre la gentada".
Però cada any, quan passeig entre les parades plenes de publicacions i tanta gent al voltant de les taules que gairebé no aconseguesc tocar els llibres, pens en això i em reafirm en la discrepància respecte que hi ha més persones fidels a Sant Jordi que a la lectura i que, a més, no són les mateixes.
Palma, tot i el creixement, encara guarda la dimensió com per poder bravejar que aquí ens coneixem tots, maldament no sigui vera i, a més, sigui impossible.
I cada 23 d'abril trob lectors de bon de veres que fan la volta per les paradetes, que saluden els seus llibreters, aquest dia més ocupats, que compren un o més llibres per llegir-los o per regalar-los a qui estimen.
I trob nins i nines que sé que llegeixen molt i que han esperat aquest dia perquè els pares o els padrins els comprin el nou títol que dóna continuïtat a la sèrie que més els agrada.
I això és així perquè, encara que s'estimin la lectura tot l'any, celebren els llibres el dia de la seva festa.
Celebren que una afició que és solitària per un dia es faci col·lectiva.
I contribueixen a consciència que els llibres i els escriptors durant la seva diada se sentin més estimats que qualsevol altre dia de l'any.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La comunitat universitària i, en nom seu, el Rector expressen el seu dol per la mort del doctor Víctor Guerrero Ayuso, professor jubilat de l'àrea de Prehistòria del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB.
El doctor Víctor Guerrero (1948 - 2017), llicenciat en Filosofia i Lletres (Secció de Història General) per la UIB i doctorat en Geografia i Història per la UNED, va ser professor de Prehistòria a la UIB entre 1992 i 2010.
Va fer feina en diferents línies d'investigació, entre les quals cal destacar la recerca sobre la prehistòria de les Illes Balears i l'estudi de la navegació prehistòrica.
És autor de nombroses publicacions en matèria de prehistòria, i ha estat ponent en molts congressos nacionals i internacionals.
També va liderar nombrosos projectes de recerca nacionals i internacionals i va ser l'investigador principal del Grup de Recerca Arqueobalear de la UIB, mitjançant el qual va contribuir a la formació de nombrosos investigadors en prehistòria de les Illes Balears, i va dirigir diverses tesis doctorals.
A la vegada va dirigir nombroses excavacions arqueològiques que han ajudat a avançar substancialment en el coneixement sobre diferents aspectes de la prehistòria de les Balears, com el fenomen dolmènic, el contacte amb el món fenici i púnic o alguns aspectes de la cultura talaiòtica.
Com a fruit de tota aquesta tasca investigadora, fou acreditat com a catedràtic per l'ANECA el 1999, i va ser avaluador de programes i projectes de recerca de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca i membre de l'Istituto Italiano di Archeologia e Etnologia Navale (ISTIAEN) de Venècia.
De manera paral·lela a la seva labor d'investigador va desenvolupar una activa tasca en la defensa i difusió del patrimoni arqueològic de les Balears.
Va ser membre assessor de les comissions tècniques i ponències de Patrimoni del Consell de Menorca i va participar activament des del seu inici en el desenvolupament del Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca (Calvià). |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.