text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Taika Waititi, fotografiat a Sidney, el passat 15 d'octubre
Al llarg dels anys, Marvel s'han destacat per no ser uns estudis particularment comprensius amb els cineastes que contracten.
Edgar Wright va abandonar la direcció d' Ant-Man després de vuit anys de dedicació al projecte a causa de greus diferències creatives; Patty Jenkins va deixar Thor: el mundo oscuro (2013) per motius similars.
I Joss Whedon es va desvincular de la saga Els Venjadors a causa de les interferències dels productors en el rodatge de La era de Ultron (2015).
I això constitueix un error per part de la companyia, perquè el cert és que algunes de les seves pel·lícules més estimulants ho són precisament gràcies a les singulars sensibilitats artístiques dels seus directors.
Les dues entregues de Guardianes de la Galaxia tenen el segell inconfusible de James Gunn, i l'amor de Scott Derrickson al cine de terror nodreix l'atmosfera fantasmagòrica de Doctor Strange (2016).
Però cap pel·lícula prèvia del catàleg dels estudis deu tant al seu director com Thor: Ragnarok, que avui arriba als cines.
«Òbviament he volgut ser fidel a l'univers Marvel, però sense oblidar que en realitat se'm va contractar gràcies al meu cine previ», afirma al respecte Taika Waititi.
«Mai se m'hauria acudit concebre la meva pel·lícula com un episodi més d'un projecte aliè.
En la filmografia del director i còmic neozelandès destaquen títols com el mockumenta' de vampirs El que fem a les ombres (2014) i la comèdia d'aventures Hunt for the Wilderpeople (2016).
Totes dues són pel·lícules que ha vist molt poca gent o, almenys, molta menys de la que ho hauria d'haver fet.
«Jo diria que les meves pel·lícules intenten sobretot equilibrar comèdia i drama, i s'ocupen de retratar la matusseria humana», explica Waititi, i en efecte el seu cine està ple d'amor per la gent absurda, excèntrica i molt rara.
No estranya, doncs, que ara el seu debut a Hollywood no es limiti a afegir nous personatges o dosis extra de gags al patró del cine de superherois.
Thor: Ragnarok funciona gairebé com una revisió del que una pel·lícula de Marvel pot ser.
«Sempre em vaig imaginar Thor com un busca-raons en la línia de l'heroi de Golpe en la pequeña China (1986), que només pensava a recuperar el seu camió».
A Ragnarok, Thor ( Chris Hemsworth ) descobreix que el seu malvat germanastre Loki ( Tom Hiddleston ) segueix viu, i que el seu pare Odin ( Anthony Hopkins ) s'està morint.
Odin anuncia als dos rivals que la primogènita, Hela ( Cate Blanchett ), ha tornat per tiranitzar el planeta Asgard i, en els seus intents per derrotar-la, Thor queda atrapat en el món sense llei de Sakaar.
Per recuperar la seva llibertat haurà de lluitar a l'arena dels gladiadors contra el guerrer més temible del planeta, que resulta no ser cap altre que el seu bon amic Hulk ( Mark Ruffalo ).
A partir d'aquesta premissa passen moltes coses i, si se les prengués mínimament seriosament, aquesta pel·lícula seria un fiasco.
En canvi, Thor: Ragnarok està a prop de computar com a comèdia pura.
Cap títol previ de Marvel ha provocat tantes rialles burlant-se de les convencions del cine de superherois, i fent gala del tipus de jovial irreverència que sempre ha caracteritzat el treball de Waititi encara que, això sí, sense deixar de ser la classe d'espectacular blockbuster que el seu públic natural espera.
«Des del principi em vaig adonar d'una cosa: si en una pel·lícula com aquesta mires de controlar-ho tot i ser el clàssic autor egòlatra, ho pots passar molt malament», reconeix el neozelandès.
«Hi ha moltes decisions a prendre, però només unes quantes són realment importants».
A Ragnarok, en efecte, hi ha aparatoses batalles i monstres gegants i exèrcits de zombis i amenaces apocalíptiques, i Waititi dota tot això d'una verdadera distinció visual que, és cert, no arriba al grau d'excentricitat de la resta del relat, però que en tot cas, diem, no va en detriment de la personalitat iconoclasta de la pel·lícula.
La seva actitud a l'hora de fer films, confessa, és la mateixa que en un bufet lliure: «No m'agrada menjar només una cosa.
Prefereixo omplir el plat de carn i peix i pasta i arròs, i barrejar-ho tot».
Cada vegada n'hi ha més que asseguren que la del cine de Marvel és una fórmula que s'està esgotant.
A jutjar per Thor: Ragnarok, una bona forma d'evitar-ho seria seguir encarregant pel·lícules a Taika Waititi.
«Estic segur que no trigaré a tornar a fer pel·lícules que ningú veu», aclareix ell.
«I espero que haver treballat a Hollywood no m'hagi fet malbé.
¿En endavant seré capaç de participar en rodatges en què no hi hagi menjar calent a partir d'ara?». |
Iniciatives Berguedanes de Comunicació SL, empresa gestionada per Jordi Simon Perayre, ha acomiadat dues treballadores afiliades al nostre sindicat.
L'acomiadament d'aquestes dues treballadores del Berguedà Actual és improcedent: d'una banda perquè el periòdic segueix sortint i per tant no hi ha hagut un tancament de l'empresa i, d'altra banda, perquè la difícil situació econòmica que travessa l'empresa és fruit d'una mala gestió de la gerència (Jordi Simon).
Sabem que Jordi Simon pretén seguir amb el projecte del Berguedà Actual, des d'una altra empresa i sense saldar els deutes que té pendents, en aquest cas amb les nostres companyes.
Els deutes que han forçat el sindicat a denunciar l'empresa davant la justícia i obrir conflicte són: la quitança, les indemnitzacions per acomiadades i diferències de sou fruit d'estar contractades en frau de llei (aplicant un conveni i una categoria no corresponent a l'activitat econòmica de l'empresa i, fins i tot, incomplint el conveni que aplicava incorrectament).
El sindicat ha provat d'arribar a un acord mínimament acceptable amb l'empresari però, malauradament, a dia d'avui no hem obtingut cap resposta satisfactòria.
Les treballadores no reclamen res que no sigui seu.
Berguedà Actual no paga les seves treballadores.
Jordi Simon no paga els seus deutes.
En breu començaran les accions de protesta pública. |
Contractació de personal sense haver fet un procés públic de selecció prèvia.
Salaris allunyats -i molt més elevats- de qualsevol conveni sectorial.
Aquestes són algunes de les irregularitats que l ́informe fet pels serveis jurídics de l ́Ajuntament de Girona ha detectat en la gestió de l ́empresa pública Trargisa, i que ha motivat que Girona, Salt i Sarrià hagin decidit fer una investigació en profunditat per determinar responsabilitats.I és que, segons aquest informe, Trargisa -que gestiona la depuradora d ́aigües residuals i la incineradora de Campdorà- és una societat amb capital 100% públic, però en l ́aspecte laboral no s ́ha regit amb criteris de contractació pública.
L ́informe apunta el director gerent, Alfred Viñas (actualment de baixa), com a responsable de totes aquestes qüestions.
Segons s ́assenyala en el document, al qual ha tingut accés Diari de Girona, els processos de contractació de les empreses de capital íntegrament públic han d ́estar regits per criteris d ́igualtat, publicitat i mèrit.
En el cas de Trargisa, tanmateix, no s ́ha pogut trobar cap document que acrediti que es va seguir el corresponent procés de selecció del personal que forma part de la plantilla.
És a dir, no hi ha cap prova que es va fer una convocatòria, que es va publicitar i que es va celebrar el corresponent procés, sinó que en la majoria d ́expedients només hi consta la formalització del corresponent contracte, habitualment a càrrec del director gerent.
Per tot plegat, l ́informe assenyala que, per regularitzar la situació, s ́hauria de convocar el corresponent procés de selecció per a cadascuna de les places.
A més, també indica que cal que s ́aprovi una relació dels llocs de treball necessaris per a la prestació dels diferents serveis, quines han de ser les seves funcions i quines qualificacions s ́han d ́exigir als treballadors que les portin a terme.
A partir d ́aquí, també s ́haurien d ́aprovar unes normes que regulin els procediments de selecció i contractació del personal.
Una altra qüestió clau són els salaris dels treballadors.
Segons l ́informe municipal, els sous dels empleats de Trargisa no s ́ajusten a cap conveni sectorial per a activitats d ́aquest tipus, sinó que són més alts del que correspondria per a una activitat d ́aquest tipus.
Segons el document, inicialment es van fixar els salaris a partir de les taules salarials de les anteriors empreses públiques, i a partir d ́aquí es van anar modificant de maner individualitzada sense que se ́n fes una justificació.
Tot plegat ha comportat un increment de la despesa de l ́empresa.
Davant d ́aquests fets, l ́informe assenyala que cal que s ́aprovi un conveni regulador dels salaris i condicions de treball, de manera que hi hagi una justificació si els sous s ́allunyen del que marquen els convenis sectorials, per tal de garantir l ́eficiència de l ́empresa. |
De cagar (del llatí cacare, mateix significat, mot de formació expressiva) i niu (del llatí nidus ).
—No m'agraden els discursos; penso que si algú ve aquí és perquè ja té edat de fer-se responsable dels seus actes.
Els caganius són amb Peter Pan.
I tu, Wendy, encara que vagis d'incògnit, sabem qui ets.
Peter Pan et va segrestar perquè li sargissis els calçotets i fessis de mainadera dels nens perduts que es mamen el dit.
«El català està carregat de paraules, fraseologia, topònims i malnoms relacionats amb la defecació.
Com les expressions tenir mal de ventre pel cagar d'un altre (preocupar-se excessivament pels problemes dels altres) o haver de fer cagar molts culs, que es refereix a les dificultats per mantenir una família extensa.
També hi ha dites de la cultura popular, com la fi del Cagaelàstics o aquesta sentència filosofal: 'Caga el rei, caga el papa, de cagar ningú s'escapa'.»
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Enguany se n'han presentat més de vuit-cents
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El Festival Protesta intenta fer-se un lloc entre els certàmens de crítica social de tot el món i, a la vegada, molts realitzadors i directors veuen el certamen com una plataforma per donar a conèixer els seus treballs.
D'entre els més de vuit-cents curtmetratges que s'hi han presentat enguany, dotze van a concurs.
Un dels organitzadors, Àngel Amargant, explicava que la temàtica dels curts era la crítica social en termes molt amplis, però l'eix temàtic de la quinzena d'activitats paral·leles tractadels pobles en lluita, com el català, a través de projeccions, conferències, debats, presentacions i exposicions.
El festival és present en uns quants espais de Vic fins el 25 d'octubre.
El festival vol esdevenir un espai per a la projecció, divulgació i difusió de treballs crítics amb l'objectiu de potenciar les creacions d'autors, tant en l'àmbit nacional com internacional, però també una eina per a la transformació social.
Per Amargant, el fil conductor de les activitats d'enguany són els 'pobles en lluita' amb un objectiu molt clar: posar damunt la taula les lluites de pobles com el palestí, el kurd, el sirià, el tibetà i el saharià, sense girar l'esquena al moment que viu Catalunya, tant políticament, econòmicament i socialment.
Sobre el jurat, que canvia cada any, és format pel periodista osonenc Josep Comajoan; la directora de cinema Neus Ballús; el cantant Cesk Freixas; la periodista de Cafè amb Llet Marta Sibina; l'economista Arcadi Oliveres; la filòsofa Alícia Garcia; el documentalista i director de 'Ciutat Morta' Xavi Artigas; la directora del Meu Primer Festival, Mireia Manén; el director de la Casa del Tíbet, Thubten Wangchen, i la coordinadora de l'àrea social de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Susanna Nicolàs.
El jurat elegirà els dos millors curts: el premi al millor documentari i el premi al millor curt de ficció.
Cadascun dels dos premis rebrà una dotació econòmica de mil euros, el 25% dels quals aniran destinats a una entitat sense ànim de lucre que elegeixi el director.
Passarà el mateix amb el premi del públic, dotat en aquest cas amb cinc-cents euros.
Dotze curts i catorze activitats en set espais de Vic
La Jazz Cava acull avui a les set del vespre la inauguració del Protesta amb la projecció dels curtmetratges 'Un día de campo' i 'Benedito Machine – V'.
L'acte acabarà amb un concert de Triger Menja Zebra.
Successivament, cada dia fins el dia 23, en uns quants escenaris de la ciutat, es visionaran dos curts i es farà una activitat paral·lela.
Les activitats que acompanyaran les projeccions aniran relacionades amb les lluites que es viuen en països com Síria, el Kurdistan i el Tíbet.
A cada projecció, el públic podrà votar els curts que més els agradin.
El dissabte 24 d'octubre a les onze del matí, l'espai ETC acollirà la projecció contínua dels dotze curts de la secció oficial.
I a les set del vespre tindrà lloc la festa final del festival amb l'actuació de Joan Colomo, moment en què també es lliuraran els premis i es procedirà a la projecció dels curts guanyadors.
Guillem Roma i Santi i Mariona Duet, també a l'ETC, posaran el punt final a la vetllada amb un concert.
Entre les novetats, el certamen incorpora enguany una secció no competitiva amb divuit treballs més que es podran veure el 25 al matí.
'Per nosaltres són igual de finalistes que els de la secció oficial', deia Amargant, tot i que per les dimensions del festival no s'han pogut fer un lloc entre els que es presenten a concurs.
Entre les novetats, Amargant feia notar que també es podran veure tres llargmetratges.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Primavera Sound 2018 ha finalitzat aquest diumenge 3 de juny amb una superació dels seus propis registres.
Aquest any, una mitjana de 60.000 persones al dia han omplert el recinte del Parc del Fòrum, amb assistents procedents de 126 països.
El festival s'ha completat amb la programació complementària del Primavera PRO, que a través de diverses ponències amb professionals de la indústria i artistes, s'ha encarat a la defensa dels drets i a inspirar la creativitat en la indústria musical
El festival va allargar-se fins diumenge 3 de juny a altes hores de la nit a base de concerts gratuïts i alguns en sales.
L'acomiadament més gran a l'edició d'enguany, però, es va fer dissabte 2 de juny, en què el festival lluiria un dels seus assos: els Arctic Monkeys, la banda de Sheffield que, tal com tothom esperava, no va tenir cap tipus d'inconvenient a l'hora de guanyar-se una altra vegada, tant amb temes nous com 'clàssics', els seus tants milers de fans.
També va enamorar el seu propi públic Lorde, la jove reina del Melodrama que ja és més propera a una diva del pop que a qualsevol altra cosa.
Aquest any s'ha buscat la paritat als escenaris i s'ha establert el protocol No Callem contra les agressions sexuals creat per l'Ajuntament de Barcelona
El cantant de rap A$AP Rocky també va oferir als seus fans la festa que esperaven, i ho va fer a costa del que fos; fins i tot posant-los a punta de pistoles imaginàries.
Els seguidors d' Ariel Pink sabien què podien esperar d'un concert seu, però veure'l en viu sempre acaba sorprenent.
El seu directe et fa comprendre, per molt inverosímil que sembli, que un estat pràcticament d'enajenació no és incompatible amb l' execució d'un sofisticat i brillant directe, tot a base de composicions especialment intricades.
Beach House també van presentar un directe plaentment fidel al seu so (tan eteri, tan inabastable) d'estudi, i Slowdive emanaven una atemporalitat i potència que es feia realment irresistible per al públic
El festival es va acomiadar amb una jornada (rematada amb la segura aposta de DJ Coco ) que difícilment podia decebre el multitudinari públic, que va abandonar el recinte amb el bon sabor de boca de saber que, Primavera Sound, un cop més, els havia oferit ni més ni menys (o potser, fins i tot més) que el que esperaven. |
Barcelona Activa deixa fora de la regularització de contractes els treballadors i treballadores de les Cases d'Oficis (CO), molts dels quals fa més de 10 anys que treballen a l'empresa.
Arran de la queixa presentada a la Síndica de Greuges de Barcelona per la secció sindical de la UGT a Barcelona Activa l'abril del 2016, aquesta institució va publicar una recomanació on sol·licitava que l'Ajuntament i Barcelona Activa implementessin els mecanismes jurídics adequats per posar fi a la situació d'una cinquantena de treballadors i treballadores que portaven fins a set anys concatenant contractes temporals.
Entre aquests treballadors i treballadores, també hi havia personal amb contractes fixos-discontinus amb una antiguitat de fins a 18 anys a l'empresa i set anys sense cap discontinuïtat.
La secció sindical de la UGT a Barcelona Activa també demanava que es reconeguessin els drets d'estabilitat establerts a l'Estatut dels treballadors.
Prèviament, la UGT havia presentat certificats sol·licitats al SOC on quedava palesa la contractació irregular i un dictamen elaborat pel Col·lectiu Ronda.
La reclamació de la UGT també va tenir el suport, a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'abril de 2017, de tots els grups municipals de l'oposició.
La setmana passada, la Síndica de Greuges de Barcelona va publicar una nota de premsa on informava de l'estabilització de personal amb contractes irregulars de Barcelona Activa.
Malgrat tot, finalment Barcelona Activa ha regularitzat el 90% dels treballadors i treballadores de Treball als Barris en aquesta situació, però ha deixat fora una part d'aquest personal que treballa a les Cases d'Oficis (CO), molts dels quals fa més de 10 anys que treballen a l'empresa.
Fins i tot, una institució com l'OCDE ha manifestat que una de les polítiques actives d'ocupació amb més èxit són els serveis d'Escoles Taller i Cases d'Oficis, per l'alt grau d'inserció laboral dels usuaris, principalment col·lectius en risc d'exclusió social i/o joves que abandonen la seva escolarització.
La UGT denunciem la falta de regularització i precarització d'aquestes persones que, en alguns casos, es veuen amenaçades per la no renovació com a temporals i la substitució/rotació pels altres persones contractades com a noves. |
Barcelona, 17 de gener de 1641.
Pau Claris —94è president de la Generalitat— proclamava, oficialment, la República catalana.
Un dia abans, s'havia fet públic el que el president i els diputats (l'equivalent a consellers) havien mantingut en rigorós secret: el Pacte de Ceret (07/09/1640) entre la Generalitat i la monarquia francesa que, bàsicament, deia: "A dmètrela de baix de sa protecció [referit a Catalunya] ab (...) son govern a forma de república ab los pactes y condicions que entre la província y a sa magestat christianíssima [referit a Lluís XIII de França] se ajustaran".
Retrat modern de Pau Claris (1854), obra d'Avel·lí Pi i Arimon / Font: Revista Barcelona Antiga i Moderna
Claris havia mantingut aquella carta relativament oculta, en una espera calculada que havia d'inclinar, definitivament, bona part de les classes dirigents del país cap al seu projecte.
El debat i l'acceptació del Pacte de Ceret es produiria en el decurs d'una llarga sessió el dia 16 de gener (avançada la nit), i es formalitzaria el 17 de gener (a primera hora del matí), mentre els exèrcits hispànics —que havien iniciat la ocupació de Catalunya cinc mesos abans—, acampaven a l'antiga vila de Sants.
En aquell acte, Catalunya proclamava —oficialment— que abandonava l'edifici polític hispànic.
Les circumstàncies que van obligar Claris a virar eren el producte de la suma de l'amenaça hispànica i del xantatge francès.
El marquès de Los Vélez, el comandant de les tropes hispàniques de Felip IV, havia convertit el camí fins a les portes de Barcelona en una brutal massacre contra la població civil que contenia un únic missatge: la Revolució dels Segadors es paga amb sang.
I amb aquella horda de carnissers a les portes de Barcelona, es produiria la catarsi que explica la decisió de Claris.
Efectivament, el govern de Catalunya considerava de vital importància aturar Los Vélez (i els seus vint-i-cinc mil efectius) a Martorell.
El Dietari de la Generalitat revela que Francesc de Tamarit (el diputat militar, equivalent a conseller d'interior) i Rafel Antich (l'oïdor militar, és a dir el segon de Tamarit) van deixar tot el que tenien entre mans per a dirigir les tropes catalanes atrinxerades al Llobregat, i les que s'hi afegien.
El mateix Dietari relata que el dia 20 " partiren de la present ciutat [referit a Barcelona] en la matinada, mil y sinch-cents moscaters per a anar a socòrrer als de nostre exèrcit".
Durant dos dies es va mantenir la incertesa, i el Dietari relata que, malgrat la gran diferència d'efectius, els catalans " estavan peleant ab lo enemich a la vila de Martorell.
Hisqué la bandera de Sant Ramon y altres banderas de altres convents, ab molts frares molt ben armats y gent de valor, que se amostrà molt bé a la occasió de la peleà (...) en la tarda, vingué nova que nostre exèrcit peleava ab lo del enemich, y los deputats enviaren recaudo a totas las iglésias (...), per a que nostres armes tinguen bona victòria, que tant importa al beneffici de la província Y axí se feu ab molta puntualitat".
Gravat francès de Barcelona (1645) / Font: Cartoteca de Catalunya
Però el mateix Dietari relata que el dia 21: " en la tarda, vingué nova com lo exèrcit del enemich havia romput lo pas de Corbera y havia cortat nostre exèrcit, de tal manera que se havia hagut de retirar sens orde ni consell.
Moriren-ne molts dels nostres, però també del enemich".
Però aquella dramàtica anotació, lluny de ser una crida a la confiança, no era més que l'anunci d'un resultat decebedor que havia de tenir una gran transcendència: " En aquest mateix die, entre las vuit y nou de la nit, entrà en la present ciutat lo senyor deputat militar, qui venia de la pèrdua de Martorell".
El dia 23, " que ja·s vèya manifestament que lo enemich venia a sitiar-la " [referit a Barcelona], el president Claris reunia els Braços Generals amb la sospitosa presència de "lo senyor de Plesis Bisançon ", el negociador francès a Ceret i el representant del cardenal Richelieu —el ministre plenipotenciari de la monarquia francesa— en la proclamació de la República.
Du Plessis-Besançon es convertiria, sobtadament i paradoxalment, en l'altre extrem de la tenalla sobre Claris.
Cosa que explica el perquè els Braços Estamentals, a proposta del president, deixaven en suspens la República.
" Y avuy aquesta província y ciutat, estant tant exaustas que·s impossible poder sustentar larch temps los gastos de la guerra, que tenim ja a las portas d'esta ciutat, y està ella y tota la província en notable perill de perdre's, sinó és ab un gran y prompte socorro de cavalleria y infanteria pagada, lo qual no podem esperar sino de sa magestat christianíssima [referit a Lluís XIII] y segons las notícias tenim no se exposarà a tant gran gasto ab la promptitut y fervor que la necessitat demana sinó és que la província se posse a la obediència com ja en temps de Carlo Magno ho feren nostres antepassats ".
Un xantatge amb totes les lletres de la paraula, que explicava la inexplicable actitud del baró d'Espenan —la màxima autoritat militar francesa a Catalunya des de la signatura del Tractat de Ceret—, que, el 23 de desembre de 1640, havia lliurat Tarragona a Los Vélez sense disparar ni un tret i que el 20 de gener de 1641 no s'havia presentat a Martorell.
Tres dies més tard, el 26 de gener de 1641, l'exèrcit catalanofrancès infringia una monumental derrota a les tropes hispàniques, que reforçaria la posició de Du Plessis en detriment de la de Claris.
I si bé es cert que, en aquell nou escenari, Catalunya quedava vinculada a França únicament a través de la figura del rei (que es comprometia a governar el país " ab pacte de que·ns jure y observe nostres usatges, constitucions, capítols y actes de Cort, privilegis, usos, styls, consuetuts, libertats, honors, preheminències y perrogatives, axí de aquesta ciutat com de las demés ciutats, vilas y lochs ") també ho és que, el projecte republicà quedaria indefinidament aparcat; i progressivament, marginat i oblidat.
Sobretot, després de l'assassinat del president Pau Claris, el 27 de febrer de 1641. |
El PECT Nutrisalt integra i complementa els objectius d'actuació de les institucions que hi participen en l'àmbit de la nutrició i la salut, i és una oportunitat per avançar de manera conjunta en clau de territori.
L'estratègia d'especialització de Reus i el Camp de Tarragona en nutrició i salut és fruit del treball conjunt i continuat de diferents agents presents al territori, en el marc d'una tradició històrica del tot arrelada.
En aquest context, Nutrisalt vol consolidar el territori com un pol d'innovació especialitzat en la línia del Food Valley de Wageningen (Holanda), referent europeu en aquest àmbit que en els darrers 25 anys ha transformat completament l'economia de la regió.
Política de galetes | Transparència |
"La innocència" és una pel·lícula protagonitzada per Carmen Arrufat, Laia Marull, Sergi López i Joel Bosqued.
A través de la protagonista, la Lis (Arrufat), el llargmetratge explica la història personal de la directora, Lucía Alemany, que torna al poble on va néixer per explicar les vivències d'adolescent.
Està produïda per Turanga Films, Un Capricho de Producciones, Lagarto Films i À Punt Mèdia, i compta amb el suport de TV3, l'IVC, l'ICEC, TVE, Movistar+, À Punt i The Screen (la incubadora de l'ECAM).
La pel·lícula explica la història de la Lis, una adolescent que somia convertir-se en artista de circ i sortir del seu poble, tot i que sap que, per aconseguir-ho, haurà de lluitar durament amb els seus pares.
És estiu i es passa el dia jugant al carrer amb les seves amigues i flirtejant amb el seu xicot, uns anys més gran que ella.
La falta d'intimitat i el xafardeig constant dels veïns obliguen la Lis a portar aquesta relació en secret perquè els seus pares no se n'adonin.
Una relació que canviarà la seva vida per sempre.
El film, que compta amb la participació de TV3, ha tingut una gran repercussió a nivell espanyol.
Ha estat nominada als Premis Gaudí amb set candidatures, en què destaquen les categories de millor pel·lícula, millor direcció, millor guió i millor protagonista femenina.
També va obtenir dues nominacions als Premis Goya, a millor actriu revelació, per a Carmen Arrufat, i a millor cançó original, per "Allí en la arena", de Toni M. Mir.
A més, el film va participar en la categoria de nous directors al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.
Així mateix, "La innocència" ha recollit diversos premis en festivals de cinema.
Ha estat triplement guardonada als Premis de l'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual: a millor directora, per a Lucía Alemany; a millor actriu, per a Carmen Arrufat, i a millor actor de repartiment, per a Sergi López.
A més, també va obtenir tres guardons al Festival Internacional de Cinema d'Almeria, en què va rebre el primer Premi del Certamen Nacional de Llargmetratges Opera Prima i va ser guardonada en la categoria de millor direcció; també va rebre el guardó a la millor interpretació femenina, també per Carmen Arrufat.
Al festival Abycine, a Albacete, també ha estat doblement guardonada amb el Premi Jurat Jove i el Premi de l'Associació de la Premsa d'Albacete.
Per la seva banda, el llargmetratge ha estat present en altres festivals, com el Festival de Sevilla o la Seminci, la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid.
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Alan Kanjo va néixer a Barcelona i viu a Calafell.
El seu pare és kurd, prové de Kobanê, al Kurdistan meridional, assetjat des del setembre per les forces del grup Estat Islàmic.
L'Alan va decidir d'anar cap a la frontera amb Turquia per ajudar els kurds i trobar-se amb alguns familiars.
Les seves vivències les va anar explicant en directe al bloc de +VilaWeb i ara n'ha publicat un documental en vídeo que podeu veure tot seguit.
El vídeo es va enregistrar a final de setembre i relata el viatge cap al poble del seu pare, Susan, en una frontera assetjada per l'EI.
Hi parlen testimonis que han hagut de deixar casa seva, que expliquen les hores de tiroteigs i bombardaments, quan proven de travessar la frontera fugint del foc.
'Això s'ha convertit en una guerra, hem de resistir i continuar endavant', diu a la càmera una noia refugiada.
En el documental s'ha enregistrat com cauen les bombes de l'EI a pocs metres d'on hi ha l'Alan, acompanyat de l'enviat especial de TV3, Albert Elfa, i el seu càmera.
Relata l'arribada a la frontera amb Turquia, ensenya les cues quilomètriques per a travessar-la, amb tot de kurds que volen entrar a Kobanê armats amb pedres.
Els crits de 'Visca la resistència' es combinen amb el drama de l'exili, la desesperació per trobar els familiars i la fatiga dels més menuts.
'La imatge em recorda l'èxode de 1991, quan milers de kurds van fugir de Saddam Hussein, però aquesta vegada és el torn del nostre poble', diu la veu en off de l'Alan.
I clou el documental amb un epíleg que no deixa indiferent, un recull d'imatges de Kobanê enregistrades el 2006: 'Quan caigui, si cau, recordeu com era Kobanê.'
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Sessió en què la diputada islandesa sorprèn els seus col·legues alletant el seu nadó a la tribuna d'oradors. /
Una diputada islandesa ha intervingut aquest dimecres a la tribuna del Parlament mentre donava el pit al seu nadó durant una sessió emesa en directe per televisió, acte que ella mateixa ha qualificat com "la cosa més natural del món".
Unnur Bra Konradsdottir, elegida pel Partit de la Independència (conservador), ha hagut de pujar a la tribuna i adreçar-se als seus col·legues de l'Althingi (Parlament) mentre alletava la seva filla de sis setmanes.
Al contrari, s'hauria despertat si hagués deixat de donar-li el pit per prendre la paraula", ha explicat després a l'agència AFP Konradsdottir, mare d'altres nens nascuts el 2004 i el 2008, respectivament.
Els mitjans de comunicació islandesos afirmen que es tracta d'una primícia, fins i tot per a aquest petit país nòrdic a l'avantguarda de la igualtat entre sexes que va donar al món la primera cap d'Estat democràticament elegida.
Pel que fa a la lactància en públic que es debat en nombrosos països, ella estima que donar el pit a un nadó "és la cosa més natural del món".
Parlamentària des del 2009, Konradsdottir és membre de la comissió de protecció social i presideix la comissió judicial i d'afers acadèmics. |
Els Mossos d'Esquadra van denunciar dimecres passat la conductora d'una ambulància per donar positiu en cocaïna, tenir la ITV caducada, no tenir contractada l'assegurança obligatòria i no disposar d'un certificat tècnic sanitari vigent.
El vehicle estava avariat, ocupant el carril esquerre de la C-33 a Montcada i Reixac, en sentit Barcelona, però els passatgers ja havien estat evacuats en altres ambulàncies.
Quan els Mossos hi van arribar van comprovar tant les irregularitats de la documentació del vehicle com l'estat de la conductora i van denunciar administrativament els fets.
L'import total de les denuncies puja a 4.700 euros i la retirada de 6 punts del permís de conduir.
Segons han informat els Mossos en un comunicat, els fets van passar el mateix dimecres, 1 de febrer, poc després de les dues de la tarda quan els agents de trànsit van ser avisats per tal de regular la via atès que hi havia un vehicle avariat que ocupava el carril esquerre a la C-33, punt quilomètric 79.
En arribar al lloc dels fets els agents van comprovar que el vehicle, una ambulància d'una empresa privada dedicada al transport de persones, havia punxat un neumàtic i van retirar-la cap al voral dret per tal de facilitar la circulació a la carretera.
En aquell moment només es trobava al lloc la conductora, que va explicar que portava quatre usuaris des d'una mútua de Sant Cugat del Vallès fins als seus domicilis, però que altres ambulàncies ja havien evacuat els passatgers.
Mentre realitzaven aquestes tasques, els agents de trànsit van comprovar que el vehicle tenia la ITV caducada, que no tenia contractada l'assegurança obligatòria i que tampoc disposava d'un certificat tècnic sanitari vigent.
A més a més, la conductora va donar positiu en cocaïna en la prova de detecció de drogues. |
L'ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears enfortiran la col·laboració en matèria lingüística i de difusió científica i cultural.
Ho han acordat avui matí el senyor Andreu Manresa, director general d'IB3, i el Rector de la UIB, Llorenç Huguet, en una trobada al campus universitari.
La reunió ha servit per reactivar la col·laboració entre ambdues entitats en el sentit que la UIB assessorarà els professionals de la televisió i la ràdio autonòmiques en matèria lingüística, a través del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, la qual cosa es materialitzarà en un conveni en el qual estam treballant i que se signarà properament.
D'altra banda, els representants de totes dues entitats han manifestat la intenció d'enfortir els canals de comunicació que han de permetre una major complicitat científica i pedagògica, amb l'objectiu d'enriquir la informació que genera l'ens públic de ràdio i televisió i promoure-hi la pluralitat.
A la reunió també hi han assistit la doctora Joana Maria Seguí Pons, vicerectora de Projecció Cultural i Universitat Oberta, i el doctor Antonio Fernández-Coca, delegat del Rector i dircom de la UIB. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«Si nosaltres vam ser la generació que escoltàvem les històries de la guerra, potser de velles, començarem els nostres relats de vida parlant del moment en què tot es va aturar»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Fa dos o tres anys que va començar a perdre la memòria.
Que casa seva és aquella que té el potus que grimpa per una paret i fa la volta a la sala i que té una balconada des d'on es veu el mercat municipal.
Té clar això i qui són els cinc membres de la seva família.
La resta: les edats, si avui és ahir o demà, si primavera o hivern, si ha dinat o sopat, si vivim al 2020 o al 1993, això ja no ho controla tant.
Però així, amb aquestes llacunes diàries, ha anat sumant mesos i fent vida prou normal, fins que ha arribat aquest estrany fenomen.
Té noranta anys i no pot entendre res del que passa.
Aquests dies, els meus pares se l'han emportada a viure a casa seva.
Li han instal·lat un llit a la saleta d'estudi, al costat de la cuina.
Encaixonat entre llibres, sabates, paraigües, una impressora vella i carpetes de factures de llum.
En l'única lleixa que li queda lliure, a l'altura dels ulls, li han col·locat les quatre fotografies emmarcades que tenia al rebedor de casa seva.
La foto en blanc i negre del casament, la d'aquell viatge a Alemanya, de la néta, d'uns nebots de Manresa.
La dona té de tot, les necessitats bàsiques cobertes i un matalàs còmode.
Però només diu que vol tornar a casa.
Asseguda al menjador dels meus pares, les dotze hores seguides de sol, amb les cames cobertes per una manta i les mans reposant-li enllaçades, espera no sap ben bé què.
Quan sona l'última lletra de la paraula, ma mare ja compta els segons que passaran fins que la torni a repetir.
I així, com un bucle infinit que sembla que no es pugui acabar mai.
Li ha explicat que hi ha un virus que ve de la Xina, que la gent no pot sortir al carrer, que, de moment, no pot tornar ni a casa ni al poble.
Fins i tot ha millorat la història dient que al poble ja no hi viu ningú, que les cases estan buides i els carrers deserts.
De tant en tant, sent corona-alguna-cosa i contagi, i xifres i percentatges.
Sent la paraula confinament, perquè és, sense dubte, la paraula del moment.
Però intuïm que no es creu res.
Ella, que tampoc no ha vist gaires pel·lícules de ciència-ficció, no pot entendre-ho.
Ni que per als altres, els que sembla que tenim les neurones més despertes, fos fàcil, és clar.
Ahir va preguntar per primer cop si havia tornat la guerra.
En aquesta memòria seva que deu fer uns salts i unes connexions impossibles, amb els indicis que li van arribant, és la conclusió a la qual arriba.
Ja se sap que la memòria antiga es conserva millor.
I a més, les nétes sabem que aquelles dones probablement no van acabar d'oblidar mai el fantasma d'aquells anys en què eren nenes i tot es va aturar.
Aquells sons i les olors humides d'escassetat.
Aquelles nenes que ara són tan grans que han perdut la memòria, conserven aquella sensació als ossos.
De fet, la conserven perquè no la van poder oblidar mai.
Les nétes hem conegut aquesta por subterrània, perquè ja hem vist les àvies en color, comprant gelats i explicant aquells temps com si fos una història de tan dura gairebé inventada.
Però de vegades, hem vist filtrar-se aquella por en el dia a dia.
Ho sabem perquè quan les acompanyàvem al supermercat continuaven mirant el preu de l'arròs i de l'oli.
Perquè tot i que les botigues dels anys setanta, vuitanta i noranta eren plenes de cacaolat i reclams optimistes, elles, les nostres àvies, conservaven aquella ombra arcaica del perill en alguna part del cervell.
Sabien que tot podia canviar d'un dia per l'altre.
Per això eren les previsores del segle XX i continuaven fent arròs bullit i farinetes, perquè tenien clar que cada dia no podia ser diumenge.
I volien tenir sempre el congelador ple.
Aquell invent modern, simulacre de la seguretat.
Una garantia tangible que mai tornaria l'abisme de la gana.
Ma mare, quan ja no sap què inventar-se ni com explicar-li-ho, es rendeix i li contesta que sí.
Llavors sembla entendre-ho més de cinc minuts seguits, i deixa de fer la pregunta.
Però que sí que hi ha restriccions i incertesa.
La gent no pot anar a treballar, ni professors ni alumnes van a l'escola, els restaurants han tancat i no es pot fer esport a l'aire lliure, ni trobar-se en grup.
Li explica que als hospitals hi ha molta gent ingressada i que es necessiten respiradors.
Que hi ha empreses que hauran de tancar, però no només això, sinó que res no podrà continuar com fins ara.
Com si no s'ho acabés de creure.
De sobte, gira el cap i veu el cirerer florit dels veïns de davant, i es nota als ulls com ha deixat enrere la preocupació i una espurna de vida li torna al rostre.
Diu que cada dia té les flors més grans i blanques.
Que quan bufa el vent sembla que nevi.
Llavors mira cap amunt, com si fes un càlcul ràpid, i comenta que ara arriba el temps de les cireres.
La seva cara d'arrugues sembla relaxar-se.
Li passa el mateix a la tarda, quan sonen les cassoles i pregunta cada dia què passa allà fora.
Les pupil·les s'expandeixen un mil·límetre o dos.
I somriu quan aconsegueix, tot i la sordera, sentir els crits del veïnat. '
Visca els metges i les infermeres!
Els carrers seran sempre nostres! '
Des de darrere el vidre, veu com es van encenent els rectangles de llum grocs i taronges de cada casa quan són les vuit.
Al pis de dalt sona un piano i la del tercer canta una cançó al balcó que reconeix.
Comença a taral·lejar-la fluixet.
Quan això passa, tots en aquella casa respiren tranquils, com si aquella companyia fos el millor antídot.
I no només això, sinó que ho farem tot.
De fet, moltes de les converses aquests dies s'acaben així: quan tot això acabi, farem això i farem allò altre.
Perquè tots, joves i vells, tenim aquest pilot automàtic de supervivència ara a ple rendiment.
Si nosaltres vam ser la generació que escoltàvem les històries de la guerra, potser de velles, començarem els nostres relats de vida parlant del moment en què tot es va aturar.
De quan els mesos van perdre els seus trenta dies i vam iniciar un calendari nou.
Com si la vida s'hagués tallat en aquell punt i el comptador s'hagués posat un altre cop a zero.
I cada dia veiem més clar que aquí comença l'episodi col·lectiu més important de les nostres vides, i tot i que encara sense la perspectiva que mereix i una escriptura confusa, intentarem viure'l amb la responsabilitat que es mereix.
Pensant que aquest serà el repte de la nostra generació, perquè res no continuarà igual.
Que d'ara endavant, caldrà pensar, juntes, una altra manera de viure.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Els col·loquis sobre els espectacles compten amb la presència d'una persona destacada de la nostra cultura i els membres de la companyia.
Una ocasió única per aprofundir en cada proposta escènica amb la mirada particular d'un espectador privilegiat |
El jove, que ja acumula altres detencions, la feia servir per anar amunt i avall sense haver-se tret mai el permís de conduir
Feia més de mig any que li havien robat la moto, una Honda NSR que tenia aparcada al seu garatge de Fornells de la Selva (Gironès).
La dona ho havia denunciat a la policia, però no hi havia ni rastre del vehicle.
La casualitat -i també la sort- van fer que aquest dimarts la víctima passés pel Barri Vell de Girona, i que just al davant d'un bar es trobés el lladre a cavall de la seva moto, parlant amb el cambrer.
La dona va trucar a la policia just en el moment en què l'altre arrencava i se n'anava.
Poques hores després, la Policia Municipal i els Mossos d'Esquadra van poder detenir-lo.
El jove, que té 33 anys i ja acumula altres detencions, feia servir la moto sense haver-se tret mai el carnet.El robatori de la moto, una Honda NSR, va tenir lloc el mes d'octubre de l'any passat.
El lladre va entrar a l'aparcament d'una casa de Fornells de la Selva (Gironès) i se la va endur.
La propietària de la moto va posar denúncia davant la policia, però fins ara no se n'havia sabut res més.
Aquest dimarts, cap a les sis de la tarda, la Policia Municipal de Girona va rebre una trucada al 092.
A l'altra banda de la línia hi havia la propietària de la moto.
La dona va explicar als agents que, mentre passava pel Barri Vell, havia vist l'Honda NSR que li havien robat.
La conduïa un jove que s'havia aturat a parlar amb el cambrer d'un bar.
Una patrulla de la Policia Municipal va anar fins al lloc.
Quan els agents van arribar, la dona els va explicar que, mentre parlava amb ells per telèfon, l'altre havia engegat la moto i se n'havia anat.
La propietària va facilitar a la policia la descripció del sospitós i, després de fer una sèrie de gestions, els municipals van poder saber la identitat del lladre.
A partir d'aquí, la policia va passar les seves dades i també les de la moto robada a la resta d'unitats.
Dues hores després, cap a quarts de nou del vespre, una patrulla mixta formada per un policia municipal i un mosso d'esquadra va poder detenir el lladre.
Els agents, que feien vigilància pel barri de la Font de la Pólvora, van localitzar el jove circulant amb la moto pels carrers de la zona.
Els policies van aturar el sospitós, el van identificar i van comprovar com la moto que conduïa era la que havien robat al garatge de Fornells.
El jove, Cristian G.C., té 33 anys i ja acumula altres detencions per fets similars.
A més, el noi feia circulava amunt i avall amb la moto sense haver-se tret mai el permís de conduir.
Per tot plegat, ahir va acabar emmanillat una vegada més.
Aquest cop, per un delicte de robatori i furt d'ús de vehicle i un altre contra la seguretat viària.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'associació Alliberem-nos, que promou els drets LGTB a la Garrotxa, ha ofert als grups polítics de la comarca 20 propostes per a la promoció dels drets de les persones LGBT de cara al mandat 2019-23.
Entre les propostes hi ha la de realitzar actes públics de suport per part dels ajuntaments en les dates clau en la lluita contra la discriminació LGTB.
També demanen actes de reconeixement sexual i de gènere.
Reclamen accions de les administracions municipals contra les afirmacions fòbiques i crear regidories d'igualtat. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El president Torra inaugura la Fira del Vi de Falset, que enguany bat el rècord de cellers participants
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha refermat a Falset el compromís de l'executiu amb la candidatura del Priorat perquè el seu paisatge sigui declarat Patrimoni Mundial per la Unesco.
Torra s'hi ha referit durant l'acte inaugural de la Fira del Vi, després que el president del Consell Comarcal, Jordi Sabaté, l'hagi interpel·lat perquè la Generalitat faci seva la candidatura i l'encapçali com un projecte propi.
El cap de l'executiu ha defensat que no hi ha comarques de primera ni de segona i que no vol un país buit, sinó viu.
Per això, ha dit, l'executiu també s'oposa a l'arrencada d'oliveres mil·lenàries i treballa per donar oportunitats per a comarques com els Pallars.'En els deu anys vinents ens hi juguem el país si no som capaços de valorar la pagesia, que és la que vetlla i cuida la terra ', ha advertit el president.
A més, Torra ha situat l'impuls del sector vitivinícola del Priorat com un exemple per a aquelles comarques on el despoblament és una amenaça.
'Vàreu saber tornar als orígens, cuidar la terra i tornar a conrear-la.
I ho heu fet oberts al món, fent aquest gir que ha fet del Priorat un exemple a seguir', ha afegit.
El president del govern ha insistit que la república per la qual treballa és 'un país viu, on tothom pot tirar endavant el seu projecte de vida i oportunitats'.
'Si exportem el 50% dels vins del Priorat, exportem una part molt important de nosaltres.
Qui el compra es beu amb ell la nostra cultura, el nostre paisatge i el nostre esforç; es beu la terra.
I qui beu el nostre vi ja ens coneix millor i sap millor qui som', ha dit Torra en agraïment a la tasca feta pels cellers de la comarca.
'La batalla que tenim per guanyar és la de la llibertat de Catalunya i de fer efectiva la república'.
Prèviament, el president de la Generalitat ha visitat el Castell de Falset i Museu Comarcal, on ha descobert una placa al coronel Antoni Vidal i al capità Pere Joan Barceló (Carrasclet), per commemorar la darrera victòria catalana de la Guerra de Successió sobre les tropes borbòniques, el 2 de setembre de 1714.
Aprofitant la descoberta d'aquesta inscripció, el president Torra ha afirmat que 'la placa que necessitem posar aquest país és la que digui que la batalla de Falset va ser la penúltima que vam guanyar; la batalla que tenim per guanyar és la de la llibertat de Catalunya i de fer efectiva la república catalana', ha conclòs.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Una imatge de les piulades de Duran
El president del comitè de govern d'Unió Democràtica (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida, ha criticat l'actuació de l'executiu de l'Aragó en el projecte de llei de llengües, en dues piulades al seu twitter.
Duran, natural d'Alcampell, un municipi de la comarca de la Llitera a Osca, ha assenyalat que "lamento que l'Aragó no reconegui el català a la llei de llengües.
Quina llengua he emprat al meu poble des que vaig començar a parlar?", s'ha preguntat el dirigent democristià.
En una segona piulada, el portaveu de CiU al Congrés ha recordat l'"ofensiva dels Governs del PP a Illes, l'Aragó i València per negar la unitat del català, no contra criteris polítics sinó contra criteris científics".
Josep Antoni, sempre trencante el cul, per ser ministre d'Espanya, amb els espanyolistes del PSOE i del PP, i ara vens queixan-te amb ofensives espanyoles que tot hom sap.
Duran es populista i egoista a qui no importa que es correcta sinó defensar els més forts com un bon Darwinista social.
Duran per a què serveixen uns Països catalans i una possible independència?
El Duran podria fer seva la frase de Groucho Marx.
"Aquests són els meus principis i si no us agraden, en tinc d'altres"
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Comencem una nova secció d' El Nacional, Pastissos.
Per a aquesta nova secció comptem amb dues pastisseres, la Patrícia i la Cristina Díez Romero, de la pastisseria La Noria Bakery.
Aquest primer pastís serà d'una temàtica molt especial, ja que estem a tocar del dia dels enamorats.
Encara no saps què regalar a la teva parella?
Res millor que fer-li aquest pastís de cor per sorprendre-la.
Què necessitem per fer aquest pastís?
Molt fàcil: per a la base, mantega, sucre glacé, ou, farina, llet i extracte de vainilla al gust (per als més o menys dolços); i per a la crema: nata muntada i formatge d'untar.
I moltes ganes de fer aquestes magnifiques postres amb molt d'amor.
La Patrícia i la Cristina Díez Romero són dues germanes que van deixar els llibres d'economia, turisme i dret per agafar-ne de rebosteria i començar una nova vida envoltada de dolços.
Ja fa 3 anys que tenen la botiga oberta, amb molt d'èxit, i és molt coneguda pels seus pastissos temàtics de fondants i les seves cupcakes de diferents gustos, que són espectaculars. |
Després de resoldre el macabre cas d? uns assassinats en sèrie a Sydney, el nom del detectiu Harry Hole sembla sinònim d?èxit.
Quan l? ambaixador noruec apareix mort en un bordell de Bangkok, la policia d?
Oslo envia el detectiu perquè doni un cop de mà en la investigació a la policia local.
En Harry descobrirà que aquest cas és molt més que un assassinat a l? atzar.
Hi ha alguna cosa més, alguna cosa que s? amaga darrere les cortines, com els milers d? escarabats que corren pels terres de la ciutat i surten quan menys els esperes.
Per cada escarabat que es veu a l? habitació de l? hotel, n? hi ha centenars darrere les parets. |
La Generalitat ha creat la nova Agència Catalana de Patrimoni Cultural, que té la vocació de ser un focus projector del "magnífic patrimoni cultural català", que neix amb 11 grans apostes per a aquest 2014.
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha explicat en roda de premsa que l'objectiu és arribar a una "major incidència en la vida cultural catalana", de manera que l'agència tindrà com a missions aportar una clara innovació en la manera de gestionar el patrimoni.
Aquest objectiu passarà per estratègies com servir la comunitat del seu entorn, aportar més cooperació entre les institucions públiques, i ser excel·lent en la conservació, ús i coneixement social del patrimoni, on "hi ha molt a fer".
"Volem que sigui una eina molt més eficient", ha resumit Mascarell, que ha insistit en la necessitat que aquest patrimoni se socialitzi i es dinamitzi entre els ciutadans, el que ha de repercutir en un increment dels recursos destinats a aquest final.
Això ha de repercutir en "modernitzar i fer més atractiu" el discurs del passat, així com a millorar l'experiència d'usar el patrimoni, amb un discurs que repassi des dels orígens fins a la contemporaneïtat.
Durant el 2014, l'agència tindrà una primera fase d'implantació amb la posada en marxa de la seva estructura fonamental, mentre que el 2015 s'incorporaran a l'agència les tasques de documentació i protecció legal del patrimoni.
Els primers passos de l'agència es materialitzaran aquest 2014 amb 11 projectes molt concrets, segons ha explicat el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Joan Pluma --que serà el director d'aquest ens--.
Un primer pas serà el desplegament del mapa de patrimoni cultural per situar els principals agents i empreses del sector i dimensionar l'impacte econòmic dels principals sectors; mentre que el Projecte 12x12 serà una segona actuació encaminada a dinamitzar una dotzena d'espais per donar-los a conèixer i incrementar els seus públics.
La tercera estratègia és la creació d'un Espai Patrimoni als baixos del Palau Mulla per convertir-lo en un punt d'informació cultural i turístic; el quart projecte és modificar l'oferta educativa --de la mà de la Conselleria d'Ensenyament--; el cinquè és la Ruta 1714 amb els deu escenaris del lloc català.
La nova agència també planeja ampliar el circuit de visita del jaciment d'Ullastret; obrir a la ciutat el pati històric del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC); millorar les visites i els serveis prestats pels museus; portar a terme una restauració del patrimoni en diversos punts; crear una web de patrimoni cultural, i aconseguir major socialització i comercialització dels equipaments.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
S'acaba de publicar el número 23 de Lectora: revista de dones i textualitat.
Aquest volum inclou un dossier, editat per Cristina Garrigós (UNED) i Nuria Triana Toribio (University of Kent), dedicat a conmemorar les interseccions entre la cultura punk i el gènere des d'una perspectiva transcultural.
La secció miscel·lànea aplega treballs sobre escriptores del segle XIX, una relectura de l'obra de Gabriela Mistral a través de la resignificació del llenguatge, o l'anàlisi del relat "Shōjo", entre d'altres.
La revista també reuneix les seccions habituals de ressenyes i creació, on es publica l'obra de Míriam Vega sobre la representació pictòrica i poètica dels cossos prostètics.
Feminismo y cuestión masculina" a càrrec de Fina Birulés, Àngela Lorena Fuster i Àngels Vivas.
Podeu consultar la publicació Lectora: revista de dones i textualitat des del Web del CRAI > Revistes Científiques de la UB ( RCUB ) > Lectora: revista de dones i textualitat.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
dimecres, 13 de maig del 2009 / 2273
«Aquesta dona sempre va tota musca»: va vestida de color fosc.
Variant de mesc, de l'àrab misk, i aquest, del persa muxk, mixk, mot indoirànic que designà primer els genitals (en sànscrit muskáh, 'testicle').
Anava en calça curta i gorra musca, que és una mena de barretina morada; jo no havia vist mai ningú amb barretina fora dels camàlics de Barcelona, que la duien d'un vermell viu.
S'alçà de la cadira baixa, on s'estava arrupit amb els palmells estesos de cara al foc; dret, impressionava per la seva estatura i corpulència.
Als ulls, blavosos, tenia com un tel; després vam saber que se li havien fet cataractes.
Tenia vuitanta-nou anys, ens digué, i ja no anava a les feines del defora; no pas pels anys, sinó per les cataractes.
Veu el seu fill petit, Rafel Onofre, vorejat de calaveres que porten forques, com si talment assistís a una representació de la Dansa de la Mort, que el seu avi solia descriure-li de nin.
Les calaveres vestides amb túniques de color amusc fan giragonses i es contorcen al voltant de l'al·lot i l'escarneixen amb jutipiris i befes.
Finalment, acabaven per arrossegar-lo i se l'enduien lligat de mans i brut de sang.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Al telèfon un amic em diu: "Té el cap ben clar".
Ha conegut un senyor de 98 anys.
El serva un bastó però la memòria camina sola.
M'arriba un missatge: 102 anys de l'avi.
Sí, d'acord, xiriguen a granel.
I també molts pollastres: a l'ast i confitats.
Però estan millor que moltes persones de 60, 50, 40, 30, 20.
És el nervi: feix de fibres en forma de cordó que posa en comunicació els centres nerviosos entre ells o amb les diferents parts del cos i transmet les sensacions i els impulsos motrius.
El nervi és el wifi existencial.
El nervi és un fil invisible que cus la vida.
A totes aquestes persones els han passat moltes coses.
Una piconadora: misèria, gana, desgràcies, Guerra, lobotomització de llibertats...
Viatge sideral de l'espelma cansada a la bombeta elèctrica permanent.
És la generació que ha viscut més canvis.
I no s'han desconnectat mai de la vida.
Parlen d'històries de pusil·lanimitat, feblesa, impaciència, al·lucinacions subvencionades, tantsemenfotisme, vols galàctics al no res, addiccions als problemes, dimissions existencials...
Els padrins tatuats amb una cartografia de cicatrius s'ho miren.
Frenant els nervis que els fan viure.
Amb un rellotge de sorra als ulls.
Amb un cistell de preguntes però un sac de respostes.
No tothom, però sí moltes persones.
En quin moment augmenta el tant per cent?
Suficient per alterar l'ecosistema existencial.
Suficient per deixar de somiar el futur.
La sèrie de televisió Mad men explica els somnis d'una de les èpoques més somiatruites: els seixanta.
Però no eren els somnis, eren els malsons.
La sèrie és la història dels publicitaris -d'aquella societat- que van fer somiar somnis a tot el planeta.
Del gran tema del segle XXI: la identitat.
L'heroi antiheroi Don Draper és un creatiu atrapat entre una vida d'anunci de mitges de niló i una de cubell d'escombraries de realisme brut.
Només pots arribar a viure 90 anys nerviosos si saps qui ets.
"La vida és dura i s'ha de menjar molta verdura", diria l'eslògan dels padrins creatius als Don Draper.
Vaig a acompanyar ma padrina a una trobada de padrins nerviosos.
És el que vull: aprendre a injectar-me vida fins al final.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
A través del saxo i el piano donarem a conéixer obres d'alt valor artístic escrites o fortament lligades a dones.
Contextualitzarem cada obra, per ressseguir l'evolució del rol de la dona en la música clàssica a través de les diferents situacions i entrebancs que han hagut de superar.
Prendrem consciència, així, dels talents desaprofitats, perduts o desconeguts, que el desequilibri de gènere ha provocat en la història de la nostra cultura. +D (+Dones: activitats culturals fetes per dones). |
La cadena humana, a les Terres de l'Ebre
Ciutadania i autoritats polítiques de les Terres de l'Ebre han lamentat i criticat el tracte rebut en el programa de TV3 '30 minuts' dedicat a la Via Catalana per la Independència de l'Onze de Setembre, emès aquest diumenge al vespre.
Molts ebrencs consideren que el reportatge els ha deixat en mal lloc i que és una mostra del desconeixement que TV3 té del territori.
Un dels crítics ha estat l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, qui ha lamentat al seu compte de Twitter que la televisió catalana ha donat "una vegada més un missatge distorsionat sobre Tortosa i les Terres de l'Ebre".
"Sol passar quan sols es ve de tant en tant", afegeix el batlle.
La primera tinent d'alcalde del consistori, Meritxell Roigé, també s'ha mostrat "indignada pel missatge que s'ha donat a TV3".
Molts dels que han expressat la seva indignació (especialment per Twitter) lamenten que al reportatge no hi quedi clar que el principal problema per omplir el tram de la Via Catalana de les Terres de l'Ebre era a causa de la gran extensió de territori que s'havia de cobrir, en una zona que és menys poblada demogràficament.
Des de l'ANC de Tortosa han respost al programa apuntant que amb "180.000 habitants a les Terres de l'Ebre" s'havien d'omplir "72 quilòmetres".
Resposta ebrenca: extraordinària", conclouen.
Una altra de les crítiques han vingut pel fet que les poques opinions recollides al programa de ciutadans del territori eren contràries a la cadena.
"Era necessari treure totes les opinions contràries a la independència a les entrevistes fetes a Tortosa?" es pregunta un ciutadà, mentre altres creuen que TV3 ha deixat les Terres de l'Ebre "en mal lloc" amb el reportatge.
No és d'estranyar la desinformació de TV3 en tot el referent al sud, amb l'eliminació de periodistes que han fet a la zona.
Ja podem posar fil a l'agulla de una de les prioritats pel nou Estat català independent: repoblar les terres de l'Ebre
Tarragona, no votá l'Estatut, molt menys l'independencia.Pujolet, els va deixar 20 anys sense l'universitat com a pagament.
Un altre que deu haver sentit la història explicada per l'Aguirre o pel Wert
72 km a un apersona per metre són 72000 persones, si un 52% dels catalans són independentistes amb una població de 138461 haguès sigut prou
La majoria de catalans sabem que el Delta i les terres de l'Ebre tenen una gran extensiód e territori i que tenen la sort de viure en pobles i ciutats gens massificats.
Tots som catalans, del nord i del sud, de terra endins... i tots estimem i recolzem les terres de l'Ebre.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La Constitució andorrana celebra el seu 26è aniversari immersa en una nova etapa electoral i, en conseqüència, amb el Consell general dissolt, a l'espera dels nous consellers i conselleres generals.
En un moment en què, en l'àmbit internacional, la política es troba tentinejada per una polaritat creixent dins de la societat i on els diferents partits es veuen obligats a establir pactes per poder formar govern, Andorra enfronta les seves eleccions al Consell General amb el nombre més elevat de candidats conegut fins al dia d'avui des que, precisament, entrava en vigor la carta magna, el proppassat 1993.
Un total de set agrupacions de diferent color polític opten al càrrec encara ocupat per Antoni Martí i, de ben segur, aquest 14 de març del 2019 trauran a relluir les seves millors cartes amb la vista posada en el lloc de Cap de Govern.
Vint-i-sis anys després de la seva entrada en vigor, la Constitució aprovada per gairebé el 75% dels andorrans l'any 1993 no ha patit ni una sola reforma.
I sembla que qualsevol canvi queda lluny, això malgrat que diversos partits manifesten intencions no recollides en el document i que aquests requeririen, per a la seva aplicació, la modificació de determinats supòsits.
La nova etapa electoral: comportarà posar en debat algun d'aquests punts de la Constitució?
El panorama resultant de la propera festa de la democràcia, el dia 7 d'abril, ens en donarà la resposta.
Sigui com sigui, el Consell General tornarà a obrir les seves portes aquests 13 i 14 de març per acollir totes les andorranes i els andorrans que vulguin ser partícips d'un any més de Constitució, amb la celebració d'actes tradicionals com ara el concert i, també, amb noves propostes més recents en el programa de la Diada, com ara l'actuació dels Castellers d'Andorra.
Aquest article el podreu llegir a l' Especial Constitució.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
La revista Phonica proporciona accés lliure immediat als seus continguts basant-se en el principi que el fet de posar la recerca a disposició del públic de manera gratuïta afavoreix l'intercanvi global de coneixement. |
Un cilindre de pedra de Stonehenge, el cercle megalític del sud d'Anglaterra, ha estat retornat 60 anys després de ser robat durant unes excavacions arqueològiques, segons ha informat aquest dimecres l'English Heritage.
Es tracta d'un cilindre de 1,08 metres de llarg i uns 25 centímetres de diàmetre que va desaparèixer el 1958 d'un dels monòlits quan es va reforçar la pedra esquerdada amb unes varetes metàl·liques.
Robert Phillips, un empleat de l'empresa de tall de diamants Van Moppes, que va dur a terme el treball, es va endur el nucli de la pedra que s'havia extret, el cilindre.
El 1976 va deixar l'empresa i més tard va emigrar als Estats Units, segons les mateixes fonts.
El cilindre va viatjar amb Phillips des de Rochester, de New York a Chicago, d'Illinois a Ventura, Califòrnia, i finalment a Florida.
Aquarel·la de les excavacions que es van fer a Stonehenge el 1958 (Reuters)
L'any passat, la vigília de l'aniversari del seus 90 anys, Robert Phillips va decidir que havia de tornar el fragment de pedra a la custòdia de l' English Heritage, una organització benèfica que té cura de la conservació de més de 400 monuments, edificis i llocs històrics, entre els quals Stonehenge.
Heather Sebire, la comissària de l'English Heritage a Stonehenge confessa que no s'ho esperaven.
"L'última cosa que mai havíem esperat era rebre una trucada d'una persona des dels Estats Units que ens digués que tenien un tros de Stonehenge"
English Heritage ha dit que la peça es manté inalterada malgrat els viatges que ha fet i ara podria ajudar a determinar l'origen de la pedra.
"Estudiar l'ADN del nucli de Stonehenge ens podria explicar més sobre d'on van sorgir aquestes enormes pedres de gres."
Les pedres de pedra blava més petites de Stonehenge van ser portades des de les muntanyes de Preseli, al sud-oest de Gal·les, però es desconeix l'origen precís dels monòlits de gres molt més grans.
Precisament, un projecte de l'Acadèmia Britànica i del Leverhulme Trust, dirigit pel professor David Nash de la Universitat de Brighton, investiga la composició química d'aquests monòlits de gres per tal de localitzar d'on provenen.
L'equip de Nash ja ha utilitzat un espectròmetre portàtil per analitzar la química de les pedres utilitzant fluorescència de raigs X, una tècnica no destructiva.
Per això el cilindre del nucli d'una de les pedres, que ha retornat Robert Phillip representa una oportunitat única per analitzar-ne l'interior.
La datació per radiocarboni demostra que Stonehenge, aquest grup de pedres de 4 metres disposades dretes en forma d'anell a Wiltshire, al sud d'Anglaterra, va ser construït fa 4.000-5.000 anys.
No hi ha cap resposta definitiva sobre per què es va construir o quina finalitat tenia, encara que les teories suggereixen que podria haver estat un lloc religiós o un observatori astronòmic.
Milers de persones, paganes, druides o turistes s'han reunit i es reuneixen cada any per veure sortir el sol als solsticis d'estiu i d'hivern cada any.
Stonehenge podria haver tingut un us astronòmic perquè marca amb precisió els solsticis d'estiu i d'hivern
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
L'actor i director surienc Roc Esquius firma el text de la primera producció pròpia del curs a la sala Versus Glòries de Barcelona, que va presentar ahir la programació de la nova temporada.
L'obra, que porta per títol Eli, se centra en la malmesa relació entre un pare i un fill i estarà protagonitzada pel tàndem televisiu format per Pep Antón Muñoz i Jaume Casals.
Després de l'èxit viscut en l'última temporada de la sèrie de sobretaula de Tv3, La Riera, la parella d'actors arriba ara per primer cop al teatre.
La direcció anirà a càrrec d'Antonio Calvo.
Esquius, autor també d'altres textos com Sàpiens –dirigit per Sergi Belbel–, ja va ser a la sala Versus el mes de juliol passat amb Mars Joan, una producció a càrrec de la seva companyia, Dara.
Inspirada en un projecte real que té per objectiu començar la colonització del planeta Mart l'any 2026, Mars Joan va estar dirigida i escrita pel mateix surienc, que també apareixia al repartiment d'actors.
Eli, que es representarà de l'1 de novembre al 2 de desembre –de dijous a dissabte, a les 20.30h, i diumenge, a les 19 h–, explora la història d'un pare i un fill que, tot i viure junts, mantenen una relació greument malmesa a causa dels buits que ocupen les paraules i emocions que no han sabut compartir durant els últims quinze anys.
El dia del seu vint-i-cinquè aniversari, el fill rep un regal del pare que, indirectament, els obligarà a enfrontar-se a tot el que porten dins.
El regal és una ELI, una màquina capaç de crear una gran varietat de personalitats amb l'objectiu de no estar mai sol.
La nova temporada de la sala Versus s'estrenarà amb el retorn al teatre, 37 anys després de la seva última direcció, del cineasta Ventura Pons, amb l'èxit de Broadway Quina feinada! ( Fully Committed ), protagonitzat per Roger Pera.
En el monòleg, Pera es posarà a la pell de fins a 22 personatges per explicar la història d'un actor que està a l'atur i que ha de treballar recollint trucades en un restaurant.
La programació també inclourà clàssics com El mercader de Venècia o La Celestina.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
Els Mossos obren una investigació que se suma a la de desembre
El grup independentista l'Estaca va reivindicar ahir una nova acció de sabotatges a radars fixos de Catalunya, una desena d'ells situats en carreteres de la demarcació de Lleida.
En aquest sentit, els aparells estaven situats a Cervera (A-2), Torregrossa (N-240), Vinaixa (N-240), a Pardinyes (Lleida), l'Albi (AP-2), la Sentiu de Sió, Bellcaire d'Urgell, Biosca, Vallfogona de Balaguer i Alcarràs (N-II).
Cal indicar que alguns d'ells van ser cremats, mentre que d'altres van patir danys en trencar-hi el vidre o pintar els visors i també es va posar "Via Fora" i "Via Lliure".
Davant d'aquesta situació, el Servei Català de Trànsit presentarà la corresponent denúncia i els Mossos d'Esquadra han iniciat una investigació per trobar els autors dels fets, la qual se sumarà a la que es va iniciar el desembre de 2019 quan es va cometre el primer sabotatge a radars fixos.
En un comunicat que es va difondre a través Telegram, el grup independentista va manifestar que "poc a poc anem fent via per les carreteres catalanes encara espanyoles".
Així mateix, indicava que "no permetrem que la por i la repressió s'instauri en les nostres vides" i, a més, afegia "trenquem la normalitat fins que els nostres siguin a casa i Catalunya sigui independent".
Cal recordar que la matinada del 5 de desembre es va fer el primer sabotatge, que va afectar uns 25 radars a Ponent.
En aquella ocasió, l'Estaca manifestava que la seva acció es basava en "la voluntat de derogar els límits recaptatoris de velocitat a un elevat nombre de vies catalanes, sobretot a carreteres i autopistes".
Afegien que "reivindiquem el dret a conduir responsablement i lamentem l'ús abusiu".
Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper
Príncep de Viana, 27-29, Lleida |
El Col•legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida ha presentat aquest dijous un protocol d'actuació per als edificis on s'hagin detectat casos de coronavirus.
A través d'un comunicat, l'agrupació empresarial recomana, en primer lloc, netejar i desinfectar les superfícies amb les quals ha estat en contacte el malalt, així com les seves secrecions.
Aquesta tasca l'ha de realitzar el personal que cuida el malalt i, en les zones comunes, els serveis de neteja de l'edifici, sempre utilitzant "equips de protecció individual adequats depenent del nivell de risc", segons indica l'organització.
Per altra banda, el col•legi d'administradors recomana desfer-se dels residus generats pel pacient seguint unes estrictes mesures.
"El material d'un sol ús utilitzat per la persona malalta i els seus cuidadors –excepte ulleres i màscara- s'ha d'eliminar en la galleda de les escombraries disposada a l'habitació, preferiblement amb tapa i pedal d'obertura", assenyala l'agrupació empresarial.
La bossa de plàstic que contingui els residus, a més, han de tenir tancament "hermètic" i s'ha de tancar "abans de treure's de l'habitació".
La màscara i les ulleres utilitzades pel pacient i el personal sanitari, en canvi, s'han de retirar fora l'habitació del pacient en una galleda d'escombraries de les mateixes característiques.
La bossa també ha de tenir un tancament hermètic. |
La Nineta, l'Ivori, el Wanda i tot l'equip del Club dels Tarraconins ja es prepara per organitzar el Parc Infantil de Nadal de Tarragona.
Un any més, s'ha proposat deixar que les entitats i els mateixos socis del Club dels Tarraconins proposin tallers, activitats i millores.
Les entitats públiques i privades de Tarragona podran enviar les seves propostes de taller per realitzar-les al Parc de Nadal a través de la plana web del Club www.tarraconins.cat.
A més a més, els nens i nenes de la ciutat tindran l'oportunitat d'expressar quines són aquelles activitats que es volen trobar en el proper Parc de Nadal.
Ho podran fer també a través del web del Club.
De totes les propostes, es triaran unes quantes i es duran a terme en l'edició d'enguany.
Com a premi, els noms dels infants apareixeran al cartell del taller
Monitors per al Parc Infantil de Nadal
El Club dels Tarraconins va obrir el divendres 31 d'octubre el procés de selecció dels nous monitors i monitores del proper Parc Infantil de Nadal.
Però per problemes informàtics, tots els usuaris que es van inscriure abans del 6 de novembre, no han quedat registrats, per tant, s'hauran de tornar a inscriure.
Els candidats tenen fins al dia 13 de novembre per fer-ho a través del web del Club.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
Codorníu, l'empresa familiar més antiga d'Espanya, ret homenatge a les 456 veremes del celler --des del 1551 fins al 2007-- amb Ars Collecta Codorníu, una col·lecció de cinc caves de prestigi en els quals la companyia porta més de deu anys treballant.
La presidenta de Codorníu, Mar Raventós; el director general de la companyia, Javier Pagés, i l'enòleg de la firma, Bruno Colomer, han presentat aquest dijous a la premsa Ars Collecta, que evoca a l'art de la recol·lecció i a la col·lecció d'art.
"Homenatgem simbiosi de la terra i el clima amb l'art, la passió per les coses ben fetes, la cultura i un toc de la bogeria i la genialitat mediterrània", ha destacat Pagés.
La col·lecció es compon de cinc caves: Jaume Codorníu, els tres caves de finca --La Fideuera, El Tros Nou i la Pleta--, i 456, que neix com un cava molt selecte i amb una producció limitada de 1.500 ampolles de les quals només 1.000 es posaran a la venda.
456 és segurament el cava més car de la història, ja que l'ampolla es comercialitzarà a un preu de 175 euros, i és únic per estar elaborat amb raïm de les tres vinyes citades anteriorment, fet que suposa barrejar tres zones climàtiques, tres sòls i tres varietats diferents.
"Som els únics que ens hem atrevit a fusionar tres terres", ha destacat Colomer, que ha indicat que la col·lecció va néixer com un projecte d'aprenentatge i que persegueix situar la categoria del cava on es mereix.
Amb Ars Collecta, Pagés ha confiat en "trencar el mite que només fan artesania i qualitat els cellers petites, i que les de dimensions majors són totes iguals".
Pel que fa als tres caves de finca, que seran qualificats com a Cava de Paratge pròximament, també tenen una producció molt limitada, de 300 unitats, i sortiran al mercat a un preu recomanat de 80 euros.
Pel que fa a Jaume Codorníu Gran Reserva, que tanca la col·lecció, és un dels caves més emblemàtics de la firma des de fa 30 anys, ja que homenatja el fundador de l'empresa familiar.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El tribunal l'inhabilita per a l'exercici de tota funció pública o treball relacionat amb la cura, atenció o educació de menors d'edat
Tarragona.-L'Audiència de Tarragona ha condemnat a quatre anys i un mes de presó a Gregorio C.G. de 50 anys per un delicte d'abusos sexuals amb agreujant de reincidència però atenuant per alteració mental.
El tribunal considera provat que el passat 31 de desembre de l'any passat l'acusat va abusar sexualment d'un nen de 7 anys que esperava el seu pare a l'aparcament del basar Market Home de Vila-seca (Tarragonès).
En el judici, celebrat el passat mes de setembre, l'acusat va assegurar que el dia dels fets no va sortir de casa.
En la condemna, l'Audiència li prohibeix apropar-se menys de 300 metres i de tota comunicació amb la víctima per un període de deu anys.
A més, també l'inhabilita per a l'exercici de tota funció pública o treball relacionat amb la cura, atenció o educació de menors d'edat pel termini de 10 anys.
També preveuen la llibertat vigilada per un període de vuit anys, un cop extingida la pena privativa de llibertat.
En la sentència, el tribunal condemna l'acusat a indemnitzar amb 6.000 euros la víctima.
Segons el relat, que el tribunal considera provat, l'acusat va veure un nen de set anys a la zona d'aparcament del basar Market Home que esperava que el seu pare acabés de comprar.
Des d'uns matolls que hi havia al costat del local, va començar a cridar el menor mentre li ensenyava una moneda i li va dir que si li feia un petó als genitals li donaria cinc cèntims.
Posteriorment i davant la negativa del nen, l'home el va agafar de la mà, el va obligar a tocar-li les seves parts íntimes i es va situar darrere seu mentre es fregava contra la seva esquena i li realitzava tocaments per tot el cos per damunt de la roba.
Els dos testimonis que van presenciar els fets van corroborar la versió durant el judici, malgrat que l'acusat va negar-ho en tot moment.
L'acusat, que ja tenia antecedents d'aquest tipus, actualment, es troba en situació de presó provisional des del febrer de l'any passat.
Contra la sentència condemnatòria es pot presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Coincidint amb la Fira de Sant Lluc es presentà el passat 15 d'octubre, a la plaça Clarà, el documental Memòries de la Fira del Dibuix, que repassa els seus seixanta anys d'història.
El documental, produït per l'Institut de Cultura d'Olot i realitzat per Zeba Produccions, ara ja es pot veure en obert, com podeu comprovar aquí damunt mateix,
El documental Memòries de la Fira del Dibuix d'Olot fa un repàs històric de les més de sis dècades de Fira, des dels primers anys marcats per l'esperit bohemi de Ramon Barnadas, passant pel boom de la pintura als setanta i fins arribar als temps actuals, quan es planteja seriosament la seva vigència.
Però va més enllà i aprofita per descobrir l'ambient artístic a la ciutat de l'última meitat de segle recordant, per exemple, l'emblemàtic Cràter d'Art de Josep M. Mir Mas de Xexàs, l'aparició d'artistes trencadors i crítics, com l'Olot Temps de ruptura, o la importància dels Tallers de Sants i de l'Escola de Belles Arts.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
La mortalitat infantil es redueix més de la meitat des de 1990
La mortalitat infantil al món ha caigut a menys de la meitat del que suposava l'any 1990, segons un nou informe publicat avui per l' Organització Mundial de la Salut (OMS).
En concret, les morts de nens menors de cinc anys han disminuït des de les 12,7 milions l'any 1990 a 5,9 milions el 2015.
Aquest és el primer any en què la xifra, rere la qual s'hi amaga un drama humà, ha caigut per sota dels 6 milions.
Les noves estimacions del Informe sobre Nivells i Tendències de la Mortalitat Infantil 2015 –realitzat pel Fons per a la Infància de les Nacions Unides (UNICEF), l'OMS, el Grup del Banc Mundial, i el departament d'Afers Socials i Econòmics de Nacions Unides (UNDESA)– mostren que, tot i que el progrés ha estat substancial, 16.000 nens menors de cinc anys segueixen morint cada dia.
A més, el text sosté que la caiguda del 53% en la mortalitat de menors de cinc anys assolida no és suficient per complir amb l'Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) –vuit propòsits de desenvolupament humà fixats en el 2000 que els 189 països membres de les Nacions Unides van acordar aconseguir per a aquest any– de reduir aquestes taxes en dos terços entre 1990 i 2015.
"Hem de reconèixer un enorme progrés global, especialment des del 2000, moment en què molts països han triplicat la taxa de reducció de la mortalitat de menors de cinc anys", va explicar Geeta Rao Gupta, directora executiva adjunta d'UNICEF.
L'informe assenyala que el major repte segueix sent en el període al voltant del naixement.
El 45% de les morts de menors de cinc anys tenen lloc en el període neonatal –durant els primers 28 dies de vida–, i les principals causes són prematuritat, pneumònia, complicacions durant el part, diarrea, sèpsia i malària.
A més, gairebé la meitat d'aquestes morts estan associades amb la desnutrició.
No obstant això, segons els experts la majoria de les morts infantils són fàcilment prevenibles mitjançant intervencions relativament senzilles i disponibles.
És més, la taxa de reducció es podria accelerar considerablement si es concentrés en les regions amb els nivells més alts –Àfrica Subsahariana i Àsia meridional– i s'assegurés un enfocament orientat als nounats.
Amb una atenció de qualitat en el moment del part, assegurant el contacte des de ben d'hora pell a pell, la lactància materna exclusiva i una cura especial per als nadons petits i malalts, es poden salvar milers de vides cada any", va assenyalar Flavia Bustreo, sotsdirector general de l'OMS.
Així, va continuar Bustreo, "l'Estratègia Mundial de la Dona, la Infància i la Salut dels Adolescents, que es presentarà a l'Assemblea General de l'ONU aquest mes, serà un important catalitzador per donar a tots els nounats l'oportunitat d'un començament saludable en la vida".
L'informe destaca que la possibilitat de supervivència d'un nen és molt diferent segons el lloc on neixi.
L'Àfrica subsahariana té la major taxa de morts en menors de cinc anys en el món amb una per cada 12 naixements –més de 12 vegades superior a la mitjana d'una mort per cada 147 naixements en els països de més ingressos–.
Entre 2000 i 2015, la regió ha accelerat la seva taxa anual de reducció de la mortalitat de menors de cinc anys a prop de dues vegades i mitja el que va ser entre 1990 i 2000.
De fet, tot i els seus baixos ingressos Eritrea, Etiòpia, Libèria, Madagascar, Malawi, Moçambic, Níger, Rwanda, Uganda, Tanzània han complert amb la meta dels Objectius del Mil·leni.
• Aproximadament u n terç dels països del món (62 en total) han complert els Objectius del Mil·leni de reduir la mortalitat de menors de cinc anys en dos terços, mentre que un altre 74 han reduït les taxes almenys la meitat.
• El món en el seu conjunt ha accelerat el progrés en la reducció de la mortalitat de menors de cinc; la seva taxa anual de reducció augmentar de 1,8% entre 1990-2000 al 3,9% entre 2000-2015.
• Deu dels 12 països de baixos ingressos que han reduït aquestes taxes de mortalitat almenys dos terços es troben a l'Àfrica.
• El 45% de les morts de menors de cinc anys passa durant els primers 28 dies de vida.
Un milió de morts neonatals ocorren en el dia del naixement, i prop de 2 milions de nens moren en la primera setmana de vida.
Aquest és un article publicat a Agència SINC
L'adreça electrònica no es publicarà. |
La interrupció va afectar al servei "durant hores"
La presidenta del Parlament paga la fiança
Com a les eleccions del 27-S del 2015
La responsable de Salut i Seguretat va fer una crida a "reforçar" l'estació de l'Alta Velocitat
L'expresident demana que "no ens deixem atemorir"
La resolució judicial assegura que han descartat continuar fent política "fora del marc constitucional"
"Ens és igual el que diguessin davant del jutge"
Pel manifest que van signar contra l'estada de policies a un hotel de Reus
Els partits que es presenten per aquesta eina no cobren subvencions
Exigeixen a l'Ajuntament que torni a penjar la bandera espanyola
El 2014 va ser eurodiputat per Podemos, però ho va deixar 17 dies després de ser escollit
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
En aquest article s'analitzen les històries de vida de quatre estudiants participants en programes de formació de professorat d'Educació Bilingüe o TESOL.
Tot i que la sociolingüística i altres camps afins han problematitzat la dicotomia de parlant 'nadiu' / 'no-nadiu', aquestes categories emergeixen com a rellevants per als participants en aquest estudi, pel que fa a les percepcions de la seva pròpia competència i de la seva preparació per iniciar-se en la seva professió.
Categories alternatives com a parlant 'legítim', 'expert' o 'bi/plurilingüe' s'exploren en l'article, les quals poden servir simplement per rebatre la de parlant 'nadiu' o possibilitar l'emancipació d'ella.
Seguint els postulats de la pedagogia crítica, perquè aquestes categories siguin empoderadores, les tasques de reimaginar la competència lingüística que es construeix en el camp de l'educació i de desconstruir la noció de 'nativitat' és una en la qual han d'involucrar-se comunitats educatives senceres. |
L'exposició Per ser nena ha tornat al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.
Organitzada per Tàcita Muta (Grup d'Estudis de Dones i Gènere a l'Antiguitat), del GRC Creació i Pensament de les Dones, la mostra consta de 13 panells enrotllables, fruit de les investigacions que diversos grups de recerca de la Universitat de Barcelona han dut a terme per renovar les perspectives teòriques i conceptuals, i amb la voluntat de reconèixer a les nenes l'estatut de protagonistes en l'esdevenir històric, amb dret propi.
L'exposició s'acompanya d'una selecció de llibres relacionats amb la infància i les nenes a la història, extret de l'ampli fons en dones i gènere que tenim al CRAI Biblioteca.
Si us la vàreu perdre, ara teniu una altra oportunitat de visitar-la del 17 de gener al 22 de febrer de 2017.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
L ́ampliació de la zona blava de Manresa sí que ha estat executada, però amb diferències amb la proposta que recull el pla de mobilitat.
El document comptava fer el trasllat d ́unes 200 places per motiu de la implantació del carril bus, que no ha estat executada.
Concretament el pla parla d ́un increment de 500 places en noves ubicacions amb necessitat de rotació i arribar a un total d ́unes 1.209 places amb l ́aplicació dels canvis
La realitat ha estat que s ́ha executat una proposta de modificació de la concessió de la zona blava amb la qual aquesta s ́ha ampliat de 668 a 1.183 places a canvi d'una reducció en la tarifa.
A banda de l ́ampliació del nombre de places, també s'ha aplicat una altra prescripció del pla de mobilitat com són les tarifes variables.
Dins el nou esquema de mobilitat de la ciutat, el pla proposava que en zones amb més capacitat d ́atracció fora del centre terciari de la ciutat es creïn places de zona blava amb una tarifa horària més barata que la tarifa horària del centre (on la demanda d ́estacionament de vehicles és molt superior i, per tant, es justifica un preu superior).
A la pràctica això es va traduir l ́octubre passat en unes noves tarifes.
De les 1.183 places que hi ha a la ciutat, aparcar costa 1,70 euros l'hora a 721 places i 1,50 euros l'hora a 462.
Fins aquell moment, les 668 places que ja existien costaven 1,90 euros l'hora.
Vuit mesos després de l ́entrada en vigor de la remodelació de la zona blava de Manresa, amb l ́ampliació de 515 noves places i la reducció de preus d ́1,90 euros a 1,70 o 1,50 euros, espais que abans eren aparcament gratuït curull de cotxes romanen molt més buits.
El govern municipal, requerit per aquest diari, va assegurar el desembre passat que en aquell moment seria precipitat extreure ́n conclusions i que calia que passessin entre 4 i 6 mesos més abans de poder fer una primera valoració de l ́actuació.
L ́equip de govern de CDC i ERC va explicar que han passat poques setmanes des de la posada en marxa de les noves places i «el criteri tècnic d ́avaluació de les zones d ́estacionament regulat estableix que cal considerar terminis de temps més llargs (6-8 mesos) per tal d ́extreure ́n conclusions».
Segons el govern municipal, aquesta és la forma d ́actuar «no només a Manresa, sinó a tot arreu on s ́implanta aquest sistema d ́estacionament en superfície».
I va afegir que «les noves àrees no estan consolidades, de manera que es considera que és millor esperar per donar les dades» d ́ocupació, que hauran de ser contrastades amb les que es produïen abans de la introducció dels canvis.
D ́altra banda, el govern municipal va explicar que s ́estava duent a terme la formació dels vigilants de l ́empresa concessionària Eysa per tal que ampliessin les seves funcions de control.
Els avantatges previstos serien semàfors regulats que detecten el sentit de circulació on s ́ha de donar més temps de verd (en hores punta i hores vall) i permetre la coordinació entre diferents interseccions; instal·lació de panells d ́informació variable a les principals entrades de la ciutat que permetin informar els usuaris de possibles talls de carrer, retencions, l ́ocupació dels aparcaments i possibles alternatives.
També, fer servir càmeres de vídeo situades en llocs estratègics de la xarxa bàsica per quantificar a l ́instant el nombre de vehicles que circulen pels carrers i detectar de manera ràpida possibles incidències; creació de prioritats semafòriques per a la xarxa d ́autobusos urbans i integració del sistema de control d ́accessos a la zona de prioritat per a vianants.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Publicat a Tribuna.cat 12 de maig de 2015
Al llarg del temps, junt a una idea general, vaga i sovint contradictòria de progrés, els valors de llibertat, igualtat i fraternitat han amarat el discurs de tots aquells que s'han definit com a republicans.
Valors canviants, certament, amb coloracions diverses en base als moments i les circumstàncies.
Així, per exemple, el concepte de llibertat individual entròpica dels països liberals unitaristes xocava, habitualment, amb una llibertat a dos nivells en aquells espais polítics on, la llibertat individual, no es podia concebre sense la llibertat de personalitats col·lectives, com eren les nacions sotmeses.
Atesos aquests antecedents, cal dir que, en principi, unes eleccions municipals en un país normal haurien de correspondre a l'elecció dels gestors més idonis de la cosa pública a l'òrbita local, com el seu nom indica.
Així, en un país normal, que el vot del ciutadà tingui en compte els temes propis de la seva ciutat, seria, també, el normal, i que el 50,4 per cent dels ciutadans barcelonins decideixin el seu vot, i fins la seva participació a les eleccions, en funció de problemàtiques de ciutat i de barri, tal i com indica el darrer estudi del CIS (abril 2015), seria, doncs, normal.
Però, com assenyalaven en la introducció, ens agradi o no, davant les cotilles d'un estat que no tolera l'existència de personalitats col·lectives com la catalana, no podem considerar que la nostra sigui una situació normal, ni a Barcelona, ni al Principat.
Els ciutadans d'aquest país hem estat privats sistemàticament del dret a decidir el nostre futur, tot just perquè es vol ignorar l'existència de la Nació com a subjecte polític.
En nom de legalitats alienes, suportem unes exaccions fiscals fixades fora del nostre espai i ens construeixen les que han de ser la nostres realitats política, educativa i social des de les oligarquies espanyoles.
Mancats de la possibilitat de gestionar els propis recursos, som sotmesos, a més, a un buidatge de les minses competències que ens atorgava la legalitat espanyola, en nom de diversos i exòtics principis.
Un d'ells, sense anar més lluny, el de la llibertat individual.
Per aquest motiu, votar a Barcelona en clau republicana vol dir, ras i curt, votar també en funció de la llibertat nacional.
En pretendre restringir el debat barceloní als 92 quilòmetres quadrats del municipi, es vol amagar la íntima simbiosi entre la capital i el país, relació que no va néixer ahir, ni és producte de lleis i ordenances, sinó fruit històric l'evolució d'un país que havia construït el propi Estat.
Sense la llibertat nacional, sense la capacitat de tots els ciutadans catalans per decidir el seu futur col·lectiu, la llibertat de Barcelona per construir un futur millor per als seus ciutadans esdevindria il·lusòria o, si més no, condicionada, amb la seva normativa sotmesa als retalls vinguts de Madrid, els seus recursos minvats per l'extracció de l'estat espanyol i la seva projecció exterior limitada per les polítiques dels governs de l'estat central.
La llibertat republicana, tal i com l'entenc, és un sol arbre amb dues branques indispensables, la llibertat col·lectiva i la llibertat individual.
Sense la llibertat col·lectiva, sense la llibertat nacional, els espais de llibertat individual d'un ésser humà, o d'un ajuntament, son incomplets, mancats.
Serien, com a molt, una ombra platònica de llibertat.
Un dels grans avantatges del sistema de partits que hem construït a Catalunya és que, a la pràctica, abasta totes les sensibilitats, socials i nacionals.
Sense gaires esforços un pot triar una opció sobiranista que aposti per una política d'austeritat, o sobiranista amb una política econòmica expansiva... vaja, totes les combinacions esdevenen possibles.
En el cas de la ciutat de Barcelona, jugar amb aquestes dues cartes és fonamental.
Cal que totes, totes, les opcions que es presentin, fins les més noves, a més del seu posicionament a l'eix social, manifestin públicament quin dels dos punts de l'espectre nacionalista recullen i proposen als ciutadans.
En aquest moment, totes les conteses electorals al nostre país tenen caràcter plebiscitari, però a diferència del plebiscit convencional, els nostres vots van construint esglaonadament el plebiscit global.
I si en el cas de les eleccions municipals és especialment cert, en el cas concret de Barcelona, aquest "plebiscit a terminis" esdevé indefugible.
Catalunya ha construït la seva realitat nacional en base a dues forces complementàries, la capital, fa segles ja una ciutat de primer ordre en el món mediterrani i europeu, i el territori.
Mai el país no s'ha bastit contra la capital, ni la capital ha deixat de ser imatge concentrada del país, una mena de quadre amb l'aplec de tots els colors de la terra.
Qui, malaltissament o interessada, vulgui separar ambdues realitats, a la pràctica només una, estarà fent volar coloms, creant un miratge que el temps desvirtuarà.
Per aquesta raó, les eleccions municipals a Barcelona s'han d'entendre, en bona mesura, com unes eleccions nacionals concentrades.
Per això esdevé bàsic, i els ciutadans ho han d'exigir, que en aquests dos eixos, nacional i social, les postures siguin nítides.
No s'hi val jugar a les indefinicions.
Una Barcelona amb majoria sobiranista obriria de bat a bat les portes cap una independència de facto; per actuar, des de ja, com a Estat.
Una Barcelona en mans unitaristes retardaria el procés cap a la llibertat nacional un període de temps indeterminat
Una de les incerteses que semblen pesar sobre les municipals del 24 de maig al nostre país rau en la possible influència del conegut com a efecte "Podemos" o "Guanyem Barcelona" o d'altres apel·latius.
Encara avui no hem sentit un pronunciament públic, si més no, sensat, sobre el lloc que ocupen a l'eix nacional.
En qüestions socials, uns quants podem compartir part del seu ideari.
Respecte a la llibertat del nostre país, els ciutadans que els votin tenen dret a saber què estan votant.
Sembla que aquest any 2015 serà any d'eleccions a dojo, sempre que el tribunal constitucional no determini altra cosa.
No sabria dir si tanta convocatòria a les urnes farà més bé o més mal al procés, i no és que no cregui en les bondats del règim parlamentari.
Dubto de la perillositat intrínseca de confondre naps amb cols.
En les democràcies occidentals un període electoral es caracteritza per una defensa dels propis projectes i una referència a la feblesa dels dels oponents.
En una situació paradisíaca o en un país ideal, aquestes referències, en ser circumscrites als programes i les idees, no deixaria ferides; però, malauradament, sovint a les campanyes hi ha més de disputa personal i personalista que no debat d'idees i projectes, i això, si no es prenen mesures, pot afectar a una cosa tant delicada com és el procés de construcció de l'Estat català, car les ferides no cicatritzaran en pocs dies.
No pretenc, Déu em guardi, ser pessimista, però sí avançar el que considero imprescindible davant el reguitzell de conteses electorals: separar els elements contingents d'allò que és substancial, per a no malmetre'l.
En aquest moment, davant nostre hi ha dos processos paral·lels però, com a totes les paral·leles, tot i discórrer l'un al costat de l'altre mai no arriben a tocar-se.
Just és que cada força política defensi el seu projecte de societat.
Però les forces sobiranistes han de tenir present que, més enllà de qui obtingui més vots o més escons, hi ha paral·lelament un procés de construcció de l'estat català, que ha de fer camí més enllà de les contingència de la política quotidiana.
L'assoliment per les forces sobiranistes del major nombre de regidors i, per tant, del govern de ciutats del Principat, és un pas important i significatiu, que empentarà, encara més, la gent a cercar definitivament la sortida del marc espanyol.
Però més enllà del triomf o no a les eleccions municipals, allò que determinarà la força del procés serà el manteniment d'un estat de rebel·lia i il·lusió, que no ha de restar presoner de cap opció política, ni de cap personalitat, perquè pertany al conjunt de la Nació.
Acarem els nostres diferents projectes polítics, però no taquem allò que no és propietat de ningú, tot just perquè és de tots.
Aquest cap de setmana "La Vanguardia" ha tret una enquesta d'intenció de vot a les municipals per a l'ajuntament de Barcelona que ha provocat un cert nerviosisme a les files sobiranistes.
El sobiranisme real, aquell que el té al seu ADN més enllà de les conjuntures, obté uns resultats penibles en relació a les expectatives.
La resposta des d'aquests sectors ha estat, diguem-ne, massa tòpica.
L'única enquesta són les eleccions, vénen a dir; encara hi falta molt, afegeixen; han estat cuinades amb parcialitat manifesta, conclouen.
No es pot negar, tanmateix, un cert desencís, com si el globus del camí cap a la construcció de l'estat català s'hagués desinflat, i aquí rau l'error terrible del sobiranisme, quelcom que alguns, des de la minsa repercussió mediàtica, hem estat advertint.
No es pot construir un Estat des de la contingència de les conjuntures polítiques, una part important fins ara de l'aire que omplia el globus.
Allò que volem fer, que avui amb més força que ahir volem bastir, és un Estat, un ésser propi en el que els ciutadans del nostre país siguin els protagonistes, en allò que fem bé, però també en els fracassos que puguem tenir, que en tindrem perquè no deixem de ser humans.
La contingència és inseparable de la política del dia a dia, i hauríem d'entendre que el que estem fent és treballar amb física social.
I en física social, com en física d'objectes, la inèrcia és molt poderosa; només una força exterior pot modificar l'estat de repòs o de moviment uniforme.
I el que estem intentant fer arribar al major nombre dels nostres conciutadans és la necessitat de canviar aquest estat.
Per això, la referència a les contingències és necessària, però insuficient.
Entre d'altres raons perquè quan similars propostes vénen embolcallades en una no modificació de l'estat de repòs o inèrcia, ja hem begut oli.
Així, com que uns altres proposen la sortida de la contingència, la crisi, sense modificar el marc d'estat, la tendència natural d'una part dels nostres conciutadans serà escollir el canvi sense trasbalsos essencials.
Un poble no es mou, he dit en diverses ocasions, per un percentatge major o menor de PIB; ni per una promesa de modificació de condicions conjunturals com poden ser una crisi, o un cataclisme si m'apuren.
Les persones, el pobles, necessiten un projecte esdevingut mite; és a dir, virginal en la seva puresa i que vagi més enllà del fred raonament intel·lectual.
La necessitat de la independència dels pobles, com de la independència de les persones se sent, abans no s'explica.
El camí serà més llarg o més curt, no en base als fets objectius, sinó a l'assumpció, per part del major nombre possible de ciutadans catalans, del fet interior dem no ser membres de l'Estat essencial espanyol, perquè la seva essència, la seva voluntat, ja els ha fet canviar el marc mental de referència.
I amb tot, guanyarem la llibertat nacional, car, finalment, aquest nou marc mental, de manera natural, ja forma part de l'ADN de bona part de nosaltres.
Les enquestes ens han de permetre administrar els esforços en un o altre aspecte; mai ens poden fer variar el rumb.
I per acabar aquestes reflexions sobre el suposat adoctrinament, vora totalitari, que ha dut els catalans a la reivindicació de la seva sobirania, hem de fer referència a la política educativa, potser el més significatiu dels tòtems invocats des del nacionalisme espanyol.
Cal dir, com a qüestió prèvia, que tots els Estats, sense excepció, cerquen la legitimitat des de les aules.
Es dóna una imatge de país, del passat, de mites i llegendes que enforteixen en els ciutadans en creixement els lligams amb els membres del propi Estat-Nació i marca, sovint grollerament, la diferència envers l'altri.
En el nostre cas, des de l'any 1983, si no em falla la memòria, s'ha establert al sistema educatiu català el programa d'immersió lingüística i s'ha fomentat el coneixement de la història particular de Catalunya, enfront de la visió prèvia que, per exemple, només explicava processos com la Reconquesta des d'uns orígens asturians.
Fem per tant una reflexió sobre aquest adoctrinament aulari.
Si acceptem com a hipòtesi que els primers nens que amb 6 anys iniciarien el seu currículum escolar amb aquest model formatiu s'incorporessin a les anàlisis estadístiques de CIS i CEO als divuit anys, al primer estudi del CEO (juny de 2005) hi podrien haver participat fins a 10 promocions, entre els 18 i els 28 anys.
Caldria per tant suposar que, per raons biològiques, successives onades d'aquests joves formats en el model educatiu català anessin entrant als mostrejos i modificant significativament les dades.
En el moment d'analitzar als estudis demoscòpics la identitat catalana com a única que marca l'entrevistat, no és fins el 2011 que s'assoleix el llindar del 20%.
És a dir, quan han entrat a l'univers de l'estudi persones de 18 a 34 anys que hagin estudiat amb el model d'immersió lingüística i amb programes educatius que incorporen la història de Catalunya.
Aquesta població podia representar entre un 35% i un 40% de la mostra, i per tant la seva incidència hauria de ser semblant, és a dir el creixement dels només catalans no es podria restringir a un 20 per cent, sinó que amb les noves incorporacions de generacions "adoctrinades" el pes d'aquesta resposta hauria d'estar, pel cap baix, en un 30 per cent.
I sabem que aquest llindar no s'havia assolit ni a la tercera onada del 2012 (29,6%).
Però és que el darrer estudi del CEO de finals del 2013, amb dues generacions més que el 2011 el percentatge supera escassament el 30 per cent (31,3 per cent).
I aquestes dades no poden respondre a la relació directa ensenyament adoctrinament i per tant ramat nacionalista, perquè per amarar plenament la població de determinats continguts cal que la influència rebuda tingui caràcter total.
És a dir, per molt que es vulgui vendre un model de cultura, nació, història o mite, si el medi no repeteix aquest model, hi ha poca cosa a fer.
Els anglesos, alemanys, francesos i espanyols no creen exclusivament la seva visió de la nació a l'aula.
En sortir-ne reben milions d'inputs "banals" que reforcen el discurs educatiu.
Sense aquest reforç, aquest bombardeig inadvertit però implacable, allò, l'ensenyament rebut, s'incorpora en forma d'erudició, no en vivència.
Sembla mentida que, qui des de mitjans del segle XIX ha assajat lleis d'educació per vendre'ns la Nació espanyola eterna, ara ens assenyali denunciant la palla al nostre ull.
Si traslladem el suposat adoctrinament, aquesta construcció del pensament únic sobiranista, a la premsa diària els resultats són encara més concloents.
Segons el Barómetre del CIS del 2010 els diaris que es distingeixen per una posició més "nacionalista" ElPunt i Avui, tot just arriben al 10,1 %, mentre els dos diaris més llegits, que en tot cas cerquen el seny i la moderació en qüestions sobiranistes, quan no són directament adversaris (La Vanguardia i El Periódico) assoleixen el 51,7 per cent.
Si afegim els lectors de El Pais (9,4 per cent) i els de El Mundo (2,2 per cent), ens resulta que més dels 60 per cent dels lectors de premsa escrita a Catalunya opten per capçaleres no nacionalistes.
Però aquestes respostes del 2010 s'adien bastant amb les que el darrer baròmetre del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) ha realitzat, pel darrer trimestre de 2013.
En aquest treball els lectors conjunts dels diaris "nacionalistes" no anaven més enllà d'un 16,7 per cent (ARA i El punt/Avui), mentre La Vanguardia i el Periódico, amb les seves edicions en català i espanyol, assolien un 57,5 per cent.
Cal indicar que, segons el CEO, el Pais i El mundo, plegats no assolien més enllà d'un 9,1 per cent.
Ara, la foto final és força semblant, i més si tenim en compte la fusió de dues capçaleres (El Punt i l'Avui) i l'aparició d'una de nova (Ara) dins el segment més sobiranista.
Si l'estudi del CEO atorgava a la premsa no nacionalista, o escassament nacionalista, i a l'estatal més significativa una quota del 63,3 per cent dels lectors, el CEO els atorgava 66,6 per cent al darrer estudi del 2013.
Així, doncs, i per cloure aquest apartat, afirmar com es fa frívolament que bona part del corrent sobiranista neix de l'adoctrinament des dels organismes i mitjans de comunicació públics, i els mitjans de tendència nacionalista catalana, és absurd, no suporta ni la més mínima anàlisi.
Però és que si a les dades anteriors afegim les subvencions rebudes per cadascun dels mitjans, l'argument esdevé una broma de mal gust.
Així, en subvencions des del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya a la premsa de l'any 2013, els grups empresarials va rebre els següents quantitats:
El grup Godó 835.436,20 euros per l'edició en paper de La Vanguardia, i a més, 101.022,00 euros per l'emissora de ràdio RAC1 i 40.830,00 euros per RAC105, és a dir, un total de 977.288.82 euros
2on El grup Hermes Comunicacions, SA va 481.788,12 euros per la versió en paper del Punt Avui, 103.076,74 euros per la versió digital de la mateixa capçalera, 136.480,44 euros per a El 9 Esportiu de Catalunya – que pertany al mateix grup, la qual cosa dóna una xifra total de 721.345,5 euros.
Ediciones Primera Plana, SA va ser beneficiada amb 520.865,24 euros per l'edició en paper de El Periódico de Catalunya i 19.627,40 euros per la versió digital, un total per tant de 540.492,64 euros
4art: Edició de Premsa Periòdica Ara, SL.
Va rebre 333.867,24 euros per l'edició en paper del diari Ara i 192.686,72 euros per la versió digital, amb un total de 526.553.96 euros
5è: Regió 7, de l'empresa Intercomarcals Media, SL, va ingressar 150.456,24 euros per l'edició en paper i 26.827,02 euros per l'edició digital, amb un total de 177,253,26 euros
6è: L'empresa Sàpiens, SCCL amb un total de 155.820.87 d'euros, dels quals 46.530,36 per tres revistes digitals i 109.290,51 per quatre revistes en paper.
Pretendre, per tant, indicar que des del Departament de Presidència es fomenten les publicacions, en paper o digitals, que fomenten el corrent sobiranista esdevé, de totes totes, fals.
De fet la suma de quatre grups "sobiranistes" només dóna com a resultat 2000 euros més que únicament dos grups "constitucionalistes", si em permeten emprar aquesta categorització.
Potser caldria cercar en d'altres llocs les raons d'un increment tan pronunciat del sentiment independentista
Un dels leit motiv que reiteradament els polítics i mitjans de comunicació de Madrid repeteixen fins la nàusea, consisteix a afirmar que les mobilitzacions sobiranistes responen a un rentat de cervell col·lectiu instrumentalitzat des dels mitjans de comunicació públics i, més en concret, la televisió pública a través dels canals TV3, Canal 33, K3, 3/24.
En un altre moment caldrà referir-se, també, al model educatiu, un altre dels "responsables", diuen, de la deriva independentista.
Jo, habitualment, prefereixo treballar sense gaires dades "positives", bàsicament perquè acostumen a falsejar la realitat, però en aquest cas, i sense que serveixi de precedent, he decidit donar un cop d'ull als estudis demoscòpics, per veure fins a quin punt aquesta apreciació es correspon, o no, amb la realitat.
He de dir, en primer lloc, que els resultats del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió), tant els de juny de 2005 com els de novembre de 2013 són, per dir alguna cosa, dubtosos.
Cal assenyalar que la pregunta que es feia als entrevistats corresponia únicament als informatius que seguien, i el resultat era colpidor: el 2005 era un 64,3 % els que s'assabentaven de les notícies pels informatius dels mitjans públics catalans, l'octubre de 2007 un 58,4 % i el novembre de 2013, el 56,2 %.
Aquestes xifres són difícilment creïbles.
Per aquest motiu he recorregut a l'EGM (Enquesta General de Mitjans), que el 2007 indicava que un 24, 3 % de l'audiència seguia els programes (en general) dels mitjans públics catalans (de TV), i el novembre de 2013, és a dir, quan el CEO donava als informatius de la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) un 56,6 %, l'EGM situava l'audiència general en el 28,3 %, incorporant, a més, 8Tv.
Si tenim en compte que a la darrera EGM, de 2 de desembre de 2014, tots els canals catalans (CCMA i 8TV) tenien una audiència del 32 per cent i els canals nacionals espanyols del 68 per cent, el mite de l'adoctrinament resta en una fantasia pròpia de qui no vol entendre res.
Com que de totes maneres la divergència entre les dades de l'EGM i el CEO són força significatives, hem anat a una tercera font d'informació que ajusti una mica més els paràmetres.
Així, segons el Baròmetre autonòmic II (2010) del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) en preguntar als enquestats sobre el canal a través del qual seguien la informació política, la resposta es mou al punt mig entre les dues informacions anteriors, i atorga a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals un share als informatius del 42,3 %.
Així, doncs, certament en l'aspecte dels informatius està clar que a Catalunya el pes dels mitjans públics autonòmics és majoritari.
La qual cosa no vol dir que en la separació entre mitjans d'abast nacional envers mitjans d'abast estatal, la CCMA se situï en primer lloc.
De creure el resultat combinat de tots tres estudis, i de nou treballant amb tendències i hipòtesis, doncs resulta de totes totes temerari valorar la influència dels altres programes de televisió en la visió política dels assumptes públics dels entrevistats, cal dir que es palesa una major credibilitat dels mitjans catalans alhora de connectar amb les notícies del seu entorn, de l'Estat i del món en general.
Ara, deduir d'aquí una incidència decisiva dels mitjans de comunicació públics catalans en el creixement del moviment sobiranista, resultaria arriscat.
Recordem en aquest sentit que el 2010 els que es declaraven només catalans no anava més enllà del 20 per cent, i els que consideraven Espanya un país aliè no assolia el 8 per cent (7,9 %).
Però, com que hi ha gent que no sap perdre, fins i tot es fa trampes al solitari.
En països normals, el ser políticament republicà no té sentit.
Les divergències s'estableixen en el model de societat que es vol. No pot ser la mateixa societat la que propugna, a sang i foc, Pinochet o Videla, que la bolivariana, la de Sarkozy o Hollande, o la mexicana.
En canvi, a Catalunya, el republicanisme és una manera concreta de pensar políticament.
Els valors republicans, amb variacions al llarg de la història, han proposat una societat lliure, justa i essencialment igualitària; un igualitarisme real, no el fictici igualitarisme conservador que neix d'una desigualtat social originària i sense elements correctius.
Un pensament que s'atreveix a imaginar un futur altre, des del ciutadà i per al ciutadà.
Pensar republicà és pensar en llibertat, de manera crítica, sense adhesions incondicionals a Moisés que ens han d'obrir les aigües del mar Roig.
Enfront d'aquest tarannà hi ha el pensament positivista; la imaginació s'arrecera en nom de l'objectivitat de les dades; la voluntat s'ablaneix fins deixar-la en mans d'altri; la política és la professió d'una elit autoescollida.
És aquest model de pensament el què, més enllà del dret a defensar una opció concreta, desqualifica i sotmet a xantatge a qui pensa diferent.
L'exemple al nostre país el trobem en el debat de la llista única o les llistes separades amb punts amb comú.
Tant legítima resulta una opció com l'altra, només faltaria.
Des de la visió republicana de la política, la meva raó no ha de ser la raó de tots, ni tant sols de la majoria; hi ha la possibilitat, certament, que estigui errat.
Però això no fa que esdevingui ni totxo, ni traïdor.
I el que resulta evident, no em faran combregar amb la idea d'adhesions incondicionals acrítiques ni aixecaré cap altar a figures providencials.
Prou n'hem tingut durant quaranta anys primer, i vint-i—cinc després, per estar-ne escarmentats.
Seria fàcil agafar noms i, en base a una trajectòria política de servitud al poder, desqualificar a uns quants dels que defensen aquest pensament únic.
Persones que, en certs casos, han establert paral·lelismes entre Mas i figures pregones del nacionalisme català que no suportarien la mínima crítica.
Que als que som historiadors ens provoca vergonya aliena.
Vendre el pensament per un plat de llenties ja té aquestes coses.
Només els demano que, en bé del país respectin els que porten anys i panys lluitant per una terra lliure; a la societat que ha generat l'onada sobre la que ha surfejat, amb bona tècnica certament, Artur mas; als que volem somniar una altra societat, i no una Espanya constreta als límits del Principat.
Una característica que distingeix els clàssics, i no faré cap afirmació original en dir això, és el fet de no passar de moda.
Semblaria que afirmacions fetes a la Grècia Clàssica o a la França de la III República foren d'aplicació en aquest moment que ens ha tocat de viure, tal i com ho havien estat en ser plasmades negre sobre blanc per primer cop.
Els temps polítics tendeixen a una acceleració de les dinàmiques, a unes urgències gairebé eròtiques, la conquesta de la presa al més aviat possible, la consideració que l'escenari de caça actual té un temps de durada i que, de no capturar el botí abans de l'horabaixa irremeiablement el perdrem.
En el fons el què denota aquesta actitud davant la vida és, tot just, la incomprensió de la vida, del fet no en les seves relacions, característica de la intel·ligència, sinó d'allò que les coses són, objectiu només assolible mitjançant la intuïció, el sisè sentit, o diguin-li vostès com els plagui.
Fem i desfem conjuntures, pactes, estratègies, tàctiques...i ens veiem a nosaltres mateixos menejant peces d'un escac imaginari.
Tracem mentalment els moviments i mirem d'establir com fer per dur el rei enemic a l'emboscada sense sortida.
En actuar d'aquesta manera, amb la guia única de la intel·ligència, descurem o, fins i tot, ignorem el bosc, la realitat essencial, vital, el cor de les mobilitzacions de milions de persones, la realitat profunda dels canvis experimentats per la nostra societat, pel nostre país, per cadascun del components del nostre poble; tot això, ens resta amagat, i, pitjor encara, amb el seu desconeixement menyspreem l'origen de la nostra força actual.
Com que el nostre passat atàvic dormitava dins nostre desapercebudament, quan s'ha desvetllat no hem estat capaços d'entendre que allò que teníem al davant no era una conjuntura política favorable sinó una força interior que, finalment, acceptava veure la realitat amb les ulleres de la seva saviesa essencial.
Moltes vegades ens preguntem, es pregunten, què hi ha darrere de la revolució del somrís.
Les mans de tots els que ens han precedit, que ens acaronen i ens empenyen.
De Prat de la Riba a Rovira i Virgili (i III ), dins Revista de Catalunya, abril 2009, número 249.
He llegit amb atenció, com gairebé sempre, l'editorial de Vilaweb d'avui.
Cal dir que, en conjunt, em sembla una anàlisi força correcta.
Només trobo a faltar, en aquest com en d'altres anàlisis, un punt de reflexió a l'entorn del fet sociològic que ha provocat aquest tsunami en el panorama dels partits al Principat.
Tant a Catalunya com a la resta de l'Estat t'està produint un fenomen similars amb conseqüència, no sé si antitètiques, però si dispars.
Mentre la crisi dels partits espanyols és una crisi del sistema establert durant la Transició, amb un fort component polític, de regeneració democràtica i pèrdua de prestigi de les elits fins avui governants, a Catalunya aquest element, sense ser inexistent, es restringeix en bona mesura als partits espanyolistes o a aquells que han tingut una vinculació més estreta amb el poder espanyol.
A Catalunya hem tingut, i tenim, una crisi nacional.
El fet "diferencial" del tsunami català rau en les noves fidelitats i en el nou imaginari col·lectiu, que ja no veu Madrid com a referència, sinó que ha desplaçat aquesta referència a la capital del Principat, Barcelona, entesa de manera metafòrica.
En aquestes circumstàncies, com ja he descrit en d'altres escrits, els partits polítics tindran sentit només en la mesura que responguin a aquesta mutació.
La dialèctica mental dels ciutadans catalans ja no estreba en què farà Madrid, sinó en què faran els nostres polítics i en quin serà el proper pas que proposi l'ANC.
Negar la importància de la crisi de l'Estat del benestar seria absurd.
Però en bona mesura la resposta ciutadana a aquesta crisi ha estat la voluntat de construir una nova realitat estatal, de bell nou, que arraconi els condicionants i els llasts de la Transició, per a construir una república nova.
I que per ser nova, necessita ser lliure.
I que com va dir ahir la presidenta de l'ANC, es basteixi sobre la justícia social.
Ambdues potes, en aquest procés nostre són, i han de ser, indestriables. |
El llegat professional de Permanyer és inqüestionable, i que pugui ser difós a TV3, imprescindible
Dimarts, a TV3, descobríem l'evolució històrica del passeig de Gràcia de Barcelona, des del seu naixement fins a l'actualitat.
Ho fèiem acompanyats de la singularitat narrativa del cronista Lluís Permanyer, que combinava la nostàlgia pròpia i la reivindicació del patrimoni amb l'esforç d'adaptar-se als nous temps.
Com és habitual en els reportatges televisius de Permanyer, resulta fascinant descobrir el passat de la ciutat, els canvis, el perquè dels noms i tota mena de barbaritats arquitectòniques i urbanístiques que s'han fet en nom del progrés i que vistes ara resulten difícils de creure.
En el reportatge Passeig de Gràcia, l'escenari burgès és impactant l'arrencada i conèixer com i per què neix aquesta avinguda i, sobretot, quina finalitat tenia aquell carrer i quines construccions hi havia.
El corpus documental i fotogràfic del reportatge és excepcional.
Lluís Permanyer és el fil conductor del relat i s'acaba convertint en una figura emblemàtica més d'aquell paisatge urbà: la seva manera de caminar, l'estilisme i elegància que el caracteritzen, la manera d'incloure la seva presència en les entrevistes i l'entonació en la locució construeixen un personatge televisiu poc habitual però que s'ajusta al model de reportatge i al contingut.
Tot i que es nota, sobretot a l'inici, els esforços per dotar el reportatge d'un punt de modernitat amb la infografia, les limitacions de pressupost i el plantejament narratiu de Permanyer ho fan molt difícil.
Malgrat tots els elements positius que té el reportatge, el guió no està pensat per a un llenguatge televisiu.
I aquest fet arrossega també aspectes de realització que acaben donant al reportatge una pàtina de televisió antiga, una narració audiovisual pròpia de fa trenta anys i no pas actual.
Al marge d'això, el llegat professional de Lluís Permanyer és inqüestionable i que pugui ser difós des de la televisió pública resulta imprescindible.
No només té valor des del punt de vista identitari, en tant que ciutadans, sinó històric i, sobretot, cultural.
Es demostra com els canvis socials, polítics i econòmics afecten profundament les ciutats, les transformen i provoquen, de retruc, encara més canvis.
És difícil poder obtenir aquest retrat evolutiu d'una ciutat i, per tant, la tasca de Permanyer com a cronista de Barcelona és indispensable.
Perquè no és útil només com a mirada al passat, sinó com una advertència de cara al futur: els disbarats en la remodelació de la ciutat, els criteris urbanístics, la manera de cedir davant grans lobis econòmics i prioritzar-los en detriment del ciutadà comporta conseqüències que s'han de tenir en compte en decisions municipals futures.
La tasca de Permanyer adquirirà encara més valor amb els anys, quan l'única manera de reconèixer Barcelona sigui recuperant un dels seus reportatges televisius.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El món es tenyeix de color blau, i a proposta de l'UNICEF ens hem afegit amb una activitat en la que tots els participants de la diada, van dibuixar la seva ma amb un desig a un mural.
Posteriorment la festa amb el Joan Rioné de Genovesa de Teatres amb el "carrer del mar" un espectacle d'objectes i històries que va amenitzar per un públic fidel.
Per acabar la coca i xocolata que no pot faltar a la festa i que va donar punt final a la Diada on les famílies i els infants, van ser els protagonistes principals. |
Entre el 2020 i el 2025 els 102.632 docents que exerceixen a Catalunya hauran de formar-se i acreditar la competència digital docent, un nou certificat amb el qual es treballa per garantir un bon ús metodològic de les tecnologies a les aules per part dels mestres i professors.
Aquest certificat serà un mèrit a partir de les properes oposicions però el Departament d'Educació treballa amb l'objectiu que sigui un requisit de cara al 2025.
És un dels eixos del nou Pla d'Educació Digital de Catalunya que s'engega el gener del 2020 amb l'objectiu d'assegurar que tots els alumnes de Catalunya siguin digitalment competents en acabar l'ensenyament obligatori i, per tant, puguin acreditar un primer nivell dels certificats ACTIC.
El Pla, que s'ha presentat aquest dilluns, s'estructura en sis eixos, articulats en divuit objectius específics, 42 línies d'actuació i 91 actuacions concretes.
Segons ha detallat la directora general d'innovació, recerca i cultura digital, Mar Camacho, és un pla que té un "triple nivell" ja que vol incidir en l'alumnat, per capacitar-lo al final de l'ESO, però també en el professorat i en les infraestructures, ja que es preveu un procés de transformació digital als centres.
Camacho diu que la competència digital és la del "segle XXI" i cal que els alumnes surtin amb aquesta competència "consolidada", una situació que s'aconseguirà acompanyant i actualitzant el professorat.
Camacho ha assegurat que no interessa que el professorat sàpiga "utilitzar les eines" sinó que les sàpiga "utilitzar de manera didàctica i metodològica".
Per Camacho és una competència que va "més enllà" de l'ús instrumental de la tecnologia i fa referència a un ús " metodològic " perquè el procés d'ensenyament i aprenentatge reverteixi als resultats dels nens i les nenes. "
No es tracta d'utilitzar tecnologia, sinó d'aprendre l'era digital ", ha conclòs Camacho.
Per això, els professors que ja exerceixen hauran de fer com a mínim cinquanta hores de formació.
A banda, però, ja s'està treballant amb les universitats catalanes perquè als currículums dels graus ja pugui introduir aquesta competència digital als currículums.
També es treballa amb el Departament de Polítiques Digitals per aconseguir que "encaixin" els diferents certificats actuals amb les necessitats del sistema educatiu.
Per tant, el Departament no preveu introduir més tecnologia sinó que cada centre decidirà la seva presència en funció del projecte en el marc d'autonomia, però amb un "treball de mínims" que garanteixi aquesta acreditació.
El Departament no ha concretat el pressupost d'aquest pla, ja que els pressupostos estan en negociació, però Camacho ha assegurat que les diferents accions que s'aniran donant a conèixer a partir del gener, tindran una partida concreta.
L'objectiu final és tenir un país amb centres " digitalment competents " i per això el pla s'adreça a 795.617 alumnes d'ensenyaments obligatoris, 102.632 docents i 3.249 centres educatius del Departament.
Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares.
Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa. |
El president Puigdemont ha encoratjat els ciutadans a fer " un esforç final per aconseguir que, des del poble més petit de Catalunya fins a la capital d'Europa, la veu de l'1 d'octubre s'expressi més contundent que mai".
Per a fer-ho, Puigdemont ha demanat el vot per a Junts per Catalunya – Lliures per Europa i aconseguir que " els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí i jo, entrem al Parlament Europeu per a ser la vostra veu lliure que no podran silenciar".
Ho ha dit en l'acte de campanya de les eleccions del 26 de maig celebrat a Lleida.
Puigdemont ha destacat la importància de votar el proper diumenge per a " derrotar a Borrell" i per dir que "a Catalunya seguim fidels al mandat de l'1 d'octubre".
Finalment, Puigdemont ha enviat un missatge als demòcrates d'Espanya i Europa en què ha afirmat que la solució al conflicte català " és també la solució a les amenaces del populisme i el nacionalisme d'Estat.
Som una oportunitat pels pobles europeus que volen viure en pau i llibertat".
El president Torra, que juntament amb el president Puigdemontha intervingut en videoconferència des de Brussel·les, ha agraït la feina feta per a tots els exiliats polítics catalans, i ha definit com " una responsabilitat" el fet que "tal com vam portar els presos polítics al Congrés i al Senat, el 26 de maig hem de portar als exiliats polítics al Parlament Europeu".
Torraha destacat la importància de votar Junts per Catalunya – Lliures per Europa a les eleccions del 26 de maig, i ha assegurat que els ciutadans hauran d'escollir entre "Borrell o el president Puigdemont; entre 155 o llibertat".
En l'acte també hi ha intervingut l'advocat Gonzalo Boye i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias.
Boye, ha demanat el vot pel president Puigdemonti ha afirmat que " els catalans i els demòcrates de l'Estat direm que no volem l'Europa grisa dels partits del 155, sinó l'Europa dels drets i les llibertats que representa el projecte del president Puigdemont".
En la mateixa línia, Xavier Triasha demanat el vot per Junts per Catalunya – Lliures per Europa per " seguir lluitant per la dignitat, la democràcia i pels drets i llibertats de tots i totes".
Per la seva banda, el cap de llista de Junts per Lleida, Toni Postius, ha demanat el vot per aconseguir " el canvi que la ciutat de Lleida fa 40 anys que necessita".
Postiusha afirmat que l'alcalde Ros va girar l'esquena quan "ens pegaven l'1 d'octubre del 2017 ", i quan " els del 155 ens robaven les obres del museu de Lleida amb nocturnitat".
Davant l'actual govern municipal, a qui ha definit com "el 155 municipal", Postiusha assegurat que la llista que ell encapçala "som els de l'1 d'octubre, i els que estem al costat del president Puigdemont".
Finalment, ha sentenciat que cal votar a Junts per Lleida i aconseguir que " la capital de la terra ferma torni a estar al costat de Catalunya".
INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES
Responsable: Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), C/ Calàbria, núm. 169 (08015 Barcelona), NIF.
Finalitat: Gestionar la seva sol·licitud i enviament d'informació relacionada.
Legitimació: En marcar la casella d'acceptació, vostè està donant el seu legítim consentiment perquè les seves dades personals siguin tractades d'acord amb la nostra política de privadesa.
Cessió: El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), només comunicarà les seves dades amb el seu consentiment inequívoc previ o en compliment d'obligacions legals.
Drets: Pot exercir els drets d'accés, rectificació i supressió de les seves dades personals, així com altres drets, com s'explica a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) www.partitdemocrata.cat
Usem galetes pròpies i de tercers per oferir-vos una millor experiència de navegació basada en el vostre historial de visites a aquest web.
Si continueu visitant la pàgina, esteu acceptant-ne l'ús. |
Imatge de l'últim entrenament de la selecció anglesa abans de jugar les semifinals del Mundial contra els Estats Units. / ROBERT CIANFLONE / GETTY
Han merescut ser considerats els quatre millors equips del món.
A aquestes altures, no ha fet les maletes cap selecció que hagués demostrat tenir més que els Estats Units, Anglaterra, els Països Baixos o Suècia.
Són els combinats més consistents, amb més arguments ofensius i amb individualitats més decisives del torneig.
Un partit les separa de lluitar pel títol.
I serà, com diu el tòpic, un partit que es decantarà per detalls.
Són noms propis, són trams de partit i són intencions de joc.
Desgranem primer l'Estats Units-Anglaterra.
Per noms propis trobem al bàndol nord-americà un dels tridents més letals, amb Alex Morgan en punta i Tobin Heath i Megan Rapinoe als costats.
Poden jugar despenjades al contraatac i poden ser una constant si l'equip passa per una ratxa de bombardeig.
Anglaterra té Nikita Parris i Ellen White, en forma i potents en els seus duels, però està patint per trobar per l'esquerra algú prou consistent.
Hi va començar Beth Mead, i ara és Toni Duggan qui fa feina des del pic de l'atac.
És un dels tridents que determinarà la sort d'aquesta semifinal.
L'altre trio apunta al mig del camp, on l'anada i vinguda de Lavelle, Mewis i Ertz (o Horan) pot fer patir les Walsh, Jill Scott i Fran Kirby, que prefereixen portar el pes del partit que un escenari obert.
Aquí intervindrà la pissarra de Phil Neville, que insisteix que vol un equip valent i protagonista.
Vol manar sobre el partit, no vol que es jugui al ritme nord-americà.
I ho intentarà des d'on té avantatge: per la dreta, amb Steph Houghton activant les pujades de Lucy Bronze.
La tecla del seleccionador anglès és clara: que el partit passi molt per les seves laterals, on la defensa del Lió podria obligar Rapinoe a desgastar-se en tasques defensives.
Les pujades de Bronze poden desajustar els Estats Units, que ja van esquerdar-se amb cada excursió de Majri als quarts contra França.
La balança anglesa buscarà això, que el binomi que s'imposi sigui el de Bronze i Nikita Parris cercant els dubtes de Crystal Dunn.
Completarà l'engranatge d'atac cada moviment d'Ellen White o Jill Scott, que haurien d'arrodonir la feina per la banda dreta d'Anglaterra.
A l'esquerra, Greenwood o Stokes reclamaran atencions per no deixar coix el rendiment amb pilota de les lleones.
L'altre factor determinant serà l'entrada al partit, el letal primer quart d'hora dels Estats Units.
Han obert la llauna en tots els partits abans del minut 12.
Anglaterra, però, presumeix d'haver fet el gol més matiner, obra de Jill Scott precisament a l'últim partit.
En el partit de demà, el Països Baixos-Suècia, no s'espera una sortida tan en tromba perquè els dos equips necessiten més rodatge per carburar.
Suècia ho aposta tot a la maduresa, a la solidesa, a l'espera pacient del seu moment en l'enfrontament.
I Holanda, que no està trobant prou fluïdesa per brillar com ho va fer fa dos anys a Europa, sap que en alguna falta lateral o en algun córner li pot venir el gol.
Serà un partit més de paciència, més estratègic.
I serà, també, una semifinal plena de noms magnífics.
Van de Sanden, Miedema i Martens són una garantia ofensiva neerlandesa, fins i tot si l'extrem del Lió segueix erràtica, mentre que Suècia ho fia tot a Jakobsson, Blackstenius i Rolfö.
L'extra l'aporta Asllani, més decisiva que Van de Donk.
Els triangles defensius són més madurs i estables a Suècia, però Holanda sembla tenir els detalls a favor.
I això del futbol va molt d'això, en el fons.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El projecte està impulsat per un consorci format per l'Hospital Clínic de Barcelona, l'empresa derivada, sorgida de la Universitat Rovira i Virgili Foto: Cedida
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
SANT CARLES DE LA RÀPITA (TARRAGONA), 12 set.
El candidat de SíQueEsPot a la Generalitat, Lluís Rabell, ha replicat a la popular Cristina Cifuentes que hi ha més democràcia als carrers catalans "que en boca de la presidenta de Madrid", referint-se a la manifestació de la Diada.
En declaracions a Sant Carles de la Ràpita, l'ha criticada per dir aquest dissabte en un acte amb el candidat Xavier García Albiol: "Estem amb vosaltres i hi vam estar ahir després de veure un espectacle vergonyós en el qual en definitiva s'ha representat el que ha sigut el govern els últims anys a Catalunya: un govern corrupte, sectari".
"El més vergonyós són les paraules de Cifuentes", segons Rabell, que no va participar en la marxa perquè la va considerar instrumentalitzada pel president de la Generalitat, però ha defensat que va ser l'enèsima manifestació que els catalans tenen un horitzó de progrés de la democràcia i, en alguns casos, d'ambició d'independència.
Ha reptat la popular a proposar una sortida democràtica a la situació, "com faria un polític responsable", i ha insistit que Catalunya Sí que es Pot creu que aquesta sortida és un referèndum de tots els catalans.
Les paraules de Cifuentes són, per a ell, prepotents i de menyspreu, i ha recordat també les paraules "extemporànies i amenaçadores" del ministre de Defensa quan va al·ludir al paper de l'exèrcit sobre la independència.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Pietro Ingrao (Lenola, Itàlia, 1915) és un polític i escriptor que destaca per la seva aportació a la filosofia política i a la teoria de la democràcia.
Un dels aspectes més destacats del magisteri d'Ingrao és la teoria de la democràcia organitzada, oberta al reconeixement de les iniciatives socials i al voluntariat.
Mentre estudiava Lletres i Dret a la Universitat de Roma, Ingrao conreava la poesia i participava de les arts escèniques (va ser guionista i ajudant de direcció de Luchino Visconti a Obsessió ).
Va ser un defensor ferri dels principis de llibertat, democràcia, justícia i igualtat i un participant en la lluita antifeixista.
El 1942 es va afiliar al Partit Comunista Italià (PCI) i va participar a la Resistència Italiana a la Segona Guerra Mundial.
L'any 1943 es va establir a Milà, on va treballar en l'edició clandestina de L'Unità, el diari que subministrava informació i orientació a tota l'esquerra italiana i que va dirigir entre el 1947 i el 1956.
L'any 1944 es va traslladar a Roma, com a dirigent de la Federació Comunista, sense deixar de col·laborar amb el diari.
Ingrao ha estat un dels membres més destacats del PCI, des de les seves idees llibertàries, reformistes i clarament antisoviètiques.
Va ser membre (1948-1992) i president (1976-1979) de la Cambra de Diputats italiana i durant els últims quinze anys ha participat en totes les polèmiques que han afectat la classe política d'aquest país, i s'ha decantat cada cop més cap a la reflexió historicopolítica i filosòfica.
Des de 1975 presideix el Centre d'Estudis per a la Reforma de l'Estat (CRS), una institució que va impulsar publicacions tan importants com la revista Democrazia e diritto.
El 1993, ja sense pertànyer a cap partit polític, va reprendre la poesia, i el 1998 va fundar, amb Rosana Rossanda, Luigi Pintor, Lucio Magri i Fausto Bertinotti, la revista Il Manifesto.
D'entre les seves obres cal destacar Massa e potere ( Les masses i el poder ), del 1977; Crisis e terza via ( Crisis i tercera via ), del 1979, i Appuntamenti di fine secolo ( Balanç del final del segle ), del 1995. |
Sou a: Portada > La Universitat > Estructura organitzativa > Òrgans de gestió > Suport a l'activitat universitària > Servei de Recursos Econòmics > índex
El Servei de Recursos Econòmics controla tota la despesa de la Universitat i supervisa l'administració del pressupost.
També gestiona la contractació i els pagaments del personal, du a terme tasques de compra i subministrament de materials i béns, organitza l'emissió de comandes amb els proveïdors i efectua la supervisió econòmica amb les administracions.
Contacteu amb nosaltres Telèfon (+34) 977 558 000 |
Introdueix les teves dades d'accés
T'enviarem un correu amb la teva contrasenya
T'enviarem un correu amb el teu nom d'usuari
Processó de Verges, Baix Empordà. © RLM
Després de tantes plomes i generositats carnals, és clar, arribarà d'aquí no res la Setmana Santa.
Curiosament, les processons de Setmana Santa mostren un esquema festiu amb intrigants similituds amb el Carnaval.
Que Déu em perdoni, però jo hi veig desfilades pel carrer, carrosses amb personatges (abans que hi posessin estàtues, els passos o "carros" portaven gent interpretant passatges de les sagrades escriptures), gent disfressada que va a lluir i public que va a mirar.
I pel que fa a la transcendència, si per això entenem l'acció de transcendir la realitat, em quedo amb el Carnaval.
Personalment, la Setmana Santa m'interessa per la dimensió humana de la festa —com el Carnaval—, pel que suposa de trobada de gent, de colles, d'objectius compartits, d'esforços, de disciplines i de recompenses.
I també per un altre aspecte que em va fer veure un amic meu: per la pedagogia que suposa de la mort i del dol.
La mort és un aspecte essencial de la qualitat humana que la societat actual procura amagar de manera immadura i irresponsable.
I això ens fa terriblement febles.
De tota manera, el motiu d'aquesta entrada del bloc, era més per parlar-vos d'un excel·lent llibre que acaba de publicar el fotògraf i bon amic Tino Soriano.
El títol és Foto a Foto 02 Tino Soriano i es tracta d'una publicació especialment recomanada pels amants de la fotografia que vulguin aprendre dels consells d'un gran fotògraf.
A banda d'il·lustrar cada tema amb les seves impressionants fotos —sempre plenes d'una humanitat desbordant— el Tino ha convidat a deu fotògrafs a publicar-ne una i comentar-la.
En el meu cas vam triar una foto de la processó de Verges, un reportatge que vam fer plegats pel llibre que la col·lecció Post Festum d'Arola Editors, va dedicar a aquesta impressionant celebració, amb textos de Jordi Roca.
A més, n'incloc algunes altres de la selecció prèvia que vam fer.
I recordeu, és hora de penedir-se que "doña" Quaresma ja és aquí.
Publicat a festes, fotografia, llibres | 2 comentaris » |
La companyia Copesco Sefrisa assegura que té "gairebé la certesa" que els lots retirats de bacallà per l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC) no estan afectats per la toxina botulínica i que, per tant, no van provocar el brot que ha afectat dos bombers de Palafrugell (Baix Empordà).
En declaracions a l'ACN, el director de comunicació i màrqueting de la companyia, Xavier Soriano, ha recomanat als clients que tinguin a les seves neveres "Bacallà Esqueixat Royal 250 grams" amb el codi de barres 8412480405299 que el mantinguin refrigerat fins que les anàlisis, que estaran disponibles la setmana que ve, confirmin que aquest producte no està contaminat.
En aquest sentit, Soriano ha volgut donar un missatge de "tranquil·litat" als consumidors i ha subratllat que la resta de productes de la marca Royal es poden consumir "amb absoluta garantia".
En un comunicat fet públic aquest divendres, Copesco Sefrisa ha detallat que els lots que han estat retirats per l'Agència de Salut Pública de Catalunya per ser analitzats són el 6144b1 -144, el 6151b1 -151, el 6158b1 -158, el 6159b1 -159, el 6165b1 -165, el 6167b1 -167 i el 6172b1 -172.
A més, ha subratllat que la resta de productes de la marca Royal "es poden consumir amb absoluta garantia, encara que el número de lot coincideixi amb el producte objecte de l'estudi".
La companyia s'ha posat a disposició de les autoritats sanitàries per "facilitar al màxim" les anàlisis dels lots de bacallà esqueixat de les marques Bon Preu i Royal que han estat retirats per l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC) pel brot de botulisme a Palafrugell (Baix Empordà).
Copesco Sefrisa ha assegurat que un cop se sàpiguen els resultats d'aquestes proves "informarà i actuarà en conseqüència segons els procediments establerts en matèria de salut alimentària".
A més, ha detallat que els processos a què estan sotmesos els productes de la marca Royal "compleixen rigorosament tots els requisits en matèria de salut alimentària i tenen el certificat de qualitat IFS", que, a parer del fabricant de bacallà, "els confereix la més alta confiança pel consumidor". |
La Fundació Internacional Josep Carreras per la Lluita contra la Leucèmia (FIJC) convoca cada any una beca per a investigadors en el camp de les hemopaties malignes per dur a terme un projecte en centres hospitalaris o d'investigació.
A la present convocatòria, la Comissió Científica Nacional de la FIJC ha resolt concedir la beca a la doctora Antònia Obrador, investigadora del grup de Biologia Cel·lular del Càncer (UIB-IUNICS).
Aquesta és la primera vegada que aquesta beca s'ha concedit a un centre d'investigació de les Illes Balears.
La beca, patrocinada per la Fundación Caja Madrid, permet finançar la totalitat del salari de l'investigador durant dos anys.
L'objectiu del projecte de recerca és aportar noves dades sobre el paper de la via PI3K/Akt, i principalment els factors de transcripció FoxO, en la biologia del limfoma del mantell, un dels limfomes de cèl·lules B més agressius i de pitjor pronòstic.
Per altra banda, la Junta de Balears l'AECC (Associació Espanyola contra el Càncer) acaba de resoldre la seva convocatòria anual d'ajuts a la recerca oncològica i ha guardonat el projecte "Establecimiento de cultivos primarios de Linfomas no-Hodgkin para la identificación de nuevas dianas terapéuticas", a càrrec de la Dra.
Antònia Obrador i dirigit per la Dra.
Joan Bargay (cap de servei d'Hematologia de l'Hospital Son Llàtzer).
L'objectiu del projecte és posar a punt el protocol d'obtenció de cèl·lules primàries de limfomes no-Hodgkin a partir de mostres de pacients, per disposar d'una col·lecció de mostres per investigar les bases moleculars d'aquests tumors.
Aquest és el quart ajut de la Junta de Balears de l'AECC que recau en el grup de Biologia Cel·lular del Càncer des que l'any 2007 va establir-se aquesta convocatòria.
L'acte de lliurament dels ajuts es durà a terme a Palma el dimarts 28 de juliol a les 19.30 hores a l'Hotel Tryp Bellver. |
Un veí ha localitzat viu i en bon estat de salut el veí de Palafrugell de 77 anys i amb alzheimer que des de dilluns s'estava buscant al no tornar d'un passeig que va fer a la tarda.
Segons Bombers, l'ha trobat a un quart d'una del migdia un veí de la zona a la font dels Àngels de la zona de Calera, als entorns de Begur (Baix Empordà).
Estava conscient i presentava símptomes d'una lleu lipotímia després de passar dues nits al ras.
Una ambulància del SEM s'ha traslladat al lloc per oferir-li l'atenció sanitària.
El dispositiu de recerca, que va començar dilluns a la nit quan la família va alertar de la seva desaparició, encara estava en marxa aquest dimecres amb efectius de Mossos, Bombers i Policia Local. |
El pavelló de Fontajau va acollir ahir una festa per celebrar la independència d'Hondures que va aplegar centenars de persones.
Contràriament a les celebracions d'altres anys, ahir no hi va haver desfilada pels carrers, però la festa de Fontajau, organitzada per la Asociación Social Cultural de Honduras en la Provincia de Girona, va comptar amb les actuacions d'El Chavo, Lin Coust o JCP, així com amb una exhibició de balls tradicionals del grup Balan Kan.
Els assistents també van poder gaudir de gastronomia típica del país centre-americà. |
Dues dones, dues representants de la societat civil, Muriel Casals i Carme Forcadell, han protagonitzat un dels principals esdeveniments dels darrers temps a Catalunya.
Una més madura, l'altra més jove; una en l'ensenyament superior en la disciplina d'economia, l'altra en l'educació secundària i en política lingüística i social a les aules, però, en definitiva, ambdues professionals en el món educatiu.
Totes dues han desplegat la seva millor pedagogia per liderar una iniciativa nascuda al si de la societat que reivindica el dret a decidir.
Ho han fet de manera directa i eficaç, són treballadores incansables que han sabut sumar esforços sense demanar res a canvi.
Han eludit personalismes i s'han sentit emocionades i felices amb els èxits compartits.
No pertanyen al poder ni a l'estament polític, l' establishment, sinó que són dues persones de conviccions fermes que han cregut en un projecte i l'han sabut transmetre.
No estic segura que entre les intencions d'aquestes dues dones hi hagués la de passar a la història pel que han fet, encara que potser més endavant la corona de llorer se l'emportarà algú altre.
Quan se les escolta, es fa impossible de trobar ambigüitats en el seu discurs.
No donen peu a malinterpretacions perquè són clares i concises.
El seu és el llenguatge de la força i de la convicció.
Es pot estar d'acord o no amb les seves idees, però sens dubte ningú no pot qüestionar el seu coratge i la seva valentia.
Com tampoc no hi ha dubte que han liderat els principals esdeveniments dels darrers temps, amb la diferència que ho han fet d'una manera molt diferent de com ens tenen acostumats la immensa majoria de polítics.
Aquesta actitud contrasta clarament amb la del president del Tribunal Constitucional, que s'aferra a una estricta i restrictiva interpretació jurídica dels fets i eludeix el valor moral d'una recusació que molts reconeixen.
Crec que ens trobem en un moment de canvi de paradigma molt important, en què els aspectes eticomorals de la conducta pública estan adquirint una dimensió cabdal.
Dues dones, com en el seu dia també ho van ser Jane Adams i Julia Lathrop, precursores del treball social als Estats Units a finals del segle XIX, pacifistes i reformadores, que van crear centenars de llars d'acollida per a nens desemparats.
O com les diputades Clara Campoamor i Victoria Kent en la seva lluita pel sufragi universal a Espanya.
També coetànies en el temps, encara que de països diferents, eren Emilia Pardo Bazán i Marie Curie, totes dues acadèmiques de disciplines tan dispars com la literatura i els assajos i la ciència i la teoria de la reactivitat.
I així podríem anar citant dones que han destacat en la història.
No en trobaríem gaires, esclar, ja que la història està escrita essencialment en masculí.
Malgrat que les dones també van beure de fonts il·lustrades i propugnaven la igualtat de totes les persones, el liberalisme només va veure els homes com a subjectes abstractes i universals amb dret a una vida pública, mentre que veia les dones com una concreció sexual a la qual corresponia el govern de la família.
En termes històrics fa tan sols unes hores que el gènere femení forma part de la vida pública, i en alguns països això ni tan sols s'ha assolit.
Així, fa tan sols cent anys que les dones podem estudiar oficialment a la universitat, vuitanta que podem votar i trenta-tres que la Constitució espanyola ens garanteix la igualtat de drets respecte als homes.
Justament per això no ens ha d'estranyar que, malgrat que s'ha avançat molt, encara quedi un llarg camí per recórrer.
No són només tòpics: totes les estadístiques apunten que les dones tenen menys poder, menys diners, pitjors feines i menys protagonisme que els homes.
De fet, ha estat un dels col·lectius més castigats per la crisi actual.
Les dones constitueixen dues terceres parts de la població mundial en situació de pobresa i el col·lectiu amb menys recursos dins de cada societat.
Això es deu a la menysteniment de les tasques tradicionalment femenines i a la discriminació salarial.
Cal destacar la política de microcrèdits en alguns països, utilitzada especialment per dones i que per a moltes ha suposat l'únic mitjà per sortir de la misèria.
A Espanya, l'augment de la desocupació femenina es va situar el 2012 en una taxa del 26,55%, 3,23 punts més que l'any anterior.
Tanmateix, dins d'una xifra negativa se'n pot fer una lectura positiva: la formació s'albira com el millor camí per a la igualtat social en general.
Hi ha un consell que s'atribueix a Indira Gandhi i que diu així: "Un dia el meu avi em va dir que hi ha dos tipus de persones: les que treballen i les que busquen el mèrit.
Em va dir que procurés ser del primer grup: allà hi ha menys competència".
En tot cas, estic segura que Muriel Casals i Carme Forcadell sí que van seguir el consell.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
BARCELONA, 12 maig (EUROPA PRESS) -
Una exposició dedicada als poemes destacats de Josep Palau i Fabre en la Fundació Palau Caldes d'Estrac, en la citada localitat barcelonina, obrirà l'any dedicat a l'escriptor dijous vinent fins al 5 d'octubre.
L'exposició 'Josep Palau i Fabre: Jo sóc el meu propi experiment.
Tretze poemes de l'Alquimista interpretats per creadors de diferents disciplines' ha convidat creadors de diferents àmbits a interpretar alguns dels poemes més destacats del llibre 'Poemes de l'Alquimista'.
Comissariada per Julià Guillamon, l'exposició viatjarà al Palau Robert de Barcelona a partir del 14 de març de l'any vinent, en el marc del final de la celebració de l'Any Palau i Fabre.
L'exposició proposa una nova forma d'apropar-se a la poesia mitjançant un "plantejament innovador" que parla de temes com la identitat, el sentiment de ser estranger sempre i el valor de la tradició, han explicat els organitzadors de la mostra.
Entre els artistes figura Ignasi Aballí i Enric Farrés, l'animadora
Laura Ginés, l'escriptor Sergi Pons Codina, la videoartista Maria Padrós, l'il·lustrador Arnal Ballester, el realitzador Morrosko Vila-San-Juan, els dissenyadors América Sánchez i Albert Planas i els arquitectes Llamazares-Pomés.
Els arquitectes han pensat un sistema de galledes, que despleguen visualment i amb una instal·lació un poema: l'espectador viu el pas de la poesia de Rimbaud a la de Palau i Fabre a través de variacions plàstiques d'Aballí.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Podem ha inclòs en la seva proposta de govern de coalició que ha traslladat al PSOE la celebració del referèndum "amb totes les garanties" a Catalunya perquè els seus ciutadans puguin exercir el "dret a decidir" sobre el futur polític de la comunitat.
Dins els eixos programàtics per a la conformació d'un Govern central "de canvi" apareix un apartat dedicat a la plurinacionalitat i el model territorial, en què, entre d'altres mesures, apunten a la necessitat de modificar l'article 2 de la Constitució en ares del reconeixement de la realitat plurinacional i la celebració de la consulta a Catalunya.
És una consulta que, segons apunten, haurà de comptar "amb totes la garanties democràtiques, jurídiques i logístiques" que "permet i empara" l'article 92 de la Constitució espanyola, que estableix que "les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum".
Segons especifica el partit de Pablo Iglesias, la pregunta d'aquest referèndum ha de ser "única i clara" i tenir com a objectiu fixar la posició de la ciutadania catalana sobre el futur polític de Catalunya.
El partit de Pablo Iglesias proposa un augment de la despesa pública que el 2019 sigui 96.000 milions superior a l'actual i recaptar, per a aquesta data, 40.000 milions més mitjançant una reforma fiscal que recaigui cap a les "rendes més acomodades" i sobre els "sectors de població de més patrimoni".
El programa de Govern a Espanya que presenta Podem preveu revertir les retallades que s'han fet a Espanya des de l'any 2010 i implantar un programa de benestar social i modernització econòmica, que inclogui una renda garantida i noves inversions públiques, amb una dotació de 24.000 milions de despesa anual.
El PSOE ha acollit amb "perplexitat, preocupació i decepció" el document presentat aquest dilluns per Podem i ha acusat el líder d'aquest partit, Pablo Iglesias, de no "respectar" els temps de Pedro Sánchez.
En quin moment ens hem perdut que el cap de l'Estat t'hagi encarregat la investidura?", ha replicat el portaveu dels socialistes al Congrés, Antonio Hernando.
Mentre Iglesias continuava responent preguntes en una roda de premsa, Hernando ha comparegut també davant dels mitjans per descartar que Pedro Sánchez vagi a la reunió a la qual l'ha emplaçat el líder de Podem.
El vicesecretari d'Organització del PP, Fernando Martínez Maíllo, ha reclamat al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que rebutgi de manera clara i rotunda el referèndum d'independència a Catalunya que exigeix Podem per arribar a un acord de Govern i que li respongui que "per aquí no passa".
En roda de premsa després del Comitè de Direcció del PP, Martínez Maíllo ha exigit també a Sánchez que "repudiï" per escrit el suport de les formacions independentistes a la seva investidura, ja que aquests partits poden interpretar que serà "més favorable a les seves tesis" un Executiu socialista que un encapçalat pel PP.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El programa crims de TV3 tracta aquesta nit el cas de Josep Talleda, el torner de Sant Hilari Sacalm conegut com "L'espereu-me", un home de caràcter molt tranquil.
Al rerefons el cos d'una nena morta que troben el 12 de juliol de 1987 al voral d'una carretera de Sant Hilari Sacalm, amb un cop molt fort al cap.
" Crims ", presentat per Carles Porta, és una sèrie de " true crime " que relata crims reals que han passat fa pocs anys a Catalunya: pura realitat per entretenir.
La sèri e té 11 capítols que creen seqüències i construeixen personatges amb els quals l'espectador viurà un còctel de tensió i emocions: històries reals explicades amb elements i recursos de ficció.
Avui parlem del cas de Josep Talleda.
Era un home de caràcter tan tranquil, que li deien "L'Espereu-me".
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Ramon Parés presideix l'acte de reconeixement a tots els equips del cos que han participat en concursos d'excarceració
Lleida.-El director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments (DGPEIS), Ramon Parés, ha presidit aquest divendres a Lleida l'acte de reconeixement a tots els equips del Cos de Bombers de la Generalitat que aquest 2015 han participat en els concursos d'excarceració que s'han organitzat, tant a nivell intern, com a nivell estatal i mundial.
Concretament als equips de Lleida, Terrassa i regió Sud.
Parés ha felicitat especialment l'equip de Bombers de Lleida que han quedat vuitens del món en el Concurs Mundial de Rescat en Accidents de Trànsit que es va celebrar a Lisboa.
L'han acompanyat la directora dels Serveis Territorials d'Interior a Lleida, Montserrat Meseguer, i el subdirector General Operatiu de la DGPEIS, Albert Vilanova.
L'acte ha comptat amb la realització d'una maniobra de rescat a càrrec de l'equip dels Bombers de Lleida.
El director general de la DGPEIS, Ramon Parés, ha explicat que fan un reconeixement als Bombers de Lleida, Terrassa i Regió Sud per la seva participació i bons resultats en diversos concursos interns i internacionals.
Segons Parés, una de les feines més desconegudes dels bombers és la de l'excarceració, és a dir, alliberar persones que han quedat atrapades a causa d'un accident de trànsit i, en aquest àmbit, en destaca la bona feina dels Bombers de Lleida.
Parés assegura que els Bombers de la Generalitat són uns "molt bons professionals", que queden entre els primers llocs en campionats mundials i que això vol dir que les coses "s'estan fent bé".
L'acte s'ha iniciat a les 11 del matí amb la realització d'una maniobra de rescat a càrrec de l'equip dels Bombers de Lleida, el darrer representant de la DGPEIS al Concurs Mundial de Rescat en Accidents de Trànsit, que enguany ha tingut lloc a Lisboa.
La maniobra d'excarceració s'ha fet a la zona de pàrquing darrera de l'edifici de la Regió d'Emergències de Lleida.Un cop finalitzada aquesta demostració, els actes han continuat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de Lleida (ETSEA), amb l'acte de reconeixement a tots els Bombers de la Generalitat que han participat en els concursos d'enguany i especialment als equips que han representat el Cos en els concursos estatal i mundial.
Igualment, s'ha fet un reconeixement a tots els patrocinadors i col·laboradors que ha ajudat en la participació dels Bombers de la Generalitat en tots aquests certàmens.
L'equip de Bombers de la regió d'emergències de Lleida va quedar vuitè al campionat mundial de rescat en accidents de trànsit 'World Rescue Challenge (WRC) 2015', que va tenir lloc a Lisboa entre el 14 i el 18 d'octubre.
Amb la vuitena plaça va ser el millor resultat dels equips de l'estat espanyol que hi participaven.
Els Bombers de Lleida van participar en aquest campionat mundial per tercer any consecutiu perquè van ser un dels tres millors classificats entre els catorze equips espanyols que van participar al 'XI Encuentro nacional de rescate en accidentes de tráfico', que enguany es va celebrar del 18 al 21 de juny al parc de bombers voluntaris Do Sul e Sueste de Barreiro, a Portugal.
A més de Lleida, hi van participar al mundial en representació estatal Badajoz i València.A la trobada estatal, els equips catalans que van aconseguir millor classificació van ser els de Lleida, els de la Regió d'Emergències Metropolitana Sud i els de Terrassa.
A tots ells se'ls ha reconegut la seva tasca aquest divendres a Lleida.En aquestes competicions tots els equips, formats per sis bombers, han de realitzar, en escenaris simulats, dues maniobres de rescat de persones en accidents de trànsit: l'estàndard, on han de rescatar una víctima en un temps màxim de 20 minuts i la complexa, on disposen de 30 minuts per fer el rescat de dues víctimes.
La maniobra de demostració que han dut a terme aquest divendres els bombers de Lleida ha estat l'estàndard, de 20 minuts.
El caporal i representant de l'equip de rescat de Lleida, Marc Monturiol, ha anat explicant als assistents què estaven fent en cada moment i perquè prenien una decisió o una altra.
Monturiol ha explicat després als mitjans de comunicació que estan molt satisfets de la seva participació al campionat mundial perquè "han après molt" i que, després de tres anys consecutius participant-hi, la normativa els obliga l'any que ve a desfer l'equip.
Així, dividiran l'equip actual en dos equips i involucraran més companys de feina en aquesta pràctica.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En un poble on gairebé cada família té un músic, la de Santa Cecília no pot ser una festa qualsevol, i encara menys si l'espai on se celebra està commemorant un fet tan inusual com el 150è aniversari.
Estem parlant del Casino de Tortellà –nascut com a Montepío Tortellanés el gener del 1869– i del programa que han organitzat per a aquest cap de setmana per celebrar el dia de la patrona dels músics.
A l'escenari hi pujarà la SBB Jazz Orquestra (la formació de jazz de la Selva Big Band), amb entrada gratuïta, a dos quarts de set de la tarda.
L'endemà, pels volts de les dues del migdia, se servirà –això sí que és de pagament– l'escudella i carn d'olla que el Casino prepara per als seus socis i el públic en general.
I amb pocs dies de diferència, s'estrenarà un espai polivalent situat al primer pis, al lloc on hi havia hagut el galliner del teatre i la sala del projector de cinema.
Està pensat per fer-hi reunions de la mateixa entitat o perquè el facin servir altres col·lectius.
A mitjans del segle XIX, Tortellà era una vila industriosa i de tendències liberals.
En un context de creació de germandats (el precedent de les mútues) en moltes poblacions del país, uns vilatans van crear el Montepío.
El primer edifici va ser destruït el 1873, durant la tercera carlinada, però al cap de poc ja el van tenir dempeus un altre cop.
Des d'aleshores, amb els lògics alts i baixos, la Societat (com també l'anomenaven) ha estat lloc de reunions, teatre, cinema, balls...
Mentrestant, l'entitat va deixar de ser el Montepío i es va convertir en la Societat Cultural i Recreativa el Casino.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Taula rodona sobre el conflicte educatiu actual a les Illes Balears.
Transmissió en directe per CanalUIB.
Dia: dimecres, 25 de setembre de 2013
Lloc: Aula Magna de l'edifici Guillem Cifre de Colonya,
Coincidint amb la primera setmana del curs acadèmic a la Universitat, el Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació (PAPE) de la UIB organitza una taula rodona amb l'objectiu de plantejar una anàlisi pedagògica dels elements que han conduït al conflicte educatiu actual (TIL, recursos humans i materials a les escoles, formació del professorat...).
Aquesta taula rodona serà moderada pel doctor Jesús Salinas Ibáñez, catedràtic de Didàctica i Organització Escolar al Departament de PAPE de la UIB.
Conferència col·loqui: "Perseguim un pacte", a càrrec del doctor Pere Alzina, professor a la Seu de la UIB de Menorca.
Dia: dijous, 26 de setembre de 2013
El doctor Pere Alzina, professor i membre del Departament de PAPE a la Seu de Menorca i membre de MenorcaEdu 21 explicarà la proposta d'un pacte educatiu a Menorca.
El títol de la xerrada és "Perseguim un pacte".
Activitat 3: Taula rodona a la Seu de la UIB a Menorca
Lloc: Seu universitària de Menorca
En el marc de les activitats organitzades pel Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació a la Seu de la UIB a Menorca, s'ha organitzat una taula rodona amb la participació de les persones següents:
Els ponents expliquen els seus posicionaments entorn del tractament integrat de llengües, TIL, als alumnes de la Seu. |
Descobrir la vall de Lord a partir de conèixer i entendre com era fa 40 milions d'anys.
Aquest és el plantejament de Divulgalord, una jove empresa de Sant Llorenç de Morunys -tot just ha complert un any aquest mes de febrer- que organitza itineraris guiats per la vall per acostar la riquesa geològica i el patrimoni cultural i històric d'aquesta zona als visitants que hi arriben.
Montse Vilalta, geòloga i propietària de l'empresa, ha explicat a Regió7 que la seva intenció és fer rutes per a un públic familiar i donar a conèixer la part nord de la comarca del Solsonès des del vessant geològic però "a un nivell molt bàsic per tal que qualsevol, sense coneixements previs, pugui gaudir de la visita i entendre els conceptes que li expliquem".
Els itineraris s'inicien a Sant Llorenç, el desplaçament es fa en els cotxes particulars dels visitants i tenen una durada aproximada de 4 hores "segons la quantitat de gent que hi ha al grup, perquè són rutes que generen moltes preguntes i si el grup és molt nombrós de vegades s'allarga el temps".
Després de la parada d'hivern, Divulgalord reprèn els seus itineraris aquest dissabte coincidint amb la celebració delGeolodia. |
Llicenciat en Sociologia i Ciències Polítiques, veí de la Bordeta.
He treballat, entre d'altres, a l'IERMB.
També he estat tècnic a l'administració local amb tasques vinculades al coneixement del territori, modernització de l'administració i comunicació.
Actiu en moviments estudiantils i altermundistes de principis de segle fins al 15M.
Durant aquest període he ajudat en projectes que busquen la transformació i la justícia social.
Sóc membre de l'assemblea de Sants des dels seus inicis i Conseller Tècnic de Sants-Montjuïc.
És un moment crucial per a la nostra organització després d'haver assolit un segon mandat en el govern de la nostra ciutat.
Ara hem d'enfortir la nostra organització i això passa per la implicació de totes, per dotar els nostres òrgans de govern i participació de la màxima diversitat possible.
Amb una Coordinadora més diversa aconseguirem que aquesta esdevingui un espai més ric, democràtic, transparent i útil per a l'enfortiment de la nostra organització. |
Contribuents fent la declaració de renda Foto: Europa Press
Dates clau de la declaració de renda Foto: Europa Press |
El cineasta i periodista Carles Porta acaba de publicar el llibre Li deien pare.
Es tracta d'una recerca sobre el pederasta detingut el 2013 a Castelldans (les Garrigues), que havia abusat de cinc nens com a mínim.
El llibre surt en un moment que el tema està de màxima actualitat, després que es fes públic el cas Maristes.
Però de fet, és un llibre que s'havia preparat fa temps i que havia merescut el premi Godó de reporterisme el 2015.
El mestre de la crònica negra catalana
Porta va dirigir el 1997 un documental per al programa 30 minuts: Tor, la muntanya maleïda.
Aquest film va obtenir molt d'èxit, en posar de relleu els aspectes més foscos de la Catalunya profunda.
Amb aquest documental, Porta es va convertir en tot un referent en la crònica negra local, comparat per alguns amb Truman Capote.
A partir d'aquest treball, Porta va continuar investigant el tema, i va acabar publicant el llibre Tor, tretze cases i tres morts (La Campana).
Més endavant, va tornar a ficar-se en la crònica negra de les petites comunitats rurals amb Fago: si et diuen que el teu germà és un assassí (La Campana).
Entre les dues cròniques, va publicar un llibre humorístic, El club dels perfectes.
Posteriorment va tornar al cinema i va acabar la pel·lícula Segon origen, basada en la novel·la Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, després de la mort del primer director, Bigas Luna.
Ara torna a una història de delictes, tan sinistra com la de Tor.
Pederàstia amb els més indefensos
El cas de pederàstia de Castelldans va ser especialment dur.
En primer lloc, perquè el pederasta, David Donet, feia 15 anys que abusava de nens.
Però el que va escandalitzar més és que Donet havia obtingut el títol de família acollidora de nens, i se li havien confiat fills de famílies amb problemes perquè ell els tutelés.
Donet, que només acceptava com a acollits nens ja crescudets, va abusar d'alguns d'ells, però no de tots.
A més de mantenir contactes sexuals continuats, en un cas amb un nen de deu anys, gravava cintes pornogràfiques amb ells.
Fins i tot feia vídeos dels joves acollits quan tenien relacions amb d'altres nois o amb noies.
Allò que va sorprendre més el policia que va detenir a David Donet és que alguns dels nois van intentar defensar el seu tutor.
No el percebien com un agressor, sinó com el seu defensor.
De fet, alguns d'ells li deien pare i pensaven que era ell la persona que més es preocupava pel seu desenvolupament.
Més tard, el mosso d'esquadra es sorprendria en visionar algunes cintes pornogràfiques, en què els nens reien en mantenir relacions sexuals amb Donet.
El cuidador havia aconseguit fer creure als nens que aquell tipus de relació era normal.
Però, a més els pressionava i els premiava quan mantenien relacions amb ell: els comprava roba i els donava propines.
I tractava millor els nens amb els quals tenia contactes que als que no.
El mosso que va detenir Donet va trobar a casa seva un jove de 25 anys que convivia amb el pederasta des de feia 15 anys.
Ja no era un nen acollit, però ho havia estat.
I havia patit els abusos de Donet.
Feia anys que ja no mantenia relacions amb ell, tot i que el tutor en volia, però havia decidit quedar-se a casa seva i s'havia associat amb ell per crear una petita empresa.
En les entrevistes amb l'autor, el jove va assegurar-li que l'estada amb el pederasta havia estat, per a ell, el més proper a una vida amb família, ja que procedia d'una família desestructurada.
Donet, en les seves converses amb l'autor, a la presó, no es va sentir gens orgullós del que havia fet.
Deia: "M'hauria agradat ser d'una altra manera.
De fet, mostrava vergonya pels abusos i fins i tot es sentia content que el seu pare s'hagués mort abans de conèixer la seva detenció.
Però continuava parlant sempre en termes d'amor, com quan es referia a la principal víctima: "Si l'estimo a ell com a home i ell m'estima com a pare, això no porta enlloc (...)
M'hauria agradat tenir una parella.
El jutge no ho va veure en els mateixos termes.
Donet va ser condemnat a 51 anys de presó i va acceptar la condemna.
De fet, una pregunta plana sobre aquest llibre, i sobre molts casos d'abusos sexuals...
Com és que ningú no va saber-ho?
És possible que aquest comportament passés desapercebut durant tants anys?
Quin procediment van seguir les institucions per triar aquest individu com a tutor i per pagar-li un salari mensual per vetllar per aquests nois?
Però és obvi que Donet va ser capaç de fingir perfectament.
De fet, alguna de les víctimes ni tan sols sabia que en Donet tenia relacions, també, amb els seus companys.
Carles Porta estructura Li deien pare en forma de quatre monòlegs dels principals implicats en el cas: el pederasta, un dels nois abusats, el policia que va seguir el cas, i la responsable de la Fundació que va encarregar a David la tutela dels nens.
La intenció de l'autor és molt clara.
"He intentat no jutjar i no justificar", diu a la breu reflexió final: "El meu objectiu era que vosaltres, lectors, escoltéssiu la versió de cadascun, amb les seves pròpies paraules, pensaments i sensacions, i arribéssiu a les vostres pròpies conclusions".
Però si Tor, el llibre emblemàtic de Carles Porta, era una magnífica obra coral on tots els personatges s'articulaven en un conjunt, que es contemplava des de diferents òptiques, Li deien pare no assoleix uns objectius tan ambiciosos.
De fet, s'articula en quatre capítols independents, que dialoguen molt poc entre ells.
Tres dels textos tenen prou entitat: els dedicats al policia, al pederasta i a la víctima.
Però en canvi, no queda ben clara l'aportació de l'educadora.
Per altra banda, la història deixa molts interrogants: què passava amb els nens que no eren víctimes?
Quina va ser la trajectòria dels nens que van deixar la casa d'acollida?
Com es va desenvolupar el judici?
Com i quan va canviar de percepció els nens sobre els abusos? |
Concentració d'aquest dijous davant dels Jutjats de Reus
En el marc de les jornades de vaga convocades per les principals associacions de jutges i fiscals de l'estat encetades aquest dijous 26 d'abril, tots els jutges i fiscals dels jutjats de Reus han suspès puntualment la seva activitat judicial.
Aquest fet ha representat que a les 12 del migdia han sortit a la porta dels jutjats per visibilitzar la seva protesta d'acord amb les aturades puntuals que culminaran amb una vaga el proper 22 de maig.
Segons un comunicat enviat, els jutges i els fiscals de Reus exigeixen al Ministeri de Justícia i al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) una sèrie de mesures.
En primer lloc, sol·liciten la presentación d'un projecte de llei de reforma de la LOPJ que permiti als jutges i magistrats, pel sistema d'elecció directa i llistes obertes, escollir a 12 dels 20 vocals del CGPJ així com la resta de mesures sol·licitades per les associacions fiscals.
En matèria econòmica, els demandants volen la recuperació salarial de jutges, magistrats i fiscals a nivells de 2010 després de les retallades.
En aquest sentit, exigeixen la convocatòria formal i inmediata de la mesa de retribucions prevista a la LO 15/2003, la qual no es convoca des de fa set anys.
Sobre la creació de places, els assistents a l'aturada volen la creació inmediata de, com a mínim, 300 places de jutges i fiscals a l'any i la fixació inmediata de les càrregues de treball pels jutges i fiscals actuals.
Pel que fa a mesures de conciliació, les exigències dels jutges i fiscals plantegen l'impuls immediat de la modificació de la LOPJ en entendre que les esmenes presentades al text, encubreixen una reforma de calat que mina la independència judicial i buida determinades competències del CGPJ.
En referència a les noves tecnologies, se sol·licita un procés de digitalització dels equips i dels programes adequats a diferència, segons apunten, del que ha passat fins ara que no "ha aportat avantatge alguna" i sí "penositat" a la seva funció" sense millores pels ciutadans.
Per últim, la mobilització dels jutges i fiscals, demana l'aprovació d'un complement de destí específic pels que exerceixin a Catalunya davant del context polític i social amb què "desenvolupen el seu treball" i davant "el clima de desconfiança" cap a la seva tasca.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
El Partit Popular (PP) i Ciutadans (C's) veuen encarrilades les sis condicions inicials del pacte d'investidura, però xoquen en com afrontar aquestes reformes per suprimir aforaments, limitar el mandat presidencial o posar en marxa una comissió d'investigació sobre el presumpte finançament irregular del PP.
Després de mantenir una reunió de més d'una hora al Congrés, els dos partits van coincidir que l'acord d'investidura està avançant i que, tres mesos després que comencés a caminar l'Executiu de Mariano Rajoy, aquestes sis mesures prioritàries van per bon camí.
Però en el que pràcticament no hi va haver coincidències és en la manera de materialitzar aquestes reformes, ja que, si per a Ciutadans es poden posar en marxa sense grans problemes, per al PP «no és tan senzill i cal afinar per salvaguardar totes les garanties de l'Estat de Dret», va assenyalar José Antonio Bermúdez de Castro, portaveu adjunt del PP.
Bermúdez de Castro, que va acompanyar el portaveu del PP, Rafael Hernando, a aquesta reunió amb el portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, va frenar les aspiracions de la formació taronja que es tractaven: limitació dels mandats del president del Govern i la supressió dels aforaments polítics (uns 2.000).
Girauta va admetre que hi ha una discrepància jurídica en la mesura referida als mandats del president, ja que el PP sosté que s'ha de fer mitjançant una reforma constitucional, mentre que C's considera que es pot fer amb una modificació «bastant senzilla» de la Llei del Govern.
Pel que fa a l'eliminació dels aforaments, Hernando va avisar C's que no acceptarien una reforma constitucional que pugui comportar la celebració d'un referèndum, el que passaria si Podem s'obstina a exigir-ho.
I en aquest cas, Girauta va posar la pilota a la teulada de Podem en afirmar que, si «posen pals a les rodes» a una reforma exprés de la Constitució que suposarà una «regeneració òbvia» davant quelcom que és «un clam», serà aquesta formació la que hagi de donar explicacions als espanyols.
Tampoc sembla que hi hagués sintonia total en relació amb la creació d'una comissió d'investigació sobre el presumpte finançament irregular del PP.
Mentre el portaveu de C's va assegurar tenir la «convicció» que presentaran conjuntament una petició per crear una comissió d'investigació sobre el presumpte finançament irregular del PP, possiblement la setmana que ve, Bermúdez de Castro va dir que ho estudiaran, advertint que ja hi ha en marxa una subcomissió sobre regeneració democràtica en la qual es veurà el finançament dels partits.
A més, va aprofitar per recordar que hi ha fins i tot diputats, com la socialista Margarita Robles, que han considerat poc idoni obrir en aquest moment una comissió d'investigació al Parlament quan està en curs una investigació judicial sobre aquest assumpte.
En tot cas, Girauta va deixar clar que, si el PP intenta alguna maniobra «dilatòria» en el compliment dels seus compromisos, C's buscarà una majoria alternativa per tirar endavant les reformes. |
També aposta per un túnel que permeti cobrir la Gran Via entre la plaça de les Glòries i el Poblenou
El president del Grup Popular a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, proposa cobrir les rondes de la ciutat i unir-les amb el centre a través d'un túnel.
En concret aposta per soterrar alguns trams, com el de la Ronda de Dalt a Horta, per "millorar la qualitat de vida dels veïns dels barris afectats".
Així ho ha manifestat aquest dimarts en una conferència al Col·legi d'Enginyers de Camins, Ponts i Canals.
Fernández també ha assenyalat que "cal plantejar" els estudis d'un futur túnel del Tibidabo, que segons la seva proposta tindria dues sortides, una a la Diagonal i l'altra a la Meridiana."Hem de fer possible la Barcelona dels túnels, amb el del Carrer del Foc, que ha d'unir el centre amb les rondes, (...) el de Glòries que permeti la cobertura de la Gran Via entre la mateixa plaça i el Poblenou (...) i el d'Horta, al servei del transport públic amb una clara connexió ferroviària", ha plantejat el popular.
A parer del popular, cobrir les rondes permetria guanyar espais i convertir-les en rambles al servei dels veïns "en aquells trams on sigui possible".
També ha destacat altres actuacions com "acabar d'urbanitzar i integrar al barri la Ronda del Mig" o "cobrir la Ronda Litoral en tot el front marítim".
D'altra banda, el líder dels populars barcelonins ha denunciat que la L9 ha "multiplicat per sis" el cost inicial, mentre que hi ha barris a la ciutats que no poden "gaudir" de la línia "bé perquè no s'ha construït, bé perquè hi ha estacions però els trens no hi paren".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
"És bo copiar el que es veu, però és molt millor pintar el que queda a la nostra memòria després de veure alguna cosa.
Es tracta d'una transformació en què la imaginació i la memòria treballen juntes.
Només podem reproduir allò que ens va impactar; només l'essència"
La música i la seva capacitat de transformar i persuadir s'associa a mites tan cèlebres comel d'Orfeu, que rescata Eurídice de l'inframón amb la seva lira, o bé els irresistibles cants de les sirenes, personatges híbrids que obligaven els mariners que les sentien a intentar conquerir-les, per bé que infravalorant el risc de pilotar els vaixells a una mort segura contra els penya-segats.
En tant que institució cultural, acarem aquesta temporada reflexionant sobre un dels grans reptes de la societat moderna mitjançant diferents llenguatges artístics.
Aquesta temporada la Transformació exemplifica com la música és capaç d'agitar les nostres emocions i la nostra consciència fins a obrir-se pas en quelcom nou.
Voldrem observar com l'element sonor permet induir impressions en els oients o activar records.
La música utilitzada de forma deliberada com a mecanisme de comunicació pot formar, canviar o reforçar actituds.
Tot mostrant les seves potencialitats, igual que ho fa un anunci publicitari amb la seva enorme força, veurem com un motiu musical de quatre notes: ta-ta-ta-tàààà, influeix en la nostra conducta i hi deixa una empremta indeleble i duradora.
Tots recordem com un Gregor Samsa, ja esdevingut insecte, es commou pel so del violí de la seva germana Greta a La transformació de Kafka.
Surt fascinat en un impuls de sensibilitat humana.
Aquest poder de seducció que té la música queda reflectit en notables exemples de la propera estació musical: la integral de les Simfonies de Beethoven per Gardiner, el Fidelio i la Inacabada per Dudamel, les dues grans Passions de Bach per Herreweghe, Rattle al piano acompanyant Magdalena Kožená, dos recitals del contratenor Philippe Jaroussky, el Concert de violí de Berg estrenat al Palau, a càrrec de Josep Pons amb el mateix instrument que va sonar aquella nit del 1936..., moltes experiències que conviden a una veritable transformació, a sortir de la sala essent algú diferent.
Al costat dels intèrprets tindrem una autèntica família creativa integrada per Jörg Widmann, l'actual "clàssic" de les sales que amb la seva tècnica del collage cerca noves textures; Joan Magrané, el geni revisitador dels gèneres amb una mirada posada a l'ars subtilior i el Renaixement; Joan Fontcuberta mostrant la rebel·lió física de les imatges i com aquestes evolucionen més enllà del control dels seus autors; Bill Viola, l'autor d'uns excepcionals tableaux vivants on la mística i la transformació interior són elements consubstancials; Perejaume amb un projecte que interroga sobre els límits de la identitat en les persones i com el reconeixement d'una simple signatura pot bastir l'individu, i Blanca Llum Vidal, que amb els seus versos desestabilitzarà les nostres idees d'amor per mostrar que el llenguatge del poema és polític i revolucionari.
¿Queden músiques transformadores en un present dominat pel codi de les imatges?
La música expressa tot allò que no pot ser explicat i, per tant, aquest serà un viatge que cerca l'excitació i la mutació emocional a partir de la vibració d'unes notes ordenades en un pentagrama i un programa d'activitats paral·leles que obre i construeix un debat.
Una seductora invitació que cerca la creació de mons imaginaris i invisibles, la fantasia d'altres vides possibles, la utopia d'un món millor i un regal: la il·lusió d'un impacte sensorial d'autèntica conversió. |
El president de la Generalitat Valenciana crida a "no tornar a enganyar la gent" i a buscar solucions raonables des de la concertació i l'acord
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s'ha compromès a Saragossa a que el seu govern "no farà mai de l'aigua un motiu de confrontació i de bandera política partidista".
Puig ha fet aquestes declaracions durant l'atenció als mitjans de comunicació després de la reunió que ha mantingut amb el president de l'Aragó, Javier Lambán, mantinguda a la seu del govern aragonès aquest dilluns.
El cap del Consell s'ha expressat d'aquesta manera quan estat preguntat pel transvasament de l'Ebre i ha assenyalat que si bé vol que els valencians tinguin garantida "aigua de qualitat i per a sempre" ha dit que la solució s'ha de buscar "des del diàleg i la concertació".Ximo Puig ha remarcat que "la política del PP i del confrontament no ha dut a res" i ha recordat les campanyes d'Aigua per a tothom' de les quals ha dit que han estat "molta propaganda, molta confrontació i zero resultat".
"Varen governar totes les comunitats, el govern d'Espanya, tenien tot el poder institucional i jo els pregunto: On està el transvasament?", ha dit Puig, que ha instat a "no tornar a enganyar la gent" i a "buscar solucions raonables i per a sempre i fer-o des de la concertació i des de l'acord".
Puig i Lambán reclamen a l'Estat canviar el plantejament centralista de les infraestructuresEl President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha reivindicat, juntament amb el seu homòleg aragonès, Javier Lambán, canviar el plantejament centralista que té l'Estat de les infraestructures i potenciar l'eix Aragó-Port de València com a element substancial de desenvolupament per del País Valencià i per a l'Aragó.En aquest sentit, han reclamat una bona connexió de Saragossa amb el port de València i abandonar així la radicalitat evitant que "per anar del Cantàbric al Mediterrani calgui passar per Madrid no té perquè ser així ni és el més raonable", ha dit Puig.
Altra reclamació conjunta a l'Estat és la d'accelerar les actuacions per adequar la N-232 en els trams més complicats de Terol i Castelló, la modernització de la línia ferroviària Sagunt-Terol -Saragossa, així com l'aposta clara pel Corredor Mediterrani.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El regidor de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Antoni Vives, ha donat el salt a la narrativa amb la història d'una jove parella marcada per la Guerra Civil, 'El somni de Farrington Road' (La Magrana).
El llibre és una novel·la d'amor, d'aventures i d'acció traspassada pels crus debats ideològics de l'època i una recreació d'episodis significatius del conflicte: la misteriosa mort de Durruti, les etíliques nits de Hemingway a Madrid, el compromís d'intel·lectuals catalans com Joan Sales i les canallades d'individus com Justo Bueno.
L'obra ha tingut una gran acollida i totes les crítiques s'han convertit en elogis per a l'autor de l'obra.
Julià Guillamon, en una crítica a La Vanguardia, la considera "impressionant" i que "deixa entreveure un treball enorme".
L'historiador i escriptor Paul Preston la considera "una gran novel·la que ens fa una mica millors als qui hem tingut i tindrem la sort de llegir-la".
Per al periodista Vicent Sanchis és una "una lectura obligada" i per a un altre periodista, Vicenç Villatoro, creu que és "una de les millors novel·les recents sobre la guerra".
Antoni Vives és economista, polític i escriptor.
L'any 2000 s'incorporà al govern de la Generalitat, del qual fou secretari.
Actualment és regidor de l'Ajuntament de Barcelona.
És autor de 'Catalunya entre la perplexitat i el somni' (2002), 'El nacionalisme que ve' (Premi Octubre d'Assaig 2003), 'Barcelonies: lletra de batalla per Barcelona' (2006) i 'Per què faig de polític?
Està molt ben escrita amb molta riquesa de vocabulari, es amena i sobretot dona una visió molt més centrada i real de la guerra civil de la que ens acostumen a donar.
Estem davant d\'un dels grans valors de la narrativa catalana moderna
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Entre els refugiats que van arribar el 2015 a Espanya, el 40 % són dones.
Una xifra que no ha parat de créixer i que es preveu que segueixi en augment.
De fet, a la frontera entre Grècia i Macedònia les dones ja són el 55 % del total de refugiats.
Elles són les més vulnerables a patir tot tipus d'agressions.
PASCALE COISSARD, Comissió Catalana d'Atenció al Refugiat
"Quan es troben en trànsit es troben que han de patir violacions, agressions sexuals, han de fer sexe transaccional per poder accedir per exemple a pujar a un vaixell de traficants.
Les nenes a vegades es troben que han de patir matrimoni forçat infantil."
Però alerten que fins i tot per vies oficials, com l'aeroport del Prat, s'han pogut detectar l'arribada de dones víctimes de xarxes de tràfic de persones.
Vuit des que va començar l'any.
Des de CEAR i Sicar, que treballen amb refugiats, denuncien que l'Institut Català de les Dones no està participant en les trobades per preparar l'acollida de refugiats, i això les deixa més desprotegides una vegada arriben a casa nostra.
"Les persones migrants també som dones, també som nenes, també podem ser menors no acompanyats, etc, i la manca d'aquesta visió més transversal és la que està provocant que hi hagi aquests forats, aquests filtres i aquestes possibilitats per les xarxes criminals."
Les entitats asseguren que treballen més que mai.
La xifra de refugiats el 2015 va ser gairebé el triple que 2014, de 14.600, però en canvi Espanya segueix representant només l'u per cent de persones acollides a tota la Unió Europea.
EDUARD SEGARRA TRIAS, president de Nacions Unides a Espanya
"Es un tema dramàtic, Europa està perdent els valors, està perdent els principis, està perdent el concepte de la solidaritat i la responsabilitat, aquí hi ha un tema molt greu que a Europa hi ha un cansament ciutadà, perqu+e ens toca fer això, perquè aquests diners els hem de dedicar en aquests desgraciats que venen."
XAVIER ARAGALL, expert en migracions de l'IEMed:
"Desatenció total del que havia estat fins ara un dels principals baluards de la Unió Europea que era acollir els refugiats per causa de guerra.
No hi ha pressió social, no hi han manifestacions, com en la guerra de Bòsnia, no hi ha un moviment d'ONG's potent, organitzat a nivell europeu que estigui demanant, sí manifestacions, però no és aquella força que hi havia."
Les dones ja són un 40 % dels refugiats a Espanya i la proporció va creixent.
Des de la CCAR i SICAR, entitats que treballen amb refugiats, denuncien que a casa nostra no s'estan desplegant tots els mecanismes necessaris per evitar abusos a aquestes dones, que, en molts casos, ja han patit agressions durant la fugida cap a un país més segur.
Pràcticament en tots els casos les dones demandants d'asil pateixen persecució "per qüestió de sexe " als seus països d'origen, explica Pascale Coissard, de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat.
Ja sigui per mutilació genital femenina o matrimonis forçats que poden ser infantils, uns casos que estan augmentant entre els refugiats sirians.
Però també per qüestió d 'orientació sexual i d' activisme polític, a què "s'afegeix la repressió per ser dones".
El fet és que l'exposició de les dones durant el periple cap a un país més segur està plena de riscos.
Poden patir violència i abusos sexuals tant en els països de trànsit com en els d'acollida.
En aquest viatge moltes dones es converteixen en víctimes de les xarxes criminals de tràfic d'éssers humans.
A Espanya les refugiades ja representen el 40 % del total de refugiats, i a la frontera de Grècia amb Macedònia han pujat fins al 55 %.
Reclamen la implicació de l'Institut Català de les Dones
Les dues entitats denuncien que l'Institut Català de les Dones no s'ha implicat ni participa en les reunions per preparar l'acollida dels refugiats a Catalunya.
La Rosa Cendón, de SICAR, alerta que si no s'estableixen mecanismes per atendre les refugiades es creen "forats per on les xarxes criminals poden actuar amb més facilitat i es deixa les dones en una situació més vulnerable."
De la mateixa manera, reclamen un paper més actiu de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).
Es tripliquen els sol·licitants d'asil el 2015
Si en els darrers anys la xifra de sol·licitants d'asil ha augmentat exponencialment, en el darrer any gairebé s'ha triplicat.
Ha passat dels 5.460 el 2014 als 14.600 el 2015.
La nacionalitat majoritària va ser la siriana, seguida de la ucraïnesa.
Tot i l'augment de sol·licitants, els refugiats a Espanya segueixen representant un 1 % de tota la Unió Europea.
La majoria entren per Ceuta i Melilla, però també poden entrar amb documentació falsa per l'Aeroport de Barcelona – el Prat, on SICAR denuncia que des de 2013 s'han detectat 18 dones víctimes de tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual.
"Europa està perdent els valors"
Diversos experts afirmen que la reacció d'Europa envers els refugiats suposa un retrocés dels principis fundacionals de la Unió Europea.
Consideren que la Unió podria assumir uns dos milions de refugiats i que existeixen directives de l'any 2001 que podrien accelerar el procés.
Les pressions dels països de l'Est, sumades a una manca de lideratge dels països capdavanters, com ara França o Itàlia, i una falta de compromís ferm per part de la ciutadania, han portat a deixar la responsabilitat de la crisi dels refugiats en mans de Turquia.
Segons el president de Nacions Unides a Espanya, Eduard Segarra Trias, Europa "està perdent els principis, està perdent el concepte de la solidaritat i la responsabilitat".
La mateixa opinió té Xavier Aragall, de l'IEMed, que ho compara amb la reacció ciutadana que es va produir als anys 90 durant la guerra a l'antiga Iugoslàvia: ara "no hi ha pressió social, no hi ha manifestacions, com en la guerra de Bòsnia, no hi ha un moviment d'ONG potent" que estigui demanant més implicació de la UE.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | 180 casos i quatre morts per coronavirus a Catalunya
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
El col·lectiu organitzador de la Sant Silvestre va decidir enguany donar un vessant solidari a la cursa i col·laborar amb una causa que per a ells és molt especial: el càncer infantil.
A través de les xarxes socials han explicat que "coneixem la feina de la Fundació Enriqueta Villavecchia i sabíem que entre tots, podíem ajudar-los a millorar les vides dels nens i nenes que conviuen amb aquesta malaltia i a les seves famílies".
El col·lectiu organitzador tenia clar que "la força d'un esdeveniment capaç d'aplegar més de dos milers de persones podia unir-se i anar més enllà."
El que no podien arribar a imaginar és que "la col·laboració fos tan inmensa i per això us volem donar les gràcies".
"Entre tots, hem aconseguit recaptar 2.678 euros" que aniran íntegrament destinats a la Fundació Enriqueta Villavecchia, que lluita contra el càncer infantil.
"Més que mai, estem orgullosos de la nostra ciutat, la Seu d'Urgell, i les persones que en formen part" |
Inici > El CSUC > Premsa, difusió i formació > Formació > Conferències > RIPE NCC Routing Information Service (RIS)
Comparteix aquest contingut a les següents xarxes socials:
Aquesta presentació, a càrrec de Colin Petrie, de RIPE NCC, tractarà sobre el RIPE Routing Information Service (RIS), una eina d'utilitat per esbrinar les modificacions de l'encaminament a la xarxa que permet veure i descarregar dades històriques i fer un seguiment detallat dels canvis per solucionar problemes d'encaminament, fer mapes de connectivitat, monitorar prefixes, etc. Les dades, que són obertes a la comunitat, serveixen també per fer recerca acadèmica.
En concret, a la presentació tractarà la història del servei RIPE RIS, el seu disseny actual, les operacions que porta a terme i l'anàlisi de resultats. |
El Pràcticum és una assignatura troncal de 30 crèdits (ECTS) que es du a terme en el quart curs i que es troba ubicada en el pla d'estudis del Grau d'Infermeria en el vuitè semestre, tot i que en determinades circumstàncies és pot cursar en el 7è semestre.
Es proposa elaborar un Portafoli digital (e-portafoli) per facilitar els processos d'aprenentatge de l'estudiant, i com a estratègia formativa i interactiva per l'avaluació de les competències professionals de l'estudiant en l'assignatura Pràcticum.
Els objectius proposats pel disseny i elaboració de l'e-portafoli del Pràcticum són:
Implicar a l'estudiant en l'autogestió i l'autoregulació del seu l'aprenentatge.
Demostrar els avenços realitzats en el desenvolupament de les competències professionals.
Fomentar la capacitat crítica i reflexiva en la pràctica professional.
Promoure l'interès pel desenvolupament de la capacitat creativa.
Determinar els recursos d'aprenentatge entre els diferents contextos.
Facilitar al professorat la gestió en el seguiment i l'avaluació de l'aprenentatge de l'estudiant.
Reforçar l'avaluació formativa en el desenvolupament de la competència de manera indirecta (no presencial).
Facilitar la interacció i la retroacció (feed-back) entre el professorat i l'estudiant en el desenvolupament de les competències professionals en la formació clínica.
Promoure l'interès per la formació permanent en l'estudiant.
Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
Bubaker el Hakim, considerat un dels responsables de l'atemptat de l'Estat Islàmic contra la revista satírica francesa 'Charlie Hebdo', podria seguir viu, segons ha informat aquest dissabte l'Exèrcit iraquià.
La caserna en territori sirià on estaria El Hakim va ser bombardejat al novembre per dron nord-americans, per la qual cosa llavors Washington va informar de la seva defunció.
No obstant això, ara els serveis secrets iraquians haurien informat als seus parells sirians d'una sèrie d'ubicacions suposadament utilitzades per les milícies de l'Estat Islàmic, inclosa una on estaria el propi El Hakim, ha assenyalat l'Exèrcit iraquià en un comunicat.
El comunicat explica que l'aviació del Govern sirià ha bombardejat en conseqüència diversos punts a Raqqa i l'Abu Kamal, prop de la frontera amb el Iraq.
Un portaveu militar iraquià ha explicat en declaracions a Reuters que la caserna de El Hakim ha quedat destruït, però no és clar si el propi El Hakim ha mort.
El Hakim hauria participat a la planificació contra el 'Charlie Hebdo', en la redacció del qual van irrompre dos terroristes armats coincidint amb la reunió de la directiva de la publicació satírica.
Els atacants van matar un total de 17 persones.
Posteriorment un altre milicià va matar a una policia i va prendre ostatges en un supermercat i va matar quatre persones abans de ser abatut a tirs per altres agents.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
És una llàstima que Wikileaks sigui (com ells mateixos remarquen una vegada i una altra) una entitat sense ànim de lucre, perquè si s'arribés a constituir com a empresa, ja podrien tremolar Bill Gates, Mark Zuckerberg i tots els gurus del capitalisme global.
Penso això a la vista de les notícies que últimament ens arriben dels personatges que en van ser fundadors i que ara protagonitzen unes trajectòries antisistema francament estimulants, sobretot si les avaluem des de la perspectiva del seu saldo bancari.
Primer va ser Julian Assange, cos i ànima del periodisme d'investigació dos punt zero, qui ens va alegrar l'existència amb la notícia que havia venut els drets de les seves memòries a una editorial tan alternativa com Random House Mondadori, per la modesta xifra d'1,18 milions d'euros.
Això sí, la morterada anirà destinada a sufragar les despeses ocasionades pels processos judicials contra Assange (i, si sobra alguna coseta, a les butxaques sense ànim de lucre de l'autor).
I la veritat és que encara són pocs diners per a una obra de tanta importància, perquè, el mateix autor, imbuït de franciscana modèstia, declara: "Espero que aquest llibre es converteixi en un dels documents que defineixin la meva generació.
Es tracta d'una obra molt personal, en què explico el nostre esforç global per forçar una nova relació entre la gent i els seus governs".
I ara és el senyor Daniel Domscheit-Berg, antic company de fatigues de Julian Assange, qui ens amenitza amb un seguit de manifestacions no gaire amables sobre el seu excamarada, que titlla de "megalòman" i "paranoic", i d'haver traït l'esperit fundacional de Wikileaks.
Domscheit-Berg també aclareix que, fins no fa gaire, va considerar Assange el seu millor amic, cosa que ens congratula i fins i tot ens enjogassa.
Totes aquestes revelacions i moltes més es troben contingudes, oh sorpresa, en el llibre que ha escrit Domscheit-Berg sobre la seva llibertària aventura periodística, titulat Inside Wikileaks i presentat tot just fa un parell de dies a Berlín, juntament amb l'anunci d'un nou portal de periodisme contestatari que es dirà -oh, nova sorpresa- Openleaks.
Tant el llibre d'Assange com el de Domscheit-Berg ja tenen editors catalans (Ara Llibres i La Campana, respectivament), de manera que en podrem gaudir en breu.
Fa uns anys, els catalans s'entretenien amb la polèmica que enfrontava els autors literaris amb els mediàtics, però el que segurament ningú no s'imaginava era que en pocs anys ens trobaríem en l'era dels escriptors mediàtics globals.
I, sobretot, més antisistema que un contenidor en flames.
Amb tot això, encara no s'ha contestat la pregunta del milió, i mai més ben dit: qui, com i per què finança Wikileaks.
Ara, per poc que ens descuidem, ens trobarem comprant, entre els regals de Nadal, els ninos de làtex amb les efígies d'Assange i de Domscheit-Berg.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Per commemorar el Dia Internacional de les Dones, la biblioteca de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals ha preparat l'exposició física i virtual titulada Lectures del fons en femení amb una selecció bibliogràfica que s'estructura en tres eixos: arxius i dones, dones i llibres, i feminisme.
S'ha recuperat l'exposició de l'any anterior amb la novetat de l' exposició virtual i les noves adquisicions sobre el tema.
El CRAI agraeix la col·laboració de la professora de la i secretària de la Comissió d'Igualtat de la UB, la professora Núria Jornet Benito que, al pròleg de l'exposició, remarca la necessitat de documentar i conservar la memòria del feminisme i de les dones i combatre els silencis patriarcals de la història.
Podeu visitar l'exposició física durant tot el mes de març.
L'exposició virtual la trobareu al següent enllaç i també a la nova pestanya: Web del CRAI > Biblioteques i horaris > Biblioteconomia i Documentació > Exposicions. |
El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha estat nomenat aquest dimarts 'major' de la policia catalana, el rang jeràrquic més alt que hi ha al cos policial.
El nomenament de Trapero arriba cinc mesos abans del setembre, quan en teoria ha d'acabar la legislatura hi hagi o no referèndum.
Durant l'acte, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha subratllat el compromís del Govern i dels comandaments dels Mossos d'Esquadra per treballar per "una policia europea, moderna i democràtica".
Una policia que ha assegurat "està compromesa amb la societat a la qual serveix" i que s'ha mostrat convençut que es comprometrà "amb el futur que triïn els catalans per aquest país".
En el decurs de l'acte de presa de possessió Josep Lluís Trapero com a Major dels Mossos d'Esquadra, que ha tingut lloc aquest matí al Palau de la Generalitat, el cap de l'Executiu ha recordat que aquest cos és una "institució antiga i molt arrelada a Catalunya" que "en la seva restitució va formar part del paquet de demandes de millora democràtica i d'autogovern després de la dictadura".
Amb aquesta presa de possessió, el Govern dona compliment a la llei 10/1994 de la policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra que estableix que l'escala superior d'aquest Cos ha d'estar formada per les categories d'intendent, de comissari i de major.
Fins ara només hi havia hagut un major als Mossos d'Esquadra, Joan Unió, i la categoria estava vacant des de 2008.
En un altre moment de la seva intervenció, el cap del Govern ha posat en valor el fet que els Mossos d'Esquadra sigui "un cos encara avui molt estimat i amb una altíssima valoració dels ciutadans" i ha assegurat també que es tracta d'una "policia social, que està molt arrelada a la societat i que no se'n vol desmembrar i vol continuar formant-ne part".
Per la seva banda, el nou Major dels Mossos ha coincidit amb el president que el seu nomenament "és un signe de normalitat" i suposa "un reconeixement a la majoria d'edat del cos" i "un gest que exemplifica i consolida la professionalitat del cos i és un reforç de les seves estructures".
Trapero ha ratificat el seu compromís amb "la policia professional, al servei del ciutadà i entesa com una eina que ha d'ajudar a fer millor la seva vida, més digne i on l'exercici dels seus drets i llibertats esdevinguin el nord de les nostres accions".
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'exsecretari d'Estudis de PP de Catalunya, Juan Arza, que ha dimitit pel mal resultat del seu partit a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre, ha criticat que no s'actués contra el procés independentista des de la consulta del 9-N i no s'hagi estat en aquest temps "durs amb els dirigents" en comptes d'estar durs amb la ciutadania el passat 1 d'octubre, en un dispositiu policial amb el qual ha estat crític.
"Allò va ser un desastre; desconec la cadena de comandament, qui va prendre les decisions, però algú sens dubte les va prendre i hauria d'assumir-ne la responsabilitat", ha assegurat en declaracions a la Cadena Ser, recollides per Europa Press.
"No s'hauria d'haver estat dur amb la ciutadania, amb els quals van creure en el procés, als quals no s'ha donat un relat alternatiu", ha agregat.
L'exdirigent 'popular' ha defensat no obstant això que el treball de la Policia i la Guàrdia Civil va ser "molt professional i digníssim", però ha censurat que se'ls va enviar "a la boca del llop" sense haver actuat prèviament "amb eficàcia" contra l'organització del referèndum.
"No se'n va impedir la logística, el finançament", ha argumentat.
Així, Juan Arza ha reivindicat que algú ha d'assumir la responsabilitat del que no s'ha fet bé des del punt de vista polític.
Ell ha dimitit, ha dit, "perquè algú ha d'assumir-ne la responsabilitat", malgrat que considera que la seva és "petita" i "limitada".
"No s'han estat fent les coses bé", ha opinat, i ha afegit que hi ha hagut "temps suficient" per entendre què estava passant a Catalunya.
En aquesta línia, ha justificat el mal resultat obtingut pel PP català, --que ha obtingut quatre escons en comptes dels 11 de què disposava abans dels comicis-- i ha explicat que els ciutadans "han captat" que no ho han fet "suficientment bé": "El resultat electoral és producte d'això", ha resolt.
No obstant això, ha aclarit que no atribueix la culpa "ni Rajoy ni una persona en concret", sinó que ha al·legat que és "un error sistèmic" que respon un conflicte sense "antecedents" que, al seu parer, ha "sorprès a tothom".
Per Arza, "seria injust personalitzar" ja que "totes les elits polítiques s'han vist desbordades".
Preguntat si el president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, hauria d'assumir algun tipus de responsabilitat, qui va ser el seu secretari d'Estudis 'popular' ha admès que no creu que sigui el "principal responsable" del mal resultat electoral.
Ha defensat la prudència de la seva decisió i ha recordat que Albiol havia manifestat la seva "intenció de dimitir" en un altre moment, alguna cosa que per Arza no es pot "ajornar": "No es pot deixar passar els mesos com si no hagués passat res", ha apuntat.
Sobre el futur del PP, Arza ha admès que el PP corre el risc de convertir-se a Catalunya en una força "marginal o extraparlamentària", malgrat que ell està convençut que "molta gent" comparteix la seva ideologia.
Tampoc creu no obstant això que Ciudadanos ocupi aquest espai polític, perquè "és una amalgama ideològica" i molt "versàtil" perquè no té responsabilitat de govern.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Comencen les obres de condicionament de la travessera urbana d'accés a Sant Salvador, al Vendrell.
La Diputació de Tarragona inicia avui les obres de condicionament de la travessera urbana de Sant Salvador, al Vendrell.
Els treballs contemplen l'adequació de la part final de la carretera TV-2127, de la qual és titular la l'ens supramunicipal.
L'alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, el regidor de Territori, Josep Mercadé, i el director de l'Àrea del Servei d'Assistència al Territori (SAT) de la Diputació de Tarragona, Jaume Vidal, han presentat els detalls de les obres.
El tram que es condicionarà té una llargada de 234 metres, entre la darrera rotonda existent i la cruïlla amb l'avinguda Palfuriana.
Els primers treballs han començat aquest dilluns amb la realització de diferents cates.
L'any 2008, la Diputació de Tarragona ja va executar una intervenció global de millora a la resta del traçat d'aquesta carretera.
Amb aquestes noves obres es preveu que aquesta travessera s'integri a la trama urbana de Sant Salvador.
Amb l'objectiu de millorar la mobilitat, es convertirà en sentit únic de circulació, direcció mar i la sortida es farà pel carrer Francolí.
A més, s'arranjaran i s'ampliaran les voreres així com la renovació del paviment.
Totes aquestes actuacions s'encaminen a aconseguir la reducció de la velocitat dels vehicles a l'entrada de Sant Salvador i a guanyar espai per als vianants.
Un cop executades les obres, aquest tram de via, del qual ara és titular la Diputació de Tarragona, es traspassarà a l'Ajuntament del Vendrell.
Els treballs contemplen, també, la millora del drenatge amb la construcció d'una nova xarxa d'aigües pluvials i el soterrament dels diferents serveis.
En concret, s'ha explicat que s'instal·larà un col·lector d'aigües pluvials d'un metre de diàmetre.
Pel que fa a la jardineria, es mantindran tots els plataners existents i es plantaran nous exemplars.
A més, es substituirà l'enllumenat amb LED's per tal de millorar l'eficiència energètica.
Els treballs obligaran a fer restriccions de trànsit i talls de circulació, raó per la qual s'establiran desviaments i diferents mesures per minimitzar l' afectació a veïns i usuaris de la via.
També caldrà fer un arranjament d'un tram de 150 metres de l'Avinguda Palfuriana per organitzar la circulació de la zona.
El termini previst d'execució dels treballs és de sis mesos i l'empresa adjudicatària que realitzarà les obres, per un import de 362.128 euros (iva inclòs) és Tecnologia de Firmes S.A.
Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori.
S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Després de dues setmanes i mitja de vaga, el comitè d'empresa de la planta situada a Santa Perpètua considera insuficients les propostes de la direcció i manté la vaga indefinida.
La vaga va ser convocada el passat 13 d'octubre a nivell estatal pels sindicats CCOO, UGT i CGT.
Els motius de la vaga eren l'impagament del mes de setembre i aturar els plans de l'empresa d'acomiadar a gran part de la plantilla i executar rebaixes salarials d'entre el 25 i el 35%.
Finalment en la majoria de centres es va supeditar la vaga als resultats de la negociació, però la planta de Santa Perpètua es va negar a acceptar el calendari de negociacions que va proposar l'empresa i ha mantingut la vaga indefinida.
Gaspar Fernando, delegat de CGT afirma que la vaga 'va per llarg'.
Segons el sindicalista, l'empresa ha reduït el nombre d'acomiadaments previstos però considera aquesta mesura insuficient.
L'última assemblea de treballadors celebrada dissabte passat va rebutjar el pla de viabilitat que oferia Panrico.
'Ja vam patir una reducció salarial del 25% fa dos anys, no en podríem suportar una altra, seguim mantenint les nostres reivindicacions: Cap reducció salarial i si hi ha baixes, únicament que siguin voluntàries amb 30 dies per any treballat o prejubilacions'.
Després de no arribar a cap acord, el comitè manté la vaga amb el suport de la plantilla i estudia noves accions, de moment ja han celebrat dues manifestacions i van rebre una càrrega policial en les concentracions periòdiques que realitzen a la porta del centre de treball.
Aquestes protestes han rebut el suport d'altres seccions de CGT com Correus o Cacaolat, algunes seccions de CCOO i la CUP.
Afirmen estar buscant més suports tant institucionals com en altres empreses.
'De moment anem a buscar els transportistes autònoms i les empreses d'alimentació del Vallès, els hi expliquem que si nosaltres caiem ells vindran darrera'. |
En aquesta col·lecció hi tenen cabuda totes aquelles obres que són fruit del treball documental i de recerca.
S'hi troben títols tant d'autors individuals com de grups d'estudi, relacionats amb tots els àmbits de coneixement científic de la Universitat Rovira i Virgili.
La col·lecció Eina, que va nèixer el 1996 amb la voluntat de fomentar els manuals universitaris en català, s'inscriu dins el programa Eina promogut per la Comissió de Política Lingüística de la Universitat Rovira i Virgili.
Els títols d'aquesta col·lecció volen transferir els coneixements de la Universitat a la resta de la societat i són, per tant, obres amb un eminent esperit divulgatiu perquè arribin al gran públic, més enllà de l'estricta aplicació a la docència i a la recerca.
La col·lecció Quaderns de Dret Ambiental és una iniciativa conjunta de l'Ajuntament de Vila-seca i del grup de recerca Territori, Ciutadania i Sostenibilitat (Dret Ambiental, Immigració i Govern Local) de la Universitat Rovira i Virgili amb l'objectiu de fomentar la recerca entre els joves titulats en els estudis de Dret Ambiental d'aquesta Universitat, publicant el millor treball d'investigació de cadascuna de les promocions.
Aquesta col·lecció recull estudis sobre obres d'art o d'arquitectura.
Són interpretacions originals i inèdites en què s'analitzaren objectes, no idees, per tal d'oferir als lectors, alumnes i comunitat universitària, la manera adequada d'encarar a una obra.
Aquesta col·lecció té com a objectiu editar les millors tesis doctorals en llengua catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
S'emmarca dins del Pla de Política Lingüística i pretén estimular l'ús de la llengua catalana en la redacció de les tesis, i prestigiar el català com a llengua de ciència i de recerca.
La col·lecció Eina-e naix amb la voluntat de fomentar els manuals universitaris en català i s'inscriu dins el programa Eina-e promogut per la Comissió de Política Lingüística de la Universitat Rovira i Virgili.
La Revista Catalana de Dret Ambiental és una coedició del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, a través del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona.
Així ambdues institcuions mostren el seu compromís amb la recerca de qualitat, el servei a la societat i la protecció del medi ambient.
És una publicació científica semestral, d'accés obert i gratuit, amb una política lingüística oberta que vol ser un punt de referència per a una comunitat científica i professional creixent, dinàmica i viva al voltant del dret ambiental.
La col·lecció Universitat Rovira i Virgili aplega totes aquelles obres que tracten temes directament relacionats amb la institució: la seva història, les diferents memòries dels organismes que la componen, publicacions que tenen unes característiques d'edició i de contingut que les fan singulars i totes aquelles obres d'interès general per a la Universitat.
Quaderns de la Igualtat és una iniciativa de l'Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili.
La revista Arxiu d'Etnografia de Catalunya és una publicació acadèmica electrònica vinculada al Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV i a l'ITA: Associació d'Antropologia.
Els objectius d'aquesta publicació acadèmica son promoure la investigació antropològica en base a un sentit teòric i metodològic, ampli i plural per la qual cosa publica articles, ressenyes, entrevistes i altres materials preferentment d'estudiants (que hagin presentat el Treball de Final de Màster i/o estiguin en procés d'elaboració de la seva tesi doctoral) i del grup de recerca del DAFITS, tot i que també estarà oberta a altres propostes d'altres persones que col·laborin amb el departament.
La col·lecció "Quaderns per a la Inclusió Social" pretén ser el vehicle periòdic d'anàlisi i de reflexió-formació al voltant d'uns temes que en aquests temps preocupen la societat: la vulnerabilitat i l'augment de riscos socials.
A més, vol aportar respostes i propostes per millorar i optimitzar els processos i mètodes d'intervenció social, identificar problemàtiques en funció de l'entorn per aportar coneixement i pensament a un objectiu específic: el manteniment i l'enfortiment de la cohesió social.
La col·leció Visions d'un Món Desigual ofereix de manera compartida un coneixement crític, real i formatiu, i té la voluntat de sensibilitzar a les dones i els homes del futur més pròxim en el sentit que l'obtenció i l'administració dels recursos de la terra ha de respectar els valors humans i mediambientals reconeguts en els protocols internacionals, valors que garanteixen que els éssers humans i tots els éssers vius podran continuar habitant aquesta terra.
La revista Estudis de Literatura Oral Popular neix des de l'Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (creat el 1994 i únic en el seu gènere vinculat a una universitat catalana) amb la voluntat d'esdevenir una plataforma de divulgació de la recerca en el terreny de la «literatura oral popular», una literatura que, des d'una perspectiva actual, entenem com a comunicació artística interactiva.
La revista Comunicació Educativa està editada per les àrees de didàctiques específiques de la Universitat Rovira i Virgili, i vol reflectir els progressos que s'estan produint en aquests àmbits de coneixement dins i fora del nostre país.
La revista s'adreça, preferentment, a la comunitat educativa i pretén comptar amb la col·laboració de docents dels diversos nivells: des de mestres amb treballs i experiències d'innovació docent fins a professors universitaris i membres d'institucions relacionades amb l'educació en qualsevol de les seves formes.
L'objectiu de la col·lecció Estudis sobre Conflictes Socials és construir un espai de reflexió crítica que promogui el diàleg multidisciplinari respecte dels principals conflictes socials del món contemporani.
Alhora aposta per una major difusió a la societat del coneixement i de la recerca que es duu a terme a la Universitat.
En aquest apartat es posa a l'abast de la societat tot un seguit de documentació, actes i ponències de diferents congressos i seminaris organitzats en el marc de la Universitat Rovira i Virgili.
Documents d'Arqueologia Clàssica és una col·lecció del Seminari de Topografia Antiga, Grup de Recerca adscrit al Departament d'Història i Història de l'Art de la URV i a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
Agrupa al voltant d'un programa científic unitari diferents investigadors especialitzats en l'estudi de l'urbanisme antic, l'arquitectura grega i romana, la investigació arqueològica en medis urbans, l'aplicació dels Sistemes d'Informació Geografica en Arqueologia i les fòrmules d'integració de les restes arqueològiques a la ciutat moderna.
La col·lecció Atenea, amb clara voluntat interdisciplinària, està dirigida per Montserrat Duch, i vol aprofundir en la memòria col·lectiva, conrear la perspectiva crítica de la realitat, avançar en el reconeixement de les diferències, i apostar per la igualtat entre les persones.
Càtedra Baixeras s'ha especialitzat en la recerca entorn del patrimoni literari català, amb l'objectiu de garantir la conservació de la memòria, l'estudi i la divulgació de l'obra i la personalitat de Josep Anton Baixeras i, per extensió, dels escriptors lligats al Camp de Tarragona, com a element clau d'interacció amb el territori, sempre en íntima connexió amb el patrimoni literari universal.
La Universitat Rovira i Virgili creà al 2014 la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement amb l'objectiu de promoure la difusió de coneixement especialitzat relacionat amb el desenvolupament territorial generat per les activitats universitàries en el seu entorn i l'afavoriment d'una especialització regional intel·ligent, que millori el nivell de benestar dels ciutadans.
La Càtedra es fonamenta en una realitat potser encara poc compartida: Catalunya Sud (Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre) té una dimensió social i econòmica apropiada i tots els ingredients per ser reconeguda i per evolucionar com a Regió del Coneixement, en el marc de la política regional europea d'especialització intel·ligent.
Per aquest motiu, treballa també per facilitar i contribuir a l'organització d'un sistema de governança per a la Regió del Coneixement Catalunya Sud.
La col·lecció de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement es presenta amb l'objectiu de promoure la difusió de coneixement especialment lligat al reconeixement i l'evolució de la Regió del Coneixement Catalunya Sud.
Director de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement: Francesc Xavier Grau Vidal
La col·lecció està especialitzada en patrimoni literari, entès en un sentit ampli, que comprèn tant l'obra literària com tot allò que hi està relacionat, des de l'escriptor i les circumstàncies de la creació fins a la transmissió dels textos i la gestió.
Es proposa contribuir a eixamplar les plataformes de difusió dels estudis que en aquest camp es generen i preveu la incorporació al seu catàleg d'estudis generals de literatura i de teoria literària, no necessàriament centrats en l'univers lingüístic català.
La col·lecció compta amb el recolzament de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català i del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana.
Publicacions URV és el segell editorial de la Universitat Rovira i Virgili.
Es va crear l'any 2005 amb l'objectiu d'editar i distribuir obres universitàries de caràcter institucional, docent, investigador i divulgatiu.
Amb aquest web volem apropar-vos els nostres llibres i revistes, on fem visibles els resultats de la recerca universitària i posem el coneixement al servei de la societat. |
Recull d'articles d'opinió publicats a Diari de Girona
Quan els meus fills van a jugar a futbol o bàsquet, els repeteixo sempre, fins al punt que s'ha convertit en una broma entre nosaltres: "Recordeu: elegància en la victòria i dignitat en la derrota".
Malgrat saber que el cervell adolescent és impermeable a tot consell patern, un no perd l'esperança que, a força de repetir-la, la frase arreli.
Amb el temps, la vida els donarà oportunitats de mostrar-se dignes o elegants també en àmbits allunyats de l'esport.
Mourinho no devia tenir, en la seva adolescència, un pare tan pesat.
És superb en la victòria -fent gestos davant de la banqueta rival o desafiant els seguidors de l'altre equip des de la gespa- i patètic en la derrota -no felicitant el guanyador o excusant-se en conxorxes universals-, reaccions que estan a l'abast de qualsevol.
N'hi ha prou a no arribar a home, a tenir el cervell aturat en la infantesa.
Se li pot disculpar a Mourinho que ningú li ensenyés que el valor màxim de l'esport (i de la vida, insisteixo) és assumir amb serenitat i el cap alt victòries i derrotes.
Un nen no és responsable de les mancances en la seva educació ni dient-se Mourinho.
Però no se li pot disculpar que havent viscut tants anys al Regne Unit ignori el poema més famós del país, per davant dels sonets de Shakespeare, aquell que tots els escolars britànics reciten de memòria: If (Si), de Rudyard Kipling.
L'autor d'El llibre de la selva el va dedicar al seu fill amb la mateixa intenció educativa -i molt més talent- que jo quan parlo als meus de dignitats i elegàncies: "[...]
Si pots somiar sense fer que els somnis et dominin/si pots pensar sense fer una fi dels pensaments;/si pots enfrontar-te al Triomf i al Fracàs/i tractar igual aquests dos impostors/ [...]
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,/o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,[...] /teva és la Terra i tot el que ella té/i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home". |
Ja és hora de dormir i molesteu els altres amb la vostra xerrameca.
no sortiré d'aquí sinó mort o ermità.
Prou ens valdria més que sense més trigar
Mots trets de frases en què la nostra llengua fa veure que en parla unes altres.
La d'avui ve d'aquesta imitació de l'italià: «Passi, passi, xitxarel·lo, faci moixoni i camini».
A Elna, quan volem imposar el silenci també diem: «Mutxel!» i «Fer mutxel» hi significa «callar».
El DCVB ens assabenta que són expressions que vénen de l'argot de Barcelona i Tarragona.
Tenir molta parpagàlia, expressió cent per cent palafrugellenca, vol dir ser molt xerraire.
Ves a saber si no ve de pappagalli, que en italià vol dir "lloros"...
Una observació sobre la segona frase d'exemple extreta de l'obra de Marc Pastor: «La vaig fer moixoni».
Aquesta frase conté una error gramatical.
Si bé 'fer moixoni' significa 'callar' o 'desplaçar-se en silenci com ho fan els gats', no podem pas reemplaçar sistemàticament 'callar' per 'fer moixoni' sense alterar l'estructura de la frase.
En el cas que ens interessa: «La vaig fer callar» esdevé «Li vaig fer fer moixoni» i no pas «La vaig fer moixoni» com ho escriu en Marc Pastor.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Venta de Arlás (Navarra).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Venta de Arlás per organitzar la teva escapada rural. |
Centenars de persones provinents de tot el ventall de l'esquerra van mostrar que l'independentisme també pot ser hegemònic entre els sectors en lluita per una societat més justa.
Pel camí, però, alguns han perdut l'ús correcte de la llengua (què és això de "juntem-nos" en lloc del català "ajuntem-nos"?) i algun aspecte històric i simbòlic més, que desllueixen els posicionaments polítics sòlids que es van exposar amb contundència.
La desmemòria també ha arribat a l'esquerra.
No és l'única vegada que Els Segadors (l'himne revolucionari del poble català) no clou un acte independentista.
Tampoc no és la darrera vegada que la història de l'independentisme es resumeix saltant-se les experiències de lluita dels anys 80 i 90, on els episodis emblemàtics de la repressió contra el nostre moviment (les detencions de la pancarta d'independència del 1982, les tortures i detencions del 92...), brillen per la seva absència...
Mentre a Portugal ressonava la famosa i entranyable cançó revolucionària "Gràndola vila morena" que vam sentir ahir, a Barcelona hi havia independentistes a la presó.
Un testimoni de lluita que cap independentisme d'avui no es pot permetre el luxe d'oblidar. |
Tot i que el focus mediàtic aquests dies se centra en els pactes per formar els governs autonòmics i locals, el cap de l'Executiu en funcions, Pedro Sánchez, ja està pensant com serà el seu futur Gabinet i quins canvis vol fer per afrontar la nova legislatura.
Una de les modificacions que en principi està obligat a dur a terme és la de substituir el ministre d'Exteriors en funcions, Josep Borrell, que ha sigut cap de cartell en les europees i a partir del juliol començarà una nova etapa al Parlament d'Estrasburg.
En el departament, els noms del possible successor del polític català ja estan corrent i entre els que més es repeteixen s'inclou el de Cristina Gallach (Barcelona, 1960), l'única espanyola que ha estat en llocs rellevants en les tres grans organitzacions internacionals: l'OTAN, l'ONU i la Unió Europea, de la qual és alta funcionària.
Gallach, actual alta comissionada per a l'Agenda 2030, com es coneix el pla de compliment dels objectius de desenvolupament sostenible de l'ONU, treballa al complex de la Moncloa des del juliol del 2018.
El seu nom ha entrat a les travesses juntament amb el de José Manuel Albares, assessor internacional del cap de l'Executiu la legislatura passada, i l'exministre d'Agricultura, Luis Planas.
El perfil de l'alta funcionària respondria a la voluntat del dirigent socialista de potenciar la igualtat de gènere dins del Consell de Ministres i donar visibilitat, en aquest cas, a la dona que actualment ha tingut una llarga trajectòria internacional en les principals institucions de tot el món.
Llicenciada en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Colúmbia, Gallach va ser portaveu i directora de Comunicació de Javier Solana en la seva etapa com a secretari general de l'OTAN (1996-1999) i també com a cap de la diplomàcia europea (1999-2009).
L'any següent es va encarregar de la representació a Brussel·les de la presidència espanyola de la Unió Europea i, després d'altres càrrecs internacionals, es va convertir en vicesecretària general de l'ONU (2015-2017), etapa en què va coincidir amb Ban Ki-moon i António Guterres de presidents.
Juntament amb l'alta comissionada, els altres favorits per substituir Borrell són Albares i Planas.
Diplomàtic i assessor internacional de Sánchez, a qui acompanya en tots el seu viatges, Albares seria un nomenament ben rebut pel cos d'Exteriors.
El de Planas seria una opció més política, però el ministre ja ha exercit d'ambaixador al Marroc i davant les institucions europees.
La seva trajectòria és molt àmplia: eurodiputat, diputat, senador i conseller de la Junta d'Andalusia.
La seva hipotètica designació, a més, aprofundiria en la tendència de Sánchez a donar llocs de gran responsabilitat a socialistes andalusos crítics amb Susana Díaz, després d'haver impulsat com a vicepresident del Congrés Alfonso Rodríguez Gómez de Celis.
Algunes fonts, no obstant, apunten una altra possibilitat: que Borrell, que va guanyar les eleccions de diumenge passat amb 20 europarlamentaris després d'haver mostrat en privat reticències a assumir la candidatura a Estrasburg, continuï com a ministre.
Però el dirigent català, que ja va encapçalar la llista dels socialistes a l'Eurocambra el 2004, està cridat, en principi, a ocupar un lloc d'alta responsabilitat en la futura Comissió Europea.
Aquest va ser, segons fonts de la Moncloa, el compromís que Sánchez va adquirir amb ell quan el va nomenar candidat. |
Un festival ubicat enmig de la història
Els llocs amb història tenen una energia diferent.
No en va, civilitzacions antigues van decidir-hi ubicar la seva residència, les seves fortificacions i els seus temples.
Montblanc té algunes de les més espectaculars localitzacions del país, des dels seus 1500 metres de muralles i totes les restes de l'Edat Mitjana, fins a espais emblemàtics com els porxos de Cal Malet a la Plaça Major o l'Església de Santa Maria.
Enguany, el festival Essències proposa un maridatge diferent per a cada nit.
La primera proposta combina el millor jazz català amb una Mostra de vins DO Conca de Barberà on els productors de la terra oferiran i aconsellaran als visitants els productes més adients als seus paladars.
La nit de diumenge es presenta més mogudeta.
En una edició més reivindicativa que mai, combinarem el mestissatge, el reggae i l'ska amb la mostra de cervesa artesana dels millors productors del Camp de Tarragona.
Els cap de cartell són la trompetista, saxofonista i cantant de jazz catalana Andrea Motis, el mític grup d'ska barceloní Dr Calypso i el raper Pablo Hasél, que va ser detingut per les seves cançons en contra de la corona espanyola.
Les seves cançons de crítica social i rap antisistema marcaran un festival que també ha volgut sumar-se amb aquest convidat al lema que la cultura contribueix a canviar la societat.
Les bandes de jazz la Stromboli Jazz Band i La Vella Dixieland donen forma a un cartell marcat principalment per l'estil musical de Nova Orleans, el reggae i altres músiques d'arrel i urbanes.
També l'apartat de discjòqueis es presenta interessant a l'Essències.
Un dels convidats serà Ishmael Sustraivibez.
Aquest col·leccionista de discos ens permetrà entrar en el seu univers que va del punk i l'ska, estils que van ser l'inici d'un viatge musical, fins a Jamaica i a la diàspora caribenya de Londres.
L'acompanyarà al cartell Miguel Caamaño (Dj Cornelius) amb els seus ritmes d'arrel jamaicana.
També crida l'atenció el Babel Sound System, un projecte musical nascut a Barcelona de la mà d'un veneçolà que va decidir construir artesanalment el seu aparell de sons enfocat a crear sons d'arrel i ritmes caribenys.
I perquè volem que el pla sigui complet, no tot serà ballar.
Forma part de la tradició de l'Essències l'oferta gastronòmica de proximitat.
Enguany, com una de les novetats, hi haurà una concentració de foodtrucks on es podrà degustar el més variat i pintoresc de la cuina local i internacional.
Exemples: arrossos, fish&chips, barbacoa, tacos, pizzes, gelats o sucs naturals, entre d'altres, per poder recuperar forces en tot moment. |
Per què predomina el 3 a començament de temporada entre les registres de la majoria de colles?
Per què a final de curs també ho fan les estructures de 2 o torre?
Aquests preguntes apareixen en el moment d'analitzar els millors resultats de les colles que fan castells de 7 en amunt, tant en l'equador de la temporada com en la seva finalització.
L'estructura del 3 predomina a aquestes alçades com el castell sostre entre la majoria de colles, mentre que la del 2 ho és a final de temporada, segons les dades del curs passat.
27 colles, de les 54 que han alçat enguany castells a partir del 4de7, tenen en el 3de7, el 3de7a, el 3de7s, el 3de8 o el 3de9f la seva màxima fita assolida aquest 2015.
La següent estructura és la del 4: deu colles tenen a mig curs el sostre entre el 4de7, el 4de7a, el 4de8 o el 4de9f.
El 2 marca el límit de vuit colles, el 7 el tenen com a millor castell set colles, mentre que cap té el seu sostre en el pilar o l'estructura del 9.
En la següent taula es pot apreciar el millor castell segons la taula de punts.
Són dades a 15 de juliol de 2015 de les colles de 7 en amunt, ordenades per estructures i nivell:
En finalitzar el 2014 les dades van revelar que la temporada passada el 2 o torre va ser el castell sostre de moltes colles, seguit de l'estructura del 3 –tot i que en aquest cas té més variants–.
Divuit colles van tenir una torre com a millor resultat, quinze van obtenir-lo amb el 3, nou van marcar el seu sostre amb el 4, cinc van tenir-lo amb el 5, sis colles van fer el 7 com a millor opció i dues va ser amb el 9.
Aquest càalcul s'ha fet tenint en compte el valor superior dels castells descarregats.
En aquest sentit, es poden apuntar dos casos: quan el pilar coronat podria ser considerat millor que la torre descarregada i quan un 5 coronat pot considerar-se superior a una torre completa.
Contemplant aquista opció, el 3 i la torre haurien marcat el sostre per igual a 15 colles.
Taula que representa literalment les 55 fites màximes del 2014, la millor de cada colla, ordenades en columnes per estructura:
Foto: 3de8 dels Xics de Granollers el 5 de juliol a Barberà de Vallès
Més de 3.000 castells a partir del 4de7 |
El comitè d'empresa de Barclays Bank SAU plantejarà aquest dilluns en assemblea un calendari de mobilitzacions durant el mes de febrer a Madrid en rebuig de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) presentat per CaixaBank després d'adquirir el negoci.
Segons han informat a Europa Press fonts sindicals, la proposta inclou concentracions davant d'instal·lacions de La Caixa a la capital espanyola i a partir de mitjans de mes aturades parcials.
La negociació oficial de l'ERO comença aquest dilluns i suposa una reducció de plantilla de gairebé el 50%, amb afectació per a 1.120 treballadors, xifra que els sindicats rebutgen perquè la veuen excessiva.
En canvi, l'entitat defensa la reestructuració per "dotar als negocis de Barclays Bank SAU de l'escala adequada i convertir-los en una activitat eficient i rendible", segons ha explicat a l'anunciar l'ERO als sindicats.
La nova direcció considera necessari ajustar la seva plantilla perquè l'entitat sigui viable econòmicament i confia a arribar a un "acord satisfactori amb els representants laborals".
La proposta inicial de cara a la negociació de l'ERO és de baixes voluntàries amb indemnitzacions de 30 dies per any de servei amb un límit de 24 mensualitats més una prima de voluntarietat de 1.000 euros per cada tres anys de prestació de serveis.
Per als més grans de 53 anys a 31 de desembre de 2014 (un màxim de 112 persones), l'entitat ha posat sobre la taula una indemnització equivalent al 70% del salari net fins a 61 anys, amb abonament del Conveni Especial amb la Seguretat Social (CESS) fins a 61 anys, amb descompte de les prestació de desocupació.
Si no se supera el número de 1.120 voluntaris, els acomiadaments forçosos comptaran amb una indemnització de 28 dies per any treballat amb un límit de 22 mensualitats.
En els tres casos, l'entitat financera posa un límit màxim de 180.000 euros de cost per a l'empresa.
La direcció no ha concretat si es produirà mobilitat laboral però ha presentat al comitè -compost al 50% per CCOO i UGT- el que pagaria si es traslladessin llocs de treball: 6.000 euros de 50 a 100 quilòmetres; 12.000 fins a 200 quilòmetres; 15.000 fins a 300 i 18.000 a més de 300 quilòmetres.
CaixaBank ha adquirit els negocis de banca minorista, gestió de patrimonis i banca corporativa de Barclays Bank a Espanya --el grup Barclays manté al país Barclaycard i el negoci de banca d'inversió--, i Barclays Bank SAU s'ha convertit en nova filial del grup CaixaBank.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Obro el fil per anar posant tota informació, fotos, etc. del que vaigue passant.
...per si algú té dubtes sobre què és el blaverisme.
Per què no els envien a Sudamèrica?
He vist moltes banderes espanyoles a València avui.
Espere que canvie de Govern i que eixes banderes i l'himne espanyol deixen de formar part de les falles.
M'alegre de vore que els valencians/es tinguin aquest esperit de lluita malgrat les dificultats en que es troben.
Curiosa foto publicada per ERPV on es veuen falleres puny en alt i amb la banda de les falleres quatribarrades sense blau.
Què collons de manipulació tenen els d'ERPV i tu per palmero!
Eixa senyera és la Coronada del Rat Penat de València, amb un bon tros de reial blau, en la plaça de bous de València.
Es veu que a alguns "d'esquerres" sí que els agraden les retallades, quan els interessa.
L'única crítica més o menys realista és lo de laïca, doncs afegits com l'ofrena continuen ben vius, però la realitat és que si ú no vol participar en l'ofrena... doncs no va, serà que no hi han fallers que no han anat mai a cap ofrena.
Qui vulga ser reivindicatiu... que propose en junta general que el monument el facen els fallers i que s'involucre en un monument reivindicatiu.
I en definitiva, eixa és la participació de tots els fallers a les seues falles.
Que hi han que no es preocupen de res i sols van a fartar? doncs com tots!
La realitat és que de totes les comissions de la ciutat de València només una falla no va a l'ofrena, i està fora de la Junta Central Fallera.
Es poden criticar moltes coses des de fora, es poden canviar algunes des de dins, però el que s'ha demostrat a la ciutat de València és que només aquelles que estan fora de la JCF són les que estan realment recuperant l'esperit popular i participatiu que ha de tindre qualsevol festa.
El tema és: cal fer ghettos, o pel ocntrari assumim que hi ha gent a la que li agrada l'ofrena i, simplement, diem que a nosaltres això no ens representa.
Pensava que no estava (ho he buscat ara i tampoc ho he trobat) de totes maneres, pensava en models així o en les Falles Populars i Combatives que cada vegada arrepleguen a més gent a Ciutat Vella.
No m'agraden els ghettos, per això no m'agraden les falles convencionals actuals de la Ciutat de València, als pobles és una altra cosa i a cada comissió es fa una cosa o altra i si que es poden fer molts canvis.
I respecte a l'ofrena, pense que la majoria de la gent va perquè la falla va i perquè li han dit, o pensa, que és de tota la vida i no s'han parat mai a pensar que estan fent en eixe moment.
Tòpics, tòpics i tòpics.A València no es poden fer monuments crítics?
Els de Blanqueries no fan el monument i la festa que volen sense necessitat de ser d'extrema esquerra? (ni del PSOE, que han intentat fer entrisme en diferents etapes) La falla de Castielfabib és fer immobilisme?
Què no s'han plantat falles super-crítuiques en Especial i Primera dissenyades pels dibuixants del Jueves o per Paco Roca?
Mestre Gozalbo no va guanyar en primera A traguent al bigotes o qualificant de pirates a Standard and Poors? i tot el que em puga deixar.
Per cert, de traca lo de dir que "les falles són ghettos" i contraposar el model amb les Fapoco, que són el circuit alternatiu i "a su bola" de les falles.
Si no vols ghettos, aleshores han d'entrar on estan els altres, no fer-te el teu ghetto.
Només vos dic que reflexioneu sobre el cens faller que te la ciutat i quanta gent desfila en l'ofrena.
Els que van a l'ofrena no són la majoria de fallers.
Clar que és la senyera amb blau local i la ciutat de València, jo he dit alguna cosa sobre eixa bandera?
17 de març - Rita Barberà saluda a la Infifalla
Udolant es com millor queda: cal escampar aquesta foto a les pròximes municipals.
Fixa't en la mà: està ensenyant el ditet.
Clar, més monstruosa... i impotent devant la débacle que li ve.
De jove era una coetera ravatxola que anava per les festes del poble a llançar traques i coets.
Allí lligava amb les seues futures amigues, a les quals, segons sembla, els posa negoci o piset.
De bosses regalades (de milers d'eurons) ella i les conselleres peperes en deuen tindre armaris plens.
València és la ciutat de major contaminació lumínica del món o de les que més.
I després és de les més endeutades.
Això és l'obra de la (Caga)rita.
Fabra fa la màxima cara de fàstic que sap.
Un dia bombardejarem un turó durant 12 hores.
Quan tot va acabar, vaig pujar.
Ni un sol cadàver pudent d'aquests fotuts xinesos.
Algun dia aquesta guerra acabarà (Apocalypse Now)
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Per resolució de 26 de juliol de 1994 es van crear els fitxers automatitzats que contenien dades de caràcter personal existents a la Universitat d'acord amb la llavors vigent Llei orgànica 5/1992, de 29 d'octubre.
El temps transcorregut i els canvis que han tingut lloc en la millora de la gestió fan necessària la supressió dels fitxers creats per la resolució de 26 de juliol de 1994 i la creació de nous.
Per resolució de 26 de juny del 2003 s'han establert les mesures organitzatives necessàries per a l'aplicació de les previsions de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, i la seva normativa de desenvolupament.
D'acord amb l'article 20 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal estableix que la creació, modificació o supressió dels fitxers de les administracions públiques només es podran fer mitjançant una disposició general publicada al Boletín Oficial del Estado o al Diari oficial corresponent.
Per tal de donar compliment al mencionada Llei orgànica 15/1999 respecte dels fitxers que contenen dades personals gestionats per la Universitat Pompeu Fabra, i assegurar l'exercici dels drets legítims dels interessats
En virtut de les competències que m'atorguen els Estatuts,
Es creen els fitxers automatitzats que figuren a l'annex I de la present resolució.
Aquests fitxers estaran sotmesos a la normativa vigent sobre protecció de dades de caràcter personal.
Se suprimeixen el Fitxer de personal acadèmic i el Fitxer de personal d'administració i serveis creats per resolució de 26 de juliol de 1994.
Les dades personals d'aquests fitxers s'integren en el fitxer Gestió integrada de personal creat per la present resolució.
Se suprimeix el Fitxer d'alumnes creat per resolució de 26 de juliol de 1994.
Les dades personals d'aquest fitxer s'integren en el fitxer Gestió acadèmica creat per la present resolució.
Es deroga la resolució de 26 de juliol de 1994 sobre la regulació del tractament automatitzat de dades de caràcter personal.
Aquesta resolució entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Nom del fitxer: Gestió acadèmica.
Finalitat i usos previstos: Servei públic de l'ensenyament superior.
Admissió, matrícula, avaluació i gestió de l'expedient acadèmic dels alumnes.
Proves d'aptitud de la llicenciatura en Traducció i Interpretació.
Publicació de les qualificacions.
Anàlisi de l'evolució i del rendiment dels estudiants.
Registre i expedició de títols.
Accés als serveis de la Universitat.
Programa d'Ensenyament d'Idiomes.
Programa d'Activitats Acadèmiques Especials.
Programa d'Estudis per a Estrangers.
Estudis d'ocupació i d'inserció laboral.
Persones o col·lectius afectats: Sol·licitants d'accés a la Universitat i estudiants matriculats.
Procedència de les dades de caràcter personal: El mateix interessat o el seu representant legal.
Transmissió electrònica de dades/internet.
Suport utilitzat per a l'obtenció: Paper.
Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu (DNI/NIF, número de la Seguretat Social/mutualitat, nom i cognoms, adreça (postal i electrònica), telèfon).
Dades personals (dades de família, data de naixement, lloc de naixement, sexe, nacionalitat, llengua materna).
Dades socials (característiques d'allotjament, habitatge).
Dades acadèmiques i professionals (formació, titulacions, historial d'estudiant).
Dades de treball (llocs de treball).
Dades de transaccions (transaccions financeres).
Cessions de dades previstes: Únicament es preveu cedir-les a tercers quan la cessió estigui autoritzada per una llei (art. 11.2 a) LOPD) (Tresoreria General de la Seguretat Social), a altres administracions per a l'exercici de competències iguals o que versin sobre les mateixes matèries (art. 21.1 LOPD) (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, Consejo de Coordinación Universitaria,), i quan sigui necessari per desenvolupar la relació jurídica amb la persona interessada (art. 11.2 c) LOPD) (entitats bancàries per tal de gestionar el cobrament de la matrícula, Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca).
Amb el consentiment previ dels alumnes, es podran cedir les dades a entitats vinculades a la Universitat o que prestin serveis educatius (cursos, beques, avantatges per a estudiants) (art. 11.1 LOPD).
Responsable dels fitxers de la UPF: Gerent.
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Vicegerent de Gestió Acadèmica i Sistemes d'Informació (Plaça de la Mercè, 12.
Mesures de seguretat: Nivell mitjà.
Finalitat i usos previstos: Gestió de les beques i els ajuts a l'estudi convocats pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.
Persones o col·lectius afectats: Estudiants de primer i segon cicle sol·licitants de beques.
Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades especialment protegides (minusvalideses) Dades de caràcter identificatiu (DNI/NIF, nom i cognoms, adreça (postal i electrònica), telèfon).
Dades personals (estat civil, dades de família, data de naixement, lloc de naixement, edat, sexe, nacionalitat).
Dades socials (propietats i possessions).
Dades acadèmiques i professionals (historial d'estudiant).
Dades de treball (situació d'atur, invalidesa).
Cessions de dades previstes: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport (art. 21.2 LOPD).
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Servei de Programació i Gestió Acadèmica (Carrer Ramon Trias Fargas, 25-27.
Mesures de seguretat: Nivell alt.
Nom del fitxer: Mobilitat internacional dels estudiants.
Finalitat i usos previstos: Gestió de programes de mobilitat i intercanvi d'estudiants.
Emissió del carnet de la UPF, seguretat i control d'accés als edificis i accés als serveis de la Universitat per als estudiants de fora de la UPF.
Persones o col·lectius afectats: Estudiants propis o d'altres universitats que participen en programes de mobilitat i intercanvi.
Suport utilitzat per a l'obtenció: Via telemàtica.
Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu (DNI/NIF, nom i cognoms, adreça (postal i electrònica), telèfon, número de registre personal, passaport).
Dades personals (data de naixement, lloc de naixement, edat, sexe, nacionalitat, llengua materna).
Dades socials (participació en activitats de cooperació o voluntariat per a la convocatòria del programa de voluntariat acadèmic).
Dades econòmico-financeres i d'assegurances (dades bancàries).
Cessions de dades previstes: Únicament es preveu cedir-les a tercers quan sigui necessari per desenvolupar la relació jurídica amb la persona interessada (art. 11.2 c) LOPD) (universitats que han subscrit un conveni bilateral amb la UPF).
Transferències de dades a països tercers: Únicament es preveu transferir-les quan sigui necessari per la celebració o execució d'un contracte celebrat o per celebrar, en interès de l'afectat, pel responsable del fitxer i un tercer (art. 34 LOPD) (universitats que han subscrit un conveni bilateral amb la UPF).
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Àrea de Relacions Internacionals (Plaça de la Mercè, 12.
Mesures de seguretat: Nivell bàsic.
Nom del fitxer: Gestió de la recerca.
Finalitat i usos previstos: Gestió dels ajuts, les beques i els convenis de I+D+I. Gestió dels contractes i convenis signats a l'empara de l'art. 83 LOU.
Registre de becaris i de personal contractat a càrrec d'ajuts i de convenis i contractes signats a l'empara de l'art. 83 LOU.
Persones o col·lectius afectats: Personal docent i investigador i becaris de recerca vinculats a la UPF.
Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu (DNI/NIF, nom i cognoms, adreça (postal i electrònica), telèfon, número de registre personal).
Dades personal (data de naixement, sexe, país d'origen).
Dades acadèmiques i professionals (formació, titulacions, experiència professional, pertinença a col·legis o a associacions professionals, publicacions, codis d'àrea UNESCO).
Dades de treball (cos/escala, categoria/grau, llocs de treball).
Dades d'informació comercial (creacions artístiques, literàries, científiques o tècniques).
Cessions de dades previstes: Únicament es preveu cedir-les a tercers quan sigui necessari per a desenvolupar una relació jurídica amb la persona interessada (art. 11.2 c) LOPD) (organismes públics per a la tramitació i justificació de beques i ajuts oficials).
Transferències de dades a països tercers: Únicament es preveu transferir-les quan sigui necessari per la celebració o execució d'un contracte celebrat o per celebrar, en interès de l'afectat, pel responsable del fitxer i un tercer (art. 34 LOPD) (organismes públics per a la tramitació i justificació de beques i ajudes oficials).
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Servei de Recerca (Plaça de la Mercè, 12.
Nom del fitxer: Gestió econòmica.
Finalitat i usos previstos: Gestió de les transaccions econòmiques realitzades amb proveïdors, clients i tercers en general.
Gestió tributària i de recaptació.
Persones o col·lectius afectats: Qualsevol entitat, persona física o jurídica, que manté relacions econòmiques amb la Universitat.
Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu (DNI/NIF, nom i cognoms, adreça (postal i electrònica), telèfon).
Dades d'informació comercial (activitats i negocis).
Dades de transaccions (dades bancàries).
Dades de transaccions (béns i serveis subministrats per l'afectat, béns i serveis rebuts per l'afectat, transaccions financeres, compensacions/indemnitzacions)
Cessions de dades previstes: Únicament es preveu cedir-les a tercers quan la cessió estigui autoritzada per una llei (art. 11.2 a) LOPD) (Agència Estatal d'Administració Tributària, Departament d'Economia i Finances, Sindicatura de Comptes de la Generalitat), a altres administracions per a l'exercici de competències iguals o que versin sobre les mateixes matèries (art. 21.1 LOPD) (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació), i quan sigui necessari per desenvolupar la relació jurídica amb la persona interessada (art. 11.2 c) LOPD) (administracions públiques per a justificacions d'ajuts, entitats bancàries).
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Servei de Pressupostos i Finances (Plaça de la Mercè, 12.
Mesures de seguretat: Nivell mitjà
Nom del fitxer: Gestió integrada de personal.
Finalitat i usos previstos: Gestió administrativa i econòmica del personal.
Promoció i selecció de personal, oposicions i concursos.
Sol·licituds de visat o de permís de residència.
Acció social a favor del personal d'administració i serveis.
Concessió i gestió de permisos, llicències i autoritzacions.
Planificació i control de l'activitat docent.
Control horari de la jornada laboral del personal d'administració i serveis.
Anàlisi de l'evolució i del rendiment de les activitats docents, d'investigació i gestió de la Universitat.
Persones o col·lectius afectats: Personal d'administració i serveis i personal docent i investigador de la Universitat Pompeu Fabra i dels candidats que es presenten a les convocatòries d'accés.
Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades especialment protegides (minusvalideses).
Dades relatives a la comissió d'infraccions (infraccions administratives).
Dades de caràcter identificatiu (DNI/NIF, número de la Seguretat Social/mutualitat, nom i cognoms, adreça (postal i electrònica), telèfon, imatge/veu, número de registre personal).
Dades socials (llicències, permisos, autoritzacions).
Dades acadèmiques i professionals (formació, titulacions, experiència professional).
Dades de feina (cos/escala, categoria/grau, llocs de treball, dades no econòmiques de nòmina, historial del treballador).
Dades econòmico-financeres i d'assegurances (dades bancàries, dades econòmiques de nòmina, dades sobre deduccions impositives/impostos, subsidis, beneficis).
Cessions de dades previstes: Únicament es preveu cedir-les a tercers quan la cessió estigui autoritzada per una llei (art. 11.2 a) LOPD) (Tresoreria General de la Seguretat Social, Registre de Personal del Ministeri d'Administracions Públiques, Consejo de Coordinación Universitaria, Agència Estatal d'Administració Tributària, MUFACE), a altres Administracions per a l'exercici de competències iguals o que versin sobre les mateixes matèries (art. 21.1 LOPD) (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació) i quan sigui necessari per desenvolupar la relació jurídica amb la persona interessada (art. 11.2 c) LOPD) (entitats bancàries per a l'abonament de la nòmina).
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Servei de Personal (Plaça de la Mercè 12.
Nom del fitxer: Control horari del personal d'administració i serveis
Finalitat i usos previstos: Gestió del control horari de la jornada laboral del personal d'administració i serveis.
Persones o col·lectius afectats: Personal d'administració i serveis.
Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu (DNI/NIF, número de la Seguretat Social/mutualitat, nom i cognoms, número de registre personal).
Dades de característiques personals (data de naixement, sexe).
Dades de circumstàncies socials (llicències, permisos, autoritzacions).
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Servei de Personal (Plaça de la Mercè, 12.
Mesures de seguretat: Nivell bàsic
Nom del fitxer: Formació del personal.
Finalitat i usos previstos: Sistema integrat per a la programació, la gestió i l'avaluació dels plans de formació del personal.
Persones o col·lectius afectats: Personal d'administració i serveis i personal docent i investigador.
Dades acadèmiques i professionals (formació i titulacions).
Dades de treball (cos/escala, llocs de treball, historial del treballador).
Nom del fitxer: Sistema de gestió de la docència.
Finalitat i usos previstos: Sistema integrat per a la planificació i el control de l'activitat docent i per a la gestió dels espais docents.
Persones o col·lectius afectats: Personal docent i investigador.
Dades personals (data de naixement, lloc de naixement, sexe, nacionalitat).
Dades de treball (cos/escala, categoria/grau, historial del treballador).
Nom del fitxer: Sistema d'acreditació d'usuaris.
Finalitat i usos previstos: Gestionar l'assignació de nivells d'accés als serveis de la Universitat i els sistemes d'identificació.
Persones o col·lectius afectats: Membres de la comunitat universitària i tercers vinculats.
Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu (DNI/NIF, nom i cognoms, adreça (postal i electrònica), imatge/veu).
Dades personals (data de naixement, sexe).
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Unitat d'Informàtica (Carrer Ramon Trias Fargas, 25-27.
Nom del fitxer: Pràctiques i borsa de treball.
Finalitat i usos previstos: Gestió de la inserció laboral dels estudiants i dels graduats de la UPF i dels convenis de pràctiques.
Persones o col·lectius afectats: Estudiants i graduats que sol·liciten inscriure's a la borsa de treball de la UPF o participar en convenis de pràctiques.
Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu (DNI/NIF, nom i cognoms, adreça (postal i electrònica), telèfon, imatge/veu).
Dades personals (estat civil, data de naixement, lloc de naixement, edat, sexe, nacionalitat, llengua materna).
Dades socials (situació militar, afeccions i estils de vida).
Cessions de dades previstes: Únicament es preveu cedir-les a tercers quan sigui necessari per desenvolupar la relació jurídica amb la persona interessada (art. 11.2 c) LOPD) (empreses i institucions que acreditin una oferta de treball o que hagin subscrit el corresponent conveni de pràctiques).
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Gerent (Plaça de la Mercè, 12.
Nom del fitxer: Servei de Biblioteca.
Finalitat i usos previstos: Gestió del préstec de documents de la biblioteca.
Notificació de les adquisicions sol·licitades.
Sancions per les devolucions dels documents fora de termini o per la no devolució.
Persones o col·lectius afectats: Estudiants, personal docent, personal d'administració i serveis de la UPF i terceres persones expressament autoritzades.
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Biblioteca (Carrer Ramon Trias Fargas, 25-27.
Nom del fitxer: Préstec interbibliotecari.
Finalitat i usos previstos: Gestió del préstec interbibliotecari de documents.
Nom del fitxer: Activitats socioculturals.
Finalitat i usos previstos: Difusió i gestió d'activitats culturals, esportives, artístiques i socials i del programa d'acollida dels nous estudiants.
Persones o col·lectius afectats: Membres de la comunitat universitària i terceres persones que participen en les activitats.
Dades acadèmiques i professionals (formació, titulacions, experiència professional, pertinença a col·legis o a associacions professionals).
Dades de treball (lloc de treball).
Dades de transaccions (béns i serveis rebuts per l'afectat).
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Servei d'Atenció a la Comunitat Universitària (Plaça de la Mercè, 12.
Nom del fitxer: Persones amb necessitats especials.
Finalitat i usos previstos: Informació, orientació i seguiment dels membres de la comunitat universitària que requereixin serveis o adaptacions especials.
Persones o col·lectius afectats: Membres de la comunitat universitària amb necessitats especials.
Dades de caràcter identificatiu (DNI/NIF, nom i cognoms, adreça (postal i electrònica), telèfon).
Dades acadèmiques i professionals (formació, titulacions).
Nom del fitxer: Serveis a organitzacions estudiantils.
Finalitat i usos previstos: Gestió de les ajudes a les organitzacions estudiantils reconegudes per la Universitat i de l'accés dels seus membres a locals i equipaments de la Universitat.
Persones o col·lectius afectats: Membres de les organitzacions estudiantils reconegudes per la Universitat.
Altres persones físiques diferents de l'afectat o el seu representant.
Procediment de recollida: Instàncies i comunicacions.
Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades especialment protegides (pertinença a una associació o organització estudiantil).
Nom del fitxer: Registre general.
Finalitat i usos previstos: Registre d'entrada i sortida de documents.
Persones o col·lectius afectats: Persones que presenten o envien escrits a la Universitat i persones a les que s'envien escrits.
Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu (nom i cognoms).
Dades de treball (categoria/grau, llocs de treball).
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Secretaria general (Plaça de la Mercè, 12.
Nom del fitxer: Gestió d'arxius.
Finalitat i usos previstos: Gestionar i controlar els expedients i la seva evolució al llarg del cicle vital, així com la seva localització en els diferents arxius de la Universitat.
Protecció del patrimoni documental.
Fins científics, històrics i estadístics.
Persones o col·lectius afectats: Membres de la comunitat universitària.
Procedència de les dades de caràcter personal: El propi interessat o el seu representant legal.
Transmissió electrònica de les dades.
Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu (DNI/NIF, nom i cognoms).
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Arxiu (Carrer Ramon Trias Fargas, 25-27.
Nom del fitxer: Arxiu de convenis.
Finalitat i usos previstos: Registre dels convenis signats per la Universitat.
Persones o col·lectius afectats: Persones que signen o estan relacionades amb els convenis.
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Secretaria General (Plaça de la Mercè, 12. |
Les persones jurídiques i determinades persones físiques, tenen l'obligació de tramitar electrònicament les sol·licituds de llicència i les comunicacions d'obres (Llei 39/2015 i Ordenança municipal per al govern i l'administració electrònica).
Les persones físiques no obligades a tramitar electrònicament ho poden fer presencialment en format paper.
Tanmateix, els projectes d'obres adjunts a les sol·licituds o comunicacions d'obres presencials, han de ser aportats en format electrònic, donada la impossibilitat de digitalitzar documents complexos, sigui pel volum i/o el format dels documents que contenen (plànols, fotografies,...).
Com aportar un projecte en format electrònic?
Annexant-lo a la sol·licitud o comunicació d'obres telemàtica o en la resposta al requeriment d'esmenes, en els tràmits següents d'aquesta Seu electrònica:
► Llicència d'obres menors de serveis i instal·lacions
► Resposta a un requeriment d'esmena de comunicació o sol·licitud de llicència d'obres
► Comunicació prèvia d'obres de reforma o adequació de locals, i instal·lació d'antenes de telefonia
► Comunicació prèvia d'obres de serveis i instal·lacions
Indicant, en el formulari telemàtic de sol·licitud, comunicació o d'esmena de sol·licitud, la referència del document visat telemàticament per col·legi oficial (COAC, CAATEEB, EBCN) i el número de persona col·legiada que l'ha redactat.
En aquests supòsits, no cal adjuntar el projecte.
El servei d'Urbanisme, a través de la plataforma EACAT, se'l descarrega directament dels servidors del col·legi oficial corresponent.
El format de la referència varia en funció del col·legi professional:
► Col·legi d'arquitectes de Catalunya (COAC): (10 dígits)-(7 dígits)-(2 dígits)
► Col·legi d'aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d'edificació de Barcelona (CAATEEB):
► Col·legi d'enginyers graduats i enginyers tècnics industrials de Barcelona (EBCN): (10 dígits)
A banda del projecte, podeu referenciar altres documents visats telemàticament (full d'assumeix, certificats, informes,...), que també s'incorporaran a l'expedient electrònic sense que els aporteu telemàticament.
Aportant el projecte en un "pendrive" quan es faci la sol·licitud, comunicació o esmena amb aportació documental de forma presencial.
En aquests casos, l'Oficina municipal de registre es descarrega el document del "pendrive" i l'adjunta a l'assentament de Registre d'entrada amb la resta de documents digitalitzats (opció admesa només a persones físiques).
Format PDF, signat electrònicament, amb marcadors de contingut segons proposta (vegeu l'apartat de contingut documental)
Cal optimitzar el document pdf per reduir al màxim el seu pes.
Consulteu com fer-ho a les pàgines d'ajuda del web d'Adobe ( https://www.adobe.com/es/ ).
Quan el document tingui un pes superior a 30 Mb, s'ha de fraccionar el projecte en tres fitxers pdf:
Documentació escrita: memòria (M), plec de condicions (PC), amidaments (EA) i pressupost (PR)
Documentació gràfica (DG): plànols i memòria fotogràfica, si n'hi ha
Documentació complementària (DC): projectes parcials, estudi de seguretat i salut,...
En l'apartat " AFEGIR DOCUMENTS " dels tràmits telemàtics de sol·licitud i comunicació d'obres podreu escollir, entre altres documents requerits i opcionals que cal adjuntar, un dels següents:
» Projecte d'obres bàsic i executiu
En el supòsit que el projecte hagi estat fraccionat en tres fitxers per superar en la seva totalitat les 30 Mb recomanades, haureu d'inserir el nom del fitxer manualment en l'apartat " Altres documents per a la tramitació ".
Concretament, haureu d'anomenar els documents així:
» Projecte d'obres bàsic: documentació escrita
» Projecte d'obres bàsic: documentació gràfica
» Projecte d'obres bàsic: documentació complementària
» Projecte d'obres bàsic i executiu: documentació escrita
» Projecte d'obres bàsic i executiu: documentació gràfica
» Projecte d'obres bàsic i executiu: documentació complementària
» Projecte d'obres executiu: documentació escrita
» Projecte d'obres executiu: documentació gràfica
» Projecte d'obres executiu: documentació complementària
Quan un projecte presentat inicialment hagi de ser esmenat a requeriment del servei d'urbanisme, s'haurà de presentar un únic projecte refós amb les esmenes incorporades.
No s'admetrà la presentació de fitxers parcials.
Per això, en l'apartat " AFEGIR DOCUMENTS " del tràmit telemàtic Resposta a un requeriment d'esmena de comunicació o sol·licitud de llicència d'obres, caldrà escollir, entre altres documents requerits i opcionals que cal adjuntar, un dels següents:
» Projecte d'obres bàsic i executiu refós
» Projecte d'obres executiu refós
En aquest tràmit, el projecte (bàsic, bàsic i executiu o executiu) que s'aporta s'ha de diferenciar clarament el primer que es va presentar inicialment, i així ha de constar en el repositori de documents electrònics.
» Projecte d'obres bàsic refós: documentació escrita
» Projecte d'obres bàsic refós: documentació gràfica
» Projecte d'obres bàsic refós: documentació complementària
» Projecte d'obres bàsic i executiu refós: documentació escrita
» Projecte d'obres bàsic i executiu refós: documentació gràfica
» Projecte d'obres bàsic i executiu refós: documentació complementària
» Projecte d'obres executiu refós: documentació escrita
» Projecte d'obres executiu refós: documentació gràfica
» Projecte d'obres executiu refós: documentació complementària
Si l'esmena del projecte només afecta un dels tres fitxers pdf presentats inicialment, no caldrà que presenteu els tres fitxers refosos: presenteu només l'esmenat.
El contingut documental d'aquests projectes, adaptant-nos als requisits continguts a l'annex 1 de la Part I del RD 314/2006, pel qual s'aprova el Codi tècnic de l'edificació (CTE), serà el següent:
MG1 Identificació i objecte del projecte
MG3 Relació de documents complementaris i projectes parcials
MD1 Informació prèvia: antecedents i condicionants de partida
MD3 Prestacions de l'edifici: exigències a garantir en funció de les característiques de l'edifici
MC3 Sistemes envolvent i d'acabats exteriors
MC4 Sistemes de compartimentació i d'acabats interiors
MC6 Sistema de condicionament, instal·lacions i serveis
Índex de la documentació gràfica
Definició urbanística i d'implantació
Definició arquitectònica de l'edifici
GR Estudi de gestió de residus d'obra |
MyNCBI, l'eina de PubMed, presenta una nova interfície.
Amb el nou disseny, molt més simplificat com un escriptori permet arrossegar cada finestra, així com minimitzar-les o eliminar-les.
Ara, tots els elements: saved search, collections, filters, etc. ens apareixen en una única plana quan abans havíem de passar per una intermitja.
Així, si volem canviar la periodicitat d'una alerta, no cal passar per una plana prèvia de saved search.
Com que totes les dades estan en aquesta plana/escriptori només hem de clicar la icona que imita un engranatge per editar les dades.
Arribem a la plana d'edició semblant a l'anterior amb menys clicades.
A més, ara us mostra les cerques guardades, agrupades per base de dades.
La primera finestreta de la nova interfície permet endegar una cerca a PubMed i les bases de dades de la NML.
Més novetats: Ara hom pot guardar les llistes de les vostres col·leccions en un fitxer dels formats.txt i csv.
Aquest darrer llegible per programari com L' Excel de Microsoft o Calc de OpenOffice.
També des de My Bibliography (a la pantalla d'edició) podem enviar regitres per e-mail amb l'icona suggest, o baixar-nos un fitxer amb les dades Medline (llegibles per gestors de referències bibliogràfiques com Refworks ), amb la icona download.
Podeu trobar més informació al Butlletí tècnic de la NML.
Si no, millor explicat en aquest vídeo del NCBI.
El darrer My NCBI de la sèrie tracta de l'eina My Bibliography.
Però com diuen que una imatge val més que mil paraules, intuïm que un vídeo val més que mil imatges.
Recordeu, però, que per fer bibliografies, no hi ha res com Refworks 2.0
D'altra banda també us podeu crear els vostres propis filtres tot combinant els limits de la cerca al Pubmed.
Cal que entrem a la base de dades ja registrats al MyNCBI.
Cliquem a Limits i triem els subsets que volguem, per exemple articles en castellà i amb text complet de lliure accés.
Un cop fet cliquem el manage filters situat una mica més amunt a la plana web.
Ja a la plana de administració de filtres anem a Custom filters i cliquem per crear-ne un de nou.
És a la caixa de search on hem d'enganxar l'argument de cerca.
Guardem el filtre i en tornar a fer cerques al Pubemd trobarem a la columna de la dreta, a Filter your results, l'enllaç per filtrar els resultats.
El podem emprar per cada cerca que realitzem.
Continuem, després d'un parèntesi llarg, amb la sèrie MyNCBI.
En aquest post us ensenyarem com crear i gestionar els filtres a Pubmed.
Els filtres ens permeten crear subgrups a les nostres cerques, tot limitant l'idioma, els sexe o l'edat dels malalts, el tipus d'article, la seva antiguitat, etc. Per defecte Pubmed sempre ens proposa review com a tipus d'article i textos complets de lliure accés.
Després triem la base de dades Pubmed.
Lògicament no tindrem cap filtre quan comencem i per tant, o bé anem a Frequently Requested Filters per saber els mes usats, o bé anem a Browse Filters i cliquem Properties per accedir al que són el límits de les cerques de Pubmed (vegeu el tutorial Pubmed 1 )
Triem, com a exemple, dins Languages el castellà i el francès i dins Publication date escollim els articles publicats en els darrers 2 anys com a màxim.
Doncs bé, ara anem a fer una cerca, per exemple sobre "canibalisme".
Un cop feta la cerca se'ns ofereix a la columna dreta els resultats de l'aplicació dels filtres que tenim configurats.
Tot clicant manage filters podem anar altra cop a MyNCBI i redefinir els filtres que volguem.
Quant ja disposem de carpetes amb els registres guardats les podem gestionar amb myNCBI.
Un cop entrem cliquem a My saved data i dins aquesta opció triem Manage collections.
My NCBI és una eina de PubMed força útil per personalitzar l'ús d'aquesta base de dades.
Un cop creat el compte d'usuari, PubMed ens proporciona un espai virtual on guardar les cerques, els documents o els filtres.
My NCBI és una eina gratuïta, però ens hem de registrar prèviament i proporcionar-li un e-correu vàlid amb el que my NCBI interactúa.
Per tal de registrar-se, heu de clicar sobre my NCBI, anar a Register for an account i escriure el nom d'usuari amb el que treballareu i triar una contrasenya de més de 6 caracters.
Després anem a la pantalla de PubMed.
Un cop fet la cerca, per exemple sobre el paludisme a Senegal, ipsum est "Malaria"[Mesh] AND "senegal"[All Fields], posteriorment hem limitat la cerca als articles que siguin reviews.
Volem guardar els 5 primers registes dels 20 totals.
El seleccionem tot clicant en la seva casella respectiva, despleguem l'aplicatiu Send to i triem l'opció collections.
Un cop obert el myNCBI ens demanarà si el volem posar en alguna carpeta ja creada o si volem crear-ne una de nova, i en aquest cas hem de donar-li nom.
Ja tenim els registres entrats i guardats en una carpeta.
En el proper post us mostrarem com es poden gestionar les col·leccions.
Ens demanarà el nom d'usuari i paraula de pas per entrar al nostre my NCBI.
Un cop dins us preguntarà el nom amb el qual voleu guardar la cerca, que pot ser perfectament els termes triats per aquesta.
Passada aquest pantalla podem, si volem, establir una alerta.
Hem de triar la periodicitat de l'alerta i el dia que volem rebre els resultats.
El correu electrònic ja ve definit pel que hem escrit en registrar-nos.
Haurem de triar el nombre d'ítems que rebrem i el format en que els volem veure, gairebé els mateixos que amb l'opció Display settings.
A més, podem escriure un missatge que encapçalarà les alertes.
Si teniu moltes alertes activades aquest missatge us pot servir per distingir ràpidament unes d'altres.
Un cop guardada la cerca, amb alerta o no, podeu variar les dades tot anant a: My Saved data / Saved searches.
En aquesta plana es poden esborrar les cerques, renombrar-les, canviar els paràmetres d'alerta o tornar a engegar la cerca.
També podem cercar l'opció Show what's new.
Fent-ho ens mostrarà els nous registres des de la data de la cerca anterior.
No oblideu sortir de my NCBI un cop acabem de fer les cerques, etc. amb PudMed.
Servei d'Informació de les Biblioteques -- UAB |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El col·lectiu de Compromís elabora un llistat de suggeriments i demandes dirigides al conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esports que li va fer arribar en la reunió de treball que van tindre aquesta setmana.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Els membres de la sectorial de socioeducativa han elaborat un escrit dirigit al conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, on li demanen que desmunte «sense córrer però sense aturar-se, les estructures clientelars i sucursalistes heretades de tants anys de govern del Partit Popular», tal com ha declarat Jordi Tàrreg a, coordinador de la sectorial.
Així mateix, també sol·liciten la derogació immediata de la llei de símbols valenciana, aprovada amb els únics vots del PP.
La resta de propostes se centren particularment en els àmbits de la cultura, l'educació, l'esport i la recerca.
Així, entre d'altres, demanen la promoció de la creació cultural «atenent sempre als criteris de professionalitat i excel·lència».
Pel que fa a l'educació, algunes de les idees que es recullen són el funcionament d'un pla pilot per posar en marxa les Comissions Socials als centres educatius, «de manera que hi hauria una coordinació entre educació, salut i serveis socials», explica Enric Porcar, regidor d'Educació.
També demanen que la Conselleria impulse els Plans Educatius d'Entorn i que done tot el suport possible als Projectes Educatius de Ciutat i a la Ciutat Educadora.
Pel que fa als esports, Frances Rubio, coordinador de la sectorial d'esport, explica que «cal fomentar els esports autòctons, així com l'esport base front a l'esport d'elit, sobretot en els casos en què aquest s'ha convertit en un negoci milionari».
Finalment, en el camp de la investigació consideren que «és necessari que la Conselleria done suport a les institucions de recerca existents, a més de dissenyar un pla estratègic per a coordinar-les i veure si en calen de noves», conclouen al document.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.