text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Feminismes i diversitat sexual i de gènere
Procés participatiu del PAM: feminismes i justícia de gènere
Et convidem a participar a les sessions de treball del Programa d'Actuació Municipal (PAM) 2020-2023.
En el marc del procés participatiu del PAM 2020-2023, de l'Ajuntament de Barcelona, des de la Tinència d'Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI s'han organitzat diferents sessions temàtiques per tal de fer propostes per enriquir les polítiques adreçades a les dones de la ciutat i millorar la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques de l'Ajuntament.
Les sessions de treball estan adreçades a entitats i persones de la ciutat a fi de debatre i recollir propostes per les actuacions del govern municipal en els propers tres anys.
1a sessió: Gènere i salut: quins reptes tenim?
Inscripció: enviar correu electrònic posant "Salut i gènere" al tema del correu a: [EMAIL]
2a sessió: Violències masclistes – Propostes per les polítiques d'abordatge de les violències masclistes a la ciutat
Inscripció: enviar correu electrònic a: [EMAIL]
3a sessió: Habitatge i gènere – Propostes per a la millora de les polítiques d'habitatge des de la perspectiva de gènere.
Inscripció: enviar correu electrònic posant "Habitatge i gènere" al tema del correu a: [EMAIL]
4a sessió: Monomarentalitat – Propostes per a la millora de les polítiques adreçades a les dones monomarentals.
5a sessió: Ocupació i gènere: reptes a la nostra ciutat – Propostes per les polítiques d'orientació laboral, formació, inserció i emprenedoria adreçades a les dones de la ciutat.
Sala d'Actes del CIBERNÀRIUM (Roc Boronat, 117 1a planta – Edifici MediaTIC)
Inscripció: enviar correu electrònic posant "Ocupació i gènere" al tema del correu a: [EMAIL]
Important: si necessiteu alguna mesura d'accessibilitat o servei de cura d'infants, podeu sol•licitar-ho fins a 5 dies abans, a través del correu electrònic d'inscripció de cada sessió. |
Es tracta d'acostar-se al món de les bèsties en el context de la iconografia i la simbologia de l'art romànic.
A la cultura mediterrània, el bestiari és present a mites, llegendes i a moltes festes populars.
Els animals són en general éssers molt propers al món infantil i juvenil.
Amb aquesta activitat descobrireu com són i què caracteritza els animals representats, quins són reals, quins fantàstics, quins híbrids, etc. Aprendrem coses d'aquestes criatures a partir de textos i del treball de taller, en el qual us proposem de crear el vostre propi animal fantàstic.
Recomanat per: Cicle inicial i cicle mitjà de primària
Pintures de l'absis de la Seu d'Urgell, segon quart del segle XII
Cuadrúpede amb flor de lis de Sant Joan de Boí, cap a 1100
Gall de Sant Joan de Boí, cap a 1100
Camell de Sant Joan de Boí, cap a 1100
Carcoliti de Sant Joan de Boí, cap a 1100
Frontal de Cardet, segona meitat del segle XIII
Arc de l'Anyell Apocalíptic de Sant Climent de Taüll, cap a 1123
Capitell del pilar de Camarasa, primer terç del segle XIII
Frontal d'Avià, cap a 1170-1190
Frontals dels Arcàngels, segon quart del segle XIII |
L'eurodiputada socialista Iratxe García posa al seu lloc l'eurodiputat polonès que denigra les dones. /
No és la primera vegada que l' Eurocambra sanciona l'ultradretà polonès Janusz Korwin-Mikke.
L'última vegada, el juliol de 2015, va ser castigat amb una multa de 3.060 euros i 10 dies de suspensió per tancar una intervenció davant el ple amb una salutació nazi.
En aquesta ocasió, no obstant, donada la gravetat d'uns insults contra les dones que es van fer virals fa a penes dues setmanes, la sanció imposada ha sigut la màxima que permet el reglament: la pèrdua del seu dret a dietes per a despeses d'estada durant 30 dies, la suspensió de la seva participació en totes les activitats de l'Eurocambra durant 10 dies i la prohibició de representar la Cambra durant un any.
"No tinc la intenció de tolerar un comportament com aquest, tant més greu perquè el manifesta qui, amb dignitat, hauria de representar els ciutadans europeus al ple.
Vaig obrir immediatament una investigació que he tancat ràpidament i ara procedeixo a imposar una sanció apropiada a la gravetat de l'ofensa", ha anunciat el president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, a l'inici de la sessió de votació.
El reglament li exigeix informar de la sanció en persona a l'eurodiputat afectat.
Korwin-Mikke no era aquest dilluns present en l'inici de la sessió plenària amb la qual cosa Tajani no va poder fer oficial la seva decisió.
Segons ha explicat el president, ha decidit imposar la sanció màxima prevista en el reglament -inclosa la retirada de dietes de fins a un màxim de 9.180 euros (306 per dia) que poden rebre per aquest concepte- a causa de la gravetat de les declaracions del diputat i el seu atac a la igualtat de gènere durant un debat celebrat en l'últim miniple de Brussel·les, que va estar presidit per una dona i en el marc d'un debat precisament sobre la dona.
Korwin-Mikke va declarar aquell dia que "les dones han de guanyar menys perquè són més febles, més petites i menys intel·ligents".
Unes paraules que van provocar un petit enfrontament amb l' eurodiputada socialista Iratxe García durant un debat sobre la igualtat salarial entre homes i dones i que li van valer una reprovació generalitzada.
"Sé que li dol i el preocupa que avui les dones puguem estar representant els ciutadans en igualtat de condicions que vostè.
Jo aquí vinc a defensar les dones europees d'homes com vostè", li va dir.
Les regles de la Cambra exigeixen als eurodiputats un comportament de "respecte mutu" que preservi la dignitat del Parlament i el seu president, Antonio Tajani, va decidir obrir investigació sobre els fets que s'ha saldat amb el càstig més dur que li pot imposar l'Eurocambra a un dels seus membres.
"Estem satisfets que s'hagi imposat la màxima sanció.
La llibertat d'expressió té uns límits i és el respecte als drets de les persones.
Sobrepassar aquests límits no pot sortir-li gratis a ningú", ha valorat la delegació socialista espanyola. |
El director del Polònia, Toni Soler, en declaracions a El món a RAC1, s'ha mostrat "una mica sorprès" amb les queixes del PPC sobre el gag del programa i les atribueix a un "estat de nervis" en la política catalana i a "la necessitat que alguns tenen de girar els focus de l'actualitat cap a una banda o altra segons els convingui".
"Havia vist el text i ens vam assegurar que no hi hagués cap frase o paraula amb la qual es pogués vincular Rajoy amb la ideologia nazi.
I evidentment, visualment tampoc no hi havia cap referència al Tercer Reich.
Era paròdia d'una pel·lícula molt parodiada.
S'ha fet més de 2.000 vegades al Youtube", ha recordat.
"En el context d'un esquetx d'un programa satíric, resumir l'esquetx amb el titular que es compara Rajoy amb Hitler no correspon amb el contingut de l'esquetx", ha defensat, a més de recordar que "el recurs de parodiar pel·lícules el fem de forma súper habitual al Polònia.
El que compta és la pel·lícula, no l'època històrica".
També ha argumentat que "quan he criticat la banalització del nazisme és perquè un dirigent polític, en un discurs seriós, parla en aquests termes, però estem en un altre codi.
Si no acceptem aquestes regles del joc, és fer trampa, perquè no és el mateix codi".
El Toni té raó: el van comparar amb el Führer
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Cremes controlades de senill al Parc Natural del Delta de l'Ebre Foto: Cedida
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
M'acaben de passar un vídeo més que interessant.
La versió original és en anglés i es pot trobar al web: http://www.storyofstuff.com/
També hi ha disponible una versió en espanyol americà per si a algú li costa entendre l'anglès: http://brunoat.com/globalizacion/la-historia-de-las-cosas/
PS Llàstima que encara, a dia d'avui, no poguem penjar vídeos dintre els missatges del Racó.
una mica exagerat, no es pot ser tan taxatiu
algú em pot explicar com es pot traduir (subtitular) al català un video??
No en tinc ni idea i crec que és molt interessant tindre aquest video en la nostra llengua.
Aquest és el resum que en faig: el consumisme és la religió de la majoria dels americans.
Quan no s'és res, se cercar de tenir per aparenta que s'és.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Cremen una dotzena de contenidors en una tarda a quatre punts diferents de Sabadell.
Els focs van causar danys també en tres vehicles i dos arbres.
L'incendi més destacat va produir-se a mitja tarda a la Serra d'en Camaró, afectant mitja dotzena de contenidors i tres vehicles.
L'incendi es va iniciar cap a dos quarts de sis de la tarda a la plaça de Magdalena Calonge, a la Serra d'en Camaró.
Va afectar sis contenidors de reciclatge i tres vehicles estacionats a prop.
Una hora abans, però, i al mateix barri, a només 300 metres, es va produir un altre incendi similar, que va afectar un sol contenidor.
En aquest cas el punt concret és la carretera de Terrassa amb el carrer Manuel de Falla i el foc va ser a les 16.30 hores.
No gaire lluny, però ja a un quilòmetre, va haver-hi un altre foc, ja poc abans de les vuit del vespre.
En concret al numero 9 del carrer Hongria, a Can Gambús.
Aquest foc va afectar quatre contenidors i dos arbres.
El darrer incendi del dia, a Gràcia
Finalment a les 21.45 hores va haver-hi el darrer incendi del dia.
En concret al carrer Doctor Balari amb el carrer de Lepant, al polígon industrial de Gràcia.
Cada incendi va mobilitzar una dotació de Bombers i una patrulla de Policia Municipal.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Els carnívors concedeixen beneficis importants a la societat, però els seus conflictes han centrat la majoria dels estudis de recerca, segons un estudi internacional en el qual participa la investigadora de l'IMEDEA (CSIC-UIB) Ainara Cortès-Avizanda.
Amb l'objectiu general d'esbrinar quines són les principals tendències en la recerca mundial sobre les relacions entre humans i carnívors, els experts han revisat més de 500 estudis científics publicats entre els anys 2000 i 2016 i n'han traslladat els resultats a la revista Biological Conservation.
Els investigadors varen analitzar els articles tenint en compte factors com la distribució temporal i geogràfica dels estudis, les relacions detectades entre els carnívors i els éssers humans, els diferents actors socials implicats, les mesures de gestió dels carnívors, els motors del canvi en les relacions i el tipus de mètode d'estudi aplicat.
«Els resultats han mostrat que la recerca global sobre les relacions entre humans i carnívors està profundament esbiaixada, tant geogràficament com taxonòmicament, i hem identificat quatre llacunes de coneixement importants», explica Jorge Lozano, primer autor i ara investigador del Departament de Biodiversitat, Ecologia i Evolució de la Universitat Complutense de Madrid, després d'haver fet una estada postdoctoral a la Universitat Leuphana de Lüneburg (Alemanya), on va començar l'estudi.
Divulgar-ne els beneficis per a la conservació
La primera d'aquestes llacunes és que les relacions entre humans i carnívors sovint es varen emmarcar en conflictes, es feren pocs estudis sobre els serveis ecosistèmics (és a dir, els beneficis) proporcionats, però, no obstant això, també varen ser detectats.
Entre aquests beneficis hi ha el control de plagues, l'eliminació de deixalles i cadàvers o el turisme de naturalesa.
També es detecta un dèficit en la localització dels estudis, ja que la majoria els feren a l'hemisferi nord, a pesar que en al sud els carnívors també produeixen beneficis i conflictes.
D'altra banda, els treballs es varen centrar en els grans depredadors (ossos, llops i grans felins), mentre que els carnívors petits i mitjans varen rebre molt poca atenció.
Finalment, la major part de les recerques es varen dur a terme utilitzant mètodes propis de les ciències naturals, a pesar que els mètodes de les ciències socials són també necessaris per comprendre totalment les relacions entre humans i carnívors.
«En general, per fomentar la coexistència entre humans i carnívors de manera global es necessiten urgentment més estudis sobre les espècies petites i mitjanes, a totes les regions del planeta, i que descriguin els grans beneficis que els carnívors proporcionen a la societat humana», resumeix Lozano.
A més de l'IMEDEA (CSIC-UIB) i la UCM, participen en l'estudi les universitats d'Alcalà, Granada, Almeria i Miguel Hernández d'Elx, així com institucions i centres de recerca d'Alemanya, Polònia, Sud-àfrica, els Estats Units i dels Països Baixos.
«És fonamental estudiar més i millor els beneficis que els carnívors aporten a la societat, i divulgar aquest coneixement perquè la gent sàpiga que són necessaris i doni suport a la seva conservació», conclou el biòleg de la UCM. |
MADRID, 19 maig (EUROPA PRESS) -
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha advertit aquest dijous a l'expresident de la Generalitat i líder de CDC, Artur Mas, que tindrà complicat impedir l'entrada de C's al Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), una cosa que preveu que ocorri el mes de juny vinent.
Així s'ha pronunciat Rivera en unes declaracions als periodistes quan li han preguntat pel viatge que ha fet Mas a Brussel·les aquesta setmana.
Segons publica 'La Vanguardia', un dels assumptes que va tractar l'expresident català amb el president d'ALDE, Hans Van Baalen, és el rebuig del seu partit que C's ingressi en aquesta família política europea, de la qual Convergència és un veterà membre.
"Ho té complicat", ha afirmat el líder de la formació taronja després de recordar que el seu partit ja va entrar en el grup liberal del Parlament Europeu malgrat l'oposició de CDC.
"Som el partit amb més vots del grup centrista d'Europa, amb la qual cosa Ciutadans entrarà amb força" a ALDE, "i espero que aquesta entrada es produeixi el mes de juny", ha indicat.
Rivera, que ha avançat que a finals de mes viatjarà a Brussel·les per intervenir davant del grup parlamentari i mantenir diferents reunions, ha afirmat que Ciutadans "és benvingut" a ALDE i "molt ben acollit", tant per Van Baalen com pel líder del grup ALDE a l'Eurocambra, Guy Verhofstadt.
Actualment, formen part d'ALDE 57 partits liberals i demòcrates europeus i CDC és l'únic espanyol.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
També podeu veure les estadístiques de tot aquest número:
Cap al Segon Congrés Català de Geografia
Segon Congrés Català de Geografia: el mapa com a llenguatge geogràfic: [programa general]
Relació de participants al Segon Cogrés Català de Geografia
A la recerca del mapa semàntic ideal: àrees, nodes, xarxes i dinàmiques del desenvolupament a Catalunya
La Cartografia i les dades cadastrals com a font de delimitació territorial
La Cartografia temàtica a petita escala: les lliçons de l'Atles de la Diversitat
Cartografiant la passió per la pròpia terra: la història del mapa de Catalunya en relleu (amb corbes de nivell) de Benet, Cabeza i Pessarodona (1949-2007)
Literatura georeferenciada: redescobrint la subjectivitat del territori
La Resolució espacial com a condicionant del resultat cartogràfic: un estudi sobre el despoblament pirinenc
L'Art de transformar la vida en espectacle
Conèixer l'entorn a través de la toponímia
Perspectiva actual de la toponímia cartogràfica
La Distribució territorial de les notícies com a element d'avaluació de les repercussions dels esdeveniments culturals
Cartografia i desenvolupament rural: els mapes com a mitjà per a l'anàlisi de les àrees rurals
Un Mapa literari de pobles i ciutats de Catalunya
Els Mapes a la premsa: deu anys després
Els Atles comarcals de Catalunya: un producte innovador per a uns continguts tradicionals
El SIGAT, un sistema d'informació geogràfica per al Parc Agrari del Baix Llobregat
Estudi de la inundabilitat al municipi de Castelldefels
Anàlisi dels assentaments als anys cinquanta i als anys noranta del segle XX a la plana de l'Alt Empordà, mitjançant la cartografia i els SIG
La Relació entre població i poblament: una proposta de cartografia bivariable i anàlisi espacial: Espanya, 1986-2006
Càlcul i cartografia de la irregularitat pluviomètrica temporal a Catalunya mitjançant tècniques SIG
Interpretació del territori a diferents escales mitjançant els mapes d'intensitat mitjana de trànsit viari: Europa, península Ibèrica, Catalunya i Barcelona
Noves dades territorials: la delimitació municipal de Catalunya
Mapes dinàmics on-line: bases dinàmiques relacionals, PERL i SVG
Modelització geoestadística del balanç hídric a Catalunya
On és la cartografia col·laborativa?
L'Impacte de les tecnologies de la informació geogràfica en la cartografia i la geografia: reflexions sobre 20 anys de SIG
Sistemes d'informació geogràfica i GPS com a noves eines d'estudi de les inundacions: el cas del riu Girona
Combinació de dades ràster-vector mitjançant l'enriquiment d'una base SIGPAC amb teledetecció
El procés de normalització de les metadades per a les ortofotos de l'ICC
La Compressió amb pèrdua en imatges destinades a la generació de cartografia temàtica: nous resultats
Sistema d'informació territorial de la província de Barcelona
L'Estudi del canvi d'usos del sòl a partir de la georeferenciació de tres fonts d'informació gràfiques dels anys cinquanta: un exemple als Pirineus de Lleida
Dels raiers al ràfting i dels pastors als senderistes: anàlisi de la percepció visual i les cobertes del sòl al Parc Natural de l'Alt Pirineu
El Mapa de paisatge, un mapa temàtic complex
La Cartografia com a eina de gestió del paisatge en la Denominació d'Origen Qualificada Priorat
Integració de fonts d'informació en l'anàlisi socioecològica dels canvis en el paisatge a Matadepera (Vallès Occidental) entre 1931 i 2007
Els Sistemes d'informació geogràfica al servei de la protecció del patrimoni arquitectònic cultural enfront de les inundacions: un exemple d'aplicació al cas del Pla d'Espais Fluvials de la Muga
Dinàmiques migratòries i expansió residencial a Catalunya (1992-2005)
Cartografia, exposició i vulnerabilitat a les inundacions del comerç de la ciutat de Girona
Anàlisi del procés històric de dessecació dels estanys empordanesos a través de la cartografia
Identificació i cartografia dels valors paisatgístics del Camp de Tarragona
L'Anàlisi dels canvis recents en el paisatge a través de la cartografia: l'exemple de la Terreta (Ribagorça)
El GTP com a mètode per al disseny d'unitats de paisatge
La Geografia i la cartografia a Catalunya: unes relacions indestriables
La Representació del media natural i humà de l'Empordà en un mapa militar del segle XVIII
Excursió a les províncies de Guadalajara i Teruel: un mapa quasi fundacional de l'associació d'excursions catalana: Centre Excursionista de Catalunya
La Cartografia parcel·lària del vuit-cents com a font d'anàlisi per conèixer el paisatge històric: Sant Martí de Provençals (1853-1871)
La Cartografia en els ordes religiosos a l'època moderna: l'atles de les províncies del Carmel Descalç
Cartografia i revolució: de la indústria dels Sants als mapes en relleu (1936-1939)
Agrimensors a la província de Girona durant la segona meitat del segle XIX
La Península Ibèrica en el gran Atlas de al-Idrisi
Sobre la dubtosa utilitat de la cartografia antiga
Cartografia, paisatge i territori
Víctor Balaguer, el personatge i la biblioteca
Es defineix una consulta a un article com un accés al seu resum, o bé com la descàrrega del text complet quan aquesta no és a través de la seva pròpia pàgina de resum.
Es defineix una descàrrega d'un article com un accés directe al text complet sense haver consultat prèviament el seu resum, sempre que aquest accés no sigui a una pàgina externa a RACO.
Els accessos automàtics de robots, tant aquells que consulten el fitxer robots.txt com d'altres detectats per nosaltres, no es comptabilitzen com a consultes.
També s'exclouen els accessos realitzats des d'adreces del CSUC.
Aquestes estadístiques comptabilitzen només les dades des de RACO.
Per determinar les consultes per país s'usen les llibreries GeoIP. |
"El més revolucionari que podem fer és entestar-nos a crear noves relacions socials als nostres territoris"
Hi ha una imatge irrepetible i del tot inesborrable del febrer del 2003.
No eren ni les quatre de la tarda i la riuada humana, baixant cap al centre des de totes les perifèries, ja s'intuïa per tot Barcelona.
A cada cruïlla de l'estreta Vila de Gràcia, furetejaves a banda i banda i, en paral·lel, una marea anònima desbordava cada carrer.
La imatge es perdia pels confins de la vista: fileres i fileres de persones cap a la manifestació en un silenci eixordador.
Aquell dia la ciutat es va paralitzar per provar d'aturar una guerra que no es va poder aturar i de la qual encara avui paguem les conseqüències.
I en queda algun ressò: "Ningú no pot permetre que la seva política de seguretat nacional depengui de la molta o poca gent que surt al carrer a Barcelona".
Ho va escopir Bush mentre arruïnava i arrasava un país sencer.
Però enmig d'aquell horror planificat, el carrer va esdevenir arreu el pol més civilitzat i civilitzatori del moment.
Hi ha també una moment inexpugnable del març del 2004.
Milers de persones autoconvocades tota la nit davant la seu del Partit Popular arran dels terribles atemptats de l'11-M a Madrid, concentrats contra cada falsedat de la terrible guerra de les mentides feta dolor.
Dempeus -"passa-ho" era la consigna- contra el temps de tanta infàmia.
Hi ha també una revetlla precursora i alternativa del Sant Joan del 2006, quan una seixantena d'activistes dels moviments socials, anticipats i previsors, provaven de desmuntar simbòlicament el CIE de la Zona Franca, quan encara no havia obert i estava a punt de ser inaugurat.
Sempre hi ha qui les veu venir de lluny, com sempre hi ha qui mira lacònicament cap a una altra banda, en el gest inhòspit que defineix la indiferència.
En les lluites compartides que hem sigut i on hem crescut, el carrer ha sigut sempre el punt de retrobada i el punt d'inflexió d'unes mobilitzacions que ja ens defineixen i on ens hem construït com a país: l'espai públic fet ètica de la resistència i àgora de la decència comuna.
Breu retrospectiva de dies viscuts a contratemps per constatar que, en els darrers mesos i les darreres setmanes, s'ha covat -de nou, des de baix i des dels marges- una resposta similar, de base civil i social, que solidàriament trenca la inèrcia del silenci, capgira la lògica de la indiferència i ens interpel·la, entre tanta mort evitable, a no morir-nos també de vergonya.
Aquest dissabte al capvespre, milers i milers de persones han desbordat els carrers des de l'exigència ètica i política de bastir respostes -no només reaccions- davant la inhumanitat del moment i l'evidència que la Mediterrània ja és una tèrbola fossa comuna que parla, alhora, de la nostra indolència i del seu patiment.
Però traient el millor -és a dir, el més humà- de nosaltres mateixos, milers de veus han reclamat la imprescriptibilitat universal del dret d'asil i la voluntat compartida d'acollir.
A cavall de la crítica demolidora davant el búnquer de l'Estat i l'autocrítica competent amb nosaltres mateixos, sobra dir que, cinc anys després, sempre farem tard i mai haurem fet prou.
Mobilització pionera enmig d'una UE en fallida i col·lapse, la necessària resposta social esdevé extraordinària perquè neix enmig d'un buit, d'un silenci i d'un desert.
Milers de veus esbotzant el discurs oficial europeu, denunciant la gebradora passivitat dels estats i recordant que la política internacional va carregada d'un cinisme criminal hipòcrita.
Legitimem dictadures, exportem espolis i consentim saquejos, i quan la desesperació truca a la porta responem amb un arsenal bèl·lic i tecnologia punta militar contra els morts de por i els morts de pena: disparant contra qui fuig de la guerra que consentim, de la dictadura a qui venem armes o de la desigualtat amb la qual ens enriquim.
Ahir com avui, la frontera -el mur, la filferrada, el menyspreu- defineix qui la posa, mai qui la pateix.
Perquè aquesta crisi parla més de nosaltres que d'ells: no és gens difícil entendre per què fugen.
No és gens fàcil comprendre per què no responem.
Quan la culpa de la cara mai la té el mirall: la mirada atàvica contra el refugiat -indiferent, superba, insensible- també cal traslladar-la al manter que criminalitzem, a l'aturat a qui culpabilitzem o a l'exclòs que condemnem.
Perquè el reclam d'acollir també parla d'una societat esberlada per la desigualtat, de moltes acollides pendents i de massa gestos indiferents.
Però si és cert, com analitza Isaac Joshua, que la crisi global fa tota la pinta d'un declivi degradant a l'estil del final de l'Imperi Romà, caldrà apuntar que els desplaçaments forçats de població i la multiplicació dels refugiats dins i fora de cada país en són l'expressió més diàfana, colpidora i visible.
Avís d'esfondrament, Santiago Alba Rico ho expressa lúcidament: "Quan Roma es va ensorrar en quatre segles dos símptomes van anunciar la implosió: els bàrbars a l'exterior, els cristians a l'interior [...]; i si això serà un final a la romana, l'única solució és una aliança civilitzada, basada en el Dret, entre bàrbars i cristians, [...] que no serà possible si no canvien els governs de la UE i el mateix projecte europeu; sembla poc probable; preparem-nos, doncs, per a un declivi civilitzatori llarg, violent i tribal".
Aquesta aliança entre les dues ribes de la Mediterrània, certament encara inexistent, ha posat aquest dissabte un petit granet de sorra, pas endavant gegantí, per descodificar avui que el més bàrbar continua sent la nostra resposta decadent i inhumana.
Les nostres platges -prendre el sol mentre hi recalen cadàvers- en són el pitjor testimoni.
Sí: sobre la crisi dels refugiats ja s'ha dit, vist i escrit de tot.
Ara el que cal és fer, reteixir i reconstruir.
Quan no hi ha més lluita pel demà que l'estricte present ni cap altre lloc per canviar el futur que l'avui.
La manifestació, l'enxarxament de tantes sensibilitats diferents els darrers mesos o la lloable implicació dels mitjans públics catalans han trencat l'atonia apàtica, l'anomia indiferent i l'apatia general.
Sense cap temps per a melics ni cofoismes: només des l'ètica humanista del compromís, la pràctica social de la transformació i l'exercici civil de les responsabilitats que ens corresponen.
Memòria d'un futur anterior, aquest país -el país encara d'Argelers i la maternitat d'Elna, de Neus Català i Agustí Bartra, del Chirles i Francesc Boix, dels que van sucumbir a Auschwitz i Mauthausen- prova d'aturar una altra guerra, convertir en utòpica la distopia i impossibilitar la barbàrie.
Dels trams més adolorits de la nostra història acumulada n'hem après que la vida mateixa és extremadament resistent i resilient: sempre sobreviu.
Però el que està en joc avui és cabdal: la possibilitat mateixa d'un projecte polític coral, refugi contra la intempèrie, on la dignitat humana sigui protegida, cuidada i desplegada.
Aquest dissabte fèiem això: en el refugi del carrer ens arreceràvem.
Perquè acollir ja és acollir-nos i preservar la possibilitat fràgil de sortir-nos-en.
Junts, que és quan encara podem.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Adif espera col·locar les vies de Rodalies cap a Mataró en la seva posició definitiva a partir de mitjans de l'any que ve
Barcelona.-Les obres de l'estació de La Sagrera ja han assolit un nivell d'execució al voltant del 40%, segons ha explicat aquest dimecres el subdirector de construcció d'Alta Velocitat d'Adif, Juan Antonio Hermoso.
En una visita d'obres, Hermoso ha destacat que els treballs són d'una "gran complexitat" i ha avisat que caldrà molta coordinació entre els operadors i les administracions perquè el servei es vegi afectat "el menys possible".
Hermoso ha detallat que actualment hi ha mig miler d'operaris treballant-hi de diverses empreses, el què requereix molta "sincronització" en existir només un punt d'accés.
La primera "gran fita" serà la instal·lació definitiva de les vies de Rodalies cap a Mataró en la seva posició definitiva a partir de mitjans de l'any que ve, i a continuació, en un termini de 18 o 20 mesos es repetirà l'operació en el corredor cap a Granollers.
Les instal·lacions constaran de tres nivells i seran el principal punt intermodal de la ciutat, amb els serveis d'alta velocitat, Rodalies, busos i metro.
Amb tot, el subdirector de construcció d'Alta Velocitat ha evitat concretar quan estarien acabades les obres definitivament i la nova estació pugui entrar en servei.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Treballs pràctics tutorats d'Enginyeria Tècnica Forestal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària [ Més informació ] |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Trump és el primer president dels Estats Units que veu l'OTAN com una aliança prescindible, fins i tot, com una nosa
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La cimera de Londres de l'OTAN, convocada per a celebrar els setanta anys de l'Aliança Atlàntica, ha acabat malament.
Als dubtes coneguts del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre la utilitat de l'OTAN, s'hi han afegit un seguit de discussions i incidents protocol·laris que posen en relleu la tensió entre les dues ribes de l'Atlàntic.
Més ben dit, entre els Estats Units i la resta.
Perquè el Canadà també ha rebut, després d'haver-se filtrat les imatges d'una conversa informal en què el primer ministre, Justin Trudeau, es burlava de Trump, acompanyat de la princesa Anna –que es va negar ostensiblement a saludar Trump-, el president Macron, que havia qualificat l'OTAN d'institució 'en mort cerebral', i del primer ministre britànic, Boris Johnson.
Que Trump és un problema i desagrada a la majoria dels socis de l'OTAN no és cap secret.
El president nord-americà cultiva una imatge de persona cerca-raons i poc donada a les contemplacions.
A Londres va respondre a Trudeau amb paraules molt fortes, que encara van fer créixer més la tensió.
Però la qüestió no és el caràcter del president nord-americà, sinó la imatge que té de l'OTAN.
Perquè Trump és el primer president dels Estats Units que veu l'OTAN com una aliança prescindible, fins i tot com una nosa.
I aquesta sí que és una qüestió determinant.
Tant, que molta gent ja es demana si el 45è president dels Estats Units enterrarà l'OTAN.
Cosa que seria una gran paradoxa, tenint en compte que l'OTAN, encara avui l'aliança militar més gran del planeta, va néixer en bona part per l'impuls del 33è president dels Estats Units, Harry Truman, que fins i tot va haver de resoldre un greu conflicte constitucional sobre la qüestió.
Setanta anys després de la seva fundació, l'OTAN és més qüestionada que mai a la Casa Blanca.
Durant la campanya electoral, Trump ja va sorprendre quan va dir que la seva prioritat en política exterior seria abandonar l'OTAN.
L'argument principal que presenta és el cost econòmic.
Els Estats Units són els primers contribuents al pressupost comú, i n'assumeixen el 22%.
Alemanya, el 14%; França, el 10%; i el Regne Unit, el 9,8%.
I els Estats Units també són, amb diferència, els principals subministradors de tropes i armament.
Això, Trump ho troba intolerable i, fins i tot, s'indigna quan algun país li fa veure que la indústria armamentística nord-americana també es beneficia més que ningú de l'esforç bèl·lic que fan els vint-i-nou estats membre de l'organisme.
Tanmateix, aquestes xifres no són gaire diferents de les que han servit per a fer funcionar l'OTAN.
Més aviat a l'inrevés: durant dècades els Estats Units han pagat més i hi han aportat més.
La gran diferència és el canvi d'estratègia de la defensa nord-americana impulsat per Donald Trump.
Per a Trump, el pivot estratègic ha canviat radicalment de la contenció de l'URSS a la lluita contra el terrorisme.
I considera que en aquesta missió l'OTAN no és eficaç ni ho pot ser.
Una consideració que amaga, en definitiva, la veritable raó de fons del canvi d'estratègia militar, que no és sinó que la crítica al multilateralisme.
Per això, el president Trump mira d'augmentar les relacions bilaterals en detriment de les estructures multilaterals.
No solament l'OTAN, sinó també l'ONU i l'OSCE, per exemple.
A banda de la ideologia, és evident que el pes dels Estats Units sempre serà més fort en una reunió de tu a tu que no pas en un format multilateral.
Tesi amb què coincideix la immensa majoria del Partit Republicà, i una part substancial del Partit Demòcrata també.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Les direccions dels setze centres educatius de Vic, escoles i instituts de Secundària, han fet pinya davant la sentència del procés.
En un comunicat conjunt, reclamen "encara més en l'educació en el diàleg", per formar "els futurs ciutadans a través del pensament crític" i educar en la no-violència.
Els directors dels centres que signen el comunicat són FEDAC Vic, Escola la Sínia, Col·legi Dominiques Vic, Institut de Vic, Escola Estel, Institut Jaume Callís, Col·legi Sagrat Cor, Escola Guillem Mont-Rodon, Escola Sentfores, Escola Vic Centre, Escola Salarich, Vedruna Escorial Vic, Institut La Plana, Col·legi Sant Miquel dels Sants, Escola d'Art i superior de disseny, i Escola Andersen.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
La selecció espanyola va oferir una molt bona posada en escena ahir al Kalinga Stadium de Bhubaneswar.
En l'estrena del combinat espanyol en el mundial de l'Índia, els homes de Fred Soyez van caure amb el cap ben alt contra la campiona olímpica, l'Argentina, que es va mostrar molt més efectiva.
Tot i la derrota, Espanya, que té una columna vertebral formada per 11 catalans, no perd cap opció i segueix convençuda en la cursa per arribar a la lluita per les medalles.
Ahir l'Argentina va fer gala del seu potencial ofensiu i va ser tremendament efectiva.
En les tres arribades del primer quart, tres gols.
I triomf momentani per la mínima (3-2) en un primer període boig en què Quique González de Castejón i Pepe Romeu havien fet avançar dues vegades l'equip estatal.
El primer va aprofitar una errada en la construcció dels argentins per obrir la llauna i el debutant català de l'Egara va anotar el primer penal córner dels espanyols (2-1).
Aleshores, Mazilli va empatar aprofitant un desajust defensiu i Peillat, el millor llançador de penals del món, va fer el 3-2.
El partit va entrar en una fase més tranquil·la en què el combinat espanyol va trepitjar molt camp rival però en què les ocasions clares van brillar per la seva absència.
El domini estatal el va materialitzar el també jugador de l'Egara Vicenç Ruiz; Pau Quemada hauria pogut eixamplar les distàncies en el marcador des del penal córner però les tornes es van canviar i va ser Peillat, en el darrer període, qui va tornar a fer avançar el seu equip.
El defensa argentí va ser determinant anotant dos dels tres penals córner que va tenir el seu combinat.
El primer triomf de l'equip espanyol haurà d'esperar tot i la bona imatge oferta en l'estrena mundialista.
El combinat neozelandès va guanyar la selecció francesa per un ajustat 2-1 i se situa en el segon lloc de la taula del grup A. L'equip oceànic va defensar un gol de Kane Russel en l'inici del segon període durant tot el duel i va sentenciar amb el 2-0, mitjançant Stephen Jeness.
El gol de l'honor dels francesos, que es veuran les cares amb Espanya dilluns vinent, el va fer Victor Charlet en un llançament de penal córner.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Els sindicats majoritaris diuen no a la reforma laboral per cinc motius:
Creuen que la majoria d'indemnitzacions passaran a ser de vint dies per any, ja que s'augmenten els casos per definir un acomiadament com a procedent.
Amb caigudes d'ingressos o vendes en dos trimestres, es pot retallar el sou.
Si passa en tres trimestres l'acomiadament és procedent.
La regulació d'ocupació s'agilitza.
Els expedients de regulació d'ocupació (ERO) es faran sense mediació i autorització de l'administració pública.
La negociació col·lectiva perd força.
Les empreses es poden despenjar dels convenis col·lectius amb dos trimestres amb baixada d'ingressos.
Segons els sindicats, la reforma no crearà ocupació i condemna el jovent a salaris baixos, contractes precaris i menys drets.
Els sindicats han iniciat mobilitzacions de cara a la manifestació d'aquest diumenge.
Aquest dijous s'han concentrat gairebé un centenar de delegats a l'ajuntament de Sabadell, ocupant-lo durant una estona.
D'altra banda, aquest divendres han repartit octavetes amb els arguments que tenen contra la reforma laboral a l'entrada i sortida de les estacions de tren.
Consideren que la reforma és injusta, ineficaç i inútil.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Darrera actualització: 18 març 2020
Els procediments relacionats amb els establiments de restauració són els següents (pitjau a sobre per a accedir a la informació):
De comformitat amb la disposició addicional segona del Decret llei 1/2020 de 17 de gener, contra el turisme d'excessos per a la millora de la qualitat a zones turístiques:
No es poden presentar noves declaracions responsables per les empreses titulars d'embarcacions de transport marítim de caràcter turístic o recreatiu que organitzin festes o balls a bord, a les quals fa referència l'article 147 del Decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directius de coordinació en matèria turística; de regulació d'òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, dictat en desenvolupament de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, de turisme de les Illes Balears.
Aquesta limitació s'ha de mantenir fins que no es reguli l'activitat de festes o esdeveniments multitudinaris a vaixells.
En tots els casos, la limitació establerta en aquesta disposició no pot excedir el termini de dos anys. |
El setembre del 2015, el Campus d' Igualada estrenava els nous estudis d'Infermeria.
Els «anhelats» estudis, deien les cròniques del moment, en referència amb la voluntat llargament expressada per polítics i agents socials de recuperar la formació d'infermers i infermeres a la capital de l'Anoia.
Ahir es pot considerar el dia que la primera promoció dels nous estudis va acabar.
37 joves, 37 nous infermers, pràcticament tots amb ofertes de feina, que van presentar el seu TFG, el treball de final de grau.
L'any 1967 s'havia creat l'anomenada Escuela ATS Nuestra Señora de la Piedad del Santo Hospital de Igualada, i per aquest centre, adscrit llavors a la facultat de Medicina de la UB, van passar 11 promocions d'alumnes (fins al 1980).
Ara, la formació s'imparteix al nou Campus d'Igualada, de la Universitat de Lleida (UdL).
La proposta d'Igualada és, des del punt de vista docent, la mateixa que s'ofereix a Lleida, però en una ubicació diferent.
Molts dels alumnes que van començar a Igualada fa quatre anys, la majoria dels que no eren de la ciutat o la comarca, ho van fer pensant en l'opció Lleida i es van trobar anant a Igualada.
Alguns de la zona van decantar-se per tastar els estudis a Igualada perquè era una oferta pública i per proximitat.
"Valia fer infermeria, havia mirat Manresa, però en veure que es feia Igualada i que era pública, ho vaig tenir clar", explica Xavier Batlle, que ara té 40 anys i viu a Capellades.
Els alumnes valoraven divendres, després d'aquests quatre anys, els avantatges de ser «un grup relativament petit», com destacava Lídia Lucena, d' Esparreguera, «poder tenir contacte molt directe amb els professors».
I Zuriñe Lezana hi afegia també, haver compartit amb els companys, poder haver tingut un centre de simulació tant a l'abast, i el bon tracte que han trobat als llocs on han anat a fer pràctiques.
Una part molt significativa del currículum, més de 80 crèdits, corresponen a les estades en centres mèdics i hospitals, de la zona de referència sanitària d'Igualada, segons ha explicat Glòria Tort, que ha estat la coordinadora d'aquests estudis d'Infermeria des de la seva implantació i ara és vice-degana.
Als passadissos i a les aules del Campus igualadí ahir s'hi respirava, sobretot, felicitat.
Alguns nervis, també, per aquest últim esforç acadèmic de presentar el TFG, però hi dominaven les abraçades estudiantils i els bons desitjos de futur.
El llaç al grau d'Infermeria es posarà el proper divendres, en la festa de graduació d'aquesta primera promoció, que es farà a l'Ateneu amb la presència de la cúpula de la Universitat de Lleida, dels polítics locals i, si les agendes ho fan possible, de les conselleres igualadines, Àngels Chacón, impulsora en la seva etapa de regidora del estudis d'Infermeria, i Alba Vergés, titular del departament de Salut.
Igualada ha estat més que uns estudis d'Infermeria per a Zuriñe Lezana, que hi va arribar de Donostia, o per a Winnie Ady Akorli, que és d'Osca, o per a Sandra Domínguez, procedent de Basbastre.
Elles tres són algunes de les joves que han viscut quatre anys a la capital de l'Anoia.
Elles reconeixen la tranquil·litat de la ciutat, fins i tot excessiva, perquè hi troben a faltar el caliu universitari, i parlaven dels problemes de tenir dèficit de transport i, molt especialment, d'oferta d'habitatge.
Els esdudiants forans haurien agraït que la ciutat disposés d'alguna residència d'estudiants, però no hi és.
Sandra Domínguez explica que ella no volia una ciutat gaire gran, però quan va veure Igualada «vaig descobrir que no sabia on era.
Només el meu avi hi havia vingut a portar pells».
El pis compartit entre alumnes que no es coneixien, «el cotxe compartit amb altra gent per arribar a Igualada, perquè el transport públic és molt deficient», com explica Winnie Ady, són alguns dels punts per millorar.
Però, malgrat els punts de millora, la valoració és molt positiva.
I alguns han acabat fent arrels a Igualada, trobant-hi feina.
L'alta demanda d'infermers que hi ha en aquests moments a tot el país és una de les agradables sorpreses que ha tingut el grup d'Igualada.
Tots podran treballar a partir d'ara.
De fet, ahir, a part dels nervis del TFG, la principal procupació de molts dels alumnes era tenir certificats provisionals de títol.
Els 37 joves infermers i infermeres saben, a més a més, que per sempre seran la primera promoció del grau de la UdL a Igualada. |
Pep Pla acaba de deixar la direcció artística del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET) i el Festival Terrassa Noves Tendències (TNT) i s'atreveix a recuperar el seu treball d'actor i de director.
Just aquests dies, hi ha a l'Espai Lliure Abans que es faci fosc, que estarà en cartell fins al 20 d'octubre i s'intueix gira per als propers mesos.
Pep Pla és molt prudent de parlar del futur del TNT del 2020, que, sembla, es dirà TINT.
Ell va anunciar al febrer que plegava per donar el relleu a la direcció en aquest 2019.
És possible que el concurs endarrereixi la propera edició, especula.
Ara es vol potenciar la vessant internacional: "Ens l'han d'explicar, perquè si el TNT no era més internacional era perquè econòmicament no podíem ser-ho."
El TNT ha fet que David Espinosa, Agnès Mateus o Xavi Bobés siguin avui artistes internacionals.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Aquest clàssic ofereix teca de qualitat des de primera hora del dia fins a la matinada.
Amb Jordi Vilà, un dels cuiners més en forma dels fogons barcelonins, com a xef executiu, de la seva cuina surten incansablement plats i tapes que ens fan reviure, mos a mos, l'herència gastronòmica catalana.
Tant si hi aneu a primera hora del matí o a última de la nit, hi podeu tastar des d'un croissant, passant per una ració de pernil ibèric fins a un bon capipota.
Sí, però potser més per la mística, pel seu aire de cafè bohemi, que per la pròpia cuina: https://cenarenbarcelona.org/2016/10/31/bar-velodromo-cocina-non-stop-para-nostalgicos/ |
La companyia de telefonia xinesa nubia ha presentat aquest dilluns el prototip d'un 'smartphone' específic per 'gaming' que ofereix 8 gigabytes de memòria RAM i inclou un 'gamepad' i una bateria extraïble.
A més, el fabricant ha desvetllat el seu nou terminal nubia N3.
El prototip d'un 'smartphone' d'altes prestacions i específicament orientat al 'gaming' encapçala el catàleg de presentacions de nubia al Mobile World Congress (MWC) de Barcelona.
Aquest model, el llançament del qual està previst per al proper mes de maig, ofereix una memòria RAM de 8 gigabytes i un emmagatzematge intern de 128 gigabytes.
nubia, que ha destacat la "alta resolució" que oferirà el seu proper model, ha explicat que presenta un disseny "especial i cura" que garanteix la "millor" experiència d'usuari possible.
Aquest 'smartphone' també presentarà un 'gamepad' i una bateria extraïble.
A més, la companyia xinesa ha presentat el nubia N3, un terminal que forma part de la seva sèrie N i que es caracteritza per la seva bateria de llarga durada, amb 5.000 miliamperis hora de capacitat.
Aquest 'smartphone', que arribarà a Espanya el proper mes de març, ofereix 4 gigabytes de memòria RAM i 64 gigabytes d'emmagatzematge intern.
A més, presenta una càmera dual de 13 i 13 megapíxeles.
Per la seva banda, nubia Smart Homes és una tecnologia desenvolupada en col·laboració amb Neointelink i formada per una sèrie de dispositius IoT per a la llar intel·ligent.
L'empresa xinesa ha creat un dispositiu, anomenat Intelligent Gateway, que centralitza tota la domòtica de la casa, incloent llums, calefacció, persianes o alarmes.
nubia també ha desenvolupat Rear Mirror, un retrovisor intel·ligent per a vehicles connectats, amb el qual es podrà veure una ruta mitjançant GPS o connectar el dispositiu mòbil.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Jan i la Júlia ens esperen al Kursaal | Foto: Cedida
El Jan i la Júlia tornen a convidar-nos a viure amb ells la màgia del Nadal amb 'El meu primer Nadal al Kursaal'; un espectacle que ja s'ha convertit en un clàssic per als més menuts en les festes nadalenques manresanes.
Plegats cantaran cançons de Nadal i no hi faltaran el tió, els reis d'Orient, el pessebre, l'arbre de Nadal... i moltes sorpreses més.
També a Martorell, els més menuts ja esperen la Màgia del Nadal, que enguany arriba a la seva 13a edició, un conjunt d'activitats i propostes adreçades a tota la població durant aquestes festes nadalenques, en les quals hi destaca una àmplia programació d'espectacles familiars al Centre Cultural.
L'època de Nadal està farcida a totes les poblacions de concerts tradicionals, cants corals que amenitzen les fires nadalenques...
Però si n'haguéssim de destacar un, seria el retorn dues dècades després de l' Escolania de Montserrat al Teatre de La Passió d'Olesa, un concert de luxe per celebrar les festes de Nadal d'enguany.
I també lluny dels concerts més tradicionals, un concert que a la seva manera ja s'ha convertit en una autèntica tradició a Manresa.
L'actuació dels manresans Puput a El Sielu, la nit de Nadal, on oferiran la seva tradicional "missa" nadalenca i en la que desgranaran els temes del seu últim disc 'Purga'.
Els Reis d'Igualada compleixen 125 anys
La Festa dels Reis d'Igualada és sense cap mena de dubte la més emblemàtica de tot Catalunya: de fet, és declarada Festa Popular d'Interès Cultural.
La història apunta que és la segona més antiga de tot l'estat, i és que té referències del seu inici l'any 1895.
En aquest sentit, no et pots perdre les dates més significatives d'aquesta gran festa: en primer lloc, l'arribada de l'emissari reial, el Patge Faruk, el 28 de desembre.
A continuació, el lliurament de cartes del dia 1 de gener així com el colofó final, la nit més màgica de l'any: la Cavalcada de Ses Majestats els Reis d'Orient la nit del 5 de gener.
Enguany, a més, els Reis celebren els seus 125 anys d'història amb activitats com 'Scala Reis', una exposició repartida en diversos espais de la ciutat amb els elements de la festa de Reis com a protagonistes.
Món Sant Benet torna a proposar gaudir de la màgia del Nadal amb la segona edició del seu pessebre vivent ambientat a l'època medieval.
Es tracta de l'únic pessebre de Catalunya que es realitza dins d'un monestir, en un entorn patrimonial molt especial que data del segle X. Les estances del monestir s'aprofiten per representar les diferents escenes clàssiques: l'anunciació, el naixement de Jesús, l'adoració... i permeten als espectadors passejar-hi i confondre-s'hi, tot redescobrint un monestir ple de vida.
Mura és un dels pobles més bonics de la Catalunya Central, amb els seus carrers empedrats, medievals i amb un munt de reclams turístics i històrics.
I durant l'època de Nadal, es converteix en un gran museu artístic de tions a l'aire lliure.
Els veins mostren tota la seva creativitat dissenyant tions i exposant-los al carrer perquè els veguin tots els visitants que s'acosten al poble durant aquestes dates nadalenques.
A més a més, ho complementen amb un munt de tallers, activitats infantils i parades d'artesans per tot el poble. |
Les aerolínies treuen foc pels queixals amb el truc que a poc a poc està estenent i mitjançant el qual el client aconsegueix estalviar prou diners.
Concretament es tracta del 'skiplagging' o 'ciutat oculta' i consisteix en el següent:
Suposem que tens la intenció de viatjar des d'un punt A fins a un punt B i el bitllet que trobes costa X. El truc és trobar un altre bitllet que vagi des de A fins a un punt C però que faci escala a B i el preu I és més barat que X. No és fàcil, però hi ha casos en què és possible quan es tracta d'ofertes.
D'aquesta manera, arribaràs al punt de destinació que volies però, simplement, no completaràs el bitllet que has comprat.
No passa res, l'important és que estalviaràs diners i ningú es preocuparà de per què no has pujat a la destinació final.
Imaginem que volem anar des de Madrid fins a Bucarest i el bitllet ens costa 500 euros.
Trobem un viatge que va des de Madrid fins a Istanbul fent escala a Bucarest i aquest bitllet costa 400 euros a l'estar en oferta.
Agafarem aquesta segona opció i en arribar a l'escala de Bucarest marxarem de l'aeroport rumb a l'hotel, havent estalviat 100 euros i deixant buida la plaça que anirà de Bucarest a Istanbul.
A més, no hi ha per què sentir-se culpable.
No pensem que l'aerolínia pateix excessivament en els seus ingressos per deixar el seient buit, ja que sempre compten que això pot produir-se.
De fet, de vegades té excessos de reserva, de manera que aquest seient acabarà estant ocupat.
Evidentment, l'inconvenient és que aquesta 'trampa' només es pot fer amb equipatge de mà ja que, en cas contrari, cal tenir en compte que les maletes no són lliurades en el punt intermedi, sinó que l'aerolínia s'encarrega d'elles des del destí fins al punt final.
Un altre problema addicional pot ser que el lloc de l'escala canviï a causa, per exemple, a un desviament per condicions meteorològiques.
En aquest cas, estarem 'perduts' en arribar a destinació.
Algunes companyies han demandat a clients que han portat a terme aquestes pràctiques, tot i que la justícia ha acabat per posar-se del costat del passatger.
Les aerolínies fa anys que compten amb que això es fa, encara que el sorgiment de webs dedicades en exclusiva a aquestes recerques és el que ha provocat l'alarma entre les empreses.
Aquesta pràctica es produeix a causa del joc estrany de les companyies, que de vegades estableixen preus tremendament barats i altres, totalment desorbitats, el que fa que el client busqui aquest tipus d'estratagemes.
Aquestes diferències de preus entre uns bitllets i altres que de vegades no s'entenen per les escasses diferències entre les destinacions, tenen la seva explicació, sobretot, en el volum de competència que existeixi i en el tipus de destinació: oci, negocis, etc.
No obstant això, les companyies ja coneixen aquest sistema i és probable que, a poc a poc, vagin establint sistemes de detecció per comprovar si una mateixa persona realitza això amb assiduïtat i, en aquest cas, vigilar-de tal manera que en un futur li impedeixin dur a terme aquest truc.
A més de l'ardit de la 'ciutat oculta', hi ha altres trucs que poden ajudar-nos a viatjar més barat i sense utilitzar 'trampes'.
Segons alguns estudis, perquè els vols ens surtin més barats el més convenient és buscar el bitllet amb 21 dies d'antelació -en el cas dels nacionals- i amb quatre mesos d'antelació per als internacionals.
Per descomptat, viatjar entre setmana sol ser més barat, concretament els dimarts i els dimecres, evitant sempre els mesos de juliol i agost. |
Àlex Rigola explora noves formes teatrals amb Vània.
Anton Txèkhov (Escenes de la vida), la seva aproximació a la cèlebre obra de Txékhov L'oncle Vània.
Amb només quatre actors – Ariadna Gil, Luis Bermejo, Irene Escolar i Gonzalo Cunill – en un espai amb forma de caixa on amb prou feines caben 60 persones, intenta fer brotar tota la veritat del text de l'autor rus al Teatre de Salt des d'avui.
Per Rigola, l'obra és un reflex del món actual, del drama d'una societat que, com la de Txékhov, ha perdut el rumb.
«Acceptar que la vida no és el que esperàvem suposa un moment de renúncia brutalment dolorós.
I el que fa l'obra és reflectir com és aquest moment per a diversos personatges».
L' austeritat absoluta preval en la posada en escena, que deixa que tot el pes recaigui sobre el text i els intèrprets.
Feliç de tornar al Temporada Alta, Rigola ha creat una sèrie de regles per treballar amb els actors per tal que la interpretació transmeti veritat; com ja va fer amb Ivanov (la seva primera immersió en un txékhov, estrenada al Lliure la temporada passada), vesteixen la seva pròpia roba i es diuen pels seus noms i no pels dels personatges.
«No vull que interpretin, sinó que mostrin les seves pròpies ferides», assenyala el director.
Rigola s'ha cansat de les «convencions» del teatre, això explica la seva recerca d'altres fórmules.
I sembla que als quatre intèrprets escollits per a aquesta peça els ha interessat la seva proposta.
«Ha sigut una experiència alliberadora, encara que també tens la sensació d'un cert vertigen al no interpretar un personatge i assumir que ets tu qui explica el que passa», afirma Gil.
«A mi m'agrada arribar al primer dia d'assaig amb el text après, però aquesta vegada l'adaptació, de només 20 pàgines, ens la van donar just al començar», subratlla.
També la va sorprendre la poda soferta pel text, ja que la dramatúrgia de Lola Blasco ha suprimit no només tots els passatges i personatges menors, sinó també personatges importants com el professor Serebriakov, al voltant del qual es teixeixen els conflictes entre els protagonistes.
Bermejo és Vània, el cunyat del professor, que se sent estafat per ell, i Cunill defensa el personatge d'Àstrov, el metge rural enamorat d'Irene i desitjat per Helena.
«Hem hagut de fer un exercici de generositat enorme per despullar-nos i mostrar les nostres misèries amb paraules de Txékhov», apunta Escolar.
Com a Pasolini, que va estrenar al Temporada Alta fa un any, Rigola aposta per una estructura de fusta rectangular on la quarta paret desapareix i els actors poden veure les cares dels espectadors i fins i tot sentir la seva respiració. |
Blog del programa SOIB Joves Qualificats a la UIB
Nascuda a l'illa de Gran Canària, la jove qualificada d'avui es va traslladar
a Madrid fa temps per dedicar-se a l'art dramàtic, i s'especialitzà en teatre
Per coses del destí i canvi d'aires, va decidir començar a estudiar el
Grau de Comunicació a la Universitat de la Rioja (UNIR).
va introduir al món de la comunicació des d'una perspectiva holística i va
aprendre a mirar-la com si es tractàs d'un instrument, aquell que et dona la possibilitat
d'explicar, en una línia distintiva i acurada, un missatge concret.
aquest punt, podríem parlar de l'estratègia comunicativa que s'ha de seguir a l'hora
de transmetre una bona imatge corporativa a qualsevol receptor.
unitat que s'encarrega d'aquesta tasca a la UIB és el Servei de Comunicació, Promoció i Imatge, que entre les seves funcions destaca la de donar visibilitat la tasca de la
institució i de reforçar-ne la imatge entre la societat de les Illes Balears.
Per analogia, aquesta és la feina de na Carolina al Laboratori d'Interdisciplinari sobre el Canvi
integrat per més de 60 investigadors d'àrees diferents (Dret, Economia,
Filosofia, Pedagogia, Física, Geografia, Biologia, Matemàtiques, Química...)
amb la mirada posada en la problemàtica del canvi climàtic.
El lloc que cobreix na Carolina respon a la necessitat del Laboratori
de complir dues funcions que esdevenen imprescindibles per arrodonir el treball
en docència, investigació i recerca: la difusió i la transferència de
Tot i que pot parèixer una tasca senzilla, no ho és.
aquests objectius, el LINCC realitza moltes activitats enfocades al públic en
general, com, per exemple, les Cites pel
trobada dinàmica de cites ràpides (5-10minuts) entre públic i membres de
l'equip del LINCC, en la qual cada investigador explica el canvi climàtic des
de la seva perspectiva acadèmica.
També s'encarreguen d'organitzar un Cicle de
conferències sobre el canvi climàtic.
Dit això, en aquesta enorme activitat hem de tenir en compte la figura
Cada esdeveniment necessita una organització comunicativa prèvia,
que de vegades passa desapercebuda i que entenem que pot marcar la diferència
davant l'èxit o el fracàs d'una activitat.
Des de la creació del cartell, la
coordinació dels investigadors involucrats, el contacte constant amb altres
mitjans de comunicació o les publicacions a les xarxes socials.
també s'ha de tenir en compte la feina a posteriori.
resultat de les activitats del LINCC o sobre la participació d'investigadors
del laboratori en altres jornades, conferències i seminaris.
que requereix una bona planificació i un bon control del temps per fer una
promoció completa de la feina feta.
En conjunt, la tasca de comunicació de na Carolina
segueix dues direccions: una d'externa, que fa visible la tasca del LINCC al
públic en general i, una d'interna, que implica la coordinació de l'equip
d'investigadors amb les activitats les quals participen.
perquè aquesta entitat i, per extensió, qualsevol grup d'investigació, pugui
En aquests casos, comptar amb una figura que
s'encarregui de la comunicació com na Carolina permet de gestionar una part
imprescindible de la investigació i el desenvolupament social: la divulgació
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest blog s'ha creat amb l'objectiu de donar a conèixer la recerca que es fa a la Universitat de les Illes Balears a partir de l'experiència dels joves que han estat contractats a través del Programa SOIB Jove – Qualificats Sector Públic Instrumental / Ajuntaments 2019, finançat pel SOIB amb el cofinançament del Fons Social Europeu (FSE) i la Garantia Juvenil.
Al blog hi trobareu dos tipus d'articles: uns us permetran conèixer els joves beneficiaris del programa, i als altres aquests mateixos joves us explicaran què fan a la UIB.
Tot per promoure la cultura de la innovació i per acostar la recerca de la UIB a la societat. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Un grup d'entitats de la Creu Alta demanen des de fa anys usar el local municipal de Cal Balsach, prèvia rehabilitació (que pagarà l'entitat en la seva major part).
L'any 2015 tots els partits polítics hi estaven d'acord, i així s'hi van comprometre en ple.
Però el cas s'ha complicat a nivell administratiu i judicial.
Aquest divendres el govern local ha fet públic que El Tallaret usarà provisionalment una part del local mentre s'elabora un nou ple de clàusules de la concessió administrativa per a utilitzar l'espai.
L'entitat podrà començar a fer ús a partir d'aquest cap de setmana mitjançant aquesta cessió provisional que, precisa el govern, "s'ha fet en altres casos".
Prèviament El Tallaret havia convocat una concentració davant l'espai aquest diumenge a la tarda.
El govern manté que així es dóna sortida a la paràlisi "provocada per la denúncia del regidor Josep Ayuso fa més d'un any contra el tinent d'alcalde Maties Serracant i dos càrrecs tècnics municipals".
Al ser admesa a tràmit, i obertes la instrucció, el govern va suspendre de forma temporal l'expedient.
Ayuso defensa que la moció aprovada per tothom parlava de tramitar un canvi en el Pla General, i que el quatripartit va decidir-se saltar aquest pas per accelerar la cessió.
Ayuso va denunciar els fets per la via penal i Serracant està sent investigat (abans imputat) per prevaricació, entre altres.
Haurà de declarar aquest estiu davant el jutge instructor.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Va ser un torcebraç duríssim que se'n va dur molts innocents, una lluita a mort del poble egipci contra un sistema dictatorial del qual la premsa mundial va informar complidament.
Amb el centre de gravetat instal·lat en aquest "cor" que és la famosa plaça Tahrir (Alliberament) i amb l'exèrcit negant-se a consumar el que es pressentia com una massacre, centenars de milers de persones -joves en la gran majoria- varen protagonitzar al llarg de diversos mesos de 2013 aquesta revolta popular que brindava un alè d'esperança al món àrab.
Als carrers del Caire, aquí on es decidia el futur de diverses generacions.
Va veure, va sentir i va fer seves les mateixes ànsies que animaven aquest poble irreductiblement alçat.
Va ser un més d'aquests homes i dones que es varen llançar contra el seu destí, un testimoni directe d'un fet històric que va fer tremolar el món.
La seva exposició "Not dark yet" -prologada pel verb profund i apassionat de Carmen Cordón- recull aquesta dolorosa i intensa experiència i el seu desenvolupament com millor s'expressa l'artista: en aquestes teles i papers de traç immediat, segur i contingut, en aquestes increïbles composicions plasmades al vol de l'instant en les quals pressentim l'esqueix d'aquest clam amb què l'ànima crida sempre la seva llibertat.
Acompanyada d'un documental realitzat amb el seu propi telèfon mòbil per l'artista i el text d'aquesta cançó de Bob Dylan, Not dark yet, que no només dóna títol al projecte sinó que s'alça com proclama d'esperança, aquesta exposició ens descobreix no només el talent d'un artista a qui Saura va reconèixer entre els seus deixebles, sinó també el coratge d'un home compromès amb el seu temps.
Duració: des del 16 de gener fins el 15 de febrer de 2015.
Lloc de celebració: Casal Solleric.
Data darrera modificació: 17 de febrer de 2015 |
BARCELONA, 5 maig (EUROPA PRESS) -
La possible entrada del PSC en el Govern d'Ada Colau ha centrat part del ple extraordinari de Barcelona sobre la modificació pressupostària, en què ERC --que ha votat a favor-- i la CUP --que s'ha abstingut-- han assegurat a la primera edil que governar amb els socialistes equivaldria a tornar al passat.
Durant el debat de la modificació pressupostària --que s'ha aprovat amb els vots també del Govern de BComú i del PSC i el rebuig de CiU, C's i PP--, el líder municipal republicà, Alfred Bosch, ha dit a l'alcaldessa: "Ara haurà d'escollir amb quins companys la vol aplicar".
"Haurà d'escollir entre el somni de les urnes o entre la decepció; entre el futur o el passat; entre la política del segle XXI o la del segle passat; entre la nova política o la vella; entre l'esperança republicana o aquells que sempre han manat en aquesta ciutat", ha asseverat Bosch en al·lusió indirecta al PSC, que va proposar la setmana passada un govern tripartit amb BComú, ERC i la CUP.
El líder municipal del PSC, Jaume Collboni, ha respost a Bosch que "en aquesta ciutat sempre ha governat qui ha volgut la ciutadania", que ha dit que va ser el PSC amb altres forces d'esquerres més de tres dècades i fins fa dos mandats.
"Sé que tenen moltes ganes de bronca, però avui aquest no és el tema.
Estem parlant de com destina la ciutat recursos a qüestions que són objectivament bones", ha dit Collboni per centrar-se un altre cop en la modificació pressupostària, de més de 275 milions d'euros.
El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha evitat el debat i ha dit a Bosch: "També estem compromesos que el somni continuï viu, i perquè el somni sigui possible és molt important que les forces d'esquerres es posin d'acord", ha assenyalat al ple, presidit per l'alcaldessa, Ada Colau, que ha expressat l'agraïment als grups que han facilitat l'aprovació de la modificació.
Bosch ha insistit que a les eleccions municipals de fa gairebé un any els ciutadans van expressar una necessitat de canvi, i ha asseverat: "Compartim l'anhel de canvi i aquest somni per canviar les coses, però no sé si la millor manera de portar-ho a terme és pactant i fent govern amb els que van governar 32 anys a la ciutat.
La regidora de la CUP Maria Rovira ha instat el Govern municipal a reflexionar sobre si l'executiu necessita el PSC per iniciar una etapa de canvi a Barcelona que posi "al centre de les polítiques" els veïns i les classes populars.
"No avalarem el continuisme maragallista", ha sentenciat Rovira, que també ha demanat al Govern de Colau que sigui capaç de revertir el model de ciutat impulsat pel PSC en governs amb ERC i els ecosocialistes --ara dins de BComú-- durant tres dècades.
La portaveu adjunta de CiU, Sònia Recasens, ha afirmat que veu "més fragmentació política i incomoditat dels grups que mai" per les diferències entre BComú, ERC, PSC i la CUP, i que l'Executiu municipal és feble i no té força suficient per liderar una nova política.
Ha preguntat a Colau si se sent còmoda comptant amb el suport del PSC després que, segons ella, el critiqués en la seva campanya electoral; a la CUP, per haver de renunciar a alguns dels seus principis, i a Collboni, per acceptar l'abstenció i algunes mesures dels anticapitalistes.
I així no es pot governar", ha asseverat Recasens, i Collboni ha garantit que se sent molt còmode.
La líder municipal de C's, Carina Mejías, ha ironitzat amb l'anhel de canvi que demana Bosch quan, segons ella, ERC "porta 30 anys governant la ciutat", i ha assegurat que Collboni ha condicionat el suport a la modificació pressupostària a entrar al Govern municipal.
En canvi, el líder del PP, Alberto Fernández, ha criticat que la CUP tingui tanta influència en el Govern municipal i de la Generalitat, i ha alertat Colau que "Barcelona no pot ser ostatge" del partit anticapitalista.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El certamen porta onze òperes primes a competició, totes elles estrenes a Catalunya
Tarragona.-El Festival Internacional de Cinema de Tarragona, el REC, escalfa motors de cara a la dissetena edició que se celebrarà del 4 al 10 de desembre.
Enguany el certamen presenta propostes adreçades a "eixamplar" la seva base social i arribar a tota la ciutadania, amb una ampliació d'horaris, espais i activitats per a tots els públics.
Els preparatius del REC, a més, no han estat aliens a la situació política.
"L'ambient enrarit s'ha notat una mica en el programa, però en moments d'incertesa la cultura és l'espai on tothom es pot trobar", ha reivindicat aquest dimecres el seu director, Xavier García Puerto.
Enguany, el festival porta onze òperes primes a competició, totes elles estrena a Catalunya i quatre que es veuran per primer cop a l'Estat.
Les projeccions es faran en diverses ubicacions de la ciutat, amb el Teatret del Serrallo com a novetat.
La inauguració oficial es durà a terme el 5 de desembre amb la projecció de 'No compteu amb els dits' (1967), del director català Pere Portabella.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Durant els convulsos anys que va viure l'Europa de l'Est al final del comunisme, una petita nota de Claudio Magris escrita en l'apassionant llibre El Danubi em va portar a la ciutat romanesa de Sibiu, mogut per la curiositat de conèixer l'home que, segons deia Magris, reivindicava que era "el rei internacional dels gitanos".
Magris no explicava gran cosa més, a part del fet que el citat rei practicava la "justícia gitana" i que els gitanos de l'Europa de l'Est l'anaven a visitar per dirimir els seus litigis.
El rei en qüestió es deia Ioan Cioaba i, com vaig saber més tard, havia estat un home molt important en la defensa de la comunitat gitana en contra de la persecució i el genocidi promogut per Hitler, que a Romania va comptar amb l'entusiasta col·laboració del mariscal Antonescu.
Recordo que Ioan Cioaba em va rebre molt amablement, sense trencar, però, el protocol que considerava adient al seu càrrec.
La casa on vivia estava situada a la carretera, i destacava enmig de la foscor gràcies a uns estridents neons de color malva.
Va obrir la porta una de les seves filles i ella mateixa em va acompanyar fins a una àmplia estança presidida per una enorme taula de despatx darrere de la qual s'havia assegut el rei dels gitanos, vestit amb una majestuosa capa.
"Espanyol d'Espanya?", va interpel·lar-me, allargant la mà després de les presentacions de rigor.
"Deu venir de part del rei Joan Carles I", va afegir sense escoltar la resposta mentre jo encaixava uns dits engalanats d'anells, el més vistós dels quals enllaçava el dit anular amb el símbol del cotxe Mercedes-Benz.
La peça era d'unes dimensions tan extraordinàries que vaig interpretar que no l'havien confeccionat expressament per adornar l'anell sinó que havia estat arrencada de la carrosseria d'algun cotxe.
Vam estar xerrant una llarga estona i en acomiadar-nos em va encarregar que saludés de part seva Joan Carles I. M'ho va dir amb un somriure il·luminat per una dentadura reconstruïda tota ella amb peces d'or, com si aquell rei singular ja preparés en vida l'estàtua que hauria de recordar-lo per a la posteritat.
En aquells anys Romania acabava de derrocar el règim de Nicolae Ceausescu, un règim sota el qual els gitanos havien ocupat un paper important en el reciclatge de ferralla, la festa i la música.
Ioan va morir el 1997 i el va substituir el seu fill Florin Cioaba, que es va autoproclamar un graó més amunt en el càrrec del seu pare i va decidir ser "el rei dels gitanos del món sencer".
Convertit en un pastor evangèlic, el nou rei va aconseguir fer una gran fortuna amb la fusió del coure i va ampliar el palau de Sibiu, convertint-lo en una casa de sis-cents metres quadrats construïda amb marbre blanc.
Malgrat que Florin Cioaba hagi tingut alguns problemes amb la justícia com li va passar el 2003 quan va casar la seva filla de 12 anys amb el seu pretendent de 15, l'estat romanès va reconèixer el 2011 la legitimitat del primer tribunal totalment gestionat pels gitanos, precisament a la ciutat de Sibiu.
El tribunal té la missió de dirimir els litigis de la comunitat gitana segons els propis costums.
El reconeixement a Romania no amaga que després de l'esfondrament del comunisme una nova persecució dels gitanos es va revifar a l'Europa de l'Est, sumant-se a la persecució que sempre ha existit a la resta d'Europa.
A Kosovo se'ls va deportar i a la ciutat txeca d'Usti Nad es va alçar un mur per aïllar-los.
"S'ha de reduir aquesta població socialment inadaptable i mentalment retrògrada", va dir l'aleshores president Meciar, mentre Havel li contestava des d'Eslovàquia que els gitanos eren el "paper de tornassol en què es posa a prova la societat civil".
Cioaba va morir fa unes setmanes, als 58 anys.
Mentre escrivia aquestes ratlles en la seva memòria, he volgut creure que el fet més destacable, el missatge irrenunciable d'un acte institucional com la Diada, va ser la presència de la néta de Carmen Amaya, Karime, en l'homenatge d'aquesta gitana nascuda entre nosaltres, al barri del Somorrostro, fa 50 anys.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Barcelona, 30 de setembre d e 2019.- Aquest dissabte 28 de setembre s'ha celebrat la desena edició de l'esdeveniment d'spinning solidari "Pedaleja x La Marató de TV3", durant la qual s'ha recaptat un total de 14.207,11€ destinats íntegrament a l'entitat beneficiària de l'Acte, la Marató de TV3.
L'acte, organitzat per Marriott International i Clubs DiR, ha batut el rècord de l'import solidari aconseguit a les anteriors edicions de l'esdeveniment gràcies a la participació de més de 1.500 persones.
Com cada any, l'esdeveniment ha consistit en més de set hores de diferents macro sessions d'SpinDiR a l'aire lliure a la plaça Rosa dels Vents, al costat de l'hotel W Barcelona, on es van instal·lar 300 bicicletes.
Com en les nou edicions anteriors, van ser moltes les cares conegudes del món de l'esport, la política i la cultura que van voler fer costat a Marriott International i Clubs DiR en aquest acte solidari.
Algunes de les personalitats que enguany han pedalejat per la causa han estat: Ona Carbonell, campiona olímpica de natació sincronitzada i imatge oficial de DiR; Valentí Sanjuan, ironman; Alex Roca, atleta amb una discapacitat física del 76%; Xavier Valls, Raquel Sans, Enric Agud, Luis Marquina i Carme Barceló, periodistes; Octavi Pujades, Pep Ambròs i Candela Anton, actors; Enric Masip, exjugador d'handbol del FC Barcelona; Albert Luque y Julio Salinas, exfutbolistes; i Sor Lucia Caram, entre moltes altres cares conegudes.
Pep Guardiola, per la seva banda, va participar també fent costat a la causa com a protagonista de l'espot de l'esdeveniment.
De la mateixa manera, van estar-hi presents el Sr.
Isabel Caba, Directora Fundació DiR, el Sr.
Gabriel Arranz, Director de Promoció i Esdeveniments Esportius de l'Ajuntament de Barcelona; i el Sr.
Pere Vilà, Representant territorial de l'Esport a Barcelona.
© GCD S.L. 2017 | Tots els drets reservats |
El Barça ha caigut davant el València per 78-82 i ha quedat eliminat de la Copa del Rei als quarts de final.
Un mal final del tercer quart per part del Barça ha permès al València agafar una renda de 12 punts que ja no ha deixat escapar.
El Barça ha començat el partit agafant les regnes al marcador gràcies a tres triples consecutius de Víctor Claver.
No obstant això, un parcial de 0-7 ha permès al València acabar el primer quart per davant al marcador (18-19).
La diferència a favor dels valencians ha augmentat al principi del segon període fins als 14 punts, ja que el Barça ha tardat quatre minuts a anotar.
Els homes de Pesic han reaccionat abans del descans i només han permès sis punts del València els últims cinc minuts de la primera meitat.
La diferència s'ha escurçat a tres punts abans del descans (38-41).
La igualtat s'ha mantingut els primers minuts de la segona part, però el Barça ha comès el mateix error que al primer quart.
Un parcial de 0-9 a favor del València ha permès als homes de Jaume Ponsarnau tenir un avantatge de 12 punts al final del tercer període (52-64).
El Barça ha remat contra corrent a l'últim període per tal de capgirar el partit gràcies a una gran actuació de Mirotic, que ha sumat 25 punts.
Els blaugrana han escurçat les diferències a tres punts quan restaven set segons, però el València ha comès falta personal i ha impedit que els blaugrana llancessin de tres punts.
D'aquesta manera, el Barça ha quedat eliminat de la Copa del Rei al primer partit i no podrà revalidar el títol.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
L'Arts Santa Mònica de Barcelona dedica l'exposició més completa fins ara al compositor de música electrònica i experimental Brian Eno, que es complementa amb una instal·lació en l'Aeroport del Prat que posa en els altaveus l'últim disc del músic: 'Reflection'.
"Mai havia pensat que la meva música per a aeroports acabaria sonant en un d'ells", encara que no és la primera vegada perquè això ja ha succeït a Berlín i Sao Paolo, ha celebrat el també artista visual i productor en la presentació de la mostra 'Brian Eno.
Organitzada en col·laboració amb Sónar+D, després que Eno donés la conferència inaugural del certamen professional del festival barceloní el 2016, l'exposició fon música i llum de la mà de treballs recents en contacte amb projectes més antics i una selecció de les pàgines de les seves llibretes en què bolca processos creatius.
Tant el comissari, Lluís Nacenta, com el mateix Eno han insistit que l'exposició no és una retrospectiva del músic, perquè ell no se sent tan gran com per rebre aquest tracte, i per aquest motiu l'exposició fuig de vitrines i se centra a proposar espais experiencials.
"No és una exposició per recórrer, sinó per estar" i venir amb calma sense multituds, ha suggerit Eno, que en el claustre Max Cahner mostra una peça nova, que considera la més complexa en el que a música generativa es refereix.
Entre focus blaus i verds i una zona central de sofàs, la peça 'New Space Music' proposa una experiència immersiva en un treball d'Eno creat a través de la congelació de diversos fragments de música generada a través d'algorismes i que junts formen un nou paisatge sonor amb "alguns jocs melòdics", ha observat Nacenta.
"Aquesta peça ja no és música generativa, sinó congelada", ha defensat el productor d'O2, Talking Heads, David Bowie i Coldplay, que també mostra com a novetat unes caixes de llum de colors que van canviant amb calibrats i velocitats de canvi molt fines, ha explicat el comissari.
Eno, que es va formar a la universitat com a artista visual, concep aquestes 'Light box' com a pintures en moviment, i en la peça de gran format '77 Million Paintings' proposa 77 milions de combinacions de pintures a força de dibuixos i treballs que ha fet al llarg de la seva carrera.
Es tracta d'una gran instal·lació audiovisual generativa, amb el que les imatges i els sons que la componen evolucionen de forma indefinida, conforme a un seguit de normes que tenen certa dimensió estadística.
Així, cada combinació de llum i so trigaria milions d'anys a repetir-se, per la qual cosa quan l'exposició culmini l'1 d'octubre, quedaran encara milions de combinacions per formular-se.
En l'exposició, també es poden veure aplicacions creades per Eno, i que en alguns casos s'han convertit en eines terapèutiques per tractar trastorns de l'espectre autista, cosa que el músic ha celebrat.
De fet, el compositor va crear fa vuit anys una versió reduïda de l'exposició en un centre oncològic d'Anglaterra en què pacients i personal mèdic s'enfronten a estats de pànic freqüents, la qual cosa ha tingut nombrosos fruits entre els usuaris.
"La música té una funció terapèutica", ha evidenciat Eno, que defensa que tothom està en posició de ser creatiu i convertir-se en artista.
"Els nens aprenen jugant, i els grans juguem amb l'art i tant de bo seguim pensant com nens i com artistes", ha conclòs el productor, després de reivindicar el paper de les arts.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els efectes, conseqüències i costos per a les finances i l'economia gregues de l'actual situació d'incertesa, i encara més d'un hipotètic abandonament -voluntari o forçat- de l'eurozona amb prou feines ofereixen dubtes.
Però sí que és una incògnita quina repercussió poden tenir els dos escenaris a la resta de l'àrea -i en particular en els països més vulnerables, bé pels seus desequilibris o per la seva major exposició al contagi grec i en el conjunt dels mercats financers globals.
En contra del que es podria imaginar, la inquietud verbalitzada no estava sent directa sinó inversament proporcional a la distància de l'observador respecte de l'epicentre del terratrèmol en potència.
Com més a prop del perill, major tranquil·litat es va intentar transmetre, i com més lluny del risc, més urgent va ser el temor manifestat.
De manera que mentre a l'eurozona van prevaler les expressions de confiança en la fortalesa de la moneda única, en la resistència creixent de les economies que van ser més colpejades en el passat recent i en els mecanismes de protecció creats des de llavors, fora de l'euro la inquietud i l'alerta van ser matiners.
A l'abril, el director gerent de riscos globals sobirans de l'agència de qualificació de riscos Moody's, Alastair Wilson, va alertar a Londres que, si bé l'impacte directe de Grècia pot ser «petit», no haurien de «subestimar l'impacte que podria desencadenar sobre la confiança i la recuperació europees ».
I aquest mateix mes, l'economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI), Olivier Blanchard, va sostenir a Washington que la sortida de l'euro seria «extremadament costosa i dolorosa» per a Grècia i un procés «gens fàcil» per als seus socis.
El secretari del Tresor dels EUA, Jack Lew, va dir al maig a Londres que «és un error pensar que un fracàs en les negociacions no tindrà repercussions fora de Grècia».
El seu antecessor en el càrrec Larry Summers va sostenir aquest mateix mes a Sintra (Portugal) que «flirtejar amb la sortida de Grècia suposa assumir riscos enormes i fer un pas cap a on la capa de gel és molt fina».
Summers va alertar contra els que pensen que els perills estan controlats: a la primavera de 2007, amb la crisi de les hipoteques «subprime», i al setembre de 2008, amb la fallida de Lehman Brothers, «també es va pensar que no anava a tenir efectes col·laterals de gran calibre ».
La presidenta de la Reserva Federal dels EUA (Fed), Janet Yellen, es va sumar el dia 17 a les precaucions i va avisar d'un risc «potencial d'alteració dels mercats financers globals».
A Europa, la vicepresidenta del Bundesbank (el banc central alemany), Claudia Buch, va admetre que l'impacte indirecte d'una sortida de Grècia de l'euro és «absolutament desconegut».
Per discernir en les repercussions possibles caldria distingir entre efectes quantitatius i qualitatius -i no són menors els segons-, diferenciar entre conseqüències a curt i mitjà termini -el sentit de les reaccions poden diferir segons els temps-, delimitar efectes directes i indirectes, discriminar entre països més o menys vulnerables i més o menys influència, singularitzar les vies possibles de propagació: la monetària, la bancària i el mercat de deute sobirà.
Grècia pesa avui menys que el 2010, quan la seva insolvència va tenallar Europa (aportava el 2,12% del PIB de l'eurozona i avui, el 1,77%), i en aquest temps Europa s'ha enfortit: l'economia de l'àrea creix poc però ja no està en recessió; s'han creat mecanismes de defensa com el fons de rescat europeu, els mecanismes únics de supervisió i de reestruturació bancàries, el pla OMT de compra de deute pel BCE per a casos d'emergència, l'actual expansió monetària massiva amb adquisició de 60.000 milions mensuals en bons públics i privats, els tipus d'interès en mínims històrics i els ajustos i sanejaments en els països més compromesos.
No obstant això, i malgrat la condonació parcial de deute el 2012, Grècia deu 317.094.000 (fonamentalment a les institucions i països europeus), dels quals entre 26.000 i 30.000 milions (entre préstecs i avals) els deu a Espanya.
El deute sobirà de l'eurozona és avui més elevada que llavors: l'endeutament mitjà de les 19 economies va passar del 85,8% al 91,9% del PIB (tancament de 2014).
El creixement de l'àrea és feble i està sustentat en part sobre factors extraordinaris i provisionals: petroli barat, tipus d'interès insòlitament baixos per l'acció del BCE i euro depreciat.
Els països més exposats, segons el banc d'inversió japonès Nomura, són els del «pati del darrere» de Grècia i en els quals té implantació la banca grega (Macedònia, Romania, Bulgària, Sèrbia i Xipre), al costat de Polònia i Hongria.
La desconfiança pot colpejar a Portugal i a Espanya (amb un 59% més de deute públic). |
Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates impulsen la coalició Front Republicà per a les eleccions de 28-A amb l'objectiu de fer una política de «bloqueig» al Congrés en defensa de l'autodeterminació i per «frenar la repressió» a Catalunya.
En una roda de premsa ahir van presentar el manifest fundacional, on es reivindica «bastir un front comú que no cedeixi davant de qualsevol xantatge».
Albano Dante Fachín, de Som Alternativa, va afegir que la coalició no cedirà al «xantatge» de donar suport a un govern perquè vingui la dreta o la ultradreta.
«El PSOE haurà de triar entre la dreta o la democràcia», va reblar.
Front Republicà obre ara el procés de cercar els avals per poder-se presentar a les eleccions i també de configuració de llistes.
Fachín va afirmar que Front Republicà no cedirà al «xantatge» que diu «empasseu-vos aquesta situació». |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El concert comença i acaba amb temes de Trau i Els Pets, respectivament.
Obren amb Blau, net i clar, un tema pop del grup format per Pau Torrents (bateria), Núria Botia (baix), Jordi Bastida (guitarra) i Xavi Artigas (teclats).
Amb Els Pets, Gavaldà ja es va atrevir a versionar els Beatles.
Fou pel disc de la Marató de TV3, de l'any 2005, i ho feu amb In my life, una cançó que gairebé tots els fans consideren una de les cinc millors del grup de Liverpool, i probablement la preferida del propi John Lennon segons va confessar en diverses entrevistes.
Ara però, amplia el ventall amb altres temes com Taxman, Hey Bulldog, Rain (aquestes dues versionades en català) i We can work it out.
Tot i que a la presentació Gavaldà deia que l'espectacle està centrat exclusivament en els anys 1964-1966, un dels temes, precisament Hey Bulldog, és lleugerament posterior (1969).
El concert ha inclòs també títols com I can't explain, dels Who, Toca el dos, la versió en català de I'll feel a whole lot better dels The Byrds, Waterloo Sunset i David Watts dels Kinks, el mític God only knows dels Beach Boys, i de nou els Kinks, ara amb Sunny afternoon.
Intercalat entre ells, un altre tema dels Pets, Cercles viciosos.
Ja encarant la recta final del concert han arribat els temes dels Rolling Stones, amb Paint it black, la primera cançó a la que incorporaren el so del sitar hindú seguint l'exemple dels Beatles, i Out of time.
Abans de la teòrica darrera cançó, han convidat a escena un conegut sabadellenc.
Xavi Rubio, membre del grup Bars que als anys '90 fou part de la història del Rock Català que tants bons fruits va donar.
Rubio ha agafat l'harmònica per versionar un tema de Bob Dylan Tombstone blues, aquest cop en la traducció catalana d'un altre sabadellenc, Pere Quart, sota el títol Romanço de fill de vídua.
Això sí, la lletra interpretada per Gavaldà contenia alguna actualització de collita propia més enllà dels que van escriure i transcriure Zimmermann i Oliver.
Després de 70 minuts de concert ha arribat el torn dels bisos, conformats per un dels temes legendaris del premi Nobel de literatura, Like a rolling stone, de nou amb Xavier Rubio sobre l'escenari.
I acabant, amb tot el públic ballant dempeus, amb un tema dels Pets, el mític Bon dia, el mateix tema amb què Els Pets van tancar el concert de la Faràndula l'any 2013, concert que també fou programat per UiU com ha estat el cas d'aquest.
No era el primer cop que presentaven aquest espectacle a Sabadell, ja ho feren al 2016 al cicle Cercles de l' Alliance Française, però ja fossin repetidors o espectadors per primer cop, un públic entusiasta ha aplaudit amb ganes la proposta i ha gaudit de les versions de grans temes de grans noms de la història de la música, en els que foren els anys daurats del pop.
Un espectacle que juga sobre segur, que no arrisca ni juga a descobrir cares B o títols "obscurs" sinó que pretèn, sobre totes les coses, que tothom surti de la sala amb un somriure d'orella a orella i les melodies ficades al cap, per continuar tararejant-les.
I això sí que ho aconsegueixen al cent per cent.
Sabadellenca, assistent comercial al món de la maquinària industrial, amb moltes inquietuds culturals, polítiques, socials i humanes.
M' agrada la música, el teatre, la pintura, llegir, viatjar i sobretot la bona companyia. |
Natxo Sorolla ( [EMAIL] ) és sociòleg per la Universitat de Barcelona, investigador de la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans, professor de sociologia a la Universitat Rovira i Virgili, consultor a la Universitat Oberta de Catalunya i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona, en el si del qual realitza la seua recerca doctoral.
La seua especialitat és la demolingüística i l'estudi de les pràctiques lingüístiques a partir de l'anàlisi de xarxes socials, camp en el qual manté el blog http://xarxes.wordpress.com/.
Fa algunes setmanes comentava com lo vot de Teruel Existe, a les últimes eleccions estatals al Matarranya, provenie especialment de l'esquerra.
Però també té força a pobles a on lo PP no tenie massa implantació.
Perquè pareix que Teruel Existe ha fet fort a espais a on funcione una dreta regionalista, però bastant oposada a una dreta estatista.
Perquè la dreta, tot i que tradicionalment des del Franquisme havie estat personificada en una única veu, d'Alianza Popular i els seus hereus, s'ha fragmentat de tal manera els últims anys que dibuixe un context polític molt interessant de cara als propers anys.
Lo fet d'haver votat tant los últims anys mos done opció a vore bastant bé com s'ha reestructurat l'espai de les dretes.
En general lo PP ha pujat, VOX ha emergit, i Ciutadans s'ha esfonrat.
Però una anàlisi a fons fa emergir les dinàmiques més evidents.
Lo vot de VOX al Matarranya històric en bona part s'explique per ser "significatiu" allà on hi ha un vot conservador important.
Per tant, una clau per a entendre el vot a VOX és que la fórmula ha funcionat sobretot a pobles en un vot tradicionalment conservador.
A la Torre de Vilella, que és l'únic municipi a on ningú els va votar, tenen només una quarta part de vot a partits conservadors, i dinàmiques paregudes ocorren a municipis del Mesquí com la Sorollera o la Codonyera.
Per contra, a la Vall del Tormo, a on VOX va traure el màxim de vot, del 22,4% (un de cada cinc), los partits conservador arriben a sumar dos terceres parts de l'electorat.
A Europa l'extremadreta ha fet forat a barris tradicionalment obrers, i per exemple el Front Nacional de França s'ha fet un espai en discursos contra la immigració en barris obrers a on tradicionalment havien votat Partit Comunista.
Però una altra bona explicació del nivell de vot a VOX a cada municipi ve d'una cosa que podrie parèixer bastant evident, però que aporte una bona explicació gens obvia.
Lo vot a VOX en estes eleccions està molt associat al vot a VOX en les anteriors eleccions.
I això vol dir que el vot a VOX no va ser dubitatiu ni erràtic.
Per exemple, els cinc municipis a on VOX ha tret los resultats més alts (la Vall del Tormo, Ràfels, Fondespatla, Maella i Nonasp) ja es van posicionar en les anteriors entre els vuit primers.
Mentre que els cinc a on lo resultat va ser el més baix en les anteriors (la Torre de Vilella, Faió, Arenys, La Codonyera i Pena-roja) també es troben entre els 6 últims en les actuals eleccions.
En definitiva, VOX ha vingut per a quedar-se a pobles tradicionalment conservadors.
Tindrem debats propis de l'extremadreta per anys.
Article publicat originalment a la columna Vila i gents de la Comarca
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
BARCELONA, 1 maig (EUROPA PRESS) -
Aproximadament 56.000 persones segons els sindicats i 10.000 segons la Guàrdia Urbana s'han manifestat aquest divendres a Barcelona per reclamar la creació de llocs de treball digne i un augment de salaris, amb motiu del Dia Internacional del Treball.
Convocada per CCOO i UGT, la marxa ha sortit a les 12 hores, mitja hora més tard del que es preveia, de plaça Urquinaona, i ha arribat al seu punt final, a la plaça de la Catedral, mitja hora després.
Amb el lema 'Precarietat és explotació.
Més protecció social', la manifestació ha avançat de manera pacífica per la Via Laietana, i s'han deixat veure sobretot banderes dels dos sindicats convocants, així com alguna pancarta reclamant treball digne i el cessament d'acomiadaments.
Entre els manifestants hi havia treballadors d'algunes empreses en conflicte; els que més s'han fet sentir han estat els de Movistar, autodenominats 'marea blava'.
El secretari general d'UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, ha manifestat en declaracions als mitjans que la mobilització ha de servir per "exigir un canvi polític", especialment important en un nou cicle electoral, i ha afirmat que la primera mesura que hauria d'aprovar el nou congrés hauria de ser la derogació de la reforma laboral.
El seu homòleg a CCOO, Joan Carles Gallego, ha afirmat que les societats espanyola i catalana estan instal·lades en una situació de precarietat que comporta pobresa i desigualtats, i ha assegurat que es podria canviar amb salaris dignes, feina estable i protecció social: "És just per a les persones i necessari per al país".
En el seu discurs final, Álvarez ha criticat el Govern espanyol per prometre la creació de 500.000 llocs de treball aquest any: "On es crearan?
En quins sectors i amb quin tipus de contracte?
Què s'han cregut, que hem de treballar com esclaus?".
Ha fet referència a les tres cites electorals dels pròxims mesos: per a les municipals ha reclamat alcaldes que "pensin en la gent", i sobre el 27S ha reiterat el compromís del sindicat amb el dret a decidir, però ha subratllat que la cita més important són les eleccions generals.
"Cal crear una majoria, sobretot social, que tombi aquest Govern d'incompetents i corruptes.
No podem continuar amb aquest llast", ha arengat Álvarez.
Per la seva banda, Gallego ha criticat el "discurs autocomplaent" dels governs català i espanyol, i ha argumentat que els salaris estan a nivells de fa set anys i que la majoria de treballadors segueixen instal·lats en la crisi.
Ha recordat que fa 125 anys de la primera manifestació de l'1 de Maig a Barcelona i 50 anys de la creació de CCOO de Catalunya, i ha assegurat que "bona part dels problemes de llavors es repeteixen ara".
Gallego ha afirmat que el cicle electoral pot ser una oportunitat per canviar la situació, però ha subratllat que "el sindicalisme no ho pot fiar tot a la política", sinó que ha reforçar-se i adaptar-se per ser una eina poderosa per als treballadors.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La potència econòmica, social, cultural i gastronòmica del vi espanyol és àmpliament reconeguda al nostre territori, però fa temps que el sector reivindica una plataforma unitària de projecció que li permeti fomentar i continuar el seu creixement internacional.
La resposta a aquestes necessitats la té Barcelona Wine Week, el nou aparador del vi espanyol que se celebra entre els dies 3 i 5 de febrer al pavelló 8 del recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona.
L'objectiu d'aquesta plataforma creada fa poc és establir un espai expositiu dedicat únicament al sector vitivinícola des del qual visibilitzar l'oferta excepcional de vins de les diferents regions productores d'Espanya.
Organitzada per la Fira de Barcelona a través de la seva societat Alimentaria Exhibitions, ocuparà el pavelló 8 del recinte de Montjuïc, amb al voltant de 20.000 m 2 de superfície expositiva.
L'esdeveniment ha tingut una gran acollida en el sector.
Compta amb la col·laboració de la Federació Espanyola del Vin (FEV) i ICEX España Exportaciones e Inversiones, i amb el suport de les principals empreses, cellers, institucions i organismes de les regions vitivinícoles del país.
L'organització del certamen ha treballat per oferir el màxim d'oportunitats al sector; per aquesta raó comptarà amb més de 550 empreses expositores, moltes de les quals pertanyen a les 40 denominacions d'origen (DO) amb presència al saló.
BWW és el primer gran esdeveniment de l'any del sector del vi al calendari firal internacional i compta com a precedent amb la trajectòria del saló Intervin, la mostra que fins ara reunia l'oferta vinícola espanyola al saló Alimentària.
«Hi havia ganes i interès en un nou projecte que posés de relleu el vi espanyol de qualitat, aprofitant l'experiència del saló Intervin d' Alimentaria, però amb aire renovat i trencador», afirma José Luis Benítez, director general de la FEV, en relació amb aquesta nova aposta.
L'espai expositiu del saló es vertebra en diverses àrees: la principal, BWW Lands, reuneix els cellers organitzats per DO i posa de relleu el producte i les característiques de cada territori productor; i BWW Groups Complements, en la qual es troben grans grups de cellers juntament amb empreses que ofereixen equips, accessoris i serveis orientats al sector.
Així mateix, al saló hi seran representats els destil·lats, protagonistes de l'espai Barcelona Cocktail Art.
La BWW es posiciona com un punt de trobada on aprendre, fer negocis i maximitzar el retorn de les empreses expositores, que podran establir contactes amb compradors estrangers per incrementar les seves exportacions.
Per fer-ho disposen de diferents oportunitats: d'una banda es convida prop de 300 professionals d'alt nivell procedents de 50 països (principalment dels Estats Units, Alemanya, Xina-Hong Kong, el Canadà, el Regne Unit, Suècia, Rússia, Dinamarca, Colòmbia i els Països Baixos), i de l'altra s'ha impulsat l'assistència de 1.000 compradors nacionals.
Cadascun d'aquests compradors durà a terme un mínim de deu reunions amb els expositors.
El saló serà un espai en el qual establir xarxes de negoci / ALIMENTARIA
La presència de la pràctica totalitat de comunitats autònomes espanyoles i de 40 DO permet a la BWW traçar un recorregut pel territori vitivinícola espanyol, en el qual es posen valor i es visualitzen les regions productores.
Per superfície contractada i nombre d'empreses expositores, Catalunya és la comunitat autònoma amb més presència, seguida per Castella i Lleó, La Rioja, Euskadi i Navarra.
A través de les propostes de les diferents regions, el saló ofereix un relat diferencial del vi espanyol, en el qual la sostenibilitat guanya rellevància.
L'objectiu final és augmentar el valor del segell espanyol davant de competidors de la talla de França i Itàlia en matèria de comercialització i exportacions.
Amb 953.000 hectàrees dedicades al cultiu de vinya, Espanya s'erigeix com una potència mundial del vi, tenint en compte que té la superfície més gran del món i el 13% del total d'hectàrees dedicades a aquest cultiu, segons dades de l'Observatori Espanyol del Mercat del Vi.
És, a més, el tercer productor mundial, amb una producció mitjana anual de most i vi d'entre 42 i 44 milions d'hectolitres, i el líder en vinya ecològica, amb 400.000 tones de raïm de vinificació.
Amb aquests resultats, la facturació dels cellers espanyols ascendeix a més de 7.000 milions d'euros i el sector en conjunt representa al voltant de l'1% del PIB estatal.
Espanya és, a més, el primer país en exportació de vi, amb més de 21 milions d'hectolitres anuals que es venen als principals mercats destinataris dels vins espanyols: el Regne Unit, Alemanya, França, Portugal, el Japó, el Canadà i Rússia.
Potencia qualsevol recepta, distén l'ambient d'una vetllada, alleuja un mal dia, incrementa la intensitat de la música, permet aprofundir en una història escrita o narrada...
Dit d'una altra manera, regala una miqueta de felicitat.
Però, alhora, l'equació també funciona a la inversa: la cultura, el coneixement, la cuina o la companyia converteixen cada copa de vi en una cosa única i especial.
Sota aquest prisma, el d'una experiència de 360 graus, la Barcelona Wine Week (BWW) ha organitzat tota mena d'activitats, tastos i sessions formatives.
Tot això per fer que els cinc sentits intervinguin a l'hora de disfrutar d'un vi i, al seu torn, reconeixent la complexitat d'aquest món des de tots els seus perfils.
L'espai on es concentraran la majoria d'activitats de formació i experimentació serà el BBWHub, on també es trencaran estereotips.
Com ara que la producció de vins és només cosa d'homes.
Fabulous 50 by Women serà una zona de tast autoguiat amb uns 50 vins en què han intervingut enòlogues, empresàries i altres professionals.
Com que el tast és l'element central (i més desitjat) de qualsevol esdeveniment vinícola, el BBWHub també disposarà de la Tasting Area, en la qual s'organitzaran una desena de tastos dirigits per experts, que tindran per objectiu valorar el vi des de diferents punts de vista, tal com apunta Macías: «Busquem que les activitats observin el vi des de tots els angles, per proporcionar, així, una experiència el més completa possible».
En aquest sentit, Pedro Ballesteros, únic Master of Wine espanyol, guiarà una activitat per degustar les millors garnatxes, mentre que Ferran Centelles i David Seijas –que van treballar de sommeliers d'El Bulli durant una dècada– explicaran com comunicar tots els elements del vi amb rigor, però també amb emoció.
També compartiran el seu coneixement, entre d'altres, Antonio Flores, enòleg i 'master blender' especialista en vins de Jerez; François Chartier, expert en harmonies; o Miguel i Mireia Torres, continuadors de la saga de cellerers Família Torres.
Més notícies de Fira de Barcelona |
El projecte d'adequació s'iniciarà el 2017, coincidint amb els 100 anys de creació de l'equipament, i tindrà una durada prevista de tres anys
El conseller de Cultura, Santi Vila, i l' alcalde de Lleida, Àngel Ros, han signat aquest dilluns un acord de finançament per a la nova seu del Museu d'Art de Lleida (MALL), actual Museu d'Art Jaume Morera.
En virtut de l'acord, el departament es compromet a aportar 1 milió dels 4,7MEUR de cost total del projecte.
La resta anirà a càrrec de l'Ajuntament de Lleida, amb una aportació de la Diputació encara per determinar.
L'adequació de la nova seu, a l'antic Palau de Justícia de la ciutat, s'ha d'iniciar el 2017 coincidint amb els 100 anys de creació del Museu Morera, i els treballs s'allargaran tres anys.
Amb aquest projecte el museu assolirà una 'seu definitiva' –ha destacat l'alcalde, Àngel Ros- després d'haver-se allotjat en quatre emplaçaments diferents des del 1917.
El departament de Cultura i la Paeria s'han compromès aquest dilluns a finançar els 4,7 milions d'euros del cost total del projecte museístic de la nova seu del Museu d'Art Jaume Morera, que passarà a anomenar-se Museu d'Art e Lleida.
El milió d'euros que hi posarà la conselleria es repartirà en 250.000 euros l'any 2017 (en que s'iniciaran les obres), i 375.000 el 2018 i el 2019.
Les actuacions que es duran a terme a la nova seu inclouen la rehabilitació de l'edifici, que consta de 3.500 metres quadrats i es troba a la Rambla de Ferran, així com la dotació de les instal·lacions i la museografia
De la seva banda, el consistori hi posarà els 3,7 milions restants a partir de fons propis, ajuts i aportacions d'altres institucions com la Diputació de Lleida, implicada en la gestió del museu però que encara no ha concretat la seva aportació econòmica al projecte.
Amb tot, el seu president, Joan Reñé, ha celebrat avui la ' coordinació i tutela de tot l'àmbit museogràfic de la ciutat de Lleida ' que representa l'entesa entre l'Ajuntament, la Generalitat i la Diputació.
El nou Museu d'Art de Lleida es concebrà com un catalitzador de l'oferta museística d'art contemporani a la ciutat, amb l'objectiu que esdevingui "un dels referents nacionals i estatals" en aquest àmbit, segons expliquen les tres institucions.
El museu va ser inaugurat el 1917 a partir de les col·leccions fundacionals formades per les donacions del pintor Jaume Morera, les obres dels pensionats de la Diputació de Lleida i un seguit de dipòsits dels museus estatals.
Al llarg dels anys, el Museu ha consolidat la seva col·lecció d'art modern i contemporani.
El conseller de Cultura, Santi Vila, ha expressat que a signatura d'aquest dilluns, sumada al reconeixement com a museu d'interès nacional del Museu Diocesà i Comarcal o a la política d'adquisicions i cessions, "confirmen unes bones pràctiques des de Lleida estant que han de ser extrapolables al conjunt del país".
De la seva banda, l'alcalde Àngel Ros ha admès que avui és un dia ' important ' per a Lleida.
Ros ha subratllat que el museu troba una "seu definitiva" després d'haver-se mogut diverses vegades al llarg de la seva història, i s'ha felicitat del fet que l'operació de rehabilitació d'aquest nou emplaçament coincideixi amb l'any del centenari del naixement de la institució.
A més a més, Ros ha valorat que l'aportació del departament de Cultura representa ' un compromís del país, una aposta per la difusió de la cultura i per crear nous pols difusors d'aquesta '. |
L'energètica Holaluz ha ampliat el seu capital en 30 milions d'euros entre inversors institucionals, tant estatals com internacionals, i individuals, combinat amb una venda d'accions per valor de 10,4 milions d'euros per part dels socis fundadors i Axon Capital Partners.
Amb tot, la capitalització borsàtil de la companyia serà de 160 milions el proper 29 de novembre, quan començarà a cotitzar al Mercat Alternatiu Borsàtil (MAB).
El percentatge de capital flotant a la borsa serà del 25,5%.
L'ampliació de 30 milions se suma a la realitzada el passat juliol per un import de 10 milions, subscrita íntegrament per Geroa EPSV.
Després de l'operació, els socis fundadors mantenen el 48,75%, Axon Capital Partners el 17,88% i Geroa passa a tenir el 8,125%.
La cofundadora i presidenta executiva d'Holaluz, Carlota Pi, ha afirmat que aquesta operació "suposa un pas importantíssim dins de l'estratègia a mig termini que és cotitzar en el mercat oficial".
Ha destacat també que Holaluz "serà l'única comercialitzadora d'energia cotitzant en el MAB i l'única comercialitzadora pura llistada en el mercat borsàtil en l'Estat".
La companyia espera assolir el milió de clients i les 50.000 instal·lacions fotovoltaiques per a finals del 2023.
Holaluz va obtenir una facturació de 194 milions en el període de dotze mesos fins al 30 de juny. |
Imatge d'arxiu d'Elisenda Paluzie, presidenta de la ANC
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, manté un perfil molt baix d'actuació política des que es va constatar que aquesta plataforma havia perdut gran part de la seva capacitat d'influència per promoure importants mobilitzacions dels ciutadans a favor dels plantejaments del projecte independentista català.
Segons fonts independentistes, Paluzie va engegar un cert canvi d'estratègia, i va decidir dedicar els seus esforços a intentar col·locar dirigents afins a la ANC a diverses entitats catalanes.
I el seu primer intent, amb la Cambra de Comerç de Barcelona, la Cambra, va ser un èxit, atès que el seu candidat, Joan Canadell, va esdevenir president de la corporació.
Malgrat tot, amb el pas del temps Canadell ha perdut el protagonisme que li va donar inicialment la seva elecció.
Tanmateix, després d'aquest episodi de la Cambra, sembla, segons les mateixes fonts, que Paluzie està tenint alguns problemes per aplicar la mateixa estratègia a d'altres entitats, com a diversos col·legis professionals, que són els seus objectius.
En qualsevol cas, a hores d'ara, la realitat és que la presidenta de la ANC s'ha diluït a l'escenari polític de Catalunya.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Els reusencs visiten la pista del C.H. Lloret, aquest dimarts, a les 9 de la nit
Els jugadors del Reus Deportiu La Fira celebren la classificació per a la Final Four de la Lliga Europea
El Reus Deportiu La Fira retorna a l'OK Lliga després de viure una de les millors nits d'hoquei al Palau d'Esports.
Els roig-i-negres es van classificar per a jugar a la Final Four de la màxima competició europea en superar l'eliminatòria amb el FC Porto a la tanda de penals davant d'un Palau ple i entregat.
Els reusencs visiten el C.H. Lloret, aquest dimarts, a les 9 del vespre, en el partit corresponent a la vint-i-tresena jornada de l'OK Lliga amb l'objectiu de no deixar escapar cap punt.
Els jugadors d'Enrico Mariotti són tercers amb 50 punts, vuit menys que el líder, el FC Barcelona.
Els reusencs són un fortí a casa, però a domicili han deixat escapar algun punt, com el de la darrera jornada a domicili a la pista del Manlleu (3-3).
Els roig-i-negres buscaran la victòria per no deixar més avantatge al líder i seguir amb possibilitats d'optar al títol.
El C.H. Lloret és novè amb 26 punts, en un balanç de set victòries, cinc empats i deu derrotes al llarg d'aquesta temporada.
Després d'una molt bona primera volta, en aquesta segona estan sent més irregulars i només han sumat una victòria.
En el partit entre el Reus i el Lloret de la primera volta, els reusencs van imposar-se per 4 gols a 1.
L'encontre estarà dirigit pels col·legiats Óscar Valverde i Ivan González.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
El 3 d'abril del 2015 vaig escriure una crònica en aquest diari ("De la mona de Gaudí a la Gamba de Mariscal") en què guaitava això pel port barceloní: "El trencadís de venedors ambulants.
Crida el monopoli d'ulleres de sol.
Desenes de venedors esbarriats de llençols amb vuitanta colors i formes.
El 1932 el periodista Jaume Passarell (i un fotimer d'altres!) ja parla del "mosquer" de venedors ambulants com una de les "nafres" de la Barcelona turística.
Per això vull dir una altra cosa: el top manta és ja un souvenir barceloní.
Com els barrets mexicans deshidratats.
O les balladores de flamenc daltòniques.
Però el que sí que sé és que el greu problema dels manters també està en aquestes reaccions infantils, de P1, d'estètica de filtre d'existència de bleda assolellada naïf d'alguns votants, simpatitzants, extasiats, alienats, de l'alcaldessa Colau.
Ara que l'Ajuntament fot canya estiuenca contra el top manta n'hi ha que se senten decebuts, tristos, deprimits, ansiolítics pel que està fent Colau amb els manters.
Divan psicoanalític de rajola barcelonina de disseny somiatruites: ella, la Supervivenda vestida d'Abella Maia, no ens pot fer això.
Aspirar, expirar i una ampolla de salfumant per netejar el cervell.
És un més dels superdesenganys, superfrustracions, superdesencisos dels superpoders Colau.
Assossegueu-vos: el top manta no comença amb Colau.
El top manta es reprodueix, multiplica, viralitza després de la gatera olímpica del quisso Cobi.
El planeta piruleta es torna digital: CDs, DVDs, píxels tèxtils, bytes PVC...
El duplicat, la imitació, el plagi.
La realitat es fot un tret, se suïcida a la gossera postolímpica mundial.
Darrere les mantes, la realitat de persones úniques, originals, de veritat, que veiem com una còpia, una reproducció, un facsímil de carn i ossos emmotllat i calcat manta a manta.
L'era, el segle, el consum, la societat top manta, també fabrica i ven una ideologia top manta: el gat per llebre (gatllebrisme).
La substitució de l'original per la còpia.
S'aparta la realitat i governa una imitació.
Es venen ulleres, bosses, samarretes, cinturons ideològics, política low cost.
S'enganya, es menteix, i es fa creure que tot és possible.
I que tot és possible ràpid, barat i sense esforç.
Molts votants compren top manta ideològics.
I es creuen la còpia i neguen l'original, la realitat, la veritat.
I la frustració és veure que comprant ulleres falses no s'hi veu bé a la vida.
Perquè també es compren idees irreals, fictícies, il·lusòries.
I després l'existència et fot una bufetada de realitat que et desperta de cop de la ceguesa dogmàtica top manta.
La política, les ideologies, les idees, les persones no es poden vendre com productes manters, com un aparador top manta.
La realitat no és comprar i lluir una samarreta i creure que canvies el món.
La realitat és veure aquesta canya contra els manters.
La realitat és descobrir que les coses no se solucionen com souvenirs d'autoajuda.
La realitat és descobrir que els cotxes xafen fins i tot si hi ha un pas zebra que no respecten, que és de les vaques d'on surt la llet i no pas de la nevera falsament ecològica, que la vida pot anar a pitjor, que les coses només canvien si et coneixes a tu mateix, però per això cal mirar i veure la realitat.
No desaparèixer estratègicament, com una alcaldessa top manta fugint amb tota la mercaderia quan et persegueixen els problemes.
No es pot fer el manta, el mandrós de sofà cínic de la culpa és sempre dels altres.
Perquè després es veu que quan s'estira la manta no hi ha res.
Però els maldecaps, les dificultats i les persones continuen existint, patint, perquè són de veritat, originals, no es poden copiar, calcar, falsejar, substituir amb cap ideologia.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Tens projectes per activar l'economia de proximitat i/o per promoure i reforçar l'Economia Social i Solidària als barris de Barcelona?
A partir del 27 de Febrer començaran les sessions informatives per explicar les modalitats i els requisits necessaris per presentar-se a la convocatòria!
A Horta-Guinardó serà el dia 5 de març de 12h a 14h a la seu del Districte.
En paral·lel a les sessions informatives podreu sol·licitar el Servei d'Assessorament personalitzat per tal d'acompanyar-vos en la definició del projecte i en la seva adequació a la modalitat i tipologia d'acció directament relacionada.
Impulsem el que fas és una convocatòria d'ajuts de l'Ajuntament de Barcelona que, a través de Barcelona Activa, cerca millorar la situació socioeconòmica dels districtes i barris de la ciutat.
La convocatòria es presenta en sis modalitats pensades per a projectes nous o ja existents:
Empresa al territori: Projectes que impulsin les empreses i l'emprenedoria al territori, i que impliquin l'ocupació de locals buits en planta baixa als 6 districtes amb renda inferior a la mitjana de la ciutat.
Innovació socioeconòmica i Economia Social i Solidària en sectors estratègics: Projectes que fomentin la innovació socioeconòmica i l'economia social i solidària vinculada al territori i amb dimensió comunitària.
Foment de l'ocupació de qualitat al territori: Projectes innovadors adreçats a col·lectius especialment vulnerables a l'atur, així com la promoció de l'ocupació de qualitat.
Innovació social digital als territoris: Impuls de l'ús de les tecnologies lliures i obertes per fomentar noves formes d'innovació i col·laboració que resolguin reptes socials i de sostenibilitat dels territoris.
Turisme responsable i sostenible: iniciatives o actuacions en l'àmbit turístic adreçades a l'impuls de l'activitat econòmica, el foment de l'emprenedoria i l'empresa responsable, la creació i promoció de l'ocupació de qualitat, la generació de nova activitat i l'arrelament del turisme en els territoris, vinculant-se a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible i l'agenda 2030.
Models agroalimentaris sostenibles i consum responsable: Projectes o iniciatives socials i/o empresarials (compromeses amb els drets laborals, l'economia local, la sostenibilitat i el clima) que contribueixin a avançar cap un canvi de model de consum més responsable i en especial garantir una alimentació sana, justa i sostenible a la ciutat.
Us hi podeu presentar tant persones físiques com jurídiques associacions, fundacions, micro i petites empreses, cooperatives, autònoms, etc. sempre que tingueu seu social o delegació a Barcelona, o bé hi estigueu empadronats i empadronades. |
Obra: Celebrant el Mil·lenari de Cornellà Autor: Soms i Janer, Joaquim |
El mestratge Pablo Picasso ha estat protagonista d'innombrables exposicions a tot el món, però poques s'han centrat en la tècnica de l'artista en la disciplina del gravat, un dels procediments gràfics en què es va centrar.
Ara, algunes de les seves produccions es reuneixen en una exposició organitzada per la Calcografia Nacional, que pretén explicar l'ús dels seus gestos gràfics.
Sus lecciones magistrales de arte gráfico' és el nom d'aquesta mostra, que reuneix un total de 164 obres, 44 de les quals pertanyen a Calcografia Nacional, i un total de 120 són préstecs del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (MNCARS), fruit d'un conveni, tal com ha explicat aquest dimecres durant la presentació, Juan Bordes Caballero, acadèmic delegat de Calcografia Nacional.
Segons ha indicat Bordes, Picasso (1881-1973) va fer 2.200 obres amb diferents tècniques gràfiques gairebé fins al final dels seus dies, per la qual cosa es pot considerar l'artista un dels gravadors "més prolífics de la història".
Amb aquesta mostra, es vol mostrar la "dimensió didàctica" de les "lliçons magistrals" que va oferir el pintor amb la producció d'aquestes obres.
Aquesta selecció acosta al visitant les tècniques "ortodoxes" i el "catàleg infinit" del que ha anomenat "gestos gràfics" d'una persona "capaç d'imitar la personalitat a través dels seus gravats".
Tot i això, ha precisat que "el més important no és el nombre, sinó el mestratge i la diversitat amb què Picasso va afrontar el gravat", cosa que es posa de relleu en aquesta exposició, que permet llegir l'obra de l'artista "al marge" de la dimensió plàstica, i mostrar els "grans exemples" que avui serveixen com a referent en les tècniques del gravat i que serveixen com a "refugi de qualitats específiques", així com a exemple d'"herència històrica".
Bordes ha recordat que la primera estampa que va fer, quan amb prou feines tenia 18 anys, es titulava 'El picador zurdo', per encobrir la inversió de la imatge que Picasso no havia tingut en compte abans de començar el procés.
Aquell va ser el començament d'una extensa obra amb què l'artista malagueny va expressar d'una manera inèdita el que no havia posat de manifest amb la pintura, ja que, segons ha recordat l'acadèmic, va recórrer a aquesta disciplina per enviar un "missatge específic".
Una de les joies d'aquesta mostra és 'La comida frugal' que, després d'unes primeres instruccions del pintor i gravador català, Ricard Canals, va gravar amb continuïtat fins l'any anterior a la seva mort.
La seva importància està en el fet que, a més, totes les sèries es troben actualment a "grans col·leccions", segons ha assenyalat Bordes.
Entre els procediments gràfics que va fer servir Picasso, domina el gravat calcogràfic (fet amb les seves principals tècniques: aiguafort, aiguatinta, aigualida, punta seca, burí i manera negra); però també va usar la litografia, el gravat sobre linòleum, i ocasionalment l'hectografia.
Per a moltes d'aquestes obres, Picasso va arribar a fer fins a 30 proves d'estat abans d'acceptar el 'bon à tirer' o estampa model per a l'edició definitiva.
Segons ha explicat, existeixen quatre sèries principals que resumeixen la seva activitat.
En primer lloc, destaca 'Saltimbanquis' (1904-1905), formada pels seus primers gravats, i que Ambroise Vollard va agrupar per editar-los com un conjunt el 1913, després d'acerar les planxes.
Consta d'un total de 15 estampes sense unitat de format, i uneix temes del període blau i rosa.
Alhora, també destaquen 'Suite Vollard', gravada entre el setembre del 1930 i el juny del 1936, i editada per A. Vollard el 1939, composta per 97 estampes, més tres retrats de l'editor; 'Suite 347', feta entre el març i l'octubre del 1968, i amb matrius de diferents dimensions, en què es distingeixen quatre grups temàtics (la Celestina, Rafael i la Fornarina, el pintor amb els seus models i escenes circenses) i finalment 'Suite 157', amb format únic, en què predominen els temes eròtics, gravada entre el 1970 i 1971.
Respecte al préstec per part de Reina Sofia, Bordes ha assenyalat que aquesta selecció d'estampes ha estat possible gràcies a un conveni pel qual Calcografia Nacional va prestar al Reina Sofia exemplars pintats per Goya.
Per aquesta raó, i de manera "simbòlica", de la mateixa forma que Goya va visitar Picasso, ara és el pintor malagueny qui es retroba amb Goya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Oci i consum > I tu, jugues en català?
Can Nogueras, Calçats Masuet 'Ca l'Espardenyera' i Lletres i Colors s'han adherit a la campanya
El Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental promou aquest any, a Llinars del Vallès, la campanya I tu, jugues en català?, impulsada pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ara fa 5 anys, amb l'objectiu de donar a conèixer l'oferta comercial de jocs i joguines en català que hi ha al mercat i fomentar l'ús de la nostra llengua a l'hora de jugar.
A Catalunya hi ha més de 400 establiments que hi donen suport.
A Llinars s'hi han adherit tres establiments: Can Nogueras, Calçats Masuet 'Ca l'Espardenyera' i Lletres i Colors.
Aquestes botigues tenen a la disposició dels clients un expositor amb fulls informatius del web Jocs en català, on es pot consultar el catàleg dels jocs per tipologia (joc de taula, joc multimèdia, llibres joc, etc.), per edat recomanada i per paraules (pel nom).
I també des de l' App 'I tu, jugues en català?' es pot accedir al catàleg de jocs i als establiments que donen suport al programa per municipis.
Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental
Consorci per a la Normalització Lingüística |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
Divendres, quan vaig arribar a Igualada, em van fer un comentari sobre la polèmica que hi havia a l'AnoiaDiari respecte a la festa dels Reis.
Familiars meus me la van explicar i jo la vaig consultar a la web.
Les persones que com jo, han fet de l'organització d'actes i la cultura la nostra professió, sabem que és molt fàcil criticar des de fora.
Un acte com l'arribada dels Reis té una complexa producció que es fa molt difícil si no estàs dins o portes molts anys a la feina.
A més, a la complicació que té sempre una producció, en el cas dels Reis d'Igualada s'hi ha d'afegir el fet de treballar amb voluntariat.
De totes maneres cal tenir present que la festa del Reis és una festa ciutadana, que demana de la participació de tots.
Quan hom organitza una festa d'aquest tipus, ha d'estar obert a crítiques i que el públic, aquell sense el qual la festa no seria possible, critiqui.
La ciutadania té tot al dret a no trobar bé una cosa, a demanar explicacions per una altra... en fi, a ser crític, i no podem caure en el parany de dir: "és una festa organitzada per voluntaris si no hi treballes no pots criticar" o "si critiques has d'aportar solucions".
La ciutadania és part de la festa, és la festa, i per tant té dret, quasi m'atreviria a dir una obligació, a dir el què pensa.
Durant tots aquests anys d'experiència en l'organització d'actes (fa més de 36 anys que m'hi dedico) puc dir que si una organització vol millorar, a més d'escoltar les crítiques que li fan, ha de fer una autocrítica constant, no sols des d'un punt de vista organitzatiu sinó també conceptual.
Avui tots els sistemes de revisió i control s'han d'acompanyar d'estudis de satisfacció, d'impacte a la ciutat, de retorn social i econòmic, etc.
Quan algú organitza un acte un any rere un altre, un acte únic d'uns dies a l'any, un acte cultural i popular amb un públic no fidel sinó captiu, pot caure en el parany de fer un "copiar i enganxar" i així eternitzar-se fins a l'infinit.
Fer una acte tradicional que demana la participació activa del ciutadà no vol dir repetir-lo sistemàticament igual.
El públic de fa uns anys no és el públic d'avui, el nen de fa uns anys no sabia que tocant una pantalla passaven coses, de fet no sabia ni què era una pantalla.
És per aquests motiu que, com a públic/ciutadà/igualadí d'aquells de tota la vida (ITV), alhora que gestor i creador cultural que fa molts anys que em remeno en la producció d'aquests tipus d'actes, em faig preguntes pel que fa a la Festa de Reis.
Per què el Patge Faruk ha d'arribar a les Comes amb una llarga espera per als infants, amb un espectacle que no treu cap a res, i quan arriba uns patges fan buidar la pista i els nen han de veure el Patge Faruk de gairell?
No seria més lògic que arribés a la plaça de l'Ajuntament, sortís al balcó de la Casa Gran en un gran acte popular.
Ja sé que hi ha una qüestió de diners, però potser l'Ajuntament, com en moltes altres temes de cultura, s'hauria d'estirar una mica més... econòmicament parlant.
Per què els Reis han de sortir d'on surten ara?
Del mig del passeig davant de l'hospital?
Als inicis històrics de la cavalcada era lògic, els Reis visitaven els malalts, després sortien de l'hospital.
Allà els esperaven els ciutadans (molts menys que ara) pujaven als cavalls o a les carrosses i feien la cavalcada.
Actualment es posa un escenari al mig del passeig d'esquena a l'arribada del flux de la gent.
No seria més lògic fer sortir els Reis de l'estació d'autobusos que hi ha una gran esplanada on l'escenari es podria posar de cara al flux de l'arribada de la gent, i tot podria estar més ordenat?
Per què quan vaig a portar un paquet i faig un donatiu per a la cavalcada no em donen un rebut?
No és un Fundació l'ens que organitza la festa?
Perquè no fan com la Marató de TV3, que quan fas un donatiu et donen l'oportunitat de desgravar?
El sistema actual fa tuf de comptabilitat en negre (avui un tema molt en voga).
Per què la cavalcada és precedida pels camions de les joguines?
Ja sé que també és un tema de voluntariat i de diners.
Crec que aquí torna a ser l'Ajuntament que cal que resolgui la qüestió.
(A més els grans camions passant per la Soledat són perillosos, més encara si els xofers tiren o donen caramels).
Tema de la notícia d'AnoiaDiari i la polèmica posterior.
Per molt etiquetats que estiguin.
Exigència i voluntariat massiu és un tema que porta molts problemes, més quan és un dia de festa i diversió.
La conscienciació del voluntari ha de ser forta.
Crec que els patges haurien d'estar alliçonats cívica i pedagògicament.
No val fer una carrera numérica, treure 700 o 900 patges (cada any més).
Qualitat per sobre de quantitat.
No tothom serveix per aquesta feina.
El que digui un patge pot fer mal a una criatura.
La Comissió hauria de fer cursos per ser patge i crec que podria fer deixar un dipòsit econòmic a qui en vol ser.
Així, sense perdre el sentit voluntari de la festa, en tindria un control.
Bé aquestes són algunes de les reflexions que van sortir en la conversa familiar.
Avui diumenge he pensat que estaria bé donar la meva opinió.
Sé que no serà del gust de tots, potser de ningú.
Però tots podem dir el que pensem.
Penso que la Festa del Reis aquí a Igualada és una gran festa.
Crec que és una festa d'orgull comunitari/ciutadà igualadí i per aquest motiu no és una festa d'un quants sinó de tots.
Crec també que quan dirigeixes un acte així cal prendre decisions, complicades, difícils, criticables, cal saber dir prou i no.
Cal canviar si no funciona o es pot millorar per molt festa tradicional que sigui.
L'organització és inversió, mirar i comparar per millorar és inversió, la crítica i l'autocrítica és inversió i la inversió és futur.
Gestor i creador cultural/ Director executiu de la Fira del Teatre al carrer de Tàrrega
M'han encantat totes i cadascuna de les teves aportacions i reflexions, Pau!!
Un autèntic màster en idees fresques, professionalitat, experiència i sobretot...
Llàstima que tots sabem com funcionen les coses a Igualada...
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Montserrat! sorpresa! a la Comissió dels Reis hi han dones, ens podries dir la llista del qui la formen.
Joan, tu segurament t'has sorprès, però jo no, ja que se molt be que les dones podem fer la mateixa feina que els homes i inclús fer-la molt millor.
No et puc donar la llista de...
Llegir més les persones que formen la Comissió dels Reis perquè no la sé, i suposo que encara que la sabés no te la donaria ja que és una entitat privada i no vull posar-me en embolics, en tot cas això hauries de preguntar-ho a ells, però el que si que et puc assegurar és que una amiga meva en forma part i a més a més en un càrrec molt important
Vaig seguint els comentaris fets a aquenta carta (que aviaT estarà petrificada a la web - ningú escriu res més?)
Veig que en tenim de dos tipos: uns, els que més, que critiquen la gestió, no la...
Llegir més festa en sí dels Reis i un pocs que podríem dir que els van a favor.
De totes maneres també veig que els que van a favor tot i que sembla conèixer molt bé la Festa per dins - potse són de la comissió sense dir-ho es a dir amangant-se, tan constents están de la seva gestió que no volen ni dir el seu nom? no contesten mai les preguntes que la gent fa, aixó si, comenten sortin d'estudi, oi que sí senyora Montserrat.
Ja li pot explicar a la seva amiga de la Comissió que ocupa un lloc tant important!!!!
Montserrat, si treballes amb un projecte de voluntari, et pots permetre el luxe de fer-ho malament i que tothom calli? ho dic perquè hi han moltes ONGS al món que hi treballen voluntaris.
Carme, si vols saber la meva opino sobre el voluntariat te la diré, ja que ara no, però també he estat voluntària d'una ONG d'ajuda al refugiats.
Llegir més ningú et demana que ho siguis, per tant si ho vols ser has d'estar disposada a donar lo millor de tu mateixa per la causa que defenses sense esperar mai res a canvi, sinó no cal que te'n facis
Molt be Maria, això és el que necessita la festa, gent amb empenta, ganes, coneixements i despresa, que estigui disposada a treballa desinteressadament com els altres membre de la comissió per...
Llegir més aconseguir que la nostra festa, que ja esta molt be, aconsegueixi millorar encara molt més.
Com a gestora d'esdeveniments estic d'acord pràcticament al 100% de totes les teves paraules.
Sobretot referent a l'arribada del dia 28 de Desembre del Patge Faruk, un...
Llegir més esdeveniment que permetria omplir la ciutat una vegada més, ajudaria al comerç de la ciutat i no crec que fos tant costós per a l'Ajuntament d'Igualada.
Em poso a disposició de la comissió per ajudar-los si cal en la implementació d'aquests canvis que segur faran aquesta festa més gran i millor per a tots/es!
Montserrat i Igualadí, clar que la comissió del Reis han d'escoltar a tothom, només faltaría.
La Comissió no gestiona una festa privada, és una festa de tots.
No son els ciudadans que han...
Llegir més d'estar a la venia dels senyors de la Comissió sinó els senyors de la Comissió al servei dels ciutadans.
Saps una cosa Montserrat, penso que potser tens una mica de raó.
Ara que sembla que les coses poden anar be, a molts ITV que fins ara no havien ni piulat potser els agradaria estar en el lloc dels...
Llegir més que gracies al seu treball ho han aconseguit, una cosa molt típica de les famílies igualadines de tota la vida
Malament aniríem si la Comissió de la Festa et fes cas Joan, veient el teu tarannà segur que al cap d'un temps criticaries alló que tu mateix abans havies proposat.
Llegir més els de la Comissió han de llegir i prendre nota de tot el que es diu, però han de continuar fent la seva.
Una festa que porta tants i tants anys fent-se i amb èxit vol dir que es fa ben feta, i no ha d'estar a l'espera de que algú un bon dia agafi la ploma o el llapis i es posi a escriure.
La festa de reis es fa cada dia de cada any i la fan un munt de persones anònimes que treballen sense demanar res a canvi, i gràcies a totes aquestes persones avui tenim la festa que tenim, una festa que omple els carrers i places de la ciutat cada 5 de gener i és admirada per totes aquelles persones foranes que venen a veure-la
La crítica sempre es fàcil, donar l'opinió des del silló de casa, encara que lícit, també ho és, el que ja és més difícil és arremangar-se i pencar, i això és el que fan els que treballen perquè els nostres fills i filles puguin tenir la mateixa il•lusió que varem tenir nosaltres quan érem petites.
Si demanéssim l'opinió de tothom en sortirien milers de diferents, jo mateixa per exemple era partidària que la cavalcada s'aturés a la plaça del Rei, però un dia ho vaig comentar a un dels responsables i em va donar una resposta argumentada que em va convèncer, per tant estic segura de que ells que ho veuen des de dins i no com nosaltres que només veiem les coses des de fora de l'escenari saben ben be el perquè de cada cosa, i tot i que han de prendre nota de totes les opinions, jo els hi dono tota la meva confiança.
Sembla que ara que s'està en el camí de poder obtenir un reconeixement important, tothom hi vulgui ser, i inclús es demana la substitució d'aquells que ho han aconseguit, molts i moltes pel que sembla els agradaria estar en el lloc que ocupen ara aquets quatre "enzes dictatorials" que han portat la festa fins a aquí.
Potser si que al final creuré que això d'anar a recollir els fruit deu ser molt llaminer, sobretot si tu ni has plantat l'arbre ni l'has cuidat
Després de tanta lectura i comentarios, Algú sap si la comiscó del reís ha di alguna cosa?
Molt be la carta, un èxit de lectures, cosa que demostra que el tema interessa.
Esperem que la Comissió reaccioni i millori la Festa que tots en formem part.
La festa d reis d'Igualada ha servit durant molts anys (i això també es conserva) per marcar diferencies entre el rics i els pobres!!
Hi ha cases que hi van mes de 10 patxes per poder lluir...
Llegir més l'endemà, amb un munt d paquets que et treuen alla mateix que no saps mai on "pebrots" els tenien i amb 45 minuts d presencia!!!
Això si!! algunes cases donant 10 euros d propina x poder anar a sopar al 7 Portes tota la colla.
També es voluntari? si si totalment voluntari però....si tens un bon ofici o un non cognom millor x que es la comissiò qui tria, remena, i finalment decideix i amb quin criteris???
Pregunteu i veuren quien criteris que no expliquin!!!
I si tens un camió també es voluntari: tu poses el camió, el gas-oil, el temps i a canvi podrás tirar carmels!!!!
Això es el que voleu portar a l'Unesco????
Totalment d'acord amb el comentari d'en Pau.
Voldria, però, incidir sobre una qüestió, i és la poca empatia que demostren els patges envers els nens i nenes.
Molts d'ells ni tan sols els...
Llegir més miren, passegen per la Soledat o per la Rambla parlant entre ells i no són capaços d'acostar-se a les criatures.
No cal perdre gaire estona, només es tracta d'un somriure, de mirar-te'ls, d'acostar-te a algun de tant en tant i preguntar-li "com et dius?", "t'has portat bé?",...
Carme, és millor no generalitzar en aquest tema, hi ha patges que ho fan molt bé i amb ganes, si es fa voluntàriament serà perquè t'agraden els nens i interaccionar amb ells, clar que ho ha...
Llegir més excepcions com a tot arreu, jo i els meus acompanyants no vam deixar de parlar amb els nens i de compartir la il·lusió amb ells i amb les seves families.
De fet penso q la festa de reis d'Igualada té el seu valor precisament per la proximitat entre patges i nens.
Aquesta carta que vaig escriure el diumenge passat ha arribar a superat les 3.000 lectures.
Gràcies a l'AnoiaDirari per la seva publicació i a tothom que la llegida també a...
Llegir més tots aquells que l'han enllaçat i clicat.
Gràcies especialment als que l'han comentat aportant i millorant idees i plantejaments.
Crec que a la Comissió del Reis i l'Ajuntament de la nostra ciutat valoraran positivament les aportacions que se'ns dubte sols intenten fer més gran la Festa.
És entranyable veure com tothom se sent seva la Festa i la vol millorar, demostrant que és una gran festa de tots, una gran festa de la nostra ciutat.
Moltes gràcies i a seguir-hi pensant.
Totalment d'acord amb aquesta carta, crec que serà el punt de partida de reflexions necessaries dels ciutadans per fer evolucionar la festa.
Trobo que sent una festa totalment...
Llegir més emmarcada a fer brillar la il·lusió dels infants està poc pensada per la realitat que viuen els nostres fills.
És irracional escoltar cada any "fins on arribava la cua del patge Faruk" el dia 1, com si el punt més allunyat fos un indicador de qualitat, quan els nostres petits i pares pateixen l'esgotament de l'espera.
Cues per comprar entrades per l'espectacle del dia 28 i agafar bon lloc...
Cavalcada fraccionada entre els camions i els reis...
La suma de la critica constructiva fa millorar, i penso que cal una reflexio profunda si no es vol que la festa mori d'èxit, i d'esgotament.
La carta del Pau, diu tot el què molts igualadins volíem dir i no teníem la valéntia de qüestionar la intocable Comissió, ha servit perquè sortissin ideas noves que esperem tinguin una...
I per veure que per optar a ser patrimoni de l' UNESCO cal primer fer les coses bè.
Aceptar les crítiques constructives i obrir la Comissió als igualadins i igualadines amb ganes de treballar i innovar.
Gràcies Pau i ha tots els comentaristes la festa de Reis es de tots!!!
Estic molt d'acord amb el proposat a la carta,
Una altre cosa que crec que s'ha de millorar es l'entrega de les cartes el dia 1 de Gener.
La ciutat no te un altre espai on es pugui...
Llegir més organitzar la recollida de cartes amb mes patges per que les families amb les criatures no tinguin que fer hores de cua al carrer?
Enguany a la 1,30h vaig fer molt poca cua, jo crec que molts nens aquest any van enviar un email al patge Faruk o varen entregar la carta a Odena, Montbui o Vilanova.
Llegir més estaven totes entregades
m'agradaria donar algunes respostes tot i que no sóc de la comissió, però hi tinc alguns coneguts que hi treballen i a vegades hem xerrat d'alguns temes d'aquests, però les...
Llegir més respostes són a títol personal, jo també he estat en entitats dins de juntes i com a Pare amb canalla encara en edat màgica:
A veure, la gent havent-hi espectacle o no, anirà a la arribada del Patge Faruk tan aviat com li sigui possible, si hi ha un espectacle infantil fa més amena la espera (al menys pels menuts), com a Pare sé que tenir massa estona la canalla sense fer res pot arribar a ser exasperant, lo de buidar la pista per entrar-hi els patges, jo crec que fa patxoca.
I fer-ho a la plaça de l'Ajuntament crec que també l'espai es quedaria curt per a la gent que hi assisteix, a part dels problemes també d'aparcament que es trobaria la gent al baixar tots al centre.
Igual estaria bé, però llavors igual també hi hauria gent que es queixaria de que els parlaments els fan més lluny o ves a saber, quan es fan canvis mai va bé a tothom, per a mi en concret m'anava millor quan es feia a la Plaça del Rei, però amb el canvi de carrosses (que personalment no em va agradar), les noves no poden donar la volta a la plaça del rei i això va dificultar que es fés alli, tot i això amb el canvi d'ubicació, es va millorar el flux de la cavalcada al no tenir un punt d'interrupció al mig.
Suposo que és proposar-ho, no crec que hi hagi d'haver inconvenient en què es doni un rebut al igual que es dona un resguard per al paquet (antigament no es donava).
En aquest punt jo crec que el canvi dels camions a precedir la cavalcada va ser un Encert, abans els camions anaven tots al darrera, els xofers no disfrutaven de la festa, i més important encara, és que ara quan acaba la cavalcada els camions estan ubicats ja per anar a repartir i és més àgil la organització per anar a repartir els paquets per les cases.
El tema de la perillositat dels camions, crec que més aviat és perillós quan els Pares NO fan la seva feina que és vigilar als seus fills.
En aquest punt pel que he sentit, als patges se'ls fa un curs, de tota manera entenc que això no garanteix que la persona sigui vàlida, un mateix ho hauria de veure i ser conscient de ser apte o no per fer de patge.
De totes maneres, si hom té una mala experiència amb algun patge, el què hauria de fer és mirar el número que té a la Xapa i posar-se en contacte amb la comissió per informar-ne, ells tenen la llista i són els què poden posar alguna mena de solució.
Tot això són reflexions personals, també sóc conscient de que sempre hi ha marge per a la millora i que quan un està davant d'una entitat i pren decisions mai plou al gust de tothom.
També, que des de fora es veu d'una forma, però que a vegades veient-ho des de fora no coneixem tota la problemàtica i que a vegades les coses que es fan estan més pensades del què som capaços de veure per un grup de gent amb més experiència que nosaltres, que donen voltes a diversos temes reunió rere reunió i que ho organitzen any rere any.
Apa senyor Bufalvent, vostè fa com aquella persona que té un problema va al metge i perquè no vol que sigui dit diu:
No ens digui que té un amic,...
Llegir més vostè és de la comissió o no?
tanta por fa dir que és de la comissió?
Em ratifico que no, no sóc de la comissió, però en conec a uns quants que si que ho són i ho conec de bastant a prop.
Suggerència: si hi hagués un horari estipulat i marxant les hores que passen els reis per les diferents zones, crec que ajudaria a millorar la percepció general.
Aquest any es va demorar molt i...
Llegir més la gent (sobretot canalla) estaven molt neguitosos, i encara sort que no va fe fred.
Molt d'acord en fer un filtre de patges i sobretot ara sembla que fer de patge es una moda i queda guai.
A mi em cauria la cara de vergonya que la gent faci de patge per lluir quan aquest es un dia...
No tothom pot ser patge i tan sigui nois com noies.
Desde que es va obrir la veda a les noies aquesta festa no es igual per un simple fet del tracte de patge/infant.
Més enllà dels aspectes concrets de la festa que es poden millorar, el que crec més important es garantir la transparència en la gestió sobretot econòmica i superar l'endogàmia de la...
Llegir més comissió amb més pluralitat i participacio.
A partir d'aqui, totes les altres coses, si tenen sentit, vindran soles.
Totalment d'acord amb el Pau, però també estaria bé que el dia de l'arribada del Patge Faruk,a la pista de Basket hi arribes un Faruk i la gent no ho hagués de veure des de una pantalla, si...
Llegir més el dia 1 hi han 7 ó 8 Faruks recollint cartes i el dia 5 uns quants Faruks passejant, el dia de l'arribada n'hi podria haver dos oi?
1.- L'any vinent comencem a demanar rebuts!!!!!!!!
2.- Quan veurem una dona (per exemple, la Lloll Bertran) fent de Rei?
No ens confonguéssim pas, els Reis son Reis (masculí) i sinó canviem-ho tot i fem les Reines que seria un altre cosa.
A part d'això els Reis son el Melcior, el Gaspar i el Baltasar i penso que...
Llegir més així ha de ser, una persona anònima que interpreta un personatge.
Si volguéssim introduir un altre cosa molta part de la màgia se n'aniria, ja que en lloc de cridar el nom dels tres Reis es cridaria un altre nom i això podria ser la fi de la festa
Si entren aires nous com tots els que estimem la festa ens agradaria pregunto, Podrem les dones entrar a la Comissió?
No hi ha res que ho impedeixi i de fet ja n'hi ha i en llocs molt importants
Estic d' acord amb la carta i amb tots els seus comentaris.
Espero que la gent de la Comissió doni entrada a aires nous i aquesta festa tant estimada per tots millori cada any.
Llegir més comentari, crec que les Fundacions Privades com aquesta de la festa dels Reis cada any presenten els seus comptes als patrons de la Fundació.
Es però imprescindible fer rebuts de tots els que aportem diners a la festa, ja sigui entregant un paquet o fent de patge.
Si, cal mès informaciò i transparència
El q serà patrimoni de la UNESCO a aquest pas és la cua q fas per poder ser voluntari com a patge.
Un formulari per internet i au, tampoc et miren a la cara quan t'inscrius...!
Penso que per Internet no es poden fer segons quines coses, i aquesta n'és una, és important beure a la persona que s'inscriu i copsar si realment te ganes de fer de patge o no.
Llegir més d'acord amb tu amb això que dius que ni et mires a la cara quant t'inscrius, ja que no solament et miren a la cara sinó que als que surten per primera vegada se'ls hi fa un curset en el que se'ls explica el que han de fer, com s'han d'adreçar als nens i nenes i el significat de la festa i sobretot del seu paper.
Si realment ets un patge suposo que ho hauries de saber.
Desafortunadament els igualadins pequem de que res ens estigui be, no ens agrada el Rec., no es agrada la pista de gel i ara tampoc ens agrada la festa de Reis.
Llegir més aceptat les carroses, ja em aceptat els fabulosos vestits del Reis, ara pensem en la arribada del Patxe Faruk al balco del Ajuntament, per mi un gran disbarat, a mi tampoc m'agrada la arribada al Hospital i m'agradaba mes a la plaza del Rei, i posiblement aixó sigui un detall a millorar.
Com tot a la vida hi ha qui fa be la seva feina i n'hi ha que per molts tituls que tinguin son uns ASES, els patxes, com en tot, han de ser educats per els de casa seva.
Jo el que penso, quan veig la gentada que mou el dia de Reis es "MARA DE DEU SANTISSIMA QUINA FEINA ORGANITZAR TOT AIXO", i com que ho disfruto, dono les gracias a tots els que es preocupen de fe aquesta màgnifica festa posible.
D'acord amb tot el que dius Pau.
Si els igualadins volem que la festa dels Reis sigui patrimoni de la UNESCO cal transparència.
Fem nùmeros, 80€ per nen, 4 nens per cotxe, mès de 40 cotxes....
Llegir més Seguim, uns 2000 paquets a 12€ per paquet, mès les entrades de les comes.
Aquestes xifres sont estimades les reals cal que les fagi públiques la Comissió Caldria saber l' import dels paquets que fa la Comissió perquè no faltin joguines a cap nen i si es fa conjuntament amb CARITES, CREU ROJA i els Serveis SOCIALS de la ciutat.
Mès informaciò i transparència Algú ho havia de dir......
Molt bona, i molt necessària, carta.
Aquests dies jo també n'he estat parlant tan amb la família com amics.
Estic totalment d'acord amb el que el Pau Llacuna diu i amb el que molta...
Fa uns quants anys que surto i puc fer una llista de coses que opino que no estan bé o que s'han de millorar.
L'edat que es permet sortir patges és massa jove.
No tenen experiència ni la busquen.
Van amb la colla i després a sortir de festa.
Ah! i sobretot, embrutem les noies i nois a qui ens volem lligar i pengem fotos a l'instagram.
El dia de l'arribada del Patge Faruk s'ha de reformular de dalt a baix.
Aquest any a la pl. de l'Ajuntament va ser un fracàs (no hi va haver coordinació amb el mapping que es feia a la façana de l'ajuntament i hi havia llums apagats).
Molts pocs nens van veure el Patge Faruk.
Massa coses que no funcionen, des de l'aforament, la sala del costat, l'excés de patges, falta d'organització (molts patges, novells i no tan novells, no saben com han d'estar mentre el Faruk fa el discurs...), la música a tot drap repetint-se infinitament que destrossa timpans, lloc lleig...
Durant la cavalcada he vist patges lligant sense parar, patges parlant per mòbil a mitja cavalcada buscant amics que la van a veure, altres llençant caramels amb mala fe...
Poc control de patges que provoca que molts hi vagin d'esquena a la Comissió i després vagin a fer "bolos".
Cases on se'ls ha demanat expressament que hi anessin, i en molts casos cobrant.
I aquí no hi ha patges joves només.
(Això també pot ser culpa que alguns patges de la comissió són sòmines fins a límits insospitats i no saben tractar amb nens...)
Privilegis antiquats com el que tenen els regidors (Hernando inclòs).
Gratuïtament el Patge Faruk pot anar a casa seva.
Es diu molt, el parlament no fer-lo al mig del passeig.
Utilitzar una pintura que no sigui tòxica com la que es fa servir.
Quins són els mèrits que tenen els que fan de Reis?
Què tenen que no tinguem el ciutadà mitjà per representar les figures més importants?
(aquí podreu veure qui són els Reis, molts ITVs d'uns colors molt blavosos políticament parlant...
Subscric al 100% el que s'ha dit a la carta i als comentaris.
Massa parafernàlia amb el tema UNESCO (sobretot per part de l'Ajuntament).
Com a igualadí primer vull que la festa sigui el màxim de bonica i agradable.
Si un dia es converteix en Patrimoni genial, però anem pas per pas.
Igualment sóc conscient que aquesta festa és la canya.
Té moltes coses bones i positives i n'estic molt orgullós!!
Els meus fills han fet de patge a 80€, (una mica car) i no ens queixèssim pas perquè hi ha llista d'espera.
L'arribada a les Comes un caos, suposo que a l'Ajuntament també hi hauría...
Llegir més massa gent, la pista on No es fa l'espectacle podría estar oberta molta estona abans i no fer passar fred a la gent que potser no volen ni poden per questions econòmiques veure l'espectacle.
En els paquets estic d'acord que hauríen de fer rebut.
Sobre els que etiqueten als patges suposo que ha de ser difícil dir-li a un voluntàri que no pot ser-ho perquè es veu tímid o perquè no parla bé el català...
Crec necessàri un canvi generacional en la "cúpula" de la fundació, acabar amb els favoritismes dels fills de papà, que fan de patge només per fardar i a sobre amb prepotència.
Aquests si que no se'ls pot dir que no serveixen.
Calen visions de futur i no de passat.
comparteixo el tò de l'escrit i algunes de les reflexions.
Totalment d'acord que cal revisar per millorar i que l'argument menys vàlid de tots és el de "sempre s'ha fet així",...
Llegir més tradició no ha d'estra renyit amb innovació.
ja afegiria un altre punt de debat, i és el tema de la música, personalment trobo que n 'hi falta.
i si volem entrar en temes de més calat, perquè les patgesses han d'anar vestides de patges? i sí és que han de ser noies disfressades de nois, llavors una dona també podria ser un rei disfressat... o no?
Jo aquest any estic contenta dels patges, tan a les Comes, com a la carta, com a la cavalgada.
Si bé és cert que n'hi ha de molt joves que els costa una mica i que a vegades no saben que dir, jo...
Llegir més crec que les mares i els pares també podem ajudar una mica més.
Estic d'acord amb el Pau, que es podria millorar la festa, però em costa imaginar l'arribada del Patge Faruk a la plaça de l'ajuntament, no s'hi cabria i tots voldrien estar al davant amb els seus nens, els petits darrera, tots a coll.
A les Comes es controla l'aforament, qui té ganes d'estar a prop i patir aglomeració ho fa, els que no ens quedem a les grades.
El que si que canviaria és el tema de l'espectacle, no cal esperar tant.
Pel que fa al dia 5, des de que ho fan, trobo terrible el pas dels camions, a part de perillós, cal que hi vagin tots? amb uns 4 o 5 no n'hi ha prou?
I definitivament, a mi m'agradava molt més, la parada a la plaça del Rey.
Permetia que la caravana es reagrupes per encarar la segona part.
Ara, si un es retarda, o van lents, et pot passar, que desprès de més d'una hora esperant, un dels reis passi a tota velocitat.
De tota manera es una qüestió de gustos, i mai coincidirem tots.
És una gran festa i vull agrair la feina que fan tota la gent, sobretot aquella que no es veu, com és la recollida i organització de paquets.
Felicitats ANOIA DIARI!! 3898 lectures a la notìcia sobre els patges dels Reis mès 25 comentaris, i, 1158 lectures a una carta a la Comissió dels Reis i 15 comentaris nomès amb unes hores de...
Llegir més publicar- la, ès tot un èxit periodístic.
Aquestes xifres demostren que els igualadins estimem molt la festa dels Reis Gràcies Pau, totalment d' acord amb tu
Totalment d'acord amb els comentaris del Pau.
També comentar que estic totalment d'acord amb el comentari de l'Alicia. hi han patges MUTS, i això és molt lleig de cara els infants, poden...
Llegir més estar al costat d'un nen i aquest mirar-se'l per si li diu alguna cosa o per si li dona algun carmel i res de res.
Hi ha moltes persones que fan de patge perquè queda guai.... doncs no, el que fa de patge ho hauria de fer perquè li agrada la festa de la seva ciutat i alhora disfruta fent gaudir d'un dia tant especial als infants.
Completament d'acord i, tot i que cal renovar-se d'any en any, cal ser pulcre en una festa la qual no pot ser "descoberta" pels més petits.
I, això, va també per patges passejant molt...
Llegir més d'hora el matí del dia següent tornant de farra.
totalment d'acord amb el tema cualitat VS quantitat, fa mal veure patges que van al que van (adolscents, testosterona) ben vestits pero amb uns cabells que fan por!!!
Llegir més arramblar alguna amiga que estar per als nens, pero potser també faria falta una mica de canvi generacional a la junta.
Amb aquests temps que esta de moda lo de abans no estaria malament recuperar la plaça del rei (l'excusa l'embut que es feia ) doncs el sistema actual no es gaire mes ràpid tampoc.
M'agrda que algú amb criteri posi sobre la taula propostes amb dos dits de seny.
espero que la comissió de reis en prengui nota i que a l'ajuntament afluixi la butxaca!
Llegir més i el patge Faruk a la plaça home!!!
(Això si amb els llums encesos eh) Ells són els primers de dir que a Igulada "som els reis" (eslogan súper cutre per cert) però em sembla que la festa els hi surt força barata!!
Que i feien uns ciclistes dintre un camion?...
A la festa dels Reis d'Igualada hi participa molt gent com a voluntari, i no només fent de patges.
Si ens informéssim abans d'opinar no es dirien certes tonteries.
Llegir més millors festes però, com molt bé diu el Sr.
Llacuna, cal millorar molts aspectes.
Estic totalment d'acord amb en Pau però voldria afegir-hi una coseta...
Tenim clar que és una festa voluntaria i com a tal l'unic que demanem els voluntaris és ser tractats amb respecte que...
Llegir més sembla ser que a vegades aquesta fundació que preten difondre valors als nens i nenes no sels aplica.
Respecte, a la gent que vol participar i els tracten com titelles, respecte a les families que pateixen impertinencies de patges borratxos, respecte, a la ciutadania que te dret a veure els numeros, respecte a la gent que vol fer de patge amb els seus amics sense volguer passar per la mafia de la comisió.
Totalment d'acord amb tot el que s' ha dit...crec que si la comissió de reis aspira a Patrimoni de la UNESCO s' hauria de reinventar, en tots els sentits, m'ha encantat la idea de que el...
Llegir més patge Faruck arribi al ajuntament...
Molt bé Pau...algú ho habia de dir...
Una cosa que també crec fora de lloc és el que cobren per cada nen que fa de patge, 80.-€ pels caramels i també sense rebut!!
Són molt estrictes amb l'edat dels nens, però sempre hi ha...
Llegir més excepcions..... la meva filla no va poder fer-ho per passar uns mesos de l'edat i amb el disgust a sobre va haver de veure com un company seu una mica més gran, sí que hi era.
Soc de Vilanova del camí, però Igualadina de neixament i els meus pares viuen al passeig, la meva pregunta es, quan els patges han de començar a ser atents amb els nens?, perque quan son tots a
Llegir més l ́hospital, o quan van cap alla, veuen a la canalla, no fan ni cas, aixo dol, els pares els hi em de cridar l ́atenció perque els hi diguin algu, encara que sigui hola, aixo si, si els patges coneixen als pares o als nens, no dubten a fer- se fotos i donar caramels, i els nostres fills, que no son coneguts, es queden amb cara de pomes agres, es el que més em molesta!!!!
Crec que s ́ha de treballar l ́actitud d ́aquests nois/ies que van molt guapus, però ho espatllen amb la seva actitud!! i no ho dic jo, la meva filla diu que son antipatics!!!
Firmo tots els comentaris del Sr.
Llacuna, especialment el que fa referència al "tuf" de diner negre.
En aquests temps que corren, amb els dubtes i sospites que generen, seria convenient un...
Llegir més exercici de transparència i que expliquin els números.
I més si volen que la festa sigui Patrimoni de la Humanitat...
Molt d'acord en tots els apunts que reculls, Pau.
De "cursos" se'n fan, però el to i les maneres no són les adequades perquè siguin prou efectius.
Potser seria més escaient predicar amb...
Llegir més l'exemple des de l'organització, i que els patges percebin com es treballa perquè no falli res i tot sigui impecable en la mesura del possible (més si es vol apuntar a la UNESCO); així, qualsevol comportament fora de lloc quedaria més fàcilment en evidència i ja no hi cabria.
Porto més de tres anys fent-ho, i no n'he sentit mai a parlar...
Si diem que un home rodejat de 900 patges, cridant per un micro amb el que no s'entén res i donant 4 pautes per saber com tractar amb els nens se li pot dir curs, doncs es fan cursos....
No és un problema de formar a la gent, és un problema d'actitud, jo fa 9 anys que ho faig i el primer any pots no saber que dir, però amb el pas del temps vas aprenent com tractar als nens i no és tant difícil.
Jo crec que l'actitud d'alguns patges no és bona i coincideixo amb comentaris que diuen que ara s'ha tornat una moda, però no podem generalitzar donat que hi ha 900 patges.
Mira que bé! com diu la dita tarragonina "fot-li que és de Reus".
A vegades les coses vistes des de fora ens poden ajudar a veure la viga al ull...
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
L'última aparició pública de Pau Gasol a Catalunya va ser a la seva Fundació, l'estiu passat.
Llavors, en Pau acabava de fitxar pels Portland i va parlar amb la Televisió de Catalunya sobre la possibilitat d'anar als Jocs Olímpics:
"L'objectiu es tenir una temporada sense lesions i tenir una temporada en què acabi amb bones sensacions.
A partir d'aquí treballarem per poder anar als Jocs, sabem el que hem de fer i la disciplina que s'ha de tenir perquè això passi."
Però, malauradament, aquestes expectatives no s'han complert, i el de Sant Boi va jugar el seu darrer partit oficial davant els Milwaukee Bucks ja fa exactament un any.
La fractura al peu continua fent-li la guitza i no s'ha curat adequadament.
El contracte amb els Blazers es va invalidar per mutu acord, i ara el jugador espera unes proves, les pròximes setmanes, per veure si podrà participar els Jocs Olímpics de Tòquio.
És la seva gran il·lusió, hi vol anar; i Scariolo, si ell s'hi veu amb cor, li té una plaça reservada.
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
Els col·legiats es faran un tip d'estudiar mentre duri l'aturada
El Benfica, molt solidari amb la crisi del coronavirus
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
«Si parlem de Santi Arisa pensem en ell com el gran bateria, però Arisa és, sobretot, músic, i en el primer moment va ser cantant».
Així presentava Josep Maria Oliva, programador del Club de la Cançó, el músic manresà que suma més de cinquanta anys de carrera, que actuarà demà, dijous, a la Sala Petita del Kursaal (20 h), amb una proposta coneguda, Taverna de poetes, que ara presenta renovada i amb una posada en escena amb un tret diferencial: la col·laboració a les veus de la seva dona, Agnès Miralbell, mestra d'educació musical.
Amb Arisa i Miralbell el Kursaal celebrarà el Dia Mundial de la Poesia.
En els últims anys, Santi Arisa (1947) ha musicat diversos poetes catalans en un treball emparentat amb el dels cantautors, que s'ha recollit en tres discos i en l'espectacle Taverna de poetes.
Un muntatge que ja es va poder veure el 2013 al Club de la Cançó, a la sala El Sielu.
Arisa també va signar la renovada proposta amb Miralbell («sempre estic d'esquena al públic, ara em situaré de cara», explicava) que s'ha pogut veure a Canet de Mar, on el músic havia viscut molts anys, i a Castellnou de Bages, on resideix la parella.
«El Santi sol s'ho menja tot», argumentava Miralbell, però quan li va proposar de cantar a l'escenari, ella va decidir acceptar el repte.
«Està molt il·lusionada», comentava el músic manresà.
En l'espectacle, explicava Arisa, s'interpretaran «diversos poemes de Miquel Martí i Pol», a qui el músic manresà va dedicar un muntatge, Tot és en tot, basat en una antologia poètica de l'autor de Roda de Ter.
Una tria pensada, essencialment, per poder empastar les veus.
També s'escoltaran poemes de Pere Quart («m'encanta!», exclamava Arisa), del surienc Salvador Perarnau («potser no és tan conegut però és un tros de poeta»), de J. V. Foix ( És quan dormo que hi veig clar ) i La vaca cega, de Joan Maragall, un poema «que no està gravat» en els seus treballs i per al qual, va dir, demanarà «la participació del públic».
En contraposició, Miralbell i Arisa interpretaran la satírica La vaca suïssa, de Pere Quart, i algun dels poemes de Fer-ran Anell («un gran amic, a qui sempre truco quan tinc dubtes sobre el significat d'un poema»).
Arisa no oblidarà la percussió i, al final, el bateria n'oferirà «de propina», i també tocarà el piano mentre Miralbell recita un parell de poemes com Ara mateix, de Miquel Martí i Pol.
Si bé el format a duet que portaran demà a la Sala Petita del Kursaal els permet oferir un espectacle «més íntim, més proper», Arisa no amaga que si la música visqués una «època de vaques grasses» (continuant amb el mamífer) ell preferiria el format amb 7 o 8 músics amb què, fa anys, havia portat a l'escenari Taverna de poetes.
Però «no hi ha calés per pagar músics».
La intenció, però, amb aquest espectacle continua sent la mateixa: «amb blues, funky, posar a l'abast del públic i donar a conèixer uns poetes i uns poemes».
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
L'Ajuntament convoca la segona edició dels Guardons Cultura Mataró
Estan adreçats a distingir les figures, col·lectius i projectes de més rellevància de l'any 2017 i es lliuraran a la Nit de la Cultura
La Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró ha obert el període de presentació de candidatures que opten als Guardons Cultura Mataró, que enguany celebren la segona edició i que tenen la voluntat de ser el més alt reconeixement que dona la ciutat als seus creadors i agents culturals.
Des d'avui, 24 d'abril, i fins al 29 de maig es poden presentar les candidatures de les persones, col·lectius, empreses i projectes mataronins, o amb vinculació a la ciutat i a la comarca, de més rellevància de l'any 2017, mereixedors d'un reconeixement institucional per la seva contribució singular a la cultura i a la seva projecció.
La convocatòria, de caràcter anual, té com a propòsit guardonar la creació, la recerca i la producció de qualitat realitzada a Mataró i a la comarca del Maresme, i de fomentar la cultura i les arts com a parts constitutives de la seva personalitat i identitat.
De caràcter interdisciplinari, les categories dels Cultura Mataró engloben l'activitat desenvolupada en tots i cada un dels àmbits de la cultura i de la creació artística, com són les arts visuals i plàstiques, el disseny, les arts escèniques, la música, la literatura, el patrimoni i la cultura popular, entre d'altres.
Els guardons s'estructuren en sis categories:
Trajectòria i personalitat mataronina
El jurat estarà format per persones de prestigi i competència reconeguda en els diferents àmbits de la cultura, serà qui resoldrà el procediment de concessió dels guardons.
La resolució del veredicte del jurat i l'entrega dels Guardons Cultura Mataró es farà durant la celebració de la Nit de la Cultura, que tindrà lloc el darrer trimestre d'aquest any.
L'any passat la Nit de la Cultura es va celebrar el 17 de novembre, a Can Gassol.
Centre de Creació d'Arts Escèniques.
Els guardonats van ser escollits d'entre un total de 67 candidatures i van ser: Moisès Maicas, Maria Salicrú-Maltas, Verkami, Can Fugarolas, Sala Cabanyes i Joaquim Llovet.
Poden presentar candidatures entitats, col·lectius i persones a títol individual.
Per proposar una candidatura cal emplenar el formulari de sol•licitud i acompanyar-lo d'una motivació raonada.
A diferència de l'any passat, enguany s'activarà un tràmit a l'oficina virtual de l'Ajuntament de Mataró per tal de facilitar la presentació de candidatures de forma telemàtica.
Al mateix temps, les candidatures es podran presentar físicament a les oficines de Cultura de l'Ajuntament de Mataró i a les OFIAC.
El termini de presentació finalitzarà el 29 de maig. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El Casal del Poal centrarà la major part del PUOSC
Obres de millora a la carretera que uneix el Poal a la LP-3322
El president Torra fa una crida a participar a la Diada durant l'homenatge als Desvalls, al Poal
El president Torra visita el Poal per homenatjar als Desvalls
La Caminada nocturna del Poal parla d'ovnis
El Poal, convidat a la inauguració del Museu Històric dels Desvalls, a Olèrdola
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Després de pactar el què, el com i el quan, acordar el qui no serà tan difícil.
I, encara que en aquest últim aspecte les posicions semblin irreconciliables, hi ha solucions.
I no requereixen necessàriament que una de les dues parts renunciï totalment a la posició inicial sobre el qui, sinó que també hi ha solucions flexibles que poden esdevenir un punt final d'acord.
Sense canviar res de la normativa institucional catalana, seria perfectament possible de fer un govern de Catalunya no presidencialista o, si més no, no tan presidencialista com han estat els que hi ha hagut fins ara, en la línia d'allò que va convidar a pensar Anna Gabriel, de la CUP, des de l'endemà de les eleccions.
Apunto només quatre mecanismes existents, entre més que podrien reforçar el caràcter col·legiat, que ja té (o hauria de tenir) per llei qualsevol govern de la Generalitat:
1) En la investidura, el candidat o candidata podria presentar no únicament el programa de govern, sinó també els noms de cadascuna de les persones que en formaran part; tot i que era una exigència fixada en el reglament del parlament del 1980, actualment no és un requisit per a la investidura, però no hi ha res que impedeixi que es voti també la composició del govern (juntament amb el candidat i el programa).
D'aquesta manera, el vincle de confiança política no s'estableix només entre el president o presidenta i la majoria de la cambra, sinó directament entre aquesta i cadascun dels membres del govern, i això evidencia alhora que el programa que es presenta no és el programa del president sinó el d'un equip; així mateix, l'anunci de la composició del govern prèviament a la investidura presidencial també podria anar acompanyat d'un compromís polític (no jurídic) per part del qui exercís la presidència de la Generalitat de no destituir cap membre del govern si no fos a proposta del grup polític de què forma part o per evidenciar el trencament de la majoria que donava suport al govern.
2) La delegació de funcions presidencials, que pot ser parcial o total (delegant totes les competències que legalment són delegables), però que només pot recaure en una persona, normalment el o la titular de la conselleria primera o de la vice-presidència.
Aquestes dues figures són incompatibles (no poden existir al mateix temps) i, si es vol, se'ls poden delegar les mateixes atribucions (fins i tot desplegar les directrius generals de l'acció de govern).
La diferència principal entre elles és que el conseller primer no és titular de cap departament.
La delegació de competències, tot i que no aparta totalment el president o presidenta de la direcció del govern, sí que permet de repartir aquesta funció descarregant-lo en part de la gestió del dia a dia (i més encara si renuncia a ser el titular del Departament de la Presidència) per tal que es pugui dedicar més a unes altres qüestions, com ara la representació de la Generalitat a l'exterior.
3) La creació de comissions de govern o de comissions interdepartamentals, estructurant el govern en tres o quatre grans àmbits (en els quals s'enquadrin les conselleries) i reforçant el paper de les tres o quatre persones que presidirien aquestes comissions, que es configurarien de facto com a 'vice-presidències poderoses' en la línia 'coral' que proposava la CUP.
Aquesta fórmula és una via prevista en la llei 13/2008, a diferència dels denominats 'consellers sense cartera', i podria donar més relleu a aquestes figures que el nomenament de 'comissionats' (encara que els noms s'assemblin, no són la mateixa cosa, perquè els comissionats han d'actuar sota la direcció d'un conseller).
4) L'augment del llindar mínim de col·legialitat que fixa la llei en el funcionament del govern, tant en el procés de formació de la seva voluntat (per exemple, reforçant el paper del Consell Tècnic del Govern com a gresol del consens en la tasca de preparació de les reunions governamentals) com també en l'adopció de decisions (en cas d'empat, renunciant la presidència a usar el seu vot diriment o fins i tot superant la majoria simple que fixa la llei i acordant d'actuar sempre per unanimitat o determinant els temes en què es requerirà majoria qualificada).
Són només uns exemples que permetrien de reforçar el caràcter col·legiat del govern i limitar la preeminència que l'actual normativa institucional permet que tingui el president o presidenta de la Generalitat, tant en relació amb el parlament com amb els altres membres del govern.
I és només una prova que el dret ofereix solucions tècniques si hi ha ganes de trobar-ne i que el dret vigent no es pot usar d'excusa per a no a arribar a un acord polític, tant en aquest àmbit institucional com en els altres dos que ha prioritzat la CUP (desconnexió i rescat social); i exactament igual respecte de les propostes que pugui fixar Junts pel Sí.
Per tenir èxit en aquesta nova etapa de sobirania que hem iniciat, en què l'independentisme té més representació i poder que mai als ajuntaments, diputacions i parlament, caldrà fer possible allò que sembla impossible (formar un govern).
I els precedents ens permeten de ser optimistes: quan semblava que no hi hauria acord, ja es va aconseguir de pactar la pregunta i el procés participatiu del 9-N.
Ara cal dedicar-hi novament tant temps com calgui per a poder debatre a fons totes les propostes i que finalment l'acord sigui prou exhaustiu i sòlid (i amb mecanismes per a resoldre els imprevistos) per a aguantar la part més difícil de totes, que és la que vindrà just després del pacte: l'aplicació pràctica del com.
Marcel Mateu, professor de dret constitucional.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Montserrat Lacalle (Lleida, 1975) és psicòloga especialitzada en gent gran, professora de la UAB i consultora de la UOC.
Explica quines persones són més vulnerables al confinament i dona algunes estratègies per ser positius: "Sempre ens queixem que no tenim temps; ara és el moment".
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
-Quins són els grups més vulnerables als efectes negatius d'un confinament?
-Els més vulnerables són els que no tenen recursos, a nivell psicològic, per fer-hi front a un confinament.
De la gent gran i dels nens hem d'estar pendents, però també és veritat que hi ha persones adultes que, per les seves característiques prèvies -de personalitat, del seu estil d'afrontament d'adversitats- també serien més vulnerables.
No és tant un tema d'edat sinó de les estratègies que tinguem per fer front a una situació negativa.
- Però diu que s'ha d'estar pendent de la gent gran i els petits.
-Amb la gent gran ens trobem que, si són persones que viuen soles, es troben en una situació de risc perquè el confinament les obliga a prolongar aquesta soledat.
Estudiem a la gent gran i sabem que l'aïllament, el fet de no tenir contacte amb la família, el sentir-se sol són factors que poden arribar a correlacionar no només amb trastorns psicològics sinó també amb mal pronòstic en problemes físics.
Aquesta situació d'aïllament fa que les relacions socials es redueixin encara més.
Un altre aspecte concret d'aquest confinament és que la malaltia afecta sobretot aquest grup d'edat, la seva sensació de vulnerabilitat és més gran i això no ajuda.
-El tema dels nens l'hem d'observar des de molts vessants perquè la manera com ells visquin el seu confinament dependrà -entre altres variables- de com el visqui el seu entorn.
No és el mateix el cas d'uns nens que tinguin germans, els pares a casa, que aconsegueixin organitzar el dia a dia d'una manera positiva que nens que els manquin moltes d'aquestes coses.
Però els nens, de fet, tenen una gran capacitat d'adaptació.
Si comencem a parlar de nens que ja tenen algun trastorn, com l'autisme, o qualsevol altre problema, la situació ja es complica.
Normalment ja tenen una situació més particular i ara el confinament ho complica tot i els pot estar interferint.
Però ja parlaríem de situacions més crítiques.
-Hi ha factors que agreugen també la salut psicològica dels adults?
-Amb les persones adultes, estem veient que el confinament té més efectes negatius si li sumo preocupacions a nivell econòmic, laboral, etc. Hi ha molts escenaris diferents.
No és el mateix estar confinat a casa mentre es teletreballa, i amb la seguretat que això no influirà de manera directa sobre la meva situació econòmica a final de mes, que estar veient que, a nivell laboral, estan augmentant els problemes i tindré dificultats.
A mesura que vagin avançant els dies, cada cop ens trobarem amb situacions molt complexes.
Tampoc és el mateix estar confinat i veure que tens un familiar -o dos o tres o quatre- que els han diagnosticat el coronavirus.
-Vostè treballa a la universitat (a la UOC i a la UAB) però també en assistència directa a pacients en una consulta.
-Ara continuem tenint pacients online -gent que està més familiaritzada amb les noves tecnologies- i d'aquests hi ha persones que ja tenien diagnòstics previs d'ansietat o de depressió, etc, i sí que necessiten aquest acompanyament perquè se'ls fa difícil afrontar la situació.
No voldria ser alarmista ni afirmar en cap cas que tots tenim atenció psicològica.
La gran majoria de la població, encara que es trobi amb una situació adversa que no desitja, trobarà les estratègies i els recursos psicològics per superar-ho.
-Ho assumeix millor una família que un individu sol o una parella sola?
-Normalment, almenys que sigui conflictiva o hi hagi problemes, ho hauria d'assumir millor una família de més membres que una família monoparental, perquè una mare soltera -amb un fill o dos- no té cap altre adult en qui recolzar-se.
Això implica tant la manera com porta emocionalment la situació -la possibilitat de parlar amb intimitat i proximitat amb un altre adult- com també coses molt quotidianes: als nens se'ls ha d'entretindre, s'ha d'estar pendent d'ells, s'han de fer la feina de la casa i potser també s'ha de fer teletreball.
-De fet, hi ha estudis que diuen que les famílies monoparentals -en una situació normal- tenen més xarxa social i més vida social que les famílies que no ho són.
Precisament perquè troben a faltar més suport, més aliances, i per això tenen més presència social.
No vol dir que les famílies a l'ús no en tinguin, però sovint les monoparentals encara en tenen més.
Clar, aquesta situació és la que ara és més complicada de dur a terme, i és la que hem d'intentar fer per mitjans alternatius: les famílies monoparentals, la gent gran o els adults que viuen sols haurien d'intentar fomentar la interacció social.
Han de trobar alternatives, en les xarxes socials, per exemple: però no tant xarxes per a mostrar-se públicament, com Facebook o Instagram, sinó videotrucades, videoconferències, etc. La gent gran, per exemple, cal que parli amb la família o els amics, però intentant que el tema de les trucades no sigui només la malaltia sinó que vagi més enllà: què has fet, què no has fet; compartir una foto...
-Quins són els efectes més evidents del confinament i quant temps triguen a aparèixer?
-Al nostre país no hem viscut abans una situació com aquesta, però sabem -per l'estudi de gent en situacions de quarantena, per exemple- que, durant la quarantena i després, hi ha una alta prevalença de trastorns d'ansietat, trastorns emocionals que poden implicar depressió, insomni, augment de la irratibilitat...
Són coses que poden passar i, quan s'acabi la situació en la qual ens trobem, no hem de baixar la guàrdia.
No estarà tot solucionat a nivell emocional.
És evident que a nivell econòmic i a nivell mèdic tampoc, però a nivell emocional, tampoc.
No hem d'estar tan preocupats i hipervigilants.
De vegades em pregunto què passarà quan acabi això i estiguem en un lloc públic i algú esternudi.
Les persones ens hem de fixar en allò que ens està passant i buscar solucions.
S'ha de parlar amb les persones properes però no sobre la malaltia, l'últim recompte de morts, etc. Parlem d'això només una estona i anem a preguntar a la persona que tenim al costat com està, com se sent, què pensa...
Connectar més per la part emocional.
I evitar d'estar-se 24 hores pegant-li voltes al mateix, perquè això és negatiu.
De vegades, molts no estem acostumats a parlar de sentiments: «em sento trist», «tinc por»...
La sensació de por clarament està augmentant els últims dies.
Els primers dies el confinament és la novetat, però ara l'amenaça és cada cop més evident.
Els mitjans de comunicació no paren de parlar-ne.
Ara que tots els mitjans parlem del mateix, és bo racionar la informació que ens arriba per mitjans o xarxes socials?
-Evidentment, és un exercici de responsabilitat de cadascun de nosaltres.
Ja entenc que els mitjans de comunicació heu d'informar.
Sí que és cert que, de vegades, potser algunes informacions es poden donar d'una manera o d'una altra.
Però ja no m'hi fico en la feina dels altres.
Pensem en què podem fer nosaltres en compte de passar la responsabilitat als altres.
La informació és allà; modera't tu.
No estiguis 24 hores pendent de la televisió.
El que t'han dit a les nou és el mateix que et diran a les deu, a les onze i a les dotze.
Estiguem una estona sense informació.
Que la informació entri quan jo decideixo, no de forma constant.
Això és una mica també el que passa amb els consells que ens donen.
Jo he de saber que m'he de rentar sovint les mans i tota la resta de coses, però una vegada ho sé i ho faig, no m'obsessiono amb això.
A algunes persones els costa no sobrepreocupar-se, sobreinformar-se, etc. Arriba un punt que superes la prudència i no per obsessionar-te canviaràs el curs dels esdeveniments.
-S'ha prohibit l'exercici físic al carrer i als terrats.
Això potser no afecta tant la gent gran però també pot afectar negativament els confinats més joves?
-La gent gran potser no fa molt exercici físic però camina cada dia -fa un recorregut pel barri, va a comprar al pa i a la carnisseria- i també ho noten.
A la resta els pot afectar especialment si estaven molt acostumats a fer esport sovint.
En notarà més les conseqüències que no una persona que portava una vida més sedentària.
Però clar, les autoritats estan vetllant per la nostra salut.
És difícil trobar l'equilibri perfecte.
-El confinament pot afectar la salut de la convivència en parella?
-Sí, sobretot perquè el confinament està proposant un escenari que moltes parelles no han experimentat mai, que és compartir 24 hores un dia rere l'altre.
A més a més aquesta nova realitat s'està donant des d'un punt de vista negatiu: no és allò d'estar-se quinze dies de vacances, no; estem confinats amb aquest context de por, incertesa, manca de llibertat que hom comença a viure de manera negativa.
I és possible que, si jo a nivell individual no estic bé amb tot això, senti un augment de la irritabilitat, que em senti més ansiós, més estressat i evidentment això es manifesta en la interacció amb l'altre.
Això tampoc vol dir que totes les parelles s'ho agafen negativament.
Hi haurà parelles que ho poden viure com alguna cosa positiu.
-Potser hi ha augment de divorcis però també un baby boom?
-Pot ser hi ha un baby boom o parelles que es retrobin.
El que sí que és cert és que, en molts casos, si nosaltres deixem que el pensament vagi per on vulgui i no ens fixem en com estem i com ens sentim -si no hi ha aquesta feina a nivell psicològic-, les coses es poden desviar pel camí de la irritabilitat.
Estem junts 24 hores i, d'oportunitats de conflicte, en tenim moltes.
Aquí hi ha la feina de trobar-ne la part positiva, perquè no depèn de nosaltres quant temps durarà el confinament.
Sempre ens queixem que no tenim temps; ara és el moment per aprofitar.
També és cert que no el pots utilitzar completament com tu vols, però cal deixar de pensar que en allò que no es pot fer (sortir al carrer) i començar a pensar en el que es pot fer.
Canviar a un pensament positiu-productiu i no centrar-nos en el negatiu.
Cal centrar-se en el que sí depèn de nosaltres, no en el que és inassolible, perquè això és frustració assegurada.
-Sembla que, per al control del contagi, és millor un concepte de família amb poc contacte amb la gent gran, com passa a Alemanya, que un contacte estret, com passa a Itàlia o aquí.
Per la salut psicològica de la gent gran, és millor aquest contacte més estret que no el de països com Alemanya o els Estats Units?
-En general, crec que és millor tenir més relació, però és més complex.
Per exemple, ara s'està obligant a tancar l'accès a les residències de gent gran.
Això implica que augmentem molt el control sobre la malaltia però això té un preu, perquè la gent ingressada es veu privada del contacte amb els familiars.
La major part de la gent que està ingressada en residències de gent gran té una afectació a nivell cognitiu i és possible que no entengui la situació: que noti l'absència però no entengui el perquè.
L'altre dia una companya em deia que potser s'haurien d'analitzar els casos individualment, perquè podria haver-hi gent gran que estaria disposada a assumir el risc de veure a la família.
En una situació extrema es prenen normes que són generals i no contemplen la individualitat.
És impopular començar a parlar d'aquestes coses però tot té un preu.
Ara els enterraments s s'han de fer a porta tancada i al tanatori no poden entrar més de 30 persones, i amb mesures de seguretat.
Des del punt de vista mèdic, s'entenen aquestes mesures, però, com a psicòloga, he de dir que no són positives.
No és bo que estiguis passant el dol per un familiar i que no el puguis vetllar.
Estic dient que les han d'obrir?
No, no, estic assenyalant que és difícil gestionar-ho tot.
L'ideal seria que, cada persona, de manera responsable -coneixent pros i contres- pogués prendre la decisió.
Però estem en una situació molt complicada i les decisions pel benestar d'un poden provocar el malestar de l'altre.
Són temes que ja entren al terreny de l'ètica.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19 |
L'aeroport de Lleida-Alguaire acollirà la quarta edició d'aquest certamen que enguany comptarà amb 3 patrulles acrobàtiques i més de 40 aeronaus
Lleida.-El festival aeri Lleida Air Challenge ha fet una aposta per ampliar i fomentar la fira comercial que s'estableix a l'esdeveniment incrementant fins a la vintena el nombre d'expositors.
Es tracta de firmes relacionades directament amb el món de l'aeronàutica com ara aeroclubs d'arreu de Catalunya i empreses de formació de pilots que es podran visitar ja dissabte dia 3 de juny a la tarda, i durant tot el matí de diumenge 4 fins que s'acabi el festival.
L'aeroport de Lleida-Alguaire acull la quarta edició d'aquest certamen que comptarà amb 3 patrulles acrobàtiques i més de 40 aeronaus que faran diferents exhibicions per al públic.
Una altra de les novetats d'enguany és la participació de pilots amb mobilitat reduïda.
El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha explicat que un dels objectius del Lleida Air Challenge és fomentar la fira comercial que es porta fent des dels inicis perquè 'realment veiem que any rere any tenim més gent que estan interessats en tenir estands per difondre des dels seus equipaments a les escoles de vol'.
És per això, que s'ha decidit comptar amb la col·laboració de Fira de Lleida, i Farré no ha descartat que en un futur, aquest fira pugui arribar a esdevenir 'alguna cosa més gran'.
L'aeroport de Lleida-Alguaire acull diumenge 4 de juny la quarta edició del festival aeri que inclou en el seu programa una dotzena d'activitats relacionades amb l'aviació amb l'objectiu de donar a conèixer a tots els públics un ventall divers de modalitats de vol. A banda de Farré, a la presentació també hi havia el director de la infraestructura, Antoni Serra, que ha assenyalat que han intentar donar 'totes les facilitats' perquè l'esdeveniment sigui un èxit, tant per als pilots i expositors que vénen de fora com per als visitants.
De la seva banda, el director del festival, Miquel Vila, ha destacat que l'aeroport de Lleida-Alguaire, a través d'aquest esdeveniment, 'permet posar damunt la taula el potencial que té Catalunya en el sector aeronàutic'.
Així mateix, ha afegit el caràcter 'altruista' dels participants a la fira, ja que majoritàriament ningú rep remuneració per assistir.Partint de la base que un dels principals atractius del festival són les exhibicions acrobàtiques, una de les novetats d'enguany és l'increment d'aquesta oferta i concretament hi participaran tres formacions internacionals: la patrulla francesa Reva i les italianes Werfly Team i BlueCirce.
En l'edició anterior només hi va ser present aquest darrer grup.
A banda d'aquestes acrobàcies en formació, també n'hi haurà diverses d'individuals, com les dels reconeguts pilots Manuel Rey, component de la patrulla acrobàtica espanyola Jacob 52, i Jorge Macías, campió d'Espanya el 2012 en categoria de vol avançat.La resta d'activitats previstes són carrusels d'autogirs (amb el campió del món marcos Chulia), planadors, ultralleugers, espectacle pirotècnic amb trikes, avions del Parc aeronàutic de Catalunya, avions vintage i helicòpters, exhibicions d'aeromodels clàssics i drons.
Enguany el festival vol donar a conèixer les possibilitats que tenen les persones amb mobilitat reduïda per dur a terme activitats aeronàutiques.
En aquest sentit, dos dels tres pilots de la patrulla acrobàtica Wefly Team tenen aquest tipus de discapacitat.
També es podrà veure el vol d'un planador adaptat i pilotat per una persona amb mobilitat reduïda.
Una altra de les novetats del festival serà l'exposició estàtica d'una quinzena d'avions de diferents tipus a la zona del públic, per tal que els assistents puguin conèixer de prop els aparells.
La tarda del dissabte 3 estan previstes diverses ponències sobre projectes relacionats amb la igualtat d'oportunitats, l'accessibilitat i la integració de les persones amb discapacitats en les activitats aeronàutiques, la certificació i preparació d'aeronaus adaptades o l'obtenció de la llicència de pilot de planador per part de les persones amb discapacitat motora, entre d'altres.
L'esdeveniment està organitzat per Aeroports de Catalunya i la delegació del Govern a Lleida, amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Turisme i dels membres de la Taula Estratègica de l'aeroport.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La pel·lícula té com a escenaris principals Cadaqués i Figueres i entre el seu repartiment hi ha les britàniques Siân Philips i Claire Bloom
Cadaqués.-El cineasta Ventura Pons començarà a rodar dilluns que ve, 27 de març, la seva nova pel·lícula: 'Miss Dalí'.
La cinta girarà al voltant d'Anna María Dalí i narrarà la seva relació amb l'artista surrealista.
El film tindrà com a escenari principal Cadaqués i Figueres i comptarà entre el seu repartiment amb les actrius britàniques Siân Philips, que interpretarà Anna Maria Dalí, i Claire Bloom.
El cineasta català ha explicat, a través d'un comunicat, que els dos germans tenien "personalitats genuïnes" i ha detallat "van deixar de tractar-se durant quasi quaranta anys" malgrat "l'amor que mútuament es van tenir tota la vida".
El paper d'Anna Maria Dalí serà interpretat per l'actriu gal·lesa Siân Philips i per Miranda Gas, que la interpretarà en la seva joventut.
La nova cinta de Ventura Pons tindrà com a escenaris principals Figueres i Cadaqués, tot i que també es rodarà a París i Nova York.
En declaracions a l'ACN, Ventura Pons, ha detallat que se sent "molt a gust" amb aquesta pel·lícula perquè és "molt catalana".
Pons ha explicat que el film serà rodat, en part, en anglès.
El cineasta ha assegurat que "hi podria explicar moltes coses més" perquè va conèixer personalment tant Salvador Dalí com Anna Maria Dalí.
Amb tot, ha reconegut que li sortirà "una mica llarga".A través d'un comunicat, Ventura Pons, ha explicat que els dos germans "van deixar de tractar-se durant quasi quaranta anys, marcats, com en un drama grec, pels seus caràcters, pels seus amors, pels seus esperits lliures, per les seves traïcions, per ser fills de qui eren, per haver viscut intensament els anys més convulsos i apassionants d'un segle, curull de guerres, dictadures i de canvis culturals, socials, polítics i artístics".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Avui hem parlat dels diferents tipus de canelons i de com fer-los
Encara que faci calor, els canelons són un plat que és tan bo que en podem menjar tot l'any.
A més, a part dels tradicionals de rostit, hi ha moltes varietats per a tots els gustos i opcions alimentàries.
Voleu saber quina és la recepta del caneló de pollastre de pagès que fa Nandu Jubany?
També hem parlat de canelons amb Txaber Allué, el creador del primer videoblog de cuina, El Cocinero Fiel, un blog que no us podeu perdre.
Podeu recuperar tota la secció aquí: |
La veterana i reconeguda actriu assegura que "és un text oportú aquí i a tot arreu, en un món ple d'incendis"
Barcelona.-Després de l'èxit que va obtenir al Teatro de la Abadía la temporada passada, 'Incendios' dirigida per Mario Gas arriba aquest dimecres al Teatre Goya i es podrà veure fins al 26 de novembre.
El drama de l'autor libanès-canadenc Wajdi Mouawad torna a Barcelona després del gran èxit obtingut per La Perla 29 al Romea i ara protagonitzada per Nuria Espert i Laia Marull.
La veterana i reconeguda actriu ha assegurat que aquest "és un text oportú aquí i a tot arreu en un món ple d'incendis".
Mario Gas ha apuntat que l'obra és un viatge iniciàtic i un crit a favor del coneixement, la reconciliació i ho fa passant-la per la seva mirada i explicant-la de la forma "més senzilla, coherent i potent perquè arribi directament a l'espectador.
'Incendios' forma part de la tetralogia (una sèrie de cinc obres) 'La sang de les promeses' de Mouawad.
Explica una dura història familiar ambientada al Líban de la darrera guerra civil, on dos germans, Jeanne i Simon, hauran de seguir les traces de la seva mare Nawal Marwan, una dona amb un passat ocult.
Mario Gas ha dit que intenta explicar sobre l'escenari aquesta història, que el va "colpir molt", passant-la per la seva mirada i explicant-la de la forma "més senzilla, coherent i potent perquè arribi directament a l'espectador i intentant treure les coses superficials i que sigui el més auster possible".
Espert ha dit que a l'obra hi ha dos camins.
"El primer respon al 'jo més' que és la catàstrofe total i el segon és que on hi ha amor no hi pot haver odi i tots tenim una capacitat de perdonar que no utilitzem normalment".
"Aquesta és una obra que no passarà de moda", ha apuntat, al temps que ha remarcat que és preciosa la frase: "Junts estem millor i som més que separats".
Espert ha afirmat que 'Incendios' és "un text sanador, que cura els dolors interiors i que explica que el dolor que tens es pot curar".
L'equip del muntatge, com ha ressaltat Espert, tenia moltes ganes de portar a Barcelona aquesta versió d'Incendios' de Mouawad.
"Hem fet una gira molt llarga, a tot arreu i ha anat molt bé però ara ens tocava Barcelona".
La veterana actriu ha assenyalat que té una gran sort d'estar amb un espectacle que "adora amb un autor que respecta tant.
Penso que és el més gran dramaturg viu del món i estic fent l'obra que més que m'agrada de les que conec d'ell".
Ha indicat que interpreta un paper preciós que "fa molta por, però tot el que té algun valor fa por.
La por forma part de la meva professió i aquí a 'Incendios' es nota més que altres vegades".L'actriu ha evitat valorar la situació política que es viu a Catalunya i ha assegurat que "ja en parla sobre això i segur que contestarà totes les preguntes".A més d'Espert i Marull, hi actuen Ramón Barea, Álex García, Alberto Iglesias, Candela Serrat, Lucia Barrado i Germán Torres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta ha estat la dinovena edició del taller 'La història a les nostres mans'
El saló de Plens de l'Ajuntament ha estat l'escenari de la cloenda del curs 2017/2018 del taller La Historia a les nostres mans, format pel grup de Dones amb Memòria.
Durant el curs 1999-2000, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va promoure el taller La història a les nostres mans, conduït per la historiadora Judith Barbacil, i d'aquest taller en va sorgir el Grup de Dones amb Memòria.
Des d'aleshores, es continuen trobant els dimarts de setembre a juny a la Politècnica, i s'han convertit en un taller únic al país.
L'objectiu del taller és donar visibilitat a la història amb perspectiva de gènere i recuperar la història de la ciutat a partir del valor de l'experiència en femení.
Des de la seva creació, el grup continua recuperant la història local, i la transmet a les generacions més joves mitjançant diversos tallers que es realitzen a les escoles de primària i centres escolars de secundària i batxillerat a través del Programa d'Animació Educativa.
Aquest conjunt de dones han contribuït a la recuperació de la història local a través de la col·lecció de llibres La Memòria del Futur.
En l'acte de cloenda, les Dones amb Memòria han estat rebudes per l'alcaldessa Neus Lloveras, i la regidora de Polítiques de Ciutadania, Blanca Albà, que han fet una valoració molt positiva del taller i del paper de la dona en la memòria col·lectiva de la nostra societat.
Com recordava l'alcaldessa, "la reconstrucció de la nostra història local és molt important, i especialment des del punt de vista de la dona, que ha tingut sempre un paper molt destacat en el desenvolupament de la societat, i ha estat molts anys invisibilitzat".
La dinamitzadora del taller, la historiadora Judith Barbacil, i algunes de la seixantena de participants al taller han llegit textos recordant els aspectes treballats especialment aquest curs, com l'etapa de la Transició.
El 18 de setembre el Grup de Dones amb memòria reprendrà el curs de nou, obrint el taller a totes les dones que estiguin disposades a compartir els seus coneixements i records. |
La Terra s'ha enverdit des de 1982 en uns 36 milions de km 2, una superfície semblant a dues vegades els EUA.
Tot sembla indicar que ha estat així sobretot com a resultat de l'efecte fertilitzant que exerceix el diòxid de carboni (CO 2 ) atmosfèric sobre les plantes.
L'estudi s'ha fet a partir d'imatges de satèl·lits que han permès copsar aquest augment de la superfície foliar terrestre.
Canvi de la superfície foliar en percentatge, des de 1982 a 2015.
Com més verd, més ha augmentat el nombre de fulles; com més lila, més ha disminuït el nombre de fulles.
La Terra té ara més verd que fa tres dècades.
Aquesta és la principal conclusió d'un estudi internacional en el que hi ha participat l'investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas, i que es publica el 25 d'abril a la revista Nature Climate Change.
La investigació ha detectat un ascens significatiu de la quantitat de biomassa verda —les fulles—, en el 40 % de les regions del planeta des de 1982 a 2015, mentre que nomes en un 4% s'ha apreciat una pèrdua significativa de vegetació.
"Amb aquest estudi, hem pogut atribuir el reverdiment del planeta a l'augment dels nivells de CO 2 atmosfèrics provocat pel consum de combustibles fòssils", assegura Peñuelas.
En haver-hi més diòxid de carboni, les plantes han pogut generar més fulles capturant-lo de l'atmosfera, durant la fotosíntesi.
Gràcies a això, l'increment de la concentració d'aquest gas d'efecte d'hivernacle s'ha vist frenat.
Aquesta gran addició de verd "pot tenir la capacitat de canviar els cicles de l'aigua i del carboni a nivell global", afegeix Josep Peñuelas.
Altres estudis ja havien detectat abans que les plantes eren capaces d'emmagatzemar cada vegada més carboni des de 1980, el que concorda totalment amb la idea de reverdiment ('greening', en anglès) planetari que defensa aquest estudi.
Detall d'Europa del canvi de la superfície foliar en percentatge, des de 1982 a 2015.
Les emissions de CO 2 segueixen sent un problema
Tanmateix, això no significa que l'augment de CO 2 atmosfèric sigui positiu pel clima.
Malgrat aquesta major quantitat de fulles, "el canvi climàtic, l'augment de la temperatura global, l'increment del nivell del mar, el desgel o les tempestes tropicals cada cop més potents són un fet", assevera Peñuelas.
A més, afegeix que "l'efecte fertilitzant del diòxid de carboni cada vegada és menor a mesura que les plantes van aclimatant-se a aquest augment o troben a faltar altres recursos necessaris pel seu creixement com l'aigua o els nutrients, sobretot el fòsfor".
Aquesta fertilització per part del CO 2 és el principal motiu (en un 70%) pel qual la Terra s'està enverdint.
Però l'estudi, a més, identifica el canvi climàtic (en un 8%), el nitrogen atmosfèric (en un 9%) i els canvis d'usos del sòl (en un 4%) com a altres raons de pes que caldrà seguir per veure com evoluciona la vegetació a nivell planetari.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail. |
Un agent de 37 anys sense patologies prèvies destinat en el Servei de Retribuciones de la Guàrdia Civil, Pedro Alameda, ha mort aquest dimecres a Alcorcón (Madrid) i s'ha convertit en la primera víctima mortal pel coronavirus d'aquest cos policial, segons ha informat en una nota de premsa l'Associación Unificada de Guardias Civiles.
El mort era membre de la Junta Directiva Provincial de la delegació de Madrid de l'esmentada associació, majoritària en el Consell de la Guàrdia Civil.
L'agent, que no tenia patologies prèvies i que abans de contreure la malaltia prestava el seu servei amb normalitat, portava ingressat diversos dies greu al centre hospitalari Quirón de Alcorcón.
El Pedro tenia una filla de cinc anys.
Els seus companys destaquen que l'agent mort "sempre va ser un guàrdia civil compromès amb el seu treball i el servei a la societat i disposat a ajudar els seus companys sempre que el van necessitar".
L'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) expressa la seva "desolació davant d'aquesta tragèdia que s'uneix a la de les més de cinc-centes famílies a Espanya que han perdut un ésser estimat" per aquesta pandèmia.
"No ens cap sinó mostrar tot el nostre afecte i suport a la seva família i a tots els seus al·legats i tornar a recordar a tota la ciutadania que compleixi al peu de la lletra les mesures establertes pel Govern espanyol per provar d'aturar aquesta amenaça sense precedents ", afegeix l'agrupació en un comunicat de premsa. |
El ciclisme català no havia tingut mai un equip professional femení fins que, la temporada passada, el Club Ciclista Baix Ter de Torroella de Montgrí es va llançar a la piscina amb el Massi-Tactic UCI Women's Team.
En el seu primer any, el conjunt empordanès va sumar els primers punts en proves del World Tour com el Tour Chongming Island de la Xina, la Madrid Challenge by La Vuelta o l'Euskal Bira i, com a resultat més destacat, va aconseguir la tercera posició en el Campionat d'Espanya amb Mireia Benito.
«Va ser un primer any complicat, tant en l'àmbit esportiu com en l'econòmic, però ens va servir per col·locar-nos en el rànquing UCI i que la gent ens conegui», explica el president del club, Sergi Güell, abans que el Massi-Tactic estreni aquest diumenge en la Volta a la Comunitat Valenciana la seva segona temporada a l'elit en què, «gràcies al fet que l'any passat moltes corredores es van fixar en nosaltres i n'hem pogut incorporar de nivell».
El director esportiu Manel Gonzalo i el director de l'equip Àngel González podran comptar amb ciclistes estrangeres com la canadenca Gabrielle Pilote-Fortin o la irlandesa Lauren Creamer, a més de repatriar del Sopela basc les germanes Ariadna i Mireia Trias, de Mont-ras.
Precisament, la petita de les Trias, Mireia (19 anys), Pilote-Fortin, Creamer, Nerea Nuño, Isabel Martín i la veterana ciclista de Rota Belén López, 35 anys i més de deu títols estatals al llarg de la seva carrera, són les sis corredores amb les quals el Massi-Tactic UCI Women's Team competirà diumenge a València.
«A la Volta a la Comunitat Valenciana ja hi vam participar l'any passat, vam acabar-la i ara esperem fer-ho el millor possible i quedar entre les deu primeres», detalla Àngel González sobre la primera cita de l'any on, com a mostra dels canvis a l'equip, només hi haurà una corredora de les que formaven part del Massi-Tactic la temporada passada.
Serà la veterana Belén López, perquè les altres cinc són cares noves: la ciclista de Mont-ras Mireia Trias corria pel Sopelana basc, la canadenca Gabrielle Pilote-Fortin pel WNT-Rotor alemany, la irlandesa Creamer pel podium Ambition britànic i Isabel Martín i Nerea Nuño han vingut del Bizkia i del Río Miera respectivament.
Cinc cares que, però, no són les úniques d'un grup on, a banda de Belén López, continuen Mireia Benito, Marina Isan, Tere Ripoll, Noemí Ferrer i Patri Ortega.
A més de les cinc que s'estrenaran demà passat a València, la resta de cares noves són Ariada Trias (que com la seva germana petita arriba del Sopela), la paraguaiana Maria Asunción Espinola (WCC Tema suís), la polonesa Karolina Perekito (Equano Wase belga) i la francesa Chloë Turbin (Health Mate belga).
Un cop superada l'estrena en la prova de diumenge, una cursa d'un sol dia, el Massi-Tàctic té programades un parell de proves per etapes més també en terres valencianes - la Setmana Ciclista Valenciana (20-23 de febrer) i la Volta Castelló (28 de febrer-1 de març) - abans de la Omloop van de Westhoek belga del 22 de març.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
Línia Barcelona/Sabadell (S2), estació Universitat Autònoma.
Les estacions des de Barcelona són: Catalunya, Provença, Gràcia, Muntaner i Sarrià; i al Vallès cal afegir-hi Sant Cugat, Sant Quirze i Sabadell com a ciutats destacades.
Aquesta línia comunica Sant Cugat amb la línia S1 (Terrassa i Rubí).
S'aturen a la UAB tots els trens amb direcció Sabadell, UAB o Barcelona de la línia S2.
La durada del trajecte des de Barcelona és de trenta minuts.
Hi ha trens cada deu minuts aproximadament.
Podeu consultar els horaris al telèfon 93 205 15 15 o al web dels FGC.
Línia C7 estació Cerdanyola Universitat.
Des de Barcelona -estacions de Sants, Plaça Catalunya, Arc del Triomf i Sant Andreu Arenal- fins a Cerdanyola-Universitat.
La duració del trajecte des de Barcelona és d'uns trenta minuts, amb una freqüència de pas de trenta minuts.
En els viatges en grups de més de 10 persones els adults tenen un descompte del 40%.
Podeu consultar els horaris al telèfon 93 490 02 02 o al web de RENFE.
Desde l'estació a la Universitat hi ha un servei gratuït d'autobusos que comunica l'estació amb els diferents edificis del campus.
L'empresa SARBUS ofereix un servei de Barcelona (Fabra i Puig) a la UAB cada 30 minuts.
La durada del trajecte oscila entre vint i trenta minuts.
Pots informar-te trucant al telèfon 93 580 67 00 o consultant el web de SARBUS.
Hi ha servei diari d'autobús des de molts municipis (Igualada, Badalona, Sabadell, Mataró,...).
A continuació, pots consultar la informació dels horaris d'aquests serveis:
La manera més senzilla d'arribar a la UAB en cotxe o moto és per autopista.
En el plànol podeu veure'n els accessos:
-Autopista AP-7, direcció Tarragona-Lleida si es ve del nord, o direcció Girona si véns de Barcelona.
Diverses carreteres de segon ordre comuniquen les localitats properes amb Bellaterra.
Més informació web Mobilitat i Transports
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
En un camp envoltat i flanquejat per l'augment de la industrialització, una família d'immigrants, profundament endeutats, lluita per sobreviure mitjançant l'agricultura tradicional.
Recentment caigut en combat, el soldat Ray Garrison és retornat a la vida [..] |
Els set cap de llista defensen el seu programa a les televisions públiques del Camp i l'Ebre en l'arrencada de la campanya electoral
Tarragona.-El primer debat dels set caps de llista a les eleccions del 21-D pel Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ha girat entorn l'antic projecte del BCN World, la convivència del turisme i la indústria química, les infraestructures viàries, l'alliberament dels peatges i l'actual model sanitari al territori, amb els hospitals de Tarragona i Reus com a pals de paller.
Els candidats no han sortit del guió i han defensat els seus programes electorals, en un debat força previsible amb comptades sortides de to.
Només el cap de llista popular, Alejandro Fernández, ha buscat tensió amb els partits del bloc sobiranista, als quals els ha acusat de seguir "parlant del passat, d'ells mateixos i de l'autoengany".
L'aplicació del 155 i la situació dels presos polítics ha eclipsat l'arrencada del programa, emès aquest dilluns al vespre per Tac 12 i Canal Terres de l'Ebre, el primer dels debats electorals -fins a quatre- convocats pels mitjans tarragonins.
La "normalitat" o "anormalitat" d'aquestes eleccions ha estat el punt d'inici del debat televisiu en el qual el cap de llista de JxCat, Eusebi Campdepadrós, i el d'ERC, Òscar Peris, han recordat que els presos polítics i exconsellers a l'exili fan del 21-D unes eleccions "imposades il·legalment" en una campanya electoral que "es juga amb desavantatge".
Peris ha preguntat al PP si es respectarà la victòria de l'independentisme a les urnes.
Fernández ha retret que els partits sobiranistes es lamentin que tant Espanya com Europa són "antidemocràtiques" i que "odien" Catalunya, quan potser s'haurien de plantejar "que vostès són els equivocats i la resta del planeta està en l'encert, i que són vostès els que estan a l'altra dimensió de la realitat".
"La nació catalana existeix i qui trepitja els drets són vostès, Europa no nega l'autodeterminació", ha respost Campdepadrós.El candidat de la CUP, Xavi Milian, ha defensat amb fermesa la República.
"O tornem a l'autonomisme o construïm el futur", ha declarat.
Per la seva banda, la cap de llista socialista, Rosa Maria Ibarra, ha presentat el seu partit com l'alternativa per a un "gran acord".
"En cinc anys aquest país no ha avançat, més aviat ha retrocedit", ha dit.
En un discurs similar s'ha posicionat la candidata de Catalunya en Comú, Yolanda López: "Estem on mai hauríem d'haver arribat".
Finalment, el cap de llista de Ciutadans, Matías Alonso, s'ha mostrat partidari d'"obrir una nova etapa i deixar aquest procés que només ens ha portat divisió, trencament social i debats estèrils".
Els projectes de territoriSobre el territori, els partits unionistes han retret que la Generalitat s'hagi "oblidat" d'aquesta demarcació.
Segons lbarra, en els darrers set anys la inversió ha baixat un 73% i les comarques gironines, en comparació al Camp i l'Ebre, reben el doble d'inversió.
Som menys catalans els que vivim al sud d'Europa?", s'ha preguntat.
A partir d'aquí, el PSC s'ha compromès a garantir almenys un 10% de la partida d'inversions per a Tarragona.Desencallar projectes com el CRT -antic BCN World- o el Logis Penedès són altres prioritats pel PSC.
Tots els partits, de fet, aposten pel CRT, a excepció de la CUP, que sempre s'hi ha mostrat en contra, i de Catalunya en Comú.
De fet, la CUP ha proposat una aliança amb els comuns per combatre el model de turisme massiu o que fomenten la ludopatia.
La seva candidata, però, veu complicada la convivència d'aquest tipus de turisme amb la química, una indústria que -desmarcant-se del posicionament de la CUP-, defensa amb fermesa, pels llocs de treball de qualitat que genera.
"La petroquímica és intocable", ha dit López.
També l'actual sistema sanitari ha estat motiu de debat.
Mentre el candidat republicà ha destacat l'obertura de la UCI pediàtrica, el cap de llista popular ha manifestat la seva incredulitat sobre el nou edifici del Joan XXIII i en relació al nou consorci al Sant Joan de Reus.
A tot això, el cap de llista Xavi Milian (CUP) ha qüestionat que es conservi "el mateix sistema sanitari que ha provocat el cas Innova".
Finalment, els caps de llista han posat sobre la taula la necessitat d'executar infraestructures a mig fer, com el Corredor Mediterrani i l'A-27.
En aquest punt, Fernández (PP) ha retret a JxCat i ERC que no hagin permès l'alliberament dels peatges de l'autopista C-32.
Per la seva banda, Campdepadrós ha responsabilitzat el govern espanyol d'un "dèficit d'infraestructures que provoca un aïllament del territori".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Mar, Ortega i Rigau estan acusats de prevaricació i desobediència.
La vista oral s'ha celebrat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Milers de persones s'han desplaçat per donar suport als tres dirigents catalans que, juntament amb el diputat Francesc Homs posteriorment, seran jutjats pel procés participatiu del 9 de novembre de 2014 (més info: ' 9N ').
L'alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, s'ha desplaçat a Barcelona, on ha estat a la plaça Sant Jaume abans de desplaçar-se fins el passeig de Lluis Companys, on milers de persones s'han concentrat a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ( TSJC ) per donar escalf als encausats.
Entre altres sabadellencs també hi ha assistit la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el diputat republicà Gabriel Rufián, Lourdes Ciuró ( PDeCat ) o els regidors d'Esquerra Gabriel Fernàndez i Montserrat Chacon o el portaveu de CiU Carles Rossinyol.
Sabadell per la Independència ( SBDxI ) ha organitzat un desplaçament en autocar fins les portes del TSJC.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Mercabarna ha obtingut una xifra rcord de beneficis abans d'impostos de 10,4 milions d'euros el 2018 --8,8 després d'impostos--, la qual cosa suposa un 49% més respecte a l'any anterior, i la facturació ha ascendit un 9,6% fins als 37,6 milions.
En un comunicat aquest divendres, l'empresa pública ha informat que la partida principal que ha fet créixer el benefici ha estat la venda de l'antiga nau del majorista Makro a una empresa crnica per valor de 4,7 milions d'euros.
El president de Mercabarna i regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Agustí Colom, ha dit en roda de premsa que les inversions previstes pels dos propers anys "aposten per l'ecologia, la lluita contra el malbaratament alimentari, la modernització de les infraestructures del recinte i per apropar Mercabarna als ciutadans".
De cara a aquest any, preveuen inversions per 17 milions d'euros, entre les quals destaca la construcció d'un mercat ecolgic dins del recinte de Mercabarna --5 milions--, obres que van comenar al desembre del 2018 i s'espera que acabin en el primer trimestre del 2020.
També es destinaran a la urbanització que envolta la parcella en la qual es trobar aquest mercat ecolgic --1,1 milions--; la renovació de l'enllumenat públic de tot el recinte --1,7 milions--; la modernització de les infraestructures dels mercats centrals --5 milions--, i l'escorxador --0,7 milions--.
El 2018 les empreses de Mercabarna han comercialitzat 2,26 milions de tones d'aliments, un 4% més que la xifra registrada l'any passat.
Les companyies situades a la Zona d'Activitats Complementries (ZAC) --formada per unes 400 empreses-- han registrat 993.842 tones, un 6,76% més que el 2017.
El Mercat Central de Fruites i Hortalisses ha augmentat la seva comercialització un 2,27% fins als 1,18 milions de tones comercialitzades, i el Mercat Central de Peix s'ha mantingut en una xifra similar a la de l'any passat, amb 69.576 tones.
L'escorxador ha sacrificat 21.284 tones, un 1,58% menys que el 2017 pel descens en el consum de les carns de vedella i corder a favor de les d'aus i porc --no n'hi ha en Mercabarna--.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Hem canviat la manera d'accedir al Campus Virtual.
Pots entrar-hi des d'aquest enllaç:
Foto: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya
Aquest dimecres, 27 de març, el Col·legi Oficial del Treball Social de Catalunya ha lliurat la Medalla d'or 2019 en reconeixement de la professió i de la defensa dels drets socials en un acte que ha commemorat també el Dia Mundial del Treball Social.
La directora científica del màster universitari de Treball Social Sanitari de la UOC, Dolors Colom Masfret, ha estat guardonada amb la Medalla d'Or en la categoria Significació del treball social en el moment actual.
Es tracta de la desena edició dels guardons, que des de l'any passat també reconeixen la tasca d'organitzacions d'acció social.
Dolors Colom i Masfret (Barcelona, 1957) té una llarga trajectòria en el treball social, havent estat pionera del treball social sanitari al nostre país.
Formada a Barcelona i Nova York, ha exercit de treballadora social en hospitals catalans, de docent a l'Escola Universitària del Treball Social.
Actualment és professora associada i directora científica del màster universitari de Treball Social Sanitari de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professora associada del grau de Treball Social de la Universitat de Barcelona (UB).
Ha fundat la revista especialitzada Agathos, Atención Sociosanitaria y Bienestar i ha publicat vuit assajos i dues novel·les.
Membre del Consell Social i de Participació de l'Institut Guttman, és fundadora i gerent de l'Institut Serveis Sanitaris i Socials SL.
El Col·legi Oficial del Treball Social de Catalunya també ha premiat la membre de la Junta Directiva de la Federació Catalana de Voluntariat Social Rosa Romeu en la categoria Trajectòria professional, i la Fundació Surt en Defensa dels drets socials.
En l'acte hi ha hagut una benvinguda institucional a càrrec de Francesc Iglesias, secretari d'Afers socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya; Josep Muñoz, gerent de Serveis de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, i Ricard Fernández, gerent de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, seguida d'un parlament de Conchita Peña, degana del Col·legi de Treball Social.
Ha clos l'acte el youtuber Marc Buxaderas, monologuista amb paràlisi cerebral tetraplègica espàstica que lluita per canviar la percepció que es té de les persones amb discapacitat.
L'acte ha tingut lloc a l'Institut d'Estudis Catalans (c. del Carme, 47, Barcelona). |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Diversos municipis celebren aquest any 2019 el centenari del naixement de l'artista Joan Brossa.
Sabadell s'hi ha sumat en la darrera part de l'any amb una desena d'activitats, entre ells, tres exposicions a la vegada.
El programa s'ha presentat aquest dimarts al Casal Pere Quart.
Vinculat en certa manera a Mollet del Vallès, ciutat que s'ha mostrat orgullosament brossiana començant per l'edifici consistorial, que va dissenyar.
Sabadell no té una relació tan profunda amb l'artista, malgrat que té algunes peces a la ciutat.
Sense anar més lluny, una de ben coneguda per tothom: l'escultura de bronze A de Barca, la famosa barca del parc de Catalunya que hi ha enmig de la gespa.
Una escultura ideada per Brossa tot i que realitzada pel sabadellenc Antoni Marqués.
Brossa va tenir coetanis i deixebles.
Bona part del grup d'artistes i col·lectius de la ciutat sumen Sabadell a l'Any Brossa, amb un programa anomenat Més Brossa.
Entre ells, els artistes Alfons Borrell, Jordi Junyent, Maia Creus o Patxi Ocio.
A més, hi col·laboren l' Espai FOC, el col·lectiu Papers de Versàlia, l'Escola Municipal d'Art i Disseny, l' Escola Illa, o l' Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran.
Joan Brossa va néixer el gener de 1919.
Va morir de forma sobtada el desembre de 1998, quan va caure al seu estudi.
La caiguda li va causar un vessament cerebral.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Aquesta és la pàgina de El Horno Ourense.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Ourense. |
El drama que acompanya les 1.668 entregues judicials d'habitatges habituals ocupats dutes a terme a l'Estat durant el 2013 (les estadístiques oficials no comptabilitzen el nombre de persones afectades per cada titular d'habitatge) posa de manifest que l'expressió de Plaute, "l'home és un llop per a l'home", popularitzada per Hobbes en el Leviatan, és sempre actual (si mai ha deixat de ser-ho).
Que el més fort s'aprofita del més feble és llei de la natura, emperò de què ens serveix l'Estat si no compleix la funció d'equilibrar les forces en joc?
Si bé el nombre d'entregues judicials d'habitatges habituals ocupats a desembre de 2013 ha disminuït un 42% en comparació amb el mateix mes de l'any anterior, 1.668 a desembre de 2013 respecte de les 2.872 de desembre de 2012 (Font: Nota informativa sobre los procesos de ejecución hipotecaria sobre viviendas, 19/05/2014, Banc d'Espanya: http://www.bde.es/f/webbde/GAP/Secciones/SalaPrensa/NotasInformativas/Briefing_notes/es/notabe190514.pdf), les xifres no ens poden dur a engany: seria com alegrar-se perquè una guerra, any rere any, fa menys morts, quan senzillament això passa perquè hi ha cada vegada menys supervivents.
La maquinària de la propaganda intenta amagar -i en bona part ho aconsegueix- que darrere les entitats financeres hi ha persones molt potents que dirigeixen les institucions econòmiques internacionals, els grups d'interès i les multinacionals.
Aquests organismes estan formats per persones de carn i os que prenen unes decisions concretes que podrien ser ben diferents: no és un destí, no és inevitable, que els ciutadans hàgim de sofrir el desmantellament de l'Estat del benestar construït després de la Segona Guerra Mundial.
Ens hem de sentir culpables per haver caigut en la trampa de creure que amb la feina de tota una vida podríem pagar una llar?
No es tracta de no voler fer front a les responsabilitats contretes: és que la situació ha esdevingut insostenible i ofegadora per a milions de ciutadans que, com a conseqüència de la pèrdua de la feina, de cop i volta ens hem vist abocats a una precarietat que afecta totes les dimensions de la nostra vida, molt més enllà del nivell d'incertesa consubstancial al mateix fet d'existir.
El drama de les execucions hipotecàries ens recorda que les persones, cadascú de nosaltres, necessitem un nivell mínim d'independència econòmica per dotar de sentit i de contingut les llibertats fonamentals recollides a la Constitució.
Si no disposem dels recursos materials mínims, qui, si no l'Estat, hauria de crear les condicions materials per a procurar-los?
El llenguatge de la capacitat, de les oportunitats i de la llibertat d'elecció serà vacu si l'Estat no fa efectives les condicions materials que fan possible que cada persona, cada ciutadà, superi el llindar d'emancipació econòmica que li permetrà desenvolupar les pròpies capacitats, contribuint així al benestar comú, sentint-se i essent útil, i evitant així que es converteixi en l'objecte d'una beneficència que humilia i que a poc a poc incapacita de veres.
És prou coneguda la metàfora del sociòleg Zygmunt Bauman de la modernitat com a quelcom líquid.
Pertot arreu sentim parlar del tsunami que ha provocat la crisi econòmica: parlem de fluxos d'informació, de fluxos migratoris, de cash-flow, de mainstream...
Els mitjans de comunicació ens diuen que l'escalfament global provoca el desglaçament del casquet polar àrtic...
Com óssos blancs que han de saltar d'una placa a una altra en un mar glacial que s'està desgelant, els treballadors hem de passar d'una feina precària a una altra, d'un lloc on viure a un altre, d'una ciutat a una altra, d'un país a un altre i, fins i tot, d'un continent a un altre.
Perseguim el miratge d'una terra on arrelar, un ubi consistam molt més humil d'allò que demanava Arquímedes ("Donau-me un punt ferm i alçaré el món"): ens conformem a viure amb dignitat allà on tenim un entramat de relacions que ens permeten ésser i sentir-nos qui som.
Potser, de veres, per a aquesta empresa necessitem una palanca que aixequi les consciències: el reconeixement de la dignitat de cada persona.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Que cada pic que plou es prohibeixi el bany a les platges de Palma i s'hissi la bandera vermella es fa només des de la legislatura passada.
Però com a mínim des del 2003 se sap que quan plou prou els fems del clavegueram acaben a la mar.
La diferència és que abans que la regidora ecosobiranista Neus Truyol presidís Emaya no s'actuava per prevenir els banyistes.
Es feia com l'estruç, que amaga el cap sota terra quan té por.
Ara s'avisa i les banderes vermelles i els comunicats de Cort han fet visible un problema que s'arrossega des de fa més de dues dècades.
Prou visible perquè l'hagin dut als jutjats apuntant, precisament, contra qui no l'ha amagat, contra Truyol, que va posar en marxa obres per reduir els vessaments d'aigües fecals mentre l'Estat continua sense pagar l'ampliació pendent de la depuradora de Palma.
No és cap mala idea que el sistema judicial investigui, que remeni els fems de la política que han permès aquests vessaments.
Però si ho fa, que no es quedi a mitges.
Si és cert, com va explicar Truyol divendres a aquest diari, que la instrucció del cas només se centra en la legislatura passada, la justícia cometria una (altra) injustícia.
Oblidaria els més de mil vessaments registrats entre 2003 i 2014.
Ignoraria la negligència en les decisions d'equips de govern de molts colors que, a Cort i als governs balear i espanyol, no varen actuar per aturar els vessaments, o que fins i tot varen moure fitxa per impedir que s'actuàs.
Aquest cas no es pot investigar sense fer-ho a fons, sense entendre des de quan passa i per què, sense analitzar les hipoteques, en forma de males decisions, que s'han acumulat durant dècades a l'esquena de qui alguns cínics s'atreveixen a assenyalar.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Nou Barris Activa és un nou equipament municipal adreçat la població de Nou Barris amb l'objectiu d'aproximar els recursos de Barcelona Activa al veïnat del districte, així com ampliar la cobertura d'accions destinades a tots els seus agents socioeconòmics: serveis i programes d'ocupació, assessorament en drets laborals i serveis per a l'enfortiment del teixit comercial, empresarial i l'emprenedoria a Nou Barris.
Aquest nou espai de 450 m2 està liderat per Barcelona Activa i el districte de Nou Barris, i està en estreta connexió amb les entitats del districte.
Carrer Vilalba dels Arcs, 39-41, 08042 Barcelona. |
Hi ha qui associa l'egoisme a l'Ego i, al mateix temps, considera l'Ego com una entitat amb vida pròpia.
Normalment acostuma a ser una concepció on també hi cap el Subconscient.
I a la vegada es considera l'egoisme com quelcom que cal capar.
Aquesta censura de l'egoisme acostuma a ser força traumàtica perquè significa renunciar a un gran nombre de plaers i no estem precisament curulls de plaers.
Avui en dia el consum d'oci individual, com el que proporcionen Youtube, Twitter o Facebook, ens parla de la necessitat d'activitats que ens facin oblidar tota mena de preocupacions.
Activitats que impliquen centrar-se en un mateix i, per uns moments, deixar de sentir empatia.
És tracta tot plegat d'un exercici egoista per obtenir plaer, sense el qual els problemes ens acaben menjant.
No obstant el que ens revela el funcionament de les nostres personalitats és la impossibilitat d'estar equilibrats emocionalment si les persones que ens envolten pateixen.
Això implica un dificultat notable per experimentar moments de felicitat.
I aquesta dificultat justifica el debat constant sobre com assolir la felicitat, un debat més propi de la psicologia, malgrat que la filosofia també té molt a dir.
Cal dir que la felicitat no existeix, tanmateix emprem el terme "felicitat" molt sovint de forma col·loquial.
Dit això qualsevol debat al respecte ha d'orientar-se cap a d'altres tipus de conceptes.
Però el que és clar, com ja he esmentat amb anterioritat, és que renunciar a la nostra personalitat més egoista significa exposar-nos a un desequilibri emocional.
Al mateix temps també tenim un vessant abocat als altres i a aconseguir el seu benestar.
Som éssers egoistes i solidaris i, malgrat que l'egoisme té més mala premsa, és necessari integrar-lo en el nostre dia a dia de forma natural i desimbolta. |
Un informe policial sosté que "una de les competències" que el comissari José Villarejo ha tingut "durant l'última legislatura" era "el procés independentista català ", de manera que "coneix tots els interlocutors perfectament".
Aquest informe consta de més de 500 pàgines i està firmat pel comissari Marcelino Martín Blas, que suposadament al seu dia també va participar en l''operació Catalunya' per intentar desacreditar polítics catalans.
El document, que entre altres coses treu a la llum la guerra entre comissaris de policia que ocupen o van ocupar alts càrrecs a Interior, va ser remès al jutge Arturo Zamarriego, que investiga el cas del ' petit Nicolás', i incorporat al sumari d'una de les seves peces separades: la que es refereix a una gravació il·legal al despatx del ja esmentat Martín Blas, quan era cap d'Afers Interns i mantenia amb agents del CNI una xerrada sobre Francisco Nicolás Gómez, és a dir, el 'petit Nicolás'.
Sobre aquesta gravació tracta principalment l'extens informe policial.
Però també sobre els possibles sospitosos d'haver-la impulsat intel·lectualment o difós, entre els quals segons aquest document policial ocupa un lloc destacat Villarejo.
Un lloc en aquesta peça separada i també en la causa global que afecta el 'petit Nicolás', al domicili del qual es va trobar una nota amb el nom de José Villarejo i del seu advocat i soci, Rafael Redondo.
També per aquesta banda hi ha vincles amb Catalunya: es dóna la circumstància que Redondo és el lletrat que va acompanyar l'exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, a declarar a una seu policial a Madrid.
I que Nicolás comptava amb gravacions de Javier de la Rosa en què aquest apuntava estar "col·laborant" en un informe policial sobre la família Pujol.
A més, aquesta mateixa setmana el 'petit Nicolás' va recalcar en els mitjans que Oriol Pujol li va facilitar informació sobre el germà d' Oriol Junqueras.
Això sí, va negar conèixer Villarejo.
Doncs d'aquest comissari i les seves activitats se n'inclou un exhaustiu relat en aquest document policial que assenyala que una de les seves competències era "el procés independentista català".
Villarejo va haver d'anar a declarar al jutjat dimecres passat, on va reconèixer que va mantenir " una intensa relació " amb Martín Blas el 2012 (any en què se sospita que hi va haver una operació per influir en les eleccions a Catalunya).
No obstant, aquesta relació es va fer miques i Martín Blas va ser cessat el 2015.
Aquest comissari sospita que Villarejo hi estava al darrere, al comptar amb suport al ministeri.
Villarejo va desmentir aquesta versió davant el togat i va jugar a despistar al tribunal respecte a l''operació Catalunya'.
Fonts presents en la seva declaració expliquen que "d'una manera molt desordenada" va reconèixer que havia viatjat a territori català per investigar temes de corrupció i dels Pujol.
Però 24 hores més tard va emetre un comunicat firmat pel seu advocat, Ernesto Díaz-Bastien, que assenyala que "no es va referir ni va descriure cap actuació policial concreta" i que qualsevol referència, "sempre accidental o intranscendent a llocs geogràfics", només es referia "a investigacions estrictament policials sense intencionalitat política".
El cert és que durant el 2012 la Fiscalia Anticorrupció va rebre, almenys, tres intents de desacreditar polítics catalans que van acabar arxivats.
Els fiscals, segons fonts consultades, no s'atreveixen a confirmar que hi hagués una 'operació Catalunya', però admeten que els documents arribaven en temps electoral.
Un dels episodis més curiosos que afecta comissaris i fiscals es produeix el 29 d'octubre del 2012.
Aquell dia l'esmentat Martín Blas va viatjar a Barcelona amb el comissari José Luis Olivera per intentar convèncer els fiscals anticorrupció Fernando Bermejo i Emilio Sánchez Ulled que reobrissin el 'cas Palau' i demanessin al jutge un escorcoll a la seu de CiU.
A la fiscalia també hi va arribar un altre informe contra els germans Puig i un dictamen sobre la suposada existència d'un compte a Suïssa de Xavier Trias.
Anticorrupció va obrir diligències: va confirmar oficialment que el polític no era titular de comptes en aquest país.
No obstant, en la conversa que Jorge Fernández Díaz va mantenir amb l'exdirector de l'oficina Antifrau, Daniel de Alfonso --i que va resultar gravada i difosa-. el ministre arribava a assegurar que algunes de les seves indagacions sobre polítics catalans serien afinades pels fiscals."
Això ho afina la fiscalia ", arriba a dir.
Però fonts jurídiques consultades neguen que haguessin col·laborat "en aquest escàndol".
Tampoc les relacions de la fiscalia amb els policies que han elaborat aquest informe policial en què tant es parla de Villarejo són pacífiques.
El fiscal del 'cas Nicolay ' va qualificar com "una extralimitació intolerable " l'actuació de Martín Blas i de l'inspector Rubén Sánchez (que col·labora en la investigació sobre la gravació al CNI), motiu pel qual va reclamar al jutge que siguin rellevats. |
El web de la ciutat de Barcelona
L'espai de les barcelonines i els barcelonins
L'espai dels que volen descobrir què és Barcelona
L'espai de trobada amb la gestió de la ciutat
Em complau presentar-vos l'edició de la Memòria de Sostenibilitat de Barcelona de Serveis Municipals del 2015.
Aquest ha estat un any de canvis per a B: SM, el més evident dels quals ha estat el trasllat a les noves oficines del carrer de Calàbria.
En concentrar-nos tots en un únic espai hem creat millors dinàmiques de treball entre els diferents agents que formem B: SM, millorant la comunicació i l'eficàcia.
Això ens ha permès aconseguir un resultat encara més òptim en les nostres tasques, el qual es veu reflectit en el servei que prestem a la ciutadania.
És en aquest camp on s'ha produït un altre dels canvis que cal destacar, la creació de la nova divisió d'Atenció al Client.
La nova seu ens ha ofert l'oportunitat de construir un servei d'atenció centralitzat que ens situa molt més a prop del ciutadà, que ara disposa d'una referència clara a l'hora de realitzar els tràmits referents a qualsevol dels serveis que ofereix B: SM.
Seguint aquesta línea de proximitat al ciutadà, s'han desplegat a la ciutat els Agents Cívics, uns professionals que vetllen per garantir una bona convivència a l'espai públic.
La vocació de servei que manté B: SM i l'Ajuntament de Barcelona com a responsable final, té com a eix principal la sostenibilitat.
La posada en marxa de la climatització geotèrmica a l'Estació d'Autobusos Barcelona Nord, l'electrificació de la flota de vehicles de l'ÀREA i d'Aparcaments, la consolidació de la prova pilot del Bicing Elèctric o la certificació ISO14001 en gestió del Medi Ambient aconseguida pel Tibidabo ho fan palès.
A més, en aquests projectes es posa de manifest la voluntat d'innovació en els processos de transformació aplicada a les necessitats de la ciutadania.
Cal esmentar també un altre canvi destacat en l'estructura organitzativa de B: SM, la creació de la nova Direcció de Governança i Transparència, que suposa un pas més enllà en el compromís adquirit per B: SM amb el rigor que ens exigim per mantenir una gestió oberta.
La nova Direcció té la missió de vetllar per les bones pràctiques de govern, i garantir i aprofundir d'ara en endavant, els elements de transparència de l'empresa d'acord amb línia ferma que marca l'Ajuntament en aquest camp.
Aquest canvis, però, suposen una contribució molt positiva per continuar i aconseguir de tots els projectes ja marcats, així com per projectar noves líniees de treball estratègiques en els pròxims anys.
L'exercici econòmic del 2015, caracteritzat per un increment positiu del PIB, ha permès millorar el nivell del serveis prestats, en el conjunt d'activitats que gestiona B: SM.
En aquest context ha finalitzat la vigència del Pla Estratègic que va iniciar el 2012 i s'ha complert l'objectiu de contribuir al desenvolupament de Barcelona i millorar la qualitat de vida dels ciutadans a través de la gestió dels serveis de la ciutat.
En aquest sentit, l'Ajuntament està desenvolupant el nou Pla d'Actuació Municipal, que dissenya un camí que ha de fer de Barcelona una ciutat encara més equitativa i inclusiva, en la qual tothom tingui una única veu.
Seguint aquestes premisses es construirà el que ha de ser el nou Pla Estratègic de B: SM, que marcarà els nostres objectius a curt i mijà termini amb l'objectiu primari de contribuir en el progrés col·lectiu.
Cap dels projectes assolits, i cap de les metes que ens marquem a partir d'ara, serien possibles sense el fort compromís dels nostres equips humans.
Són totes i cadascuna de les 1.224 persones que formen B: SM les que, a través del seu esforç, la seva implicació responsable i la seva eficiència, representen la veritable força d'aquesta empresa.
La dedicació de tots aquests professionals sumada a la confiança reiterada de l'Ajuntament de Barcelona, ens animen per continuar treballant plegats per la sostenibilitat transformadora a la ciutat. |
El Madrid embruta la sortida de pilota d'un Barça que aprèn a anar i venir
El Barça va empatar contra el Reial Madrid al Santiago Bernabéu, però va marxar amb la sensació d'haver perdonat la victòria.
I hauria pogut guanyar agafant-se més al nou estil que al vell.
Durant bona part del partit, els blaugranes van dominar la possessió, van portar el pes del partit, van construir-se a través de la pilota.
Com fa anys que fan a cada clàssic.
Però va ser la versió més directa, la més vertical d'aquest nou Barça, la que el va acostar a l'èxit amb la seva posada en escena més llesta, viva i elèctrica.
El Madrid va voler ofegar el seu rival portant-lo d'àrea a àrea, estressant-lo davant Pinto i fent-li saltar-se el control de Xavi, i va acabar sent ell el que més va enyorar passar pel mig del camp.
En el caos d'anar i venir, va ser el Madrid el que més va patir en defensa.
En el caos de córrer, va ser el Madrid el que més va semblar que necessités una pausa.
En el caos d'acabar totes les jugades, va ser el porter Diego López i no pas Pinto el que més va tremolar.
Però en el caos de jugar-s'ho tot d'àrea a àrea i sense mig del camp, el Madrid (també el plagat de baixes) és molt Madrid.
Quan el Barça no ataca del tot bé, acostuma a ser perquè inicia les jugades amb problemes.
El Madrid, seguint l'estratègia dels últims clàssics, va pressionar-lo des de ben amunt, intimidant Pinto i el seu insegur joc de peus.
Piqué i Puyol, amb el perfil canviat per controlar millor les curses de Cristiano, van sentir-se asfixiats entre Benzema, Ronaldo i Callejón i van patir per connectar amb els laterals o trobar una passada interior.
Per sostenir l'alta pressió, el Madrid va haver d'avançar la línia defensiva i va empènyer el seu doble pivot sobre l'esquena de Xavi, Busquets i Iniesta, que van sentir la necessitat de venir a rebre per ajudar els seus companys a sortir jugant.
Aquest gest, però, els va acabar perjudicant, perquè els deixava sense espai per fer circular la pilota i ampliava el risc de pèrdua.
Que el Madrid situés les seves línies tan juntes i tan a camp rival va convertir cada mala passada del Barça a tres quarts de camp en una acció de contracop blanca en molt pocs metres.
La verticalitat dels davanters madridistes va exigir moltíssim als centrals blaugranes, insegurs en el primer tram de partit.
El Barça va intentar estirar el Madrid, fer-lo recular, però els moviments en ruptura de Pedro, Cesc i Alves no trobaven passador.
Tot era massa estressant, massa caòtic.
El Barça va trigar a interpretar-ho i, en la primera mitja hora de joc, va traçar els seus millors atacs a través de conduccions solitàries i estèrils de Messi i Iniesta.
Va ser al descans quan el Barça ho va corregir millor.
Va tenir més calma en zona inicial, tornant passades al porter per no prendre tants riscos en la fixació dels centrals.
Amb paciència, el Barça va trobar millors situacions per sortir jugant i va poder enviar els seus interiors més lluny, censurant-los el gest de venir del primer temps.
Xavi seguia baixant a rebre prop de Busquets, però Iniesta i Cesc podien ocupar posicions profundes.
Els mateixos moviments que al primer temps s'havien quedat sense assistència van començar a rebre passades i el Barça va encadenar ocasions de gol.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El president dels Estats Units, Barack Obama, s'ha presentat "més optimista" que mai sobre el futur dels Estats Units durant el seu discurs de suport a la candidata demòcrata, Hillary Clinton, en la tercera jornada de la Convenció Demòcrata, que es desenvolupa des de dilluns a Filadèlfia.
"Aquesta nit fa 12 anys des que em vaig dirigir a aquesta convenció per primera vegada", ha iniciat el mandatari.
"Avui em sento més optimista que mai sobre el futur dels Estats Units", ha afegit, abans de continuar amb una intervenció que ha ressaltat les virtuts de Clinton, tant en matèria de política exterior, com en el personal.
Recordant que Clinton "encara té la tenacitat que tenia quan era una jove" que treballava en la Fundació de Defensa Infantil, on la candidata demòcrata va col·laborar una vegada finalitzats els seus estudis de Dret, i que fins i tot "al mig de les crisis", qui ha estat la seva secretària d'Estat "escolta a la gent, manté la calma i tracta a tot el món amb respecte".
"A Hillary la respecta tot el món, i no només els líders, sinó la gent per a la que treballa", ha afegit, afegint que durant els quatre anys que va exercir de secretària d'Estat, ell mateix ha estat testimoni de la seva "intel·ligència, judici i disciplina".
El president, que el pròxim 8 de novembre serà substituït, bé per la primera dona que accedeix a la presidència o bé pel polèmic Donald Trump, ha recordat a més la lluita antiterrorista que Washington lidera a Síria i Iraq, i ha mostrat la seva confiança que serà la demòcrata la que acabi el treball que encara queda per fer.
"Els nostres soldats han copejat sense pietat Estat Islàmic", ha afirmat.
"I sé que Hillary no desistirà en la seva voluntat fins que destrueixi Estat Islàmic.
Ella acabarà aquest treball", ha promès.
Com era d'esperar, Obama ha fet al·lusió al rival al qual s'enfrontarà Clinton durant els pròxims mesos, Donald Trump, i a la seva retòrica, particularment agressiva contra determinades minories, entre les quals hi ha la musulmana i la hispana.
Així, ha fet referència al discurs de la por al qual apel·la el republicà i ha assegurat que Trump creu que "si espanta suficient la gent podrà aconseguir suficients vots per guanyar aquestes eleccions".
"Els Estats Units ja és gran", ha continuat, referint-se al lema de campanya de Trump, 'Make America Great Again!' --Fem que els Estats Units torni a ser gran!-- i ha promès als demòcrates presents en la convenció que la "fortalesa" i la "grandesa" del país "no depenen de Donald Trump".
Alhora, ha afegit que "el somni americà és una cosa que cap mur pot contenir", també referint-se a una de les més polèmiques declaracions del rival de Clinton, qui s'ha compromès a aixecar un mur a la frontera amb Mèxic per impedir l'entrada d'immigració centreamericana.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
OPINA UAB és un canal obert de participació que permet fer arribar suggeriments, queixes i felicitacions sobre el funcionament de la UAB
Gràcies per fer ús d'aquest servei. |
El Consell de Govern del passat
6 de juliol va aprovar les Normes
de la qualificació dels aprenentatges i va encarregar
a la Comissió Acadèmica que, si ho considerava
oportú, introduís esmenes tècniques, tal
com ho va fer en la sessió del passat 19 de juliol.
La nova normativa, que substitueix la que fins ara ha estat
vigent, es podrà aplicar des del curs 2006-07, mitjançant
un acord previ de la Junta del Centre, i serà d'aplicació general
Des del següent enllaç podeu consultar el document (pdf)
aprovat —que ja inclou les esmenes introduïdes per la
Comissió Acadèmica—, i també des de
MónUB > Informació Acadèmica > Normativa |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Presentació que acompanya a la convocatòria de premsa.
Quins han estat els efectes de la crisi económica sobre l'educació a Catalunya?
En un context de recuperació, quines haurien de ser les prioritats per a la reinversió educativa? |
Aquesta setmana la Cambra dels Diputats italiana ha aprovat una modificació dels requisits necessaris per obtenir la ciutadania italiana.
Hem passat del ius sanguinis (ets italià perquè tens sang italiana) a un ius soli moderat (pots ser italià si un dels teus pares ha tingut un permís de residència de llarga durada).
És interessant la inclusió d'un ius culturae (ho sé, som maniàtics del llatí): si un menor de..... |
La immunoteràpia és una de les estratègies més noves per combatre el càncer, però aconseguir que el sistema immunitari ataqui només les cèl·lules tumorals és un dels seus reptes.
Un treball liderat pel director del Programa d'Investigació Preclínica del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), el doctor Joaquín Arribas, ho ha aconseguit.
L'estudi, la primera autora de la qual és Irene Rius i que es publica aquest dimecres a la revista Science Translational Medicine, ha demostrat l'eficàcia del fàrmac p95HER2-TCB.
Es tracta d'un fàrmac que s'encarrega de, literalment, guiar les cèl·lules del sistema immunitari anomenades limfòcits fins a la cèl·lula tumoral.
Ho fa a través de la proteïna p95HER2, present exclusivament en cèl·lules tumorals.
Així es pot combatre el tipus de càncer de mama HER2+ en pacients que no responen a altres tractaments i fer-ho amb immunoteràpia i de manera dirigida únicament a les cèl·lules tumorals.
Recentment s'ha començat a desenvolupar un nou tipus de fàrmac anomenat TCB (anticossos biespecífics de cèl·lules T).
Aquests anticossos poden ser molt selectius i anar directes a unir-se a una proteïna concreta, en aquest cas, a la p95HER2, present exclusivament en cèl·lules tumorals i no en teixits sans.
A més, són biespecífics perquè tenen una estructura bipartida, fet que significa que tenen dos llocs d'unió –com dos braços–, de manera que poden, alhora, unir-se a les cèl·lules del sistema immunitari i a la cèl·lula tumoral per portar literalment de la mà els limfòcits fins a la cèl·lula tumoral i no a una altra.
Aquest nou fàrmac funciona com un imant que fa que el sistema immunitari de la mateixa pacient sigui atret per les cèl·lules tumorals, s'hi dirigeixi directament i les ataqui, sense que aquesta resposta afecti la resta de cèl·lules sanes.
"Es crea una espècie de pont molt específic entre el limfòcit de la pacient i la seva cèl·lula tumoral que ens permet una resposta molt dirigida i controlada per a tumors de mama HER2+.
Hem aconseguit portar un tractament d'immunoteràpia 'a domicili'.
Al sistema immunitari li faltava l'adreça exacta del tumor, i ara sap que ha de portar el limfòcit fins a les cèl·lules que expressen la proteïna p95HER2", explica el doctor Joaquín Arribas, professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i director científic del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa Càncer (CIBERONC).
Les teràpies immunològiques estan demostrant cada vegada més eficàcia en el tractament de tumors metastàtics.
En general, els càncers avançats i metastàtics desenvolupen resistència a diferents línies de teràpies, fet que porta el tumor a no respondre als tractaments existents i a propagar-se, de manera que les pacients es queden sense opcions terapèutiques.
El sistema immunitari és particularment adequat per lluitar contra la malaltia disseminada, sempre que estigui adequadament equipat per reconèixer les cèl·lules malignes.
"El problema del tractament amb immunoteràpia és que els limfòcits, a més de dirigir-se a les cèl·lules tumorals, també ataquen teixits sans.
El valor de la nostra troballa amb l'anticòs biespecífic p95HER2-TCB és que evitem aquest efecte secundari; hem aconseguit que els limfòcits vagin directes a les cèl·lules tumorals en què p95HER2 és present", assenyala Irene Rius, investigadora del Grup de Factors de Creixement del VHIO, que dirigeix Arribas.
Les pacients amb tumors de mama HER2+ que es poden beneficiar d'aquest tipus de teràpia són aproximadament un 10%.
Només els que expressen la proteïna p95HER2 es poden beneficiar d'aquest fàrmac, i això suposa un 40% dels tumors HER2+, que al seu torn suposen entre el 20 i el 25% de tots els càncers de mama.
"Encara que aparentment i d'inici no hi hagi moltes pacients que se'n puguin beneficiar, les que sí que puguin podrien obtenir un enorme benefici i aquesta és, precisament, la filosofia de les teràpies més personalitzades, anar a oferir teràpies molt específiques a col·lectius de pacients que no es beneficien d'altres tractaments.
I és que, encara que el 70% de les pacients amb càncer de mama HER2+ s'estan curant, hi ha un 30% que no ho fan i que ara podran tenir una opció", destaca Arribas, sobretot si tenim en compte que té especial utilitat per a pacients que han desenvolupat una metàstasi i que ara no compten amb opcions terapèutiques efectives.
Abans d'arribar a aquest resultat final ha estat necessari un camí de deu anys.
Tot va començar amb el descobriment de la proteïna p95HER2, que al principi es va utilitzar com a marcador per identificar un subtipus de pacients amb càncer de mama HER2 que no responien als tractaments convencionals.
"Es tracta d'una proteïna que es troba a la superfície de les cèl·lules tumorals, i que no la trobem en cap tipus de cèl·lula sana.
Això ens va obrir la porta per començar a desenvolupar un tractament que la farà servir com a diana específica", continua el doctor Arribas.
Un cop identificada aquesta diana, s'ha desenvolupat un nou fàrmac que en essència funciona com un imant.
Per això han estat necessaris ratolins humanitzats, un model animal experimental que va un pas més lluny que els ratolins avatar, ja que a més del tumor d'una pacient se'ls ha de trasplantar el sistema immunitari de la mateixa pacient.
"La generositat de les pacients sempre és una constant en tots els estudis i el seu paper és crucial.
Aquí ha tingut un doble valor, perquè no només ens han facilitat mostres dels seus tumors, sinó que també han donat la seva sang per poder desenvolupar aquests experiments.
Si no haguéssim humanitzat els ratolins amb sang de la mateixa pacient, no podríem haver dut a terme aquest projecte", puntualitza.
Ara que ha acabat la fase preclínica, caldrà dur a terme un procés per adaptar el fàrmac i que aquest pugui ser utilitzat en humans, tot i que això no hauria de demorar-se en excés.
"Una vegada sigui biodisponible i es pugui administrar caldria començar la seva producció i iniciar assajos clínics amb pacients.
A més, el mateix mecanisme podria usar-se, per exemple, per fer aquest lliurament 'a domicili' de quimioteràpies existents que no es fan servir per la seva elevada toxicitat, però que amb aquest mecanisme anirien dirigides només a la cèl·lula tumoral.
Es tracta d'un nou camí a recórrer, però que promet grans resultats", conclou.
En la recerca, hi han participat investigadors del CIBERONC, però especialment gran quantitat de grups de recerca del VHIO, tant del seu Programa Preclínic com del Translacional i del Programa Clínic, és a dir, un exemple de la investigació translacional i multidisciplinària que es duu a terme a la institució.
A més, també hi han participat el departament d'Oncologia i el de Patologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, com a exemple de les sinergies derivades de la investigació en un campus d'excel·lència.
El treball ha estat finançat a través de subvencions rebudes de la Breast Cancer Research Foundation (BCRF) i de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), la Fundació Fero, l'Institut de Salut Carlos III i el Programa Integral d'Immunoteràpia del Càncer (Caimi) amb el suport de la Fundació BBVA. |
En Veu Alta va néixer l'any 2005 com a festival de narració i tradició oral i, des de llavors, ha anat ampliant horitzons i s'ha anat estenent per diverses localitats del país.
L'última en sumar-se ha estat Guardiola de Berguedà que, durant tots els dissabtes del mes d'octubre, oferirà un cicle de narració i tradició oral amb dues sessions: una a les cinc de la tarda amb espectacles per a famílies, i una altra a les set del vespre per a públic adult.
L'espai triat és el Monestir de Sant Llorenç, una ubicació que, segons la directora del festival, Jordina Biosca, té tots els elements per ser una localització d'èxit.
Biosca ha explicat que la voluntat del festival és portar la cultura a espais singulars del territori on l'accés a aquesta és més complicat per qüestions geogràfiques o de recursos.
El festival neix amb voluntat de continuïtat.
El punt fort del cicle que En Veu Alta presenta a Guardiola de Berguedà és, segons la seva directora, Jordina Biosca, la qualitat dels seus espectacles.
"Volem aportar al públic component crític, que puguin veure a través dels espectacles i la cultura tot allò que pot esdevenir", ha explicat.
Els espectacles tindran lloc tots els dissabtes del mes amb dues sessions: una a les cinc de la tarda per a públic familiar, i una altra a les set del vespre per a públic adult.
El primer dissabte, 7 d'octubre, a la sessió per a públic familiar, la contacontes Ada Cusidó presentarà 'L'Arbre de Sucre'.
Després, a la sessió per a públic adult, Adolfo Osta i Jordina Biosca portaran 'El nen de la neu', dues veus, una cantada i una narrada, amb diverses històries.
La setmana següent, el 14 d'octubre, tornarà la narradora Jordina Biosca, aquest cop per oferir un espectacle familiar: 'El petit eriçó', un conte sobre perseverança i resiliència.
Després, a la sessió de les set de la tarda, Assun Planas narrarà la història 'La Sorpresa del roscón', d'Elvira Lindo, un text tragicòmic que gira al voltant de la reflexió d'una dona que vol entendre quan va començar a equivocar-se a la vida.
El tercer dissabte, el 21 d'octubre, Mònica Torra farà viatjar a les famílies a través d''Un viatge de contes'.
Després, la mateixa artista presentarà 'Fes-li el salt amb Roal Dahl', una aproximació als contes per adults de Roald Dahl.
I per acabar el festival de tardor, el darrer dissabte, 28 d'octubre, Jordi Jubany explicarà el conte 'En Perot i el ratolí', la relació d'un nen amb tot un grup d'animals que s'anirà trobant pel bosc.
I, a les set de la tarda, un concert amb Escarteen Sisters, guanyadores del Festival Acústica de Barcelona 2016.
El Festival EVA al Monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà està organitzat per l'Associació Triskel – En Veu Alta i Civitas Cultura, amb el suport de l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà, el Consell Comarcal del Berguedà i la Diputació de Barcelona.
Biosca ha assegurat que el festival neix amb voluntat de continuïtat.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
Teixint ecosistemes culturals i territoris
L'Ordit és un espai de treball situat a la Fabra i Coats des del qual es volen teixir col·laboracions amb el territori més proper i amb la ciutat per a la creació de xarxes i ecosistemes comunitaris d'acció i producció cultural.
L'Ordit és un espai obert que es desenvolupa i se sosté amb la implicació de persones i col·lectius que comparteixen els seus sabers; un espai de participació plural i escolta activa.
Per assajar i posar en pràctica formes de producció i participació cultural democràtiques i arrelades als territoris, imbricades en els ecosistemes socials i culturals que els configuren.
L'Ordit és un espai de treball obert des del qual s'impulsa el desplegament de processos d'intermediació amb el context, per articular l'ecosistema d'entitats del recinte de la Fabra i Coats i per reforçar-ne la connexió amb el territori més proper i amb altres espais de la ciutat, promovent projectes que es fonamentin en la creació de xarxes d'acció i producció cultural.
En suma, la seva missió és articular un ecosistema sostenible de treball en relació amb la FiC que pugui generar, en última instància, un espai plural de governança d'aquest recinte.
Des de L'Ordit es fomentaran, s'impulsaran i es teixiran relacions en processos de treball entre les pràctiques socials i culturals significatives del territori, amb vinculacions amb els agents locals, i les pràctiques artístiques contemporànies.
L'Ordit és la continuació d'un prototip assajat, en el marc del projecte «Cohabitar entre-», pel Centre d'Art de Barcelona - Fabra i Coats durant els anys 2016 i part de 2017.
Actualment és un espai de treball mixt lligat a l'ecosistema de col·laboracions del recinte i s'articula al voltant de les cultures comunitàries i el dret a la ciutat.
La Fundició i Transductores són les entitats responsables de desenvolupar el projecte de L'Ordit.
Per saber més del projecte visita el bloc de l'Ordit a ajuntament.barcelona.cat/fabraicoats/lordit |
Milers de persones surten al carrer a Barcelona per tercera nit consecutiva contra la sentència de l'1-O
Barcelona.-Els manifestants convocats pels CDR es concentren davant de la conselleria d'Interior, a Passeig Sant Joan de Barcelona, després de caminar des del punt inicial de la protesta, al carrer Marina amb Gran Via.
La conselleria està completament blindada pels Mossos d'Esquadra amb tanques, i hi ha desenes de furgonetes de les unitats antidisturbis.
Als carrers laterals, també hi ha furgonetes de la policia espanyola.
Els manifestants han tirat paper de wàter cap a la porta de la conselleria.
Milers de persones han tornat a sortir al carrer aquesta nit, per tercera jornada consecutiva, per protestar contra la sentència.
A la concentració d'Interior, a més de paper de WC perquè, segons els organitzadors "hi ha molta merda per netejar", també hi ha pancartes reclamant la llibertat dels CDR detinguts, i on es pot llegir "Ingovernables".
Els Mossos han confirmat que han mobilitzat una tanqueta de canons d'aigua –l'única disponible al cos- pel dispositiu de seguretat d'aquesta nit.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'exconseller Lluís Puig renuncia a ser regidor i deixa pas a la dona de Josep Rull, Meritxell Lluís
Terrassa.-L'exsocialista Jordi Ballart ha estat investit alcalde de Terrassa per majoria absoluta amb els deu vots del seu nou partit, Tot per Terrassa (TxT), i els cinc d'ERC.
D'aquesta manera, Ballart recupera la vara de batlle de la capital del Valls Occidental després que dimitís i es donés de baixa del PSC el novembre de 2017 en protesta pel suport dels socialistes a l'aplicació del 155 a Catalunya.
El nou alcalde de Terrassa i guanyador de les eleccions municipals governar en majoria absoluta amb els quinze regidors que sumen TxT i els republicans, que van ser tercera fora per darrere del PSC.
L'acord entre les dues formacions posa punt final a 40 anys de governs socialistes a la tercera ciutat més poblada de Catalunya.
D'altra banda, l'exconseller de Cultura a l'estranger, Lluís Puig, cap de llista de Junts per Terrassa, ha renunciat a ser regidor i ha anunciat a través d'una carta que deixa pas a la dona de l'exconseller de Territori en presó preventiva Josep Rull, Meritxell Lluís.
Jordi Ballart ha defensat l'acord de govern municipal entre TxT i ERC: "Aglutina dues visions progressistes" i demostra un "esperit de pacte", ha dit.
El nou batlle ha demanat que no es qualifiqui el govern de coalició d'independentista.
"Prou etiquetes, prou bndols, prou divisió", ha reclamat Ballart, que ha demanat que els deixin ser el que són: "Terrasenquistes, demcrates i plurals".
"El debat nacional no ens ha de separar", ha dit Ballart, sobre el pacte amb els republicans.
Ballart ha assegurat que tant TxT com ERC mantindran la seva identitat prpia i ha celebrat el "moment histric" que significa acabar amb 40 anys de governs del PSC.
L'alcalde, que ja va governar entre el 2015 i finals del 2017 com a socialista, ha argumentat durant el discurs posterior a la presa de possessió que cal una "majoria estable amb capacitat de tirar endavant projectes transformadors" i ha dit que volen "recuperar la confiana" dels egarencs i que la capital del Valls Occidental sigui "collaborativa".
Ballart ha recordat que els darrers anys han estat "complicats" i ha assegurat que no és a l'Ajuntament "per retreure res a ningú".Ballart va deixar l'alcaldia i el PSC en rebuig a l'aplicació del 155 i el va substituir Alfredo Vega, que ha estat alcalde els darrers gairebé 19 mesos.
Vega ha afirmat durant el ple de constitució de l'Ajuntament de Terrassa que el PSC, com a principal partit de l'oposició amb 7 regidors, far una oposició "clara, rigorosa i constructiva".
L'alcalde sortint també ha criticat el pacte de TxT amb ERC i ha avisat que una coalició "no garanteix un govern fort": "Es poden tenir dos ajuntaments".
El nou alcalde ha estat investit amb el suport de TxT i ERC.
El regidor de Junts s'ha abstingut mentre que PSC i Cs han votat pel seu propi candidat.
Al ple de constitució d'aquest dissabte al migdia també han pres possessió del crrec els 26 dels 27 regidors que formen el ple, a excepció de Puig.
Alguns ho han fet amb fórmules diverses amb records als "presos polítics i exiliats" així com missatges feministes i en defensa dels drets socials i de la República.Lluís Puig renuncia a ser regidorEl número dos a la llista de Junts per Terrassa, Miquel Smper, ha anunciat la renúncia de Lluís Puig com a regidor durant el seu discurs, previ a la votació de la investidura.
Smper ha llegit una carta de l'exconseller, que est a Brusselles des de l'octubre de 2017, en la qual Puig explica que assumeix "amb resignació" i de forma "serena i responsable" que les seves circumstncies no el permeten prendre possessió com a regidor.
El lloc de Puig al Saló de Sessions l'ha ocupat un lla groc durant la sessió de constitució i després de la seva renúncia ser substitut per Meritxell Lluís.
Durant l'acte, diversos portaveus de formacions polítiques han lamentat l'absncia tant de Lluís Puig com de Josep Rull.
En canvi, el portaveu de Cs, Javier González, ha instat a retirar el lla groc i ha protestat per la presncia de "símbols partidistes".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vilanova i la Geltrú.-Una quarantena de gitanos del clan que va fugir a principis de febrer dels barris de La Mina de Sant Adrià del Besòs i de Sant Roc de Badalona s'han instal·lat a Vilanova i la Geltrú.
L'Ajuntament en té constància des de fa aproximadament dues setmanes, i ha explicat que estan vivint en habitatges ocupats de forma il·legal a tres barris diferents de la ciutat.
L'alcaldessa, Neus Lloveras, ha dit a l'ACN que aquest grup de persones estan a Vilanova "de pas", i que la previsió és que marxin a curt termini.
Lloveras ha assegurat que "el govern no té cap preocupació" perquè la seva estada "no ha provocat cap incident".
Al mateix temps, ha afirmat que hi ha mantingut contacte a través d'una taula de treball on segueixen la situació conjuntament amb els Mossos d'Esquadra i el departament d'Afers Socials i Família.
L'alcaldessa ha apuntat que la quarantena de ciutadans d'ètnia gitana instal·lats recentment a Vilanova i la Geltrú "formen part d'un moviment de persones que hi ha hagut a tot Catalunya" arran del crim ocorregut al Port Olímpic de Barcelona a finals del mes de gener, i ha assegurat que "està coordinat per tots els estaments que pertoca"."No ens preocupa especialment", ha explicat Lloveras, afegint que "ens preocupem quan hi ha fets que destorben la bona convivència de la ciutat, però no és el cas".
La previsió del govern municipal és mantenir el contacte "indirecte" amb aquest grup de persones a través de la taula de treball, on també hi són altres ajuntaments catalans.
Pel que fa a la durada de la seva estada a Vilanova, Neus Lloveras ha dit que "no es pot saber amb exactitud".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
A Saco és una festa mítica que ha fet ballar i suar, com a mínim, a dues generacions.
Fundada a principis dels 90 per DJ Amable, qui encara lidera des de la cabina aquesta celebració de l'indie-rock, va ser l'expressió nocturna a Barcelona i a l'Hospitalet de la passió dels adolescents de l'època pels nous sons del canvi de dècada: grunge, lo-fi, brit-pop...
Amb el temps, A Saco s'ha convertit en un ritual al qual s'ha afegit més gent i que ha incorporat nous estils ballables i amb guitarres, però no ha perdut l'esperit original.
Si vols recuperar grans hits de Pulp, Blur, Nirvana, The Chemical Brothers o The Prodigy, barrejats per les mans hàbils d'Amable i el seu fidel escuder Monamí, apunta aquesta data a la teva agenda amb lletres vermelles. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Chenlo (Pontevedra).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Chenlo per organitzar la teva escapada rural. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
"Debby Herbenick ha posat de moda un tipus d'entrenament esportiu destinat a aconseguir un orgasme al final de la sessió"
S i us costa sentir-vos motivats per fer exercici físic, una professora de la Universitat d'Indiana, sexòloga i investigadora d'aspectes relacionats amb la sexualitat, assegura tenir la solució a la vostra apatia: els coregasmes.
Debby Herbenick ha posat de moda un tipus d'entrenament esportiu destinat a aconseguir un orgasme al final de la sessió.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Oriol Junqueras no podrà recollir l'acta d'eurodiputat.
La sala segona del Tribunal Suprem ha denegat aquest divendres el permís que va sol·licitar la seva defensa per assistir dilluns que ve a les 12 del migdia al Congrés dels Diputats, quan els ha convocat la JEC per acatar la Constitució i adquirir la condició plena del càrrec pel qual han estat escollits.
Aquesta decisió se suma a la de la JEC, que ha dit que Carles Puigdemont i Toni Comín han d'anar a Madrid si volen ser membres de ple dret del Parlament Europeu.
Un dels arguments del Suprem és justament el Govern a l'exili.
Però la immunitat parlamentària és el principal obstacle.
En la seva interlocutòria, els magistrats argumenten que el desplaçament de Junqueras fins a Brussel·les "posaria en un irreversible perill" els fins del procés.
És a dir, no endarrerir la possible sentència després de finalitzar aquesta setmana el judici oral.
Adquirir la condició d'eurodiputat significaria adquirir la immunitat.
A més a més, el tribunal del procés assenyala que la pèrdua del dret de participació política "no és irreversible", sinó temporal.
La sala segona, presidida per Manuel Marchena, argumenta que el permís per assistir a la Junta Electoral suposaria l'activació d'un tràmit que culminaria amb un doble efecte: "D'una part, si el que es pretén és donar prioritat a la condició de parlamentari europeu, la necessitat de renunciar a la condició, ja adquirida, de membres de les Corts espanyoles; de l'altra, l'obligat trasllat del senyor Junqueras a Brussel·les per a la presa de possessió".
El tribunal també s'empara en l'existència d'exiliats.
El seu desplaçament a Brussel·les "implicaria d'entrada la pèrdua del control jurisdiccional sobre la mesura cautelar que l'afecta, i això des de l'instant mateix en què l'acusat abandonaria el territori espanyol".
I subratlla que Carles Puigdemont "diu haver instal·lat la seu del govern de la república catalana a l'exili, la presidència del qual ell encarnaria".
Segons els magistrats, la situació és diferent del permís que va donar-se als diputats a les Corts espanyoles per prendre possessió dels seus càrrecs.
I recorden que Junqueras ja ha adquirit la condició de diputat al Congrés i que el tribunal "ha adoptat les resolucions necessàries per fer possible la titularitat del seu dret".
L'alt tribunal subratlla que "el deure d'aquesta sala d'assegurar els fins del procés adquireix un significat especial, que condiciona la resposta a qualsevol sol·licitud que pugui deduir-se".
Finalment, la sala segona es cura en salut, i destaca que rebutjar ara el permís "no implica una pèrdua irreversible del dret de participació del sol·licitant, sinó "el seu temporal ajornament fins que, en funció de l'eventual desenllaç del procés, desapareguin els obstacles que impedeixen l'efecte adquisitiu de la condició parlamentària". |
Amb aquesta, l'entitat ja disposa de tretze sucursals a Catalunya i deu més a la resta de l'estat espanyol
La Caixa d'Enginyers consolida la seva presència a Tarragona amb l'obertura de la primera oficina a la ciutat, situada al carrer Marquès de Montoliu número 3.
En un comunicat, l'entitat recorda que té més de 1.500 socis a la demarcació, per la qual cosa considera que és un territori estratègic.
Fins ara, l'atenció als socis tarragonins es donava a través de l'oficina directa i de la xarxa multicanal (banca online, banca mòbil i xarxes socials), amb les quals es poden realitzar totes les transaccions i operacions habituals les 24 hores del dia.
Amb la nova oficina aquesta cooperativa de crèdit ja té sucursals a les quatre capitals catalanes.
En total disposa de 23 oficines a tot l'estat espanyol.Amb l'obertura de l'oficina tarragonina, "fruit d'un creixement sostingut" a la demarcació, l'entitat assegura que fa "un pas endavant" i s'acosta geogràficament als seus socis, fent valer un dels seus principals valors, "la proximitat".
Les oficines ofereixen assessorament personalitzat amb productes financers i asseguradors per a particulars i empreses.
Com la resta de centres d'atenció personalitzada de la cooperativa de crèdit, l'oficina de Tarragona donarà servei als socis de dilluns a divendres de dos quarts de nou del matí a set de la tarda ininterrompudament.
L'entitat, que té més de 130.000 socis a Espanya, disposa actualment de 23 oficines.
Nou a Barcelona, dues a Madrid i a Sevilla, i una a València, Saragossa, Alacant, Girona, Sant Cugat del Vallès, Tarragona, Lleida, Palma de Mallorca, Bilbao i Màlaga.
El Grup Caixa d'Enginyers és un grup cooperatiu de crèdit i serveis financers i asseguradors especialitzat en l'atenció a comunitats professionals, que aposta per un model propi d'entitat bancària basat en l'atenció personalitzada, el rigor i la transparència en la gestió i compromís amb la societat.
Durant l'exercici 2014 va augmentar el seu benefici net un 13,25% respecte l'any anterior, fins arribar als 10,53 milions d'euros.
L'entitat també ha vist, durant el 2014, com el nombre de socis creixia un 6,6%, fins assolir els 129.916.
Actualment ja supera els 130.000.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Unes 2.000 persones, segons els organitzadors, s'apleguen en la primera 'Pokedada', que ha omplert l'Arc del Triomf i el Parc de la Ciutadella
Barcelona.-Èxit multitudinari de la primera 'Pokedada' organitzada a Barcelona per reunir jugadors del 'Pokémon Go', joc per a mòbils que ha captat milions d'adeptes arreu del món en només tres setmanes de funcionament.
Unes 2.000 persones, segons els organitzadors, s'ha reunit aquest diumenge a la tarda a l'Arc de Triomf de Barcelona per participar en la "cacera" d'aquest personatges animats.
Una reunió que s'ha desplaçat, mòbil en mà, fins el Parc de la Ciutadella, on la Guàrdia Urbana calcula que hi jugaven simultàniament unes 800 persones.
Amb alguna excepció, la majoria de jugadors i jugadores tenien entre 20 i 30 anys, és a dir, que eren uns nens quan la sèrie de dibuixos animats es va fer famosa.
La nostàlgia, el fet que el joc sigui accessible perquè es pot jugar des del telèfon, i que també es pugui participar en equip són alguns dels secrets de l'èxit de l'aplicació.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La vida escriu cada dia històries amb guions que superen els relats més sorprenents que un pot imaginar.
Ahir, cap a quarts de dues, l'expresident Joan Laporta es desplaçava en cotxe cap a la pista d'atletisme de la Mar Bella de Barcelona quan va rebre una trucada de telèfon.
L'avisaven que havia estat exonerat de l'acció de responsabilitat social interposada per Sandro Rosell i la seva junta l'any 2010 i que el nou president, Josep Maria Bartomeu, havia portat a l'Audiència Provincial després de perdre en primera instància, el 2014.
La batalla del bé contra el mal, que, és clar, sempre guanyen els bons.
L'advocat anava cap a la Mar Bella per assistir a la gran festa de la Fundació Johan Cruyff.
Allà hi havia gairebé mil nens, joves i adults amb capacitats diferents passant-s'ho tan bé com van poder, i uns pares agraint cada dia la feina que fa per aquest col·lectiu, l'organització que ara presideix Susila Cruyff.
Laporta, com cada any, va anar a repartir medalles a tots els participants de la festa.
Gairebé dues hores abans, el vicepresident del Barcelona, Jordi Cardoner, també hi havia tret el cap. L'acord a tres bandes entre la Fundació, La Caixa i el Barça li assegurava una fotografia per a la propera edició de la revista del club.
Això sí, havia preguntat per saber l'hora que hi aniria l'expresident i, evidentment, en va triar una altra per no coincidir-hi.
Gràcies a aquest moviment es va estalviar haver de fer valoracions sobre els fets.
A les instal·lacions de la Mar Bella no hi havia Rosell.
Acabava de declarar a l'Audiencia Nacional, acusat d'un delicte de blanqueig de diners i per associació criminal.
Allà mateix, rodejats de nens i nenes vestits de groc –el color de la Fundació Cruyff–, tothom va saber que la Fiscalia demanava presó sense fiança per a Sandro.
Encara que fos lliure, no hi hauria anat.
Un dia va decidir no renovar l'acord del Barcelona amb la fundació de l'astre holandès perquè veia ombres en els programes de la fundació.
El periodista Pere Escobar el va entrevistar i, papers en mà, va deixar en evidència les paraules de Rosell.
Ahir, a la Mar Bella, els gairebé mil nens –sense saber-ho–, també el van sentenciar.
"Soc membre del consell assessor de la Fundació Nelson Mandela i no em vull comparar amb ell perquè estic a 300.000 anys llum d'ell, però si aconseguim aplicar un petit percentatge de l'esperit de Mandela, ja em donaré per supersatisfet."
Són paraules del president Sandro Rosell, el més votat de la història del Barça.
Es comparava amb l'anterior president, és clar, Joan Laporta.
Una altra vegada, la lluita del bé contra el mal.
El guió de la pel·lícula demostra que Laporta no és cap sant i que haver protagonitzat determinats episodis ha penalitzat la seva imatge.
Ara bé, la sentència de l'Audiència d'ahir deixa en evidència la gestió reactiva de Rosell primer, i de Bartomeu, després, contra Laporta.
Viure a la contra és d'una mediocritat tan absurda com la que s'ha viscut en els darrers set anys de les seves vides.De les seves i de les de tots aquells que han patit cadascuna de les decisions que s'han pres en aquest període.
Però ja se sap, la mediocritat ataca en bandades i s'ho emporta tot.
Per inflar el pit i trepitjar el diferent.
Per lluir el poder d'un sistema que viu en marxa les vint-i-quatre hores contra qualsevol anomalia que consideren perillosa.
I darrere d'ell, tanta misèria que ha afectat tanta gent.
I des d'ahir, tants mals de panxa de tants individus que durant tant de temps s'han abraçat al poder perquè sí, perquè es viu millor, i que demà canviaran de vorera buscant un nou paraigua per cobrir les seves vergonyes.
La dura història recent del Futbol Club Barcelona.
"Farem el que calgui per evitar el referèndum."
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El compàs d'espera al voltant de la continuïtat del GP de F-1 al Circuit de Barcelona-Catalunya es va cloure, ahir, amb la confirmació que el complex vallesà havia signat per fi la pròrroga per un any del contracte amb els promotors del campionat.
El contracte actual havia vençut l'endemà del GP de Catalunya d'enguany, a mitjan maig.
El dia d'aquell gran premi, el president de la Generalitat, Quim Torra, havia visitat el Circuit i havia esvaït bona part dels dubtes sobre el futur a curt termini de la cursa de la categoria reina a Montmeló: "Hem començat les negociacions.
Les encarem amb l'esperança i la confiança que acabaran bé.
Que acabaran bé vol dir que seguirem tenint la fórmula 1 al país; aquest és el nostre desig."
Prop de tres mesos i mig després, el desig ja és una realitat.
La situació es va aclarir l'1 d'agost, quan la portaveu del govern de la Generalitat i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va confirmar que el govern havia arribat a un acord "que permetia la continuïtat del Gran Premi de F-1 per un any més".
En concret, autoritzava Circuits de Catalunya SL a signar la pròrroga del contracte per a l'any 2020.
El tràmit va culminar, ahir, amb l'anunci formal de la celebració de la 30a edició de la prova, el mateix dia que el Circuit de Barcelona-Catalunya en va posar a la venda les entrades, per bé que en una data encara per confirmar.
Com a promoció especial, el Circuit ofereix a la seva web l'entrada de pelouse (general) de tres dies per 99 euros (un 30% de descompte), només fins al 5 de setembre.
Així, doncs, el calendari de la F-1 del 2020 tindrà 22 proves, una més que enguany.
De les curses disputades el 2019, no es farà el GP d'Alemanya, i n'entraran dues de noves: Vietnam, en un circuit urbà a Hanoi ara en construcció, i Holanda, que torna al mundial després de 30 anys d'absència, a rebuf dels èxits de l'ídol local Max Verstappen.
Tanmateix, l'acord només és per al curs que ve.
Amb vista al 2021, cal bastir-ne un de nou, vinculat a un pla estratègic de futur que garanteixi la viabilitat del Circuit i defineixi el rol que hi tindrà la F-1 a llarg termini.
"Seguirem negociant per trobar la manera d'ampliar aquesta beneficiosa relació", declarava Chase Carey, el president de la F-1, en el comunicat de l'anunci, abans d'agrair al president Torra "el suport vital que ha prestat en les negociacions".
No debades, la Generalitat és l'accionista majoritari de la instal·lació, al costat del RACC i l'Ajuntament de Montmeló, encara que la cursa du oficialment l'etiqueta de GP d'Espanya.
Val a dir que, a partir de l'any que ve, el GP de Mèxic es dirà "de Ciutat de Mèxic", per refermar el suport local per a la continuïtat de la cursa mexicana.
En aquest sentit, atès que la F-1 a Catalunya es finança íntegrament des del Principat, res hauria d'impedir plantejar un futur GP de Barcelona o de Catalunya oficial –no oficiós, com és ara–, a imatge i semblança del GP de Catalunya de Moto GP.
No obstant això, un possible canvi de nom no és pas la urgència més apressant en l'actual context polític, encara que el president Torra afirmés, en el comunicat d'ahir, que la F-1 "ens dona l'oportunitat de projectar al món com som els catalans, com treballem i com és el nostre país".
"Per tot això –hi afegia–, celebrem la continuïtat de la fórmula 1 a casa nostra, agraïm l'excel·lent sintonia amb Chase Carey i assumim que el nostre repte ara és garantir que el Circuit de Barcelona-Catalunya manté aquest paper tant de tractor econòmic com de vincle amb la nostra tradició esportiva i industrial."
Un vincle que, un any més, es fa ferm.
El contracte entre el Circuit i la F-1 que ha estat prorrogat per un any es va signar el 8 de maig del 2015, dos dies abans del GP d'aquell any, per al període 2016-2019.
Va ser, per cert, l'últim signat amb Bernie Ecclestone, substituït per Carey a partir del 2017.
Segons aquella regla de tres, el nou acord s'hauria d'haver tancat fa més d'un any, però el buit institucional durant el GP del 2018 –a les acaballes del 155 i uns dies abans del nomenament del president Quim Torra– no ho va fer possible.
Un any després, el missatge en la presentació del GP del 2019 va ser que "entre tots plegats farem possible la 30a edició", com així ha estat.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Retornem a la rutina de cada dia, després d'unes felices vacances de Nadal i Reis!
I la millor manera que se'n acut és amb:
LA INAUGURACIÓ D'UNA NOVA EXPOSICIÓ:
Dimecres dia 17 de gener a les 17h, al Bar-restaurant ELS TELERS.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Ja queda menys per les festes de Carnestoltes i si encara ha decidit de què et disfressaràs, no et preocupis.
Encara ets a temps de ser el rei o la reina de la festa tot aprofitant peces i objectes que ben segur que tens a casa.
Amb les idees que t'expliquem tot seguit no et caldrà gastar-te gaire diners ni que hi dediquis molt temps.
A hores d'ara és fonamental aconseguir una disfressa ràpidament i si dónes un cop d'ull al que guardes dins l'armari o al que tens acumulat a les golfes podràs improvisar uns vestits amb els que sorprendràs els teus amics i coneguts.
Una simple careta, uns pantalons passats de moda o uns divertits globus de colors poden ser els complements ideals per donar forma a la teva disfressa.
Apunta't aquestes idees i no defraudaràs amb la teva elecció carnavalesca d'enguany.
Disfressa de raïm: per aquesta disfressa només necessites uns leggins o unes malles negres i un jersei negre.
Aquesta serà la base sobre la qual col·locaràs una sèrie de globus verds, negres o morats, segons sigui el color dels raïms que triïs per a la teva disfressa.
Disfressa de fantasma: estem davant un de les disfresses més habituals per part dels que ho deixen tot per a última hora.
Només hauràs d'agafar un llençol blanc i esquinçar-lo a l'altura dels ulls i de la boca abans de col·locar-te-la per damunt a manera de túnica.
Sempre podràs decorar el llençol de la teva disfressa amb complements d'allò més terrorífics.
Disfressa de marc: amb una caixa de cartró o amb una cartolina retalla el que seria el marc d'un quadre i ja tindràs la teva disfressa per a aquests Carnestoltes.
El protagonista, en aquesta ocasió, seràs tu mateix.
Disfressa d'escombraries: agafa una borsa d'escombraries de les més grans que trobis.
Talla-la per la part superior per introduir el teu cap i fes el mateix amb els laterals per poder ficar-hi els braços.
Finalment, decora la teva borsa d'escombraries amb llaunes o pells de patates o de fruites i seràs una borsa d'escombraries ideals.
Disfressa de mòmia: aquest és un de les disfresses més senzilles i ràpides de preparar.
Agafa el rotllo de paper higiènic i enrotlla't en ell.
Aconseguiràs una disfressa baratíssima i d'allò més divertida.
Disfressa de hippie: és una altra de les disfresses d'última hora més habituals.
Rebuscant entre tots els armaris sempre trobem uns pantalons de campana o una camisa de flors.
Pots maquillar-te amb el símbol de la pau o amb algunes flors a les galtes per convertir-te en un autèntic hippie dels anys seixanta.
Disfressa de captaire: recorre a uns texans gastats i a una samarreta vella i ja tindràs la teva disfressa per a aquests carnestoltes.
Pots pintar-te algunes taques en la cara, com si estiguessis brut i despentinar-te una mica i ja estaràs a punt per sortir al carrer aquests carnestoltes.
Disfressa de mestressa de casa: estem davant la disfressa més senzilla.
Amb un pijama, una bata d'estar per casa, les teves sabatilles i un davantal seràs la mestressa de casa perfecta.
Si tens temps de col·locar-te uns rul·los, no defraudaràs a ningú aquests carnestoltes.
Disfressa de mim: una samarreta ratllada, uns tirants i uns pantalons negres seran la base d'aquesta disfressa.
Després, hauràs de pintar-te la cara de blanc i pintar-te uns petits llavis vermells per lluir com un autèntic mim.
Disfressa de hawaiana: amb un jersei i uns leggins o unes mitjanes per sota, simplement hauràs d'aconseguir una faldilla de tires (que trobaràs a qualsevol botiga de disfresses) i ja estaràs a punt per gaudir dels Carnestoltes.
Pots complementar la teva disfressa de hawaiana amb un collaret de flors. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.