text stringlengths 31 3.15M |
|---|
dimecres, 5 de març del 2014 / 3328
«Se sol dir perquè com que la necessitat es fa sentir aviat per algun altre cantó que el que ha produït l'alegria momentània, aquesta resulta curta o de poca durada» (Sebastià Farnés, «L'alegria dels pobres, dura poca estona», dins Paremiologia catalana comparada, Columna, 1992-1998).
D' alegre, del llatí vulgar alicer, alecris (clàssic alacer, alacris, 'viu, animat'.
Sor Mercedes em va semblar la millor dona del món, la mare que hauria volgut tenir.
Llàstima que les monges bones les canviaven aviat de convent.
Tot d'un plegat [Pere] Portabella ens va agafar per sorpresa dient: «Jo he tingut experiències d'ocupa».
Per la sogra de Sant Pere, un tertulià que ha estat ocupa i que s'ho mira des de dins!, vaig proferir admirat.
Però l'alegria és breu a la casa del pobre: «Nosaltres vam ocupar el monestir de Montserrat, amb la complicitat de l'abat».
Per entendre'ns, quan ocupes un immoble amb la complicitat de l'amo, més que un ocupa ets un convidat.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Diuen aquells que han viatjat a la ciutat de Sarajevo que els seus edificis són com un decorat de pel•lícula.
De fet, alguns no són més que façanes amb l'interior completament buit i que, volent mostrar una bellesa espectacular, el que realment rebel·len és una vacuïtat, una frivolitat, sinònim tot plegat d'una mentida, d'una farsa convenientment embolicada i que aconsegueix enganyar les mirades d'aquells que hi passen.
Més a prop, al Desierto de Tabernas, a Almeria, existeix un poblat que va servir per a filmar westerns pels volts dels anys 60 i que també té aquesta característica de decorats plans, sense ànima, sense escrúpols, diria jo, doncs, no només n'amaguen l'interior, sinó que l'exterior s'exposa cofoi, amb la intenció de distreure i ensarronar tothom que hi vingui.
De tota manera, a Almeria no enganyen ningú, ja que tots sabem què és un decorat.
Tot això ho lligo jo amb l'anunci de la recuperació del projecte de Ciutat de la Música, a bombo i platerets.
Sembla que no serà ben bé igual, però sí un de semblant.
Fotos, fotos, fotos, de promeses, d'intencions, de somriures artificials que mostren i demostren una manca absoluta de projecte i que, espero equivocar-me, tornen a evidenciar un camí malaltís cap a les grans obres, cap a projectes faraònics sense lligam amb res, com aquell hotel que es construeix enmig del desert sense infraestructures ni gent que hi pugui anar.
Recordem que el PSC no va tenir programa escrit quan es va presentar a les eleccions.
El seu pal de paller van ser, d'una banda, la potenciació d'un cognom i, d'altra, una repetició de frases inconnexes on els barris eren importants, la seva neteja, i també que els altres ho havien fet tot malament.
Per tant, una buidor semblant a la dels edificis de Sarajevo.
És per això que sobta (o no) que, davant la decrepitud aclaparadora de places i voreres, davant una perillosa invasió de rates, xinxes i paneroles, com mai no hi havia hagut a la nostra ciutat, amb una xarxa de clavegueram obsoleta que comença a donar greus problemes i que s'haurà de canviar de manera urgent abans del desastre, s'anunciï un projecte que ja ningú no demana i que, segons les pròpies fonts del consistori, "encara no se'n coneixen els detalls".
Farem una obra de teatre, però "encara no se'n coneixen els detalls".
Escriurem una simfonia però "encara no se'n coneixen els detalls".
Segurament el mateix va passar amb la presentació del nou pavelló poliesportiu dels Merinals on, naturalment, "encara no se'n coneixen els detalls".
Encara hi ha gent que hi va a sentir discursos buits?
Tornant al tema de la construcció del nou edifici del Conservatori, car fer esment que l'anterior govern va descentralitzar-ne la seu, obrint-ne tres, una a Ca n'Oriac, una altra al Centre i una altra a Sol i Padrís, amb un clar objectiu de cohesionar aquesta ciutat nostra feta de pedaços.
Tot fet a base de consensos, d'implicacions compartides i amb la unanimitat de tots els grups municipals.
Sembla que fa només un mes s'havia aprovat un pla que contemplava ampliacions i adequacions de centres cívics per tal d'oferir nous cursos a alumnes d'aquests barris, incentivant-ne doncs, l'accés a la cultura per part de tothom.
És més, en el del sud, ja existeix el projecte fet a punt d'obra amb el seu pressupost.
Un pla que es fusiona amb un altre que promocionava teatre i música a dotze escoles públiques d'alta complexitat.
Hi havia, hi ha encara, un projecte amb un efecte cohesionador indiscutible que, si no ho arranja algú, quedarà esclafat per la dèria constructora, per la fastuositat i la grandiloqüència que, malauradament, ens empobrirà com a ciutadans.
I encara una altra incoherència del govern Farrés: ni s'ha parlat amb l'equip directiu del Conservatori, ni amb el professorat ni amb alumnes ni amb les famílies.
No havíem quedat que calia parlar amb tothom en una "nova etapa" per a la ciutat?
Cal recordar també que Marta Farrés, almenys oficialment, es troba en clara minoria a l'ajuntament, la qual cosa l'obliga a consensuar qualsevol tema cabdal per a la ciutat, i aquest, n'és un.
Pretendre recuperar un projecte mort i enterrat sense comptar amb ningú mostra, d'una banda, una profunda incompetència, i d'altra, la constatació de que estils que tan mal van fer a la nostra ciutat, tornen a assentar-se i a instal·lar-se en els despatxos municipals.
Ignorar la tasca feta des del Conservatori cap als barris, en definitiva, cap a la ciutat, és, si més no, una manca de sensibilitat que només s'entén si hi ha d'altres objectius, clarament foscos.
Tinc la sensació de que en aquests primers dies de Marta Farrés al capdavant de la ciutat no només es referma la idea de maneres de fer passades sinó que la foto i la propaganda esdevé una eina cabdal per tal d'exhibir la façana, com a Sarajevo, sabent que no hi ha res al darrera.
Les visites als barris no són més que sessions de fotos, triant-ne la que és més maca i donant de menjar a cada entitat allò que els agrada, però sense compromisos ferms i, el que és més greu, sense projecte de ciutat.
Mentre això passa, el soci preferent de les dues Martes, Junts per Catalunya, torna a girar l'esquena a Sabadell, votant en contra de la Residència del Sud.
No sé si són bons companys de viatge aquells que rebutgen un bon projecte per a la nostra ciutat.
Diu l'alcaldessa que la pancarta no molesta però si resulta que per tal de que s'hi quedi s'ha de pactar amb aquells que maltracten els sabadellencs, jo ho tindria clar què triar.
La gran incongruència, unida a la raresa dels nostres governants, es produirà el primer dia de la Festa Major.
La Mirna Lacambra, aquella que anava del bracet amb els socialistes quan li van prometre la Ciutat de la Música com si fos una segona casa per a ella, la mateixa que s'il·lusionava, amb raó, amb un gran edifici, amb un gran auditori que seria l'enveja de les ciutats veïnes, farà el pregó d'inici de la Festa Major 2019.
Però ara, la Mirna queda fora de la Ciutat de la Música 2, on ni l' Orquestra Simfònica del Vallès ni els Amics de l'Opèra no hi tintran cabuda.
Potser la Mirna Lacambra no recorda que són els mateixos aquells que li van vendre la moto i ara els haurà de somriure al balcó de l'Ajuntament.
La setmana que ve hi haurà un altre anunci estrella, un altre pla faraònic tret de qualsevol calaix.
Filòleg i professor de secundària.
El meu somni: viatjar a Islàndia.
Cada dissabte podreu trobar un article meu, analitzant o no el que passa al món. |
El vocal de SCC, Ferran Brunet, ha assegurat aquest dimecres que els polítics independentistes han posat les institucions catalanes al servei de finalitats il·legals i han destinat milions per enfortir el procés independentista: "El procés, per tant, roba diners, treball i llibertat".
A l'acte 'Catalunya, Infern fiscal?', que s'ha celebrada a Castelldefels (Barcelona), ha insistit que "el secessionisme s'està dedicant a desafiar la democràcia" perquè no respecta les lleis ni la Constitució, ha informat SCC en un comunicat.
Brunet també ha explicat que les empreses catalanes es continuen traslladant a Madrid per seguir impulsant el seu negoci, a causa que "les empreses fugen allà on preval la llei", i ha recordat que SCC va estimar la reducció del PIB per aquest motiu en un -3,5%.
A més, ha reclamat que Catalunya no sigui "un infern fiscal" i que es pugui competir amb igualtat de condicions amb Madrid i la resta de regions d'Espanya i Europa, en les seves paraules, mentre que el president de SCC, Mariano Gomà, ha afirmat que la comunitat és deficitària a nivell pressupostari.
"Estaria en la fallida econòmica si no fos per les constants aportacions del FLA del Govern espanyol", ha explicat, referint-se al Fons de Liquiditat Autonòmic, i ha destacat que una hipotètica Catalunya independent perdria gran part de la seva clientela principal, segons ell.
El catedràtic de Dret Fiscal de la Universitat de Barcelona, Joan Francesc Pont, ha dit que no creu que Catalunya sigui un infern fiscal: "És un purgatori.
Es passa malament, però no tant com a l'infern", tot i que ha lamentat que cada vegada hi ha més taxes, i l'empresari Santiago Sueiro ha asseverat que s'està perdent recaptació perquè les empreses estàn marxant.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
És fàcil escriure-ho, no tant concloure que va néixer amb un cos que considera erroni.
Que res encaixa amb el que pensa, amb el que sent.
Més aviat, amb el que altres esperen que pensi, que senti.
Tampoc encaixa en aquest nom que figura al DNI, ni en aquesta roba, ni en tots els supòsits que semblen escrits per a ella, ni en aquest cos que potser mai aprendrà a estimar.
Ja fa molt que combat les mirades, el recel, les negatives, les humiliacions.
Cada canvi en la seva vida li fa pànic.
Tem el rebuig, però encara tem més no ser capaç de suportar-lo.
De vegades, està cansada de carregar amb tant pes.
Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web
El compte enrere per al 8-M ja ha començat.
La lluita feminista també és el combat contra els lligams socials que perpetuen la infelicitat i el desemparament.
Cap violència li pot ser aliena. |
Els periodistes José Martí Gómez i Javier del Pino, col·laborador i director, respectivament, del programa 'A vivir que son dos días' de la Cadena Ser, parlen hui, 22 de març, a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de València en el marc de la celebració del Cinquantenari dels estudis de Matemàtiques.
El cicle de conferències es titula 'Com ens veuen: les Matemàtiques des de l'altra vora'.
L'acte començarà a les 13 hores al Saló de Graus de la Facultat de Matemàtiques, i a continuació hi haurà un col·loqui.
José Martí Gómez exerceix el periodisme des de 1966, i ha rebut, entre d'altres guardons, el premi Manuel del Arco i el Ciutat de Barcelona.
Al llarg de la seua trajectòria professional, José Martí Gómez ha tractat tots els gèneres: l'entrevista i el reportatge, la crònica política i cultural, la corresponsalia –durant cinc anys va ser corresponsal a Londres de la Cadena SER– i l'actualitat, a través de pinzellades en les quals es combinava la informació amb l'opinió en seccions diàries com a 'Diari d'un reporter' o a les pàgines d'opinió de 'La Vanguardia' i, en companyia de Josep Ramoneda, en el 'Bestiario de Hora 25' de Carlos Llamas.
Al 2016 va publicar un llibre de memòries,' El oficio más hermoso del mundo', un recorregut per cinc dècades de la vida política, social i cultural espanyola als ulls d'un periodisme en declivi.
Javier del Pino va començar a treballar en la Cadena Ser en 1988, on va formar part del equip de diversos programes fins que al 1997 va ser nomenat corresponsal permanent de la Cadena SER i col·laborador del diari El País a Washington, on va residir durant quinze anys.
Va cobrir tots els grans esdeveniments que van succeir en aquest període, des de l'empat electoral entre George Bush i Al Gore, l'11-S, el Katrina o la victòria de Barack Obama.
Al setembre de 2012 va tornar a Espanya per fer-se càrrec de la direcció i presentació de 'A vivir que son dos días', al front del qual continua.
La seua activitat periodística i radiofònica ha estat guardonada amb múltiples premis, com ara el Premi de Periodisme Internacional Cirilo Rodríguez, l'Antena d'Or o el premi Ondas. |
El termini de presentació de sol·licituds és de vint dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, amb la previsió excepcional per al supòsit que el darrer dia del termini coincideixi en un divendres, d'acord amb el qual la data de finalització es perllongaria fins el dilluns següent. |
Netflix ha trobat un filó al qual continua agafant-se amb devoció: el de les sèries juvenils amb aires sobrenaturals i preferiblement apocalíptiques.
Va començar fent-ho amb les produccions pròpies nord-americanes i ha acabat sent també el motlle de les seves sèries europees.
La noruega Ragnarok n'és l'exemple més recent.
Ras i curt, el que proposa aquesta sèrie de vuit episodis (i estranyament conclusiva) és una relectura de la mitologia nòrdica en clau juvenil, però amb ocasionals sortides de to que la fan anar més enllà del gènere.
El protagonista és Magne, un adolescent que torna al seu poble d'infantesa, Edda, situat a la vall d'una muntanya plena de llegendes, amb la seva mare i el seu germà petit.
És la manera amb què intenten tancar la ferida de la mort del seu pare, però el retorn a casa també estarà ple d'imprevistos.
El primer i més tens és la relació entre el protagonista i els germans Jutul, el noi i la noia més populars de l'institut i hereus d'un imperi empresarial que està sent investigat per casos de contaminació.
Quan la seva millor amiga mor en estranyes circumstàncies, el protagonista comença a descobrir que té uns poders excepcionals i visions d'un passat remot que no donen gaire peu a equívocs: és la reencarnació de Thor, i els seus companys d'institut podrien ser els seus rivals d'una ancestral batalla que podria acabar amb la fi del món.
Ragnarok juga en molts moments a ser una mena d' El protegido en clau adolescent, sobretot a partir del moment que posa les cartes damunt la taula i no amaga la seva condició de relat fantàstic.
A estones, quan no s'està de ximpleries i es riu una mica d'ella mateixa (atenció al personatge de la directora de l'institut, el millor però també el més desaprofitat), aconsegueix divertir i resultar força entretinguda, però en termes generals comet l'error de ser narrativament massa òbvia i de caure en nombrosos clixés del drama juvenil.
Un bon exemple d'això és que hi ha escenes que apunten a subtrames perverses i plenes de mala llet sobre la lluita de classes, però en canvi malmet els seus enunciats per convertir-se en una sèrie tan domesticada com tantes altres de Netflix.
Cerca els teus programes preferits: |
Universitat Autònoma de Barcelona
Curs en Trastorns del Neurodesenvolupament de l' Infant
Curs on es profunditza en els trastorns del neurodesenvolupament vinculats a:
- Alteracions i lesions del Sistema Nerviós (hidrocefàlia, epilèpsia, prematuritat, paràlisi cerebral infantil,..)
- Alteracions d'etiologia desconeguda (discapacitat intel·lectual, trastorn de la comunicació, trastorn de l'espectre autista, trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, trastorn específic de l'aprenentatge -dislèxia, disortografia i discalcúlia,..).
- Alteracions sensoriomotores en els trastorns del desenvolupament (motors, orofacials i sensitives).
Estudis relacionats amb l'àmbit de la salut
Rebràs còpia de la teva consulta per e-mail immediatament.
He llegit i accepto l'avís legal.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Les protestes convocades pels CDR en contra de la celebració del Consell de Ministres a Barcelona ha deixat un balanç de 12 detinguts en els aldarulls i 51 ferits lleus, mentre que la convocatòria d'Òmnium Cultural als voltants de la Llotja de Mar ha discorregut de manera pacífica i reivindicativa.
A Barcelona les protestes han desencadenat diversos aldarulls al centre de la ciutat, prop del perímetre de seguretat establert pels Mossos d'Esquadra prop de la Llotja de Mar, en què se celebrava la reunió encapçalada pel president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez.
Els Mossos han detingut 12 manifestants i l'última de les detencions s'ha efectuat per atemptar contra els agents de l'autoritat a la plaça d'Urquinaona.
De la resta de les 11 detencions, nou han estat també a la capital catalana --set a la zona de Paral·lel i Drassanes per enfrontaments amb la policia i dues a la Via Laietana--, mentre que les altres dues s'han produït per desordres públics i danys a l'Ampolla (Tarragona), en què durant el matí d'aquest divendres s'ha tallat un tram de l'AP-7, ja reoberta.
Segons les dades del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), han atès 51 persones en el marc del dispositiu de seguretat, la majoria per contusions, i de les quals 30 han estat agents de la Policia catalana.
A les 14.26 hores s'ha donat per finalitzat el dispositiu de seguretat a la Llotja de Mar, en què l'acte més nombrós ha estat el convocat per Òmnium, que ha congregat 3.000 persones, i s'ha anat restablint el pas de persones i vehicles.
L'acte l'han convocat Òmnium Cultural i una altra quinzena d'entitats, que han simulat celebrar un 'Consell Popular de Ministres' en què s'han plantejat les principals demandes polítiques, econòmiques i socials que, al seu parer, reclama la societat catalana.
El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, s'ha adreçat al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a qui ha avisat del problema que, segons ell, té l'Estat a Catalunya: "Té un problema i aquest problema es diu el 80%".
Durant el matí d'aquest divendres diversos grups de persones han tallat fins a una vintena de trams de carretera: tres a l'AP-7 a Girona i Tarragona, les dues Rondes de Barcelona; l'A-2 a Alcarràs (Lleida) i la C-58 a Vacarisses (Barcelona).
Els principals aldarulls s'han concentrat a la zona de Paral·lel de Barcelona, on prop d'un miler de persones han volgut avançar sobre la línia policial i els han llançat nombrosos objectes (llambordes, pedres de grans dimensions, pintura, pots de fum, petards i farina, entre d'altres), i a la Via Laietana.
Els incidents al Paral·lel s'han anat desplaçant per les càrregues policials fins a la Rambla i molts encaputxats han volgut fer barricades amb contenidors i barreres d'obra.
Malgrat que els grups d'encaputxats han protagonitzat els incidents, altres manifestants a cara destapada han actuat per impedir les seves accions, i per exemple els grups de bombers i altres ciutadans els han impedit fer creuar contenidors o dur a terme altres actes violents al crit 'Som gent de pau'.
En paral·lel, un miler de persones s'ha concentrat a la Via Laietana, en què hi havia un altre cordó dels Mossos, on s'han produït diversos moments de tensió per l'actuació dels antiavalots i on s'han fet càrregues policials.
En aquest punt, molts manifestants s'han anat disgregant en carrers adjacents on hi han hagut altres càrregues a mesura que es produïen incidents i els Mossos han fet servir els subfusils antiavalots que disparen bales d'escuma.
Els Mossos han tractat de dissoldre els últims manifestants que queden circulant amb furgonetes, a les quals els concentrats han tirat objectes, la qual cosa ha generat moments de tensió davant de Correus.
Diversos vehicles de la Policia catalana han circulat pujant i baixant per la Laietana per anar dispersant, passades les 15.30 hores, els concentrats que hi quedaven.
Des de primera hora s'han registrat talls en diversos punts de la xarxa viària catalana, des d'accessos a la capital catalana, diversos punts de l'AP7, l'A2 a Alcarràs (Lleida), la B-23 a Martorell (Barcelona) en sentit sud, la C-25 a Girona en tots dos sentits, la C-34 a Girona en tots dos sentits i l'N-II a Girona en tots dos sentits, entre altres vies afectades.
El Servei Català de Trànsit (SCT) ha constatat que entre les 6 i les 8 hores d'aquest divendres ha registrat un 54% menys d'entrada de vehicles a l'àrea metropolitana de Barcelona comparat amb un altre dia laborable a la mateixa franja horària.
Els serveis de metro de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i Rodalies de Renfe han funcionat amb normalitat, si bé hi ha hagut afectacions al transport en bus, segons ha informat Protecció Civil.
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha informat que hi ha alteracions en el servei de bus per talls de trànsit a l'avinguda Paral·lel, la plaça Espanya, el passeig Josep Carner, el passeig Lluís Companys, la plaça Voluntaris, el front marítim, la Via Laietana, la plaça de Sants i la confluència Marina-Meridiana.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A pesar del desgavell de les darreres edicions, el premi Crexells continua sent un dels pocs guardons de referència de la literatura catalana.
Guanyar-lo és important, si no per les vendes, pel prestigi.
Si en miram el palmarès històric, veurem que moltes obres que han guanyat el Crexells, que premia la millor novel·la en català publicada l'any anterior, han acabat ocupant un lloc més o menys destacat dins això que hem convingut a anomenar el cànon.
Com a mínim, no han acabat en l'oblit.
Exemples: 'Fortuny', de Pere Gimferrer (premi Crexells del 1983); 'Pedra de tartera', de Maria Barbal (1985); 'El jardí dels set crepuscles', de Miquel de Palol (1989); 'Illa Flaubert', de Miquel Àngel Riera (1990); 'Dins el darrer blau', de Carme Riera (1994); 'La passió segons Reneé Vivien', de Maria Mercè Marçal (1995); 'Pa negre', d'Emili Teixidor (2003); 'Els jugadors de Whist', de Vicenç Pagès (2009)...
La llista podria ser més llarga, entre altres raons perquè no he esmentat els escriptors que l'han guanyat dues vegades, un cànon dins el cànon: Baltasar Porcel, amb 'Les primaveres i les tardors' i 'El cor del senglar'; Joan Francesc Mira, amb 'Borja Papa' i 'El professor d'història'; Jesús Moncada, amb 'Camí de sirga' i 'Estremida memòria'; i Jaume Cabré, amb 'Senyoria' i 'Jo confesso'.
La setmana passada es va anunciar que el guanyador de l'últim Crexells era Melcior Comes amb 'Sobre la terra impura' (Proa), una novel·lassa esplèndida que assumeix el llegat de Balzac, Villalonga, Roth i Porcel i el posa al servei d'un relat centrat en una poderosa família d'empresaris del calçat d'Inca i la relació que hi manté un escriptor turbulent i fracassat.
Comes ha fet una novel·la que explica, amb una prosa robusta i àgil, plena d'idees i també molt plàstica, la Mallorca –i l'Espanya– del darrer mig segle.
Tècnicament, és molt complexa i es nota molt pensada i treballada, però alhora és una novel·la neta de sofisticacions supèrflues, que batega d'humanitat i de pura vida.
Després de set novel·les i diversos premis, Comes sabia que li tocava fer un bot endavant.
Un dia guanyarà un segon Crexells.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
El contingut d'aquesta pàgina prové d'un col·laborador del Time Out.
Un lloc on tastar la millor cuina d'autor, maridada amb una selecció única de cerveses de tot el món.
Lluny de ser una cerveseria comuna, MonDoré es diferencia per oferir una experiència gastronòmica de tres parades obligatòries...
En la primera parada d'aquesta ruta, el viatger podrà aplacar la seva set degustant cerveses procedents de diferents parts del món.
El següent alt en el camí serà per gaudir de la carta del MonDoré, amb l'objectiu de promoure l'esperit mediterrani de provar i compartir.
El viatge finalitza en el Gin&Cocktail Room, situat en la part superior i, on aplacada la set i el gana, el viatger podrà reposar o emprendre una nova travessia cap a la perdició.
Benvinguts al món daurat de la cervesa, benvinguts a MonDoré! |
El dia 6 de febrer de 2012, tot just un mes després de començar una nova etapa com a director del Museu Nacional d'Art de Catalunya, vaig tenir la primera reunió amb Joan Colom.
El juliol d'aquell mateix any, el seu arxiu complet ingressava al museu com a donació de l'artista, i només un any i mig després, el desembre de 2013, inauguràvem una gran exposició antològica de tota la seva obra, la part més pública i visible d'un gran projecte que culmina ara amb la publicació del llibre-catàleg del fons.
Portada del llibre-catàleg Jo faig el carrer.
No puc sinó estar enormement agraït per haver tingut el privilegi i la sort de participar personalment en aquest procés, tan concentrat en el temps però alhora tan intens, que ha estat una experiència de gran valor personal.
El museu ha dut a terme l'exposició amb tot el rigor i l'exigència necessaris en un termini de temps que només es pot qualificar de rècord, per tal que, com ens va demanar literalment, Joan Colom arribés a temps de veure-la.
Hem d'agrair-li especialment la seva confiança en el museu i ens els dos comissaris de la mostra, David Balsells i Jorge Ribalta, que han fet una tasca extraordinària.
És important assenyalar com, quinze anys enrere, ja foren ells mateixos que iniciaren el procés de recuperació de l'obra de Colom amb l'exposició que el Museu Nacional va dedicar-li l'any 1999.
Joan Colom (al mig) al museu en la presentació a la premsa de la donació de la seva obra, juliol de 2012.
Joan Colom és un fotògraf excepcional.
Ha realitzat una obra d'una qualitat extraordinària i ens ha deixat un corpus de treball minuciosament organitzat i ordenat pel propi artista.
Un arxiu que, com bé assenyalen els comissaris, desborda el seu autor i esdevé narrador de tota una època i és també de vital importància per entendre altres experiències en què Colom va participar amb altres fotògrafs.
Joan Colom no és un autor fàcil i part del seu treball té condicions problemàtiques, que formen part de la seva grandesa, i que cal abordar com a part de la cultura i de l'època en la qual està inscrita la seva obra.
Lluny de defugir les dificultats –haver-ho fet seria trair l'obra de Colom– l'exposició les ha afrontat directament i ens convida a reflexionar-hi.
Aquesta exposició ha estat un pas endavant més en el fort compromís del museu amb el patrimoni fotogràfic.
En aquest sentit, aquest projecte és modèlic per al museu, que ha pogut oferir l'exposició antològica d'un dels més destacats fotògrafs del país i alhora incorporar el conjunt de la seva obra al patrimoni públic, per tal de fer-la assequible a especialistes, estudiosos i a la societat en general.
Vull agrair, una vegada més, a Joan Colom, a les seves filles Carme i Montse i a la resta de la família, la confiança, generositat i entusiasme pel projecte.
El fotògraf Joan Colom fa donació de tota la seva obra al MNAC
Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » Joan Colom, el fotògraf del carrer
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Subscriu-te al Blog del museu per estar al dia
Consulta la nostra política de privacitat (pdf - 69,3 Kb) |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Els catalans som tenim una compressió popular de l'escatologia.
La particular visió de l'escatològica que hem fet els catalans també està incorporada amb naturalitat al cicle festiu nadalenc.
Els dies abans de Nadal s'alimenta un tronc tapat amb una manta perquè a cops de bastó cagui el dia de Nadal, o a la vigília, provocant la joia de la mainada.
Tampoc es concep el pessebre català sense la figura del caganer.
L'escatologia catalana ha fet del caganer del pessebre una mena d'heroi nacional.
Aquesta figura simpàtica ha anat evolucionant en el temps i del pagès amb barretina s'ha transformat amb un estol de figures públiques que han passat a tenir la consideració de caganers.
He de reconèixer que mai m'ha agradat del tot aquesta llicència creativa.
És cert que les tradicions evolucionen, però no sempre en la línia encertada.
En aquest cas, la proliferació escatològica de figures entra en terrenys ridículs i que, en determinats casos, ratlla el mal gust i fereix sensibilitats.
El pessebre és una representació religiosa que evoca el sentit íntim d'una creença que expressa així l'expectativa i joia del naixement del Salvador, Jesús.
El que era una manifestació artística de la fe ha esdevingut una icona de la cultura popular i s'ha integrat amb normalitat en les manifestacions de les festes nadalenques.
Exceptuant els laïcistes radicals, que sempre estan a la que salta, la majoria de persones accepten que el Pessebre és un signe de la tradició popular catalana assumida per amplis sectors de la ciutadania.
Aquesta s'ha anat transformant-se en el temps i, a banda de la rica tradició pessebrista catalana, amb les seves elaborades figures i altres additaments, en moltes cases els pessebres són petites obres d'art que sempre tenen en la fires de Santa Llúcia un bon recurs per expressar la creativitat amb gran goig de la mainada.
En els darrers anys s'ha produït l'evolució creativa de la figura del caganer; figura incorporada al pessebre a finals del segle XVII quan començà a ser representada per un pagès amb barretina, fumant en pipa i amb camisa blanca.
La seva incorporació en el pessebre anava associada a bones ventures i auguris pel proper anys.
Però la seva simbologia ha sucumbit arrossegada per l'afany de vendre.
En aquest sentit els personatges públics eren un bon recurs per assegurar els ser introduïts i per això han estat introduït amb tots els honors como a caganers.
Confesso que no m'agrada la banalització de la figura pública en la seva categoria de caganer.
Es pot comprendre que amb això es vulgui expressar la crítica o el desacord amb la seva actuació i com que els personatges públics estan a l'aguait de totes les mirades tenen forces números d'entrar a formar part de la categoria de caganers.
Però, tot i així, no m'agrada introduir aquesta interpretació creativa en el pessebre.
Perquè desvirtua el propi valor simbòlic de les figures tradicionals d'aquesta manera popular de representar el que és, en origen, una manifestació religiosa i per la consideració que tinc encara per certes persones.
La novetat d'aquest any és la incorporació de la Marededéu de Montserrat com a caganera.
A més de trobar-ho de molt mal gust i d'una concepció estètica vulgar i xavacana, em rebel·lo perquè representa la banalització d'un símbol que em mereix el màxim respecte, a més d'unir i definir alguns dels referents de la nostra identitat com a catalans.
Alhora de ser iconoclasta, que alguns cops cal ser-ho, no s'hi val tot perquè l'erosió dels símbols que uneixen i donen sentit ens empobreix.Si no hi ha límits alhora de banalitzar allò que té valor col·lectiu ens trobarem amb les mans buides alhora de dir qui som, d'on venim i on volem anar.
M'indigno també perquè és la Moreneta, però aquesta indignació va més enllà d'un símbol que aprecio, estimo i que forma part de la meva íntima identitat persona.
La meva indignació és un crit d'alerta per la frivolitat que hi ha al darrera d'aquest gest.
Sembla que els criteris de mercadotècnia s'imposen sobre altres valors alhora de decidir introduir la Moreneta en el món dels caganers.
Finalment, no puc deixar de comentar el que em sembla paradoxal per part dels creadors d'aquests caganers d'il·limitada imaginació ¿per què es respecten alguns personatges simbòlics?.
La seva desbordant imaginació creativa es frena alhora de representar algunes figures que, per experiències d'altres llocs, fan intuir que els podrien portar problemes si fossin elevades a la categoria escatològica.
La seva covardia els salva, però això evidencia que existeix una asimetria alhora de tractar aquestes qüestions.
Tampoc vull que, per compensar, comencin a fer caganers d'aquests símbols o personatges.
Però sí que meditem que alhora de fer pim-pam-pum resulta gratis fer-ho amb determinades creences mentre que és perillós endinsar-se en altres.
En qualsevol cas, i sobre tota altra consideració, cal afirmar que la llibertat d'una societat democràtica consisteix en poder fer caganers sobre qui es vulgui.
En qualsevol cas, aquesta llibertat exigeix maduresa per valorar si el seu exercici pot ofendre la sensibilitat d'algunes persones, pot lesionar referències col·lectives o debilitar la seva significació.
Sempre, tota llibertat comporta l'exercici de l'autocontrol i assumir que existeixen uns límits que, preferiblement, és recomanable no sobrepassar-los. |
Biennal de Venècia Festival Catalan Sounds Teatre traducció Exposició literatura Entrevista cinema arquitectura universitats Any Llull Concert Premi arts visuals dansa música institut ramon llull Llengua catalana conferència llibres gira musical Fira del Llibre de Bolonya poesia llengua
El museu d'art contemporani més important de Suècia, Bonniers Konsthall, acull el projecte expositiu individual " I always tell the truth " de Dora García fins el 19 de febrer d'enguany.
Amb aquest motiu, s'ha publicat un llibre que porta el mateix títol coeditat per Bonniers Konsthall i l'editorial "Art Theory Publishing" amb el suport de l' Institut Ramon Llull.
La presentació de la publicació tindrà lloc el 31 de gener i comptarà amb la presència de l'artista, Dora García, la comissària d'art canadenca Chantal Pontbriand i Cecilia Sjöholm, crítica d'art i professora d'estètica a Södertörn University.
L'exposició que Bonniers Konsthall dedica a l'artista destaca el seu interès per l'art de performance, la política i la psicoanàlisi.
Què és la veritat i qui parla la veritat?
A través de la pel·lícula, el dibuix, el text i la performance, Dora García explora el concepte de la veritat.
En la societat de la informació contemporània, el límit entre allò fals i veritable sembla que s'erosiona cada vegada més, especialment en el camp polític on la presència de "la postveritat" fa que sigui necessari verificar els fets.
L'exposició presenta una sèrie d'obres que plantegen preguntes sobre veritat, credibilitat i autoritat.
La publicació que se n'ha fet de la mostra inclou textos de la comissària Chantal Pontbriand i Cecilia Sjöholm, crítica d'art i professora d'estètica a Södertörn University.
Pontbriand, comissària d'art canadenca, va ser convidada per l'IRL fins el programa de comissaris internacionals l'any 2017.
Bonniers Konsthall és un museu d'art contemporani a Estocolm fundat per la família Bonniers el 2006 i emplaçat en un edifici icònic situat al centre de la ciutat, i projectat per l'arquitecte Johan Celsing.
Bonniers Konsthall és el museu d'art contemporani més important de Suècia i té com a missió difondre l'art contemporani més important del món al públic suec i internacional.
Bonniers Konsthall exhibeix tan artistes suecs com internacionals, tant emergents com artistes més consolidats.
La missió de Bonniers Konsthall és mostrar l'art actual a un gran públic de manera que l'art esdevingui motor de diàleg i pensament crític en tots els públics.
Un dels pilars de Bonniers Konsthall és el seu enfocament pedagògic actiu, on les visites escolars, tallers i visites familiars són centrals en les presentacions dels projectes.
Dora García (Valladolid, 1965) és una artista conceptual i professora resident a Barcelona.
La seva obra es caracteritza per la participació dels espectadors, als quals insta a adoptar una postura en relació amb qüestions èticament controvertides, exigint-los que es comprometin a examinar detalladament aquests temes i a reflexionar sobre la naturalesa institucional de l'entorn en què es du a terme el seu encontre amb les obres d'art. Ha presentat la seva obra, entre altres llocs, a Münster Sculpture Projects (2007), el pavelló d'Espanya a la Biennal de Venècia (2011) i la documenta de Kassel (2012).
Dora García va presidir el comitè d'experts que va seleccionar la proposta catalana guanyadora de la Biennal de Venècia d'enguany.
Catalunya participarà a la 58ena edició de la Biennal d'Art de Venècia dins el programa Eventi Collaterali amb un projecte comissariat per Pedro Azara i impulsat per l'IRL.
Bonniers Konsthall és el museu d'art contemporani més important de Suècia
Si hi segueix navegant considerarem que n'està acceptant el seu ús.
D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.
Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s'instal·lin galetes al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:
Aquesta web utilitza galetes temporals de sessió i galetes permanents.
Les galetes de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web.
Les galetes permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.
Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté.
Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.
Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi.
Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.
Les que permeten realitzar el seguiment i l'anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web.
La informació recollida s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.
També es poden instal·lar galetes de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts.
Pot obtenir més informació sobre Google Analytics a www.google.com/analytics/.
Per controlar la recopilació de dades amb finalitats analítiques per part de Google Analytics, pot anar a https://tools.google.com/dlpage/gaoptout? hl=en
Si desitja rebre informació addicional sobre l'activitat de les empreses de publicitat a Internet i sobre com eliminar les seves dades dels registres d'aquestes empreses, li recomanem la visita de www.networkadvertising.org.
Gestionar les galetes al meu navegador
També podrà optar per tal que es suprimeixin automàticament un cop es tanqui el navegador, equip o dispositiu.
Pot trobar informació sobre com fer-ho a: |
BARCELONA, 8 maig (EUROPA PRESS) -
El 52,54% de convenis col·lectius sectorials d'aplicació a Catalunya (212 en total) mantenen una clàusula d'ultraactivitat indefinida, la qual cosa suposa que el conveni caducat segueix vigent fins que les dues parts aconsegueixen un nou acord, segons ha constatat Foment del Treball, que considera "fora de lloc" aquest percentatge.
Ho ha dit en roda de premsa el director de relacions laborals de la patronal, Javier Ibars, en presentar el VII Informe del Mercat Laboral i Negociació Col·lectiva al costat de la presidenta de la comissió laboral i de recursos humans de Foment del Treball, María Ángeles Tejada.
Ibars ha atribuït a la pressió sindical que es mantingui un percentatge tan alt, i ha alertat que no té sentit que més de la meitat de convenis tinguin aquesta ultraactivitat indefinida "quan és un dels factors més importants per intentar modernitzar els convenis col·lectius".
Ha considerat que tots els convenis col·lectius haurien d'eliminar la ultraactivitat indefinida i seguir el que va establir la reforma laboral: donar un any des que caduca el conveni per negociar-ne un altre, i, si no hi ha acord, aplicar el conveni d'àmbit superior o l'Estatut dels Treballadors.
"Abans de la reforma laboral, la normativa era absolutament incongruent, perquè no es podia negociar el nou conveni si ambdues parts no volien, i es mantenia el mateix permanentment", ha dit, i ha considerat alarmant que més de la meitat de convenis vigents mantinguin aquesta clàusula.
L'informe constata que a Catalunya i en la resta d'Espanya han augmentat els salaris pactats en els convenis registrats de gener a març respecte al mateix període de l'any passat: a Catalunya, l'increment salarial ha passat de l'1,3% a l'1,36%; a Espanya, de l'1,12% a l'1,26%.
María Ángeles Tejada considera recomanable que els sindicats i la Ceoe aconseguissin un pacte sobre l'increment salarial dins de l'Acord de la Negociació Col·lectiva (ANC), perquè hi ha molts convenis que estan a l'expectativa del pacte estatal per establir els seus increments.
La diferència entre ambdues propostes "cal corregir-la com més aviat millor", i ha valorat que la CEOE ha millorat la seva primera proposta, amb un increment de l'1 al 2,5%, vinculant els augments salarials en part als resultats empresarials.
No obstant això, Javier Ibars ha recordat que els sindicats i les patronals catalanes van establir en l'Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) que tot increment salarial es vinculi a la situació de cada sector i de cada empresa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Agustí Villaronga i l'Emili Teixidor no s'han trobat a l'ascensor per casualitat.
Un novel·lista i un director de cinema.
La tradició diu que quan una novel·la es trasllada a la pantalla, l'autor sempre pensa que s'ha fet una visió simplista del seu treball i, per la seva banda, el director sempre està convençut que ha sabut escombrar la palla del llibre per dotar la història de la intensitat que li mancava.
L'Agustí i l'Emili no es diuen res però fan tota la pinta de no tenir cap qüestió entre ells.
Potser sí que hi ha detalls, petits racons de la feina de l'un i de l'altre, que mereixerien un comentari, però no cal perquè, en tot cas, són minúcies.
D'un temps ençà, sembla que tots aquells trets que tradicionalment s'identifiquen amb el tarannà femení són considerats com a qualitats mentre que aquells titllats tòpicament de masculins només poden ser defectes.
Resumint, es considera femení el que té a veure amb les emocions, i això és bo, mentre que el que és purament racional, el que és dolent, és a la banda masculina.
Però en veure junts l'Agustí i l'Emili ve al cap una qualitat inequívocament masculina que trenca aquesta visió simplista: la camaraderia.
El vincle de confiança que s'estableix entre companys, ja sigui de caça, de joc, de batalla o de qualsevol altre projecte.
La relació en què un home posa allò que més estima, de vegades la seva obra, de vegades la pròpia vida, en mans d'un altre en la confiança que no el trairà.
Aquests dos homes que ara van junts a l'ascensor no es diuen res, però no els cal.
Cadascú ha fet la seva feina amb valentia i no hi ha res a retreure's.
Potser més endavant tornaran a trobar-se, o potser no, tant se val.
Després de recollir els reconeixements, quan els breus instants de glòria hagin passat i s'acomiadin fins a la propera, no cal dubtar que s'abraçaran com només poden fer-ho dos homes, dos camarades.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Arran dels besoncles i les besties (jo us acon sello no dir-ho davant seu), algú em va preguntar si havia d'escriure besnet o besnét, cosa que m'aboca a parlar avui dels diacrítics.
Com que sóc enemic de dificultats gratuïtes, jo limitaria l'ús del diacrític a aquells casos d'ambigüitat real (no teòrica).
I no tancaria la porta a fer-ne un ús potestatiu, semblant al que aconsella la RAE per al demostratiu éste.
I és que fer-ne normativa inflexible aboca sempre a contradiccions.
La norma és que en els compostos es manté l'accent ( adéu, besnét, rodamón, repèl, subsòl ), però entresòl s'escrivia sense accent fins al DIEC1.
I són excepcions a la norma els compostos de venir: prevens i convenen tot i véns i vénen.
També és norma que en plural l'accent desaparegui si no hi ha una forma homògrafa: mà (per ma mare) però mans (per mes ties ), món (per mon pare ) però mons (per mos pares ).
I, tanmateix, en femení tenim óssa i ósses.
Si el diacrític és per eliminar ambigüitat, ¿té sentit que el porti un compost que no en crea cap?
I si en té, ¿no seria més lògic mantenir-lo en un plural?
¿No és molt subtil que escriguem rodamón però rodamons?
En tot cas, el que sí que hem de tenir clar és que, tot i saltar-se les regles d'accentuació, el diacrític sempre ha d'anar en síl·laba tònica.
L' osset tant pot ser al zoo com a l'orella, i per això a l'ARA escrivim esclar.
I el mateix passaria amb Ésadir si no fos un nom propi sotmès al caprici del disseny.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El consistori va tancar el 2019 amb un superàvit d'1,3 milions d'euros, el més alt des del 2003
Manresa.-L'Ajuntament de Manresa ha assolit, per primera vegada, un coeficient d'endeutament per sota del 50%, Concretament ha estat del 49,41%, el més baix des de 1995, quan es va iniciar l'actual mètode de càlcul.
L'alcalde i regidor d'Hisenda, Valentí Junyent, ha donat a conèixer aquest 2019 el tancament de caixa de 2019.
El resultat pressupostari, fruit del funcionament ordinari del consistori, supera els 3 milions d'euros positius; i s'ha tancat l'exercici amb un superàvit d'1,3 milions d'euros, el més alt des del 2003.
Junyent ha explicat que el consistori manté la línia de retallar el coeficient d'endeutament municipal.
A 31 de desembre, aquest índex ja s'havia situat al 49,41%, el més baix des de 1995, quan es va iniciar l'actual mètode de càlcul.
Des del 2012 fins al 2019 el coeficient ha anat baixant cada any, des del 122,91% (2012) fins al 49,41% actual.
També ha baixat l'endeutament viu, és a dir, la xifra absoluta de diners que l'Ajuntament deu.
Se situa en 37,8 milions, la quantitat més baixa des de l'any 2001 i 46 MEUR menys que quan Manresa va tocar sostre, el 2011.El resultat pressupostariEl resultat pressupostari ajustat, que reflecteix el funcionament ordinari del consistori, va ser de 3.076.808 euros, una xifra similar a la de l'any passat, quan eren 3,2 milions.
En aquest sentit l'alcalde ha subratllat que s'ha ingressat més del 92% del que s'havia previst al pressupost, i pel que fa a les despeses, també hi ha hagut un percentatge d'acompliment de les previsions molt important.Superàvit d'1,3 MEURManresa ha tancat el 2019 amb el superàvit més alt des del 2002.
Concretament, va acabar l'any amb un romanent de tresoreria d'1.304.984 euros, xifra que representa prop d'un milió d'euros més que l'any anterior.Pel que fa a les provisions per insolvències, la xifra se situa també en termes molt semblants al 2018.
En relació amb les amortitzacions de préstecs, va pagar 9,1 milions d'euros, als quals s'han d'afegir 863.000 euros més en interessos.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Policia Municipal de Girona va detenir dos joves per un robatori amb violència i lesions.
En concret, van robar de forma violenta una bossa de mà i la víctima va patir lesions per la caiguda.
Els fets es van produir ahir de matinada a l'avinguda Jaume I. Els arrestats són dos joves: Moussa B., de 28 anys, sense domicili conegut, i Abdelkarim D., de 22 anys, veí de Girona.
La policia va rebre l'avís dels fets cap a la una de la matinada i, segons l'avís, eren dos homes que anaven en bicicleta i a peu, respectivament.
Una patrulla que estava prop dels fets van veure els joves, a qui van interceptar i detenir.
Duien una bossa de mà i un telèfon Samsung i un dels detinguts va reconèixer haver fet l'estrebada. |
La programació compta amb un total d'11 activitats culturals, lúdiques i socials, com la Mesa de la Gent Gran o la Jornada de Solidaritat Intergeneracional
L'any 2012 ha estat declarat 'Any europeu de l'envelliment actiu i de la solidaritat intergeneracional'.
Aquesta jornada ha ocasionat que des de la Regidoria del Pla de la Gent Gran de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú se celebri la 'Jornada de la solidaritat intergeneracional', el dimecres 23 de maig de les 9.30 a les 14 h, a la Sala d'Actes de l'EPSEVG.
A banda d'aquesta jornada, coincidint amb la programació Primavera Activa 2012, l'Ajuntament de VNG, amb col·laboració amb entitats i associacions de la ciutat ha organitzat un total d'11 activitats adreçats al col·lectiu de gent gran amb voluntat de mantenir-se actius social, cultural i lúdicament.
Les activitats contemplen xerrades, concerts, tallers o sortides i es duen a terme de març a juny, a diferents equipaments de VNG, com l'Auditori Eduard Toldrà, la Bibioteca Joan Oliva, el Museu Balaguer, la seus social de Creu Roja Vilanova, l'EPSEVG o l'Orfeó Vilanoví, entre d'altres indrets.
Cal destacar com un dels actes principals d'aquesta programació la 'Mesa de la Gent Gran' una trobada entre els representants de les entitats de gent gran i el Govern municipal.
També destaquen les activitats adreçades a l'alfabetització digital del col·lectiu, com els tallers per promoure l'ús de les noves tecnologies o els tallers per promoure la música i la cultura.
La programació Primavera Activa 2012 finalitzarà al mes de juny amb la presentació del DVD 'La memòria del futur: un grapat de memòries' i la xerrada sobre prevenció de caigudes a la llar.
Essent una programació adreçada al col·lectiu de gent gran de VNG, les activitats disposen de transport adaptat per a les persones amb mobilitat reduïda a càrrec de Creu Roja Vilanova. |
Regidora de Participació i Ciutadania
Els carrers i les places són una expressió genuïna de la nostra identitat i de la nostra manera de ser i de viure: gent gran, infants, treballadors i treballadores, visitants ocasionals, comerciants, artistes...
Totes i cadascuna de les persones que trepitgem el carrer fem la nostra aportació al dia a dia d'una ciutat que al llarg dels anys ha estat capaç de modelar el seu caràcter a partir de la suma de totes aquestes aportacions.
Avui, en el marc del procés d'elaboració del POUM, el projecte que ha de definir com serà Reus els propers anys, cal més que mai aquest diàleg i aquesta interacció.
Per això el procés d'elaboració s'ha pensat en clau de participació ciutadana, perquè no només els tècnics i especialistes hi facin les seves aportacions: la lectura que els veïns i veïnes de la ciutat fem cada dia del nostre entorn és també una lectura rellevant, com ho és la projecció dels nostres desitjos de futur per fer una ciutat més còmoda, més amable, més humana, més oberta i més plural, una ciutat que afavoreixi les relacions entre les persones, la convivència i la cohesió, on tothom tingui espai per treballar i expressar-se.
Aquest és el repte que tenim al davant i que, en definitiva, ha de donar forma a aquest projecte, al qual us convido a afegir-vos. |
Ahir a la nit, la Colla Vella i la Colla Joves van efectuar les darreres proves de 3de9 sense folre (i altres castells de primer nivell) abans de l'esperada cita de demà a la plaça del Blat, i van deixar plena constància de les enormes possibilitats que tenen per plantar el somiat castell, després de mesos d'intens treball.
A l'assaig s'ha vist, però ara toca evidenciar-ho a plaça, on tot és diferent, especialment en una diada com la de Santa Úrsula, on juguen múltiples factors.
Les decisions finals sobre en quina ronda l'executaran depèn dels respectius caps de colla, Albert Martínez (Vella) i Francesc Ramon (Joves),... i de la moneda que decidirà deu minuts abans de començar la diada quina de les dues colles obrirà l'actuació.
L'estratègia de la Joves és, a priori, més fàcil.
La limitació de gamma (ahir van assajar un 4de9 amb folre amb el pilar que no han pogut treballar al llarg de la temporada el que requereix una construcció com aquesta), els deixa amb les cartes més visibles.
El 2de8 sense folre seria, previsiblement, el castell d'inici i el 3de9sf podria anar en la segona ronda.
Tot i que, com sempre a Valls, depèn –a més dels factors interns– de la moneda i del que passi a l'altra banda de la plaça.
El local del carrer Gassó ahir era ple com mai.
La parròquia dels menestrals és conscient de les enormes possibilitats que tenen amb el 3de9sf i ahir van fitxar en massa.
Van poder veure com alçaven el 3de9 sense folre fins a dosos i amb l'enxaneta arribant a l'alçada del pom i, fins i tot, col·locant el peu esquerre darrere el genoll del dos obert i el dret a la faixa per a que tota aquella rengla notés el moviment.
Finalment, el cap de colla, Francesc Ramon, ha tornat al terç, després d'haver fet proves amb un altre casteller en l'assaig de dimecres.
Abans del 3de9sf havien fet el 2de8 sense folre sencer i després van tornar un altre cop amb el 3 fins sisens, però en aquest cas, al pati, sense la presència de la xarxa.
També van fer proves del 4de9fp que, sense ser especialment resolutives, haurien volgut fer la resta de l'any.
Al carrer Gassó hi ha ganes de ser els primers en fer l'aleta al 3de9sf i demà, quan les dues colles siguin a plaça estaran més pendents que mai del que passi a la planta noble de l'Ajuntament i l'alcaldessa, Dolors Farré (ahir present a tots dos assaigs, com ja feia abans Albert Batet) llenci la moneda a l'aire.
En canvi, al Portal Nou, ahir a la mateixa hora, la principal preocupació entre la massa de la Colla Vella era l'estratègia a seguir; és a dir, de què sortir i què fer en segona ronda.
D'opinions n'hi havia per a tots els gustos, però la que predominava era la cronologia de 4de9sf, 2de9sm i 3de9sf.
Això denotaria una aparent manca de confiança en les possibilitats que ofereix el 3 al deixar-lo pel final, però no és ben bé així.
Les bones proves realitzades en les darreres setmanes han aportat moral plena als castellers rosats en les opcions de la somiada frontera.
L'opinió que és a l'abast ahir era unànime.
Però en tots els casos, anava acompanyada d'expressions com "és molt i molt difícil i pot passar de tot". "carregar-lo segur; descarregar-lo, ja veurem".
I és que un cop l'enxaneta faci les darreres passes entrem en la dimensió desconeguda: mai cap colla hi ha arribat però tampoc mai cap colla ha fet la feinada prèvia que enguany ha fet la Vella.
Per la seva part, el cap de colla, Albert Martínez, té molts altres dilemes per decidir més enllà de l'ordre dels castells.
D'entrada, quin dels dos 3de9 sense folre portarà a plaça, en cas que pugui triar (que probablement seria la millor notícia, ja que evidenciaria que els castells anteriors han anat bé).
Perquè la Vella ha treballat el 3de9sf amb rotacions en gairebé cada prova, però també amb un casteller que ha ballat entre el terç i el quart, Llàtzer Magrinyà.
Ahir, van fer dues proves i en Llàtzer va anar en cadascuna en un pis diferent: a la primera, que va anar fins aixecador, al terç; a la segona (fins a dosos, ja a dos quarts de 2 de la matinada), al quart.
A més del 3, la Vella va treballar ahir el seu altre gran objectiu de Santa Úrsula: el 2de9 sense manilles: hi va posar els dosos, tal com va fer a l'assaig de diumenge.
El castell es va aguantar ferm i amb garanties, però en aquesta ocasió no va donar les mateixes sensacions excel·lents que cinc dies enrere.
La clau serà en el folre i la graduació de la força i apuntalament que han de dur a terme per a que els terços treballin el més semblant possible a si ho estiguessin fent damunt d'una pinya.
De quarts en amunt les sensacions van ser notablement bones..
A més de 2de9sf i 2de9sm, els de la camisa rosada van fer el 4de9sf fins a dosos i el 2de8sf fins aixecador, a més de proves de pilar de 8 i 4 amb el pilar.
Tant al carrer Gassó com al Portal Nou, els castellers estaven pendents del que passava a l'altre local.
Preguntaven als periodistes, demanaven per veure imatges i cadascú expressava sobre la seva teoria de tot plegat.
La resposta serà demà a partir de les 12.15h al quilòmetre 0 dels castells, on tot es viu de manera inigualable.
La cursa pel 3de9 sense folre (Episodi IV), de Santi Terraza (24 d'octubre de 2019)
La cursa pel 3de9 sense folre (Episodi III), de Santi Terraza (21 d'octubre de 2019)
La cursa pel 3de9 sense folre (Episodi II), de Santi Terraza (10 d'octubre de 2019)
La cursa pel 3de9 sense folre, de Santi Terraza (3 d'octubre de 2019)
El 3de9sf entra en joc, a càrrec de Santi Terraza (29 d'agost de 2019)
L'arquitectura del 3de9 sense folre, a càrrec de Lluís Esclassans (24 d'octubre de 2017)
El maldecap d'inventar-se un pis, a càrrec de Santi Terraza (14 de setembre del 2017)
El 3de9 sense folre truca a la porta, a càrrec de Santi Terraza (29 de setembre de 2016) |
L'entrenador del FC Barcelona, Quique Setién, ha assegurat que el resultat al San Paolo, un empat (1-1) davant el Nàpols en l'anada dels vuitens de final, és "bo", en un partit en què els va faltar encertar i tenir més paciència i que, no obstant això, els fa tenir avantatge de cara al Camp Nou.
"La segona part ha estat diferent, hi ha hagut més espais i en conseqüència ha arribat la jugada de l'empat.
Ens han pressionat més a dalt i hem pogut fer més mal, però ells han fet un gran partit.
Dono per bo el resultat, un empat 1-1 havent marcat està bé per a la tornada", va comentar en roda de premsa.
Ens ha costat força generar oportunitats de gol, hem tingut el control però en la primera part ens han defensat molt bé i han aprofitat l'única ocasió que han tingut.
Ens ha faltat aquest punt de claredat per atravessar la defensa que ha organitzat el Nàpols, no ha estat fàcil", va recalcar en aquest sentit.
A més, creu que l'empat és "just".
"Cal valorar molt la feina defensiva del Nàpols i la pressió, però el Barça ha fet les coses bé, ha tingut el control i hem trobat el camí del gol en una gran jugada i en d'altres que podríem haver acabat millor", va lamentar.
Setién va celebrar aquest bon resultat en un partit "difícil" davant un Nàpols que es va defensar "molt bé".
"És cert que necessitem més claredat a dalt contra equips que es tanquen tant.
Hem controlat gairebé tot el partit les contres, una molt bona feina, i a casa tindrem més opcions.
És difícil que el Nàpols pugui defensar-se tan bé i tant de temps i més al Camp Nou", va assenyalar.
És cert que hem perdut de cara a la tornada dos jugadors importants però també en recuperarem dos, Jordi Alba i Sergi Roberto.
Sempre miro les coses amb optimisme.
És veritat que no són gaires jugadors, que són pocs, i que poden passar moltes coses.
Però serem optimistes i no ens lamentarem abans que ens facin mal", va comentar sobre el duel de tornada, en el qual no hi seran ni Busquets, per acumulació de grogues, ni Arturo Vidal, expulsat.
També va relativitzar el fet que l'equip no lluités per empatar quan perdia 1-0.
"Quan et jugues una eliminatòria sempre has d'anar una mica amb compte, cosa que a la Lliga no passa.
Després que ens marquessin, l'equip ha reaccionat força bé, amb el control de la pilota, però cal anar amb compte perquè no tens gaire marge.
Tenia por a les contres i les hem controlades molt bé", va matisar.
"Ha estat potser una mica greu, d'aquestes situacions se'n produeixen força.
La targeta per l'entrada està bé, la segona m'ha semblat excessiva.
Però són moments de nervis, més en jugadors temperamentals.
Trobarem una altra solució", va comentar sobre l'expulsió d'Arturo Vidal, que va veure dues grogues seguides per una falta i per la seva reacció davant de Mário Rui, amb qui es va encarar.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
QUÈ HI FEIA UN TÍPIC GUAL DE VIANANTS DELS CARRERS DE BARCELONA DINTRE DEL MUSEU DEL DISSENY?
És d'una lògica aclaparadora, només faltaria que els guals no fossin així!
És el que passa a vegades amb els bons dissenys, que sembla que sempre hagin estat així.
El Gual 120 és potser l'exemple més clar del que vol representar aquesta exposició que porta per títol Disseny per viure (99 projectes per al món real).
Com bé explica el seu comissari, Óscar Guayabero, el gual en qüestió demostra que quan es dissenya per solucionar necessitats específiques de gent amb dificultats se n'acaba beneficiant tothom.
I, també, que quan es treballa en equip i en col·laboració amb els afectats, les solucions són més riques i duradores.
És el que va passar amb aquest gual.
Als anys vuitanta, a Barcelona i arreu, hi va haver un moviment reivindicatiu important de persones amb discapacitats que reclamaven que els carrers de la ciutat estiguessin adaptats a la gent que anava amb cadira de rodes o tenia mobilitat reduïda.
En aquell moment generalment el que es trobaven era amb un escaló entre la vorera i la calçada que dificultava els moviments.
L'Ajuntament de Barcelona, a través del servei d'elements urbans i en col·laboració amb els col·lectius, va trobar el 1991 una solució que per primer cop es va instal·lar a la reforma de la rambla de Catalunya i que després s'ha instal·lat en centenars de carrers de la ciutat: el Gual 120.
Es veu que és conegut també com el Gual Barcelona i consisteix en un conjunt de peces de granit, amb un màxim de pendent del 12% a la part central, que facilita la transició entre la vorera i la calçada ja no sols per a la gent que va en cadira de rodes sinó també a les persones que porten cotxets de nens, carros de la compra o, senzillament, a qualsevol ciutadà.
Màrius Quintana i Montserrat Periel, els autors del disseny, varen situar a banda i banda del gual dos elements definits: una paperera i un semàfor.
És útil, senzill, fàcil d'adaptar a gairebé tot tipus de carrer i estèticament funciona perquè és quasi invisible.
Ningú el mira, però segurament és un dels símbols més reeixits del denominat model Barcelona.
Queda clar que a l'exposició hi ha moltes altres propostes que no són tan quotidianes.
Afortunadament, per exemple, no ens cal fer servir el Mine Kafon, dissenyat per dos germans d'origen afaganès que viuen a Holanda.
Es tracta d'un detonador de mines en forma de pilota gegant feta amb múltiples braços que, en moure's pel vent en zones planes, permet detectar i fer explotar les mines antipersona amagades.
No s'ha fet servir gaire encara, explica Guayabero, però ara Massoud i Mahmud Hassani l'estan perfeccionant incorporant-hi un motoret que permetrà el control a distància.
També per detectar les mines antipersona, un malson en molts països que han tingut conflictes bèl·lics recents, hi ha el Red Detect, consistent en unes plantes modificades genèticament perquè canviïn de color en funció dels minerals que hi hagi al subsòl, cosa que permet esbrinar des de l'aire les zones on hi ha metall a sota terra i, possiblement, mines.
A la mostra també hi ha construccions per als refugiats de catàstrofes sísmiques i airbags de disseny per a ciclistes urbans, pròtesis de mans per a impressores 3D i una senzilla peça de silicona que ajuda a obrir els pots amb tapa de rosca, endolls que funcionen amb energia solar i bolquers amb un xip que detecta la disfunció renal...
Un conjunt variat de dissenys fets per solucionar problemes molt concrets que, en gran part, poden ser després molt útils per a tothom.
És un disseny que, com diu Guayabero, no pertany a aquest 1% del disseny d'autor que omple les revistes i algunes, poques, cases, sinó que té voluntat de servir al 99% de la gent.
Disseny per viure té un altre al·licient a més de l'interès de les propostes presentades: és la primera temporal que organitza el Museu del Disseny i, per tant, és també la primera vegada que s'ha fet servir per a una mostra de gran format la gran sala on, en el projecte original, hi havien d'anar totes les col·leccions.
Tot i l'enginy de fer servir una mena de recorreguts lineals i entrellaçats, i de situar un petit auditori al centre, els objectes s'hi perden i s'empetiteixen.
Com a sala d'exposicions sembla massa gran.
Serà interessant veure els diferents intents que segur que hi haurà per domar-la.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La premsa d'Itàlia, país de l'escuderia Ferrari, va ser molt crítica amb l'actuació del pilot Sebastian Vettel al Gran Premi d'Itàlia, disputat al circuit de Monza.
El diari Corriere della Sera va titllar el pilot alemany de «frustrat» i recorda les similituds que té aquesta temporada «amb la del 2014 a Red Bull, quan Ricciardo el va batre quan va arribar nou a l'escuderia».
A més, afirmen que Vettel «ja no és el capità de l'equip».
Per la seva part, Corriere dello Sport diu que diumenge no va aparèixer «la fermesa de Vettel» i que va ser humiliat per Lance Stroll, el qual «no és precisament la reencarnació de Senna o Clark».
La Gazzetta dello Sport titulava «Un drama esportiu en el dia del resplendor vermell».
La Stampa es va centrar més en la gran actuació de Charles Leclerc, que ja acumula dues victòries consecutives, i assegura que, amb el monegasc, «Ferrari per fi pot tornar a somiar».
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
La Confederació General del Treball (CGT) vol en el dia d'avui commemorar el VI aniversari de les fatídiques morts en el Tarajal (Ceuta) de 15 persones migrants quan intentaven arribar nedant a les costes espanyoles, les quals van ser cruel i inhumanament repel·lides per les forces repressores de l'Estat espanyol que, lluny de socórrer-les, van disparar les seves armes amb pilotes de gomes i pots de fum per a impedir que ho aconseguissin, provocant 14 morts i una desaparició.
La resta de supervivents van ser retornades al Marroc en el que es coneix com a "Devolució en calenta".
Des de CGT condemnem i rebutgem, una vegada més, aquestes i totes les morts i desaparicions de persones migrants al Mediterrani, així com la impunitat de qui les causa o provoca, les "devolucions en calenta", les polítiques migratòries de la UE, les
tanques, els murs i davanteres i qualsevol vulneració de Drets Humans a les persones que per raons humanitàries, polítiques o de la seva condició sexual, es veuen obligades a abandonar el seu país d'origen i se'ls impedeix la lliure circulació que els empara l'article 13 de la Declaració Universal de Drets Humans |
Aquesta vegada li ha tocat al diari As.
Segons sembla la premsa madrisita, unionista, antibarcelonista i anticatalanista programa agenda per difamar contra el Barça en general i contra Messi en particular.
Segons el diari d'Alfredo Relaño, el Manchester City de Pep Guardiola estaria disposat a fer-se amb els serveis de l'argentí per l'astronòmica quantitat de 230...
El diari esportiu AS ha volgut crear una polèmica sobre la persona de Gerard Piqué i li ha sortit malament.
El mitjà madridista va assegurar a través de Twiiter que Pique «tot i estar convidat per la Federació Espanyola de Futbol per anar a Wembley» a veure l'amistós Anglaterra-Espanya, el jugador -que està lestionat- «va preferir veure en directe»...
De vegades s'ha de saber callar i els que no en saben sempre són els mateixos.
Bones notícies per a Piqué i Shakira.
Després que el seu fill petit estigués hospitalitzat durant dues setmanes al centre mèdic Teknon de Barcelona, el menor ja té l'alta i ja es troba a casa seva descansant.
Fa uns dies van saltar totes les alarmes després que la cantant colombiana cancel·lés compromisos professionals.
Pep Guardiola ha recomanat als seus futbolistes que: «qui vulgui tenir relacions sexuals ha de fer-ho abans de mitjanit per poder dormir bé».
Segons l'entrenador català, aquesta és la recepta màgica per estar en bona forma física.
Així ho va recomanar a Leo Messi i des que des que va seguir les indicacions, no es va...
Rocco Siffredi vol aconseguir que l'exjugador italià del Reial Madrid, Antonio Cassano, aparegui en una escena pornogràfica.
Concretament vol rodar un trio ambl l'actual jugador de la Sampdoria -apartat de l'equip per unes declaracions el mes de maig passat- i amb Malena, exdelegada de l'Assamblea Nacional Democràtica.
La Malena t'espera, no em deixis sol amb ella», li ha dit Siffredi...
Gerard Piqué va tornar a demostrar aquest cap de setmana la seva activitat a les xarxes socials en una piulades a Twitter.
Poc després del partit Sevilla-Barça, en què va destacar l'actuació de Messi, el central blaugrana va escriure: «Si la pilota d'or es donés al millor jugador del món, Leo l'hauria d'haver guanyat cada any des...
L'exporter del Figueres Esteve Moner ha mort als 43 anys d'edat víctima d'una malaltia.
El futbolista del Maresme va defensar la porteria del conjunt empordanès durant cinc temporades des del 1997 al 2003.
Després d'haver passat per la Masia blaugrana, Moner va jugar també a equips com el Palafrugell, el Cadis, el Gramenet o el Mataró, entre... |
Quan el gironí Quim Ruscalleda va emprendre el vol cap a Vietnam el 7 de març amb l'expectativa d'estar prop d'un mes creuant de punta a punta el país asiàtic amb un parell d'amics, ho va fer amb tranquil·litat.
És estudiant universitari i era el primer viatge llarg que feia i s'ho tenien ben estudiat des de feia un mes.
Un cop allí, es van troba r un país on les mascaretes hi són habituals per la pol·lució de les ciutats, però només d'arribar, els van fer la prova de temperatura pel coronavirus.
Els primers dies els van passar sense incidències, mentre seguien les novetats d'aquí i comprovaven que s'anaven engegant totes les alarmes.
De moment, feien broma: « Ens dèiem que estaríem més segurs a Vietnam que allà ».
Al cap d'uns dies, però, es van començar a preocupar perquè es trobaven llocs tancats.
«A alguns pobles no ens deixaven entrar per venir d'Espanya», conta.
Quan van arribar a la turística zona de Sa Pa, i la van trobar pràcticament buida, tot indicava que el viatge es podia interrompre.
Uns deu dies després d'arribar, a menys de la meitat de les activitats previstes realitzades, van decidir tornar cap a casa: «Es van començar aïllar províncies, a Vietnam les mesures que s'anaven aplicant eren molt més radicals que aquí.
També ens arribaven vídeos d'un grup d'espanyols de WhatsApp on s'anaven informant de tots els incidents, que de fet era la nostra única font d'informació», narra.
«De fet, fent un Tour vam passar per un poble on hi havia estrangers confinats pel coronavirus, botigues tancades, rètols on s'anunciava la quarantena...», recorda.
Llavors va començar un periple de cinc dies buscant la manera de tornar a casa.
«Vam trucar a l'ambaixada i la vam trobar tancada, i al consolat l'únic que ens deien era que si podíem, que marxéssim», relata Ruscalleda.
«Però ningú ens deia com ho havíem de fer, ni ens ajudaven a fer-ho».
Van contactar amb l'agència de viatges que els va gestionar el vol i amb diverses aerolínies, sense resposta.
Una de les seves principals pors, més enllà que poguessin quedar atrapats a Vietnam, era que no poguessin moure's de Doha, a Qatar, ciutat d'escala del viatge que té un nivell de vida molt més elevat.
«Vam estar dies angoixats, em costava molt dormir, ens sentíem sols i abandonats a Vietnam, només que ens haguessin donat una mica d'informació ens hauríem relaxat una mica», explica el jove.
Qui va donar-los una sortida va ser finalment l'aerolínia Qatar Airways on havien d'agafar el vol de tornada.
Amb molts entrebancs, aquest dilluns van aconseguir parlar amb una treballadora que els va oferir un canvi dels bitllets pagant una taxa de 1.200 euros al·legant que els avions anaven molt plens i que hi havia cua.
Amb tot, van aconseguir rebaixar la taxa a 230 euros per cap, i finalment van poder agafar un vol aquest dimarts cap a casa, que de fet, «no anava pas ple».
Des de l'altra banda del planeta, les famílies també va patir angoixa i «sobretot abandonament», tal com denuncia Elvira Àlvarez, mare d'en Quim.
«Vaig estar dies trucant moltes ambaixades i al Ministeri d'Exteriors i vaig contactar per xarxes socials a diferents polítics catalans, preocupada per si s'arribaria a tancar l'espai aeri, i ningú em va contestar», denuncia.
«Quan en Quim em va dir que li demanaven més de 1.000 euros per tornar, vaig dir-li que pagués el que fos, però que tornés», conclou.
Un grup de Banyolins que viatjaven al Marroc també van viure un periple per tornar a casa.
En el seu cas, van trobar-se totes les vies de sortida tancades i la suspensió de vols a Espanya.
Van poder tornar des de Ceuta, agafant un ferri fins a Algesires.
· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus |
Molts podem dir que l'eufòria i il·lusió per votar el 9-N era l'escalfament per unes votacions legals.
Però, què ha passat després d'aquell diumenge on els selfies amb urnes i paperetes eren els protagonistes?
Què ha passat després que el President Mas donés la cara i proposés unes eleccions directes cap a la independència?
L'afany de protagonisme i el caramel de President han fet brotar la vertadera personalitat de cada un dels actors d'aquesta rocambolesca obra.
En aquest cas el President Mas ha estès la mà per governar el nou país i els candidats que tímidament treuen el cap estan alentint i enterbolint el procés i les eleccions.
Serà que cada un vol tenir clar que serà president de la nova Catalunya?
Amb aquesta actitud egoista i lenta només provoquen que els indecisos reculin i que els decidits bufin i s'exclamin, perquè tenim pressa.
Aquesta lenta espera després d'una data tan decisiva i important com va ser el 9-N és massa sobtada.
És un desgast pel poble i pel President Mas que tan ha donat i arriscat per arribar aquí on som ara.
Un President del poble i pel poble que accepta les conseqüències per tal de respectar la democràcia a Catalunya.
A un pas de l'últim pas, però no arriba... |
El diputat socialista per Biscaia Txiki Benegas ha afirmat que plantejar el 'dret a decidir' sense concretar sobre quin assumpte "és una fal·làcia i un enganyapobles" i que, si es tracta de redefinir la relació entre Espanya i una part del seu territori, el TC ja va deixar clar el 2009 que només podia decidir-ho tot el poble espanyol, a propòsit del 'Pla Ibarretxe'.
En un article a 'Diario Progresista' recollit per Europa Press, adverteix que el 'dret de decidir' és un "succedani inventat pels nacionalistes per edulcorar l'autodeterminació perquè és més suau i menys frontal que plantejar la independència i l'Estat propi, i reconeix que, donat el que té d'abstracte el terme, en ell caben també partits que estan contra la independència, com ICV o el mateix PSC.
Així, el veterà socialista basc reconeix que per a qualsevol ciutadà la tendència lògica és dir que està d'acord amb el 'dret a decidir', però adverteix que, amb aquesta formulació "confusa", la Generalitat plantegen la independència.
Per això, critica que es plantegi el 'dret a decidir' sense concretar sobre què es vol exercir --"no serveix jugar a fet a amagar"-- i subratlla que només es té capacitat de decidir sobre un assumpte quan es té competències per a això, i no es té quan la decisió també afecta altres o transcendeix les competències pròpies.
Davant l'afany de la Generalitat a convocar una consulta sobre el futur polític de Catalunya, Benegas replica que aquesta situació ja l'ha plantejat al País Basc el llavors lehendakari Juan José Ibarretxe i l'ha tancat "amb meridiana claredat" el Tribunal Constitucional l'11 de setembre del 2009.
Aquella sentència --remarca-- deixa clar que és impossible que el poble basc exerceixi un 'dret a decidir' i plantegi una nova relació amb el conjunt d'Espanya "sense una reforma prèvia de la Constitució".
La Carta Magna estableix que la sobirania rau tot el poble espanyol, i una secessió d'una part de l'Estat afecta la sobirania: "És evident que una part no pot decidir sobre alguna cosa que afecta a tots, catalans i no catalans", conclou Benegas.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Foto: Facebook llibreria El Full |
El Joan Saurí ha batejat l'espai d'avui "Servei i Hobby".Descobrirem moltes més coses de l'apassionant món dels radioaficionats en el capítol set.
Tornar a: Això ja no va a missa, 06 de març del 2018 |
Carles Cordón Cardó (Calella, 1957) és director de la Divisió de Patologia Molecular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York on, des de l'any 1995, ha desenvolupat la seva carrera investigadora.
Llicenciat en Medicina per la UAB el 1980, va obtenir el doctorat de Biologia Cel·lular i Genètica per la Universitat Cornell (Nova York) el 1985.
Des de l'any 1992 és, a més, professor associat de Patologia del Weill Cornell Medical College de la Universitat Cornell, i recentment s'ha incorporat a l'àmbit de la docència i investigació de la Universitat Colúmbia.
Cordón és un dels investigadors més citats en la categoria de Medicina Clínica de l'Institut per a la Informació Científica (ISI) i ha publicat més de cinc-centes obres, entre articles, capítols de llibres i resums.
Els seus treballs sobre els mecanismes moleculars que desencadenen el càncer han ajudat a obrir noves perspectives per assolir una diagnòstic precoç i més precís, així com tractaments més personalitzats.
D'una banda, ha contribuït al desenvolupament de la immunologia tumoral amb l'aplicació de mètodes d'immunoquímica adaptats a l'estudi dels tumors sòlids i, de l'altra, en el camp de la patologia molecular, ha participat en la descoberta de gens supressors de tumors (fonamentals en la gènesi i el desenvolupament del càncer),i en l'aplicació al diagnòstic i pronòstics clínics.
En conjunt, la seva trajectòria científica s'orienta a dur a terme un diagnòstic integral del càncer, en què convergeixen diversos coneixements que l'han dut a proposar un nou concepte: la patologia de sistemes, que comporta una gestió integral del pacient oncològic, per mitjà de l'estudi del risc, la detecció precoç, el diagnòstic, l'extensió i la resposta al tractament.
Cordón és membre de societats científiques tan prestigioses com l'Acadèmia de Patologia dels Estats Units i el Canadà, l'Associació Americana per a la Recerca del Càncer, la Societat Internacional de Patologia Urològica, l'Associació per a la Patologia Molecular, l'Institut Nacional del Càncer o l'Associació Americana per a la Recerca del Càncer.
Ha estat inclòs a la Llista d'Honor de la Unió Internacional contra el Càncer, i ha rebut diversos premis i distincions internacionals d'institucions, entre els quals cal destacar la Medalla d'Or de l'Acadèmia Mèdica Sueca i el Premi Ramón y Cajal de la Societat Mèdica Dental Hispanoamericana. |
MADRID, 25 Maig (EUROPA PRESS) -
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha afirmat aquest dilluns que el seu partit està "disposat a dialogar perquè el país sigui governable, però que es governi d'una altra manera", en diverses entrevistes a la televisió recollides per Europa Press.
Rivera ha precisat que encara no ha parlat amb líders d'altres partits però creu que el missatge de les urnes és que la gent vol "estabilitat" però també "canvis en les formes i en el fons" i que PSOE i PP han d'"analitzar el correctiu" que els han propinat els ciutadans.
A més, ha insistit que Ciutadans no entrarà a cap govern que no presideixi, i per tant, no estarà al de la Comunitat de Madrid, ni tampoc a La Rioja, Múrcia o altres llocs on seran decisius, però sí que posaran "condicions de regeneració democràtica i de recuperació econòmica i social".
"Si volen seguir igual que governin altres socis".
Per a Rivera, les eleccions han deixat un mapa polític que demostren que tant Podem com Ciutadans seran decisius i poden aspirar a governar Espanya.
I ha insistit que serà el juny quan decideixi si es presenta com a candidat a les generals el novembre o a les catalanes de setembre, si finalment es convoquen, perquè el seu partit ha d'aspirar a governar en totes dues.
En aquest punt, ha argumentat que a Espanya comença una nova etapa política, però a Catalunya es juga cosa molt important que és la unitat d'Espanya.
I ha destacat que la seva formació ha entrat amb força en les municipals catalanes, situant-se com a segona força política a Tarragona, tercera a Barcelona (per davant de PSC i PP), segona a l'Hospitalet i tercera a Lleida.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Coordinació: Miguel Candel Sanmartin
Departament: Departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura
(Es comentaran els treballs parcials individualment o en grup)
Cal llegir els textos de lectura obligatòria a mesura que es tractin a classe.
Competències que es desenvolupen
Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).
Capacitat de contribuir positivament en el debat de problemes i projectes.
Capacitat d'usar i de comprendre la terminologia filosòfica especialitzada.
Comprensió clara dels problemes, les teories i els arguments principals propis dels camps de la lògica, la metafísica, l'epistemologia, la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ment (disciplines enteses en un sentit ampli).
— Conèixer els grans problemes històrics de la filosofia.
— Ser hàbil a l'hora de formular i resoldre problemes i de detectar els supòsits implícits de les formulacions que se n'han donat històricament.
* Des dels primers textos considerats filosòfics fins als nostres dies, es planteja de manera recurrent l'oposició entre allò que apareix i allò que suposadament és i no es manifesta.
Es tracta, doncs, d'un dels problemes fonamentals a què s'enfronta la reflexió filosòfica de tots els temps
* Com a mínim des de Plató, és tòpica la contraposició entre unes facultats humanes vinculades als sentits corporals i altres de suposadament (per a alguns autors) independents dels sentits.
Es tracta de valorar l'abast i el grau de validesa d'aquesta oposició
* En estreta relació amb el bloc temàtic 2 apareix la discussió, comuna a gairebé tots els corrents filosòfics, sobre la presumpta distinció, en l'ésser humà, entre un component tangible, el cos, i un altre d'intangible, l'ànima.
Una altra formulació del mateix problema és la que parla de la contraposició entre ment i matèria.
Es tracta d'un dels temes més discutits al llarg de la història del pensament, amb repercussions en tots els àmbits de la cultura humana
* Independentment de l'àmbit estrictament religiós, la reflexió sobre la possible existència i naturalesa d'un ens summament perfecte i causant de tot allò que existeix ha estat en el centre de la reflexió filosòfica.
En estreta relació amb això, les teories sobre el món, el seu origen i estructura profunda, la natura de l'espai i del temps, etc., constitueixen un altre dels grans temes de discussió filosòfica en totes les èpoques
* La causalitat o necessitat d'explicació dels fets del món, que en principi no semblen autoexplicatius, és un dels temes més debatuts i controvertits de la història de la filosofia, al qual cal dedicar una reflexió que tingui en compte les diverses i contraposades opinions al respecte
* En l'anàlisi de tota realitat hi ha, d'una banda, aspectes que semblen entenedors per ells mateixos, i d'altres que només ho són per referència o en relació als primers.
Aquesta dicotomia es manifesta tant en el camp de l'ontologia com en el de l'ètica i el de l'epistemologia
* La discussió sobre la naturalesa dels anomenats «universals» (entitats, conceptes, mots?) és una de les de més abast en la història de la filosofia, amb repercussions en diversos camps, i té una relació molt estreta amb el bloc temàtic 2
Exposició dels problemes a tractar, amb lectura i comentari dels textos de les fonts pertinents; exposició i discussió dels diversos intents de solució; exercicis pràctics de formulació i aclariment de problemes filosòfics.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Comentaris escrits sobre cada un dels textos estudiats en cada bloc temàtic (7 en total).
La mitjana representa el 50 % de la qualificació final.
Examen de recapitulació al final del semestre.
Representa el 50 % de la qualificació final.
Representa el 100 % de la qualificació final.
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB |
Els coordinadors generals de Podem i IULV-CA, Teresa Rodríguez i Antonio Maíllo, han exigit aquest dilluns a Adif i Renfe "paralitzar" l'intercanvi de trens de Rodalies entre Andalusia i Catalunya, i alhora han reclamat al Govern andalús i a la seva presidenta, Susana Díaz, "fer un pas endavant" contra el "deteriorament" d'aquest transport a la Comunitat.
Així s'han pronunciat els dos dirigents, en declaracions als periodistes, en el transcurs d'una reunió al parlament andalús amb regidors i alcaldes dels municipis afectats, un total de 33 entre les dues províncies, i davant d'una decisió que podria suposar la pèrdua de 4.000 places de Rodalies entre Sevilla i Cadis, com ha alertat CCOO.
Maíllo ha explicat que ja s'ha començat a intercanviar vagons entre Catalunya i Andalusia, de manera que "substitueixen trens de Rodalies entre Sevilla i Cadis de cinc unitats per altres de quatre unitats, i els de quatre unitats per altres de tres unitats", cosa que pot tenir "una repercussió en hora punta de fins al 20%" menys de capacitat de viatgers.
Ha criticat que aquesta decisió ha estat presa "de manera unilateral i opaca", quan ha advertit de les "repercussions" pel fet de tractar-se d'unes línies --les cinc línies de Rodalies de Sevilla i la de Jerez-Cadis-- que, en virtut de les dades del 2015, van transportar "més de 10,5 milions de passatgers".
A més, ha assenyalat que aquesta mesura pot tenir "un impacte terrible des del punt de vista directe de la mobilitat a les hores punta i també amb caràcter indirecte per la repercussió en augment dels embussos del transport terrestre entre Sevilla i Cadis".
Alhora, Maíllo ha avisat que també pot tenir repercussió de caràcter laboral per als treballadors de Renfe per una reducció del 10% de la càrrega de treball, cosa que podria traduir-se en "possibles acomiadaments".
"L'absència de transparència de Renfe ens fa témer el pitjor", ha sostingut el líder d'IU, qui ha lamentat la falta d'explicació per aquest assumpte del Govern autonòmic davant d'una situació que a més, com ha explicat, transcendeix a l'impacte que pugui tenir a Cadis i Sevilla i que situa en els problemes ferroviaris que també pateixen altres províncies andaluses, com Almeria o Jaén.
Maíllo ha recordat que davant d'aquest "deteriorament" a la mobilitat ferroviària a Andalusia, tant Podem com IULV-CA han sol·licitat la compareixença del conseller andalús del ram, Felipe López, així com que els diputats al Congrés d'Units Podem per les províncies de Sevilla i Cadis abordin també la compareixença del ministre de Foment.
Per la seva banda, Teresa Rodríguez ha explicat que l'"aposta clara" de la seva formació pel transport de rodalies i ferroviari es deu a "una qüestió social, perquè el tren és un element fonamental de cohesió territorial a Andalusia; per una qüestió ambiental, apostant per un transport net, i perquè pot ser un sector tractor d'activitat econòmica a Andalusia".
"La Junta i Susana Díaz, si està en el que ha d'estar, ha de fer un pas endavant en defensa del nostre ferrocarril davant de Renfe i Adif", ha recalcat Rodríguez, qui ha explicat que Podem i IULV-CA defensaran el transport ferroviari andalús "de la mà dels regidors i alcaldes de les zones afectades".
Així, tant Maíllo com Rodríguez han urgit el Govern andalús a prendre mesures i "tenir iniciativa política" en aquest assumpte perquè, com ha subratllat el líder andalús d'IU, "tot i que no sigui de la seva competència aquesta decisió afecta Andalusia i la seva mobilitat" i "pot provocar que hi hagi gent que quedi exclosa" en mobilitat.
Creuen que s'ha de "paralitzar" aquesta decisió i abordar-la juntament amb el Govern autonòmic i amb els municipis afectats perquè "els embussos en hores punta suposaran que quedarà exclòs un alt percentatge de població que acudeix a la feina, als seus estudis o a altres serveis".
"Cal paralitzar aquesta decisió i abordar-la de manera consensuada i participada", ha tancat Antonio Maíllo.
Durant la reunió celebrada aquest dilluns s'ha acordat l'elaboració d'iniciatives conjuntes contra la decisió de Renfe Adif que es traslladaran al Parlament d'Andalusia en forma de proposta de declaració institucional, que esperen que tingui el suport de la resta de grups; i en els ajuntaments en forma de mocions conjuntes entre els grups municipals d'IU i aquells vinculats a Podem Andalusia.
De la mateixa manera, a més de constituir una plataforma amb els municipis afectats en defensa del tren de Rodalies, Teresa Rodríguez i Antonio Maíllo s'han compromès també a sol·licitar reunions tant al conseller de Foment i Habitatge de la Junta d'Andalusia, Felipe López, com a la direcció de Renfe.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El PP creu que la decisió de la presidenta de la Comunitat de Madrid de renunciar al màster és "un encert" i que "és un gest que l'honora".
Així s'hi han pronunciat el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, i el responsable d'Acció Sectorial dels populars, Javier Maroto.
El ministre De la Serna ha passat aquest matí a l'atac després de dir que Cifuentes "ha actuat amb responsabilitat" i que la decisió que ha pres "és un gest que l'honora".
De la Serna ha carregat contra el portaveu del Partit Socialista de Madrid, José Manuel Franco, per haver anunciat una moció de censura contra Cifuentes
"Ell és el primer que té una llicenciatura falsa.
És un exercici de cinisme extrem (···) Hi ha molta gent que dona crèdit que el partit de Toni Cantó, amb llicenciatura falsa, juntament amb el partit d'Errejón, amb beca falsificada, donen suport al Partit Socialista de Madrid, el líder del qual té la llicenciatura falsificada.
El ministre de Foment ha subratllat que "s'han de defensar, ben alt i amb contundència, la universitat, els alumnes i les famílies que han pagat i han suat tinta per tirar endavant els seus màsters i llicenciatures".
I ha reclamat que tots els partits, "no només han de demanar disculpes, sinó que també han de pagar-ho.
El vicesecretari del PP Javier Maroto s'ha manifestat en el mateix sentit.
Creu que la decisió de Cifuentes és "un encert".
I ha respòs així a la petició de moció de censura del PSOE i Podem.
"Tots els polítics que menteixen o que roben han de marxar a casa seva i pagar la pena pel que han fet.
Siguin de la meva sigla o d'altres.
El que no té cap sentit és que aquests dies estiguem descobrint polítics de tots els partits amb llicenciatures falses, que ho reconeixen, sense vergonya.
I, en canvi, aquests són precisament els que posen mocions de censura a altres".
La ministra de Defensa i secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha confirmat el seu suport a la presidenta de la Comunitat de Madrid.
"M'ha semblat una carta molt ben fonamentada i molt explicativa de tot el que ha passat.
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Tecnolab, Fun Lab, Espl Virtu i Tecnotrack programen activitats d'immersió en les ciències, la tecnologia o les arts gràfiques als infants i joves a Neàpolis i com a activitats extraescolars
Els alumnes dels centres escolars i instituts de Vilanova i la comarca han iniciat aquesta tardor una nova temporada d'activitats i tallers tecnològics com a part de l'oferta de lleure educatiu.
L'objectiu és fer extensiu l'ús de les tecnologies entre la població infantil i juvenil.
Les iniciatives que treballen des de fa anys per assolir aquest objectiu compartit amb l'Agència Local Pública d'Innovació es desenvolupen des de Tecnolab, Fun lab, Espl virtu i Tecnotrack.
Durant els darrers dies s'han fet diferents sessions de presentació de les activitats.
Són propostes que tenen com a base l'estímul de l'experimentació i la descoberta com els espais naturals on desenvolupar la creativitat i potenciar algunes de les habilitats i capacitats.
Una adquisició de coneixement que també els farà servei en el seu itinerari d'aprenentatge als centres docents.
Bé sigui com a part del programa d'Animació Educativa, com a activitats extraescolars o des dels tallers que es convoquen a Neàpolis, s'ha aconseguit crear una dinàmica que ofereix als infants i joves l'adquisició de coneixements sobre electrònica, robòtica, impressió 3D, programació, etc.
Entre les novetats d'aquesta àmplia oferta d'educació en el lleure i amb un component tecnològic rellevant hi ha, entre altres, la nova activitat extraescolar Xperimenta de Tecnolab; la competició de legorobots, organitzada per FunLab, que celebraà la seva final aquest Nadal a Neàpolis i, en darrer terme, la creació d'una nova entitat, Tecnotrack.
Aquesta darrera és una associació, segons explica el seu secretari, Màrius Plana, orientada a potenciar el coneixement científic i tecnològic entre la població adolescent i els joves que és impulsada per un grup de famílies de la ciutat.
La nova entitat donarà suport a activitats, propostes i formació no reglada vinculada a l'extensió de les matèries STEAM (acrònim de Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques) així com l'aplicació de les metodologies científiques i l'extensió de l'ús de les tecnologies.
Aquesta tardor Espl Virtu inicia una nova etapa amb la reconversió en l'associació Tecnotrack.
L'entitat, que és en procés de completar la seva constitució legal, es fixa, com un dels objectius, la promoció del coneixement tecnològic; ajudar a empènyer i desvetllar les vocacions tecnològiques; promoure i difondre els projectes tecnològics dels associats i contribuir a l'extensió del concepte Maker entre aquests.
L'entitat, tot just acabada de crear, compta amb un capital humà inicial d'unes vint famílies que s'han implicat en la missió de treballar per generar aquests espais de capacitació tecnològica entre els joves i adolescents.
De fet, Tecnotrack, naix recollint el testimoni i experiència de Màrius Plana i de l'Espl Virtu que ha complert amb aquestes funcions entre el públic de les etapes infantils a Neàpolis.
Ara es busca donar major cobertura de serveis amb programes formatius, de recerca i activitats tècniques-científiques sobre el segment de públic juvenil.
La idea de la nova entitat, que té la seu social a l'Agència Pública d'Innovació Local, és preparar activitats a la carta en funció de projectes i necessitats expressades des de les famílies associades.
L'associació anirà cercant les complicitats entre els diversos agents, com el col·legi d'enginyers, la UPC, la mateixa Agencia Publica d'Innovació, professionals i educadors.
En funció d'aquestes necessitats es donarà cobertura en el format més adequat: taller, activitat o tutoria, per dur a terme les propostes.
Formen part també dels objectius de Tecnotrack afavorir la capacitació en un ampli espectre d'eines tecnològiques i promocionar l'extensió del coneixement dels llenguatges de programació.
Xperimenta, el laboratori dona joc
Un exemple d'aquesta immersió tecnologia és el que proposa Tecnolab amb la nova activitat extraescolar Xperimenta que tot just acaben de presentar.
Els àmbits de coneixement d'Xperimenta comprenen la física, la química, la biologia, l'electrònica i la mecànica.
L'objectiu, segons detallen les responsables de Tecnolab, Anna Pujals i Nuria Prat, és el de desvetllar la curiositat a través de l'experimentació i l'observació de fenòmens propers.
Els resultats són la millora de la comprensió d'aquests fenòmens, conèixer les seves dinàmiques, comportaments i les raons que els produeixen o provoquen tot resseguint, d'una forma amena, el curs de la metodologia científica.
Tecnolab afegeix aquesta nova extraescolar a una oferta que ja fa arribar a 26 centres escolars i instituts del Garraf i del Baix Penedès
En l'àmbit de la física els participants prenen contacte amb el magnetisme, la pressió, la densitat dels elements; en l'àmbit de la química l'observació de les reaccions entre elements possibiliten efectes força espectaculars a partir de la combinació de substàncies molt simples com el sucre, el bicarbonat, l'alcohol metílic i la sorra.
Quatre elements que combinats poden crear grans serpentines de color negre que creixen davant els ulls dels participants.
En l'àmbit de la biologia els infants experimenten amb els canvis que es produeixen amb el contacte del carbonat de càlcic amb l'àcid acètic, gràcies a això és possible fer que la textura consistent d'un ou es torni elàstica i el faci flexible fins al punt de fer-lo ballar i fer petits bots sobre una superfície sense que es trenqui.
A través del joc i d'aquests petits experiments molts dels quals es poden fer utilitzant objectes reciclats, productes alimentaris (ous, bicarbonat, mentos, coca cola, etc.) els participants es van materialitzant amb la metodologia científica: observació empírica i mesura, a través de l'experimentació es poden respondre preguntes inicials i amb la repetició dels resultats establir anàlisis dels processos i confirmar o desmentir les hipòtesis inicials.
Amb totes aquestes estratègies i tàctiques els nois i noies acaben aprenent ciència des del joc.
Igualment amarat de l'esperit de la filosofia Maker, Fun Lab ofereix més de 26 tallers a les escoles de la comarca.
Entre la seva oferta, tallers per a participar en la First Lego League de robòtica.
La First Lego League s'adreça a infants i joves d'entre 10 i 16 anys a enfrontar-se a reptes vinculats a la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques a partir del treball col·laboratiu.
L'objectiu és crear un robot autònom amb la tecnologia Lego@ Mindstorms@.
El robot ha de superar una sèrie de proves per a les quals el disseny del robot ha d'haver estat pensat per donar resposta.
Lego facilita el tauler de joc on es desenvolupen les proves i planteja els reptes a superar.
Cada prova té una puntuació el que permet als equips crear classificacions.
L'activitat propicia els valors del treball en equip, el respecte i la competència amistosa i el benefici mutu.
Els equips de la comarca inscrits en aquesta lliga es mouen en una franja d'edat entre els 11 i 14 anys.
Segons explica Marc Escolà un dels impulsars de Fun Lab s'ha organitzat, en aquesta mateixa línia, la competició Fun Lab League aconseguint implicar equips d'entre 6 i 8 joves de 5 i 6è de primària de tota Catalunya i amb edats entre els 9 i 11 anys.
Aquesta lliga consta de 8 proves en les quals els robots han d'aconseguir moure objectes, accionar mecanismes o fins i fer sonar uns picarols.
La final d'aquesta competició es jugarà a les instal·lacions de Neàpolis al Nadal i és previst que es dirimirà entre quatre equips de Cerdanyola, Llorens del Penedès, Sant Sadurní d'Anoia i Vilanova i la Geltrú.
Nadal amb activitats de letterpress i lettering
Fun Lab és una de les empreses associades al projecte internacional Creative Makers que té com a objectiu la creació de quatre laboratoris de creació (FabLabs) infantils a Catalunya, Itàlia, Estònia i Irlanda per a infants.
Un d'aquests laboratoris de creació tindrà la seu a Neàpolis i des de Fun Lab s'estan provant algunes de les activitats que formaran part del projecte i que han estat dissenyades per Marc Escolà i Alicia Martínez.
Són laboratoris que orientaran la seva activitat cap al món de la tipografia, la impressió i la fabricació digital.
També per aquest Nadal es provaran les darreres adquisicions, una màquina d'encunyar i una estampadora per poder organitzar tallers de producció i estampació de nadales, entre altres opcions. |
Unes 500 de persones s'han manifestat aquesta tarda de dilluns a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per expressar el seu rebuig a la sentència de l'Audiència de Barcelona que va condemnar a la " manada de Manresa " per abusos sexuals i no per violació.
L'Audiència de Barcelona va condemnar dijous passat a penes d'entre 10 i 12 anys de presó per un delicte d'abús sexual a cinc dels sis processats per violar per torns una menor de 14 anys a Manresa (Barcelona), tot i que la Fiscalia els acusava d'agressió sexual en entendre que la víctima va ser intimidada.
La sentència ha causat malestar en els col·lectius feministes i fins i tot l'alcaldessa de Barcelona,??Ada Colau, que aquesta tarda ha acompanyat durant uns minuts la protesta a la plaça de Sant Jaume, l'ha qualificat d' "indignant" per les penes imposades per "violar a grup a una menor inconscient ".
La protesta de rebuig a la sentència d'aquesta tarda ha estat convocada pel col·lectiu "Novembre feminista" i els manifestants ha corejat lemes com "Abús és violació", "Si maten a una ens maten totes" i "A baix el patriarcat i el sistema patriarcal".
Madrid, Màlaga, Oviedo, entre altres ciutats, també han acollit aquest vespre manifestacions contra la sentència de la "manada de Manresa".
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Bruniquer va ser el síndic que va començar a anotar els esdeveniments de la ciutat.
Gràcies al seu llegat, s'han pogut recuperar 500 anys de la vida dels barcelonins.
Fa més de cents anys que l'Arxiu Històric de Barcelona custodia i posa a disposició dels estudiosos la documentació municipal de la ciutat medieval i moderna.
Una de les fonts més consultada pels historiadors és la titulada "Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat de Barcelona", popularment coneguda com "les Rúbriques de Bruniquer".
A finals del segle XVI, el Consell de Cent, l'autoritat municipal de Barcelona, va decidir recopilar tota la seva acció administrativa i legislativa per facilitar la consulta de precedents, notícies o qualsevol altra qüestió al voltant de la seva gestió.
Aquesta feina va ser encarregada al notari Esteve Gelabert Bruniquer, síndic de la ciutat.
Bruniquer es va encarregar de reunir i ordenar per capítols i per temes en una única obra tots els privilegis, disposicions i acords, i qualsevol altre fet important per la ciutat.
Va començar el relat cronològic del què passava a la ciutat el 1249 i, a la seva mort, el 1641, aquesta tasca va ser continuada per altres notaris fins el 1714, quan el Consell de Cent va ser abolit pel règim borbònic.
Les Rúbriques de Bruniquer ocupen tres volums manuscrits.
Contenen 12.000 rúbriques, petits resums dels documents del Consell de Cent on consten les notícies i actuacions de l'òrgan administratiu, i informacions sobre la història de la ciutat procedents de dietaris.
Hi ha tota mena d'informació: des de cerimonials de consellers en dies de festa, fins a temes econòmics, notícies urbanístiques o curiositats, com notícies de terratrèmols, inundacions, crims, ajusticiaments públics i miracles.
Al capítol 33, per exemple, titulat "Rinyes, bregues, desafiaments, bandositats i pacificació d'elles", hi ha una notícia del 9 de setembre de 1372, d'un desafiament entre dos cavallers en el què, com es pot llegir, ningú no en va sortir mal parat.
A principis del segle XX, l'ajuntament de Barcelona va promoure l'edició de les Rúbriques de Bruniquer en una publicació impulsada per dos regidors, un dels quals era l'historiador Francesc Carreras Candi.
Aquesta edició en cinc volums ha permès tenir accés a les Rúbriques a diverses generacions d'historiadors.
A finals de 2018, l'Arxiu Històric va presentar una versió digitalitzada de les Rúbriques disponible on line que permet consultar aquests documents des de qualsevol lloc.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
El programa Campus Extens funciona des de la seva creació amb un seguit de procediments, taules i preus establerts no regulats específicament per cap normativa de control.
Aquest fet suposa una sèrie de problemes tant pel que fa a la gestió del programa a càrrec dels òrgans de la Universitat de les Illes Balears designats a aquest efecte com per la possibilitat que es produeixin, encara que sigui puntualment, greuges comparatius entre estudis, entre assignatures o entre professors.
Per tant, l'objecte de la present normativa és regular la gestió del professorat del programa Campus Extens per tal d'aconseguir una major equitat, un major control pressupostari i, en definitiva, una optimització dels recursos.
Com a conseqüència del que s'ha dit anteriorment i fent ús de les competències que li atribueixen els articles 27.1.a) i h) dels Estatuts d'aquesta universitat, el Consell de Direcció, a la sessió del dia d'avui, ha regulat la gestió del professorat del programa Campus Extens en els termes següents:
Desglossament del complement docent per seminaris i viatges
El complement docent per seminaris i viatges corresponent al programa Campus Extens es desglossa de la manera següent:
Abonament del complement corresponent a seminaris amb desplaçament
El complement docent corresponent a seminaris amb desplaçament del professorat de la UIB s'abonarà en funció de la durada i els crèdits de l'assignatura i es farà efectiu de forma proporcional a l'activitat desenvolupada.
Condicions per a l'abonament del complement docent per seminaris i viatges
El professorat signarà a cada seu a l'hora d'entrada i a l'hora de sortida del seminari realitzat.
En aquest sentit i si l'horari de l'estudi ho permet, un professor pot programar el mateix dia dos seminaris, per a assignatures diferents, i s'abonaran íntegrament els complements que pertoquin per cada assignatura, sempre que es realitzin les hores previstes.
Igualment un professor pot planificar en dies successius els dos seminaris (és a dir, pernoctant a l'illa corresponent) i cobrar íntegrament els dos complements, sempre que faci les hores estipulades.
Realització de més viatges dels prevists
Els professors podran sol·licitar fer més viatges dels prevists a les seus universitàries al director de Campus Extens.
En funció de les raons proposades, aquests viatges poden ser autoritzats, però en cap cas no suposaran un increment en el pagament dels complements prevists per docència, per desplaçament/seminari o qualsevol altre concepte.
Modalitat de contractació de professorat associat
Per a tots els professors associats vinculats a Campus Extens illes es procedirà de la manera següent:
Totes les denominacions d'òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquest acord apareguin en gènere masculí, s'han d'entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.
Aquest acord executiu entrarà en vigor l'endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Un cop aconseguit el soterrament de les vies del tren fins el castell de Can Feu, la plataforma Soterrament FGC Ara té nou objectiu: que l'aparcament de vehicles de l'estació es converteixi en un espai públic, a mode de plaça o jardí.
Aquest dijous han trobat com aliat el màxim òrgan municipal: el plenari.
En nom de la plataforma, Isidre Soler ha reconegut el paper de les institucions per aconseguir el soterrament entre la Rambla d'Ibèria i el Passeig de Can Feu, en alguns moments molt difícil.
Soler ha destacat especialment el compromís dels exconsellers Oriol Junqueras i Josep Rull per a fer-ho possible, i ha mantingut que estan "injustament empresonats per donar veu a la gent".
Però, acabat el soterrament just ara, la plataforma vol anar un pas més enllà.
Des del canvi de lloc de l'estació es va habilitar un aparcament per a vehicles al costat, amb la intenció de facilitar l'aparcament per als viatgers del ferrocarril.
Però té molt poc ús i la plataforma, i també l' Agrupació de Veïns de Gràcia, volen que l'aparcament sigui reconvertit en una plaça que recuperi l'essència del que van ser uns jardins públics en el seu dia.
La petició ha trobat la complicitat general de les formacions polítiques del ple.
"Amb el pàrquing s'ha generat un efecte de buit urbà i això no és bo", ha dit Toni Font ( PDeCat ).
L'acord demana a l'Ajuntament i l'empresa pública FGC que busquin un acord per "reconsiderar" l'ús de l'espai que ocupa l'aparcament entre les carrers de Reina Elionor, Sant Jordi i la carretera de Molins de Rei per "fer efectiva la continuïtat de l'espai soterrat fins la plaça d'Anselm Clavé i poder-se connectar amb el centre de la ciutat".
"Fins ara hem estat molt a sobre de les obres però ara potser és el moment i hem de fer capaços que l'espai soterrat relligui bé amb tot l'espai fins el centre de la ciutat", ha reconegut el tinent d'alcalde de Cohesió Territorial i regidor d'Urbanisme, Juli Fernàndez.
Només el PSC i Ciutadans s'ha separat lleument de la moció, ja que entenen que cal una part d'aparcament prop de l'estació Can Feu / Gràcia que és "compatible" amb els jardins i "necessari" per incentivar la intermodalitat, segons Adrián Hernández, del partit taronja.
"Si la mobilitat ha de ser sostenible, cal fomentar els aparcaments dissuasius", ha argumentat el regidor socialista Carlos Corcuera.
La moció ha sortit amb 21 vots favorables i sis abstencions.
Dirigeixo iSabadell des de la seva creació, el gener de l'any 2012.
En aquest temps he escrit juntament amb Antonio Santamaría el llibre 'El final de la era Bustos.
També he guanyat el premi Ramon Barnils en periodisme d'investigació pel reportatge 'Uralita: la rebel·lió dels oblidats', publicat a la revista 'El Temps'. |
La candidata del PSC a les eleccions generals, Carme Chacón, ha defensat a Tarragona la construcció del Centre Recreatiu Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, on s'ubicarà el macrocomplex turístic de BCN World, i ha criticat que JxSí "s'agenolli" davant de la CUP per frenar-lo a canvi d'un pacte d'investidura i de govern.
"Ja n'hi ha prou d'empobrir aquest país.
Es tracta d'un projecte que crearà milers d'ocupacions", ha dit aquest dissabte en un míting davant de mig miler de persones amb el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; el candidat del PSC per Tarragona, Joan Ruiz, i l'alcalde del municipi, Josep Fèlix Ballesteros.
Ha demanat el vot als tarragonins per "impedir" que es paralitzi BCN World, i per aconseguir dos grans objectius a la província: els Jocs del Mediterrani i el Corredor del Mediterrani.
Sobre els Jocs del Mediterrani ha dit que un govern del PSOE asseguraria el seu bon finançament, cosa que permetria a Tarragona "tenir un nom en el món" i a la resta d'Espanya beneficiar-se d'aquesta iniciativa.
En relació amb el Corredor del Mediterrani, ha assegurat que significa un avanç social i econòmic per a la zona, així com "la creació de llocs de treball dignes, capital humà i tecnològic i un bon model social, al contrari del que promou el PP".
Ha acusat el PP d'intentar guanyar vots "a costa de la catalanofòbia" i d'impulsar polítiques contra Catalunya, especialment pel recurs contra l'Estatut.
També ha criticat que defensi el Pla Hidrològic Nacional, una defensa a la qual s'ha sumat C's i que, segons ella, també defensa CDC, i ha dit als tres partits: "No hi haurà Pla Hidrològic amb el PSOE i Pedro Sánchez governant.
Només nosaltres podem frenar-lo".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
6204 missatges al fòrum i 94 comentaris.
ha escrit un nou missatge al fil Els MENA treballant a l'hosteleria?
No, home, això m'ho fa ta mare.
ha escrit un nou missatge al fil El 43,7% dels catalans no té religió, i només un 11% es consideren catòlics practicants.
L'europea i la catalana, sense menystenir altres aspectos culturals que el pas del temps va afegint a cada cultura local, sempre que la respecti i no en suposi un canvi radical.
Prova-ho amb la mà, com fan els teus amics musulmans.
El flamenc i els toros no són cultura catalana.
Una altra cosa serien els correbous.
Això és un fet que es dóna arreu d'Europa i del món.
Ara bé: la cultura catalan i europeia continuarà sent d'arrel cristiana.
I parlo de cultura, que no té res amb anar a missas diumenge al matí. |
El sistema fiscal juga un paper fonamental en les economies modernes.
El 2009, els impostos representaven a Espanya el 30% del PIB i més del 60% dels ingressos públics.
Aquest pes econòmic fa que tingui importants repercussions sobre els ciutadans, que són els que, finalment, acaben suportant els impostos.
El context econòmic i social ha canviat de manera substancial en els últims quatre anys.
Estem immersos en una profunda crisi i en un món cada vegada més globalitzat, la qual cosa comporta la necessitat d'una revisió de l'actual sistema fiscal.
Reformar-lo pot no ser fàcil ni popular a curt termini, però de vegades s'han de prendre mesures difícils perquè són les que a llarg termini poden generar guanys de benestar al conjunt de la societat.
A Espanya urgeix una reforma fiscal àmplia i profunda que persegueixi tres grans objectius.
El primer és augmentar els ingressos, ja que per pal·liar l'actual dèficit públic no n'hi ha prou retallant la despesa, també caldrà augmentar els impostos.
El segon és no impedir la reactivació econòmica i afavorir la competitivitat a fi de poder reduir el nombre d'aturats.
I el tercer és garantir un repartiment just de la càrrega fiscal entre els ciutadans.
Aquests objectius, però, sovint entren en contradicció.
Per exemple, un sistema fiscal molt progressiu pot reduir el creixement econòmic i viceversa.
Arribar a un equilibri entre ells no és fàcil però tampoc és impossible.
El que cal és fixar bé les metes que es pretenen assolir, dissenyar l'estructura del sistema fiscal que millor permeti assolir-les, analitzar els costos i beneficis de les reformes proposades i, finalment, avaluar com es distribueixen els guanys i els costos entre els ciutadans.
Un aspecte bàsic per dur a terme una reforma fiscal és que ha de tenir en compte la globalitat del sistema, perquè no tots els impostos són adequats per aconseguir tots els objectius.
És a dir, un únic impost no pot perseguir a la vegada promoure l'equitat, la inversió productiva i la millora mediambiental.
Això comporta la necessitat d'establir una estructura impositiva diversificada, calibrar el pes específic que es dóna a cada impost, dissenyar-los de manera que cadascun pugui assolir l'objectiu fixat i analitzar de manera global les conseqüències tant a curt com a llarg termini.
A Espanya, per contra, estem assistint en les últimes setmanes a un bombardeig de piulades fiscals de caràcter improvisat, poc rigoroses i molt poc serioses.
Ja sabem que estem en campanya electoral, però això no ha de ser una excusa per tractar el sistema fiscal de manera frívola.
Un exemple de tot plegat és la recuperació de l'impost sobre el patrimoni.
Un impost que s'havia eliminat per obsolet, perquè tècnicament té greus problemes i perquè és fàcilment eludible.
El candidat Rubalcaba proposa augmentar els impostos sobre tabac i alcohol per finançar la despesa sanitària, però les darreres pujades d'aquests impostos van reduir la recaptació, perquè els ciutadans van reaccionar disminuint el consum o desviant-lo cap a marques més barates.
El Partit Popular no concreta res, només porta al seu programa electoral una proposta tan ambigua com que rebaixarà impostos i el govern de la Generalitat va anunciar un impost per a les grans fortunes.
Al Regne Unit, en canvi, l'Institut d'Estudis Fiscals acaba de publicar un informe realitzat per experts de primer nivell, dirigits pel professor i premi Nobel James Mirrlees, en què s'identifiquen les característiques que hauria de tenir un bon sistema fiscal per a qualsevol economia oberta i desenvolupada, avalua en quina mesura el sistema fiscal del Regne Unit s'hi apropa i fa tota una sèrie de recomanacions per encaminar l'actual sistema fiscal britànic cap al sistema ideal.
Es tracta d'un treball profund i rigorós, que parteix d'uns objectius clars de progressivitat i neutralitat i estableix un full de ruta coherent que engloba la totalitat del sistema fiscal.
L'informe proposa un conjunt de mesures innovadores, arriscades i modernes.
En el cas de l'IVA, per exemple, recomana reduir el nombre de productes i serveis gravats a tipus reduïts i, a la vegada, introduir un impost equivalent que gravi els serveis financers, que actualment estan exempts.
En l'impost sobre societats i en l'impost sobre la renda, per no desincentivar l'estalvi ni la inversió, respectivament, proposa gravar només la rendibilitat que superi una determinada taxa considerada normal.
Pel que fa als impostos mediambientals recomana substituir part dels impostos sobre els carburants per taxes que gravin la congestió, atès que és la congestió la que causa efectes negatius a la societat.
Pel que fa a l'impost sobre la renda estableix un impost progressiu amb pocs trams, una única i potent deducció per a les persones amb baix nivell de renda i que totes les rendes (treball, capital, empresarials, etc.) estiguin gravades amb la mateixa estructura tarifària.
Són mesures en què es pot estar d'acord o no, però almenys hi ha una proposta i un full de ruta coherent, a diferència d'Espanya, on sembla que regna la improvisació, el populisme i les mesures aïllades i inconnexes.
Propostes que reflecteixen una situació d'inestabilitat i poca credibilitat que pot acabar afectant, de manera negativa, la seguretat jurídica i la imatge internacional del país.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El comitè d'empresa de Seat ha qüestionat que l'excedent de plantilla a causa de a la baixada de la demanda sigui de 571 treballadors diaris, com preveu l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) de suspensió temporal que ha presentat la direcció de l'automobilística per després d'estiu.
El president del comitè d'empresa de Seat, Matías Carnero, ha explicat a Europa Press que aquest dijous ha tingut lloc la primera reunió del període de negociacions de l'ERO, en què els sindicats han posat en dubte els càlculs de sobrants fets per la direcció i han demanat reduir el nombre d'afectats.
"Veient la realitat de la fàbrica, no creiem que el sobrant diari sigui el que planteja la direcció; és molt difícil entendre un sobrant de 500 persones", ha assenyalat Carnero, que ha assegurat que els sindicats intentaran minimitzar l'afectació.
Entre les mesures proposades per la part social, figura la possibilitat de reduir el nombre de suspensions entre la plantilla amb els treballadors d'Empreses de Treball Temporal (ETT), que equivalen a 110 treballadors de vuit hores.
Fonts de la companyia han explicat que la reunió d'aquest dijous ha servit per tenir una primera presa de contacte, i que durant el període de negociacions pot variar el nombre d'afectats.
També han assenyalat que es podrà negociar el pla social i, entre d'altres mesures, es pot limitar l'afectació de l'ERO a certs col·lectius, com els més grans de determinada edat, el que caldrà concretar.
La companyia ha justificat l'ERO, presentat dilluns, per la necessitat d'ajustar la producció a la situació dels mercats i garantir el manteniment de tota la plantilla de la filial espanyola del grup Volkswagen.
L'expedient preveu la suspensió de fins a 571 contractes diaris de manera rotatòria entre setembre i desembre --357 diaris el setembre, 442 en octubre, 526 el novembre i 571 el desembre-- en totes les línies de Martorell (Barcelona) i de la Zona Franca, el que afecta a 9.239 treballadors, segons fonts sindicals.
Alhora, la direcció ha decidit eliminar a final d'any un dels tres torns de la línia tres --que utilitza a 2.800 persones-- a causa del cessi des de dilluns de la producció del model Exeo, de manera que fabricarà només l'Audi Q3, el que provocarà la suspensió de la producció durant 16 dies entre setembre i desembre.
La supressió d'aquest torn es compensarà amb la creació d'un tercer en la línia dos --la que fabrica el León i l'Altea i utilitza a 3.800 persones--, però la companyia preveu que el nou torn comenci a mig gas, el que suposarà 35 dies de no producció durant 2014.
Per a la línia u, la que acobla l'Ibiza, la direcció de l'automobilística no preveu canvis l'any que ve, i mantindrà els dos torns actuals, després d'eliminar-ne un aquest any.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta és la pàgina de Bella Cala Restaurant.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de L'Ametlla de Mar. |
Obra: Barquejant Autor: Gratacòs i Massanella, Enric |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Balsares (Alicante).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Balsares per organitzar la teva escapada rural. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
La setmana que ve també tindrà un ambient més hivernal i fins i tot algunes pluges
Albada a la badia del Fangar, al delta de l'Ebre / AGUSTÍ DESCARREGA
En general aquest diumenge ha començat amb temperatures una mica més altes que ahir, però hi ha algunes excepcions.
A la Catalunya Central i en algunes comarques de Girona l'obertura de clarianes ha permès que aquesta nit fos clarament més freda que l'anterior.
El pas de sistemes frontals fa que el fred sigui ben viu a les cotes altes del Pirineu, i només a les valls com ha passat en molts moments de l'hivern.
Entre les temperatures mínimes d'avui, destaquen (en oC):
Avui el dia ha començat amb més sol que ahir, però a la tarda el pas d'un front farà arribar molts núvols prims.
El cel fins i tot quedarà bastant tapat al Pirineu i Prepirineu, però no hi haurà pluges ni nevades.
Un factor a tenir en compte per gaudir del dia a l'aire lliure serà el vent: aquest matí gairebé no bufarà enlloc, però a la tarda es deixarà sentir amb cops de 30 o 40 km/h en moltes punts de la costa, sobretot al sud de la Costa Brava.
Aquest migdia les temperatures seran més altes que les d'ahir, però a la tarda el vent farà revifar la sensació de fred.
Aquest vent de garbí portarà aire més càlid, i demà l'ambient tornarà a ser força primaveral amb màximes que superaran els 20 graus en algunes comarques.
Aquest tast de primavera no serà tan clar com el del cap de setmana passat, però aquest dilluns l'ambient tornarà a ser càlid per a l'època.
Diferència prevista entre la temperatura màxima d'avui i la de demà
Durant la setmana hi haurà molts canvis de temperatura.
Dimarts el termòmetre ja recularà a la meitat est, i en algunes comarques de Girona i del Pirineu dimecres la temperatura arribarà a ser 4 o 5 graus més baixa que avui.
En canvi, divendres el termòmetre ja haurà tornat a pujar clarament.
Tot i aquest ambient més hivernal del centre de la setmana, en general el tram central del febrer passarà sense que el fred sigui destacable.
Diferència prevista entre la temperatura màxima d'avui i la de dimecres
Pel que fa a l'estat del cel, el canvi de temps més important de la setmana arribarà dimecres.
Demà els núvols seran escassos, dimarts a partir del migdia el cel s'anirà carregant, i dimecres fins i tot hi haurà pluges febles en moltes comarques.
Les precipitacions afectaran sobretot el Pirineu i les comarques de Girona, però també es podrien escapar gotes en altres indrets.
La cota de neu es mourà entre els 1.500 i els 2.000 metres.
En comarques com el Ripollès, la Garrotxa, el Gironès o Osona aquesta tongada de precipitacions podria arribar a deixar més de 10 l/m2.
Després d'això no hi ha indicis de més pluja de cara a la segona part de la setmana.
Acumulacions de precipitació previstes per a dimecres
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La dona degollada ahir al Prat de Llobregat (Barcelona) a mans de la seva parella havia anat a les urgències de l'Hospital Universitari de Bellvitge el 24 de juny per una possible agressió domèstica, segons han confirmat a aquest diari fonts d'Elna Advocades, despatx del qual era clienta la víctima.
Bellvitge, no obstant, no va avisar els jutjats (malgrat que és la seva obligació) que es tractava d'un possible cas de violència masclista.
La Conselleria de Salut ha obert un expedient informatiu per aclarir aquest cas.
Un dia després, el 25 de juny, la dona va tornar a urgències i els metges li van diagnosticar una fractura de costella, però tampoc ningú va donar cap avís.
«L'informe mèdic per agressió no va arribar mai», denuncien aquestes fonts.
A preguntes d'aquest diari, l'Hospital de Bellvitge no ha confirmat ni desmentit aquesta informació.
El cadàver de Yúlia S., de 36 anys i amb tres fills menors, va ser trobat dilluns 2 de desembre al matí en un domicili del carrer Barcelona del Prat.
Havia sigut assassinada amb una arma blanca per la seva parella, que hores després es va entregar als Mossos d'Esquadra, tot i que ell ja estava sent buscat com a presumpte agressor.
Malgrat que la dona no havia presentat cap denúncia per maltractament, sí que rebia atenció jurídica i psicològica des de l'estiu per part del Servei municipal d'Informació i Atenció a les Dones.
En cas de confirmar-se oficialment la naturalesa masclista d'aquest crim, Yúlia S. seria la novena víctima de violència masclista a Catalunya des de començament d'any.
A Espanya, seria l'assassinat número 53 de dones per les seves parelles o exparelles aquest 2019 a Espanya i la número 1.029 des que es va començar a elaborar l'estadística el 2003. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
En un dels missatges comparen Carles Puigdemont amb un violador · Una magistrada acusa Alemanya de voler imposar 'la seva jurisprudència sobre la violència'
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Laments i ràbia entre els jutges de l'estat espanyol per la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de no extradir el president Carles Puigdemont.
Noves revelacions de l'escàndol del xat de la judicatura –d' Eldiario.es i Elmon.cat – mostren el desacord dels magistrats amb les decisions de la justícia europea i la gestió de les euroordres. lamenten que la justícia alemanya tracti l'estat espanyol com si es fos un país 'bananer' i alguns proposen de venjar-se'n reclamant informació sobre el compliment de drets humans per part dels funcionaris alemanys, 'tenint en compte la seva història'.
Al xat, un magistrat arriba a comparar els delictes que, segons ell, ha comès Puigdemont amb una violació.
Després de la primera negativa d'Alemanya a la rebel·lió (5 d'abril), un magistrat que exerceix al Principat obre un debat al xat: 'Seria interessant de saber què dirien els alemanys si fos a l'inrevés, és a dir, que un tribunal espanyol hagués pres el mateix acord que l'audiència territorial alemanya en un afer similar.'
En un dels missatges de resposta, una magistrada d'Andalusia s'exclama que els alemanys vulguin 'imposar la seva jurisprudència sobre la violència' i no la pas correspondència de les figures jurídiques de tots dos estats.
La majoria dels magistrats consideren que és un error que Alemanya no hagi extradit el president.
En un altre missatge, hom es lamenta que els alemanys no considerin la 'violència' del procés amb 'prou entitat per a justificar el delicte d'alta traïció'.
'Si la violència colpista és capaç de doblegar el poder legítim és que ha triomfat la rebel·lió i en aquest context em sembla que serà una mica difícil de jutjar els rebels...
Aquí hi ha alguna cosa que fa mal a la raó', s'exclama l'autor del mateix correu.
Una jutgessa de Múrcia i un magistrat també retreuen que Alemanya demanés informes sobre l'estats de les presons a l'estat espanyol i algunes 'parides més'.
I tots dos s'uneixen a la crítica general per la decisió de deixar Puigdemont en llibertat.
La bufetada judicial alemanya és el fet més comentat durant aquells dies.
'El problema simplement és que el delicte és tipificat de manera diferent a Alemanya i a Espanya, amb la qual cosa no concorre la doble tipificació', diu un magistrat.
I ho il·lustra així: 'És com si, per exemple, en un delicte de violació no s'hagués introduït el penis sinó un objecte a la vagina de la violada.'
I encara continua: 'Però això no significa que l'abusador sexual no sigui un fill de puta –malgrat que no pugui ser extradit– ni que hagi trencat el sistema'.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Boris Johnson ja ha estat investit nou primer ministre del Regne Unit en substitució de Theresa May, que s'ha acomiadat del càrrec.
Qui va ser ministre d'Exteriors amb May ha estat nomenat, com obliga la tradició, per la reina Elisabet II en una audiència breu al Palau de Buckingham, on ha rebut el reconeixement oficial.
La reina li ha encarregat formar govern.
Tot seguit, Johnson s'ha desplaçat a la residència oficial del 10 de Downing Street, on ha fet la seva primera compareixença com a "premier".
Ha abordat el tema principal que l'ocupa prometent que el 31 d'octubre el Brexit es materialitzarà:
"Complirem les repetides promeses del Parlament fetes a la gent de marxar de la Unió Europea el 31 d'octubre, sense peròs ni condicions."
🔴 ÚLTIMA HORA | "Els catastrofistes i els pessimistes s'equivocaran una altra vegada" diu Boris Johnson en el seu primer discurs a Downing Street.
Promet fer el Brexit el 31 d'octubre, un nou i millor acord amb la UE i estar preparat per a una sortida no pactada. pic.twitter.com/yOftCJR6zl
Johnson ha reiterat que aconseguirà un "nou acord, un acord millor", tot i que la Unió Europea li ha repetit en diverses ocasions que el text acordat és l'únic possible, encara que el Parlament britànic ja l'ha rebutjat tres vegades.
Això va ser, precisament, el que va provocar la dimissió de Theresa May.
El nou primer ministre, però, també ha dit que la possibilitat que el Regne Unit abandoni la Unió Europea sense pacte és "remota".
També ha parlat sobre el seu desig "de crear una nova relació amb els amics europeus, més propera i més eficaç".
Amb el mateix to cordial, Johnson ha promès aconseguir que els britànics estiguin més units, en referència a Irlanda del Nord:
"Soc el primer ministre de tot el Regne Unit."
Johnson també ha tingut paraules per als crítics, que li han dedicat un autobús on l'acusen de "mentider":
"Compareixo davant vostre per dir-vos, poble britànic, que els crítics s'equivoquen.
Els dubtosos, els fatalistes, els tristos, s'equivocaran un cop més.
La gent que aposti contra la Gran Bretanya perdrà la camisa, perquè la confiança en la nostra democràcia serà restaurada."
Autobús dels opositors a Boris Johnson (Reuters)
Boris Johnson ja ha començat a nomenar els seus ministres.
Dominic Raab serà el ministre d'Exteriors, en substitució de Jeremy Hunt, que va rivalitzar amb Johnson a les primàries del Partit Conservador i va ser desbancat.
Raab també va ser aspirant a succeir a Theresa May, però va quedar eliminat a la segona votació.
Va ser ministre del Brexit l'any passat i se'l considera de l'ala més euroescèptica dels "tories".
Altres titulars ja anunciats són Sajid Javid, ministre del Tresor; Stephen Barclay, ministre del Brexit; Ben Wallace, ministre de Defensa; Michael Gove, ministre de Gabinet; Elizabeth Truss, ministra de Comerç Internacional, o Matt Hancock, ministre de Sanitat i Serveis Socials.
Un dels nomenaments més polèmics ha estat el de Priti Patel com a ministra de l'Interior.
És una defensora de la línia dura del Brexit i partidària, entre altres coses, de la reintroducció de la pena de mort.
De fet, va ser expulsada del govern de Theresa May per reunir-se amb polítics israelians sense el seu permís.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
L' Antoni em proposa que tornem a jugar a això dels memes.
Ho entomo amb gratitud perquè avui m'havia quedat sense "motiu" i amenaçava a estirar d'alguna batalla, perduda o no.
En tot cas, el llibre que en aquests moments reposa al costat del llum de la tauleta, apilat amb d'altres -sóc un desastre per acabar un llibre i començar-ne un altre- és Sueño profundo de l'escriptora japonesa Banana Yoshimoto.
Tres contes llargs que parlen de manera lleugera de coses importants.
En espanyol s'han editat quatre novel·les més, totes a Tusquets.
El llibre va ser un bonic regal d'aniversari de tres dames que m'estimen massa.
Passo a transcriure'n el segon paràgraf de la pàgina 139 tal i com manen les regles.
Pertany al tercer conte Una experiencia i fa així:
Passo el relleu al Biel, al Toni, a la Sílvia, a la Victòria i a la Roser
El terme municipal de Torrelavit acull els cellers Jean Leon.
Curiós personatge aquest santanderí que, abans de dedicar-se als vins, va anar a fer les amèriques.
L'atzar el plantificà en l'òrbita de Frank Sinatra.
Va saber envoltar-se de tot d'estrelles de Hollywod.
Amb James Dean aixecaren el famós restaurant "La Scala", refugi de nombrosos actors i un dels quarters generals de la llegendària Rat Pack (Sinatra, Dean Martin i Sammy Davies Jr.) així com proveïdor habitual dels àpats presidencials de JFK o de Ronald Reagan.
Després de quedar gratament instruïts amb la mateixa bondat que gasta en tot el què fa l'O., ens endinsem en Chardonays, Merlots i Cavernets.
Dels vermells de les roselles a les cireres madures.
Grills de taronja en aquest altre.
Llàgrimes que llisquen amoroses per les parets de les copes.
Pebrot verd a la boca, picants, estringents; formatge en darrer terme.
La fusta als narius, el cuir, la maduixa i prendre aire amb la boca per percebre'n els retronasals.
Tot és delícia als sentits, oberts d'anyades, ubèrrims de dies tancats dins els roures ara fets bots.
El dia s'ha aixecat mandrós pel bon temps, però al despertar de papil·les, a l'albada de les sentors, al deixondiment de tonalitats, un solet rutilant s'apunta al desvetllament.
Hi ha un capvespre mandrós que no es deixarà ser nit.
Una estela de bonança quan el dia, tot just a punt de tancar la persiana, declina amb soroll de cadires a la fresca.
Una estela que deixà el vaixell amb el qual Jean Leon va voler passar els darrers dies que li quedaven.
Un vi amb cos, amb personalitat, sens dubte, destapat a tenor dels vents, a coberta.
Remogut pel mar, allunyat de les varietats nobles de raïm que va introduir al Penedès, els pòsits van poder amb ell.
Va viure tant com va voler i més, es veu.
Els nostres, de pòsits, reposen als culs de les ampolles.
Amb el cap enterbolit, no sabem si de paisatge pastoral o de raïm fet nèctar de Bacus, comencem a passar serpentejant una carretera flanquejada de petites mans de bèsties enterrades amb botons de verd a les puntes dels dits.
Tot i que la vida m'ho ha demostrat deu, cent, mil vegades, encara somric sorneguer davant la materialització d'un nou exemple de la dita: allò de que la realitat sempre supera totes les ficcions.
La meva admiració i homenatge per endavant als companys del País Valencià que aquest matí han aguantat estoicament l'aigua a la Carrasqueta per defensar allò que és seu, allò que és nostre.
Vosaltres si que sou herois i no pas aquests homenets musculats amb pijames de coloraines que aquests dies hem pogut veure al Saló del còmic!
I és que no puc passar per alt l' anècdota, explicada a Vilaweb.
Un d'aquells contrasentits que per la seva humanitat, encara que a institucions com la Guàrdia Civil ben poques vegades gaudeixin d'aquest privilegi que ara els llego, fa entendrir fins al més de la ceba de tots.
Imagineu-vos la cara de l'Eliseu Climent en pujar al cotxe dels picolos de torn, probablement fastiguejats per haver de moure's de la Casa Cuartel amb aquest temps, quan un d'ells, fent gala de tot el seu potencial d'enteniment, ha comprès què significaria l'execució total d'allò que estaven ordenats a fer complir.
No sabem si l'agent de la benemèrita, atenallat per la munió d'incerteses que de mica en mica se li anaven imposant, ha optat per no oposar resistència i deixar per més endavant posar més ímpetu en la seva feina repressora de cada dia.
Paga molt la pena imaginar-nos l'esforçat complidor de la llei, l'aguerrit membre del cos, descomponent-se, marcint-se, esporuguint-se sabent que els dilluns i dimarts, després de sopar, ja mai més podria asseure's al sofà i saber si el Joan i l'Svetlana acabarien enrotllant-se, si la Isona tornaria amb el Martí o com portarà el David que el Biel li hagi dit pare!
Sovint penso que això d'haver de basar moltes de les nostres raons de ser com a nació, com a país, en la teoria més que no pas en la pràctica, ens fa ser deixats en alguns aspectes.
Hi ha figures literàries que malgrat gaudir d'una reputació a prova de bombes, de ser acceptats com a exemples paradigmàtics a seguir, alhora de voler endinsar-nos en la seva obra, ens adonem que tot el què hi ha sobre aquest autor són edicions antigues, llibrets descatalogats, esgrogueïments al fons del tot dels prestatges bibliotecaris de la nostra memòria literària.
En circumstàncies normals aquests autors haurien de gaudir periòdicament d'edicions renovades, d'estudis crítics, de mil i una revisions; en definitiva, d'una actualització diligent.
Amb tot, de tant en tant, a aquesta deixadesa que a vegades es transforma en tendenciosa opció d'ostracisme -Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig, Maria-Aurèlia Campmany, Joan Oliver, per dir uns quants noms, ocupen el lloc que veritablement els pertoca?- es veu desarticulada amb excepcions estel·lars com és ara el recull de l'obra completa en vers i prosa de Joan Salvat-Papasseit.
A cura de la Carme Arenas, l'edició feta per la gent de Cerccle de Lectors/Galaxia Gutemberg és un bell exercici de recuperació d'un dels autors fonamentals de la nostra literatura.
Antologat, recitat, sempre en boca de tothom, han hagut de passar una colla d'anys perquè pogués ser llegit mirant de fit a fit les altres patums literàries.
Per fi el tenim a l'abast de tot aquell que vulgui llegir-lo amb consideració de mestre, que és com s'ha de llegir Salvat-Papasseit.
Sí, Carme, li devíem a en Salvat i ens ho devíem a tots nosaltres.
Esperem entre reixes l'alliberament.
Refusem capellans i darrers àpats segurs de passar per màrtirs veritables.
Ens nafrem la pell amb cilicis i deixuplines.
Acordem planys, malastrugances, horribles calamitats que portem a l'esquena en processó eterna.
I sempre hi ha algú que ens atura al carrer i ens ofereix, per un preu mòdic, fer-nos amb els seus de problemes: reals, tangibles, que fan posar els pèls de punta per la seva falta de literatura; per la seva ferum de realitat.
Dormim malament, però passem de llarg.
M'emociona entrar al bloc dels companys d' Ací estem i veure la gran quantitat d'entitats, organitzacions i persones que s'han adherit a la campanya engegada.
Aquesta nit, al punt de les dotze, a tot el País Valencià i a molts altres llocs d'arreu dels Països Catalans, es commemoraran els tres segles de la pèrdua d'Almansa.
Una senzilla llum al lloc més enlairat ens guiarà de nou per trenar l'estima d'ésser encara el poble que camina plegat de Salzes a Guardamar, de Fraga a Maó.
Aquesta nit, una munió d'alimares lluiran contra la desmemòria i contra la recondenada voluntat de voler-nos abocar a l'extinció.
Aquesta nit un fotimer de llums il·luminaran els rostres d'aquells que no es resisteixen a oblidar d'on venim per saber on anem.
Aquesta nit els estels baixaran al meu poble i parlaran en la meva llengua.
I ho explicarem als que tot just aprenen a caminar, i ho explicarem als qui ja no ens poden abraçar en aquest ball de llum.
Aquesta nit cridaré en silenci encenent al meu cor la flama de la fraternitat més senzilla i em recordaré d'aquells que em van ensenyar que habitar aquesta terra vol dir participar de renúncies, caminar entre esvorancs, però també admetre que el senders sempre, sempre menen a alguna banda.
Aquesta nit, abans tots aquestes estels tornin a ocupar el lloc els pertoca, dalt la volta enfosquida pel sutge dels qui no entenen que som perquè molts, milions, d'altres van ser per nosaltres molt abans, els diré a cau d'orella que no oblidin mai que ací estem i ens hi estarem molt de temps encara fins que no siguem lliures del tot.
Recórrer l? ample imperi del sentit
en la pell tan fràgil d? un rafal d? ombres.
A ran de sostre no ens hi cap la nit,
nocturn ribot que fa encenalls els rostres.
d? un mar encès a glopades de flama.
l? astre cobejat quan la llum ens venci.
fressats els camins d? aquest far bastit.
Fronteres i murs, s? hauran destruït
amb el clam que aquest bell desori ablama,
dels mots que ens deien:?l? amor, és la trampa?.
Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d? amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
des de la intensitat d? una mirada
Mira?m als ulls sense por dels espills
que et mostraran el solc per altres mars.
Un jorn l? abandonàrem, era vella?
Ens envaí nostàlgia d? altres mars,
ens atrapà el vertigen de tempestes.
Sentim dels ports, encara, els drings dels gots
Mira?m als ulls, veuràs la placidesa
d? aquest retorn al port de la bonança.
Ara refem amb gest molt clar i precís
els vells contorns d? aquesta lluna nova,
que sobre el mar dibuixa finament
el punt exacte on vam deixar la barca.
Rep les actualitzacions del bloc al teu correu. |
Aquest Rectorat ha atès el que disposen l'article 54 bis de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats (LOU), en la redacció realitzada per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la LOU, l'article 9 del Decret 104/2002, de 2 d'agost, pel qual es regula el règim jurídic i retributiu del personal docent i investigador contractat de la Universitat de les Illes Balears, i el que preveu l'article 103 dels Estatuts d'aquesta universitat en vista de la proposta del Consell de Direcció —feta a petició del Departament de Biologia.
En conseqüència, fent ús de les atribucions que em confereixen l'article 20.1 de la LOU i l'article 30.1.j) dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, resolc de nomenar professor emèrit d'aquesta universitat el senyor Eduard Petitpierre Vall, amb els drets i deures que li atorga la normativa vigent, amb efectes des del dia 1 d'octubre de 2010.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Vicerector de Professorat i Innovació Pedagògica, Sr. |
Amb la finalitat de millorar la qualitat dels projectes i de les activitats s'ha el·laborat la taula següent, on s'indicarà:
Activitats afectades: s'indiquen els grups d'activitats o instal·lacions als que afecta la normativa.
Resum I i II: s'indicará a què afecta, així com, si la normativa en concret regula un procediment d'inici d'activitat o d'instal·lació que es tengui que considerar com una autorització sectorial abans de l'inici i exercici de l'activitat, del permís de funcionament o abans del procediment administratiu de l'activitat.
També s'indicarà si regula qüestions tècniques (obres, instal·lacions o similars) que s'hagin de tenir en compte a l'hora d'elaborar el projecte.
Norma: és el títol de la norma.
Publicació: indica si està publicada en el BOE o en el BOIB, així com la data de publicació.
Direcció General d'Emergències i Interior: C/ de Francesc Salvà i Pizà, s/n (es Pinaret) - 07141 Es Pont d'Inca (Marratxí) |
Dues noies de 21 anys van resultar ferides de gravetat ahir al migdia a conseqüència d'una caiguda que van tenir mentre practicaven senderisme al terme municipal de Lladorre.
El Parc Natural de l'Alt Pirineu i el d'Arieja participen en una trobada conjunta
Els tècnics de la reserva nacional de caça de l'Alt Pallars i del parc natural regional d'Arieja (Occitània) han observat i captat imatges de cries de cabra salvatge (Capra pyrenaica) a Lladorre.
Es registra la temperatura més baixa en un mes de juliol des del 2002
L'equip de seguiment de l'ós bru al Pirineu ha obtingut imatges d'una óssa i dels seus dos cadells passejant pel Parc Natural de l'Alt Pirineu, dins del terme de Lladorre (Pallars Sobirà)
L'estació d'alta muntanya de Tavascan tancarà diumenge amb gairebé 9.000 forfets emesos i 15.000 visitants.
A aquestes xifres hi han ajudat unes nevades copioses, però no excessives, que han permès...
Informa del grau de perill dels diversos itineraris de muntanya i s'actualitza segons l'estat de la neu
El complex de la central hidroelèctrica de Tavascan té un dels salts més importants d'Europa
La Xatic posa a disposició dels visitants més de 2.000 activitats en museus, empreses i centres d'interpretació del país
L'equip de seguiment dels óssos bruns al Pirineu ha pogut enregistrar aquests dies imatges d'una femella amb tres cadells nascuts l'any 2015.
Les gravacions, fetes els dies 8, 11 i 12 de gener al terme...
Aquests dies s'han pogut gravar imatges d'aquests mamífers buscant menjar |
De conformitat amb l'article 10 de la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de " Servicios de la Sociedad de la Información y Comercio Electrónico (LSSI) ", posem al seu coneixement la següent informació:
MUSEU DE REUS, és el titular del portal Web museudereus.cat, que actua exclusivament com a gestora dels continguts del present portal Web, domiciliada a: Plaça del Mercadal, 1 - 43201 REUS, NIF P4312500D, és l'encarregada de la gestió i funcionament del lloc Web esmentat anteriorment.
Si vol contactar amb nosaltres, pot fer-ho mitjançant correu postal a l'adreça esmentada al paràgraf anterior, o be a través del correu electrònic a [EMAIL].
La utilització del Lloc Web atribueix la condició d'Usuari, i implica l'acceptació plena i sense reserves de totes i cadascuna de les disposicions incloses en aquest Avís Legal, en la versió publicada per MUSEU DE REUS, en el mateix moment en què l'Usuari accedeixi a la Web.
En conseqüència, l'Usuari ha de llegir atentament el present Avís Legal en cadascuna de les ocasions en què es proposi utilitzar la Web, ja que pot sofrir modificacions.+
INFORMACIÓ SOBRE ELS VINCLES "LINKS"
MUSEU DE REUS no es fa responsable de les webs no pròpies o de tercers, a les quals es pot accedir mitjançant vincles " links " o de qualsevol contingut posat a disposició per tercers.
Qualsevol ús d'un vincle o accés a una Web no pròpia és realitzat per voluntat i risc exclusiu de l'usuari i MUSEU DE REUS no recomana ni garanteix cap informació obtinguda a través d'un vincle aliè a la Web de museudereus.cat, ni es responsabilitza de cap pèrdua, reclamació o perjudici derivada de l'ús o mal ús d'un vincle, o de la informació obtinguda a través d'ell, incloent altres vincles o webs, de la interrupció en el servei o en l'accés, o de l'intent d'us o mal ús d'un vincle, tant en connectar al Lloc Web museudereus.cat com al accedir a la informació d'altres webs des del mateix Lloc Web.
RENÚNCIA I LIMITACIÓ DE LA RESPONSABILITAT
La informació i serveis inclosos o disponibles a través de les pàgines Web poden incloure incorreccions o errors tipogràfics.
De forma periòdica s'incorporen canvis a la informació continguda.
MUSEU DE REUS pot introduir en qualsevol moment millores i/o canvis en els serveis o continguts.
També s'adverteix que els continguts d'aquesta Web, tenen la finalitat d'informar i mantenir el contacte amb vostè, enviar-li informació dels nostres serveis, segons el previst en el present avís legal i la resta de textos legals del present Lloc Web.
INFORMACIÓ SOBRE L'EXEMPCIÓ DE TOTA RESPONSABILITAT DERIVADA D'UNA FALLADA TÈCNICA I DE CONTINGUT
MUSEU DE REUS declina qualsevol responsabilitat en cas que existeixin interrupcions o un mal funcionament dels serveis o continguts oferts en Internet, qualsevol que sigui la seva causa.
Així mateix, MUSEU DE REUS no es fa responsable per caigudes de la xarxa, pèrdues de negoci a conseqüència d'aquestes caigudes, suspensions temporals del fluid elèctric o qualsevol altre tipus.
MUSEU DE REUS no declara ni garanteix que els serveis o continguts no siguin interromputs o que estiguin lliures d'errors, que els defectes siguin corregits, o que el servei o el servidor que ho posa a disposició estiguin lliures de virus o altres components nocius, sense perjudici que MUSEU DE REUS realitza els seus millors esforços a evitar aquest tipus d'incidents.
En cas que l'Usuari prengués determinades decisions o realitzés accions amb base a la informació inclosa en qualsevol dels "websites", es recomana la comprovació de la informació rebuda amb altres fonts.
INFORMACIÓ RELATIVA A LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL |
Als barris de Sants-Montjuïc, 38 equipaments municipals romanen sense activitat, en principi fins al 27 de març, per contenir el contagi del coronavirus.
L'Ajuntament de Barcelona ha decidit tancar de manera preventiva més de 400 equipaments municipals de serveis no essencials amb l'objectiu de limitar la progressió de la Covid-19: centres cívics, casals de barri, instal·lacions esportives, espais joves, biblioteques, casals infantils i ludoteques, escoles de música i conservatori....
Als barris de Sants-Montjuïc són 38 els equipaments de districte els que romandran sense activitat, en principi, fins al 27 de març.
Sants, Hostafrancs, la Bordeta i la Font de la Guatlla
• Centre Cívic Cotxeres de Sants
• Punt Multimèdia FAB Casa del Mig
• Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) de la Marina
• Casal de Gent Gran Sant Cristòfol
• Servei de dinamització d'infància i adolescència "Imagina't"
• Espai Bàrkeno (Barcelona Activa)
Els diferents tancaments de serveis no essencials s'han decidit en consens amb l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i les autoritats sanitàries, després que ahir ja s'anunciés el tancament dels 58 casals de gent gran que hi ha a la ciutat de Barcelona i el reforç del Servei Municipal de Teleassistència amb trucades proactives a les 100.000 persones usuàries per tal de transmetre recomanacions i consells d'autoprotecció, que passen principalment per evitar aglomeracions en espais tancats.
Seguint les directrius de la Generalitat de Catalunya, les escoles bressol, els museus i arxius municipals, els centres d'art, els centres cívics i les biblioteques tanquen des d'aquest divendres 13 i la resta d'equipaments municipals, des de dissabte 14 de març.
Inicialment s'estableix un període d'aplicació d'aquestes mesures de 15 dies a partir de l'entrada en vigor. |
El missatge unitari entre l'expresident i la secretària general d'ERC contrasta amb la profunda divisió entre els dos partits sobre com respondre a la sentència
El president Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, fan una crida a manifestar-se per la Diada en un vídeo conjunt que ha penjat l'Assemblea Nacional Catalana a Twitter.
Els partits i entitats independentistes es conjuren a anar a units i no cedir en l'objectiu de la República Catalana a 5 dies per la manifestació de l'Onze de Setembre.
Precisament, alguns dels pesos pesants del moviment van ser aquest divendres a la Marxa dels Vigatans que es va fer a Vic i que va servir per donar el tret de sortida a la recta final fins a la Diada Nacional de Catalunya.
El mateix president Torra va demanar que els diversos sectors independentistes aparquin les diferències dels últims mesos.
També el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, avisava que sense aquesta unitat no es podrà respondre a la sentència del Tribunal Suprem.
Divisió profunda entre JxCat i ERC
Però aquest vídeo arriba en plena divisió en el si de l'independentisme, en concret entre els dos grans partits, Junts per Catalunya i Esquerra.
L'últim xoc s'ha produït les darreres hores entre els dos principals socis del govern de la Generalitat.
El líder d'Esquerra, Oriol Junqueras ha replicat a Quim Torra i Carles Puigdemont que les eleccions no afebleixen les institucions en al·lusió al rebuig dels dos polítics a celebrar comicis com a resposta a la sentència. |
Girona.-El Jutjat penal 3 de Girona ha condemnat a 14 anys i 3 mesos de presó el pedòfil de Girona que va amenaçar menors d'edat a través d'Internet i va aconseguir que li enviessin fotografies i vídeos de contingut sexual.
La sentència recull que entre el juliol del 2015 i el gener del 2016 va fer servir diversos perfils falsos per contactar amb les víctimes.
Al judici, que es va fer a porta tancada, Dídac Masbernat va reconèixer els fets i va assegurar que no pot controlar els seus impulsos sexuals.
El condemnen com a autor de tres delictes d'elaboració de material pornogràfic infantil i tres delictes d'amenaces.
En total, són quatre víctimes, tres de 15 anys i una que acabava de complir els 18.
No és la primera condemna per a Masbernat.
L'Audiència de Girona ja li va imposar 1 any i 3 mesos de presó per agredir sexualment una nena de 12 anys l'any 2008.
El judici es va fer a porta tancada el 19 de juny i l'acusat, Dídac Masbernat, va reconèixer els fets.
Segons va admetre i considera provat la sentència del Jutjat penal 3 de Girona, va fer servir diversos perfils falsos a les aplicacions Meetme o Kik per contactar amb les víctimes.
L'acusat es feia passar per adolescent amb noms com 'Katly', 'David' o 'Marta' i usava com a imatges de perfil fotografies de nens i nenes menors d'edat.
Així, es guanyava la confiança de les víctimes, que en cap moment sospitaven que parlaven amb un adult.
Després de relacionar-se amb elles durant un temps, s'intercanviaven els números de telèfon per continuar la relació a través de l'aplicació de missatgeria instantània Whatsapp.Segons recollia l'escrit d'acusació de la fiscalia, en total va amenaçar i aconseguir imatges de quatre víctimes, tres d'elles menors d'edat.
Amb la primera víctima hi va contactar el juliol del 2015, quan la noia tenia 15 anys.
Fent servir l'engany, va aconseguir que durant tres mesos li enviés fotografies i vídeos despullada i en diferents postures de naturalesa sexual.
Quan la jove es va negar a continuar fent-ho, la va amenaçar amb penjar totes les imatges que havia aconseguit a Internet.La segona víctima també tenia 15 anys i va conèixer l'acusat a través d'Internet durant l'estiu del 2015.
També va arribar un moment en què la menor es va negar a enviar imatges.
A finals d'any, el desembre del 2015, l'acusat va establir relació amb la tercera víctima, també de 15 anys.
Amb la mateixa trampa, va fer que la menor es fes fotografies i vídeos de contingut sexual i els hi enviés.
La quarta víctima era major d'edat perquè acabava de complir els 18 anys quan va començar a parlar amb Masbernat, que s'hauria fet passar per una noia de 16 anys, l'octubre del 2015.
L'acusat la va enganyar perquè li enviés, també, imatges pornogràfiques.
En aquest cas, el condemnat va anar més enllà quan la víctima es va negar a enviar més imatges.
"Amb la intenció d'obligar-la a elaborar més material, va crear un perfil fals a Meetme utilitzant les fotografies que disposava d'ella i inclús li va dir que enviaria les imatges que tenia d'ella al seu germà", exposa la sentència.La defensa de Masbernat va al·legar que pateix un trastorn límit de la personalitat que fa que no pugui controlar els seus impulsos sexuals.
El jutjat descarta l'eximent i que aquest trastorn afectés les seves capacitats.
Ressalta que les forenses van descartar que tingui una "pertorbació incontrolable de les facultats volitives" tenint en compte que va seguir un pla "premeditat".També descarta aplicar-li una atenuant de confessió perquè el fet de reconèixer els fets va fer que les víctimes menors d'edat no haguessin de declarar al judici.
La sentència li imposa una pena de 14 anys i 3 mesos de presó i 9 anys de llibertat vigilada.
Són 3 anys per cadascun dels tres delictes continuats d'elaboració de material pornogràfic infantil i 1 any i 9 mesos de presó per a cadascun dels tres delictes continuats d'amenaces.
La sentència recull que complirà un màxim de 9 anys entre reixes.
Condemna prèviaNo és el primer cop que condemnen Dídac Masbernat.
A finals del 2009, l'Audiència de Girona ja el va jutjar i condemnar per agredir sexualment una nena de 12 anys el desembre del 2008.
Li van imposar 1 any i 3 mesos de presó.
La sentència concloïa que cap a dos quarts de dues de la tarda del 19 de desembre del 2008 el detingut va veure com la nena entrava a un edifici del carrer Figuerola.
La va seguir i, aprofitant que la menor es va entretenir mirant el correu, va entrar al portal i es va amagar a l'ascensor.Quan la nena s'hi va acostar, la va agafar pel braç i la va estirar cap a dins, mentre amb l'altra mà li grapejava el cul.
La nena va aconseguir desfer-se'n mitjançant una clau de judo i va córrer escales amunt cap a casa seva.
Ell la va seguir i a l'alçada del segon pis li va agafar el peu dret i la va començar a estirar cap a ell.La nena, que aleshores tenia 12 anys, es va agafar amb força a la barana i d'una puntada de peu se'n va poder desfer de nou i es va poder refugiar a casa seva.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Servei d'Ocupació de l'Ajuntament de Terrassa, som centre d'informació i orientació per a l'acreditació de competències, que impulsa la Generalitat de Catalunya.
El procediment d'avaluació i acreditació de competències professionals, permet obtenir un certificat de professionalitat, un títol de formació professional o totes dues coses.
Es poden acreditar les competències adquirides, mitjançant l'experiència laboral o bé per vies de formació no formals.
Les persones que participen en el procés, aconsegueixen una certificació oficial per a l'exercici d'una professió determinada, facilitant d'aquesta manera, la seva integració laboral i la possibilitat de promoció professional.
El procediment d'acreditació de competències permet demostrar que la persona està capacitada per a desenvolupar una activitat professional en la qual ja té experiència, i pugui aconseguir una acreditació oficial.
Abans d'iniciar aquest tràmit, és important obtenir la informació i l'orientació necessària per dur-lo a terme correctament.
Us informarem de les fases del procediment, de quins són els requisits d'accés, quins són els drets i obligacions que teniu, quines són les acreditacions oficials que es poden obtenir i també us assessorem durant el procés i donem el suport per a la tramitació de la documentació professional requerida.
El procés Acredita't està subjecte a convocatòries periòdiques.
S'obren els processos d'especialitats concretes que queden especificades a la normativa que publica la Generalitat.
Consulteu aquí les properes convocatòries del procés Acredita't
Àrea de Promoció econòmica i Projecció de la ciutat
Servei d'Ocupació – Foment de Terrassa, SA |
Els cinc homes i la dona immigrants localitzats amagats en un camió a Lliçà d'Amunt (Barcelona) procedent de Turquia declaren aquest dimecres en qualitat de víctimes davant dels Mossos d'Esquadra de Granollers després de rebre atenció mèdica i assistencial a l'hospital de la població.
Segons han informat els Mossos en un comunicat, les declaracions han començat a les 16 hores i es preveu que quan acabin la Creu Roja els traslladi al servei d'atenció a immigrants, emigrants i refugiats, on se'ls proporcionarà un allotjament a l'espera que se n'aclareixi la situació.
Pel que fa als quatre menors d'edat que també viatjaven en el camió, han passat a la Fiscalia de Menors i a la Direcció General d'Atenció a la Infància, que serà la institució que se n'encarregarà.
D'altra banda, els Mossos estan prenent declaració al conductor del camió que a cada moment està col·laborant amb la Policia, com també ho està fent l'empresa en la qual treballa, segons afegeixen en el comunicat.
Els Mossos recorden que el matí d'aquest dimecres, després de rebre l'avís que a l'interior d'un remolc d'un camió que havia arribat al polígon industrial de Lliçà d'Amunt procedent de Turquia s'havien trobat deu persones, s'han dirigit al lloc i han avisat el Servei d'Emergències Mèdiques (Sem).
Els serveis d'emergències els han trasllat a l'Hospital de Granollers on han estat atesos perquè el seu estat de salut era de debilitat, tot i que cap d'ells --quatre menors, una dona i cinc homes-- no es trobava en situació greu.
Davant de la sospita que aquestes persones podrien estar escapant d'una zona de conflicte i podrien tenir la intenció de demanar asil polític, els Mossos s'han posat en contacte amb la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania per informar-los dels fets i fer un seguiment del cas.
També s'ha activat la Creu Roja, que els ha donat assistència i menjar, i al mateix temps els Mossos han obert una investigació per determinar les circumstàncies en què han arribat a Catalunya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El text següent és una representació reduïda amb una funció hash d'aquest contingut.
És útil per assegurar-se que el contingut no ha estat manipulat, ja que una sola modificació provocaria un valor totalment diferent.
{"body":"0.- PREÀMBUL: En el preàmbul trobo a faltar que es visibilitzi amb l'esment directe l'eradicació del "masclisme" i a "l'aporofòbia"...\r\n \r\n1.- DRET A LA IGUALTAT DE TRACTE I NO DISCRIMINACIÓ: Article 4.1, faria els següents canvis:\r\n \r\n"Es reconeix el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació.
Ningú no pot ser discriminat per raó de naixement??, nacionalita o manca de nacionalitat, origen racial o ètnic, sexe, religió, convicció, opinió o ideologia, edat, discapacitat, orientació sexual o identitat de gènere o expressió de gènere, malaltia física o mental, situació econòmica o qualsevol altra consideració personal o social que tingui per objecte o per resultat anul·lar o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones."\r\n \r\nComentaris: \r\n \r\n- No sé què vol dir exactament la discriminació per raó de naixement!!!???
Quan ja parlem de discriminació per raó d'edat i per raó de nacionalitat...\r\n- Estaria bé emfatitzar l' "aporofòbia" i incloure la discriminació per "situació econòmica" per exemple.\r\n \r\n2.- VICTIMITZACIÓ SECUNDÀRIA: En l'article 4.3 faltaria incloure la "victimització secundària."\r\n \r\n3.- VICTIMITZACIÓ SECUNDÀRIA: En l'article 5 caldria incloure la definició de "victimització secundària": "Maltractament addicional exercit a les persones que es troben en algun dels supòsits de discriminació, assetjament o represàlia com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits de les intervencions dutes a terme pels organismes responsables, i també per les actuacions d'altres agents implicats"\r\n \r\n4.- EDUCACIÓ: Article 10 Educació: \r\n \r\n- Trobo a faltar la regulació de la COEDUCACIÓ. \r\n- Es podria regular el "bullying" a nivell educatiu i definir-lo dins de l'àmbit administratiu a diferència del penal, si es que es possible.\r\n \r\n5.- ATENCIÓ A LA INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA etc: Dins l'article 13 si parlem de persones "discapacitades" es podria valorar també, incloure les persones "incapacitades" o "dependents" (persones amb trastorns psíquics o físics o amb "malalties cròniques" que no poden valdre's per sí mateixes)\r\n \r\n6.- COL.LABORACIÓ ENTRE INSTITUCIONS PÚBLIQUES: Article 24.2: es podria mencionar als jutges, El Cos de Mosso d'Esquadra i policia local...\r\n \r\n7.- ÒRGAN PER A LA IGUALTAT DE TRACTE I NO DISCRIMINACIÓ: Article 29.d) Funcions de l' Òrgan per a la igualtat de tracte i no discriminació:\r\n \r\n- La lletra d) diu: Exercir la potestat d'incoació, inspecció, instrucci","title":""}
Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256.
Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen.
0.- PREÀMBUL: En el preàmbul trobo a faltar que es visibilitzi amb l'esment directe l'eradicació del "masclisme" i a "l'aporofòbia"...
1.- DRET A LA IGUALTAT DE TRACTE I NO DISCRIMINACIÓ: Article 4.1, faria els següents canvis:
"Es reconeix el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació.
Ningú no pot ser discriminat per raó de naixement??, nacionalita o manca de nacionalitat, origen racial o ètnic, sexe, religió, convicció, opinió o ideologia, edat, discapacitat, orientació sexual o identitat de gènere o expressió de gènere, malaltia física o mental, situació econòmica o qualsevol altra consideració personal o social que tingui per objecte o per resultat anul·lar o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones."
- No sé què vol dir exactament la discriminació per raó de naixement!!!???
Quan ja parlem de discriminació per raó d'edat i per raó de nacionalitat...
- Estaria bé emfatitzar l' "aporofòbia" i incloure la discriminació per "situació econòmica" per exemple.
2.- VICTIMITZACIÓ SECUNDÀRIA: En l'article 4.3 faltaria incloure la "victimització secundària."
3.- VICTIMITZACIÓ SECUNDÀRIA: En l'article 5 caldria incloure la definició de "victimització secundària": "Maltractament addicional exercit a les persones que es troben en algun dels supòsits de discriminació, assetjament o represàlia com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits de les intervencions dutes a terme pels organismes responsables, i també per les actuacions d'altres agents implicats"
4.- EDUCACIÓ: Article 10 Educació:
- Trobo a faltar la regulació de la COEDUCACIÓ.
- Es podria regular el "bullying" a nivell educatiu i definir-lo dins de l'àmbit administratiu a diferència del penal, si es que es possible.
5.- ATENCIÓ A LA INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA etc: Dins l'article 13 si parlem de persones "discapacitades" es podria valorar també, incloure les persones "incapacitades" o "dependents" (persones amb trastorns psíquics o físics o amb "malalties cròniques" que no poden valdre's per sí mateixes)
6.- COL.LABORACIÓ ENTRE INSTITUCIONS PÚBLIQUES: Article 24.2: es podria mencionar als jutges, El Cos de Mosso d'Esquadra i policia local...
7.- ÒRGAN PER A LA IGUALTAT DE TRACTE I NO DISCRIMINACIÓ: Article 29.d) Funcions de l' Òrgan per a la igualtat de tracte i no discriminació:
- La lletra d) diu: Exercir la potestat d'incoació, inspecció, instrucci |
17 d'octubre de 2014 357 graduats en Fisioteràpia, Podologia, Logopèdia, Infermeria, Educació Infantil i Gestió d'Empreses han participat aquest dijous i divendres en les tres cerimònies de graduació organitzades per la Fundació Universitària del Bages per felicitar-los per l'esforç realitzat per obtenir el títol i per desitjar-los sort en el seu futur professional.
D'aquests 357 graduats, els dels estudis de Ciències Socials, 27 d'Empresa i 66 d'Educació Infantil, van celebrar l'acte dijous, 16 d'octubre.
Els 117 de Fisioteràpia, 95 d'Infermeria, 32 de Logopèdia i 20 de Podologia l'han celebrat aquest divendres, 17 d'octubre.
Durant les cerimònies de Graduació s'han lliurat els reconeixements als Millors expedients acadèmics de la promoció 2014.
El millor expedient de tota la universitat ha estat l'alumna de Fisioteràpia, Eva Gala.
Dels estudis de Podologia, el millor expedient ha estat el de Jesús Parrot.
A Infermeria, l'expedient més destacat ha estat el de Joan Martínez i a Logopèdia el d'Anna Maria Zurita.
El millor expedient d'Educació Infantil ha estat el d'Alba Giménez i el de Gestió d'Empreses, el d'Ariadna Aligué.
També s'han anunciat els alumnes que s'incorporaran a partir del proper curs a l'equip de professionals de la Clínica Universitària.
Seran dos podòlegs: Carles Arnau i Joan Ribalta.
La benvinguda als assistents en totes tres cerimònies ha anat a càrrec del doctor i director general de la FUB, Valentí Martínez, que ha volgut posar en valor l'esforç realitzat pels alumnes en aquesta etapa de formació, així com el suport de les famílies per acompanyar-los en aquest procés.
Martínez ha destacat que després d'aquesta etapa formativa, el país confia en la capacitat i el potencial dels nous graduats per aprofitar el futur ple d'oportunitats que espera a tots ells.
La lliçó de comiat de la cerimònia de Ciències Socials va anar a càrrec de la sòcia i fundadora de Kids&Us, Natàlia Perarnau, que va destacar l'actitud de responsabilitat per dignificar la feina.
Perarnau va recomanar als nous graduats ser professionals empàtics, amables, positius, realistes, apassionats, il·lusionats i pacients per aconseguir capitanejar la pròpia vida i per aconseguir un objectiu possible: treballar i ser feliços al mateix temps.
Miki Oca, entrenador de la selecció espanyola femenina de waterpolo, ha estat l'encarregat de fer la lliçó de comiat dels alumnes de ciències de la salut.
Oca s'ha referit al binomi indissoluble entre èxit i fracàs.
'Ens agrada molt l'èxit i ens espanta el fracàs, però el fracàs és part essencial de la vida i ens serveix d'aprenentatge per millorar', ha dit.
Per afrontar el fracàs calen valors, segons Oca: valors d'humilitat, esforç, honestedat, perseverança, paciència i amor.
'Davant d'un error hem de fer com els nens', ha explicat, 'aixecar-nos, continuar-ho intentant i divertir-nos i quan aconseguim l'èxit no ens hem de quedar aquí, sinó continuar aprenent, creixent i disfrutant'.
En aquesta ocasió, l'acte de graduació ha donat veu als nous graduats.
Ariadna Aligué, Joan Martínez, Luna Alcaraz i Carles Arnau han parlat en nom de tots els seus companys de promoció destacant, especialment, el creixement personal, a més del professional, que ha suposat el seu pas per la FUB.
També han agraït el contacte directe amb el professorat i l'atenció personalitzada, l'exigent programa educatiu de la institució i l'oportunitat de poder viure la seva etapa universitària coincidint amb una etapa de creixement de la FUB.
Les autoritats presents als actes han estat la presidenta del Consell Comarcal del Bages, Mercè Cardona; l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que ha dit que la FUB constitueix un dels pals de paller del màrqueting de ciutat i de la seva projecció de capitalitat; i el regidor d'Universitats, Antoni Llobet, que ha recomanat als nous graduats posar en valor l'etapa universitària viscuda.
La coral CZarda i l'Orfeó Manresà han posat el punt i final a les tres cerimònies amb una breu actuació musical i la interpretació del Gaudeamus Igitur. |
La Generalitat ha detectat un "auge" del consum de drogues fetes a base de substàncies legals per imitar els efectes de la cocaïna o l'èxtasis, i que es comercialitzen a través d'internet, ha explicat a Europa Press el sotsdirector general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Joan Colom.
Es tracta de les conegudes com a substàncies RC --Research Chemicals-- o 'legal highs' --col·locades legals-- que es comercialitzen en línia com a sals de bany o fertilitzants per a plantes, i arriben en un paquet postal amb l'avís "No apte per al consum humà", perquè no han estat provades en persones i amb aquest advertiment es revesteixen de legalitat, ha explicat Borràs.
Són substàncies més econòmiques que emulen els efectes de la cocaïna, el speed, l'èxtasis i el cristall, tot i que no són legals i el "subgrup" de consumidors sol tenir un perfil expert i amb ganes d'experimentar, segons Colom, qui ha alertat dels riscos del seu consum.
Des d'Energy Control, entitat que col·labora amb la Generalitat per reduir els riscos dels consumidors de drogues, el responsable del Servei d'Anàlisis, Ivan Fornís, ha explicat que aquest "consum experimental, no és una cosa generalitzada".
Se circumscriu a un públic "molt de culte" que, segons Fornís, va arribar a Espanya el 2010 per trobar substitutius legals a les drogues, però defensa que en general, i a diferència d'altres països com Gran Bretanya i Alemanya, els usuaris d'aquestes substàncies tornen a les drogues il·legals.
Les plataformes internautes en les quals es poden comprar aquestes substàncies, que s'etiqueten amb un nom químic, solen tenir base en països estrangers, i es comprometen a enviar per correu aquestes substàncies, de les quals no detallen ni adverteixen de tota la seva composició, que no passa els controls legals.
Segons la seva opinió, la compra d'aquestes drogues no ha registrat un "especial repunt" per la crisi, i assenyala a Europa Press que el seu consum s'està mantenint amb una prevalença a la baixa.
Les autoritats policials no les poden perseguir perquè encara no han entrat en la categoria de drogues il·legals, i els consumidors les compren sense problemes i pensen que, al no ser il·legals, són més segures, la qual cosa neguen Colom i Fornís.
El sotsdirector de Drogodependències de la Generalitat ha destacat que els consumidors de drogues tendeixen a adquirir drogues més barates i a disminuir consums per la crisi, i de fet, Energy Control ha advertit l'any passat d'un ús creixent de les amfetamines en substitució de la cocaïna, perquè el gram de la primera substància costa 20-25 euros, respecte als 50-60 d'un gram de cocaïna.
El secretari general de l'entitat TriniJove, Ignasi Parody, ha advertit, en declaracions a Europa Press, d'un "augment del consum de drogues en joves molt associat a la crisi econòmica", a causa d'una situació de falta de perspectives vitals.
Reticent a fer afirmacions contundents per evitar estigmatitzar un col·lectiu i una zona, Parody ha destacat que igualment el grup de persones que consumeixen drogues, i també alcohol, desvinculades de l'oci és minoritari.
De tota manera, ha establert un paral·lelisme amb una tendència a l'alça de consum de drogues actual amb el lamentable fenomen que va passar els anys 80 que parteix del fet que la joventut utilitzava les drogues com a "via escapista" i que va fer estralls amb l'heroïna.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vols aprendre a tocar instruments de percussió?
Has vist i sentit a Sambaró tocar a les festes del barri i vols formar part del grup quan siguis gran?
Doncs vine a fer les primeres passes al món de la percussió i acabaràs posant ritme a les diades més festives!
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari |
Aquesta és la pàgina de Restaurante Carrinton.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Arenas de San Pedro. |
L' Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població recull informació sobre la renda i la situació social i econòmica de les llars a Catalunya amb una periodicitat quinquennal.
Aquesta informació permet obtenir dades i elements d'anàlisi sobre les dinàmiques socials, econòmiques i territorials que es generen en el territori català, i les transformacions que s'hi operen.
És una enquesta presencial auxiliada amb ordinador (CAPI) destinada a les llars de Catalunya i els seus membres, amb especial anàlisi dels individus de 16 anys i més.
L'enquesta l'han duta a terme, mitjançant conveni de col·laboració, l'Idescat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
Aquest darrer és qui, des de l'any 1985, ha dut a terme les tasques relacionades amb la direcció metodològica, el treball de camp, el tractament de dades i l'anàlisi de resultats.
La incorporació de l'Idescat en l'equip responsable de l'enquesta va ser novetat en l'anterior edició del 2006 i va comportar canvis metodològics, l'ampliació de l'enquesta a tot el territori de Catalunya i la incorporació de l'enquesta dins de l'estadística oficial, que aquesta edició consolida.
La present edició ha incorporat millores metodològiques i ampliació de continguts substancials que permeten harmonitzar l'ECVHP2011 amb les enquestes de condicions de vida realitzades en l'àmbit de l'estadística oficial europea.
L'ampliació de continguts se centra fonamentalment en la recollida d'informació detallada de la distribució de la renda i de la situació econòmica de les llars, del risc a la pobresa i l'exclusió social, seguint les directrius metodològiques europees de l'European Union Statistics on Income and Living Conditions (EU-SILC), regulades per Eurostat (Oficina europea d'estadística).
Per altra banda, s'han preservat els continguts propis de l'enquesta metropolitana per poder observar l'evolució en el temps de les principals variables.
Les unitats d'anàlisi de l'ECVHP 2011 són:
És el conjunt de llars privades que resideixen en habitatges familiars principals i el conjunt de persones que en són membres.
Específicament, els membres de 16 anys i més seran investigats amb més detall i hauran d'emplenar un qüestionari individual.
L'àmbit geogràfic el constitueix tot el territori de Catalunya, amb significació estadística per als 7 àmbits que segmenten el territori català segons la divisió territorial del 2001.
De la mateixa manera, els resultats són representatius per a les quatre províncies, per a la ciutat de Barcelona i els cinc sistemes urbans de residència.
La mostra efectiva de llars enquestades ha resultat insuficient per als àmbits de l'Alt Pirineu i Aran i per a l'Àmbit de Ponent.
Per poder donar dades desagregades amb significació estadística s'ha optat per agregar les dues vegueries i minimitzar així l'error mostral.
L'ECVHP 2011 és una enquesta quinquennal, el treball de camp de la qual s'ha portat a terme durant els mesos continguts entre el juny del 2011 i el gener del 2012.
En general, les dades de l'enquesta són referides al 2011, excepte les dades de renda, que fan referència al 2010.
La taxa de pobresa, tot i estar calculada amb dades de la renda del 2010, es refereix per conveni a la data de l'enquesta, és a dir al 2011.
Aquesta enquesta es basa en la realització d'una consulta a la població resident en les llars del territori objecte d'estudi mitjançant tres documents de recollida de dades que abasten gairebé tots els aspectes que caracteritzen les condicions de vida i els hàbits de la població.
Els documents de recollida són tres: la fitxa de la llar, el qüestionari de la llar i el qüestionari individual destinat als membres de la llar de 16 anys o més.
Els principals continguts de l'enquesta agrupats per capítols en el mateix ordre en què pareixen al BDM són els següents:
Tota habitació o conjunt d'habitacions i les seves dependències que ocupen un edifici o una part i que per la forma en què han estat construïts, reconstruïts o transformats, estan destinats a ser habitats per a una o diverses llars, i que en la data de l'entrevista no s'utilitzen per a altres finalitats.
L'habitatge familiar principal no concep els anomenats habitatges col·lectius (hospitals, residències, casernes, etc.) ni els habitatges secundaris o de temporada (d'estiueig, caps de setmana, etc.).
Persona o conjunt de persones que ocupen en comú un habitatge familiar principal o una part, i comparteixen un pressupost comú.
Dins d'un habitatge familiar principal pot haver-hi més d'una llar.
Aquest és el cas quan es manté una separació d'economies entre les llars i quan ocupen àrees distintes i delimitades de l'habitatge, malgrat que disposin d'algunes estances comunes.
La llar privada es distingeix de la llar col·lectiva on resideixen un conjunt de persones en un habitatge col·lectiu no institucional (pensions, hotels, casa d'hostes, residències militars, residències d'estudiants i altres centres d'ensenyament en règim d'intern?), i de la institució on resideixen un conjunt de persones en un habitatge col·lectiu institucional (asils i residències de gent gran, institucions sanitàries, institucions religioses —convents, monestirs—, presons, centres d'acollida, hospicis...).
Persones que resideixen habitualment a la llar i participen del seu pressupost comú, és a dir, comparteixen ingressos o despeses amb la resta de persones que integren la llar, les que hi són presents.
Es consideren presents aquelles persones que resideixen habitualment a l'habitatge i que hi pernocten almenys una nit durant el període d'entrevistes.
Àrees metropolitanes funcionals de les 5 principals ciutats de Catalunya.
Els límits espacials de les àrees metropolitanes funcionals, excepte en el cas de Barcelona, s'han establert segons una delimitació aproximada basada en la metodologia estàndard GEMACA a partir de dades del Cens de població i d'habitatge 2001, que és la font més actualitzada de la qual es disposa (Boix i Veneri, 2009).
Ingressos nets rebuts durant l'any anterior a l'enquesta pels membres de la llar.
Formen part de la renda els ingressos per treball per compte d'altri, els guanys o pèrdues del treball per compte propi, les prestacions socials, les rendes del capital i de la propietat, els ingressos de plans de pensions privats, les transferències rebudes i pagades entre llars, els ingressos rebuts pels menors, i el resultat de la declaració de l'IRPF.
No s'inclouen les components no monetàries, llevat del cotxe d'empresa.
Renda neta per persona de la llar que es calcula dividint la renda de la llar pel nombre de membres.
Renda que s'obté dividint la renda total de la llar entre el nombre d'unitats de consum.
Les unitats de consum es calculen utilitzant l'escala de l'OCDE modificada, que concedeix un pes d'1 al primer adult, un pes de 0,5 a la resta d'adults i un pes de 0,3 als menors de 14 anys.
Una vegada calculada la renda per unitat de consum de la llar s'adjudica aquest valor a cadascun dels seus membres.
La renda per unitat de consum de les persones (o ingressos equivalents de la persona) s'utilitza en el càlcul de mesures de risc de pobresa.
L'Escala OCDE modificada és una escala d'equivalència que converteix les rendes totals de les llars en rendes equivalents i el nombre de membres residents a la llar en nombre d'unitats de consum.
Lloguer que constitueix una component no monetària de la renda de la llar.
S'aplica a les llars que no paguen un lloguer complet pel seu habitatge principal perquè o bé són propietaris, o bé ocupen un habitatge a preu inferior al de mercat o a títol gratuït.
El valor que s'imputa és l'equivalent al lloguer que es pagaria en el mercat per un habitatge similar a l'ocupat, menys qualsevol lloguer realment abonat.
Aquest valor se suma a la renda total de la llar per tal de calcular la renda neta de la llar, la renda per persona i per unitat de consum, així com la taxa de risc a la pobresa amb el lloguer imputat inclòs.
Despeses que inclouen el lloguer (en cas que l'habitatge estigui llogat), els interessos de la hipoteca (en cas que l'habitatge sigui de propietat amb pagaments pendents) i d'altres despeses associades al manteniment de l'habitatge (comunitat, aigua, electricitat, gas, assegurança del continent, algunes taxes i impostos municipals).
Percepció recollida sobre la dificultat o facilitat per arribar a final de mes dels entrevistats.
Aquesta es una mesura que és de naturalesa subjectiva.
Percentatge de persones que se situen per sota del llindar de pobresa.
El llindar de pobresa depèn de la distribució dels ingressos per unitat de consum de les persones.
Es fixa aquest llindar en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les persones.
La taxa de risc a la pobresa s'ha calculat, en totes les taules, amb el llindar de Catalunya, tot i que es publiquen els llindars de pobresa per altres àmbits territorials.
En explotacions a mida es poden calcular les taxes de pobresa amb llindars de territoris més petits que Catalunya, per exemple: Barcelona ciutat, Províncies, àmbits territorials i les corones metropolitanes de la província de Barcelona.
La taxa de risc a la pobresa abans de transferències socials reflecteix el percentatge de persones que, sense comptabilitzar les prestacions socials, se situen amb uns ingressos nets equivalents per sota del llindar de pobresa.
Aquesta taxa es presenta abans de totes les transferències socials, i també abans de totes les transferències socials excepte jubilacions i prestacions de supervivència.
Taxa que es defineix com el percentatge de població que presenta una mancança forçada d'alguns dels 9 ítems següents:
La taxa de privació material és severa quan el percentatge de població presenta una mancança forçada d'almenys 4 dels 9 ítems que conformen la privació material.
Càlcul que es fa dividint la suma total de mesos treballats pels membres en edat activa de la llar per la suma total dels mesos en què aquests membres de la llar poden treballar durant l'any anterior a l'enquesta.
Les persones en edat activa són definides com els individus d'entre 18 a 59 anys, que no són nens dependents (nens dependents són els individus de 0 a 15 anys o els de 16 a 24 anys si són inactius i viuen almenys amb un progenitor o tutor).
La intensitat de treball es mesura en valors que van del 0 a l'1.
Càlcul sobre la intensitat de treball, la qual es considera molt baixa quan se situa en valors iguals o inferiors a 0,20.
La taxa de població que viu a llars amb intensitat de treball molt baixa es calcula sobre la població de 0 a 59 anys.
És un indicador que recull la proporció de població que es troba o bé en situació de risc a la pobresa, o bé en situació de privació material severa, o bé que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa.
La satisfacció global amb la vida és una percepció subjectiva de la persona entrevistada que indica del 0 al 10 el grau de satisfacció.
Aquesta mesura es presenta tant en mitjanes com en categories, en què la categoria baixa correspon a les puntuacions de 0 a 3, la mitjana de 4 a 7 i l'alta de 8 a 10.
L'ECVHP 2011 consta d'un total de 218 preguntes distribuïdes en 3 qüestionaris: la fitxa de la llar, el qüestionari de la llar i el qüestionari individual.
També es disposa d'un qüestionari d'informador intermediari (proxy), és a dir, un qüestionari que s'emprarà només en el cas que una de les persones de la llar no pugui ser present al llarg del període de realització del treball de camp.
Consta de 19 preguntes que han de ser contestades per la persona informant, aquella capaç de facilitar la informació general de la llar.
Permet identificar els membres de la llar, així com les seves persones enquestables.
S'ha d'emplenar una fitxa per cada llar identificada a l'habitatge.
La informació que es recull fa referència a les principals característiques sociodemogràfiques de cadascun dels membres de la llar.
El qüestionari de la llar preveu la realització de 67 preguntes a la persona informant de la llar i, per tant, la mateixa persona que ha respost la fitxa de la llar.
S'ha d'emplenar un qüestionari per cada llar identificada a l'habitatge.
Recull informació relativa a la llar, les característiques de l'habitatge principal i la segona residència, les despeses associades a la seva adquisició i/o manteniment i els ingressos que percep la llar globalment.
El qüestionari individual consta de 142 preguntes que han de ser contestades per cadascun dels membres de la llar que tinguin 16 anys o més l'any 2010 (els nascuts l'any 1994 o abans).
En aquest qüestionari es demana informació de caràcter individual sobre la procedència geogràfica, la formació, l'activitat i l'ocupació, la renda personal, la mobilitat residencial, l'entorn residencial, les relacions socials, la salut i l'autonomia.
És l'adaptació del qüestionari individual per poder recollir informació d'aquelles persones que, per diferents motius, no puguin respondre i una tercera persona respongui per elles (informador indirecte).
El qüestionari d'informador intermediari (proxy): no inclou les preguntes subjectives o d'opinió, que seran tractades com a dades mancants.
La mostra de l'ECVHP 2011 s'ha seleccionat mitjançant un mostreig bietàpic d'arrencada aleatòria amb estratificació en la primera etapa.
En la Primera etapa s'han seleccionat seccions censals de la mostra de forma estratificada.
El criteri de base per estratificar les seccions és la dimensió municipal, la capitalitat comarcal, municipis amb pes poblacional important com Badalona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.
D'altra banda, amb l'objectiu de controlar també la distribució de la mostra als districtes de Barcelona i als municipis de Sabadell i Terrassa (els dos darrers pertanyen al mateix estrat 1 del Vallès Occidental), es realitzen subestratificacions.
A l'estrat 1 del Barcelonès, corresponent al municipi de Barcelona, es creen 10 subestrats coincidents amb els 10 districtes, i a l'estrat 1 del Vallès Occidental es creen dos subestrats coincidents amb els municipis de Sabadell i Terrassa.
Amb aquests criteris, els 8 estrats establerts i els 12 subestrats són els següents:
En la Segona etapa s'han seleccionat habitatges de residència habitual situats dins les seccions censals seleccionades que formen part de la mostra.
Per preservar la probabilitat de selecció de cada habitatge familiar es realitza un mostreig sistemàtic d'arrencada aleatòria mitjançant el qual es trien 8 habitatges per secció censal.
La unitat de mostreig primària és la secció censal, mentre que la unitat de mostreig final és l'habitatge familiar principal.
Finalment, s'extraurà informació de les llars que resideixen en aquests habitatges i dels individus que conformen aquestes llars.
El marc mostral utilitzat per dissenyar la mostra és el Registre de població de Catalunya a gener del 2011.
La dimensió de la mostra efectiva de l'ECVHP2011 és de 4.235 llars (unitats mostrals) distribuïdes en 529 seccions censals i de la qual s'ha obtingut una mostra de 10.604 individus i 8.000 de 16 anys i més.
Els errors mostrals per al conjunt de Catalunya són del ±1% pel que fa als individus i del ±1,5% pel que fa a les llars.
Les taules dels resultats de l'ECVHP2011 s'han distribuït en 13 apartats, els quals representen en gran mesura l'estructura temàtica de l'anterior edició, tot i que s'han agrupat capítols i d'altres han canviat de títol.
Les modificacions més notòries respecte a l'organització temàtica del 2006 corresponen als nous apartats de Renda, Pobresa i Satisfacció global amb la vida, tal com ja s'ha dit a l'apartat del contingut de l'enquesta.
En general les dades es presenten elevades a la població i a llars a partir del Registre de població de gener del 2011 i encreuades pels àmbits territorials vigents al Pla territorial de Catalunya 2001, per províncies i pel municipi de Barcelona.
Les principals variables apareixen també encreuades pels "Sistemes urbans de residència" que corresponen als àmbits metropolitans de les 5 principals ciutats de Catalunya.
Aquest sistema de diferenciació territorial apareix a la tabulació presentada com a variables de classificació i no territorials per la seva caracterització "no oficial".
Per altra banda, en una segona explotació de les dades, i ampliant resultats, s'han elaborat taules només per a Catalunya per poder aprofundir en l'anàlisi i fer encreuaments de més d'una variable sense constriccions mostrals.
Els àmbits territorials de Ponent i Alt Pirineu i Aran s'han agregat per poder donar dades significatives per al càlcul, amb la qual cosa apareix la dada resultant de la suma dels dos àmbits tant a l'un com a l'altre àmbit, tal com s'indica al peu de taula.
Pel que fa a la significativitat de les dades n'hi ha que per baixa freqüència no són significatives per al càlcul i apareixen amb el símbol "..".
En altres taules les categories de les variables s'han agregat entre elles perquè les unitats mostrals per cel·la fossin estadísticament significatives, o s'han agregat en una categoria "altres", amb la qual cosa pot ser que no coincideixin exactament amb les categories de resposta del qüestionari.
En l'ECVHP 2011 les unitats de les taules són números absoluts en milers en el cas de la població total, la població de 16 anys i més i les llars.
En les taules que inclouen taxes, les unitats són percentatges.
En les taules de la Satisfacció global amb la vida les unitats són puntuacions mitjanes i distribucions percentuals de la població en les categories baixa, mitjana i alta.
Una altra especificitat de l'ECVHP 2011 és el fet que, en determinades taules, s'ha agregat als no consten les dades mancants degudes a la no inclusió de preguntes de contingut més subjectiu al qüestionari d'informador intermediari (proxy): del qüestionari individual.
En les següents taules es pot observar una dada significativament alta a la categoria "No consta":
Les Taxes d'activitat, d'ocupació i atur del capítol de "Treball i activitat" es calculen mitjançant les següents fórmules:
En aquesta sèrie ECVHP2006-2011 s'inclouen les taules comparables d'ambdues edicions en deu capítols, ja que els corresponents a Renda i Pobresa no tenen dades en l'edició del 2006.
Per facilitar la comparativa d'ambdues edicions s'han recodificat les dades del 2006 seguint el tractament utilitzat en l'ECVHP 2011.
En la sèrie temporal 2006–2011les unitats de les taules són els números absoluts com la distribució percentual.
En les taules de renda apareixen els euros en les taules de rendes mitjanes.
L'univers estadístic de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2006 el conformen la totalitat d'individus de 16 anys i més que resideixen en un habitatge familiar dins del territori de Catalunya.
L'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2006 és una enquesta presencial destinada a una mostra de 10.398 individus de la població de 16 anys i més de Catalunya.
A efectes de representativitat estadística, la unitat de recollida d'informació de l'Enquesta és l'individu, tot i que les dades que aporta el qüestionari també permeten conèixer determinades característiques de la seva llar, així com alguns dels trets de caràcter socioeconòmic més rellevants de la resta dels membres que en formen part.
L'àmbit geogràfic el constitueix tot el territori de Catalunya, amb significació estadística per als 7 àmbits que segmenten el territori català segons la divisió territorial vigent.
De la mateixa manera, els resultats són representatius en l'àmbit provincial i també dins de l'àmbit metropolità per a les corones metropolitanes que el constitueixen.
Es tracta d'una enquesta quinquennal, el treball de camp de la qual s'ha portat a terme, en aquesta edició, entre el setembre del 2005 i l'octubre del 2006.
La data de realització de l'entrevista és el moment a partir del qual es calculen els períodes de referència temporal per a les diferents qüestions que s'estudien.
Així, hi ha preguntes, per exemple, en què es remet als cinc anys abans, a la setmana anterior, als dos anys anteriors, al darrer mes, als propers cinc anys, a les darreres eleccions, i en altres casos es demanen concretament dades sobre l'any 2004.
Aquesta enquesta es basa en la realització de consultes quinquennals a la població resident al territori objecte d'estudi mitjançant un qüestionari exhaustiu que abasta gairebé tots els àmbits que caracteritzen les formes de vida de la població:
Les dades resultants són majoritàriament de tipus objectiu i tenen un marcat caràcter estructural.
D'altra banda, és una informació que té un valor essencial, ja que complementa les fonts d'informació existents per a aquest territori i, en molts casos, constitueix l'única informació disponible.
En cada edició s'ha revisat el contingut del qüestionari amb la intenció d'incorporar l'estudi de nous aspectes socials que no havien estat presents en l'Enquesta anteriorment.
En aquesta edició destaca la introducció en el qüestionari de preguntes relatives a la immigració, l'ús de noves tecnologies i l'estat de salut dels entrevistats.
El disseny de la mostra, basat en la tècnica de mostreig aleatori estratificat, ha consistit en les operacions següents:
El disseny mostral aporta representativitat per a diferents nivells territorials i admet la desagregació de la mostra en unitats territorials més reduïdes, la qual cosa permet la realització d'una anàlisi més acurada d'aquestes àrees territorials.
Al mateix temps, aquest disseny també preveu un control exhaustiu, fins i tot en els diferents nivells territorials, d'altres variables que defineixen la mostra com l'edat, el sexe, l'estrat social o la procedència geogràfica, possibilitant alhora la realització de diferents lectures socials.
Una vegada ponderades les dades, a la grandària de la mostra de 10.398 individus se li associa un nivell d'error global del 0,72% per a un nivell de confiança del 95,5%.
Les taules dels resultats sintètics de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2006 s'han distribuït en 12 apartats, els quals representen en gran mesura l'estructura temàtica del qüestionari.
Les modificacions més notòries que s'hi han fet, respecte a l'organització temàtica del qüestionari, corresponen als apartats de mobilitat residencial i mobilitat quotidiana, que aglutinen les variables relatives a l'ús del territori.
D'altra banda, hi ha algun bloc temàtic del qüestionari que no apareix entre aquests apartats, bé perquè les variables que recollia s'han integrat en un altre dels apartats que apareixen o bé perquè se n'ha desestimat la presència en les dades sintètiques.
A les taules, les dades es presenten elevades per les dades poblacionals del padró del 2006 i encreuades pels àmbits territorials previstos al Pla territorial de Catalunya.
Les dades que per baixa freqüència no siguin significatives apareixen amb el símbol "..".
A continuació es descriuen algunes taules que necessiten aclariments.
N'és el motiu principal l'agrupació de categories de resposta a fi de preservar la representativitat estadística.
També apareixen les fórmules d'algunes taxes que poden no ser evidents.
En altres casos es descriu la població objecte d'alguna taula i, finalment, es recull la definició d'associacionisme pels tipus d'associacions que inclou.
Els aclariments es presenten d'acord amb l'ordre establert en l'índex d'apartats i taules:
La categoria "Empresaris i treballadors per compte propi amb assalariats" inclou:
La categoria "Empresaris i treballadors per compte propi sense assalariats" inclou:
La categoria "Directors, gerents, tècnics alts i tècnics mitjans" inclou:
La categoria "Personal administratiu i encarregats" inclou:
Les ajudes familiars s'inclouen a la categoria "Altres".
S'utilitzen les següents fórmules per al càlcul de les categories que apareixen a la taula:
La categoria "Pensió de jubilació" inclou:
La categoria "Altres tipus de pensió, subvenció o subsidi" inclou:
La població a la qual es refereix la taula és la població de 16 anys i més que viu en llars on no es paga res per l'habitatge, perquè ja està pagat o perquè es viu en un de cedit.
L' educació especial s'inclou a la categoria "Sense estudis".
S'han unificat diverses preguntes del qüestionari en una sola taula, ja que totes fan referència a activitats de lleure.
Aquesta taula recull les activitats que es realitzen de manera habitual, la qual cosa ha fet necessari unificar operacionalment el concepte d'activitat habitual de les diferents preguntes que la componen.
Aquestes preguntes inclouen les activitats de lleure, però amb la freqüència de realització de l'activitat categoritzada de diferent manera.
Es recull com a equivalent d'"activitat habitual" la població que realitza les activitats de lleure "sovint o ocasionalment", que ha respost que practica esport "de manera habitual" i que llegeix llibres o diaris "cada dia" o "algun/s dia/es a la setmana".
Recull la pertinença a alguna de les associacions següents:
Els llocs de fora de Catalunya s'inclouen a la categoria "Fora de l'àmbit". |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«Més enllà de la trista visió de les cases tancades i abandonades, el problema és molt més extens i afecta especialment les persones que continuen vivint a les zones més desafavorides perquè no volen ser ciutadans de segona amb moltes menys prestacions ni serveis bàsics.»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Al 25% dels municipis valencians que compten amb menys de 500 empadronats hi ha una mitjana de 15 defuncions anuals, enfront dels 2 a 3 naixements per cada 1.000 habitants.
Aquesta xifra tan dramàtica es va tractar a la jornada sobre Oportunitats de Desenvolupament Territorial a les Àrees de Despoblament celebrada a Carrícola el 19 de desembre pasat.
Foren més les estadístiques que s'hi desgranaren, com ara que 185 dels municipis valencians corren risc de despoblament, una realitat sobre la que Susanna Cháfer, la batlessa amfitriona, va remarcar que 'els batles dels pobles de menys de 200 habitants tenim el llenguatge de la subsistència'.
La tendència aboca a un interior pràcticament deshabitat, ja que al territori espanyol el 60% dels municipis compten amb menys de 1.000 habitants, però ocupen un 40% del territori i només representen un 3,1% de la població total.
Més enllà de la trista visió de les cases tancades i abandonades, el problema és molt més extens i afecta especialment les persones que continuen vivint a les zones més desafavorides perquè no volen ser ciutadans de segona amb moltes menys prestacions ni serveis bàsics.
Ja que fenòmens com el tancament de l'escola marca la defunció del poble, perquè és molt difícil que hi visquen parelles joves amb xiquets.
També perilla la pervivència de patrimoni, tant el material (palaus, castells o esglésies en risc d'enderrocament i de robatoris) com l'immaterial en referència a la cultura tradicional.
I el manteniment dels boscos i del medi ambient també depenen en gran mesura de la pervivència de població en aquestes àrees.
Perquè, en un món tan globalitzat, cal plantejar que la imatge bucòlica de l'excursió dominical a visitar els pobles no serà possible si els habitants de les àrees rurals no gaudeixen d'unes rendes i d'uns serveis mínims que els permeten de seguir habitats i cuidats.
La solució no és fàcil ni hi ha cap vareta màgica aplicable a tots els territoris afectats, tot i que cal potenciar activitats com el turisme rural, l'agricultura ecològica o la instal·lació d'empreses que s'adapten al medi.
En aquest sentit, la Generalitat Valenciana pretén d'implantar una sèrie de mesures, lògicament amb la corresponent dotació econòmica, per als municipis estipulats amb risc de despoblament.
Un pla de xoc que passa per la contractació de població local per a la neteja de boscos, en segon lloc per la reducció de la bretxa digital amb el finançament d'infraestructures que porten la connexió telefònica i, com a tercera mesura, un tractament fiscal que reduisca l'IRPF de la seua població, així com un sistema de transport públic que siga sostenible.
Esperem els resultats, no poden esperar.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
MADRID, 2 juny (EUROPA PRESS) -
Gas Natural Fenosa ha subscrit un nou acord de subministrament de gas natural liquat (GNL) amb la firma nord-americana Cheniere el valor del qual, conforme als actuals preus de cotització, ronda els 13.000 milions de dòlars (9.500 milions d'euros), segons han explicat a Europa Press fonts del sector.
El nou acord se suma no només al signat per la mateixa companyia a finals del 2011, sinó també als anunciats fa poc per Endesa i Iberdrola amb el mateix subministrador, i en aquest últim cas, l'import ronda els 4.100 milions d'euros.
En una nota enviada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), la companyia indica que el nou acord és amb llibertat de destí i consistirà en el subministrament de gas des de la terminal texana de Corpus Christi a partir del 2019 durant 20 anys, prorrogables a 10 més.
En concret, l'empresa nord-americana subministrarà a la multinacional espanyola 2 bcm (2.000 milions de metres cúbics o 1,5 milions de tones) anuals de GNL.
El projecte de terminal de liqüefacció de Corpus Christi consta de dues fases i disposa d'una capacitat total d'aproximadament 18 bcm l'any; el primer lliurament es produirà després de la posada en operació del segon tren de la planta de Corpus Christi.
La culminació d'aquest acord està condicionada amb el fet que el projecte de construcció de la planta texana rebi autorització regulatòria i es garanteixin els recursos necessaris per al seu finançament.
Aquest nou contracte de Gas Natural Fenosa se suma al que ja es va anunciar el 2011 per al subministrament de GNL procedent de la planta de Sabine Pass (Louisiana) per al voltant de 5 bcm anuals.
En aquell moment, la companyia es va convertir en la segona del món en acordar la compra de gas natural als Estats Units d'ençà que el país va anunciar el començament d'activitats d'exportació d'aquest hidrocarbur.
A més d'aquest nou contracte, el grup presidit per Salvador Gabarró ha subscrit els últims dos anys contractes d'aprovisionament per un total de 10 bcm anuals, xifra que representa entorn del 30% del consum espanyol (28 bcm el 2013) i de la cartera actual de la companyia energètica (30 bcm).
Gas Natural Fenosa ha identificat el GNL com un dels pilars del seu pla estratègic 2013-2015, i la companyia incrementarà fins al 2015 el pes que tenen les vendes internacionals en la seva cartera, que passarà del 28% registrat el 2012 al voltant del 35% el 2015.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L ́aprovació del conveni entre l ́Ajuntament de Manresa i el Banc de Santander permetrà construir un centenar de pisos i urbanitzar l ́àmbit ocupat per l ́antiga fàbrica Alcoholera Manresa (magatzem de Cots i Claret), entre el pàrquing de l ́estació d ́autobusos i la carretera de Santpedor.
El conveni augmenta l ́edificabilitat que marca el Pla d ́Ordenació Urbanística Municipal, aprovat inicialment.
El regidor d ́Urbanisme, Marc Aloy (ERC), va recordar que el pla general de 1981 ja preveia l ́ordenació d ́aquest àmbit i també ho va fer el pla de 1997.
El document de l ́actual POUM (en fase d ́aprovació provisional) va rebaixar l ́edificabilitat que hi havia «i que era molt alta»: de 2 metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl a 1,5 per m2.
Ara, el conveni estableix una edificabilitat de l ́1,8 m2 de sostre per m2 de sòl.
Aloy va afirmar que «sobre rasant –des de nivell de carrer en amunt– es manté l ́1,5 que ja marcava el POUM».
També va informar que «s ́admet un aprofitament superior en planta soterrani, que fa que es pugui arribar a l ́1,8».
La densitat màxima d ́habitatges és de 99 amb un 30% del sostre destinat a protecció oficial i un increment del sòl públic que es transforma d ́equipament a més espais lliures.
El conveni preveu la conservació parcial de les façanes de la nau original i la rehabilitació de la xemeneia.
L ́exregidor d ́Urbanisme Joaquim Garcia (PSC) va abandonar el seu to mesurat per advertir en veu ben alta que amb els termes del conveni «l ́Ajuntament no controla l ́operació» i que un cop feta la requalificació «el banc farà el que vulgui».
Va recordar que en l ́operació de la Fàbrica Nova hi havia milions d ́euros per a la ciutat i «aquí només paraules».
Aloy va replicar que «hem regulat tot allò que era regulable» i va explicar que el Banc de Santander, que té més del 50% de la propietat del terreny, «ha mostrat un interès gran per desenvolupar-lo», i executar tant la urbanització dels espais públic com l ́edificació d ́una forma imminent.
Gemma Tomàs (CUP) va recordar que el que cal és rehabilitar i no fer pisos nous en la ciutat dels rècords de pisos buits.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i l'Ajuntament de Granollers celebraran el dimarts 19 de gener un homenatge als veïns del Vallès Oriental que van lluitar per la democràcia i van patir privació de llibertat
Joan Camps, 1) acollirà el proper dimarts 19 de gener a les 18 h, un acte d'homenatge als veïns del Vallès Oriental que van ser represaliats durant la Guerra Civil i el franquisme.
Presidiran l'acte l'alcalde, Josep Mayoral, i el secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Josep Vendrell, i comptarà amb la presència d'alguns dels homes i dones de la comarca que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista.
L'homenatge, organitzat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) i l'Ajuntament de Granollers, és obert a tothom.
L'acte començarà a les 18h i comptarà amb el testimoni de Joan Pi i Cabanes (Granollers 1921), que farà un parlament en nom de tots els represaliats de la comarca.
Durant la Guerra Civil, Pi i Cabanes va formar part de l'exèrcit republicà com a treballador militaritzat als Tallers Baulenas de Granollers.
Al final de la guerra, va decidir marxar a França, on va ser internat als camps de concentració de Saint Cyprien i Barcarès.
El juliol de 1939 va tornar a Espanya i va ser detingut per les autoritats franquistes i internat als camps de concentració d'Hondarríbia (Guipúscoa) i de la Universitat de Deusto a Bilbao i en un batalló de treballs forçats.
Actualment, és president de l'Associació d'Exinternats del Franquisme a Catalunya.
L'historiador Oriol Dueñas parlarà de la repressió franquista i farà especial atenció a la situació al Vallès.
La Polifònica de Granollers tancarà l'acte interpretant fragments de l'òpera coral "Abans del silenci", de Salvador Brotons.
L'acte de Granollers obre un programa de 25 homenatges que se celebraran a tot Catalunya, després que el passat octubre el Palau Sant Jordi de Barcelona acollís el primer concert-homenatge als represaliats pel franquisme que va reunir prop de 5.000 persones.
Ara, l'objectiu és homenatjar les víctimes de la repressió franquista de forma territorialitzada, i així facilitar l'assistència dels propis testimonis a l'acte.
Alhora, es lliurarà un diploma de reconeixement a cada persona que va patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura, un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l'Estat, la Junta d'Andalusia.
El document, signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, es lliura "en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista".
El text afegeix "Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors".
Dins la demarcació de Barcelona, el Prat de Llobregat (21 de gener), Terrassa (25 de gener), Badalona (2 de febrer), Vilafranca (3 de febrer), Mataró (11 de febrer), L'Hospitalet (18 de febrer) i Vilanova i la Geltrú (25 de febrer) també acolliran homenatges similars.
Més de mig miler de represaliats del Vallès Oriental han estat indemnitzats pel Govern
Des de l'any 2.000, 564 veïns del Vallès Oriental (88 de Granollers) han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat.
A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d'euros.
Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d'arxius militars i el 30% de presons.
Però s'han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d'ajuntaments; cartilles de vacunació...etc.
Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya.
La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.
Per demarcacions, Barcelona suma el 54% dels represaliats pel franquisme que han pogut ser indemnitzats (12.036), Lleida l'11% (2434), el Camp de Tarragona el 8'9% (1969), Catalunya Central el 8'87% (1953), Girona el 8'84% (1946), Terres de l'Ebre el 5'9% (1311) i l'Alt Pirineu i Aran l'1'69% (372).
La major part dels beneficiaris són nascuts entre 1910 i 1929, van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa.
El segon grup més nombrós l'integren els nascuts entre 1940 i 1959 i que participaven de les activitats antifranquistes.
Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l'Estat.
Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració, els batallons de treballadors..etc.
L'any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de "rebel·lió".
L'any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona..etc) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l'Estat espanyol.
Les xifres proven la duresa de la repressió del règim, una repressió que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.
A Granollers, es calcula que unes 850 persones van patir la repressió franquista amb privació de llibertat o van ser depurades d'alguna manera per la seva posició contrària al règim (exili, pèrdua del lloc de treball, consells de guerra etc.).
A més, almenys 18 granollerins van ser afusellats entre 1939 i 1953.
TEMA: HOMENATGE ALS REPRESALIATS PEL FRANQUISME AL VALLÈS ORIENTAL
DIA: DIMARTS 19 DE GENER DE 2010
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
L'exconseller de la Presidència ha declarat al Suprem aquest dilluns en el primer dia del judici pel 9-N
Barcelona.-Centenars de persones s'han concentrat aquest dilluns a partir de dos quarts de vuit del vespre en diferents punts de Catalunya per donar suport a Francesc Homs el dia en què s'ha iniciat el judici al Tribunal Suprem contra l'exconseller de la Presidència i diputat al Congrés pel PDeCAT acusat dels delictes de prevaricació i desobediència pel procés participatiu del 9-N.
Les concentracions, convocades per les entitats sobiranistes, s'han dut a terme a davant la delegació del govern espanyol de Barcelona i a les subdelegacions del govern estatal de Girona, Lleida i Tarragona i també en altres localitats com Tortosa o Taradell (Osona), el poble natal de l'exconseller.
A crits de 'Fora, fora, fora la justícia espanyola', 'Votarem' i 'Tots som 9-N', unes 500 persones s'han concentrat a Barcelona a la cruïlla dels carrers Mallorca i Roger de Llúria de Barcelona, davant de la delegació del govern espanyol.
Els manifestants, concentrats per les entitats sobiranistes, han lluït pancartes amb lemes com 'Judici immoral' i 'Les urnes no es jutgen'.
A l'inici de la concentració, i flanquejat per la vicepresidenta de l'ANC, Natàlia Esteve, el diputat de CSQP Joan Josep Nuet, membre de la Mesa favorable al dret a decidir però finalment no querellat per la Fiscalia per permetre la resolució del referèndum unilateral, ha llegit el manifest en contra la judicialització de la política i en suport a l'exconseller Francesc Homs, jutjat des d'aquest dilluns al Suprem pel procés participatiu 9-N.
"Utilitzar els tribunals per impedir el debat polític i criminalitzar els representats sorgits de les urnes és impropi d'un sistema democràtic, atempta contra el pluralisme polític i en conseqüència esdevé inacceptable per a qualsevol democràcia", ha assegurat Nuet, ovacionat pels manifestants.
"Davant d'un nou intent de frenar un referèndum necessari refermem la voluntat majoritària dels ciutadans de decidir a les urnes lliurement el nostre futur com a poble: cap judici ni cap inhabilitació podran aturar el clam democràtic de la nostra societat", ha reblat.
L'escoltaven a primera fila el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget; els diputats de JxSí Jordi Turull (PDeCAT) i Marc Sanglas (ERC); els diputats cupaires Mireia Boya i Albert Botran, i el diputat d'En Comú Podem Josep Vendrell.
També Joaquim Forn, regidor de l'antiga CiU a Barcelona així com el cineasta Ventura Pons.
La concentració ha acabat amb clams a favor de la independència de Catalunya i amb 'Els Segadors'.
A Girona, unes 300 persones han atès a la crida de les entitats sobiranistes i s'han concentrat davant la subdelegació del govern espanyol, a l'avinguda Jaume I, carregats d'estelades i fotografies de Francesc Homs on s'hi podia llegir 'Mai caminaràs sol'.
La lectura del manifest ha anat càrrec de representats de diferents entitats independentistes i, també, de l'alcaldessa de Girona i vocal de l'AMI, Marta Madrenas.
El manifest carrega contra el "judici polític" engegat arran del 9-N i critica que l'Estat intenti així "frenar un referèndum que és inevitable".
"Votarem i marxarem", han clamat els manifestants.
L'acte s'ha acabat amb el cant dels Segadors.
També, unes 250 persones s'han mobilitzat aquest vespre davant de la subdelegació del govern de l'Estat a Lleida per manifestar el seu suport a l'exconseller de la Presidència i actual diputat al Congrés coincidint amb el primer dia del judici pel qual ha hagut de respondre davant el Tribunal Suprem arran de la causa oberta per la consulta del 9-N.
Els presents, convocats per les entitats sobiranistes, han reivindicat la defensa de la democràcia i han expressat el seu rotund rebuig a la "judicialització de la vida política" per part del govern espanyol, tal com ha recollit el manifest que han llegit responsables de l'ANC i Òmnium.
La concentració ha comptat amb la participació d'una àmplia representació del PDeCAT com és el cas de la membre de la Mesa del Parlament, Ramona Barrufet, del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, entre altres, però també s'hi han pogut veure representants d'ERC i de la Crida per Lleida-CUP.
Durant l'acte els assistents han reivindicat la independència de Catalunya i també s'han sentit crits com ara 'ni un pas enrere' o 'no ens aturaran', entre molts altres.
La mobilització ha finalitzat amb el cant dels Segadors.
A Tortosa, diverses desenes de persones s'han concentrat a les portes de l'Ajuntament per mostrar el seu suport a Francesc Homs.
També han pres part en l'acte els portaveus dels grups municipals del PDECAT, ERC, Movem Tortosa (ICV) i la CUP, que s'han anat rellevant per llegir un manifest denunciant el "judici polític" contra Homs i les maniobres de l'Estat espanyol per "silenciar la veu dels catalans" i els seus representants polítics.
L'acte, en el qual s'han pogut veure també algunes estelades, s'ha tancat amb un llarg aplaudiment a la finalització del manifest.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A L'inici del curs els alumnes hauran de disposar de:
*En el cas de l'adaptador, cal confirmar-ne el model i la compatibilitat.
El Màster està acreditat per la Network of Erasmus Based European Orthodontic Programs (NEBEOP).
© 2020 Universitat Internacional de Catalunya |
Presentació de la Universitat d'Estiu 2015.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
L'esment a Judes suggereix la idea que existeixen traïdors dins l'independentisme català
Un encert de les detencions d'independentistes d'ara fa una setmana va ser que l'operatiu policial dugués el nom d'operació Judes.
Un encert des del punt de vista de l'estat espanyol, esclar.
L'esment al nom de l'apòstol dolent suggereix la idea que existeixen traïdors dins l'independentisme català.
Jutges, fiscals i policia s'aprofiten així d'una feblesa típica d'alguns independentistes, abonats al pensament conspiratiu i a la detecció de presumptes traïdors dins les seves files.
El potent relat mediàtic dels dies posteriors s'ha encarregat de furgar per entregues en aquesta llaga: dos dels detinguts haurien 'cantat' durant els interrogatoris, existiria un pla per causar destrosses i greus desordres públics amb motiu del segon aniversari de l'1 d'Octubre, etc.
Però el nacionalisme espanyol també té les seves febleses, una de les quals és dur la bel·ligerància contra l'adversari al terreny personal, gairebé sempre a l'àmbit de la família.
És un comportament que no té explicació racional, però en què sucumbeixen tot sovint.
Hi ha una pulsió sentimental en el nacionalisme espanyol ("Es como si me arrancaran un brazo", i expressions per l'estil) que es manifesta d'aquesta manera, sobretot en els seus mitjans de comunicació.
No n'hi ha prou d'anar contra els enemics de la pàtria espanyola, també és necessari que esposes, marits, pares, germans o fills en surtin esquitxats.
(L'independentisme català tampoc se'n salva, de les seves efusions sentimentaloides, però solen expressar-se en forma de llagrimeta o de frases espaterrants.)
Puigdemont i Torra tenen una comunicació fluïda, pública i notòria, per a la qual no sembla que necessitin cap tipus d'enllaç ni d'intermediari
Ara li ha tocat el rebre a la germana de Carles Puigdemont, Anna Puigdemont, que segons els mitjans habituals de la sagrada unitat d'Espanya hauria fet d'enllaç –juntament amb alguns dels CDR detinguts– entre el seu germà i el president Torra.
Aquesta suposició, al meu modest entendre, trastoca greument la credibilitat de la susdita operació Judes i del seu corresponent relat, que els estava quedant prou bé.
Primer perquè –com va fer notar dilluns a Catalunya Ràdio el portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, Ignacio González Vega– Puigdemont i Torra tenen una comunicació fluïda, pública i notòria, per a la qual no sembla que necessitin cap tipus d'enllaç ni d'intermediari.
Segon, perquè, si existissin intermediaris entre ells dos, això tampoc no constituiria en principi delicte, ni tema de portada en diversos mitjans.
Ara bé, els ha pogut la temptació d'emmerdar-hi la germana de Puigdemont, a veure si així fan patir una mica més els seus pares.
No poden fer-hi res, els encanta.
Anna Puigdemont s'ha pres la molèstia d'emetre un comunicat de desmentiment, però és que ells mateixos ja mostren prou els peus.
I tercer i més important, també d'acord amb el que denunciava el jutge González Vega: és inadmissible que es violi el secret de sumari i que el seu contingut aparegui en forma de serial en uns mitjans que sempre són els mateixos.
Els uns són la vergonya del periodisme i els altres ho són de la justícia.
I aquest dimarts, que és 1 d'octubre, ho tornen a ser davant de tot el món democràtic.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Les illes Canàries tenien un règim especial dins d'Espanya.
Des del 1852, gràcies al Decret d'en Bravo Murillo, les illes Canàries tenien un estatut fiscal àmpliament peculiar, que va ser ampliat el 1900.
L'11 de juliol de 1912 es va aprovar una llei on es cedien a la gent de l'illa les funcions que en [...]
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
dimecres, 13 de juliol del 2011 / 2753
Inversemblant, extravagant, ple de peripècies extraordinàries i fantàstiques.
Ens va explicar una història rocambolesca per justificar el seu retard.
Del francès Rocambole, protagonista d'una sèrie d'obres del novel·lista Pierre Alexis Ponson du Terrail (1829-1871) publicades en fulletons del 1859 al 1870, amb aventures tan increïbles com animades.
Els dos companys, animats per la presència d'un oient que els escoltava sense interrompre'ls, van estar parlant d'unes altres visites a uns altres topless, d'unes aventures prostibulàries que semblaven de mentida, d'històries rocambolesques incentivades per l'alcohol.
Van formular unes solucions plenes d'idees per millorar el funcionament de l'oficina i van malparlar de la negligència de l'home desordenat, van imaginar bromes pesades per gastar-li la nit del sopar i van traçar els primers esbossos d'unes noves estratègies per molestar-lo tant que optés per desaparèixer per sempre més de l'oficina.
Les pàgines que Charles Darwin dedica en L'origen de les espècies a parlar de l'ull són excepcionalment brillants: hi posa tota la seua capacitat per convèncer i persuadir, tota la força del seu estil, interpel·la el lector, el motiva a dubtar, a preguntar-se, a acceptar la seua argumentació.
Perquè l'ull ha estat un dels motors de l'evolució, un òrgan cabdal per dirigir les forces i línies de la vida (les filogènies animals).
La més mínima millora òptica podia dur contrapartides vitals per a l'organisme i la seua progènie.
Per menjar i no ser menjat, per guaitar amb major èxit i per fitar amb major precisió la presa.
La vida és en certa manera la rocambolesca història de l'ull (la vida animal, és clar): veure abans que ningú, encalçar abans que ningú, començar a córrer abans que ningú.
Epònims derivats de personatges de la literatura francesa
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Segon test de pretemporada i segon triomf del primer equip de l'UE Sitges de nou a camp contrari, en aquest cas a Les Roquetes davant un altre Tercera Catalana, un Penya Jove replet de joves jugadors oferint malgrat el resultat final una molt bona imatge.
S'avançaven els sitgetans al minut 6 en una bona jugada en la que Geri culminava amb un bonic gol, arribant el segon al minut 33 de les botes d'un Marti Ferret amb molta mobilitat, arribant amb aquest marcador al descans.
El 0 a 3 el feia Viñola amb un molt bon remat al 56, el jugador que havia sortit a la represa llegia perfectament el remat final, s'apuntava el quart en Sacris en un altre remat en el que Mario que havia sortit en aquesta segona part no va poder fer res, un dels destacats dels joves jugadors de la Penya Joel Solà llançant una magnifica falta escurçava diferències fent un gol de traca, el cinquè i darrer del partit se l'apuntava Edgard Esteller al minut 87, tot en un enfrontament en que la Penya Jove en tot moment donava la cara al partit tot i tenir davant un Sitges que sabia a que jugava.
El proper partit del Sitges de Manel Rodríguez aquest dimarts al Municipal d'Aiguadolç davant l'Sporting Gavà, l'hora d'inici les 20 hores.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El nombre de detinguts aquest dilluns pertanyents als anomenats Grups Anarquistes Coordinats (GAC) s'ha elevat a tretze: nou d'ells han estat detinguts a Madrid, dos a Barcelona i dos més a Palència, han informat a Europa Press fonts de la policia.
Durant els escorcolls, als detinguts se'ls han requisat components i elements per construir artefactes incendiaris, com bombones de càmping gas, petites quantitats de droga, balances de precisió i diners en efectiu.
A les tretze persones detingudes se'ls imputa pertinença a organització criminal amb finalitats terroristes i la comissió de fets delictius consistents en sabotatges i col·locació d'artefactes explosius i incendiaris.
Les detencions han tingut lloc a les 6.00 hores d'aquest dilluns per agents de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional, en col·laboració amb les Brigades d'Informació de Madrid, Barcelona, Palència i Granada.
En total, s'han practicat 17 escorcolls, sis dels quals en Centres Socials Ocupats, on alguns detinguts havien fixat la seva residència.
Durant la pràctica d'aquests escorcolls han estat detingudes també catorze persones per delictes de resistència.
L'operació és fruit de les investigacions desenvolupades en virtut de les Diligències Prèvies 4/14 del Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquest és un dels lemes de Hysteresis nascuda el 2014 del debat d'una família de Sabadell en una xurreria de Madrid.
"Vam veure que hi havia una revolució social, necessitàvem polítics més propers però també empreses i productes més propers", recorda Josep Prat, cofundador i director de comunicació de la startup.
A contracorrent, Hysteresis va començar com a ecommerce i ara té les seves ulleres magnètiques d'esquí (capaces d'enganxar-se a una nevera) en més de 100 botigues a peu de carrer o de pista.
"Li donem tot el poder al client".
Prat: "Aspirem a ser un referent dins l'òptica de la neu"
Al més pur estil Hawkers, Hysteresis té un producte "fresc, innovador i personalitzable" i un tracte "pròxim, ràpid i interactiu".
Ulleres d'esquí al gust del lliure pensador.
La comunicació multicanal i multidireccional és també una de les claus del seu èxit.
Amb més de 30.000 seguidors a les xarxes socials, es ven un producte com una autèntica filosofia de vida que passa per "canviar contínuament, d'experimentar, de superar les pors i d'aconseguir els somnis".
El seu nom, procedent de la corba d'Hysteresis, ja és tota una declaració d'intencions de la revolució magnètica: "L'estat depèn d'una història prèvia, però si els comportaments s'inverteixen, no es repeteix la situació inicial".
L'aventura cap a la neu arranca de la mà de tres germans ( Imma, Josep i Jan ) i un amic ( Sergi Fernández ) amb un capital inicial de 10.000 euros.
Primer, com a autònoms i després com a societat limitada.
No han demanat mai cap crèdit ni han participat en cap ronda de finançament però no descarten haver de demanar ajuda de cara a la pròxima temporada.
La facturació de 200.000 euros d'aquest any, el que suposa cinc vegades més que la de 2016, ha trencat tot els seus pronòstics.
Hysteresis ven ulleres d'esquí | Cedida
Al començament, Hysteresis lluïa magnetisme únicament a internet.
Prat explica que "les vendes eren bones, el producte enganxava però la gent volia tocar-lo i veure'l en persona".
Tot i que la startup no té establiment propi, aquest Nadal ha entrat en grans superfícies com El Corte Inglés, Pic Negre, Pyrénées, Serra Nevada o Aramón.
"Necessitem estar a les botigues perquè són prescriptores i una referència de credibilitat", afegeix el cofundador.
Són punters en tecnologia magnètica aplicada a l'òptica.
Primer, la deixen tastar als riders de la neu i després la comercialitzen.
Tot i que la competència ja s'ha apuntat al carro del magnetisme, el cofundador es mostra convençut que "ser els primers i estar en botiga física i online" és ara mateix el camí de l'èxit.
Prat no esquia però procura estar connectat en tot moment per si hi ha qualsevol dubte o nova comanda.
Moltes tardes se les passa al magatzem muntant i desmuntant caixes i ulleres.
"És un procés complicat", admet.
Del disseny a l'entrega final passant per la tecnologia magnètica i el packaging.
Ara bé, Prat es mostra molt orgullós de "la filosofia de magatzem", ja que li ha permès començar de zero, entendre "la dificultat d'emprendre", així com aprendre a valorar "totes les peces del seu equip".
El preu del pack d'Hysteresis és de 100 euros | Cedida
Entre els 30 euros de Decathlon i els 250 euros de la nord-americana Oaklay, Hysteresis es desmarca amb un preu de 100 euros per pack que inclou ulleres, lent extra, caixa, funda, bossa i tub.
"Moltes grans empreses del món de l'esquí encara no han entès que ser proper és la clau perquè et segueixin comprant", assegura Prat.
Cita com a exemple el cas d'una companyia telefònica que no agafa el telèfon, demostrant així que "no sap respondre el client amb allò que ven."
Amb un somriure de plena satisfacció, recorda el cas d'un client de Suècia que els va felicitar pel seu producte i la seva atenció personalitzada fins al punt de promocionar-los entre els habitants del seu poble.
O un altre que els va batejar en un portal d'esquí com a "les Hawkers de la neu".
Malgrat el temporal, el seu mercat és el món.
De fet, van fitxar un comercial de Nintendo que ara ja no només es dedica a vendre el producte pel conjunt d'Espanya i Andorra, sinó que ja està explorant el mercat de Sudamèrica per a cobrir l'altra meitat de l'any.
Prèviament, van provar sort amb les ulleres de sol però, segons Prat, "és un mercat molt explotat tant a escala física com ecommerce que difícilment dóna beneficis per la feina que suposa".
Així doncs, han optat per l'especialització: "Ens vam centrar en l'esquí perquè ens era més fàcil i perquè així ens convertíem en especialistes per al públic".
Per a una marca, voler-ho tot sovint és com no tenir res.
El cofundador defensa que "a no ser que sigui molt coneguda, és difícil que una empresa que fa cascs, esquís, botes i ulleres es posicioni en el quadre mental d'un client".
"Les ulleres de sol són un mercat molt explotat"
Concretament, del sociòleg polonès Zygmunt Bauman i la seva famosa teoria sobre "la modernitat líquida".
"Nosaltres emprenem i intentem guanyar un espai al mercat fent les coses diferents de com s'han fet fins ara.
Primer s'ha de pensar com canvia la societat i després t'hi has d'adaptar", assegura.
Hystheresis va néixer per magnetitzar i en pocs anys espera guanyar reconeixement tant entre els professionals de l'esquí com entre els seus amants.
En l'últim minut i en plena campanya electoral, Prat demana el vot al seu potencial client: "Volem ser els teus ulls, en el risc i en la diversió, amb l'última tecnologia, pensant a fer-te la vida més fàcil". |
Resulta inconfusible pel llarg bec corbat, una silueta estilitzada i el plomatge irisat que brilla al sol amb tons metàl•lics.
És una au típica de maresma, que normalment es troba associada amb martinets i becplaners amb qui comparteix les colònies de cria.
Després de molts anys sense fer-ho, darrerament es torna a reproduir a diferents punts de la península Ibèrica.
Sud d'Europa, Àfrica i Madagascar, centre i sud d'Àsia, Filipines, Indonèsia i Austràlia.
És el més petit dels ibis de color fosc.
Resulta inconfusible pel llarg bec corbat, l'estilitzada silueta i el plomatge irisat que brilla al sol amb tons metàl·lics.
A la cara presenta unes línies clares molt destacades que també voregen el bec.
És l'únic ibis que habita avui de manera natural a Europa.
És un ocell típic de maresma i d'ecosistemes vinculats a ambients aquàtics.
Cerca l'aliment tant a les maresmes com als terrenys allunyats de l'aigua.
La dieta es compon bàsicament d'insectes i les seves larves, mol·luscs, crustacis i cucs, encara que no desdenya petits amfibis, rèptils i peixos.
L'aliment el busca en aigües dolces poc profundes i mostra una preferència marcada pels conreus d'arròs.
Durant l'època reproductiva es troba associada amb petits martinets i becplaners amb els quals comparteix les colònies de cria.
L'època reproductiva comença a principis d'abril i s'allarga fins a finals de juny.
Construeix una plataforma compacta de canyes i branques, amb vegetació aquàtica abundant, on diposita entre tres i quatre ous que cova durant 21 dies.
Té un caràcter migratori i dispersiu elevat, notòriament nòmada.
Tot i que en gran part del rang de distribució és sedentari, a bona part d'Europa i Àsia és considerada espècie estival nidificant.
Al subcontinent indi i en alguns punts del sud-est asiàtic hi apareix de manera regular durant l'hivern.
Tot i que és una espècie amb una àmplia distribució mundial, malauradament la subespècie europea ha sofert una forta regressió des del segle XIX i ha desaparegut pràcticament de la majoria de països europeus.
A Espanya va deixar de criar a començaments del segle XX, però les darreres dècades del mateix segle va tornar a reproduir-se en llocs com Doñana, l'albufera de València o el delta de l'Ebre, i la població s'està recuperant de manera notable en aquestes zones i moltes d'altres.
Ensenyem a conèixer i estimar els animals a infants i joves des d'Infantil fins a Batxillerat
Treballem per conèixer i protegir la fauna i els hàbitats naturals de tot el Planeta
Ajuda'ns a cuidar-lo i protegir la seva espècie
Seràs el primer en conèixer les novetats del Zoo
ATENCIÓ A L'USUARI 0034 937 065 656
2016 © Informació legal - Tots el drets reservats - Avís legal i Privacitat - Contacte |
A continuació podeu veure una llista de propostes de Treball Fi de Master per alumnes de la branca de "Introducció a la Recerca" del Màster en Química Industrial i Introducció a la Recerca, curs 2019-20.
Prement a sobre del títol, podeu obrir un arxiu que conté una breu descripció del projecte i les dades de contacte del docent responsable amb qui podeu contactar per determinar la disponibilitat de la proposta i la vostra adscripció a la mateixa.
Existeix alguna relació entre els cristalls al sediment de l'orina i el tipus de pedra de ronyó desenvolupat? / Is there any relation between crystals in urine and the type of kidney Stones developed? |
Consulta, en accés obert, dels articles a text complet de les revistes científiques publicades per la UPF o amb la seva col·laboració.
Aquestes i més revistes d'altres institucions són consultables a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert). |
La Fundació Catalana de l'Esplai (Fundesplai) preveu augmentar un 10% les beques per 'casals' i colònies d'estiu destinades a nens en risc d'exclusió el 2017, amb un total de 5.700, considerant l'augment d'activitat al territori.
Ho han explicat aquest dijous en un esmorzar informatiu els nous directors col·legiats de la fundació, que prendran el relleu al president, Josep Gassó: la directora general de Comunicació i Relacions Núria Valls; la de Gestió i Serveis, Cristina Rodríguez; la directora financera, María José Navarrete, i el director d'Accions i programes Educatius, Socials i del Tercer Sector, Carles Xifra.
Xifra ha posat en valor les ajudes a l'oci, que aquest any poden arribar a multiplicar per sis les beques que es van donar el 2011, i ha reivindicat la importància d'aquest àmbit, al costat de la primera necessitat: "Si volem que l'ascensor social funcioni, hem d'apostar per l'equitat en l'oci", i ha situat en aquest temps lliure la batalla per les oportunitats educatives.
Fundesplai ha atès el 2016 un total de 232.434 persones, a través d''esplais', programes en escoles, i activitats d'educació ambiental, entre d'altres, i que representen un 8,1% més que l'any anterior; els programes educatius han comptat amb un 14% més de participants en el curs 2016-2017 respecte a l'anterior, arribant a un total de 71.886 alumnes.
Els directors col·legiats han destacat que en els últims anys no han vist reflectits els "brots verds" de la macroeconomia en les famílies vulnerables que tenen una situació cronificada.
En l'esmorzar, realitzat en el Semproniana de Barcelona, ha presentat el seu Informe anual 2016-2017, que conclou que el 2016 va tenir 41,6 milions en ingressos i 39,9 milions de despeses, mentre que el 2017 calcula un pressupost de 45 milions i unes despeses de 43,3, amb la qual cosa la directora financera ha posat en valor uns comptes "equilibrats".
El 70% de les despeses es destinen als costos de personal, ha explicat, i ha afegit que compten amb 5.000 treballadors, i que si es compactessin les seves jornades en vuit hores diàries, el resultat seria de 1.000 jornades.
Entre el dimarts 2 i el diumenge 7 de maig, se celebrarà a Barcelona i Madrid el VIII Fòrum Iberoamericà Fent Política Junts, un espai de diàleg que dona visibilitat a les polítiques i experiències d'èxit en l'àmbit de la joventut, han explicat els directors de Fundesplai, que forma part de l'organització al costat de la Fundació Esplai, la Lliga Iberoamericana i la Secretaria General Iberoamericana.
Sota el lema 'Les joventuts d'avui i els seus reptes de futur: Treball, participació i educació', el fòrum reunirà al voltant de 400 participants de 15 països, entre societat civil, universitat, governs, empreses i joves.
A Barcelona, entre el dimarts 2 i el dijous 4 de maig, comptarà amb la presència de la consellera de la Presidència de la Generalitat, Neus Munté, i el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, mentre que a Madrid, entre el divendres 5 i el diumenge 7 del mateix mes, assistirà l'alcaldessa de la capital espanyola, Manuela Carmena.
El 7 de maig, Fundesplai organitzarà al Prat de Llobregat (Barcelona) la 31 edició de la Festa Esplai, amb més de 50 activitats, que reuneix cada any al voltant de 10.000 nens, joves, monitors i famílies.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La rebaixa s'aplicarà al preu final dels abonaments més utilitzats, T-Mes, T-50\/30 i T-10\/30 d'una, dues i tres zones
Tarragona.-El director general de Transports i Mobilitat i president del consell d'administració de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona, Pere Padrosa, i el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Anton Ferré, han signat aquest dimecres un conveni que permetrà oferir als membres de la comunitat universitària un descompte del 10% als títols integrats T-Mes, T-50\/30 i T-10\/30 d'una, dues i tres zones.
Aquest acord vol aconseguir potenciar l'ús del transport públic entre els estudiants, personal docent i investigador i personal d'administració i serveis.
Per accedir als descomptes, que s'aplicaran a partir del 23 de maig, els usuaris hauran d'acreditar-se amb el carnet universitari al Centre d'Atenció al Client de l'ATM, ubicat a l'estació d'autobusos de Tarragona.
Com a acció promocional, l'ATM distribuirà, de forma gratuïta, 2.500 targetes entre els usuaris de la comunitat universitària.
D'altra banda, l'ATM i la URV han adoptat el compromís de realitzar les gestions adients per millorar el sistema d'identificació del bus interuniversitari Tarragona-Reus, adscrit al servei exprés.cat e4, així com ampliar el sistema de pantalles informatives d'horaris de transport públic existents als campus, amb la instal·lació de nous panells informatius en temps real als Campus Sescelades i Catalunya, a Tarragona, i al Campus Bellissens de Reus.
L'estiu passat es va posar en marxa el servei de bus interuniversitari entre els Campus de la URV de Tarragona i de Reus.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Pavelló d'esports de l'arquitecte japonès Arata Izosaki construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona i inaugurat el 21 de setembre del 1990.
Està considerat la joia de l'anomenada "anella olímpica de Montjuïc", que també integren l'Estadi Olímpic Lluís Companys i les Piscines Bernat Picornell.
Té una capacitat per a 17.000 espectadors en esdeveniments esportius, i de 18.000 per a concerts.
Si us plau, tria dues dates vàlides
La primera data no pot ser posterior a la segona data
No s'han trobat activitats per a les dates seleccionades
El colombià Juan Luis Londoño Arias, més conegut pel seu nom artístic de Maluma i com a sensació pop i reggaetonera llatina, torna al nostre país per repassar els seus èxits i presentar el seu quart disc, '11:11' (2019), ple de...
Per Barcelona han fet parada a grans festivals com el Primavera Sound, però mai abans havien actuat a recintes tan grans en solitari com el Palau Sant Jordi, nova fita pel cantant i compositor australià Nick Cave i els seus Bad...
Un dels èxits indiscutibles de 2019 és 'Don't Start Now', cançó amb la qual Dua Lipa està arrasant per allà on passa.
Una trencapistes pop fet a mida per la superestrella britànica, de la qual n'és co-autora i que té tot allò que fa irresistible un tema...
Camila Cabello, popstar que va iniciar la seva carrera en solitari després d'abandonar la girlband nord-americana Fifth Harmony el 2016, tancarà la gira europea de presentació del seu segon disc, 'Romance' (2019) a Madrid i Barcelona.
Esperat retorn de la diva del R&B Alicia Keys a Barcelona deu anys després de la seva última visita per presentar el seu setè disc d'estudi, 'ALICIA (2020).
La premiada cantant, compositora i pianista novaiorquesa, que compta entre les seves possessions...
Sir Elton John, un dels artistes més aclamats de la història del pop, fa més d'un any va anunciar que es retirava dels escenaris.
No ens ho acabem de creure del tot perquè segueix en plena forma i, si volgués, podria estar molts anys més de gira.
La cantant canadenca nacionalitzada nord-americana Alanis Morissette ja ha fet nou àlbums si comptem el que sortirà aquest mes de maig, 'Such pretty forks in the road' (2020), però sempre serà recordada per 'Jagged little pill' (1995), el seu tercer llarg,...
Bon Iver ha publicat un dels discos més esperats d'aquest estiu.
Es tracta d 'i,i' (2019) i és el quart àlbum del projecte més celebrat de Justin Vernon, que va irrompre amb força en el panorama de la música independent ja fa més de deu anys amb el magnífic... |
El músic bisbalenc Jaume Pla, «Mazoni», viatja fins a Istanbul.
ddg | girona El canal 33 estrena aquesta nit, a partir de les 22 h, Navigam: Per primer cop, el primer llargmetratge documental del col·lectiu banyolí Navigam.
En el documental, músics turcs versionen la cançó Per primer cop, de Mazoni.
D'aquesta manera, es coneix una ciutat a través dels seus músics i es descobreixen tradicions musicals diferents de la catalana.
Navigam: Per primer cop és un diàleg musical entre Jaume Pla, Mazoni, i diferents músics d'Istanbul, triats aleatòriament, amb l'objectiu de descobrir si la música és realment un llenguatge universal.
L'experiència consisteix a fer arribar la cançó de Mazoni als músics turcs i, sense traducció de la lletra del català, que ells en facin una versió musical i cantada amb allò que els suggereix la música i la veu original.
Es tracta d'un experiment per reflexionar sobre les fronteres, els punts de trobada, les sensibilitats i el llenguatge universal que és la música.
Es descobreix en l'evolució del treball i en un final ple de contrastos, de trobades i d'emocions a Istanbul.
Aquest treball s'emmarca en el projecte Navigam, un projecte audiovisual creat per dos banyolins, Josep Sarquella i Andreu Fàbregas, que pretén potenciar la internacionalització de la música actual catalana.
El seu primer curtmetratge va néixer gairebé per casualitat a Bucarest, Romania, i el van elaborar amb la cançó Navegarem, del grup de Banyoles La Senyoreta Descalça.
Cerca els teus programes preferits: |
L'associacionisme català està en situació d'alarma, i amb raó.
Des de fa setmanes, els ajuntaments de tot el país fan reunions informatives amb els representants de les associacions i entitats sense...
La insistència sobre el tema és constant: la contradicció més fonamental que ens veiem obligats a afrontar en aquests moments és que per avançar democràticament hem de qüestionar les lleis vigents...
El 12 d'octubre de 1915, Agustí Calvet –Gaziel– emprenia viatge des de París fins a Grècia.
Un viatge que va donar per acabat, a bord del vaixell Hellenía, el 19 de novembre, i del qual va deixar...
EI (Estat Islàmic d'Iraq i Síria) és el nou enemic principal d'Occident.
Un enemic sofisticat, flexible i autosuficient, capaç d'ordir i executar cops que van des de l'atac a un banc a Sydney fins...
Enmig del debat, que comparteixo i reivindico, del dret a decidir dels catalans, de si volen esdevenir un estat, considero que les euroregions i l'arc mediterrani són els àmbits més propers i amb més...
Fa molt pocs dies, a Sant Pere Pescador, es va produir de nou la tràgica mort d'una dona a mans de la seva parella.
La dona, de 32 anys, mare de tres fills de nou, cinc i un any, ja havia denunciat...
El Barça transita per camins errants més o menys coneguts.
No se sap ben bé què li passa, a l'equip, que va començar fent patxoca i ara ha perdut el rumb.
O potser només està fent una marrada.Sí...
L'adhesió formal del món local de Catalunya a la consulta del dia 9 de novembre de 2014 s'ha d'entendre com un veritable plebiscit; una acció, per tant, que legitima el procés d'autodeterminació davant...
Entre la Primera Guerra Mundial i abans d'esclatar la Segona, el món va canviar d'una forma lenta però que mai tornaria a ésser la mateixa.
La família propietària de la magnífica mansió del temps... |
L' Oficina Jove del Baix Llobregat és un equipament públic d'informació, orientació i assessorament gratuït i generalista on les persones joves de la comarca poden adreçar-se per resoldre dubtes, fer consultes i/o demanar més informació en relació a diversos àmbits (treball, formació, salut, relacions afectives, cultura, habitatge, entre d'altres).
A més, esdevé un punt de suport al conjunt de la xarxa d'emancipació de la comarca, treballant-hi col·laborativament i canalitzant les seves necessitats i propostes.
L'Oficina Jove del Baix Llobregat està gestionada per la Generalitat de Catalunya i compta amb la col·laboració del Servei Comarcal de Joventut i la Diputació de Barcelona.
El Servei Comarcal de Joventut del Baix Llobregat engega la campanya amb el lema "Mou-te per plaer ", amb motiu de la celebració del dia 1 de desembre, Dia Mundial de la lluita contra la SIDA.
Aquest any 2018, per facilitar els recursos per elaborar la campanya del dia Mundial de la SIDA als municipis i fomentar la participació en les activitats organitzades als Serveis d'Informació Juvenil de la comarca, el Servei Comarcal de Joventut ha distribuït 10.000 preservatius.
L'objectiu principal d'aquesta campanya és conscienciar als i les joves de la comarca que "la SIDA no entén ni de races, ni de religions, ni de sexe, ni d'orientacions sexuals.
Sinó que qualsevol persona que mantingui relacions sexuals de risc, pot contagiar-se.
D'altra banda, des del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT), ens recorden que en els darrers deu anys, s'ha produït un augment important de totes les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) i afecten, sobretot, a joves de menys de 25 anys.
És essencial millorar la conscienciació del risc i promoure els comportaments sexuals més segurs, així com garantir l'accés a la detecció de les ITS per conscienciar que no tenir simptomatologia no exclou ser portador d'alguna d'aquestes malalties.
Les notícies del Baix Llobregat per estar sempre a l'última.
L' Oficina Jove del Baix Llobregat és un equipament públic d'informació, orientació i assessorament adreçat a totes les persones joves de la comarca.
El nostre objectiu és promoure'n i facilitar-los l'emancipació i la transició a la vida adulta. |
Happy Days és una marca jove dedicada a idear i crear material personalitzat pels dies més feliços de la vida.
Us poden ajudar a trobar un disseny d'invitació únic i detalls exclusius per a cada moment que segur que sorprendran a tothom.
Si teniu una idea al cap però no sabeu com donar-hi forma, a Happy Days trobaran la manera.
Volen que el vostre dia sigui recordat per sempre i amb els seus dissenys i idees segur que ho aconseguiran!
Diuen que quan una feina t'agrada, la fas bé.
I això us ho podem assegurar: a Happy Days els encanta el que fan i ho intenten transmetre en cadascun dels seus projectes.
Treballen de forma online, podeu contactar-hi i deixar-vos assessorar.
Us asseguren un tracte atent i de qualitat.
Et mantindrem informat sobre el comerç de Terrassa i els professionals de la ciutat amb Notícies, Agenda, Sortejos, Promocions,... |
El DSV Sant Cugat rep avui el CVB Barça al pavelló de Valldoreix (16 h) en un derbi femení de la lliga Iberdrola entre dos equips assedegats.
El Barça, cuer amb només un punt, és a deu punts de la zona de permanència i encara no ha guanyat, i l'equip de Rafa Ruiz, penúltim, es podria col·locar a només un punt del Madrid Chamberí, l'antepenúltim, que marca la permanència quan falten set jornades per al final del campionat, si obté un triomf de 3 punts: 3-0 o 3-1.
L'equip madrileny té poc a dir aquesta jornada contra el líder, el Logronyo.
Les santcugatenques, de fet, van vèncer la setmana passada a la pista del Madrid remuntant un 2-0 advers.
Els principals arguments del Sant Cugat són l'aportació de Sarah Blomgren, de Camila Maldonado i de la seva recent incorporació, Deprece Washington, una jugadora nord-americana de 28 anys i 1m81 que procedeix del SG Eisenerz d'Àustria i que ja va debutar en la pista madrilenya amb 16 punts.
Per part blaugrana, les jugadores franquícia són Novoa, Caro i Wolkowisky.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
divendres, 10 d'abril del 2009 / 2250
Capvespre, hora baixa de la tarda quan el sol ja s'ha post.
Un capaltard m'estava en una cruïlla de camins particularment deserta en aquella hora; vull dir agudament deserta, el desert s'hi feia present.
Hi havia un núvol i el seu flamareig era tan callat que feia basarda.
La bellesa fa por; per sort, no ens barra el pas més que rares vegades.
En un capaltard com aquell —de tan impressionants no n'havia vist mai fora d'Aragó—, un se sent sol davant l'univers com un reu davant un tribunal inapel·lable.
De ser tan petits, tan mesquins, tan lletjos; la immensitat ens jutja i ens esclafa...
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
La cadena nord-americana NBC està treballant en una nova sèrie basada en el dia a dia d'un institut, que portarà per títol Drama high.
La ficció seguirà les aventures de Lou Volpe, un professor d'anglès que es posa al capdavant de la classe de teatre descobrint la seva nova passió i transmetent-la als seus alumnes.
La trama principal està basada en el llibre del mateix nom, escrit per Michael Sokolove, un alumne de l'autèntic professor que serà interpretat per Josh Radnor, l'inoblidable Ted de la comèdia Cómo conocí a vuestra madre. |
Felip Puig, en una imatge d'arxiu
El secretari adjunt de CDC, Felip Puig ha declarat a Sant Feliu de Llobregat que "es fa difícil acceptar judicis paral·lels i de moralitat" sobre el cas Millet, quan fundacions associades a altres partits s'han finançat "al 100%" amb diners públics.
Segons recull l'ACN, Puig ha citat la Fundació Rafael Campalans, vinculada al PSC, que rep ajuts per part d'administracions governades pels socialistes.
"Els nostres comptes i convenis són legals" ha dit el polític convergent en referència a les aportacions que durant onze anys la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, va fer a la Fundació Ramon Trias Fargas.
"Hem fet una actuació legal i correcta" ha assenyalat, afegint a més que, darrere l'escàndol, hi ha interessos polítics per estendre "una ombra de sospita".
Ja sabiem que als de CDC, l'art i els artistes els fan més por que goig, però d'aqui a expol·liar fundacions que ajuden un art deficitari!
Què rebia Millet ( PP faes) a canvi dels ajuts a CDC i a Colom? i com es van atrevir a demanar o acceptar ajuts una entitat dedicada a la subvenció de la música al nostre país?.
Què deia el conveni i quina era la prestació rea?
Per descomptat, els interessos ocults del cas Millet cobreixen de porqueria a la burgesia catalana i seguidors.
Si no hi hagués interessos ocults, les xoriçades no es podrien fer
Sr.Puig..Aquí al Casal just al primer moment que es va fer noticia del fet, els comentaris van ser unanims..¡¡La culpa es de CiU..!!,axó en mitj de rialles i no tant rialles, pro tutom cunvençut del acudit.Falta poc per eleccions, el ventilador está en
En Millet era una persona honrada fins fa 3 dies que va sorprende a tothom pero els 30 mill en informes absurds i els diners publics destinats a la fundacio del psoe, aixo no te explicació!!! sociates lladres!!!
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Un passatger del ferri de Sierra Leone va alertar que no hi ha tripulació a bord
Un vaixell de càrrega abandonat per la seva tripulació amb 450 immigrants a bord es dirigeix a la deriva cap a la costa italiana, ha informat la guàrdia costanera, que està coordinant el rescat.
Aquesta és la segona nau plena presumptament de sensepapers que és interceptada per les forces de seguretat italianes en tan sols quatre dies.
El vaixell, identificat com a 'Ezadeen' i de bandera de Sierra Leone, es va aturar al mig del mar ahir dijous, presumiblement per una apagada, a uns 50 quilòmetres a l'est de Croton i prop de 40 milles de cap de Leuca, segons diversos mitjans italians.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Ara que comencem el camí cap a les celebracions del Nadal, des de tot arreu ens arriben ofertes per satisfer els nostres desitjos... o crear-ne de nous.
Loteria per tenir més diners, comprar roba, perfums, tota mena de màquines...
Menjar, beure, tenir noves relacions, emocions, abraçades i discussions.
I quan tot hagi passat amb més o menys fortuna, tornarem a la feina, al que en diuen "la pujada de gener".
De tornada cap a casa, després d'una tarda de dissabte per veure aparadors, entres al bar i demanes un cervesa 0.
Tot anirà creixent: les ofertes, la felicitat enllaunada, el millor del millor, el mai vist.
Ostres, quina civilització la nostra!
Tanqueu la televisió, si us plau, i si és possible no crideu massa que tinc mal de cap. Et miren una mica desconcertats, però tu vas a la teva cambra i t'hi tanques.
No deu ser que tot plegat és com un gran mercat per esdevenir feliços?
És una realitat interior, una abraçada del cor amb la ment i el cos. La felicitat és presència, i no altaveus del sistema.
Sembla que lentament et vas relaxant fins que des del més profund del cor et sorgeix aquesta pregària: "Vine, Senyor, il·lumina la meva vida, neix de nou en mi, que en mig de tant soroll fa temps que no escolto la teva veu.
Aquest any serà un Advent ‒i un Nadal‒ diferent, serà realment la festa del teu aniversari."
Ara, com una inspiració, tens una gran idea formulada en interrogant.
"Com reconvertir el Nadal dels mercats en un Nadal més clàssic, actualitzat... un Nadal de relacions, de solidaritat, de cants i converses, en família, en parròquia, i amb aquella alegria de l'aniversari de Jesús?
Ajuda'ns, Senyor, a celebrar el vostre Nadal i no el del sistema que ens vol engolir a tots." |
El P&P Franciac segueix liderant el Campionat de
Catalunya per Equips a primera divisió després de la quarta jornada.
de primera van jugar al P&P Bellpuig (Urgell) i l'equip guanyador de la
resultat de 197 cops, destacant els 48 cops de Marc Pérez i els 51 del
En segona posició es va classificar Franciac amb 204
cops, on els seus millors jugadors van ser Emili Sanmartin amb 50 cops i Jordi
Franciac segueix líder a la classificació acumulada
amb 344 punts, seguit del P&P HCP1 Joyería Agustín amb 305.
P&P Badalona Odissey amb 298 i quarts Pitch & Putt Gualta amb 264.
la part baixa els equips que amb la classificació actual perdrien la categoria
són: Mundogolf Montjuïc, Roc3, Sant Jaume i P&P Peralada.
resta de divisions els equips que lideren la taula son: 2ona divisió Est:
Papalús A. 2ona divisió Oest: Fora Límits.
La propera jornada es jugarà els dies 29 i 30 de juny als
camps de bonÀrea, el vendrell, Sant Cebrià, El Vallès, Badalona, Mas Nou, Roc
Catalunya guanya la final davant França per 9 a 3 al Quadrangular jugat al Pais Basc
Jose Clos Campió de Catalunya Juvenil Competició
Resultats Rànquing i Interclubs Juvenil 4a prova |
L'empresari sevillà, Juan Muñoz, ha estat detingut per contractar al comissari de policia José Manuel Villarejo per executar un xantatge.
Juntament amb l'empresari, marit de la periodista Ana Rosa Quintana, han estat arrestats el seu germà i el seu advocat.
Segons fonts de la investigació citats per aquest mitjà, els germans Muñoz i el seu advocat van contractar el passat mes de novembre a Villarejo perquè seguís a una persona i li fes xantatge per intentar recuperar un deute.
Com a conseqüència de la detenció, estan sent registrats domicilis i despatxos professionals dels germans Muñoz a Madrid, Sotrogrande i Marbella. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.