text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Per tal de donar un salt de qualitat esportiva (el repte més proper és l'ascens a Segona Divisió) i de professionalitzar el club, el Manresa FS incorpora la figura del gerent.
Aquesta tasca la desenvoluparà Rubén Maestre, una persona que va deixar petjada en la secció de futbol sala de l'Elx CF.
Va dirigir l'equip il·licità pujant-lo a Segona B i després va passar als despatxos com a gerent, on ha aconseguit deixar l'Elx CF de futbol sala en la categoria actual, la Segona Divisió, la plata estatal.
El Xaloc Alacant és un altre club en el qual ha tingut participació.
Mestre estarà treballant dia rere dia pel club manresà durant la jornada laboral, amb dedicació exclusiva.
La seva funció, a part de portar la gerència del Manresa FS, serà una altra tasca específica, com és la coordinació general dels equips base, on aportarà la seva experiència en el món del futbol sala, tant en l'apartat de comunicació, comercial, de màrqueting, etc. També, disposa del títol de segon nivell com a entrenador.
A més, té el màster de gestió de clubs i esdeveniments esportius, també en E-Commerce i màrqueting digital.
Actualment està estudiant el grau de comunicació a la UOC.
Ha estat treballant en empreses de caire internacional de màrqueting digital, de venda en línia i de comunicació corporativa.
Actualment és el director de comunicació de la Mitja Marató d'Elx.
Ha col·laborat en diversos clubs assesorant la gestió.
Va ajudar a crear l'AFSCA (American Futsal Coaching Asociación), una agrupació d'entrenadors nord-americans, de Venezuela i d'Equador.
El primer equip del Manresa FS iniciarà els entrenaments el dia 22 d'agost.
El cap de setmana següent (25, 26 i 27) farà una estada a Encamp (Andorra) amb un partit el diumenge davant l'Alcoletge (Tercera estatal); el dia 30 jugarà contra el Ripollet (Tercera estatal) a Castellgalí i queda pendent el rival del Trofeu Les Codines.
El 7 de setembre, semifinals de la Copa Catalunya amb el Catgas Energia, i el dia 10, a casa del Sala 5 Martorell.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Les malalties respiratòries causen unes 580 morts anuals a les comarques gironines.
Les patologies del sistema respiratori, que són la tercera causa de mort a Girona, van causar 583 morts l'any 2016, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadístiques ( INE ), i 263 van ser per malalties cròniques de les vies respiratòries.
A més, motiven més d'un 10% de les estades als hospitals gironins, segons les dades de l'INE.
Unes 8.750 altes hospitalàries del 2016 estaven relacionades amb aquest grup de malalties, que inclou, per exemple, la pneumonia (1.818 altes), la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i les bronquiestasies (1.436).
Tenint en compte, doncs, que les malalties respiratòries són una de les principals consultes a l'atenció primària i que suposen un alt cost social i econòmic, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària (AIFiCC) van organitzar ahir al Palau de Congressos de Girona la XI Jornada de Respiratori.
Dividida en dues sessions paralel·les, una per a professionals d'infermeria i l'altra per als de medicina, la jornada va reunir 130 sanitaris de l'atenció primària gironina per actualitzar els coneixements teòrics i les habilitats en el maneig d'aquest tipus de malalties en la pràctica clínica.
Un dels temes que van centrar la jornada va ser el maneig de les principals urgències respiratòries a l'atenció primària, entre les quals n'hi ha algunes relacionades amb malalties cròniques com les crisis asmàtiques i les exacerbacions per MPOC, i d'altres com les complicacions respiratòries per anafilaxi (una reacció al·lèrgica que pot produir risc vital), l'ennuegament o les intoxicacions.
En la trobada també es van tractar les urgències pediàtriques, el maneig de la malaltia intersticial del pulmó, les malalties al·lèrgiques respiratòries, i la tuberculosi.
L'altre gran tema de la XI Jornada Respiratori a Girona va ser l'apoderament del pacient amb dificultat respiratòria, amb tallers dirigits a adquirir coneixements i habilitats per donar-li les eines per controlar diferents aspectes de la seva malaltia i, fomentar així l'adherència als tractaments, l'autocura, i la millora de la qualitat de vida. |
En el partit corresponent a la primera jornada de l'OK Lliga masculina disputat aquest vespre al Pavelló de l'Ateneu de Sant Sadurní i ajornat a causa de la disputa de l'equip local de la Copa Continental, el Noia Freixenet ha derrotat al Coinasa Liceo per tres gols a dos.
La primera part ha finalitzat amb avantatge local de 1 gol a 0, gol marcat en el darrer tram d'aquest període per Borja Ferrer.
En la segona part l'ex del Noia i actualment en el Liceo Pau Bargalló feia l'empat en transformar una falta directa, però els locals primer de la mà de A. Esteller i desprès amb E. Albesa transformant una falta directa acumulativa, posaven el diferencial en el marcador de dos gols
A poc més de tres minuts pel final J. Lamas escurçava distàncies i encara a manca de 56 segons J. Bargalló ha tingut l'empat amb un penal que no ha transformat.
Ara resta per demà el Vendrell - Barça per completar aquesta primera jornada.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Pedro Sánchez no agafa el telèfon a Quim Torra i a Grande Marlaska l'actuació policial li sembla tan heroica com a Zoido en els temps de l'"A por ellos", fins al punt de convertir tota denúncia d'excés o il·legalitat en "desinformació".
Els fan mal les enquestes, la pressió de la dreta i el 10-N, però per damunt de tot els fa mal Espanya.
El problema no és que uns pacifistes condemnin els disturbis d'aquests dies, això sí que és un fake; el problema real és que la sentència del procés és una victòria pírrica.
L'independentisme ni desapareix ni renuncia; l'estat de dret i la democràcia espanyoles han exhibit la seva misèria, i el resultat és aquest tsunami que els reclama llibertat, amnistia i autodeterminació.
I per parlar d'això fa falta el que ells no tenen.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El president de la Generalitat, Quim Torra, va dir la setmana passada que per la seva banda no té intenció d'avançar les eleccions al Parlament de Catalunya.
La legislatura s'hauria d'esgotar, doncs, el desembre del 2021.
Amb tot, n'hi ha que tenen més ganes que altres que s'avancin les eleccions i no es sobrer que hi hagi enquestes per escatir com està el panorama.
Ara bé, el que ja és més discutible és capgirar els resultats d'una enquesta per ajustar-la a allò que vol vendre un mitjà determinat.
I això, si fa no fa, és el que ven avui el diari La Razón a la seva portada, que en un intent d'influir en les negociacions sobre la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, fa un dels titulars més rocambolescos de la temporada: "La negociació amb Sánchez castiga ERC a les urnes".
Aviam, en primer lloc la dita negociació amb prou feines ha començat, que sembla que totes dues parts encara estan delimitant el terreny de joc, però el que més crida l'atenció rere aquest titular és que és el triat per oferir una enquesta per unes eventuals eleccions al Parlament de Catalunya que guanyaria...
I és que el que explica l'enquesta és que els republicans guanyarien les eleccions, el segon partit seria JuntsxCat, Ciutadans es desplomaria i el bloc independentista sumaria majoria absoluta, però a can Marhuenda prefereixen fer veure que ERC seria la gran víctima d'unes noves eleccions.
Segons aquesta enquesta, ERC aconseguiria 32 escons (els mateixos que les últimes eleccions, imposades pel 155 de Rajoy); JxCat en trauria 31 (tres menys que els 34 del 2017); el PSC quedaria tercer amb 24 (7 més que els 17 actuals); Cs quedaria quart amb 17 (19 menys que els 36 amb què Arrimadas va guanyar infructuosament el 21-D); el PP pujaria a 12 (4 el 2017); els comuns n'aconseguirien 9 (8 el 2017); la CUP pujaria a 7 (per 4 en les últimes eleccions), i Vox entraria al Parlament amb 3 escons.
Per blocs, l'independentisme mantindria la majoria absoluta amb 70 escons, i l'anomenat trifachito passaria de 40 a 32.
Resultats electorals segons l'enquesta de La Razón
Vistos els números, es fa difícil tornar a llegir el titular "La negociació amb Sánchez castiga ERC a les urnes" i no desconfiar-hi.
Pel que fa a la resta de diaris, la investidura i el triomf de l'equip espanyol de tennis a la Copa Davis son alguns dels temes principals, però també n'hi ha d'altres, com l'entrevista al president gallec Alberto Núñez Feijoo a El Mundo amb el títol: "Sánchez ens ha mentit a tots des de fa sis mesos".
El País, per la seva banda, avança una filtració de dades sobre el règim comunista xinès: "Els arxius secrets de la gran repressió xina, al descobert".
Al seu torn, l' ABC prefereix donar la portada als tennistes sota el títol "Reis del tennis".
Pel que fa als diaris editats a Catalunya, aquests són els titulars principals: "Els acomiadaments en la indústria, en creixement" a El Punt Avui; "ERC proposa una consulta sobre el que pacti la taula de diàleg" a l' Ara; "Sánchez idea un equip de ministres més forts" a El Periódico, i "ERC busca una reunió de governs abans de votar la investidura" a La Vanguardia. |
Normativa de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària
Normativa acadèmica de la Universitat de Lleida |
L'Alt Empordà va tornar a viure aquest cap de setmana un derbi, el que va enfrontar a Figueres i Peralada, que a Vilatenim tres anys després es van veure les cares.
El duel, amb moments per a tots dos, picant, amb tensió i emoció, va acabar en taules (1-1) i va tenir un protagonista per a molts inesperat, Arnau Ortiz.
El jugador del Peralada, encara en edat juvenil, va entrar en escena a la segona part, al minut 55, amb l'equip xampanyer perdent, i va revitalitzar l'atac dels seus.
Al cap de quatre minuts de ser a la gespa ja va deixar petja, fent el gol de l'empat.
"Vaig sentir sensacions difícils d'explicar", relata el futbolista de 18 anys, per a qui el derbi tenia, a més, un component emocional afegit, perquè ha jugat gairebé tota la seva vida a la Unió.
Va estar-hi des que tenia cinc anys fins a juvenils, etapa en què va fer el primer any al Peralada, el segon un altre cop al Figueres i el tercer, ara de nou al Peralada.
"He jugat molts d'anys en aquest camp...", indica Ortiz, que explica bé el gol: "Va ser una jugada aïllada en què va quedar un rebot que Romero va guanyar amb el cap, Medina se la va trobar entre les cames i aleshores és quan vaig veure l'espai entre central i lateral molt clar i m'hi vaig ficar."
Medina va detectar-li la desmarcada i va fer-li una passada que va deixar-lo davant del porter.
"En el moment que vaig controlar la pilota, vaig mirar a Embela i li vaig tirar cap al cantó dret, mirant d'enganyar-lo amb el cos. Des que em va arribar la pilota fins que va entrar vaig notar que l'estadi es quedava en silenci", recorda Ortiz, que al minut 90 va vorejar l'1 a 2 en un un contra un que Embela, aquesta vegada sí, li va aturar.
L'atacant és una de les irrupcions en aquest Peralada.
Aterrat a l'equip xampanyer amb Albert Carbó, que el coneix bé perquè va dirigir-lo el curs passat al juvenil del Figueres, va fer-se un lloc al primer equip tot i ser encara juvenil de tercer any.
"És un futbolista amb molt de potencial.
Ja el vaig entrenar la temporada passada i des de pretemporada va demostrar que podia ser un futbolista de tercera divisió i el rendiment que ens està donant és molt bo", analitza Carbó, que compta amb assiduïtat amb ell.
En les divuit jornades disputades, Ortiz ha participat en tretze matxs, en els quatre darrers de manera seguida, acumula 421 minuts de joc i ha estat quatre vegades titular.
El de diumenge va ser el primer gol en el campionat.
"El nano té l'ambició d'anar cap amunt i ha obtingut el seu premi de tornar a Vilatenim i marcar a la que va ser casa seva", va dir el tècnic després del derbi.
Ara, el jugador només pensa a continuar treballant: "Ser juvenil i poder jugar a tercera divisió és una oportunitat que no tothom té i la miro d'aprofitar al màxim", assegura l'atacant, clau en el derbi de la tramuntana.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Ja està en marxa la 14a edició del Concurs literari "Relats de dones".
El tema és lliure i poden participar-hi totes les dones de Tarragona amb vincle de residència, estudiantil, laboral o altres amb la ciutat.
Els treballs poden estar escrits tant en català com en castellà.
Els treballs tindran una extensió màxima de quatre folis a doble espai i per una sola cara.
Els treballs s'han de presentar escrits a ordinador, amb el processador de textos Word.
Cal que les obres siguin originals i inèdites i que no hagin estat premiades en cap altre
El termini d'admissions finalitzarà el 21 de febrer de 2014 a les 10 hores.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«Tot i el confinament, hui és el primer dia en què quasi ni passen cotxes per la carretera, cap moto, i des de fa dies cap ciclista»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Açò només acaba de començar i no pare d'enyorar els matins, corrent tot sol per la serra o pel barranc de Lluna, i tornant un poc abans de l'hora d'esmorzar quan tot el món comença a alçar-se.
Tot i el confinament, hui és el primer dia en què quasi ni passen cotxes per la carretera, cap moto, i des de fa dies cap ciclista.
Aquest primer festiu confinat és el dia cinqué des de l'ordre governamental.
I el dia que músics valencians han aprofitat per a fer-se notar als balcons: així ho han fet alguns dels de la nostra banda.
El tema dels balcons sembla que ja té llista d'espera, i hi ha dies que fins i tot s'han convocat dues eixides.
El govern, amb afany comunicatiu, hui ha posat a parlar l'exèrcit, la Guàrdia Civil i la Policia.
Han convertit la quimera informativa en un reality de complicada digestió, perquè quan acaben els de Madrid comencen els de cada autonomia.
La veritat: feu un resum i pengeu-lo i ja nosaltres anirem veient com ens el fumem.
Ahir la família vam haver de recórrer a l'aplicació meet, que permet d'ajuntar molta gent i fer una videoconferència.
Les xiquetes li diuen videocridada, utilitzant molt poca amplada de banda (l'única cosa que no ha restringit el decret), però connectem tantes coses alhora que la final ens la carreguem.
He llegit que per a millorar un poc tot això, Netflix li lleva corda durant trenta dies a tota Europa, retallant la qualitat de vídeo perquè la imatge no ocupe tanta amplada de banda.
Alguns ho fan per Skype i altres per Whatsapp: aquesta última aplicació redueix la possibilitat de participants a només quatre com a molt.
Veurem demà què passa amb les cues a les tendes... després d'un festiu sense poder eixir a comprar; segur que demà farà falta de tot, clar que sí!!!
S'ha de preparar el dinar per a... veus que no, que no pots convidar ningú més, que som els que som i que així seguirem.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Cabrils.-La Diputació de Barcelona, en col•laboració amb la Societat Catalana d'Herpetologia i l'entitat Ursus Natura de Cabrils, ha posat en marxa un projecte per re introduir el gripau d'esperons (Pelobates cultripes) al Parc de la Serralada Litoral.
Es tracta d'una espècie que es considera desapareguda del Baix Maresme a causa dels canvis en els usos del sol, sobretot a les planes i zones agrícoles.
El projecte s'ha iniciat a partir de la recuperació de larves procedents de basses naturals que s'estaven assecant.
Aquests capgrossos s'han posat en quarantena per descartar la presència de virus i fongs i s'han introduït a una bassa de l'Arboretum de Cabrils.
En concret, s'han alliberat una quarantena d'exemplars en fase larvària i onze amb la metamorfosi completada.
Durant la tardor, l'objectiu dels impulsors de projecte serà trobar basses al vessant maresmenc del Parc de la Serralada Litoral que compleixin els requeriments del gripau d'esperons, per tal de poder-lo re introduir en el medi i aconseguir que s'estableixin noves poblacions.
El gripau d'esperons es distribueix de manera discontínua per tot Catalunya, preferentment en aquells indrets on el sol és sorrenc o bé en terres poc consistents o esponjoses.
Els seus hàbits són crepusculars i nocturns i, excepte en l'època reproductora, és bàsicament terrestre.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
(Cardona, 1971) Guionista i escriptor, compta amb una desena d'obres teatrals de tota mena, així com relats i contes curts.
A principis de 2011 publicarà la seva primera novel·la.
Una història dosificada en capítols setmanals?...
Que t'he dit que el papa és a la comissaria dels mossos!!
Me'n torno a la meva habitació i m'assec al llit completament desconcertada.
Tinc el pare a comissaria i la mare desapareguda.
Mai m'havia sentit així... tant sola.
Si no fos tant tard trucaria a la meva àvia, però ara l'espantaria.
Fa estona que t'estic trucant al mòbil.
Clar... el tinc en silenci des d'ahir.
- I què hi fa a casa teva? – estic flipant.
Diu que s'ha llevat, ha vist que a casa no hi havia ningú i s'ha posat nerviosa.
No sabia què fer i ha vingut amb mi.
Et trucava al mòbil pensant que a casa no hi eres.
Demà passo d'anar al institut... i que em diguin alguna cosa...
Truco al timbre de la meva àvia i entro al portal d'on fa unes hores en sortia satisfeta, pensant que potser podria començar a redreçar les coses amb el meu pare.
Ara, però, hi vinc a buscar a la meva mare histèrica, mentre el meu pare, torrat, ens espera a comissaria.
En deu haver liat alguna amb el cotxe.
S'ha emborratxat a casa i després ha sortit conduint a tota merda a buscar un amic meu que te un bar.
Quan hi he arribat estaven a punt de picar-se.
- Déu meu! - ha dit escandalitzada, seient - Això no pot continuar així Laura.
La teva mare es fa la malalta per ignorar-vos, el teu pare ha llençat la tovallola i tu...
És més, aquest vespre he decidit no fer-hi res.
- I això què canvia? - m'ha preguntat amb els ull plorosos
- No em diguis que "has decidit" passar d'ells perquè això fa molt temps que ho fas.
Tu mateixa m'ho has reconegut aquesta tarda.
Hem d'anar a buscar al papa i necessiten algú major d'edat.
Ha trucat a la comissaria i els ha explicat la situació.
Al final se n'han fet càrrec i hi podré anar jo amb un taxi.
Demà a la tarda, quan surtis de l'escola, pots venir un moment per fer-me un parell d'encàrrecs?
- Sí... es clar - però per què m'ho diu ara?
- Gràcies - m'ha dit, fent-me un petó al front.
M'ha costat una bona estona trobar un taxi que es refiés de mi.
Suposo que tots pensen que no els pagaré, que quan arribem a lloc sortiré corrents.
Doncs mira, el que m'ha portat a comissaria s'endurà una propineta per haver confiat en mi.
La iaia m'ha donat 50 euros i no crec que aquest viatge i el de tornada a casa ens costi tant.
Pensava dir-li al taxista que s'esperés però no se quanta estona estaré aquí dins.
A més, quan surti ja aniré amb el meu pare i "transmetrem" més confiança.
Dos quarts de tres i tornem a esperar un taxi, però tal i com pensava de seguida se n'ha aturat un.
Tindrà collons d'estar enfadat amb mi?
- On els porto? - ha dit el taxista.
Espero que contesti el meu pare, però mira per la finestra, completament absent.
- Donde les llevo? - ha dit, girant-se i en castellà, pensant que potser no l'havíem entès.
La meva mare es quedarà a casa de l'avia, al menys fins demà.
EL trajecte l'hem fet enmig d'un silenci incomodíssim, sobretot pel taxista que no para de mirar-nos pel retrovisor.
Intueixo que no trigarà a fer algun comentari.
- No s'enfadi amb ella senyor - què diu? - Jo també he hagut d'anar a buscar el meu fill un parell de cops a comissaria.
Ell no ha canviat l'expressió de la cara, però una llàgrima ha començat a rodolar-li galtes avall.
No se com he tingut esma de venir a treballar aquest matí.
És dilluns, plou i amb prou feines he dormit dues hores.
A més, tinc un maldecap que no em deixa fer res, i una angoixa que m'escanya.
Tenia unes ganes enormes de que s'acabés el diumenge i resulta que el dilluns es tres vegades pitjor.
Tinc el cotxe al dipòsit municipal, una multa que no se com pagaré i una denúncia que acabarà amb la retirada del carnet per ves a saber quan temps.
Fa un any que penso que les coses no poden anar pitjor i, tot i així, tot empitjora.
Per sort avui el meu cap no hi és i no m'inunda amb un munt de feines urgents que no tindria nassos de fer, però que potser m'aniria bé per no continuar torturant-me pensant en l'hora de tornar a casa.
No se si hi serà la Dolors, no se amb quina cara em mirarà la Laura... i no se ni si a la nevera hi haurà alguna cosa per sopar.
Veig el meu entorn com un espectacle dantesc.
Vaig a buscar un cafè que és l'únic que em manté dempeus, i aprofitaré que estic sol per mirar el Facebook de la Laura.
Suposo que avui no ha anat al institut.
Hem arribat a casa molt tard, sense dir-nos res, i s'ha ficat a la seva habitació.
Només quan he vist que la Dolors no era al llit, he tornat a sortir i ella, des de dins, m'ha dit que dormia a casa de l'àvia.
Quan feia ben be una hora que intentava dormir sense èxit he sentit el soroll de les tecles de l'ordinador.
No pot ser que ella hagi escrit això al seu mur...
"Acabada d'arribar de buscar el meu pare, detingut a comissaria per conduir torrat, mentre la meva mare dorm la mona a ca la iaia.
Sembla haver començat la competició alcohòlica familiar.
Alguns, pocs perquè encara es d'hora, han comentat el seu estat amb to de mofa.
Intento agafar-m'ho amb serenitat i pensar què fer sense ficar la pota com ahir a la nit.
A l'últim comentari que li fa una tal Arantxa la repta a proclamar-se campiona de la competició el proper dissabte a la sala Wingman...
Toni, és el teu torn: "Quin diumenge més distret, oi?
No pateixis per la competició perquè segur que tu portes mesos d'entrenament...;) I de bon rollo... vols dir que és bona idea publicar això aquí?"
Crec que aquesta és l'estratègia bona...
Intentar ensabonar-la (per dir-ho d'alguna manera) abans de dir-li el que penso.
Sortint de la feina aniré a buscar el cotxe al dipòsit...
No entenc com vaig poder ser tant burro...
Fa uns dies em creia ser la única persona capaç de reconstruir la família i avui no em veig amb cor ni de tornar a casa.
Hauria de trucar a casa de la meva sogra abans que ho faci ella perquè no sembli que me n'he despreocupat.
No és això... és que no se què dir-li.
Segur que la Laura li va explicar tot el merder de la nit abans de venir a buscar-me.
- "T'ho he dit perquè m'ha semblat que et podia portar problemes.
La roba bruta s'ha de rentar a casa" - li he dit jo...
Això ha estat com una onada d'aire fresc.
El Toni Solana té més potencial del que pensava.
He d'intentar que em serveixi per saber on és aquesta sala Wingman i què cony hi fa la Laura allà.
Sona el telèfon i el seu so sembla trepar-me el cervell...
Però no pateixis, aquí està be.
Et volia demanar un favor que no hi té res a veure.
- Podries passar aquesta tarda a penjar-me un mirall que m'han portat?
Com és que m'ho demana a mi, això.
Sempre és el seu fill el que li fa el bricolatge...
- Sí... les del meu home, al cel sigui.
M'ensumo un complot seu per veure'm amb la Dolors.
(CAPÍTOL SEGÜENT: Capítol 9 - SEGUEIX LES NOVETATS TAMBÉ A FACEBOOK )) |
La ciutat de Reus compta amb una oferta cultural extensa i variada amb festivals de referència com ara el Trapezi (circ), el Cos (teatre gestual) i el Festival Memorimage (cinema).
Als emblemàtics teatres Fortuny i Bartrina, dues joies arquitectòniques bastides per la burgesia reusenca al tombant dels segles XIX i XX, s'afegeix des del 2005 un nou referent: el Centre d'Arts Escèniques de Reus, ens públic de producció escènica.
Reus compta amb multitud d'edificis modernistes com ara la Casa Navàs, l'Institut Pere Mata, la Casa Rull i la Casa Gasull.
L'entorn natural, la història i les manifestacions culturals són els atractius patrimonials de la ciutat, amb obres dels arquitectes Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Muntaner, el pintor Marià Fortuny, l'escultor Joan Rebull o el general Joan Prim, entre d'altres.
La crisi dels sectors tèxtil i vitivinícola va comportar la transformació de la ciutat al llarg del segle XX en un important centre comercial.
Reus continua sent avui un important pol d'atracció comercial però també d'innovació, especialment en tecnologia alimentària, un camp en el qual s'està especialitzant i que està donant els seus fruits tant en els resultats de la recerca com en la implantació d'empreses.
Diputació de Tarragona Passeig de Sant Antoni 100 - 43003 - Tarragona - telf. |
Alejandro Valverde s'ha tret de sobre la ràbia acumulada després de la sanció d'un minut per part de la UCI i ha aconseguit la victòria en la tercera etapa de la Volta amb final a l'estació d'esquí ceretana de La Molina.
El ciclista de Movistar ha guanyat a l'irlandès resident a Girona Daniel Martin en un final emocionant.
Tejay Van Garderen, de l'equip BMC, és el nou líder de la classificació general gràcies a les penalitzacions a Movistar.
Les hores prèvies a l ́inici de la tercera etapa de la Volta a Catalunya han estat tenses.
La UCI ha decidit sancionar amb un minut a tot l ́equip Movistar per les «empentes» de José Joaquín Rojas a dos dels seu company durant la CRE de Banyoles.
D ́aquesta manera, el conjunt telefònic ha perdut la victòria de la segona etapa i també el liderat de la prova, que ha passat a mans del conjunt BMC i més concretament de Ben Hermans.
Amb el polèmic canvi de líder, el pilot de la Volta ha iniciat la primera etapa amb un final en alt entre Mataró i La Molina.
188 quilòmetres de recorregut amb quatre ports puntuables.
L ́Alt de Parpers (3a), l ́Alt de Toses (1a) i dues ascensions a l ́Alt de la Molina (1a).
L ́inici de la jornada ha estat ràpid, amb atacs en busca de l ́escapada que no han fructificat fins al quilòmetre 60.
Els protagonistes que han aconseguit obrir forat han sigut Serry (Quick Step), Berhane (Dimenson), Ackermann (Bora) i Rubio (Caja Rural).
El gran grup els ha deixat fer amb tranquil·litat fins a l ́arribada del Port de Toses, on el potent equip de Chris Froome (Sky) ha premut l ́accelerador per endurir el ritme i començar a retallar diferències.
Al primer pas per La Molina, del grup capdavanter només resistien Serry, Berhane i Rubio amb poc més d ́un minut de diferència respecte al grup de favorits, que ja afilaven el ganivet per l'ascensió definitiva.
Berhane ha estat l'últim aventurer que ha resistit, però el ritme de la màquina britànica de Sky ha estat massa per a ell i l'han caçat a 8 quilòmetre de la meta.
A l'última ascensió de La Molina, l'equip Trek d'Alberto Contador ha intentat trencar el grup amb un canvi de ritme sostingut de Jarlinson Pantano.
El moviment de Trek no ha fet efecte i Sky ha tornat a agafar les regnes de la carrera.
Carlos Verona i el català Marc Soler han intentat sorprendre amb dos atacs que no ha anat lluny gràcies al gran treball de control d'un sensacional Geraint Thomas.
L'etapa de la Molina es defineix habitualment a l'última rampa, molt exigent.
El port és bastant sostingut i costa fer diferències.
Com ja és tradició, el grup dels favorits ha arribat agrupat a als últims metres.
A l'empinada pendent final camí del pàrquing de l'estació d'esquí, Daniel Martin i Alejandro Valverde han mostrat la seva explosibilitat per obrir un petit forat definitiu.
Els dos corredors s'han jugat la victòria d'etapa a l'esprint i el murcià ha estat més fort.
Alejandro Valverde ha aixecat els braços i s'ha tret les males puces de la sanció de l'etapa anterior.
A la general, Tejay Van Garderen (BMC) és el nou líder, amb Valverde a 45'', Froome a 49'' i Contador a 1' 13''.
La quarta etapa de la Volta a Catalunya seguirà transitant per la Catalunya Central amb una etapa de 194 quilòmetres entre les localitats de Llívia i Igualada.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Cory Higgins defensarà la samarreta del Barça les pròximes tres temporades, fins al 30 de juny del 2022.
El nord-americà, que ocupa la posició d'aler, té 30 anys i mesura 1'96.
Arriba a Barcelona després de proclamar-se campió de l'Eurolliga amb el CSKA de Moscou i es tracta d'un dels millors jugadors d'Europa
Higgins arriba a Barcelona en el millor moment de la seva trajectòria esportiva.
En les dues últimes temporades ho ha demostrat a Moscou amb unes mitjanes de 14,2 i 14,9 punts per temporada a l'Eurolliga, sent peça clau de l'equip moscovita en la consecució del títol.
El nou jugador del Barça és un aler que pot anotar, tant des de l'exterior (47% d'encert en triples en 129 partits durant 4 temporades) com en penetració, i que en l'u contra u sempre aconsegueix avantatge.
A més, en l'aspecte defensiu, és un jugador molt actiu de mans i amb una gran defensa també de l'u contra u.
Format a la Universitat de Colorado, on hi va jugar durant quatre temporades i on es va llicenciar en Sociologia, Higgins va provar sort a la NBA i els Charlotte Hornets li van donar la oportunitat les temporades 2011/12 i 2012/13 en què va combinar els Hornets (44 partits) amb els Erie Bay Hawks de la Lliga de desenvolupament (35 partits).
El 2013 va fer el gran salt a Europa de la mà del Zenit de Sant Petersburg, abans anomenat Trimph Lyubertsy en què va començar a demostrar la seva vàlua amb 20,3 punts per partit.
La temporada 2014/15 va jugar al Gaziantep turc (16 punts per partit) i el seu gran paper li va valer la trucada del CSKA de Moscou, on hi ha estat les últimes quatre temporades (2015/19) i on ha guanyat dues Eurolligues i 4 Lligues VTB. |
Curs monogràfic 'Els totalitarismes del segle XX'
Exposició 'Dones: ficcions i realitats'
Programació estable Teatre Ateneu gener-maig 2020
Tot despullant els arquetips de la masculinitat'
L'acte, celebrat a la sala d'actes del Rectorat, va comptar amb les intervencions de l'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà, el rector sortint, Ferran Sancho, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, i el president del Consell Social de la UAB, Gabriel Masfurroll.
La Sala d'Actes de Rectorat ha acollit el solemne acte de presa de possessió de Margarita Arboix com a rectora de la UAB, que ha comptat amb la presència dels equips del govern entrant i sortint, rectors i representants d'altres universitats catalanes, autoritats acadèmiques i polítiques, familiars i amics i amigues de la nova rectora i membres de tota la Comuninat Universitaria.
L'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, afirma que la UAB és part de la ciutat i assegura que l'Ajuntament farà tots els esforços per consolidar una relació més propera amb la Universitat.
Per a Escolà, l'educació i el coneixement són elements cabdals d'una societat cohesionada i ha refermat el seu compromís a favor de la justícia social, tot apostant per una economia del coneixement al servei de la majoria.
Ferran Sancho, qualifica de profund honor haver estat rector de la UAB, subratllant que no ha estat fàcil prendre decisions que no podien acontentar tothom però que han estat necessàries.
Margarita Arboix ha afirmat que les persones són la prioritat i ha demanat al conseller que no continuïn les retallades a la universitat i que el Govern de la Generalitat faci un esforç per a que anem recuperant els nivells de finançament d'anys anteriors.
L'últim parlament ha anat a càrrec del conseller Jordi Baiget, que s'ha referit a la manca de recursos econòmics que afecta les universitats públiques i al conjunt de l'administració de la Generalitat.
L'acte s'ha tancat amb una actuació del Cor de la UAB que ha finalitzat amb la interpretació del Gaudeamus Igitur, acompanyat pel nombrós públic present a la sala posat dempeus. |
Organyà celebra la 22a Fira del Llibre del Pirineu amb actes avui i durant tot el cap de setmana.
La mostra consta de diverses activitats per a tots els públics com espectacles, concursos literaris,...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
VIDEO: Polèmica a les xarxes pels comentaris de Tamara Gorro sobre l'arbitratge del Valencia-Barça
Rufián fa sang amb el PSOE recordant una piulada de Susana Díaz on prometia fer fora Rajoy |
El germà petit de la gamma X es renova per convertir-se en una proposta molt més captivadora.
Els seus principals canvis es troben a l'exterior, manté uns propulsors que han fet els deures i que compliran l'exigent normativa d'emissions EU6d-temp.
Estèticament, el nou BMW X1 canvia de manera considerable respecte del seu antecessor.
A la part frontal, la graella és més gran i arriba a unificar-se amb els nous fars led autoadaptables, amb un disseny molt estilitzat.
El para-xocs integra els fars antiboira led i les entrades d'aire que incorpora ara són més grans.
La part posterior del nou BMW X1 també arriba carregada de novetats.
La inserció que incorpora el faldó posterior ara està acabada en el color de la carrosseria, i els llums posteriors són de led.
Pel que fa a l'interior, el nou BMW X1 presenta una pantalla central tàctil de 10,25 polzades i un quadre d'instruments amb tecnologia de panell negre.
Com a opció, també ofereix il—luminació ambiental amb sis colors seleccionables.
Si fem una ullada als motors, el nou BMW X1 ofereix tres propulsors de gasolina amb potències que van des dels 140 CV de la versió bàsica fins als 231 CV de la versió XDrive 25i.
Pel que fa al dièsel, el BMW X1 presenta quatre motors d'última tecnologia.
El més petit serà el 16D de 116 CV de potència, seguit per l'SDrive/XDrive 18d de 150 CV, l'Sdrive/XDrive de 190 CV i, finalment, l'XDrive 25d, el més alt de la gamma amb una potència de 231 CV.
Tots els motors compleixen la norma EU6d, de manera que estan preparats per al futur.
Pel que fa a les caixes de canvis, estan disponibles blocs manuals de sis velocitats i automàtics de doble embragatge de set velocitats, aquests últims particularment eficients.
La principal novetat del nou BMW X1 arribarà la primavera de l'any 2020 amb una versió híbrida endollable.
Basada en la versió xDrive25e, el nou model lluirà l'etiqueta de zero emissions.
El motor de gasolina desenvoluparà una potència de 125CV, mentre que l'elèctric desenvoluparà 95 CV.
Tot plegat oferirà una potència combinada de 220 CV.
En mode totalment elèctric la seva velocitat màxima és de 135 km/h, mentre que amb el motor de combustió arriba als 192 km/h.
A més, serà capaç de resoldre el 0-100 km/h en tan sols 7 segons. |
La jutgessa del Jutjat Central d'Instrucció número 3 Carmen Lamela Díaz ha rebutjat les pòlisses per valor d'11,5 milions d'euros i 4,5 milions d'euros que l'expresident d'Abengoa Felipe Benjumea i l'exconseller delegat Manuel Sánchez Ortega van presentar, respectivament, per cobrir la fiança imposada per la magistrada.
En els dos actes, als quals ha tingut accés Europa Press, Lamela rebutja les pòlisses d'assegurança i exigeix a Benjumea i Sánchez Ortega que consignin les quantitats de la fiança en el termini de vint-i-quatre hores.
Els afectats podran interposar un recurs de reforma en tres dies o apel·lar la decisió en cinc dies.
"La pòlissa subscrita per Abengoa i les companyies asseguradores podria garantir les indemnitzacions que poguessin declarar-se procedents respecte a tercers perjudicats, però mai no garantiria la pèrdua soferta per la mateixa Abengoa", argumenta la jutgessa.
Tant Benjumea com Sánchez Ortega havien aportat avals d'AIG Europe Limited i XL Insurance, entitats que al seu torn cobrien la meitat de les fiances de cadascun dels directius com a conseqüència de les pòlisses d'assegurança de responsabilitat de l'empresa per a administradors i directius.
Aquestes pòlisses, de caràcter privat, havien estat subscrites amb Abengoa, que és qui apareix com a prenedor de l'assegurança.
En els seus actes, la jutgessa assenyala que els delictes d'administració deslleial i ús d'informació privilegiada pels quals ha estat admesa la querella són dolosos.
La magistrada cita la jurisprudència del Tribunal Suprem per recordar que l'asseguradora assumeix davant de la víctima, que no és part del contracte, l'obligació d'indemnitzar tots els casos de responsabilitat civil sorgits de la conducta assegurada, tot i que hi hagi conducta dolosa.
Tot i això, considera que en les relacions internes i contractuals amb l'assegurat no es produeix aquesta universalitat i que "la responsabilitat civil nascuda d'un fet intencionat ha de repercutir finalment en l'assegurat".
Per a la jutgessa, en aquest cas s'ha produït "un perjudici econòmicament avaluable a la societat administrada mitjançant l'estipulació de negocis jurídics", en què a més ha concorregut un "abús de la condició d'administrador".
La sentència també aclareix que el pagament de l'impost corresponent a les fiances ha de ser suportat pel subjecte passiu, en aquest cas Benjumea i Sánchez Ortega, i no per Abengoa.
En un altre sentència a què ha tingut accés Europa Press, la jutgessa declara a més "complexa" la causa d'Abengoa.
La titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 va admetre el passat 18 de novembre, amb l'informe favorable de la Fiscalia, la querella presentada per dos propietaris de bons d'Abengoa que atribueix a Benjumea i Sánchez Ortega delictes d'administració deslleial i imputen, a més, a aquest últim un altre d'ús d'informació privilegiada.
La magistrada va requerir a més a la companyia andalusa la informació relativa als pagaments d'11,48 milions efectuats a Benjumea i de 4,48 milions a Sánchez Ortega, als quals ha advertit que si no lliuren fiances pels dos imports, procedirà a l'"adopció de mesures cautelars sobre els seus béns".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Obra: Barça campió Autor: Mas i Ros, Francesc |
Collectius de dones convoquen al vespre manifestacions de repulsa a aquest nou cas de suposada violncia masclista
Ulldecona.-L'Ajuntament d'Ulldecona ha decretat dos dies de dol oficial per la mort de la jove vena de Vinars, de 26 anys i nacionalitat moldava, a mans, presumptament de la seva parella, un veí del municipi del Montsi, de 22 anys i nacionalitat romanesa.
La noia estava desapareguda des del 17 de febrer i aquest diumenge es va localitzar el seu cadver al terme municipal d'Ulldecona.
Hi ha diversos detinguts que havien de passar aquest dilluns a disposició judicial a Vinars.
L'Ajuntament ha celebrat un ple extraordinari per condemnar els fets, en una sala de sessions plena de gom a gom.
Acte seguir s'ha tornat a llegir el manifest de repulsa per aquest presumpte nou cas de violncia masclista a les portes de l'Ajuntament, on les banderes ja onegen a mig pal i més d'un centenar de persones han fet cinc minuts de silenci.
Aquest dilluns al vespre, l'entitat de dones del municipi i el consistori han convocat una marxa de protesta per demostrar el seu afecte i solidaritat amb al família i amics de la víctima, i per reivindicar un canvi social per elimini qualsevol tipus de violncia contra les dones.
A Vinars també collectius feministes faran al vespre una manifestació.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Avui 2 de novembre l'Església fa memòria de tots els fidels difunts, aquells homes i dones que « ens han precedit en el senyal de la fe i que ara dormen el son de la pau», com diu la pregària eucarística primera.
I és que si ahir, dia de Tots Sants, celebràvem l'Església dels sants, avui celebrem i recordem aquells que ja han deixat aquest món.
La litúrgia ens ajuda a viure aquesta celebració dels difunts amb una actitud d'esperança i de fe, ja que recordem aquells que han deixat aquest món per passar al Pare, com ens digué Jesús mateix: «A casa del meu pare hi ha moltes estances; si no fos així, us podria dir que vaig a preparar-vos lloc?
I quan me n'hauré anat i us hauré preparat lloc, vindré una altra vegada i us prendré amb mi, perquè allà on jo soc, hi sigueu també vosaltres» (Jo 14:2-3).
Els prefacis pasquals subratllen la dimensió d'esperança de la mort, ja que Crist ha destruït «la nostra mort, i ressuscitant ens ha tornat la vida» (Prefaci pasqual I).
També el prefaci pasqual II expressa ben clarament aquesta dimensió de victòria del Crist: «En la seva mort, la nostra mort ha estat vençuda, en la seva resurrecció tots hem tornat a la vida» (Prefaci pasqual II).
Igualment els prefacis de les misses de difunts també destaquen el caràcter pasqual de la mort i la resurrecció de Jesús, com a preludi de la nostra resurrecció.
Com a pelegrins sabem que el terme de la nostra vida no es troba en aquest món sinó en la plenitud de Déu.
Als ulls de la fe no hem de vore la mort amb un sentit tètric o terrorífic.
Per això hauríem de treure de la nostra ment, en recordar els difunts, una iconografia massa pagana.
No hauríem d'oblidar mai que la mort no té l'última paraula.
Ni la va tenir en Jesús, ni la tindrà en nosaltres.
Si ell va morir per ressuscitar, també nosaltres estem cridats a fer aquest mateix pas.
«Aquells que ens han deixat no estan absents, sinó invisibles», ens diu en un sermó Sant Agustí, ja que «tenen els ulls plens de glòria, fixos en els nostres, plens de llàgrimes».
D'ací que la celebració dels difunts, avui 2 de novembre, l'hem de viure amb serenor i fe, ja que l'Església que ens convida a l'esperança.
El papa Francesc expressa d'una manera bellíssima el pas de la mort a la vida, en dir-nos: «La mort és un somni del qual Jesús ens desperta.
És bonic pensar que serà Jesús que ens despertarà».
Com diu la Constitució sobre la Sagrada Litúrgia, «la litúrgia dels difunts ha d'expressar més clarament el caràcter pasqual de la mort» (S.C. no 81), ja que només d'aquesta manera la podrem entendre com un pas d'aquest món a la plenitud de Déu, tal com Jesús va prometre als seus amics.
Per això, batejats i sepultats en la mort del Crist pel seu Misteri Pasqual, també ressuscitarem amb ell, tal com ens diu Sant Agustí: «Déu va morir per l'home; aleshores ¿l'home no ha de viure amb Déu, no viurà eternament l'home pel qual va morir el qui viu per sempre?». |
Així es va viure la vaga general convocada pels grans sindicats arreu de l'Estat contra la política laboral de José María Aznar, llavors president del Govern espanyol.
Imatges de Barcelona i València, realitzades per Rafa Gil i Jordi Play. |
Mont-roig del Camp és un municipi tant extens com privilegiat dins de la Costa Daurada ja que des de la muntanya de la Roca es poden veure la plana conreada i els 12 quilòmetres de litoral dividits en una platja baixa de sorra fina i daurada, i una costa alta que crea una entranyable xarxa de cales de reduïdes dimensions i de gran valor natural.
No es pot parlar de Mont-roig i no fer-ho del genial pintor Joan Miró.
Durant 65 anys es va forjar una relació molt especial entre l'artista i el municipi.
Fruit d'aquesta sinèrgia són les obres exposades arreu del món com: La masia, La casa de la palmera, Sant Ramon entre d'altres.
Es poden veure els paisatges originals a través de l'Itinerari Miró i endinsar-se en la persona de Joan Miró gràcies al Centre Miró, instal·lat a l'església Vella del poble de Mont-roig.
També destaquen la programació dels Banys de Lluna, que omple les nits d'estiu, les Festes de Sant Jaume, la Festa Pirata de Miami i la Festa Major de Sant Miquel amb el seu mercat medieval.
L'oferta és tant extensa com variada, oferint càmpings de primer nivell, gastronomia per a tots els gustos i butxaques, activitats nàutiques, excursions a peu o en bicicleta (servei oficina BTT),...
Les principals fonts de riquesa del municipi són el turisme, l'agricultura i els serveis.
L'any 2003 la Generalitat de Catalunya va declarar Mont-roig del Camp municipi turístic.
Diputació de Tarragona Passeig de Sant Antoni 100 - 43003 - Tarragona - telf. |
Els Roller Games són una realitat en bona part gràcies a la Federació Catalana de Patinatge i al seu president, Ramon Basiana, que ja van proposar un primer projecte com aquest per Barcelona quan Catalunya...
Deia Josep Maria Bartomeu que el Barça administraria bé els 222 milions d'euros de la clàusula de Neymar i que no necessàriament marxarien tots en fitxatges.
Al Barça se'l pot criticar per la seva política esportiva, però la inflació malsana del mercat no l'ha començat ni l'ha propiciat.
Ja he trucat i he enviat una carta a la conselleria d'Interior perquè els mossos es facin càrrec del Barça amb la màxima celeritat possible.
El Barça no pot impedir que Neymar vingui a Barcelona.
De visita, per negocis, per signar al llibre de condol pels atemptats... pel que vulgui.
Ni que es faci fotos amb els seus excompanys, ni que aquestes...
Les fotos de Messi i Suárez amb Neymar ara fan gràcia però el dia que vingui amb el PSG i faci un parell de gols també l'aniran a abraçar?
La lliga espanyola sol promoure's com la millor del món, un fet ben discutible amb l'àmbit esportiu tot i que certament té tres dels gegants futbolístics del món, el Real Madrid, el Barça i l'Atlético...
La segona divisió del futbol espanyol és una de les competicions més complicades que hi ha. A la divisió de plata, no és estrany veure com un equip que està a la zona descens sumi una victòria al...
He vist anarquistes antisistema emocionats davant la tele escoltant un mosso d'esquadra i demanant samarretes seves per internet.
No es pot demanar a Albert Deulofeu i Sergi Roberto que siguin com Neymar i Iniesta, dos dels millors jugadors del món.
Dit això tampoc se'ls pot deixar eternament a la banqueta perquè d'aquesta...
Cap jugador del planter Barça que tingui la més mínima oportunitat d'entrenar o jugar, ni que sigui només un dia, amb Messi hauria de voler marxar.
El Camp Nou va viure ahir una jornada molt emotiva.
Tot i que des de divendres s'havien anat succeint els recordatoris a les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils, estava clar que el del Camp...
Els mitjans que barregen terrorisme i independentisme tenen tota la llibertat d'expressió del món per fer-ho, la mateixa que tinc jo per engegar-los a la merda.
La temporada passada, el Barça va començar la lliga derrotant per 6-2 el Betis, el mateix rival que arriba avui al Camp Nou en el primer partit del campionat.
Aquell dia, el Barça venia de guanyar la...
Un atemptat tan salvatge posa en el punt de mira els mitjans i la seva sensibilitat, però bé o per mal són un reflex de la nostra societat.
El Girona es convertirà aquest vespre en el vuitè club català que juga a la primera divisió del futbol espanyol.
Onze setmanes després de la històrica jornada en què el club gironí va consumar...
Aquest és un diari esportiu però hi ha fets que no es poden ignorar.
L'atemptat d'ahir a la tarda a les Rambles de Barcelona, reivindicat per Estat...
La gent que a partir d'avui odiï encara més les persones d'una altra raça o religió són part del problema i no de la solució.
El portaveu del Barça ja denuncia pressions i amenaces a Bartomeu i al seu entorn familiar, el mateix relat de Rosell just abans de la seva dimissió.
"Barcelona seria una seu ideal per al campionat del 2023".
El president de la IAAF va tirar el guant i ara cal, és clar, cal recollir-lo.... |
Alt seguiment de les activitats de la festa, que no ha registrat cap incident significatiu
El govern municipal ha valorat de forma positiva la Festa Major 2017, la primera que respon de forma plena a un nou model de Festa Major fruit del procés participatiu que va iniciar-se el 2016.
Cal destacar que en general ha transcorregut sense cap incident i amb una alta participació ciutadana en les activitats programades.
En aquest sentit, l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, ha assenyalat que " hem viscut una festa tranquil·la, sense incidències significatives ni greus, i on ha predominat el comportament cívic de la gent ".
Serracant ha destacat també el bon funcionament dels serveis municipals, com la seguretat, la neteja, l'atenció ciutadana i el transport públic.
En una primera valoració general, Maties Serracant ha posat èmfasi en que " es tracta de la primera Festa Major que neix totalment de la tasca de les comissions de treball del Procés Participatiu.
Les activitats en el seu conjunt han tingut molt bona resposta de públic i, d'altra banda, hem assistit a moments importants, com la jornada castellera, que ha estat històrica ".
Serracant ha agraït el paper de les entitats i associacions que han col·laborat en la confecció del programa, així com el del personal municipal que hi treballa per fer-la possible.
Pel que fa a les activitats del programa, la regidora de Cultura, Montserrat Chacon, ha valorat positivament l'alta participació de ciutadans i ciutadanes en les activitats del programa.
Chacon s'ha mostrat molt satisfeta amb les comissions de treball del procés participatiu: " han aportat novetats al programa en la línia del nou model de Festa Major que s'ha treballat i que enguany s'ha dut a terme de forma plena ".
Així, per exemple, fruit del treball de la comissió de Comunicació s'han introduït elements d'identificació amb la festa, com la distribució de 3.000 mocadors i 4.500 banderes, que es van esgotar ràpidament i que han tingut molt bona acceptació.
D'altra banda, la comissió de Cultura Popular i Tradicional ha incorporat algunes novetats, com, per exemple, el nou ritual d'inici i despertar, amb més visibilitat i nova dinàmica amb el No volem dormir!, o el nou espai pels gegants (Casa Duran), amb un gran èxit de públic.
La regidora de Cultura també ha remarcat les novetats en la festa de nit, amb l'ampliació i diversificació de l'oferta, a l'espai-concert de l'eix Macià, a l'Envelat i a l'Estruch, amb una aposta per arribar a tots els públics i ampliar horaris.
Amb l'objectiu de portar la festa de nord a sud de la ciutat, aquest any s'ha ampliat l'oferta d'activitats i els espais englobades en la Festa de "Punta a Punta", consolidant el passeig i l'Eix Macià i incorporant l'eix central de la ciutat.
Des de diumenge fins al migdia de dilluns, l'eix central ha ofert sempre una oferta d'activitats de temàtica i públic divers: espectacles itinerants, escamots de la Simfònica, Gimcana de punta a punta (idea sorgida del programa "els nois i noies tenen la paraula"), swing, concentració de 600 i balls troneres.
Pel que fa a les activitats esportives, les curses de Festa Major, amb 3.300 atletes, i la Passejada en bicicletes, amb 4.000 persones, continuen estan entre les activitats de més alta participació i seguiment del programa festiu.
La tinenta d'alcalde de Promoció de la Ciutat i Innovació, Marisol Martínez, ha destacat, també, el seguiment ciutadà de la Masterclass de Zumba i Lindy Hop, a la plaça del doctor Robert.
En un altre àmbit, Marisol Martínez ha destacat " la iniciativa que hem treballat amb el Gremi d'Hostaleria per tal de què bars i comerços organitzessin activitats al carrer.
L'ambient festiu que han aportat als carrers ha estat tot un èxit ".
A partir d'ara, des de les diferents comissions de treball del procés participatiu de Festa Major es faran les valoracions més en detall de cada un dels seus respectius àmbits.
© Ajuntament de Sabadell | NIF: P-0818600-I | Condicions d'ús | Avís legal | Política de privacitat
Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes.
- Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir
- Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari.
- Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment.
- Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador
- En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat
Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació:
Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web. |
Les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEI) a Catalunya han estabilitzat la seva tendència de lleuger augment que es va iniciar el 2014, registrant un 0,8% més el 2015, enfront de la tendència a la baixa que es va produir entre 2005 i 2013.
L'últim informe de progrés dels objectius de reducció d'emissions d'aquests gasos contaminants de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) recull que el 2015 s'ha augmentat 0,3 milions de tones respecte a l'any anterior.
Segons aquestes dades, Catalunya representa el 13% de les emissions del conjunt de l'Estat --que han augmentat un 3,5% respecte a l'any anterior-- i l'1% de les de la UE-28.
Els augments de 2014 i de l'any següent van ser provocats principalment per l'increment en el sector de l'energia i l'agricultura, i en 2015 les emissions van ser un 12% superior a les de 1990.
Des de 1990, les emissions totals de GEH van seguir una evolució creixent, i el 2005 van registrar un cim històric, i des del qual es va iniciar un canvi de tendència a l'alça que es va mantenir fins el 2013.
Les emissions difuses corresponen a les activitats no incloses en el règim del comerç de drets d'emissió --com el transport, els residus, l'agricultura, els serveis, l'energia i la indústria no regulada--, i representen el 67% del total, amb 29 milions de tones de CO2.
Aquestes emissions han descendit gairebé un 2% en l'últim any avaluat, amb 547 milers de tones menys que l'anterior, i aquesta dada situa Catalunya dins dels objectius de reducció marcats per 2020.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Xavier Besalú és professor de Pedagogia de la Universitat de Girona
Les escoles d'educació especial van néixer com una alternativa possible a la no escolarització dels nens i nenes amb alguna discapacitat, com un pas cap al ple reconeixement, promogudes, en general, per famílies amb prou capital social per reclamar i fer sentir les seves demandes.
Mantenir a dia d'avui l'existència d'escoles exclusives per a alumnes amb discapacitat és una anomalia que contradiu l'esperit de la legislació vigent, l'evidència de la plena integració social de moltes persones amb discapacitat i el sentit moral i cultural de la Catalunya del segle XXI.
Els arguments per al manteniment del statu quo, per recurrents i antics, semblen més aviat una excusa per justificar l'opció presa.
El primer és que les escoles especials estan preparades, amb professionals experts i recursos adequats, per atendre amb expertesa i atenció individualitzada els nens i nenes amb discapacitat, contràriament a les escoles dites ordinàries (és a dir, les escoles a seques, sense més adjectius), on aquests infants quedarien exposats –suposadament- a la crueltat dels seus companys i a la indiferència o a la incapacitat dels seus mestres.
Més encara: s'ha arribat a dir que l'educació inclusiva no seria sinó el sacrifici dels infants amb discapacitat per raons ideològiques, d'una ideologia sense fonament científic i falsament progressista.
El cas és que l'escola obligatòria vol ser, entre altres coses, una iniciació a la vida adulta i autònoma, i a la vida en comú amb persones diferents, des de molts punts de vista, amb les que haurem d'aprendre a treballar, a relacionar-nos, a conviure i a encarar els conflictes que inevitablement es produiran.
Quin sentit té excloure un sector de la població d'aquesta oportunitat, d'aquest dret?
Quins aprenentatges es deriven d'aquesta separació tant per als uns com per als altres?
Per altra banda, totes les escoles han de ser llocs amables i segurs per als seus estadants i és gairebé ofensiu per al professorat donar carta de naturalesa a la crueltat i a la indiferència.
Sembla evident que sense recursos l'escola ho té molt difícil: no només per als infants amb discapacitat; també per als infants que desconeixen la llengua de l'escola, per als infants que no poden comptar amb el suport i l'estima d'una família, per als que viuen en la pobresa o en la indigència...
Però és que, per al cas dels alumnes amb discapacitat molts d'aquests recursos, tant materials com personals, ja hi són: alguns estan a les escoles ordinàries, però la majoria estan en les escoles d'educació especial.
Seria qüestió de fer un transvasament i, si no fossin suficients, d'incrementar-los fins allà on fos possible.
S'invoca també la manca de preparació dels mestres...
El professorat ha de ser competent, això és indiscutible, ha de dominar l'ofici i ha de tenir sensibilitat i humanitat suficient per exercir la seva feina.
Per començar, quan un nen o una nena tenen alguna dificultat específica o viuen una situació extraordinària, quan arriben a l'escola, ho solen fer ja amb algun diagnòstic i amb informes fets pels professionals que els han atès.
A més, les escoles compten amb tota una xarxa de serveis públics i d'assessorament per a aquests casos i, afortunadament, la informació sobre gairebé tot és fàcilment accessible i disponible.
El bon professional és aquell que davant d'un problema nou o desconegut activa totes les seves capacitats i recursos per afrontar-lo amb coneixement i eficàcia.
La formació més productiva és la que neix de la necessitat, la que és útil per a la pràctica, la que pot ser aplicada i contrastada en el dia a dia de l'escola.
Tot això ve al cas perquè el Síndic de Greuges de Catalunya ha denunciat recentment que "per primera vegada en els darrers quatre cursos, el nombre d'alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres ordinaris ha decrescut (374 menys), i que el nombre d'alumnat escolaritzat en centres d'educació especial ha augmentat (375 més)" i recorda que el nostre país "es regeix pel principi d'escola inclusiva, de manera que, sempre que sigui possible, tenen dret a ser escolaritzats en centres ordinaris i a rebre una atenció educativa adequada a les seves necessitats especials que garanteixi el seu màxim desenvolupament".
Ve al cas també per una sentència del Tribunal Constitucional espanyol (febrer de 2014) que ordena escolaritzar un nen autista de Palencia en un centre d'educació especial en contra de la voluntat dels seus pares que volen que el seu fill vagi a una escola ordinària, amb els suports que facin al cas (suports que el TC considera desproporcionats o poc raonables).
Resulta, però, que l'educació inclusiva és un principi del sistema educatiu espanyol i català, és a dir, un punt de partida, un requisit, una condició prèvia, i no el resultat d'un procés llarg i tortuós, el punt d'arribada d'un trajecte sense data de finalització, un apunt retòric que no compromet a res i a ningú.
Xavier Besalú és professor de Pedagogia de la Universitat de Girona Contact: Twitter | More Posts
Quantes declaracions, informes, congressos, experiències reeixides... necessitarem per convèncer-nos que L'ESCOLA INCLUSIVA és una educació de qualitat per a TOTS els alumnes? i no una educació en la qual uns 'baixen el nivell i aprenen menys' i els altres 'només escalfen la cadira'.
Quines proves necessiten més els governs i la societat per apostar per la inclusió,
per aportar els recursos necessaris que garanteixin una escola en que tots aprenguin sigui quina sigui la seva capacitat intel·lectual?
Quants anys més hauran de passar per adonar-nos que les retallades
en educació que patim ara són una greu hipoteca?
tindrem en el futur una societat amb menys equitat, menys justa, menys
democràtica, i sense els drets que un dia, aquí, vam pensar que ja teníem guanyats.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Els visitants forans generen uns ingressos de més de 450 EUR al conjunt de la demarcació
Uns 222.000 turistes estrangers van visitar les comarques de Lleida l'any 2013, i haurien arribat als 247.000 el 2014, segons dades de la direcció general de Turisme i de l'Institut estatal d'Estudis Turístics, recollits en un estudi la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya de la UdL.
El treball destaca que el 85% dels visitants estrangers són francesos i andorrans i que el turisme estranger va generar al 2013 uns 459 milions d'euros a la demarcació mentre la previsió per al 2014 és d'uns 452 milions.
L'estudi també posa de relleu l'increment del turisme estranger a les comarques lleidatanes, tot i seguir tenint un paper molt inferior al que representa per al conjunt de Catalunya i de l'Estat.Els turistes estrangers hauran crescut un 11,3% durant el 2014 a la demarcació de Lleia respecte a l'any precedent, segons l'estimació feta a partir de les dades de l'enquesta FRONTUR que realitza l'Institut estatal d'Estudis Turístics i les xifres elaborades per la direcció general de Turisme de la Generalitat i que ha recollit de la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya de la Universitat de Lleida (UdL) en l'estudi 'El turisme estranger a Lleida: una primera radiografia'.
Aquest increment mostra un canvi de tendència en la recuperació dels turistes estrangers que rebia abans de la crisi econòmica, ja que entre el 2009 i el 2012 el turisme estranger a Lleida va registrat pèrdues significatives.
El treball, però, posa de relleu que la demarcació té un paper molt reduït en termes de captació de turistes estrangers respecte al conjunt de Catalunya i de l'estat espanyol.
Així, l'any 2013 Lleida va concentrar només l'1,43% dels turistes estrangers que van arribar a territori català, i va representar el 0,37% dels rebuts al conjunt de l'Estat.
La previsió pel 2014 seria de l'1,49% i del 0,38%, respectivament.
Cal tenir en compte que al 2009 els turistes estrangers que van venir a Lleida van representar el 2% dels turistes que van viatjar a Catalunya aquell any.
Captació d'excursionistes estrangers
En canvi, Lleida juga un paper important en termes de captació d'excursionistes estrangers -per tant que no pernocten-, gràcies a la seva posició geogràfica.
L'any 2013 la demarcació va rebre 2.446.700excursionistes procedents d'altres països, pràcticament el 19% del total d'excursionistes estrangers que va venir a Catalunya, que van ser prop de 13 milions.
La previsió per al 2014 parla d'un increment de l'1%, respecte al 2013.
Els turistes estrangers van fer 896.600 pernoctacions a la demarcació de Lleida durant l'any 2013, el que suposa una mitjana de 4,4 nits per turistes d'estada mitjana.
A Catalunya aquesta estada mitjana va ser superior, de l'ordre de 7,7 nits per turista.
A nivell territorial l'estada mitjana relativament més baixa es registra segons aquestes dades a l'Alt Urgell i a la Cerdanya lleidatana.
Un 53% dels estrangers es va allotjar en hotels, un 10% en càmpings, un 2% en apartaments regulats i un 1% en cases rurals, a més d'un 5% que van pernoctar a habitatges en propietat -segones residències- i un 29% que ho van fer en habitatges de familiars i amics.
El 85% dels turistes estrangers són francesos i andorrans
El 85% del turistes estrangers que van visitar Lleida el 2013 provenien de França (46%) i Andorra (39%) i a més distància apareixen els provinents del Regne Unit, Itàlia, Estats Units, Alemanya o dels Països Baixos.
Els estrangers van arribar a les comarques lleidatanes bàsicament en cotxe particular (84%), percentatge molt superior als forans que van venir a Catalunya o a l'Estat.
Un 11% dels turistes van arribar en avió, un 3% en autocar i el 2% en tren.
Pel que fa a destinacions, un 70% dels turistes estrangers van venir a Lleida el 2013 visitar les comarques pirinenques, mentre un 30% ho va fer a les de la plana.
La Val d'Aran va concentrar el 42% del turistes estrangers, seguida del Segrià (amb Lleida ciutat al capdavant) amb un 22% i l'Alt Urgell amb un 19%.
Més de 450 MEUR d'ingressos del turisme estranger
L'estudi 'El turisme estranger a Lleida: una primera radiografia' de la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya de la UdL també s'ha intentat aproximar als ingressos que genera aquest turisme a les comarques lleidatanes.
En aquest sentit, estima que el turisme estranger va deixar l'any 2013 a la demarcació 459,2 milions d'euros, dels quals 123,8 milions eren dels turistes i 335,4 milions eren els gastats pels excursionistes (un 73% del total).
Lleida així representava el 2,9% dels 15.933 milions d'euros que va reportar el turisme estranger a Catalunya ara fa dos anys.
La despesa mitjana per turista estranger va ser de 607 euros -clarament per sota de la mitjana catalana- i de 137 euros per cada excursionista.
Les previsions per l'any 2014 parlen d'un descens dels ingressos de turistes estrangers d'un 1,7% i aquests se situarien en els 451,5 milions d'euros.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El grup manresà Puput presentarà aquest dijous al programa Songhunter d ́Icat.Fm el tema ́Margerite ́, primer single del seu tercer disc, titulat ́Purga ́ i que sortirà al mercat el dia 2 de febrer.
El nou treball d ́estudi de la banda està produït i mesclat per Ferran Palau, d ́Anímic, i Jordi Matas, d ́El petit de Ca l ́Eril.
El nou tema del grup estarà disponible a les plataformes digitals a partir de divendres.
El tercer disc de Puput ha estat enregistrat durant l ́estiu passat entre el local de la banda a Manresa i la capella de Sant Valentí, a Sant Martí de Sesgueioles, i ha estat masteritzat per Juanjo Muñoz, bateria de la formació.
La gira de presentació de ́Purga ́ començarà el dia 1 de març al Kursaal de Manresa i de moment ja té dates confirmades a Vic, Sant Feliu de Llobregat, Igualada i Barcelona.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
Els mitjans de comunicació tenen entre cella i cella tractar la contínua sacsejada del panorama polític català, adonant-se que fer-ho és sinònim de victòria.
Televisió que toca el referèndum, televisió que puja en audiència; una equació senzilla i productiva que TV3 està seguint rigorosament.
Els fets se succeeixen ràpidament, i de material n'hi ha per triar i remenar.
És per això que el Polònia de les darreres setmanes està sent cada cop més aclamat, amb una sàtira política hilarant, ben aconseguida i molt aplaudida.
Si la setmana passada feien rècord d'audiència amb un escandalós 27,6% de share, la seva versió sobre el vídeo en anglès d'Òmnium Cultural demanant ajut al món els ha portat a tornar a liderar la nit de dijous.
Baixant fins al 24,8%, però sent líder indiscutible de la franja amb 746.000 teleespectadors, s'han coronat amb un vídeo que s'ha viralitzat ràpidament a la xarxa.
Amb Soraya Sáenz de Santamaria al capdavant, surt demanant a Europa que mirin cap a un altre costat i deixi a Espanya davant els "deu, vint o dos milions i mig de catalufos que volen la independència.
Abans que sigui massa tard, oblideu Catalunya.
Tot clamant que el comparteixin titllant-lo de " vídeo de gatets ":
Aquí podeu veure la nostra versió del vídeo d' pic.twitter.com/4gTVlcmJTc
Twitter s'ha omplert d'icones d'aplaudiments, i també de missatges en anglès que lloen el sentit de l'humor dels catalans.
I tot, després que l' Està passant també el parodiés fa un parell de dies, en el seu cas demanant ajut al president del Govern espanyol.
Aquí teniu el programa d'avui! https://t.co/mp8dwm1xFn pic.twitter.com/oVs7I2pKAN
I mentrestant, què va passar a la resta de la graella televisiva?
El principal competidor de TV3 va ser El hormiguero, amb un 11,2%, gràcies a l'entrevista que Los Morancos van fer a Pablo Motos, intercanviant els papers.
Telecinco segueix capficat a no fer cas de la situació catalana, sense renunciar a la seva dosi setmanal de reality.
Des que va començar la nova temporada de Gran Hermano, els números no l'han acompanyat.
Amb Jorge Javier més fred que mai, un càsting que no ha acabat de convèncer i unes gales eternes, aquesta setmana s'han quedat amb un irrisori 3,8%.
Si Twitter n'ha parlat, ha estat per una errada tècnica que va acabar revelant un dels secrets de la nit, abans de temps.
Davant de tot això, són cada cop més les veus que demanen la cancel·lació d'aquesta edició, però Paolo Vasile segueix.
Les tardes dels dijous sembla que segueixen igual.
Ruth Jiménez i Vador Lladó respiren amb un 14% aconseguit gràcies a tractar en detall la polèmica dels Mossos, tot just abans del 15,1% d' Està passant.
Seguir amb Arucitys com la seva aposta "salvadora", fent de nou el rècord del dia amb un 6,4%.
8 al dia segueix sense arribar a un simple 4%, superat fins i tot per la pel·lícula Albert Nobbs.
I la Sexta, per la seva banda, obté un 9,6% amb Más vale tarde i queda darrere d'una nova tarda de Sálvame, que suma dos punts més.
Però cal recalcar per quina cadena van optar els teleespectadors més matiners, quan totes les mirades estan pendents de què fa i diu Susanna Griso.
Guanya Ana Rosa Quintana i només els Matins la superen amb un 20,1%.
Amb tot, sembla que la televisió segueix el patró de les darreres setmanes.
Triomfa el procés, s'enfonsen els realities i és líder matí, tarda i nit una TV3 on fire. |
El web de la ciutat de Barcelona
L'espai de les barcelonines i els barcelonins
L'espai dels que volen descobrir què és Barcelona
L'espai de trobada amb la gestió de la ciutat
El Pressupost Obert és una eina que té per objectiu facilitar l'anàlisi i comprensió dels pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona per part dels ciutadans i de totes aquelles persones o organitzacions que en puguin estar interessades.
Permet navegar des de les dades pressupostàries més agregades fins al màxim nivell de detall, tant per al exercici actual com per als darrers exercicis.
Facilita la comparació d'allò que s'ha pressupostat amb allò que finalment s'ha executat i mostra el detall de les factures que hi ha darrere de les despeses pressupostàries executades.
L'eina de Pressupost Obert permet a més la descàrrega de dades en formats oberts, i es troba disponible en català, castellà i anglès.
Perquè et facis una idea general dels ingressos i les despeses de l'Ajuntament de Barcelona.
Navega per les diverses partides del Pressupost
Et mostrem el detall de les despeses facturades a l'Ajuntament.
El web de Pressupost Obert està basat en el codi original de |
Les últimes 33 persones que estaven atrapades en un telefèric panoràmic al Montblanc i que han hagut de passar la nit al seu interior han estat evacuades a primera hora del matí de divendres, segons ha anunciat la prefectura del departament d'Alta Savoia.
Tot i que inicialment havien quedat atrapades al voltant d'un centenar de persones la tarda de dijous, els equips de rescat van aconseguir treure del telefèric 65 persones mitjançant helicòpters mentre que 12 van ser evacuades mitjançant cordes a última hora per equips de rescat italians que havien arribat a peu per la glacera.
Les tasques de rescat dels 33 atrapats a 3.000 metres d'altitud, entre els quals havia un nen de 10 anys, han tornat amb la primera llum del dia.
Segons ha explicat l'empresa operadora del telefèric, Compagnie du Mont Blanc, els cables es van enredar, sense que de moment estigui clar el motiu, que va fer detenir el sistema.
Poc abans de les 8.00 hores, els cables del telefèric han estat alliberats i aquest ha tornat a ser lloc en funcionament, permetent el trasllat a terra dels atrapats sense necessitat d'usar helicòpters.
"Els últims passatgers bloquejats en el telecabina panoràmica del Mont Blanc han estat evacuats", ha informat la prefectura d'Alta Savoia en el seu compte de Twitter.
El comandant del Pilot de Gendarmeria d'alta Muntanya, Stéphane Bozon, havia indicat prèviament que s'ha estat en contacte durant tota la nit amb els atrapats per telèfon.
"Han passat fred però no hi ha problemes vitals", ha precisat, segons informen els mitjans locals.
Durant la nit les temperatures han caigut fins a 0 graus centígrads.
El telefèric uneix el pic Aiguille du Midi, en la banda francesa del Montblanc, amb el cim Helbronner, a la frontera italiana, i el trajecte que sobrevola les glaceres dura 30 minuts.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Curs monogràfic 'Els totalitarismes del segle XX'
Exposició 'Dones: ficcions i realitats'
Programació estable Teatre Ateneu gener-maig 2020
Tot despullant els arquetips de la masculinitat'
La Biblioteca Central proposa a partir del dilluns diverses activitats per a passar un bon estiu!
La Biblioteca Central és un dels equipaments comunitaris de la ciutat on poder gaudir d'una frescor necessària per a superar la canícula estiuenca.
Es tracta de transformar la sala de petits lectors i en aquesta ocasió es vol fer de llibres que parlen de la lluna.
Un homenatge al 15è aniversari de la publicació del llibre 'De què fa gust la lluna?', de Michael Grejniec.
Aquesta activitat es farà de l'1 de juliol al 31 de d'agost i s'adreça al públic infantil i familiar.
Si sou de fer fotos, la Biblioteca un proposa que mostreu el vostre estiu.
Un concurs per a persones majors de 16 anys i amb carnet d'usuària de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya.
Trobareu les bases al web de la BCC, www.bibliotecacerdanyola.cat Ànims i bones captures!
Sense deixar el món de la fotografia, la BCC proposa a qui vulgui buscar al compte d'Instagram la fotografia del sorteig.
De l'1 al 7 de juliol la persona guanyadora s'endurà el llibre Harry Potter y la piedra filosofal, de J.K. Rowling, i del 5 a l'11 d'agost Un amor, d'Alejandro Palomas.
A banda de les activitats destacades també hi ha programada la mostra 'La novel·la més jove', pensada per sorprendre amb la novel·la juvenil més emocionant.
De l'1 de juliol al 30 d'agost.
'Viu l'Estiu' és un mostra que ens pot ajudar a treure las màximes possibilitats d'una època amb més temps.
La Biblioteca Central viurà intensament el Fantosfreak.
Ho farà programant una mostra bibliogràfica en línia amb el festival.
Del 15 de juliol al 19 d'agost.
I per a qui vulgui gaudir de la cuina d'estiu, es farà la mostra bibliogràfica 'Tastets de Cuina', de l'1 de juliol al 31 d'agost.
Inscriure's als clubs de lectura
I a partir del setembre es podran formalitzar les inscripcions al club de lectura en veu alta i a la tertúlia cinematogràfica 'La vida és cine!'.
A partir del 28 d'agost es podran formalitzar les inscripcions a les sessions 'Juguem amb els contes'.
Més informació d'aquestes activitats i de la resta de propostes de la Biblioteca Central al seu portal www.bibliotecacerdanyola.cat
Del 25 de juny al 31 d'agost l'horari romandrà oberta els dilluns, dimarts i dijous de 15,30 a 20,30 h.
Divendres de 10 a 14 hores Dissabtes, diumenges i festius tancat. |
El proper 9 d'abril tindrà lloc a l'Ateneu de Celrà la xerrada d'Arcadi Oliveres "TTIP: el lucre per damunt de les persones", organitzada per l'Àrea de Compromís Nacional i Internacional.
L'octubre passat el Ple de l'Ajuntament ja va aprovar la declaració de Celrà com a municipi contrari al TTIP.
L'Àrea d'Igualtat de l'Ajuntament de Celrà, amb la col·laboració de l'Àrea de Joventut, la Biblioteca, entitats locals i l'Institut Català de les Dones, organitza un seguit d'actes del 5 al 13 de març amb motiu del Dia Internacional de les Dones.
El grup de la Candidatura d'Unitat Popular al Consell del Gironès denuncia que s'ha rebaixat sense previ avís l'aportació comarcal als municipis per subvencionar programació cultural.
A través dels Mossos d'Esquadra, el tribunal espanyol torna a reclamar la documentació de la moció de suport a la declaració de desconnexió del Parlament.
El consistori tramet, com a resposta, el comunicat de suport a la decisió de l'equip de govern de desobeir l'Audiència que van signar al desembre CDC, iCelrà-ERC i la CUP.
Els dies 6 i 27 de febrer, l'Àrea de Compromís Nacional i Internacional de l'Ajuntament de Celrà ha organitzat el cicle de xerrades "Parlem d'Orient Mitjà", en què han participat la islamòloga Dolors Bramon i l'expert en el Kurdistan Quim Arrufat.
El proper dissabte 12 de març tindrà lloc, com cada any, la calçotada popular que organitza la CUP Celrà.
Amb l'edició d'enguany celebrem el desè aniversari de la calçotada, que arriba a aplegar cap a 200 persones i ja s'ha convertit en una tradició al poble.
El programa "Alcaldes" de TV Girona emès el 25 de febrer passat visita Celrà i entrevista l'alcalde Dani Cornellà.
Més de 200 persones han assistit a l'acte nacional de suport als càrrecs electes denunciats per l'Audiència Nacional organitzat per la CUP amb el lema "Independència és desobediència" i celebrat a l'Ateneu de Celrà.
Amb el lema "Independència és desobediència", la CUP celebra aquest dissabte un acte de suport als càrrecs electes investigats per l'Audiència Nacional.
L'acte tindrà lloc a les 12 del migdia a l'Ateneu de Celrà, una de les cinc poblacions on l'Ajuntament està sent investigat per haver aprovat una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament.
En un comunicat conjunt, els tres grups municipals amb representació a l'Ajuntament de Celrà (CUP, iCelrà-ERC i CDC) manifesten el seu total suport a la decisió de l'equip de govern de no atendre els requeriments de l'Audiència Nacional i el desig que la mateixa determinació i unanimitat s'estengui a la resta d'ajuntaments denunciats per la Fiscalia. |
Segurament els britànics estan patint la major crisi política i institucional que es recorda en moltes generacions; per contra, el moviment sobiranista a Escòcia mai no ho havia tengut tan bé com fins ara.
Els 20 punts que ha pujat a les enquestes l'Scottish National Party, de Nicola Sturgeon, i el 52% de suport a la independència després de la constitució de l'excèntric nou govern britànic demostren que la crisi desencadenada pel Brexit i l'actual política del partit conservador són una gran oportunitat per a la independència.
A més, cal afegir el revulsiu que ha suposat la polèmica suspensió del Parlament imposada per Boris Johnson i el desconcert polític que es viu a Londres.
D'altra banda, convé subratllar la recent dimissió de Ruth Davidson, la política que havia aconseguit que el partit conservador fos la segona força política al parlament de Holyrood i, fins ara, la gran esperança per a la campanya unionista a Escòcia en cas d'afrontar un segon referèndum.
Independentment del trasbals que està causant el Brexit, convendria parar esment a la seva evolució, especialment des d'una òptica sobiranista.
D'entrada, perquè si s'arriba a fer una nova consulta a Escòcia –cosa molt probable– i la independència n'és l'opció majoritària, tot es convertirà ben aviat en l'exemple a seguir.
No tan sols pel triomf de l'independentisme, sinó més aviat per la oportunitat de poder comprovar com es pot implementar el resultat del referèndum, segurament una tasca complexa, delicada i llarga.
En segon lloc, convendria tenir presents les importants repercussions que tot plegat pot tenir en el model d'articulació europea, fins ara inflexible i basat en "l'Europa del estats".
Cada cop és més manifest que l'europeisme és un pilar clau en la majoria de moviments sobiranistes a Europa.
Les nacions sense estat sempre han cercat que la UE sigui el marc democràtic que garanteixi el respecte al dret d'autodeterminació dels pobles, però, en canvi, paradoxalment, els seus respectius estats cada cop deriven més cap a posicionaments euroescèptics de la mà de la creixent influència de l'extrema dreta o de partits populistes autoritaris.
D'aquesta manifesta contradicció, la UE n'hauria de prendre bona nota.
En tot cas, l'europeisme d'Escòcia o d'Irlanda del Nord, en un futur escenari de ruptura real, podria influir en un canvi de model europeu.
I en tercer lloc, el Brexit ens ha portat a l'actual debat –esbiaixat– del referèndum com a instrument democràtic.
Ara resulta que els referèndums sovint són un greu error que pot generar divisió i desconcert.
Això sí, únicament si no surt l'opció prevista, és a dir, el resultat que pretenia qui l'ha convocat.
Si en el referèndum del Brexit hagués prevalgut la permanència a la UE segur que ningú hi reflexionaria tant, ningú proclamaria que "els referèndums són una resposta massa simple a qüestions complexes".
Fins i tot, hi ha qui veu en l'exemple britànic una lluita entre la democràcia representativa i allò que anomenen la democràcia plebiscitària.
No hauríem de caure en l'error de confrontar els referèndums amb la democràcia representativa.
Actualment, els estats membres de la UE són democràcies representatives que inclouen en major o menor grau instruments de democràcia directa o participativa.
Des del 1980 s'han celebrat als estats membres de la UE més de 220 referèndums, molts associats al mateix procés de constitució europea.
A més, els referèndums poden ser un instrument oxigenador de la política representativa.
Després de la gran crisi econòmica i dels nombrosos casos de corrupció política que afecten alguns estats europeus, com ara Espanya, és urgent recuperar fonts de legitimitat política que es basin en la participació directa i l'aprovació ciutadana.
Òbviament, en el cas del Brexit, el resultat pot no agradar a la resta d'Europa.
Però convé destriar la legitimitat de la consulta, fins i tot la idoneïtat, d'altres factors que evidentment hi han convergit (la crisi del bipartidisme, la nefasta política conservadora, el populisme dels líders, els enganys de les campanyes...).
En tot cas, sobra l'anàlisi simplista del que ha passat i les reflexions més aviat s'haurien d'adreçar a qüestions com ara si les opcions presentades eren prou clares, si tenien un mínim full de ruta al darrere, o si les campanyes, polítiques i mediàtiques, són les més adients pel que fa a rigor i informació a la ciutadania.
A casa nostra el referèndum del Brexit ha creat tot tipus d'oportunisme polític.
Oportunisme a l'altura de la classe política espanyola i aprofitant, com ja és tradició, el procés independentista a Catalunya i la demanda d'un referèndum d'autodeterminació.
Les ximpleries més destacades provenen, com no pot ser altrament, de la triple dreta espanyola.
Casado, Rivera, Arrimadas i no diguem el personal de Vox ens han advertit amb to patrioter del gran risc que signifiquen els referèndums, que únicament divideixen la gent, creen confrontació, polaritzen el país i són una amenaça per a la democràcia.
Per l'altre costat, des del PSOE també es fan paral·lelismes com a mínim molt agosarats.
El mateix president Sánchez pensa que "el referèndum no és l'instrument adequat per resoldre problemes complexos".
Es veu que Sánchez considera que per solucionar els "problemes polítics" és més diligent la recepta espanyola de subrogació de les responsabilitats polítiques a les instàncies judicials o, millor encara, la via del 155, la suspensió de l'autonomia, l'empresonament i l'exili.
En comptes de tanta superficialitat convendria observar amb més atenció i modèstia com resoldrà una democràcia tan consolidada com la britànica la complexa situació que s'ha arribat a conjuntar (crisi política, institucional i d'integritat nacional).
Ara pot parèixer exclusiva del Regne Unit, però bona part de les causes que l'han ocasionada també s'escampen per la resta dels estats europeus.
En qualsevol cas, confiem que la solució britànica sigui a la llarga més intel·ligent que l'espanyola i que lluny de tirar terra sobre els instruments de política participativa, els respecti i refermi encara més.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El grup de treball sobre els comerços emblemàtics torna a reunir-se per desenvolupar mesures per protegir, preservar i promocionar aquests establiments i evitar-ne el tancament.
En les trobades hi participen la regidoria de Comerç, amb la regidora Montserrat Ballarín al capdavant, tots els grups municipals del consistori i representants de l' Associació de Comerços Emblemàtics.
Una de les propostes que hi ha sobre la taula és la creació de noves microrutes o rutes turístiques que uneixin aquests establiments històrics.
De fet, es tracta d'una iniciativa que ja s'ha dut a terme, per exemple, a Ciutat Vella, on el març passat es va organitzar una ruta pels comerços centenaris.
L'entitat treballarà en la revisió del Catàleg de Comerços Emblemàtics -que aplega més de 200 establiments – i també analitzarà si es pot modificar la Llei de patrimoni cultural amb la incorporació de formes concretes d'activitat comercial, ampliant-ne o revisant-ne la catalogació.
En paral·lel, també es vol impulsar que aquests comerços puguin participar en activitats culturals.
També es vol ampliar i actualitzar el web del fons d'imatges del comerç de Catalunya.
Un altre dels eixos del grup de treball és el manteniment i conservació dels establiments.
Amb aquest objectiu s'editarà una guia de bones pràctiques per a la conservació de la imatge exterior dels locals comercials i també es volen impulsar ajudes per garantir-ne la preservació.
Josep Maria Roig, de l'Associació dels Establiments Emblemàtics de Barcelona, valora que "per primera vegada", a la taula de treball hi hagués representants de "tots els grups polítics.
Ja no és una qüestió d'un o altre partit", ha explicat a betevé.
Roig ha denunciat que "mentre el regidor de Comerç va ser Agustí Colom no es va fer absolutament res per preservar els emblemàtics".
Aquest 2020 el degoteig d'establiments emblemàtics que tanquen no s'ha aturat.
El darrer a abaixar la persiana definitivament ha estat el restaurant Casa Agustí, al número 5 del carrer de Bergara, a la Dreta de l'Eixample.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Aquest dilluns, dia set d'octubre, passarà a la història per ser el de la moció de censura més curta mai vista.
Debat i votació n'ocuparan un sol dia.
Ciutadans decideix ara fer el que amb els mateixos números va dir que era impossible fa gairebé dos anys, quan guanyar les eleccions catalanes no li va significar altra cosa que convertir-se en el principal partit de l'oposició pel joc de majories parlamentàries i les circumstàncies polítiques i judicials que donaren la presidència a Quim Torra.
Ara sí, ara que les enquestes els diuen que ja tenen poc a perdre, que la desfeta electoral serà antològica, han entès que els lideratges es fan contra el vent i que fer-los visibles de vegades demana arriscar-se.
Tothom recorda la moció de censura que el PSOE va presentar quan no li sortien els números, i la ciència política no dubta en atribuir en certa manera a la projecció pública de Felipe González durant el seu debat i votació el que després va suposar la històrica majoria absoluta del partit de la rosa en les eleccions generals del 1982.
Ciutadans en canvi va dilapidar l'inesperat (potser per això) tresor de vots de les eleccions de 2017 bescanviant-lo per la patètica pantomima de fotos i frases fetes d'Inés Arrimadas durant un temps de negrors.
Ara ella ja no hi és, i la seva successora, amb una performance que sembla més una imitació de formes barrejada amb reparació d'errades que sentit institucional i voluntat de concòrdia, a un mes de les eleccions generals, es llença a la piscina sense aigua de la glòria per un dia.
La moció de censura, en el nostre sistema parlamentari, ha de ser "constructiva" perquè requereix de la presentació d'un candidat a substituir al president que es vol remoure.
Debatuda i votada en un sol dia, amb tot l'independentisme votant-hi en contra, amb socialistes i comuns abstenint-se per veure en C's la benzina que activa la pitjor cara del que volen combatre, serà difícil que la jornada deixi cap idea d'alçada.
Excepte si cauen en la temptació de tornar a fer de l'hemicicle la baralla barroera que protagonitzaren fa uns dies, es tractarà, doncs, d'una jornada de moció sense cap e-moció. |
800 navassencs, ni un més ni un menys, varen cruspir-se aquest dimecres al vespre dos bous d'uns 200 quilos que procedien d'Avià i de Casserres, que des de 2/4 de 4 del matí fins a 2/4 de 4 de la tarda es varen anar coent lentament amb llenya d'alzina i roure sempre sota la mirada del cuiner David Carnero que organitzava tot el condiment.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Aconseguir una assegurança per a novells que s'adapti a les teves possibilitats no és fàcil.
L'assegurança és obligatòria per llei, però et pots trobar que la prima que has d'assumir sigui alta.
Preu, condicions i cobertures s'han de mirar amb lupa perquè poden existir diferències substancials entre unes companyies i altres, i algunes no t'ho posaran fàcil, fins i tot rebutjaran atendre't perquè no volen assumir riscos.
Per prendre la decisió més adequada, el millor és que estiguis informat.
1.- Com menys experiència, més preu.
El problema és que la inexperiència penalitza perquè la sinistralitat entre els joves és superior a la resta de la població.
També té molta importància el temps que fa que tens el permís de conduir.
En qualsevol cas, si ets un conductor prudent i no tens sinistres, aniràs notant una rebaixa de la prima cada vegada que renovis.
2.- Fins a quina edat estàs 'penalitzat'?: En principi es considera un conductor novell qui té entre 18 i 25 anys, però hi ha companyies que allarguen aquesta edat fins als 28.
Per tant, has de fixar-te bé en aquest aspecte si estàs entre els 26 i els 28 anys perquè et pot costar bastant més.
3.- Segons el cotxe que et compris vés amb compte amb el preu de l'assegurança: Quan adquireixes un vehicle, sobretot si és la primera vegada, ho fas amb il·lusió, i si pots el compres d'altes prestacions, però convé que abans de comprar el cotxe t'informis de quant et costarà l'assegurança perquè pots tenir una desagradable sorpresa.
4.- Tercers o tot risc?: Com passa en general, dependrà de si et compres un cotxe nou o de segona mà i de quants anys té.
Si és nou, val la pena fer un esforç almenys els dos o tres primers anys, perquè el vehicle té el seu valor més alt.
Si en té més de dos o tres, en algunes circumstàncies ja val la pena canviar-la a tercers amb cobertures addicionals.
Hauràs de pensar-t'ho bé i valorar les possibilitats, perquè si una assegurança de danys propis ja és cara de per si, en el cas de conductors joves es nota, i molt.
5.- I si poses el cotxe a nom dels teus pares?: Una alternativa per intentar estalviar en el preu de l'assegurança per a novells és que el cotxe vagi a nom d'alguna persona que no estigui en aquesta franja d'edat, com per exemple algun dels teus pares.
D'aquesta manera, passaràs a ser segon conductor, i tot i que seguirà sent car, et pots beneficiar d'un millor preu.
Però has de mirar sempre les condicions, la "lletra petita", perquè pots tenir alguna sorpresa.
La conclusió és que quan et compris un cotxe o quan hagis de renovar la pòlissa no et precipitis perquè pots tenir sorpreses desagradables.
A la pàgina web del RACC pots trobar la informació que necessites.
Registra't al nostre newsletter per rebre les últimes novetats.
Accepto les condicions d'ús i política de privacitat
INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o l'empresa del Grup RACC que ofereix el servei (veure www.racc.cat/quisom), com a responsable del tractament de les teves dades, utilitzarà les dades facilitades per enviar-te la informació sol·licitada.Aquests tractaments els realitzarem sobre la base de la teva sol·licitud d'informació.Les teves dades se cediran exclusivament a empreses del Grup RACC (més informació) amb finalitats administratives per realitzar accions comercials de productes i serveis propis del grup i per al compliment d'obligacions legals.Pots exercir els teus drets d'oposició, accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat, revocació del consentiment i impugnació de qualsevol decisió basada en el tractament automatitzat de les dades per correu electrònic a [EMAIL].
Pots consultar la Política de Protecció de Dades del RACC i sol·licitar més informació enviant un correu electrònic a [EMAIL], visitant les nostres delegacions (mostra'm oficines) o trucant al telèfon 900 357 357. |
La mesquita As-Sunnah de Reus, al Baix Camp, ha ofert una xerrada per conscienciar joves i pares dels perills de la radicalització a través d' internet i les xarxes socials.
Unes 500 persones van assistir a la ponència aquest diumenge al vespre, organitzada per l'Associació Cultural de Musulmans de Reus i Comarca, que gestiona la mesquita.
Segons el portaveu de l'associació, Mohamed Said Badaoui, la idea els va sorgir arran dels atemptats terroristes comesos per joves europeus que s'havien radicalitzat.
"Els atemptats que han succeït arreu d'Europa han estat joves que no estaven ben informats sobre l'islam.
Busquen informació a les xarxes socials o per internet i només es troben coses radicals i no l'islam que hem predicat sempre, que és un islam de pau i de moderació".
Notícia relacionada: "El meu marit ensenyava vídeos de decapitacions d'infidels als nens", el testimoni de Raquel Alonso
Els volen alertar del perill que té consultar determinats conceptes de l'Alcorà per internet.
Un dels problemes, segons explica Badaoui, és que molts joves no dominen l'àrab tenen aquesta necessitat de buscar informació.
"La majoria de les conferències i xerrades que es fan dins de les mesquites es fan en àrab.
I la majoria dels joves que hagin crescut o nascut aquí no acaben de dominar cent per cent l'àrab, i alguns fins i tot, no l'arriben a entendre.
El que fan és buscar informació, ja sigui en castellà o altres idiomes per mirar de buscar respostes a les seves preguntes.
I per això recorren a internet, és més fàcil".
El que volen des de l'associació és que els joves tinguin la mesquita com el seu punt de referència per resoldre dubtes.
També procuren oferir activitats destinades als joves com ara activitats esportives o de reforç escolar perquè estiguin més vinculats a la comunitat.
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
En el seu discurs d'investidura Mariano Rajoy va anunciar una rebaixa substancial de les subvencions que reben partits polítics, sindicats i organitzacions empresarials.
El polític gallec sabia que en termes de lluita contra el dèficit era un gest de cara a la galeria, però l'opinió pública ho va rebre amb un aplaudiment general.
No és el millor moment per al que el filòsof Daniel Innerarity defineix com a "institucions mediadores" i que, malgrat tots els seus defectes, són necessàries per al bon funcionament de la democràcia i per a la defensa dels interessos dels més desprotegits.
José María Aznar ja va intentar el 2002 deslegitimar els sindicats i prendre'ls el seu poder de negociació.
Una dècada més tard Mariano Rajoy hi torna.
Amb més subtilesa, això sí, però amb la mateixa contundència o fins i tot més.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Villamayor (Zaragoza).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Villamayor per organitzar la teva escapada rural. |
L'anglès 'macarrònic' de l'instructor de pònting causa la mort d'una holandesa. /
Un instructor de pònting ha sigut acusat d'homicidi imprudent per la mort d'una jove holandesa el 2015, a causa del seu " anglès macarrònic ".
L' Audiència de Cantàbria va desestimar el recurs presentat per l'amo de l'empresa organitzadora de l'activitat.
Considera que l'acusat hauria d'haver comprovat si la noia era major d'edat abans de fer el salt.
A més, el seu baix nivell d'anglès podria haver confós la saltadora.
La forma correcta d'expressar aquesta ordre en anglès hauria sigut "don't jump". |
Els espais són directoris que permeten agrupar pàgines i així apareixen al menú de l'esquerra.
Els espais es creen en el mateix moment que creem una pàgina.
Simplement s'ha d'especificar el nom de l'espai amb la sintaxi correcta:
La sintaxi de dalt crea una nova pàgina -prova 2- i un nou espai -espai-.
Aquest espai no serà visible al menú fins que no existeixi una pàgina realment.
Cal fer notar que quan creem una pàgina nova, ja cal crear-la sempre en el seu espai, ja que després les pàgines no es poden moure fàcilment.
Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons |
La millor nota de la selectivitat de l'any passat també va ser un 9,9 i la va treure una altra alumna del Vicens Vives, Rosa Milian.
Enguany, la directora del centre, Anna Masós, comenta que molts estudiants han obtingut bons resultats i es va mostrar contenta pel que han treballat.
Ara bé, la docent va advertir que les notes altes a la selectivitat poden fer pujar les de tall per entrar a la universitat. |
L'atur a la província de Barcelona ha baixat un 10,7% el tercer trimestre del 2015 respecte al mateix període de l'any anterior, amb un total de 472.800 aturats, 57.000 menys, ha informat la Diputació de Barcelona aquest dimecres en un comunicat.
Segons l'Informe de conjuntura socioeconòmica de la província, elaborat per l'àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la corporació provincial, l'atur entre els homes ha baixat un 12,4%, mentre que el de les dones ha caigut un 9%.
Els beneficiaris de subsidis d'atur se situen a 206.531, segons dades del setembre, xifra que representa una caiguda interanual del 15%, mentre que els centres de cotització registrats han augmentat un 2,4%, cosa que representa 4.210 empreses més respecte al mateix període de l'any anterior.
Després del creixement més important en un tercer trimestre del nombre d'empreses des de l'any 2005, aquestes s'han situat durant el tercer trimestre a 177.208, ha destacat la Diputació, que ha assenyalat que la xifra continua per sota de les gairebé 200.000 que hi havia fa deu anys.
Sobre els tipus de contractes, els indefinits han caigut un 1,2% interanual, i els contractes temporals han pujat un 16,1%, l'augment més important des de l'any 2011, mentre que els treballadors a temps parcial han baixat un 3,4% i les jornades completes han augmentat un 2,4%.
La província de Barcelona ha exportat béns per un valor d'aproximadament 8.000 milions d'euros durant els dos primers mesos del tercer trimestre, per la qual cosa és la demarcació més exportadora amb diferència de la segona, que és Madrid amb 4.500 milions, ha assenyalat la corporació provincial.
Més de tres milions de turistes han visitat la província durant el tercer trimestre, el més turístic de l'any, xifra que representa un increment del 0,2% dels visitants respecte al mateix període de l'any passat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Actuacions al carrer a càrrec de grups de cambra i petites agrupacions integrades per alumnes de l'Escola i Conservatori de Música de Reus. |
Cristóbal Montoro, a Madrid, espera el veredicte de les urnes catalanes el 21-D.
El ministre d'Hisenda, tot un veterà i supervivent de la política, té damunt la taula el destret de solucionar l'embolic del finançament autonòmic.
El que Pedro Solbes, en temps de Zapatero, va qualificar com un sudoku, s'ha enrevessat encara més i Miquel Iceta, amb la seva proposta electoral de condonació del deute català amb el FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic) ha pujat l'aposta fins a l'estratosfera fiscal.
Pedro Luis Uriarte, l'exconseller d'Economia del País Basc que va negociar el Concert, defensa –i sap de què parla– que el sistema es podria estendre a totes les comunitats autònomes.
Montoro, que és un pragmàtic sentimental, no li pot donar suport, però és conscient que cal innovar per resoldre l'embull del finançament autonòmic.
La quitació o condonació del deute català amb el FLA, a la qual s'apunten altres autonomies, significa –ni més ni menys– que aniria a compte de tots els espanyols, catalans inclosos.
Una forma de pagar el mateix sense que ho sembli.
Això sí, els capitostos de cada comunitat s'apuntarien el punt del perdó estatal o de la quitació.
El suggeriment de Pedro Luis Uriarte de «Concert per a tots» caurà en sac foradat, és obvi, però podria acabar amb la irresponsabilitat fiscal de moltes comunitats i del populisme dels seus dirigents.
Significa recaptar –i fixar amb bastant de marge– els impostos.
Després s'hauria de contribuir amb les despeses estatals i en això, com passa amb el País Basc, tothom decidiria fer l'orni, però no és una fórmula impossible.
El problema és que també caldria fer-se càrrec de les conseqüències, perquè per a alguns és més senzill culpar el Govern central de tot i gastar a preu fet per assegurar-se vots.
Uriarte, per cert, va ser testimoni de com, en els inicis de la democràcia, el llavors ministre d'Hisenda, García Añoveros, va oferir el Concert per a Catalunya al conseller d'Economia, Trías Fargas, cosa que per indicació de Pujol va rebutjar perquè pensaven que amb una negociació permanent obtindrien més.
L'endemà del 21-D, a menys que es produeixi una sorpresa electoral formidable que ho condicioni tot, Cristóbal Montoro haurà d'agafar per les banyes el toro del redisseny del finançament autonòmic, tot un desafiament per al qual el ministre, és clar, ja té previst apuntar la majoria dels deutes autonòmics a la barra de gel, amb el repte afegit que no es noti, cosa que el converteix en tot un pragmàtic sentimental de l'erari públic.
Al capdavall, el Concert per a tots –o només per a uns quants més– és impossible, però només perquè la solució dels problemes econòmics és sempre política, tal com explicava Fuentes Quintana, el pare dels Pactes de la Moncloa.
L'Estat, abans o després, condonarà deutes autonòmics, cosa que significa que els pagarem tots els contribuents. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu.
La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús.
Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.Al vespre, quan el sol s'havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats.
Tota la ciutat s'havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n'anà a un lloc solitari i s'hi quedà pregant.
Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo.
Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant».
Ell els digué: «Anem a d'altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió».
I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis ( Mc 1, 29-39 )
Una vegada, una senyora em va explicar que havia estat molt de temps, potser anys, postrada al llit per una malaltia, ara no recordo quina era, que li afectava les cames.
Només es podia curar amb una intervenció quirúrgica caríssima, que es veia absolutament incapaç de sufragar, ni ella ni la seva família.
Per sort, era una intervenció que cobria la Seguretat Social i l'únic problema, com per desgràcia coneixem tant bé, era que s'havia d'esperar a que li toqués el torn.
"Jo no havia cotitzat mai", em deia; "m'he fet un fart de treballar tota la vida però abans les coses anaven com anaven, i més en el cas de les dones; de manera que si l'atenció sanitària no fos universal (com ho és des dels anys vuitanta, qua quatre dies), jo ara estaria estirada al llit".
Aquesta dona, tot i ser gran, és també molt activa i mai no l'hauries fet malalta de no moure's.
Fa gimnàstica al casal d'avis, va a la piscina pública, s'apunta a tots els tallers i la veig a tot arreu.
El primer que em va venir al cap va ser la famosa profecia d'Isaïes per descriure el Regne de Déu: "Els cecs hi veuen, els coixos caminen..."
Vaig pensar que, si fóssim al segle I, d'aquesta "conversió" n'hauríem dit "miracle", i que la medicina que ho ha permès l'atribuiríem a un do de Déu.
La medicina i alguna cosa més, esclar.
Aquesta "cosa de més" és que arribi a qui no se la pot permetre, que estigui instituït com un dret i que, cada vegada que paguem els impostos, mal que ens pesi, hi estem contribuint tots els altres.
Vaig pensar que, de vegades, es veu molt clar que el Regne de Déu és entre nosaltres; és a dir, que no pertany al més enllà, o a una realitat paral·lela tipus Matrix, sinó que passa indefectiblement per la nostra realitat més quotidiana.
Com deien els jueus "encarnat", és a dir, "a la carn", mai més ben dit.
El Regne de Déu cura, o, si voleu, curar algú ens obre el veritable sentit de la vida, que és ella mateixa viscuda en plenitud.
A l'Evangeli de diumenge que ve Jesús "expulsa dimonis", també en llenguatge del segle I, una curació que va més enllà de la malaltia convencional però que aleshores s'hi assimilava.
En tot cas, el regne de Déu avança a mesura de expulsem la destrucció tant moral, com social, psíquica o física, a la que les "forces malignes" ens volen subjectes i esclaus.
Més endavant, Jesús seria acusat per les autoritats religioses que l'acabarien condemnant de "treure dimonis", com si això el fes col·lega de Belzebú.
Les mateixes autoritats que li retreien que ho fes en dies de festa, com si curar pertorbés Déu o no fos, com és, el seu propòsit amb nosaltres.
En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia: «No us fieu dels mestres de la Llei.
Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l'oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues.
Són els qui seran judicats més rigorosament».Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners.
Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites.
Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia».
A l'Evangeli d'aquest diumenge Jesús cura un leprós.
Com que abans hi ha una lectura del Levític (13,1-2.45-46), el contrast és brutal.
Déu ordena a Moisès i Aaron que han d'expulsar els leprosos de la comunitat "mentre siguin impurs", diu, i després d'haver-los assenyalat.
El Déu del Levític és molt pràctic i sembla un fred instructor de normes sanitàries.
Però fixeu-vos: és Déu qui ho mana i els ho diu a Moisès i Aaron, que són els que fixen el canon de la Llei, la base de la tradició jueva.
Jesús s'ho salta i no sembla importar-li gaire trair, en teoria, el que és la voluntat de Déu que recullen els llibres sagrats.
Curar és prioritari a obeir la llei de Déu, sembla que ens vulgui dir.
O, davant d'un pobre, un malalt, algú que està predestinat a ser exclòs, la prioritat és ell.
Podríem dir, fins i tot, que Déu és ell.
De fet, Jesús mateix ho repetirà en un altre lloc de l'Evangeli.
Tot el que es fa a qui té fred, qui passa gana, etc., es fa a Déu.
Un amic meu, teòleg, m'explicava que prop de la seva parròquia hi ha un caixer automàtic amb hall, que serveix d'aixopluc nocturn diari a un sense sostre.
Un dia que la parròquia convocava "adoració nocturna" va pensar que, en realitat, tots els fidels s'haurien d'haver agenollat davant del pobre sense sostre perquè "Déu era allà".
Deia, "bé, agenollat i alguna cosa més, perquè no es pensés que havien deixat anar una colla de sonats... però sobretot perquè adorar Déu significa, en aquest cas, resoldre el seu problema".
Vaig trobar que ho havia explicat molt bé i que a Jesús li devia passar això, exactament.
La seva missió, allò que és innegociable (en llenguatge bíblic en diríem el que el fa Fill de Déu), és atendre la mancança de l'altre, és posar-se al seu servei.
Després, l'Evangeli s'esplaia dient que el leprós no compleix amb la promesa feta a Jesús i, al·lucinat com devia anar, no para d'explicar el seu cas.
Això lliga amb la carta de sant Pau (1C 10,31-11,1) que també llegirem, on demana als cristians de Corint que no siguin motiu d'escàndol i que procurin sempre pel que convé als altres.
A mi això em fa pensar en un equívoc al qual sovint caiem, quan ens queixem del desagraïment dels altres o quan diem que "bé, però els pobres tampoc són tan bons".
La vocació de Jesús i el seu projecte cap a l'alteritat, em sembla a mi, inclou aquesta contradicció.
L'altre és un misteri que no ens pertany i és un error pensar que la missió dels cristians és fer "bones persones".
Mentre hi hagi lepra i exclusió, Déu s'encarna en qui la pateix, no en les bones persones, que ves a saber què deu voler dir, això.
Jesús no fa el Bé en abstracte, sinó que assenyala al final de quin trajecte hi ha aquest Bé.
I el trajecte sovint és ple de buidor, de ferides, de foscor, de lepra, potser fins i tot de fàstic, com veurem d'aquí a unes setmanes als relats de la Passió.::::::::::::::
Aquests dos comentaris corresponen a les lectures de l'evangeli dels diumenges dies 4 i 11 de febrer de 2018, per a l'emissió del divendres anterior del programa Creure Avui, a Mataró TV. |
Per primer cop oferim, de manera diferenciada, la doble titulació en Mestre/a d'Educació Infantil i Primària.
En aquest itinerari doble, que properament podreu veure en detall en aquest web, els estudiants rebran una formació que els permetrà exercir tant a educació infantil com a primària.
L'objectiu és que, més enllà de la flexibilitat que aquesta formació doni a les plantilles, els mestres formats amb aquest programa puguin planificar i actuar de manera integradora i global, tenint en compte aspectes de continuïtat i progressió.
La realitat escolar de Catalunya corrobora que els mestres i les mestres han de conèixer les bases —psicològiques, pedagògiques, socials, didàctiques i disciplinàries— i el currículum de les dues etapes amb la suficient profunditat per generar transicions més dolces i adaptacions individuals i col·lectives als contextos reals de diversitat, multiculturalitat i multilingüisme que es donen en la majoria de les nostres escoles.
Una visió holística de l'educació infantil i primària millorarà aspectes com l'aprenentatge de les llengües i les matemàtiques, que es podrà garantir d'una manera més coherent i efectiva perquè els estudiants tindran més coneixements i més recursos didàctics i culturals.
Alhora, sabran valorar els recursos i les metodologies globals (racons, projectes, tallers, jocs i experiments, etc.), així com l'enfocament flexible, sensible i creatiu característics de l'etapa infantil.
conèixer tots els detalls, preus, beques, dates i places disponibles
Doble titulació Mestre/a en Educació Infantil / Mestre/a en Educació Primària
L'elecció del curs i el centre adequat donarà forma al teu futur.
Enviant ara aquesta sol·licitud, t'assegures tenir tota la informació que
necessites per prendre una decisió correcta: |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Fem servir el mot euro quan està expressat amb lletres o quan no va acompanyat de xifres.
Si expressem les quantitats en xifres utilitzem el símbol € sempre que sigui possible tècnicament.
Com que es tracta d'un símbol i no d'una abreviació, no cal escriure-hi un punt al final.
Si no és possible, hem d'escriure euros.
També pot ser que ens trobem el símbol EUR, que s'escriu amb majúscules i sense punts, però es fa servir sobretot per a les operacions i relacions transnacionals (per això és probable que l'hàgiu trobat tot fent el turista).
Per cert, ho pronuncieu amb o o amb u?
Un petit recordatori amb les abreviatures dels dies de la setmana, ara que és temps de graelles i horaris:
Els que habitualment generen algun dubte o confusió són les dimarts i dimecres, perquè la consonant inicial (amb què es forma l'abreviatura) és la mateixa, cosa que s'ha solucionat prenent una altra consonant que les distingeixi: dt. (dimarts) i dc. (dimecres).
Així doncs, no és correcta l'abreviatura * dx., que es veu algunes vegades... |
L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha assegurat que "donaran compliment" a la nova llei integral de memòria històrica que impulsarà el Parlament, si deixa d'emparar vestigis franquistes catalogats o protegits, com és el cas del monòlit de l'Ebre a Tortosa, a través del POUM.
"Ara es veu que la raó la tenia l'Ajuntament i vol dir que la normativa existent permetia fer la consulta.
Si canvia li donarem compliment i haurem de portar-ho a terme, en agradi o no", ha assegurat Roigé.
L'alcaldessa ha defensat que el consistori "sempre ha complert la normativa vigent", tant la llei de memòria històrica així com amb l'elaboració d'un inventari de vestigis franquistes a la ciutat que els ha exigit el jutjat contenciós de Tarragona, responent a la demanda de l'advocat madrileny Eduardo Ranz.
La reacció de Roigé arriba després que la consellera de Justícia, Ester Capella, hagi avançat que des del Govern impulsaran una llei integral de memòria democràtica, que entre altres coses preveurà l'eliminació de tots els símbols franquistes dels municipis catalans o la creació d'una comissió de la veritat. |
Maxi San Miguel, en nom del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i Ovidio Andrés, president del Grup Logitravel, han signat avui, 10 de juny de 2015, un conveni de col·laboració que permetrà l'intercanvi d'informació i el desenvolupament de projectes d'investigació científica i tecnològica, especialment en l'àmbit del maneig de grans quantitats de dades ( Big Data ).
En virtut del conveni, el Grup Logitravel oferirà accés als investigadors a les dades de mobilitat turística obtingudes a través del seu projecte Smyland, perquè puguin ser analitzades pel CSIC a través de l' Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos, IFISC (CSIC-UIB), des de la perspectiva dels sistemes complexos i sistemes sociotècnics.
L'objectiu final és que l'IFISC informi Logitravel dels resultats de les anàlisis de dades per a la consideració de possibles acords d'explotació d'aquests resultats.
Les dades recollides i el seu tractament són confidencials.
Aquesta iniciativa s'emmarca en l'àmbit d'estudi de la mobilitat humana a través de dades massives ( big data ) que duu a terme l'IFISC.
Cal tenir present que aquest institut ha liderat projectes europeus com EUNOIA per estudiar la mobilitat a les ciutats, de manera que es puguin establir les bases d'un disseny urbà més adequat a les necessitats reals dels ciutadans i més sostenible.
El conveni té una durada de tres anys des del moment de la signatura.
Smyland és una iniciativa de Grup Logitravel implantada el passat mes de març amb l'objectiu d'oferir un servei d'atenció al viatger a la destinació del viatge.
El viatger rep un dispositiu electrònic geolocalitzat que li permet connectar-se a Internet i accedir a una oferta d'oci turístic ajustada a les seves necessitats.
El fet que sigui un dispositiu geolocalitzat permet obtenir informació sobre els moviments dels turistes i sobre les activitats i visites que susciten més interès.
Les dades no es limiten a les Illes Balears, sinó que corresponen als indrets on el Grup Logitravel té implantada l'oferta Smyland.
Aquesta informació permetrà elaborar una proposta més ajustada a les necessitats dels turistes i, a la vegada, avançar en el coneixement dels patrons de la mobilitat humana.
L'IFISC, Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos, és un centre d'investigació de titularitat compartida entre la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Compta amb 15 investigadors permanents del CSIC i de la UIB i fins a un total de 78 investigadors a dedicació completa.
El centre té una forta presència internacional, de fet, l'any 2014 va comptar amb investigadors de 23 països diferents, i 245 visites d'investigadors internacionals de 2008 a 2014.
El 61 per cent del finançament de projectes de l'IFISC el 2014 prové de projectes competitius europeus.
L'IFISC té com a objectiu l'estudi dels fenòmens complexos, reptes de la investigació del segle XXI des d'una perspectiva interdisciplinària que permet contribuir a l'estudi de problemes que es troben a les fronteres d'altres ciències.
Entre les línies d'investigació del centre, en el context d'aquest conveni, destaquen els estudis sobre sistemes socials i sociotècnics, basats en dades massives i les seves aplicacions en mobilitat humana, així com a les xarxes de transport aeri.
El Grup Logitravel és el grup turístic al qual pertany Logitravel, una agència de viatges en línia puntera al nostre país que basa el seu negoci en l'especialització en creuers, hotels de costa i paquets de vacances.
Fundada l'any 2004 i amb seu al ParcBIT, té presència a Espanya, Itàlia, França, Alemanya, Portugal, el Regne Unit, Brasil i Mèxic.
Dos són els grans pilars en els quals basa el seu negoci el Grup Logitravel: la tecnologia i l'especialització en viatges de vacances.
D'aquí sorgeixen totes les empreses del Grup.
El passat 2014 el Grup Logitravel va assolir una facturació de 514 milions d'euros, i més de dos milions i mig de viatgers varen contractar les seves vacacions a alguna de les empreses del grup.
Compta amb més de 400 treballadors amb una àmplia experiència en el sector turístic. |
T'ajudem a gestionar els teus tràmits a través de la xarxa? |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
El Casal de Barri Can Gili Nou desenvolupa aquest projecte per tal de millorar la qualitat de vida de la gent gran.
Engloba aspectes diversos de la realitat quotidiana de la tercera edat, com ara l'alimentació, la memòria, etc |
Els municipis de Montmeló, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Granollers, Canovelles, la Llagosta i Lliçà d'Amunt, de la comarca barcelonina del Vallès Oriental, han reclamat "un diàleg" amb el Govern pels problemes de mobilitat que poden produir-se per la falta d'infraestructures al territori.
En una roda de premsa, celebrada aquest dimarts a l'Ajuntament de Parets, els representants municipals han demanat que s'escolti el món local en matèria d'infraestructures viàries i ferroviàries d'una àrea que juntament amb el Vallès Occidental "representa el segon sector exportador de Catalunya després del Barcelonès", ha subratllat l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral.
En aquest sentit, l'alcalde de Mollet, Josep Monràs, ha indicat que quan es posi en marxa el centre logístic de Mango, a Lliçà d'Amunt (Barcelona) --encara sense data de començament--, es produirà un augment de vehicles d'entre 3.0000 i 4.000 diaris a la C-17, que juntament amb els 80.000 que circulen actualment s'arribarà "a una situació de col·lapse".
Per això, tots han valorat positivament el desdoblament de la via i han considerat que el tercer carril o les calçades laterals --tal com va informar fa uns dies Territori i Sostenibilitat en una entrevista a 'El 9 Nou'-- són una solució provisional, una alternativa que l'alcalde de Canovelles, Josep Orive, ha lamentat "conèixer a través dels mitjans de comunicació".
L'alcalde de Parets, Sergi Mingote, ha dit que en aquest diàleg que volen portar a terme amb la Generalitat tenen propostes com "refrescar" alguns projectes, tot i que no ha precisat quins, i ha remarcat sobretot la voluntat de seure a debatre, per part seva, Orive ha afirmat que s'han de prendre decisions de futur, per aquesta raó les set poblacions han fet aquesta demanda amb previsió, segons han manifestat.
Monràs ha assegurat que davant de la presumible falta de recursos ha instat a fer "una planificació" perquè quan n'hi hagi, s'executin els projectes i ha considerat que és qüestió de prioritzar.
Alhora, Mayoral ha qualificat d'"urgent" la connexió ferroviària de les línies R4 i R8 de Rodalies i el transport de mercaderies amb ferrocarril que no té calendari.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Generalitat ha emès un total de 53.441 informes d'estrangeria des que va assumir aquesta competència el juny del 2011, dels quals n'han estat desfavorables el 7,1%, sobretot per desconeixement del català i per residir en habitatges insalubres o sobreocupats.
En el mateix període, la Generalitat ha rebut 54.288 expedients d'estrangeria, dels quals n'ha tramitat el 98,4% i ha desestimat un total de 2.817, el 5,2%, per defectes de forma, segons ha informat a Europa Press la Conselleria de Benestar Social i Família.
Dels expedients tramitats se n'han resolt favorablement el 87,5%, amb 46.788 informes positius, després que els immigrants hagin demostrat que compleixen els requisits.
La Generalitat va assumir el 2011 la competència per emetre els informes d'estrangeria --tot i que la potestat de donar papers és de l'Estat-- i va consensuar amb les entitats municipalistes nous criteris perquè els immigrants aconseguissin dictàmens favorables, com les condicions d'habitabilitat de l'habitatge i el coneixement del català i castellà.
Del conjunt d'expedients rebuts des del juliol del 2011, 29.621 han estat per sol·licitar l'arrelament social --54,5% del total--, pas previ indispensable per obtenir el permís de residència que s'aconsegueix després de l'emissió d'un informe no vinculant que es deriva al Govern espanyol, qui finalment concedeix o denega les peticions.
Sobretot s'han desestimat les peticions d'arrelament per desconeixement lingüístic, tenir menys de tres anys de residència continuada, no tenir suficients recursos econòmics i la falta d'informació sociolaboral, segons fonts de la Conselleria.
En el mateix període s'han tramitat 17.971 peticions de reagrupament familiar, un document imprescindible perquè fills i familiars puguin residir a Catalunya.
Segons les mateixes fonts, els principals motius dels informes de reagrupament desfavorables han estat els de residir en un habitatge sobreocupat, tenir un immoble inadequat, no tenir títol de l'habitatge i "falsedat documental".
A més, la Generalitat també ha tramitat un total de 5.549 expedients de renovació de residència i 1.145 de renovació de residència temporal.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El 4-9 de sortida de les basques ha estat un simple miratge perquè, un cop l'Uni ha assegurat el rebot defensiu i ha pujat un grau la seva intensitat defensiva, amb menció especial aquí per Silva i Buch, les gironines han acabat passant per sobre de l'equip d'una impotent Vanessa Gidden (3/13 en tirs de camp).
Un bàsquet de Haley Peters, màxima anotadora del partit amb 25 punts, ha servit perquè l'Uni trenqués la barrera dels trenta punts de diferència encara en el tercer quart (57-26).
Una diferència que s'ha mantingut fins al 79-56 final confirmant la quarta victòria en quatre partits de Lliga de l'Uni.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Algunes de les obres de l'exposició.
"¿Qué valor!", gravat en què es veu una dona emprant un canó.
Bozal durant la visita oferta als mitjans de comunicació.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Dies: del 7 de desembre de 2019 al 5 de gener de 2020 |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
El futur dels centres educatius passa per connectar el "dins i fora escola" i integrar les capacitats, necessitats i interessos particulars dels infants i joves al propi projecte educatiu i al del municipi.
Per això, la crida, en el marc de l'aliança Educació 360, busquem centres educatius amb pràctiques que donin resposta al següent repte: Com podem connectar espais i temps educatius per generar més i millors oportunitats d'aprenentatge pel nostre alumnat?
Ets un d'aquests centres i vols saber com altres han resolt aquest objectiu?
Doncs aquesta visita és per tu!
Si vols venir a inspirar-te a compartir i aprendre al voltant d'aquest repte, des de la Fundació Jaume Bofill et proposem la primera d'una sèrie d'activitats que busquen donar a conèixer com treballen els centres educatius amb una mirada 360.
El divendres 15 de març, apunta't a visitar el projecte + Educació de l' Escola La Maquinista de Sant Andreu.
Començarem a les 16:30 i la visita constarà de dues parts:
Si estàs pensant presentar-te a la crida amb el teu centre educatiu, o simplement vols aprendre amb altres pràctiques 360, serà un espai únic per agafar idees, compartir amb altres professionals i entendre millor els elements d'un centre amb mirada 360.
I recorda, teniu fins el 31 de març per enviar el formulari!
Data: Divendres, 15 de març de 2019 de 16.30h a 18.00h
Només farem servir les vostres dades per tal d'informar-vos de les nostres activitats. |
21 empreses i entitats i 37 inscrits demandants de feina han participat a la quarta edició de la jornada Arrela't al Pallars Sobirà.
Una iniciativa que en cada edició agafa més ressò i que pretén ser un punt de trobada entre oferta i demanda de llocs de treball per desestacionalitzar l'ocupació a la comarca.
Aquest networking professional, organitzat des de l'Oficina Jove del Pallars Sobirà, ha comptat amb més de 32 ofertes de feina que representen un total de més de 50 llocs de treball vacants.
Molts dels demandants de feina responen al perfil de persones joves i amb formació universitària o cicles formatius superiors o mitjans.
Durant la jornada també s'ha dut a terme una conferència per promoure les bones pràctiques laborals. |
Barcelona Seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
En el marc de la festivitat de Santa Eulàlia el Museu de la Música i L'Auditori Educa s'han volgut sumar a la celebració barcelonina el pròxim diumenge 14 de febrer a les 17h amb "Contabile", una sessió gratuïta (places limitades) on tota la família amb nens i nenes a partir de 6 anys podrà conèixer el Museu d'una forma diferent a l'habitual de la mà d'una narradora, Patrícia McGil i del grup Virdung -Joan Izquierdo, flautes de bec, i Alfred Fernàndez, llaüt i vihuela.
Aquests, experimentant amb la paraula i la música com a vehicles d'expressió i comunicació complementaris, presentaran als assitents unes històries embastades per un fil argumental al voltant de la música i els instruments de l'exposició permanent del Museu de la Música.
"Contabile" és una sessió pensada per a un espai íntim amb el propòsit de comunicar un missatge petit: un instrument porta a l'altre com una paraula porta a la següent i la història dels nostres avantpassats ens ha portat a la nostra.
Els intèrprets han escollit algunes de les seves músiques preferides de l'època del Renaixement i contes populars de diversos orígens. |
Tret de sortida de les jornades d'emprenedors del món digital com a alternativa al suspès Four Years From Now del Mobile World Congress.
El tradicional dinar s'ha mantingut i s'ha fet aquest diumenge a la Boqueria.
El mercat s'ha vestit de gala per a l'ocasió i ha convertit les parades en restaurants per tastar la cuina local; un aperitiu amb degustació de plats de cuina catalana.
300 persones, la majoria empresaris i emprenedors, han dinat plegats amb les autoritats, encapçalades pel president Torra, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, i el primer tinent d'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni.
L'objectiu de la Tech Week i altres iniciatives és omplir el forat que ha deixat el Mobile World Congress, un congrés que els organitzadors volen que es mantingui a Barcelona.
Aquest dilluns, i durant cinc dies, tindrà lloc el Tech Spirit Barcelona, que es fa per mantenir les trobades d'emprenedors i fons d'inversió per parlar de negocis i debatre sobre reptes i tecnologia digital.
S'hi preveu l'assistència de més de 5.000 persones; algunes havien de venir al Congrés de Mòbils i han decidit mantenir el viatge.
Al Tech Spirit es faran una quarantena d'activitats, i conferències amb més de 60 ponents.
Tot en diversos espais de Barcelona, però sobretot a la Llotja de Mar.
Hi participaran empreses com Glovo, Uber, Edreams o Airbnb i uns 150 fons d'inversió internacionals i espanyols que havien de participar en actes paral·lels al Mobile.
Carlos Grau (MWCapital): "Barcelona és i continuarà sent la capital mundial del mòbil"
El conseller delegat del Mobile World Capital Barcelona (MWCapital), Carlos Grau, ha sostingut que "Barcelona és i continuarà sent la capital del mòbil".
"Comptem amb un ecosistema cohesionat, que permet fer grans coses.
Som ja una ciutat de referència en l'ecosistema tecnològic emprenedor i un 'hub' tecnològic en el 5G"
Ha explicat que l'MWCapital afronta amb il·lusió l'edició del 2021, que esperen que sigui la "millor de la història", i que un dels seus principals projectes aquest any serà promoure la reflexió sobre l'humanisme tecnològic i la tecnoètica en la societat.
Aquest projecte, ha dit, va més enllà de l'agenda d'innovació digital, "contibueix a crear una societat més inclusiva, més justa, que posi l'ésser humà en el centre".
Aquest diumenge han reflexionat sobre això en la primera sessió de treball de l'any de l'MWCapital, a la qual han assistit més de 100 experts d'arreu del món, i ho desenvoluparan més a fons en una cimera a finals d'any.
Miquel Martí, conseller delegat i CEO de Barcelona Tech City: "Barcelona no es resigna davant les adversitats"
El conseller delegat i CEO de Barcelona Tech City, Miquel Martí, ha destacat que Barcelona és una ciutat emprenedora que no es resigna davant les adversitats, i ha atribuït aquest impuls a aquest efecte de l'MWC: "Les coses s'han estat fent bé".
Martí ha volgut compartir una conversa que va mantenir a l'MWC amb el conseller delegat de la GSMA, John Hoffman, en què els va dir que havien de creure's la seva ciutat: "La resposta la tenim aquest 2020.
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Sembla paradoxal però no ho és.
La Catalunya quatre províncies del PSC-ERC necessita el PP per dir-se d'esquerres, i el necessita tant com tu i jo necessitem l'aire que inspirem per respirar.
No és una afirmació gratuïta ni pensada per escandalitzar ningú, sinó una constatació basada en fets, no paraules.
Avui, al 2009, a Catalunya, a ERC i el PSC els és imprescindible el concurs del PP, tant del catalunyès com de l'estatal, per aparèixer com el que no són, organitzacions d'esquerres defensores i sempre al costat de les classes populars.
Mireu sinó qui ha estat el salvador nominal de la LEC en les darreres setmanes.
La LEC, ja ho sabeu, és una Llei privatitzadora que legalitza l'abocament de diners públics a l'escola privada en quantitats encara més elevades que les que fins ara se'ls donaven, i que alhora permet que també puguin parar la mà les escoles privades que separen els nens i les nenes en funció del seu sexe, és a dir les escoles fonamentalistes catòliques.
Tota la comunitat educativa, tots els sindicats (tant els de mestres com els d'estudiants) i un tant per cent altíssim dels mestres i els professors sense sindicat hi estan en contra.
Tres vagues generals i centenars d'actes informatius, de debat i de coneixement de la Llei constaten aquest rebuig multitudinari, però si en voleu copsar el rebuig el millor que podeu fer és passar per una sala de professors de qualsevol centre de primària i secundària.
El Govern, però, tenia la missió de privatitzar tant com fos possible educació, sanitat i transports –són les normes que a Europa han imposat les multinacionals que hi manen a través dels seus 'lobbys' de pressió a Brussel·les.
Que no quedi res que sigui públic, tot privatitzat, tot negoci per als de sempre.
La LEC respon a aquests criteris i per això li donen suport dos dels tres partits del Govern –ERC i PSC- i el principal partit de l'oposició –CiU.
Els fills de Pujol rabien de contents ja que quan el poderet principatí els torni a les mans no s'hauran d'escarrassar massa per acabar la feina bruta que tenien pendent.
Però a la Llei sí que s'hi oposa el PP.
Per què s'hi oposa el PP neoliberal i privatitzador?
Doncs perquè la LEC inclou com a cosa bona la reiteració de quelcom que ja tenim: la immersió lingüística en català (els diaris parlen de blindatge).
És a dir que com que manté quelcom que la dreta espanyola i espanyolista odia profundament, el PP no signarà la Llei (això diuen fins ara) i amb el seu "no" asseguren que l'atenció mediàtica no se centri en altres aspectes de la Llei que són absolutament aberrants i inacceptables per ningú que cregui en la igualtat d'oportunitats que l'escola pública garanteix i que és una de les premisses bàsiques –almenys en els darrers cent cinquanta anys- d'una certa manera de ser d'esquerres.
Sense el PP, la Llei hauria passat com el que és: l'estocada final al sistema públic d'educació i el suport explícit a l'escola privada catòlica i excloent.
Amb el PP, la Llei passarà com "la defensa de la llengua catalana a l'escola i patatim patatam".
És per això que, en aquest cas, el PP és imprescindible per donar un mínim creïble del nom "esquerra" a un Govern que cada cop s'assembla més al seu precedent.
I no us estranyi que s'hi acabin sumant amb algun llençol perdut a mitja bugada, que en això els que manen ara només en són aprenents però ja se sap que les coses dolentes s'aprenen i s'encomanen ràpidament.
Pel nostre costat, la Llei i les lluites per aturar-ne l'aprovació han esdevingut un graó més en la construcció d'un espai de defensa de l'escola pública, laica i de qualitat, amb ràtios possibles; integradora de nouvinguts però allunyada dels guetos; i oberta a pràctiques educatives innovadores sempre que els inspectors no hi posin l'ull a sobre.
L'espai que construïm contra la LEC és el mateix que s'articula des de la societat civil, sense sotmetiment al poder polític ni econòmic i, per tant, blasmat per TV3 sempre que pot per la boca dels telepredicadors ultraliberals Cuní i Rahola. |
Si, com a mi, sovint us estranya tenir amics tan diferents els uns dels altres -tant que arribarien a les mans si mai els ajuntessis en un sopar-, un cop d'ull al vostre timeline a Twitter o a la vostra pàgina de Facebook només pot augmentar aquesta sensació.
Tot i viure en un món inquietantment uniformitzador i tendent al pensament únic, és evident que tothom va a la seva.
I no és que els individus vagin a la seva perquè tenen criteri propi -cosa que estaria bé... si fos certa-, sinó perquè no s'escolten.
I les xarxes socials ho exhibeixen de manera descarnada.
Encara que sembli que estem més en contacte que mai amb els altres, una lectura crítica del panorama ens farà veure que la xarxa és més un mercat -on tothom intenta vendre la seva moto cridant més fort que els altres- que no pas un lloc de trobada.
S'hi troben només aquells que ja es volien trobar, i aconsegueixen una fortalesa aparent i efímera.
Quan es construeix aquest miratge, la resta del món intenta combatre'l i obrir-hi escletxes.
Per ara, la xarxa només serveix per enredar-nos-hi.
Caldrà una mica d'esforç si volem que realment sigui una eina per canviar alguna cosa.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Inici / Recuperació de les Valls del Sió-Llobregós després de l'incendi de 2009
La Diputació de Lleida ha tret a licitació la contractació d'un projecte de millora de l'espai natural de les Valls del Sió-Llobregós, afectat per l'incendi de l'estiu del 2009.
L'actuació va orientada a minimitzar l'impacte ambiental de la zona cremada, així com els impactes en àrees específiques de gran riquesa natural i d'ús públic.
També ajudarà a disminuir la problemàtica en els vials de comunicació i se'n beneficiaran els municipis d'Agramunt, Cabanabona, Oliola, Sanahuja, Torrefeta i Florejacs i Vilanova de l'Aguda.
Aquesta actuació s'emmarca dins el conveni que la Diputació de Lleida té signat amb "la Caixa" per a la conservació dels espais naturals de Lleida i la inserció de col·lectius en risc d'exclusió a través d'iniciatives mediambientals.
El valor estimat del contracte és de 169.491,53 euros.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
L'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer ( JxCat ), va ser reescollit ahir president de la Diputació de Girona per una àmplia majoria, ja que va rebre el suport dels onze diputats de JxCat, els nou d' ERC -amb qui han signat un pacte de govern- i de la diputada d'Independents de la Selva (IdS), Gisela Saladich.
Així doncs, Noguer va obtenir el vot de 21 dels 26 diputats presents a la constitució de la corporació, ja que el representant de Tots per l'Empordà, Carles Motas, es va absentar per motius personals.
Els quatre diputats del PSC van votar la seva candidata, Sílvia Paneque, i la representant de la CUP, Laia Pèlach, es va votar a ella mateixa.
En el seu discurs, Noguer va defensar el pacte de govern amb els republicans, «que a més de natural suposa una majoria àmplia que legitimarà l'acció de govern».
També va recordar que assumeix la nova responsabilitat «conscient que el conflicte entre Catalunya i Espanya està més viu que mai », i va demanar «diàleg i generositat» a l'Estat per tal de poder-lo resoldre.
«La solució serà difícil, però no passa per la renúncia com a país que vol aconseguir unes altes quotes de llibertat; per això, treballarem per drets tant civils com polítics», va apuntar.
Noguer va avançar que a l' «Ajuntament d'ajuntaments», com li agrada anomenar la Diputació, té per davant quatre anys plens de reptes, entre els quals la transformació digital, la promoció econòmica, les infraestructures viàries, la salut, la cultura, el medi ambient i l'habitatge.
També es va comprometre a « fer d'aquesta casa un espai obert i modern, adaptat als nous hàbits ».
Pel que fa a la resta de partits, va convidar-los a «generar, entre tots, grans espais d'acord», per tal de trobar «coincidències des de la discrepància».
Tant ERC com JxCat van defensar, un cop més, el seu acord de govern per la situació «excepcional» que viu el país, però també perquè aglutina «el gran gruix d'alcaldes, regidors i municipis» de les comarques gironines, en paraules del portaveu de JxCat, Albert Piñeira.
«Tindrem un govern fort i estable, que s'ha de llegir en clau de demarcació i en clau de país», va afirmar Piñeira.
Per la seva banda, el portaveu d'ERC i futur vicepresident de l'ens, Pau Presas, va afirmar que «en plena ofensiva repressora de l'Estat contra l'independentisme, i a l'espera de conèixer la sentència, esperem que la unitat estratègica de l'independentisme ens permeti tenir institucions compromesos amb la llibertat, la democràcia i els presos polítics i exiliats».
Per la seva banda, Paneque (PSC) va fer un discurs molt social, tot demanant que la Diputació es comprometi en la lluita contra les desigualtats socials i aposti pel dret a l'habitatge i per promoure l' ocupació de qualitat.
En canvi, Laia Pèlach (CUP) va fer el discurs més dur, i va denunciar que a la Diputació encara hi ha «pràctiques caciquils», «opacitat», «silencis còmplices» i «submissió als poders fàctics».
També va demanar a ERC «que faci notar la seva presència al govern».
Finalment, Saladich (IdS) va argumentar el seu vot a favor de Noguer per la bona entesa en el mandat passat, i va confiar que es mantingui. |
No trobarem tres actuacions que hagi fet el batle Isern a Palma per les quals pugui ser recordat.
Si les cercam, més val no mirar la setmana que deixam enrere.
S'ha posat de manifest la seva incapacitat per acabar amb el corc a la policia local.
Fins a tres cops d'Anticorrupció han afectat en el darrer any i mig un departament tan delicat de l'Ajuntament sense que es conegui què ha fet don Mateo.
Després de la darrera operació, s'ha limitat a suspendre de feina i sou uns policies que ni poden dur arma ni es poden acostar al seu lloc de feina.
Quan el batle ha d'agrair a la Fiscalia Anticorrupció que li faci la feina, quan ha de dir que el darrer cop és una oportunitat per reorganitzar el departament policial corcat, malament.
No justifica el sou si li ha de fer la feina un altre.
El problema ve d'enrere, però això no és excusa.
És a ell a qui ha esclatat i sembla com si l'hagi conegut al mateix temps que la resta de ciutadans (pensar que ja el coneixia encara seria pitjor).
I dóna la imatge de no controlar l'Ajuntament.
No se li pot retreure que no assumeixi en públic la seva culpa, però això només és un gest, una manera de cremar-se quan se sap amortitzat.
Al batle, se li ha d'exigir més.
No perquè l'han imputat, sinó per haver estat incapaç d'acabar amb un problema que s'arrossega des de fa massa temps.
Un problema que, s'ha de dir, no és exclusiu de Palma -també afecta Calvià-, tot i que això no el fa manco preocupant, al contrari.
El cas de la policia marcarà el seu mandat.
Això i que els seus no l'han volgut i ell no s'hi ha volgut enfrontar.
No trobarem actuacions en positiu de prou abast que puguin contrarestar-ho.
Només es pot fer un palau de congressos i un hotel que no saben com treure's de sobre.
Haurem de cercar en un altre lloc.
I és vera que, amb ell, el centre de Palma rep més creueristes i té un poc més de vida en diumenge, però no vindria tanta gent sense la inestabilitat que pateixen països competidors.
És vera, també, que li ha tocat governar en temps de crisi però, a l'hora de gastar, ha optat per eixugar deute a costa de retallar serveis públics.
El batle ha viscut de dues situacions que poc tenen a veure amb la seva gestió: la seva imatge i la contraposició d'aquesta amb la de Bauzá.
Ha demostrat capacitat d'arribar a acords amb l'oposició, tot i que bona part d'aquests hagin quedat en paper banyat (Palma ciutat antidesnonament, per exemple), i ha fet gala de mà esquerra i capacitat de reacció.
Però, en realitat, no ha demostrat més capacitat de consens o de rectificació que altres polítics, excepte un: José Ramón Bauzá.
El batle ha jugat a diferenciar-se de Bauzá i, amb l'ajuda del president mateix i de l'oposició municipal, ha pogut projectar una imatge d'home de consens i amb do de gents que no té el cap de l'Executiu.
L'enfrontament amb Bauzá i José María Rodríguez l'ha mostrat com una víctima i li ha servit per consolidar un perfil d'home d'estat, que prioritza els interessos de la institució als del seu partit.
Ha volgut fer de polític sense partit i ha quedat sense partit quan més el necessitava.
Ara dóna més maneta que mai, però ni podrà repetir com a batle ni Palma recordarà la seva gestió.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«Mireu: jo proposaria de fer una moratòria estricta i que no es parlés de plans de lectura en dues legislatures»...
Rebuig de 367 personalitats del sector del llibre a la campanya de l'Icub per a enviar llibres a Trump
Reclamen consensuar les polítiques de foment de la lectura i abandonar les 'polítiques d'aparador'...
Crítica unànime del Consell de la Cultura a Collboni per la campanya fallida d'enviament de llibres a Trump
'El missatge que volia transmetre era, més que buit, inexistent', diu en un comunicat...
«Desenganyeu-vos: només hi ha una manera bona de promoure la lectura.
I ja us en podeu riure si no ho voleu creure.
Enviar llibres a Trump: Collboni, criticat per l'encàrrec d'una polèmica campanya a Risto Mejide
Queixes per l'adjudicació al publicista, que va fer la campanya electoral de Collboni, d'una peculiar campanya de l'ICUB per fomentar la lectura...
Un llibre pluridisciplinar explica la importància de la festa de Sant Joan a Barcelona
El llibre para una especial atenció a la introducció de la Flama del Canigó...
Aires nous a la política cultural de Barcelona
La comissionada de Cultura, Berta Sureda, explica les noves formes de fer política cultural que regiran la ciutat...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Aquestes trobades tenen l'objectiu de donar continuïtat a les anteriors edicions i alhora dotar-les de personalitat pròpia per tal d'incorporar totes les novetats i millores que permetin treure el major benefici social pels participants.
Cal destacar les tres últimes, la 18a a Figueres, organitzada per Salvem l'Empordà i l'AEDEN, on va sorgir la declaració de Figueres que exigia una moratòria urbanística al litoral català, la 19a a Tortosa, organitzada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre i Grup d'Estudis i Protecció d'Ecosistemes del Camp (GEPEC), on es va redactar la declaració de Tortosa que reivindicava una nova cultura del territori, i la 20a que es va fer a Cerdanyola organitzada per l'Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC) i "Salvem el Vallès" i a on es va redactar la declaració del Vallès: "Per una nova cultura del territori: sostenibilitat i decreixement".
La 21a Trobada serà organitzada per IPCENA i tindrà lloc a l'Ecocentre Les Obagues, a la localitat de Juneda (Les Garrigues).
Les trobades s'han convertit en el major fòrum de reflexió debat i aportació de d'alternatives, en el marc de la societat catalana, davant dels innumerables conflictes ambientals que són, segons apunten, la conseqüència del model social, inspirat en el desenvolupament insostenible depenent dels grans interessos econòmics que han practicat els anteriors i l'actual govern de la Generalitat, que converteix Catalunya en un país del caos.
Com així s'ha demostrat amb el conflicte de l'aigua, el de l'energia, el d'urbanisme dels espais naturals i les infraestructures, entre altres.
Aquests fets han propiciat el creixement continu i incessant d'entitats i plataformes ciutadanes que, compromesos amb els valors de la solidaritat i la democràcia, lluiten i fan front als conflictes que amenacen el medi ambient, la Seva salut i també el seu i el nostre futur.
A 2/4 de 8 del vespre, acte d'obertura de les 21 trobades a la UdL, a Lleida amb una taula rodona sobre: El sistema actual econòmic i polític i la seva responsabilitat en lacrisi ecològica i social de Catalunya.
Analitzada per experts i membres del moviment ecologista.
A les 9 del mati, Ecocentre de les Obagues a Juneda -les Garrigues-, rebuda dels inscrits i lliurament de la documentació.
A 2/4 de 10 del matí, obertura de les exposicions.
Comunicacions presentades en forma de pòster sobre les propostes de treball dels eixos de les sessions de treball.
Mapa dels conflictes ambientals a Catalunya. l'Energia a Catalunya.
Des de les 10h a les 14h: Inici de les sessions de treball en base a la proposta dels següents eixos:
A- L'aigua un valor ecològic, i un recurs clau en l'equilibri territorial.
1- Conseqüències que produirà l'aplicació de la Directiva Marc de l'aigua
3- Usos de l'aigua, gestió de l'oferta i la demanda
4- Projectes que comprometen la gestió ambiental de l'aigua.
B- La producció imparable dels residus, reflex del model social.
6-Marc normatiu sobre residus, carències i prioritats que imposa.
Programes aprovats de gestió de residus: utilitat o inutilitat.
7- Conflictes a l'entorn dels residus.
8- Alternatives sorgides davant de la situació actual.
9- La actualització dels residus com a font energètica i la contaminació atmosfèrica.
C- Conservar el medi natural i la biodiversitat per la paràlisi del DMAH
10- Normativa actual i carències en el marc dels espais naturals.
11- Mancances en la gestió d'hàbitats i espècies prioritàries 17 anys després de la cimera de Rio.
12- Xarxa natura, peins, reserves naturals parcs naturals i nacionals.
13- Conflictes a l'entorn dels espais naturals.
D- Infraestructures del passat rebutjades socialment
14- Sistema de distribució de grans xarxes enfront de l'energia distribuïda.
15- Impactes a la salut i el medi d'infraestructures elèctriques i de comunicació.
16- El pla de l'energia de Catalunya i els informes que el desaconsellen.
17- Pla de Catalunya de les energies renovables.
18- Conflictes a l'entorn de les energies.
E- La mal aplicada ordenació territorial per la pressió d'interessos
19- La normativa urbanística i la seva perversió.
20- Plans territorials i directors urbanístics i la seva incidència en la planificació territorial.
22- Conflictes territorials a l'entorn de l'especulació del sol.
F- L'agricultura i la ramaderia ecològica incomprensiblement a la cua
23- Situació de sector agrícola i ramader ecològic enfront del químic.
24- Els transgènics prohibits en mols països europeus, mentre que Catalunya lidera la producció a Europa.
25- Per què no es potencia la producció de productes mediterranis adaptats al nostre clima.
26- Impactes ambientals que genera l'agricultura química i la ramaderia intensiva.
Com funcionen les sessions dels eixos temàtics.
Es distribueixen en 6 àmbits temàtics i aquests alhora en 26 propostes de treball.
Cada àmbit temàtic tindrà un coordinador que alhora farà de moderador en les sessions, a més del coordinador hi haurà varis experts sobre l'eix temàtic i les propostes de treball, els experts desenvoluparan les sessions adaptant-les a les comunicacions presentades en el seu àmbit afavorint la participació dels inscrits en el debat, així com en la redacció de les conclusions de cada àmbit.
La gent inscrita triarà un eix temàtic i podrà presentar un màxim de dos comunicacions per persona sobre alguna de les 26 propostes de treball englobades en els eixos temàtics, amb una extensió màxima amb imatges de 2000 caràcters.
Es publicaran les comunicacions així com les conclusions de les trobades i la resta de tasques realitzades en forma de llibre, afí de traslladar el treball de les mateixes, les temàtiques tractades i conclusions a les institucions i la societat.
Les comunicacions també s'hauran de presentar en format de pòster amb la mida de cartolina din-A2.
De 14h. a 16h. dinar i xerrameca d'intercanvi.
De les 16h. a les 17.30h. de la tarda, conclusions de les sessions dels àmbits temàtics.
Plenari de discussió i debat entorn a la proposta de millorar el treball i la coordinació entre entitats i plataformes, i facilitar serveis d'interès comuns per la resolució de conflictes, com són jurídics, tècnics i materials en el desenvolupament d'accions de defensa del territori.
A les 23h. nit festa i disbauxa per tothom.
Visita a l'estany d'Ivars amb autobusos.
Lectura de les conclusions de les trobades.
Per participar a les Trobades cal fer una pre-inscripció de 20 € al número de compte 2013-0640-26-0200511055 i omplir la butlleta d'inscripció que es troba al web www.ipcena.org i enviar-la per correu electrònic a [EMAIL]
Els preus de l'estància són: Dormir 11,40 € - Esmorzar 4 € - Dinar 10 € - Sopar 10 €.
Tots els menjars seran ecològics. |
El ministre d'Universitats, Manuel Castells, va assegurar ahir que el seu equip ja està preparant una reforma de l'estatut del personal docent i investigador per millorar-ne la «precària» situació laboral, i vol eliminar les forquilles de preus de les taxes universitàries, marcant únicament un preu màxim per a les autonomies.
Mitjançant el text que prepara, i sobre el qual ja ha començat a fer les primeres consultes, Castells vol «cancel·lar els falsos contractes d'associats» i crear «una sèrie de figures contractuals amb remuneracions dignes i una perspectiva reglada de la carrera» d'aquests professionals.
Es tracta, explica el ministre, d'una iniciativa de «remoralització» de la Universitat i els seus treballadors, en l'actualitat desmoralitzats en aquest àmbit.
El responsable d'Universitats va apuntar que el mes de març aquesta reforma entra en fase consultiva accelerada i que, ja s'ha vist amb els sindicats i, en properes setmanes s'obrirà una taula de negociació la CRUE i, seguidament, es parlarà amb les comunitats autònomes.
Un altre dels punts que revisarà el ministeri en els propers mesos són les taxes.
L'objectiu, va apuntar Castells, és retornar-les als nivells anteriors al 2012, any en què, segons va explicar, moltes comunitats van «inflar» aquestes taxes.
Per això, eliminarà la forquilla de preus que es va imposar llavors i la seva intenció és marcar només un preu màxim per a les regions i evitar les «disparitats» que ara hi ha.
En aquest sentit, va reconèixer que es tracta d'un tema que és competència dels Executius autonòmics, però va puntualitzar que «negociaran» amb ells per assolir uns pressupostos equitatius.
Per aconseguir un equilibri en aquest sentit, Universitats ha parlat amb la CRUE sobre la possibilitat d'impulsar en els centres la comptabilitat analítica, el procés pel qual es pot conèixer el veritable cost per alumne.
En la seva intervenció, Castells va referir-se, a més, a la necessitat de revisar el sistema de beques per vincular-lo a la situació de renda, simplificar-lo i fer-lo més àgil.
Es tracta, segons va explicar, d'una iniciativa que anirà de la mà del ministeri d'Educació, i també busca que les convocatòries es resolguin abans de començament de curs i que els alumnes sàpiguen com i quan els van a pagar.
Castells també posarà en marxa «mesures concretes» per millorar la situació dels joves que resideixen en zones de la coneguda com l'Espanya buidada. |
El temporal de neu que cau aquest diumenge al nord del país provoca incidències vuit carreteres del Pirineu i Prepirineu, segons informa el Servei Català de Trànsit (SCT).
La nevada ha obligat a tallar la BV-2024 d'accés al Coll del Pal, a Guardiola de Berguedà.
A més, calen cadenes per circular a set carreteres: l'BV-4243 a Berga, des de Castellar del Riu fins als Rasos de Peguera; la C-142b (de Baqueira al Pla de Beret) i C-28 (de baqueira al Port de la Bonaigua) a Naut Aran; la C-147 a Esterri d'Àneu; L-500 i L-501 a la Vall de Boí, i l'N-260 al Port del Cantó, a Montferrer i Castellbó.
A la N-260 La situació també és complicada baixant de la Collada de Toses en direcció Planoles, segons ha informat Protecció Civil.
Trànsit recorda que amb presència de neu a la calçada cal circular amb suavitat, reduir la velocitat, augmentar la distància de seguretat, no frenar bruscament i evitar avançaments si no són necessaris.
Protecció Civil demana molta precaució a l'hora de circular per les carreteres del Solsonès i el Berguedà.
L'agència d'emergències recomana als conductors que abans de sortir s'assegurin que tenen cadenes a punt, el dipòsit ple, aigua, menjar, abric per si de cas i el telèfon mòbil amb la bateria carregada.
El temporal provinent de llevant ha deixat gruixos de neu importants en diferents punts del Pirineu i el Prepirineu.
A les comarques de Girona, s'han acumulat 53 centímetres a Ulldeter (Ripollès) o 28 a Prat d'Aguiló (Cerdanya).
Al Pirineu de Lleida, les tempestes han deixat fins a 74 al Lac Redon (Val d'Aran), 29 a la cota 2500 de Boí o 22 a Port del Comte, segons ha recollit el Servei Meteorològic de Catalunya.
Les nevades van acompanyades de vent, fet que provoca que les acumulacions de neu siguin irregulars segons la zona.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Divuit dies després que el Tribunal Suprem fes pública la sentència del judici al procés, els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena han demanat aquest matí formalment al magistrat Pablo Llarena que dicti les ordres europees de detenció i lliurament dels consellers a l'exili Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig.
Els fiscals reclamen l'euroordre contra Clara Ponsatí i Toni Comín per sedició i malversació de cabals públics, delictes pels quals van ser condemnats els seus companys al govern ara empresonats i que estan castigats amb penes que van entre els 10 i els 15 anys de presó.
En el cas del conseller Puig, el ministeri públic sustenta la petició de l'euroordre per un delicte de malversació de cabals públics.
Als escrits, el ministeri públic sosté que el fet que el Suprem ja hagi emès sentència dota en aquesta ocasió les euroordres de més "seguretat jurídica" respecte als anteriors intents del jutge Pablo Llarena, que van ser desestimats per la justícia belga.
Segons els fiscals, l'emissió de la nova euroordre permet "ajustar de manera exacta" els "fets i títols d'imputació que s'han establert".
Només fer-se pública la sentència, l'instructor Pablo Llarena va reactivar l'euroordre contra el president Carles Puigdemont, que haurà de resoldre la justícia belga.
La vista està fixada per al 16 de desembre.
La fiscalia, per altra banda, no demanarà una euroordre contra la consellera Meritxell Serret ni contra la líder de la CUP, Anna Gabriel, que es troben a l'exili, ja que entén que la seva responsabilitat en els fets només encaixaria en un delicte de desobediència. |
Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, els comuns i la CUP manifesten per c arta al president del Parlament Europeu la seva crítica perquè s'hagi impedit l'entrada de Carles Puigdemont i Toni Comin a la cambra.
La missiva està signada pels 76 diputats que sumen els quatre grups parlamentaris.
Els quatre grups han enviat al president Antonio Tajani i als vicepresidents del Parlament una carta on exposen formalment la queixa per la prohibició a tots dos d'accedir a la cambra i demanen que es respectin els seus drets polítics i també els d' Oriol Junqueras com a eurodiputats electes.
Les quatre formacions denuncien que, de forma "arbitrària i inexplicable", es va impedir el pas als dos eurodiputats electes de Junts per Catalunya, arran de la petició conjunta que van fer el PP, el PSOE i Ciutadans.
Els quatre partits afegeixen que "impedir el pas al Parlament Europeu a un diputat electe estableix una flagrant i perillosa violació dels seus drets polítics i dels drets polítics dels seus votants, aprofundint perillosament en el debilitament de l'obligatori caràcter democràtic de les institucions representatives."
✉️ Carta a Tajani dels diputats de JxCat, ERC, comuns i CUP: "Barrar el pas al Parlament Europeu a un diputat electe estableix una flagrant violació dels seus drets polítics i dels drets dels votants, aprofundint perillosament en l'afebliment democràtic de les institucions." pic.twitter.com/MU351bvNWN
El portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, en un acte organitzat pel CIDOB (ACN)
En un esmorzar al CIDOB Barcelona, el portaveu de l'Eurocambra, Jaume Duch, ha especificat que, en contra del que van denunciar els afectats, a Puigdemont i Comín no se'ls va vetar l'entrada a l'edifici del Parlament.
El que se'ls va impedir, ha dit, és que s'acreditessin.
La decisió sobre qui s'inclou en la llista definitiva d'eurodiputats correspon als estats membres i no al Parlament Europeu.
Això és el que defensa Duch, per qui el cas de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín només es pot resoldre a Madrid, perquè no existeix una llei electoral europea:
"Tot el que passi abans del 2 de juliol no es juga a Brussel·les o a Estrasburg, es juga a Madrid.
Jo crec que això, més o menys, tothom ho ha entès.
En unes altres circumstàncies i amb una altra legislació, i en un Parlament Europeu amb una llei electoral pròpia, això potser hauria funcionat d'una altra manera, però no estem en aquesta situació.
Estem en una situació en què cada país regula això des del punt de vista nacional i no hi ha un marc europeu que ho faci."
El 2 de juliol arrenca la nova legislatura del Parlament Europeu, i dues o tres setmanes després es votarà el nou president o presidenta de la Comissió Europea.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Sergi Sabrià denuncia la situació injusta i repressiva de l'Estat i el compromís d'Esquerra a seguir ferms i perseverants en la lluita
El portaveu d'Esquerra Republicana, Sergi Sabrià, ha denunciat la situació injusta i repressiva de l'Estat i el compromís en seguir ferms i perseverants en la lluita, en el discurs que ha fet aquest dissabte en el ple del Parlament.
"Ahir vam rebre un cop, un cop dur", ha afirmat Sabrià.
Ahir vam sentir el dolor de l'exili, la fredor de la cel·la, ahir vam sofrir pels nostres companys i per les seves famílies, pels seus fills.
I més tard ha afegit: "Som més dels que mai hem sigut.
Més convençuts del que mai hem estat.
I sento dir-los que així seguirem: enfront seu, amb el cap ben alt".
"Enorme excepcionalitat i gravetat"
El president del Parlament, Roger Torrent, ha suspès la segona sessió del ple d'investidura previst per aquest dissabte per "l'enorme excepcionalitat i gravetat del moment" arran de les decisions del Tribunal Suprem de l'Estat espanyol contra els membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, de l'antiga mesa del Parlament de Catalunya, contra dirigents dels partits polítics independentistes i entitats de la societat civil organitzada.
A l'empresonament injust d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i a l'exili forçós de Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Anna Gabriel, ahir a la tarda s'hi va afegir l'ingrés de nou a presó de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, i l'exili forçós de Marta Rovira.
Un cop acabat el ple està previst un acte solemne a l'auditori del Parlament amb representants de la societat civil.
Torrent llegirà una declaració institucional en favor d'una resposta unitària en defensa dels principis democràtics i dels drets civils i polítics.
DISCURS DEL PORTAVEU D'ESQUERRA REPUBLICANA, SERGI SABRIÀ
Parlament de Catalunya - Març 2018
El dia d'ahir, el 23 de març, durarà anys i anys.
La dignitat mostrada ahir per molts companys i companyes els acompanyarà per sempre més.
I el nostre agraïment per ells serà etern.
Però la vergonya perseguirà per sempre tots aquells que creuen, cofois, que estan guanyant, aliens al sofriment personal de persones justes i bones.
I també a aquells que callen, indiferents, els torturarà durant anys la pregunta de què estaven fent ells davant la monstruositat d'un Estat a qui li va caure defininitivament la màscara.
La democràcia a l'Estat espanyol ha quedat definitivament suspesa i no hi ha espai possible per a cap equidistància.
Tots, absolutament tots, estem en perill enfront d'un estat completament fora de control que persegueix embogit qualsevol tipus de dissidència.
Fa temps que els fonaments democràtics a l'Estat espanyol trontollaven.
Havien donat incomptables símptomes de fatiga i l'estat s'ha mantingut sord davant del clam de milers i milers de persones tant als carrers com a les urnes, no només a Catalunya, sinó a tots els pobles d'aquesta Espanya.
Ara s'han trencat definitivament.
L'edifici que molta gent de bona fe havia intentat construir des de 1978 està tocat de mort.
L'estat de dret ha fet fallida.
L'Estat espanyol ha entrat en la definitiva etapa de la descomposició.
El dia d'ahir els perseguirà durant anys i anys.
No deixarem que caigui mai en l'oblit.
Cal triar, o l'Estat o la democràcia.
I nosaltres estarem sempre, sempre, amb la democràcia.
Ahir l'Estat espanyol no va destrossar l'independentisme.
Ahir l'Estat espanyol no va acabar amb un moviment polític, com pretenien.
Ahir l'Estat espanyol va signar la seva pròpia sentència i es va infligir un cop del que ja no es podrà recuperar.
Ahir l'Estat va fer més inevitable el triomf de la democràcia.
Amb l'abús de poder, l'arbitrarietat, la prostitució del sistema judicial i dels pilars bàsics de la democràcia, l'Estat s'està destruint a poc a poc, però de manera irreversible i sense cap pudor, davant la mirada horroritzada de tots els demòcrates.
El poble català ha dit prou, Catalunya ha dit prou.
I els demòcrates espanyols ho han de dir també, ràpid, alt i clar, o saben que ells seran els següents.
L'Estat se'ls està desfent a les mans i quan se n'adonin, serà massa tard.
Ahir 5 furgonetes carregades de dignitat van viatjar en cotxe a Madrid i una a l'exili.
Ahir l'Estat espanyol no va empresonar 5 bones persones, ahir l'Estat va empresonar dos milions de catalans i va escopir a la cara.
Destrossant famílies, destrossant bones persones, ens fan mal.
Vam acomiadar-nos, de nou, de persones justes que ens estimem i que són orgullosament culpables d'obeir el mandat democràtic dels seus conciutadans.
Però aquest dolor immens no ens fa ni abaixar el cap, ni ens farà rendir-nos.
Com no ho faran les porres del senyor Millo d'ahir a la nit.
No ens fa oblidar ni abandonar els nostres principis.
Principis, una paraula que vostès no coneixen.
Principis que són l'espina dorsal de la nostra activitat política, uns principis republicans que ens sostenen, ens defineixen i que, no en tinguin cap dubte, ens sobreviuran.
Uns principis republicans dels què ahir molts dels nostres companys en van ser el millor testimoni.
No, aquest dolor que sentim no ens fa deixar de lluitar cada dia per construir un país millor per tothom.
No ens fa renunciar a ajudar a aquells qui més ho necessiten.
No ens fa oblidar que la nostra prioritat és el bé comú.
Transformarem tot aquest dolor, aquesta ràbia en més força i més convenciment.
A cada intent ens perden una mica més.
A cada intent d'humiliar i destruir en perden uns quants més.
A aquests que ens parlen de legalitat i Estat de Dret, als que ens donen lliçons de Justícia i Constitucionalitat, jo els vull recordar Urdangarín, Bárcenas i Rato, Granados, Matas, Camps i Costa, Rita Barberà, Correa o el Bigotes.
Mentre Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, mentre Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull són a la presó, mentre fan el ridícul internacional intentant perseguir Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i Marta Rovira, no han estat capaços encara de trobar a M.Rajoy.
Els mateixos que forcen jutges i tribunals per igualar dissidència i il·legalitat, són els que se salten les seves pròpies lleis sense cap rubor.
Són els mateixos i tant els fa falsejar la realitat en un auto judicial com falsificar unes notes en una acta acadèmica.
Els que s'inventen delictes per poder tractar als demòcrates com a delinqüents són els mateixos que se serveixen de les institucions per delinquir.
Les bones persones son a la presó i a l'exili i els seus lladres, els seus lladres, campen pel carrer.
Han viscut instal·lats en un sentiment d'impunitat que toca la seva fi.
Sí, ja ho sabem que Catalunya no és perfecte.
Nosaltres també hem patit i patim la xacra de la corrupció.
Que mentre nosaltres volem un país nou per tenir l'oportunitat de ser encara millors, vostès volen que res no canviï per poder seguir saquejant l'estat i posant-lo al servei dels seus vicis privats.
Mentre que nosaltres volem fer una República més pròspera, justa i neta al servei de tots els ciutadans, vostès malden per preservar una monarquia corrupta que beneficia els de sempre.
I el seu problema és, precisament, que la nostra República destapa totes les seves vergonyes i per això no podran mai acceptar el nostre clam democràtic.
Vagin empresonant l'oposició, que el sistema judicial els faci la feina bruta.
De treballar per la gent des de l'honestedat, de construir per sumar drets i assumint els deures.
Aixecar-nos per sumar, per teixir.
Per guanyar, per guanyar-los, per tombar aquest estat antidemocràtic entre tots.
Per construir un futur on hi càpiga tothom.
Hem de construir, i ho farem fins i tot, amb els botxins de la democràcia, com va fer Nelson Mandela.
Avui alguns diputats i diputades abaixen la cara quan els mirem.
Alguns fins i tots ens han enviat missatges, que agraïm, avergonyits.
Costa assumir que aquest és el seu estat.
I els costa assumir que no canviarà.
Per nosaltres -i moltíssima gent- va deixar de ser-ho fa molt de temps.
Però també per a molts va deixar de ser-ho aquest 20 de setembre.
Per d'altres, va deixar de ser-ho amb cada cop de porra de l'1O.
Amb les paraules d'una institució arcaica i autoexclosa de Catalunya el 3 d'octubre.
O va deixar de ser-ho amb el 155.
O va deixar de ser-ho el 2 de novembre.
L'Estat espanyol ja no podrà ser mai més el dels catalans, mai més.
Ens estan bombardejant un altra vegada.
Ens estan bombardejant tal com es fa al segle XXI.
Com tracta un estat als seus ciutadans és la mostra de com és aquest estat.
Aquest és el millor exemple que no hi ha futur dins d'aquest Regne d'Espanya.
Avui ataquen els independentistes perquè són l'alternativa a l'statu quo, són la fi dels seus privilegis, son l'opció de canvi i el canvi és la fi dels qui han manat sempre.
Però no només els molesta que el republicanisme amari la societat catalana i hagi esdevingut majoritari.
Els molesten els tuits, els molesten les exposicions, els molesten les lletres de cançons, els llibres i les titelles.
Els molesten els colors i els molesten els llaços.
Els molesta el clam de les dones, les queixes dels pensionistes.
Els molesta el carrer i els que hi sortim, aquí o a Múrcia.
Els molesten fins i tot les urnes si no diuen els que vostès volen sentir.
Doncs disculpin les molèsties, però estem treballant per fer un món millor malgrat vostès.
Però l'estat, a Catalunya, no ataca només als independentistes.
L'aplicació del 155 castiga tots els ciutadans de Catalunya pel simple fet de ser-ho, als que som independentistes i als que no.
La irresponsable aplicació del 155 posa en perill els nostres serveis públics i el nostre ja malmès estat del benestar.
Aznar presumia que abans es trencaria Catalunya que Espanya i els seus cadells pensen que se n'han sortit a costa de posar en perill el nostre model de convivència.
Però l'únic que aconseguiran d'aquesta manera és que fins i tot aquells que no compartien el projecte republicà l'abracin davant d'un estat que s'estimaven, sentien propi i que, en retorn, no té cap problema en legislar en contra seva i del seu futur.
Entre els catalans i l'estat, l'estat s'ha escollit a si mateix i tant li fa el que s'hagi d'emportar per davant.
La nova forma de repressió s'assaja a l'Estat espanyol.
I quan vostès, senyors de C's que riuen tant i fan tuits tant miserables, siguin un problema pel PP i pels privilegis d'alguns, llavors també els atacaran.
I llavors se'ls glaçarà el somriure.
Senyors i senyores, el 21D la majoria republicana va tornar a guanyar.
I en democràcia, quan guanyes i tens la majoria parlamentària esculls un candidat i l'investeixes president del Govern.
Avui aquí, havíem de votar a un president.
Avui aquí havíem de votar Jordi Turull com abans haurien d'haver pogut votar Carles Puigdemont o Jordi Sánchez.
I avui aquí, per a fer-ho, hauria d'haver-hi molts diputats que no poden ser-hi.
Volen guanyar als tribunals el que van perdre, una vegada més, a les urnes.
El Parlament és l'espai de la sobirania popular, és el màxim òrgan de decisió a la democràcia representativa.
I el Parlament és l'únic que pot triar els presidents del Govern, en un Estat de Dret.
Però Espanya ja no és un Estat de dret.
I aquest Parlament, aquestes institucions, han emanat de la voluntat democràtica dels catalans, dels d'ara i dels que ens han precedit, no és cap concessió ni de la seva Constitució ni dels que la grapegen al seu benefici.
La democràcia a Catalunya els ha sobreviscut i els sobreviurà, no en tinguin cap dubte, i aquest Parlament en serà l'exemple a ulls del món.
Deixi'm, per acabar, que faci un moment referència al meu partit.
I en aquest temps, ha hagut de persistir a l'exili, de patir l'empresonament de dos governs, de patir l'afusellament del seu president el 1940.
Una quarta part dels 70.000 militants d'Esquerra als anys 30 va ser empresonada, afusellada o va morir a la Guerra.
El president del partit avui, Oriol Junqueras, és a la presó i la secretària general, Marta Rovira, ha hagut de marxar a l'exili perquè evitar l'arbitrarietat d'una justícia que no fa honor al seu nom.
Desenes de militants del partit estan investigats en una causa general.
Som més dels que mai hem sigut.
I sento dir-los que així seguirem: enfront seu, amb el cap ben alt.
Persistim i seguim lluitant per ser.
Persistim per guanyar la llibertat.
Som fruit de moltes derrotes, però som la llavor de totes les victòries.
No en tingueu absolutament cap dubte.
I serem encara més, molts més dels que caminem avui.
Guanyem-nos la llibertat a cada pas, fem-nos dignes d'aquest país.
Transformem la indignació en energia i coratge.
Convertim la ràbia en amor i construcció.
Guanyem-nos la llibertat abraçant a tothom.
Fem sentir la nostra veu dins i fora de les nostres fronteres.
Des de la pau i per la pau, des de la fermesa i la convicció.
Nelson Mandela deia que la major glòria no és no caure, sinó aixecar-se sempre: "Jo no tenia una creença específica, excepte que la nostra causa era justa, era molt forta i que estava guanyant cada dia més i més suport".
Nosaltres ahir, amb la indignació i l'escalf dels nostres conciutadans, vam copsar el sentit profund de les seves paraules. |
La Universitat de València realitza la seua activitat investigadora en múltiples àrees de coneiximent.
Els resultats d'aquesta activitat tenen aplicacions en un ampli ventall de sectors productius i socials.
La informació d'interès per a les empreses i institucions, sobre les capacitats científiques i tecnològiques de la Universitat de València, es troba disponible per ser oferta i transferida a l'entorn socioeconòmic mitjançant l'Oficina de Transferència de Resultats d'Investigació (OTRI).
Catàleg de Capacitats Científiques i Tecnològiques de R+D
– Ciències de la vida Descarregar
– Ciències Socials y Humanitats Descarregar
Catàleg de Patents i altres Resultats de R+D
Catàleg de Recursos Singulars de Suport a la R+D
Conjunt d'espais, equipaments, tècniques i serveis, organitzats per estructures, que presten serveis de suport a les activitats d'R+D, desenvolupades tant en entitats públiques com a les empreses.
Catàlegs publicats per la Universitat de València, amb informació sobre la seua oferta de coneixement, organitzats per àrees d'activitat.
Catàlegs elaborats per altres entitates i on la UV col·labora.
Instituts Universitaris d'Investigació i ERIs |
Ignoro si vostè sap o parla català en la intimitat, en cas afirmatiu li aconsello llegir un article de Vicens Villatoro al diari Ara.
Fa una descripció de vostè que considero molt encertada i en la que hi estic totalment d'acord.
Vostè ha sabut perdre i se n'ha sortit però, malauradament, ara per ara, no sap guanyar.
Va fracassar en l'intent de ser president havent signat un acord amb C's.
Ho va tornar a fer quan els barons socialistes, encapçalats per Susana Díaz, el van fotre fora de la secretaria general del PSOE.
Va votar en contra per no investir Rajoy i, poc després, va abandonar el seu escó com a diputat del Congrés.
Ho va encaixar bé, va agafar el cotxe recorrent tota la península i mantenint contacte amb agrupacions socialistes fent campanya de cara a unes primàries per escollir el nou secretari del partit i, contra tot pronòstic, en va sortir guanyador.
Que poc es pensava que, a hores d'ara, seria president del govern espanyol.
Aquí va tenir sort, la situació del país en crisi, el maldestre govern de Rajoy i la 1a sentència del cas Gürtel li van oferir una situació inesperada que va saber aprofitar i que, mitjançant una moció de censura, el van convertir en el nou president.
Una situació impensable tenint en compte els poc diputats en què compta la seva formació.
Espero que tingui molt clar que aquella moció va ser per censurar la política de Rajoy, no per atorgar-li a vostè una confiança per la qual no havia fet mèrits per aconseguir-la.
La qüestió és que sense guanyar cap elecció i no ser ni tan sols diputat, s'ha convertit en el primer president que ho aconsegueix d'aquesta forma des del retorn de la democràcia.
Porta poc temps en el càrrec i les coses no li pinten gaire bé, no sap si podrà comptar amb uns pressupostos per al 2019 o haurà de prorrogar els actuals, que eren del PP.
Ha decidit exhumar les restes de Franco i, a banda de l'oposició del PP, C's, Vox...
No sap quin destí donar-li al Valle de los Caídos i, per últim, té pendent la qüestió catalana que vol resoldre.
I és aquí on està fallant, a vostè no l'importa ni Catalunya ni els catalans, l'únic que l'importa és mantenir la unitat d'Espanya i tots sabem els motius.
Ha mantingut una reunió amb Quim Torra i encetat el diàleg que Catalunya ha reclamat durant anys.
Vostè pretén la solució del conflicte però, perquè no coneix la realitat o l'ignora, la cosa no va per bon camí.
Vostè i la seva vicepresidenta insisteixen sovint que el diàleg i la negociació han d'estar dins la Constitució i l'Estatut.
Vull recordar-li -ja sé que ho sap- que Catalunya no té l'Estatut aprovat pel Parlament, les corts generals i votat en referèndum pels catalans.
El que significa que el Constitucional és qui va provocar l'inici del conflicte iniciat per Rajoy i el PP.
Coneix que articles declarats inconstitucionals són vàlids en els estatuts de València i Andalusia?
I això no hagués succeït, probablement el procés no existiria.
Ara tornar enrere ja no és la solució, el poble ja ha dit prou i vol exercir el dret a decidir el seu futur, negar-li aquesta opció és ignorar la realitat i diu molt poc de la democràcia.
Parla d'un nou Estatut però cap oferta concreta que pugui considerar-se vàlida, a més l'incompliment sistemàtic de l'estat espanyol no dóna la confiança per creure que el possible acord serà respectat en el futur.
PP i C's, entre altres, no hi estan d'acord i ja li demanen aplicar de nou el 155.
Vostè que no té majories suficients està sent pressionat i no les té totes.
Ha amenaçat a reeditar el 155 segons vagin les negociacions amb la Generalitat, sobretot si el govern de Torra opta per la unilateralitat i/o la desobediència.
Una mostra de la pressió a què el sometent s'ha vist ben clar en el cas Llarena, ha rectificat i no solament el seu govern li dóna suport sinó que es farà càrrec de les despeses de la seva defensa.
Davant la pressió del CGPJ i associacions de jutges i fiscals ha modificat la seva primera opinió qualificant el tema com una qüestió d'estat.
Ha tingut la ocurrència de dir que Veneçuela no és una democràcia per tenir presos polítics, aquesta manifestació indica que Espanya tampoc ho és i, sumant aquesta declaració amb el cas Llarena demostra la seva ineptitud com a president de l'estat i referma la sospita de la no separació de poders a Espanya.
Vostè sap que a través de la fiscalia general de l'estat es poden anul·lar i/o rectificar els càrrecs contra els polítics catalans?
Recordi, però, que per a qualsevol iniciativa legislativa que pretengui dur a terme requerirà el suport dels partits catalans.
Vostè sabrà que vol fer, en la meva opinió no tindrà pebrots per pactar un referèndum amb Catalunya i no confio en excés que pugui o sàpiga solucionar el problema català.
Com deia Vicens Villatoro, no sap administrar ni treure'n partit de la victòria.
Totalment d'acort amb Manel Más. |
El president del FC Barcelona, Josep María Bartomeu, i un representant legal del club han de comparèixer divendres que ve davant del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, que els interrogarà en qualitat d'imputats per un delicte contra la Hisenda Pública que es podria haver comès en el fitxatge del davanter brasiler Neymar.
La citació es produeix a petició del fiscal José Perals, i en ella el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 apunta inicialment que el Barça i Bartomeu podrien haver defraudat a Hisenda 2,8 milions d'euros el 2014 en l'operació d'adquisició de Neymar, que se sumarien a uns altres 2,4 milions no abonats el 2011 i a uns altres 6,9 milions corresponents a l'exercici de 2013.
"Davant de l'evidència que, per al cas d'haver incomplert la seva obligació de retenció de l'IRPF imposada en la normativa tributària, pogués haver-se superat en excés el límit de 120.000 euros de quota defraudada que fixa l'article 305 del Codi Penal, concorren al present estadi indicis suficients per a la investigació sobre la possible comissió d'un nou delicte contra la Hisenda Pública (...) corresponent a l'exercici de 2014", assenyalava el jutge en la seva resolució.
El fitxatge de Neymar va costar, segons la Fiscalia de l'Audiència Nacional, un total de 94,8 milions d'euros (82,7 milions pel traspàs i 12,1 milions en impostos).
Tot i això, s'ha xifrat l'operació en 57,1 milions.
El jutge va recollir en la seva sentència de citació l'escrit de la Fiscalia que apuntava que les xifres reals del fitxatge "han estat ocultades pel president del club i no es van incloure en els comptes anuals de la societat, que han estat aprovades a l'Assemblea General celebrada el 5 d'octubre de 2013".
Amb aquesta actuació, segons el Ministeri Públic, es va ocasionar "un perjudici econòmic al club" al no incloure en la comptabilitat "les quantitats reals d'adquisició del jugador" i simular "operacions que no tenien com a base una relació mercantil real".
L'expresident del club Joan Rosell va portar a terme aquesta operació per assegurar-se el fitxatge del futbolista, que tenia contracte amb el Santos fins el 2014, i avançar el fitxatge a 2013.
Havia arribat a un acord el 2011 amb l'empresa del pare de Neymar, propietària dels seus drets, per adquirir la propietat del futbolista i un altre que es va denominar "de préstec" pel que s'avançava una remuneració al jugador de deu milions d'euros.
Per aquest pagament hauria d'haver pagat a Hisenda 2,4 milions d'euros.
El 2013, "i davant de les perspectives que Neymar Jr. no assumís el compromís pactat", Rosell va buscar un acord amb el Santos per adquirir els seus drets federatius, el que ha tingut un cost de 17,1 milions d'euros.
Tot i això, va signar amb el club brasiler tres contractes més: 7,9 milions per un conveni de col·laboració amb el futbol base; 4,5 milions com a contrapartida d'un partit amistós que no s'ha celebrat encara; i la participació del Santos en el Trofeu Joan Gamper.
A més, Rosell i Bartomeu van enviar una carta el 31 de maig de 2013 al president del Santos en què es comprometien a abonar altres 2 milions si Neymar era elegit entre els tres finalistes al millor jugador de la FIFA.
A aquests contractes s'hi van sumar set amb Neymar i les societats del seu pare, pels que es van rescindir els dos acords subscrits el 2011 i s'han afegit altres cinc: 8,5 milions com a contracte de treball; 1,5 milions en concepte d'imatge, 649.985 euros en despeses de representació i gestió de l'agent del futbolista (el seu pare, que es va portar un 5 % de tots els contractes); 2 milions pel seguiment de jugadors (400.000 euros durant cinc anys) i 4 milions per tasques d'"agència" (contractes de publicitat amb empreses brasileres pel que es van abonar dos pagaments de 602.000 i 198.000 euros en 2013).
La investigació contra Rosell i el Barça podria solucionar-se a través d'una sentència de conformitat, una vegada que els acusats reconeguin els delictes que se'ls imputen i admetin la pena sol·licitada per la Fiscalia, el que evitaria la celebració del judici oral, segons han assenyalat fonts fiscals.
El passat 23 de febrer la Junta Directiva del Barça va acordar per unanimitat presentar una declaració complementària a Hisenda per la qual pagar 13.550.830,56 euros, amb la finalitat de "saldar qualsevol possible deute" derivada d'aquesta operació.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 investiga el fitxatge de Neymar des del 22 de gener de 2014, dia en el qual es va admetre a tràmit una querella presentada pel soci del Barça Jordi Cases contra el llavors president de l'entitat Sandro Rosell, qui es va veure obligat a presentar la seva dimissió l'endemà.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de Barcelona ha aprovat aquest dimarts una proposta d'ERC per estudiar la possibilitat que estar al dia de les vacunes sigui obligatori per accedir a guarderies públiques, cosa que ha comptat amb el suport del grup Demòcrata, Cs, el PP i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy, mentre que s'han abstingut el Govern de BComú i el PSC i també la CUP.
En concret, la proposta acorda instar el Consorci d'Educació de Barcelona i l'Agència de Salut Pública de Barcelona al fet que un comitè d'experts estudiï la possibilitat d'avançar cap a l'obligatorietat d'estar al dia de les vacunes per poder accedir a les guarderies públiques, ha explicat la regidora republicana Montserrat Benedí.
Ha defensat que "no vacunar posa en risc la població més vulnerable" i que els ciutadans que protegeixen la salut amb les vacunes són solidaris amb la resta perquè contribueixen a minimitzar malalties, després del qual ha sostingut que el dret a l'educació ha de prevaler, raó per la qual proposen que experts estudiïn l'assumpte.
La tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha expressat l'abstenció del Govern municipal després de recordar que les condicions de les matriculacions en guarderies i el calendari de vacunacions depenen de la Generalitat, i ha ofert la col·laboració de l'Ajuntament en aquest assumpte, que "Barcelona no pot treballar al marge de la resta" de Catalunya.
Ha detallat que el 2015 es van registrar 213 brots a la ciutat, alguns d'ells de malalties vacunables: 112 agrupacions de tos ferina --amb 593 casos--; tres grups de varicel·la --dos d'ells en guarderies--, un de xarampió i un altre de parotiditis --galteres--, diverses malalties de les quals "afecten nens", ha ressaltat Ortiz.
Dels 593 casos de tos ferina, 56 van ser de menors d'un any, mentre que 113 van afectar nens d'un a quatre anys, han detallat fonts municipals, que han explicat que, de les 112 agrupacions, 33 es van registrar en l'àmbit escolar, i vuit d'elles en educació infantil.
La regidora demòcrata Mercè Homs ha advocat per continuar promovent la vacunació infantil i per oferir tota la informació, perquè "les falses creences poden confondre les famílies", i Marién Barceló (Cs) ha coincidit a assenyalar la importància que les administracions públiques ofereixin tota la informació per combatre falsos rumors contraris a les vacunes.
La popular Àngels Esteller ha demanat als pares que decideixen no vacunar els seus fills que prenguin consciència que aquests conviuran amb altres menors que podran veure's afectats, mentre que Maria Rovira (CUP) ha defensat ampliar sempre l'accés a l'educació en lloc de restringir-ho, i Ardanuy ha recordat que l'Ajuntament sí té competències en salut i educació.
La comissió també ha aprovat una proposta de Cs per fer un diagnòstic dels hàbits de lectura en nens, adolescents i joves de la ciutat per elaborar un pla de foment de la lectura que hauria de coordinar-se amb Ampas, el Consorci d'Educació i el Consell de la Joventut.
La mesura --aprovada amb el suport de tots els grups excepte la CUP, que s'ha abstingut-- també preveu que l'Ajuntament creï un festival de literatura perquè nens, adolescents i joves siguin protagonistes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'encausat i un menor que l'acompanyava es van atrinxerar a la casa davant la presència policial
Tarragona.-La fiscalia sol·licita 7 anys de presó per a un veí de la Sénia acusat d'un robatori amb violència en un domicili d'aquesta població del Montsià.
Els fets es remunten a la matinada del 31 d'agost del 2015 quan l'encausat, juntament amb un jove de 17 anys, va assaltar un home en el moment que entrava al garatge del seu domicili.
Amb la intenció d'apropiar-se de diners i objectes de valor, els lladres van colpejar l'home i li van fer diversos talls amb una navalla a la cara i als braços.
La mare de la víctima, que en sentir sorolls va baixar de la seva habitació cap a l'aparcament, també va patir contusions.
Un veí va donar l'avís a la policia i, finalment, efectius de l'ARRO dels Mossos d'Esquadra van detenir els dos individus a l'interior d'un lavabo de l'habitatge, on s'havien atrinxerat.
L'Audiència de Tarragona celebrarà el judici contra el major d'edat a finals de juny.
Els dos individus van sorprendre l'home quan entrava el cotxe al garatge de casa seva cap a les sis de la matinada del 31 d'agost de l'any passat.
Els lladres van accedir a l'interior de l'aparcament abans que la porta es tanqués i van començar a agredir l'home, de 34 anys, mentre el treien bruscament del turisme.
Fins i tot, li van fer talls al braç i a la cara amb una navalla mentre li preguntaven on eren els diners.A l'interior de la casa es trobava també la seva mare, de 62 anys, que en sentir sorolls es va aixecar del llit i es va adreçar a l'aparcament.
Després de trobar els dos agressors colpejant el seu fill un d'ells se li va abraonar a sobre i la va colpejar, deixant-la estesa a terra.
Un veí va observar l'assalt i va alertar a la policia local.
Quan es van adonar de la presència dels agents, els assaltants van pujar a la primera planta, moment que mare i fill van aprofitar per fugir.
Els Mossos d'Esquadra van intentar negociar amb els dos individus perquè s'entreguessin, però després de no obtenir resultat, agents de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) van accedir a l'habitatge i els van detenir a l'interior d'un lavabo de la segona planta, on s'havien amagat.
Els lladres no es van poder endur cap botí.
Segons l'escrit d'acusació del fiscal a què ha tingut accés l'ACN, arran de l'assalt la dona va patir contusions a la cara i al canell.
El seu fill en va sortir més malparat i va patir contusions al cap, a l'ull, a la mà, al tòrax i una mossegada en un dit.
Va haver de ser intervingut quirúrgicament i presenta diverses cicatrius.
Atès que un dels dos assaltants era menor d'edat en el moment dels fets, l'Audiència només dirigeix el procediment contra el veí de la Sénia de 28 anys, que es manté en situació de presó provisional.
La fiscalia sol·licita per a ell una pena de tres anys de presó pel delicte de robatori amb violència, de quatre anys de presó per un delicte de lesions i una multa de 360 euros per un delicte lleu de lesions, així com la prohibició d'aproximar-se a la víctima durant un període de sis anys.
El ministeri fiscal sol·licita també que l'encausat indemnitzi l'home amb 2.510 euros per les lesions i amb 9.500 per les seqüeles i, a la dona, amb 210 euros per les lesions.
A més, demana que pagui els prop de 1.680 euros amb què es van valorar els danys ocasionats al domicili, ubicat al carrer Maestrat de la Sénia.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A la Jugatecambiental del parc de Can Lluc s'ofereixen moltes activitats familiars relacionades amb l'entorn natural privilegiat que hi trobem i amb la sostenibilitat.
A sota del gran roure, i a través d'activitats lúdiques, tallers, gimcanes... coneixem la flora i fauna que ens envolta, com protegir el nostre entorn, com ser més respectuosos amb el medi i, de vegades, en poc temps ens acostem a la muntanya o al riu per realitzar-hi també activitats.
A més a més, també hi trobarem un punt d'informació del parc i un espai de joc lliure.
Avinguda Onze de Setembre, 1, 08690, Santa Coloma de Cervelló |
- Skalariak neix en un moment en què pocs grups de música feien ska al territori espanyol.
En aquell moment, molts grups barrejaven tots els estils.
A Euskal Herria es coneixia perquè hi havia bandes com Kortatu, que feien ska i punk, però no buscaven els orígens de la música jamaicana.
Nosaltres vam voler fer ska, però buscant tots els estils, des d'ska punk fins al rock Oi.
En els orígens, vam ser uns militants de la música ska.
Em sento internacionalista perquè no defenso la lluita de la meva terra, sinó que defenso totes les lluites del món.
M'agrada viatjar, conèixer altres cultures, contrastar les vides de la gent...
Em sembla legítim defensar la petita gent humil que hi ha per tot el món.
- El grup neix en un moment polític determinat, en un clima de violència.
Vaig néixer l'any 74, durant el franquisme, i tot plegat influencia sobre una persona.
A més a més, durant la nostra adolescència, hi havia un clima de violència al País Basc: manifestacions, accions d'ETA, la policia, els GAL...
Ens criem en la inseguretat, amb la por de sortir al carrer.
Anaves de festa per Iruña i trobaves un cordó policial que et demanava el document d'identitat.
És una situació anòmala que va influenciar Skalariak i d'alguna manera es denunciava en les lletres.
- Per què poseu punt final a Skalariak?
D'alguna manera mai ha acabat Skalariak perquè va ser una parada indefinida el 2007.
Va haver-hi alguna controvèrsia dins de la banda, diferents opinions.
El meu germà Peio també havia deixat el grup i hi havia diverses baixes.
Vaig veure que havíem de parar per reflexionar el que venia després.
Jo volia continuar amb el projecte, però si ho feia amb el mateix nom, ho veia poc honest.
Així va néixer Juantxo Skalari & La Rude Band.
- Què en queda del projecte d'Skalariak al Juantxo Skalari actual?
Els dos discs de Juantxo Skalari, conceptualment, són una continuació dels anteriors.
Tots els discs tenen una història que està relacionada.
A més a més, tots els àlbums d'Skalarik comencen amb una introducció que s'anomena 'Sarrera I', 'Sarrera II', etc. i els dos discs de Juantxo Skalari són 'Sarrera VII' i 'Sarrera VIII'.
- El panorama musical basc ha perdut força els últims anys?
La convulsió d'Euskal Herria va ser molt forta i va afectar en el pensament de la gent.
El País Basc dels anys 80 va canalitzar les frustracions a través de la música i de l'art. És el que ha passat al País Valencià.
En l'àmbit polític i social han patit força, i paral·lelamenthan sorgit moltes bandes.
- I què passa ara al País Basc?
Euskal Herria està en un moment de pausa, també en les consciències de la joventut.
És com la ressaca de la guerra.
En canvi a Navarra la situació és diferent, la gent encara té aquesta força.
A Navarra han patit molts anys la dreta d'UPN que ha exercit molta pressió política per intentar-ho erradicar.
Han intentat acabar amb la cultura basca i això crea un reducte irreductible.
- Skalariak no neix a la dècada dels 80, és també fruit d'aquesta frustració que comentaves, però?
Skalariak és la transició entre el rock radical basc i el que veiem ara.
Va néixer perquè estàvem farts de la situació de tensió insostenible que hi havia al País Basc.
La cançó 'Solo vivir' reflexa això: volem viure tranquils, solucionem el conflicte ja.
- I s'ha solucionat el conflicte?
Està clar que d'una part ha acabat la violència, la violència d'ETA, però encara es manté la violència de l'Estat.
Tenir presos lluny de les seves famílies atempta contra els drets humans.
Hi ha presos que estan a Cádiz, és un càstig als presos i a la societat basca perquè hi ha centenars de familiars que en pateixen les conseqüències.
També hi ha moltes persones que han acabat a la presó per fets sense importància.
Catalunya està veient ara que potser el País Basc tenia raó.
ETA era l'excusa per acabar amb una dissidència, fos violenta o pacífica.
- Canviant de tema, actualment, és un moment negre per la música protesta.
Als anys 80 hi havia més llibertat d'expressió que ara.
Els noms de les bandes, el que deien...
Els casos de Valtònyc, de Pablo Hasél i de molts altres són escandalosos!
No m'he autocensurat mai, però amb els anys me n'he adonat que les lletres tenen molta influència sobre la gent.
Vaig amb compte perquè hi ha molta gent que agafa les coses al peu de la lletra, però mai he tingut por de la política ni d'anar a la presó.
Sí que és cert que a Iruña, estic segur, que molts ajuntaments no ens han contractat perquè cantem unes lletres determinades.
- Tornant a Juantxo Skalari, ara publiques un llibre.
Volia que fos una història sobre una gira que vaig fer, la Rude Rock Train, un viatge improvisat per diverses ciutats d'Europa i una altra per Llatinoamèrica.
Però al final ha sigut l'autobiografia dels 25 anys.
La Rude Rock Train va ser un moment vital, un punt d'inflexió en la meva carrera musical.
Vaig anar amb el Toubab, fent concerts pels trens, al carrer, i tot sense diners.
Van ser uns viatges per retrobar el camí.
- Pels 18 anys ja vas fer un llibre i va sorgir el projecte de Juantxo Skalari.
Vaig voler fer una retrospectiva per saber quin camí havia recorregut fins al moment.
I com dius, així va néixer el personatge de Juantxo Skalari.
De fet, el llibre dels 25 anys també anuncia una parada d'un any de La Rude Band.
Continuarem, però hem de veure quin és el camí.
- Després de la parada, començaràs un projecte nou com vas fer després de publicar el llibre dels 18 anys?
La idea és continuar amb La Rude Band, però un any d'aquests et fa reflexionar molt sobre el passat i el futur.
En principi és un descans, però en la meva trajectòria, alguns descansos han tingut efectes imprevisibles. |
El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha assegurat que l'oposició "no ha estat a l'altura" en les seves intervencions al ple sobre salut que se celebra aquest dimecres al Parlament.
Durant el seu torn de rèplica, Ruiz ha dit que és "immoral i irrespectuós" que el colíder d'ICV-EUiA Joan Herrera hagi aconsellat al president de la Generalitat, Artur Mas, visitar un centre públic per veure els efectes de les retallades.
També ha criticat el "joc de la pancarta electoral" que han protagonitzat tots els grups de l'oposició, i ha lamentat que el ple hagi servit per fer política amb la sanitat i no per aprofundir en les polítiques sanitàries.
"No hi ha destrucció més gran per a les polítiques socials que el dèficit", ha dit Ruiz en al·lusió a l'endeutament generat pel tripartit amb nombroses inversions i noves construccions, cost de les quals s'estarà pagant durant anys.
A més, ha assegurat que el tripartit va destinar el 60% de les inversions sanitàries als hospitals que no formaven part de l'Institut Català de la Salut (ICS): "Quan governaven feien una cosa i ara que estan a l'oposició defensen una altra".
També ha criticat que els informes de la Sindicatura de Comptes que utilitza l'oposició per alertar d'irregularitats en el sistema sanitari català estan "desfasats", motiu pel qual ha instat a prendre mesures per agilitar els tràmits de l'ens.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El local va ser un lloc de trobades sexuals de curta durada amb 40 habitacions aproximadament que va tenir el seu auge durant els anys del franquisme, però l'Ajuntament de Barcelona va decidir expropiar-lo fa set anys.
L'Ernest Cahué ens apropa la història d'un edifici mític que va ser enderrocat l'any 2011: La Casita Blanca.
Situat al barri de Vallcarca, l'establiment tenia un ús de "meublé", freqüentat per molta gent de la ciutat que no volia ser vista o reconeguda.
Es llogaven habitacions a diferents preus per poder mantenir-hi trobades sexuals.
En parlem amb Josep López, que va ser cap de Serveis de La Casita Blanca.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
També podeu veure les estadístiques de tot aquest número:
Estat actual dels principals sanitaris de la nostra Ciutat; i necessitat inajornable de la seva higienització
Bacteriologia de les afeccions gastro-intestinals a Barcelona l'any 1934
El problema de la llet higiènica a Barcfelona
Notícia Farmacològica dels verins de serps
Dos mil casos d'intervenció mèdica en l'esport
Reumatisme, infecció focal de la faringe i radioteràpia
La lluita antivenèria a Catalunya l'any 1934
Contribución a l'estudi de la patogènia de la endoartritis obliterant
Estat actual del Tractament de la Coxàlgia
Particularitats de nostres investigacions i observacions sobre la quarta malaltia venèrea
Influència de les mines de potassa sobre les aigües del Llobregat
Empelt de mucosa vesical de gos a l'home, obtenint una osteogenesi heterotòpica; cas clínic
El destí de les escombraries i de les aigües residuals
Prinicpis en què es fonamenten els tractaments postural y mecanoteràpic de la paràlisi infantil
La coordinació delñs serveis hospitalaris a Catalunya
L'excessiu encariment de la vida a Barcelona
Es defineix una consulta a un article com un accés al seu resum, o bé com la descàrrega del text complet quan aquesta no és a través de la seva pròpia pàgina de resum.
Es defineix una descàrrega d'un article com un accés directe al text complet sense haver consultat prèviament el seu resum, sempre que aquest accés no sigui a una pàgina externa a RACO.
Els accessos automàtics de robots, tant aquells que consulten el fitxer robots.txt com d'altres detectats per nosaltres, no es comptabilitzen com a consultes.
També s'exclouen els accessos realitzats des d'adreces del CSUC.
Aquestes estadístiques comptabilitzen només les dades des de RACO.
Per determinar les consultes per país s'usen les llibreries GeoIP. |
L' Ajuntament de Berga prohibirà la circulació de turismes al camí ral de Cardona i ramader dins del seu terme municipal aquest any, i convertirà aquest espai en una àrea prioritària per a la mobilitat lenta: a peu o amb bicicleta.
Només hi podran circular vehicles agrícoles i els dels serveis, segons van explicar els regidors Aleix Serra (Urbanisme) i Eloi Escútia (Mobilitat) en el ple celebrat anit.
Els dos regidors van explicar aquesta actuació arran d'una moció que va presentar el grup municipal de JxBerga en la qual demanaven que s'apliqués aquesta mesura.
La moció es va aprovar per unanimitat.
El regidor de Mobilitat, Eloi Escútia, va explicar que la conversió del camí ral de Cardona des del passeig dels Abeuradors fins a la creu de Sant Bartomeu de la Vall-dan (que va dir que marcava el límit del terme municipal de Berga ) s'aplicarà aquest any un cop s'instal·li la senyalització viària corresponent per prohibir el pas de vehicles motoritzats, llevat dels agrícoles i els de serveis.
El regidor Escútia va informar que aquesta qüestió «s'ha tractat a la comissió de mobilitat i ja estava previst.
Va concretar que en la propera reunió de la comissió «tindrem el pressupost per posar la senyalització que ha fet la Policia Local».
Eloi Escútia va dir que amb aquesta mesura els nombrosos vianants que cada dia usen aquest camí podran circular sense haver-se de preocupar per la circulació de vehicles.
I se senyalitzarà com a camí ramader que és, i els ramats hi tenen dret de pas prioritari.
La moció aprovada planteja la integració a la trama urbana de la carretera C-149B -que la Generalitat va traspassar a l'Ajuntament de Berga aquest maig- en el tram entre la primera rotonda del polígon i l'inici de la Valldan.
JxBerga proposa la creació d'un pas elevat de vianants davant de Sant Bartomeu perquè els vianants puguin travessar amb seguretat la C-149B, i que es talli la vegetació que hi ha proliferat.
Els regidors Eloi Escútia i Aleix Serra van explicar que aquesta qüestió també s'ha estat treballant en la comissió d'Urbanisme.
Van dir que els serveis tècnics desaconsellen fer aquest pas elevat de vianants perquè en aquesta zona quan plou molt s'hi acumula molta aigua i el pas elevat podria convertir-se «en una barrera».
En canvi, el que es proposa fer el govern és un pas de vianants amb senyalització lluminosa. |
JFile::llegir: No es pot obrir el fitxer: http://picasaweb.google.com/data/feed/api/user/ciclismepg? alt=json&hl=ca&thumbsize=144&kind=photo
JFile::llegir: No es pot obrir el fitxer: http://picasaweb.google.com/data/feed/api/user/ciclismepg? alt=json&hl=ca&thumbsize=144
Les Panteres ciclistes tornen a sortir de Catalunya, aquest cop a Irati, a voltar pels paisatges de tardor d'allò més bucòlic a una de les valls dels Pirineus més boniques de Navarra, durant 2 dies.
Faijos de mil colors han acompanyat les bicicletes en tot moment, i fins i tot ha saludat un rainbow navarrès! |
Us imagineu que fóssiu els responsables de donar al patge dels Reis d'Orient una carta de quatre pàgines de llarg, amb gairebé un centenar de desitjos i feta per persones de tot Catalunya?
Doncs això és el que van fer alguns nens i nenes del cau d'Igualada, que van lliurar la carta als Reis dels escoltes i les guies al patge Faruk.
Seguiu llegint per veure la carta i saber com va anar!
Des de l' AEiG Jaume Caresmar – Ma.
Antònia Salvà, el cau d'Igualada ( Demarcació Catalunya Central ), ens expliquen com va anar tot plegat:
"La nit de reis a Igualada és la nit més especial de l'any per petits i també per grans.
La cavalcada d'Igualada, la més antiga de Catalunya i la segona més antiga dels Països Catalans després de la d'Alcoi, és una cercavila amb 800 patges vinguts de l'Orient per dur als infants i joves de la ciutat els regals que han estat esperant durant tant de temps.
El dissabte però, per a uns quants nens i nenes de l' Agrupament Escolta i Guia Jaume Caresmar i Maria Antònia Salvà d'Igualada, la nit encara va ser més especial.
A les sis de la tarda, just quan començava la cavalcada, van començar a veure els primers cotxes vinguts de l'Orient que obren la cavalcada repartint il·lusió i acabant amb els nervis.
Minuts més tard d'haver vist els primers patges als cotxes, el patge Faruk va arribar a la casa on els nens i nenes del cau miraven la cavalcada des del balcó.
El patge Faruk ja sabia que uns nens i nenes l'esperaven per donar-li una carta i va escoltar amb molta atenció els desitjos que els castors i llúdrigues i llops i daines li van fer arribar.
Eren només alguns dels desitjos del quasi centenar de desitjos que infants, joves i caps de tot Catalunya van fer arribar per escriure la carta.
Quatre pàgines plenes de desitjos per ser millors persones, per fer millor els caus, demanant un millor futur pel país i per totes les persones del món.
Entregada la carta, el patge va voler demanar als infants que es portessin bé i participessin amb molta energia a totes les activitats que els preparen els caps durant el curs.
Molts desitjos que segur que es compliran si entre tots i totes ens ho proposem!".
Rep el nostre butlletí per correu electrònic |
Encara falta per conèixer el guanyador del millor espectacle per votació popular i els premis a la crítica teatral escrits pels més menuts
Igualada.-La Mostra d'Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil ha tancat la 27a edició amb un balanç molt positiu per part dels organitzadors que han destacat el seu creixement i consolidació en les diferents vessants.
En el darrer recompte, que inclou els espectacles de diumenge a la tarda, la Mostra calcula haver arribat enguany als 36.000 espectadors.
La xifra representa un nou rècord de públic, amb un creixement de prop del 3,5% en comparació a l'any anterior.
Tot i que la Mostra es va cloure diumenge, segueix activa amb dues activitats més.
D'una banda, el Premi Fundació Catalunya – La Pedrera al millor espectacle per votació popular que es coneixerà properament, valorat en 1.200 euros, i de l'altra, el II Concurs de crítica teatral infantil i juvenil.
En el concurs literari el públic jove pot valorar els espectacles vistos aquests dies.
Els guanyadors rebran 100, 50 i 25 euros.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
Joan Betriu Monclús, nascut a Lleida l'any 1942, és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, i ha exercit com advocat adscrit al Col·legi de Lleida, i també als de Barcelona, Saragossa i Osca, durant els últims cinquanta anys.
Durant el període d'exercici professional, va ser membre de la Junta de Govern i posteriorment Degà del Col·legi de l'Advocacia de Lleida des del mes de gener del 1991 fins al gener del 1999.
Va ser President del Consell de l'Advocacia Catalana l'any 1.996 i membre del Consejo General de la Abogacía Española des de 1995. |
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
Aspecte de la jornada, celebrada a la nova seu del Punt Solidari.
Aquest matí s'ha celebrat la jornada "El dret d'alimentació a debat", a iniciativa de la taula de coordinació del Punt Solidari del Prat.
L'objectiu de la jornada ha estat definir el nou model de distribució gratuïta d'aliments per a persones i famílies en risc d'exclusió social i presentar la nova ubicació d'aquest servei, situat ara al número 13 del carrer Germà Estruch, al polígon industrial del Fondo d'en Peixo.
El Punt Solidari va néixer fa 6 anys, de la mà de l'Ajuntament del Prat amb la col·laboració de Càritas i Creu Roja.
Ara, el model és vol transformar en un supermercat solidari per tal de dignificar les persones que fan ús d'aquest servei, donant-los el dret a decidir quins aliments recullen segons les seves necessitats.
El nou model també preveu una millora de les instal·lacions i el servei que s'oferirà.
Tot plegat amb l'objectiu d'aconseguir que la distribució gratuïta d'aliments a les famílies més necessitades millorin la seva qualitat de vida.
Un altre element nou que s'introdueix al Punt Solidari és la conscienciació dels i les usuàries de la necessitat de reduir el malbaratament i aprofitar millor els aliments.
Des de fa anys ja es fa formació a aquestes persones de quina és la dieta més saludable i equilibrada.
La jornada d'avui ha comptat amb diverses xerrades i taules rodones participatives en què entitats, personal tècnic i ciutadania han aportat propostes de millora i modernització del servei de distribució gratuïta d'aliments.
El nou Punt Solidari s'obrirà a la ciutadania en general de cara al proper any.
L'espai comptarà amb una botiga solidària, magatzem d'aliments i zones destinades a la formació, l'acompanyament i l'assessorament.
divendres, 13 març, 2020 - 15:00
divendres, 13 març, 2020 - 14:45
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
També demana una moratòria per a les noves instal·lacions porcines i per a les ampliacions
La IAEDEN - Salvem l'Empordà reclama a la Generalitat que declari tot Catalunya com a zona vulnerable o vulnerada per contaminació de nitrats i l'ampliació de la moratòria de noves instal·lacions porcines o ampliacions de les existents a tot el país.
L'entitat ecologista ha enviat un escrit al departament de Territori i Sostenibilitat i al d'Agricultura, que estan tramitant un nou decret de zones vulnerables.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Joaquim Llach és secretari de finances del Partit deis Socialistes de Catalunya. |
Una imatge del document del registre de la propietat
L'exdirectiu del FC Barcelona, Lluís de Val, ha denunciat que la compra dels terrenys de Viladecans, per part del FC Barcelona, va generar una comissió de 3 milions d'euros.
També ha assegurat que el club va pagar per ells 13 vegades el seu valor inicial. ( veure document )
En declaracions a l'emissora RKB, De Val ha afegit que "la societat Inversiones Divabe tenia valorats aquests terrenys en 1,4 milions d'euros, després de patir un procés de canvi d'accionariat que avui està al jutjat.
Van intentar vendre'ls per 2 o 3 milions i de sobte el Barça els va comprar per 18,4 milions".
L'home que va destapar la pertenença d'Alejandro Echevarría a la Fundación Nacional Francisco Franco ha afegit que la plusvàlua "està fora de mercat, perquè es va vendre per un 1.300 per cent sobre el valor inicial, el mateix que la comissió.
En aquest tipus d'adquisicions, el porcentatge se situa entre el 2 i el 5 per cent, o sigui, d'uns 350.000 euros.
Aquí es van pagar 3 milions d'euros amb un net final per a l'empresa venedora de gairebé 13 milions d'euros".
La compra d'aquests terrenys de Viladecans, en una zona afectada per la Xarxa Natura 2000, es va produir el mes de maig de 2008, poc abans de la votació de la moció de censura.
Aquest De Val ja li va guanyar a Laporta el pols amb el seu cunyat.Em Crec 100% el que diu de Viladecans i espero que arribi fins al final.
qui no roba es tonto, això si, s ́ha de fer be
Tot el que diu aquet tal Del Val no mereix credibilitat.
Es una mala persona, resentit que pasa del Barça, que vol notorietat i que els seus negocis no son molt clars, e inclus algu ha dit que la seva fortuna la hafet amb pornografia i demes negocis raros
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'emoció heretada del Nadal xoca amb les nostres creences d'adults
Carta a Abel Caballero: 'Un alcalde il·luminat'
Benvolgut alcalde de Vigo, el felicito perquè s'ha inventat una competició –la de la ciutat més il·luminada per Nadal– en la qual no veig que participi gaire ningú més, de manera que automàticament se'n pot proclamar vencedor.
Cada any, per aquestes festes, els llums l'il·luminen a vostè i li donen una aura que recorda la de Jesús Gil.
Una aura de Pare Noel populista i paternalista, dibuixada a partir d'una idea simple, efectiva i llaminera: posar més llums de Nadal que ningú.
Tenir l'arbre més gran, la nòria més alta, la pista de neu artificial més àmplia.
No sembla el projecte més digne ni el més treballat que puguin tenir entre mans els ajuntaments espanyols, però aquest li dona a vostè uns resultats immediats entre els ciutadans de Vigo.
A tothom li agrada que el seu equip guanyi, veure que es fa una gran cosa en una ciutat petita i sentir que Vigo –com Teruel– també existeix, encara que només sigui durant un mes a l'any, amb una explosió de llum i colors que es propaga per la fascinació tramposa que ens provoca el Nadal.
Que els llums ens agraden, que sentim l'emoció de tornar a ser nens que passegen pel carrer, abrigats, mirant amunt i agafats de la mà de persones a qui encara estimem, però que ja no hi són.
El que sentim de debò quan veiem l'enllumenat de Nadal no es correspon amb el que després diem que en pensem.
L'emoció heretada del Nadal xoca amb les nostres creences d'adults.
Per això, l'alcalde il·luminat de Vigo ens provoca un curtcircuit mental.
¿Com estar en contra d'allò que ens fascina i que ens reconnecta amb els primers anys que corríem per aquí?
La raó ens diu que ens oposem a tota la faramalla del Nadal perquè ja no tenim sentiments religiosos, perquè estem en contra del consumisme forassenyat i la despesa energètica supèrflua i capriciosa.
Proclamem que sobren els llums, si la societat cada vegada és més fosca.
I encara hi ha un altre motiu, potser menys explicitat fins ara, que és el missatge polític que va de bracet amb l'enllumenat.
Un al·legat a favor de l' statu quo.
Perquè tot continuï com sempre i no canvïi res.
Això explica, alcalde, que a Barcelona haguem buscat maneres alternatives de celebrar el Nadal al carrer, que posem llum però no gaire, que un any resolguem la incomoditat amb avets amb pedals i un altre amb el senyor Hivern.
Que ens instal·lem en un cert pensament (i pansiment) crític i que no sapiguem com reaccionar quan algú com vostè reivindica desacomplexadament l'emoció del Nadal per sobre de la raó.
P.D. Li recomano un llibre: L'herència emocional (La Campana), del psiquiatre Ramon Riera.
Diu que sovint les nostres reaccions emocionals són contràries als nostres pensaments.
Ell no parla del Nadal, sinó de la corrupció: diem que hi estem en contra, però votem partits corruptes, perquè l'herència emocional no ens fa sentir la corrupció com una cosa important.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La manca de lideratge del president Donald Trump i d'accions específiques del govern federal per fer front a la crisi del coronavirus ha obligat entitats estatals i locals dels Estats Units a arremangar-se i aplicar mesures extraordinàries per aturar els contagis tancant establiments i limitant al màxim les interaccions socials.
Ahir, per primera vegada, Trump va fer recomanacions específiques i molt limitadores: res de trobades de més de deu persones, petició de cancel·lar tots els viatges, recomanació de no anar a bars i restaurants.
"És una situació lletja", va confessar ahir, alhora que calculava que podria durar fins l'estiu.
El director general de Salut Pública, Jerome Adams, fins i tot va alertar que el país està actualment en un "punt d'inflexió crític" en què els EUA han de decidir si "volen anar cap al distanciament social i estratègies de mitigació per aplanar la corba o seguir com si res i acabar sent Itàlia".
Els senyals d'alarma són constants i els mercats continuen en caiguda lliure –ahir, per tercer dia en una setmana, van haver de suspendre temporalment la cotització només obrir els parquets–.
Amb la Casa Blanca només emetent "recomanacions" per a les pròximes dues setmanes, estats i grans ciutats estan liderant la càrrega contra la Covid-19.
El governador de Nova York, el demòcrata Andrew Cuomo, va anunciar ahir que, "davant la manca de direcció federal i estàndards nacionals", ell i els estats veïns de Nova Jersey i Connecticut van decidir conjuntament limitar des d'ahir al vespre la capacitat dels locals a cinquanta persones, tancar gimnasos, cinemes i casinos i restringir l'activitat de restaurants i bars a lliuraments a domicili.
Mesures semblants s'estan imposant en altres estats, com Califòrnia, Illinois, Maryland i Ohio, i a ciutats com la capital, Washington.
A Las Vegas, per exemple, les dues empreses d'hotels, casinos i restaurants MGM i Wynn també van decidir que tancaran tots els seus establiments a partir d'avui mateix.
El Tribunal Suprem, per la seva banda, va decidir ajornar les sessions presencials, fet que no passava des del 1918 amb la crisi de l'epidèmia de grip espanyola.
"És un problema nacional i necessitem lideratge federal", va exigir Cuomo, que va dir que té la sensació que el país està "fora de control, sense direcció clara".
Enmig de la crisi del coronavirus, la cursa demòcrata cap a la Casa Blanca no s'atura.
Els dos principals aspirants en la contesa, l'exvicepresident Joe Biden i el senador Bernie Sanders, van fer dilluns el primer cara a cara en un plató de televisió sense públic i a gairebé dos metres de distància l'un de l'altre.
La crisi va dominar gairebé les dues hores de debat: Biden va dir que el país està "en guerra".
Tots dos van coincidir en el fet que, si fos útil, desplegarien l'exèrcit.
En clau electoral, el gran titular va ser el compromís de Biden de col·locar una dona com a parella al tiquet electoral, fet que va desfermar travesses dels noms més ben posicionats.
Sanders va dir que "molt probablement" adoptaria la mateixa decisió.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Unió es regira contra l'etiqueta de perdedora que li donen algunes enquestes.
«Ja tenim els peus al Parlament», va dir Ramon Espadaler a Tortosa, en la primera vegada que en un míting expressava de forma tan contundent aquest missatge.
Un canvi d'estratègia amb el qual el cap de llista d'Unió pretén captar els votants indecisos.
«Estem arribant a la gent», va afirmar el cap de llista d'Unió, malgrat que el seu discurs no sigui «altisonant».
«El rigor no és cridaner, no genera titulars, però aquest missatge està calant», va afegir Espadaler en un míting en què Josep Antoni Duran Lleida va cancel·lar la seva assistència per raons personals.
El candidat va reiterar un missatge que ha repetit al llarg de tota la campanya: Unió fa propostes per governar, cosa que no fan altres candidatures.
I va recordar l'escena del balcó de l'Ajuntament de Barcelona en la celebració de la Mercè, que va qualificar de «lamentable».
«Menys guerra de banderes i més solucionar els problemes de la gent», va reclamar.
Unió només té una bandera, la senyera, que no té una estrella sinó les 12 de la UE, va afirmar.
Hores abans, a Barcelona, Espadaler havia concretat als mitjans que les últimes dades de les seves enquestes internes situen Unió «gairebé» en el grup parlamentari (que es forma a partir de cinc diputats, amb menys, se n'aniria al Grup Mixt).
El candidat democristià està convençut que Unió desmentirà els mals pronòstics de les enquestes.
La raó, va afirmar, és que hi ha un vot ocult que aflorarà diumenge.
«Hi ha gent que gairebé no s'atreveix a dir què votarà pel què diran, i vull recordar que el vot és secret, que s'ha de votar en consciència i que cadascú voti el que li plagui», va dir Espadaler.
«Comença a haver-hi una pressió que és preocupant», va denunciar.
A tres dies de les eleccions, el candidat d'Unió va llançar un missatge als indecisos, un gens insignificant percentatge que oscil·la entre el 25% i el 30% de l'electorat.
El temor d'Unió és que els votants que encara no tenen decidit quina papereta posar al sobre el 27-S descartin la seva per donar per fet que no obtindran ni un escó.
Dies enrere, el candidat del PP, Xavier García Albiol, va incidir en aquesta idea a l'afirmar que votar Unió era «tirar el vot a les escombraries».
Espadaler va replicar llavors amb un atac («votar el PP és tirar gasolina al foc», va replicar), però ahir va dirigir el seu missatge als electors que dubten de la utilitat de votar Unió, perquè tindran «amb certesa» presència al Parlament.
«La utilitat del vot d'Unió és la del diàleg», va remarcar. |
Aquest dissabte tindrà lloc una jornada festiva i de conscienciació sobre la necessitat de tenir cura del medi ambient
Imatge d'una de les platges de Salou
La regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Salou ha decidit afegir-se a la iniciativa europea 'Let's Clean Up Europe!', la qual se celebra entre els dies 11 i 13 de maig a 27 regions europees.
En aquest marc, la regidoria ha programat una jornada de neteja el pròxim dissabte 11 de maig, de 10 del matí a 1 del migdia.
L'activitat, adreçada a tots els públics, se centrarà en netejar l'espai de la platja Llarga de Salou, però també es complementarà amb tallers i sorteigs pels participants.
Ja s'han inscrit prop de 200 persones a la jornada de voluntariat que organitza GK Projects en col·laboració amb l'Ajuntament i altres espònsors.
Aquesta jornada s'incorpora a les que s'han organitzat arreu de les ciutats on la ciutadania pot participar, de manera voluntària, en diferents accions de neteja dels espais naturals, com boscos, platges, rius o rieres.
La Comissió Europea fomenta les accions per sensibilitzar les persones sobre l'abast del problema dels abocaments incontrolats i promoure canvis en els hàbits i el comportament dels ciutadans.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.