text stringlengths 31 3.15M |
|---|
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat per carta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que intervingui per posar fi a "l'escalada de violència" a Catalunya per part de "grups violents" i li demana "depurar responsabilitats" al Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil.
Torra explica a la carta que s'adreça directament al ministre després del "silenci" de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.
El president ja va enviar el passat 9 d'agost una carta a Cunillera per demanar-li mesures disciplinàries davant dels casos en què s'han vist implicats membres del cos de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil.
Ara, en la carta dirigida a Grande-Marlaska, Torra afegeix que el cap de setmana passat els Mossos van identificar un grup organitzat de 14 persones que arrencaven llaços grocs a Ribera d'Ebre i afegeix que "sembla contrastada" la participació d'un agent de la Guàrdia Civil en aquests "grups armats i organitzats".
"Voldríem fer-vos arribar de manera formal la nostra preocupació pels fets que s'estan esdevenint a Catalunya", amb aquestes paraules Torra comença la carta que aquest dimecres ha enviat al ministre de l'Interior.
En la missiva li adjunta la carta que ja va enviar el 9 d'agost a la delegada del govern espanyol a Catalunya demanant quines mesures disciplinàries es preveien prendre davant els "insults" que van rebre dos diputats del Parlament, Jenn Díaz i Josep Maria Jové, per part d'un membre de la policia espanyola, com també l'agressió al periodista gràfic Jordi Borràs per part d'un agent de la policia espanyola.
Davant del "silenci" de la delegada del govern espanyol, Torra explica que es veu en l'obligació d'adreçar-se a Grande-Marlaska per manifestar la seva preocupació i sol·licitar que intervingui.
A més, el president de la Generalitat afegeix que el cap de setmana passat els Mossos d'Esquadra han identificat un "grup organitzat" de 14 persones que treia llaços grocs a la comarca de la Ribera d'Ebre i afirma que entre les persones identificades "sembla contrastada" la participació d'un agent de la Guàrdia Civil en aquests "grups armats i organitzats que recorren el territori català".
Sense perjudici de les accions penals que s'hagin d'emprendre, Torra sol·licita que s'informi "urgentment" de les mesures disciplinàries que si escau s'han d'adoptar, atès que considera que els fets "sembla que s'adeqüen als tipus previstos a la Llei orgànica 12/2007, de 22 d'octubre, i la Llei orgànica 4/2010, de 20 de maig, que tipifiquen entre d'altres "l'ostentació o utilització d'armes sense causa justificada", com també "el seu ús en acte de servei o no infringint els principis i normes que en regulen l'ús".
Altres casos que preveuen aquestes lleis són "organitzar o participar activament en reunions o manifestacions de caràcter polític o sindical, com també organitzar, participar o assistir portant armes, vestint l'uniforme reglamentari o fent ús de la seva condició de Guàrdia Civil en manifestacions o reunions de caràcter polític, sindical o reivindicatiu que se celebrin en llocs públics".
Torra acaba la carta posant-se a la disposició del ministre per qualsevol informació que es requereixi per aclarir els fets.
I conclou que "és urgent posar fi a l'escalada de violència a Catalunya per part de grups violents, com també depurar responsabilitats". |
Després dels atemptats a Catalunya, dels quals el dimarts es compleixen dos mesos, alguns sectors han posat en dubte el pla de control de reclusos gihadistes després de conèixer-se que l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, un dels terroristes de la cèl·lula que va causar la massacre, havia estat sotmès a un seguiment quan va estar a la presó i tot i així s'havia conclòs que no estava radicalitzat.
El control a presos gihadistes s'ha triplicat en tres anys, amb 277 reclusos sotmesos a seguiment dins d'un pla que el Ministeri de l'Interior va engegar al juliol de 2014, tot i les crítiques generades arran de l'atemptat a les Rambles de Barcelona aquest17 d'agost passat.
Tot i així, diverses fonts penitenciàries consideren aquest model un èxit consumat, que expliquen d'una banda pel reconexement per part dels presos dels fets que se'ls imputen i de l'altra donat que s'han produït molt pocs incidents, i interns gihadistes han col·laborat amb els funcionaris per evitar que presos més perillosos en produeixin, com així va ocórrer aquest febrer en una presó de Jaén.
Així consta en un informe sobre aquest pla i en el qual es ressalta l'eficàcia també d'un programa inclòs en el pla d'intervenció voluntària per a aquest col·lectiu i impartit per psicòlegs d'Institucions Penitenciàries.
Dels 28 reclusos participants d'aquest programa, vuit d'ells han reconegut en seu judicial la seva vinculació amb cèl·lules gihadistes i han assumit les penes demanades pel fiscal, tot i que quan van ser detinguts havien negat els fets que se'ls imputaven.
Segons els serveis penitenciaris, aquest sistema està essent efectiu també en l'augment significatiu de presos en seguiment a causa de la detecció primerenca d'actituds de radicalització gihadista.
Els 277 interns que actualment estan sota vigilància especial estan dividits en tres grups.
En el primer, destinat a reclusos preventius o penats per fets relacionats amb el terrorisme islamista, ja hi ha 152 presos.
El segon grup està format per 39 presos que no estan condemnats per terrorisme però se'ls ha detectat una actitud de lideratge i proselitista, és a dir, poden arribar a ser captadors o reclutadors.
En el tercer i últim grup hi ha 86 interns, que no estan a la presó per delictes de terrorisme però que són controlats per presentar indicis de fanatisme o per sofrir una situació de frustració personal o d'exclusió social que els fa més vulnerables a la captació i radicalització.
Tots estan distribuïts en 53 presons, és a dir, molt dispersos, amb l'objectiu de controlar millor les manifestacions religioses de risc i evitar la influència negativa que alguns poguessin exercir, segons expliquen els penitenciaris.
A més, afegeixen que això facilita una millor intervenció en el cas d'incidents.
Precisament, les fonts ressalten l'escàs nombre d'incidents a les presons espanyoles protagonitzats pels presos gihadistes, «la qual cosa no succeeix en altres països del nostre entorn, que han tingut incidents molt greus d'aquest perfil de població reclusa».
L'administració penitenciària va decidir l'any passat engegar un programa de tractament voluntari per als presos gihadistes que estan considerats més radicalitzats.
L'objectiu és oferir-los ajuda d'experts en aquest àmbit per superar els plantejaments que sustenten la seva ideologia totalitària.
Des de la tardor passada s'han anat incorporant de forma gradual presos que participen «activament», segons les fonts apuntades, en aquest programa impartit per psicòlegs, i fins a 28 interns ho han fet en set presons diferents. |
Tretze sessions de cuina en directe i més de 20 cuiners i experts del sector enogastronòmic difondran àmpliament, aquest dilluns i dimarts, la cuina de muntanya
Berga acull, aquest dilluns i dimarts, la tercera edició de Gastropirineus a l'Hotel Berga Park.
Dos dies de programació intensa que permetran aprofundir en els productes, els cuiners, els artesans i tots els professionals del món de la gastronomia de la zona de muntanya.
Dos dies, 13 sessions de cuina en directe, i més de 20 cuiners, professionals i especialistes del sector enogastronòmic.
Un amplíssim programa que aconseguirà reunir professionals d'arreu del territori català.
Professionals provinents de 8 comarques catalanes i del Principat d'Andorra.
Sopar amb estrelles a càrrec de 4 restaurants amb estrella Michelin, i amb l'assistència destacada de Joaquim Torra, president de la Generalitat de Catalunya.
La sessió de cloenda del Gastropirineus 2018 anirà a càrrec del cuiner Francesc Rovira de la Fonda Xesc de Gombrèn (1* Michelin) al bell mig de la ciutat de Berga i dirigida al públic local.
També tindrà lloc un homenatge a la trajectòria de Dolors Boix del Restaurant Castell de l'Areny pels 40 anys de trajectòria professional promocionant i difonent la cuina del Berguedà.
Gastropirineus 2018 pretén en la seva tercera edició, continuar mostrant les excel·lències gastronòmiques i agroalimentàries dels Pirineus.
Enguany es posa l'accent al territori berguedà, situant-lo en la memòria de tots els assistents com a punt de referència gastronòmica i aconseguint mantenir en el temps el focus d'atenció sobre el seu potencial gastronòmic.El programa previst ofereix més de 13 sessions de cuina en directe a càrrec de més de 20 professionals de prestigi.
Prendran el protagonisme de les sessions els cuiners del territori, alguns dels quals comptem amb el reconeixement d'una estrella Michelin, com Francesc Rovira de la Fonda Xesc (Gombrèn,) Oriol Rovira d'Els Casals (Sagàs) i Sergi Fernández i Jaume Sebastian de l'Estany Clar (Cercs-Berga).
També hi participaran Carles Gaig del Restaurant Gaig (Barcelona), i Pere Arpa de Ca l'Arpa (Banyoles), ambdós també guardonats amb una estrella Michelin.
Sessions amb professionals de diversos indrets dels Pirineus, des dels més tradicionals, amb llarga trajectòria familiar, fins als que conformen el planter més jove de la cuina berguedana.
A la tercera edició del Gastropirineus també es podrà tastar el territori gràcies a les sessions de tast que s'hi han programat:
Dilluns 25 el Tast de Vins d'Alçada, una degustació de vins de muntanya que permetrà apropar-se als vins dels cellers de la DO Costers del Segre.
El tast serà guiat per la sumiller i enòloga Pilar Salillas.
Dimarts 26 al matí, tindrà lloc un tast de formatges comentat per Laia Pont i Natàlia Nicolau, autores del llibre Formatges dels Pirineus.
Gastropirineus, pretén ser un punt de trobada pels professionals del sector, però no s'oblida del públic local aficionat a la gastronomia, per això, aquest dimarts 26, un cop finalitzin les sessions per professionals, el focus d'activitat es traslladarà a la carpa del Passeig de la Indústria de Berga.
Els assistents podran gaudir de la sessió magistral amb tast a càrrec de Francesc Rovira de la Fonda Xesc de Gombrèn, cuiner amb una estrella Michelin.
Com a acte destacat del programa cal mencionar el tradicional Sopar amb estrelles que forma part de la programació habitual de cada edició del Gastropirineus.
Enguany l'àpat tindrà lloc aquest dilluns 25 en el Restaurant l'Estany Clar de Cercs.
Els comensals que podran gaudir del sopar gastronòmic podran tastar les propostes de Joel Castanyè, de La Boscana; Sergi Fernández i Jaume Sebastian, de l'Estany Clar; Jordi Juncà, de Ca l'Enric, Francesc Rovira, de la Fonda Xesc i els cuiners d'Andorra, Carles Finch, de Can Manel, Sergi Vallès, d'Hotansa i Roger Biosca, de l'Hotel Isard.
Un sopar que reuneix 4 estrelles Michelin del territori i que permetrà gaudir d'un àpat inoblidable.
Gastropirineus, Jornades de cuina de referència quan parlem de gastronomia i productes de muntanya, neix el 2016 amb l'objectiu de donar a conèixer la cuina i el producte de les zones de muntanya, amb el qual es pretén garantir la sostenibilitat del territori i millorar la qualitat de vida dels seus habitants.
Des del seu inici es va plantejar com una trobada professional itinerant que any rere any recorrerà les diverses comarques dels Pirineus apropant-se al públic de cada indret i facilitant així la participació de professionals i de públic aficionat.
Arrenca el 2016 a la Seu d'Urgell, es trasllada en la seva segona edició a Alp i Puigcerdà, i finalment arriba enguany a Berga per celebrar l'edició 2018. |
Prendre una medecina sense prescripció mèdica. |
Aquesta és la pàgina de Puerto del Rivero.
Si t'interessa aquest racó i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Limpias.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Limpias per organitzar la teva escapada rural. |
El candidat de Junts pel sí, Raül Romeva, ha acusat el Govern espanyol de voler "anul·lar, apagar, castigar i criminalitzar" la cultura a Catalunya, i ha demanat un Estat català per tenir les polítiques públiques en aquest àmbit que mereixen els ciutadans.
Ho ha dit en un acte a la plaça Margarida Xirgu de Barcelona davant de Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i l'Institut del Teatre, on desenes de persones del món de la cultura han fet públics dos manifestos de suport a la candidatura, el primer amb la firma de 350 escriptors, i el segon d'altres sectors culturals.
Romeva ha carregat contra la pujada de l'IVA cultural del 21% que va implementar el Govern espanyol --i que afecta tot l'Estat--, i ha reivindicat que la cultura és un dels pilars de l'estat del Benestar i que ha de protegir-se amb lleis i recursos.
El candidat de Junts pel sí ha dit que "és imprescindible que la cultura estigui a la primera fila del projecte" independentista que defensa la seva llista, i ha carregat contra l'Estat per tenir pànic que els catalans votin a les urnes.
Ha obert l'acte l'escriptor Joan Carreras, que s'ha definit com a no independentista, però que ha donat el seu suport a Junts pel sí perquè considera que l'Estat no respecta la llengua catalana: "És indecent que la llengua que jo parlo depengui de com cotitzi al mercat polític espanyol".
El poeta Vicenç Altaió ha reivindicat la cultura catalana com a oberta i integradora i ha expressat que Catalunya necessita una cambra legislativa amb competències que la defensi i no la "inquisició" que ha de patir actualment.
L'actor Joel Joan ha explicat que anys enrere va viatjar a Hollywood per demanar que el cinema català pogués participar en els Oscars, i allà li van dir que si no tenia un Estat amb un seient a les Nacions Unides seria impossible: "Només tenim un camí, el de la llibertat i el de la independència".
El manifest signat pels escriptors assegura que la independència és una via per assegurar una vida millor per tothom, mentre que el manifest de la resta de sectors de la cultura reivindica "un Estat al servei de tots que tingui la cultura com a eix vertebrador".
A l'acte hi han assistit el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; l'actor i regidor d'ERC a Barcelona, Juanjo Puigcorbé; el periodista i empresari Miquel Calçada; l'exdirector de la Fundació CatDem, Agustí Colomines; la productora de cinema Isona Passola i la cuinera Ada Parellada.
També han acudit a l'acte el cantautor i número 1 de Junts pel sí per Girona, Lluís Llach; els actors Toni Albà i Sílvia Bel; el cantautor Joan Dausà i el director teatral Joan Lluís Bozzo, que ha exercit de presentador, entre d'altres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tots els números tenen les mateixes possibilitats de sortir del bombo, del primer a l'últim.
A l'hora de comprar un dècim o una sèrie, cadascú l'escull per una conjunt de motivacions, des d'escollir-lo perquè conforma una data assenyalada, perquè finalitza amb una certa xifra o simplement no es té cap referència i es decideix per qualsevol.
També hi ha qui l'agafa per maco, i altres que el rebutgen per lleig, com va passar en el sorteig de la Loteria de Nadal realitzat ahir.
Els nens del Colegio de San Ildefonso, com es tradició, anaven cantant els números que sortien.
El sorteig era al Teatre Reial de Madrid.
El tercer premi va sortir a les 11.11 hores, amb Nicole i Wendy com a encarregades de mostrar-lo.
Era un número dels considerats baixets, el 00750, que es va vendre en alguns punts de Catalunya.
Un d'ells era a Ripoll, com des de fa 50 anys.
L'administració número dos el tenia i el propietari, Marc Rosa, es mostrava molt satisfet per haver estat l'encarregat de repartir sort entre els veïns de la població gironina, i dels visitants que van acostar-se fins al seu negoci per comprar algun dècim.
En total va vendre 34 sèries per finestreta, repartint 17 milions.
Molts van ser els agraciats gràcies a la seva elecció, però alguns segur que lamenten precisament no haver escollit el número davant la possibilitat de fer-ho.
Rosa va explicar que una associació i un hotel d'Andorra el van rebutjar «per lleig».
Segur que els va explicar, com sempre fa per aquest sorteig, que «acaba caient algun premi amb un número que comença per zero».
Però no tothom li va fer cas i més d'un ràpidament es va lamentar per no fer-li cas.
Algun andorrà, però, potser sí que es va decidir per aquell número si va passar per Ripoll.
O per Mollerussa, on també es va vendre.
O bé per Reus i Salou, on va caure el Gordo, el 26590.
Aquest, per ser més elevat, segur que més d'un sí que l'hagués comprat i no el rebutjaria com va fer amb l'altre.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
És originària del nord d'Àfrica i l'oest d'Àsia.
Més esvelta i menys frondosa que la palmera de Canàries.
Pot assolir 30 metres d'alçària.
Sovint es troba cobert amb les restes de les fulles velles.
Poden fer de 3 a 4 metres de llargada.
Les palmes (les fulles) tenen un color verd grisenc i estan formades per folíols d'uns 30 a 40 cm que estan plegats al llarg de la fulla.
Les flors masculines i femenines apareixen en arbres diferents, reunides en grups de flors.
Són els dàtils comestibles i només apareixen als peus femenins.
Són allargats i amb un sol pinyol.
Al principi són de color groguenc ataronjat i després castany vermellós.
Prefereix zones costaneres càlides.
És molt resistent a tot tipus de sòls.
Molt preuada com a espècie ornamental.
Els fruits són comestibles, molt populars, amb una polpa carnosa i dolça.
Les fulles s'utilitzen per a la producció de palmes de Setmana Santa.
Per elaborar les tradicionals palmes del Diumenge de Rams, a principis de desembre es tanca amb cordes l'ull de la palmera, el lloc on creixen les fulles.
Així, sense llum, les noves fulles no fan la fotosíntesi i mantenen un color groguenc.
Itinerari botànic del parc de Can Vidalet |
El líder de JxSí al Parlament, Jordi Turull, ha defensat aquest dijous la legitimitat del Govern per convocar un referèndum independentista i ha reclamat estabilitat a la CUP per poder portar-ho a terme.
"La gent ens ha portat fins aquí per construir un nou Estat i ho farem", ha avisat en el debat parlamentari per la qüestió de confiança al president de la Generalitat, en què també ha subratllat que l'objectiu només es podrà complir si no hi ha obstacles interns, en al·lusió a la CUP.
Als anticapitalistes els ha dit que han d'aprovar els Pressupostos 2017 si no volen que el procés independentista ensopegui --com ja ha avisat Puigdemont dimecres-- i ha criticat que utilitzin el missatge 'No tenim por' com a lema: "Algú pot pensar que hi ha motius per tenir por i ho tindrà.
Per al que sí hi ha motius és per a la il·lusió i l'esperança".
Ha explicat que l'oferta d'intentar pactar un referèndum amb l'Estat és per tal "que el món vegi que a tot el món, sigui quin sigui el context, la gent s'acaba establint en una taula, i l'Estat, ni això", el que facilitarà que internacionalment s'entenguin els anhels independentistes.
Turull ha carregat contra els partits constitucionalistes: als diputats del PP els ha dit que són una banda que polititza les institucions de l'Estat al seu capritx; als de C's, que són antidemocràtics i que els seus resultats a les eleccions de Galícia i el País Basc només són bons per a un control d'alcoholèmia; i als del PSC que no poden reclamar una renúncia a l'independentisme perquè està avalat per bona part dels catalans.
També ha mostrat la seva sorpresa perquè SíQueEsPot no voti a favor de la qüestió de confiança de Puigdemont quan sempre ha defensat el referèndum: "Els oferim el que demanen i ens voten en contra i s'alineen amb PP, C's i PSC".
A més, ha negat divisions internes a JxSí, i s'ha dirigit als qui afirmen que n'hi ha: "Ho sento per ells.
Anem tots a per totes i a una".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha denunciat aquest dimarts des de París que el judici al procés "no ajuda" al "diàleg" i "l'entesa" ni a trobar una solució "democràtica" per a Catalunya, "l'única civilitzada i raonable".
Des de la delegació del Govern a la capital francesa, on ha inaugurat la seva reobertura des del 155, Bosch ha demanat al govern espanyol que no es deixi portar "pels cants de sirena de la ultradreta".
El conseller ha admès que "mai no es perd l'esperança" i ha instat a "aquells que han de decidir" que "posin seny" i dialoguin "de forma sincera".
Durant la seva intervenció, Bosch ha denunciat també que el judici al Suprem és un procés "polític" i ha assegurat que ni l'exconseller Raül Romeva ni la resta dels líders jutjats haurien de ser al banc dels acusats.
Per altra banda, Bosch ha recordat que el procés a Madrid "no pot tenir lloc a Alemanya o Bèlgica" on els exiliats són davant d'altres jutges "ciutadans lliures d'Europa".
"Avui és un dia trist per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa", ha afirmat.
Malgrat tot, ha argumentat, el Govern continuarà "internacionalitzant" tot el que es fa a Catalunya i farà "tot el possible" perquè a totes les capitals del món se sàpiga "la realitat i la veritat dels fets".
"Nosaltres no farem cap campanya, el que farem és facilitar la feina dels informadors i cadascú ja sabrà jutjar", ha reblat criticant la campanya del govern espanyol a través d'Espanya Global. |
L'aplicació, que permet pagar el tiquet del aparcament des del mòbil i a temps real, ja ha expedit 650.000 tiquets i compta amb 45.000 usuaris.
L' apparkB, una aplicació mòbil que permet pagar l'aparcament en temps reals a través del mòbil, està cada vegada més consolidada entre els ciutadans de Barcelona i les seves xifres d'ús continuen creixent a un molt bon ritme: actualment s'emeten més de 4.000 tiquets diaris, el que representa un 6% del total de tiquets expedits a l'AREA.
Amb l'objectiu d'arribar a emetre el 10% dels tiquets, es posarà en marxa a partir del 13 d'octubre una campanya de difusió de l'aplicació, per arribar a més gent i facilitar als ciutadans l'aparcament dels seus cotxe, amb els 1.000 parquímetres de l'AREA blava que es revestiran amb vinils informatius amb codis QR per poder descarregar l'app.
Des que l'1 de setembre del 2013 es va posar en marxa, l' ApparkB ha comptabilitzat més de 80.000 descàrregues, entre iPhone i Android i té 45.000 usuaris registrats.
S'han emès de mitjana 4.000 tiquets diaris, una dada que ha permès arribar a l'any amb 650.000 tiquets expedits.
El funcionament de l'app és molt senzill.
Un cop al lloc de l'estacionament, l'usuari únicament ha d'indicar la matrícula del vehicle i el color de la plaça on aparca.
El sistema localitza la seva posició mitjançant el GPS del mòbil i automàticament aplica la tarifa corresponent al tram on es troba estacionat.
Fet això, l'usuari ha de confirmar l'estacionament amb l'acció "Iniciar", i quan vulgui treure el cotxe de l'aparcament haurà de finalitzar el servei activant "Finalitzar". |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Una ambulància ha traslladat el nen a l'Hospital Arnau de Vilanova
Un nen de 5 anys ha resultat ferit molt greu en ser atropellat aquest dilluns al migdia per un vehicle en un carrer del centre de Lleida, segons ha informat el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).
L'atropellament s'ha produït poc abans de les dues del migdia al carrer Priorat de la capital del Segrià.
Una ambulància del SEM s'ha desplaçat fins al lloc de l'accident, on ha assistit el nen ferit i,...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Estructura solidària encarregada de gestionar els programes de Cooperació Universitària al Desenvolupament (CUD) i de voluntariat, i altres activitats que puguin sorgir en aquests àmbits o d'altres relacionats amb la solidaritat.
Ara que s'acosta l'estiu i s'acaba el curs acadèmic, arriba el moment de provar noves experiències!
Saps que ets una peça clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030?
Amb el portal t'ho posam més fàcil perquè actuïs com a agent de canvi per a la transformació social.
La teva tasca de voluntariat pot ser imprescindible en la difusió, sensibilització i consecució dels ODS!
No et perdis el tast de teatre que hem preparat per a tu els dies 19 i 20 de juny, per convidar-te a participar en alguns dels àmbits del voluntariat.
Teatre de barra: Urgències 24 hores és una comèdia ambientada en l'àmbit laboral que parla de les feines d'homes i de dones, i denuncia la idea de la incapacitat d'aquestes per fer les tasques masculines..
Feina decent i creixement econòmic;.
Microteatre: En Miquel és el guapo i el fort de l'institut.
En Pau ha començat el procés deconvertir-se en dona.
Un dia es troben als vestidors dels al·lots.
Paraules amb dobles sentits, dubtes, i una decisió que canviarà el destí de l'institut per sempre..
Teatre de cambra: La meva Cristina és gairebé una interpretació realista i poètica del mite bíblic de Jonàs.
Un refugiat nàufrag és engolit per una balena, de qui s'alimenta i a qui tortura fins a la mort.
Però aquesta estranya aventura, de la qual se salva miraculosament, el mig transforma en perla: l'home perla, que ja no és capaç de readaptar-se a la vida de cada dia....
Pau, justícia i institucions sòlides;. |
L'espectacle '¿Qué fue de Pavlovsky?' obrirà la temporada del Teatre La Gleva del 5 al 9 de setembre
Barcelona.-L'any 2013, després de més 50 anys de carrera damunt dels escenaris, Ángel Pavlovsky va retirar-se dels escenaris.
Cinc anys després però, Pavlovsky (amb La Pavlovsky) torna als escenaris amb l'espectacle '¿Qué fue de Pavlovsky?', que inaugurarà la temporada del Teatre La Gleva del 5 al 9 de setembre en cinc úniques funcions.
El muntatge, que forma part del contingut d'un documental en rodatge sobre la trajectòria de Pavlovsky, el fa acompanyat per la que va ser la pianista de l'artista, Bárbara Granados.
En una entrevista a l'ACN, Pavlovsky ha dit que l'espectacle tracta de "recordar improvisadament" el seu passat i explicar què va ser d'ell, i que no va baixar de l'escenari amb la pena que tenen molts artistes.
"Estic encantat de no fer res", ha assegurat.
"La gent em volia veure actuar i jo després de 50 anys un dia vaig dir prou", ha assegurat l'artista.
Després de la seva retirada li van proposar fer un documental, dirigit per Albert de la Torre, sobre la seva figura però ell en un primer moment no el volia fer, però va pensar: "Millor en vida que no que el facin després amb els retalls que trobin".
Al documental, ha recalcat, relata coses que no va explicar "mai" en la seva vida perquè "quan treballava anava a parlar del què feia.
Ara si em truquen a vegades no vull parlar del què no faig".
Al documental també, ha afegit, "parla com a ciutadà".L'artista ha dit que al documental el seu director també volia que hi aparegués la Pavlovsky.
Això, ha assenyalat, va tenir com a conseqüència fer la funció a La Gleva.
En un principi n'era una, però després es va "entusiasmar" i van acabar essent cinc.
En qualsevol cas, l'espectacle té la necessitat de dotar de contingut el documental, que té previst que s'estreni l'any 2019.
A '¿Qué fue de Pavlovsky?', Pavlovsky rememora, acompanyat per Bárbara Granados, la seva biografia artística i personal, i reflexiona sobre el teatre i el context en el qual ha desenvolupat la seva carrera, des dels seus inicis a Argentina fins ara.
El muntatge consta de números de Pavlovsky antics i adaptats i altres d'actuals.
"És un espectacle sobre què va ser de Pavlovsky i que no va baixar de l'escenari amb una gran pena", ha relatat.
"Creien que m'havia mort""La idea de fer la funció és que va córrer un fals rumor molt greu on gent amiga creia que m'havia mort perquè m'havia retirat cinc anys i no anava ni al teatre", ha apuntat.
Pavlovsky ha dit que fins i tot alguna periodista opinava que es trobava molt malament.
Jo estic tant bé i tan malament que com quan treballava".
Tot i això, ha reconegut que durant aquests cinc anys allunyat dels escenaris va passar alguns moments dolents.
Fa tres anys, per exemple, va tenir un càncer i ho va explicar només a dos o tres amics.
Un càncer que es va solucionar amb una operació sense quimio ni radioteràpia.
Sobre el seu final anunciat dels escenaris, ha dit que hi ha artistes que a l'acabar la seva carrera "fan un darrer comiat fent espectacles un any.
I jo me n'he anat silenciosa i tranquil·lament tal com vaig arribar".
De fet, ha recordat que va començar a Barcelona de nit i després va anar creixent el seu personatge i va acabar treballant a París.
Documental El director i productor de '¿Qué fue de Pavlovsky?', Albert de la Torre, ha reconegut que no ha resultat una comesa senzilla convèncer l'artista, amb el qual l'uneix un vincle d'amistat, de dur a terme el documental.
Ha comentat que malgrat que Pavlovsky "sempre s'hi ha negat", finalment han acordat realitzar cinc úniques funcions que pretenen donar resposta a què se n'ha fet de Pavlovsky, "que és el que la gent es pregunta", ha assegurat De la Torre també en declaracions a l'ACN.
A més, ha explicat que el documental també comptarà amb entrevistes a persones relacionades amb la carrera professional de l'artista o que tenen "alguna importància des del punt de vista social" per descriure alguna de les seves icòniques facetes, com ara "la llibertat de gènere o els drets civils".
De la Torre ha conclòs, doncs, que "l'espectacle forma part del documental", però que "el documental no és sobre l'espectacle".El documental, que té prevista la seva estrena al llarg del 2019, ha iniciat aquest mes d'agost una proposta de finançament a través de Verkami.
De la Torre explica que la gent té "moltes ganes de col·laborar" al projecte perquè "estima molt Pavlovsky" i, per això, un Verkami li dona "protagonisme", deixant-la participar de la producció executiva.
L'objectiu de finançament està fixat en 15.000 euros, que es destinaran a posar en marxa la fase de preproducció i la gravació en localitzacions d'Argentina.
En global, el pressupost s'estima de 90.000 euros.Futur Preguntat pel seu futur, Pavlovsky ha dit que si li agafa el gust, intentarà que el destí el posi en la situació d'acceptar un paper interessant que li ofereixin, però no vol produir més espectacles seus que els ha d'escriure, fer l'escenografia, paga als tècnics...
L'humor incorrecte "Les coses típicament incorrectes que es podien fer abans, ara no estan ben vistes", ha lamentat Pavlovsky.
Ha posat com exemple que des que era petit a ell li agrada tocar pits i als espectacles tocava els pits a les senyores del públic.
"Ara ens tancarien el teatre si ho fes".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La subdelegada del govern espanyol a Lleida assegura que les classes que imparteix al Rectorat no tenen res a veure amb la seva activitat política
Lleida.-La subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, ha qualificat de 'lamentables' els fets ocorreguts ahir dimarts a la tarda al Rectorat de la Universitat de Lleida (UdL) amb la detenció d'una jove per una protesta contra la presència policial a l'edifici quan ella imparteix classe.
En aquest sentit, Manso ha defensat el seu 'dret' de poder impartir l'assignatura de Gestió del Coneixement a la llicenciatura de Comunicació Audiovisual i Periodisme i ha assegurat que les classes que fa no tenen 'res a veure' amb la seva activitat política.
Manso no entén perquè després de 10 anys que està a la universitat, ara s'ha produït aquest rebuig per una part de l'estudiantat defensa la continuïtat de la seguretat privada i d'agents dels mossos quan ella fa classes per garantir-ne el correcte desenvolupament.
Manso considera que la universitat hauria de ser un 'lloc de diàleg per posar postures en comú, tranquil·litat i pau', i no un espai on van tenir lloc fets com els d'ahir dimarts a la tarda amb la protesta d'estudiants contra la presència policial mentre ella fa classes.
En aquest sentit, ha recordat que fa més de 10 anys que imparteix l'assignatura de Gestió del Coneixement a la titulació de Comunicació Audiovisual i Periodisme i que ja en fa gairebé 5 que és subdelegada del govern espanyol, per la qual cosa, durant més de quatre anys ha compaginat les dues activitats 'sense problema' i per això té demanada una compatibilitat laboral.Manso ha titllat 'd'intolerants' els joves que han protestat per la seva presència a la UdL ja que diu que 'demanen drets per a persones que estan lluny' – en referència a la protesta per la gestió del govern espanyol en la crisi dels refugiats de Síria - i 'no respecten els (drets) de les persones que estan més a prop d'ells.
En concret, Manso s'ha referit al seu dret d'exercir classes i també al dels alumnes a poder-ne rebre.
És per això, que ha recordat que la primera vegada que es va protestar a la seva classe, a mitja d'abril, 'algun dels alumnes que hi havia en aquell moment a l'aula ja va demanar que es respectés el seu dret a rebre classe'.D'altra banda, la subdelegada també ha qualificat de 'lamentable' que hagi d'anar acompanyada per agents de la policia espanyola en les seves 'labors quotidianes' mentre al país hi ha una democràcia.
En aquest sentit, ha justificat la presència de seguretat privada i d'agents de la secreta dels Mossos d'Esquadra a l'edifici del Rectorat mentre ella fa classe, els dilluns i els dimarts a la tarda, per garantir el correcte desenvolupament de les sessions.
Ha recordat que va ser ella mateixa qui li va demanar al rector Roberto Fernández, que fes alguna cosa per tal que no es repetís l'incident de mitjan d'abril.Manso també ha remarcat que aleshores va decidir no presentar denúncia contra la vintena de persones que van interrompre a crits la seva classe, perquè ella també és 'mare d'adolescents' i diu que d'aquesta manera se solidaritza amb el patiments dels seus pares.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Govern de Finlàndia ha precisat aquest dimarts que el cessament del seu cònsol honorari a Barcelona, Albert Ginjaume Egido, s'ha produït "a petició del Govern espanyol", que ha avisat que estava exercint "activitats inadequades per a un cònsol honorari".
Així consta en un comunicat publicat al web de l'ambaixada de Finlàndia a Espanya que, a més, admet que tals activitats "estan relacionades amb la situació política que viu Catalunya a l'actualitat".
El cessament, que es farà efectiu a partir del proper dijous s'ha dut a terme "de comú acord" amb Ginjaume com a "conseqüència del canvi de les seves aptituds per al compliment del càrrec", segons el comunicat oficial.
A més, el Govern finlandès afegeix que Ginjaume "ha servit a Finlàndia de forma exemplar durant els 19 anys que ha exercit funcions de vice-cònsol honorari i després de cònsol general honorari de Finlàndia a Barcelona".
No obstant això, els cònsols honoraris, el treball dels quals es regeix per la Convenció de Viena, solament poden exercir el seu càrrec amb una autorització ('exequatur') del país receptor, i li és impossible fer-ho si no compta amb la confiança d'aquest.
Els cònsols honoraris no solen ser ciutadans nacionals del país per compte del com actuen, sinó del país de residència, o fins i tot d'un tercer Estat, i poden exercir com a cònsols honoraris de més d'un país.
No són diplomàtics de carrera i les seves funcions són més limitades que les dels cònsols que sí ho són --per exemple, no poden exercir de notaris ni expedir passaports--, i també tenen un règim d'immunitats menor.
El diari 'Elnacional.cat' atribueix el cessament de Ginjaume a la seva decisió de convidar l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa (PDeCAT) i presidenta de la Diputació de Barcelona a un esmorzar amb el cos consular.
No obstant això, fonts diplomàtiques parlen d'activitats incompatibles amb el seu càrrec durant un temps perllongat.
Amb aquest són quatre els cònsols honoraris a Barcelona que han estat cessats per activitats relacionades amb el procés sobiranista, després del de Letònia, Xavier Vinyals --cessat el 2016 per exhibir una estelada a la façana del consolat--; el de Filipines, Jordi Puig --que va participar en una manifestació durant l'atur convocat a Catalunya el 3 d'octubre-- i el búlgar Hristo Stoichkov.
L'exfutbolista va ser cessat a l'octubre després d'una aparició pública en la qual va titllar de franquista a la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Programa jocs, històries i animacions
Adaptació d'Scratch per als més menuts
Crea el teu primer videojoc amb un dels editors més intuïtius
Dissenya el teu videojoc amb un bon editor visual
Aprèn a programar els robots de LEGO
Editor de jocs de codi obert per a no progamadors
Crea la teva aventura aprenent les bases de la programació
Programa les teves aplicacions per a dispositius mòbils
Dissenya els teus videojocs sense escriure codi
Treballa el disseny dels teus videojocs
Editor de pàgines web per aprendre programació
Modifica el codi de les teves pàgines web preferides |
Els cacauets, un llegum amb alt contingut en proteïnes.
Família de les llegums, el cacauet és un aliment nutritiu, molt ric en proteïnes, àcid fòlic i vitamina B3.
Però també és un aliment molt calòric.
Es calcula que una ració de 60 grams, l'aportació en calories és de 342.
Pel que fa a les proteïnes, per ració de cacauets, l'aportació és de 8 grams.
Cal tenir en compte que les necessitats diàries de proteïnes en els adults se situa entre els 40 i els 60 grams.
Es calcula que 60 grams de cacauets aporten el 26% de les necessitats diàries de vitamina E, el 25% de les de vitamina B3, el 25% de vitamina B1 i el 15% de les necessitats de magnesi.
La vitamina E és un poderós antioxidant que neutralitza els radicals lliures, responsables de l'envelliment cel·lular.
En relació amb els minerals, magnesi i petites quantitats de sofre.
El sofre és un mineral que resulta beneficiós per a la salut, en ser un desinfectant de les vies respiratòries.
El creixement dels cacauets és curiós, ja que creix sent una flor que, pel pes, cau al sòl i queda enterrada.
És en aquest moment quan es comença a formar el cacauet pròpiament dit.
El resultat és un aliment de closca marronosa clara, que inclou entre dues i tres llavors.
Els cacauets es poden menjars crus o bé torrats.
Elaborats, poden donar com a resultat oli, farina o mantega de cacauet, entre d'altres, a la vegada que són utilitzats en l'elaboració de pastissos i de galetes.
Trucs per saber com podem cuidar-nos amb salut i els millors consells de bellesa
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
"La seva conducta criminal va ser clarament triada, va obrar amb plena voluntat i un desig manifest de portar a terme els homicidis".
És la conclusió del doctor en psicologia Vicente Garrido, especialista en psicòpates i autor de l'últim informe pericial fet sobre l'assassí Patrick Nogueira, a petició de l'acusació.
El jove serà jutjat a l'Audiència de Guadalajara des d'aquest dimecres per haver matar brutalment els seus oncles, Marcos i Janaina, i els seus cosins, David i Carolina el 17 d'agost del 2016 a la seva casa de Pioz (Guadalajara).
Entre les proves que haurà de valorar el jurat, les més controvertides són les que versen sobre el cervell de l'acusat.
Els estudis neurològics practicats per la defensa a l'assassí, un TAC (imatges construïdes per un ordinador a partir de les obtingudes per llamps x sobre el cervell de l'assassí) i un PET (injecció de substàncies radioactives per després analitzar com funciona la seva ment), van detectar una "marcada disminució de l'activitat neuronal" a diverses zones del lòbul temporal dret del seu cervell.
Els membres del tribunal decidiran si el jove, que tenia 19 anys quan va portar a terme els crims, va actuar com a conseqüència que el seu cervell no s'ajusta als criteris de normalitat" i això va afectar irremeiablement la seva conducta, com assegura la defensa, o, al contrari, Patrick és "un clar exemple de violència premeditada, planificada i instrumental", com afirma l'especialista proposat per la família de les víctimes.
El dossier aportat per l'acusació, representada per l'advocat Alberto Martín, interpreta de forma molt diferent els resultats de l'examen cerebral amb què Nogueira intentarà exculpar-se durant el judici i resta valor a la importància de la pericial, a l'afirmar que "l'origen de la psicopatia continua sent una incògnita.
No tots els psicòpates criminals mostren les mateixes alteracions neurològiques".
Per tant, afegeix l'informe: "És lluny de demostrar-se que les alteracions cerebrals tals com les ressenyades a l'informe causen o condicionen greument l'aparició de conductes criminals que estiguin darrere del desenvolupament de la psicopatia criminal".
El doctor Garrido contempla en el seu peritatge altres factors que afecten la conducta criminal, com "la interacció de l'ambient amb els gens, que exerceix un paper fonamental".
Afegeix que "no podem afirmar que en Nogueira no hi estiguessin operant altres aspectes que fossin els realment influents en la comissió del crim".
El psicòleg cita l'exemple fet servir per altres autors per argumentar la seva afirmació: "Imaginem que es provés que existeix una associació entre la presència de lluna plena i la comissió d'homicidis i que estem jutjat un subjecte que va matar en lluna plena.
Això no significa que aquest individu en particular cometés el crim per la presència d'aquesta presència lunar".
A més, l'especialista recorda que "els escàners cerebrals l'únic que mostra són imatges, no afirmen que aquestes imatges puguin ser considerades proves o evidències de comportaments".
És més, recorda que hi ha "persones honrades i fins i tot científics eminents que presenten cervells anormals o l'anomenat cervell del psicòpata" i mai comentin actes delictius.
Finalment, l'informe de Garrido contradiu al de la defensa al concloure que l'assassí de Pioz no va actuar d'una manera "explosiva" o "no reflexiva" i sí que distingia el bé del mal: "Va reconèixer que havia planejat els crims amb dies d'antelació, va preparar tots els estris en els dies previs, va fer fotos, es va fer 'selfies' amb els cossos, va menjar i va dormir, van passar diverses hores des dels tres primers assassinats fins al quart, va preparar i va dissenyar la fugida i coartada, va escriure que sabia que si l'enxampaven passaria 80 anys a la presó, però preferia Espanya al Brasil".
Per tant, assegura el doctor, "tampoc es pot afirmar que la seva acció homicida fos el resultat d'una incapacitat per controlar la seva impulsivitat".
El 17 d'agost del 2016, Patrick Nogueira, el menor de tres germans, sense professió coneguda, es va desplaçar amb autobús fins a la localitat de Pioz.
Allà s'havien traslladat el seu oncle Marcos Campos, la seva dona d'aquest, Janaina, i els seus dos fills, Carolina i David.
Havien deixat de viure amb ell després de diferents episodis incòmodes ocorreguts a la llar familiar.
Aquella tarda, Patrick, de 19 anys, va agafar unes pizzes, unes bosses d'escombraries, cinta americana i un ganivet, i es va presentar a la casa.
Després va matar els dos nens, de quatre anys i catorze mesos.
Va trossejar el cadàver de la dona i va enviar vint fotografies i desenes de missatges de Whatsapp al seu amic Marvin, que era al Brasil, mentre esperava l'arribada del cap de família, Marcos, per matar-lo també.
La fiscalia i les acusacions demanen per a Nogueira presó permanent revisable pels quatre assassinats.
A l'espera que el tribunal decideixi si el seu cervell "anòmal" es pot tenir en compte a l'hora de deteminar la seva responsabilitat en els crims, els pèrits de l'institut de medicina legal d'Albacete, Conca i Guadalajara tenen clar que: "Nogueira presenta un perfil de personalitat psicopàtic, caracteritzat per falta de remordiments i empatia, caràcter manipulador, insensibilitat, afecte superficial i egocentrisme".
Els experts adverteixen al jutge en el seu informe: "La psicopatia no té un bon pronòstic i presenta una alta reincidència delictiva". |
Els dos equips espanyols segueixen invictes al mundial de Saragossa sub-17.
Les noies van vèncer el Brasil (70-58), i a vuitens jugaran amb Corea del Sud, avui.
Els nois van tombar l'Argentina (59-48) i s'enfrontaran a Xina Taipei.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El president de la Generalitat encara no ha decidit si anirà divendres a la inauguració de la línia de molt alta tensió amb Mariano Rajoy i Manuel Valls
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat aquest dilluns al vespre que la línia de molt alta tensió (MAT) significa una opció perquè Catalunya "sigui menys illa energètica".
"Si estem connectats amb la resta d'Europa amb tot o gairebé tot, perquè no hem de fer-ho també des del punt de vista de les connexions elèctriques o l'energia", s'ha preguntat Mas.
El cap de l'executiu català també ha admès que aquest projecte té un "impacte territorial, com totes les infraestructures".
Per això, "hem d'assumir si aquest impacte és raonable o no en funció del benefici".
D'altra banda, ha apuntat que encara no sap si anirà a la inauguració de divendres on hi assistiran Mariano Rajoy i Manuel Valls.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Primera resolució parcial Beca Equitat, curs 2015-2016
En virtut d'aquesta resolució s'ha procedit a regularitzar la situació a nivell econòmic pel que fa a la matrícula a la UB.
Aquesta regularització pot suposar:
- La minoració d'algun rebut pendent, és a dir, un canvi en l'import del rebut pendent, o
- La disminució del nombre de rebuts pendents, o
- La generació d'una devolució (només en aquest cas cal dirigir-se a la secretaria per indicar un numero de compte per a fer l'ingrés corresponent.
Per a més informació, clica l'enllaç
Consulta la teva situació a través del teu espai personal de mónUB > Menú personal > Serveis personals > Consulta i pagament de rebuts. |
El primer ministre britànic, David Cameron, ha defensat que els serveis secrets del seu país comptin amb més poders i competències per poder espiar les comunicacions.
"Les agències d'espionatge britàniques han de tenir més poders per llegir el contingut de les comunicacions després dels atemptats terroristes de París", ha afirmat Cameron des de Nottingham, segons recull el diari 'The Guardian' en la seva edició digital.
Aquesta iniciativa, segons Cameron, és compatible amb una "democràcia moderna i liberal".
Una són les dades de les comunicacions.
No es tracta del contingut de les trucades, sinó qui va cridar a qui i quan.
Aquestes dades vitals són crucials no només per combatre el terrorisme, sinó també per trobar a desapareguts i investigar assassinats", ha explicat.
"El que importa és que puguem accedir a aquestes dades quan s'utilitzin telèfons fixos, mòbils o altres formes de comunicació més modernes a través d'internet (...).
Caldrà una nova legislació", ha argumentat.
Una segona qüestió és l'accés al contingut d'una telefonada o qualsevol altra forma de comunicació.
"Volem que qualsevol mitjà de comunicació entre persones (...) que no puguem llegir amb una ordre personal del ministre de l'Interior?
No hem de permetre-ho", s'ha preguntat.
"La primera funció d'un govern és mantenir fora de perill al país.
Els atemptats de París són la prova del nivell d'amenaça que hem d'afrontar i hem de tenir poders robustos en les nostres agències d'intel·ligència i seguretat per mantenir la gent fora de perill", ha postil·lat.
'The Guardian' especula que, seguint aquestes premisses, el Partit Conservador de Cameron podria impulsar l'aprovació el 2016 de noves lleis que facin que no es pugui denegar l'accés a cap contingut de comunicació sempre que hi hagi una ordre signada pel ministre de l'Interior.
L'última iniciativa conservadora en aquesta matèria, coneguda com a Llei de Dades de les Comunicacions, va ser rebutjada davant de la falta de suport del soci de govern de Cameron el Partit Liberal Demòcrata.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta setmana he vist la llum, per fi.
Almenys he pogut entendre com la llum viatja des de la central a l'endoll, o de quina manera es transforma l'electricitat.
I encara més important i pràctic, he sabut com optimitzar-ne l'eficiència.
I moltes més coses gràcies a una magnífica exposició, 'Una autopista darrere l'endoll', amb la qual aquests dies podem 'il·luminar-nos' al Casal Solleric, a Palma.
Deixant de banda els jocs fàcils de paraules, la veritat és que resulta molt instructiu, i fins i tot sorprenent, descobrir de manera didàctica una sèrie de processos que hom dona per sabuts però que convé repassar.
Ni que sigui de tant en tant, per adonar-nos que la llum no apareix de sobte, per art de màgia, cada cop que encenem un interruptor sinó que és el resultat d'un llarg procés de revolució i d'evolució tecnològica.
Un raig és una descàrrega elèctrica de milions de volts.
I potser és per això que ens ha fascinat des de sempre.
Encara no hem aprés a capturar l'energia dels rajos, però, en canvi, hem aconseguit fer-ho amb els àtoms de l'aigua, el vent, el sol, etcètera.
L'exposició de Red Eléctrica, que podeu visitar fins al mes de febrer, també explica com transportar la llum mitjançant els cables de fibra òptica, com es pot transformar l'electricitat en moviment, per què serveixen els semiconductors o com funcionen les reaccions químiques que posen en marxa els electrons.
Els alienígenes de pel·lícula de ciència ficció 'Arrival' no necessiten electrons per encendre l'interruptor ni fan servir energies contaminants a les seves naus, però la humanitat ha decidit esperar-los quasi a les fosques, tot teixint una xarxa d'alta tensió entre països i polítics poc disposats a entendre l'alfabet interplanetari i els logogrames de la pau.
I tot per no saber distingir entre una arma i una eina.
Qüestió de veure-hi, qüestió de llums.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'exconsellera de Treball Dolors Bassa i la diputada d'ERC al Congrés Montse Bassa han publicat aquest divendres el llibre 'Carregades de raons' (Ara Llibres) que repassa les vivències de l'empresonament per l'1-O de l'exmembre del Govern.
El treball ha estat escrit tant per l'exconsellera com per la diputada i explica com va viure cadascuna els fets transcorreguts des de l'octubre de 2017 al 9 de novembre de 2019.
El volum narra com Bassa va rebre la notificació de la sentència de l'1-O i com va viure un dels moments més durs quan va compartir-la amb la resta de la família en un vis-a-vis a la presó.
El relat en primera persona aborda l'impacte familiar de la condemna però també el dia a dia de l'exconsellera en un centre penitenciari.
El volum s'inicia amb un pròleg de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.
S'explica com era la seva relació quan compartien presó a Madrid.
Al llarg del judici de l'1-O, per exemple, les dues dirigents polítiques podien compartir moments quan hi havia "males notícies" per elles.
Fins i tot, adquirien algun producte dolç a l'economat de la presó per fer passar el moment.
Això sí, un cop traslladades a les presons de Catalunya, Bassa explica com va viure la soledat en arribar en una presó sense Forcadell.
L'exconsellera narra nits sense dormir i nerviosisme.
De fet, en un punt subratlla que tant ella com Forcadell es van plantejar demanar el canvi de presó per estar en un altre centre plegades, però que finalment es va descartar i es va prioritzar estar a prop de la família.
Bassa explica com les preses són més vulnerables a les presons comparativament dels homes presos.
En algun moment del relat, lamenta que ella estigui empresonada sola mentre que la resta de presos homes estiguin tots al mateix centre.
Malgrat algun malentès puntual amb internes que explica Bassa que va patir, en general celebra que té bona relació amb tothom dins el centre penitenciari de Puig de les Basses.
Quan es fa pública la sentència descriu la sorpresa que van tenir la resta de companyes.
Posa per cas, una dona que molt sorpresa li pregunta perquè està condemnada per més anys que ella si aquesta va assassinar i esquarterar una persona.
Segons descriu a 'Carregades de raons' un dels moments més esperats per l'exconsellera és quan rep visites a la presó dels familiars.
La diputada d'ERC al Congres Montse Bassa parla sovint del "puto vidre", en relació a la separació que hi ha a la sala de comunicacions de la presó entre els visitants i els interns.
"Tornaríem a fer petons a un vidre brut, però a la Dolors li arribaven al cor, i aquest gest, juntament amb el de les nostres mans buida i banda d'aquell vidre, li donava forces", descriu Montse Bassa.
En un capítol, Dolors Bassa explica com va viure els dies que va estar en llibertat entre el desembre de 2017 i el març de 2018.
Les dues germanes expliquen com va ser l'arribada de Bassa a casa la seva mare i com va valorar més poder-se dutxar i dormir al seu llit i no pas un bon esmorzar.
Precisament, Bassa destaca les olors de casa, les qüestions més bàsiques del dia a dia i el fet de sentir-se acompanyada pels seus, com a qüestions més importants dels seus dies en llibertat. |
La ministra de Defensa, Margarida Robles, ha confirmat aquest dijous la continuïtat en els seus càrrecs del general Félix Sanz Roldán com a director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), fins a finalitzar el seu mandat, i la cúpula militar que encapçala el cap d'Estat Major de la Defensa (JEMAD), Fernando Alejandre Martínez.
"En defensa dels valors recollits a la nostra Constitució i en el marc de la Carta de les Nacions Unides entenem que és necessari donar a la ciutadania estabilitat, seguretat i defensa des d'una perspectiva col·lectiva i integrada a fi de promoure la pau internacional i la seguretat global", ha subratllat Robles.
En un comunicat, el Ministeri de Defensa ha informat també que han sigut ratificats als seus llocs el general Javier Varela Salas com a cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra (JEME), l'almirall general Teodoro López Calderón com a cap d'Estat Major de l'Armada (AJEMA), el general de l'aire Javier Salto Martínez-Avial com a cap d'Estat Major de l'Exèrcit de l'Aire (JEMA) i l'almirall Juan Francisco Martínez Núñez com a secretari general de Política de Defensa (SEGENPOL).
La ministra ha assegurat que aquesta decisió "es correspon amb la naturalesa del Ministeri de Defensa com un ministeri d'Estat", i ha assenyalat que "les forces armades estan al servei de la societat i exerceixen una extraordinària missió en la defensa de la pau i la seguretat al món". |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
La inauguració serà aquest dijous a les 20 hores
La galeria L21 Palma presenta aquest dijous a les 20 hores l'exposició individual 'The Apartment (dense painting)' d'Antonio González (Alacant, 1974), en la qual es mostren les seves darreres pintures.
El fet d'exposar en un espai d'aspecte domèstic fa que la manera com es concep l'exposició sigui diferent, no només per a l'espectador, sinó també per a l'artista.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Aquesta és la pàgina de Restaurante Ramirez.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Zafra. |
L' Índex de Preus de Consum (IPC) va pujar un 0,2% el setembre respecte al mes d'agost, i va elevar tres dècimes la seva taxa interanual, fins al -0,2%, a causa de la pujada dels preus de l'electricitat i de l'evolució dels preus dels aliments, especialment de les fruites fresques i els llegums, segons ha informat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que confirma així la dada interanual avançada a finals del mes passat.
La pujada de la inflació interanual el setembre és la primera que es produeix en cinc mesos, ja que aquest indicador venia registrant descensos des de maig.
De fet, al que s'ha acumulat durant l'any l'IPC registra una taxa del -0,9%.
A més, la inflació subjacent, que no inclou els preus dels productes energètics ni dels aliments no elaborats, va baixar una dècima el setembre, fins al -0,1%.
L'última vegada que la subjacent va estar en valors negatius va ser l'abril del 2010, quan va experimentar també una taxa del -0,1%.
Amb la dada de setembre, l'IPC interanual encadena la seva tercera taxa negativa després del -0,3% i el -0,5% de juliol i agost, respectivament.
És la cinquena vegada en 12 mesos que els preus mostren taxes interanuals negatives.
Amb tot, el Govern espanyol ha descartat que l'economia es trobi en deflació.
L'últim mes en el qual els preus van registrar una taxa més habitual per a l'economia espanyola va ser el d'agost de 2013, quan l'IPC es va situar en l'1,5%.
A partir d'aquí, en part per l''efecte esglaó' de la pujada de l'IVA aplicada el 2012, l'IPC va donar un important baixada.
Estadística ha atribuït el repunt interanual de l'IPC el setembre al comportament de dos grups: aliments i begudes no alcohòliques, que van elevar la seva taxa gairebé 1,5 punts respecte a setembre del 2013, fins al -0,8%, pel menor descens dels preus de les fruites fresques en relació a un any enrere i per la pujada dels preus dels llegums i hortalisses fresques, i a l'habitatge, que ha situat la seva taxa interanual al 2,2%, més d'un punt per sobre de la registrada de l'agost, a causa de l'encariment de l'electricitat.
En la banda dels descensos, ha destacat el grup de transport, que va retallar la seva taxa interanual sis dècimes, fins al -1%, per l'abaratiment de carburants i lubricants i la baixada dels preus del transport aeri, més elevat el setembre d'aquest any que el mateix mes del 2013.
Per la seva banda, l'Índex de Preus de Consum Harmonitzat (IPCH) ha situat la seva taxa anual el setembre al -0,3%, de manera que ha augmentat dues dècimes respecte al mes d'agost.
En taxa mensual (setembre sobre agost), els preus van pujar un 0,2%, en contrast amb el descens del 0,2% registrat un any abans, a causa, sobretot, del repunt en un 4,9% del vestit i el calçat per la finalització del període de rebaixes i el començament de la temporada d'hivern, i a la pujada en un 1,4% de l'habitatge per la pujada del cost de l'electricitat.
En la banda dels descensos, sobresurten l'oci i la cultura, amb una taxa del -2,8%, que recull el comportament dels preus del viatge organitzat; els hotels, cafès i restaurants, que van registrar una evolució mensual del -1% per la baixada de preus típica després de l'estiu en aquests establiments, i el transport, que va situar la seva taxa el setembre al -0,3% per l'abaratiment del transport aeri i de les gasolines.
Per rúbriques, les que més van elevar els seus preus en taxa mensual han estat els complements de roba (+8,3%), les peces de vestir d'home (+8,1%), els llegums i hortalisses fresques (+7,2%) i el calçat de nen (+5,4%).
Per contra, els descensos mensuals més importants es van registrar en el transport públic interurbà (-4,5%), les fruites fresques (-3,2%) i el turisme i l'hostaleria (-2,2%).
Respecte al setembre del 2013, les rúbriques que van experimentar els majors descensos van ser patates i els seus preparats (-20,2%), olis i greixos (-12%) i el sucre (-10%).
En la banda oposada, els ascensos interanuals més grans els van experimentar les fruites en conserva i fruita seca (+4,8%), els llegums i hortalisses fresques (+4,3%) i calefacció, enllumenat i distribució d'aigua (també +4,3%).
Per comunitats autònomes, l'IPC mensual va pujar en catorze comunitats autònomes, amb alces d'entre el 0,1% i el 0,4%, es va mantenir estable en tres (Aragó, Balears i Cantàbria) i només va baixar a Catalunya (-0,1%).
Entre els ascensos, els més significatius es van anotar Castella i Lleó i Extremadura (+0,4% en els dos casos), seguides d'Andalusia, Castella-la Manxa, Galícia, Navarra i la Rioja (+0,3%); el País Basc (+0,2%), i Astúries, Canàries, Comunitat Valenciana, Madrid i Múrcia (+0,1%).
Per la seva banda, la taxa anual de l'IPC ha augmentat en totes les comunitats, excepte a les Canàries, on va baixar una dècima, fins al -0,8%.
Aquesta regió ha presentat el setembre la taxa interanual més negativa, seguida de Castella-la Manxa (-0,6%) i Extremadura i Astúries (-0,4%).
Els increments més alts es van registrar a La Rioja i Extremadura, amb pujades de vuit i set dècimes, respectivament, fins a taxes del 0,1% i del -0,4%.
En total, setembre ha tancat amb 12 comunitats amb taxes interanuals d'IPC negatives, quatre en positiu (Balears, Catalunya, la Rioja i El País Basc) i una, Galícia, que va mantenir estable els seus preus respecte a setembre del 2013.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Es tracta d'una primera valoració que s'ampliarà amb la resta de desperfectes al mobiliari urbà i l'asfaltat de carrers
Barcelona.-Els disturbis d'aquest dimarts a la nit al centre de Barcelona, al final d'una mobilització que havia transcorregut de forma pacífica com a resposta a la sentència condemnatòria de l'1-O, van acabar amb 250 contenidors cremats, el cost dels quals s'eleva a 320.000 euros.
Així ho ha indicat aquest dimecres el president de la Junta de Portaveus del Consell Municipal, Jordi Martí.
També ha assenyalat que, a aquest primer balanç, hi caldrà afegir la valoració de la resta de desperfectes al mobiliari urbà, com semàfors o altres senyals, així com la neteja suplementària i l'asfaltat dels carrers que van quedar afectats.
No haurien de tornar a passar a la ciutat", ha afirmat Martí.
"És combinable la legítima protesta de rebuig a una sentència que nosaltres considerem del tot injusta [el grup de Barcelona en Comú] i evitar aquestes situacions que encara dificulten més la sortida del conflicte de la situació política", ha destacat davant dels mitjans de comunicació Martí, que ha afegit: "La mobilització a la ciutat s'ha de fer per vies pacífiques.
L'independentisme havia estat sempre pacífic i crec que molt majoritàriament ho és.
Hem de fer una crida a calmar els ànims".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Però jo diria que això no ho explica tot... "
Viatges successius cap al Vent sublim,
la inagotabilitat de l'instant com a font,
un passeig aleatori per la urbs lluminosa
i els centellejos de bellesa que desapareixen.
Heus ací la meua agenda més improvisada:
les accions itinerants de les hores fluides,
el capital segó dels gojos com a imants
i el rovell de les mentides que ens uneixen;
el solitari alé suau entre arbres elèctrics
i el caràcter palpitant dels grans buits clars;
fins i tot una ruta incisiva d'abast comarcal
–hi ha qui necessita un trajecte transatlàntic—:
els fets canviants i les emocions entàlpiques.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Els nivells de CO es troben avui en el punt més àlgid dels darrers 800.000 anys.
Hi ha qui viu molt feliç ignorant-ho; també hi ha qui, pel fet d'ignorar-ho, creu que serà més feliç, i, finalment, hi ha qui en la ignorància dels altres cerca la felicitat monetària personal.
El cas, però, és que l'impacte humà sobre el clima és una evidència contrastada, per molt que encara hi hagi qui ho nega.
El fet és, també, que els canvis recents en el clima han tingut efectes devastadors en nombrosos sistemes naturals i humans.
Continuar amb l'actual política d'ignorar les emissions de gasos amb efecte hivernacle comportarà canvis encara més preocupants, i tindrà conseqüències en forma d'impactes severs i irreversibles per a la gent i els ecosistemes.
Dubtar-ho és preocupant, negar-ho és irresponsable (i fins i tot criminal), afrontar-ho és necessari.
Limitar l'impacte del canvi climàtic passa per reduir de manera dràstica el nivell d'emissions d'aquests gasos.
És una de les conclusions que es desprèn, entre d'altres, del darrer informe presentat fa uns dies a Copenhaguen pel Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, en el seu document de síntesi.
Altre cop és un text dirigit als responsables polítics, perquè ara és l'hora de la política.
El clima és un bé comú i una responsabilitat compartida.
No hi ha solució individual, i creure que n'hi ha és un miratge.
Com ho és que la felicitat rau a consumir (i a créixer) sense límits.
Tot plegat és un triomf del màrqueting i de la publicitat actuals, cert, però no deixa de ser un engany.
L'economia productiva basada en els combustibles fòssils no té futur.
O, més ben dit, el planeta (la humanitat) no té futur amb aquesta mena d'economia.
La diagnosi del problema és diàfana i la demanda, la de sempre: el 2050 hauríem d'haver reduït les emissions entre un 40% i un 70%.
No hi ha pla B, perquè no hi ha planeta B. Simple, clar, evident, i a la vegada inspirador.
Diguem-ho clar: les vies per mitigar l'actual tendència suïcida són múltiples.
L'objectiu, però, és un, ineludible, inexcusable: limitar l'escalfament global per sota dels 2 oC en relació amb els nivells preindustrials.
El repte tecnològic, industrial, econòmic i social al qual ens enfrontem és evident, cert, però el coneixement amb què comptem avui, per fer-ho, és immens.
Les dades que aporten els científics apunten que encara és viable fer un canvi de model però que per fer-ho cal apostar, ja, per un sistema de producció i de consum diferents, i basats, ambdós, en una tecnologia molt més verda que permeti afrontar l'equació entre creixement econòmic i sostenibilitat ecològica, sense oblidar el decreixement (imprescindible en alguns àmbits, indrets i pràctiques).
El negacionisme fa temps que brama sense vergonya ni pudor.
No té credibilitat, ho sé, però en les aigües tèrboles i turbulentes de la sobreinformació constato, amb preocupació, que els seus arguments i fal·làcies alimenten dubtes, paranoies i fòbies.
En el país que jo vull no hi cap el negacionisme, més enllà de com a anècdota.
Voldria creure que és possible eliminar-lo del tot, però constato que la maldat, com l'avarícia, no té aturador, malauradament.
Per això cal vèncer-lo, derrotar-lo, i aïllar-lo.
Jo aspiro a lideratges convençuts i consciències universals.
La categoria la vull en el compromís a fer front a aquest problema, que no només és nostre, és de tothom, fins i tot de qui encara no ha nascut.
I, igual com defensen Bauman ( La felicitat no es fa, es compra ) o Flahault ( Où est passé le bien commun? ), la recerca de la felicitat s'ha de centrar en la promoció d'experiències, institucions i altres realitats culturals i naturals de la vida en comú.
Concentrar-se en índexs de riquesa que tendeixen a convertir la solidaritat humana en un camp de batalla de la competitivitat individual, la rivalitat i les lluites internes, és, avui més que mai, inacceptable.
L'existència i la coexistència humana, combinades en la vida social, són allò que constitueix el bé comú, i del bé comú se'n deriven la resta de béns culturals i socials.
Sense cooperació no hi ha salvació.
El canvi de consciència no pot esperar que disposem d'un nou país, s'ha de fer mentre el construïm, n'ha de ser l'essència, l'arrel, els fonaments.
No perdem més el temps, i posem-nos-hi.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Els Mossos d'Esquadra imputaran a Alejandro R.V. -detingut pels cinc apunyalaments registrats a Lleida el passat dilluns-, un delicte de xenofòbia i racisme pels antecedents que acumula d'altres agressions racistes en què va estar implicat a la ciutat de Burgos.
Quatre dels cinc ferits greus per l'agressió amb el ganivet del detingut són d'origen estranger (una marroquina, un sud-americà, un pakistanès i un xinès).
La investigació continuarà en les pròximes hores i es realitzaran registres al domicili del detingut, que va confessar ser l'autor de les agressions.
És important il·legalitzar d'una vegada formacions com PxC que en el fons farien el mateix que aquest depravat mental.
S'ha d'aplicar aviat la llei anti-terrorista amb les joventuts de PxC i il·legalitzar el partit.
Hi ha un ferit que no és estranger, aquest no conta per imputarlo per xenofòbia?
Qui no sigui estranger pot ser apunyalat?
El detingut només és un boig perillós.
Odia i mata immigrants, però el més fort és que ell també és immigrant.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
BARCELONA, 1 maig (EUROPA PRESS) -
El duo d'electrònica francès Daft Punk ha convertit en una gran pista de ball el seu esperat quart àlbum 'Random Access Memories', que mira als ulls al funk i actualitza i experimenta amb el so dels 80, després de vuit anys de 'Human After All' (2005).
Els versos "We are up all night to get lucky" del single 'Get lucky', el primer tema del grup que se situa al número 1 de les llistes britàniques amb 155.000 còpies venudes, ja feien entreveure que es tractaria d'un àlbum plenament vital en el qual les lletres guanyen protagonisme i reserven el seu típic 'drum machine' a dos dels tretze temes del disc.
"Després de tres gravacions, sentíem la necessitat de fer alguna cosa que no havíem fet mai", assenyalava un dels membres del duo parisenc, Thomas Bangalter, a la revista 'Rolling Stone' en les primeres declaracions sobre la producció.
Elaborat amb gran secretisme i amb una promoció plena de misteri, 'Random Access Memories' veurà la llum el 17 de maig, després dels avenços mostrats amb dos anuncis de 15 segons del single emesos en la comèdia 'Saturday night live' i la bona acollida del 'teaser' exhibit per sorpresa a mitjans d'abril en el primer festival de música independent del món, el Coachella, al sud de Califòrnia.
Per a aquest treball, en el qual van començar a treballar el 2008 sense rumb fix, han reclutat l'italià Giorgio Moroder que participa en la tercera cançó amb el tema 'Giorgio by Moroder', que diversos DJ ja s'han atrevit a etiquetar com un dels hits de l'estiu.
La cançó, electrònica i festiva, comença amb un pròleg de Moroder sobre els seus inicis en l'àmbit musical, en el qual explica les seves inquietuds "en la recerca del so del futur".
El cantant de la banda indie rock The Strokes, Julian Casablancas, és un dels vocalistes convidats que canten a l'àlbum --en el tema 'Instant Crush'--, que també té el productor Pharrell Williams --que canta en el single i en funky 'Lose yourself to dance'-- i el membre d'Animal Collective Panda Bear --'Doin' it Right'--.
En aquest treball intenten convertir les tradicionals veus robòtiques de la banda en el més humanes possible per transmetre expressions i emocions, i és que aquesta és una de les inquietuds de la parella de robots, que expliquen que a l'àlbum aborden allò aleatori dels records.
Segons la seva opinió, la dels 70 i els 80 és l'era més suculenta: "No és que no puguem fer material futurista, sinó que volíem jugar amb el passat", assenyalaven en l'esmentada entrevista.
Elaborades amb múltiples capes sonores, multi instruments i melodies amb rastres del seu últim treball per posar banda sonora al film 'Tron' de Disney, alguns dels temes han passat per cinc estudis diferents entre Los Angeles i Nova York.
A Espanya, la setmana passada la multinacional Sony i el Festival de Música Avançada i Multimèdia Sónar es van unir per organitzar la premier del disc a Barcelona a l'auditori del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), on premsa especialitzada i bloggers influents van escoltar amb interès i sense interrupció els 73 minuts del disc.
De moment, la parella de robots no té previst iniciar una gira pel món per fomentar la seva escolta lliure, i descarten que els tours hagin de ser un complement obligat en el llançament d'un àlbum.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquest article mostra l'enorme descens salarial que està passant a tot Europa i molt en particular en els països perifèrics de l'Eurozona, incloent Espanya.
L'article mostra també l'enorme extensió de la precarietat en els mercats de treball i la falsedat dels arguments adduïts per la Troica, pel Banc d'Espanya, la banca i la gran patronal, a favor d'aquest descens salarial, que està empitjorant enormement la situació econòmica d'aquests països.
L'atac frontal al món del treball
Una de les constants cantarelles del pensament neoliberal promogut per la Troica i pels seus aliats-els governs conservadors, neoliberals i socioliberals de la Unió Europea-és que cal baixar els salaris per tal d'augmentar les exportacions i així sortir de la crisi.
Com és d'esperar, els majors mitjans de difusió reprodueixen aquest missatge milers de vegades, en la seva campanya orientada a crear una opinió popular favorable a aquestes polítiques.
La Comissió Europea, un cop més, ha publicat una sèrie de propostes, assenyalant la importància que baixin els salaris.
Una cosa semblant ha passat amb el Fons Monetari Internacional i les seves recomanacions per sortir de la crisi.
Constantment s'accentua que els salaris, i molt en particular els salaris dels països perifèrics de l'Eurozona (GIPS, Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya) han estat pujant massa, la qual cosa ha causat o contribuït a que aquests països tinguin les grans dificultats que presenten.
Per descomptat, tant el Banc Central Europeu com el Banc d'Espanya, així com la patronal bancària, han emfatitzat també que els salaris són massa alts, dificultant la recuperació econòmica.
Per complementar aquesta llista, les grans empreses de l'IBEX-35 també han afegit la seva veu a aquest cor, instruint als successius governs espanyols perquè facin alguna cosa per forçar aquest descens salarial.
I els governs Zapatero i Rajoy (aquest últim amb més intensitat que el primer) han estat seguint aquestes instruccions (que no estaven en els seus programes electorals, com tampoc estaven les retallades de despesa pública), aprovant tres reformes laborals el principal objectiu (mai explicitat ) era precisament reduir els salaris.
Han estat els salaris pujant massa?
Perquè pugui sostenir aquesta postura que els salaris han crescut massa, cal analitzar com aquests evolucionen en relació a la productivitat.
Si aquesta última creix menys lentament del que creixen els salaris, llavors l'economia d'un país pot tenir un problema.
Però si observem les dades (el que rarament es fa) es pot veure que en tots els països de la Unió Europea la productivitat, durant el període de la crisi iniciada el 2008, ha crescut més (ia Espanya molt més) que els salaris.
Els únics països en què els salaris han crescut més que la productivitat han estat Alemanya (sí, Alemanya), França i Bulgària, tal com documenta Ronald Janssen en el seu article "European Wage Depression Since 1999", Social Europe Journal, (30.05.
Com a mitjana, a la Unió Europea, la productivitat ha crescut un 4,3% durant aquest període, mentre que els salaris han pujat només un 2,4%.
En realitat, a Espanya els salaris han baixat, sent dels pocs països en què això ha passat.
La gran majoria han vist incrementar els salaris, encara que menys que la productivitat.
Però el que és interessant subratllar és que el mateix ha anat passant a la majoria de països de la Unió Europea durant el període anterior a l'inici de la crisi, és a dir, durant el període 1999-2008.
Com a mitjana, la productivitat va créixer a la UE un 13% durant aquest període, mentre que els salaris van créixer només un 8%.
A Alemanya, els salaris el 2008 eren un 2% més baixos que els existents el 1999.
En aquest país, la diferència entre el creixement de la productivitat i el creixement salarial durant el període 1999-2008 va ser de 9 punts percentuals.
A Espanya, va ser de 15 punts percentuals, a Grècia de 27 ia Polònia de 40.
Mentrestant, la Comissió Europea continua insistint que els salaris són massa alts.
A Bèlgica, Luxemburg i Itàlia s'està intentant que en els convenis col · lectius no es tingui en compte l'evolució de la inflació per ajustar els salaris.
A França i Eslovènia, la Comissió està insistint que el salari mínim és massa alt.
A Espanya, la Comissió Europea, mentre aplaudeix les mesures preses pel govern Rajoy (un dels governs més hostils als sindicats, amb les reformes laborals, fiscals i econòmiques que més han afavorit al món empresarial a costa del món del treball), continua insistint que baixin més els salaris, sent Espanya un dels països on han baixat més de la UE.
Si a aquesta baixada de salaris se li afegeix el desmantellament de l'Estat del Benestar (que consisteix en el salari social) podem veure que estem vivint un atac en tota regla en contra del món del treball.
La fal·làcia dels arguments a favor de descens salarial: la suposada necessitat d'augmentar la competitivitat
L'argument utilitzat per justificar que es baixin els salaris és que aquesta baixada és necessària per tal que augmentin les exportacions i, ja que els països no poden baixar el valor de la moneda (en tenir l'euro), cal baixar els salaris ( el que s'anomena devaluació domèstica).
Però la fal·làcia d'aquest argument es fa patent amb tota claredat quan es mira el percentatge que les exportacions suposen sobre tota l'activitat econòmica dels països.
Doncs bé, aquest percentatge és baix.
Com a mitjana, el percentatge del PIB que representen les exportacions a la UE és només d'un 17%, la qual cosa vol dir que el 83% de l'activitat econòmica no està lligat a les exportacions.
No té sentit, doncs, que insisteixi que hagin de baixar els salaris d'aquest 83% de l'activitat econòmica que no té res a veure amb les exportacions.
L'argument que s'utilitza per a justificar la baixada de salaris per tal que augmentin les exportacions és aplicable únicament i exclusivament al 17% de l'activitat econòmica, és a dir, al sector exportador, però no al 83%.
(Per cert, fins i tot en aquest 17%, la competitivitat podria augmentar reduint els exuberants beneficis de les empreses exportadores i el valor de l'euro, sens dubte, excessiu).
Conseqüència de la baixada de salaris: la crisi de la demanda, del creixement del deute públic i l'establiment de la deflació
L'enorme reducció dels salaris ha estat la causa de la crisi econòmica actual, ja que ha creat un problema de demanda molt notable, causa de l'alentiment del creixement econòmic.
Aquest descens de la demanda ha estat també la causa de l'actual deflació (és a dir, d'una inflació negativa) que presenta un enorme problema per a tota la població que està endeutada (que va haver de endeutar precisament com a resultat de la baixada de salaris).
I el mateix passa amb el deute públic.
La deflació dificulta el pagament del deute, tant públic com privat.
La deflació (que és la baixada de la inflació a nivells negatius) elimina els efectes positius que la inflació suposa per als que deuen diners, ja que el que la inflació fa és que el deute que un ciutadà, una empresa o un Estat té amb els bancs sigui cada vegada menor.
Si la inflació desapareix, vol dir que no es beneficia d'aquest efecte positiu de la inflació.
Així, si un Estat té un deute del 200% del PIB i la inflació cau un 1% per any, aquest Estat haurà de pagar un 2% més cada any.
Però una altra conseqüència d'aquesta desviació és l'estancament econòmic, resultat d'aquella manca de demanda causada pel descens salarial, creant-se un cercle viciós.
L'aparició del precari com a fenomen general
Però el problema no es limita només al descens dels salaris.
Afecta també al deteriorament dels llocs de treball.
Un fenomen nou i massiu de les economies als dos costats de l'Atlàntic Nord és el creixement d'una proporció de la població ocupada que mai té una feina fixa: sempre està treballant en situació molt temporal, passant d'un empresari a un altre, sense ni tan sols treballar per a una mateixa empresa que cobreixi, per exemple, la Seguretat Social.
Aquest sector de la força laboral als EUA representa ja el 30% de tota la població ocupada (segons el GAO, Government Accountability Office of the US).
És el tipus de contracte preferit per amplis sectors de la patronal, ja que paguen molt menys en salaris i beneficis, inclosa la Seguretat Social.
Els salaris per a aquest tipus de treball són molt més baixos que els dels treballadors amb contracte fix i les seves prestacions són molt més limitades.
Una situació semblant està passant a la UE i molt especialment en els països perifèrics de l'Eurozona (els països GIPS).
Una altra dada important i summament preocupant és que aquest tipus de contracte precari afecta als EUA (segons GAO) a la gran majoria de tipus de treball existent i no es limita als treballs de baixa qualificació.
Per exemple, un terç de tot el cos docent a les Universitats nord-americanes està en situació de precarietat, pagant-los moltíssim menys que als professors amb contracte fix.
Aquest tipus de contractes ha anat substituint els fixos, constituint ia la majoria de nous contractes des de l'any 2001, tant als EUA com a la UE.
Aquesta substitució ha estat fins i tot més accentuada durant aquests anys de crisi.
La preferència per aquests treballadors per part dels empresaris és la seva flexibilitat, ja que poden ser acomiadats molt fàcilment, pagant-los menys.
Les conseqüències de la predominança d'aquest tipus de treballadors són enormement negatives per a tota l'economia i són la causa de l'enorme deteriorament de la demanda, així com del col · lapse de la Seguretat Social, ja que les seves cotitzacions socials són molt menors que les dels treballadors fixos.
És interessant notar que els mateixos economistes neoliberals que alertaven de l'impacte negatiu que la Transició demogràfica tenia en la viabilitat de la Seguretat Social estan donant suport a les polítiques que estan destruint les fonts de finançament de la Seguretat Social.
* Article de Vicenç Navarro, Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la UPF (BCN) |
Els projectes socials que desenvolupen la Congregació de les Germanes Oblates, es centren en dos vessants que es complementen i retroalimenten:
Si ja estàs registrat/ada com a persona voluntària o com a entitat a l'aplicació, pots accedir-hi a continuació |
Primer triomf del segon equip de l'UE Sitges, ho fa jugant un bon partit demostrant la seva arribada davant un Montserrat Igualada que tindrà que millorar sobretot en defensa, l'encontre però fou del tot distret amb el gol com a protagonista en el que aquest jove conjunt sitgetà generava bones sensacions.
Fou al minut 23 quan l'equip sitgetà s'estrenava de cara a barraca amb un bonic gol de Marc Prat, arribant el segon 11 minuts després aconseguit per uns dels destacats i golejador, en Carlos Guerrero, un minut després el visitant Casas escurçava diferències quan millor estava jugant l'equip de Dani Pujol, Jorge Ayala al 40 tornava a posar diferències amb el 3 a 1, deixant però de nou tot ajustat l'igualadí Victor aprofitant un regal en defensa un minut després.
Va saber reaccionar el Sitges-Suburense de la millor manera després d'encaixar el gol de l'empat als cinc minuts de la represa, jugant una segon part en el que la seva superioritat deixava el resultat final de 5 a 3, amb gols Carlos Guerrero i Viñola.
L'equip es desplaça aquest diumenge al camp del Riudebitlles, l'hora d'inici les 12 hores.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Aquesta és la pàgina de Valevale Bar.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Oliva. |
Aquests controls es realitzaran en el marc d'una campanya coordinada per Trànsit davant la velocitat excessiva a les carreteres com un dels factors que s'ha incrementat durant el primer semestre
Barcelona.-El Servei Català de Trànsit coordinarà al llarg d'aquest cap de setmana una campanya policial de controls de velocitat.
Trànsit ha impulsat aquesta iniciativa per controlar la velocitat excessiva després que s'hagi detectat que és un dels factors que s'ha incrementat en aquest primer semestre del 2018.
Així, els Mossos d'Esquadra duran a terme dissabte i diumenge controls intensius que se centraran sobretot controlar els límits de velocitat dels conductors.
Trànsit remarca que la velocitat excessiva o inadequada, a més de ser una causa directa de sinistres viaris, és un factor concurrent que agreuja les conseqüències de lesivitat de les víctimes.
Per aquest motiu, reitera que campanyes preventives i intensives com aquestes són importants per continuar conscienciant els conductors, a banda dels controls continus i permanents que es fan al llarg de tot l'any i de la xarxa de radars fixes arreu del territori.Durant el primer semestre del 2018, Trànsit recorda que les infraccions per velocitat han estat presents com a factor concurrent en el 17,2% dels accidents amb víctimes en zona interurbana.
Segons detalla, en relació al total de víctimes mortals en vies interurbanes en el primer semestre del 2018, el 13% han estat associats a una infracció de velocitat i en comparació amb el primer semestre del 2017, la presència de les infraccions de velocitat com a factor concurrent associat a víctimes mortals ha augmentat gairebé un 1%.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Algunes de les preguntes que ha formulat aquest dilluns l'advocat Andreu Van den Eynde al capit de la Gurdia Civil responsable de la comitiva judicial que va escorcollar la Conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017 ha provocat rialles entre els presents a la sala del Tribunal Suprem en qu s'est jutjant el procés independentista a Catalunya.
"Sap vosté si aquella massa menjava unes tapes all enmig del bulevard?" o "Eren guardaespatlles o eren persones?", han estat dos de les preguntes que Van den Eynde ha interrogat el gurdia civil, que ha comparegut en qualitat de testimoni, i per aix ha estat interromput pel president del tribunal, Manuel Marchena, per sollicitar al lletrat que faci preguntes amb "rellevncia jurídica" o per fer la matisació que "els guardaespatlles són persones".
En el moment que Van den Eynde, lletrat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha formulat aquestes preguntes s'ha pogut apreciar com els set magistrats que componen el tribunal, els fiscals Javier Zaragoza i Jaime Moreno, alguns dels advocats defensors i fins i tot diversos acusats han rigut per com han estat formulades les qüestions.
Fins i tot l'advocat també ha rigut i ha hagut de reconixer que diferenciar entre guardaespatlles i persones no ha estat un plantejament del tot encertat i ha tornat a formular la seva pregunta: "Per qu els hi posa la característica de guardaespatlles a aquells quatre ciutadans?", ha inquirit al testimoni.
Per no només les qüestions de Van den Eynde han provocat la intervenció de Marchena.
En tot el torn de preguntes de les defenses, que ha durat gairebé dues hores, han estat moltes les ocasions en qu el president del tribunal ha sollicitat als advocats que formulin qüestions d'"entitat jurídica" per a aquest procediment o que siguin rellevants per a l'esclariment dels fets.
També, el magistrat ha hagut de cridar l'atenció al mateix capit de la Gurdia Civil, qui després d'una prolixa exposició en resposta a la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular que exerceix Vox, ha comenat a elevar el nombre de respostes amb "no ho sé" o "no ho recordo", sobretot en relació a la concreció d'hores i fets que li demanaven les defenses.
Per aix, i com ja ha fet amb testimonis anteriors, Marchena li ha demanat que "intenti contestar amb la mateixa seguretat amb la qual ha contestat les acusacions", per la qual cosa li ha suggerit que passi d'aquestes respostes a millor dir "no ho vaig poder veure".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
En el marc del I Fòrum de les Famílies i l'Educació de Catalunya celebrat el passat 24 de maig, les famílies han posat de manifest que la seva presència i tasca a les escoles catalanes és un fet, i que sense la seva implicació el sistema educatiu actual no seria el mateix.
La trobada incorporava tallers amb bones pràctiques d'AMPA a Catalunya i una sessió plenària on "Famílies amb veu" presentava el Llibre Blanc de la participació de les famílies a l'escola, fruit de dos anys de recerca i d'un procés participatiu amb dos centenars de famílies.
Els materials elaborats fins ara, les bones pràctiques recollides, els documents dels grups de treballs de famílies i tots els informes publicats, formen part del bagatge socialitzat amb les famílies i que volem difondre extensivament a partir d'ara.
Els reptes a mig termini són acompanyar les Federacions en l'enfortiment dels vincles i l'estratègia de treball compartida, divulgar les troballes del projecte "Famílies amb veu" per empoderar les AMPA i ampliar els espais de governança de les famílies en el sistema educatiu.
Per aquest motiu, en els propers mesos estan previstes diverses accions al territori de difusió del Llibre Blanc, així com trobades de treball amb les Federacions.
Les inquietuds i voluntats de les famílies presentades sota la forma de decàleg al Llibre Blanc amplia el compromís de les famílies en educació adquirit fins ara.
És el moment de que les famílies diguin la seva respecte als horaris escolars i el currículum, sobre quina escola volen, que se les tingui en compte en els òrgans de govern, que es valori la seva contribució a l'èxit escolar i que reconeguin la seva acció cívica i ciutadana.
El nou període que s'obre ha de servir a tots els agents implicats: famílies, federacions d'AMPA, centres educatius, professorat, administracions... per reflexionar sobre quins són les noves fites a aconseguir pel sector i la forma d'avançar tots plegats per la millora de l'educació del país.
Institut del Teatre de Barcelona
Palau Macaya de l'Obra Social "la Caixa"
Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya |
Barcelona aprovarà provisionalment aquest dimecres la modificació del Pla General Metropolità que obligarà els promotors immobiliaris a reservar el 30% del volum edificable dels immobles de nova construcció o de grans rehabilitacions a habitatge protegit.
La mesura, que serà aprovada de manera provisional a la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, va ser validada inicialment al juny i continua endavant després que hagi aconseguit els vots a favor de BComú, ERC, el PSC i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha qualificat la mesura "d'històrica" i ha remarcat que "s'ha perdut la por" a "posar les persones per davant dels interessos especulatius d'uns pocs".
La mesura es trasllada així al plenari del 28 de setembre, però l'aprovació definitiva no serà fins que la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona determini la seva "legalitat", segons han apuntat representants de les entitats socials pel dret a l'habitatge.
L'Ajuntament calcula que gràcies a aquesta mesura la ciutat guanyarà 334 pisos protegits nous l'any i estima que més de la meitat s'ubicaran als barris més cèntrics.
Paral·lelament, en la comissió s'ha tirat endavant una altra mesura –també aprovada inicialment al juny-, que planteja que l'Ajuntament tingui el dret a compra preferent de determinats immobles o solars que estiguin a la venda.
Colau: "Reservar un 30% dels nous immobles a habitatge protegit representa un canvi de paradigma"
Colau ha destacat que reservar un 30% dels nous immobles a habitatge protegit representa un "canvi de paradigma" i de les "regles del joc" perquè fa que els agents privats es "corresponsabilitzin" en matèria d'habitatge.
Tanmateix, però, ha dit que aquesta mesura "no és un punt d'arribada, sinó un punt de partida" i ha reconegut que l'Ajuntament i la resta d'administracions públiques han de "seguir treballant" en altres mesures per "resoldre el problema de l'habitatge".
L'alcaldessa ha celebrat que s'hagi "perdut la por" als 'lobbies' financers i immobiliaris i ha agraït tant a les entitats socials pel dret a l'habitatge com als grups municipals que han votat a favor de la mesura.
"Les administracions hem de canviar les normes per garantir el dret a l'habitatge", ha sentenciat Colau. |
La captació de capital per part dels nous projectes empresarials de gran potencial de creixement, les denominades start-ups (empreses emergents), s'accelera, fet que constitueix una excel·lent notícia perquè el finançament és un factor crític per a aquest tipus de negocis.
Millors idees o idees més madures i creïbles o, simplement, més diners a la recerca d'oportunitats, sigui la raó que sigui el cert és que el 2015 va ser per a Catalunya un bon any en operacions de finançament.
La Fundació Mobile World Capital n'ha fet un seguiment i ha arribat a sumar fins a 535 milions d'euros i 149 operacions a tot l'Estat; destaquen sobretot les rondes de més de 10 milions, que van ser en total tretze per quatre el 2014 i tres el 2013.
Catalunya es consolida com un dels principals pols d'emprenedoria del sud d'Europa; li corresponen 324 milions, un 60% de tot l'Estat.
L'estudi parla de creixement explosiu per referir-se a les operacions tancades el 2015 a la capital de Catalunya, que gairebé s'ha doblat d'un any per l'altre.
Entre els 264 milions gestionats destaca l'operació de Letgo, una aplicació de mòbil per comprar i vendre a escala local, que va aconseguir aixecar 92 milions d'euros que va aportar Naspers.
Wallapop (mercat d'articles de segona mà), amb 40 milions d'euros aconseguits, i UserZoom (programari d'usabilitat), amb 30 milions, són també operacions estrelles del 2015.
La suma de totes proporciona una panoràmica interessant dels sectors que resulten més atractius als inversors: per aquest ordre, el comerç electrònic i els anuncis classificats, seguit dels negocis que desenvolupen tecnologia i de les firmes de fintech (les noves finances).
La firma d'anàlisi Venture Watch, que també fa un informe anual de les inversions a l'Estat espanyol, subratlla el fet que el capital estranger està arribant amb molt dinamisme.
L'entrada de recursos procedents no ja d'Europa, sinó dels Estats Units o de l'Àsia i de fons sobirans de l'Orient Mitjà, constitueix el canvi estructural més important de l'any passat.
Això explicaria el volum superior de les operacions.
La conseqüència lògica d'aquest
fenomen és que els projectes reben una pressió afegida
per accelerar la internacionalització, que en la seva absència segurament no seria tan forta.
Conjuntament amb aquest perfil d'inversor també destaca el creixement i la consolidació de la figura de l'àngel inversor.
Catalunya té cada vegada més persones disposades a arriscar els seus estalvis en projectes innovadors i tecnològics.
Però també les fonts de finançament tradicionals i les institucions públiques estan incrementant la seva aposta per l'emprenedoria.
A tall d'exemple, l'Institut Català de Finances (ICF) va invertir l'any passat 7,7 milions en 49 empreses emergents innovadores.
El braç financer de la Generalitat intervé en préstecs participatius al costat d'àngels inversors i altres fórmules més o menys alternatives.
Els experts són prudents respecte de l'evolució que tindrà la inversió aquest 2016, s'espera que es puguin repetir els resultats del 2015, però no una evolució similar.
X És la més popular, però convé que es planifiqui la despesa, ja que generalment cada donació exigeix alguna cosa a canvi.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Revista digital d'opinió i pensament.
El 7 de febrer del 2012, dins el cicle «Testimonis» organitzat per Carrutxa i l'Arxiu Municipal de Reus es va dur a terme la conferència de M. Àngels Ollé Romeu: «Molts petits granets de sorra podien fer grans platges: Llibres infantils i renovació pedagògica».
Ara, gràcies a les dues entitats, reproduïm aquí aquella xerrada, presentada per la llibretera Maria Pallach.
És clar que no podem reproduir la tonalitat de les seves paraules, aquella veu dolça i melodiosa que captivava en escoltar-la, però sí el contingut del seu discurs; un discurs, de fet, amb voluntat de transcendència, d'ensenyar a les noves generacions allò que s'havia fet amb l'objectiu de continuar construint.
Llegim, doncs, atentament aquelles sàvies paraules, reflexionem-hi i agafem el relleu que ella ens passa amb la consciència ben tranquil·la, de saber que ha deixat el camp llaurat, ben llaurat; de les noves generacions, serà responsabilitat que doni més o menys fruit, un fruit més o menys sucós.
Com diu ella, al final de la xerrada: «A la feina!»
Em fa molt de goig fer la presentació de l'Àngels Ollé i Romeu.
Sadurní d'Anoia, pedagoga, directora d'escola, professora universitària,
col·laboradora de les revistes Infància,
Faristol, Perspectiva Escolar, Comunicació
Té molts llibres publicats, més d'un centenar, quasi tots dedicats a la
arribar a Reus i junt amb altres mestres que també tenien voluntat d'escola
activa, catalana i pública van crear l'escola Mowgli.
atorgat el premi crítica Serra d'Or de contes pel llibre: Un conte sense cap ni peus.
Romeu per a mi i per a molts dels aquí presents: la senyoreta Àngels.
d'ella com a mare de tres filles educades a la seva escola.
Quan nosaltres [l'Isidre i jo] vam arribar a Reus, a finals del 64, encara no ens havíem de preocupar per l'escola, però a mitjans del 65 ja ens vam començar a bellugar, per saber a quines mans havíem de posar els nostres fills.
Reus, érem tots dos de poble: l'un de la Selva del Camp i l'altra de Tarragona,
i no sabíem com estava la qüestió escolar aquí.
Correig qui ens va posar en contacte amb la Mowgli.
nova, amb gent amb moltes ganes de treballar, gent jove que semblava que volien
fer una escola com l'enyorada del temps de la república i en català, és clar, això
estrenar com a pares de l'escola el curs 65-66 i el març del curs següent vam
marxar de la ciutat per motius que no fan al cas, però ens vam tornar a
incorporar el curs 71-72 i fins al 93, ja que el 79 ens va néixer una altra filla.
la Mowgli, de les més veteranes, coses que tinc com un honor.
filles grans van viure uns anys extraordinaris d'escola, totes dues en tenen
Sé molt bé que hi havia mesos que els profes no
I també sé que nosaltres a vegades havíem d'anar
a dir a la Carme, la secretària, que aquell mes no podíem pagar, que ja ho
faríem després de Sant Jordi, perquè això acostumava a passar cap allà al març.
I que quedi clar que no em fa cap vergonya explicar-ho, és més crec que això
l'escola es va crear, com he dit, amb voluntat d'escola activa, catalana i
pública, es van trobar que no tenien eines.
I per això la senyoreta Àngels va
idear la col·lecció «A poc a poc» sembla que a partir del mètode Montessori, aquests
llibrets són una meravella, que no ha pogut estar superada, tot i que està molt
Els «A poc a poc», il·lustrats pel reusenc Pere Prats Sobrepere, han
tinc paraules per dir el que van representar per a tants i tants infants que es
van trobar llegint sense saber com n'havien après.
resistir a la sonoritat de la erra després de llegir: El rei, la reina i el ratolí?
Àngels va renunciar a escriure contes per dedicar-se a l'aprenentatge dels més
petits, i que consti que escrivia uns contes preciosos: Una cullereta a l'escola; El
el tren que va salvar una vaca; El gat i el lloro, alguns d'aquests
il·lustrats per l'aleshores desconeguda Pilarín Bayés.
I aprofito per dir que El gat i el lloro és el conte predilecte
petita m'ha dit que si petia per llegir massa de pressa pensés en la col·lecció
li deu molt a l'Àngels Ollé i a tota la colla de la Mowgli.
Mal al peu Pep; si sí, mal al meu peu.
De nit i de dia el meu nen té tos.
Cada matí em diu adeu des del balcó i mou la cua a poc a poc: és el meu amic.
gràcies a tots, amics i coneguts, per ser aquí.
demanar això, que expliqués una mica, si volia, com havia anat tota l'aventura
de l'escola Mowgli, de seguida vaig dir que sí.
Però quan em vaig trobar sola que havia d'organitzar els
meus records, vaig pensar que la feina era difícil, per dues raons: una perquè
la meitat de la gent que sou aquí d'aquella època recordeu segurament moltes
més coses que jo, molts més detalls.
De l'altra perquè el que jo vull que quedi
aquí és el millor, allò que per a mi em va semblar que havia sigut –o que ara
ho veig– com unes petites batalles guanyades.
succeir els fets, una mica a l'estil d'un relat, perquè m'és més fàcil, ja que
jo amb aquest estil m'hi sento més bé.
començar, però, us vull demanar permís perquè els que heu tingut la sort de
tenir aquesta, jo diria, deliciosa invitació amb aquest dibuix del Pere Prats
del llibre de l'«A poc a poc», a darrere heu llegit una frase d'un text que jo
Precisament em van demanar, quan jo vaig dir que sí, que fes
unes paraules per encapçalar la presentació, i d'aquestes paraules en van
agafar un tros –que ja vam quedar així, que si era massa llarg l'escapcessin–,
però pertany a un text una mica més llarg que a mi m'agradaria llegir.
dedico especialment als més joves.
Explico als més joves que sou aquí, quan jo
era jove, què pensàvem, la gent:
Els anys 60 van ser uns anys de fe, la joventut creia que molts petits granets de sorra podien fer grans platges, i que l'esforç de tots podia canviar i millorar el país.
El clan de l'enseyament, tot i la seva modesta situació social, també va jugar fort en la recerca i amplicació i aplicació de metodologies pedagògiques que renovessin l'escola per millorar els futurs ciutadans.
La història de la feina de molts mestres d'aquells anys és la lluita contra una pràctica escolar, molt generalitzada, que es basava en la informació memoritzada, la disciplina militar, la catequesi obligatòria, la separació de nens per la seva classe social i tot sota el monolingüisme espanyol, aquesta era la nostra fe.
algú dirà si aquesta fe que ens va donar força per començar a fer aquestes
aventures tan estranyes –perquè, és clar, no era sol l'escola Mowgli, eren
moltes escoles i molts mestres que lluitàvem pel mateix– ha servit per alguna
Vosaltres en donareu fe als més joves.
Maria ja ho ha explicat i els que sou aquí ja ho sabeu–, jo no vaig néixer
aquí, vaig néixer a Sant Sadurní d'Anoia; vaig venir aquí l'any 63.
venir a Reus no va ser pas una raó ni rumiada ni molt sospesada, era el que
Les noies quan es casaven anaven allà on el seu home trobava feina.
estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona, allà vaig conèixer el Ramon Marcer,
el meu home, i ell per mitjà d'un oncle meu que era advocat i que havia sigut
del mateix curs que l'advocat Aragonès li va oferir –es veien molt cada setmana–
I ell va venir a Reus a fer de passant.
Aquesta és la raó per la qual vaig venir aquí.
això, pensava com era el Reus de l'any 63.
D'entrada, a mi la ciutat –és clar,
era una noia jove, il·lusionada, enamorada...–, en aquella època –no sé si amb
la Maria hi estaríem d'acord, totes dues forasteres–, em va semblar una ciutat
seguint uns codis que jo, si no sabies els codis, no entenies.
eren amics d'aquells i no ho eren d'aquells altres?
que eren unes etiquetes que la mateixa comunitat havia anat creant i havia
creat uns grups de gent segons les idees polítiques, la situació econòmica, la
escoles, en aquella època jo vaig descobrir tres tipus d'escoles: escuelas nacionales, que evidentment
estaven amb una situació de molta precaritetat, semblava que acabessin de
sortir de la postguerra, amb mestres forasters, amb uns edificis molt poc, diguéssim,
mimats o respectats; els col·legis, i les acadèmies.
religiosos o no religiosos, laics, però si eren col·legis és que tenien un
I les acadèmies eren en pisos, pisos en què es feien classes.
el que hi havia quan jo vaig venir a Reus.
L'institut tenia un gran paper, un
de Catalunya– es va beneficiar de grans personalitats que van venir a Reus per
qüestions polítiques, que van ser depurats.
l'advocat Aragonès, em va dir: «Home, si vols fer unes classes –llavors no es
treballava es feien classes–, pots anar a les monges de la Teula (que ell em
penso que hi portava les filles), a la Presentació, a les franceses o a
Vaig anar a l'institut, em va rebre el pare Domènec: «Molt bé,
molt bé», i no em va avisar mai més.
Vaig anar a les monges i sí, em van oferir
una classe de llengua a segon de batxillerat.
Curiosament jo a a Barcelona els
anys que havia treballat, també havia fet classe de llengua a nenes –llavors
les classes eren de nens o de nenes, a una escola–, a l'escola Talitha, que en
aquells moments ja era una escola una mica diferent.
Els primers dies vaig demanar parlar amb la cap d'estudis, recordo que era una
Li vaig explicar que aquell llibre, allò...
clar, era molt jove i era molt atrevida.
A més, com que havia après coses a l'escola
A la carrera no, però a l'escola Talitha havia après moltes coses.
m'hi vaig enfrontar una mica; enfrontar no, perquè la monja era molt agradable.
Li vaig dir: «Home, aquestes lliçons, això...»
La veritat és que li vaig comentar
que les coses s'havien de fer d'una altra manera.
fan els nenes que expliquen a casa què passa a l'escola, què fan; tens una
Així em vaig posar en contacte, amb la
mare d'una alumna, la Maria Esteve, que era la mare de l'alumna: la Coia Blanchar
Casualment, quan ens vam conèixer ella també descendia de Sant Sadurní
per part del seu pare, el senyor Esteve, i coneixia la meva família.
coses que en països petits com el nostre passen.
La nena li havia dit que: «Aquella
Vaig explicar com ho feia, d'on venia, què feia.
em va presentar altres matrimonis que en aquells moments....
estava tancat, externament, és cert; aquesta era la primera impressió, però
aviat vaig descobrir que per sota d'aquella crosta o aquella muralla, la gent bategava.
Bategava en llocs puntuals, si ho voleu vosaltres, i molt de sota mà.
perquè la junta directiva que hi havia –que era molt, ara en diríem,
franquista, per simplificar– pogués baixar.
Hi havia una botiga que es deia Las
Américas que hi havia un senyor que t'escoltava i que parlaves de no sé què.
vegades a cal Correig comprant fil i agulles també podies comentar coses que...
O sigui que hi havia unes preocupacions.
L'Església feia la seva feina en coses
preocupació per un grup de pares per l'ensenyament.
Reus, era un bategar que responia a tot aquest moviment que hi va haver els
anys 60 jo en diria de ressorgiment, de tornar a començar: la Nova Cançó, el
Van sortir moltes activitats culturals, molt interessants,
Aquests pares concretament eren dues
famílies: la família Vilella Figueras i el matrimoni Sabater Vilella, que
estaven preocupats per l'educació dels seus fills.
havia començat l'escola PAX, que també volia seguir una línia d'escola activa.
amb aquesta gent em vaig trobar, la gent anava molt embalada, tot i que estàvem
sota una dictadura, tot i que la gent no en tenia ni cinc, eren unes altres
èpoques econòmiques que les que hem passat aquests últims anys, però la gent
Informar que començaríem una escola.
d'ambientar una mica la gent de Reus, informar que començaria una escola, es va
fer un cicle de conferències al Centre de Lectura.
la pedagogia en aquells moments hi havia uns altres camins per ensenyar els
nens que no era el típic, el que es feia, el tradicional, de memorització, de
següent, l'any 65, jo ja tenia dues filles, una d'un any i una de dos mesos, la
Montserrat i l'Àngels, i amb elles dues i un senalló vam formar l'escola
En aquell primer any va col·laborar amb mi algú que està aquí: la Cori
No hi havia diners, això ja ho he dit, la família
Vilella Figueras ens va deixar un mas que tenien al camí de l'Aleixar.
deixar un parell d'habitacions a baix i una a dalt.
any, que nosaltres al 65 fèiem aquesta aventura; paral·lelament a Barcelona la
Marta Mata –a la Marta Mata, l'havia conegut a l'escola Talitha, aquesta
primera escola on havia treballat–, com que es veia la necessitat que si hi
havia escoles que volien ensenyar amb mètodes actius els mestres no en sabien
perquè a la carrera de Magisteri no s'ensenyava, va idear fer un curs de tarda.
Consistia a passar teoria, per dir-ho així, a la tarda i al matí anar a escoles
de Barcelona, escoles actives, per veure realment a la pràctica allò que
ideològicament s'explicava al matí o al revés.
I en aquell curs paral·lelament,
mentre nosaltres treballàvem aquí, la Pilarín Plana i la Montserrat Correig van
Hi havia altres noies de Reus que van fer aquell curs de
tarda, però amb la Pilarín Planas i la Montserrat Correig vam tenir el
compromís que l'any següent s'incorporarien a l'escola.
els caps de setmana ens passàvem apunts.
preguntàvem: «Això com ho fan allà?»
Era un intercanvi d'informació.
curs, d'aquests dos primers anys, ja es van incorporar la Montserrat Correig i
la Pilarín Planas; i amb les que ja hi érem vam ampliar una mica l'escola.
coses que passen, hi va haver una sèrie de desavinences, entre uns pares i els
Sortosament aquell segon any havia vingut a
l'escola a treballar com a auxiliar o com a ajudant o voluntària una mestra
molt jove de Reus: l'Eulàlia Colom Soto.
Ella quan va veure aquesta tessitura
va dir que els seus avis tenien un forn al carrer del Roser, on hi havia un xalet
que estava tancat, i podríem anar al xalet.
Pilarín, la Montsant Colet, l'Eulàlia i jo mateixa, vam anar al carrer del
Enero, que era el dia que havien entrat els nacionals.
en aquells moments era l'últim lloc de Reus, allà s'acabava Reus.
mas del Magraner al costat i darrere el forn dels Soto.
Vam tenir tot tipus de problemes, ja us ho podeu imaginar.
any que a Reus no hi havia aigua, teníem uns pins preciosos que tenien processionària,
Mentre anàvem superant aquestes dificultats, diguéssim, domèstiques, havíem de
superar dificultats legals: els papers, els permisos, els inspectors...
altre, que era com organitzar el nostre coneixement.
clar, fixeu-vos-hi, anàvem incorporant gent jove, però ni els pares, ni els
mestres –alguns mestres per experiència pròpia, però la majoria de mestres que
s'hi incorporaven no– no tenien referents.
havien viscut com a alumnes, no hi havia cap exemple, d'una manera d'ensenyar
que tingués alguna relació amb l'ensenyament actiu.
reclamar molt treball, moltes reunions, moltes preparacions de classes, formar
algun equip, discutir cada problema entre tots, per anar creant ideològicament
i metodològicament un corpus teòric i pràctic que tingués relació amb el que
nosaltres preteníem: fer ensenyament actiu.
era realment l'ensenyament actiu?
que, com que havíem començat amb un parvulari, que hi havia un sorral i els
nens pintaven; érem aquella escola que els nens fan servir uns llapis que no
coneixem que es diuen DACS, que els nens sempre porten les botes plenes de
Això era els petits detalls superficials del tema.
ensenyament actiu va comportar a aquestes escoles –a la nostra i a totes les
que s'atrevien a fer aquest tipus d'ensenyament– uns plantejaments que a
l'escola tradicional que hi havia (les acadèmies o col·legis i les escuelas nacionales, que és el que hi
havia Reus) no tenia res a veure.
D'entrada, els principis de l'escola activa deien que l'escola ha
El que hi ha a fora hi ha d'haver a dins.
ha nens i nenes, doncs hem de tenir nens i nenes.
somriureu els més joves; l'any 65 estava prohibit que els nens i les nenes
anessin a la mateixa escola i a la mateixa classe.
no s'havien fet escoles noves a Reus, faltaven places escolars i la inspecció
L'escola hem dit que ha de representar la societat.
ha nens que són d'una classe social, tenen unes entrades econòmiques, els
Doncs aquí hi ha d'entrar tothom.
simplicitat, senzillesa o modèstia, potser és millor; al començament vam intentar
Fèiem els números: «Què tenim?: Paguem
això de lloguer, de llum, els sous dels mestres, arreglar el jardí, etc. Quants
15 nens o 10 nens, les altres escoles en tenien 40; econòmicament havien de ser
Nosaltres dèiem als pares: «Això val això, vostè mateix.
Vam agafar una línia intermèdia, que era –tots
els mestres ens vam posar d'acord– el compromís que ningú marxés de l'escola
per no poder pagar o que ningú no vingués perquè no podia pagar tant.
fèiem un entesa cordial amb la família: «Ara ho pagaràs o pagaràs això.»
vegades, és cert, se'ns endarrerien amb el pagament; els mestres, a vegades,
cobraven un tant; en fi, fèiem les mil i una, però no volíem fer una escola
D'entrada també teníem clar que volíem fer una escola sense afany de
Que ens poguéssim treure el sou i les despeses i prou.
que vam veure de seguida que havíem d'abordar era la religió.
del moment era costum que cada escola –fos acadèmia, col·legi o escuela nacional – preparés a través dels mateixos mestres els
nens per la comunió, feien la catequesi.
En vam parlar amb el Jaume Fernández i
vam parlar amb els pares; i vam veure que ni pels mestres ni pels nens, si
volíem ser escola oberta, ¿no podia venir allà a fer de mestre un mestre que
així vam aconseguir que la religió, que era catequesi, es fes els dissabtes al
matí –llavors es treballava dissabtes al matí–, fos voluntari i s'impartís per
Totes les mestres no volien fer religió i llavors
Uns anys després amb el Pep Bofarull –no sé si
abans de la guerra, responsabilitat de cada parròquia i no dels mestres.
havíem de fer una escola arrelada.
nens de famílies castellanoparlants.
d'allà del carrer de la Muralla, unes cases noves que havia fet el Varmall [?],
però a més a més teníem molts nens fills d'oficials de l'aviació; a aquests
nens no se'ls deia res, feien castellà.
Però als nens catalanoparlants, parlàvem
amb els pares i els explicàvem el bo, necessari i just que era fer les classes
vagi a l'institut sabrà prou castellà?, Vol dir que no se li notarà l'accent?»
fixeu-vos en dues llengües, o sigui dos materials, perquè a més a més no fèiem
Ho havíem triat, per un tema de formació, pels petits, pel
Fèiem Montessori, la Pilarín Planas havia treballat aquell any de
l'escola de mestres a Ton i Guida, que era l'escola de la Maria Antònia Canals,
que va ser una de les que va recuperar aquest mètode per les seves ties –que
abans de la guerra ja treballaven a les escoles municipals de l'Ajuntament de
Jo la veritat és que mai havia vist aquest mètode.
Pels més grans fèiem Freinet, el mètode natural.
almenys nosaltres pensàvem que anava molt bé, perquè donava possibilitats al
treball individual del nen, que el nen pogués progressar cadascú segons el seu
treball, amb un pla de treball previ que feia setmanalment.
donava unes pistes o unes normes per organitzar tot el tema de la disciplina o
la convivència amb assemblees en reunions de classe on s'apuntava amb votacions,
on hi havia tot un aprenentatge democràtic i de la manera d'organitzar-se en
Però cap llibre, tot ho fèiem nosaltres.
Havíem de treballar molt per fer
aquest corpus ideològic, que deia abans, i a més a més havíem de fer molt de material
per donar sortida a la feina que crèiem que els nens havien de fer: escoles
d'estiu, cursos d'hivern, reunions per prerparar el curs 8 dies fora de Reus
tancats tots allà preparant el curs, reunions a coordinació escolar –que era un
servei que Rosa Sensat va fer perquè les escoles com nosaltres, totes aquestes
que començàvem i que teníem molts problemes–, poguéssim anar aclarint...
més, se'ns va presentar un altre problema.
En aquella època moltes famílies que
tenien nens amb unes certes dificultats i portaven els nens al psicòleg, els
psicòlegs els aconsellaven que a aquests nens els aniria bé anar a classe amb
Les classes amb pocs nens, quines eren?
coses en les quals no hi anava massivament la gent.
nens amb dificultats més o menys lleus, depenia; i vam haver de fer front a
ara és molt fàcil, amb totes les limitacions que vulgueu de les EAPs, però hi
Una mestra agafava aquests nens quan estaven a la
classe fent una matèria que demanava més concentració i, a part, se li
explicava, se l'ajudava, el psicòleg escolar, proves, tests...
tot aquest camp per poder aclarir una situació que en moltes escoles, potser
tradicionals, encara no s'havien plantejat.
aquest treball per una part, un treball de formació dels mestres, hi havia
l'altre: Com ho expliquem als pares?
exalumnes d'escoles tradicionals, i es feia així.
a mi em diguessin de tu els nens.
És clar, això no és disciplina, això no és
ordre; perquè hi havia uns esquemes, no per mala voluntat, tenien uns esquemes
interioritzats d'aquesta pedagogia més estàtica, diguem-ne.
tot aquest tipus d'escoles, molta feina amb els pares: reunions de pares, assemblees
voldria donar les gràcies als pares, que hi ha expares de l'escola Mowgli i
tots els que no hi són però que ens van ajudar, i això també ho vull passar a
la gent més jove, perquè realment no haguéssim fet res aquests mestres sense
Als pares els necessitàvem perquè ens donessin conhort en el dia a
dia per la lluita, però a més a més totes aquestes escoles van tenir greus
problemes econòmics, pels edificis, els edificis van presentar un problema en
el moment que se'ns va fer petit el xalet del forn dels Soto del carrer del
Roser, allà no hi cabien els nens.
Un amic, el Joan Vernis, ens va oferir una
part d'un mas que hi havia a la boca de la Mina, l'antic Mas Gasull, on hi
havia un mas antic i, a més a més, molt d'espai per poder-hi fer l'escola.
clar, pagar el terreny (tot i que ens va fer unes condicions a terminis) i fer
les obres sense l'aval dels pares, no ho haguéssim pogut fer.
que les coses van anar conjuntes, no es pot explicar tot aquest atreviment de
fer obres quan ni tens ni un gran sou, ni tens diners per fer-les.
altra part de tota aquesta aventura de l'escola Mowgli que també m'agradaria
I és que el fet de fer, això que us deia, que havíem de fer material
per tot perquè no hi havia coses escrites en català i, a més a més, el que hi
I nosaltres volíem fitxes i que els nens
progressessin cadascú al seu ritme i el dilluns s'apuntaven: «Faré tantes
fitxes de no sé què» i el divendres passaven comptes amb els companys de classe
i amb la mestra sobre com havien anat les coses.
nens de parvulari que començaven a aprendre les lletres amb el mètode
Montessori; els que sou aquí ho sabeu, és un mètode molt lent, els nens toquen
les lletres, les ressegueixen, en diuen el so, n'aprenen quatre, després n'aprenen
quatre més, és molt progressiu, molt lent, i a mi em va semblar, llavors ho
feia la Pilarín –ho recordo–, que, és clar, a aquests nens els faltava, al meu
parer, estímul perquè què és llegir?
Llegir és agafar una història i fer-te-la
Perquè, és clar, tot el material era en cartonets,
paraules retallades; tot era paperets, cartonets que fèiem.
agafant les lletres Montessori que estaven distribuïdes per blocs i el
vocabulari bàsic que ja havia fet la Marta Mata, fent un buidat sortien una
Llavors l'aventura va ser: d'aquesta colla de paraules en
pot sortir una història, i així va néixer l'«A poc a poc».
que a la classe de la Pilarín provàvem amb els nens que comencessin a llegir,
però no hi havia imatges, jo no sé dibuixar; llavors l'Eulàlia Colom va dir: «Jo
tinc un amic que dibuixa», i aquí va començar el Pere Prats Sobrepere.
noi jove que feia Disseny, i jo li vaig dir: «Mira, jo tinc això, però no et
portar El nen té tos; realment si algú
ho agafa alguna vegada, veurà que els dibuixos no han passat de moda.
dibuix i jo me'n vaig anar a parlar amb l'Andreu Dòria, aquell pare de l'escola
Talitha que, parlant amb la Marta Mata i veient que no hi havia llibres per a
nens en català, ell era home d'una editorial científica, i llavors aquell
senyor: «Podríem fer una editorial...»
Jo ja havia fet, quan era al Talitha, uns quants
textos d'una col·lecció que es diu «La Galera d'or», que aquí n'hi ha dos
exemplars: Tula, la tortuga, i Brillant i El meu pardal que després han editat en una altra col·lecció.
fet uns llibres a l'època que estava al Talitha perquè la Marta sabia que jo
volia escriure o m'agradava escriure i llavors jo ja tenia unes certes relacions.
Vaig anar a Barcelona, ho ensenyo als Dòria i a la Marta, i si potser era l'any
68-69, al 70 començaven a sortir els primers llibres d'una col·lecció que en
Aquesta col·lecció, que són uns llibrets per començar a llegir amb
molta imatge, etc., que va començar als anys setanta, avui encara es ve.
dir, perquè és una medalla que de tant en tant, quan convé, me la poso.
col·lecció, en fer tot aquest treball d'anar buscant grups de lletres, més les
que ja coneixíem i anar buscant històries i cada vegada anar ampliant el nombre
de lletres, ens va fer descobrir, que ja se sabia, però no s'havia treballat
gens, tota la problemàtica entre relació so i grafia.
del món del magisteri sabeu tota la feinada de fonètica.
fonètica que es va fer en aquest país va venir arran de trobar-se a partir el
sistema Montessori que realment no cada lletra té un sol so sinó que en pot
sorgir que amb la Marta a Rosa Sensat vam començar una col·lecció de fitxes de
mecànica d'escriptura, que es deia el programa Lletra per Lletra.
material del Lletra per Lletra es va treballar molt a les escoles, a les
l'escola, teníem la sensació, l'equip de mestres, ja estem als anys 70, del 65
ja estem al 69, que tot corria molt de pressa.
En aquells anys, amb el boca-orella
es deien les coses, hi havia molta inquietud de mestres joves que sortien de
Magisteri a Tarragona: Com ho sabrem això?, Com ho farem?»
de l'escola Mowgli a muntar la primera escola d'estiu al Camp de Tarragona, que
va ser a Reus, primer al Centre de Lectura i després ens van deixar el local a
aquella època vam assessorar una escola –ara això potser també és una mica
I França que era la responsable de la central de Vandellòs, com a reclam per a
les famílies dels treballadors del nivell pretenia assegurar que tinguessin una
I durant tres anys anàvem un dia a
la setmana a assessorar l'escola de Vandellòs.
Nosaltres, abans, l'any 72 aconseguim
tots els nens de primària, es faci una escola amb parvulari, que tots puguem
estar junts i els nens descobreixen un mas.
Els que teniu masos o nens que han viscut en masos és un paradís, un mas és
Al cap del temps vam fer un altre edifici, perquè realment
el reconeixement per part del Parlament de Catalunya –amb tot això, en el
moment de la Transició hi ha molts comentaris si aquestes escoles que han
començat sense afany de lucre i durant tants anys han donat la pauta per marcar
unes línies de treball en defensa de la llengua catalana; si aquestes escoles
es mereixen algun reoneixement–; i el reconeixement és passar a la xarxa
I és tot el moviment del CEPEPC –aquí algú potser
en recordarà més bé les dates que jo.
Així l'escola Mowgli arriba un moment que
vam discutir amb els pares nostres –com es va discutir amb els pares de moltes
a mi m'havien vingut a buscar per unes raons, l'Enric Valls, d'aquí, de Reus,
treballava a la Normal de Tarragona i hi havia un grup de gent de Tarragona de
la Normal que volia actualitzar l'ensenyament i em van dir: «Àngels, hauries de
l'any 75-76, hi ha tota una demanda al nostre petit país de material escolar.
Em vaig trobar enredada, bonament enredada, a col·laborar en edicions de
Vaig començar amb l'editorial Casals –que, per cert, és una
editorial que eren els Casals que feien a Barcelona llibres religiosos; eren
descendents de Reus, són descendents de Reus.
Es van posar en contacte amb Rosa
Sensat i veient la necessitat que hi havia de llibres, de material nou, seguint
aquestes línies d'ensenyament actiu, van demanar la col·laboració a Rosa
Sensat, hi ha un llibre: el Foc, pel
qual jo tinc una especial tendress, no sé per què, desaparescut, ja no serveix
per a ningú, que forma part d'una col·lecció de llibres l'«Escletxa», potser a
algú li sona, que l'editorial Casals va fer de llengua catalana.
va obrir l'editorial Onda i també hi vaig entrar amb un grup de gent, que
treballàvem fent llibres de text en català, després llibres per a nens d'immersió,
per fer català per a nens no-catalanoparlants.
I així he col·laborat durant molts anys fent llibres de text.
L'Onda també és l'especial, també va fer una
col·lecció per explicar als nens d'aquí com eren els nens de fora; això abans
que arribessin tants nens de fora, perquè s'intuïa la necessitat que el que es
Jo vaig fer nens del Marroc i altres companys van fer
altres nens d'altres parts del món.
El que sí que es demanava és que hi hagués
una experiència directa amb el país que tocava.
i vaig fer un parell de llibres del Marroc.
llibres d'Onda, jo feia altres coses i allà veig que hi ha, que tu l'has
conte sense cap ni peus, és un conte especialment per a mi estimat,
A part del premi, que és un premi de crítica, que
és un premi que no t'hi presentes, que és allò que sempre et fa estar una mica
vull fer una mica de referència.
ja són dos quarts de nou, ja veieu que he xerrat molt, però tinc un epíleg que
I l'epíleg que feia com a cloenda
ara no el trobaré, però ja me'n recordo.
Més o menys volia dir-vos això:
he explicat no ho hagués pogut explicar sense els pares que ens van ajudar molt
a l'escola i sense els mestres, amb els quals, la veritat, jo vaig aprendre i
Aquest és el reconeixement primer.
sense tota aquesta altra gent que en diferents escoles del país i de Reus
mateix vam anar ajudant a popularitzar una manera de fer escola diferent; la
gent, no només en parlaven quatre, ja hi havia altra gent que parlava del
I això feia com una taca d'oli que ens va afavorir a tots.
jo penso que aquesta història com les que vindran després, sempre totes les
històries dels vells són petites lliçons de vida.
lliçó optimista, penso que és optimista perquè què més hi ha que veure que
després de tants anys alguna cosa s'ha fet bé.
l'escola va molt malament, que l'escola és un desasatre, que l'escola... el Pla
Jo també llegeixo la premsa, però a part
de llegir la premsa, encara tinc la sort que vaig per escoles, rodo per escoles
i veig mestres i parlo amb mestres; si jo comparés cada vegada que avui entro
en una escola pública o privada d'avui i pensés, i busco el clixé que tinc, que
m'ha quedat a la memòria, de l'escola privada o pública dels anys seixanta, res
a veure; res a veure, és que ha millorat molt.
i sota una dictadura, la gent, cadascú a la seva escola, anar fent feineta
feineta i vam anar a crear el que avui dia es diu: renovació pedagògica, que és
un moviment dels més importants en aquest país a nivell cultural.
feina!», jo diria a la gent jove; «A la feina!», us toca el vostre torn;
nosaltres ja hem fet el nostre.
És així, la vida mai ha sigut fàcil per ningú.
Les coses són diferents, fàcils
Moltes gràcies per haver estat amb mi aquesta nit.
M'he deixat l'any 1970, ara hi penso: la
Aquest senyor va fer en l'època de Franco la primera llei d'Ensenyament.
quan vam llegir això, que estàvem amenaçats, la inspecció ens posava multes, per
Va ser una llei que ens va donar alè a tots. |
La Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, obliga als ens locals a garantir la transparència de la informació pública, per mitjà d'un sistema integral d'informació i coneixement en format electrònic.
Aquesta obligació va entrar en vigor el 1 de gener de 2016.
A efectes pràctics, aquests ens, poden posar a disposició de la ciutadania aquesta informació a través només del Portal de Transparència de Catalunya, organitzat i gestionat per la Generalitat i que es regula en aquesta Llei, o bé, a través d'un espai de transparència propi, interconnectat amb el Portal de Transparència.
El Consorci AOC en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, les quatre Diputacions, el Consorci Localret, l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha treballat una solució comuna de transparència per als ens locals (a la vostra disposició des del 15 d'octubre de 2015), que us permet comptar amb un portal de transparència propi.
El portal de transparència s'ofereix en diverses modalitats que permeten adaptar-se a les diferents necessitats de cada ens local.
En el cas del portal de dades obertes és important destacar que inicialment només inclou les dades de transparència que disposen els organismes supramunicipals, tot i que s'està treballant per a disposar d'una versió molt més complerta i autogestionable per als ens que vulguin publicar les seves pròpies dades obertes en format reutilitzable (previsió de disposar d'aquest evolutiu al primer semestre de 2019).
Més enllà d'aquests recursos principals (seu electrònica, portal de transparència i dades obertes), l'AOC també ofereix:
Formularis electrònics d'accés a la informació pública:
Foment de la tramesa genèrica (via EACAT):
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
aquest informe està fet per l'ONG del català 'plataforma per la llengua'.
Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Divendres passat la plataforma per la llengua, va presentar el seu InformeCAT17, on es constata la salut de la nostra llengua comuna.
Aquest informe és un document que mostra una panoràmica de la salut del català a través d'un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua.
L'objectiu és posar sobre la taula un document de referència que s'actualitzi anualment i que permeti disposar d'un termòmetre sobre l'estat i l'evolució de la llengua.
Per a elaborar-lo s'han consultat diverses fonts i els estudis que l'entitat ha realitzat durant el darrer any.
Amb aquest informe, l'ONG del català pretén impulsar l'ús social i la conscienciació sobre la situació de la llengua catalana i la millora del seu estatus legal i des del convenciment que la llengua catalana ha d'esdevenir l'eix vertebrador de la diversitat social i cultural que conviu a casa nostra.
En aquesta sisena edició de l'InformeCAT s'evidencia el creixement del català en determinats àmbits, com el cultural i el d'internet i les noves tecnologies.
Cal destacar dades com que nou dels deu webs més visitats pels catalans tenen una versió en català, o que els youtubers que canten trap en català acumulen més de 13 milions de visites, fet que evidencia que la llengua s'ha fet un lloc en aquesta subcultura.
En quant a Catalunya Nord, l'informe constata que el nombre de persones que parlen català ha pujat en 8.000 persones, i el 76% dels habitants volen que s'ensenyi català a les escoles.
Podeu descarregar aquest informe en pdf aquí
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El president del PP, Pablo Casado, va anunciar ahir que el seu partit ha registrat en la Fiscalia actuacions a compte del conegut cas Ábalos per la trobada que va mantenir el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana amb la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, a l'aeroport de Madrid-Barajas Adolfo Suárez.
En declaracions als periodistes d'Huévar del Aljarafe (Sevilla), Casado va dir que l'equip jurídic del PP i el seu secretari de Justícia, Enrique López, havien «registrat davant la seu judicial actuacions perquè la Justícia dirimeixi què va passar a Barajas». |
Publicat: "El pessimisme sobre l'esdevenir del procés sobiranista condeix entre Govern i entitats.
El cim entre el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els presidents de l'ANC, Òmnium i l'AMI va deixar mal sabor de boca entre els assistents.
Les entitats sobiranistes creuen que sense pressupostos el procés es trontolla.
La CUP apareix dividida" I què...!
Quants anys porta Catalunya sense "la seva" llibertat?
És pitjor ara la situació que el molt que ha patit al llarg de la història?
Hi ha alguna raó per no reiniciar, renovar, el procés una i mil vegades fins a aconseguir que tots els habitants de Catalunya visquin amb la dignitat, el benestar, la democràcia, llibertat, que mereixen?
No és aquesta la meta i els acords, pressupostos, la pròpia independència són només uns passos per aconseguir-ho?
Ja se sap, i es detecta, el que pensen i senten els partits dependentistes: major i pitjor dependència de l'estat espanyol.
Veiem el que preocupa i pensen els partits i associacions independentistes.
Què pensen i senten els catalans amb dignitat democràtica, ansiosos de llibertat i del benestar que mereixen les seves famílies?
Què pensen i senten els milions que han votat, han sortit al carrer?
Què pensen i senten tants voluntaris en molt diferents associacions: ANC, Òmnium, Suma't, militants anònims que cada dia donen testimoniatge del seu compromís i objectius?
Es conformaran, resignaran o... seran conseqüents, perseverants, en la seva lluita democràtica per la seva llibertat, dignitat, benestar...?
Seran conseqüents a l'hora d'anar a votar i tindran en compte l'actuació i el que ofereixen unes i unes altres opcions a favor d'un futur com mereixen...?
Independència o dependència creixent i negativa? |
El Servei d'Anàlisi i Planificació ha publicat l'informe "Posició de la Universitat de València als principals rànquins d'universitats.
Anualitat 2018", que ha elaborat sobre les posicions de la Universitat de València als principals rànquings internacionals i nacionals durant l'anualitat 2018, i la comparació amb la resta d'universitats del Sistema Universitari Espanyol.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va dictar sentència el dia 16 de desembre de 2009 en el recurs contenciós administratiu núm. 328/2007, procediment ordinari, promogut per la representació del senyor Joan Ribot Riutort i de les senyores M. Lluïsa Bonet Piña, Paula Oliver Vara, Francesca Serra Vich, Ana M. Rodríguez Guerrero, Teresa Priego Cuadra i Catalina Picó Segura.
Aquesta sentència declara nuls l'Acord normatiu 7789/2007, de 14 de març, pel qual s'aprova la modificació de plantilla dels departaments de la UIB (FOU núm. 279, de 23 de març) i la Resolució de la UIB del dia 19 de març de 2007 per la qual s'aprova la convocatòria per cobrir places de personal docent i investigador de les categories previstes en la LOU, contractats, per al curs 2007-2008, en tot el que faci referència a la plaça de professor contractat doctor de l'àrea de coneixement de Bioquímica i Biologia Molecular, perfil Bioenergètica i Bioquímica Industrial, adscrita al Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut (BOIB núm. 44, de 22 de març).
La sentència esmentada decideix:
En conseqüència, en compliment de la sentència indicada, resulta procedent:
Executar la decisió de la sentència núm. 824/2009, de 16 de desembre, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.
Disposar que tots els serveis de la Universitat necessaris restin a disposició del vicerector competent per donar compliment a la resolució judicial.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin. |
El portaveu de SíQueEsPot al Parlament, Joan Coscubiela, ha ofert aquest divendres a la CUP treballar junts per forçar el Govern a incorporar una "veritable reforma fiscal" en els Pressupostos del 2017.
En roda de premsa a la cambra, ha considerat que el fet que els anticapitalistes hagin negociat en solitari amb el Govern "ha debilitat la seva posició perquè no hi havia ningú més que pogués pressionar", per la qual cosa els convida a col·laborar per forçar la negociació abans de tramitar-se els comptes.
"Tot el que no es faci abans de la presentació dels Pressupostos ja no es podrà fer.
O ara o mai", i ha avisat que, si els Pressupostos es tramiten al Parlament, ja no hi podrà haver canvis significatius perquè el Govern buscarà la complicitat del PP per modificar el projecte de llei que es presenti.
Ha acusat el Govern de renunciar a les dues úniques vies que té per aconseguir més recursos el 2017: un nou model de finançament autonòmic i una reforma fiscal dels impostos propis i cedits.
Malgrat avalar les mesures presentades per la Conselleria d'Economia, que suposen recaptar 120 milions d'euros més, ha insistit a treballar en una reforma fiscal "en profunditat" i a obrir-se al diàleg amb el conseller Oriol Junqueras perquè sigui una realitat, malgrat acusar-lo de tancar-s'hi.
A més, ha advertit que alguns "retocs fiscals" proposats pel Govern poden tenir problemes de viabilitat jurídica, com l'impost sobre l'emissió d'elements radiotòxics, i ha lamentat que renunciïn a actuar sobre el tram català de l'IRPF, sobre l'impost de Successions i Donacions i sobre el de Patrimoni.
Segons la seva opinió, hi ha marge per aprofundir en aquests tributs per aconseguir uns 1.000 milions més de recaptació: de 250 a 400 amb una reforma de l'IRPF que pugi el tram alt per a grans fortunes i baixi el de les classes populars; de 300 a 350 tornant l'impost de Successions a la situació de l'últim tripartit, i de 200 a 250 actuant sobre el de Patrimoni.
"Plantegem una reforma fiscal de veritat, aquella que ERC havia defensat en algun moment, i ara reneguen d'això estant al Govern", ha lamentat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Nova convocatòria de subvencions a la producció i edició de llibres en llengua catalana o aranesa relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana.
Llibres en suport paper i digital.
Han de ser primeres edicions o bé reedicions de títols l'edició anterior dels quals dati de més de 10 anys.
Queden excloses les obres destinades a l'ensenyament, els llibres considerat de bibliòfil i aquells amb l'edició limitada i numerada; les reimpressions, les autoedicions i les edicions no venals; els àlbums, retallables, llibres de pintar, quaderns d'exercicis, les obres sense text, catàlegs d'exposicions, confecció de pàgines web...
El termini per a la presentació de sol·licituds d'aquesta convocatòria ha finalitzat.
Tota la informació, normativa i documentació relacionada, aquí |
Aquesta és la pàgina de Pachicu Quintana.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Madrid. |
El passat 13 d'abril, la Universitat Autònoma de Barcelona va signar un acord de col·laboració amb la Societat Catalana d'Advocats de Família.
El conveni de col·laboració té per objecte emmarcar i coordinar l'actuació de la Societat Catalana d'Advocats de Família i de la UAB en els aspectes acadèmics, professionals i d'investigació.
Especialment rellevant és l'objectiu de la col·laboració d'ambdues entitats en la implementació del Màster en Dret de Família UAB, un màster eminentment especialitzador impartit per professorat de la UAB, advocats de família i altres professionals del dret de família.
Aquest Màster es caracteritza també per la seva configuració pràctica, ja que els alumnes cursaran 15 dels 60 crèdits en despatxos d'advocats de la SCAF.
La signatura de l'acord, que beneficiarà a les dues entitats a aprofitar al màxim els seus potencials, va comptar amb la presència de la Degana de la Facultat, Esther Zapater, la Presidenta de la SCAF, la Ma Mercè Mira Cortadellas, i les Catedràtiques de Dret Civil, María del Carmen Gete Alonso i Judith Solé, a més d'altres membres de la Junta de la Societat Catalana d'Advocats de Família.
Les facultats i serveis de la UAB no han restat indiferents davant la situació que ha suposat la COVID-19, i han organitzat diferents iniciatives, des dels seus respectius àmbits de coneixement, per ajudar a afrontar-la.
El Grup d'Argumentació i Debat de la Facultat de Dret va organitzar, els dies 23 i 24 de març, el primer torneig de debat digital, on van participar 52 equips i més d'una seixantena de jutges de dotze països diferents.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Cap de setmana de motor a la parròquia de la Massana amb el Trial 2 dies d'Arinsal, que en la seva 17a edició tindrà rècord de participació.
La prova, puntuable per al Campionat d'Andorra, comptarà amb la presència de pilots nacionals, Espanya, França i Gran Bretanya.
Durant les dues jornades hi seran presents 350 pilots i 150 seguidors, reunint amb acompanyants unes 2.000 persones.
El nombre de participació es va haver de limitar i fins a un centenar de pilots es van quedar en llista d'espera.
Els participants hauran d'afrontar 20 zones, la meitat d'elles d'aigua, amb un recorregut de 30 quilòmetres.
Avui s'inicia la competició, que sortirà d'Arinsal per pujar al port Negre, baixar a les Bordes de Seturia, ascendir al Cubil i a continuació passar pels Cortals de Sispony i la Caubella.
Cinc categories entren en joc: negre, vermell, blau, verd i groc.
Entre els inscrits destaquen dos múltiples excampions del món com són Jordi Tarrés i Dougie Lampkin.
En femení hi serà Sandra Gómez, campiona del món d'enduro i subcampiona de trial.
Sandra Bonet, membre de la junta del Motoclub Arinsal, destaca que es tracta d'una prova «del tot consolidada» i que «hi ha gent que repeteix de fa molts anys».
De cara a l'any vinent els organitzadors estudien que es pugui ampliar el nombre de participants.
Sergi Balielles, conseller de Turisme i Dinamització del Comú de la Massana, exposa que si es posa sobre la taula l'opció de fer créixer la prova des de la corporació «tindran el nostre suport».
També subratlla la tasca de neteja que es realitza des de l'organització, deixant «els camins impecables».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El CGPJ estudiarà dijous la proposta com a nova fiscal general de l'Estat
El 2016 el PSOE posava en quarantena la independència de José Manuel Maza quan Mariano Rajoy va decidir designar-lo fiscal general de l'Estat.
"La trajectòria conservadora de Maza pot deixar en una posició de subordinació el ministeri fiscal enfront del govern", deien queixant-se aleshores els socialistes en un comunicat.
Amb els papers canviats, però ara l'escenari és el mateix: el PP explicita la seva indignació pel nomenament de Dolores Delgado com a nova fiscal general de l'Estat, que recorrerà al Tribunal Suprem i pel qual ha demanat –amb Cs– que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, doni explicacions en seu parlamentària.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
"No podem deixar que la Constitució se l'apropiïn determinats partits", mirava de justificar-se el líder del PSC davant els periodistes, després de concedir la primera fotografia del front antisobiranista, al costat de Rivera i Camacho
Podria semblar una festa de disfresses si no fos perquè som a la delegació del govern espanyol, a Barcelona, i és la vigília de l'aniversari de la Constitució.
Uniformes de Guàrdia Civil, de Policia Nacional, de l'Exèrcit de Terra, de l'Aire, conjunts d'elegància castissa i moltes insígnies.
Per rebaixar la marcialitat, la delegada Llanos de Luna explica, amb la seva veu fina, que una escola de Màlaga li va demanar per carta -el detall de la carta fa que l'anècdota sigui més entranyable- si els podia enviar una senyera per celebrar la unió de les comunitats en el Dia de la Constitució.
Pel to de veu és difícil desxifrar si la delegada s'emociona amb aquest exemple de pluralitat nacional.
La resta dels convidats l'escolten com si sentissin ploure.
Llanos de Luna parla deu minuts i de pressa, sense cap solemnitat.
La sala d'actes és plena, però l'únic soroll que se sent durant la seva intervenció és el timbre del mòbil d'un oficial, una cançó de Jean Michel Jarre.
Es dóna pas a la copa de cava i després els assistents desfilen cap al carrer, mai més ben dit.
Alguns aprofiten per saludar coneguts amb abraçades de les que cal donar cops ben forts a l'esquena, com és el cas de José María Fuster Fabra, advocat de la Guàrdia Civil, reservista de l'exèrcit, amic del general Rodríguez Galindo i defensor dels mossos d'esquadra imputats per la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez.
Al seu voltant, a més dels oficials de les forces de seguretat, hi ha un ventall de personatges de mocador a la solapa i clenxa que és difícil de trobar a Barcelona.
També hi ha cònsols i representants d'institucions econòmiques i judicials.
No hi ha ningú de la Generalitat, ni de la mesa del Parlament.
Ni tan sols l'alcalde Xavier Trias accepta la invitació de la Delegació del govern.
Ells s'ho perden perquè és una ocasió ideal per visitar el palau Montaner, una joia modernista que sempre amaga detalls per descobrir.
El partit polític més representat és el PP.
Hi ha Sánchez-Camacho i García Albiol, que agafa lloc al costat d'Alberto Fernández Díaz.
Sembla un nou amic a qui fan la quintada per ser acceptat.
El col·loquen al costat d'Albert Rivera.
Després, el líder de C's celebrarà l'entrada de Navarro al club de l'ordre constitucional.
"No podem deixar que la Constitució se l'apropiïn determinats partits", mirava de justificar-se el líder del PSC davant els periodistes, després de concedir la primera fotografia -les xarxes socials després n'anaven plenes- del front antisobiranista, al costat de Rivera i Camacho.
Abans de marxar descobreixo que l'emblema de la Guàrdia Civil de Trànsit és un casc amb l'estrella fugaç del pessebre.
A 150 metres, l'entrada de la Fiscalia Superior de Catalunya també està envoltada de càmeres de televisió.
Esperen Enric Millo, que denunciarà el suposat informe per crear uns serveis secrets catalans.
Doble espectacle en només una illa de l'Eixample.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Aquesta és la pàgina de Casa de las Cadenas.
Si t'interessa aquest racó i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Cazorla.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Cazorla per organitzar la teva escapada rural. |
Inici / La Marxa de Tardor del Riu Set arriba a la tercera edició el 28 d'octubre
La Marxa de Tardor del Baix Set és una activitat no competitiva que celebra la tercera edició el diumenge 28 d'octubre, i que organitza conjuntament els ajuntaments de Montoliu de Lleida i Sudanell, amb el suport de la Diputacio de Lleida, les entitats locals i els voluntaris.
Aquesta marxa ens descobreix el riu Set que baixa des de la Serra de la Llena i, al seu tram final, travessa Montoliu de Lleida i s'uneix al riu Segre a Sudanell.
La marxa està inclosa en el projecte Marxa.Cat que incentiva els hàbits de vida saludable, la pràctica de l'esport i la reducció del consum de sucres, alhora que promociona els espais naturals de les Terres de Ponent.
És una activitat esportiva dirigida a corredors i caminants, a ritme lliure, en un format no competitiu.
La marxa compta de 4 recorreguts amb 4 distancies diferents, en aquesta edició, tots quatre amb sortida i arribada des de Montoliu de Lleida.
La Ruta Puput és la més curta i té 5,7km., un passeig que recorre les serretes i les valls de Montoliu i les hortes del Canal d'Urgell.
És una ruta que aquesta any és completament diferent a la de l'any passat.
La segona és la Ruta Esplugabous, té prop de 12 km. i predominen els boscos i les hortes de ribera, zona de rius i canals.
La tercera es la Ruta Cigonya que fa vora 16km. i combina el paisatge d'hortes antigues i boscos de ribera amb terrasses baixes, amb les serres i altiplans de secà.
I finalment, la ruta més exigent és la Milà Negre, d'uns 27,4km., i travessa zones de secà i d'horta, de boscos d'estepa, incorporant a més la pujada a tossals emblemàtics com el Tossal del Senyor de Sunyer, un mirador extraordinari sobre les valls del riu Set i del Segre.
Hi haurà avituallaments cada cinc quilometres, i s'ha donat prioritat als productes ecològics i de proximitat.
S'esperen uns 500 participants, amb un màxim de 700.
En la presentació a premsa d'avui a la Diputació de Lleida hi han participat el diputat Paco Cerdà, l'alcalde de Sudanell, Josep Maria Sanjuan, i en nom de Montoliu de Lleida, el seu alcalde, Daniel Farré, i el regidor Josep Mòdol.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
El foc de l'Alt Empordà continua cremant sense control però les previsions per aquest dimarts milloren perquè aquesta nit, els més de 1.500 efectius han treballat intensament per aturar les flames.
A partir de primera hora, els mitjans aeris es van incorporant a les tasques d'extinció, de manera que es podrà atacar millor el foc.
Fins ara, s'han cremat unes 14.000 hectàrees de 17 municipis en un perímetre que està encerclat.
Encara hi ha sis municipis amb la població confinada i quatre carreteres locals tallades.
Els focus més actius estan al nord de la zona afectada, a La Vajol, Agullana, Darnius i Terrades.
Quatre morts, quatre ferits greus, una desena de lleus i 14.000 hectàrees cremades és el balanç que fins ara ha deixat els dos brutals incendis que de l'Alt Empordà, un d'ells encara molt actiu, i en el que estan treballant 500 bombers, catalans, andorrans, francesos i espanyols.
Més d'un miler de persones en total estan treballant de valent contra aquest incendi.
La segona nit ja ha passat i la meteorologia es preveu favorable aquest dimarts perquè els bombers puguin atacar el foc amb unes bones condicions.
Els mitjans aeris, que són els més efectius, es van enlairant paulatinament i hi treballaran més d'una desena.
Ahir a la tarda es van desallotjar de forma preventiva un grup de 120 nens alemanys que estaven fent colònies en un càmping d'Albanyà i persones d'altres càmpings, així om d'algunes masies.
Aquestes persones han passat la nit al pavelló de Figueres.
Pel que fa a l'origen dels dos incendis, el Cos d'Agents Rurals apunta a burilles de cigarretes, ja que en va trobar moltes restes on es va originar aquest l'incendi de la Jonquera.
En el cas de Portbou, també creuen que es va tractar d'una negligència humana. probablement per burilles.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
L'ICL va començar els play-off amb problemes per aturar els pivots rivals: Sonseca i Olmos.
Però Diego Ocampo va fer els canvis necessaris per evitar mals majors: Nacho Martín, Hamilton i Sakho eren els encarregats de defensar els cincs rivals, alliberant d'aquesta funció a Jordi Trias.
Un canvi que s'han mantingut fins la final i que divendres va permetre minimitzar l'aportació de Fran Guerra, referent del Melilla.
El pivot canari va té una mitjana de gairebé 12 punts i 7 rebots (16,5 de valoració a la lliga regular).
Uns números que van ser millors en els dos duels contra l'ICL: 14 punts i 8,5 rebots de mitjans en el doble duel contra els manresans.
En l'arrencada de la final, el pivot canari, un dels millors centers de la competició, va igualar el seu tercer pitjor partit del curs: 3 de valoració, amb només 5 punts i, això sí, 8 rebots i 7 assistències.
Guerra havia firmat la mateixa valoració en la jornada 10 de lliga regular, a Oviedo, on es va quedar en 2 punts, 3 rebots i 3 assistències.
Un rendiment lluny del jugador que, aquesta temporada, s'ha confirmat com un dels pivots dominants de la LEB Or.
Amb el Melilla, Guerra ha signat un millor partit de 34 de valoració, en la jornada 4, contra el Palma: 17 punts, 8 rebots i 7 assistències.
Per això, no és normal veure-li partits tan fluixos com el de divendres.
Guerra només ha tingut dos partits pitjors que el de l'estrena de la final: un -3 de valoració contra el Breogán, en lliga regular, i un -1 de valoració en l'últim partit de quarts, contra el Castelló.
I mai ha encadenat dos mals partits.
«Estic segur que farà un pas endavant i haurem d'estar preparats», va alertar Ocampo.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Contra l'imperi espanyol, o el que en queda, mai no s'hi ha pogut fer res... o sí: fer-se botifler o contrabandista.
Botifler té una connotació de burgès, o almanco de panxacontent amb canongia, els de més baixa condició haurien de fer de col·laboracionista o de "cueta", cosa que ja no va bé a tothom.
Els jornalers que tenien poca figurera, o poques possibilitats a curt termini, tradicionalment s'han quedat amb la feina bruta del contraban, de traginers els joves agosarats, la resta de comparsa còmplice imprescindible per a què això d'enganar l'Estat fos tota una indústria i una de les afeccions més esteses, compreses, nostrades, i fins i tot amb una atribució d'acte patriòtic i adesiara heroic o benefactor.
La postguerra franquista ho va acabar de compondre, tot estava intervingut, i sobretot allò més bàsic: blat, arròs, sucre, cafè, tabac... les novetats impossibles de trobar a les botigues, no diguem ja objectes de luxe o fins i tot medicines.
S'han donat episodis en què la penicil·lina calia comprar-la de contraban.
Això arribà a afectar l'economia de la societat en general, els més rics hi guanyaven molt més i els pobres no tenien alternativa.
Aquí és quan ja parlam d'estraperlo: s'ha normalitzat que s'ha d'enganar l'Estat, ja no és només comprar una cosa de contraban, és que quasi tota l'economia funciona com a mercat negre.
Qui no vulgui dir 'cobrar en negre' no ha de dir 'cobrar en B', com proposaven els inútils enxufats de Podemos, i feien els espavilats del PP, sinó 'cobrar d'estraperlo', com s'ha fet sempre.
Les casetes il·legals que han enriquit els il·legals més espavilats, deixant amb un pam de nas els que van per la llei, han hipotecat els serveis generals i han desgraciat el paisatge de tots, és sens dubte el que millor ens retrata.
A això li deim 'anar viu', o allò següent: 'un puta'.
Qui més estafa l'Estat (o ara ja la societat pròxima o als mateixos veïnats), si no l'enxampen encara és un exemple a seguir, de fet ha triomfat.
La vergonya ─o la barra─ és un altre tema.
I per acabar de fer el duro, el lloguer il·legal.
No sé si m'explic bé: un que hereta un tros de garriga del padrí de tres quartons, s'hi fa una caseta "de peros" (ara que per a remenar una eina han de llogar forasters) sense permís, naturalment, ja que com tothom sap és una despesa inútil.
Després, com la madona d'en Joanet de sa Gerra, aviat ho troben poca cosa i s'ha d'engrandir, per a la qual cosa han de tancar el camí públic, embolicar-ho tot de filferrada, posar cartells d'amenaça de caça de cabres, no fos cosa els excursionistes facin fotos de l'endemesa i, és inevitable, ja que ho hem fet tan guapo podrem fer lloguer turístic d'estraperlo: dona tants beneficis que seria de beneits deixar-ho perdre.
Per tot això cal votar un batle "de sentro", que no es fiqui en política, que faci el colló com qui no ha vist res aquests darrers quaranta anys.
Hi ha moltes altres maneres de fotre l'Estat, o a la resta de ciutadans, per exemple robar espai públic.
La majoria d'obres a la costa, o ran de mar, en són el millor exemple.
Voltar la costa és tan difícil com travessar la Serra pels camins reials.
Que la majoria de xaletarros o possessions siguin d'estrangers no és el problema, si de cas ho serà els polítics que hem votat.
En aquesta societat és essencial 'tenir bo': la millor manera de prosperar més que els altres sense gaire esforç, si pot esser, gens.
Crec que poquíssims ajuntaments o altres organismes públics treurien un certificat de decència d'una auditoria d'enxufats.
Cal anotar que en aquest tema també hi ha infinitat de fórmules per a fer trampes legals.
Es fan uns tipus d' "oposició" anomenats 'concurs-oposició' on puntuen descaradament els anys que s'ha estat enxufat al lloc en qüestió, amb el vist i plau dels sindicats i de tota la resta.
La prova n'és aquest mateix paràgraf (això que estàs llegint), que per inèdit (dir-ho) sembla marcià, però és més vell que el pastar: és el nepotisme de la Roma imperial, per no anar més enfora.
Pel que fa als gonelles cal tornar al substrat feixista dels espanyols espanyolistes.
Al segle XX encara hom es podia excusar, o embullar, per la mala educació franquista o la ignorància.
Un altre tema seria aquesta curiosíssima necessitat de discutir des de la ignorància, però ja no cal: al segle XXI la semblança entre gonelles i ultradreta és ben demostrada.
Parlar de mallorquí, o equivalents illencs, contra el català, és una mostra de neofeixisme.
El sol fet de discutir-ho ja és donar carnassa als que només volen eliminar la nostra cultura.
Molt agraït pels comentaris, que a més són resums de pròxims articles potencials, o llibres, si queden agosarats per aital empresa.
Impagable el relat de qui ha viscut el món de l'estraperlo-lo, que ja deuen esser molt pocs, i manco els que en vulguin parlar.
De l'estraperlo institucional ja hauria d'esser un enciclopèdia.
Just aquí i d'ahir en tenim un cas ja ben oblidat: el cas Bon Sosec, protagonitzat pels ex batles de Marratxí, Guillem Vidal, i el de Palma Joan Fageda.
El guió de la pel·lícula és a l'hemeroteca.
Un escrit amb encert, enginy, art i molt important.
Ses activitats clandestínes deuen ser un entorn ben complicat.
I influeixen a sa comunicació, ses relacions. es valors, sa cultura o es benestar.
Tanta picaresca no surt gratis, i inunden tota sa resta, maldecaps, patiments, hàbits...
Però no sembla que els vagi malament, de qui tenen bendició en secret?
Els meus fills i nets "al·lucinen" quan els cont com anava això del contrabandisme quan jo era al·lot.
No és que hi hagués més corrupció que ara, però era una altra cosa.
Els contrabandistes solien ser respectats i fins i tot admirats, i generalment coneguts de tothom, fins i tot de la guàrdia civil, i venien els productes prohibits amb molta de llibertat, i fins i tot orgull.
I molta gent els estava agraïda, sobre tot els qui havien aconseguit medicines per mediació seva.
Al final molta gent pensa, si els espabilats del gobierno estafen i roben "legalment", per què el poble no ho ha de fer?
Així veim l ́exemple que tants d ́anys han donat els pePPeros, amb corrupteles d ́amplada infinita.
Després els cauen 5 o 6 anys de presó, que no li falta cap comoditat, i a viure.
» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
El millor que podem fer, aquests dies, en tant que ciutadans responsables, és creure, en tots els significats del verb en mallorquí.
Insistim en la recomanació que fèiem dijous passat: aquests propers dies cal que la ciutadania actuï amb tranquil·litat, responsabilitat i solidaritat.
També advertíem que, des de les institucions, caldrà actuar amb habilitat, agilitat, intel·ligència i eficàcia.
Amb el nou dBalears.cat volem oferir una informació i una opinió pròpies, veraces, i amb voluntat d'escoltar a tothom i de recórrer plegats cada nou dia d'aquesta nova era.
Els temes propers i crítics que més us interessen hi seran presents.
Dedicarem una especial atenció als eixos temàtics que fins ara han conformat el bessó de la nostra identitat: l'Educació, la Llengua i el Territori que ens són propis.
El renovat dBalears.cat no és exactament un diari convencional trasplantat a internet, tot i que aquí hi podreu trobar els elements que des de sempre han caracteritzat el caràcter transformador de la realitat del periodisme, i també les virtuts de la tasca informativa immersa en el mitjà digital.
La vostra participació i l'intercanvi d'idees en un terreny de debat respectuós ha de ser el valor cabdal del nou dBalears.cat; ningú és indiferent a tot i el vostre parer ha de ser el motor del nostre dia a dia.
Per a fer-ho realitat disposam d'una nova plataforma i noves eines, a més d'una orientació diferent, més àgil i fresca.
Amb uns estris millor adaptats als temps que vivim i la voluntat de conèixer a fons la realitat que afecta les nostres vides, arriba el projecte hereu de dBalears.
Les històries que són pròpies i properes a la gent de Mallorca i de Balears en general són el bé que amb dedicació i professionalitat conream.
Tots vosaltres, el conjunt de la societat illenca -allà on sigui que aquesta arribi-, sereu els nostres referents.
Que ens faceu confiança és el bé més preuat que podem recollir.
Com vàrem avisar, la façana canvia, però en cap cas baratam els fonaments que ens mantenen dempeus, que són profunds i arrelats. |
Els que ens roben i ens retallen es reuneixen a Reus, plantem cara a les seves polítiques!
Davant la realització del congrés nacional de Convergència Democràtica de Catalunya que es celebrarà a Reus els propers dies 23, 24 i 25 de març, l'Assemblea Popular de Reus convocarà un seguit d'actes els mateixos dies del congrés per tal d'assenyalar i denunciar als qui estan portant a terme les retallades, privatitzacions i desmantellament del sector públic a Catalunya, als qui ens retallen drets laborals i socials, als qui ens reprimeixen si protestem i exigim els nostres drets, als qui ens exigeixen "sacrificis" mentre cobren uns sous elevats per portar a terme les polítiques marcades per la banca i els poders econòmics, veritables responsables de la crisi.
Des de l'Assemblea Popular s'està organitzant la resposta ciutadana a aquest congrés per tal de mostrar el nostre rebuig a les polítiques encapçalades per persones com Artur Mas, Boi Ruiz, Mas Colell o Felip Puig.
Per això s'estan organitzant un seguit d'activitats, assemblees, debats, accions i manifestacions a Reus, que s'aniran concretant progressivament.
Fem una crida a participar-hi a tota la gent afectada per les retallades de serveis públics i prestacions i per les privatitzacions, que bàsicament som totes i tots, tant del Camp com de la resta de Catalunya, però de forma molt especial als treballadors i treballadores, als usuaris i usuàries, dels sectors més afectats, com són la sanitat i l'educació.
Recordem de pas que CDC (i CiU com a coalició) ha donat el seu suport i aprovació a la reforma laboral aprovada el passat mes de febrer pel govern del PP, l'atac més fort contra els drets laborals produït des de la Transició, una reforma que, a més de l'abaratiment de l'acomiadament, el foment de la precarietat i la flexibilització de les condicions laborals, significarà una desregulació quasi total de les relacions laborals, la pèrdua de valor dels convenis i el sotmetiment total dels treballadors i treballadores als interessos empresarials.
Per tot això, fem una crida al conjunt de la CGT de Catalunya, als moviments socials i als col·lectius i organitzacions de l'esquerra anticapitalista, a donar suport a les mobilitzacions que es portin a terme a Reus i a participar-hi.
Per contactar amb l'Assemblea Popular de Reus: assemblea.popular.reus(arroba)gmail.com |
Donar a conèixer, encara que sigui mitjançant una pinzellada, algunes de les nombroses personalitats que al llarg de la història han nascut, viscut, crescut, treballat, triomfat o, per què no, mort a Girona.
Aquest és l'objectiu d'aquesta edició especial publicada amb motiu de les Fires de Girona 2009.
Es tracta de personatges de totes les èpoques i àmbits que poden resultar desconeguts en alguns casos, però que tenen al darrere el mèrit d'haver deixat empremta no solament a la ciutat, sinó també més enllà dels seus límits.
I no es tracta només de gironins de soca-rel, sinó també d'homes i dones que, tot i no haver nascut a Girona, hi van venir a parar per motius molt diversos i es van fer mereixedors de formar part del que hem anomenat «gironins il·lustres».
La llista no era fàcil d'elaborar.
Hi ha una primera part amb una trentena de personatges i dues institucions que han estat distingits per l'Ajuntament mitjançant una placa al lloc on van néixer, viure o treballar.
El criteri que es va seguir, amb l'assessorament de Narcís-Jordi Aragó, va ser que es tractés de personalitats que haguessin tingut projecció més enllà de Girona i que ja fossin mortes.
Després se'n presenten vuitanta-sis més que han estat escollides també amb l'ajut de Narcís-Jordi Aragó.
La llista podia ser molt més llarga perquè, afortunadament, Girona disposa d'un bon nombre d'homes i dones dignes de ser recordats.
Per això al final hi ha dues planes amb alguns d'aquests noms que en cap cas s'han de considerar menys importants, però per limitacions d'espai s'havia de fer una tria. |
L'estrena serà aquest dissabte a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles en el marc de la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
Banyoles.-Fundació Estany estrenarà aquest dissabte el nou espectacle del projecte de dansa inclusiva DansCapacitats.
'Expanding Edges' es podrà veure a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles dins els actes de commemoració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Els diners que es recaptin es destinaran a la Marató de TV3.
Expanding Edges és el tercer espectacle de DansCapacitats i pretén qüestionar els espectadors perquè s'interroguin sobre els límits que marquen les seves vides.
Al muntatge, els ballarins i ballarines busquen delimitar els límits i, a la vegada, desdibuixar els que cada persona s'esforça a crear.
L'espectacle, produït per Fundació Estany amb la col·laboració de Moviment Lantana, és un muntatge surrealista i conceptual, on els límits els posa l'espectador.
El coreògraf i director de Moviment Lantana Marcel Bassachs considera que "els límits que dibuixem marquen les nostres vides" i que "els estereotips i les formes de comportament ens condicionen fins al punt que hi trobem certa estabilitat dins l'anormalitat condicionada".
En el cas de l'espectacle en concret, afirma que els ballarins "integrats i desintegrats, units i desunits i junts separats" oferiran un espectacle visual en què l'espectador podrà "imaginar còmodament un univers de límits expansibles".
Aquest projecte segueix la línia educativa, artística i terapèutica que Marcel Bassachs ha desenvolupat en els seus anys com a coreògraf, ballarí i educador social.
El procés de creació de l'espectacle ha comptat també amb l'aprenentatge corporal que ha impulsat la dansterapeuta Mercedes Guevara.
DansCapacitats es va crear l'any 2011 i ha estrenat dos espectacles, 'Indiferents' i 'Ballalavida!'.
La majoria dels ballarins en formen part des del seu inici, el que ha permès consolidar el grup.
Amb el repte d'esborrar les diferències que poden ocasionar les discapacitats, a través de DansCapacitats es treballa des del moviment de cada persona i es potencia la seva participació activa durant el procés de creació.
D'aquesta manera, s'aconsegueix un espectacle cohesionat, seguint una línia artística, però respectant l'estil personal de cada ballarí.
Entrades al preu que consideri l'espectador després de la funcióExpanding Edges s'estrenarà aquest dissabte 3 de desembre a partir de les 9 del vespre a l'Auditori i, a banda dels ballarins de DansCapacitats, el projecte comptarà també amb la participació d'alumnes de segon de Batxillerat de l'Institut Josep Brugulat de Banyoles.
Les entrades es poden reservar a Fundació Estany i s'abonaran a través del sistema de taquilla invertida, és a dir, al final de l'espectacle els assistents pagaran en funció de la seva economia o la seva satisfacció amb l'espectacle.
Fundació Estany Fundació Estany, amb seu a Banyoles, és una entitat sense ànim de lucre i d'iniciativa social que es va constituir l'any 2001 per la necessitat de crear un servei residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual al Pla de l'Estany.
Les impulsores de l'entitat van ser les famílies de persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca que reclamaven la necessitat que la comarca comptés amb una llar residència per donar servei als seus fills i a altres persones amb discapacitat intel·lectual.
L'objectiu es va aconseguir el juny de 2005 quan va obrir les portes la llar residència El Sopluig, gràcies a la implicació d'institucions, empreses i particulars de la comarca que van contribuir a la seva construcció. la Fundació ofereix també altres serveis com el Suport a l'Autonomia a la pròpia llar, des del qual es dóna suport a persones amb discapacitat que viuen de forma independent.
També presta el Servei de Lleure, a través el qual es programen diverses activitats lúdiques inclusives per a persones amb discapacitat i les seves famílies.
I també s'ofereix el Servei de Suport a les Famílies, amb el que es programen activitats d'assessorament, acompanyament i orientació a les famílies de les persones amb discapacitat de la comarca.
Fundació Estany atén actualment unes 80 persones amb discapacitat intel·lectual del Pla de l'Estany i les seves famílies.
En total, l'entitat ofereix serveis per a prop de 150 persones.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El conseller admet que Adif va presentar dues denúncies per l'estació en desús però diu que els desperfectes els havia de reparar el mateix ens gestor
Barcelona.-El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha considerat "molt injust" que s'acusi els Mossos d'Esquadra del caos de Rodalies d'aquest dimarts i diu que no vol entrar en una picabaralla amb Adif després que l'administrador d'infraestructures ferroviàries hagi defugit de la responsabilitat sobre la situació d'abandonament de les instal·lacions de Vilanova Bifurcació.
En declaracions aquest dimecres a Catalunya Ràdio, el conseller ha admès que Adif havia presentat dues denúncies als Mossos per la situació d'aquesta estació abandonada on hi va haver l'incendi -una de les quals va ser presentada el 2014 perquè se'ls va trencar una porta d'accés a l'estació- però ha assegurat que la protecció de les infraestructures és responsabilitat del seu propietari.
Jané ha criticat la "deixadesa" d'Adif en aquesta infraestructura i ha remarcat que els desperfectes els havia de reparar el mateix administrador d'infraestructures ferroviàries.
No obstant, el conseller ha dit que no vol entrar en una picabaralla amb Adif i també ha reconegut que no va parlar amb el president de l'ens gestor d'infraestructures ferroviàries.
"És cert que no és culpa ni responsabilitat dels Mossos que hi hagi una estació abandonada amb matalassos, deixalles, amb un forat per entrar-hi que no el tapen, i quan passa tot això ara assenyalarem els Mossos.
Això és tan desviat del que ha de ser un responsable públic que prefereixo no entrar-hi.", ha afirmat el conseller.L'incendi que aquest dimarts va provocar el caos de Rodalies es va produir de matinada a l'estació de Rodalies en desús de Vilanova Bifurcació, on hi havia acumulada una gran quantitat de deixalles i altres materials.
El foc va provocar una gran fumera als túnels i va obligar a tancar sis estacions del centre de Barcelona.
La incidència va afectar 210 trens i 72.000 passatgers, segons Adif, i 100.000, segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i fins a mitja tarda el servei de Rodalies no va poder recuperar la normalitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La novetat d'aquest any és el llançament de RACE by EBC (21 de gener de 2020), una trobada en la que les 20 startups de Blockchain més prometedores d'Espanya i Europa presentaran els seus projectes davant una audiència i un jurat format per inversors, experts i mitjans.
L'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia (ICAB) estarà present a la ponència "Digital Society: Blockchain for Government and Public Sector".
L' EUROPEAN BLOCKCHAIN CONVENTION s'ha adherit a la Carta de Barcelona pels Drets Digitals de la Ciutadania.
Finalment, les col·legiades i col·legiats de l' ICAB podran assistir a l'acte, amb un estalvi del 25%, utilitzant el codi ICAB-EBC20, vàlid fins el 7 de gener de 2020: http://eblockchainconvention.com/barcelona |
El president del comitè de govern d'Unió i portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, Josep A. Duran i Lleida ha votat en la consulta de la Diagonal al districte de Sarrià Sant Gervasi i ha remarcat que "he exercit el meu dret a vot en la consulta que ha organitzat l'Ajuntament.
He optat per l'opció C, que no vol dir immobilisme o inconformisme, sinó que vol dir que en aquests moments no cal fer la despesa que es proposa fer l'Ajuntament de Barcelona, encapçalat pel seu alcalde Hereu, ni tampoc cal establir en la ciutat l'interrogant de quant temps trigarà ni quines conseqüències tindrà en l'àmbit de la mobilitat".
"Per tant, voto per l'opció C perquè entenc que no és ni l'opció A ni la B que proposa l'Ajuntament i perquè significa que cal que es facin els canvis que calguin a la Diagonal per millorar-la, però no pas els projectes faraònics que proposa l'Ajuntament", ha deixat clar.
En declaracions als periodistes després de votar, Duran ha afirmat que "he votat l'opció C amb dificultats, tot i ser una persona informada.
Qualsevol persona que vingui aquí i agafi el fulletó informatiu trobarà les opcions A i B i no la C, que és la que jo voto.
Per tant, és una consulta amb trampa i no m'estranya, per tant, que doni avantatge als que votin l'A o la B, que són, en definitiva la proposta de l'Ajuntament de l'alcalde Hereu".
El president del comitè de govern d'Unió ha destacat que "els que volen votar la C, que és no acceptar cap de les altres dues, ho tenen molt difícil.
Ni les persones que informen en parlen i tampoc ho fa el fulletó que l'Ajuntament ha imprès en el context de la gran propaganda que ha organitzat per aquesta consulta i dels diners que ha malgastat en aquests moments en que tots les administracions, com mai, haurien de reduir les despeses."
Duran ha subratllat que "un ciutadà que vulgui fer el que jo he fet tindrà dificultats per informar-se ja que l'Ajuntament no li ho facilita"
Al Facebook hi ha el grup "Diagonal, Barcelona - Jo he votat per l'opció C" per a apuntar-vos tots els que voleu deixar clar que no ens deixarem manipular per aquest alcalde.
Apunteu-vos per a tenir un número de membres demostratiu.
Aquest referèndum és com els que organitzava Franco.
De fet hi havia més garanties en aquells que no pas en aquests.
Us imagineu la reacció dels de sempre si s'haguessin gastat una centèssima part d'aquests diners en una consulta sobiranista?
No hi ha pressupost per a les obres pero pera fer-se autobombo si.Que ha costat el referendum?
La opció C no comporta que si cal incorporar el tranvia es faci.No sempre els referendums comporten més participació.En aquest pot votar tothom < de 16 censat
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Parlón posa la gestió de la Junta d'Andalusia com a model per afrontar la crisi "prioritzant el que importa als ciutadans" i ho contraposa a les polítiques de Mas
Santa Coloma de Gramenet.-El primer secretari del PSC i la viceprimera secretària, Miquel Iceta i Núria Parlón, han participat aquest dilluns en un acte electoral del PSC a Santa Coloma de Gramenet amb la presència de la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz.
Els dos màxims dirigents del PSC han aprofitat aquesta visita per comparar la gestió que Artur Mas ha fet de la crisi des de la Generalitat amb la que asseguren que han fet els socialistes des de la Junta.
Així, Iceta ha arribat a equiparar els "problemes de finançament" de Catalunya, sobre els que ha dit que els catalans "es queixen i amb raó, amb els d'Andalusia.
Parlón, per la seva part, ha posat la gestió de la Junta d'Andalusia com a model per afrontar la crisi "prioritzant el que importa als ciutadans" i ho ha contraposat a les polítiques de Mas.
La presència de Susana Díaz ha marcat l'acte principal d'aquest dilluns al matí en la campanya del PSC.
I és que els dos màxims dirigents del partit han lloat la gestió dels socialistes a Andalusia alhora que l'han contraposat a la de Mas a la Generalitat, considerant la de Díaz la millor de les dues."Hi ha moltes formes d'afrontar la crisi i a mi m'agrada que aquí es fes com ho ha fet Susana Díaz i el socialisme andalús.
Han demostrat que hi ha coses que no es toquen, com la salut, la dependència, o l'escola pública, malgrat les dificultats", ha dit, tot afegint que els catalans "ens queixem, i amb raó, del finançament, però també tenen aquest problema a Andalusia i no han deixat de treballar per serveis i pels andalusos amb els recursos disponibles".Per la seva part, Parlón ha reconegut el "context difícil" amb el que obliga a governar la crisi.
Però ha demanat no creure's "l'argument de la dreta, que diu que no es fan algunes coses o se'n fan altres perquè no hi ha diners".
"Susana Díaz demostra que si hi ha diners quan es prioritza el que realment és important per als ciutadans, que són els veritables consells d'administració dels polítics", ha sentenciat, posant la gestió andalusa d'exemple.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(Jordi Llisterri / CR) L'agenda de Benet XVI a Barcelona el 6 i 7 de novembre ja està concretada i segons ha pogut saber CatalunyaReligió.cat el papa visitarà la seu al Passeig Maragall de l'Obra Benèfico Social del Nen Déu.
Allà es reunirà el diumenge a la tarda amb diverses famílies de nens amb discapacitats físiques i psíquiques o amb malalties greus.
Després de les paraules i les pedres de la Sagrada Família, on es pot esperar un discurs més centrat en l'art i la bellesa, el papa clourà la visita a Barcelona amb un contacte real amb les famílies i amb un gest amb les que passen especials dificultats.
La visita, també s'emmarca en el discurs i en la pràctica de l'Església de suport a les famílies, com la que realitza l' Obra Benèfico Social del Nen Déu.
Acabat el dinar que es farà a l'arquebisbat amb els bisbes presents a la consagració del temple, el papa es desplaçarà a la nova seu de l'antic Hospital del Nen Déu.
La seu, al Passeig Maragall amb la Ronda del Guinardó, es va inaugurar el 2008, i continua la tasca realitzada a Barcelona per les Franciscanes dels Sagrats Cors des de finals del segle XIX.
Des del 1923, la seu de l'Hospital Nen Déu coneguda pels barcelonins era al carrer Mallorca amb Dos de Maig (a prop de la Sagrada Família).
Actualment, el Nen Déu està especialment dedicat a la educació i a oferir tractaments mèdics de nens i adults amb disminucions físiques i psíquiques.
Les Franciscanes dels Sagrats Cors regenten aquest centre vinculat a un patronat presidit per l'arquebisbe de Barcelona.
Abans de la reunió amb les famílies, el papa haurà dinat amb els bisbes a la seu de l'arquebisbat de Barcelona, al costat de la catedral.
El dinar se servirà a les sales que s'utilitzen quan es fa un recepció a l'arquebisbat.
El papa, tindrà accés directe a aquestes sales des de les estances per a convidats.
D'altra banda, s'estan aprofitant les obres per reubicar a la seu de l'arquebisbat algunes oficines dels serveis diocesans per facilitar l'accés a les dependències on dormirà Benet XVI.
Com va avançar CatalunyaReligió.cat, el papa estarà gairebé 24 hores a Barcelona.
Arribarà al bisbat dissabte 6 al vespre procedent de Galícia i d'allà sortirà diumenge per començar a les 10 del matí l'acte de consagració de la Sagrada Família.
A l'arquebisbat hi tornarà per dinar diumenge.
Les Franciscanes dels Sagrats Cors, que rebran la visita del papa diumenge a la tarda, ja van viure fa dos anys dins del pontificat de Benet XVI la beatificació de la seva fundadora, la Mare Carme del Nen Jesús.
Aquestes religioses s'ocupen d'altres obres socials a la diòcesi de Barcelona, entre elles un taller ocupacional i una residència a Tiana, una escola bressol a Moncada, i la residència assistida Sant Josep de la Vall d'Hebron.
També tenen dues escoles a Mataró i la Casa d'Espiritualitat Maria Immaculada de Tiana, on habitualment es reuneix la Conferència Episcopal Tarraconense.
La visita del papa a aquesta obra regentada per religioses, també serà un reconeixement a la tasca social que realitzen els instituts de vida consagrada a Catalunya.
Com a anècdota, el cardenal Lluís Martínez Sistach no només tindrà la satisfacció de veure el papa a Barcelona, sinó que a més el podrà acompanyar fins al seu barri natal del Guinardó, on també va iniciar l'activitat sacerdotal l'actual arquebisbe de Barcelona. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Publicació: dimarts 26 novembre 2019, 18:31h
Pel dia de Nadal al calendari encara falta una miqueta, però Barcelona ja ho té tot preparat per donar-li la benvinguda a aquesta bonica festa que aquest any posa al centre de tot els comerços de barri, de proximitat, per animar la gent a fer les seves compres a les botigues més properes.
Enguany la celebració presenta algunes novetats i també activitats imperdibles per a tots els públics que ara us explicarem.
Dijous dia 28 des de Can Fabra es farà l' acte d'encesa dels 100 kilòmetres de carrers il·luminats.
Veurem enllumenades Via Laietana i la plaça Urquinaona –espais que van patir força pels aldarulls de les setmanes passades– la superilla que envolta el Mercat de Sant Antoni i la plaça Universitat, on hi haurà una exposició de les llums de la Fundació Raval Km 0.
Les llums de Nadal estaran operatives fins al 6 de gener i mitja hora més que en anys anteriors.
L'horari de l'encesa de les llums és, de diumenge a dimecres fins a l'11 de desembre, de 17.30 a 23 hores i a partir del 15 de desembre de 17.30 a 24 hores.
El 24 de desembre de 17.30 a la 1 de la matinada, el dia de Nadal fins a les dotze de la nit i els dies 31 de desembre i 5 de gener, de 17.30 a 2 hores.
Aquest any es farà una prova pilot del Barcelona Night Tour, un bus turístic que farà un recorregut d'una hora i mitja, amb punt de sortida i d'arribada a la plaça Catalunya i que passarà pels carrers il·luminats.
Funcionarà del 29 de novembre al 4 de gener i té un cost de 15 € per a majors de 13 anys; 10 € per a joves de 4 a 12 anys i gratis per a menors de 4 anys.
El recorregut inclou, entre altres, Via Laietana, el Paral·lel, la Font Màgica, Gran Via, el passeig de Gràcia i el de Lluís Companys, la Ronda Sant Pere i la plaça Urquinaona.
Com dèiem al principi, aquesta campanya de Nadal cuida especialment els petits comerços i s'han organitzat un centenar d'activitats lúdiques, educatives i culturals als eixos comercials de tots els districtes.
Per exemple, 'Contes de comerç' –contes adaptats que parlen de botigues i botiguers–, màgia, gòspel i circ.
També s'han preparat 93 activitats a 23 mercats de la ciutat.
Com és habitual, la plaça de Catalunya és un dels epicentres del Nadal a Barcelona.
Allà hi trobareu la Fira de Consum Responsable i d'Economia Social i Solidària (del 20 al 31 de desembre) però també hi podreu veure 'Polsim d'Estels', una instal·lació artística amb espectacles que a través de la poesia i la música ens parlarà de la preservació de la natura i el medi ambient.
De dia, d'11 a 18 hores, cada mitja hora es representaran els espectacles 'Los Nadalovitx', amb nadales d'arreu del món; i 'Qui ve per Nadal?', peces que barregen modernitat i tradició i que fomenten la convivència ciutadana i el respecte.
A la nit, de 18 a 21 hores, us conviden a seguir un itinerari per la plaça on trobareu uns conills gegants il·luminats, a més d'efectes sonors que ens recordaran la vida al bosc.
La cavalcada és un dels plats forts dels actes nadalencs, que passejarà pel centre de la ciutat després que Ses Majestats arribin a Barcelona a bord del pailebot Santa Eulàlia.
Una altra de les activitats que més emocionen els petits és La Fàbrica dels Reis –del 27 de desembre al 4 de gener a la Fabra i Coats– on tota la família podrà veure com es fabriquen les joguines que potser reben a casa seva, només si s'han portat bé!
Va ser una de les notícies de les últimes setmanes: Barcelona tindrà una nova fira de Nadal al Portal de la Pau.
És un dels actes de celebració del 150è aniversari del Port de Barcelona i tindrà les típiques paradetes de regals, però també xous, un carrusel tradicional, un pessebre flotant i una nòria.
Aquesta és la novetat, però no ens podem oblidar de la fira de Santa Llúcia a l'avinguda de la Catedral, la de la Sagrada Família i la de Gran Via.
El més esperat, per curiositat o per ser criticat, és el de la plaça de Sant Jaume, que s'inaugurarà divendres 29.
Aquest any és obra de Paula Bosch i representa una acció que segur que es repeteix a milers de llars: treure les capses on es guarda la decoració de Nadal, l'arbre, les estovalles...
Si les modernitats no van amb vosaltres i necessiteu la vostra dosi de pessebre clàssic, en trobareu un al Museu Marés –enguany inspirat en la muntanya de Montserrat– i al Monestir de Pedralbes.
La companyia Groupe F tornarà a ser l'encarregada dels focs artificials de la nit de Cap d'Any a l'avinguda Maria Cristina a partir de les 21.30 hores, que acompanyarà l'espectacle de llum de la Font Màgica. |
La pime de Madrid que havia d'impulsar juntament amb el Govern andorrà la instal·lació d'un centre d'educació superior en hostaleria i turisme al Principat va aclarir ahir en un comunicat que la paralització de la construcció de l'equipament, que estava previst per l'any passat, no es deu a conflictes amb les institucions andorranes sinó a la falta de pressupost.
«Volem deixar clar que la decisió de la nostra entitat ha estat purament empresarial i que agraïm la col·laboració del Ministeri d'Educació i de la Unió Hotelera durant els do anys i mig de treball conjunt», explica el director de Desenvolupament Internacional del Centre Superior d'Hostaleria del Mediterrani, Ángel Campillo.
Un dels problemes que va dificultar la posada en marxa del projecte va ser la falta d'interès d'alumnes estrangers a estudiar a Andorra, pel fet que a Espanya i França les llicenciatures en aquestes àrees duren el mateix que el que duraria un cicle de formació professional superior a Andorra.
«Desgraciadament, els calendaris no es van poder complir i el curs previst al setembre no es va poder iniciar», afegeix el comunicat, que explica que la oferta de què disposa l'entitat de Madrid a l'Estat espanyol és «suficientment atractiva per a la captació d'alumnes estrangers» i que per aquesta raó, l'empresa va trobar més convenient invertir en altres països.
Durant el 2016 es va invertir en un projecte a la República Dominicana i durant el 2018 es té previst posar en marxa projectes als Estats Units i Colòmbia.
Tot i així, Campillo va subratllar que el «projecte d'Andorra segueix», però amb una configuració educativa diferent més acord a les característiques i necessitats de les empreses turístiques internacionals.
De cara a aquest any, es preveu l'organització de diversos programes de certificacions professionals internacionals com la WorldChef Global Culinary Certification.
A banda, el Centre Superior d'Hosteleria del Mediterrani va assegurar que estan planejant altres activitats educatives.
«Esperem que puguem continuar comptant amb la confiança de les institucions públiques vinculades», acaba l'escrit.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
La Creu Roja truca a 45.000 usuaris per prevenir-los del coronavirus
Els restauradors lamenten que la llei contra el malbaratament els suposa més obligacions
La sentència europea sobre l'IRPH obre la porta a milers de reclamacions
Jaume Funes: "Sempre hem d'evitar col·locar pors innecessàries en les vides petites"
14 famílies congoleses demanden Google, Apple, Tesla, Microsoft i Dell
La Fedaia reclama que s'inverteixin 130 milions d'euros per atendre la infància vulnerable
On es poden aparcar les motos a Barcelona?
Ingressen a la presó dues persones acusades d'assaltar amb una pistola tres supermercats
Desallotjada una finca municipal del Raval per un incendi sense ferits
El mapa interactiu de qualitat de l'aire mostrarà les partícules en suspensió
Agressió a un vigilant de seguretat del metro a la parada de Liceu
Barcelona destina més diners que mai als ajuts a la cooperació
Les oposicions de la Guàrdia Urbana eliminen el requisit d'alçada i flexibilitzen el criteri sobre tatuatges
Les entitats acusen Endesa de la pobresa energètica
S'obre un expedient sancionador contra Idealista i sis empreses immobiliàries més
El Govern espanyol publicarà a finals de març l'índex de preus del lloguer
Les botigues del Born reivindiquen els seus productes
Dònuts biodegradables per a la reforestació de zones degradades
Carme Forcadell i Dolors Bassa surten per primer cop de la presó en aplicació de l'article 100.2
Moviments pel Clima reclama una reducció del 7,6 % anual de les emissions
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Atorgat pel Institut d'Estudis Catalans en el marc dels Premis Sant Jordi 2019 a la tesi doctoral El tractament del grotesc a "Primera història d'Esther", dirigida pels professors Enric Gallén i Miquel Maria Gibert.
Maria Moreno i Domènech, professora associada del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF i membre de Grup de Recerca en Traducció i Recepció en la Literatura Catalana ( TRILCAT ), ha obtingut recentment el premi IEC Josep Carner de Teoria Literària, en el marc dels Premis Sant Jordi 2019 de l'Institut d'Estudis Catalans, per la seva tesi: «El tractament del grotesc a Primera història d'Esther », dirigida pels professors Enric Gallén (Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge) i Miquel Maria Gibert (Departament d'Humanitats) de la UPF i defensada a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2016.
La tesi determina com, des d'una concepció mimètica autoconscient que interpreta la metaficció a partir d'una ganyota grotesca, Espriu crea una obra en què una farsa titellesca es converteix en una reflexió elegíaca
L'objecte d'aquesta tesi doctoral és dur a terme una aproximació hermenèutica a Primera història d'Esther, de Salvador Espriu, a partir de l'examen del tractament del grotesc de l'obra.
Primerament, l'estudi traça un estat de la qüestió sobre les diverses teories del grotesc i a partir d'aquesta perspectiva proposa una definició del terme que s'utilitzarà a l'hora de realitzar l'estudi crític de l'obra.
Segonament, s'estudia la naturalesa de la recreació espriuana del Llibre d'Ester i, especialment, el diàleg que Espriu estableix amb la literatura profètica i sapiencial de la Bíblia.
En tercer lloc, s'estudien determinats aspectes relacionats amb el tractament literari del lèxic com a fonament del gest grotesc i la seva incidència en la caracterització grotesca del dramatis personae.
En quart lloc, s'analitzen els mecanismes paròdics de l'obra tot posant de relleu els elements del teatre popular inserits en aquesta peça teatral tan profundament hermètica com Primera història d'Esther.
Així, a partir de la comparació de l'obra d'Espriu amb una revista musical de 1927, La corte del rey Assuero, es constata com aquest gènere exerceix una influència considerable en la composició d'algunes escenes paròdiques.
En conjunt, la tesi vol posar de manifest com el sincretisme espriuà transforma el llibre bíblic en una faula que examina des de les altures el relat original d'Ester.
I, per fer-ho, insereix en l'obra fragments de la gran literatura veterotestamentària per tal que la farsa de putxinel·lis esdevingui el punt de partida d'una reflexió greu.
Aquest sincretisme espriuà deriva també cap a un cert hibridisme genèric que provoca que alguns fragments més propers a la lírica o a les formes assagístiques s'insereixin en l'entramat teatral.
En definitiva, la tesi determina com, des d'una concepció mimètica autoconscient que interpreta la metaficció a partir d'una ganyota grotesca, Espriu crea una obra en què una farsa titellesca es converteix en una reflexió elegíaca.
Els Premis Sant Jordi distingeixen obres i investigadors en tots els àmbits de la ciència i de la cultura catalanes.
Els premis de l'edició de 2019 corresponents al LXXXVIII Cartell de premis i borses d'estudi, van ser lliurats el passat 30 d'abril, en el decurs d'un acte presidit per Joandomènec Ros, president de l'IEC, i Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.
Maria Moreno, és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (2010) per la Universitat de Barcelona.
Va cursar el Màster Oficial Interunivesitari d'Estudis Teatrals (2011) a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Doctorada en Llengua i Literatura Catalanes i Estudis Teatrals (2016) amb la tesi "El tractament del grotesc a Primera història d'Esther", dirigida per Enric Gallén (UPF) i Miquel M. Gibert (UPF), i tutoritzada per Francesc Foguet (UAB).
Maria Moreno i Domènech (2016), El Tractament del grotesc a Primera història d'Esther, directors de la tesi: Dr.
Francesc Foguet i Boreu, Universitat Autònoma de Barcelona, pàgs.
Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals |
primer es va parlar de boom turístic, després de balearització i recentment de turismofòbia.
L'explosió turística a les Balears va desencadenar la construcció descontrolada en el litoral mallorquí i va deixar llagues insalvables a les costes d'Andratx, Calvià, Palma, Llucmajor...
Més tard, aquesta plaga es va escampar arreu i va arribar a foravila i a la serra de Tramuntana.
La Llei Natural d'Especial Protecció (LEN) protegia a Mallorca fins un 33% de la urbanització, però no va aturar l'edificació aïllada.
Allò més nefast va ser deixar el control urbanístic en mans de les administracions locals.
Ningú és prou valent per esbucar la casa del veí.
Bé, aquesta afirmació no és del tot certa, hi va haver alguna excepció, i en alguns casos varen voler que fossin exemplars, com quan es va ordenar i publicitar l'enderrocament d'una part de la casa il·legal de Pilar de Borbón.
Ni el primer Pacte de Progrés ni el segon es varen atrevir a donar la passa definitiva.
Ara sí, les il·legalitats urbanístiques no prescriuran.
Ara ja no n'hi haurà prou amb pagar el 20% de la multa.
El Govern d'Armengol ha estat valent adoptant aquesta decisió, tot i que arriba tard.
Per aquest motiu, ara els consells insulars es veuen amb l'obligació de presentar zonificacions per regular el lloguer turístic.
Què aconseguiran limitant en 31 nuclis de Mallorca el lloguer turístic a 60 dies l'any?
En sòl rústic comú, és a dir, els xalets amb piscina, que hem vist néixer com a bolets, es podran arrendar com fins ara, sempre que tinguin la llicència turística.
La turismofòbia és conseqüència sine qua non de la balearització elevada al seu màxim exponent.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
No sé si s'hi hauran fixat, però quan algú vol criticar una pel·lícula, una novel·la o qualsevol obra d'art creada fa temps, inevitablement diu coses com «aquesta pel·lícula ha envellit» o «aquesta novel·la ha envellit».
En definitiva, «X ha envellit», donant a entendre que la percepció que es va tenir d'X fa anys, quan va ser creada i disfrutada pel públic de l'època, ja no és la mateixa, i que ara la cosa ha decaigut.
Sempre m'ha sorprès que l'expressió «envellir» s'utilitzi com a sinònim d'una cosa tan profundament negativa.
Tenia entès que tothom elogiava la vellesa com una cosa meravellosa, plena d'experiència i lucidesa, però està clar que m'equivocava.
Envellir implica, per a aquests crítics, i per a tots els que utilitzen aquestes expressions, perdre la sintonia amb el públic.
Suposem que la joventut fos vista com realment el que és: una etapa una mica tonta en què es tenen idees a mig fer, volàtils i presumptuoses.
En aquest cas, les pel·lícules que suporten el pas del temps serien les que, per fortuna, no han rejovenit, les que continuen sent velles malgrat tot.
«Aquesta pel·lícula ha rejovenit», escriuria una mica trist un crític cinematogràfic d'un film que, al seu moment, semblava magnífic però que anys després s'ha revelat com a buit insubstancial.
«Aquesta novel·la ha rejovenit» significaria que el que abans es considerava profund en aquesta obra ara es veu com absurd i simple.
És a dir: el que abans es considerava madur ara es revela com a jove.
A mi, fa molts anys, m'agradaven obres que considerava, en aquell moment, magnífiques i intel·lectualment densíssimes.
És a dir, em semblaven obres «velles» en el meravellós sentit del terme, creacions madures, lúcides, estables.
Ara, quan les veig, o les llegeixo, o les escolto, em semblen tonteries juvenils, perquè aquestes obres, aquestes pel·lícules, aquests assajos, aquestes cançons, no han aguantat el pas del temps i han rejovenit.
Per art de màgia, davant dels meus ulls, han revelat allò que tenen d'insubstancials i jovenetes.
Deixem, de debò, d'utilitzar «envellir» per a l'art com si fos una cosa espantosa, perquè no ho és.
Sempre que torni a visitar una obra antiga i li sembli menys bona del que creia abans, o del que tota una generació suposava, no utilitzi allò d'envellir.
Utilitzi «rejovenir», tot i que només sigui per compensar una mica.
Si Chaplin continua vigent, no és perquè no hagi envellit, sinó perquè va néixer vell i, afortunadament, mai serà jove. |
El primer secretari de PSC rebutja la lectura única de les proposicions de llei i reclama poder-les esmenar
Tortosa.-El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha instat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha atendre "les reflexions, la prudència i els dubtes" que mostren la gent del seu entorn per no cometre "errors greus" que el líder socialista considera que "està a punt de cometre".
Segons Iceta, encara que no ho expressin en públic, hi ha gent propera al president que no consideren "el més correcte" l'objectiu que ha fixat Puigdemont.
El primer secretari del PSC també ha insistit en què la majoria independentista del Parlament atengui les resolucions del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre la lectura única de les futures lleis, sobretot les relacionades amb la desconnexió.
Iceta ha apuntat que l'oposició ha de poder esmenar els dictàmens, sobretot quan es tracta de lleis "de tanta transcendència" com la convocatòria del referèndum.
Miquel Iceta ha demanat a Junts pels Sí i la CUP que reflexionin sobre el "toc d'alerta", "seriós", que els ha tornat a arribar des del CGE, sobre el procediment abreviat de tramitació en lectura única de les proposicions de llei, que preveu el nou reglament del Parlament.
"S'ha de donar oportunitat a l'oposició de demanar dictamen, de presentar esmenes i, per tant, no de fer un tràmit de pressa i corrents com si fos un tema menor", ha apuntat.
Per altra banda, el primer secretari del PSC, ha instat al govern espanyol del PP que "assenyali una alternativa" i aporti solucions per ajudar a Catalunya a sortir "del bloqueig".
"Entre la ruptura i l'immobilisme hi ha tot un món per explorar i per construir plegats.
Aquí és on esperem al PP i al conjunt de forces polítiques", ha dit.
Iceta però també ha avisat que si els populars "no fan propostes per resoldre el problema", ho faran els socialistes, "a través del Parlament".
Un nou procés participatiuDavant la possibilitat que els Comuns, com Podem Catalunya, facin campanya pel debat i la participació a l'1-O sense que el considerin un referèndum vinculant, Iceta ha considerat que s'està confonent a al ciutadania mostrant suport a la consulta, però només com a mostra de "protesta ciutadana".
Iceta ha defensat que és el moment de prendre decisions per "canviar les coses" i això no passarà amb el referèndum, que ha qualificat "d'error i de pèrdua de temps i energies".
El líder socialista català s'ha mostrat convençut, amb un altre plantejament, es podria "obrir un camí" on encaixaria la majoria dels catalans, que no accepten l'actual status quo i que esperem un "gran acord que enforteixi l'autogovern i el finançament".
"Aquestes han de ser les nostres prioritats", ha defensat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La temporada de falles a l'Alta Ribagorça s'inicia demà dissabte a Durro.
La festa del foc, per segon any com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, continuarà amb la baixada de falles a Boí, Casós, el Pont de Suert i Vilaller (als quatre llocs, la vigília de Sant Joan, el 23 de juny); Senet (dia 24); Barruera (1 de juliol); Erill la Vall (7 de juliol); Taüll (14 de juliol) i Llesp (22 de juliol).
En tots els casos els joves fallaires encenen les falles –troncs resinosos d'uns dos metres de llargària– en un indret elevat de la muntanya visible des del poble i, entre les 22.30 i les 23 h, comencen a córrer o baixar les falles, guiats pel fadrí major o cap de colla, fins que arriben a la plaça de la vila, on són rebuts amb música i el toc de les campanes.
Amb les falles mig consumides es fa una gran foguera i es ballen danses tradicionals.
La baixada de les falles infantils es fa cap a les 22 h.
Durant els caps de setmana de celebració de la festa, la comarca preveu una ocupació turística que oscil·larà entre el 90 % i la plena ocupació, segons ha explicat el president del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, Josep Lluís Farrero, durant la presentació dimarts a Barcelona de la temporada fallaire.
Com a novetat, Farrero ha remarcat que el Consell Comarcal ha senyalitzat els Camins de Foc.
Es tracta de 10 itineraris que van des dels pobles de Barruera, Boí, Casós, Durro, Erill la Vall, el Pont de Suert, Llesp, Senet, Taüll i Vilaller fins als faros més espectaculars de la comarca, des d'on s'encenen les falles i per on baixen.
Tots els recorreguts estan senyalitzats amb plafons informatius sobre la baixada de falles de cada poble, amb les seves particularitats i un gràfic de l'itinerari fins a arribar al faro, amb l'objectiu que els puguin utilitzar els turistes practicant el senderisme en qualsevol època de l'any.
Camins de Foc vol resseguir les passes dels avantpassats de la comarca i oferir als visitants la possibilitat de retrocedir en el temps, gaudir de la natura i preservar la tradició.
Els itineraris es poden fer durant tot l'any i són adequats per a qualsevol tipus de públic.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Els sis espais d'higiene o pipicans habilitats per l'Ajuntament permeten als propietaris de gossos disposar de zones adequades dins l'àmbit urbà perquè els gossos puguin fer les seves necessitats sense pertorbar la convivència amb la resta d'usuaris de la via pública i veïns de la ciutat.
Els serveis de neteja municipals fan un seguiment específic i programat de l'estat i condicions en què es troben aquests espais, a la vegada que els usuaris estaran obligats a fer-ne un ús responsable, portar els animals lligats i recollir els seus excrements.
Des de l'Ajuntament es recorda que la sanció per no recollir les restes dels animals pot arribar als 1.500 euros.
La mitja dotzena de punts d'aquestes característiques (entre 20 i 50 metres quadrats, amb sorra i tancats) són els següents:
D'altra banda, i també en resposta als suggeriments dels propietaris de gossos, l'Ajuntament ha habitilitat set grans zones d'esbarjo i alliberament per a gossos, que es troben ubicades a diferents parcs o terrenys municipals.
En aquests espais tancats els animals poden fer exercici amb seguretat i també es recorda als usuaris la responsabilitat que han de tenir a l'hora d'utilitzar-los.
Els espais d'esbarjo són els següents:
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
El president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, ha traspassat el relleu com a president de Turisme de Barcelona a Eduard Torres, fundador de la cadena hotelera Grup Duquesa i CEO de l'Hotel Duquesa de Cardona.
Canadell va assumir el càrrec com a president de Turisme quan va ser nomenat president de la Cambra, però ja havia anunciat que el seu objectiu era traspassar el càrrec a un perfil més adequat a la responsabilitat de la institució.
Així doncs, Canadell se centrarà en l'execució del nou pla Catalunya 2030/40, el nou full de ruta de l'entitat.
Segons ha informat la Cambra de Barcelona, Torres representa una "visió descentralitzada" del sector turístic, tal com ha defensat des del primer dia el president de l'entitat cameral.
En aquest sentit, Torres seguirà treballant en la mateixa línia per potenciar el sector del turisme, més enllà de Barcelona, creant sinèrgies amb la resta de recursos turístics de tot Catalunya.
És fundador i conseller delegat de la cadena hotelera Grup Duquessa, formada per tres establiments a la província de Barcelona, dels quals és conseller delegat.
També va ser fundador de l'empresa de rehabilitació d'edificis Med-Building i, actualment, és vicepresident coordinador del Gremi d'Hotels de Barcelona.
Llicenciat en ADE per Esade, és patró de la Fundació Cardona Històrica i secretari patró de la Fundació Vila Medieval de Cardona. |
Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web.
La informació recollida serveix per incorporar la informació a l'eina d'anàlisi del comportament dels usuaris en la navegació pel website, i en sí mateixa, no conté cap dada personal.
El Centre Excursionista de Balaguer és una associació esportiva i cultural, declarada entitat d'utilitat pública. |
Dissabte al matí el camp de la Sínia Batadet tornava a ser l'escenari d'una jornada d'Escoles de Rugbi
Excel·lents resultats els aconseguits el cap de setmana passat pels equips en competició del Club de Rugbi de la capital del Garraf: infantils, cadets i sènior femení van embutxacar-se la victòria en els seus respectius encontres
La vilanovina Ona Imperial Soler, amb la catalana s15
Escoles, s16 i s18 omplen de rugbi el dissabte
Victòries de s16 i femení del SEL Vilanova
Una nombrosa delegació del SEL VNG va participar ahir dilluns 18 de gener del clínic de placatge impartit per Roger Ripol, a les instal·lacions del RC Sitges
Després de l'aturada per les festes de final d'any, el passat diumenge tornava el rugbi a la capital del Garraf de la mà de l'equip sènior masculí del SEL VNG
El passat cap de setmana, només van disposar d'activitat les dues categories de formació del rugbi vilanoví, s16 i s18, que van afrontar el seu darrer compromís de primera volta a domicili, respectivament a Sant Boi i L'Hospitalet de Llobregat
El sènior masculí del SEL VNG queda en quarta posició del Grup C i participarà a Primera Catalana en la segona fase de la temporada
Formació i promoció, pilars del SELVNG
Gran jornada d'Escoles amb Químic ER i RC Cornellà
El concurs consisteix en gravar un video d'un minut mostrant l'esperit positiu i col·laboratiu de l'esport, i el rugbi vilanoví no ha deixat passar l'oportunitat
El passat cap de setmana, els dos sèniors del Club de Rugbi de la capital del Garraf van tornar de les seves visites a domicili amb victòria i bonus ofensiu
Excel·lent jornada d'EdR a Martorell
L'acord es va segellar formalment al Camp de la Sínia Batadet, amb el lliurament d'una samarreta i la fotografia del primer partit de la temporada al senyor Mario Andrés
Comença la promoció escolar del club de rugbi vilanoví
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
El President de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha inaugurat aquest divendres, el nou Centre Europeu d'Empreses i Innovació (CEEI) de Torrefarrera (Segrià), i ha destacat el compromís d'aquest municipi del Segrià a fomentar la innovació i la feina a través d'aquest viver d'empreses.
El centre té capacitat per a cinc empreses, aula de formació i sales de reunions, que estaran disponibles per a totes les empreses del parc empresarial de Torrefarrera.
L'objectiu és donar valor afegit al parc empresarial de de Torrefarrera que ajudi a promocionar-lo.
El centre empresarial de Torrefarrera amplia d'aquesta manera el nombre de centres implantats a les comarques, on ja hi ha vivers del CEEI a Balaguer, Cervera, Bell-lloc, Tàrrega, Les Borges Blanques, Solsona, la Seu d'Urgell, els consells comarcals de Pallars Jussà i Pallars Sobirà, el Conselh Generau d'Aran i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
La Diputació de Lleida va llançar el 2005 el CEEI Lleida amb l'objectiu d'identificar idees innovadores i dotar-les de mitjans per a transformar-les en empreses.
El CEEI ha liderat el suport a emprenedors, innovació, millora professional i la creació de llocs de treball i ha impulsat a 79 empreses, que han permès crear més de 300 llocs de treball.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El sotssecretari d'Organització del PP, Javier Maroto, ha exigit aquest dilluns que els presos independentistes del procés, que van ser traslladats divendres passat a Madrid davant del judici que comena el proper 12 de febrer, no gaudeixin de "privilegis" com, en la seva opinió, va passar a la presó catalana de Lledoners per ser "amics" dels socis de Pedro Sánchez.
"Demanem al president Sánchez que se'ls atengui sense els privilegis que els ha concedit de manera voluntria a la presó de Lledoners.
Aix ens preocupa especialment", ha respost Maroto en una roda de premsa a la seu del PP, després del Comit Executiu del seu partit, en ser preguntat si al seu partit li inquieta el protagonisme que pot tenir Vox en aquest judici, en el qual exerceix d'acusació popular.
En aquest sentit, Maroto ha indicat que ara, davant d'aquest judici, hi ha "una oportunitat" perqu es demostri que "no hi ha privilegis cap a alguns presos simplement per ser els amics" dels "socis de Govern" de Pedro Sánchez.
Pel que fa a l'esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) que ha anunciat ERC, Maroto ha indicat que Sánchez est "lligat de peus i mans per tots els que tenen un problema amb Espanya o odien Espanya", per la qual cosa ara ha d'afrontar "moltes dificultats" per poder tirar endavant els comptes públics.
Per aquest motiu, ha subratllat que el PP demana eleccions anticipades "al més aviat possible" per evitar que segueixi existint aquesta dependncia dels independentistes.
Diverses fonts de la direcció nacional del PP creuen que la posició d'ERC és "voltil" i "partidista" i no descarten, per tant, que a darrera hora pugui retirar la seva esmena a la totalitat (aquest debat se celebra la setmana vinent al Congrés).
En qualsevol cas, des del PP donen per descomptat que, encara que no hi hagi pressupostos, Pedro Sánchez aguantar fins a l'últim moment i no convocar eleccions generals.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
*El pagament es fa amb targeta de crèdit o ingrés bancari
Els ritmes llatins engloben diferents ritmes i músiques d'Amèrica Llatina i del Carib com el són, la salsa, la cúmbia, bachata, samba, mambo, txa txa txa, rumba, conga, merengue, etc.
Durant les sessions del taller es treballaran els conceptes bàsics de diferents balls llatins en línia: el merengue, la batxata i la salsa.
L'objectiu fonamental d'aquest taller pràctic és posar a l'abast un espai d'esbarjo, exercici i diversió on, no només aprendràs les tècniques bàsiques de les coreografies, sinó que a més cremaràs calories alhora que millores la teva condició física, la coordinació i el control corporal!
A tots aquells que vulguin iniciar-se en aquest estil de ball
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
En ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, en virtut del que disposa l'article 3 de l'Acord normatiu 9255/2009, de 17 de novembre, pel qual s'aprova la normativa reguladora del nomenament de col·laboradors honorífics de serveis de la Universitat de les Illes Balears, i per acord del Consell de Direcció del dia d'avui, nomèn la senyora Marta Cuyàs Gibert col·laboradora honorífica del Servei Lingüístic per un període de dos anys i amb efectes des del dia d'avui.
Aquest nomenament no comporta cap tipus de remuneració.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Sra. directora del Servei Lingüístic i Sra. |
La sentència de Pamplona és ofensiva perquè culpabilitza d'entrada les dones
Milers de persones -la majoria dones- s'han concentrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona / CRISTINA CALDERER
Primer estupefacció, després indignació i finalment ràbia.
Aquesta és la reacció en cadena que ha provocat la sentència del tribunal de l'Audiència Provincial de Pamplona sobre el cas de la violació en grup de cinc homes a una jove de 18 anys en un portal de la capital navarresa durant els Sanfermines del 2016.
La sentència els condemna a 9 anys de presó per abusos sexuals i no per agressió sexual i violació, tal com demanaven les acusacions i la representació de la víctima.
Els jutges (dos d'ells, perquè un tercer considera que va ser sexe consentit i que se'ls hauria d'absoldre) consideren que "la víctima va sentir una angoixa intensa i desassossec que li va produir estupor i la va portar a adoptar una actitud de sotmetiment", però com que no hi va haver "intimidació i violència" no es pot aplicar el tipus penal d'agressió sexual, que comporta penes més grans.
O sigui, un grup de cinc homes, de complexió forta –perquè alguns eren militars o guàrdies civils–, porten una dona a un cubicle d'on saben que no podrà escapar i l'obliguen a practicar sexe amb tots ells, ¿i això no és violència ni intimidació?
¿Com pot ser que el fet que la jove no oferís resistència física i adoptés una actitud passiva, paralitzada pel terror i la humiliació, pugui ser confós amb qualsevol mena de consentiment o porti a no considerar-ho una agressió sexual en tota regla?
En quin món viuen aquests jutges?
Des de quan ser penetrada en contra de la pròpia voluntat no és una forma, extrema fins i tot, de violència física?
I això per no parlar de la violència psicològica que es desprèn de tota la situació en si, en què la noia es converteix en una mena de joguina en mans de cinc depredadors sexuals que, a més, després li roben el mòbil perquè no pugui denunciar els fets.
Es tracta d'una sentència denigrant perquè culpabilitza d'entrada la dona i transmet un missatge molt perillós a les víctimes d'agressions sexuals: més val que et defensis de forma violenta si no vols ser sospitosa d'haver provocat la violació, encara que això posi en risc la teva vida.
La investigació ha demostrat que el grup anomenat la Manada va actuar de forma premeditada, tenia antecedents per fets similars i, per tant, sabia molt bé com procedir per anul·lar la voluntat de la víctima.
I, en tot cas, la justícia ha d'escoltar-la a ella en primer lloc, la jove que va sortir de festa i va acabar la nit a urgències després de patir una experiència traumàtica que, de ben segur, ha tingut greus conseqüències sobre la seva vida.
Si com a societat no som capaços de discernir que el que hi ha darrere dels fets de Pamplona va molt més enllà de la violència física i afecta la integritat de les persones, és que alguna cosa estem fent molt malament.
Els integrants de la Manada van deshumanitzar la víctima, la van rebaixar a un mer objecte de plaer bestial, en definitiva li van prendre el més preciós que tots tenim i que ens fa persones: la dignitat.
Si la justícia no entén això, llavors ja no és justícia, és injustícia.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Aquest tràiler és el camí per acampar!
Va superar les nostres expectatives.
Hem trobat el nostre primer càmping que vam anar per primer cop, paguem la tarifa i vam fer excursions durant el dia.
Wendy ens va posar tot per nosaltres, llavors tot estava a punt per tornar quan vam tornar al càmping per la nit.
El tràiler tenia TOT el que necessitàvem.
Havíem oblidat moltes coses (per exemple, coberts, obertura de vins, etc.), però estava bé perquè era allà per a nosaltres!
El llit era molt acollidor i dormia com una roca durant les dues nits!
El temps va baixar als 30 anys durant la nostra estada i seguíem molt còmodes.
Millor experiència de càmping, gràcies a Wendy! |
Aquesta és la pàgina de Naomilleta Restaurat.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Polinyà. |
L'opció Imprimir còpia autèntica permet extreure una còpia certificada del contingut visualitzat a la Seu electrònica en un moment concret.
En aquest context, el concepte de còpia autèntica es refereix a un document electrònic, signat digitalment i incloent la data i hora oficial en què és emès, que és idèntic i té la mateixa eficàcia jurídica que el contingut original que apareix a la Seu electrònica en el moment que és generada.
La validesa jurídica de la còpia autèntica només es garanteix en el document digital que s'obté en format PDF i no en el document un cop imprès.
La còpia electrònica autèntica està regulada per l'article 27 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i la normativa que la desenvolupa.
Per tal que aquesta Seu electrònica Seu electrònica sigui clara i simple d'utilitzar per a tothom, aquesta Seu electrònica ha estat dissenyada per ser completament accessible i usable, funcionant d'acord amb les guies d'accessibilitat de contingut web (WCAG v1.0).
Si hi ha quelcom en aquest lloc —relacionat amb l'accessibilitat o la validació— que no opera d'acord amb els estàndards, contacteu amb l'Administració de la Seu mitjançant l'apartat de Informació i Suggeriments.
Per a l'accessibilitat d'aquesta Seu, s'ha utilitzat XHTML 1.0 i CSS que està en conformitat amb les especificacions, com dictamina el W3C, perquè creiem que la usabilitat i l'accessibilitat han de tenir una base sòlida.
Si hi ha res en aquesta Seu electrònica que no valida correctament, si us plau, poseu-vos en contacte amb l'Administració de la Seu mitjançant l'apartat de Informació i Suggeriments.
També hem procurat aconseguir l'accessibilitat AA mesurada segons la versió 1.0 de WCAG.
De tota manera, tenim en compte que el nombre de regles del WCAG són subjectives i, malgrat que pensem que les hem acomplert, la seva interpretació pot variar en algunes instàncies. |
Els que esperin un canvi de política per part dels nostres governs social-liberals o neoliberals a sou de les grans institucions financeres, dels mercats i de les grans empreses es sentiran decebuts: ja que fins i tot a la vora de l'abisme, els nostres responsables romandran inflexibles, seva brúixola quedarà fixada cap a l'austeritat, tan forta és l'atracció que produeix obtenir el màxim benefici i la cega creença en el sacrosant i immutable creixement.
No obstant això, nosaltres sabem per experiència -i en contra de la teoria del degoteig que sosté que el creixement repercuteix mecànicament de dalt a baix de les capes socials- que una tornada al creixement del PIB | 1 | no beneficia la gran majoria de la població.
Només cal fixar-se en l'extrema pobresa que persisteix a l'Àfrica i als països emergents.
Però què importa, les grans institucions fan i refan sense parar nous pronòstics de creixement, com si fossin els innombrables butlletins meteorològics de l'edat del capitalisme, sense considerar la desigualtat sobre la qual es fonamenta.
M. Draghi ¿Personalitat de l'any o culte a l'arrogància?
El 14 de desembre de 2012, el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, interrogat pel 'Financial Times' sobre el sofriment social infligit per les cures d'austeritat que ell imposa costat del FMI i la UE a Europa, va estimar que «abandonar ara [les polítiques d'austeritat], com alguns suggereixen, tiraria a perdre els immensos sacrificis realitzats pels ciutadans europeus».
Malgrat el estrepitós fracàs d'aquestes polítiques, el president del BCE, consagrat «personalitat de l'any» | 2 | pel mateix diari financer de referència per haver «contribuït en gran mesura al apaivagament dels mercats financers a la zona euro», pretén no decebre i segueix la via neoliberal traçada per Friedman (destrucció total de l'estat social, privatització...) sigui quin sigui el cost humà.
La pèrdua de sobirania dels Estats a sou dels creditors no l'inquieta, ja que diu treballar pel seu restabliment: «Els països amb un endeutament i un dèficit elevats hauran d'assumir que van perdre, des de fa temps, la sobirania sobre la seva política econòmica en un món globalitzat.
Treballar junts en una unió orientada cap a l'estabilitat significa de fet recuperar la sobirania »| 3 |.
Així que recuperarem la sobirania en una Unió Europea que ha guanyat el premi Nobel de la pau amb l'aplaudiment de l'OTAN?
De què ens preocupem, si cuiden tan bé de nosaltres?
Podria ser necessari recordar: que el nou tractat Mede (Mecanisme Europeu d'Estabilitat) preveu una total immunitat per les accions empreses dins d'aquest marc mitjançant el dret que se li va conferir de supervisar els pressupostos de cada estat membre i d'infligir multes als que no respecten les directives... del BCE, que a Itàlia i a Grècia, els nous governs van arribar al poder sense eleccions davant els ulls condescendents del BCE i de la UE, que des de març de 2012, els missioners de la troica (BCE-UE -FMI) s'han instal·lat de manera permanent en els ministeris a Atenes per tafanejar en els comptes públics.
¿«Sobirania» diu vostè, senyor Draghi?
Contràriament al que avança Mario Draghi, tot indica que és més que necessari i urgent un canvi radical.
Un recent informe de l'OIT (Organització Internacional del Treball: Informe Mundial sobre Salaris 2012/13) confirma l'agreujament del repartiment desigual de les riqueses produïdes, la part corresponent al capital continua augmentant en detriment de la corresponent al Treball: «La tendència mundial ha comportat un canvi en la distribució de l'ingrés nacional, la part dels treballadors baixa mentre que la part del capital augmenta en la majoria de països ».
A nivell mundial, «Els salaris mitjans mensuals ajustats a la inflació -el que anomenem salaris mitjans reals- han augmentat globalment només un 1,2% el 2011».
Si no es té en compte a la Xina, «els salaris mitjans reals només han augmentat un 0,2% a nivell mundial el 2011».
A Europa i Orient Mitjà els salaris han baixat des de 2008, mentre que a Llatinoamèrica i Àsia han seguit augmentant durant la crisi.
Els països europeus, sota la recomanació de l'FMI, redueixen els salaris reals, el que disminueix la demanda de les llars i contreu l'economia.
El 2011, van baixar el 0,6% a la zona euro, per als treballadors britànics la reducció va ser del 3,5%, a l'Estat espanyol van caure el 2%, i en Irlanda i Itàlia el 1,6%.
A Grècia, on l'atur ja colpeja a més de la quarta part de la població activa, els treballadors van patir una reducció del seu salari del 6,2% el 2011 | 4 |.
El cas de Grècia és important, perquè obre el camí a la resta d'Europa, començant per la seva perifèria.
El 3 de desembre de 2012, un estudi elaborat per dos sindicats grecs, ADEDY i GSEE, va revelar que el poder de compra dels grecs es va dividir per dos en els dos últims anys, un grec de cada dos viu per sota del llindar de la pobresa | 5 |.
Tornant a l'informe de l'OIT citat més amunt, a nivell global, «entre 1999 i 2011, l'augment de la productivitat del treball mitjà en les economies desenvolupades ha estat més de dues vegades superior al dels salaris mitjans».
Com explica Eric Toussaint, aquesta bretxa permet l'augment de la taxa de benefici de la classe capitalista | 6 |.
En un informe anterior, del 15 de desembre de 2010, l'OIT ja precisava que «A Europa central i oriental, el creixement dels salaris reals ha baixat, passant del 6,6% el 2007 al 4,6% el 2008 i al -0,1% 2009 »| 7 |.
Sempre segons l'OIT, el món compta 30 milions d'aturats més des de l'inici de la crisi el 2008 i entre els que tenen una feina, 900 milions de persones perceben menys de dos dòlars al dia.
I és de nou a Europa on trobem els majors augments d'atur: Segons Eurostat, en el si de la Unió Europea entre 2008 i 2012, la taxa d'atur ha passat del 7,1% el 2008 al 10,6% en l'últim trimestre del 2012.
A Espanya, l'atur s'ha disparat del 13,2% a l'octubre del 2008 al 20,5% a l'octubre del 2010 i del 26,2% a l'octubre del 2012.
A Xipre i Portugal ha pujat més de tres punts en un any, de juny de 2011 a juny de 2012 ha passat del 8% al 11,7% i del 12,7% al 15,9% respectivament.
A Grècia s'ha doblat en dos anys, passant del 13,9% a l'octubre del 2010 al 26% al setembre del 2012 (era del 7,8% a l'octubre del 2008), el 56% dels joves entre 15 i 24 anys no tenien treball al setembre de 2012, enfront del 22% al setembre del 2008 | 8 |.
Durant aquest temps, el sector del luxe, del qual les marques europees representen el 70% del mercat global, es porta de meravella amb un creixement de més del 10% el 2010-2011.
LVMH, el número u francès i gegant mundial del luxe, va registrar 3.060 milions d'euros de beneficis el 2011, un rècord històric.
Per aprofitar el creixement del sector, el grup LVMH | 9 | fins i tot ha llançat la seva marca Cheval Blanc per conquerir l'hostaleria de luxe.
El seu gran patró, Bernard Arnault, primera fortuna de França, es va embutxacar aquest mateix any 10,8 milions d'euros | 10 |, és a dir 821 anys de SMIC, el salari mínim legal francès | 11 | (l'any anterior, el 2010, ja havia percebut 9,7 milions).
El Sr Arnault ha vist com progressava la seva fortuna el 2012 fins a arribar als 29.700 milions de dòlars.
Assenyalem de passada que el joier Bvlgari, filial de LVMH des de 2011, és sospitós de frau fiscal pel govern italià, per haver dissimulat prop de 70 milions d'euros d'ingressos imposables utilitzant societats amb seu a Irlanda i Luxemburg.
Més enllà del sector del luxe, els grans empresaris no surten mal parats tot i la crisi: Mentre que el 2011, l'índex borsari del parquet de París va perdre el 17% del seu valor, la remuneració mitjana dels grans empresaris del CAC 40 es va elevar a 4,2 milions d'euros aquest mateix any, un augment del 4% respecte al 2010, any en què les remuneracions ja s'havien disparat un 33% | 12 |.
A Espanya, Amancio Ortega, propietari de l'empresa tèxtil Inditex propietària de Zara, Pull & Bear, Massimo Dutti o Bershka, s'ha convertit en el tercer home més ric del món, ajudat per l'alça en Borsa de les accions d'Inditex, que augmentar un 66,7% el 2012.
Segons la classificació elaborada per Bloomberg el 2012 | 13 |, la seva fortuna va augmentar un 62,9% en relació al 2011, és a dir 22.200 milions de dòlars (16.800 milions d'euros) més fins als 57.500 milions de dòlars (43.500 milions d'euros).
Segons aquesta classificació, la riquesa global de les cent majors fortunes del món va augmentar en 241.000 milions de dòlars el 2012 fins a arribar als 1,9 bilions de dòlars, bastant més que la suma del deute extern públic de tots els països en desenvolupament (1,6 bilions de dòlars el 2010).
El patrimoni de les cent persones més riques del planeta representa més de cinc vegades el deute públic grec, més de dues vegades el deute públic espanyol i més de 14 vegades l'Ajuda Oficial al Desenvolupament ( AOD) que els estats es van comprometre a 1970-sense aconseguir-ho-a portar-la fins al 0,7% del seu Ingrés Nacional Brut (INB).
En fi, tot i els bells discursos d'Obama apel·lant a limitar les primes de Wall Street, aquests es mantenen en un nivell alt: Després d'un important descens en 2008 (vegeu el gràfic), van tornar a pujar amb força el 2009.
Des de l'inici de la crisi en el període 2007-2011, els banquers i brokers de Wall Street han registrat 115.600 milions de dòlars de primes.
Definitivament, la crisi no sembla tenir les mateixes conseqüències per a tothom...
Gràfic d'Evolució de les primes per Wall Street 1985 - 2011 (en Milions de dólars): |
Aquesta és la pàgina de Heladeria Sama Sport Center.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Mojácar. |
El coordinador general de CDC creu que seria bo que Unió marqués posició "abans de les municipals"
El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha aplaudit des de Seva (Osona) la decisió presa aquest mateix dissabte pel Consell Nacional d'Unió Democràtica, que ha resolt convocar la militància a una consulta per saber com s'ha de definir el partit de cara a les properes eleccions del 27 de setembre.
Rull respecta el debat intern i confia que Convergència i Unió podran afrontar plegats la recta final del procés: "Quan anem junts som imparables i estem en condicions de culminar el procés amb èxit".
UDC encara no té data per a la consulta, però des de CDC recomanen que sigui "abans de les municipals".
Cal, diu, que tots els partits es puguin posicionar de manera clara "per enfortir el projecte".Rull ha donat la "benvinguda" i el seu màxim respecte al debat intern que afronten ara els socis de federació, amb el desig els dos partits puguin concórrer a les eleccions del 27 de Setembre sota el mateix programa.
També en aquest sentit, el secretari general del comitè de govern d'UDC, Ramon Espadaler, ha tancat files davant les crítiques de divisió interna en el sí de CiU.
Espadaler ha admès que dins d'Unió "no hi ha visions homogènies, però sí la capacitat de trobar sortides".
Rull insisteix que si els dos partits van junts, de la ma també de la societat civil, la culminació exitosa del procés serà inevitable.
UDC encara no té data per a la consulta perquè diu que la prioritat ara és la confecció de llistes per a les municipals.
Tot i això Rull adverteix que "seria bo" que els partits poguessin marcar posició abans dels comicis locals.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Amb el tancament de les escoles, els instituts i les universitats d'arreu del país a causa del coronavirus, milions d'estudiants s'han quedat sense classes.
Aquesta situació excepcional però, no és excusa perquè els més joves puguin dedicar tot el seu temps a jugar, mirar sèries, utilitzar les xarxes socials com a pur entreteniment o simplement, fer el gandul.
Es pot seguir estudiant i aprenent però d'una manera ben diferent: a distància.
Per facilitar aquesta tasca, el grup de recerca Edul de la UOC ha elaborat un document amb 10 claus per poder estudiar des del lloc on s'estigui complint el confinament:
Cal seleccionar el sistema i les eines de treball més adequades en funció de l'edat de l'alumnat i que es puguin fer servir en els dispositius que ja utilitzen habitualment.
És bona idea facilitar tutorials perquè a tothom, famílies incloses, puguin aplicar-les.
Els professors i professores han d'ajudar els seus alumnes a autoorganitzar-se amb consells sobre l'espai de treball a casa, a imposar-se una rutina que els ajudi o a establir mecanismes perquè identifiquin el començament i el final de cada activitat.
És aconsellable generar seqüències de treball clares que tinguin una durada específica i que els estudiants percebin l'acompanyament docent; per exemple, amb un vídeo d'inici, una videoconferència al final i un parell de missatges durant la setmana.
Els espais de comunicació permanent (canal a Telegram, fòrum a l'espai digital, grup de Gmail€) també són d'ajuda, igual que assegurar-se de donar sempre resposta a cada alumne, i fer-ho pel seu nom.
Elaborar un conjunt d'activitats amb recursos didàctics que ajudin els estudiants a resoldre-les.
Fer servir, tant com sigui possible, imatges, esquemes o mapes per a captar l'atenció dels estudiants i sorprendre'ls.
Procurar que les activitats es divideixin en subactivitats curtes (d'entre 10 i 15 minuts) i animar-los a participar-hi.
Associar un conjunt de recursos a les activitats.
Hi ha recursos oberts que estan disponibles en els diferents repositoris que les Administracions i altres organismes posen a la disposició de docents i altres usuaris.
Crear dinàmiques d'interacció activa en l'entorn virtual per a mantenir els estudiants connectats i motivats.
Per a fer-ho es poden oferir eines que facilitin el treball col·laboratiu, com ara les aplicacions de Google.
També és bona idea dissenyar algunes situacions síncrones, les imprescindibles, si són curtes i amb objectius molt clars.
Explicar el model d'avaluació que es durà a terme i els criteris d'avaluació.
L'avaluació contínua facilita el seguiment dels estudiants i dona informació valuosa.
Perquè l'alumnat no se senti sol, cal fer-li sentir que forma part d'una comunitat.
Es poden crear espais d'intercanvi de missatges entre els mateixos alumnes i fins i tot entre les famílies.
Desenvolupar l'esperit crític dels estudiants respecte a la tecnologia.
És important que s'adonin dels beneficis de l'ús de les tecnologies, però també dels riscos.
Analitzar fake new s, per exemple, els pot ajudar en aquest sentit.
Aprofitar l'avinentesa per a treballar col·laborativament amb els docents més propers.
Intercanviar les pràctiques docents en línia, els recursos o crear un espai compartit al qual tothom tingui accés ajudarà a fer que l'ensenyament en línia sigui més efectiu. |
Aquesta és la pàgina de Cafeteria bar carretero.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Armilla. |
Un jutge federal als EUA ha ordenat aquest dijous la posada en llibertat de l'exsoldada Chelsea Manning, la primera font de WikiLeaks, en determinar que el seu testimoni contra Julian Assange ja no és necessari.
"La compareixença de Manning davant un gran jurat ja no és necessària.
La seva detenció no serveix ja per a cap propòsit coercitiu", ha dictaminat el magistrat Anthony J. Trenga, del Districte Est de Virgínia.
Trenga també ha donat per acabada la tasca del gran jurat en aquesta investigació.
L'ordre del jutge arriba amb Manning, de 32 anys, hospitalitzada després que aquest dimecres provés de suïcidar-se en una presó de l'estat de Virgínia.
L'exsoldada portava empresonada des de maig passat per negar-se a declarar sobre la revelació de secrets militars i diplomàtics a WikiLeaks i aquest dijous tenia programada una vista amb Trenga.
Els seus advocats van insistir aquest dimecres després de l'intent de suïcidi que Manning ja ha indicat anteriorment que no trairà els seus principis, fins i tot si existeix el risc de perjudicar-se a si mateixa.
Malgrat l'ordre d'alliberament, el jutge manté la multa de 256.000 dòlars per resistir-se a declarar davant del gran jurat.
Assange, per la seva part, està detingut al Regne Unit amb una petició d'extradició per part dels Estats Units, on l'investiga un tribunal de Virgínia per espionatge.
Chelsea Manning, una exanalista d'Intel·ligència de l'Exèrcit dels EUA, va ser la responsable de la filtració més important de la història del país, que va consistir en milers de documents classificats sobre les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, així com cables del Departament d'Estat, que va suposar un revés per a la diplomàcia nord-americà. |
Per tal de poder enviar una valisa a un destinatari concret, és necessari que la seva unitat menor de GICAR estigui creada a l'eina.
Si l'usuari no té aquesta dada informada, el sistema no permet fer-li cap enviament.
La forma més senzilla que es creï aquesta unitat menor és que es faci automàticament en el moment que qualsevol usuari de la mateixa accedeixi a l'eina, així que si hi podeu contactar i demanar que simplement accedeixin amb les seves credencials, a partir d'aquell moment ja no apareixerà l'avís conforme no existeix la unitat menor corresponent.
En cas que no tingueu possibilitat de sol·licitar aquest primer accés a un usuari qualsevol de la unitat menor requerida, comuniqueu al Centre d'Atenció a l'Usuari del Consorci AOC, informant del codi d'unitat menor que cal afegir.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: |
Un quart de segle després de la matança de tutsis a Rwanda en mans de la majoria hutu, continua sense saber-se del cert qui va manipular o es va aprofitar del conflicte, a quins interessos va respondre el retraïment de la comunitat internacional per contenir el genocidi i fins a quin punt tot es va deure a l'herència deixada pel colonialisme belga, que va desconjuntar els equilibris socials.
Més enllà de les 800.000 morts, les 200.000 dones violades i les desenes de milers de desplaçats que van fugir de l'horror dels assassinats a cop de matxet, la memòria del que va passar resulta insuficient per aclarir quins ressorts es van activar per desencadenar la violència vesànica que va seguir la mort del president Juvénal Habyarimana, l'avió del qual va ser abatut per un míssil que es diu que va ser disparat pel Front Patriòtic Rwandès (tutsi), i fins i tot qui movia els fils de l'organització.
Tampoc s'ha pogut discernir qui va estar al darrere de la facció més radicalitzada de la comunitat hutu, que va aprofitar el caos per aniquilar els seus adversaris polítics de la mateixa ètnia, però no hi ha cap dubte que enmig de la carnisseria van abundar les venjances polítiques i les rivalitats entre clans resoltes a matadegolla.
Podria semblar avui que com va passar no es tornarà a repetir, commoguts els esperits pel record de la tragèdia, però les riqueses que atresora el subsol de la regió, l'opacitat del poder i l'acció dels cobdiciosos són una barreja explosiva que omple de riscos el futur. |
El MONBUS IHC ja ha acabat la seva preparació pel partit de dissabte contra el Vic amb un lloc per la Final Four de la Cers en joc.
Els arlequinats han fet treball bàsicament de 4X4.
Tota la plantilla, tret de Nil Garreta, està a disposició de Francesc Monclús.
El tècnic ha convocat els 10 jugadors diponibles, amb David Carles i Pep Vilaseca.
Garreta està en el tram final de la seva recuperació.
En principi li falten dues o tres setmanes per poder-se reincorporar als entrenaments amb els seus companys.
El MONBUS IGUALADA HC – CP VIC està aixecant una gran expectació i s'espera uan bona entrada a les Comes.
Una prova de l'interés que desperta entre els aficionats el tenim en les xarxes.
Per exemple el fet que el vídeo promocional en el qual els jugadors demanen el suport de l'afició, ja ha tingut més de 530 visites úniques al canal de youtube.
Si encara no l'heu vist ho podeu fer en aquesta link:
EL FRONT TAURÓ ES LLENÇA A L'AIGUA
El partidàs MONBUS IHC – Vic suposarà també el debut de la nova Penya Front Tauró.
La mevaweb s'ha posat en cntacte amb Quim Solé Llobet un dels impulsors del Front.
F.TAURÓ- Si, debutem aquest dissabte en el que serà el partit més important de la temporada i així fer una mica de caliu a les Comes que s'havia quedat sense grup d'animació
P– D'on surt la idea de fer una penya?
F.TAURÓ- L'Igualada ja feia un parell d'anys que s'havia quedat sense cap grup d'animació i el grup de joves que ens trobem cada partit ens ho vàrem proposar i la mateixa junta tambe ens ho va proposar i vam decidir tirar-ho endavant
P- Qui sou, quants sou, perquè Front Tauró?
F.TAURÓ- Som una vintena de joves d'entre 15 i 20 anys amb moltes ganes d'animar al nostre equip.Ens anomenarem Front Tauró ja que va ser el nom que van proposar els mateixos jugadors de l'equip.
P- Esteu oberts que s hi apunti més gent?
F.TAURÓ- Si tots els joves que tinguin ganes i compromis per animar l'Igualada estan convidats a participar de la penya com més siguem millor
P- Quin tipus d'accions voleu fer?
F.TAURÓ – D e moment començarem animant als partits de casa i en el futur intentarem començar a muntar activitats per tal d'acostar l'equip i la penya altre cop als igualadins i igualadines ens agradaria que en un futur pròxim Les Comes es tornés a omplir com en els millors anys de l'Igualada
P – Com veieu l'equip i la temporada que està fent?
Espereu tenir un contacte estret amb els jugadors?6
F.TAURÓ- C rec que estem en un molt bon moment de la temporada ja que portàvem una bona raxa de partits guanyats ocupem una bona posició a l'Ok Lliga i esperem seguir avançant posicions en la lliga i engrandir la temporada classificant-nos i guanyant la final four de la copa de la CERS.
Esperem que si de fet pensem que des de que ells van proposar el nom de la penya ja tenim una petita relació que esperem que sigui mes gran
F. TAURÓ- Pensem que a la pista del Vic vam treure un bon empat i aquí acabarem de rematar l'eliminatoria.
Crec que les Comes estarà plena com tots els grans esdeveniments i que entre l'equip i la afició ho aconseguirem.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha assumit aquest dijous el lideratge del partit en la Cambra catalana en substitució d'Oriol Pujol, que ha anunciat que deixava el càrrec després de ser imputat per la seva presumpta vinculació amb el cas de les ITV.
Pujol ha presentat per escrit la renúncia al càrrec a finals del mes passat, i pendent que sigui formalment acceptada, aquest dijous s'ha visualitzat el relleu a la reunió del grup parlamentari que la federació nacionalista ha celebrada en la cambra.
Turull ha declarat que assumeix aquest nou paper esperant que sigui un relleu "temporal i al més breu possible", en al·lusió que el partit confia en la plena innocència de Pujol i que, una vegada l'avali la justícia, pugui reprendre les seves funcions tant en el grup parlamentari com a CDC.
"La millor manera de donar suport a Oriol Pujol és assumint aquesta responsabilitat.
A partir d'aquí ha d'haver normalitat en el grup", ha destacat Turull, que malgrat assumir el lideratge del grup continua com a portaveu de CiU a la Cambra.
Turull ha advertit que, malgrat assumir la presidència del grup, seguirà comptant amb Pujol, que es manté com a diputat ras en la Cambra catalana: "Comptarem amb ell.
Hi ha molts temes dels quals parlaré amb Oriol Pujol.
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha acudit aquest dijous a la reunió del grup parlamentari de CiU per presentar als seus diputats el balanç dels primers 100 dies del Govern, cosa que ja va fer per als mitjans aquest dimecres des del Palau de la Generalitat.
Segons Turull, el president ha donat un "bany de realitat" als presents, recordant que la delicada situació financera de la Generalitat complica l'acció del Govern i impedeix que pugui prendre totes les decisions que li agradaria adoptar.
El portaveu de CiU ha estès la mà a tots els grups de la Cambra per arribar a acords, però els ha advertit, en especial al PSC, que no poden fer propostes al "marge de la realitat" i sense tenir en compte la situació de la Generalitat.
"Al PSC li demanem que accepti la crueltat de la realitat actual, en què tenen alguna responsabilitat, i que facin propostes", ha sentenciat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.