text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Weatherall, que havia treballat amb grups com New Order i Happy Mondays, era habitual de festivals com el Primavera Sound i el Sónar
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
La federació de barris de Manresa va denunciar públicament aquest dijous que s'està "ofegant" econòmicament perquè l'Ajuntament no ha pagat encara més del 40% del conveni del Pla de Desenvolupament Comunitari del 2015.
Si a això s'afegeix que els 72.000 euros actuals poc tenen a veure amb els més de 200.000 que havien arribat a cobrar, el malestar que s'ha anat acumulant a les 13 associacions de veïns que formen part del pla -Cal Gravat, Sagrada Família, Valldaura, Cots-Guix-Pujada Roja, Passeig, plaça Catalunya, Barri Antic, Mion-Puigberenguer, carretera Santpedor, Vic-Remei, Comtals, Poble Nou, Sant Pau- és majúscul.
Després que el president de la federació, Enric Martí, exposés la situació, van demanar intervenir un a un els líders veïnals.
I les seves paraules van ser de crítica directa a la gestió de l'Ajuntament.
En primer terme perquè se senten menystinguts.
Creuen que una situació com la que s'està donant no seria possible si l'administració municipal valorés en la seva justa mesura la tasca que duen a terme des del voluntariat.
Van titllar de "misèria" els diners que han d'anar a "pidolar" per tirar endavant projectes de reforç escolar, intergeneracionals, d'igualtat de gènere o de suport a la recerca de feina, entre d'altres, que paradoxalment tothom entén que són socialment productius.
Aguantaran una mica més però o es paga el poc que cobren els dinamitzadors quan toca o el malestar anirà a més.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Vivim en una societat realment preparada per a la lluita contra el canvi climàtic?
Aprofitant la celebració del Dia Internacional de les Dones, llancem aquesta pregunta que més tard o més d'hora qualsevol societat s'hauria de fer.
És innegable que en la lluita contra el canvi climàtic el paper de les dones és i serà fonamental.
Aquesta afirmació ha quedat demostrada en diverses ocasions; però, per desgràcia, continua sense rebre l'atenció merescuda.
Sense anar més lluny, un fet que s'ha ignorat àmpliament és que els Acords de París aconseguits a la COP21 van ser iniciats per dones.
Una qüestió que no hauria de passar desapercebuda i que es veu agreujada si tenim en compte els esforços de dones de tot el món, liderant lluites contra el canvi climàtic.
Perquè no són pocs els exemples d'activistes mediambientals que podem trobar.
Una de les més conegudes és Jane Goodall, la primatòloga anglesa considerada la major experta mundial en ximpanzés.
La seva fundació treballa àmbits com el de la seguretat alimentària, el reciclatge o l'educació ambiental; o Berta Cáceres, l'activista hondurenya que va saltar a la fama quan va ser assassinada per haver liderat una campanya contra un projecte hidroelèctric.
També podríem fer menció de Vandana Shiva, una de les figures més destacades dels moviments altermundista i ecofeminista, coneguda també per les seves campanyes contra els aliments transgènics; o Greta Thunberg, la jove activista que recentment s'ha donat a conèixer per liderar les vagues estudiantils pel clima.
És important tenir en compte que, en situacions de pobresa, les dones solen afrontar majors riscos i impactes del canvi climàtic i que, segons dades de Nacions Unides, la majoria dels pobres del món són dones.
Aquesta situació empitjora per la carència de representació femenina en els processos de decisió i en els mercats laborals.
No obstant això, la seva implicació a l'hora de donar una resposta davant de l'amenaça climàtica serà clau.
En l'àmbit local, la inclusió de les dones en el lideratge ha conduït a millors resultats de projectes i polítiques relacionades amb el clima.
Pel contrari, l'aplicació de polítiques sense una participació femenina significativa pot augmentar les desigualtats existents i disminuir-ne l'eficàcia.
Per la seva part, la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic ha reconegut la importància d'involucrar igualment dones i homes en els processos de desenvolupament i d'implementació de polítiques nacionals; i a l' Acord de París ( 1/CP.21 ), s'encoratja les parts a prendre decisions referents al canvi climàtic, respectant, promovent i considerant la igualtat de gènere, l'empoderament de les dones i l'equitat intergeneracional.
Seguint aquesta línia, no és d'estranyar que el C40 hagi posat en marxa el projecte Women 4 Climate, un programa d'assessorament global que té com a objectiu empoderar i inspirar la propera generació de líders climàtiques.
Un dels seus èxits ha estat obrir un espai en el qual dones de diferents ciutats han pogut compartir experiències i coneixement.
L'any 2018 van haver-hi programes d'assessorament a París, Tel-Aviv, Ciutat de Mèxic, Londres, Quito, Montreal, i aquest any s'esperen obrir programes a Auckland, Sidney i Barcelona.
El passat dia 6 de febrer, la Fàbrica del Sol va acollir una sessió informativa per donar a conèixer dos programes que oferiran oportunitats a dones emprenedores per fer front al canvi climàtic.
El primer va ser el Women Mentoring Program, en el qual directius i executius referents en el sector ofereixen acompanyament i assessorament empresarial.
El segon va ser Lidera, un programa d'activitats destinat a donar suport i networking per a totes les dones de Barcelona, professionals, directives o emprenedores.
Per tant, tot i que el punt de partida no és el més adient, sembla que estem fent passos en la direcció correcta i que el rol exercit per les dones serà cada vegada més important.
L'empoderament i la seva inclusió dins dels processos de presa de decisions serà fonamental.
El món necessita més dones que liderin la lluita contra el canvi climàtic.
Això és una realitat, però l'aparició de noves figures com Greta Thunberg sembla indicar que anem en la bona direcció. |
La bioquímica estudia la vida a escala molecular i la biotecnologia agrupa les disciplines de les ciències de la vida i de l'enginyeria amb el propòsit de dissenyar i aplicar organismes, cèl·lules i biomolècules amb un elevat valor afegit als camps industrial, biomèdic, ambiental, etc. Així, doncs, el doble grau té com a objectiu formar professionals que disposin de les eines necessàries per poder entendre i generar nous coneixements sobre els processos que els éssers vius duen a terme per realitzar les seves funcions, millorar els processos industrials derivats d'aquest coneixement i desenvolupar-ne de nous.
L'avantatge de la doble titulació és que combina les sortides professionals tant del grau de Biotecnologia com del grau de Bioquímica i Biologia Molecular.
Per estudiar aquest doble grau es recomana tenir coneixements sòlids de biologia, química, matemàtiques i física, a més de dominar oralment i per escrit la llengua pròpia i les oficials de la URV, i també tenir un nivell mitjà d'una llengua estrangera, preferentment l'anglès, i d'informàtica.
Per què estudiar el doble grau de Biotecnologia i Bioquímica i Biologia Molecular a la URV?
Un cop t'hagis graduat, podràs trobar feina com a investigador o investigadora, docent, responsable de laboratori, directiu o directiva, consultor o consultora, comercial, etc. en diversos sectors:
Carrer Marcel·lí Domingo, 1, 43007 Tarragona
Contacteu amb nosaltres Telèfon (+34) 977 558 000 |
L'Assemblea Extraordinària de l'Associació Orfeó Català votarà aquest dimarts una proposta de modificació dels estatuts de l'entitat per millorar el procés i la participació a l'Assemblea i les eleccions, garantir una millor estabilitat de l'entitat, optimitzar el funcionament de la institució i eliminar ambigüitats a l'anterior redactat.
Per tirar endavant, la modificació, auspiciada per la presidenta de l'Associació Orfeó Català, Mariona Carulla, necessita els vots a favor de dos terços dels assistents i delegats.
Segons la presidenta, les modificacions propostes sorgeixen de l'experiència dels quatre anys de govern i els dos embats electorals recents.
La participació dels socis --ho ha fet entre una vintena i una trentena-- ha fet retirar una de les propostes que la Junta Directiva havia plantejat com era la d'eliminar el requisit que fora la presidenta qui hagués de signar els contractes que formalitza l'associació, que finalment no es canvia, i proposar que no calgués especificar la professió en la petició d'ingrés com soci de l'Orfeó Català.
Entre les mesures que figuren en la proposta per millorar la participació es troba l'establiment d'una jornada electoral per escollir a la Junta Directiva, que no figurava en els anteriors estatuts.
També la introducció de la possibilitat d'establir un sistema de vot electrònic i tramitar informació electoral per correu electrònic; la necessitat única de la fotocòpia del DNI per delegar el vot i no una certificació notarial, i un mínim del 25% dels socis presents per demanar una votació secreta.
La modificació també proposa que cada candidatura haurà de ser avalada per la firma de com a mínim 100 socis; el president de la Taula Electoral s'acordarà entre els seus membres i no per rifa, i ha estat la Taula qui regularà els aspectes organitzatius del procés electoral, i que els vots tramitats per qualsevol servei de correu seran vàlids si es lliuren una hora abans del començament de la jornada electoral.
Per garantir una millor estabilitat de l'entitat, la Junta Directiva proposa que els càrrecs tinguin quatre anys de durada en lloc de les rotacions anteriors, i que la limitació de renovació de mandats no serà aplicable en el cas que un càrrec de la Junta vulgui optar a la presidència.
La modificació també elimina la possibilitat que a proposta de 20 socis es pugui proposar un candidat alternatiu per a una vacant de la Junta, i que serà aquesta qui proposi un candidat provisional per garantir la governabilitat, que haurà de ser aprovat per l'Assemblea.
La Junta Directiva també proposa ampliar de tres a sis mesos el termini per convocar l'Assemblea General Ordinària, i l'eliminació del requisit de tenir la firma de dos socis per ingressar a l'Orfeó.
Aquesta proposta també busca modificar ambigüitats del redactat antic com aclarir la condició de soci protector; eliminar el requisit que amb un màxim de 150 socis es pogués proposar una assemblea extraordinària, mantenint el mínim del 10%, i reforçar les atribucions de la Junta sobre acordar el començament d'accions legals davant de qualsevol tribunal o autoritat administrativa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
FOTOS i VÍDEO Així s'ha desplegat la gegantina estelada de la Patum al tram berguedà de la Diada https://t.co/B29CcUL4Tp pic.twitter.com/nJTV4fFYRI
El punt central de la manifestació ha estat la plaça Espanya fins on s'ha desplaçat l'estelada.
Joves berguedans al tram 10 de la manifestació.
Manifestants al tram 10, entre els quals el regidor d'Esquerra Berga, Ramon Camps.
L'estelada gegant al tram 10 de la manifestació.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Universitat Oberta de Catalunya
Estem millorant els accessos a la Biblioteca.
Treu el màxim profit de les eines que hi ha la Biblioteca per ajudar-te a gestionar les referències bibliogràfiques que utilitzis durant la recerca, per saber com citar documents i recursos seguint els estàndards internacionals.
També trobaràs informació útil sobre la gestió de les dades de recerca.
Crea la teva pròpia llista de referències amb els gestors bibliogràfics.
Mendeley i Zotero són dos dels que es fan servir més.
Aquests gestors serveixen per a importar referències des de bases de dades i altres fonts d'informació.
També les pots compartir amb altres usuaris o afegir-les als teus treballs.
Recursos per a citar correctament una referència bibliogràfica i recull d'aplicacions per a crear cites automàticament.
Les citacions bibliogràfiques han de contenir un conjunt d'elements que fixa la norma ISO 690:2010.
A banda de l'estàndard fixat per aquesta norma, hi ha altres estils i pautes més habituals segons els àmbits temàtics.
Et donem informació i accés als més rellevants.
Alguns recursos per aprendre com s'han de citar les imatges que utilitzem en els treballs acadèmics, articles, etc., entenent les imatges de manera àmplia: fotografies, pintures, dibuixos, quadres, diagrames, gràfics...
Alguns recursos per aprendre com s'han de citar les xarxes socials en els treballs acadèmics, articles, etc.
Les dades s'han de citar de la mateixa manera que citem altres fonts d'informació bibliogràfica, com ara articles o llibres.
Aplicacions que permeten cercar un document (llibre, article, etc.) i generen la cita bibliogràfica automàticament.
Coneix què són les dades de recerca, com es gestionen, com es comparteixen i/o reutilitzen, què és un Data Management Plan (DMP) i quines eines hi ha per a fer-ne un i, finalment, quins són els requeriments específics de l'H2020 en termes de gestió de dades.
Consulta els diferents serveis que t'oferim per a facilitar-te la gestió de la informació. |
La Bouesia s'acomiada homenatjant a títol pòstum un dels seus creadors i criticant la falta d'espai per a la cultura alternativa
Deltebre.-Aquest cap de setmana comença a Deltebre (Baix Ebre) la dotzena i última edició del Festival d'Acció Poètica Bouesia.
El primer acte se celebra aquest divendres a la nit amb el concert de El Niño de Elche, una de les actuacions més sonades de la Bouesia, amb la seva música experimental que naix del flamenc i barreja diferents disciplines.
Sota el lema 'Menjar-se lo Delta.
Menjar-se la poesia', inspirats en Charles Chaplin, aquesta edició treballa el concepte "antropofàgia", menjar objectes humanitzats, a partir del qual es farà un homenatge pòstum a l'infrapoeta Carles Hac Mor, un dels impulsors i col·laboradors de la Bouesia, i que també servirà de crítica al rebuig institucional que pateix la cultura no ideada per a masses.
El "canibalisme poètic" centra la darrera edició del Festival d'Acció Poètica Bouesia.
Com ha apuntat el seu codirector, Miquel Àngel Marín, les idees sorgeixen de la pel·lícula de Charles Chaplin 'La Quimera de l'Or'.
"Ha estat també una casualitat que, enguany que hem decidit acabar, una mica per la poca complicitat trobada a l'Ajuntament de Deltebre, treballem aquesta idea ja que la Bouesia no és un objecte de consum o turístic.
Al final, que tot hagi de ser un objecte de consum acaba sent una mica preocupant, és com si ens acabem devorant els uns als altres i al final acabem com a caníbals", ha comparat Marín.Un dels protagonistes d'aquesta "antropofàgia" serà el poeta Carles Hac Mor, mort a principis d'aquest any, i que va ser un dels impulsors i col·laboradors permanents de la Bouesia.
Marín ha remarcat aquesta segona causalitat que "l'any que mor Carles, la Bouesia també depereixi".
Carles, per a nosaltres ha estat molt important, ha estat darrera del festival des del principi i sempre al nostre costat", ha destacat el codirector.
Com han explicat els responsables del festival, l'infrapoeta "es va deixar arrossegar per la màgia creativa del Delta i va contribuir a aixecar del no res un certamen que ha sabut transformar en contemporaneïtat la cultura popular més perifèrica".Itinerància La Bouesia s'acomiadarà de nou com un festival nòmada i itinerant després d'haver estat "pioner en deslocalitzar un esdeveniment d'aquestes característiques".
S'escamparà per sis ciutats, Deltebre, Vandellòs, Amposta, Tarragona, Barcelona i València.
Aquest divendres a Deltebre actuarà de El Niño de Elche i el guitarra Raúl Cantizano, amb el músic ampostí Andreu G. Ubaldo, com a teloner.
Aquest dissabte, es presentarà el col·lectiu Topografies Perifèriques, un col·lectiu de persones de les Terres de l'Ebre que, des de l'àmbit de la cultura crítica volen ocupar un espai d'anàlisi i pensament, "exclòs dins l'ecosistema cultural" del territori.
La Bouesia s'acomiadarà de Deltebre amb una paella popular.
La resta del programa La Bouesia farà parada a Vandellòs (Baix Camp), el 30 de juliol, on es duran a terme diverses accions poètiques a partir de l'obra de Carles Hac Mor, sota el lema 'Mor i muntanya'.
Es manté la fórmula amb la revista caminada i el sopar popular que sempre té una participació massiva i que enguany serà de mar i muntanya.
El diumenge 9 d'octubre, a Lo Pati-Centre d'Art Terres de l'Ebre, a Amposta, es farà l'acció 'Menjar-se el Delta', una acció realitzada per la companyia Ali&Cia, integrada per l'artista, filosofa, psicòloga i cuinera Alícia Ríos i l'arquitecta Bàrbara Ortiz, creadores de diverses cerimònies d'urbanofàgia arreu del món.
A Lo Pati crearan una maqueta a escala del Delta de l'Ebre, elaborada amb productes de la zona perquè el públic l'acabi menjant.
Finalment, la Bouesia es tornarà a projectar a la tardor, per segon any consecutiu, a l'Arts Santa Mònica de Barcelona, amb les dates per concretar.
També farà parada, per primer cop, a Tarragona dins els actes de La Tardor Literària que organitza l'Ajuntament de Tarragona i que formen part de les activitats del Teler de Llum, el centre d'art de Tarragona.
Hi haurà diverses accions antropofàgiques lligades a la figura de Carles Hac Mor al Mercat Central de Tarragona, amb la participació d'Ester Xargay, Rafael Tormo i Miquel Àngel Marín.
També per primer cop hi haurà una incursió bouètica al Festival de Filosofia 'Barcelona Pensa', on la Bouesia ha estat invitada per explicar el seu discurs ultra local, perifèric i poetitzador.
I també s'ha confirmat la presència a la 45 edició dels Premis Octubre de València, convidats per Acció Cultural del País Valencià.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si hi ha un lloc que simbolitzi la mort és la zona zero d'Hiroshima, el punt exacte on va impactar la bomba atòmica.
Però Hiroshima també va demostrar que ni l'extermini és absolut.
D'una soca socarrimada de la zona zero, per inimaginable que fos, la primavera següent en va sortir un brot verd.
Els entesos es refereixen al ginkgo com un "fòssil viu".
És un vegetal antic, antiquíssim, tant que ja existia cinquanta milions d'anys abans que apareguessin no els éssers humans, sinó els dinosaures.
De fet, els dinosaures van contribuir a la seva expansió per tot el planeta, disseminant-ne les llavors.
Però fa deu mil anys el ginkgo era una espècie en extinció.
Només quedaven ginkgos a unes quantes valls del nord de l'Índia quan els monestirs budistes van adoptar-lo com a arbre decoratiu.
A l'Àsia oriental és un arbre molt popular.
El seu fruit es menja com aquí les pipes, de les fulles se'n fan infusions i l'extracte de ginkgo es fa servir com a tractament pel Parkinson i l'Alzheimer (amb polèmica científica).
Sobretot per la seva fulla primitiva, en forma de vano, que li aporta l'aspecte tan singular.
Quan mirem un ginkgo cent milions d'anys ens contemplen.
La curiositat pel ginkgo em va dur a buscar els que hi pogués haver a Barcelona ciutat.
Els meus ginkgos preferits són al Parc de la Ciutadella.
Coneixen el gran mamut de pedra?
Esclar que sí, tots els nens barcelonins han passat per la seva trompa.
Doncs els quatre arbres que hi ha just al darrere, alts i esvelts, són Ginkgos biloba.
Una tardor passejava per allà; el terra era ple de llavors caigudes i em vaig dir: "I per què no te n'endus una i la plantes?"
Em vaig anar animant, em vaig omplir les butxaques de llavors, i després una bossa de plàstic.
Jo creia que amb una mica de sort naixerien dues o tres llavors.
Amb l'abril va arribar una eclosió de vida.
Cada dia dotzenes de caparrons verds sortien dels pinyols, s'alçaven i de seguida feien un pam d'alçada.
Tenia el terrat ple de petits ginkgos i les llavors continuaven brotant.
Recordo que aquells dies, per un assumpte que no ve al cas, un parell de mossos van pujar al terrat.
Es miraven tota aquella plantació de plantetes verdes i els hi podies veure el pensament: "A l'època dels dinosaures, estava prohibit fumar ginkgos?"
Tenia tants ginkgos, doncs, que vaig començar a regalar-ne encara que només fos per treure-me'ls del damunt.
I s'ha de dir que els ginkgos són un regal agraït.
No has de passejar-los, no borden ni es pixen, pots lluir un fòssil viu i és l'arbre de l'esperança.
A més, vaig sumar-hi una promesa: "Poc després que un ginkgo entri a casa teva, la vida et farà un gran obsequi".
Això era mentida podrida, una invenció de collita pròpia.
Els prometia que aquesta bona fortuna estava constatada per la tradició xinesa, que té dos mil anys.
I, esclar, ningú critica la tradició xinesa, encara que consisteixi en l'extravagant costum de ficar llangardaixos morts a les ampolles de licor.
Bé doncs, poc després de regalar un petit ginkgo a un amic, va i li toca la loteria.
I un altre amic, amb problemes d'habitatge, rep la notícia que una amiga se'n va a treballar a l'Argentina i li cedeix el seu pis, un pisàs a Sant Gervasi, de franc i per cinc anys.
A partir d'aquí ja no em calia pregonar els ginkgos, me'ls prenien de les mans.
Això dels dos-cents cinquanta euros va escampar la brama.
La paraula loteria és màgica, perquè si ho pensem bé dos-cents cinquanta euros són una misèria, sobretot si ho comparem amb el que t'estalvies si et regalen el lloguer d'un pis durant cinc anys.
I mira, t'ho creguis o no, val més tenir a casa un arbre que regala benaurances que un trist gerani.
Una amiga es va endur un ginkgo i l'endemà, o l'altre, es va reconciliar amb l'ex. Va ser pel ginkgo?
Però el fet era que s'havien reconciliat després que el ginkgo entrés a casa seva, no abans.
I amb tot, aquí van començar les meves turbulències.
Després de la primavera ve l'estiu, i després l'hivern.
I, d'una manera poc manifesta, gairebé imperceptible, vaig notar que algunes amistats s'allunyaven.
Les trucades menys freqüents, el to més distant.
No ho vaig entendre fins que vaig visitar un amic amb tendències depressives: el ginkgo no hi era.
Per excusa em va dir que a la tardor, quan li van caure les fulles, es va pensar que s'havia mort.
De cop i volta vaig entendre la immensa crueltat que s'amaga rere tot regal del cel.
Per ser-ho, els prodigis han de ser escassos; i perquè són prodigis, tothom els vol. Aquell amic em va mirar amb carona de gos apallissat, mig trist mig ofès, i el que somicava amb uns ulls de rancúnia era: "I jo?
Per què el teu ginkgo no va fer un miracle amb mi?"
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Casal de Vilafranca fa un emotiu reconeixement a socis, professors i mecenes.
El passat divendres catorze de desembre, el Teatre Casal acollia l'acte d'homenatge als socis que l'any 2018 havien assolit una antiguitat de vint-i-cinc o cinquanta anys de pertinença al Casal de Vilafranca.
Un reconeixement que aquest any també es feia extensiu a tres personalitats destacades a l'àmbit casalista per la seva tasca o el seu suport a l'entitat.
Els reconeixements individuals van ser pel president Jaume Massanell, per al professor de gimnàstica i belles arts, Màrius Via i per l'empresari traspassat recentment, Joan Sellarès.
Tots ells o els seus representants van poder adreçar unes paraules als assistents, remarcant als seus missatges els forts vincles afectius i emotius amb l'entitat.
L'acte també va comptar amb un repàs històric dels principals esdeveniments que l'any de l'homenatge esdevenien una efemèride, a càrrec de l'historiador Joan Solé Bordes, i es complementava amb unes peces de dansa a càrrec de l'Escola Assumpta Trens del Casal.
Al seu parlament, Joan Solé Bordes va destacar tres esdeveniments; el norantè aniversari del tercer premi de la rifa de Nadal de 1928; el seixantè aniversari de la visita de l'artista Gloria Lasso a Vilafranca, l'any 1958, i per últim, el cinquantè aniversari del naixement de la revista CASAL, butlletí de difusió de les activitats del Casal durant molts anys.
Un acte d'homenatge on als seus parlaments d'inici i cloenda, el president de l'entitat, Miquel Àngel Garcia i l'alcalde de Vilafranca, Pere Regull, destacaven el paper clau dels socis i personalitats homenatjades per entendre la sociabilitat de Vilafranca, materialitzada gràcies al dinamisme d'entitats com el Casal de Vilafranca, que l'any 2018 era reconegut a nivell nacional, amb la concessió de la Creu de Sant jordi de la Generalitat de Catalunya.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
La planta fotovoltaica d'Alcolea del Río (Sevilla), amb una producció anual prevista de 3 milions de quilowatts-hora (l'equivalent al consum anual d'electricitat d'unes 1.300 famílies) i un estalvi de 1.300 tonelades de CO2, ha estat possible gràcies a la Generació kWh, un iniciativa col·lectiva de la cooperativa amb seu a Girona Som Energia, que va néixer el 2015 i que ha aconseguit els 2 milions necessaris per al projecte a través de les aportacions de més de 1.700 socis.
«L'objectiu ha estat demostrar que és possible fer nous projectes en energies renovables i canviar el model», diu Nuri Palmada, responsable de projectes de Som Energia.
«Arribar fins aquí i posar en funcionament aquesta primera planta solar demostra que es poden superar les barreres a les energies renovables i a l'autoproducció individual que han paralitzat durant els últims anys els nous projectes de renovables al nostre país».
La planta fotovoltaica de Sevilla és el primer dels tres grans projectes d'energies renovables que es posa en funcionament amb el sistema de la Generació kWh de Som Energia.
L'objectiu passa per aconseguir un mix de diverses tecnologies -com la fotovoltaica, l'eòlica i la minihidràulica- i demostrar que un futur 100% renovable és possible.
La inversió prevista per als 3 projectes és de 5 milions d'euros.
El segon gran projecte de Generació kWh, la construcció comunitària d'un molí eòlic a prop de Barcelona,??acaba de rebre l'autorització administrativa (BOE) aquest mateix mes de maig per començar les obres.
En els projectes, cada participant decideix la quantitat de diners que desitja invertir i, amb la suma de les inversions recollides, s'impulsen els nous projectes renovables.
A partir d'aquí i durant 25 anys, cada inversor recupera la totalitat de l'aportació realitzada i obté un petit estalvi en la factura de la llum per accedir, a preu de cost, a l'electricitat verda produïda.
Per exemple, amb una inversió de 2.000 euros es pot generar, durant 25 anys, tota l'electricitat que fa servir anualment una llar tipus. |
Revisar la nota o qualificació final d'un examen o avaluació que apareix a l'acta definitiva o expedient acadèmic, un cop s'han esgotat totes les opcions de revisió establertes prèviament.
Qualsevol estudiant del TecnoCampus que hagi esgotat totes les vies prèvies de revisió de l'exàmen o avaluació.
Instància específica adreçada al Director del Centre.
5 dies naturals a comptar des de la publicació de les actes definitives
Informe de la comissió/tribunal i rectificació de la nota si s'escau.
Secretàries de centre i Gestió acadèmica
Normativa i documentació de referència
* Normativa acadèmica dels ensenyaments de Grau. (art. 12.3)
*Calendari acadèmic on es recullen les dates oficials de tancament de les actes definitives.
Sol·licitud presencial al Punt d'informació a l'Estudiant |
El món es va meravellar per l'ordre, la calma i la solidaritat amb què els japonesos van entomar fa un any un sisme, un tsunami i un accident nuclear.
Ha fet caure un primer ministre i el president de Tepco, la gestora de Fukushima.
42 accionistes de Tepco han demandat 27 alts directius per la gestió de la crisi i els reclamen 51.800 milions d'euros.
A més de morts i desapareguts, els desplaçats s'estimen en 343.000.
La reconstrucció triga i han sorgit protestes antinuclears.
Al país més preparat per als embats de la natura, que ressorgia d'un llarg col·lapse immobiliari i financer, s'hi venen més kits per a sismes que mai; per precaució, i també per por i estrès.
El Japó interioritza la caiguda del mite de la seguretat nuclear, pecat de les autoritats nipones (dit per l'ara cap de govern, Yoshihiko Noda).
És la gran lliçó de l'11-M japonès i cal no oblidar-la.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Crits de "fora, fora" i "no passaran" han impedit a l'autobús de Ciutadans participar en la Pride Barcelona, on havien estat vetats.
La formació taronja havia decidit sumar-se al Dia de l'Orgull, malgrat que els organitzadors els van vetar pels pactes amb Vox.
Un centenar de persones els han barrat el pas a crits i han fet pintades al lema "¡Vamos!
L'autobús circulava per la plaça d'Universitat en direcció a la ronda de Sant Antoni i el Paral·lel, on hi ha la manifestació.
El periodista d'eldiario.es Oriol Solé ha captat el moment en què es feia recular l'autobús
Una vintena de persones, a crits de "fora feixistes", impedeix el pas al bus LGTBI de Ciudadanos, hi fa pintades i l'obliga a girar cua a pl. Universitat abans q comenci la mani pic.twitter.com/YQbKElW8bk
L'exregidor de Guanyem Badalona José Téllez també n'ha penjat imatges.
La carrossa de Ciudadanos obligada a girar cua de la manifestació del de Barcelona gràcies al boicot actiu dels propis manifestants.
Els organitzadors de la Pride van vetar la presència de Ciutadans en la desfilada per haver pactat amb Vox.
Una decisió que va comportar polèmica i va acabar amb la dimissió del director de Relacions Institucionals de la Pride, Juan Julià, que discrepava de la mesura.
Ciutadans ha qualificat d'injust que la Pride Barcelona els hagi exclòs de la manifestació.
Malgrat el veto, el partit va decidir fer circular el seu autobús amb el lema "¡Vamos!
La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, assegura que la Pride " no pot deixar-se arrossegar per sectarismes que exclouen milions de persones":
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Obra: La pubilla de l'Empordà Autor: Viladesau i Caner, Ricard |
Per accedir al màster s'ha de disposar del títol de Grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural o un altre grau que habiliti per a l'exercici de la professió d'Enginyer Tècnic Agrícola (Ordre CIN/323/2009 ).
Els titulats en Enginyeria Tècnica Agrícola especialitat "Hortofructicultura i Jardineria" de la Universitat dels Illes Balears, previs a l'establiment dels estudis de grau, també poden accedir directament al màster.
Per a la resta de sol·licitants que compleixin els requisits d'accés, la Comissió Acadèmica del Màster establirà els complements formatius que hauran de completar i que, en qualsevol cas, es consideraran prerequisits per a l'admissió.
D'acord a l'Ordre CIN 325/2009, també, es permetrà l'accés al màster quan, el títol de grau de l'interessat, acrediti haver cursat el mòdul de formació bàsica i el mòdul comú a la branca, encara que no cobreixi un bloc complet del mòdul de tecnologia específica i si 48 crèdits dels oferits en el conjunt dels blocs de l'esmentat mòdul d'un títol de grau que habiliti per a l'exercici d'Enginyer Tècnic Agrícola, d'acord a l'Ordre CIN/323/2009.
En aquest cas la Comissió Acadèmica definirà els complements formatius que corresponguin.
Igualment, podran accedir a aquest màster els que estiguin en possessió de qualsevol títol de grau sense perjudici que en aquest cas, la Comissió Acadèmica estableixi els complements de formació prèvia que es considerin necessaris.
En el cas d'accedir des d'una titulació estrangera, cal aportar la Resolució d'Homologació d'aquesta titulació a un grau espanyol que atorgui les atribucions professionals d'Enginyer Tècnic Agrícola (en el seu corresponent especialitat, Ordre CIN/323/2009 ).
Criteris de valoració de mèrits, selecció i admissió.
Quan el nombre d'interessats preinscrits sigui superior al de places ofertes, la Comissió Acadèmica del Màster avaluarà les sol·licituds d'admissió i la documentació presentada, fent una selecció d'acord amb els següents criteris:
Els objectius genèrics són els recollits a l' Ordre CIN/325/2009, de 9 de febrer.
Per obtenir el títol, l'estudiant haurà d'haver adquirit les següents competències:
El Màster Universitari en Enginyeria Agronòmica és professionalitzant, i habilita per exercir la professió d'Enginyer Agrònom.
Al mateix temps, aquest màster pot habilitar per a la investigació, incorporant-se a un programa de doctorat.
Els enginyers tècnics agrícoles (Ordre CIN/323/2009 ) disposen de les atribucions professionals que els atorga la seva especialitat, mentre que els enginyers agrònoms ( Ordre CIN/325/2009 ) disposen de totes les atribucions de la professió.
Les sortides professionals són múltiples: assessorament i gestió d'explotacions agrícoles i ramaderes, indústria agroalimentària, exercici professional com a enginyer de disseny d'instal·lacions, actuacions paisatgístiques i mediambientals, cooperativisme, investigació i docència
El màster s'obté després d'haver superat 90 crèdits ECTS.
El màster es desenvolupa al llarg d'un any i mig (tres semestres).
En els dos primers semestres es realitzarà el gruix de la formació acadèmica, i en el tercer, les pràctiques d'empresa i, un cop superades la resta d'assignatures, l'elaboració del Treball Final de Màster.
Els mòduls i les assignatures del màster es poden trobar a l'apartat " Assignatures ".
La distribució de les assignatures per semestres i el nombre de crèdits de cada una són els següents:
L'obtenció del Màster implica la superació de totes les assignatures que el composen.
Se seguirà un sistema d'avaluació continuada seguint els criteris del professorat responsable de cada assignatura, definits a la guia docent corresponent.
Els criteris d'avaluació i exàmens seran els propis definits a cada guia docent que trobareu a l'apartat " Assignatures ". |
Kevin Barry O'Donnell em va dir que ell i els seus amics volien que tornés l'època dels Troubles.
"La bogeria, els aldarulls, els tirotejos, els atemptats, tot", va dir sobre els trenta anys de conflicte entre republicans majoritàriament catòlics que volien que Irlanda del Nord es reincorporés a la República d'Irlanda i els unionistes majoritàriament protestants que volien que continués formant part del Regne Unit.
Vaig entrevistar O'Donnell el 2017, per a una pel·lícula que estava fent sobre la vida després dels Troubles.
Ell tenia 16 anys i vivia a Derry, la ciutat d'Irlanda del Nord famosa perquè és on va començar el conflicte i perquè s'hi va produir una de les pitjors atrocitats, la matança de catorze catòlics per part de soldats britànics el 1972 en un esdeveniment conegut com a Bloody Sunday (Diumenge Sagnant).
Els Troubles es van acabar oficialment el 1998, amb la firma de l'Acord de Divendres Sant, abans que ell naixés.
Però va expressar una nostàlgia molt potent.
21 anys més tard, sembla que la bogeria ha tornat.
El 18 d'abril, Lyra McKee, una brillant periodista de 29 anys, va morir a causa d'un tret durant uns aldarulls en protesta contra la policia a Derry.
O'Donnell havia menyspreat els paramilitars titllant-los de "caputxes amb armes", i no hi ha res que demostri que fos allà aquell vespre, però, com ell, molts dels participants en els aldarulls eren adolescents nascuts després de l'acord del 1998.
El 23 d'abril, un grup de republicans dissidents que es va negar a donar suport a l'Acord de Divendres Sant, el Nou Exèrcit Republicà Irlandès, va fer una declaració en què acceptava la responsabilitat de l'assassinat de McKee.
L'assassinat de McKee és l'últim incident violent a Derry relacionat amb aquests dissidents.
Des del febrer, en aquesta ciutat ja hi ha hagut quatre homes que han sigut atacats "amb cita prèvia".
Al gener, un cotxe bomba va explotar davant d'un tribunal de justícia.
El mes passat, els republicans dissidents van reivindicar l'enviament dels tres dispositius "sospitosos" a tres adreces de la Gran Bretanya.
L'assassinat de McKee és una terrible pèrdua per a Irlanda del Nord.
La tràgica ironia és que era una de les poques persones que han explicat les frustracions de la generació que s'ha fet major d'edat després dels Troubles.
"Érem la generació de l'Acord de Divendres Sant, destinada a no presenciar els horrors de la guerra, sinó a recollir els fruits de la pau", va escriure el 2016 quan les estadístiques van revelar que a Irlanda del Nord havien mort més persones per suïcidi que durant el conflicte.
"Semblava que els fruits no ens haguessin d'arribar mai".
Els titulars han desaparegut, però continua havent-hi una violència de baixa intensitat.
No es va fer un diagnòstic dels símptomes, assimilables al trastorn d'estrès posttraumàtic, i els efectes han passat a les generacions més joves.
La drogoaddicció, l'alcoholisme i el suïcidi són habituals.
Derry va ocupar l'últim lloc en un informe del 2017 sobre la salut econòmica de 57 ciutats del Regne Unit.
Quan vaig ser-hi, em va semblar que algunes persones eren gairebé addictes al conflicte.
Petites friccions podien créixer fins a derivar en un tiroteig.
Fins i tot els rumors d'un insult podien portar a mesures de represàlia que continuaven fins que s'havia oblidat l'ofensa no demostrada que les havia originat.
Hi havia una veritable confusió entre realitat i impostura.
Per a alguns a Irlanda del Nord hi persisteix tot un sistema de justícia alternatiu: catòlics que no reconeixen l'autoritat de la policia, els tribunals o el govern del Regne Unit.
Quan el germà gran d'O'Donnell, el Philly, va ser acusat de traficar amb drogues, van ordenar a la seva mare que portés el Philly als pistolers republicans dissidents perquè li disparessin un tret com a càstig.
El president Bill Clinton, que va ajudar a negociar l'Acord de Divendres Sant, va anticipar algunes d'aquestes coses.
En una trucada telefònica del 1999 amb el primer ministre Tony Blair, Clinton va intentar advertir el seu homòleg britànic sobre el destí dels homes d'Irlanda del Nord.
"Els demaneu que agafin una carmanyola amb un petit entrepà de pa blanc i se'n vagin a treballar a la fàbrica -va dir Clinton-.
Blair va respondre que havia "encomanat a algunes persones que treballessin" en el tema.
Però sembla que no hi ha hagut gaires persones que s'hagin dedicat a "treballar" per curar Irlanda del Nord.
Dos terços dels nens de Creggan, una urbanització profundament catòlica dels afores de Derry, neixen en la pobresa.
En algun moment del procés, s'ha oblidat la possibilitat que tant els veterans dels Troubles com els seus fills desitgin recuperar l'estatus i el propòsit que els proporcionava el conflicte.
Les agències de notícies i les grans figures polítiques han deixat d'interessar-s'hi i han permès que aquests barris es corrompessin.
La radicalització dels joves no és gens sorprenent.
El "procés de pau" va ser el terme utilitzat per descriure la sèrie de converses i concessions entre les parts enfrontades que van portar el primer Exèrcit Republicà Irlandès a declarar l'alto el foc a Irlanda del Nord el 1994.
Però des que hi va haver l'Acord de Divendres Sant, s'ha oblidat aquesta idea de "procés".
Sembla que la resta de la Gran Bretanya -i el món- creu que Irlanda del Nord o està en pau o bé està en guerra.
La por que pugui tornar a esclatar la guerra és infundada; el que passa és que sempre hi ha hagut una pau violenta.
La realitat és que Irlanda del Nord viu en unes precàries condicions de postconflicte.
És un lloc de dolor i de recuperació.
La Gran Bretanya i la resta del món no poden desentendre-se'n.
Els polítics del Regne Unit i d'Irlanda del Nord han de marcar el camí, i tots hem de parar més atenció a aquestes comunitats.
Els riscos són massa alts, com demostra l'assassinat de McKee.
Les guerres triguen molt a acabar-se, i la pau és un procés que cal protegir.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La novel·la de Pep Coll Dos taüts negres i dos de blancs, inspirarà l' espectacle literari El misteri del Pallars, acte central de la Vila del Llibre, el dissabte 28 d'abril a Casa Mauri de la Pobla de Segur
La primera edició del festival literari de la Vila del Llibre serà apadrinada per l'escriptor de Pessonada Pep Coll que, juntament amb la seva novel·la Dos taüts negres i dos de blancs", inspirarà l' espectacle literari El misteri del Pallars, acte central de la Vila el dissabte 28 d'abril a Casa Mauri.
Aquest, serà un espectacle de llum i música en què els personatges d'una de les intrigues més inquietants del Pallars tornen a la vida.
HI haurà la participació de Mari Martí i JOrdi Mas (veus); Josep Colom i la Banda del Peirot (acordions); Àngel Amazares i Agustí Paüls (actors) i Escritura en vivo (mapping).
A més, durant el camp de setmana podreu trobar també un escape room literari, dissenyat per Agustí Béjar, en què haureu de fugir en tan sols una hora de la cambra de l'avorriment a través de les novel·les de Pep Coll.
També podreu gaudir de la presentació del llibre Dos taüts negres i dos de blancs el dissabte 28 a les 12 del migdia a Casa Orteu juntament amb Fàtima Llambrich i el seu llibre Sense cadàver.
Pep Coll i Martí va nàixer a Pessonada l'any 1949.
Fill de pares pagesos, és el segon de quatre germans.
De l'escola del poble on va aprendre de lletra, va passar al Seminari de la Seu d'Urgell on cursà els estudis d'Humanitats, i d'aquí a la Universitat de Barcelona on es llicencià en Filosofia.
D'ençà de 1980, treballa de professor de Literatura Catalana a l'IES Marius Torres de Lleida, ciutat on viu amb la Roser Trepat, i dues filles, la Bruna i la Nuri.
La seua activitat literària, paral·lela a la de dinamitzador cultural, s'inicia durant la segona meitat de la dècada dels 70 amb la creació (amb altres companys entusiastes de la comarca) de la revista pallaresa Escudella (La Pobla de Segur, 1977) i posteriorment, amb la fundació del Centre d'Estudis del Pallars (Tremp, 1987).
Durant aquests anys, s'interessa especialment per l'estudi, sobre el terreny, del dialecte pallarès, treball que sintetitzarà més tard amb la publicació de El parlar del Pallars (1991).
Tot seguit, després de recuperar les paraules, s'interessa per les històries velles.
Recorre totes les valls del Pirineu occidental català (poble per poble, des de la Cerdanya fins a la vall de Benasc) a la recerca de narracions tradicionals (llegendes, rondalles, acudits i anècdotes vàries).
Fruit d'aquest treball, són els reculls de llegendes Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986) i Muntanyes Maleïdes (1993).
Aquesta recerca, a cavall entre l'etnologia i la literatura, continua amb l'obra Viatge al Pirineu fantàstic (1994), una mena de guia pels indrets pirinencs que han generat fantasies, publicada primer en fascicles al diari Segre i posteriorment, en forma de llibre, a l'Editorial Columna.
I culmina amb un recull de narracions tradicionals de l'Aran, "El rei de la Val d'Aran".
Darrerament ha engegat una sèrie de guies sobre indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà (2010), la Ribagorça catalana i aragonesa (2012) i el Pallars Jussà (prevista pel 2014).
A la vegada, i conscient de la colonització cultural que pateix el món de la fantasia infantil, recrea i adapta alguns d'aquests mites pirinencs per a ús dels lectors joves.
En són exemple, La bruixa del Pla de Beret (1991), El tresor de la nit de Nadal (Premi Lola Anglada, 1997) i sobretot, Què farem, què direm? (1992), novel·la juvenil amb què guanya el Premi Gran Angular (1991), el Premi de la Crítica Serra d'Or (1992) i de la qual se n'han fet fins ara, vint-i-cinc edicions.
L'habitació de ma germana (2008) és la seva darrera novel·la juvenil.
La novel·la és, amb tot, el gènere literari més conreat, la forma amb què es troba més còmode.
Des de l'inici de la seua carrera literària, ha publicat aquests títols: El secret de la moixernera (1988), El Pont de Mahoma (1995), El segle de la llum (1997), La mula vella, publicada el 1989 i revisada el 2000, Per les valls on es pon el sol (2002), és una nova versió del mite del Graal, ambientada a les valls pirinenques, Els arbres amics (2004) biografia imaginària d'un esporgador, una mena d'artista boig pels arbres, El salvatge dels Pirineus (2005), història d'un Robinson pirinenc, nàufrag voluntari en un feixanc, Les senyoretes de Lourdes (2008), biografia humana de Bernadette Soubirous, la nena que va veure 18 vegades la Mare de Déu en una balma de Lorda, Nius (2010), novel·la coral que gira a l'entorn d'una catàstrofe natural en un càmping de muntanya i Dos taüts negres i dos de blancs (2013), recreació novel·lada de la matança d'una família de masovers, ocorreguda l'any 1943 en una masia del Pallars Jussà.
Aquesta darrera novel·la rep dos dels guardons a obra publicada més prestigiosos, el Premi de la Crítica Catalana de narrativa i unes setmanes després, el Premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès, els quals reconeixen la millor obra de narrativa en llengua catalana publicada durant l'any anterior.
Posteriorment la mateixa novel·la és reconeguda amb el Premi Joaquim Amat-Piniella de Manresa, el premi Setè Cel de Salt i el Prix du Livre Pyrénéen de Bagneres de Bigorre, a la traducció francesa titulada Quatre cercueils: deux noirs et deux blancs.
Finalment, l'any 2018 publica Al mateix riu d'Heràclit.
A part d'escriure, té dues grans afeccions més: l'ensenyament de la literatura i la muntanya.
La primera, més que no pas una activitat professional, és una vocació a la qual s'ha dedicat amb cos i ànima al llarg de 30 anys.
I pel que fa a la muntanya, li agrada enfilar-se als cims del Pirineu, sigui damunt dels esquís o calçat amb unes bones botes de muntanya. |
No són pocs els signes de recuperació del sector immobiliari.
El preu dels habitatges en algunes zones creix, el nombre de venda també augmenta.
I un altre signe més de recuperació és que a poc a poc creix la demanda de pisos sobre plànol.
Amb la crisi econòmica la venda d'habitatges sobre plànol caure i no obstant això, set anys després, en grans ciutats com Madrid o Barcelona, les promotores venen poc a poc pisos sobre plànol.
Exemples de creixement de pisos sobre plànol
Per exemple, a la localitat madrilenya de Valdebebas s'espera construir 1.200 habitatges, d'aquestes un 80% ja tenen comprador.
I si ens focalitzem a Barcelona, una promotora de Sant Feliu de Llobregat ja ha venut 23 pisos d'una promoció de 37 en només un cap de setmana.
Zones com la Àrea Metropolitana i la primera corona de la capital catalana: Mataró, Granollers, Sabadell o Sant Cugat són on hi ha més demanda de pisos sobre plànol.
Quins passos cal seguir per vendre un habitatge sobre plànol
Segons l'article 63 de la Llei de l'Habitatge, per poder vendre habitatges en construcció i rebre quantitats a compte cal:
Comprar un pis sobre plànol fa por.
Per això, com a comprador hauries assegura't que o l'empresa constructora i / o la promotora tingui l' assegurança decennal, és obligatori per assegurar els possibles danys estructurals o ruïnes de l'immoble durant deu anys de vida.
Pensa també que el promotor ha de destinar les quantitats de diners que rep dels compradors a la construcció.
Segons una llei de l'any 68, ha d'avalat i garantir aquestes quantitats de manera que quedin afectades a la construcció.
¿Ha vist un augment de les grues a la teva ciutat?
Creus que la situació del sector immobiliari s'està recuperant?
Disculpa, heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari.
Els millors pisos amb balcó a Sabadell per a que trobis l'habitatge que busques
Descobreix els millors àtics en venda a Barcelona
Els millors dúplex en venda a Barcelona |
Dia: divendres, 30 de setembre de 2011
La Rectora de la Universitat de les Illes Balears, doctora Montserrat Casas, i el president de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, senyor Bartomeu Anguera, signen un conveni per crear la col·lecció digital Medicina Balear.
Aquest conveni permetrà digitalitzar la revista científica Medicina Balear i incorporar-la a la Biblioteca Digital de les Illes Balears per facilitar-ne l'ús i la consulta, i preservar-ne digitalment les publicacions.
També hi assistiran el director del Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB, senyor Miquel Pastor; el secretari general de la Reial Acadèmia de Medicina, senyor Pere Riutord; el director de la revista Medicina Balear, senyor Macià Tomàs; i el senyor Joan March, membre de l'equip redactor de la revista. |
L'arc era la mort a distància, com la va denominar l'escriptor Pascal Quignard, «la mort inexplicable».
Era tan invisible com ho és encara avui la veu.
Les cordes dels arcs eren com les cordes vocals: un tendó o un nervi d'animal que emet un so que mata a la llunyania.
La corda de l'arc va ser el primer cant, en paraules d' Homer, «semblant, per la veu, al de les orenetes».
El resum que en fa Quignard diu així: «Les cordes dels instruments de corda són cordes-de-lira-de mort».
Encara que Apol·lo segueix sent l'heroi arquer, no és segur que l'arc fos inventat abans que la música de corda.
Els sons són com els déus: no es toquen i tampoc es veuen.
La presa que queia a terra abatuda era per al so de la corda de l'arc el mateix que és el raig és per al so del tro.
Al Rigveda, es diu que l'arc porta la mort a la corda blegada, que canta com la dona que porta el fill al seu ventre.
L'himne X del Rigveda defineix els homes com aquells la terra dels quals, sense que ho adverteixin, és l'audició.
En l'obra de Virgili, la javelina de Catil vibra com una corda amb l'harmonia. |
Nens i nenes de la casa de colònies arriben al Vell Congost.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
L'1 de juny de fa vuit anys, en aquest poble palestí de l'oest de Cisjordània es va iniciar un moviment de protesta contra el creixement dels assentaments de població israeliana, que dificulta a la població autòctona el cultiu de les seves terres a causa del bloqueig de la carretera d'accés al poble.
Avui, les protestes continuen tots els divendres i dissabtes enmig d'una contundent repressió per part de l'Exèrcit israelià
L'1 de juliol de 2011 ha esdevingut una data assenyalada, perquè marca l'inici de les protestes a la petita població de Kafr Qaddoum, al Nord-oest de l'àrea de Cisjordània.
Les protestes van néixer arran de les demandes ciutadanes per aturar el creixement de l'assentament il·legal israelià, que devora part de les seves terres (Kedumim 1975, 3.000 colons), i per reclamar, també, la reobertura immediata de l'entrada principal del poble, tancada des de l'any 2003 sota el pretext de protegir la població colona israeliana que viu a Kedumim.
Tot i això, el bloqueig de la ciutat s'estén més enllà de la carretera que aïlla Kafr Qaddoum i atempta contra les necessitats bàsiques de la població, com són l'aigua o l'electricitat.
La desconnexió viària impedeix també el lliure accés de les persones als seus camps de conreu que són a prop de l'assentament il·legal i obliga a demanar permisos per entrar i poder cultivar les terres pròpies.
Va ser d'ençà del primer divendres de protesta quan la marxa va arrencar de manera pacífica, sota la voluntat de reclamar els drets bàsics de la població autòctona, de manera no violenta.
Es va fer una concentració a l'entrada del poble i es va iniciar una marxa, tot resseguint la carretera a la qual ara no s'hi té accés, amb la intenció de fer memòria a Israel de la vulneració sistemàtica dels drets humans més bàsics i fonamentals.
Avui, vuit anys després, la població de Kafr Qaddoum segueix mobilitzant-se cada divendres i dissabtes reclamant els mateixos drets.
Però, des del primer dia fins a l'actualitat, les forces israelianes responen a les protestes de forma contundent i violenta.
La política d'Israel ha causat i segueix causant dia rere dia greus conseqüències per a la ciutadania de Kafr Qaddoum, començant per la gran quantitat de persones ferides durant les protestes.
Cada família té un detingut, un ferit o un mort.
Rifat, de 27 anys, va perdre l'ull a causa de l'impacte directe d'una bala de goma (bales de plom recobertes de goma).
Abo Aref, de 62 anys, va morir a causa de la fatal inhalació de gas lacrimogen, quan esperava a casa seva la finalització de la protesta.
Abo Aref, de 62 anys, va morir a causa de la fatal inhalació de gas lacrimogen, quan esperava a casa seva la finalització de la protesta
L'exèrcit israelià apliquen la seva política contundència sobre tothom qui resideix al poble, sense cap distinció.
L'atac és integral sense excepcions.
Es viu en l'amenaça tant de l'atac directe cap a les persones com de l'assetjament a les seves llars.
A més, gran quantitat d'habitatges han estat enderrocats o han patit greus danys, fatals per a l'estructura que els sosté.
I és que una de les estratègies sovintejades pels soldats israelians, no només durant la manifestació, sinó en qualsevol circumstància, és convertir les llars dels qaddomins en localitzacions militars des d'on atacar i disparar.
Durant aquests vuit anys les forces israelianes han detingut més de 200 persones del poble, incloses infants durant la manifestació o a la nit.
L'objectiu per part d'Israel és obtenir informació sobre les persones que es manifesten i la seva organització.
Per tant, no és estrany que es detingui qualsevol persona sense cap ordre prèvia, per aturar la manifestació i controlar el lliure moviment fora de la població.
Vuit anys després la població s'expressa de manera contundent: "no pararem de manifestar-nos fins que aconseguim el nostre objectiu legítim de reobrir la nostra carretera d'abans de la creació de l'imperi colonial denominat Kedumim.
El dret a la mobilitat és un dret fonamental per a qualsevol persona en aquest món.
Per tant, no restarem en silenci quan ens arrabassen aquest dret.
La nostra marxa per la llibertat continuarà sense parar fins que obtinguem el nostre objectiu", declara un jove del poble.
Periodisme cooperatiu per la transformació social |
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
L'Associació Gironina d'Amics de la Mar es va crear ara fa quasi quaranta anys amb la voluntat d'un grup d'aficionats a la mar gironins de compilar, conservar i difondre la cultura marinera del país.
Per a la tercera publicació de l'entitat s'han recollit les memòries de Joan Pons, un dels membres fundadors i reconegut bus coraller.
Joan Pons i Hugas comença relatant en el llibre que va ser quan tenia 16 anys que es va posar per primera vegada unes ulleres de busseig per nedar, a la platja de Sa Conca.
Impressionat per l'experiència –no va sortir de l'aigua fins que el fred el va fer fora– s'hi va aficionar, a submergir-se.
Pons es guanyava aleshores la vida com a mecànic –guanyava cap a 350 pessetes a la setmana–, no prou però per pagar-se les despeses d'aquella afició que tant li agradava.
Llavors, com explica, es va adonar que si es dedicava a la pesca del coral podia guanyar entre 1.000 i 1.500 pessetes i no s'ho va pensar gaire.
Ho va fer treballant per a un italià que tenia una concessió, juntament amb Pere Comas i Pere Vila.
Un dels aspectes més xocants per als neòfits en la matèria és descobrir en un dels passatges dels records d'aquest pioner gironí que davant la manca de pressupost per pagar-se un vestit de neoprè explica que s'equipava amb una boina i una samarreta de llana.
"Encara que quedés xopa amb la calor que desprenia la meva humanitat de 22 anys s'escalfava una mica la capa d'aigua entre la pell i la roba i feia d'aïllant directe, o almenys jo m'ho creia".
No era pas l'únic, es veu, que anava equipat d'aquesta manera "tan original".
Un neoprè de segona mà, primer, i un de comprat a Perpinyà van remeiar aquella precarietat i així van començar les immersions a la costa de Begur i Tamariu.
El coraller Giorgio Samboni els pagava entre 135 i 375 pessetes per quilo.
Tants d'anys dedicats a bussejar donen per a molt i l'autor ho resumeix narrant incidents i anècdotes destacades.
Com aquell dia que quasi no ho explica perquè es va enredar amb una xarxa en una zona d'aigües tèrboles a tocar la desembocadura del Ter o l'esdeveniment que va ser el 1960 la celebració del Congrés Mundial Subaquàtic, del qual van ser protagonistes destacats el vaixell Calypso i el seu comandant, Jacques Yves Cousteau, ancorats entre les Medes i l'Estartit.
També és destacat l'episodi en què a Portlligat, on es van instal·lar durant una època, va conèixer Salvador Dalí –"un personatge rar, amb un bastó amb el mànec recargolat, com si fos de bisbe, i un bigoti prim i llarg que li pujava per cada costat del nas, fins quasi als ulls"–, del qual va pensar que "estava llampat com un dia de mal temps" i amb el qual van acabar congeniant perquè l'artista els considerava que feien una feina "sotanatural".
Això i que al cap de poc temps ja els demanava que l'ajudessin a reparar estris marins que feia servir per pintar, com el palanquí que tenia al seu estudi per apujar i abaixar quadres a l'altura d'ell segut.
Tant Dalí com Gala, explica, els entusiasmava tocar el corall recent pescat.
La pesca de corall, però també d'esponges i àmfores i altres troballes arqueològiques, van marcar la vida de Joan Pons.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El president electe de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha demanat a Mariano Rajoy que el citi per parlar al més aviat possible.
Torra ho ha dit aquest dimarts des de Berlín, on ha comparegut conjuntament amb Carles Puigdemont:
"Una vegada més, i ho repetirem les vegades que faci falta, demanem al govern espanyol que respecti els resultats de les eleccions del 21 de desembre.
Fins llavors, em veig a mi mateix com un president en funcions.
Demanem amb contundència que el govern espanyol aixequi la intervenció del 155 i la intervenció de les finances.
El primer objectiu d'aquest nou govern català és oferir diàleg al govern espanyol.
"Mai hauríem arribat aquí si s'hagués respectat la democràcia a Catalunya.
Torra ha assegurat que ha anat a Berlín "per lleialtat al president legítim ", ha afegit que Puigdemont i els seus consellers van ser cessats il·legalment.
El president electe ha proposat a Mariano Rajoy obrir un "diàleg franc i obert".
Després de la primera intervenció de Torra, feta en anglès, ha parlat Carles Puigdemont, també en anglès.
Puigdemont ha reclamat a la Unió Europea que s'involucri en el conflicte:
"La resta de la Unió Europea ha vist clarament que no és només una qüestió interna, sinó una qüestió europea.
Així doncs, correspon a la Unió Europea comprometre's en tots els sentits a trobar una solució.
Aquest és un primer missatge, i estic content que aquesta responsabilitat estigui en les millors mans, les del president Quim Torra."
El president cessat pel 155 ha assegurat que no es pot resoldre el conflicte polític en marxa "mitjançant els tribunals, els fiscals i la policia", i ha afegit la "l' única eina necessària " és " la democràcia".
Puigdemon ha reiterat els elogis a Torra:
"Torra prendrà totes les decisions que atenyin el govern que ell presideix.
Tothom espera que sigui així, i jo el primer."
"Catalunya està en molt bones mans, i aquesta setmana, els pròxims dies, hi haurà un nou govern fort per a una societat forta, i amb la responsabilitat d'iniciar immediatament la seva tasca.
Hem de recuperar tots els danys causats pel 155."
Puigdemont ha assegurat que el govern espanyol té l'"oportunitat de respectar els resultats de les urnes ", i que "l'única possibilitat de trobar una solució és reconèixer l'altre ".
Ha afegit que espera que els que van impulsar el 155 " acceptin l'oferta per iniciar converses des del respecte mutu. "
En plena roda de premsa, Puigdemont li ha preguntat si Mariano Rajoy ja l'ha felicitat per l'elecció, i Torra li ha dit que encara no.
En el torn de preguntes, Quim Torra ha assegurat que espera trobar ajuda a la resta d'Espanya pel projecte independentista:
"Tota l'ajuda que puguem obtenir el futur serà, com us podeu imaginar, molt benvinguda, però la mateixa llibertat que jo vull per al poble de Catalunya també la vull per al poble d'Espanya.
I la llibertat a Espanya ara és república.
Crec que és un bon tema al voltant del qual ens podem trobar tots els republicans de la Península Ibèrica."
Possibles eleccions anticipades
Puigdemont ha dit que vol que la legislatura sigui llarga, però que a partir del 27 d'octubre, Torra tindrà la possibilitat de convocar eleccions "si les circumstàncies ho fan recomanable".
Segons Puigdemont, aquestes circumstàncies serien que no s'hagués establert el diàleg reclamat:
"Hem obert un període de desescalament, la pilota la té el govern espanyol, que va dir dues coses clares: que aixecaria automàticament el 155 quan hi hagués govern, i que dialogarien.
La primera decisió del president Torra és enviar una carta a Rajoy proposant diàleg.
Si malgrat els esforços que hem fet, proposant quatre candidats, demanant diàleg, al final resulta que continua la repressió, el president Torra aquesta prerrogativa la té des del dia 27 d'octubre."
De tota manera, Puigdemont ha dit que la intenció és esgotar la legislatura, perquè, ha dit, "seria el millor senyal que la situació agafa la via democràtica."
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El ple de Salt va viure ahir una picabaralla de l'equip de govern i els partits de l'oposició pels aldarulls que es van produir a la vila els dies 12 i 13 de novembre després del tall de l'AP-7 convocat per Tsunami Democràtic.
El PSC va presentar una moció d'urgència per condemnar «els fets violents i les situacions de tensió viscudes» al municipi quan diferents manifestants -una quarantena segons l'equip de govern- van cremar contenidors i van destrossar mobiliari urbà.
El text, però, no va ser debatut perquè ERC, JxSalt i IPS- CUP van votar en contra de la urgència de la moció.
Tot i això, la qüestió es va tractar al final del ple, en el torn de preguntes.
Tots els partits de l'oposició (el PSC, Vox i IPS-CUP) van demanar explicacions al govern de Salt.
Els cupaires van denunciar que la policia va perseguir i intimidar els veïns i que fins i tot es van identificar a estudiants que no havien anat a la manifestació.
En el sentit oposat, Vox va qualificar de «cinisme» que l'equip de govern donés «suport als CDRs» i que després «volgués ajudar la gent que va quedar atrapada a l'AP-7».
D'altra banda, el PSC va preguntar al govern de Salt si consideraven que els actes que es van viure eren violents o no.
El tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana, Toni Vidal, va afirmar que es van viure «actes vandàlics» que no aprova.
El govern no va voler anar més enllà de la qüestió a l'espera de rebre informació sobre el Departament d'Interior i la Subdeleació del Govern sobre el dispositiu policial que es va dur a terme.
D'altra banda, ahir al ple es va fer un pas més per reconstruir la biblioteca d'en Massagran i convertir-la en un espai polivalent que aglutinarà el centre de lectura infantil ja existent i un centre cívic.
El pressupost total de l'actuació puja a la quantitat d'1.297.403 euros, part del qual serà pagat a través d'una subvenció.
La proposta consisteix a enderrocar l'edifici actual, que es troba en mal estat, i construir-ne un de nou de planta baixa més dos.
Un projecte que si es tira endavant finalitzarà el 2022.
Ahir al ple es va aprovar amb 16 vots a favor i cinc abstencions del PSC demanar aquesta subvenció.
El portaveu socialista, Joan Martín, va recriminar a l'equip de govern la falta d'informació d'aquesta «obra faraònica» als grups de l'oposició. |
Avui us parlem d'una qüestió cabdal que cal tenir molt en compte quan s'inicia la creació d'una estructura web: la jerarquització i organització de les URLs seguint el mètode d'agrupació SILO.
En aquest sentit, és molt important recordar que la jerarquia de les URLs en un entorn web és fonamental, ja que, en un futur, quan el lloc web estigui actiu, serà a partir d'aquestes des d'on naixerà tant el contingut com les respectives categories.
Encara que aquesta acció resulta senzilla, cal dir que la gran majoria de les webs del país no presenten una correcta jerarquització de les URLs i, per tant, no tenen en compte un element que juga un paper determinant en l'èxit o el fracàs de tota web.
Tant és així que sovint la ineficaç estructuració de les URLs esdevé en un dels principals errors de SEO onpage que presenten moltes pàgines web, el qual pot originar una penalització per part del tot poderós Google.
Una URL en SILO és un mètode d'agrupació de contingut relacionat que permet establir àrees temàtiques basades en paraules claus en funció de la pàgina web o diferents temes.
Així, sempre que s'organitzen els continguts en SILOS, no només es garanteix una correcta estructuració de l'entorn web, sinó que també s'aconsegueix augmentar la rellevància d'aquestes paraules als ulls dels motors de cerca.
A més, aquest tipus d'estructura també permet que el contingut estigui organitzat de manera semàntica, fent-lo molt més còmode per a l'usuari i creant un sistema d'interlineat de molt valor dins les mateixes categories.
A continuació us presentem un exemple de contingut real present en una web d'un dels nostres clients.
En aquest cas, el primer que hem fet ha estat realitzar una exhaustiva anàlisis per tal de detallar el seu potencial per, posteriorment, definir fins a 5 nivells d'URLs, les quals actuaran com a " portes d'accés cap a la nostra web ".
La URL a SILO quedaria de la següent manera:
Exemple que ofereix Google per explicar l'estructuració d'URLs jerarquitzades en SILO:
Des d'aquí neix tota la pàgina, la qual s'ha de posicionar amb branding més les keys que poden aportar més tràfic al lloc, sent més del 50% i ha d'estar posicionada amb mes del 60% de totes les keys amb les quals es posiciona aquest lloc web.
Per tal que Google sigui capaç de seguir perfectament aquestes URLs i pugui arribar fins al producte final, cal tenir el nostre lloc web adaptat amb microformats.
En aquest sentit, utilitzarem les conegudes molles de pa " breadcrumbs ", element molt important per garantir que les aranyes dels cercadors puguin arribar a tots els llocs de la web que volem indexar.
Així, per tal d'evitar la indexació de diferents zones de la web, recomanem bloquejar, des de l' eina de robots, aquelles zones que volem evitar que siguin indexades per Google o altres motors de cerca.
Tots els nivells de l'URL, excepte la part de "producte final", se centraran en la mateixa categoria i utilitzaran keys potencials per al seu posicionament, sempre evitant la canibalització.
Cal remarcar que el text ha de ser real i natural per tal de, posteriorment, afegir el SEO per posicionar el contingut en qüestió.
Finalment, en l'últim nivell de l'URL, ens centrarem en el producte en particular.
En aquest serà la keyword a posicionar i, per tant, cal entendre que els productes van i vénen, fet que no succeeix amb les categories.
En cas que els productes de la vostra web siguin sempre els mateixos i realment us interessi posicionar-los de forma permanent, és millor evitar la creació de més nivells, ja que no ens interessa la creació de molts nivells inferiors.
A l'hora de crear qualsevol tipus d'URL cal tenir molt en compte que no ha de ser un copy paste ( acció realitzada per molts usuaris ), sinó que s'ha de procurar crear URLS precises i sense contingut innecessari com poden ser preposicions o caràcters especials.
Preferiblement han d'estar formades per entre 3 i 6 paraules clau.
Quan s'està treballant en la definició de les URLs és molt important potenciar la creativitat, així com tenir els coneixements adients que ens permetin fer una recerca de keys potencials per als nostres productes.
Així, és indispensable poder crear un bon arbre jeràrquic per atacar a centenars de keys i trobar conceptes que encaixin dins el nostre sector i, que al seu torn, puguin aglutinar dins seu a altres sub-conceptes.
Si vols aprofundir més en aquestes qüestions i millorar el posicionament de la teva web a través d'una bona estructuració jeràrquica d'URLs o qualsevol altra estratègia SEO, no dubtis en contactar amb l'equip de marketing online d'Andornet.
Posicionarem la teva web entre els primers resultats dels cercadors i, al mateix temps, et garantirem captació de trànsit de qualitat, que et permetrà incrementar les teves vendes.
Heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari.
Som l'empresa d'Andorra especialitzada en tecnologies de la informació, comunicació i màrqueting online.
Els nostres serveis són de qualitat, eficients, personalitzats i tenen la garantia de la nostra professionalitat i experiència. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Montcalb (Lleida).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Montcalb per organitzar la teva escapada rural. |
Després de l'anunci per part del Govern espanyol de la fi de la producció i venda d'automòbils amb motors de combustibles fòssils (dièsel, gasolina, gas), la Coordinadora de l'Auto de la FESIM, Federació estatal de la indústria metal·lúrgica de la CGT, fem arribar a la població en general i als qui depenen directa o indirectament de la producció d'automòbils en particular, la nostra anàlisi de la situació i les propostes que des de fa anys venim fent.
QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS
Aquesta és la frase amb la qual el moviment 15M resumia una resposta social al frau que va significar la crisi de 2007.
De nou, estaríem davant un nou frau.
El capitalisme projecta, domina i manipula informacions, dades i solucions a les seves pròpies crisis.
La fi de les energies actuals i l'ús d'energies no contaminants és una necessitat de tota la societat i del planeta.
Però les multinacionals de l'acutomòbil i altres grups de poder, volen aprofitar una necessitat de totes i tots, per generar una reconversió brutal de la indústria, per la qual ells mantindrien els seus beneficis però milions de treballadors i treballadores perdríem el nostre lloc de treball.
La CGT rebutgem una nova estafa global, NO CAIEM EN LA SEVA POLÍTICA DE LA POR i deixem clar QUE AIXÒ NO TÉ PERQUÈ SUCCEIR.
Ja el 2007, des d'aquesta Federació vam proposar al Govern, a ANFAC i a totes les multinacionals de l'auto, l'eliminació d'aquest model de motors i la recerca i desenvolupament de motoritzacions basades en energies netes com el sol o l'hidrogen.
Sorprèn que en 11 anys no s'hagi parlat del tema i que ara es faci un anunci tan espontani i improvisat, que afecta a un sector industrial d'enormes dimensions.
L'anunci va acompanyat de les amenaces que les multinacionals de l'auto plantegen, amb una reconversió industrial durant els propers anys.
Els empresaris ja no es tallen, amenacen sense pudor, perquè pensen que alguns sindicats i molts/es treballadors/es, accepten que la competitivitat i les tecnologies "comporten aquestes conseqüències".
No obstant això, a la CGT pensem que ha arribat el moment de dir prou.
La indústria de l'auto ha tingut un creixement exponencial en els últims anys amb beneficis astronòmics per als accionistes de les multinacionals.
NO DEIXEM QUE AQUESTA RECONVERSIÓ LA PAGUEM ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES.
Com a ecologistes, des de la CGT tenim clar que aquesta transformació cap a energies totalment netes, és necessària.
Però no anem a acceptar la imposició d'alternatives que responguin a interessos dels mateixos que ens han tingut segrestats pel negoci del petroli, durant dècades.
No anem a entrar a l'interessat debat sobre si gasolina o dièsel; tots els combustibles fòssils emeten verí que provoquen tant milers de morts anualment, com la malaltia del planeta.
La nostra labor se centra a defensar a la classe treballadora contra la intenció de les empreses de justificar una reconversió que, de nou, paguem les treballadores i treballadors.
UN DEBAT PER A L'EVOLUCIÓ SOCIAL
El govern espanyol ha plantejat aquest assumpte per 2040 i 2050, però altres països ho han fet per 2025 o 2030.
Per això la transformació per a la transició energètica pot ser més propera del que ens sembla.
El recent anunci de General Motors de tancar set plantes al món, és un exemple que les multinacionals ja estan aplicant "la seva solució".
Hem conegut resolucions d'altres sindicats que arriben a reivindicar reducció de jornada fins a les 32 hores setmanals i contractes relleu.
Volem creure que no fan aquestes propostes perquè les eleccions sindicals en nombroses empreses del sector estan molt a la vora; esperem que les defensin ara i també d'ara endavant.
A la CGT tenim clar que la unitat de la classe treballadora és l'únic camí per aconseguir aquests objectius.
Però primer hem de lluitar, sobretot en les grans multinacionals, per acabar amb la signatura d'acords de flexibilitat, d'augment de treball i altres mesures que permeten a les empreses reduir les ocupacions cada dia.
La patronal segueix sent "radical": volen aprofitar el canvi tecnològic per eliminar llocs de treball i augmentar la seva capacitat de benefici.
LA RESPOSTA COHERENT DE QUALSEVOL SINDICAT ÉS ACABAR AMB LA COL·LABORACIÓ EN ELS AUGMENTS DE PRODUCTIVITAT I EN LA FLEXIBILITAT.
El camí correcte és retirar signatures i renegociar les condicions tan favorables que han aconseguit les empreses en els convenis del metall dels últims anys.
Davant un canvi d'aquesta magnitud en la indústria, en els propers anys, és necessària una resposta sindical amb alternatives contundents.
Hem d'assenyalar que en altres països estan avançant, amb la lluita i la pressió i no signant més pèrdues, cap a les setmanes de quatre dies (Nova Zelanda), 28 hores a la setmana (metall d'Alemanya) o jornades anuals per sota de les 1.400 hores.
Està bé que els qui ens titllaven utòpics per reclamar les 30 hores, ara reivindiquin, almenys, les 32 hores setmanals.
Per això, situem una sèrie de propostes per portar, immediatament, a la negociació col·lectiva i cridem a les plantilles del sector a abandonar el conformisme i arrencar reivindicacions que permetin reduir les conseqüències que s'acosten amb aquests canvis.
Des de CGT fem una crida a la unitat de totes les treballadores i treballadors, amb propostes lògiques, necessàries i possibles.
Si totes anem en la mateixa direcció, I LES PLANTILLES REBUTGEM EL "ÉS EL QUE HI HA", aconseguirem que el que ells defineixen com un perill per als nostres llocs de treball, es converteixin en noves oportunitats i sobretot en beneficis per a la classe treballadora.
En el sector metal·lúrgic d'Alemanya s'ha signat aquest any un acord per reduir la jornada laboral a 28 hores setmanals.
Hem de reivindicar i aconseguir les 30 hores setmanals i la reducció en dies anuals de treball.
L'objectiu és clar: davant la menor necessitat de mà d'obra que poden comportar els avanços tecnològics, hem de repartir el treball per mantenir l'ocupació.
No podem permetre que mentre els robots destrueixen ocupació, els qui treballen en llocs manuals emmalalteixin i s'accidentin per sofrir ritmes inhumans: Modificació dels sistemes de mesurament; augmentant coeficients de fatiga, rebaixant objectius de rendiment i eliminant treballs repetitius i, sobretot, els de menys d'un minut.
REDUCCIÓ DE L'EDAT DE JUBILACIÓ
Cal impedir que els llocs de treball manuals, l'increment de l'estrès i la pressió psicosocial, ens portin a unes jubilacions sense qualitat de vida.
Contra l'ofensiva del capital, més que mai, hem d'aconseguir que els empresaris paguin una jubilació en edats inferiors als 55 anys i els joves entrin amb sous dignes, eliminant les dobles i triples escales salarials.
La transformació de milions de llocs de treball en més digitalitzats, ha de ser amb sistemes i criteris d'igualtat, impedint els endollismes i les manipulacions de les empreses.
Per això hem d'exigir criteris d'igualtat per a la formació i l'ocupació de llocs de noves tecnologies.
El planeta no pot suportar la hiper-fabricació i la hiper-explotació dels recursos.
La CGT apostem per energies totalment netes i processos industrials que no contaminin més el medi ambient.
Eliminació de combustibles fòssils, aposta clara per l'energia solar i l'Hidrogen com a fonts d'energia lliures i netes.
Democratització i abaratiment de l'energia.
* Eliminació de SUBCONTRACTES I ETTs, eliminant la precarietat i els acords ocults entre empreses, que només perjudiquen a la classe obrera.
* Impost als Robots, especialment a aquells amb els quals es redueixen llocs de treball.
Augment d'impostos sobre els beneficis de les empreses.
* Devolució de les ajudes públiques si les empreses realitzen acomiadaments col·lectius o deslocalitzacions. |
Es tracta de construccions que generen una despesa energtica de només un 10% respecte un habitatge convencional grcies al bon allament
Barcelona.-Les cases passives, construccions mediambientalment eficients que només gasten al voltant d'una desena part de l'energia d'un edifici o habitatge convencional, són el gran atractiu de l'edició del BBConstrumat, que aquest dimarts ha obert les portes al pavelló 2 del recinte de Gran Via.
Una de les empreses presents a la fira, que enguany celebra el 40 aniversari, és EvoWall, que ofereix cases prefabricades que es poden construir en menys de tres mesos combinant-les amb aquesta construcció passiva.
Concretament, disposen d'un allament tres vegades superior a l'habitual i una ventilació controlada de la casa que fa que el consum per climatitzar-la sigui mínim, tant a l'hivern com a l'estiu.
Al BBConstrumat, també hi ha espai per als mduls prefabricats que l'Ajuntament de Barcelona installar en solars a partir de finals d'estiu per a les famílies més necessitades i amb lloguers que aniran entre els 180 i els 300 euros, aproximadament, en funció de la superfície.
La fira 21a edició del BBConstrumat ha obert portes aquest dimarts i s'allargar fins el proper dia 17, tot i que la inauguració oficial ser aquesta tarda amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i el ministre de Foment, José Luis Ábalos.
La presidenta de la mostra, Ana Vallés, ha assenyalat que el saló girar sobre tres eixos.
El de la modernització a través de la innovació i la digitalització; el suport als agents tradicionals del sector junt amb els nous que s'hi incorporen i la sostenibilitat i l'eficincia.
En aquest sentit, la mateixa fira disposa d'una zona comú amb materials geotxtil i bigues procedents de la Sagrada Família, que seran reutilitzats.
En aquest punt, dissenyat per l'arquitecte Josep Ferrando, també s'hi poden trobar algunes de les start-ups participants al saló.Com a exemple d'ús material sostenible, el gerent adjunt de Fustes Sebastia, Gerard Sebastia, ha destacat les qualitats de la fusta i els "beneficis" que se'n poden extreure.
Entre d'altres, ha citat que és un material "no conductor, que no transmet ni fred ni calor" i que "és l'únic que s'obté plantant una llavor, tots els altres són processats".
Segons ha explicat en declaracions a l'ACN, permet construir habitatges "sans" i que en els darrers temps ha detectat un "inters creixent" per les construccions de fusta.
Sebastia ha reivindicat el potencial del sector de la fusta a Catalunya i ha destacat la necessitat que "la gent vegi possibilitats que té aquest material són realment infinites".Una de les grans atraccions del BBConstrumat d'aquest any són les cases passives, unes construccions que funcionen amb una despesa energtica mínima.
Segons el CEO de l'empresa Evowall, Eloi Tarrés, amb aquest model s'elimina la "hipoteca energtica" i "la gent pot viure consumint molt menys la resta dels prxims anys".
Tarrés ha assegurat que aquest tipus de cases es poden construir en un trimestre per les ha diferenciat dels mduls prefabricats.
De fet, el cost respecte un habitatge tradicional és el mateix i només es diferencia per la qualitat dels acabats.Tarrés ha comentat, en declaracions a l'ACN, que també ha observat un canvi de mentalitat "espectacular" i que l'inters és "creixent" respecte els darrers anys, especialment amb l'aprovació del recent decret d'autoconsum.A la fira, també es pot veure un mdul pilot d'Aprop, que l'Ajuntament de Barcelona installar en solars buits per donar resposta a la manca d'habitatge social i que estar destinat a les famílies més necessitades.
N'hi haur d'un dormitori i de dos i els preus de lloguer seran socials, d'entre 180 i 300 euros aproximadament, en funció de la superfície.
Segons l'assessor d'Innovació Social de l'Ajuntament de Barcelona, Tonet Font, estan pensats per "ocupar temporalment" els solars i evitar que "la gent hagi de marxar dels seus barris".
Aquest tipus de construcció que ja es pot trobar en ciutats om Londres, Copenhagen o Le Havre, entre d'altres- permet que es pugui canviar de lloc amb facilitat.
La primera obra comenar a finals de juny a Ciutat Vella i els habitatges estan enllestits en uns dos mesos.
Concretament, seran 12 habitatges, dels quals 8 amb un dormitori i quatre amb dos.
Durant la segona meitat d'any, l'obra s'estendr a les Glries, amb 42 allotjaments més, i posteriorment a La Bordeta, fins arribar als deu districtes de la ciutat.
Els terminis, per, poden quedar condicionats per la formació del govern municipal resultant de les eleccions.A banda, loferta de BBConstrumat es vertebra al voltant de quatre grans espais temtics: el Future Arena, un espai de 2.000 metres quadrats dedicats a la innovació i als projectes més disruptius; Industry Arena; el Talks Arena, amb les intervencions del crític itali Mario Carpo o l'arquitecte britnic i professor de Harvard, Neil Leach, i el Meetings Arena, zona dedicada a les reunions, a les conferncies i a l'assessorament per accedir als mercats internacionals.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La corporació lleidatana ha fet contactes amb varis touroperadors israelians i amb Aeroports de Catalunya per poder programar vols xàrter setmanals que enllacin Israel amb Lleida a través de l'aeroport de Lleida-Alguaire.
El president de la Diputació de la Diputació de Lleida, Joan Reñé continua amb l'agenda de contactes a la Fira de Turisme FITUR de Madrid, que tenen com a objectiu divulgar les qualitats de les comarques de Lleida com a destinació turística.
Per aquest motiu, Reñé es va reunir aquest dijous amb el vicepresident de la Cambra de Comerç i Indústria Espanya-Israel i el director general de l'aerolínia d'Israel El-Al, Walter Wasercier.
Una reunió que respon l'estratègia de la Diputació de Lleida per incrementar l'interès de les companyies aèries per l'aeroport Lleida-Alguarie utilitzant el projecte de senyalització de les antigues rutes d'evasió de jueus durant l'Holocaust.
Segons Reñé, en cada trobada amb empreses o institucions israelianes que el projecte Perseguits i salvats genera un interès excepcional, alhora que obre possibilitats interessants per treballar per al foment de l'economia de les nostres terres.
Per aquest motiu, Reñé ha previst reunir-se de nou amb el president de la dita companyia, la qual és considerada actualment de les més importants internacionalment.
Reñé ha afegit que ens ha ofert la seva col·laboració per treballar conjuntament un calendari de propostes que permetin consolidar les comarques de Lleida com a referència pel turista israelià i hi treballarem en els pròxims mesos amb intensitat.
La corporació lleidatana també ha fet contactes amb varis touroperadors israelians i amb Aeroports de Catalunya per poder programar vols xàrter setmanals que enllacin Israel amb Lleida a través de l'aeroport de Lleida-Alguaire.
Els tècnics del Patronat de Turisme s'han reunit amb diversos touroperadors de Rússia, la Gran Bretanya, França i la Xina especialitzats en varis productes de natura, cultura, turisme etc... |
?Les darreres esllavissades que van tenir lloc la setmana passada al Bages van afectar les dues principals carreteres d'accés a l'àrea metropolitana.
Un esvoranc a la C-55 va obligar a tallar la via a Abrera, en sentit Manresa.
A més també hi va haver molts despreniments de pedres a la C-58, a Vacarisses.
Això va forçar Trànsit a aixecar les barreres de l'autopista C-16, al peatge de Sant Vicenç de Castellet.
D'altra banda, ahir es va poder reobrir al trànsit la car-retera BV-4024 que va de Bagà fins a l'estació d'esquí de Coll de Pal, tancada a causa d'una esllavissada de pedres i arbres. |
Si el teu objectiu és aprimar-te o perdre pes, tenir un entrenador personal al teu costat és molt important perquè et dissenyarà un pla específic per a tu enfocat a reduir un percentatge determinat de greix corporal de manera pautada i controlada.
L'acompanyament d'un professional especialitzat en fisioteràpia infantil pot ajudar a prevenir i millorar tot tipus de lesions en la pràctica esportiva d'infants i joves, fonamental per al desenvolupament integral de les persones.
Activitats per triar i remenar a la Festa de l'abonat que celebrarem dissabte 16 de juny
S'acaba la temporada 2011-2012 i al CEM Can Caralleu ho volem celebrar amb una jornada festiva en la que tindràs activitats per triar i remenar.
Aquest any la festa de l'abonat et permet escollir entre activitats fitness, activitats aquàtiques i esports de tot...
Servei de vigilància i material per a jugar, per a infants de 0 a 2 anys.
Gemma Claret Teruel és la guanyadora del Concurs "La pregunta de la setmana"
L'abonada de Can Caralleu Gemma Claret Teruel és la guanyadora del concurs "La pregunta de la setmana" i, per tant, s'emporta la quota del mes de juny gratuïta.
El nom de Gemma Claret Teruel ha sortit escollit en el sorteig que incloïa a tots...
Alta participació en el II Open Volei Platja Marítim disputat el passat 6 de maig
Diumenge 6 de maig va tenir lloc el II Open volei platja Maritim en la modalitat de 4x4 mixte que va aplegar a quatre equips i gairebé 100 jugadors a la platja del Somorrostro, davant del CEM Maritim.
El torneig va ser tot un èxit, tant a nivell organitzatiu com a nivell...
Vine a jugar a tennis o pàdel amb un amic i si s'abona li farem matrícula a meitat de preu
Si ets alumne de tennis o pàdel del CEM Can Caralleu i vens a jugar amb un amic, comenta-li que si ara s'abona li farem un 50% de descompte en la matrícula.
Aquesta promoció té vigència fins al 22 de juny.
A més, pots convidar a un amic...
Manuel Olmedo i Solange Pereira nous reis del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona
L'atleta de Sevilla, Manuel Olmedo (dorsal 1), es va imposar en categoria masculina i es va adjudicar el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona - Gran Premi Gaudí SPORT, les sèries professionals de la Milla Sagrada Família, que organitza la Fundació...
No et perdis les sessions de marxa nòrdica que fem tots els dilluns fins al 22 de juny
La marxa nòrdica és una activitat de la graella urbana que es duu a terme del 16 d'abril al 22 de juny i forma part de l'oferta d'activitats a l'aire lliure incloses en la quota d'abonat dels cinc centres gestionats per la Fundació Claror.
Campionat infantil de tennis dissabte 2 de juny de 15 a 20 hores
CEM Can Caralleu organitzarà un Campionat infantil de tennis el dissabte 2 de juny de 15 a 20 hores.
Aquesta competició va adreçada a nens i nenes que estiguin apuntats a l'escola de tennis nascuts del 1996 al 2001.
Aquest campionat és una activitat...
Domina i perfecciona els diferents estils i treballa la iniciació a diversos esports aquàtics (aletes, waterpolo...).
És un curs adreçat a joves que neden força bé.
Si ets abonat, apunta't a les activitats d'estiu a partir del 3 de maig!
Si volies apuntar-te a alguna de les activitats d'estiu del CEM Can Caralleu ho podrà fer a partir del proper 3 de maig si ets abonat.
Si no, hauràs d'esperar al torn de no abonats que s'obrirà el 17 de maig.
Les activitats d'estiu de Can Caralleu...
En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius.
Més informació: Política de Cookies |
DdG|Caldes de Malavella 2020-03-03 El Club Excursionista de Caldes de Malavella va recollir diumenge dues tones d'escombraries i residus del pou del glaç i altres indrets del municipi en el marc de la XXII edició de la «Botineteja».
Un esdeveniment que busca la col·laboració de voluntaris per netejar aquests indrets i que finalitza
Caldes de Malavella 2020-02-14 Els comuns i ERC denuncien «l'ús partidista» de l'equip de JxCat dels mitjans municipals i demanen una nova regulació
Caldes de Malavella 2020-01-25 L'equip de govern té la intenció d'enderrocar les parets de l'edifici per integrar-lo a l'espai i mantenir la teulada per poder-hi fer activitats tot l'any
DdG | Caldes de Malavella 2020-01-10 Apunten que el batlle ha fet el contrari del que va demanar als regidors i demanen que es tingui en compte «la presumpció d'innocència»
acn/Ddg 2020-01-09 Fonts judicials indiquen que ha reconegut els fets i ha retornat part dels diners sostrets
Caldes de Malavella 2020-01-08 L'alcalde porta el cas a la Fiscalia i suspèn el treballador de les seves funcions · Fonts municipals apunten que podria haver-se apropiat entre 6.000 i 20.000 euros en els darrers cinc anys · Encarregada una auditoria per saber la magnitud dels fets
ACN Caldes de Malavella 2019-05-31 L'Ajuntament prepara un espai orientat al turisme cultural i visites educatives on veure part de les restes
ddg 2019-03-05 El carrer Pla i Deniel va ser l'escenari de la inauguració de la carretera de Llagostera al seu pas per Caldes de Malavella diumenge.
A la inauguració hi van participar l'hereu i la pubilla del municipi, el director de serveis territorials de Girona, Pere Saló,
2019-03-01 El consistori preveu que els alumnes d'ESO s'hi podran traslladar a finals del 2020 abandonant els barracons on han fet classes durant 14 anys
ddg 2018-12-17 Esquerra Republicana de Caldes de Malavella va celebrar dissabte passat una assemblea al municipi on Dídac López va ser escollit alcaldable per les properes municipals del mes de maig.
2018-06-20 Espera poder tornar a l'Auditori de Girona en un futur i lamenta les crítiques als germans Roca
2018-05-30 L'Ajuntament inaugurarà a principis de l'any que ve el nou espai d'interpretació que combinarà la recerca amb el patrimoni històric vinculat a l'aigua
2017-07-27 L'Ajuntament fa treballs de rehabilitació del clavegueram, que passa per l'hàbitat on viuen aquests animals i d'altres que se n'han tret com anguiles, serps d'aigua i crancs americans.
L'actuació vol acabar amb les fuites d'aigües residuals a la llera
2017-07-18 L'Ajuntament reivindica l'ús públic d'aquest bé amb la construcció d'un centre termal
2017-05-09 El municipi trasllada el condol als familiars amb un multitudinari minut de silenci · L'Ajuntament decreta dos dies de dol oficial
2017-05-08 El consistori convoca un ple extraordiari i un minut de silenci per la tragèdia
2017-01-12 Una avaria elèctrica va deixar sense llum, dimarts a la nit, a uns 400 abonats de la urbanització Aigües Bones de Caldes de Malavella durant uns cinquanta minuts, aproximadament.
Segons va informar la companyia elèctrica Endesa, la incidència es va registrar a un quart i cinc minuts de deu de la
2016-12-01 L'equip de govern diu que feia anys que no s'apujaven i que són deficitàries i l'oposició critica que no es faci gradualment i que afecti «el jovent»
2016-10-25 Les actuacions estan pressupostades en uns 3,5 milions d'euros, que pagaran els veïns
2016-08-30 L'alcalde de Caldes vol deixar clar els que ho són per necessitat dels que aprofiten la situació
2015-12-18 Fins ara, a la façana del consistori només hi havien la bandera del municipi i la senyera |
L'exregidor manresà i militant de Poble Lliure Toni Casserras declararà el proper dimarts als jutjats de Manresa com a investigat per enaltiment del terrorisme, arran de la seva participació, el febrer d'enguany en un acte d'homenatge a l'independentista Julià Babia quan es complien 30 anys de la seva mort en accident de cotxe a Castelló de Farfanya (la Noguera).
Per aquest acte, la fiscalia també va presentar una demanda en la mateixa direcció contra 3 membres més de Poble Lliure, que ha estat acceptada per l'Audiència Nacional espanyola.
Guillem Fuster, portaveu de l'organització, Albert Botran, militant i diputat de la CUP al Parlament i Ferran Dalmau.
En declaracions del portaveu de Poble Lliure, Guillem Fuster, "l'Estat actua contra Poble Lliure per una causa descontextualitzada i acomplexada amb l'independentisme dels anys 70 i 80 per tal de criminalitzar, també a dia d'avui, l'independentisme transversal que està guanyant els carrers d'aquest país."
L'organització creu que aquesta denúncia i l'actitud de la Fiscalia i l'Audiència Nacional cal emmarcar-les en el context d'espiral repressiva que viu aquests dies el poble català.
Fuster afirma que "saben que no podran aturar la República Catalana amb arguments polítics i han optat per l'estratègia autoritària de la por i la persecució, centrant-se en aquest cas en Poble Lliure, una organització inequívocament independentista i revolucionària que recull l'herència de més de 30 anys de lluita popular per l'alliberament del nostre país".
Fuster considera aquestes actuacions jurídico-repressives "una nova i flagrant mostra d'atac al dret fonamental a la llibertat d'expressió que posa un cop més de manifest el caràcter intrínsecament autoritari i demofòbic de l'estat espanyol".
Davant d'això, l'organització ha anunciat que defensarà públicament i allà on calgui els seus posicionaments i els principis polítics de l'independentisme d'esquerres.
Davant dels fets l'organització ha fet una crida al conjunt de les forces polítiques democràtiques catalanes, a les entitats sobiranistes i als col·lectius socials i populars a expressar la seva solidaritat amb els companys encausats.
Finalment, Poble Lliure constata de nou que "l'única via cap a la democràcia és la independència", ja que "l'Estat Espanyol hereu del franquisme és irreformable sense una veritable ruptura democràtica que ara tenim a les nostres mans". |
En un comunicat fet públic avui matí, expliquen que "des d'Escoles
Mallorquines estam pendents del nomenament del nou conseller/a
d'Educació de les Illes Balears per sol•licitar immediatament una
reunió, davant la preocupant línia política que està prenent el Partit
Popular en termes lingüístics i educatius" i afegeixen que "des de
Mallorca, seguirem amb atenció els esdeveniments que es produeixin al
País Valencià i continuarem amb la nostra tasca en defensa de
l'ensenyament en català a les Illes, esperant que no es produeixi cap
retrocés ni atac en aquest sentit."
Mallorquines fan arribar el seu suport a Escola Valenciana davant
aquests moments difícils que viu la llengua catalana al País Valencià.
Alhora que els encoratja a seguir endavant en la lluita pels drets
Unes 400 es manifesten a Torrent per l'educació pública i en català
Mobilitzacions per l'ensenyament en català al País Valencià
Endavant proposa mobilitzacions per evitar la supressió de línia del català de l'ensenyament
El govern valencià assenta les bases per acabar amb el català a l'escola |
Situada entre la ciutat de Barcelona i la frontera francesa, Tossa de Mar és una antiga població de pescadors amb un gran bagatge històric, avui convertida en coneguda destinació turística de la Costa Brava.
Passejar pels carrers de l ́interior del recinte emmurallat i pujar fins al far de Tossa, des d ́on es poden contemplar unes magnífiques vistes, és la ruta obligatòria.
Fora de les muralles, delimitat pels carrers Portal i Estolt es troba el barri de sa Roqueta, un tradicional barri de pescadors, fruit de la primera etapa d ́expansió del municipi durant el segle XVI.
Tranquil·litat i naturalesa envolten les petites platges que formen Tossa.
Destaca la cala Salions; la petita cala Futader a, de poca fondària, i la cala Giverola, d ́aigües blaves i verdes.
Un dels paratges ideals per fer excursions a peu o amb bicicleta és el massís de Cadiretes.
El municipi ofereix una gran oferta d ́allotjaments com el càmping Cala Llevadó, amb bungalous ecològics. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«La dignitat ja és gairebé l'únic prisma que ens resta per a analitzar la realitat»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Ara ja hem vist la trista imatge de Joaquim Forn a l'ajuntament, amb Colau acceptant de grat vots amb el segell de Ciutadans per a esdevenir batllessa i amb Manuel Valls repetint –a la mateixa sala, amb mala fe i amb Forn davant– que era mentida que hi hagués presos polítics i exiliats.
A Forn l'esperaven furgonetes de la policia per tornar-lo a la presó; a Valls, la renúncia de quatre regidors (que curiosament es van esperar que Colau fos batllessa abans de plegar, per la cosa aquella de llançar la pedra i amagar la mà, no fos cas que se'ls pogués acusar d'haver fet batllessa la 'populista i sectària' Colau); i a Colau, que combat aquesta imatge amb el maquillatge habitual en forma de pancartes, l'espera un mandat sense majoria amb el PSC del 155 al govern.
El mateix PSC amb el qual va trencar l'acord de govern anterior precisament pel seu suport al 155.
També hem vist, aquesta setmana, la imatge del regidor de Medi Ambient d'Avià Josep Subirana refusant el premi europeu sobre sostenibilitat per la inacció d'Europa vers els presos polítics i els exiliats.
Recomano de veure la cara la fa la senyora que hi ha a la dreta de Subirana quan ell diu que a Catalunya hi ha repressió política i social...
Subirana, que és interromput per la presentadora de l'acte, acaba dient que ja poden tornar el premi al comissari europeu d'Energia, Miguel Àngel Arias Cañete: 'No acceptarem el premi fins que Europa no actuï seriosament per resoldre aquesta anomalia.'
Segur que Colau s'hauria estimat molt més no haver hagut de menester els vots de Ciutadans ni haver hagut de recolzar-se en aquest PSC que, sigui d'esquerres o no –val la pena de preguntar-s'ho–, sembla no tenir ànima a l'hora de parlar dels presos polítics.
Aquest PSC, més PSOE que mai, carceller de la injustícia i domador de la repressió.
Tenir ànima i empatia, sobretot enfront de les injustícies, deien els clàssics, era més propi de les esquerres que no de les dretes.
Alhora, segur que Subirana també s'hauria estimat més, amb molt de gust, d'acceptar el premi de la Unió Europea per la gran tasca d'Avià en la reducció de les emissions i el consum energètic, amb la normalitat i l'orgull de la feina ben feta.
Però la realitat en què vivim és com és i de normal, ja fa mesos o anys, en té ben poca cosa.
I dissimular-la o amagar-la, en aquests casos, és pitjor.
Plantar-se, a voltes, és l'única opció, ni que sigui per a evitar de perdre un altre tros de la dignitat que ens roben cada dia.
Cada dia de presó i d'exili que passa.
Perquè, no ens enganyem –i que no ens enganyin–, arribats en aquest punt la dignitat ja és gairebé l'únic prisma que ens resta per a analitzar la realitat.
I no hi podem pas fer gran cosa.
Això fa que el contrast entre aquestes dues imatges sigui, si més no, feridor.
Però és que, a més a més, Avià continuarà aplicant aquetes polítiques ambientals guardonades per la Unió Europea quatre anys més, reduint encara més el consum energètic i les emissions.
Què hem d'esperar d'aquests quatre anys de mandat a Barcelona, si és que no s'acaba abans d'hora, bé perquè esdevé ingovernable, bé perquè Colau se'n va de ministra a Madrid, bé perquè per un empatx de realitat es parteixen la batllia Colau i Maragall?
La política de pancarta, sigui amb llaços grocs, amb proclames contra desnonaments o amb crides per a acollir refugiats, caduca.
Caduca tant que cada dia hi ha una desena de desnonaments a Barcelona i caduca tant que avui és el Dia Mundial dels Refugiats i resulta que dels 629 refugiats que ara fa un any van arribar a València a bord de l'Aquarius en un enèsim gest de pancarta de Sánchez, cap no ha obtingut asil a l'estat espanyol.
L'estat francès, en canvi, ha concedit asil a vuitanta d'aquests mateixos refugiats, potser justament perquè ara Valls ja no hi és...
De desafiaments i de feina a mig fer (o per començar a fer d'una vegada), Colau, tots en tenim la motxilla plena.
On es farà el nou CAP del Raval Nord?
S'actuarà contra la trentena (tirant curt) de narcopisos que resten al Raval?
Quins canvis hi haurà a la guàrdia urbana?
Potser vostè es va sentir incòmoda dissabte, mentre parlava Valls.
Però com diu Subirana, el regidor d'Avià, nosaltres ens hi sentim més.
I comencem a necessitar alguna cosa més que no pancartes.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Another pa amb tomàquet utilitza escenes filmades durant la producció de la «peça distingida» núm. 34, Pa amb tomàquet (2000).
La Ribot prova de fer la recepta del pa amb tomàquet cinc vegades durant cinc dies: les gravacions dels quatre primers dies configuren la «peça distingida» núm. 34, que va obrir la sèrie/espectacle Still Distinguished, mentre que la saborosa cinquena versió es va servir als visitants de la galeria Soledad Lorenzo l'any 2002 a Madrid, en format de vídeo editat de 12 minuts de durada.
El mètode és el del «cos operador» i a la música hi retrobem Belmonte, del compositor Carles Santos, amb notes agudes que recorden les d'un film de suspens.
La peça s'erigeix en paròdia afectuosa i irreverent de l'escena de la dutxa de Psicosi, tot i que amb un gir feminista.
Gràcies a la càmera portàtil, Hitchcock és destronat i aquí és Janet Leigh qui s'encarrega de dirigir i de tallar.
De 17h a 22h (projecció contínua)
Per tot allò relacionat amb consultes, queixes i/o reclamacions en la compra de les vostres entrades poseu-vos en contacte amb nosaltres a publics [ at ] mercatflors.cat |
Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.
A la Secció de Metges MIR i Metges Joves estem molt satisfets de l'èxit de la passada Jornada d'Orientació per a Futurs MIR (8a edició), celebrada el dijous 22 de març: un total de 400 participants, entre vora 300 inscrits, i 110 informadors de diferents especialitats van anar al Col·legi (vull agrair-vos novament des d'aquestes línies la vostra ajuda i col·laboració desinteressada).
Dins del projecte de renovació de la informació que oferim als futurs MIR, volem explicar-vos també la creació, enguany, d'uns documents/entrevista, on companys residents ens han explicat com és la formació en cadascuna de les 44 especialitats.
També a tots vosaltres us volem agrair el temps dedicat a respondre les preguntes del qüestionari.
Alhora, hem creat uns documents comparant els hospitals grans amb els petits, les especialitats mèdiques amb les quirúrgiques, i unes taules amb preguntes orientatives per formular quan es visitin els diferents centres, una informació que està recopilada en una graella (versió d'especialitats mèdiques i versió d'especialitats quirúrgiques).
Tot aquest material el podreu trobar a la nostra pàgina web [URL], ordenat per apartats, i tant en català com en castellà (la publicació digital Diario Médico, en un article de mitjans abril, es va fer ressò de la utilitat de tots aquests documents).
La Junta de la Secció vol agrair a tot el personal del CoMB la seva inestimable ajuda en l'organització de l'acte, i també a l'hora de preparar i traduir el material que us hem detallat abans.
Ja ho vam manifestar a la Junta de Govern i volem tornar-ho a fer des d'aquest espai: Gràcies!
Destacar-vos també una notícia que ens ha entusiasmat molt: la incorporació com a vocal de la Secció de Paula Peremiquel, R3 de Medicina Preventiva i Salut Pública a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.
El darrer acte va ser la 10a edició de la Benvinguda MIR, el 23 de maig.
La revista col·legial és una publicació periòdica en la que s'informa sobre l'actualitat professional, del sector sanitari i del Col·legi mitjançant entrevistes, reportatges i articles d'opinió i que busca, cada vegada més la participació de metges de diferents àmbits. |
Disneyland Xangai, el primer parc temàtic Disney en territori xinès, obrirà les portes el proper 16 de juny al districte de Pudong, segons han anunciat la multinacional Walt Diney i el conglomerat estatal Shendi.
"El complex reflecteix les històries de Disney juntament amb la cultura xinesa, i mostra algunes de les experiències més creatives i innovadores que hem creat", ha afirmat el director executiu de la multinacional, Robert A. Iger.
El parc temàtic representa el projecte d'inversió estrangera més gran a Xangai i una de les inversions estrangeres més importants de la història de la Xina.
Shanghai Disneyland Resort va començar a construir-se el 2011.
El mes doctubre, el complex va iniciar la primera de diverses fires d'ocupació a gran escala destinada a la contractació del repartiment Disney.
El 2014, Disney i Shanghai Shendi Group, accionistes conjunts del resort, van anunciar un pla d'expansió accelerat per capitalitzar l'enorme creixement en el sector turístic de la Xina, i van afegir noves ofertes d'entreteniment per augmentar així les opcions del parc.
Shanghai Disneyland Resort finalment acollirà sis terres temàtiques: 'Aventura a l'illa', 'Els jardins de la imaginació', 'L'avinguda Mickey', 'La terra del demà', 'La cova del tresor' i la 'Terra de la fantasia', a part de comptar amb el 'castell encantat del llibre de contes' més gran de tots els parcs Disney, la construcció del qual es va acabar a la primavera.
Com en altres parcs temàtics, els visitants podran gaudir de nombroses atraccions emocionants i espectacles d'entreteniment en viu.
El complex també comptarà amb dos hotels temàtics: El 'Shanghai Disneyland Hotel' estarà inspirat en l'Art Nouveau, mentre que l''Hotel Toy Story' submergirà els hostes en un món inspirat en la pel·lícula de Disney-Pixar.
El districte comercial es dirà 'Disney Town', comptarà amb nombrosos restaurants i espais d'entreteniment i se situarà al costat de l'entrada del parc.
'Disney Town' inclourà el teatre Walt Disney, la llar de la primera producció en mandarí de l'èxit de 'Broadway' de Disney, 'El rei lleó'.
Les botigues de Disney oferiran nombrosos productes dissenyats especialment per a Shanghai Disneyland Resort.
Finalment, el parc comptarà amb una àrea de jardins anomenada 'Wishing Star Park', amb aproximadament 40 hectàrees.
Actualment, la multinacional Disney té parcs temàtics a Califòrnia, Florida, París, Hong Kong i Tòquio, a part de tenir la seva pròpia línia de creuers temàtics.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ja està oberta la matrícula dels programes de Formació de Postgrau dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC que comencen el proper octubre:
Podeu accedir a la resta de programes formatius dels Estudis d'Arts i Humanitats en aquest enllaç.
El Programa de Gestió cultural de la UOC organitza la conferència La història, el redescobriment i l'estat actual de les grutes de Mogao, China, a càrrec de la Dra.
La conferència, que tindrà lloc el dimarts 25 de juny a les 12h a la s ala Jordi Pujol de la UOC ( Av.
Tibidabo 39-43 de Barcelona), s'impartirà en anglès.
Les coves de Mogao varen ser inscrites a la Llista del Patrimoni Mundial l'any 1987.
Situades en un punt estratègic de la Ruta de la Seda, en una cruïlla comercial, religiosa i cultural, les 492 cel·les i santuaris rupestres de Mogao són famoses per les escultures i pintures murals que alberguen, que abasta 1.000 anys d'art budista.
En aquesta xerrada discutirem sobre el descobriment de les coves de Mogao, la història i la importància d'aquest lloc, així com la col·laboració del Getty Center (EUA) pel que fa a la l'actualització de la seva conservació.
Nascuda i criada a Taiwan, Diana Y. Chou es va incorporar al Cleveland Institute of Art l'any 2009 i ha estat professora d'Història de l'Art.
També és professora al Departament d'Art de la Universitat Estatal de Cleveland.
Els seus principals interessos de recerca se centren en el col·leccionisme i el gust pictòric a la Xina i Japó de les èpoques premodernes, darrerament s'ha desenvolupat un interès en la transformació/adaptació artística en contextos cross-ultural/cross-national, centrant-se en la Ruta de la Seda.
Tenint en compte els canvis socials i econòmics que hem experimentat en els darrers deu anys, esperonats per la revolució tecnològica de les TIC i la web 2.0, era d'esperar que sorgissin nous paradigmes de lectura, d'escriptura i, per descomptat, també d'edició.
La web i la popularització i extensió d'Internet han democratitzat l'accés de la població a les diferents formes d'expressió i creativitat que abans només estaven a mans d'uns pocs i, alhora, també ha suposat la creació de nous models de negoci i ha exigit repensar i dinamitzar els models de negoci i de difusió cultural més tradicionals, com el món de l'edició.
Les editorials han mirat d'adaptar-se a la nova realitat de la societat de la informació amb la creació de les seves respectives pàgines web, on ofereixen diferents recursos audiovisuals, a més a més de la consulta online del seu catàleg, i d'algunes eines de difusió a les xarxes socials, com són blogs, twitter o facebook.
«Sóc humà i res d'humà no m'és aliè», Terenci (Roma, segle II aC) Els Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili ofereixen conjuntament el nou Grau en Antropologia i Evolució Humana.
Es tracta d'una formació pionera en aquest àmbit atès que tracta de l'antropologia des de la perspectiva cultural, social i evolutiva.
Fins ara l'antropologia social i cultural i l'evolució humana s'han tractat per separat i aquest programa formatiu és el primer que permet als estudiants adquirir coneixements amplis des de totes les dimensions de l'ésser humà.
El programa s'ofereix en una doble modalitat: virtual i semipresencial.
La modalitat virtual assegura a l'estudiant la possibilitat de cursar tot el grau a distància utilitzant el campus virtual de la UOC.
El model semipresencial combina l'ensenyament virtual amb la impartició d'algunes sessions presencials a determinades assignatures al campus Catalunya de la URV.
Més informació i pre-inscripcions en aquest enllaç.
Si esteu interessats en tirar endavant un projecte cultural, aquí teniu dues iniciatives que us poden interessar:
Movistar Artsy: Vols muntar el teu propi festival?
Telefónica Catalunya ha presentat Movistar Artsy, una plataforma online que fomentarà l'esperit emprenedor en totes les disciplines culturals i ajudarà els joves catalans a desenvolupar les seves propostes.
Les millors propostes seran escollides mitjançant votació popular i les tres guanyadores rebran suport per convertir els seus microfestivals en realitat.
Creamedia: Programa de suport a la creació i creixement d'empreses del sector de les indústries creatives a Barcelona.
Aquesta nova edició de Creamedia s'inicia amb la voluntat de continuar donant suport a la creació d'empreses especialment en l'àmbit de les arts escèniques: dansa, teatre i circ.
El programa Creamedia es desenvolupa principalment a través de les següents activitats: Formació, Tutoria, Mentoring i Relació amb els principals agents del sector.
Els Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona ofereixen conjuntament el nou Màster Universitari en Història contemporània i món actual UB-UOC.
El segle XX ha produït transformacions d'una amplitud i a una velocitat desconegudes en la història fins ara.
Aquest màster se centra en la compressió de la història recent i posa l'accent en els processos de transició econòmica, social i cultural que han configurat el món actual, donant les eines necessàries per l'anàlisi i la comprensió del present.
El màster s'ofereix en dues modalitats: una 100% online (a través del campus virtual de la UOC) i una altra presencial (al Departament d'Història Contemporània de la UB) amb un 30% de virtualitat.
Estudiant la cultura catalana, entendràs com es construeixen les identitats en el món actual
Els Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC ofereixen un nou Màster Universitari en Estudis Catalans, el primer del nostre país que estudia la cultura catalana de manera interdisciplinària.
La cultura viu moments de canvi a escala global.
En un món on les persones, els capitals i les mercaderies circulen més enllà de territoris i fronteres, la cultura s'instal·la a la xarxa i trenca les amarres de l'espai i del temps.
En l'era d'internet, de Hollywood i Bollywood, d'Apple i d'Android, de Facebook i de Twitter, com participen els catalans en el desplegament de la cultura contemporània?
En aquest màster estudiem la cultura actual a partir d'aquesta pregunta, i també revisitem el passat amb la nova perspectiva que ens dóna.
Pau Alsina, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, formarà part del nou Consell Assessor del centre de creativitat Arts Santa Mònica.
A partir de l'1 de juliol, el centre començarà una nova etapa sota la direcció de la historiadora i crítica d'art Conxita Oliver, que prendrà el relleu a l'activista cultural Vicenç Altaió.
Lleig la notícia complerta en aquest enllaç.
Avui comença el Festival Shakespeare celebrant la seva Xa edició.
Un festival que es resisteix a la crisi, i amb il·lusió i esforç, ofereix un programa complet apostant per un nou format.
El Festival Internacional de teatre, música i dansa al voltant de Shakespeare, crea una xarxa per tot el barri del Raval.
Amb la col·laboració de La Perla 29, la Biblioteca de Catalunya es converteix en la seu central i també hi formaran part el Teatre Romea, el CCCB, la Filmoteca de Catalunya, la Central del Raval, l'Horiginal i l'escola Massana i entitats del barri.
I si teniu ganes de saber-ne més i descobrir o redescobrir per què Shakespeare aixeca passions, l'Ànima del canal 33 i Cabaret elèctric de Catalunya Radio els hi van dedicar un espai en la seva programació.
En aquest enllaç de l'últim programa de l'Ànima, trobareu del minut 1:00 al 8:00 una bona aproximació al festival amb el reporter Jofre Font.
I en el següent enllaç, Montse Virgili al Cabaret elèctric, entrevista la directora Montse Vellvehi i l'actor Jordi Oriol. |
Dia: dimarts, 12 de març de 2013
Tindrà lloc la presentació del llibre, Els missatgers no arriben mai, la primera incursió en la dramatúrgia de l'escriptor i col·laborador honorífic de la Universitat de les Illes Balears Biel Mesquida.
L'obra, editada per El Gall Editor, es construeix a partir de monòlegs protagonitzats per tres personatges femenins secundaris de la tragèdia grega: Clitemnestra, la dona que va assassinar Agamèmnon; Ismene, la germana d'Antígona; i Enona, la dida que té cura de Fedra.
La presentació anirà a càrrec de l'actriu Rosa Novell, directora i una de les intèrprets de la representació teatral, i autor mateix, Mesquida. |
El conseller i el director de la GSMA, John Hoffman, es reuneixen abans d'inaugurar conjuntament una jornada sobre l'ús del mbil a les aules
L'Hospitalet de Llobregat.-El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha assegurat que l'edició que aquest dijous finalitza del Mobile World Congress (MWC) és la "millor de la histria" a nivell qualitatiu.
Puigneró ha fet la valoració després de reunir-se amb el director de la GSMA, John Hoffman, amb el qual ha inaugurat la jornada del programa mSchools sobre l'ús i el potencial de la tecnologia mbil a l'escola.
"Tenim l'esdeveniment tecnolgic més important del món i és un gran ambaixador de Catalunya", ha dit a l'ACN Puigneró abans que aquesta tarda es donin a conixer les xifres oficials del congrés.
En la trobada amb Hoffman, han comentat les novetats més rellevants i les "bones sensacions" que s'enduen de la present edició.
"Si per part de la GSMA estem collaborant amb iniciatives que van més enll del 2023 és que no hi ha cap voluntat de marxar d'aquí", ha dit Puigneró.
"No tinc cap mena de dubte que el MWC continuar aquí per molts anys.
Treballem junts amb el Mobile per fer encara més gran aquest esdeveniment tecnolgic", ha dit Puigneró després de fer un caf amb Hoffman.
El conseller ha detallat que projectes com l'ampliació de la Fira o iniciatives en tecnologia 5G tracen escenaris "més enll del 2023", data que lliga el congrés amb la capital catalana.Puigneró i Hoffman intentaran visitar conjuntament les principals novetats d'aquest any "sense agenda institucional", un aspecte que han trobat a faltar i que busquen poder fer en l'última jornada del MWC.
"Bones sensacions" que fan que cada any s'hagin "superat en xifres", tot i que el conseller assegura que el Mobile "no només s'ha de valorar" quantitativament.
"El salt qualitatiu del Mobile fa que ja no sigui només una fira de mbils sinó de tot l'espectre digital, i impacta en tots els aspectes de la societat", ha dit Puigneró.
El mbil a l'escolaUn dels mbits en el qual impacte és l'educació, tal i com s'ha pogut veure aquest dijous en la jornada 'mSchools Changing Education Together', una iniciativa que impulsa el Mobile World Capital Barcelona en collaboració amb la Generalitat de Catalunya, lAjuntament de Barcelona i la GSMA.
El director de la GSMA, John Hoffman, ha felicitat Catalunya per ser l'escollida per la UNESCO "d'entre 41 pasos" com a "referncia internacional" de l'aprenentatge amb el mbil.
"És un repte continuar treballant per crear millors oportunitats per als joves", ha dit Hoffman, que ha agrat la collaboració amb el Departament d'Educació.
El seu conseller, Josep Bargalló, ha clos la jornada després de lliurar els Mobile Learning Awards en la modalitat de projectes de transformació digital de centre educatiu.
Directors d'escoles, associacions de pares i mestres han seguit ponncies d'experts durant tot el matí i han debatut sobre l'ús del mbil a les aules.
La directora de l'escola Busquets i Punset de l'Hospitalet, Rosa Guinart, ha destacat com les prpies famílies els han animat a incloure les noves tecnologies a classe, com tabletes, per ha confessat que encara "s'han de definir" en el tema de l'ús del mbil a les aules.
"El claustre ha de definir a quina edat és bo potenciar l'ús del mbil", ha dit Guinart a l'ACN.
"Entenem que els nostres nens i nenes no només han de ser bons consumidors de tecnologia, sinó bons creadors, persones que siguin capaces de desenvolupar i crear en aquest món digital perqu aix els hi donar més oportunitats", ha dit Puigneró a l'auditori dedicat a mSchool.
El director del programa, Albert Forn, ha explicat a l'ACN que estan potenciant l'ús del mbil com un element sobre el qual "han d'educar".
"Que els nens aprenguin usos que fins a dia d'avui no coneixien perqu no era la utilitat principal.
La idea és que el ciutad digital del futur sigui crític", ha assegurat Forn.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Sandra Amigó es dedica a l'àmbit de la formació i la cooperació en entitats sense ànim de lucre.
Diplomada en magisteri de llengua estrangera per la Universitat de Barcelona i especialitzada en l'ensenyament d'espanyol com a llengua estrangera per a immigrants.
Formada també en community management i comunicació a través de les xarxes socials.
Ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents àmbits com escoles, entitats del tercer sector i en favor dels drets del animals i centres d'integració per a immigrants; on actualment participa en projectes educatius per a la conscienciació i sensibilització cap al respecte dels animals i el seu entorn.
El seu interès principal és ajudar a difondre l'ètica animal a través de la comunicació i l'educació per fer d'aquest món un lloc més compassiu amb totes les espècies que habitem el planeta. |
Alumnes de les escoles Wagner i Torre Balldovina i de l'Institut Puig Castellar van ser premiats en el IX Certamen Literari de Llengües d'Origen dels Amics de la UNESCO.
Aquest esdeveniment, que arriba a la novena edició, premia textos escrits en la llengua materna dels alumnes.
Hi ha quatre categories i tres guardons per a cadascuna: un per a textos escrits en llengua catalana, un altre per a llengües comunitàries i un tercer per a llengües no comunitàries.
Els premiats hi van ser: Dayana Misnaza Vázquez (Escola Wagner) amb L'aigua curativa (cicle mitjà de primària, 2n premi, català); Mishal Hossain (Escola Torre Balldovina) amb L'aigua i el corb (cicle superior de primària, bengalí, accessit); classe de 6è de primària de l'Escola Wagner, amb Rius de Haikus i Gotes de Haikus (cicle superior de primària, premi especial), i Xiojing Xiang (Institut Puig Castellar) amb L'aigua a la llum de la Lluna (accèssit, xinès). |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El combat per una nova cultura', al Born, i 'Construint nous mons.
Les avantguardes històriques a la col·lecció de l'IVAM.
1914-1945', al CaixaFòrum, seran a Barcelona fins a la tardor
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Fins a la tardor, a Barcelona es poden veure dues exposicions amb obres de l' Institut Valencià d'Art Modern (IVAM): ' Renau.
El combat per una nova cultura', al Born Centre de Cultura i Memòria, i ' Construint nous mons.
Són més de dues-centes cinquanta obres del fons del museu, que les ha cedides amb la voluntat d'expandir-se més enllà de les seves galeries.
L'IVAM es prepara per celebrar el 30è aniversari amb exposicions de Léger i Dubuffet
Enguany s'escau el trentè aniversari de l' IVAM i la itinerància d'aquestes dues exposicions forma part de les activitats relacionades amb aquesta celebració.
A més, el museu també ha intensificat l'intercanvi d'obres de la seva col·lecció.
Per exemple, es farà una mostra amb obres del fons de l'IVAM al Museu Nacional de les Arts del Segle XXI (MAXXI) de Roma.
També s'ha signat un acord amb la Tate (Gran Bretanya) per a l' exposició de Léger, que durarà fins al setembre; i un conveni amb el MUCEM de Marsella per a l'exposició de Dubuffet que hi arribarà al setembre.
El combat per una nova cultura ' compta amb noranta peces del fons de l'IVAM i és l'exposició més extensa que s'ha dedicat mai a aquest artista al Principat.
També inclou peces de la col·lecció privada d'Ibán Ramón i del CRAI de la Biblioteca del Pavelló de la República, de la Biblioteca Valenciana, de l'Arxiu José Huguet i del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.
Josep Renau (València, 1907 – Berlín, 1982), és una figura central de l'art combatiu, de la creació vinculada amb el compromís social.
Per això la retrospectiva del Born, dirigida per Juan Vicente Aliaga, és dividida en quatre grans blocs que vinculen les etapes de la seva vida i la seva trajectòria i que són un reflex dels conflictes del segle XX: la defensa de la Segona República i el patrimoni artístic espanyol, la ferida de la guerra de 1936-1939 i l'exili a Mèxic i a Berlín.
La seva obra és formada principalment per cartells i grans murals i excel·leix per un llenguatge innovador i per l'ús agosarat i reivindicatiu del fotomuntatge.
N'és ben coneguda la sèrie de fotomuntatges 'The American Way Of Life', una crítica dels valors mercantilistes de la societat de consum.
Hi combina fragments de la cultura nord-americana de l'espectacle i aspectes de la política dels EUA, enmig de la guerra freda i la retòrica bel·licista.
La mostra es podrà veure fins el 13 d'octubre.
L'exposició ' Construint nous mons.
1914-1945 ' és una relectura de les primeres dècades del segle XX mitjançant la selecció de 162 peces d'avantguarda del fons de l'IVAM, un dels més rics del món en art d'aquesta època.
Les obres mostren la diversitat de tècniques (pintura, collage, fotografia i escultura) i temàtiques que van impregnar aquests moviments artístics transgressors i transcendentals per a la història de l'art contemporani.
'Construint nous mons' no és estructurada de manera cronològica, sinó temàtica, en cinc blocs que pretenen exposar la base del desenvolupament de la modernitat.
Parteix del llegat de l'escultor Juli Gonzàlez i s'estén pels moviments i artistes més representatius del moment: de Man Ray i Marcel Duchamp fins al futurisme, el constructivisme i l'abstracció.
De fet, les avantguardes hi són dividides en tres grans blocs: creacions poètiques relacionades amb el dadaisme i el surrealisme, obres analítiques que experimenten amb la forma i s'endinsen en l'abstracció i art compromès, de crítica social i propaganda política.
La mostra, que es podrà veure fins al 15 de setembre, conté obres d'artistes com Man Ray, Marcel Duchamp, Juli Gonzàlez, André Breton, Paul Klee, El Lissitzky, Juan Gris, Jean Arp, Constantin Brancusi i Alexander Calder, entre més.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Aquesta publicació recull les reflexions d'un seminari centrat en les condicions que influeixen en les relacions entre les famílies immigrades i les institucions educatives a l'etapa de zero a sis anys, impulsat per la Fundació Jaume Bofill i dut a terme en el marc del programa Entrecultures. |
Tots els grups municipals del ple de RIpoll aposten fort per la continuïtat de l'EOIR Foto: Isaac Muntadas
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Gent de tota la Ribera d'Ebre es bolca en preparar entrepans i menjar preparat
Vinebre.-Les ampolles d'aigua no tenen ni temps de refredar-se al centre de comandament de Vinebre.
En aquests antics campaments no paren d'arribar palets que envien empreses, supermercats i voluntaris.
Les posen en neveres i es preparen per transportar-les als efectius que treballen a primer línia de foc.
Però amb més de quaranta graus a l'ombra i amb unes necessitats d'hidratació extremes, no es dona a l'abast.
En tres o quatre torns s'envien des d'aquí més de 6.000 ampolles d'aigua, així com entrepans i menjar preparat que fan voluntaris per tota la comarca de la Ribera d'Ebre.
Una empresa de marisc i congelats ha cedit la nau per refredar l'aigua a pocs metres del centre d'avituallament.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El secretari general del Sindicat de Comandaments es mostra convençut que el responsable de la lesió "s'està amagant"
Barcelona.-El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, s'ha tornat a abonar aquest dilluns a la tesi que els dos mossos antiavalots jutjats per la pèrdua d'un ull d'Ester Quintana, absolts aquest divendres, no en van ser els responsables i ha afirmat sobre les versions d'agents del cos en aquest cas: "M'agradi o no hi ha gent que fa trampes, de vegades no dient tota la veritat, com a tots els col·lectius".
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Trapero ha assegurat que obriran una altra via d'investigació sobre l'actuació policial que va comportar la mutilació de Quintana "si en qualsevol moment apareixen altres elements que permetin fer-ho" i ha lamentat que se'ls tractés "com una mena de trilers" quan van intentar contemplar altres possibilitats, com la del foam.
L'inspector i secretari general del Sindicat de Comandaments dels Mossos d'Esquadra, Jordi Dalmau, s'ha mostrat convençut a Catalunya Ràdio que "algú s'està amagant; no n'hi ha cap dubte, és evident".
Trapero ha reconegut aquest dilluns al matí a Catalunya Ràdio que persones del cos han mentit sobre com es va produir la lesió d'Ester Quintana durant la vaga general del novembre del 2012 i ha tornat a admetre errors dels Mossos d'Esquadra en aquest cas.
És la primera vegada, des que divendres es va conèixer la sentència absolutòria, que els Mossos valoren públicament la decisió judicial.El comissari en cap ha lamentat que quan s'estaven investigant els fets que van provocar la lesió de Quintana "ningú va voler veure res més".
"Havia de una pilota de goma, el sotsinspector i l'agent", ha dit.
Trapero ha afirmat que, quan els Mossos van intentar obrir altres vies d'investigació, es va pensar que ho feien per "descarregar responsabilitats al sotsinspector i l'agent o perquè no s'acabés amb les pilotes de goma".
Trapero ha insistit que els Mossos estaven "convençuts" que hi havia altres possibilitats, com que la mutilació va ser a causa d'un projectil de foam, que una altra furgoneta estava a la zona i que altres escopeters s'hi van ubicar.
El comissari en cap ha recordat que els antidisturbis del furgó 414 tenen un expedient obert amb mesures cautelars de trasllat.
"Els vam treure de la BRIMO perquè van mentir o no ho van dir tot sobre la situació del vehicle el dia dels fets", ha assenyalat.Sobre les declaracions d'Ester Quintana en recollir la sentència divendres passat, quan va retreure al Departament d'Interior "falta d'investigació" o "encobriment", Trapero ha tornat a dir que "no pot" donar més informacions sobre com van succeir els fets.
El comissari en cap ja havia lamentat l'abril passat el Dia de les Esquadres, que va coincidir amb l'inici del judici d'aquest cas, que el cos no podia donar "informació més precisa" del que va provocar la lesió de Quintana.
"No amaguem res, tan sols no en sabem més", havia afirmat el Dia de les Esquadres.
En la sentència coneguda divendres passat, els magistrats no veuen plenament demostrat que Quintana fos impactada per una pilota de goma i obren la porta que fos ferida per un projectil de foam.
Per això, absolen l'escopeter, perquè només podia disparar pilotes de goma, i el subinspector que li hauria donat l'ordre.El "màxim error": "Voler donar molta informació i massa de pressa" Trapero ha reconegut que els Mossos van "córrer molt a donar informació" i no en van facilitar de "precisa".
"Els comandaments no van tenir prou coratge per dir que no estaven en condicions de poder donar informació fiable", ha afirmat Trapero, que ha assegurat: "Vam aprendre la lliçó".
El comissari en cap ha explicat que els informes en van basar en la memòria dels agents i que, si no van saber ubicar el seu posicionament, segurament no va ser per "mala fe, sinó perquè no se'n recordaven".
Trapero ha subratllat que no era un requeriment aleshores saber exactament des d'on i quan s'havia disparat.
Va ser precisament arran d'aquells fets que es va convertir en una exigència.
El secretari general del Sindicat de Comandaments dels Mossos d'Esquadrta (SICME) també ha reconegut que el "màxim error" que van cometre va ser "voler donar molta informació, més de la que podíem, i massa de pressa, ja que requeria força temps poder donar una versió coherent".
"Vam voler córrer molt i no vam ser del tot rigorosos", ha admès Dalmau, que ha continuat: "Ningú va pensar que ens havíem pogut equivocar, sinó que estàvem mentint".
Dalmau avisa que si el cas d'Ester Quintana acaba aquí "es tancarà en fals" Tot i el convenciment que la mutilació d'un ull de Quintana va ser per una acció policial i que algú no ha assumit les seves responsabilitats, Dalmau ha defensat que la Divisió d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra "va investigar a fons" els fets.
Els Mossos saben que "algú va disparar" però no poden dir qui.
Dalmau lamenta que si el cas acaba així "es tancarà en fals" perquè falta informació.
El secretari general del SICME ha afirmat que el sotsinspector i l'agent que han estat jutjats també són "dues víctimes" i considera que els dos mossos estaven imputats perquè van ser els únics que van reconèixer haver baixat del vehicle en el lloc dels fets i disparat salves.Dalmau s'ha referit a unes imatges de televisió que haurien pogut ajudar a esclarir els fets però que no han aparegut i ha retret a l'acusació particular que no volgués acceptar proves que els Mossos aportaven.
El secretari general del SICME ha posat l'exemple del peritatge d'una escopeta per demostrar que no podia disparar dos trets consecutius amb un interval molt breu de temps.
El jutge va acceptar finalment aquest peritatge i va demostrar que la mateixa escopeta no havia pogut disparar els dos trets.
Els mossos condemnats pel cas Benítez tenien "molta por" del procés amb jurat popularSobre l'acord a què van arribar el 9 de maig els vuit mossos acusats per la mort de Juan Andrés Benítez l'octubre del 2013, Trapero ha afirmat que no pot "admetre que es criminalitzin".
Tot i que van reconèixer un homicidi imprudent per arribar a l'acord, a Trapero li consta que alguns dels condemnats tenien "molta por" del procés, amb jurat popular, i que van signar el pacte "a contracor".
"Tenien molts números de tenir penes o la possibilitat de ser expulsats del cos", ha afirmat Trapero.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
1240-1311) va ser un dels metges més notables de l'Edat Mitjana llatina per la seva extensa obra mèdica, la seva docència a la Facultat de Medicina de Montpeller i el seu gran prestigi professional com a metge de reis i papes.
Alhora destaca com un pensador religiós singular, que va lluitar fins al final de la seva vida per impulsar una reforma de l'Església, i com un dels primers autors de teologia en català, malgrat que la major part de la seva obra va ser escrita en llatí.
Dissortadament la persecució de les seves idees espirituals per la Inquisició i altres sectors del poder eclesiàstic va distorsionar el seu llegat fins al punt que la seva figura resta, encara avui dia, enterbolida per la llegenda d'alquimista, mag i profeta que l'envolta.
Entre les novetats editorials aparegudes en l'any del set-centè aniversari de la seva mort hi ha la primera traducció mai feta en qualsevol llengua del Tractatus de amore heroico (Tractat sobre l'amor heroic).
Aquest breu escrit no tan sols és el més antic dels conservats d'Arnau de Vilanova, sinó que també constitueix la primera monografia mèdica sobre la malaltia de la passió amorosa.
La designació d'heroic o hereos que rebia aquest trastorn en la medicina medieval és una deformació d' eros, amor-passió en grec, que du a la confusió amb "heroi" com a sinònim de noble o amb el terme llatí herus 'senyor'.
Aquesta confusió reflecteix la confluència de la visió de l'amor obsessiu no correspost com a malaltia, que es remunta a la medicina grega, i la idea de l'amor cortès sorgit en la poesia del segle XII, segons el qual l'enamorat se sotmet a la persona estimada com un vassall al seu senyor.
La concepció literària de l'amor, doncs, va ser medicalitzada en el segle XIII, quan la medicina s'ensenyava cada vegada més a les universitats i anava estenent la seva influència en la cultura i la societat coetànies.
Així mateix, el concepte mèdic de la malaltia de l'amor passaria a la literatura i la trobem en Dante, Boccaccio, Ausiàs March, la Celestina i Edmund Spenser.
D'acord amb la visió de la malaltia amorosa desenvolupada per la medicina llatina medieval a partir d'autoritats gregues i àrabs com Galè i Avicenna, el tractat d'Arnau exposa les causes, els símptomes i els remeis d'aquest trastorn.
De tota manera, Arnau es distingeix dels altres autors en considerar l'amor heroic pròpiament un símptoma més que no pas una malaltia i en deslligar-lo de la malenconia, en la qual se solia enquadrar.
No és possible explicar aquí amb detall el complex procés fisiològic de la malaltia, que és el que ocupa més espai en el tractat, però en síntesi Arnau l'atribueix a un judici erroni de la facultat estimativa.
Aquesta facultat, situada en el cervell, té la funció de jutjar el que arriba a la percepció i en el cas de l'enamorat heroic l'indueix a l'engany de creure que l'objecte del seu amor està per damunt de tots els altres.
L'error de judici el provoca la calor excessiva generada per l'anticipació del plaer extraordinari que l'afectat concep respecte de l'objecte del seu amor, probablement a causa del delit singular associat al sexe.
A partir d'aquest origen, Arnau explica les causes dels símptomes: extenuació i afebliment del cos, color grogós, insomni, manca de gana, tristesa en l'absència de la persona estimada o alegria en la seva proximitat.
El tractat es clou amb una breu exposició raonada d'alguns remeis: mostrar els defectes de l'ésser estimat o distreure'n el pensament amb activitats agradables, com ara dormir, conversar amb amics, passejar per la natura, sentir música, tenir relacions sexuals amb "joves especialment plaents" i sobretot viatjar, com més lluny millor.
Com es desprèn del prefaci, Arnau redacta el tractat com a resposta d'una consulta teòrica d'un antic company d'estudis sard i, per tant, a diferència d'altres escrits seus, no està lligat a cap experiència clínica.
De fet, no consta que cap enamorat hagués estat mai tractat del mal d'amors per cap metge durant l'edat mitjana i, en conseqüència, sembla que l'amor heroic no va passar de ser una qüestió teòrica en la medicina medieval.
Cofre amb escenes d'amor cortès, provinent de Llemotges, c.
Durant els primers anys de la conquesta...
Si vols rebre el nostre butlletí al teu correu |
L'home algerià abatut dilluns per una mossa d'esquadra després d'un atac en una comissaria de Cornellà va escriure una carta de comiat a la qual ha tingut accés i ha fet pública la Cadena SER.
Es tracta d'un text d'amb prou feines set línies, escrit a mà, en àrab, ple d'incorreccions, en el qual Abdelouhab Taib ora a Al·là, segons interpreten els investigadors.
Són frases de caràcter religiós en les quals apel·la al coneixement la grandesa del seu Déu perquè l'ajudi i li doni la seva benedicció «per allò que en breu farà».
Aquesta carta surt a la llum després de les declaracions de la seva esposa a la policia ahir a la tarda.
La dona va explicar que Abdelouahab li havia confessat feia un any que era homosexual i que a causa d'aquesta revelació havia començat el seu procés de separació.
L'esposa va afegir que sospitava que el que perseguia el fins llavors «terrorista» era en realitat suïcidar-se, mogut a la vegada per la por del rebuig que podia comportar la seva orientació sexual dins de la comunitat musulmana.
Aquest gir inesperat suposava possibles canvis en el relat del succés.
La primera traducció dels investigadors assenyala que a la cartà diu el següent: «Oh Déu, et demano clemència de la teva saviesa i demano clemència del teu poder i suplico a la teva gran generositat ja que ets el més poderós i jo el que menys, ja que tu ets el savi i jo el que menys i tu saps més enllà oh Déu si saps que en aquest asumpte hi ha (...) el bé per mi i per la meva religió i la meva subsistència i tot el relacionat amb mi i amb el que has predestinat per a mi, facilita-ho i beneeix-ho per mi oh Déu si saps que aquest assumpte (..) va en contra de la meva religió i de la meva subsistència allunyat de mi i fes que el meu destí sigui bo i fes que ho accepti».
Aquesta carta ja consta en el sumari que instrueix l'Audiència Nacional.
A més, va deixar un missatge SMS a la sev dona en el qual anunciava: «Me'n vaig insha'*Allah (si Déu vol), al gran lloc que està a dalt».
Fonts de la Fiscalia en l'Audiència Nacional resten importància a aquesta carta-oració per no ser rellevant per a la recerca mentre consideren molt significatiu l'SMS enviat, on s'anuncia que morirà.
Altres veus que analitzen aquesta carta són la del portaveu del sindicat majoritari dels Mossos d'Esquadra Sap-Fepol, Valentín Anadón.
Ell va explicar que la carta de l'home abatut és un punt que es repeteix en aquests tipus d'atacs perquè «necessàriament han de deixar constància de què faran».
Sobre el fet que es volgués suïcidar, va reflexionar que els atemptats gihadistes sempre ho predeterminen: «Això en reafirma la teoria, perquè l'Islam prohibeix el suïcidi, però busca el martiri, morir en combat, i per això s'ha de morir».
Per al portaveu, que una de les motivacions de l'atac fos l'homosexualitat de l'atacant, pot respondre al fet que volia «redimir-se enduent-se per davant com més policies millor».
La família de l'atacant abatut estudia denunciar la policia catalana en considerar que la seva actuació «no s'ajusta a dret», segons va confirmar el seu advocat, David Martínez.
Segons el lletrat, tant la família com l'exdona estan d'acord en què s'investigui l'actuació policial després de descartar «completament» que Taib pretengués cometre un atemptat terrorista.
A casa seva no es va localitzar en aparença cap material vinculat amb la gihad.
Per la seva part, el director dels Mossos d'Esquadra, Andreu Joan Martínez, va considerar ahir que l'agent que va abatre l'atacant de la comissaria de Cornellà va actuar de manera «proporcionada, adequada, congruent amb la situació d'extrema gravetat amb la qual es va trobar».
En roda de premsa, va lamentar que els fets acabessin amb la vida de l'assaltant però va defensar la ràpida reacció d'ella i el suport del sergent que tenia a prop.
Anadón va defensar ahir l'actuació de l'agent, perquè «li va comunicar deu vegades que deposés la seva actitud i llancés l'arma que duia», un ganivet amb què volia atacar. |
La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa ha fet públic el nom de les 12 empreses guardonades amb els Premis Cambra 2018, tres de les quals són de Rubí.
L'acte de lliurament dels guardons se celebrarà el dijous 17 de maig a les 20h al Teatre Municipal La Sala de Rubí en el marc d'una cerimònia de caràcter marcadament institucional i empresarial.
Posteriorment els assistents es reuniran en un sopar relacional que tindrà lloc al Celler Cooperatiu de Rubí.
L'empresa Dermofarm rebrà el Premi Cambra 2018 a la Trajectòria Internacional Consolidada.
L'empresa es dedica al desenvolupament, fabricació i comercialització de productes de cosmètica, dermatologia i ginecologia.
Fundada l'any 1972, l'empresa va iniciar la seva activitat exportadora l'any 1998 i actualment destina el 10,7% de la seva facturació a l'exportació, a través de canals de distribució dels sectors farmacèutic i de perfumeria.
Presents a Alemanya i Portugal amb estructures comercials pròpies des de l'any 2013, Dermofarm exporta a un total de 27 països de tot el món i l'any 2017 ha iniciat l'activitat exportadora a Xina, Xile, Bòsnia, Egipte i Austràlia.
Amb 45 anys d'experiència, l'empresa disposa d'una plantilla professional de 260 treballadors i ha consolidat les estructures de gestió comercial i de regulació i normatives destinades a l'activitat internacional, fent significatives inversions en sistemes productius i logístics per proporcionar servei adaptat als mercats exteriors i esmerçant esforços en l'obtenció d'homologacions i certificacions vinculades a les pràctiques en les operacions de fabricació.
El jurat ha reconegut la sòlida trajectòria internacional que s'ha traduït en una progressió creixent de l'activitat exportadora i l'expansió internacional, consolidant la presència de la marca en els mercats exteriors.
D'altra banda, l'empresa Eco-Fred Rubí SL rebrà el Premi Cambra 2018 a la Iniciació a la Internacionalització.
La companyia desenvolupa solucions integrals de disseny, construcció, posada en marxa, validació i manteniment de sales netes, laboratoris d'alta especialització i espais d'ambient controlat per a la indústria farmacèutica, cosmètica i sanitària, així com altres sectors tecnològics com l'aeroespacial i de recerca.
Creada l'any 1991 per a la instal·lació de sistemes de climatització, l'empresa s'especialitza en el desenvolupament de tecnologies per al tractament de l'aire i, a partir de l'any 2000 orienta la seva activitat a l'àmbit de les instal·lacions de sales netes i espais d'ambient controlat per a sectors de la indústria i la recerca biofarmacèutica, cosmètica, sanitària, alimentària i veterinària, entre altres.
L'any 2014, Eco-Fred Rubí dóna els primers passos per iniciar-se en la internacionalització i l'any 2017 el volum d'exportació representa el 20% del total de la facturació de l'empresa.
Després de més de 25 anys d'experiència i amb més de 200 projectes integrals desenvolupats, l'activitat internacional de l'empresa se centra en l'execució de projectes d'alt component tecnològic en mercats tan diversos com Aràbia Saudita, Algèria, Tunísia, Romania, Suïssa i França i amb projectes tancats per a Alemanya i Portugal.
Ha estat guardonada pel ràpid creixement de la seva activitat internacional amb una estable política d'expansió i posicionament dins d'un mercat especialitzat altament competitiu.
Finalment, l'empresa Wetron Automatización SA, també de Rubí, rebrà el guardó a l'Impuls de la Innovació, la Recerca i el Desenvolupament.
És una enginyeria especialitzada en el desenvolupament de projectes claus en mà d'automatització, control de processos productius i gestió de la informació per al sector industrial de l'automòbil, aeronàutica, química, alimentació i logística.
Fundada l'any 1991, l'empresa té una llarga trajectòria vinculada a l'impuls de la innovació i el desenvolupament i la seva aplicació en els sistemes de fabricació.
Amb un equip professional de 60 treballadors, l'empresa té filials a Brasil, Mèxic i Polònia.
Dins de l'any 2018, l'empresa ha posat en marxa una nova iniciativa d'R+D que, sota el nom de WEcobots, està dissenyada per proporcionar a les pimes una significativa millora de la seva gestió de la producció adaptada a l'entorn de la Indústria 4.0 i aportar solucions innovadores mitjançant l'ús de robots col·laboratius en els processos productius.
Es tracta d'un projecte d'integració de tecnologies de futur que contribuirà a proporcionar solucions flexibles de fabricació i manipulació que no depenen de contingències vinculades al volum o tipus de producte i a incrementar la productivitat sense reduir la mà d'obra, entre altres, i afavorir la personalització de serveis o productes amb menor impacte en els processos de fabricació.
Ha estat guardonada per la capacitat innovadora en el desenvolupament de noves solucions adaptades a les noves tendències en l'àmbit de la robòtica i l'automatització de processos i facilitar l'accés de l'R+D a les pimes.
El jurat dels Premis Cambra 2018 és de caràcter multidisciplinari i ha estat format per representants dels òrgans de govern de la Cambra, membres de la Generalitat de Catalunya i dels Ajuntaments de Terrassa, Rubí i Sant Cugat del Vallès, representants dels mitjans de comunicació, patrocinadors dels guardons i empreses premiades en l'anterior edició.
Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.
Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris.
No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones.
Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats. |
Sant Vicenç ha celebrat un cap de setmana de Caramelles.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Aquest dimecres l'IHC RIGAT torna als entrenaments per preparar el clàssic de dissabte al Blaugrana.
El més igualat de les últimes temporades.
Fins a aquesta desena jornada el Barça no ha aconseguit superar als arlequinats a la classificació.
Ara els de la capital són segons amb 24 punts, dos més que els "rigats".
La lluita es manté també en altres apartats.
Els dos equips repeteixen com a segon i tercer, per exemple, en el capítol golejador.
En aquest cas amb els papers canviats.
L'IHC com a segon equip més ofensiu amb 48 gols, mentre els de Edu Castro són tercers amb 46 (el Liceo li ha pres el primer lloc a l'Igualada gràcies al 10 a 1 contra el Girona que l'ha fet pujat fins als 51).
En l'individual la lluita entre blaugranes i arlequinats és igual d'aferrissada.
Destaca, per sobre de tots, el duel entre Jordi Méndez, pitxixi de la lliga amb 15 gols i els 14 de Pablo Álvarez.
I per darrera apareixen Joao Rodrigues amb 13 i Sergi Pla amb 12.
Francesc Linares tindrà la baixa per aquest segon entrenament de la setmana d'Aleix Marimón, Gerard Riba i Guillem Torrents que tenen control amb la selecció estatal sub-19.
El tècnic ha explicat que haurà de tornar a utilitzar als joves al Palau Blaugrana, però que no està preocupat perquè a la selecció també entrenaran.
Aquest dimecres els igualadins seguiran donant forma al joc que han de fer a Barcelona per ser molt intensos per poder donar la cara.
Per cert aquest dimarts s'ha jugat un partit ajornat de la novena jornada de l'Ok Lliga.
El Girona s'ha imposat per a 0 al Lloret, en un partit especi per l'ex-IHC Jaume Llaverola que ha estat pare per primera vegada. la nissaga coninua amb en Met Llaverola castro.
Mentrestant l'entrenament de la selecció sub-19 es farà al CAR de Sant Cugat de 6 a 8 del vespre amb aquests jugadors:
Arnau Martínez, Manel Hernàndez, Oriol Llenas, Oriol Sebrià i Kylian Gil (FCB) (Joan Pascual ha estat baixa per lesió)
Oriol Codony, Pol Auguet i Dídac Alonso (Manlleu)
Dissabte, la secció de patinatge artístic de l'IHC va participar a les últimes jornades de proves de nivell que la Federació tenia preparades per aquest mes de Novembre.
La jornada és va celebrar dissabte a la tarda a la pista de St.
La Naia, s'avaluava del Nivell Iniciació B, aprovant sense dificultat i accedint al Nivell A.
La Laia i la Jana, s'avaluaven del Nivell C, també van aprovar i han accedit al Nivell B.
I la Maria, tot i que ho va fer molt bé, haurà d'esperar a la pròxima jornada per tornar-ho a intentar.
Podeu consultar tota l'actualitat del patinatge igualadí a aquesta adreça:
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Imatge del Citilab de Cornellà, ubicat a l'antiga fàbrica de Can Suris. /
Dimecres, dijous, divendres i dissabte de la setmana vinent, és a dir, del 26 al 29 de febrer, el Citilab de Cornellà serà la seu de la XXI 'Exporecerca Jove ', l'esdeveniment de referència del món acadèmic en l'àmbit de la investigació de secundària i batxillerat.
Després de la cancel·lació de la fira The Youth Mobile Festival (YoMo) d'aquest any –una activitat paral·lela en el Mobile World Congress –, el Citilab ha col·laborat estretament amb l'organització de l''Exporecerca Jove', Magma Investigació, per fer realitat la celebració d'aquesta fira en la qual s'exposa el coneixement nou generat per estudiants de Catalunya, d'altres comunitats autònomes i de diversos països del món.
Un total de 120 projectes d'investigació es presentaran en aquesta nova edició al Citilab, i les seves autores i autors disposaran d'estands que hauran sigut personalitzats i ubicats a les zones del vestíbul i l'Opensurf del Citilab.
L''Exporecerca Jove' és un esdeveniment estretament vinculat a la línia de treball del Citilab, que des de l'any 2018 col·labora amb els instituts públics de Cornellà de Llobregat, el Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat V i la Xarxa de Biblioteques de Cornellà i en el projecte Recerca i Innovació Educativa de Ciutat (RIEC).
Més notícies de Cornellà en l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA |
Més d'un miler de persones van acudir a la Màlaga Torres Experience, quarta edició d'aquest esdeveniment itinerant que es va produir a la ciutat andalusa divendres passat i dissabte i va recollir una gran afluència de visitants.
Segons ha informat Bodegas Torres, en total es van servir 12.000 degustacions de vi, 700 de gastronomia i 200 còctels i els tallers de maridatge i altres activitats organitzades per la trobada van registrar bona acollida en un marcat ambient festiu en ple centre de la ciutat.
Aquesta 'Torres Experience' és la primera de l'any i la pròxima cita serà a València els dies 9 i 10 de maig, on també es tractarà d'acostar al consumidor l'àmplia gamma de vins i destil·lats que Torres elabora i distribueix.
A Màlaga, d'entre els 60 vins i destil·lats que Torres va posar a disposició dels visitants, els més demandats van ser els negres del Priorat, Perpetual i Salms, i els blancs Fransola (DO Penedès), Rebels de Batea (DO Terra Alta) i Viña Esmeralda (DO Catalunya), a més de dos rosats amb bombolles, l'espumós xilè Santa Digna Estelado i el xampany Lanson.
Pel que fa a les activitats, al costat dels maridatges, els assistents es van mostrar interessats en les explicacions dels experts sobre els aspectes que influeixen al vi, com és el cas de la bóta.
Màlaga Torres Experience va comptar amb el suport d'El Corte Inglés i la col·laboració de Finca de Jiménez Barrero, Ibepan, Imperia, La Caribeña, Picking Málaga, La Tejea, Pinchomania i Oro Bailén.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquest dimecres Rialp ha celebrat la seva festa dedicada als Sants Cosme i Damià.
Una festa centenària i molt arrelada al poble, ja que compta amb la participació de molts veïns i veïnes a les diferents activitats.
La festa comença amb la processó dels Sants que surten de la seva capella fins l'església on es fa una missa en honor seu.
És una festa molt popular i al llarg del dia es fan actes per a tots els públics i edats, des de l'ofrena als sants, al dinar popular, passant per inflables per als més petits i ball de tarda per finalitzar la celebració.
La capella de Sant Cosme i Sant Damià és una capella modesta però molt cuidada pels veïns i veïnes.
La capella va ser arreglada fa uns anys i no només amb aportacions de les administracions i el bisbat, sinó que veïns i veïnes del poble també s'hi van bolcar. |
Dos senyals clars que el seu futur és lluny de Girona.
De fet, és a 734 quilòmetres, els que separen Girona de Valladolid.
El conjunt castellà es perfila com el nou destí del migcampista barceloní, que ha rebut un bon grapat de propostes aquest estiu després de la gran temporada que va fer el curs passat cedit a l'Almeria (39 partits i 9 gols).
Eibar, Deportivo i algun altre club s'havien interessat per Alcaraz que sembla haver-se decantat per la llaminera proposta del Valladolid i fins i tot ja seria a la ciutat del Pisuerga negociant.
Resta per veure ara si els dos clubs arriben a un acord pel traspàs o de quina manera es resol la seva sortida.
L'estiu passat, Alcaraz va renovar fins al 2020 abans d'anar-se'n cedit a l'Almeria.
És per això que el Girona reclama cobrar un traspàs pel futbolista al Valladolid.
L'operació s'hauria de desencallar a les properes hores.
La sortida d'Alcaraz podria fer que el Girona es plantegés la incorporació d'un migcampista creatiu que acompanyi Pons, Granell, Timor i Aleix Garcia. |
Demà dijous, 4 de juliol, el camp municipal de futbol de Torreforta acollirà l'activitat « Jugger 3, 2, 1», que tindrà lloc de les 19 a les 21 h i amb entrada lliure per a tothom que vulgui iniciar-s'hi o provar-ho.
El jugger és un esport mixt de contacte entre dos equips de cinc jugadors, originat a Alemanya a principis de la dècada de 1990.
Tot i que en essència és molt semblant al rugbi, afegeix elements d'esgrima, minimitzant així el contacte entre jugadors.
La finalitat de cada equip és apoderar-se de la pilota al centre del camp i portar-la fins a la base contrària per marcar un gol.
L'equip que més anoti serà el guanyador.
Aquesta activitat esportiva està basada en la pel·lícula Sangre de héroes, estrenada l'any 1989.
Un dels valors principals d'aquest nou esport és que els equips són mixtos, fet que dona peu a la participació simultània de nois i noies.
Actualment, i des de fa un any, Tarragona compta amb un equip de jugger format per membres de l'Associació de Jugadors/es de Rol i Estratègia de Tarragona.
Imaginació, destresa, tàctica i creació d'equip s'uneixen per construir una forma alternativa de fer esport i salut.
L'activitat, emmarcada en la programació de l'Estiu Tarragonajove de la Conselleria de Joventut de l'Ajuntament de Tarragona, està coorganitzada amb el Patronat Municipal d'Esports, el Club de Fútbol Deportivo Cultural de Torreforta i el Club de Futbol Sant Pere i Sant Pau.
El dia 11 de juliol, de 19 a 21 h, n'hi haurà una segona sessió, també gratuïta, al camp de futbol de Sant Pere i Sant Pau.
Per a més informació es pot consultar el web www.tarragonajove.org.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
D'acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, els ajuntaments han d'elaborar un mapa de capacitat acústica, que estableixi els nivells d'immissió a les zones urbanes, els nuclis de població i, si s'escau, a les zones del medi natural, mitjançant l'establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat.
Descàrrega de la memòria del mapa de capacitat acústica (arxiu pdf)
Descàrrega del mapa de capacitat acústica 1 (arxiu pdf)
Descàrrega del mapa de capacitat acústica 2 (arxiu pdf) |
La directora del programa Làbora d'inserció de persones amb dificultats, Teresa Roige, ha explicat que, després de les jornades de networking amb entrevistes amb possibles candidats, s'està estudiant la possibilitat de portar a terme reunions sectorials més enfocades a les habilitats de les aspirants.
En una entrevista d'Europa Press, Roige ha defensat la necessitat de fer trobades més concretes sobre diverses activitats, assenyalant que és una proposta que li han traslladat algunes empreses.
Ha assegurat que les empreses tenen ganes de col·laborar amb el programa i que han de ser incentivades mitjançant jornades que facilitin la trobada amb els usuaris i el segell Làbora, que reconeix la responsabilitat social de les companyies.
L'objectiu d'aquest any és superar les 8.000 persones ateses enguany amb un percentatge d'inserció, millorant la qualitat i la durada dels treballs que s'ofereixen.
De moment, el 2016 s'han registrat prop de 1.500 persones noves al programa que s'afegeixen a les que es van apuntar l'any passat però no ho van aconseguir.
Roige també ha destacat que, en comparació de l'anterior edició, al clàssic perfil de persona sense formació en situació d'exclusió se li han afegit casos d'exdirectius formats.
María Dolores es va apuntar al programa Làbora després d'estar quatre anys a l'atur, deixar la seva parella de Castella-la Manxa amb quatre nens al seu càrrec, i actualment porta un any treballant en un restaurant de Barcelona.
María Dolores ha explicat que es trobava molt desanimada i que els responsables del programa la van ajudar a aixecar l'ànim donant-li esperança que podia trobar una feina i ajudant-la en temes com l'elaboració del currículum.
Assenyala que Làbora la va ajudar a trobar una oferta que pogués compaginar amb la cura dels seus fills i recomana portar-ho a terme a persones que es trobin en una situació en la qual creguin que no hi ha sortida.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Amb l'objectiu de satisfer les diverses necessitats dels estudiants de totes les edats, treballem estretament amb el sector educatiu (professorat, alumnat i famílies) de tot el territori i, especialment, del nostre entorn local.
Gràcies a l'acord marc de col·laboració entre les institucions de la Diputació, Foment de Ciutat, la Fundació Tot Raval, el CCCB, el MACBA, el Museu Marítim (Drassanes), la Filmoteca de Catalunya i el Liceu, es van establir les bases del projecte educatiu Apadrina el teu equipament, que té com a objectiu que tot l'alumnat del Raval conegui els grans equipaments culturals del barri.
A més, es pretén desenvolupar un procés compartit de llarga durada que formi part del currículum acadèmic, i que l'alumnat pugui integrar aprenentatges mitjançant la participació en una vivència educativa enriquidora.
Els nens i les nenes del barri és un espai permanent en què els nens i les nenes de 9 a 12 anys del barri poden experimentar amb un artista.
Es tracta de viure una experiència col·lectiva en una zona elàstica, oberta a la imaginació i amb ganes de trencar normes.
Durant el març del 2018 es va celebrar el seminari Allez!
Pràctiques ambulants i museus dispersos dins i fora del museu, en què la plaça dels Àngels es va utilitzar com a espai interactiu.
El seminari va voler generar un espai de reflexió i experimentació entorn dels recursos didàctics mòbils que afavoreixen l'educació en les arts: des de maletes, estoigs i caixes pedagògiques fins a museus, biblioteques i cinemes ambulants –propostes vinculades a la tradició de l'art postal o les roulottes-estudis de gravació–, iniciatives institucionals o autogestionades per fer mutar el territori i investigar altres formes de relacionalitat.
Veïns del barri van poder visitar el projecte i gaudir-ne durant una jornada pública i festiva amb la presència i l'activació d'alguns artefactes a la plaça dels Àngels i l'atri del museu.
Pràctiques ambulants i museus dispersos
Departament exotèric és un projecte artístic inèdit i una plataforma educativa pilot adreçada als estudiants universitaris del grau d'Arts Visuals i Disseny.
El projecte es dedica a la reflexió i a l'intercanvi d'idees, experiències i coneixements en l'aprenentatge de l'art contemporani i la seva professionalització, amb un plantejament educatiu que propicia l'horitzontalitat i l'autogestió entre els participants.
El MACBA col·labora anualment amb la festa Barcelona Dibuixa, la gran festa del dibuix de la ciutat.
En virtut del que disposa l'article 5 de la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (en endavant LOPD) i el 13 del Reglament Europeu de Protecció de dades, us informem que: |
El centre penitenciari ha adoptat tot un seguit de mesures preventives i de seguretat per fer front a la Covid-19
Preguntats per l' ARA Andorra, diversos familiars d'interns que compleixen condemna al Centre penitenciari de la Comella expliquen que els presos estan nerviosos i angoixats pel fet de pràcticament "no tenir notícies de l'exterior" ni saber amb certesa quin és l'abast dels contagis.
"Els funcionaris els tenen desinformats, només els han dit que hi haurà noves mesures de seguretat", però aquestes, denuncien, "no sempre es compleixen".
Algunes d'aquestes afirmacions resulten estranyes ja que aquest mitjà ha tingut accés a les instal·lacions penitenciàries en diverses ocasions i en totes elles s'ha constatat que els interns tenen accés a la televisió fins tard a la nit, temps suficient perquè s'assabentin de la situació a través dels informatius.
No obstant, els familiars consultats posen en dubte que la direcció de la Comella compleixi "tot el que diuen que fan".
D'altres familiars, però, asseguren que "tot és fals" i subratllen que "tots els interns estan assabentats de tot el que passa a l'exterior i estan totalment protegits del focus de la infecció".
Pel que respecta a infeccions o sospites de contagi a dins de la presó, a hores d'ara no hi ha constància que se n'hagi produït cap. Un dels familiars, però, apunta que si és cert el que comenten alguns interns també a la presó "aviat hi podria haver algun cas".
Cal recordar que, tal com reflecteix el BOPA del divendres 13 de març, s'han establert un seguit de noves mesures preventives i de seguretat entre les que destaquen la suspensió de les visites externes als residents del centre, amb excepció de les que es duguin a terme per garantir el dret a l'assistència lletrada.
També s'anul·len les formacions impartides per professionals externs.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Addenda al conveni de col·laboració entre la Conselleria d'Educació i Cultura i la Universitat de les Illes Balears amb relació a les pràctiques que els alumnes dels estudis de mestre de la Universitat de les Illes Balears han de realitzar en centres d'educació infantil i primària i centres d'educació especial sostinguts amb fons públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
D'una banda, el senyor Francesc J. Fiol Amengual, conseller d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, nomenat pel Decret 7/2003, de 30 de juny de 2003 (BOIB núm. 93, de 01-07-2003).
I de l'altra, el senyor Avel·lí Blasco Esteve, rector de la Universitat de les Illes Balears, com a representant d'aquesta segons el que estableix la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats i el Decret 170/2003 de 26 de setembre, pel qual s'aproven els estatuts de l'esmentada universitat.
Que ambdues parts intervenen en nom i representació dels esmentats càrrecs que ocupen i es reconeixen mútuament plena capacitat jurídica i d'obrar.
Que el dia 12 de juliol de l'any 2000 el president del Govern de les Illes Balears i el rector de la Universitat de les Illes Balears varen signar un conveni marc de col·laboració.
Que en l'esmentat conveni marc es preveu la possibilitat de desenvolupar protocols d'actuació que, en forma d'addenda, passaran a formar part integrant del referit conveni marc.
Que a la Conselleria d'Educació i Cultura li correspon la formació permanent del professorat mentre que a la Universitat de les Illes Balears li correspon la formació acadèmica per a l'obtenció de les corresponents titulacions universitàries necessàries per al desenvolupament de la tasca docent.
Que el Pràcticum és una matèria troncal dels plans d'estudis de mestre i que aquestes pràctiques s'han de desenvolupar en centres d'educació infantil i primària i centres d'educació especial.
Que amb l'objectiu de regular les línies de col·laboració per dur a terme l'esmentat Pràcticum, ambdues parts subscriuen la present addenda amb sotmetiment a les següents
La Conselleria d'Educació i Cultura posarà a disposició de la Universitat de les Illes Balears centres d'educació infantil i primària i centres d'educació especial, sostinguts total o parcialment amb fons públics, per al desenvolupament del Pràcticum que han de realitzar els alumnes de les diferents especialitats dels estudis de mestre de la UIB.
La Universitat de les Illes Balears, en el mes de gener, comunicarà a la Conselleria d'Educació i Cultura la previsió del nombre d'alumnes de les diferents especialitats dels estudis de mestre que hauran de realitzar el Pràcticum durant l'any acadèmic següent.
La Conselleria d'Educació i Cultura, a través de la Direcció General d'Ordenació, Innovació i Formació del Professorat, durant el mes de febrer farà públiques les convocatòries necessàries per a la selecció dels centres d'ensenyament indicats a la clàusula primera en els qual els estudiants de la Universitat podran realitzar les pràctiques.
Així, els centres d'ensenyament interessats a tenir estudiants de la UIB en pràctiques podran presentar a la Conselleria d'Educació i Cultura, amb l'acord favorable del claustre, la corresponent sol·licitud d'acord amb les condicions que s'estableixin a la convocatòria.
Per a la resolució de l'esmentat concurs es constituirà una comissió paritària integrada per representants de la Conselleria d'Educació i de la Universitat.
Els centres seleccionats seran considerats "centres de formació en pràctiques" per als anys escolars que estableixin les convocatòries corresponents.
Transitòriament, per cobrir necessitats derivades de les diferents especialitats (educació musical, educació física, llengua estrangera i educació especial) es podrà comptar amb "centres col·laboradors", que podran tenir un nombre inferior d'alumnes en pràctiques que els centres de formació en pràctiques.
La resolució de les esmentades convocatòries es comunicarà a la UIB i es farà pública durant el mes de maig.
La Conselleria d'Educació i Cultura, a través de la Direcció General d'Ordenació, Innovació i Formació del professorat, organitzarà, juntament amb la UIB, les activitats de formació inicial adreçades al professorat i, en el seu cas, als directors o a les persones en qui deleguin la funció de coordinador amb la Universitat per al desenvolupament del Pràcticum.
La Universitat de les Illes Balears, durant el mes d'octubre, comunicarà a la Conselleria d'Educació i Cultura la relació d'alumnes que han de fer les pràctiques i el nom dels centres on les han de realitzar.
Per al desenvolupament del Pràcticum, la Universitat de les Illes Balears aportarà als centres docents on els estudiants universitaris realitzin el període de pràctiques la quantitat d'11,50 euros per cada alumne i per cada crèdit de l'assignatura de pràctiques, i 60 euros en concepte de coordinació per cada mes en què hi hagi alumnes en pràctiques en el centre, en la forma i en el termini que s'estableixi a la resolució de convocatòria per a la selecció de centres.
Aquestes quantitats, fixades per a l'any acadèmic 2006-2007, s'actualitzaran anualment durant la vigència de la present addenda d'acord amb l'increment de l'IPC dels dotze mesos anteriors a l'inici del període de pràctiques de cada any escolar.
La Conselleria d'Educació i Cultura anualment concedirà als professors que siguin tutors dels estudiants en pràctiques i al director del centre, o persona en qui delegui, la coordinació de les pràctiques en el centre educatiu, els crèdits de formació que corresponguin de conformitat amb el que es preveu a la normativa vigent referida a la formació permanent del professorat.
La Universitat cobrirà amb una assegurança la responsabilitat civil dels seus alumnes per les incidències que es puguin produir en els centres docents amb un total d'1.440.034,90 euros per sinistre.
La present addenda començarà a vigir l'endemà d'haver-se signat i serà vigent fins a l'any acadèmic 2009-2010, és a dir, fins al 30 de setembre de 2010.
Es prorrogarà de forma tàcita, any acadèmic per any acadèmic, si cap de les parts signants no el denuncien amb una antelació mínima d'un mes de la data de finalització de la seva vigència.
Es constituirà una comissió integrada per dos representants de la Conselleria d'Educació, nomenats pel Conseller d'Educacció I Cultura, i dos de la UIB, nomenats pel Rector de la UIB, per al seguiment de la present addenda.
Cada una de les parts es compromet a procurar les condicions necessàries per donar compliment a la present addenda, així com també a què en tots els actes i activitats que realitzin en el marc del mateix es farà menció expressa a les dues institucions participants.
La convocatòria per a les pràctiques del curs 2006-2007 a què es refereix la clàusula tercera del present conveni es farà pública durant el mes d'abril de 2006 i la resolució es farà pública durant el mes de juny.
I, en prova de conformitat, ambdues parts signen la present addenda en el lloc i la data abans esmentats.
Per la Conselleria d'Educació i Cultura
La present addenda la va aprovar el Consell de Direcció de data 12 d'abril de 2006 i el va ratificar el Consell de Govern en data 16 de juny de 2006, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.2.24 i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre (BOIB núm. 136, de 30 de setembre). |
Els quatre internacionals s'han exercitat el camp Tito Vilanova de la Ciutat Esportiva, juntament amb Sergi Samper i cinc jugadors del Barça B |
És possible que alguns dels lectors de Regió7 recordin un concurs que va emetre TV3 que es deia El joc del segle.
Va succeir Tres pics i repicó la nit dels dijous i el seu funcionament sempre va ser un enigma.
Més enllà de l'aparició de la igualadina Lloll Bertran interpretant la Vanessa i el seu arxiconegut «el vídeo», que podria haver estat un precedent del modern VAR, el programa era embolicat al màxim.
Els concursants responien preguntes i havien de desar, rebotar i fer una sèrie de moviments més per guanyar que poca gent entenia.
Segurament, aquestes mateixes dificultats tindrà l'aficionat mitjà al futbol per entendre el funcionament de l'últim invent de la UEFA, la Lliga de Nacions, que es posa en funcionament avui.
La principal característica del torneig és el seu format de lliga i la possibilitat de pujar i baixar de nivell, la qual cosa pot derivar en la llavor d'una futura competició europea de seleccions estable.
La voluntat de la UEFA, ja des de l'època de Michel Platini a la presidència, era omplir les dates que s'ocupaven amb partits amistosos que no oferien cap tipus d'emoció.
Es va decidir encabir-hi un torneig amb premis que poden arribar a ser suculents, sobretot per a països que, en condicions normals, no tindrien cap possibilitat d'èxit.
Així, hi haurà quatre lligues formades per equips agrupats segons el seu coeficient UEFA.
En cada lliga hi ha quatre grups, de tres o quatre equips, que disputaran partits tots contra tots fins que hi hagi un guanyador i un cuer.
El guanyador es classificarà per a una final a quatre, que tindrà lloc segurament el març.
El guanyador tindrà dos premis: ser campió de la seva lliga, i un títol oficial més en el cas de la lliga A, i una plaça segura per a la propera Eurocopa del 2020.
Aquest guardó és especialment suculent per als setze membres de la lliga D. Només Letònia va aconseguir entrar a un gran torneig, a l'Eurocopa del 2004.
Ara, tots ells s'enfrontaran a adversaris del seu nivell i no hauran d'afrontar les golejades de rigor, que no treuen cap a res, de quan juguen amb un dels grans col·lossos continentals.
Així, podria passar que Andorra tingui possibilitats d'anar a l'Eurocopa.
Hauria de guanyar el seu grup, la qual cosa també li suposaria un ascens de categoria per a la propera edició de la Lliga de les Nacions, i imposar-se en la final a quatre.
És complicat, sobretot perquè en el seu grup té tres seleccions superiors, però no tan impossible com abans.
L'altra novetat són els ascensos i descensos, la qual cosa provocarà que en la segona edició de la Lliga de Nacions possiblement no hi hagi tan equilibri com en els grups actuals.
Així, en el grup d'Espanya, l'equip de Luis Enrique o Anglaterra o Croàcia, que es van enfrontar en una de les semifinals de l'últim Mundial, baixaran a la lliga B. En canvi, pujarà Àustria o Bòsnia o Irlanda del Nord.
O bé la República Txeca o Eslovàquia o Ucraïna.
Cap dels sis països no va ser a l'últim Mundial.
El setembre que ve comença la classificació normal per a l'Eurocopa, amb la qual cosa l'embolic per saber qui es classifica a través del sistema normal o a través de les repesques de la Lliga de Nacions serà per veure'l.
De moment, tot arrenca avui i hi destaca un atractiu Alemanya-França, a l'Allianz Arena de Munic.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
"L'endemà d'una derrota sempre s'alça una generació de constructors disposada a apedaçar allò que els destructors han esparracat", apunta
Viladecans.-El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha titllat aquest divendres la CUP de "destructors" si es deixen endur pels "perjudicis ideològics i el partidisme" i no aproven els pressupostos.
"Estem en un moment clau per saber si continuem sent constructors o no, si pensem en els més vulnerables o en els més intransigents.
La tria és senzilla però d'una gran responsabilitat, i apel·la a tots", ha advertit des de Viladecans.
En tot cas, s'ha mostrat convençut que en cas que la política no sàpiga superar aquest nou conflicte, la societat civil sabrà resoldre la situació.
"L'endemà d'una derrota sempre s'alça una generació de constructors disposada a apedaçar allò que els destructors han esparracat", ha assenyalat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Policia Nacional, en un operatiu que ha comptat amb el suport de l'Europol, han detingut sis persones a les províncies de la Corunya, Jaén i Barcelona per la distribució il·legal de continguts audiovisuals i televisius a través de Web TV arran d'una denúncia presentada per l'entitat de gestió de drets de propietat intel·lectual Egeda, a la qual es van unir Mediapro i LaLiga.
Segons ha informat la Direcció general de la Policia, a través d'una mercantil oferien en més de 14.000 punts de venda a nivell mundial un dispositiu que permetia l'accés il·legal al senyal de televisió de multitud de canals, alguns d'accés condicionat a pagament.
L'organització ha facturat 1,5 milions d'euros en els darrers sis mesos.
En aquest sentit, ha indicat que el disseny i desenvolupament tècnic del terminal es feia en el laboratori d'R+D de l'empresa, on també es desenvolupaven les aplicacions amb les quals accedir a pel·lícules, sèries o esdeveniments esportius.
Així, la investigació es va iniciar amb la denúncia presentada per Egeda per l'accés il·legal a continguts audiovisuals, a la qual posteriorment i després d'altres investigacions s'hi van unir Mediapro i LaLiga, en descobrir-se que darrere d'aquestes activitats hi havia una mercantil amb seu a Galícia que, a més, estava distribuint de manera il·lícita el senyal de televisió de multitud de cadenes televisió, moltes d'elles d'accés condicionat a pagament.
En el marc de la investigació, els agents van comprovar, a través d'eines de certificació digital, que l'empresa comercialitzava en grans superfícies i de manera massiva un dispositiu multimèdia que permetia visionar de franc continguts televisius i audiovisuals infringint drets de propietat intel·lectual.
En relació amb el dispositiu decodificador, el seu disseny i desenvolupament tècnic es duia a terme en el laboratori d'R+D a l'empresa gallega, derivant la producció a la Xina.
Posteriorment, la distribució dels decodificadores --el preu dels quals rondava els 120 euros-- es feia a través de grans superfícies o dels seus propis canals de venda en línia.
A més, en aquest mateix laboratori R+D es desenvolupaven les aplicacions que permetien l'accés il·lícit als continguts audiovisuals canals de televisió.
Els continguts televisius i altres esdeveniments esportius, pel·lícules o sèries, es trobaven allotjats en un servidor a França, si bé el controles feia de manera remota des del departament d'R+D de la mercantil.
D'aquesta manera, els clients rebien assessorament en un fòrum especialitzat que, com un servei tècnic i assessorament, els guiava en la manera de visionar els continguts il·lícits i des del qual es podia descarregar el 'firmware' necessari per actualitzar la connexió amb el servidor des d'on s'emetien els continguts.
En aquest punt, la Policia ha explicat que, un cop descarregada l'aplicació i instal·lat el programari, el client podia accedir a centenars de canals de televisió, la majoria condicionats a pagament, i a llistats ordenats de còpies fraudulentes d'obres audiovisuals emeses per diferents plataformes de pagament.
Finalment, ha assenyalat que en els vuit escorcolls s'han intervingut 4.600 terminals, nombrós material informàtic, abundant documentació comptable i financera i diners en efectiu.
A més, s'ha aconseguit el cessament de l'emissió de part dels continguts il·lícits cap als dispositius Web TV que es trobaven en un dels servidors mantinguts per la companyia.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En l'anomenada Trobada d'Entrenadors i Gent del Futbol Català, que tindrà lloc dissabte a Castell-defels en la seva setena edició, serà homenatjat l'exfutbolista i exentrenador manresà Joan Martínez Vilaseca.
Nascut el març del 1943, Joan Martínez Vilaseca es va formar entre el Gimnàstic i el Manresa i, després de destacar en el primer equip blanc-i-vermell, va fitxar per l'Espanyol, on va jugar del 1963 al 1972.
Va començar d'extrem esquerre però posteriorment va jugar de mig i de lateral esquerre.
Va tancar la seva etapa com a jugador professional al Llevant, tot i que després, com a aficionat, encara va defensar les samarretes de l'Europa i de l'Hospitalet.
Com a entrenador, va iniciar-se a l'infantil de l'Espanyol i va dirigir la selecció catalana de la mateixa categoria.
El 1979 va passar a treballar a les categories inferiors del FC Barcelona i va entrenar el Barcelona Atlètic (1984-87).
Va continuar en el futbol de base del Barça, del qual va ser nomenat director (1995), i es va mantenir a l'equip tècnic del club blaugrana fins al 2008.
Actualment, la seva funció en el futbol és la de caça-talents.
La Trobada d'Entrenadors i Gent del Futbol Català tindrà lloc al restaurant Buffet Lliure Orenes, a la rambla Marisol de Castelldefels.
Qui vulgui reservar una plaça pot trucar al telefon 638 06 81 89.
En l'acte també seran homenatjats José Maria Calzón, delegat de l'Espanyol, i Titi Cam úñez, directora esportiva del femení de l'Espanyol.
En una edició anterior de la Trobada qui va rebre l'homenatge va ser el bagenc Arcadi Prat.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Jordi Martí defensa una reforma amb menys trànsit privat però que eviti augmentar la congestió
Barcelona.-El regidor de CiU a l'Ajuntament de Barcelona Jordi Martí ha acusat aquest divendres el govern municipal de "pervertir" la participació en el procés sobre la reforma de l'avinguda Meridiana quan planteja als veïns i als grups quatre propostes però ja assenyala una com "la bona", en concret la que redueix un carril per sentit.
En un comunicat, Martí ha exigit al govern municipal estudis "exhaustius" sobre l'impacte que cada alternativa tindria en matèria de mobilitat i ha defensat una reforma que doni més espai a vianants i transport públic, que redueixi el trànsit privat però que eviti augmentar la congestió.
Martí ha lamentat que el govern hagi presentat quatre propostes sense haver-ho parlat prèviament amb les entitat impulsores ni amb el principal partit de l'oposició, donant per fet que la que cal fer és una d'elles.
"Això és una perversió del procés de participació", ha denunciat el regidor, que ha reclamat al govern "una actitud de respecte i de diàleg franc que a hores d'ara brilla per la seva absència".Ha demanat que les propostes incorporin estudis profunds sobre l'impacte de la mobilitat en el conjunt del sistema i la seva repercussió en la contaminació acústica i ambiental, així com simulacions de trànsit.
"El govern no pot defugir de resoldre els dos paràmetres: un eix cívic sense col·lapse circulatori", ha resumit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'estratègia Mataró 2022 és el resultat d'un procés de reflexió i definició estratègica de ciutat impulsat de forma conjunta per l'àmplia majoria dels grups del Consistori, destinat a la projecció d'una nova perspectiva de futur per a la ciutat, a partir d'un desenvolupament inclusiu, sostenible i intel·ligent.
Un exercici de reflexió, participació i concertació realitzat durant els anys 2016 i 2017, i construït de forma conjunta a partir de les aportacions d'agents molt diversos: grups municipals, personal tècnic de l'Ajuntament de Mataró, professionals externs, sindicats, associacions empresarials, consells sectorials i territorials, entitats i ciutadania.
Aquest exercici s'emmarca en un context històric de canvis substancials en la nostra societat i economia.
No tan sols es dissenya en clau sortida de la crisi, sinó que la realitat en la qual intenta impactar és significativament diferent a la que hi havia abans d'entrar-hi.
És per això, que fruit d'aquest treball col·laboratiu varen identificar-se tres reptes de ciutat:
Els resultats de tot el procés es van recollir al document Mataró 2022: reflexió i planificació estratègica, que esdevé el document marc del Pla Estratègic Mataró 2022.
S'hi identifica la visió de ciutat consensuada: Mataró vol ser reconeguda com a capital mediterrània de la regió metropolitana de Barcelona amb vocació de ciutat inclusiva, emprenedora, sostenible i de qualitat de vida gràcies a la innovació i a la capacitació de la seva gent i de les seves empreses.
Partint dels tres reptes identificats, l'estratègia Mataró 2022 s'articula en 7 eixos estratègics, dels quals se'n deriva una bateria de 39 actuacions.
D'aquestes, 6 tenen la consideració de projectes essencials i prioritaris, atès que són representatives de l'estratègia global i esdevenen cabdals per donar resposta als reptes de ciutat:
Si bé actualment el Mataró 2022 es troba en fase de desplegament i execució, el procés de reflexió i proposta estratègica es considera un procés continu encaminat a formular noves propostes per afrontar els reptes identificats, mitjançant diferents dinàmiques de participació i governança amb els agents socioeconòmics del territori. |
Introdueix les teves dades d'accés
T'enviarem un correu amb la teva contrasenya
T'enviarem un correu amb el teu nom d'usuari
Per motius familiars, baixo sovint a València.
Bé, més exactament a un poble de la Ribera del Xúquer, a la Ribera Alta.
Així ha estat també aquest Nadal.
Quan vam comprar els bitllets de tren (sempre hi anem amb l'Euromed), no teníem ni idea de la sorpresa que ens enduríem a destinació.
De fet, teníem les reserves de molt abans que, el 18 de desembre, el rei Joan Carles i una interminable estesa d'autoritats (José Luis Rodríguez Zapatero, José Blanco, Francisco Camps, Esperanza Aguirre, Rita Barberà, Mariano Rajoy...) inauguressin la línia de tren de gran velocitat entre València i Madrid.
El model radial de la gran velocitat ferroviària espanyola, amb centre a Madrid, rep el suport entusiasta de les principals institucions de l'Estat.
A la imatge, un dels nous combois que recorren la línia d'AVE València-Madrid.
Resulta que, d'aleshores ençà, tots els Euromed procedents de Barcelona s'aturen a la nova estació Joaquín Sorolla.
Suposo que han volgut concentrar tot el servei ferroviari de gran velocitat i velocitat alta de la ciutat en aquest punt mentre no construeixin la flamant Estació Central de València, però els senyors de Renfe-Adif no van pensar —o potser sí?— que amb aquesta decisió penalitzaven el principal enllaç de transport públic entre les dues ciutats —que és dir de tota la península Ibèrica.
Fa tan sols dues setmanes, camí d' Alacant, l'Euromed s'aturava a l'estació de València Nord, d'on parteixen totes les línies de rodalies i regionals cap a les comarques de l' Horta, la Ribera, la Safor, la Costera, el Camp de Morvedre, la Plana, etc. Aquest enllaç, curt i còmode, se n'ha anat en orris.
La modernista estació del Nord, dissenyada per l'arquitecte Demetri Ribes i construïda entre els anys 1906 i 1917, és l'epicentre de tota la xarxa de rodalies de València.
L'estació Joaquín Sorolla serà l'origen i la destinació dels trens de gran velocitat fins que no s'edifiqui la definitiva Estació Central de València.
És cert que l'estació Joaquín Sorolla és molt a prop de l'estació del Nord, però quan vas carregat amb maletes i criatures, en trajectes d'unes quantes hores, els transbordaments són un càstig.
Algú podrà argüir que els qui vénen de Madrid pateixen les mateixes circumstàncies, i no els manca raó.
Però avui, anar de Madrid a València amb AVE representa 1 hora i 35 minuts; i entre Barcelona i València, separades per una distància similar, es triguen 3 hores.
Que se m'entengui bé: no és una qüestió de rapidesa, sinó de comoditat, perquè jo sempre he estat dels que pensen que no cal córrer.
Si hom completés el doble ample de via a tot el recorregut de l'Euromed, les dues principals capitals dels països de parla catalana connectarien en 2 hores i quart.
Segurament, a partir d'ara prendrem el Talgo.
Seran 3 hores i 25 minuts, però ens estalviarem el canvi d'estació.
Això, o baixarem amb cotxe, més contaminant i car que el tren...
Etiquetes: Alacant, Barcelona, Camp de Morvedre, Costera, Horta, Ribera Alta, Safor, transport públic, València
Llegeixo que Avancar inaugura tres aparcaments a la via pública de Barcelona, amb tres places cadascun.
Concretament, a la plaça de Lesseps, a la Sagrada Família i davant de la Pedrera.
D'aquesta manera, l'empresa continua, en paraules del seu director, Josep Sala, "acostant els cotxes als seus usuaris".
Un cotxe d'Avancar en l'aparcament situat enfront de la Pedrera.
Fa cinc anys, pocs després de la seva posada en marxa, vaig fer-me soci de Catalunya Carsharing, avui Avancar.
Es tracta d'un servei de lloguer que posa vehicles, ara ja cent vint, a disposició dels usuaris amb una mecànica molt senzilla i àgil.
Per Internet o telèfon, les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, pots reservar cotxes —fins a cinc minuts abans— i anar-los a buscar en un aparcament pròxim.
Hi ha, en aquests moments, a banda de les recentment inaugurades al carrer, quaranta-una localitzacions en quatre ciutats (Barcelona, Sabadell, Sant Cugat i Granollers ), i estan treballant per estendre l'experiència a altres poblacions de l' Àrea Metropolitana.
Aquest, pel meu gust, és el seu punt dèbil: el desplegament que en fan les administracions i empreses implicades és molt lent, però entenc que el ritme també depèn de la popularitat d'aquest nou sistema de mobilitat.
Per si de cas puc convèncer algú, i de retruc escampem el carsharing ('cotxe compartit' en anglès) per tot el nostre territori nacional, deixeu-me explicar que no es tracta d'un servei de lloguer de cotxes convencional perquè el fet de fer-te'n soci ja inclou una assegurança i t'estalvies la paperassa de cada reserva.
A final de mes t'arriba el càrrec al compte corrent en funció de les hores d'ús i dels quilòmetres realitzats.
Però sobretot, el carsharing em sembla interessant perquè està plantejat com un sistema de mobilitat que es complementa amb totes les altres modalitats de transport públic, per això els pàrquings on hi ha aquests vehicles solen ser al costat d'estacions de tren o metro.
Segons els seus responsables, "cada cotxe de carsharing significa deu cotxes menys de particulars".
Si sou dels que utilitzeu el cotxe només en caps de setmana, o en moments puntuals, i per viatjar pel país, us recomano que ho proveu.
L'estalvi respecte les empreses de lloguer de sempre —i ja no diguem sobre la compra d'un vehicle— és molt important.
Etiquetes: Àrea Metropolitana, Barcelona, Granollers, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, transport públic
A partir d'avui, i de manera regular, em faig el propòsit d'actualitzar aquest blog.
Ha costat més del previst, però el web Descobrir.cat, el portal d'una gran comunitat articulada al voltant de l'anomenat turisme de proximitat, ja és en marxa.
En aquest espai, explicaré tot allò que em sembli d'interès sobre les mil i una possibilitats que el nostre país ofereix per gaudir-lo.
Revelaré anècdotes i curiositats que arriben diàriament al privilegiat mirador de la revista que dirigeixo.
I, com no, us faré partícips de l'elaboració dels reportatges, seccions i articles del Descobrir.
No és poca cosa, però us garanteixo bones dosis d'il·lusió i d'honestedat.
A canvi, us prego que m'acompanyeu i que m'ajudeu a encertar el camí.
Al capdavall, ens uneix la mateixa estima pel país, pels seus paisatges i pobles, pels seus boscos i cales, pel seu patrimoni i cultura... per la seva gent.
Us convido a començar plegats una nova etapa; un trajecte que desitjo que sigui llarg i amè.
No en va, a nosaltres, habitants d'aquest territori pirinenc i mediterrani que ha madurat durant segles a sol i serena, ens és fàcil experimentar la joia de viure.
Etiquetes: Descobrir Catalunya, Descobrir.cat
Publicat a Personal | Deixa-hi un comentari » |
Els empleats públics podran acumular fins a 82 hores a l'any en una bossa per dedicar-les quan ho necessitin a la cura de fills i dependents, en virtut de l'acord assolit entre el Govern i els sindicats de funció pública que se signarà aquest dilluns.
Segons han indicat fonts de les negociacions, tot el personal funcionari, estatutari o laboral de l'Administració General de l'Estat (AGE) podrà acumular en una bossa d'hores fins al 5% de la seva jornada anual, és a dir, que es permetrà treballar més enllà de la jornada laboral i recuperar després aquestes hores per conciliació.
En el cas dels empleats que treballen anualment 1.642 hores, és a dir, 37,5 hores setmanals- això suposa que la borsa pot acumular fins a 82,1 hores, gairebé onze jornades laborals.
La recuperació de les hores -que sempre necessitarà una declaració responsable i, a més, una raó justificada quan es vulgui gaudir una jornada completa- serà per dedicar-les a cura de fills menors d'edat, atenció a persones grans o discapacitats fins a primer grau de consanguinitat o afinitat.
Els empleats públics també podran utilitzar les hores que necessiten i després recuperar-les, en un termini màxim de tres mesos, de manera que al final de l'any hagin completat la seva jornada anual, com figura en l'esborrany de l'acord al qual ha tingut accés Efe.
A més, segons el text, el permís de paternitat dels empleats públics de l'AGE s'equipara al de maternitat, en passar de les 5 setmanes de l'actualitat a 16 el 2021 de forma progressiva i al mateix ritme que ho farà per a la resta dels treballadors.
Així, el permís de paternitat passarà a ser de 8 setmanes en 2019 i de 12 setmanes el 2020, fins a arribar a les 16 setmanes el 2021, és a dir, que la implantació es durà a terme amb una setmana de retard respecte al principi d'acord que inicialment havien arribat Govern i sindicats a mitjans d'octubre.
El text estableix que el permís no és transferible, si bé es pot distribuir, gaudint les primeres quatre setmanes de manera ininterrompuda i immediatament després del part, adopció o acolliment.
Les dotze setmanes restants es gaudeixen de manera ininterrompuda i abans o després del permís de l'altre progenitor, mai de manera simultània.
L'objectiu de l'acord és posar en marxa polítiques i mesures en pro de la igualtat efectiva entre dones i homes, la conciliació i la corresponsabilitat. |
Entre que l'himne d'Espanya va sonar a tota pastilla per la supermegafonia del flamant Wanda Metropolitano i que els aficionats del Sevilla, més equilibrats en nombre que fa dos anys al Calderón, es van entestar a donar el do de pit en el «lo, lo, lo» amb què van acompanyar l'antiga Marcha de Granaderos, el cas és que la xiulada dels seguidors del Barcelona no es va sentir tant com altres vegades.
Seguidors del Barcelona demanen llibertat per als polítics catalans presos / PIERRE PHILIPPE MARCOU (AFP)
Iniesta aixeca la Copa del Rei ttras rebre-la de mans del Rey / JORDI COTRINA
Bona notícia per a l'organització, la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), però escàs consol per al rei Felip VI, que sap del cert que ni la seva presència ni l'himne espanyol seran mai ben rebuts per la gran majoria dels seguidors catalans del Barça.
I això que l'equip blaugrana no fa res més que guanyar les finals de Copa que juga amb ell presidint la vetllada a la llotja.
Quatre de quatre n'ha aconseguit el conjunt barcelonista en el mateix nombre de finalíssimes presidides pel monarca.
Tampoc li va servir de gaire alleujament a Felip VI que en els sectors de la grada que van ocupar els aficionats culers no s'hi veiessin tantes samarretes grogues independentistes ni estelades com podia preveure's.
Les forces policials van donar un cop de mà en aquest aspecte i en els controls d'accés a l'estadi de l'Atlètic es van dedicar a requisar les peces amb el lema «Ara és l'hora» i les banderes independentistes, així com algunes pancarta amb la llegenda «Llibertat presos polítics».
La mateixa RFEF havia demanat que no s'impedís entrar estelades al recinte «per no inflamar encara més la delicada situació política que travessa Espanya», però es va fer igualment.
Els xiulets no es van sentir com altres vegades, però la immensa pancarta de «Barça, Barça, Barça» sobre fons dels colors de la senyera, es va veure a tot el món mentre Felip VI feia la cara de circumstàncies de sempre mentre sonava l'himne.
La mateixa expressió dels seus acompanyants més pròxims a la llotja, el ministre Íñigo Méndez de Vigo i el president de la gestora de la federació, Marcelino Maté, que per descomptat no dona el joc del defenestrat Ángel María Villar.
El que almenys li devia agradar al monarca va ser no haver de ser complimentat per altres polítics que no fossin gairebé exclusivament els governamentals.
Amb Carles Puigdemont a Alemanya i bona part de la seva antiga plana major en presó preventiva, la Generalitat i el Parlament de Catalunya no van enviar ningú i Ada Colau, l'alcaldessa de Barcelona, també va tenir coses millors que fer.
Igual com Manuela Carmena, que està d'oportú viatge per Costa Rica.
A qui no li hagués importat retratar-se amb Felip VI hauria sigut a Cristina Cifuentes, la presidenta madrilenya, però les recomanacions de la Casa del Rei i del seu mateix partit a devien fer desistir, no fos que des de la grada els donés als aficionats per retreure-li les seves presumptes trampes acadèmiques en l'assumpte del màster de la Universitat Rei Joan Carles.
Tampoc va hi va ser Javier Tebas, el president de la Lliga.
No es privarà de tornar a repetir, malgrat tot, que ell aplicaria el 155 dins del Wanda Metropolitano o de qualsevol altre estadi en què es produïssin els episodis de «violència verbal» que segons el seu parer constitueixen els xiulets a l'himne i al Rei.
Política a part, és de suposar que Felip VI disfrutés com qualsevol aficionat al futbol amb l'exhibició del Barça, en especial amb la que va fer Iniesta, el nom del qual segur que també li van entrar ganes de corejar, com no es van resistir a fer fins i tot uns quants seguidors del Sevilla. |
Estic davant del TSJC, atenent les preguntes d'algunes turistes que a les 08:30 hores se senten encuriosits de veure 200 jubilats cantant ( https://www.instagram.com/p/BT_1isulABC/ ) espirituals negres:
"...Vull ser lliure, vull ser lliure,
vull ser lliure, ara mateix, ara mateix.
i deixeu-me viure en pau i llibertat.
Prou segregació, prou segregació,
prou segregació, ara mateix, ara mateix..."
després que han acompanyat, i ara esperen que surtin, els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya que aquest divendres 12 de maig estan sent interrogats per la Justícia Espanyola per haver permès la Llibertat d'Expressió dels Diputats Catalans.
Avui tampoc no tinc temps d'explicar la realitat de Catalunya a tothom que s'apropa, i de preguntes en fan moltes, com per exemple: " per quina raó només hi ha jubilats en aquest acte? ".
Això em fa pensar en aquella proposta que de vegades ha apuntat en Junqueras sobre la possibilitat de fer una vaga general independentista.
Probablement seria tan minsa com totes les vagues generals convocades pels abertzales a Euskadi, i per tant menys faria menys pressió damunt l'administració que una vaga dels funcionaris que atenen les persones.
Per contra, el tema de les cançons de resistència i de lluita m'està servint com a fil conductor per a il·lustrar alguns d'aquests turistes sobre la Història de greuges i agressions sofertes pels Catalans, i que la identificació amb himnes d'altres temps i latituds és deu a que totes les revoltes beneficien el conjunt de la humanitat.
Al final, acabo assenyalant que la revolució que està menant Catalunya és la més important de l'Europa del segle XXI.
" Si és així, com dius, per què aquesta revolució tan important no està cohesionant el subjecte revolucionari (no sols aquests 200 jubilats sinó també persones d'arreu, al carrer, als bars, a les muntanyes) de la mateixa manera que nosaltres vam fer a Itàlia amb els cants de Verdi? "– em qüestiona un altre turista.
Més tard, he estat reflexionant sobre aquest tema i he de reconèixer que no he estat capaç de trobar explicacions que m'hagin satisfet, perquè llevat de la consigna "in-inde-independèn-cia", és veritat que els càntics del procés (des de l'himne nacional fins a l'ús reduït de cançons dels anys vuitanta, passant pel Cant de la Independència en veu de Núria Inglés), no responen al fenomen cultural que sembla habitual dels moments històrics com el nostre.
Mancat d'explicacions que em satisfacin però capficat en trobar-les, he implementat una petita andròmina per ajudar-me: un grup de facebook ( https://www.facebook.com/groups/294978427619376/ ) on espero que els amics d'arreu compartiran cançons revolucionàries amb les quals ens sentim identificats, malgrat viure a l'altra banda del mon.
No sé pas si en traurem d'entrellat de si hi ha una relació causa-efecte entre les capacitats de sacrifici i de combat de les lluites que generen càntics i les que no, o sobre les possibilitats d'èxit d'unes i altres... però, al menys, escoltant aquestes himnes, gaudirem de la unió emocional amb processos llibertaris que, malgrat estar allunyats en el temps i la geografia, són part de tots nosaltres, com el "...vull ser lliure..." que canten els jubilats en front del TSJC, fent d'aquest espiritual negre una expressió de l'independentisme català.
I qui sap si també aquestes cançons revolucionàries (coreanes, zapatistes, nord-americanes, de resistència francesa, basques, bretones, kurdes, etc) ens acabaran inspirant en la nostra lluita... |
Resultats eleccions municipals a Vallfogona de Balaguer Resultats eleccions europees a Vallfogona de Balaguer |
El Saló Noble de la Casa Consistorial d'Alzira va acollir ahir, 26 de febrer, la presentació d'aquesta obra coral que s'editarà el pròxim any.
En aquest estudi, fruit del conveni de col·laboració subscrit per l'Ajuntament de la ciutat i la Universitat de València, han col·laborat més de mig centenar de professionals de la història, la geografia i l'art de la Universitat de València i historiadors i estudiosos de la història local d'Alzira.
L'acte de presentació, que va tindre lloc el dimarts 26 de febrer, va comptar amb la participació del vicerector de Projecció Territorial i Societat, Jorge Hermosilla; l'alcalde d'Alzira, Diego Gómez; la coordinadora de la publicació per part de la Universitat, la professora Ester Alba; i Aurelià Lairón, coordinador per part de l'Ajuntament d'Alzira.
El vicerector va explicar que la participació de la Universitat de València, mitjançant investigadors de la Facultat de Geografia i Història, en aquest projecte editorial cal entendre-la com una forma més de "territorialització" de la institució acadèmica.
Citant a Ortega i Gasset, Jorge Hermosilla va explicar que "a les missions de la Universitat, com són la formació, la investigació, la transferència de coneixement, contemplem l'aproximació al territori.
La UV, com a institució pública, es deu a la societat valenciana, i què millor que acostar-se a ella a través del que saben realitzar els nostres investigadors".
La professora del Departament d'Història de l'Art, Ester Alba, degana de la Facultat de Geografia i Història quan es va iniciar el projecte editorial, va incidir en el valor dels estudis locals, dels estudis abordats per equips pluridisciplinaris compresos per experts en els diversos períodes històrics, la geografia, la història de l'art o el patrimoni cultural.
Per la seua banda Aurelià Lairón, arxiver municipal i coordinador del projecte, va parlar d'una història d'Alzira necessària per a una ciutat mil·lenària, que se sent orgullosa del seu passat i present.
L'alcalde Diego Gómez va posar l'accent en la importància d'un treball d'estes característiques, un recorregut exhaustiu sobre el que ha sigut la nostra ciutat al llarg del temps.
"Més de 1000 pàgines per a repassar la història d'una ciutat que mira en clau de futur".
En la 'Història d'Alzira' participen els professors de la Universitat de València Antoni Furió (Dept.
Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques), Ricard Franch i Aureli Martí (Dept.
Història Moderna i Contemporània), Juan Piqueras i Joan Mateu (Geografia), José Pérez Ballester i Manuel Albaladejo (Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga), i Ester Alba i Josep Montesinos (Història de l'Art), entre altres.
Aquesta publicació forma part d'una sèrie d'obres promogudes i coordinades des de la Facultat de Geografia i Història, amb un denominador comú, l'escala local com a referència de l'anàlisi històrica, geogràfica o patrimonial.
Una desena d'obres han precedit a la Història d'Alzira: València, Xàtiva, Llíria, Bunyol, Quart de Poblet, Torrent, L'Eliana, La Pobla de Vallbona, Torís i Carlet. |
El centre de recerca CRICC dedica des de fa un temps un espai al seu lloc web a fer breus ressenyes de les publicacions de recerca dels seus investigadors.
Recollim aquí les ressenyes publicades d'articles de professors de la Facultat i membres del CRICC en aquestes últimes setmanes i a partir d'ara les continuarem publicant també aquí de manera regular.
A continuació es poden consultar les ressenyes dels darrers articles publicats pels professors Ernest Abadal, Javier Guallar, Maria-José Masanet, Mario Pérez-Montoro, Pedro Rueda i Cristóbal Urbano:
Amadeu Pons i Cristóbal Urbano van participar a la jornada « URKUND: servei de detecció i prevenció de plagi », que va tenir lloc el passat dimarts, 26 de novembre de 2019 a la seu del CSUC.
A la jornada es presentaren les novetats del programa, a càrrec d'un representant de l'empresa; l'experiència d'implantació a la UAB, i unes reflexions d'ús des de la docència, per part dels nostres col·legues.
Podeu veure la presentació que van fer servir: Set reflexions/dubtes docents des de la corba d'aprenentatge d'Urkund
Durant els dies 9 al 12 de juliol de 2019 tenim tres congressos de manera simultània a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.
En aquest portal de notícies anirem fent una breu crònica-resum diària.
A les 8:30 s'ha iniciat el servei d'acollida i acreditacions.
Tornant de la pausa per dinar, ha tingut lloc la Cerimònia d'obertura EDICIC.
Tot seguit, Glòria Pérez-Salmerón ha impartit la seva conferència anomenada «Bibliotecas: motores del cambio para alcanzar el desarrollo sostenible», que ha acabat amb una crida als professionals de les biblioteques i la documentació perquè siguin "uns activistes de l'accés a la informació".
Posteriorment, s'ha inaugurat l'espai de pòsters del congrés a la Facultat.
A continuació, s'han realitzat les primeres sessions de Comunicacions i del Consorci Doctoral (presentació de projectes de tesis per part d'estudiants de doctorat).
Conferència de Glòria Pérez-Salmerón.
La sala d'actes plena, a la inauguració d'EDICIC 2019
Una de les comunicacions, a càrrec d'Ernest Abadal.
Espai de pòsters de la Facultat
El diari El país ha publicat en la seva edició del 14 de gener el reportatge signat per Elisa Silió, « Revistas seudocientíficas para engordar currículos académicos », que inclou les declaracions, entre d'altres, del professor de la Facultat, Cristóbal Urbano.
L'article està dedicat a les males pràctiques d'algunes publicacions suposadament científiques, que no ho són realment.
Urbano, també creador de la plataforma MIAR (Matriu d'Informació per a l'Anàlisi de Revistes) conjuntament amb els professors Marta Somoza i Josep Manuel Rodríguez Gairín, explica de quina manera funcionen aquestes revistes:
D'una banda ha estat observador dels debats interns de Latindex, just en un moment clau com és el de l'aplicació efectiva dels nous criteris d'avaluació de la qualitat editorial de revistes del 2017, fet que implicarà la revisió de tots els títols actualment presents en el Catálogo.
D'altra banda, ha presentat el repertori MIAR amb la xerrada "MIAR 2004/2018: de la crítica a listas de evaluación por pares, a la información para el análisis" dins l'espai de la reunió dedicat a la col·laboració de Latindex amb altres sistemes d'informació sobre revistes, on també va intervenir Gaëlle Béquet, directora de la ISSN International Network.
El professor Cristóbal Urbano va participar amb la conferència «Xarxes socials acadèmiques (XSA): una mirada pragmàtica» en la V Jornada de Bones Pràctiques del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB, celebrada el passat 20 de juny.
Les Jornades són ja una tradició consolidada on habitualment s'expliquen diverses experiències professionals del personal del CRAI de la UB, juntament amb algunes conferències invitades.
El material de suport a la conferència del professor Urbano és diponible al dipòsit digital de la UB. |
Els jugadors del PROINOSA Igualada tornen aquest dimarts a la feina, després d'haver pogut disfrutar d'un dia de descans amb la satisfacció d'haver superat la prova d'Alcoi.
Primera victòria de la temporada i primera en un desplaçament (una de les assignatures pendents de les tempordaes anteriors.
Al Francisco Laporta els igualadins van fer un partit seriós, molt concentrats, amb capacitat de lluita i patiment i el punt necessari de qualitat per remuntar un marcador i després mantenir-lo.
Qualitats totes aquestes que defineixen el joc d'un dels homes que més va destacar a Alcoi, l'eternament eficaç Edu Fernàndez.
P- Era una victòria molt necessària, Edu.
Són els 3 primers punts i a més necessitàvem fer un partit més seriós que el que vam jugar a les Comes contra el Lloret.
Mica a mica anirem afinant més el joc i ens anirem coneixent millor amb els nous.
Hem d'acabar desenvolupant un joc que ens permeti treure el millor rendiment de la plantilla que tenim.
P- A Alcoi vas tornar a ser un dels més destacats.
Em va tocar jugar molts minuts per l'expulsió del Jordi Bargalló.
Estic content pel rendiment i sobre tot pels 3 punts.
La veritat és que anem agafant la forma tots.
A Alcoi tothom va estar molt bé.
P- Ara hem de mantenir la progressió contra un rival dels que costen a casa, el Vigo.
EDU- Si. és un partit molt perillós.
Ells en principi lluitaran per no baixar i nosaltres intentarem fer-ho pels títols.
Per això ells vindran amb molt poca pressió i nosaltres per qualitat i perquè juguem a casa hem de guanyar.
Haurem de vigilar molt, perquè els accidents com el del Lloret no es poden repetir.
P- Pel que s'està veient de moment en aquesta lliga els rivals renuncien a crear i ho fien tot a la contra.
La veritat és que som jugadors que necessitem aquest joc d'intentar crear en atac.
Tenim bons creadors i força finalitzadors.
I, és clar, els altres equips ho intenten aprofitar per fer una defensa molt tancada i dura i treure contratacs.
De tota manera si nosaltres juguem bé les nostres armes, estem forts en defensa i som intel·ligents al davant hem d'acabar tirant els partits endavant.
P- De tota manera la clau per poder desplegar un joc creatiu són els arbitratges.
I la veritat és que de moment no ajuden gens.
Ja t'has fet a la idea que rebràs moltíssim i que no veuran la majoria dels penals i faltes que et fan?.
El dia del Lloret em vaig acabar encenent amb els àrbitres i això em va perjudicar perquè em van treure del partit.
A Alcoi vaig intentar-ho aguantar i vaig tenir la recompesa dels 2 gols.
Per molt que em facin falta i no la pitin, jo seguiré al 200 per cent i sino els marquem de penal els farem d'una altra manera.
EDU- ës que això és el que fa més ràbia.
El que queda clar és que els àrbitres no deuen tenir moltes ganes de pitar penals a favor de l'IHC.
I és curiós: som els més nets i no paren d'ensenyar-nos targetes.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
El diputat de la CUP al Parlament Benet Salellas ha demanat aquest dilluns la dimissió del conseller d'empresa, Jordi Baiget, per alertar que la força de l'Estat provocarà que probablement el Govern català no pugui celebrar el referèndum: "Si no està en condicions d'afrontar els envits de l'Estat que deixi pas a altra gent".
"El que no pot ser és que tinguem problemes a casa", ha replicat Salellas en declaracions als mitjans a la Ciutat de la Justícia, en una protesta per la detenció de tres militants del moviment Arran per la seva suposada participació en la protesta davant la seu del PP a Barcelona en el mes març.
Salellas considera que "qualsevol persona del Govern català que no estigui amb aquest compromís --del referèndum de l'1-O--, el que ha de fer és apartar-se", i per això demana la dimissió de Baiget de l'Executiu català.
Des de les files de la CUP també ha reaccionat la diputada Mireia Boya, que en una anotació a Twitter recollit per Europa Press ha demanat a Baiget "que s'aparti".
"Aquell conseller que pensi que l'1-O serà un 9N i tingui pors patrimonials hauria d'apartar-se.
Sense més excuses ni dilacions.
Responsablement", ha dit Boya, després que Baiget també hagi dit que l'1-O es podria semblar al 9N.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Richard Gere ha posat per primera vegada amb la seva nòvia espanyola, Alejandra Silva.
L'actor està a Madrid per presentar la pel·lícula 'Invisibles', en què es fica en la pell d'un captaire que pretén sobreviure als carrers de Nova York.
L'actor va anar dilluns a la nit a l'estrena als Cines Callao amb la seva noia davant un núvol de fotògrafs i periodistes.
Aquest dimarts, l'actor ofereix una roda de premsa per parlar del film que ha escrit i dirigit Oren Moverman.
Gere i Silva es van conèixer fa poc més d'un any al festival de Taormina (Sicília), però van mantenir en secret la relació. |
Crespo, en un moment la comissió
El diputat convergent, Xavier Crespo, ha assistit aquest dimecres com a vicepresident de la comissió d'Empresa del Parlament, un dia després que es conegués la imputació del també diputat de CiU, Oriol Pujol, i que tots els grups parlamentaris, excepte PSC i ERC, demanessin al fill de l'expresident que deixés la seva acta de diputat.
Crespo ha presenciat la sessió sense intervenir en cap moment, donat que ningú no s'hi ha adreçat i que el president de la comissió, Rafa Luna, ha dut la veu protagonista durant les gairebé quatre hores que ha durat la sessió.
Alguns grups han mostrat la seva disconformitat pels casos en què els diputats imputats segueixen desenvolupant càrrecs públics.
Ni la presència de treballadors d'El Periódico, que aquest dimecres han assistit a la comissió parlamentària per mostrar la seva solidaritat amb els 102 acomiadaments a la impremta del rotatiu, ha destorbat el posat pensatiu de l'exalcalde de Lloret mentre ha durat la sessió.
CiU primer renteu la roba bruta i llavors ja parlarem d'independència..!!!
Aquests impresentables quan senten el nom de COMISSIÓ ja paren la mà
Aquest senyor no sembla tenir vergonya.De tots els imputats es el que fa més fortor i ell prefereix aguantar que respectar el bon nom de CIU dimitint d'una vegada
Burla als assistents i a tots els ciutadans honrats.
Crespo té el mateix posat i la mateixa fatxenderia que Bàrcenas.
Tan que CiU parla sempre de l'exemple d'Alemanya o altres països en que els poítics a la mínima sospita pleguen...a què espera en Crespo?
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Llegir tots els articles de política territorial |
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, aquest 23/10/2016 a la sortida del Comitè Federal del PSOE.
"Desobeïm i estem disposats a aguantar les conseqüències", ha assegurat aquest dilluns el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, en declaracions a RAC1.
El socialista ha reiterat el 'no' dels socialistes catalans a la investidura del candidat del PP, Mariano Rajoy, tot i la decisió del comitè federal del PSOE d'abstenir-se i ha assegurat que el que està "en dubte" és "si el PSOE és capaç d'entomar-ho".
"Votarem a la primera com tots els socialistes i a la segona votarem que 'no', votin el que votin els altres", ha reiterat Iceta, que ha explicat que el PSC celebrarà un consell nacional aquest dimarts per debatre i votar aquest posicionament.
D'altra banda, ha assegurat que el PSOE "té dret" a repensar la relació amb el PSC i ha plantejat que això pot resultar en quatre escenaris, un dels quals podria ser la relació que tenen la de la CDU i la CSU alemanyes.
Tot i això, Iceta ha continuat defensant que "la millor" solució és mantenir la relació federal actual.
Iceta ha explicat que ell va anar al comitè federal del PSOE d'aquest diumenge ha explicar el seu posicionament pel 'no' a Rajoy.
Ha destacat que aquest no canviarà i que per això estan disposats a acceptar les conseqüències que el seu vot contrari comporti.
En aquest sentit, ha recordat "casos curiosos en que no es volen entomar les conseqüències" d'una desobediència.
Tot i això, ha apuntat que no s'està davant d'un cas en que un diputat trenca la disciplina de vot sinó que és tota una formació política, el PSC, qui pren la decisió "col·lectivament".
Ha explicat que si el PSOE demana repensar la relació establerta al protocol del 1978 s'haurà de parlar i que això obre quatre escenaris, el primer dels qual és continuar com fins ara, per a Iceta "el millor".
En segon lloc, ha apuntat la possibilitat d'establir una relació com la de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) i la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU), que estableix dos partits "independents" que poden votar diferent però tenen una sindicació i treballen com a grup parlamentari.
El socialista ha dit que aquesta opció "no està malament".
Les dues darreres serien que el PSOE es tornés a organitzar com a partit a Catalunya tenint relació o no amb el PSC.
Iceta s'ha mostrat partidari en general de la disciplina de vot, però ha dit que "té algun límit", on també ha situat a l'ex primer secretari del PSOE, Pedro Sánchez, a qui ha dit que no se li pot demanar que s'abstingui en la investidura de Rajoy quan ha estat defensant el contrari i això "li ha costat el càrrec".
"Si li diuen això hi ha un punt d'insensatesa", ha declarat, al temps que no s'ha mostrat partidari de que entregui la seva acta de diputat.
Sobre el futur del PSOE, ha situat que les dues persones que podrien exercir com a cap de l'oposició són Antonio Hernando i Eduardo Madina, i ha afegit que creu que més aviat serà el primer.
Iceta ha reconegut que sobre el paper mana la gestora del PSOE però que hi ha "uns poders que són majoria dins del partit", entre els que ha situat els líders d'Andalusia, País Valencià, Aragó i Extremadura.
Iceta ha alertat que no es pot dirigir el PSOE "des de Ferraz" sinó que hi ha d'haver "negociacions i equilibris", equilibris on ha reconegut que ara mateix el PSOE andalús "té un paper molt important".
Davant d'això, ha alertat que si volen representar el conjunt del socialisme també "han d'entendre que hi ha altres visions".
El socialista ha assegurat que era conscient que tard o d'hora es produiria un xoc amb el PSOE, tot i que ha dit que mai hauria pensat que seria per una investidura d'un candidat del PP.
El líder del PSC ha explicat que creia que aquestes discrepàncies vindrien pel debat sobre l'encaix territorial.
Tot i aquestes discrepàncies, ha assegurat que al comitè federal se l'escolta molt, se l'estima "bastant", però ha finalitzat dient: "després fan el que volen".
En ser preguntat per aquells que li retreuen l'abstenció del PSC pel govern de CiU d'Artur Mas, Iceta ha assegurat que no és la mateixa situació que l'actual i que llavors es va fer "després de negociar un document".
A més, ha dit que a posteriori han comprovat que va ser un "error" i que això no avala que ara el PSOE pugui cometre el mateix error.
"M'agradaria una certa entesa, gratis total no m'agrada perquè te l'estàs jugant molt", ha declarat.
Sobre el possible govern de Rajoy, ha alertat que el popular voldrà una legislatura llarga, durant la qual ha assegurat que la intenció del PSC és "votar amb el PSOE tantes vegades" com sigui possible i ha volgut deixar clar que el votar diferent ara no vol dir que sempre en el futur sigui així.
En aquest sentit, ha posat en dubte que el PP pugui presentar uns pressupostos amb els que el PSOE, i el PSC, hi estiguin d'acord, per la qual cosa ha dit que el PSOE "té molt difícil fer el que vol fer".
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Aquest article exposa les diferències conceptuals entre dos termes que sovint es confonen: mort cerebral i mort encefàlica.
Ressenya de la publicació Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans, publicada per l'Institut d'Estudis Catalans.
Aquest article exposa l'origen i el significat del terme nanotecnologia i d'altres termes relacionats propis d'aquest camp del coneixement.
En aquest article es comenten alguns aspectes del criteri sobre les denominacions de vacunes en català, aprovat pel Consell Supervisor del TERMCAT i avalat per diversos experts en vacunologia.
Sessió impartida en la V Xerrada de terminologia a l'Hospital de Mollet (Mollet, 28/2/2018)
"Terminologia i ciència: la unió fa la força", a càrrec de M. Antònia Julià.
Aquest article repassa alguns termes de salut digital que presenten dubtes terminològics, com a continuació dels termes tractats en un apunt terminològic anterior.
Aquest article presenta les denominacions normalitzades en català, amb els principals arguments terminològics en què es fonamenten: nihoni, moscovi, tennessi i oganessó.
Aquest article destaca la rellevància de l'ús de les noves narratives visuals i multimèdia en comunicació corporativa i, específicament, l'ús que des del TERMCAT s'ha fet de formats com ara infografies, imatges interactives, relats immersius, targetes reversibles, cronologies, mapes, núvols de pa
En aquest article s'explica el procés de normalització de la llengua catalana i, concretament, es centra en la terminologia de la neu i dels esports d'hivern.
En aquest article es recorda l'esforç que es va fer per recopilar i definir tota la terminologia esportiva que es preveia que s'utilitzaria durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92, en català, castellà, anglès i francès.
En aquest article es presenta el Diccionari dels ocells del món i es comenten els criteris que s'han utilitzat per adaptar al català les denominacions científiques internacionals en llatí.
Bibliografia sobre recursos terminològics d'alimentació i gastronomia. |
Identitat Corporativa i Senyalització
En un sistema ferroviari actualment coexisteixen multitud de xarxes de telecomunicacions independents per suportat tant les comunicacions crítiques com no crítiques de la xarxa.
Alguns exemples son la comunicació per radio TETRA, les comunicacions tren-terra dels sistemes de control de la circulació segura o els sistemes WIFI per l'enviament de les imatges de l'interior dels trens.
El projecte 5G-PICTURE desenvoluparà i demostrarà una infraestructura de comunicacions basada en xarxes òptiques sense fil amb CONNEXIÓ 5G, que permetrà agrupar la multiplicitat de xarxes actuals en una sola, optimitzant d'aquesta manera el cost del cicle de vida sencer així com millorant les mateixes comunicacions.
Algunes de les eines clau que permetran aquest canvi de paradigma son:
– La desagregació de recursos, que permet el desacoblament dels components creant un fons comú de recursos on poden ser independentment seleccionats y localitzats en funció de la demanda per composar qualsevol servei d'infraestructura desitjat.
– La softwarització de la xarxa, migrant del model convencional de la xarxa tancada cap a una xarxa suportada per una plataforma de referencia oberta.
– El hardware programable, on el hardware es configura directament sobre les funcions de les xarxes per proporcionar l'execució necessària.
Subvenció: programa Europeu H2020
El projecte HERMES es proposa com un nou sistema d'informació i gestió del manteniment ferroviari que suposa un salt en les següents àrees:
– Modularitat i escalabilitat: HERMES disposarà diferents mòduls que poden ser emprats per separat o integrats en una única solució basada en Cloud Computing.
– Gestió del risc: Per establir una política de manteniment de vehicle i infraestructura cal conèixer el risc que impliquen les decisions.
– Optimització econòmica del procés de manteniment a través del modelatge de la logística de les tasques de manteniment i del seu cost.
– Control i seguiment de les tasques de manteniment a través d'un sistema de ticketing d'operacions de manteniment i incidències.
L'objectiu general del projecte SINATU és dissenyar un nou sistema inercial d'auscultació que, instal·lat en un túnel, sigui capaç de caracteritzar, amb el pas d'un vehicle, l'estat estructural del formigó que forma part del recobriment de la mateixa.
Per a això, es tindrà com a objectius específics:
– Disseny d'una xarxa de sensors inercials que, col·locats sobre el revestiment de formigó del túnel, siguin capaços de registrar el comportament vibratori d'aquest.
– Disseny i desenvolupament d'un sistema de comunicació de llarg abast, capaç d'obtenir la informació registrada pels sensors i enviar-la de forma automàtica i instantània al centre de control.
– Disseny d'un programari de gestió capaç de processar i analitzar els registres dels sensors obtenint com a resultat l'estat estructural del revestiment de formigó del túnel detectant, classificant i localitzant els defectes en el mateix.
El transport de mercaderies per ferrocarril a Europa te una quota de mercat molt inferior a la del transport per carretera, degut en part a la rigidesa d'operació en el centres de producció, consum y intermodalitat.
Aquest projecte pretén desenvolupar una plataforma de decisió integrada per el disseny i planificació de terminals logístiques intermodals que permeti una reinvenció del model actual de transport.
Tenint en compte que el transport de mercaderies es una activitat creixent a FGC, aquesta eina permetria la optimització dels processos actuals i l'increment d'aquesta activitat.
Les principals característiques de la plataforma son les següents:
– Eina basada en la metodologia BIM adaptada a les terminals logístiques intermodals tenint en compte les fases de disseny, planificació, operació i manteniment.
– Simulació avançada de diversos escenaris en les diferents opcions de terminal amb indicadors de: costs, manteniment, eficiència energètica, productivitat, capacitat i impactes ambientals.
– Determinació dels impactes en l'àrea circumdant a la terminal i en la xarxa logística existent en termes funcionals, econòmics i ambientals.
– Optimització dels processos basats en la intermodalitat.
Aquest projecte pretén desenvolupar una plataforma informàtica que permeti organitzar planificar i comprar viatges multimodals de porta a porta reunint tots els serveis de mobilitat europeus disponibles i eliminant les barreres d'interoperabilitat entre modes de transport.
Els beneficis sorgits de la unió de tota la informació, planificació i venda de viatges son a nivell: social, facilitant el procés amb la informació òptima per el passatger, inclosos aquells amb necessitats especials; mediambiental, optimitzant els itineraris des de criteris ambientals y promocionant l'ús del transport públic, la bicicleta o caminar; y econòmic fent visible millors opcions de transport per el viatger com seria el cas de la xarxa ferroviària de FGC.
Les característiques de la plataforma consisteixen en:
– Marc d'opcions de viatge intermodals obert y fàcil d'utilitzar que integri dades y sistemes que abasten des de la planificació a la reserva y pagament de tot el conjunt de decisions.
– Infraestructura oberta que permeti a les organitzacions establir una integració rentable dels sistemes existents y crear serveis de viatges multimodals de valor agregat.
– Avaluació de nous conceptes y solucions de viatges multimodals que quantifiquin variables per al usuari y la societat.
– Aportació de mesures per el desenvolupament sostenible amb la participació de les parts interessades.
La realització de simulacres tradicionals en les instal·lacions de FGC, necessaris per l'entrenament dels agents encarregats de donar resposta davant de diferents emergències, es actualment un procés d'organització complexa y que requereix elevats recursos.
AUGGMED pretén desenvolupar una plataforma de joc formatiu que permeti l'entrenament tant individual com en grup en una multiplicitat de situacions; aportant així al usuari habilitats com gestió emocional, pensament analític, capacitat de resolució de problemes y presa de decisions adequades.
D'aquesta manera s'aportarà de manera òptima l'experiència necessària per l'actuació eficient davant de qualsevol emergència que amenaci la seguretat dels usuaris i treballadors de FGC.
Les principals característiques de la plataforma seran:
– Simulacions que inclouran: varies instal·lacions, diversos agents implicats, comunicacions entre equips y danys produïts.
– Inclusió d'eines per entrenadors que permetran: establir objectius formatius, definició d'escenaris, monitorització de les sessions d'entrenament, modificació d'escenaris, comentaris en temps real y avaluació y seguiment personal de l'entrenament.
L'objectiu general del projecte Robotrack és el desenvolupament d'un nou concepte de via en placa sostenible i econòmica, dissenyada especialment per a establir un innovador procés de posada en obra totalment automatitzat mitjançant un nou sistema robotitzat.
Des d'una visió global, el projecte proposa innovacions en disseny, materials i processos que li permet al conjunt ser molt més competitiu respecte als sistemes de via en placa que actualment hi ha al mercat.
L'objectiu general del projecte és desenvolupar tecnologies que permetin la detecció, evolució i diagnòstic d'esquerdes en estats incipients situades en elements crítics de la infraestructura ferroviària com són els espasins de desviaments de via.
Així serà possible predir la fractura del component un cop es detecti la presencia d'una esquerda.
La supervisió contínua d'aquest tipus d'elements redundarà en un augment substancial de la seguretat de la infraestructura així com en una reducció dels costos d'operació i manteniment de la mateixa; maximitzant la disponibilitat de la infraestructura, augmentant la seva vida útil efectiva i minimitzant l'impacte de les operacions de reparació.
Actualment, els operadors ferroviaris o àrees de manteniment d'infraestructura, com és el cas d'FGC, per determinar si s'han de realitzar tasques de manteniment en les vies realitzen, a més de la inspecció ocular, treballs d'auscultació de via en els quals es determinen els valors de diversos paràmetres geomètrics i en funció dels valors registrats es programa el manteniment.
Aleshores, la implantació d'aquest sistema predictiu permetrà evolucionar cap a un manteniment intel·ligent.
L'objectiu d'aquest projecte es desenvolupar una eina d'ajuda a la presa de decisions per operador ferroviaris i d'infraestructura que optimitzi el consum elèctric del sistema.
Per abordar l'objectiu es pretén desenvolupar un software capaç de simular una xarxa ferroviària complerta en termes de consum energètic y que a més doni resposta a preguntes com: ¿Quin contracte de subministrament elèctric interessa més?, ¿Quin mode de conducció redueix el consum mantenint la qualitat del servei?, ¿Quin tems de retorn ha de introduir un ATP o un canvi de convertidor?
Per respondre a questes preguntes, la eina haurà de modelitzar adequadament cadascun dels elements que composa el sistema:
– Model de la xarxa de subministrament de potència, incloent tots els components de la infraestructura elèctrica com son les subestacions de tracció ́, catenàries o convertidors.
– Model de consum del sistema de tracció, on s'inclourà la dinàmica del trem així com els consums auxiliars del mateix.
Per aquest aspecte seran necessaris tant les característiques del vehicle com el traçat sobre el que circula.
Per últim es tindran em compte també el sistemes embarcats de regeneració de l'energia de frenat.
El transport de mercaderies per ferrocarril es una activitat creixent a FGC, com es el cas del transport de potassa y sal entre les mines de Súria y el port de Barcelona mitjançant la línia Llobregat-Anoia, ja que el ferrocarril es un mitjà de transport altament eficient per el transport de mercaderies en termes d'ocupació de territori, consum d'energia i emissions d'efecte hivernacle.
Tot i així, la quota de mercat del transport de mercaderies per ferrocarril i la seva eficiència econòmica continua sent limitada.
Amb l'objectiu de millorar el rendiment tant a nivell d'operació com de manteniment, aquest projecte desenvolupa un nou vagó de mercaderies en el qual s'aborden holísticament els aspectes que optimitzarien aquesta activitat:
– Millora de les operacions logístiques
– Augment de la capacitat de càrrega del vagó
– Optimització dels processos de càrrega y descàrrega
– Desenvolupament del manteniment predictiu
– Increment de la flexibilitat dels vagons per fomentar la intermodalitat y permetre la diversificació dels materials transportats.
L'objectiu del projecte GLUBAA era desenvolupar nous greixos lubricants industrials altament segurs, biodegradables, auto-extingibles i anti-vibratoris per a la seva utilització en diverses instal·lacions ferroviàries.
En una etapa inicial, els centres tecnològics i fabricants que participaven en el projecte van analitzar y desenvolupar diverses composicions per aquest greix.
Posteriorment es van realitzar assajos al laboratori per assegurar les seves propietats y aplicacions, així com les seves característiques biodegradables.
El greix desenvolupat per engreixar les pestanyes de les rodes es va instal·lar en una unitat de prova de la línia Barcelona – Vallès de FGC.
Després d'analitzar el seu comportament en el camp y documentar el seu bon funcionament el nou greix, amb certificació ECO label y competitiu front la resta de greixos del mercat s'ha instal·lat a tot el parc mòbil de FGC.
Consumint aquest nou greix es te cura del mediambient no únicament per la seva naturalesa biodegradable sinó també per ser un producte subministrat des de les immediacions de FGC amb un transport de pocs kilòmetres.
Subvenció: Programa Català Nuclis de Recerca
L'objectiu general del projecte és desenvolupar tecnologies que permetin la detecció, localització i diagnòstic, en estats incipients d'esquerdes d'elements crítics del bogie, com són els eixos, així com l'evolució d'aquestes fissures, sent possible la predicció de la fractura del component un cop es detecti la presència d'una esquerda.
La tecnologia proposada, es podrà instal·lar tant en bogies de la flota ferroviària existent com en els nous.
S'estima que en una primera fase el producte rebrà una millor acollida per a ser instal·lat en els bogies que ja estan en circulació ja que la probabilitat de fallades és més gran que en els nous bogies acabats de sortir de fàbrica.
A llarg termini els operadors requeriran als fabricants que els nous bogies ja incorporin el producte de sèrie.
A Europa els costos de manteniment ferroviari a nivell d'infraestructura y material mòbil s'estimen per sobre dels 20.000M€ anuals, el 40% dels quals es localitza específicament en quatre elements: rodes, defectes de carril, catenària i pantògraf.
El projecte SIA, System for vehicle-infrastructure Interaction Assets health status monitoring, té l'objectiu de desenvolupar quatre mòduls de gestió de manteniment que proporcionaran informació en temps real sobre l'estat d'aquests elements, faran la predicció del seu estat futur, y ajudaran a la gestió de les intervencions necessàries.
Aquestes eines condueixen a racionalitzar el processos de manteniment actuant només quan els sistemes ho sol·liciten optimitzant d'aquesta manera tant els costos com les operacions de manteniment.
Les característiques d'aquets mòduls son:
– Software basat en una Aplicació Web que podria esser integrada amb altres sistemes d'informació del manteniment actuals, evitant d'aquesta manera la necessitat de reemplaçar sistemes complerts.
– Informació en temps real sobre l'estat dels elements monitoritzats i prediccions de l'estat futur en funció de diferents escenaris.
– Relació entre la gestió del flux de treball de manteniment i els sistemes d'informació del tràfic per informar sobre falles, restriccions de velocitat o bloqueig de línia, recursos necessaris, etc.
El principal objectiu del projecte DIAMOND es transformar dades en coneixement aplicable a la gestió de la igualtat i la inclusió de la dona a diferents àmbits del transport.
Aquest objectiu s'assolirà desenvolupant una metodologia basada en la obtenció de dades desagregades de noves fonts d'informació i l'anàlisi de les mateixes per mitjans de tècniques avançades com la mineria de dades.
La metodologia es recollirà en una eina que permetrà identificar, dissenyar y avaluar mesures específiques que compleixin els requisits d'igualtat e inclusió de les dones com a usuàries y com a treballadores del sector del transport.
Per validar l'eina s'analitzaran diferents escenaris en termes d'inclusió e igualtat, entre ells, les característiques dels llocs de treball relacionats amb el taller ferroviari de FGC, tradicionalment amb major nombre d'empleats masculins, y les característiques de les estacions de FGC. |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Aquí teniu la nadala que hem cantat avui tots junts:
Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Per saber que estàs al meu costat
És el buit que deixes quan t'aixeques
És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que hem queda
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat
M' agrada molt aquesta nadala, el meu cor s'encongeix. |
Igual que Condis, Eroski també ha retirat les ampolles d' aigua d'1,5 i 5 litres envasats per l' empresa Aiguaneu, totes del lot 120721, per una denúncia als Mossos d'Esquadra per part d'un consumidor que, en beure aigua d'aquest producte va patir una irritació del tracte digestiu.
Aquest dimarts Condis ja va retirar 9.000 garrafes de 5 litres d'aquest lot.
Segons Salut, s'ha comprovat que altres envasos del lot feien mala olor quan s'obrien i mal sabor en intentar ingerir-los.
Les primeres investigacions en l'establiment envasador indiquen com a possible causa de l'incident una contaminació de les línies d'envasament amb productes químics provinents d'una línia que estava en procés de neteja i desinfecció.
L'Agència de Salut Pública està verificant la retirada del mercat d'aquesta nova marca i continua amb les actuacions de control i investigacions en les diferents empreses implicades.
Així mateix, ha demanat a les persones que puguin tenir envasos d'aquest lot i marques, s'abstinguin de consumir-los. |
Des de la perspectiva occidental, el nou segle està resultant un segle de pau; no perquè no hi hagi guerres, sinó perquè una de les grans troballes de la nostra civilització ha consistit a externalitzar-les cap a llocs que els grans estrategs probablement consideren "enderrarits" o fins i tots "bàrbars"... |
El ministre de Justícia admet que Abdeslam va poder fugir dos dies després dels atacs
Ordre de cerca del principal sospitós i fugitiu dels atemptats de París.
Salah Abdeslam, el principal sospitós dels atemptats de París, hauria aconseguit fugir del cercle policial perquè a Bèlgica està prohibit fer-hi operacions a la nit.
El ministre de Justícia belga, Koen Geens, ha admès en una entrevista a la cadena flamenca VTM que s'emetrà avui que la nit del diumenge 15 de novembre al dilluns 16, tan sols dos dies després dels atemptats, els serveis d'intel·ligència van localitzar Abdeslam en un edifici de Molenbeek, el barri proper a Brussel·les d'on és originari, però que els agents no van poder actuar-hi perquè una llei del 1967 prohibeix expressament les operacions policials entre les 9 de la nit i les 5 de la matinada.
La norma preveu excepcions en cas d'incendis o flagrants delictes però no fa referència a terrorisme, així que la policia va haver d'esperar-se que es fes de dia.
La policia va esperar fins a obtenir una ordre judicial que autoritzés a entrar al domicili.
El sospitós havia fugit i encara a hores d'ara és un dels homes més buscats de tot Europa.
El ministre Geens ha atribuït l'episodi a una "incapacitat" a la qual va haver de fer front la policia i ha assegurat que els investigadors es van topar amb "les limitacions de la llei", que ara el govern de Bèlgica vol modificar perquè no tornin a passar fets com aquest.
La investigació posterior no ha pogut determinar en quin moment va marxar Abdeslam de la casa on estava amagat.
Fins ara, havia transcendit que Abdeslam havia tornat a Bèlgica la mateixa nit dels atemptats i que fins i tot la policia el va aturar en un control a prop de la frontera a les 9 del matí, quan viatjava amb dos homes més.
Com que no tenien cap ordre de cerca, els agents van apuntar els seus noms i els van deixar marxar.
Des de llavors, s'ha perdut el rastre de qui es considera el cervell dels atemptats.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Aquest dissabte els treballadors han analitzat la situació del conflicte i han reiterat el rebuig al mig centenar de trasllats del Prat a Martorell
El Prat de Llobregat.-L'assemblea de treballadors de Seat Components al Prat de Llobregat ha decidit unànimement mantenir la vaga indefinida fins que l'empresa no aturi els trasllats de 50 treballadors a la fàbrica de Martorell.
Segons CCOO, gairebé 1000 treballadors s'han reunit aquest dissabte a primera hora a les portes de la planta de fabricació de caixes de canvi per analitzar la situació del conflicte.
Durant l'assemblea, explica CCOO, s'ha exposat la proposta de la Direcció de Seat: obrir una taula de diàleg si s'atura la vaga i les 26 persones a qui ja s'ha notificat el trasllat acudeixen el proper dilluns dia 11 a la fàbrica de Martorell.
Dilluns al matí, el Comitè d'empresa i la Direcció estan citats de nou a una reunió de mediació laboral.
En un comunicat, el sindicat CCOO explica que la proposta de la companyia "no dona resposta als plantejaments sindicals", ni pel que fa a aturar els trasllats ni en relació a negociar un "suposat excedent de plantilla".
Respecte aquesta última qüestió, el Comitè reitera que "no accepta" que hi hagi cap tipus d'excedent, tenint en compte "la realitat productiva i les previsions dels propers mesos".Un cop rebutjada l'oferta de la Direcció, els treballadors de Seat Components han acordat celebrar una nova assemblea dilluns al migdia.
Els treballadors es trobaran quan s'hagi acabat la reunió prevista a Inspecció de Treball, on el Comitè seurà altra vegada amb representants de la companyia per intentar aconseguir un acord que pugui desencallar el conflicte i desconvocar la vaga indefinida.CCOO emplaça Seat a tornar a negociar "amb el seny necessari" i l'insta a acceptar una aturada dels trasllats a Martorell, tal com proposa el Comitè d'empresa.
En aquest sentit, el sindicat acusa la companyia d'haver provocat el conflicte actual "per la manca de raons i de respecte als treballadors de la fàbrica del Prat".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ernesto descobreix en la seva primera relació de parella que és violent i gelós.
Es casa i té un fill amb aquesta mateixa parella; tres anys després està a punt de matar la seva dona i fill, si no fos perquè la seva mare crida a la policia i testifica que Ernesto té un trastorn mental.
Després de repetir per molts anys el patró de la gelosia, Ernesto arriba a una entesa i escriu una novel·la autobiogràfica.
Ara vol fer una pel·lícula de ficció a l'respecte.
Dos directors interessats en la seva història li proposen en canvi una pel·lícula documental.
La pel·lícula seguirà la vida actual d'Ernesto i descobrirà en ella els efectes de l'passat.
Ernesto repassarà el seu passat, el seu punt de vista i la seva teoria de la gelosia.
Alguns records de violència seran representats amb actors de la mà d'un terapeuta, qui el guiarà a través d'una experiència de regressió.
Aquesta experiència s'enfronta a Ernesto a si mateix ia la societat desafiant el seu actual equilibri i provocant un possible canvi en ell.
Registra't al butlletí i les alertes per estar informat de les nostres activitats. |
La segona edició del 'Temps d'Avellana' amplia les activitats promocionals i arriba a les comarques gironines
Reus.-Les cinc principals cooperatives de l'avellana del Camp de Tarragona, que agrupen el 90% de la producció del país, constituiran una associació d'organitzacions de productors per disposar d'una "unitat estratègica" en aspectes com la comercialització i la promoció del producte.
Segons ha avançat el director dels serveis territorials d'Agricultura a Tarragona, Àngel Xifré, es pretén que les cooperatives assoleixin el reconeixement de circumscripció econòmica, una figura d'abast europeu amb les quals podran treballar de forma conjunta.
El Govern ho ha anunciat aquest divendres a Reus durant la presentació de la segona edició del 'Temps d'Avellana', les jornades de promoció que tindran lloc a l'octubre al Camp de Tarragona i a les comarques gironines.
Un dels objectius del pla estratègic per la valorització de l'avellana, que es va presentar el novembre passat a Reus, és el de definir una estratègia de gestió que passa per promoure la millora de l'organització del sector.
Ara, les principals cooperatives de l'avellana del Camp de Tarragona han decidit fer el pas i convertir-se en circumscripció econòmica, una figura de reconeixement europeu que permet fixar normes sobre el producte, la producció i la comercialització.
Segons ha detallat el director territorial d'Agricultura, Àngel Xifré, amb aquesta associació de productors podran treballar de forma conjunta aspectes de comercialització, de millora de la transformació de l'avellana i de la promoció, amb la possibilitat de fer campanyes conjuntes d'abast català, estatal o europeu.
També podran accedir a fons europeus per desenvolupar estudis o altres accions en benefici del sector.
Xifré ha destacat "l'esforç" de les cooperatives per treballar conjuntament i posar més en valor l'avellana.
"El món canvia i ara la competència no és el teu veí del costat, sinó els italians o turcs.
O et poses a treballar amb els teus veïns o difícilment podràs competir amb una potència com Turquia -que aplega el 70% de la producció-, Itàlia o França", ha apuntat.
El Temps d'Avellana arriba a GironaL'anunci s'ha fet aquest dijous a Reus coincidint amb la presentació de la segona edició de Temps d'Avellana, un cicle sorgit arran del mateix pla estratègic.
Aquest cicle, impulsat pel Departament d'Agricultura, la Cambra de Reus, els ajuntaments de Reus i la Selva del Camp, i la DOP Avellana de Reus, oferirà diverses activitats del 5 al 24 d'octubre per posar en valor l'avellana i promoure'n el consum.
El programa inclou activitats al Camp de Tarragona, concentrades a Reus i la Selva del Camp, i s'amplia també a les comarques de Girona, que és on arrencarà el programa amb la Fira de l'Avellana de Brunyola, els dies 5 i 6 d'octubre.
De l'11 al 13 d'octubre les activitats es concentraran a Exporeus, on hi haurà exposició de productors d'avellana, tastos i un espai de 'showcooking'.
El dia 14, a l'Espai de la Llotja de la Cambra de Comerç, es farà la jornada 'La cuina de l'avellana', adreçada a professionals de la restauració i del productes alimentaris.
El 17 d'octubre el cicle de promoció de l'avellana es traslladarà a la Selva del Camp, amb l'activitat 'Eduquem el paladar de l'avellana', a càrrec de Jaume Salvat.
El dissabte 19 a l'Hort d'Iglésies de la Selva hi haurà tastos populars d'avellana i una nova sessió de 'showcooking'.El mateix cap de setmana a Reus hi haurà activitats infantils als mercats municipals.
El dia 18 a la tarda al Carrilet es farà el taller infantil 'Fes el teu pot d'avellanes' i el dissabte es repetirà l'activitat, en aquest cas al Mercat Central.
També el dissabte, però en aquest cas a Girona, es durà a terme una jornada de promoció i tast d'avellana.
A més, els alumnes de les escoles de primària del Camp de Tarragona podran participar en el concurs ' Dibuixa Avellanes'.
A Girona, durant tot el mes també es podran degustar a diferents restaurants menús i plats elaborats amb avellana.
Àngel Xifré ha destacat que tot plegat pretén posar en valor "un fruit sec molt característic del nostres territori i promocionar-ne el consum" i ha posat en valor que la confecció d'un programa conjunt tant al Camp de Tarragona com a Girona "és una gran notícia per avançar en la unitat dels productors de tot el país".Suport al sectorPer la seva banda, el president de la DOP Avellana, Pere Guinovart, ha advertit que les campanyes de promoció no serviran de res si no es garanteix la supervivència dels pagesos.
"Els preus no són els correctes", ha etzibat en relació a les baixes cotitzacions de l'avellana.
A més, Guinovart ha afegit que la ciutadania s'ha de comprometre a consumir el producte local perquè la pagesia també fa una funció important de manteniment del territori.
L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, també ha reivindicat un preu just per a l'avellana i el consum del producte del territori.
Alhora, ha apostat per valoritzar l'avellana i que sigui "un fruit de valor afegit com ho és l'oli".
L'alcalde de la Selva del Camp, Jordi Vinyals, ha fet una crida a la unitat per donar valor a l'avellana.
Actualment, al Camp de Tarragona hi ha unes 8.500 hectàrees d'avellaner, distribuïdes en 2.910 explotacions agrícoles, que produeixen unes 9.300 tones l'any.
La Llotja de Reus renova la taula de preusPer la seva banda, el vicepresident de la Llotja de Reus, Isidre Guinjoan, ha recordat que la nova direcció de la Cambra tot just porta tres mesos en el càrrec.
L'objectiu de la nova junta, ha dit, és tornar a donar valor i rellevància a la Llotja de Reus i renovar-ne els estatuts, que daten del 1972.
Guinjoan ha apuntat que també estan renovant les taules de preus i que han ofert als pagesos i a les cooperatives que puguin entrar-hi.
El nostre paper simplement és informatiu sobre els preus que s'estan pagant en el mercat", ha defensat el representant de la Llotja de Reus davant les crítiques dels productors.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Llicenciada en Biologia al 2005 i en Bioquímica (premi extraordinari de llicenciatura) al 2007 per la Universitat de les Illes Balears (UIB), té el Certificat d'Aptitud Pedagògica (Curs de postgrau), i és Doctora per la UIB des de l'any 2010 (Programa de doctorat interuniversitari en Nutrició i Metabolisme) amb la qualificació d'excel·lent Cum Laude i amb menció de Doctora Europea.
L'any 2006, va obtenir una beca pre-doctoral de 4 anys del Govern de les Illes Balears (Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació).
Durant la seva formació com doctoranda va realitzar, a més, una estada de formació pre-doctoral al Centre d'Investigació de Nutrició Humana a la Universitat de Newcastle al Regne Unit, durant 14 setmanes, el que li va permetre adquirir la formació en tecnologies d'anàlisi d'epigenètica.
Després de la seva tesi doctoral, va iniciar la seva etapa com a investigadora post-doctoral al Laboratori de Biologia Molecular, Nutrició i Biotecnologia (LBNB) des d'octubre de 2010 fins a novembre de 2014.
A posteriori, va entrar a formar part com a investigadora TORRES-QUEVEDO en l'empresa de base tecnològica spin-off de la UIB, ALIMENTOMICA S.L. (Spin-off 001 de la UIB), dins el Subprograma Estatal de Formació i en el Subprograma Estatal d'Incorporació, del Programa Estatal de Promoció del Talent i la seva Empleabilitat, en el marc del 'Pla Estatal d'Investigació Científica i Tècnica i d'Innovació 2013-2016 '.
Al gener de 2018 va entrar com a professora ajudant doctora de la UIB, i actualment és professora contractada doctora en el departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la UIB (des de febrer al 2019).
Palou s'ha realitzat essencialment en el LBNB de la UIB, dirigit pel Prof.
Les seves principals línies d'investigació són: obesitat, regulació del pes corporal i homeòstasi energética, i programació perinatal del pes corporal i la salut metabólica.
Pel que fa a la productivitat científica, la seva investigació ha resultat en un total de 27 articles d'investigació publicats en revistes internacionals indexades a JCR, 4 articles de revisió i 3 patents.
Ha presentat nombroses comunicacions en congressos/reunions científiques Nacionals i Internacionals (més de 70).
Ha participat de manera continuada com a membre de l'equip investigador en projectes d'investigació finançats pel govern espanyol i per la Unió Europea.
A més, és membre de la xarxa d'excel·lència europea NuGO, ' The European Nutrigenomics Organization '.
També, és membre del Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBERobn), des del 2008 i de l'Institut d'Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa), des de setembre de 2018.
També, ha estat membre de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular i també de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (2011-2016).
Palou ha codirigit una tesi doctoral i actualment n'està co-dirigint 2 més dins el programa de doctorat de Nutrigenòmica i Nutrició Personalitzada de la UIB.
A més, ha cotutoritzat (7) treballs de fi de màster, del Màster oficial en Nutrigenòmica i Nutrició Personalitzada de la UIB.
Així mateix, imparteix classes a la UIB en els Graus de Biologia, Bioquímica i Infermeria i en el Màster en Nutrigenòmica i Nutrició Personalitzada.
A més, ha format part del comitè organitzador de diversos seminaris d'estiu i simposis nacionals i internacionals. |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Us volíem recordar que segueix oberta la convocatòria Doctorats Industrials 2017
Us volíem recordar que resta oberta la convocatòri Doctorats Industrials.
L'objectiu del Pla de Doctorats Industrials és contribuir a la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d' R+D+I en una empresa.
L'element essencial del procés de doctorat industrial és el projecte de recerca de l' empresa o institució en què el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb una universitat o centre de recerca, i que és objecte d'una tesi doctoral.
Els doctors industrials actuen així com a ponts de transferència de coneixement i contribueixen a estrènyer les relacions entre el teixit industrial de Catalunya i les universitats i els centres de recerca.
Les empreses-universitats poden presentar nous projectes i els estudiants es poden apuntar a les ofertes ( convocatòria activa ) tot l'any.
Per més informació podeu posar-vos en contacte amb [EMAIL] |
Si li preguntes a un seguidor de les seccions de bàsquet del Barça o del Madrid què li sembla que els jugadors del seu equip vagin als Jocs Olímpics, la majoria es queixaran i et diran que Navarro hauria de descansar perquè té una edat o que Rudy no té l'esquena per gaires jocs.
Preferirien que es quedessin aquí i fessin la pretemporada completa amb l'equip.
Però representa una de les innombrables diferències entre els equips grans i els petits, cada cop més grans en una lliga ACB que cada any té pitjor cara i presenta un futur incert.
I és que no és el cas dels equips petits, com es pot veure en el manresà Marius Grigonis, que ha estat convocat per Lituània per disputar els Jocs Olímpics de Rio que s'inicien a l'agost.
Es podria pensar que és un problema pel club, ja que el jugador es passejarà per una passarel·la que pot atraure la mirada de molts clubs.
Per als membres de l'entitat, així com per als aficionats, la seva elecció és un motiu d'orgull.
"Grigonis sempre juga amb el cor.
Aquest va ser el missatge que va transmetre per Twitter el director esportiu del club, Pere Romero.
A banda de l'encert publicitari de lligar la noticia amb la campanya que va engegar el club per captar més socis, el missatge mostra la satisfacció i l'alegria amb la qual es va rebre la notícia dins de les oficines de l'entitat.
De fet, Romero és un home de poques paraules en persona i per les xarxes socials, i aquest va ser tot just el seu sisè tuit.
El darrer, el dia de la salvació.
Per als habituals del Nou Congost la presència de Grigonis serà un motiu més per seguir la competició basquetbolística, i de ben segur que amb cada cistella del lituà un brot d'orgull sorgirà en l'interior de cada sofert seguidor, poc habituat a les alegries i a passejar amb el cap ben alt per les pistes d'arreu de l'estat.
Perquè molts senten més seu Grigonis que qualsevol jugador de la selecció espanyola.
Fa tot just dues temporades al Manresa, però amb l'habitual inestabilitat del club, que es tradueix amb plantilles gairebé noves del tot cada curs, Grigonis és de la casa.
Quan va ser cridat a formar part de la selecció durant la preparació, pocs s'imaginaven que acabaria guanyant-se un lloc en la llista final.
Però el de l'ICL va firmar cinc grans partits, amb una mitjana de 10 punts en les victòries davant Nova Zelanda, Tunísia, Veneçuela, Holanda i Bielorússia, i va convèncer el seleccionar Jonas Kazlauskas.
Tot apunta que podria tenir minuts durant els Jocs, i és que comparteix la posició de 2 amb Renaldas Seibutis, que és probable que també jugui de base per donar descans a Mantas Kalnietis.
Com a ala ho té més complicat, i és que aquesta posició és propietat de Jonas Maciulis i Mindaugas Kuzminskas.
Demà estrenarà la seva condició de membre oficial de la plantilla olímpica davant d'Espanya a Kaunas (17.45 hores), un rival contra el que tornaran a jugar dijous a Màlaga.
Grigonis es trobarà molts jugadors a qui ja ha defensat a l'ACB, com Navarro, Rudy Fernández, Ribas o Abrines.
A més dels ja esmentats anteriorment, Grigonis compartirà vestuari amb jugadors de la talla de Jonas Valanciunas i Domantas Sabonis, fill del mític Arvydas.
En la seva primera temporada al club manresà, i sota les ordres de Pedro Martínez, Grigonis va viure un any irregular, marcat pels problemes físics.
Tanmateix, va deixar mostres d'un gran talent i d'una notable capacitat física, juntament amb l'habitual punteria que sembla que els lituans portin a l'ADN (contra el Gipuzkoa va clavar 7 triples de 10 intents).
El seu debut va ser il·lusionant, però amb la sensació final de sí però no.
Aquest darrer any, i amb Ibon Navarro com a entrenador, Grigonis va fer un pas endavant i es va convertir en l'escuder ideal de Dejan Musli, l'estrella de l'equip, aportant en atac i en defensa.
Amb 10 punts per partit i el 50% en triples, ja ha despertat l'interès de diversos equips.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El cantant Peret, en una entrevista a El Periódico, explica que li va agradar participar al Concert per la Llibertat perquè " era un concert per al poble català, per a una part del poble català, i el títol era Per la Llibertat.
Jo he viscut la dictadura, així que, ¿què li sembla que podia fer?
Per això vaig anar al Camp Nou".
"¿La llibertat és separar- nos?
De poder expressar-me i dir el que jo vull ser.
Peret creu que l'Estat propi "si fan que tots siguem iguals, està bé.
El problema és que no som tots iguals.
¿Som iguals que Pujol i el seu fill?
Si tu robes 20 euros i el del costat també, no pot ser que jo vagi a la presó i ell no.
N'hi ha uns que són els llestos".
"No votar vol dir que no estic d'acord amb el sistema, perquè no hi ha democràcia.
Un polític que promet una cosa i després no la compleix és un estafador o un xarlatà com els que abans hi havia als mercats, i tant me fa si és català o no.
Si hi ha un referèndum perquè tinguem democràcia, tornaré a votar, però votar és una gran responsabilitat.
I en aquests temps s'ha d'opinar, no podem ser falsos ni hipòcrites", ha sentenciat.
Deixeu en pau aquest home pesats!
Que sou una colla de pesats tots.
Periodistes de pacotilla i opinadors amargats.
Una mica de llibertat colló i que pensi el que vulgui en Peret!
Segur que des del seu clar compromís inicial sobiranista està rebent moltes pressions ( o compensacions?).
Si no estàs d'acord amb el que proposa cap partit o estàs cansat de les mentides vota en blanc, així els polítics veurien que la gent vol votar pero no tenen representant
Pobre home, no l'emboliqueu amb les vostres bestieses espanyolistes.
Ell ja va deixar ben clar que vol la independència.
Com diu la seva canço, enganyan per aquí, enganyan per allà...
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El president del TSJC evita valorar esborranys i sosté que el poder judicial de Catalunya té un "compromís insubornable" amb la legalitat vigent
Girona.-El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, ha advertit que el poder judicial actuarà contra la llei de transitorietat jurídica si topa amb la Constitució.
"Fer-se una opinió sobre un projecte sempre és arriscat", ha afirmat el president del TSJC que ressalta que la justícia té "un respecte absolut" cap a les iniciatives legislatives de les administracions.
"Si arriba a ser una llei impositiva i arriba a publicar-se, haurem d'examinar els termes d'aquesta legalitat", ha alertat.
Barrientos ha destacat que el poder judicial a Catalunya està format per jutges i magistrats amb un "compromís insubornable" amb l'ordre constitucional i assegura que no aplicaran cap llei que no respecti la legalitat vigent.
Barrientos no ha entrat a valorar les informacions vinculades al suposat esborrany de la llei de transitorietat jurídica que està elaborant el Govern.
El president del TSJC assegura que fer-ho seria "molt arriscat" perquè no es tracta de cap document aprovat.
Barrientos ha recordat que el poder judicial actua amb un "respecte absolut" cap ales iniciatives legislatives de les administracions i sosté que els tribunals no han d'interferir en l'elaboració de les lleis.Una altra cosa és quan s'aproven.
El president del TSJC ha afirmat que serà aquest el moment d'analitzar si la llei respecta la legalitat vigent.
"No ens correspon fer anàlisis valoratius sobre un esborrany o un projecte legislatiu, si arriba a ser una llei impositiva i s'arriba a publicar, haurem d'examinar els termes d'aquesta legalitat", ha dit aquest dimarts des de Girona on s'ha desplaçat la sala de govern del TSJC.
Jesús Maria Barrientos ha recordat que el poder judicial a Catalunya té un "alineament i un compromís insubornable amb l'ordre constitucional".
Per això, descarta que cap jutge o cap magistrat exigeixi "mai" el compliment d'una possible llei que no respecti la legalitat vigent que fixa la Constitució.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.