text stringlengths 31 3.15M |
|---|
En una primera sentència, el presumpte agressor va ser condemnat a quatre anys de presó i indemnitzar la víctima amb 3.000 euros
Seu del Tribunal Constitucional. / ARXIU
El Tribunal Constitucional ha procedit a anul·lar l'absolució de l'home que presumptament va abusar sexualment d'una noia discapacitada el novembre del 2010.
L'agressor va ser condemnat en un primer judici celebrat el 25 de gener del 2018, a quatre anys de presó, dos d'ells de caràcter ferm, i els restants com a condicionals, a més d'una indemnització cap a la víctima de 3.000 euros.
Posteriorment, el 22 de maig del 2018, la representació processal de l'acusat va interposar un recurs contra aquesta sentència.
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar aleshores una nova sentència en què decidia revocar la decisió de la primera instància i absoldre l'imputat.
La Sala del Penal va concloure al·legant que l'acusat "no era conscient de la discapacitat de la víctima", primera raó per la qual no havia oposat suficient resistència per evitar la presumpta agressió.
En conseqüència, el Tribunal de Corts va practicar tot un seguit de proves a la noia, arribant a la conclusió que les seves discapacitats eren "fàcilment detectables per simple apreciació sensorial o visual."
També va afegir que "el consentiment de participar en una relació sexual va ser negat de manera clara davant els intents de l'acusat".
Tot i aquesta argumentació el Tribunal Superior de Justícia va seguir mantenint l'absolució.
Finalment, el Tribunal Constitucional ha donat la raó a la Fiscalia i ha anul·lat la decisió del Tribunal Superior d'absoldre l'acusat ja que, segons ha argumentat, "s'hauria d'haver escoltat a les dues parts implicades".
En conseqüència, s'ha demanat que el judici es torni a repetir vuit anys després dels fets, deixant ben clar, això sí, que "es garanteixin els drets que anteriorment van ser vulnerats".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.
Les xarxes socials ajuden els humoristes a donar-se a conèixer. |
L'exdirectiu de Vitalia Eduardo Pascual ha ampliat aquest divendres la seva declaració davant de la jutgessa Mercedes Alaya, que investiga el cas dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) irregulars, que una asseguradora catalana, Fortia Vida, va rebre "100 milions d'euros de la Junta d'Andalusia" per assumir una sèrie de prejubilacions de diverses empreses, i això gràcies a un "acord entre el PSC de Catalunya i el PSOE andalús".
Pascual, que va estar durant un any a la presó per ordre de Alaya, ha decidit ampliar les declaracions efectuades amb anterioritat i ha atès les preguntes de la jutge.
Després de la seva compareixença ni la Fiscalia ni la resta de les acusacions han sol·licitat la modificació de les mesures cautelars sobre Pascual, ja imputat en la causa per presumptes delictes continuats de prevaricació i malversació en relació amb els ERO de les empreses Hitemasa, Samec i Primayor.
Segons l'acta de la declaració, consultada per Europa Press, aquest imputat ha assenyalat que la Generalitat autoritzava Fortia a fer operacions fora de Catalunya "sempre que les pòlisses se subscrivissin a Catalunya, la qual cosa és un criteri contrari a la Direcció General d'Assegurances" i segons la seva opinió dóna suport a la tesi de la "connivència entre el PSC català i el PSOE andalús".
Aquest divendres també ha acudit a declarar l'exdirectiva de Vitalia María Vaqué, que també va estar a la presó per la seva implicació en el cas ERO i que s'ha acollit al seu dret a no declarar davant d'Alaya.
Per part seva, l'exdirector general de l'agència IDEA Miguel Ángel Serrano Aguilar, també s'ha acollit al seu dret constitucional a no declarar davant de la jutge, tot i que el seu advocat ha presentat un escrit davant de la magistrada en el qual es desvincula de la tramitació dels ERO en els quals apareix relacionat en la causa, relatius a l'empresa Hitemasa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'historiador Jordi Bilbeny ha reivindicat la catalanitat de Colom amb una ruta per Barcelona, organitzada per l'Institut Nova Història.
La ruta, que s'ha fet aquest dissabte, ha transcorregut per diversos punts de la ciutat amb els quals Colom hauria tingut lligams.
A més, durant el trajecte, Bilbeny ha anat explicant dades i mostrant documents que demostrarien, segons ell, que el descobridor d'Amèrica era català.
Així, per exemple, ha insistit que va salpar des de Barcelona, ciutat en la qual fins i tot tenia una casa familiar, situada al carrer de Mirellers.
També ha citat fragments dels testaments de diversos familiars de Colom -fins i tot de néts- a partir dels quals, segons l'historiador, queda clar que la seva voluntat era ser enterrat a Catalunya.
I aquesta podria haver estat respectada.
I és que, en un moment del trajecte, Bilbeny fins i tot ha assegurat que el descobridor d'Amèrica va ser enterrat a la catedral de Barcelona, on es va construir una estàtua commemorativa.
Una cinquantena de persones han participat en la ruta colombina per Barcelona, guiats per Jordi Bilbeny.
El recorregut ha passat, entre d'altres llocs, per la Plaça de Medinaceli, el monument a Colom, l'hospital de Colom, el Monestir de Santa Anna, la Catedral, la Llotja o Santa Maria del Mar.
Jordi Bilbeny, és escriptor, investigador, i ha escrit diverses tesis intentant demostrar que Cristòfor Colom va ser català.
També és membre de les CUP d'Arenys de Munt.
Hitler, Mussolini, Franco, Newton, Lavoisier, Einstein Goethe, Churchill, Víctor Hugo Baudelaire, Robespeierre, Azaña, Alfonso XIII, Bacon, Sant Tomàs, Aristòtil Plató, Elionor d'Aquitània, Roosevelt, Wilson, Truman, Torricelli, Galileo, Shakespeare -un nom fals- Ivan el Terrible, Txehov,
No, els azteques són u poble precolombí.
Alan, no seràs la lloca del Kevin Spencer per casualitat?
Deixa-ho estar home, ja hem rigut (diguem-li que sí per fer-lo content).
Si no tens res més a aportar ja pots descansar.
SObretot no comprovis res, d'acord?
Fer gracietes té més pedigree hispànic.
Et mata la ràbia, aquest és el teu defecte....
Els primers europeus moderns que arribaren al que després van ser els EUA eren catalans en sentit ample.
A més, hi ha banderes catalanes del XVI i XVII amb fons blancs.
Els cat es devien barrejar amb els anglesos..
Joan, precisament la història oficial dels EUA la fan començar amb el Mayflower, des d'Anglaterra i el Mayflower lleva àncores a principis del XVII.
En alguns dels llocs on van arribar els colons anglesos hi devia haver ja catalans -en sentit ample.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La nostra vedella és tendra, d'animals joves que criem a l'aire lliure amb les seves mares i que engreixem amb el sistema tradicional a base de farratges secs, dels quals destaca la trepadella, que li dóna el tret més diferenciat al nostre producte.
Ens hem certificat com a productors ecològics perquè creiem en els beneficis d'adaptar la producció animal a l'entorn i a les característiques de la finca.
Fem venda directa a l'explotació i a domicili.
També venem a menjadors escolars. |
He llegit íntegre, senyora fiscal general, el seu discurs en la inauguració de l'any judicial i voldria fer-li algunes matisacions.
Abans, però, permeti'm expressar alguns conceptes que crec seran del tot necessaris més endavant.
La llibertat és aquell estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. Podem parlar de molts tipus de llibertat però, sens dubte, els que esmento a continuació són els que mouen avui dia la societat moderna.
Llibertat d'expressió: és la llibertat per difondre els pensaments, idees o opinions.
Llibertat d'opinió: tenir una postura diferent i expressar-la sense cap inconvenient.
Llibertat religiosa o de culte: professar qualsevol religió o creença lliurement.
Llibertat de manifestació: capacitat d'expressar en públic idees polítiques.
Llibertat d'associació: la possibilitat que les persones es reuneixin per tractar temes.
Alguna de les seves asseveracions, per no dir-ne amenaces, m'han fet recordar algunes frases cèlebres, que detallo a continuació:
"La llibertat consisteix en ser amos de la pròpia vida"
"La llibertat i la democràcia no consisteixen a aixafar a l'adversari"
"Perquè un poble fos lliure caldria que els governats fossin savis i els governants déus"
"Quan algú compren que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat com a persona, ninguna tirania podrà dominar-lo".
Al llarg del temps, molts personatges han fet referència a la llibertat, Sèneca, Descartes, Ramón Llull, Kant... i cap d'ells, sent tan intel·ligents han tingut la gosadia de dir, com ha fet vostè davant Felip VI i un munt de jutges el següent: "No és la llibertat la que fa lliures els ciutadans, sinó la llei".
Tinc l'edat suficient per saber, per haver-ho viscut, que les llibertats abans esmentades no sempre s'han pogut exercir perquè lleis injustes no ho permetien.
La seva declaració, per tant, la desqualifica d'entrada, ja que coarta la llibertat del poble català i les seves ànsies d'Independència, ja que, a l'empara de la Constitució queden al marge de la llei segons la seva interpretació.
El seu discurs m'ha fet entendre dues coses.
La primera que la democràcia i la llibertat no es poden exercir a causa d'una llei que ho impedeix.
La segona ha estat la demostració del que molts de nosaltres sospitàvem, que no és altra que la nul·la independència del poder judicial.
Els seus raonaments no eren jurídics, sinó més aviat polítics.
Gràcies per haver confirmat les nostres sospites.
Només l'apreciació que Ramon en català és sense accent.
Sort que tots els fiscals no son com la Sra.Madrigal |
dijous, 16 d'octubre del 2008 / 2139
1 Remenar amb la mà un conjunt de coses per apreciar-ne el nombre, agafar-ne, triar-ne, alguna o algunes, etc.
2 Moure una clau, un ferro, dins un pany, un mecanisme, per obrir-lo, per fer-lo anar, etc.
Va forfollar a la bossa i en va treure una ampolleta de plàstic granulat rosa, de colònia.
Va provar d' escatir-ne les olors volàtils per separat.
L'oncle Joan forfolla en la petita motxilla que el nebot du penjada a l' espatlla.
L'oncle Canut riu sense esforç.
El prior i el nebot també somriuen.
S'acosten als dos germans i observen com tres mans es posen a desembolicar el paquet.
Falsos amics o paraules semblants que no signifiquen el mateix en català i en castellà.
Forfollar es tradueix en castellà per «revolver, hurgar, rebuscar»; l'equivalent en català del castellà farfullar seria «balbucejar, embarbussar-se».
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El XXII Expoclàssic de Mollerussa recupera el calendari primaveral dels seus inicis i està enllestint detalls per obrir el cap de setmana del 6 i 7 de maig.
És la principal novetat d'un saló dedicat dedicat als vehicles històrics i clàssics, que comptarà, entre altres, amb una cinquantena de parades i les exposicions monogràfiques dedicades al 600 i la marca de motos Ducati.
El canvi de dates, de setembre a maig, s'ha fet perquè la data habituals en els darrers anys, el primer cap de setmana de setembre, coincidia amb la darrera d'agost, considerant-se que era "massa aviat" pel tema de les vacances d'estiu.
Així ho han explicat l'alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, i el director de l'ens firal, Poldo Segarra, en la presentació de l'Expoclàssic 2017.
En aquest sentit, el director ha afegit que la primera opció va ser passar el certamen a un altre cap de setmana de setembre o a l'octubre, si bé no es va creure adient donada la coincidència amb la Diada o altres certàmens del sector.
Finalment, ha dit Segarra, es va decidir passar-la al maig, una data que ja va acollir aquest saló en les seves primeres edicions.
El Saló obrirà amb 47 expositors dels quals 41 són paradistes del Mercat de l'Automòbil, Motos, Accessoris i Col·leccionisme, i 6 de clubs.
A part, la fira compta amb una Secció de Venda de Cotxes i Motos de més de 25 anys, apartat al qual s'han inscrit ja cinc expositors més, si bé els participants en aquest espai acostumen a fer la seva inscripció el dia d'obertura de la fira.
Sobre la procedència d'aquests expositors, Segarra ha destacat que Expoclàssic és el certament que compta amb mes de fora de les comarques de Ponent.
Més de la meitat són dels Països Catalans i la resta d'Espanya comptant, enguany, amb un expositor britànic.
D'altra banda, els visitants i aficionats als clàssics podran gaudir també i com ja és habitual de monogràfics de cotxes i motos, unes exposicions que en aquesta ocasió es dedicaran a la firma SEAT, amb una vintena de vehicles i que constarà de dues mostres: la primera, al firal Pla d'Urgell, amb models del mític Seat 600, coincidint amb el seu 60è aniversari, i que inclou tres models 600 Abarth.
La segona, al firal 125è Aniversari, amb vehicles dels anys 70, representatius de la firma catalana.
Pel que fa a motos, es podrà veure una una exposició dedicada a la firma italiana Ducati.
Entre els models que es podran veure destaquen una 900 MHR del 1980 o una 750 SS dels anys setanta.
Per la seva part, l'alcalde Marc Solsona ha indicat que el certamen s'inaugurarà oficialment dissabte dia 6 a càrrec del representant territorial de l'Esport de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Joan Segura.
Els Firals estaran oberts al públic en un horari de deu del matí a les vuit de la tarda, dissabte dia 6, i de les deu del matí a les dues del migdia, el diumenge dia 7.
A l'acte de presentació s'ha fet menció al paper de l'Expoclàssic com a punt de trobada per a associacions i clubs que aprofiten per convocar una sortida i visitar el saló.
En aquest sentit, enguany està prevista la visita dissabte del Club Històric Alt Urgell i del col·lectiu Amics del Volkswagen Catalunya, mentre que a nivell participatiu es comptarà amb la presència de l'Associació Motos Clàssiques Terres Ponent, Club Clàssic del Motor Lleida, Club de Vehicles Històrics de Lleida, Club Talbot España, Penya Motera 05 i Vespa Club Lleida.
Coincidint amb el certamen, diumenge, 7, al matí es portarà a terme la 24a Trobada de Motos Clàssiques organitzada per Fira de Mollerussa amb la col·laboració de l'Associació Motos Clàssiques Ponent i el suport de l'Ajuntament.
La concentració serà a partir de les 8:30 del matí amb la recollida de pitrals, per continuar amb el tradicional esmorzar i posterior sortida a les 10.
El recorregut de la trobada, la qual va aplegar l'any passat una setantena de participants, serà d'uns 75 quilòmetres per municipis veïns a Mollerussa i amb parada a Cal Sinén de l'Estany d'Ivars i Vila-sana.
Sobre aquest punt, Segarra ha dit que la parada d'enguany s'ha triat amb l'objectiu de promocionar els punts turístics de la comarca.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.
Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Cristina del Valle amb el 'partenaire' al duet, Marcos Rodríguez.
Parlem de sexe perque és progre, perque és porta ara i perque crida l'atenció, és esnobisme progre surrealista ja va seguir en gastronomia, moda, art, música, teatre o cultura.
Als anys 50 del segle passat era revolucionari, ara és l'habitual, no fotem. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Adela Camí, directora general d'Eduvic i vocal de la Junta Directiva de FEDAIA. |
L'investigador Constantí Stefanescu dóna una interessant col·lecció amb milers d'exemplars d'aquest ordre d'insectes, majoritàriament, papallones recollides al Vallès Oriental.
L'1 de desembre s'inaugura el nou edifici del Museu de Ciències Naturals de Gr
Uns 7.500 exemplars de lepidòpters formen part des d'aquesta setmana del Museu de Ciències Naturals de Granollers gràcies a la donació feta pel reconegut investigador Constantí Stefanescu.
Aquesta donació la integren 166 caixes de lepidòpters que Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, ha recollit, durant anys, majoritàriament, papallones del Vallès Oriental.
Aquesta col·lecció s'acompanya d'informació rellevant sobre aquests insectes, com ara, documentació, registres i inventaris, que en permeten un bon coneixement.
Amb aquesta col·lecció el fons del Museu de Ciències Naturals de Granollers passa a ser de 21.500 papallones.De fet, aquest Museu lidera l'estudi de les papallones.
Des de l'any 1994, coordina el programa de seguiment de papallones diürnes CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) com a bioindicadors de qualitat ambiental.
Entre les aportacions més recents del CBMS sobre el canvi climàtic, destaca que, per primera vegada, ha permès concretar com responen papallones i ocells a l'escalfament global.
Aquest treball, publicat aquest any a la prestigiosa revista Nature Climate Change, va comptar, precisament, amb la participació d'Stefanescu, juntament amb investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i de l'Institut Català d'Ornitologia.
Amb aquest estudi, s'ha demostrat que tant els ocells com les papallones europees viuen, cada vegada més, allunyats de les seves àrees climàtiques òptimes, un fet que posa en perill ambdues comunitats d'animals.
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
Els onze magistrats que conformen el Tribunal Constitucional (TC) han acordat aquest dilluns suspendre la resolució per la qual el Parlament va començar el procés de secessió i ha fet el primer pas per adoptar, si es donés el cas, les mesures sol·licitades pel Govern espanyol com la imposició de multes o l'obertura d'un procediment penal contra els responsables de la iniciativa parlamentària.
Fonts del Tribunal de garanties han assenyalat que la decisió adoptada després d'hora i mitja de debat no suposa l'adopció encara d'aquestes mesures, si bé es dóna el primer pas per dur-les a terme.
En aquest sentit, es requereix la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, els altres membres de la Mesa del Parlament i el secretari general de la Cambra perquè, en el termini de 20 dies hàbils informin sobre el compliment de les resolucions ja adoptades el desembre i el passat 19 de juliol "a efectes de l'eventual adopció pel Tribunal de les mesures previstes" en la Llei Orgànica per fer complir les seves resolucions.
L'admissió de l'incident suposa donar trasllat a la Fiscalia i al Parlament de la petició de nul·litat feta per l'Advocacia de l'Estat aquest divendres passat.
En aquest sentit, el Ple del TC dóna 20 dies de termini perquè les parts formulin les al·legacions que estimin convenients.
La suspensió de la vigència de la resolució de ruptura és conseqüència automàtica de la invocació per part del Govern espanyol, en el seu recurs, de l'article 16.2 de la Constitució, que estableix que la impugnació per l'Executiu central produirà la suspensió de la disposició recorreguda durant un mínim de cinc mesos.
La decisió adoptada aquest 1 d'agost per unanimitat de tots els membres del tribunal serà notificada personalment a Forcadell, als altres membres de la mesa del Parlament i al secretari general de la cambra, així com el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i a la resta dels membres del Consell de Govern de la Generalitat.
En aquest sentit, el TC els adverteix "del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada, i els avisa de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en les quals poguessin incórrer".
L'últim punt acordat després del Ple, que és la primera vegada que es dóna pel Tribunal de garanties, és el requeriment a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i altres membres de la Mesa de l'informe sobre el compliment de les resolucions d'aquest òrgan conforme al qual assenyala el fa poc reformat article 92 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC).
En l'esmentat article, en el punt número 4, es diu expressament que, en cas d'advertir-se que una resolució dictada pel TC pogués ser incomplerta aquest òrgan ha de requerir els qui correspongui que informin sobre aquesta qüestió, que és la novetat que ha adoptat aquest dilluns l'òrgan presidit per Francisco Pérez de los Cobos.
Rebut l'informe, "si el Tribunal apreciés l'incompliment total o parcial de la seva resolució" podrà adoptar diverses mesures que van des de la imposició de multa coercitiva de 3.000 als 30.000 euros, acordar la suspensió en les seves funcions de les autoritats incomplidores, requerir la col·laboració del Govern espanyol per fer complir les seves sentències o fins i tot "deduir l'oportú testimoni de particulars per exigir la responsabilitat penal que pogués correspondre".
L'Executiu, que centra bona part de les responsabilitats en la presidenta de la Cambra, ha emplaçat el tribunal a adoptar aquesta última, fet que en la pràctica suposa que el tribunal remeti a la Fiscalia el conjunt d'actuacions desenvolupades per Forcadell perquè, "en el seu cas", es pugui procedir penalment contra ella.
D'altra banda, l'incident d'execució de sentència interposat per l'Advocacia de l'Estat també demanava al Tribunal Constitucional que emplaci una sèrie de responsables públics catalans --entre els quals hi ha el president de la Generalitat-- que s'abstinguin de fer qualsevol actuació que pugui incomplir les seves sentències i avançar en la resolució de "desconnexió".
També sol·licitava que s'imposés als responsables del Parlament la prohibició expressa de convocar els òrgans de la Cambra per debatre i votar cap iniciativa que "directament o indirectament" pretengui donar compliment a la resolució impugnada.
I, a més, que Puigdemont i els seus consellers no puguin tramitar propostes legislatives, dictar normes de rang reglamentari o portar a terme qualsevol iniciativa que pugui donar compliment a aquesta resolució, advertint-los de les responsabilitats en cas d'incomplir, incloses les penals.
L'escrit de l'Advocacia qualificava la resolució com "un acte de frontal desacatament i manifest incompliment" a la Constitució i avisa que tant el Parlament català com la Generalitat constitueixen "instàncies cridades a posar en marxa el procés secessionista".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L' Ajuntament de Guils de Cerdanya ha desat en un calaix el projecte de rellançament de l'estació d'esquí nòrdic de Guils Fontanera a l'espera que, en el futur, les administracions supramunicipals o l'empresa privada puguin assumir-ne la inversió.
El pla de viabilitat futura de l'estació planteja una inversió de 600.000 euros per cobrir 1.500 metres amb canons de neu que connectarien la part baixa del camp amb la zona de la Llosa.
L'alcalde, Valentí Tusset, va qualificar la inversió d'inassumible pel consistori i va remarcar que una actuació com aquesta hipotecaria el municipi. |
Els Estats Units i Corea del Sud han accedit de manera indefinida a suspendre dos programes d'entrenament militar d'intercanvi entre els dos exèrcits, segons va comunicar el Pentàgon, una de les mesures proposades després de la històrica cimera que va tenir lloc a principis de mes entre el president nord-americà, Donald Trump, i el líder nord-coreà, Kim Jong-un.
«Per donar suport a la implementació dels acords que van sorgir arran de la Cimera de Singapur, i en coordinació amb el nostre aliat, la República de Corea, el secretari Mattis ha suspès de manera indefinida una sèrie d'exercicis militars», va confirmar la portaveu del Pentàgon, Dana White.
«Aquest paquet de mesures inclou la suspensió del programa Freedom Guardian, així com els dos programes d'intercanvi entre marines amb Corea del Sud, programats per als propers tres mesos», va afegir White.
En relació amb la suspensió dels exercicis, el Ministeri de Defensa de Corea del Sud va assenyalar que «tant Corea del Sud com els Estats Units han decidit retardar de manera indefinida els simulacres KMEP, programats per als propers tres mesos.
Es produiran mesures addicionals en el cas que Corea del Nord continuï cooperant», va afegir. |
Diplomatari del Mas Can Fatjó del Molí de Cerdanyola |
El periodista Federico Jiménez Losantos ha anunciat que demandarà el diari El País per assegurar que el seu portal d'Internet, Libertad Digital, havia rebut diners de Luis Bárcenas.
"Després de guanyar els tres últims judicis a Montes, al comissari Ruiz i, oh, casualitat, a Juan Luis Cebrián, pensava no tornar pels jutjats.
Ha estat difícil sobreviure al setge que des de l'11-M hem patit alguns periodistes dels tres mitjans que vam defensar la investigació real de la massacre: El Mundo, Libertad Digital i l'antiga Cope ", ha indicat en un article a El Mundo.
"Però, és clar, davant la mentida, interposaré immediatament les corresponents demandes de protecció del dret a l'honor contra els mentiders, els seus altaveus i els seus altaguitzes.
En els tribunals ens veurem", ha reblat.
I El País ho sap, o si més no, va poder saber-ho.
Però a diferència dels polítics que cobraven i dels empresaris que suposadament donaven diners al PP, ningú d' El País no va tenir tan sols la cautela deontològica (...) de posar-se en contacte amb mi o amb Libertad Digital per veure si això dels pagaments era cert".
Aixó es posa interesant, com a caníbals que són s ́acabaran deborant entre ells.
El Mundo també ha rebut subvencions i tracte de favor.
A les Illes, uns 8 milionets amb en Matas.
Si tenen tota la raó, que ho facin!
Que no es quedin amb les amenaces, o és que no ho tenen clar?
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Moviment de protesta contra l'augment dels impostos, especialment sobre els carburants.
Fem servir la majúscula per al nom del moviment ( els Armilles Grogues ) i la minúscula (amb marca tipogràfica) si ens referim a les persones que en formen part ( un/a "armilla groga", tres "armilles grogues", etc.).
El moviment Armilles Grogues manté les mobilitzacions
Nom original (francès): Gilets Jaunes. |
El supercomputador MareNostrum i el grup musical Macedónia s'han aliat per animar a les nenes a acostar-se a la tecnologia a través d'una cançó i videoclip dedicat al supeordinador, en el marc del projecte 'Som investigadors' del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i l'Ajuntament de Barcelona.
En declaracions a la premsa, el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha dit que el BSC és un dels espais d'investigació dels quals la ciutat està més orgullosa, i ha subratllat la importància d'impulsar l'interès per la ciència a través de la música i d'iniciatives com la de les Macedònia.
L'objectiu de la iniciativa és apropar els més petits, especialment les nenes, a les carreres tecnològiques, per això el projecte s'inclou en el Pla Barcelona Ciència del consistori, i es preveu que 6.000 alumnes de primària de la ciutat duguin a terme un 'tour' per les instal·lacions del superordinador MareNostrum.
"Necessitem més dones biòlogues, matemàtiques, enginyeres.
S'ha de començar quan són petites, des de l'escola.
No pot ser que, quan són petites, no es vegin com a científiques", i Pisarello ha destacat que el BSC és un dels centres més potents del món, fet que permet un impacte en les polítiques públiques.
El director del BSC, Mateo Valero, ha recordat que és important atreure tots els col·lectius a la ciència, especialment les dones, i ha dit que el percentatge de dones científiques del BSC, que és d'un 26%, treballen "igual o millor que els homes", i ha insistit que se'ls ha de motivar des de petites.
Abans de visitar el BSC, els alumnes hauran de veure el videoclip de Macedònia, on surten les componententes investigant amb el supercomputador: "Investigadores de tot el món fem descobriments brutals, genials, des de Barcelona per a tothom, amb un ordinador espectacular", són els primers versos de la cançó.
La visita també inclou més de mitja dotzena de jocs per introduir els alumnes al món dels superordinadors, i seran guiades per educadors i materials didàctics que subratllaran la presència de dones en l'àmbit de la ciència i la investigació per potenciar l'ecosistema tecnològic i d'innovació.
El Pla Barcelona Ciència és una iniciativa de l'Ajuntament que té com línia estratègica d'aquest pla és impulsar i reforçar els programes Steam i EscoLab, que permeten generar vocacions científiques en escoles i instituts --especialment de nenes i joves--, amb la guia dels investigadors i donar visibilitat a les dones.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'alcalde rep el nou president de la Fundació Prudenci Bertrana
Carles Puigdemont es va reunir ahir a la tarda amb Joan Domènech
L'Ajuntament de Girona, la Generalitat i la Diputació commemoren conjuntament el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones
La mare del desaparegut esportista discapacitat Santi Silvas, M. Rosa Vergés, ha llegit el manifest de l'acte unitari.
L'alcalde rep el responsable del projecte d'alfabetització a Bluefields
Carles Puigdemont s'ha reunit aquest matí amb Orlando Pineda, conegut com "El Maestro".
Els fets coneguts pels òrgans policials de Girona disminueixen un 4'3% en la comparativa interanual
De setembre del 2013 a agost del 2014 s'han produït 7.639 fets i 890 detencions
L'exposició itinerant per commemorar el Tricentenari arriba a Girona
La mostra, que compta també una proposta didàctica per a les escoles, es podrà visitar fins al 24 d'octubre al passatge d'Arístides Maillol.
L'alcalde de Girona demana una reunió urgent a Foment per tractar la seguretat de la línia d'alta velocitat a la ciutat
Carles Puigdemont sol·licita que a la trobada hi assisteixin també representants dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Interior de la Generalitat
La Setmana del Llibre en Català reconeix les biblioteques públiques de Girona
El premi ha estat atorgat amb motiu de la important tasca de promoció de la lectura que desenvolupen a la ciutat
Una recreació d'una rajola modernista és el disseny guanyador dels gots de Fires d'aquest any
L'autora de la proposta que ha guanyat el primer premi és Helena Ordóñez.
Girona participa a la Trobada d'Àligues de Catalunya
L'associació Fal·lera Gironina va ser l'encarregada de fer ballar aquest component del bestiari festiu gironí aquest dissabte a Reus
Avanç de les votacions de la consulta dels pressupostos participats dels barris
A les 14 h, la participació de la ciutadania a les urnes era del 0'65%, un 20'3% més que en el mateix punt de l'any passat.
Des d'avui i fins dissabte les jornades aplegaran 40 ponents a Girona per promoure les noves tendències tecnològiques, turístiques, culturals i gastronòmiques. |
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA I QUÍMICA
Els veïns s'oposen rotundament a l'ampliació de la Terminal 1 de l'Aeroport del Prat de Barcelona anunciada per la direcció d' Aena.
Asseguren que la construcció d'una mena de pista satèl·lit (que podria entrar en funcionament el 2026) i un possible canvi en la configuració de les pistes atempta contra salut de la gent i el medi ambient.
L'Associació de Veïns de Gavà Mar (AVVGM), preocupada davant de l'amenaça d'un augment considerable de vols, tant per la «contaminació química i acústica» com per la seguretat de les seves vivendes, ha redactat un manifest firmat també per representants de la Plataforma Prou Soroll, Plataforma Preservem Castelldefels i Associació de persones afectades per la contaminació acústica de la navegació aèria (Apacana).
Els signants del manifest estan en contra de «tota forma de creixement de l'aeroport que es realitzi alterant les actuals configuracions de les pistes en detriment del vigent marc d'operació que tants esforços va costar implementar a fi de pal·liar els efectes negatius sobre el territori», recorden, amb referència a les negociacions i estudis realitzats entre els anys 2004 i 2006 després d'intenses reivindicacions veïnals.
El president d'Aena, Maurici Lucena, va explicar el mes de març passat que l'empresa «ja treballa per augmentar la capacitat, i que l'objectiu és arribar el 2026 als 70 milions de passatgers, als quals se'n podrien afegir 10 milions més millorant la connexió amb l'aeroport de Girona.
Els veïns i entitats, quan van tenir coneixement d'aquestes intencions, es van organitzar.
«Si amb 55 milions de passatgers ja és impossible viure, imagina't amb 70», explica a EL PERIÓDICO el president de Plataforma Prou Soroll, Josep Velasco, ferm defensor del «decreixement de l'aeroport» perquè el volum actual genera nervis, insomni i altres malalties als habitants de Gavà i Castelldefels.
La decisió «unilateral» d'Aena va generar una «alarma social», explica a aquest diari la presidenta de l'associació de veïns Gavà Mar, Carmen Torres, qui entén que l'empresa vulgui augmentar el volum de negoci però exigeix un creixement «sostenible» social i mediambiental.
Actualment els avions aterren per una pista llarga i s'enlairen per una altra que els permet, entre altres coses, evitar sobrevolar les zones residencials.
Algunes veus del sector, com l' Associació de Línies Aèries (ALA), defensen que els avions puguin sortir i arribar des de la mateixa pista amb l'objectiu del creixement de l'aeroport.
Velasco és molt gràfic a l'hora d'exposar les seves crítiques al nou model, el de les pistes no segregades: «Si abans un avió sortia per una i entrava per una altra; ara en sortiran dos, un de cada via.
Es multiplicarà el trànsit», assegura.
«Hi ha maneres d'augmentar el volum de passatgers, sobretot si tenim en compte que aquest augment es concentra en els mesos d'estiu», afegeix la presidenta de l'entitat veïnal, que aposta per «optimitzar» les pistes existents a través dels controladors aeris.
Així mateix, l'associació de veïns creu necessari descentralitzar «a la llarga» l'arribada d'avions i potenciar així altres aeròdroms com el de Girona i Reus.
Els veïns asseguren en el manifest que l'actual model d'operació de pistes i horaris «ha demostrat el seu enorme potencial» al combinar certa protecció mediambiental –si bé asseguren que encara ocasiona nivells de soroll millorables– i unes cotes de creixement que «han permès a l'aeroport situar-se entre els primers d'Europa».
Segons la plataforma Prou Soroll, el paper dels ajuntaments «dels territoris més afectats per la contaminació aeronàutica» de l'aeroport del Prat –Gavà, Castelldefels, Sant Boi, Viladecans i el Prat–, no han de deixar-se «intimidar per propostes amb finalitats econòmiques».
Al contrari, la situació requereix fer front comú, assegura Velasco.
Les quatre entitats i plataformes signants anuncien mobilitzacions i accions jurídiques «en defensa de la salut i el benestar de la ciutadania afectada» en cas que tirin endavant els plans d'Aena. |
La recollida selectiva de residus d'envasos de vidre, a través del contenidor verd, va assolir les 47.537 tones el 2019 a les Illes Balears, segons les dades facilitades per Ecovidrio.
Aquesta xifra comporta un increment del 5,2 % respecte del 2018 i del 39 % en els darrers cinc anys.
A causa de l'alta població flotant pel turisme, a les Illes Balears no es calcula el percentatge de quilos reciclats per habitants, sinó que es fa tenint en compte l'índex de pressió humana (IPH).
Així, el 2019, l'arxipèlag va reciclar 31,6 kg/IPH d'envasos de vidre, una xifra bastant superior a la mitjana estatal, de 19 kg/habitant.
Per illes, Eivissa i Formentera registren la xifra més alta (42,5 kg/IPH), seguida de Menorca (26,3 kg/IPH) i Mallorca (25,6 kg/IPH).
Cal destacar, a més, que Palma (21,7 kg/IPH) se situa com una de les deu capitals de província amb millors xifres de reciclatge de vidre.
Segons els càlculs d'Ecoembes, les 47.537 tones de vidre reciclat el 2019 han evitat els fets següents:
- L'emissió de 26.411 tones de CO 2, que equivalen a retirar més de 12.800 cotxes de les carreteres durant un any.
- Evitar l'extracció de 54.447 tones de matèries primeres.
- L'estalvi de 33.951 MW d'energia, equivalents al consum energètic de tots els hospitals de l'arxipèlag durant gairebé quatre mesos.
Durant 2019, Ecovidrio va instal·lar 177 contenidors verds nous a l'arxipèlag, els quals sumen un total de 5.774.
Aquesta xifra situa la ràtio per habitant en un contenidor per a cada 199 habitants.
En aquest sentit, les Illes Balears se situen per sobre de la mitjana estatal (un contenidor per 204 habitants).
El director general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó, celebra aquests resultats: «creim que la col·laboració entre Ecovidrio i les diferents administracions és bona i dona els seus fruits.
Estam convençuts que l'aposta de dedicar esforços i recursos als grans generadors com són bars i restaurants, centrats especialment a l'estiu, és la més adequada.
Cal seguir en aquesta línia per avançar encara més i fer efectius els objectius ambiciosos i les directrius que marca la Llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears». |
El president de l'AMI celebra la seva constitució i diu que servirà per "internacionalitzar" la situació política de Catalunya
Perpinyà.-La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, demana que el Consell per la República sigui "efectiu" i reclama que hi hagi una bona coordinació amb el Govern.
Paluzie creu que aquest òrgan que es presentarà aquest vespre serà molt important per "donar sentit polític a l'exili" i que, a la vegada, donarà "continuïtat històrica" a la declaració d'independència del 27-S.
La presidenta de l'ANC ha celebrat la seva presentació i ha dit que "d'entrada, ha de tenir aquest rol".
Per la seva banda, el president de l'AMI, Josep Maria Cervera, també ha celebrat la seva constitució i ha dit que servirà per "internacionalitzar" la situació política de Catalunya.
Per Cervera, l'òrgan també permetrà fer "tot allò que per la manca de llibertats que patim aquí no podem fer".
L'ANC celebra la constitució del Consell per la República i demana que sigui un òrgan "efectiu" i que es coordini "bé" amb el Govern.
La presidenta de l'assemblea, Elisenda Paluzie, ha fet aquestes declaracions durant la seva participació a la diada solidària amb Catalunya organitzada per la Catalunya del Nord a Perpinyà hores abans de les presentació del consell.
Paluzie ha dit també que creu que aquest òrgan serà "molt important" per "donar sentit polític a l'exili" i que, a més, donarà "continuïtat històrica" a la declaració d'independència que va fer el Parlament el 27 de setembre.
D'entrada, ha insistit, "ha de tenir aquest rol".
La presidenta de l'ANC també ha anunciat que el proper 10 de novembre la Casa de la Generalitat a Perpinyà acollirà el secretariat de l'assemblea, coincidint amb la Diada de la Catalunya Nord.
En aquest sentit, ha dit que s'organitzaran autocars per participar a la manifestació que hi ha prevista a Perpinyà.
Per la seva banda, el president de l'Associació Catalana de Municipis (AMI), Josep Maria Cervera, també ha celebrat la creació del consell i ha dit que servirà per "continuar internacionalitzant" la situació política de Catalunya.
A més, al seu entendre també permetrà poder fer tot allò que "aquí no podem fer per la manca de llibertat i per la vulneració de drets que patim".
Amb tot, Cervera s'ha mostrat convençut que el municipalisme hi tindrà molt a dir.
En aquest sentit, ha recordat que l'AMI ha actuat com a nexe d'unió entre els ciutadans i el Parlament i que així ho seguirà fent a través d'aquest nou òrgan, on "també hi tindrà representació la societat civil".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Diferents sindicats de la Policia Nacional han mantingut el seu suport als agents investigats pel Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona per l'actuació als centres de votació durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre a Catalunya.
Recorden que van seguir ordres judicials i les instruccions de comandaments i que van estar "sobrexposats" a un ambient hostil durant hores, amb l'afegit que la seva intervenció va quedar minvada per la inacció dels Mossos d'Esquadra.
"Si va haver-hi actuacions concretes que es puguin qualificar com a poc ortodoxes va ser perquè els companys de la UIP (Unitat d'Intervenció Policial) van estar sobrexposats durant hores a la tensió d'un ambient hostil i a un dispositiu absolutament caòtic a causa principalment de la inacció dels Mossos, que tenien l'obligació, com la Policia i Guàrdia Civil, d'intervenir el material electoral i prohibir la celebració del referèndum", resumeix en declaracions a Europa Press Ramón Cosío, portaveu del SUP.
Com la resta de sindicats, el SUP manté el seu respecte a les decisions judicials, recordant que altres jutjats tenen oberts diferents procediments sobre l'actuació concreta dels comandaments encapçalats pel llavors major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, o sobre l'ús d'un xat privat per donar ordres que suposadament contravenien el que havien manat la Fiscalia i el TSJ de Catalunya.
Els sindicats lamenten que les diligències del Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona es puguin sumar a la "campanya" que observen que s'ha impulsat des de diferents plataformes independentistes.
"No es pot oblidar", observa el portaveu del SUP, "que quan intervenen les unitats d'UIP s'està recorrent a l'última baula de la democràcia, atès que l'Estat té la potestat de fer ús de la força en compliment de la llei, encara que les policies no poden corregir tot el que s'ha fet malament prèviament".
Des del SPP, sindicat de comandaments personat com a acusació popular en la causa, s'insisteix que s'hauria d'obrir un debat sobre si "la normal convivència es va alterar per l'actuació de la Policia o per les persones concentrades als centres de votació".
El seu portaveu, Adolfo Medina, recorda que una vintena d'agents van resultar ferits durant l'1-O i fa una crida generalitzada perquè les actuacions de tots els cossos policials "no s'utilitzin ni en una ni en una altra direcció", quedant supeditades "amb transparència" a l'observació judicial.
"Respectant els jutges, atès que moltes vegades aquestes investigacions són protocol·làries, seria aberrant que es condemnessin els policies que l'única cosa que van fer va ser actuar d'acord amb el mandat judicial que deia que calia evitar que es posessin les urnes", ha afegit Serafín Girant, d'UFP, molest per que els agents representin "la part més feble en la defensa de la llei".
Un total de quatre agents de la Policia han estat citats com investigats per les càrregues a l'IES Pau Claris de Barcelona, sent un d'ells ja investigat per la seva actuació a l'Escola Mediterrània.
En un acte al que ha tingut accés Europa Press, el jutge considera que les actuacions d'alguns agents en aquest centre, després d'analitzar els vídeos aportats a la causa, "en determinats moments són clarament desproporcionades i fins i tot perilloses" i que poden ser constitutives d'un delicte contra la integritat moral.
Els sindicats policials recorden que només durant el matí de l'1-O es van dur a terme 50 intervencions de la UIP, la qual cosa genera per als funcionaris públics un "volum de pressió extrem", ja que s'enfrontaven a la resistència ciutadana i també a determinades agressions, amb puntades, cops de puny i el llançament de tanques i d'altres materials com ara cadires.
"Posar el focus en l'actuació concreta en un centre de votació el que busca és culpar exclusivament la Policia del clima de tensió generat pels polítics", insisteix el portaveu del SUP, que defensa que unitats com la UIP s'entrenen per evitar actuacions desproporcionades i, a més, compten amb mecanismes interns per evitar un mal ús generalitzat de l'ús de la força.
En el seu acte, el jutge observa que no s'explica "el motiu pel qual els ciutadans que es troben a les escales són llançats, sense cap mirament, cap a fora, van poder resultar també greument lesionats tant ells com els que són a sota".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Xavi Duch i Diana Roig en els papers protagonistes, acompanyats entre altres per Ferran Rañé, José Corbacho i les veus de The Sey Sisters.
Aquest és l'elenc principal del nou musical de Manu Guix i Àngel Llàcer, ' La Tienda de los Horrores ', que s'estrenarà els dies 17, 18 i 19 al Teatre Grec (Festival Grec) i farà temporada a partir del 12 de setembre al Teatre Coliseum.
Amb bona part de l'equip creatiu i tècnic de 'La jaula de las locas' i una adaptació a càrrec de Marc Artigau, l'espectacle ja ha venut 3.000 entrades anticipadament.
L'elenc s'ha presentat aquest dimecres des de la famosa floristeria barcelonina Flores Navarro, que remet al negoci on es desenvolupa la història d'aquest musical de Howard Asman i Alan Menken estrenat el 1982 a Nova York.
La productora Nostromo ha desvetllat aquest dimecres l'elenc protagonista de 'La tienda de los horrores', el nou espectacle musical que dirigeixen Àngel Llàcer i Manu Guix.
Xavi Duch i Diana Roig, que ja han compartit aventures escèniques amb Llàcer, com 'El Petit Príncep', entre altres, seran la parella protagonista: Seymour i Audrey.
La parella treballa en una botiga de plantes, regentada per un home de mitjana edat que encarnarà el veterà actor Ferran Rañé ('Mikado').
També hi serà José Corbacho, fent del dentista, i les tres germanes que formen The Sey Sisters seran les principals encarregades de posar veu a les composicions musicals d'Alan Menken arranjades (i tocades) per Manu Guix.
Això, sense oblidar que Manu Guix "s'estrenarà" en la parcel·la escènica.
Guix no només dirigirà musicalment l'espectacle, sinó que cantarà les cançons de la planta (un dels grans protagonistes de l'obra) i en serà la veu.
"Em toca parlar, però afortunadament no penso deixar mai d'estar assegut davant del piano, amb els músics, al nostre lloc, i se'm veurà o no segons requereixi l'escena", ha aclarit el músic en declaracions a l'ACN.
'La tienda de los horrores', els primers detalls de la qual ja van avançar Guix i Llàcer al gener, es presentarà inicialment en tres úniques funcions al Teatre Grec (17, 18 i 19 de juliol), dins del Festival Grec.
Després la companyia farà vacances i tornaran per fer temporada al Teatre Coliseum de Barcelona a partir del 12 de setembre.
Els assaigs de l'obra començaran el 13 de maig.
L'escenografia d'un i altre emplaçament serà la mateixa, han explicat els directors de l'espectacle.
Guix i LLàcer no han avançat avui gaires detalls de l'escenografia.
Llàcer només ha suggerit que "la planta" té una gran importància escènica, i que de fet no n'hi haurà una sinó quatre.
També ha explicat que no hi haurà entreacte "per col·locar la planta grossa", de manera que possiblement lluirà des del principi.
Això sí, tots dos han posat distància amb el muntatge de 'La tienda de los horrores' en què van participar fa vint anys a Madrid, al Teatro Avenida.
"No té absolutament res a veure.
És una producció nova, amb nous arranjaments, i molt més gran", ha indicat Manu Guix.
En la parcel·la musical, Guix ha insistit que vol que la sonoritat de l'espectacle estigui més a prop del concert de rock que d'un musical.
"Vull despentinar el púbic, amb una pressió acústica més pròpia d'una sala de concerts", ha manifestat el pianista i compositor.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
Qui no ha sentit a parlar de Tortell Poltrona, pseudònim artístic de Jaume Mateu i Bullich, pallasso i empresari de circ nascut a Barcelona el 1955?
Però el gran artista també va ser un debutant que s'obria camí, i ara fa quaranta anys Regió7 informava del següent (les cursives són de l'original): «La sessió de Rialles d'avui [3 de novembre], a les cinc de la tarda a la Sala Loiola, comptarà amb la presència del grup Germans Poltrona (pallassos) que posaran en escena l'obra Circ-Cric.
Els Germans Poltrona són un grup d'afeccionats al circ que ja fa quatre anys es dediquen al món de l'espectacle juvenil.
La seva actuació és diferent a la que ens tenen acostumats els pallassos de sempre.
Són uns pallassos simplement diferents.
La música de circ, el nou llenguatge, els exercicis d'humor, malabarismes, transformisme, etc., aconsegueixen crear un espectacle totalment diferent al que estem acostumats a presenciar en el circ.
Circ-Cric dels Germans Poltrona, avui, per passar una tarda... diferent».
La resta, fins al reconeixement generalitzat i els premis nacionals del circ tant català com espanyol, és part de la història.
Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7.
Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. |
Les dents de llet podrien arribar a salvar la vida dels nens quan són adults, ja que contenen cèl·lules mare.
Així ho assegura un estudi del Centre Nacional per a la Biotecnologia dels Estats Units.
Els científics han trobat en aquestes primeres peces dentals cúmuls de cèl·lules mare que podrien ajudar a regenerar qualsevol altre òrgan del cos en un futur, molt similars a les que es troben en la medul·la òssia, fins ara principal font per aconseguir-les però amb un accés molt més difícil.
També han demostrat que les cèl·lules mare presents en les dents de llet han estat menys exposades a danys mediambientals, i això les fa especialment valuoses.
Les cèl·lules mare tenen la facultat de poder convertir-se en qualsevol cèl·lula del cos, i s'estan començant a emprar en tractaments de càncer, per prevenir atacs de cor, regenerar el fetge, ossos, cèl·lules neuronals, teixit ocular o tractar la diabetis.
Això sí, no és tan fàcil com guardar les dents en un calaix.
Perquè siguin útils per extreure'n cèl·lules mare, les peces s'haurien congelar en nitrogen líquid tan bon punt cauen.
A més, de seguida, s'haurien de traslladar a una empresa de manteniment especialitzada.
Ja n'hi ha algunes que ofereixen aquest servei i treballen al costat dels dentistes per assegurar que la dent es manté en bon estat.
Si tens dubtes, en aquest espai pots trobar algunes respostes.
Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar... |
El Govern de Nicolás Maduro i la Mesa d'Unitat Democràtica (MUD) --coalició opositora-- s'han reunit aquest dimarts a Santo Domingo per reprendre el diàleg que van iniciar el passat 1 de desembre a la capital dominicana amb la finalitat de trobar una solució que acontenti a ambdues parts per resoldre la crisi política i econòmica que pateix Veneçuela.
Les dues delegacions s'han trobat a la seu del Ministeri d'Exteriors de República Dominicana i han estat reunits diverses hores i després han fet una pausa per "retrobar-se a les 12.30 (hora local)", segons ha informat el portaveu del Govern dominicà, Rodrigo Marchena, en declaracions a la premsa.
Les parts ja es van veure el dilluns durant sis hores al costat de representants dels països acompanyants i llavors van decidir ajornar la cita a aquest dimarts amb la intenció d'aconseguir un acord definitiu que se'ls va escapar l'any passat.
"Delegació de Veneçuela parteix a República Dominicana a una reunió definitiva de la taula de diàleg", va escriure el cap negociador del Govern, Jorge Rodríguez, a Twitter.
"Amb nosaltres, la força del poble que estima la pau i la sobirania", va postil·lar.
"Estic molt atent a aquesta cinquena ronda de negociació del diàleg entre representants de l'oposició i del Govern", ha apuntat, per la seva banda, Maduro durant el consell de ministres d'aquest dimarts.
El president ha defensat que l'equip de Miraflores "dialoga de manera franca i directa".
En la mateixa línia, la MUD va anunciar en un comunicat que es tracta d'una oportunitat definitiva".
La coalició opositora va explicar que a les trobades de desembre van aconseguir arribar a un acord marc sobre el qual no s'ha aconseguit avançar a causa de la resistència del Govern a pactar garanties electorals.
El principal objectiu de l'oposició veneçolana en aquest diàleg és que el Govern faci les cessions necessàries perquè les eleccions presidencials que se celebraran enguany siguin creïbles per a ambdues parts, encara que també cerquen la creació d'un "corredor humanitari" i l'alliberament de presos polítics, entre altres coses.
El diàleg s'ha vist perjudicat per la decisió de les autoritats veneçolanes de fixar els comicis per al primer trimestre de l'any --cosa que agafa desprevinguda a la MUD per la falta d'un candidat de consens-- i de vetar a la pròpia MUD i a diversos dels seus partits polítics.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Participació agrupada a ILA-Berlin ( International Suppliers Center 2020 – Trobades B2B )
En el marc de la Fira ILA de Berlin del mes de maig de 2020 La Cambra de alava en el marc del Pla de Subcontractació Industrial organitza la participació a la Trobada Empresarial B2B de la Fira ( International Suppliers Center ).
Oberta participació fins el 30 de setembre de 2019 |
Grup municipal: JxCAT - JUNTS · Correu electrònic: [EMAIL]
Rosa Maria Perelló Escoda neix l'any 1959 a Tàrrega, ciutat estretament lligada a la seva trajectòria vital, professional i política.
A la capital de l'Urgell cursa estudis i posteriorment, en el terreny laboral, s'especialitza en l'assessoria fiscal i comptable d'empreses.
És casada i col·labora en entitats emblemàtiques de la localitat com el Grup de Teatre BAT i l'Agrupació d'Amics de Tàrrega - Blaye.
En la plana política, Perelló milita a les files de Convergència i Unió (CiU) des de l'any 2000, quan s'afilia a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
El seu nom figura en la llista electoral de CiU corresponent als comicis municipals de l'any 2003 i ocupa el càrrec de regidora a finals del mandat arran de la renúncia presentada pel llavors cap de grup municipal, Frederic Gené.
A la convocatòria del 2007 Perelló encapçala la llista de CiU, que esdevé el principal grup de l'oposició a l'arc consistorial.
Quatre anys després, el 2011, repeteix com a cap de llista per CiU i és investida alcaldessa amb el suport de Rcat/SI.
És el primer cop en la història que l'alcaldia de Tàrrega és ostentada per una dona.
Dins el cartipàs municipal també assumeix la Regidoria de Finances.
Paral·lelament, durant el mandat 2011/2015 ocupa els càrrecs de vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida i vicepresidenta de l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
Perelló torna a ser la cap de llista de CiU als comicis locals de l'any 2015 i renova el càrrec d'alcaldessa per segon mandat consecutiu en esdevenir la llista més votada.
Signa un pacte de govern amb el grup del PSC.
Al mateix temps és nomenada vicepresidenta primera de la Diputació de Lleida.
El juny del 2017 es trenca el pacte de govern CiU - PSC, fet que dóna pas a una aliança entre CiU i ERC, mantenint Rosa Maria Perelló al capdavant de la corporació.
El 18 d'octubre de 2018 és proclamada presidenta de la Diputació de Lleida, esdevenint la primera dona que ocupa aquest càrrec.
A les eleccions municipals encapçala la llista electoral de JxCAT - JUNTS i revalida el càrrec de regidora i de portaveu del seu grup, que passa a l'oposició.
Al mateix temps, és nomenada diputada de la seva formació a la Diputació de Lleida, on entra a formar part del govern en coalició amb ERC.
A l'ens provincial és actualment la responsable de l'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals (OAGRTL). |
El dia del Sorteig Extraordinari de la Loteria de Nadal solen sorgir dubtes entre moltes persones.
El més habitual sol ser: ¿Fins quan es pot cobrar el premi que ens correspon?
Doncs la resposta és senzilla, ja que el termini per cobrar els premis de Loteries i Apostes de l'Estat és gairebé sempre de tres mesos.
Quan finalitzi aquest trimestre, es perd tot el dret a rebre els diners obtinguts amb el dècim.
D'altra banda, aquests mesos començaran a comptar just un dia després que es dugui a terme el sorteig.
[Comproveu si el vostre dècim té premi i els números premiats en el sorteig de Nadal]
D'aquesta forma, l'últim dia per cobrar un dècim de Loteria de Nadal seria el 22 de març.
Tot i que no seria impossible cobrar-lo una vegada passada aquesta data, ja que, si es fa una reclamació davant d'un jutjat, és probable que s'arribi a rebre el premi.
En aquest cas, és indispensable que no hagin passat cinc anys des de la data del sorteig.
D'altra banda, una altra incògnita que pot aparèixer relacionada amb rebre el que hem guanyat amb les nostres butlletes és on cobrar aquests diners.
Doncs bé, la clau està en quant és el benefici obtingut, ja que si el premi és inferior a 3.000 euros es pot acudir a qualsevol administració de Loteries.
No obstant, si la xifra és superior la destinació haurà de ser alguna entitat bancària concertada.
Així mateix, sigui quina sigui la quantitat, l'afavorit també es pot dirigir a una delegació territorial de Loteries i Apostes de l'Estat, on serà necessari presentar-se amb el DNI i el dècim premiat |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Us convidem, un any més, a la festa que hem organitzat per celebrar la cloenda dels cursos de català.
Aquest any us hem preparat un seguit d'activitats ben especials i diferents que esperem que us agradin:
Volem agrair molt especialment la col·laboració i implicació del personal del Departament de Cultura i del Museu de Sant Boi, per cedir-nos les instal·lacions d'una manera tan generosa i organitzar les visites teatralitzades expressament per als nostres alumnes, i de Roser Roig, antiga professora del SLC de Sant Boi de Llobregat i acordionista, que també ens ha volgut acompanyar desinteressadament en aquesta festa.
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats. |
La ciutat es desperta amb pressa, del silenci absolut al terrabastall d'obres, persianes, clàxons, crits i motors.
Baixo les escales de casa i vaig a comprar el diari.
Els cogombres espanyols, exculpats.
Segons l'OMS, els mòbils són cancerígens, deu anys a trenta minuts per dia i al canyet, déu n'hi do.
Uns micos juguen a pedra, paper i tisora i lamenten prendre males decisions (com els humans).
Zapatero demanarà compensacions per la crisi del cogombre.
Xàfecs curts avui, cap de setmana amb clarianes.
Aquesta ciutat, els dies de primavera que no és diumenge i plou (per evitar grans aglomeracions) ofereix la meravellosa possibilitat de passejar arran de mar lluny de quasi tot.
M'agradaria que avui el diari també parlés d'això, perquè l'aigua a tocar de la ciutat sorollosa i transitada està miraculosament neta i aquest racó a prop de les roques de l'enorme hotel Vela sembla, si mires a l'infinit, un paradís privilegiat del planeta.
Per poder digerir millor les notícies que ens presenta el món cada matí, de tant en tant, és bo convertir-se en turista de la pròpia ciutat i redescobrir racons encantats que han perdut el valor per massa quotidians.
El mar, sense anar més lluny, passem mesos o anys vivint a la ciutat sense veure'l.
Amb els peus xops d'aigua salada, a prop de dos barcelonins que juguen a pales en pilotes i amb el fons de gavines, agafo el diari altre cop i les notícies em semblen menys estranyes.
Si és veritat allò que deia la Carme Riera que de mar a mar hi ha menys camí que de ciutat a ciutat, que moltes vegades aquest mar em porti lluny per després tornar-me sempre, i així poder seguir digerint notícies i cogombres des d'aquest racó privilegiat de món per molts anys.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya de la comarca del Baix Llobregat.
Situat a la riba esquerra del riu Llobregat, s'estén des de la plana al·luvial del riu fins als contraforts occidentals de la serra de Collserola (serralada Litoral).
Limita al nord amb el Papiol i Sant Cugat del Vallès, al nord-est amb Barcelona, al sud amb Sant Feliu de Llobregat i a l'oest amb Sant Vicenç dels Horts. |
La filial de telecomunicacions d'Abertis, Cellnex Telecom, espera tornar a encendre la seva xarxa de difusió audiovisual amb l'adjudicació dels concursos dels sis canals de televisió, fet que podria suposar trenta milions d'euros addicionals en ingressos, segons ha explicat aquest dimarts el conseller delegat de la companyia, Tobías Martínez.
"Nosaltres estem esperant que s'adjudiquin els concursos dels sis canals per poder parlar amb l'adjudicatari i dir-li que hi ha una xarxa que estava construïda i es va apagar", ha assenyalat el directiu, que ha recordat que en el seu moment l'empresa va construir una xarxa de vuit múltiplex que es va haver d'apagar quan es van tancar nou canals de televisió per complir així amb la sentència dictada pel Tribunal Suprem.
"És com el que té una carretera muntada i li diuen que l'ha de tancar perquè les concessions dels que circulen per aquesta carretera no estan subjectes a dret i no es van atorgar correctament", ha explicat.
El directiu ha explicat que la inversió ja es va realitzar en el seu moment i que la infraestructura ja està "muntada".
"El que volem és tornar lògicament a encendre-las", ha explicat Martínez.
El directiu ha assenyalat que l'adjudicació deuria resoldre's a final d'octubre, per la qual cosa "el lògic i raonable" és que a primers de 2016 es podria tornar a reprendre el començament de la transmissió del senyal.
Pel que fa al 'mercat únic digital', Martínez ha destacat el paper que poden jugar els operadors independents en la racionalització i simplificació de les xarxes i infraestructures de telecomunicacions.
El directiu ha explicat durant la seva ponència a la 'Trobada de Telecomunicacions i Economia Digital' que un operador d'infraestructures pot desenvolupar diferents papers en un escenari destinat a facilitar l'eclosió d'un mercat únic digital.
Per a Martínez, l'estratègia audiovisual és un altre front a impulsar amb la finalitat de mantenir un sector audiovisual competitiu a Europa que preservi la riquesa cultural i creativa del continent, eliminant incerteses sobre l'accés de la TDT i la ràdio a l'espectre perquè els actors puguin seguir invertint i innovant.
Per al directiu, cal un full de ruta a mitjà i llarg termini per defensar aquest model audiovisual europeu, assegurant alhora la coordinació de freqüències i espectre entre els diferents Estats membre de la UE.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El preu de l ́habitatge lliure continua sense remuntar, en termes generals, a la capital del Bages.
Mentre al conjunt de Catalunya la darrera estadística publicada pel ministeri de Foment marca un increment mitjà del 4,6% interanual, la tendència a Manresa és a la baixa, el -4,8% interanual.
Fonts del sector consultades per aquest diari atribueixen la davallada general del preu de l ́habitatge a la capital del Bages a l ́elevat estoc adjudicat a entitats bancàries que encara es comercialitza a la ciutat, i que es posa a la venda a preus inferiors (i rebaixats) al del mercat particular.
Segons els professionals del sector, el valor de l ́habitatge a la capital del Bages gestionat per empreses immobiliàries i particulars «està estabilitzat» i fins i tot s ́apunten increments en determinades zones de la ciutat.
Amb tot, l ́estoc bancari (o en mans, avui, de la Sareb o de fons estrangers) es comercialitza amb una lògica de mercat diferent, i amb preus que es rebaixen per donar sortida al remanent de pisos.
Segons l ́estadística del ministeri de Foment, corresponent al segon trimestre de l ́any (l ́única oficial disponible per a la ciutat), el preu de l ́habitatge a Manresa es va situar en els 929,1 euros el metre quadrat de mitjana, xifra que situa la capital del Bages com la quarta població amb els valors més barats del conjunt de ciutats catalanes de més de 25.000 habitants.
Aquest preu suposa el 4,8% menys que el segon trimestre del 2015 i el 5,9% inferior al del primer trimestre d ́aquest 2016.
Amb aquests números, la caiguda del preu mitjà de l ́habitatge a Manresa des de l ́inici de la crisi ha estat del 57%: dels 2.152,2 euros que registrava el metre quadrat a finals del 2007 (el moment àlgid de la bombolla) fins a aquests 929,1 del segon trimestre d ́enguany.
Al conjunt de Catalunya, en el mateix període, la davallada ha estat a l ́entorn del 30%, segons la mateixa font.
Antoni Muñoz, responsable de la immobiliària Sol Nou i exdelegat dels API al Bages, creu que el preu de l ́habitatge en zones com el Passeig, carrer Barcelona i Bases «s ́està incrementant entre el 3 i el 5%», i que en sectors com plaça Catalunya, carretera de Vic, Pont de Vilomara i Font dels Capellans està «estabilitzat».
Amb tot, atribueix a la davallada que indica l ́estadística del ministeri de Foment al fet que «la política bancària és una altra, amb el seu propi ritme intern».
Josep Rubiralta, president de l ́associació de professionals del sector Apialia Bages, no és tan optimista quant a l ́evolució dels preus, però sí que considera que la tendència a la baixa experimentada durant els últims anys ja s ́ha acabat.
«Hem millorat», diu Rubiralta, «però les vendes encara són les que són».
Sita Salido, gerent d ́Inllobsa, també coincideix que la gestió de l ́estoc bancari distorsiona l ́estabilització global dels preus a la ciutat.
«Bancs i fons són els que tenen el volum més gran d ́habitatges i baixen preus, mentre que el particular, no», apunta Salido.
L ́estadística del ministeri de Foment revela increments de preu a Igualada (3,3%) i a Martorell (3,6%) en termes intertrimestrals, però encara amb un significatiu descens interanual (-3,9%) en el cas de la capital de l ́Anoia.
Pisos de més de 120 metres, el perfil d ́habitatge que el mercat no pot servir
Durant el boom de la construcció, que va esclatar dramàticament el 2008, el perfil del pis nou amb més presència al mercat era petit, d ́una o dues habitacions, trets dels dúplex amb què s ́aprofitaven les sotacobertes.
Hi havia escassa oferta de pisos de més de 100 metres i avui aquesta escassedat ha adquirit valor.
El mercat local detecta particulars amb necessitats de pisos grans i nous, més de 120 metres quadrats i 4 habitacions, però les immobiliàries no en tenen en estoc.
«Fa més de 15 anys que no es fan pisos d ́aquests característiques», diu Antoni Muñoz, de Sol Nou.
«D ́aquest perfil hi ha pisos amb vint-i-cinc o trenta anys d ́antiguitat que en la majoria de casos s ́han de rehabilitar.
Hi ha famílies solvents, amb recursos, que deixarien la unifamiliar o un habitatge fora de Manresa per traslladar-se a un pis d ́aquestes característiques, però no els podem servir», diu Muñoz, per a qui «una promoció d ́habitatges d ́aquestes característiques es vendia ràpid, potser abans d ́acabar-la».
Josep Rubiralta, president d ́Apialia Bages, coincideix amb el veredicte: «no són els pisos més buscats, és clar, però entre el 10 o el 20% de les demandes són d ́habitatges d ́aquestes característiques».
Rubiralta recorda que no es fan habitatges nous a Manresa des de fa gairebé una dècada.
En els últims anys, el comprador tipus ha estat algú amb voluntat d ́invertir en un sector a l ́alça gràcies a l ́increment del mercat de lloguer, especialment en una ciutat universitària com Manresa.
En l ́últim any i mig, diu Rubiralta, el mercat s ́ha tornat a activar i la tipologia de pis més sol·licitat és d ́entre 90 i 100 metres quadrats.
Que el mercat pot servir, a diferència dels habitatges de grans superfícies.
Sita Salido, gerent d ́Inllobsa, apunta una altra dada: «els pisos grans estan en mans de particulars, que no volen rebaixar preus.
Se ́n poden trobar de 120 o 130 metres quadrats, però pocs, i el comprador l ́acostuma a trobar car».
La promoció immobiliària tornarà aviat a Manresa amb el projecte impulsat per Banco Santander a tocar de l ́estació d ́autobusos.
Es tracta d ́una promoció de 100 habitatges (com detallava aquest diari en l ́edició de dimecres), dels quals els professionals del sector estan segurs que una bona part tindran aquest perfil buscat però no satisfet.
Pisos que podrien estar a l ́enton dels 2.200 euros el metre quadrat, segons preveu Josep Rubiralta.
En qualsevol cas, el projecte del Santander, que tindrà una tramitació aproximadament d ́un any i mig, és el primer símptoma que el mercat torna a moure ́s a Manresa.
«Els bancs tenen els solars», diu Antoni Muñoz», «i no s ́atreveixen a finançar a particulars per promoure habitatges.
De moment els bancs són els promotors, però esperem que aquesta no situi la tendència», conclou.
Rubiralta explica que respecte dels anys del boom, el preu del solar ha baixat, i també el de la mà d ́obra, però, en canvi, els costos de construcció «són més cars».
Amb tot, Muñoz creu que «falta poc» perquè el petit promotor es llanci al mercat. |
La cúpula judicial espanyola és fruit dels nomenaments dels polítics
Europa, eina per netejar la justícia bruta / JULIEN WARNAND / EFE
Quan s'estudia dret anglosaxó ( common law ) s'acostuma a fer molt d'èmfasi en la categoria dels juristes que han anat fixant la interpretació de les lleis mitjançant sentències –el que s'anomena precedents –.
Als països de tradició romana amb vernís napoleònic –tota l'Europa continental, incloent-hi Rússia– les lleis estan compendiades en Codis (Civil, Penal, Laboral, Mercantil, etc.).
Són guies que no deixen gaire marge d'interpretació als jutges.
En el dret anglosaxó –gairebé el de totes les antigues colònies britàniques, inclosos els Estats Units– les lleis no es compendien en codis i la interpretació es deixa en mans dels jutges, que fan evolucionar les lleis segons l'època, l'entorn social, l'estat de la tecnologia, etc. Les lleis s'interpreten.
Un dels juristes més esmentats en el món anglosaxó és William Blackstone (1723-1780), perquè va actualitzar i ampliar la interpretació de la famosa in dubio pro reo (en cas de dubte, cal interpretar els fets a favor del processat) quan aquest principi s'ha de projectar en l'àmbit de la democràcia liberal: "És preferible que deu culpables s'escapin [de la llei] abans que un innocent pateixi [condemna]".
Com s'ha posat en evidència, a Espanya, en la praxi jurídica –i en altres temes també–, s'acostuma a agafar el pitjoret de cada casa.
Determinats jutges interpreten les lleis passant-se els codis per l'aixella –cosa que no els correspon– i, a sobre, quan ho fan, apliquen el principi contrari a l'expressat per William Blackstone.
Ha quedat clar que aquí, pel que fa al Procés, ha regit l'"és preferible que deu innocents pateixin condemna abans que un possible culpable se n'escapi".
Farien bé els nostres nous diputats a Estrasburg impulsant una directiva que forcés els canvis en el sentit del que recomana el Greco
La recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat dels senyor Junqueras, i que té efectes per als senyors Puigdemont i Comín, ha posat finalment en evidència tot el procediment del Procés i, de fet, tots els actes que la justícia espanyola –que inclou la Fiscalia– ha dut a terme en contra dels processats.
Si fem cas del TJUE i de l'opinió dels juristes, el Tribunal Suprem espanyol delinqueix retenint el senyor Junqueras.
I els seus membres no només potser no rectificaran ni compensaran els mals provocats, sinó que ni tan sols rebran cap càstig.
Aquesta immunitat judicial, en un estat democràtic de dret, no és dolenta si el jutge actua seguint una bona praxi.
Un jutge pot errar, però l'esmena a la seva decisió només té lloc en base a recursos i apel·lacions.
Si els jutges paguessin pels seus errors, actuarien sempre atemorits i les seves sentències resultarien distorsionades.
Han de ser els mateixos jutges els que castiguin aquell que es demostra reiteradament incompetent o prevaricador –apartant-lo del servei, processant-lo, etc.–.
Però és com la immunitat parlamentària: s'ha de promoure que els diputats no siguin perseguits per l'exercici de la seva professió.
En democràcia hi ha principis que, a voltes, semblen forassenyats, però no ho són –un altre clar exemple és el del secret periodístic a l'hora de revelar les fonts d'informació–.
La democràcia és fruit d'un equilibri molt delicat i sofisticat que va molt més enllà del fet de, simplement, votar cada quatre anys.
Esclar que aquesta excepcionalitat no serveix de res si a la cúpula de la judicatura hi arriben prevaricadors i altres corruptes.
Quan el sistema no és capaç de destil·lar els malèvols perquè el sistema sencer se sustenta en la laxitud i en l'incompliment de la llei, aleshores estem davant del desgavell en estat pur.
I és aquí on ha arribat Espanya.
La cúpula judicial espanyola és fruit dels nomenaments dels polítics.
D'un sistema malgirbat que prima els partits.
I aquests partits van pactar, tàcitament això sí, mantenir una cúpula judicial trufada de famílies i castes franquistes mal reciclades a canvi de no endreçar les seves finances.
Avui, doncs, tenim uns partits als quals la justícia pot castigar –només deixant que les investigacions dels jutges de base segueixin el seu curs– o bé beneficiar –apartant jutges com ara Baltasar Garzón o Elpidio José Silva–.
Amb el temps ha esdevingut una cúpula judicial desbocada que, com ha quedat demostrat, prevarica des de dalt.
Europa ha començat a detectar que la cúpula judicial espanyola és perillosa.
Però el sistema de nomenaments del poder judicial no el canviaran ara els partits polítics espanyols –qui ho fes seria acusat de catalanofília–.
Només des d'Europa poden imposar-se aquests canvis.
Farien bé els nostres nous diputats a Estrasburg –ells que en pateixen les conseqüències– de treballar per impulsar una directiva que forcés els canvis en el senti del que, fa anys, recomana el Greco (Grup d'Estats contra la Corrupció).
Suport europeu no crec que els en falti.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La pista l'Esparver del Tarter ha acollit la cursa de supergegant de la Copa Burger King.
El trofeu Marmota en categoria sub -12 es va poder disputar en perfectes condicions.
Una jornada que va servir de primer contacte amb la velocitat per a aquests futurs aspirants a esquiadors.
Aquesta ha estat la cinquena prova de la temporada a la Copa Burger King.
El circuit es tancarà el 4 d'abril amb el Nacional sub -12 a Arinsal. |
Us desitgem que passeu un molt bon estiu amb aquest nou vídeo del programa que presenta el Màster Universitari en Estudis de la Xina i el Japó.
Seguint amb la secció "Món empresarial vs.
Àsia", avui m'agradaria poder explicar-vos una nova eina d'intercanvi de divises, sense intermediació bancària.
Perque quan una empresa exporta o té implantacions a l'exterior, per exemple a la Xina o al Japó, es veurà obligada a comprar/vendre divises, amb el conseqüent cost que això comporta.
Tradicionalment, l'intercanvi de divises era cosa només dels bancs però, darrerament, l'empresa KANTOX ofereix una solució molt competitiva i sense intermediació bancària.
Patricia Jordà, directora de corporate estrategy de KANTOX, ens explica en aquest vídeo què és KANTOX, com funciona i quines avantatges posa a l'abast de les empreses que necessiten divises.
Àsia", avui m'agradaria poder aportar-vos l'experiència de quatre empreses catalanes de renom, totes elles internacionalitzades i amb presència a Àsia.
El món és molt gran i està ple d'oportunitats, per està en canvi continu.
En aquest sentit, la internacionalització de les empreses és un procés d'adaptació constant, una marató que s'ha de fer caminant.
En el vídeo que us poso enllaçat podreu trobar una taula rodona, on quatre experts ens expliquen aquest procés.
Concretament, Josep Pont, conseller delegat de Borges; Xavier Berneda, conseller delegat de Munich; Eva Blanco, directora de màrqueting de Figueras Seating; i Lluís Lopezbarrena, CEO de SIMON Holding, ens passen els apunts de les seves dilatades experiències internacionals.
Conèixer i certificar correctament l'origen de les mercaderies en el comerç exterior és un element clau per qualsevol empresa.
Amb la deslocalització que s'està produint en els processos productius i l'augment de les compres de matèries primes en diferents països, la determinació de l'origen de les mercaderies es torna cada vegada més complexa, però alhora necessària, ja que permetrà conèixer els aranzels que hem d'abonar per les mercaderies a la seva entrada al país destí, segons els diferents acords comercials existents, així com la seva aplicació en l'operació duanera, conseqüències tributàries d'una comprovació a posteriori i els mitjans d'impugnació.
La Unió Europea ha subscrit nombrosos acords preferencials amb diferents països i grups de països, que permeten que els productes originaris dels mateixos es beneficiïn d'una reducció i/o inclús d'una eliminació total d'aranzels.
En la sessió que es farà el proper 08/07/2015 a la Delegació de la Cambra d'Igualada, es donaran respostes a preguntes com, per exemple: com puc determinar l'origen de les meves mercaderies?, com saber quan és necessari fer el CO? i per què algunes vegades el demanen i a vegades no?, què passa si en una exportació no enviem un CO i el client ens el demana?
Podem fer-ho "a posteriori"?, és suficient el CO que el proveïdor et proporciona per al compliment de les disposicions duaneres?, com sap que el producte que importa/exporta compleix amb les regles d'origen?, li falta algun certificat original i desitja recuperar-lo?, quins serien els riscos d'emetre un CO incorrecte.
Bones pràctiques aplicades per als processos d'Auditories de comerç exterior. |
EN DIRECTE Arribada amb total normalitat de Soraya Sáenz de Santamaría a Reus on clourà un míting del PP https://t.co/NkkVZ1OA9I pic.twitter.com/FCvZTfBhlY
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Al Racó de Vàlua d'avui ens apropem als Programes de Formació i Inserció (PFI) de l'escola Xalest entrevistant un dels seus professors.
Els PFI de l'escola Xalest compten amb l'activitat de visites a empreses, amb l'objectiu principal que els alumnes coneguin el món laboral.
A diferència de les visites escolars, que també es fan, des dels PFI la programació se centra en conèixer els processos de producció, sectors i llocs de treball, el protocol de riscos laborals i la identificació de l'organització i dels espais.
En aquest programa es treballa prèviament amb l'empresa: ens acosta a la realitat, permet rebre explicacions personalitzades i interaccionar amb els propis treballadors que mostren i expliquen les seves funcions, ajudant a l'alumne a fer-se una idea del seu futur actiu.
En Paco Muñoz és professor de l'escola Xalest i un dels tècnics que viu més de prop aquest programa.
Com valoren els alumnes les sortides de PFI?
Els alumnes valoren molt positivament les sortides ja que veuen de primera mà espais reals de treball.
A més, de vegades poden interactuar amb treballadors que els hi expliquen el procés de producció que estan duent a terme.
Les visites es preparen amb antelació a l'escola fent una recerca del lloc a visitar i preparant preguntes que adaptem a cada una de les empreses.
Els alumnes han d'elaborar el recorregut i escollir el mitjà de transport que farem servir, així com el pressupost de la sortida.
Així treballen un altre aspecte essencial com és l'autonomia.
Les sortides ajuden als alumnes a descobrir el sector o lloc de treball que més els motiva?
Després de les visites hi ha alumnes que manifesten que els hi agradaria treballar en aquella empresa ja que es veuen capaços de desenvolupar les tasques que han vist.
Per exemple quan veiem el procés de producció de l'empresa Coca-Cola o Idilia Foods, els nois i noies senten que poden realitzar aquelles feines.
També passa en d'altres empreses com TEB Vallès.
En el sector de l'hostaleria també hi ha alumnes que manifesten voler-hi treballar.
A molts els atrauen especialment quan es tracta d'estar de cara al públic, especialment en botigues de grans cadenes de roba.
Hi ha diversos alumnes que han acabat treballant en empreses que prèviament hem visitat com a grup escolar.
Dos exemples serien TEB Vallès, on fan bàsicament feines de manipulats, i Icaria Barcelona, on fan feines específiques d'estampació d'arts gràfiques.
De fet, quan visitem amb un grup escolar algunes d'aquestes empreses, veiem treballadors que fa dos anys havien estat alumnes de l'escola i ara estan allà treballant.
Però on més alumnes s'han vist amb ganes de treballar ha estat als diferents magatzems de moltes de les empreses visitades com Preval SA, Mango SA o Dia o al taller de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
A les empreses els deuen agradar aquestes visites.
Què poden aprendre treballadors i empresaris, quan reben els alumnes de l'Escola Xalest?
A la majoria dels empresaris els hi encanta explicar-nos el seu projecte comercial i els èxits de la seva empresa.
Són una cooperativa del món de les arts gràfiques que van començar de forma molt modesta i ara tenen unes instal·lacions al·lucinants.
Amb aquella visita vam veure la importància que té el treball cooperatiu i ho vam aplicar a la cooperativa que els nostres propis alumnes han engegat aquest curs.
Totes les empreses sempre ens han tractat molt bé i a la vegada, nosaltres els aportem el coneixement de que nois i noies amb discapacitat intel·lectual poden desenvolupar la majoria dels processos de producció que porten a terme, així com una mirada una mica més inclusiva socialment.
De fet totes les empreses a les que hem volgut anar per segona, tercera o quarta vegada ens han obert les portes de bat a bat, i en alguns casos ens han fet recorreguts més amplis que a la resta de les escoles que els visiten, adaptant-se les nostres necessitats perfectament.
Vàlua és la Plataforma d'entitats del tercer sector social de Sabadell, que treballem conjuntament amb la finalitat d'avançar en la igualtat d'oportunitats i la inclusió social i laboral de totes les persones, especialment les que pertanyen a col·lectius vulnerables.
Actualment formem part de Vàlua les entitats següents:
Actuavallès, Andi, Associació Persones Sordes, Avan, Càritas, Centre Sara, Cerma, Cipo, Creu Roja, Grandalla, Ecom, Emaus, Esquitx, Ethos, FSG-Acceder, Fundació Main, Salut mental Sabadell, Scai, Taina / Fundació Privada Atendis, Xalest. |
Amb els principals ministres del Govern i la llegenda del rock Johnny Halliday fent-li costat, Nicolas Sarkozy es va presentar ahir als francesos com el candidat incontestable de la dreta a les eleccions presidencials del 2007.
No solament la posada en escena va ser presidencial, sinó que el discurs també ho va ser.
Tot i que encara no ha estat oficialment proclamat, Sarkozy va aprofitar la clausura de la universitat d'estiu del seu partit, la UMP (Unió per a un Moviment Popular), que va tenir lloc a Marsella, per exposar les grans línies del seu programa posant l'accent en la idea de la "ruptura" amb el sistema heretat de la generació sorgida de la revolució del maig del 68.
L'aspirant a succeir Jacques Chirac al palau de l'Elisi té raons per confiar en el seu lideratge.
L'últim sondeig revela que el 45% dels francesos prefereixen Sarkozy com a candidat a la presidència davant del 8% que opta pel seu fins ara principal rival intern i primer ministre, Dominique de Villepin.
Durant la seva compareixença, en què va ser aclamat al crit de "Sarko president", el líder de la UMP i ministre d'Interior va fer abstracció de l'actual poder de la dreta --ni tan sols va esmentar Chirac-- i va proposar "reinventar" la República.
Segons el parer de Sarkozy, França necessita una nova revolució que superi el "pensament únic" i l'"igualitarisme" instaurats per l'esquerra.
Va acusar, a més a més, els socialistes d'haver traït la ideologia que va inspirar la revolució de maig del 68 promovent el "menyspreu pel treball" amb mesures com les 35 hores setmanals "forçoses" i sembrant la llavor del fracàs escolar fent creure als joves que "tot és gratuït" i només tenen drets i no obligacions.
La recepta de Nicolas Sarkozy consisteix a abandonar la política de petits canvis progressius, que ha estat la divisa de Dominique de Villepin, i començar de cap i de nou.
El líder de la UMP va proposar acabar amb l'estat de "dependència i d'assistència" amb propostes liberals com que les hores extres estiguin lliures de càrregues fiscals, així com un mercat de treball més flexible.
La República "reinventada" de Sarkozy inclou nous drets --com la formació continuada o una segona oportunitat per estudiar-- i noves obligacions, com ara un servei "cívic" obligatori de sis mesos de durada per a tots els joves d'entre 18 i 30 anys.
L'aspirant al palau de l'Elisi combina mesures perquè els professors recuperin l'autoritat i l'escola la seva "excel·lència", amb propostes per gravar les empreses que contaminin i fer-les responsables dels delictes ecològics que cometin les seves filials.
Idees com la discriminació positiva per integrar els joves procedents de la immigració o de zones conflictives amb plantejaments inspirats en els Estats Units --"un gran país d'immigrants"-- com reivindicar l'inici de la jornada escolar amb el cant de la marsellesa. |
Farmàcia i Ciències de l'Alimentació
Alimentació, societat i decisió alimentària a la Espanya del segle XXI
La Universitat de Barcelona s'integra a l'Escola d'Estiu de Medicaments, un innovador programa de formació en l'àmbit farmacèutic
Avui comença a TVE la sèrie de microespais de divulgació científica «La Universitat respon»
Comencen les noves edicions dels Seminaris de Recerca i dels Seminaris Tecnològics 2018
VII Premis Federació Farmacèutica de treballs d'educació farmacèutica als ciutadans, edició de primavera
Presentació de l'Associació Catalana de Ciència i Tecnologia dels Aliments
Dissenyen una eina per facilitar la consulta professional sobre interaccions de fàrmacs cardiovasculars amb aliments i plantes medicinals
Jornada Interdisciplinària sobre reptes en salut al segle XXI
El catedràtic Jordi Camarasa, nou degà de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació
Sessions informatives: desfibril·ladors a la Facultat
Presa de possessió del nou equip deganal
Publicat al Dipòsit Digital el III Workshop anual de l'INSA-UB
Acte de lliurament de la tercera edició dels Premis de la Càtedra UB-DANONE
Acreditació dels màsters de Medicaments, Salut i Sistema Sanitari i de Seguretat Alimentària
Resultat de les eleccions a degà o degana de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació
Mireia Urpí, elegida cap d'estudis de l'ensenyament de Nutrició Humana i Dietètica |
En alguns punts s'han pres mesures per evitar acumulació de persones
Cues de ciutadans fora del Govern aquest divendres al matí. / E. C. (ANA)
Ciutadans dins del Govern esperant per fer tràmits, aquest divendres al matí. / E. C. (ANA)
Les institucions públiques fan una crida als ciutadans a què evitin fer els tràmits que no siguin imprescindibles de manera presencial.
A més, s'han pres mesures que aquest divendres al matí ja eren visibles en punts com l'edifici administratiu del Govern o a la CASS, on s'intentava que els ciutadans que hi anaven no es concentressin.
En aquest sentit, el ministre portaveu, Eric Jover, ha demanat que s'evitin fer els tràmits que no siguin indispensables, "retardar els tràmits no immediats", ha dit.
Els que siguin urgents, que es facin amb cita prèvia i ha recordat a la ciutadania que n'hi ha molts que es poden fer virtualment.
Des del Govern s'han compromès a fomentar el teletreball entre el funcionariat.
A l'oficina central de tràmits s'estan prenent mesures de precaució.
Les cues d'espera que habitualment es formen dins l'edifici, s'estan formant de manera ordenada a fora de les instal·lacions, amb una persona de seguretat que controla l'entrada.
Un cop dins, es mantenen les mesures de seguretat entre els ciutadans.
Des de la CASS han emès un comunicat en què es demana que es facin les tramitacions a través de la web i recorden que aquells que tinguin la contrasenya o el certificat electrònic nacional poden demanar formularis de desplaçaments i volants mèdics, així com fer d'altres gestions.
Els que no puguin fer-se de manera digital, afegeixen, s'hauran de tramitar a través de la pàgina web www.cass.ad/tramits.
S'hauran d'enviar a través d'internet o bé deixar l'imprès a la bústia de la CASS amb la còpia del document d'identitat.
A més informen que no hi haurà servei d'informació presencial i, per tant, les preguntes s'hauran de plantejar per telèfon o per correu electrònic.
A més, es limita l'aforament a les diferents plantes i es recomana demanar cita prèvia.
A partir de dilluns, l'horari d'atenció serà de vuit del matí a dos quarts de tres de la tarda i asseguren que també s'ha posat en marxa un protocol de teletreball.
Els comuns també han fet una crida als ciutadans a no anar als serveis de tràmits si no és imprescindible.
També s'hi han sumat altres organismes, com per exemple les entitats bancàries, que han emès un comunicat en què recomanen als clients que evitin "en la mesura del possible desplaçar-se a les oficines bancàries per tal de contenir al màxim la cadena de transmissió".
En aquest sentit, recorden que tenen serveis de banca en línia, la banca telefònica i els caixers automàtics.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La xarxa de punts de contacte nacionals per al tema
7PM, BIO-NET, ha organitzat un encontre virtual que es
celebrarà del 13 al 15 d'octubre de 2010.
està dissenyat per a identificar els interessos de recerca
en el tema KBBE, i per a facilitar la formació de consorcis
que presentaran propostes de projectes de col·laboració.
Les persones interessades poden participar mitjançant els
de projectes que cerquen socis), "Expressions d'interés"
(investigadors que formen part d'un consorci i cerquen
Els experts de Bio-Net facilitaran els
contactes entre els perfils adients, provinents de 35 països.
Tota la informació al web de Bio-Net:
Aquest missatge ha estat distribuït a la llista EUROAGROBIO
[EMAIL] amb el següent text: subscribe EUROAGROBIO Nom Cognoms.
Per a cancel·lar la subscripció,
[EMAIL] amb el text: signoff EUROAGROBIO.
OPER Universitat de València - Carrer Menéndez y Pelayo, 3 Telf. |
Accés a la tramitació en línia per a gestions amb l'IMET
Els tràmits en línia operatius des d'aquesta pàgina permeten als titulars de llicència o als seus representants fer les gestions d'alta, baixa de conductors i modificació de representacions, així com consultar l'estat de la llicència.
Les persones que accedeixin a aquests tràmits han d'estar prèviament autoritzats per l'IMET i és necessari disposar d'un certificat digital de l'idCAT.
Els representants estan obligats a guardar els documents necessaris per donar d'alta o baixa a un treballador en una llicència de taxi: contracte de treball, alta de la Seguretat Social i IDC de la Seguretat Social.
L'arxiu dels documents guardats podrà estar en suport digital o en un suport paper.
Les carpetes d'arxiu s'identificaran sempre amb el número de registre de l'operació.
Si us apareix una advertència de seguretat, valideu que la configuració del navegador sigui correcta, tal com indica el Manual de l'usuari, i consulteu el document adjunt.
A partir de l'1 de febrer, la identificació i la signatura dels tràmits OnLine es faran mitjançant el sistema VÀLid de l'AOC.
Per a mes informació, podeu consultar el manual d'usuari adjunt:
Tràmits en línia (només autoritzats) |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Fins el 23 d'abril es fa al Palau Robert de Barcelona l'exposició 'El Celler de Can Roca, de la terra a la llunya', que commemora els trenta anys de la creació del restaurant
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Arribar a la lluna, trepitjar la lluna, tocar la lluna... són maneres que tenim de dir arribar a un impossible.
Jules Verne es va imaginar un viatge a la lluna en el seu llibre de ciència-ficció De la terra a la lluna, que va publicar en fascicles en un diari el 1865.
En aquella història, Verne imaginava que tres homes arribaven a la lluna.
Com la majoria de somnis, allò era, al segle XIX, un impossible.
Però n'hi ha molts, de prodigis imaginats en altre temps, que s'han acabat fent realitat.
Tocar la lluna és fer realitat el somni.
I és jugant amb aquesta idea, aquesta metàfora aventurera, que el gastrònom, historiador de l'alimentació i director de la Fundació Alícia, Toni Massanés, ha construït el fil narratiu de 'El Celler de Can Roca, de la terra a la lluna', una exposició que s'acaba d'inaugurar al Palau Robert, dedicada a aquest restaurant que fa trenta anys que van fundar tres germans, Joan, Josep i Jordi (de fet el petit s'hi incorporà més tard, l'any 2000), en un barri obrer d'una ciutat de províncies com era Girona el 1986.
I per això l'exposició comença amb un pop up gegant, que reprodueix el retallable del bar de la família Roca, un dels plats de la història del celler, el plat 'Memòria d'un bar.
Som a la terra, tocant de peus a terra, amb tres joves que creixen entre fogons, taules i porrons.
I que després passen per l'Escola d'Hostaleria de Girona.
Tres joves que estudien un ofici, que reben una formació professional i que en l'exposició la reivindiquen, amb el poema de Joan Maragall 'Elogi del viure':
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me. [...]
No sabem si és intencionat o no, però és significatiu que en l'exposició la literatura hi transiti gairebé com un baix continu (potser dir-ho així és un pèl exagerat).
No s'hi mostren únicament molts llibres de cuina i de gastrònoms reputats (com Josep Pla o Néstor Luján), sinó que també hi van apareixent escriptors ben diversos en formes i formats diferents: ja hem anomenat Verne i Maragall, però també hi ha Proust i el Cyrano de Bergerac i Walt Whitman i més i tot.
Després de la formació, comença el viatge a la lluna: l'ascensió per les escales del Palau Robert, cap a la planta de dalt, dóna suport simbòlic a l'ascensió del restaurant, amb un audiovisual molt net, gens barroc, que presenta un plat per a cada any dels trenta que té el Celler de Can Roca.
És una manera ràpida i efectiva de veure d'un cop d'ull l'evolució culinària d'aquest restaurant, dues vegades nomenat millor restaurant del món, el 2013 i al 2015.
Això és tocar la lluna o arribar-hi.
L'últim esglaó de l'escala ens situa davant una lluna enorme, la lluna de l'espectacle El somni.
I, una vegada a la lluna, l'exposició es dedica a explicar com es passa de la tradició més popular a l'avantguarda més innovadora.
Per entendre-ho, el comissari, Toni Massanés, presenta una primera sala que és com un joc de miralls, on hi ha un espai primigeni, anomenat calidoscopi, que situa els tres germans Roca encarats, i en la cara de cadascun s'hi produeix un muntatge audiovisual, on se superposen atributs.
És clar que un dels èxits d'aquest trident és que es reparteixen els papers, juguen rols diferents, alhora que es respecten, s'admiren i es complementen.
Si en Joan és la racionalitat, en Josep és l'esperit i en Jordi la rauxa.
Però també s'hi veuen associacions més insòlites i sorprenents.
Per exemple: si cada germà hagués d'adoptar un dels personatges dels germans Marx, en Josep seria en Groucho, en Joan en Chico i en Jordi en Harpo.
I són aquestes personalitats diferents les que es projecten com un calidoscopi fèrtil i creatiu.
És clar que les tres potes del Celler han madurat i evolucionat durant aquestes tres dècades i en Joan ha acabat excel·lint en la cuina, en Josep en el món del vi i en Jordi en la pastisseria.
El seu treball posat en comú s'ha acabat teoritzant i sintetitzant en un procés creatiu, que és el que s'activa a l'hora de crear un plat.
Combinen setze línies creatives que s'agrupen en dos eixos, el temps i l'espai.
Els setze àmbits creatius són: memòria, tradició, academicisme, innovació tecnològica, transversalitat i Masia (el darrer espai creat al Celler, com una incubadora de creativitats i eina de gestió de coneixements).
Aquests són els espais que agrupa l'eix 'Temps'.
Mentre que l'eix 'Espai' es concreta en els àmbits següents: paisatge, producte, vi, cromatisme, dolç, perfum, llibertat, atreviment, màgia, sentit de l'humor i poesia.
Tot plegat és una mena d' Ars combinatoria d'homenatge a Ramon Llull.
Durant l'exposició, anem recorrent la personalitat de cada germà.
Podem veure l'evolució de Jordi Roca preguntant-se primer com fer unes postres a partir d'un perfum per acabar pensant com fer unes postres a partir d'un gol espectacular de Leo Messi.
O també trobem un Nuits Saint Georges de Jacques-Frédéric Muganier, una ampolla triada per Josep Roca, que l'ha acompanyat en un dels seus viatges arreu del món, vi fet per un elaborador que era pilot d'avions i que a més és un vi de la mateixa regió on beuen els protagonistes del viatge a la lluna de Verne.
També s'expliquen els viatges que els germans Roca i tot el seu equip han fet durant tres anys consecutius per mig món, des del 2014.
Un projecte que Toni Massanés considera que s'ha explicat poc i que cal entendre bé.
També es mostra d'una manera enginyosa i discreta El somni, el seu projecte creativament més transversal i ambiciós, per no desequilibrar l'exposició: cal posar el cap dins una escletxa a la paret on es veu la filmació del banquet multisensorial des del punt de vista que tenien els periodistes que van assistir a l'esdeveniment.
La part final de l'exposició permet de fer-se una idea de com es treballa al Celler de Can Roca, a través d'unes càmeres que han filmat tota la feina que es fa simultàniament i en diversos espais del Celler, un dia de cada dia.
I, com no podia ser de cap més manera, perquè és una mena de marca de la casa, tots tres germans recorden per tancar que després de pujar a la lluna cal tornar a posar els peus a terra.
I per això expliquen que cada dia dinen al bar dels pares, amb tot l'equip, que no volen que l'excel·lència se'ls enfili al cap. És el memento mori.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
L'edifici Sant Boi Centre de Serveis ha acollit avui, dia 20 de novembre, la jornada "Ecoindústria.
El programa Ecoindústria, promogut pels ajuntaments de Sant Boi, el Prat, Viladecans i Gavà, amb el suport de la Diputació de Barcelona, vol avançar cap a un model productiu d'economia circular, basat en l'intercanvi i el reaprofitament dels recursos.
L'economia circular és un model econòmic restauratiu i regeneratiu que aposta per mantenir en tot moment el valor i la utilitat dels productes, els components i les matèries primeres.
Empreses punteres que participen al projecte com Damm, Seat, G+D Iberia, Consum o Aigües del Prat i fundacions com Rubricatus o Espigoladors han apostat per aquest model.
Amb aquest programa, els municipis del Delta del Llobregat volen sumar empreses al model de l'economia circular per generar creixement econòmic i ocupació, millorar la competitivitat del territori i reduir els efectes negatius dels residus sobre el medi ambient i la societat.
El programa Ecoindústria, finançat per la Diputació de Barcelona, es va posar en marxa l'any 2016 amb la participació dels ajuntaments de Viladecans i Gavà.
L'any passat s'hi va adherir l'Ajuntament del Prat i enguany ho ha fet el de Sant Boi de Llobregat.
Ecoindústria contempla la formació especialitzada de tècnics municipals amb una metodologia estructurada que facilita el suport efectiu a les empreses i entitats, i la interrelació entre elles per avançar cap a una transformació del seu negoci de manera productiva i sostenible.
En l'acte de benvinguda, el tinent d'Alcaldia de Territori i Desenvolupament Econòmic de l'Ajuntament de Sant Boi, José Ángel Carcelén, ha destacat la col·laboració dels municipis del Delta del Llobregat "per tirar endavant projectes conjunts que en aquesta ocasió serveixen per ajudar que els cicles de producció siguin més sostenibles".
La tinenta d'Alcaldia de Promoció Econòmica, Comerç i Ocupació de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, Marta Mayordomo, ha destacat el valor del projecte Ecoindústria per traslladar la teoria a la pràctica i ha afegit que "en la transformació del teixit econòmic val la pena caminar junts per un canvi de model".
La tinenta d'Alcaldia d'Empreses i Innovació i Ocupació de l'Ajuntament de Viladecans, Elena Alarcón, ha felicitat les 70 empreses que participen al projecte i ha demanat que aquest exemple "s'estengui com una taca d'oli".
Finalment, el tinent d'Alcaldia de Nova Governança i Economia de l'Ajuntament de Gavà, Jordi Tort, ha dit que "cal minimitzar l'impacte ambiental creant teixit social i valor afegit".
Durant la jornada han tingut lloc la ponència 'Què és l'economia circular?' (a càrrec de Lavola), la presentació del Mapa d'instruments de finançament per a projectes empresarials sobre Economia Circular (Acció10), una taula rodona sobre "Bones pràctiques d'empreses en l'àmbit de l'economia circular" i una dinàmica de relació i coneixement mutu entre empreses.
Cap de comunicació: Bertran Cazorla
Tècnica de comunicació: Irene Peiró
RT: ❌L'estat d'alerta ha de comportar necessàriament que s'aturin els desnonaments.
✅Ja s'ha decretat en diverses comunitats i ca...
Sant Boi, el Prat, Viladecans i Gavà impulsen l'economia circular al Delta del Llobregat
Ajuntament del Prat de Llobregat
Aquest és un correu automàtic sense servei de resposta.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Les respostes al voltant del centre comercial que fa uns 15 anys que està tancat Del Llac Center inauguren una minisecció on els diferents partits polítics diran les seves propostes en relació amb alguns temes encallats des de fa temps a l'actualitat de Sabadell: la caserna de la guàrdia civil, com potenciar Sant Pau de riu-sec o què fer amb l'Euterpe.
Les respostes sobre Del Llac Center són les següents
Des del PSC volem donar una solució al Llac Center i per això contactarem amb els propietaris per ajudar a trobar una sortida beneficiosa per a la ciutat, sempre tenint en compte que es tracta d'un espai privat.
El nostre lema és Sumem per Sabadell i el que farem en aquest cas i en d'altres és buscar complicitats, però des del diàleg i la recerca conjunta de solucions.
És un edifici de propietat privada, d'un propietari principal i algunes parts d'altres més petits (Ferreres).
Aquí només hi ha una solució, el diàleg: parlar amb la propietat i de comú acord veure com interessa a la ciutat donar vida a aquest immoble abandonat des de fa anys.
En tot cas no és urbanisme a la carta, és la ciutat qui ha de decidir quines opcions dóna perquè es faci un ús que interessi a la ciutat, doni vida a la zona, i la propietat s'avingui.
L'actuació de l'Ajuntament en aquest tema serà proactiva i facilitadora.
Facilitarem, per exemple, la implantació d'un servei públic, com pot ser de la Generalitat o de la Diputació, mitjançant un canvi d'ús.
El Llac Center no és el principal dels grans problemes que té aquesta ciutat.
Aquesta propietat privada és l'expressió de la contradicció d'un model comercial que només pot tenir èxit si té el corresponent finançament i altes expectatives de benefici.
Les dificultats apuntades en el seu moment per la immobiliària propietària sobre la manca de públic circulant per l'Eix Macià fa temps que no tenen base real.
Ara els propietaris esperen que es reactivi el consum abans de vendre.
Si en un futur es reactiva cal que l'especialització de l'oferta sigui l'encertada.
Publicitar disponibilitat de locals a la pàgina web de l'Ajuntament del Vapor Llonch.
Està en mans de privats pel que promouríem una reunió amb els propietaris i l'Ajuntament per intentar desencallar el tema.
Des de 2011 que es va presentar un projecte per reactivar el Llac Center no s'ha tornat a saber d'ell.
Però seria bo intentar reactivar-lo com un centre de negocis més que com a centre comercial a l'ús.
Despatxos d'advocats, asseguradores, centres d'estètica, gestories, clíniques dentals, etc.
A la zona d'oficines suggerim un viver d'empreses.
Seria bo suggerir als promotors una borsa de lloguer low cost per a emprenedors a canvi de participació en futurs beneficis dels nous negocis.
En general, calen mesures per incentivar l'activació dels locals buits, en la línia del què s'ha iniciat en el cas dels habitatges buits.
Caldrà analitzar amb detall la situació actual de l'immoble Del Llac Center, conèixer la propietat i les propostes existents en aquest moment.
Partint d'aquesta realitat i tenint en compte la ubicació estratègica, l'Ajuntament haurà de fer una proposta per activar un projecte que respongui a la centralitat d'aquest espai complementant l'oferta comercial amb projectes de base local, d'economia social i cooperativa, i amb una aposta per les activitats culturals i artístiques.
Es podria desenvolupar també un viver d'empreses amb el suport municipal.
Esquerra Republicana de Catalunya
Fa anys que el Llac Center presenta un estat de deixadesa, i la caiguda de diversos vidres ara fa uns mesos ha posat de manifest que no s'està tenint cura d'un edifici que pot presentar un risc per a les persones i fins i tot, la salut pública, una competència que és de l'ajuntament de Sabadell.
Creiem que els propietaris responsables de l'edifici han de donar resposta a les normes de seguretat i trobar una sortida immediata que doni utilitat i millori els serveis de la zona.
Si es presenta l'oportunitat i l'Ajuntament pot gestionar directament l'espai, nosaltres creiem fermanent en la necessitat de recuperar-lo.
No oblidem que les prioritats del govern han de ser donar solució a les necessitats de la gent.
Cal estudiar les múltiples solucions possibles, ja sigui trobar un nou operador comercial que doni continuitat i dinamitzi l'eix comercial, com buscar nous usos per l'edifici i que responguin a la demanda ciutadana.
Considerem clau la recuperació de l'activitat al Llac Center.
L'edifici del Llac Center no hauria de rebre ajuts públics si l'objectiu és el de realitzar activitats que entrin en competència deslleial amb el comerç local.
Sí que hauríem d'aprofitar la seva situació per a través de consorcis com Localret i les universitats de l'entorn, desenvolupar un espai de coworking per a emprenedors i spin off.
La idoneïtat i avaluació de cada projecte es farà de forma independent.
Com a principi general, per a nosaltres els actius infrautilitzats per la crisi han de servir per generar oportunitats d'alt valor afegit, respectant sempre el principi de propietat privada, amb la sola excepció de l'emergència social.
L'Àrea de Comerç funcionarà com a dinamitzadora del sector local.
Espais privats com el Llac Center i la resta de locals que a causa de la crisi o per les seves característiques han quedat lliures comptaran amb la nova Oficina de Dinamització del Comerç de Sabadell (ODCS), lligada amb tots els agents del sector així com amb les immobiliàries que gestionen l'oferta comercial disponible a la ciutat.
L'ODCS realitzarà tasques d'assessorament i d'impulsar projectes vinculant-hi comerciants, emprenedors i propietaris dels espais, a banda de facilitar la tramitació de permisos i ajudes.
S'encarregarà de la redacció d'un mapa dels locals de la ciutat que poden ser oferits, entre els quals figura aquest.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
La Conselleria de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat ha mostrat el seu "rebuig frontal" a l'atac d'aquest cap de setmana contra els menors no-acompanyats que s'allotgen a l'esplai Cal Ganxo de Castelldefels (Barcelona), amb 35 places, i es presentar com a acusació particular.
Segons ha informat el departament en un comunicat, unes 25 persones encaputxades van entrar al centre a les 21.30 hores d'aquest dissabte i van causar imperfectes a l'edifici mentre intentaven agredir els menors i els seus educadors.
Un dels menors va ser traslladat per ferides a l'Hospital de Viladecans (Barcelona), on va ser donat d'alta hores després, i dos educadors també van ser atesos per contusions.
Poc abans, el mateix dissabte, un grup de menors no-acompanyats que tornaven al centre i un grup de joves del municipi van protagonitzar una discussió que va acabar llanant-se de pedres.
Segons han informat els Mossos d'Esquadra a Europa Press, van rebre l'alerta de la baralla a les 20.00 hores a través d'una trucada al 112, per la patrulla que va acudir al lloc no va poder identificar els implicats; tampoc no hi va haver ferits, danys ni denúncia.
L'endem, el mateix grup de joves es va concentrar davant del centre a les 18.30 hores, i els Mossos van enviar agents de l'ordre públic per "rebaixar els nims", moment en el qual van poder identificar algunes persones de tots dos grups.
En declaracions a TV3 recollides per Europa Press, l'alcaldessa de Castelldefels, María Miranda, ha valorat que es va tractar d'una petita baralla, en les seves paraules: "I arran d'aix, quan els menors van marxar, els joves es van organitzar entre ells, van pujar i va passar aquest atac, que des de l'Ajuntament per descomptat rebutgem".
Miranda ha detallat que tenien prevista per a aquest dimarts una reunió amb la directora de la Dgaia per coordinar el trasllat del grup de menors que es troba de manera transitria en aquest equipament, perqu considera que no és el més adequat.
L'Ajuntament ja va abordar aquest assumpte en la junta de seguretat de dijous i ha apuntat al fet que s'havien registrat petits enfrontaments entre els joves del municipi i els menors del centre.
En la mateixa línia, el conseller de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha afirmat que la Generalitat es presentar com a acusació particular contra els agressors "en defensa dels drets dels menors" i presentar una denúncia a la Fiscalia per un presumpte delicte d'odi.
Ha afirmat que aquest tipus d'atacs són "detestables per violents, intolerables, injustos i del tot contraris en el sentir majoritari de la societat catalana".
Ha reafirmat el compromís del Govern catal i el seu personal a fer front "a qualsevol actitud violenta, cap al collectiu que sigui i vingui d'on vingui".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els ciberatacs estan evolucionant fins a arribar a assolir un alt nivell de sofisticació i eficàcia.
Els ciberdelinqüents estan apostant pels atacs dirigits a canvi de tenir una major recaptació...
Un nou atac amb virus de tipus Ransomware circula des d'ahir.
És un virus dels que encripten la informació i es demana un rescat per tal de poder recuperar-la.
A Catalunya el CESICAT ha qualificat...
El ransomware és una de les amenaces més esteses i perjudicials a què s'enfronten els usuaris d'Internet.
Des que es va detectar l'infame CryptoLocker per primera vegada el 2013, hem vist...
La nova versió de Kaspersky per servidors conté el nou mòdul de protecció per prevenir malware que encripta fitxers
El mòdul identifica i analitza les àrees crítiques de servidors a la recerca de... |
Aquest dissabte 5 de juliol es compleixen 4 anys de l'entrada en vigor de la Llei de Salut Sexual i Interrupció Voluntària de l'Embaràs que va implantar un sistema de terminis amb avortament lliure en les primeres 14 setmanes, en plena polèmica sobre la seva futura derogació, prevista pel Ministeri de Justícia per tornar aquesta qüestió al Codi Penal, on va estar regulada entre 1985 i 2010.
Malgrat que han passat quatre anys, només existeixen dades oficials sobre el resultat de l'aplicació d'aquesta norma corresponents a 2011, quan es van practicar 118.359 avortaments, i 2012, quan la xifra s'ha reduït fins a 112.390, entorn d'un 5% menys.
Les dades de 2013 no es donaran a conèixer fins a finals d'aquest any.
Per a les organitzacions de dones que veuen en aquesta llei un avanç en la consolidació dels drets sexuals i reproductius, la reducció va treure la raó als qui defensaven que l'avortament lliure dispararia les xifres a Espanya.
Les mateixes entitats han vingut lamentant que el que anava a ser l'eix de la legislació, la promoció de la salut sexual, no es desenvolupés amb la profunditat esperada.
Per la seva banda, les organitzacions antiavortistes, han vingut reclamant la derogació immediata de la norma perquè considera que es tractava d'una barbaritat impròpia d'un país civilitzat permetre l'eliminació lliure de vides en gestació.
Respecte del "colador" que segons la seva opinió suposava la llei de 1985, l'anomenada 'Llei Aído' és segons la seva opinió, "aberrant".
La norma, generada a l'extint Ministeri d'Igualtat i gestionada actualment per la cartera de Sanitat, permet a més avortar fins a la setmana 22 "sempre que existeixi risc de greus anomalies en el fetus" i en qualsevol moment de la gestació si el que es detecten són "anomalies fetals incompatibles amb la vida" o "una malaltia extremadament greu i incurable" en el no nascut.
Aquest aspecte va motivar una recomanació a Espanya del Comitè de les Nacions Unides per als Drets de les Persones amb Discapacitat, esperant que modifiqués la llei de manera que no s'establissin terminis més elevats per als gestats que patissin algun mal discapacitant.
Aquest era també un dels arguments que va esgrimir un grup de diputats del Partit Popular en recórrer la llei davant del Tribunal Constitucional, institució que encara no s'ha pronunciat ni té previst fer-ho a curt termini.
El Consell d'Estat, consultat durant l'elaboració de la norma, ha dit que aquesta encaixava a l'ordre constitucional.
El Partit Popular va guanyar les eleccions de 2011 amb la promesa de reformar la norma i, en concret, "canviar el model actual de la regulació de l'avortament per reforçar la protecció del dret a la vida així com de les menors", tal com deia el seu programa.
L'encarregat de complir-lo no ha estat el titular de Sanitat, sinó el de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, que ha optat per fer-ho derogant la llei del 2010 i recuperant un sistema de suposats despenalitzats en el Codi Penal semblant al qual figurava en 1985.
El seu avantprojecte, que arribarà aviat a segona volta al Consell de Ministres, només preveu com a legals l'avortament en cas de violació o de risc greu per a la salut física o psíquica de la mare, perill aquest que haurà d'acreditar amb tota una sèrie d'informes mèdics.
Tot i que tant el Consell General del Poder Judicial com el Consell Fiscal han recomanat que s'introdueixi també la despenalització de l'avortament en casos de malformació fetal, el Ministeri de Justícia no ha concretat sí ho farà, tot i que té clar que la discapacitat "mai" serà un suposat en si mateix.
S'estudia ara la possibilitat d'introduir una llista tancada de patologies fetals greus per a les que sí es donaria empar legal a l'avortament.
La iniciativa ha suscitat la resposta tant dels qui són contraris a derogar la legislació vigent, que consideren una involució, un retrocés i una agressió als drets de les dones, com dels qui esperaven una política d'avortament zero, per als qui la norma, ben encaminada, peca de poc ambiciosa.
L'última polarització social sobre aquesta qüestió es va escenificar aquest dijous al Congrés dels Diputats, on es van donar cita dos esdeveniments simultanis, un defensant el dret a decidir i un altre el dret a la vida, que van comptar amb diputats i representants de grups i partits diferents de l'arc parlamentari.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La roda de premsa s'ha fet al nou institut escola Arts, a Sants, una concertada religiosa que ha passat a la xarxa pública | Foto: Departament d'Educació
La corba demogràfica ja ha arribat amb tota la seva força a la secundària, on l'escolarització està esdevenint cada cop més complicada.
Així ho confirmen les dades d'inici de curs que aquest matí ha ofert el conseller d'Educació, Josep Bargalló.
El curs passat es va tancar amb 323.334 alumnes d'ESO (dels quals, 206.923 al sector públic), i aquest comença amb una previsió de 330.295 (dels quals 211.348 a la pública).
Aquest increment de gairebé 7.000 alumnes és el que explica que la major part de l'esforç del Departament en la contractació de nou professorat i de construcció o rehabilitació d'edificis se centri en l'etapa secundària.
A la primària, en canvi, baixa la matrícula en prop de 10.000 alumnes (de 483.712 el curs passat a 474.425), com també ho fa en l'etapa infantil de segon cicle (P-3 a P-5), on hi ha prop de 3.000 alumnes menys.
D'aquí a uns anys aquesta baixada d'alumnes arribarà a la secundària, ha recordat Bargalló, però mentrestant hi haurà uns cursos de molta demanda.
Per això, aquest curs s'estrenen 5 instituts totalment nous (a banda de tres més que sorgeixen de centres ja existents), es posen en marxa 25 instituts escola (la major part dels quals aquest curs només fan 1r d'ESO), moltes de les obres d'ampliació i adequacions se centren en la secundària i, de les 3.155 places d'oposicions que el Departament preveu treure aquest curs, la gran majoria (2.946) corresponen a places del cos de professors de l'ensenyament secundari.
També estan previstes 110 per al cos d'Inspecció, mentre que la borsa d'interins seguirà oberta tot l'any.
"Tenim menys alumnes i tindrem més professors tot i que encara estem treballant amb el pressupost de 2017, mantenim els professionals de primària malgrat que baixa l'alumnat i augmentem el de secundària", ha dit Bargalló, que ha aprofitat per posar l'èmfasi, un cop més, en la necessitat de comptar amb uns nous pressupostos de la Generalitat de cara a 2020.
Tot això, ha afegit, sabent que la matrícula viva sempre altera les previsions.
L'any passat va començar el curs amb una previsió d'1.334.448 alumnes i es va tancar amb 1.341.777, és a dir, 7.329 més.
L'esforç en l'increment de la plantilla (670 docents i 53 professionals d'atenció educativa més), ha subratllat, està especialment destinat a donar resposta al decret d'escola inclusiva.
A banda dels nous instituts i instituts escola, el titular d'Educació ha remarcat que s'estan fent obres en 413 centres, "un total de 208 són de necessitat d'escolarització, aquestes estaran acabades el dia 12 de setembre, mentre que les altres 200 són de millora, i alguna continuarà en obres més enllà del 12, però no impedirà que el centre atengui el seu alumnat".
Totes aquestes obres, però, no aconsegueixen una baixada significativa en el nombre de mòduls prefabricats.
"N'hem tret 55 i n'hem posat 53, o sigui que la xifra es queda en 1.013, dels quals hi ha uns 700 no hi haurien de ser, per això necessitem nous pressupostos", ha dit Bargalló.
Si s'agafa el conjunt de tot l'alumnat, és a dir, també el règim especial (ensenyaments de música, dansa, art dramàtic, arts plàstiques i disseny, escoles oficials d'idiomes, formació d'adults, ensenyaments a distància, etc.), la xifra d'alumnes en realitat puja lleugerament respecte a l'any passat (es passa d'1.580.998 a 1.581.534, és a dir, 536 més), sobretot a causa d'una pujada notable en els ensenyaments a distància (cau, en canvi, la matrícula a la formació d'adults).
Una de les novetats del curs és que tots els centres de secundària –tant públics com concertats- implantaran el "servei comunitari" a 3r o 4t d'ESO.
Això ja ho feien un bon nombre de centres, però ara hauran de ser tots.
Això suposa, diu el Departament, que "prop de 80.000 alumnes, dins del currículum, faran accions obligatòries de servei comunitari, per tal que adquireixin els valors de la competència social i ciutadana".
Bargalló ha exposat que el servei comunitari "respon a dos motius: d'una banda l'educació cívica, crítica i social de l'alumne, com a exercici actiu de la ciutadania entès com una forma d'arrelament al territori.
De l'altra, és l'assoliment de les habilitats de la competència ciutadana".
La valoració dels centres que hi han participat és molt positiva, però a partir d'aquest curs faran "una enquesta amb una metodologia més científica".
Una altra novetat és la posada en marxa d'un nou programa ("Tenim la paraula") per promoure i millorar l'expressió oral de l'alumnat, tot incrementant les activitats orals, tant les acadèmiques com les escolars i d'entorn.
També s'inclourà formació per al professorat i a través de les xarxes de centres es promourà la transferència d'experiències.
Cal recordar que enguany, per primera vegada, s'ha inclòs a les proves de 4t d'ESO una avaluació de l'expressió oral a una mostra de 50 centres.
"Hem pogut comprovar -ha dit Bargalló- que l'alumnat acaba l'etapa obligatòria amb un bon coneixement gramatical i ortogràfic de les llengües, però amb una capacitat no adequada per expressar-se oralment, sobretot en català, anglès, francès i alemany.
Cal ser capaços comunicativament i l'oralitat és un element clau, en una societat com l'actual, molt comunicativa i oral".
En l'àmbit del plurilingüisme, es promouran a l'ESO estades d'immersió en llengua anglesa per 9.000 alumnes de centres d'alta complexitat; i es fomentarà la mobilitat d'alumnat i els intercanvis educatius amb França.
També en llengua francesa enguany s'afegeixen 4 centres nous als 75 que actualment duen a terme el currículum mixt batxibac (batxillerat- baccaleauréat ).
També es posen en marxa a 5 municipis (Esplugues de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Ripoll, Sant Vicenç dels Horts i Tàrrega) uns plans educatius d'entorn 0-20, és a dir, que abracen centres educatius d'etapes no obligatòries, tant d'infantil com de batxillerat o FP.
Segons explica Educació, "algunes de les accions que contempla són un Servei d'Orientació entre els 0 i els 20 anys, no només a l'alumnat sinó també a les seves famílies; els espais familiars de 0 a 3 anys; i l'acompanyament de l'alumnat per a la construcció dels seus itineraris formatius que per primera vegada inclouran l'educació no formal.
Pel que fa a la lluita contra la segregació, el Departament espera comptar amb dues importants eines legislatives durant aquest curs: el nou decret de concerts (per garantir els recursos de manera equitativa) i el nou decret d'admissió d'alumnes (per garantir una distribució equitativa de l'alumnat).
Pel que fa al primer, un dels aspectes que variarà respecte a l'anterior és que, a partir del nou decret, l'oferta de places de cada nou curs en l'àmbit de la concertada ja no es calcularà segons "l'oferta obligada pel concert", sinó segons "l'oferta previsible", com es fan en el cas de la pública.
Així "evitarem donar la imatge que afavorim l'escola concertada i que és falsa", ha dit Bargalló.
Un altre dels aspectes que el Departament considera claus en la lluita contra la segregació és el treball que està fent la comissió que estudia el cost de la plaça escolar.
Els resultats d'aquesta comissió s'espera que estiguin enllestits aquest curs, i això permetrà, entre altres coses, excloure dels concerts a aquells centres que estiguin cobren quotes desproporcionades a les famílies.
Bargalló s'ha mostrat també partidari d'obrir un procés de reflexió sobre els ensenyaments postoblitgatoris.
"Una bona oferta de batxillerat no es pot circumscriure només a preparar els alumnes per la selectivitat, i hem de veure també perquè alguns ensenyaments que en diem de règims especials no poden ser batxillerat o FP", ha comentat el conseller.
En aquest sentit, aquest curs es posa en marxa un pla pilot a 7 centres que faran un batxillerat de 3 anys, en els quals es combinarà el currículum d'aquesta etapa amb el d'un cicle formatiu artístic de grau mitjà o un títol de tècnic esportiu.
Al finalitzar els tres anys l'alumne comptarà amb les dues titulacions: batxillerat i cicle formatiu.
Pel que fa a l'FP, el conseller ha exposat la posada en marxa de nous grups formatius (21 de grau mitjà, 32 de grau superior, 20 en PFI, 10 IFE, 5 de tècnics esportius i 2 d'arts plàstiques i disseny), per donar resposta a una creixent demanda, així com d'un pla pilot d'oferta formativa compartida entre els Departaments d'Educació i de Treball, Afers Socials i Famílies a quatre centres de l'Alt Empordà, la Selva, la Garrotxa i la Ribera d'Ebre.
Alhora, s'implanta un pla pilot d'acreditació de la formació adquirida per la via laboral amb una oferta d'acreditació conjunta entre Educació i Treball.
Permetrà als treballadors que acreditin obtenir en el mateix procés el reconeixement de mòduls professionals d'un títol d'FP i d'unitats de competència d'un certificat de professionalitat.
També s'incrementa el nombre d'alumnes que fan FP Dual.
Segons el departament aquest curs seran 9.000, la qual cosa suposa un 21% del total d'alumnes de segon curs, un percentatge que "es comença a apropar al 30% que ens diu la Unió Europea".
Educació, conjuntament amb la Secretaria d'Universitats i Recerca, crea un programa d'innovació perquè una seixantena d'instituts siguin referents en la formació del professorat.
Els estudiants del màster de professorat de secundària podran fer les pràctiques en centres especialitzats en la formació.
També s'implantaran programes de promoció de la robòtica, d'innovació avançada (Big Data, intel·ligència artificial, realitat immersiva i analítica de dades), i Escoles d'evidències, un projecte d'experimentació educativa per generar innovacions basades en evidències d'aprenentatges.
Es crearà el Laboratori d'acceleració de la transformació educativa, que permetrà aplicar sobre centres accions i recursos per provocar la seva transformació de forma accelerada, a partir d'una diagnosi inicial.
Bargalló ha reiterat que "per si sola la innovació no és ni un element positiu ni negatiu, el que és positiu és quan la innovació esdevé millora.
I per això cal avaluar-la i plantejar-la a la resta de centres perquè posin a la pràctica el que considerin més útil".
L'adreça electrònica no es publicarà. |
La celebració del Sorteig Extraordinari de Nadal està cada vegada més a prop.
Queden hores perquè aquest dissabte 22 de desembre descobrim per fi quin és el nombre que enguany s'endurà la grossa.
Servirà per obrir dues setmanes de festes, dinars i sopars que són tradició en el Nadal.
Abans, però, moltes persones d'aquest país estaran pendents del que succeeixi en l'esdeveniment de la Loteria de Nadal 2018.
Els dies i mesos previs al sorteig nadalenc, les recerques relacionades amb la grossa es multipliquen a Google.
Això es deu al fet que els jugadors no dubten a comprovar les estadístiques que ha deixat la història de l'esdeveniment amb l'objectiu d'aconseguir la xifra que més opcions tingui de resultar agraciada.
A més, alguns no dubten a preguntar directament: "Quin nombre sortirà en el sorteig de Loteria de Nadal?".
Òbviament, aquesta qüestió és impossible de respondre, però sí que pot servir per descartar alguns números que no han tingut massa fortuna en els més de 200 anys del sorteig.
Així mateix, tenen la possibilitat d'adquirir aquells nombres que sí que han estat presents en més d'una ocasió en la Loteria de Nadal.
Els anomenats 'números lletjos' són els que menys sol·licituds tenen, mentre que els que es consideren 'bonics' acumulen moltes més peticions.
En el primer cas, hi ha el 13, sempre associat a la mala sort, tot i que els menys supersticiosos sí solen confiar en aquesta terminació, la qual va ser part del nombre de la grossa de 2016.
Per contra, els dècims acabats en 5 entren en les llistes de preferències, ja que és la xifra més repetida en la història del grossa.
En 32 ocasions ha estat la terminació del primer premi del sorteig de loteria.
Al seu costat, i empatats amb 27 vegades, apareixen el 4 i el 6 com els que més aparicions acumulen en la Loteria de Nadal.
En canvi, hi ha diverses terminacions que no semblen atreure tant la sort i podrien arribar a considerar-les gafes.
L'1 és la terminació que menys vegades ha estat el darrer número del 'Gordo', amb vuit edicions.
Al seu torn, el 2, que ha estat el reintegrament en tretze ocasions; i el 9, que ho ha estat en 16, tampoc presenten sensacions molt positives de cara al Sorteig Extraordinari de Nadal. |
Gestions acadèmiques, formació en pràctiques, projectes i reconeixements
Els cicles d'arts plàstiques i disseny ofereixen formació professional en l'àmbit de les arts plàstiques, dels oficis artístics i del disseny
La motivació d'aquest projecte és apropar la tipografia a tots els usuaris i unificar disseny i programació a partir d'un univers gràfic interactiu.
La proposta es concreta en un lloc web on es pot consultar l'espècimen tipogràfic interactiu, és a dir, una publicació on es mostra una família tipogràfica, amb les diferents fonts que la componen, detallant variables, mides, pesos, llegibilitat, espaiats i altres característiques tipogràfiques. |
El conseller d'Ensenyament de la Generalitat, Josep Bargalló, ha garantit la defensa de l'ensenyament públic que s'imparteix a les aules: "Defensarem l'ensenyament públic català com ningú i contra tots".
Així s'ha expressat al tancament de la primera jornada del curs de formació de directors --amb uns 800 inscrits--, que s'ha celebrat aquest dilluns a l'Hotel Exe Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha afirmat que "ningú fora del sistema té dret" a interferir, tant si és un fiscal, un jutge, la Guàrdia Civil i el Govern d'Espanya.
En aquest sentit, ha admès que són moments difícils pels atacs rebuts des del passat mes d'octubre: "Si no haguéssim defensat l'escola, els que l'han atacat haurien guanyat", ha dit.
Així mateix, ha afegit que el que passa a les aules es gestiona a les aules i el que passa a les escoles es gestiona en la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat.
Bargalló ha reivindicat l'autonomia dels centres escolars catalans per construir un projecte educatiu a nivell de tota Catalunya, precisant que siguin "projectes vinculats amb la seva realitat", i ha posat com a exemple la visita que va fer a Agramunt (Lleida) i que pugui haver-hi un projecte competencial relacionada amb el torró.
El conseller ha indicat que per aconseguir-ho les escoles públiques han de penjar a les seves pàgines web els projectes de direcció, d'ensenyament i les normatives que les regulen, cosa, com ha puntualitzat, que ha fet un 50% dels centres.
Ha posat l'accent en la necessitat que hi hagi gent formada perquè exerceixi el lideratge --"calen líders", ha manifestat-- i que els directors no siguin simplement gestors.
Així mateix, ha apuntat cap a uns serveis territorials "amb més responsabilitat", i ha recordat que són garants dels drets i els interessos dels alumnes.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La Setmana del Llibre s'acaba demà passat, i ja friso per la de l'any que ve.
Perquè li llevin d'una vegada l'afegitó ('en Català') i perquè hi hagi autors nous que s'hagin llevat els prejudicis
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Anys enrere, un col·lega em va demanar un favor: que atengués un aspirant a escriptor que tenia un projecte molt peculiar i necessitava un cop de mà; ell no podia perquè anava de bòlit, però feia cara de ser interessant.
Quan l'aspirant en qüestió, un xicot jove de la comarca de la Selva, va venir a exposar-me la idea, vaig constatar que era molt peculiar, per no dir estrafolària, però que el noi venia amb prou empenta per intentar-ho.
Però tenia una pega insalvable: era en castellà.
En el moment que li vaig fer notar, bo i avisant-lo que no perdés més temps (ni me'n fes perdre a mi), que jo no col·laboraria amb cap iniciativa literària en la llengua que esclafa la meva, es va quedar de pasta de moniato.
No solament no entenia la meva negativa sinó que ni tan sols s'havia qüestionat la tria lingüística al moment de redactar el projecte.
Li agradava un cert tipus de literatura, devia trobar més material en castellà i li havia sortit així.
Davant l'intent de fer-li entendre el que em semblava una falta de respecte ('T'has mirat el meu currículum abans de venir-me a veure?
Si el teu projecte fos en català, hauries anat a demanar el cop de mà a un autor en castellà?'), va replicar, mig ofès, amb una frase que sempre més recordaré: 'Doncs els de Girona som més catalans que vosaltres, els barcelonins'.
M'he recordat de l'episodi aquests dies de Setmana del Llibre (m'emprenya que hi hagin d'afegir 'en Català', que li dóna aquell to folklòric tan empipador, com de fira del poltruc) perquè s'ha tornat a parlar d'un dels problemes greus de la indústria editorial del país: que només el trenta per cent dels llibres que es venen són en català.
Resulta, diuen les dades, que els catalans llegeixen aproximadament meitat i meitat en cada llengua (ara parlem de vendes, no de biblioteques), mentre que els castellans, de mitjana, només llegeixen un de cada deu llibres en la seva no-materna (també coneguda com 'la lengua de Verdaguer' o 'de Maragall', depèn del segle on es quedés l'articulista caspós).
Molt bé, els lectors es comporten així i les causes ja les sabem.
'Si escric en castellà arribaré a més gent' (en la versió per a millennials, substituïu 'escric' per 'youtubo').
És l'argument màgic que porta un bon nombre d'aspirants a novel·listes o assagistes d'aquí a convertir-se en novel·listes o assagistes d'allí (en un àmbit menys artístic, passa exactament igual amb els tuitaires: si piulo en castellà arribaré a més gent).
Sense aturar-se a pensar en la segona part de la premissa: 'però tindré més competència'.
Ho passo a números: si escrius (o fas vídeos) en català, aspires a un mercat potencial d'uns deu milions de parlants (seguint l'EULP2018 potser hauria de posar dotze o tretze, perquè els països de parla catalana són plens de gent que lo-entiende-pero-no-lo-habla i que, dedueixo, també es deu fer tips de consumir productes culturals en aquesta llengua que entenen tan i tan bé però que, ai las, no parlen).
En canvi, si escrius (o fas vídeos o piulades) en castellà, pots arribar a un mercat de... tres-cents?, quatre-cents?, l'òstia-cents? (això sempre fa de mal saber, car l'orgull patri dels veïns els porta a multiplicar aquesta xifra cada quan els rota, de manera que avui ja podríem estar a vuit o nou-cents milions, i vostè i jo sense saber-ho).
Qui seria tan carallot de preferir una mísera sardina a la brasa en comptes d'una costellada amb dotzenes de botifarres i braons?
Allò que no et diu ningú, però, és que la sardina us la disputeu mitja dotzena d'afamats, mentre que damunt la costellada s'hi abraonen milers i milers de morts de gana.
S'ha entès la metàfora? (encara que se m'hagi escapat una mica de les mans.
És que les imatges bíbliques em perden).
Quan tu tries competir en un (lliure) mercat més concorregut, has de tenir present que també tindràs més competidors.
Dit d'una manera més gràfica: el lector que entra a la llibreria a comprar un llibre en castellà (o a internet a buscar un vídeo o un tutorial) ha de triar davant d'una estesa infinita de milers i milers i milers de títols.
Les possibilitats que triï el teu són infinitesimals.
En qualsevol cas, molt més petites que no les del comprador en una llibreria en català.
No sé quina és la xifra exacta, però el nas em diu que la proporció d'escriptors per nombre de lectors potencials no deu diferir gaire.
Al capdavall, el mercat sempre s'acaba autoregulant.
El resultat és que el país és ple d'aspirants a escriptors que no han col·locat ni un trist exemplar, malgrat escriure en la llengua dels cuatrocientos millones.
Entre els quals tal vegada n'hi ha més d'un dels que es queixen que no reben subvencions de la Gene perquè no escriuen en català i que els escriptors catalans en castellà també tenen dret a frankfurt i tal i qual.
Amb un mercat potencial de deu milions de clients, no hauria de ser tan difícil, per poc que tinguis un mínim de talent i d'esforç, atènyer com a mínim un doble de cervela amb quètxup i mostassa.
(L'altre gran argument que acompanya l'anterior és el de la qualitat: 'és que la literatura en catalana en general no val re, són quatre gats i tots subvencionats', com si el fet d'escriure en una llengua dominant ja et conferís un plus de qualitat així, per art d'encanteri.
Però com que aquest argument té més a veure amb l'autoodi que altra cosa (generalment se sent en boca de gent que no ha llegit Moncada, ni Cabré, ni Monsó, ni Mira, ni Solsona), ho deixo per a un altre dia.
Només recordaré, per acabar l'article amb trempera, que el debat cíclic sobre la (mala) qualitat de les traduccions només afecta les catalanes, quan vostè i jo ens hem empassat una quantitat de solemnes tifes en versions castellanes que no ens ha bastat l'Omeprazol).
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La sentència del Jutjat penal 4 de Girona posa punt final a la batalla judicial originada després del sopar d'inici de campanya del 2012
Girona.-El Jutjat penal 4 de Girona ha absolt Minerva Amador, l'exassessora d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a qui l'expresident de la Diputació de Girona Jaume Torramadé va denunciar per fer-li xantatge.
Aquesta sentència, que és ferma, posa punt final a la batalla judicial originada després del sopar d'inici de campanya del 8 de novembre del 2012, quan Amador va acusar Torramadé d'haver-li fet tocaments.
El maig passat, i després d'un judici que va durar dos dies, el Jutjat penal 5 de Girona ja va absoldre l'expresident del delicte d'abusos sexuals.
Després d'aquesta primera resolució judicial, Torramadé ja va anunciar que retiraria l'acusació contra Amador per, suposadament, haver-li exigit 50.000 euros a canvi de no denunciar-lo.
Com que la fiscalia no acusava l'exassessora, la formalització de la retirada de l'acusació al jutjat ha acabat en una sentència absolutòria per a Minerva Amador.
"Havent-se retirat l'única acusació per la que es va obrir judici oral contra l'acusada en aquest procediment, s'ha procedit a dictar una sentència absolutòria", recull la sentència del Jutjat penal 4 de Girona.
La fiscalia no veia indicis de delicte contra l'exassessora i, per això, no acusava.
Per aquest motiu, després que l'advocat de Torramadé formalitzés la retirada de l'acusació a mitjans juliol, el jutjat ha dictat la sentència que l'absol.
Així, Amador ha quedat exculpada sense haver-se de fer el judici.Aquesta última sentència posa punt final a la batalla judicial originada després del sopar d'inici de campanya que l'agrupació local de CiU va fer en un restaurant de Girona el novembre del 2012.
Torramadé va denunciar Minerva Amador, a qui acusava de fer-li xantatge reclamant-li 50.000 euros a canvi del seu silenci.
L'exassessora, per la seva part, va interposar una denúncia on assegurava que l'expresident va abusar sexualment d'ella durant el sopar.El 14 i 15 d'abril, el Jutjat penal 5 de Girona va jutjar Torramadé acusat d'un delicte d'abusos sexuals.
Un mes després, la jutgessa va dictar sentència i el va absoldre perquè va concloure que no havia quedat provat que hi hagués cap tocament.
Amb la sentència absolutòria a la mà, l'expresident va anunciar que tenia intenció de retirar l'acusació per coaccions contra Minerva Amador.
Torramadé va argumentar que era una decisió estrictament personal perquè tant ell com la seva família volien passar pàgina i evitar un nou judici, amb el ressò mediàtic que hauria tingut.L'advocat de Torramadé, Manel Mir, va formalitzar la retirada de l'acusació.
Per la seva banda, el lletrat d'Amador, Joaquim Bech de Careda, va renunciar a recórrer la sentència de l'expresident.
D'aquesta manera, l'afer de les denúncies creuades entre l'exassessora i l'expresident ha acabat amb dues absolucions.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Ajuntament ha gairebé enllestit durant aquest mes d'agost els treballs d'adequació d'un nou carril per a bicicletes i vianants que connecti el barri de Coll Favà amb els equipaments educatius i les empreses de Can Sant Joan. |
Director web de Regió7.cat, DiarideGirona.cat i Eldiari.cat.
Si et vols posar en contacte amb mi ho pots fer a través del correu [EMAIL] També em pots trobar a Linkedin i Twitter.
Cada vegada són més els qui aposten per les noves tecnologies a l'hora de fer negoci.
Si ets un d'ells i t'interessa el tema, et proposo alguns consells i idees perquè espremis al màxim el món digital.
Manresa no és una ciutat de tapes, de moment.
L'art de la tapa, costum molt arrelada en bona part de la geografia ibèrica, no ha acabat mai de fer arrels a Manresa.
Un art, el de sortir a fer unes copes mentre se sopa tot fent petits mossecs, que en altres llocs s'ha sabut convertir en un negoci i en un agent dinamitzador per casc antic.
Però li falta camí per córrer i ganes de creure-s'ho.
La idea de sortir de tapes, encara que només fos un dia a l'any, és capaç d'engrescar a molts manresans i manresanes, com es va poder veure aquest dijous a la nit.
Però igual d'esperançador, també era decebedor sentir soroll de buit a l'estómac quan tot just eren les 11 de la nit.
Tapes exhaurides en molts bars i racions raquítiques en altres.
Pocs van ser els establiments que realment es van agafar la ruta seriosament.
Si fos aquest el problema, seria un bon símptoma de negoci.
Però si el problema es repeteix per segon any, és que falta organització.
L'experiència deixa bocins d'esperança.
El Tap'antic posa de relleu que l'oferta gastronòmica al barri vell creix.
De forma desestructurada, però hi és.
Són els propis restauradors els que s'han de creure el projecte i buscar les fórmules perquè els carrers del casc antic no estiguin plens durant una nit a l'any. |
Inici / Presentació de la 4a edició de la masterclass 'Esport i benestar'
La sala de premsa de la Diputació de Lleida ha acollit aquest dilluns la roda de premsa de presentació de la quarta edició de la masterclass 'Esport i benestar', centrada en el món de l'esport, la salut i la neurociència.
L'acte ha comptat amb la participació del president de la Diputació, Joan Talarn, i l'àrbitre de futbol de Primera Divisió, psicòleg esportiu i organitzador de l'acte, Xavier Estrada; i del diputat Paco Cerdà.
Segons ha explicat el mateix Estrada, les quatre conferències estan enfocades a tractar i descobrir com és la diversitat dels alumnes en els centres educatius i de quina manera es duu a terme un abordatge eficient i eficaç per part dels professors, els centres i dels mateixos nens.
L'objectiu es posar sobre la taula qüestions com que l'esport aporta felicitat, entesa com una aportació de valors i que no pot ser tot associar competir igual a guanyar.
Competir aporta coses com aprenentatge i errors, i d'aquests es dona una millor versió de sí mateix, ha comentat.
De la seva banda, Joan Talarn ha destacat que en aquest mandat estem fent una aposta per donar suport a l'esport des del punt de vista dels valors que aporta.
L'esport en ell mateix és bo, tant des de la vessant de salut i mental, però també ho és en l'àmbit de l'educació, tal i com ho planteja la masterclass.
Paco Cerdà ha recordat els inicis de les masterclass i la importància que té que estiguin organitzades per algú que està a l'elit de l'esport i que és un referent per molta gent.
Les conferències tindran lloc els dies 15, 17, 22 i 24 de gener a l'Aula de Juntes de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL, i comptaran amb la participació d'experts com Jesús Guillen, Francesc Miralles, Francesc Abella i Rosa Miralles
Jesús Guilén és el creador del pioner blog 'Escuela con Cerebro', i presentarà a Lleida la ponència 'Bo pel cor, bo pel cervell.
Et mous pel canvi?', amb la qual, analitzarà qüestions generals de la neuroeducació
Francesc Miralles és l'escriptor del súpervendes 'Ikigai, i parlarà de 'La filosofia japonesa de la motivació'; Francesc Abella, és psicòleg clínic, doctor en Psicologia i coordinador de la Unitat de Tabaquisme de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i exposarà el tema 'Fumar és intel·ligent?'; i l'educadora emocional, Rosa Miralles, és experta en el món de la psicologia, psicopedagogia, coaching i esport, i presentarà una conferència en la que parlarà d''Emocions i esport'.
Les inscripcions són gratuïtes i es poden formalitzar a [EMAIL].
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Castellers, cantaires de l'Orfeó Català i públic omplen el recinte modernista per reivindicar dos Patrimonis Mundials de la Unesco
Barcelona (ACN).- El Palau de la Música felicitarà el Nadal i el nou any 2015 amb un espot publicitari en el que s'uneixen dos símbols culturals de Catalunya que compten, a més, amb la declaració de Patrimoni Mundial per part de la UNESCO.
D'una banda, el recinte modernista ideat per Lluís Doménech i Muntaner, declarat Patrimoni de la Humanitat el 1997.
De l'altra, els castellers, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des del 2010.
En el rodatge, han participat un miler de figurants fent de públic, 200 cantaires de l'Orfeó Català i un centenar de membres dels Castellers de Vilafranca.
L'anunci s'emetrà a partir de mitjans de desembre.L'espot publicitari està creat i produït per l'agència publicitària Vimema, i vol apropar la "cultura, la música, l'arquitectura i la identitat del país" i "compartir els seus valors traspassant fronteres" i "deixant volar la imaginació dels somnis".
Amb aquest objectiu, s'ha escollit un escenari emblemàtic de la cultura com és el Palau de la Música, que també està representat per l'Orfeó Català.
L'altre element simbòlic són els castellers, que en aquest cas han comptat amb la col·laboració de la colla dels Castellers de Vilafranca, que han aixecat una construcció a l'escenari de l'auditori modernista.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Carles Capdevila, un dels periodistes i escriptors referents en el camp de l ́educació a Catalunya, serà a Castellbell i el Vilar el proper 26 de maig.
Capdevila pronunciarà la conferència Educar amb humor, un monòleg que s ́ha fet viral a través d ́internet i que explica en clau còmica l ́experiència de l ́autor amb els seus quatre fills.
Carles Capdevila també aprofitarà la seva estada a Castellbell i el Vilar per presentar el seu darrer llibre Educar millor en què reflexiona al voltant de l ́educació a través d ́onze converses amb mestres i pedagogs.
L ́autor signarà els exemplars del llibre, que també es podrà comprar.
L ́acte tindrà lloc al Casino Borràs el dijous 26 de maig a les 6 de la tarda amb l ́entrada gratuïta, tot i que cal inscriure ́s prèviament ja que les places són limitades.
Totes les persones que vulguin assistir-hi han d ́inscriure ́s a través del correu electrònic [EMAIL] o bé al telèfon 93 834 03 50.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
L'article 54 bis de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats (LOU), en la redacció que en fa la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la LOU, l'article 9 del Decret 104/2002, de 2 d'agost, pel qual es regula el règim jurídic i retributiu del personal docent i investigador contractat de la Universitat de les Illes Balears, i l'article 95 dels Estatuts preveuen que les universitats poden nomenar professors emèrits entre professors jubilats que hagin prestat serveis destacats a la Universitat.
Per la seva banda, l'Acord normatiu 11038/2014, de 22 de juliol, pel qual s'aprova el programa d'emèrits propis de la Universitat de les Illes Balears, permet la contractació d'emèrits propis entre el personal docent i investigador de la Universitat de les Illes Balears que es jubila.
I a l'article 2 preveu que la durada del contracte serà d'un any, renovable anualment fins a arribar a un màxim de tres anys.
La renovació s'ha de fer a petició de la persona interessada (mitjançant sol·licitud adreçada al Servei de Recursos Humans abans del 31 de desembre de l'any anterior a aquell en què acabi el contracte en vigor) i ha de tenir el vistiplau del departament i l'aprovació del Consell de Govern.
Aquest Rectorat ha atès les disposicions normatives indicades als paràgrafs anteriors en vista de la proposta que li ha fet el Consell de Direcció a petició del Departament de Ciències Matemàtiques i Informàtica.
En conseqüència, fent ús de les atribucions que em confereixen l'article 20.1 de la LOU i l'article 38.1.j) dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, resolc de renovar el nomenament com a professora emèrita pròpia d'aquesta universitat (tercer any) de la senyora Teresa Riera Madurell, amb els drets i deures que li atorga la normativa vigent, amb efectes des del començament de l'any acadèmic 2019-20.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Sra. vicerectora de Professorat i Seus Universitàries, Sr. director del Departament de Ciències Matemàtiques i Informàtica i Sra. |
Blog/Notícia de Natàlia Bartrés al Canvi Climàtic i Economia Circular.
Us contactem per anunciar-vos que, coincidint amb la Conferència de Canvi Climàtic COP 23 del cap de setmana passat, ha estat publicat el nou web "Barcelona pel Clima".
Aquest té per objectiu ser un portal de referència sobre canvi climàtic a la ciutat.
Documents estratègics, accions, recursos i informació sobre els 9 projectes del Compromís de Barcelona pel Clima són alguns exemples de què hi podreu trobar.
El web "Barcelona pel Clima" ha estat elaborat amb la col·laboració de l'equip de projecte de Comunicació del Compromís de Barcelona pel Clima, format per membres de la xarxa Barcelona + Sostenible.
El passat cap de setmana, a la COP 23 a Bonn, l'Ajuntament ha presentat el nou web i s'ha publicat una nota de premsa.
Us agrairíem un cop de mà amb la difusió del web (afegir-lo a les vostres webs, newsletters, xarxes socials, etc.) per tal de donar-li la màxima difusió.
També us adjuntem un banner que és la imatge gràfica del web i del Pla Clima per si en voleu fer ús.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració i que tingueu una bona setmana,
www.barcelona.cat/bcnsostenible/organitzacions |
El Bàsquet Girona continua confeccionant la plantilla per a la present temporada amb l'objectiu d'assolir l'ascens a Leb Or.
El club presidit per Marc Gasol ja comença a agitar el mercat.
De moment ha incorporat tres jugadors: Albert Sàbat (Monbus Obradoiro), Gerard Sevillano (Ence Peixe Galego) i Max Esteban (FC Barcelona B), i ha tancat la renovació de Sergi Costa.
A tots ells cal sumar-hi la nova renovació, que es va fer oficial ahir a la tarda, de l'aler barceloní Robert Cosialls per una temporada més.
El jove de 23 anys va arribar la temporada passada al club de Fontajau provinent de la primera plantilla del Sant Cugat, on va romandre dues temporades.
De fet, el conjunt vallesà va ser el seu club de formació.
Així doncs, l'aler pivot barceloní vestirà per segona temporada consecutiva la samarreta del Bàsquet Girona, on el curs passat va ser un habitual en els esquemes de l'entrenador gironí Àlex Formento: no es va perdre cap partit durant l'any i va acreditar uns números de 4,4 punts, 2,5 rebots i 1 assistència per partit.
Tot això li va fer sumar una mitjana de 4,6 de valoració ens els 13 minuts per enfrontament que era a pista.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Encara que la presidència de la Generalitat de Josep Tarradellas i Joan no escapa al debat lògic sobre un polític la gestió del qual va tenir llums i ombres des que va arribar a Barcelona procedent de l'exili, el 24 d'octubre del 1977, fins al dia que va abandonar el càrrec, el 8 de maig del 1980, res no té en ell tant valor com el fet d'haver estat el nexe que entronca amb la història.
Amb la derrota de la República i amb l'exili.
Amb la guerra i amb la dictadura.
Amb la pèrdua de les llibertats i amb l'intent d'esclafar qualsevol signe de catalanitat.
Tarradellas va resistir dret des del 7 d'agost del 1954, data en què va ser escollit president de la Generalitat a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic, després que Josep Irla dimitís del càrrec per problemes de salut.
Va ser aquest cordó umbilical amb la història el que va permetre l'únic fet revolucionari de la transició política espanyola.
Superior sens dubte al reconeixement del Partit Comunista d'Espanya, que tothom sabia que tard o d'hora s'acabaria duent a terme.
El retorn de Tarradellas fa 40 anys, fet històric la commemoració del qual s'ha iniciat solemnement aquest dilluns al Palau de la Generalitat, no era a l'agenda del govern d'Adolfo Suárez.
O no hi era com una qüestió prioritària.
Però en canvi sí que era al carrer.
Al teixit associatiu català, als partits que sortien de la clandestinitat, als sindicats, als col·legis professionals.
Tarradellas era la icona de manifestacions multitudinàries que demanaven Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia.
El president a l'exili, que va patir penes i austeritats, misèries i incomprensions, va fer un favor impagable amb la seva tossuderia que el més important a l'inici de la transició era el restabliment de la Generalitat.
Una cosa que es pot observar avui amb una grandesa superior a la d'aquell moment.
L'autonomia de Catalunya no deriva de la Constitució espanyola sinó d'un acord a tres bandes: entre el cap de l'Estat del moment, Joan Carles I, el president Suárez i el president Tarradellas.
L'autonomia de Catalunya és anterior a la Constitució.
Aquella lliçó que avui se'ns aproxima i ens interpel·la va tenir, sobretot, dos actors principals: el polític que va saber construir un relat dia a dia des del petit poble de Saint-Martin-le-Beau i la gent, infatigable i esperançada a parts iguals en la reclamació del retorn del seu president.
Perquè la història ens ensenya que la gent sempre ha estat la gran força motriu de l'evolució de Catalunya.
Els polítics, en diferents moments, han sabut canalitzar tota aquesta energia i vitalitat de reclamacions de vegades aparentment impossibles.
Aquell any 1977 s'assembla, en part, a aquest 2017.
El referèndum d'independència en un Estat democràtic no hauria de ser més difícil de materialitzar que el retorn d'un president republicà de l'exili en la d'una democràcia feble i tutelada pels militars.
Amb soroll de sabres a les casernes diàriament.
Però la gent va portar Tarradellas i sense saber-ho va fer no només un gest de dignitat sinó revolucionari.
Evidentment, no tots van formar part d'aquest retrobament de la Generalitat i el seu poble.
Curiosament, alguna de les organitzacions dels que avui es reclamen hereus de Tarradellas i reivindiquen el seny català com una manera de fer política, aquell 1977 van estar en contra del retorn del president exiliat.
Sort que encara queden hemeroteques per consultar! |
Un 'déjà vu' amb la por al cos. Maria Jesús Ariza tenia set anys quan de la mà de la seva mare va haver de córrer escales avall i sortir al carrer a buscar refugi el dia en què un atemptat terrorista va provocar una gran explosió en unes conduccions d'hidrocarburs de l'empresa Empetrol, a Vilaseca.
L'ona expansiva va destrossar els vidres del pis dels seus pares, a la carretera N-340, a l'entrada de la Canonja (Tarragonès).
Aquest dimarts, a les 18.41 hores, va ser ella la que va haver d'agafar la seva mare, de 82 anys, i córrer al carrer una altra vegada amb la por d'un núvol tòxic al cos.
«Estava veient una pel·lícula a la tele i de sobte el menjador es va il·luminar de color taronja i vaig sentir dues explosions, i al moment van saltar els vidres en trossos i fins i tot es va aixecar una motllura de la paret.
¡Una altra vegada una explosió a la indústria!», afirma que va pensar mentre assenyala els marcs del balcó arrencats i recull els vidres trencats en companyia del seu marit, Juan Gómez, i la seva mare prepara el dinar a la cuina.
No ens podíem confinar perquè no teníem finestres.
I un mosso a qui vam preguntar al carrer ens va dir que l'aire podia ser tòxic», explica la dona, que ja no va tornar a dormir a casa seva.
« I encara avui ningú de l'ajuntament ni de la Generalitat ha vingut a preguntar-nos com estem o què ens ha passat, i el nostre és el primer edifici que hi ha davant d'on es va produir l'explosió», afegeix el marit, indignat per la falta d'informació.
Des del seu balcó, al número 44 de l'avinguda de Pineda, es veu perfectament l'empresa sinistrada, IQOXE, gràcies al fi núvol que generen els bombers a l'intentar apagar el foc.
I també s'observen els envelats del post de comandament avançat dels bombers, a quatre passes.
«Ara veurem qui ens paga els danys perquè no tenim assegurança», lamenta Gómez, mentre la seva dona assegura que «dues vegades són massa» i que ja es planteja marxar a una casa de la seva mare a Màlaga.
Tot just sortir al carrer pel seu portal, un envellit bordell de carretera, dels d'abans, es manté en primera línia davant el polígon químic.
Les finestres també es van fer miques i a la façana es veuen marques de l'explosió.
A sota del bordell, que estava tancat perquè encara era d'hora, hi ha un bar normal de carretera.
Jo, a la barra, d'esquena a la química, i vam notar la resplendor i després dues explosions.
De cop alguna cosa ens va empènyer i ens vam tirar a terra.
Ells, a sota d'una taula i jo, al terra, al costat de la barra», recorda encara commocionada Prisila Kurosué, de 34 anys i cambrera del bar ubicat sota el rètol lluminós de «club».
A tres quilòmetres en línia recta en direcció a Tarragona per la mateixa N-340, amb químiques al costat mar i barris humils al costat muntanya, s'arriba fins a Torreforta, ja a la capital.
Aquesta va ser la distància que va volar la planxa metàl·lica en flames que va saltar del dipòsit d'òxid d'etilè que va desencadenar el desastre.
«Era al parc amb els meus tres fills i una amiga i vam veure que el cel canviava de color.
Després, les explosions i, de seguida, un xuc, xuc, xuc..., com les aspes d'un helicòpter.
Però era una bola de foc que es va ficar a la casa d'un veí, el que va morir», narra Cristina González, de 32 anys, just sota la façana que va foradar el projectil.
«Vaig pujar amb els nens a casa i ens vam quedar allà fins que ens van dir que ja no hi havia perill», afegeix, alleujada de poder continuar empenyent el cotxet del més petit mentre desenes de veïns lamenten en veu alta l'absurda mort del Sergio, «el de la fruiteria». |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
No fa massa temps, o... potser sí, hi havia un gat vell que ja no caçava ratolins.
Un dia el seu amo li va dir que, com que ja no servia per a la seua faena, se n'havia d'anar de casa.
El gat, molt trist, començà a caminar sense rumb.
Però, de sobte, es detingué perquè escoltà uns gemecs i plors, i en buscar d'on provenien, veié una gallina ajupida a la vora del camí.
– Què et passa, gallina? –li preguntà.
Doncs que el meu amo m'ha dit que ja no valc per a res.
Com que ja no puc pondre ous, ja no em volen! –i tornà a esclatar en un fort plor.
Vine-te'n amb mi i buscarem fortuna junts!
La gallina s'animà en sentir el gat i tots dos van emprendre de nou el camí.
Xarrant i xarrant com anaven, quasi no s'adonaren que un ase els tallava el pas.
– És que..., és que... vaig escoltar el meu amo dir-li al carnisser que ja no em guanye la palla que menge!
La gallina i el gat no s'ho pensaren:
En posar-se a caminar, l'ase es contagià ben prompte de l'entusiasme dels seus companys.
I anant anant, arribaren a prop d'un camp de blat, on, en escoltar bufits, rebufits i malediccions, es pararen a investigar.
– Què no ho veieu? –els respongué tot enfurismat. – Estic tan flac que més que un bou semble un gos perdiguer!
I el meu amo s'ha cansat de mantindre'm i em vol matar.
– Doncs, vine-te'n amb nosaltres! –li digueren alhora l'ase, la gallina i el gat. –Anem a fer fortuna.
No necessitem els amos per a res!
La colla es posà en marxa entre promeses de futur i rialles.
I quan ja estava començant a enfosquir, el gat, que encara tenia molt bona vista, els assenyalà un matoll.
S'acostaren i allí hi havia un ànec gris, lleig i amb poc plomatge, que gemegava i plorava.
Tota la vida amb els meus amos i ara anaven a trossejar-me per a posar-me al perol! –els digué visiblement abatut.
– No et preocupes més! –li digué el gat. –Vine amb nosaltres i farem fortuna junts!
I així és com un gat, una gallina, un ase, un bou i un ànec, caminant, trotant i, de tant en tant, mig volant, arribaren dalt d'una muntanya.
Des d'allí veieren llum, i decidiren acostar-se.
Podria ser un bon lloc on passar la nit.
Gairebé al moment s'adonaren que es tractava d'uns lladres, que estaven a punt d'anar-se'n a fer una de les seues malifetes.
Els animals aprofitaren que els lladres se n'havien anat per entrar a la casa.
Allí dins, a més d'un munt de sacs d'or i molts altres tresors, hi havia un grapat de menjar a taula, senyal que no tardarien molt a tornar.
– Amics –els cridà el gat– crec que esta és la nostra.
Els explicà el pla als seus companys.
– Tu, gallina, posa't dalt la porta i quan l'òbriguen et tires al damunt.
Vosaltres dos, bou i ase, aneu a la quadra i quan entren els pegueu coces i colps fins deixar-los baldats.
Tu, ànec, a la cuina, i quan vagen allí els persegueixes a becarrades.
I jo, m'amagaré en les cendres i, quan s'arrimen, els arraparé la cara.
Quan els lladres van tornar a casa, en obrir la porta, la gallina els va caure al damunt i, en fugir-ne espantats, de la cendra de la xemeneia, isqué el gat i els arrapà la cara.
Corregueren cap a la cuina i allí els espera l'ànec, que els inflà el cul a becarradades.
Intentant salvar-se dels seus atacants van anar a la quadra.
L'ase i el bou, que els esperaven preparats, començaren a pegar coces i puntades fins que ja no pogueren més.
Els lladres, espantats, van eixir de la casa cridant.
I els animals es van quedar ben farts i ben rics.
I conte contat, ja s'ha acabat, i el que no alce el cul, es quedarà apegat!
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Dia: dimecres, 20 de febrer de 2013
El senyor Ramon Térmens, director de la pel·lícula; i la senyora Bàrbara Obrador, directora del Servei d'Activitats Culturals de la UIB, presentaran la pel·lícula Catalunya über alles!, que es projectarà en el marc del cicle Cinema d'Autor a l'Augusta, que organitza la UIB.
Dia: dijous, 21 de febrer de 2013
Ramon Térmens és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona.
Estudia direcció cinematogràfica al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC).
Debuta com a coguionista i codirector amb Jove s (2005), premiada amb tres premis Ciutat de Barcelona (antics Gaudí ).
Treballà a Los Angeles com a guionista per encàrrec fins a dirigir el seu primer film en solitari, Negro Buenos Aires (2009), estrenada a la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya de Lleida i que va obtenir dues nominacions en els II premis Gaudí (millor pel·lícula en llengua no catalana i millor direcció artística).
També és guionista de Trash, de Carles Torras.
El 2011 coescriu, dirigeix, produeix i distribueix Catalunya über alles!, amb la seva pròpia productora, Segarra Films.
Es tracta d'una pel·lícula de temàtica social que denuncia la intolerància i els extremismes demagògics en la Catalunya interior.
La pel·lícula va obtenir tres guardons al Festival de Màlaga (premi especial del jurat, premi del públic jove i menció per a Babou Cham) i va guanyar el premi de la San Sebastian Film Commission a la millor pel·lícula de temàtica social de l'any.
Després d'una extensa trajectòria en festivals de tot el món, el film va ser recompensat amb cinc nominacions als IV premis Gaudí, i guanyà el Gaudí a la millor actriu secundària, per la interpretació de Vicky Peña.
El seu darrer treball és el de productor de Jordi Dauder, la revolució pendent, emotiu repàs a la trajectòria d'un dels actors catalans més grans.
Es va estrenar el 2012 i ha estat nominat als V premis Gaudí com a millor documental i millor banda sonora (Lluís Llach). |
El partit Moviment d'Esquerres (MES) ha aprovat aquest dissabte en assemblea constituent el seu consell polític, els seus estatuts, el seu codi ètic i el seu eix programàtic, aspirant a aglutinar el socialisme sobiranista.
MES és resultat de la fusió de dues escissions del PSC: NECat --fundat el 2012 per l'exconseller socialista Ernest Maragall, ara eurodiputat per ERC-NECat-- i Moviment Catalunya, impulsat per exconsellers com Montserrat Tura, Antoni Castells i Marina Geli.
El consell polític de la formació estarà integrat per 56 persones, 23 de cada formació, i serà l'encarregat de nomenar els membres de la junta gestora del partit.
La intenció de MES és concórrer a les eleccions municipals del maig, recollint una part de l'electorat que el PSC podria perdre, segons les enquestes, i signant aliances locals amb forces d'esquerres.
Fins ara, MES ha tancat 45 llistes electorals amb ERC, tres amb els ecosocialistes i tres amb membres únicament del partit.
Maragall ha advertit en la seva intervenció que MES "no és el PSC ressuscitat, sinó que representa esperança, la radicalitat democràtica que molts esperen".
Per la seva banda, l'exconsellera Marina Geli ha ressaltat la importància de la constitució oficial del partit, i ha destacat: "Tornem a començar, amb gent d'abans i amb gent nova".
L'exlíder socialista a l'Ajuntament de Barcelona Jordi Martí ha assenyalat que la intenció de MES és "ser clau en tots els ajuntaments per tenir majories d'esquerres en governs municipals del país".
L'assemblea ha aprovat una resolució que demana a Marina Geli que mantingui la seva acta com a diputada fora del PSC; l'exconsellera ha assegurat aquest divendres que anunciaria la seva decisió sobre el seu futur polític la setmana que ve.
Han participat, entre d'altres, Pere Almeda (NECat) i els exconsellers Montserrat Tura i Antoni Castells.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Maverick Viñales arrencarà des de la quarta posició de la graella en l'última prova del Mundial del MotoGP d'aquest any en el Gran Premi de la Comunitat Valenciana.
El rosinc va quedar relegat al quart lloc, de manera que sortirà per davant del seu rival pel podi del Mundial, Àlex Rins, que partirà vuitè.
Ara mateix, Viñales avantatja amb 7 punts la diferència amb Rins en la classifcació general.
Va ser el francès Fabio Quartarao qui va aconseguir la pole position i avui partirà primer en el Circuit Ricardo Tormo de Xest.
Primer el sud-africà Jack Miller i poc després Quartararo van marcar la pauta de la sessió i es van situar al capdavant de la taula de temps, amb un Marc Márquez que va patir una caiguda sense conseqüències en els últims entrenaments lliures.
Finalment, el pilot francès va protagonitzar una última volta espectacular i es va converitir en l'únic pilot que va baixar de l'1:30, marcant un crono d'1:29.978.
Amb aquest temps es va assegurar la seva sisena pole de l'any per davant Márquez, segon i ja campió, i Miller, tercer.
D'altra banda, Albert Arenas partirà des de la vintena posició en Moto3 després de no poder classificar-se per a la Q2 en la repesca.
Amb 108 punts aconseguits aquest any, el gironí ja ha superat el seu rècord de punts.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
L'Ajuntament continua impulsant iniciatives que facilitin la mobilitat d'aquelles persones que tenen més dificultats d'accés i de desplaçament a la via pública.
La Junta de Govern Local ha aprovat dos projectes per adequar la via pública amb passos de vianants adaptats per a persones invidents i amb mobilitat reduïda.
En els pròxims mesos s'adequaran 13 punts a les voreres -la majoria als carrers de Mossèn Jacint Verdaguer i al carrer de Rafael de Casanova- amb rampes i paviment estriat.
L'Ajuntament continua impulsant iniciatives que facilitin la mobilitat d'aquelles persones que tenen més dificultats d'accés i de desplaçament en la via pública.
En aquest sentit, cal recordar que està en marxa un conveni amb l'ONCE per a la creació de passos adaptats a la ciutat, a més de la instal·lació de rampes, escales mecàniques i ascensors, l'aplicació de paviment antilliscant i la posada en marxa de recorreguts per a persones invidents a les parades d'autobús i a les estacions de metro.
Actualment funcionen 39 elements mecànics a la ciutat -entre rampes i escales- a Singuerlín, Les Oliveres, El Raval, Santa Rosa, La Guinardera i El Fondo.
Gràcies al Pla de Millora de la Mobilitat i l'Accessibilitat dels Vianants, molts veïns i veïnes han aconseguit millorar la seva qualitat de vida, sobretot aquelles persones que viuen i es desplacen per carrers amb forts desnivells.
Punts de Santa Coloma que tindran nous passos adaptats
- Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, cantonada amb carrer de Magalhaes
Jacint Verdaguer, cantonada amb carrer de Doctor Pagès
Jacint Verdaguer, cantonada amb carrer de Camprodon
- Carrer de Rafael de Casanova, cantonada amb passeig de Jaume Gordi
- Rafael de Casanova, cantonada amb carrer de la Mercè
- Rafael de Casanova, cantonada amb carrer de Sagarra
- Rafael de Casanova, cantonada amb carrer d'Aloy
- Sant Carles, cantonada amb carrer de Pompeu Fabra
- Carrer de Pedrò, catonada amb carrer de Sant Silvestre
- Pedrò, cantonada amb carrer d'Aloy
- Carrer de Pedrò, cantonada amb carrer de Sagarra
- Avinguda de la Pallaresa, cantonada amb carrer d'Amèrica
Comunicació Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet |
L'identifiquen a Alcanar i reunit a Tona amb l'autor de l'atropellament
Es fan públiques imatges dels preparatius
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Després dels tres discos de la saga 'Via Dalma', Itàlia bé podria concedir a Sergio Dalma algun títol honorífic pels serveis prestats a la divulgació de la seva música.
Potser és el cantant més italià del món d'entre els que no ho són, i els seus fans acullen les seves adaptacions de Lucio Dalla o Umberto Tozzi com si fossin creacions seves, com vam veure aquest dimecres en el seu fogós concert a Cap Roig.
No són seves, però com si ho fossin: Dalma, amb la seva veu esquinçada i el seu sentit del melodrama, sembla haver nascut per entonar amb sentiment i convicció cançons com les que van obrir la nit, 'Toda la vida' (Dalla), 'Necesito un amigo' (Antonello Venditti) i 'Solo tu' (Matia Bazar), entre arranjaments de pop simfònic, mitjos temps aromàtics i una mica de simpàtica rosca amb Cap Roig, "festival de festivals", va apuntar.
"Molts el volen copiar, però Cap Roig és Cap Roig".
I Sergio Dalma és Sergio Dalma, un artista que sense ser compositor ha sabut desenvolupar una identitat pròpia, el galant romàntic que sobrevola els canvis generacionals sense desdibuixar el somriure: per a les encantades mares dels seus fans ("ha guanyat amb els anys, ¿eh?", va sentir aquest cronista a la fila posterior quan van aparèixer imatges del cantant amb cabelleres de noi de vint anys) va rescatar fites dels anys 60 com 'El mundo', de Jimmy Fontana, lluint poder vocal.
Un professional que coneix bé els 'tempos' de l'espectacle i que va combinar les seves balades pujades de to (aquestes guitarres gairebé heavys) amb girs swing ('Volare'), tractaments acústics ('Esa chica es mía') i diàlegs amb la corista, Alicia Araque, a qui va permetre que cantés 'Solo para ti', aquell "míssil fet cançó".
Sí, en el tram final van dominar els seus assoliments personals, incloent un 'Bailar pegados' amb arranjament funk-pop, 'La vida empieza hoy', 'Galilea' i la incursió en català d' 'Em dones força' (la de 'La marató' de TV-3).
Fites a les quals es va afegir, amb gran galimaties al pati de butaques, la sempre entusiasta 'Gloria', de Tozzi. |
El futbolista francès Paul Pogba, migcampista del Manchester United, ha agraït al portuguès José Mourinho que l'ajudés a "millorar, també com a persona" durant l'etapa del ja exentrenador dels 'red devils' a Old Trafford.
"Vam guanyar trofeus amb José i vull agrair-li això.
No tot va funcionar bé, però algunes coses sí van sortir bé.
Ell em va fer millorar, també com a persona, i això és tot", va dir Pogba dissabte passat en la roda de premsa posterior al triomf de lliga del United per 1-5 al camp del Cardiff City.
"Però ja és passat, només vull agrair-li-ho.
I estic segur que és igual pels altres jugadors", va afegir el gal abans d'exigir-se millors resultats després d'aquesta àmplia victòria a la capital de Gal·les.
"És important continuar d'aquesta manera.
No podem jugar així, i guanyar amb cinc gols, i després perdre el proper partit", va afirmar.
Mourinho, qui havia reemplaçat a l'holandès Louis van Gaal el 2016, va guanyar l'Europa League i la Copa de la Lliga en la seva primera campanya, però la seva tercera temporada estava sent irregular i a més es va enemistar amb el propi Pogba.
Així, el francès va ser desposseït de la vicecapitanía a principis d'aquest mateix curs i no formava gaire part en les alineacions del tècnic portuguès.
No obstant això, tot sembla diferent amb el recent acomiadament de Mourinho i la seva substitució per Ole Gunnar Solskjaer, que es va estrenar amb aquest 1-5 per posar al United sisè a la Premier League amb 29 punts.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Avui ja és una realitat descobrir feines i professions "noves", que fa pocs anys no existien.
Els diferents sectors estan portant a terme canvis profunds en quan a la concepció i organització dels treballs.
Només cal veure l'impacte de les noves tecnologies en les indústries i en els actors econòmics i el nostre deure com a educadors és preparar a infants i joves per ser feliços en el món que els hi tocarà viure en edat adulta.
És necessari aprendre a adaptar-se als canvis i la tecnologia és el motor de la majoria d'aquests canvis, pel que cal dotar a les generacions futures de les competències bàsiques per afrontar els reptes futurs com:
En un futur la capacitat d'adaptació als canvis serà imprescindible, juntament amb la facilitat per aprendre constantment. |
Uns 100 manifestants han tallat la Gran Via de Barcelona a l'altura del carrer Girona, al centre de la ciutat, passada la mitjanit del dilluns al dimarts, procedents de la concentració que ha durat hores davant la Prefectura de la Policia Nacional de la Via Laietana.
A les 0.50 hores, en aquest punt hi havia set furgons de Mossos, davant un nombre de manifestants cada vegada més petit i dispers, en grupúsculs, als quals ha anat dissipant amb petites càrregues.
I a les 0.55 s'ha pogut restablir el trànsit a la Gran Via, tallada a aquesta altura fins aleshores.
Els manifestants havien arribat fins a allà caminant des de la Prefectura, a la Via Laietana, durant una mitja hora.
Bona part dels manifestants que hi havia davant la Prefectura havien seguit un grup d'agents de la Policia Nacional que començava a retirar-se marxa enrere pel carrer Sant Pere Més Alt.
Durant uns minuts, els manifestants han anat avançant a mesura que retrocedien els agents de la Policia, els quals anaven caminant marxa enrere fins a arribar al carrer Méndez Núñez, on han pujat a diversos furgons i s'han anat.
Després de llançar alguns objectes, un grup cada vegada més reduït de manifestants ha pujat pel carrer Girona fins a tallar la Gran Via.
Aquests han avançat fins al carrer Roger de Llúria, on seguien tallant la Gran Via.
Una vegada allà, han arribat els furgons dels Mossos, que han anat dissipant als manifestants.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El duc d'Edimburg està a punt de retirar-se i a molts mitjans els ha faltat temps per recordar-nos les ficades de pota que aquest aristòcrata d'origen grecodanès ha fet al llarg de la seva carrera com a marit de la reina.
Per exemple, va dir a un empresari aborigen australià: "Encara us llanceu llances els uns als altres?"A una oficial de la policia que portava una armilla antibales: "Sembles un terrorista suïcida."
I el comentari més famós de tots, a un grup de joves britànics que estudiaven a la Xina, el 1986: "Aneu amb compte que no torneu a casa amb els ulls axinats."
20 anys després, la revista satírica Viz va publicar una mostra de "moda reial britànica" que incloïa un abric amb "traus axinats ").
I també ha tingut unes relliscades no verbals: durant 35 anys era el president del Fons Mundial per la Natura, tot i que es calcula que ha matat més de 100.000 ocells i animals de caça, a més d'un tigre, un cocodril i sis muflons africans (tots aquests, en un sol safari).
El seu amor declarat per a la reina (a qui s'adreça amb el sobrenom de Cabbage, que significa col ) no li va impedir tenir una relació adúltera amb la princesa Alexandra (cosina de Cabbage ) durant un bon grapat d'anys.
Això sí, només ha comès un error considerat greu de debò: fer una afirmació política (anticomunista, en aquest cas).
El govern no va trigar a recordar-li que la família reial ha de ser ben neutra.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Francesc Gil, responsable d'Edicions Saldonar, ens parla d'aquesta obra i de la seva singular autora · Podeu llegir-ne un fragment
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Francesc Gil Lluch, responsable d' Edicions Saldonar, ens ofereix un text sobre la primera novel·la publicada d'Anna Molina (la Vilella Baixa, Priorat, 1972), 'L'home de lava', que fa venir moltes ganes de llegir-la.
Arribarà a les llibreries aquesta setmana entrant.
L'editor ens avança els dos dos primers capítols.
L'Anna Molina fa vint anys que viu a Dinamarca.
Aquesta etiqueta dual es reconeix molt bé en la seva literatura.
Quan començava a llegir l'original de L'home de lava, em vaig adonar que hi havia alguna cosa que se m'escapava, en aquell text.
Hi vaig caure al cap d'una estona: el llibre que tenia a les mans semblava que fos un intent deliberat de fugir de la solemnitat, de la gravetat.
I, cosa que és encara més difícil de trobar, ho aconseguia sense submergir-se en la superficialitat, en la banalitat.
Era una bona combinació, un bon còctel, amanit amb un humor discret, gens gruixut.
Vaja, una estratègia perfecta per parlar sense estridències de temes que ens ocupen a tots en el dia a dia, com ara la identitat, la paternitat, la solidesa dels vincles sentimentals i alhora la seva fragilitat.
I també era un exercici molt ben resolt per aconseguir que fos creïble la comunicació entre personatges danesos, anglesos, suecs, veneçolans, espanyols i catalans en un ambient molt sovint informal.
Em trobava, en resum, davant d'un llibre generós.
Quan preparàvem el text de la contra, vam escriure —i és així com ha sortit publicat—: « L'home de lava, una novel·la fresca, neta i alhora perversa».
I per acabar la nota dèiem que els personatges del llibre eren convencionals o estrambòtics, segons com es miri, i que ens agradaria que ens acompanyessin sempre i que ens fessin companyia.
El dia que vaig conèixer l'Anna —vam quedar a primera hora a l'Ateneu Barcelonès, que s'hi estava tranquil al matí—, després de tants mails amunt i avall, li vaig preguntar com trobava que s'havia de llegir L'home de lava.
La resposta va ser ràpida: «Penso que és una novel·la ideal per llegir-la a la platja».
L'Anna m'havia regalat una resposta que no m'hi havia trobat mai, i m'agradava.
En Fairbrother és un anglès més aviat místic que fa amistat amb en Lars, un danès que ha fugit del seu país vés a saber per què, en realitat, i que viu dominat pels impulsos sexuals.
En paral·lel, a Copenhaguen, en Sigurd, un arquitecte de quaranta anys, es compromet sense gaire entusiasme a satisfer l'última voluntat de la seva mare: ha de trobar a Barcelona el pare que no ha conegut.
Un cop hi arriba, tindrà la col·laboració no sé si gaire desinteressada de la Mimi, una activa sommelier del país.
Per saber com conflueixen totes dues trames i tot el que implica, haurem de llegir unes quantes pàgines més, fins a arribar a la 302.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Aquesta és la pàgina de Restaurante Arcadia.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Arcade. |
Lee White, el nou ministre d'Aigua i Boscos del Gabon, dirigia fins ara l'agència de parcs naturals. / STEVE JORDAN_AFP
U n ecologista britànic, nomenat ministre dels boscos al Gabon!
No només per la personalitat de l'home que ha pres la decisió, el president Ali Bongo Ondimba, fill d'un dels polítics més corruptes de l'Àfrica -i més complaents amb les xarxes de corrupció occidentals que el van mantenir al poder durant quaranta anys, i que ara fan el mateix amb el seu fill-, sinó també perquè el flamant ecologista, Lee White, nascut a Manchester, amb doble nacionalitat britànica i gabonesa, té la missió de salvar els boscos de la devastació a què estan sotmesos per la mateixa administració d'Ali Bongo.
Sembla ben raonable que els gabonesos es mostrin dubitatius i sorpresos i es plantegin -com ha fet entre línies la revista local Gabon Review - la pregunta sobre si l'ecologista ha estat nomenat perquè faci alguna cosa de profit o si serà prou mal·leable -i fàcil de corrompre- i se'l podrà utilitzar com un reclam publicitari d'una protecció forestal inexistent.
De fet, el nomenament presidencial arriba després que a finals de febrer es destapés una monumental trama de corrupció en l'exportació de fusta, protagonitzada pels ministeris d'Economia i d'Aigua i Boscos i un parell d'empreses xineses.
Tot va començar quan es van descobrir més de cinc mil metres cúbics de fusta de kevazingo preparats per exportar i emmagatzemats a les instal·lacions portuàries de dues empreses xineses que treballen al port d'Owendo, a Libreville.
La fusta de kevazingo - oven en llengua fang, bubinga per als occidentals-és una fusta d'una gran qualitat i bellesa.
A la Xina i al Japó és molt apreciada per fer les portes dels temples i els mobles, i a Occident també es fa servir per fabricar instruments musicals, però la seva explotació està limitada i protegida.
Un arbre de kevazingo, considerat sagrat, pot arribar a tenir més de 500 anys.
Als contenidors descoberts, un tampó oficial del ministeri d'Aigua i Boscos la feia passar per fusta d' okoumé, aquesta sí autoritzada per a l'exportació, i els papers que acompanyaven la càrrega havien estat falsificats als dos ministeris esmentats.
Una vegada descobert l'engany, els contenidors -fins a 353 en total- van ser requisats pel ministeri de Justícia... però es van volatilitzar misteriosament i, fins ara, només se n'han pogut recuperar 200.
El ministeri de Justícia acusa un important empresari xinès de ser "el cervell de la trama".
El 80% de la superfície del Gabon és forestal, i l'explotació de la fusta significa el 60% del PIB.
Els últims anys la depredació dels boscos ha estat denunciada per nombroses ONG, que hi veuen una trama criminal que implica l'administració -tal com ara s'ha pogut comprovar- i s'estén també a d'altres països com el Congo i el Camerun.
Lee White dirigia l'Agència Nacional de Parcs Naturals (ANP) des que el va nomenar l'any 2009 la família Bongo.
De fet, la premsa local el coneix com "el senyor verd dels presidents Bongo (pare i fill)".
Educat a Uganda -la seva biografia diu que jugava a l'escola amb el fill d'Idi Amin Dada-, té una bona consideració com a naturalista, però hi ha dubtes sobre les seves intencions i capacitats com a gestor.
"D'entrada -llegim les declaracions d'un antic col·laborador seu a la revista gabonesa esmentada- hi ha nombrosos fets que ens diuen que al senyor White no li agrada la llei: va obtenir la nacionalitat directament al gabinet del president, sense seguir el procediment normal; a l'ANP, ha estat cinc anys sense consell d'administració; porta un uniforme militar i no sabem quina llei o decret ha creat el cos de l'uniforme que vesteix; i que ens digui finalment per què els treballadors de l'ANP tenen dificultats salarials des de fa anys".
Sigui com sigui, el nou ministre, premiat per la reina d'Anglaterra pels seus "serveis a la protecció de la natura a l'Àfrica", haurà de demostrar si les seves conviccions d'ecologia política estan a l'altura de la seva formació com a naturalista.
A la família Bongo no li agrada que el ramat es descontroli.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
No pot ser que un idioma que té entre deu i onze milions de parlants estigui categoritzat per la Unió Europea dins del sac de "llengües indígenes, regionals o minoritàries"
"No hi ha cap llengua a la Unió Europea que tingui tants parlants com el català i que no hi sigui oficial".
Així ho exposa un vídeo molt gràfic que evidencia com la manca de reconeixement oficial de la nostra llengua dins l'àmbit comunitari no s'aguanta per enlloc excepte per l'entestament que el govern espanyol té en contra d'aquest dret tan lògic.
I és que és tan simple com que el govern espanyol ho vulgui perquè el català deixi d'estar en aquesta situació anòmala.
No pot ser que un idioma que té entre deu i onze milions de parlants estigui categoritzat per la Unió Europea dins del sac de "llengües indígenes, regionals o minoritàries".
Els catalanoparlants no som cap poble indígena, comparats amb la majoria de comunitats lingüístiques europees no som una minoria i és evident que un territori de 70.520 km2 partit entre quatre estats no pot definir com a regió.
Resoldre aquesta anomalia tan paradigmàtica i injustificable és en bona mesura a les mans dels eurodiputats que sortiran escollits avui a les eleccions europees.
És per això que és interessant tenir clar com es posiciona cada formació política davant d'aquest galimaties.
No només per prendre una decisió sobre el vot sinó també per fer seguiment de la seva acció durant aquesta nova legislatura.
Visualitzar tot això és molt senzill gràcies al darrer estudi de la Plataforma per la llengua que, com sempre, va acompanyat d'una campanya excel·lent amb un web tan senzill com òptim: www.lallenguanoestoca.
Aquest web analitza deu compromisos de les formacions polítiques principals que concorren a les europees.
Un de general com és oficialitzar o no el català, i deu d'específics.
Entre aquests, el dret dels eurodiputats a parlar en català, el dret de comunicar-se en la nostra llengua amb les institucions comunitàries, garantir l'ensenyament del català o la supressió de fronteres pel que fa als àmbits d'emissió dels mitjans de comunicació.
Amb un gràfic molt senzill veiem com les polítiques estan molt polaritzades.
Les candidatures de Compromís i Més, Junts per Catalunya, Unides Podem i ERC – Ara repúbliques es comprometen a batallar pel 100 % dels punts plantejats per la plataforma.
A l'altre extrem hi trobem Ciutadans i el Partit Popular, que no se'n fan seu cap. Pel que fa al PSC, es queda al 80 %, atès que no es compromet a modificar la legislació que arracona el català ni a lluitar perquè els ciutadans tinguin el dret d'adreçar-se en català a les institucions de la UE.
Des del meu punt de vista, voler perpetuar aquest tipus de restriccions de drets a ni més ni menys que deu milions de persones és una qüestió ben digna d'estudi psicològic....
Aquesta eina de la Plataforma per la llengua no se circumscriu únicament a les eleccions europees.
També posa la lupa sobre els programes de les diferents candidatures de les eleccions municipals de Catalunya i del País Valencià.
En el cas de l'arxipèlag balear, tant es fixa en les candidatures municipals com les autonòmiques i les dels consells insulars.
El fet és que no tindria cap sentit exigir segons què a un govern que tenim a 2.000 quilòmetres mentre al nostre ajuntament permetem que passin coses com el que he llegit aquesta setmana sobre Barcelona.
Es veu que l'ajuntament, durant l'any passat, va obligar 122 persones a fer en castellà cursos de seguretat viària.
Segons denuncia la mateixa Plataforma per la llengua, cap de les catorze sessions que es van fer era en català.
I això malgrat que 122 dels 327 assistents així ho van demanar.
Fins i tot en tres dels cursos era la majoria dels alumnes qui ho va sol·licitar i ni així.
En resum, que els catalanoparlants, ni sent majoria, tenen garantits els seus drets lingüístics, en aquest cas a Barcelona.
De fet, en clau municipal barcelonina, l'estudi que comentàvem més amunt, ja mostra com l'opció política que ara governa a Barcelona no mostra un 100 % de compromís amb la llengua en el seu programa.
És bo, doncs, saber què implica en tots els sentits, votar una opció o una altra per no endur-se sorpreses i saber què es pot exigir a un govern un cop ja s'ha fet amb el poder.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Els col·legiats i col·legiades teniu un 50% de descompte per assistir a la jornada que organitza el Clínic Barcelona Summer School el pròxim dimecres 10 juliol.
La degana del Col·legi de Periodistes Neus Bonet participarà en la ponència "Reflexions sobre periodisme i salut" que s'emmarca en la jornada "Periodisme i salut" del Clínic Barcelona Summer School.
La col·legiada Gemma Nierga i els periodistes Ricard Ustrell i Dani Arbós també hi intervindran.
La taula tindrà lloc el pròxim dimecres 10 de juliol a les 9:20h al Clínic Barcelona.
L' Hospital Clínic de Barcelona i la Fundació Vila Casas impulsen la IIa edició de la Clínic Barcelona Summer School que se celebrarà de l' 1 al 12 de juliol sota el títol 'Ciència i Cultura'.
S'han organitzat una vintena de cursos, taules rodones i conferències amb l'objectiu d'acostar el coneixement de la salut a la ciutadania.
La innovació tecnològica, la ciència i la cultura són els grans eixos de la 2a Clínic Barcelona Summer School.
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2020 |
Carme Forcadell ja és presidenta del primer Parlament independentista de la història.
Guaita, na proposa q i vagin a les reunions d la Mesa.
La cara de circumstàncies de l'Espejo-Saavedra escoltant l'himne d'un país que no és el seu.
Arrimades no canta i creua els braços senyal de protecció durant els Segadors.
Si després de tot el temps que ha passat troben alguna cosa a casa d'algun Pujol, vaig jo mateixa i els tanco per burros.
Cop de porta: Semos la nacioná quieto tormundo!, en Jordi en calçotets comptant bitllets sobre el llit, la Marta tirant farlopa a la tassa.
La formúla de JxS era tan bona per Cat que ara aniran per separat a unes eleccions d'on es vol desconnectar per representar-ho millor:')
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
L'editor Jordi Puig diu que és "un llibre magnífic per 'caldersians'" o per gent que no conegui l'autor i sigui amant dels contes breus
Barcelona.-L'editorial Comanegra ha agrupat en un llibre tots els microrelats de Pere Calders (Barcelona, 1912–1994), que l'escriptor havien anomenat en un primer recull 'Contes portàtils', i que en aquesta ocasió inclou fotografies de Calders de l'arxiu familiar.
En declaracions a l'ACN, l'editor de Comanegra Jordi Puig ha considerat que "és un llibre magnífic per 'caldersians' o per gent que no conegui Calders i que sigui amant del microrelat, que és un gènere que està creixent enormement al país".
Com ha explicat l'editorial, des del volum de contes 'Invasió subtil i altres contes', Calders va començar a incloure blocs de "contes breus" que contenen una síntesi de la seva poètica i la seva imatgeria.
El títol 'Contes portàtils' no l'ha posat Comanegra, sinó que així el va batejar el mateix autor en un recull de l'any 1975 publicat per l'editorial Els Marges que es deia 'Dotze contes portàtils'.
"Ell li va donar aquest nom, que és molt llaminer, als seus contes més breus", ha indicat.
Els 'Dotze contes portàtils' més endavant van aparèixer a 'Invasió subtil i altres contes'.
Des d'aquell volum, l'autor va començar a tancar els seus reculls amb una agrupació de 'Contes breus'.
El gros de l'edició de Comanegra està format per aquests ja citats, però també d'altres provinents de 'Se'n va un estrany' (13), 'Invasió subtil' (1), 'Tot s'aprofita' (1), 'L'honor a la deriva' (3) i dos contes de 'Cròniques de la veritat oculta'.
Ha titllat de paradoxal que altres grans autors de la literatura catalana com Joan Perucho i Llorenç Villalonga van assajar el gènere del microrelat en els seus primers exercicis narratius, mentre que Calders va arribar al microrelat en una edat molt madura, amb més de 60 anys, en la seva darrera etapa creativa.
"El sorgiment dels 'Contes portàtils' va ser en el seu moment de màxima síntesi poètica".La majoria de microrelats de Calders, ha explicat Puig, són petits sil·logismes amb final sobtat.
Com al conte 'Ars poètica', en el qual un poeta fa una rima perfecta, "d'aquelles que salven un poema", però "resulta que li neix vídua".
En aquest sentit, l'editor ha recalcat que Calders, en aquests microrelats, "trenca les expectatives, fa riure i fa pensar amb molt poc espai".
Ha posat un segon exemple amb el conte que tracta sobre un cotxe amb una roda que gira al revés de les altres, però que "era la bona", l'única que anava en la direcció encertada.
Entre els 'Contes portàtils', s'hi poden trobar temes molt variats, que, com ha declarat Puig, són "una bona extrapolació del que després són els contes llargs de Calders, però amb un condicionant d'estil molt fort".
Fins i tot ha recalcat que molts d'aquests contes són "acudits perfectes".
Sebastià Alzamora escriu en l'epíleg del llibre: "Hi hauran trobat aquelles qualitats que fan de Calders un escriptor que hauria volgut ser però que no seré: la fluïdesa i l'elegància d'una manera de narrar, el somriure permanent dins l'estranyesa, el domini perfecte del tempo narratiu, la precisió (de ninotaire, al capdavall) en el dibuix dels personatges i en la construcció dels diàlegs.
L'edició, que s'ha dut a terme de la mà de Tessa Calders, filla de l'escriptor, i Diana Coromines, inclou fotografies de l'arxiu familiar.
"Les fotografies, posades al costat d'alguns dels contes que tenen un valor simbòlic interessant i un sentit amb moltes arestes, prenen una gràcia especial".
La majoria són retrats personals del Calders infant, jove i ja més gran.
L'eclosió del microrelat a Catalunya"És un llibre magnífic per 'caldersians' o per gent que no conegui Calders i que sigui amant del microrelat, que és un gènere que està creixent enormement al país".
Puig ha dit que al segle XXI hi ha hagut "una eclosió brutal" del microrelat a Catalunya, fins al punt que es va crear la Microbiblioteca a Barberà del Vallès, la primera biblioteca especialitzada en el gènere del microrelat.
A això s'hi uneix l'augment dels concursos de microrelats.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vols un restaurant per celebrar Sant Valentí?
REDACCIÓ | MANRESA Sant Valentí ens presenta una bona excusa per sortir a dinar o sopar amb la parella.
Si ets dels que fas plans a última hora, aquí tens un llistat de 8 restaurants de les nostres comarques on aquest dimecres, 14 de febrer, pots anar a fer un mos.
Fes clic sobre cada un d'ells per accedir a la fitxa amb la direcció i el telèfon.
Especialitzats en peix i marisc.
Menú diari 20 euros, tot inclòs (els dimecres obre als migdies, no a la nit).
Kursaal Espai Gastronòmic (Manresa)
Associació de veïns La Rambla-Eixample |
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, amb el pilot Arnau Farré
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha rebut aquesta setmana el pilot Arnau Farré, una de les més fermes promeses del trial mundial.
Durant la trobada, Reñé ha felicitat el pilot pel seu palmarès i per la promoció que fa de les terres de Lleida gràcies al treball que realitza cada dia per competir entre els millors pilots del món.
Per la seva banda, Arnau Farré ha volgut donar les gràcies a la Diputació pel seu suport des del principi i ha manifestat que se sent molt motivat amb el seu debut al Campionat Mundial absolut, ja que preveu que aquest any serà el de la seva consagració definitiva.
El pilot de 18 anys, també correrà el Campionat d'Espanya absolut i l'Europeu amb Gas Gas, la marca amb la que ha tornat a signar per a la temporada vinent.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
El diputat d'ERC al Congrés i portaveu del Grup mixt a la Comissió d'investigació de Gescartera, Joan Puigcercós, ha sol·licitat la compareixença davant la comissió del president de Telefónica, Cesar Alierta, i del secretari general de Bankinter S.A., Rafael Mateu de Ros.
El diputat d'ERC ha reclamat la compareixença d'Alierta per esclarir els dubtes generats per les declaracions de l'exsecretari del Consell de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Antonio Alonso Ureba, que dimecres passat no va saber qui l'havia recomanat per entrar com a conseller de Telefónica.
Pel que fa Mateu de Ros, Puigcercós considera "molt important determinar quin tipus de relació mantenia amb Alonso Ureba, a partir de la carta on Ros es queixa del control exercit per l'exdirector general de supervisió de la CNMV, David Vives, en les relacions entre Gescartera i Bankinter S.A". > Més informació [::] |
Ciutat occitana del departament d' Erau. |
Un agent dels Mossos d'Esquadra fora de servei detecta el jove de 25 anys fugint de l'establiment
Móra la Nova.-Els Mossos d'Esquadra van detenir un home de 25 anys per un delicte de furt a una ferreteria de Móra la Nova (Ribera d'Ebre).
Els fets van passar el 16 de gener cap a dos quarts de dotze del migdia quan un agent dels Mossos fora de servei, que estava dins d'un cotxe, va veure sortir el jove amb dos maletes corrent amb actitud sospitosa.
El va seguir i va veure com posava els objectes dins d'un vehicle.
Es va identificar com agent policial en el moment que arribaven una patrulla de reforç que ell mateix havia avisat.
Els Mossos el van detenir i van portar les dos maletes robades a la ferreteria -dos trepants i una màquina de soldar- valorades en 800 euros.
El propietari de l'establiment va reconèixer els objectes tot i que no s'havia adonat del furt.
El detingut, de nacionalitat romanesa i veí d'Abrera (Baix Llobregat) va declarar en seu policial, quedant en llibertat i amb l'obligació de presentar-se als jutjats quan sigui requerit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els Jardins de Menéndez Pelayo han obert al públic una vegada han finalitzat les obres de pacificació que s'estaven duent a terme després de la construcció de l'aparcament de la xarxa B: SM situat al subsòl de la plaça.
Els jardins ocupen una superfície total de més de 5.000 m2, que es sumen a la plataforma de 1.000 m2 que pacifica el carrer Maignon.
Durant el període que han durat les obres, s'ha promogut un procés de participació amb presència veïnal, del Districte de Gràcia i de B: SM per tractar alguns ajustos del projecte i fer seguiment dels treballs en curs.
S'ha plantejat una solució d'integració dels diferents nivells que té el jardí, a la vegada que s'han assumit amb naturalitat tots els elements exteriors de l'aparcament, com les ventilacions o els badalots de sortida.
Així, s'ha treballat amb la topografia convertint-la en una seqüència de plans inclinats, amb rampes adaptades que salven els desnivells i resolen la continuïtat de cara al vianant.
S'ha posat èmfasi també en la vegetació, treballant amb arbres i arbustos típics del clima mediterrani i jugant amb les tonalitats de color de la floració
L'autoria del projecte executiu, així com l'assistència tècnica arquitectònica en obra han sigut de l'arquitecta Eva Monte de l'estudi d'arquitectura McSmartDuty.
Les obres han estat executades per la constructora OHL, i la Direcció de les Obres l'ha portat l'empresa TPF Ingenieria. |
La desaparació de Convergència Democràtica de Catalunya és un fet històric.
L'organització política fundada l'any 1974 a Montserrat ha marcat els designis del país durant dècades.
La Catalunya actual té poc a veure amb aquella del tardofranquisme, però si és com és, per allò bop i també pel dolent, agradi o no, és en bona part influència del partit de Jordi Pujol.
És probable que sense l'escàndol de les irregularitats confessades pel seu líder fundador no s'hauria produït un sotrac tan fort a CDC, però de la necessitat tocar fer virtut i la creació de l'ara ja Partit Democràta Català pot ser una bona oportunitat.
De l'embolic del nom em limito a l'obvietat que tocaria un reflexió interna sobre els greus errors comesos.
Prefereixo centrar-me en l'aspecte ideològic.
Citaré les opinions de dues persones qualificades, la de Xavier Trias a Catalunya Ràdio admetent que no es pot triar un nom abans de conceptualitzar un partit.
I la de Miquel Sellarès, fundador de CDC, recordant a RAC1 l'existència d'un gran partit socialdemòcrata independentista com ERC obliga el PDC a definir-se en altres espais ideològics.
Crec que la definició va suposar -al meu entendre- el projecte del 2010 d'Artus Mas quan va situar CDC en un liberalisme que podia ser homologable a Europa però molt perillós d'aplicar a Catalunya en plena crisi i sense disposar de les ines d'un estat i amb les classes mitjanes catalanes asfixiades per un depredador Estat espanyol.
El postpujolisme a la màxima expressió que representa el PDC té una base sòlida d'una part de la societat que veu imprescindible per tirar endavant el projecte de l'estat propi a l'espai que representava CDC.
Però el PDC n'ha de delimitar el seu, ha de buscar ser d'espectre el més ampli possible però en el seu camp ideològic, i renovar lideratges per trencar amarres amb CDC.
D'altra forma, el projecte ambigu del carril central els pot portar a allò de qui molt abraça poc estreny i quedar presoners del passat.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
La premsa local ja ho ha difós, per tant, ara ja és públic.
Pel dilluns 25 de novembre estem preparant l' Acte de Presentació Col·lectiva del Procés Àgora Terrassa, a les 19:30h al Teatre Alegria.
Estem acabant de definir: continguts i les dinàmiques de la sessió però el que sembla més important en aquests moments és donar passos endavant en termes de reinvenció política, ciutadana i de gestió.
Fomentar que s'encreuin relacions més enllà dels interessos, o temàtiques sectorials o afinitats.
Dialogar i trobar noves maneres de fer ciutat, des del "jo" i el "nosaltres".
No sabem de cap altra ciutat que hagi triat una desena de ciutadans per fer una tasca dinamitzadora d'aquest nivell però cal avançar, de forma més o menys ferma endavant, sent conscients de les dificultats i incerteses.
La funció de la Comissió Dinamitzadora no és la de fer de savis, ni donar receptes, sinó que l'objectiu és que sigui la pròpia ciutat a través de la seva gent, qui es formuli les seves pròpies preguntes, observacions i reflexions entorn els valors i les formes actuals de fer, per tal d'intentar provocar un canvi en la forma d'acostar-se als problemes, fugint dels processos de planificació més tradicionals.
Ser els primers, ens pot fer respecte però no ens ha de paral·litzar.
Tenim l'encàrrec, necessitat i la voluntat de regenerar la confiança dels ciutadans en la ciutat, més enllà de les estructures polítiques.
Més que quedar-nos atrapats en la realitat de la crisi, invitem a la ciutadania a potenciar, compartir una voluntat flexible, adaptativa i creadora de ciutat.
Si vols participar en aquesta sessió i/o estar al dia del procés Àgora Terrassa, si us plau envia un correu electrònic a: [EMAIL].
L'assistència és lliure però donat que l'aforament de la sala és limitat, es confirmarà la inscripció seguint l'ordre de recepció dels correus.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Veure la política de protecció de dades i condicions d'ús |
S'hi estudia el triomf dels sentiments sobre el racionalisme del XVIII i el naixement d'aquest nou estil; la pintura europea, especialment Friedrich, Géricault, Delacroix i Turner, i la singularitat de Goya.
Importància de les exposicions universals (torre Eiffel); l'escultura de Rodin; la pintura prerafaelita (D. G. Rossetti i J. E. Millais).
Així mateix, s'analitza el moviment Arts and Crafts (William Morris), així com la irrupció de la fotografia (Talbot, Nadar, Daguerre) i el naixement del cinema (Lumière, Méliès, Griffith).
En aquest extens bloc s'analitzen, entre altres continguts, la teoria dels colors i la influència que exerceix en els pintors impressionistes (Cézanne, Monet, Manet, Pissarro, Sisley, etc.); el fauvisme (Matisse); el postimpressionisme de Van Gogh; el cubisme (Gris, Braque i Picasso), i el cartell publicitari (Toulouse-Lautrec).
Així mateix, s'hi estudien noves formes d'expressió artística, com l'estampa japonesa.
Comprèn l'estudi de l'arquitectura europea de l' art nouveau; el modernisme de Victor Horta; el modernisme català de Gaudí i Domènech i Montaner.
Aquest bloc inclou l'estudi d'algunes de les avantguardes no incloses en el bloc 3: el surrealisme (Dalí i Miró/Frida Kahlo) i el dadaisme: Marcel Duchamp; el surrealisme al cinema, especialment les primeres obres de Luis Buñuel ( Un chien andalou ); el cinema expressionista alemany ( El gabinet del doctor Caligari, de Wiene)
Època daurada del còmic europeu ( Tintín ); el còmic nord-americà ( Superman, Batman ); i l'obra de Chaplin ( Temps moderns ).
Fotografia de la gran depressió: Dorothea Lange
Entre altres continguts, s'hi estudia l'art del feixisme i del comunisme.
La fotografia de guerra (Robert Capa); l'abstracció escultòrica (Henry Moore).
Aquest bloc inclou l'anàlisi de l'arquitectura funcional: Mies van der Rohe, F. Lloyd Wright, Le Corbusier i la Bauhaus.
Entre altres aspectes, s'hi estudia la pintura expressionista abstracta (Pollock i Rothko) i l'expressionista figurativa (Bacon), el Pop art (Warhol) i l'Art Conceptual (Beyus).
Se centra en l'estudi de la postmodernitat arquitectònica: F. Gehry i N. Foster
Internet com a mitjà de producció i difusió artística |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Barcelona, 15 de desembre de 2019
I en això veia la solució de tots els mals.
Jesús en canvi ho veu diferent.
Jesús veu que creure en Déu és creure en la persona.
En conseqüència, apropar-se a Déu és apropar-se a la persona humana, sobretot al que pateix i s'ho passa malament.
I tot això amb una sola finalitat.
Que aquest món no s'arregla només amb sacrificis, ascètiques i denúncies.
A més d'això, el decisiu per arreglar aquest món és la Bondat.
Les Bones Obres viscudes cada dia.
Quina és la nostra personal religiositat? |
L'última revolució d'Europa" és un documental que aprofundeix en un fet històric recent i poc conegut: l'expropiació i la gestió obrera del 80% de les indústries i serveis a Catalunya entre 1936 i 39.
És una de les transformacions més radicals -d'arrel- i innovadores del segle XX.
Un documental d'investigació que explica el procés de col·lectivització únic que va viure Catalunya entre 1936 i 1939, un dels episodis més extraordinaris de la nostra història recent: l'expropiació i gestió col·lectiva d'empreses per part dels seus treballadors i treballadores.
Les organitzacions obreres es van fer càrrec de barberies, tallers, cinemes, i fins i tot de companyies tan importants com General Motors, Campsa, Hispano Suiza, Aigües de Barcelona i Damm.
El 80% de les indústries i els serveis van ser col·lectivitzats.
És una de les transformacions d'arrel més radicals i innovadores del segle xx.
Estem immersos en una crisi econòmica de grans proporcions i encara no sabem quan ni com acabarà.
Últimament, en el nostre país es parla cada vegada més d'economia col·lectiva i economia solidària com possibles alternatives al model actual. quins ensenyaments podem recollir de l'experiència col·lectivista? quines propostes d'anàlisis i intervenció i experiències pràctiques existeixen actualment en aquesta línia? quins són els reptes actuals per a una transformació socialista i llibertària de la economia?
Aquest documental s'ha finançat parcialment a través del micromecenatge i té llicencia Creative Commons.
"Aviat vaig comprendre que la revolució de 1936 (...) és l'única i veritable revolució social moderna que conec".
[català] "Economia col·lectiva.
L'última revolució d'Europa" from Eulàlia Comas on Vimeo. |
El programa d'hospitalització domiciliària en salut mental ha atés més de setanta persones en el seu primer any en funcionamen.
Aquest pla d'alternatives als ingressos hospitalaris atén persones que presenten una situació de fragilitat a causa del seu estat de salut mental en un moment determinat de la vida.
L'objectiu del programa, que funciona com a prova pilot al Gironès i Pla de l'Estany, és tractar la persona dins del seu entorn familiar i social per reduir així l'estigma i el trauma que implica un ingrés hospitalari.
El programa d'hospitalització domiciliària, integrat per un psiquiatre i dos diplomats d'infermeria, ha atès 72 persones des que es va posar en funcionament.
Pràcticament la meitat, un 47,8% dels usuaris, tenen un trastorn afectiu, un 29,9%, trastorns psicòtics, i el 22,3% restant, trastorns d'ansietat i d'altres problemes de salut mental.
L'equip atén uns deu casos alhora, que li arriben derivats del centre de salut mental, on es fa el seguiment ambulatori del pacient quan se sospita que hi ha un risc o una descompensació i que cal actuar ràpid per retornar la persona al seu estat de benestar i evitar un ingrés.
Aquest equip de professionals intervé directament al domicili, amb el pacient, la família i el seu entorn, i l'hospitalització domiciliària oscil·la entre dues i sis setmanes, amb una intensitat inicial de visites diàries que disminueixen progressivament a un o dos dies a la setmana, d'acord amb la millora de la persona atesa.
Els professionals del programa fan el tractament farmacològic, psicoterapèutic i la inclusió de la família.
Es coordinen amb el centre de salut mental de referència del pacient i d'altres dispositius de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona, si s'escau, i treballen la seva incorporació a altres recursos disponibles en la comunitat que el poden beneficiar com els grups d'ajuda mútua, els grups de veus o centres ocupacionals, per exemple.
El psiquiatre de l'equip d'hospitalització domiciliària Nayef Fadel detalla que la clau del programa radica en «una intervenció molt individualitzada i flexible, pactada amb la persona, que es presta al tractament de manera voluntària».
«El que podem arribar a fer amb la persona en el seu lloc de vida difícilment es pot dur a terme en un entorn hospitalari», afirma el psiquiatre. |
La Fundació Esclerosi Múltiple i Bonpreu i Esclat col·laboren junts per primer cop en l'organització de la 12a edició de la campanya solidària Una poma per la vida, una iniciativa que té com a objectiu sensibilitzar l'opinió pública respecte a l'esclerosi múltiple (EM), una malaltia neurodegenerativa amb la qual conviuen prop de 9.000 persones a Catalunya.
La campanya es portarà a terme demà i dissabte als supermercats Bonpreu i Esclat.
Com a novetat aquest any, les pomes solidàries provindran de les comarques de Lleida i de Girona, en una aposta pel producte de proximitat i de qualitat, que contribueix a protegir l'economia local i el medi ambient.
A més, l'embolcall on anirà la poma és de paper.
Una altra novetat respecte a les edicions anteriors és que les pomes estan especialment pensades per regalar, ja que inclouen quatre missatges divertits a triar: «Aquesta poma té cor i és per a tu», «Ets la pera... però et regalo una poma», «Havia pensat en regalar-te una cosa sana... i he descartat l'enciam», «La temptació no és la poma, ets tu!».
D'aquesta manera, amb la compra de pomes solidàries, a banda de contribuir a una bona causa, també es promouen hàbits saludables.
Diverses cares conegudes com el presentador de televisió Quim Masferrer, la periodista Xantal Llavina, l'actriu Lloll Bertran i el Mag Lari apadrinen aquest any la iniciativa.
Voluntaris d'arreu del territori català animaran la gent a comprar i regalar pomes a 1,5? als supermercats Bonpreu i Esclat.
Com cada any, també es podran comprar pomes virtuals a la web de la Fundació Esclerosi Múltiple.
Concretament, a la demarcació de Girona es podran trobar pomes solidàries a un total de 40 establiments de 28 municipis diferents.
La recaptació de totes les pomes venudes es destinarà íntegrament a la Fundació Esclerosi Múltiple, que treballarà per promoure iniciatives per acompanyar les persones amb EM des del moment del diagnòstic i oferir els serveis necessaris en funció de l'evolució de la malaltia: neurorehabilitació, intermediació laboral o suport psicològic.
La companyia quimicofarmacèutica Bayer s'ha unit, un any més, a la campanya i farà una donació de 1.500 euros.
L'esclerosi múltiple és una malaltia neurològica crònica del sistema nerviós central que afecta el cervell i la medul·la espinal.
No és hereditària, ni contagiosa ni mortal, però no té cura i avui dia és la segona causa de discapacitat neurològica en adults joves, és a dir, en persones entre els 20 i 40 anys, i afecta sobretot les dones. |
Aquesta és la pàgina de Lo Blau Restaurant.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Aramunt. |
Actuació a la Daurada Beach Club, amb les colles: |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.