text
stringlengths
31
3.15M
Inici -> Informació pública -> Urbanisme -> Planejament en tràmit La Junta de Govern Local de la corporació de data 4 de febrer de 2020 va aprovar inicialment l'Estudi de Detall de l'illa 11 del Sector Residencial X del Lledoner. L'objecte d'aquest planejament és definir el desenvolupament del sector industrial 125 delPOUM de Granollers, inclòs dins dels sectors de sòl urbanitzable delimitat. Aquestdesenvolupament s'ajustarà als objectius del POUM al sector, consistents en: dotar deserveis urbanístics les preexistències industrials, fent possible la continuïtat i l'ampliació deles activitats existents; dotar de nou sòl productiu en un àmbit estratègicament comunicat, atenent al poc sòl vacant industrial en els polígons de la ciutat; i l'obertura del vial d'unióentre la Via Interpolar i els sectors industrials situats al Coll de la Manya. El Ple de la corporació de data 27 de novembre de 2018 va APROVAR inicialment la Modificació puntual del POUM de Granollers, en l'àmbit delimitat pels carrers Girona, Minetes i Agustina d'Aragó, així com la SUSPENSIÓ de llicències d'acord amb els articles 73 i 74 del Text refós de la Llei d'urbanisme. El Ple de la corporació de data 30 d'octubre de 2018 va aprovar la modificació puntual del POUM de Granollers en l'àmbit de nova centralitat a l'entorn de la plaça de Josep Barangé. Consulta el planejament derivat en tràmit al tauler d'edictes
De menjar s'ha de menjar cada dia i els pagesos no aturen l'activitat al camp tot i que res és com abans de la pandèmia. "Netegem les eines, sobretot els ganivets amb què tallem els enciams, fem servir guants i sobretot mantenim les distàncies", explica Josep Soms, uns dels pagesos de l'Alt Maresme que ha hagut de reorganitzar com molts la seva explotació. "Fem una bossa d'hores mirant de plegar a primera hora de la tarda i si podem un dia no hi anem. S'ha de fer el més imprescindible de sembrar i collir", explica conscient que encara no ha arribat el volum fort de feina que tindran les properes setmanes en un territori on aixequen cap després del temporal Glòria. La incertesa de les mesures per frenar el coronavirus fa témer que no podran tirar endavant la campanya d'escarola que molts pagesos fan conjuntament per exportar cap a França. "Al camp, estem a l'aire lliure, però la por i l'angoixa és la mateixa, perquè no estàs tranquil i si tenim algun infectat ens tocarà plegar", afegeix l'agricultor que no amaga la fragilitat a què s'enfronten tot i les precaucions i els serveis mínims a què es veuen obligats a criteri de cada pagès. A l'horta del Pla de Munt, a Palafolls, l'explotació familiar que fa venda directa a l'agrobotiga manté l'activitat. "S'han de posar guants de làtex d'un sol ús encara que portin els seus i només poden entrar set persones a la vegada", explica Miquel Riera, unes restriccions més severes del primer cap de setmana de confinament en què a la botiga es va vendre com mai. El gènere que van collint –encara no n'hi ha en abundància– es distribueix amb normalitat amb camió a altres proveïdors d'ecològic que tenen a l'àrea metropolitana. "Tot canvia molt ràpid, encara són pocs dies però et lleves preocupat per saber que passarà demà", explica confiant mantenir tots els jornals al màxim de temps possible i creuant els dits perquè no es doni cap contagi entre ells que els obligaria a tancar. "Surto poc al poble i si vas a la cooperativa a buscar algun material ja et serveixen des de fora", diu Riera. Els que ho tenen pitjor són els qui cullen per abastir els mercats de proximitat i no fan venda directa. Des que es va decretar el confinament hi ha cada cop més municipis, els darrers Vilafranca i Mataró, que prohibeixen obrir les parades de fruita i verdura per evitar la propagació del virus i animen els consumidors a comprar per altres canals en línia o directament al pagès. Des d'Unió de Pagesos es demana als ajuntaments que amb les mesures excepcionals perquè el pagès sigui qui posi el producte i es mantinguin les distàncies es puguin garantir els mercats. "S'està abocant a comprar als supermercats i a les grans cadenes de distribució on la cadena és molt llarga sense valorar el que tenim al costat de casa", indiquen. La incògnita que planteja l'epidèmia per al sector agrari és com es podrà fer la collita de la fruita que obliga a mobilitzar als camps els temporers. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
Graduat en Matemàtiques el 2016 per la Universitat de las Islas Baleares. Actualment, i des de 2017, Professor de la Universitat de les Illes Balears amb la categoria d'Ajudant. Membre del grup d'investigació SCOPIA.
El còmic cardoní Berto Romero va exercir de portaveu improvisat de la seva localitat natal en l'edició d'aquest passat dimecres del programa 'Late Motiv', que Andreu Buenafuente presenta a Movistar+. Durant la seva secció dedicada a resoldre preguntes que l'audiència li fa arribar, Romero va respondre una qüestió tramesa per un jove manresà i, en la contestació, va ironitzar arribant a afirmar que la capital del Bages és el destí sexual predilecte dels cardonins un cop aquests ja s'han aparellat entre ells. Si vols veure com Berto Romero va arribar a aquesta conclusió, pots fer-ho mirant el següent vídeo a partir del minut 11:45:
El conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, ha presentat aquesta nit la dimissió del seu càrrec al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, segons han informat fonts del Departament. Puigdemont li ha acceptat la dimissió. Vila ha estat una de les veus que ha mostrat més dubtes a l'hora de proclamar la república catalana i de les que ha defensat amb un posicionament més clar la necessitat de convocar unes eleccions autonòmiques per sortir de la crisi que enfronta Catalunya i Espanya. L'escenari de les eleccions ha estat un dels més probables durant bona part del dia, però finalment el president Puigdemont ha decidit no convocar-les en entendre que el govern espanyol aplicaria igualment l'article 155 de la Constitució espanyola de suspensió de l'autonomia. Els meus intents de diàleg novament han fracassat. Espero haver estat útil fins l ́últim minut al president i als catalans
La formació taronja diu que treballar perqu la ciutat no es converteixi en un aquelarre independentista Tarragona.-El portaveu de Cs a Tarragona, Rubén Viñuales, ha assegurat que treballaran perqu la ciutat no es converteixi en un aquelarre independentista", després que En Comú Podem hagi optat per investir Pau Ricom (ERC) com a futur alcalde de Tarragona. Viñuales ha alertat que els comuns confirmen la cap de llista de la CUP, Laia Estrada, com a futura alcaldessa a l'ombra". A més, el candidat ha criticat que En Comú Podem "hagi trat la majoria del seu votants no independentistes ". Sembla que "aix de 'la nova Tarragona' era en realitat un tot per una cadira a canvi de lliurar Tarragona als independentistes, que soblidaran de la majoria de ciutadans i dels barris", ha lamentat Viñuales. Tanmateix, el portaveu municipal de Cs ha criticat que l'actual alcalde Ballesteros sigui tan tou i que no hagi deixat de cedir als xantatges independentistes. Viñuales shi ha referit per l'autorització concedida a mnium Cultural per a installar una pantalla gegant a la Rambla Nova, dimecres, per seguir en directe la declaració dels polítics independentistes que es jutgen al Tribunal Suprem. Segons Cs, aix és un tracte de favor pel qual demanaran una explicació formal. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Aquest estiu, del 10 al 20 d'agost tindrà lloc a Columbus (Ohio) la setzena edició de SciFinder Future Learders in Chemistry, un programa dedicat a brindar a investigadors de tot el món la oportunitat d'ajudar al futur de la informació química. Durant aquest viatge, amb totes les DESPESES PAGADES, els participants podran veure SciFinder d'una forma molt exclusiva i veure, de primera ma, com CAS construeix i manté les millors bases de dades de química i ciències de tot el món. També viatjaran a Boston (Massachusetts) per assistir a la ACS National Meeting & Exposition. Si sou estudiants de doctorat o de postgrau us animam a presentar-vos a aquesta oportunitat! Molt fàcil, clicau a aquest enllaç www.cas.org/futureleaders i seguiu les instruccions. IMPORTANT: Les sol·licituds s'han d'enviar abans de dia 5 d'abril de 2015 (és un diumenge). Tot és possible així que animau-vos!
Una persona ha resultat ferida greu i cinc més n ́han patit de caràcter menys greu en un xoc frontal a la C-55, a l ́alçada del la Puda, al terme d ́Esparreguera, avui, dijous, al migdia. L ́accident de trànsit ha provocat cues de fins a sis quilòmetres a durant dues hores. Fins al punt de l ́accident s ́han desplaçat un helicòpter del Sistema d ́Emergències Mèdiques (SEM), que ha traslladar el ferit greu a l ́Hospital de Bellvitge, i quatre ambulàncies que han evacuat la resta d ́afectats al centre sanitari de Martorell. El xoc s ́ha produït poc a 3/4 de 3 del migdia i en un primer moment hi hagut dos quilòmetres de retencions, que s ́ha anat ampliant a sis, segons informa el Servei Català de Trànsit. El xoc ha tingut lloc en el carri que va en sentit Manresa i s ́ha donat pas alternatiu als vehicles fins a les 5 de la tarda. No s ́està desviant la circulació a la C-16. Althaia permet programar la visita amb el teu metge. Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. Els millors restaurants de Manresa. Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
El Govern de Dinamarca vol habilitar un centre en una illa deshabitada per recloure immigrants pendents d'expulsió, una mesura inclosa en un paquet legal per endurir la política d'immigració que ha generat controvèrsia al país. El pla –inclòs en els pressupostos acordats entre el Govern liberal-conservador i el xenòfob Partit Popular Danès (DF)– afecta estrangers amb la sol·licitud d'asil rebutjada que han comès delictes greus i que no poden ser retornats als seus països perquè no els accepten o s'arrisquen a patir tortures. Dinamarca disposa des del 2016 d'un centre a Kærshovedgård (península de Jutlàndia) per a estrangers pendents d'expulsió però, davant de les informacions dels últims mesos a la premsa sobre els problemes de delinqüència generats a la zona pels interns, el Govern ha decidit ara destinar els més perillosos a una illa deserta. "Els estrangers que han abusat de la confiança de la societat danesa i han comès actes criminals han de tenir les condicions més austeres possibles i ser controlats de forma conseqüent", va dir fa uns dies la ministra d'Integració, Inger Støjberg. Støjberg, la cara més visible de la línia dura en immigració del Govern de Lars Rasmussen, ja havia assegurat dos anys enrere, quan es va presentar el centre de Kærshovedgård, que l'objectiu era fer-li la vida "al més insuportable possible" a aquest grup d'estrangers. El nou centre estarà situat a Lindholm, una illa al sud-est del país destinada des de fa un segle a experiments amb malalties contagioses per a animals i fins al juliol sota control de l'Institut de Veterinària de la Universitat de Lyngby (Copenhaguen). Les tasques de neteja de l'illa –sense residents permanents des de fa dècades– obligaran que fins al 2021 no estigui llest el centre per a interns, que tindrà un centenar de places i per al qual es destinaran 759 milions de corones daneses (poc més de 100 milions d'euros) els pròxims quatre anys. L'illa estarà controlada per les autoritats penitenciàries i hi haurà policia patrullant i, tot i que els interns podran abandonar-la durant el dia en transbordador fins a la petita localitat de Kalvehave, hauran de tornar de nit. " Minimitzarem la quantitat de freqüències tant com sigui possible. Ho farem tan molest i tan car com es pugui ", va dir al canal TV2 el portaveu d'estrangeria del DF, Martin Henriksen. La iniciativa ha provocat crítiques, entre altres, de l'Institut de Drets Humans, que l'ha considerat "al límit de la legalitat", ja que es tracta de persones que han complert pena i no se'ls pot privar de llibertat. "És una mala idea, simplement trasllada el problema d'un lloc del país a un altre", ha declarat Mikael Smed, alcalde socialdemòcrata de Vordingborg (municipi al qual pertany l'illa), mentre que 'Politiken', principal diari danès, parla de "derrota" i de "condemnar a l'infortuni" un grup de persones. El paquet inclou altres mesures destinades a aconseguir que més refugiats tornin als seus països com dificultar "fins al límit dels compromisos fixats per les convencions" la prolongació de permisos de residència i un descens dels ajuts econòmics. "Estem molt preocupats per les noves regles, que donen encara més provisionalitat i inseguretat, menys ajuts i pitjors opcions d'educar-se. És molt dur, destruirà famílies", va criticar el secretari general de l'ONG Ajuda al Refugiat, Christian Friis Bach. Coincidint amb l'onada de refugiats arribats a Europa fa tres anys, el Govern de Rasmussen va endurir encara més l'estricta política d'asil i estrangeria que impera a Dinamarca des del canvi de segle, amb mesures polèmiques com una llei per confiscar diners i objectes de valor a peticionaris per costejar la seva estada. La idea de traslladar a una illa criminals estrangers ja havia sigut suggerida el 2000 per la ministra d'Integració socialdemòcrata, Karen Jespersen, però la iniciativa va ser durament criticada pel seu propi partit i altres forces polítiques. "Hem dit que cal trobar un lloc on col·locar als sol·licitants d'asil rebutjats que siguin criminals, on sigui no importa tant ", declara ara la líder socialdemòcrata, Mette Frederiksen, que en tres anys al capdavant del partit ha donat suport a totes les mesures restrictives en immigració del Govern.
Si encara no formes part de la comunitat: Joc brut, riquesa, dones i acció: un home marcat pel seu destí haurà de decidir quina vida triar. En Marc és un jove enginyer amb una dona i dos fills que viuen a Barcelona. Un dia viatja fins als Estats Units per proposar un negoci rodó a un vell amic, en Peter, que ara és un important executiu d'una companyia de telecomunicacions nord-americana. Quan ja tot sembla que està acordat, en Marc es disposa a tornar a Barcelona per reunir-se amb la família i donar-los la notícia. A l'aeroport, però, pateix un atac brutal i queda en coma profund. Amb un ritme sostingut i alhora trepidant, ple de suspens, Dues vides retrata els fils opacs i multimilionaris que mouen els negocis en les altes esferes, un món vertiginós ple d'usos i abusos on res és el que sembla. El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris. Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa.
En els ecosistemes terrestres, els organismes vius contribueixen a controlar els cicles del carboni, l'aigua i nutrients, tant a escales locals (ecosistemes) com a nivell de tota la Terra (Biosfera). Aquest fet determina molts dels serveis ecosistèmics que en rebem les persones. A escala global, per exemple, els boscos absorbeixen un 25% de les emissions humanes de CO2 a l'atmosfera, ajudant a reduir l'efecte hivernacle. Estudiar com l'aigua, el carboni i els nutrients entren, circulen i surten dels ecosistemes terrestres és essencial per entendre el funcionament dels ecosistemes i les seves variacions en l'espai i en el temps, així com per predir com aquest funcionament es pot veure modificat en un context de canvi global. Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
L'Assemblea espontània, temporal i autònoma del FCAB torna a la càrrega amb una nova edició del Festival de Cinema Anarquista de Barcelona, que tindrà lloc entre el 15 i el 18 de maig a la Casa de la Solidaritat (Vistalegre 15, Barcelona). 15 anys Can Vies – 15 anys esbossant noves realitats Improvisació musical sobre projeccions video Històries del MIL amb Jean-Marc Rouillan Per a més informació sobre el festival, les pel·lícules, documentals i curts, i els horaris de projecció, aneu al web http://www.fcab.tk/ Ateneu Llibertari de Sants http://www.ateneullibertari.info/ >>> Si vols deixar-los una pel·lícula o documental en el format que sigui, o trobar algun film que s'hagi projectat al festival, els pots trobar a la Llibreria Aldarull, C/ Torrent de l'Olla 72, 08012 Barcelona; o a l'Ateneu Llibertari de Sants, C/ Maria Victòria 10, 08014 Barcelona.
L'expresident de Spanair Ferran Soriano ha dit al jutge que la companyia va haver de sotmetre's al concurs de creditors quan el Govern els va retirar el finançament. Soriano ha negat l'acusació de la Fiscalia que van endarrerir la seva presentació agreujant l'estat d'insolvència de l'empresa. "Se'ns diu que no ens finançaran més, i com que ens diuen això, convoquem el concurs. No es va fer abans perquè hi havia finançament", ha explicat l'ara director executiu del club de futbol Manchester City, durant el primer dia de judici celebrat aquest dimarts a l'auditori de la Ciutat de la Justícia de Barcelona dos anys i mig després de la fallida. Segons ha explicat Soriano, la companyia estava treballat per a l'Aeroport de Barcelona en un aeroport de connexió que "augmentaria el PIB de la ciutat en un 3%" i el projecte la Generalilitat s'havia compromès a finançar-lo a través de l'empresa pública Avança. Ha recordat que Spanair va negociar "en exclusivitat" amb Qatar Airways fins a finals de desembre del 2011, però aquesta companyia va abandonar la licitació davant de la por que la UE considerés les aportacions públiques de la Generalitat com a ajudes d'Estat. Després, quan es trenquen aquestes negociacions, a començament del 2012 van iniciar converses amb una companyia xinesa que estava interessada, però la Generalitat decideix tallar el finançament: "És una operació estratègica que en un moment donat la comunitat --Govern-- decideix no donar-li suport", ha lamentat. La Fiscalia considera els membres del consell de l'aerolínia culpables del concurs de creditors perquè van endarrerir la sol·licitud agreujant l'estat d'insolvència de l'empresa, coincidint en la seva valoració amb els administradors concursals: estaven en insolvència manifesta el 30 de juny però el concurs es va endarrerir cinc mesos, agreujant el dèficit concursal en 72,1 milions d'euros. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Inici > e-Administració > Evidències electròniques (eLogs) > Descripció del servei Comparteix aquest contingut a les següents xarxes socials: La plataforma d'e-Logs és una solució de custòdia d'evidències digitals, actuant així en el tercer de confiança encarregat de custodiar les evidències generades per altres actors i recollides per mitjà de diferents recol·lectors. Aquesta plataforma permet l'emmagatzematge d'evidències electròniques (dades digitals) provinents de sistemes externs. La plataforma les preserva per a una utilització futura en cas de requeriment judicial o altre actuació que requereixi l'adequació d'un procediment. Així, la plataforma d'e-Logs ofereix: La plataforma d'e-Logs s'allotja en el nostre clúster d'e-Administració amb alta disponibilitat.
Gràcies a l'incendi de Notre-Dame, he sabut que allà es guardava la corona d'espines que lluïa Jesús a la creu. El merchandising que es va fer amb tot el que duia a sobre aquell pobre jueu deixa com una broma el de qualsevol posterior estrella del rock, i encara sort que anava pràcticament nu, que, si no, fins trossos de la seva caçadora de cuir estarien escampats per esglésies de tot el món. Jo sabia que s'havien comercialitzat des d'estelles de la creu fins a fragments del seu prepuci, que ja són ganes de comercialitzar, i sabia també que existeixen al món espines de la corona per parar un tren, però ignorava que a Notre-Dame es guardés la corona mateixa. Sense espines, és clar, que van ser venudes a bon preu durant l'edat mitjana. Les esglésies de categoria són com els restaurants de categoria: les corones i el peix els serveixen sense espines. Com que al segle I d.C. encara no s'havia inventat el retolador, Jesús no va poder signar la corona com fa en Messi quan regala la samarreta, així que pel que fa a l'autenticitat, ens hem de refiar del que ens expliquen. I el que ens expliquen és que 500 anys després de la mort de Jesús, algú va trobar la corona d'espines a Jerusalem, va assegurar que era la del Natzarè, i avall que fa baixada. La història no l'escriuen els vencedors sinó els espavilats, i si algú va ser-ho prou per fer creure al món que allò -que ben bé podia haver sigut fabricat minuts abans- era el que duia Jesús al cap quan va morir cinc segles abans, no queda sinó admirar-lo i desitjar que en tragués profit econòmic. No m'estranyaria que, vist l'èxit, l'anònim posseïdor de la corona en vengués després una cada setmana a diferents esglésies i cases reials de l'època, les quals es delien per qualsevol relíquia d'un sant, millor si era un màrtir, que les morts escabroses donen un plus d'interès, no diguem ja si era del mateix Jesucrist. Tot i que encara no existia Amazon, la comercialització de relíquies va ser un negoci rendible durant molts anys, gràcies al fet que la gent de l'edat mitjana era quasi tan crèdula com la dels nostres dies. Que l'autèntica corona d'espines s'hagi salvat de l'incendi ens ha estalviat la feinada de fer-ne una altra d'encara més autèntica perquè els fidels poguessin continuar venerant-la.
El sindicat Uso ha convocat sis dies de vaga a la base de Finnair a l'Aeroport de Barcelona, la principal a Espanya, els dies 18, 19, 25 i 26 d'agost, i l'1 i 2 de setembre, una mesura de protesta amb la qual volen reclamar millores salarials i laborals, ha informat en un comunicat aquest dijous. Precisament aquest divendres se celebrarà un acte de mediació a la Conselleria de Treball de la Generalitat entre la subcontractació de Finnair i els representants sindicals per intentar frenar la vaga, encara que si no s'arriba a un acord el sindicat, que aglutina tota la representació a la base, assegura que anirà a vaga. Segons la delegada d'Uso Catalunya a Finnair-Barcelona, Yasmina Maté, els 50 treballadors de la companyia a Barcelona, molts d'ells temporals, porten patint durant cinc anys i mig la precarietat de la companyia: "Ens té contractats a través d'una empresa temporal, que ni tan sols ens reconeix la categoria de tripulant de cabina" --apareixen com a auxiliars administratius, assegura--. Ha afirmat que els treballadors estan contractats per l'empresa Atlas, dependent d'Adecco Outsourcing, que els aplica un conveni d'empresa que "no reconeix les particularitats del sector aeri". "No només és un problema de sou, sinó de compliment de la normativa de seguretat. Com auxiliars administratius, no se'ns reconeixen els riscos de la professió ni els protocols de prevenció concordes al lloc que realment exercim", ha apuntat. A més, ha criticat la situació en la qual es troben les embarassades: "Res més que es coneix un embaràs, en aviació et donen la baixa immediata, des del dia 1, ja que la feina en vol és especialment perillosa per les gestants. Aquí, no obstant això, en ser considerades auxiliars administratives, resulta molt difícil que els facultatius donin la baixa per aquesta causa". Pel que fa a la remuneració, Mató ha lamentat que malgrat que molts dels treballadors acumulen entre 20 i 30 anys d'experiència en companyies aèries regulars, el seu sou com a tripulant de cabina se situa al voltant dels 1.200 euros al mes, 1.500 si és un sobrecàrrec, fet que ha considerat "salaris per sota fins i tot de les pitjors companyies de baix cost". Finnair duu a terme quatre trajectes diaris, dos en cada sentit, entre Barcelona i Hèlsinki, i sis trajectes els dissabtes i diumenges, el nombre de passatgers afectats per vol ascendeix a uns 200. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Si encara no formes part de la comunitat: T'agradaria personalitzar el disseny d'en Llamp, en Mata i la resta de vehicles? Aquí trobaràs més de 100 adhesius per personalitzar-los com t'agradi més, des de disfresses superdivertides fins a les carrosseries més al·lucinants. Demostra la teva creativitat i tuneja els teus personatges preferits de la sèrie Cars! El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris. Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa.
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Amnistia Internacional denuncia la limitació de drets fonamentals tres anys després de la llei Mordassa Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. La llei de Seguretat Ciutadana espanyola, coneguda com a 'llei Mordassa', ha tingut un impacte clar en la limitació dels drets de llibertat d'informació, d'expressió i de reunió. Ho assegura l 'informe publicat per Amnistia Internacional, en què analitza com han minvat tres anys després de l'entrada en vigor de la legislació, aprovada amb els vots en solitari del PP al congrés espanyol. A la llei Mordassa, s'hi suma la polèmica reforma del codi penal, que el govern del PP va engegar aquell mateix any. 'Aquestes mesures serveixen per a processar penalment o sancionar administrativament usuaris de les xarxes socials, artistes, rapers, activistes socials o periodistes que fan servir expressions emparades pels drets de la llibertat d'expressió i d'informació', declara el director d'Amnistia Internacional Espanya, Esteban Beltrán. Per al representant de l'entitat a Catalunya, Daniel Vilaró, un dels problemes principals de la llei és que augmenta el poder de la policia i, en canvi, resta garanties al ciutadà perquè pugui demandar davant d'una sanció administrativa. Entre el 2015 i el 2017 s'han condemnat vuitanta-quatre persones aplicant l'article 578 del codi penal, que castiga l'enaltiment del terrorisme o la humiliació de les víctimes. En contra, entre el 2011 i el 2013 n'hi va haver només vint-i-tres. Vilaró també denuncia que la llei és articulada a la carta, amb la intenció de perseguir a col·lectius i protestes determinades. 'És evident que quan van introduir la prohibició d'ocupar una entitat bancària volien evitar que la PAH es manifestés com fins llavors', exposa. Tot plegat ha fet que manifestar-se a l'estat espanyol els darrers tres anys sigui més difícil que abans. També és més difícil d'informar com a periodista. Hi ha molts casos en què s'han sancionat professionals per haver fet la seva feina', continua Vilaró. 'El ciutadà ha perdut garanties democràtiques'. Aquesta disminució s'emmarca en la reducció dels drets i les llibertats d'expressió, reunió i informació els darrers anys en més indrets d'Europa, com Hongria i Polònia. Fins i tot França, a causa dels atacs terroristes el novembre de 2015, va mantenir un estat d'excepció durant dos anys, el qual limitava el dret de protesta i només era possible manifestar-se si s'autoritzava i es notificava prèviament. 'La crisi del 2008 i l'aplicació de mesures d'austeritat van causar una onada de protestes que van preocupar al poder. Les manifestacions fan crítica social, poden fer caure governs, no interessen als qui manen. Per això hi ha una tendència clara de restricció de la llibertat d'expressió a Europa i també al món', argumenta Vilaró. Malgrat això, segons Amnistia Internacional, el canvi de govern a Espanya obre noves esperances: 'D'ara endavant, pot ser més fàcil canviar els articles de la llei Mordassa que afecten la vulneració dels drets fonamentals. Quan es va aprovar el 2015 tots els grups menys el PP s'hi van decantar en contra', recorda el portaveu a Catalunya. Per això, han recollit més de 65.000 signatures a favor de la modificació de la llei per a presentar-les al nou govern espanyol. Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
La diputada del PSOE al Congrés Meritxell Batet ha lamentat aquest divendres que el Govern espanyol impugni davant del Tribunal Constitucional (TC) tantes lleis catalanes: "Acudir al TC hauria de ser l'últim recurs". Ho ha dit en declaracions als mitjans abans de participar en una jornada sobre igualtat a la seu del PSC a Barcelona i després que el Consell de Ministres hagi sol·licitat al seu president, Mariano Rajoy, que impugni davant del TC tres lleis aprovades pel Parlament: la que grava els habitatges buits, la de governs locals i la llei d'igualtat entre homes i dones. Per a Batet, els recursos són legítims quan un govern considera que s'envaeixen les seves competències o es vulnera la constitució, però molts d'ells podrien evitar-se "amb política, diàleg i conversa", cosa gairebé inexistent en els últims quatre anys entre el Govern central i la Generalitat. "Si hi hagués un diàleg fluid segur que la conflictivitat davant del TC hagués baixat molt" i les relacions entre les dues administracions no s'haurien deteriorat, ha destacat la número dos de Pedro Sánchez. Ha afegit que "seria més saludable per al país que hi hagués més lleialtat institucional" entre la Generalitat i l'Administració central, i ha lamentat una excessiva judicialització de la política actual. Segons Batet, aquesta situació canviaria si Pedro Sánchez fos president, per la qual cosa especialment per als catalans és molt important que pugui configurar-se un Govern espanyol de canvi com més aviat millor. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La Policia Nacional ha detingut a Madrid una dona colombiana de 29 anys acusada de l'homicidi del seu nounat després d'avortar i amagar el cos del nadó, d'unes 24 setmanes de gestació, embolicat amb plàstic en un armari de casa seva, segons han informat a Europa Press fonts de la Prefectura Superior de Policia de Madrid. El grup V d'Homicidis de la Policia Nacional va conéixer aquest cas després que l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid alertés que una dona, que s'havia presentat al centre mèdic al voltant de les 00.30 hores de dissabte a la nit a diumenge, presentava símptomes d'haver patit un avortament però no hi havia rastre del nounat. Per aquest motiu, un vehicle de la comissaria del barri de San Blas de Madrid es va desplaçar fins al domicili de la dona, ubicat al número 99 del carrer San Mariano, per buscar el cos del nounat. En ser rebuts per la companya de pis de la colombiana i rastrejar el pis, els agents van trobar dalt d'un armari situat a la cuina de l'habitatge el cos sense vida del nounat dins d'una bossa de plàstic, així com taques de sang al bany i una peça de roba tacada a la rentadora. La dona, imputada d'un delicte d'homicidi, es troba aquest dilluns sota arrest i custodiada per agents de la Policia nacional en una habitació del centre sanitari madrileny. Així mateix, està previst que aquest dilluns practiquin al nadó l'autòpsia a l'Institut Anatòmic Forense.
La Diputació de Lleida ha començat a treballar amb el monestir de les Avellanes per fer possible la reproducció dels sepulcres dels comtes d'Urgell, que actualment es troben a la galeria The Cloisters de Nova York. Joan Reñé, president de la Diputació, s'ha reunit avui amb Robert Porta, director del monestir, per definir les bases d'aquest projecte. El museu nord-americà s'ha compromès a escanejar en 3D els sepulcres i digitalitzar-los per a poder treballar en la seva reproducció. La fase de digitalització dels sepulcres està en període de tramitació i que es preveu que estigui enllestida abans de l'estiu aprofitant que ''hi ha una bona predisposició per part de The Clositers per tal de poder compartir una realitat artística, patrimonial i identitària ", assegura Reñé. El projecte s'està gestant des de fa més d'un any, tot i que la intenció de recuperar els sepulcres ja fa temps que estava present entre els responsables del monestir. Robert Porta ha destacat que el monestir va ser ''un cas emblemàtic de com es va espoliar el patrimoni'' i que ara vol ser també ''un cas emblemàtic de com podem retornar aquest patrimoni'', aprofitant el benentès amb la galeria novaiorquesa. Els quatre sepulcres gòtics dels comtes d'Urgell van ser venuts per Agustí Santesmasses, propietari del monestir l'any 1906, a un antiquari de Vitòria que va ser qui finalment els va vendre a The Cloisters. Ara, tant el monestir com la Diputació, volen que els sepulcres puguin seguir a Nova York però que a la vegada es puguin visitar les seves reproduccions al seu lloc d'origen.
Empleneu les línies del formulari amb la informació que voleu que aparegui a la vostra signatura. Depenent del navegador que feu servir i el client de correu podeu:
El jutge de l ́Audiència Nacional José de la Mata ha confirmat aquest dimecres la presó incondicional comunicada i sense fiança que va acordar el passat 25 d ́abril per a Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l ́expresident. El magistrat ha rebutjat un recurs de la defensa contra aquella decisió que li proposava que revoqués la mesura de presó provisional i adoptés amb caràcter subsidiari una mesura alterativa menys contundent. El jutge ha seguit el criteri de la Fiscalia, que aquest dimarts ja va avançar que s ́oposava als arguments de la defensa per a l ́excarceració. De la Mata argumenta que encara persisteixen els motius pels que va acordar l ́ingrés a presó, com l ́existència de "patrons de comportament, pautes d ́actuació, instruments i eines utilitzades per a generar, ocultar i blanquejar actius", així com "elements organitzacionals subjectius i objectius utilitzats per mantenir la seva estructura econòmica". De la Mata va enviar Pujol Ferrusola a presó en considerar que en el transcurs de la investigació havia seguit desenvolupant activitats delictives. Es basava en els informes policials elaborats des del febrer del 2016, l ́anterior compareixença de Pujol davant del jutge, que afirmaven que havia continuat fent tota mena d ́activitats comptables, bancàries i d ́altres tipus a través de la utilització de socis, amics i testaferros per ocultar fons i posar-los "fora de l ́abast dels tribunals". La defensa de Pujol Ferrusola va presentar un recurs on demanava l ́excarceració argumentant que "en cinc anys" d ́investigació no s ́ha pogut provar, al seu parer, cap dels delictes que se li imputen. Proposava que en tot cas li apliqués més mesures cautelars a les que ja tenia abans d ́entrar a la presó, com ara impedir-li que es comuniqui amb testimonis claus o entitats bancàries. La defensa assegurava que els fets pels que el va enviar a presó eren coneguts "amb molta anterioritat", i el jutjat "no pot ser refugi de la sospita policial sense fonament". De la Mata, per contra, manté que hi ha evidències que Pujol Ferrusola va continuar fent operacions, assolint acords amb socis, amics i testaferros per "ocultar béns i posar-los fora de l ́abast dels tribunals i per dificultar l ́accés a les fonts de prova", i assegura que encara hi ha possibilitats que continuï operant en aquesta direcció a través de tercers. "No només s ́ha actualitzat aquest perill en activitats concretes i específiques d ́ocultació, sinó que ha mostrat una alta capacitat d ́interlocució en diverses jurisdiccions i amb diferents persones per continuar reconstruint i acondicionant les diferents operacions efectuades al llarg del temps, amb l ́objectiu de fer inaccessibles els béns i impedir o obstaculitzar l ́accés a les evidències", sosté el jutge. Segons el magistrat, els delictes suposadament comesos per Pujol Ferrusola van més enllà del blanqueig de capitals, i inclouen activitats contra la Hisenda Pública, falsedat en document mercantil i pertinença a organització criminal.
Una nena de cinc anys va morir divendres a la tarda al col·legi La Salle de Palma. La menor, segons aputen les primeres indagacions, hauria patit una reacció al·lèrgica a un aliment. Pel que sembla, la petita era intolerant a la lactosa. La Policia Nacional ha obert una investigació per aclarir el que ha passat. Els fets han passat cap a dos quarts de tres de la tarda. Una alumna de cinc anys s'ha sentit indisposada i els responsables del centre escolar l'han portat a la infermeria i han alertat al servei d'emergències 112. Els efectius sanitaris, que han atès la petita durant gairebé mitja hora, no han pogut més que certificar la seva defunció. La Policia Nacional s'ha desplaçat també el col·legi i agents del grup d'Homicidis han obert una investigació. La direcció general d'Emergències ha posat dos psicòlegs a disposició dels familiars de la nena. La conselleria d'Educació s'ha posat en contacte amb el centre i ha enviat a un dels seus inspectors al lloc. La mort de la petita ha causat una gran consternació en el centre escolar.
A l'any 2005 els telèfons, i en general, els dispositius mòbils, es trobaven en un procés de profunda transformació. Lluny dels primers dispositius a cobrir les necessitats de veu i sms, els nous terminals disposaven de sistemes de localització (tipus GPS), interactivitat, i capacitat de vídeo. Paral·lelament a aquesta evolució tecnològica, trobem també una evolució en l'ús: els jocs MMPOG (Massive Multiplayer Online Games), vídeo sota demanda, Marketing Interactiu, Rich IM des del mòbil; són la frontera que el projecte MediaMòbil pretén explorar. Es va establir com a entorn de demostració un prototip basat en jocs on s'evidencien les possibilitats de la convergència entre la TV en el mòbil, les capacitats d'interacció avançades, la TV i el vídeo streaming sobre el mòbil i la localització. l'inLab FIB es va encarregar de la coordinació del projecte i l'estudi de solucions peer-to-peer (P2P) en dispositius mòbils. P2P és un tipus de xarxa de dispositius en la que no hi ha un client ni un servidor fixes, els nodes actuen simultàniament com client i servidors respecta a la resta de dispositius. Per les seves característiques P2P aprofita i optimitza l' ús de la banda ampla de la resta d' usuari mitjançant la connectivitat d'uns amb els altres.
El pròxim 29 de febrer, Perpinyà acollirà la mobilització convocada pel Consell per la República amb Puigdemont com a protagonista. L'acte serà un moment àlgid per a una part de l'independentisme, i Òmnium i l'ANC ja han confirmat més de 500 autocars. Tot i l'expectativa aixecada, a la Catalunya Nord, el paisatge polític, econòmic i social difereix molt de la resta dels Països Catalans. Aquí teniu un humil intent d'explicar quina és la realitat del territori i què fa possible aquesta visita. La Catalunya Nord és un petit territori que limita al sud amb l'Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, a l'oest amb la Baixa Cerdanya i l'Arièja occità i al nord amb l'Aude. No, Carcassona no és una ciutat nord-catalana. A les comarques del nord (el Capcir, la Cerdanya, el Conflent, el Rosselló i el Vallespir) hi viuen 481.691 persones segons l'informe de l'Institut Nacional d'Estadística i d'Estudis Econòmics (Insee) francès de l'any 2019. La superfície que ocupa és de 4.116 km2. Perquè us en feu una idea, les comarques gironines ocupen uns 5.910 km2. Per tant, estem parlant d' un territori petit amb un pes demogràfic molt baix tant en relació amb l'Estat francès com amb la resta dels Països Catalans. La Catalunya Nord és un territori perifèria: de París, de Montpeller i Tolosa i de Barcelona La delimitació administrativa estatal, el Departament, està clarament marcada per la Revolució Francesa (allò d'"el poble més llunyà ha d'estar com a màxim a un dia de cavall de la capital") i coincideix amb el territori històricament catalanoparlant (exceptuant la Fenolleda occitana, una mena de "Val d'Aran", per entendre'ns). Tanmateix, malgrat aquesta coincidència de les divisions administratives, una mostra de la complexa identitat d'aquest territori és la multitud de noms que serveixen per definir-lo: 'Pyrenées-Orientales', per la divisió administrativa estatal del Departament. 'Pays Catalan', el nom reutilitzat amb què s'intentà acompanyar el nom de la Région Occitanie l'any 2016. 'Catalunya del Nord', el nom normatiu en català. 'Catalunya Nord', un nom de caràcter polític proposat per Llorenç Planes ( El petit llibre de Catalunya Nord, 1974) amb la premissa "nom anòmal per a una situació anòmala" acceptat per bona part del moviment associatiu i pel Departament. Totes aquestes denominacions serveixen per posar nom a un territori que és perifèria de París si pensem en l'Estat, perifèria de Montpeller i/o Tolosa si pensem en la Regió Occitanie i perifèria de Barcelona. Aquesta condició, la retrobem en diversos àmbits i una bona mostra en són les connexions ferroviàries. Per exemple, els TGV procedents de l'Estat francès no circulen a alta velocitat fins a partir de Nimes. I el Govern, que fomenta aquest tipus de trànsit ferroviari, demostra que aquest tram no és prioritari endarrerint-lo, com a mínim, fins a l'any 2030. Si ens girem cap al sud, tot i que l'alta velocitat permet arribar de Barcelona a Perpinyà en una hora i vint minuts, els horaris estan pensats per connectar París i Barcelona i dificulten que algú de Perpinyà pugui treballar diàriament depenent del tren. I l'oferta que complementa l'alta velocitat és poca i poc competitiva: la sola alternativa a la connexió d'alta velocitat amb l'Estat espanyol són els trens via Portbou-Cervera amb horaris que no faciliten el transbord internacional. Com a colofó per il·lustrar aquesta condició de perifèria estatal, podem parlar del poble de Mentet, al Conflent. Té el dubtós honor de ser el darrer poble de tot l'Estat francès a estar connectat a la xarxa elèctrica: l'any 1983. La realitat actual de Catalunya Nord està molt marcada per la Primera i sobretot la Segona Guerra Mundial, que van servir per fomentar el sentiment de pertinença nacional a partir dels morts pour la France. A diferència de l'Estat espanyol, la primera manera d'atacar la diversitat cultural i lingüística va ser legislar perquè, en nom del progrés social, les llengües dites minoritàries fossin apartades. Un bon exemple d'això és la llei de Jules Ferry. Aprovada l'any 1882, va fer realitat l'escola gratuïta, obligatòria i laica. Aquesta llei descaradament progressista va suposar una eina important per a l'homogeneïtzació lingüística i cultural de l'Estat, un fet que passava per l'eliminació de les altres llengües que no fossin el francès. Sense cap dubte, aquest es consolida encara avui, a través de l'escola i entre altres vectors, com un dels principals eixos vertebradors de l'Estat i de la República. La Catalunya Nord és un territori marcat per la pobresa on més de 44.000 llars viuen amb menys de 1.071 euros mensuals En matèria de desenvolupament econòmic, el centralisme va començar amb la Revolució Francesa. La Revolució Industrial arriba a l'Estat francès a la primera part del segle XIX i es caracteritza pel fet de reservar per als territoris no explotables per les mines extractives un paper complementari. A Catalunya Nord, les mines de ferro presents a la falda del Canigó no tindran per raons orogràfiques la mateixa importància que les grans conques mineres del nord de l'Estat. És així com la plana del Rosselló se centrarà en la producció agrícola especialitzada en la viticultura que té per objectiu alimentar i embriagar els obrers del nord. Aquesta estructuració estatal en termes econòmics és una de les pràctiques que defineixen el centralisme de l'Estat francès, en el qual des de París es decideix, s'atorguen funcions i es distribueixen els recursos en conseqüència. Robèrt Lafont, el lingüista i historiador occità, utilitza el terme 'colonialisme interior' per descriure aquest fenomen. A banda de vinyes i camps, no es pot entendre la Catalunya Nord del segle XXI sense parlar de turisme. Un turisme que aprofita l'enorme patrimoni natural existent (9 reserves naturals, 2 parcs naturals regionals, 1 gran site de France ) en part gràcies a la manca d'industrialització. Però el boom turístic no es pot entendre sense la Mission Racine, que l'Estat va impulsar l'any 1963 amb l'objectiu d'aturar la fuga de turistes cap a l'Estat espanyol. Aquesta iniciativa va implicar la construcció dels grans centres de vacances a la costa rossellonesa (així com en altres poblacions de la costa occitana), cosa que va suposar la destrucció d'una bona part del litoral, així com el punt de partida a l'actual monocultiu del sector serveis especialitzat en el turisme. De la mateixa manera, aquesta realitat fa que la Catalunya Nord s'hagi convertit en un paisatge idoni per a la jubilació d'una part de la població de l'Estat, un fet que fa que el sector sociosanitari també hi sigui molt rellevant. Aquest monocultiu s'ha caracteritzat per un tipus de turisme molt particular: de costa (Argelers de la Marenda és el municipi d'Europa amb més càmpings i pot arribar als 150.000 habitants a l'estiu, mentre que normalment en té 10.000) i de baix cost, un fet que aboca els treballadors d'aquest sector a la temporalitat i a la precarietat. En l'actualitat, la Catalunya Nord és un territori marcat per la pobresa on més de 44.000 llars viuen amb menys de 1.071 euros mensuals, una xifra significativa si tenim en compte que el llindar de la pobresa a l'Estat francès se situa en els 970 euros mensuals. Les principals capes administratives a la Catalunya Nord són el municipi, les 13 mancomunitats de municipis, el Departament, la Regió i, evidentment, l'Estat. Si comencem la radiografia del poder polític municipal a la Catalunya Nord, podem centrar-nos en la seva capital. Perpinyà està governada per la dinastia Alduy des que Paul Alduy va arribar al poder l'any 1959. El seu fill Jean-Paul va prendre el relleu l'any 1993 i el batlle actual, Jean-Marc Pujol, té el càrrec des de l'any 2009, quan va reemplaçar Alduy a mig mandat. Actualment, el consell municipal està governat per Pujol ( Les Républicains ) i la sola oposició és l'RN ( Rassemblement National, el nou nom del Front National de Marine Le Pen), guanyador de la primera volta l'any 2014 i que no va accedir a la batllia gràcies a la retirada del Parti Socialiste i al front republicà concentrat en la figura de Pujol en la segona volta. Les pròximes eleccions del març del 2020 són un focus d'atenció a escala estatal perquè Perpinyà té possibilitats de ser la primera ciutat de més de 100.000 habitants a caure en mans de l'RN amb l'aposta que suposa que un dels referents estatals del partit es presenti (sense etiqueta) per tercera vegada als comicis perpinyanencs. Els sondejos li donen fins a un 30% dels vots. mentre que el batlle actual arribaria a un 19%. Una pancarta amb el lema "Pel respecte dels drets i les llibertats" ha penjat a la façana del Departament Si ens fixem en el Departament (el 66 pel que fa a la numeració en ordre alfabètic), està governat per una coalició del Parti Socialiste (PS) i el Parti Communiste Français (PCF) des de l'any 1998. Cal subratllar que l'Ajuntament de Perpinyà i el Departament són institucions amb colors polítics oposats que destaquen per una hostilitat mútua prou rellevant que els impedeix establir polítiques conjuntes pel bé d'ambdues institucions. Pel que fa al Sud, cal destacar també el posicionament marcat del Departament a l'hora de reclamar la llibertat per als presos i preses polítiques catalans: durant mesos, una pancarta amb el lema "Pel respecte dels drets i les llibertats fonamentals" penjava a la façana acompanyada de dos llaços grocs (dels quals actualment encara en queda un). A això cal sumar-hi que, durant els darrers dos anys, 100 batlles nord-catalans han anat signant un manifest per reclamar l'alliberament dels presos polítics catalans i una resolució democràtica del conflicte, un fet inèdit en una realitat estatal que veu, estranyada, com càrrecs electes de la République es posicionen sobre problemàtiques alienes. Dit això, que aquests posicionaments institucionals no ens confonguin: l'artista Pascal Comelade ho afirmava fa algunes setmanes en una entrevista a Vilaweb: "La gran població a la Catalunya Nord menja, dorm, pixa i pensa a la francesa, amb premsa francesa i televisió francesa". Si parlem de la Regió, cal destacar que, com el Departament, no pot aprovar lleis. I, per fer-se una idea de la capacitat operativa, el seu pressupost és d'uns 3.000 milions i mig d'euros mentre que el de la Generalitat de Catalunya és d'uns 31.000 milions. L'any 2016, una reforma territorial va agrupar les antigues Régions Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrenées en la nova Région Occitanie, que està governada per una coalició entre el PS, el PCF i Europe Ecologie – Les Verts. Com deia abans, Perpinyà és l'única ciutat de més de 100.000 habitants que podria caure en mans de l'RN en les properes municipals després d'una legislatura en què la dreta extrema al govern (LR) ha tingut la sola oposició de l'extrema dreta (RN) al Consell Municipal. Enguany, la llista de Louis Aliot (el candidat de l'RN) incorpora antics regidors de la majoria de govern, així com personalitats del món literari local, en el que suposa la darrera etapa de la "desdiabolització" del partit. Jean-Paul Carrère, militant històric als barris populars de la ciutat, explica que "als barris populars fins al 2015 l'FN no era una opció per a una part de la gent del barri. Ara ja ha esdevingut una possibilitat més de vot: 'Ja ho hem provat tot i res no ha funcionat". Amb tot, i contràriament a una extrema dreta que no té militants actius al carrer, a la Catalunya Nord existeix un teixit associatiu i militant gens negligible si parlem d'acollida de refugiats i d'antiracisme, arribant allà on la institució és incapaç d'arribar (o no hi vol arribar), ja sigui donant suport legal, esbotzant panys i ocupant edificis per allotjar-hi les famílies o bloquejant la PAF (Policia de Fronteres) perquè no deporti famílies. Perpinyà és l'única ciutat de més de 100.000 habitants que podria caure en mans de l'RN, el nou nom del partit de Le Pen En aquest sentit, i enfront del nou tipus de governança imposada per Macron, la revolta dels armilles grogues, que en un inici s'atribuïa a la pujada del preu del carburant, també tenia un fort component de crítica al model centralista de l'Estat i la seva aplicació als territoris. En particular, amb el model urbanístic que buida els centres per habitar unes perifèries que, allà on no hi ha molta població ni mitjans, requereix transport privat. Després de l'esclat del novembre del 2018, les mobilitzacions i les assemblees als giratoris més mobilitzats encara continuen, amb un moviment molt menys massiu però més estructurat i organitzat que mira d'incidir de manera molt activa, per exemple, en les mobilitzacions contra la reforma de les pensions. Aquest moviment també ha anat prenent consciència ecologista en unes comarques amb una llarga tradició de defensa del territori. En la darrera dècada hi ha hagut importants mobilitzacions que han aconseguit aturar els projectes que denunciaven. Les més importants han anat lligades al sud pel fet de ser un territori de frontera afectat, particularment, per macroprojectes supraestatals. La línia de molt alta tensió (MAT) i el gasoducte STEP-MidCat en són un bon exemple. Actualment no hi ha cap mobilització rellevant d'aquest tipus. La visita de Puigdemont, Comín i Ponsatí pot ser un bon moment per tornar a posar en relleu la Catalunya Nord com una terra que amaga les urnes i que ha estat al llarg de la història (i encara és) terra d'exili i rereguarda. Res d'això no seria possible sense un entramat subterrani d'avantguardes quotidianes, i els grans contrastos que afecten tots els àmbits de la nostra societat. Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo Inicia sessió per deixar un comentari El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions. Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020).
Sense aglomeracions, però molt transitada, la rambla Vidal ser ahir el centre de la celebració de Sant Jordi, amb parada de la biblioteca i també de vot anticipat de Guíxols Decideix. L'avinguda s'Agaró presentava un aspecte bastant buit a causa de la pluja ahir al matí. L'ambient es va salvar gràcies a alguns comerços –sobretot, llibreries– que tenien una parada. El gros d'actes de Sant Jordi es van celebrar diumenge passat. Ahir, però, la mainada del CEIP Vilarrasa va vendre llibres i roses per ajudar a pagar l'estada de colònies. Per culpa de la pluja es va haver de suspendre la tradicional lectura de textos literaris que fan els escolars de primària. Llibreries, entitats i partits polítics van parar a la plaça Major. Personal de l'hospital Josep Trueta va repartir ahir un total de 350 roses entre els pacients hospitalitzats. Als nens ingressats a pediatria, se'ls va regalar llibres donats per la Fundació Somni dels... Desenes de persones van passar ahir per la biblioteca de Palamós per participar en la primera edició de la lectura continuada de Sant Jordi, que parlava de Truman Capote i Palamós. La lectura de poemes, amb el títol El meu país, va fer que ahir al vespre sonessin a Can Quintana textos del Marroc, Alemanya, Veneçuela, Dinamarca o Brasil. A la lectura hi va participar, entre d'altres,... Les parades de llibres i roses de Sant Jordi es van haver de traslladar ahir al Palau dels Comtes, a Castelló d'Empúries, per la pluja. Inicialment, havien d'estar a la plaça dels Homes. La Fira del Llibre Usat va ser un dels actes importants de Sant Jordi a Blanes. Al porxo de la biblioteca comarcal durant el matí i la tarda hi va haver parades.
Aquesta és la pàgina de Blackbull Sports Bar. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Puerto de Mazarrón.
Un 37,1% de les llars espanyoles amb accés a Internet ja fa servir plataformes online de pagament com Netflix, HBO, Dazn i Amazon Prime Video per veure contingut audiovisual en línia, segons l'últim Panell de Llars elaborat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). L'informe corresponent al primer semestre del 2019 confirma la tendència a l'alça que es mostra durant els darrers anys en l'ús d'aquestes plataformes, com reflecteix el creixement interanual del 10% registrat en els sis primers mesos d'aquest any. Així, el percentatge d'usuaris que empra plataformes de pagament per veure contingut audiovisual ha passat del 10,7% del primer semestre de 2016 fins al 22,5% en els sis primers mesos del 2017, i ascendeix després fins al 33,7% en el mateix període del 2018 i al 37,1% en el primer semestre del 2019. D'altra banda, el Panell de Llars assenyala que els serveis de missatgeria online van continuar sent els més utilitzats a Internet, com reflecteix el fet que el 80,1% dels individus que té un smartphone fa servir aquestes aplicacions de comunicació instantània diverses vegades al dia. A continuació se situen les xarxes socials, ja que un 40,4% dels enquestats afirma fer-les servir diverses vegades al dia. A aquests serveis, els segueixen la consulta de correu electrònic (31,5%), el visionat de vídeos (21,5%), els jocs (17,6%) i els serveis de localització o GPS (5%). En aquest context, l'informe recull que WhatsApp va ser l'aplicació de missatgeria online que va concentrar més usuaris, perquè la van fer servir el 93,1% dels internautes. Després, la que té més adeptes és Facebook Messenger (31%), molt per sobre de Telegram (7%) o Skype (6%). A més de missatgeria, aquestes aplicacions també permeten l'opció de fer trucades i videotrucades. En aquest servei, WhatsApp va ser la més popular (50,7%), seguida de Facebook Messenger (8,4%) i Skype (8%). Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Lluís Tejedor, Josep Rull, Núria Marín, Carles Puigdemont, Ada Colau, Artur Mas i Oriol Junqueras ahir en el viatge inaugural de la L9 fins a l'aeroport del Prat. / CÈLIA ATSET John Hoffman és el director del Mobile World Congress (MWC) i, des de fa anys, aprofitava les rodes de premsa prèvies a cada esdeveniment per reclamar que el metro arribés d'una vegada a la Fira de l'Hospitalet. El 2013 va dir irònicament: "Si algú té una pala, que comenci a excavar". Ahir, Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet, des del faristol instal·lat a l'estació de Fira, no va poder evitar mirar Hoffman, que estava assegut entre els convidats, i dir-li: "John, ja el tenim aquí!" No se sap fins a quin punt els responsables del Mobile van posar com a condició per renovar el contracte amb Barcelona i l'Hospitalet que el metro arribés a la Fira, però algunes de les crítiques dels veïns, en especial els del barri de la Marina, són que la Generalitat hagi prioritzat el ramal a l'aeroport per satisfer interessos econòmics al ramal de la Zona Franca. Conscient d'això, l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor va voler deixar clar: "No hem fet un metro només per connectar l'aeroport i la Fira". Realment, la L9 permet connectar verticalment els barris de l'Hospitalet i dóna servei per primer cop al Prat, que no tenia metro. La L9 va començar a funcionar per al públic ahir a les 15 h amb una gran expectació de passatgers que no pretenien agafar cap avió, simplement volien ser els primers d'arribar en metro a l'aeroport del Prat. Molts havien patit les molèsties de les obres i ara podien veure, per fi, el resultat de tant soroll i tanta pols. Al matí, però, va ser el moment de la inauguració oficial, amb tots els representants polítics i el viatge inicial. A les 10 h va sortir el primer comboi de l'estació de Zona Universitària. A bord hi anaven el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull; el vicepresident, Oriol Junqueras; els tres alcaldes: Ada Colau (Barcelona), Núria Marín (l'Hospitalet de Llobregat) i Lluís Tejedor (el Prat de Llobregat), i com a convidat especial, l'expresident Artur Mas, que es va fer la foto amb les autoritats. Tots ells, però, es van trobar a l'entrada de l'estació amb una protesta d'uns 50 treballadors del metro (TMB) -que mantenen convocada una vaga per als dies 22 i 24 de febrer, durant el MWC- que sostenien una pancarta: "Conveni o vaga". Junqueras es va aturar per parlar amb ells, igual que va fer Colau, que els va demanar disculpes perquè fa uns dies va dir que la vaga era "incompatible" amb la negociació. L'alcaldessa va marxar aplaudida pels treballadors. El primer comboi de la L9 va fer el trajecte de la Zona Universitària fins a la T1 en només 24 minuts, però sense aturar-se a cap estació. Un cop allà, Puigdemont i companyia van anar a buscar un segon grup d'autoritats -la majoria números dos-, entre els quals hi havia l'únic representant arribat des de Madrid, el secretari d'estat d'Infraestructures, Julio Gómez Pomar. La ministra de Foment, Ana Pastor, després de la polèmica protocol·lària de dijous, va declinar la invitació de la Generalitat. Tots junts van tornar a pujar al metro, que els va portar a l'estació de Fira de l'Hospitalet, el trajecte que faran milers de persones el 22 de febrer quan comenci del Mobile. A l'andana d'aquesta parada, amb segell de Toyo Ito, esperaven, arrenglerats com si fos un besamans monàrquic, tots els consellers de Territori anteriors a Josep Rull -menys Felip Puig-, presidents i portaveus dels grups polítics al Parlament, entre molts altres. Al vestíbul d'aquesta àmplia estació els esperaven encara 800 persones més per escoltar els parlaments oficials, en què el president Puigdemont va aprofitar per recordar que "l'Estat ha dimitit de la seva responsabilitat inversora a Catalunya". Camuflats entre els periodistes que viatjaven aïllats a l'últim vagó del comboi oficial, hi havia la presidenta i el vocal de l'Associació de Veïns de la Zona Universitària -Rosa Maria Canals i Josep Maria Guillumet-, que van aprofitar l'ocasió per explicar la seva reclamació: "Fa anys que demanem que l'accés muntanya de l'estació de la Zona Universitària sigui accessible amb un ascensor i escales mecàniques. Quan van fer les obres de la L9 vam demanar que ho aprofitessin. Ens van dir que sí, però encara no ho han fet". Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
El bàsquet a un segon i set dècimes del final de Dubljevic va acabar sentenciant l ́Uni ahir a Fontajau, però abans la tripleta arbitral ja havia començat a posar el peu al coll de les gironines amb un criteri arbitral incomprensible. I rematat amb un minut final on, directament, es van empassar el xiulet i van mirar cap a un altre costat. Però el que no et mata et fa més fort i, com deia Èric Surís als vestidors, que no va voler «perdre el temps» valorant l ́actuació dels portuguesos Pedro Coelho i Paulo Marques i de la noruega Viola Györgyi, Europa ha enfortit l ́equip i el club malgrat la decepció d ́haver tingut a tocar una històrica classificació per a les semifinals de l ́Eurocup. Queden, encara, per sort, molt més guerres on combatre. Començant per la Lliga, que diumenge es reprèn a la pista del Cadí. A Fontajau tot estava preparat per viure una nit per al record. D ́aquelles per estampar la foto a la samarreta i inscriure-hi el lema «Jo hi vaig ser». Com aquell 23 d ́abril de 2015 quan es va guanyar la Lliga contra el Perfumerías. El pavelló va lluir (i rugir) com en les grans ocasions, amb 3.000 aficionats a la grada que no van parar de donar suport a l ́equip. Els membres de GirUNIns i de la ­Penya Jovent Gironí lideraven la festa. El partit era igualadíssim i l ́afició exercia de sisena jugadora. A la llotja tampoc s ́ho van voler perdre ni l ́entrenador del Girona, Pablo Machín, ni el seu ajudant, Jordi Guerrero. Per al record, el selfie que es van fer el tècnic de Sòria i la regidora d ́Esports Isabel Muradàs. La frustració per l ́eliminació, tant el què com el com, van donar pas ràpidament a l ́orgull i al reconeixament a la feina de l ́equip. L ́afició es va quedar a aclamar les jugadores. Surís parlava als vestidors i encara retronaven els aplaudiments. S ́havia dit adèu a Europa però s ́havia fet un pas més a l ́hora de tenir l ́estima i el suport dels seguidors. Parant l ́orella i llegint les xarxes socials, havia sigut un adéu amb el cap ben alt i tres culpables que en un final igualat van voler mirar a un altre costat. Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
Estem vinculats a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Campus Bellvitge, de la Universitat de Barcelona. Som un hospital docent i això ens permet: Descobreix l'oferta dels graus en que col·laborem: Ensenyaments la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Ensenyaments d'altres universitats Infermeria Nutrició i dietètica Descobreix els diferents programes de màster i postgrau en que participem: A l'hospital col·laborem en diferents programes de doctorat. A l'hospital oferim col·laboració docent en:
El jove s'havia discutit des del seu balcó amb la víctima, que estava a la terrassa d'un bar de la Pia Almoina Girona.-Fiscal, defensa i acusació particular han sol·licitat una pena de 2 anys de presó per a un olotí que va atacar un altre home amb un bat de beisbol, li va fracturar el crani i el va deixar en coma. Els fets van tenir lloc a finals de juliol del 2015. L'acusat, Benaissa Amar Tahihai, que vivia a la plaça de la Pia Almoina, es va discutir des del seu balcó amb la víctima, que estava a la terrassa d'un bar fent el toc amb els seus amics. El processat va baixar enfurismat de casa seva amb el bat de beisbol i li va ventar un fort cop al cap de la víctima. Arran de l'atac, l'altre home va quedar en coma i es va passar 24 dies a la UCI. Inicialment Tahihai s'enfrontava a una condemna de 9 anys de presó per intent d'homicidi, però després de la vista fiscal i acusació han rebaixat substancialment aquesta petició. Entre d'altres, perquè li han estimat una atenuant d'anomalia psíquica (ja que el processat té un trastorn) i un altre de reparació del dany (perquè havia consignat part de la indemnització). Els fets que han arribat avui a judici van tenir lloc el 25 de juliol del 2015. Aquell dia, cap a les vuit del vespre, l'acusat es trobava al balcó de casa seva, que dona just al damunt del bar Pia & CO, i es va discutir amb un grup que hi havia a la terrassa del local.Segons sembla, l'origen de la disputa va ser perquè el processat va tirar menjar per a gossos i burilles als que hi havia a sota. La víctima, un jove dominicà que formava part del grup, es va encarar amb l'acusat i aquest, com a resposta, va baixar al carrer armat amb un bat de beisbol.Segons ha admès el mateix Tahihai al judici, quan l'altre li va demanar si buscava brega, ell li va ventar un cop de bat al cap. Després va tornar a entrar a l'edifici, deixant la víctima estesa a la plaça, i va amagar el bat de beisbol en un "forat" del bloc de pisos. Arran de l'atac, el jove dominicà va patir una fractura de crani, es va quedar en coma i va estar 41 dies hospitalitzat. De 9 a 2 anys de presóPer aquests fets, el fiscal demanava inicialment que es condemnés Tahihai a 9 anys de presó per un delicte de temptativa d'homicidi amb l'agreujant d'abús de superioritat. A més, també sol·licitava que no es pogués apropar a menys de mig quilòmetre de la víctima ni comunicar-s'hi durant deu anys.Després del judici, però, el fiscal ha modificat substancialment la seva petició. El fiscal ha retirat l'agreujant a Tahihai i li ha estimat dues atenuants. Una primera d'anomalia psíquica, perquè el processat pateix un trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), que li afecta les facultats i li impedeix controlar els impulsos. I una segona de reparació del dany, perquè abans del judici ja havia consignat 8.424 euros per fer front a possibles indemnitzacions.El fiscal ha acabat demanant que es condemni el processat a 2 anys de presó i que no es pugui apropar a la víctima durant tres anys. En matèria de responsabilitat civil, ha sol·licitat que apart d'aquells diners que ja ha consignat, n'aboni 5.000 més a la víctima. És a dir, que en total la indemnització sigui de 13.424 euros.Tant l'acusació particular com la defensa s'han adherit a la petició del fiscal. El cas, que s'ha jutjat a la Secció Quarta de l'Audiència de Girona, ha quedat vist per sentència. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
"Guanyarem aquest 20 de desembre", exclama el president dels republicans tot afirmant que no hi ha cap partit amb la trajectòria, història i la netedat d'Esquerra Reus.-El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha presentat aquest dimecres a ERC com el partit que "desbrossarà" el camí de la independència perquè aquells que encara no estan convençuts s'hi acabin sumant. "Nosaltres estarem en la primera línia. Desbrossarem el camí perquè sigui tan còmode com calgui perquè hi passin aquells que tenen dubtes", ha subratllat davant més de 300 persones al Teatre Bartrina de Reus. El president dels republicans s'ha mostrat convençut que ERC guanyarà les eleccions del proper 20 de desembre, perquè "no hi ha cap partit amb la nostra trajectòria, amb la nostra història, perquè no n'hi ha cap que estigui tan net com nosaltres i que pugui presentar un currículum de compromís, generositat, honestedat i honradesa com el nostre". Volem guanyar i guanyarem el 20-D!", ha exclamat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El Ple del Senat ha aprovat la creació de la comissió d'investigació sobre el finançament dels partits polítics, una iniciativa impulsada pel PP i que només ha comptat amb el suport dels senadors populars, els quatre del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) --l'antiga Convergència (CDC)--, la de Fòrum Astúries i el d'UPN. Els grups parlamentaris del PSOE, Units Podem-En Comú Podem-En Marea i el PNB han votat en contra de la iniciativa al·legant que el PP l'ha plantejada únicament per "contrarestar" els treballs de la que es farà al Congrés, que estarà centrada exclusivament en els seus comptes i en el seu suposat finançament il·legal. La majoria dels senadors del Grup Mixt, que està format per una desena de partits, també han votat en sentit negatiu. Concretament nou dels 17 que ho integren: els tres senadors de Ciutadans, els dos de Compromís, el de Bildu, la de Coalició Canària, el d'Agrupació Herreña Independent, i la independent Elvira García, que recentment va abandonar el grup d'Units Podem. Per la seva banda, els 12 senadors d'ERC s'han abstingut en la votació, però han avisat el PP que si utilitza la comissió d'investigació de forma "partidista" o "com un instrument per retornar la pilota a altres partits", s'aixecaran i no tornaran "a posar el peu en ella". El senador independentista Miquel Àngel Estradé creu que el PP tindrà la temptació" d'utilitzar la comissió "per fer xantatge" a altres grups ja que, si els "estrenyen" en la Cambra baixa, el PP ho farà a la Cambra alta. També s'han abstingut la senadora de Nova Canàries i la de l'Agrupació Socialista de la Gomera, qui ha defensat que la creació de la comissió d'investigació sobre finançament serà "positiu" per evitar il·legalitats en el futur. El debat parlamentari, que ha durat al voltant d'una hora i mitja, ha tingut moments de tensió, especialment quan el senador del PP Luis Aznar ha pujat a la tribuna per contestar als senadors del PSOE, Units Podem i el PNB. Aquests tres grups parlamentaris han carregat contra l'actitud del PP, partit al que han acusat de voler portar al Senat una "farsa" i de pretendre posar "una cortina de fum" en el Senat per tapar la investigació dels seus comptes al Congrés. El senador del PSOE Tontxu Rodríguez ha realitzat un intervenció molt dura contra els 'populars', als quals ha enlletgit que vulguin treure endavant aquesta comissió quan "és el partit més corrupte de la història" d'Espanya. Després d'enumerar diversos casos de corrupció que afecten el PP i recordant "els més de 800" imputats en les seves files, els ha retret que hagin "obstaculitzat l'acció de la Justícia" i que hagin "trencat les regles de joc de la democràcia" amb tal de tapar la seva caixa B: "Tenen vostès mig Codi Penal", ha dit, denunciant a més que el PP parli de corrupció "en tercera persona" en el text de la iniciativa. "És una broma, tenen amnèsia o són vostès uns tramposos", ha dit, reafirmant el vot en contra del PSOE, que no vol contribuir a aquest "sainet en el Senat" ni que es creu aquesta comissió que, al seu judici, "neix deslegitimada". Des d'Units Podem-En Comú Podem-En Marea, el portaveu Ramón Espinar, s'ha mostrat convençut que el PP cerca atacar les formacions polítiques "amb una comissió de circ en el Senat". I recordant el cas Púnica, Gürtel, Bárcenas i els indicis de finançament il·legal del PP entre 1990 i 2008, Espinar ha asseverat que el PP, en matèria de finançament de partits, "no està per donar lliçons": "Posar-los a vostès a investigar el finançament il·legal és com posar el llop a cuidar de les gallines", ha dit. Per la seva banda, el portaveu del PNB, Jokin Bildarratz, ha expressat el seu suport a l'estudi de les "deficiències" en el finançament dels partits, però ha dit que aquest no és "el joc" al que vol jugar el PP en crear aquesta comissió. "És un ajust de comptes amb el Congrés", sosté. El senador del PP ha dit entendre que a ses senyories els preocupi que la comissió es converteixi en una batalla de l''i tu més', però ha assegurat que el seu partit "no jugarà a això". I davant el dur to de les intervencions de l'oposició, ha anat responent un a un en el seu torn de paraula. Aznar ha carregat contra el dirigent de Podem, a qui s'ha dirigit per dir-li que "no admet lliçons d'algú que manca d'autoritat moral". "Sent parlar de Veneçuela i llavors li cau la llauna de Coca Cola i ho confon", ha ironitzat el senador popular, en referència a la fotografia que es va divulgar del portaveu de Podem consumint Coca Cola malgrat l'existència d'una petició del seu grup demanant que el Senat no comercialitzés la marca, paraules que han provocat els aplaudiments de la bancada del PP. "No vaig a cometre la crueltat de dir alguna cosa que a vostè li pugui doldre en el més profund, malgrat el que vostè ha fet amb els companys del meu grup", li ha dit a Espinar. Per al senador del PP, Units Podem "es mou millor en la baralla del fang" en l'els treballs parlamentaris. També ha tingut paraules per al senador socialista, a qui li ha retret la seva falta de "memòria" davant alguns casos de corrupció que afecten el PSOE; així com al portaveu del PNB, a que li ha demanat que "recapaciti" i demostri "coherència" donant suport a la comissió. Així mateix, Aznar ha criticat l'actitud de Compromís, al senador del qual ha criticat que estigui tot el dia "destil·lant odi", i s'ha dirigit el senador de Cs Francisco Javier Alegre per dir-li que "el món no gira entorn" a la formació taronja, després que ell recordés durant la seva intervenció l'acord d'investidura signat amb Mariano Rajoy, que l'exigia crear la comissió d'investigació sobre el finançament irregular del PP al Congrés. "El senyor Maíllo va dir que l'acord que havien signat amb nosaltres era l'acord de les llenties. Sí, senyories, però sense xoriços", ha apuntat Alegre. El senador del partit taronja creu que una comissió "generalista" investigarà "menys", al mateix temps que sosté que la creació de la comissió és producte de "una rebequeria" en resposta a la del Congrés. També la senadora de Coalició Canària ha rebutjat la iniciativa del PP. "Tenen una ferida i cal netejar-la per guarir-la, però no es guarirà per molt que intentin obrir les dels altres", ha sentenciat. La comissió d'investigació tenia garantida la seva viabilitat des del principi ja que el grup popular té la majoria absoluta al Senat. Rebuda la llum verda del Ple, la Cambra alta obrirà una comissió d'investigació vint anys després de l'última, creada el 1995 per analitzar les responsabilitats polítiques derivades de l'actuació dels Grups Antiterroristes d'Alliberament, els GAL. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El premi es lliurarà a la cloenda de la festa de l'oli 'La Primera Premsada. Oli, art i gastronomia', de la Granadella El Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya (CCOC) i el Museu de l'Oli de Catalunya (MuOC) han distingit el grup de recerca d' Antioxidants del Departament de Tecnologia d'Aliments, de la Universitat de Lleida, amb el premi 'Primera Premsada 2016', en reconeixement a les aportacions fetes al sector de l'oli. Aquest grup, nascut l'any 1995 per iniciativa de les professores Ma José Motilva i Ma Paz Romero, investiga el camp de l'oli d'oliva verge d'arbequina. Acredita una àmplia experiència en la millora de la qualitat de l'oli d'oliva i, des de fa uns anys, ha ampliat el seu horitzó de treball i ha reforçat la seva activitat en l'estudi de diferents compostos bioactius que tenen especial interès en el desenvolupament i la formulació d'aliments funcionals. El premi es lliurarà dins de l'acte de cloenda de la festa de l'oli ¡La Primera Premsada. Oli, art i gastronomia, que tindrà lloc el proper diumenge 6 de novembre a la Granadella.
El Tren dels Llacs és una autèntica experiència. D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
"No soc dolenta, és que em van dibuixar així", afirmava la voluptuosa Jessica Rabbit a 'Qui ha enredat en Roger Rabbit?'. Na Jessica, definida pel seu creador com "la fantasia sexual masculina definitiva feta per un dibuixant", i concebuda, segons el director i el productor de la pel·lícula, com una explosiva combinació de Rita Hayworth, Veronica Lake i Lauren Bacall, actualment no superaria els paràmetres de correcció política més elementals en matèria feminista. I no obstant això —o precisament—, el seu personatge esdevé paradigmàtic del llast que sovint arrosseguen determinats individus pel fet de tenir un aspecte físic que inspira i provoca unes sensacions i reaccions concretes —en el cas de na Jessica Rabbit, alguns membres animats de l'anatomia masculina demanen torn de paraula quan ella entra en escena. Ella és un dibuix animat; però es tracta d'un personatge de ficció que personifica —valgui la contradicció semàntica— la realitat de persones que existeixen, que van existir i que fins i tot serviren de referència als qui potser feia temps que somiaven en una Jessica Rabbit abans d'agafar els llapis de colors. Si bé l'aparença sempre ha estat important —amb un èmfasi especial en el cas de les dones amb professions on la imatge és fonamental, com és el cas de les actrius, models o hostesses, per exemple—, la nostra època ha elevat al cub la rellevància de l'aspecte físic en gairebé tots els àmbits de la vida social i pública. I malgrat que, avui en dia, la pressió segueix essent major per al gènere femení, també els homes es veuen sotmesos a tota mena d'imposicions superficials, rígides i esclavitzants en matèria estètica. Ja no cal parlar només de cinema i moda: també la política, el periodisme, la literatura, la música i fins i tot la ràdio exigeixen comptar amb figures públiques que transmetin una imatge adient. El màrqueting és important, sí, però també es valora que una icona pugui esdevenir objecte d'amiració pel fet de ser capaç de crear i comunicar un missatge, un concepte, una idea, un estereotip encertat. Ha quedat molt lluny el privilegi dels intel·lectuals, artistes o polítics que es podien permetre el luxe d'abandonar qualsevol frivolitat estètica amb el pretext de dedicar les seves forces a temes més seriosos i elevats. Ara cal assumir que qualsevol petita decisió superficial no només no passarà desapercebuda, sinó que constituirà el primer indici de tota una sèrie de pressuposicions i presumpcions que costarà molt desterrar un cop instal·lades en el cap de qui ens observa. Per tant, i assumint aquesta tendència a l'encasellament, al reduccionisme fàcil, a la categorització basada en prejudicis cada cop més volàtils, hom pot fer dues coses: lluitar contra aquesta tendència i esforçar-se fins a l'extenuació per frustrar tota temptativa aliena de ser reduït a un estereotip, o bé resignar-se i, fins i tot, treure cert profit del fet de viure en una societat tan visual com previsible. Hi ha molts casos de persones que decideixen convertir en el seu punt fort allò que, vist des de fora, ben bé podria haver-les condemnat a ser víctimes resignades de la imatge que transmeten i del personatge que evoquen. D'altres s'entesten a canviar d'imatge cada cert temps, adaptant-se o bé a l'entorn o bé a la moda del moment, i vivint, per tant, amb l'adrenalina de no saber com et veuran demà, quin rol t'haurà anat millor, ni si d'aquí a deu anys et penediràs d'aquella barba de vint centímetres que mai va acabar d'afavorir-te malgrat que el barber et digués el contrari. Finalment, hi ha uns pocs individus que sublimen el concepte d'encasellament i les seves conseqüències fins elevar-los a la categoria d'art. Un dels casos més recents d'aquest darrer perfil el trobem en l'actor Damon Herriman. Qui és aquest home que, en el millor dels casos, ens sonarà pel simple fet de tenir un nom de pila coincident amb el llinatge del Matt actor que sí coneixem? Doncs Damon Herriman és algú intel·ligent. No és el més atractiu, ni el més alt, ni el més baix, ni el més lleig. Per tant, no té cap element que a simple vista pugui fer d'ell un intèrpret imprescindible o amb un valor afegit inqüestionable. Però Herriman té quelcom especial; una qualitat que potser no l'ajuda a lligar però que, en un sol any, li ha permès trobar dues feines importants en l'àmbit cinematogràfic i televisiu: s'assembla a Charles Manson. I posant cara al mític assassí de Sharon Tate tant a la darrera pel·lícula de Tarantino com a la popular sèrie de Netflix 'Mindhunter', Herriman demostra que sap en quin món viu: i és que, si costa molt que no t'encasellin, potser el millor sigui instal·lar-se còmodament a la casella. Només cal confiar que Herriman no es fiqui massa en el seu personatge. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
El govern municipal solsoní ha confeccionat un pressupost per al 2019 de 9.381.000 euros, 644.390 euros del qual es destinaran a inversions reals, una xifra que suposa un increment del 61 %. Aquest és el principal punt de l'ordre del dia del ple ordinari d'aquest mes, que se celebrarà avui, divendres, dia 30 de novembre, a les nou del vespre. Per a l'alcalde, David Rodríguez, els números dissenyats per a l'any que reflecteixen la voluntat d'una continuïtat, de «mantenir-se en la línia dels últims anys, seguint amb la reducció del deute. El nivell d'endeutament el tenim a poc més del 40%». Entre les novetats, però, hi ha l'increment del capítol de despesa de personal, un 6 %, fins als 3,6 milions. El consistori preveu contractar un nou agent de policia, un enginyer per als serveis municipals i es planteja la contractació parcial d'un arqueòleg, entre d'altres. Quant a les inversions programades, n'hi ha fins a quaranta. «Estan molt encotillades per necessitats immediates que no es poden prorrogar», explica Rodríguez, que justifica l'augment de la dotació pressupostària per la previsió de cobrament d'una subvenció pendent de la Diputació de Lleida de 195.000 euros. La que obté un import més elevat, de 84.000 euros, és l'adquisició d'una màquina manipuladora telescòpica rígida per a la brigada municipal, seguida de l'arranjament de la turbina del Molí de Foix, de 64.000 euros, que ha de permetre estalviar en el servei municipal de l'aigua; la reparació del col·lector i pavimentació del carrer del Blat, a Sant Bernat (41.500 euros); el reasfaltatge i millora dels carrers de la Forja i el Serrat d'en Mingo (36.000), i la millora del clavegueram (35.000). Les inversions també inclouen les accions prioritzades en el marc del procés participatiu.
L'Ajuntament de Barcelona doblarà aquest any les places temporals que estan previstes per acollir persones sense llar durant els mesos en què pernoctar al carrer es fa més difícil pel fred. El consistori ha habilitat durant els últims anys 200 places addicionals que se sumen a les 2.130 places disponibles per a les persones que estan inscrites a la Xarxa d'Atenció de Persones, de les quals 1.346 són municipals i la resta, d'entitats. Aquest hivern la xifra de places temporals afegides serà de 400. L'operació Fred, presentada per la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, s'activa en una primera fase preventiva quan el termòmetre cau als 5 graus centígrads, moment en què es reserven 75 places del Centre d'Estades Breus (CEB) que està situat a la planta superior del Centre d'Urgència i Emergències Socials de Barcelona, per a persones que dormen al carrer. Quan la temperatura baixa fins als zero graus, s'activa l'operació Fred en fase d'alerta, i s'afegeixen a l'oferta 325 places més, de les quals 150 seran en un equipament escolar de Sant Martí i 100 en un equipament de Sarrià- Sant Gervasi; 30, específicament per a dones, a l'Eixample; 25 més al mateix CUESB, i 20 més en un recurs residencial a Sarrià-Sant Gervasi. En aquesta fase, els equips del consistori fan seguiment de la gent que dorm al carrer i li ofereixen acudir a una d'aquestes places. L'alerta la va activar dues vegades l'hivern passat i va tornar a activar-se al març de forma preventiva. Ortiz ha abordat també la futura licitació dels contractes de gestió del programa Primer la Llar, que remarca la importància de disposar d'una llar per a persones que viuen al carrer. La tinenta d'alcaldia ha explicat que el programa, que va començar el 2015 com un projecte pilot, hi sumarà fins a un centenar de vivendes. També ha explicat que l'avaluació del funcionament del programa ha posat en evidència que la barreja d'una part social i d'una altra associada a la vivenda ha complicat el procés. Per això, la licitació del pròxim contracte es farà en dues parts, amb dos contractes diferents, un per a la part de la vivenda i un altre per a la part social. La primera es licitació a través de l'Institut Municipal de l'Habitatge i la segona, a través de l'Institut Municipal de Serveis Socials. De les 1.346 places municipals per a persones sense llar que depenen del consistori, 400 són en vivendes d'inclusió temporals; 398 en centres residencials; 255 en centres de primera acollida; 200 en hotels i pensions, i 68 en vivendes de Primer la Llar.
Grup de conversa per practicar l'anglès en un ambient distès i relaxat, entendre els altres i fer-nos entendre, així com perdre la vergonya de parlar tot ampliant el nostre vocabulari.
L' Arxiu Municipal de Llagostera ha publicat La recerca arqueològica a Llagostera: de Mossèn Josep Gelabert a la creació del Centre d'Estudis de Llagostera, una recerca a càrrec de l'historiador Francesc Aicart amb la qual l'autor va guanyar la VIII Beca Esteve Fa Tolsanas i que recentment es va presentar a la sala de plens de l'ajuntament llagosterenca, en un acte amb la participació de l'autor, l'alcalde, Antoni Navarro, el periodista Joan Ventura i el catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, Narcís Soler. L'estudi es remunta al desvetllament de l'interès per l'arqueologia en el municipi, que va començar amb l'arribada del mossèn i geòleg Josep Gelabert. Ell va ser qui va impulsar la creació del museu biblioteca i va traslladar els seus coneixements a joves com Josep Calvet. La mort sobtada de mossèn Gelabert el 1936 i l'esclat de la Guerra Civil van marcar un tall en la recerca que es va reprendre a mitjan anys cinquanta amb el retorn de l'exili de Josep Calvet i l'aparició de nous aficionats a l'arqueologia, liderats per Esteve Fa i Tolsanas. El boom de l'arqueologia llagosterenca es va produir el 1966 a partir de la descoberta del jaciment de Maiena i la creació del Centre d'Estudis de Llagostera, que va deixar un llegat arqueològic d'inqüestionable vàlua. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
L'ANC i Òmnium Cultural han demanat als partits sobiranistes que concorrin "amb unitat d'acció" a les eleccions del 21 de desembre i no han volgut posicionar-se sobre la possibilitat de forjar una llista única. El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, i el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, han destacat en roda de premsa aquest divendres que deixen en mans dels partits" la decisió de com concórrer als comicis. Sí que els han animat a presentar-se per "consolidar i, si pot ser, ampliar" la representativitat al Parlament a favor d'una república catalana. El PDeCAT ha demanat aquest divendres que el soberanisme es presenti unit en una "gran llista de país", i Alcoberro ha destacat que en els últims dies s'estan mantenint reunions bilaterals entre les entitats i els partits al voltant d'aquest assumpte. Segons Alcoberro, l'ANC i Òmnium volen convocar en els propers dies una reunió de tots els partits sobiranistes, si bé han de fer-ho amb premura perquè el termini per presentar coalicions expira dimarts vinent: "De moment hem tingut relacions bilaterals cercant la unitat d'acció". Mauri ha dit que les entitats estan convençudes que els partits sabran trobar "la millor fórmula per defensar els objectius compartits que considerin", que no necessàriament ha de ser la llista única. Tant l'ANC com Òmnium veuen les eleccions il·legítimes perquè han estat convocats pel Govern central, però les urnes mai els han "fet por" i les volen aprofitar per afermar la defensa d'una república catalana. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha demanat una gran mobilització de la ciutadania de cara al 21-D i s'ha mostrat convençut que una victòria independentista facilitaria la seva sortida de la presó. "Seré el que la ciutadania decideixi, conscient que si guanyem els ho posareu molt més difícil per mantenir-me tancat a la presó i impedir-me l'exercici d'uns drets –i responsabilitats, les que siguin- dels quals no he estat privat per cap sentència", ha afirmat Junqueras en una carta des de la presó d'Estremera publicada aquest diumenge al diari 'El Punt Avui'. Tothom, aquesta és la prioritat", ha reblat el president d'ERC, que també ha avisat que l'Estat accentuarà la "repressió" sobre els republicans els propers dies ja que és "la formació a batre". "Perquè és central i perquè és l'única que pot articular majories guanyadores, desfer empats i teixir complicitats", ha reflexionat en veu alta Junqueras. "Avui us demano, des de la presó d'Estremera, que mobilitzeu a tothom de cara al 21-D, que tothom vagi a votar per parar els peus als dels 155", ha insistit el líder republicà. "Que feu confiança a ERC, que se l'ha guanyat amb escreix", ha puntualitzat Junqueras. "Guanyar i guanyar, al servei de la majoria, amb vocació de cohesionar el país i que mai més ningú no ens pugui dir que cap de nosaltres no pot aspirar a tot. La nostra no serà mai una societat de privilegis", ha continuat en la seva missiva el líder republicà, que porta ja 38 dies empresonat. "Amb nosaltres sempre s'hi podrà comptar, que tothom ho tingui present i que tothom en prengui exemple. I que el resultat sigui un Govern més fort que mai, més plural que mai i més determinat que mai per treballar al servei de la ciutadania i la democràcia, per a la justícia i la llibertat", ha asseverat Junqueras. "Necessitem afermar cada pas, necessitem superar debats identitaris que no sumen, necessitem exhibir una trajectòria ètica davant un Estat governat per elits parasitàries", ha proclamat el president d'ERC, que considera que la República catalana, per afermar-se, "ha de plantejar una societat lliure i justa, creïble, que la faci més atractiva per aquells que no tenen com a prioritat la independència o que han vist en la corrupció a Catalunya semblances amb la indústria de la corrupció que és el PP i que molt sovint ha estat el PSOE". "A Escòcia aquest paper central l'ha fet l'SNP. Aquí, crec molt sincerament que s'ha de bastir sobre ERC. I ho crec cada dia més", ha sentenciat Junqueras. "Tenim una feina al davant gegantina i no ens podem permetre que el Bloc del 155 assalti les institucions i passi la piconadora per tot el país", ha conclòs el president d'ERC. Tota la informació sobre els comicis d'on sortirà el nou Parlament de Catalunya.
El portaveu de C's, Matías Alonso, ha avisat aquest dilluns el president de la Generalitat, Artur Mas, que xocarà contra la "realitat democràtica" el 8 d'abril al Congrés perquè una majoria dels diputats presents rebutjarà transferir a Catalunya la competència per convocar referèndums --l'article 150.2 de la Constitució--. "Una vegada més tornarà a xocar amb la realitat democràtica. Democràcia és respecte escrupolós a la llei i a l'Estat de Dret, i el que no val en democràcia són dreceres", ha asseverat en roda de premsa, després de criticar un altre cop que el president català no acudeixi a la Cambra Baixa. Segons Alonso, el 150.2 de la Constitució és una competència intransferible, i ha insistit que l'única alternativa que li queda a Mas és avançar les eleccions catalanes: "Si no ho fa després del fracàs del 8 d'abril, ho haurà de fer després del 9 de novembre". "El cicle polític de CiU i de Mas en aquest Govern està esgotat i la data de caducitat definitiva és el 9 de novembre", ha incidit el dirigent de C's, que ha emplaçat també el Govern espanyol a deixar clar a la Generalitat la realitat jurídica de l'Estat. Alonso ha expressat la seva preocupació per l'estratègia i les declaracions dels representants de l'Estat sobre el procés sobiranista català perquè, segons la seva opinió, "donen per possible el que és impossible i vercemblança a coses inversemblants". "El Govern, en comptes d'alliçonar els seus ambaixadors, ha de treballar perquè aquestes situacions de deslleialtat contínua no es produeixin", ha finalitzat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El Palau de la Música Catalana oferix en aquest espai continguts divulgatius relacionats amb la música, el cant coral i el nostre patrimoni. Un espai obert a tothom, on el fil conductor és el coneixement i el gaudi entorn el fet musical.
El Girona no té temps per perdre. Aquest dilluns, el club blanc-i-vermell va anunciar la destitució del seu tècnic, Juan Carlos Unzué, només 5 mesos després d'haver-lo contractat. L'entrenador navarrès ha aconseguit 5 victòries, 6 derrotes i 1 empat en 12 jornades, unes xifres que s'han traduït en 16 punts, a 3 del play-off i a 4 de les posicions d'ascens directe. Tot i que la situació a la classificació no és especialment alarmant, la resposta del director esportiu, Quique Cárcel, ha estat unilateral: Unzué acomiadat i Juan Carlos Moreno, home de la seva confiança, entrenador provisional del primer equip. Aquest curs l'entitat gironina compta amb el pressupost més alt de la categoria -triplicant el de la major part d'equips de Segona- i té a la seva disposició molts dels jugadors que formaven part de la plantilla de Primera. El club ha fet un gran esforç econòmic per retenir Cristhian Stuani, la peça angular del projecte, però a més ha lligat altres homes clau com Juanpe, Àlex Granell o Borja García i ha signat futbolistes de qualitat contrastada com Pablo Maffeo, Samu Saiz o Jonatan Soriano. A Montilivi ningú amaga que l'objectiu és l'ascens directe, però la pressió és màxima. Si no és puja aquesta temporada, fer-ho en la següent serà molt més complicat. L'adeu d'Unzué està estretament lligat al d'Eusebio Sacristán. La temporada passada, el club va apostar pel tècnic val·lisoletà, una figura amb un estil de joc radicalment oposat al de Pablo Machín. Eusebio arribava per transformar el Girona dels tres centrals i carrilers en un equip de toc i possessió, seguint l'escola que el seu amic i excompany Pep Guardiola estava instaurant al Manchester City. L'última paraula pel que fa a la seva contractació, com sempre, la va tenir Quique Cárcel, però el cert és que el nom d'Eusebio era una proposta del City Football Group, la societat qatarí que ostenta les accions del Girona. Machín era una figura inqüestionables a Montilivi, però el seu estil defensiu i basat en un joc vertical no s'ajustava a les prioritats de Pere Guardiola -germà de Pep-, Ferran Soriano i Txiki Beguiristain, les tres figures que vinculen el club català i el Manchester City. Bona prova d'aquest fet és que homes com Aleix Garcia o Douglas Luiz, cedits per l'entitat anglesa al Girona en la seva primera temporada a Primera, pràcticament no van comptar amb minuts sota les ordres de Machín. Amb Eusebio, en canvi, tots dos es van convertir en peces importants del centre del camp gironí. Les coses amb Eusebio, però, es van acabar torcent. Tot i que el val·lisoletà va signar un interessant primer tram de Lliga, a la segona volta el seu equip va començar a encadenar derrotes i va pagar una pèssima ratxa a Montilivi. Cárcel va confiar en l'ex de la Reial fins a l'últim dia i ho va acabar pagant amb un descens. Ara, el director esportiu no ha volgut cometre el mateix error i ha destituït un Unzué que probablement encara confiava en reconduir el rumb de l'equip. El navarrès, en certa manera, ha pagat la paciència que el club -però no el públic de Montilivi- va tenir amb Eusebio. El substitut d'Unzué aquest diumenge serà Juan Carlos Moreno, qui fins ara era membre del cos tècnic del conjunt gironí. Moreno va ser el segon de Machín al Numància i compta amb la confiança de Cárcel, però ara per ara tot fa indicar que el barceloní només dirigirà el Girona en la pròxima jornada de lliga contra l'Alcorcón. Un gran resultat contra els madrilenys podria donar-li l'oportunitat de quedar-se el càrrec, però la realitat és que, ara per ara, a Montilivi busquen entrenador. La pregunta que tothom es fa a les oficines del feu blanc-i-vermell, a hores d'ara, és quin perfil ha de tenir el nou tècnic de l'equip. Les apostes amb segell Guardiola com Eusebio o Unzué han fracassat, però això no impedeix que ja hagin entrat en escena noms com Òscar García Junyent o Domènec Torrent, dos figures estretament vinculades al tècnic de Santpedor i al cruyffisme. L'opció oposada implicaria apostar per un tècnic de l'estil Machín: experiència a Segona, pocs complexes pel que fa a la sortida de pilota i pragmatisme. En aquest context, noms com Francisco Rodríguez, amb passat a l'Almeria o l'Osca, o Juan Ramón López Muñiz, responsable de l'ascens del Llevant, podrien encaixar. Sigui com sigui, i tal com va explicar RAC1 aquest dilluns, la intenció de la secretaria tècnica gironina no és gastar-se una gran part del pressupost d'aquesta temporada en la fitxa del tècnic. El club vol reservar fons pel mercat d'hivern, en el qual es podria reforçar amb més futbolistes per tal d'assolir l'objectiu de l'ascens.
L'anàlisi del genoma i dels punxons que utilitza el SARS-CoV-2 per infectar les cèl·lules humanes mostra un procés de mutació i selecció natural Coronavirus: l'última hora del Covid-19 a Catalunya, en directe Les matemàtiques del coronavirus / AFP Només cal entrar uns minuts a les xarxes socials per descobrir-hi tota mena de propostes conspiratives sobre l'origen del SARS-CoV-2. Un article publicat aquest dimarts a la revista Nature, però, conclou que aquest microbi "no és una construcció de laboratori ni un virus manipulat intencionadament". Els autors del treball, de diverses universitats dels Estats Units, Austràlia i el Regne Unit, han analitzat l'estructura de les protuberàncies en forma de punxó que es distribueixen per la superfície del virus i que li serveixen per enganxar-se a les cèl·lules humanes, entrar-hi i infectar-les, i les han comparat amb les d'altres coronavirus. El que han vist és que, tot i les semblances amb els seus parents, el nou coronavirus té uns punxons força diferents, però que també són molt efectius a l'hora d'infectar les cèl·lules humanes. Aquesta primera observació ja indica que els punxons probablement s'han originat a partir de mutacions espontànies i selecció natural. Si algú hagués decidit enginyar el virus, el més raonable hauria sigut reproduir els mecanismes d'infecció d'altres virus ja coneguts, i no crear-ne un de completament nou. "Si el SARS-CoV-2 s'hagués construït amb enginyeria genètica, seria fàcil de veure per comparació amb els altres coronavirus coneguts, però el que s'observa en el seu genoma és un procés evolutiu normal", confirma Joaquim Segalés, investigador de l'IRTA-CReSA i professor de la UAB. Rep diàriament al teu correu les últimes informacions sobre la pandèmia del Covid-19 L'estudi analitza tres possibles orígens del SARS-CoV-2. Un d'ells és que el virus hagi evolucionat en un laboratori fins a adquirir les propietats infeccioses, i que des d'allà s'hagi escapat i començat a contagiar persones. L'evolució dels virus en un cultiu cel·lular de laboratori no és cap cosa estranya. De fet, s'ha observat en el de la SARS, el parent més proper del nou coronavirus. Segons els autors, l'evolució fins al SARS-CoV-2 en aquest escenari hauria requerit partir d'un virus amb característiques properes però que no tenen la resta de coronavirus coneguts, i que tampoc s'ha descrit mai en la literatura científica. A més, l'estructura dels punxons del nou coronavirus suggereixen que el microbi ha interactuat prèviament amb cèl·lules d'un sistema immunitari com l'humà o el d'altres animals. Això descartaria definitivament l'evolució per accident en un laboratori. Segueix tota l'actualitat del coronavirus Els altres possibles orígens del virus que s'analitzen a l'estudi són un procés de selecció natural en un animal abans del salt a humans i un procés de selecció natural ja en hostes humans després de la transferència d'origen animal. La primera opció implica, lògicament, la presència del virus en algun animal. Fins ara, però, només s'han trobat virus semblants. Els coronavirus dels ratpenats presenten un 96% de coincidència genètica amb el SARS-CoV-2 i els dels pangolís tenen uns punxons força similars. De tota manera, la diversitat de virus en ratpenats i altres espècies és abismal: es calcula que n'hi ha 1,6 milions d'espècies diferents i només se'n coneixen vora 3.000, amb la qual cosa aquest escenari resulta força probable. Identificats els principals factors de risc de morir per Covid-19 El segon escenari assumeix que un ancestre del SARS-CoV-2 va saltar d'algun animal als humans i va anar evolucionant fins a assolir les propietats infeccioses actuals. Aquesta possibilitat s'haurà de comprovar a partir d'anàlisis retrospectives per buscar mostres d'anticossos en persones i demostrar o descartar un contacte previ amb fases menys agressives del virus. Segons Segalés, "l'opció més plausible és que hi hagi hagut un animal que hagi actuat d'hoste intermediari des del qual el virus hagi saltat als humans". "A més, és la possibilitat més coherent amb el que sabem d'altres coronavirus", conclou. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
L'Avià va derrotar a domicili l'Artés en un matx equilibrat que es va decidir pel major encert dels visitants en la definició de cara a porteria. Ja des dels primers instants, la igualtat va ser la tónica dominant en l'enfrontament, tot i que van ser els locals els que van saltar a la gespa amb un grau més d'intensitat que el seu adversari, i això els va permetre disposar de clares arribades a l'àrea berguedana que, no obstant, no van saber aprofitar. Amb el pas dels minuts, l'Avià va anar contrarestant el domini inicial dels bagencs, i en una indecisió de la defensa local va aconseguir inaugurar l'electrònic a través de Hualpa just en l'equador del primer temps. El gol no va modificar la dinàmica del partit, malgrat que ja no hi va haver ocasions massa clares abans d'arribar al descans. A la represa, els visitants van sortir amb ganes d'encarrilar de forma gairebé definitiva els tres punts, i ràpidament van trobar la segona diana en una jugada afortunada protagonitzada per Moratonas. I tan sols uns minuts després, als artesencs encara se'ls hi va complicar més l'enfrontament amb l'expulsió per doble targeta groga de Roca. Malgrat aquest contratemps, el conjunt local va estar a punt d'entrar de ple en la lluita pels puntsen una magnifica ocasió que el pal va repel·lir. Per la seva banda, l'Avià en va tenir prou amb mantenir-se ferm en defensa per conservar l'avantatge fins al final del matx. Amb aquest triomf, els avianesos es consoliden com un dels clars candidats a lluitar per l'ascens, ja que es mantenen a només un punt de la Pirinaica, el líder de la competició. Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
Històrica inversió de la Diputació de Barcelona per reformar monuments i jaciments Nou pobles del Solsonès, l'Anoia, la Segarra i el Bages s'han entossudit a donar a conèixer el patrimoni barroc començant amb un festival que uneix art, música i gastronomia fins al 17 de juny El fondista palamosí i el lleidatà Ayad Lamdassem són els caps de files de l'equip espanyol i rivals per mirar d'ocupar les places d'honor en l'europeu de cros de Samorin, a Eslovàquia L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, és a Brussel·les aquest dimarts, 7 de novembre, formant part de l'expedició promoguda per l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Associació de... El passat diumenge 30 de juliol el poble de Dusfort, nucli de Calonge de Segarra, va celebrar la seva Festa Major amb un gran ball a la plaça de Dusfort, a càrrec de Joan Vilandeny, com és tradició.... El passat 4 de juny va tenir lloc la desena edició de la caminada popular Coneix Calonge, organitzada per l'Ajuntament de Calonge de Segarra. El passat dilluns de Pasqua, Calonge de Segarra va celebrar, com és tradició, la Festa del Panellet. Per començar la jornada amb forces es va fer l'esmorzar "Tarifa plana", cuinat al gust de cadascú... El partit vol el reconeixement de la realitat territorial que formen els municipis del nord de l'Anoia
El centre comercial Espai Gironès de Salt (Gironès) ha arrencat l'any amb embranzida i durant els dos primers mesos ha incrementat un 3% les vendes en comparació amb el mateix període del 2016. A la pràctica, això suposa que el conjunt de botigues i locals que aixopluga han ingressat, en conjunt, més de 20 milions d'euros. Tot i que l'augment de vendes s'ha registrat arreu –en part, gràcies a la campanya de rebaixes- els responsables del centre subratllen "el molt bon comportament de la zona de restauració". Aquí, els ingressos han augmentat un 5%. Aquest divendres, l'Espai Gironès celebra la seva primera 'Shopping Night'. El centre obrirà fins a la mitjanit i hi ha més de 60 establiments que oferiran descomptes i promocions especials. Bon inici d'any per a l'Espai Gironès. El centre comercial, que ja va tancar el 2016 amb un increment de vendes superior al 3%, ha mantingut l'embranzida durant els primers mesos d'aquest 2017. Entre gener i febrer, segons dades facilitades pels seus responsables, les més de 120 botigues, restaurants i serveis (com ara els cinemes) que s'hi apleguen han ingressat més de 20 milions. Traslladades en percentatges, aquestes vendes suposen un increment del 3% en comparació amb el gener i febrer de l'any passat. Sobretot, motivades per la campanya de rebaixes i també per l'obertura de l'Fnac (que es va instal·lar a l'Espai Gironès el novembre passat). Tot i que l'augment de vendes s'ha registrat arreu, els responsables del centre comercial volen destacar un sector en especial, que sobresurt per damunt dels altres. En concret, el de la zona dedicada a la restauració (on durant els darrers mesos, el local de la cadena König ha duplicat superfície o s'hi ha obert el restaurant 'La Temporada'). En aquesta àrea en concret, situada al primer pis, l'increment d'ingressos dels locals ha estat del 5%. Les xifres d'aquest principi del 2017 s'han donat a conèixer, precisament, el dia en què l'Espai Gironès engega una nova promoció: la 'Shopping Night'. El centre comercial de Salt obrirà avui fins a la mitjanit i més de 60 establiments ja han anunciat que oferiran descomptes i promocions especials. La temàtica al voltant de la qual girarà aquesta primera 'Shopping Night' seran els anys 80. Per això, l'Espai Gironès ha previst un programa d'activitats amb propostes per a tota la família (entre les quals hi haurà concursos, flashmobs, animació, cinema i música). El programa comença a les sis de la tarda, amb la projecció de 'La la land' per 4 euros. Un braçalet de record per als clients, un concurs que escollirà el millor vestit dels anys 80 (entre els visitants que vagin en consonància amb l'època) o una flashmob de 'Dirty dancing' són altres activitats programades. I per als amants de les xarxes socials, l'Espai Gironès també farà un concurs en línia a través del Facebook. En aquest cas, cada vegada que escoltin pels altaveus la música d'una sèrie dels any 80, els visitants s'hauran de connectar al Facebook Live, on apareixerà la foto d'un premi i d'un punt de l'Espai. La primera persona que es presenti en aquell lloc del centre comercial amb un tiquet de compra de més de 30 euros guanyarà el regal (una Nintendo, tocadiscs, sèries dels 80 o dos vals de 100 euros, entre d'altres). Còmics que faran gags, un DJ que posarà música en directe dels 80 o un photocall completen la programació d'aquesta primera 'Shopping Night'.
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients. Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat! L'hamburguesa, l'entrepà més repetit i tunejat de tot Barcelona, té encara versions més extravagants que heu de descobrir a L'Empanat! Va començar com a frankfurt però en aquesta ciutat moguda per les modes, la salsitxa alemanya ha passat a segon pla i ara és l'hamburguesa qui acapara el mercat. Aquí en menjareu de cérvol, amb crema de castanya, amb dònut (sí, sí, el pa és un dònut), de bisó amb cabrales (riu-te'n tu de la fusió dels restaurants creatius!), de cocodril i d'estruç! No digueu que no és innovadora i viatgera aquesta oferta! Això sí, si feu escarafalls d'aquest exotisme, també hi trobareu la millor vedella si preferiu no ser tan agosarats. Les braves també mereixen un respecte. Pots gaudir dels plats del L'Empanat a meitat de preu amb la Time Out Box, que ofereix el 50% de descompte a deu dels millors locals de burgers de Barcelona.
En el referèndum de l'1 d'octubre no només està en joc el futur polític de Catalunya. També està en joc "el futur de la democràcia a bona part d'Europa". Així ho ha assegurat el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, en una roda de premsa conjunt amb el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a poques hores de la votació. Les entitats sobiranistes s'han mostrat convençuts que s'obriran els col·legis i han fet una crida a votar i "acompanyar a votar" el màxim de gent possible. L'actitud serena i militant dels ciutadans farà que l'1-O sigui un èxit", ha defensat Jordi Cuixart, ha instat a no deixar-se coaccionar per les amenaces de l'Estat, que ha situat al nivell de països com Turquia. Cuixart ha afegit que cada vot serà un exercici de responsabilitat enfront la intolerància de l'Estat i als ulls de la Unió Europea.
ERC critica la decisió del PDeCAT d'incloure l'expresident i la considera una "clara demostració perqu no tingui cap utilitat" Lleida.-L'expresident de la Diputació de Lleida, Joan Reñé formar part de la comissió informativa creada per la institució sobre el cas 'Boreas', que investiga Reñé i altres 23 persones més per suposades irregularitats en l'adjudicació d'obra pública. Així ho va decidir el grup del PDeCAT a la diputació lleidatana en una reunió celebrada aquest dilluns al vespre, després que Reñé hagués sollicitat formar-ne part durant el ple en qu es va aprovar la creació de la comissió informativa, a proposta d'ERC. Des d'ERC han criticat la decisió del PDeCAT d'incloure Reñé i la consideren "una clara demostració perqu la comissió no tingui cap utilitat". La comissió es constituir i es reunir per primera vegada dilluns vinent. El grup del PDeCAT a la Diputació de Lleida va acordar, finalment, que Joan Reñé formi part com un dels representants de la formació de la comissió informativa específica sobre el cas 'Boreas', que investiga l'expresident de la institució, a més d'una vintena més de persones, i que va portar Reñé a dimitir de president de la corporació supramunicipal. La comissió estar integrada per set diputats del PDeCAT, un dels quals ser Reñé, tres d'ERC, un del PSC, un d'UA, un de C's, un de la CUP i per un del PPC.El Ple de la Diputació de Lleida del 31 de gener va acordar la creació d'aquesta comissió, a proposta d'ERC. Durant la sessió, Joan Reñé va criticar la decisió per va expressar la seva voluntat de formar-ne part per poder aportar el seu punt de vista sobre el cas de primera m.Tot i aix, en la darrera sessió plenria la presidenta de la diputació lleidatana, Rosa Maria Perelló, va assenyalar que, al seu parer, Reñé, que va ser detingut el 2 d'octubre del 2018 per aquest cas, no hauria de formar part de la comissió per va manifestar que la decisió la prendria el grup del PDeCAT de forma "consensuada". Perelló també va deixar clar que la comissió no 'podr investigar res' i es limitar a analitzar 'qüestions administratives' sobre el cas per tal d'"aportar d'informació a tots els diputats que en formin part i per extensió als grups". ERC critica la inclusió de Reñé a la comissió per part del PDeCATEl portaveu del grup d'ERC, Jaume Gilabert, ha criticat la decisió del PDeCAT perqu Reñé formi part de la comissió sobre el cas 'Boreas, tenint en compte que est sent investigat'. Considera que, amb la presncia de l'expresident, la comissió "neix viciada des del primer dia". Gilabert qualifica la decisió del PDeCAT de "clara demostració perqu aquesta comissió no tingui cap utilitat". Per part dels republicans, formaran part de la comissió Joan Talarn i Ignasi Comella, a més del mateix Gilabert. Cal recordar que la titular del jutjat d'instrucció 1 de Lleida va acordar al gener ampliar de sis a divuit mesos el termini d'instrucció del 'cas Boreas', que investiga l'expresident de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i 23 persones més per presumptes delictes de corrupció i enriquiment personal. Segons la jutgessa, es tracta d'una causa de "complexa" i, per aix, l'ha dividit en sis parts, la principal relacionada amb adjudicacions d'obra pública. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic Este servici web està disponible les 24 hores del dia, set dies a la setmana, excepte: Els horaris que es mostren fan referència a l'hora peninsular d'Espanya.
El rei Felip VI viurà aquest diumenge a Barcelona la que és, segurament, la protesta institucional més important del seu regnat, que no arriba a quatre anys. Però també la plantada més sonada dels 43 anys de la monarquia espanyola restaurada el 1975. La primera visita a Catalunya de Felip VI des del seu discurs del passat 3 d'octubre, tan sols dos dies després del referèndum de l'1 d'octubre i la repressió policial, adquireix així una dimensió diferent de la de qualsevol viatge anterior a Barcelona. En un moment en què el Govern català no està encara constituït després de les eleccions del 21-D, les dues principals autoritats són el president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de la capital, Ada Colau. Ambdós no l'esperaran a la porta amb les autoritats estatals i es trobaran dins de la sala del sopar de gala com uns convidats il·lustres més del Mobile World Congress. No seran les úniques absències, ja que els càrrecs de la Generalitat no cessats pel govern de Rajoy i el 155, però que han estat convidats al sopar del Palau de la Música, tampoc hi seran presents. Igual que la presidenta de la Diputació de Barcelona i altres autoritats. Quan s'han complert més de quatre mesos del desafortunat discurs de Felip VI aquell 3 d'octubre, és del tot evident la fractura que s'ha produït a Catalunya i l'enorme distanciament d'una part de la societat catalana amb el monarca. Aquella nit, no només una gran majoria dels independentistes van trencar emocionalment amb la Corona espanyola, una part del catalanisme temperat es va sentir molt lluny i abandonat pel discurs reial. Des d'aquell dia res no ha canviat, i el que s'ha mogut ha estat a pitjor. Els Jordis van ingressar a la presó; el Govern va ser destituït amb membres de l'executiu català a l'exili, a la presó o en llibertat amb fiança; i la pèrdua de llibertats fonamentals es va estendre com una taca d'oli i va despertar l'atenció d'organismes internacionals, ONG de drets humans i mitjans de comunicació de referència. No hi ha hagut tacte per part de la Corona sinó alineament amb el govern del PP fins al punt de difuminar-se el paper arbitral del cap de l'Estat.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges Les darreres eleccions espanyoles van desmentir el que semblava un axioma indiscutible de la política espanyola des de sempre: que, quan feien falta vots, apel·lar a la versió més futbolística i hooligan del nacionalisme espanyol i practicar l' anticatalanisme i més en general la càrrega xulesca i barroera contra tot nacionalisme dissident —al crit de l' a por ellos — seria automàticament per guanyar aquests vots que feien falta. El que podríem anomenar, per pura convenció imprecisa, un neoblaverisme d'àmbit espanyol, enfundant-se en la samarreta de la roja, confrontant-se amb violència verbal contra tota forma de catalanisme i contra tota forma de basquisme —qualificades respectivament de colpistes o d'etarres— i demanant duresa contra tota forma d'autonomia política o cultural, va ser la bandera amb què la dreta espanyola es va presentar a les darreres eleccions generals. I els devia semblar una bandera tan atractiva que fins a tres partits van decidir disputar-se-la, sense gaires matisos entre ells en campanya. La fórmula semblava tan segura i acreditada que s'hi apuntaven amb el mateix entusiasme PP, Ciutadans i Vox. I amb això aspiraven a mobilitzar una majoria silenciosa que apartaria els socialistes del Govern espanyol, per excés de connivència amb el separatisme, derrotaria els nacionalistes dissidents en els seus propis territoris, destruiria tot espai polític a l'esquerra del PSOE i portaria Espanya a un Govern a l'andalusa. Precisament l'èxit andalús havia tornat a demostrar la vigència i l'eficàcia de la vella fórmula, assajada ja en el seu dia al País Valencià i en un altre sentit i amb una altra retòrica a Euskadi. Doncs resulta que aquesta fórmula, tan acreditada i tan segura, no va funcionar a les eleccions generals. L'axioma segons el qual l'anticatalanisme dona vots es va demostrar limitat i fins i tot fals. Certament, l'anticatalanisme —per dir-ho d'una manera reductiva— va ser el principal argument de campanya de la dreta. Però no li va donar més vots, amb relació a eleccions anteriors. Més aviat n'hi va prendre uns quants, no gaires, però suficients per provocar un terratrèmol en l'espai de la dreta, que es pot agreujar (o no) en les eleccions europees, municipals i d'algunes autonomies. Però sobretot la duresa d'aquest discurs, la seva ferocitat verbal, la pudor de naftalina que traspuava —i que va fer témer involucions en altres aspecte de la vida col·lectiva, per exemple sobre el paper de les dones en la societat— va provocar una molt considerable mobilització a la contra, que es va traduir en una participació electoral extraordinària. La fórmula no va fer créixer les pròpies forces, a qui la va fer servir, i paradoxalment a activar i mobilitzar les forces contràries. La dreta buscava, deia, la complicitat d'una majoria silenciosa a tot l'Estat, però buscava també despertar i representar aquells sectors de la societat catalana i basca que al seu parer estaven oprimits i espantats pels nacionalismes dissidents, que no tenien veu i a qui els oferien l'oportunitat finalment d'expressar-se contra l'infern en què vivien. Aquest va ser el discurs, sobretot, de la marquesa Cayetana com a candidata popular a Catalunya. Gràcies a aquest discurs i a aquesta actitud, el Partit Popular pràcticament va desaparèixer de Catalunya, i es va quedar amb un sol diputat en un territori que en tria quaranta-vuit. Però és que d'aquests quaranta-vuit, el conjunt de la dreta espanyola, sumant-ho tot, en va treure només set. Encara més espectacular va ser l'efecte de l'operació a Euskadi: ni PP ni Ciutadans ni Vox hi van treure cap diputat. La fórmula màgica del neoblaverisme va fracassar estrepitosament. A Catalunya i Euskadi va fer retrocedir la dreta, en benefici no tan sols de les esquerres espanyoles, sinó també dels nacionalismes que volia combatre. Al conjunt de l'Estat va mobilitzar una veritable majoria silenciosa, espantada pel caràcter agressiu i aspre del discurs, que es va refugiar en opcions que semblaven obrir alguna porta, per mínima que fos, al diàleg i a la tolerància. Contra tots els tòpics de sempre, aquest neoblaverisme, aquest nacionalisme espanyol primari i excloent, aquest anticatalanisme visceral, aquesta crida a la confrontació i a la involució autonòmica, va cotitzar electoralment a la baixa. Va generar més rebuig que atracció. De natural, després del desastre, la dreta hauria de buscar una altra fórmula. El problema és que no sé si n'hi tenen cap altra, al seu limitat magatzem ideològic. Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts. Escriptor, periodista i exdiputat al Parlament de Catalunya. L'emèrit li regalà dos milions d'euros
Continua sent molt difícil però l'actual Assignia Manresa lluita fins a esgotar la darrera gota de sang. La victòria davant un dels grans de la lliga Endesa, el Caja Laboral, ha tingut forma de thriller amb final feliç. El més fàcil hauria estat ensorrar-se després de la remuntada dels vitorians però una bona defensa sobre Teletovic en la darrera jugada ha deixat la victòria a casa. El triomf ha estat del col·lectiu però cal destacar la forma actual d'homes com Gladyr, Achara, avui titular, i Hanga. Nocioni ha tornat al Nou Congost però ha passat força desapercebut. Declaracions dels protagonistes D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
El Trencanous és un dels grans clàssics del repertori del ballet adaptada en aquesta ocasió pel director artístic de la companyia, Elias Garcia. La història es basa en el conte original d'Ernst Theodor Hoffman, adaptat per Alejandro Dumas. D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari
Amb motiu del centenari del seu naixement, el programa El escarabajo verde de Televisión Española 2, tornarà a emetre un episodi dedicat al Doctor Ramon Margalef amb motiu del cinquantè aniversari del seu nomenament com a catedràtic d'Ecologia, el primer que hi va haver a l'Estat español. El reportatge va ser emès per primer cop al desembre de 2017 i elaborat amb la col·laboració d'experts de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, l'Insitut de Recerca de la Biodiversitat de Barcelona (IRBio) i l'institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Part d'aquest episodi, titulat " El legado del profesor Margalef ", va ser enregistrat al CRAI Biblioteca de Biologia, concretament l' entrevista a la nora del doctor Margalef, Cèlia Marrassé, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar. Durant l'entrevista es poden veure imatges del Fons Ramon Margalef i de l'arxiu personal, dipositats al CRAI Biblioteca de Biologia, i també d'alguns dels documents que contenen. El capítol dedicat al professor Margalef tornarà a ser emès aquest divendres, 17 de maig, a ls 18.35 h, a la 2 de RTVE. Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari.
Excrrecs de la Generalitat per a la difusió en l'Exterior i dos dels supsits observadors internacionals en el referndum independentista de el 1 d'octubre de 2017 estan cridats a declarar aquest dimecres en el judici pel procés independentista en el Tribunal Suprem, si bé és previsible que dos d'ells, imputats en el Jutjat de Barcelona que instrueix encara la causa per l'organització de la consulta, rebutgin contestar a les preguntes i siguin exonerats. El primer citat, per les 10.00 hores, és Jaume Mestre, que va ser responsable de Difusió Institucional de l'exGovern de Carles Puigdemont. Estava inicialment previst que a Mestre el seguís l'exdelegat de la Generalitat davant la Unió Europea Amadeu Altafaj, si bé aquest finalment no declarar, han informat fonts jurídiques. Es dóna la circumstncia que l'advocada d'Altafaj en la causa del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona és Judith Gené, que forma part de les defenses en el judici del Suprem i que ha aprofitat aquesta circumstncia per avisar el tribunal que el seu client, resident a Brusselles, no té intenció de declarar. La lletrada d'administració de justícia del tribunal ha ests una diligncia d'ordenació deixant constncia de la condició d'investigat d'Altafaj i afegint que, en comunicació telefnica, el testimoni ha confirmat la seva intenció de no declarar. Per tot aix el tribunal confirmar previsiblement que no ser necessria la seva presncia. El tercer en la llista de testimonis del dimecres és Albert Royo Mariné, que va ser secretari general del Consell de la Diplomcia Pública (Diplocat) i amb la targeta de la qual es van abonar, segons la Gurdia Civil, les despeses dels observadors internacionals en el seu viatge a Catalunya. Segons un dels informes aportats a la causa del Jutjat 13 de Barcelona la Generalitat va destinar 217.656 euros a pagaments pels observadors i les despeses que va generar l'estada d'aquests a Catalunya. D'aquesta quantitat, es van realitzar dos pagaments des d'un compte de la delegació de la Generalitat en la UE, el responsable de la qual era Amadeu Altafaj. Part de les despeses, que sumen 119.700 euros, van aconseguir ser documentats per la Gurdia Civil, ja que els diners corresponia a dues transferncies concretes realitzades per la delegació del Govern de la Generalitat a Brusselles a la societat The Hague Centri for Strategic Studies, que va enviar als observadors. Per a la sessió de la tarda s'ha citat a a dos supsits observadors internacionals que seguirien el referndum, el director del Centre d'Estudis Estratgics de l'Haia Paul Sinning i Helna Catt. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El País Valencià, Balears i Catalunya han demanat al Govern que els objectius de dèficit i deute siguin diferents per a les comunitats autònomes ja que consideren que establir la mateixa xifra per a tots els territoris és "ineficient" des del punt de vista financer perquè cadascun té realitats diferents. Així ho han posat de manifest els representants d'Hisenda d'aquestes comunitats autònomes a la seva sortida del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), celebrada aquest dijous a Madrid, en què s'han aprovat els objectius de dèficit i deute per a cada autonomia per a 2017 --fixat per a totes al 0,6 %, xifra que les tres regions han rebutjat però a la qual hauran d'atenir-se--. Els representants d'Hisenda de Catalunya, Balears i Comunitat Valenciana sostenen que fixar un mateix dèficit per a totes les regions va "en contra" dels criteris que se segueixen a nivell europeu i de la proposta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que ha defensat els dèficits asimètrics a una reunió prèvia a la cita d'aquest dimecres. Des de Catalunya, el secretari general d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonés, ha assenyalat en declaracions als periodistes que sempre que els objectius de dèficit han estat diferenciats "la desviació ha estat menor", mentre que quan han estat homogenis sol ser més. Aragonès s'ha posicionat en contra dels objectius ratificats aquest dimecres, però no ha pogut emetre el seu vot, ja que el verdader responsable d'Hisenda català és Oriol Junqueras: "Catalunya comença el procés de venir a expressar-se però de participar de manera més distanciada", ha dit preguntat sobre aquesta qüestió, reblant: "El que importa és expressar-nos i que la nostra posició en contra quedi recollida". Per al conseller valencià, Vicent Soler, la asimetria és "la cosa més sensata" i permetria que es poguessin complir: "Per molt que vulguem aquests objectius (0,6 %) no els podem complir i, a més, va augmentant un deute que no podrem pagar". I ha insistit que la situació de la Comunitat Valenciana és molt diferent, ja que té un finançament per càpita "per sota de la mitjana": "Requerir a una comunitat autònoma com la nostra el mateix que a una altra em sembla increïble", ha subratllat. Així, ha instat a acabar amb els objectius de dèficit homogenis i es porti a terme un debat serè sobre aquesta qüestió perquè, segons la seva opinió, el sistema de repartiment actual no és creïble i no compleix amb el principi d'equitat: "Portem molts anys així", ha lamentat. La consellera d'Hisenda de les Balears, Catalina Cladera, també creu que en la distribució del dèficit deuen tenir-se en compte el punt de partida de les comunitats autònomes i els seus recursos. Des de la seva Comunitat, ha explicat, no volen debatre sobre si volen una dècima més sinó "que es doti de suficiència financera amb la reforma del sistema de finançament". En aquest sentit, ha lamentat que el Govern no hagi creat ja un grup d'experts per abordar el sistema de finançament en la Conferència de Presidents del mes de gener instant-lo a treballar en ell i sol·licitant que "no es decori tant" aquest tema. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització. Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019. La dieta del Homo antecessor, una espècie d'homínids de caçadors i caníbals que habitava fa uns 800.000 anys la Serra d'Atapuerca (Burgos), obre avui, la 8a Setmana de la Prehistòria que tindrà lloc del 2 al 5 de desembre a l'Arxiu Històric. Organitzada pel Grup d'Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, la Setmana està dedicada enguany a l'alimentació dels nostres avantpassats més remots, els homes i dones que van viure durant la Prehistòria. A més de del canibalisme, que serà analitzat per Palmira Saladie (investigadora de l' Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social que dirigeix Eduald Carbonell), s'abordaran altres aspectes com ara l'inici de la producció d'aliments o la cuina que practicaven els ibers, expliquen els organitzadors. Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà, impartirà una xerrada dimarts sobre com l'alimentació actual es basa en les espècies que van "domesticar" els habitants del Neolític, ara fa 8.000 anys. Bosch reflexionarà sobre si la implantació de l'agricultura i la ramaderia ha suposat disposar de menys varietat d'aliments que anteriorment. Per la seua part, Josep Santacana, professor a la Universitat de Barcelona, ens aproparà a la cuina que practicaven els ibers. Les restes arqueobiològiques trobades als jaciments d'aquest període posen de manifest que aquest poble era consumidor de cereals, lleguminoses, carn (porc, ovella, cabra) i vi. La Setmana finalitza amb un taller dijous, a les sis de la tarda, al Museu de Lleida. Ibán Tarza, forner i divulgador, ensenyarà com es pot fer pa prehistòric. El pa que consumien els nostres avantpassats s'assembla molt al què encara es menja en moltes zones del Magreb i Pròxim Orient. Un pa sense llevat que s'elaborava llavors a partir de farina provinent del blat comú, del blat dur o de l'ordi. Els inscrits a la Setmana podran fer la massa amb diferents farines, que després couran en dos forns de terra fets per a l'ocasió. Ibán Yarza, és conegut per webs com ara Te Quedas a Cenar, El Foro del Pan o La Memoria del Pan, les seues aparicions al programa Robin Food de ETB i pel seu llibre Pan Casero (editorial Larousse).
Probablement en cap altre escriptor com Saul Bellow s'hi troben, barrejades, amb tanta força la tradició jueva -una obsessió per la culpa que ve de Kafka per línia directa, així com la concepció de l'argument com una lluita inútil de l'home contra el món- i la gran tradició de la novel·la americana, amb la seva ambició desmesurada de crear un artefacte literari sempre més gran que la vida...
El dia abans havia arribat a Lleida, on mos pares, flequers, encara em tenien assegurat a la Clínica de l'Aliança. Hi havia vingut amb mal de queixals — dos queixals, justament els dos de més cap endavant part de dalt de la ferramenta, aquells que toquen part de dreta i esquerra a llurs sengles ullals o canines. Llavors, el dentista de guàrdia a la clínica, el doctor Clodomir, féu veure que el meu nom no li deia res i que, de conèixer'm, ni molla. Aquells jorns, nogensmenys, jo era gairebé famós — un autèntic prohom entre l'esbart exquisit de lleidatans si fa no fa il·lustrats, llegits o educadets — el més anomenat entre els autors locals contemporanis: amb tota una peça d'èxit a un teatre cèntric de Barcelona, un premi gros de novel·la tot just embutxacat, dues xerrades recents a la televisió... — àdhuc amb el meu nom bo i batejant ja aleshores un dels carrers de la ciutat — cabalment un a la barriada de Pardinyes, on sóc nat — si doncs no hagués estat a última hora per la dissortada intervenció de mon germà, qui aleshores era un dels membres més escoltats de la junta de veïns, i al capdavall els en desdigué, tot bloquejant la proposta en fer'ls veure que allò era una carrinclonada que jo, amb el meu caràcter ferreny i rebec, no acceptaria mai i que s'esperessin que, aitantost de sabre'n l'intent, me'ls en riuria ben de valent en cap molt sarcàstic article a la premsa local — i això si, escardalencament rai, no els bescantava enfilat al capdamunt més cridaner de qualsevol apartat humorístic que aleshores hi hagués a cap dels "nostres nostrats mitjans de comunicació per les entranyables ones electromagnètiques servats ans trasmesos" (mon germà és poeta, i doncs, un insigne envejós)... Quan fui assegut a la cadira, part dessota el projector que m'enlluernava i em bleïa la pell de calba, parpelles i front — i el doctor Clodomir, un home molt polit, això sí, m'havia demanat quin era el tap — i jo li havia contestat que aquells dos queixals que no em jaquien viure i, doncs, que ja me'ls podia llevar sense més contemplacions... — on jo esperava, és clar, i amb un mig somriure, que em contradís... — com hauria qualsevol destista mig comcal al món — ell, en canvi, lacònic, em féu badar ben ampla la boca (em creia que per a fer-hi un cop d'ull) i, ja, amb un parell de punxadetes ràpides i llavors tot seguit dos cops de tenalles, sense haver dit res més, m'havia adormides les genives i fets aquests dos molt terribles forats!... I només, ah llas o pallàs jovenet de mi, amb trenta anyets acabats de fer! Feta la malifeta, m'oferia que m'esbaldís la boca sangosa amb aquell líquid de desfila aitan pungent, em feia torcar amb la tovalloleta, àdhuc engegava envers meu un ventiladoret. Jo m'havia tornat mut, ensems perquè tenia tota la boca balba i perquè de tan estranyat ni ferit no podia dir res. A la mínima insinuació gairebé faceciosa, aquell salvatge aitan ben educat havia anat per feina, i els dos queixals me'ls havia trets sense fer-s'ho tornar a demanar. Feixista rancuniós i anticatalà, així se'm revenjava. Com aquell altre sòmines de la pel·lícula "Marathon Man", no fot...? — la diferència no era pas gaire palesa, només raïa en el fet que el metge dentista, en aquell cas, era hagut torturaire en un camp de concentració de mort d'aquells preparats pels nazis. Canviàvem un nazi alemany antijueu per un feixista aixarnegat anticatalà... La resta era córrer, i no badar ja pus. La marató és, en atletisme, aquella correguda aitan llarga — entre els quaranta i cinquanta quilòmetres seguits, em fa l'efecte. Amb els meus dos forats esgarrifosos sempre part davant, jo encara en corc més. M'endins, lluny, en la fosca; m'enfons en el silenci — opac i subterrani, hi desapareixc. Al cap de quinze anys que no se'n canta ni gall ni gallina, amb una generació escolada, ignota, ignara — tota novella i barrinant-se-les de ferm — ja n'estic, i del tot, oblidat... Empaitat per bòfies assassines, havia fugit a la babalà fins a Brussel·les; hi començava d'escombriare, pujava a jardiner de parc, m'instal·lava finalment — aviadet doncs amb prou per a comprar'm els queixals postissos i tot — de bibliotecari privat d'un ric vidu noruec. Al cap de dos anys, m'he mullerat amb una anglesa, a la qual he fets cinc petits — tres nens, dues xiquetes. Alhora, sense guanyar enllà d'un mal ral per article (signats amb nom de mentides) (confegits només per amor a l'enyor de l'antanyasses artístic), en tramet un setmanalment al Guaitajorns Ilerdenc — tímid, tebi paperot. Els escric exclusivament d'esports internacionals. Les gestes dels grans esprinters... Els riscs rabents dels biciclistes, llurs tendrums alegres encimant cims... Els melics llepissosos dels halteròfils nans... Les lloses sentides girientorn de les llúpies als genolls dels handbolistes... Els arrauxats xarxaires, tot fotent-ho de bot i bolei... En acabat, pel que fa a la sèrie de grans corredors maratonians que m'empesc tot sol, reb el guardó molt entranyívol de tres o quatre lletres al director que, a la secció Bústia Per A Totdéu, em vanten qui-sap-lo. Entre els corredors maratonians qui jaquien marcada llur emprempta indelívola al món esportiu, m'hi afegia jo mateix, amb el meu nom de veritat — única glòria local, concessió al públic lleidatà: "Us en recordeu ara, fills meus, d'aquell juvenil qui s'enduia la marató universal ara fa vint-i-tants d'anys...? Ah, malaguanyants de nosaltres, qui no sabem pas aprofitar la reserva! La directora del diari m'escriu que em vol conèixer personalment. Li escric, ja gens enigmàtic, que aquest estiu vindré a veure mos pares i faré de totes totes per vindre-la a veure-la i trobar'ns. L'estiu passat, havia facturats la dona i tota la canalla cap a Mànchester — magnífic lloc d'estiueig — havia dit adéu a l'avió que s'enlairava i, de sobte lleuger com una papallona trempada qui trempés com un camell mogut, tornava cap a casa a pelar-me-la sense por ni ais, ni penes ni neguits — esbravadament — i promès, sortós de manguis, a quinze dies de púguer fer allò que a qualsevol hora pus em plagués, de pler allerat — albíxeres! S'havien escolats deu dels quinze jorns quan, a mig escrit de maratonià inexistent altre que a mon magí, sentia trucar a la porta de baix; espiava secretament per l'espiell segur que aitampoc aquell camí no anava pas a obrir ni dir res, i tanmateix veia qui era. Em posava els calçotes, car aquells jorns de llibertat els passava sencers de pèl de pèl, i badava doncs la porta. —Ivy Oblivion! — em diu ella, amb massa de familiaritat. Per fer folga sempre em diu en anglès. Em troba no solament còmic com a persona (un fracàs d'escriptor seriós girat cap al ridícul i carrincló esportiu, i sobre gens remunerat) sinó així mateix de nom. L'amiga de la dona venia de Mànchester. Em diu: "Vinc a veure els museus d'En Bruegel, el més diví!" Li contestava: "Fica-te-m'hi, però t'adverteixc que, perquè tinc aquests quinze jorns de vacances i de tranquil·litat solitària, faig una cura de l'all i de la mongeta i que, pràcticament, no endrap re d'altre, tret de carn de bacó freda, vi negre i pa torradet per a acompanyar'ls — ja te'm pots aesmar, si doncs no ho ensumaves ara mateix i tot, si sóc, ah, llas, d'allò que se'n diu no gens sociable, esdevenint com esdevenia darrerament, personificat com aquell qui diu, d'allò més, el llegendari home-baf/home-pet, l'home qui put mateix." "L'home del nas, també; almenys l'home del nas d'en Peret, d'en peret-de-baix, assenyaladament." Em respon, riallera, distesa i nogensmenys expectant, atès que sap per experiència que, patidor de mena qui sóc amb la canalla part de pels voltants — tota la meua espontaneïtat s'estavella i ultranafra a les filferrades eriçades de l'aprensió més pusil·lànime — mes, estort de la càrrega, cal reconèixer que esdevinc efervescent i àdhuc descordadament bocamoll; i reprèn: "Ja veig prou per on apuntes, o, millor dit, per on t'apunta — ha! — en situació permanent de delicte flagrant... Ara, que cal plegar's a l'evidència que allò estrany fóra el contrari, més que més que la llista de plats sencera: alls, mongetes, xicots esquerps de les solituds tranquil·les..., tot em put a afrodisíacs d'aquells potents de debonet — apa, tira, tirà inexorable de l'espardenya descordada, no et faços el garneu ni sigos gasiu, i obre'm els braços i ensenya'm la casa." De tornada esbufegosa de la boja cavalcada, amb selles flamejants, pels prats sense horitzons de l'orgasme, li acaronava les galtes molsudes de part de baix, dementre que amb la seua llengua dròpola jugava amb mon atzeb i mes cassanelles balmades, quan les imatges de la meua primera joventut, entre els fotògrafs, bo i essent declarat campió de la marató, m'envaïren de cop-descuit, i m'aixequí d'una revolada i comencí d'exercitar'm amb vigoria astoradora. Ella m'aplaudia desmenjadament, enjogassada, alhora que es ventava el nas, car jo hi anava com aquell qui diu a reacció. Tot d'una, als meus quaranta-cinc anys, em veia prou fort per a tornar — per a tornar-hi — per a tornar. Esventat de bòlit per aquells camps a través on el pagerol et diu de capdecony i alhora aixeca el porró a xerricar-hi amb goig, i llavors fot mos a l'entrepà pensant-se que et fa dentetes, i que aitan prim ets a les portes de la puta mort. Cardaríem encara de valentet, això rai — li confiava — i correria en corregudes populars on hauria de fer-hi molt bon paper — el primer amb escreix entre els sèniors, no et fot! — a la fama doncs no pas per l'escriure (tasca inservible, activitat estronquívola, curullament inassolible, elevació totjorns nàquissa), ans pel córrer — sempre amb una línia molt humil d'arribada! — i, allavòrens, a l'any just, tracatrac, tornava a Lleida, amb una nova personalitat doncs moderadament reeixida... Un nom nou, just encetat — el pseudònim més modestament celebrat. Renascut, capllevant amb prou feines, ah, el plaer; prou en tinc prou. I amb la directora (li dic) ens entenem força civilitzadament, és clar. Moderadament enlluernada, m'ha encarregat doncs que m'encarregui de part de la secció d'esports (me'n dec entendre tant — l'internacional, ara, la de les copes amb cara i ulls), oimés (per la ràbia llongament covada que duc) de part de la secció de crims de sang (abans no tòcon l'aspecte judiciari, molt més enutjós) i, sobretot, com a favor que, a tornajornals (encara em paga exactament — tant valc — zero!), m'altreja, el departament d'òbits, incloses les participacions de mort aquelles aitan conspícuament emmarcades de negre i amb una creu torta per barret. Perdre els queixals i els collons alhora — quines agosarades transposicions, aqueixa minyona. S'escaigué per força que al capdarrer el doctor Clodomir l'espitxà. Doncs bé, guaiteu la meua acomplerta, somnolent, molt satisfactòria arribada. Maleït anticatalà, quina demostració general, delectívola d'allò pus, tu! — t'havia jurat que ja ho trobaríem, i, doncs, com ho trobem! — ací ho tens, amb el cul botifler enlaire davant els ulls de tothom i àdhuc, especialment, irrectifiquívola, els molt — molt eterns — de la mort! Malhaja, a tall de feixista i d'aixarnegat i encastelladrit, com amb escreix li escauria i convindria, a tota paraula que li acabés en una consonant, jo te me li afegia una fastigosa "o" — a tota altra que ho fes en vocal, plantifiquem-li'n aquella síl·laba tan esgarrifosament repugnant típica d'ells, la cacofònica "no" terminal — i així, és clar, quin bunyol...! — vet ací doncs com havia d'aparèixer el seu obituari, pagat pels qui n'anaven a heretar i al capdavall, pel que feia a l'escrit, segurament aitant se'ls n'havia de fotre una carallotada com una altra: I així anar fent — amb aquell seu castelladre, ecs, de caragirat que jo li atribuïa, encara desdentegadament rancuniós, com li pertocava, amb totes les de la llei. Dementre que, amb tot un ensalivament profús de detalls estaquirots, li contava aqueix projecte capsigrany, l'amiga de la meua dona s'adormí amb llàgrimes als ulls. En petonejar-li les parpelles i les salabroses pestanyes aitan dolçament com sapiguí, esclatà a plors sordets i escalfabraguetes. L'abraçava doncs: "Videta, què tens...?" Aleshores ella obrí els ulls molt oberts, magníficament rentats, enamoradors, i em revelava, adorívolament, que: "Fa vint anys, quan festejàvem, el meu home d'ara i jo, agafàvem sovint la moto i fèiem cap a la voreta del riu (el Mersey). A l'herbei que encatifava la verneda, ens hi ajèiem i, com tantes d'altres parelles de jovent de per arreu, ens grapejàvem i fèiem la feina. Un migdia brúfol, dementre que ell adeleradament em manxava part damunt, vaig albirar qualcú qui ens espiava. Fiu un crit d'esglai i el meu home (mon al·lot allavòrens) s'esvalotà tot. Tot i que palesament no era atleta corredor, l'espieta, un marrec qui amb prou feines si s'esquitllava de la barbamequesa, arrencà a córrer fort, com ara molt burxat pel meu dit assenyalaire. El meu home, qui ni aleshores no era ni, ulteriorment, jamai no fou dentista, sinó soldat (llavors lloctinent, ara tinent coronel), roplegà d'esme un roc cantellut, empaità el fugitiu, atenyé la cresta pedregosa d'una protuberància del terreny, i, així avantatjosament, tirà el roc amb tota l'embranzida que hi fou capaç de ficar... El bordegàs, encertat a l'occípit, s'esbaldregà. El meu home roplegà una altra pedra i s'atansà amb força miraments al caigut, el qual no es bellugà pus... Del trep al cap de l'escolà pecaire colpit pel llamp, se n'escolava una sangota molt espessa i fosca, negra, lluent, lenta, constant, com un forc molt llargarut de sangoneres lligades a tall de botifarres — tot i que servava els ulls oberts i semblava mort, respirava — respirava feixugament, belleu allò que en diuen una ranera, no ho sé... Em pujava una basca que m'atuïa; em doblegava a perbocar. El meu home encara s'esverava més; agafava, pengim-penjam, el pobre esgalabrat i, patatxap, me l'abocava al riu... No vull escatir quin peixot de la mar d'Irlanda no en va rostar en acabat aquell nou trenc esberlívolament esvorellat — aquell forat de més, malestatjosament descol·locat pel crani altrament virginal del jovencell... Mes la qüestió, com et pots imaginar, mai no ha aturada de ratar'ns el cervell, ni al meu home ni a mi. En canvi, tot comptat i debatut, prou pots, saps què...? "Lloa't sia déu, què m'haig d'estimar més...? L'estrenyí fortet; el refrec recíproc dels tendrums desvetllava, efímeres, guspires d'afecte sincer. Amollí, sense sàpiguer gaire part d'on m'embrancava, en un mormol rogallós: " Arribaré, si mai arrib, entre els ben darrers." Em respongué, a ruflets, entre l'esforç de l'estreta carnal: "Així m'agrada, Li volia afegir, metafòric, profund, que em jaquís per verd, però de seguida tinguí por que, automàtica, no em contestés que de més verdes en maduraven, és clar. Xst; muts, treballàvem, vull dir, capficats, tascaexcloents, dedicats, manxàvem — com al Reus i al Cambrils i al Valls, del no anar-hi mai més a guanyar-hi corregudetes de festa major... No fos cas que t'encertessin amb cap tret al clatell... Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
La Policia Federal brasilera ha trobat aquest dimarts maletes i caixes plenes de diners en un apartament que segons sembla va ser utilitzat per l'exministre Geddel Vieira Lima, antic col·laborador del president brasiler, Michel Temer, i que està detingut per suposada corrupció. Els diners, encara no quantificats, eren dins d'almenys vuit grans maletes i cinc caixes, d'acord amb fotografies divulgades per la Policia Federal després d'una operació a la ciutat de Salvador, capital de l'estat de Bahia, d'on és oriünd Vieira Lima. Les autoritats han explicat que van arribar a aquest apartament gràcies a informacions recollides durant una investigació sobre corrupció, segons les quals l'immoble era "utilitzat" habitualment per Vieira Lima, tot i que encara no és clar qui n'és el propietari. L'exministre compleix un règim de presó domiciliària a Salvador, acusat d'intents d'obstruir l'acció de la justícia en investigacions sobre suposat desviaments de diner públic. Segons l'acusació, Vieira Lima va fer suposades maniobres per dificultar les investigacions d'una trama corrupta enquistada al banc públic Caixa Econòmica Federal, que segons sembla desviava recursos d'un fons d'inversió d'aquesta institució. Fins al novembre passat, Vieira Lima era ministre de la Secretaria de Govern en el Gabinet de Temer, però es va veure obligat a renunciar enmig de fortes pressions sorgides per sospites que hauria incorregut en el suposat delicte de tràfic d'influències. Vieira Lima, un polític que manté amb Temer una antiga i estreta amistat, va ocupar una de les vicepresidències de la Caixa Econòmica Federal durant la gestió de l'expresidenta Dilma Rousseff i va ser ministre d'Integració Nacional entre el 2007 i el 2010, en el Govern de Luiz Inácio 'Lula' da Silva.
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat. No em cansaré de reiterar la idea de la importància de la construcció de comunitat com a marc mental i sentimental de referència dels veïns i veïnes que conformen una ciutat. Aquest concepte, una mica abstracte, es materialitza quan el visualitzem a través d'accions concretes que duen a terme els homes i dones que conviuen amb tots nosaltres, i que de manera voluntària i altruista treballen per enfortir i millorar aquesta comunitat. Aquest és el cas dels quatre guanyadors dels Premis Ciutat del Prat d'enguany. Una celebració que ha arribat a la seva vuitena edició i que té com a finalitat reconèixer i agrair per part de l'Ajuntament la feina de persones i entitats que treballen des de diversos àmbits per aconseguir que el projecte de ciutat no s'aturi. Com a entitats, aquest any s'ha atorgat el premi a la Junta local del Prat de l'Associació Espanyola Contra el Càncer, per la seva tasca d'assistència social i psicològica a les persones afectades per aquesta malaltia i per la sensibilització envers aquest greu problema. L'altra entitat premiada ha estat l'Associació SAÓ-Prat, que va néixer fa uns anys a la nostra ciutat amb la finalitat de contribuir amb la seva feina a la millora social, econòmica i laboral de les persones més desafavorides. Avui, ja formen part imprescindible d'aquesta comunitat. Per la seva tasca personal i impagable s'ha reconegut el treball de tota una vida a Gregorio Benedí, que ja fa molts anys va entendre la importància de l'esport com a eina eficaç contra l'exclusió social i per a la integració d'infants i joves de la ciutat. Benedí ha fet del futbol la manera d'ensenyar als nostres joves els valors positius de l'esport. Vicenç Tierra ha estat també guardonat, perquè d'una manera discreta i generosa ha contribuït a la vida cultural de la ciutat, a través dels seus articles i llibres i de l'entitat Tinta Blava. Només em resta felicitar-los per la seva tasca i encoratjar-los a ells i a tota la ciutadania a seguir treballant perquè el Prat segueixi sent en nostre lloc al món. Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
El director de La Vanguardia, José Antich, ha estripat l'enquesta del CEO, durant Els Matins de TV3, en no estar d'acord amb la metodologia emprada i dubtar d'alguns dels seus resultats com ara l'augment de l'independentisme. Antich ha considerat que "el CEO tindria que canviar el sistema de fer les enquestes". "Els diaris i les empreses demanem enquestes. Si ens portessin una enquesta on només apareix el vot directe i no la feina científica, la tornaríem. "El vot directe no vol dir res; s'ha de passar per la cuina, s'ha de posar la simpatia, la gent que no es pronuncia, i aleshores apareix una foto. A mi la foto que m'ofereix el CEO és una foto que tranquil·lament la trenco i no em serveix per res", ha insistit. També ha manifestat que "és una enquesta molt contradictòria" i "està mal feta". Però sincerament, hi ha el doble de gent que està a favor de la independència que no?", ha preguntat. "Jo no la veig", ha afirmat, a més de criticar que "com no ha estat cuinada, està fet 'a lo bruto', les dades que surten són contradictoris". No m'imaginava veure't fent això. El poble català reclama la seva llibertat i amb aquests actes estas posant un murrió a l'expressió del poble català. Quina manera de fer periodisme!!!. Ja sembla la caverna imperialista i nacionalista espanyola Quant borda a Rac-1 canvio de radio, no sap parlar català i el que es més trist, no el vol parlar, es nota que a casa només es parla xarnego. Em recorda fà anys els fastigossos de la part alta de Can Fanga que només parlaven en castellà por que es lo que se lleva.... quin fàstic. Em fà vergonya pensar que ets català. LV és més perillosa que El Mundo pel fet de tenir molts més lectors a Catalunya. En canvi El Mundo no el llegeix ningú i la gran majoria de catalans són conscients de les seves manipulacions, cosa que no sempre passa amb LV. hi ha algú que comença a fer coses estranyes........... Doncs, si creu que l'enquesta no reflexa la realitat o és tant falsa en mostrar una pujada del "catalanisme", per què el seu diari fa poc ha començat a fer una edició en català per primera vegada a la seva història? Per què s'apunta ara a captar el lector en català? © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
La quarta edició del Premi d'Articles Periodístics, convocat per la Fundació Pallach i l' Ajuntament de Palafrugell, ha premiat un reportatge sobre assetjament escolar escrit per la periodista de Diari de Girona Pili Turon. El reportatge explicava la implantació del bullying en el dia a dia dels centres educatius, n'analitzava la situació a les comarques gironines i exposava les mesures activades pel Departament d'Ensenyament i altres organismes per tal de combatre el problema. El treball, que es va publicar l'any passat, també aportava el punt de vista d'un psicòleg especialista en el tema. El lliurament del guardó es va emmarcar en la convocatòria dels Premis d'Educació Josep Pallach que, a més de distingir articles periodístics, també reconeix les millors experiències educatives –no només dels centres gironins, sinó d'arreu de Catalunya– i les millors narracions curtes sobre solidaritat i valors escrites per alumnes d'ESO, Batxillerat i cicles formatius. Totes les modalitats de concurs tenen l'aixopluc de la fundació que porta el nom del pedagog i polític figuerenc Josep Pallach (1920-1977), amb els consistoris de Palafrugell, Figueres i Begur, respectivament; i el suport del Servei Educatiu de l'Alt Empordà. «Rumb al Canigó (guiem junts el nostre futur)» ha estat l'experiència educativa premiada enguany, una inicativa que docents del cicle formatiu de Conducció d'Activitats Físiques i Esportives en el Medi Natural, de l'institut Illa de Rodes de Roses, han desenvolupat durant 10 anys. En l'acte d'entrega dels Premis d'Educació Josep Pallach d'ahir hi van participar el president de la Fundació, Josep Maria Soler; la vicerectora de Territori i Compromís social de la Universitat de Girona, Sílvia Llach; l'alcalde de Begur, Joan Loureiro; l'alcadessa de Figueres, Marta Felip; i el regidor d'Educació de l'Ajuntament de Palafrugell, Albert Tané. Aquest últim, en referència a l'article premiat de Diari de Girona, «El bullying s'instal·la als centres educatius», va valorar positivament que es tracti «un problema que s'ha començat a atacar fa poc». La seva autora, que va agrair al premi que «posi en valor la feina periodística», va explicar que el seu propòsit era «mostrar una realitat que s'ha de canviar i ajudar a prendre consciència que la societat ha de rebutjar tot tipus de violència». Abans de donar a conèixer els guanyadors, Soler va agrupar la varietat temàtica dels treballs presentants a concurs en tres grups temàtics: processos d'aprenentatge, la diversitat «per l'enriquiment de les visions inclusives» –tot apuntant que aquestes dues «tenen moltes similituds amb el pensament crític de Josep Pallach– i «qüestions d'actualitat del segle XXI», entre les quals va esmentar l'assetjament, la dislèxia o la robòtica. En aquest últim àmbit s'emmarca, precisament, el projecte «Aprenentatge actiu a través de la programació i la robòtica» de l'escola Carrilet, de Palafrugell, que va merèixer una menció.
Rudolf Kucera, a la dreta amb la pilota als peus, en una imatge del 1963 a Praga. / KAREL JANUS / ZUMA PRESS Rudolf Kucera és l'aportació txeca al club dels jugadors llegendaris stricto sensu, és a dir, aquells de qui la memòria oral afirma que feien allò de què un Cruyff era incapaç, però a qui l'absència de testimonis filmats o una vida dissipada van apartar dels salons de la fama. Kucera va haver de plegar als 23 anys, després d'un partit europeu contra el Gorník Zábrze en què un precís i violent cop de colze del defensa polonès Stanislaw Oslizlo li va causar lesions cerebrals que li van condicionar decisivament la mobilitat. A Kucera, però, no se li va esgotar la capacitat d'explotar el seu costat més novel·lesc. Kucera formava part del Dukla de Praga, campió de lliga i copa a Txecoslovàquia a qui William Cox, l'empresari del beisbol que va dissenyar la International Soccer League a Nova York i a Mont-real amb la presència de setze equips d'arreu del món, va convidar per a la segona edició del torneig, juntament amb l'Espanyol. Catalans i txecs es van enfrontar el 16 de juliol del 1961 als Polo Gardens, al nord de Harlem: als terrenys que ocupava el vell estadi de beisbol, ara, hi continuen arribant amants de l'esport de tot el món perquè és on hi ha Rucker Park, la Meca del bàsquet de carrer. Fa mig segle, les regles del futbol també van semblar difuminar-se en la derrota de l'Espanyol, dirigit per Ricardo Zamora: un dolorós 5-1 amb dos gols de Rudolf Kucera. El periodista txec Michal Petrák entrevista Kucera en l'últim número de l'exemplar The Blizzard, i el jugador, recordant aquell Dukla-Espanyol, desgrana un relat com si fos a la vora del foc amb el nét assegut sobre les cuixes. "Vam marcar molts gols i ens vam començar a divertir, passant-nos la pilota mentre els espanyols corrien darrere nostre, sense esma. Tenien un davanter que semblava un toro, fort i molt motivat. Vam formar un triangle i ell va caure al mig. Jaroslav Borovicka va ensenyar-li la pilota com si fos la muleta i, quan el va deixar enrere, li va cridar olé! No sabia què passava, va començar a perseguir Borovicka per tot el camp i hi va haver un cert embolic, amb Zamora anant a protestar indignat davant la nostra banqueta". El relat periodístic -i immediat- d'Emilio López Jimeno al Mundo Deportivo, però, aporta, si més no, alguns matisos. El primer, i important, que l'Espanyol es va avançar i va gestionar l'avantatge fins que, a partir dels vint minuts de la represa, l'equip va pagar el desgast físic de la tournée sobre un camp enfangat per una pluja constant i davant un rival que "utilizó de una forma inconcebible todas las armas antirreglamentarias habidas y por haber [...]. Mentre el Dukla feia camí cap a la victòria final en el torneig, l'Espanyol, tot i descansar una setmana, tornava a perdre en la següent cita, davant del Rapid de Viena (3-0), però va poder tancar la gira golejant el Hapoel Petah-Tikva (4-1), l'únic de setze participants que no va guanyar cap partit. Quinze dies després del final de la gira transatlàntica, els blanc-i-blaus, amb José Luis Saso rellevant Zamora, iniciaven els entrenaments d'una campanya paradoxal: torneig als Estats Units, Copa de Fires i descens. L'Oviedo i el Valladolid, que també va baixar a Segona en l'any posterior, van agafar el relleu perico en una ISL que va morir d'èxit. La federació nord-americana va exigir controlar el seu creixement participant en la seva organització: William Cox ho va rebutjar i la resposta federativa va ser il·legalitzar, el 1965, un torneig en què Cox va perdre només cent mil dòlars i que va donar a l'Espanyol, fugaçment, un contingent de fans a la Gran Poma. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Va ser bonic mentre va durar, però el debat sobre el debat ha resultat tan intens com fugaç. Algú li hauria de dir a Pedro Sánchez que s'hauria evitat moltes molèsties i una bona sufocació si, com hauria hagut de fer, hagués acceptat el debat a cinc a la televisió privada i a quatre a la televisió pública, en comptes de tenir la matussera ocurrència de triar els debats en funció de Vox hi era o no. Ara tindria una cosa molt semblant al que buscava: un sol debat a la pública, en comptes de les dues tasses de debat que s'ha de prendre ara de mala gana i per força. Posats a fer, algú li hauria d'aclarir a A3media que, si els valia la decisió de Sánchez quan eren els seus beneficiaris i no els semblava que patissin la llibertat, la democràcia o el periodisme per anar només al seu canal, no val queixar-se hissant les mateixes banderes quan la decisió et perjudica. Que hàgim d'explicar-li-ho a una televisió privada resulta tan irònic com sorprenent. Posats a fer, el consell d'informatius de RTVE hauria de procurar aclarir-se a si mateix per a qui treballa, si per a la televisió pública o per a Antena3, atesa la seva defensa aferrissada del dret dels seus competidors a fer el debat quan els vingui bé i després d'haver-se mofat fins a l'extenuació de tenir el monopoli del debat. Que els periodistes mai no són la notícia sembla haver-se convertit en l'excepció, no en la regla. Un tampoc no pot deixar de pensar en l'infern que seria la política espanyola si totes les forces polítiques fessin el mateix i es passessin la campanya buscant llocs on demostrar que els xiulen i no els deixen parlar Fins que arribi l'anada i la tornada dels debats no ens queda més remei que preparar-nos per al pitjor: amb paciència de confrares, retornar al tedi d'una campanya que s'ha convertit en una guia de llocs on la dreta s'ha entossudit a demostrar que si hi van, els xiulen. Un s'imagina els estrategs taronges i blaus tornant-se bojos sobre un mapa en 3D d'Espanya, elegint amb cura el pròxim lloc on anar a dir xenòfobs i supremacistes a mig poble i després donar-se la raó a si mateixos quan els contesten malament. Un tampoc no pot deixar de pensar en l'infern que seria la política espanyola si totes les forces polítiques fessin el mateix i es passessin la campanya buscant llocs on demostrar que els xiulen i no els deixen parlar. Sostenen els experts que en aquesta campanya sentim poques idees i menys propostes perquè la cosa va de sentiments. He de ser molt insensible perquè a mi només em produeix un tedi esgotador tanta candidata i candidat practicant el cunyadisme més obvi i terrible, mentre es creuen Gary Cooper a Solo ante el peligro i declamen el seu text com si l'hagués escrit en persona Calderón de la Barca.
La líder de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, María José Lecha, ha demanat aquest dijous a l'alcaldessa, Ada Colau, "acabar amb el silenci" i condemnar determinades actuacions de la Guàrdia Urbana contra 'manters', i ha assegurat que s'haurien d'investigar presumptes agressions al col·lectiu per part d'agents, segons ella. Ha dit en roda de premsa que agents de la Guàrdia Urbana van agredir dimarts a l'estació Diagonal de la L3 del metro un representant dels venedors de 'top manta' que és mediador amb el cos policial, i ha assegurat que va ser "provocat, insultat i agredit", en paraules de Lecha, que ha afirmat que va ser atès a l'Hospital del Mar. Fonts municipals han explicat a Europa Press que agents van observar un grup de venedors ambulant i que van voler identificar-ne un després que baixés al Metro, però que s'hi va negar i va tractar d'"absentar-se del lloc utilitzant la força contra els agents". Han explicat que, "en la intervenció per retenir-lo i poder-lo identificar, van resultar lesionats lleument", i que l'investigat va rebutjar assistència mèdica i no presentava cap lesió visible, per la qual cosa la Urbana l'investiga per un presumpte delicte de resistència, desobediència greu i delicte contra la propietat industrial, segons les mateixes fonts. Lecha ha criticat que aquesta és "una dinàmica de fa mesos d'un col·lectiu que rep insults, provocacions i amenaces", i ha sostingut que determinats agents creuen que tenen impunitat per cometre abusos, en les seves paraules, i ha apostat per una Policia que potenciï la proximitat. La presidenta del comitè d'empresa de Teleassistència, Consuelo Espejo, ha criticat el plec de condicions de la convocatòria del concurs del servei de teleassistència, i ha dit que "no garanteix tots els drets dels treballadors", i ha assegurat que implicaria reduir el sou i acomiadar 20 treballadors d'un total de 207. Fonts municipals han garantit que el Govern municipal no té intenció d'acomiadar treballadors i que fins i tot preveu un marge de creixement si continua incrementant-se el nombre d'usuaris, i ha assegurat que tampoc no hi haurà una retallada del sou. Espejo, que ha anunciat que presentaran al·legacions a la proposta municipal, ha criticat que la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha rebutjat reunir-se amb el col·lectiu, del qual no s'han tingut en compte les demandes, segons ella, i ha demanat que es remunicipalitzi la gestió aquest servei. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Va passar la sentència del procés i es van desencadenar les protestes. Alguns actors polítics encoratgen la desobediència civil, però d'altres parlen de la necessitat d'iniciar un nou cicle electoral. 18 personalitats de diferents àmbits acadèmics, socials i econòmics resumeixen en una frase quin hauria de ser el següent pas per intentar resoldre el conflicte català. «És una sentència injusta, però el Govern ha de seguir ferm en les seves conviccions, ja que la població el va elegir per defensar aquests postulats. La millor opció ara seria explorar la via canadenca o escocesa amb un referèndum». «Ara, més que mai, toca treballar per recuperar la concòrdia i superar la fractura que l'independentisme ha provocat en la societat catalana, i entre els catalans i la resta dels espanyols» «En moments d'incertesa, la ciutadania reclama una solució democràtica que estigui lligada al diàleg i al pacte. La justícia exerceix la seva funció, però no és la que ha d'intervenir per solucionar el que és una responsabilitat política». «Fa 10 anys que nosaltres practiquem la desobediència per protestar contra lleis injustes. Si els nostres polítics, a Catalunya i Madrid, són incapaços d'asseure's i posar-se d'acord, almenys que governin i aturin desnonaments». «La sentència no canvia res a l'agenda educativa, s'ha vist ja que l'educació no és prioritat política. Però s'ha de reivindicar una altra vegada el deure dels mestres a narrar fets actuals a classe, fins i tot quan creen controvèrsia». «S'obre una nova etapa política perquè des del respecte, dins de la legalitat, se superi el carreró sense sortida actual i, a través del pacte, es faciliti la recuperació de l'estabilitat i la normalitat democràtica i institucional». «Que els polítics tinguin el valor de fer coses que no agradin als seus, que siguin líders i admetin els seus errors. A partir d'allà es pot parlar d'amnisties, reforma constitucional i referèndums. «La sentència contribueix a fracturar la societat i s'allunya d'allò que el Tercer Sector Social, i la majoria de la societat catalana, ha demanat: solucions polítiques a conflictes polítics. El diàleg i la negociació són l'única sortida». «És una sentència molt dura i gens sensible amb Catalunya. El Govern hauria de convocar eleccions el més aviat possible. Fa falta més seny, més voluntat de reprendre el diàleg polític i nous lideratges». «Aquesta sentència del Tribunal Suprem no resol el conflicte polític que patim. Demanem una solució política basada en el diàleg per garantir el funcionament de les institucions». «La violència és preocupant, però hi ha una violència sistèmica que ataca els més desprotegits. Sentirem que no són temps per a la lírica, però ara més que mai la cultura i l'art són el lloc de trobada per a la crítica i la bellesa». «La resolució del conflicte passa per un diàleg polític, sincer i inclusiu a totes les opinions. Ens hem de comprometre a favor del diàleg, sempre dins de la legalitat i en defensa de l'autogovern de Catalunya». «És hora de fer política en majúscules. Catalunya requereix solucions polítiques amb urgència. No podem continuar acceptant la paràlisi, l'immobilisme i la cronificació d'un problema que és eminentment polític». «La meva visió és bastant pessimista perquè crec que estem en un punt de no retorn. O Europa intercedeix, o els nostres polítics s'asseuen i dialoguen d'una vegada, o aquesta situació de conflicte esclatarà com un polvorí». «La sentència és un desastre, empitjora les coses. És difícil saber què fer ara perquè estan canviant els esdeveniments. El Govern ha d'intentar canalitzar la frustració i la impotència sense violència, de manera pacífica». «En els pròxims dies i setmanes veurem les respostes del Govern en funcions i de la Generalitat, i d'una forma reposada haurem de veure des de la societat empresarial catalana la resposta que hem de donar». «La sentència s'ha construït sobre un relat falsejat dels fets. La Generalitat i l'Estat haurien de treballar per garantir la pau social. A la Generalitat li falten lideratges amb autoritat moral. La polarització creixent és un risc». «El feixisme avança si no se'l combat, però el feixisme és el discurs polític que s'alimenta del conflicte. Doncs s'ha de continuar defensant l'acció radicalment pacífica».
Fa temps que Donald Trump anuncia que la companyia tecnològica xinesa Huawei la fa servir el govern de Xi Jinping per fer espionatge a les xarxes nord-americanes. Tan insistent és l'actitud del president dels EUA en aquest afer que el 15 de maig el mateix Trump firmava una ordre executiva que atorga al govern federal nord-americà el poder d'impedir que les empreses nord-americanes comprin equips de telecomunicacions fabricats a l'estranger, ja que ho considera un risc per a la seguretat nacional. Els Estats Units argumenten que el govern de la Xina estaria obligant les tecnològiques del país asiàtic a instal·lar el que es coneixen com a portes del darrere per espiar les seves xarxes. Ja el febrer els principals responsables d'agències com la CIA, l' FBI i l' NSA van advertir els ciutadans del seu país que no utilitzessin dispositius de les marques Huawei i ZTE. Així mateix, des de l'Administració Trump s'ha pressionat els seus països aliats perquè deixin d'utilitzar equips de Huawei en les seves infraestructures públiques. L'escalada de la tensió entre els dos gegants és una realitat que passa per un constant increment aranzelari mutu i que, més enllà del que s'ha exposat fins ara, ha de veure amb qui aconsegueix la supremacia tecnològica mundial i, per tant, el control dels principals aspectes que afecten un planeta cada vegada més digital i controlable a distància. Alguns analistes assenyalen la connectivitat 5G com la principal causa que és subjacent en la reacció irada de Donald Trump. I és que pel que sembla, la Xina tindria uns quants anys d'avantatge en el desenvolupament de les xarxes 5G, cosa que li podria suposar de facto aconseguir el control de la connectivitat mundial en el mitjà termini. I això no sembla que estiguin disposats que passi des de Washington. Ara, uns quants dies després de l'ordre executiva de Trump, Google ha decidit trencar unilateralment el seu acord de llicència d'Android amb Huawei. Una decisió que deixa en un lloc complicat a l'empresa xinesa i tots els milions d'usuaris que tenen un dispositiu de la marca Huawei. Per saber el pes que Huawei té ara mateix al mercat, n'hi ha prou amb assenyalar que el 2018 va superar al primer lloc a Samsung com a marca de mòbils més venuda a Espanya per primera vegada en la història. Un 28,3% de les vendes de mòbils van ser de Huawei l'exercici passat davant un 27,2% dels coreans de Samsung. En un tercer lloc, i a bastanta distància, apareixia Apple amb els seus iPhone, amb un 10,7% de quota de mercat. Doncs de moment, que els usuaris dels mòbils del gegant xinès deixaran immediatament de rebre actualitzacions del seu sistema operatiu a partir d'ara. Google tampoc no permetrà actualitzar les aplicacions per a Android a través de la Play Store o botiga d'aplicacions del sistema operatiu de Google. Així mateix, algunes de les companyies propietàries de les apps mundialment més populars com Facebook, Whatsapp, Twitter, Instagram, entre d'altres, també hauran de decidir si secunden la decisió de Google. Tocarà, per tant, esperar per saber si entrarà entre els seus plans que els propietaris de telèfons Huawei gaudeixin de noves versions de les seves aplicacions fetes específicament per als telèfons xinesos que Google ha deixat a l'estacada. Finalment, cal assenyalar que es diu des de fa mesos que a Huawei estarien treballant en el desenvolupament d'un sistema operatiu mòbil propi per no haver de dependre d'Android. Amb prou feines se'n saben detalls, però el mercat creu que es podria tractar d'una realitat com a resposta al que temien des de la Xina que pogués acabar passant, com ha estat. En definitiva, el que és clar és que la decisió de Google –com a propietària del sistema operatiu Android– farà que qui hagi de comprar a partir d'ara un mòbil, es pensi molt si el compensa aconseguir un terminal Huawei. La guerra tecnològica comercial entre els EUA i la Xina sembla estar vivint una primera batalla que no té aparença de ser ni de bon tros l'última. Toca esperar nous i futurs esdeveniments. Huawei s'ha posat en contacte amb ElNacional.cat per aclarir que des de la marca xinesa continuaran "proporcionant actualitzacions i serveis postvenda a tots els telèfons intel·ligents, tauletes i dispositius Huawei i Honor, tant als que ja s'hagin venut com als que continuen estant en estoc a tot el món", afegeixen finalment que continuaran "construint un ecosistema de programari segur i sostenible, per oferir la millor experiència a tots els usuaris del món".
L'austríac Dominic Thiem (5) va excel·lir jugant a un gran nivell i va eliminar Rafa Nadal en un partit dels que fan afició per 7-6 (3), 7-6 (4), 4-6 i 7-6 (6) en quatre hores i 10 minuts en els quarts de final de l'obert d'Austràlia. El de Viena, derrotat dos cops pel balear en la final de Roland Garros (2018 i 2019), jugarà demà per cinquena vegada la semifinal d'un Grand Slam i aferma el seu millor resultat a Austràlia. El seu rival serà l'alemany Alexander Zverev (7), en un partit que simbolitza la consolidació, per fi, de les noves generacions. Per l'altre cantó del quadre, avui s'enfrontaran Novak Djokovic (2) i Roger Federer (3) en un duel força més tradicional de quirats, sempre que el suís superi els problemes físics. Amb una dreta sovint innegociable i una gran fermesa física, Thiem va remuntar una pilota de set restant en el primer acte i un 2-4 en contra en el segon i va saber gestionar els tres tie-breaks del partit, un fet sempre complicat contra el manacorí. Nadal va ressorgir en el tercer parcial consumant el seu tercer trencament en el desè joc (4-6) i es va guanyar una pròrroga, i va inocular al seu fins llavors inabastable rival la idea que la remuntada no era impossible. Alliberat, el balear va tenir tres pilotes de break en el segon joc del quart parcial. Thiem va respondre amb bons serveis i, a més a més, va trencar en el tercer joc en la primera oportunitat abocant el balear a una altra situació límit. Funambulista, Nadal va aixecar un 0-30 al servei amb 4-2 en contra i es va mantenir a prop (5-4). I vet aquí que Thiem, que no havia tingut problemes amb el seu servei en tot el set, es va ennuegar quan li va tocar tancar el partit. Dues dretes a fora i una doble falta fruit dels nervis van catapultar Nadal (5-5). Per tercera vegada en l'enfrontament, el set es va resoldre en un tie-break en què Thiem va segellar la victòria en la seva tercera pilota de partit. Zverev, per la seva banda, es va doctorar amb nota superant el campió del 2014 Stan Wawrinka (15) per 1-6, 6-3, 6-4 i 6-2 en dues hores i 19 minuts. El campió de la copa Masters del 2018 afrontarà per primera vegada la semifinal d'un Grand Slam. Simona Halep (4) i Garbiñe Muguruza van superar les seves rivals amb molta solvència i jugaran avui mateix la semifinal de l'obert d'Austràlia. Una exhibició llampec de 53 minuts va catapultar Halep per segona vegada en la seva carrera a les semifinals de Melbourne. Finalista del torneig el 2018 i set vegades abans semifinalista d'un major, el seu cop de puny damunt la taula va ressonar i li concedeix l'aurèola de favorita de favorites. Excelsa en les restades i infal·lible des del fons, la romanesa, rapidíssima de cames després d'una pretemporada ben treballada, va esborrar de la pista l'estoniana Anett Kontaveit (28) per 6-1 i 6-1 en un monòleg de menys d'una hora en què, certament, la perdedora tampoc no va fer tan mal partit. Però Halep, l'única jugadora del torneig que ha guanyat tots els sets, no va tenir fissures. A tall d'exemple, va guanyar 15/18 punts amb el seu primer servei en el segon parcial, en el qual dominava per 5-0 quan només havien transcorregut 19 minuts, evidentment infernals per a Kontaveit. A Muguruza, que jugarà la semifinal australiana per primera vegada, li va tocar arromangar-se una mica més contra la russa Anastasia Pavlyutxenkova (30) però es va acabar imposant per 7-5 i 6-3 en una hora i 33 minuts en un exercici tant de joc atacant com de cames en defensa contra una rival agressiva i irregular. El revés mortífer a dues mans de la russa va sorprendre d'entrada la jugadora del CT Barcino i va provocar el primer trencament –en blanc– del partit a favor seu en el tercer joc (2-1). La de Caracas va replicar amb un contrabreak instantani (2-2). Muguruza va salvar dues pilotes de trencament amb una sèrie de bons serveis (3-2). Tensa i jugant amb pocs primers, va encaixar el segon break (3-4), però va recuperar altre cop restant (4-4) en un primer parcial de serveis volàtils. Muguruza va afermar per fi el servei millorant el percentatge de primers i tancant el joc amb un bon contrapeu (5-4). Pavlyutxenkova no es va deixar intimidar (5-5). I va segellar el set signant el seu tercer break amb un darrer punt en què va saber defensar-se i contraatacar (7-5). Tot i la dinàmica positiva, la de Caracas va entregar de nou el seu servei en el primer joc del segon set, però, força superior, es va refer amb determinació i va segellar el triomf. Fa tot just vint anys, l'ara extennista Conchita Martínez va arribar a les semifinals de l'obert d'Austràlia en què va cedir contra la campiona suïssa Martina Hingis, que va perdre la final contra la nord-americana Lindsay Davenport. Dues dècades més tard, la de Montsó ho ha aconseguit de nou dirigint Garbiñe Muguruza, que s'ha recuperat després de dues temporades força dolentes atès el seu gran potencial i d'haver iniciat el torneig mig malalta. Totes dues ja havien treballat juntes esporàdicament quan Muguruza va guanyar el torneig de Wimbledon el 2017. De fet, Conchita també va ser campiona a Londres el 1994. El duel d'ahir contra Pavlyutxenkova tenia, a més, la morbositat que Muguruza tenia assegut al bàndol contrari el tècnic francès Sam Sumyk, que va treballar amb ella durant quatre temporades i que, de fet, la va catapultar. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
La 5a edició del certamen, que tindrà lloc aquest cap de setmana, preveu l'assistència d'uns 5.000 visitants Sant Fruitós de Bages.-El sucre, els llegums, els fideus, les algues o la cuina al microones són alguns dels temes que es tractaran en els 90 tallers que la Fundació Alícia prepara per a la cinquena edició de la Festa Alicia't, que se celebrarà aquest cap de setmana al Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages. El seu director, Toni Massanés, ha explicat que Alicia't és un festa i, per tant, l'objectiu és que la gent s'ho passi bé, però sense oblidar la tasca principal de la fundació: aconseguir millorar la salut de les persones a través de l'alimentació. A banda dels tallers, el certamen també programa altres activitats com l'aula dels sabors, demostracions de cuina en directe, mercat, música i teatre, entre d'altres. La 5a edició espera superar els 5.000 visitants de l'any passat. La meitat dels tallers de cuina que la Fundació Alícia té programats per aquest dissabte ja estan plens, i els del diumenge gairebé també. L'èxit d'aquesta proposta ha fet que Alícia els hagi gairebé doblat des de la primera festa. En aquesta edició, no hi faltaran els tallers per a tecnoxefs on es prepararan esferificacions i escumes, d'altres que parlen sobre temes d'actualitat com el sucre, considerat l'enemic alimentari número 1, o les algues, i d'altres que permetran que pares i fills puguin cuinar junts. Per als més petits, s'han preparat també activitats en què es fomenten els bons hàbits alimentaris a través del joc, amb talers com ara 'Creps de colors', 'Energia de butxaca', o 'És l'hora del sushi'. L'Aula dels Sabors La festa tindrà també un espai per als aficionats a la gastronomia i el turisme mitjançant l'Aula dels Sabors, on es duran a terme tastos guiats dels productes alimentaris més singulars de les comarques de Barcelona. Les activitats relacionades amb aquest espai són: 'Vies Blaves: turisme i aliments excel·lents a la llera del Llobregat', 'Els 10 productes imprescindibles de Barcelona', 'La carretera del vi: paisatge amb història, cultura i vinya', 'Formatges singulars i cerveses artesanes: ferments mil·lenaris', i 'Les tines del vi, monuments de pedra seca'. A banda dels tallers i l'Aula dels Sabors, la festa també proposta tot un conjunt d'activitats paral·leles que no necessiten cap tipus d'inscripció prèvia. El certamen espera arribar als 5.000 visitants de l'any passat. Accés per Navarcles L'accés a Món Sant Benet per la carretera de Sant Fruitós està tancada per culpa d'una esllavissada que va tenir lloc el passat mes de març. L'accés alternatiu passa per Navarcles, que estarà correctament indicat per facilitar el pas. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
A la trobada laboral que es va celebrar el dia 30 de novembre a Barcelona, van assistir diverses companyes i companys de Caprabo que han estat acomiadats per la seva activitat sindical combativa. En solidaritat amb elles i contra les pràctiques caciquils de l'empresa, que també està prenent mesures arbitràries contra les treballadores i treballadors que tenen reducció de jornada per maternitat/paternitat, diversos barris repartirem octavetes davant les portes dels supermercats, aprofitant l'afluència per les festes de Nadal. A Sants: ens trobem al Caprabo que hi ha a Carretera de Sants (metro L5 BADAL) a les 18h. A la Vila de Gràcia: TOTES AL CAPRABO DE BALMES-TRAVESSERA DE GRACIA A LES 19H. Podeu veure el mapa amb el llistat de centres de Caprabo anant a: www.caprabo.com/web/cat/conoce_tucaprabo.html Si ens toquen a una ens toquen a totes! Grup Laboral de l'Assemblea de Sants. A més col·lectius feministes, juntament a les companyes de Caprabo faran una acció pròpia. També s'han convocat concentracions al Caprabo/Eroski de Calafell, Complex Mas Mel, al costat del Cinemes de Segur de Calafell, a les 19h. per CGT Baix Penedès i l'Assemblea de Joves de Calafell, i a Vilafranca del Penedès, al Caprabo Sant Julià (Jaume Balmes 11), a les 19h. per part de CGT Alt Penedès i Endavant Penedès. Malgrat que la Corporación Mondragón va triplicar els beneficis de l'any anterior (178 milions d'euros el 2010) i Caprabo va augmentar-los un 33% (17,4 milions d'euros el 2010), els i les treballadores han vist com l'empresa provava d'eliminar el conveni col·lectiu Caprabo-Catalunya, congelava els salaris o els impedia fer reducció de jornada per tal de conciliar vida laboral i personal, amb la intenció d'empitjorar les condicions laborals dels i les treballadores i augmentar encara més els beneficis. I, quan han provat d'alçar la veu per defensar els seus drets, com han fet les persones afiliades a la CGT amb i sense responsabilitats sindicals, la resposta de l'empresa ha estat l'acomiadament. Això doncs, mentres aquestes empreses acumulen beneficis multimilionaris, les condicions de la majoria dels i les treballadores dels supermercats tenen uns salaris que no superen els 800 euros al mes, reduint-se fins a 600 euros en el cas de les dones que treballen en jornada reduïda. És a dir, uns salaris de misèria que dificulten el poder viure dignament. Ara, insatisfets amb els beneficis de l'any passat, Caprabo vol aplicar un nou sistema de treball que permeti reduir la plantilla vora 1.200 treballadors i treballadores (de les que més de 1000 seran dones), perjudicant no només als i les acomiadades sinó al conjunt del personal, que haurà de treballar sota condicions més dures. Aquesta retallada de personal es produeix a més en un moment d'intensa crisi en què les dificultats per trobar una nova feina són enormes i les previsions de cara el 2012 són d'un augment espectacular de serveis bàsics com ara el gas, l'aigua o els transports públics i d'unes retallades en els serveis socials que perjudiquen greument l'economia de les conjunt de les classes populars i, molt sensiblement, de les dones de la classe treballadora, que no trobaran feina al mercat laboral i seran obligades a treballar només a la llar sense salari, amb risc d ́exclusió social o dependents de nou del salari del marit, sense salari propi ni projecte de vida propi. PROU ACOMIADAMENTS PER DEFENSAR ELS DRETS LABORALS! READMISSIÓ IMMEDIATA DE TOTES LES PERSONES ACOMIADADES I RETIRADA DE LES SANCIONS!
Les Nacions Unides han retirat de la seva pàgina web un text sobre la pintura "Guernica" de Pablo Picasso que qualificava l'obra d'art de "protesta artística contra les atrocitats republicanes durant la Guerra Civil Espanyola". El text serà substituït per un altre que reflecteixi "la veritat històrica", segons han explicat fonts de l'ONU. La ressenya al·ludia al tapís que reprodueix la cèlebre pintura de Pablo Picasso i que decora l'entrada a la sala del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Nova York. El tapís el va cedir Nelson Rockefeller a l'ONU i, després, la seva esposa el va donar. La ressenya figurava a l' apartat d'obsequis de la pàgina web i contenia la monumental errada en la descripció. Un diputat socialista per Lleó va penjar a Twitter l'errada i en va demanar la rectificació aquest passat cap de setmana. I les Nacions Unides ha respost despublicant tot el contingut de l' apartat de la seva web on hi ha el llistat de regals. Stéphane Dujarric, portaveu de les Nacions Unides, ha donat explicacions: "Ens van fer saber durant el cap de setmana que a la nostra web s'atribuïen incorrectament les atrocitats històriques descrites en el tapís que recrea el quadre 'Guernica', de Pablo Picasso. L'autoria d'aquestes atrocitats s'atribuïa a la República Espanyola, quan, de fet, els republicans en van ser les víctimes, i no pas els perpetradors." El bombardeig de Guernica el van fer les aviacions de l'Alemanya nazi de Hitler i la Itàlia feixista de Mussolini, que donaven suport al bàndol insurrecte de Franco. Sobre la població civil de la localitat basca de Guernica van deixar caure més de 30.000 quilos d'explosius de tota mena el 26 d'abril de 1937. Centenars de persones van morir, i Picasso, amb la seva obra, va convertir aquest bombardeig en símbol de la barbàrie. El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez) La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS) Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons) Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte L'agent admet que ja havia declarat dijous passat i marxa de la sala El judici del Procés ha viscut aquest dimecres al matí un moment gairebé còmic quan l'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, ha advertit el president del Tribunal, Manuel Marchena, que el policia que acabava d'entrar a la sala i que havia de començar a declarar com a testimoni era el mateix que hi havia anat dijous passat. "No sé si vaig errat però diria que aquest testimoni ja va comparèixer davant d'aquesta sala amb anterioritat", ha dit Pina. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública Serveis i tràmits per a la ciutadanía Documentació necessària per a sol·licitar la nacionalitat espanyola per residència (només per a majors de 18 anys d'edat): Els requisits, així com la documentació necessària per a l'obtenció o recuperació de la nacionalitat espanyola en cas diferent a la residència, són complexos, per això és convenient que els interessats acudisquen personalment a les oficines del Registre Civil.
Les organitzacions STEI Intersindical, FETE-UGT, FE-CCOO, COAPA i la plataforma d'Estudiants de les Illes Balears, convocants de la vaga estatal de dia 9 de maig contra la "LOMCE" i contra les retallades en educació, volem denunciar la insensibilitat del Govern Central del Partit Popular presidit pel senyor Rajoy davant l'expressió del rebuig per part de la comunitat educativa tant a les Illes com a la resta de l'Estat en el dia de vaga i les nombroses manifestacions a l'avantprojecte de LOMCE i reclamant l'obertura d'un vertader diàleg en totes les organitzacions representatives de l'àmbit educatiu. La Plataforma estatal per l'escola pública, de la qual formam part ahir va lliurar un escrit al President del Govern reclamant: La resposta del govern presidit pel Sr. Rajoy és l'aprovació avui del projecte de LOMCE sense atendre el clam de la comunitat educativa ni les observacions i recomanacions substancials del Consell d'Estat i altres organismes consultius. Reiteram la nostra oposició a un projecte de Llei que propugna una educació elitista, segregadora, sexista, recentralitzadora, que ataca la nostra llengua, que menysprea les competències educatives de les Comunitats Autònomes i anul·la la democràcia en el sí dels centres i què, durà més retallades i pèrdua de drets als membres de la comunitat educativa, alumnat, professorat, pares i mares. En el cas de les Illes el Govern Autonòmic a través del decret TIL ja publicat avancen en la línia dels menyspreu en l'ensenyament en la llengua catalana i pretén a través de futures lleis com la de convivència i dels símbols implementar una política repressiva i no de diàleg i consens. Per tot l'exposat les organitzacions que subscrivim aquest comunitat ens comprometem de forma decidida i unitària a dur a terme les accions que calguin tant a l'àmbit del nostre territori com de l'Estat per fer front a aquests atemptats d'ambdós governs a l'ensenyament inclusiu, en català i en drets. L'STEI proposa un full perquè els membres de la comissió de coordinació pedagògica, que són els encarregats d'elaborar el projecte de tractament integrat de llengües, puguin expressar la seva disconformitat amb un instrument legal que preveu la llei de funció pública. El professorat no ha acollit amb bons ulls el Decret de tractament integral de llengües i molt manco una aplicació precipitada i no programada. Molts dels col·lectius de la comunitat educativa han expressat el seu rebuig. Estam TOTS a favor de reforçar l'aprenentatge de les llengües estrangeres, DE REFORÇAR L'ÀREA LINGÜÍSTICA D'ANGLÈS, amb desdoblaments, ratios baixes i valoram molt positivament la feina que s'ha fet als centres amb la implantació de les seccions europees. Després d'haver rebut les queixes per part de molts de centres docents, des de l'STEI exigim que les proves s'elaborin amb uns criteris ben planificats i consensuats amb la comunitat educativa. Rebutjam frontalment els desnivells considerables que s'observen a les proves, amb una clara intencionalitat política, per tal de llevar arguments a les al·legacions que ara es presenten en contra del Decret de Tractament Integrat de Llengües. La seva única intenció és falsificar les dades reals del grau de coneixement de les llengües oficials per part dels alumnes dels centres educatius de les Illes Balears. Tampoc podem admetre que des de l'Administració s'empri un material a l'hora de fer les proves que atempta contra els valors que s'intenten promoure a l'escola i que, a més, sigui de lectura obligatòria per a alumnes de quart de primària. Des de l'STEI reclamam la paralització d'aquestes proves fins que l'objectivitat i l'adequació als programes reals i establerts vigents, que s'han desenvolupat fins ara als centres amb professionalitat i rigor, siguin avaluats correctament. Roda de premsa per a la convocatòria de la jornada de lluita del 9 de maig La jornada de lluita a nivell estatal d'avui, 9 de maig, és convocada per tota la comunitat educativa per exigir la retirada de l'esborrany de la LOMCE, de les normatives autonòmiques que afecten l'àmbit educatiu com són el Decret de Tractament Integrat de Llengües, la Llei de Convivència i Autoritat del professorat i la Llei de símbols, per reclamar que aturin les retallades a Educació i per una inversió que garanteixi un sistema educatiu de qualitat. La vaga, que es desenvolupa sense cap incidència, és seguida pel 65% dels i de les docents de les Illes Balears de l'ensenyament públic. Per illes Eivissa i Formentera són les que tenen el seguiment més alt amb més del 70%. Aquestes dades demostren que tant els i les treballadores de l'Ensenyament, com les famílies i l'alumnat defensen un sistema educatiu digne, igualitari, cohesionador i integrador i que està en contra de polítiques impositores i repressives. Per l'horabaixa d'avui hi ha previstes manifestacions a totes les illes a les 18.00h: Funcionaris en pràctiques 2019-20 Funcionaris en pràctiques 2018-19 ©STEI Sindicat de treballadores i treballadors INTERSINDICAL de les Illes Balears. Fax: 34 971 903535 Inscrit al registre de la DG de la Funció Pública de Presidència del Govern d'Espanya, número 49.
Francesco Arcuri, l'exparella de Juana Rivas, investigada per una suposada substracció de menors, en estar gairebé un mes ilocalizable amb els nens, d'onze i tres anys, després de no acatar l'ordre judicial de retornar-los al progenitor, la qual finalment va complir dilluns passat, ha tornat amb els seus fills a Itàlia, on resideix a la illa de Carloforte, de la qual els nens van sortir amb la mare de Maracena (Granada) al maig de 2016. Segons han informat a Europa Press fonts del cas, Francesco Arcuri ha sortit del territori nacional espanyol després de donar-se per completats els tràmits judicials que quedaven pendents en la via penal, que s'esperava en un inici que es demoressin uns dies més. El Jutjat d'Instrucció número 2 de Granada, que investiga Juana Rivas per suposades substracció de menors i desobediència judicial, va promoure l'entrega dels nens a Arcuri dilluns passat. Va posar així les bases per a la restitució dels menors al seu lloc de residència abans que la mare els portés a Espanya en unes vacances que tenien, inicialment, el consentiment del pare, condemnat per lesions en l'àmbit domèstic, el 2009, i de les quals després no van tornar. Juana Rivas va presentar al juliol de 2016 una denúncia per suposats maltractaments en el Jutjat de Violència sobre la Dona número 2 de Granada, que va ser remesa aquest mes d'agost als tribunals italians, que són competents per dirimir sobre ella doncs els fets haurien tingut lloc en Carloforte, on la família va conviure fins al maig d'aquest any. Igualment, la denúncia ha estat ampliada, també aquest agost, en el jutjat granadí i ha estat tramitada per la jutge perquè la Fiscalia es pronunciï. D'altra banda, el proper 31 d'octubre, a Itàlia, hi ha una vista prèvia del procés judicial pel qual haurà de decidir-se la forma de custòdia dels nens, així com el règim de visites que s'acordi entre els seus progenitors. El nou advocat de la mare, Juan de Dios Ramírez, no ha especificat aquest dijous, a preguntes dels mitjans, si existeixen negociacions entre les parts referent a això. Sí ha indicat que estan en contacte amb els advocats italians per abordar el cas en aquest país europeu. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat. El passat divendres, 15 de novembre, a l'auditori del Cèntric Espai Cutural es va tenir l'oportunitat d'escoltar el Concert amb Quartet Casals, considerat un dels millors quartets de corda per la crítica especialitzada i que ha actuat en els millors escenaris de música clàssica de tot el món. Aquest concert s'inclou en la línia de programació del Cèntric dedicada a la música no amplificada amb un paper rellevant de la música clàssica. Les propostes musicals tenen com a objectiu apropar al gran públic no especialitzat i també als amants del gènere diferents tipus de propostes de qualitat amb diferents formats així el Cèntric dedica un lloc especial a la Òpera amb cursos, projeccions, òperes a la fresca i xerrades entre d'altres. El concert del Quartet Casals al Prat va tenir lloc desprès de que el quartet de corda actuessin a Japó, Corea del sud, Alemanya, Suiza, Italia, Anglaterra, Noruega i molts altres arreu d'Europa i abans de la gira per Colombia. Quartet Casals va celebrar la temporada del seu XX Aniversari amb un projecte especialment ambiciós: la integral dels 17 quartets de Beethoven, juntament amb sis obres d'encàrrec a compositors contemporanis, i interpretats en ciutats de tot el món. El més destacat de les seves pròximes temporades inclou el cicle dels 10 últims quartets de Mozart així com altres projectes centrats en els compositors hongaresos Bartók, Ligeti i Kurtág. El programa que es va poder gaudir al Cèntric Espai Cultural: J. Haydn, Quartet de corda en Mi bemoll major, Op. 6; Quartet de corda núm. 11 en Fa menor, Op. Guanyar el prestigiós premi de la Fundació Borletti-Buitoni de Londres va permetre al Quartet començar a utilitzar arcs del període barroc-clàssic per a interpretar a compositors des de Purcell fins a Schubert, pràctica que ha aportat al grup una nova dimensió acústica que afavoreix encara més les seves exposicions dels diferents llenguatges estilístics. El Quartet Casals ha rebut una profunda influència de compositors vius de la nostra època com György Kurtág i ha realitzat estrenes mundials de notables compositors espanyols de l'actualitat, entre els que destaca el concert per a quartet de corda i orquestra de Francisco Coll estrenat al costat de l'Orquestra Nacional d'Espanya. En reconeixement a la seva tasca de difusió cultural, els membres del Quartet Casals han estat reconeguts com a ambaixadors culturals per part de la Generalitat de Catalunya i de l'Institut Ramon Llull. Anteriorment el Quartet ja havia obtingut el Premio Nacional de Música otorgat pel Ministerio de Cultura (2006), així com el Premi Ciutat de Barcelona (2005) i el Premi Nacional de Cultura de Catalunya (2016). El Quartet actua cada any al Palau Reial de Madrid, amb l'extraordinària col·lecció d'instruments Stradivarius, on seran residents fins al 2020. Un gran luxe haver comptat amb aquest prestigiòs quartet. Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre una experiència de navegació complerta.
L'informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona constata que les desigualtats socials als barris de la ciutat es tradueixen en desigualtats en la salut, després d'incorporar per primera vegada l'instrument promogut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) Urban Heart. Aquesta eina ha permès creuar els indicadors socioeconòmics amb els de la salut, i ha evidenciat que està molt condicionada per elements que no estan relacionats directament amb una resposta sanitària, sinó amb "determinants en clau social", ha destacat aquest dijous en una roda de premsa la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz. L'informe estableix els 18 barris que reuneixen els pitjors indicadors de salut de la ciutat, que majoritàriament coincideixen amb els socioeconòmics, i que inclouen la Barceloneta, el Gòtic, el Raval, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Ciutat Vella); Can Peguera, Ciutat Meridiana, Roquetes, Torre Baró, Trinitat Nova, Turó de la Peira, Vallbona i Verdum (Nou Barris). També figuren Baró de Viver, Bon Pastor i Trinitat Vella (Sant Andreu); Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc); Besòs-Maresme (Sant Martí), i Carmel (Horta-Guinardó), i Ortiz ha destacat que es prioritzaran a tots ells el desenvolupament de polítiques i plans integrals, que influiran en l'elaboració del Pla d'Actuació Municipal (PAM). La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ha ressaltat que han encarregat una diagnosi dels barris per analitzar les polítiques i els plans que s'han d'impulsar, i també un estudi per detectar poblacions vulnerables en altres zones. Ha destacat que les desigualtats no estan originades per diferències entre els recursos i els equipaments de salut, sinó en les condicions socioeconòmiques, i ha assenyalat que, per reduir-les, impulsaran el programa Salut als barris i reformes i plans integrals, per al qual s'ha creat una taula intersectorial que integra les diferents àrees municipals. La gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell, ha destacat que l'informe demostra que segueixen existint "problemes" amb la qualitat de l'aire de la ciutat, els nivells d'NO2 del qual segueixen per sobre dels valors límit, per la qual cosa Ortiz ha apostat per reduir el trànsit rodat amb intervencions urbanístiques i incentivar l'ús del transport públic. L'estudi mostra una reducció en els casos de tuberculosi, que va baixar dels 20,4 per cada 100.000 habitants el 2013 als 18,6 el 2014, quan se'n van detectar 300 casos, 187 dels quals van ser homes. Pel que fa a la infecció del VIH, el 2014 hi va haver 332 casos nous, el 91% dels quals van ser homes, en els quals la via de transmissió més freqüent van ser les relacions homosexuals, que van representar un 85,4% dels casos detectats. De sífilis es van detectar 501 casos --quatre més que el 2013--, dels quals els homes van representar un 94%, mentre que de gonocòccia n'hi va haver 566 --33 més que l'any anterior--, amb el 87,5% d'homes, i de limfogranuloma veneri se'n van detectar 108 --58 més que el 2013--, dels quals el 97% van ser homes que tenen relacions homosexuals. L'esperança de vida va augmentar el 2013 a 80,7 anys en els homes i a 86,6 anys en les dones --des dels 79,9 i els 85,7 el 2012--, i la principal causa de mortalitat en els homes continua sent el càncer de pulmó, mentre que en les dones ho és el de mama. La mortalitat per càncer de pulmó ha augmentat en les dones fins a situar-la en la segona causa --en els homes, ho és la malaltia d'isquèmia de cor--, i la tercera en tots dos casos és el suïcidi. En les dones d'entre 15 i 49 anys han disminuït les taxes d'embarassos i avortaments voluntaris --que han passat del 53% al 51% i del 17% al 14%, respectivament--, mentre que els naixements s'han mantingut estables en un 36%. Els embarassos en les dones entre 15 i 19 anys han passat del 25% al 21%, mentre que la interrupció voluntària ha passat del 19% al 15% dels casos, i els naixements han representat un 6,1%, que ha baixat del 7% del 2013. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Si encara no formes part de la comunitat: «Una magnífica novel·la policíaca que atrapa al lector per la trama inquietant i pel desolador viatge que fa pels racons més foscos de la nostra societat.» En una localitat de Jonestown, van morir tots els seguidors d'una secta que liderava un home anomenat Jim Jones. Linda, la fi lla de Kurt Wallander, comença la seva nova feina com a policia. Una de les seves amigues desapareix misteriosament, al mateix temps que es descobreix un crim aterridor als boscos d'Ystad. És l'inici d'un nou cas, trepidant i torbador per a Kurt Wallander i la seva fi lla. El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris. Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa.
La Generalitat va reafirmar ahir el seu «compromís inequívoc» amb la celebració aquest any d'un referèndum independentista i va retreure la postura del líder dels «comuns» al Congrés, Xavier Domènech, de rebutjar una consulta unilateral i advertir que Catalunya «necessita eleccions ja». Una setmana i mitja després que partits independentistes i els «comuns» d'Ada Colau escenifiquessin la seva unitat al voltant de la defensa d'un referèndum acordat, a la reunió del Pacte Nacional pel Referèndum celebrada al Parlament el 23 de desembre, Domènech va plantejar ahir un avançament electoral, atès que el president català, Carles Puigdemont, «no compleix els compromisos». En una entrevista en la Cadena Ser, el portaveu d'En Comú Podem al Congrés va rebutjar la proposta de referèndum unilateral plantejada per JxSí i la CUP en no veure diferències amb la consulta sobiranista del 9-N del 2014. «No aportaria res de nou», va advertir. Per això, Domènech va demanar «eleccions ja» i va acusar Puigdemont de mantenir-se en el càrrec «sota compromisos que és clar que no complirà» com «aconseguir la independència per al 2017» o defensar ara un referèndum que «considerava una pantalla passada». Però des de la Generalitat, la portaveu del Govern i consellera de Presidència, Neus Munté, va instar Domènech i els «comuns» a «no defugir» el compromís del referèndum i va insistir que el Govern manté la voluntat de convocar-lo aquest any, fet que «no és contradictori» amb pactar. En la roda de premsa posterior a la primera reunió del Govern del nou any, Munté va ser contundent en reiterar que la Generalitat «manté el compromís inequívoc de celebrar un referèndum a Catalunya el 2017». «A Domènech li suggeriria que pensi si ens podem permetre defugir aquesta amplíssima voluntat del 80% de ciutadania i 83 diputats del Parlament, entre els que estan els de la seva família política. No podem defugir aquesta voluntat i no ens fa cap por seguir endavant amb aquests treballs, mantenir la mà estesa per a un referèndum acordat i treballar per a poder-ho fer efectivament», va afirmar. Preguntada per si el Govern descarta anticipar aquestes eleccions, Munté va evitar en tot moment respondre de manera directa.
Tinder Select és la versió exclusiva de la popular aplicació per conèixer gent Tinder, dirigida a persones riques, famoses i atractives i només es pot accedir a ella mitjançant invitació. Els membres d'aquesta aplicació, segons explica un usuari a TechCrunch, van ser inicialment convidats per Tinder, encara que no està clar com els va seleccionar, tot i que sembla que compleixen amb uns requisits bàsics: atractius, famosos, amb diners. Per evitar que l'app s'estengui i que s'ompli de gent, els primers convidats compten amb la possibilitat de nominar usuaris un nombre limitat de vegades, però els nominats no poden fer-ho. La versió secreta de l'app té un disseny més cuidat, segons explica el mitjà citat, que ha pogut accedir a imatges d'aquesta. Així mateix, manté el funcionament de la versió normal, passant a dreta o esquerra els possibles candidats. Segons sembla, l'aplicació porta activa uns sis mesos. TechCrunch va intentar contactar amb la companyia sobre aquest tema, però des de Tinder van preferir no fer comentaris. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Segons les recomanacions del Govern de la Generalitat les oficines de la FEEC estaran tancades fins diumenge 29 de març. Per qualsevol consulta podeu trucar al 661 780 585 o per correu electrònic a [EMAIL] La FEEC continua en funcionament de forma telemàtica. A causa del COVID-19 i seguint les recomanacions del Govern, les oficines de la FEEC estan tancades. Podeu contactar-nos al 661 780 585 o mitjançant el correu electrònic a [EMAIL] FEEC Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya Aquest any coincidia amb el setanta-cinquè aniversari del Club Excursionista de Gràcia, que també havia estat entre les quatre entitats que inicialment n'havien tingut la idea. Després d'un parell d'anys de celebrar-se al març, de nou els actes tornaven al mes de febrer. Així, el dia 14 la Flama s'encenia davant del monòlit dedicat a Pompeu Fabra de la plaça Lesseps de Barcelona i es feien uns parlaments de representants de diferents entitats de Gràcia. La Flama va passar la nit en alguna d'aquestes entitats. El 23 de febrer, una cordada formada per membres del GEDE i de la comunitat benedictina de Montserrat faria un ràpel amb la Flama des de la roca del Castell del Diable (el sostre del Monestir), mentre a la plaça del Monestir el grup Xarop de Canya posava una nota alegre a l'inici dels actes. En els parlaments d'aquell dia Jordi Mir féu una glossa de Joan Coromines, mort aquell mateix 2 de gener. Seguidament, a la plaça del Monestir tingué lloc una audició de cançons a càrrec dels Cantaires Muntanyencs i una cercavila amb el grup Xarop de Canya. Com a novetat, aquest any es convocava, en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament, el primer concurs de redacció "Flama". En qualsevol moment podràs donar-te de baixa o canviar les opcions de subscripció a través de l'enllaç al peu dels correus.
La informació que apareix en aquest article és responsabilitat del Grup municipal PSC-CP Els socialistes vàrem començar aquest mandat amb cinc eixos o compromisos, explicitats al Pla de Mandat i al Pla d'Acció Municipal: Aquests període 2015-2019 hem creat l'Observatori del Deute perquè tothom pugui conèixer quins és el deute que té l'ajuntament, amb quins bancs, a quin interès, per fer-hi què. Publiquem fins a l'últim detall dels pressupostos vigents i dels darrers anys, el detalls d'ingressos i despeses i, fins i tot, publiquem les factures de proveïdors i contractistes conforme van entrant al registre. Aquest mandat és el dels Pressupostos Participatius, el de la publicació del catàleg de serveis, el de les audiències prèvies al Ple. I serà el mandat que posi en marxa el futur de l'atenció ciutadana de la nostra ciutat amb l'Espai Mataró de Can Xammar. Un espai que substituirà l'actual Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OFIAC) per un àgora en la qual la ciutadania podrà obtenir més serveis i participar en accions formatives o campanyes divulgatives o visitar exposicions permanents o temporals. Any rere any, durant aquest mandat, l'ajuntament de Mataró ha rebut el reconeixement del segell de transparència de les administracions públiques catalanes, InfoParticipa, que és un projecte del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona que avalua anualment tots els ajuntaments de Catalunya en base a 52 indicadors adaptats a la Llei catalana de transparència. Doncs bé, amb les dades actuals, l'ajuntament de Mataró compleix 51 dels 52 indicadors de transparència estudiats per InfoParticipa (un índex del 98,08%) i precisament l'indicador que ens faltava és el que avui es completa amb la presentació de la nova web: el portal dels grups municipals, un espai on s'informarà de les dades, adreces i contactes del grup i dels seus regidors i regidores i on, a més, podran publicar els seus articles i opinions. I és que aquest mandat, amb Govern socialista, és entre altres coses, el mandat de la transparència, la transformació i la innovació. Doncs bé, si enguany a l'Infoparticipa arribarem al 100 % dels objectius de transparencia, també enguany podem dir que el Govern socialista de Mataró estem assolint el 100% del nostre compromís per un Govern obert, honest i eficient.
En aquesta segona temporada de L'ofici de viure de TV3 hem volgut fer un pas endavant. Amb en Guillem Carol, d' Incís Films, hem volgut fer un programa més àgil, més dinàmic, que -a banda de la divulgació- tingués molt present l'entreteniment. I aquesta segona temporada l'hem fet per a TV3. O sigui, hem fet un programa per al gran públic. Hem volgut mostrar altres formes de viure. Hem demanat a molts dels psicòlegs i psicòlogues, i especialistes de diferents àmbits, que a banda de la teoria ens expliquessin la pràctica, és a dir, com s'ho fan ells i elles per viure millor. I és que l'estat d'ànim, en moltes ocasions, depèn de nosaltres. No s'hi val a culpabilitzar el veí, la feina, el que ens han dit o deixat de dir, la situació política o social... En el primer programa, "L'efecte actitud", ho abordem amb Victor Küppers, conferenciant i llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses. Ell decideix, cada dia, viure amb passió i entusiasme. Ara bé, hi ha situacions i tràngols en què no podem decidir. Situacions i tràngols pels quals tots podem passar. En parlarem també al primer capítol de "L'ofici de viure". En altres programes abordarem c om podem abraçar la incertesa; com podem voler deixar de controlar-ho tot; com podem deixar-nos de preocupar o de menjar-nos l'olla; com podem cultivar el minimalisme; com podem tenir més paciència; com podem ser feliços i felices a la feina, etc. En alguns programes potser hi haurà polèmica, com al de les persones tòxiques, amb psicòlegs defensant que sí, que existeixen "persones tòxiques", i d'altres que diuen que no, que el que hi ha són "actituds tòxiques". En resum, com deia, fem un pas endavant, que esperem que agradi als teleespectadors i teleespectadores. Que els ajudi a viure millor, amb més serenor i més plenitud. Nosaltres hi hem posat tot el rigor i la professionalitat de què hem sigut capaços. I també tot el sentit de l'humor. Hi ha un programa en què intento practicar "paddle surf", i no paro de caure a l'aigua del mar, d'estavellar-me contra les onades. Durant el rodatge d'un altre programa, molt romàntic, de banys de bosc, vaig caure d'un arbre. O sigui, que l'únic que podia fer era riure de mi mateix. Així doncs, a banda d'aprendre l'ofici de viure, he après l'ofici de riure. L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio" © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
L'euga que diumenge va morir als Tres Tombs de Torrelles de Llobregat no ho va fer per sobreesforç ni per maltractaments. Així ho assenyala la necròpsia practicada a l'animal, segons l'Ajuntament, que... Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Som una organització de voluntariat que treballem per millorar la qualitat de vida de la gent gran. La nostra missió és lluitar contra la soledat i la marginació social de les persones grans, mitjançant l'acció de voluntàries i voluntaris que les acompanyen i la sensibilització de la societat. La missió d'Amics de la gent gran es concreta en tres accions: • L'acompanyament emocional de persones grans. • La sensibilització de la societat sobre la realitat en què viuen les persones ancianes. Acompanyament a domicili/residència: Aquest programa consisteix en la visita setmanal d'un voluntari a casa o residència d'una persona gran, per un espai aproximat de dues hores. D'aquesta manera, amb el temps, s'estableix un vincle afectiu i de confiança entre el voluntari i la persona gran. L'acompanyament a domicili ofereix suport afectiu i nous vincles de relació a la gent gran que els permet trencar amb la seva solitud. Però, a més d'alleugerir les situacions de soledat i/o aïllament, el suport afectiu que rep la persona gran l'ajuda a reforçar els seus recursos personals, com l'autoestima, la capacitat d'adaptació, la capacitat de relació amb els altres, etc. El nostre compromís és que aquest suport emocional es mantingui fins a la mort de la persona gran. Tertúlies a domicili: Periòdicament organitzem reunions perquè la gent gran comparteixi una tarda de conversa, berenar i activitats amb altres persones grans i voluntaris. Les tertúlies suposen una activitat de lleure que permet potenciar les relacions de grup, entre les pròpies persones grans i també entre aquestes i els voluntaris. D'altra banda, també els permet potenciar les seves capacitats personals, mitjançant petites activitats, tallers, jocs, cants, etc. les Tertúlies a domicili, consisteixen en la visita d'un grup de 3 o 4 voluntaris a casa d'una persona gran. El voluntaris li porten el berenar, però sobretot li porten alegria i amistat. Només són unes poques hores... però molt útils. Vacances amigues: L'estiu és un dels moments de l'any més difícils per a la gent gran que pateix soledat. D'una banda, la calor afebleix encara més el seu estat físic, però sobretot, l'absència de veïns i de referents intensifica el seu aïllament. Per combatre aquestes situacions, cada estiu -entre els mesos de juliol i setembre- organitzem quatre torns de vacances adaptades a les necessitats específiques de la gent gran: les vacances amigues. Són unes estades que permeten a les persones grans sortir dels seus domicilis, gaudir de tallers i activitats i establir nous vincles d'amistat. Durant una setmana, surten de la ciutat i comparteixen el seu dia a dia amb d'altres persones grans i amb un grup de voluntaris eminentment joves, per promoure l'intercanvi generacional. És un espai de convivència, d'oci i de recuperació anímica i física. La màgia de les estades és la descoberta que és possible conviure, malgrat pertànyer a generacions diferents. I a la tornada, el desig unànime de retrobar-se el proper any. Telèfon 630 539 562 (de dilluns a divendres de 9.00 a 14.30, dilluns, dimecres i dijous de 17.00 a 19.00 i dimecres de 15.00 a 19.00 presencial)
El coordinador del màster, entre altres comeses, té la d'atendre els dubtes en l'organització del màster, des del moment de la prematrícula fins al desenvolupament final dels cursos i el treball o pràctiques de màster. Pel que fa al contingut i l'avaluació de les diferents assignatures, cal consultar els professors de cadascuna d'elles. En relació a la tria de tutor per a la realització del seguiment del Treball de Fi de Màster, tractant-se d'una elecció de gran importància en la planificació i elaboració de la recerca, el coordinador atribuirà a cada alumne el professor o professora més apropiats a cada àmbit de treball, d'acord amb l'especialitat del professorat i la ponderació i equilibri de responsabilitats entre tots els professors del màster, a fi que quedi garantida la dimensió intel·lectual del treball a dur a terme. Per tal de poder fer un seguiment efectiu del desenvolupament del màster, l'alumne serà sol·licitat per participar en la realització de les enquestes sobre el professorat, acció a la qual serà requerit al finalitzar cadascun dels quadrimestres. Aquesta acció ha de ser desenvolupada amb les màximes condicions d'objectivitat i llibertat. Amb la informació rebuda, els responsables podran avaluar la marxa de les assignatures i acomodar continguts i procediments didàctics a les necessitats del màster. Facultat de Geografia i Història
Quan falta menys d'una setmana per al Black Friday, data que ja s'ha convertit des de fa uns anys en l'inici de la temporada comercial nadalenca, moltes empreses es veuen obligades a augmentar el personal per satisfer tota la demanda. Un estudi de Randstad de recursos humans preveu que a la província de Girona es contractaran per aquesta data 380 persones, un 1,6% més que l'any passat. A Catalunya suposarà la generació de prop de 5.160 contractacions, un 6,4% més que l'any 2018. A aquestes xifres cal sumar-hi la contractació de la campanya nadalenca, que generarà a Girona 5.230 llocs de treball, un 7,6% més que l'any passat. En el conjunt de Catalunya, les campanyes generaran durant aquest mes i mig 32.050 llocs de treball, un 4,8% més. La contractació augmenta, però els sindicats alerten que són llocs de treball precaris, de curta durada, que suposen una jornada laboral de moltes hores i que no tenen en compte la conciliació familiar. El secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte, va explicar que «seran contractes bàsicament a temps parcial, amb molta contractació femenina. Concentrar el consum en pocs dies no permet fer una contractació sostenible». Per la seva banda, el secretari general d' UGT a Girona, Xavier Casas, va afirmar que «els llocs de treball que es creen per la campanya nadalenca són inestables i gairebé cap acaba en una contractació indefinida. A banda, durant aquesta campanya hi ha molts falsos autònoms». Les contractacions d'aquest any estaran distribuïdes en un 57,1% en el sector de la logística i el transport, mentre que el 42,9% restant es produirà en el sector del comerç. El sector logístic i de transport, amb l'increment de les compres per internet en detriment del comerç tradicional, va guanyant cada cop més protagonisme i també fa que el perfil de les contractacions vagi variant. De fet, el Black Friday i molta part de les compres de la campanya de Nadal es caracteritzen per fer-se cada cop més sovint per internet. El sector logístic i de transport guanya cada vegada més pes en l'economia gironina. Mentre que durant el 2018 el comerç a Girona va créixer un 0,2%, el sector logístic ho va fer un 2,7%, la qual cosa demostra el canvi de tendència i dels hàbits de consum dels compradors. El vicepresident d'Asetrans (l'Associació de transportistes per carretera de Girona), Eduard Ayach, va explicar a Diari de Girona que durant la campanya de Nadal «la part de transport i distribució genera un coll d'ampolla, ja que és l'últim pas que ha de fer un producte per arribar al punt de destinació». Ayach va afegir que «les empreses privades, per arribar a tot arreu, posen a la carretera més cotxes o camions, cosa que vol dir que no s'optimitzen les rutes i les carreteres estan més transitades». També va considerar que una de les peticions del sector és «la falta d'infraestructures, sobretot, pel que fa a la coordinació de la gestió de zones de càrregues i descàrregues, restriccions de carrers». «No pot ser que no tinguem un interlocutor únic i que cada municipi tingui una condició diferent. Això suposa que moltes vegades el repartidor ha d'aparcar lluny del punt de destí i entregar a peu el producte: una pèrdua de temps i de qualitat en el servei», va afegir. Per això, va demanar que la Diputació de Girona o la Generalitat busquin una solució perquè els costa «molt» a vegades accedir als punts d'entrega «i no hi ha una unificació entre municipis». Al llarg de l'any passat, les empreses espanyoles van facturar 1.560 milions d'euros en transaccions al llarg del Black Friday. Aquest any es preveu que les vendes augmentin un 10,11% fins arribar a una despesa de 1.710 milions d'euros. Per primera vegada, un estudi sobre les compres fetes per internet durant aquest dia té en compte les devolucions. Durant l'any passat, el 24,37% dels productes que es van comprar per internet es van retornar, quan aquestes xifres, en un dia normal, ronden el 17 o el 18%. Els productes més retornats van ser els relacionats amb el mobiliari i la decoració, una taxa de devolució del 59,29%. Els articles menys retornats van ser els de menjar i cura per a mascotes. Pel que fa als comerços de proximitat, més del 55% dels comerciants, segons Pimec, farà descomptes durant el Black Friday amb l'objectiu de dinamitzar i fomentar les vendes. La majoria dels comerciants, però, no preveuen descomptes en els sectors de l'alimentació i la restauració. En referència a les vendes per internet, el 90% dels petits empresaris enquestats de la província de Girona per Pimec va assegurar que no té previst vendre online durant aquest dia ni per la campanya de Nadal. Valoren la proximitat i el tracte de «tu a tu» amb el client.
Abans els polítics catalans canviaven el discurs, no deien el mateix a Catalunya que a Espanya i, en canvi, ara, són els polítics espanyols els que ho fan. Un bon exemple és el senyor Rubalcava, que quan va venir a les eleccions, a fer costat a Pere Navarro, va dir que estava a favor del federalisme i el dret de decidir i, en canvi, a Madrid diu tot el contrari. A Catalunya hi ha hagut un canvi de paradigma, estem guanyant la batalla ideològica amb arguments contundents i propostes clares, i hem demostrat que creiem en la nostra gent i el nostre futur, tot i que Espanya ens porta avantatge en la batalla mediàtica. Tres-cents anys de dominació, d'humiliacions i menyspreus, només es poden contestar amb la revolta, amb una revolta pacífica com la que vam fer l'Onze de Setembre, com la que vam fer el dia 25 de novembre, demostrant la nostra superioritat i la nostra raó a les urnes. Per això continuarem treballant per assolir el nostre objectiu de manera silenciosa i discreta, perquè nosaltres no fem escarafalls, ni som cridaners ni ostentosos, però no farem ni un pas enrere, no hem esperat gairebé tres segles per defallir, per deixar-nos abatre per uns quants fatxendes que, a falta d'arguments i propostes, utilitzen la mentida i la difamació. A l'Assemblea Nacional Catalana estem decidits a ajudar el govern en aquesta tasca, acompanyar tot el procés i fer arribar el nostre missatge a totes aquelles persones que ens vulguin escoltar, però res ni ningú no ens aturarà, no volem ni podem retornar a un estat que ens amenaça, ens insulta i ens explota. Hem guanyat al carrer, hem guanyat a les urnes i hem guanyat amb la raó i amb el sentiment i, per això, l'any 2013 ha de ser l'any que construïm el nostre país, que construïm les estructures d'estat per poder assolir la independència al més aviat possible, perquè tots els pobles tenen dret a ser lliures i decidir el seu futur, sense traves i sense pors. Alerta, però, amb les maniobres de distracció que a partir d'ara ens arribaran des de l'Estat. La llei Wert ha estat la primera, però n'arribaran d'altres amb què ens dispararan a la línia de flotació del vaixell, amb l'objectiu de desviar-nos del nostre objectiu, dispersar les nostres forces i minvar els nostres recursos. No permetem que res ens distregui i tinguem present que, únicament, la independència ens pot salvar de ministres obsessius i estats depredadors.
MADRID, 25 maig (EUROPA PRESS) - 'The Economist' tem que la "fatiga reformista" del Govern de Mariano Rajoy per continuar impulsant la competitivitat de l'economia espanyola pugui fer pols els signes de millora d'Espanya cap a la recuperació. Al seu últim número, la revista britànica considera que Espanya es podria convertir en la "gran prova" del projecte de l'euro i de la UE, ja que les enquestes mostren la desafecció dels espanyols cap a les institucions comunitàries. "És crucial per al futur de la UE", assenyala 'The Economist', que recorda les paraules del ministre d'Economia, Luis de Guindos, en les que apuntava que la batalla de l'euro es deslliurava a Espanya amb els dubtes sobre la banca espanyola disparades i que derivarien en la sol·licitud del rescat bancari. La publicació valora les reformes del Govern de Rajoy en el sector financer, la reducció del dèficit públic des de l'11% al 7% del PIB, així com les mesures destinades a potenciar la competitivitat de l'economia espanyola. Ara bé, adverteix que encara cal que el salari es rebaixi en algunes comunitats autònomes i fins i tot recomana que es facilitin els coneguts com a 'minijobs' i es redueixi la "càrrega" de les pensions. "No és clar que Rajoy tingui l'instint per empènyer cap a aquestes reformes", sospita. Sobre aquesta qüestió, 'The Economist' adverteix que una taxa d'atur elevada i sostinguda a llarg termini reduirà la qualitat de la força de treball a Espanya i apunta que el finançament a les pimes espanyoles segueix sent "escàs i més car" que el de les seves competidores del Nord d'Europa. Com a tercer problema que podria enderrocar els avenços en la sortida de la crisi a Espanya, la revista britànica assenyala la debilitat de la demanda interna. Tot i el creixement de les exportacions i el seu pes en l'evolució del PIB, avisa que si el consum intern a Espanya no repunta, i amb aquest l'activitat econòmica, es podria propiciar un "ràpid retorn" a la contracció del crèdit i als problemes sobre els balanços de les entitats financeres. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Els líders de la UE arriben a una entesa sobre les condicions que Londres demanava per quedar-se dins del club europeu. L'última paraula la tindran els britànics en un referèndum Tsipras conversa amb Cameron, al Consell Europeu. / Olivier Hoslet / EFE Cameron amb el sopar aquest divendres amb els líders de la UE. / REUTERS Els líders de la UE han tancat aquest divendres un acord en les negociacions amb el Regne Unit que allunyen l'amenaça del 'Brexit'. El president de la Consell Europeu, Donald Tusk, ha confirmat l' entesa en un tuit després d'una tarda de llargues negociacions. Les últimes qüestions que quedaven per tancar feien referència a la durada del mecanisme per restringir l'accés als beneficis socials i la retroactivitat i els criteris d'indexació de les ajudes per fill en el cas dels europeus establerts al Regne Unit. També hi havia sobre taula com s'introduiran aquests canvis en els tractats, quina la relació hi haurà entre els països de dins i fora de l' Eurozona i les implicacions de l'objectiu de tenir una UE cada vegada més integrada. Amb l'acord, el primer ministre britànic, David Cameron, convocarà el referèndum que havia promès per deixar en man dels britànics l'última paraula sobre si veuen bé o no el nou marc de relacions que han fixat Brussel·les i Londres. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
La bretxa salarial eixampla la bretxa en pensions: A Catalunya les dones tenen pensions un 40% inferior als homes A Catalunya la meitat de les persones beneficiàries de prestacions contributives són dones, però homes i dones no cobren les mateixes prestacions. Les dones pensionistes a Catalunya perceben de mitjana unes pensions que són un 40% inferiors a les que perceben els homes, bretxa que a més en 12 anys s'ha mantingut gairebé inalterable ja que al 2005 aquesta era del 41,3%. Aquesta gran diferència econòmica en el nostre sistema contributiu de la Seguretat Social es deu principalment a la fórmula de càlcul de les pensions, basada en les cotitzacions i en els anys de vida laboral, que perjudica severament a les dones per aconseguir carreres de cotització més breus, amb més interrupcions i per ser les principals receptores de la contractació a temps parcial. Les desigualtats i discriminacions laborals que viuen les dones al llarg de tota la seva carrera professional repercuteixen negativament sobre les pensions de les dones, reproduint-se una vegada més una bretxa de gènere en el sistema de pensions. En aquest sentit, per a la UGT de Catalunya, és necessari analitzar les diferents bretxes de gènere que es produeixen en el nostre sistema de Seguretat Social per a exigir que s'adoptin mesures oportunes que les corregeixin. En general, la pensió mitjana de les dones és un 40% inferior a la dels homes, però també les diferències de quanties de pensió entre dones i homes s'inverteixen segons si la pensió es deu a una substitució d'una renda de treball o si es deu a compensar o substituir les rendes perdudes a conseqüència de la mort de la persona causant. Així, el 42% dels pensionistes de jubilació són dones, però aquestes de mitjana tenen unes pensions de jubilació 540 euros inferiors a la dels homes, cosa que suposa una bretxa del 41,36%. En canvi, la pensió mitjana de viduïtat dels homes és un 41,2% inferior a la de les dones, però també hem de dir que el 96% de pensionistes de viduïtat són dones, dones que de mitjana sobreviuen amb una pensió de 671 euros mensuals, per sota del llindar de la pobresa (691€). Situació que és més dura entre les dones de més edat que subsisteixen amb unes pensions molt minses: una dona pensionista de 85 i mes anys de mitjana té una pensió de 580 euros mensuals, 456 euros per sota de la pensió mitjana d'una dona pensionista d'entre 60 i 64 anys. La bretxa de gènere de pensions s'expressa desapiadadament en el cas de les pensions més baixes i que no arriben a les quanties mínimes de pensió. El 27,2% de les dones pensionistes perceben pensions que no arriben a la pensió mínima i necessiten ser complementades, quan en el cas dels homes aquest percentatge és del 10,6%. En total són 207.480 dones, representant el 72,6% del total de les pensions amb complements a mínim. El retard en la incorporació al mercat laboral, salaris inferiors al dels homes, majors dificultats per progressar en les carreres professionals, temporalitat, rotació, major parcialitat i interrupcions que afecten a les carreres de cotització de les dones,... ens fan concloure que el sistema de pensions aprofundeix en aquests factors de discriminació de gènere per a generar una nova discriminació en l'accés a unes pensions de quanties més baixes. Per tot plegat, la UGT de Catalunya reclama solucions per a aquelles persones que han tingut una vida laboral més curta, més intermitent, als que han estat expulsats del mercat laboral en edat avançades, i no castigar a les persones pensant que els períodes de no cotització es deuen a la seva pròpia voluntat, i no pas a les conjuntures del mercat i a les insuficiències del nostre model de protecció social que encara no considera com a cotitzat suficients períodes vitals com la formació o la cura de fills i persones dependents. I més concretament la UGT de Catalunya reclamem: * Donar perspectiva de gènere a qualsevol reforma que es produeixi en el sistema de pensions. Així, si es considera l'elevació del període de càlcul de la pensió, com està plantejant el Govern Central, analitzar com pot perjudicar a les dones al tenir més llacunes de cotització. * Complir amb la Llei 27/2011 i no posposar més anys l'elevació al 60% la base de càlcul de les pensions de viduïtat per a les persones de 65 anys i més que no percebeixen cap altra pensió més. * Modificar el càlcul de les pensions de jubilació dels treballadors a temps parcial, eliminat el coeficient de parcialitat i computant els dies que es treballin per setmanes completes. * Adoptar les recomanacions de la Resolució del Parlament Europeu, del passat 23 de juny, per a corregir la bretxa salarial i en matèria de pensions entre dones i homes. En aquest sentit, aprovar una Llei d'Igualtat Salarial que vigili per l'aplicació. del principi de no discriminació i igualtat en el mercat de treball i en l'accés al treball.
L'expressió correcta és entre parèntesis (no *entre parèntesi ).
No fa ni una setmana que la 'influencer' catalana més de moda va fer les maletes i va marxar a Nova York per celebrar el Cap d'Any i ja ha hagut de tornar urgentment de Barcelona. L'Aida Domènech, coneguda com Dulceida, i la seva dona Alba Paul, han rebut la pitjor de les notícies mentre gaudien d'uns dies de descans als EUA: l'àvia de la Dulceida s'ha mort. La 'influencer' badalonina ho ha explicat a través de les seves xarxes socials. Al costat d'una fotografia de la seva àvia i ella mateixa fent-se un petó el dia del seu casament, Dulceida li dedica un tendre record: "Ara ja ets llum i sempre estaràs amb mi. Dulceida també ha compartit una foto familiar. Les seves cosines, el seu germà, la seva dona i ella mateixa fan costat a l'àvia en una imatge força actual. L'Alba Paul ha volgut acompanyar el sentiment de la seva dona amb una foto de totes dues abraçades a Nova York i la xarxa s'ha omplert de seguida amb missatges de condol.