text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Aquestes institucions, que al llarg dels últims anys promulguen lleis i organitzen actes a favor de la igualtat de la dona.
Actes que resulten hipòcrites, electoralistes, buits i contradictoris que poc fan en realitat per tractar de millorar la nostra consecució de la igualtat.
Intenten que els donem el nostre vot amb actes al seu parer, políticament correctes, que solament emmascaren una realitat feminicída.
Els mitjans de comunicació intenten que acceptem sense resistència el seu codi patriarcal i no siguem plenament conscients que no existeixen reformes reals sinó demagògia passada.
Les dones continuem tenint doble jornada laboral, tenim limitada la possibilitat d'accedir a llocs de treball millor remunerats, patim major precarietat laboral, som víctimes del terrorisme masclista, continuem realitzant els treballs necessaris per al manteniment de la vida, entre altres desigualtats.
Des de CGT MANIFESTEM LA NOSTRA ABSOLUTA RESISTÈNCIA a aquest sistema patriarcal i fem una crida a tota la joventut perquè, juntament amb qui portem anys lluitant, cridin i es rebel·lin, rebutjant l'aberrant sistema patriarcal que no cessa en la seva obstinació de minvar la capacitat de les dones com éssers pensants.
Amb el convenciment que la lluita és sempre possible, que ens serveixi d'exemple que fins en les societats més masclistes com la mexicana, hi ha dones zapatistes o indígenes que, organitzant-se, han arribat fins i tot a l'elaboració d'una Constitució de les Dones.
Dones d'Atenco, també a Mèxic, que lluiten contra l'agressió sexual com forma de repressió política.
I recordem també a les Dones del Shari rosa a l'Índia, que lluiten contra la violència masclista en la llar, reunint-se en grups i marxant totes juntes durant quilòmetres fins a la casa de l'agredida, Mujeres Creando, a Bolívia o Amazonas, a Argentina, que a través de pintades, documentals, accions en el carrer, articles en premsa o declaracions en la ràdio expressen el seu rebuig a seguir sent excloses i maltractades, al marge de les institucions i a través de l'acció directa.
La majoria d'aquestes lluites es porten a terme en unes condicions en les quals la subsistència seria el prioritari, i no obstant això veiem que per a elles la dignitat de la dona és equiparable a la de l'aliment diari.
Des d'aquí per tant, volem reconèixer la seva resistència, ja que la lluita de la dona és una, aquí i allà: la de parir un món nou on les relacions de les persones estan basades en la igualtat.
A Europa, l'Europa del capital, de la qual el nostre estat ocupa la presidència aquest semestre, tenim una imatge molt més "avançada" quant a drets laborals i cívics: dret al vot, dret a un treball digne, lleis que ens emparen.... i malgrat tot, veiem que encara que la distància que ens separava dels homes és una mica menor, aquesta segueix estant present en gairebé tots els àmbits de les nostres vides: salaris menors, doble jornada laboral, dificultat per a accedir a llocs de major responsabilitat, les cures segueixen sent responsabilitat nostra, treballs precaris....
Aquest món que sempre han dominat els homes segueix conservant la imatge que han imprès en ell.
No podem perdre de vista aquests fets que fan tan complexa la qüestió del treball femení... la majoria de les dones que treballen no PODEN EVADIR-SE DE LA NORMATIVA QUE PROCLAMA EL SISTEMA FEMENÍ TRADICIONAL ja que no rebem de la societat ni dels nostres companys l'ajuda que ens resultaria necessària per a convertir-nos concretament en IGUALS DELS HOMES.
Solament les que resisteixen poden donar cert sentit a les labors quotidianes àdhuc privades de descans, hereves d'una tradició de submissió.
Lamentablement en el mercat laboral moltes dones continuen sofrint vexacions veient-se obligades de forma natural, a usar "el seu encant" (assetjament laboral) ja que els seus salaris són mínims exigint d'ella alguna cosa més que el seu currículum o forma de treball.
La dona que s'allibera econòmicament de l'home NO ESTÀ PER AIXÒ EN UNA SITUACIÓ MORAL, SOCIAL, PSICOLÒGICA IDÈNTICA A ELL.
La forma que ens impliquem en les nostres professions depèn d'un context global que desafortunadament no ens ajuda.
DES DE CGT, NOSALTRES, TOTES, VOLEM PARIR UN MÓN NOU ON HI HAGI IGUALTAT REAL I QUE NO SIGUIN SOLAMENT LES LLEIS LES QUE INTERPRETIN SENSE DIFERÈNCIA DE GÈNERES, RACES O ESTATUS SOCIAL, SINÓ TOTS I TOTES AMB EL CONVENCIMENT QUE ÉS POSSIBLE
Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT |
L'alcaldessa, Núria Parlon ha manifestat la seva intenció de viatjar a Brussel·les, al costat d'una representació institucional, per exposar personalment les raons del municipi contràries al projecte de Red Eléctrica Española.
L'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, ha rebut resposta de la Direcció General de Medi Ambiente de la Comissió Europea sobre l' informe d'instal·lació d'una línia de molt alta tensió (MAT) en la nostra ciutat.
La Comissió ha obert una investigació sobre aquest projecte i sobre si vulnera la normativa medioamenbiental europea.
A més, aquest organisme ha sol·licitat a les autoritats espanyoles que es pronunciïn sobre aquest assumpte.
L'alcaldessa ha manifestat la seva intenció de viatjar a Brussel·les, al costat d'una representació institucional, per exposar personalment les raons del municipi contràries al projecte de Red Eléctrica Española. |
El Ministeri Públic de Portugal està investigant una possible venda "urgent" d'un linx ibèric a través d'Internet al preu "negociable" de 1.500 euros que s'oferia al portal de venda OLX, encara que l'anunci ja ha estat retirat.
L'autor de l'anunci assenyalava també que l'exemplar havia estat capturat amb un parany per a guineus al Concello d'Alcoutim, a l'Algarve.
"L'animal és molt brau, però amb temps s'anirà tornant més manyac", prometia l'anunciant que assegurava que venia l'animal perquè no volia acollir-lo a casa seva perquè havia atacat el seu fill en nombroses ocasions.
Així, l'ICNF, un organisme del Ministeri de Medi ambient que a Portugal coordina el programa de conservació i reproducció del linx ibèric per al seu posterior alliberament en la naturalesa d'aquesta espècie en perill d'extinció, va respondre el diari lusità, segons recull Europa Press, que el cas es troba en tramitació amb el Ministeri Públic, un organisme que, de moment no ha donat més detalls sobre el cas perquè el cas està en investigació.
El diari cita una font policial que diu que la fotografia que acompanyava l'anunci va ser retirada d'un reportatge de televisió, per la qual cosa també es maneja la hipòtesi que l'autor de l'anunci no tenia cap animal per a vendre.
No obstant això, aquesta mateixa font ha afegit que se sap que un linx va desaparèixer a l'agost a la zona d'Alcoutim i al setembre es va trobar un collaret que podria pertànyer a aquest animal i que va ser lliurat a l'ICNF per determinar a qui pertanyia.
Per això, també caldria pensar que aquest seria l'animal que va ser capturat i posat a la venda.
Alcoutim és un dels 16 concellos del districte de Faro, al nord-est de l'Algarve i al costat de la zona on es troba el territori portuguès escollit per acollir els primers linxs ibèrics alliberats en l'àmbit del programa de recuperació de l'espècie que desenvolupen Espanya i Portugal.
L'empresa d'anuncis de venda en internet OLX ha informat en un comunicat que l'anunci en qüestió va ser ràpidament detectat i eliminat i que l'empresa es va posar en contacte amb les autoritats portugueses.
Segons aquest comunicat, des de l'entrada en vigor de la llei portuguesa que prohibeix la venda d'animals salvatges en internet, OLX actua d'acord a aquesta norma i elimina tots els anuncis d'aquest tipus.
De fet, ha assegurat que té mecanismes de revisió dels anuncis, que passen per revisions automàtiques amb algorismes que estan en "constant evolució" i també amb revisions manuals que realitza el personal.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Rebost Digital (ReDi) és un repositori educatiu i col·laboratiu on el professorat pot trobar propostes de treball per a totes les etapes educatives.
Recursos gràfics per a visibilitzar les dones en la història amb perspectiva de gènere
Comprensió de la mediació del patrimoni literari i cultural_Itineraris literaris.
Catàleg d'art amb informació educativa sobre períodes, estils, autors, tècniques...
Blog per a Geografia i Història i Història del món contemporani de 1r de BATX de Begonya Mira
Blog amb recursos educatius per a Ciències socials d'ESO i BATX de Roderic Ortiz i Gisbert
Recursos de l'Institut Cartogràfic Valencià de suport al treball de les Ciències socials
Blog de Fran Zabaleta: com visitar llocs històrics sense eixir de casa
Espai web sobre història del National Geographic amb Google Maps de l'Imperio romà
Recursos per a l'ensenyament d'Història en ESO i BATX
Conselleria d'Educació, Cultura i Esports |
La publicació de la revista 'La Palma' (1840-41) se sol considerar com a punt de partida de la Renaixença mallorquina.
Cappares del setmanari com Josep M. Quadrado o de la mateixa Renaixença catalana, com Bonaventura Carles Aribau, serien ben representatius d'aquesta línia d'ofrenadors de glòries a Espanya que hauria postrat aquest renaixement a un mer felibritge poètic.
La seva tesi, pura i simple, consisteix a defensar que hem de renunciar al nostre 'dialecte' [!?] en benefici de la comuna llengua espanyola.
D'aquest límit poètic que esmentàvem suara se'n temeren aviat mossèn Jaume Collell, quan denuncià allò tan esbombat de "cantem massa i parlem poc", o Galdós, que en lletra al novel·lista Narcís Oller, s'exclamava que no n'entenia la toixarrudesa i l'exhortava que "la novela debe escribirse en el lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente.
Però deixem la literatura i conversem una mica d'història política.
Un ministre mallorquí d'Ultramar gens sospitós de nacionalisme com era Antoni Maura intentà oferir a Cuba una autonomia pocs anys abans del seu desmembrament definitiu.
Novament la literatura, la gatera patriòtica i la dutxa d'aigua freda de la desfeta colonial provocaren una ressaca que pren forma en una Generación del 98 bastant perifèrica (hi havia bascos, gallecs, valencians...).
I l'exemple antillà hauria inspirat dins Espanya un bon nombre de nacionalismes: el catalanisme, el basquisme –empeltat de carlisme–, el galleguisme, el valencianisme, l'aragonesisme, l'andalusisme...
És bon moment també per començar a introduir un vague mallorquinisme polític.
Miquel dels Sants Oliver accedia com a director del diari 'La Almudaina' i hi imprimia un toc regionalista; era la nostra manera de reconèixer-nos mallorquinistes.
Prèviament, val a dir-ho, bo i inspirant-se en la més pèrfida tradició francesa, Javier de Burgos havia perpetrat la divisió provincial espanyola del 1833.
El regionalisme, en certa manera, suposava la superació d'aquest provincialisme.
Novament en temps de Maura, es concep una Llei de mancomunitats provincials que només aprofita Catalunya, ja en temps del president Dato, per mancomunar-se.
Potser a conseqüència d'això, en mitjans illencs com ara 'La Veu de Mallorca' hom comença a parlar incipientment d'una plausible unió de Mallorca, Menorca i Eivissa.
Culminarà, en temps de la Segona República, amb l'Avantprojecte d'Estatut de Mallorca i Eivissa (1931).
Els menorquins s'estimaren més no afegir-s'hi dividits com estaven en tres tendències: certes veus intel·lectuals eren partidàries de lligar-se amb Catalunya, la segona opció la representaven els aïllacionistes menorquins i la facció minoritària, escassa i molt matisada, la integraven els balearistes.
Reunits en Es Mercadal quatre dies abans de l'acte, declinaren assistir al Teatre Principal de Palma per discutir sobre la proposta estatutària assestant, d'aquesta manera, un cop mortal al projecte.
Aquests inicis del mallorquinisme polític, de vegades recollits en llibre però més freqüentment estampats damunt els diaris, també transcendiren en revistes com 'Migjorn' o la seva continuadora, La Nostra Terra.
Aquesta darrera, estrenada l'any 1928, es manté fins al 1936, però fou immediatament prohibida arran de l'ocupació nacional.
Antoni Salvà, germà de l'ínclita poetessa, la dirigia.
Però quan arribà Falange, espaordit, li tocà enjoncar-se el blau per salvar pell i coll; ell que havia elaborat el Projecte d'Autonomia i signat la 'Resposta als Catalans'.
Hi convida a sumar-se el seu bon amic Miquel Ferrà, un altre dels ideòlegs del nacionalisme illenc, que aleshores residia a fora, en territori republicà.
L'autor de l'Escola Mallorquina, tot recordant un viatge previ d'ambdós dels que feien sovint per terres de parla catalana, li contesta amb una magnífica composició, 'L'Estel'.
Al·ludeix en el poema, concretament, al viatge que feren plegats a Sant Martí del Canigó.
I així, tractant-lo dues vegades de "companyó" que els havia abandonat "quan el cel s'entenebria", acaba afirmant-se i afermant-se en un camí del qual no el mouran perquè tanmateix ell "no en sabria".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Una allau d'expedients de suspensió d'ocupació espera la reforma extraordinària que té el Govern pendent activar per inundar les oficines de l'autoritat laboral.
Tant la patronal com els sindicats i el mateix Ministeri de Treball han tornat a remarcar aquest divendres la urgència de flexibilitzar al més aviat possible la regulació dels expedients de regulació temporal d'ocupació ( ERTO ) a causa del coronavirus, sobretot després de la decisió de les administracions espanyoles de tancar centres escolars, comerç i hostaleria.
Això, sense comptar amb els perjudicis al sector turístic i del transport, per les restriccions al moviment de les persones, i a la indústria, en general, per la interrupció d'algunes cadenes de subministrament i el tancament de molts centres de treball per motius de salut pública.
En contactes informals mantinguts aquest divendres entre les parts, les centrals han tornat a apressar el Govern, segons fonts sindicals.
En el document que patronals i sindicats van traslladar dijous al president del Govern s'advocava per flexibilitzar els ERTO per causes de força major vinculades al coronavirus.
És a dir, reduir el període de consultes de 15 a 7 dies i introduir més uniformitat en els tràmits.
A més, es proposa que aquest tipus d'expedients tinguin efectes retroactius a la data de la comunicació als treballadors o els seus representants de la intenció d'iniciar-lo i que els salaris abonats i cotitzacions es reposaran des de l'esmentada data amb càrrec al fons extraordinari.
Diverses fonts sindicals consultades del sector del turisme, l'hostaleria o el comerç afirmen estar en converses per pactar suspensions d'ocupació, tot i que allarguen tancar qualsevol acord fins a la publicació d'aquestes mesures extraordinàries.
«Amb la llei tal com està ara a ningú li interessa firmar res», explica un dirigent sindical amb diversos processos oberts.
En cas que el Govern central anunciés mesures en aquest sentit després del Consell de Ministres extraordinari previst per avui, l'allau d'ERTOs a partir de dilluns sembla assegurada.
La reunió de dijous passat, no obstant, es va saldar sense cap resposta clara sobre això.
El president de la CEOE, Antonio Garamendi, va obtenir la impressió que el Govern sí que havia acollit la proposta negociada entre empresaris i sindicats, no obstant, en el comunicat emès per la Moncloa amb prou feines es feia referència a què la ministra de Treball, Yolanda Díaz, havia insistit «en la necessitat d'abordar mesures excepcionals per donar solució a la problemàtica laboral que es deriva de la situació actual sanitària i protegir i recolzar les treballadores i treballadors».
Al marge d'aquestes mesures extraordinàries, una palanca que ha accelerat les suspensions d'ocupació, i fins i tot els acomiadaments, ha sigut el tancament d'escoles en diferents comunitats autònomes.
Monitors, vigilants de menjador i personal de càtering són alguns dels col·lectius afectats.
L'empresa Inet, subcontractada per Telefónica i que fa el manteniment dels aparells informàtics en diverses escoles, està citada dilluns per a una reestructuració d'ocupació.
Fonts consultades del comitè d'empresa parlen de 44 treballadors afectats, un terç de la plantilla.
«No sabem si seran suspensions o acomiadaments», compten. |
Sebastià Massagué és el nou director del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de Barcelona.
El cos també compta amb un nou director de la Divisió d'Operacions, Ángel López, i es nomenen 11 tècnics migs i 4 tècnics superiors
Sebastià Massagué és el nou director del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de Barcelona
Sebastià Massagué és el nou director de Bombers de Barcelona.
Massagué (Argentona, 1965) ha estat nomenat nou director del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de Barcelona.
És bomber des de fa 31 anys, va ser membre del cos de Bombers de Barcelona i té una sòlida formació complementària en estructures arquitectòniques i prevenció i valoració de riscos, així com en lideratge d'equips.
De 2004 a 2008 va ser professor associat de la Universitat Politècnica de l'assignatura "Projectes de seguretat i Laboratori del Foc".
Els últims 10 anys ha sigut el cap de la Divisió de Grups Operatius Especials dels Bombers de la Generalitat.
Bombers de Barcelona també compta amb un nou director de la Divisió d'Operacions, Àngel López, que és membre del cos, i reforça la seva estructura interna amb el nomenament d'11 tècnics i tècniques migs i 4 tècnics superiors, provinents de la convocatòria de promoció interna convocada enguany, després 7 anys sense cap convocatòria de promoció interna, des de 2011.
Aquesta convocatòria ha permès l'ascens de personal format i amb experiència de fins a 7 anys d'interinatge al Cos.
Aquest any també es van convocar 17 places de sotsoficials, i 22 de sergent, en la que ha estat la promoció interna més gran dels últims 20 anys al Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament.
El passat dijous, l'alcaldessa Ada Colau va rebre el nou cap i els nous comandaments de Bombers de Barcelona a l'Ajuntament. |
La Secció 10 de l'Audiència de Barcelona traslladarà aquest dilluns a les 9:30 hores la sentència pel cas del saqueig del Palau de la Música per part de Fèlix Millet i Jordi Montull, i les presumptes comissions il·legals de CDC, als acusats, als seus advocats i a la resta de parts, els quals ha citat en una sala de vistes al Palau de Justícia.
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la notificació es farà en un acte amb les 38 parts: Als processats se'ls farà lliurament en mà d'un CD amb la sentència gravada i la sentència judicial en paper, i als advocats, un CD amb la sentència gravada.
La sentència, que segons algunes fonts consultades pot tenir unes 600 pàgines, ha estat redactada pel ponent Julio Hernández, després que el cas fos jutjat pel tribunal de la Secció 10, presidit per la magistrada Montserrat Comas, juntament amb José Antonio Lagares i el mateix Hernández.
El document abordarà si Fèlix Millet i Jordi Montull, juntament amb la seva filla, l'exdirectora financera Gemma Montull, van saquejar l'entitat musical i xifrarà el desfalc, que segons el fiscal ascendeix a 22 milions d'euros; a més, es pronunciarà sobre el presumpte cobrament de comissions il·legals per part de CDC a canvi d'obra pública i si el partit n'és responsable civil a títol lucratiu.
La sentència es farà pública set mesos després de concloure el judici en el qual Millet, Jordi Montull i Gemma Montull van reconèixer l'espoli de la institució musical i el cobrament de comissions per part de CDC a través d'un patrocini de Ferrovial al Palau, i després d'haver aconseguit un pacte amb la Fiscalia.
Fèlix Millet s'enfronta a una petició de pena de 14 anys i nou mesos de presó per part de la Fiscalia; Jordi Montull, a deu anys i deu mesos de presó, i Gemma Montull, a dos, després que els tres acusats aconseguissin el pacte amb el fiscal que incloïa la confessió i la rebaixa de pena perquè l'exdirectora financera no entrés a presó.
En canvi, l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, l'únic membre del partit assegut al banc dels acusats per les comissions il·legals, que va negar els fets, s'enfronta a una petició de pena de presó de vuit anys, després que el fiscal n'augmentés la sol·licitud a mig any.
El judici va arrencar l'1 de març amb les qüestions prèvies i una setmana després començaven les declaracions dels acusats amb Fèlix Millet en primer lloc i la seva confessió per l'"error brutal" d'haver desviat fons de l'entitat en benefici personal seu i les explicacions sobre que Ferrovial feia donacions al Palau perquè arribessin a CDC a canvi d'obra pública.
En la mateixa línia, Jordi Montull també va reconèixer el desfalc i va explicar que les comissions que s'embutxacaven --una part anava al partit i una altra a ell i Millet-- van passar del 3% al 4% perquè "CDC volia més diners" i la seva filla Gemma ho va ratificar encara que va dir que era l'expresident del Palau el que ho controlava tot.
En canvi, l'extresorer Daniel Osàcar va negar les acusacions que el partit va cobrar comissions il·legals de Ferrovial a través de l'entitat: "Aquí s'ha mentit molt".
En el seu informe final, el fiscal Emilio Sánchez Ulled va assegurar que el Palau de la Música "era la canonada per la qual transitaven els diners" que la constructora Ferrovial suposadament pagava a CDC a canvi de concessions d'obres públiques.
Va afirmar així mateix que en la trama de l'espoli de la institució hi havia un cercle sociopolític molt determinat amb una dinàmica complaent en el qual "sembla que la bandera justifica gairebé qualsevol atropellament amb la cartera".
Segons el fiscal, els acusats Millet i Montull van espoliar el Palau amb el cobrament de diners en efectiu a través de xecs en finestreta que s'ingressaven després a la caixa de seguretat de Millet; amb les obres a les seves cases particulars i amb uns incentius irregulars --"Diguin-ne bonus, diguin-ne botí"-- i amb viatges a destinacions exòtiques.
Sobre les presumptes comissions il·legals de CDC, Ulled va dir que els tresorers només eren "el gallet de la pistola" del partit per al suposat cobrament de comissions il·legals dels convergents a la constructora Ferrovial a canvi de concessions d'obres públiques, i que va xifrar en 6,6 milions d'euros.
Després de quatre mesos i mig i una cinquantena de sessions en les quals van comparèixer davant el tribunal un total de 16 acusats, el judici va quedar vist per a sentència, gairebé vuit anys després que els Mossos d'Esquadra irrompessin al Palau de la Música per primera vegada, el juliol del 2009.
El cas va arrencar arran d'una querella de la Fiscalia de Barcelona i va deixar 65 caixes amb 102 volums, amb 60.784 folis més la documentació de les diferents peces separades, i el va instruir el Jutjat d'Instrucció 30 de Barcelona, pel qual van passar diversos magistrats entre el seu inici i el 2016, quan es va remetre a l'Audiència.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La setena edició de la Fira de l'Oli d'Ullastrell arriba diumenge amb més de 30 parades de productes relacionats amb l'oli d'oliva.
A més, durant el matí es podran realitzar visites guiades...
Continuen els actes de la Festa Major d'Hivern a Sant Vicenç de Montalt, que convida a passejar entre les parades del mercat medieval de la plaça de l'Església.
En el marc de la festa major, el 21 de gener es disputaran tres curses de pura sang anglesos
El programa festiu s'allargarà fins al pròxim dia 28
El 17 de gener, Sant Antoni Abat, marca l'inici de la celebració
Els carrers esdevenen museus ambulants per on passen carros, carruatges i animals de peu rodó
Els majorals han preparat novetats, com ara una exposició d'imatges del patró
El tradicional Ball del Contrapàs, protagonitzat pels pagesos de la Conca, tornarà a ser, el dimecres 17 de gener, l'acte estrella de la Diada de Sant Antoni Abat a Tremp.
Els Reis d'Orient arriben aquesta nit a totes les poblacions gairebé simultàniament i en tots els mitjans de transport
Diversos municipis catalans reben els Reis amb torxes, atxes, fatxos, teies o falles
Tot a punt perquè els galejadors portin fins a l'església l'ofrena simbòlica a santa Coloma
Arrenquen les representacions a localitats com Tona, l'Espluga de Francolí, Jesús, Valls, els Prats de Rei, Sant Pere de Ribes, Òrrius, Navàs, Ardèvol, Jesús i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant |
Fem quadres personalitzats en ceramica arbres genealogics, regals empresa |
Camí de Sindria he mirat, incrèdul, com l'incendi revolucionari arrasava els darrers signes del colonialisme occidental al nord d'Àfrica.
Els dictadors que durant anys han garantit un status quo beneficiós per a ells i per als interessos occidentals, han plegat, amb més o menys dignitat, arrossegats per una onada de joventut desesperançada.
Per a ells i per ara, és una bona noticia.
Per als interessos occidentals és una situació inquietant: atrapats entre l'obligació de donar suport a uns moviments populars que s'assimilen als processos revolucionaris il•lustrats que van dibuixar les democràcies modernes i la por a perdre el control de l'aixeta del gas i el petroli, els països occidentals i les seves institucions es mouen, funàmbuls entre el l ́ésser i l'haver de ser.
Hem pogut veure a l'ONU escenes d'emoció mentre l'ambaixador Libi demanava ajut i els països es confabulaven per aplicar tota mena de condemnes a un psicòtic Gaddafi.
Ara descobreix l'ONU que Gaddafi era una dictador?
I ara realment deixarem que aquests pobles exerceixin l'autodeterminació en plena època del peak oil?
El fets de febrer coincidien amb la publicació d'un estudi de la Fundació Curulla i ESADE a partir de l'enquesta europea de valors que s'ha titulat " Valors tous en temps durs."
Els autors presentaven el llibre al matí de Catalunya Ràdio i destacaven una reflexió que valdria la pena connectar amb les revolucions del Nord Àfrica.
L'estudi plantejava una taxonomia dels grups socials diversa i plena de matisos.
En global, però, podríem dir que vivim en una societat individualista (o potser millor egocèntrica), tolerant, que valora l'associacionisme però desconfia de les institucions, i respectuosa amb els valors tradicionals sempre, però, que es vegin com adaptables a les situacions particulars de cadascú.
Per sobre de tot, planejant, la importància cabdal de la realització del projecte personal com a prioritat i la pèrdua de pes de valors tradicionals com el treball i l'esforç, en contraposició a una gran valoració dels aspectes hedonistes de la vida: els valors d'una societat que ha crescut ininterrompudament, durant vint anys, de progrés en progrés fins la patacada final.
Es preguntaven els autors si aquests valors tous eren els millors per afrontar el món que tenim i el que se'ns ve a sobre.
Un món en què se'ns anuncia que, en ple retrocés del paper protector de l'estat, només els vells valors de l'esforç, la tenacitat, la resilència i la competitivitat individual i social contindran una certa promesa d'èxit i seguretat individual i familiar.
He vist els manifestants al nord d'Àfrica jugant-se la vida a les places i he pensat en els nostres hipermercats i centres comercials plens de gent mentre la crisi augmenta les diferències socials i obliga a retallar pressupostos de serveis públic essencials.
He vist el coronel boig que delirava i intentava, maldestre, llegir el text sense les ulleres de vista cansada i m'ha semblat una imatge del passat.
Una imatge però, tan passada com la d'un occident satisfet que donava lliçons de moral i organització política a tot el món, mentre sostenia la seva forma de vida en un sistema que precisava del subdesenvolupament i del control social estricte de vastes extensions del planeta.
La, de moment, no intervenció occidental al nord d'Àfrica pot ser vista com una mostra de maduresa política d'unes societats que no admetrien una clàssica operació colonialista de control de les fonts primeres d'energia, ni estarien disposades a enviar-hi als seus fills a morir.
D'altra banda, però, també pot ser una mostra d'impotència política i militar que a més d'un analista, de ben segur, posa a tremolar.
La democràcia, si arriba, als països oprimits, és un avenç innegable de la humanitat.
En el camp geopolític la llibertat dels altres no pot sinó traduir-se en una augment de la seva capacitat d'autodeterminació i de ser agents actius en el món.
La seva llibertat, en l'època de l'emergència política asiàtica i xinesa i del peak oil, ha de traduir-se, necessàriament, en un decreixement dels nostres estàndards de benestar, en una reducció del consum, en una reducció dels nostres espais d'hedonisme i, en definitiva, en un cert declivi d'una forma de vida individualista que creia haver-se emancipat de les exigències derivades de la protecció i seguretat que sempre ens ha aportat la col•lectivitat.
Digues-li amor, però la destacada disminució de les separacions matrimonials des que la crisi ens ronda, ha tornat a primer pla el paper de la parella i la família com institució econòmica i de protecció social.
Un fantasma recorre Europa: el calfred que provoca la lenta agonia de la que potser ha estat la més satisfactòria de les formes de vida que ha conegut la humanitat per a un conjunt social ampli de ciutadans.
L'estat del benestar que es va anar elaborant a diferents velocitats a l'Europa posterior a la segona guerra mundial sembla de genollons davant la conjunció de la crisi financera, la crisi energètica que s'acosta a passes agegantades i l'emergència de noves societats i agents internacionals que reclamen el seu dret legítim al benestar econòmic i social.
Tot i això, el vell elefant és un referent per a tots els que es revolten a les places perquè, en el camp moral i amb tots els seus defectes, és una fita en l'avenç dels drets i la dignitat humanes: tinguem-ne cura, no sigui que un dia ens trobem que l'hem mort i que, sense adonar-nos, ens hem quedat sense horitzons.
Un espai de reflexions relaxadament filosòfiques, o no.
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Llengua i cultura > Activitats culturals > Sant Jordi
L'acte va comptar amb la participació de dos alumnes del Conservatori de l'EMVIC
Divendres 21 d'abril, a les 8 del vespre, es va presentar al Temple Romà de Vic el llibre El Sol i la Lluna.
L'acte va comptar amb l'assistència d'Àlvar Solà, regidor de l'Ajuntament de Vic, i Àlex Garrido, alcalde de Manlleu i vicepresident del Consorci.
Un representant dels alumnes del curs Elemental 1 va explicar com havien escollit el conte i el procés d'escriptura; tres alumnes de la Farinera ho van fer sobre com s'havien distribuït el conte per il·lustrar-lo, i un representant de l'Associació Tapís va comentar com havien editat el conte, des de fer la pasta de paper fins a la impressió i enquadernació del llibre.
Alumnes del Conservatori van tocar un parell de peces com a col·laboració d'aquesta institució.
Va cloure l'acte el regidor de l'Ajuntament de Vic.
El llibre es pot llegir i sentir en versió digital.
Consorci per a la Normalització Lingüística |
Aquesta és la pàgina de Er Occitan.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Bossòst. |
A través d'un conveni amb Agbar s'adaptaran els 115.000 comptadors de la ciutat fins el 2020
L'Hospitalet de Llobregat.-L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) implantarà progressivament el sistema de telemesura a tots els comptadors d'aigua del municipi.
Aquesta eina permet mesurar de manera telemàtica el consum d'aigua, permetent una gestió més eficient d'aquest recurs i fomentant el consum responsable i sostenible.
L'alcaldessa de la ciutat, Nuria Marín, i el president executiu d'Agbar, Àngel Simon, han signat aquest dimecres el conveni per impulsar aquest projecte.
En una primera fase s'inclouran els edificis municipals i les zones de al ciutat amb major incidència d'episodis de pobres energètica.
Està previst que s'estengui a les zones industrials de la carretera del Mig i del Districte Econòmic.
Posteriorment, en fases successives, tota la ciutat anirà incorporant aquest sistema.
La previsió és que en un termini de tres anys s'hagin desplegat les 72 antenes necessàries per operar i que el 2020 s'hagin adaptat el més de 115.000 comptadors del municipi.
El projecte desenvolupa el conveni marc d'ambdues organitzacions sobre solucions 'smart city'.
Marín ha destacat que es tracta d'un pas mes per aconseguir una ciutat sostenible i ha explicat que a través d'aquest conveni, el Consistori "vol planificar i gestionar els seus recursos amb eficiència i qualitat".
L'objectiu és promoure la sostenibilitat ambiental i el consum responsable de l'aigua, al mateix temps que es pal·lien les situacions derivades de la falta de recursos de les famílies afectades per la crisi econòmica.
Així, el sistema de telemesura permetrà detectar precoçment avaries, reduir les possibles fuites i tenir un coneixement immediat dels consums d'aigua, cosa que l'Ajuntament ha apuntat que reverteix en una major consciència i en la disminució del consum.
El conveni signat recull que l'Ajuntament i Aigües de Barcelona acordaran els edificis i espais de titularitat municipal i les zones del municipi en les quals es més idònia la ubicació dels equips de telemesura, per tal que l'empresa pugui instal·lar els sistemes i operar amb els equips.
El cost de la instal·lació dels equips anirà a càrrec de l'empresa, la qual facilitarà les dades dels sistemes de telemesura.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Miquel de Palol de poesia obté el rècord de propostes de la seva història amb 92 poemes
Girona.-Fins a 198 obres opten als Premis Literaris de Girona, convertint-la en una de les edicions amb més participació de la seva història.
Precisament, aquest 2018 l'organització vol commemorar el mig segle d'història dels premis i el president de la Fundació Prudenci Bertrana, Joan Domènech, assegura que aquesta edició, la 51a, "pot ser de gran record".
La categoria que ha aconseguit més candidatures ha estat el premi Miquel de Palol de poesia, en què s'hi han presentat fins a 92 obres.
De fet, aquesta és l'edició amb més participació d'aquesta categoria i ja ha passat per davant del nombre d'obres presentades a la categoria estrella dels premis: el Prudenci Bertrana de novel·la, que aquest any compta amb 72 obres presentades
La procedència de les obres és molt variada, ja que a banda de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears també n'hi ha d'autors d'Andorra, Suïssa, Àustria, el Regne Unit, els Estats Units i Canadà.
Segons Domènech, "la procedència demostra que el premi és seguit des de molts llocs".Aprofitant que aquest 2018 ja s'hauran complert els 50 anys de la primera edició dels premis, la fundació ha preparat un llibre recordant la història dels guardons literaris, que s'entregarà conjuntament amb el DVD que tradicionalment ja es lliurava (i que recollia la cerimònia de l'edició anterior dels premis).
Actualment la fundació està negociant si pot tancar el finançament del llibre amb una entitat bancària, però en cas que no fos així, Domènech ha assegurat que la fundació es faria càrrec de la despesa de forma íntegra.El periodista Pau Lanao ha rebut l'encàrrec de sintetitzar els 50 anys d'història i el format del llibre preveu recollir diferents personatges que a partir d'anècdotes de cada edició recordaran des d'una vessant més amena el mig segle dels premis literaris, que van arrencar el 1968.En paral·lel, aquest any també s'ha desdoblat el 18è Premi Lletra a la millor iniciativa digital sobre literatura catalana.
El president de la Fundació ha detallat que a molta gent els "donava la sensació que [el premi] estava massa pensat per a professionals" dedicats a la difusió literària en suport digital.
Per això, dins de la mateixa categoria es donarà un premi a la millor iniciativa, més enfocat a professionals del sector, i un altre a la millor experiència didàctica, pensat per a "iniciatives de particulars".
En aquesta categoria encara es poden presentar projectes fins al 7 de setembre.Pel que fa a la 24a edició del Premi Cerverí que organitza la fundació conjuntament amb Catalunya Ràdio, iCat.cat i la revista Enderrock, avui s'han publicat les cançons seleccionades pel jurat i el públic podrà escollir la seva preferida fins el 14 de setembre al portal de Catalunya Ràdio.Les lletres escollides són 'Les silenciades' de Les Pupil·les, 'Agricultors ingràvids' de Joan Miquel Oliver, 'Som transparents' d'El petit de Cal Eril, 'Serà un abisme' de Ferran Palau, 'No volem més cops' de Judit Nedderman, 'Migracions de Salmons' de Da Souza, 'Nocturn' escrita per Joan Garriga de la Troba Kung-Fu i 'Colze a Colze' de Valtonyc i Kovitch.La gala, el 20 de setembreLa lletra que aconsegueixi més vots populars es proclamarà com a guanyadora del Premi Cerverí i s'anunciarà durant la gala d'entrega dels premis, que tindrà lloc el 20 de setembre.
Durant la gala també es farà pública la decisió del jurat sobre quines són les obres escollides en les diferents categories dels premis.
Com cada any, l'acte d'entrega es farà a l'Auditori de Girona i aquest 2018 estarà presentat per la periodista Bàrbara Julbe.
També hi haurà l'actuació d'una tenora acompanyada d'un piano que interpretaran "temes d'esperit catalanesc", tal com ha assegurat el president de la Fundació Prudenci Bertrana.De cara al setembre, i aprofitant els 50 anys d'història, la fundació preveu fer pública la nova web en què hi haurà els vídeos de l'entrega de cada gala dels premis i que els usuaris podran veure online o descarregar-se el vídeo.
De fet, Joan Domènech, ha anunciat que aquesta podria ser l'última edició que reparteixin el DVD amb el vídeo de l'entrega dels premis, perquè des d'ara la voluntat és penjar-ho directament a la pàgina web.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Llegeixo amb estupor que "cada cop més mares amb malnutrició no poden alletar els seus fills" i que "es veuen obligades a acudir a entitats socials per demanar llet artificial per als seus fills"... |
En contra d'un IBI més progressiu
Les al·legacions que presentem són sobre l'Ordenança Fiscal 1 (la de l'IBI) i sobre l'Ordenança Fiscal 32 (Recollida d'escombraries).
En termes generals demanem a l'estat espanyol que es permeti que l'IBI sigui progressiu i es pugui distribuir en funció de les rendes familiars i que es revisi el valor cadastral del municipi que actualment data de 1999.
Tot seguit us adjuntem el text íntegre de les dues mocions rebutjades per l'Ajuntament:
MOCIÓ DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR DE CORBERA PER AL CANVI DE COMERCIALITZADORA D'ENERGIA ELÈCTRICA A FAVOR D ' UNA COOPERATIVA D'ENERGIA VERDA
El punt 1 va ser l'aprovació de l'acta de la sessió anterior.
El punt 2 era l'aprovació de l'Ordenança Fiscal sobre l'IBI, on per part de l'equip de govern es van presentar dos canvis substancials.
Per una banda s'equiparen les bonificacions per a famílies monoparentals i/o nombroses i per altra es rebaixa el tipus de l'IBI de l'1,018 al 0,95.
MOCIÓ DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR DE CORBERA PER A LA INSTAL·LACIÓ DE CARTELLERES PÚBLIQUES ALS CARRERS I PLACES DEL POBLE
El 6 d'octubre va tenir lloc el ple de l'Ajuntament corresponent al mes de setembre, que es va posposar una setmana per donar temps a encabir-hi un parell de punts.
El ple va durar 4 hores i voldríem destacar l'aprovació de dues mocions presentades per la CUP.
Com ja us hem informat, els propers dies es durà a terme el procés d'eleccions primàries de la candidatura al 27S CUP-Crida Constituent. |
Gran pla general aeri del nucli de Les Botigues de Sitges des de les Costes del Garraf.
Les votacions del procés participatiu sobre la segregació del nucli de les Botigues del terme municipal de Sitges i la seva annexió a Castelldefels s'ha posat en marxa aquest dilluns amb un 4% dels votants inscrits.
Dels 1.858 veïns de la zona majors de 16 anys cridats a participar, a primera hora n'hi havia 74 inscrits, segons dades consultades per l'ACN.
La inscripció prèvia i el vot on-line són les novetats principals de la reformulació de la consulta que el consistori ha hagut de fer per tirar endavant el sondeig, després que la Delegació del Govern espanyol vetés la convocatòria anunciada al maig en què es preveia l'ús del cens municipal.
Mentrestant, la Federació d'Associacions de Veïns de les Botigues refusa la consulta i exigeix a l'Ajuntament que destini més recursos al seu nucli.
Des d'aquest dilluns i fins dissabte dia 10, els 1.858 veïns de les Botigues de Sitges majors de 16 anys estan cridats a respondre la pregunta "Esteu d'acord que el nucli de les Botigues se segregui del municipi de Sitges i es proposi la seva annexió al municipi de Castelldefels?".
Podran participar durant tota la setmana de forma telemàtica amb inscripció prèvia al web wwww.sitges.cat/lesbotiguesparticipa.
El mateix sistema electrònic s'instal•larà també divendres i dissabte en unes tauletes ubicades a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de les Botigues per facilitar el vot presencial els dos últims dies del procés participatiu.
D'aquesta manera, l'Ajuntament preveu que el dia 10 a la nit es conegui el resultat de forma automàtica.
L'alcalde, Miquel Forns, ha atribuït la baixa inscripció en el dia d'arrencada del procés al fet que es tracta d'un sistema "molt innovador" al municipi.
"Mai abans s'havia fet un procés participatiu electrònic com aquest, en el qual cal una inscripció prèvia", ha dit Forns a l'ACN, confiant que les inscripcions aniran a més durant la setmana i especialment s'incrementaran divendres i dissabte, quan el vot es pot fer de forma presencial.
El govern municipal ha assegurat que entomarà el resultat com a "vàlid" si la participació arriba, com a mínim, al 35%.
Tot i que el consistori remarca que no és una consulta vinculant, si hi participen més d'un 35% dels veïns i la majoria vota a favor de la segregació, el govern traslladarà el resultat al Ple municipal per després elevar-ho al Parlament de Catalunya.
També es preveu que Castelldefels ho debati al seu Ple i no es descarta una consulta ciutadana per valorar l'annexió de les Botigues al municipi.
El nucli les Botigues de Sitges està situat a uns 14 quilòmetres del nucli urbà de Sitges, just a l'altre extrem del Massís del Garraf.
Precisament, la barrera natural i la distància a recórrer a través de la sinuosa carretera de les Costes del Garraf o de l'autopista de peatge fa que els més de 2.700 veïns de les Botigues de Sitges facin "vida quotidiana" a Castelldefels, tal com reconeix el mateix alcalde Forns.
Com a exemple, els veïns tenen assignats els metges als Centres d'Atenció Primària de Castelldefels i la majoria d'estudiants estan matriculats a escoles o instituts d'aquest municipi.
Per aquest motiu, Miquel Forns ha assegurat que la segregació de les Botigues és un "debat real" entre els veïns d'aquest nucli, de manera que els insta a "no desaprofitar l'oportunitat d'opinar".
"La consulta és una manera de marejar la perdiu"
Tot i que a efectes pràctics els veïns de les Botigues de Sitges fan vida a Castelldefels, la possibilitat de canviar de municipi no satisfà la Federació d'Associacions de Veïns, que defensa que la solució rau en dotar el nucli de més serveis.
El seu president, Àngel Velasco, ha assegurat a l'ACN que la consulta "és una manera que té el govern per marejar la perdiu, perquè s'han tirat vuit anys sense fer res a les Botigues".
"Si ens haguessin donat els serveis que necessitem, com l'enllumenat, escoles i equipaments, no caldria fer aquesta consulta", ha afegit.
Segons Velasco, el govern municipal ha impulsat el procés participatiu perquè els veïns persisteixen en reclamar un llistat d'una cinquantena de punts relacionats amb serveis bàsics pel nucli.
"Fer ara la consulta és com la xocolata del lloro i no volem estar enganyats 8 o 10 anys més", ha etzibat el president dels veïns, augurant que una hipotètica victòria a favor de la segregació obriria un llarg procés burocràtic que es formalitzaria amb una annexió a Castelldefels l'any 2026, com a molt aviat.
"Nosaltres vam comprar una casa a Sitges, paguem els impostos a Sitges i només reclamem que ens donin allò que mereixem i necessitem", ha insistit, tot lamentant que ara se senten "completament abandonats".
En aquest sentit, Àngel Velasco ha avançat que no preveu anar a votar.
"I dedueixo que tots els que siguin contraris a la segregació tampoc hi aniran", ha vaticinat, de manera que preveu que la participació serà especialment baixa.
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Després de no haver estat capaços d'arribar a un acord, Iglesias i Errejón mesuraran les seves forces a l'Assemblea Ciutadana de Podem, encara que el número dos no disputi a Iglesias la Secretaria General.
No obstant això, el fet que el líder de la formació no només opti al càrrec de secretari general, sinó que a més hagi decidit encapçalar la llista del seu equip a la direcció, fa gairebé inevitable que el debat es plantegi en termes de lideratge.
Així almenys ho veu Iglesias, que va assenyalar al Congrés que a Vistalegre II s'enfrontaran «dos equips, d0s lideratges i dos idees», i això està «molt clar».
Va insistir que si guanya el projecte d'Errejón, serà el secretari polític qui hagi d'assumir el lideratge i espera que des d'aquesta posició compti amb ell, «encara que més en un segon pla».
Aquesta és la raó que va esgrimir Iglesias per haver-se situat al capdavant de la seva llista al Consell Ciutadà de l'Estat, el màxim òrgan de direcció entre assemblees, ja que amb això si les seves propostes no guanyen i dimiteix, com ha promès, mantindrà un lloc a la direcció del partit.
En tot cas, les bases de Podem hauran de triar a Vistalegre II entre els membres de quatre llistes al Consell Ciutadà Estatal -i catorze aspirants que van per lliure- i optaran entre dos candidats oficials a la Secretaria General: Iglesias i el parlamentari andalús Juan Moreno Yagüe.
Pel que fa a les candidatures al Consell Ciutadà, les més conegudes són tres: Podem per a totes (Iglesias), Recuperar la il·lusió (Errejón) i Podem en Moviment (Anticapitalistes). |
El ple municipal de Sant Boi de Llobregat va aprovar inicialment aquest dijous, 20 de febrer, el 'I Pla per a la diversitat afectiva, sexual i de gènere de Sant Boi (2020-2024)'.
Aquest pla inclou mesures com: incorporar un tercer vestidor d'ús privat als equipaments esportius nous, organitzar més xerrades de temàtica LGTBI als centres educatius, habilitar lavabos amb neutralitat de gènere als edificis municipals o promoure el canvi de nom a la targeta sanitària o el carnet de la biblioteca.
Sant Boi «desplegarà aviat» aquest pla específic per «garantir els drets de les persones LGTBI+», «conscienciar la ciutadania» sobre la diversitat afectiva, sexual i de gènere i «prevenir les discriminacions per raó d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere», segons afirmen des del consistori.
El document planteja incorporar aquesta perspectiva de diversitat en totes les àrees de la política municipal i busca la implicació del conjunt de la societat local per continuar construint «una ciutat lliure de discriminacions».
No fa ni tres mesos que l'Observatori Contra l'Homofòbia va denunciar una agressió homòfoba a Sant Boi.
Llavors, dos nois van explicar que un grup de quinze persones els va agredir a la nit, quan tornaven a casa.
Fa anys que l'Ajuntament de Sant Boi duu a terme polítiques i accions per promoure la diversitat i combatre la LGTBI-fòbia en el marc de la campanya 'Sant Boi és diversa'.
Des del consistori afirmen que a partir d'ara continuaran treballant per pal·liar les discriminacions que posen en risc de desigualtat o en situació de vulnerabilitat les persones que no encaixen en la lògica binària home-dona.
El diagnòstic fet el 2017 per elaborar aquest pla assenyalava la necessitat de prendre mesures concretes per eliminar les LGTBI-fòbies en tots els àmbits, especialment en l'educació, la salut i l'espai públic.
També es plantejava com a important que els serveis municipals incideixin en eliminar la lògica binària en els seus formularis, en els punts d'atenció al públic, en els usos del llenguatge, les imatges i la publicitat, als equips i les instal·lacions esportives o a les festes i activitats culturals.
Més notícies de Sant Boi a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA |
L'Ajuntament de Barcelona ha activat un dispositiu especial de serveis municipals per garantir la seguretat i la tranquil·litat durant la nit del 23 al 24 de juny, una de les principals cites del calendari d'estiu per la celebració de la revetlla de Sant Joan.
Segons ha informat aquest diumenge el consistori en un comunicat, al llarg de la nit s'encendran fogueres, que aniran acompanyades de balls i festes populars als diferents barris de la ciutat, així com a la platja, per la qual cosa el dispositiu se centrarà en els espais de més ús ciutadà.
La Guàrdia Urbana es desplegarà per tota la ciutat i vetllarà perquè no hi hagi llocs on s'acumuli llenya, fusta i material que pugui ser utilitzat per encendre fogueres sense autorització, i intensificarà les inspeccions sobre la venda ambulant de begudes, amb controls preventius d'alcoholèmia repartits per la ciutat.
Alhora, 130 efectius de Bombers de Barcelona treballaran durant la revetlla per atendre les possibles demandes i, paral·lelament, es reforçarà la xifra d'operadors del telèfon 080 per facilitar l'atenció a les persones que truquin per comunicar alguna incidència.
També hi haurà un dispositiu específic de neteja a la ciutat i les platges, on s'ubicaran 500 papereres de cartró i 84 contenidors addicionals, i es comptarà amb 461 operaris, que començaran les seves tasques a partir de les 6.00 hores d'aquest dimarts, amb l'objectiu de tenir netes les diferents zones per a l'ús dels banyistes i visitants a les 10.00 hores del matí.
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) donarà servei de metro al llarg de tota la nit, funcionant un total de 43 hores sense interrupció, i 35 estacions de Bicing dels districtes de Ciutat Vella, Sant Andreu, Eixample, Sant Martí i Nou Barris estaran fora de servei durant la revetlla.
L'Ajuntament espera que una multitud de persones opti per fer la revetlla a la ciutat, utilitzant els seus carrers, parcs, places i platges, de la mateixa manera que ho van fer un total de 62.000 persones el 2013.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Camp de 18 forats, camp de pràctiques, putting green, zona approach, vestuaris, botiga i bar-restaurant. |
L'Ajuntament d'Igualada proposa al menjadors de les escoles conscienciar plegats sobre el malbaratament alimentari.
La iniciativa s'emmarca el la Setmana Europea de la Prevenció de Residus i en el Pla Local de Prevenció de Residus Municipals d'Igualada.
Igualada s'ha sumat a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, del 17 al 25 de novembre, proposant una activitat per als menjadors escolars de anomenada Què no ens mengem?.
L'any 2017, l'Ajuntament va aprovar el Pla Local de Prevenció de Residus Municipals, definint així el model de prevenció i gestió de residus de la ciutat i establint els objectius fins el 2020, programant les actuacions i els instruments necessaris per a l'assoliment dels mateixos: les fites establertes són la reducció del 10% del pes total dels residus generats, passant de les 21.269 tones de l'any 2010 a 19.142 tones l'any 2020.
Bona part dels residus urbans són de fracció orgànica i molts d'ells provenen del malbaratament alimentari i amb aquest objectiu, el projecte Ens ho mengem tot és una proposta per conscienciar sobre el malbaratament alimentari als menjadors escolars i per sensibilitzar els alumnes i les seves famílies sobre l'aprofitament i els bons hàbits alimentaris.
La passada setmana es va presentar el projecte als centres educatius, que ara tenen fins el 31 de desembre per comunicar la seva adhesió.
Per tal d'avaluar i reduir el malbaratament alimentari als seus menjadors, es treballarà a través dels aliments protagonistes, que són triats a partir del menú programat "Standard" del menjador escolar i poden ser, per exemple, mongeta tendra, pollastre o arròs amb tomàquet, entre molts altres.
A partir d'aquí, es treballa en diferents fases, com ara de quin aliment es parla, d'on prové, quant producte es llença i quin cost té, quant es malbarata en conjunt i com s'evita el malbaratament.
L'Ajuntament ofereix assessorament, material de suport pedagògic i tècnic, guia metodològica amb propostes d'activitats, dinàmiques, estratègies, recursos complementaris i addicionals per treballar-ho a l'aula, sessions de formació per als educadors, informació sobre el marc conceptual del malbaratament alimentari a Catalunya, dades de tots els centres que participen en el projecte, tractament de les dades per conèixer la petjada ecològica de l'aliment malbaratat i material comunicatiu vinculat al projecte.
Aquest projecte converteix els alumnes dels centres participants en els veritables protagonistes, conjuntament amb els seus educadors del temps de migdia.
Aquests últims seran els encarregats de portar a terme el guiatge educatiu per tal que els alumnes puguin fer les activitats de cada fase.
Tot i això, les direccions i els mestres dels centres participants seran informats i coneixeran el projecte per tal d'animar i de poder fer un aprofitament transversal a les diferents àrees curriculars. |
L'opció escollida consisteix en una via que circula entre 150 i 250 metres més al nord de la carretera actual
Sagàs.-La Ponència Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat ha acordat donar llum verda a la declaració d'impacte ambiental del projecte de la variant de la C-154, a Sagàs (Berguedà).
Es tracta d'un tram de 2,6 quilòmetres que circula sensiblement paral·lela a la carretera actual, entre 150 i 250 metres més al nord.
L'alternativa escollida és una carretera convencional, d'un carril per sentit, amb una calçada de 3,5 metres i vorals d'un metre a cada costat.
El vistiplau s'ha donat tenint en compte que s'implementaran les condicions establertes a l'estudi d'impacte ambiental i algunes d'addicionals.
La Generalitat informa que es constituirà una comissió mixta de seguiment que controlarà que s'executin les condicions establertes en el document mentre es desenvolupin els treballs.
Segons informa el Departament de Territori i Sostenibilitat, la distància, de fins a 900 metres, a la qual es troba la infraestructura respecte l'espai Natura 2000 Riera de Merlès fa que no es prevegi risc d'afectació significativa directa o indirecta en espai natural protegit.
De totes maneres, s'ha tingut en compte la construcció d'obres de drenatge adaptades, que permetran una bona connectivitat ecològica.
Es condicionaran els passos inferiors per aprofitar-los com a passos de fauna i es dimensionaran per afavorir el trànsit de les espècies presents a la zona, com els ungulats.
El projecte constructiu haurà d'incorporar algun sistema de recollida d'aigües de la plataforma en els llocs més adequats per dirigir-les cap a basses naturalitzades.
D'aquesta manera, els elements contaminants que reculli la plataforma quedaran filtrats per la vegetació abans d'arribar als cursos fluvials, a més de servir d'hàbitat per als amfibis.
Altres mesures incorporades són l'establiment de pendents aptes per a l'estesa de terra vegetal, que és excedentària; i la sembra i plantació amb espècies vegetals autòctones per millorar la integració paisatgística de la nova via.
Aquesta actuació forma part d'un projecte més ampli de millora de les carreteres que formen part de l'itinerari entre Olost i Olvan amb l'objectiu de millorar la comoditat i seguretat en la conducció entre Osona i el Berguedà.
Compensació de l'impacte L'ocupació definitiva del terreny per la plataforma i els espais adjacents es considera un impacte residual, ja que no es pot evitar ni reduir amb mesures preventives o correctores com les aplicades en els talussos o en d'altres espais modificats, que disposen de mesures de restauració.
Per això, informa el Departament, és necessari compensar l'impacte, tal com fixa la normativa, a través d'actuacions de restauració.
En concret, el projecte constructiu o el projecte complementari de mesures correctores d'impacte ambiental haurà d'incorporar actuacions de restitució o rehabilitació d'hàbitats, o d'altres millores de la biodiversitat que es plantegin.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els sindicats de Seat veuen amb "incertesa" que la posada en marxa del tercer torn de la línia de producció del model León a la fàbrica de Martorell (Barcelona) es retardi fins al setembre del 2019 a causa de la falta de motors.
Diverses fonts sindicals han explicat a Europa Press que fa un mes que l'empresa veu riscos per a la seva posada en marxa per la falta de subministrament de motors, així com pel nou cicle d'homologació d'emissions WLTP.
"No podia garantir un torn complet a capacitat de 900 cotxes al dia, que pretén aquesta línia.
Per tant, el que han fet ha estat descartar el creixement del tercer torn ara al gener i ho traslladen al mes de setembre", han detallat.
Així mateix, dubten sobre si la seva entrada en funcionament serà realment al setembre i asseguren que està previst que coincideixi amb la producció del nou Seat León.
Ara per ara no es contractarà a ningú i es retardarà la conversió d'uns 300 treballadors en indefinits, que de moment seguiran cobrint baixes i reduccions de jornada.
Durant els últims dos anys, la companyia d'automòbils ha convertit en indefinits un total de 1.300 treballadors.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La companyia Star Clippers, l'única que hi operava, modifica les rutes aquesta temporada tot i que no descarta tornar a apostar pel port rapitenc en el futur
Sant Carles de la Ràpita.-El port de Sant Carles de la Ràpita (Montsià) es quedarà aquesta temporada sense cap escala de creuers turístics.
La companyia Star Clippers, l'única que hi operava des de fa dues temporades, ha modificat les rutes per aquest 2016 deixant al marge el port rapitenc.
Així, el veler Star Flyer, que havia efectuat sis escales i portat un miler de passatgers des de 2014, no tornarà, de moment, a fondejar en aigües de la badia dels Alfacs.
La decisió, segons fonts de Ports de la Generalitat i l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, s'emmarca dins de l'estratègia empresarial de modificar les rutes cada dos o tres anys per renovar l'oferta.
Amb tot, creuen que la bona valoració que aquesta empresa i altres operadors fan de la infraestructura així com de l'oferta turística complementària permetrà reprendre les escales de creuers durant els pròxims anys.
Tot i que ja s'havia comunicat a l'Ajuntament rapitenc fa gairebé un any, a l'abril de 2015, la notícia s'ha donat a conèixer aquest dilluns, quan precisament representants de Ports de la Generalitat participen a la fira Seatrade Cruise Global, a Fort Lauderdale -Florida.
Estats Units- intentant promocionar l'arribada de creuers en aquesta infraestructura, així com les de Palamós i Roses.
Segons han coincidit fonts de l'empresa pública de la Generalitat i el mateix Caparrós, l'anunci d'Star Clippers s'inscriu dins de "motius exclusivament empresarials", que porten la companyia a modificar periòdicament, "cada dos o tres anys", les seves rutes per fer més atractiva l'oferta dirigida a un tipus de clients que sol repetir en el mateix format de creuer.
Així, afegeixen que la infraestructura portuària està valorada de forma "òptima" tant pels turistes com per les companyies, sigui per les condicions de l'espai com per l'oferta turística complementària del territori.
Aquesta és, segons l'alcalde, la part positiva de la mala notícia: "si mantenim la feina de les administracions podrem tornar a portar creuers".
De fet, Star Clippers hauria mostrat la seva satisfacció per l'experiència dels dos últims anys i hauria mostrat la seva intenció, de cara el futur, de tornar a incloure el municipi rapitenc en les seves rutes.
Caparrós ha ratificat també que Ports està negociant també en aquests moments amb "dues o tres companyies" que podrien seguir el mateix camí.
El problema, reconeix, és que les condicions del port rapitenc, especialment pel que fa al calat, limiten considerablement el tipus de vaixells que hi poden fer escala, reduint així el nombre d'empreses potencialment interessades.
Des de Ports recorden la dificultat de mantenir, als seus inicis, la continuïtat d'aquest tipus d'activitat: una situació que també haurien patit a Roses i Palamós.
A banda de la Generalitat i el consistori, la Cambra de Comerç de Tortosa i el Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre s'han implicat activament en promoure el municipi com a escala de creuers.Durant aquests 2014 i 2015, les sis escales efectuades al port rapitenc per l'Star Flyer, van portar un miler de creueristes –un 80% d'origen europeu- al municipi.
L'any passat, segons va constatar Ports, la companyia propietària Star Clippers va incrementar en dues les estades i doblar el nombre de passatgers.
Segons els càlculs de la Generalitat, l'impacte econòmic d'aquestes dues temporades, que permetien obrir el territori a un nou tipus d'oferta turística i una nova tipologia de visitant, ha estat d'uns 60.000 euros en els diferents establiments de la Ràpita i de la resta del territori –excursions, restauració, compres o transport, entre d'altres-.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A la trobada, en la qual es debatrà sobre el lideratge pedagògic i el treball en xarxa, s'esperen unes 300 persones
El 9è Congrès d'Educació i Entorn, que acollirà la Seu d'Urgell del 30 de maig a l'1 de juny, estarà dedicat al lideratge pedagògic i el treball en xarxa dins l'àmbit de l'ensenyament.
La trobada es durà a terme un any més tard del previst inicialment, ja que s'havia d'organitzar pel maig de 2018 i es va posposar a causa de la situació política que hi havia a Catalunya en aquell moment.
A la present edició, que obrirà el període d'inscripcions el pròxim 4 de març, s'espera una participació d'unes 300 persones.
Entre els ponents més rellevants que ja han confirmat la seva assistència hi ha l'especialista en lideratge Àngel Castiñeira, l'expert en neurociència David Bueno, i Xavier Prats, assessor especial de Teach for All.
L'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, ha explicat que la decisió de posposar el congrés, que en les darreres edicions s'havia celebrat amb caràcter bianual i que estava previst que es dugués a terme el mes de maig de 2018, va estar motivada pel "rebuig" a la situació política d'aquell moment, "amb la intervenció de la Generalitat de Catalunya per part del govern de l'Estat a través de l'article 155 i l'exili de la consellera Pontsatí".
Per la seva banda, el secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, Carles Martínez, ha volgut deixar clar que els models tradicionals on l'alumne era un "agent passiu" i "no interaccionava" i el més important era la transmissió del coneixement avui dia "no serveixen".
A més, ha dit que cal dur a terme una transformació educativa amb "uns nous enfocaments d'aprenentatge" i ha acabat afirmant: "Només des de la perspectiva d'una educació que promou les competències i les habilitats que aquestes societats i economies necessiten podrem avançar".
En el mateix sentit s'ha pronunciat el ministre d'Educació del Govern d'Andorra, Eric Jover, que ha ressaltat que l'exigència d'avui dia passa per formar "ciutadans responsables i crítics" per poder participar dels principals reptes de la societat, tasca que, ha afegit, no només l'han de dur a terme les famílies.
A més, ha coincidit amb Martínez en la necessitat de transformar les polítiques que s'havien dut a terme anteriorment en aquest àmbit.
El congrés, que girarà entorn al lema 'Transformació educativa, xarxes i lideratge pedagògic', està organitzat per l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell i compta amb la col·laboració del departament d'Educació i el Govern d'Andorra.
Pel que fa al seu cartell d'experts, ha confirmat la seva assistència Àngel Castiñeira, doctor i llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona (UB) i director i professor titular del departament de Ciències Socials d'ESADE; David Bueno, doctor en biologia i professor de genètica a la UB; i Xavier Prats, assessor especial de Teach for All; entre d'altres professionals de renom internacional. |
La líder de C's al Parlament, Inés Arrimadas, ha qualificat aquest diumenge de "frau democràtic" l'acord d'última hora de JxSí i la CUP per investir l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i creu que mostra que el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, pretén estar per sobre de la democràcia i la llei.
"L'única explicació --de l'acord-- és la seva por a les urnes i la por a la democràcia.
Saben que en unes eleccions el seu projecte cauria estrepitosament", ha valorat Arrimadas, que sosté que la renúncia de Mas a la presidència no és un acte de generositat, sinó que ho fa perquè posa per sobre els seus interessos i els del seu partit als dels catalans.
Considera també molt greu i un frau democràtic que Mas hagi dit en la seva roda de premsa d'aquest diumenge que l'acord pel qual dos diputats de la CUP entraran en la dinàmica parlamentària de JxSí "corregeix" els resultats de les eleccions del 27 de setembre.
"Obligar-los a seguir la mateixa dinàmica de vot no s'ha vist mai en democràcia", ha reiterat la líder de C's, que ha insistit que, tot i que Mas ha aconseguit anul·lar la CUP com a oposició, no podran fer el mateix amb el seu partit, que s'ha reivindicat com a líder de l'oposició.
Arrimadas ha dit que C's exercirà de líder de l'oposició perquè "Catalunya necessita més que mai una alternativa democràtica", sensata i que tingui les polítiques socials com a prioritat.
Després de preguntar-li per Puigdemont, Arrimadas ha assegurat que és un digne successor de Mas en el sentit que "porta anys instrumentalitzant el municipalisme per fomentar l'independentisme i dividir els catalans".
"Seguirem tenint un president que no serà de tots els catalans sinó que ho serà només d'una part.
Seguirem en la mateixa situació", ha valorat Arrimadas, que ha dit que Puigdemont s'assembla a Mas també en el fet que cap dels dos va ser el número u de la llista electoral el 27S per cap província.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El capellà, que actualment està jubilat, va reconèixer haver abusat d'una nena fa 27 anys
El Bisbat de Girona ha aclarit a través d'un comunicat que el mossèn de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) que va reconèixer haver abusat d'una nena podrà continuar fent missa però no tindrà responsabilitats dins una parròquia.
És a dir, el bisbat assegura que no li han prohibit que celebri "missa públicament" però que, després de la resolució del Vaticà, té algunes "limitacions en l'exercici del misteri".
A la pràctica, això vol dir que, entre d'altres, no pot ser rector, fer catequesi o d'altres activitats pastorals relacionades directament amb una parròquia.
Els abusos es van cometre fa 27 anys durant unes colònies però no s'han destapat fins fa pocs mesos.
Llavors, la víctima –una veïna de Bellcaire- tenia 10 anys.
Actualment, aquest mossèn està jubilat però, de la mateixa manera que passa amb d'altres capellans en la mateixa situació, el bisbat li pot fer encàrrecs puntuals per celebrar missa a diferents parròquies.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Íbex-35 ha començat aquest dimecres la sessió amb una pujada del 0,34%, cosa que el portava a cotitzar en els 10.024 punts a les 9.01 hores.
Era així, mentre que la prima de risc es mantenia estable en els 176,50 punts bàsics, amb la rendibilitat al 3,342%.
Així, el selectiu conqueria els 10.000 punts, amb la majoria dels valors en 'verd', després que Jens Weidmann, president del Bundesbank admetés ahir que les opcions de comprar actius o de fixar tipus negatius per als dipòsits de la banca segueixen sobre la taula amb la finalitat d'impulsar el creixement de l'economia.
Així, en els primers compassos, Bankia liderava les pujades, amb un augment de l'1,31%, seguit d'Arcelor Mittal (+1,19%), FCC (+1,18%), Acciona (+1,17%) i Bankinter (+0,88%), mentre que a la banda contrària s'hi col·locaven Telefónica (-0,86%), BME (-0,38%) i Ebre [Foods] (-0,24%).
La resta de places europees despertaven en línia amb el selectiu madrileny, amb guanys del 0,3% per a Frankfurt, del 0,3% per a París, del 0,1% per a Londres i del 0,4% per a Milà.
Al mercat de divises, l'euro perdia posicions respecte al dòlar i al començament de la sessió d'avui el canvi entre les dues monedes se situava en 1,3825 unitats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Telegram ha introduït en la seva última versió per a Android una eina d'edició que permet els usuaris modificar els temes de l'aplicació, segons s'ha anunciat a través d'un post en el blog de la companyia.
El funcionament del nou sistema de temes permet triar entre tres models predefinits: un per defecte que és el que ja estava present a l'app anteriorment, i dos nous: un de blau i un altre en colors foscos.
És possible accedir a l'eina de personalització de temes a través del menú "Configuració" i "Temes".
A més dels temes preexistents, la funció amb més possibilitats que ha afegit Telegram és la de l'editor personalitzat, que permet modificar l'aparença de l'aplicació al mateix gust de l'usuari.
Aquest editor s'utilitza a través d'una interfície transparent que permet observar els canvis en la mateixa pantalla de Telegram a temps real.
Els aspectes que es poden modificar en els temes són dos: colors i fons de pantalla.
El primer d'ells es personalitza a través d'una roda de color RGB, permetent també introduir els valors numèrics de cada color.
El segon admet afegir els 'stickers' de Telegram, així com altres imatges.
Una vegada realitzats i guardats els canvis, Telegram permet enviar el tema personalitzat a altres usuaris de l'aplicació, mitjançant un arxiu amb extensió.ATTHEME --que pot enviar-se a altres mòbils Android--.
L'editor de temes encara no ha arribat a mòbils iOS, però l'aplicació ha anunciat la seva intenció d'adaptar-se també en aquesta plataforma "en un parell de setmanes".
A més, Telegram ha informat que llançarà aviat una nova funció per als usuaris de iOS que serà "diferent" i "realment èpica".
El nou servei llançat per Telegram ja es trobava disponible en la versió per a Windows des de fa un mes.
Segons dades de la companyia, els usuaris d'Android, sumats als de l'aplicació de Windows, suposen el 85% del total dels accessos a l'app.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les persones majors de 65 anys constitueixen un col·lectiu que preocupa, i molt, als Mossos d'Esquadra.
Entre altres coses perquè l'any passat aquest col·lectiu va patir 6.758 delictes d'estafa, cosa que suposa un 40% més que el 2017 (4.397) i el 2016 (4.160).
La seguretat de la cada vegada més àmplia població anciana catalana, que ja suposa el 19% del total ( 1,4 milions de potencials víctimes ), manté en alerta els cossos de seguretat, que investiguen noves fórmules per prevenir aquests delictes en un grup tan vulnerable.
"Hi ha diferents modalitats d'estafa contra les persones grans.
Unes es posen de moda i després sembla que desapareixen.
L'estiu de l'any passat vam tenir moltes denúncies pel fals revisor del gas i en les últimes setmanes estan pujant les trucades del fals advocat o el policia que demana diners per alliberar un fill ", explica Albert Oliva, inspector en cap de l'Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana dels Mossos.
Els estafadors de la falsa inspecció del gas pràcticament ja no actuen des que l'estiu passat una complexa investigació va permetre detenir cinc homes que des de l'any anterior s'organitzaven per entrar a les vivendes de persones grans a qui trucaven primer per telèfon per concertar la revisió del gas o de la llum.
Els falsos operaris fins i tot vestien armilles grogues per donar més credibilitat al seu paper.
Una vegada dins del pis, mentre un distreia la víctima, l'altre aprofitava per emportar-se el que podia.
També els demanaven diners i fins i tot el número pin de la targeta o la llibreta per treure'ls diners de l'entitat bancària.
Amb aquesta operació, la policia va aclarir 29 estafes per un import d'uns 100.000 euros.
"Només l'any passat vam detenir 25 persones per aquest tipus d'estafes, i des del 2014 les detencions de falsos inspectors de gas han sigut 69", indica Oliva.
"No vull dir que hagin desaparegut aquests delictes, perquè els delinqüents es van inventant nous sistemes.
Per exemple, hi ha vegades que no diuen que siguin de la companyia del gas, sinó de la Generalitat, quan l'Administració no fa aquestes inspeccions", explica Oliva.
L'altre grup important d'estafadors a gent gran és el dels que truquen per telèfon fent-se passar per un advocat o un policia que sempre actuen amb la mateixa excusa: "El seu fill està detingut a la comissaria perquè ha atropellat algú –solen dir–.
Els delinqüents no dubten a posar una segona persona de fons cridant "mama, treu-me d'aquí" per donar més credibilitat a la trucada i angoixar el receptor.
"Mai ningú demanarà diners per deixar marxar algú d'una comissaria", explica l'inspector, que aconsella trucar al 112 davant de qualsevol trucada d'aquestes o anar a explicar-ho a una comissaria.
"Ja vam detenir un grup gràcies al director d'un banc, que va sospitar quan un jubilat va anar a treure molts diners.
En una altra ocasió, un taxista, que van contractar els delinqüents perquè portés l'ancià al banc a treure diners, va portar la víctima a una comissaria perquè va sospitar", afegeix el comandament policial.
"Cal informar la gent gran, que són els més vulnerables als enganys, perquè no hi caiguin", indica Oliva, qui revela algunes de les originals iniciatives que els Mossos d'Esquadra han emprès per prevenir aquests delictes.
Destaquen per la seva originalitat les obres de teatre en clau d'humor que es representen periòdicament en casals i teatres.
En aquesta obres l'espectador ha de descobrir com actuen els delinqüents.
A més, els Mossos acaben d'editar una novel·la amb relats escrits per policies, alguns dels quals inclouen consells per als jubilats, com el d'evitar anar sovint al banc a treure efectiu.
També s'estan realitzant cursos de formació a treballadors de les empreses de telealarma.
"Ara, quan truquen pregunten també qüestions de seguretat com si han rebut la visita de persones estranyes i els donen consells com que no obrin la porta", explica el cap policial.
Així mateix, els empleats que van als domicilis per visitar la gent gran realitzen aquesta tasca.
Unes 400 persones ja han rebut aquesta formació.
Un altre col·lectiu que s'ha afegit a aquesta col·laboració policial és la Federació d'Instaladors de Catalunya, que des del 2014 informa els clients i els dona material imprès amb consells.
"I volem també aconseguir la col·laboració dels bancs, però està resultant molt difícil.
Seria molt important que l'empleat d'una caixa que veu que un client gran demana a la finestreta 5.000 euros en lloc dels 200 habituals que treu cada mes, li pregunti i pugui avisar-nos", afirma Oliva.
Un parell de falsos empleats del gas van al domicili de la víctima amb l'excusa de revisar-ne la instal·lació.
Mentre un el distreu, l'altre registra la vivenda i s'emporta des de diners a joies i petits objectes de valor.
Una trucada alerta que el fill de la víctima està retingut en una comissaria implicat en un accident greu o un delicte.
L'interlocutor, que es fa passar per advocat o policia, demana diners en efectiu per alliberar-lo i fins i tot s'ofereix a anar a recollir-lo.
El delinqüent s'acosta al seu objectiu i li diu que té tacada la jaqueta mentre l'hi embruta de veritat i li registra les butxaques o la bossa per robar-lo sense que ho noti.
Altres vegades es fa passar per conegut per abraçar-lo i robar-lo.
Pot passar al sortir del banc després d'haver tret diners.
Un cuidador d'un ancià aprofita la confiança per treure diners del seu compte al banc en petites quantitats.
Els Mossos recomanen que aquesta tasca la faci sempre un familiar del pensionista.
L'estafador convenç la víctima perquè li avanci part d'un premi d'un bitllet que no està premiat. |
Convergència afronta el seu procés de refundació en plena crisi electoral, dividida en mitja dotzena de sectors, amb la ruptura amb Unió encara recent, assetjada per l'ombra de la corrupció i amb un lideratge en qüestió després que Artur Mas fos apartat de la presidència per la CUP.
Enmig de la tempesta, l'expresident busca pilotar la metamorfosi de CDC en el flamant Partit Demòcrata Català, amb l'objectiu que tot segueixi sota control i no s'esdevingui un gran terrabastall.
Ho farà gràcies a un nou nucli dur, un nou 'pinyol' convergent.
Tot i això, el nou partit no solament heretarà –com recorden constantment els seus adversaris– les seus embargades de CDC.
També els profunds traumes producte del pas al costat d' Artur Mas, que planarà sobre tot el procés de refundació.
És per això que la nova Convergència, més enllà dels múltiples sectors en pugna, està dividida en dues faccions molt marcades.
Fonts del Govern de Junts pel Sí expliquen a CRÍTIC que pel Palau de la Generalitat corre la idea que hi ha un sector d'alts funcionaris i d'alts càrrecs que s'han guanyat el sobrenom de 'Good Bye Lenin'.
'Good Bye Lenin' és una coneguda pel·lícula en què una ciutadana del Berlín Oriental entra en coma poc abans de la caiguda del Mur.
Quan es desperta, temps després, els seus familiars es conjuren per fer-li creure que la Unió Soviètica encara existeix, amb l'objectiu d'evitar-li un xoc letal posttraumàtic.
El sector 'Good Bye Lenin' de CDC, segons aquestes fonts, serien aquells 'masistes' irredempts que voldrien que el pas al costat de l'expresident mai no s'hagués esdevingut, partidaris de no fer cap més concessió a la CUP i de mostrar-se més bel·ligerants amb ERC.
Enfront d'això, hi hauria els qui voldrien passar pàgina, apostar pel lideratge del president Puigdemont i tirar endavant els compromisos de Junts pel Sí.
Mas està decidit a reservar-se un paper dirigent en el nou Partit Demòcrata Català.
Sap que el seu lideratge difícilment serà qüestionat per les bases convergents, i més després de la imputació per la consulta del 9-N.
Però, més enllà de canvis com són la incorporació dels conceptes "independència" i "república" en l'ideari del partit, el congrés fundacional del nou Partit Demòcrata ha definit una estructura molt similar a la proposada per la direcció actual: un tàndem presidencial que tindria –sobre el paper– funcions representatives, i una direcció executiva d'11 membres amb un coordinador que vindria a fer les funcions de l'antic secretari general del partit.
Mas ja ha anunciat que té intenció de postular-se a la presidència, fent tàndem amb la vicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté.
No és una dirigent que provingui del nucli dur del president –prové de l'ala socialdemòcrata del partit i és militant de la UGT–, però la seva tria té dues virtuts: pot acontentar aquest corrent, en el qual es troben líders com el conseller de Territori, Josep Rull.
L'expresident no ha dit mai de forma contundent que no es tornaria a presentar a unes eleccions catalanes.
Per no desaparèixer de la primera línia, manté una presència mediàtica constant amb entrevistes a la ràdio i a la televisió.
Per aconseguir els seus objectius, compta amb una sèrie d'homes i de dones fidels d'entre els més fidels.
El nou 'pinyol' convergent entorn de Mas.
Sovint no són rostres mediàtics.
Molts no ocuparan càrrecs dirigents en el nou PDC.
Però són el sector dur del 'masisme'.
L'acord del 9 de gener, que va suposar el pas al costat de Mas i la presidència de Puigdemont, els va generar una enorme incomoditat.
Conserven una gran influència política tant al partit com al Govern, i plantaran batalla davant de l'impuls dels més renovadors.
El 'masisme' més fidel està ben situat a l'Executiu amb els consellers Jordi Baiget i Meritxell Borràs.
Però tan o més importants són les figures en segona línia, com Jordi Vilajoana –l'home que controla l'aixeta de la publicitat–, Joan Vidal de Ciurana, antic cap de gabinet i ara secretari del Govern, o Joan Maria Piqué, excap de premsa del President, ara recol·locat al capdavant del programa Xammar.
Al Parlament, el 'masisme' compta amb diputats com el mateix Jordi Turull, un dels coordinadors del grup parlamentari de Junts pel Sí, l'exconsellera Irene Rigau, ara com a diputada, o Jordi Cuminal, responsable de comunicació de CDC.
Al front de Madrid hi haurà el sempre fidel Quico Homs.
I en l'entorn ideològic, figures clau com Josep Martí Blanch o el sempre present David Madí.
Homs s'ha situat sempre com un dels homes més fidels a Mas.
Exportaveu en els seus dos governs, exconseller de Presidència i antic negociador de l'Estatut d'autonomia com a enviat convergent, Homs es va arriscar posant-se de cap de llista de Democràcia i Llibertat al Congrés quan totes les enquestes preveien un daltabaix del partit, que es presentava separadament d'ERC per primer cop després del 27-S.
Quico Homs va obtenir el pitjor percentatge de vot de la història de Convergència al Congrés: el 13,9%.
Molt lluny del 30% que obtenien en les bones èpoques del "peix al cove".
El partit més important dels últims 40 anys a Catalunya és cinquena força en llocs com la província de Barcelona o les ciutats de Barcelona o de Tarragona.
Els seus magres resultats fan difícil que tingui possibilitats de creixement polític en el si de la nova formació.
Tot i això –si hi ha legislatura i no es convoquen terceres eleccions–, durant els quatre anys vinents serà l'home del Partit Demòcrata a Madrid i el principal portaveu del centredreta nacionalista català al Congrés.
Segons expliquen fonts pròximes a CDC, Homs "sempre ha negat tenir aspiracions i sosté que el seu futur corre en paral·lel al de Mas".
Jordi Baiget es va formar a les joventuts del partit i a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), sindicat estudiantil sempre pròxim als postulats de Convergència.
Baiget ha anat guanyant pes amb el pas dels anys després d'haver realitzat una intensa tasca fora dels focus, fent feina tècnica i sovint desagraïda.
L'actual conseller d'Empresa ha ocupat càrrecs de 'lampista' en diferents òrgans del partit des dels anys noranta i en especial des de l'ascens de Mas, de qui és persona de la màxima confiança.
Des del novembre de 2003, Baiget ha estat coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts i el 2011 també va ser nomenat director general de Coordinació Interdepartamental, càrrec que va ocupar durant la IX legislatura de la Generalitat.
En la legislatura anterior i abans de ser nomenat conseller va ser secretari del Govern, càrrec d'especial rellevància en l'estructura de l'Executiu.
L'actual consellera de Governació i Relacions Institucionals és un dels pesos pesants del 'masisme' dins del Govern actual.
Filla d'un fundador del partit, Jacint Borràs, va crear la secció local de la JNC a l'Hospitalet de Llobregat l'any 1981.
Llicenciada en farmàcia per la UB i màster en gestió empresarial per la mateixa universitat, ha treballat als laboratoris Menarini durant set anys i dos més als laboratoris Almirall, però des dels anys noranta ha fet àmplia carrera política al partit.
En l'àmbit municipal va ser regidora de l'Hospitalet durant quatre mandats i compaginant-ho amb la seva activitat com a diputada al Parlament, on ocupa un escó des del 1995.
Borràs va ser durant els últims temps la mà dreta de Jordi Turull a la cambra catalana i ha assumit temes delicats com la representació de Convergència en la comissió sobre la corrupció.
Jordi Vilajoana (Barcelona, 1949) ho ha fet pràcticament tot en la política catalana.
Vilajoana ha estat president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (l'òrgan de govern de TV3 i de Catalunya Ràdio), conseller de Cultura, diputat al Congrés espanyol –va arribar a ser vicepresident de la cambra– i senador per designació autonòmica.
Aquest gat vell de CDC, de tracte afable i amic personal d' Artur Mas, segueix tenint un paper rellevant en el si del Govern de Carles Puigdemont.
Si fins al passat 27-S Vilajoana era el secretari de general de Presidència, ara ostenta les funcions de secretari de Difusió i Atenció Ciutadana.
O el que és el mateix: és la persona que té l'última paraula en tot el que fa referència a la publicitat institucional en els mitjans de comunicació.
Una sucosa partida que durant l'any 2015 va elevar-se fins als 30 milions d'euros.
La imatge de Joan Maria Piqué (Tarragona, 1976), amb les seves inconfusibles ulleres de pasta blanca, s'ha fet popular durant els últims anys com a ombra d' Artur Mas.
Piqué, periodista polític bregat en mitjans com l"Avui', 'La Gaceta de los Negocios' o el 'Diari de Tarragona', va fer el pas a la comunicació política l'any 2008 com a cap de premsa de Mas.
Designat en els moments més durs de la travessia del desert de l'oposició quan l'anterior cap de premsa Oriol Llop se'n va anar a Esade, Piqué va passar a ser el cap del gabinet de premsa del president després de la victòria del novembre de 2010 (així en glossava la figura el també periodista i amic Jaume Clotet, avui també al Govern de Junts pel Sí).
El cert és que la seva relació amb els periodistes de les seccions de política de la premsa catalana ha estat sempre polèmica i especial: Piqué, fins i tot, ha protagonitzat alguns episodis tempestuosos a Twitter per les seves opinions polítiques.
El pas al costat de Mas va suposar també un pas al costat de Piqué, però ràpidament el nou Govern de Junts pel Sí el va recol·locar ara com a director del Programa Internacional i de Relacions Públiques Eugeni Xammar, dependent del Departament de Presidència.
Joan Vidal de Ciurana, cap de gabinet d' Artur Mas des de l'any 2010 i home de la seva màxima confiança, va ser nomenat secretari del Govern de Carles Puigdemont al gener passat en substitució de Jordi Baiget, un altre pes pesant 'masista' que ocupa ara el càrrec de conseller d'Empresa.
Vidal ja va ser nomenat al febrer del 2013 director de Coordinació Interdepartamental del Departament de Presidència, i ha format part de l'entorn més immediat de Mas durant els últims anys.
En la campanya electoral de Junts pel Sí, Vidal de Ciurana es va encarregar de la redacció de bona part del programa electoral.
Vidal va ser director gerent d'Òmnium Cultural sota la presidència de Jordi Porta.
Jordi Turull compleix al peu de la lletra la definició del perfecte home de partit, un soldat al servei de la causa convergent.
Amb el pas del temps ha anat guanyant la confiança de Mas, que li ha encomanat la dura feina de gestionar el dia a dia del grup parlamentari de Junts pel Sí, així com la feina bruta de les negociacions amb la CUP, de les quals va ser un dels màxims protagonistes juntament amb Josep Rull i Lluís Coromines.
Durant els anys de l'estada a l'oposició de CiU, va ser un dels diputats més agressius i durs contra el Govern del PSC, d'ERC i d'ICV-EUiA, sobretot en l'època de José Montilla.
Un dels episodis més coneguts va ser la seva investigació i denúncia dels informes del Govern tripartit de dubtosa utilitat.
Ell mateix va anunciar que no competiria per la secretaria general del nou Partit Demòcrata davant l'impuls dels 'joves' Marta Pascal i David Bonvehí, però seguirà mantenint el seu pes com a home fort dels convergents al Parlament de Catalunya.
Jordi Cuminal, bregat durant anys al capdavant de la JNC, ha tingut en els últims temps un paper principal en el disseny de la política de comunicació de Convergència.
En deixar la secretaria general de les joventuts convergents, Cuminal va ser nomenat secretari de comunicació del partit, càrrec que ostentaria fins al 2011.
Després de la victòria de CiU l'any 2010 va ser nomenat director general de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va deixar al juny de 2015 per centrar-se en el disseny de la campanya de Junts pel Sí, de la qual va ser responsable de premsa i comunicació.
És un perfil jove, intel·ligent i molt ben valorat dins i fora de Convergència, i fins i tot per part de la premsa.
La confiança de Mas li va valer per ocupar un bon lloc a les llistes de Junts pel Sí.
També ha estat cap de campanya de Democràcia i Llibertat per a les eleccions del 20-D i del 26-J.
El seu paper futur pot haver quedat tocat després del "motí" de les bases convergents davant la proposta de noms de la formació que ell mateix va ser l'encarregat de defensar en el congrés de refundació.
Tot i això, hauria de ser un dels noms importants del futur Partit Demòcrata en els pròxims anys.
La gestió d' Irene Rigau (Banyoles, 1951) al capdavant de la conselleria d'Educació durant el Govern d' Artur Mas va ser àmpliament contestada des de l'àmbit educatiu, sobretot pels sindicats d'ensenyament a causa de les retallades patides per l'escola pública, pel fet de defensar els concerts per a escoles que segreguen nens i nenes i per la manca de convocatòries de places de mestres.
Tanmateix, més enllà d'això, Rigau passarà a la història per haver estat imputada juntament amb el president i l'exconsellera de Governació Joana Ortega per haver pres part en l'organització del 9-N.
El fet que Rigau conservi l'acta de diputada és especialment transcendental per a l'esdevenir judicial d'aquesta causa, ja que la seva condició d'aforada permet que el cas sigui jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no per la justícia ordinària.
Cal tenir en compte que ni Mas ni Ortega no conserven acta de diputat.
Rigau és una representant de la vella guàrdia convergent.
Va ser consellera de Benestar en el darrer Govern de Jordi Pujol i és diputada des del 2003.
També ha presidit el consell nacional del partit.
Així es titulava el llibre que Josep Martí Blanch (l'Ametlla de Mar, 1970) va publicar l'any 2008, i que resumeix les bases del pensament d'aquest representant del sector més liberal de Convergència, partidari de plantar cara a l'esquerra en el combat ideològic de forma desacomplexada.
Martí Blanch havia estat pròxim a Josep Piqué i al sector catalanista del PP, i de fet va ser director de la subdelegació del Govern a Tarragona entre el 1996 i el 1998, durant el Govern de José María Aznar, i el 2011 va passar a fer-se càrrec de la Secretaria de Comunicació del Govern.
L'entrada d'ERC a l'Executiu després de les eleccions del 27-S va fer implantejable la seva continuïtat.
Des del mes de març passat ha engegat una nova agència de comunicació, Forwards, que es dedica a l'assessorament en matèria de comunicació corporativa, i també ha destacat com a articulista a 'El Periódico de Catalunya', on s'ha mostrat molt crític amb l'acord entre Convergència i la CUP.
Tot i estar fora del Govern i no tenir cap càrrec al partit, Martí Blanch té un paper rellevant en la configuració del relat i del discurs de la nova Convergència.
Quan parlem dels homes de Mas, no podem oblidar David Madí.
L'exsecretari de Comunicació del Govern durant la darrera etapa de Jordi Pujol segueix tenint fil directe amb el president.
L'objectiu de Madí sempre ha estat el mateix: que Convergència fos un partit ideològicament prou sòlid per guanyar el combat intel·lectual i de poder a les esquerres a Catalunya.
Unes esquerres que Madí sempre ha menyspreat, des dels temps de 'Democràcia a sang freda' (2008).
Màxim valedor d' Artur Mas durant la travessia del desert a l'oposició, Madí és un independentista de primera hora –va prendre part en la Crida a la Solidaritat, on va conèixer Jordi Sànchez, actual president de l'ANC – i va ser estrateg del relat convergent durant el tardopujolisme, al capdavant de la secretaria de comunicació i de la direcció de campanyes del partit.
Va acompanyar Mas com a home fort en termes de relat i de comunicació durant els set anys d'oposició al Parlament.
Oficialment, va retirar-se de la política després del retorn de CiU al Govern l'any 2010.
Des de llavors, es dedica a acumular càrrecs a l'empresa privada: Deloitte, consultoria que veu incrementar substancialment la seva contractació per part de la Generalitat; membre del consell assessor d'Endesa a Catalunya; vicepresident de la certificadora Applus; conseller president de Clippers, dedicada a la gestió de drets musicals...
Que Madí no s'ha retirat de la política, ho certifica el seu paper actiu en el cúmul de conspiracions que va desembocar en la candidatura de Junts pel Sí.
A Madí també se l'ha vist –discretament– al congrés fundacional del Partit Demòcrata.
En deixava constància el periodista de 'La Vanguardia' Quico Sallés en aquest tuit.
En Madí mtxa després d'un emotiu enterrament d pic.twitter.com/Mk3yuBC9RD
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
Es tracta d'un projecte liderat per la URV per a la creació d'una plataforma tecnològica per a la millora dels serveis d'atenció a la dependència
Els serveis socials municipals participen del projecte europeu Socatel, liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), de Tarragona.
Es tracta d'un projecte emmarcat en el programa Horizon 2020, finançat per la Unió Europea.
Compta amb la participació de fins a 13 institucions i empreses d'arreu d'Europa, entre elles els Serveis Socials de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
L'objectiu de Socatel és el de millorar l'accés de les persones grans als serveis públics de cura de llarga durada europeus (Llei de dependència) mitjançant la creació d'una plataforma tecnològica.
Gisela Vargas, regidora de Serveis Socials, ha explicat que "el fet diferencial d'aquest projecte és que tant els mateixos usuaris, com els professionals i les institucions, participen del disseny d'aquesta plataforma.
El Socatel ha de servir per millorar la prestació de serveis en un futur".
Així, l'Ajuntament vilanoví hi aporta "l'experiència del dia a dia amb la llei de dependència, des del punt de vista dels professionals que hi treballen, i també dels usuaris".
Blanca Deusdad, doctora en sociologia, professora de treball social a la URV i coordinadora del projecte Socatel, ha destacat que "l'objectiu final és elaborar una plataforma tecnològica de serveis on quedin reflectides les necessitats i serveis que es requereixen per a la correcta aplicació de la llei de dependència".
En aquest procés de co-creació hi participaran grups d'interès vinculats al projecte, com diversos professionals, investigadors, enginyers i innovadors del món empresarial, a banda dels propis usuaris i els metges i treballadors socials que els atenen.
Aquest projecte, que es va iniciar l'1 de desembre de 2017, es durà a terme en els propers tres anys, amb la realització de diversos grups de treball.
El Socatel és un projecte, pressupostat en 3.809.402, d'àmbit europeu on participen diferents països, com Irlanda, Holanda, Finlàndia, Hongria, Xipre o França.
En el marc de la participació en aquest projecte, l'Ajuntament de VNG percebrà 90.625€, i una persona, tècnica del serveis socials municipals, participarà en els grups de treball i viatjarà als diferents països implicats en el procés.
Socatel és un projecte de gran abast que facilitarà l'envelliment en un entorn amigable per a les persones grans, millorant la seva qualitat de vida.
Podeu veure el projecte explicat en aquest vídeo. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Atesa la situació d'excepcionalitat, provocada pel coronavirus SARS-Cov-2, el servei presencial de certificació digital està suspès fins a la finalització de l'estat d'alarma.
Cas que durant aquest període i per extrema necessitat, hagueu de fer alguna tramitació que requereixi la signatura digital, us preguem que contacteu per correu electrònic: [EMAIL]
En cas de no disposar del certificat digital gravat al carnet UPC, has d'adreçar-te a qualsevol de les següents Entitats de Registre que relacionem.
En aquest enllaç pots sol·licitar cita prèvia a les ER que disposin d'aquest servei.
Unes hores abans de la cita concertada, rebràs una notificació d'avís recordant-te la reserva.
El procés per obtenir el certificat és àgil:
Un cop finalitzat el procés de generació del certificat:
Oficina per a l'Administració Electrònica |
El coordinador d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), David Rodríguez, ha anunciat aquest dimarts que la seva formació ha posat en coneixement de la secció de delictes d'odi i discriminació de la Fiscalia els crits i consignes feixistes proferits durant una processó de Setmana Santa a Castelló de la Plana.
A través d'un comunicat, EUPV informa que la denúncia es basa en un vídeo on es pot veure el responsable de la confraria de Santa Maria Magdalena dedicant l'aixecament de la imatge religiosa "als que varen donar la vida per Déu i per Espanya" i a la Creu dels Caiguts que hi ha al parc Ribalta de la ciutat.
"Estem davant d'una incitació a l'odi claríssim i que, de forma intencionada, es va fer un 14 d'Abril, aniversari de la proclamació de la Segona República, demostrant clarament que la intencionalitat era la d'enaltir la dictadura i incitar a l'odi", assenyala Rodríguez.
El coordinador d'EUPV ha afegit que aquestes proclames s'emmarquen en el context en el qual s'està plantejant la retirada de la Creu dels Caiguts del Parc Ribalta en compliment de la Llei de la Memòria Històrica.
En la seva opinió, és en aquest moment que "surten a passejar les proclames feixistes emmascarades dins d'una processió religiosa, en el que podria ser considerat fins i tot un delicte contra els sentiments religiosos, tipificat als articles 523 i 524 del codi penal".Rodríguez denuncia que al País Valencià les institucions no només no han fet cap esforç per recuperar la història i els valors de la república "sinó que, ben al contrari, l'han criminalitzada des de la mateixa administració" recordant així les denúncies presentades per la delegació del govern espanyol contra ajuntaments com els de Silla i Sagunt, per penjar banderes republicanes el 14 d'abril.
"És prou fàcil advertir que al nostre país encara perviu una mena de franquisme sociològic que se sent molt tranquil i protegit per les administracions del PP i per sectors de l'església catòlica, que encara no ha condemnat el que ha passat a la processió del divendres sant a Castelló.
El missatge que el govern del PP envia és molt senzill: Si fas acudits amb ETA i les víctimes pots acabar a la presó, però amb l'enaltiment del feixisme no passa res", lamenta.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
En moments d'excepcionalitat com els que estem vivint a nivell mundial, al Campus del Baix Llobregat de la UPC sorgeixen diverses iniciatives per fer front al coronavirus.
En referència a l'estat d'alarma decretat pel Govern espanyol, la UPC comunica les següents actuacions excepcionals per als propers 15 dies.
Del 23 al 27 de març, la Crue activarà la primera edició d'UNIferia Màster amb l'oferta d'estudis de màster de més d'una cinquantena d'universitats espanyoles, entre les quals hi ha set de les universitats catalanes.
Les dotze universitats catalanes han decidit impulsar la plataforma virtual UNIferia arran de l'ajornament per motius de seguretat sanitària del Saló de l'Ensenyament.
Mart XXI es planteja com un projecte d'acompanyament a l'escolaritat adreçat a alumnat de segon cicle d'ESO que malgrat tenir capacitat i potencialitats per desenvolupar un sòlid itinerari formatiu, presenten cert risc d'abandonament prematur dels seus estudis.
El grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOMSC) de la UPC ha fet servir models matemàtics per analitzar l'evolució de l'epidèmia provocada pel COVID-19.
Atès que la transmissió ha estat important únicament a la Xina, estudiar l'evolució de l'epidèmia en aquest país és molt important per avaluar-ne la situació.
El Ministerio de Ciencia e Innovación ha concedit un ajut a la recerca per un projecte de tres anys de durada sobre la planificació de recursos en xarxes sense fils i l'aprofitament de les dades disponibles per localitzar els terminals.
ExplorerLab és un pilot exclusiu en el qual 225 projectes de 5 països podran accedir a dotze setmanes de formació, suport i acompanyament.
Joves emprenedors d'entre 18 i 31 anys podran construir i validar solucions als reptes plantejats per les Nacions Unides en els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
En commemoració del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, des del Campus del Baix Llobregat organitzem una taula debat amb la participació d'enginyeres i enginyers de diferents generacions.
"Junts descobrim el futur" és el lema del projecte que desenvolupa l'Escola La Guàrdia (Sant Vicenç dels Horts) en aliança amb el Campus del Baix Llobregat de la UPC (Castelldefels), en el marc del programa "Magnet.
Aliances per a l'èxit educatiu" impulsat per la Fundació Jaume Bofill. |
El Servei d'Informàtica s'encarrega de la connexió dels diversos tipus d'ordinadors i dispositius a la xarxa informàtica de la Universitat.
Per a connectar un equip a la xarxa informàtica és necessari saber-ne l'adreça MAC ethernet i el lloc de connexió i sol·licitar el registre de l'equip en la base de dades d'ordinadors (UVALRED) perquè se li assignen l'adreça IP i els altres paràmetres de funcionament en TCP/IP.
Aquesta sol·licitud l'ha de fer qualsevol usuari amb compte de correu vàlid en la Universitat de València.
Per contra si el que voleu és modificar la informació d'un equip o donar-lo de baixa de la xarxa ho podeu fer des de:
on es mostrarà el nostre llistat d'equips amb les icones de modificació i esborrat d'equips
En tot cas des d'uvalred podreu fer la major part de les gestions relacionades amb l'adreçament IP a la Universitat de València.
L'assignació d'adreça IP i dels altres paràmetres de funcionament es fa per DHCP, per la qual cosa, una vegada connectat l'equip físicament a la xarxa, és necessari configurar-lo per a obtenir aqueixa configuració de manera automàtica.
Us aconsellem encaridament que realitzeu una configuració usant el protocol bootp ja que automàticament us assignarà els nombres necessaris si el vostre ordinador està correctament registrat.
Aquesta configuració podeu dur-la a terme fins i tot en màquines amb sistema operatiu Linux i també en alguns dels sistemes operatius més usuals
Per a connectar físicament a la xarxa l'ordinador, és necessari que la roseta de xarxa on s'haja de connectar estiga activada de manera correcta i disposar del cable de parell trenat de xarxa corresponent.
Això es pot sol·licitar mitjançant un comunicat d'atenció al Centre d'Atenció a Usuaris/es (CAU) |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Aquesta és la casa futurista que va dissenyar el finlandès Matti Suuronen l'any 1968.
Els nostres habituals col·laboradors de L'Almadrava ens donen la seva particular visió sobre com pensen que seran les cases del futur.
Repensant les nostres llars_Enric
No ho sabem, però tenim uns grups d'experts que imaginen alguns invents que els agradaria que hi fossin.
Ens hem inspirat en la tasca de l'inventor Pep Torres.
Microxip de prevenció_Cruz_Emilo_Gemma |
La proposta no va arribar a cap port però durant el transcurs de les negociacions per a la investidura el PS va oferir a L'A i a terceravia un govern de «18 mesos».
Així ho va revelar el líder de L'A Jordi Gallardo durant la segona sessió del debat d'investidura.
«La proposta de programa de Govern que va presentar López no és la que es va presentar a L'A» va manifestar el dirigent liberal, que va assegurar que des del seu partit «preferim ser la crossa d'un govern de quatre anys que una crossa d'un govern transitori que només busca el rèdit electoral durant 18 mesos».
En aquest exercici de treure draps bruts, López va destapar que Gallardo «va dir que si era favorable» a una mesura que es tractava «d'afrontar prioritats i urgències» en matèria d'habitatge o la Unió Europea, entre d'altres.
«Ha jugat al doble joc entre DA i PS.
Queda clar que vostè volia arribar al Govern, bé per l'esquerra o bé per la dreta.
I sembla que els compromisos amb els electors no li importen res» va etzibar el conseller socialdemòcrata.
«No se n'ha sortit i vol fer responsable a L'A per fer que el país no quedi bloquejat.
En quina part del pensament tenia a Andorra quan oferia una durada màxima de 18 mesos?
Tenen una doble vara de mesurar que és difícil de mantenir» va replicar Gallardo.
De fet, els retrets mutus entre PS i L'A van ser una constant durant la sessió.
En relació amb l'avortament, la consellera del PS, Rosa Gili, va dir que «fa mal als ulls que aquells que volien consultar a la població hi hagin renunciat a les primeres de canvi».
D'aquesta i altres acusacions Gallardo es va defensar dient que «les propostes de d'Acord podran ser defensades des de dins del Govern».
Per la seva banda, el tercer actor d'aquest hipotètic tripartit, Josep Pintat, no va comentar res al respecte ja es volia mantenir al marge «fins al dia 14» per «escoltar els dos discursos d'investidura».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
La fira igualadina del tèxtil vol marcar més perfil internacional de cara a la tercera edició.
BSTIM té previst ser a la mostra Modtissimo que tindrà lloc a Porto, en un mes, i com a contrapartida, diverses marques portugueses seran a l'Escorxador.
La tercera edició de BSTIM, que tindrà lloc els dies 22 i 23 de febrer a Igualada té assegurades les visites de marques de prestigi d'arreu d'Europa.
Firmes com la noruega YAYA, les marques sueques DianaOrving i House of Dagmar o les italianes Iceberg o Happysheep, entre d'altres, seran a l'Escorxador, i es preveu que la llista de compradors internacionals inscrits, ja siguin de marques, grans distribuïdores o dissenyadors, s'incrementi en els propers dies.
D'altra banda, els organitzadors de BSTIM –Fira d'Igualada, l'agrupació tèxtil FAGEPI i l'Ajuntament d'Igualada-, han signat un acord de col·laboració amb l'Associació Tèxtil de Portugal (ATP), que farà que BSTIM es pugui promocionar a la fira Modtissimo que tindrà lloc a Porto (Portugal) els dies 15 i 16 de febrer, i la setmana següent una representació de fabricants tèxtils portuguesos tindran un espai dins del recinte firal de BSTIM.
L'acord signat també preveu d'altres intercanvis i col·laboracions orientats a atraure conjuntament la producció de grans marques que fins ara recorrien al mercat asiàtic i oferir-los la possibilitat de fabricar en proximitat.
L'acord amb l'associació portuguesa ATP és una acció més d'internacionalització que pretén projectar la fira tèxtil catalana com a referent europeu del punt.
Arribada ja al punt de consolidació i havent acomplert de nou els objectius d'expositors per a l'edició de 2017, l'organització de la Fira BSTIM ha decidit que passi a celebrar-se cada dos anys, que és la periodicitat que ja estava prevista en el pla de desenvolupament inicial si bé es va acordar que els primers anys fos anual perquè es pogués fer un lloc dins del sector.
Han estat els propis expositors els qui han demanat que la cita se celebrés cada dos anys, ja que en un sol any el sector industrial no incorpora prou novetats i les empreses productores no generen noves capacitats o serveis que s'hagin de presentar a marques i distribuïdors.
De fet, alguns expositors ja venien cada dos anys.
Amb aquesta decisió, BSTIM s'adequa a un sector, el del mercat tèxtil, on és habitual que les fires se celebrin cada dos o, fins i tot, cada quatre anys, com és el cas de les fires de maquinària tèxtil com Techtextil.
De fet, Fira d'Igualada, amb una llarga experiència en l'organització de fires industrials, celebra Maqpaper cada dos anys justament per adequar-se a les dinàmiques del sector.
Finalment l'organització també preveu que celebrar la fira cada dos anys permetrà concentrar més presència de compradors internacionals i augmentar el número d'expositors, ja que es reforçarà com una cita ineludible en el calendari.
Els anys en que no hi hagi edició física de BSTIM, la Fira realitzarà diferents activitats que ajudaran a la promoció de la marca BSTIM i les seves empreses expositores en el marc d'esdeveniments sectorialment rellevants.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha visitat aquest dissabte Manresa en un recorregut que ha inclòs la inauguració del nou Atri de la Seu i que segueix amb una visita a la Cova i a la zona universitària.
Mas ha destacat la importància dels darrers gestos simbòlics a favor de la construcció nacional del país.
Gestos i decisions que situen Catalunya "en el camí de restaurar la seva plenitud nacional".
El president ha comparat la rehabilitació de la Seu de Manresa amb la "rehabilitació" del fet nacional català, tot i que confia que el segon procés no s'acabi allargant tant en el temps.
Mas també ha demanat a tots aquells que no comparteixin l'objectiu final, que no posin traves al dret a decidir i a la democràcia.
"Del que es tracta és de poder expressar les idees de cadascú sense demonitzar-les", ha insistit.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Brántega (Pontevedra).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Brántega per organitzar la teva escapada rural. |
Coneixem les pautes generals de la destrucció i el salvament de patrimoni artístic durant la Guerra Civil espanyola.
La casuística del salvament és diversa; art amagat, art desmuntat, art desplaçat, art exhibit.
El cas de la Creu de Vilabertran apareix aquí ben documentat, aclarides les imprecisions i les boires que l'envoltaven i amb una cronologia força fiable d'un itinerari Vilabertran-Vilabertran, passant per Figueres, Olot, París i Girona.
S'aclareixen també alguns aspectes de la intervenció personal del rector, l'alcalde i altres autoritats.
La troballa de nova documentació ha permès fixar millor totes les qüestions que van afectar el salvament i la itinerància de la Vera Creu de Vilabertran. |
Esteu totes convidades a aquesta jornada per la unió, acció i autogestió que se celebrarà al CSA La Maranya de Lleida el dijous 16 de juny.
Per culminar un dia com aquest, quan la calor estival crida a la celebració, a La Maranya tindran lloc els següents actes:
22.00 h: TEATRE per adults amb la Tita i el Xut.
23.00 h: CONCERT de rumba amb La Trupe Xingona.... i desprès...
GRAN FESTIVAL amb PD ZATF (Zona Autònoma Temporalment Friki). |
Amb un briox al vapor de tòfona i un caneló de pularda.
Així començava el menú especial que els germans Roca, del restaurant El Celler de Can Roca, han preparat per al sopar benèfic de la Fundació Elton John en la nit dels Oscars.
Una proposta que ha combinat plats de la tradició familiar i del restaurant de Girona amb productes de Califòrnia.
Després dels entrants -a partir d'una recepta del restaurant i d'una de la mare dels germans Roca- s'ha servit un consomè de verdures amb vieires marinades i llobarro amb salsa chardonnay dels cellers Torres a Califòrnia amb nyoquis de llimona, de trufa i d'avellanes.
L'àpat ha continuat amb un filet de vedella a la garnatxa del Priorat amb pastís de verdures i una amanida de formatge manxec amb cebes adobades, nous caramelitzades i safrà.
Les postres han estat una adaptació del cromatisme taronja de Jordi Roca.
Al sopar benèfic de la Fundació Elton John -que promou la recerca contra la sida i programes de prevenció i de suport als afectats- hi assisteixen cada any unes mil estrelles i celebritats de Hollywood.
L'any passat va recaptar més de 5,5 milions d'euros, xifra que a l'edició d'aquest any, la número 26, es vol superar.
Aquesta ha estat la primera vegada que el sopar de la Fundació Elton John s'encarrega a un xef de Catalunya i de tot Espanya.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Desinfecció de carrers (EuropaPress)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Gran part de la vida literària en el període d'entreguerres es va desenvolupar dins les revistes que s'hi van publicar.
Però la dificultat per accedir-hi ha provocat que només unes quantes d'elles siguin prou conegudes i fins comptin amb alguna monografia o edició facsímil.
Una manca d'estudis paral·lela a la que pateix la literatura del període comunament denominat dels anys vint i trenta (o d'entreguerres), a diferència, dins la historiografia literària catalana contemporània, del Modernisme i el Noucentisme, que ja compten amb una abundant bibliografia.
Només els moviments d'avantguarda sorgits aleshores se'n salven, en disposar, avui dia, de força estudis i edicions.
Aquest seminari vol ser una petita aportació al coneixement de la literatura d'aquest període a partir de l'anàlisi d'aspectes diversos d'algunes revistes.
Un estudi realitzat no des d'una indefinida perspectiva general, sinó partint del que, des d'un punt de vista filològic, constitueix la substantivitat d'aquest tipus de publicacions, és a dir, les seves dues funcions principals: en primer lloc, la d' editar i donar a conèixer els textos de determinats escriptors, tant del país com estrangers (en aquest darrer cas, sobretot mitjançant traduccions); i en segon lloc, la de dur a terme una tasca crítica, per mitjà d'articles i ressenyes, respecte a la literatura coetània i l'anterior, nacional i estrangera. |
Els bombers han rescatat aquest diumenge un home de 64 anys que havia quedat atrapat entre les roques de l'espigó del Fòrum.
L'avís l'ha donat l'acompanyant de la víctima a les 8.02 h, quan l'home ha caigut i ha resultat ferit, un fet que ha impossibilitat que pogués sortir per si sol.
Els Bombers de la Generalitat hi han enviat cinc dotacions, ja que l'home s'ha quedat atrapat a un metre de profunditat de l'accés, un fet que ha complicat el rescat.
Fins i tot, s'hi ha enviat una dotació aèria.
Finalment per treure la persona ha calgut fer una extracció amb trípode per tal d'estabilitzar-la.
En l'operació també hi ha participat Bombers de Barcelona, Mossos d'Esquadra i un equip del SEM.
L'home, que ha resultat ferit a la cama i que té una possible lesió en una espatlla, ha estat trasllada a l'Hospital de Bellvitge amb helicòpter.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Ja són quatre els morts per coronavirus a Catalunya
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Seminari de semiòtica musical aplicada a l'IDEC, a càrrec de Joan Grimalt
La musicologia és un dels camps que en dècades recents s'està beneficiant de l'aplicació de la semiòtica, la disciplina que estudia els signes i els seus processos.
El treball de musicòlegs com Eero Tarasti, Raymond Monelle o Philip Tagg, per citar-ne només alguns, ha permès aplicar-la a l'anàlisi de diferents tipus de música, enriquint el nostre coneixement no només sobre les obres sinó també sobre el seu context.
La semiòtica musical ha esdevingut així un recurs analític extremadament útil (per a alguns musicòlegs, inclús el recurs preferent) per sí mateixa o en combinació amb altres eines analítiques, com l'anàlisi formal o els sistemes de Schenker o Reti.
Ara bé, qui hagi tingut la fortuna de sentir un concert dirigit per Nikolaus Harnoncourt, per posar un exemple (o, més a prop encara, un concert-conferència dirigit per Lorenzo Coppola, com hem tingut en diverses ocasions aquest darrer any a l'Esmuc), haurà pogut apreciar l'aplicació pràctica de la semiòtica de cara a la interpretació i la direcció musicals.
Els aspectes de l'obra i el seu context als què ens dóna accés l'estudi semiòtic faciliten per força una interpretació no només més rica, sinó també més congruent.
Una manera clara d'entendre aquesta idea la trobem en una pràctica dramàtico-literària molt propera a la musical, el recitat de poesia.
El coneixement de l'idioma i la forma poètica permetran a un actor que ha dedicat anys a treballar la seva veu i dicció fer un recitat perfecte.
Però és entendre el llenguatge del poeta (i no em refereixo tant a l'idioma com a la seva manera d'expressar-se) el que permet anar més enllà de la pronúncia, del ritme i la mètrica, de l'estructura gramatical i el significat literal, el que permet contextualitzar el poema i afegir al recitat noves dimensions.
Per posar un exemple, saber que durant el segle XVI a la poesia anglesa (i de molts altres països) la mort sovint s'emprava com a metàfora de l'orgasme ens permet donar un tractament dramàtic completament diferent a la lectura, afegir una dimensió de carnalitat i vitalisme a un poema que altrament resultaria extremadament disfòric (un terme usat sovint per Grimalt, en el sentit antitètic d 'eufòric ).
La semiòtica musical ens acosta de manera similar al significat subjacent a la música de diferents períodes.
Ja sigui en forma de madrigalismes (com el pianto, un interval de segona descendent), recursos de la retòrica barroca (com la parrhesia, o dissonància exhortativa), l'ús del llenguatge operístic a la Viena del segle XVIII (per exemple, la imitació de situacions dramàtiques en una sonata de piano), l'ús d'anàfons (la imitació del so d'un bombardeig a l 'Star-Spangled Banner de Jimi Hendrix), o d'un gènere concret (l'aristocràtic minuet, la siciliana pastoral, la barcarola, el nocturn...), la mateixa música pot parlar, pot riure o plorar, pot ser irònica o crítica.
I l'intèrpret, com l'actor que imaginava al paràgraf anterior, pot enriquir-ne la interpretació gràcies a la seva familiaritat amb aquest significat subjacent.
El professor Joan Grimalt, format com a pianista, compositor i director a Viena, ha dedicat bona part de la seva activitat professional a l'estudi de la semiòtica musical i a les seves diferents aplicacions pràctiques.
Autor de Com escoltar música (Duxelm, Barcelona, 2007) entre d'altres, ha combinat la seva activitat com a director amb la docència a l'Esmuc i la UPF, i des de fa alguns anys imparteix una sèrie de seminaris a l'Idec (UPF) dedicats a una pràctica musical que sovint donem massa per feta o hi donem menys importància: l'escolta activa de música.
Normalment restringits a estudiants de l'Idec, alguns estudiants de musicologia, composició, direcció i interpretació de l'Esmuc hem pogut accedir al darrer d'aquests seminaris, ofert durant el mes de maig i la primera setmana de juny.
El seminari ha posat junts per primera vegada, doncs, melòmans i professionals de la música i Joan Grimalt ha aconseguit donar unes classes alhora interessants i entenedores per a uns i altres, en què cada concepte d'un temari considerable (basat en un llibre, de propera publicació, que Grimalt està escrivint en col·laboració amb el també professor de l'Esmuc Rubén López Cano) es posava en pràctica mitjançant exemples musicals de tots els gèneres i estils, de Monteverdi a Mahler, de Beethoven als Beatles.
"Tots els presents en sabeu, de música" va ser una de les idees que Grimalt va voler deixar clares en començar el primer dia de seminari, una clara al·lusió a les diferències formatives entre els estudiants de l'Esmuc i els de l'Idec.
Ara bé, penso que aquesta idea reflecteix també la facilitat amb què l'estudiant copsa aquest tipus de matèria, sigui quin sigui el seu transfons acadèmic, cosa que va dinamitzar considerablement el funcionament de les classes, permetent que la formació teòrica dels músics i el bagatge musical dels melòmans formessin un fons comú que aportava a les classes sense perjudici a uns o altres.
L'altre aspecte positiu d'aquesta heterogeneïtat dels alumnes va ser el diàleg que es va poder establir entre estudiants de diferents especialitats musicals i melòmans, que va permetre afegir a cada ítem del temari aportacions des del punt de vista de l'intèrpret (llegiu performatiu, mal que em pesi el mot), del musicòleg o del wagnerià aficionat (que de vegades coneix la seva àrea millor que l'un i l'altre), aportacions que sovint van incloure aspectes molt interessants sobre la recepció de la música o fins i tot sobre aspectes professionals de la seva pràctica.
Tothom es va endur alguna cosa d'especial interès per al propi camp.
El seminari va tenir, però, un defecte evident: la seva curta duració, que va impedir aprofundir tot el que alguns haguéssim volgut en alguns dels temes.
Un defecte que podria corregir-se si, donada la gran acceptació que aparentment va tenir el seminari entre els estudiants de l'Esmuc que hi vàrem assistir, podem seguir tenint-hi accés en el futur.
Les meves felicitacions a Joan Grimalt per un seminari excel·lent que, a més d'ajudar a construir ponts entre diferents disciplines i entre músics i oients, enriqueix l'escolta d'uns i altres i demostra que l'expressió "parlar sobre música és com ballar sobre arquitectura" (que s'ha atribuït entre d'altres a Clara Schumann, a Thelonious Monk i Frank Zappa) és absolutament falsa. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Jacoisti (Navarra).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Jacoisti per organitzar la teva escapada rural. |
Viasona té indexats 4.735 grups, 11.345 àlbums i 88.331 cançons
Segueix-nos a Facebook per estar al corrent de les últimes novetats
Ara es retiren i volen celebrar-ho com "com cal" amb una gira de comiat que culminarà a inicis de l'any vienent a la Sala Apolo.
Però si tenies pensat anar a veure l'ultim concert dels Dr.
Calypso el divendres 4 de gener a la Sala Apolo i encara a no havies comprat l'entrada, fas tard.
Els pioners de l'escena skatalítica catalana han exhaurit les entrades per aquest dia tres mesos abans.
Però els despistats esteu de sort.
Els barcelonins amb ànima jamaicana s'han apiadat dels seus fans i han obert una nova data el dimecres 2 de gener.
Per què no badeu, us deixem l'enllaç per comprar les entrades aquí.
Abans d'aquestes dues dates, la gira de comiat passarà per una sèrie de localitats més, com Berga, Girona, Tarragona o Manresa, entre d'altres.
Així que no hi ha excusa per veure, per darrera vegada, els autors de clàssics com " 2300 milions ", " Plan 10 ", " Aquesta nit " o " Brigadistes internacionals "
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
Rep els titulars a la teva bústia
Qui som Contacte Configuració de privacitat |
El castell de Montjuïc és un dels grans elements patrimonials de Girona que fa més anys que no s'hi fa cap intervenció seriosa per tal de posar-lo en valor, segurament perquè està allunyat del centre i dels grans pols d'atracció de la ciutat.
On les herbes espontànies se l'han fet seu.
Ara, però, l'Ajuntament està treballant perquè, l'any vinent, comenci a ser un punt de passeig i estada amable on poder passar-hi l'estona observant les vistes panoràmiques que ofereix l'indret gràcies al privilegi de l'altura.
Ara mateix s'està posant fil a l'agulla per començar a rentar la cara de l'espai.
La regidoria de Paisatge i Hàbitat Urbà acaba d'adjudicar la redacció del projecte a la premiada arquitecta Olga Felip.
Ha estat l'escollida d'entre tres propostes.
El document servirà per perfilar exactament quines actuacions es faran al castell, sempre tenint en compte que es tracta d'un conjunt monumental declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Per aquest motiu, les accions que s'hi plantegin hauran de rebre el vistiplau de la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat.
El pressupost estimat és d'uns 100.000 euros aproximadament.
El regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, ha explicat que la voluntat d'aquestes millores a la fortalesa és la d'«anar-la recuperant» i «posar-la de cares a la ciutat».
Es vol lligar «natura i cultura» i que «Felip serà molt curosa amb l'entorn amb el qual s'haurà de treballar».
A grans trets, les principals intervencions que es preveuen executar durant l'any vinent inclouen una revisió dels criteris de gestió de l'arbrat i la vegetació, evitant que creixin elements no desitjats, la generació d'un camí ample i compacte que permeti creuar el castell i l'habilitació d'un espai d'estada amb els elements integrats a l'entorn.
Pel que fa al camí, actualment, n'hi ha un d'estret creat pel pas constant de persones.
La idea és crear-ne un de permanent i consolidat que tindrà com un dels punts d'origen o destí la plaça Domènec Fita.
Pel que fa al punt d'estada que es vol generar, serà un espai on, a més a més, s'hi podran fer, esporàdicament, concerts i actuacions de format reduït, a l'estil del que es va fer aquest estiu a càrrec d'Alverd Oliva Quintet, dins del programa «Fem vida al Parc».
L'espai monumental ha de formar part del projecte Vora.
Es tracta d'un projecte dissenyat pel consistori, el paisatgista Martí Franch i la Federació d'Associacions de Veïns de Girona, i que proposa multiplicar per vuit els parcs urbans existents i crear una infraestructura verda d'unes 600 hectàrees amb l'objectiu d'apropar la natura a la ciutadania i de posar-la en valor, al mateix temps que es van descobrint elements patrimonials d'importància. |
MADRID, 18 maig (EUROPA PRESS) -
L'ex-ministre d'Exteriors, d'Indústria i Energia i de Ciència i Tecnologia Josep Piqué, considera que "cal reconèixer cert mèrit" als separatistes en la seva política de comunicació i presentació del projecte davant l'opinió pública, una estratègia "plenament digital" que diu, ha de deixar "una lliçó a futur".
"Els independentistes han estat molt actius en el camp de les opinions públiques i els mitjans de comunicació.
Aquí probablement encara hi ha molta feina per fer perquè s'han anticipat en molts moments i han desenvolupat una estratègia plenament digital, i jo extrauria d'aquesta circumstància una lliçó per al futur", ha assenyalat.
En una entrevista a RNE recollida per Europa Press, Piqué ha incidit que malgrat això, "al final la realitat s'imposa" i ha destacat com a evidència del fracàs de l'independentisme, més enllà de la inviabilitat d'actuacions unilaterals", que "no hi ha una majoria social darrere" i un "nul reconeixement internacional" dels seus plantejaments.
Piqué considera que amb la presa de possessió de Joaquim Torra "s'explicita d'una manera clara el caràcter supremacista, xenòfob, amb components racistes i d'extrema dreta d'una part important del separatisme català" que està representat en la seva figura.
"Al final el que hem de buscar com a condició necessària és complir la Constitució, l'Estatut i les lleis, però la condició suficient que necessitem és que aquest gairebé 50 per cent que ha votat als independentistes torni al seu ser, al 20 o 25 per cent d'independentistes que sempre ha tingut Catalunya i que és perfectament gestionable", ha afirmat.
En la seva opinió, si bé s'han "comès errors" també en la gestió política de la situació a Catalunya, la responsabilitat de l'ocorregut "està decantada cap al bàndol separatista, que ha estat profundament deslleial i egoista".
"Hem de fins i tot argumentar-ho de tal manera que no tinguem temptacions d'equidistància, cosa que és molt habitual a Catalunya, perquè hi ha diferències substancials: No és el mateix fer un plantejament rupturista de menyspreu a la Constitució, de desobediència als tribunals, que una actuació que s'ajusta a la legalitat i al sentit comú, encara que naturalment, té aspectes millorables", ha comentat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Us n'oferim un fragment i un comentari d'Aniol Rafel, editor de Periscopi, aprofundit en l'obra
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Us oferim el començament de la novel·la Teoria general de l'oblit, de l'escriptor i periodista angolès José Eduardo Agualusa, que publica Edicions del Periscopi i que arribarà a les llibreries la setmana vinent.
Basada en la història real d'una noia, la Ludo, l'autor, d'una manera sensual i imaginativa, fa transitar el lector per la història agitada i traumàtica recent d'aquest país africà.
El text és una traducció de Pere Comellas Casanova i l'edició conté un pròleg del periodista Xavier Aldekoa.
L'editor de Periscopi, Aniol Rafel, ens parla d'aquest llibre, que considera necessari i emocionant, avui de lectura urgent i gairebé imprescindible:
«Hi ha llibres que apareixen al moment oportú.
Teoria general de l'oblit, de José Eduardo Agualusa, es va publicar originalment l'any 2012, i aleshores ja era un llibre necessari i emocionant.
El context actual, però, fa que la lectura d'aquesta obra sigui encara més urgent; imprescindible, gairebé.
Tal com explica el mateix autor, el tema de la novel·la és la por a l'altre, i ens fa entendre el que hauria de ser evident: que no hi ha 'altre', que cada persona és la humanitat sencera.
La novel·la també ens parla de la por de qui viu sota règims totalitaris, de com aquesta por immobilitza i degrada, de com ens roba la vida.
Agualusa és un escriptor i periodista angolès.
Va viure en persona la terrible guerra civil del seu país, de la qual, segons explica, va aprendre que els fabricants de guerres primer desnacionalitzen l'enemic, després en qüestionen la humanitat i finalment l'identifiquen amb un monstre.
La seva literatura va en la direcció contrària: ens mostra la humanitat dels altres, fins i tot la de qui ens sembla un monstre.
Teoria general de l'oblit narra la vida d'un personatge real: la Ludo, una noia portuguesa que, atemorida per l'agitació del carrer davant de la imminent independència d'Angola, construeix un mur de totxanes a la porta de casa seva i s'aïlla de l'exterior durant vint-i-vuit anys.
Des del seu racó de món, observarà com el país passa de colònia portuguesa a república socialista, i veurà l'arribada de la guerra civil, de la pau i del capitalisme.
Amb aquesta novel·la Agualusa ha obtingut el Premi Internacional de Literatura Dublín 2017, un premi que deu bona part del seu prestigi al fet que les obres triades són seleccionades per més de quatre-centes biblioteques públiques de cent setanta-set països.
Per tot plegat, quan vam valorar la idoneïtat de publicar-la a Periscopi no vam dubtar: és un d'aquests textos que ens permet no oblidar els oblidats, que ens permet ampliar la mirada més enllà de l'anglocentrisme dominant i gaudir d'una literatura sensual i atrevida, punyent i poètica.
Tal com diu el moçambiquès Mia Couto, Agualusa és un traductor de somnis, i Teoria general de l'oblit és un estudi profund sobre l'aïllament i el preu de la llibertat.»
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El portaveu adjunt del PP al Parlament, Alejandro Fernández, ha equiparat la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República que van presentar el dilluns JxSí i la CUP amb l'assemblea constituent de Veneçuela, per la qual cosa considera que els independentistes han convertit Catalunya en una "autocràcia".
En roda de premsa aquest dimecres, ha assegurat que la llei de transitorietat "té una claríssima inspiració" en l'assemblea constituent de Veneçuela i ha sostingut que es deu a la influència de la CUP en la redacció de la norma.
Fernández ha assenyalat diferents qüestions sobre la llei que, segons ell, tenen un paral·lelisme amb la situació a Veneçuela, com la "vulneració dels drets dels diputats de l'oposició", ja que afirma que no han participat en l'elaboració de la llei.
També ha alertat que la llei de transitorietat suposa l'anul·lació de la Constitució i l'Estatut, i que "trenca la separació de poders i sotmet el poder judicial a l'executiu", igual que creu que es va produir a Veneçuela.
A més, ha criticat que en el procés constituent que preveu la llei de transitorietat "la ubicació de la sobirania constituent no resideix en els ciutadans lliures i iguals, sinó en un entramat d'institucions liderat per l'ANC".
Fernández s'ha mostrat convençut que el Govern central actuarà "de manera equilibrada i proporcional" a cada pas que donin el Govern i el Parlament per aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, i per celebrar el referèndum de l'1 d'octubre.
Malgrat que ha reconegut que és probable que aquestes lleis arribin al ple del Parlament i s'aprovin, ha avisat que el Govern central i el Tribunal Constitucional "respondran en conseqüència", com creu que van fer amb la consulta del 9N.
Preguntat per les conclusions de la comissió d'investigació de l'operació Catalunya que s'aprovaran aquest dimarts, ha destacat que la comissió i les seves conclusions "estan desvirtuades" després que Cs, PSC i PP abandonessin la comissió.
Ha rebutjat la validesa de les conclusions perquè només hi han participat JxSí, SíQueEsPot i la CUP, i ha assenyalat que la comissió "ha estat un jo m'entenc i ballo sol", dels partits sobiranistes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aviat farà cinc mesos que Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn són en presó preventiva.
Sànchez i Cuixart compliran mig any entre reixes a mitjans d'abril, pocs dies abans de la Diada de Sant Jordi.
En la carta que va enviar a Núvol, Cuixart ens parlava de la pau interior que sentia cada cop que superava una nova por, "una cosa molt semblant al gust que deu tenir la llibertat plena".
Contra la llibertat de moviments sobresurt la llibertat de pensament.
Després d'entrar a la presó, el protagonista de L'estrany d'Albert Camus acostumava a rellegir un tros de paper de diari que conservava per atzar, que li permetia aïllar-se de la seva rutina sense al·licents ni expectatives.
També ho feia en Tintín a El temple del Sol mentre esperava, amb el Capità Haddock, el temps que faltava perquè els inques andins perpetressin el ritual de la seva matança sota l'astre rei.
Per entretenir-se o per reflexionar, eren lectures per ocupar la ment més enllà d'un mateix.
Lectures, però sobretot relectures.
A falta de diari, Mersault estava preparat per qualsevol cosa: "Si m'haguessin fet viure en un tronc d'arbre sec, sense cap altra ocupació que mirar la flor del cel sobre el meu cap, m'hi hauria acostumat de mica en mica".
En aquesta conjuntura, es dedicava a pensar en totes les coses que tenia a la seva habitació amb un estoïcisme impassible increïble.
Ell ja deia que l'home és capaç d'acostumar-se a tot.
Una reflexió paradoxalment vitalista: hi ha gent que encara està pitjor que jo.
No crec que L'estrany sigui la millor lectura per llegir en una cel·la, però sí que em sembla que, en aquestes circumstàncies, tenir llibres per llegir és una de les distraccions que més poden ajudar a suportar el "temps d'incubació" cap a la llibertat del qual parlava el conseller Forn en la carta que ens va enviar.
En el seu aïllament a Soto del Real i Estremera, es fa difícil imaginar l'abast del contacte que poden tenir amb tot allò que passa a fora, relacionat amb o al marge del procés i la repressió.
Passen tantes coses que, en comptes de periodística, la millor lectura en aquest espaitemps ha de ser la literària: primer, perquè no és caduca ni monotemàtica, i segon, perquè també parla, amb més profunditat i narrativitat i a través de diversos gèneres, d'aquesta realitat segellada sense reserves amb el 155.
Podeu llegir l'article sencer a Núvol, el digital de cultura.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, es va mostrar totalment convençut durant la campanya electoral del 27 de setembre que els bancs es quedarien a Catalunya, malgrat el procés sobiranista.
"Tanta por i resulta que al final ens acaben dient que els bancs marxaran.
No en marxarà cap", va vaticinar en l'acte central de Junts pel Sí a l'Hospitalet de Llobregat.
Mas va argumentar que les entitats financers i les caixes d'estalvi romandrien a Catalunya perquè "representa el 20% del mercat espanyol".
"La primera economia exportadora, la primera destinació turística de turisme estranger, un dels grans pols d'inversió estrangera, d'aquí surten les exportacions també espanyoles cap a la resta d'Europa", ressaltava llavors l'expresident.
"Tenim les millors universitats de tot el sud d'Europa, la millor investigació científica de tot el sud d'Europa.
Us creieu que marxaran del Passeig de Gràcia que és lloc de compres més important de tot l'Estat espanyol?
Clar que no marxaran d'aquí", va assegurar Mas durant la campanya de les eleccions al Parlament.
Aquestes paraules contrasten aquest dijous amb l'anunci del Banc Sabadell de traslladar la seva seu social a Alacant davant la possibilitat que el Govern de la Generalitat declari unilateralment la independència.
CaixaBank també decidirà aquest divendres si canvia el seu domicili social fora de Catalunya.
Si aquest habia de ser el cabdill
que ens portaria a Dinamarca del Sud
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Queden dues setmanes perquè es tanqui el període de puntuació de cara el Concurs de Castells de Tarragona i continuen produint-se sumes de punts i algun canvi de posició del rànquing, tot i que no hi ha canvis que afectin l'assignació de les colles virtualment classificades per a cadascuna de les sessions.
Colla Joves Xiquets de Valls, Xicots de Vilafranca i Castellers de Castelldefels han sumat punts aquest passat cap de setmana.
Els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls continuen encapçalant l'índex sense cap variació de punts, tot i l'actuació de la Bisnal, mentre que els Minyons de Terrassa mantenen el tercer lloc.
D'aquí al 31 d'agost podria haver-hi variacions en aquest podi intranscendent però simptomàtic.
Els Xiquets de Tarragona conserven el quart lloc just abans de Sant Magí.
Els escassos 75 punts que separen els matalassers dels liles poden propiciar un intercanvi de llocs, depenent com vagi divendres la diada de la Plaça de les Cols.
La Colla Joves Xiquets de Valls ha escalat al sisè lloc amb la tripleta de la Bisbal.
Ara, els vallencs estan per sobre dels Castellers de Sants.
El tram final d'agost pot servir als vermells per consolidar la posició o, fins i tot, atrapar a alguna de les colles de Tarragona.
No s'ha produït cap canvi més en les colles ubicades en plaça de diumenge.
Els Xicots de Vilafranca han tornat ha sumar punts, però, encara insuficients per inquietar als Xiquets de Reus i als Nens del Vendrell.
Als vermells els queden cinc diades fins el dia 31 i per seguir sumant punts.
Per superar als Xiquets de Reus, i classificar-se per diumenge, els caldria sumar dues actuacions amb 3de9f, 5de8 i Pde7f.
De la resta de colles, fins a la 51, només han sumat els Castellers de Castelldefels, que hauran d'esperar les possibles renúncies per accedir a la sessió de Torredembarra.
El fet de no aconseguir el 2de7, que van provar dilluns, els ha deixat 10 punts per darrera dels de Vila-seca.
Els grocs, que no tenen més dates, poden quedat fora de Concurs si no hi ha més renúncies que les previsibles dels Castellers de Cornellà i dels Castellers del Riberal.
Índex classificatori del Concurs a 16 d'agost.
Hi compten les 5 millors diades des de l'1 de setembre.
A la taula hi apareix la cinquena millor diada: per sumar punts, abans del 31 d'agost, cal millorar com a mínim aquesta actuació.
En negreta, les colles que van sumar punts el passat cap de setmana.
Foto portada: 2de8f dels Xicots de Vilafranca a Castelldefels
Foto1: 3de9f de la Colla Joves a la Bisbal
Foto2: 4de7 dels Castellers de Castelldefels
Rànquing Estrella a 1 de setembre de 2015
Rànquing Estrella a 1 de gener de 2016
Rànquing Estrella a 23 de maig de 2016
Rànquing Estrella a 30 de maig de 2016
Rànquing Estrella a 6 de juny de 2016
Rànquing Estrella a 13 de juny de 2016
Rànquing Estrella a 20 de juny de 2016
Rànquing Estrella, a 27 de juny de 2016
Rànquing Estrella, a 4 de juliol de 2016
Rànquing Estrella a 11 de juliol de 2016
Rànquing Estrella a 18 de juliol de 2016
Rànquing Estrella a 25 de juliol de 2016
Rànquing Estrella a 5 d'agost de 2016
Rànquing Estrella a 12 d'agost de 2016 |
Visitar el Coliseum de Burgos mai és plat de bon gust.
Especialment quan la Copa està tan a prop i representa un partit d'impàs per arribar a Màlaga.
D'aquesta manera, el MoraBanc enfrontava un rival directe en la lluita pel play-off.
Tot i això, l'inici de partit dels homes d'Ibon Navarro amb un parcial de cinc a zero en contra i un bloqueig a l'hora de trobar cistelles fàcils va ser un preludi del que passaria durant la tarda, amb els del Principat remant a contracorrent per tractar d'apropar-se al marcador.
Així, el notable inici del San Pablo va fer que els tricolors comencessin el matx amb una gran dificultat.
El triple de Clark va respost pel de Senglin, però els següents cinc punts de Lima i la seva connexió amb Fitipaldo van obrir bretxa per situar el 12-7 a l'electrònic.
Tanmateix, des del primer moment els burgalesos van demostrar la seva potència des del tir exterior fins a arribar al 18-6 amb els punts de Clark i Benite.
Seguidament, Ibon Navarro va demanar un temps mort amb la intenció de reaccionar i capgirar la dinàmica, però Clark va demostrar un nivell immens i el MoraBanc no va ser capaç de retallar distàncies en un primer quart que finalitzaria 25-26 i que marcaria la resta del duel.
Això sí, el primer quart també va deixar una fita digna d'elogi, ja que David Jelinek va igualar el rècord històric de partits d'ACB amb els del Principat, 121, a l'igualar a José Luis Llorente.
En el segon quart, el MoraBanc va reaccionar i va lluitar de valent per donar-li la volta al partit.
En aquesta línia, Clark va tornar a clavar un triple i a partir d'aquí, els tricolor van aixecar el cap. Així, Tyson Pérez i Musli van retallar distàncies i el triple de Hannah va forçar el temps mort de Peñarroya amb el 28-23.
Després de dues grans accions de Jelinek, els visitants es van arribar a posar 30-27, però els locals van mostrar un bon grau d'encert des del perímetre exterior amb dos triples consecutius de Bassas pel 38-31 i un altre de Clark per allunyar-se de 10 punts, 43-33.
En aquell moment, el conjunt d'Ibon Navarro va començar a augmentar el seu grau de concentració defensiva i la seva capacitat ofensiva a la pintura, amb Bandja Sy i Moussa Diagne anotant i imposant-se als seus rivals per arribar amb un 47-41 al descans.
El recital del serbi va anar des d'un alley-op, passant per dos triples i acabant amb una gran defensa fins a aconseguir empatar i remuntar, per primera vegada, el partit a cinc minuts del final del tercer quart.
Després d'aquest excel·lents minuts, el Burgos va tornar a apoderar-se del partit per mitjà d'un fantàstic Rivero i la direcció de Bassas.
Els locals es van estirar al marcador i el tercer quart va finalitzar amb un 71-65 amb els dos tirs lliures de Hannah.
En l'últim quart, Todorovic va carregar amb el pes de l'equip per conduir als tricolors cap a la victòria per mitjà de quatre punts seguits, però aleshores el Burgos va encadenar un triple de Bassas, una antiesportiva de Massenat, dos punts més de Bassas i un triple de Clark per posar-se de cara el duel.
Així, a sis minuts del final semblava difícil tornar a apropar-se al marcador, però el MoraBanc va tirar d'orgull i d'un gran Todorovic per fer-ho.
Amb els tirs de tres de Bandja Sy i Todorovic i l'esmaixada de Diagne, els d'Ibon Navarro van ajustar el matx amb un parcial de 0-8 per col·locar el 89-86 a dos minuts del final.
Desafortunadament, el triple d'un Benite que va estar desencertat la resta del partit a un minut del final va servir perquè el Burgos marxés en el marcador amb un 92-86 i el Morabanc ja no pogués agafar-lo.
Això sí, tot i la derrota final per 94-88, el conjunt del Principat manté l'average favorable amb els burgalesos.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Coneixeu curiositats i anècdotes de la història de Tarragona
Descobriu els camins de Tarragona
Gaudiu d'una ciutat oberta a la Mediterrània
A Tarragona trobareu una estada feta a mida!
Qui ha dit que la història no pot ser divertida?
Esperava que Minerva els protegís.
Per això, amb el punyal, el centurió romà Manius Vibio, va deixar escrita una inscripció en relleu a la torre dedicada a la deessa de la saviesa.
Sense saber-ho, acabava de fer la inscripció llatina més antiga de la península.
Era etrusc i comandava els soldats que estaven aixecant les muralles de Tàrraco, la que seria la construcció romana més antiga d'Europa fora de la península itàlica.
Roma havia desembarcat a Hispània i arribava per quedar‐s'hi.
A Tarragona la Història surt de les pedres, dels llibres i cobra vida.
La ciutat ha anat especialitzant-se en activitats de reconstrucció històrica.
Arqueòlegs, historiadors, guionistes, narradors i figurants treballen intensament per divulgar i compartir la història de la ciutat i de la nostra civilització clàssica en esdeveniments com el festival TÀRRACO VIVA, al maig, la programació d' AMFITEATRVM, als estius, o les jornades dedicades a la guerra napoleònica. |
a Federació Nacional d'Indústries Làcties (FeNIL) ha celebrat al Casino de Madrid el 59è Dia Internacional Lacti (DIL) o, com constituït per la FAO, Dia Mundial de la Llet, el passat 1 de juny, un acte que reunia representants del sector, autoritats de les administracions d'Agricultura, Sanitat i Economia, a científics i representants de diferents organitzacions i països emergents.
Aquest any, el debat central Per un sector lacti en forma: La millor combinació de nutrients va versar sobre l'enfocament correcte en polítiques nutricionals, considerant els lactis aliments complets, aportant una combinació natural de nutrients el alt valor contribueix de manera fonamental a la nutrició i salut dels consumidors de diferents zones del món.
El consum de lactis a Espanya s'ha reduït principalment per les últimes modes nutricionals, mentre que la tendència en mercats emergents és a l'alça i amb altes expectatives de creixement, significant un aliment bàsic i cobejat per enfortir la salut dels ciutadans.
La celebració del Dia Internacional Lacti coincidia enguany amb el 40è Aniversari de la Federació Nacional d'Indústries Làcties, que treballa des de 1977 pel sector industrial lacti espanyol per tal de garantir la seva evolució, optimització i la sostenibilitat de tota la cadena, així com la millora de la salut de la societat.
No sé si amb aquest motiu, Elena Garea, responsable de Nutrició i Salut de Qualitat Pascual, publicava un article el passat dia 31 valorant aquest imprescindible aliment.
Deia: «Hi ha pocs aliments en la nostra dieta que ocupin tant de temps de debats, documents, tractats o estudis científics com la llet.
Es parla sobre ella a tots els nivells i en qualsevol fòrum, per descomptat en l'àmbit de la nutrició, però també pot ser protagonista en l'esfera econòmica, en el pla sanitari o fins i tot el social, per citar alguns.
El que és ineludible és que com mamífers vivim emocionalment vinculats a la llet des que naixem, arribant a associar-la a moments de confort i recolliment, vida de la llar i record a infància i protecció».
Sol passar que a les qüestions importants se'ls dedica un major temps de debat i com és esperable en temes tan significatius per a la salut, ens trobem amb defensors incondicionals sobre la llet i, com no, també amb els seus detractors.
En aquest sentit, l'afirmació que més perplexitat podria generar és la ja famosa frase «som els únics mamífers que consumim llet després del deslletament» que a més s'insereix en les converses amb una rotunditat gairebé sense dret a rèplica.
La realitat és que hi ha moltes coses que fem com a espècie humana i que la resta dels animals no realitzen.
La nostra capacitat racional ens permet domesticar animals i conrear plantes, desenvolupant d'aquesta manera l'agricultura i la ramaderia per alimentar-nos.
També som els únics que hem viatjat a la Lluna.
I també tenim la capacitat de relacionar-nos a través d'emocions més intenses que la resta dels animals, riem i plorem i també cuinem i ampliar la nostra gastronomia.
Som diferents, i en aquesta diferència es troben un gran conjunt d'activitats que ens fan ser peculiars dins de l'entorn animal.
Hem après a crear i innovar en tots els àmbits de la nostra vida, altres exemples d'això en l'entorn de l'alimentació són l'ús del raïm per a l'elaboració de vi o el blat per fabricar pa, i fins i tot hem estat capaços de crear diferents tipus de lactis com els desnatats.
Cert és que el sabor és diferent, però passa perquè al extreure-gran part del seu contingut gras el sabor és més suau, igual que la textura, que passa a ser més lleugera.
La llet és un producte natural per al qual es permeten molt poques modificacions, és un aliment molt regulat, ja que ocupa un lloc molt important en l'alimentació.
Per obtenir llet desnatada, l'únic que està permès és extreure el seu contingut en matèria grassa.
No obstant això, sí que hi ha qüestions que poden afectar el gust de la llet, com la qualitat de la matèria primera, la seva conservació i transport fins a la planta d'envasat o el tractament tèrmic que se li aplica, entre moltes altres coses.
«I aquests són aspectes tan rellevants per obtenir aliments d'alta qualitat que haurien de ser el focus d'atenció més important cada vegada que es parlés de llet.
El discurs no hauria de ser qüestionar beure llet, si no si la llet que prenem ha estat envasada amb l'objectiu de complir les màximes exigències en qualitat nutricional.
Potser no tots sapiguem que més del 75% dels espanyols prenem menys calci del recomanat i que la llet i els productes lactis segueixen sent, per la seva facilitat de consum i biodisponibilitat, les millors fonts dietètiques d'aquest nutrient.
Encara que és el més conegut, no tot és qüestió de calci, sinó que també la llet suposa una font de proteïnes d'alta qualitat, i aporta quantitats importants de vitamina D, a més, d'uns altres molts nutrients essencials per al nostre organisme.
És també inquietant que no invertim temps a posar en valor que el mercat lacti és un dels més desenvolupats en innovació, que estudia de manera permanent les necessitats nutricionals de la societat, adapta i desenvolupa aliments tan diversos que serà molt difícil no trobar una llet adequada a les nostres necessitats.
Independentment de la seva varietat, les seves propietats, la seva forma de consum, o la seva elaboració, tant si és un derivat lacti com si parlem de la matèria primera... prenguem llet.
Un aliment tan versàtil que té la capacitat, per si sol, de convertir-se en acompanyant de converses prenent un cafè.
Un cafè... millor amb llet per «nodrir» aquest debat. |
El Comitè Olímpic Internacional (COI) amenaçava Espanya aquest dimarts instant-la a reconèixer Kosovo si vol seguir acollint esdeveniments esportius.
Sembla que aquest toc d'atenció ha afectat al Comitè Olímpic Espanyol (COE) que ara pressiona perquè es reconegui Kosovo.
Aquest dimarts, el COI demanava que es donin garanties que Kosovo podrà competir sense discriminació després que Espanya hagi prohibit que participi sota la seva pròpia bandera en els Campionats del Món de Karate que s'han celebrat a Madrid.
Alejandro Blanco, el president del COE, va témer en roda de premsa que si des d'Espanya es continua posant traves als kosovars "tindrem tot el moviment olímpic al damunt".
En la mateixa línia, va indicar que cal trobar "un punt mig" que permeti la participació d'aquests esportistes però "sense tocar la idea que té el govern espanyol".
Més tard, en declaracions a RAC1, Blanco afirmava que "Espanya és l'únic país del món que posa pals a les rodes als atletes de Kosovo i això s'ha d'acabar".
Després de l'amenaça del COI, el COE no vol arriscar-se a perdre la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern Pirineus - Barcelona del 2030.
El president del COE matisava a la ràdio que "al comitè olímpic de Kosovo el reconeixen els 205 comitès olímpics del món" tot i que alguns països "no reconeixen Kosovo com a estat però a l'hora de competir els esportistes estan acceptats a tot el món".
Al Govern de Catalunya la postura també és molt clara.
Elsa Artadi, consllera de Presidència i portaveu de la Generalitat, va assegurar aquest dimarts que "el Govern central ha de complir la Carta Olímpica i reconèixer a Kosovo", i va fegir que "l'advertència del COI expressa que l'anomalia és Espanya i no Kosovo, perquè Espanya és l'únic estat que no ha resolt la situació dels esportistes d'aquest país". |
Tot va començar divendres amb el pregó - festa infantil, preàmbul del tret de sortida de la Festa Major a la Plaça Gran, on musics, geganters, bastoners i els Bous de Santpedor donen color i disbauxa a la elecció de la "put.billa", un vilatà elegit per les Penyes del poble.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El cinquantenari del maig del 1968 ha anat acompanyat d'una profusió de publicacions sobre els successos d'aquell any.
Es tracta d'una obra que intenta fer una panoràmica de tot el moviment revolucionari del 1968, en què s'intenta integrar tot allò que passava als diferents escenaris de la revolta: París, Txecoslovàquia, Mèxic, els Estats Units, Alemanya, el Japó...
Un llibre que ni tan sols oblida allò que passava a l'Estat espanyol i que, així, contribueix a que s'entengui el 68 i les seves conseqüències com un fenomen mundial.
John Carlos i Tommie Smith als Jocs de Mèxic.
Sovint el 68 és recordat per la revolta dels estudiants francesos.
A França no només es van revoltar els estudiants (una insurrecció difícil de gestionar, perquè el govern no sabia com enfrontar-s'hi), sinó que va haver-hi una revolta generalitzada dels treballadors, a través de la qual fins i tot va tancar el cèlebre cabaret Folies Bergère.
La revolta estudiantil també va tenir greus episodis a Alemanya.
Als Estats Units, la mobilització estudiantil va encavalcar-se amb les protestes contra la guerra del Vietnam, i va coincidir amb les protestes contra el racisme dels negres (i amb l'assassinat de Martin Luther King i posteriorment de J.F. Kennedy).
La protesta contra el racisme als Estats Units va tenir el seu ressò als Jocs Olímpics de Mèxic, un país traumatitzat per la matança d'estudiants de la Plaça de les Tres Cultures de Tlatelolco.
Moltes vegades s'oblida que la protesta estudiantil també va arribar al Japó, on va haver-hi contundents protestes contra l'autoritarisme de les institucions acadèmiques.
Molts dels manifestants europeus es sentien fascinats, com alguns universitaris francesos, per la Xina de Mao.
La repressió de la revolta de Dakar va estar en el germen de les protestes posteriors a Frankfurt, centralitzades en la presència de Léopold Sédar Senghor, el president senegalès, a la famosa Fira del Llibre...
No és que hi hagués un complot internacional, com suposava el president mexicà Gustavo Díaz Ordaz, però és obvi que va haver-hi un fort efecte contagi en un món que ja començava a globalitzar-se (els estudiants de França i d'Alemanya, o els atletes negres nord-americans van ser tremendament eficaços a l'hora d'emprar els mitjans de comunicació de masses).
Manifestació contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia a Helsinki.
González Férriz, tot i que analitza el 68 amb perspectiva transnacional, destina molta atenció a allò que va succeir a Espanya, i dedica un bon espai a recordar el concert de Raimon a la Universidad Complutense de Madrid, un acte farcit de pancartes reivindicatives i de retrats del Che, que va donar el tret de sortida a l'agitació revolucionària dels estudiants espanyols.
Però González va més enllà i relaciona el sorgiment del moviment revolucionari mundial i la legitimació de la violència revolucionària amb el primer assassinat d'ETA, el del torturador Melitón Manzanas l'agost de 1968.
Enquadrar l'anàlisi d'ETA dins la constel·lació violenta sorgida el 1968 pot ajudar a entendre millor el fenomen i obligaria a replantejar els discursos simplistes tan sovint repetits sobre el grup terrorista basc (i sobre el 68).
L'exèrcit al Zócalo el 28 d'agost de 1968.
Els estudiants mexicans van ser massacrats a la plaça de les Tres Cultures i a la fi els Jocs Olímpics es van celebrar com si res.
Alexander Dubček va haver de claudicar davant la invasió soviètica, i les interferències de la gran potència comunista van continuar durant anys a Txecoslovàquia.
La mobilització dels estudiants francesos va acabar quan els sindicats van pactar amb el poder i, sobretot, quan les forces d'ordre van obtenir una victòria espectacular a les eleccions.
Les mobilitzacions d'estudiants madrilenys no van suposar cap cop de gràcia a l'agònica dictadura franquista.
Al Japó les violentes manifestacions d'universitaris van quedar en no-res després que la policia detingués a més de 6.000 activistes.
El 1968, a desgrat de les mobilitzacions progresistes, Richard Nixon va guanyar les eleccions fent bandera de la seva oposició a les reivindicacions d'estudiants i negres...
Sens dubte l'intent de renovació políltica del 68 va fracassar.
Però a l'epíleg d'aquest llibre: "El mundo nuevo: 1968 y nosotros" González Férriz fa un balanç més mesurat de les conseqüències de les mobilitzacions.
El fracàs de les protestes estudiantils i la seva brutal repressió en alguns casos va obrir la via a la creació de grups terroristes que marcarien els anys 70 com els "anys de plom".
El 68 marcaria una renovació completa de l'esquerra, que s'allunyaria totalment del model estalinista, però també de la dreta, que retornaria al liberalisme.
I, amb el temps, les pràctiques culturals dels hippies, que tan radicals semblaven el 1968, es van anar normalitzant.
A la fi, els soixante-huitards, els protagonistes de les revoltes estudiantils, esdevindrien la força hegemònica del món intel·lectual i artístic durant dècades, i a través d'ells les idees del 68 es difondrien.
Però la revolta política que, abans que res, es propugnava el 1968 sembla més lluny que mai.
No té grans desitjos de teorització, ni aporta cap dada que no es conegués anteriorment, perquè bàsicament pretén ser un repàs, amb una òptica global, als fets revolucionaris d'aquell any.
El text està magníficament interrelacionat, i porta al lector d'Europa a Amèrica i d'Amèrica a Àsia.
Tot i que sembli paradoxal, tan sols a través de la revolta dels estudiants marxistes francesos es pot entendre les manifestacions antisoviètiques a Txecoslovàquia.
I a través del llibre de González Férriz, es pot percebre, també, que l'impacte del moviment antiestalinista txecoslovac arribava als yippies antisistema que es manifestaven a Chicago.
El 68 va ser un moviment global, i González Férriz té l'encert de no perdre això de vista.
El llibre, així, esdevé una eina clau per entendre els fonaments del món en què vivim. |
Aquesta és la pàgina de E Come!.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Santiago de Compostela. |
Les nedadores espanyoles Núria Marquès i Michelle Alonso s'han proclamat campiones del món de les seves respectives modalitats en el Campionat del Món de Natació Paralímpica, que s'està celebrant a Ciutat de Mèxic fins el 6 de desembre, mentre que Teresa Perales, amb una plata, i Toni Ponce i David Levecq, amb un bronze cadascun, van elevar fins a a cinc les medalles per Espanya la primera jornada.
La doble campiona paralímpica Michelle Alonso va recuperar el títol mundial en els 100 metres de braça per esportistes amb discapacitat intel·lectual S14 que li van arrabassar en el Mundial de Glasgow del 2015.
La canària no va fallar aquesta vegada en la seva prova favorita i es va imposar amb un crono d'1:15.05, que suposa un nou rècord dels campionats.
Tampoc va decebre una altra preferida, Núria Marquès, que es va proclamar campiona en 100 esquena de la classe S9 per a nedadores amb discapacitat física lleu (S9), amb un temps d'1:09.88.
La barcelonina de 18 anys millora així el bronze assolit en el Mundial del 2015 i la plata dels Jocs de Rio 2016.
Mentre, Teresa Perales, posseïdora de 26 medalles en Jocs Paralímpics, també va estrenar la seva medalla particular en aquesta competició, en recollir la plata en els 100 lliure S5.
Amb 1:23.29, la saragossana només va ser superada per la noruega Sarah Louise Rung, que va marcar 1:22.65.
Altres dos nedadors de la Federació Espanyola d'Esports de Persones amb Discapacitat Física van pujar al podi en aquest primer dia de competició.
La gran sorpresa la va protagonitzar a les seves 20 anys el català Toni Ponce, que va aconseguir la seva primera medalla mundial: el bronze dels 400 metres lliure en el seu recentment estrenada classe S6 (5:16.18).
En aquesta mateixa prova, Josu Pérez va ser vuitè (5:44.64).
Finalment, el valencià David Levecq va recollir una altra medalla de bronze, aquesta vegada en els 50 metres lliure S10 per als nedadors amb menor discapacitat física (25:65).
En la categoria femenina, l'extremenya Isabel Hernández va acabar sisena amb un temps de 30:31.
En les finals del dissabte també van participar Marian Polo, que va ser quarta en 100 esquena S13 per a esportistes amb discapacitat visual més lleu (1:13.81) i Óscar Salguero, cinquè en 100 esquena S9 (1:09,39).
La nota trista de la jornada la va posar la saragossana María Delgado, que no va poder competir per malaltia en una de les proves en les quals va ser medallista en els Jocs Paralímpics de Rio.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Òrgans de Justícia i Comissions
Pla de Competició / Regles de Joc
jugadors procedents de l'exterior
El CF Badalona ha vençut amb autoritat aquest dimecres el Real Oviedo, a l'Estadi Municipal de Badalona (3-1), i ha aconseguit la classificació per la segona eliminatòria de la Copa del Rei.
Amb una completa actuació, de control del joc i poder ofensiu, l'equip dirigit per Manolo González s'ha desfet dels asturians en un partit on ha sabut comandar el marcador per imposar-se a un rival de categoria superior i signar una brillant victòria.
Una rematada de cap d'Hugo Esteban ha obert el marcador per al conjunt badaloní a la primera meitat.
En tornar del descans, els visitants han igualat provisionalment el resultat mitjançant Ibra.
Una diana que ha obtingut ràpidament la resposta dels escapulats, a través d'un Cris Montes que ha estat l'encarregat de marcar el segon gol, pescant a l'àrea un refús del porter, i el tercer, amb una impecable definició creuada que ha arrodonit la gran exhibició dels catalans per tancar el passi.
Amb el triomf, els badalonins coneixeran el seu proper adversari aquest divendres, quan se celebrarà el sorteig de la segona eliminatòria de la competició, a la Ciutat del Futbol de Las Rozas, a Madrid (13.00 hores).
Per part de la Federació Catalana de Futbol, han estat presents en el partit el directiu Rossend Abella i els subdelegats al Barcelonès Miquel Carrillo i Maria Jesús Mateo.
Tots tres han acompanyat el president del CF Badalona, Miguel Ángel Sánchez, el representant territorial de l'Esport a Barcelona, Pere Vilà, i el responsable de relacions institucionals del Real Oviedo, César Martín, entre d'altres personalitats del món institucional i de l'esport.
Amb el CF Badalona de moment com a únic classificat català, després de l'eliminació en el dia d'ahir del CE L'Hospitalet a la pròrroga i el FC Andorra a la tanda de penals, demà dijous es completarà la primera eliminatòria de la Copa del Rei amb la resta d'encreuaments.
Així, es disputaran els partits Lleida Esportiu – RCD Espanyol (19.00 hores); UE Llagostera – Haro Deportivo (20.00 hores); Gimnàstic de Tarragona – UE Olot (20.30 hores); UE Cornellà – Orihuela CF (20.30 hores) i Linares Deportivo – Girona FC (21.00 hores).
Al seu torn, el FC Barcelona entrarà en la competició a partir dels setzens de final, per la seva participació al gener a la Supercopa d'Espanya.
L'Olímpic de Terrassa acollirà la final de la Copa Catalunya Absoluta
El Barça s'enfrontarà al Sevilla a les semifinals de la Copa de la Reina
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL |
Dia: dimarts, 25 d'octubre de 2016
Lloc: Son Lledó, campus universitari, Palma
El Rector de la Universitat de les Illes Balears, doctor Llorenç Huguet, i la batllessa de Campanet, senyora Magdalena Solivellas, han signat un acord per dur a terme la primera fase de l'ordenació, la catalogació i la digitalització de l'arxiu històric de l'Ajuntament de Campanet.
El Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB, juntament amb tècnics de l'Ajuntament, s'encarregaran de classificar i organitzar per després digitalitzar l'arxiu municipal i incorporar-lo a la xarxa, perquè pugui ser consultat per les persones interessades.
L'Ajuntament de Campanet és el primer de les Illes que signa un acord amb la UIB per al tractament integral del seu arxiu històric.
A l'acte també hi han assistit la senyora Teresa Ordinas, regidora d'Educació i Cultura de l'Ajuntament de Campanet, i el senyor Miquel Pastor, director del Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB. |
Un cop de palmell seu, al play-off amb el Tenerife, va ser definitiu per a la salvació.
Potser sense aquella cistella del Lagarto, ara fa 30 anys, tot el que ha vingut després no hauria passat |
La cadena d'electrodomèstics Miró ha acordat amb els sindicats l'aplicació d'un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) de 119 persones a tot Espanya, la quarta part d'una plantilla integrada per 430 treballadors, per reestructurar-se i centrar la seva activitat a Catalunya i les Balears, ha anunciat aquest dimecres en un comunicat.
En uns quatre mesos tancarà 12 botigues a les zones on té menys presència: Llevant, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i el País Basc, i passarà de 57 establiments a 45, han explicat a Europa Press fonts de la cadena d'electrodomèstics i productes tecnològics.
Amb aquest sanejament, la firma apunta a millorar la seva posició competitiva i aconseguir resultats operatius positius "a partir dels pròxims mesos, així com un nivell de creixement en línia amb les oportunitats que ofereix el nou pla estratègic".
El pla de negoci preveu, a més d'aquest ERO, la introducció de noves mesures per obtenir majors ingressos, com el desenvolupament de la botiga en línia, l'augment i millora de la gamma de productes i nous serveis, segons ha explicat l'empresa a l'abril.
El fons suís Springwater Capital va adquirir Miró el novembre del 2014, quan la companyia es trobava en concurs de creditors, i ara ha considerat necessari emprendre aquesta reestructuració per complir amb els objectius del pla estratègic 2016-2018.
Així, s'ha reposicionat la marca, establert relacions a llarg termini amb els proveïdors i reforçat l'estructura financera amb una ampliació de capital de 2,2 milions d'euros, però això no ha estat suficient per aconseguir els nivells de rendibilitat necessaris en un 25% dels seus establiments, que tenen una forta presència a Catalunya.
Després d'adquirir Miró, els plans de Springwater Capital passaven per invertir 23 milions d'euros en la renovació de la seva imatge, la reubicació d'alguns dels seus establiments i l'obertura de nous punts de venda, fins a arribar a les 100 botigues a finals del 2016, de manera que també es preveia generar 300 nous llocs de treball.
Miró ha tancat l'exercici 2015 amb un volum de negoci de 100 milions d'euros i amb una xarxa integrada per 65 punts de venda físics repartits entre Catalunya --amb més de 40--, Comunitat Valenciana, Balears, Castella-la Manxa, Madrid, Sòria (Castella i Lleó) i Barakaldo (País Basc), a més de la seva botiga en línia.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una de les metes més comunes al començar l'any o de cara a les vacances d'estiu és l'estalvi.
Sempre ens proposem aconseguir un coixí econòmic, però no és una tasca fàcil.
Com ja és costum, la tecnologia ens pot donar un cop de mà.
Arrodoniment, ingrés únic, regles d'estalvi...
Repassem algunes de les apps d'estalvi més populars: |
La Mancomunitat Penedès-Garraf aprova el pressupost del 2020, "el més gran de la seva història".
L'assemblea de la Mancomunitat va aprovar ahir dilluns per majoria el pressupost de l'entitat pel 2020.
En xifres, el pressupost aprovat és de 39, 8 MEUR, un 5,1% més que el 2019, i preveu destinar 23,7 MEUR a la gestió de residus.
El pla d'inversions previst és de 8 MEUR, finançats principalment per les aportacions de la Generalitat i suposa un 20,51% del pressupost total de l'entitat.
El president de la Mancomunitat, Sergi Vallès, ha explicat que «aquest pressupost és l'instrument per gestionar la Mancomunitat i donar resposta a les necessitats dels ajuntaments».
Vallès ha dit que s'ha realitzat un esforç per estudiar en profunditat la situació de cadascun dels serveis que presta la institució, parlar amb les administracions superiors per cercar inversions de futur i conversar també amb els alcaldes i alcaldesses per captar les necessitats del territori.
En resum, ha dit que «són uns pressupostos treballats i realistes que responen al creixement d'ajuntaments i de serveis».
El vicepresident de l'àrea econòmica, Aureli Ruiz, ha fet un repàs als comptes destacant l'augment en un 9,4% de les despeses de funcionament, sobretot en l'àrea de de residus, degut a l'increment de tones de residus recollides i a l'augment del cànon d'entrada a l'abocador.
Ruiz, ha destacat la necessitat de repensar els models de gestió i de recollida de residus per tal de generar menys residus i alhora augmentar els índexs de reciclatge i de recuperació de materials, evitant les despeses que suposa malbaratar recursos que encara són aprofitables.
En la mateixa línia ha destacat l'augment de despesa en el Centre d'Acollida d'Animals Domèstics per tal de donar resposta a les necessitats de funcionament i a les peticions de servei de més ajuntaments.
En la mateixa sessió també s'han aprovat les aportacions que realitzaran els municipis per cobrir aquestes despeses, així com el detall d'aportacions provinents d'altres administracions per a la prestació de serveis bàsics, com ara el sanejament de les aigües residuals, que finança íntegrament l'Agència Catalana de l'Aigua.
Per primera vegada, l'assemblea s'ha realitzat a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, en què el seu president, Xavier Lluch, ha donat la benvinguda als assistents i ha dit que «més enllà de ser una cessió d'instal·lacions, el dia d'avui també és una mostra de treball entre administracions».
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
El ministre espanyol d'Afers Exteriors i Cooperació, Alfonso Dastis, visitava, el passat 26 d'abril, la capital d'Estònia, Tallinn, per reunir-se amb el seu primer ministre, Jüri Ratas.
A banda les converses sobre la presidència de la UE, que pertocava precisament a Estònia, i el Brexit com a centre de les preocupacions, Espanya arribava a Tallinn amb un regal sota el braç: cinc avions per a Estònia i 350 soldats per a Letònia per protegir les últimes fronteres de la UE amb Rússia.
Però aquesta generosa aportació militar a la missió "Policia aèria bàltica" —que comença aquest mes per controlar que els russos no travessin les fronteres d'aquests Estats—, no sembla gratuïta.
Dos mesos abans, el 15 de febrer, s'havia convocat a Riga, capital del país veí (Letònia), un acte sobre el procés d'independència català a la seu de la Comissió Europea a la ciutat (sobre el DAD Cafè).
L'havia organitzat el Centre Juvenil pel Pensament Governamental i havia de participar-hi, entre altres, el periodista Otto Ozols, que ha visitat Catalunya en diverses edicions de l'11 de Setembre.
Segons el secretari general de Diplocat, Albert Royo, el Govern espanyol va arribar a amenaçar el Govern letó amb l'anul·lació de la participació espanyola en la missió de vigilància fronterera: "Era un acte que no estava organitzat per institucions catalanes —explica Royo —, però el Govern espanyol, a través de la seva ambaixada a Riga, es va posar en contacte amb el Govern letó i els va dir que o cancel·laven aquell acte o els 350 soldats promesos no arribarien mai".
Precisament, els països bàltics —que van aconseguir la seva independència de l'URSS als anys noranta— han sigut els Estats europeus més explícitament favorables a la independència de Catalunya.
Els primers ministres de Letònia i Lituània es van manifestar el 2013 a favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya.
Això va fer reaccionar el Govern espanyol, segons Diplocat (Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya).
D'una banda es va intensificar la presència i la col·laboració amb aquells Estats: "Les visites de les autoritats espanyoles als bàltics en els últims dos o tres anys —explica Albert Royo — han estat regulars.
Mai a la vida havien estat tan presents en aquella regió geogràfica.
Ara Espanya ha fet una aposta molt important per participar en l'operació de control de les fronteres que l'OTAN ha establert als països bàltics per vigilar la frontera amb la Federació Russa.
Tot això té una clara lectura catalana i en tenim exemples directes".
La diplomàcia espanyola sempre ha intentat callar els suports més nítids, com el del primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, que el 2013 va dir que la Via Catalana era "un missatge molt poderós" i que no posaria obstacles al reconeixement d'un Estat català si el procés era "legítim".
En aquell moment, les paraules de Dombrovskis van fer saltar totes les alarmes al Ministeri de García-Margallo, que va demanar explicacions a l'ambaixador letó.
Però la fermesa de Dombrovskis —més inflexible que el seu homòleg lituà— va endarrerir la venjança de Margallo i Rajoy.
Quan, uns mesos després, Dombrovskis va deixar la presidència letona i es va presentar candidat a la presidència de la UE, va ser Espanya qui el va vetar.
La venjança és un plat que se serveix fred.
Dombrovskis encara patiria una altra maledicció per haver-se posicionat al costat de Catalunya.
Sense saber-ho es va ficar en una espiral d'acusacions falses, semifalses i reals provocada per la "intel·ligència espanyola" a través del CNI, la UDEF i d'altres agències estatals: uns mesos després es va publicar a Interviu un suposat informe de la UDEF segons el qual la família Pujol hauria pagat a la família Dombrovskis 6 milions d'euros per donar suport a Catalunya.
A Letònia es va iniciar una investigació que no va trobar cap ingrés ni cap compte secret.
Segons Albert Royo, la informació revelava un informe estranyament detallat de Letònia, tan aprofundit que fa pensar en un contacte molt estret entre l'espionatge espanyol i el rus: "El més interessant és que els nostres contactes de Letònia diuen que la peça d' Interviu tenia informació molt treballada de suposats casos que afectaven presumptament la família Dombrovskis, una informació que la policia espanyola no ha pogut obtenir —si no és a través dels serveis secrets russos, que són els que poden treure aquesta informació i els que poden tenir interès a desestabilitzar Letònia—".
Les pressions del Govern espanyol, com s'ha dit, continuen.
I la cancel·lació de l'acte previst a Letònia no ha estat l'únic cas de pressió espanyola sobre els països bàltics: "L'ex-ministre de Defensa espanyol —afirma Albert Royo a EL TEMPS— va comentar al seu homòleg estonià que 'al seu país hi ha una periodista que escriu massa sovint sobre Catalunya' i amb 'massa bona predisposició', en criteri seu, 'cap al moviment català'.
Per tant, 's'hauria de fer alguna cosa'.
El ministre de Defensa estonià va fer saber al ministre espanyol que a Estònia hi ha llibertat de premsa".
Les pressions públiques del Govern espanyol sobre les iniciatives dutes a terme per les administracions catalanes són només la punta de l'iceberg: "Si denunciéssim cada cas de pressió, d'intent de suborn o d'amenaces... —es plany Royo—.
D'entrada, no ho denunciem mai per no posar en una situació compromesa la contrapart; en tot cas, si és la contrapart la que decideix denunciar-ho, com han fet el degà de Ciències Polítiques de Lisboa o el periodista de Libération Jean Quatremer, perfecte.
Moltes altres vegades acaba transcendint perquè organitzes un acte acadèmic i et munten un número: o envien una funcionària de l'Ambaixada a fer-se passar per estudiant; o agafen la paraula des del públic i fan una arenga tan llarga que acaba sent el mateix públic qui els fa callar.
Però, tot i així, el que se sap és la punta de l'iceberg".
El cas català ha passat a ser el que Albert Royo anomena "una peça en el tauler d'escacs europeu", una casella del tauler del Risk, aquell joc de taula que combinava geopolítica i atzar.
Per als russos, Catalunya pot servir tant per desestabilitzar els països bàltics com per desestabilitzar la UE, segons Royo: "Els russos també ens voldrien fer servir per intentar desestabilitzar la UE: ens conviden a Moscou, o ens envien Russia Today o Sputnik TV perquè ens facin reportatges.
En aquest sentit, Catalunya els podria interessar simplement per fer mal a la UE.
Si nosaltres hi juguéssim, donaríem senyals contradictòries i perdríem les possibilitats que tenim d'aconseguir una aliança sòlida amb les contraparts amb què volem construir", la UE.
El joc és d'estratègia i la diplomàcia espanyola també sap fer servir mètodes sibil·lins.
El més refinat de tots és possiblement el que intenta donar una nova accepció a conceptes clau en el futur debat sobre la independència de Catalunya, com "integritat territorial" o "marc constitucional".
Aquesta feina està coordinada i es desenvolupa en tots els fronts internacionals als quals Espanya acudeix com a membre: en cimeres internacionals ordinàries o extraordinàries sobre conflictes actuals.
Ho explica Albert Royo: "Cada vegada que el Govern espanyol participa en una conferència internacional per abordar un conflicte, com el d'Ucraïna, Síria o Líbia, la diplomàcia espanyola es concentra a aconseguir que les conclusions d'aquesta cimera incloguin alguna referència a "la necessitat de mantenir la integritat territorial d'aquest Estat" o a la "necessitat de respectar el seu marc constitucional", encara que el país estigui potes enlaire".
Això, evidentment, té una lectura en clau catalana i les contraparts se n'adonen.
Però la voluntat del Govern espanyol no és dissimular sinó fixar aquests elements en la majoria de tractats internacionals per costum, pel dret consuetudinari, que és el que emana dels usos i costums: "Tots aquests esforços per intentar col·locar aquestes conclusions en qualsevol cimera —explica Albert Royo— és diplomàcia preventiva.
El que estan intentant és crear una mena de dret consuetudinari, que s'acabi consolidant a força de pràctica: que es consolidi el principi de la integritat territorial i del marc constitucional com a principis bàsics que s'han de respectar".
De fet, el Ministeri d'Afers Exteriors intenta que l'accepció actual d'aquests conceptes es capgiri i es posi a favor dels interessos del Govern d'Espanya en el cas d'una independència de Catalunya: "En el dret internacional, el principi territorial fa referència principalment a les relacions entre dos estats: dos Estats sobirans han de respectar les seves respectives integritats territorials, les fronteres, però no afecten els processos d'autodeterminació.
Això és el que diu el Tribunal Superior de Justícia de l'Haia sobre el tema de Kosovo: que no són il·legals els processos d'autodeterminació", els quals, òbviament, generen una secessió territorial.
Analitzant només les conclusions aprovades pel Consell d'Europa després de sessions ordinàries i especials dels últims tres anys, EL TEMPS ha localitzat la referència a la "sobirania i integritat territorial" en quatre textos referits a Ucraïna (sessions del 20 i 21 de març de 2014, 16 de juliol de 2014, 30 d'agost de 2014 i 15 de desembre de 2016).
L'any 2014 sembla clarament l'inici d'aquesta estratègia dissimulada i tenaç: el 15 d'agost d'aquell any, en plenes converses a Brussel·les sobre com aturar l'expansió de les tropes d'Estat Islàmic (EI) per l'Iraq, el consell de ministres d'Afers Estrangers de la UE va decidir lliurar armes als independentistes kurds de l'Iraq —els únics que semblaven disposats a aturar EI—.
En aquell moment, el ministre d'Exteriors, García-Margallo, va defensar públicament que "Espanya ha insistit enormement que aquest lliurament d'armes es faci amb consentiment del Govern central" iraquià i que "s'asseguri la integritat territorial del país".
Un representant de Letònia a l'última sessió d'aquest Consell d'Europa.
A l'hora de consensuar informes sobre conflictes internacionals (Ucraïna, Síria, etc.), la delegació espanyola defensa sovint la incorporació de clàusules que garanteixin "la integritat territorial".
A hores d'ara és evident que la diplomàcia espanyola està jugant totes les seves cartes amb Catalunya al cap. De manera secreta, discreta i intel·ligent o amb reaccions públiques, descarades i grolleres.
La qüestió serà quina reacció tindran els tercers països: "L'acció exterior espanyola -—opina Royo — té una clara lectura o interpretació en clau catalana.
No s'entendria que s'està fent sense entendre el que està passant aquí a Catalunya.
Les contraparts són molt conscients i, per tant, en aquest sentit, estan involuntàriament col·laborant a internacionalitzar la qüestió catalana: amb els seus estirabots, la curiosa agenda del ministre d'Exteriors o la insistència en conceptes molt determinats".
En alguns casos, com els dels països bàltics, la col·laboració és tan descaradament interessada que fa pudor de xantatge.
"L'aposta interessada per participar en l'operació per garantir la seguretat dels països bàltics —opina Royo — és un element clar d'aquests favors que deuen i que són percebuts per aquells països en la seva justa mesura: ells s'adonen que és massa evidentment interessat, perquè, al mateix temps que Espanya fa això, també deixa que els vaixells russos parin a Ceuta a carregar combustible i menjar".
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19 |
L'IHC tanca una molt bona setmana d'entrenaments, en paraules del mateix tècnic Ferran López.
La quarta sessió preparatòria ha estat aquest mateix dijous al migdia.
A quarts d'11 del matí amb una cita amb el vídeo i després a pista on els jugadors han fet treball de velocitat curta amb la PF, Mònica Sala i desprès a nivell tàctics amb diversos aspectes de joc en els quals es volia incidir.
De tota manera la sensació és que l'equip arriba en les millor condicions al partit contra el Vic.
Com ja va demostrar a Girona tot i la derrota quan va ser millor que el Girona a qui va salvar una gran actuació de l'igualadí Jaume Llaverola.
Els arlequinats tenen ja ganes de debutar a casa i d'intentar aconseguir la primera victòria davant de l'afició.
Són conscients de la dificultat perquè el Vic molt ben armat, que està bé en defensa, s'organitza ràpid en el contratac, te bon xut exterior i molt joc interior... per tant que serà un rival que posarà les coses molt difícils però el vestidor vol aprofitar la rauxa, la intensitat i les ganes com s'està entrenant.
S'arriba bé per competir al màxim aquest clàssic de la competició i l'equip ho vol aprofitar.
Per cert, Ferran López repeteix llista amb la presència a la convocatòria del jove del planter Oriol Prat
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que t'has contagiat o que ets un contacte
Així està construïda la nostra moral: reciprocitat, coherència i inclusió de tothom.
Els estats són divisions contingents...
Encara es comenta el resultat negatiu del referèndum suís que perseguia posar un llindar als sous dels directius de les empreses, i els ciutadans suïssos demà tornem a ser convocats a una consulta.
En una de les meves primeres lliçons a la Universitat Autònoma de Barcelona, a mitjans dels anys 80, en Jaume Casals, aleshores docent en aquella institució i ara rector de la Pompeu Fabra, va dir, tot...
D'entre els països petits d'Europa, Dinamarca és un dels més lloats.
Els indicadors de salut democràtica i absència de corrupció la situen a les millor posicions mundials, juntament amb altres estats de...
Les dones que volen interrompre el seu embaràs no desitjat prenen una decisió que no és banal.
El que caracteritza els dilemes ètics o les decisions tràgiques és que no...
Aquest diumenge 24 de novembre els suïssos han estat convocats a un referèndum per pronunciar-se sobre la iniciativa popular 1:12.
Si la majoria dels ciutadans acaben votant-hi a favor, es modificarà...
De tots els conceptes de la política, la democràcia és potser el més complex i equívoc, i alhora el més recurrent.
És la democràcia la que alimenta les esperances dels col·lectius, la que atia les...
Llegim a la premsa que finalment el ministre Gallardón ha decidit portar la reforma de la llei de l'avortament al Congrés.
La majoria parlamentària amb què compta el PP facilitarà la feina, i d'aquesta...
El món acaba de contemplar la ingesta de la primera hamburguesa in vitro, que investigadors de la Universitat de Maastricht han produït a partir de cèl·lules mare de vedella.
Passats els temps de la revolta durant la segona meitat del segle XX, el moviment homosexual s'ha fet més conservador.
Gais i lesbianes no volen subvertir l'ordre burgès, sinó adaptar-s'hi.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Direcció General de Joventut - Generalitat de Catalunya
Oficina del pla jove - Diputació de Barcelona
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Fitxer: Maresme_Triptico_TLN_2019__1_.pdf
DEMANA HORA I FES LA TEVA INSCRIPCIÓ AQUÍ
Vols fer pràctiques professionals a l ́estranger amb Nexes?
En el marc del programa TLN Mobilicat, Nexes gestionarà un projecte d'enviament de 21 joves inscrits/es al
programa de Garantia Juvenil a fer una estada de pràctiques de 3 mesos al Regne Unit, Itàlia o Irlanda.
A més aquest any, fruit del treball amb el Servei de Mobilitat Internacional del Maresme, s'obre un grup especial Maresme, amb la destinació d'Itàlia.
Consulta les xerrades infrormatives al territori i allà mateix podràs fer la teva inscripció:
El projecte té per objectiu abordar la problemàtica de l ́atur juvenil i de la difícil transició estudis-treball a través
de la promoció d ́experiències de pràctiques a l ́estranger i la facilitació de l ́ingrés al món laboral dels i les
joves; i, per això, es proposa:
Consulta tota la informació del programa:
Fitxer: TLN19_Info_Mobilicat_Nexes_CAT.pdf |
Si haguéssim de trobar una característica comuna entre tota la gent que ens dediquem al desenvolupament web, segur que estarem d'acord en el fet de que ens agrada estar al dia de les últimes eines i tendències d'aquest món.
BigQuery és una Base de dades de Google que et permet fer servir consultes SQL (Structured Query Language) sobre conjunts de dades molt grans.
En molts projectes de l'inLab apliquem integració contínua, en què cada desenvolupador integra el seu codi de manera freqüent, com a mínim diàriament, i amb eines de construcció i testing automàtics.
El moviment DevOps no té una definició oficial.
És més, hi ha gent que li diu "cultura" o "filosofia", fins i tot no ens posem d'acord a dir que és exactament.
En el que si estem d'acord, és en què tot això va del fet que els departaments de desenvolupament i sistemes treballin de forma més alineada, amb l'objectiu comú de la satisfacció de l'usuari.
Una fase important del desenvolupament de software és el testing, mitjançant el qual comprovem que el nostre projecte es comporta tal com esperàvem.
Però, i si el nostre projecte és una aplicació web?
SIEM sorgeix de la combinació de funcions SIM (Security Information Management) i SEM (Security Events Management), combinant així les dues funcions en un sol sistema, que analitza les dades de seguretat més rellevants de cara a observar i analitzar les tendències i/o patrons que se surten de l'ús comú en l'empresa.
El cap de setmana del 7 al 8 d'octubre es va celebrar la 4a edició del congrés anual de la Barcelona Software Craftsmanship i en Jose Francisco Crespo i n' Eduard Maura que hi van assistir ens expliquen la seva experiència.
Si heu programat alguna vegada amb Javascript més enllà d'alguna funció senzilleta, us haureu adonat que és molt fàcil tenir un poti-poti totalment desordenat.
Javascript no és un llenguatge que hagi nascut d'entrada amb un disseny elegant i hi ha certes coses que grinyolen una mica.
Els sistemes informàtics actuals guarden molta informació privada o sensible que s'ha de protegir.
Hi ha diverses formes de fer-ho, com per exemple, afegir contrasenyes o pins abans d'accedir a la informació.
En canvi, això pot no ser suficient, i és que en cas que s'aconsegueixi saber la contrasenya o el pin, es pot veure tota la informació.
El problema de què parlarem en aquest article és com evitar les inconsistències de les dades.
El tema és suficientment complex com per fer-ne una tesi doctoral, i suficientment actual com per defensar-la abans d'anar de vacances, però mirarem de donar-ne en aquest article només quatre pinzellades bàsiques.
Del 13 al 15 de juny es van celebrar a Santander les Jornades Tècniques Rediris, que apleguen personal TIC de totes les universitats espanyoles.
Ara que estem a les acaballes del mes de juny i que hem començat a treballar en la preparació dels laboratoris per al curs acadèmic vinent, volem aprofitar per mostrar-vos com gestionem les instal·lacions de sistemes operatius als laboratoris/aules de PCs de la FIB.
L'objectiu principal de la visualització de dades és comunicar informació o idees complexes de forma clara, precisa i eficient, de forma que ajudi als usuaris a analitzar i raonar sobre dades i evidències.
Durant el cap de setmana del 22 i 23 d'Abril s'ha portat a terme una hackathon de 24 hores organitzada per la Major League of Hacking (MLH) i Microsoft; aquest cop a Copenhaguen (també coneguda com a CopenHacks ) a les instal·lacions de Microsoft Development Center. |
Un mínim de 35 persones, en la seva majoria estudiants, han mort per l'explosió d'una bomba aquest dilluns en una escola de la població de Potiskum, situada a l'est de Nigèria, segons ha informat una font mèdica.
Fins ara, cap grup ha reivindicat l'autoria d'aquest atac perpetrat a l'estat de Yobe, un territori que ha patit diversos atacs del grup terrorista islamista Boko Haram.
Mariam Ibrahim, professora a l'Escola Secundària Estatal de Ciències en Potiskum, ha afirmat que la deflagració ha tingut lloc quan ella arribava al centre i els estudiants assistien a les primeres explicacions matinals.
Aliyu Abubakar, un veí de Potisku, ha afirmat que va sentir l'explosió quan deixava els seus dos fills en un col·legi islàmic proper.
"Un dels meus fills va caure, vaig sortir a recollir-lo i vam tornar a casa", ha relatat.
Boko Haram, nom que significa en la llengua local "L'educació occidental és pecat", ha atacat moltes vegades centres educatius i ha matat milers de persones en la seva campanya per intentar imposar un estat islàmic.
Un responsable de l'Hospital General de Potiskum ha afirmat que la unitat d'emergències ha rebut un mínim de 35 cadàvers de víctimes de l'atac terrorista.
"Hi ha alguns que estan greument ferits i estic segur que el balanç augmentarà", ha afirmat un altre professor, que ha demanat mantenir la seva identitat sota l'anonimat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta és la pàgina de Guardaviñas Wine Bistró.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Logroño. |
L'arribada ressagada dels Mags d'Orient, per desitjada, sol ser la més aclamada.
I en no haver-hi millor present, per mi, que els llibres –que contenen l'or més pur, l'encès més purificador i la mirra més estimulant i aromàtica-, aquest matí me n'han deixat un bon esplet.
I com que no m'he pogut estar d'acaronar-los, he entrat al bar veí i amic i els he estès damunt la taula que he ocupat per mi sol i el cafè que fan al meu gust.
Val a dir que aquest meu bar sol ser freqüentat per clientela, en general, poc empàtica amb els nostres presos polítics i, per això, gens procliu al procés emancipador del Principat, raó per la qual m'ha agradat especialment exposar "Des del banc dels acusats", de Raül Romeva i Rueda, impressions dibuixades i narrades del judici ignominiós a què va ser sotmès juntament amb els altres vuit condemnats injustament.
Corprèn percebre la força de Romeva –i també la dels altres empresonats- en aquest testimoniatge d'una farsa jurídica que està pagant tan cara.
Entra la reflexió assenyada, deixa que tregui el cap el sentit de l'humor i això diu molt de la seva integritat, sens dubte.
A través dels seus ninots i de les seves paraules engarjolades, no ho oblidem, t'adones no sols de la injustícia que paguen per tots els que pensam i sentim com ells, sinó també del poder destructor que pot tenir la presó, una realitat que, per Romeva, és aquella "que no volem veure, però que existeix i cal afrontar".
I segueix: "Però, almenys, em queda l'esperança que servirà perquè tothom prengui consciència de què significa estar reclòs a la presó".
I tanmateix la reflexió que més colpeix, per ser-ne víctima, és aquesta: "Si la judicialització de la política, tantes vegades denunciada, és un problema, també ho és la politització de la justícia.
Una altra de les tasques que la Transició no va afrontar amb rigor i valentia.
La justícia espanyola és la que menys s'ha renovat, democratitzat i modernitat de totes les institucions de l'Estat".
Un llibre per tenir, amb tota l'amplitud semàntica del verb.
Bé que ho diu el seu advocat, Andreu Van den Eynde: "Els presos polítics mereixen que compensem els sacrificis que estan fent a través del record constant, que és el que els dona força i energia, un record que queda plamat en part en el dibuixos d'algú que m'ha ajudat més del que jo mai podré ajudar-lo".
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Crítica, anàlisi i orientació literària
Per més que la faixeta de l'editorial ens el presenti com "el llibre més esperat", probablement la primera pregunta que ens fem en veure damunt del tauler de la llibreria o de la biblioteca Volar en cercles ( The Pigeon Tunnel.
Stories from My Life ), de John Le Carré, traduït per Marc Rúbio, Edicions 62, setembre 2016, és per quina raó ens hauria d'interessar la història d'un escriptor de novel·les d'espies.
(La segona, quasi obligatòria, hauria d'ésser, per quina raó s'entesten en seguir canviant els títols originals dels llibres, els editors?).
Hi ha, com per tot en aquesta contradictòria vida nostra, més d'una resposta, però entre d'altres, que aniré provant d'exposar a continuació, n'hi ha una que em sembla fonamental: perquè els bons escriptors de novel·les d'espies no són escriptors de novel·les d'espies, sinó escriptors, ras i curt.
Penso en La Carré, per descomptat, però també en Graham Greene, als quals se'ls acostuma a desvaloritzar, majoritàriament, per dedicar-se a aquesta mena de llibres.
I és una llàstima, perquè ambdós ens han deixat obres de veritable qualitat.
Per si això no fos prou, cal dir que aquestes memòries o, més exactament, records del creador d' El talp —un dels llibres de què ara parlava— no resultaran només atractives per al seus seguidors, als quals desvetllarà un bon nombre de claus identificatives de les seves obres i dels seus personatges de ficció, sinó per a qualsevol persona que estigui interessada en conèixer com han funcionat, al llarg dels darrers cinquanta anys, els serveis secrets —i no només els serveis secrets— de les potències mal anomenades democràtiques; conèixer, tot i que sigui una part segurament ínfima, testimonial, i esgarrifar-se.
I ho farem de la mà d'algú que, de bon principi, té el coratge i la honestedat de posar (quasi) totes les cartes damunt de la taula.
En primer lloc, assenyalant que el seu pas pels esmentats serveis fou tan discret com poc útil; en segon, advertint de la fal·libilitat d'allò que en diem la memòria: "¿què és veritat i que és memòria per a un escriptor creatiu en el que podríem anomenar el crepuscle de la seva vida? [...]
Ho dubto. [...], la memòria pura continua esmunyint-se com una pastilla de sabó" (pàg.
Hauríem de trobar una altra paraula per designar la manera com veiem esdeveniments del passat que conviuen dins nostre" (pàg.
Una observació que no pot ésser més certa en general, però que, com anirem veient en llegir-lo, en el seu cas, mercès a les notes i apunts que ha anat prenent al llarg de la seva llarga carrera com a escriptor, ha quedat degudament compensada; allí on la memòria flaqueja, on les llacunes de l'edat podrien causar estralls, la paraula — verba volant, scripta manent — hi ha aportat llum, o, almenys clarícies.
I perquè això sigui possible, l'autor anglès ha de complir una de les característiques que comparteixen —i han de compartir, si volen treure bon partit del seu do narratiu— la major part dels escriptors: la de l'observació; la de la persona que, vagi on vagi, sempre manté els ulls (i els conductes auditius) ben oberts, com un mirall, però com un mirall amb càmera de vídeo (o d'àudio) incorporada, que va enregistrant tot, o, si més no, allò més interessant, el que veu i escolta: "en les poques ocasions en què m'he trobat cara a cara amb persones poderoses, el sentit crític em desapareix, i l'única cosa que vull fer és ser allà, escoltar i observar" (pàg.
Però —i això és el que dóna encara una major força a les seves memòries, el que fa que les llegim amb un interès creixent—, en fos o no conscient, no és limitava a "escoltar i observar", sinó que anava més enllà —i no només com a escriptor—, hi intervenia, n'extria conclusions —"Explorarem les meravelles del paisatge, coneixerem la gent d'Ingúixia i podré jutjar pel meu compte" (pàg.
216, el subratllat és meu)— per a la qual cosa el primer que li calia és una mirada neta: "abandono totes les meves idees preconcebudes" (pàg.
Unes condicions que, ara, quan redacta les memòries, el faculten per "donar[-nos] una visió de l' establishment de l'espionatge britànic —i, per fortuna, per a nosaltres, com a lectors, no només de l'espionatge britànic, sinó d'una bona part del món occidental, hi afegeixo jo— durant els anys de la postguerra —i un bastant més enllà, torno a afegir—, dels seus prejudicis de guerra i de la seva mentalitat" (pàg.
Una visió, com he indicat, més global del que ell mateix ens diu, que ens permet conèixer, i, segurament, entendre, millor el segle XX, que ens ajuda a fer-nos-en un retrat o una imatge molt més ajustada.
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Introdueix la teva adreça d'e-correu: |
Amb l'aprovació, per part del Parlament de Catalunya, de la llei 11/1990, de 18 de juny, es va donar llum verda a la posada en marxa d'una nova universitat a Catalunya, la creació de la qual pretenia donar acompliment a dos objectius prioritaris: atendre la demanda creixent de places en l'àmbit de l'ensenyament superior i, alhora, contribuir a millorar la qualitat de l'ensenyament universitari del nostre país.
A la primera universitat pública creada després del restabliment de la Generalitat de Catalunya, se li va posar el nom d'Universitat Pompeu Fabra en homenatge a qui fou el "seny ordenador" de la llengua catalana moderna.
El 8 d'octubre de 1990 va ser el primer dia lectiu de la UPF, a l'edifici Balmes -antic Fòrum Vergés-, la primera seu docent de la Universitat, al qual van assistir els 316 estudiants de primer curs de les llicenciatures en Dret i en Ciències Econòmiques i Empresarials.
Des de la seva creació, la UPF ha homenatjat i recordat en diverses ocasions de manera singular la figura i l'obra de Pompeu Fabra.
Així, el 23 de desembre de 1998, en el cinquantenari de la seva mort, es va presentar a l'auditori del campus de la Ciutadella el muntatge teatral L'enginyer de la llengua.
El guió, obra de Guillem-Jordi Graells, es basava en textos d'escriptors i de poetes contemporanis de Fabra i també en material lexicogràfic, fragments d'assaigs i traduccions del mateix Fabra.
La interpretació va anar a càrrec de l'Aula de Teatre i del Cor de la UPF.
Amb motiu de la celebració del 75è. aniversari de les Normes de Castelló i de la publicació del Diccionari general de la llengua catalana, així com del centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, es va declarar el curs 2006-2007 any d'homenatge a Pompeu Fabra i va tenir com a objectiu endinsar-se en l'obra científica i filològica del mestre i en la seva relació amb el temps que va viure.
Entre moltes altres activitats, es va organitzar l'exposició bibliogràfica "Homenatge a Pompeu Fabra".
El colofó de l'homenatge va ser la inauguració de l'Espai Pompeu Fabra, a la planta baixa de la Biblioteca al Dipòsit de les Aigües de la UPF, que inclou un fons exhaustiu de prop de 140 volums d'obres de i sobre Fabra, a més d'un recull de fotografies seves i diferents publicacions i objectes materials editats a la Universitat.
A iniciativa de la UPF i amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans, el 20 de gener del 2010 es va presentar el llibre The Architect of Modern Catalan: Pompeu Fabra (1868–1948).
Selected writings, que per primera vegada ofereix una traducció de textos de Pompeu Fabra a l'anglès.
L'obra, publicada per la prestigiosa editorial holandesa John Benjamins i que inclou una selecció de 59 textos fonamentals seus, permetrà la projecció de l'obra fabriana a escala internacional.
Finalment, un relleu amb la figura de cos sencer de Pompeu Fabra, de l'escultor madrileny Francisco López (1932-2017), presideix el vestíbul de l'auditori del campus del Poblenou de la UPF.
Aquesta peça reprodueix una imatge fotogràfica de Fabra detingut al vaixell Uruguay, poc després dels Fets d'Octubre de 1934.
L'any 2018 la UPF se suma a la celebració del 150è aniversari del naixement del mestre Fabra amb un conjunt d'iniciatives pròpies o impulsades en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans, de les quals aquest portal n'és un dels principals assoliments. |
Entre les activitats de Sant Jordi d'enguany, la Facultat us proposa per primera vegada una trobada literària!
El 24 d'abril, a les 11.30 h a la sala de recepcions, convidem l'escriptor Jordi Carrión perquè mantingui una conversa amb la nostra companya Sílvia Valls, a l'entorn del seu llibre Librerías, publicat per l'editorial Anagrama, i de l'edició catalana Llibreries, publicada per l'Editorial Navona.
Per acompanyar aquest diàleg, es llegiran alguns fragments de l'obra i es convidarà els assistents a adreçar preguntes a l'escriptor.
Llibreries és una obra híbrida entre novel·la, assaig, llibre de viatges, guia de les llibreries més importants del món... i, a la vegada, recull relats i textos d'altres autors que també han tractat en la seva obra el fet literari (com ara Borges, Pirandello...).
És a dir, Llibreries és un llibre de referència, un fons de biblioteca, que cal tenir sempre a mà.
Per això, el diàleg amb en Jordi Carrión no només serà literari, sinó també una conversa amb interès cultural, viatger i lector, apta per a tothom.
Penseu que les llibreries representen una porta al món!
Jordi Carrión és escriptor, crític cultural de l'edició en castellà de The New York Times i director del màster de Creació Literària de la UPF-BSM.
Escriu regularment en diversos mitjans, com ara La Vanguardia.
És autor prolífic amb més d'una vintena de novel·les, cròniques, assaig i còmics publicats en les editorials més punteres.
I, alhora, és un incansable viatger a la recerca de llibreries.
Per cloure l'acte, es farà un sorteig entre els assistents d'exemplars del llibre tant en llengua catalana com castellana.
Tot i ser una activitat gratuïta, com que l'aforament de la sala és limitat, cal fer-ne la inscripció.
Punt d'informació: 934 024 300 | 934 024 468 | 934 021 830 |
Joaquim Amat-Piniella ja reposa a Manresa, la seva ciutat natal, després que aquest divendres se n'hagin traslladat les restes mortals en un acte sobri i emotiu que ha reunit els familiars de l'escriptor, representants de la Generalitat i autoritats locals.
El coordinador de l'Any Amat-Piniella, Josep Alert, ha destacat que, amb aquest retorn, la relació entre l'autor de "K.L. Reich" i Manresa tanca "un cercle de silenci i vergonya", sobretot amb referència a l'escarni públic que va patir el 1960 en ser expulsat de la ciutat.
"Per fi tornes a Manresa, d'on no hauries d'haver marxat mai", ha exclamat l'historiador Joaquim Aloy.
L'acte, simbòlic i emotiu, ha estat el colofó del centenari del naixement de l'escriptor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Amb motiu de la instal·lació d'una grua.
Els vehicles que circulin pel carrer Santa Llúcia es desviaran per carrer Codinella i Galceran Andreu.
La Secció d'Equipaments Municipals de l'Ajuntament de Manresa ha comunicat que, el proper dijous, 29 d'octubre, de 9h a 13h, amb motiu de la col·locació d'una autogrua a la plaça Immaculada per realitzar treballs a l'edifici número 5 de la Plaça Major, es tallarà el trànsit de vehicles al carrer Santa Llúcia, entre la plaça Immaculada i carrer Galceran Andreu.
Els vehicles que circulin per carrer Santa Llúcia es desviaran per carrer Codinella i Galceran Andreu. |
En el tercer episodi de " La fossa ", l' Andrea (Nausicaa Bonnín) troba una foto del Jaume (Ferran Lahoz) de jove amb una noia que porta una arracada igual que una de trobada a la fossa, un objecte que no encaixa amb l'època de postguerra.
La noia de la foto resulta ser una jove belga, Zoé Goossens, oficialment desapareguda a l'Índia, membre d'una comuna hippy que es va establir al poble.
L'Andrea descobreix que l' Àngel (Blai Llopis), amic de la Joana (Núria Prims), també n'havia format part.
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
A la petita i idíl·lica Vilasol hi viuen dos amics, un elefant que es diu Sebastian i una gata que es diu Mitcho.
El Sebastian, la Mitcho i els habitants de Vilasol estan molt tristos perquè el seu estimat alcalde, Jeremies Severí Bartomeu Olsen, a qui anomenen afectuosament JB, ha desaparegut.
En absència del JB, el vicealcalde Twig ha pres el poder.
El seu pervers nou ajuntament entenebreix la vila, i el Twig amenaça de quedar-se amb el càrrec del JB per sempre.
Un bon dia, el Sebastian i la Mitcho van a pescar i descobreixen una ampolla.
A dins hi ha un missatge del JB i una llavor estranya.
El JB és viu i ha naufragat a l'Illa Misteriosa.
Demana al Sebastian i la Mitcho que vagin a salvar-lo, però els adverteix que el viatge és perillós.
Si emprenen aquell viatge, s'hauran d'enfrontar a tres obstacles: els Pirates Perniciosos, l'Espantós Drac Marí i la Mar Fosca com la Nit.
En ple esclat de la Segona Guerra Mundial, el petit Dovidl acaba d'arribar [..] |
Martí Marín: "El franquisme va desplegar una intensa tasca envilidora de la societat catalana i espanyola" / MANOLO GARCÍA
Martí Marín (Sabadell, 1965) és professor d'història contemporània a la UAB i dirigeix el Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies.
Bona part de les seves investigacions han girat a l'entorn de la dictadura franquista a Catalunya.
La política del franquisme a Catalunya (1938-1977), d'Eumo Editorial, hi detalla com la dictadura va tenir a Catalunya la participació i la complicitat d'alguns sectors socials i com des de Catalunya es va proveir la dictadura de personal polític.
El llibre explica que l'aportació catalana a les institucions franquistes sovint ha estat negligida.
Quina va ser aquesta aportació?
L'aportació catalana, potser millor l'aportació d'un sector de la societat catalana, va ser en primer lloc proveir en tot moment les institucions locals i provincials del personal polític necessari perquè funcionessin: ajuntaments, diputacions, el sindicat vertical, el partit únic, etc. En segon lloc, d'aquesta relativament àmplia col·laboració política en van sorgir alts càrrecs de la dictadura: governadors civils, directors generals, subsecretaris i ministres (de més a menys).
La data clau van ser les eleccions del 15 de juny de 1977.
Implica que sense una àmplia col·laboració ciutadana el dictador no hauria durat.
Aquesta col·laboració volia dir també participar en la repressió: per a la repressió en massa calen multituds disposades a exercir algun paper en els seus engranatges.
Hi ha diferències territorials segons la reacció de la població enfront de la dictadura.
En aquest sentit, ¿Catalunya va ser diferent a la resta?
D'entrada hi ha dos models: els territoris on va triomfar el cop de 1936 o que van caure ràpidament en mans dels sollevats i els territoris que són conquerits per l'Ejército Nacional posteriorment.
La incorporació tardana de Catalunya (com de València o Múrcia) complica la inserció dels potencials fidels a les tasques de construcció i consolidació de la dictadura.
Sense estar-ne totalment apartats, els catalans amb càrrecs a l'inici de la dictadura són pocs.
Ara bé, a mesura que passava el temps, els franquistes catalans es van anar inserint millor en els rengles del règim i les mostres d'adhesió i la col·laboració efectiva van anar clarament de menys a més.
Catalunya havia estat catalanista i d'esquerres, per tant, la remuntada opositora i l'hostilitat, paradoxalment, també va ser de gran consideració.
¿Es pot parlar d'algun intent de catalanisme polític dins la dictadura?
Si catalanisme vol dir alguna forma d'autogovern, llavors no.
Era impossible l'autogovern sense democràcia: tots els càrrecs podien ser destituïts a voluntat pel govern, sense haver de cenyir-se a cap llei ni reglament.
Si se'm permet la comparació extemporània, no els hi calia cap article 155, ni cap discussió prèvia.
Què van aportar els antics militants de la Lliga de Cambó?
Els que van seguir fidels al líder van col·laborar durant la guerra i després van ser bandejats, com el mateix Cambó.
Molts dels que van abandonar la militància es van passar amb armes i bagatges a la dictadura, sovint a través de FET-JONS, i van ocupar càrrecs locals i algun de provincial.
Naturalment, molts d'altres van preferir abandonar la política.
¿El problema català era més aviat el problema barceloní?
No de forma exclusiva, però sí de forma principal.
Barcelona concentrava, per una banda, la qüestió catalanista i alhora la qüestió obrera (el rojo-separatismo ), i per l'altra, un nivell d'activitat econòmica que no es podia negligir si no es volia perdre consens entre l'empresariat.
Barcelona resultava sensible en totes direccions i el que hi passava repercutia en el conjunt de la societat catalana i espanyola.
Comparats amb això, incidents locals, quan n'hi havia en altres bandes del país, eren menors.
¿No hi ha excepcionalitat catalana?
Sí, però no en termes de Catalunya com a nació unànime.
L'antifranquisme català va ser excepcional per la seva potència, per exemple, però no tot Catalunya va ser antifranquista i molt menys antifranquista activa.
Va ser excepcional l'atenció prestada al catalanisme perquè era un fenomen propi de Catalunya, però no més que la que es va prestar al nacionalisme basc i a d'altres nacionalismes a mesura que anaven sortint a la llum.
De repressió cultural n'hi va haver a tot arreu.
El fet diferencial va ser la repressió lingüística, perquè per al règim l'ús del català va ser moltes vegades interpretat com un fet de dissidència.
¿Hi va haver col·laboració catalana i identificació amb el nou règim abans de 1939?
¿Quina va ser l'aportació als serveis d'informació?
Hi va haver col·laboració catalana en la mateixa trama conspirativa, però molt poca, perquè els conspiradors, lògicament, eren pocs.
Com que el règim es va maquinar entre Burgos i Salamanca, l'aportació inicial va ser modesta.
També als serveis d'informació, encara que s'hagi parlat de casos concrets cridaners: el diputat de la Lliga Josep Bertran, Carles Sentís, Josep Pla...
Excepte el primer, la feina dels altres fou modesta (Sentís) o voluntariosa però ineficient (Pla).
En general, els serveis d'informació no van ser gaire consistents durant la guerra i, en canvi, van funcionar molt bé durant les ocupacions.
Els espies no neixen, es fan...
Com va afectar això la societat catalana?
Com se'n van beneficiar alguns?
El règim era una veritable orgia de tràfic d'influències i molta gent se'n va beneficiar.
Part del tràfic estava organitzat legalment en la postguerra: oposicions amb places reservades per a excombatents i altres persones «amb mèrits de guerra», concessions comercials de tota mena (de llicències de taxi a punts de venda limitats) per a les quals els mateixos «mèrits» donaven punts, concessió d'habitatges de protecció oficial en els mateixos termes, etc. Cal comptar també les complicitats de càrrecs de tota mena per protegir el tràfic il·legal de productes en la postguerra (l'estraperlo), el tràfic il·legal de matèries primeres racionades (empresaris que revenien les que els hi tocaven) i un llarg etcètera.
Després, ja en els anys de l'anomenat desarrollo, hi havia el tracte de favor a partir de traficar amb la informació a què tenien accés els càrrecs públics i els alts funcionaris, que ni es controlava ni es perseguia.
A més, era possible rebre diversos sous, públics i privats, sense cap mena d'incompatibilitat i malgrat que fos evident que ni es podien fer tantes feines alhora (no tot eren consells d'administració d'aquells d'anar-hi un cop al mes), ni s'hauria d'haver tolerat que funcionaris públics cobressin sous d'empreses privades del mateix ram.
Per no parlar de concessions d'obra pública sense cap control real...
Naturalment, Catalunya va tenir la seva dosi corresponent, que no va ser petita perquè el volum d'activitat econòmica a Catalunya era molt elevat.
El règim franquista va desplegar una intensa tasca envilidora de la societat catalana i espanyola.
Una vegada desapareguda la dictadura, què van fer les persones que van ser a les avantcambres del poder?
A Catalunya no hi havia estructura d'estat, no hi havia gaires possibilitats de ser alt funcionari.
Alguns catalans ja eren a Madrid i es van recol·locar com els altres, en empreses públiques i privades o en càrrecs funcionarials avantatjosos (els exministres i Joan Antoni Samaranch, principalment).
Però la majoria, resident a Catalunya, no va tenir aquesta opció, pel que tu apuntes i perquè molt ràpidament les esquerres i el catalanisme conservador es van emparar de les institucions catalanes i no els van donar gaires opcions.
Tanmateix, alguns van reconvertir-se amb èxit en catalanistes conservadors i d'altres (pocs però cridaners: Narcís de Carreras, Joan Antoni Samaranch, Josep Vilarasau) es van fer forts en institucions com La Caixa, van tornar o seguir a les seves feines com si res (Fabià Estapé, Carles Sentís) o van seguir en política (Sentís).
En canvi, el nivell de mobilització antifranquista va ser un dels més elevats d'Espanya.
És el fet paradoxal de què parlava ja abans: el creixement de l'antifranquisme català va anar paral·lel a la millora de posicions dels franquistes catalans.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La venda de braçalets d'activitat física no deixa de créixer a tot el món.
En l'últim trimestre de 2018, es van vendre aproximadament un 20% més respecte al mateix període de l'any anterior a tot Europa.
Marques com Fitbit, Apple Watch, Nike Fuel Band, Jawbone, Huawei o Xiaomi Mi Band convencen els consumidors gràcies a les prestacions que ofereixen, entre les quals es troben les de controlar el ritme cardíac, comptar els passos, mesurar el grau d'activitat física o monitorar el son.
Més d'una veu s'ha alçat per injuriar aquests dispositius
Però també és cert que més d'una veu s'ha alçat per injuriar aquests dispositius.
Alguns critiquen les prestacions que ofereixen i d'altres alerten fins i tot de les possibles conseqüències negatives.
Aquest és el cas d'un estudi publicat per la revista Journal of Clinical Sleep Medicine en el qual se subratlla que els especialistes en patologies derivades del son són molt cautelosos a l'hora de recomanar aquests braçalets, perquè incrementen notablement les preocupacions dels pacients sobre la qualitat i la durada del son.
Incrementen notablement les preocupacions dels pacients sobre la qualitat i la durada del son
La investigació explica que cada vegada més persones aconsegueixen aquests dispositius i ho consulten amb el seu metge amb l'objectiu de curar l'insomni o millorar la qualitat del son.
Però el que podria semblar una ajuda acaba convertint-se en una obsessió que els experts de l'estudi qualifiquen com a ortosomnia, que es tradueix com una ànsia de perfeccionisme per monitorar el son i millorar el descans.
Una mica similar a l'excessiva preocupació per l'alimentació saludable, que es denomina ortorèxia.
Els casos analitzats en l'estudi demostren que l'ansietat dels pacients es va incrementar notablement amb l'ús d'aquests dispositius, amb la qual cosa el seu insomni es va exacerbar i es van reforçar els mals hàbits de son.
L'estudi també posa en dubte que alguns d'aquests dispositius puguin mostrar resultats completament fiables sobre l'anàlisi que fan del son dels seus usuaris.
Conclouen que es necessita més investigació per saber si la tecnologia de seguiment del son té validesa científica plena.
El cert és que existeixen més estudis que posen en dubte els beneficis d'aquests braçalets.
Per exemple, un estudi publicat a The Journal of The American Medical Association va concloure que el seu ús era ineficaç per perdre pes, un altre dels objectius pels quals els usuaris solen adquirir-les.
De la investigació, a la qual van participar 470 persones d'entre 18 i 35 anys amb problemes d'obesitat durant més de dos anys, es va concloure que el fet d'utilitzar dispositius que controlen l'activitat física no suposa un estímul per aprimar-se. |
El moviment juvenil és qui lidera aquesta lluita a arreu del planeta.
Defensar el medi ambient és i ha de ser compatible amb la lluita pels drets socials i polítics, ja que si acabem amb la vida del planeta, condemnem també el futur de tota una generació.
El jovent som el futur, però també som el present!
Per aquest motiu, de cara aquest divendres 27 de setembre s'ha convocat una Vaga Mundial pel Clima a la qual el CNJC hi donem tot el suport.
"L' emergència climàtica és innegable.
Així ho demostra l'últim informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC): comptem amb tan sols 11 anys per reduir en un 50% les emissions de gasos d'efecte hivernacle i evitar que aquesta crisi sigui irreversible.
Tenim davant nostre un repte al qual la humanitat mai s'ha enfrontat.
Aquesta situació és conseqüència directa del nostre sistema extractivista i consumist a, que prioritza el benefici econòmic a mantenir la vida.
Se'ns ha fet creure que el deteriorament ambiental és l'inevitable preu a pagar per poder viure en societats del benestar.
Això s'ha demostrat fals, ja que mentre destruïm la natura els nostres sistemes democràtics comencen a esquerdar-se.
Les desigualtats al planeta s'han aprofundit a molts nivells, tornem a construir fronteres que deixen passar mercaderies però no persones: ens estem convertint en societats que expulsen als més vulnerables.
La humanitat i la biosfera estan sent sacrificades perquè un reduït nombre de persones pugui continuar acumulant injustament grans quantitats de diners i riquesa.
Hem de ser protagonistes del nostre temps i repensar el valor de tot allò que ens envolta.
Malgrat que hem nascut en un sistema basat en la desigualtat i l'individualisme, la veritat és que no som éssers aïllats.
La nostra pròpia vida depèn de la cura d'altres persones pròximes de la mateixa manera que depèn directament de la natura i del medi que ens envolta.
Organitzem-nos, teixim una xarxa com a forma de resistència davant aquest sistema que ens atomitza.
La crisi ambiental ens brinda la possibilitat de construir una societat on càpiguen la justícia i la solidaritat, i convertir la política en un acte d'amor per la gent, la Terra i la vida.
Davant l'emergència climàtica; Fridays For Future, al costat d'altres moviments germans, convoquem una setmana de mobilitzacions a partir del 20 de setembre amb motiu de la Cimera de l'Acció Climàtica de l'ONU.
Aquesta setmana finalitzarà, el 27 de setembre, amb la Vaga Mundial pel Clima.
Convoquem vaga estudiantil i de consum, mobilitzacions en carrers i centres de treball.
Busquem salvaguardar el nostre futur, posat ara mateix en qüestió.
Ja n'hi ha prou de pors electorals, de mesures a curt termini i d'enganys oportunistes.
Exigim el dret a la vida: som la natura defensant-se a si mateixa."
Escull les vies per les quals vols ser contactat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC):
He llegit l' avís legal i la política de privacitat i autoritzo l'enviament de butlletins informatius, així com el tractament de les meves dades personals per part del CNJC. |
La píndola anticonceptiva gratuïta a partir dels 12 anys està cada vegada més a prop a França.
El Govern d'Emmanuel Macron vol estendre la gratuïtat dels mètodes anticonceptius als menors de 15 anys, una mesura que segurament serà controvertida entre els sectors més conservadors i catòlics a França.
Si s'aprova l'avantprojecte de llei de finançament de la Seguretat Social francesa per al 2020, els menors francesos a partir de dotze anys podran accedir a anticonceptius sense cap cost per a ells.
El Govern francès també vol, de forma paral·lela, reforçar l'educació sexual a les escoles perquè els joves estiguin més ben informats.
Des de 2013, la píndola i altres anticonceptius són gratuïts a França per a les joves entre 15 i 17 anys presentant una recepta mèdica i la targeta de la seguretat social.
Els joves no necessiten demanar el consentiment dels seus pares per a la consulta mèdica ni per obtenir els anticonceptius a la farmàcia i se'ls garanteix el secret mèdic si així ho desitgen.
Actualment, per a beneficiar-se d'aquesta mesura, els joves francesos a partir de 15 anys han d'acudir a un metge o una llevadora perquè els receptin els anticonceptius més adequats per a ells i presentar la recepta a la farmàcia.
El farmacèutic els lliura els anticonceptius sense que hagin d'avançar el seu cost i en absoluta confidencialitat.
L'objectiu de l'extensió d'aquesta mesura als menors de 15 anys és evitar embarassos no desitjats entre les menors i reduir el nombre d'avortaments entre aquest sector de la població.
Cada any, unes 1.000 joves franceses d'entre 12 i 14 anys es queden embarassades, de les quals 770 acaben avortant, segons l'avantprojecte de llei.
El Govern francès considera que el fet que les menors de 15 anys hagin de pagar-se de la seva butxaca la compra d'anticonceptius pot frenar el seu accés als mateixos. |
Consulta els cursos del Consorsi per a la Normalització Lingüistica
Inscripció als cursos de català per a persones adultes (B1, B2, C1, C2) |
La regió del Lazio, on està Roma, es troba en estat d'alerta a causa de la sequera i s'especula ja amb la possibilitat de tallades rotatòries del subministrament d'aigua.
L'última mesura presa és el tall del proveïment des del llac de Bracciano a causa del baix nivell de les seves aigües.
"S'està acabant l'aigua a Roma", ha afirmat el governador del Lazio, Nicola Zingaretti, en declaracions a Tgcom24.
El nivell del llac de Bracciano ha disminuït amb el risc de catàstrofe ambiental.
Tenim set dies per estudiar totes les possibilitats amb la finalitat de reduir al mínim les molèsties per als ciutadans, però és un error tancar els ulls.
El problema està aquí i és greu", ha argumentat.
Zingaretti ha explicat que el divendres el govern regional va aprovar suspendre l'extracció del llac de Bracciano a partir del 28 de juliol per facilitar la restauració del nivell natural de l'aigua del llac i la seva qualitat i la seva integritat ecològica natural.
A la utilització de l'aigua del llac de Bracciano per a consum humà se suma l'alta evaporació que es deu a les altes temperatures i l'absència de precipitacions en els últims mesos.
"Tenir aigua a les aixetes és un dret, però hem de fer front a un gran problema que és la sequera.
M'agradaria convidar a venir a Donald Trump per fer-li entendre el que significa respectar els acords sobre el clima", ha apuntat Zingaretti.
L'empresa encarregada del subministrament d'aigua a la capital, ACEA, ha advertit en un comunicat que "la reducció dràstica de l'entrada d'aigua al subministrament d'aigua de la capital ens obligarà a engegar un canvis dràstics en l'oferta".
Entre aquestes mesures podria estar el racionament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
- Estem vivint un moment en què l' esperit cooperatiu torna a estar al centre dels debats socials tenint en compte la crisi econòmica generada pel capital i la deslocalització de l'activitat econòmica.
Com perceps l'activitat cooperativa en espais on aquesta organització és tradicional?
Jo no perdo de vista l'alt valor social que té aquesta manera d'organitzar la propietat, de compartir recursos i generar valor afegit.
Nosaltres hem hagut de mirar molt al client i també molt al soci, al propietari.
Moltes cooperatives que tenim al territori que vénen d'un esquema fundacional agrari no sempre han tingut una mirada clara cap al client, ni un desenvolupament clar del valor al sector on pertanyen.
S'han quedat en fases molt primàries.
I aquesta manca de desenvolupament de la cadena de valor el que ha fet, al meu entendre, és deteriorar els valors fundacionals i els avantatges socials que suposa cooperatitzar una activitat econòmica.
- A part d'invertir en la qualitat del producte, heu fet un treball per posar en relleu el valor social de l'organització en defensa del bé comú.
Com ha estat el procés de recuperar aquests valors?
Nosaltres hem recuperat l'esperit cooperatiu a partir de la producció i, en els darrers 5 anys, també ho hem sabut fer a partir del reforç del vincle entre el productor i el valor que la marca té al mercat.
Per exemple, posant la cara dels socis al vi.
Això ha reforçat el vincle de pertinença a un projecte col·laboratiu com és la cooperativa.
La meva família és sòcia de la cooperativa i jo per extensió també ho sóc.
Fa 21 que vam prendre un camí que no tan sols reforça els valors fundacionals, sinó que és una posada a zero, un reset total.
Vam desenvolupar un sistema de producció més qualitatiu, que de manera claríssima i imprescindible, obligava a una part dels socis a implicar-se molt en la producció.
I ara també els hem implicat en la distribució i el màrqueting.
- Com s'integra als socis en el sistema de presa de decisions i en la presentació del producte al mercat?
El soci ha d'estar implicat en poques funcions directives.
En cooperatives de petit format sí, són els mateixos socis qui tenen funcions directives, però quan la dimensió és més gran, s'ha de ser més àgil.
- Com s'ha viscut el canvi generacional?
Nosaltres estem treballant perquè hi hagi una quarta generació de productors i productores.
La quarta generació actualment té entre 0 i 18 anys, tal com ho entenem nosaltres.
Estem parlant d'una carrera de fons a llarg termini.
La idea és que la cooperativa formi part de la unitat familiar.
S'ha de reforçar el vincle de pertinença a la cooperativa.
De la mateixa manera que una família que té un negoci privat i li sap transmetre al fill o filla que allò és una possibilitat de negoci per al seu futur.
- Creus que les cooperatives agràries podrien fer de revulsiu respecte a una transformació de valors en el sector econòmic i social local?
Els valors els tens o no els tens.
Jo no puc pregonar als quatre vents que l'Agrícola Sant Josep és una cooperativa si cada acció que fem, per mínima que sigui, no respira aquests valors.
La cooperativa és un model d'organització que té un alt valor social; que no prioritza els beneficis per a gent que és aliena a l'activitat, sinó que si hi ha algun benefici, repercuteix en el propietari del negoci que és també el propietari d'aquell actiu.
- És una economia que no és fum...
La cooperativa es nodreix de l'àmbit local o d'una xarxa real, no d'un capital intangible.
I, si després, el client descobreix que allò és una cooperativa: Eureka!!
Hem aconseguit el que buscàvem.
Molts dels nostres clients no saben que som cooperativa, i quan ho descobreixen, se n'alegren.
Hi ha cooperatives que ho amaguen des d'un punt de vista de comunicació.
Jo els he de dir que s'equivoquen.
Crec que no n'has de fer bandera, però sí que has de tenir en compte les fortaleses que tens.
Estàs creant un valor econòmic alt dins d'un territori, que no és possible deslocalitzar.
L'objectiu no és donar beneficis per a accionistes que estan a quilòmetres.
- Quin és el vostre objectiu ara?
Evitar el deteriorament dels valors fundacionals.
Amb el valor afegit que el futurs productors tindran una dignitat que la primera generació no tenia.
Tenien els valors clars, però no es podien guanyar la vida.
Portem quasi 60 anys d'història dels quals els primers 30 han estat més deterioradors que constructius, amb tot el respecte per les primeres generacions.
- La vostra generació que ha aportat?
L'Agrícola Sant Josep viu un moment de consolidació.
I segur que hi ha altres cooperatives del territori que poden parlar d'una consolidació.
La nostra generació ha aportat claredat d'idees, molta preparació i també penso que bastant de sacrifici.
Sacrifici personal perquè tirar endavant projectes d'aquesta envergadura, que si surten bé es genera un bé comú molt gran, implica un sacrifici.
També perquè la nostra generació lluita constantment entre quedar-se al territori o fotre el camp.
Hi ha una part molt gran de vocació.
La recepta de l'Agrícola Sant Josep funciona perquè els quatre directius que hi ha tenim un vincle emocional amb la cooperativa altíssim.
Perquè el nostre pare, el nostre germà o la parella és soci i és productor.
Nosaltres patim un desarrelament des dels anys 50 a partir de l'èxode, i això forma part d'un relat que és molt perjudicial per a les perifèries.
La mandra de tornar al poble és una realitat.
- Hi ha com una altra tendència en la literatura que es podria associar més amb les persones que tornen a la natura a la recerca de respostes?
Nosaltres treballem perquè la quarta generació no marxi o que, com a mínim, consideri l'oportunitat de quedar-se.
Que no es miri el retorn al poble només com un tema emocional.
La pàtria la va descriure molt bé Cervantes al Quijote com el lloc on tenia la família i els amics.
El tema de les banderetes, al final, només porta conflictes.
El negoci del vi a la Terra Alta és el gran responsable que aquest desarrelament no hagi estat major. |
Si vols contactar amb un professional API a Monistrol de Montserrat
Pis en lloguer de m2 a Monistrol de Montserrat, Barcelona |
Aquesta és la pàgina de Catedral - Tapas Bar.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Granada. |
secretari del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Tenim un sistema sanitari amb recursos limitats
que cada cop està més tensionat.
Genera confiança en els ciutadans,
sobretot per l'excel·lència dels seus professionals.
ha contribuït a generar sovint massa expectatives sobre una població
cada cop més informada sobre els seus drets, però menys preparada
per suportar la fustració d'un resultat advers.
CINC X CINC de l'Avui el 17 de febrer del 2004 |
Ecologistes en Acció ha acusat les autoritats de Catalunya i Madrid d'utilitzar "cortines de fum" davant del problema de la contaminació de l'aire, que considera "un problema generalitzat".
Sobre Barcelona, l'organització ha indicat que la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa "mesures puntuals i voluntàries però insuficients" davant de l'episodi d'alta contaminació de la ciutat.
A més, ha subratllat que "la inacció de Madrid davant de les superacions rècord arriba a ser insultant".
En aquest sentit, assenyala que el protocol de la Generalitat no incideix en la reducció del trànsit en zones crítiques, ni limita de manera obligatòria l'activitat industrial.
Per aquesta raó, critica que el govern de Catalunya "posterga les noves mesures aprovades de reducció a la meitat de preu del transport públic i l'augment del 25% de les tarifes de peatge i aparcaments municipals", tot i que considera que són insuficients però conscienciarien a la població.
L'organització ecologista ha subratllat que, tot i que l'episodi de contaminació que es viu aquests dies a Barcelona és greu, el principal risc per a la població és la contaminació diària.
Així, destaca que a 40 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona se superen els valors límit de diòxid de nitrogen i partícules en suspensió, afectant al 53% de la població catalana.
A més, denuncia que Madrid es troba des de fa setmanes a un pic de contaminació que bat rècords i que aquest dijous s'han arribat a les 124 superacions del valor límit de diòxid de nitrogen (NO2).
Sobre aquesta qüestió, ha titllat d'"insultant" la resposta de les autoritats madrilenyes davant del "nitrogenàs" i ha indicat que "tanquen els ulls davant d'un problema urgent, ni es plantegen activar un protocol anti-contaminació que ni tan sols existeix oficialment".
Finalment, ha destacat que la pàgina web de l'Ajuntament de Madrid no informa d'aquesta situació, mentre que sí que ho fa en cas d'intrusions d'aire saharianes que, segons Ecologistes en Acció, "són fenòmens naturals que no es poden evitar".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Maria Mercè Roca és una escriptora gironina, de Portbou, que publica novel·les, contes i obra de no ficció des de l'any 1986.
Avui us en recomano una novel·la que es basa en la seva infantesa.
La protagonista és una nena que va creixent i explica com era la vida en un poble fronterer amb una important estació de trens.
Una figura importantíssima en tota l'obra és el seu pare, a qui estima molt.
També hi apareixen el germà, la mare, els amics... i com a figura amenaçadora, que acaba desencadenant el drama, la caserna de la guàrdia civil, des d'on es controla el contraban amb França.
Si us agrada busqueu més obres de la mateixa autora.
Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!
Cancel·la respondre a comentari
Pots utilitzar els següents tags XHTML:
Amb aquest nou espai pretenem intercanviar l'opinió de les nostres lectures, del professorat i de l'alumnat, perquè llegir és una font inesgotable de coneixement, de lleure i d'informació. |
Trenta monjos habiten al centre religiós i garanteixen la continuïtat de la comunitat
Vimbodí i Poblet.-Fa 75 anys, el Monestir de Poblet va recuperar la seva vida monàstica després de 105 anys d'abandonament amb l'arribada de quatre monjos cistercencs italians.
Des d'aleshores, el centre religiós s'ha adaptat als nous temps, rellegint la regla benedictina.
"Ha canviat en allò més accidental però no en allò central", ha apuntat el prior del monestir, el pare Lluc Torcal.
"La regla de Sant Benet marca un horari de pregària i un horari de treball però s'adequa a les circumstàncies i als temps i això permet que hi hagi joves a Poblet", ha explicat el pare Lluc, que ha explicat que ara al monestir hi viuen 30 monjos de diverses generacions que són garantia de la continuïtat de la comunitat.
"Si visquéssim com als anys 50, molts joves no viurien aquí", ha dit.
Diversos actes commemoren aquest dissabte la restauració fa 75 anys amb una missa, conferències, una exposició i la clausura del Tercer Festival Internacional d'Orgues.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.