text stringlengths 31 3.15M |
|---|
S'ha criticat molt la política de fitxatges del Barça d'aquest estiu.
Es trencava el trident de la MSN i finalme nt arribaven dues peces noves: Dembelé i Deulofeu.
Més enllà de la inoportuna lesió del francès, si el fitxatge acaba sortint bé es pot convertir en una aposta de futur clara per als blaugranes.
En canvi, el Madrid, després de guanyar dues Copes d'Europa seguides, continua apostant pel seu trident, la BBC: Bale, Benzema i Cristiano Ronaldo.
Els tres davanters han tingut diverses lesions i sancions que han fet que no hagin tingut gaire continuïtat, però és veritat que sempre que els ha tingut, Zidane els ha fet jugar.
I realment és una decisió molt criticada, ja que hi ha una gran part de l'afició blanca que té més ganes de veure Isco o Asensio que la BBC.
I segurament els números ho avalen i, sobretot, les sensacions.
Però la cúpula directiva i els tècnics del Madrid continuen confiant en un trident que es va fent gran i que cada vegada li costa més marcar gols.
Gareth Bale té 28 anys, va renovar l'octubre de l'any passat i acaba contracte el 2022 amb una clàusula de rescissió de 500 milions d'euros.
Karim Benzema acaba de renovar aquesta setmana i ha firmat fins al 2021 amb una clàusula de 1.000 milions.
I Cristiano Ronaldo va camí dels 33 i va renovar a finals de l'any passat també fins al 2021 i amb una clàusula de 1.000 milions.
El Madrid ha hipotecat el seu trident fins al 2021, quan passaran clarament dels 30 anys i tindran un preu de venda impossible per a cap equip.
En principi un autèntic tret al peu.
Però és que Florentino Pérez creu totalment en el seu trident.
Aquest estiu tenia opcions de vendre's Gareth Bale aprofitant l'interès més que destacable del United de Mourinho, però ha decidit quedar-se'l.
Perquè són els seus fitxatges, les seves apostes, els herois que li han permès aixecar tres Champions en els últims quatre anys.
De fet tots tres van ser titulars a les finals del 2014 i el 2016, i a la del 2017 Bale va jugar de suplent perquè acabava de sortir d'una lesió.
I Zidane dona suport totalment al seu president.
Principalment també perquè són els que més cobren de la plantilla.
Però aquesta temporda la gran incògnita és si el francès podrà comptar amb els tres davanters de forma continuada sense sancions ni lesions.
Perquè amb la competència d'Asensio i Isco no queda clar si això seria una sort o una desgràcia.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'alcalde de Badalona, Álex Pastor, i el regidor d'Educació, Jordi Subirana, han acompanyat Bargalló durant la visita al centre, que va ser remodelat recentment
Aquest dijous al matí el conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha visitat l'Institut La Llauna de Badalona acompanyat per l'alcalde Álex Pastor i el regidor d'Educació, Jordi Subirana.
Durant la visita, han fet un recorregut per les instal·lacions del centre, on destaca la tercera planta de l'edifici, que ha estat remodelada per un equip d'arquitectura que ha aconseguit preservar part de l'antiga fàbrica de llaunes -d'aquí prové el nom del centre-.
En acabar han mantingut una trobada amb l'equip directiu.
Després de la visita, el conseller Bargalló ha afirmat que el Departament d'Educació referma la seva voluntat de "tirar endavant els projectes compromesos a Badalona".
En aquest sentit, ha concretat que "continuem treballant amb l'Ajuntament per a què els solars que ens ha cedit i que ens ha de cedir es puguin acabar d'adequar a les necessitats de construcció que exigeix el Departament".
En aquest sentit, el regidor Subirana ha explicat que "les escoles Ventós Mir i Badalona Port es faran en els terrenys que hi havien previstos".
Subirana ha detallat que "cal adaptar els tràmits als requisits que proposa la Generalitat, com en tots els casos en què treballem plegats, però els projectes continuaran endavant amb el ferm compromís de les dues administracions". |
El catedràtic de Filosofia Política Daniel Innerarity visità el Centre Cultural La Nau per a oferir una conferència sobre la democràcia a Europa, aquest dimarts 27 de febrer, i impartir un seminari amb el títol 'La política en els temps d'incertesa' dimecres 28 a les 11 hores.
Daniel Innerarity, a més de catedràtic de Filosofia Política, és investigador a la Universitat del País Basc i director de l'Instituto de Gobernanza Democrática.
És col·laborador habitual d'opinió en El Correo, El Diario Vasco i El País, i ha sigut professor convidat en diverses universitats europees, com ara la Sorbona de París.
Ha rebut el Premi Nacional d'Assaig, el Premi Miguel de Unamuno d'Assaig, el Premi Euskadi d'Assaig, el Premi d'Humanitats, Arts, Cultura i Ciències Socials d'Eusko Ikaskuntza-Caja Laboral i el Premi Príncep de Viana de la Cultura.
En la conferència de dimarts 27, La democràcia a Europa, Innerarity tractà d'explicar quina és la innovació política de la Unió Europea, les seues insuficiències i oportunitats, el seu peculiar sistema de representació i decisió, quin dret té la ciutadania a esperar de la Unió i què pot exigir-li perquè siga més democràtica, d'acord amb la seua peculiar naturalesa.
L'autor sosté que la Unió Europea ha de ser entesa com una democràcia complexa, no a partir dels models de democràcia vinculats a la forma de l'Estat nacional i, per això mateix, amb unes grans potencialitats a l'hora de pensar com organitzar políticament espais més densos, oberts i interdependents.
El seminari La política en temps d'incertesa, de dimecres 28, aborda la perplexitat dels éssers humans davant d'una societat en què l'horitzó del que és possible s'ha obert tant que els càlculs sobre el futur són especialment incerts.
El segle XXI es va estrenar amb la convulsió de la crisi econòmica, que va produir onades d'indignació però no va ocasionar una perplexitat especial; va contribuir fins i tot a refermar les orientacions pròpies: qui eren els dolents i qui els bons, per exemple.
El món es va tornar a categoritzar amb nitidesa entre perdedors i guanyadors, entre la gent i la casta, entre qui mana i qui pateix els qui manen, alhora que les responsabilitats eren assignades amb relativa seguretat.
Però l'actual paisatge polític s'ha omplit d'una decepció generalitzada que ja no es refereix a una cosa concreta, sinó a una situació general.
I quan el malestar es torna difús, provoca perplexitat.
Als ciutadans els irrita un estat de coses que no pot tindre la seua aprovació, però més encara no saber com identificar aquest malestar, a qui fer-ne culpable i a qui confiar el canvi de la situació.
Per a explicar el seu punt de vista, Daniel Innerarity presentarà els continguts fonamentals del seu nou llibre Política para perplejos, que continua d'alguna manera les observacions que va fer en La política en tiempos de indignación.
Són reflexions al fil dels esdeveniments que es viuen actualment i que han portat de la indignació a la perplexitat, sense haver deixat de tindre motius per abandonar aquella.
Per assistir a aquest seminari gratuït és imprescindible inscriure's ací.
Aquests actes s'emmarquen dins de la programació de l'Escola Europea de Pensament Lluís Vives.
Aquest espai és un projecte cultural impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com un fòrum per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d'actualitat.
L'Escola, a més, té la participació d'altres actors de l'administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, Ajuntament de València, Conselleria de Transparència i d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Alfons el Magnànim, Escola Europea d'Humanitats i Caixa Popular. |
Cada dia constatem que l'actual funcionament de l'estat de les autonomies cada vegada ofega més Catalunya, i que la situació es fa cada cop més insostenible.
L'estat autonòmic ja no serveix i no és útil per a la governança de Catalunya.
No resol els problemes dels catalans i no els aporta més benestar.
Com que això ho creu una gran part de la ciutadania catalana, aquesta ha optat per veure la transformació de Catalunya en un estat independent com l'única sortida a aquesta problemàtica.
Aquests ciutadans han perdut completament l'esperança (cal dir que alguns mai l'han tinguda) que dins de l'estat espanyol es pugui trobar un encaix apropiat per a Catalunya, que reconegui la seva realitat nacional i que li proporcioni un autogovern que satisfaci plenament les demandes i necessitats dels catalans.
L'actual govern espanyol no creu en l'estat de les autonomies.
Per això porta a terme una forta política recentralitzadora que en va deteriorant el funcionament.
Aquesta actitud es pot veure en molts àmbits.
Només cal assenyalar els recursos que ha presentat recentment el govern espanyol contra el decret de pobresa energètica de la Generalitat i la llei d'horaris comercials aprovada pel Parlament, que han suposat que el Tribunal Constitucional els suspengués.
El marge del govern català per fer polítiques pròpies és cada vegada més limitat.
¿On són l'autonomia i l'autogovern?
On també es pot veure clarament que l'autonomia de què gaudeix Catalunya és molt limitada és en el camp de les finances públiques.
Es va posar de manifest la setmana passada amb la presentació del projecte de pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent.
Aquests comptes mostren que el gruix dels ingressos de la Generalitat no depenen directament dels recursos fiscals que es generen al seu territori ni de la seva política tributària, que seria la situació correcta, sinó de la voluntat del govern espanyol.
D'una banda, com que la Generalitat no pot recaptar els grans impostos (IRPF, IVA, impostos especials), la part que li toca del rendiment d'aquests tributs l'hi ha de traspassar l'Estat, que el que li fa és una bestreta sobre el que preveu recaptar.
Aquesta bestreta és independent de l'evolució real de la recaptació fiscal.
Això vol dir que si els ingressos impositius creixen més que la previsió feta pel govern espanyol, la bestreta no es modifica.
La Generalitat només podrà gaudir del creixement impositiu al cap de dos anys, quan es liquidi i es tanqui definitivament el corresponent exercici pressupostari.
Per tant, l'any vinent, malgrat que l'economia catalana creixi, com preveu el govern català, la Generalitat no podrà gaudir de l'increment d'ingressos fiscals que els impostos proporcionaran per aquest fet.
D'altra banda, el govern espanyol fixa uns objectius de dèficit públic molt restrictius per a les autonomies.
Reparteix l'objectiu de dèficit fixat per la Comissió Europea per a tot el sector públic espanyol (un 4,2% del PIB el 2015) entre els diferents nivells de govern d'una manera que no es correspon amb la importància relativa de cadascun d'ells.
El 2015 permetrà només un dèficit del 0,7% del PIB a les autonomies, la qual cosa suposa una sisena part del total, mentre que les autonomies representen una tercera part del sector públic espanyol, i als governs locals els assigna dèficit zero.
En canvi, el sector públic central pot incórrer en un dèficit del 3,5% del PIB.
Per poder complir amb aquest objectiu de dèficit, el govern català tenia dues opcions: retallar les despeses o trobar més ingressos.
Molt adequadament ha optat per la segona opció i ha pressupostat com a ingressos el deute que té l'Estat amb la Generalitat per diversos conceptes, entre els quals el no-compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que obliga l'Estat a invertir a Catalunya en la mateixa proporció que el pes relatiu del PIB català.
La Generalitat ha quantificat aquest deute en 2.500 milions d'euros, però que el govern espanyol el pagui depèn de la seva voluntat política, que, com es posa en evidència cada dia, no és precisament favorable a Catalunya.
Per tant, altra vegada els recursos pressupostaris de la Generalitat depenen del govern estatal.
Així mateix, la Generalitat depèn de l'Estat per endeutar-se, ja que com que no té una Hisenda pròpia no ofereix garanties als mercats.
Només ho pot fer a través del FLA, que és un sistema que ha implantat l'Estat per prestar diners a les autonomies.
I el pitjor és que cada cop que l'Estat presta diners a la Generalitat a través d'aquest mecanisme hem de sentir que el govern espanyol diu que està ajudant Catalunya, quan la realitat és que no ens dóna res, ja que tot el que rebem prové de la nostra contribució prèvia mitjançant els impostos que van a parar a les arques estatals.
Només cal recordar el dèficit fiscal de Catalunya.
El govern espanyol té una concepció unitària de l'Estat i, des del punt de vista de la Hisenda, de caixa única.
Per ell, tots els recursos fiscals són de l'Estat.
Els territoris no compten i els governs autonòmics tampoc.
Per això diu que mitjançant el FLA ajuda Catalunya.
En conclusió, l'estat autonòmic ja no serveix per a Catalunya.
Les finances de la Generalitat no poden millorar substancialment modificant per enèsima vegada el finançament autonòmic.
Només la Hisenda pròpia que proporcioni un estat independent ho pot aconseguir.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Fa temps em van explicar l'experiència d'una col·lega metge a Suècia.
Es veu que necessiten metges i els ofereixen excel·lents condicions per exercir allà... |
La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, va participar ahir al segment d'alt nivell ministerial de la 25a conferència d'Estats Membres del Conveni Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25) que té lloc a Madrid sota la presidència de Xile.
Durant el seu discurs, Calvó va posar en relleu que Andorra és conscient del repte que representa l'emergència climàtica i per això el Govern aposta per revisar a l'alça els compromisos internacionals contrets per tal d'assolir la neutralitat climàtica l'any 2050.
Així mateix, va apuntar que l'Executiu està actualitzant l'estratègia nacional de l'energia amb l'objectiu d'assolir aquesta fita i va reconèixer que per aconseguir la neutralitat de carbó de cara al 2050 és necessari impulsar polítiques governamentals realistes i ambicioses, amb un importat lideratge empresarial i també de la mà del canvi dels hàbits dels ciutadans.
D'altra banda, va desgranar el marc legal necessari que té el país per assolir els compromisos internacionals fruits de l'Acord de París i que marquen limitar a 1,5 graus l'augment global de la temperatura.
Així va exposar que el Consell General va aprovar per unanimitat la Llei de Transició Energètica i Canvi Climàtic.
Entre altres ítems, Calvó va destacar que el text normatiu estableix que a partir de l'1 de gener del 2020 tots els edificis de nova construcció hauran de ser dissenyats i construïts per tenir un consum d'energia quasi nul.
Tot plegat, amb l'objectiu d'aconseguir una major resiliència enfront del canvi climàtic.
La ministra també va recordar que actualment hi ha a tràmit parlamentari una proposta d'acord de reconeixement de la crisi climàtica i declaració de l'estat d'emergència impulsada per a la societat civil.
En el text, que ha incorporat les propostes dels joves, encomana al Govern adoptar mesures concretes en relació educació, l'aigua, la mobilitat sostenible i impulsar ciutats sostenibles.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Curs monogràfic 'Els totalitarismes del segle XX'
Exposició 'Dones: ficcions i realitats'
Programació estable Teatre Ateneu gener-maig 2020
Tot despullant els arquetips de la masculinitat'
"Viure i Conviure " és un programa de solidaritat intergeneracional gestionat per la Fundació Roure que consisteix a proporcionar allotjament a joves estudiants en el domicili de persones grans en situació de soledat o que tinguin necessitat de companyia.
Un programa que promou l'intercanvi solidari basat en la convivència entre dues generacions desconegudes entre si que s'ajuden mútuament per assolir un benestar conjunt i una millor qualitat de vida en un sentit ampli.
És un intercanvi que no només és material, com pot semblar d'entrada, sinó també d'experiències, companyia i ajudes.
Dades de contacte del programa de Gent Gran
Des de l'inici del procés fins el final de curs acadèmic, un equip de professionals de l'Ajuntament i de la Fundació Roura donarà suport tant a l'estudiant com a la persona gran i vetllarà perquè la convivència sigui òptima.
Sol·licitud d'inscripció de la persona acollidora |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
El pensament de Guillem Agulló sempre va estar marcat per les seues conviccions profundament valencianistes.
Afiliat a Unitat del Poble València, el bressol polític del qual naixeria posteriorment el Bloc, va ser regidor de la formació nacionalista a la seua població natal, Burjassot (Horta).
Una trajectòria política de la qual va impregnar-se tota la família.
El sentiment d'estima al País Valencià aflorava.
Això sí, sempre des de la creença preconitzada per l'assagista i artífex de les bases teòriques del nacionalisme valencià, el suecà Joan Fuster: «El País Valencià serà d'esquerres o no serà».
El cognom Agulló, però, no va sorgir a la palestra pública pel compromís polític del pare amb Unitat del Poble Valencià.
Fou el feixisme el responsable de convertir-lo en conegut més enllà de les fronteres de l'àrea metropolitana de València, el País Valencià i, fins i tot, l'Estat espanyol.
El fill de Guillem Agulló, d'igual denominació i amb un pensament d'esquerres, independentista i antifeixista, va ser assassinat per la ultradreta enguany fa 26 anys.
Tot va ocórrer mentre el jove Agulló estava de festa a Montanejos (Alt Palància).
Allí fou atacat per un grup neonazi, del qual només van condemnar a Pedro Cuevas, qui no va passar entre reixes ni cinc anys.
Cuevas, temps més tard, estaria involucrat en una ràtzia policial contra una presumpta banda delictiva d'ideologia neonazi, denominada com a Operació Panzer.
Fabricant d'aixetes que va abandonar Unitat del Poble Valencià per mantenir viu el record del seu fill, ha tornat a la política activa dècades després.
Agulló concorrerà com a número 14 per la coalició electoral Ara Repúbliques, que aixopluga Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el conglomerat polític de l'esquerra abertzale EH Bildu i els nacionalistes gallecs del BNG, entre altres forces progressistes i sobiranistes d'arreu de l'Estat espanyol.
O juguem la carta de la llibertat, o la de la repressió», va expressar a aquest setmanari per explicar el seu retorn a la carrera electoral arran de la petició rebuda pel dirigent d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) i alcaldable republicà a Benicarló (Baix Maestrat), Josep Barberà.
Agulló, històric valencianista i activista antifeixista serà, de fet, el rostre visible de la llista al País Valencià.
El cap de cartell amb el qual els republicans intentaran augmentar la seua bossa de vots provinent del territori valencià.
No debades, ha sigut una de les grans incorporacions que ha comptat una candidatura amb diverses actes potents a València, com ara la seua presentació al recinte mostrari de Fira València o la lectura del manifest en solidaritat dels pobles que va tenir lloc al Teatre el Micalet de València.
La representació valenciana a la candidatura d' Ara Repúbliques, però, no se circumscriu només al pare del jove apunyalat de mort pel neonazisme valencià dels anys 90.
També hi ha altres figures independents que s'han incorporat a la llista independentista al Parlament Europeu.
Es tracta de Maria Pérez i Company, que com Agulló tampoc compta amb carnet d'Esquerra Republicana del País Valencià.
Jove i amb una sensibilitat ecologista que mostra a les seues publicacions a les xarxes socials, participarà en la pròxima jornada electoral del 26 de maig per partida doble.
No debades, ocupa el segon lloc de la llista dels republicans a Barxeta (Costera).
En aquesta població de poc més de 1.600 habitants, ERPV concorre sota la marca de Som Barxeta.
Ara Repúbliques integra, al seu torn, persones que sí que ostenten targeta d'afiliació al projecte independentista al territori valencià, com, per exemple, Rebeca Abad i Brotons.
Natural d'Alcoi, capital de la comarca de l'Alcoià, va afirmar en un acte de la candidatura comunitària de tall sobiranista que s'hi presentava «perquè vull que a Europa estiguen els pobles i perquè hem de treure els presos polítics de la presó».
Auxiliar d'infermeria, va firmar el manifest Va de democràcia, en el qual centenars de persones valencianes clamaven contra la repressió policial i judicial patida pels dirigents independentistes de Catalunya.
Juanvi Salavert, qui va ser alcaldable dels republicans en 2011 a Tavernes de la Valldigna (Safor) i en aquests comicis ocupa el número tres de la llista, és l'altre valencià que hi concorre al projecte electoral d'ERC, BNG i EH Bildu, entre altres formacions sobiranistes d'esquerres.
Un habitual dels actes dels republicans, tot i ostentar la condició de dirigent estatal i valencià dels Verds, Toni Roderic, ha sigut un dels fixatges valencians de Carles Puigdemont.
Tota una mostra de la rivalitat entre ambdues llistes als comicis comunitaris per veure quina pota de l'independentisme guanya la carrera a les institucions del vell continent.
Exregidor de l'Ajuntament de Dénia (Marina Alta) entre 2003 i 2007, n'ocuparà el número 12 a la llista de Lliures per Europa, la marca europea de Junts per Catalunya i l'espai postconvergent que encapçala Puigdemont.
Roderic, qui va manifestar-se a la Diada catalana de l'any 2017 junt amb els simpatitzants i afiliats d'Acció Cultural del País Valencià, va participar de la presentació a València de la candidatura Europa pels Pobles de l'any 2009, la qual estava encapçalada per ERC.
En 2015, i, de nou, junt amb els republicans, va presentar en Dénia la plataforma Ara País Valencià.
Fou aleshores quan el partit dirigit per Roderic va aspirar a la Generalitat Valenciana del bracet d'Esquerra Unida i la federació valenciana dels independentistes.
De fet, va formar-hi part del naixement de Front pel País Valencià, una força que acollia descontents del Bloc.
Abans havia estat al si del PSPV-PSOE.
També amb una llarga militància a favor de la independència de Catalunya hi apareix a la llista Josep Guia, membre dels 10 d'Alaquàs, un conjunt d'activistes antifranquistes que foren detinguts en 1975 per elaborar un text iniciàtic d'un Estatut d'Autonomia i configurar a poc a poc institucions d'oposició democràtica al règim feixista que haurien de pilotar la transició valenciana.
Doctor en matemàtiques i en filologia, ha publicat diversos articles als mitjans de comunicació -entre ells, en aquest setmanari- i ha publicat nombrosos llibres d'assaig polític, majoritàriament sobre la qüestió nacional dels diferents territoris de parla catalana.
També va apadrinar l'aventura política de Solidaritat per Catalunya al País Valencià.
La seua militància independentista s'ha exemplificat en la seua condició de dirigent de l'històric Partit Socialista d'Alliberament Nacional, a banda d'erigir-se també junt amb la seua dona, Maria Conca, com un dels pocs referents de l'independentisme al País Valencià.
Situat en espais polítics ubicats de manera marcada a l'esquerra, va argumentar a Twitter les seues raons per incorporar-se a la llista plantejada per Puigdemont.
«Perquè és una llista independentista (i entenc, com a marxista i com a patriota d'una nació ocupada que la primera contradicció a resoldre és l'opressió nacional, acabant amb ella); perquè és una llista catalana (de Països Catalans, ni que siga tímidament); perquè és la llista més odiada i temuda per l'oligarquia espanyola i els seus aparells repressius; perquè és la llista que més internacionalitza la causa de la nació catalana», raonava.
«Perquè després de tota una vida lluitant contra el feixisme, reconec en el president Puigdemont l'home que de manera més eficaç ha desemmascarat davant Europa el franquisme que previu a l'Estat espanyol», afirmava.
I afegia: «Perquè el president Puigdemont, com ja ho va fer el president Macià, simbolitza al més nivell el combat contra la monarquia borbònica i per la república, i perquè com a valencià sé que tot el que esdevé de progrès, cultura i llibertat al Principat de Catalunya s'encomana tard o d'hora al País Valencià».
Una mostra inequívoca de l'admiració per Puigdemont d'un dels sis valencians que s'han integrat a les candidatures independentistes d'Ara Repúbliques i Lliures per Europa.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Convé revisar la idea que la UE és terreny de joc favorable a l'autodeterminació
Fins a 32 candidatures de circumscripció única s'hi presentaran
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Diumenge que ve, 6 de març a partir de les 12 del matí a la plaça de la Porxada
Cada 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones.
Una jornada molt especial en què que cal reivindicar els drets de les dones, el respecte, l'apoderament i la fi de la desigualtat.
Una jornada en què alcem la veu per continuar visibilitzant els obstacles amb què topem per assolir la plena igualtat dona-home.
Per aquest motiu el Centre d'Informació i Recursos per a Dones organitza, a la plaça de la Porxada, les següents activitats:
Lectura del manifest, a càrrec de la Taula d'Igualtat de Gènere de Granollers
Entrega dels premis de la 10a edició del Concurs de Cartells i del Certamen Literari "De dona a dona".
Exposició dels cartells participants.
També podreu gaudir de l'exposició fotogràfica "El feminisme està de moda", de la fotògrafa Júlia Perelló, en què han participat dones vinculades al Grup d'Ajuda al Maltractament (GAM) i el Grup d'Enfortiment Personal (GEP), del CIRD.
El programa d'activitats s'allargarà entre els dies 2 i 19 de març.
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
GRIHO és un Grup de Recerca en Interacció Persona Ordinador (IPO) del Departament d'Informàtica i Enginyeria Industrial de la Universitat de Lleida.
Es tracta d'un grup interdisciplinar i interdepartamental que te com a objectius la docència, la recerca i el desenvolupament, dins l'àrea de la IPO, aixó inclou l'estudi de la usabilitat i l'accessibilitat, disseny centrat en l'usuari, interficies plàstiques, nous paradigmes entre altres [ Més informació ]. |
En aquest grau rebràs una formació integral en llengua i literatura espanyoles, basada en les competències rigorosament filològiques (coneixement, recerca, edició i crítica) i les habilitats que estan estretament relacionades amb la transferència de coneixement a la societat (a institucions tant públiques com privades) i amb la gestió cultural. |
Fa uns dies que les festes de Nadal van concloure, però l'esperit d'aquestes encara seguia ben present a la parròquia d'Ordino.
La Casa Pairal va esdevenir l'escenari d'una nova edició de la ja tradicional cantada de nadales a càrrec de la Coral Casamanya i l'Orfeó Andorrà.
A l'esdeveniment hi van assistir una seixantena de padrins, a banda d'algunes personalitats del comú.
Tots ells van gaudir d'un repertori de cançons ben variades amb motiu de la cloenda de les festes nadalenques.
El programa musical va incloure a banda de diverses havaneres, cançons tan reconegudes com Boig per tu, La pastora Caterina i per cloure l'acte, el tradicional Fum, fum, fum.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Aquest programa té per objecte l'establiment i la descripció normalitzada de les actuacions estadístiques d'interès de la Generalitat que s'han de portar a terme durant l'any 2014.
Com a principals novetats, destaquen la tabulació completa dels Censos de població i habitatge 2011, les projeccions demogràfiques, el projecte de l'Enquesta de necessitats dels serveis socials, la difusió de resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics 2013 i l'evolució real del PIB comarcal, entre d'altres.
Així mateix, es continua amb les tasques d' elaboració d'un sistema de registres estadístics format pels registres estadístics de població, empreses i territori, on s'integraran dades de fonts administratives i estadístiques, així com el disseny del futur sistema integrat d'informació estadística a l'Idescat (Plataforma Cerdà).
Aquest és el quart programa que desplega el Pla estadístic de Catalunya 2011–2014. |
Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, 1951) és conseller de Cultura.
Ha estat regidor de Cultura de l'ajuntament de Barcelona pel PSC, i també va ocupar el departament l'any 2006 amb el govern de Pasqual Maragall.
Sens dubte, el vostre nomenament com a conseller de Cultura ha causat impacte.
Amb quins arguments Artur Mas us va proposar assumir aquesta responsabilitat?
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
VIDEO: Pedro Sánchez afirma que Catalunya és una nació i que negociarà |
divendres, 11 de febrer del 2011 / 2645
De l'italià paura, mateix significat, del llatí pavor, -oris, 'por'.
El silenci i la solitud és allò que busquem en definitiva, a través dels sorolls i la companyia que figura que deleguem.
Si hom vol ser ric, és per poder estar sol i si la presó fa paüra és perquè és el contrari de la solitud.
Als catalans, ens fa pànic sentir parlar de revisions.
Realment, algun Déu ens deu voler bé, car no seria possible fer el que hem fet, malgrat aquesta paüra irracional i irresponsable.
I és que ni tan sols volem revisar allò que ens pensem que va ser la causa de la nostra última derrota.
La beneitura lamentable de la Continuïtat no és deguda a altra cosa que al pànic, que s'aguanta en una cosa tan aleatòria com la por, la Constitució inclosa.
Aquesta Constitució hom l'hauria d'oblidar i exculpar, car cada ítem va ser redactat sota l'amenaça de les armes que apuntaven.
Hauríem d'anar tots a fer uns Exercicis Espirituals al Montseny.
Ens fa por tot: els nostres enemics, fer el ridícul...
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Inici > Notícies > Històric de notícies > Detall
Rafael Ribó ha participat en la Jornada de debat organitzada amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes.
En la inauguració de la Jornada 'La qualitat de la informació en els processos electorals', en Rafael Ribó ha demanat que hi hagi un pacte nacional per tal d'assegurar tant el dret a la informació i a la comunicació veraç en períodes electorals, com les possibles restriccions protegides per la llei. |
El PP ha fet un manifestat en el qual recorda que "el 6 de desembre de 1978, en el referèndum amb major participació de la nostra democràcia, 9 de cada 10 catalans van dir Sí al projecte comú de la Constitució".
Segons els populars, "el resultat ha estat àmpliament satisfactori.
La Constitució ha permès el major autogovern de Catalunya, un dels més alts de tota Europa, amb el desenvolupament de competències que afecten a la qualitat de vida dels catalans".
El partit que lidera Mariano Rajoy adverteix que "ara vivim temps d'incerteses provocades per una crisi econòmica que afecta terriblement a les famílies catalanes, pel desacatament a l'ordre constitucional impulsat per les forces polítiques desautoritzades en els seus postulats, després de la resolució de l'Alt Tribunal, i per les aventures secesionistes, encoratjades fins ara per partits minoritaris, que han impregnat el discurs polític de la principal força política a Catalunya".
"Llibertat, perquè creiem en una Catalunya sense imposicions, sancions ni multes lingüístiques.
Creiem en una Catalunya bilingüe que s'expressi sense cap tipus de complex en català i en castellà", afegeix el document.
Això simplement és una mentida més.
Només el 61% dels catalans amb dret a vot van votar SI a la constitució el 1978.
Els que ara són vius amb prou feines són el 30% del cens actual.
Els meus pares van votar sí (molts del PP van votar no).
Feia dos anys que s'havia acabat la dictadura (1976), i tres anys abans del darrer cop d'estat que va tenir l'estat.
En aquetes condicions jo també guanyo... si estem a favor, votem un altre cop..
Si aquests anticatalans es vanaglorien de la Constitución vol dir que aquesta ha estat molt negativa per Catalunya,
Fem memòria. la Constitució es va aprovar el 78 i d'aleshores ençà mira si han nascut catalans que tenen edat de votar i de demanar la independència, i hem de comptar a més els que el 78 no tenien edat de votar.. o sigui que... a més, de ben segur que molts que la van votar, ara no ho farien..
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El president evita parlar del seu futur en el missatge de Cap d'Any
En el primer discurs de Cap d'Any que un president de la Generalitat fa des de l'exili des de la restauració de la democràcia, Carles Puigdemont ha evitat parlar del seu futur polític i ha tornat a instar el govern espanyol a dialogar per trobar una sortida negociada al conflicte entre Catalunya i Espanya.
Amb l'aval de la victòria independentista a les eleccions del 21 de desembre i la impossibilitat que les forces constitucionalistes presentin una alternativa de govern, Puigdemont ha reclamat al president espanyol, Mariano Rajoy, "reconèixer el resultat de les eleccions del 21 de desembre i començar a negociar políticament amb el Govern legítim de Catalunya".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Ús general com a element aerodinàmic d'alguns vehicles, com cotxes i avions.
En registres informals, sinònim d' aixella. |
Militants de la PxC van mostrar el seu rebuig a la consulta.
Fotos del ple de l'Ajuntament de Salt (Carles Palacio)
La moció a favor del 9-N es va aprovar amb 12 vots a favor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Les candidatures Futur Ateneu, El teu Ateneu i Fènix Ateneu es disputaran el futur de l'Ateneu Barcelonès aquest dilluns entre les 10 i les 20 hores, quan estan convocades les eleccions a la Junta Directiva de l'entitat cultural.
La junta està actualment liderada pel president Francesc Cabana i els vicepresidents Lluís Reales i Pilar de Torres, després de guanyar els passats comicis amb una candidatura continuista.
De fet, les passades eleccions, el 2011, van registrar la participació més alta dels últims processos electorals, amb al voltant d'un miler de vots.
La candidatura Fènix Ateneu està presidida per la doctora en dret Elisabet Ferran i per l'antropòleg Rafa Villaró, que proposen un horari social nocturn de bar-restaurant, un bon servei de wifi en tot l'edifici, formalitzar amb la Junta una nova tertúlia Fènix Ateneu --un espai mensual d'informació i reflexió per a tots els socis-- i crear un programa infantil, entre d'altres propostes.
El catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona, Jordi Casassas, presideix la candidatura del Teu Ateneu, que proposa potenciar la comunicació i interrelació amb entitats representatives de la societat civil, promoure l'autoorganització dels joves, convertir l'entitat en un centre de debat d'idees, revitalitzar el Consell Social, i crear la figura del Defensor del Soci, entre d'altres mesures.
Finalment, la de Futur Ateneu està liderada per l'economista Josep Maria Carreras, que proposa que l'entitat sigui un escenari privilegiat al debat del futur col·lectiu, de manera que vol convertir les sales del Palau Savassona en bressol de diàlegs sobre tots els terrenys, així com multiplicar les vies de participació dels socis.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els republicans votaran negativament al pla que Colau ha pactat amb CiU
El president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ha explicat que els republicans votaran negativament al Pla de l'Habitatge. "
És un pla per fer el de sempre amb els de sempre ", ha assegurat Bosch, fent referència a l'acord del govern Colau amb CiU per tirar endavant el pla.
"Així com amb el PEUAT sí que hi va haver canvi, el pla de l'habitatge respon a maneres de fer del passat".
Bosch s'ha preguntat "quina és la gran diferència respecte de l'anterior". "
El mateix Joaquim Forn va explicar que hi estaven d'acord perquè era un pla continuïsta ", ha assegurat.
Al seu torn, la regidora Montse Benedí ha explicat que ERC va presentar 28 al·legacions al pla, "que responien a la necessitat, per exemple, de fer una aposta decidida pel parc públic de lloguer".
"Tenim un parc d'habitatge públic que tot just arriba a l'1'3%, i per això demanàvem destinar-hi un 25% de la inversió anual, una proposta que el govern ha rebutjat ", ha assegurat, i que seria possible amb les aportacions del superàvit i les plusvàlues.
"Una de les paraules més repetides a l'hora de donar-nos resposta és estudiarem o valorarem", ha afirmat Benedí, que ha assegurat que " no donarem suport a un pla continuïsta que ha optat per allò fàcil i no allò valent ". |
ADETCA destaca un increment d'espectadors pel que fa els musicals i una "contenció o baixada en la resta de gèneres escènics"
El president de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA), Xavier Marcé, ha anunciat aquest dimecres que s'han venut un 4% més d'entrades respecte la temporada en aquestes dates, que van de setembre fins a finals de març, i això ha significat que la recaptació s'ha incrementat en un 8%.
Marcé ha destacat que aquestes dades significa que el teatre s'està recuperant de la gran caiguda del 2012.
"Això ens ha de fer sentir optimistes, però ens obliga a ser curosos", ha manifestat.
De fet, ha assenyalat que hi ha un increment d'espectadors pel que fa els musicals i una "contenció i baixada en la resta de gèneres escènics".Marcé ha fet èmfasi en tres elements que els afecten com a sector i els dificulten créixer: l'IVA cultural, el descens dels pressupostos públics per al teatre i les dificultats de tresoreria per exemple de la Generalitat, que fa que no hagi pagat subvencions endarrerides.
Així mateix, aquest dimecres s'ha presentat el Vídeo-Manifest col·lectiu de cara el Dia Mundial del Teatre que ha estat escrit per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) i més de 55 companyies independents i professionals individuals de teatre d'arreu de Catalunya.
Cada any l'AADPC demana a una personalitat destacada del món de les arts escèniques l'elaboració d'un manifest per commemorar el Dia Mundial del Teatre.
Enguany però, han explicat, "s'ha cregut oportú demanar l'escrit a diversos professionals del sector, que s'han dirigit a la ciutadania articulant les seves demandes de forma col·lectiva".
Entre les reclamacions que fan hi figura "una aplicació immediata d'un IVA cultural raonable; no tenir l'IVA cultural més alt d'Europa que pot suposar la pèrdua de 43 milions d'espectadors; que els professionals puguin viure del seu ofici; que s'assumeixi que la cultura és el tercer sector ocupacional de la Unió Europea i", entre d'altres, "una Llei de Mecenatge justa i raonable".
Alguns dels actes d'aquest divendres són l'espectacle 'El tiempo es un sueño', on hi actua Asunción Balaguer al Teatre del CCCB i posteriorment la lectura per part de l'actor Abel Folk del Manifest Internacional del Dia Mundial del Teatre, escrit pel director polonès Krzysztof Warlikowski i la projecció del Videomanifest de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
- Pau Llop, dissenyador gràfic de dia, i Home Llop de nit i sobre l'escenari.
El projecte surt d'una manera natural i provocada.
Jo sempre havia flirtejat amb la música, sobretot de nit, però mai m'hi he acabat casant.
Professionalment em dedico a l'àmbit del disseny gràfic, i pel que fa a la música, i tot i que m'encanta, com que no en tinc formació l'he viscut d'una altra manera.
He tractat la música com un petit joc, però sempre intentant fer-la el màxim de bé.
- Abans de l'aparició de L'Home Llop & The Astramats, havies format part d'alguna altra banda?
Anys enrere, havia format part del grup Escalivada d'aquí a Lleida.
Era el típic grup de col·legues que muntes als setze anys i que apagues als vint i poc perquè t'ho passes millor fora de l'escenari que a l'escenari.
Als tres o quatres anys després d'haver plegat, tenia 'mono' i sabia molt bé que era el que em venia de gust fer.
I d'aquí en va sortir el primer treball, on vaig comptar amb el suport del Marc Serrats i el Jordi Rexach.
- I així és com neix 'L'Home Llop & The Astramats'
En realitat, el producte neix a l'estudi.
No existia el grup abans de gravar el disc.
L'Home Llop & The Astramats se'ns n'ha anat de les mans i ha anat creixent.
D'alguna manera materialitza el fet que cadascú té dues cares i que, si d'alguna manera les pots fer visibles, això que t'emportes.
- Què és el que aportes a l'Home Llop com dissenyador gràfic?
El que intento amb el projecte –que no grup, perquè tampoc té una fórmula 100% estable–, és aportar des de la meva faceta professional –del disseny gràfic i la comunicació– el que entenc que hauria de ser la millor manera de portar un grup.
Crec que en un espai reduït com el nostre, el de Catalunya i els Països Catalans, hi ha gent que toca molt bé però no sap exactament com comunicar-se, com vestir el producte i com arribar a la gent.
Fins i tot, en cada concert, demano a un il·lustrador que faci el cartell personalitzat.
Així busquem diferenciar-nos una mica de les bandes estàndards.
Busquem un punt una mica més artesà de fer música i de comunicar-nos, tot i estar en ple segle XXI.
Volem que el nostre missatge es rebre d'una manera amable.
- Com a Home Llop, dus a la teva esquena una maqueta, un LP i un EP.
Com creus que han rebut aquesta sonoritat els públics?
De fet, fa dies que donem tombs a aquesta qüestió.
És complicat valorar la rebuda, perquè som un grup que costa etiquetar-nos i transitem entre diversos espais musicals.
És difícil arribar al públic perquè la indústria musical funciona d'una manera molt clara, i és a través de distribuïdores.
La rebuda del primer EP va ser una mica la rebuda d'amic o de militant.
Per sort, hem anat fent moltes coses fora de Lleida, cosa que ens ha permès ampliar el cercle.
Però durant la presentació del segon EP, ens hem adonar que tant hi havia gent propera com d'altra que no coneixíem.
L'ambient va ser molt festiu, havia molt bon rotllo i això es degut a causa de que la nostra música entra molt bé.
La nostra música té una sonoritat que mira als anys seixanta, sense un afany revivalista (tot i que busquem el so antic amb els instruments que utilitzem), i a la música jamaicana.
Però que sona modern perquè compta amb els equips de so actuals i perquè tenim una actitud moderna.
Partim de la música jamaicana perquè és la que ens fa ballar.
En aquest aspecte, ens diferenciem d'altres propostes perquè quintets n'hi ha pocs (i la sonoritat majoritària és la de vent); també perquè ens referim a les bandes dels inicis dels seixanta i no tant a l'onada anglesa posterior, i que a més a més ho fem amb una posada en escena actual.
- Parlant d'estètica, la transformació de Pau a Home Llop per pujar a escena consisteix a ficar-se gomina i clenxa, americana, etc., una transformació una mica a la manera una mica de Superman i que recorda als musics de bandes mod dels seixanta.
Ara ja ho hem anat canviant això (riures).
Però inicialment aquesta era la dinàmica.
Faig la broma moltes vegades que vaig formar aquest grup per poder vestir 'traje' (riures).
L'estètica forma part, un cop més, del producte.
De fet, va molt lligada al procés de transformació licantropa.
Si vols separar-te una mica del personatge de dia, i necessites crear un àlies, ajuda molt canviar el tipus de vestimenta que portes.
Al cap i a la fi, per mi pujar en un escenari és actuar a partir d'una música.
- Sorprèn, per altra banda, que tot aquest treball 'a la jamaicana' l'expresseu en català.
Cantem amb català d'una manera molt natural.
Jo parlo en català i si hagués de cantar en anglès no seria el mateix.
D'entrada perquè no tinc un bon accent ni em sentiria còmode fer-ho així.
Actualment cantar en català és una normalitat aconseguida i crec que ara la militància està en què el català estigui present en quasi tots els àmbits de la música.
Sense fer-ne bandera de l'ús lingüístic.
- Explica'm què és el 'so aborigen'?
L'expressió va sorgir d'una altra broma.
Personalment, el projecte beu de la cultura jamaicana, però també té una forta connexió amb la recuperació de lletres i versions que va tenir lloc durant els anys seixanta a Catalunya.
Al voltant d'això, hi ha un moviment que es diu 'modernisme aborigen', al qual a Lleida la representació ve de la mà de Natros Sols, que el que pretén amb aquests dos conceptes –'Modernisme', perquè està lligat a la cultura mod anglesa dels seixanta; i 'aborigen', per la presa de terra de quelcom fet aquí– és produir un xoc de modernitat i ancestralitat.
A l'hora de titular el primer EP vam voler retre homenatge a les frases publicitàries dels discs dels seixanta del tipus 'Disco estereofónico' o 'Sonido autentico'.
I vam afegir-li el qualificatiu d''Autèntic so aborigen'.
- Quins propòsits té l'Home Llop per aquest 2018?
La idea bàsicament és promocionar el segon EP arreu, toca a casa i a fora, i fer que la gent es pugui moure amb nosaltres.
- El projecte neix enmig de molt bon rotllo, amb ganes d'experimentar i passar-s'ho bé a l'escenari.
Crec que mantindrem la fórmula de treure EP's amb quatre temes, perquè pots focalitzar molt els teus esforços.
En el darrer cas, hem fet un homenatge a l'antic Hotel Jamaica de Lleida amb quatre cançons que enfoquen quatre històries d'amor diferents.
La fórmula de l'EP m'agrada molt!
I potser en el pròxim traiem versionarem únicament un grup i revisarem quatre cançons seves.
- Parla'm de les teves influències musicals.
En conjunt tenim influències de diverses bandes: música jamaicana, música sixty (ye-ye, pop), jazz, música negra, etc. Però, personalment, i fent una mica de conya, si pogués de decidir els meus pols d'influència serien Amy Winehouse i Núria Feliu, passant per Trau, The Aggrolites, The Bonds, Georgie Fame i Gregory Porter.
És curiós perquè quan vaig demanar influències a nivell de grup, els que es van repetir molt van ser els The Beatles, que no són un grup precisament jamaicà, tot i que molta gent de l'àmbit jamaicà els ha versionat.
- Si haguessis de triar una de les quatre cançons d''Hotel Jamaica', quina escolliries?
'És lluny el setembre' ens va servir per fer el llançament del treball, i li tinc molta estima.
Però la que més flueix als directes és la versió del 'No em deixis mai' del 'Don't let me down' dels The Beatles.
Poder-la interpretar és per mi sinònim de moment àlgid.
L'hi tinc molt afecte perquè suposa el trencament d'una etapa prèvia i d'evolució del projecte.
- I si toques triar un escenari on actuar?
Te'n diré un de conya on mai hem tocat però que ho va 'petar molt' perquè s'hi va programar durant molt de temps música jamaicana: la Sala Polivalent d'Alfés.
No sóc massa mitòman amb això, però m'emocionaria molt tocar al Palau de la Música.
- Com veus l'actual música catalana i lleidatana?
En l'ambit català, la veritat és que no n'escolto massa; d'uns anys cap aquí, he canviat una mica el marc geogràfic musical.
Potser hi vaig estar més connectat durant la meva adolescència, als Vins Vells de Lleida.
Vaig beure del rock radical del tipus Kortatu o Obrint Pas, també del folk, la música jamaicana com Dr.
Calypso, etc.; darrerament potser escolto més bandes internacionals.
Pel que fa a l'escena local sí que n'estic una mica al cas del què es mou ara, però el meu imaginari se centra en altres sonoritats.
En tot cas, crec que Lleida ha estat una ciutat amb molta activitat musical i molts bons músics, però s'ha perdut una mica l'aposta per grups poc coneguts, tant pel que fa a programació com en el consum.
Abans potser s'apostava més per sons desconeguts i es remenava més.
Trobo a faltar més cultura underground a Lleida!
- Envia un missatge als nostres lectors i lectores!
D'entrada, els diria que si tenen un neguit per fer quelcom, que el facin.
A mi és el que m'ha motivat a fer el projecte.
I també animaria a tothom a escoltar-nos, que ens podem trobar a l'Spotify, al bancamp i als EP's físics. |
Sigla del Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica. |
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
Un centenar de caçadors, uns quarantena de gossos i una trentena de senglars abatuts; aquestes són les principals xifres de la macrobatuda organitzada, ahir, a la zona de Can Plana, a la muntanya de Rocacorba.
"És una bona cacera, però confiàvem que serien més senglars", admet Joan Punset, un dels responsables de la colla de Granollers de Rocacorba, que organitzava la batuda.
Xavier Rincón, però, un altre dels impulsors de la jornada, diu que l'èxit d'una batuda no es mesura només en la quantitat de senglars abatuts: "En un dia de caça, es pot disparar a cent peces i matar-ne només tres.
Avui, una trentena; no està malament.
El que valorem és el nombre de peces aixecades i a què s'ha pogut disparar.
En aquest sentit, és un èxit perquè avui s'ha tirat molt.
Llàstima d'aquest vent", diu Rincón.
El vent i el fred, ahir, no anaven a favor dels caçadors.
Del centenar de caçadors que es van reunir ahir a Sant Martí de Llémena, només uns 25 eren socis de la colla de Rocacorba; els altres havien respost a la invitació del grup.cat a través de les xarxes socials.
Aquest col·lectiu, creat fa uns dos anys, coordina caçadors d'arreu de Catalunya i fins al País Valencià.
"Cadascú és a la seva colla, però, a més, ens movem allà on ens conviden, com avui ho han fet els companys de Granollers de Rocacorba", explica Rincón, un dels administradors del col·lectiu.
Sis o set vegades l'any, es convoca a través de les xarxes socials i es desplacen allà on una colla més petita i que no dona l'abast els avisa que hi ha una densitat de senglars important, fins a Osca i Toledo, en alguna ocasió.
Ahir, a Sant Martí de Llémena, un dels que venia de més lluny era Jacint Sans, de Gandesa, a les Terres de l'Ebre.
"Hem respost a la crida perquè al nostre vedat no hi ha tants senglars" diu Sans.
"Calculo que avui s'han disparat 70 o 80 trets.
Vol dir que s'han mogut molts senglars cap a una altra zona.
Ho hem fet pel nostre compte, sense rebre cap ajuda de ningú.
Fem un servei estalviant molts diners a l'administració perquè contribuïm a frenar la sobrepoblació de senglars, que provoca prejudicis als pagesos i accidents a les carreteres.
Som un col·lectiu força mal vist, però som eficaços i necessitaríem una mica més de suport", reivindica Rincón.
Per rebre, coordinar i distribuir a les parades de caça el centenar d'invitats que tenien ahir, Joan Punset i els caçadors de la colla local també van tenir un dia llarg, però la batuda va ser un èxit.
A partir de la setmana que ve, tornaran al local habitual a Granollers; ahir no hi haurien cabut i la cita era a les escoles de Sant Martí de Llémena.
"Habitualment, som set o vuit un dia de setmana i uns trenta els cap de setmana", diu Punset.
Per la colla local, la macrobatuda és també l'oportunitat d'uns ingressos extres, amb el passi que paguen els invitats i la venda dels animals abatuts a una empresa càrnia.
Ahir, a Sant Martí de Llémena, no es va escorxar ni repartir cap senglar.
Quan són entre ells, al local que tenen especialment equipat per a això, els caçadors de Granollers de Rocacorba encara escorxen i es reparteixen els senglars, de tant en tant.
Però menjar carn de senglar ja no és la principal motivació: "No m'entra pels ulls", resumeix Punset.
No és per la carn ni per treure'n cap profit, perquè calcula que, entre quotes, assegurances, menjars i despeses, el pressupost anual d'un caçador deu rondar els 2.500 euros.
És per passar un dia entre companys, i, al cap i a la fi, aquesta també era la principal motivació del centenar de caçadors que es van reunir ahir a Sant Martí de Llémena.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La revista CLIVATGE és un journal que publica anualment, en format electrònic, articles, ressenyes de llibres i testimonis de grups i moviments afectats per conflictes i canvis socials.
Com indica el subtítol, aquesta revista la publica a Barcelona l'Observatori del Conflicte Social, adscrit a un grup d'investigació de la Universitat de Barcelona, i el seu objectiu són els "estudis i testimonis sobre el conflicte i el canvi socials". |
Ja vam dir-ho i ho tornarem a dir, volem ser com som, un escola de barri, familiar, diversa i oberta al món.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El parlamentari d'EH Bildu Julen Arzuaga ha afirmat que, després del desarmament d'ETA, que ha qualificat de "satisfactori i eficaç", queden pendents altres tres passos per aconseguir una pau "justa i definitiva" a Euskadi, que consisteixen a reparar a "totes" les víctimes, resoldre la situació dels presos i "desmilitaritzar" el País Basc.
Arzuaga, en declaracions a Radio Euskadi recollides per Europa Press, ha subratllat que, amb l'entrega dels arsenals de la banda, "es confirma el compromís" d'ETA de "deixar la lluita armada".
El parlamentari d'EH Bildu ha destacat que, una vegada donat aquest pas, ETA "és una organització desarmada" i s'està en "una situació nova que tanca un cicle i dóna l'oportunitat d'obrir un altre nou cicle", en el qual es passi de les "legítimes discrepàncies a veure'ns una altra vegada en els punts de comú".
El representant de la coalició sobiranista, que ha manifestat que cal "construir memòria", ha precisat que, no obstant això, el desarmament és només un dels requisits necessaris per aconseguir "una pau justa i definitiva a Euskal Herria".
Arzuaga ha indicat que els altres tres passos pendents per aconseguir aquest objectiu són el reconeixement i reparació de "totes" les víctimes, resoldre la situació dels presos i fugits de la banda, i la "desmilitarització" del País Basc.
El parlamentari abertzale s'ha felicitat pel fet que l'entrega de les armes s'hagi realitzat de forma "satisfactòria i eficaç", així com per l'absència d'"obstruccions", almenys "fins ara", per part dels governs francès i espanyol.
A més, ha subratllat que el desarmament, efectuat "gairebé de la nit al dia", ha estat possible gràcies a la "voluntat" i el "suport" de la societat civil, de les institucions i dels verificadors internacionals.
La fórmula emprada per a l'entrega de les armes d'ETA, segons ha dit, ha resultat "inèdita i creativa", amb un "protagonisme" de la societat civil "sense parangó en cap altre procés" d'aquestes característiques.
Respecte als actes previstos per a aquest dissabte a Baiona (França) en acompanyament a l'entrega de les armes, ha assenyalat que resulten necessaris per "palpar la satisfacció que el desarmament es conclou de forma ordenada i amb èxit".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
BARCELONA, 27 Maig (EUROPA PRESS) -
Una trentena de càrrecs electes municipals de BComú, ERC, CUP i C's, així com de candidatures de confluència municipalista, han promès aquest dimecres davant de tècnics subcontractats de Movistar en vaga que suspendran, revertiran i no renovaran cap contractació pública de serveis d'aquesta empresa de telecomunicacions i altres que facin contractes precaris.
Aquest dimecres al Mobile World Centre de Catalunya, ocupat des de diumenge pels vaguistes, han signat el 'Compromís de les escales' Gerardo Pisarello i Josep Bel, de BComú; Alfred Bosch, Oriol Amorós, Jordi Coronas, Trini Capdevila i Montse Benedí, d'ERC; David Companyon, d'EUiA; María José Lecha i Josep Garganté, de la CUP Capgirem Barcelona, i Paco Sierra, de la llista de Barcelona de C's, entre d'altres.
El compromís preveu que els electes signants no firmaran o renovaran contractes amb Movistar o qualsevol altra empresa que no garanteixi una jornada màxima de 40 hores setmanals, dos dies de descans i un salari digne.
També han acudit a donar el suport als vaguistes i han signat el compromís, entre d'altres, representants d'Alternativa d'Esquerres per Badia, CUP de Berga, de Navas, de Ripollet, de Tiana, Som Gramenet, Cornellà en Comú, Badalona en Comú, Sant Adrià en Comú, Badia en Comú i L'Ametlla en Comú.
Entre d'altres, ha intervingut el número 2 de BComú, Gerardo Pisarello, que ha destacat que ja han començat a complir el compromís en exigir a l'alcalde en funcions, Xavier Trias, que no prorrogui contractes amb empreses que vulneren els drets dels treballadors, i han aconseguit "aturar" la pròrroga d'un contracte amb Telefònica.
Ha traslladat als tècnics que Ada Colau es compromet a utilitzar la seva capacitat de mediació política perquè no es vulnerin els drets dels treballadors: "Tindran davant un ajuntament valent".
Alfred Bosch ha recordat que ja van signar el pacte durant la campanya perquè "només faltaria que en ple segle XXI no es defensi aquest acord" pels drets dels treballadors, al·legant que és una vergonya històrica que encara hi hagi empreses que no compleixen aquests mínims.
Ha assegurat que donaran suport a aquest compromís estiguin al govern municipal o des de l'oposició: "Estem amb vosaltres i tota aquella gent que reclama que a Barcelona no es paguin sous de misèria".
Josep Garganté, de la CUP, ha clamat per combatre la precarietat que suposen les privatitzacions i externalitzacions amb "municipalitzacions".
Els tècnics subcontractats de Movistar estan en vaga des de fa 51 dies i ocupen el Mobile World Centre des de diumenge, i aquest dimecres han demanat la mediació de polítics per abordar el seu conflicte laboral.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha afirmat que veu "molt difícil" que es pugui mantenir la legislatura i considera que no se l'ha "carregada" la proposta del relator a Catalunya, sinó "una dreta que mai no accepta del tot que governin altres partits" i els partits independentistes catalans, que han fet "un clcul equivocat".
En una entrevista concedida a Radio Euskadi, recollida per Europa Press, ha eludit "especular" sobre la convocatria d'eleccions generals després de rebutjar-se el projecte de pressupostos aquest dimecres, encara que ha augurat que "tots els partits tindran al cap les eleccions, siguin quan siguin, i per tant entrarem en una dinmica preelectoral desaforada passi el que passi".
Per la seva banda, ha dit veure "molt difícil" que es pugui mantenir la legislatura, per ha precisat que "la decisió depn del president del Govern espanyol", que, segons ha apuntat, "no ha buscat una convocatria anticipada".
Iceta ha considerat que la possibilitat de mantenir la majoria que va donar suport a la moció de censura contra Mariano Rajoy "va morir" aquell mateix dia perqu, segons ha apuntat, "no hi havia una majoria parlamentria de govern", sinó "una majoria conjuntural per desplaar el PP" i, a partir de llavors, el PSOE "havia de buscar permanentment els seus suports".
El dirigent catal ha lamentat que l'independentisme ha tornat a cometre "un error del tipus del 27 d'octubre" perqu, "podent optar entre una solució bona i una altra dolenta, ha triat la dolenta, com sempre".
Així mateix, ha destacat que, en aquest cas, els partits independentistes "han unit els seus vots als de la dreta" --amb la qual cosa "s'ha desmentit" l'acusació que el PSOE tenia "un acord amb els independentistes que prcticament venia Espanya"--, i han "tombat" els pressupostos "fins i tot abans de ser discutits".
Després d'indicar que "hauria estat molt més prudent deixar la porta oberta" i decidir en "el vot final" a l'abril, ha lamentat que, "per les raons que siguin --probablement tinguin a veure amb el judici al Suprem--, l'independentisme no ha volgut arriscar-se a que li diguin que est pactant amb el PSOE" i s'ha obert "un escenari de més incertesa i inestabilitat", en el qual "hem perdut tots" perqu el projecte de comptes era "bo per a Catalunya".
Iceta ha advertit que s'obre "la possibilitat a una alternativa política d'una dreta que no vol el dileg".
Per altra banda, preguntat sobre si considera que la proposta de la figura del relator a Catalunya és el que s'ha "carregat" la legislatura, ha respost que "espera que no".
"Se l'ha carregada una dreta que mai no accepta del tot que governin altres partits i sempre s'ha considerat la propietria del poder a Espanya i considera ocupes els governs que siguin d'un altre signe polític, i també els independentistes, que han fet una vegada més un clcul equivocat de les seves fortaleses i les seves febleses i les convenincies del país", ha insistit.
En relació amb l'oposició a la figura del relator per part de dirigents socialistes com l'expresident Felipe González, ha precisat que "no és el relator el que afebleix les institucions", encara que ha dit compartir amb l'expresident que "el dileg fonamental ha de produir-se en les institucions".
"Ara bé, si hi havia una taula de partits i una persona que exercia de coordinador, aix no és un risc per a les institucions", ha apuntat.
Iceta ha assegurat que, malgrat "les incomprensions, confusions o susceptibilitats" que s'hagin pogut donar, "Pedro Sánchez es mantenia estrictament en el terreny que ell fixa al Congrés: un dileg dins de la llei".
En un partit "molt ampli" i amb "veus diverses", no considera que les crítiques que s'han donat hagin estat "determinants en res" perqu "són opinions rellevants, per la que compta és la del president del Govern central".
A més, ha apuntat que, després de la concentració a Madrid de diumenge passat, "alguns que plantejaven algun interrogant, quan han vist la reacció de la dreta, van veure que algú estava intentant utilitzar un dileg imprescindible com a pretext per tombar el govern espanyol".
El dirigent del PSC ha afirmat, en qualsevol cas, que es "nega a dir que ha fracassat el dileg" perqu "no veu una altra sortida" i, per tant, "si no ha estat aquesta vegada, ser una altra i, si no ha estat en aquest format, ser en un altre".
"No s'arregla ni per decret, ni amb oracions.
S'arregla parlant i trobant una solució acordada", ha afegit.
En aquesta línia, ha considerat que el judici als dirigents del procés és "el resultat del fracs de la política" i també "impedeix probablement, almenys a curt termini, seguir fent política amb normalitat".
"Per el moment arribar i el dileg s'acabar obrint pas", ha assenyalat, i ha advertit que "per a nosaltres ser sempre dins de la llei".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un model que deixa pas a les mesures de 'protecció' sudamericanes.
Amb el gangsterisme pagat com a autodefensa de qui pot destinar un remanent a d'això.
I els murs de tancats de propietats segregades urbanament per a preservar la teua integrat física.
¿I què feien els 'Mossus' allà?, em demanava.
Supose que és degut a que Cataluña els és definitivament España.
I els dirigents de la cosa aquella de la Plaça de sant Jaume ben pagats que estaran.
Entremig de la crisi mundial que ens dura fa unes cinc dècades, on l'econòmica cíclica és sols una conseqüència em tornava a demanar: ¿On no hi ha ensolsida?.
La resposta l'he vista en un parell d'ocasions avui.
Una llegint un rètol d'un estudiant que acaminava pels Vivers de València que feia així " L'educació és una arma de construcció massiva ".
I en altre lloc, en vista del desinterès que tenim al continent pel que passa mar endins.
Fa tres dècades la resta d'aquesta societat va desentendre's del que passava al país valencià.
Perquè aleshores també teníem els pujolistes españoleando, com a hores d'ara.
Diguem-ho clarament que els dirigents del principat no han fet una altra cosa des del segle XIX.
I els dirigents valencians i els illencs els envegen i envejaven de no saber-ho fer tan dissimuladament bé com aquells, tot mantenint un lleu distanciament imprescindible per a poder vendre's el seu producte a bon preu.
I en eixes he vist una altra volta els jubilats per Mallorca fer coses de manera desinteressadament com als mestres de Binissalem.
Avui vos ho dic de debò: JO, TAMBÉ SOM MALLORQUÍ!
PS. ací baix els vídeos que m'han fet content i que simbolitzen d'altres 'construccions massives' de la societat d'arreu del món.
Sent molt l'estultícia d'aquells dits 'nacionalistes' tant illencs com conti-
nentals, que ni els hi va res ni els n'hi ve.
Ser 'nacionalista' és perseverar en mantindre unes regles de joc de ser igual als 'model' dominant, però que no
ens iguala en drets sinó que ens subsumeix en la subsidiarietat, que ells
El dret a ser uns diferents és el que ens equipara amb la resta
L'EDUCACIÓ, EIXA ARMA DE CONSTRUCCIÓ MASSIVA.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
A la dreta teniu, a l'apartat Agenda, la programació completa de la Festa Major, per dies tant en el programa organitzat pel consistori com en les Barraques, organitzades per la Comissió de Festes Populars de Sabadell.
Els 10 actes més tradicionals al nostre parer són els següents.
La Festa Major començarà a escalfar l'ambient, com és habitual, fent voltes al rodet, a partir de les 19 hores.
Mitja hora després, serà el torn ja del Ball del Rodet, organitzat per la Colla de Bastoners de Sabadell, a les 19.30 hi haurà una cercavila de gegants i capgrossos, més endavant pilars d'inici de Festa Major i mitja hora abans del pregó, el Ball de Diables organitza pels carrers del nucli històric la primera de les tres cercaviles de foc de la Festa Major.
El recorregut comença a la plaça Sant Jaume i acaba a l'Ajuntament passant per la plaça del Gas.
A partir de les 10 hores ja es poden recollir els tiquets a un preu de dos euros i donant dret a un plat de fideuà, beguda i cafè.
Una activitat amb molta gent, molt tradicional i molt popular que pot faltar en forma de paella, fideuà o, com a Sant Quirze recentment, macarrons que recupera l'antic esperit de les festes de poble: seure al voltant d'una taula i compartir la festa.
Les colles de foc, però també els bastoners, sardanistes, gegants i grallers i capgrossos sortiran en cercavila des de la plaça de la Creu Alta acabant a la plaça Sant Roc dissabte a la tarda.
La cercavila s'anunciarà a les 17.45 hores amb els trabucaires.
A partir del migdia, i en aquest cas amb quatre colles, Sabadell viurà la Diada castellera amb un gran nivell: Capgrossos de Mataró, Minyons de Terrassa i Castellers de Barcelona es donen cita, com no, amb els Saballuts, que intentaran, ara sí, fer el 3 de 9 amb folre que se'ls resisteix des de fa un any.
La cercavila amb més foc de la Festa Major, ja de nit, es farà com és habitual diumenge a les 21 hores amb sortida a la plaça de la Creu Alta i la participació del Ball de Diables, les Bruixes del Nord, els Sentinelles d'Arkemis, les Forques de Can Deu, els Diables de la Creu Alta i el Drac Baldomero.
Els dos grups d'havaneres de Sabadell, Tela Marinera i Ultramar, amenitzaran la nit de diumenge de Festa Major amb rom cremat a la mitja part.
La cercavila de gegants sortirà des de l'Ajuntament i acabarà a la plaça del Mercat.
Si voleu veure els gegants abans, podeu passar pel Teatre La Faràndula, on estaran exposats al públic.
Com sempre, al carrer Indústria hi haurà una fira tradicional d'artesania i alimentació. que comença a les 9 hores i s'allarga fins a les 22 hores.
Un dels espais més populars i concorreguts no de la Festa Major de Sabadell sinó de qualsevol festa és la fira d'atraccions.
Un any més estarà situada a l'Eix Macià, provocant canvis en la circulació i en les línies de bus urbà.
Un canvi: la fira de disseny i moda que es venia fent davant els cines Imperial ara es farà davant el Museu d'Art.
Un espai encara més cèntric per una mostra organitzada pel Taller d'Art, Cultura i Creació i el Museu d'Art.
La fira tindrà dues ubicacions: el pati del Museu d'Art i la plaça de Ricard Simó.
A més, hi haurà creadors de fora de Sabadell.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
El Mataró, després de tres descensos de categoria, i nombrosos problemes institucionals i esportius, ha decidit abandonar la competició del grup 1 de regional preferent...
El partit estrella de la jornada enfrontarà a Vic, primer i segon de la taula a les 16.30 h.
El Vic arriba com a primer classificat, i a només dos punts s'hi troba l'Olot.
En la primera volta els vigatans...
El Girona juvenil canviarà per una setmana el seu escenari habitual com a local i rebrà aquesta tarda el Joventut Sallista a Montilivi (a les 4).
La diferència de dimensions respecte al Torres de Palau...
El comitè de competició ha resolt que el Mataró perdi els tres punts que havia guanyat als terrenys de joc contra el Premià de Dalt per alineació indeguda.
L'equip havia aconseguit l'únic triomf...
La situació del Mataró és cada cop més dramàtica.
Molt lluny sembla que queden aquells anys daurats, en què l'equip militava en la segona B, i això que només han passat set cursos.
La cursa preelectoral a la federació catalana s'anima per moments.
Si fa uns dies era Pedro Tomás qui avançava la seva intenció de presentar-se a les eleccions, ahir el periodista Sergi Mas publicava...
El Girona es va haver de conformar amb un punt del camp del cuer en un partit en què va estar força collat tant per l'àrbitre com sobretot pels assistents –res de nou a Palma–, però que tampoc...
RAPITENCA1TÀRREGA1RAPITENCA: Raúl, Cano, Manolo, Edgar (Jorge, 70'), Pere, Cristian, Teixidó, Cuqui, Parra, Callarissa i Grau (Hine, 71').TÀRREGA: Chine, Pacheco, Font (Kiko, 61'), Palau, Roca, Carballo,...
L'Olesa va perdre el sisè partit a casa tot i dominar el primer temps.
Soler va empatar el gol inicial del Peralada però els gols de Bermúdez i Pol van situar l'1-4 final. / JOAN PASCUAL |
Amb motiu de les festes del barri Horts de Simó aquesta setmana es preveuen diverses incidències de mobilitat a la zona de la plaça del Comte de Reus i carrers adjacents.
El trànsit quedarà alterat des d'aquest dijous, 30 de juliol, a les 16:00 h, fins dilluns, dia 3 d'agost, a les 10:00 h.
En concret, hi haurà prohibició d'estacionament al carrer de la Sardana i al lateral de la plaça Comte de Reus de les 16:00 h del dia 30 fins les 10:00 h del dia 3 d'agost.
A més, hi haurà talls de carrers des de les 18:00 h del dia 31 de juliol fins les 24:00 h del dia 2 d'agost.
Aquests talls afectaran el carrer d'O'Donnell cantonada amb passeig Prim; el carrer O'Donnell amb el carrer Antoni Aulèstia Pijoan; el tram de la plaça del Comte de Reus amb el carrer de la Sardana i la confluència entre el carrer d'O'Donnel amb el carrer dels Jurats.
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
El concert que donarà el tret de sortida a la programació de l'Humus Mediterrani anirà a càrrec del guanyador del nou premi de votació popular del Concurs Sons de la Mediterrània.
D'aquesta manera, la formació que obtingui el reconeixement gran per part del públic, podrà actuar a la secció off del certamen manresà.
Aquest és una de les novetats de la secció off que aquest any inclou un total de deu propostes que tenen la música i la cançó tradicional com a eix comú.
Entre els dies 15 i 18 d'octubre, actuaran formacions com 'Malva de runa', 'Cobleta de la copeta', 'Cap cadira' o 'Trio Torreta', grups que s'han triat entre les 30 propostes que aquest any han rebut els responsables de la programació.
L'Humus Mediterrani arriba a la seva tercera edició amb la voluntat de seguir la línia d'altres anys, i és per això que els seus responsables han anat a buscar a "allà on es gesta la música tradicional".
El membre de l'equip programador D'arrel, Josep Huguet, ha explicat que el programa s'ha creat a partir de la premissa de trobar "la pedrera" de gent que comença, que és aficionada o de professionals que també tenen propostes relacionades amb la cançó i la música tradicional.
El primer dels concerts que es podran veure en el marc d'aquest off de la Fira Mediterrània es farà el dijous 15 d'octubre i anirà a càrrec del guanyador de la votació popular del Concurs Sons.
Aquest certamen ha incorporat aquesta modalitat i, entre els dies 1 i 18 de setembre, tothom qui vulgui podrà votar per internet al seu grup preferit entre la quarantena de formacions que han participat al concurs.
No entren dins la votació popular els quatre finalistes que ja tenen l'oportunitat d'actuar a la fira.
Els grups 'Malva de runa' i la 'Cobleta de la copeta', són les formacions que tancaran aquest primer dia d'actuacions a l'espai D'arrel situat al restaurant Veigé.
L'endemà serà un dia "més ballable" amb les cinc veus femenines de 'Cap cadira', la fusió d'estils i l'humor de 'Trio Torreta' i les músiques tradicionals de les Illes que portarà la formació 'Ballugall'.
Dissabte serà el torn de 'Txaç', que presentarà una proposta que es nodreix de la música d'arrel mediterrània, i també actuarà 'La canya sorda', amb ritmes que fusionen la tradició amb la modernitat i amb la participació de l'Escola de grallers dels Geganters de Manresa.
El grup 'Morena' tancarà el dissabte amb versions de cançons conegudes traduïdes al català i, per últim, diumenge actuarà 'La fidula harmònica' de l'Aula de Música Tradicional i Popular de Salt.
David Ibáñez, director artístic de la Fira Mediterrània, ha explicat que l'Humus és "un projecte estratègic per la Fira Mediterrània" perquè permet tocar la música d'arrel "en profunditat" i arribar a un segment de grups emergents "absolutament necessari".
Ibáñez també ha destacat la "bona coordinació" amb D'arrel en la definició d'horaris i de grups i també ha remarcat la presència d'escoles de música que fan que sigui una programació "molt participativa".
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
serà un gran èxit: Els sindicats i comités coaccionant a la gent per a que faci vaga i sense transport.
I la gran tonteria de que els avis facin vaga pq els fills en facin,...., sense comentaris.
Així NO!! `però aixi si, així serà un gran exit, és clar........
No se la creuen ni els sindicats aquesta vaga.
S'han arribat a llegir la reforma¿?
Convido a que ho facin i que aprofitin les malagastades hores sindicals de que gaudeixen per fer algo constructiu per la resta de treballadors.Fem que les empreses millorin i no posin pals a les rodes en nom dels altr
¡¡¡Ostras!!!! si aquets son els millors, com deu ser la resta?.
Ningú tant corrupte com els alliberats sindicals.
Tota màfia ha de tenir els seus matons.
La màfia nuñista tenia els morenos, la màfia sociata té ce ce o o i u ge te.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Des de l'Ateneu Enciclopèdic Popular(AEP) de Barcelona estem preparant unes "JORNADES SOBRE ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ ALTERNATIUS AVUI", unes jornades de debat i reflexió sobre la situació actual dels mitjans alternatius.
Aquestes tindran lloc entre el 18 i 30 d'octubre d'enguany a l'Espai Obert, carrer Violant d'Hongria 71, 1er., de Barcelona
Comptarem amb l'exposició "LA PREMSA LLIBERTÀRIA DE CLANDESTINITAT 1939-1974" que ens servirà de marc i de punt de partida de les jornades.
També projectarem entrevistes inèdites i documentals de la transició.
Hi hauran tres taules rodones essencials:
Premsa digital, Webs de contrainformació.
Per això llancem una crida a tots els mitjans, grups, ateneus, associacions, etc., que estan treballant en aquests camps per a reunir-nos i debatre junts per tal d'enfortir, millorar i estendre els nostres mitjans alternatius.
Així dons, desitgem que els grups, persones i moviments socials, vinculats a mitjans alternatius, es donin per convidats a les jornades i hi participin activament.
Igualment esperem que la participació i la reflexió entre tots ens permeti adquirir noves idees, nous coneixements per seguir avançant i creant contrainformació.
Per a qualsevol informació o suggeriment, posa't en contacte amb l'Ateneu Enciclopèdic: |
El Centre d'Excel·lència permetrà ampliar la interacció i col·laboració entre el BSC i Arm, en camps que van des de la computació d'altes prestacions fins a la computació encastada en els cotxes, o des computació científica fins a sistemes en temps real.
El Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC) i Arm Research han signat un acord per establir el Centre d'Excel·lència Arm-BSC.
Es tracta d'un reconeixement al lideratge i al treball realitzat pel BSC en la promoció d'Arm en computació d'altes prestacions (HPC, per les sigles en anglès), i a l'èxit dels projectes Mont-Blanc finançats per la UE, dels quals les dues institucions són un soci principal, juntament amb Atos Bull.
El Centre d'Excel·lència ampliarà la interacció i la col·laboració entre BSC i Arm, en camps que van des de la HPC fins a la computació encastada en els cotxes, o des computació científica a sistemes en temps real, i molts més.
El BSC i Arm continuaran innovant en arquitectura de computadors, sistemes en temps d'execució, models de programació per a la portabilitat del rendiment i moltes altres àrees.
"Durant gairebé una dècada, el BSC ha estat un dels nostres socis de recerca més actius i amb més èxit en molts camps.
A més de reconèixer el nivell extremadament alt de la feina realitzada pels investigadors del BSC, l'establiment d'aquest Centre d'Excel·lència ens permetrà continuar la nostra estreta col·laboració per avançar en la presència de les tecnologies Arm en computació d'altes prestacions i anàlisi de dades d'altes prestacions a Europa i a tot el món ", afirma John Goodenough, vicepresident de Research Collaboration and Enablement d'Arm.
Arm atorga l'estatus de Centre d'Excel·lència a un reduït nombre d'institucions de recerca amb les quals construir associacions estratègiques a llarg termini, inclosos projectes de col·laboració, publicacions de coautor i beques de doctorat conjuntes.
El Centre d'Excel·lència Arm-BSC s'ha establert tenint en compte aquests objectius a llarg termini, tant en termes de la recerca que es durà a terme dins el centre com per permetre una investigació més àmplia.
Junts, BSC i Arm continuaran promovent les activitats de difusió i divulgació a Europa utilitzant les tecnologies de Arm, i Arm donarà suport a la participació del BSC a l' Student Clúster Competition, el concurs d'HPC més destacat per a estudiants de pregrau.
"El BSC va ser el centre pioner a proposar l'ús de processadors Arm en supercomputació, amb el projecte Mont-Blanc com el més destacat ", afirma Mateo Valero, director de BSC.
"És un honor convertir-nos en un Centre d'Excel·lència d'Arm i segurament això enfortirà encara més la nostra col·laboració amb Arm ".
El Centre d'Excel·lència Arm-BSC ja està actiu i operatiu.
A principis de gener, es va organitzar un primer hackathon de Arm SVE juntament amb el projecte Mont-Blanc, que va tenir una gran participació.
Amb el suport de PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe), s'espera organitzar un altre esdeveniment a finals d'any.
L'equip de Research Collaboration and Enablement treballa en estreta col·laboració amb institucions de tot el món per habilitar i accelerar la innovació en la investigació en proporcionar accés a IP, eines, fluxos de disseny i experiència en estàndards de la indústria.
El BSC-CNS és un consorci públic format per: |
La socialista presenta un programa amb 100 propostes en àmbits com l'habitatge, els equipaments esportius o el desmantellament de la via del tren
López, amb part del seu equip de treball
L'actual regidora de Promoció de Ciutat i Participació a l'Ajuntament, la socialista Ana López, ha presentat aquest dimarts al matí en roda de premsa el seu full de ruta per a accedir a l'alcaldia de Cambrils.
Ho ha fet, al costat dels regidors que l'han acompanyat en aquest mandat, Josep M. Vallès i Yolanda Quílez, i que repeteixen en segon i tercer lloc respectivament, però també amb altres cares que s'incorporen per renovar la candidatura i que donen suport a una llista transversal que pretén governar el municipi "en positiu, per a tothom i sense exclusions".
Són el desenvolupament social, el desenvolupament econòmic i "el desenvolupament eficaç, sostenible i eficient ".
En matèria d'habitatge, la candidata ha explicat que els socialistes "són conscients de la necessitat de generar una política social que permeti l'accés a l'habitatge a joves i grans", i que s'ha detectat la necessitat d'obrir l'oficina local d'habitatge, que s'ubicarà al nucli antic, al Forn del Tallero, i que obrirà portes en les properes setmanes per donar un "servei integral".
Entre altres tasques, l'oficina en qüestió s'encarregarà d'impulsar la creació i posada en marxa d'un servei de mediació entre propietaris i llogaters per trobar vies alternatives al desnonament.
En matèria d'infraestructures, i pel que fa al desmantellament de la via del tren, López ha dit que "serem molt bel·ligerants amb el govern perquè executi el desmantellament de la via actual i que elimini els talussos i obstacles, i això ens permetrà planificar de forma consensuada una avinguda de la Diputació àmplia, com una extensió del port de Cambrils, amb un passeig agradable on establir nous comerços".
Sobre els polígons industrials, la socialista ha indicat que pensa treballar per atraure noves empreses i fer possible la seva implantació.
"Hem d'encarregar un estudi urbanístic per a la consolidació i expansió dels dos polígons, de fet, ja és un acord de plenari, que hem començat a tirar endavant", ha dit.
Sobre equipaments esportius, López ha assenyalat que el PSC cambrilenc treballa per implantar un nou mapa d'instal·lacions esportives, "millorant les existents per tal de donar sortida a la creixent demanda de l'esport base, però també a l'explotació de les mateixes amb la potenciació de Cambrils com a destinació esportiva a l'alça".
Pel que fa als pactes postelectorals, López ha augurat que amb uns comicis amb una gran fragmentació política (on es presenten 12 partits), "difícilment hi haurà majories clares", però sí que ha apel·lat al "vot útil, com s'ha vist en les darreres eleccions generals on els socialistes hem aconseguit 3.278 vots a Cambrils", ha celebrat.
" Només pactarem amb aquells grups que respectin i ens respectin", tot afegint que "no podem tolerar que es posin per davant les banderes.
Cambrils ha d'estar per davant de les idees i nosaltres, com a servidors públics".
"De la hipotètica República que se n'encarreguin uns altres", ha conclòs.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
L'entrevisto dimecres passat al Casal Pere Quart on, convidat per l'Assemblea Nacional de Catalunya ( ANC ), va presentar el seu darrer llibre ' 9N desclassificat.
Història secreta d'una votació revolucionària', RBA, Barcelona, 2015.
Vostè ha estat un dels pioners de la premsa digital catalana.
Quin és el futur dels mitjans en paper?
Seran substituïts pels mitjans digitals?
Conviuran en règim de doble ús?
Avui en dia els mitjans el paper són un luxe.
Per tant, continuaran existint però com objecte de luxe, no seran en res comparables al que eren fa deu o vint anys; però probablement també les webs.
Crec que, en aquests moments, el mitjà són les xarxes socials, la qual cosa és un gran repte pel periodisme, perquè no sabem com comportar-nos.
Ara el que està en perill no és tant el paper o la web, sinó el mitjà com a concepte.
Les empreses de comunicació han experimentat un fort procés de concentració i moltes estan dominades per grups financers.
Com afecta aquest fenomen a la independència dels mitjans de comunicació?
La independència dels mitjans és la independència dels periodistes.
Quan treballava al Diari de Barcelona vaig partir un cas de censura greu, aleshores el que vaig fer va ser anar-me'n.
L'autocensura és el problema, no tant la censura.
Si els periodistes baixem la guàrdia i acceptem pràctiques absolutament innobles, com les que es fan avui en dia, no es poden queixar del que hi ha. El fet que molts mitjans, avui en dia, estiguin extremadament vinculats al poder fa que el nivell de censura i manipulació arribin a un extrems enormes.
Això, per un altre banda, té la compensació de que els xarxes socials, tot aquest nou sistema, ho canvien.
Quan els principals diaris de Barcelona, en plena campanya electoral, en aquella famosa equivocació d'en Rajoy en l'entrevista a Onda Cero ni tan sols ho publiquen, no se'n adonen que per whatsapp es difon.
Avui en dia és inútil intentar la censura.
Són els mitjans de comunicació catalans massa submisos respecte al poder polític i econòmic?
Els mitjans de comunicació espanyols, incloc els catalans, són massa submisos, tots.
Si ho comparem amb França, Alemanya, Itàlia, no et diré amb Canadà, són brutalment submisos al poder.
Però els mitjans catalans segueixen la mateixa tònica que els madrilenys o els valencians.
I al seu parer a que és degut, per pressió econòmica, per una cultura deutora dels hàbits del franquisme?
Un és que les empreses de mitjans a l'Estat espanyol són molt febles en comparació a d'altres països i depenen molt de les subvencions on es fan moltes trampes.
Com uns reben subvencions i d'altres no.
Els mitjans de Madrid són els més subvencionats del planeta, és una cosa espectacular.
Hi ha un factor comprensible i és que, durant un temps, polítics i periodistes van estar molt a prop, especialment a la generació de la transició, que ara està retirant-se.
En aquells moments era necessari i bo, però no van saber desfer-se d'aquesta companyonia.
Després hi ha un problema evident.
No pot haver un bon periodisme sinó hi ha lectors crítics, com més crítics són els lectors millor.
Aquí som molt lectors de marca.
Jo duc sobre el braç un diari, perquè és el meu, digui el que digui és el meu.
La crisi econòmica ha afectat durament a molts periodistes amb acomiadaments, retallades salarials, falsos autònoms...
Com afecta això a la qualitat i la independència de la informació?
Tan numèricament, la professió ha quedat reduïda a la meitat, que és una xifra impressionant, com qualitativament.
Hi ha excel·lents periodistes que no troben feina.
Creu que això és una circumstància temporal o es cronificarà?
És molt difícil perquè la crisi no escampa.
Al final, la crisi ha estat utilitzada per a retardar cinquanta anys els drets socials.
Estem en una situació molt pitjor.
No tinc la bola de cristall i no sé si això canviarà de manera radical, però sóc pessimista en aquest tema.
Comparteix la opinió que al 27S les forces sobiranistes van guanyar les eleccions però van perdre el plebiscit?
No, perquè no va haver-hi cap plebiscit.
Un plebiscit és un referèndum amb només dos opcions, sí o no, i una pregunta.
Quan planteges cinc, sis, set opcions no pot haver un plebiscit.
Matemàticament és impossible arribar al cinquanta per cent.
Des de Junts pel Sí s'afirma que el 27S va ser el referèndum d'autodeterminació, des de Catalunya Sí Que Es Pot que aquesta consulta encara està per fer.
Crec que el 27S va haver un mandat democràtic de la població perquè el procés d'independència es posi en marxa.
I no n'hi ha discussió sobre aquest mandat.
És evident que aquest procés requerirà una validació en forma de referèndum.
Entenc que cadascú des de la seva posició ho pot discutir.
Però que hi haurà en algun moment per validar aquest procés que ara s'ha iniciat és indiscutible.
Què pensa de les declaracions d'Alex Salmond que el resultat del 27S autoritza a negociar amb l'Estat espanyol el referèndum d'autodeterminació, però no encetar el camí cap a la independència?
Crec que no coneix la realitat del país.
Què opina de les manifestacions del secretari general de la ONU que Catalunya no reuneix les condicions per aplicar-se el principi d'autodeterminació?
Poden interpretar-se com un avís de les dificultats per un reconeixement internacional?
Aquesta és una de les típiques coses que passen en el periodisme d'aquest país.
Va dir una cosa que sempre diuen Nacions Unides: que s'ha de respectar la integritat territorial dels Estats i el dret d'autodeterminació.
A la legislació internacional és una evidencia indiscutible que quan es refereix a la integritat territorial, no és refereix a un procés interior, sinó exterior.
És a dir, França no pot envair Espanya o Espanya no pot envair Portugal; això és la integritat territorial, no que una part de l'Estat és separi.
Les declaracions de Ban Ki-moon van ser que Nacions Unides està a favor de la integritat territorial i immediatament va afegir i del dret d'autodeterminació.
La independència de Catalunya comportaria la sortida de la UE i de l'euro?
Això és literalment impossible.
Una altre cosa són les declaracions polítiques.
De fet, cada vegada que a la Unió Europea se li ha demanat oficialment una opinió al respecte ha optat per dir l'única cosa que pot dir: no hi ha cap previsió, no se sap.
Per tant, com que no se sap, es sabrà quan passi, però la tradició de la Unió Europea i no la trencaran així com així, és una tradició d'integració mai d'expulsió.
Si la Unió Europea ha obligat a Espanya, la setmana passada, a signar l'acord d'estabilitat i d'integració de Kosovo, no entenc com s'ho farà la Unió Europea per expulsar a set milions de ciutadans europeus.
És un debat que no té ni cap ni peus.
No li sembla que és molt complicat encetar la ruta cap a la independència amb la meitat de la població en contra?
Hi ha una majoria que decideix i una minoria que ha d'intentar canviar la majoria.
En aquest cas, la majoria ha decidit encetar el procés cap a la independència.
El que no podem fer és alterar el funcionament democràtic.
Tal cosa és legal només si sempre perden, això no és acceptable.
Recentment s'ha produït fortes picabaralles com la de Pilar Rahola i Miquel i Iceta a 8TV o la de Jordi Sánchez i Martín Blanco a TV3.
Creu que són un símptoma de la polarització a la societat catalana?
Jo, per exemple, no vaig a tertúlies o només vaig a tertúlies on tinc una obligació que no puc esquivar.
No vaig a les tertúlies precisament per això.
La tertúlia és un gènere periodístic que incita a la confrontació, així que no ens podem estranyar que passin aquestes coses.
Les tertúlies estan muntades per què passi això i no afavoreixen en res ni la democràcia ni el debat.
Al seu editorial de dimecres vostè planteja que, davant la manca d'acord entre CUP i Junts pel Sí, la sortida són unes noves eleccions.
Vostè repartiria per igual la responsabilitat per aquesta situació?
Quan escric les editorials, i reconec que no és un model habitual aquí, no faig tanta opinió com anàlisi.
En aquest sentit, no és que m'agradi o em deixi d'agradar la situació actual.
El que faig un anàlisi el més fred possible.
Quan la CUP comunica a la presidenta del Parlament que no votarà en cap cas a Artur Mas, no és una conversa amb un periodista o un míting, sinó que és la resposta formal i institucional.
Ja està, ja no hi ha més a parlar.
No té cap sentit seguir especulant.
Hi ha una situació que és claríssima i que inevitablement condueix a unes eleccions avançades al mes de març.
El sistema democràtic té unes regles i n'hi una que és claríssima: si no tens la majoria per a governar has de buscar aliances.
Que no n'hi aliances possibles per a què governi ningú, ni Mas pot ser president, ni hi ha cap alternativa a la presidència?
Doncs, aleshores, s'han de fer noves eleccions.
No passa res, és així de senzill.
Aquí, de vegades, fem drames de coses absolutament habituals.
A molts països del món es fan eleccions cada tres mesos, Turquia les acaba de fer, sinó hi ha una majoria parlamentària sòlida repeteixes les eleccions.
Això és entrar en un debat molt més opinatiu on no em sento excessivament còmode.
Crec que hi ha coses que són evidents i que es poden entendre lògicament.
No conec cap cas, en cap lloc del planeta, on el partit que té deu diputats li digui al qui en té 62 qui ha de ser el president.
Entenc que si ha una negociació, lògicament, el que té 62 ha de cedir coses al que té deu.
Ara, cedir la presidència o imposar qui és el president, no s'ha vist mai, en cap país del món.
La repetició de les eleccions tindria un depressiu entre l'electorat independentista?
De nou, no tinc la bola de cristall.
A les eleccions de març ho veurem.
Ara el que és necessari és que la gent analitzi la situació i es plantegi quina és la millor forma de tirar endavant.
Ara mateix no sabria dir si és millor que tornin a presentar-se Junts pel Sí o si per separat Convergència i Esquerra.
Si a les eleccions de setembre l'independentisme ha estat capaç de guanyar de forma rotunda en escons, perquè no hauria de guanyar al març.
Evidentment que pot perdre, però la derrota seria una possibilitat, no una certesa.
Entenc que la gent es pot sentir trista, deprimida, però no s'ha de perdre el món de vista.
Li sembla encertada la decisió de CDC i ERC de no anar plegats a les eleccions legislatives espanyoles?
Però es pressuposa que hauran fet els seus estudis, les seves enquestes que deuen justificar aquesta decisió.
Circulen especulacions respecte a què com la CUP no es presenta a aquestes eleccions ERC pugui recollir part d'aquest electorat.
Però, per a mi, el que és important és que tot indica que ho han fet de comú acord.
Si ho han fet de comú acord, la decisió que hagin pres, ells tenen més seny per prendre-la que no jo.
Què opina del fet que per segona vegada Convergència no vagi a les eleccions amb les seves sigles?
Fa bastant de temps que Convergència està en una fase de refundació i bé ho diuen ells.
Per exemple, a les eleccions municipals ja no van anar al Majestic on sempre anaven, s'han venut la seu del carrer Còrsega, han canviat el logo...
És molt evident que Convergència està fent un canvi.
Imagino que això forma part d'aquest procés i que d'aquí cinc anys ningú se'n recordarà que hi havia Convergència.
Això al nostre país no és molt habitual i els que ho han intentat s'han mort, no com a d'altres països europeus que no tenen ni el nom ni el logo que tenien fa vint anys.
El Partit Demòcrata italià és el PCI i del PCI al Partit Demòcrata hi ha un tram.
Imagino, no tinc tampoc la certesa, que aquesta operació està en aquest marc i que, evidentment, Convergència va cap a deixar enrere la sigla històrica que seria lògic del trànsit de l'autonomisme al sobiranisme, però també del relleu generacional i d'adaptació als nous temps.
Com es percep des del País Valencià el procés sobiranista català?
Amb molt d'interès i amb molta il·lusió.
València ha viscut durant molts anys una situació en la que una llei electoral molt particular amagava i silenciava a una part substancial dels valencians.
En les últimes eleccions ha quedat clar que el País Valencià no és això i que és una cosa més complexa i més viva.
El procés català es viu amb un gran interès, especialment pels que tenim la sort de tenir un peu a cada banda.
Per exemple, el president Puig està fent de president Maragall.
És impressionant com de calcada és la seva presidència.
Està repetint els temes, les maneres del president Maragall.
I això és una esperança important.
Federalismo y República' y el reciente 'Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya'. |
Ciutadans fent cua per votar a les eleccions al Parlament del 27 de setembre del 2015 a l'IES Vidal i Barraquer de Tarragona.
La patronal Pimec ha calculat que l'impacte econòmic de celebració de les eleccions al Parlament en dia laborable el dijous 21-D tindrà un cost econòmic de 230 milions d'euros per a l'economia catalana.
La patronal de les pimes catalanes ha fet aquest càlcul en base a una participació similar a la que es va registrar en les eleccions del 2015 del 77,44% dels electors inscrits en el cens electoral.
Pimec considera que tot i que l'actual context polític ''requeria'' d'una ''certa celeritat'' en la convocatòria d'eleccions, la patronal lamenta la decisió de celebrar-les en un dia feiner per l'important cost econòmic i organitzatiu que això pot representar per a les empreses, especialment per a les pimes.
El càlcul de la patronal presidida per Josep González ha quantificat el valor de l'activitat econòmica que deixaran de realitzar tant els electors per exercir el seu dret a vot com els membres de les meses i els interventors.
La mitjana de temps que cada un dels electors farà servir serà d'unes tres hores en els cas dels assalariats i d'una hora pels ocupats per compte propi.
La patronal considera el PIB mitjà per hora treballada en 36,35 euros, un cens electoral de 5,329 milions de persones, sense tenir en compte residents estrangers, i una taxa d'ocupació del 54,09%.
Amb aquestes dades, l'impacte econòmic dels votants és de poc més de 217 milions d'euros.
A la xifra de 217 milions cal sumar-hi el temps de les persones que estan en el col·legis electorals i en les meses electorals, amb un total de 8.240 persones arreu del territori, que deixaran de produir prop de 13 milions d'euros.
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
MADRID, 30 Maig (EUROPA PRESS) -
El candidat de Més Madrid a la Comunitat, Íñigo Errejón, ofereix al PSOE i Ciutadans obrir una negociació per mirar d'explorar un acord de governabilitat a l'Ajuntament i la Comunitat per generar una alternativa "al PP de la corrupció i a l'extrema dreta de Vox".
Per fer-ho, Errejón ja ha conversat amb el seu homòleg del PSOE, Ángel Gabilondo, per explorar aquesta via i no ha entaulat contactes directes encara amb Cs, una formació que no creu que estigui ara diposada a negociar amb tots dos una alternativa al PP i Cs.
Així ho ha indicat Errejón en les respectives entrevistes que ha concedit a 'eldiario.es' i la Cadena Ser, recollides per Europa Press, per subratllar que després dels resultats electorals del 26M, en què les forces progressistes no sumen majoria absoluta en les institucions madrilenyes, fa aquesta "declaració d'intencions" política per buscar una via alternativa a governs dirigits pel PP i amb presència de Vox.
El líder de Més Madrid a nivell autonòmic ha assenyalat que la seva formació ha tingut més de mig milió de vots a l'Ajuntament i el 15 per cent dels sufragis a la Comunitat de Madrid, insuficient per governar amb el PSOE.
Per això, el seu partit té dues opcions, "asseure's sobre aquests vots" sense fer res o provar d'arribar a acords amb l'escenari "menys dolent possible".
Sobre el cas de l'Ajuntament de Madrid i sobre si estarien disposats a donar suport a la cap de llista de Cs, Begoña Villacís, com a alcaldessa, Errejón creu que la seva companya de files al Consistori, Manuela Carmena, ha de continuar de regidora en ser la candidata "més votada" però insisteix que no vol aventurar cap escenari sense abans asseure's a parlar i que la decisió correspon al grup municipal de Més Madrid.
Pel que fa a l'oferta de negociació a la formació taronja, el candidat de Més Mádrid ha subratllat que ara ha de pronunciar-se Ciutadans sobre què vol fer.
"Jo sospito que ja ho tenen decidit", ha llançat en recordar que en campanya electoral els van preguntar si estarien disposat a pactar amb Vox i que des de la formació taronja sempre "van donar el silenci per resposta".
També ha revelat que ha conversat ja amb Gabilondo i que tindran una reunió aviat per "mirar de trobar una sortida".
"Cs no està per la tasca però la nostra obligació és intentar-ho", ha insistit.
"Hi ha hagut converses amb el Partit Socialista, hi ha hagut converses creuades però no directes amb Ciutadans i estem considerant la possibilitat que pugui haver-hi un acord que haurà d'incloure l'Ajuntament de Madrid i la Comunitat de Madrid", ha comentat Errejón a 'eldiario.es'.
"A mi no m'agrada un govern del PSOE amb Ciutadans, així que encara m'agrada menys un govern de Ciutadans amb el PSOE.
El que passa és que la política no és triar el que a un li agrada més, sinó triar entre el possible", ha afegit.
Preguntat per la decisió del líder BCN Canvi-Cs, Manuel Valls, d'oferir els sis vots del seu grup municipal a l'encara alcaldessa i segona en les eleccions, Ada Colau (BComú), i a Jaume Collboni (PSC), el cap de llista de Més Madrid ha dit que entren nous "vents" en la política i que la seva determinació "situa en un problema la intransigència de Cs, d'Aguado i de Villacís, als quals retrata".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La realitat explicada als infants i joves
Promovem entre els infants i els joves l'hàbit d'informar-se i l'interès per conèixer el món on viuen.
Incidim especialment en el que els és pròxim i procurem vincular els continguts a la realitat del país.
Estimulem la interpretació crítica de la informació que oferim els mitjans.
En la informació dirigida als menors ens guiem pels nostres criteris d'interès informatiu.
Això vol dir que les notícies seleccionades poden ser les mateixes que les d'un informatiu destinat a tots els públics o bé poden anar especialment adreçades als més joves.
Expliquem la realitat de manera comprensible i adequada a cada franja d'edat.
No donem res per sabut, fem servir un llenguatge planer, pròxim al llenguatge del públic, però sense caure en incorreccions o en simplificacions excessives.
Donem presència a persones de totes les procedències i cultures perquè facin de testimonis i aportin la seva opinió, i no només com a protagonistes de la informació per raó del seu origen.
Limitem la difusió de material informatiu que contingui escenes de violència o cruesa que puguin alterar l'equilibri emocional dels infants i joves a qui es dirigeix.
Quan dins de l'horari protegit difonem continguts d'actualitat adreçats a un públic general, tenim present que entre l'audiència hi pot haver menors.
Si cal, advertim prèviament que s'hi inclou material que pot ser inadequat.
Davant l'impacte que la publicitat té sobre els menors, evitem sobredimensionar la informació sobre productes comercials.
Evitem que les informacions donin una visió unívoca dels joves i els associïn de manera reiterada a plantejaments i comportaments negatius.
Quan en parlem, busquem fonts informatives entre els mateixos joves i contextualitzem la informació. |
Inici / El president inicia les visites als consells comarcals de Lleida
El president de la Diputació, Joan Reñé, ha estat rebut pel president del Consell Comarcal de la Segarra, Adrià Marquilles; els vicepresidents del Consell Comarcal, Rosa Santana i Josep Maria Puig; el president del Consell d'alcaldes i alcalde de Talavera, Ramon Trullols, i l'alcalde de Cervera, Ramon Royes.
Posteriorment, ha mantingut una reunió de treball amb els alcaldes de la comarca per tal de conèixer les propostes, demandes i impressions del territori.
En la roda de premsa posterior a la reunió, el president de la Diputació de Lleida ha explicat que durant la trobada han tractat diferents temes relacionats amb els serveis que ofereixen els ens locals i comarcals.
Com a resultat d'aquesta trobada, Reñé ha indicat que la Diputació de Lleida estudiarà i valorarà la possibilitat d'incrementar els serveis d'atenció tècnica als municipis pel que fa a la contractació de professionals com secretaris i interventors, ja que alguns municipis han manifestat aquesta necessitat.
Reñé ha indicat que, tot i que aquesta ha estat una petició que s'ha plantejat al Consell Comarcal de la Segarra, des de la corporació es farà una valoració a la resta de les comarques.
En aquest mateix sentit, Reñé ha afegit que també mantindran els convenis que existeixen amb els consells comarcals i els consistoris pel que fa als Serveis Tècnics de la corporació, que realitzen tasques d'assessorament i suport en la redacció de projectes tècnics i direcció d'obres de les infraestructures de titularitat municipal.
El president de la Diputació de Lleida ha explicat que altres qüestions que s'han tractat durant la reunió amb els alcaldes de la comarca de la Segarra i que comptaran amb la col·laboració de la Diputació de Lleida han estat la portada d'aigua, la gestió de residus i la possibilitat de redactar un Pla director de sanejament gestionat des de l'ens comarcal.
Durant la trobada amb els alcaldes dels municipis de la comarca de la Segarra, el president de la Diputació de Lleida també ha manifestat la voluntat de la corporació de col·laborar amb els ens locals i comarcals per al desenvolupament propostes i polítiques de promoció econòmica.
Aquestes accions de promoció econòmica es complementaran amb altres de promoció turística per impulsar el patrimoni històric i natural com a aposta turística de la comarca de la Segarra.
Reñé ha afegit que des del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, juntament amb les comarques de la Plana, es treballarà en el desenvolupament del projecte conegut com a "camins d'aigua", que inclou la creació de diferents itineraris.
La visita institucional ha continuat al viver d'Empreses de Cervera, on el president de la Diputació de Lleida ha vist les instal·lacions.
Reñé ha finalitzat la seva estada a la comarca de la Segarra amb una visita al Parc Eòlic de Montargull.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Crítica, anàlisi i orientació literària
Per fortuna, el gènere epistolar va guanyant, a poc a poc, el lloc que li hauria de correspondre en el món editorial de casa nostra.
Cada vegada és més habitual trobar, a les taules de novetats de les llibreries, volums que apleguen reculls de correspondència.
A la bona feina que ha anat fent des de fa anys Publicacions de l'Abadia de Montserrat, s'hi va afegir, el 2011, Editorial Punctum, amb la seva col·lecció Visions.
D'altres editorials han seguit les seves passes i es va fent (més) normal poder llegir aquests tipus de llibres, que d'altres literatures (l'anglesa i la francesa, per començar) ja publiquen des de fa molt de temps.
Tal i com indica el seu subtítol, L'hora de les decisions.
Cartes 1950-1960, Edicions Destino, juny del 2019, recull les cartes que es van intercanviar durant deu anys Josep Pla i Jaume Vicenç Vives, cartes en un inici molt formals, però que van esdevenint més personals a mesura que l'amistat entre tots dos es va anar refermant.
Una amistat fonamentada, sobretot, en l'admiració recíproca que es professaven; així com en la possibilitat de trobar un interlocutor a la seva alçada, algú amb qui poder parlar de tot el que els interessava, amb rigor i profunditat.
Com una oportunitat, doncs, de respirar un xic al bell mig de l'ominosa opressió franquista.
Una correspondència que, per la seva brevetat, hauria donat lloc a un llibre de molt poques pàgines.
En primer lloc, perquè, com ens adverteix el seu editor, Guillem Molla, de les setanta-dues cartes que s'hi inclouen, "dotze són targetes postals i una és un telegrama" (pàg.
En segon, perquè la majoria de les cartes cartes, són molt breus, escrites amb tres o quatre paràgrafs.
Tant és així que la correspondència pròpiament dita tan sols ocupa 178 de les 364 pàgines del volum.
I n'ocuparia encara menys, a tot estirar, una vuitantena, si les generoses notes no figuressin a peu de pàgina sinó al final del llibre.
És per això, segurament, que l'editorial ha decidit complementar-lo amb uns apèndixs, també generosos, i amb una llarga introducció, a càrrec de Joaquim Nadal.
Introducció que recomano llegir després de les cartes, ja que desvetlla massa —i amb massa exhaustivitat— el seu contingut, per la qual cosa entenc que compliria molt millor la seva funció aclaridora i informadora si s'hagués optat per situar-la al final, com a epíleg.
Pel que als apèndixs es refereix, potser es podria debatre si tots els documents que s'hi inclouen estan justificats, però no crec que hi hagi cap dubte que esdevenen gairebé imprescindibles; que arrodoneixen el llibre; complementant alguna de les cartes, oferint-nos un marc de referència, però, el que encara s'agraeix més, brindant-nos uns documents de gran interès.
Sobretot aquells que eren inèdits o poc coneguts, com el tan sorprenent com apassionant "Informe Pla sobre Tarradellas", on l'escriptor empordanès posa en evidència que, quan li vagava, era capaç de competir amb el seu bon amic Eugeni Xammar pel que a implacable mordacitat es refereix; que alguna de les Cartes d'un polemista (1907-1973) les hauria pogut escriure ell.
Pel que fa, estrictament, a les cartes, malgrat la seva brevetat, són una nova aportació —que se suma als recents La vida lenta, Fer-se totes les il·lusions possibles i Estimat amic.
Correspondència (1946-1964) — al coneixement de l'altre Josep Pla, del que no s'ocultava darrera de la màscara del seu personatge.
Aquest altre Pla que, en agrair-li al seu amic les gestions que ha fet perquè el seu llibre Contraban pogués passar la censura sense supressions, se sincera, indicant-li: "M'heu fet un gran favor, sobretot un favor moral, de manteniment de la moral, perquè la injustícia em revolta i aquesta injustícia m'hagués portat a exiliar-me definitivament" (pàg.
Un Pla inesperat, a qui l'historiador defineix com "l'increbantable i irreductible defensor de la «condició humana», que en el nostre cas, és «condició de catalanitat»" (pàg.
I alhora, ens permet també conèixer millor Vicenç Vives, acostant-nos-el més personalment o humana: "No tinc cap mena d'ambició, més que la de servir al meu país en tot quant pugui apartar-lo de les torbacions revolucionàries i endegar-lo pel camí de la intel·ligència.
Si surto dels meus arxius, llibres i redós familiar serà, simplement, perquè ja és hora de tornar a lloc les coses essencials, somogudes per la guerra, i que cal de nou apuntalar" (pàg.
Aquesta anàlisi literària de " L'hora de les decisions.
Cartes 1950-1960, de Josep Pla i Jaume Vicenç Vives " de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Introdueix la teva adreça d'e-correu: |
El ciclista català Josep Betalú, guanyador de les últimes quatre edicions de la Titan Desert, és el nou líder de la Titan Series de l'Aràbia Saudita.
El corredor d'Amposta s'ha situat primer de la classificació general després de l'etapa d'aquest divendres.
Primer s'ha format un grup de 6, amb el líder, Julen Zubero, Betalú, Òscar Pujol, Oriol Colomé, Xavier Fiego i José Luis Gómez Miranda, que ha estat el primer de perdre contacte per una avaria mecànica.
Quan faltaven uns 15 quilòmetres per al final, s'han quedat sols al davant els tres primers de la general: Betalú, Pujol i el líder, Zubero.
Una pedra ha impactat en la bicicleta del ciclista basc, que s'ha hagut d'aturar per arreglar el canvi i poder continuar, però ja s'ha adonat que això li costaria el liderat.
L'etapa l'ha guanyada Òscar Pujol, que ha marxat tot sol en els últims quilòmetres, però el gran beneficiat del dia ha estat Josep Betalú, que ha tret més de 5 minuts a Zubero i ara és líder amb tres minuts i mig d'avantatge, quan només falta una etapa per al final.
En categoria femenina, nova victòria de la gironina Sílvia Roura, que domina la cursa amb comoditat.
Avui ha creuat la línia d'arribada mitja hora abans que la segona classificada, l'andorrana Marta Ballús.
Una imatge recent del Camp Nou buit (Reuters)
Acte que s'ha fet a Ishinomaki amb la flama olímpica
Chen Yangsheng, en una imatge d'arxiu
Felipe Melo ha ofert la seva "exhibició" al seu compte d'Instagram
Cesc Fàbregas ha sortit al balcó de casa per saludar els seus veïns
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
L'exposició s'inaugura el dijous 28 de novembre a les 19.30 h. i es pot visitar fins al 18 de gener de 2014.
Irina Santos és una jove fotògrafa de Cádiz establerta a Barcelona.
És amant dels processos i formats tradicionals, però els seus continguts són atemporals.
La seva recerca de respostes a qüestions sobre la percepció de la realitat la porta inevitablement a un constant intent de capturar el que no es veu.
Vértigo (2010), una de les seves sèries més recents, aprofundeix en un llenguatge híbrid que combina el pur documental i l'abstracció intimista per reconstruir una realitat de límits extrems: la que acull la ment inquieta d'una dona que tingui una forma diferent de percebre el món.
Irina Santos va cursar el seus estudis de fotografia a l'IEFC.
De dilluns a dissabte, d'11:00 a 14:00 i de 16:30 a 20:30 h.
Cursos d'especialització i Postgraus
Activitats per a escoles i entitats
2020© Institut d'Estudis Fotogràfics |
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
L'Ajuntament del Prat vol facilitar l'accés a les activitats d' Estiu al Prat 2015 als infants i joves nascuts entre els anys 1999 i 2012 que estiguin empadronats al nostre municipi i que tinguin un nivell de renda familiar baix.
Consulteu les bases específiques de la convocatòria i empleneu els impresos de sol·licitud de beca i d' autorització de beca, adjuntant la documentació requerida.
La presentació de les sol·licituds s'haurà de fer del 13 al 24 d'abril a l'OIAC.
Des de l'11 de maig a les 16:30 hores, en què s'obre el període d'inscripcions a les activitats d'Estiu al Prat, fins al 12 de juny com a màxim, les famílies dels infants i joves que han sol·licitat beca hauran de fer la inscripció presencialment a l'OIAC.
El fet d'haver obtingut una beca no implica tenir plaça a l'activitat sol·licitada.
Si no hi ha places disponibles es podrà optar per una altra activitat similar amb places lliures.
divendres, 13 març, 2020 - 15:00
divendres, 13 març, 2020 - 14:45
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
El progenitor de l'actual monarca ha perdut la seva assignació econòmica però no el seu estatus jurídic com a membre reial
El Rei no pot renunciar legalment a l'herència del seu pare en vida del rei Joan Carles, d'acord amb el Codi Civil, per la qual cosa el seu anunci de rebutjar a la mateixa es tracta d'una declaració d'intencions a la qual es compromet públicament.
La Casa Reial va emetre aquest diumenge un comunicat en el qual informava de la decisió de Felip VI de renunciar a aquesta herència després de les informacions publicades en què s'assegura que és beneficiari d'una societat "offshore" creada pel rei Joan Carles i vinculada a una donació de 65 milions d'euros de l'Aràbia Saudita.
El comunicat detalla que el Rei té coneixement de la decisió del Rei de renunciar a l'herència seva que personalment li pogués correspondre, "així com a qualsevol actiu, inversió o estructura financera l'origen, característiques o finalitat puguin no estar d'acord amb la legalitat o amb els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seva activitat institucional i privada".
A més, explica que a l'abril de l'any passat va comparèixer davant notari per rebutjar qualsevol benefici d'aquesta fundació i per manifestar que, en cas que sense el seu consentiment hagués estat designat hereu, tampoc ho acceptaria en el futur.
Es tracta d'un compromís davant els espanyols perquè coneguin quin és el seu intenció en cas que aquesta situació arribés a produir-se, ja que legalment no és factible renunciar a una herència en vida del seu pare.
És el Codi Civil la norma que ho impedeix, ja que en el seu article 991 recull que "ningú pot acceptar ni repudiar (una herència) sense estar segur de la mort de la persona a qui hagi d'heretar i del seu dret a l'herència".
En el seu article 989 subratlla també que "els efectes de l'acceptació i de la repudiació es retrotreuen sempre a l'hora de la mort de la persona a qui s'hereta".
La decisió de Felip VI de retirar el seu pare l'assignació pressupostària que venia rebent fins ara no afecta la condició del rei Joan Carles com a membre de la Família Reial ni a que pugui seguir mantenint l'estatus jurídic que té des de la seva abdicació.
El portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, va assegurar ahir que havia parlat en les últimes hores amb els portaveus de JxCAT, CUP, Podem, Bildu, Mas País, BNG i PNB i tots plegats han decidit "començar a treballar en comú per trobar vies d'investigació efectives d'investigació sobre les informacions publicades de la Casa Reial".
La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, va assegurar que la Casa del Rei no pot tenir "impunitat" i que la formació treballarà per posar "llum" davant una institució "caduca".
La republicana va obrir ahir la porta a reclamar de nou una comissió d'investi-gació.
En concret va dir que ho podrien fer al Congrés i al Senat però també a instàncies europees i que cal aclarir les "irregularitats" comeses per la família reial.
Vilalta va titllar la situació d'"escàndol" i va reclamar als partits que no "s'escudin" al·legant que el rei emèrit té " inviolabilitat " la "immunitat".
Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper
Príncep de Viana, 27-29, Lleida |
El model festiu de les Barraques de Reus ja fa anys que és controvertit.
La relació entre l'Ajuntament de la ciutat i la coordinadora d'entitats que se n'encarrega de la festa no ha estat sempre fàcil....
La bona trajectòria del Reus Deportiu La Fira a l'OK Lliga no ha passat desapercebuda als nostres lectors.
Se'ls veu més optimistes que mai davant la cita de la Copa del Rei a Alcobendas.El 82% dels lectors...
Els nostres lectors no valoren gaire positivament la iniciativa de l'ajuntament de la ciutat respecte a l'adequació d'un carril de la carretera de Falset com a carril per a les bicicletes.
Les gasolineres s'han convertit, en els darrers anys, en autèntiques estacions de serveis.
D'aquí que es pensés en una enquesta amb un perfil bromista per escollir possibles serveis a afegir-hi.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat que el Govern d'Espanya adecua la seva política i la seva actitud a la "realitat del moment" i als fets que esdevenen a Catalunya.
Ha recalcat que l'avís enviat a la Generalitat perquè expliqui la manca d'actuació davant dels talls a l'AP7 protagonitzats pels Comitès de Defensa de la República (CDR) no significa que s'estigui preparant el terreny per aplicar l'article 155 a Catalunya.
"Diria que simplement estem treballant i adaptant la política del Govern central als fets que es van desenvolupant", ha assegurat Marlaska, i ha rebutjat que aquest avís suposi un pas previ al 155.
En una entrevista a Onda Cero, recollida per Europa Press, el titular d'Interior ha assenyalat que la carta remesa per l'Executiu espanyol a última hora d'aquest dilluns vol que la Generalitat expliqui els fets que han tingut lloc a l'AP7 el cap de setmana passat.
"Es van veure alguns fets que no semblaven compatibles amb el desenvolupament en pau i tranquil·litat dels seus drets i llibertats", ha valorat sobre els bloquejos organitzats pels CDR.
Segons Marlaska, es va poder observar que "no hi va haver intervenció" per part dels Mossos d'Esquadra i apunta a què és una realitat "difícilment discutible".
"Intentem que se'ns expliquin les raons per les quals s'han produït aquests actes, que no poden ser una rutina, ni esporàdics tampoc", ha subratllat.
Si bé no ha volgut anticipar quines mesures pot adoptar l'Executiu de l'Estat si les explicacions de la Generalitat no resulten convincents, Marlaska ha volgut deixar clar que el Govern d'Espanya compta amb "instruments" per garantir l'ordre públic a Catalunya.
Amb tot, ha subratllat que l'Executiu socialista adecua la seva actitud a la "realitat del moment" a Catalunya, "sempre pensat en els ciutadans i que els serveis públics s'administrin adequadament".
L'Executiu de Pedro Sánchez ha advertit aquest dilluns al Govern català que ordenarà la intervenció dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat a Catalunya si els Mossos d'Esquadra no actuen contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) quan la situació ho requereixi, com en el cas de les accions que el col·lectiu va dur a terme el cap de setmana, el qual va tallar el trànsit a l'AP-7 i va aixecar les barreres dels peatges en altres autopistes.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Mirar el futbol al sofà de casa d'una amiga o anar a una festa al pis d'un veí.
Amb aquesta filosofia va aterrar fa alguns mesos la plataforma italiana ComeHome a Barcelona... |
Terrassa es converteix en la primera ciutat espanyola designada Ciutat Creativa de la Unesco en l'apartat Film, unint-se a les ciutats de Roma (Itàlia), Bradford (Anglaterra), Galway (Irlanda), Sofia (Bulgaria), Bitola (Macedònia), Sidney (Austràlia), Busan (Corea del Sud) i Santos (Brasil), que ja en formaven part.
Enguany també han aconseguit aquest reconeixement Lodz (Polonia), Qingdao (Xina), Brístol (Regne Unit) i Yamagata (Japó).
La Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco, creada l'any 2004, va néixer amb l'objectiu de fomentar la cooperació internacional entre ciutats de tot el món per fer de la creativitat un motor de desenvolupament urbà sostenible, d'integració social i de vida cultural, i de reconèixer la creativitat dels seus membres en set àmbits: artesania i arts populars, arts digitals, disseny, cinema, gastronomia, literatura i música.
Les biblioteques públiques de Terrassa s'han sumat al projecte Aula de Cinema, que ha ampliat el nombre de biblioteques que hi participen sumant ja catorze localitats que programaran conferències durant el 2018.
Mostra a la biblioteca central de pel·lícules rodades al Parc Audiovisual de Terrassa
A més, la nostra ciutat és la seu del Parc Audiovisual de Catalunya que també s'ha volgut implicar en aquest projecte i ha elaborat una exposició per donar a conèixer les pel•lícules i altres productes audiovisuals que s'hi han rodat i que es podrà visitar a totes les biblioteques.
Hem escollit una de les pel•lícules rodades a Terrassa, The Pelayos, per fer un Apunt de cine al biTer.
És una pel•lícula espanyola dirigida per Eduard Cortés i protagonitzada per Daniel Brühl, Lluís Homar, Miguel Angel Silvestre i Blanca Suárez.
Comptem amb un gran repartiment d'actors i tenim assegurada la rivalitat entre dos dels grans del cinema espanyol, Lluís Homar i Eduard Fernandez.
Li suma interès però que estigui basada en una història real, la de la família Garcia-Pelayo, que va aconseguir estafar casinos de tot el món amb un mètode legal, basat en la imperfecció de la ruleta.
Una història increïble! en aquest cas podem dir que la realitat supera clarament a la ficció.
I més increïble encara el final, tant a la realitat com a la ficció, que no revelaré.
Gonzalo García-Pelayo és tot un personatge.
Interpretat a la ficció per Lluís Homar, el patriarca del clan.
Ha dedicat la seva vida a com treure partit als jocs d'atzar.
Però a més ha tingut oficis diversos i ha destacat com a productor musical, director de cinema, locutor de ràdio, presentador de televisió, professional de la ruleta, black jack, pocker i representant de toreros.
I en cinema és considerat com el "pare" del cinema andalús.
Va dirigir més de deu pel·lícules.
Val la pena destacar-ho, per entendre'l com un personatge amb moltes facetes i molt complexe, no només com un "estafador" de casinos.
També a les biblioteques hi trobareu diferents llibres escrits per ell i els seus fills.
La història en si, és molt potent i podia haver donat molt més de si cinematogràficament.
És entretinguda, per passar l'estona, fresca, no espereu res més...però si més no haurà valgut la pena conèixer aquesta família, el seu atreviment, les seves inquietuds, etc...
Per si en voleu fer un tastet, aqui teniu el trailer:
Per si en voleu saber més, podeu trobar a les biblioteques de Terrassa:
– Cine fet a Terrassa: pel·lícules rodades a la ciutat.
I escrit pesl fills de Gonzalo Garcia-Pelayo:
Hola, sóc la Glòria i m'encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!
Etiquetes: Apunt de cine, Aula de cinema, Eduard Cortés, Gonzalo Garcia-Pelayo, jocs d'atzar, Parc Audiovisual de Catalunya, Recomanacions de cinema, Terrassa, The Pelayos
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
El servei d'AVE està suspès entre Barcelona i Figueres per una incidència que afecta el sistema de senyalització causada per actes vandàlics, segons Adif.
El problema s'ha detectat a les 6.40 hores i, mentre no se soluciona, s'encamina els viatgers al circuit convencional, han informat a l'ACN fonts de Renfe. |
L'immens talent de Magnus Carlsen va aparèixer en el moment precís i, després de la final més igualada de la història (dotze taules seguides), el norueg va retenir ahir el seu títol de Campió del Món d'escacs doblegant Fabio Caruana per 3-0 en les partides ràpides.
«Està clar que ara per ara no soc millor que Caruana en les partides al ritme clàssic, he de millorar», va dir Magnus Carlsen.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(Bernabé Dalmau / CR) La consciència de pluralisme de la nostra societat els anys vuitanta era fruit de l'evolució de la mateixa societat democràtica i del desglaçament que s'havia produït en l'Església d'ençà del Concili Vaticà II.
Des del punt de vista religiós a Arrels Cristianes de Catalunya no preocupava tant la possibilitat de coexistència amb altres creences com el creixement de l'agnosticisme i àdhuc de l'ateisme dels quals feien gala sovint personatges públics.
La posició de l'Església catalana és clara: 1) respecte a la pluralitat d'opinions; 2) exercici i petició de llibertat per a acomplir la missió evangelitzadora; i 3) res de privilegis ni utilització de cap poder polític ni, encara menys, la seva subordinació.
Notem, respecte al tercer punt, que era la línia que havia promogut el cardenal Vicent Enrique i Tarancón, i que amb els anys s'ha anat degradant fins a donar una imatge de l'Església a Espanya bel·ligerant contra els partits d'esquerra.
És bona la distinció entre pluralisme i indiferència.
L'allunyament de Déu no pot ser considerat un progrés social, i els bisbes se'n lamenten.
Potser en aquest allunyament de Déu també hi inclouen la pèrdua de poder de l'Església en les seves institucions, i aleshores aquesta lamentació podria tenir un to nostàlgic respecte a l'ideal de cristiandat que somiava Torras i Bages i en el qual els bisbes sembla que s'hi trobarien bé.
En tot cas, el respecte al pluralisme no ha de comportar la passivitat dels cristians ni ha de minvar la capacitat d'anunciar l'Evangeli.
Arrels Cristianes de Catalunya (1985)
El naixement, la història i la cultura de Catalunya són intensament amarats de cristianisme.
I la nostra fe continua viva en sectors molt amplis de la nostra societat.
Probablement, cap altra opció filosòfica, o religiosa o política té, encara avui, tanta capacitat de convocatòria.
Però la societat catalana és plural, també religiosament.
Al costat de l'Església catòlica hi ha altres confessions cristianes; hi ha un bon sector d'indiferents, en grau divers i amb més o menys vestigis i lligams catòlics; hi ha els agnòstics; i hi ha els ateus.
I cal que tots convisquem en la tolerància i el respecte mutus.
L'Església, d'acord amb els principis expressament proclamats pel Vaticà II, de llibertat religiosa, de sana laïcitat, i d'autonomia de les realitats temporals respecta la pluralitat d'opcions i no demana, per a si mateixa, com ha estat repetit a bastament en els últims anys, res més que llibertat per a l'acompliment de la seva missió evangelitzadora.
Tampoc no demana del poder civil privilegis ni pretén la utilització de cap poder polític o la seva subordinació.
Com escrivia el venerable Torras i Bages ja el segle passat: «L'Evangeli no conté una forma concreta i, no obstant, pot donar forma a totes les situacions concretes socials, polítiques i econòmiques dels homes...
L'Evangeli té una amplitud immensa perquè està destinat a abraçar la universal humanitat, en totes ses formes, situacions i estats...
Cada forma o situació social, política o econòmica voldria tenir l'exclusiva de l'Evangeli.
L'Església té tant de treball per a defensar-se dels enemics com dels amics, perquè vol conservar la seva llibertat» [ L'elevació del poble, Carta Pastoral de 10 de desembre de 1905, en Obres completes, Barcelona 1948, p.
Aquesta posició no significa indiferència.
Ens dol profundament que molts, pretextant modernitat i pluralisme, s'allunyin de Déu, del Redemptor i de l'Església i mutilin així una dimensió essencial de la vida humana.
Això per a nosaltres no és un progrés sinó una pèrdua.
En realitat, l'ordre de la creació i el de la redempció són fruit tots dos del mateix amor de Déu a la humanitat, que no és cridada a tancar-se en I'horitzó intramundà, sinó a participar del regne de Déu.
L'Església, a Catalunya com arreu del món, respectant la llibertat de tothom, promou el bé espiritual i, en el possible, el material de la pàtria.
S'afanya a nodrir la fe dels creients amb el pa de la veritat evangèlica i amb els sagraments, i compta amb l'ajut de Déu per a aquesta missió específica.
La llibertat que reclamem és precisament per a evangelitzar i volem utilitzar-la a fons.
La veu cristiana ha de fer-se present en tots els àmbits de la societat i no plegar-se a la pressió dels qui voldrien passar de la correcta distinció entre el món temporal i el món espiritual a l'exili de la nostra cultura i de la nostra societat de les opcions transcendents.
Per això demanem especialment de les comunitats cristianes que el respecte al pluralisme no les faci passives ni minvi la seva capacitat d'anunci a tot arreu de la Bona Nova de Jesús.
Importància de les "Arrels Cristianes de Catalunya" (I)
Els límits d'una certa visió de Catalunya (III)
Les "Arrels cristianes" en el Concili Provincial Tarraconense (IV)
El fet de la nacionalitat catalana |
L'article de David Fernàndez al diari 'Ara' en què demana dos vots a la investidura d' Artur Mas ha satisfet els qui dins la CUP ja eren partidaris d'investir el líder de Convergència amb el nas tapat, i no ha agradat als qui hi estan en contra i preferirien abans anar a eleccions.
Però, al marge d'això, l'article ha molestat molta gent de la CUP que, amb independència del que opini sobre Mas, creu que aquesta mena de plantejaments cal fer-los en assemblea i no als mitjans.
Posicionaments com el de Fernàndez topen amb el que ha estat fins ara la cultura política de la CUP.
I per això poden acabar tenint efectes imprevisibles.
Des del punt de vista polític, l'article de Fernàndez trenca l'estratègia avalada per la formació diumenge passat, que tenia com a objectiu allargar els tempos i posar pressió sobre CDC, i afebleix la CUP en les negociacions amb Junts pel Sí, en un moment en què la formació semblava haver recuperat la iniciativa.
Però, de la mateixa manera que al debat de Manresa no va quedar descartada la investidura (ho vam explicar en aquest manual no hiperventilat ), avui tampoc no poden cantar victòria els qui voldrien Mas de president.
Posicionaments com el de l'exdiputat poden fer enrocar les posicions dels contraris a Mas i, de fet, no seria el primer cop que la CUP acaba fent el contrari del que David Fernàndez creu que caldria fer.
Al cap i a la fi, com recordava ahir Gabriela Serra, la CUP creu que cap individualitat no passa per sobre de la col·lectivitat.
Tots els escenaris segueixen oberts, i al final decidirà una assemblea.
Cap individualitat per sobre de la col·lectivitat.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
Sou a: Portada > Vida al campus > Serveis > Ocupació URV > Ofertes de pràctiques
Potenciar la qualitat de la formació que ofereix el grau dins de l'àmbit de la comunicació.
Treballar en una startup molt dinàmica amb creixement i amb un equip molt jove.
Treballaràs en un entorn dinàmic i innovador amb la missió principal de donar suport a l'implementació de la marca Freshly Cosmetics a França.
· Identificar de forma continuada reptes de l'àrea i necessitats de Freshly a Francia.
I proposar solucions als diferents reptes oberts.
· Benchmarking de noves tendències a aplicar al sector, en la comunicació i en l'estratègia de Freshly a Francia.
· Proporcionar suport i ajuda a tots els usuaris clients Freshly que ens contactin per les xarxes socials.
· Treballar en una startup molt dinàmica amb creixement i amb un equip molt jove.
· Coneixement de gestió en startup.
Si esteu interessats en formar part del procés de selecció d\'aquesta oferta, ompliu aquest breu
Contacteu amb nosaltres Telèfon (+34) 977 558 000 |
L'ANC i Òmnium Cultural han fet una crida perquè els catalans vagin a votar en el procés participatiu del 9 de novembre sobre la independència en admetre que "en les circumstàncies actuals hi ha dubtes seriosos sobre la possibilitat d'aconseguir una xifra de participació suficient".
"Des d'Ara és l'hora' hem estat estudiant les possibilitats d'èxit, i realment és un repte titànic", han reconegut aquest dimarts les presidentes de l'ANC i d'Òmnium, Muriel Casals i Carme Forcadell, en un correu recollit per Europa Press dirigit a voluntaris del 9N després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).
Casals i Forcadell es reafirmen en anar a votar el 9N malgrat la suspensió i com a resposta al TC: "Hem de tenir clar que ara el que està en joc és la democràcia, i per tant és imprescindible que diumenge tothom vagi a votar".
I, efectivament, cada vegada ens posen més difícil exercir el nostre dret a votar.
L'Estat espanyol cada dia té menys escrúpols per intentar que no parlem, que no se senti la nostra veu", avisen.
Reconeixen que "tot això debilita la mobilització per a la consulta del 9N", fet pel qual insisteixen que el 9 de novembre ha de ser un clamor, i han animat als voluntaris a convèncerla gent de l'entorn perquè donin suport al procés participatiu.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Construcció de les carreteres a Andorra als anys 1930.
Foto: Arxiu Nacional d'Andorra / Fons FEDA.
Andbank, una entitat nascuda el 2001 fruit de la fusió del Banc Agrícol i la Banca Reig, troba lligams del seu passat amb el franquisme a través del Banc Agrícol, el qual va tenir el 1930 com a primer president a Manuel Cerqueda i Escaler.
Cerqueda, segons figura en el llibre Andorra durant la guerra civil espanyola, de la historiadora Amparo Moreno, va fer d'espia al servei de Franco prestant els seus serveis a Servicio de Información del Nordeste de España (SINFE), òrgan d'intel·ligència del bàndol nacional.
També han trascendit els lligams d'aquest personatge amb el nazisme.
Els vincles de la banca andorrana amb el franquisme no acaben aquí ja que també algun parent dels actuals propietaris de la Banca Privada d'Andorra (BPA), els germans Higini i Ramon Cierco -aquest últim, a més, membre de la directiva del Barça -, va treballar al servei de Franco.
L'agent Cierco apareix citat com a membre de la xarxa d'espionatge a favor del franquisme segons l'estudi de Moreno, un monogràfic que va ser premiat i publicat pel Consell General d'Andorra.
Tot i això, aquestes referències a noms propis apareixen de passada, escadusserament esbossats.
Altres fonts consultades per Nació Digital a Andorra, expliquen que en aquell moment històric, un cop finalitzada la guerra civil, alguns membres de famílies andorranes avui propietàries d'entitats financeres amb problemes d'imatge van fer una gran fortuna gràcis al contraban de maquinària amb el govern franquista, justament en el període en què Espanya estava sotmesa a un bloqueig econòmic.
Els tractes amb el dictador espanyol haurien servit, doncs, per engreixar el patrimoni, en una Andorra que s'encaminava cap a una era de vaques grasses.
La xarxa d'espionatge franquista va estar operativa a Andorra perquè els nacionals ho consideraven vital.
Es volia tenir un cert control del Principat tenint en compte l'elevada quantitat de refugiats, republicans o nacionals que utilitzaven la frontera andorrana per fugir d'Espanya, ja fos per incorporar-se a través de França als exèrcits nacionals, per exiliar-se, o bé per quedar-se al Principat pirinenc.
Segons Moreno, "per al SIFNE, la seva activitat a Andorra era indispensable, però havia de mantenir-se amb la màxima prudència, amb tota reserva, i els agents dintre del Principat havien de ser provadament addictes a la causa.
Així ho demostraren agents, entre altres els Cierco, Cerqueda, Vila, Vehils i el mateix Mateu, al llarg de tot el conflicte".
Mateu, membre de l'estat major del bàndol nacional durant la guerra, conseller de la Falange i primer alcalde de Barcelona en acabar el conflicte, va tenir un paper primordial en el desenvolupament econòmic d'Andorra als anys 1930, amb la construcció de la central hidroelèctrica de FHASA, a Escaldes, que va implicar l'obertura de carreteres que faria sortir les valls andorranes de l'aïllament i la pobresa.
Aquest procés va ser decisiu també per a la creació del Banc Agrícol, presidit per Cerqueda, que serviria, entre altres coses, per fer front al pagament de nòmines els treballadors que van arribar al Principat per construir la central hidroelèctrica.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
La Constitució és un llibret que garanteix als ciutadans una vivenda en aquest país de desnonaments i gent dormint als caixers; un treball digne en aquest país d'aturats; justícia gratuïta en aquest país que la fa pagar; igualtat dels ciutadans davant la llei en aquest país que... en fi; llibertat d'expressió en aquest país de Llei Mordassa; un estat aconfessional en aquest país de religió a les escoles i verges condecorades; sanitat eficient i gratuïta en aquest país de llistes d'espera eternes i privatitzacions més o menys encobertes.
A mi no m'indigna Empar Moliner calant foc a la Constitució, a mi el que em sorprèn és que tant paper mullat pugui cremar.
Aquí algú crema un llibre i sembla que hagi cremat un nadó per menjar-se'l.
Ja n'hi ha prou de tractar els llibres com si tinguessin ànima, no són més que un grapat de fulls enganxats i la majoria no valen ni la tinta que contenen.
Pepe Carvalho tenia per costum cremar-los a la llar de foc, com a ritual, i ningú protestava.
Comparar l'acció d'Empar Moliner amb el que feien els nazis és d'ignorants.
Els nazis cremaven els llibres de tothom, que no té res a veure amb el dret de cadascú a cremar llibres de la seva propietat, sigui perquè té fred, sigui com a protesta.
Se'n diu llibertat d'expressió.
Si jo tinc una Constitució -o un llibre d'Empar Moliner- i el vull cremar com a símbol de disconformitat, és cosa meva.
Fins i tot en una televisió pública.
Ara bé, em pregunto on serien els defensors de la llibertat d'Empar Moliner, si a la televisió pública espanyola algú cremés l'Estatut o aquell projecte de Constitució catalana que perpetrava el jutge Vidal i que no sé en quin punt es troba.
Suposo que s'amagarien, com s'amaguen quan es tracta de defensar la llibertat d'expressió de, per exemple, en Boadella.
I a la inversa: on són els defensors d'Albert Boadella, que no fan el mateix amb Empar Moliner?
Hi ha gent que s'ha ofès amb el que ha fet Empar Moliner (o Boadella).
Obliden que la llibertat d'expressió serveix per ofendre la gent, per fer-la contenta no és necessària. |
Eva Fabry, directora de l'European Centre for Women and Technology, oferirà una conferència sobre l'impacte de la quarta revolució industrial sobre el biaix de gènere en el món laboral.
La sessió forma part del cicle 'Dona i tecnologia: un tàndem de futur', coorganitzat per la UPC i el Palau Macaya, a Barcelona.
Tot seguit tindrà lloc una taula rodona, moderada pel degà de la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la UPC, Joan Gispets.
La conferència titulada 'L'impacte de la quarta revolució industrial sobre la biaix de gènere en el món laboral', que anirà a càrrec d'Eva Fabry, directora de l'European Centre for Women and Technology, forma part de la sessió final del segon bloc temàtic sobre el món laboral, dins del cicle 'Dona i tecnologia: un tàndem de futur', organitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) en col·laboració amb Palau Macaya de "la Caixa".
Aquest cicle se centra a reflexionar sobre el rol que té la dona en el món tecnològic i com es pot plantejar un futur més enriquidor.
Les reflexions i debats que es duen a terme dins del cicle, la direcció científica del qual està a càrrec de la professora i investigadora de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) Núria Castell, giren entorn a tres blocs temàtics: l'educació, el món laboral i la societat, mitjançant quatre tallers per bloc temàtic i una taula rodona de conclusions a cada bloc.
En la sessió del dia 20 de juny, al Palau Macaya, es contextualitzaran les professions tecnològiques en els diferents sectors, públics i privats, i les funcions que hi desenvolupen les dones.
Després de la conferència, tindrà lloc una taula rodona moderada per Joan Gispets, degà de la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), i en la qual participaran Cristina Estavillo, directora de Firmware del Laboratori d'R+D de Hewlett-Packard (HP); Ana Bastida, directora de Qualitat i Seguretat de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI); Mirna Pedrós, Fundadora i CEO de Wessproject; Josep Prieto, exdirector d'Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i la mateixa conferenciant, Eva Fabry. |
La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha expressat aquest dimecres a Palència, on es trobava per participar en els actes de celebració del patró de les Fires i festes de San Antolín, que la Reforma del Tribunal Constitucional enforteix l'Estat de Dret.
Sáenz de Santamaría ha preguntat als qui s'oposen a la reforma plantejada pel PP al Congrés durant la tarda de dimarts, "en quin país i en quin Estat de Dret les resolucions no es compleixen".
"Quin mal hi ha que els tribunals tinguin capacitat que les seves decisions siguin complertes pel Govern, les administracions i els ciutadans?", ha reiterat.
La vicepresidenta del Govern espanyol ha explicat que "només s'està demanant que quan un ciutadà acudeixi al Constitucional i aquest li doni la raó, aquesta decisió es compleixi i respecti per tots".
"Aquesta mesura no va contra ningú, va a favor de l'enfortiment de l'Estat de Dret, del marc constitucional" ha afegit.
En aquest sentit, Soraya Sáenz de Santamaría s'ha qüestionat "com es podria explicar" als ciutadans que inicien processos "complicats i llargs", que després d'obtenir una resolució "aquestes decisions no es compleixen", i alhora ha insistit en "qui es pot oposar que les sentències del Tribunal Constitucional es compleixin".
La vicepresidenta ha passejat per la capital de Palència fins a arribar a l'Ajuntament on ha signat en el llibre d'Honors i Distincions de Palència per després participar en la processó i eucaristia en honor al patró de la ciutat, San Antolín.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Per homenatjar el dia de Sant Jordi, que és la festa de la UPF, la Universitat organitza diversos concursos.
Enguany, la Universitat Pompeu Fabra ha creat el Premi Especial del 25è.
Aniversari, coincidint amb la celebració dels 25 anys de la fundació de la UPF.
La imatge dels elements de comunicació dels concursos de Sant Jordi va ser el cartell guanyador en l'edició del curs anterior, Antologia catalana, de Joan Pell i Fuses.
En el marc del 25è. aniversari, també s'ha organitzat una exposició itinerant dels cartells guanyadors dels concursos de Sant Jordi des de la primera edició, "25 anys de cartells de Sant Jordi (1992-2015)".
Les obres han estat exposades al campus de la Ciutadella (del 29 de setembre al 31 d'octubre del 2015), al campus del Mar (del 5 de novembre del 2015 al 7 de gener del 2016) i al campus del Poblenou (del 12 de gener al 14 de març del 2016).
L'acte de lliurament de premis als guanyadors dels concursos va tenir lloc el 21 d'abril, al campus de la Ciutadella, i va ser presidit per Mònica Figueras, vicerectora de Responsabilitat Social i Promoció, i Javier Aparicio Maydeu, delegat de Cultura de la Universitat.
En el decurs de l'acte es va presentar el llibre Premis Sant Jordi 1992-2016, editat amb motiu del 25è. aniversari de la UPF.
Es tracta d'un recull de les obres guanyadores en les modalitats de poesia, narració breu i cartell.
Els alumnes de l'Aula de Teatre van exercir de mestres de cerimònia i van recitar una selecció de poemes del llibre presentat.
Les obres premiades en l'edició 2015-2016 han estat les següents:
Totes les obres guanyadores han estat publicades a la web de Cultura de la Universitat.
Durant l'últim trimestre del curs s'ha organitzat una exposició itinerant pels diferents campus de la Universitat amb les obres presentades als concursos de cartells, de fotografia i de còmic. |
Diversos crims en un barri de classe alta tenen una cosa en comú: les seves víctimes col·leccionaven gravats de Goya.
Les inspectores Carmen Cobos i Eva González inicien la recerca en un entorn elitista en què el tràfic d'obres d'art és habitual.
Han de descobrir un assassí que reprodueix amb les seves víctimes les escenes dels Caprichos de Goya.
En ple esclat de la Segona Guerra Mundial, el petit Dovidl acaba d'arribar [..] |
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, acudeix avui al Congrés per explicar la trajèdia de Ceuta dijous, en la que hi ha disparitat de versions.
Ho explicarà davant de la Comissió parlamentària del ram, una tragèdia envoltada d'incògnites, motivades especialment per les divergències entre la versió oficial dels fets i les denúncies elevades per alguns dels immigrants que ho van viure en primera persona.
La compareixença tindrà lloc al terme del ple.
L'única dada en la que les dues parts coincideixen és que tot va començar de matinada, quan un grup d'immigrants va baixar de la muntanya marroquina de Donar Kuiba cap al pas fronterer de Buitz, una zona pròxima a la platja ceutina d'El Tarajal separada per una tanca coronada amb un filferro de ganivetes i un espigó, que, a manera de frontera natural, dibuixa la divisió entre les aigües del Marroc i les espanyoles.
El grup es va separar i diverses persones van intentar provar sort tirant-se al mar, amb l'esperança d'arribar a Ceuta vorejant l'espigó nedant.
La primera de les incògnites està a les xifres.
La Delegació del Govern a Ceuta i la Guàrdia Civil parlen de que unes 200 o 250 persones haurien intentat accedir a Ceuta.
L'ONG Caminando Fronteras, que opera entre la ciutat autònoma i les poblacions veïnes del Marroc, xifra en 400 els immigrants que aquella nit van intentar creuar a Espanya i diu que uns 350 van ser detinguts per les forces marroquines.
Tampoc està clar el nombre de morts.
Oficialment només s'ha confirmat la mort d'11 persones, quatre d'elles per esclafament (d'aquest punt no hi ha més detalls) i sis ofegades intentant vorejar nedant l'espigó.
Un dels cossos va ser rescatat en aigües espanyoles, on hauria arribat arrossegat per la mar.
Cap d'ells hauria mort, així, en territori nacional.
Tot i això, fonts de la Guàrdia Civil i de la Delegació del Govern a Ceuta han elevat la xifra fins a 15.
Les ONG creuen que podria haver-n'hi més.
L'assumpte més polèmic és, sens dubte, l'actuació policial davant de l'arribada d'immigrants, que ha suscitat tant una denúncia penal d'una vintena d'ONG davant de Fiscalia General de l'Estat com una investigació d'ofici per part de la Defensora del Poble.
El Govern diu que ha estat "impecable".
Els immigrants que van sobreviure a la tragèdia afirmen que la Guàrdia Civil va disparar contra els que eren a l'aigua tant amb pilotes de goma com amb pots de fum per punxar els flotadors amb els que estaven equipats.
Expliquen que aquesta actuació va provocar que s'estengués el pànic i ho relacionen amb els ofegaments.
La Guàrdia Civil sosté que efectivament es van utilitzar pilotes de goma i pots de fum per evitar l'entrada dels immigrants, però amb efecte dissuasori, disparant sempre a l'aire i exclusivament a la zona de la tanca, mai contra els qui ja es trobaven a l'aigua.
A més, diu que els estrangers no portaven flotadors.
La Guàrdia Civil i la Delegació del Govern a Ceuta van justificar aquesta actuació per la violència que, segons diuen, van exercir els immigrants, llançant pedres i objectes diversos contra els agents espanyols.
La Guàrdia Civil ha difós un vídeo per provar aquest punt.
Tot i això, no mostra que els immigrants arribessin amb la violència que argumenten a la frontera, i només deixa veure com un grapat de persones, ja de dia i a la platja, llancen pedres cap a la zona espanyola de la tanca fronterera.
El vídeo no ensenya el que ha passat a l'aigua, però sí deixa veure a diversos dels immigrants equipats amb flotadors.
Els immigrants que van donar el seu testimoni reconeixen des del primer moment que els hi van llançar pedres, però diuen que ha estat després de la tragèdia, com a expressió de ràbia, quan van haver de treure del mar els seus companys morts.
Han estat ells qui van rescatar els primers cadàvers, no els gendarmes marroquins.
Caminando Fronteras ha informat de que diversos estrangers presentaven ferides de diversa consideració i un dels cadàvers del dipòsit de cadàvers marroquí, suposadament ofegat, tenia el cap embenat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Saps cosir a màquina, tens nocions de costura i vols aprendre més?
Cada trimestre farem un o dos projectes nous (a escollir entre els que proposi la professora) per continuar aprenent.
El material el porta l'alumna. portar màquina de cosir. |
ep 2018-12-25 Una estudiant de 27 anys va ser agredida i violada per un home a l'estació d'autobusos del barri madrileny d'Aluche quan tornava èbria a casa, segons van informar ahir fonts de la Prefectura Superior de Policia.
Els fets van passar pel pont de la Constitució, i ara la víctima, Andrea Sicignano, ho
Alicia Gómez visita els estudiants per conèixer la seva experiència amb la famosa beca d'estudis
2018-10-27 Després d'una setmana dura, amb desfeta a Vitòria i llarg viatge, amb triomf, a Rússia, Javi Juárez, el tècnic debutant a l'ACB de l'UCAM Múrcia, afronta un duel que cataloga com una bona oportunitat «per saldar un deute amb l'afició, la ciutat i el club.
Tot i que fa sis anys que van treure el darrer treball, els Menaix a Truà no tenen pressa per publicar-ne un altre: «Sabem que en l'horitzó sempre hi ha fer un disc», afirma Xuclà, «però ja es veurà quan serà».
En aquest període, el grup va participar en un àlbum col·lectiu dedicat a Josep Palau
2018-10-02 La major part d'alumnes de tercer i quart d'ESO, cicles formatius i batxillerat dels centres de secundària de Solsona va seguir ahir la vaga convocada pel Sindicat d'Estudiants.
Paral·lel Festival manté la campanya iniciada l'any passat per atreure més públic de la comarca del Berguedà: «Jo sóc del Berguedà».
Tots els veïns de la comarca que vulguin assistir al festival tindran un descompte de 20 euros en el preu original de l'entrada general.
2018-08-09 «Jo era petit i em va fer molta il·lusió, però m'ha seguit agradant i continuo pensant que és una gran pel·lícula»
2018-08-06 Adrià Guerrero és un jugador criat a la Balconada i que juga al primer equip del club des de fa 14 anys.
El Nàstic de Manresa ha estat l'única experiència en un altre club que no sigui el del seu barri.
reuters/ep 2018-03-29 L'ala dels Cleveland Cavaliers LeBron James va desvelar que es votaria a ell mateix com a MVP perquè està en un punt en el qual està «tractant de trencar els motlles» de la NBA, en una temporada difícil i
La implicació de Melania Sor-roche amb l'esport de casa nostra la demostra periòdicament amb les classes que sol fer al Gym Box del carrer del Sol de Manresa.
L'última va ser a noies que volien fer un entrenament de boxa o que tenien curiositat per iniciar-s'hi.
Jo he agafat el cotxe aquest matí», va dir Ana Julia Quezada, parella del pare de Gabriel Cruz, en el moment de la seva detenció als carrers de Vícar, a 71 quilòmetres del lloc on va desaparèixer el petit.
En aquell moment intentava traslladar dins elmaleter del seu cotxe el
2018-02-28 L'abril del 1979 Ramon Roqueta va traspassar l'alcaldia al primer alcalde escollit a les urnes després de la recuperació de la democràcia, el socialista Joan Cornet.
«Va morir Franco, les perspectives democràtiques eren complicades i després va
El Manresa va fer un bon partit en línies generals, però, sobretot a la segona part, li va faltar més intenció de rematar la feina.
Respecte a això, el tècnic blanc-i-vermell, Dani Andreu, considerava que «al Congost tenim pors i inseguretats; hem perdut molts punts fins ara i ens falta
2018-02-16 Fa més de 10 anys que Carme Colmena es va sotmetre a una ostomia i afirma que es pot fer vida normal
2017-11-13 El Fulgenci i la seva dona, la Càndida, es posen un cop l'any el vestuari medieval i obren el garatge de casa, on ell, a punt de fer els 87, ensenya satisfet una col·lecció d'antiguitats on hi ha de tot: rellotges, càntirs, ràdios, còmics, eines, quadres i ampolles, entre moltes altres coses.
2017-10-31 L'ex-alt càrrec creu que s'han fet passos que no tenen marxa enrere
2017-09-22 Els santfruitosencs Rosa Camprubí i Josep Singla són dos dels 250 participants al Congrés Mundial d'Ufologia que fins ahir es va celebrar a Montserrat.
Són aficionats a l'astronomia i també al fenomen dels ovnis des que fa uns trenta anys la Rosa creu que en va veure un.
efe 2017-05-31 El periodista Pedro García Cuartango, fins ahir director del diari El Mundo, va comunicar als treballadors del diari que serà rellevat en el càrrec.
García Cuartango, que va ser nomenat director fa un any, es va acomiadar de la redacció, un moment que van captar en vídeo i publicar a Twitter |
Els diaris de la caverna aprofiten el 8 de Març per carregar contra el feminisme, aprofitant les divisions internes dins el moviment.
Amb un extraordinari malabarisme ideològic, alhora que desqualifiquen el feminisme, intenten alinear-se amb la igualtat de gènere.
Qualsevol diria que la situació de la dona millora a desgrat del moviment feminista.
Qui s'endú la medalla als equilibris és l' ABC.
Ara bé, mentre elogia que "Espanya avança gradualment en quotes d'igualtat", deixa clar que "El feminisme acudeix avui dividit a les marxes".
La fotografia: la dedica a una soldat de la Guàrdia Nacional a la que un caporal li col·loca una armadura.
Intenta, en una sola fotografia tres objectius: legitimar la monarquia, exaltar l'exèrcit espanyol i "demostrar" el progrés de la dona.
No hi ha poques contradiccions: la monarquia és una institució basada en el masclisme (si no, Felip no seria rei), i a l'exèrcit les dones pateixen una marginació greu (com s'ha fet patent repetidament).
I la imatge parla per ella mateixa: una dona inferior al costat d'un home que és superior a ella i que l'ajuda, reflecteix el paternalisme més absolut.
El Mundo condemna el Dia de la Dona a un lloc més marginal de la portada, i també mencionen el feminisme en to més aviat negatiu.
"Els ministres van haver d'aprovar la 'Llei Montero' sense poder llegir-la", apunta el diari madrileny que intenta carregar contra la llei de consentiment sexual.
Afegeix un subtítol que ajuda a desprestigiar el govern de coalició PSOE-Podem, eterna obsessió d' El Mundo: "Malestar a la Moncloa per la pugna entre Calvo i la titular d'Igualtat per liderar el feminisme: 'Ens hem carregat el 8-M'".
La Razón deixa la qüestió del Dia de la Dona en una posició marginal de la portada, però l'aprofita també per desacreditar el feminisme: "La guerra dels feminismes", apunta en portada, i entrevista a una sèrie de dones, algunes de les quals en absolut representen al moviment feminista: Meritxell Batet (del PSC), Andrea Levy (del PP), Ione Belarra (de Podem) i Begoña Villacís (de Ciutadans).
Completa el póquer d'entrevistades Macarena Olona, de Vox, que per a La Razón deu ser una representant genuïna del moviment feminista.
El País dedica al 8-M el peu de la portada, sense fotografia, però amb un to molt més elogiós cap al feminisme: "La ràbia poderosa".
Una posició una mica marginal a la portada que, amb bona voluntat, podríem considerar que és deguda, no tant a la voluntat de marginar el feminisme, com a la importància de l'epidèmia de coronavirus, que mereix el gran titular de la portada.
També La Vanguàrdia confina el Dia de la Dona a un racó de la portada, però amb un to més positiu: "Una jornada de lluita per la igualtat".
El protagonisme, també, es reserva per al coronavirus, a Itàlia i a La Rioja.
La resta de mitjans catalans dediquen molta més atenció al Dia de la Dona en portada.
Anuncia una sèrie d'opinions de dones de diferents sectors: repeteixen Begoña Villacís i Meritxell Batet.
El Punt Avui se suma al Dia de la Dona amb una portada amb color lila consagrada a les dones de tot el món.
Anuncia "Un diari diferent" amb "un recull de dones oblidades per la història".
I, lluny del triomfalisme, denuncia que les desigualtats persisteixen.
També l' Ara dedica tota la portada, en lila, al Dia de la Dona.
Però se centra en un aspecte molt concret: "La revolució del plaer".
S'hi explica que "Les joves impulsen una nova onada de l'alliberament sexual". |
Josep Lluís Micó 2020-02-11 Les matemàtiques van néixer, segons el filòsof Bertrand Russell, quan es va descobrir que una parella de faisans i un parell de bufetades tenien alguna cosa en comú.
EP 2019-09-05 El fill gran del brasiler ja havia patit un incident similar feia uns anys
Carmen Echazarreta 2018-11-27 Una de les reaccions del gran Groucho Marx a Una nit a l'Òpera és quan, en una escena del tot surrealista, marca inconfusible de les seves històries, exclama: «darrere d'un home hi ha una gran dona i darrere d'aquesta hi ha l'esposa de l'home».
2018-03-16 Pau Figueras va definir el físic com un home que «mesurava molt bé les paraules»
Europa press/ddg 2018-03-15 Considerat un dels científics més influents del nostre temps, el teòric britànic va contribuir en diversos camps de la ciència, com la predicció de la radicació en els forats negres de l'univers
Ana Cárdenes/efe 2017-10-24 Va regalar els escrits com a propina en un hotel de Tòquio, després de guanyar el Nobel de Física
2017-10-06 El superordinador MareNostrum de Barcelona, el tercer més potent d'Europa, ha destinat 20 milions d'hores de càlcul al projecte que ha guanyat el Nobel de Física.
Segons va informar ahir el Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) des de 2015, el projecte Ligo,
2017-10-04 Rainer Weiss, Barry C. Barish i Kip S. Thorne rebran el premi per haver contribuït a culminar quatre dècades d'esforços i coronar un projecte que prova la teoria anticipada per Albert Einstein
2016-02-11 El seu descobriment ha revolucionat la comunitat científica gràcies al ventall de possiblitats que obren
2016-02-11 L'anunci s'ha fet públic aquest dijous i permet una nova manera d'aproximar-se a la investigació de l'univers |
L'alimentació és un component clau per a la nostra salut, i és per aquest motiu que l'esportista ha de tenir cura d'allò que menja i com ho fa.
El fet de no poortar una nutrició adequada que complementi l'activitat física que es practica pot resultar contraproduent.
Si fas esport és important fer un bon esmorzar, tenir cura d'una bona hidratació i fer una bona recàrrega abans de la competició
Amb l'alimentació els esportistes poden obtenir:
- Una millora en el temps de recuperació
- Un bon estat físic per evitar les possibles lesions en la pràctica de l'esport
Però assolir tots aquests objectius amb l'alimentació no resulta una qüestió tan senzilla.
Aleshores, cal que l'esportista dugui una «alimentació especial» per assolir els seus objectius?
La resposta més senzilla seria no, però sí que s'han de tenir en compte altres aspectes que estan relacionats amb l'esport que es practiqui per assolir millor els objectius, com ara el tipus d'activitat, la durada, la intensitat, la freqüència de la pràctica de l'activitat, la temperatura de l'ambient on es practica i el grau de l'entrenament.
Malgrat això, l'esportista ha de seguir una dieta variada, equilibrada, saludable i adaptada a la pauta de l'exercici.
Però, d'altra banda, sí que es pot incidir més en els aspectes següents:
L'esmorzar és el primer àpat del dia després de tota una nit de repòs, i per tant cal que fem un bon esmorzar, equilibrat, variat i complet per poder dur a terme les primeres tasques del matí i no arribar amb tanta gana a l'hora de dinar.
• Làctic (llet, iogurt, formatge fresc)
• Hidrats de carboni (pa integral, torrades, cereals)
Tenir cura d'una bona hidratació
Un altre punt de gran importància per als esportistes és una bona hidratació.
Durant la pràctica de l'esport eliminem grans quantitats de líquid, que s'han de reposar per evitar les greus conseqüències que pot ocasionar en el correcte funcionament del nostre organisme.
Per tant, l'esportista ha de ser molt conscient de la seva reposició hídrica, però no tan sols s'ha de fer una bona hidratació durant la pràctica de l'exercici, sinó també abans i després.
A més, cal tenir cura d'aquestes recomanacions:
• Sempre s'ha de fer en petits volums de líquid, per evitar provocar una sensació de plenitud i malestar a l'estómac.
• S'ha de beure cada 15-20 minuts durant l'entrenament
• S'han d'evitar les begudes amb gas o excessivament dolces com a mesura per hidratar-se.
• Cal evitar les begudes riques en cafeïna o amb alcohol, ja que faciliten la deshidratació.
Fer una bona recàrrega abans de la competició
Per als esportistes que participen en competicions, cal que un nutricionista els planifiqui l'alimentació per tenir una bona càrrega durant la competició i obtenir un millor rendiment.
Per fer la planificació cal tenir en compte l'horari de la competició, el tipus d'esport que es durà a terme i la durada aproximada de la competició.
Però el més important és que aquesta planificació s'hagi acceptat correctament i que s'hagi posat en pràctica abans que arribi el dia de la competició, per obtenir un màxim rendiment aquell dia i evitar possibles imprevistos per canvis en la planificació alimentària de l'esportista.
Igualment, un cop s'hagi acabat la competició, cal que l'esportista faci una bona recuperació amb aliments que li aportin nutrients de manera ràpida i en petites porcions.
Són molt recomanables opcions de refrigeris, com ara:
I més tard fer un àpat complet i variat, per recuperar i recarregar els nutrients que encara falten.
Suggeriments per millorar el rendiment
Si la competició és una llarga travessa de més d'una hora, cal que l'esportista tingui planificades una sèrie d'ajudes que li permetin reposar de manera ràpida alguns dels nutrients que ha anat gastant durant la competició.
La freqüència i el tipus dependran de l'esport i la durada de l'exercici, encara que moltes vegades estan relacionats amb els punts d'avituallament.
Es pot optar per gels, gelees, begudes isotòniques, barretes energètiques o preparats específics per a esportistes.
En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius.
Més informació: Política de Cookies |
Relació provisional de llistes i candidats que s'han presentat a les eleccions municipals del 22 de maig a Guadaséquies, segons el que es publica en el Butlletí Oficial de la Província del 20 d'abril de 2011.
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Vuit partits polítics han firmat un document on critiquen la decisió i exigeixen una millora del servei d'urgències
Vuit forces polítiques de Lloret de Mar (Selva) s'han sumat per mostrar el seu rebuig davant l'anunci del tancament de dotze llits d'hospitalització de la planta de traumatologia de l'Hospital Comarcal de Blanes durant aquest mes d'agost.
En l'escrit conjunt, els partits assenyalen que des del 2011 la Corporació de Salut Selva-Maresme ha anat reduint l'oferta de serveis sanitaris del centre com els de ginecologia o cirurgia que s'han traslladat a l'hospital de Calella.
Al mateix temps critiquen la saturació del servei d'urgències de l'hospital de Blanes i, per tot això, exigeixen que la direcció i la corporació facin marxa endarrere, no tanqui els llits i reforcin les urgències amb més personal.El passat dimarts, el comitè d'empresa de l'hospital comarcal de Blanes i de l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Lloret de Mar i Tossa de Mar va denunciar el tancament de dotze llits d'hospitalització de la planta de traumatologia de l'1 al 31 d'agost.
Un fet que "col·lapsaria" encara més el servei d'urgències i que es suma a la manca de llits que hi ha actualment.
Per això, el comitè demanava a la direcció que es replantegés la seva decisió ja que, durant aquests mesos d'estiu, Blanes i els municipis de la zona reben un gran nombre de turistes.
Una denúncia que va aixecar una gran polèmica i que fins i tot ha fet moure els grups muncipals de Lloret de Mar.
En concret, vuit forces - CDC, Millor, PSC, ERC-Avancem, ICV-EUiA, C's, PPC i En Lloret, Si se Puede- han creat un comunicat conjunt on critiquen la decisió de la direcció de l'hospital i demanen que la rectifiquin.
En concret, el comunicat conjunt està signat per l'alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat, el portaveu de MILLOR, Marc Fuertes, el portaveu del PSC, Antoni Llorente, el portaveu d'ERC-Avancem, Jordi Orobitg, el portaveu d'ICV-EUiA, Francisco Javier Rodríguez, el portaveu de C's, Jorge Hernández, el portaveu del PPC, Enric Martínez, i el portaveu de En Lloret, si se puede, Paulino Gracia.
En l'escrit, assenyalen que des de fa quatre anys s'ha anat reduint l'oferta de serveis sanitaris a l'hospital blanenc.
Expliquen que el 2011 es va traslladar al centre hospitalari de Calella tot el servei d'obstetrícia, ginecologia i també tot el de cirurgia, amb l'aplicació de la Reorganització assistencial territorial (RAT).
Al mateix temps, comenten que darrerament també s'han reduït el nombre de llits destinats a medicina interna i que acullen a pacients molt greus que pateixen malalties agudes o cròniques.
En concret, expliquen que s'han tret 16 llits d'aquest departament.
Paral·lelament, l'aplicació de la RAT ha suposat que tota l'activitat sanitària de traumatologia - des de Canet de Mar fins a Tossa de Mar- es faci des de l'hospital de Blanes.
Un fet que xoca amb la idea que ha tingut ara la direcció de tancar dotze llits de la planta de traumatologia.
A més, les forces polítiques expliquen que és "de domini públic" la "saturació" que hi ha al servei d'urgències de centre i que s'agreuja amb l'augment de població que es registra durant els mesos més calorosos i, sobretot, durant la temporada alta d'estiu.
"Aquesta situació esdevé insostenible i no només antisocial, davant les necessitats pròpies de la població estable de la nostra ciutat, sinó que es veu greument agreujada per l'impacte socioeconòmic d'una ciutat quina principal indústria és la turística", detallen en el comunicat.
Per tot això, les formacions exigeixen a la Corporació de Salut Selva-Maresme que no tanqui els dotze llits de la planta de traumatologia durant el mes d'agost, que deixi sense efecte el tancament dels nou llits d'hospitalització a domicili i millori el servei d'urgències reforçant-lo amb més personal.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Llegit al Llibre de benaventurances, dins Obra poètica completa (1953-1993):
Benaventurats aquells als qui transtorna
la més indefugible necessitat de tocar.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
El premi a les declaracions polèmiques de la setmana se l'ha emportat Juan Rosell, el president de la CEOE, que va dir que la feina «fixa i segura» és «un concepte del segle XIX».
Les paraules de Rosell van indignar tant els de vint anys i els de cinquanta, com empleats i desocupats, com homes i dones.
«És hora de fer veure que no hi ha cap relació entre la pèrdua de drets dels treballadors i un atur més baix.
L'únic que s'aconsegueix és que les persones que treballen ho facin amb menys drets i que avui tenir feina no signifiqui en molts casos tenir prou ingressos per a una vida digna», va escriure Rafael Soriano, de Mataró.
Des que va començar la crisi, en aquesta finestra a la realitat que és Entre Tots hem rebut centenars de cartes de ciutadans a l'atur: joves extraordinàriament formats sense experiència, persones de cinquanta anys amb massa experiència, de quaranta amb hipoteques, nens petits i por al futur, moltes dones...
Des de ja fa un quant temps, el nombre de cartes d'aturats ha baixat (una mica, sense exagerar) i abunden un altre tipus d'històries: les de pluriempleats que amb tres ocupacions amb prou feines sumen un sou digne, les d'eterns becaris farts, les d'afortunats que firmen contractes d'un parell de dies, les de privilegiats que són acomiadats un dia abans que s'acabi el període de prova.
«Sóc estudiant, em falten tres setmanes per graduar-me.
Tinc 21 anys i puc veure que les coses no van bé.
Un nombre alarmant de persones al meu voltant estan descontentes amb la seva feina, se senten explotades, desmotivades i cremades.
Una persona del meu entorn va anar a una entrevista per entrar a treballar en una cadena molt famosa de gelateries i les condicions eren pèssimes: la feina consistia a treballar 54 hores a la setmana amb un dia de descans, però al contracte només figurarien 20 hores treballades». ( Mireia Carboneras, Alella).
«Tinc penjats a la paret agafant pols dos títols, i actualment m'estic traient el tercer.
Les pràctiques obligatòries han sigut el que se'n diu treballar de franc.
Durant cinc anys també he estat estalviant per comprar un pis amb la meva parella.
Quan finalment ens vam comprar el pis va venir Hisenda a sacsejar-nos, i és clar, aquell any vaig treballar en dos llocs.
Va ser un dur estiu a 60 hores i amb una renda anual de 14.000 euros.
No tens diners per a mobles i electrodomèstics.
Allò d'independitzar-te queda en stand by, cada dos mesos compres un moble i intentes que les factures no pugin més de 20 o 50 euros» ( Montse Recio, Barcelona).
Llavors jo tenia una molt bona feina, ben pagada, amb bones companyes.
Feia 26 anys que treballava sense arribar tard, sense problemes i només dues baixes en tots aquells anys.
A Rajoy li he d'agrair que em fessin fora amb un ERO.
Ara, als 51 anys, la meva perspectiva de tornar a treballar no és que sigui negra, és negríssima» ( Liliana Claramunt, Igualada).
«Tinc 29 anys, estic en aquella edat en què ni sóc gran ni sóc jove del tot.
Tinc una diplomatura en Turisme i vaig fer el curs d'adaptació al grau de la meva carrera.
Vaig fer el projecte final de grau sobre l'empresa en la qual actualment estic treballant, i em van becar amb un màster, ja que vaig guanyar el premi al millor projecte de la meva promoció.
Actualment estic fent aquest màster en màrqueting digital.
Treballo de recepcionista en unes oficines, agafant el telèfon i repartint el correu.
Cada dia que em dedico a buscar feina tinc la sensació que he perdut el temps estudiant» ( Ana Molina, Esplugues de Llobregat).
No és per posar en dubte les paraules de Rosell, a Entre Tots no rebem cartes que sospirin per feines «fixes i segures», aquell concepte tan del segle XIX.
Les paraules més utilitzades, fidel reflex d'una part important del mercat laboral a Espanya en aquest segle XXI, solen ser «precarietat» i «feina digna». |
Amb l'objectiu de mostrar coneixaments de programació en FPGAs als assistents al curs, el tutorial va tenir lloc gràcies a la financiació de projectes europeus com EPEEC, EuroEXA and LEGaTO.
"Amb el nostre programa universitari, Xilinx està ajudant a formar joves investigadors a obtenir el màxim rendiment dels acceleradors FPGA, que són cada vegada més comuns en les aplicacions computacionals de gran volum de dades com, per exemple, en la seqüenciació del genoma", afirma Cathal McCabe, responsable del programa Xilinx University per a Europa, Orient Mitjà i Àfrica.
"Estem molt contents de poder col·laborar en aquest tutorial i conèixer la gran tasca que realitza el BSC."
"Desenvolupat durant el projecte AXIOM, OmpSs és un cas d'èxit", explica Xavier Martorell, líder del grup de recerca en models de programació del BSC.
"Hem realitzat una serie de tutorials d'aquesta tecnologia.
És molt gratificant veure que aquesta tecnologia segueix millorant i que, gràcies a ella, la programació d'arquitectures heterogènies resulta més fàcil en projectes com EPEEC, EuroEXA and LEGaTO, financiats per a la Unió Europea."
A diferencia d'altres tecnologies, OmpSs permet a programadors emprar múltiples processadors i acceleradors a la vegada amb l'objectiu d'obtenir millors resultats en materia d'eficiència.
Gràcies a la seva interfície simple, el temps de programar sistemes FPGA – que pot ser bastant complex – pot reduir-se de forma considerable.
El tutorial és un més de la sèrie sobre OmpsS, que ha dut a terme gràcies a projectes europeus incloent els que ja van tenir lloc a Barcelona i durant la reunió del projecte EuroExa a Atenes al 2018.
El BSC-CNS és un consorci públic format per: |
L'escriptora l'Argentina Silvana Vogt publica aquest setembre la seva primera novel·la 'La mecànica de l'aigua', una història que reflexiona sobre la memòria i l'enfonsament d'un món "que pot ser el país, la pàtria o la cultura", segons ha declarat l'autora aquest dijous en roda de premsa.
El llibre està protagonitzat per Vera, una jove que decideix emigrar a Barcelona després del col·lapse de l'economia argentina, i Eliseu, un editor prestigiós que es converteix en el mestre de la nouvinguda; els dos personatges tenen tints autobiogràfics però l'escriptora ha remarcat que "no es tracta de la seva vida ni de la de l'editor i escriptor Isidor Cònsul sinó d'una ficció literària".
Vogt, que va decidir escriure el llibre en català per distanciar-se dels fets que la van inspirar --la crisi editorial i la mort del seu amic i mestre Isidor el 2009--, ha recollit temes com la memòria, l'enfonsament professional i vital dels protagonistes, l'alteritat literària i la mort inesperada.
Un dels objectius de l'escriptora era adaptar la seva veu argentina a la literatura catalana --molt més tradicional-- sense perdre l'"esperit salvatge i metaliterari" propi del seu país, a més de crear un llibre que no fos fàcil de llegir, introduint moltes el·lipses que el lector hagués d'omplir sense ajuda ni explicació.
L'autora, que va néixer en Morteros (Argentina) el 1969, ha volgut remarcar que no es tracta de la història una immigrant sinó "de l'ensorri del món individual i el descobriment d'un altre", per la qual cosa es va interessar per retratar els matisos de la vida que es fan miques quan s'abandona el país d'origen.
La novel·la, publicada per l'editorial Edicions de 1984, conté moltes referències literàries --Bolaño, Kant, Rodrigo Fresán-- i cinematogràfiques --Carlos Sorín-- que descobreixen al lector altres històries i personatges a través d'un rastre molt subtil.
Vogt, que va arribar a Barcelona el 2002, va elegir la tercera persona per tal d'evidenciar "la impossibilitat de falsejar la història personal de cadascun", i un estil formal i concret que "contrastés amb la literatura expansiva de la qual venia".
A més, ha insistit que el títol 'La mecànica de l'aigua' fa referència al tema de la memòria i remet que és impossible deixar enrere certs episodis malgrat que vulguin ser oblidats.
Es tracta d'una novel·la de conjunció entre dos mons, dues cultures i dos personatges que "malgrat ser contradictoris es necessiten per poder créixer"; en les seves línies s'intueix el seu origen argentí però la seva prosa en català demostra la necessitat de comptar la història no des del visceral sinó sent fidel a les seves circumstàncies vitals.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un nen de 12 anys i de nacionalitat alemanya ha mort sobtadament durant un creuer pel Mediterrani en què viatjava amb els seus pares i els seus dos germans.
La família ha estat posada en quarantena perquè cap metge ha pogut esbrinar què és el que ha provocat la mort del menor.
El nen es va posar molt malalt dimarts a primera hora a bord del vaixell MSC Divina, i, després de perdre el coneixement, els metges van intentar reanimar-lo fins les tres de la matinada, però ja no li van poder salvar la vida.
Després de la mort del nen, els pares i els dos germans els van posar en quarantena en un hospital de Sardenya perquè els doctors no van trobar cap explicació a aquesta mort repentina.
L'únic que s'ha determinat és que el nen ha mort per causes naturals.
El menor, segons expliquen, es va començar a trobar malament ja a la primera parada del viatge, al port de Civitavecchia, a tocar de Roma.
Els portaveus de l'empresa MSC Cruises ha explicat que la causa de la mort encara no s'ha identificat, però ha declinat fer més comentaris per respecte al nen mort i a la família.
També ha assegurat que treballen amb les autoritats italianes i amb l'ambaixada alemanya per ajudar la família en tot el que puguin.
El vaixell, ja sense la família afectada, ha continuat el seu viatge pel Mediterrani: la nau, amb capacitat per a 3.500 passatgers, ha fet parada a Palerm, Cagliari, Palma, València i Gènova, i aquest diumenge ha tornat a arribar a Civitavecchia. |
El conseller Lluís Puig obre la sessió des de Brussel·les a través de videoconferència
El jutge belga ha assenyalat "errors" en la petició d'extradició emesa pel Suprem i l'ha desestimat
Puigdemont compareix davant del jutge alemany aquest dilluns mentre que Ponsatí s'entrega a la policia escocesa
El jutge no cursa l'ordre contra Anna Gabriel perquè només ha estat processada per desobediència
La nova Mesa haurà de decidir si accepta les peticions després que el govern espanyol ja hagi amenaçat amb un recurs al TC
Torrent arriba al Parlament el dia que serà escollit president de la cambra
Desisteix de la col·laboració de la justícia belga i al·lega que han de ser processats juntament amb la resta d'investigats
No podran abandonar Bèlgica, hauran de notificar una residència fixa al país i presentar-se sempre que els requereixin davant de la justícia o la policia
Durant l'estiu s'instal·larà tot el mobiliari i documents, així com tot l'equipament informàtic per tal que el servei pugui reprendre l'activitat amb l'inici del curs escolar
El nou conseller de Cultura, Lluís Puig, va inaugurar divendres la mostra, que exposa l'evolució de la festa popular a partir del segle XX fins a la seva vigència actual
La regidora de Cultura es reuneix amb el Director General de Cultura Popular de la Generalitat 'per tornar a fer del FIMPT un festival de referència'
L'acte celebrat al Palau Maricel va retre homenatge a persones i entitats que han ajudat a fer possible aquesta entitat que ha tingut com a objectiu promocionar les activitats a Sitges
Lluís Puig: 'Patrimoni és tot allò que una comunitat vol fer perdurar, ja siguin esglésies romàniques o el ball de gitanes'
El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) ha rebut el premi col·lectiu de l'onzena edició dels Premis Recercat que s'han lliurat a Vilafranca del Penedès
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
Deixant de banda les protestes que sacsegen Hong Kong des de fa mesos per raons diverses, que tenen a veure amb la reivindicació democràtica davant el Govern comunista xinès, la ciutadania de la regió andina d'Amèrica Llatina està farta dels anys que fa que pateixen un repartiment desigual dels recursos.
La corrupció que destil·len les decisions de la seva classe política, amb la percepció que està desvinculada de la gran majoria, atorga els privilegis només a l'èlit de sempre.
A Bolívia, l'ombra de frau electoral ha obligat Evo Morales a abandonar el país, al Perú el president ha dissolt el Congrés, a Xile han mort 22 persones en quatre setmanes de protestes i a Equador la població es rebel·la davant les polítiques d'austeritat implantades per l'FMI.
Prevaricació, clientelisme, apropiació indeguda de cabdals públics, malversació, discriminació i arbitrarietat en l'assignació de recursos materials i intangibles són els termes que recurrentment apareixen associats a la corrupció.
Sempre la mateixa lletania que allà i aquí patim, semblaria que inexorablement.
Contràriament al que es creu, al Codi Penal espanyol no existeix el delicte de corrupció –corrupció pública, s'entén–, que no deixa de ser paradoxal.
El catedràtic de dret processal Nicolás González-Cuéllar defineix la corrupció, des del punt de vista jurídic, com «la utilització d'un poder d'actuació oficial o conferit a l'autor per una col·lectivitat, grup, companyia, societat o qualsevol entitat, en interès particular per a la consecució d'un avantatge indegut, patrimonial o d'un altre tipus en el seu favor o en el d'un tercer».
Malgrat que el concepte és demolidor, no és suficient per ser considerat delicte.
La sentència del cas ERO andalús, a banda de ser un cop fort a un partit que pretén governar el país parlant de reparació democràtica, és l'últim exemple d'aquesta corrupció incessant.
Allà i aquí proclamem que ja n'hi ha prou. |
El líder d'ERC, Alfred Bosch, i el director del Gremi de Restauració, Roger Pallarols.
Reunió de Jaume Collboni i Xavier Trias sobre terrasses.
Acord d'ERC i el Gremi de Restauració sobre l'ordenança de terrasses by naciodigital on Scribd
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
RESOLUCIÓ de la Direcció General de Recursos Humans, per la qual s'ofereixen places als aspirants aprovats en el concurs oposició, pel torn de promoció interna, per a la provisió de vacants de la categoria d'administratiu o administrativa d'institucions sanitàries de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. |
El dia en què vam tallar, ell m'havia despertat amb la mà dins les calces.
Li vaig apartar, i vaig seguir dormint.
Jo, que no volia contacte, li vaig dir que havia tingut un malson i me'n vaig desfer.
Ho vaig dir perquè era molt susceptible, quan li explicava que alguna cosa que m'havia fet al llit no m'agradava, s'enfadava perquè li sabia molt de greu haver-me pogut incomodar.
Estava tan adormida, tan cansada, que les vaig acabar de baixar.
Vaig pensar: tranquil·la, deixa't anar.
A totes ens ha passat algun cop.
En l'últim moment vaig intentar mitigar el dany.
Ja que no em podia salvar de les moixaines, almenys a veure si tenia sort amb el sexe.
"Perquè ja saps que m'agrada sentir la teva pell".
"M'he llevat amb la teva mà a les calces i te l'he apartada".
Últimament he estat molt atabalada i un pèl abatuda.
Encara atordida, penso: com li puc fer això, a aquesta persona que tant m'anima i m'estima, com em puc imaginar aquestes coses d'ell.
Com pot ser que hagi arribat a un punt d'estrès en què m'imagini coses com que em llevo amb una mà a les calces?
"I les altres tres vegades després de la mà a les calces?"
Suposem que he somiat que m'has despertat amb la mà dins les calces.
Tal com he viscut jo la seqüència, amb les negatives posteriors i la teva insistència, he pensat que volies sexe.
I fins que no ho he explicitat més verbalment no ho has vist".
En algun moment em comença a cridar.
"Home, quasi mai vols fer sexe amb condó, n'hem parlat més d'un cop".
"No, no em treguis això, Marta, ja saps que tinc un problema amb posar-me preservatiu que estic mirant de solucionar".
Hi ha dies que li obligo, però molts acabo cedint perquè estic molt calenta i perquè no li vull fer passar una mala estona.
Aquestes coses es fan per la gent que estimes, oi?
Segueixo atordida, amb el cul clavat al llit de l'hotel on ens trobem.
Mentre em cridava l'he mirat de fit a fit, paralitzada.
Mai m'havia alçat la veu d'aquella manera.
Ell se n'adona, i abaixa el to.
L'he acusat de coses molt fortes.
Imagina't com se sent ell, acusant-lo jo de violació.
Segurament ha estat una resposta automàtica meva fruit d'aquell trauma.
I allò de la mà a les calces, ha estat un somni meu fruit de l'estrès.
Li demano perdó, que m'entengui, que no tornarà a passar.
Faré teràpia per superar l'estrès i per superar el trauma.
Havent-lo consolat, ens vestim i sortim de l'hotel.
Durant el trajecte segueixo als llimbs.
No vull que em torni a tocar mai més.
Però per altra banda penso que sóc imbècil.
Com pot ser que no el vulgui tocar?
Recordo que la nit abans, al sopar de l'hotel, vaig pensar que era l'home més sexy que havia vist a la meva vida.
Un home amb un càrrec públic exemplar.
Jo deixava que el meu estrès boicotegés la relació.
El que li havia fet era intolerable.
Van passar les setmanes i vam tornar a parlar.
Un dia vam quedar per sopar, i vam decidir tornar junts.
Jo ja m'havia recuperat de l'estrès, estava com nova.
Al matí següent vam començar a fer sexe.
Malgrat que havíem posat l'alarma ben d'hora, ens vam allargar i jo havia d'anar a treballar. "
X, prou, és tard i m'he de dutxar ".
A la segona o tercera vegada de negar-m'hi, vaig dir-li: "X, recorda, no és no".
Murmurava un "no, no, això em recorda al que ja vam passar.
Em tornes a fer acusacions que no es corresponen amb les meves intencions".
Mai, mai he tingut problemes amb el consentiment, o interpretant el que vol un home.
"T'he dit prou, és tard, m'he de dutxar.
"No és el que dius, sinó com ho dius".
"Si alguna cosa em preocupa a mi és el plaer de la dona".
Dic que tens un problema amb detectar el consentiment de la dona.
Vivim en una societat masclista que afecta la manera en què establim les relacions.
Però el consentiment és una línia vermella.
Si vols que ho treballem junts, ho fem.
Et vull ajudar a què no tinguis aquests problemes.
Si no ho vols treballar, no vull seguir amb la relació".
No vam tornar a parlar mai més.
No he dit mai res perquè no sé com entendre el que em va passar.
No sé si el que em va fer és prou rellevant.
No sé si és prou rellevant per exposar-lo públicament.
No sé quines seran les conseqüències per a ell.
Té un càrrec públic, la gent l'aprecia.
Val la pena arruïnar tot això per una relació en què no acabava d'entendre el meu consentiment a l'hora de mantenir relacions sexuals?
No sé quines seran les conseqüències per a mi.
Les personals, el que em va fer, les puc gestionar.
Fa tan sols quatre mesos que va passar.
Encara cou, però marxarà ràpid.
Les conseqüències de fer-ho públic, i d'exposar la seva identitat, no les gestiono jo.
I això fa que la confessió no esdevingui una reparació, sinó una font de dolor nova.
Perquè no hi ha un relat públic sobre com gestionar casos com el meu.
Ni tan sols n'hi ha per als casos més greus.
Tot just ara, amb la confessió d' Eudald Calvo, batlle d'Argentona (Maresme), estem aprenent a com gestionar les agressions.
Com abordem les actituds derivades d'una masculinitat tòxica, aquell dany a les dones que, en el meu cas, no és fruit d'un acte en concret, sinó d'una gota malaia de petits actes quotidians, de microviolències que entren dins de cada un dels porus de la pell?
No diré el seu nom, simplement, perquè no sé què fer-ne.
Però no sé què fer amb el dolor que això t'ho faci una persona amb un càrrec públic.
No hi ha un relat sobre què fer.
No existeix un consens sobre quina influència han de tenir els actes sexistes en una relació de parella en la valoració d'un càrrec institucional.
Nerea Barjola explicava que les dones interioritzem la violència sexual que patim, o la que podem arribar a patir, fins al punt que això marca com ens movem a l'espai públic.
He tornat a repassar les reaccions que vaig tenir la nit de l'hotel.
En el sentit més vulnerable del concepte.
Vaig justificar cada una de les seves negatives de posar-se un condó.
Vaig ser pacient, com les dones que volen el millor per a la seva parella.
Perquè la luxúria i la passió que em despertava eren difícils de controlar i al final, què coi?
Vaig abaixar el cap i vaig justificar la seva inhabilitat per entendre una negativa que no fos un NO com una catedral culpant-me a mi.
Quantes violències molt més greus hem deixat passar perquè les dones que les pateixen tenen una malaltia mental?
Tots i cada un dels discursos que justifiquen la violència sexual plantats dins les cèl·lules de totes les dones del planeta van germinar de les meves.
Jo sé detectar la violència masclista.
El que m'ha fet ell és una altra cosa.
Perquè ell és una persona collonuda que rep el reconeixement de la societat.
Que l'aturen pel carrer per felicitar-lo.
Ho he parlat amb altres amigues, amb feines rellevants o amb exposició mediàtica, que han estat amb paios rellevants que han acabat sent uns tòxics immadurs: què fas mentre veus que l'home que quasi t'arruïna la vida, o que t'ha fet mal, l'aplaudeix tothom?
Què és el que volem, nosaltres?
Jo no desitjo que ell perdi el càrrec, la seva ex li tregui la custòdia dels fills i sigui un desgraciat la resta de la seva vida.
No em generaria cap satisfacció.
Ni tan sols crec que sigui el càstig més adequat.
Vull recuperar-me i, sobretot, que ell no li faci això a cap altra dona.
Per a mi, el fet que tingui un càrrec públic i sigui de l' esquerra independentista és rellevant en tant que aquests factors influeixen en què ell es cregui que és un paio genial, sensibilitzat amb la igualtat de gènere i que tracta les dones com princeses.
També perquè, per la meva part, la seva faceta pública fa que no pugui acabar de privatitzar el meu dolor i poder culminar el procés de curació.
En ambdós casos, necessito un relat col·lectiu que m'orient i.
Necessito saber què fer amb el seu nom.
Per tot això, prefereixo no dir-lo, perquè la decisió de no fer-ho és meva.
El que se'n fa després, del seu nom i el meu patiment, no.
Quan estàs d'acord amb el Vila, hi estàs.
Potser perquè sóc d'una altra generació no entenc aquestes impudícies patètiques disfressades d'alliberaments. https://t.co/kwQxuHv4N5
Una de les coses que més admiro d'alguns companys homes de professió és l'habilitat de presentar qualsevol bolus alimentari regurgitat que han empastifat en un document Word com si fos un apòcrif de Shakespeare.
S'haurien de fer odes de la tranquil·litat amb què els homes veixinen opinions flatulentes a qualsevol conversa quotidiana, twitteriana, radiofònica i televisiva i es queden tan amples com llargs.
Jo faig el que fan ells i, de la vergonya, m'exilio al Ripollès a fer formatges de cabra la resta de la meva vida.
A vegades somio que, quan algú no em fa cas en una tertúlia, m'interromp o m'explica el que he dit, em trec una 0verga enorme ―de gland rogenc, ous peluts i venes en relleu― i la martellejo enèrgicament sobre la taula, com si fos un jutge que crida a l'ordre en una sala que és una olla de grills.
Comporteu-vos d'una vegada com individus dignes de viure en una col·lectivitat
A diferència de Valerie Solanas ―pionera en el noble art de les purgues d'homes― jo no crec que els homes siguin infrahumans per biologia.
És per això que, mentre estiguin tancats a casa, els reeducarem.
No només aprendran el valor de la cura, i que pots viure tranquil i realitzat sense agredir persones, sinó que també els farem llegir coses que hem escrit les dones.
Els hi obrirem els ulls amb pinces com al protagonista de La taronja mecànica, o al pollastre de Robot Chicken, i vinga passar teca.
L'objectiu és que, un cop els reintroduïm a la societat, per fi podrem abordar els debats transcendentals sense fer veure que, fins que no ha vingut un home a explicar-nos-els, no hi havia solucions.
Sí, senyors marxistes, el dilema que plantegeu entre identitats i capitalisme fa quaranta anys que està estudiat; passa que ho han estudiat dones, cis-heterosexuals, trans i lesbianes, sovint no blanques, i us ha importat quatre pitos.
Sí, senyors d'esquerres o liberals, les receptes que cerqueu sobre com lluitar contra l'extrema dreta fa temps que estan esbossades; passa que les han esbossades dones, cis-heterosexuals, trans i lesbianes, sovint no blanques, i us ha importat quatre flautes.
Sí, senyors independentistes, fa temps que es parla de la catalanofòbia de la lluita feminista a nivell espanyol; passa que n'han parlat dones, cis-heterosexuals, trans i lesbianes, sovint no blanques, i us ha importat una llufa.
Mentre la gent pencava, us masturbàveu davant l'ordinador veient la retransmissió en directe del duel entre el filòsof Slavoj Žižek i el psicòleg Jordan Peterson.
Les dues ments més brillants del planeta, cara a cara.
Les vagues es fan, entre altres raons, per demostrar que el col·lectiu que fa vaga és rellevant per a la societat.
La vaga d'homes busca l'efecte contrari: ells, si són importants, és per una qüestió de nombre.
De fet, el món segurament aniria molt millor sense els homes.
Molts homenots justifiquen la pervivència del sexisme emparant-lo en raons biològiques.
Bé, doncs aquí en teniu una, la definitiva: els mascles, la base sexual sobre la qual heu esculpit els homes, tan sols han de plantar una llavor a la torreta de la femella.
La vostra existència, en el moment en què s'allarga un minut després de la vostra ejaculació, és un error del sistema, un haqueig del cicle de la vida i l'equilibri natural.
Així que no ens toqueu la figa o la titola no fal·lus.
Comporteu-vos d'una vegada com individus dignes de viure en una col·lectivitat.
La masculinitat és l'invent més ridícul, i a la vegada més mortífer, que ha creat mai la humanitat.
Si la nostra espècie se'n va en orris, arrossegant amb ella els ecosistemes planetaris, és per culpa vostra.
Vaig escriure al mitjà -subvencionat amb els impostos també dels homes- preguntant com és que havien deixat publicar això i si publicarien el mateix però sobre les dones.
Aquesta FDLGP escriu això amb els impostos dels homes.
Al revés ja l'haurien despatxat i potser si tan sols podria tornar a "exercir"
Si m'animo entraré a comentar més sobre la lamentable gestió que es va fer de tot plegat per part vostra.
Ah, potser també hauria d'esmentar a i. pic.twitter.com/Kkd6Wc93ck
Aquest text és una clar exemple de pura violència de gènere.
Amenaçar, difamar i assenyalar a una persona, de manera covarda i pública.
Fa 15 anys, no hi havia ni la meitat de dones que hi han ara, però com és normal en gent jove "molts havien follat amb molts".
Puc dir que ja llavors, que el tema del feminisme no era un eix central com ara, era un món on els valors i les relacions eren infinitament més sanes que als entorns "mainstreams", i on les situacions xungues (sempre hi ha porcs a tot arreu) no es toleraven i si calia ser expeditiu es feia.
L'EI és de llarg el moviment polític i social que més gent mou, gent jove amb ganes de viure.
Amb molta més gent que abans, però també amb moooolt més poder polític que abans.
Barrejar sexe, poder polític i joventut (aquí incloc gent que passa de la trentena que s'han quedat en l'adolescència mental) és una puta bomba, més si per arrodonir-ho marques unes regles de joc esquizofrèniques que combinen llibertinatge sexual i talibanisme moral/emocional.
L'Esquerra Independentista està creant un marc on els seus enemics hi sucaran pa, i això es pot convertir en un problema molt més gros del que alguns es pensen en molt poc de temps.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Consta d'uns 200m2 dels quals uns 85 m2 són jardí.
La resta, estàn dividits en 3 habitacions dobles, 2 banys, cuina, menjador-saló i garatge tancat.
A sobre del garatge, hi ha un espai preparat per a despatx.
Bona conservació, tancaments d'alumini. |
El rellotge de l'estació de València diu que han passat trenta-un minuts de les dues.
Queden pocs minuts per les dues i acabem d'entrar a Castelló.
Fa bastanta estona que hauríem d'haver arribat València
Finalment, passa el revisor, donant explicacions a tothom, però repetint sempre la mateixa frase: "La causa del retard no
Dues hores mitja després de la teòrica hora d'eixida de Barcelona, sec per fi a la plaça 16 del
Poc més d'una hora i mitja després de l'hora prevista d'eixida, l'autobús de recanvi arranca des de l'àrea de
Una hora i dinou minuts després de l'hora prevista per eixir, finalment l'autobús es trenca.
Una hora exacta de l'eixida prevista de Barcelona ens aturem al primer peatge de l'autopista.
Cinquanta minuts després de l'hora oficial d'eixida som a Castelldefels.
L'autobús es diverteix intentant entendre què li passa a
Mitja horta justa després de l'hora oficial d'eixida del tren, travessem el pont del Llobregat i l'autobús va a
© 2020 Crònica d'un viatge en Euromed |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«L'estàtua marca un paquet franquista de mil dimonis.
Hem quadrat comptes ja amb l'exèrcit?»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
No tenia notícia que al parc de Gardeny, a Lleida, s'hi pogués seguir la 'R uta de la mili '.
Actual m ent, això sí, l 'antiga caserna d'artilleria no és tal, ja no existeix, sinó que ha quedat, en r estes, dins el Parc Científic CeDiCo (Centre de Disseny i de Coneix e ment, que aplega el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari).
Del quarter d'artilleria, en roman una deteriorada façana, una garita força pudent i alg unes dependències també atrotinades.
Tanmateix, davant la porta d'entrada a les instal·lacions científiques, on treballen unes 1.500 person es, hi ha una estàtua imponent.
Te la mires i no sabries dir què hi fa, aquí, la retòrica franquista de la postguerra.
Sobretot quan llegeixes que hi va ser instal·lada fa només quatre anys, el 26 de juny de 2012.
La instal·lació de l'estàtua, d'autor desconegut, va ser en realitat una reinstal· lació.
A lmenys no és una rèplica actual que assemelli molt bé una figura dels anys d'ultratomba, com pot fer creure el rètol en pedra que l a identifica, primer en català, després en espanyol: ' La Paeria, la Universitat de Lleida i l'Exèrcit en reconeixement a tots els joves que varen re a litzar el servei militar a les casernes de Gardeny.
Clouen la inscripció els logo tip s corresponents.
Els joves van ser prop de 100.000.
És del 1945, de quan es va construir la caserna.
Un soldat franquista, del franquisme primer que devastava tantíssima gent, aquí, davant teu.
Havia estat en magatzems els últims vint anys, des que, per fi, es va aconseguir d' eliminar la militarització obligada dels nois, no sense patiments, moltes dificultats i, sense exagerar, per bé de la salut col·lectiva masculina i, de retruc, una mica més la salut social de tothom.
I ara, aquí tenim de nou l'estàtua.
Ferma i disciplinada, fins en posició de descans.
És una estàtua amb nom, el Soldat d'Enginyers.
En el seu temps estava davant la façana de la caserna, o sigui, en lloc principal i dominant.
Representa un soldat amb pic en posició de descans.
É s un homenatge, es pot llegir a la web de la Paeria, ' a un soldat que és alhora un treballador "de pic i pala" que va participar en la construcció de les casernes '.
A la construcció de les casernes i de quantes coses més, el 1945?
Quantes fos s es comunes aquest 'treballador de " pic i pala'" va cavar?
Cinc plafons estesos pel parc de Gardeny informen entre més d'on eren les aules de promoció professional de l' e xèrcit i on la quadra de les mules.
La ruta es va inaugurar el març de l 2015, fa un any i mig.
Forma part, llegeixo al Segre, d' un projecte d'un milió d'euros, no sé si encara en s tand by com diu el rotatiu quan es va inaugurar.
El projecte planteja la creació d'un centre d'interpretació del servei militar i del sistema de reclutament professional actual, digué el subdelegat de Defensa a Lleida.
La reinstal·lació de l'estàtua va comptar amb totes les autoritats del cas, i també de membres d'associacions de militars veterans que no es van estar de lluir gorres i símbols de les seves antigues unitats (no sabria dir de quins anys, desconec la mitologia de l'exèrcit).
Així, deia la premsa lleidatana, es tancava de moment el conflicte de la Paeria amb Defensa per la compra d'una porció del terreny, en aquells moments que els militars demanaven molts més diners dels que la Paeria i el tribunal d'expropiacions havien acordat.
Des del 1998, la ciutat havia pa gat 16, 5 milions d'euros per aconseguir la caserna.
N omés indico aquí que és qüestionable, i que potser hauria calgut parlar- ne més amb la ciutadania, instal·lar una estàtua de l 1945 davant de l'entrada al parc científic del coneixement.
He m quadrat comptes ja amb l'e xèrcit?
L'estàtua ha estat cedida per cinc anys pel Museu Militar de Figueres (prèviament havia estat al museu de Montjuïc).
S'hi renovarà l ' estada actual?
Si és una exposició temporal, som-hi, llevin-la l'any que ve.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
ACN | Barcelona 'Moonlight', la cinta de Barry Jenkins nominada a vuit Oscar, arriba aquest divendres als cinemes.
El llargmetratge recorre la vida de Chiron en tres episodis: la infància, l'adolescència i la maduresa d'un jove afroamericà que sobreviu a les drogues i trobarà l'amor en llocs inesperats d'un barri de Miami.
El cineasta desenvolupa en la cinta un relat complex allunyat dels estereotips.
La cartellera també porta 'Cincuenta sombras más oscuras', el segon lliurament de la trilogia basada en la novel·la de l'autora britànica E. L. James, i el film d'animació 'Batman.
La pel·lícula Lego', que es podrà veure doblat al català.
El llargmetratge aborda la infància, adolescència i maduresa de Chiron, un noi afroamericà que creix en una zona conflictiva de Miami.
A mesura que passen els anys, el jove es descobreix a si mateix i troba l'amor a llocs inesperats.
En aquesta recerca de la seva pròpia identitat, ha de fer front a la incomprensió de la seva mare (Naomie Harris), als seus propis dimonis personals i a la violència juvenil al barri.
Basada en la novel·la de 2012, 'Cincuenta sombras más oscuras' de l'autora britànica E. L. James, el nou encarregat de dirigir el film és James Foley ('Seduciendo a un extraño', 'Confidence').
A més dels actors protagonistes, s'incorporen en el repartiment Eric Johnson, Bella Heathcote i Kim Basinger.
La Julia, l'Elsa i l'Amelia són tres amigues que caminen juntes [..] |
Aquesta és la pàgina de Sabor de Grecia.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de León. |
Delegació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya, plaça Pompeu Fabra núm. 1, Girona
T'imagines un espai on aprendre entre iguals i fer xarxa amb persones amb motivacions semblants a les teves?
Vols formar part d'una comunitat de persones implicades en la transformació educativa?
Vine a un dels dos tallers sobre metodologia edcamp que hem organitzat per a l'Escola d'Estiu del Voluntariat 2019, que enguany es celebrarà a Girona.
L'equip del projecte Edcamp - Fundació Jaume Bofill impulsa aquest taller, que serà facilitat per mentores i mentors de la Xarxa de Mentoria Edcamp.
El taller s'estructurarà en dues parts:
En aquesta part, els participants experimentareu de forma vivencial la metodologia edcamp i coneixereu els seus principis metodològics: aprenentatge entre iguals, cocreació de continguts, conversa i debat...
A més, compartirem amb vosaltres els referents teòrics del projecte i ens endinsarem en els orígens de la metodologia i l'impacte que ha tingut a Catalunya en els darrers tres anys.
Codissenya el teu propi edcamp!
En grups, els participants dissenyareu el vostre propi edcamp, per poder aplicar aquesta metodologia al vostre entorn, territori o comunitat.
Per fer-ho, treballareu amb els continguts del kit metodològic per organitzar un edcamp, els materials del qual es troben en obert a la següent pàgina web: https://edcamp.educaciodema.cat/
Si ets voluntari/ària i formes part d'alguna entitat, no et perdis aquesta oportunitat d'aprenentatge entre iguals!
Ho passaràs d'allò més bé i t'emportaràs un munt de recursos per si després vols organitzar el teu propi edcamp al teu territori o comunitat!
Inscripcions aquí: http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/accio_comunitaria_i_voluntariat/voluntariat/inscripcioescolaestiu/
Tota la informació de l'Escola d'Estiu del Voluntariat 2019 la trobaràs aquí: http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/18_accio_comunitaria_i_voluntariat/02_voluntariat/Programa_EEV2019.pdf
Delegació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya, plaça Pompeu Fabra núm. 1, Girona Taller Edcamp (Girona)
Promotora del moviment Edcamp a Catalunya i les Illes Balears
Amb el suport i la col·laboració de la Fundació Jaume Bofill
He llegit i accepto l'avís legal
Si tens algun dubte sobre el projecte edcamp, estarem encantats de donar-te resposta.
Creiem que el coneixement s'ha de compartir.
Per això fem servir una llicència Creative Commons, llevat que en algun material indiquem el contrari.
Us animem a copiar, redistribuir, remesclar o transformar i crear a partir del material per a qualsevol finalitat els continguts propis d'aquest web, fins i tot amb una finalitat comercial, i només us demanem que en reconegueu l'autoria de la creació original. |
La mare de Diana Quer, Diana López-Pinel, ja s'ha personat com a acusació particular en la causa judicial que investiga la mort de la seva filla, segons ha confirmat a Europa Press el seu advocat, Pedro Víctor de Bernardo.
El lletrat va formular finalment aquest dimarts la petició de personació en el procediment, després de la reobertura de la causa en el Jutjat d'Instrucció i Primera Instància número 1 de Ribeira.
El procediment va ser arxivat provisionalment a l'abril d'aquest any per falta d'indicis.
A l'espera que continuï la investigació, De Bernardo considera que el resultat de l'informe forense pot ser "determinant i fonamental" per esclarir els motius de la mort de Diana Quer, i d'aquesta forma el tipus delictiu pel qual poden acusar 'El Chicle', assassí confés de la jove.
Mentrestant, la mare de Diana Quer es troba reclosa a la seva casa del municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón des que es va conèixer la troballa del cadàver de la seva filla.
A les portes del domicili esperen nombrosos mitjans de comunicació per intentar conèixer la seva valoració sobre els successos dels últims dies.
Qui sí que ha parlat amb els periodistes és una amiga de Diana López-Pinel que ha acudit a casa seva per donar-li suport.
En unes breus declaracions, ha assegurat que l'única cosa que desitja la mare de Diana Quer és "justícia i enterrar la seva filla".
També ha confirmat que està seguint totes les informacions, inclosa la roda de premsa conjunta d'aquest dimarts de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, la Comandància de la Corunya i la Delegació del Govern central a Galícia.
Per la seva banda, 'El Chicle', després de confessar que va acabar amb la vida de la jove madrilenya, es troba a la presó de Teixeiro (la Corunya) en el mòdul d'ingressos i en una cel·la a soles.
Així està des d'aquest dilluns i després que la jutgessa del Jutjat d'Instrucció número 3 de Ribeira, en funcions de guàrdia, decretés presó provisional incomunicada i sense fiança per a ell.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Imatge de l'empresa Indox a Tàrrega Foto: Oriol Bosch
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Una vintena de joves d'entre 16 i 25 anys tindran accés a dos itineraris de formació del Rubí Forma amb l'obtenció de Certificats de Professionalitat en professions tècniques d'instal·lació, reparació i manteniment, formació en competències bàsiques i orientació i acompanyament a la recerca de feina a través del programa Instala, repara y mantén, finançat pel Fons Social Europeu.
El programa permet triar entre dos itineraris formatius i obtenir els corresponents certificats de professionalitat: Operacions de fontaneria i calefacció-clima domèstica (330 h) i Operacions auxiliars de muntatge de xarxes elèctriques (140 h), que inclou també 30 hores de Prevenció Riscos Laborals i 150 hores de formació en manteniment d'edificis generals.
En tots dos itineraris també s'adquireixen 150 h de competències bàsiques i es fan 160 h de pràctiques no laborals en entorn professional.
A través d'aquests dos programes, l'alumnat augmenta les oportunitats d'accés al mercat laboral adquirint experiència, rep formació en competències bàsiques per augmentar les oportunitats d'inclusió en el mercat laboral i té accés a orientació i assessorament per a la recerca de feina.
La formació comença el 4 de juny, s'allargarà fins al 31 de desembre i es desenvoluparà en horari de dilluns a divendres de 8 a 14 h durant 640 hores.
Per formar part del programa cal tenir entre 16 i 25 anys, estar inscrit a Garantia Juvenil i a l'Oficina de Treball com a demandant d'ocupació no ocupat i no estar cursant altres accions formatives.
Les persones interessades en el programa poden assistir a una sessió informativa el proper divendres 1 de juny de 10 a 12 h a l'auditori de l'edifici Rubí Forma.
Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.
Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris.
No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones.
Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats. |
U n total de 1.688 persones van morir a les carreteres espanyoles durant el 2014, vuit més que en l'exercici anterior (0,4% d'augment), cosa que significa el primer augment de víctimes mortals després d'onze anys de descensos continuats.
L'any passat, segons la Direcció General de Trànsit (DGT), es va registrar un augment de l'1,6 % en els desplaçaments de llarg recorregut per carreteres.
Així ho ha explicat aquest dilluns la directora general de Trànsit, María Seguí, durant la presentació de l'informe 'Les principals xifres de sinistralitat 2014', que recull les estadístiques de morts en accident de trànsit a 30 dies.
Seguí ha matisat que l'augment de vuit morts s'atribueix als ferits hospitalitzats que finalment han mort.
Alhora, s'han incrementat un 2% els accidents amb víctimes fins a 91.570 sinistres.
Tot i això, el nombre de sinistres en vies interurbanes ha baixat un 6%, fins a 35.147, mentre que els registrats en vies urbanes han crescut un 8 %, amb la qual cosa s'han assolit els 56.423.
A més, es van comptabilitzar 9.574 ferits hospitalitzats, un 5% menys que el 2013; i 117.058 ferits no hospitalitzats, un 2% més.
Aquestes dades segueixen situant Espanya en la cinquena posició en el rànquing europeu amb una taxa de víctimes mortals de 36 morts per milió d'habitants, per sota de la taxa europea que es troba en 52 i per davant de països com França, Alemanya, Itàlia i Finlàndia.
Entre les causes de l'augment de la sinistralitat, Seguí ha citat l'"absolut envelliment" dels vehicles i la no utilització dels dispositius de seguretat com el cinturó i les cadires de subjecció per a nens.
Concretament, ha qualificat de "lamentable" que un 23% dels morts per accident de trànsit no portessin el cinturó de seguretat i ha indicat que en cas d'haver-lo portat, la xifra de morts s'hauria reduït a la meitat.
Així, per exemple, Seguí ha explicat que, dels 21 morts en turismes i furgonetes en vies urbanes que no usaven el cinturó, un mínim de deu no haurien mort en cas d'haver portat cordat aquest dispositiu de seguretat.
Altres factors concurrents en els accidents han estat la velocitat, que s'ha citat en el 16% dels casos, un 6% menys que el 2013; l'alcohol, que ha estat present en un 26,2% dels conductors morts, gairebé un 3% menys que el 2013, i les drogues, substàncies en què van donar positiu un 13,4% dels morts, un 2% menys que l'any anterior.
A més, el 34,7% dels conductors sotmesos a un control de drogues el 2014 van donar positiu (tres de cada deu), un 13% menys que el 2013.
Segons el tipus de vehicle, el nombre de morts en furgoneta és el que més ha augmentat, amb 100 morts, gairebé el doble que el 2013.
Seguí també ha destacat l'increment del nombre de morts en autobús (15 més que l'any anterior); en turisme (7 més); en bicicleta (6 més); i en camions de més de 3.500 quilos (5 més).
Per edat, el 59% de les víctimes mortals tenia més de 45 anys, i ha estat el grup d'edat de 45 a 55 anys el que més ha augmentat el 2014 pel que fa al nombre de víctimes mortals (46 més que el 2013).
En qualsevol cas, Seguí ha advertit que el 2014 dos nens han mort a la carretera i no estaven fent ús de la cadireta.
Seguí ha recordat que, des de fa un temps, la mitjana de morts a la carretera es troba al voltant dels cinc morts al dia (4,6 el 2014) i per aquesta raó, ha demanat "canviar el xip", ja que "no es tracta d'un problema d'un mes concret, sinó que s'estén en la llargada i l'amplada de la geografia i del temps".
Pel que fa a l'augment de la sinistralitat en vies urbanes (un 8% més), Seguí ha explicat que aquest problema només es pot tallar des dels ajuntaments i, per aquesta raó, s'ha posat a disposició dels alcaldes per treballar en la reducció d'aquesta xifra, un objectiu que, segons la seva opinió, passa per "reduir la velocitat de la majoria dels carrers a 30".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les botigues museu de la plaça Gran de Calaf han rebut en el darrer any un 36% més de visitants.
Enguany, la proposta s'ampliarà amb una nova botiga, el ferrer de tall.
Des que van obrir les seves portes el febrer de 2018, per les Festes de Santa Calamanda, ja hi han passat gairebé 5.000 persones.
El projecte té la previsió de crèixer amb una nova botiga, el Ferreter de Tall que s'obrirà en els propers mesos.
El 4 de febrer del 2018, en el marc dels actes de la Festa Major de Santa Calamanda, l'Ajuntament de Calaf va donar el tret de sortida al projecte museístic de " Les botigues antigues de Calaf, un tresor recuperat ".
Aquesta aposta consisteix en la recuperació de les antigues botigues de la plaça Gran per fer-les viistables com a petits museus i convidar a fer un viatge al passat revivint com era el comerç a principis del segle XX.
L'operació es duia a terme en un espai que havia passat de ser el centre de la població amb tots els baixos plens de botigues a una plaça buida, accés a l'Ajuntament i a l'església i amb cotxes aparcats al mig.
L'envelliment dels edificis de la plaça, en alguns casos, és evident.
El 2018, les botigues van rebre la visita 1.709 persones d'arreu de Catalunya – sense comptar els 500 assistents a la obertura de les primeres 4 botigues i els 300 assistents de la inauguració -.
Aquest 2019, la xifra de visites ha augmentat fins a 2.323 al llarg de l'any, el que suposa un creixement del 36%.
La majoria de visitants, un 80% provenen de la província de Barcelona, en concret de les comarques de l' Anoia, el Barcelonès, Osona i el Baix Llobregat.
A més, un 54% són persones jubilades que fan la visita en grup, a través d'agrupacions i entitats que realitzen sortides organitzades.
El Ferrer de Tall, la futura nova botiga museu
L'objectiu del projecte de les botigues és continuar creixent i per això, està previst obrir una nova botiga.
Aquesta serà el Ferrer de Tall, ubicada al carrer Sant Antoni del casc antic de Calaf.
De moment, s'ha fet l'entrega de les claus i està previst començar a fer-hi les obres de rehabilitació i adaptació.
Un dels valors afegits d'aquest nou espai, serà que també es podrà visitar la casa i així saber com vivia una família calafina de classe treballadora en aquella època. |
Val d'Aran (Pirineu occidental de Catalunya)
Les plaques de vent formades descansen sobre crostes especialment relliscoses i es mantenen fràgils
El perill és MOLT FORT (5) per la caiguda, de manera natural, d'allaus de placa en orientacions S, E i W de grans dimensions i pel desencadenament d'allaus de placa de vent de grans dimensions pel pas d'una persona.
En orientacions N són probables les caigudes espontànies d'allaus de neu recent fins i tot de grans dimensions.
Dipòsit: d'uns 100 m d'amplada i una acumulació d'1.5 m
©L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica. |
Amb aquesta ja són vint les visites realitzades pel batle i membres de l'equip de govern a pobles i barriades de Palma
Palma, 3 de març de 2016.-El batle de Palma, José Hila, ha visitat aquest dimecres el barri d'El Pil·larí, on l'Ajuntament hi executa les obres d'unes noves pistes esportives.
També hi han assistit el regidor de districte Centre, Platja de Palma i Pla de Sant Jordi, Llorenç Carrió, a més de les regidores de Sanitat i Consum, Antònia Martín, i la d'Educació i Esports, Susanna Moll, i el gerent de l'EMT, Mateu Marcús.
Durant el recorregut, el batle i regidors han estat acompanyats per membres de l'Associació de Veïns d'El Pil·larí, dels qui han rebut explicacions de primera mà sobre les necessitats del barri.
Entre les reivindicacions més importants d'aquesta barri de Ciutat s'hi troben la construcció d'un casal de barri, la reforma del centre de salut, la millora de les voravies o la millora del recorregut de la línia 31 de l'EMT (Porta de Sant Antoni-Son Llàtzer-Sant Jordi).
També han visitat el centre de Gen Gran del barri.
L'Associació de Veïns del Pil·larí ha convidat al batle i regidors a la II Fira del Llonguet que es celebrarà el pròxim 24 d'abril.
Vint visites en nou mesos El batle de Palma, José Hila, ha recordat que, amb aquesta, ja són vint les visites de barri que ha fet ell en companyia d'altres membres de l'equip de govern municipal.
Uns recorreguts urbans que es repeteixen cada dimecres i que permeten mantenir un contacte directe amb els veïns, comerciants i associacions, els quals donen vida i estructuren l'activitat social i econòmica de cada barri o poble de Palma.
"I ho fem perquè aquest és el nostre compromís; perquè som el govern de la gent i que pensa en Palma", ha dit el batle. |
L'obra substitueix la connexió provisional que es va habilitar al juliol per poder completar la circumval·lació a quatre carrils de l'AP-7
La concessionària Abertis ha obert al trànsit la connexió definitiva entre el peatge de Vilademuls i l'N-II.
Es tracta d'una nova rotonda elevada que, a més de connectar autopista amb Nacional, també enllaça amb la carretera local GI-5142.
L'obra substitueix la connexió provisional que es va habilitar al juliol per permetre que els cotxes passessin pel peatge i, d'aquesta manera, completar tota la circumval·lació de Girona (on l'AP-7 passa a tenir quatre carrils).
La nova rotonda elevada s'ha fet després que els canvis en el desdoblament de l'N-II (en aquest punt encara és d'un sol carril) obliguessin a modificar el projecte inicial.
El nou enllaç de Vilademuls, incloent la rotonda, ha costat 37 MEUR.La rotonda elevada que connecta l'N-II amb el peatge de Vilademuls ja ha entrat en servei.
La concessionària Abertis és qui ha executat l'obra, per encàrrec del Ministeri de Foment.
L'obertura al trànsit del giratori suposa resoldre la connexió provisional que es va habilitar el passat 1 de juliol, quan es va inaugurar el peatge de Vilademuls.
Inicialment, el peatge no es preveia obrir fins que aquesta rotonda que connecta amb l'N-II estigués acabada.
Però finalment, es va acordar habilitar un accés provisional per evitar que tota l'obra -el peatge ja estava completat- hagués d'esperar mig any abans no hi poguessin passar-hi vehicles.
El nou giratori també millora la connexió que hi havia fins ara amb la carretera local GI-5142.
La rotonda elevada no apareixia al projecte inicial, però els canvis que l'Estat va fer amb l'N-II (que en aquest punt s'havia de desdoblar i no ho està) van obligar a reformular l'obra.
L'enllaç de Vilademuls, que va entrar en servei aquest estiu, va permetre completar no només la circumval·lació gratuïta de Girona a quatre carrils per l'AP-7, sinó també tot el projecte d'ampliació de l'autopista al seu pas per les comarques gironines.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Cada comunitat política i cultural té els seus símbols, en els quals es reconeix i emmiralla.
Ens ofèn, quan són els nostres, que aquests símbols siguin malmesos o insultats, perquè en ells hi veiem una cosa pròpia, una part de nosaltres mateixos o de la nostra identitat.
Quan algú destrueix un símbol aliè és perquè considera que la comunitat que es reconeix en aquest li és d'alguna manera hostil, o se li fa odiosa per un motiu o per l'altre.
Destruir un símbol és un indici d'odi, ja sigui cremar una bandera, un llibre, una samarreta o la foto d'un monarca.
Aquesta cultura de l'odi posa una mica nerviós —estarem d'acord en què seria millor que no es produís—, però no sorgeix mai en un buit: els que són odiats haurien de pensar per què ho són, i si poden fer alguna cosa per a canviar la imatge que donen d'ells mateixos.
La monarquia, amb el nou rei, ha provat de fer-se més simpàtica, amable i propera i fins i tot bilingüe, però encara continua semblant un invent més aviat anacrònic que sovint costa més del que aporta, encara que no hi hagi cap mena de consens per a crear un règim alternatiu (una República).
Qui crema fotos del rei ho fa per provocar –si estigués permès no ho faria, tampoc no té sentit cremar-les 'en la més estricta intimitat'–, encara que és ben normal que hi hagi antimonàrquics: és una vella tradició, tan vella com les monarquies.
Els reis han de viure amb això: i amb les befes, les crítiques, l'hostilitat més o menys suportable.
Voler que una societat es mogui dins un consens unànime entorn d'una figura fet i fet política és una quimera molt pròpia, però, d'aquest país, on massa sovint s'equipara qualsevol proposta de reforma constitucional amb el totalitarisme.
Sembla que fora de la Constitució només hi ha barbàrie, quan resulta que sensatament podem pensar moltes d'altres maneres, i més profitoses per tots, de viure en comú.
Com seria preferible una presidència republicana que passés per les urnes abans que un monarca més o menys vitalici.
Així, també s'han vist periodistes i tertulians de les televisions conservadores més ultres cremar en directe la senyera.
Es vulgui o no, el consens entorn de la monarquia ara mateix és molt (absolutament...) majoritari.
Sigui com sigui, per calmar l'hostilitat no convé posar-se més hostils, ni caçar bruixes, ni enjudiciar demòcrates pel simple fet de voler debatre.
Seria bo despenalitzar la crema de símbols, que a més deixaria de produir-se perquè el que atrau és l'escàndol i la publicitat, la persecució policial i judicial, que no tindria lloc en cas de canviar les lleis.
Si només es persegueixen els insults a la reina, i no les amenaces de mort al president de la Generalitat, és que el joc té truc o alguna cosa falla.
A més, potser la millor manera de reforçar la monarquia, ara mateix, és participar de les velles i teatrals cerimònies antimonàrquiques i no sumar-se sense fissures a un procés independentista que podria acabar amb un estat propi i republicà.
Sovint s'està més còmode en els carrers i a les places fent el panoli que no als despatxos provant de fer quelcom d'envergadura, encara que sigui –admetem-ho– de resultat incert.
Quan "l'opressió" i "la persecució" es converteixen en zones de confort poden acabar passant certes coses ben estranyes.
Aquest és un país que sembla alienígena, en massa moments.
Tothom és hostil a tothom fins que es demostri el contrari; tothom recela i malfia, i la política tradueix perfectament aquest mal vici.
Estem a les portes d'una altra guerra (freda) civil.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.