text stringlengths 31 3.15M |
|---|
L'espai els Ametllers de Palafrugell acull dissabte a partir de les nou del vespre el 22è festival a benefici de la Fundació Oncolliga Girona.
La vetllada, coneguda com «La botifarrada» i organitzada per la delegació a Palafrugell d'aquesta entitat sense ànim de lucre, consta de sopar, ball amb la música del Duet Latino i l'actuació i el ball en línia del grup palafrugellenc Lucky Dancers, ha informat l'Ajuntament.
L'objectiu del festival és la recaptació de fons per tal que la Fundació pugui seguir facilitant recursos humans i materials que contribueixin a fer més còmode la vida de les persones que pateixen una malaltia oncològica.
Aquest sopar benèfic es pot organitzar gràcies a la col·laboració de moltes persones i d'establiments comercials, concretament de l'Esclat, Lidl, Vins i Licors Grau, Casa Darnés i les fleques de Palafrugell, així com de Càrniques Grassot.
I evidentment, gràcies a la participació de moltes persones que, de manera solidària, col·laboren amb el donatiu de 10 euros que els dona dret al sopar de botifarra i al ball.
Gràcies, doncs, a totes les col·laboracions, participacions i solidaritat, la Fundació Oncolliga pot portar a terme els diferents serveis d'atenció psicològica, de fisioteràpia, drenatge limfàtic, préstec de material específic, seguiments de limfedema o escola per a laringectomitzats, així com el banc de perruques.
Sense deixar de banda les conferències de sensibilització, o els programes de prevenció com ara «No et fumis la salut». |
dimecres, 28 d'abril del 2010 / 2478
De l'àrab már'ahána, 'prostituta', amb influx de farfant, 'brivall'.
A les terres de l'Ebre, però, aquest mot s'usa habitualment amb el significat de 'fantasma'.
Des que el govern franquista, carn i ungla amb l'església, havia fet enganxar arreu cartells amb la prohibició de blasfemar, denúncies i multes sovintejaven.
Feia a penes una setmana, el Bisbe havia donat part a l'autoritat d'una marfanta de ca la Coronela, el seu bordell tortosí predilecte, perquè la dona renegà quan ell, encès per una quinzena d'abstinència penitencial, va clavar-li un pessic brutal a una natja.
Des d'aleshores fins avui, tots els nostres cronistes han comparat Barcelona amb una dona.
Mentre l'estat representava el pare, la ciutat era com la mare...
Una ciutat que ens duia a l'aigua i que ens feia pensar en els orígens.
Però no l'hem mirada només com a mare, també li han dit marfanta, vella dama, una mica santa, una mica bruixa, encisera i rosa de foc..., depèn dels temps i de les ideologies.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Un incendi ha devastat una escola alcorànica a prop de la capital de Libèria, Monròvia, i ha causat la mort, almenys, de 27 nens.
Les autoritats investiguen la causa del foc, encara desconegut.
«Els nens estaven estudiant l'Alcorà quan es va desencadenar l'incendi», ha dit el portaveu de la policia Moses Carter.
La causa es desconeix», ha afegit.
El foc va començar la nit de dimarts als suburbis de Monròvia, ha escrit en un tuit el president del país, l'exjugador de futbol George Weah.
«Les meves oracions van dirigides a les famílies dels nens que han mort la nit passada a Paynesville City,» ha afegit el mandatari.
«Aquest és un moment molt dur per a les famílies de les víctimes i per a tot Libèria».
És habitual que el foc devori edificis al país africà a causa de fallades elèctriques a les grans ciutats, tot i que no és normal el nombre tan elevat de víctimes que ha produït aquest succés de Paynesville. |
Creus a la platja de l'Escala Foto: Pere Fontanals
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
L'Aula Magna de la Facultat de Medicina de la Universitat de València ha acollit l'acte de benvinguda del XIII Congrés Espanyol de Sociologia que transcorrerà des de hui i fins el dissabte en el si de la Facultat de Ciències Socials i altres espais de la Universitat.
La Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València acull des de hui i fins el dissabte 6 de juliol el XIII Congrés Espanyol de Sociologia que du per nom "Societats en la cruïlla, compromisos amb la sociologia" i on s'estan tractant situacions socials caracteritzades per la complexitat i la incertesa, a causa de les nombroses transformacions polítiques, econòmiques, culturals i mediambientals que està patint la nostra societat.
Hui ha tingut lloc l'acte de benvinguda, esdevingut a l'Aula Magna de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, on han participat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; la ministra de Treball, Seguretat Social i Migracions, Magdalena Valerio; la rectora de la Universitat de València, M. Vicenta Mestre; el president de la Federació Espanyola de Sociologia, Manuel Fernández; i el president del Comité Organitzador, Miguel Ángel García.
La rectora s'ha mostrat molt orgullosa perquè la Universitat siga l'amfitriona d'aquest congrés, coincidint amb el 520 aniversari de la institució, 50 aniversari de l'activitat de sociologia a la Universitat i les quatre dècades de l'Associació Espanyola de Sociologia.
Trets de transcendent importància, ja que signifiquen la consolidació de la disciplina.
A més, Mestre també ha agraït a totes les persones que han fet possible, en tan breu marge de temps, que hui s'haja pogut inaugurar el congrés a l'Aula Magna de Medicina, tot i el contratemps esdevingut la vesprada d'ahir al Palau de la Música de València.
Aquest acte inaugural ha donat pas a la conferència "El cuidatoriat.
Una classe social emergent en les societats avançades" realitzada per la Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2018, investigadora del CSIC i doctora Honoris Causa per la Universitat de València, María Ángeles Durán.
Després, els i les assistents podran participar en diferents sessions de grups de treball, en presentacions, simposis, taules redones i concerts musicals a l'aire lliure.
A més, prèviament, els i les assistents van poder participar en la jornada d'ahir, en les activitats pre-congrès, d'activitats formatives en diverses matèries. |
La Unió Europea ha premiat amb 1.100.000 euros l'empresa Awaait Artificial Intelligence, liderada per l'enginyer manresà Xavier Arrufat, per la innovació del seu sistema antifrau en l'àmbit del transport.
El manresà és el creador d'un detector pioner basat en intel·ligència artificial per evitar que hi hagi usuaris que es colin a les estacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
De fet, el premi europeu pretén ajudar les petites empreses que basen el seu negoci en la innovació, i la quantitat del premi representa el 70% del projecte que l'empresa d'Arrufat va presentar.
El seu sistema està funcionant, i FGC pensa instal·lar més detectors en estacions de la línia del Llobregat.
Ara n'hi ha a les estacions barcelonines de plaça de Catalunya, Provença i Muntaner.
«Hem quedat primers en la nostra categoria i estem molt satisfets.
No només per la dotació econòmica del premi, sinó per la projecció que això significa.
Ja que el premi també permet participar en congressos i fires del nostre àmbit.
Així, ens obre les portes, encara més, a la internacionalització i a establir contactes que seria complicat aconseguir d'una altra manera», explica Arrufat a Regió7.
A l'empresa hi ha més participació de la Catalunya Central perquè l'altra persona que està al costat d'Arrufat des de l'inici és el masquefí Andreu Figueras.
Un cop guanyat el premi, l'enginyer manresà està pensant en fer créixer el negoci, ja que aquest any vol augmentar la plantilla de tres a, possiblement, vuit persones.
I l'any que ve, amb les noves perspectives gràcies al premi, fins a deu.
«Aquestes ajudes estan molt bé, perquè això també ens permet invertir en patents, per a la qual cosa es necessita un pressupost important», destaca.
Gràcies al seu sistema, la quantitat de persones que entren a l'estació sense picar la targeta s'ha reduït el 70%.
És per aquest motiu que FGC pensa en instal·lar el detector a estacions de la línia del Llobregat, els combois dels quals arriben fins a Manresa i Igualada.
Cal veure encara en quines estacions.
A part, Awaait està negociant amb dues empreses de transport públic de fora de l'estat espanyol la instal·lació de les càmeres antifrau.
«Podríem dir que, amb aquest premi europeu, som jugador de la Champions.
Fent un símil, és com si el bàsquet Manresa aconseguís la Copa d'Europa», destaca Arrufat.
En la convocatòria dels premis (s'hi van presentar a instàncies d'Acció, l'agència que treballa per a la competitivitat de l'empresariat català) hi havia 1.500 propostes, i 156 en la mateixa categoria de l'empresa Awaait.
De tots els projectes presentats a escala europea van obtenir premi 66, set dels quals són catalans.
El sistema ideat per Awaait és innovador perquè el detector compara imatges i estableix patrons de moviments de manera que pot detectar si hi ha dos usuaris que entren junts.
Quan això passa, envia la freqüència de pas a l'interventor de Ferrocarrils que hi hagi més a prop i aquest demana la targeta de transport a les persones que han passat sense validar-la per la màquina.
El sistema d'Awaait ha permès a FGC evitar 1,2 milions de controls indivuals de bitllets amb interventors des que es va posar en marxa a la primera estació, l'any 2015.
El sistema fa possible treballar amb marges inferiors al 0,3% d'error, segons explica l'enginyer manresà, que ara pensa en fer créixer la seva empresa.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Barcelona.-Els Mossos d'Esquadra han detingut dues dones per haver comès robatoris al recinte del Fòrum durant el Festival Cruïlla de Barcelona.
Les detingudes tenen 21 i 36 anys i són de nacionalitat búlgara.
Els fets es van produir dissabte passat a la matinada poc abans de les dues de la matinada quan dos agents dels Mossos fora de servei van observar dues dones que vigilaven les pertinences dels assistents al festival i volien robar mòbils de gama alta.
Els agents les van aturar i van comprovar que una d'elles, la més jove, duia dos mòbils Iphone 6 robats.
La dona, que tenia deu antecedents per furts, va quedar detinguda.
Els mossos també van detenir l'altra dona perquè tenia pendent un ordre de detenció i ingrés a presó i acumulava deu antecedents per furts.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Àngelet matant una Maça als Quatre Fuets de la Patum infantil Foto: Janina Vilana
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Resultats eleccions municipals a Sant Mori Resultats eleccions europees a Sant Mori |
'Contes des de la presó' d'Oriol Junqueras en català '...Y ahí lo dejo' de Gonzalo Boye en castellà, primers títols de no ficció
La proximitat amb Setmana Santa fa preveure unes bones xifres de venda
Els floristes esperen vendre 7 milions de roses i els gremi de llibreters preveu bons resultats perquè la diada cau en dia laborable
L'organització afronta amb "optimisme" el 23 d'abril, que caurà en dia laborable després de dos anys de fer-ho en cap de setmana
La iniciativa, del 2 de maig al 17 de juny, regala a l'infant d'aquesta edat un val per adquirir gratuïtament un llibre de fins a 13 euros
'Nosaltres dos' de Xavier Bosch i 'Patria' de Fernando Aramburu lideren les vendes de ficció per Sant Jordi
El Gremi de Llibreters confia assolir els 22MEUR de facturació, mentre els floristes auguren un descens de vendes del 15%
'Patria', d'Aramburu, segueix sent la novel·la en castellà més venuda, i '50 palos' de Pau Donés lidera la no ficció
Es repartirán 8.000 punts de llibre a Barcelona i Sant Sadurní
La iniciativa, impulsada conjuntament amb el Gremi d'Editors en el sí de la Cambra del Llibre, té el suport del Govern i espera que l'executiu espanyol "no hi posi traves"
El conseller de Cultura avança que la iniciativa comptarà amb el suport del Govern
Les previsions dels dies previs a Sant Jordi apunten que alguns dels llibres més venuts podrien ser 'La filla del capità groc', 'Tot això ho faig perquè tinc mota por' i 'Res no és perfecte a Hawaii'
Així ho han previst tan el Gremi de Llibreters com el Gremi de Floristes
"Sant Jordi és un dia cívic, cultural i del llibre i el descompte no ha de ser l'element central de la jornada", diu Antoni Daura
L'entitat torna a col·laborar amb el Gremi de Llibreters de Catalunya i repartirà 8.000 punts de llibre durant la Diada
Svetlana Aleksiévitx, Premi Nobel de Literatura 2015, s'afegeix a la diada reivindicant la importància del llibre
Dels llibres venuts, un 53,59% dels exemplars s'han venut en català i un 46,41% en castellà
L'entitat col·labora amb el Gremi de Llibreters de Catalunya.
Es repartirán 8.000 punts de llibre durant la Diada
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
La Junta de Personal de l'Hospital de Bellvitge, a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), ha acusat aquest dijous el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, d'utilitzar els professionals per a una "lluita política", ha assenyalat la portaveu de la junta i delegada de Metges de Catalunya (MC) al centre, Teresa Fuentelsaz.
En declaracions a Europa Press, la també delegada de Metges de Catalunya (MC) a l'hospital ha demanat al conseller "que no parli frívolament de les llistes d'esperes i el mite dels llits, que els necessitem".
"És indigne que el conseller utilitzi els professionals per a una lluita política en què no hi estem implicats; nosaltres defensem l'hospital", ha asseverat la portaveu, que ha recordat que els sindicats de la junta van acudir aquest dimecres al Parlament per traslladar el problema a la Comissió de Salut.
Ha remarcat que són els professionals els que aguanten "un sistema infrafinançat per culpa de la política sanitària del Govern amb retallades continuades", i ha lamentat que 849 pacients esperen una operació a Bellvitge des de fa més de tres anys.
Fuentelsaz i UGT han assegurat que una vintena de pacients esperaven aquest dijous en urgències la disponibilitat d'un llit a l'hospital, fet que, segons la seva opinió, desmenteix la tesi del conseller de Salut, Boi Ruiz, que els llits s'habiliten i deshabiliten en funció de les necessitats assistencials.
Segons Fuentelsaz, l'hospital ha ingressat 13 pacients d'urgència, que encara no tenen llit assignat, mentre que altres nou han estat ingressats en urgències i tenen un llit assignat, però encara no han estat traslladats a la mateixa.
Fonts de l'hospital han assenyalat a Europa Press que són nou els pacients que esperen en urgències un llit, dels quals tres són per a una planta específica i porten entre 12 i 24 hores, mentre que els altres sis pacients esperen que es donin millors condicions per pujar a planta, on els pacients són ingressats en habitacions dobles amb una altra persona del seu mateix gènere.
D'altra banda, el centre té dos espais lliures en la unitat coronària, quatre llits convencionals lliures i altres sis llits de curta estada disponibles, han assenyalat les mateixes fonts, que han insistit que, sovint, és preferible que un pacient estigui a urgències en espera d'ingressar en una unitat específica, en lloc de ser traslladat en unitats que no són de la seva especialitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
El consell de govern de la Universitat de Girona (UdG) va aprovar ahir el pressupost per al 2018, que puja a 94,1 milions d'euros.
Aquesta és una dada rellevant i a la vegada significativa, perquè representa que el pressupost de la UdG creix del 2,9% en relació amb el del 2017, de 91,5 milions.
Ara, el consell de govern, un cop formalitzada l'aprovació, l'ha elevada, continuant la tramitació, al consell social de la institució, que ha d'aprovar els comptes definitivament.
El pressupost de la institució s'ha organitzat en programes que recullen les accions de govern previstes per tal de millorar la innovació de la UdG i la seva adaptació a un nou context.
D'acord amb aquesta classificació, l'equip de govern, liderat pel nou rector, Joaquim Salvi, ha definit vuit eixos programàtics, en clara sintonia amb el programa electoral amb el qual es va presentar a l'elecció.
El pressupost de la UdG, que ha superat ahir el primer tràmit, és l'expressió de les despeses màximes que pot reconèixer la universitat i dels ingressos que es preveu efectuar durant l'exercici.
És el consell social, a proposta del consell de govern, l'òrgan competent per aprovar els pressupostos de la universitat.
Està previst que el dia 19 de juny el ple del consell social hi doni el vistiplau definitiu i, en conseqüència, entri en vigor.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
L'Íbex-35 ha tancat l'última sessió de l'any amb un rebot del 0,27%, aturat en els 9.300 punts per setena jornada consecutiva.
Tot i això, el selectiu ha tancat l'exercici amb una caiguda del 2% i s'ha erigit com un dels pitjors índexs europeus del 2016.
Tot això malgrat que ha tancat el millor desembre en 20 anys (+7,6%).
En l'última sessió de l'any, Gamesa i Banc Santander han liderat els guanys, ja que han sumat un 1,8% i un 1,2%, respectivament.
El selectiu partirà el 2017 des dels 9.352 punts.
Amb aquest panorama, el selectiu madrileny ha tornat a repetir els números vermells de l'any passat, quan va cedir un 7,5% després de dos anys consecutius a l'alça.
A més, l'Íbex-35 s'ha desmarcat dels guanys anuals protagonitzades per les principals places d'Europa.
La Borsa de Londres ha experimentat el 2016 el repunt més important entre els principals parquets europeus tot i que a mitjan d'any el poble britànic va decidir abandonar la Unió Europea.
En concret, l'FTSE-100 s'ha revalorat un 14,4%, mentre que Frankfurt (+6,9%) i París (+4,7%) també s'han decantat pels augments al 2016.
"L'Íbex-35 torna a acabar l'any com un dels pitjors selectius d'Europa, circumstància que repeteix des del començament de la crisi.
L'any que l'economia espanyola ha despuntat, l'índex de Madrid ha tornat a mostrar una clara debilitat", ha explicat l'estrateg de mercats d'IG Daniel Pingarrón en declaracions a Europa Press.
Pingarrón ha indicat que l'Íbex-35 dispsa d'una propietat específica que el dota de menys elasticitat als fonaments de l'economia espanyola que altres selectius.
Per a l'analista, la composició de l'índex és bastant "desafortunada", i concentra els punts del selectiu en mans de sis valors, que alberguen més de dues terceres parts de la capitalització del selectiu.
D'aquests sis valors, el comportament anual de Telefónica (-14%), BBVA (-5%) i Iberdrola (-5%) ha estat clarament inferior a la mitjana del selectiu (-2%).
Inditex ha tingut un comportament bastant discret (+2%), mentre que el Santander (+8%) s'ha erigit com el que més ha aportat al selectiu, fins a convertir-se en el valor que més ha fet per l'Íbex-35 aquest any, al contrari del que va passar el 2015.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Presentació del Mercat Medieval 2011
Més informació i programa d'activitats (revista)
Més informació, des del web d'ImpeVic
- Drakonia, lluites d'exhibició
- Les escoles de Vic visiten el Mercadal v.o.
- Visita guiada al Museu Episcopal
- Artesans i brocanters a la plaça Major
- Ambient del diumenge - Torneig de la Cia.
- Campament de soldats i almogàvers
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Ho sol·licita en substitució de la pena de dos anys de presó i multa de 1.500 euros per a cadascun, que les parts han pactat
Lleida.-Sis dels set acusats de traficar amb drogues al centre històric de Lleida, detinguts el 2015, han acceptat dos anys de presó i una multa de 1.500 euros cadascun.
És l'acord al qual han arribat les parts en el judici que ha tingut lloc aquest dimecres a l'Audiència de Lleida.
L'altra acusada, l'única dona, ha quedat absolta després que la fiscalia retirés l'acusació contra ella.
Els sis condemnats per un delicte contra la salut pública són veïns de Lleida i originaris de Gambia, Guinea, Nigèria, Mali (2) i República de Benin.
Els sis han reconegut que es dedicaven a vendre cocaïna, heroïna i marihuana des d'un edifici de quatre plantes al centre de Lleida, on vivien.
El ministeri públic sol·licitarà ara la seva expulsió del país i que no hi puguin tornar durant deu anys.
Només un d'ells té permís de residència de llarga estada; un altre està pendent que es resolgui la seva petició d'asil i la resta es troben al país en situació irregular.
De les vigilàncies que se'ls va fer, la policia va presenciar més d'una desena d'intercanvis el maig de 2015.
Segons l'escrit del ministeri públic, els compradors accedien als pisos a per la mercaderia o els detinguts els la tiraven pel balcó.
La policia de l'Estat i la Guàrdia Urbana de Lleida van dur a terme una batuda antidroga al Centre Històric de Lleida el 16 de juliol de 2016, que va acabar amb algunes detencions.
La resta es van efectuar l'11 d'agost.
L'operatiu, que es va allargar durant cinc hores, va causar una gran expectació entre els veïns per l'ampli desplegament policial, en el qual hi van participar més d'una vintena d'agents.
Els registres es van fer als pisos 1, 2, 3 i 4 del número 8 del carrer Boters de la capital del Segrià.
S'acusava els detinguts de vendre marihuana, haixix i cocaïna en dosis petites a particulars.
L'operatiu va permetre comissar 158 bossetes de cànnabis preparades per ser distribuïdes, 100 grams de cànnabis sense preparar, 12 dosis de cocaïna, 53 dosis d'heroïna i prop de 1.000 euros en metàl·lic.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Toni Martí recupera 'El pallasso espanyat', del 1975, per advertir de la privació de la llibertat per les idees
La Conselleria d'Educació i Universitat ha suspès les classes a Campos, Algaida, Porreres, Ses Salines, Puigpunyent i Llucmajor pels problemes de circulació.
El jo dels escriptors, l'autobiografia, ha ben repuntat en la literatura actual i és prou considerada per la crítica i acollida amb fruïció pels lectors.
Especialment els autors madurs, amb una extensa...
El toro de cartró pedra va perdre les banyes i va ser pintat amb el lema de la campanya 'Només lluitant tenim futur!'
L'únic brau de Mallorca ha estat objecte de pintades en diverses ocasions
El barri es va crear arran de l'onada migratòria andalusa i de l'èxode rural dels anys cinquanta
Ho celebren demà amb una arrossada
Un dels focs s'ha declarat entre els municipis de Santa Margalida i Maria de la Salut i l'altre al municipi d'Artà
El primer està controlat però, en el segon, les flames continuen sense control |
Fins a 14 vehicles dels Bombers han treballat tota la nit a Santa Coloma de Farners en un incendi a la fàbrica de palets Inka.
Les flames han afectat el cobert exterior on hi ha el magatzem de la fàbrica que un cop extingit l'incendi s'ha acabat esfondrant.
Sortosament no es va haver de desallotjar cap veí ni tampoc hi ha hagut cap ferit.
L'incendi es va declarar quan passaven pocs minuts de les deu de la nit en aquesta f àbrica situada a peu de la Carretera vella de Sant Hilari, la GI-551.
Les flames eren espectaculars i molts veïns de Santa Coloma es van acostar fins a Can Malladó fruit del fum que sentien.
Al lloc dels fets s'hi van desplaçar els serveis d'emergències i la Policia Local de Santa Coloma va acordonar la zona perquè no s'hi acostés ningú massa a prop de l'incendi.
Durant tota la nit els Bombers han treballat per contenir les flames i per evitar que anessin cap a cap altra nau de la zona.
Quan faltaven pocs minuts per les set del matí, els efectius d'extinció d'incendis l'han donat per extingit.
Les flames han esfondrat el sostre del magatzem exterior on hi havia molt de combustible, ja que s'hi fabriquen palets de fusta i plàstic en aquesta fàbrica.
Durant el matí està previst que algun vehicle dels Bombers torni al lloc per revisar que no hagi quedat cap punt calent i hi pogués haver algun tipus de revifalla. |
El Pla consta d'un sistema d' indicadors de seguiment que aporta un diagnòstic de l'evolució del municipi en el marc de la sostenibilitat ambiental.
D'una banda s'inclouen indicadors específics de les accions i de l'altre els indicadors establerts per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
Aquests darrers són indicadors d'objectius més generals que els de les accions concretes.
El Pla de seguiment té una doble vessant: una vessant tècnica que aporta informació als tècnics de l'administració municipal i una vessant de comunicació que ha de permetre als ciutadans i ciutadanes i als agents socioeconòmics conèixer l'evolució i el grau d'implantació del Pla d'acció. |
El primer favorit del torneig d'Hamburg, l'austríac Dominic Thiem, va ser eliminat en la semifinal.
El número vuit del rànquing mundial va perdre contra el xilè Nicolas Jarry –69 del món–...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
La Comissió de Projectes d'Innovació de Salut Mental i Infància volen compartir l'escrit que ha preparat la Susanna Giménez, educadora de l'EAIA, a la finalització del projecte d'Innovació de Salut Mental i Infància, Convocatòria de l'any 2016, Reparació del vincle a través de l'Equinoteràpia, que juntament amb en Toni Gràcia, psicòleg del CSMA1, han desenvolupat durant el primer semestre del 2016.
La comissió els felicita i els agraeix l'esforç que han fet per tirar endavant i finalitzar aquest projecte.
"Reparació del vincle a través de l'Equinoteràpia
Al Juny del 2016 va finalitzar aquest projecte subvencionat per l'IMSP amb les quatre famílies derivades de l'EAIA, perquè mares i fills tutelats poguessin reparar el vincle afectiu.
Aquest projecte realitzat entre l'EAIA i el CSMA 1, es va desenvolupar a Horseway que acceptà la proposta de cofinançament del cost, subvencionant la part que no cobria l'aportació dels projectes d'innovació de salut mental i infància de la convocatòria de l'any 2016.
Agraïm a Horseway la seva generositat, i a l'IMSP aquesta oportunitat.
Enguany esperem rebre una segona subvenció per donar-li continuïtat." |
El Girona jugarà la temporada que ve a Segona Divisió A. S'ha acabat.
El somni de competir entre els millors ha durat un parell d'anys en els quals s'han viscut grans tardes i capítols per emmarcar de la història del club com les dues victòries contra el Reial Madrid o un empat al Camp Nou.
De res serveix mai viure de records, perquè ahir quan tocava, l'equip no va poder.
Ho va intentar tot, va ser superior al Llevant i va tenir el triomf, o almenys l'empat, a l'abast.
La fortuna però va tornar a sortir creu i dos gols de Morales i Bardhi van capgirar l'il·lusionant gol de Stuani.
La lògica es va complir a la resta d'estadis i tant Valladolid com Vila-real van guanyar.
Només el Celta va fallar però pensar que els gallecs poden perdre a l'última jornada a casa contra el Rayo, ja baixat, i combinar-ho amb un triomf del Girona a Vitòria que permeti eixugar un average general de -6 gols és més que una utopia.
Ni un miracle salvarà el Girona d'un descens cuinat als despatxos amb una planificació esportiva que ha abocat l'equip al desastre.
Els jugadors es van buidar i es van guanyar el reconeixement d'un públic entregat, malgrat el disgust, en forma d'aplaudiment generalitzat al final del partit.
Tanmateix, perdre vuit dels últims nou partits ha condemnat el Girona a Segona A. Un descens que no per esperat és menys dolorós.
I és que malgrat el gran ambient que hi va haver ahir a Montilivi tothom era conscient de la dificultat de l'empresa.
S'hi va estar a prop, però no va poder ser.
Potser sí, però no serà pas bufar i fer ampolles.
El Girona es jugava continuar viu fins a l'última jornada o bé certificar el descens matemàtic a Segona A. Un partit tan il·lusionant com dramàtic contra un Llevant més experimentat i, per què no dir-ho, també més preparat a tots els nivells.
Ningú es va voler perdre la gran citat i, tret del sancionat Borja García, Eusebio va comptar amb els seus millors homes.
O almenys els més implicats per la causa.
Stuani no va voler perdre-s'ho i va forçar per intentar ajudar els seus.
Al marge de la seva qualitat, l'ascendència de l'uruguaià a l'equip és total i fos com fos havia de jugar.
També ho va fer Douglas Luiz, ja recuperat, i Muniesa, que va tornar al lateral esquerre.
La sorpresa va ser la presència de Lozano a l'extrem esquerre.
Calia repetir la intensitat i l'esperit mostrat quinze dies enrere en la victòria contra el Sevilla.
Amb aquest conveciment va sortir el Girona més elèctric del curs, que abans dels sis minuts ja havia fregat el gol dos cops.
Aitor Fernández es va encarregar d'evitar que els gironins s'avancessin en aturar primer una rematada de Stuani i després un cop de cap de Lozano.
Els d'Eusebio estaven golejant en intensitat un Llevant molt cohibit.
Encara abans del quart d'hora, Portu tornaria a fer lluir Aitor Fernández.
Tres ocasions claríssimes per a un Girona que anava per feina i volia aprofitar l'embranzida inicial.
El Llevant no la veia i mirava d'aturar l'allau gironina.
A més a més, en divuit minuts, ja havien perdut dos futbolistes, tots dos defenses, per lesió (Toño García i Rober Pier).
El ritme del partit aniria, lògicament, baixant mentre el Llevant tímidament guanyava algun metre.
El Girona, de la seva banda, continuava intimidant.
Sense tant d'aclaparament però guanyant tots els duels i generant sensació de superioritat.
S'arribaria a la mitja part sense gols i amb molts nervis.
Moltíssims, a un Montilivi ple com un ou que lamentava les oportunitats desaprofitades al començament del partit.
El Girona tenia quaranta-cinc minuts per buscar una victòria necessària per continuar depenent de si mateix per salvar-se.
L'empat era un negoci dolentíssim mentre que la derrota els condemnava a un descens virtual.
La represa va començar amb un ensurt en forma de llançament llunyà de Bardhi als núvols.
Els granotes semblaven fer un pas endavant, almenys amb la pilota, i provocar els primers nervis a la rereguarda blanc-i-vermella.
La tensió era màxima però els dos equips no renunciaven a marcar.
Fins que va arribar la bogeria.
Stuani va aprofitar el refús d'Aitor a un xut de Lozano per enviar la pilota al fons de la xarxa i obrir la llauna.
Montilivi i els jugadors el van celebrar com mai.
Potser massa, perquè el Llevant, només un minut després, va respondre amb la mateixa moneda.
Les forces comencaven a escassejar i Eusebio va moure la banqueta amb dos canvis estranys.
Soni va entrar en el lloc de Lozano per ocupar l'extrem esquerre mentre que Mojica va viure els seus primers minuts del curs per Douglas Luiz.
El retoc tàctic va fer que Muniesa passés al pivot i el colombià es quedés el carril esquerre.
A poc més d'un quart d'hora per al final, el partit podia haver-se encarat d'allò més per al Girona si el VAR no hagués fet canviar d'idea Del Cerro Grande.
El col·legiat havia xiulat penal a Pons i expulsat Coke però després de revisar-ho a la pantalla va desdir-se'n.
Una decisió que hauria pogut canviar radicalment el signe del partit.
Mentrestant, els resultats als altres camps no acompanyaven i el drama començava a treure el cap per Montilivi.
En una acció d'estratègia a pilota aturada, Muniesa va estar a punt de fer el segon però la seva rematada va sortir fregant el pal esquerre.
La moneda, però, sortiria creu perquè amb el Girona bolcat i a tres minuts del temps reglamentari, Bardhi va agafar l'esquena als centrals i, sol davant Bounou, va batre el porter marroquí per sota les cames.
Un gol que, ara sí, deixava pràcticament sense cap possibilitat de permanència el conjunt gironí.
Un final de partit injust i cruel per a un Girona que va ser superior al Llevant però que va pagar les carències que arrossega durant tota la temporada i que l'han dut a certificar un descens no matemàtic però sí més que virtual de l'equip. |
Quan ens referim a les Xarxes Socials (X.S.) sense al·ludir a ningú en concret sembla que pensem en una persona que gestiona els consensos.
A l'edició de l'any passat dels Oscar, el senyor o senyora X.S. va atonyinar el presentador Jimmy Kimmel, però enguany, com que no n'hi ha hagut, X.S. ha aplicat el seu criteri d'anar sempre a la contra i ha reclamat el seu retorn.
El pitjor dels Oscar mai ha estat el presentador.
El pitjor dels Oscar són els premiats.
Si es volen fer retocs cal reduir-ne més la duració.
No transmetent els premis menors?
Fent fora els números musicals?
Només cal que els guanyadors pugin a l'escenari, alcin el braç amb l'estatueta i diguin gràcies, i prou!
És incomprensible que gent que ja és per definició "popular" reclamin els cinc minuts de glòria que a tots els humans ens corresponen per dedicar el guardó al pare, a la mare i a la tieta que mai veuen però que està mirant la tele a Wisconsin.
Si estimen la família que facin un soparet acabada la gala en comptes d'anar-se'n de festa amb Elton John.
I més embafador que el record als parents és l'agraïment a l'equip, en què de ben segur hi ha com a mínim un parell d'integrants amb els quals ja no es parlarà mai més a conseqüència del rodatge.
I la pèrdua més gran de temps és emocionar-se falsament tot donant sabó a la resta de nominats al mateix premi, que, al seu torn, intenten amb un somriure forçat no treure colobres per la boca.
I si hi ha algú que és sincer amb els agraïments, que creï un grup de WhatsApp per festejar-ho.
És aquí on s'han de produir els canvis i no fent fora el presentador, que és qui dona un fil de continuïtat a tot l'espectacle.
Ni que sigui per deixar-lo verd el vaig trobar a faltar.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El viatjat periodista Jordi Robirosa comenta que, quan es pregunta per la possibilitat d'entrevistar un esportista als departaments de premsa dels clubs professionals, la resposta de la majoria dels del nostre entorn és "No"; als Estats Units, en canvi, és "Parlem-ne".
Malgrat que pugui restar encara un pòsit de la funció original d'aquestes àrees, la de fluïdificar la relació entre una entitat i els informadors, en el context actual el principal objectiu és un altre: controlar el discurs, intentar que les notícies que apareguin sobre una institució es desviïn poc o gens de la versió que més li interessa.
Evidentment, és missió del periodista salvaguardar l'honestedat davant d'aquestes intencions.
El crític televisiu del Telegraph, Alan Tyers, va exposar la via anglosaxona d'escampar una determinada narrativa quan va analitzar All or nothing, la sèrie documental coproduïda per Mediapro i distribuïda per Amazon Prime, que mostra escenes del vestidor del Manchester City inabastables per a mitjans tradicionals.
Tyers afirma que el club citizen no va censurar l'editatge final però que tenia el dret de vetar imatges que poguessin ser "comercialment o legalment sensibles".
Així, sota l'aparença d'un producte innovador que capta l'atenció del consumidor perquè penetra on l'aficionat ras no pot, es difon un exercici gens independent de comunicació corporativa.
"Els clubs busquen parlar directament als fans -escriu Tyers-, sense l'impediment d'un intermediari que potser no lliura el missatge que volen.
Cada cop més, el públic prefereix l'accés més que no pas que el club sigui vigilat pels mitjans.
Acusar periodistes de ser titelles a sou d'algun interès ha estat una estratègia guanyadora per als polítics; i, com a la política, la gent s'adhereix al futbol emocionalment, no intel·lectualment".
"No s'afronta el fet que tota l'alegria que el City ha donat als seguidors ha estat comprada o que el club és propietat de la família reial d'un país amb un dubtós respecte als drets humans".
Aquí, fins avui i a diferència del que ha aconseguit el City, els mitjans oficials dels clubs no han superat els convencionals com a eines d'informació sobre l'equip.
En lloc de construir projectes ambiciosos a través dels quals el discurs corporatiu es converteixi en referència, encara s'estila la reacció, negativa o positiva, segons el que es veu publicat.
Dilluns, el Barça va anunciar la creació de Barça Studios, una plataforma que concentrarà la producció audiovisual de l'entitat.
Falta saber si la iniciativa implica un gir fonamental en el concepte i la política de comunicació: de moment, Piqué fa filmar els seus companys al vestidor per a un producte inspirat en el del City.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El llarg, intens cap de setmana inaugural del Rockòdrom conclou aquesta nit amb la compareixença al Cau d'Arinsal de Bleed from Within, l'última sensació del deathcore europeu.
El quintet de metal melòdic escocès, liderat per Scott Kennedy, debutarà a més al Principat amb el segon disc, Empire, acabat de sortir del forn, i una proposta musical atàvica, salvatge, que entronca directament amb les bandes a què van telonejar als inicis, gent com ara Job for a Cowboy, The Black Dahlia Murder i Suffocation.
La targeta de presentació de Bleed from Within va ser l'àlbum Humanity, publicat el 2009.
El quintet britànic, que completen Craig Gowans i Dave Lennon (guitarra), Ali Richardson (bateria) i Davie Provan (baix), anirà precedit del metal d'Inre, banda local que debuta avui al Cau.
La pròxima cita al Rockòdrom serà la rumba fusió dels barcelonins Trast (22 de maig).
Una setmana després serà el torn dels també catalans Pulpopop.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
La democràcia, vestida de populisme, comença a preocupar 2.500 anys després del seu naixement a Atenes.
En les passades eleccions generals, a pesar de tots els escàndols ventilats, la 'corruptocràcia' del PP va treure múscul i tornà a deixar en evidència la nostra síndrome d'Estocolm: per molt que ens robin, els tornarem a votar.
"I, tanmateix, jo també faria el mateix si estigués en el seu lloc", degué pensar més d'una ment ofuscada pels estralls de la crisi.
La corrupció, doncs, s'ha convertit en 'peccata minuta'.
Tristament hem arribat a aquest nivell d'indecència moral.
Davant l'amenaça d'unes terceres eleccions, cobren força les paraules que pronuncià al segle I aC el gran orador romà Ciceró: "Res és més inconstant que el poble, res més impenetrable que la voluntat dels homes, res més fal·laç que la resposta dels comicis".
A la segona meitat del segle XVIII alguns monarques europeus s'entestaren a actuar amb seny pels seus súbdits.
Fou el que es conegué com a despotisme il·lustrat.
Sense renunciar a la seva condició de sobirans absoluts, pretenien posar en pràctica les idees de la revolucionària Il·lustració.
Així, pel bé de la ciutadania, la seva consigna fou "tot per al poble, però sense el poble".
Dèspotes il·lustrats, com ara Maria Teresa d'Àustria, Frederic II de Prússia, Lluís XVI de França o Carles III d'Espanya, desenvoluparen una política de reformes ambicioses en diversos àmbits: educació, economia, justícia, agricultura, llibertat de premsa o tolerància religiosa.
Tanmateix, aquells reis absoluts, convertits per a l'ocasió en "reis filòsofs", varen tenir poca capacitat per a transformar la societat.
De res serví que fossin assessorats per intel·lectuals de la talla de Voltaire o Diderot.
No debades, els seus plans progressistes toparen aviat amb els privilegis de la noblesa i el clergat, a qui tant necessitaven per a mantenir l'ordre social.
A mitjà termini, doncs, el despotisme il·lustrat es va revelar inviable.
Quedava aplanat així el camí cap a la Revolució francesa i les grans revolucions del segle XIX.
Tal com ja apuntà Ciceró, deixar determinades decisions en mans del poble pot ser molt perillós.
A l'espera de les conseqüències que pot tenir el Brexit, un altre cas prou il·lustratiu és la regulació de la pena de mort als Estats Units.
El 2012 Califòrnia aprovà per referèndum mantenir-la.
El 2009, en canvi, a Nou Mèxic, el governador Bill Richardson la commutà per la cadena perpètua, sense consultar-ho als ciutadans.
Quan els resultats electorals no són del nostre gust, ens atrevim a dir que la gent no sap votar o que és fàcil de manipular.
Aleshores alguns sospiren un altre cop pel despotisme il·lustrat en forma de tecnocràcia.
La dicotomia és ben senzilla: experts versus sonats il·luminats.
Amb les eleccions nord-americanes a la volta de la cantonada, mig món ja tremola davant una possible victòria del bufó Donald Trump, que es convertiria així en el Neró dels nous temps.
Al segle IV aC Plató i Aristòtil ja criticaren durament la pionera democràcia atenesa, que, tanmateix, tenia poc a veure amb la nostra -entre d'altres coses, només hi votava el 10 per cent de la població.
Aquell "govern del poble", nascut per combatre les oligarques, era qui havia condemnat a mort el gran mestre Sòcrates, "el més savi de tots els homes" segons l'oracle de Delfos.
Ambdós filòsofs lamentaren que un projecte polític tan engrescador s'hagués pervertit per culpa dels demagogs, els agitadors de masses.
Avui, la nostra democràcia torna a estar estamenejada pels mateixos falsos profetes de l'Atenes clàssica.
A l'hora de la veritat, es riuen de la separació de poders que al segle XVIII propugnà Montesquieu per garantir l'èxit del "menys dolent dels sistemes polítics", en paraules de Churchill.
L'actual manca de tarannà democràtic dels nostres dirigents serà el que acabarà per esgotar la veu del poble.
En asseure's per formar govern, ningú no vol moure fitxa, convençut que la ciutadania s'ha equivocat triant el partit contrari.
En cas que es convoquin unes terceres eleccions, cada cop sembla menys fantasiosa la novel·la de José Saramago, 'Assaig sobre la lucidesa'.
Parla d'una ciutat on la majoria dels ciutadans decideix votar en blanc.
En repetir-se els comicis, la tendència va en augment.
Aleshores el govern, desconcertat, es posa a cercar els culpables d'una rebel·lió pacífica nascuda d'un poble cansat de la insolvència dels seus polítics.
Vist l'actual bloqueig institucional i la desídia ciutadana que genera, per ventura seria més ràpid que l'Estat convocàs ja oposicions a tots els estaments.
La meritocràcia hauria de ser el nou despotisme il·lustrat amb els seus oportuns mecanismes de control.
Tanmateix, no hem de ser il·lusos.
Com ja passà al segle XVIII, els entrebancs vendrien igualment dels poders fàctics.
Així doncs, quina alternativa ens queda?
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El president de la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Enric Marín, ha recordat, en una entrevista a Els Matins de TV3, l'esfondrament del Carmel.
Marín, que aleshores era secretari de Comunicació del Govern, va ser acusat per l'oposició "d'apagada informativa".
Marín ha assegurat que "jo estic molt tranquil amb el tema aquest, perquè jo sé el que vaig fer i el que no vaig fer".
"Es van cometre errors i ja vaig explicar perquè m'havia equivocat.
Però d'això al discurs de l'apagada...".
Marín ha manifestat que "en el seu moment això em va incomodar molt, perquè per una persona de la meva trajectòria, professor universitari que sempre ha defensat la llibertat d'expressió i la llibertat de mitjans públics, és com si a un capella li diuen pederasta.
Això que em van fer a mi és com si em diguessin pederasta".
Ostres, qui es pensa que és aquest paio per dir aixó tant gruixut? per fer.se el xulo s ́en ha de saber, per fer el ridícul no cal saber.ne gaire, sempre hi ets a temps
Ostres, i ja tornes a manar, dons algun mèrit aures fet, per obtindre una nova confiança, o es que ets mol bo?....De fet, acceptar el càrrec amb una acció tan dictatorial com la que ha practicat el tripartit, és ja un símptoma de la pqualitat democràtica de Marin
Les seves declaracions són una mostra més de la seva poca acceptació de la crítica.
L'apagada informativa va ser un fet i les explicacions, com sempre, només eren excuses de mal pagador.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La nova consellera d' Agricultura, Meritxell Serret, arriba al càrrec amb moltes assignatures pendents, encara que assegura que treballarà per aconseguir "un sector competitiu, viable i sostenible, buscant els màxims consensos".
Entre els reptes a curt i llarg termini del seu departament destaquen les successives crisis de preus de sectors com el porcí o el fructícola; el pagament de les ajudes del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya; la gestió dels purins; la necessitat d'incrementar les ajudes a joves per garantir el relleu generacional; el "mal" funcionament de la cadena alimentària; i l'optimització de la inversió del canal Segarra-Garrigues.
Les organitzacions agràries alerten que el sector ha perdut en els últims 20 anys la meitat dels seus agricultors, passant dels 50.938 el 1994 als 26.031 actuals.
Per això, demanen a Serret que se "centri a prioritzar l'activitat dels pagesos i ramaders professionals", per poder afrontar "de forma urgent" les seves prioritats. |
M'ha costat decidir-me a escriure aquesta resposta al teu a article per diferents motius.
Perquè t'aprecio i alhora t'admiro i també perquè el paper de l'advocat de l'acusació, ja l'havies agafat tu i a mi em queda el de la defensa del suposat culpable, que sempre és menys agraïda.; ) Assumint el risc, vull fer-ho.
Respecto el teu argumentari perquè aporta valor i ens ajuda a tothom assolir un millor criteri, però entenc que també cal posar sobre la taula altres elements a tenir en compte.
Entenc que estem debatent en l'àmbit de la festa, la disbauxa i si, també de la transgressió.
Jo penso que ens hi fem mal, si aquí volem posar punts obre les "is", pel que fa a llengua (si el debat va de la llengua, clar).
M'he revisat el programa de la Festa Major i he trobat aquests altres termes: O- birring, " Xupinassu ", Hip Hop vs contemporay drum battle i Big Band fun.
A l'espai Xarxa hi actua el Circo Los i el seu Cabaré Parodia.
Hi ha també un espai Country, un Xocoparty.
Vénen també los 80 principales i -aquest t'agradarà- Ambaükatunàbia que presenta Bassal Rock, també de Xarxa.
Tornant al context propi de la Passacalle és prou conegut per tothom que, en aquests tipus actes, l'acompanyament musical és fonamental.
Habitualment per part d'una o més bandes de música.
Com fonamentals són algunes peces musicals que aquestes interpreten per animar a la concurrència.
Les més tocades i alhora aplaudides acostumen a ser l ' " Amparito Roca" ( Empareta Roca) un dels " pasodobles toreros" més coneguts que, curiosament, va ser escrit per en Jaume Teixidor i Dalmau (aquelles coincidències...), que va néixer a Barcelona i va morir a Barakaldo.
També és molt celebrada el " Paquito el chocolatero " ( Cisquet el xocolater) que, a més d'un, si la veies ballar en un acte festiu popular nostrat, potser no ho suportaria.
Fa mal això a la nostra cultura?
També i ja que estem parlant de la música de la festa, hi ha una tendència actual que jo celebro, on grups de música com Txarango, La Pegatina, La Troba Kung Fú (abans Dusminguet ), 9son, Buhos, La Sra.
Tomasa... (tots catalans) fan música fusió i de mestisatge on barregen català, espanyol i altres llengües amb total normalitat.
I encara que sembli una paradoxa, jo penso que aquest fet suma al català, més que no resta.
No crec, Toni, que el jovent tingui cap reminiscència política rància quan sent dir " Txarango presente " als concerts d'aquesta banda.
Qui no diu, en la seva parla habitual, paraules deixades del castellà i catalanitzades amb tota la intenció.
Entenc que avui ho fem perquè ja no tenim por que el català es perdi o malmeti per aquest fet.
Sí que veig -i en això coincidim segur- un futur preocupant per a la nostra llengua, però no perquè uns amics i amigues tan catalans i catalanes com nosaltres, decideixin batejar de manera divertida aquest nou acte públic, sinó per les agressions que ens vénen contínuament des de fora.
Suposo que ens caldrà guardar a tots plegats les energies per defensar-nos d'aquests atacs.
Alecha, quan eres infant, et va deixar una forta empremta i d'aquí aquesta defensa tan aferrissada de la castellanització de la nostra llengua, perquè, en definitiva,...
Llegir més ja tenim una paraula (summament atractiva) per anomenar aquest tipus d'acte.
Per què hem de ser tan tolerants i fer malbé la nostra llengua quan altres ni tan sols s'ho plantejarien?
Durant uns quants anys he viscut a Salamanca i t'he de ser sincer: quan alguna cosa fa olor (per ells pudor) de català, ja no tan sols es plantegen d'adaptar-ho, sinó que ho rebutgen completament, perquè tal com resa la Real Academia de la Lengua Española, la seva llengua és "pura, limpia y da esplendor".
Aquí crec que t'equivoques, però si analitzem bé gramaticalment el teu article comprenc aquesta defensa de la castellanització.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Llegir més convivir sin llevar las cosas al extremo.
Em sembla que el tema no és un nom ni com s, ha de dir.
Crec que és un altre, no tot els que es feia abans està bé, no tot el més recent està malament.
En nom de la tradició s, han fet molt el...
Compte hi ha molta gent que no entén el que passa, miren les cercaviles i diuen, aquest any no hi ha bastoners, o ahir " i els gegants vells?
Diuen que la llengua catalana no es més que una forma de llatí (sí, el gran llatí!) adulterat.
Però és només un rumor, perquè queda clar que el català és una llengua que va nèixer pura...
Llegir més d'una costella d'en Pompeu Fabra i pura morirà al final dels temps.
Molt d'acord amb tu Pep,i per a tots aquests talibans que no allargan mes enlla del nas deixo aquest enllaç que fa ja molts anys un grup català feia sonar sota el...
Llegir més titol.....https://youtu.be/s3q66qDL9ZE...It' so hard to be a catalan,,(la traducció deria algo com......que dificil es ser un noi català.
Pep, ja tenim en català la paraula cercavila, aquest cop no estic d'acord amb tu i crec que es defensar lo indefensable. però bona Festa Major!
Llavors per què PaSSacalle i no PaSacalle?
Osigui que l'argument principal és que hi ha altres coses al programa de la FM que no són en català i que per tant no passa res si n'hi posem més de noves, oi?
Llegir més fet que probablement es diu passacalle perquè es deia així al segle XV i la idea de la FESTHI consisteix en tornar a fer la festa del segle XV idèntica, ni que això comporti fer que sigui una festa religiosa que incomoda a tots els no-religiosos.
Sóc no-religiosa i no només no m'incomoda, sinó que hi estic plenament a favor....
Doncs a mi sí que m'incomoda, i molt!
De noms en altres llengües en trobaràs a cabassos i més especialment si en cites de propis.
També n'hi ha d'inventats com el del "fes-ta el dinar" que es celebra avui.
Llegir més això de la pasacalle no m'hi vull posar, només vull aclarir que l'Amparito Roca (el nom d'una noia que es deia així i no cal que li traduïm el nom) és un pasdoble VALENCIÀ, que no vol dir pas TORERO.
-Visca la llibertat d'expressió i no maltractem el català.
Per la teva valentia per dir les coses per el seu nom.
Que altres tinguin noms en castellà o castellanismes no justifica que aquest nou acte s'hi hagi de dir.
Com molt bé diu en Toni, el vostre acte podria tenir altres noms:...
Llegir més passacaglia per exemple....posats a buscar els probables orígens del mot.
Jo no entenc encara perquè s'ha fet...Però buenuuuu, no passa res perquè els organitzadors de l'acte ho acostumen a fer tot bé ja que darrera hi ha moltes publicacions de diversos autors que ho justifiquen i a més segur que moltes persones intel·ligents han fet un intens debat i s'ho han plantejat molt...Caldrà confiar-hi!
A Berga i Vilafranca, malgrat ser una adaptació del castellà, com sembla, mantenen la paraula passacarrers crec.
A mi em sona millor de fet que un passacalle amb doble essa.
Estic molt d'acord amb tu, Pep.
Barcelona, en particular, i Catalunya, en general, no seria tan viva i atractiva (només cal donar-se una volta per la Catalunya Nord) sense el mestissatge...
Llegir més que em format entre tots, els d'aquí de sempre i els que hem vingut de fora, perquè els nostres pares van decidir cercar en Catalunya un futur millor pels seus fills (malgrat la tristesa que els suposava deixar les seves terres, familiars, amics, cultura).
Aprofito per que suggerir que l'alegria del PASACALLE (i la FESTA MAJOR) arribi també a tots els barris - central i perifèrics -, dividit en grups o seccions, alternats, en diferents dies / horaris
Valls sap.perfectament que el que voste escriu. es, donant-se de intelectual, demagògia de la barata.
HYo sento, però no hi puc estar d'acord.
EM sembla molt bé el comentari del Toni Dalmau.
Pep, sento no estar d'acord amb els teus arguments.
A vegades adaptem anglicismes perquè encara no s'ha catalanitzat la paraula, però "Passacalle", per a mi és gairebé un insult.
Llegir més hem de ser tant tolerants, jo ho seré quan a la festa major de Sevilla o Granada es facin els "tolerants" i anomenin "cercavila" a un dels seus actes.
Continuo pensant que l'Antoni Dalmau té tota la raó.
Busca altres raons, per que les que dons, fan pena!!!!!
Dons jo segueixo pensant, que el Sr Dalmau, ja ha tingut el seu minut de gloria ( Feia temps, que ja no en tenia),i ara crec, que pixa fora de test.
Llegir més socialista, res de res!!!!) reconvertit a taliba!!!!!!
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Fent País va néixer l'any 2013 i, des de llavors, ja ha venut més de 20.000 capses que han generat reserves per un valor econòmic superior als 2 MEUR
Manresa.-Enfangar-se als arrossars del Delta de l'Ebre, pasturar ovelles, fer formatge, o dormir en un refugi de muntanya.
Aquestes són algunes de les 65 propostes que s'inclouen en la nova caixa regal que ha creat la cooperativa manresana Fent País per a les famílies.
Un dels seus cofundadors, Nil Camprubí, ha explicat a l'ACN que han decidit llançar aquest producte perquè en aquest moment hi ha un nínxol de mercat i per continuar completant l'oferta, ja que aquesta caixa se suma a les quatre que ja té la cooperativa amb experiències per a parelles.
Fent País va néixer ara fa tres anys i, des de llavors, ha venut més de 20.000 caixes que han generat reserves per un volum econòmic superior als 2 MEUR.
Enguany, la cooperativa preveu augmentar la facturació un 35% respecte de l'any passat.
"Pensem que és important fer pedagogia amb la canalla i que entenguin que, més enllà del parc temàtic o d'anar a disparar boles de pintura, hi ha altres experiències educatives i divertides que valen molt la pena".
Amb aquest objectiu, la cooperativa manresana Fent País ha creat una caixa regal per a famílies amb infants d'edats compreses entre els 5 i els 14 anys.
Es tracta de l'única caixa regal que hi ha a al país amb activitats de lleure per a les famílies.
La particularitat d'aqueta cooperativa és que totes les activitats que s'inclouen en les seves caixes regal es poden fer a Catalunya i, a més, tal com ha explicat Camprubí, darrere de cada experiència hi ha un per què.
"Nosaltres no treballem amb cadenes d'hotels ni amb grans restaurants, sempre anem a buscar la petita empresa que intenta fer les coses bé i que genera riquesa al seu entorn", ha afegit.
Així, totes les empreses que participen a Fent País signen un protocol de compromís econòmic, ambiental i social.
Més de 20.000 caixes regal venudes La cooperativa manresana va néixer ara fa tres anys i, des de llavors, ja ha venut més de 20.000 caixes regal que han generat reserves per un valor econòmic superior als 2 MEUR.
Les capses es poden trobar en més de 300 punts de venda.
Recuperar la corbella, una de les experiències Una de les activitats que s'inclouen en aquesta caixa regal dedicada a les famílies és una visita, un tast i una passejada per les oliveres de Migjorn.
Una empresa oleícola situada a Castelladral (Navàs, Bages) que treballa per recuperar la corbella, una varietat autòctona del Bages que fins fa pocs anys es trobava en estat d'abandó i en risc d'extinció, però que gràcies a l'aposta de diversos pagesos de la Vall del Cardener s'està recuperant per a l'elaboració d'un oli de qualitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( CR ) Què s'entén per exclusió social?
Com actuar davant la vulnerabilitat que presenten les persones amb problemes de salut mental, discapacitat, sense llar, malaltes i amb desvinculació familiar, gent gran, o infants, quan arriben als centres de Sant Joan de Déu?
Un llibre que "identifica les noves necessitats socials que es presenten en els centres de la Província i de quina manera s'acull des del carisma de Sant Joan de Déu ".
El llibre, elaborat pel Grup Provincial d'Acció Social i coordinat per Joan Uribe, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona, presenta una revisió de la Intervenció Social a la Província en els diferents àmbits d'intervenció que tenen: "àmbit de salut infantil, de salut mental, de discapacitat, d'atenció sociosanitària, o d'exclusió social", contextualitzada en el moment actual socioeconòmic, caracteritzat per la redefinició social iniciada amb la crisi de 2007, així com per la professionalització del sector.
La intervenció social existent en tots els àmbits
"En la nostra Institució un dels grans pilars és l'àmbit de salut", afirma Uribe, un àmbit vinculat constantment a reflexió i generació de coneixement.
Des de l'àmbit social ja disposaven d'un document previ de finals del segle XX, 'La orden hospitalaria, comunidad evangelizadora des de los excluídos', "un document de reflexió en el que ja s'abordaven temes més vinculats a context de l'exclusió social i a formes d'intervenir".
Des de fa uns cinc anys van veure la necessitat d'actualitzar aquell document, "com una oportunitat per incloure en l'anàlisi no només la intervenció social que es fa des dels equipaments purament socials sinó per parlar també de la intervenció social que es fa en tot el que treballem".
L'obra treballada compta amb una descripció i anàlisi de com s'intervé, de com es fa la feina d'intervenció, i, sobretot, quins canvis s'haurien de generar "a nivell social, a nivell de marc legal, a nivell polític, o de posicionament de la societat" perquè les situacions de vulnerabilitat millorin o inclús se solucionin.
Tota aquesta proposta està basada en l'experiència de la Institució, "en la praxi", i fonamentada en el carisma de Sant Joan de Déu i els valors propis de l'Orde Hospitalari.
Com s'acullen a aquests col·lectius?
Uribe té clar que els valors institucionals "són molt vertebradors i els tenen plenament incorporats en la tasca diària".
La responsabilitat, l'espiritualitat, el respecte i la qualitat són alguns dels principis del carisma i és a partir d'aquí que la intervenció social pivota.
"Nosaltres entenem per qualitat donar el millor servei possible, però també la qualitat té a veure amb fer-ho acceptant la persona tal com és i mirant de treballar amb ella des d'aquesta acceptació".
També el respecte adquireix un nou significat a Sant Joan de Déu, entenent-lo com "estar obert a la diferència, fins i tot en la discrepància de l'altre amb tu i que això no sigui obstacle per treballar-hi".
A la presentació del llibre participaran Joan Uribe, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona; David Nadal, cap del Servei de Treball Social de l'Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu; Catalina Moreno, treballadora social de l'Hospital Sant Joan de Déu de Palma de Mallorca; Rosa Peiró, integradora social de Sant Joan de Déu Serveis Socials de València, i el germà Enric Hereu, treballador social de la Fundació Patronato Jesús Abandonado de Múrcia. |
El director gerent de l'Institut Català de la Salut, Josep Maria Argimon, es mostra optimista amb la fi de la vaga de l' atenció primària, prevista fins divendres.
Segons ha confirmat en una entrevista a Els matins de TV3, "hi ha mesures sobre la taula en què estem d'acord amb el sindicat de metges".
Argimon ha valorat la reunió d'ahir, que no va acabar amb cap acord: "No va ser un èxit, però tampoc un fracàs".
Amb el sindicat, el director de l'ICS ha avançat que no només treballen per sortir d'una vaga, sinó que aquesta circumstància pot ser "el punt d'inflexió i l'inici per construir alguna cosa nova".
🔴 Josep Maria Argimon @ icscat: "No només treballem per sortir d'una vaga.
La vaga pot ser el punt d'infllexió i l'inici per construir alguna cosa nova." # ElsMatinsTV3 ▶️ https://t.co/cXetq5AGkf pic.twitter.com/Pklq0XJZwy
Sobre els punts d'acord que ara hi ha sobre la taula entre l'ICS i el sindicat de metges, Argimon n'ha destacat "la mitjana de 1.300 pacients " i que "el límit de visites no soluciona la sobrecàrrega assistencial ".
També ha dit que totes les mesures que proposa l'ICS són pressupostàries i que "no són fum".
🔴 Josep Maria Argimon @ icscat: "Totes les mesures que posem sobre la taula i que tenen un ampli consens tenen pressupost.
Per a Argimon, el futur de l'atenció primària passa per redefinir el model sanitari i tenir clar quin és l'idoni per a Catalunya.
"Ens hem de preguntar si necessitem més metges i quin tipus de metges", ha dit.
Les negociacions entre la Generalitat i Metges de Catalunya es reprendran avui a partir de les 15 hores. |
El regnat d'Isabel II serà l'epicentre d'una de les sèries més esperades de Netflix, The Crown.
El novembre que ve, la plataforma de pagament posarà a disposició dels seus usuaris una producció basada en els primers anys d'Isabel II al tron, un relat de conflictes polítics, rivalitats, intriga i una mica d'amor.
La primera temporada comptarà amb un convidat excepcional, John Lithgow.
L'actor nord-americà encarnarà el primer ministre anglès Winston Churchill, un home forjat per la guerra, amb unes conviccions que van marcar el futur d'Anglaterra.
Una responsabilitat que Lithgow ha assumit fins a les últimes conseqüències mentre preparava la seva actuació al detall.
–A The Crown es ficarà en la pell d'un dels personatges més representatius de la història britànica.
–Churchill va ser una gran persona en la història, però físicament era molt petit.
Vaig triar construir-lo d'una manera metòdica, posant una capa sobre una altra, treballant en el seu aspecte físic...
Vam trigar molts dies, perquè vam provar diferents pròtesis per trobar la mida més adequada al seu cos, el maquillatge, el vestuari...
Per sort, l'equip és extraordinari.
–¿Li va resultar molt complicat ficar-se en la seva pell?
–El més important va ser conèixer-lo tan bé com vaig poder.
Vaig passar tota una primavera investigant la seva vida a través de llibres, vídeos i àudios.
Vaig viatjar a Anglaterra per visitar els llocs on ell solia anar, incloent-hi el seu museu.
Vaig tractar d'absorbir-lo, de fer-lo meu al màxim.
Imaginem que Churchill és aquí i jo sóc al seu costat.
L'objectiu era crear una amalgama entre tots dos.
D'alguna manera, les diferències entre ell i jo és el que ha despertat l'interès per al personatge.
Com més m'assemblava físicament a ell, més interès i carisma adquiria el personatge.
–¿On és el límit entre la ficció i la realitat en el seu personatge?
–En aquesta producció hi ha un treball d'investigació molt profund del guionista, Peter Morgan.
Tot el que és personal i privat ha de ser fruit de la invenció, perquè no hi ha res transcrit.
Crec que Peter té una meravellosa manera d'inventar de cap a cap diàlegs autèntics i veraços per personalitzar cada un dels seus personatges, i Churchill en particular.
–Churchill va fer la seva part, em va donar un script meravellós, jo vaig fer la meva tasca tractant de sincronitzar-me tant com vaig poder amb el personatge, amb les seves contradiccions, les seves dualitats...
Era una persona amb un gran temperament, però també molt sentimental, depressiu, gran bevedor...
Formava part de l'Estat, però sempre va tenir una obsessió amb la pintura, i de fet es considerava a si mateix un artista.
Tot això ho vaig haver de tenir en compte per entendre i construir el personatge.
–Se'l veu entusiasmat amb el procés de creació.
Una altra de les coses més fascinants va ser entendre'l com un home jove, algú que va passar de nen a home.
En els inicis no era més que un jove molt infeliç i solitari, però després va ser un home que va haver de lluitar amb l'Estat i per a l'Estat, enfrontant-se amb els problemes de la seva pròpia vida.
Mai va deixar de lluitar, sempre va defensar els seus valors, tenia el cap molt dur, tot i ser un home molt insegur, i ell ho sabia.
–¿La sèrie reflecteix altres facetes?
–Era un amant de les lletres i tenia una ment prodigiosa, ho podia recordar tot: passatges complets de poemes, cançons, Shakespeare...
Detalls que vaig absorbir i després vaig oblidar per aconseguir representar-lo com un autèntic ésser humà.
–Han sigut molts mesos de rodatge.
¿Quin ha sigut el repte més gran?
–Probablement el més complicat va ser imitar la veu de Churchill, tractar de pronunciar cada paraula de forma perfecta.
Ser americà i posar-te en un personatge anglès d'aquest calibre no és gens fàcil...
Pots ser jutjat d'una manera molt escrupolosa per la societat anglesa.
–Vaig treballar molt l'accent, vaig escoltar amb molta atenció la seva veu, perquè és única.
A poc a poc vaig anar guanyant més confiança, entenent que Churchill era fruit de les seves diferències amb la resta de la població anglesa.
Ningú parla com Churchill a Anglaterra, era un personatge únic.
Vaig tractar de reunir totes aquestes característiques i ho vaig fer amb un gran respecte per la seva persona, però també per tots els anglesos que m'envoltaven durant el rodatge.
Volia ser considerat tan bo com ells perquè, al capdavall, sabem que Netflix arriba a tots els racons del món i no saps mai qui et pot estar veient.
El primer ministre anglès serà el centre d'atenció d'una pel·lícula dirigida per Jonathan Teplitzky ('Un largo viaje'), amb guió de l'historiador britànic Alex von Tunzelmann.
'Churchill', que s'estrenarà a finals del 2017, està protagonitzada per Brian Cox ('Braveheart', 'Troia', 'El mito de Bourne'), que interpreta al carismàtic personatge en les 48 hores prèvies al desembarcament de Normandia, el 1944, i el seu enfrontament amb els seus generals i els aliats nord-americans per decidir com afrontar el que es va convertir en el punt d'inflexió de la segona guerra mundial. |
També es va aprovar la creació d'una comissió d'investigació sobre l'IMET
El Ple Ordinari del mes de febrer de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, celebrat ahir al vespre, va aprovar per unanimitat la revisió de les tarifes del servei de taxi per a l'any 2015 de manera unànime.
Aquest fet suposa un augment de la tarifa per a 2015 d'un 0,6%.
També per unanimitat es va aprovar la sol·licitud de concessió per a l'ocupació amb instal•lacions desmuntables en domini públic maritimoterrestre a les platges de Vilanova i la Geltrú.
Això significa que elements com les passeres a les platges no es desmuntaran i es podran fer servir al llarg de tot l'any.
El govern també va donar compte al ple de les modificacions de crèdits aprovades per Decret; així com dels indicadors socials.
En el capítol de mocions destaca la que van presentar la CUP, ICV i PSC per la qualitat de les escoles de Vilanova i la Geltrú.
Aquesta moció, que va ser aprovada per unanimitat, va ser defensada per Patrícia Mestres de l'AMPA de les escoles Sant Jordi I Pasifae.
Finalment, la moció de la CUP per a la creació d'una comissió d'investigació municipal sobre les contractacions a l'IMET i al CFO La Paperera es va aprovar per unanimitat |
Continuarem i persistirem fins que aconseguirem desfer-nos dels abusos d'aquest estat espanyol mafiós.
La seva mateixa arbitrarietat ens fa tenir més força i més impuls de llibertat.
La repressió d'aquest estat hostil, ja desfermada aquest final de març, genera grans mobilitzacions de protesta que mostren el rebuig que provoca i la voluntat creixent d'alliberar-nos-en.
El fet és que l'estat espanyol s'està realment enfonsant en el fang, enterrant-se a Catalunya; està aconseguint que cap persona amb sentiments democràtics mínims tingui cap mena d'interès a pertànyer a aquest estat arbitrari i basat en la imposició.
El més sorprenent d'aquesta confrontació és, però, que aquest procés de desconnexió d'àmplies masses populars a Catalunya, no sembla que comporti cap intent de modificació del seu programa sinistre de repressió, per part de les forces que dominen aquest règim espanyol franquista ressuscitat.
En la seva ideologia d'inspiració militarista, l'estat espanyol no té cap altra proposta envers Catalunya que la continuació de la repressió i la guerra psicològica, amb un únic objectiu d'esclafar i provocar la por: l'instrument d'adhesió és sols la por i la coacció.
Avui ja tenim la convicció plena que, al nostre país, ells ja no hi volen ciutadans democràtics sinó tan sols esclaus.
I els volen (ens volen) espanyolitzats a fons, és a dir, castellanitzats i descatalanitzats, i fins i tot adoradors de les forces d'ocupació espanyoles.
I la veritat és que no se'n sortiran perquè el que fan, com he exposat, va en sentit contrari, fomenta només un rebuig creixent.
Tota aquesta ofensiva de l'estat franquista no ha de quedar sense resposta.
Però cal que tinguem molt clar que, en la nostra resposta, som nosaltres els qui hem de triar el terreny que ens sigui més favorable, no hem de jugar en el terreny que trien ells, que és el de la judicialització, l'amenaça i la violència.
És per això (perquè hem de saber triar el terreny més favorable a la nostra lluita) que és absurd pensar-se que el nivell màxim de confrontació ha de ser el Parlament de Catalunya.
Les institucions autonòmiques catalanes no poden ser avui la punta de llança de res.
I potser ni tan sols poden ser cap llança.
Han de ser més aviat una paret, mur de contenció en defensa dels drets del poble català i de denúncia, tot donant cobertura als avanços del moviment popular cap a la Independència i la República, a partir de la protecció dels drets democràtics incloent-hi el dret d'autodeterminació.
Contra l'ocupació: no-violència activa i rebuig dels monopolis
La nostra lluita actual és fonamentalment una lluita contra l'ocupació, que no és altra cosa que el conjunt d'iniciatives cíviques i mobilitzacions que tenen com a objectiu combatre sistemàticament totes les formes d'ocupació i mostrar el nostre rebuig als monopolis estatals, fins a fer-los comprendre que la nostra llibertat és millor per a ells que no pas voler-nos mantenir esclavitzats per la força a Espanya.
Aquesta lluita "no violenta" però "activa" ja s'està desenvolupant per mitjà de la dinamització de nombrosos grups de defensa de la República arreu del territori.
Confrontació de legitimitats: Puigdemont president
I també s'està avançant en la confrontació de legitimitats des de l'exterior, fora de les grapes de l'estat espanyol.
I és, en aquesta perspectiva de confrontació de legitimitats, que ara seria justament el moment d'escollir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat de tal manera que, després de les darreres resolucions de l'ONU sobre el dret inalienable a l'elecció que té tot candidat, el contrast de legitimitats (entre el règim monàrquic espanyol i la República catalana) es posaria més cruament en evidència.
Organització: el Consell de la República com a instrument popular unitari
Per tot plegat el moviment per la Independència i la República, s'ha d'organitzar, d'una manera més i més sòlida.
I, en aquest sentit, ens cal unificar aquestes potencialitats en una sola proposta organitzativa, el Consell de la República com és definit en algunes aportacions recents: com una agrupació tant de les realitats territorials, sectorials i cíviques del moviment, com de la legitimitat representativa que s'està articulant a l'exterior.
Els partits polítics també s'haurien d'integrar en aquesta proposta d'unitat per a aquesta nova etapa de lluita, contribuint, com hem dit, a enfortir des del camp institucional els objectius del conjunt.
Només així podrem avançar, continuant el nostre camí fins a escapar de les urpes del règim monàrquic espanyol.
No hem de perdre més temps per a trobar i construir la disposició dels objectius, del terreny de lluita i de l'organització que ens sigui el més favorable possible. |
nocturnes de l'eix simètric de l'any.
d'aquest edifici construït sobre un puzle ordenat de cubiculums, quadrats i
formes geomètriques d'inusitada magnitud, hi ha persones que romanen de peu.
miren als ulls per a difuminar l'absència de paraules.
semblen esperar en uns dels cantons.
allunyar-se de la pluja que comença.
Musica contrau els acords més persistents del concert de jazz.
Cinc essències convençudes que el so es produeix lliure darrere de l'harmonia
l'interrogant indirecte que ha deixat l'ultima cançó, ronda entre les gotes de
pluja que descendeixen de punts indeterminats del firmament fosc.
el seu final o almenys el descens del seu ritme.
sobtadament en un xicotet destí per a la meua mirada.
blanca que vist el mur del lateral de l'edifici muda el seu color trànsfuga
núvols, soldades una a una fins a formar un cel que no permet el titil·lar d'una
Desitge mullar-me amb l'aigua que porta la pluja esta nit.
el seu final, ací, com una dona més que no s'atreveix a respondre's?
a la pluja el seu bany tumultuós, improcedent.
braços i ara sí, observe la plaça i els transeünts que la creuen buscant un
trajectòries dels automòbils tixen un ordit que acordona els límits de la
sentir-nos, o creure'ns, protegits de l'absència de vores.
El mateix buit en què naix la pluja o la
Els sons que encara són eco en la meua percepció.
agitant-se en els seus mateixos reflexos, l'avinguda do Bonavista és un
itineraris i les empremtes que deixen en les voreres antigues.
Ha esperat tantes nits a ser realitat que en aquest moment, mentre el
diumenge llangueix, no desitja ser passat sinó ara.
Dóna xicotets passos en cercle per a no abandonar el
refugi improvisat davant de la pluja que li ofereix un vèrtex del mur blanc.
les seues paraules gotegen des del seu pensament.
en el seu diàleg a través d'un fil invisible.
percep la humitat que ha calat en mi, sense condescendència.
mostra la seua sensibilitat davant de l'aigua que porta la pluja.
prenen els records que fugen de l'oblit que el passat propicia.
deixa la pluja és tan distint en aquest lloc de formes geomètriques...
braços sobre el meu pit, eixe que tu beses quan extravies els teus llavis.
sent les teues mans fregar el meu bescoll i despentinar-me el cabell.
buscar-te amb els meus ulls de nostàlgia.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
Carles McCragh les considera que són fets que "s'assemblen a temps anteriors"
Girona.-El deg del Collegi d'Advocats de Girona, Carles McCragh, ha qualificat les detencions policials d'aquest dimecres per l'ocupació de les vies de l'AVE com "una situació inexplicable".
McCragh ha afirmat que "no és gens habitual que la policia s'avanci al que els jutjats i el TSJC faci".
Per aquest motiu s'ha acostat aquest dimecres a la tarda fins a la comissaria de la Policia Nacional a Girona per "comprovar que s'estan garantint els drets a les persones".
A més, el deg també ha detallat que les detencions d'aquest dimecres "s'assemblen més a temps anteriors" que no pas a l'etapa democrtica espanyola.
Sobre el fotoperiodista detingut, McCragh ha explicat que "quan una persona est treballant per la informació" es troba sota la cobertura del dret a la informació i de la llibertat d'expressió.
D'altra banda, el deg ha afirmat que les detencions generen "alarma social" i per aix no cal "l'aparositat de les detencions públiques" per citar a una persona a collaborar en una investigació policial.
McCragh ha recordat que el funcionament habitual és notificar-li una citació perqu aquesta persona acudeixi a la comissaria a prestar declaració.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El FC Barcelona demanarà "explicacions" al govern espanyol i a la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) per la confiscació de samarretes grogues que va portar a terme la policia en el primer cordó de seguretat al Wanda Metropolitano, abans de jugar-se la final de la Copa del Rei, dissabte passat.
Segons el portaveu del Barcelona, Josep Vives, en reunions per parlar de la seguretat "ningú va posar sobre la taula si algú podia entrar a l'estadi amb una samarreta d'un color o d'un altre.
Això forma part d'un dret fonamental de les persones que és innegociable i que, a més, no es pot qüestionar en cap moment, s'apliqui la llei que s'apliqui".
A causa de la molèstia que ha generat en el club català i en molts aficionats la retirada de samarretes i pancartes en el control policial, el Barcelona ha dirigit un escrit a la Federació Espanyola i a la delegació del govern a Madrid perquè els expliquin "els motius d'aquesta decisió".
"En funció de la resposta que tinguem, estudiarem quines accions emprendrem."
Vives ha relatat en una entrevista a l'emissora RAC1 el contingut de la reunió de seguretat a la delegació del govern a Madrid prèvia a la final de Copa: "L'última va ser dimecres de la setmana passada.
El mateix que en les anteriors: que s'aplicarien les mesures habituals en partits com aquest, que és la llei i no una altra cosa.
I això vol dir no conculcar drets d'altres persones perquè és il·legal."
Vives ha subratllat que quan els membres de la junta van saber la requisa de samarretes es van quedar "sorpresos".
La nostra gent de seguretat va sol·licitar explicacions als responsables del dispositiu de seguretat.
El policia del CNP que dirigeix la seguretat de l'Atlètic de Madrid i del Wanda Metropolitano ens va dir que estava sorprès perquè no ho entenia ", ha relatat Vives.
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
MADRID, 27 juny (EUROPA PRESS) -
'Origen', la nova novel·la de Dan Brown, es desenvolupa íntegrament a Espanya, amb Barcelona, Bilbao, Madrid i Sevilla com a escenaris principals en els quals transcorre la nova aventura de Robert Langdon, segons ha anunciat editorial Planeta.
Aquest segell publicarà a Espanya la nova novel·la de Brown el proper 5 d'octubre, en el marc d'un llançament internacional.
En aquesta mateixa data es publicarà l'edició en català sota el segell Columna Edicions i el 12 d'octubre a Llatinoamèrica.
D'aquesta manera, de la mà de l'autor de 'El codi Da Vinci', el lector recorrerà escenaris com el Monestir de Montserrat, La Pedrera, la Sagrada Família, el Museu Guggenheim Bilbao, el Palau Reial o la Catedral de Sevilla.
Com ja va succeir amb París en 'El codi Da Vinci', amb Roma en 'àngels i dimonis' o amb Florència en 'Inferno', els escenaris de les novel·les de Donen Brown sempre han estat un element clau en les seves trames.
En començar a treballar en la seva nova obra, l'autor ha assegurat que va tenir "molt clar" quina havia de ser la seva localització.
"Sempre he considerat Espanya una terra de belles paradoxes; un lloc posseïdor d'una rica tradició i història que, al mateix temps, no deixa de llaurar el futur innovant en ciència i tecnologia.
Per aquest motiu, quan em vaig disposar a escriure una novel·la que barregés l'antic i el modern, vaig saber que només podia escollir un lloc per ambientar-la", ha assegurat.
Brown ha afegit que el seu treball és el resultat de "un gran entusiasme i amor per Espanya".
"'Origen' és una novel·la que celebra la riquesa de les seves tradicions i història al costat del seu audaç i il·lusionant visió de futur", ha destacat.
L'escriptor no només ha triat situar la seva nova novel·la a Espanya per motius narratius, sinó que la seva vinculació personal amb Espanya també ha influït.
"Espanya és el primer país que vaig visitar fora dels Estats Units, tenia setze anys i vaig estar vivint a Astúries amb una família meravellosa.
Durant la meva visita, em vaig enamorar de la cultura, de la història i, sobretot, de la gent i la seva llengua.
Després he tornat onze vegades a Espanya (moltes més de les quals he visitat cap altre país) i fins i tot durant un any vaig assistir a classes a la universitat de Sevilla", ha explicat.
El director de l'àrea editorial del Grup Planeta, Carlos Revés, ha explicat que Brown s'ha traslladat a Barcelona per "convertir-se en un més de l'equip d'editorial a la planificació del llançament", "Ha estat un repte i un gran estímul a nivell creatiu per part de tots els implicats en el projecte", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Davant de l'augment de l'afluència de refugiats a Europa en les últimes dècades, les respostes i propostes d'intervenció de la Unió Europea i els estats membres han sigut de naturalesa molt diversa, i el debat s'ha anat polititzant.
Fins i tot les organitzacions internacionals i els organismes no governamentals, com l'ACNUR i el Comitè Internacional de Rescat, i els líders religiosos, com el papa Francesc i l'arquebisbe de Canterbury, s'han pronunciat sobre el tema.
Però hi ha un actor que brilla per la seva absència: les empreses.
Mentre els governs, les organitzacions benèfiques i les organitzacions de caritat participen activament en els debats sobre el repartiment de responsabilitats en relació als refugiats en totes les etapes del seu viatge -des dels campaments a Jordània, el Líban i Turquia fins a centres de trànsit i assentaments-, les empreses europees han mantingut un estrany silenci.
Però en un moment en què el sector empresarial és més potent que mai, el sector privat ha de treballar amb els governs i les ONG per ajudar a abordar els desafiaments a curt i llarg termini que plantegen les onades massives de refugiats.
De fet, els líders de cada sector haurien d'estar-hi involucrats des del principi.
Només transformant els reptes en oportunitats podem mitigar els riscos socials, polítics i econòmics inherents a la situació.
En el seu moment, però, sí que va sorgir una veu excepcional en el silenci del sector privat.
Igual que Angela Merkel és a l'avantguarda en el debat polític sobre la crisi dels refugiats, l'Associació Federal de la Indústria Alemanya (la BDI) es va mullar en nom de les empreses.
La BDI va parlar amb claredat sobre els beneficis que els refugiats suposarien per a les empreses, i va proposar canvis legislatius i reglamentaris relatius a l'ocupació a Alemanya, incloent-hi un procediment accelerat per al dret al treball dels nouvinguts.
Per involucrar-hi les empreses i fer que les inversions siguin sostenibles, el BDI també ha mirat d'assegurar que els immigrants que tinguin feina no seran expulsats.
El repte, i en això tots hi estan d'acord, no es limita a la gestió de les enormes onades de refugiats i de les sol·licituds d'asil.
En els pròxims mesos i anys els països receptors hauran d'establir les bases per a la integració dels refugiats en el món laboral.
Esperar massa temps vol dir perdre una gran oportunitat de formar part d'una estratègia de desenvolupament que funcioni per a les empreses, per als governs i per a tota la societat.
Incorporar-se immediatament al procés d'integració dels refugiats permetria al sector privat contribuir a dissenyar les polítiques des del principi, en lloc de queixar-se dels fracassos del govern a misses dites.
Els líders empresarials poden ajudar a identificar les destreses i habilitats que més ajudarien els seus sectors, i oferir assistència i programes de formació i d'aprenentatge.
Els refugiats que van arribar a les costes d'Europa solen ser joves, ben educats i competents i estan disposats a integrar-se ràpidament en la societat.
Són l'antídot a l'envelliment i les baixes taxes de creixement, i molts vénen amb ganes de treballar.
Col·laborant amb el sector públic, les empreses poden ajudar a garantir que rebin la formació i cobreixin els llocs de treball que necessiten cobrir.
Les empreses han de fer el seu paper per orientar el comportament social cap als refugiats.
Això és especialment cert per a les organitzacions que han de tractar amb els clients.
Els clubs de futbol de tot Europa no només donen diners, també prenen mesures concretes per fomentar un ambient acollidor, amb pancartes de benvinguda, camps d'entrenament per als refugiats i, en el cas del Bayern de Munic, classes d'idiomes.
No tots aquests refugiats es queden a Europa permanentment.
Un dia, molts podrien tornar als seus països d'origen.
Quan ho facin, tindran els coneixements necessaris per reconstruir les seves societats i economies, i crear forts llaços amb el país on van buscar refugi.
No s'ha de subestimar la importància d'aquesta inversió en la futura construcció dels respectius estats ni en les relacions comercials.
Per molt distants que semblin els avantatges, invertir en els refugiats d'avui podria marcar la diferència en la construcció de socis comercials estables i de confiança.
La crisi dels refugiats a Europa segueix sent vista només com un problema polític, en part perquè els mitjans de comunicació el retraten així.
L'única notícia que hi relaciona les empreses se centra en l'impacte econòmic causat per la interrupció de les connexions de transport, com el port de Calais.
Però la crisi europea dels refugiats és també un problema per a les empreses.
Fent-hi front ara, les empreses poden transformar aquest problema en una oportunitat per a tothom.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
[Contra la barbàrie canfelipútrida]
El senyor Xavier Roig, a l' Avui, dient-t'ho molt més fi que jo, pobrissó, no en sabria...
"...la figura de Khuan Caldo com a monarca sensible al fet català, ha estat una de les aixecades de camisa més notòries [ vol dir, donades pel cul, i no pas amb fluix carall, amb baioneta, és clar ].
No només es tractaria que, en un moment determinat, el monarca ecspacaganyol hagués demanat disculpes pel decret de nova planta [ nova planta castelladra, que ens volia i en vol anorreats ] — i per altres delictes que la corona ecspacaganyola ha dut a terme repetidament contra Catalònia.
El seu comportament quotidià [ de ninot infame ] transpira volguda ignorància, menfotisme i manca de consideració vers els fets diferencials.
Ho ha demostrat abans de l'arribada de la democràcia, però també després.
Només des de l'arrogància i el menyspreu es pot batejar l'hereu de la corona amb el nom de Felip [canfelip en diem tots els catalònics de la cagadora — i merdanya, com el seu nom suggereix és un canfelip infecciós del qual cal fotre el camp com més enjorn millor ]. (...)
Si la figura de moderador no s'evidencia quan, descaradament, apareixen intents de genocidi cultural com els que es porten a terme al País Valencià... per què [ collons ] serveix [ aquell maligne ninot ]?"
Ara que ve l' onze del record de l'independència arrabassada i més destijada que no mai, i els infiltrats de canfelip a ca nostra, com ara el gallina i els seus, ens volen omplir de xarneguisme fins i tot la puta Diada amb una repugnant castelladregota cagant part de boca xarnegades que escaurien molt millor, part d'esfínter cantaire, al cagaire Felip quan és petant-se al seu canfelip amb la seua lletgícia cagaire, per què no dir-ho encara més clar: que tot el que fa ferum de xarneguisme fa ferum de cagadora, i doncs, de merda, d'infecció i d'odi anticatalà.
Tot el xarneguisme que fa tres cent anys que aguantem: franquisme, ecspacaganyolisme, castelladrisme, cretinisme, inculturalisme, flamenquisme [ que només és vil degeneració d'allò que canten els moros ], matança molt covarda de braus, un equip de futbol que es diu ecspacaganyol [ quin esfereïment d'impaïble repugnància cada camí que hom l'esmenta entre els catalònics del món! ], unes associacions on els botiflers i els venuts es permeten d'opinar com si fossin humans quan el que caldria fóra rompre'ls la ferramenta per traïdors...
I quan ens serà permès de cridar ben fort que tot és mentida!
Que els castelladres i llur govern i llur exèrcit i llur contitufion de merda només ens volen anihilats.
I que cadascun dels catalònics qui es tornen castelladristes són traïdors a tota la nació — i que qui és traïdor a la nació, sobretot quan és en posició d'esdevindre'n pota per a fer'ns avençar — car què som altre que un centcames tractant d'arribar més o menys sencer al concert de les nacions lliures...? — que cascú qui per malícia, malignitat i traïdoria ens trenca una cama, o amb aquesta cama camina no pas cap a la llibertat i cap a l'independència, ans cap a la mort planejada pels enemics..., cal destruir'l sense contemplacions.
Car prou arribarem molt més lluny rancs i amb menys cametes que no pas anant de recules cap al cor irrespirable del canfelip podrit.
En Roure i els qui pengen, tots quatre ensems bons elements de la República Catalana dels Països Catalans. |
La Universitat de Barcelona ( UB ) ha presentat el Barcelona Institut d'Afany emprenedor ( BIE ), un centre que aglutinarà tota la emprenedoria de la universitat.
L'institut té com a objectius mínims crear deu empreses i assessorar 100 persones fins a finals d'any, i que està impulsat per la UB i la Fundació Bosch i Gimpera amb el finançament de Banco Santander.
El BIE vol convertir-se en el centre de referència de l'afany emprenedor per a alumnes, exalumnes, professors i investigadors de la UB, i també acollirà projectes d'afany emprenedor social, sense ànim de lucre, tant amb base tecnològica com no, ha explicat el seu director, Manuel Artís, en un acte presidit pel rector de la UB, Dídac Ramírez, i el president del Consell Social de la universitat, Salvador Alemany.
També ha explicat que estarà vehiculat a través d'un consell assessor de 25 professionals que es constituirà l'abril, i que estarà dividit en quatre àrees d'actuació: suport a la creació d'empreses, relacions externes per buscar col·laboració amb agents públics i privats, formació i foment de l'afany emprenedor.
Ramírez ha negat que la participació de Banco Santander suposi una privatització de la universitat, i ha instat a treballar per construir un relat que no caigui en aquest discurs, sinó a veure que l'afany emprenedor és "una necessitat que aporta un servei a la societat".
El president del Consell Social, Salvador Alemany, ha deixat constància del compromís amb el projecte i ha animat a superar l'etapa d'"infantesa" de les empreses que presenten els estudiants perquè tinguin una continuïtat i una aplicació real.
Ha puntualitzat que el BIE ha de "coordinar esforços" i s'ha mostrat convençut de la importància i viabilitat del projecte.
El sotsdirector del BIE, Xavier Testar, ha anomenat les organitzacions o institucions que col·laboraran amb el projecte, com la patronal Pimec i la 'Xarxa Emprèn' en col·laboració amb un grup d'universitats iberoamericanes, entre d'altres.
Ha afegit que un dels objectius és ser una de les referències per a empreses i organitzacions en afany emprenedor, i aconseguir tres acords amb organitzacions empresarials i amb 10 empreses aquest any.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta és la pàgina de Restaurante El Manantial.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Olivenza. |
Aquest tràmit permet a les entitats inscrites notificar al registre les modificacions produïdes en les dades registrades durant el mes següent a què aquestes es produeixin.
L'Ajuntament podrà requerir-los, a fi i efecte de conèixer el funcionament de les associacions, el pressupost i el programa d'activitat anual.
Quan l'entitat deixa de funcionar cal notificar la seva baixa al registre municipal d'entitats i associacions ciutadanes de l'Ajuntament, Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de Generalitat de Catalunya i als altres registre públics on constin.
La persona que representi legalment a l'entitat o associació.
Període de l'any en que es pot demanar:
La sol·licitud ha d'anar signada per tots els càrrecs directius de l'entitat o associació.
La baixa o modificació s'ha de realitzar també a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de la Generalitat o a altres registres públics.
Segons el cas, cal aportar els documents indicats a continuació:
Documentació acreditativa de les modificacions de les dades (original i còpia).
Estatuts de l'entitat o associació en cas de modificació dels estatuts (original).
Certificat de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques o d'altres registres públics (o l'extracte de l'assemblea on s'ha decidit la dissolució)- signat pel Secretari/ària amb el vist-i-plau del President/a (original i còpia).
Empleneu el model, adjunteu-hi la documentació.
Presenteu-ho a un dels punts del registre de l'Ajuntament.
Es procedirà al trasllat al departament corresponent que realitzarà la modificació o baixa al registre.
El termini legal és de tres mesos, a contemplar des de la data de registre de la sol·licitud (art. 42.3 de la LRJAP i modificacions).
Vols rebre els titulars, l'agenda d'activitats i els anuncis oficials a la teva bústia de correu? |
BRUSSEL·LES, 31 mar� (EUROPA PRESS) -
La justícia belga ha acceptat aquest dijous l'extradició a França de Salah Abdeslam, el vuitè terrorista involucrat en els atemptats de París del passat 13 de novembre, tal com havien sol·licitat les autoritats franceses des del dia posterior a la seva detenció.
"Tenint en compte que Salah Abdeslam ha mostrat el seu desig de ser transferit a França, el magistrat federal ha pres avui la seva decisió formal, com estableix la llei.
Per aquesta raó, l'audiència de la Cambra del Consell ha finalitzat sense objeccions.
L'extradició de l'interessat ha estat acceptada", ha confirmat la Fiscalia en un comunicat.
El Ministeri públic ha explicat que la Cambra del Consell de Brussel·les ha jutjat aquesta tarda la petició de les autoritats franceses de "transferir" el presumpte terrorista a França, d'acord amb la petició enviada per París el 19 de març.
Després d'aquesta decisió, la Fiscalia ha destacat que correspon ara a les autoritats competents belga i francesa determinar de manera conjunta el procés d'execució de l'extradició d'Abdeslam.
El presumpte terrorista va ser detingut el passat 18 de març al districte de Brussel·les de Molenbeek, on es creu que es va refugiar durant quatre mesos des dels atemptats.
La investigació relaciona els atemptats de París amb els perpetrats a l'Aeroport i en una de les estacions de Metro de Brussel·les el dimarts 22 de març.
Precisament, un dels advocats d'Abdeslam ha assegurat aquest matí que el seu client desitja col·laborar amb les autoritats franceses.
L'acusat, d'altra banda, continua a la presó de Bruges i no ha estat traslladat a l'audiència que ha analitzat l'execució de mandat de detenció europeu, segons han informat mitjans locals.
El mateix dia de la seva detenció, el president francès, François Hollande, va anunciar en roda de premsa conjunta amb el seu homòleg belga, Charles Michel, que París sol·licitaria l'extradició d'Abdeslam.
Tots dos van expressar llavors la seva esperança que les autoritats judicials belgues agilitessin el procés.
Tot i que en un primer moment Abdeslam s'havia oposat, finalment va sol·licitar ser extradit a França "com més aviat millor" dimecres passat, segons va anunciar el seu advocat Sven Mary.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Segons els mossos, el detingut va intimidar el treballador de la gasoliner i va robar els diners de la caixa enregistradora, uns 225 euros
Lleida.-Els Mossos d'Esquadra van detenir aquest dijous un veí de Lleida de 46 anys i nacionalitat espanyola, que suposadament hauria robat i intimidat al treballador d'una gasolinera de la capital del Segrià.
Segons la policia, els fets van passar pels volts de dos quarts de nou del matí quan va tenir lloc el robatori a la benzinera situada a l'avinguda de l'Exèrcit.
Un desconegut va intimidar el treballador i va robar els diners de la caixa enregistradora.
Tot seguit es va muntar un dispositiu policial per identificar i detenir a l'atracador.
Mitja hora més tard es va localitzar una persona que coincidia amb la descripció però que duia una roba diferent.
Quan els agents el van identificar, l'home va fugir corrents i poc després el van aconseguir aturar i detenir, tot i que va oferir una forta resistència.
En el moment de la detenció portava 225 euros i una motxilla amb diferents peces de roba i guants de làtex, entre altres objectes.
El detingut, que té antecedents, ha passat aquest divendres a disposició judicial davant del jutjat d'Instrucció en funcions de guàrdia.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Dibuix de Bola del món II per Pintar on-line
Pinta online amb un joc per pintar de dibuixos de Col·legi i podrás compartir i crear la teva propia galeria de dibuixos online. |
La Fiscalia de Girona investiga l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater (CUP), per un presumpte delicte d'odi i discriminació contra «la nació espanyola i la Guàrdia Civil» per la denúncia que va fer el passat 4 d'octubre després que apareguessin més de 90 cotxes amb les rodes punxades al municipi.
Sabater va manifestar aleshores que sospitava que darrere d'aquest vandalisme hi havia la Guàrdia Civil, a qui va acusar d'anar «de dia uniformats i de nit incontrolats».
En aquest sentit, va afirmar que no es tractava d'un acte fortuït i el va relacionar amb el fet que durant la celebració del referèndum de l'1-O els efectius de la Guàrdia Civil que havien d'impedir-lo no van poder accedir al poble perquè jardineres i tractors els bloquejaven.
L'alcalde encara no té data fixada per comparèixer davant dels jutjats de la Bisbal d'Empordà, que hauran de decidir quan el citen a declarar.
La Fiscalia de Girona investiga l'acusació de fomentar l'animadversió envers el cos militar arran de la punxada de rodes que va patir el seu municipi –i d'altres de les comarques gironines després de la celebració del referèndum independentista–.
El batlle va manifestar davant dels mitjans de comunicació que no es tractava d'un fet «fortuït» i va apuntar cap a la Guàrdia Civil.
En declaracions a TV3, Sabater va manifestar: « No ho puc assegurar, però no em sorprendria gens –que els autors dels atacs als vehicles fossin membres de la Benemèrita–.
A mi, la setmana passada em van seguir fins al lloc de feina al meu poble.
I diumenge –l'1 d'octubre passat– no van poder entrar al poble perquè estava col·lapsat de tractors, jardineres i cotxes.
No van poder diumenge, però avui han pogut.
I espereu-vos, tot això tot just comença».
Aleshores, també va manifestar que «nosaltres seguirem amb mobilitzacions modèliques i pacífiques i ells amb aquestes accions», afegint que «el que ha passat avui –la nit del 3 al 4 d'octubre– és totalment inacceptable».
Els habitants de Verges es van despertar aquell 4 d'octubre amb gran quantitat de vehicles que hi havia al carrer amb les rodes punxades.
Per intentar identificar-ne l'autor o autors, el consistori va demanar col·laboració ciutadana i, a través de les xarxes socials, va emplaçar a tots aquells que tinguessin càmeres de videovigilància a comunicar-ho per poder visionar les imatges dels punts on s'havien produït els incidents.
Paral·lelament, van presentar denúncia davant dels Mossos d'Esquadra, que van desplaçar diversos agents al consistori perquè els veïns poguessin presentar les seves.
Diversos tallers es van oferir a fer reparacions gratuïtes perquè els afectats poguessin fer front als desperfectes.
Aquest no va ser l'únic municipi afectat per aquests actes vandàlics.
A la ciutat de Girona n'hi van aparèixer una vintena, a Medinyà, 13; a Sarrià de Ter, 16 i a Llagostera, 5.
En un comunicat, la CUP (la formació que governa al municipi de Verges) assegura que una setmana després, però, el jutjat de la Bisbal d'Empordà va arxivar el cas perquè no van poder identificar l'autoria de les punxades. |
BARCELONA, 3 maig (EUROPA PRESS) -
L'actual portaveu d'ERC al Parlament Sergi Sabrià serà el nou líder del grup parlamentari, Anna Caula en serà la nova portaveu i Gerard Gómez del Moral, el portaveu adjunt, ha explicat ERC en un comunicat.
Segons publica 'La Vanguardia', la reforma dels lideratges del grup es va tancar aquest dimecres i era obligada per la renúncia a l'escó que setmanes enrere va anunciar la llavors líder del grup republicà, Marta Rovira.
Rovira va renunciar a l'escó després del primer ple d'investidura de Jordi Turull (JxCat) i l'endemà va anunciar que se n'anava a viure a l'estranger --finalment va anar a Suïssa-- per no comparèixer davant el Tribunal Suprem.
Rovira sí que manté el càrrec de secretària general d'ERC malgrat la seva situació actual, i el president del partit també segueix sent Oriol Junqueras, empresonat al centre penitenciari d'Estremera des del 2 de novembre.
No obstant això, la situació de Rovira i Junqueras també ha forçat canvis en l'organigrama intern d'ERC, el principal, que Pere Aragonès es va convertir fa uns dies en adjunt a la Presidència, el número tres de la formació republicana.
Sabrià ha explicat que li hagués agradat assumir la presidència del grup en altres circumstàncies i ha carregat contra l'Estat: "Davant la situació de repressió i excepcionalitat en la qual ens trobem, tots hem hagut de fer un pas endavant i assumir noves responsabilitats".
Ha exposat que ha abordat la reforma del grup tant amb Junqueras com amb Rovira, i els tres volen apostar per "una adreça de grup molt coral, aprofitant la transversalitat i el talent de tots els membres del grup parlamentari".
Caula ha considerat que assumeix un repte important i ha conclòs que és "un honor poder ser la portaveu d'un grup ric en matisos, plural i amb la ferma voluntat de treballar a tot moment a favor dels valors republicans".
Diputat des de 2012, Sabrià és des de fa anys un dels estrets col·laboradors de Junqueras, va ser alcalde de Palafrugell (Girona) entre 2009 i 2011 i ha estat el director de diverses campanyes dels republicans, l'última, la de les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2017.
Caula va ser el 21D la número tres de la llista per Girona després de l'exconsellera Dolors Bassa i el president del Parlament Roger Torrent i és la seva segona legislatura com a diputada, mentre que Gómez del Moral va ser el 19 per Barcelona i, encara que no va entrar a la Cambra d'inici, es va convertir en diputat després de la renúncia a l'escó de l'exconseller de Justícia Carles Mundó.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La sala de plens de Consell Comarcal del Baix Llobregat, ha acollit aquesta tarda l'acte de commemoració del 30è aniversari de la seva constitució.
Han assistit a l'acte tots els presidents i la presidenta que ha tingut aquesta institució: José Montilla Aguilera, Jose Luís Morlanes Galindo, Rosa Boladeras Serraviñals, Joaquim Balsera García, i l'actual president Josep Perpinya i Palau, a més de consellers i conselleres dels grups polítics que han format part del Ple de l'entitat al llarg de la seva història, així com representants dels sindicats, associacions i entitats vinculades amb el Consell Comarcal.
A les intervencions dels presidents i de la presidenta, s'ha remarcat que el Baix Llobregat és una comarca que sempre ha teixit consensos i complicitats, que sempre ha fet política amb visió de conjunt i de la mà dels ajuntaments, amb capacitat de pacte i negociació fins i tot des de la discrepància.
Han destacat el valor d'un territori històricament lluitador, que ha aconseguit sortir de la crisi adaptant-se a les necessitats i als reptes de futur.
Una comarca que hores d'ara, té menys desigualtats que la veïna Barcelona.
Així mateix, el president ha posat en valor els projectes impulsats en el present mandat, orientats a millorar les condicions de la comarca: la creació del Servei Especialitzat d'Atenció a les Persones, la signatura d'un nou conveni marc per al desenvolupament integral de les Muntanyes del Baix, la posada en marxa de l'Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, i l'aprovació de la constitució del Consell de la Salut del Baix Llobregat i del Consell de la Formació Professional del Baix Llobregat, dos òrgans de participació sectorial pioners a nivell comarcal i de Catalunya.
Josep Perpinyà ha manifestat que el Consell Comarcal continuarà dedicant el seu esforç i treball en construir una comarca on la millora de les condicions de vida de la seva ciutadania sigui una realitat dia a dia, i ha donant les gràcies per la feina feta al llarg d'aquests 30 anys.
Consell Comarcal del Baix Llobregat |
Direcció: Ariadna i Clara Peya.
Intèrprets: Èlia Farrero, Clara Peya, Ariadna Peya, Pau Vinyals i Adrià Viñas.
Ningú està fora de perill, que fins ara hàgim tingut el cul cobert no vol dir que tinguem el cul blindat», diuen Les Impuxibles en un moment d'un espectacle, Suite TOC Núm.
6, que aborda amb tota la sinceritat i la cruesa la malaltia mental, una realitat que podria tocar a tothom.
El muntatge, que dissabte va passar per Temporada Alta amb una doble funció a El Canal de Salt, aborda els símptomes, el diagnòstic i el tractament dels trastorns psiquiàtrics sense caure en un manual de salut mental per a dummies.
És pura delicadesa i valentia, una meravella.
Narrat amb la veritat de qui descriu la tempesta amb els peus dins la bassa, les germanes Peya s'hi exposen del tot.
Parlen amb els llums oberts, mirant als ulls de l'espectador, sobre el Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) amb què conviuen: la Clara com a diagnosticada, l'Ariadna com a aliada dins i fora de l'escenari.
La lluita contra l'estigma de la malaltia, però també contra tot el que es considera normal, arriba per terra, mar i aire amb les paraules escrites per María Velasco pronunciades pels intèrprets, projectades a les parets i expressades amb les mans d'Èlia Farrero, convertint la llengua de signes en un recurs artístic més.
Els cinc intèrprets posen el coll en aquesta història en què els teclats s'alternen amb el clarobscur de la malaltia: un viatge sensorial d'onze capítols que van des d'una infància plena de terrors i supersticions a un al·legat contra una societat que confon tot el que no és felicitat amb una patologia, passant per les crisis -representades amb una coreografia de tremolors i calfreds- i els efectes de la medicació.
També hi apareix l'evident biaix de gènere del dolor psíquic («és pitjor ser boja que ser boig»), la música com a refugi vital i la feixuga motxilla que comparteix la família, tot plegat deixant imatges precioses.
L'ús de la llum que surt d'un projector, tocant els raigs com si fossin les cordes d'un instrument, i el solo de dansa d'Ariadna Peya ballant amb la frase «Tu sempre ocupes tant d'espai» és d'un d'aquests momentassos que voldries que no s'acabessin mai.
Només els qui no s'adapten al món el podran canviar, ve a dir l'espectacle, que, amb una estètica impecable i l'incessant piano de fons, dispara també contra l'alienació social.
La Suite de Les Impuxibles és esplèndida perquè és sincera.
Parla d'antidepressius i de fantasmes que no marxen i, malgrat tot, d'aquest teatre en brolla la vida sense aturador. |
El Servei de Cooperació Internacional de l 'Ajuntament de Figueres ha contribuït a fer possible la il·luminació i accés a Internet mitjançant energia solar a un total de 59 escoles de Burkina Faso.
L'actuació s'engloba en un projecte de l'Associació Sol Solidari i Actualité-Energia i ha permès que en els darrers 3 anys s'hagin destinat gairebé 40.000 euros a la causa.
Gràcies a l'ajut econòmic s'han pogut muntar instal·lacions autònomes –constituïdes per una placa solar, una bateria, un inversor i les bombetes de baix consum –, necessàries per il·luminar suficientment una aula en cadascuna de les escoles beneficiades.
Amb cada instal·lació, també s'han entregat tres làmpades portàtils per a l'ús dels professors i alumnes.
Des dels centres s'ha acollit molt bé el projecte i consideren que la nova instal·lació és un gran benefici per a la comunitat educativa, ja que ara poden allargar les classes un cop s'ha fet fosc, així com realitzar activitats paral·leles, com reunions o extraescolars.
Aquest no és l'únic projecte en què s'ha treballat, sinó que actualment n'hi ha 13 més en marxa.
Tots ells han estat prèviament escollits al Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació del consistori figuerenc, i el seu objectiu és contribuir a la lluita contra la pobresa i al desenvolupament humà dels països amb menys recursos.
El regidor de Cooperació Internacional, Francesc Cruanyes, assegura que des de l'ajuntament es fa «un seguiment minuciós de tots els projectes que s'han fet amb l'ajuda dels figuerencs». |
El centre de jardineria Vivers Barri, de Gavà (Baix Llobregat), ha venut aquest dissabte en temps rècord les més de 600 plantes destinades al Mobile World Congress (MWC) 2020.
L'empresa havia organitzat aquest cap de setmana un 'outlet' a les seves instal·lacions amb les flors d'alta qualitat a preu de cost i descomptes de fins al 70% per evitar haver-les de llançar.
Els clients han pogut trobar plantes de petit format per a casa com les kènties a només 20 euros (en comptes del preu habitual de 45), les jardineres amb flor a 10 euros o les heures i les falgueres a 5 euros.
L'idea inicial era obrir avui dissabte i demà diumenge de 10 a 14 hores, però la gran afluència de compradors ha esgotat les existències en poc menys de dues hores.
"Gràcies a tots, estoc exhaurit.
Ha estat un èxit gràcies a vosaltres", ha aplaudit Vivers Barri en un missatge a les xarxes socials, on ha adjuntat dues fotografies amb els estands i les lleixes totalment buides.
Segons el centre de jardineria, es tractava d'un gènere de gran qualitat que anava destinat a guarnir els pavellons i les zones comunes del MWC a Fira Gran Via.
L'anul·lació del certamen els havia deixat amb aquest gran estoc de material fresc en el seu millor moment i que anava a malbaratar-se ràpidament.
Per amortir les pèrdues, des de Vivers Barri es va pensar en aquest macro outlet que finalment ha estat tot un èxit, amb llargues cues de cotxes a la B-210 durant tot el matí i grans problemes d'aparcament a la zona. |
La galeria d'art El Claustre presenta a Girona una nova exposició del reconegut artista danès Frank Jensen.
La mostra, que s'inaugura divendres a un quart de nou del vespre, es podrà veure fins el 19 d'octubre, inclou pintures i escultures de Jensen.
Nascut el 1956 a Salten, Dinamarca, Frank Jensen resideix a Catalunya des del 1991.
L'art el va atraure des de molt petit i va trobar en el seu pare, pintor i violinista, el seu primer mestre.
Als set anys ja feia aquarel·les.
Va cursar estudis d'economia, màrqueting i art. Va treballar com a il·lustrador al seu país, després va viatjar per molts països i, finalment va recalar a Barcelona.
La il·lustració a diaris, llibres i revistes van ser la manera de donar-se a conèixer com a artista.
Des de 1991 Frank Jensen ha realitzat un gran nombre d'exposicions individuals i col·lectives a ciutats com Barcelona, Madrid i Sant Sebastià, i a l'estranger com a Copenhagen, Londres, Amsterdam, Munic i Ginebra.
Ha participat en nombroses ocasions a grans Fires Internacionals d'Art a Barcelona, Madrid, Estrasburg, la prestigiosa Artefiera de Bolonya, a Bogotà i a Pequín.
La seva obra es troba a fundacions com la Col·lecció Testimoni de La Caixa i la Fundació Vilaseca, així com en moltes col·leccions a Espanya i a l'estranger. |
Sa majestat el rei Carnestoltes sedueix el Mercadal i promet 'festa sense treva'
Galeria d'imatges del pregó del Carnaval de Reus d'enguany
El pregó del Carnaval d'enguany ha començat amb un grup de veïnes tot fent safareig.
Han pronosticat que la festa d'enguany serà millor que altres perquè ara a la ciutat "hi ha més diners" com a conseqüència del premi de la loteria de Nadal.
De fet, la celebració serà tan lluïda, han garantit, que serà "com la de Rio de Janeiro, o fins i tot com la de Tarragona", en la primera de les moltes referències que s'han fet a la "sucursal".
De passada, han advertit que un home "divertit i guapot" s'ha instal·lat recentment a l'edifici on viuen.
"És el batlle Pellicer?", ha preguntat una de les ganxetes del grup.
És s a majestat el rei Carnestoltes", han cridat mentre l'amo de la gresca i la disbauxa ha pujat a l'escenari del Mercadal amb la voluntat de seduir la vella Quaresma.
Aquesta, tot sigui dit, s'ha fet pregar.
És més, ha demanat una prova d'amor.
I el rei Carnestoltes ha acceptat el repte, tot assegurant que per ella fins i tot sacrificaria l'alcadia, "com va fer Noemí Llauradó ".
Units pels ritmes de la nit, han desfilat per la plaça per assaltar el palau municipal.
Des del balcó, sa majestat s'ha envoltat d'un grup d'acòlits per adreçar-se als subdits.
Ha apuntat que els llums nadalencs de la ciutat "són cada any més tristos" i ha qüestionat determinats projectes del govern, com ara el de voler fer del raval de Santa Anna una zona per a vianants.
També ha repassat la política local per disparar contra Esquerra, que al seu parer "no mana perquè des de Barcelona no ho van voler", en al·lusió a l'entesa amb Junts per Reus després de les eleccions.
Qüestions tan diverses com la situació del comerç local, la conversió de la Casa Navàs en un espai visitable, els carrils bici del terme o la ubiqüitat d'alguns 'RTV' com Xavier Sistaré o Jordi Salvadó han estat comentades igualment pel protagonista de la vetllada.
I d'aquesta manera, tot prometent "festa sense treva" i anunciant dies "d'alegria i ratafia", Carnesoltes ha iniciat el seu regnat de diversió, luxúria i xerinola.
Recupereu el primer ball del rei Carnestoltes al Mercadal:
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Els de la FRAC fan pena, se han fet petar el carnaval que avui per avui fa vomitar d'ho dolent que arriva a ser, el de Tarragona li dóna mil voltes.. de fet si l'organització del carnaval de Reus canvies de la frac al cobrador del frac seria més graciòs.
Un bon festivalet de finals de curs
el pregó d'avui ha estat una mica tristot, no crec que la gent s'engresqui després dels darrers anys. però cal dir que ha estat el millor dels darrers anys, cosa no massa dif ́cil
realment esl de la frac han d'estar molt apurats si han confiat en un grup d'aficionats de una escola per fer el pregó de carnestoltes. això de la frac no rutlla, però des de fa temps
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Un jutjat penal de Vilanova i la Geltrú ha condemnat un home a un any de presó i a una multa de 2.160 euros per escriure a Facebook insults i expressions xenòfobes contra un altre home, de nacionalitat marroquina.
El condemnat va desitjar que l'altre s'ofegués en pastera de retorn al seu país i va assegurar que si fos per ell li calaria foc.
També va qüestionar que fos una persona i li va dir "masclista de merda".
Ho va publicar en un grup de Facebook on hi participa la dona del perjudicat.
El jutjat el condemna per un delicte contra els drets fonamentals i les llibertats públiques i accepta la pena que demanava fiscalia.
Considera que el condemnat va actuar amb una "motivació obertament xenòfoba" i va utilitzar expressions "vexatòries i innecessàries".
A més, remarca que el missatge es va publicar en un grup públic al qual tenia accés bona part de la població de residència del perjudicat.
"Els fets revesteixen certa gravetat i manquen de justificació alguna.
Considero que les expressions són gratuïtes i innecessàries", conclou el jutge.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Pere Balcells és un bagenc d ́adopció que va ser nedador olímpic en dues ocasions, a Munic l ́any 1972 i a Mont-real el 1976.
Va néixer a Olot el 1954, però es va establir al Bages després de fer el servei militar a Saragossa el 1975.
Va prendre part també en dos campionats del món, els anys 1973 i 1975, en dos d ́Europa (1970 i 1974) i en dos Jocs del Mediterrani.
Entre els anys 1969 i 1976 va guanyar pràcticament tots els Campionats d ́Espanya dels 100 i 200 braça, la seva especialitat, i va ostentar en força ocasions els rècords estatals d ́aquesta distància i estil.
Actualment viu a Santpedor i des del febrer, amb 62 anys, torna a practicar en la natació en l ́àmbit de competició en els campionats màster, i ha aconseguit, fins i tot, el rècord d ́Europa de la seva edat en els 100 braça (+60 anys) el passat mes de juliol.
Com recorda la seva participació en els Jocs Olímpics de Munic i de Mont-real?
Els de Munic eren la novetat per a mi en la competició més pomposa que hi ha. Em va fer molta il·lusió.
A Mont-real també, però ja intuïa que s ́acostava el final de la meva carrera com a nedador i no tenia la força ni física ni mental per fer una bona competició.
No per edat sinó per altres circumstàncies, tenia 21 anys però tenia altres prioritats com els estudis, les ganes de casar-me...
També em van fer fer la mili, sí o sí.
És un esdeveniment especial, diferent, sens dubte, per la seva magnitud, la vila olímpica, etc. En el meu cas, a Munic vaig nedar els 100 i 200 braça i el relleu 4x100 estils; a Mont-real, només els 100 braça i el relleu.
Sóc fill d ́Olot, on vaig viure fins als 16 anys.
La temporada 1970/71 vaig anar a Barcelona i m ́entrenava a la residència Blume amb Guillem Alsina.
El desembre del 1971 vaig anar als Estats Units per la natació, a la Universitat d ́Indiana, amb Santi Esteve.
Mantenia la fitxa pel CN Olot després de deixar els EUA.
La meva nova destinació va ser Manresa per estudiar a l ́escola de Mines; coneixia una sèrie de nedadors manresans com la Montserrat Majó, la Rosa Estiarte o la Neus Panadell, amb les quals vaig coincidir a la selecció.
L ́entrenador del CN Manresa era el Josep Claret, que no el tenia conegut, però em van dir que era un bon lloc.
Els primers mesos encara seguia fitxat pel CN Olot fins que la campanya 1974-75 ja vaig decidir integrar-me del tot al CN Manresa.
Després dels segons Jocs, els de Mont-real, la mili va aturar la meva preparació, tot i que entrenava al CN Helios, a Saragossa.
I després deixa la natació l ́any...
Era el 1977 i no tenia clar què fer.
Vaig estar un any sense nedar, mentre acabava la carrera.
Manel Estiarte pare era el president del CN Manresa i em va venir a buscar per veure si m ́interessava ser l ́entrenador del club, una tasca que va durar quatre anys amb la Pilar Guitart i l ́Albert Martínez com a ajudants.
La meva dona era de Setcases, l ́havia conegut a Olot i, tot i que en principi no li agradava aquesta zona del Bages, ara no en marxaria.
A partir d ́aquí, la Pirelli va obrir oposicions i m ́hi vaig presentar.
Van ser divuit anys a l ́empresa de pneumàtics abans de marxar a una assessoria muntada a Barcelona amb uns amics i, posteriorment, disset més com a director de Cirsa, a Terrassa.
Ara ja fa dos anys que estic prejubilat i visc a Santpedor.
És dels que s ́ha llevat de matinada per veure la natació dels Jocs Olímpics de Rio?
Sí que ho he fet, amb unes sensacions de nostàlgia i de neguit i nervis pel desenvolupament de les diferents proves.
El que ha aconseguit Phelps s ́ha de reconèixer que és molt gran.
No només pels ors, que també, sinó per tornar de la manera que ho ha fet i superar els trails dels Estats Units, que no són fàcils.
Ha canviat la natació de com era en la seva època?
S ́estan permetent coses que no es permetien i que han representat la millora dels temps.
Els viratges són més llargs i, en el cas del meu estil, hi ha més braça submarina, i en les braçades es permet al nedador aixecar-se més, tot i que al final, això vol dir més potència de braços.
Va deixar la natació i ara, després de molts anys, ha decidit tornar.
Devia fer més de 30 anys que no em llançava a una piscina.
Anava fent altres esports i darrerament practicava el triatló de distàncies llargues fins que aquest febrer vaig decidir-me de nou per la natació.
Pel triatló m ́entrenava al CN Sallent i allà, el Joan Claret, em va animar a participar en els Campionats d ́Europa màster que eren el maig a Londres.
Jo tenia clar que si m ́engrescava seria per anar a totes, sense obsessionar-me, això sí.
Vaig classificar-me segon en els 50 braça i tercer en els 100 braça, però no vaig quedar content de com havia nedat, de l ́estil.
El Josep Claret em va dir que també ho havia vist.
Vaig continuar entrenant i en els Campionats de Catalunya, el juliol, les coses van sortir millor i vaig superar el rècord d ́Europa de la meva edat en els 100 braça.
Als Campionats d ́Europa màster va conèixer algun dels rivals que havia tingut de jove?
La veritat és que no, almenys no vaig recordar ningú.
Cal tenir en compte que han estat molts anys apartat de les piscines. |
Hi ha un seguit d'anys que els estius estan lligats inexorablement a la platja.
Són els anys de la teva infantesa, quan vas de la mà del pare i la mare a tot arreu... |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(Conferència Episcopal Tarraconense) Diumenge dia 28 de novembre, els catalans estan cridats a acudir a les urnes per elegir els Diputats del Parlament de Catalunya.
D'entre ells, n'ha de sortir el President de la Generalitat i aquest nomenarà el Govern del nostre país per als propers quatre anys.
Malgrat els problemes derivats de la crisi econòmica i l'atur, o el complex encaix de la personalitat pròpia de Catalunya, hem de ser tots els ciutadans els qui prenguem consciència del deure de vetllar pel present i el futur de la nostra societat.
Votar és exercir els nostres drets i alhora és una manera d'intervenir responsablement en els afers públics.
Per això, les eleccions democràtiques són un moment privilegiat de la participació ciutadana.
Els Bisbes de Catalunya animem els catòlics i tots els ciutadans de bona voluntat a participar activament en les properes eleccions al Parlament, de forma reflexiva i a consciència davant els programes dels diversos partits i grups polítics que hi concorren.
Al moment de fer la nostra tria conscient i emetre el nostre vot, creiem que hi ha uns valors prioritaris i irrenunciables que cal discernir com estan reflectits en els diversos programes electorals.
Entre aquests valors destaquem els següents: les mesures per afrontar la crisi econòmica i crear solidaritat efectiva envers els qui més pateixen; la tutela del dret a la vida, des de la concepció fins a la seva fi natural; el reconeixement, promoció i protecció de la família; el respecte de la llibertat dels pares en l'educació dels seus fills; la resposta justa i digna al col·lectiu dels immigrants i a tot el que signifiqui major justícia social; la promoció de la llibertat religiosa, i la valoració del que conforma la identitat pròpia de Catalunya.
Demanem a la Mare de Déu de Montserrat, Patrona de Catalunya, que ens ajudi a superar aquests moments d'incertesa que vivim, que mai no ens divideixin les inevitables tensions que es produeixen en la construcció de la nostra casa comuna, que la comprensió i el respecte presideixin el debat entre les diferents opcions polítiques, i que la veritat, la justícia, la llibertat i l'amor siguin els pilars on se sostingui la vida política del nostre país.
Conferència Episcopal Tarraconense |
Els alumnes del primer curs del Diploma Sènior de la UOM visiten el Parlament de les Illes Balears.
La visita la va fer personal del Parlament i durant el recorregut es varen visitar diferents estàncies de l'edifici, complementant la visita amb les explicacions de cada lloc que veien.
Aquesta visita és una activitat complementària pels alumnes que estan cursant l'assignatura La Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia i ha servit com una activitat pràctica de les classes que han fet a la UOM.
La visita és va realitzar el dia 24 d'abril de 2017 i varen assistir bona part del grup classe acompanyat per la doctora Maria Ballester que es fa càrrec d'una part d'aquesta assignatura de la UOM. |
Jaume Dulsat (JxCat) guanya les eleccions a Lloret.
JxCat ha obtingut 7 regidors, per davant de PSC (5) i ERC (3), un resultat que reforça l'actual equip de govern.
CONSULTA AQUÍ ELS RESULTATS DETALLATS DE LLORET DE MAR
Per rebre cada dia al seu correu electrònic les notícies, reportatges, entrevistes i articles d'opinió publicats a Diari de Girona us podeu donar d'alta a les nostres newsletters o al nostre canal de Telegram.
També us podeu subscriure per consultar en línia l'edició impresa o rebre-la cada dia a casa, amb el que gaudirà de tots els avantatges del nostre Club del Subscriptor. |
En aquest espai podeu trobar exemples d'ús de la tecnologia educativa que considerem bones pràctiques i que, per tant, podeu utilitzar com a model d'activitats per desenvolupar a l'aula.
© Consorci d'Educació de Barcelona - Tots els drets reservats |
Aquest és el darrer acte programat dins el cicle 'Primavera Activa 2011' del Pla de la Gent Gran
El Defensor de la Ciutadania, Oleguer Arnau, participarà aquest dimarts 31 de maig, en la darrera activitat programada dins el cicle 'Primavera Activa 2011' de la Regidoria del Pla de la Gent Gran de l'Ajuntament de VNG.
L'acte anomenat 'Tertúlia amb el Defensor de la Ciutadania' es durà a terme a la Casa del Mar a partir de les 18 hores.
L'objectiu a l'hora de programar aquesta activitat ha estat donar resposta a la petició realitzada per l'Associació Gent Gran de la Mar que van contactar amb l'Ajuntament de la ciutat per demanar informació sobre aquest servei.
Un dels objectius del Pla de la Gent Gran és fomentar l'envelliment actiu i saludable i preservar l'experiència i el bagatge d'aquest col·lectiu fruit de la maduresa.
En aquest sentit, la 'Primavera Activa 2011' ha realitzat diferents activitats pensades per potenciar la participació i facilitar eines per millorar la qualitat de vida d'aquest col·lectiu. |
Grup de Treball de Cultura del Col·legi de Periodistes de Catalunya posa a disposició dels seus col·legiats una visita cultural a la
Col·lecció Bassat de La Nau Gaudí de Mataró.
peces d'art contemporani que reflecteixen la passió i els gustos de Carme i Lluis Bassat.
La Nau Gaudí, des de l'any 2010, és un espai d'exposició que contribueix a difondre l'obra d'artistes poc representats als museus.
La Col·lecció Bassat de la Nau Gaudí reuneix alguns dels artistes catalans més interessants dels
La mostra reuneix una seixantena de pintures contemporànies, però també s'hi poden trobar escultures, dibuixos i tapissos.
Entre una llarga llista de 28 artistes destaquen
[EMAIL] Cal facilitar el No. de Col·legiat/da Places limitades.
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2020 |
Convocatòria de Cooperació Europea en el
Camp de la Recerca Científica i Tècnica (COST)
investigadors i experts de distints països que treballen
com a tal, sinó que dóna suport a la posada en xarxa
d'activitats com ara reunions, conferències, intercanvis
científics de curta durada i activitats de promoció.
l'actualitat, es dóna suport a més de 200 xarxes
La COST és oberta a propostes referents a Accions que
contribuïsquen al desenvolupament científic, tecnològic,
econòmic, cultural o social d'Europa.
interès les propostes que tinguen un paper precursor
respecte d'altres programes europeus i/o que siguen posades
en marxa per investigadors novells.
Desenvolupar uns vincles més estrets entre els investigadors
de recerca amb caràcter innovador, interdisciplinari i
Les activitats de la COST són dutes a terme per
equips de recerca amb l'objecte de consolidar els fonaments
de l'excel·lència científica a Europa.
La COST està organitzada en nou seccions temàtiques generals
(biomedicina i biociència molecular; ciències i tecnologies
químiques i moleculars; ciències de la Terra i gestió
mediambiental; alimentació i agricultura; boscos i els seus
productes i serveis; ciutadà, societat, cultura i salut;
tecnologies de la informació i la comunicació; ciències de
materials, ciències físiques i nanociències; transport i
http://www.cost.esf.org s'exposa l'àmbit que cada
secció temàtica pretén abastar.
Se sol·licita a les persones interessades que, quan
interdisciplinàries que no corresponguen directament a una
única secció temàtica seran especialment ben rebudes;
aquestes propostes seran avaluades per separat pel
permanent d'avaluació de les propostes multidisciplinàries).
Les propostes han d'integrar investigadors procedents d'un
mínim de cinc països de la COST.
pot esperar és de l'ordre dels 100.000 euros anuals, en
general per un període de quatre anys.
L'avaluació de les propostes es farà en dues fases.
pàgines), presentades mitjançant la plantilla en línia que
breu resum de la proposta i de la seua pretesa repercussió.
Les propostes que no complisquen els criteris de
subvencionabilitat de la COST (per exemple, que sol·liciten
corresponents comitès temàtics avaluaran les propostes que
poden optar a subvenció de conformitat amb els criteris
de les propostes preliminars seleccionades que presenten una
Les propostes completes seran examinades
detingudament per homòlegs d'acord amb els criteris
decisió es pren en un termini de sis mesos a partir de la
data límit de presentació i s'espera que les Accions
s'inicien en el termini de tres mesos.
La data per a la presentació de les propostes preliminars és
el 26 de març de 2010, a les 17.00 h (hora de
la selecció final de vora 30 noves Accions.
La convocatòria per a la presentació de propostes completes
es farà com a màxim el 14 de maig de 2010 i el termini de
presentació de les mateixes finalitzarà el 30 de juliol de
2010; està previst que les decisions es prenguen al desembre
La següent data de recollida serà, previsiblement,
Les persones interessades podran posar-se en contacte amb el
seu coordinador nacional de la COST per a rebre informació i
Les propostes han de presentar-se en línia a través del web
Per a les seues activitats de coordinació, la COST rep
L'Associació COST, gestionada per la Fundació Europea de la
Ciència (FEC), que actua d'agent executor per a la COST,
assumeix la secretaria científica dels comitès temàtics i de
Aquest missatge ha estat distribuït a la llista EURORECERCA
[EMAIL] amb el següent text: subscribe EURORECERCA Nom Cognoms.
Per a cancel·lar la subscripció,
[EMAIL] amb el text: signoff EURORECERCA.
OPER Universitat de València - Carrer Menéndez y Pelayo, 3 Telf. |
Aquesta és la pàgina de EntrePaiPa.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Sant Boi de Llobregat. |
L'Ajuntament de Rubí (Vallès Occidental) ha reprovat el rei Felip VI gràcies a l'absència de 2 regidors de Cs, que ha deixat el bloc unionista en minoria.
La moció ha quedat aprovada amb el suport de Junts per Catalunya, ERC i Alternativa d'Unitat Popular, mentre que PSC, PP i Cs hi han votat en contra.
Rubí reprova el Rei Felip VI, Rubí també demana l'absolució i.
Aprovada la proposta perquè dos ex- regidors de C's no s'han presentat i PSC + C's + PP s'han quedat sense majoria! pic.twitter.com/NvqWjylCgX
✔️Ens sumem a la moció per la reprovació de Felip VI i l'abolició de la monarquia.
Una institució caduca que ens vol súbdits 🤴❌ per garantir la llibertat, els drets humans i la igualtat d'oportunitats pic.twitter.com/kRWIdz6uIt
Després els impulsors de la votació s'han fet una fotografia davant un rei d'oros amb la inscripció Catalunya no té Rei. |
El Col·legi de Periodistes de Catalunya de la demarcació de Lleida en col·laboració amb l'Associació Salut Mental Catalunya – Terres de Lleida, es complau en convidar-te al cicle de debat i esmorzar de Periodistes contra l'Estigma el qual es durà a terme els dies 26 de novembre i 2 de desembre de 9:30 a 11:00 hores a les instal·lacions del col·legi (Rambla Ferran 21 – 8é).
Els objectius principals d'aquestes sessions són:
♦ Contribuir a la sensibilització dels periodistes quan han de tractar una notícia on el protagonista és una persona que té algun problema de salut mental, per tal de millorar conjuntament la manera d'abordar aquest tipus d'informacions de forma que no estigmatitzin.
♦ Establir complicitats entre els i Salut Mental Catalunya Terres de Lleida per tal d'apropar els periodistes a les persones amb vivències testimonials.
♦ Detectar les necessitats dels periodistes a l'hora d'abordar informacions que tinguin alguna relació amb la salut mental: eines, recursos, recomenacions sobre el llenguatge, fonts, etc.
Els resultats d'aquestes sessions haurien de permetre que tots els professionals que hi han participat en surtin amb el suport suficient com per comunicar de forma efectiva, sensible i acurada sobre la salut mental.
Aquest suport hauria de permetre que els periodistes puguin:
Esperem que la temàtica periodistes contra l'estigma sigui del teu interès i que t'animis a venir a esmorzar amb nosaltres i participis d'aquestes sessions.
Per temes de logística et preguem que confirmis la teva assistència per la sessió del 26 de novembre, abans del dia 22.
Pots fer-ho trucant al telèfon 973-240044 (de 9:30 a 13:30 hores) o escrivint al correu [EMAIL].
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2020 |
Al CCCB es pot visitar una exposició fabulosa, Hi havia una vegada Txernòbil, de les que no et deixa indiferent.
A través de fotografies, textos, vídeos, objectes, obres d'art, es rememora l'accident de la central nuclear de Txernòbil i s'expliquen detalls de la crisi tecnològica, política i social que va seguir a un accident que semblava impossible.
Les explicacions de com va anar tot són esgarrifoses.
El control de la informació des del primer moment per part de les autoritats de l'encara Unió Soviètica, va ser gairebé obsessiu, com queda demostrat en els fragments d'informes secrets i instruccions confidencials que decoren ací i allà l'exposició.
És impactant el treball dels anomenats? liquidadors?, milers de persones que participaren durant mesos en la neteja dels residus altament radioactius que s'escamparen per les runes del reactor afectat.
Homes i dones equipats amb aparatosos vestuaris, que només podien treballar directament amb les restes contaminades durant un parell de minuts seguits.
Per a poder fer tota l'ingent feinada calgueren centenars de milers de persones.
A les poques setmanes ja n'hi havia gent afectada pels símptomes de la radiació.
S'estima que desenes de milers de liquidadors moriren els primers mesos.
Són xifres esgarrifoses, difícils d'imaginar, que competeixen en horror amb les imatges de les malformacions dels nadons o amb el patetisme i la misèria en la que viuen els vilatans d'edat avançada, la majoria afectats pel càncer, que decidiren tornar a viure a les cases de la zona prohibida: un àrea de 30 km al voltant de la central i més de dos-cents llogarets abandonats.
La censura que han patit alguns científics ucraïnesos dissidents és molt significativa, gairebé impenetrable: amb prou feines es pot saber res de com ha afectat l'accident a les poblacions, quines repercusions reals han tingut en les persones de diferents edats, quines patologies estranyes (com les inesperades cardiopaties generalitzades dels infants) s'han desenvolupat.
Vaig visitar l'exposició coincidint amb l'aniversari de l'11-S i algunes de les coses que es conten cinc anys després de l'atemptat de les Torres Bessones ressonaven en l'exposició sobre Txernòbil.
Els missatges tranquil·litzadors de les autoritats soviètiques sobre l'escàs risc que suposava el treball dels liquidadors, tan civils com militars, han estat desmentits per les fabuloses xifres d'afectats.
També als que treballaven desenrunant la zona zero de Nova York se'ls digué que l'aire que respiraven no oferia cap risc i cinc anys després els milers d'afectats per patologies de l'aparell respiratori esgarrifa.
El que ara sabem és que les autoritats sanitàries nord-americanes manipularen els informes científics i enganyaren els treballadors sobre les riscs reals.
A propòsit de manipulacions interessades, el cas dels efectes de l'urani empobrit sobre els soldats i la població civil és objecte d'un fabulós reportatge Urani empobrit: una arma de doble tall produït per l'equip del programa 30 minuts de TV3.
Novament la versió oficial és desmentida per la crua i tràgica realitat dels milers d'afectats de càncer i malformacions com a conseqüència de la radioactivitat emprada en els conflictes bèlics del Golf Pèrsic o de Kosovo.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
El procés electoral es regirà pel que disposa
Per tant, el procediment d'elecció serà el següent:
A partir de l'endemà de la publicació de l'acord
de la convocatòria d'eleccions,
s'obre un termini de deu dies per a la presentació de
La presentació s'ha de fer per escrit, amb
petició explícita del candidat, davant la Comissió
Una vegada transcorregut el termini de presentació,
la Comissió Electoral farà públics els
candidats acceptats i els comunicarà al degà en
funcions en un termini màxim de cinc dies.
El degà en funcions, en un termini màxim que
finalitzarà al cap d'un mes de l'endemà de la
publicació del present acord, convocarà sessió
extraordinària de la Junta de Facultat perquè
procedeixi a elegir un nou degà.
En aquesta elecció només podran votar aquells
membres de la Junta de Facultat que ho siguin de conformitat
amb l'article 59.1.b), c), d), e) i f) dels Estatuts de la Universitat.
La Mesa electoral serà integrada pel professor de
més edat, que actuarà com a president, pel professor
de menys edat, que actuarà com a secretari, i per l'alumne
La candidatura que obtingui el nombre més gran de
vots, sempre que es compleixi el requisit establert a l'article
tramesa per la Mesa electoral al Rector perquè faci el
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui |
José María del Nido és l'amfitrió de la reunió de clubs que volen un nou repartiment dels drets de la televisió. / RAUL CARO / EFE
El Barça té 170.000 socis, ahir va arribar als vint milions d'amics al Facebook i té el millor contracte d'esponsorització que ha tingut mai cap club esportiu en cap indret del món.
Són tres xifres que, d'entrada, José María del Nido ha de mirar-se amb binocles.
Hi ha, encara, una dada més significativa i que les televisions privades de pagament, en una mostra d'opacitat poc comprensible, mai no publiciten: els índexs d'audiència que té un partit del Barça o del Madrid, a GolT o a C+ Liga, en comparació amb l'Osasuna, el Betis o el Sevilla.
Avui Del Nido ha decidit reunir els clubs descontents pels milions que perceben per haver cedit els drets de televisió i que, en teoria, els condemnen a jugar una Lliga al marge de Barça i de Madrid.
Cadascú rep, no ho oblidem, en funció del que va negociar.
Els divuit clubs al marge dels dos grans no van voler fer una negociació col·lectiva (en què, per cert, sembla que Del Nido va tenir molt a veure que cadascú mirés per ell).
Així, cada club va arribar a un acord i va signar un contracte sense que ningú no els posés ni el dit a l'ull ni la pistola al pit.
En el moment en què van firmar el contracte els devia semblar un bon acord.
És més, en el súmmum del cinisme, tot just fa tres mesos, el Sevilla del mateix Del Nido va renovar el seu contracte amb Mediapro.
Fa tot just tres mesos, no tres anys, i ara, en canvi, clama -agombolat per tretze clubs més- perquè comenci el que ell ha batejat com la Revolució Francesa.
El president del Sevilla, arrauxat de mena, un pinxo que actua a batzegades i que tant cita Montesquieu com defensa Julián Muñoz pel Marbellagate, és, en aquest cas, un mag a qui se li ha vist el truc abans de començar l'actuació.
En aquesta comparació entre la guerra del futbol i la Revolució Francesa, però, hi ha algun terme que no queda clar.
Quan Del Nido parla de tallar el coll al rei, no s'entén a qui s'està referint.
Ahir mateix, el gestor dels drets audiovisuals de pràcticament tots els club de Primera i Segona Divisió deia en una entrevista a Marca quina és la realitat del futbol espanyol: una Lliga sense Barça ni Madrid seria una debacle.
Segurament, per jugar una Lliga de divuit equips, sense els grans, cap equip cobraria el que ara està rebent.
La gràcia i la sort del Sevilla i de tants altres clubs és que cada temporada tenen quatre partits que juguen contra el Madrid o contra el Barça.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'extinent d'alcalde de Planificació Urbanística i Territori de Terrassa (Barcelona), Carme Labòria, ha considerat aquest divendres que "el PSC ha perdut l'oportunitat de defensar el catalanisme".
Ho ha explicat en declaracions a Europa Press i després d'haver comunicat a l'alcalde de Terrassa i primer secretari del PSC a la ciutat, Jordi Ballart, que renunciava als seus càrrecs i deixava el partit en el qual ha militat durant 34 anys.
"Aquesta ha estat la decisió més difícil que he pres en la meva vida perquè des de fa molts anys he format part del PSC", ha assegurat l'extinent d'alcalde, que ha destacat que l'ha meditat molt.
Labòria ha exposat que Catalunya està vivint un moment crucial en què han de tenir la mateixa importància els aspectes socials, democràtics i catalanistes i ha considerat que el PSC no aquesta defensant aquest últim aspecte.
Alhora, ha anunciat que la seva voluntat és incorporar-se al nou partit MES, que es va constituir dissabte passat i que és la suma de Moviment Catalunya i NECat, el partit que va fundar Ernest Maragall.
"Em fa molta il·lusió participar en aquest nou projecte que neix amb la voluntat de sumar", ha indicat Labòria, que ha considerat que els ciutadans de Catalunya tenen sentiments diferents que han de tenir resposta.
"Sempre he cregut en la llibertat dels pobles de defensar les seves opinions i d'escollir el que volen ser", ha conclòs Labòria, que afirma que se sent més identificada amb la vocació de MES que amb la del PSC.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un dels referents ofensius del Manresa FS, Asis Boukhress, ha participat aquests dies en un torneig internacional de futbol sala amb la selecció absoluta del Mar-roc.
Aquesta competició, en forma de quadrangular, que ha tingut lloc a la ciutat xinesa de Changshu ha estat guanyada pel combinat marroquí i sense conèixer la derrota.
El Marroc, que es troba en plena preparació de la Copa d'Àfrica que ha de tenir lloc el proper mes de gener en pistes marroquines, es va imposar per 3 a 0 a Malàisia, per 5 a 0 a Xina i per un mínim 3 a 4 a Dinamarca, en tots els casos amb protagonisme d'Asis Boukhress, que ha format part de totes les convocatòries de la selecció marroquina aquest any.
La participació del manresà al torneig de la Xina va impedir que diumenge jugués el partit de lliga que el Manresa FS tenia programat a la pista del Natació Sabadell, corresponent a la lliga de Segona B, i que va perdre per un mínim 3 a 2.
En principi es compta que dissabte, davant l'Escola Pia de Sabadell al Pujolet, Asis Boukhress ja estigui disponible.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
L'executiu acusa els grups de generar alarmisme i de "fer una aliança contra Barcelona"
Barcelona.-L'oposició ha reprovat la gestió del govern d'Ada Colau en civisme i seguretat en una comissió extraordinària convocada després que un turista resultés ferit en una baralla amb un manter.
Tots els grups menys la CUP, que s'ha desmarcat de la comissió i l'ha titllat d'"acte de precampanya", han exigit la dimissió de l'alcaldessa com a responsable de Seguretat.
Durant la sessió, les formacions opositores han recordat que aquesta és la tercera vegada que han de reprovar el govern municipal en dos anys i han retret la "incapacitat" de l'executiu municipal de donar resposta a la cronificació del top manta, la proliferació dels narcopisos, i l'incivisme al conjunt de la ciutat i, especialment, a la Barceloneta.
En defensa del govern, l'alcaldessa accidental, Laia Oritz, ha demanat "honestedat" i "compromís" a l'oposició a qui ha acusat de generar alarmisme i de "fer una aliança contra Barcelona".
El govern ha defensat que "Barcelona és una bona ciutat per viure i per treballar-hi" i ha allargat la mà a l'oposició a fer propostes per tirar endavant un pla de mesures per minimitzar l'incivisme a la ciutat.
Davant les dures crítiques, Ortiz ha acusat els grups que havien passat anteriorment per l'Ajuntament d'haver facilitat el turisme de masses i ha demanat als regidors opositors que "no atiïn els monstres" simplificant problemes "complexos" i "vinculats a fluxos migratoris" com la venda ambulant.L'oposició en bloc ha recriminat tant l'absència de l'alcaldessa a la comissió com la incompareixença pública condemnant l'agressió de la setmana passada.
Davant la pluja de retrets contra Colau durant la comissió, Ortiz ha reivindicat que el govern treballa "de manera incansable per garantir la convivència cada dia de l'any", i ha insistit en el fet que l'oposició no ha aportat solucions al llarg de la sessió.
"Generar apocalipsi en què ajuda?", s'ha preguntat.
L'alcaldessa accidental ha proposat als partits de treballar junts per reclamar més agents de Mossos d'Esquadra a la Generalitat i permisos de treball temporal al govern de l'Estat.El PSC titlla l'executiu de "govern d'opereta" L'antic soci de govern de BComú, el PSC ha retret que el govern "minimitzi" problemàtiques que afecten la gestió de l'espai públic i a la seguretat ciutadana "per complexos ideològics".
"No estan parlant com a responsables polítics, sinó com a irresponsables polítics", ha etzibat la regidora Montserrat Ballarín.
La socialista ha titllat l'executiu de "govern d'opereta", que ha concedit "carta de naturalesa" als venedors ambulants i s'ha refugiat en el fet que aquesta és una problemàtica "global" i que "sempre ha existit".
"Posin-se a actuar, no volem acostumar-nos a conviure amb la venda del top manta", ha exigit.ERC alerta que Barcelona "s'està convertint en la narcocapital" d'EuropaERC és un dels grups que ha demanat amb més contundència la renúncia de l'alcaldessa al comandament de la Guàrdia Urbana.
El president del seu grup municipal, Alfred Bosch, ha anat més enllà que la resta de grups en afirmar que la "deixadesa" i l'"abandonament" de l'espai públic per part del govern estan convertint Barcelona en "la narcocapital d'Europa".
Segons Bosch, la policia municipal "no té instruccions clares" i està "desproveïda" d'autoritat.En la rèplica, Ortiz, envoltada de tots els membres del govern que són a Barcelona, ha retret les crítiques dels partits "progressistes".
"El PSC ha passat de dir que Barcelona és solvent a afirmar que és un caos i el discurs del senyor Bosch ha anat més enllà que el del PP i Cs", ha respost Ortiz, que ha instat els grups revisar l'hemeroteca dels últims 15 anys".
Una intervenció a la qual Bosch ha respost: "Vostès han vingut aquí a plorar o a governar?
Si han vingut a governar, faci-ho".El PDeCAT lamenta que el govern de BComú "hagi passat del 'sí se puede' al no es pot fer res".De part del PDeCAT, impulsor de la mesura, el regidor Raimond Blasi ha dit que el govern tapa "amb cortina de fum" la "incompetència", la "ineficiència" i la "nul·la capacitat de lideratge", en resposta a la interpel·lació de l'Ajuntament al Departament d'Interior perquè incrementi els agents de Mossos d'Esquadra a la ciutat.
Blasi ha considerat que "Barcelona no necessita una salvadora egòlatra sinó un equip de persones capaces i treballadores" i ha lamentat que l'alcaldessa "hagi passat del 'sí se puede' al no es pot fer res".Cs acusa Colau de dirigir la Guàrdia Urbana "amb complexos per aplicar la llei" Al seu torn, la presidenta del grup municipal de Cs, Carina Mejías ha lamentat que l'agressió d'un venedor ambulant a un turista que ha desencadenat aquesta comissió ha perjudicat la imatge de Barcelona com a destí turístic.
La cap de la formació taronja ha instat el govern a aplicar l'ordenança municipal i actuar contra l'ús de l'espai públic del top manta amb "la mateixa contundència" amb la que ho han fet "amb els floristes, les terrasses o els locals emblemàtics".Pel que fa a la persona que hauria de substituir Ada Colau al capdavant de la cartera de seguretat del consistori, Mejías ha apuntat a "una persona amb suficient criteri i sense complexos per aplicar la llei amb autoritat".
A més, Mejías ha demanat a l'executiu que dupliqui els agents cívics i de la Guàrdia Urbana.El PP vota a favor de la reprovació tot i que la considera "una proposta de mínims" El PP ha presentat una esmena al text votat perquè aquest representa "una protesta de mínims" que "indulta" l'acció del Govern, de qui depenen els 3.000 Mossos d'Esquadra que patrullen pels carrers de la capital, ha dit el president del grup Alberto Fernández Díaz.
El cap de files dels populars ha lamentat que PSC i Cs no exigissin com ells la reprovació al Departament d'Interior, per tal d'evitar el veto dels membres del govern, ERC i el PDeCAT.
"La seguretat a Barcelona és cosa de dos, d'Ada Colau, i de Quim Torra", ha dit Alberto Fernández Díaz, en referència al president de la Generalitat.
Una altra de les raons per les quals el PP no ha votat el text és perquè aquest no demana el cessament d'Albert Arias, director del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona pels seus comentaris "burletes" a les xarxes socials després de l'agressió.
També el regidor del PDeCAT Raimond Blasi ha defensat que el govern hauria d'haver cessat el responsable turístic que va enviar "a la merda" els crítics amb l'alcaldessa.L'alcaldessa accidental ha clos la sessió titllant les intervencions de l'oposició de "foc d'encenalls" i recordant que "les mesures no s'improvisen".
"Estem disposats a treballar junts però vostès ja estan de campanya", ha recriminat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els cicles de formació específica tenen com a objectiu capacitar els alumnes per exercir una activitat artística professional determinada, mitjançant l'adquisició i el domini de les tècniques artístiques i del coneixement dels materials i les eines necessaris per executar els treballs propis del seu ofici. |
50 dies després tampoc s'ha pogut cantar victòria.
El Girona, tot i que ho ha intentat fins al final, ha encadenat la seva tercera derrota consecutiva a Montilivi i ho ha fet per culpa d'un nefast inici de partit en què ha encaixat dos gols.
Malgrat retallar distàncies abans del descans i ha millorat la seva imatge, l'empat mai ha arribat.
Necessitat com ho estava d'un bon resultat, s'esperava que l'equip saltés al camp amb la mateixa intensitat i ambició dels dies de l'Atlètic, Màlaga i fins i tot Sevilla.
Era imprescindible anar a per totes i posar la por al cos de bon començament al Vila-real.
Sobretot jugant-se el partit a Montilivi, on s'hi encadenaven ja un parell de derrotes consecutives.
Potser superats pel rival, per les circumstàncies o pel que sigui, al Girona no se l'ha vist durant molts minuts.
Només així s'explica que el Vila-real s'hagi posat amb un 0-2 al seu favor en menys de 20 minuts.
Machín ha apostat per l'onze més semblant possible al de les primeres jornades.
Ha hagut de fer jugar Ramalho obligat per les baixes en defensa, mentre que Granell, un cop recuperat de la seva lesió, s'ha fet un lloc al mig del camp.
De nou, s'ha apostat per un sol punta i més migcampistes.
El tècnic havia dit, durant la prèvia, que s'intentaria dominar la possessió.
Però la pilota, des del primer segon, ha estat dels visitants.
Així, el Vila-real ha fet molt de mal, agafant l'esquena una vegada i una altra a la defensa.
Al 4, Bakambu ha rebut a l'àrea un pèl escorat a la banda i el seu centre no ha trobat rematador per molt poc.
Pocs minuts després, una acció calcada ha acabat amb el 0-1.
Bakambu, que està en ratxa, ha rebut tot sol deixant enrere Bernardo i Juanpe.
Amb un xut col·locat al pal esquerre, ha batut Iraizoz.
Si ha despertat el Girona ho ha fet de manera ben tímida.
S'abusava de la pilotada llarga, de les centrades que no portaven enlloc.
Mentrestant, els de Calleja seguien a la seva.
Al 19, s'ha repetit la història.
Castillejo ha rebut amb camp per endavant i l'ha picat a l'espai per l'entrada de Bakambu.
Juanpe, uns segons tard, ha arribat com ha pogut a l'alçada del davanter però no ha pogut fer res per evitar el 0-2.
Bàsicament, perquè el Girona ho era el Girona.
No hi havia intensitat, idees ni res de res.
L'equip estava en mans del seu adversari i no hi havia cap símptoma de millora.
Però, el que són les coses, el panorama ha canviat.
I ho ha fet perquè el partit s'ha escalfat.
Jaume Costa i les seves picabaralles amb Portu han encès els ànims de Montilivi i també dels jugadors, que han pujat de revolucions.
S'han estirat els gironins i l'últim quart del primer acte ha sigut blanc-i-vermell.
Al 36, Granell ha servit una falta que Bernardo ha rematat molt fluix a les mans de Barbosa.
Al 39, la centrada ha estat de Granell, Stuani l'ha tocat amb el cap i entre el porter i el travesser han evitat el gol.
En la jugada posterior, ha arribat l'1-2.
De nou, gràcies a l'estratègia.
El córner ha estat servit en llarg, al segon pal; allà, després d'un rebot, la pilota ha caigut a peus de Bernardo, que l'ha engaltat cap a l'interior de la petita perquè Stuani, molt habilidós, marqués amb un toc d'esperó.
Ha estat la millor notícia per a un Girona que ha arribat viu al descans.
El gol i també el pas pels vestidors ha estat la veritable panacea perquè només encetar-se el segon temps, la cara dels gironins ha estat una altra.
Més intensitat, més ganes i més perill només d'inici.
Machín ha decidit moure les fitxes i ha assegut a un desaparegut Granell dotant de més presència l'atac amb l'entrada de Kayode.
L'equip ha continuat amb la seva línia ascendent, buscant amb molta insistència les bandes i fent mal a cada badada del seu rival.
A banda de reclamar dos possibles penals per mans, d'una centrada amb moltíssima intenció d'Aday al pal llarg i d'una mala rematada de Kayode a passada d'Stuani, al millor ocasió dels primers minuts ha arribat al 49.
Pilota robada a tres quarts de camp, contracop franc i infame decisió d'Stuani.
L'uruguaià no ha vist Kayode per l'esquerra i ha optat per deixar-la a la dreta per Maffeo.
Tard i malament, perquè el xut del carriler, molt forçat, ha impactat amb el lateral de la xarxa.
Bona senyal, però també un perill perquè amb espais, el Vila-real és encara més perillós.
L'entrada de Bacca ha aportat frescor a l'atac dels de Calleja i el colombià ha tingut la sentència al 64.
Ha collit un mal refús dins l'àrea i s'ha inventat un xut creuat que Iraizoz ha salvat com ha pogut.
De mica en mica, l'embranzida ha semblat que ha anat perdent pistonada fins als últims minuts, quan els de Machín s'han llençat en tromba tot buscant l'empat.
Douglas Luiz, que havia entrat per Portu una desena de minuts abans, ha servit una falta amb tota la intenció del món.
Allà, el central Víctor Ruiz ha desviat la pilota cap a la seva pròpia porteria amb la mala sort per als gironins que ha acabat impactant amb el travesser.
Ja amb el cronòmetre en contra, la defensa del Vila-real s'ha convertit en un mur, refusant totes i cadascuna de les pilotes penjades.
Douglas, Mojica, Borja i fins i tot el porter Iraizoz s'han fet un fart al descompte de buscar la pilotada sense fortuna.
Almenys, el marcador tampoc s'ha mogut en contra.
I això que Soriano, al 93, ha tingut un xut al pal quan el partit ja moria. |
Setze creacions van competir ahir en el tradicional concurs de Creus de Maig de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres.
El jurat va premiar sis composicions després de valorar aspectes com el disseny, l'originalitat o la més daliniana.
La creu de l'Associació de Veïns del Turó Baix va tornar a guanyar el premi a millor disseny per cinquè any consecutiu.
La creació constava d'una creu feta amb blocs de fusta i elements florals suspesa en l'aire.
La més original va ser la de la plaça de l'Estació, que també va revalidar el premi; la Fundació Escola Sant Vicenç de Paül es va endur el guardó de més tradicional; la millor composició floral va ser per al Centre Recreatiu Empordanès de Vilatenim; el Centre Penitenciari Puig de les Basses va guanyar en més daliniana i l'associació de veïns de l'Eixample es van endur el premi per la creu més popular.
L'entrega de premis també va reconèixer les creus d'entitats que treballen amb persones vulnerables.
Els guardons es van entregar en un acte a la Sala de Plens presentat pel periodista Carles Pujol i amb la presència de regidors.
Les creus van lluir durant tot el dia en diversos punts de la ciutat. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La fira ha comptat amb una mostra de diferents productes agroecològics, de consum ètic i solidari i diverses activitats divulgatives, com la xerrada La salut i les plantes aromàtiques de la mà de Santi Soto i Alimentació saludable i de temporada impartida per Teresa Listerri.
Durant la jornada s'ha realitzat un taller de fer pa, l'espectacle Viatge al món del bon rotllo i un posterior dinar econòmic.
La fira s'ha tancat amb el debat Altres models que superin els microgrups de consum ecològic entre persones consumidores i productors.
La fira ha estat impulsada per la plataforma PiC Vallès, que és un grup de trobada entre productors i consumidors del Vallès i rodalies que treballen per impulsar l'agroecologia.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
El món del motor lamenta la prdua de l'home que va promoure la celebració del Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 i del Rally Catalunya
Barcelona.-L'expresident del Reial Autombil Club de Catalunya (RACC) i impulsor de la Fórmula 1 a Catalunya, Sebasti Salvadó, ha mort aquest dilluns amb 86 anys.
Salvadó va presidir l'entitat durant 30 anys, des del 1985 al 2015.
Salvadó va impulsar esdeveniments automobilístics com el GP d'Espanya de Fórmula 1 o el Rally RACC Catalunya.
En nom del Govern, el conseller de Territori, Dami Calvet, l'ha definit com a "entusiasta", "emprenedor", o "un dels grans homes del motor" catal.
El Circuit Barcelona Catalunya ha lamentat la prdua de Salvadó i referents del món de l'automobilisme com Carlos Sainz han volgut acomiadar-se amb un missatge a les xarxes socials on ha assegurat que l'expresident del RACC era com "un pare" per ell.
L'enterrament tindr lloc aquest dimecres a la parrquia de Sant Vicen de Sarri a les 11 del matí.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una de les qüestions de l'any 2017 relacionades amb el món dels llibres és la que es va discutir al Parlament Europeu sobre l'aplicació de l'IVA reduït als llibres digitals... |
Fagotista i compositor d'origen alemany. |
La capital catalana es convertirà en la capital europea de la sostenibilitat i la bioeconomia amb el Barcelona BioEconomy Forum, una iniciativa organitzada per la Generalitat que reunirà del 27 al 29 de novembre un centenar d'experts i professionals nacionals i internacionals al recinte Modernista de Sant Pau.
Així ho han explicat aquest dilluns en roda de premsa el director del Barcelona BioEconomy Forum, Martí Boada; el director general de Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat, Antoni Trasobares; el cap de l'Oficina Mediterrània de l'Institut Europeu dels Boscos, Inazio Martínez, i el director del Recinte Modernista Sant Pau, Marc Guerrero.
El fòrum intentarà donar resposta a la necessitat de satisfer la demanda d'aliments, energia i primeres matèries en un món que està en camí d'arribar als 9.000 milions d'habitants i en un context en què el canvi climàtic i l'esgotament d'un model energètic basat en el petroli estan més presents que mai.
"Estem patint una de les crisis més rellevants de la humanitat encara que no ho sembli, ja que, si el model econòmic actual fos universal, el planeta no ho podria suportar", ha assegurat Boada, que ha afegit que, precisament en aquest marc, la bioeconomia --l'ús de recursos naturals renovables de manera sostenible per produir aliments, energia i serveis-- es planteja com una solució.
Alguns dels ponents que aprofundiran sobre aquesta qüestió són el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, que obrirà el fòrum, i la ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina.
També hi participaran l'exprimer ministre de Suècia i actual president de ThinkForest, Göran Persson; el director general adjunt de la Comissió Europea, Dumitru Mihail, i el sotsdirector general de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), Eduardo Rojas-Briales, entre d'altres personalitats.
"Avui dia tenim més boscos que fa 900 anys i sembla que som incapaços de crear riquesa, valor i feina a través d'ells, i aquest és el repte", ha asseverat Martínez, que ha afegit que l'evolució dels mercats, l'escassetat de recursos, la globalització i la crisi energètica obliguen a aturar-se i a pensar en un futur sostenible.
Per la seva banda, Trasobares ha incidit en la necessitat de vincular la investigació i el coneixement amb una gestió sostenible dels boscos que permeti a la indústria de la transformació crear nous productes de valor afegit que facin més atractius els productes locals davant dels estrangers.
Ha recordat que aquest és un dels objectius del Pla de Política Forestal del Govern, i ha apostat per l'ús de la fusta en la rehabilitació d'edificis, en lloc de l'acer i l'alumini, per impulsar el sector català.
Les conclusions que s'extreguin d'aquesta primera edició del fòrum, que es preveu que sigui bianual i que sempre tingui a la capital catalana com a escenari, es traslladaran a la Comissió Europea, el Parlament Europeu, la FAO i altres organitzacions amb l'objectiu que es tinguin en compte en la implementació i desenvolupament de polítiques europees.
El fòrum, que s'inspira i s'organitza en associació amb el Koli Forum de Finlàndia, se celebrarà al recinte Modernista Sant Pau dijous dia 27 de novembre, mentre que el 28 es traslladarà al Castell de Castellet i la Gornal i dissabte els participants faran una sortida de camp a Les Gavarres (Girona).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La FED compleix el guió amb una pujada del tipus de referència des de l'1% a l'1,25%.
A més de l'increment dels tipus la Reserva Federal va anticipar que a finals d'any podria començar a reduir la mida del seu balanç (a través de reinversions menors que els venciments dels títols que té), encara que aquest moviment serà dependent de les dades econòmiques continuïn millorant.
La FED ha situat les seves estimacions de creixement del PIB per als EUA en el 2,2% el 2017 i en el 2,1% i 1,9% el 2018 i el 2019.
El creixement esperat per a 2017 suposa una lleugera revisió a l'alça, mentre que les previsions d'inflació les ha reduït de forma considerable des de l'1,9% a l'1,6% al present exercici i deixa l'estimació del 2% per a 2018 i 2019 sense canvis.
Partint de les previsions de cada conseller, la FED preveu una pujada més en el present exercici, per acabar en l'1,50%.
Les previsions per als propers anys són de 3 pujades de 0,25pb cada una el 2018 i unes altres 3 el 2019, que deixarien els tipus en el 3% a finals d'aquell any.
Per a nosaltres la mesura que més impacte pot tenir és la reducció del balanç, ja que redueix la demanda de bons a llarg termini.
Ahir el deute públic a tot el món va patir un descens important en rendibilitat per la caiguda del preu del petroli, que ha passat de 55 a mitjans de maig a 47 USD/b ahir.
Aquesta evolució està reduint les perspectives d'inflació, com hem vist en aquestes estimacions de la FED i en les del BCE del passat dijous, i posa en qüestió que aquest camí de pujada de tipus dibuixat per la FED es pugui complir.
De moment la pujada d'estimacions del PIB i el camí molt progressiu de pujada de tipus, és una combinació positiva per a les borses.
Així ho va reflectir el DJ americà ahir, que va marcar nous màxims.
Avui es podria esperar una sessió positiva a les borses europees, encara que el pes del sector bancari i de les petrolieres pot frenar l'esmentada recuperació. |
Dues sentències del Tribunal Suprem de finals de juliol donen la raó als Governs de Cantàbria i d'Andalusia en la seva negativa a concedir concerts educatius a dos centres privats que escolaritzen únicament nens o nenes.
Les sentències es basen en els apartats de la LOE que exclouen de la possibilitat de concertació als centres d'escolarització diferenciada per sexe, en prohibir textualment la discriminació per sexes.
Malgrat la norma legislativa de la Ley Orgánica de Educación de 2006, molts governs autonòmics han renovat o han concedit nous concerts educatius a centres que discriminaven a l'alumnat per sexes, fins al punt que en l'actualitat hi ha 90 centres concertats a l'Estat espanyol amb aquestes característiques.
A Catalunya, 16 centres sexistes reben 20 milions d'euros anuals de subvenció del Departament d'Ensenyament.
Les declaracions del ministre Werth i de determinats portaveus de governs autonòmics no donen cap garantia que aquestes sentències s'acompliran.
En el cas de Departament d'Ensenyament s'opta per mantenir-los els concerts fins a 2014.
La patronal d'aquests centres (anomenats eufemísticament "d'educació diferenciada per sexe") i les seves associacions de pares (vinculades, totes dues, a grups religiosos com l'Opus Dei i d'altres) recorreran al Tribunal Constitucional, amb la intenció de guanyar temps fins que el PP faci una nova llei d'educació a la seva mesura.
La Federació d'Ensenyament de la CGT de Catalunya sempre ha defensat la coeducació com a principi bàsic de l'educació i l'ensenyament públic com a marc de cohesió social.
Totes dues qüestions han estat bandejades pels diferents governs catalans, amb major o menor grau.
Com a mostra, la recent Llei d'Educació de Catalunya pactada per PSC, ERC, IC-EUA i CiU.
En un moment de profundes retallades a l'ensenyament públic català (acomiadament de professorat interí i substitut, augment dels alumnes per classe, disminució de les dotacions al centres...) repugna que es continuïn mantenint els concerts educatius i, encara més, que una part d'ells s'utilitzin per finançar grups religiosos que discriminen l'alumnat per raó de sexe.
Federació d'Ensenyament CGT Catalunya |
Hi ha una sensació d'alarma per la visió que Alemanya té del seu paper en un món canviant
Dos dies després d'assumir el càrrec de president de França, Emmanuel Macron va viatjar a Berlín.
Era el 16 de maig del 2017, i França i Alemanya necessitaven un reajustament.
Aquestes dues nacions no poden fer funcionar Europa si no treballen juntes.
Macron havia sigut elegit per transformar França, i estava convençut que el canvi real al seu país només es produiria amb una millora de la integració europea.
Es palpava l'esperança en l'ambient quan el jove president francès va conèixer la severa Angela Merkel, amb una experiència de tres mandats com a cancellera alemanya.
Merkel va citar el poeta alemany Hermann Hesse: "Els inicis són plens de màgia".
Però va afegir prudentment: "L'encís només es conserva si hi ha resultats".
Dos anys després, els resultats no es veuen enlloc i l'encís ha donat pas a l'exasperació.
Merkel i Macron es van reunir aprofitant una cimera de Berlín sobre els Balcans occidentals el 29 d'abril i la conversa es va reduir al mínim estricte: quinze minuts.
Quan quatre dies abans en una conferència de premsa li havien preguntat sobre la relació franco-alemanya, Macron havia respost en termes categòrics.
Va reconèixer obertament per primera vegada que França no estava d'acord amb Alemanya sobre l'estratègia del Brexit, la política energètica, el canvi climàtic i les negociacions comercials amb els Estats Units, i la llista hauria pogut ser més llarga.
A París, la decepció davant del fracàs de l'Alemanya de Merkel a l'hora de tirar endavant les reformes europees s'està convertint en ressentiment
Macron va suggerir també que "el model de creixement alemany potser ha arribat al final".
A parer seu, Alemanya, després d'haver fet reformes d'austeritat que eren adequades per a la seva economia, s'havia beneficiat plenament dels desequilibris creats dins la zona euro; d'això se n'havien ressentit especialment les economies meridionals, com les d'Espanya, Grècia i Itàlia, per a les quals l'austeritat havia sigut amarga i desestabilitzadora.
Aquests desequilibris han empitjorat, va assenyalar Macron, i ara "es contraposen al projecte social" que ell promou.
"El to utilitzat per París és tota una novetat –va assenyalar Michaela Wiegel, que des de fa molt temps és corresponsal a París del 'Frankfurter Allgemeine Zeitung'–.
Emmanuel Macron ja no vol ser tractat com un soci menor de la cancellera".
Però el nou to amb Alemanya no prové només de Macron.
Les queixes difereixen, però totes assenyalen el mateix problema: la paràlisi política de Berlín.
Hi ha uns quants governs de la zona euro que volen que Alemanya, l'economia més potent del bloc, relaxi la normativa fiscal i inverteixi en infraestructures i innovació per proporcionar estímuls.
"Quan fa fred, cal encendre la calefacció", va defensar en privat un destacat polític de la Unió Europea.
Però Alemanya, instal·lada en un enorme superàvit comercial i fiscal, i també en uns estalvis cada vegada més grans, es mostra reticent a actuar.
Quan Europa es veu assaltada des de tot arreu en un món convuls, quan la major part dels governs de la Unió lluiten contra una onada populista, la coalició governant d'Alemanya es comporta com si seguís navegant pels mars tranquils de principis de segle.
"Fa deu anys que Alemanya no avança –em va dir indignat un experimentat executiu alemany que treballa per a una empresa estrangera–.
Ara el malalt d'Europa és Alemanya".
Molts experts francesos culpen Macron d'haver-ho apostat tot a l'estreta col·laboració amb Merkel, en comptes d'obrir-se a un ampli ventall d'aliats de la Unió Europea.
El 2017, perquè la cancellera li fes costat en el seu ambiciós pla per a Europa, va voler instaurar les reformes internes, començant per les noves lleis laborals, que el seu predecessor, François Hollande, havia sigut massa feble per aprovar.
Però l'escepticisme alemany sobre la capacitat de complir de França "era impossible de superar", va escriure a 'The Guardian' Shahin Vallée, economista i exassessor de Macron.
Philippe Martin, assessor econòmic del govern francès, afirma que els dos països "no parlen el mateix llenguatge econòmic", i assenyala que "és difícil negociar quan no tens el mateix model al cap".
A París, la decepció davant del fracàs de l'Alemanya de Merkel a l'hora de tirar endavant les reformes europees s'està convertint en ressentiment.
El nou to amb Alemanya no prové només de Macron.
Les queixes difereixen, però totes assenyalen el mateix problema: la paràlisi política de Berlín
I pot ser que la festa s'hagi acabat fins i tot per a Alemanya.
Amb l'amenaça de la competència xinesa i el fre que comporten les tensions comercials globals, l'economia alemanya, propulsada per l'exportació, ranqueja.
Dins d'Alemanya, uns quants experts audaços comencen a qüestionar la seva ortodòxia econòmica i a desafiar una de les seves vaques més sagrades: l'Schwarze Null o "zero negre", una llei fiscal de deu anys d'antiguitat que impedeix al govern funcionar amb dèficits pressupostaris.
Per ara, però, els polítics fan el sord.
Per descomptat, pot ser que hi hagi una mica de gelosia entre els europeus, incloent-hi els francesos, que no han sigut prou valents per reformar les seves economies quan els vents eren més favorables.
Però, més enllà de la preocupació en el sentit que el conservadorisme alemany perjudica la zona euro, hi ha una veritable sensació d'alarma, compartida per molts experts en política exterior a Berlín, per la visió que Alemanya té del seu paper en un món canviant –i del paper d'Europa, en la qual està ara tan profundament afermada–.
Quan es tracta de protegir la seva indústria automobilística, el seu gasoducte amb Rússia o les seves decisions polítiques sobre els països on s'han d'exportar armes, la postura unilateral d'Alemanya és cada vegada més contrària al celebrat compromís de Merkel amb el multilateralisme.
En la seva llista d'elements de desacord, Macron no va esmentar la reculada d'Alemanya pel que fa a despesa militar, tot i les creixents amenaces de Rússia, la Xina i els terroristes i la forta pressió del president Donald Trump, ni va parlar de la seva reticència a posicionar-se respecte als problemes principals d'estratègia i seguretat, potser perquè aquests temes són extremadament sensibles.
O potser perquè Macron no ha perdut l'esperança en els seus esforços per fer que Alemanya es torni més europea, en lloc de fer que Europa es torni més alemanya.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Els electors francesos de dreta i de centre que van participar ahir en les primàries obertes van cometre el que Hubert Védrine anomena una «insurrecció electoral».
L'exministre d'Afers Estrangers socialista i excol·laborador de François Mitterrand es refereix sobretot al que ha passat als EUA amb Donald Trump i en altres democràcies occidentals, però la feliç troballa serveix també per a aquesta elecció interna a França.
Van anar a les urnes quatre milions de votants, que és tota una lliçó per elegir un candidat de la dreta a les presidencials quan en altres països i partits funciona la democràcia digital, de dit, és clar.
Aquests electors es van rebel·lar contra el que estava programat -victòria d' Alain Juppé, seguit de Nicolas Sarkozy — i van elegir, amb més de 15 punts sobre el primer i més del doble de vots que el segon, François Fillon.
Va ser primer ministre de Sarkozy, encara que el president més d'una vegada el va menysprear anomenant-lo simplement «col·laborador».
Ara, el col·laborador ha acabat amb la carrera política del seu cap. La derrota inapel·lable de Sarkozy és l'altra notícia de la nit electoral perquè no ha sigut capaç d'arribar a la segona volta ni amb el domini de l'aparell del partit Els Republicans, a la presidència del qual va tornar amb el seu retorn a la política després d'haver-la abandonat al perdre davant François Hollande el 2012.
Sarkozy va repetir en aquestes primàries la política de confondre's amb el Front Nacional per robar-li electors i aturar el seu ascens.
Va fracassar amb aquesta estratègia el 2012 i ha tornat a fracassar ara.
Juppé, en canvi, va basar la seva campanya en la idea oposada que per derrotar Marine Le Pen en les presidencials del maig que ve -tothom dóna per suposat que la filla de Jean-Marie passarà a la segona volta—, el millor és allunyar-se del seu populisme i la seva xenofòbia, ampliar el camp i guanyar vots al centre i entre els decebuts per Hollande.
Fins ara, els sondejos donaven Juppé com a guanyador amb diferència sobre Le Pen, mentre que el duel Sarkozy - Le Pen era més igualat.
Els electors, no obstant, han preferit Fillon, que serà el guanyador diumenge que ve si no es produeix una nova sorpresa, ja que Sarkozy ha demanat el vot per a ell.
Sense fixar-se tant en Marine Le Pen, Fillon s'ha presentat com el candidat de la «verdadera» ruptura, amb un programa liberal thatcherià (descens de 110.000 milions d'euros en la despesa pública, jubilació als 65 anys, fusió de pensions públiques i privades, retorn a la setmana de 39 hores), encara que el concepte liberal sempre s'ha de posar en quarantena a França, on tots els partits són intervencionistes i partidaris de l'Estat fort.
El mateix Fillon procedeix del gaullisme social, s'alinea amb la dreta més tradicional en la seva oposició, per exemple, al matrimoni homosexual, i en política exterior defensa concepcions gaullistes com l'acostament a Rússia.
El seu triomf d'ahir és determinant perquè, si es confirma diumenge, amb l'esquerra dividida i incapaç de passar a la segona volta al maig, serà probablement el pròxim president de França. |
La revista britànica The Banker ha premiat CaixaBank per la innovació de la seva aplicació mòbil «CaixaBank Now App» i l'ha reconegut com el «millor projecte tecnològic» de la seva categoria en els premis Technology Projects Awards 2018.
Segons un comunicat de l'entitat, el guardó suposa un reconeixement a la seva aposta per la innovació tecnològica i la digitalització, que alhora és una de les línies del Pla estratègic 2015-2018 del banc.
CaixaBank diu posseir avui la «major base de clients digitals d'Espanya», amb 5,8 milions d'usuaris, 5 milions de clients de banca mòbil i el 32% de quota de penetració.
Aquest reconeixement se suma a d'altres que ha rebut CaixaBank durant aquest any com a «banc més innovador d'Europa Occidental» (Global Finance), «millor banc digital d'Europa Occidental» (Euromoney) i «millor banc d'Espanya » (Global Finance). |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Alexis Tsipras substitueix cinc ministres que van votar contra el tercer rescat
El primer ministre crea nous càrrecs per afrontar la nova etapa del partit · Una quarta part dels diputats van votar contra l'acord amb els creditors...
Syriza identifica la CUP com un dels seus referents
El membre del comitè central de la formació grega, Stathis Kouvelakis, en parla en una entrevista...
El parlament grec vota a favor de les mesures imposades per la troica
Varoufakis i més líders de Syriza hi voten en contra però Tsipras conserva el càrrec...
Varoufakis ataca durament el pacte de Tsipras: 'Això és un cop d'estat'
L'ex-ministre d'Economia del govern grec reclama eleccions avançades...
Tsipras: 'Hem hagut de fer concessions difícils'
El primer ministre grec diu que l'acord permet evitar la fallida del país...
Falta de confiança i crítiques a la proposta de Tsipras compliquen l'Eurogrup
Dijsselbloem veu difícil la reunió d'avui, tot i el vistiplau de la troica al pla grec...
Fills de l'exili, de les migracions, de l'educació...
La troica examina l'última proposta de Tsipras per al rescat
La proposta del govern grec a la UE inclou retallada en pensions i augment de l'IVA...
El dirigent de Podem va intentar saludar, sense èxit, el primer ministre grec...
Grècia presenta avui una llista de reformes per optar al tercer rescat
El ministre de Finances va demanar ahir formalment 50.000 milions en canvi d'accepta un conjunt de reformes · La UE exigeix reformes creïbles avui mateix...
Grècia demana formalment a la UE el tercer rescat
Tsipras demana 50.000 milions a canvi d'acceptar una reforma de les pensions de manera immediata...
La Comissió Europea no descarta la sortida de Grècia de l'euro si no presenta 'mesures creïbles'
Dues decisives reunions avui a Brussel·les marcaran el desenvolupament de la profunda crisi que viu la UE...
Els quinze dies vinents faran tremolar la Unió Europea
Aquestes hores i dies que vénen la Unió Europea i Grècia viuran una situació d'extrema tensió...
L'escrit de renúncia de Ianis Varoufakis: 'Portaré amb orgull l'odi dels creditors'
Us oferim traduït al català l'article en què el ministres de Finances grec anuncia la dimissió...
Varoufakis dimiteix després de la victòria del no al referèndum grec...
La Unió Europea apreta Grècia: 'la distància entre nosaltres s'ha eixamplat'
Dombrovskis diu que no hi ha cap sortida fàcil de la crisi actual...
Tsipras: 'No ens faran fora de l'euro perquè el cost seria massa gran'
El primer ministre grec defensa el no al referèndum de diumenge...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Actuació castellera dels Xerrics, davant de Sant Esteve.
Carrosses recobertes de paper desfilaran a la Batalla de les Flors.
El correfoc acabarà aquest any a l'interior de la plaça de braus.
Programa d'actes FDT'16 Dimecres 7 de setembre
Programa d'actes FDT'16 Dijous 8 de setembre
Programa d'actes FDT'16 Divendres 9 de setembre
Programa d'actes FDT'16 Diumenge 11 de setembre
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Apesar que els beneficis de les grans companyies de l'Ibex-35, la principal referència borsària a Espanya, es van disparar en termes agregats, els directius dels pesos pesants d'aquest indicador han vist reduïts en molts casos els seus salaris.
Però el cert és que en els casos en què la part en metàl·lic s'ha rebaixat respecte a l'exercici anterior se'ls ha compensat amb aportacions per part de l'empresa a plans de pensions o sistemes d'estalvi.
El rànquing de l'any passat el va liderar el president de Ferrovial, Rafael del Pino Calvo-Sotelo, que va rebre un total de 15.258.000 euros o l'equivalent a més de 41.000 euros diaris, fet que suposa més del doble que l'exercici anterior.
En la suma total destaquen més de 9,3 milions d'euros per l'execució d'unes opcions sobre accions de la companyia, de la qual és el principal accionista, dins d'un pla d'incentius que es va establir el 2008.
L'any passat, les accions de Ferrovial van perdre gairebé el 18% i el consell de la companyia va augmentar els seus ingressos el 19,58%.
El resultat operatiu de l'empresa es va reduir l'any passat el 8% i el benefici net va baixar el 48%.
Pablo Isla, president executiu d'Inditex, va descendir l'any passat al segon lloc, després de percebre 10.372.000 euros, gairebé el 15% menys que el 2015.
D'aquesta quantitat, 3,4 milions van ser en accions de l'empresa.
Però no hi ha motius per a l'alarma, ja que el descens del 2016 es produeix després que l'exercici anterior rebés 5,52 milions com a retribució variable a llarg termini, que l'any passat no es va repetir.
El principal accionista d'Inditex, Amancio Ortega, que és conseller a través de la societat Pontegadea Inversiones, i un dels homes més rics del món, té assignat un salari de 100.000 euros.
Els més de 1.000 milions en dividends que percep el compensen.
Els títols de la companyia van cedir en borsa l'any passat gairebé el 6% i el consell va veure reduir-se els seus ingressos més del 10%.
Inditex va incrementar el 2016 el 8% el seu resultat d'explotació mentre que el benefici net va créixer el 10%.
De la quantitat, 3.197.000 són en accions del grup.
Les accions d'Iberdrola van baixar el 2,8% en el conjunt de l'any, mentre que els ingressos del consell a penes es van reduir el 0,05%.
El resultat d'explotació de l'elèctrica va augmentar l'any passat el 5,5%, i el benefici net, l'11,7%.
Una retallada salarial similar a la de Galán, de l'1,67%, és la que va afectar Ana Botín, presidenta del Banco Santander, que va ingressar 7.373.000 euros, si bé es va beneficiar d'una aportació de 2.521.000 al seu sistema d'estalvi.
Els títols del banc van guanyar un 1% i el consell d'administració va reduir el 4,21% els seus ingressos en metàl·lic.
El marge brut del banc es va reduir l'any passat el 3,1%, si bé va experimentar un creixement del 4% en el benefici net.
El cinquè que més va ingressar va ser Ismael Clemente, conseller delegat de Merlin, que es va integrar amb Metrovacesa.
Gairebé va triplicar els seus ingressos, dels quals més de 4 milions van ser en accions.
Els títols de la companyia van cedir el 8% l'any passat, mentre que el consell d'administració va duplicar els ingressos.
El resultat d'explotació de la societat va augmentar el 63% i el benefici net es va multiplicar per 12.
Les compensacions diferents del salari es van generalitzar.
José Manuel Entrecanales, president d'Acciona i membre de la família que controla la majoria del capital, va ser un dels que es va beneficiar amb una de les aportacions més elevades a un sistema d'estalvi, amb un total de 3.250.000 euros, superior als 2.497.000 que va rebre com a salari i que es van reduir un 30%.
De totes maneres, l'exconseller delegat Francisco Gómez Martín, que va ser rellevat el juliol de l'any passat, va batre rècords al prejubilar-se amb gairebé sis milions d'euros.
Una altra de les aportacions més grans a sistemes d'estalvi va ser per a Carlos Torres, conseller delegat del BBVA, amb 3.178.000.
Entre les grans, una de les retallades més fortes es va produir a Telefónica, en què el president, José María Álvarez-Pallete, que abans era conseller delegat; va rebre 5.359.000 euros, el 19,3% menys que el 2015.
En tot cas, l'empresa va fer una aportació de 673.000 euros al sistema d'estalvi a favor seu. |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
TECG - Sol·licitud d'autorització de nou quadre de tarifes d'una concessió de servei públic de transport de viatgers.
Sol·licitud de revisió anual de tarifes dels servicis públics de transport de viatgers per a la seua adaptació als costos de cada servici.
- Les empreses concessionàries de servicis públics de transport de viatgers, quan l'Administració dins del segon trimestre de cada any i una vegada realitzada la revisió general anual, haja dictat Resolució actualitzant la Tarifa Partícip Empresa de la concessió.
- Aquelles empreses quan les partides que integren la seua estructura de costos hagen patit una variació que altere significativament, a l'alça o a la baixa, l'equilibri econòmic de la concessió.
A través del pagament telemàtic genèric:
Per a aquelles persones que tenen DNI electrònic o per a persones físiques o jurídiques amb certificat electrònic emés per l'Agència de Tecnologia i Certificació Electrònica, i que hagen generat prèviament la taxa per Internet a través del Sistema Sar@ o amb l'imprés omplit obtingut de les direccions territorials, podran realitzar el pagament telemàticament.
Vegeu el manual en informació complementària: Manual pagament telemàtic genèric.
Vegeu l'enllaç en informació complementària: Pagament telemàtic genèric.
A través d'oficines i caixers de les entitats financeres col·laboradores:
Els mitjans a través dels quals es poden efectuar els ingressos a favor de la Generalitat són diversos, però no totes les entitats financeres col·laboradores en la recaptació de tributs els tenen tots habilitats.
El model de taxa es pot descarregar des de l'adreça d'Internet que s'indica a continuació:
Enllaç relacionat amb el pagament de les taxes
- Revisió anual: Una vegada rebuda Resolució de l'Administració actualitzant la tarifa partícip empresa de la concessió.
- Alteració de l'equilibri econòmic de la concessió: Durant tot l'any.
Aquest tràmit únicament es pot realitzar de manera telemàtica perquè està destinat a persones jurídiques, de conformitat amb l'article 14.2 de la Llei 39/2015, de 15 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
A través de l'enllaç corresponent:
Tramitar amb certificat electrònic: https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html? tramite=DGM_GEN&version=3&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=829
La presentació presencial de la sol·licitud comportarà l'autorització del sol·licitant, excepte manifestació en contra, que la Conselleria d'Habitatges, Obres Públiques i Vertebració del Territori obtinga directament les dades relatives d'identificació personal, segons el que preveu l'article 28 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
En cas de no autoritzar-se, s'haurà d'aportar:
- Imprés de sol·licitud normalitzat.
- Dades estadístiques de la concessió, segons el que estableix l'article 7 de l'Ordre FOM/1230/2013, de 31 de maig, per la qual s'estableixen normes de control en relació amb els transports públics de viatgers per carretera, si no s'han presentat encara.
Alteració de l'equilibri econòmic de la concessió:
- Estudi de viabilitat economicofinancera.
- Magnituds bàsiques del serveis.
- Declaració de veracitat de la documentació aportada.
SOL·LICITUD GENERAL - PROCEDIMENTS
- Presentació de la sol·licitud i documentació requerida
- Una vegada comprovada la documentació i l'existència de les dades estadístiques, el servei competent emetrà els nous quadros de tarifes màximes que hauran d'estar exposats al públic.
En els quadros de tarifes estarà reflectida la data d'entrada en vigor de la nova tarifa.
- Estudi de la documentació presentada
Els previstos en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (BOE núm. 236, de 02/10/2015).
Fent clic en la icona superior "Tramitar amb Certificat" d'aquesta mateixa pàgina.
Per a això, heu de disposar de certificat electrònic reconegut per l'ACCV o DNI electrònic.
També pot tramitar utilitzant el sistema de CL -PERMANENT de l'Estat.
Amb aquest sistema d'autenticació i signatura no necessita disposar de certificat en el seu equip ni usar Java o el programa AUTOFIRMA (vegeu l'apartat enllaços d'aquest tràmit).
Sistema de CL -PERMANENT de l'Estat
- Llei 16/1987, de 30 de juliol, de la Direcció de l'Estat, sobre Ordenació del Transport Terrestre
- Reial Decret 1211/1990, de 28 de setembre, del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Ordenació dels Transports Terrestres (BOE núm. 241, de 8/11/1990)
- Ordre de 26 de novembre de 2001 de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per la qual s'establixen els criteris de conversió a euros de les tarifes dels servicis públics col·lectius de transport de viatgers competència de la Generalitat Valenciana i es regulen determinats aspectes de l'adquisició i pagament de les mateixes durant el període de coexistència de les dos monedes (DOCV núm. 4147, 13/12/2001)
- Llei 6/2011, d'1 d'abril, de la Generalitat, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana (BOE núm. 98, DE 25/04/2011)
- Ordre FOM/1230/2013, de 31 de maig, per la qual s'establixen normes de control en relació amb els transports públics de viatgers per carretera (BOE núm. 158, de 3/7/2013)
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (BOE núm. 236, de 2/10/2015)
Vegeu Llei 16/1987, de 30 de juliol
Vegeu Reial decret núm. 1211/1990, de 28 de setembre
Vegeu ordre FOM 1230/2013, de 31 de maig
Vegeu Llei 39/2015, d'1 d'octubre
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
Va pagar aquesta quantitat per saber per què va fracassar la campanya contra la sinistralitat laboral
"Tot el que diu s'ha de tenir en compte"
L'obra 'El dia revolt' tracta aspectes inèdits de l'exili republicà
Afirma que també hi caben "altres accents" ja que "Convergència no pot ser reduccionista"
Estan en la mateixa situació França, Irlanda, Grècia, Malta i Letònia
El Govern amplia el mandat de quatre a sis
Una estrabada el tindrà quinze dies fora del Barça
Recorda a l'alcalde de Reus "el dret reconegut" de la CORI d'estar al hòlding d'empreses municipals
Manifest d'alcaldes i regidors a favor de la llei d'educació
"Tenen un grapat d'investigacions en el seu partit"
Carod fa servir el Barça per a defensar la política exterior de la Generalitat
CiU denuncia que el correu electrònic "no està operatiu"
Cuní replica que "la televisió, independentment de qui l'administri, és un servei públic"
Denuncien que "la conselleria d'Interior no està funcionant" i l'acusen de fer "política d'aparador"
L'excap de comunicació del club presenta el llibre 'El Barça al descobert'
Un diputat del PP diu que "m'encanta" i demana "als ciutadans que es quedin tranquils"
Esquitxat per la xarxa de corrupció de l'entorn del PP
El president d'ERC li demana posar-se "al capdavant" de la negociació en un esmorzar a Palau
La branca juvenil del sindicat organitza una cassolada aquest dijous
"Ha estat una qüestió absolutament legal, lícita i professional", segons Laporta
Laporta recorda que "són més de 29 milions"
El grup municipal de CiU aconsegueix que es presenti un pla d'atenció als gats de la ciutat
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Dimecres, per primera vegada, el nombre de nous casos reportats de coronavirus un dia va ser més gran en països diferents de la Xina (amb Corea del Sud al capdavant) que en l'imperi de Xi Jinping.
La pandèmia -terme que eludeix fer servir l'Organització Mundial de la Salut- és ja un fet que no perdona a ningú.
Envaïda la Itàlia catòlica (la feta més malbé a Europa per l'epidèmia), i després que Qom -la ciutat santa de l'Iran- sumés 50 morts, Aràbia saudita ha suspès les visites religioses a La Meca.
"Ja no se salva ni Déu" diuen els escèptics, que en matèria d'economia, agreguen, sembla remuntar-se a altres èpoques, com aquella en què a Amsterdam i datada el 1688 es va imprimir el llibre Confusió de Confusions.
El tractat, escrit per José de La Vega, es fa càrrec de "diàlegs curiosos" entre un "filòsof agut, un mercader discret i un accionista erudit".
Què dirien aquests personatges avui?
El primer asseveraria que estem definitivament passant una pàgina de la història després que el món intentés sense èxit ser un de sol.
Cadascú viurà del seu esforç i possibilitats.
La utopia de mantenir una referència per crear riquesa a partir de l'Imperi del Centre, la gran fàbrica, ha saltat en mil trossos.
Avui vivim aquest fet encara que el punt d'inflexió de l'epidèmia pot estar a la vista.
El model de governança de dalt cap a baix, de manera que els funcionaris locals i els ciutadans comuns tenen por de prendre qualsevol iniciativa.
Després d'una experiència de tancament o temor seran escèptics davant del màrqueting global.
El que voldran és més informació, a ser possible de més nivell que la de l'FMI, que estima un impacte en creixement mundial de 0,1 punts.
El mercader discret objectaria que el fre de l'activitat fabril obligarà a reconèixer que, segons el gabinet Dunn & Bradstreet, més de 50.000 grups estrangers tenen un proveïdor directe a la Xina a les regions més afectades pel virus.
Els sectors del tèxtil, siderúrgia, metal·lúrgica, informàtica, electrònica i fins i tot la química-farmàcia depenen dels fabricants xinesos.
Doncs bé, replica un amic londinenc, "d'ara endavant n'haurem de cuidar més de les nostres empreses perquè siguin els qui assegurin que el nostre país cobreixi les nostres necessitats, sense convertir el comerç internacional en la flauta màgica.
Amb cara un tant esdevinguda, l'accionista erudit va esmentar que els mercats financers han mostrat símptomes febrils sense cedir al pànic a posta que els bancs centrals no poden contrarestar la crisi del coronavirus.
I citant l'expert El Erian, va descoratjar a pensar a comprar després de la caiguda de les cotitzacions, seguint la inclinació dominant en les últimes temporades, amb baixos o negatius tipus d'interès.
Mentre servien els cafès, un subjecte assegut en una taula propera al curiós grup es va permetre ficar cullerada en l'assumpte, i per tranquil·litzar-los, posant-se les ulleres, els va llegir: "Espanya és al lloc 15 entre primers països del món més ben preparats per fer front al coronavirus".
I va citar, per a sorpresa dels comensals, un informe de 2019 sobre l'índex GHS, creat, va dir, per diverses organitzacions científiques amb la col·laboració de The Economist.
L'informe de l'any passat va ser realitzat sobre 195 països.
Amb senyals de moderada satisfacció van decidir demanar una ampolla de cava per celebrar-ho. |
Amb pas ferm i sense estridències, la selecció espanyola, comandada pel tècnic sarrianenc Jordi Ribera i amb sis jugadors catalans a les seves files, aspira a revalidar avui (16.30 h per TdP) a Estocolm contra Croàcia el ceptre europeu assolit fa dos anys a Zagreb.
L'equip espanyol i el croat ja es van veure les cares en l'últim partit de la segona fase, que va acabar empatat a 22.
Les dues seleccions ja estaven classificades per a les semifinals i no van mostrar totes les seves cartes, però els seus arguments ja són prou coneguts.
La riquesa tàctica i la força del col·lectiu dels de Jordi Ribera s'enfrontarà a l'instint guanyador i el caràcter irreductible del conjunt de Lino Cervar.
En aquell partit no va jugar el blaugrana Luka Cindric, amb problemes musculars i, tot i que va reaparèixer uns minuts en la semifinal contra Noruega, avui tornarà a ser dubte.
En tot cas, si una cosa ha demostrat el conjunt balcànic en aquest campionat és que mai se'ls pot donar per vençuts.
El guanyador segellarà el bitllet per als Jocs.
En la pugna per la medalla de bronze, la selecció noruega es va imposar a l'eslovena per 28-20.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Joc amb fulles a l'Escola Bressol Gespa
El campus de la Universitat Autònoma de Barcelona és un espai que disposa de serveis educatius i formatius des de la primera infància fins a la recerca universitària.
Ara, però, alguns temen per la continuïtat de la primera de totes les etapes.
En el campus de Bellaterra hi ha un institut i una escola de primària públics i una escola bressol, l'Escola Gespa, que es veu ofegada per la manca de recursos.
"És una escola bressol privada que neix ara fa 40 anys, un cop s'ha construït la UAB, fa 44 anys, i jugar un paper rellevant i important de creació d'activitat al voltant del campus i per atraure gent, perquè això llavors era un desert", explica Montserrat Farell, vicerectora d'Economia i Organització.
Tot i que l'escola es va crear com un servei de la UAB, explica que amb els anys es va haver de convertir en una fundació privada, de la que formen part la universitat i l'ajuntament de Cerdanyola.
Des de l'Escola Bressol Gespa es defineixen com una escola formadora.
L'escola fa recerca, col·labora amb la universitat i amb altres escoles i també participa de la docència a la universitat.
Reben estudiants de pràctiques de pedagogia, però també de periodisme, o lingüística.
La proximitat amb la Facultat d'Educació permet crear sinergies entre els centres que són ben valorats per les dues bandes.
Com altres bressol privades sense ànim de lucre, el curs passat Gespa va patir per la manca de subvenció de la Generalitat per una banda, però a més, va patir també la reducció de l'aportació de la universitat.
"La reducció de les transferències de la Generalitat ha portat els pressupostos de la UAB a una situació d'ofec constant, amb la reducció de tots els pressupostos de totes les facultats i tots els departaments" i en aquesta línia s'ha reduït també l'aportació a l'escola de 200 mil a 189 mil euros, explica Farell.
Juanjo Bravo, treballador de la UAB i representant de CCOO, assegura que tot i que no ho diuen, "l'equip de govern ha decidit tancar-la i ho fa per la via de pujar els preus perquè no es matriculi ningú".
L'escola, on el representant dels treballador va portar les seves dues filles, pot acollir una setantena d'infants, i en canvi enguany només en tenen 37.
El curs passat, amb l'amenaça de l'augment de preus, moltes famílies van buscar opcions en escoles properes o a prop del seu lloc de residència.
L'equip de govern de la UAB explica que han presentat un projecte de viabilitat que preveu reduir l'aportació de la UAB a 80 mil euros, pujar la quota mensual que paguen les famílies de 319 a 360 euros al mes (el 2010 eren 294 al mes) i reduir els sous de les mestres que, segons explica Farell, estan un 34% per sobre del conveni de les bressol privades.
No obstant, en un comunicat, famílies, mestres i sindicats apunten que "està per sota de la mitjana de les bressol públiques, amb les quals creiem que hem de comparar l'Escola Bressol Gespa per orientació de servei".
Més enllà de les crítiques que reben des de l'escola, Farell assegura que consideren "un bé molt preuat per la universitat tenir una escola bressol, una escola i un institut".
No obstant, declara que "no és una funció de la universitat subvencionar aquest nivell de formació, sinó del departament d'ensenyament", i per això reclamen que es converteixi en un centre públic gestionat per l'Ajuntament de Cerdanyola.
Fonts de l'escola asseguren que ja es van iniciar negociacions per fer aquest pas, però amb la crisi van quedar aturades.
I reclamen que, en tot cas, la UAB ha de mantenir un vincle amb l'escola.
"La universitat es qüestiona si cal una escola bressol al campus, però també tenim un hotel o una perruqueria", apunten.
Bravo, per la seva banda, apunta que "forma part de l'ADN de la UAB, que és una universitat de campus, que pots estar allà des dels 0 anys, i això crea unes sinergies molt xules, de la facultat d'educació amb els centres".
Pel que fa a la conciliació laboral, el sindicalista apunta que és molt important per les famílies que hi accedeixen, però recorda que són una petita part.
En la mateixa línia, la vicerectora Farell apunta que tradicional dels 70 alumnes de la Gespa, una 40 eren fills de treballadors de la UAB.
"No podem lligar això a que sigui un grna servei per la conciliació perquè afecta a molt poques persones, som una comunitat de 40 mil persones, amb 4 mil treballadors", assegura.
Tot i això, des de l'escola reivindiquen que tenen un paper rellevant en el context de la universitat i esperen que la negociació amb el Consell de Govern avanci en el proper mes.
"La veritat és que cada deu anys intenten tancar-la, també perquè el terreny és xulo i molts equips de govern han fet projectes allà, però esperem resistir aquest cop també", conclou Juanjo Bravo.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Primer de tot, gràcies per comptar amb nosaltres!
Naixem amb una constitución i una genética que no podem canviar, el millor que podem fer és acceptar-la.
No et comparis amb les teves amigues, cada persona té una constitució diferent.
Estàs en l'etapa de l'adolescencia, en aquest etapa es generen molts carvis, entre d'ells físics, i por ser que el teu cos canvïi una mica.
Si no et sents comoda amb el teu cos, i vols millorar alguna coseta, el millor que pots fer és anar a un especialista, ja sigui un nutricionista o un dietista, per a que et faci una dieta en funció del teu cos i de les teves necessitats. |
El Ple ha validat aquesta tarda amb un ampli suport el Decret llei 16/2019, del 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables, i ha aprovat per unanimitat la creació d'una comissió de seguiment de l'emergència climàtica.
La cambra també ha aprovat una resolució per reclamar la llibertat dels presos del 23-S, presentada per JxCat, ERC i la CUP (en trobareu el text i les votacions al final de la nota).
Entre altres aspectes, el decret llei elimina barreres administratives per a la implantació d'energies renovables, i en aquest sentit deroga el Decret 147/2009, que limitava la de parcs eòlics i fotovoltaics.
Així mateix, recupera articles de la Llei del canvi climàtic anul·lats pel Tribunal Constitucional modificant-ne la redacció, com ara els relatius a la neutralitat d'emissions de CO2 per a l'any 2050, l'electrificació dels ports de la Generalitat, la limitació de la fracturació hidràulica o la penetració de la mobilitat elèctrica en el transport.
La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha presentat el decret, que ha estat validat per 124 vots a favor (Cs, JxCat, ERC, PSC-Units i CatECP), 4 en contra (CUP) i 4 abstencions (PPC).
El Ple també ha aprovat, en aquest cas per unanimitat, la proposta per crear una comissió de seguiment de l'emergència climàtica, presentada per tots els grups i subgrups parlamentaris i fruit d'una moció aprovada a l'octubre, per unanimitat en aquest punt.
L'objecte de la comissió, que s'haurà de constituir properament, serà fer un seguiment de l'acció del Govern amb relació a l'emergència climàtica, i entre altres aspectes la iniciativa planteja analitzar i revisar la legislació catalana per detectar i modificar la normativa que en dificulti la lluita en contra.
La proposta estableix que la comissió treballi mentre persisteixi l'emergència climàtica i que faci un informe en acabar cada mandat i un de final en acabar la situació d'emergència.
Proposicions de llei rebutjades
D'altra banda, el Ple ha rebutjat que tant la Proposició de llei de garantia de l'ensenyament efectivament trilingüe, de Cs, com la Proposició de llei per a l'ensenyament plurilingüe a Catalunya, del PPC, continuïn la tramitació parlamentària, ja que ha aprovat les esmenes a la totalitat que JxCat i ERC conjuntament i el PSC-Units havien presentat contra totes dues iniciatives, i també CatECP contra la de Cs.
La cambra ha aprovat les esmenes per 90 vots a favor (JxCat, ERC, PSC-Units, CatECP i CUP) i 38 en contra (Cs i PPC).
A l'últim, la cambra ha designat per assentiment Xavier Menéndez, a proposta del PSC-Units, com a membre de la Junta de Govern del Memorial Democràtic en substitució d'Argelia Queralt, que va renunciar al càrrec el 22 de novembre, i ha fet dues interpel·lacions més als consellers, sobre l'atur (PSC-Units) i l'habitatge (Cs). |
El Consell de Govern, a la sessió ordinària del dia 12 de maig de 2016, va ratificar els convenis, protocols i contractes generals que s'indiquen a l'annex.
El text complet d'aquests documents es pot consultar a la Secretaria General i a la pàgina web.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
vicerectora de Projecció Cultural i Universitat Oberta
Aprovació del Consell de Direcció
Quatre anys, renovable automàticament pel mateix període |
L'Associació de comerciants de la capital del Pla d'Urgell ha consolidat una fórmula que s'ha convertit en referent, combinant l'acció comercial i el lleure, en l'arrancada de la campanya de rebaixes
Utilitzant un dels mots que s'han popularitzat a les xarxes socials, quan un tema es converteix en viral, podríem dir que la nova edició de l' Open Night de Mollerussa va tornar a Petar l'inici de la campanya de rebaixes.
L' Associació Mollerussa Comercial ha consolidat una fórmula única i innovadora, amb un gran poder de convocatòria.
El passat divendres, la capital del Pla d'Urgell es va convertir, un any més en l'epicentre de l'activitat comercial, de la comarca i de les comarques pròximes.
Al voltant d'un centenar d'establiments obrien portes a partir de la mitjanit en el centre de la ciutat, i els establiments més allunyats d'aquest nucli muntaven les parades a l'entorn d'on es concentrava l'activitat.
L'estratègia de Mollerussa Comercial ha consistit en organitzar un preàmbul de lleure, gastronomia i animació, des de l'horari de tancament dels establiments i fins a la mitjanit, i a parir de primer minut del dissabte obrir les botigues fins a les tres de la matinada.
L'estratègia dels comerciants ha demostrat la seva efectivitat, donat que el públic gaudeix d'una programació prèvia d'activitats que comencen amb el Running Open Night.
Una prova atlètica que dóna el tret de sortida amb la voluntat de fomentar l'activitat física.
El centre comercial, tancat al trànsit es converteix en escenari d'espectacles i d'oferta de restauració, un circuit que des de les nou del vespre comença a rebre una gran quantitat de públic, esperant el moment d'obertura de les botigues.
En aquesta edició diferents escenaris van acollir, l'espectacle Re-Eugenio, o l'exhibició de danses del ventre.
La nit també va comptar amb un campionat de botifarra solidari que va impulsar el Centre d'Iniciatives Solidàries Àngel Olaran, una competició que es va celebrar a la plaça de l'Ajuntament. |
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha anunciat aquest dimecres que concorrerà a les eleccions catalanes del 21 de desembre a la llista d'ERC, probablement en el número 4 per la província de Barcelona.
Ho ha anunciat en un apunt a Twitter recollit per Europa Press: "Sempre he defensat pacíficament i democràticament el que crec millor per al meu país.
ERC ja va anunciar aquest dissabte que, si Forcadell decidia repetir a les llistes, tenia reservat per a ella el lloc número 4 de la llista per Barcelona, després d'Oriol Junqueras, Marta Rovira i Raül Romeva.
El lloc número 4 garanteix a la presidenta revalidar l'escó pel que, si ERC aconsegueix un bon resultat i teixeix les aliances necessàries, podria repetir com a presidenta de la Cambra catalana, lloc que ja ocupa des d'octubre de 2015.
Fonts de la Presidència de la Cambra han explicat que ha pres aquesta decisió pel seu "compromís pacífic i democràtic amb el país, les institucions i la seva gent".
Afegeixen, a més, que mantindrà un "perfil institucional" durant la campanya d'ERC, per la qual cosa prioritzarà la seva tasca al capdavant del Parlament i no tant els actes electorals.
Forcadell és militant d'ERC però es va donar a conèixer per haver estat la primera presidenta de l'ANC i una de les responsable que l'entitat es convertís en una de les protagonistes del procés sobiranista.
Va ser la líder de l'Assemblea entre el 2012 i el 2015 i, als pocs mesos de deixar-ho, el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, li va proposar que estigués a la llista d'JxSí a les eleccions al Parlament de setembre d'aquell any de número dos després de Raül Romeva.
Forcadell té actualment diverses causa judicials obertes: una en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la votació de resolucions sobiranistes en el Parlament, i una altra en el Tribunal Suprem per la declaració de la República.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
• L'ICAB creu que l'increment de les quanties en els recursos de d'apel·lació (fins a 35.000€) i cassació civil i contenciosa-administrativa (fins a 800.000 €) fa entrar en crisi la tutela judicial efectiva.
• L'ICAB defensa el manteniment del recurs d'apel·lació civil contra totes les sentències que dictin els jutjats de Primera Instància, en contra el criteri del projecte de llei de mesures d'agilització processal.
• L'ICAB insta que es suprimeixi o limiti la quantia de la taxa en la presentació dels procediments monitoris.
• L'ICAB demana que s'apliqui una bonificació del 50 % de l'import de la taxa quan el procediment judicial es presenti per via telemàtica.
• L'ICAB reclama que l'advocat no hagi comparèixer com a representant de la persona jurídica en els procediments per responsabilitat penal d'aquesta. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.