text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Joc disputat entre dos equips d'un a quatre participants, consistent a llançar les botxes tan a prop com sigui possible del bolig. |
Ramon Font, en una imatge d'arxiu.
L'Associació Catalana de Ràdio (ACR), entitat que engloba les ràdios privades, ha denunciat que el CAC "vol augmentar a les ràdios públiques de Catalunya l'emissió de fins a un 50% més de publicitat de la que estan emetent en aquest moments".
L'ACR ha presentat al·legacions a la instrucció del CAC perquè "contradiu el que estableix la llei de comunicació audiovisual de Catalunya" i el que està succeint a la resta de l'Estat i a Europa.
Segons aquesta entitat, "la tendència normativa és o bé a la supressió (TVE) o bé a la limitació (França) o no hi ha hagut mai finançament publicitari (BBC)".
I ha afegit que " Catalunya és l'únic cas a Europa on cada nivell de l'administració té la seva pròpia ràdio.
El cost: més de 60 milions d'euros l'any 2009, sense tenir en compte les més de 250 ràdios municipals".
Per a l'ACR, "no és suportable un model d'explotació de mercat publicitari radiofònic en què un dels competidors, el sector públic, no té cap límit real per a la captació de publicitat: ni pel temps d'antena ni pel preu".
"L'ACR s'adreçarà també al Govern de la Generalitat i al Parlament, perquè es posin les bases per a la supressió progressiva de la publicitat a totes les emissores de ràdio públiques", ha indicat.
ACR (Sallent, Molinero, Cuni...) no s? enfronten tant al CAC quan? parte y reparte y se llevan la mejor parte? en la concessió de freqüències, ni que sigui treient-les a altres operadors.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'entitat ecologista reclama també aturar la jornada de caça prevista per a dissabte vinent al filtre verd de l'Embut
Amposta.-El GEPEC-Ecologistes en Acció ha presentat una denúncia administrativa contra el Departament d'Agricultura per "permetre" l'entrada dels caçadors en els dos filtres verds (aiguamolls artificials) d'Amposta i Deltebre, coneguts, respectivament, com l'Embut i el Goleró-Illa de Mar.
Els ecologista també preparen una denúncia per la Fiscalia.
L'entitat defensa que les caceres als filtres verds afecten greument les espècies protegides que reposen, hivernen, es concentren o crien en aquests aiguamolls construïts i avisen que "autoritzar-hi o no evitar-hi la caça" pot suposar delictes penals com el de prevaricació.
Segons el GEPEC, el Ministeri d'Agricultura, propietari dels terrenys, ja va demanar fa uns mesos a la Generalitat que protegís aquests espais de les caceres, i que el Departament de Territori, amb competències de protecció d'espècies, biodiversitat i espais naturals, hauria iniciat gestions per fer-ho.
La denúncia de GEPEC s'ha presentat aquest dilluns al Departament de Territori, just després d'una primera cacera que es va dur a terme, el passat dissabte, a la zona del Goleró-Illa Mar, a Deltebre, i davant la previsió que se'n faci una segona, el proper dissabte, a l'Embut, a Amposta.
Els ecologistes també han presentat una sol·licitud davant la direcció general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d'Agricultura, que té les competències en gestió de la caça, i dels serveis territorials d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, demanant que s'impedeixi cap nova jornada de caça als filtres verds.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els darrers mesos hem tractat temes sobre la ciutat de Terrassa, aquest mes volem presentar-vos alguns dels parcs urbans més emblemàtics de la ciutat de Bordeus, especialment aquells més moderns i que, poden aportar-nos elements de debat sobre l'ús de les plantes adventícies que, a vegades, coneixem com a "males herbes".
Perquè tot i ser una de les grans capitals de França, està relativament a prop de Terrassa, a uns 540 km i poc més de sis hores de viatge en cotxe, i la seva població és poc més gran que la nostra (240.000 habitants).
Un dels espais que més sorprenen de Bordeus és el seu Jardí Botànic, construït fa pocs anys per la destacada arquitecta Catherine Mosbach, juga amb les formes orgàniques de la natura en els seus edificis i espais d'investigació i exposició.
Així una carabassa és la seu del laboratori o els murs de contenció estan construïts amb troncs serrats dels arbres de les Landes, una zona impressionant prop de Bordeus amb immensos boscos de pins.
En 2001, el nou jardí es crea a la riba dreta del riu Garona.
El projecte va rebre el premi Europeu de Paisatge, Rosa Barba el 2003, i el premi Edifici Cultural des de 2007 fins a 2008.
El projecte ha estat exhibit el 2005 al Museu d'Art Modern de Nova York.
Es troba al costat nord de la Plaça de la República i ha sofert una recent reforma per part de l'arquitecte Richard Rogers, que és la que ens interessa per la seva estructura i el tractament simplista de la vegetació i l'aigua.
Els jardins del passeig de Corajoud
Bordeus va encarregar a aquest arquitecte paisatgista la urbanització dels antics molls de càrrega i la seva proposta ha estat tan ben acollida i avalada mundialment, que l'ajuntament ha posat el nom de l'arquitecte a aquest passeig impressionant.
Servei de Gestió de l'Espai Públic
Regidoria de Manteniment i Parcs Urbans |
Una trentena de productors es concentra davant la subdelegació del govern espanyol a Lleida i anuncien una nova mobilització pel 25 de maig davant Agricultura
Lleida.-Nova protesta del sector cunícola, convocat per Unió de Pagesos, per denunciar la greu crisi que arrosseguen amb pèrdues d'entre 40 i 50 cèntims el quilo produït.
Aquesta vegada el lloc escollit ha estat al davant de la subdelegació del govern espanyol a Lleida, on una trentena de productors s'hi ha concentrat i després han entrat a les dependències oficials per entregar un manifest amb les seves reivindicacions.
El responsable del sector al sindicat, Josep Guasch, ha reiterat que es troben en una 'situació límit' que està portant al tancament de moltes explotacions.
En aquest sentit, ha demanat la intervenció del Ministeri d'Agricultura per tal que 'investigui' i comprovi si hi ha abusos de mercat a la llotja de Madrid.
A més a més, Guasch ha instat a les grans superfícies a què 'no abusin tant' del sector, ja que és petit.
Guasch ha explicat que aquesta setmana el preu del quilo de conill a llotja està sobre 1,30 euros, que la mitjana d'aquest 2016 és d'145 euros i que la de l'any passat de 1,57 euros.
Si es parteix de la base que el cost de producció d'un quilo de conill està situat sobre l'170 euros, el productor hi perd entre 40 i 50 cèntims.
És per això, que el sector s'ha tornat a mobilitzar aquest dimarts per demanar a l'Administració mesures contra el que consideren que són 'abusos' de la llotja de Madrid que és quina fixa aquests preus.
Segons Guasch en aquesta llotja hi ha uns determinats grups que fan pressió per fixar uns preus que estan per sota dels costos de producció i per això ha instat al ministeri a què investigui aquesta situació i si es demostra que hi ha irregularitats, que s'hi posin mesures.La d'aquest dimarts no és la primera mobilització del sector cunícola, ja fa prop d'un any que estan en lluita per aquesta situació i s'han concentrat també al davant de grans superfícies com Carrefour, ja que consideren que ven el conill a uns preus per sota del que marca el mercat i això és el que més mal els fa.
Així mateix, i després que no s'hagi complert encara el compromís de la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, que a la passada Fira de Sant Josep de Mollerussa va dir als productors de conill que els rebria per afrontar la crisi del sector, Unió de Pagesos ha convocat ja una nova mobilització per al 25 de maig, aquesta vegada davant els serveis territorials d'Agricultura a Lleida.
La situació ha portat al sindicat a presentar quatre denúncies contra les cadenes de distribució davant el Servei d'Ordenació de la Distribució Comercial des que va començar aquest any, la última la setmana passada.
Durant el 2015 en va presentar 23.D'altra banda, UP creu que pel que fa a les mesures financeres, les administracions haurien d'establir línies de finançament bonificades (crèdits tous) amb un període de carència, a través de l'Institut Català de Finances (ICF), per permetre capitalitzar les explotacions; a través d'un ajut de mínims o bé del nou ajut d'Estat aprovat per la Comissió Europea encara pendent de publicar.Respecte a les mesures fiscals, tot i que el sector ha aconseguit una reducció de l'índex de mòduls de l'IRPF per a l'any 2015, cal una reducció del rendiment net per als cunicultors que presentin estimació objectiva, i una reducció per despeses de difícil justificació en el cas de règim d'estimació directa simplificada.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'estil malgirbat de Julio Salinas en futbol, l'escassa ortodòxia de Gregor Fucka en el bàsquet i, per què no, l'habilitat peculiar de Jordi Méndez en l'hoquei sobre patins, fugen de la norma.
El producte del prolífic planter arlequinat té 21 anys, fa 1,89 m i compatibilitza l'hoquei amb els estudis d'INEF a la Universitat de Vic.
El seu gran valor dins d'una pista és una habilitat innata per fer gols amb un o dos tocs ràpids i mortífers.
"L'hem d'aprofitar", deia Sergi Pla a Ràdio Igualada tot just minuts després del triomf contra el Taradell (6-9) ni més ni menys que amb sis gols del killer Méndez, ben assistit pels seus companys: tres passades de Ton Baliu, una de Tety Vives i una altra de Roger Bars, al qual ha tingut al costat tota la vida.
El doble hat-trick iguala el rècord de l'argentí del Barça Pablo Álvarez en l'OK Lliga, que va celebrar sis gols a la pista de l'Arenys de Munt el febrer del 2018, i els sis gols del també llavors jugador de l'Igualada Edu Fernández contra l'Alcoi (8-1) el curs 2004/2005, curiosament també al febrer.
Quan la lliga s'anomenava divisió d'honor, un altre jugador de l'Igualada, el mític Santi Carda, va fer sis gols contra el Piera (11-2) en el curs 1990/1991.
"El nostre tècnic Cesc Linares em va dir a principi de temporada que seria una referència al davant.
El joc ofensiu que proposa m'ha anat molt bé", explica l'heroi de la jornada, que tenia un millor registre de quatre gols en l'OK Lliga –n'acumula 29 en 21 partits – i que a Taradell en va fer quatre en una primera part de bogeria que va iniciar marcant de penal quan només s'havien consumit 34 segons.
El Taradell va reaccionar (2-1) però "amb el triple canvi ordenat per Linares i apujant les línies" l'Igualada va encarrilar el duel a la mitja part (2-5).
Hauria pogut fins i tot establir un nou registre si no hagués fallat oficialment un penal en la segona part quan ja en duia sis al sarró: "L'àrbitre no el va veure.
Puc garantir al cent per cent que va entrar.
El seu mètode és resolutiu: "Jugo a dins del quadre i no tinc temps per pensar.
Rebo, em giro ràpid i empalo al primer toc i tinc clar fins i tot abans de tocar-la on enviaré la bola després d'haver estudiat abans els porters.
Aprofito el meu cos per desmarcar-me i guanyar els espais, però tot plegat pot sortir gràcies a la qualitat dels meus companys, que em filtren les passades."
En les categories inferiors ja havia superat la xifra de sis gols: "Des de petit he estat un golejador."
És plenament conscient de la certesa del tòpic de les ratxes dels golejadors, tot i que remarca que la seva feina també consisteix a "defensar i aportar coses quan la bola no entra".
De fet, en els cinc partits precedents de lliga només havia fet un gol.
Però dissabte a Barcelos, quan el seu equip perdia per 6-3 en els quarts de l'Europa Cup, va marcar el 6-4, que fa tenir esperances de remuntar.
L'Igualada va constituir ahir la junta electoral i inicia un nou procés.
El període de presentació començarà el 24 de febrer i s'acabarà el 10 de març.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La 17a edició del festival Nit de Bosc, que se celebra divendres i dissabte al barri de Can Puig de Banyoles, incorpora una sèrie d'actuacions amb el nom genèric de Barra lliure d'escenari: a partir de les vuit del vespre de divendres, vuit formacions i artistes de gèneres i estils molt diferents oferiran un concert, al marge del cartell oficial.
Entre tots els que ho havien demanat, l'organització ha seleccionat David Martos, Dilema, Hask i Gefs, The Madurets, Ital Sound Reggae Band, Bufant Fort Street Band, The Johnny Killer Jones i el DJ Cantempernoplorar.
El concert de Nit de Bosc pròpiament dit (dissabte, a partir de les 22.30 h) serà a càrrec de Toni Beiro, La Moral Distreta, Samoah, Gàrgoles & Cuertes on Fire, Jahtzara i Micos i Koalas.
D'altra banda, s'ha previst un concert de caire familiar (dissabte, 17 h), que anirà a càrrec de Pep Puigdemont.
Nit de Bosc és una iniciativa d'un grup de joves del barri de Can Puig, que ara fa 17 anys van voler enriquir l'oferta lúdica i cultural de la ciutat, i alhora donar valor al petit bosc que s'ha conservat a la zona, situat sota l'edifici de can Puig de la Bellacasa, seu del Consell Comarcal.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Els serveis que ofereix el programa d'Alt Rendiment Acadèmic, centrats en la correcta progressió de l'estudiantat durant la seva estada al programa, són els següents:
La motivació de tots els serveis és la de garantir que l'estudiantat participant al programa estigui motivat per a seguir amb els seus estudis, que en cas de sorgir inconvenients o problemes durant la seva estada puguin ser tractats de la millor manera, i de potenciar l'alt rendiment entre l'estudiantat del centre.
Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa. |
El batlle, Jaume Domènech, reitera el compromís de l'Ajuntament en la lluita per mirar de 'capgirar la política hídrica de la comarca'
L'acte d'aquest passat dimecres ha aplegat desenes de persones
La sala d'actes de l'Ajuntament de Falset s'ha quedat petita aquest passat dimecres amb motiu de la xerrada informativa sobre l'estat crític del riu Siurana i la gestió que es du a terme del pantà de Siurana.
En la presentació de la xerrada, a càrrec de la Plataforma pel riu Siurana, l'alcalde de Falset, Jaume Domènech, ha reiterar el compromís de l'Ajuntament en la lluita per mirar de "capgirar la política hídrica de la comarca, que tolera que un 95% de les aigües del riu Siurana es transvasi cap a l'embassament de Riudecanyes mentre que a la comarca del Priorat, que coincideix amb la conca natural del riu, hi hagi pobles que passem set".
L'acte d'aquest passat dimecres s'emmarca en el calendari de xerrades que la Plataforma pel Riu Siurana ha organitzat aquest estiu i que miren de sensibilitzar els prioratins sobre la gestió injusta i poc transparent que es fa de l'aigua del pantà de Siurana.
Aquest cicle de xerrades informatives coincideix en el temps amb l'aprovació per part del Consell d'alcaldes i el Consell Comarcal del Priorat d'una moció que reclama un canvi de rumb en la política i la gestió dels recursos hídrics a la comarca.
En l'acte, Jaume Domènech, ha insistit que "tots els municipis del Priorat hem de ser conscients que aquest no és un problema exclusiu d'un poble o d'un altre, sinó que és un problema de tots els municipis i de tots els seus habitants".
En opinió de Domènech, "és inexplicable que els pobles de la conca del riu Siurana patim set i veiem com els aqüífers se'ns assequen, mentre que l'aigua se'n va cap a una altra conca que, en aquests moments, té al seu abast altres fonts de subministrament".
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Aquesta setmana ha fet quatre anys que els grans camions tenen prohibit circular per l'N-II entre la Jonquera i Maçanet –fins a Fornells des del febrer de 2015-.
L'alta sinistralitat, sobretot la mortal, va portar a acordar aquesta mesura que ha demostrat la seva eficàcia almenys pel que fa al nombre de persones mortes, que entre el 19 d'abril del 2013 fins al 19 d'abril de 2017 s'ha cobrat la vida de 38 persones.
El quart any natural sense camions permet fer una anàlisi de com ha evolucionat la circulació de camions per la carretera.
Cal destacar que cada cop són menys els que hi circulen tot i saber que ho tenen prohibit i això es tradueix en el nombre de sancions imposades pels Mossos al llarg d'aquests quatre anys.
Una xifra que representa més de 1.200 a l'any i que suposaria més de 3 al dia.
Això, però, no seria ben bé així perquè l'any que s'emporta la majoria de les sancions és el 2013, quan va entrar en vigor la mesura.
En només vuit mesos, els Mossos van multar 2.496 vehicles d'alt tonatge.
Una xifra que l'any següent es va reduir a la meitat (1.236) i el 2015 encara va caure amb més, ja que es va situar en les 517 sancions.
En canvi, l'any passat es va recuperar, ja que es va incrementar més d'un 30% aquesta xifra, i es va assolir les 683, segons dades facilitades pel Servei Català de Trànsit.
Es tracta d'una xifra que ha pujat però que es pot deure sobretot a la recuperació de la crisi econòmica i també perquè conductors estrangers no fan cas de les indicacions.
Les majoria de les infraccions que fan els camions, és a dir, aquells que circulen per l'N-II tot i ser prohibit, estan tipificades i valorades en 500 euros.
Però també n'hi ha un miler de multes fermes que són per altres qüestions.
Seria el cas d'aquells camioners que incompleixen les condicions malgrat tenir l'autorització per anar al tram d'N-II.
Aquí podrien entrar per exemple incompliments d'horari, d'itinerari, entre d'altres.
E ls Mossos de Trànsit vetllen perquè no hi hagi camions de quatre o més eixos en aquesta carretera.
Una mostra és el cas d'un conductor que van enxampar a Orriols el març en un control d'aquesta tipologia i que a més anava ben begut.
Els agents van denunciar el xofer penalment i administrativament per no haver fet cas de la restricció de pas.
La disminució de la mortalitat és una mostra evident que aquest tipus de restricció de pas de camions d'alt tonatge funciona però també és cert que el 2016 es va tancar amb una desena de morts a la Nacional II.
Aquest 2017 ja se n'han produït tres, el més recent a Vilademuls.
Un veí de Girona de 72 anys va quedar ferit crític i va morir al cap de tres dies a l'hospital Trueta.
Cal destacar, però, que les dades són molt diferents d'anys enrere, quan, per exemple, els tres anys previs a la prohibició van morir a l'N-II 39 persones.
El 2013, la xifra va caure a la meitat i el 2014 -el primer total sense camions- només hi va haver un mort a la via.
I el 2015 va pujar fins a sis morts. |
Els beneficis que té la dieta mediterrània sobre la salut es fonamenten en una concepció àmplia on es tenen en compte diversos factors.
Com van arribar alguns aliments d'altres continents a la dieta mediterrània?
La varietat d'aliments d'una zona geogràfica, amb els seus costums, formes de cuinar-los i consumir-los, definix el seu estil d'alimentació.
La dieta mediterrània és l'estil d'alimentació dels països de la conca mediterrània.
Països que estan units pel mar Mediterrani i les aigües del qual desemboquen en este mar: Espanya, França, Itàlia, Grècia, Malta, Tunísia, Egipte i Xipre, entre altres.
El mar Mediterrani és un element fonamental per a les expedicions geogràfiques i les rutes de comerç d'aliments que es remunta a civilitzacions antigues.
Des dels sumeris, 3.000 anys abans de la nostra era, passant pels egipcis, els grecs i els romans.
La dieta mediterrània s'ha construït durant segles i durant este temps s'hi han anat incorporant aliments de diferents països i continents, tant a la seua cuina com als seus sectors econòmics.
Un exemple de la incorporació intercontinental d'aliments a la dieta mediterrània és l'arròs.
Procedent d'Àsia, és probablement Alexandre Magne, per mitjà de les expedicions geogràfiques i rutes comercials per l'oceà Índic, qui va introduir l'arròs per primera vegada a Europa.
Al llarg de la història s'ha anat incorporant en la cuina de molts països de la conca mediterrània i, a dia de hui, constituïx un aliment bàsic.
A més, en algunes regions d'Espanya té un pes important en el seu sector primari. |
El secretari general de la UGT també insta a la classe política a 'mirar' més els casos de pobresa energètica com el de Reus i no tant als debats sobre com ha de ser el país
Lleida.-El secretari general de la UGT, Camil Ros, ha demanat una 'acollida digna' per als 10 immigrants que aquest dimecres han estat trobats en un camió provinent de Turquia a Lliçà d'Amunt per tal que 'puguin tornar a fer una vida', ja que segur si han marxat del seu lloc d'origen és perquè 'estaven en extrema pobresa o en guerra'.
Ros també ha instat a la classe política a ni mirar cap a una altra banda amb els casos de pobresa energètica com el de l'anciana de Reus i ha demanat 'no posin només llum' als seus debats polítics.
El secretari general de la UGT ha assistit a Lleida al 10è Congrés del sindicat a les Terres de Lleida on s'ha produït el relleu en la secretaria territorial entre Núria Solé i l'únic candidat que s'ha presentat, José Luis Aguilà.
Per Camil Ros, el cas dels 10 immigrants que han estat trobats amagats dins un camió que es dirigia a una empresa al parc logístic de Lliçà d'Amunt és 'l'exemple que Europa ha passat de ser la de l'estat del benestar a la que vol dir sí al TTIP i no als refugiats'.
En aquest sentit, pel secretari general de la UGT, és Europa qui al final és responsable de les desigualtats i moltes de les coses que passen arreu de món, quan en realitat, 'hauria de ser una terra d'acollida i no una terra d'expulsió de la gent'.El cas de Reus i la pobresa energèticaEn relació al cas de l'anciana morta a Reus per un incendi ocasionat per l'espelma amb què s'il·luminava ja que no tenia gas ni llum, Camil Ros ha dit que aquesta situació d'extrema pobresa energètica és 'la crua realitat' del 2016 a Catalunya i ha instat als polítics a no mirar cap a una altra banda mentre fan els seus debats sobre com hauria de ser el país i el món en general.
Ros ha defensat la necessitat de la renda ciutadana garantida per tal que al ciutadania sense recursos pugui disposar de que és 'bàsic per poder menjar i viure'.El secretari general de la UGT ha comentat que si el Govern ha xifrat en 30.000 les famílies a qui s'ha actuat per no tallar la llum i el gas, aquesta xifra encara pot incrementar més si es quantifica en persones, ja que les famílies poden estar integrades per més individus i per tant donaria un percentatge molt elevat.Per tot plegat, Camil Ros ha fet bandera de la manifestació que tindrà lloc dissabte a Barcelona convocada pels sindicats i amb el suport d'una cinquantena d'entitats per reclamar, entre d'altres, uns pressupostos que facin front a les necessitats socials del país.
Segons Ros, la reunió que van mantenir dilluns amb el vicepresident Oriol Junqueras només va tenir de bo que hi ha debat i possibilitat de continuar parlant ja que l'únic que se'ls van presentar són les mesures fiscals i els sindicats volen negociar la renda garantida, entre d'altres qüestions.Relleu al capdavant d'UGT de les Terres de LleidaUGT Terres de Lleida ha celebrat el seu 10è Congrés on s'ha escollit el nou secretariat que substitueix el que ha encapçalat fins ara Núria Solé, que passa a ocupar el càrrec de Secretària d'Organització de la UGT de Catalunya.
El fins ara secretari de Relacions Institucionals i de Formació, José Luis Aguilà, la rellevarà ja que és que ha encapçalat l'única candidatura.
Aguilà ha destacat que amb un equip conformat majoritàriament per dones, volen posar èmfasi en l'accent femení, per tal de continuar arribant a sectors de treball on la majoria de les plantilles ja són dones i també continuar reivindicant 'la igualtat' entre home i dona.
Així mateix, Aguilà ha assenyalat que tot i que segons l'Administració estan repuntant els índex d'ocupació, des del sindicat defensen la qualitat dels llocs de treball, ja que s'està contractant amb menys qualitat i volen 'acabar amb aquesta praxis que desfavoreix i empobreix el territori'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Federació Catalana de Futbol i la Federació Catalana de Bàsquet han decretat la suspensió de tota activitat federativa a partir del dijous 12 de març i amb una vigència de 15 dies.
Aquestes federacions han pres aquesta decisió tot seguint les recomanacions de la Secretaria General de l'Esport i de l'Activitat Física (SGEAF) de la Generalitat de Catalunya.
📢 Comunicat de la Secretaria General de l'Esport i de l'Activitat Física en relació a l'afectació del COVID-19 al sector esportiu català
La Federació Catalana de Futbol (FCF) ja havia assumit la directriu de l'Espanyola i havia estès la suspensió durant dues setmanes a totes les competicions que organitza, en totes les categories, tant en futbol com en futbol sala, i també pel que fa al futbol formatiu.
⚠️ OFICIAL | 👉 L' suspèn tots els partits de les competicions de futbol i futbol sala d'àmbit territorial, per un termini de dues setmanes, com a mesura de prevenció del coronavirus SARS-CoV-2.
Posteriorment, ha estat la Federació de Bàsquet qui ha fet el mateix comunicat.
⚠️ Per tal de prevaldre la salut i el benestar de tots els federats i federades del Bàsquet Català, l'FCBQ decreta la suspensió de tota activitat federativa a partir d'aquest dijous 12 de març com a mesura de prevenció del coronavirus SARS-CoV-2.
Pel que fa al futbol, la mesura afectaria des de Segona B en avall.
Primera i Segona A, les dues categories professionals, seguirien disputant-se a porta tancada.
L'LFP, organitzadora de les dues categories principals, insisteix a mantenir la competició en marxa, si no és que el govern espanyol els força a aturar la competició.
Pel que fa al futbol sala, l'LNFS ja ha avançat que aquesta mesura implica també la suspensió de la màxima categoria.
El derbi català entre el Barça i l'Industrias Santa Coloma, previst per a aquest dissabte, haurà d'esperar un altre dia.
El degoteig de comunicats de les diferents federacions esportives no s'ha fet esperar:
Comunicat de la FCH ajornament de la competició i l'activitat esportiva... https://t.co/Y9jHeueu2w pic.twitter.com/hiAZoeD5OG
☑️ Comunicat oficial, ACTUALITZACIÓ
⚠️ S'ajornen totes les competicions federades arreu del territori català a partir d'aquest dijous 12 de març i amb una vigencia mínima de 15 dies.
Per tal de prevaldre la salut i el benestar de tots els federats i federades del Hockey Català, la Federació Catalana de Hockey suspèn totes les competicions a partir del dijous 12 de març i per una vigència de 15 dies. pic.twitter.com/OXexvXlrSE
Seguint les recomanacions d' ➡️ atura l'activitat esportiva en els propers 15 dies
Degut a la situació que viu el país en relació amb el Covid-19, se suspenen totes les activitats durant 15 dies.
Per a més detalls, llegiu el comunicat amb atenció👇👇 https://t.co/98DL4ZHOvc pic.twitter.com/xafz2bir3C
🏐El suspèn totes les activitats dels propers 15 dies, seguint la recomanació emesa en comunicat oficial per 🏐
La decideix suspendre tota l'activitat durant 15 dies a partir de dijous 12 seguint les recomanacions de la Secretaria General de l'Esport i les autoritats sanitàries
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
La felicitació d'Eto'o via Instagram
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El balanç que els organitzadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona han fet després de tancar el recompte d'originals presentats en les diverses modalitats convocades en l'edició de 2009 és positiu, encara que s'hi observat un petit descens, ja que la suma total d'obres rebudes ascendeix a 142.
Aquesta xifra indica una tendència de continuïtat i d'estabilitat d'un cartell de guardons que ja s'ha fet un lloc en el panorama dels premis literaris en català.
Sobre el premi de narrativa breu per Internet TINET, la participació es manté elevada amb 99 participants.
L'acte de lliurament dels PLCT, emmarcat dins la Tardor Literària,
tindrà lloc en el transcurs d'una gala al dia 28 de novembre al Teatre
Els veredictes dels diversos premis es llegiran públicament
entre el 24 i el 28 de novembre |
T'has perdut el que s'ha parlat aquesta setmana a la secció de xarxes socials?
Per començar, Internet està "líving" amb tres noms: " Paràsits ", Joaquin Phenix i Gisela.
Ja podem dir que ha desaparegut el número de likes que pot tenir una publicació!
Aquí us deixem els àudios perquè no us perdeu res de res! |
Exigeixen més de 2,7 MEUR pel retard en l'execució del pla presentat el 2009, quan l'administració va assegurar que els oferiria nous habitatges
Sant Adrià de Besòs.-Un grup de 46 famílies de l'edifici Venus de La Mina, a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), ha demandat el Consorci que gestiona aquest barri "per la paràlisi del procés d'expropiació i enderroc" del seu bloc, el qual asseguren que "roman en estat ruïnós i insalubre".
Els demandants, representats pel Col•lectiu Ronda, reclamen al Consorci –format pels ajuntament de Sant Adrià i Barcelona, la Generalitat i la Diputació de Barcelona- més de 2,7 milions d'euros pel retard en l'execució del pla aprovat el 2009.
Amb aquell pla, apunten, l'administració els anunciava que l'edifici Venus seria expropiat i enderrocat, alhora que els garantia que serien reallotjats en un altre bloc.
Actualment, però, els veïns recorden que segueixen residint a l'edifici Venus, el qual afirmen que es troba en un estat "que atempta contra el dret a una vida digna i a la pròpia salut".
Des del Col•lectiu Ronda apunten que l'any 2009, el Consorci del barri de La Mina va aprovar inicialment el projecte d'expropiació dels habitatges de l'edifici Venus i el reallotjament dels veïns.
La mesura estava inclosa en el Pla Específic de Reordenació i Millora (PERM), amb el qual es preveia una intervenció global al barri per regenerar-ne l'entorn urbanístic.Posteriorment, però, expliquen que el Consorci va instar els veïns a pagar gairebé 40.000 euros per poder accedir als nous habitatges.
Els afectats s'hi van oposar i van presentar al•legacions assenyalant que la mesura anava en contra el Decret Haus (Habitatges per a Afectats Urbanístics) que la Generalitat havia aprovat el 2009, on s'estableix que els veïns afectats per una expropiació tindran dret a rebre gratuïtament un nou habitatge similar al que perdin.
El Col•lectiu Ronda assegura que el projecte de l'edifici Venus està "en compàs d'espera" des que el 2010 el Consorci va desestimar aquestes al•legacions, i els advocats apunten que no han tingut constància de l'aprovació definitiva de l'expedient d'expropiació.
En aquest sentit, afegeixen que fa gairebé set anys que els pisos construïts per a reallotjar els afectats estan sense utilitzar "i permanentment vigilats per evitar que siguin ocupats".Al mateix temps, els advocats lamenten que el juliol del 2014 el Consorci iniciés la rehabilitació d'alguns dels habitatges de l'edifici Venus, fet que interpreten com una "renúncia" al Pla Específic de Reordenació i Millora que s'havia anunciat el 2009.Per aquests motius, expliquen els advocats, un grup de 46 veïns de l'edific Venus ha decidit acudir als tribunals per exigir una indemnització al Consorci a raó de 10.000 euros per cadascun dels 6 anys de retard que acumula el projecte d'expropiació.
Alhora, els afectats insten l'administració a "aplicar als veïns de La Mina el mateix criteri que fa servir per resoldre conflictes similars a altres districtes menys estigmatitzats per la misèria i la marginalitat".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Diuen que tot el que fem a la vida es pot resumir en objectius complerts o fallats.
Aprovar a l'escola, després aconseguir el carnet de conduir.
Trobar una bona feina o crear una empresa, tenir èxit, guanyar més diners, casar-se...
Pot sonar fred, impropi d'un moment nadalenc, però no hauria d'impedir-nos dormir bé: de fet, no hi ha millor moment que una cloenda d'any per avaluar si hem complert els objectius.
Per als que puguin respondre "Sí, tots", la columna s'acaba aquí... |
Et donem les eines per millorar la teva estratègia de negoci turístic
Tallers pràctics per facilitar a les empreses i als territoris tècniques i eines, i contribuir així, a millorar el posicionament de les empreses i destinacions turístiques.
Vols saber quines activitats professionals poden ajudar a promocionar el teu negoci?
Defineix els teus objectius i cerca a l'agenda. |
La unió entre individus que comparteixen una mateixa idea, mentalitat o opinió sobre un interès comú
Aquesta podria ser una definició encertada del concepte de xarxa social, en un moment en què l'activitat al món digital està creixent i on les empreses estan veient una oportunitat per obrir noves vies de negoci.
Actualment, les xarxes socials s'han convertit en una eina de comunicació bàsica per a qualsevol empresa que vulgui posicionar-se al món online.
Segons el portal Marketing Directo, el 85% de les empreses de tot el món disposen d'almenys un perfil en alguna xarxa social, sent Instagram, Facebook, Twitter i Linkedin les més utilitzades.
Les xarxes socials són una eina de difusió especialment efectiva per arribar a un públic objectiu concret, i més encara si es complementa amb una estratègia efectiva de posicionament web (SEO) que permeti destacar la teva empresa en els buscadors i obtenir, en conseqüència, més visibilitat que la competència.
No hi ha dubte que avui dia Facebook i, especialment Instagram, són les dues xarxes socials més utilitzades en les estratègies de màrqueting online.
El motiu és ben simple: milions d'usuaris disposats a escoltar-nos i una interacció i bidireccionalitat constant entre marques i consumidor final.
No obstant això, cal tenir clares les característiques i els objectius que persegueixen cadascuna de les xarxes socials esmentades, així com controlar la qualitat del contingut que es difon i la periodicitat amb què aquest es produeix.
A més, la correcta gestió dels comptes de les xarxes socials vinculades a la teva empresa et permetrà interactuar i mantenir connectada a tota la teva comunitat, informant sobre totes les novetats que es produeixin en el teu negoci.
Més enllà de ser una canal de comunicació per obtenir informació d'actualitat personalitzada, les empreses utilitzen aquest concepte de "personalització" per realitzar publicitat concreta sobre productes, ofertes i serveis que siguin d'especial interès per a cada usuari, atenent a les seves necessitats.
Andornet és una empresa familiar i andorrana
Registra't a la nostra newsletter per obtenir les últimes novetats |
El Lucas és un jove artista que viu a Nova York i rep la visita sorpresa del seu primer amor, el Tiago, amb qui no parlava des que es va mudar a la ciutat.
Els dos es sorprenen en descobrir que la complicitat que abans compartien s'ha mantingut tot i el temps de silenci, i el Tiago li confessa al Lucas que recentment l'han diagnosticat com a portador del VIH.
Al Lucas li sobresalten molts dubtes sobre el passat del Tiago, més enllà de la seva salut física.
La desconfiança i els retrets fan reaparèixer assumptes no resolts de la seva vida com a parella, ferides del passat que afecten el seu present.
Registra't al butlletí i les alertes per estar informat de les nostres activitats. |
Dia: dissabte, 12 de maig de 2018
Hora: de les 8.30 a les 14.15 hores
Aproximadament 200 nins de 8 a 18 anys s'han inscrit per participar en les activitats organitzades per la Universitat de les Illes Balears per celebrar l' Scratch Day, una jornada d'activitats que s'organitzen arreu del món amb motiu del dia internacional d'aquest llenguatge de programació per a infants desenvolupat pel MIT (Estats Units).
A la UIB es duran a terme les activitats següents:
El lliurament de premis del concurs de projectes i del concurs de reptes tindrà lloc el dissabte a les 13.30 hores a la sala d'actes de l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos.
Activitats per als acompanyants
Els acompanyants dels infants, mentrestant, podran assistir a la conferència «Què fan els enginyers» i després podran fer una visita a l'activitat Ciència per a Tothom, que els dies 10, 11 i 12 de maig omplirà el campus universitari d'activitats i experiments relacionats amb la ciència, amb l'objectiu de fomentar les vocacions científiques entre els alumnes de primària i secundària.
Les activitats amb Scratch fan part del programa de promoció de les enginyeries, Edificació i Matemàtiques que l' Escola Politècnica Superior ha posat en marxa per promoure els estudis que s'hi imparteixen i transmetre les oportunitats laborals que hi ha en el sector de les enginyeries. |
Consideren que el projecte d'autovia "esquartera" el territori i tindria efectes ambientals perjudicials sobre la plana de la Galera i les proximitats de la serra de Cardó-Boix
Tretze grups ecologistes i col·lectius socials de les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat reclamen que s'alliberin els peatges del tram de l'autopista AP-7 entre l'Hospitalet de l'Infant i Cabanes al mateix temps que es desestimi definitivament el projecte d'autovia A-7.
Consideren que la construcció d'aquesta infraestructura suposaria "esquarterar" la plana de la Galera i la zona limítrofa al PEIN de la Serra de Cardó Boix, perjudicant i destruint els seus valors ambientals.
Per contra, i amb l'argument de fer un "ús racional dels recursos", evitant la multiplicació d'infraestructures paral·leles, i solucionar l'accidentalitat al tram ebrenc de la N-340 reclamen l'alliberament de l'AP-7.En un comunicat conjunt, les organitzacions ecologistes i socials –Ecologistes de Catalunya, SEO\/Birdlife, Picampall, Gepec, Ecologistes en Acció de Vinaròs, lo Rafal, Ecologistes del Sénia, l'Associació de Voluntaris del parc natural del delta de l'Ebre, Gecen, Graëllsia, lo Maset, Xarxa Sud i el Casal Popular Panxampa- es posicionen al costat de les entitats veïnals que organitzen els talls reivindicatius de la carretera N-340 per exigir la gratuïtat immediata de l'autopista AP-7 al seu pas per les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat com a solució a l'elevada mortalitat viària.
Exigeixen al govern espanyol que rescati el tram de l'AP-7 que explota el grup Abertis –que, segons recorden, està participat per La Caixa amb un 23,12%- i passi a ser de titularitat pública i gratuït per a tots els vehicles.Una reivindicació que van plantejar ja l'any 2007 a les al·legacions presentades al traçat de l'autovia A-7.
I és que, les entitats signants consideren que el projecte de construcció de l'autovia A-7 entre l'Hospitalet de l'Infant i la Jana, que reivindiquen alcaldes i diversos col·lectius, no és en cap cas la solució al problema.
Rebutgen aquesta nova infraestructura amb arguments ambientals i econòmics.
Des del punt de vista ambiental, recorden que la construcció partiria el Pla de la Galera "per la meitat", un espai on se situa el "major paisatge d'olivera Farga d'Europa", amb arbres centenaris i mil·lenaris.
També tindria efectes sobre l'hàbitat d'aus que hi nidifiquen, com l'esparver cendrós –amb la segona població més important de Catalunya-, en un espai catalogat com a Zona d'Especial Prtoecció d'Aus (ZEPA).
Recorden, a més, que tot plegat afectaria també els camins ramaders o lligallos, protegits per la llei i de titularitat públic, així com amb un "elevat valor turístic".Pel que fa als aspectes econòmics, apunten que l'alliberament de l'autopista és la millor opció, més encara si es té en compte que en el cas d'un increment futur del trànsit es podria estudiar un increment de carrils en el tram.
A més, creuen que "no té cap sentit la destrucció de l'hàbitat natural de cap espècie protegida" i les conseqüències sobre la vegetació, la fauna i el paisatge en un territori declarat com a Reserva de la Biosfera per part de la Unesco.
En aquest sentit, lamenten que l'autovia suposaria un malbaratament de recursos econòmics, "triplicant" vies de comunicació.
Per contra, assenyalen que aquests recursos es podrien utilitzar en altres necessitat del territori, com millorar traçats existents, el desenvolupament sostenible o la industrialització responsable.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una setantena de persones, entre elles membres de l'ANC, participen a títol individual en l'acció que no pretén "pressionar ningú en concret" però sí "pressionar a tothom"
Barcelona.-L'Escola Pia Nostra Senyora, al carrer Diputació 277 de Barcelona, és l'escenari aquest dissabte -dia en què també se celebren les assemblees territorials de la CUP per decidir la investidura o no de Mas-, d'una tancada i un dejuni reivindicatiu de 24 hores en el que hi participen una setantena de persones, entre elles membres de l'ANC.
Assisteixen a títol individual per reclamar un acord "sòlid" entre CUP i Junts pel Sí i acomplir així amb el "clam" dels ciutadans que van escollir els 72 diputats que estan a favor de la independència.
Asseguren que amb l'acció "no es pretén pressionar ningú en concret, però pressionar a tothom" i demanen 'Facta, non verba'.
Així s'ha expressat Àngels Folch, una de les participants a l'acció reivindicativa que insisteix en què es tracta d'una iniciativa impulsada per "persones concretes" que va sorgir fa 48 hores.
Des de les 12 del migdia del dissabte fins el migdia del dia següent, està previst que la setantena de persones aplegades a la sala d'actes de l'Escola Pia Nostra Senyora de Barcelona no menjaran i només beuran líquids.
Algunes han portat màrfegues per tal que transcorri el temps amb més comoditat.
"Ens representem a nosaltres mateixos", ha assenyalat Folch.
Per la seva banda, l'historiador Víctor Cucurull, President de Fundació Societat i Cultura i membre del Secretariat Nacional de l'ANC, ha detallat que es tracta "d'un acte de responsabilitat i de dignitat nacional" i que es fa a títol personal.
"Només el podem fer com a persones, en una acció que tothom pugui entendre: no menjarem en 24 hores perquè no estem d'acord amb aquesta situació", ha assenyalat afegint que es tracta d'un "toc d'alerta" als polítics que tenen en les seves mans seguir amb el procés.Sobre la coincidència de la tancada-dejuni amb la celebració aquest dissabte de les assemblees territorials de les CUP i el fet que aquesta acció acabarà durant el Consell Polític de la formació, Ignasi Faura ha respost "no ens preocupa la CUP, ens preocupa el dia 9" sobre el darrer dia en què s'ha de formar Govern.
Els convocants no acusen ningú en concret sobre una situació "que fa tres mesos que s'arrossega, des de les eleccions del 27-S" en què es va donar des de la ciutadania un "mandat molt clar", valoren.Entre els assistents es troba Jaume Sastre, el mestre de l'IES Llucmajor que al 2014 va protagonitzar una vaga de fam de 40 dies en senyal de protesta contra el el Tractament Integrat de Llengües (TIL) que va impulsar el govern balear encapçalat llavors pel PP.
Està previst que a les 7 de la tarda se celebri una assemblea oberta i que es faci una atenció als mitjans una hora abans.
Es pot seguir l'acció, entre d'altres, a través del compte Twitter d'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El pallasso i regidor de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, ha anunciat que presentarà una querella contra la Guàrdia Civil per haver-lo acusat amb "informació falsa".
El regidor ha assenyalat aquest dilluns que primer anirà a declarar per la causa de desobediència greu que pesa sobre ell, i després presentarà la querella de manera formal.
Pesarrodona opina que ha estat víctima d'una "venjança" de la Guàrdia Civil "perquè van decidir perseguir la imatge del nas de pallasso", en al·lusió a la fotografia que es va fer viral el 20 de setembre de l'any passat durant els escorcolls a les conselleries d'Economia i Governació on se'l podia veure amb un nas vermell al costat d'un agent de la Guàrdia Civil.
La Guàrdia Civil va acusar-lo de tres delictes, un de resistència greu a l'autoritat, un d'incitació a l'odi i un de desobediència greu.
Ara mateix, només té pendent el procés per aquesta última acusació, per la qual està citat a declarar el 10 d'octubre.
Pesarrodona ha anat avui a l'Institut Quercus del seu poble per commemorar el primer aniversari de l'1 d'octubre.
L'any passat ell va patir les càrregues a l'escola Juncadella, on s'ha vist incapaç de tornar. |
Notícies Crisis empresarials i Administració Concursal
La Comissió de Mercantil Concursal i Experts Judicials del Col-legi, juntament amb les seccions de dret concursal del Col·legi d'Advocats de Barcelona i del Col·legi de Censors Jurats de Catalunya han tingut una trobada amb representants de l'Agència Estatal d'Administració Tributària a Catalunya, a fi i efecte de posar en comú diverses qüestions relacionades amb la tramitació i seguiment dels concursos de creditors.
Val a dir que en aquesta reunió amb l'Administració Tributària, celebrada el passat 22 de març de 2017, s'han obert unes vies de diàleg que estem convençuts ajudaran a millorar l'activitat professional en les insolvències, doncs els interessos de l'AEAT i els administradors concursals són comuns.
L'intercanvi d'impressions d'aquesta primera trobada ha donat com a resultat una sèrie de conclusions, que podreu consultar en el document adjunt.
Comissió de Mercantil, Concursal i d'Experts Judicials |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
La pràctica del tai-txi millora la salut física, orgànica i emocional i aporta tranquil·litat, claredat i lucidesa mental.
Un antic proverbi xinès diu: "Aquell qui comença a practicar tai-txi es torna elàstic com un nadó, fort com un llenyataire i savi com un ancià".
Professors: Francesc López, Eulàlia Embodas i Georgina Jordana. |
Fins a nou avís, l'FCBQ autoritza de forma extraordinària, a que tots esportistes puguin ser inscrits a l'acta i disputar els partits presentant únicament el DNI, passaport, permís de conduir o qualsevol altre document on consti la seva fotografia, data de naixement i número de DNI, tot signant darrera l'acta oficial de joc; tal i com s'indica en la circular núm 6 de l'FCBQ, que adjuntem en aquest link. |
Una turista espanyola de 31 anys ha mort a Namíbia després de tenir un accident de trànsit, segons informa TV3.
L'autobús en què viatjava ha bolcat i ella ha sigut l'única víctima mortal.
La resta de ferits, de diversa consideració, han sigut traslladats als hospitals de Grootfontein i de Windhoek.
Un portaveu de la policia, Maureen Mbeha, ha explicat que el cadàver encara no ha sigut identificat.
El nom de la dona, a més, no ha transcendit fins que la família sigui informada del succés.
A l'autobús hi viatjaven 26 persones i 22 d'elles eren espanyoles.
Els altres tres eren dos guies i un conductor.
L'accident s'ha produït 90 quilòmetres al sud de Grootfontein a les 11.40 hores del matí, segons la televisió autonòmica. |
S'aconsella concertar una entrevista amb la coordinadora per sospesar la destinació més adequada als interessos de l'estudiant.
Per seleccionar la destinació de pràctiques de cada estudiant es tenen en compte les competències o l'experiència professional, l'expedient acadèmic i l'entrevista amb l'empresa.
Els estudiants no poden canviar d'institució quan ja se'ls n'ha assignat una.
Competències que es desenvolupen
Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).
Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).
Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).
Capacitat d'identificar les qüestions de fons en diferents tipus de debats.
Capacitat per fonamentar racionalment els compromisos ètics i socials.
Sensibilitat per la diversitat d'opinions, de pràctiques i de maneres de viure.
— Tenir un primer contacte amb el món laboral.
— Demostrar la possibilitat d'aportar a la institució corresponent el que s'ha après al grau.
— Complir satisfactòriament amb els compromisos adquirits en el conveni de pràctiques.
— Fer aportacions útils i creatives a la resolució dels problemes que la feina de les pràctiques plantegi.
Estada convinguda a l'organització amb la tutorització acordada
Elaboració a càrrec de l'estudiant d'un informe sobre la feina que ha dut a terme
— La Facultat ofereix convenis específics de pràctiques externes i també estudia les eventuals propostes que els alumnes presenten.
— L'estudiant té assignat un professor de la Facultat com a tutor de pràctiques.
— Se signa un conveni de pràctiques amb la institució on es duen a terme.
— Les empreses, fundacions i associacions poden ser editorials, fundacions culturals i del tercer sector, galeries d'art, escoles, administracions públiques o societats i associacions de filosofia.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Informe del tutor que ha signat el projecte formatiu de l'entitat on es fan les pràctiques.
(Es remetrà la instància a l'acabament de les pràctiques.)
Breu memòria redactada per l'alumne i adreçada a la coordinadora de pràctiques contestant a les tres preguntes següents:
Quines recomanacions faries a futurs alumnes en pràctiques en aquella institució?
L'extensió aproximada són 2-3 pàgines i s'ha d'entregar no més tard del 22 de juny de 2019.
Informe del tutor de pràctiques de la Facultat. |
El Martorell va derrotar el nou cuer del grup 2 de Primera Catalana, El Catllar, gràcies a un solitari gol d'Aguilera, que va transformar una pena màxima.
Amb aquest triomf el conjunt de Nualart surt de la zona de descens i trenca la ratxa de vuit partits sense conèixer la victòria.
Els locals van sortir endollats des de bon inici, sabedors de la importància de sumar els tres punts davant d'un equip situat per sota del Martorell en la classificació.
Durant tot el primer temps van provar el porter visitant amb xuts des de fora l'àrea sense gaudir de l'encert necessari com per avançar-se en el marcador.
A la represa el Martorell va seguir disposant d'oportunitats per desfer l'empat inicial, davant d'uns visitants que en cap moment van inquietar la porteria local.
A poc menys de 20 minuts pel final, l'àrbitre va xiular penal per unes mans d'un defensor local.
Aguilera el va transformar col·locant l'esfèric lluny de l'abast del porter i posant l'1-0 que va acabar sent el marcador definitiu.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
L'alcalde espera que el Museu sigui una realitat durant aquesta legislatura
La Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya ha aprovat una declaració de suport a la creació a del Museu Europeu del Bosc de Sant Celoni (Vallès Oriental) "per potenciar la pedagogia sobre la importància de la gestió forestal sostenible i els aprofitaments del bosc per a garantir-ne tant la conservació com les funcions socials i ambientals".
L'alcalde del municipi Francesc Deulofeu ha explicat a l'ACN que l'objectiu és que aquest equipament sigui una realitat durant aquesta legislatura, tot i que el projecte encara s'està acabant de redactar.
El Museu és un projecte impulsat per l'Ajuntament i la UAB per fer divulgació del coneixement dels boscos i les seves funcions.La declaració del Parlament emmarca el suport a aquest projecte en "la preocupació pels processos d'embosquinament dels sòls, que comporten la pèrdua de sòl agrícola i que poden generar increments en el nombre i la intensitat dels incendis forestals".
El text expressa "el suport a la lluita contra els processos de desertificació, que provoquen també la pèrdua de coberta vegetal i de sòl agrícola i poden incrementar el risc de riuades d'efectes catastròfics, i expressa també el seu suport a l'aplicació de la bioeconomia i el foment dels bioproductes".
L'alcalde de Sant Celoni, el convergent Francesc Deulofeu, preveu que el Museu sigui un element dinamitzador per empreses del sector de la fusta, el comerç o la restauració.
En aquest sentit, espera que el Museu atregui turisme, però també empreses del sector de la biomassa o de l'energia.
"Podem generar llocs de treball i recursos", posa de manifest.
El nou Museu ha de ser un "pis mostra" que faci entendre "què és el bosc i què ens aporta a la nostra societat.
Parlem de fusta, suro o pinyes, però també de turisme o activitat social", afegeix l'alcalde.
"El que tenim es molt de bosc i molta massa forestal.
Hi ha menys aprofitament que mai i el bosc creix de forma continuada.
L'equilibri de l'ecosistema passa per explotació organitzada", explica.
Francesc Deulofeu, que ja va ser alcalde fa dues legislatures, assumeix l'alcaldia amb la intenció de prioritzar aquest projecte.
En el seu discurs d'investidura, va pronunciar que "tal com va fer el 1992 Barcelona que es va girar cap el mar, nosaltres ens hem de girar cap el Montseny i el Montnegre.
I aquí tenim un projecte innovador, molt potent, com és el Museu Europeu del Bosc, que ha de jugar un paper catalitzador, dinamitzador del futur Sant Celoni i també de transmissió del coneixement i la nostra identitat".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Dijous passat va entrar en vigor la reforma del procediment per obtenir la nacionalitat espanyola per residència, aprovada per la llei 19/2015, de 13 de juliol, de la qual destaquen tres elements.
En primer lloc, s'estableix l'obligatorietat per a les persones estrangeres que desitgin obtenir la nacionalitat d'aprovar dos exàmens (un de llengua espanyola per a no castellanoparlants, i un altre de "coneixements constitucionals i socioculturals d'Espanya", tot dos gestionats per l'Institut Cervantes).
En segon lloc, es configura un procediment totalment telemàtic.
Per acabar, s'estableix una taxa de 100 € per raó del procediment.
Començant per l'últim punt, a la taxa de 100 € per a la tramitació caldrà afegir-hi taxes per drets d'examen (85 € per al de cultura i un mínim de 124 € per al de llengua), les despeses per reunir la documentació requerida (documents del país d'origen, traduccions jurades i legalitzacions), a més de l'increment de despeses per la presentació d'un tràmit electrònic (hi haurà oportunitats de negoci per a advocats, gestors i graduats socials).
Tot plegat vol dir que s'afegeix als requisits ja establerts el requisit -encobert- de tenir suficients diners per fer el tràmit, un filtre que potser no ha estat accidental.
La configuració d'un tràmit preferentment telemàtic (ho serà exclusivament a partir del 2017), tot i desitjable, hauria de generar recels considerables.
És cert que, encara que pugui sorprendre, el nivell formatiu de la població immigrant a Espanya és, de mitjana, superior al dels espanyols, però aquest pas cap a la informatització de la burocràcia si no va acompanyat d'una aposta per l'alfabetització generarà també filtres i exclusions preocupants.
La regulació dels exàmens, per acabar, ha estat segurament l'element que ha cridat més l'atenció en els darrers dies, incloent-hi un cert interès morbós per verificar si els actuals ciutadans nacionals serien capaços d'aprovar-los o no.
Potser no és de coneixement comú, però un dels requisits és demostrar una "integració cívica suficient", i el cert és que fins ara no hi havia cap indicació sobre com caldria acreditar-ho, de manera que es dibuixava un panorama d'absoluta inseguretat.
Pel que fa a les preguntes formulades en aquests exàmens, durant els darrers 10 anys hi ha hagut una notable explosió de creativitat en els diferents Registres Civils: que si sap vostè com es diu l'esposa de Zapatero, que si Saragossa té platja, que què diu l'article 37.2, 47 o 140 de la Constitució, o en quin any va morir Calderón de la Barca.
A més, aquestes proves han tingut formats i nivells d'exigència molts diferents segons el Registre Civil assignat.
Tot això s'ha articulat amb greus deficiències en la tramitació dels procediments, cosa que ha generat que els recursos per denegacions s'hagin incrementat un 4.000% (amb un 90% de perduts per l'administració, segons la direcció general de Registres i Notariat) en els darrers 4 anys.
Arribats a aquest punt, sagnantment caòtic, moltes persones migrants agrairan que hi hagi un temari clar, criteris de correcció i possibilitat de recurs.
Però la regulació d'una situació que havia esdevingut caòtica no ens hauria de distreure del més essencial de la reforma: la consagració de l'exigència de superar un filtre cultural perquè les persones estrangeres puguin arribar a un estatus de ciutadania plena al territori on resideixen de forma estable.
En filosofia política es parla de dues concepcions oposades de nació: una d'eminentment cultural (provinent del Romanticisme alemany) constituïda per trets hereditaris com l'ètnia, la llengua, la cultura i les tradicions comunes; i una altra d'eminentment cívica (provinent de la tradició republicana francesa), que la considera el resultat de la voluntat d'adhesió dels individus que la componen, derivada del pacte constitucional que desitgen establir.
Sorprèn la dada que els nascuts a Espanya fills d'estrangers no són, en principi, espanyols, sinó també estrangers, ja que tindran la nacionalitat dels seus pares -¿ho sap, això, Rajoy?-, en una configuració eminentment ètnica de la nacionalitat que amb aquesta reforma es reforça de forma marcada.
No deixa de ser interessant que en un temps en què assistim a un fort eixamplament de la política (amb l'arribada de nous actors, temes i fórmules d'intervenció) gairebé ningú qüestioni el caràcter ètnico-cultural de les nacions modernes, però esperem que aquest procés refundador que està vivint la societat catalana permeti obrir el debat sobre qui volem ser o com volem reconèixer la condició de catalans i catalanes.
I, sobretot, que aquest debat es decanti per una versió cívica i inclusiva, en la qual n'hi hagi prou amb les ganes de formar-ne part.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El sindicat agrari Unió de Pagesos havia reclamat aquesta mesura en el cas que els nivells de la plaga siguin molt elevats si el nou sistema alternatiu no funciona
El Departament d'Agricultura ha acceptat la possibilitat d'efectuar tractaments aeris de forma "excepcional" contra la mosca de l'olivera en el cas que els nivells de la plaga es mantinguin molt elevats i el sistema alternatiu de captura terrestre biològica que s'està implementant no funcioni.
El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) va presentar esmenes a l'ordre que regula a Catalunya el tractament contra la plaga, que han estat acceptades pel Departament, davant la possibilitat d'un avanç descontrolat als camps de les Terres de l'Ebre.
A priori, a partir d'enguany es deixa d'aplicar de forma generalitzada el tractament aeri, "tot i que encara es desconeixen els resultats" de la captura alternativa.Segons les esmenes presentades per UP, aquesta excepcionalitat es justificaria en el cas que els nivells de la plaga continuïn sent molt elevats i no es disposi d'una alternativa "tècnicament i econòmicament viable", així com el fet que el tractament aeri suposi avantatges econòmics o mediambientals respecte el tractament terrestre.
El sindicat recorda que, tal i com "preveuen les normatives estatals i europees" es puguin fer tractaments aeris "puntuals".
Especialment, davant la possibilitat de "descontrol de la plaga a una zona endèmica", concretament a les comarques del Baix Ebre, Montsià i Ribera d'Ebre, que provocarien "unes pèrdues econòmiques no assumibles pels productors i assentaria encara més la plaga a les noves zones d'afectació".
Segons recorda UP en un comunicat, la mosca de l'olivera és una de les principals preocupacions dels productors d'oli d'oliva de Catalunya.
Les elevades temperatures i humitat durant la tardor, juntament amb la dràstica reducció dels tractaments aeris que aplicava el Departament a la zona endèmica han provocat en els darrers dos anys la proliferació excepcional de la plaga, no només en les comarques de l'Ebre, sinó també en zones allunyades de la zona endèmica, on pràcticament no es tractava la plaga: comarques com les Garrigues, l'Urgell, la Segarra, zones de l'Alt i Baix Empordà, el Baix Penedès, i zones concretes de la demarcació de Barcelona.
El Departament va decidir constituir a finals del 2014 la Comissió tècnica de la mosca de l'olivera, amb l'objectiu de consensuar entre els diferents agents del sector les accions a emprendre durant el 2015 contra la plaga.
Aquesta comissió va acordar treballar perquè en aquesta nova campanya de l'oliva el màxim nombre de productors apliqués sistemes alternatius a la lluita química, bàsicament el mètode biològic de captura massiva o atracció i mort.
Aquest mètode, d'acord amb els resultats experimentals obtinguts pel Servei de Sanitat Vegetal d'Agricultura a l'Ebre pot resultar tan efectiu com el tractament aeri.
A més, aquest sistema de lluita serà auxiliat per una mesura agroambiental emmarcada en el programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2020.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Imatge de la 'web' d'accés als llibres de VirtusBooks
La plataforma digital VirtusBooks s'ha consolidat com a servei líder en la provisió de continguts digitals a l'àmbit educatiu després de tancar acords amb els principals editors espanyols i internacionals, com MacGrawhill, Oxford, Pearson, Cambridge o Grupo Editorial Luis Vives.
Nascuda el 2007 a Sant Cugat del Vallès, l'empresa Virtus360 Software –creadora de l'aplicació- ha comptat amb el suport del Departament d'Empresa i Ocupació a través del programa Noves Empreses de Base Tecnològica d'ACC1Ó.
VirtusBooks és una aplicació cloud al servei de docents i alumnes que els dóna accés a un ampli catàleg de llibres digitals.
L'empresa ha tancat el 2011 amb una facturació d'1,5 milions d'euros, amb un increment del 95% en relació a l'any anterior.
Preveu seguir creixent al mateix ritme enguany i incorporar noves contractacions al seu equip.
Dóna servei a més de 250.000 professors i alumnes principalment a Espanya, Portugal, Regne Unit, Itàlia, Xile i Turquia, i des de la seva infraestructura pròpia, ha distribuït més de 1,3 milions de llibres digitals entre els seus usuaris.
La plataforma ha estat recentment escollida per participar al proyecto Magallanes del Ministeri d'Educació de Portugal, que consisteix en la digitalització dels llibres de text que s'utilitzen a les escoles.
Els objectius de l'empresa per al 2012 passen per obrir nous mercats –amb la mirada posada a Alemanya– i per incorporar noves funcionalitats a la plataforma, com un disc dur per als usuaris o la possibilitat que les editorials puguin socialitzar els seus continguts.
Les característiques de VirtusBooks permeten els alumnes usuaris agrupar en un únic entorn tot tipus de materials (llibres de text o material complementari per a estudis de primària, secundària, batxillerat, cicles formatius i cursos universitaris) i compartir-los amb els seus companys de classe.
Un dels elements innovadors d'aquesta tecnologia és la possibilitat de preparar els materials didàctics en benefici de l'atenció personalitzada.
Aproximadament el 70% dels professors usuaris utilitzen VirtusBooks per difondre versions personalitzades dels materials editorials entre els seus alumnes.
La plataforma està disponible en català, castellà, euskera i anglès.
L'empresa va néixer de la mà del Trampolí Tecnològic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
L'equip està conformat per 17 enginyers multidisciplinars en les àrees de l'enginyeria informàtica i les tecnologies de la informació.
Qui diu que necessitem el model "las Vegas", a Catalunya aspirem a seguir el model California!!! felicitats als emprenedors
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Els peatges a les autopistes titularitat de la Generalitat són gratuïts per a tots els vehicles elèctrics des d'aquesta mitjanit.
La mesura s'aplicarà a tota la C-16, de Sant Cugat a Manresa, inclosos els túnels de Vallvidrera; la C-32, tant en el tram del Maresme com el del Garraf-Baix Penedès (autopista Pau Casals); i a les barreres de peatge de la C-33 a Mollet del Vallès.
Se'n podran beneficiar els més de 3.100 vehicles elèctrics que, es calcula, circulen actualment per Catalunya, segons informa el departament de Territori i Sostenibilitat.
La mesura té per objectiu "incentivar la circulació de vehicles nets, que no generen emissions i, per tant, no contaminants".
Els propietaris que es vulguin acollir a la bonificació hauran de disposar de la certificació de qualitat de l'aire Vehicle ECO, que s'obté registrant-se al portal EcoviaT.
Aquest portal disposa, des del 2011, d'un sistema de descomptes que, en funció del peatge, és del 30% per als vehicles amb baixes emissions i per als que fan més de 16 viatges, i del 40% per als ocupats per 3 o més persones.
Amb el nou descompte, els vehicles elèctrics passaran a obtenir directament una bonificació del 100 %, sigui quina sigui la seva recurrència o ocupació.
Els conductors de vehicles ecològics registrats en aquest portal reben també una etiqueta acreditativa per utilitzar el carril bus-VAO-ECO de la C-58.
La mesura s'emmarca dins un pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire que es fa en 40 municipis metropolitans.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Tot just ara és quan hem de començar a analitzar en profunditat l' hara-kiri del president Pujol.
I valorar, també, la complexitat de la seva herència, més enllà de l'horror i la satisfacció dels uns i els altres, i entremig de la confusió de la majoria, entre els quals m'incloc.
El pujolisme esdevingué, al llarg de la història de l'autonomisme una referència política.
Un camí tortuós entre el possibilisme i l'ambició, entre el realisme d'una Espanya de democràcia fràgil i la utopia d'anar construint un país sense que es notés massa.
En bona mesura, Pujol, a qui no se li pot negar una potència intel·lectual a còpia de lectures de Jacques Maritain, no deixa de ser un personatge, fill, en bona mesura, de les idees de Vicens Vives.
La mitologia del pujolisme, en certa mesura, així com la del catalanisme conservador i possibilista, anava amarada dels tripijocs intel·lectuals de l'historiador gironí.
Vicens Vives fou un gran intel·lectual, encara que un oportunista i un enganyapagesos.
De la seva ploma sorgí la mentida, assumida com a creença poc discutida, del català com a home de seny (amb por a la rauxa llibertària que demostrà que els catalans podem viure, i molt bé, sense elits), amant del treball, l'estalvi, ordenat i col·laborador, i alhora rigorós i amb afany de participar en la construcció de l'"Espanya gran".
Vicens Vives no parlava tant dels catalans, com d'un conjunt de mentides del grup social al qual representava i que es delia de participar del saqueig franquista contra la seva població civil.
Ara bé, les elits espanyoles poden ser unes desvergonyides, encara que en cap cas, estúpides.
I malgrat que van admetre un grapat de catalans per fer-los de comptables al llar del Pla d'Estabilització de 1959, un cop pagada la propina, els van tornar a facturar lluny del poder de debò.
Pujol, i la seva classe, van adoptar el discurs vicensià per al consum intern.
Una Catalunya eficient, ben gestionada, professional (la feina feta no té fronteres), discreta, i incorporant també algun discurs socialdemòcrata.
Tanmateix, la base del "Notícia de Catalunya" impregnava bona part de la moral convergent.
La participació de la nissaga Pujol en la cara bruta del món dels negocis, com la dels Millet, Montull, i molts altres, és la constatació que aquesta cultura de classe romania en la profunditat del país.
Quan el col·lapse del sistema de Transició espanyol van empènyer tot el país (des dels llibertaris, fins als subordinats de Duran Lleida) vers els postulats independentistes, els mites vicensians han caigut, s'han enfonsat.
Els catalans no hem estat mai assenyats (i la burgesia encara menys), sinó, i tal com he reivindicat en un llibre recent, mantenim una cultura llibertària, republicana, radical i revolucionària, insubmisa, crítica amb el poder, inconformista.
En fi, tot allò que Vicens Vives pretenia anestesiar.
Amb la nova situació que es presenta, jo no m'hi posaria massa.
Pujol i la seva classe han tingut les seves grandeses i misèries, com la resta de cognoms, i la resta de grups socials que conformen el nostre país.
Tanmateix, un cop caigut el mite vicensià, en ple procés cal a la construcció d'un nou estat, ha arribat el delicat moment de posar-se d'acord.
Això implica tant a persones com classes.
I jo proposo fer un acord general per mantenir una escala de valors radicalment diferent, de matriu republicana, fonamentada en l'ètica, i també en una estètica que faci de la desigualtat social d'un mal a eradicar.
Catalunya serà igualitària o no serà.
El nostre llibertarisme ha d'ésser suprema expressió de l'ordre.
Hem de treballar plegats per igualar el país per categoria, per renda, per patrimoni, i per cultura.
Hem de cremar els vagons de segona i tercera classe, i fer que tots els ocupants del trajecte vital ocupem els seients de vellut de primera.
Una primera classe sòbria, sense luxes ni exhibicionisme, encara que estrictament confortable, una fusió dels diversos grups socials en una única classe ben-estant, disposada a eradicar la misèria.
La independència és la nostra gran oportunitat.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
Durant els primers 10 anys de cirurgia cardíaca a l'hospital gironí han intervingut un total de 855 malalts
Girona.-L'hospital Trueta de Girona farà un 30% més d'operacions de cor durant el 2017, fins a arribar a intervenir uns 130 pacients.
Això permetrà reduir el nombre de malalts que han de traslladar a l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona per a la cirurgia.
Actualment, el Trueta assumeix un terç dels prop de 300 gironins amb patologia coronària o valvular que necessiten passar pel quiròfan cada any.
L'objectiu a llarg termini és invertir aquesta xifra i que l'hospital gironí intervingui els 200 pacients operables a Girona perquè només vagin a Can Ruti els que tenen patologies concretes o necessiten determinades tècniques quirúrgiques.
La cirurgia cardíaca celebra enguany el desè aniversari a les comarques gironines.
Durant aquesta dècada, han operat un total de 855 malalts.
La cirurgia cardíaca a l'hospital Trueta de Girona compleix 10 anys.
El 8 de novembre del 2006, un equip format per professionals de l'hospital gironí i de la Vall d'Hebron de Barcelona van operar a cor obert una pacient de 31 anys, que es va recuperar favorablement.
En aquests deu anys, han intervingut un total de 855 pacients amb patologies coronàries o valvulars.Al llarg d'una dècada el servei s'ha anat ampliant fins a arribar a les 85 cirurgies de cor anuals.
Es calcula que cada any entre 250 i 300 gironins han de passar pel quiròfan per aquest motiu.
Els que no s'operen al Trueta, s'han de traslladar a Barcelona.
Al principi anaven a la Vall d'Hebron però des de fa dos anys, els traslladen l'hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona.
El setembre passat van posar en marxa el que s'anomena servei estès de cirurgia cardíaca, un acord entre Trueta i Can Ruti per anar incrementant de forma progressiva l'activitat a l'hospital gironí.
De fet, durant algunes setmanes dels darrers mesos ja han passat d'operar dos pacients a fer tres intervencions.
Per això, preveuen tancar el 2016 havent operat un centenar de pacients (un 15% més que l'any anterior).A partir de gener, i de forma estable, els cirurgians faran tres operacions setmanals, cosa que es traduirà amb un 30% més de cirurgies a les comarques gironines durant el 2017.
"Sense anar en detriment dels altres serveis, es tracta de prioritzar la cirurgia cardíaca optimitzant els recursos que tenim", ha explicat el cap de secció de cirurgia cardíaca del Trueta, el doctor Juan Bustamante.L'objectiu a llarg termini és que s'operin des de Girona 200 pacients que, per complexitat i tècnica quirúrgica que necessiten, no caldria que es traslladessin a Can Ruti.
Així, invertirien totalment la dinàmica de derivacions a Badalona, passant dels dos terços actuals a només un terç.
El servei estès de Girona està format per un cap de secció de cirurgia cardíac i dos adjunts.
Els tres professionals treballen a Badalona i a Girona però centren l'activitat a les comarques gironines.
Un altre dels salts qualitats que hi ha hagut en els darrers temps és que hi ha tres especialistes de dilluns a divendres (i no només els dies que hi ha operacions) que fan atenció als pacients hospitalitzats, suport a l'UCI, consulta externa pre i postoperatòria.
A més, també hi ha dos cirurgians de guàrdia localitzada set dies a les setmana 24 hores al dia.
Des que es va posar en marxa el servei estès ha incrementat la complexitat dels pacients atesos al centre.
Els pacients estan ingressats al Trueta entre set i deu dies, primer a la UCI i posteriorment a planta, als llits de cirurgia cardíaca.
Al cap d'un mes i mig ja poden fer vida normal i incorporar-se a les seves activitats professionals.
La mortalitat en aquests 10 anys ha estat menor a l'1%.La posada en marxa d'aquest servei estès ha implicat també la subespecialització de quatre anestesiòlegs en cirurgia cardíaca, per poder atendre les guàrdies presencials i localitzables i de gestionar adequadament les urgències.
El mateix ha passat amb els professionals d'infermeria, han format una segona persona com a perfusionista i un equip de referència per assistir les intervencions de cirurgia cardíaca.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Associació Esportiva Escolar Vedruna Puigcerdà ho té tot a punt per rebre aquest cap de setmana un miler de persones, més els acompanyants, en la setena edició del torneig internacional de futbol sala Futsal Copa Cerdanya, que omplirà camps i establiments turístics d' Alp, Bellver, Bolvir, Llívia, Ger i Puigcerdà.
Al torneig hi prenenn part 83 equips de 28 clubs, amb un de Portugal, amb categorires masculines i femenines des de base i benjamí fins a juvenil.
L'organització ha dissenyat un calendari amb 185 partits perquè els equips passin per tots els camps amb un servei de transport perquè jugadors i famílies coneguin la vall.
El torneig es fa de divendres a diumenge. |
Servei de realització d'estudis tècnics d'avaluació de les condicions de seguretat o habitabilitat dels edificis existents objecte de comportament anòmal o d'actuacions tendents a reparar-los, rehabilitar-los, millorar-los o canviar el seu ús.
Els estudis abasten d'edificis amb problemàtiques fins a objectius concrets, per a àrees urbanes d'extensió variable amb edificis de característiques diverses. |
La fam de títols, només faltaria, se li pressuposa.
Només cal veure'l i escoltar el seu discurs, refinat amb el temps, però inequívoc.
Encara que s'ha fet una miqueta més gran, tot just 26 anys, Marc Márquez, el Tro de Cervera, continua disfrutant, tant en les curses com en les esbojarrades celebracions que li preparen als circuits i al seu poble i que ja semblen incloses en el calendari de festes majors com una meravellosa rutina que enguany es tornarà a escenificar.
El Museu de Cervera, de fet, ja avançava diumenge en una piulada a Twitter que feien lloc per al nou trofeu.
Ja són vuit títols globals i sis en la categoria reina en set participacions, una bogeria plena de talent que fa que Márquez passi la mà per la cara a tothom quant a rècords de precocitat, amb un estil diferent i rebel que meravella el món i fa emprenyar sovint els seus avorrits rivals.
El pròxim repte serà igualar els set títols de Valentino Rossi en MotoGP i els nou títols globals que atresora l'italià en les seves venerades vitrines.
És evident que a Márquez, de motivació, no li'n faltarà.
La rivalitat entre tots dos és la més notòria del mundial.
Les seves enganxades, literals quan s'han tocat amb la moto en maniobres impossibles, i metafòriques, han fet córrer rius de tinta.
De fet, diumenge Rossi, després de felicitar Márquez, va dir sense embuts que té "por" que l'atrapi.
També va recordar la polèmica del títol perdut el 2015: "Dos dels mundials els vaig perdre jo i l'altre me'l van prendre."
Amb nou títols globals, també hi ha l'italià Carlo Ubbiali, cèlebre en categories petites en la dècada dels cinquanta, i el britànic Mike Hailwood, pilot polifacètic que també va córrer fórmula 1 i que va morir jove en un accident de trànsit.
Considerat des d'alguns àmbits el millor de la història, el mite Agostini el va comparar fa pocs mesos precisament amb Márquez per la seva espectacularitat en la conducció.
Al davant, encara hi el gran Giacomo Agostini, que va atresorar 15 títols en els 500 cc i els 350 cc.
L'espanyol Ángel Nieto, mite en les cilindrades petites, en va aconseguir tretze, tot i que sempre va utilitzar la fórmula 12+1 per superstició.
En aquelles èpoques, però, alguns pilots doblaven cilindrades i podien tancar una temporada amb dos títols.
"Cada pilot ha tingut una època i nosaltres hem fet el nostre camí.
Ara estem en una època en què encara que la moto, com sempre, hi influeix, hi ha una igualtat mecànica que dona valor al pilot.
El futur immediat no es pot predir.
Tinc molta ambició, però no m'hi obsessiono.
L'ambició és positiva, l'obsessió és negativa", va reflexionar Márquez en declaracions a Dazn, encara esbufegant després d'haver guanyat en el darrer revolt i haver deixat amb cara de circumstàncies el francès de 20 anys Fabio Quartararo, el probable màxim rival els pròxims anys.
Voraç, encara que no li calia acabava de segellar el seu novè triomf en catorze curses.
Des que va caure a Austin quan acaronava la victòria, ha descrit una trajectòria impecable.
Tant com el toc que va donar a la bola negra número 8 colpejant la blanca amb el tac quan, "amb els braços tremolosos", la va fer entrar dins del forat del billar americà que li havien preparat en la performance immediata a la consecució del títol.
Si hagués guanyat al Japó, n'hauria fet menys", va ironitzar.
El seu repte immediat és "acabar totes les curses dalt del podi".
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La crisi econòmica ha afectat substancialment les administracions públiques, rebaixant els seus ingressos fiscals i incrementant-ne l'endeutament.
Les administracions locals, principalment les municipals, no en són una excepció.
Ara bé, cal dir que la situació financera del gran nombre de municipis que tenim és molt variada: n'hi ha de sanejats i de molt endeutats -per no dir tècnicament en fallida.
Aquesta crisi ha estat agreujada per les polítiques excessivament alegres que van fer alguns governs locals; per exemple, per les despeses en equipaments que ara no poden mantenir i que els han deixat un deute considerable, per la confusió competencial que hi ha a nivell municipal i per les mancances del seu sistema de finançament.
Per tot això, cada vegada tenen més rellevància les polítiques de gestió que puguin aplicar-se amb la finalitat d'aconseguir una prestació més eficient dels serveis públics locals i, en conseqüència, que n'abarateixin el cost.
Un dels factors que influeixen en el cost de la prestació és l'organització territorial.
Els països europeus han pres en els últims anys diferents mesures en aquest sentit.
Són les següents: a) fusionar municipis; b) transferir les competències de la prestació de certs serveis locals a ens supramunicipals, com podrien ser les comarques; c) fomentar la cooperació intermunicipal en la prestació dels serveis públics.
L'objectiu de totes aquestes mesures és aconseguir economies d'escala i abaratir els costos de prestació dels serveis públics.
Tenint en compte que hi ha un gran nombre de municipis petits (a Catalunya quasi el 80% tenen menys de 5.000 habitants, aproximadament un 60% en tenen menys de 2.000, i el 35%, menys de 500), sembla del tot necessari abordar el tema de l'organització territorial.
Ara bé, la fusió de municipis és una qüestió que al nostre país troba fortes resistències, i també cal dir que no sempre és la millor solució.
Per exemple, un estudi dels efectes del procés de fusions municipals esdevingut recentment a Dinamarca demostra que la fusió redueix la sensació que tenen els votants de poder contactar amb els polítics i d'incidir en les seves decisions.
El traspàs de serveis a governs supramunicipals pot tenir el mateix efecte.
Per tant, l'eficiència política importa tant com la purament econòmica.
Una via per solucionar aquesta aparent contradicció entre eficiència econòmica i eficiència política és la cooperació entre municipis, amb fórmules com les mancomunitats i els consorcis.
A Catalunya el 48% dels municipis presten un o diversos serveis en cooperació amb altres municipis.
Hi ha diversos estudis que demostren que la cooperació municipal aconsegueix economies d'escala.
Recentment he dirigit un treball de recerca a Olga Palahi, alumna del màster d'economia de la UB, en què es posa de manifest que la prestació del servei de recollida, tractament i eliminació d'escombraries de manera mancomunada redueix el cost de prestació per càpita d'aquest servei entre un 26% i un 29%.
Aquest resultat s'obté a partir d'una mostra de 2.028 municipis de l'estat espanyol que cooperen mitjançant mancomunitats.
Així mateix, s'ha analitzat el conjunt de la despesa generada per un ampli grup de serveis municipals (sanejament, abastament i distribució d'aigua; recollida, tractament i eliminació d'escombraries; neteja viària; cementiris i serveis funeraris, i enllumenat públic), que s'integren dins del programa de despesa denominat benestar comunitari, corresponent a una mostra composta de 6.125 municipis de l'Estat que presten mancomunadament els serveis esmentats.
En aquest cas, el resultat de l'anàlisi és que la despesa local per càpita es redueix al voltant d'un 10%.
Ara bé, aquestes economies d'escala no es donen per als serveis professionals de l'administració municipal (dotació de secretari, interventor, oficina tècnica), que constitueixen probablement l'àrea on més deseconomies d'escala existeixen.
El problema, però, no sempre es manifesta en una despesa més gran, sinó a vegades també en la infradotació administrativa.
Aquesta situació fa que l'administració local estigui molt poc professionalitzada i dificulta aspectes tan claus com el control financer.
Per tant, la cooperació municipal pot ser un mitjà per aconseguir economies d'escala en la prestació de certs serveis públics locals i eficiència política, però alhora hi ha arguments per proposar unes dimensions municipals més equilibrades: prou grans per tenir una administració professional, però a la vegada prou petites per aconseguir donar resposta als problemes dels ciutadans i incentivar-los a participar en la vida pública.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'Ajuntament de Pontecesures (Pontevedra) està organitzant el dispositiu d'acollida dels cadàvers de María González Vicente i Alberto Chaves Gómez, la parella espanyola víctima dels atemptats de Sri Lanka.
Alberto, de 31 anys i natural de Rianxo (la Corunya), treballava a la filial de Profand a l'Índia i la seva parella, María, de 32 anys, ho feia a l'empresa de la seva família, a Padrón, especialitzada en equipaments de treball.
Ella havia anat a visitar el seu nòvio i tots dos estaven de vacances a Sri Lanka, i estaven esmorzant quan es va produir l'atac a l'hotel on s'allotjaven.
El ministre d'Exteriors ha publicat aquest tuit confirmant l'arribada dels cadàvers:
Les restes mortals dels dos joves gallecs han arribat a les 7.50 hores a l'aeroport de Madrid, des d'on han sigut traslladats al tanatori d'Iria Flavia, a Padrón, on familiars i amics els podran retre homenatge a partir de les 17.00 hores, ha dit l'alcalde de Pontecesures, Juan Manuel Vidal.
Està previst que el trasllat dels cadàvers des del tanatori de Padrón fins al cementiri de Pontecesures es produeixi demà, dissabte, al voltant de les 18:00 hores, i mitja hora més tard està programat un funeral que serà oficiat per l'arquebisbe de Santiago de Compostel·la, Julián Barrio.
"La família està passant aquests dies el seu particular viacrucis, i per això com abans els puguin tenir aquí i vetllar-los abans podran girar pàgina de tot això", ha afegit l'alcalde de Pontecesures, un poble en el qual segueix instal·lada una "sensació estranya" després de dies "de molta incertesa i volatilitat".
En els atemptats perpetrats diumenge passat contra esglésies i hotels de luxe a Sri Lanka hi van morir 253 persones, segons un balanç corregit de les autoritats del país. |
Mariano Marzo, catedràtic del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i col•legiat d'honor del Col•legi d'Economistes de Catalunya.
L'acte oficial del nomenament va tenir lloc en el decurs del Sopar Anual dels Economistes, el dimarts 11 de novembre. va tenir lloc en el decurs del Sopar Anual dels Economistes, el dimarts 11 de novembre.
Mariano Marzo, catedràtic del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, ha estat nomenat col·legiat d'honor del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
D'aquesta manera, es fa un reconeixement a la seva trajectòria professional i a les seves aportacions en relació amb els recursos energètics existents, la geoestratègia i les seves repercussions en l'economia d'un país i en les empreses.
L'acte oficial del nomenament va tenir lloc en el decurs del Sopar Anual dels Economistes, el dimarts 11 de novembre.
El Col·legi d'Economistes de Catalunya, amb més de 8.000 col·legiats i 2.000 societats professionals, reconeix amb aquest nomenament aquells professionals de diversos àmbits relacionats amb l'economia que han contribuït a impulsar algunes àrees de coneixement i l'exercici professional d'activitats dels economistes, o bé que han tingut incidència en el món de l'economia i les empreses.
Mariano Marzo és catedràtic d'Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli a la Facultat de Geologia de la UB, i el 2014 ha estat guardonat amb la Distinció de la Universitat de Barcelona a les millors activitats de divulgació científica i humanística.
Ha publicat més de setanta-cinc treballs en revistes científiques, ha editat o coeditat fins a quinze volums, i ha presentat més d'un centenar de ponències en conferències i congressos.
Així mateix, ha format part dels consells editorials de revistes de gran prestigi internacional en el camp de la geologia.
Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, també forma part de la Junta Directiva i del Comitè Acadèmic del Club Espanyol de l'Energia.
Mariano Marzo, que manté una relació continuada amb la indústria del petroli i del gas, ha dut a terme treballs a Europa, els Estats Units, l'Amèrica del Sud, l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica.
És membre de diversos consells assessors en matèria energètica de l'administració central i l'autonòmica, així com d'altres institucions com ara la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya, la Càtedra BP de Desenvolupament Sostenible de la Universitat Pontifícia Comillas, el Club Espanyol de l'Energia, la Fundació del Centre d'Informació i Documentació Internacionals a Barcelona, l'Institut Europeu de la Mediterrània i l'Observatori de Política Exterior Espanyola de la Fundació Alternatives, entre d'altres.
Mariano Marzo també serà el protagonista del col·loqui «La nova geopolítica de l'energia», inclòs en la nova la sèrie de conferències Primera Plan@, que tindrà lloc dimarts vinent, 18 de novembre, a les 21 hores, a l'hotel Rey Juan Carlos I, organitzat per El Periódico de Catalunya i el Banc Sabadell. |
El senador i expresident de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat que Podem no facilitarà un Govern de canvi a Espanya perquè en realitat el que vol és que hi hagi unes noves eleccions generals i "destruir" el PSOE per ser la força hegemònica de l'esquerra.
"L'objectiu [de Podem] és desplaçar el PSOE, no que hi hagi canvi", i el líder de la formació, Pablo Iglesias està utilitzant el període de negociacions per intentar erosionar els socialistes, ha lamentat Montilla en una entrevista d'Europa Press.
Ha assegurat que desitjaria que es desencallés la investidura i hi hagués un nou Govern de canvi però ha advertit: "Lamentablement, no crec que s'acabi produint.
Estem abocats a unes eleccions anticipades que no són bones ni per a l'economia ni per al país", ha dit.
L'expresident de la Generalitat ha avisat que uns nous comicis podrien tenir una baixa participació i "apuntalar un Govern del PP", cosa de la qual en culpa també Podem perquè ha tingut l'oportunitat de facilitar un Govern progressista i no l'ha aprofitat.
Segons la seva opinió, en les negociacions, els socialistes estan demostrat que poden dialogar amb tots els partits i s'han esforçat molt per assolir un pacte per al que C's i Podem s'han vetat mútuament: "A C's li molesta la incorporació de Podem i Podem desitja l'exclusió de C's", opina.
Així i tot, Montilla ha considerat que C's treballa per un Govern de canvi però Podem només vol unes noves eleccions: "Per ser hegemònics a l'esquerra consideren que han de destruir el PSOE; Iglesias mai ha volgut cap acord i posa condicions absolutament inassumibles".
Entre aquestes condicions hi ha el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, que "ni el PSOE ni C's poden acordar" perquè és inconstitucional i requeriria el suport del PP.
Montilla considera que Podem podria haver estat més flexible en les negociacions amb el referèndum però ho ha utilitzat com a "excusa" per no arribar a un acord i portar a terme el seu verdader objectiu: repetir les eleccions per guanyar espai electoral del PSOE.
"No és possible convocar un referèndum sense modificar la Constitució i això no és possible sense el concurs del PP", amb el qual Montilla sí veu possible pactar la reforma federal que abandera el PSOE.
El senador socialista no es planteja què passaria si Catalunya rebutgés majoritàriament aquesta reforma federal, cosa que sí han fet el líder del PSC, Miquel Iceta, i la diputada socialista al Congrés Carme Chacón, que han advocat per plantejar llavors un referèndum a la canadenca.
"Primer cal veure si funciona la nostra proposta i ja analitzarem altres vies si no surt.
No renunciarem als nostres objectius", que passen per reformar la Constitució per millorar l'encaix de Catalunya a Espanya i resoldre també els problemes dels quals peca l'Estat autonòmic.
Segons la seva opinió, cada territori haurà d'adaptar els seus estatuts i lleis orgàniques a la nova Constitució si finalment prospera, fet que serviria perquè Catalunya es rescabalés de l'"ofensa" que va patir quan el Tribunal Constitucional (TC) el va retallar.
Creu que el nou Estatut hauria de basar-se en allò que va retallar el TC --que havia estat avalat pels catalans en referèndum-- i incorporar "retocs d'altres coses d'acord amb la reforma constitucional que s'hagi fet".
"Primer reformem la Constitució i després vegem.
No n'hi ha prou només amb recuperar l'Estatut", ha dit Montilla després de ser preguntat per les recents declaracions de l'expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero en les que advocava per restablir el text avalat pels catalans.
Montilla considera que la reforma constitucional en clau federalista també hauria de servir per acabar amb la relació de "certa submissió" fiscal que pateixen les autonomies en relació amb l'Estat, que es demostra especialment amb les últimes tensions pel repartiment del dèficit.
"La distribució és bastant injusta i s'ha carregat el major esforç en els ajuntaments i les comunitats", cosa que s'ha de corregir i que no seria possible en un Estat federal, on l'administració central està obligada a pactar amb els territoris.
Sobre la possibilitat que el president en funcions, Mariano Rajoy, es retiri de la cursa cap a la Moncloa, Montilla afirma que el líder popular "no es distingeix per la seva generositat i no farà aquest servei a Espanya i al PP", malgrat que és l'opció més necessària per a la regeneració democràtica.
Assegura que alguns dirigents del PP reconeixen "en privat" que Rajoy hauria de retirar la seva candidatura perquè la seva figura impedeix la regeneració del partit i de les institucions espanyoles.
Si finalment es presenta a les eleccions i guanya, seguirà sent complicat que trobi aliats per ser investit: "Si C's ho fes, ho tindria molt difícil per a justificar-ho perquè Rajoy és un problema per a Espanya".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Premières d'èxit i més de 30 projeccions a Espanya Foto: Lymbus |
El RESPONSABLE DEL TRACTAMENT de les dades és la Universitat de València-Estudi General (d'ara endavant la UV).
Les dades personals es tractaran per a la gestió de UVocupació.
Les dades del RESPONSABLE DEL TRACTAMENT són les següents:
Delegat de Protecció de Dades: professor doctor Javier Plaza Penadés.
La Fundació General de la Universitat de València (FGUV) és la RESPONSABLE DEL TRACTAMENT de les dades en virtut de l'encàrrec que li va fer la UV de gestionar UVOcupació.
Les dades de l'ENCARREGAT DEL TRACTAMENT són les següents:
Delegat de Protecció de Dades de la Universitat de València: professor doctor Javier Plaza Penadés.
La causa legitimadora del tractament és la relació d'un contracte electrònic.
Les dades que faciliten els usuaris es tractaran d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades de caràcter personal, en concret el Reglament Europeu de Protecció de Dades (RGPD).
El tractament serà adequat, pertinent i no excessiu.
Les dades personals dels usuaris es tractaran en el marc dels diferents serveis d'UVocupació en les seues diferents àrees.
La FGUV està registrada com a agència de col·locació amb el núm. 1000000066, per la qual cosa ha de tractar les dades dels qui s'insereixen en el mercat laboral i comunicar-les per obligació legal al SEPE.
En el moment de registrar-se en UVocupació la FGUV sol·licitarà l'autorització per als serveis següents:
☐ Donar d'alta en l'agència de col·locació de la FGUV
☐ Donar d'alta en la bossa de treball o d'ofertes d'ocupació
☐ Rebre informació institucional de UVocupació i informació d'interès
☐ Rebre informació sobre les activitats formatives de UVocupació
- Protecció de dades de caràcter personal en el CV en vídeo
UVocupació posa a la disposició dels seus usuaris un servei amb el qual poden fer un currículum en vídeo.
Les empreses usuàries poden accedir als currículums en vídeo dels usuaris de UVocupació que s'hagen inscrit en la seua oferta de treball.
L'usuari de UVocupació, titular del dret a la pròpia imatge inclòs el vídeo, CEDEIX a la FGUV el dret d'ús i difusió del vídeo amb la finalitat d'inserir l'usuari en el mercat laboral.
En el moment que l'usuari s'inscriga en una oferta, s'enviarà el currículum en format de vídeo a l'empresa usuària de UVocupació que haja publicat l'oferta.
El currículum en format de vídeo no pot ser vist per ningú sense el consentiment de l'usuari de UVocupació.
Els usuaris poden revocar l'autorització en qualsevol moment bé retirant la inscripció de l'oferta, bé retirant el vídeo del currículum.
Garantia dels drets dels interessats
Els usuaris que proporcionen les seues dades personals tenen dret a sol·licitar l'accés a aquestes, rectificar-les, suprimir-les, limitar-ne el tractament, oposar-se a aquest i a la seua portabilitat.
Els usuaris poden exercir els seus drets enviant un correu-e a [EMAIL] o un escrit acompanyat de la còpia d'un document d'identitat i, si escau, de la documentació acreditativa de la sol·licitud, a la FUNDACIO GENERAL DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA (C/.
Es preveu fer les comunicacions de dades següents:
- A les empreses que s'hagen registrat com a usuàries en UVocupació i que oferisquen un lloc de treball es comunicaran les dades dels qui s'hagen inscrit en aquesta oferta.
- Les que hi ha establertes per obligació legal.
Les dades personals es conservaran mentre l'usuari estiga registrat en UVocupació.
D'acord amb la normativa aplicable, les dades personals estaran únicament disponibles per a les autoritats per a determinar les responsabilitats legals durant el període de prescripció d'aquestes.
Els tractaments de dades en aquest lloc web garanteixen els principis de secret i de seguretat (confidencialitat, integritat i disponibilitat de les dades) tal com estableix la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
Enviament d'informació i comunicacions electròniques
L'usuari pot rebre informació institucional sobre les activitats de UVocupació a través dels butlletins electrònics amb notícies i reportatges relacionades amb el mercat de treball.
L'usuari pot donar-se de baixa d'aquest servei en qualsevol moment en l'apartat d'autoritzacions del seu menú personal o enviant un correu-e a [EMAIL] per sol·licitar la baixa.
Dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control
L'autoritat competent que té la tutela dels drets sobre tractament de dades personals és l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (C/.
Madrid - 28001; pàgina web: www.aepd.es.)
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
La Fiscalia ha proposat al jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz que processi el president del Futbol Club Barcelona, Josep Maria Bartomeu, per la seva "indubtable" participació en un frau de 1.915.322 euros comès en el fitxatge del davanter brasiler Neymar.
A l'escrit, en què rebutja arxivar les actuacions contra Bartomeu, el fiscal José Perals demana la transformació en procediment abreujat de les actuacions seguides contra Bartomeu i el club blaugrana per un delicte contra la Hisenda Pública relatiu a les quantitats que Hisenda va deixar d'ingressar en concepte d'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) de l'exercici del 2014.
El representant del Ministeri Públic recorda que el mandatari culer és el màxim responsable del club des del 23 de gener del 2014 i que va tenir "ple" coneixement i participació en el procés d'adquisició del futbolista, amb una "evident" voluntat d'"enganyar Hisenda i faltar al deure de solidaritat que suposa el pagament d'impostos".
Segons la seva opinió, va quedar patent al llarg del procediment "tota una activitat de simulació contractual" desenvolupada per l'entitat al llarg de diversos anys per eludir el pagament dels tributs i a més "va perpetuar" aquesta simulació el 2014, amb Bartomeu al capdavant.
El fiscal acusa el club blaugrana d'intentar dissimular el frau amb una actuació "pretesament transparent" mitjançant una suposada regularització, per valor de 13,5 milions d'euros, que "no és tal".
"El fet cert és que es pretén ara disfressar un frau que es va començar a cometre el 2011 i s'ha perpetuat fins i tot mentre es desenvolupava aquest procediment, al·legant novament una interpretació de la llei contrària a la literalitat i a l'esperit de la mateixa", exposa.
En aquest context, el representant del Ministeri Públic assenyala que el club barcelonista va intentar reduir el cost del jugador i la seva declaració complementària no implica "sense més" l'absència de perjudici per a la Hisenda Pública.
Segons diu, havia de tributar al 52% per IRPF i no al 24,75 com va fer al·legant que residia a l'estranger en aquell moment.
"Ens trobem molt per sobre de la frontera del delicte de frau fiscal", ha afegit.
De fet, desgrana que el mateix imputat va signar el pagament de cinc milions d'euros abonat el 30 de gener del 2014 i que no es poden "desdibuixar" les seves funcions de presidència, relegant la seva responsabilitat sobre assessors fiscals o executius, com pretenia la seva defensa.
El frau imputat al Barça i a Bartomeu se suma a 2,4 milions d'euros més que el club hauria deixat d'abonar el 2011 i a 6,9 milions corresponents a l'exercici del 2013.
Per aquest motiu estan imputats l'expresident del Barça Sandro Rosell, per un delicte societari i dos fiscals, i el mateix club com a persona jurídica pels mateixos delictes contra la Hisenda Pública.
El fitxatge de Neymar va costar, segons la Fiscalia de l'Audiència Nacional, un total de 94,8 milions d'euros (82,7 milions pel traspàs i 12,1 milions en impostos); Rosell, tot i això, va xifrar l'operació en 57,1 milions.
Segons el Ministeri Públic, l'expresident blaugrana va ocultar les xifres reals del fitxatge del brasiler per assegurar-se el davanter, que tenia contracte amb el Santos fins el 2014, i avançar-lo al 2013.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 investiga el fitxatge de Neymar des del 22 de gener del 2014, dia en el qual va admetre a tràmit una querella presentada pel soci del Barça Jordi Cases contra el llavors president de l'entitat Sandro Rosell, qui es va veure obligat a presentar la seva dimissió l'endemà.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.
Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
La concentració s'ha celebrat a la plaça dels Oms
Per que no publiqueu tots el correus?
No us preneu la molèstia ni de llegir-los, alguns?
Amb el canvi del director del diari hauria de funcionar millor! |
CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT, MITJANÇANT LA SECRETARIA D'UNIVERSITATS I RECERCA DEL DEPARTAMENT D'ECONOMIA I CONEIXEMENT, I L'INSTITUT D'ESTADÍSTICA DE CATALUNYA PER A LA DISPOSICIÓ D'INFORMACIÓ SOBRE LES UNIVERSITATS
D'una part, el senyor Antoni Castellà i Clavé, secretari d'Universitats i Recerca del Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya (en endavant, SUR), nomenat per aquest càrrec pel Decret 30/2011, de 4 de gener, actuant en base a les competències que li atribueix el Decret 38/2014, de 25 de març, de reestructuració del Departament d'Economia i Coneixement, i a les que té delegades en virtut de l'Ordre ECO/224/2011, de 2 de setembre.
I de l'altra, el senyor Frederic Udina i Abelló, director de l'lnstitut d'Estadística de Catalunya (en endavant, Idescat), amb CIF Q5850015-H i domicili a Via Laietana, 58 (08003 Barcelona), en nom i representació d'aquest organisme, segons nomenament efectuat d'acord amb el que preveu el Decret 361/2011, de 5 de juliol, i en virtut de les facultats que li són atorgades per l'article 7 del Decret 24/2014, de 25 de febrer, d'organització i funcionament de l'lnstitut d'Estadística de Catalunya.
I. Que l'article 12.7 de Llei 23/1998, de 30 de desembre, d'estadística de Catalunya, regula la possibilitat que els departaments de la Generalitat i els organismes autònoms, les entitats de dret públic i les empreses que en depenen estableixin convenis de col·laboració amb l'Idescat per a l'intercanvi d'informació estadística i per a l'aprofundiment de les seves relacions.
Que la SUR és la responsable del fitxer de dades de caràcter personal "UNEIX", regulat per l'Ordre ECO/120/2015, de 30 d'abril, de regulació de fitxers que contenen dades de caràcter personal del Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i de determinats ens que en depenen o hi estan vinculats (DOGC núm. 6868, d'11 de maig de 2015), el qual preveu, entre d'altres usos previstos, la gestió de dades identificadores de l'alumnat, professorat, personal investigador i resta de personal de les universitats i centres de recerca per dur a terme estudis, obtenir dades estadístiques i proporcionar dades agregades d'estudis d'aquests entorns.
Al seu torn, el seu règim de cessions o comunicacions de dades permet cedir-les a les administracions públiques per a l'explotació estadística, estudis científics i informes de gènere.
Que la SUR està interessada a maximitzar l'ús de les dades disponibles en l'àmbit d'universitats i recerca a Catalunya amb finalitat d'estadística oficial i de recerca.
Que l'Idescat està interessat en l'explotació estadística del Registre d'alumnes universitaris procedents del fitxer UNEIX, d'acord amb les funcions que té encomanades sobre l'elaboració i el manteniment de directoris sobre població que preveu l'apartat g) de l'article 10 de la citada Llei d'estadística de Catalunya, així com les activitats Estadística de la mobilitat obligada i Estimacions de població, incloses en la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2011–2014 i desenvolupades en el Programa anual d'actuacions estadístiques (PAAE) a partir de l'any 2013 (Estadística de la mobilitat obligada per raó d'estudis —estudis universitaris— i Estimacions de població estacional).
V. Que l'Idescat i la SUR estimen convenient que la disponibilitat de la informació esmentada suposi economies d'escala en l'accés a les dades mitjançant la seva assumpció per part de l'Idescat, atesa la seva àmplia expertesa en l'aplicació de procediments de control de la revelació estadística i la protecció de dades personals.
Que, per tot això, és d'interès per a ambdues institucions establir les bases adients en la disposició anual per part de l'Idescat de la informació sobre alumnes universitaris matriculats i les seves característiques i sobre els centres universitaris a Catalunya de què disposa la SUR, i en conseqüència, subscriuen aquest conveni atenent als següents
L'objecte d'aquest conveni de col·laboració consisteix en la disposició de la informació per part de l'Idescat relativa als alumnes universitaris matriculats a Catalunya, continguda en el fitxer UNEIX de la SUR, i també en la disposició de dades agregades dels alumnes universitaris matriculats a Catalunya, classificats segons lloc de residència i lloc d'estudi, amb la finalitat d'elaborar estadístiques oficials i també per a finalitats científiques.
Segon.- Contingut i desplegament de la col·laboració
La cessió d'informació de la SUR a l'Idescat, en desplegament del conveni, es concreta en les següents operacions:
Cessió del Registre d'alumnes universitaris matriculats procedent de la base UNEIX
La SUR lliurarà a l'Idescat un fitxer amb les dades del alumnes matriculats cada curs, acreditats al fitxer UNEIX, en el tall oficial al final del període de matriculació i quan el fitxer es doni per definitiu.
També cedirà la relació de centres on s'imparteix docència.
En els Annexos 1 i 2 a aquest Conveni hi consta la informació descriptiva de les dades que seran objecte de cessió
Resultats específics d'alumnes universitaris classificats segons lloc de residència i lloc d'estudi
La SUR lliurarà a l'Idescat les tabulacions dels alumnes universitaris que realitzen ensenyament presencials (totes les universitats excepte la UOC) classificats segons lloc de residència i lloc de destinació, per a l'elaboració de l'Estadística de la mobilitat obligada dels estudiants universitaris i de les Estimacions de població estacional.
En l'Annex 3 a aquest conveni hi consta la relació de taules que seran objecte de cessió.
L'Idescat utilitzarà la informació provinent del registre d'alumnes universitaris matriculats en el fitxer UNEIX i la relació de centres que li proporcioni la SUR:
En el cas de prestació d'un servei de resultats específics d'estadístiques d'interès de la Generalitat, l'Idescat es compromet a informar a la SUR sobre l'atenció a investigadors d'aquesta informació amb finalitats científiques.
En relació amb la utilització de la informació del fitxer UNEIX amb finalitats estadístiques
La SUR lliurarà anualment a l'Idescat un fitxer amb les dades d'alumnes universitaris matriculats del fitxer UNEIX, que l'Idescat utilitzarà amb finalitats estadístiques, en els termes que estableixen als articles 13 d) i 14 de la Llei 13/2010 del Pla estadístic de Catalunya 2011–2014, actualment prorrogat, referit a l'aprofitament de les fonts de registres administratius i d'altra informació administrativa existent i disponible.
En relació amb la utilització de la informació del fitxer UNEIX per a finalitats científiques
La SUR posarà en coneixement de l'Idescat les sol·licituds que rebi dels investigadors per a accedir a les dades provinents del fitxer UNEIX amb finalitats científiques, per tal que l'Idescat faci els tractaments corresponents d'acord amb la normativa estadística vigent.
Així mateix la SUR col·laborarà, orientarà i assessorà l'Idescat en l'atenció a aquestes sol·licituds.
Cinquè.- Confidencialitat i protecció de dades
L'Idescat s'obliga al manteniment del secret estadístic respecte a la informació estadística individualitzada en l'àmbit d'aquest conveni i en els termes que estableix el Capítol IV de la Llei 23/1998, de 30 de desembre, d'estadística de Catalunya, i a l'aplicació de la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal, quan sigui procedent.
L'Idescat s'obliga a adoptar i mantenir les mesures de seguretat exigides pel Reial decret 1720/2007 pel qual s'aprova el Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal, respecte a la informació que tingui accés com a conseqüència de l'execució d'aquest conveni.
Aquest conveni de col·laboració no genera prestacions ni contraprestacions econòmiques directes.
Per al seguiment del present conveni es constitueix una comissió paritària, la qual serà competent per a la resolució dels dubtes i qüestions que puguin sorgir en la interpretació de clàusules d'aquest conveni així com el control de la seva aplicació i compliment.
La Comissió també s'ocuparà d'identificar altres dades que disposi la SUR en l'àmbit de les universitats i la recerca a Catalunya, i regular els seus mecanismes de tramesa d'informació a l'Idescat.
Aquesta comissió estarà formada pels següents representants d'ambdues parts:
Aquest conveni entrarà en vigor en la data de signatura i romandrà vigent de manera indefinida tret que per qualsevol de les parts es denunciï per escrit assenyalant els efectes de la resolució del conveni.
Són causes de resolució anticipada del conveni:
Les parts signants del conveni procediran a donar compliment al que preveu l'article 110.3 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya en relació a la publicació d'aquest conveni en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web dels departaments corresponents.
Onzè.- Solució de controvèrsies
Respecte als dubtes i controvèrsies que puguin sorgir amb motiu de la interpretació d'aquets conveni, es dirimiran, en primer lloc, en el marc de la seva Comissió de Seguiment i, si arribés el cas, per les pròpies parts signatàries de l'acord.
I en prova de conformitat i acceptació de totes i cadascuna dels seus pactes, les dues parts aquí presents s'afirmen i ratifiquen en el seu contingut i signen el present conveni per duplicat i a un sol efecte, en el lloc i la data que figuren en l'encapçalament.
Codi MEC de la titulació o codis proposats
Titulacions Codi propi de la universitat dels
itineraris de les dobles titulacions
Any del pla que identifica el pla d'estudis
de mantenir-se constant en les diferents trameses
Adreça del domicili familiar (vegeu nota 1)
Codi província domicili familiar
L'any en què l'alumne va accedir a la
titulació centre descrita per primera vegada.
Permetrà tenir la taxa de rendiment
20 posicions, emplenar amb espais a la dreta.
Nota mitjana de l'expedient acadèmic de
l'estudi en el qual l'alumne s'ha titulat.
Campus on s'imparteix la titulació.
Relació de centres on s'imparteix docència
de no existir, codi propi de la
S si és vigent, N si no és vigent
Serà 1 si el caràcter és Públic, 2 si és
Privat, 3 si és Privat de l'església, 4 si és Mixt
Nota 1: desagregar l'adreça en els camps que la composen: tipus de via, nom de la via, número de via, pis i porta
Annex 3: Relació de taules sobre la Mobilitat obligada dels estudiants universitaris
Taula 1: Alumnes (homes, dones i total) matriculats en cicles classificats per municipi familiar i municipi i campus del centre.
Només alumnes amb domicili familiar a Catalunya.
Taula 2: Alumnes (homes, dones i total) matriculats en estudis (màsters i graus) classificats per municipi familiar i municipi i campus del centre.
Taula 3: Alumnes (homes, dones i total) matriculats en cicles classificats per municipi familiar i municipi i campus del centre.
Només alumnes amb domicili familiar fora de Catalunya.
Taula 4: Alumnes (homes, dones i total) matriculats en estudis (màsters i graus) classificats per municipi familiar i municipi i campus del centre.
Taula 5: Alumnes (homes, dones i total) que marxen en programes de mobilitat classificats per municipi familiar i municipi del centre.
Taula 6: Alumnes (homes, dones, total) que vénen en programes de mobilitat classificats per municipi del centre. |
En relació a la Unió Europea el govern català hauria de tenir un full de ruta clarament definit.
En el marc de l'actual procés cap a l'estat propi, subsisteixen moltes incerteses tant en l'àmbit...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Santa Coloma de Gramenet ha estat des de principis del segle passat lloc d'arribada de persones provinents d'altres indrets: de Catalunya, d'Espanya i del món.
Aquests fluxos han donat identitat a la ciutat i són un factor substancial en l'estructura social i laboral, el teixit econòmic i comercial i l'estructura urbana.
Però, la construcció de la ciutat i de la convivència és una tasca llarga i complexa, però possible amb la participació de tothom.
En aquest sentit, la Carta Europea dels Drets Humans a la ciutat, signada per Santa Coloma de Gramenet l'any 2000, estableix que "la ciutat és l'espai col•lectiu que pertany a tots els seus habitants que tenen dret a trobar-hi les condicions per la seva realització política, social i ecològica, cosa que comporta assumir també deures de solidaritat".
La convivència, treballar la millora continuada de les relacions entre les persones i de les persones amb el seu entorn, ha estat des de sempre una estratègia de l'equip de govern.
En conseqüència, té especial rellevància la incorporació, el 9 de setembre de 2014, de Santa Coloma a la Red Española de Ciudades Interculturales (RECI), que és part del programa Intercultural Cities (ICC), del Consell d'Europa, la xarxa es anomenada RECI-ICC.
La gestió de la interculturalitat es basa en el treball sistèmic del triangle format per la igualtat i equitat de drets i deures, el reconeixement de la diversitat i la interacció de les persones.
En treballar per a garantir la satisfacció dels drets econòmics, socials i civils i culturals i en fer complir els deures.
La xarxa d' Intercultural Cities, constituïda per més de 160 ciutats europees, ho van tornar a manifestar a Lisboa i ho van recollir a la Declaració de Lisboa, 28 i 29 de novembre de 2017, sobre polítiques urbanes per a la integració inclusiva de les persones migrants i els avantatges de la diversitat.
El relat de la intervenció: construint la convivència pretén posar a l'abast de tothom el procés de millora continuada en el treball per la convivència a la ciutat.
Així, segons el context determinat, aquest relat fa referència a la diagnosi, la planificació, l'actuació concreta, i l'avaluació; sense perdre de vista la transformació social succeïda.
Aquest document intenta seguir així el procés en forma d'espiral, més adaptat a la realitat existent que no una visió temporal essencialment lineal.
El document s'estructura a partir del relat temporal municipal entenent que els diversos períodes polítics ens doten d'un marc explicatiu, en el qual interrelacionen el context històric i demogràfic, el polític i organitzatiu i les intervencions i actuacions de caràcter concret.
Val a dir que les diverses nocions i els diferents marcs conceptuals utilitzats estan directament relacionats amb els aprenentatges, els coneixements i l'acumulació d'experiència, i per tant han canviat amb la pràctica i l'evolució dels discursos tant a nivell local com global. |
L'equip de Bernat Canut està molt motivat, realitza un bon joc i ha guanyat els tres darrers partits.
El Cadí la Seu és a un pas de jugar la Copa de la Reina.
La victòria contra el València Basket de divendres passat (72-63) ha situat el Cadí la Seu a les portes per classificar-se per a la Copa de la Reina, competició que disputen els vuit primers equips de la classificació en acabar la primera volta.
Les de la Seu en tenen prou amb un triomf més en els quatre partits que falten per assegurar-se ser a la competició que es jugarà a Vitòria del 28 de febrer al 3 de març.
De fet, fins i tot els sis triomfs actuals li podrien servir, en funció dels averages generals que hi hagi després de les primeres tretze jornades de la Lliga Femenina.
(Foto: Imatge del partit de divendres passat entre Cadí la Seu i el València Basket/Agustí Peña)
El Cadí La Seu, que ocupa la cinquena posició de la Lliga Femenina amb sis victòries i tres derrotes, i divendres passat, contra el València, va tenir com a peces clau a Andrea Vilaró i Shereesha Richards.
Ambdues van acabar amb setze punts de valoració, tot i que les jugadores van destacar la importància del treball en grup i van agrair el suport del públic.
La Lliga Dia l'encapçala el Perfumerías Avenida, encara imbatut, seguit de l'Spar Citylift Girona, que només ha perdut un partit.
L'IDK Gipuzkoa és quart amb només una victòria més que les urgellenques, que la pròxima jornada jugaran al camp del Nissan Al-Qázeres Extremadura, 8è a la taula classificatòria. |
El modernisme aborigen és una manifestació o espai de confluència de persones diverses arreu dels Països Catalans que comparteixen la predilecció per tot allò que té influència o beu de la cultura sixty a Catalunya, especialment en allò que estètic i musical.
En aquest text parlem de les característiques d'aquest moviment, les seves arrels i la capacitat de generar una identitat pròpia lligada al territori i els seus referents més moderns |
Aquest diumenge sentia per la ràdio una entrevista que li feien a l'Enrique Millo, a propòsit de la decisió del Tribunal Constitucional que ordena que el candidat a la investidura no podrà ser president si no s'agenolla, s'entrega, es penedeix i s'humilia davant del jutge i del poder constituït.
En aquesta decisió, una vegada més, el TC és qui passa per damunt de la voluntat del poble català, expressada a les urnes, i dicta el que es pot fer i el que no es pot fer.
La veu d'Enrique Millo, una de les veus més grises, nefastes i bavoses que ens apareixen als mitjans de comunicació en el nostre dia a dia, li deia al locutor que Puigdemont no pot ser president i que els grups polítics havien de buscar un altre candidat entre les seves files: democràcia en estat pur!
I per reblar aquesta idea i il·lustrar-la, l'Enrique es va posar a la boca una referència literària que a mi em va estripar el cor, em va encendre la sang i em va demostrar fins a quin punt la incultura, la impostura i el cinisme s'ha apoderat d'aquesta gent.
Deia l'Enrique per la ràdio, escoltant-se i amb tota la solemnitat d'una sentència:
Que de vegades és necessari que un home es sacrifiqui per un poble (es referia al Puigdemont, és clar) i que el que no pot passar és que es sacrifiqui tot un poble per un home sol.
Aquestes paraules, Enrique, no són teves.
Són una mala còpia de les que va escriure un poeta que es deia Salvador Espriu.
Les va escriure en un llibre de poesia memorable que es deia La pell de brau (1960).
En aquest llibre, Espriu demanava que s'intentés una reconciliació entre els pobles de Sepharad (Espanya, Enrique) a partir del respecte, de la diversitat de parles, de la igualtat i del reconeixement de la dignitat del vençut i de superar la violència, la venjança, el feixisme, la barbàrie que en aquells moments (i ara) tenien segrestada Sepharad (Espanya, Enrique).
Quanta raó i clarividència tenia Espriu quan deia en aquest llibre:
I cap al final del llibre hi ha el poema XLVI (46, Enrique, són números romans) on l'Espriu escriu aquella sentència brutal que diu (referint-se al dictador i a l'anorreament dels pobles que ha sotmès):
A vegades és necessari i forçós
però mai no ha de morir tot un poble
Si el pobre Espriu et sentís, Enrique, com li grapeges les seves paraules (ell que les cuidava tant i que en tenia una cura exquisida), com els canvies el sentit i te les fas venir bé pels interessos mesquins, miserables i fal·laços del govern que t'alimenta el ventre, si el pobre Espriu et sentís... saps què faria, Enrique?
Agafaria uns altres versos que tenia escrita uns anys abans i te'ls dedicaria, somrient amb sornegueria, refregant la duresa de les seves paraules en la teva mediocritat, Enrique:
Llibertat per Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Sarret i Clara Ponsatí.
Mireu en Millo de on va sortir i a on esta, bord completament.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
La veritat solçament te un camí preuat Jaume.
La ignorancia es supina amb molta part de la Espanya Franquista.
Savies paraules, volen guanyar als tribunals el que no van guanyar a les URNES, gràcies Jaume.
Des que es va inventar el "políticament correcte", la legalització del llepaculs clàssic, dir les coses pel seu nom ens costa.
Moltes gràcies pel seu comentari lúcid.
Encara que sembli massa, estic d'acord amb tots els comentaris fets fins ara.
I a més diré que a en Millo i molts com ell volen donar-se d'entesos mencionan frases de personatges...
Llegir més importants, encara que en boca de ells i normalment fora de context, sols demostren la seva ignorància.
Molt bon article, aclaridor però cal saber que no hi ha pitjor ase, que aquell que ho vol ser.
Em trec el barret i te'n dono les gràcies.
Heu dit el que vaig pensar en llegir les paraules bordes.
I als hostadges polítics i civils
Salvador Espriu, somriuria sorneguerament, i et donaria les gràcies per haver-li aclarit, al senyor cínic llefiscós, el que representen aquestes paraules en boca d'Espriu...
Assabentat de l ́ús que el senyor Millo va fer de les paraules d'Espriu, diria que confirma amb escreix que el codi genètic dels homes s'assembla extraordinàriament al de les rates,
És un honor, professor Bonet (i nebot del poeta Salvador Espriu), que coincidim en aquestes pàgines electròniques, que compartim l'admiració pel poeta i la sensació de fàstic per l'ús...
Llegir més barroer -i amb molta mala llet!- d'uns versos que són universals!
Hola tots...si sapigues fer narració potser gues escrit algo similar a lu que as redactat Jaume molt bé...aviam si els arriba a tots aquets impresentables (per diru suau) escrits comb el teu i...
Llegir més comentaris comb el meu: sou uns renagats si catalans pro renagats sou comb deia aquella "sois basura".pro no crec que sigueu resiclablaes aneu a pari panteras i deixeunes tranquils que ja anirem fen...!!! de mica en mica sompla la pica"
Molt bé l'escrit, també m'adhereixo.
El problema és qui se l'escolta i creu perquè no tenen ni ideia de cultura!!
Amb això juguen els poques vergonyes!
Llegir més Republicà Catalana!!
Com alguns polítics s'apropien els mots dels nostres savis poetes.
Sort q hi ha persones cultes i clarividents a la nostra societat, q saben buscar-ne d'altres per...
Llegir més constatar la ignorància d'aquests polìtics.
Quina mescla ignorància i odi uffffff
No es pot jugar amb les paraules contra un mestre de les paraules i dels escrits.
La teva reflexió de com treure de context els fet i les paraules, s'ha convertit en pràctica habitual.
Molt bé, Farrés: comentari precís, immillorable i necessari.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Cap d'ells sortirà, uns perquè faran el ridícul i la majoria perquè no arribaran a presentar-se.
Laporta és globus sonda permanent, Anglada populista inconsistent i sense estructura, Nebrera parole, parole i el Carretero un soufflé desinflant-se
Ara que ho dius, es veu que és un asunto arxivat pel Jutjat de Gi. però que PSCERC s'han posat d' acord per treure'l altra cop a la llum.
En el seu dia es veu que el secretari municipal va actuar incorrectament, ell mateix ho va confessar exculpant Carr
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Joves fills de la burgesia catalana, amb merescuda fama de bohemis, amics i, de tan treballadors, «autèntics obrers de l'art», com deia el mateix Santiago Rusiñol.
Així eren ell amb 28 anys i Ramon Casas, amb 23, l'estiu del 1889, quan es van escapar a «conèixer el país» en un singular viatge artisticoliterari per la Catalunya Vella en carro, tirat per un vell cavall anomenat Maxs, on cabien «tots dos i el mosso amb comoditat» i a l'interior del qual dormien –«bressolats pel seu dolç sotragueig»–, fugint de la modernitat dels trens de l'època.
I van sortir de Manlleu (d'on era la família de Rusiñol) en un primer periple iniciàtic de tres setmanes ple d'anècdotes.
Aquest crit punyent, que va llançar Casas, acompanyat d'una forta empenta a la meva esquena, em va despertar sobtadament, allà al fons del carro –escrivia Rusiñol en una de les impagables cròniques que va publicar a la premsa, amb els dibuixos del seu amic il·lustrant-les–.
¡Valga'm Déu i els dotze apòstols!
S'havien adormit amb el cigarro encès.
I, amb «sang freda», van apagar el foc a «garrotades» i amb «grapats de terra».
«El cavall es va portar amb una prudència exquisida.
Estic per dir, i ho dic, que potser es va espantar molt menys que nosaltres».
Després, segueix el pintor, escriptor i dramaturg, es van refer de l'ensurt amb «aiguardent».
D'aquests viatges, i de les obres que els van inspirar, en donen testimoni les quasi40 peces –olis, dibuixos, fotos, documentació i reproduccions– de la mostra Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro (1889-1892), que fins al 14 de gener ofereix el Museu de la Vida Rural (de la Fundació Carulla), de l'Espluga del Francolí.
«Per a ells viatjar en carro era fer-ho sense presses, amb l'horari del sol, poder parar on i quan volien», comenta Vinyet Panyella, comissària de la mostra, l'última de l'Any Casas.
Aquell ritme permetia a les dues icones del modernisme «veure desfilar tot un món de paisatges i rebre emocions estètiques molt difícils d'oblidar», escriu Rusiñol, i traslladar-les a l'art en «un correlat a quatre mans i de doble ofici», apunta Panyella: Rusiñol, als articles per a La Vanguardia; Casas, als dibuixos, i tots dos, a la pintura.
En aquell viatge, confessava Rusiñol, «es va apoderar de nosaltres [...] aquella fam de l'esperit del paisatgista».
Ell ja era famós com a tal (llueix una obra premonitòria, del 1887, procedent del MNAC, d'un carro sobre un pont a prop de Manlleu).
«Però Casas era urbanita, conegut pels seus retrats i escenes de ciutat, i aquí sorgeix la seva incursió més important en el paisatge, amb dibuixos que són apunts al vol, gairebé instantànies, que fa en temps real mentre viatgen.
Avui Casas seria un instagramer», afegeix Panyella davant exemples on aquest va traçar al cavall i d'olis de petit format (idonis per portar en el carro) com Mainada de pagès, amb presència humana.
En canvi, les pintures de Rusiñol enfoquen «una ruralitat que s'acaba».
Van transitar per uns 20 pobles: Arbúcies, Hostalric, Ripoll, Sant Hilari Sacalm, etc..
Immortalitzat deixa Casas el cavall Maxs, que segons Panyella podia ser el trist protagonista d'un relat antitaurí posterior de Rusiñol, que en parla a les seves cròniques: «el pobre ha passat les seves xacres» i «els disgustos de la seva llarga vida de carreteigs, insomnis i desenganys han imprès en el seu aspecte un aire melancòlic i un menyspreu tan gran de la vida que es tiraria al primer barranc si no li aturéssim els instints suïcides».
Del carreter, de cognom Serra, en dona testimoni una foto amb els dos artistes.
Les empremtes d'aquells viatges les va imprimir després Rusiñol en obres com Anant pel món (1895), Els caminants de la terra (1897) i el drama líric L'alegria que passa (1898).
En aquestes dues últimes va reflectir les trobades amb saltimbanquis, acròbates i gent deforme i miserable del circ que recorrien a l'estiu els pobles de Catalunya i en què veien un paral·lelisme amb la seva condició d'«artistes errants»: tots dos tenien davant «la carretera blanca per camí», buscant més enllà de la vida quotidiana.
Passat l'estiu van viure una altra aventura, més breu i «tragicòmica», en bicicleta de Vic a Barcelona.
Rusiñol la relata amb humor i d'ella Casas en va pintar, a la tapa d'una caixa de figues de Fraga, Carro amb vuit mules de tir.
Pedalejaven a tota velocitat quan van topar amb un carro similar i les bèsties es van encabritar i van fer empipar el carreter.
El 1890 iniciarien la seva estada de dos anys a París, al Moulin de la Galette, on anirien abandonant el verd del paisatgisme rural pel gris d'una ciutat més «sòrdida i trista» que la dels impressionistes, però que va enamorar i va acollir aquells artistes emergents que hi van veure «l'autèntica capital de l'art».
Des d'allà, Casas i Rusiñol van fer diverses escapades a Catalunya, com la del 1892, quan van repetir viatge en carro, de Manlleu a Sant Feliu de Guíxols, i novament al ritme del trot de Maxs. |
Amb el gol contra la Roma, el defensa blaugrana suma 12 gols a la Champions i se situa com a màxim tercer golejador d'aquesta competició per darrere de Roberto Carlos (16) i Iván Helguera (15) |
Un Morabanc sense xispa deixa escapar una victòria al camp del cuer de la Lliga Endesa, i ocupen la zona de ningú
Els andorrans comencen un partit molt centrats dirigits per un Betinho que ha demostrat que és dels que més en forma està, molt encertat en els tirs i fort als rebots obria diferència al marcador de la plaça de toros d Illumbe.
El partit pintava molt bé pels de Joan Peñarroya però un segon quart molt irregular, i uns Urtasun i Llompart tirant del carro Guipuzcoà, feien que el marcador s'ajustés abans de marxar cap als deu minuts de descans de la mitja part, i a on es deixava tot per decidir als últims vint minuts.
Es començava amb un tercer quart amb diversos intercanvis de cistelles de tres punts i posava un marcador frenètic i molt ajustat, es veia un RETAbet. es molt al límit de les seves capacitats però aguantant el tipus davant d'un Morabanc Andorra que no acabava de trobar la formula per desempallegar-se dels locals.
S'arribaven als minuts finals del partit.
Totes les pilotes arribaven a les mans d'un Vodjan Stojanovski que ha estat dubte fins a l'últim moment per problemes físics, però demostrant que no li tremolava la mà, sempre contrarestat en aquest cas amb dos triples pels locals que capgiraven el marcador cap a favor seu.
Altra oportunitat perduda com la de la setmana passada per mirar cap als play off.
Estem a la recta final de la lliga i ens trobem un Morabanc Andorra desganat i sense alegria, jugadors importants que demostren haver baixat el seu rendiment quan ens tenien acostumats a jugar altre ritme.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Afectats pel tancament dels centres iDental han decidit constituir-se en plataforma.
Justament aquesta setmana ha tancat la clínica que té a Barcelona.
Fa temps que el problema s'arrossega: es va destapar el gener del 2017.
Els pacients es van quedar amb el tractament interromput i els diners avançats a través d'una financera.
A títol particular, els afectats d'iDental han fet diverses denúncies a diferents organismes oficials sense obtenir cap resposta satisfactòria.
Per això, han decidit constituir una plataforma d'afectats per fer una denúncia col·lectiva.
El Col·legi d'Odontòlegs de Catalunya ha rebut fins ara 124 denúncies d'afectats d'iDental, que qualifica de greus i dramàtiques.
Alguns pacients diuen que s'han sentit abandonats pel Col·legi, però el seu president, Antonio Gómez, es justifica dient que el que demanen els pacients no entra en les seves atribucions:
"Entenem que puguin tenir aquesta sensació que estan abandonats, però el Col·legi fa el que pot fer.
Nosaltres no podem tancar clíniques, no podem tornar els diners als pacients...
Nosaltres els assessorem perquè no perdin l'opció de fer una denúncia."
A part de la de Barcelona, que ha tancat sense cap explicació, iDental té dues clíniques més a Catalunya, una a Girona i l'altra a Tarragona.
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Consorci per a la Normalització Lingüística
El passat dimecres dia 2, la classe de català va ser molt entretinguda.
Vull fer-ne un resum per als companys que no hi van poder assistir.
Va començar la Lourdes llegint el resum de l'últim dia que va fer l'Elvira.
Després, vam passar a jugar al joc que ens quedava pendent, ja que eren quatre i només havíem jugat a tres jocs.
Del meu grup només vam assistir a classe dues persones dels quatre que som, però va ser suficient per respondre bé les preguntes del "passaparaula" que ens va quedar per jugar.
La professora va tornar a explicar els accents i va deixar aquest tema tancat.
En acabar això, vam corregir els errors de les cartes que vam enviar als segrestadors i la Lourdes ens va explicar el que havíem fet malament, com:
que la ç només es posa amb les vocals a/o/u, mentre que si hi ha una e o una i la ç es converteix en c.
També ens va comentar la diferència entre:
Si en el comiat hi ha una frase que contingui un verb, termina amb punt final, sinó acabaria amb una coma.
També vam aprendre la diferència entre:
Després d'això, ens va donar per grup una carta dels segrestadors, que era "top secret", i dintre hi havia uns exercicis, els quals vam fer i corregir per seguir guanyant punts.
Quan vam acabar ja era l'hora de marxar.
Per cert, ens va manar uns exercicis per casa: fer el número vuit del model de la prova que ens va donar fa uns dies i revisar l'última carta que va quedar per corregir.
Va ser una tarda molt completa i divertida.
diferència essa sorda / essa sonora (intineraris d'apenentatge de la DGPL)
Exercicis i teoria essa sorda (itineraris d'aprenetatge de la DGPL)
Aquest últim dm. vam tenir una classe molt divertida!!!!
Primer vam corregir els deures que teníem.
Eren de comprensió oral i comprensió lectora.
El de comprensió oral, una mica complicat, ja que la persona que parlava era el Quim Monzó, i no se l ́entenia gaire bé.
De totes maneres, la Lourdes ens va tranquil·litzar dient-nos que a l ́examen final no serà el Monzó qui intervingui.
Acontinuació, vam escoltar el resum de la classe del dia anterior, fet pel Jose Ruano.
Estàs preparat i a punt d ́examen, jiji.
Seguidament, la Lourdes va repartir per grups els jocs que tenim entre mans, per repassar-los o acabar-los.
Després ens va fer escriure una carta dirigida als segrestadors dels nostres 20 punts, per demanar-los que ens tornin els punts, després del gran treball que hem realitzat.
Ens va donar una carta de mostra, amb les seves recomanacions, per saber com hem de redactar-la.
I ara sí, amb tota la classe amunt i avall, començàvem a jugar!!!
Cada grup jugava amb els jocs dels altres grups.
Quina imaginaçió tenim nois, i que bé ho fem, a quin més divertit.
Va estar molt bé, ja que és una manera de repassar el que havíem fet a classe aquests últims dies, però sense pissarra.
Aquesta setmana hem tingut un encàrrec especial.
Com que alguns companys del curs (la Montse i la Lena) participen en un espectacle teatral que s'estrenarà la setmana vinent, ens hem ocupat d'escriure una carta per informar-ne els companys de la resta dels cursos de català.
Abans de confegir-la, en vam analitzar dues. la veritat és que la carta final us ha quedat molt i molt bé.
Ja l'he passat a la resta de professors i la setmana vinent la llegiran als alstres cursos.
Si no vau venir, aquest és el document: carta teatre pocavergonya
A més, com que estaàvem teatrals, vam veure un text relacionat amb el Teatre Victòria en què apareixien paraules poc precises.
Si no vau venir, aquest és el text: text teatre victòria – paraules imprecises I aquí teniu el document amb els canvis: text teatre victòria
Finalment, també hem vist algunes diferències lèxiques: capsa/caixa, full/fulla, esquena/espatlla, greix/grassa i adreça/direcció.
Aquesta setmana hem acabat el trimestre.
No sé a vosaltres, però a mi se m'ha fet molt curt. 🙂 Què hem fet aquesta setmana?
En primer lloc, va, començar la setmana repassant les preposicions, la caiguda de preposició, els connectors i les parts de la carta.
Tot seguit vam llegir la carta que hem enviat a la resta de companys dels cursos de català.
Si no vau venir, és aquesta: carta dels alumnes
A continuació, vam veure una resposta fictícia que ens havien enviat els companys de l'elemental.
Hi vam fer una ullada i hi vam trobar alguns errors. carta resposta lo Havien abusat massa del "lo".
Si voleu practicar una mica més, en aquest enllaç hi trobareu algunes activitats: activitats "lo"
En tercer lloc, vam fer dos grups i cada grup va analitzar 5 frases.
Vau localitzar-hi les p/t/c i b/d/g que hi apareixien i, amb l'ajuda d'uns llibres, vam intentar comprovar perquè presentaven una lletra o una altra en posició final.
Després de fer la posada en comú, us vau fer el dictat per parelles.
Si no vau venir, és aquest: dictat A i B
Finalment, per tancar el curs i repassar tot el que hem fet vam jugar al joc de l'oca.
Gaudiu d'aquesta setmana de descans i recordeu que la setmana vinent celebrarem el Dia Mundial del Teatre. 😉
L'objectiu d'aquesta setmana ha estat redactar una carta per als companys dels altres cursos de català per informar-los de les activitats que hem organitzat per commemorar el Dia Mundial del Teatre.
En primer lloc, vam treballar alguns models de carta en què hi faltaven preposicions.
Així, en vam veure alguns usos:
de: per expressar el que percebem amb els sentits...
Olor de colònia, pudor de tabac...
per: per indicar mesos i festes en l'expressió de temps i per indicar motiu o causa.
per a: per indicar destinació, beneficiari, finalitat...
Aquest regal és per a la meva germana
a: per indicar les parts del dia, per indicar lloc...
A més, també vam veure que les preposicions a, en, amb i de desapareixen davant la cojunció que.
En segon lloc, vam analitzar un parell de cartes per veure els recursos que els autors empraven per mostrar proximitat.
També vam fer un joc en què havíem de dir si uns connectors servien per iniciar un tema, per indicar temps, per marcar ordre o per concloure.
El grup guanyador va ser el dels felins (gats i tigre).
El proper dia ja us portaré el premi. 😉
Finalment, en grups vau redactar les cartes.
Vam quedar que les penjaríeu com a comentari al blog.
Aquesta setmana hem fet les exposicions orals.
Us vull felicitar de nou perquè ho heu fet molt bé.
Ja sabeu que si voleu la gravació de la vostra intervenció oral la podeu demanar als companys que us van avaluar.
Un cop fetes les exposicions orals, hem començat la 3a unitat.
Vam encetar-la emplenant els espais buits d'aquest text amb alguns verbs.
Si no vau venir, aquí el teniu: verbs A continuació, vam veure els verbs regulars de la 2a conjugació i de la 3a.
A més, també vam comentar algun participi irregular ( ofert del verb oferir, per exemple).
Vam dir que durant la 3a unitat redactaríem una cara per informar els companys dels altres cursos de les activitats que tenim programades per commemorar el Dia Mundial del teatre.
Abans de fer-ho, vau dir quins són els elements que ha de contenir una carta.
data / lloc / salutació / presentació / cos / conclusió / comat / signatura / emissor
La setmana vinent n'analitzarem alguns models i la redactarem.
De moment, si voleu practicar els verbs, us deixo aquest enllaç: Itineraris d'aprenentatge Fixeu-vos només en l'apartat dedicat al model de conjugació regular de la 2a i 3a conjugació.
No feu els irregulars encara! 😉
Avui hem començat la sessió repassant allò que vam fer dimarts.
El que més ens ha sorprès és el verb adonar-se.
Necessitem dir de què ens adonem.
Una mica més difícil aquesta combinació. 😉
A continuació hem comentat les característiques d'una carta a partir de la lectura de la pàgina 141.
En grups, heu revisat les cartes que vau fer el primer dia i hi heu fet algunes modificacions.
Finalment, com que demà és Tots Sants, hem acabat ordenant un text sobre aquesta festa i comentant com se celebra en altres països.
Per exemple la Lara ens ha explicat com se celebra a Itàlia, la Yackie ens ha explicat què es fa a Mèxic, l'Azucena ens ha parlat d'Holanda i la Patricia ens ha explicat el cas del Brasil.
I l'Enrique ha confessat que no ha tastat les castanyes.
Enrique, ja saps què has de fer de deures: tastar-les. 🙂
Bé, de deures hem de fer els exercicis que falten per acabar la 1a unitat del quadern d'exercicis (7, 9, 10 i 11) i, si podeu, aquesta activitat relacionada amb els panellets: panellets.
Avui substituïm la Marisol i el Toni per fer el dietari del dia 5 de febrer.
Esperem fer-lo tan bé com els nostres companys.
La Lourdes va començar dient que el proper dimarts ja començaríem a apadrinar els errors dels dietaris.
Va donar un full amb exercicis de puntuació, frases que havíem de puntuar correctament i dir el per què.
L'exercici consistia a posar correctament a les frases comes, punts, interrogacions, etc.
Usem la coma per delimitar els elements de sèries homogènies.
El darrer element d'una sèrie tancada no s'inicia amb coma, sinó amb una conjunció (i, o).
També usem la coma quan invoquem o cridem algú.
Observa com es delimiten les invocacions amb una o dues comes:
Moltes vegades fem aquesta crida a la salutació de cartes i postals:
Recordeu que, per a obtenir el text complet dels articles, només ho heu de sol·licitar.
El 3 de juny rebem, del regidor del districte, una resolució.
Es posa després (o abans i després) de paraules i expressions de sentit adverbial o conjuntiu, i també de certs adverbis acabats en -ment que pronunciem fent una pausa:
així mateix, doncs, no obstant això, primerament...
En una datació, separa la localitat de la data.
En una adreça, separa el carrer del número, i el número del pis, però no el pis de la porta.
Per a indicar l'elisió d'un verb:
A primer expliquen la prosa i a segon, la poesia.
Per a separar elements (mots, frases, etc.) d'una enumeració, fora que hi hagi les conjuncions i, o o ni.
S'ha de menester un PC, una impressora, un mòdem i un vídeo.
Les aules no disposen d'ordinadors, projectors ni pantalles.
Fixeu-vos en l'ús el punt i de la coma al final de les fórmules de comiat: si la frase té un verb en primera o segona persona, es tanca amb un punt; en tots els altres casos, es tanca amb una coma.
Observeu que després de la fórmula de salutació s'escriu una coma.
Les fórmules de salutació mai no s'han d'abreujar.
Darrere la fórmula de salutació mai no s'ha d'escriure ni el nom ni el cognom de la persona a qui va destinada la carta.
Finalment havíem d'escriure una carta (activitat 4, pàg.
75) i escollir una de les tres referències per demanar informació.
A continuació, havíem d'escriure una altra carta com a resposta (activitat 3, pàg 85).
Tinc la sensació que cada vegada estic aprenent més, ja que les últimes classes hem treballat molt el vocabulari i estem treballant l'escriptura.
Particularment, he de dir que totes les classes són de gran profit, però en aquesta especialment m ́he adonat que no tinc tan clar l ́ús de la coma i l'he de treballar més.
Encara queda tot un curs per endavant per adquirir més coneixements, que no dubto que entre tots adquirirem.
A la sessió del passat dimarts vàrem començar, com de costum, llegint el dietari anterior.
Aprofitant l'avinentesa, la Lourdes ens va apuntar com fer servir els itineraris d'aprenentatge, on podem trobar recursos, com ara la fraseologia, que ens seran útils dins la classe i per a la resta dels nostres dies com a catalanoparlants.
També vàrem parlar de l'apadrinament d'errades.
Tot i que encara no hem arribat a cap conclusió.
A continuació, vam parlar de l'ús dels diferents tractaments formals dins la carta (vós, vostè i vostès) i de com evitar problemes pel que fa a la usança del gènere.
A la segona hora de classe vàrem practicar l'accentuació amb l'exercici de "La càpsula del temps".
En aquesta activitat es tractava d'escollir les deu paraules que millor representessin les regles d'accentuació i ficar-les dins una càpsula per si algun ens del futur la trobés fos capaç d'esbrinar quines eren aquestes normes.
La resta de la classe la vàrem dedicar a acabar l'exercici de la carta.
Cadascun dels membres del grup havia d'escollir una part de la carta i, després de redactar-la, en ajuntar-les, l'estil i el gènere havien d'estar en concordança.
La classe del dimarts va estar molt bé, com sempre.
M'agrada molt aquest tipus de classe ja que tots hi participem de debò, va ser una classe molt amena i, a més a més, penso que tots estem aprenent força pel que fa al tractament formal de la carta.
D'altra banda, m'agradaria afegir que estic gaudint molt amb els curs de català i que estic molt satisfeta dels coneixements assolits, malgrat que penso que encara em queda molt per aprendre.
És un plaer compartir amb vosaltres les dues hores del dimarts i dijous.
En conjunt, les classes d'aquest curs es fan amenes, ja que cada unitat s'introdueix amb una activitat que ens obliga a practicar didàcticament allò que estem aprenent.
Val a dir que els objectius s'assoleixen, la classe avança i la gent s'ho passa bé.
Per tant, què més es pot demanar?
Per acabar, m'agradaria comentar que els recursos a la xarxa que la Lourdes ens mostra són d'una gran utilitat.
Benvolguts/udes companys/es de classe de català,
Avui, l'Andrea i jo, és a dir, la Pilar som les encarregades de fer el dietari de la classe del dijous.
En primer lloc, hem començat la classe corregint l'últim exercici de la pàgina 80.
En aquest es subratllava, d'una banda, la importància de distribuir la informació en paràgrafs i, d'altra banda, la utilització de connectors que ajudin a marcar l'ordre.
A més, també hem treballat la fraseologia o formules establertes per:
Us escric aquesta carta per (comunicar-vos, demanar-vos)...
El motiu d'aquesta carta és (sol•licitar, informar)...
Tal com vam quedar en la nostra conversa telefònica...
Ordenar les idees/exposar un assumpte:
En primer lloc, d'una banda, d'entrada....
En segon lloc, d'altra banda, quant a, pel que fa a...
En darrer lloc, finalment, per acabar...
Tot i sentir-ho molt, no puc compartir el vostre punt de vista...
En segon lloc, el Jaume ens ha explicat tres formes d'ús no sexista del llenguatge per a la salutació en una carta formal:
També hem treballat sobre la graella de l'activitat 2, la qual ens ajudarà a decidir què ha de contenir cadascun dels apartats d'una carta.
Aquests continguts els organitzarem en: introducció, primer i segon paràgraf del desenvolupament, i per últim la conclusió.
Finalment, cal assenyalar la importància de mantenir la mateixa forma de tractament al llarg de tota la carta, perquè sigui coherent.
Per això, existeixen diferents formes de tractament:
• Tractament de vostè (utilitzem la tercera persona del singular).
• Tractament de vostès (utilitzem la tercera persona del plural).
• Tractament de vós (utilitzem la segona persona del plural).
• Tractament de tu (utilitzem la segona persona del singular).
Et saludem...Et demanem informació...
Per concloure, dir que la classe ha acordat per majoria els criteris avaluatius, els quals queden de la següent forma:
Opinió de l'Andrea: el transcurs de la classe ha estat molt bé, com ho ha estat fins ara.
La meva percepció és que cada vegada els meus coneixements i aprenentatge respecte a l'idioma estan més assolits.
Encara falta moltes coses, però confio que amb l'ajuda dels professors, els nostres compromisos i esforç dominarem aquesta llengua i finalment un dia no molt llunyà escriurem i parlarem el català tan bé com ho fan els catalans.
Opinió de la Pilar: el desenvolupament de la classe em va resultar molt dinàmic, ja que hem treballat i canviat de tema en diverses ocasions.
Tot això ha estat possible al millor professor del món, el Jaume (encara que soni una mica baliga-balaga).
La major dificultat que he trobat és fer un dietari de 200 paraules, cosa que no he aconseguit. |
Nens i nenes juguen al pati de l'escola Josep Carner de Badalona / ENRIC CATALÀ
L'Ajuntament de Barcelona obre una batalla judicial per cobrar les subvencions a les escoles bressol que la Generalitat els va retirar durant el mandat d'Artur Mas.
El consistori ha pres la decisió en comprovar com més de 30 municipis, la majoria governats pel PSC, han aconseguit sentències favorables del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè els indemnitzin pels milions que haurien d'haver cobrat des de 2012, quan la Generalitat va aplicar les retallades.
El consistori barceloní ha presentat aquesta setmana un requeriment administratiu al departament d'Ensenyament perquè els aboni 42 milions d'euros, que és el que estimen que van deixar de rebre amb els ajustos.
Aquest pas és el previ al recurs contenciós administratiu, que és al que van arribar els altres municipis, entre els quals s'expliquen ciutats com Lleida, Tarragona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà o Santa Coloma de Gramenet.
"No pot ser que el suport a les guarderies es pugui suprimir en funció d'un criteri arbitrari de gestió pressupostària", ha denunciat Laia Ortiz, tinent d'alcaldia de Drets Socials.
A Barcelona hi ha actualment 98 guarderies públiques amb un total de 8.200 nens d'entre quatre mesos i tres anys.
Les guarderies van pagar molt més car el cost de les polítiques d'austeritat a Catalunya que altres etapes educatives.
Fins a 2010, la Generalitat abonava a les guarderies, que són de titularitat i gestió municipal, uns 1.800 euros per alumne i curs.
Aquesta xifra va ser retallada progressivament fins a la meitat, 875 euros, i en 2013 Ensenyament va arribar a un acord perquè anessin les diputacions les que assumissin aquesta despesa, cosa que s'ha mantingut fins avui.
L'única excepció en aquest sentit va ser la de Barcelona, en la qual tampoc les diputacions van mantenir la subvenció de 875 euros per nen i curs.
Així, el finançament d'aquests centres educatius a la capital catalana va quedar solament en mans del consistori i de les quotes de les famílies.
Ara, el consistori espera que la justícia els doni la raó com ho ha fet amb els més de 30 ajuntaments del PSC que ja compten amb sentències favorables.
En elles, el TSJC constata que la Generalitat va incomplir la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) en desentendre's de la seva "responsabilitat financera" sobre l'educació infantil.
Aquest article va ser publicat primer a eldiario.es
L'adreça electrònica no es publicarà. |
El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, no s'ha posicionat sobre la reforma del Tribunal Constitucional (TC), que es debatrà aquest dimarts al Congrés.
Tot i això, ha assenyalat que el país, abans que una reforma del TC, el que necessita són canvis constitucionals.
Després de preguntar-li per aquest tema durant la manifestació dels sindicats, convocada aquest diumenge a Madrid, Iglesias ha apuntat que les propostes realitzades a la Cambra baixa per PNB i l'antiga Convergència "són molt recents", per la qual cosa la seva formació encara ha d'estudiar-les i se sabrà la seva posició "aviat".
Per a Iglesias, el que el país necessita abans que una reforma del TC, són canvis constitucionals, com els que el seu partit ha presentat en el seu programa polític: canvis a la Llei Electoral, blindar els drets socials en la Constitució, acabar amb les portes giratòries i defensar la independència de la justícia, entre d'altres.
La resposta del secretari general contrasta amb les declaracions del secretari polític de Podem, Iñigo Errejón, durant la presentació a Barcelona de la seva campanya 'Recuperar la il·lusió'.
Allà, el portaveu de la formació domicili al Congrés ha anunciat que el seu grup parlamentari votarà a favor de derogar la reforma que l'atorga al TC poders sancionadors.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Trieu una categoria d'aplicacions
Una de les línies estratègiques de Softcatalà és la creació i millora d' eines lingüístiques en català.
Com a part d'aquesta tasca i, concretament, amb el traductor, Softcatalà s'ha involucrat en el Google Summer of Code (GSoC) de 2017, adreçat a estudiants universitaris, a través del projecte Apertium, per tal d'aconseguir una millora en el parell de traducció anglés-català a través de la idea " Adopt a language pair ".
La idea consisteix en agafar les dades existents en el parell anglés català actual (tant l'antic apertium-en-ca com el modern apertium-eng-cat) i consolidar tota la informació en el nou apertium-eng-cat, per a posteriorment millorar els resultats que genera el traductor afegint nou lèxic i regles de traducció, principalment en el sentit angles -> català.
A grans trets, els objectius que es pretén aconseguir són:
Els requisits per a participar al GSoC són els següents:
A més, per a poder fer satisfactòriament aquest projecte en concret, cal
Idealment, tot i que no està restringit a això, els estudiants de Traducció i Interpretació, Enginyeria en Informàtica o en Màsters com el de Tradumàtica.
A més de la satisfacció personal d'haver col·laborat en un projecte de codi obert, que contribueix positivament en tota la societat, els alumnes que siguen acceptats al GSoC poden rebre fins a 5.400 dòlars, repartits de la següent manera
Si esteu interessat a participar, envieu-nos tan aviat com siga possible un missatge a [EMAIL] i començarem a treballar en una proposta.
Només tenim fins al 3 d'abril per enviar-la a Google!
Si teniu dubtes sobre el GSoC podeu llegir la traducció que hem fet de les « preguntes més freqüents » del GSoC (o les FAQ originals en anglés )
El contingut està disponible sota la llicència Atribució - CompartirIgual 4.0 si no s'indica el contrari.
El lloc web de Softcatalà funciona gràcies a |
La fusió "suggestiva i esbojarrada" d'Obeses amb la cobla Berga Jove és un dels plats forts de la tercera edició del festival Amb So de Cobla, que tindrà lloc a Palamós (Baix Empordà) del 7 a l'11 d'agost.
Serà un concert on, com ha destacat el cantant de la banda, Arnau Tordera, s'uniran "tres mons sonors": les cançons icòniques del grup –arranjades per a l'ocasió-, els sons característics de la sardana i un cor de "tradició acadèmica".
"Una trobada tímbrica amb molt bon gust de boca", destaca Tordera.
El concert és una de les tres produccions pròpies que aquest any presenta Amb So de Cobla, juntament amb el saxofonista Llibert Fortuny i l'Electro Cobla Sound, i la fanfara inusual de la Coblatropic i el grup local Cobosmika.
El cartell es completa, entre d'altres, amb la Big Cat de música llatina i les cobles Mil·lenària i Principal d'Amsterdam.
Conjugar les propostes tradicionals amb les més innovadores, amb l'objectiu de divulgar el so de cobla i situar-la en un lloc central de la producció contemporània.
Amb aquesta premissa, el tercer festival Amb So de Cobla creix aquest 2019 "amb propostes i amb qualitat", segons destaca el seu codirector Adrià Bauzó, i arriba amb tres produccions pròpies.
La més trencadora –i un dels plats forts- serà la que protagonitzen el grup Obeses, juntament amb el seu cor i la cobla Berga Jove.
Un concert que tindrà lloc l'11 d'agost al passeig del Mar i que té "una grandíssima ambició artística", com ha destacat Tordera.
Durant una hora i mitja, les cançons icòniques de la discografia d'Obeses sonaran amb nous arranjaments, que signa el mateix cantant i que aproparan les lletres del grup al món de la cobla.
Arnau Tordera destaca que el projecte serà una suma de "mons sonors", perquè aquí també s'hi sumaran un cor de tradició acadèmica i clàssics de la sardana.
"L'objectiu és reformular la història i gaudir de la puresa de la música i les possibilitats que ens ofereix aquesta trobada tímbrica", explica el cantant d'Obeses.
El concert és un dels noms propis d'aquest tercer Amb So de Cobla, i referma l'aposta del festival per explorar noves sonoritats.
Un esperit que també recull el segon encàrrec –en aquest cas, és una coproducció- que el 8 d'agost portarà al Convent dels Agustins la banda Llibert Fortuny Electro Cobla Sound.
Un concert que, com destaca Adrià Bauzó, fusionarà el jazz tradicional del saxofonista amb elements de l'electrònica i els sons de la cobla, i que també es podrà veure a la Fira Mediterrània de Manresa.
I per tancar la tríade, Amb So de Cobla ho fa segellant una proposta de caràcter itinerant: la Coblatropic & Cobosmika.
Un fanfara inusual formada per vuit músics "gamberra i divertida" –destaca Bauzó- que combina temes propis amb versions de música llatina (amb preeminència de la colombiana).
I que a l'escenari es conjugarà amb la dansa contemporània de la companyia palamosina, en un espectacle itinerant que s'improvisarà al ritme de la música.
El cartell d'aquesta tercera edició del festival es completa amb concerts i audicions que van des d'allò més tradicional a la recerca de noves sonoritats.
Des del 19è Memorial Ricard Viladesau (amb les cobles La Principal de la Bisbal i Els Montgrins) fins a l'actuació de la Big Cat de música llatina, que lidera el pianista i compositor Eduardo Tancredi.
Un projecte que neix de la voluntat de músics professionals llicenciats a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC) i que explora repertori modern fusionat amb gèneres tradicionals (com la sardana, el tango argentí, el baiao brasiler, el son montuno cubà o el joropo veneçolà).
També formen part de la programació un concert de caràcter extraordinari per festejar el 90è aniversari de la cobla La Principal del Llobregat, el 51è Aplec de la Sardana de Palamós (aquest, com a preludi del festival i on entre d'altres hi actuarà la Principal d'Amsterdam), una exhibició de colles sardanistes (amb Dolç Infern, la colla gran del Grup Sardanista Montserrat de Lleida, i la cobla Mil·lenària de Perpinyà) o la tercera producció del NewCat, The New Catalan Ensemble.
En aquesta ocasió, ampliant amb instruments com el flabiol, el fiscorn o la tenora el seu macroprojecte 'Bestiari' a partir del poemari homòleg de Josep Carner.
Amb un pressupost de 90.000 euros, tots els concerts del festival –excepte el Memorial Viladesau- són gratuïts.
"Que pagar entrada no es converteixi en un fre per poder gaudir de la cultura", ha destacat l'alcalde de Palamós, Lluís Puig, municipi amfitrió del certamen.
El festival es reparteix en tres escenaris: als del passeig del Mar i el Convent dels Agustins, s'hi suma també el de l'Arbreda Municipal.
A més de la programació pròpiament dita, més endavant, el 26 d'octubre, també tindrà lloc un curs intensiu dirigit a joves instrumentalistes de la cobla.
Es farà a Palamós mateix i es completarà amb un concert a càrrec dels alumnes.
"Amb So de Cobla acaba essent un cas d'èxit, que permet apropar també als turistes quina és la música que es fa al país", ha destacat el diputat de la Diputació Jordi Camps.
Per la seva banda, la directora de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat, Maria Àngels Blasco, ha volgut posar de relleu que el certamen permet "posar de relleu la sonoritat catalana", amb instruments "que ens agermanen amb d'altres territoris".
"El país necessita explicar què és el so de cobla", ha conclòs. |
El PS considera que l'informe de la Carta de Poders Locals «dona més força» a la proposició de llei de reforma dels comuns que van presentar fa unes setmanes, assegurant que l'informe apunta, en alguns punts, la necessitat de millorar el funcionament i l'eficiència dels comuns.
En aquest sentit, el president del PS, Pere López, la primera secretària del partit, Susanna Vela, i la consellera comunal de la capital, Dolors Carmona, van exposar que el document també recull les dificultats que pateixen les minories.
«Fa impossible exercir una bona oposició al comú.
La minoria està menystinguda», va assegurar Vela.
Van apuntar, doncs, que l'informe recull les queixes per la manca de pressupost, o les dificultats assistir a les comissions i per tant entenen que els «dona força per modificar el funcionament i que les minories tinguin un paper més proactiu».
López, de fet, va lamentar «les crítiques massa dures d'alguns» a la seva proposta, remarcant que «alguns diuen que ens volem carregar els comuns, però vam ser nosaltres qui vam signar la Carta de Poders Locals».
Per exemplificar com pot afectar les dificultats de les minories, va parlar del sobrecost de les obres de l'avinguda Meritxell.
«És un escandalós i ostentós exemple de malbaratament de recursos públics», va recriminar.
Alhora van reiterar el suport a la necessitat de reconèixer la condició de capital a Andorra la Vella.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Ens hem colat al rodatge de l'últim capítol de la temporada 2 de "Com si fos ahir".
L'acció passa en una masia, on la Marta reuneix en Mateu i la colla d'amics del Reina Sibil·la.
S'emetrà la nit del 28 de juliol a TV3.
Rodatge de l'últim capítol de la temporada 2 de "Com si fos ahir"
Producció de "La girafa Fari perd les taques"
Converses nocturnes en un espai insòlit
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Aquesta és la pàgina de La Bodega Almedinilla.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Almedinilla. |
Som un grup de persones que formem la delegació de Ciutadella de la ONG de la Família Salesiana VOLS i treballem des d'aquí per ajudar a complir els objectius de l'entitat per tal d'ajudar en terres sudamericanes i africanes en el desenvolupament dels al·lots i al·lotes.
Afavorint la promoció del voluntariat juvenil, els nostres objectius concrets són:
1. -Sensibilitzar la gent del nostre entorn sobre la realitat de la pobresa dels països africans i sud-americans.
2.-Crear activitats per conèixer aquesta realitat. |
L'advocat dels consellers exiliats, Gonzalo Boye, ha deixat en evidència el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, pel rerefons legal que comporta la seva proposta de modificar el Codi Penal per modular el delicte de rebel·lió i poder-lo aplicar als polítics catalans.
Segons Boye, la proposta del líder socialista suposa "una nova i greu retallada de les llibertats criminalitzant el que es propi d'una democràcia".
I a més l'advocat adverteix Sánchez reconeixent que els fets pels quals estan sent perseguits els polítics catalans " no són delictius en l'actualitat ". |
Un tren de la línia R-12 de Rodalies que havia sortit poc després de dos quarts de vuit del matí des de Cervera cap a Lleida es va avariar quan va topar contra una roca de grans dimensions que va caure...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Vista la sol·licitud de reingrés al servei actiu en aquesta universitat del senyor Joan Baptista Font Roig, d'acord amb les funcions que em confereix l'article 30 dels Estatuts de la UIB, en virtut del que disposa l'article 113 de la Llei 3/2007, de 27 de març (BOIB núm. 49, de 3 d'abril), i de l'Acord normatiu del dia 16 de desembre pel qual s'aproven diverses modificacions del catàleg de llocs de treball del personal funcionari i laboral d'administració i serveis, declar el reingrés al servei actiu en adscripció provisional del senyor Joan Baptista Font Roig, com a tècnic especialista dels cossos específics d'aquesta universitat, al lloc de treball de responsable d'àrea, plaça codi 488, nivell 21, adscrit al servei de Biblioteca i Documentació, amb efectes econòmics i administratius del dia 9 de gener de 2012.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin. |
Els Mossos d'Esquadra han detingut dues persones aquest divendres per intentar accedir amb el seu vehicle a l'interior de la Terminal 1 de l'aeroport del Prat.
No hi ha cap persona ferida, segons han informat a través de Twitter.
Els TEDAX han descartat que el vehicle porti explosius.
Els fets han tingut lloc cap a les 5 de la matinada, quan el cotxe ha accedit a la zona intermodal de l'aeroport, on arriben els diferents transports i hi ha la zona de taxis.
TEDAX descarta que el vehicle que ha accedit a la zona intermodal de l'aeroport del Prat pels volts de les 5 del matí porti explosius.
Hi ha dues persones detingudes pic.twitter.com/mF15Fz0si2
L'operació encara està en marxa i els Mossos demanen a la ciutadania que segueixi les indicacions policials.
Els agents encara estan fent comprovacions al vehicle i hi ha algun carril tallat.
L'accés del metro a planta 0 està tancat.
Per la resta, aeroport funciona amb normalitat
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
Com cada any des de l' InternationalCouncil of Museum (ICOM) s'impulsa el Dia Internacional dels Museus (DIM) per tal de donar a conèixer el paper dels museus en la nostra societat.
Enguany el lema és "Museus i paisatges culturals" perquè els museus, no només són els edificis que allotgen i conserven les col·leccions, sinó que tenen un paper clau en els relats dels paisatges culturals i de la identitat de les ciutats i deles regions.
Sens dubte, el Penedès també és una regió de museus amb una història, una singularitat i unes col·leccions úniques que ens ajuden a entendre la vertebració cultural d'aquest territori.
Destaca per haver estat un territori de frontera a l'Edat Mitjana, castells com el de Claramunt, Calafell, Castellet, Gelida o Sant Martí Sarroca i la gran quantitat de fortificacions escampades pel territori així ho reflecteixen.
Però, la seva història no comença pas a l'Edat Mitjana sinó que tenim petjades de civilitzacions anteriors en els diferents jaciments arqueològics penedesencs, com són l'Abric Romaní, la Font de la Canya, Olèrdola o la Ciutadella Ibèrica.
És una regió que se la coneix majoritàriament per ser una terra de vins i caves de qualitat amb gent que històricament s'ha dedicat a treballar la terra i el mar.El paisatge agrícola amb les vinyes, els camps, els marges, les masies, els camins i els diferents elements de pedra seca en són un bon exemple, però també ho són el Museu de les Cultures del Vi, el Centre d'Interpretació del Cava, el Museu del Traginer o el futur Espai Far.
El mar també esdevingué un revulsiu per al comerç dels productes de la zona i molts aprofitaren per anar a fer fortuna a Amèrica aprofitant la llei del lliure comerç.
Molts d'aquests indians o americanos tornaren enriquits, apostaren pel progrés de les seves viles i es construïren grans cases, de les quals algunes d'elles avui també són espais museografiats i formen part dels nostres paisatges rurals i urbans.
L'efervescència de la indústria i el desenvolupament econòmic també va deixar petjada en el nostre paisatge amb la construcció de les fàbriques i les colònies industrials, l'arribada del ferrocarril i l'increment de carreteres per afavorir el comerç.
El Museu Molí Paperer, el Museu de la Pell i el Museu del Ferrocarril expliquen part d'aquesta transformació del paisatge adaptant-se als nou temps.
Alhora, l'efervescència cultural afavorí l'interès pel coneixement i la creació de grans col·leccions com la d'Antoni Deu, la de Víctor Balaguer o la de Santiago Rusiñol que avui són museus en les nostres viles.
També el fet d'haver acollit grans personatges i artistes ens porta a teixir tota una xarxa d'equipaments de noms singulars com són Àngel Guimerà, Pau Casals, Josep Cañas, Apel·les Fenosa o Peter Stämpfli.
Els nostres paisatges culturals i el nostre entorn doncs, són fruit de tota una història que explica la singularitat del Penedès i els nostres museus ens ajuden a interpretar-los.
No podem entendre els museus sense els paisatges culturals que els envolten perquè els museus formen part d'aquests.
Els museus són veritables ambaixadors, promotors i difusors d'un determinat territori i d'aquí la necessitat de continuar explicant el Penedès a través seu.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Barbara Hendricks, la soprano que ha enlluernat en importants escenaris internacionals, va inaugurar ahir un espai de dimensions humils, l'auditori de Santa Coloma de Gramenet.
A la sala, moderna i funcional, la veu de la veterana diva va arribar als cors dels gairebé 216 privilegiats que van ocupar les butaques en el primer recital dels dos que oferirà (el segon serà aquesta nit) per commemorar la seva obertura.
Acompanyada del seu pianista habitual, Love Derwinger, Hendricks va desgranar un bell programa de música espanyola amb Enric Granados i Manuel de Falla que va alternar amb cançons dels francesos Georges Bizet i Henri Duparc.
Però va ser als bisos amb Chanson espagnole, de Léo Délibes, un impressionant Ave Maria, de Franz Schubert amb el qual va donar una lliçó i un sentit gospel, He's got the whole world, on la soprano va arrodonir la nit.
Escoltar la veu cristal·lina de Hendricks de prop va ser un plaer.
La soprano ha sabut adaptar la veu a un repertori que aprofita sàviament la seva maduresa vocal.
Va obrir el concert amb moviment, amb el so de Tonadillas, del català Granados, un cicle inspirat en els tapissos de Goya.
Després va abordar delicades cançons franceses més melodioses, inspirades en poemes de Baudelaire i Jean Lahore, musicades per Duparc.
Hendricks va tornar a Granados, el primer compositor espanyol que va estrenar una òpera al Metropolitan de Nova York, per interpretar Canciones amatorias, amb una dicció gairebé perfecta.
La tendra Ouvre ton coeur i la melancòlica Adieu de l'h"tesse arabe van preparar l'últim tram de la vetllada en què va abordar les famoses Siete canciones populares españolas, de Falla, per les quals sempre ha sentit una especial predilecció.
La seva veu tan elegant i dolça va seduir l'audiència integrada per melòmans i polítics com el president Montilla i l'alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz.
Guanyadora del premi Príncep d'Astúries de les arts, Hendricks sempre ha mostrat una sensibilitat especial tant artísticanent com humanament.
La cantant va llançar el seu propi segell (Art Verum) fa un any amb un disc de música espanyola dedicat a Victòria dels Àngels, a qui sempre va admirar.
Escoltar part d'aquest treball en la intimitat de l'auditori va ser un verdader privilegi. |
L'esdeveniment, que compleix deu edicions, es clausura aquest diumenge després de deu dies d'activitats
L'Esbart de les Valls del Nord ha ofert un taller de danses tradicionals aquest dissabte al Mercat de Nadal de la Massana. / Comú de la Massana/Natàlia Montané
L'esdeveniment, que compleix deu edicions, es clausura aquest diumenge després de deu dies d'activitats.
Aquest dissabte, la canalla ha descobert el món màgic de les titelles i l'Esbart de les Valls del Nord ha impartit un taller de danses tradicionals, entre altres.
El Mercat de Nadal de la Massana acaba aquest diumenge amb la representació de 'Pantomime', a càrrec de la comunitat angloparlant de la parròquia, i una actuació de la Grossband.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Un nou ofegat a Argelers de la Marenda, incendi al barri de Sant Mateu de Perpinyà, Wandile Mjekevu, jugador de l'usap es lesiona i vídeo de la Companyia Elèctrica Dharma, a Canet Rock.
Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
* Un home d'uns 60 anys s'ha ofegat a la platja central d'Argelers de la Marenda.
Els fets van passar ahir diumenge al matí, quan l'home que estava nadant a prop de la platja central, ha patit un malestar.
L'home va ser traslladat al post de socors n° 4, on va ser atés per 5 bombers, a més d'una unitat del Samu, traslladada per l'helicòpter Dragon 66.
Però no el van poder reanimar i l'home va morir.
Aquest es el tercer ofegament que té lloc a Catalunya Nord: recordeu que el passat 28 de juny, també a Argelers de la Marenda i el passat dissabte, 6 de juliol a Sant Cebrià, van morir una persona en cada u d'aquests indrets.
* Al barri de Sant Mateu de Perpinyà, la passada nit de dissabte a diumenge es va produir un incendi.
L'incendi va començar en el segon pis d'un immoble del carrer dels Dragons que es troba darrera de la CPAM ( Caisse primaire d'assurance maladie).
Afortunadament no hi hagut cap víctima.
S'han movilitzat 16 bombers i tres camions, que han aconseguit dominar l'incendi.
El sudafricà que va tornar a la disciplina usapista, l'estiu del 2018.
Abans havia jugat amb l'Usap del 2013 al 2015, és va lesionar dijous passat.
Cal recordar que, només fa dues setmanes que els jugadors usapistes han tornat als entrenaments.
Mjekevu (28 anys, 1,90 m, 94 kg) es va lesionar durant un exercici anodí, però s'ha romput el tendó d'Aquil·les i estarà de baixa entre 4 i 6 mesos.
* El nostre vídeo d'avui es l'actuació de la Dharma a Canet Rock. la Companyia Elèctrica Dharma encetava la seva actuació amb la versió musicada de 'Resistir és vèncer', el poema que el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha escrit des de la presó.
Canet s'ha convertit en un clam en defensa de les llibertats individuals i nacionals de la mà de la Companyia Elèctrica Dharma.
Al costat de la veu i el saxo de Joan Fortuny han aparegut també sobre l'escenari dues germanes de Jordi Cuixart, Esther i Neus, i un dels nebots del president d'Òmnium, Pol.
Plegats han interpretat el 'Resistir és vèncer' de Cuixart, que la Dharma ha versionat per incorporar al seu darrer disc 'Flamarades'.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El grup Bon Preu ha emès un comunicat on demana a tots aquells clients que hagin adquirit en el darrer mes algun dels productes que estan sent investigats pel brot de botulisme, que els retornin a l'establiment i els hi serà abonada la quantitat corresponent.
La companyia també informa que, com a mesura de prevenció i mentre s'estan duent a terme les analítiques per part de Salut, ha procedit a la retirada dels seus magatzems i de les botigues tres referències de productes: el pot de vidre de 400 grams de mongetes cuites marca Bonpreu, la safata de 250 grams de bacallà esqueixat dessalat marca Bonpreu i la safata de 250 grams de bacallà esqueixat marca Royal.
Salut Pública ha anunciat aquest dijous a la tarda que s'ha procedit a retirar del mercat els lots presumptament contaminats i que es distribueixen a diferents supermercats i establiments de l'estat espanyol.
D'altra banda, el grup Bon Preu també ha explicat que s'ha informat als fabricants dels productes relacionats perquè activin els protocols i duguin a terme les accions pertinents.
També asseguren que estan col·laborant estretament amb les autoritats sanitàries per esclarir l'origen dels fets.
En aquest sentit, l'empresa osonenca, a través d'un comunicat, ha lamentat les molèsties que aquest fet pugui causar als clients. |
El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, considera que "abans que es trenqui Espanya es trencaran els partits, i també el PSOE, que coadjuvin a que es trenqui el país," tal i com, a la seva manera de veure, està passant a Catalunya.
D'aquesta manera s'ha pronunciat durant una entrevista en Antena 3, en la que, després d'afirmar que és "evident" que l'independentisme "es cola a tots els racons", ha defensat que l'important és que els barons del PSOE "en conjunt diguin el mateix".
"Tenim un criteri molt clar i ha estat en el fons en els debats interns i en les controvèrsies que ha tingut el PSOE en els últims tres anys.
No era només una batalla personal de qui manava en el PSOE.
En realitat hi havia pel mig un encreuament de models d'intuïcions i intencions.
I aquest debat no s'apagarà perquè el concepte d'Espanya marca qualsevol partit polític", ha manifestat.
I és que, segons el president de Castella-la Manxa, "Espanya no està perquè la gent es posi de perfil".
"Admeto totes les opinions i matisos, però el pitjor que ens pot passar és estar-se callat", ha alertat.
Dit això, preguntat per les manifestacions d'aquest divendres del ministre d'Afers Exteriors, UE i Cooperació, Josep Borrell, que ha assegurat que no fa falta anar al 155 ja que es poden mobilitzar forces estatals per suplir la incapacitat o la falta de voluntat de la Generalitat, García-Page ha afirmat que, en aquests moments, el "155 no està prou argumentat més enllà de la retòrica".
"S'ha d'esperar que hi hagi un trencament constitucional objectiu demostrat jurídicament o pot ser un problema de caprici polític o d'interès electoral, no s'ha de grapejar el 155", ha insistit el titular de l'Executiu castellanomanxec, que ha agregat que hi ha passos a donar abans de reactivar aquest article de la Constitució.
"El que tots desitgem és reconduir el diàleg, encara que hi haurà gent a Espanya que el que estigui buscant sigui una xoc de trens, que es munti la mundial i hi hagi una política de mà dura que francament ens pot portar en el pitjor dels casos que ha passat en història d'Espanya, a la temptació de dividir-nos en dues meitats", ha apuntat.
Finalment, García-Page ha tornat a pronunciar-se sobre la possibilitat que no valgui que aquelles "organitzacions que s'instal·len objectivament, sistemàticament, estructuradament i estatutàriament en el desacatament constitucional, en la ruptura del model de convivència es presentin al Congrés, ja que "ho fan amb l'empara constitucional de l'Estat del que es volen separar".
"Arribarà un temps en què aquesta reflexió s'hagi de plantejar seriosament al país, perquè bona part del que fa temps està passant a Espanya té a veure que s'han diluït les grans formacions polítiques, la centralitat, i la minoria independentista fa de minoria de bloqueig", ha conclòs. |
El Sindicat Espanyol de Pilots de Línies Aèries ( SEPLA ) ha anunciat aquest dimecres que inicia els tràmits per a la convocatòria d'una vaga de pilots de Ryanair, de cinc dies el proper mes de setembre.
Paral·lelament a aquests cinc dies de vaga convocats pels pilots, els tripulants de cabina han convocat 10 dies de vaga aquest setembre, a través dels sindicats SITCPLA i USO: Són els dies 1, 2, 6, 8, 13, 15, 20, 22, 27 i 29 a tots els aeroports de l'Estat en què opera la companyia irlandesa, una circumstància que complica encara més l'estiu a l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat.
El SEPLA ha apuntat, però, que les aturades serien els dies 19, 20, 22, 27 i 29, —quatre dels quals coincidiran amb la vaga de la tripulació— perquè "vol esgotar totes les vies de negociació" per evitar l'acomiadament de 120 pilots de la companyia, ha explicat Francisco Gómez, un portaveu.
És la conseqüència, segons el SEPLA, del tancament de les bases de Girona i les illes Canàries, que ha anunciat la companyia irlandesa.
Segons denuncia Gómez, "Ryanair és una companya rendible, que ha donat beneficis de mil milions d'euros el darrer any i que segueix sent la companyia líder en el transport de passatgers a l'estat".
En aquest sentit, el representant del SEPLA ha denunciat que existeix una "estratègia sospitosa duta a terme darrerament per Ryanair: Fer una 'low cost' d'una 'low cost'".
Ja fa setmanes que l'ambient a la plantilla de la companyia irlandesa està enrarit, sobretot quan, segons denuncien els treballadors, l'empresa "continua contractant treballadors mentre planeja un acomiadament col·lectiu" i ha posat l'exemple de "pilots traslladats des de Polònia cap a les bases canàries que ara vol tancar".
Tot plegat, una turbulència que, en el cas del conjunt de la plantilla espanyola, se suma a un altre vent de cua que fa temps que bufa: la intenció d' aplicar la normativa laboral irlandesa a la plantilla de l'estat —més laxa per als interessos empresarials— que no pas l'espanyola.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Fins a quin punt la dansa pot o té el deure de ser política?
El debat sobre el grau de compromís de l'art escènic amb el devenir de la societat és sens dubte un dels debats mes vigents i interessants que ens queden.
Tot i ser mes vell que la picor de Plató.
Coreografia, transformació, provocació, participació, collage, DIY, el lloc de l'espectador, tria i remena.
No ens cansem de citar Rancière des que publiqués l'any 2004 L'espectador emancipat, però és que en aquest text es resumeix el quid d'algunes qüestions sense permís d'escapatòria.
En l'intent de salvar el teatre com a lloc que servís d'alguna cosa a la societat – contravenint la versió platònica que ens fa espectadors passius, encantats miradors d'ombres dins la caverna – Brecht i Artaud van proposar a principis del segle XX dos camins diferents per redefinir-lo.
No obstant, diu Rancière, cap d'ells trencava amb el model de subjugació de l'espectador – stultification – sinó que simplement en re-ubicaven els elements.
L'un, aspirant a canviar la manera de mirar de l'espectador – i per tant mantenint la seva condició de persona-que-mira-el-que-un-altre-li-diu – l'altre empenyent l'observador a abandonar la cadira per prendre consciència del seu rol col·lectiu com a públic/partícip d'un esdeveniment teatral convertit en experiència del real.
L'emancipació en canvi, i cito, tindria lloc només "quan ens adonem que mirar també és una acció que confirma o modifica aquesta distribució [ del que és visible ] i que el fet d'interpretar el món és, per si mateix, una manera de transformar-lo, de reconfigurar-lo".
Rancière parteix de la base que tot espectador és en si mateix actor de la seva pròpia historia, no només al teatre sinó a tot arreu.
L'experiència teatral com un esdeveniment més, al mateix nivell que una tarda de mercat on els individus que comparteixen espai segueixen teixint el seu propi poema amb el poema que se'ls presenta.
El fet visual – espectacular –; l'intercanvi entre el que un fa i l'altre veu no entès per tant com un esdeveniment de causa/efecte sinó com un espai compartit d'ignorància on la mediació visual de l'espectacle obeeix lleis pròpies.
Lleis que per reblar el clau poc tenen a veure amb la transmissió d'un missatge predeterminat: "L'alumne aprèn com a conseqüència de la mestria del seu mestre i no pas dels seus coneixements".
Val a dir que Marina Mascarell no és una creadora emblemàtica a l'hora de fer certs els postulats de Rancière pel que fa a la redefinició del rol de l'espectador.
Hi ha creadors que s'han aventurat en aquest ideari de forma molt més conscient i programàtica, com ara Roger Bernat amb Pendent de vot o Numax-Fagor-Plus, presentada aquesta temporada a la Sala Hiroshima de Barcelona.
Però Mascarell sí que forma part d'un grup creixent de creadors en dansa que han perdut la por a carregar els seus espectacles de contingut polític clar; mal que li costi a la dansa la seva pressuposada i sacrosanta autonomia de qualsevol altre medi de comunicació que no sigui el moviment.
Per exemple, agafant la paraula sense embuts perquè volen parlar – literalment – d'alguna cosa.
Mascarell vol qüestionar; posar temes candents sobre la taula de forma clara i despertar les mateixes preguntes que ella se'n fa a l'espectador.
Són camins ja llaurats per altres.
Fervently do we pray – Sidi Larbi Cherkaoui – Babel – o la companya de generació de Mascarell Crystal Pite – The You Show o The Statement, estrenada per l'NDT aquesta temporada; entre d'altres.
La construcció d'una dramatúrgia més enllà dels recursos estrictament coreogràfics, primer; i el text com a company de viatge, després; tenen el potencial de constel·lar qüestions concretes i políticament sensibles sense renunciar a l'expansió de les mateixes en la seva transmissió espectacular – visual.
Evitant moralines fàcils, sense utilitzar la trona de l'escenari com si fos una cadira de predicador.
La darrera peça de Mascarell, It is like a large animal deep in sleep, va ser una prèvia de la manera de fer que retrobem a Mongrel.
Partint d'un poema de Bukowsky i de la noció de llibertat de l'individu en relació a si mateix i a una comunitat; a l'espectador se li servia un ventall de possibles aproximacions al tema a través del moviment i la paraula.
L'espectador podia escollir – lliurement però abans d'entrar – si volia seure còmodament a una butaca o a l'escenari, on se li demanaria de seguir un guió de petites accions durant la funció.
Els textos utilitzats pels intèrprets sorgien en part d'entrevistes amb gent d'a peu de carrer, i una escenografia formada de caixes de cartró simbolitzaven sense necessitat de manual de descodificació ara una paret, ara una frontera, ara un camí, ara un ramat d'ovelles, etc. Un sortia de l'espectacle amb el cap calent, i no per excés d'interrogants sobre com s'havia de mirar l'espectacle, sobre el propi rol com a observador; sinó calent de qüestions sobre el tema escollit, sobre les aproximacions vistes en forma de constel·lació.
A Mongrel – literalment gos sense raça – Mascarell s'aproxima a la noció del nouvingut.
Del nouvingut com una glopada d'aire fresc que no inhalem perquè estem massa ocupats esbufegant-lo com una amenaça.
Les Lleis de Jante, expressió escandinava sorgida d'una novel·la de principis del segle XX, serveixen de tret de sortida per la dramatúrgia.
Les lleis tipifiquen – i topifiquen, val a dir – les normes d'assimilació que haurien de seguir els membres d'una comunitat petita, de poble, on les fronteres mentals es pressuposen altes i gruixudes com parets d'església; amb la mateixa pudor d'humit.
Són un símbol de com el col·lectiu pot girar-se en contra d'un individu, especialment aquell que vingui de nou: 'No et pensis que ets millor que nosaltres.
No et riguis de nosaltres, no et pensis que ens pots ensenyar res'.
Penso en llibres com Waiting for the Barbarians, de J.M. Coetzee o l'al·legoria de Philippe Claudel Le Rapport de Brodeck, on l'autor mira de concentrar els mals de la humanitat en la vergonya, la culpa i el silenci còmplice d'una petita comunitat: Hi arriba un estrany estranger en temps estranys i sembla lògic, inevitable, que hagi de morir.
El boc expiatori, la falsa promesa de salvació de la comunitat mitjançant la sang del que acaba d'arribar.
Amb text o sense no és un tema que es pugui adreçar a la lleugera, però sí que clama a ser adreçat una i les vegades que calgui.
No per oportunisme: per urgència.
Sobrepassades les preguntes conceptuals, avorrits del confort que suposa, avui, anar a veure peces on els ballarins es mouen molt però no mouen ni remouen gaire res, els exercicis de dramatúrgia escènica i coreogràfica que aposten totes les cartes a mostrar sense complexos les coses com són – COMPLICADES – poden esdevenir l'aire fresc que Mascarell vol posar en valor.
Mascarell és una creadora intel·ligent, cabal, i un animal social que creu en el poder de transformació de la creació artística; en que la dansa és co-responsable de la missió de les arts de sacsejar la realitat, encara que sigui a petita escala.
Fa un exercici honest de qüestionament de la realitat que l'envolta dins el marc creatiu i de producció que aquest món nostre – tan fatídicament capitalista – li permet.
Racine avisa: la hibridació per si mateixa o la recerca d'un nou Gesammkunstwerk que pogués amplificar l'efecte de l'espectacularitat fins a aconseguir que es tornés un revulsiu real per la revolució de la mentalitat col·lectiva és una fal·làcia que només porta a la perpetuació del model consumista de l'art present.
Però a la vegada, som on som i fem el que fem assumint contradiccions i hipocresies.
Jo escric aquest article per a tots els públics i perquè la gent l'entengui.
Faig ús del llenguatge i miro de no excedir-me en digressions personals.
Procuro que les frases siguin succintes, no defujo alguns cops d'efecte – la picor de Plató, rodoli! – i no per això renuncio, crec, a deixar la porta oberta a que cada lector se'n formi la seva pròpia idea.
En el marc d'una generació esgotada d'excessiva conceptualització perquè sí, Mascarell és una de les creadores del nostre avui europeu que escull ancorar i conduir el poder amplificador del moviment i la coreografia – mitjançant recursos com la dramatúrgia i el text – per tal d'adreçar la complexitat de problemàtiques concretes.
Sense defugir cops d'efecte i procurant, també, entretenir.
La carrera de Marina Mascarell s'ha forjat, principalment, en aquest lloc de pas que són els Països Baixos, i en part en aquesta companyia de referència que és el Nederlands Dans Theatre (NDT).
El seu recorregut comparteix així – volgudament o no – d'una manera de fer molt holandesa que precisament l'NDT va inaugurar: el desplaçar els límits de l'expectativa, fent ús de totes les eines i recursos del propi temps, per construir llenguatges propis.
En un país sense tradició, el camp de la dansa a mitjans segle XX estava sembrat de possibilitats, i va ser llaurat amb gana.
A una primera generació de coreògrafs – Hans van Manen, Rudi Van Dantzig, Glen Tetley, etc. – van seguir noves fornades comercialment atractives i poèticament bombàstiques: Jirí Kylián, Nacho Duato, Alexander Ekman, Lightfoot&Leon.
Tots a la seva manera, cadascun amb les seves imatges, metàfores, temes o vocacions, segueixen fent ús de la forma i l'excel·lència tècnica dels seus intèrprets sense complexos.
Sense preguntar-se en sentit estricte la dimensió política del cos que presenten en tant que tal; però sovint fent-lo servir políticament en tant que ficció representada a traves del seu moure's.
Marina Mascarell, que després del seu pas per l'NDT va començar a endegar projectes propis als Països Baixos i arreu, defuig la conceptualització excessiva a través de recursos com el text; i suma sempre el potencial de la dansa d'espesseir qualsevol idea.
De la mà de la companyia de l'òpera de Göteborg en aquest cas, ens la llança directa a la cara i perquè faci mal: 'Mongrel?
La GÖTEBORGSOPERANS DANSKOMPANI presenta la coreografia de MARINA MASCARELL Mongrel al Mercat de les Flors del 6 al 8 de maig
Videografia i altres links d'interès
Conferència de Jaques Rancière sobre Democracie(s), després de la representació de Numax-Fagor-Plus de Roger Bernat: https://soundcloud.com/roger-bernat-269429877/jacques_ranciere_toulouse
Barbara Raubert, "Jo i els altres".
Cicle de conferències al Goethe Institut Barcelona: "Right to move – Llibertat de moviment" https://www.goethe.de/ins/es/ca/sta/bcn/ver.cfm? fuseaction=events.detail&event_id=20725252
Heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari.
Per tot allò relacionat amb consultes, queixes i/o reclamacions en la compra de les vostres entrades poseu-vos en contacte amb nosaltres a publics [ at ] mercatflors.cat
Si continua navegant, considerarem que n'accepta el seu ús.
Pot canviar aquesta configuració i obtenir-ne més informació aquí. |
Diumenges, entrada gratuïta a partir de les 15 h,.
Activitat gratuïta inclosa en l'entrada al museu.
Un autoguiat perquè la família al complet visiti l'exposició 'Drassanes i galeres' i descobreixi els misteris de la impressionant Galera Reial.
A final del segle XIII, el rei Pere II El Gran va fer edificar unes drassanes emmurallades a Barcelona per a la construcció i el manteniment de les galeres de l'armada de la Corona d'Aragó, uns imponents vaixells de guerra que havien d'assegurar l'expansió del regne per tota la Mediterrània.
El recinte, que podia encabir fins a setze galeres, és actualment una de les mostres d'arquitectura gòtica civil més admirades del continent, i allotja els tresors del Museu Marítim de Barcelona.
L'edificació de les Drassanes Reials és el punt de partida de Drassanes i galeres, l'exposició que explora la història d'aquest magnífic conjunt arquitectònic i el seu ús en l'època medieval, amb maquetes, models de galeres, peces de les col·leccions del museu i materials interactius i audiovisuals.
I, per tal que tota la família pugui gaudir-la al màxim, en Nico i els seus amics proposen convertir infants i adults en 'Tripulants de galeres': la colla d'en Nico coneix molt bé el Museu Marítim i les embarcacions que hi ha, però encara li falta descobrir alguns dels secrets que amaga la nau més impressionant que s'hi exhibeix: la reproducció de la Galera Reial, vaixell insígnia de la flota que va lluitar a la Batalla de Lepant (1571), pintada de vermell i or.
' Tripulants de galeres ' és una manera diferent i apassionant d'endinsar-se en la història de les grans conquestes mediterrànies i de la consolidació de Barcelona com un dels ports més importants de la regió.
Una oportunitat per aprendre en família!
Envia'ns un comentari i comparteix la teva experiència d'aquest esdeveniment.
Si tens algun dubte o suggeriment pots fer clic en aquest enllaç.
* El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament
Una activitat per a nenes i nens intrèpids, que coneixeran les criatures més fantàstiques del fons marí i...
Una manera divertida i didàctica de visitar en família l'exposició '7 vaixells, 7 històries' al Museu...
Amb motiu de la reedició del Diccionario del franquismo, s'ha organitzat aquest cicle amb xerrades, taules...
Una exposició de litografies fetes per David Lynch en honor al director italià complementa el cicle '...
L'artista Oriol Vilapuig comissaria aquesta exposició al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta una exposició centrada en la gràfica anarquista del conflicte bèl...
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari |
El Baix Camp és un territori amb un gran nombre d'actius i oportunitats, tot i que encara cal treballar aspectes per millorar deficiències.
Aquesta és la principal conclusió de l'esmorzar col·loqui organitzat, ahir, per Alcaldes.eu i El Punt Avui, en el qual representants dels sectors universitari i empresarial i alcaldes del territori van debatre diverses propostes de dinamització de la indústria i el comerç de la comarca.
L'acte va estar presidit pel conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, que va esmentar els principals elements a potenciar del territori: una major col·laboració institucional, més consens entre iniciativa privada i sector públic i una major perspectiva de guanyar dimensió.
Per altra banda, un dels temes més reivindicats ha estat el dèficit d'infraestructures, transport públic i telecomunicacions existent al Baix Camp.
El conseller va voler remarcar la importància del Camp de Tarragona, "la segona gran regió metropolitana de Catalunya i una de les grans economies industrials del sud d'Europa perquè ha sabut trobar equilibris poderosos entre la indústria, el turisme, la química i l'entorn", motiu pel qual assegura que gaudeix de moltes oportunitats de futur.
Puig va reivindicar una major col·laboració entre el territori i les institucions, com també més ambició a l'hora de guanyar dimensió i "pensar amb amplitud".
Alhora, el conseller va reclamar més vincles de confiança i responsabilitat entre allò públic, la societat civil i la iniciativa privada, ja que "el lideratge privat és fonamental per l'impuls públic".
"Estem en un moment de canvis en tots els aspectes i, per tant, també hem de canviar les estructures d'estat per tal que les nostres reivindicacions tinguin solució", va dir Puig.
El conseller també va mostrar-se satisfet perquè l'economia a Catalunya "s'està revifant", tot i que encara hi ha una fractura social "molt greu".
Per resoldre-ho, Puig és conscient que caldrà no oblidar les polítiques socials i els programes de formació i ocupació juvenil, així com les mesures d'acompanyament per a la reincorporació al món laboral de les persones d'edat més avançada.
Pel que fa al turisme, important element dinamitzador econòmic al Baix Camp, el conseller es va mostrar partidari de la diversificació permanent per mantenir el creixement del sector.
Al seu torn, la vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Rosa Maria Abelló, va defensar el paper frontissa de l'entitat: "Creiem fermament en la necessitat de continuar treballant conjuntament amb les diferents administracions per reequilibrar el territori".
Així, Abelló va diagnosticar que la connexió telefònica i les línies de transmissió de dades són "deficitàries per una part molt important dels municipis" i una xarxa local de carreteres i vies comarcals haurien d'assegurar una millor connectivitat.
En darrer lloc, Abelló va subratllar la importància de la dinamització del comerç dels petits i mitjans municipis i l'impuls dels productes agroalimentaris de qualitat del territori.
Per la seva banda, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, va subscriure la necessitat de millorar les infraestructures ferroviàries i el transport públic, a més d'afrontar el repte de l'ocupació, ja que "no n'hi ha prou amb impulsar la formació i els plans d'ocupació, si finalment les empreses no inverteixen en el territori" per generar llocs de feina.
En el context de la comarca, per Pellicer, el Baix Camp està vivint un ressorgiment turístic i industrial, el creixement constant del sector agroalimentari i el de les noves tecnologies, així com el comerç, la cultura i el turisme: "Això ens fa forts si ho sabem amplificar; hem de treballar junts amb actitud positiva perquè el territori ressorgeixi."
Des del món universitari, el rector de la URV, Josep Anton Ferré, va centrar el seu discurs en explicar quins elements manquen al territori: massa crítica i col·laboració entre administracions i municipis, internacionalització a través d'atraure inversions de fora de la comarca, la millora de les comunicacions –que "són molt deficitàries per als estudiants que s'han de desplaçar a la facultat"–, la realització d'inversions productives i la modernització del marc legislatiu.
El món empresarial, a través del president de la CEPTA, Josep Antoni Belmonte, va incidir en la necessitat de formar i reciclar la gent que està a l'atur: "Se'ls ha de donar una empenta a través de les administracions" per tal de tenir una mà d'obra qualificada que atengui la nova demanda del mercat.
En aquesta línia, el president de PIMEC Baix Camp, Josep Maria Caballero, va lamentar que "les Pimes paguen un preu molt elevat en matèria energètica" i això els resta competitivitat al territori i s'hauria d'abaratir.
Per altra banda, Caballero va lamentar que les Pimes tenen un gran problema" amb la morositat, ja que 400.000 empreses han tancat per aquest motiu.
La jornada va estar marcada per la gran participació d'alcaldes i alcaldesses del territori: Camí Mendoza (Cambrils), Fran Morancho (Mont-roig del Camp), Jordi Vinyals (la Selva del Camp), Alfons Garcia (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant), Lluís Escoda (Botarell), Lídia Bargas (Prades), Josep Rabascall (Maspujols), Àngel Xifré (Almoster), Joan Josep Garcia (Alforja), Josep Llebaria (Duesaigües), Anna Aragonès (Riudecols), Arnau Guasch (Vinyols i els Arcs) i Lluís Castellví (Argentera).
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Mas amb Piqué, durant l'acte (foto: Jordi Bedmar)
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha subratllat aquest dimarts que Catalunya necessita apostes com la de la companyia aèria Vueling, "definitives i sense punt de retorn".
En l'acte de presentació de la nova estratègia empresarial de la companyia, el cap de l'Executiu ha destacat la trajectòria de Vueling que, malgrat la seva joventut, "ha passat i superat moltes dificultats, ha aconseguit arrelar-se i, en aquest moment, forma part de les companyies de confiança a casa nostra".
Després d'agrair-los que segueixin apostant pel Prat i per Catalunya, Artur Mas ha assegurat que Vueling "pot ocupar el paper d'aquella companyia que el nostre país necessita per connectar-se amb el món més proper i potser, amb el pas del temps, més enllà d'això".
En aquest sentit, ha afirmat que, davant l'evidència d'un mercat interior que s'ha quedat petit i que trigarà temps en recuperar-se, "hi ha territoris, i Catalunya n'és un, que poden guanyar la partida de la projecció internacional.
I això vol dir indústria, turisme, exportació, logística i inversió", ha reblat.
El cap de l'Executiu ha subratllat que, en temps com l'actual, on els recursos són escassos, "cal invertir en infraestructures allà on poden tenir un retorn econòmic més important pel conjunt, cosa que, desgraciadament, no ha estat sempre així", ha assegurat.
Però davant aquesta situació, el president ha demanat "seguir empenyent en la mateixa direcció", perquè "si algú pot treballar en la projecció internacional al sud d'Europa i dins l'Estat espanyol és Catalunya".
En referència a la necessitat d'inversions, Artur Mas també ha lamentat durant el seu discurs el fet que "Espanya, que en aquests darrers vint anys ha fet la inversió en alta velocitat i ample de via europeu més important del món, no hagi estat capaç de connectar ni una sola línia sencera amb ample de via europeu amb Europa".
Aquesta situació, ha subratllat el president, ha portat com a conseqüència que no es disposi "d'una línia completa de connexió internacional més enllà d'alguns accessos provisionals que s'han fet al port de Barcelona".
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Imatge d'un dels combois (Foto: 3/24)
Entre 250 i 300 persones que viatjaven a les linies 9 i 10 han estat evacuades pels túnels per un error tècnic que ha deixat 7 combois bloquejats a les vies.
Aquestes línies han quedat inutilitzades entre la Sagrera i Can Zam i Gorg.
Els combois, que en aquests cas són dels automàtics que van sense conductor, s'han aturat al voltant de les 15:00 hores.
Els passatgers han quedat tancats dins dels vagons i no han pogut sortit fins gairebé una hora després que és quan s'han obert les portes i han hagut de marxar pels túnels.
El problema ha estat un error tècnic que ha fet fallar el sistema de control de tràfic i és per això que tots els trens que circulaven en aquell moment s'han aturat.
Els passatgers s'han queixat de "la falta de recursos".
"Ens hem posat nerviosos perquè hem estat molta estona tancats sense poder sortir", ha dit una dona que viatjava en un dels vagons.
De fet, una persona ha hagut de ser atesa pels serveis mèdics a causa d'un atac de nervis.
Precisament, aquest mateix dijous també s'ha col·lapsat el servei de Rodalies per una avaria que ha afectat 80.000 usuaris i 200 trens.
És per això que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha dit que el Govern reclamarà al Ministeri de Foment "el traspàs total de Rodalies" si no garanteix a curt termini un bon servei.
Els qui compareu l'incident d'avui de Renfe amb el del Metro es nota que sou usuaris de Rodalies.
Els retards, avaries i manca d'informació a Rodalies és habitual, els accidents a Metro, són això, accidents.
Comparar 7 metros afectats amb 200 trens és negar l'evidència.
Sort que tenim a la senyora Rahola, al senyor Quico i a l ́iman Baste que ens explicaran el perque de tot plegat.
I sobre tot qui es el culpable, que segur que es espanyol. per com hi ha tants espanyols que ens odien han de filar molt prim.
La Renfe i Espanya son un desastre i nomes estan rumiant com putejarnos un dia si i un altre tambe.
En canvi la Generalitat regala cursos d ́espeleologia forçada als pasatgers de les linieas 9 i 10 del magnific metro de BCN sense sobrecost.
A Espanya estan preparant un curset d'aviació a l'aeroport de Ciudad Real i al de Castelló.
En Carlos Gómez té entre molts defectes, no mirar-se al mirall abans de parlar
tenim la sor de tindre sempre ELS ALTRES
Has de comptabilitzar quantes errades son per culpa de les Espanyes a nivell infraestructures.
Ja estem una mica fins els nassos de les incompetencies de Madrid.
Clar que aquí tením errades, però la realitat en inversions es tossuda.
En Joan diu " Esteu acabats, nacionalistes!!.
Tan malament creus que els hi aniran els resultats a PP-C'S-Falange-PxC-UPyD i PSOE?
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
S'ha resolt un problema, però se n'ha creat un altre: després de la victòria electoral dels 'tories', l'Anglaterra de Boris Johnson ha de vigilar que Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les no abandonin el vaixell.
El regne està tan desunit com poques vegades ho havia estat al llarg de la història.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
El sol es pon damunt la vella forja de Gretna Green quan comença l'últim casament del dia.
De la botiga de davant —que aquest advent, per tercer cop, també han conquerit els xinesos— n'ha sortit la caixera per fer de testimoni.
L'avorrida funcionària del registre civil estampa les dades personals en un DIN-A5.
Després, durant vuit minuts hi ha un ambient solemne a la sala —una mica freda i humida—, on a les parets hi ha furgues penjades i al mig hi ha una enclusa grossa.
Aleshores apareixen Keith i Caroline, que ja no són tan joves però que estan molt emocionats.
Del vell aparell de música en surt el so metàl·lic de Jimmy Radcliffe: "Don't go away, don't leave me, or I'll cry 'til the end of time".
Durant prop de quatre hores, ella i el seu futur espòs de Shropshire, al centre d' Anglaterra, han viatjat amb cotxe fins a Gretna Green, a Escòcia.
"Havíem de venir aquí", diu Keith un cop a fora, passant fred.
Des del 1754, quan la detestada veïna Anglaterra va endurir les lleis matrimonials, aquesta població fronterera a la riba del riu Sark i la seva forja, que es va convertir en una mena de registre civil, van passar a ser un lloc idíl·lic per als que es volien casar.
Gretna Green és un poble orgullós de ser una de les capitals mundials dels casaments.
Darrerament, però, al poble molta gent tem que aviat podrien estar relacionats amb un divorci desagradable.
Va ser divendres de la setmana passada al matí quan al Regne Unit la gent es va començar a adonar que, si bé havien resolt un problema gros, també n'havien desencadenat un altre.
A Londres Boris Johnson i els conservadors celebraven que, després d'una victòria electoral triomfal, tenien via lliure per portar a terme el desitjat Brexit.
650 quilòmetres al nord, gairebé a la mateixa hora, la cap del govern escocès, Nicola Sturgeon, compareixia davant les càmeres i deia a Johnson amb convicció que ella portaria el seu país definitivament a la independència: "I com a líder d'un partit que a Escòcia ha estat derrotat, vostè no té cap dret a impedir-nos-ho".
En aquestes circumstàncies, s'albira un enfrontament que ho té tot per ser tan despietat com els anys de disputes entorn del Brexit.
Una batalla que no solament es lliurarà a Escòcia, sinó també a Irlanda del Nord i potser a Gal·les i tot.
Un conflicte que podria acabar dividint el Regne Unit —que ja fa temps que d'unit no ho està tant— en les regions que el componen: Anglaterra, Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les.
Per a Johnson aquest seria el gir més amarg de la saga del Brexi t: el seu màxim èxit amenaça de conduir a una derrota històrica.
Si bé el resultat electoral ha aclarit de moment les relacions de poder, amb la seva majoria de vuitanta escons a la cambra baixa a partir d'ara els conservadors pràcticament poden fer i aprovar tot el que vulguin.
El primer que farà Johnson serà fer sortir el Regne Unit de la UE el 31 de gener.
Després intentarà dictar a Brussel·les, abans d'acabar el 2020, un acord de lliure comerç segons les seves condicions.
Si no se'n surt, possiblement acabarà forçant el país a un trencament sense acord amb la UE.
Els tories, va presumir Johnson la nit electoral, "ara parlen realment en nom de tot el país".
En realitat, en aquella memorable nit electoral Johnson va veure com el rumb ferm que havia decretat al seu partit no havia tingut el mateix efecte a tot arreu.
A Escòcia, que el 2016 va votar amb una majoria clara quedar-se a la UE, els conservadors hi van perdre set dels seus tretze escons.
En canvi, el Partit Nacional Escocès (SNP) de Nicola Sturgeon va aconseguir 47 dels 59 diputats d'Escòcia.
Va ser el quart èxit electoral seguit d'aquest partit d'esquerres que ha establert un nacionalisme favorable a la immigració i obert al món, un cas rar a Europa.
A Irlanda del Nord, on el 2016 els opositors al Brexit també van ser majoria, es va perdre l'equilibri de poder entre unionistes i republicans.
El DUP —l'adversari més dur contra una reunificació irlandesa i durant els últims anys l'únic aliat dels tories — va perdre ostensiblement dos diputats a la província.
En canvi, amb el Sinn Féin i el Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP), ara per primera vegada tenen majoria les forces que defensen una sola nació a l'illa d'Irlanda.
La situació no podria ser més explosiva per al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, que existeix en aquesta forma des del 1922.
I el mateix Johnson hi ha contribuït notablement.
Des del començament es va unir al sector de les forces proteccionistes i en part xenòfobes del seu partit, va fer callar les veus moderades, va ignorar els escocesos i va mentir als nord-irlandesos.
El cap de l'executiu ha convertit els tories en un "partit nacional anglès", diu l'excap del gabinet de Tony Blair, Jonathan Powell.
I en conseqüència, ara també van a l'alça els nacionalismes escocès i irlandès.
En aquests territoris molts estan convençuts que Johnson, quan s'omple la boca prometent un "conservadorisme d'una sola nació", en realitat només pensa en una nació: Anglaterra.
Fins i tot a Gal·les —per bé que el 2016 es va votar majoritàriament a favor del Brexit— ja no es poden ignorar les creixents aspiracions d'independència.
Darrerament milers de persones han sortit al carrer a Cardiff, Merthyr Tydfil i Caernarfon per defensar una Gal·les independent, i ja està prevista la marxa següent.
Dels gal·lesos d'entre 18 i 24 anys els favorables a la independència ja són un 42%, si d'aquesta manera la província pogués continuar formant part de la UE.
A Escòcia ja fa temps que les xifres són més elevades.
Des que el 2011 l'SNP va obtenir majoria absoluta al parlament d' Edimburg, l'anhel d'independència sembla que no para de créixer.
Aleshores amb prou feines un de cada quatre escocesos hi estava a favor.
Certament, el 2014 l'SNP va perdre un referèndum sobre aquesta qüestió —només un 45% van votar a favor d'un Estat escocès —, però des d'aleshores creix el sí.
Darrerament els experts en demoscòpia han exposat que sobretot hi ha dos factors que podrien conduir a una majoria favorable als independentistes: Boris Johnson i el Brexit.
El gegant ros que ha conquerit Anglaterra és un regal dels déus per a l'SNP.
Per això a Gretna Green, on agraden tant les unions per a tota la vida, tenen por.
Al local Old Toll Bar, la primera casa que hi ha darrere la frontera entre Anglaterra i Escòcia, diumenge hi trobem Trisha Gray.
Diu la dona: "Hi ha de tornar a haver una duana, aquí?
Gray, que porta arracades de ninots de neu, regenta l'establiment, als edificis adjacents del qual es creu que des del 1830 s'han unit en matrimoni 10.000 parelles de nuvis.
Gray és de Glasgow, està casada amb un anglès i diu: "Jo estimo tothom, vingui d'on vingui".
Darrere seu, sobre el mostrador de la cuina, hi ha penjats dos rellotges que marquen l'hora escocesa i l'anglesa.
Van exactament a la mateixa hora.
Però qui sap quant de temps això es mantindrà així?
En aquest territori fronterer ningú es pot imaginar que algun dia hi torni a haver barreres a la riba del riu Sark.
D'altra banda, la Universitat de Sussex ha informat recentment que és molt probable que això pugui passar molt aviat.
Es deu al dret del govern escocès de mantenir els estàndards alimentaris de la UE també després del Brexit.
Si els anglesos, un cop fora de la UE, obrissin el seu mercat als pollastres desinfectats amb clor nord-americans, en llocs fronterers com Gretna probablement s'haurien de crear punts de control.
Amb això ja s'hauria fet un pas simbòlic cap a la independència d' Escòcia.
Pamela Nash, exdiputada laborista que actualment lidera el moviment antiindependentista Scotland in Union, parla d'una "situació incendiària".
Si ningú els atura a temps, diu Nash, els escocesos corren el risc de cometre a petita escala el mateix error que els britànics van cometre a gran escala.
Igual que els partidaris del Brexit, l'SNP intenta convèncer la gent que la independència nacional és la solució a tots els problemes.
"És dolorosament irònic", diu Nash: "Molta gent dona suport a l'SNP sobretot perquè han acabat en la pobresa després d'anys de polítiques d'austeritat".
Aquesta gent podria tenir una sorpresa desagradable.
Nash espera, doncs, que Boris Johnson, si no el Brexit, almenys impedeixi la independència escocesa.
De moment sembla que així serà.
La sol·licitud d'Edimburg per organitzar un nou referèndum d'independència, que va arribar dijous a Londres, la reenviaran sense obrir-la " de tornada al remitent ", va prometre el primer ministre.
El seu no es mantindrà, va dir, encara que l'SNP torni a obtenir majoria absoluta a les eleccions escoceses del 2021.
El que cal tenir en compte, però, és quant de temps es podrà sostenir aquesta actitud de negació.
I si els partidaris de la independència arriben a un 55%?
És ben possible que això passi: les enquestes posen de manifest que l'anhel de llibertat dels joves escocesos és més alt que el de la gent més gran.
Escòcia es convertirà en la Catalunya britànica?
L'SNP ho descarta, vol aconseguir la independència per vies legals.
"El temps està de part nostra", diu Angus Robertson dilluns a la Biblioteca Nacional Escocesa a Edimburg.
Robertson es tanca aquí uns quants dies per setmana per escriure un llibre; per això porta una barba d'una setmana i té les galtes pàl·lides.
D'ençà de les eleccions britàniques, però, l'exvicepresident de l'SNP, home de confiança de Nicola Sturgeon, està de molt bon humor.
Fa uns quants mesos Robertson va fundar el laboratori d'idees Progress Scotland per promoure la independència.
Ara es veu a ell i als seus molt a prop de l'objectiu: "Els països normals s'autogovernen".
Senzillament no pot ser que Escòcia sigui arrossegada fora de la UE contra la seva voluntat, diu Robertson, de 50 anys.
Faci el que faci en els propers mesos Boris Johnson per intentar retenir els escocesos, fracassarà.
"Johnson és un mentider, un sexista i un racista; per què l'hauríem de creure?".
I com més temps el govern de Londres faci cas omís de les necessitats escoceses, més persones s'uniran al moviment independentista.
Actualment, als escocesos els passa com a una dona que es vol separar per violència domèstica, mentre el seu assessor matrimonial diu a l'home: " Tanca-la a casa amb clau, llença la clau i digues-li que això és bo per a ella ".
Aquest to està destinat a desembocar en un enfrontament que podria maltractar novament els britànics, ja baquetejats, durant anys.
Amb la seva tropa de 47 diputats al parlament britànic, l'SNP no deixarà escapar cap oportunitat per criticar la falsedat de Johnson.
Per criticar que amb un 44% dels vots dels britànics en tingui prou per portar tot el regne a sortir de la UE, mentre que el 45% del vot a favor de l'SNP a Escòcia no sigui suficient per permetre un nou referèndum.
Els lluitadors per la llibertat duran a terme aquesta guerra de les Dues Roses amb tots els mitjans i, com ja van fer el 2014, faran parlar a favor seu personatges famosos de tots dos costats de la frontera —llavors alguns van ser Sean Connery, Judi Dench o Mick Jagger —.
Encara que de moment Johnson irradiï seguretat en la victòria, aquesta lluita no serà fàcil de guanyar ni per a algú com ell.
Perquè no haurà de contenir només els rondinaires escocesos.
Al mateix temps, haurà de participar en la fase dos de les negociacions pel Brexit contra els 27 països de la UE.
I també hi ha, a l'altra riba del mar d' Irlanda, els nord-irlandesos, que des de fa anys compliquen la governació al seu partit i que, des del punt de vista de Johnson, ara també s'han equivocat en la decisió.
John Finucane ha participat en moltes batalles al llarg de la vida: és advocat, ha defensat davant els tribunals exmembres de l'IRA i ha sol·licitat indemnitzacions per a víctimes de la violència policial.
Però la lluita més gran d'aquest polític de 39 anys del Sinn Féin està a punt de començar.
Finucane vol lluitar per aconseguir la independència d' Irlanda del Nord.
"És inevitable que acabem votant sobre la independència".
Finucane ens rep al seu despatx d'advocats del centre de Belfast, que sembla com si s'hi acabés de traslladar.
Des del maig del 2019 és alcalde de Belfast; ara, a més, és diputat electe per la circumscripció de Belfast-Nord.
A l'entrada del despatx hi té penjada una foto del seu pare, Patrick.
Ell també era advocat de destacats combatents de l'IRA, i el 1989 va ser assassinat davant el seu fill per lleialistes probritànics.
Que precisament ara Finucane fill hagi estat escollit al nord de Belfast —durant dècades bastió del DUP, un partit probritànic— no s'ha d'infravalorar.
S'ha trastocat la relació de forces a la regió.
Amb John Finucane els nacionalistes proirlandesos han obtingut per primer cop majoria davant els unionistes probritànics.
I la volen aprofitar per avançar en la unificació amb la República d'Irlanda.
"Els últims anys han posat de manifest que al govern anglès no li importen els interessos de la gent d'aquí", diu Finucane.
El seu partit, el Sinn Féin —una formació d'esquerres que temps enrere era considerada el braç polític de l'IRA i que actualment és l'única força que es presenta a tota l'illa d'Irlanda—, treballa incansablement per un referèndum sobre la unificació.
Es remet als acords del Divendres Sant, amb què el 1998 els catòlics proirlandesos i els protestants probritànics van posar fi a una guerra civil que havia durat dècades.
En l'acord s'hi va establir la possibilitat d'una unificació, sempre que hi hagués una majoria a Irlanda del Nord.
Finucane ja té un nom per a l'Estat que anhela: "Nova Irlanda".
De tota manera, al parlament de Londres no hi farà campanya.
Tradicionalment, el Sinn Féin boicoteja la cambra baixa perquè els seus polítics mai no prestarien jurament a la reina.
No obstant això, sembla que als nacionalistes nord-irlandesos —igual que a Escòcia i a Gal·les — el temps els juga a favor.
Els catòlics solen tenir més fills que els protestants, i molta gent creu que ja es pot haver arribat a la massa crítica per guanyar un referèndum d'independència.
Amb el Brexit, a més, els partidaris d'una Irlanda unida han descobert un filó que poden explotar; sobretot si Johnson a final del 2020 opta per un trencament sense acord amb la UE.
A Ardoyne, un barri catòlic de Belfast que durant anys va ser nucli d'enfrontaments, molta gent tem el Brexit i les seves conseqüències, però també hi veuen oportunitats.
"Per tant, hem de pensar nosaltres mateixos com podem millorar la situació".
Quan diu "millorar" es refereix a marxar de l'odiada Anglaterra.
Gairebé tots els catòlics a qui preguntis aquests dies tenen una opinió semblant.
Fins i tot alguns que tradicionalment se sentien britànics ara giren l'esquena a l'Anglaterra de Boris Johnson.
"Hem de ser pragmàtics", diu Alan McBride, que treballa en un centre de rehabilitació per a víctimes del conflicte nord-irlandès.
La dona de McBride va morir el 1993 per culpa d'un atac bomba de l'IRA.
Ell s'estimaria més que Irlanda del Nord continués formant part de la Gran Bretanya.
"Però si econòmicament el Brexit és una catàstrofe, hem de considerar totes les opcions".
El que s'ha desfermat a Irlanda del Nord és una barreja altament explosiva de nacionalisme i descontentament.
Si efectivament això conduís al fet que la província s'acabés separant de la Gran Bretanya, tothom sabrà qui n'haurà estat el responsable, diu Jonathan Powell: "Paradoxalment, Johnson i el Brexit potser han fet més per una Irlanda unida del que va aconseguir mai l'IRA".
A l'illa del costat hi ha un cap de govern que des de les eleccions ja ha invocat diverses vegades la unitat de la nació.
Al juny Boris Johnson ja es va proclamar " ministre de la Unió ".
I farà tot el possible per salvar-la, ni que sigui per no passar a la història com l'últim primer ministre del Regne Unit.
Per aconseguir-ho necessitarà el suport d'aquells que ara l'han votat en massa: la part dels anglesos nacionalistes que estan còmodes pensant que a Anglaterra sempre li han anat més bé les coses quan ha anat pel seu compte.
Però a Johnson l'hauria de preocupar el fet que això molts ho diuen literalment.
Segons les enquestes més recents, la majoria dels nacionalistes anglesos estarien disposats a sacrificar Escòcia i Irlanda del Nord a canvi d'aconseguir el Brexit.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
L'anunci del cap de la Casa Blanca, Donald Trump, que els EUA reconeixen Jerusalem com a capital d' Israel i que traslladaran la seva ambaixada de Tel Aviv a la Ciutat Santa va aixecar la protesta i el lament de pràcticament tot el món, inclosos els aliats de Washington.
El president palestí, Mahmud Abbàs, va eliminar els EUA com a mediadors en el conflicte del Pròxim Orient.
«Per aquestes decisions deplorables, els EUA soscaven deliberadament tots els esforços de pau i proclamen que abandonen el paper de patrocinadors del procés de pau que han fet els últims decennis».
El líder palestí va dir que «Jerusalem és la capital eterna de l'Estat de Palestina».
En termes similars, el secretari general de l' Organització per a l'Alliberament de Palestina ( OAP ), Saeb Erakat –que dirigia la delegació palestina en les negociacions de pau–, va declarar que Trump «ha destruït la solució dels dos estats» i «ha desqualificat els EUA de qualsevol paper en qualsevol procés de pau».
I Ismaïl Raduane, dirigent de Hamàs, va afirmar que la mesura «obre les portes de l'infern per als interessos nord-americans a la regió».
Al pol oposat, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va valorar com a «justa i valenta» la decisió de Trump.
«És un pas important per a la pau perquè no hi ha pau que no inclogui Jerusalem com a capital de l'Estat d'Israel», va assenyalar en un comunicat.
Jordània ho va qualificar de «legalment nul» perquè viola les resolucions del Consell de Seguretat que «estipulen el no reconeixement de l' ocupació israeliana ».
El president egipci, Abdul-Fatah al-Sissi, va rebutjar la decisió i «qualsevol implicació resultant».Turquia la va qualificar d'«irresponsable» a través d'un comunicat del Ministeri d'Exteriors.
Més enllà de la regió, el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, va afirmar que no hi ha alternativa a la solució dels dos estats, amb «Jerusalem com a capital d'Israel i de Palestina», i que la qüestió de Jerusalem ha de ser resolta en «negociacions directes» entre Israel i els palestins.
«De forma consistent sempre m'he pronunciat contra qualsevol mesura unilateral», va dir.
La UE va expressar la seva «greu preocupació» en boca de la cap de la política exterior, Federica Mogherini: «Les aspiracions de les dues parts s'han de veure satisfetes i s'ha de trobar una manera, a través de negociacions, per resoldre l'estatus de Jerusalem com a futura capital dels dos estats».
El president francès, Emmanuel Macron, va fer una crida «a la calma» i a «evitar qualsevol tipus de violència».
«Aquesta és una decisió lamentable que França no aprova i que va contra la llei internacional i contra totes les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU», va indicar a Alger.
Macron va subratllar el suport «de França i d'Europa a la solució dels dos estats: que Israel i Palestina visquin l'un al costat de l'altre en pau i seguretat dins de fronteres internacionalment reconegudes i amb Jerusalem com a capital dels dos estats».
La premier Theresa May va expressar el seu «desacord»: «Creiem que no ajuda en termes de les perspectives de pau a la regió».
I un portaveu de la cancellera alemanya, Angela Merkel, també va assenyalar que Alemanya «no recolza la posició de Trump». |
Ddg 2018-09-18 Espais com els cinemes Albèniz i la Casa de Cultura acolliran del 25 al 29 de setembre les projeccions d'un festival que ha seleccionat un total de 246 obres entre les més de 2.000 que ha rebut des d'arreu del món, remarca el director, Lluís Valentí
2018-09-18 L'actriu gironina revela que va necessitar una doble per la «panxota» de l'embaràs
2018-01-15 Anuncia el seu embaràs en una publicació a les xarxes socials on també recorda com va conèixer la seva parella, l'actor mexicà Leonardo Ortizgris
2015-09-21 El comunicador sorprèn una atònita Laura Escanes davant la mirada del públic que veia l'obra de Manu Sánchez
2015-09-16 La gironina gafarà el relleu de la nedadora Ona Carbonell, que ha lluït la corona durant tot aquest any
2015-05-25 Aquesta setmana s'ha acabat una nova temporada de la sèrie «Cuéntame cómo pasó», de TVE, en la qual ha tingut una presència destacada l'actriu gironina Carla Nieto gràcies al personatge de Nuka que hi interpretava; ara mateix es troba a Mèxic, rodant una pel·lícula, i és objecte d'atenció de les revistes del cor per la seva relació sentimental amb el publicista i comunicador Risto Mejide |
El Comitè Olímpic Internacional (COI) va suspendre ahir de manera provisional el Comitè Olímpic de Brasil (COB) i va apartar el seu president, Carlos Arthur Nuzman, de tots els seus càrrecs en l'organisme, tan sols un dia després de la seva detenció per suposada corrupció.
Les decisions preses pel Comitè Executiu del COI tenen un «efecte immediat» i només seran revertides quan l'entitat estimi que el COB segueix les regles de governança d'acord amb els estatuts olímpics, segons va assenyalar en un comunicat divulgat ahir.
Nuzman i la seva mà dreta en el Comitè Olímpic de Brasil, Leonardo Gryner, van ser detinguts i conduïts a la presó el dia abans, acusats de corrupció, blanqueig de diners i organització il·lícita.
Nuzman és sospitós de comprar vots per a l'elecció de Rio de Janeiro com a seu dels Jocs Olímpics del 2016, que es van celebrar a la ciutat brasilera.
La fiscalia va justificar la seva detenció com a «garantia d'ordre públic» per bloquejar el seu patrimoni i evitar que «continuïn actuant, bé de forma criminal o interferint en les proves».
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Sabadell, ciutat de l'Esport, així en majúscules, va viure a la seva manera l'esdeveniment olímpic en qualitat de subseu de futbol (més info: ' Sabadell 92 ').
En principi la nostra ciutat havia de ser també subseu de voleibol, però, la manca d'altura del Pavelló de Sol i Padrís, obligava a realitzar unes obres, algunes complexes, que anaven a càrrec del Comitè Olímpic Organitzador Barcelona 92 (COOB 92) i que per decisió municipal no es van realitzar renunciant a albergar aquesta modalitat esportiva.
Centrats en el futbol, Sabadell va compartir els partits de la fase preliminar amb València i Saragossa.
És clar que els partits disputats a la Nova Creu Alta, convenientment restaurada no van ser de primera línia.
Es van jugar Egipte-Qatar (0-1), Colòmbia-Egipte (3-4), Ghana-Austràlia (3-1) i Mèxic-Ghana (1-1).
A l'alcalde Antoni Farrés els Jocs no li entusiasmaven.
Per aquest motiu els actes previs, com el pas i recepció de la Torxa Olímpica varen ser poc brillants, en relació amb l'esperit esportiu i la gran quantitat d'esportistes d'elit que ha tingut Sabadell al llarg de la seva història.
La data en què la torxa va ser rebuda a Sabadell va ser el 16 de juny, dia plujós que va contribuir a que la presència d'un dels símbols més destacats dels JJ.OO quedés encara més deslluïda.
Un petit muntatge a la plaça del doctor Robert i recorregut de la torxa portada per esportistes locals.
Aquí restà la nostra celebració.
En canvi en altres ciutats del Vallès com Terrassa o Granollers que aquest mateix dia van rebre al 'foc sagrat d'Olímpia', els festejos van ser molt més brillants.
Aquesta tebiesa de Sabadell davant els Jocs va sorprendre als organitzadors del COOB92.
M'ho va comentar personalment Josep Miquel Abad, conseller delegat, ben conegut de Farrés per la seva mateixa adscripció política.
El record dels Jocs passa de nou de llarg
25 anys després Sabadell recordarà els Jocs al seu escenari, la Nova Creu Alta.
Será un acte senzill però el verdaderament important és que es recordi quan Sabadell va situar-se al mapa mundial de l'esport fa un quart de segle.
La bona organització de l'esdeveniment del 92, segueix sent model per a les ciutats que desitgen organitzar els Jocs en el futur, com ho testifiquen al Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch a Montjuïc.
Ara que els dirigents municipals volen posar en valor l'esport, la seva pràctica i el seu ensenyament i el seu rendiment econòmic pot ser l'ocasió per tornar els ulls al 92. |
El pacte pel qual l'exdirigent d'UDC Ramon Espadaler, antic conseller d'Interior, ocuparà el número tres en la llista de Miquel Iceta és molt rellevant.
El 2015 ja hi va haver converses exploratòries entre socialistes i democristians per plantar cara junts a l'onada independentista.
Es va descartar perquè hi havia risc de perdre electors pels dos costats.
Incompatibilitat ideològica, es va argumentar llavors.
Unió no va aconseguir representació el 27-S i va desaparèixer pels deutes amb els bancs.
Ara es reinventa aquest acord perquè el nacionalisme moderat es podia quedar sense papereta el 21-D.
La debilitat de plataformes com Units per Avançar, hereva d'Unió, no permetia intentar-ho.
No obstant, avui hi ha més raons que mai perquè votants nacionalistes es penedeixin de la bogeria del procés i busquin refugi.
Iceta, que té vocació de representar el catalanisme pragmàtic, es brinda a això amb una aposta que és bona per a Catalunya, encara que potser no ho serà tant per al PSC.
Els democristians s'asseguren una acta de diputat per cada província.
Davant el 21-D, els socialistes podien haver optat per ser el partit de l'esquerra antiindependentista.
Però només Josep Borrell encarnava aquesta opció amb força suficient per clavar un cop de puny al tauler electoral i aglutinar un gran front constitucionalista que hauria arruïnat la candidatura d'Inés Arrimadas com a receptora del vot útil unionista.
El carismàtic expresident del Parlament Europeu hauria mossegat molt vot de C's, però també cap a l'esquerra, perquè ningú discuteix les seves credencials ideològiques.
Amb Iceta és una altra cosa: més moderat, amable, tebi i procliu a pactar amb els nacionalistes.
És l'estratègia de créixer cap a l'únic espai possible quan es renuncia a la primera opció.
Es tracta de reciclar vot penedit cap al catalanisme possibilista.
Però està per veure quants vots realment són i si l'acord amb els ex-UDC no crearà rebuig entre votants socialistes.
No hauria de passar si Iceta juga amb intel·ligència, i així el 21-D el conjunt del bloc constitucionalista sortirà reforçat. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El Centre d'Esports ha caigut (3-1) en la seva visita a Ontinyent.
Tot i avançar-se en el marcador, el combinat sabadellenc ha tornat a pagar la seva preocupant debilitat defensiva i ha desaprofitat una altra bona ocasió per retallar distàncies amb la zona alta de la taula.
Ara, l'equip se centra en aconseguir, com abans millor, els punts suficients per no haver d'estar pendents del descens.
Un descens, per cert, que ja només és a quatre punts.
Kiko Ramírez, però, no ha arriscat i ha deixat Konyk a la banqueta.
Així doncs, Ángel Martínez ha tornat a ser titular al mig del camp, acompanyat per Adri Cuevas, deixant Delmonte com a central, i el tècnic ha apostat per Pol Ballesteros, autor de l'únic gol del Sabadell.
El partit ha començat amb una curiosa aturada provocada per un dels líniers, que ha parat el rellotge per recol·locar-se l'intercomunicador de l'orella.
Un poc solucionat el petit incident, el duel ha recuperat el seu ritme inicial.
Sabadell i Ontinyent han desenvolupat un joc ràpid i àgil des de l'inici amb anades i vingudes constants.
Quinze minuts ha tardat el conjunt arlequnat a avançar-se a El Clariano.
Pol Ballesteros, que tornava a ser titular, ha definit una molt bona assistència d'Arturo per fer el primer gol de la tarda.
Poc després, Roberto ha facilitat l'empat de l'Ontinyent.
Després d'un mal rebuig, el porter del Sabadell ha provocat el penal que Soler ha convertit per igualar la partida.
La debilitat en la fase defensiva ha tornat a donar símptomes de patir problemes i Soler ho ha aprofitat a pocs instants del descans.
L'autor de l'empat ha assistit Juanan a plaer, que ha culminat la remuntada en menys de 10 minuts.
Edgar ha substituït l'amonestat Pol Ballesteros poc després de la represa.
Josu Ozkoidi ha estat fidel a la tradició i un xoc amb Juanan ha provocat l'aturada momentània del joc.
Tot seguit, Tito Malagón ha gaudit d'una clara ocasió per rematar la feina, però el seu intent ha acabat topant-se amb el pal.
El conjunt de Kiko Ramírez no s'ha trobat còmode en cap moment després del descans.
L'Ontinyent, que venia de patir una dura situació extraesportiva, ha aprofitat la debilitat arlequinada per decidir pràcticament el duel.
A menys de 20 minuts pel final, Torres ha rematat un llançament a pilota aturada al fons de la xarxa per fer el tercer.
El Centre d'Esports ha seguit el guió de tot el partit i no ha plantat cara a El Clariano, encaixant la desena derrota de la temporada.
El Sabadell es mantindrà onzè amb 30 punts, a només quatre de les posicions de descens, abans de rebre el pròxim diumenge el filial del Villarreal a la Nova Creu Alta.
Àrbitre: José Luís Guzmán Mansilla (andalús).
Fora, dirigeixo L'Hora Arlequinada i sóc corresponsal del diari Marca a Sabadell. |
El sector de la construcció i l' habitatge està experimentant grans canvis, encara que molts d'ells passin inadvertits.
Qui vulgui obrir el seu camp de mires pot descobrir altres formes de viure i construir i iniciatives tan curioses com l' Open Bulidin g, una plataforma que ofereix plànols i manuals gratuïts perquè tothom pugui construir la seva pròpia casa ecològica.
Open Building: tothom podrà construir-se la seva pròpia casa ecològica
Al llarg d'aquests últims 3 anys, a les notícies immobiliàries d' Api.cat t'hem parlat de diferents tendències que s'estan obrint pas en el món de l'arquitectura i la construcció.
Així doncs, t'hem mostrat exemples reals de cases passives, de cooperatives d'habitatges per a la tercera edat, t'hem parlat d'experiències com Cloud Housing o de construccions sostenibles tan sorprenents com les cases de palla o les cases en contenidors de càrrega marítims.
Ara, és el torn de l'Open Building.
L' Open Building Institute és una iniciativa oberta i inspirada en el consum col·laboratiu que pretén que qualsevol persona pugui descarregar-se manuals gratuïts per construir el seu propi habitatge ecològic, amb prou feines cinc dies i per tan sols 25.000 dòlars (aproximadament 22.000 euros).
Es tracta de la possibilitat d' obtenir la formació i els diferents manuals d'instruccions gratis, que et permetin construir una casa modular i eficient, en un temps rècord i amb una inversió assequible.
Aquesta iniciativa ja existeix i està comprovada, però encara no està disponible al gran públic, ja que està recaptant fons a través de la plataforma Kickstarter per passar a un major nivell d'execució, que inclogui tallers de formació, entre altres coses.
A la llibreria oberta existeixen dissenys complets d'habitatges fets per arquitectes, així com dissenys de parts de la casa per separat.
La idea és que puguis tenir el manual de construcció d'una casa predissenyada o que la dissenyis tu mateix.
En qualsevol cas, una vegada decidit el disseny la inversió econòmica és per comprar els materials recomanats en cada manual i opcionalment, la mà d'obra.
Segons els creadors del projecte, el sistema modular fa possible que un grup de persones inexpertes, amb les degudes instruccions i formació bàsica, puguin construir una d'aquestes cases en 5 dies.
I proposen diferents formes d'aconseguir un equip d'obrers:
La primera, i més fàcil, és contractar a un equip d'obrers que s'han format específicament per executar el projecte, cosa que incrementaria el cost de l'habitatge.
La segona, reunint a amics i familiars que vulguin participar del projecte i la tercera, acudir a la producció social, és a dir, persones que t'ajuden a construir voluntàriament per aprendre de l'experiència, perquè utilitzen el context com a tallers de formació.
El kit de construcció de l'habitatge no solament inclou l'estructura, sinó que també c onté les instruccions per a l'obtenció d'aigua i d'electricitat.
A més, a la llibreria oberta també hi haurà manuals d'instruccions pels qui vulguin saber com aplicar l' energia solar a l'habitatge, la captació d'aigua de la pluja o tècniques de bio-aïllament, entre d'altres coses.
T'ha semblat interessant aquesta iniciativa?
Els millors dúplex en venda a Barcelona
Els millors pisos amb balcó a Sabadell per a que trobis l'habitatge que busques |
Universitat Autònoma de Barcelona
I Seminari d'Interseccionalitat, Feminismes i Traducció
Joana Gallego (Directora de l'Observatori per a la Igualtat UAB)
Albert Branchadell (Degà de la FTI)
Amb motiu del 150è aniversari de l'establiment de relacions diplomàtiques modernes amb el Japó, la Facultat dedica la inauguració oficial del curs a aquest país.
La nostra Facultat té una gran vinculació amb el Japó com a única universitat a Catalunya que imparteix el Grau d'Estudis d'Àsia Oriental i en tant que la Facultat més veterana en l'ensenyament del japonès a casa nostra.
Els Estudis d'Àsia Oriental van començar a la UAB fa gairebé tres dècades i en aquest temps ens hem consolidat com el referent acadèmic a l'Estat, essent l'única universitat que ofereix els tres nivells formatius (grau, màster, i doctorat) en el camp dels Estudis de l'Àsia Oriental.
La cerimònia d'inauguració del curs és per a la nostra comunitat d'estudiants, professorat, i personal d'administració i serveis una ocasió magnífica per a celebrar l'inici d'un nou any acadèmic a partir d'una temàtica concreta i enguany la Facultat ha convidat la Sra.
Carme Ruscalleda, xef del restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, a pronunciar la conferència inaugural, que, amb el títol de "La qualitat com a estratègia comercial obre portes al món", versarà sobre la seva experiència en el desenvolupament d'un projecte únic com el restaurant Sant Pau a Tòquio.
Presidirà l'acte en nom de la rectora de la UAB, Margarita Arboix, el Vicerector de Personal Acadèmic, Francisco Morente i hi intervindran Albert Branchadell, degà de la FTI, i el cònsol general del Japó a Barcelona, Naohito Watanabe.
En acabat, tindrà lloc una interpretació de música tradicional japonesa a càrrec del professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya, Horacio Curti, mestre de shakuhachi.
Acte inaugural i conferència plenaria "Teaching of Translation Technology: Curriculum, Methods and Teacher Education" a càrrec de Defeng Li, Universitat de Macau.
Acte de cloenda del Màster en Traducció Audiovisual (MUTAV).
Tomás Costal Criado, investigador de l'UNED, imparteix un taller sobre el procés de redoblatge al Màster Universitari en Traducció Audiovisual.
Acte d'inauguració oficial del curs 2017-2018 a la Facultat de Traducció i d'Interpretació.
La conferència inaugural sota el títol "Luter, Reforma i traduccions bíbliques, factors de modernització de les llengües nacionals" va a càrrec de Josep Lluís Carod-Rovira.
Presideix l'acte el vicerector d'Economia i de Campus de la UAB, Carles Gispert, i hi intervenen Albert Branchadell, degà de la FTI, i el cònsol general adjunt de la República Federal d'Alemanya a Barcelona, Theodor Proffe.
Amb motiu de la celebració del 25è aniversari de la FTI, l'exdegà Francesc Parcerisas diu unes paraules en nom de tots els exdegans i les exdeganes de la Facultat.
Clouen l'acte el duet musical Fononèsia, format per la soprano Mireia Latorre i el viola de gamba Peter Krivda. |
El Màster Universitari en Identitat Europea Medieval és un ensenyament que sorgeix de la cultura de la recerca i la innovació per fomentar un concepte nou de formació, basat en el foment dels processos de lideratge en la investigació, la coordinació i el treball en equip, la autoformació i la gestió de la informació, la comunicació i la investigació.
El Màster Universitari en Identitat Europea Medieval t'obre les portes de la recerca sobre l'Edat Mitjana, ofertant una formació bàsica comú (20 crèdits), que et donarà pas a una menció especialitzada en una de les tres matèries a la teva disposició, a fi d'aprofundir, segons la teva preferència, en la Construcció històrica d'Europa (28 crèdits), els Intercanvis i difusió artística a Europa (28 crèdits) i Llengües i Literatures en l'Edat Mitjana (28 crèdits), finalitzant amb el Treball Final de Màster (12 crèdits).
Per dur a terme la teva formació tindràs a la teva disposició 46 professors especialitzats en investigació.
Ells posaran a la teva disposició tot tipus de materials formatius mitjançant la plataforma telemàtica que permet desenvolupar una aula universal, mitjançant la qual conjugar un complet àmbit internacional i, una ensenyança personalitzada, perfectament conjuntada amb les teves circumstancies laborals i familiars.
Per primer cop, pots disposar d'un màster en estudis medievals mitjançant una ensenyança oficial completament on-line. |
Des de fa més de vint-i-cinc anys, el Centre de Formació de Persones Adultes La Pau fa una festa per celebrar el dia de Nadal, la cloenda del trimestre i el comiat de l'any.
Per a l'escola aquesta festa té, sobretot, un gran valor com a festa tradicional, i no tant com a festa religiosa, perquè quan es tracta d'una comunitat de persones cal respectar la llibertat individual.
Aquesta celebració serveix perquè tota l'escola participi en els preparatius: fer el pessebre, escriure missatges en petits tions, pintar murals, fer una revista, preparar la postal de Nadal, cantar nadales, recitar poemes i preparar un petit pica-pica de torrons, galetes i xocolata.
Tot plegat contribueix a una major cohesió social i a l'ús del català com a llengua vehicular de comunicació entre l'alumnat de totes les procedències.
Les activitats estan pensades perquè hi puguin col·laborar el màxim nombre d'alumnes possible: escriuen, canten, dibuixen, fan manualitats, aprenen a recitar, etc.
Hi estem molt il·lusionats perquè aquesta festa fa que ens relacionem tots: els alumnes, que tenen de 16 a 90 anys, i tot el personal que treballem a l'escola.
És un espai de convivència on les persones que han vingut de lluny se senten molt acollides i integrades.
Ells i elles ens aporten les seves idees i tradicions, molt enriquidores, que fan un TOT sumades a les nostres.
Centre de Formació de Persones Adultes La Pau
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Si vols participar en el nostre Bloc envia'ns la teva proposta i et direm alguna cosa ben aviat
El Centre Promotor d'ApS fa una crida al professorat i l'alumnat dels centres d'educació primària i secundària a participar en l': realitzar una activitat d'aprenentatge servei durant la situació de confinament per mitigar alguna de les conseqüències de la COVID-19.
Aquesta és la tornada de la nadala que la comissió de gènere de l'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) de l' Escola Fructuós Gelabert ha fet aquest any per reivindicar amb humor unes festes més igualitàries i lliures d'estereotips de gènere.
Fem escola a Barcelona és un espai dedicat als centres educatius de Barcelona, al seu professorat i al teixit educatiu en general per compartir iniciatives, experiències i opinions educativa diverses. |
L'horari d'atenció al públic de la Borsa d'Habitatge és de dilluns a dijous de 9.00h a 14.00h.
En els casos en que per motius laborals, resulti impossible assistir dins l'horari establert pot posar-se en contacte amb nosaltres per sol·licitar dia i hora. |
Les nits de primavera són per gaudir-les a la fresca.
Gaudeix del comerç, els serveis i la gastronomia del nostre territori a la nit del comerç i la mostra gastronòmica.
Omplirem la nit de descomptes, promocions i degustacions a preus populars, i música a càrrec de l'Escola de Música de la Vall del Tenes. |
El Club Voleibol Sant Pere Pescador organitza dissabte la primera edició de la Copa Empordà en categoria sènior femenina al Pavelló d'Esports de la localitat i amb la participació de quatre equips gironins a més de la presència del CE Eduv&og...
El passat diumenge 9 de setembre es va dur a terme una xerrada aprofitant el marc de l'Stage que compartien al llarg d'aquella setmana a Vilafranca del Penedès les jugadores infantils, cadets i juvenils de l'IES Dolors Mallafré i l'IES Cubelles.
El Poliesportiu Municipal de Molins de Rei acollirà aquest dissabte el Torneig Vila de Molins que organitza l'AE Molins.
La competició que es durà a terme en dues pistes tindrà la participació d'equips en categoria benjamí, aleví i infa...
Aquest dissabte i diumenge, dotze equips ompliran el Pavelló de la Gamba de Vilafranca per disputar la primera edició de la Copa EsportsPenedès.cat de voleibol.
Els quatre clubs altpenedesencs, CV Monjos, V&...
El Pavelló de Voleibol de Valldoreix serà escenari des d'aquesta tarda de l'inici de la competició per als equips catalans que hi participaran en la novena edició del Torneig Internacional de Sant Cugat. |
Inici / Reñé assisteix a la presentació del rodatge de Segon Origen
La marca Ara Lleida patrocina aquesta pel·lícula de l'adaptació del Mecanoscrit del segon origen i protagonitzada per Rachel Hurd-Wood, els joves Andrés Bastista i Ibrahim Mané i Sergi López
El rodatge, que s'iniciarà el 24 de febrer, es desenvoluparà a Lleida i a Tarragona durant 7 setmanes
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha assistit aquest divendres a la presentació de l'inici del rodatge de la pel·lícula Segon Origen, l'adaptació de l'obra de Manuel de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen.
El projecte, iniciat per Bigas Luna, està dirigit pel lleidatà Carles Porta, productor i coguionista del film, qui compta amb una àmplia trajectòria com a escriptor i periodista.
Segon Origen compta amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, donat que promocionarà la marca Ara Lleida, una participació per part de la institució que el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha qualificat de molt satisfactòria "perquè abundarà en l'objectiu de posar Lleida al món".
En l'acte de presentació als mitjans de comunicació, Reñé ha assegurat que "ens podem sentir molt orgullosos que aquesta sigui la primera producció cinematogràfica feta pràcticament tota a Lleida", començant pel propi autor del Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo a qui ha definit com un dels escriptors lleidatans "més prolífics i coneguts de les comarques lleidatanes".
Reñé també ha destacat la col·laboració institucional en aquest projecte "amb el que compartim amb el Carles Porta l'objectiu que aquesta sigui la millor pel·lícula feta a Lleida".
El president de la Diputació de Lleida ha felicitat Porta per materialitzar aquest projecte al que ha dedicat anys de treball "amb insistència i compromís".
Per donar vida als emblemàtics personatges la producció cinematopgràfica comptarà amb l'actriu anglesa Rachel Hurd-Wood (El perfume i Peter Pan) que interpretarà a Alba, i els joves Andrés Bastista i Ibrahim Mané que donaran vida a Dídac en les diferents etapes (nen i jove) i que van ser seleccionats pel mateix Bigas Luna en un càsting on van participar més de 300 joves.
Així mateix, la pel·lícula comptarà amb Sergi López (El laberinto del fauno, Harry, un amigo que os quiere), que interpretarà un enigmàtic personatge.
Amb guió de Bigas Luna, Carles Porta, Carmen Chaves i Ross Jameson, amb la col•laboració de David Victori i Marcel Barrena, la coproducció internacional Segon Origen trasllada l'espectador en clau de ciència-ficció a un món totalment destruït, on l'amor entre els dos únics supervivents serà l'origen d'una nova humanitat.
Es tracta d'una història universal d'aventures amb un missatge que també reivindica l'ecologia com a element essencial per a la segona oportunitat que permetrà a la humanitat començar de nou.
El rodatge, que s'inicia el 24 de febrer, es desenvoluparà a Lleida i a Tarragona durant 7 setmanes.
Per recrear la Catalunya post-apocalíptica, la producció compta amb un equip de FX encapçalat per Ben Sheperd (Harry Potter y el cáliz del fuego, Big Fish), el director artístic Balter Gallart (El cuerpo, Los girasoles ciegos), així com el director de fotografia Albert Pascual (Yo soy la Juani, El truco del manco) i el compositor anglès David Julyan (El truco final, Memento).
Mecanoscrit del Segon Origen és una novel·la escrita l'any 1974 per Manuel de Pedrolo amb més de 2.300.000 exemplars venuts.
Tot un referent del gènere de la ciència ficció i la pedra angular de la literatura catalana contemporània.
Els únics supervivents, Alba de 20 anys i Dídac de 10, viuen en un món completament arrasat.
Per sobreviure en aquest planeta en runes hauran de començar de nou.
Junts hauran de reconstruir no només les seves vides, sinó també la de tota la humanitat.
Perquè quan tot sembla perdut, l'amor és l'únic manual de supervivència.
Segon Origen és una coproducció internacional d'Antàrtida i Ipsofacto Films (Regne Unit), la participació de Televisió de Catalunya i Televisión Española, i el suport de l'ICAA, l'ICO, l'ICEC, la Diputació de Lleida, l'Ajuntament de Lleida, el programa Media, La Caixa, Museu de la Vida Rural, Fundació Sorigué, Fruites Font, Ekke i Acero Limpiador.
La pel·lícula serà rodada en català i anglès.
Cap de l'Àrea de Comunicació, Maricel Pujol
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Les receptes generalistes no valen per fer front a l'abandonament escolar, sinó que han de tenir en compte l'estructura productiva de cada comunitat autònoma.
Aquesta és una de les conclusions d'un estudi dut a terme per investigadors del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears, en el qual confirmen que les comunitats autònomes amb economies especialitzades en sectors que exigeixen treballadors poc qualificats són també les que tenen unes taxes d'abandonament escolar prematur més elevades.
Així ho han posat de manifest nombrosos estudis que, amb anterioritat, ja havien assenyalat la importància que hi tenen factors com ara les preferències individuals, l'estatus dels progenitors o l'entorn social.
Fins al moment, la literatura científica s'ha fixat especialment en aspectes microeconòmics a l'hora d'explicar el perquè d'una de les problemàtiques més importants que afecten el sistema educatiu.
Ara, els doctors Francesc Oliver Rullan, del grup de recerca en Economia Pública, i Joan Rosselló Villalonga, del grup de recerca en Economia Internacional, s'han centrat en l'estudi de l'abandonament escolar des d'una perspectiva macroeconòmica, i han relacionat aquest fenomen amb l'estructura productiva de les comunitats autònomes.
En un treball publicat recentment a la revista Estudios sobre Educación, els investigadors de la UIB han analitzat diferents variables associades a l'estructura productiva de les disset comunitats autònomes per al període 2000-13.
Entre d'altres, els investigadors han tingut en compte dades relatives a les taxes de desocupació juvenil, el percentatge de treballadors qualificats per sectors productius, el nivell educatiu dels treballadors, el PIB per càpita i les taxes d'abandonament escolar.
Els investigadors assenyalen que, independentment dels nivells de riquesa de cada comunitat, les regions especialitzades en sectors com l'agricultura, la construcció o els serveis (exclosos els serveis públics), que requereixen treballadors no qualificats, expulsen els estudiants del sistema educatiu, la qual cosa deriva en taxes més elevades d'abandonament escolar.
En contrast, les regions especialitzades en sectors que requereixen treballadors qualificats o molt qualificats (amb estudis secundaris o universitaris), els joves tendeixen a romandre en el sistema educatiu, atès que tenen poques oportunitats d'entrar en el mercat laboral si no assoleixen un nivell educatiu mínim.
Les Illes Balears són un dels territoris que contradiuen la idea estesa que el nivell de riquesa s'associa al nivell educatiu de la població.
A la vegada que és una de les comunitats autònomes més riques de l'Estat i amb una taxa de desocupació més baixa, les Illes Balears són també la comunitat autònoma amb la taxa d'abandonament escolar prematur més elevada.
Aquesta especificitat s'explica, segons els investigadors, per la gran importància que té el turisme, un sector que demanda treballadors escassament qualificats, en l'activitat econòmica balear.
Després de constatar que l'abandonament escolar té unes arrels diferents a cada comunitat autònoma segons el tipus d'estructura productiva, els investigadors assenyalen la necessitat d'evitar polítiques uniformes per fer front a aquesta problemàtica.
Les administracions educatives també haurien de tenir en compte les característiques de l'estructura productiva de l'economia de cada regió a l'hora de dissenyar les polítiques educatives per fer front a l'abandonament escolar. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.