text stringlengths 31 3.15M |
|---|
El president del Parlament Europeu, el conservador italià Antonio Tajani, ha confiat aquest dimarts en què el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no proclami la declaració unilateral d'independència (DUI), perquè fer-ho seria un fet "gravíssim" que podria entendre's com una "provocació greu".
"Jo espero que les autoritats catalanes no procedeixin a una DUI perquè seria un fet gravíssim que sonaria com una provocació greu, també perquè la majoria de catalans està en contra de la independència", ha afirmat Tajani en declaracions a la Radio Vaticana.
Tajani ha insistit que els catalans demanden una major autonomia però no defensen en la seva majoria la independència, perquè això provocaria una "ferida gravíssima" tant a Espanya com a Europa.
"Confio que al final prevalgui el sentit comú", ha afegit el polític italià, que ha reiterat el respecte de les institucions europees per l'Estat de dret i ordre constitucional a Espanya.
El desafiament independentista a Catalunya és vist amb "preocupació" des de la Unió Europea, però també com un assumpte "intern" que ha de resoldre Espanya, per la via del "diàleg".
A més ha reiterat de les "conseqüències" que un territori abandoni un Estat membre, perquè això implicaria també "sortir de la Unió Europea i sortir de la seva moneda".
"Tindria conseqüències econòmiques devastadores", ha resolt.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El primer que hem après és que tres mesos poden semblar anys.
Que, com les persones, les societats també viuen moments -en aquest cas, històrics- que segellen un abans i un després, i que nosaltres no tornarem a ser els mateixos després d'aquesta tardor encesa i vibrant.
Hem après que quan durant tots aquests anys -des del 2010 fins ara- dèiem que el moviment independentista català és pacífic i democràtic, ho dèiem de veritat.
Ho vam demostrar l'1 d'octubre, aixecant les mans i cridant "Som gent de pau" davant de les agressions, i ho vam tornar a demostrar quan, davant de l'amenaça de violència als carrers, els nostres dirigents van decidir que aquella era la línia que no havíem de creuar.
Hem après, en canvi, que quan l'estat espanyol deia que "en absència de violència, es pot parlar de tot", no era cert.
Hem après que algunes coses que a nosaltres ens semblen òbvies i indiscutibles per a molts altres no ho són tant.
No era veritat que la imatge dels cossos policials entrant en un col·legi electoral per segrestar les urnes seria suficient perquè el món civilitzat ens donés suport.
Hem après que algunes de les idees que donàvem per bones sobre la nostra societat no tenien una base prou sòlida.
Encara lluitem cada dia per ser un sol poble, però caldrà esforçar-s'hi més.
Hem après que els nostres veïns, companys de feina, coneguts del club esportiu o del grup de teatre amateur no estan a favor que el nostre futur comú el decidim votant i que alguns d'ells fins i tot estan d'acord que algú que defensi aquesta idea vagi a la presó.
I que a dins de la nostra societat també hi fa niu l'odi.
Hem après a ser comprensius amb la por aliena i que cal lluitar contra la pròpia.
Hem après a ser solidaris més enllà de la primera flamarada i que la constància requereix un gran esforç i presència d'ànim.
Hem après que gestos d'aparença inofensiva poden requerir un cert grau de coratge.
Com portar un llaç groc a l'abric i entomar algunes mirades i alguns comentaris.
També hem après com aquest mateix llaç groc ens permet creuar mirades còmplices amb persones que no coneixem de res.
Hem après, com diu l'estimat Jordi Cuixart, que Rosa Parks tenia raó quan deia "Com més cedíem i obeíem, pitjor ens tractaven", i que Gandhi l'encertava quan assegurava que "No se'ns atorgarà la llibertat externa més que en la mesura exacta que hàgim sabut desenvolupar la nostra llibertat interna".
I que viure deu ser exactament això.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
BARCELONA, 22 maig (EUROPA PRESS) -
El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha demanat aquest dimarts als alcaldes de les poblacions catalanes que garanteixin la "neutralitat en la gestió dels espais públics" per evitar enfrontaments per la presència de símbols partidistes.
Ho ha fet a través d'una carta que ha enviat a tots els alcaldes de Catalunya, després que en els últims mesos s'hagin produït alguns incidents per símbols relacionats amb el procés independentista, com l'agressió que es va produir el dilluns a Canet de Mar (Barcelona) per unes creus grogues instal·lades a la platja.
En la carta, Millo recorda que la Constitució estableix el principi de neutralitat de l'actuació de totes les administracions públiques i defensa que això és "particularment important en tot allò que respecta a la presència de banderes, pancartes i símbols de caràcter partidista de diferents ideologies en espais públics de titularitat municipal".
Així mateix, ha assegurat que en els últims mesos els carrers i places de municipis catalans "estan sent ocupats per aquesta simbologia partidista", i que en els últims dies s'estan començant a estendre a les platges.
Ha avisat els alcaldes que "els Ajuntaments han de mantenir aquesta neutralitat en la gestió dels espais públics dels quals són competents i responsables", ja que considera que l'espai públic és de tots els ciutadans i no solament dels quals expressen una opció política.
El delegat del Govern espanyol a Catalunya ha lamentat que "l'incompliment d'aquesta objectivitat i neutralitat en l'ocupació de determinats espais públics ha produït, en alguns casos, una ruptura de la convivència", en referència a incidents que s'han produït entre ciutadans.
Per això, ha assenyalat que els ajuntaments tenen la responsabilitat de garantir la neutralitat als espais públics i "l'obligació de no permetre la seva ocupació amb símbols" que puguin perjudicar la convivència.
"El més important és vetllar per la convivència als nostres municipis, una tasca en la qual els Ajuntaments teniu una responsabilitat fonamental com a garants de la neutralitat dels espais públics i amb l'obligació de no permetre la seva ocupació amb símbols que puguin acabar perjudicant-la", ha sentenciat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Òrgans de Justícia i Comissions
Pla de Competició / Regles de Joc
jugadors procedents de l'exterior
Comença la marató del mes de març.
Els dos equips Infantils de l' Esquitx FS Associació Esportiva s'han convertit durant la tarda d'aquest dimarts 3 de març de 2020 en els protagonistes de l' 11a Jornada de Tecnificació de futbol sala que la Lliga Catalana de Futbol Sala de l' FCF ha realitzat aquesta temporada 2019-2020, la primera a la delegació de Catalunya Central.
L'Àrea Esportiva i de Seleccions Catalanes de Futbol Sala s'han traslladat fins a Sant Sadurní d'Anoia amb representació del responsable i secretari tècnic de l'Àrea Esportiva de l'LCFS, Jordi Gay, i dels seleccionadors catalans Jordi Barrero i Gerard Pusó.
Els de la Capital del Cava han rebut dues sessions d'entrenament repletes de continguts tècnics en què els tres seleccionadors han pogut transmetre tots els seus coneixements sobre fonaments i conceptes essencials del futbol sala a tots els jugadors.
Com és habitual, l'èmfasi en l'ensenyança de fonaments bàsics del joc, que després esdevenen transcendentals en les situacions reals de partit, ha marcat la metodologia desenvolupada durant tota la jornada.
La Jornada de Tecnificació ha donat començat amb l' Infantil 'B' de l' Esquitx, un grup de 16 joves jugadors i jugadores que han estat els primers a trencar el gel amb uns exercicis de creació d'espais, de desmarcatge i de control dels espais de seguretat dissenyats per actuar de preludi de la formació.
A continuació, després d'una primera presa de contacte de 20 minuts, els seleccionadors catalans han presentat als jugadors alt penedesencs un reguitzell de situacions plenes de continguts tècnics en què han volgut posar èmfasi en l'u contra u, en el dos contra dos i en la finalització davant de porteria, uns escenaris que han servit per abaixar el teló a la primera sessió de la tarda.
L' Infantil 'A' ha agafat el testimoni seixanta minuts després.
En aquesta segona sessió, amb un grup format per 12 jugadors, els seleccionadors catalans han estat fidels als seus ideals, han volgut reforçar la transmissió dels mateixos fonaments tècnics de la primera sessió amb un entrenament molt complet construït amb l'objectiu d'ajudar als jugadors sadurninencs a perfeccionar les seves habilitats tècniques.
Tal com marca l'ADN de les Jornades de Tecnificació, el treball del control dels espais de seguretat, les definicions entre els tres pals i la capacitat del desmarcatge han tingut novament un paper molt rellevant en tot el transcurs dels entrenaments.
La porteria també ha estat protagonista durant la Jornada de Tecnificació amb activitats específiques com ara la precisió amb la mà o les passades, en curt i en llarg, amb el peu.
Seguint la tradició habitual de les Jornades de Tecnificació, els entrenadors i coordinadors del club amfitrió, en aquesta ocasió els de l'Esquitx FS Associació Esportiva, han pres part en una taula rodona amb els seleccionadors després de les sessions, una xerrada oberta que s'ha realitzat amb l'objectiu d'intercanviar opinions sobre la importància dels aspectes tècnics i tàctics desenvolupats durant les instruccions prèvies amb els jugadors.
L'Àrea Esportiva i de Seleccions Catalanes de Futbol Sala segueix apostant aquesta temporada per a la iniciativa de les Jornades de Tecnificació com una gran eina de formació que seguirà protagonitzant nous capítols al llarg de la temporada amb clubs federats d'arreu del territori català.
Amb l'edició d'avui, l'onzena de la temporada i la primera a Catalunya Central, l' Esquitx FS Assoc.
Espor. s'uneix a un registre d'entitats participants que ja comptava prèviament amb el Ponent Alcarràs, de Lleida; amb el FS Abrera i amb el FS Pallejà, del Baix Llobregat; amb el Premià de Dalt, del Maresme; amb l' EFS Girona, de Girona; amb el FS Amposta, de Tarragona i Terres de l'Ebre; amb CFS Manent La Union Santa Coloma, del Barcelonès; amb el Cardedeu FS, del Vallès Oriental; amb el CFS Agramunt Torrons Vicens, de Lleida; i amb el FS Polinyà, del Vallès Occidental.
Els de la Capital del Cava han obsequiat als seleccionadors catalans amb una ampolla de cava Varias, en un any on el club sadurninenc celebra el seu 20è aniversari.
El FS Sant Cugat, un referent a la ciutat i a la comarca
Disponibles tots els continguts de l'FCF TV a la carta
Múltiple nominació catalana com a millors del món de futbol sala
Enquadrats els caps de sèrie de la Copa Catalunya de futbol sala
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL |
El Pla estratègic de turisme 2020 ha obert un procés intens de reflexió i de generació de coneixement compartit sobre l'activitat turística a la ciutat i els seus efectes, i ha encarat el repte clau de gestionar la ciutat turística fent-la compatible amb la resta de necessitats de la ciutat múltiple, complexa i heterogènia que és Barcelona.
Òrgan de participació ciutadana creat com espai de debat en el qual entitats ciutadanes, associacions i representants polítics poden compartir reflexions i plantejar propostes que serveixin per millorar la implantació i el desenvolupament del sector turístic a Barcelona.
Del 21 de febrer a l'1 de març s'oferirà un programa d'activitats i ofertes de transport, allotjament, comerç, gastronomia i restauració.
Del 21 de febrer a l'1 de març la Barcelona Opportunity Week oferirà un conjunt d'activitats i ofertes de transport, allotjament, comerç, gastronomia, restauració i cultura dirigides als visitants que havien de venir pel Mobile World Congress i també al públic local, nacional i europeu.
Aquesta campanya ha sorgit després de la reunió amb els diferents operadors i agents econòmics de la ciutat, i la coordina Turisme de Barcelona amb el lema "Vine a Barcelona.
La campanya, amb més de 150 establiments i operadors adherits, oferirà ofertes en aquests àmbits:
A aquestes ofertes i activitats encara s'hi aniran afegint iniciatives perquè la campanya es continuarà desenvolupant de manera contínua durant els propers dies.
Per consultar totes les propostes s'ha habilitat una pàgina web amb tota la informació, que entrarà en funcionament divendres, 21 de febrer. |
El text narratiu serveix per a explicar-nos unes accions o uns fets que poden ser reals o imaginaris i que es desenvolupen en un temps i en un espai determinats.
Aquests fets estan relacionats entre si i constitueixen una història.
Respon a les següents preguntes per avaluar el que has après.
Quines són les parts que presenta un text narratiu?
Marca els elements incorrectes:
Relat realista: els fets que explica un text narratiu poden ser reals o inversemblants, és a dir, que poden semblar irreals.
El relat fantàstic: els fets són versemblants, ben reals.
Relaciona les classes de narrador amb la definició correcta: |
A 'El matí de Barcelona' expliquem què és la mentoria laboral i com pot beneficiar, de diferent forma, joves que volen posar un peu al mercat laboral i majors de 40 anys a qui els està costant trobar feina.
Comencem parlant de la mentoria per a joves que tenen l'oportunitat de tenir un primer contacte amb el mercat laboral, endinsar-se per uns dies en una empresa i acompanyar diferents professionals per conèixer com s'hi treballa, quines són les tasques de cada lloc de feina o com hi ha arribat.
Ens ho expliquen la Yolanda Fernández, coordinadora del programa de mentoria Garantia d'èxit BCN i el Ramón Campoy, un participant del programa, que va passar uns dies a la consultoria de transport Cinesi, on ara està treballant.
I amb la Marga Santaeulària, coordinadora del programa "Mentoring laboral per a majors de 40" de Barcelona Activa, l' Armand Baquero, mentor de la primera edició del programa i la Rita Garcia, que va participar a l'anterior edició parlarem de la funció del programa per a majors de 40 anys.
La Rita tenia experiència en feines d'atenció al client, havia treballat en supermercats i botigues –per tant, en el sector comerç-, també en una cuina però es va quedar a l'atur durant diversos anys.
Després de passar per aquest programa de mentoring, va començar un curs de formació i ara té una feina, tot i tenir més de 50 anys.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Fall Creators Update, la propera actualització del sistema operatiu Windows 10, estarà disponible a partir del proper 17 d'octubre.
La futura versió del programari franquícia de Microsoft oferirà noves funcionalitats orientades a la creació de contingut, la gestió d'arxius multimèdia o la realitat mixta.
La tecnològica nord-americana ha anunciat la data de llançament de Fall Creators Update durant la seva ponència en la fira IFA de Berlín (Alemanya), on ha desvetllat a més que aquest mateix dia es posaran a la venda cinc cascos de realitat mixta dotats de la tecnologia Windows Mixed Reality, que Microsoft ha desenvolupat en col·laboració amb Asus, Acer, Dell, HP i Lenovo.
Windows 10 Fall Creators Update inclou noves característiques a la seva aplicació Fotos, que veurà reforçada la seva gestió de fotografies, vídeos i efectes 3D per a la creació d'històries.
Windows Inking sumarà també noves millores, com la possibilitat d'escriure sobre documents PDF amb tinta digital; la funció Smart Ink, basada en intel·ligència artificial, que permet realitzar dibuixos de major perfecció geomètrica; o Find My Pen, un localizador del llapis intel·ligent.
La seguretat juga un paper destacat en la nova versió de Windows 10, ja que reforçarà Windows Defensar amb 'cloud intelligence' per protegir millor l'equip contra ciberatacs.
El núvol també ofereix la possibilitat d'emmagatzemar arxius sota demanda a través d'OneDrive, alliberant així l'emmagatzematge local de l'ordinador.
Així mateix, Windows 10 Fall Creators Update vol millorar l'accessibilitat dels afectats per esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
Per a això, presentarà una nova característica, Eye Control, que permetrà als usuaris interactuar amb el dispositiu gràcies a una tecnologia de seguiment de la mirada.
L'experiència de realitat mixta Windows Mixed Reality protagonitza una de les millores més notables que experimentarà el sistema operatiu amb aquesta actualització.
Per a això, el 17 d'octubre no solament s'habilitarà Fall Creators Update, sinó que també sortiran a la venda cinc dispositius de realitat mixta que les marques Acer, Asus, Dell, HP i Lenovo han desenvolupat conjuntament amb Microsoft per oferir una experiència més immersiva en aquesta tecnologia.
Els seus preus partiran dels 299 dòlars (251 euros, al canvi).
La realitat mixta estarà a la disposició de tots els usuaris de Windows 10, fins i tot dels quals no disposin d'aquests dispositius.
Mixed Reality Viewer és l'eina de Microsoft que habilitarà el visionat d'objectes en tres dimensions i permetrà combinar-los amb la realitat a través de la càmera de l'ordinador.
Windows 10 Fall Creators Update estarà present en una gran quantitat d'ordinadors de proper llançament, varis d'ells presentats en la pròpia IFA.
En la seva presentació, Microsoft ha emfatitzat els diferents perfils d'equip en els quals operarà el seu sistema operatiu, així, els ha dividit en cinc col·leccions: 'premium', populars, professionals, per a estudiants i per al joc.
Diversos d'aquests ordinadors, desenvolupats per Acer, Asus, Dell, HP i Lenovo, comparteixen, a més del nou sistema operatiu de Microsoft, la vuitena generació de processadors Intel, targetes gràfiques NVIDIA per a Windows Mixed Reality, bateries d'alta durada i pantalles OLED i 4K.
Ofereixen formats variats, com a portàtils, 2 en 1, equips per 'gaming' o tot en un.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Per poder continuar navegant per l'àrea personal de la web del COIB cal que:
En aplicació del nou Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que respecta al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades, (en endavant RGPD), aplicable a tots els països membres de la Unió Europea a partir del 25 de maig, t'informem sobre el tractament de les teves dades de caràcter personal.
El present document té com a objectiu facilitar la informació sobre com es recullen, tracten i protegeixen les teves dades de caràcter personal.
La informació que apareix en primer lloc és aquest quadre en el que queda sintetitzada en una primera capa la informació més rellevant.
La informació ampliada i detallada s'ofereix més endavant en una segona capa i també la trobaràs a www.coib.cat.
Si vols rebre o continuar rebent informació de productes i serveis de valor afegit d'interès professional i no professional, per via electrònica o altres mitjans, ens has de facilitar el teu consentiment per a cedir les teves dades identificatives (nom, cognoms, adreça, e-mail i telèfon) a les empreses, organitzacions i entitats que col·laboren amb el COIB, amb la finalitat que et puguin informar dels seus productes i serveis bé directament o per part del COIB.
Identitat: Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)
Delegat de protecció de dades: Jordi Verdaguer López
El COIB tracta les dades personals que ens facilitis amb la finalitat de dur a terme les funcions pròpies atribuïdes per la Llei 7/2006, de 31 de maig, d'exercici de professions titulades i col·legis professionals, així com les que s'estableixen a l'article 4 dels Estatuts de la corporació (Resolució.
JUS/2408/2009, de 21 d'agost, DOGC número 5460, de 8/9/2009), a més de la normativa sectorial de sanitat.
És a dir, gestionar la col·legiació, elaborar i mantenir el registre de col·legiades i col·legiats, garantir el compliment de la bona pràctica professional i de les obligacions deontològiques de la professió, l'ordenació, la representació i la defensa dels interessos professionals de les seves col·legiades i col·legiats i vetllar perquè l'activitat professional s'adeqüi a l'interès públic general i tot el que afecti la salut.
El COIB no efectua tractaments de dades que suposin l'adopció de decisions automatitzades ni tampoc l'elaboració de perfils.
D'acord amb la normativa vigent, són d'accés públic les dades de nom i cognoms, número de col·legiat, especialitat, adreça professional, telèfon, correu electrònic i any d'incorporació.
Pots oposar-te a què les teves dades públiques que apareguin a la web col·legial siguin utilitzades amb finalitats comercials comunicant-ho al COIB.
La base legal pel tractament de les teves dades és la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i la Llei 44/2006, de 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitàries, de les que es deriva l'obligatorietat de la col·legiació per a l'exercici de la professió infermera, així com les funcions del Col·legi en l'ordenació de la professió, el seu exercici, defensa i representació.
La negativa a facilitar les dades personals comportarà la impossibilitat de col·legiar-se a la corporació.
Per a finalitats diferents de les expressades basades en el teu consentiment, com per exemple rebre publicitat sobre productes i serveis de valor afegit, sempre et demanarem el teu consentiment previ que podràs revocar en qualsevol moment.
Les dades són cedides al Registre de Professionals Sanitaris depenent del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, així com a d'altres corporacions i organismes públics, quan així s'estableixi legalment.
El COIB no transfereix les teves dades personals a un tercer país o organització internacional, ni està previst.
Arribat el cas, seràs informat prèviament de la transferència i de les condicions de la mateixa, i en particular, l'existència o manca d'una decisió d'adequació de la comissió respecte del tercer país o organització internacional.
Les teves dades es conservaran des de la data de la col·legiació i a partir de la baixa de col·legiat, durant tot el termini que preveu la normativa aplicable, entre d'altres, la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i gestió de documents i la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Mitjançant un escrit adreçat al Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona, Carrer Pujades, 350, 08019 de Barcelona, a l'atenció del delegat de protecció de dades o bé, per correu electrònic a l'adreça [EMAIL]
Per exercir els teus drets acompanya a la teva sol·licitud una còpia del dni o document acreditatiu de la teva identitat.
L'exercici dels teus drets és gratuït.
Si consideres que el tractament de les teves dades personals vulnera la normativa pots contactar o presentar una reclamació a:
Auditori del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona. c/ Pujades 350.
Per a col·legiades i auxiliars d'infermeria:
135€ (a partir del 10 d'octubre de 2017 serà de 165€)
Les auxiliars d'infermeria per formalitzar la inscripció heu d'enviar un mail a [EMAIL] i us indicarem com realitzar el pagament.
150€ (a partir del 10 d'octubre de 2017 serà de 180€)
Presidente del Col∙legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)
Decana del Consell de Col∙legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya.
Vocalía Médico Quirúrgica del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona
Enfermera del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Enfermera Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
El Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) en la línia de continuar amb l'actualització i desenvolupament del treball relacionat amb el procés d'esterilització; organitza al costat del grup expert en esterilització de la vocalia médicoquirúrgica, la Jornada d'Esterilització 2017.
El nostre propòsit és establir un debat profund sobre aspectes que a tots ens interessen i preocupen: com la millora eficaç i eficient en els procediments i processos d'esterilització que contribueixen a la seguretat del pacient; i també, les competències professionals des de l'aplicació de coneixements, actituds i habilitats garants desenvolupades en els àmbits assistencials.
Un cop més estem segurs que aquesta trobada i la vostra participació facilitarà i ens ajudarà a millorar el nostre dia a dia.
Reflexionar i intercanviar experiències en alguns dels temes que més ens preocupen.
Debatre sobre les competències de les infermeres en els serveis d'esterilització.
Dirigit a: infermeres, auxiliars d'infermeria i altres professionals relacionats i interessats en el procés d'esterilització del producte estèril.
Places limitades: les incripcions es realitzaran per rigorós ordre d'inscripció i la reserva serà confirmada en rebre el comprovant de pagament.
Les auxiliars d'infermeria, per formalitzar la inscripció, heu d'enviar un mail a [EMAIL] i us indicarem com realitzar el pagament.
Inscripció i pagament: Les inscripcions es realitzaran emplenant el formulari d'inscripció.
El pagament es realitzarà mitjançant targeta de crèdit, excepte les auxiliars d'infermeria que han d'enviar un mail a [EMAIL] i us indicarem com realitzar el pagament.
S'ha sol·licitat l'acreditació d'aquesta Jornada a l'Òrgan d'Acreditació del Consell Català de Formació Continuada de Professions Sanitàries.
Només es lliurarà el certificat d'acreditació a les persones que assisteixin al 100% de la jornada.
8:30 - 9h: Entrega de documentació
9 - 9:15h: Inauguració i presentació de les Jornades 2017.
President del Col∙legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)
Vocalia Medicoquirúrgica del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona
Presidenta de les Jornades d'esterilització 2017.
Infermera de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
9:15 - 10:30h: Conferència Inaugural.
Actualització en Legislació i Bones Pràctiques en Esterilització.
Per garantir els processos i les bones pràctiques hem de conèixer la legislació que ens regeix i les normatives que fan que estigui controlat el procés; així com conèixer les recomanacions de bones pràctiques per així incorporar-les.
Aquestes van evolucionant i canviant per això ens preguntem: ¿Les coneixem i estem actualitzades?
El coneixement i la bona pràctica ens porta a l'excel·lència.
Assessora Tècnica Científica en Esterilització i Higiene.
Perfils i competències en els serveis d'esterilizació.
Els coneixements, habilitats i actituds defineixen a les competències; aquestes al seu torn ens diuen de què som responsables amb la varietat de professionals, situacions en les diferents organitzacions, fa que ens plantegem aquestes competències específiques i intentem definir en el marc i model més estès en el moment actual.
Directora de l'Escola d'Infermeria de Terrasa.
Novetats de material, productes i equips d'esterilització.
Una bona pràctica s'acompanya de l'actualització de coneixements i de saber com utilitzar correctament els materials, productes i equips.
Darrere d'ells hi ha molta feina i evidencia que hem de conèixer.
15 - 16:30h: Compartint experiència i coneixement (I)
Presentació de comunicacions orals i defensa de pòsters
Espai i oportunitat on compartir experiències que ens acosten a les nostres realitats.
En aquest espai s'oferirà la possibilitat de realitzar de forma simultània dos tallers que s'hauran de seleccionar en el moment de realitzar la inscripció.
Si no es selecciona cap d'ells; l'organització no podrà garantir la disponibilitat o realització d'aquests.
L'empremta de la no qualitat: H2O; SiO2; P2O5; Cl a l'instrumental quirúrgic.
Consultora de qualitat de material quirúrgic.
Simulació d'una central d'esterilització.
Procés de fabricació dels equips esterilitzadors.
9 - 9:15h: Presentació de la Jornada 10 de novembre de 2017
Presidenta de les Jornades d'Esterilització 2017.
Infermera Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Novetats de material, productes i equips d'esterilizació.
¿Què implica i com afecta la "no qualitat" en el procés d'esterilització en la seguretat del pacient, en els costos, i els aspectes legals?
Sempre parlem de la qualitat i excel·lència; però què passa quan també de vegades contribuïm a la "no qualitat"?
Des de diferents visions volem conduir a la reflexió.
Cap de secció del servei de Medicina Preventiva i Qualitat Assistencial.
12:15 - 13:30h: Compartint experiència i coneixement (II)
Espai i oportunitat on compartir experiències que ens apropen a les nostres realitats.
Panell d'experts respon als problemes més habituals en Esterilització.
En aquest espai comptarem amb experts en l'àmbit de l'esterilització i de diferents grups professionals que esperem responguin a totes les qüestions que sorgeixen en el dia a dia que ens heu fet arribar; i les que sorgeixin entre els assistents d'aquestes jornades.
Fòrums com aquest on podem compartir situacions, problemes, proposar millores i solucions amb el qual volem contribuir a la bona pràctica i excel·lència.
Centres especialistes en Atenció Primària.
Servei d'odontologia CAP Montigalà.
17 -17:15h: Conclusions del Comitè Científic i lliurament de Premis
Coordinadora del Comitè Científic.
17:15h: Conclusions i cloenda de la Jornada Esterilització 2017
Format Les Jornades ofereixen un programa obert a la participació, mitjançant la presentació de comunicacions en format ORAL o de PÒSTER.
Requisits i terminis Primer signant: per poder presentar una comunicació és imprescindible que el primer signant estigui inscrit a les Jornades; un cop es comuniqui l'acceptació.
Un mateix ponent no podrà defensar més d'un treball (oral o pòster), encara que sí podrà ser coautor d'altres.
Autors El número màxim d'autors serà de 6, identificats per primer i segon cognom i inicial del nom, separats per coma.
Els autors es separaran amb punt i coma.
Resum Els participants hauran d'enviar prèviament el formulari i resum del seu treball (oral o pòster), a través d'un correu electrònic a: [EMAIL]
El resum tindrà un límit màxim de 400 paraules (sense comptar títol ni bibliografia).
Estarà estructurat segons l'ordre habitual: introducció, objectius, material i mètode, resultats, conclusions i bibliografia.
No es podran incloure ni gràfics, ni figures, ni taules.
Pots descargar aquí el formulari per presentar el teu pòster o comunicació.
Enviament del resumen El termini d'enviament de resums finalitza el 16 d'octubre de 2017.
Un cop rebut, la secretaria li enviarà un e-mail de confirmació.
El comitè científic, li notificarà l'acceptació o no del mateix, a partir del 23 d'octubre de 2017, mitjançant correu electrònic.
Presentació el dia de la Jornada
Les presentacions s'enviaran de forma definitiva 48h abans del dia d'inici de la jornada a la secretaria, i verificada el mateix dia de la presentació o defensa com a mínim 2 hores abans.
Totes les comunicacions orals seran defensades per les autores.
L'hora de l'exposició, es notificarà per correu disposant de 8 minuts d'exposició i 2 minuts per torns de preguntes.
Als pòsters escollits se'ls assignarà un nombre que correspon al lloc de la consola a penjar el pòster.
Mida 120 cm x 90 cm. Els pòsters que vulguin optar a premi hauran de ser defensats.
L'hora de la defensa, es notificarà per correu disposant de 4 minuts d'exposició i 2 minuts per torn de preguntes.
Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona
Telèfon gratuït d'atenció col·legial:
Horari d'estiu (del 15 de juliol al 31 d'agost): |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Proposta organitzativa de cursos de coneixements de valencià per al personal de l'Administració de la Generalitat en centres de treball.
Es convoquen els cursos presencials de formació lingüística i tècnica inclosos en el Pla d'acompanyament lingüístic per al personal de l'Administració de la Generalitat corresponents a la campaña 2019-2020.
S'ofereixen cursos presencials en centres de treball, organitzats en les diverses conselleries i organismes dependents de la Generalitat.
Aquesta modalitat d'ensenyament complementa l'oferta de cursos que convoca l'Institut Valencià d'Administració Pública, en la qual s'aposta per l'aprenentatge en línia, amb l'objectiu no solament d'optimitzar els recursos disponibles, sinó també d'incrementar la qualitat en el procés de formació i de l'aprenentatge del valencià, alhora que permet, a més, que els funcionaris que la segueixen es beneficien de la flexibilitat horària d'aquest tipus d'aprenentatge.
La persona responsable de cada conselleria o organisme dependent de la Generalitat.
El pagament del professorat que impartirà els cursos anirà a càrrec de les conselleries o dels organismes que els oferisquen.
El termini per a la presentació de les propostes organitzatives és de quinze dies a comptar de l'endemà de la publicació d'aquesta resolució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana n.
8650, de 07/10/2019, i posteriorment s'haurà de trametre la proposta organitzativa, segons el model disponible en l'annex I d'aquesta resolució i en la pàgina web:
http://www.ceice.gva.es/va/web/dgplgm/empleats-publics al Servei d'Acreditació i Assessorament de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme per tràmit telemàtic o per qualsevol dels procediments que arreplega la llei de procediment administratiu.
La sol·licitud s'ha de presentar en el Registre de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport; en les direccions territorials d'Educació o en qualsevol dels llocs que preveu l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
A través de l'enllaç corresponent:
Tramitar amb certificat electrònic: https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html? tramite=DGM_GEN&version=3&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=2479
Formulari "Proposta organitzativa dels cursos en centres de treball".
Per tal que aquests cursos s'incloguen en la campanya 2019-2020, el coordinador o coordinadora de cada conselleria o organisme dependent de la Generalitat haurà de trametre la proposta organitzativa, segons el model disponible en l'annex I d'aquesta resolució i en la pàgina web: http://www.ceice.gva.es/va/web/dgplgm/empleats-publics al Servei d'Acreditació i Assessorament de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme per tràmit telemàtic o per qualsevol dels procediments que arreplega la llei de procediment administratiu.
Per a accedir de forma telemàtica, la persona sol·licitant ha de disposar de signatura electrònica avançada, bé amb el certificat reconegut d'entitat (persones jurídiques) o bé amb el certificat reconegut per a ciutadans (persona física), per a la qual cosa pot utilitzar qualsevol sistema de signatura electrònica admés per la seu electrònica de la Generalitat.
PASSOS PER A LA TRAMITACIÓ TELEMÀTICA:
a) Heu d'omplir el formulari en línia.
b) Heu de descarregar la proposta organitzativa dels cursos (annex I) i guardar-la en el vostre ordinador per a omplir-la.
c) Feu clic sobre el botó "Registrar" (us facilitarà el número de registre, la data, el lloc i l'hora de presentació).
La vostra presentació telemàtica haurà finalitzat.
Per a resoldre incidències informàtiques contacteu amb [EMAIL]
* DEDICACIÓ LECTIVA, PERÍODE DE REALITZACIÓ I NOMBRE D'ALUMNES.
Els cursos tindran una duració d'entre 50 i 80 hores lectives i no s'autoritzaran cursos inferiors a 50 hores.
El calendari lectiu dels cursos s'haurà de realitzar entre els mesos de desembre de l'any actual i setembre de l'any següent, i hauran de ser confirmats per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.
El nombre màxim d'alumnes per curs serà de 40.
No hi haurà un mínim d'alumnes.
El Servei d'Acreditació i Assessorament expedirà un certificat de participació a les persones admeses oficialment que superen el 85 % d'assistència.
Els certificats seran d'un còmput d'hores senceres, i només se certificaran els cursos autoritzats pel Servei d'Acreditació i Assessorament.
-L'adreça electrònica per a informació dels cursos en centres de treball és [EMAIL]
- A més, es pot ampliar la informació sobre qualsevol aspecte organitzatiu o de funcionament en els centres territorials de coordinació següents:.
Alacant, Direcció Territorial d'Educació, Cultura i Esport; tel.: 965 934 782.
Castelló de la Plana, Direcció Territorial d'Educació, Cultura i Esport; tel.: 964 333 928.
València: Direcció Territorial d'Educació, Cultura i Esport; tel.: 961 271 342
Enllaç web Política Lingüística
- Ordre 7/2017, de 2 de març, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regulen els certificats oficials administratius de coneixements de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, el personal examinador i l'homologació i validació d'altres títols i certificats (DOGV núm. 7993, de 06/03/2017)
- Resolució d'1 d'octubre de 2019, de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual es convoquen els cursos presencials de formació lingüística i tècnica inclosos en el Pla d'acompanyament lingüístic al personal de l'Administració de la Generalitat.(DOGV no 8650, de 07/10/2019)
Vegeu l'Ordre 7/2017, de 2 de març
Vegeu la Resolució d'1 d'octubre
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
Des de fa cinquanta estius, i des de principis de juliol fins a finals de setembre, Arles (Arle en occità) és la capital europea de la fotografia, de la història d'aquesta forma d'expressió (també de les seves novetats) i de les històries que s'expliquen amb les imatges fotogràfiques (així com d'altra mena) i al voltant seu: és com si tot el món, amb el seu imaginari, hi estigués representat.
El caràcter de l'esdeveniment ara anomenat Les Rencontres d'Arles (una síntesi de Rencontres Internationales de la Photographie d'Arles, el nom inicial) no deu ser aliè al fet que, l'any 1970, va ser fundat per un fotògraf, Lucien Clergue; un escriptor, Michel Tournier, i un historiador, Jean-Maurice Rouquette.
El cas és que, passades cinquanta edicions, aquest festival de fotografia té un prestigi indiscutible i, en conseqüència, una capacitat de convocatòria que ha generat una forma de turisme cultural exemplar.
Aquesta localitat històrica de la Camarga, d'uns 60.000 habitants, amb un valuós patrimoni monumental i tan vinculada a la mítica a l'entorn de Van Gogh, rep durant tot l'estiu visitants d'una manera tan constant com assumible (amb l'excepció de la primera setmana de juliol, en la qual, amb la posada en marxa de Les Rencontres i les nombroses activitats associades, s'hi concentren un munt de fotògrafs amb el desig de difondre els seus projectes), sense que això representi una transformació destructiva de l'espai, sinó ben al contrari.
Repartides per la ciutat, trobem desenes d'exposicions (aquest any, cinquanta, amb motiu del cinquantè aniversari) que ocupen edificis històrics, reutilitzen antigues fàbriques, usen –i, així, mantenen– cases abandonades o s'infiltren en espais comercials.
És el cas, en aquesta edició, d'un supermercat de la cadena Monoprix, on exposa, en una planta superior habitualment destinada al magatzem, Mohamed Bourouissa, artista d'origen algerià que, entre altres tasques, subverteix la imatge transmesa de la banlieue parisenca i fa present la circulació del diner en un món regit per les relacions mercantils.
Resulta especialment inquietant que s'hi exposi un treball amb el qual, intervenint en les imatges, cobren un nou significat les fotos d'unes persones enxampades amb els objectes robats en un supermercat dels EUA: allò que va ser fet per a l'escarni es transfigura en un retrat de la indefensió, la por i el fet d'estar desvalguts.
Les Rencontres d'Arles mereixen una visita d'una setmana per explorar-ne totes les propostes, de manera que una estada de tres dies només permet donar compte d'unes quantes exposicions, algunes de les quals prèviament recomanades.
És el cas, i d'una manera especial, de Photo/Brut, que, configurada sobretot a partir de la col·lecció Bruno Decharme, reuneix en un dels espais dels anomenats Ateliers (en una antiga zona industrial) una sèrie de mostres del que es podria considerar fotografia bruta, tenint present la definició que Jean Dubuffet va fer de l' art brut com una producció duta a terme per persones sense formació artística i al marge dels circuits artístics, però no exempta de sensibilitat estètica i determinació.
Aquesta exposició és d'aquelles que conviden a tornar-se a fer certes preguntes (com ara què és art i què fa que es consideri art i que es cotitzi com a tal) i, davant l'accés a certa expressió de la intimitat que no sembla que s'hagi concebut per ser vista, a qüestionar-nos el nostre voyeurisme.
En tot cas, davant de moltes d'aquestes obres sovint desconcertants i a vegades amb un caràcter obsessiu, hi ha la certesa que responen a la necessitat creativa dels seus autors i vet aquí la seva importància indiscutible.
Una altra exposició sorprenent, The anonymous project, també es compon de fotografies amateurs, en aquest cas alienes a tota voluntat artística i elaborades de manera anònima en espais domèstics dels EUA durant els últims 70 anys: moments quotidians i excepcionals, com ara les celebracions familiars, que aporten un document sociològic configurat amb fotos imperfectes com la vida mateixa, tal com diu l'impulsor del projecte, el fotògraf i cineasta Lee Schulman, que el va iniciar en adquirir per atzar una capsa de velles diapositives en una subhasta.
Com que les fotografies són relatives a un món familiar i domèstic, el subtítol de l'exposició és The house, i es desplega en els diversos pisos i fins i tot al terrat de La Maison des Peintres.
Captades en aquest cas per diversos fotògrafs professionals, les imatges aplegades a Home, sweet home també aporten un document sociològic (i polític, subtitulat La casa britànica: una història política ) dels canvis dels últims cinquanta anys reflectits als espais domèstics.
Hi ha moltes més exposicions fascinants a Arles, entre les quals en destaca una que justificaria per si mateixa el viatge: l'antològica dedicada a Helen Levitt (1913-2009), que, a partir dels anys trenta, va testimoniar la vida als carrers dels barris més populars de Nova York amb fotografies realistes i poètiques.
Una fotògrafa extraordinària, tant en blanc i negre com en color, que té l'honor de ser exposada a l'Espace Van Gogh.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Molts partits han cancel·lat els seus actes i el conseller d'Interior en funcions, Jordi Jané, ja s'ha reunit amb la cúpula dels Mossos d'Esquadra.
El president en funcions, Artur Mas, compareixerà a la sala de premsa del Palau de la Generalitat a les 12:30, després del minut de silenci convocat per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona a la Plaça Sant Jaume a les 12. |
Quart dia d'assajos al centre cívic cotxeres Borrell.
Ens van acceptar el nostre projecte "La presó on vivim", una lectura dramatitzada basada en textos d'escriptors que han estat a la presó, al laboratori Tísner d'aquesta entitat.
El laboratori Tísner és un espai de suport en l'àmbit de les arts escèniques, tant a companyies amateurs com professionals, per tal que desenvolupin els seus treballs.
El centre et cedeix el seu teatre perquè tu hi puguis treballar prestant-te assessorament administratiu i tècnic, a canvi de signar un conveni de col·laboració en el qual et compromets a presentar la peça dins la mostra que es farà el proper mes d'octubre.
Per ara n'estem molt satisfets, tant de les possibilitats del teatre com pel tracte dispensat per la gent del centre cívic.
Treballar en un espai nou ens ha obligat a adequar-ho tot al nou escenari.
Portàvem ja molta feina feta a l'Espai Jove de l'Eixample, d'aquí que els nostres esforços s'hagin centrat en refrescar allò que havíem treballat i traslladar-ho al nou emplaçament.
Donat que ja portem uns quants mesos donant-hi voltes, ens plaurà, a més de l'actuació de l'octubre, fer un assaig obert per tal de calibrar si anem pel bon camí o si cal fer alguna modificació.
Amb l'E., afrontem aquest repte amb l'il·lusió d'haver bastit una peça des de la sinceritat, sense caure en el sentimentalisme ni en exercicis massa críptics.
Per tots aquells que vulgueu acompanyar-nos i dir-hi la vostra, el proper dimecres dia 11 d'abril a les 22:00 al mateix centre cívic cotxeres Borrell (C. Viladomat, 2-8 de Barcelona), podreu fer un tast d'aquestes veus que han estat entre reixes.
El projecte és molt encertat i oportú.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
He pensat tants cops aquesta carta, i he rumiat tant la manera com t'ho diria (miraré que em comprengui, procuraré no ferir-la, seré ferm i delicat alhora, etc., etc.), que a la fi m'he decidit a tirar pel dret.
I més clar encara: et deixo per una altra.
Sí, sí, exactament això que estàs pensant: com un bandarra, com un podrit fill de sa mare, com un porc amb qui en mala hora et vas casar, ara fa tretze anys.
Sóc tot això i moltes coses més: un irresponsable, un immadur, un boig que hauria d'anar a parar al psiquiàtric.
A les espatlles on vagis a vessar les llàgrimes de dona abandonada, hi trobaràs tota la comprensió del món.
El que no em perdonaran i, de retruc, no t'ho perdonaran a tu — és que deixi la feina.
D'això, sí que se'n faran creus, els amics que et quedin i que t'aconsolin dient que aquestes coses passen cada dia; però que deixi l'arquitectura, amb el prestigi, les peles i la res-pon-sa-bi-li-tat (a partir d'ara, prepara't, aquesta és la paraula que hauràs de suportat més vegades, i creu-me que ho sento), això no és normal, no és lògic, i et miraran de cua d'ull, per si s'encomana.
Renuncio d'antuvi a fer-te comprendre'n els motius.
Hi tens la mateixa capacitat com per entendre el fora de joc del futbol, les derivades matemàtiques o el cinema de Bertolucci, els tres exemplars favorits que esmentes quan presumeixes de senzillesa mental, darling.
Només perquè vegis que tot plegat no és un impuls —sobre això, és millor que no et facis il·lusions, perquè no es tracta d'un cop de cap, t'ho puc ben jurar—, he renunciat a una marxa més espectacular, que és exactament la que m'hauria agradat.
Em venia salivera només de pensar en un cop de porta ben pegat, però ja ho veus: hi he renunciat.
I ho he fet per resistir l'impuls de pegar-lo, aquest cop de porta.
Era massa teatral, i, per tant, tenia algun dring fals que t'hauria fet fer il·lusions sobre el recobrament del meu seny.
Per exemple: volia cremar llibres —però tota la biblioteca— a la banyera.
El sostre i les parets hi haurien quedat ben galdosos.
A continuació, volia esmicolar tots els discos, i els compacts posar-los a la torradora elèctrica, I, amb les estisores grosses, volia deixar-te el present de tota la meva roba feta tires, al mig de la sala.
El toc final era cagar-me a la llar de foc (no tenia fetge per fer-te una cosa així sobre el cobrellit nou, que amb tanta cura vas triar, estimada).
¿Oi que convindràs amb mi que hauria estat una marxa molt més higiènica, contundent i purificadora?
La teva reacció hauria estat exactament com enumero: primer, una indignació rabiosa, unes trucades als més íntims contant la meva proesa, llàgrimes avall les galtes enceses.
Després, ho hauries deixat tal com estava per mostrar-ho.
T'imagino perfectament, assenyalant amb el braç les meves deixalles —les espirituals i les escatològiques— i fruint de l'espectacle.
A continuació, l'etapa tendra: el pobre ha perdut el senderi, em necessita, i necessita el psiquiatre aquell de tanta anomenada.
Ho recolliries tot, i, de bursada, a la llibreria i a la casa de discos a refer els buits esgarrifosos que la meva inconsciència havia deixat a la teva acurada decoració domèstica.
Finalment, la recerca rabiüda, amb detectius privats i tot.
Prefereixo renunciar a l'espectacle només per espifiar-te la festa.
I, amb el cor a la mà: per evitar que et facis falses il·lusions.
I no creguis que la causa sigui la Paquita —la Paquita és el nom de la meva companya, i de seguida te'n faré cinc cèntims: em faig el càrrec que la curiositat pot més que l'honor—; ella n'ha estat, si de cas, el catalitzador.
El neguit ja era a dintre, segurament covant-se des de la meva més tendra infància.
I ara ja pots dir allò d'«immaduresa neuròtica evolutiva amb brots paranoics segurament congènits», o qualsevol altra xorrada que et vingui al cap (un cap adorable, per cert, no em fa res dir-ho).
Com que ja t'he dit que he renunciat d'antuvi a fer-te entendre les causes del meu cop de porta —que ha estat sibil·linament esmorteït per la meva bona educació, que, m'hauràs de reconèixer tu, tinc amarada a l'ànima—, et parlaré només dels seus efectes:
He deixat el despatx, però tot en ordre i amb un nou arquitecte en cap prèviament —i meticulosament— triat, i ara treballo de conserge-porter en una fàbrica que, només per no donar-te pistes, no ve al cas dir-te quina mena de cosa manufactura.
És una feina que m'agrada moltíssim.
Qualsevol plaer que imaginis no és comparable al plaer que experimento cada matí, en fitxar, encendre els llums i connectar les màquines, i seure a la meva tauleta de la porta amb un escuradents a la boca.
Quan entren els obrers i alguns em diuen: «Ep, Emili», o «Cada dia toques el xiulet més d'hora, cony d'Emili», o coses semblants, segrego una beatífica felicitat, tan tangible, tan profunda, tan visible que he de mirar de no posar-me a bavejar.
La Paquita, abans, era la dona de fer feines del meu despatx.
La vaig conèixer ara fa sis mesos, un dia —potser te'n recordaràs— que m'hi vaig haver de quedar tota la nit amb aquells plànols que calia rectificar de dalt a baix per culpa d'una disposició sobtada de l'Ajuntament.
Té vint-i-vuit anys i és andalusa.
És la dona més meravellosa del món: sap guisar els plats més saborosament senzills de què mai hagis sentit parlar —el seu potaje, espès, fort, picant, és una glòria—, planxa tot cantant, especialment boleros.
Al llit és recatada, i mai de la vida consentiria que la veiés rentar-se al bidet o pixar al wàter.
Esmenta la regla amb eufemismes i és capaç de posar-s'hi vermella i tot.
I m'acaricia l'esquena, amb la mà plana i els ulls humits —una mirada d'una feminitat tan profunda que crec que tots vosaltres, les alliberades, heu perdut per sempre—, amb una tendresa que jo no sabia que existís.
Li encanta cosir, i ho fa molt i molt bé.
Posa els peus al barrot de la cadira, de manera que els genolls li facin muntanyeta, i així, amb els genolls junts, ajup el cos per mirar la costura de prop.
La rodonesa dels seus genolls, mentre està concentrada en l'agulla, és un espectacle del més pur i refinat erotisme.
I cada matí em dóna la carmanyola amb el dinar i un termo amb cafè amb llet.
Destapar-la, la carmanyola, a l'hora de dinar, és un dels moments més rics, preciosos i intensos que tinc el gust de viure.
Abans d'emprendre el fals viatge que creus que estic fent des de fa un mes, he deixat les coses com cal: com un home de bé.
T'he deixat perfectament proveïda de cèntims, perquè no m'he emportat ni un clau.
Tens per viure molt bé, i, com que ets molt llesta, segur que sabràs invertir i muntar-t'ho de conya.
A mi, no em tornaràs a veure mai de la vida.
I si algun dia vols el divorci, parla amb en Castany, l'advocat, que t'ho resoldrà tot.
Perquè jo aquella vida, la vostra, ja l'he acabada: estic mort, preciosa.
P.S.: la Paquita té les cuixes de seda i els pits d'ambre calent.
(Del recull Històries perverses.
Ahir, vint-i-cinquè aniversari de l'esperada i celebrada mort de Franco, rememoro aquells moments tocant ferro (en la superstició tradicional catalana, hom toca ferro per esbandir la malastrugança: els espanyols toquen fusta: mai no he sabur els orígens d'ambdues supersticions, que són ben vives); un amic anglès, que parla i entén l'espanyol i el català, contempla amb mi els informatius i em remarca: «Esteu obsessionats: he sentit la paraula unitat i la paraula diversitat moltes més vegades que la paraula llibertat, en aquesta commemoració.»
I és clar: verbalitzar les pors és una altra manera d'esbandir-les, i la unidad en la diversidad o la diversidad en la unidad és tema prioritari fins i tot respecte a les llibertats o a l'estabilitat econòmica.
La Constitució hi és ben explícita, i al seu article 2 ho diu així: «La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.»
Llegeixo aquest article al meu amic anglès, que diu que és l'article constitucional més curiós
Li llegeixo aleshores uns fragments de l' Estat espanyol i el dret d'autodeterminació, de Xavier Rocha, especialment quan explica què va passar el 12 de maig de 1978: estant reunida la comissió d'afers constitucionals, el ponent d'UDC Pérez Llorca bhi va fer arribar una quartilla; la lectura d'aquella quartilla va fer retirar totes les esmenes a l'article 2 de la Constitució, i es va aprovar la redacció que estava inclosa en la misteriosa quartilla.
Aquesta consigna exterior mai no s'ha sabut –mai no s'ha publicat– qui li enviava i quin poder tenia sobre els ponents.
Rocha afegeix que allò va ser un cop d'Estat, un sotmetiment al poder constituent, una consigna de l'exterior de la comissió.
La redacció de l'article 2 no va ser fruit, diu Rocha, de cap consens ni transacció, sinó d'una fulminant intervenció extraconstitucional.
El meu amic anglès i jo parlem també de la covarda irresponsabilitat de Fujimori, i el afegeix: «Tant de bo l'exèrcit peruà tingui ara seny.»
Malaguanyats països, els qui depenen del seny o la rauxa de les seves forces armades...
(Del volum En legítima defensa. |
Pots canviar la teva configuració o obtenir més informació aquí.
Editorial Gregal - Presentació del llibre L'esborrany de Sílvia Romero.
L'acte anirà a càrrec de Vicenç Ambrós, escriptor i Sílvia Romero, autora de l'obra.
L'esdeveniment tindrà lloc dimecres 21 de març a les 19h a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret.
Pots descarregar-te la invitació fent clic aquí.
Múltiples reunions entre una editora i una escriptora per parlar de la nova novel·la que aquesta està escrivint ens conduiran a la història d'Aurelio Soriguera, un jove que als anys cinquanta del segle passat va abandonar la seva població natal per emigrar a Barcelona.
En aquesta ciutat s'instal·larà, es casarà, tindrà descendència i, sobretot, perseguirà un gran somni: crear un imperi comercial.
Però família i afecte no sempre avancen de bracet: els llaços d'unió dels Soriguera es basaran en la gelosia, la solitud, la buidor, i per damunt de tot, el secret.
La seva evolució al llarg dels anys, marcada per una absoluta manca de comunicació, mostrarà al lector un ventall de comportaments i emocions marcats pel silenci sota el qual s'aixopluguen.
En paral·lel a la narració coral al voltant dels Soriguera, l'editora i l'escriptora reflexionen sobre els mecanismes de la creació literària i comenten les actituds dels diversos personatges, en un joc literari que convida el lector a sumar-s'hi.
PARLANT AMB TU D'AMOR I LLIBERTAT
LES CELEBRACIONS DOMINICALS EN ABSÈNCIA...
VIVÈNCIES, SOMNIS I CONFIDÈNCIES D'UN...
CANTS I ORACIONS DELS MONJOS BUDISTES
Aquí podràs navegar pel nostre catàleg classificat per títol, autor o editorial.
Introdueix el nom del llibre, l'autor, la col·lecció... |
Vés al contingut (premeu Retorn)
La rendició de comptes d'una organització és el conjunt de mecanismes que permeten explicar, justificadament, els seus objectius i resultats als seus grups d'interès i contribuir a la millora de l'organització.
Les memòries o informes de responsabilitat social pretenen comunicar a tots els grups d'interès els compromisos, objectius i resultats de les actuacions respecte al desenvolupament sostenible en els àmbits econòmic, ambiental i social en les diferents dimensions universitàries: Formació, Recerca, Gestió i Relacions amb la Societat.
La Universitat Politècnica de Catalunya és signatària, des de l'any 2004, del Pacte Mundial (Global Compact) i elabora i fa públic anualment l' Informe de Progrés.
Aquesta iniciativa internacional de les Nacions Unides promou el compliment dels 10 Principis, basats en Declaracions i Convencions Internacionals, que es concreten en quatre àrees: drets humans, laborals, mediambientals i de lluita contra la corrupció. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Mentre que accedint a Via Sabadell des de la ciutat (per la carretera de Bellaterra) fa palès com els propis comerços han decidit a instal·lar cartrons per indicar com arribar als seus aparcaments, les persones que surten des de la C-58 per la rotonda més gran d'Espanya van a parar a una segona rotonda amb gran volum de trànsit (la mateixa per on venen els sabadellencs).
En determinats moments d'aquest cap de setmana la circulació ha estat tan intensa que s'ha bloquejat.
A mitja tarda d'aquest dijous, hi havia caravana des de la porta del propi aparcament d'Ikea fins aquesta rotonda.
D'altra banda, i segons informa José Fernández, s'ha canviat l'accés a l'Aeroport de Sabadell, fent-se més difícil per als qui venen des de Sabadell.
I és que els conductors de Sabadell han d'anar fins a la gran rotonda elevada de la C-58 i després des d'allà agafar la sortida específica cap a l'Aeroport i el Club de Tir.
A més, hi ha poca senyalització de la infraestructura i l'Ajuntament ha optat per les tanques de plàstic per facilitar la conducció, almenys de moment.
Sembla ser que, malgrat es corregeixi la situació en les properes setmanes, la milionària inversió en Sant Pau de Riu-sec no ha tingut massa en compte detalls com la senyalització.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Zoraida Burgos ha estat guardonada en la categoria de poesia del Premi de la Crítica Catalana per 'Convivència d'aigües' (Editorial LaBreu), i Maria Guasch en la de narrativa per 'Els fills de Llacuna Park' (L'Altra Editorial)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El Premis de la Crítica Catalana reconeixen enguany les escriptores Zoraida Burgos i Maria Guasch.
La primera ha estat guardonada en la categoria de poesia per Convivència d'aigües (Editorial LaBreu) i la segona en la de narrativa per Els fills de Llacuna Park (L'Altra Editorial).
Per a la poetessa de Tortosa (Baix Ebre), el premi significa, com ha afirmat, 'un honor inesperat i que agraeix molt, des de la seva perifèria de les terres del sud'.
De la seva obra, el jurat ha valorat que és 'commovedora perquè reuneix en un sol volum l'esforç de tota una vida.
Els seus poemes donen fe de l'evolució d'una veu insòlita però ben recognoscible'.
Burgos ha exercit principalment de bibliotecària, a Amposta (Montsià) i a Tortosa.
La seva trajectòria s'inicia l'any 1970 amb l'obtenció del premi Màrius Torres pel llibre D'amors, d'enyors i d'altres coses i amb la inclusió de part de la seva obra poètica en diverses antologies.
A partir de Vespres (1978), la seva producció es pot compendre unitàriament, juntament amb Cicle de la nit (1981), Reflexos (1989) i Blaus (1993).
Després d'uns quants anys sense publicar poesia, el 2012 rep el Premi de poesia Vila de Lloseta amb Absolc el temps, un llibre sobre la memòria, el temps, i de reflexió sobre l'escriptura.
L'any 2013 va representar la paraula poètica en la celebració del Dia Mundial de la Poesia (ILC).
Per a Maria Guasch, aquest guardó implica 'el reconeixement d'uns personatges, d'una història, d'una mena de relat i d'escriptura que han nascut amb llibertat absoluta, sense atendre a modes ni tendències'.
El jurat aprecia la narrativa subtil i el llenguatge proper, sense edulcorants, de la seva obra.
'Guasch presenta una obra enigmàtica i seductora alhora, en la qual la insatisfacció, el buit i la inèrcia del sense sentit batega en tots i cadascun dels personatges', explica.
L'escriptora de Begues (Baix Llobregat) és llicenciada en Comunicació Audiovisual i combina la tasca de documentalista i guionista amb la vocació d'ensenyar.
El 2013 publica la seva primera novel·la, La neu fosa (El Toll), la qual segueix Olor de clor sota la roba (RBA-La Magrana), amb què rep el Nou Talent FNAC 2014.
Amb la tercera novel·la, Els fills de Llacuna Park (L'Altra) l'autora ha consolidat la seva veu literària, una de les més estimulants i inspiradores de les generacions joves.
Els Premis de la Crítica Catalana es lliuraran dimecres 2 de maig a la Biblioteca de Catalunya, en el transcurs d'un sopar literari amb tertúlia amb les autores premiades i lectures dels textos guardonats.
Per primera vegada, els representants de la crítica catalana han declinat assistir a la reunió anual en què l'Asociación Española de Críticos Literarios anuncia els premis, com a mostra de protesta enèrgica per la manca de llibertat d'expressió a l'estat espanyol i per a reivindicar el compromís de l'escriptura amb llibertats com aquesta.
El jurat de la modalitat en llengua catalana ha estat format pels crítics Anna Ballbona, Àlex Broch, Jordi Nopca, Simona Škrabec i Lluïsa Julià, que n'ha estat la coordinadora.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Davant l'increment del perill d'incendi forestal per l'entrada de vent i la possibilitat de tempestes, a partir d'avui, dissabte, s'activa el nivell 3 del Pla Alfa en 37 municipis de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre, Priorat i Baix Camp.
A més, es restringiran els accessos a la Serra de Montsià, a la Serra de Cardó-el Boix i al perímetre de protecció prioritària de Tivissa, Llaberia, Vandellòs i Pradell.
A més, el departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va emetre ahir un comunicat en el qual demana extremar les precaucions.
El cos d'Agents Rurals, conjuntament amb Mossos i ADF, efectuaran la vigilància en els espais on el Pla Alfa 3 es mantingui activat.
Es farà un control pel risc d'incendi forestal molt alt, i en aquestes zones han quedat suspeses totes les activitats que poden generar perill d'incendi.
Aquesta nit passada havia d'entrar un front amb previsió de pluges irregulars arreu del territori, sobretot a la Catalunya Central i les comarques del Pirineu i de Girona, i amb menys proporció a les Terres de l'Ebre.
Eren pluges amb tempesta i la Generalitat estava previnguda per la presència de llamps i aparell elèctric.
Deixarà, però, vent moderat de component oest que afectarà la meitat oest de Catalunya amb un descens important de la humitat relativa.
Per dissabte al vespre s'espera l'entrada de vent de mestral, amb ràfegues de fins a 100km/h que afectarà el sud del país. |
Quan més calia, millor ho va fer el Cadí.
Aquesta vegada no van fallar les noies de la Seu.
Fent el cor fort després d'una setmana complicada, estranya, diferent i realitzant el partit més seriós de la temporada fins ara, va derrotar el potent Uni Ferrol.
A la pròrroga i gràcies a l'encert en els tirs lliures.
Les urgellenques van anar molts minuts al davant.
Però les individualitats de l'equip gallec, especialment al tercer quart, van fer trontollar les aspiracions del conjunt que entrena Bernat Canut.
El debut d'Helena Oma i l'aportació de la recuperada Caitlyn Ramírez (19 punts i 12 rebots, amb 27 de valoració) van ser dues de les notes positives d'un Cadí en el qual també es va notar la bona feina de Yurena Díaz i Andrea Vilaró.
I després d'un triple inicial de Montoliu, Prince, Pérez Araujo, Scott i companyia van posar la màquina a funcionar.
El cinc que entrena Lino López és potentíssim.
I prou encara que el Cadí va aconseguir anul·lar la internacional Bea Sánchez.
Malgrat que les gallegues portaven la batuta, les urgellenques no es van rendir mai.
A cops de geni es reenganxaven al partit sempre que l'Star Center mirava de marxar.
I, de fet, un parcial de 13-0 a cavall del primer i el segon quart, amb una Ramírez que començava a escalfar el canell, van situar un 25-17 ben esperançador per a les de la Seu.
Però Alexis Prince és molt Alexis Prince.
La recta final de la primera part seria l'antítesi de l'inici del tercer quart.
Abans del descans, i ara amb Yurena Díaz de revulsiu i Oma anotant els seus primers punts com a urgellenca, el Cadí va tornar a obrir forat (44-36).
Retornades del vestidor, però, les del Ferrol es van posar la granota de feina i amb un parcial de 0-13 van passar al davant i van estar a punt de trencar el matx (46-53 min 28).
Però el Cadí s'havia conjurat per treure petroli d'una setmana alterada.
Lluitant cada possessió, refent-se d'alguna badada defensiva i forçant la pròrroga.
I al temps extra no hi va haver color.
Malgrat que l'Uni Ferrol va posar tota la carn a la graella, el Cadí, més serè i centrat, va resoldre des de la línia de personal.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Una trentena d'empreses químiques coincideixen en 1.200 hectàrees i donen feina a 10.000 persones
Diversos estudis han alertat en els últims anys d'un excés de productes contaminants
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
[VÍDEO] Rosalía dedica a la seva família en català el Grammy a millor disc llatí
Sense vosaltres no hauria pogut arribar fins aquí', ha dit a la seva família...
Rosalía emociona el Sant Jordi per a començar a tancar 'el millor any de la seva vida'
Crònica del primer concert de Rosalía al Palau Sant Jordi de Barcelona per tancar la ronda del disc 'El mal querer'...
Opta a les categories de millor artista nova i de millor àlbum de rock llatí, urbà o alternatiu per 'El mal querer'...
L'independentisme encareix el suport a Sánchez
ERC i Junts per Catalunya exploren una estratègia unitària per al debat d'investidura per a trencar l'immobilisme del dirigent del PSOE *** El pressupost per al 2020 del Botànic ti...
Rosalía regna a la cerimònia dels Grammy Llatins i s'endú tres premis
'El mal querer' es consolida com a millor àlbum de l'any, millor àlbum vocal de pop, millor empaquetatge i millor enginyeria de gravació...
Rosalía oferirà un segon concert al Palau Sant Jordi el 8 de desembre
L'artista ha exhaurit les entrades pel concert de dissabte en dues hores...
Rosalía actuarà al Palau Sant Jordi al desembre
És el primer cop que un gran recinte de Barcelona acull un concert exclusiu de la cantant de Sant Esteve Sesrovires...
La cantant ha guanyat els guardons pel millor videoclip de música llatina i la millor coreografia per la cançó 'Con altura'...
[VÍDEO] Rosalía recupera els ritmes llatins en la seva nova cançó
La cantant de Sant Esteve Sesrovires estrena la cançó 'Yo x ti, tú x mí', en què els recupera amb el músic Ozuna...
«Ella sola té més poder d'influir sobre el prestigi del català que trenta mil campanyes bon-rotllistes i institucionals que no arribaran mai a qui s'adrecen, ni hi connectaran mai»...
«El to que fa servir Rufián i la consistència amb declaracions seues anteriors va en la línia dels que diuen ser no nacionalistes i que bàsicament es concreta en l'estigmatització...
Que sigui notícia que una cantant catalana canti en català demostra que la llengua no és normalitzada *** Compromís confirma que implantarà la taxa turística a escala municipal ***...
[VÍDEO] Rosalía publica la primera cançó en català, 'Milionària'
La cantant de Sant Esteve Sesrovires havia fet un anunci críptic aquest matí...
El Primavera Sound brinda a Rosalía el seu primer gran bany de masses a Catalunya
Solange posa el contrapunt R&B a una nit marcada per l'efervescència llatina...
Josep Pedrals, Rosalia, Jordi Prat i l'investigador Eduard Batlle guanyadors del Premi Ciutat de Barcelona
També obtenen el guardó el director de teatre Jordi Prat i Coll, el poeta Josep Pedrals i el cinema Zumzeig, entre més...
'Flamenca': la novel·la occitana feminista del segle XIII que va inspirar Rosalía
Un cant a la llibertat i a la intel·ligència de les dones que va romandre en l'oblit fins al segle XIX · En parlem amb el seu traductor al català, Anton Maria Espadaler...
[VÍDEO] Rufián i Tardà entren al joc del 'Polònia' i versionen Rosalía
El gag original acumula més de 40.000 visualitzacions a Youtube...
És el seu segon treball i la cantant ho ha anunciat en una pantalla a Times Square...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Inici > El CSUC > Premsa, difusió i formació > Casos d'èxit > Aliments funcionals
Comparteix aquest contingut a les següents xarxes socials:
La indústria alimentària incorpora als aliments extractes d'origen natural rics en molècules bioactives per a convertir-los en aliments funcionals, és a dir, amb propietats beneficioses per a la salut, més enllà del seu valor nutricional.
Lluís Arola dirigeix el grup de recerca en Nutrigenòmica de la Universitat Rovira Virgili (URV).
Una part del grup, dirigida per Gerard Pujadas i Santi Garcia-Vallvé, utilitza eines i tècniques quimioinformàtiques per predir molècules naturals que en un futur es puguin usar com a additius en alimentació funcional.
Aquests aliments poden actuar d'una forma semblant als fàrmacs utilitzats en el tractament de malalties cardiovasculars o la diabetis, entre altres.
Per dur a terme la seva tasca de recerca, aquest grup utilitza, entre altres eines, les del nostre Servei de Disseny de Fàrmacs. |
El Centre de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Martorell ha avançat la preinscripció per apuntar-se als sis cursos programats.
Són propostes finançades pel Servei d'Ocupació de Catalu-nya i el Fons Social Europeu, que es preveuen per al curs 2019-20.
Es van sol·licitar 7 cursos i se n'han atorgat 6 des del Servei d'Ocupació de Catalunya.
S'ha programat un curs d'anglès A2 (190 hores totals, 150 h teòriques, 40 h de formació complementària i examen oficial, i un altre curs d'anglès de nivell A1.
També un curs d'anglès B2 de 280 hores (240 h teòriques, 40 h de formació complementària i examen oficial).
També es faran cursos per poder obtenir el certificat de professionalitat d'activitats auxiliars de magatzem, de 250 hores (170 h teòriques, 40 h de formació complementària i 40 h de pràctiques).
Aquest curs és per a persones sense coneixements previs i que tinguin formació bàsica.
Es farà un segons curs de durada idèntica com a continuïtat d'aquest curs.
I, finalment, també es farà formació per obtenir certificat de professionalitat en activitats auxiliars de comerç.
Aquest curs és de 310 hores, i com en la resta de casos hi ha la possibilitat de fer 230 hores teòriques i 40 hores de pràctica.
Hi haurà una versió similar de certificat de professionalitat per a operacions auxiliars de serveis administratius i generals, de 470 hores (390 h teòriques, 40 de formació complementària i 40 h de pràctiques).
Per poder participar en aquests cursos cal fer la preinscripció online. |
Una mobilitat sostenible per a una ciutat més còmoda
La Guàrdia Urbana organitza un ampli dispositiu per facilitar el desenvolupament de la Mitja Marató + 10 k Ciutat de Tarragona, que aquest diumenge, 24 de novembre, viurà la 28a edició.
Des de les 20 hores de dissabte, dia 23, estarà prohibit l'estacionament al lateral de Vidal i Barraquer, al tram de l'avinguda de Ramón y Cajal.
La via forma part del recorregut de la cursa de 10 km i es necessita l'ample total del carrer per al pas tant dels corredors com dels vehicles d'acompanyament.
L'endemà, diumenge, en tot el recorregut de les dues curses hi pot haver equips de senyalització que no afectaran el transit; únicament deixaran el material d'abalisament disposat per tal de començar a fer els talls a partir de les 9.45 h.
Com a excepció, a partir de les 7 h, a l'avinguda de Roma i a la carretera de València (N-340A), entre Campclar i la plaça de la Imperial Tàrraco, es farà un abalisament que deixarà un carril de circulació en sentit el centre de la ciutat.
La resta de carrils quedaran pels corredors (tot i que inicialment no es tallarà el trànsit).
El recorregut afectarà les zones de Camp Clar i Torreforta, passarà per la carretera N-340 i pel Polígon Francolí fins a arribar al nucli urbà.
Dins d'aquest, afectarà la zona del Serrallo, Moll de Llevant, Espigó, Passeig Marítim, Via Augusta, Rambla Vella, Rambla Nova fins al carrer Cristòfor Colom, Prat de la Riba, plaça Imperial Tàrraco, carrer de Pere Martell, avinguda de Ramón y Cajal, carrer de Vidal i Barraquer, avinguda de Roma fins a la rambla del President Lluís Companys, i carrer d'Enric d'Ossó.
A partir de les 9.45 h començarà el tall de tot el recorregut.
Això sí, restaran oberts al trànsit els següents recorreguts alternatius:
— L'accés al centre de Tarragona des dels barris de Ponent estarà en tot moment accessible a través de la T-11 (carretera de Reus) i el Pont de Santa Tecla.
La sortida de Tarragona també es farà per aquestes vies.
— A partir d'aproximadament les 10.15 h, restarà habilitat el carril d'entrada a Tarragona per la carretera de València i l'avinguda de Roma.
Serà un únic carril de circulació amb velocitat limitada a 30 km/h.
Es recomana encendre els llums d'encreuament.
— L'accés al centre des de Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador inicialment no es veurà afectat i podrà realitzar-se per les vies habituals.
— L'accés al centre des de les urbanitzacions de Llevant restarà obert a través de la Via Augusta, on es farà un abalisament per tal de deixar un carril als vehicles que vulguin accedir a Tarragona.
Tot i això, es recomana entrar a la ciutat pels accessos de l'A-7.
— L'accés al Serrallo per als veïns del barri serà a través del carrer Reial i de Pere Martell.
L'obertura de carrers es farà de manera gradual quan passin els darrers corredors.
Es preveu que a les 13 h la circulació estigui completament restablerta.
Aquesta previsió es pot veure modificada en qualsevol moment per algun canvi circumstancial i puntual derivat de les necessitats.
La Guàrdia Urbana recomana al conjunt de la ciutadania que estigui pendent de la senyalització ubicada a cada moment als diferents carrers de la ciutat.
Podeu conèixer el recorregut de la Mitja Marató clicant aquí.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
La Sala Social de l'Audiència Nacional ha declarat la nul·litat dels estatuts del Sindicat Organització de Treballadores Sexuals (OTRAS) en considerar que l'àmbit d'actuació d'un sindicat no pot incloure activitats que no poden ser objecte d'un contracte de feina vàlid, en aquest cas la prostitució per compte aliè.
El tribunal argumenta que permetre aquests estatuts "suposaria donar caràcter laboral a una relació contractual amb objecte il·lícit i admetre que el proxenetisme és una activitat lícita".
A més, diu que també implicaria acceptar el dret dels proxenetes a crear patronals i a una negociació col·lectiva, quan la llibertat sexual és un dret "de naturalesa personalíssima".
L'Audiència rebutja pronunciar-se sobre la dissolució del sindicat.
La sentència dona resposta a les demandes presentades per la Comissió per a la Investigació de Maltractaments a Dones i la Pataforma 8 de Març de Sevilla, a les quals fiscalia s'hi va adherir.
La Sala Social declara la nul·litat del precepte estatutari on es determina l'àmbit d'actuació del sindicat, el que comporta la nul·litat dels estatuts en el seu conjunt.
La representació del sindicat havia defensat que el seu àmbit d'actuació era el de les activitats relacionades amb el treball sexual "en totes les seves vessants", incloent també ballarins exòtics, actors porno, centres de missatge i activitats realitzades pels treballadors d'aquest àmbit.
Aquest argument l'utilitza l'Audiència per subratllar que si es parla de totes les vessants, també aquí hi figura la prostitució.
En canvi, la sala rebutja pronunciar-se sobre la sol·licitud per dissoldre el sindicat, ja que aquesta petició hauria de tramitar-se en un procediment diferent.
La decisió de l'Audiència pot ser recorreguda al Tribunal Suprem. |
El mercat laboral és discriminatori cap a la dona i, el que és més greu, no sembla que ho deixi de ser a curt termini.
Les dones treballaven l'any 2011 una mitjana de 5,22 hores setmanals menys que els homes, i durant la crisi, lluny de minvar, aquesta xifra ha crescut fins a les 6,03 hores de diferència.
Fan feina menys hores, cobren menys per les que fan i, segons un informe elaborat per la Fundació Gadeso, són les que sacrifiquen la carrera professional per dedicar-se a les tasques de la llar en una proporció espectacular: 8 de cada 10 persones inactives per dedicar-se a la casa eren dones.
Les causes de la inactivitat laboral que preveu l'enquesta de població activa són la jubilació, una invalidesa, els estudis o la dedicació a les tasques de la llar.
"La feminització d'aquesta darrera causa és aclaparadora", expliquen els tècnics de la fundació que dirigeix Antoni Tarabini.
L'any 2014, el 83,9% de la població inactiva per motiu de dedicació a les tasques de la llar era femenina.
En opinió de la secretària d'Igualtat i Política social de CCOO, Eva Cerdeiriña, "cal exigir recursos per al desplegament integral de la Llei de dependència o el restabliment del pressupost destinat a l'educació de 0 a 3 anys", mesures que correspon prendre als poders públics amb la finalitat que les tasques de cura i atenció de les persones dependents "no recaiguin exclusivament sobre les famílies i, dins aquestes, sobre les dones, amb el propòsit que les dones puguem incorporar-nos en termes d'igualtat a l'espai públic i al món del treball", afirma.
Les dades de contractació a temps parcial són un altre indicador preocupant.
Segons l'anàlisi de Gadeso, "gairebé 8 de cada 10 persones assalariades a temps parcial eren dones l'any 2014".
El nombre de dones amb contractes a temps parcial ha crescut en els darrers quatre anys un 21,5%, mentre que el d'homes ha augmentat tan sols un 2,2%.
Per CCOO, la contractació a temps parcial sovint no és voluntària.
I si ho és, té massa a veure amb les responsabilitats familiars que recauen sobre la dona.
"És necessari recordar que són menys hores de treball, salaris més reduïts, menors possibilitats de formació i ascens i més dificultats per accedir a un treball a jornada completa un cop iniciada una relació laboral parcial".
També destaquen que aquesta parcialitat implica "major dependència econòmica i dificultats per emancipar-se".
Quant a la composició sectorial de la població assalariada, Gadeso destaca la caiguda de la població femenina en el sector públic.
En quatre anys ha baixat un 12,6% i l'any 2014 ja està per sota de la masculina, després d'haver estat durant molts anys, el sector públic, un dels pocs llocs on la dona tenia més presència.
Això té a veure, segons la Fundació Gadeso, amb les retallades aplicades en els serveis públics.
Són uns serveis sovint assistencials que precisament dediquen recursos a menors i a població de la tercera edat, dos segments en els quals la dona assumeix molta més responsabilitat.
L'esbucament de molts d'aquests serveis a la població ha provocat també que les dones hagin agafat excedències o, en el millor dels casos, reduccions de la jornada laboral.
Eva Cerdeiriña, de CCOO, afirma que si els poders públics retallen, la dona és la que pateix en termes de feina i també de participació "i representació en tots els ordres".
Com que s'ha de dedicar a la casa i a la família, la dona queda més aïllada i amb majors dificultats per ser "ciutadana" amb totes les lletres.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'excentricitat va marcar la gala del Museu Metropolità de Nova York (MET), que aquest any portava per tema el concepte de camp proposat el 1964 per l'escriptora Susan Sontag, de lliure interpretació i que desenes de celebritats van definir amb les seves ganes de divertir-se amb la moda.
Entre els noms més sonats de l'esdeveniment benèfic, que finança l'Institut de Moda del museu i la seva exposició Camp: Notes on Fashion, no hi van faltar les cantants Lady Gaga, Katy Perry, Cardi B i Jennifer Lopez; les models Giselle Bundchen i Naomi Campbell, ni diverses germanes del televisiu clan Kardashian.
El MET va desplegar una catifa vermella amb plomes en una ostentació d'aquesta extravagància característica de la seva gran festa, la més esperada i exclusiva de la indústria de la moda: l'editora de Vogue i guru Anna Wintour escull 550 afortunats perquè hi assisteixin, l'entrada s'acosta als 30.000 dòlars i hi ha llista d'espera.
L'amfitriona i capdavantera del concepte 'camp', Lady Gaga, amb un model ceba de Brandon Maxwell. / AFP / ANGELA WEISS
Wintour va inaugurar la cita de més de quatre hores amb una túnica de Chanel i una capa de plomes, tot en color rosa, el color estrella, però la seva entrada va ser discreta en comparació amb la de Lady Gaga, amfitriona i artista capdavantera de l'estètica camp.
L'arribada de Gaga va ser un espectacle: acompanyada de ballarins, va canviar el seu conjunt quatre vegades gràcies a l'enginy del dissenyador Brandon Maxwell, que la va engalanar amb un enorme vestit bollat en rosa fúcsia sota el qual n'amagava un de negre amb escot paraula d'honor, un altre en fúcsia ajustat i, finalment, llenceria negra sexi.
La van acompanyar com a amfitrions la tennista Serena Williams, que va combinar vestit groc neó de Versace amb sabatilles Nike, i el cantant Harry Styles, amb look monocromàtic negre consistent en pantalons de vestit de tir molt alt i camisa transparent amb llaçada al coll i ruixes a les mànigues.
Styles va aparèixer al costat d' Alessandro Michele, director creatiu de Gucci, la marca patrocinadora de la gala, que al matí en la presentació de la mostra en el MET va explicar que al proposar camp estaven "llançant un missatge social i polític sobre la llibertat de viure sent com es vol ser".
I així es va reflectir en la successió de personals eleccions dels convidats, començant per l'actor Billy Porter, que va emular ser un déu egipci recobert d'or, to metal·litzat que també van lluir unes Emily Blunt i Salma Hayek descendides de l'Olimp i que va abundar en ornaments i accessoris en la desfilada.
De les més enlluernadores va ser Céline Dion, de 51 anys, amb un bodi platejat de serrells, que va admetre a mitjans locals la seva confusió inicial amb el tema de la festa i finalment es va vestir amb "plomes i tot el que es veu", amb referència a la seva gorra, que cridava molt l'atenció.
La mateixa Wintour va dir a la revista Vogue que intenta que "tothom pugui entendre immediatament el títol de l'exhibició" que dona tema a l'esdeveniment, però que va reconèixer la confusió d'aquest any i va explicar que camp tracta sobre "autoexpressió i individualitat", per la qual cosa va anticipar "gran quantitat de plomes".
Precisament un dels significats de camp al traduir-lo de l'anglès és "ploma", i els convidats no van dubtar a mostrar-la sense embuts a la festa prèvia, que es va celebrar la nit anterior a The Stonewall Inn, l'històric pub novaiorquès que va encendre la metxa del moviment LGBTQ fa mig segle.
Les plomes, a més, van ser una de les tendències de la tarda: les van portar Naomi Campbell, amb vestit rosa; Kendall Jenner, com una au del paradís en color taronja; Gigi Hadid, amb una mona que li cobria també el cap en blanc i daurat, o Rosie Huntington-Whiteley, en un rosa empolsat.
Va despuntar també la rapera Cardi B, disfressada de "catifa vermella" amb un voluminós look d'aquest color amb plomes a les espatlles, i que va arribar seguida del seu rival Nicki Minaj, amb la qual va protagonitzar un aldarull per aquestes dates l'any passat, tot i que aquesta vegada la trobada va ser civilitzada.
Katy Perry, amb el seu vestit canelobre de Moschino. / EFE / JUSTIN LANE
Davant de l'absència de l'actriu i fashionista Sarah Jessica Parker, van agafar el relleu de l'extrem Katy Perry, disfressada de canelobre; Zendaya, de la Ventafocs; Jared Leto, amb una rèplica del seu cap sota el braç, o Kim Kardashian, que anava literalment de look moll, gotes de vidre incloses al seu ajustat vestit.
Kim Kardashian, amb un disseny moll i amb gotes de Mugler, amb el seu marit, Kanye West. / AFP / ANGELA WEISS
Si per alguna cosa desperta també morbo la gala MET és per les parelles estrella, i a més dels promesos Jennifer Lopez i Alex Rodriguez, van debutar diversos noucasats: Miley Cyrus i Liam Hemsworth; Nick Jonas i Priyanka Chopra, i també Joe Jonas i Sophie Turner.
Jennifer Lopez, de Versace, amb el seu promès, Alex Rodriguez. / REUTERS / MARIO ANZUONI
Penélope Cruz va tornar després de vuit anys a la gala, amb un vestit clàssic blanc i negre de Chanel. / reuters / andrew kelly
Quant a la presència llatina, l'actriu espanyola Penélope Cruz va tornar després de vuit anys a la gala, amb un vestit clàssic de Chanel, i l'empresària argentina Sofía Sánchez de Betak va lluir un vestit de Mango, mentre que, lluny dels focus, van assistir a la cita les filles bessones de Julio Iglesias, Victoria i Cristina Iglesias. |
Malgrat que s'hi va començar a esquiar a principis del segle XX, la història de l'estació d'esquí de la Molina arrenca de manera oficial el 28 de febrer del 1943, fa 75 anys, amb l'obertura del primer teleesquí d'Espanya a les pistes de Fontcanaleta.
A continuació apareixen altres dates i esdeveniments que han resultat especialment significatius per a la història de l'estació d'Alp.
- 1840/1950: Es comença a esquiar als països escandinaus des d'un vessant esportiu, i no només com a mitjà de transport.
- 1908: S'importa l'esquí com a esport a la Molina i a Núria, de forma rudimentària i per a classes benestants.
- 1912: Se celebra la primera prova internacional en una la Molina encara amb mitjans arcaics.
- 1922: S'inaugura el primer tren, el ferrocarril entre Ribes i la Molina, i a final del mateix any, de Puigcerdà a la Molina.
D'aquesta manera l'estació guanya molt en popularitat, amb més facilitat pel que fa als accessos.
- 1925: S'obre el Xalet de la Molina del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
El CEC fou una autèntica institució al país, a més del principal impulsor d'aquests esports d'hivern.
El 1940 s'hi instal·là el primer servei d'assistència mèdica per a accidents esquiant.
El famós edifici, primer allotjament de la Molina, encara es conserva i s'intentarà recuperar-lo en els pròxims anys com un hotel de 100 places.
- 1928: Es construeix el primer trampolí per fer salts de llargada, tot i que era molt petit.
- 1936: Es crea el primer regiment de muntanya, que buscava protegir les muntanyes pirinenques i es formava al Xalet de la Molina.
Desapareix l'any següent, a causa de les condicions de la guerra civil, tot i tenir uns 2.000 membres.
- 1943, neix l'estació de La Molina: S'inaugura La Molina com a primera estació d'esquí de tot l'Estat, amb l'arribada del primer teleesquí el 28 de febrer.
L'afició a l'esquí comença a derivar cap a un negoci per al sector i per a la zona.
- 1944: El CEC crea la primera escola oficial d'esquí de l'Estat.
- 1944, arriben els telecadires: Un altre moment important és l'arribada del primer telecadira.
El segon arriba al cap de dos anys i aquest ja comunica directament amb l'estació ferroviària.
- 1951: Es renova el servei mèdic, més modern i avançat, amb servei de raigs X.
- 1954: S'expandeix l'àrea esquiable de l'estació, gràcies a l'arribada del telecabina de dues places.
- 1955: Primeres proves destacades; s'hi celebra el primer Campionat Internacional d'Esquí, que combina eslàlom i descens, organitzat per la Federació Internacional d'Esquí, la FIE.
- 1984: S'inaugura el primer telecadira de quatre places de tot l'Estat.
- 1985, l'entrada d'FGC: La Generalitat es queda l'estació d'esquí de la Molina, a través de l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Els responsables de l'estació asseguren que «era un gran actiu econòmic per a la gent de la zona i per a l'àrea de Barcelona i, tot i no estar realment en un moment delicat, l'adquisició és molt beneficiosa, entre altres coses perquè evita que l'estació quedi arcaica i porta millores, més infraestructures i millors comunicacions.
Els canvis també es noten en la plantilla, ampliada i renovada, amb molta gent de la zona».
- 1999: S'estrena el nou telecabina Alp 2.500, que unia La Molina i Masella, i s'amplia l'àrea esquiable cap a la Tosa, recuperant així pistes que abans dels anys trenta es coneixien com a SuperMolina.
- 2008: L'estació acull la Copa del Món Femenina d'Esquí Alpí, la primera estació pirinenca de fer-ho.
Arriba del bracet de noves millores a l'estació.
- 2011: S'hi celebra la Copa del Món de Snowboard.
- 2013: S'hi celebra la Copa del Món per a Discapacitats.
- 2017: La Molina aconsegueix la millor temporada de la seva història, amb 330.00 visitants.
- 2018: La Molina celebra el seu 75è aniversari, amb diverses activitats i bona salut, després d'uns anys patint els efectes de la crisi econòmica. |
En els espais d'entreteniment, amb la locució transmetem una alta càrrega personal i expressiva, per apel·lar a l'atenció o a la implicació de l'audiència.
Encara que ens basem en un guió previ, hi afegim una gran part d'improvisació, i, quan llegim, en general sembla que improvisem.
Ens ajustem a la formalitat i el to adequats segons la matèria tractada i l'espai, la persona a qui ens adrecem i l'audiència potencial. |
A final del 1980, el centre sanitari va aprovar uns estatuts en virtut dels quals l'hospital passava a regir-se
per una junta presidida per l'alcalde i formada pel rector de la ciutat, representants del consistori, dels
veïns i de l'equip directiu del
patronat municipal, un organisme autònom administratiu.
En el seu dia es va triar aquest model perquè
l'edifici de l'hospital de propietat municipal no es
En aquest mandat han plegat diferents patrons per canvis en els diferenst grups i municipals i n'han entrat de nous.
I en el cas del rector de Berga Marc Majà, no ha estat substituit. |
Fa quasi un mes aproximadament vaig predir que el València CF guanyaria l'eliminatòria entre ambdós equips nostrats.
I li vaig proposar una juguesca en que podríem participar els blocaires futbolers i no, per...
L ́estrena fa ja quasi deu anys (23-7-98) en el teatre romà de Sagunt de l ́obra Apocalipsis, voz de mujer, de la mà de la despatxada actriu grega Irene Papas i del cant de Carmen Linares, amb...
A Vilaweb s'és tan seriós, que de vegades crec que així és impossible d'incorporar molt més de personal nou.
Allò que intentava esmenar la Psicoestètica d'en Muñoz Espinalt en temps més difícils que els actuals.
AMB PERE SAMPOL I TOTS LLURS AMICS.
I UN PREC PER AL SENYOR SAMPOL......
Mirau Pere, sereu no sols sa veu des ciutadans de Ses Illes...
Projecte començat a esbossar a la darreria de 2004, entremig d'una zona estranya d'ús mixt entre residencial i petita indústria.
Amb el Pla general d'ordenació urbana sense una definició clara.
Redacció d'un nou Pla General que s'entravessa.
Més de quatre-centes al·legacions.
Una mostra d'un programa (Charlie Rose) magazin televisiu que, adesiara, deixa anar debats d'questa mena.
Amb molt de rigor, però, distret i divertits.
El debat si pitgeu al "vull llegir la resta..."
Volia donar les gràcies a tots els meus amics que van enviar-me un e-mail cadena aquest any, ja que gràcies a ells: -1r He llegit unes 175 vegades que MSN i Hotmail anaven a esborrar el meu compte de correu.-2n He acumulat 3317 anys...
Això és un habitatge unifamiliar.
N'hi té 118 m2 de superfície útil.
S'ha aconseguit que més del 50 % fóra a càrrec de l'administració.
Mentre visualitzava el vídeo escoltava el trombonista Bennie Green.
No reconec aquell Jean Nouvel de finals dels anys setanta, vuitanta i fins i tot els norantes que em feia pelegrinar per tota França per veure-hi la seua arquitectura, quan ací gairebé...
Per una volta podem estar plenament d'acord amb el COACV.
Gràcies en Joan Carpio i Castillo.
I jo que no donava un duro per tu quan vas arribar al càrrec!. |
Alguns establiments lamenten prdues de fins el 15% i no tenen més remei que tallar una a una les branques dels arbres afectats
Gisclareny.-El turisme rural del Bergued veu amb preocupació la proliferació de la processionria als boscos de pi.
L'increment d'aquest insecte comena a tenir conseqüncies econmiques i alguns establiments lamenten prdues de fins el 15% en les reserves.
Segons han explicat a l'ACN, els turistes que coneixen la problemtica prefereixen no reservar i alguns, fins i tot, decideixen aturar la seva estada.
L'insecte afecta, especialment, durant els tres primers mesos de l'any i, en el cas de les persones, pot provocar fortes urticries.
"El problema és la mala experincia que s'enduen quan ens venen a visitar, ells venen amb la illusió de gaudir de l'entorn, i es troben amb aquesta sorpresa de les urticries tan molestes, aix fa que s'ho pensin abans de tornar", ha explicat el president de l'Associació d'Agroturisme del Bergued, Jordi Pellicer.
El sector reclama mesures per lluitar contra la plaga.
La proliferació de la processionria és un dels principals problemes que afronta l'Associació d'Agroturisme del Bergued, que any rere any reclama actuacions per aturar aquesta plaga que afecta, especialment, els boscos de pi de la comarca.
Els principals conflictes arriben durant el primer trimestre de l'any, quan l'insecte comena a sortir del niu i pot provocar fortes urticries a les persones i, en el cas dels animals com els gossos, fins i tot, pot arribar a ser mortal.
Segons han explicat des del sector, alguns establiments comencen a patir-ne conseqüncies econmiques.
Un d'ells és Rustic Vilella, a Gisclareny, al nord de la comarca, on la presncia de processionria est comportant prdues d'entre el 10 i el 15% en les reserves, ja que els turistes canvien de destí quan s'assabenten de l'existncia d'aquest insecte o bé, fins i tot en algun cas, s'han vist obligats a interrompre la seva estada per les fortes molsties que provoca.
El seu propietari, Oriol Baños, ha explicat a l'ACN que el problema va 'in crescendo' i que, malgrat que aquest any el Departament d'Agricultura ha actuat a la zona, continua havent processionria "tot i que amb menys quantitat".
Ell i el seu pare es veuen obligats a tallar, manualment i una a una, les branques afectades per la processionria més prximes a la casa.
"El problema és que molta gent es queda amb un mal record i s'ho pensa molt abans de tornar", ha explicat el president de l'Associació d'Agroturisme del Bergued, Jordi Pellicer.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El show celeste del mes és, per suposat, el pas de Venus per davant del Sol.
La nit del 5 al 6 de juny el planeta passarà per davant de la nostra estrella, un espectacle que només es veu dues vegades per segle.
L'última vegada que algun esser humà ho va veure va ser el 8 de juny de 2004.
La pròxima serà l'11 de desembre 2117, d'ací a 105 anys i sis mesos.
Aquesta vegada, però, on es veurà bé serà en la zona del Pacífic, i amb dificultats a l'est i al nord d'Europa.
Ací, a casa nostra, només el podrem veure a l'eixida del Sol del dimecres dia 6.
Si us interessa veure-ho, heu d'anar a un lloc amb l'horitzó est lliure d'obstacles, com ara la platja.
El Sol eixirà cap a les 6:30 però ja amb el planeta Venus, com una taca grossa, a punt de deixar el disc solar.
I durant uns 20 minuts acabarà d'eixir del Sol.
Però, per favor, NO MIREU EL SOL amb telescopis sense filtres especials solars.
Si mireu a ull nu protegiu els vostres ulls de la llum solar amb un filtre de soldador del 14, o amb ulleres especials d'eclipsi.
I molt millor si es poseu en contacte amb les agrupacions astronòmiques de la vostra ciutat.
Estaran encantats d'ajudar-vos.
Esperem que els núvols baixos matinals no ens facen la guitza.
Durant el pròxim cap de setmana i els primers dies de la setmana que ve, aniré escrivint i adjuntant documentació interessant sobre el pas de Venus damunt del Sol.
Durant juny el planeta Mercuri deixa les lluentors solars i torna a deixar-se veure per l'oest, després de la posta del Sol.
El dia 21 de juny a les 22 hores, encara en mig de la claror solar, el trobareu a la dreta de la Lluna, que mostrarà un perfil molt fi.
Mart, encara en la constel·lació de Leo, es mou de dia en dia i ràpidament, cap a la posició que ocupa Saturn, situat dalt de Spica, en la constel·lació de Virgo.
Els dos planetes són poc brillants ara mateix i els fa difícils distingir-los dels estels del fons.
El 26 de juny la veurem prop de Mart mentre que el 28 de juny estarà en les proximitats de Saturn.
I si ens alcem ben prompte al matí, abans de l'eixida del Sol, el 16 de juny veurem la bonica alineació de la Lluna, Júpiter i Venus, aquest ja allunyat del Sol després d'haver passat davant d'ell.
Haurem d'estar en un lloc sense obstacles cap a l'est i estar-hi una mica abans de les 6 h.
I el dia següent, el 17, tornant a matinar, veureu la Lluna situada ben aprop del planeta gegant Júpiter.
I dia rere dia, la distància entre Júpiter i Venus anirà fent-se cada vegada més menuda la resta del mes i durant el mes de juliol.
Les fases lunars seran les següents: lluna plena el 4, minvant l'11, nova el 19 i quart creixent el 27.
I recordeu que a finals de mes canviem d'estació astronòmica.
El 21 de juny a les 01:09 de la matinada el Sol arribarà al seu punt més alt al cel.
Ja ho festejarem com calga amb un apunt especial.
Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de juny de 2012, podeu punxar aquest enllaç.
El est no està a la dreta i el oest a l'esquerre?
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
Agents de la Guàrdia Civil van confiscar ahir abundant documentació relacionada amb el cens del referèndum de l'1-O, suspès pel Tribunal Constitucional, durant l'escorcoll de l'oficina de l'empresa de missatgeria Unipost a Ter-rassa.
Fonts de la investigació van informar a Efe que aquesta és la troballa més important en els diferents escorcolls portats a terme a diferents seus de l'empresa de missatgeria en les últimes hores.
En aquest sentit, el jutge va ordenar obrir els sobres d'Unipost per comprovar si efectivament eren targetes censals per l'1-O.
Segons l'agència Efe citant fonts del ministeri de l'Interior, també es va confiscar material a la seu de l'empresa a Manresa, encara que Regió7 no va poder confirmar aquest extrem ni a través de Mossos d'Esquadra, ni de l'empresa ni del Govern.
A diferència del material intervingut en altres escorcolls, en aquest cas es tracta de material directament relacionat amb el cens del referèndum i no simplement propaganda.
L'operació policial va incloure la presència de sis furgonetes de la Guàrdia Civil, i una patrulla dels Mossos d'Esquadra i una de la Policia Local de Terrassa també es van desplaçar a la zona on es va produir l'escorcoll, que es va iniciar al voltant de les nou del matí.
Fins al lloc dels fets hi va anar el vicedegà del Col·legi d'Advocats de Terrassa, Jaume Sales, que va parlar amb treballadors de l'empresa a l'interior de la nau i el van informar que s'estava esperant l'arribada del secretari judicial.
«Sembla que els agents han entrat sense ordre judicial i estan mirant els sobres de correspondència a contrallum per veure què hi ha al seu interior, però creiem que s'estan cometent irregularitats flagrants», va opinar Sales.
L'operatiu policial va concentrar un centenar de persones que van protestar contra aquest escorcoll, entre les quals hi havia el segon tinent d'alcalde de Terrassa, Miquel Sàmper (PDeCAT), i el diputat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya Marc Sanglas.
La Guàrdia Civil ja ha intervingut 1,5 milions d'unitats de material promocional del referèndum entre cartells, díptics i fullets sobre la consulta, però la d'ahir va ser la primera vegada que es va confiscar documentació relacionada amb el cens electoral.
Mig centenar de persones van bloquejar el pas de la comitiva judicial que havia de donar validesa a l'escorcoll que estava fent la Guàrdia Civil, i que va arribar a la seu d'Unipost a Terrassa a dos quarts de cinc.
En aquest local el cos policial va estar pendent de requisar material relacionat amb el referèndum de l'1 d'octubre.
Aquest material serien citacions per a les meses electorals.
La Guàrdia Civil va arribar a l'empresa cap a les sis del matí i va estar tot el dia esperant l'arribada de la comitiva judicial.
Finalment la comitiva judicial encapçalada pel secretari va arribar a dos quarts de cinc de la tarda, però no va poder accedir a l'interior de l'empresa Unipost de Terrassa perquè es va trobar amb aquest grup de persones assegudes que li ho impedeix.
Unes hores després, els representants judicials hi van poder accedir.
Abans, però hi va haver tensió al carrer ja que desenes de manifestants intentaven impedir l'entrada de la comitiva.
El secretari va entrar a l'empresa, tapat amb passamuntanyes, després que els Mossos desallotgessin una trentena de joves.
Per altra banda, el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona va ordenar a les operadores de telecomunicacions inhabilitar l'accés des d'Espanya a 22 nous dominis web utilitzats per divulgar el referèndum de l'1 d'octubre, segons fonts jurídiques consultades per Efe.
En un acte dictat el 15 de setembre passat, el jutjat ja va ordenar bloquejar l'accés des d'Espa-nya a deu dominis, entre ells el web oficial del referèndum ( referendum.cat ) i d'altres habilitats per la Generalitat per substituir-lo, com ref1oct.cat o ref1oct.eu.
Aquell mateix acte avançava que la mesura seria extensiva «a qualsevol altre domini específic web que es pogués utilitzar en iguals termes o que redireccionés als esmentats dominis», així com a totes aquelles webs proxy que servissin únicament com a intermediàries. |
El regidor d'ERC, Ramon Serra, ha preguntat sobre el gos que han decomissat dues vegades per atacar persones Foto: Isaac Muntadas
L'alcalde de Ripoll ha explicat que la gossera comarcal no està preparada per acollir gossos de races potencialment perilloses Foto: Isaac Muntadas
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Presentat pel Sydetom l'abril de l'any passat ja es una realitat.
Es produiran 100.000 MWh cada any, l'equivalent a la calefacció de 5.000 llars.
Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Finançat pel Sydetom66 en la major part d'aquesta inversió,a més d'un 30% per l'Ademe (l'agence de l'environnement et de la maîtrise de l'énergie) i la Regió Occitanie, la xarxa de calefacció urbana ja és una realitat.
Una nova solució energètica, plena de virtuts, ja que redueix la contaminació de l'aire alhora que reutilitza els nostres residus.
Aquesta xarxa de calefacció urbana de temperatura elevada, pilotada pel Sydetom 66 i Dalkia subministra l'energia dels residus incinerats a la unitat de recuperació d'energia de Calce.
L'aigua calenta produïda és transportada a la metròpoli de Perpinyà a través de 15 quilòmetres de canonades soterrades, que travessen les ciutats de Calce, Baixàs, Bao, Vilanova de la Ribera i la ciutat de Perpinyà.
La xarxa dóna servei a edificis públics com el centre hospitalari de Perpinyà, l' escola Hélène Boucher o l'espai aquàtic Arlette Franco, així com la fàbrica de xocolata Cémoi, que equival a escalfar 5.000 habitatges.
A més a més, la captació del calor produït per la incineració de les escombraries permet evitar el malbaratament de menjar, alliberant-la innecessàriament a l'atmosfera.
Així, s'eviten unes 3.500 tones d'emissions de carboni cada any, cosa que suposaria eliminar gairebé 2.000 cotxes del trànsit.
Els principals consumidors, doncs, tindran una font de calor de llarga durada i econòmica ja que, el seu cost no és basa, ni depen dels preus del petroli, sinó en la recuperació de residus.
Actualment, cada any es converteixen 240.000 tones en energia, amb una gran varietat d'usos, ja que els clients d'aquesta xarxa també tindran una refrigeració renovable gràcies a la instal·lació d'un grup d'absorció.
Per tant, les possibilitats de connexió haurien de multiplicar-se en els propers anys.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Catalunya jugarà per la 5ena plaça amb Suïssa després de guanyar a Galícia
Resultats Campionat de Catalunya per Equips FCPP 2013, 5a jornada
Resultats Campionat de Catalunya per Equips FCPP 2017, 2a jornada
L'equip Olympus 1 guanya la competició Iberian Team Cup al País Basc |
El nombre de ferits gira entorn dels 130, segons fonts properes a l'incident
Almenys 70 persones haurien mort per una explosió aquest dissabte contra un comboi de milícies progovernamentals sirianes i familiars que portaven hores bloquejats a Rashidin, en els voltants de la ciutat siriana d'Alep, en quedar paralitzat en les últimes hores un acord entre Govern i rebels per intercanviar evacuats.
Segons fonts de l'agència oficial de notícies russa RIA Novosti, l'explosió ha deixat almenys 130 ferits mentre que el mitjà Aleppo24, també citant fonts pròpies properes a l'explosió, xifren els morts en 60, encara que no descarten que el nombre de morts ascendeixi en les properes hores.
Les primeres informacions procedents de les milícies d'Hezbolá (aliades de Damasc) i de la xarxa d'activistes de l'Observatori apunten al fet que es tracta d'un atemptat suïcida amb cotxe bomba dirigit contra un autobús replet d'evacuats de les localitats d'Al Fua i Kefraya, a la província d'Idlib.
Les imatges en els mitjans oficials sirians mostren els moments immediatament posteriors a l'explosió, on es poden apreciar autobusos amb les llunes rebentades i diversos cadàvers entorn de l'epicentre de la detonació.
Les víctimes formen part d'un grup de refugiats procedents d'aquestes dues ciutats d'Idlib, en mans dels rebels, que havien acceptat deixar sortir els simpatitzants del Govern sirià i garantir-los via lliure a Alep a canvi que l'Exèrcit sirià fes el mateix amb els rebels i els seus familiars en aquesta ciutat.
No obstant això, les discussions entre insurgents i autoritats sobre la inclusió en aquest acord de la ciutat de Zabadaya ha provocat que totes les operacions d'evacuació i intercanvi quedessin suspeses, la qual cosa havia deixat a milers de persones en terra de ningú des de fa hores.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La candidata del PP al Congrés per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, ha titllat el president del Govern, Pedro Sánchez, de ser el cap de l'executiu "més anticatal" dels últims 40 anys a Espanya i de robar als catalans, al costat dels seus socis, la convivncia interna i la cultura d'Espanya.
En un acte davant unes 150 persones en el Club Nutic de Salou (Tarragona), al costat del president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, i el cap de llista al Congrés per Tarragona, Jordi Roca, la candidata ha insistit que aquestes eleccions hi haur o bé Sánchez, o bé la igualtat, la democrcia, la Constitució i la llibertat: "O Sánchez o Pablo Casado".
"Us roben o pretenen robar-nos els nostres drets de ciutadania i condició de ciutadans lliures i iguals davant la llei.
Ha criticat que "va ser investit amb els vots d'uns colpistes, de partits i persones que han fet un dany profund i radical a la societat", l'ha acusat de voler pactar amb els qui, segons ella, han fet més dany als catalans, en referncia a l'independentisme.
"Aquí est la clau del seu projecte.
És reforar i perpetuar el sistema i paradigma que ens ha portat fins a aquí: l'adoctrinament dels alumnes, l'incompliment de la llei, tot aix és anticatalanisme", ha afegit.
Álvarez de Toledo també ha retret que Sánchez segueixi sense dir que no indultar els polítics sobiranistes presos: "És la confessió més nítida que aquesta és la seva primera intenció".
"Per tornar a tenir una esquerra de deb, compromesa amb els valors constitucionalistes, és necessari que el PSOE de Sánchez es dongui una rebolcada.
La prova que aix és així és la seva prdua de valors: ni defensen la igualtat, ni la constitució", ha afirmat.
També ha asseverat que tots els que desafien l'ordre constitucional tenen un candidat malgrat no estar als debats televisius: "Estaran representats per Pedro Sánchez, qui garantir que els seus objectius de ruptura puguin seguir endavant".
Ha recordat que quan va arribar a Espanya després d'estar diversos anys fora va descobrir una democrcia jove i profundament admirable que "estava sent vilment atacada pel nacionalisme", la qual cosa la va motivar a formar part del Partit Popular.
Ha explicat que durant anys hi ha hagut una situació de desemparament per als catalans constitucionalistes i ha emplaat els votants d'aquest espai de tornar al Partit Popular, tal com ha fet ella.
"El Partit Popular té una missió histrica, que és continuar la impressionant obra espanyola realitzada el 1978, enfront del procés de ruptura i divisió del nostre ordenament constitucional.
He tornat també perqu el Partit Popular no ens defraudar i defensar la democrcia per tenir una Espanya de pau civil", ha afegit.
Ha insistit que la senda a seguir passa per plantar cara a l'independentisme, que ha qualificat de nacionalista i xenfob, i ha convidat els catalans independentistes a fer una profunda reflexió: "No hi ha motius objectius de greuge i exclusió.
I la resposta terrible, dura i crua és que no volen viure amb altres espanyols".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La crisi del coronavirus està provocant aquest matí que avions que havien sortit de diferents punts de la Gran Bretanya a Espanya hagin girat en ple vol i es dirigeixin de nou als seus aeroports d'origen, segons ha pogut saber ElNacional.cat.
En aquests moments volen o ja han aterrat de tornada avions provinents de Birmingham, Leeds, Glasgow, East Midlands i Manchester, que es dirigien a Màlaga i Alacant.
Tots ells de la companyia de baix cost Jet2.
Els pilots han rebut en ple vol una alerta en què se'ls comunicava que ja no està recomanat viatjar a Espanya.
La companyia ha publicat una nota a mig matí per informar els seus clients. |
El passat mes de novembre, el regidor d'Habitatge de Barcelona, Josep Maria Montaner (Barcelona, 1954), va anunciar que no repetiria a la llista d'Ada Colau per a les properes eleccions municipals.
Catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Montaner tornarà a la Universitat després de quatre anys dirigint l'àrea en què govern i moviments socials havien dipositat més expectatives de transformació.
Quin paper té l'habitatge cooperatiu en el model que s'ha impulsat sota la seva direcció?
Jordi de Miguel, periodista de CRÍTIC, i David Guàrdia, coordinador de model de Sostre Cívic, l'han entrevistat al seu despatx per parlar-ne.
Al ple de Sant Martí on vas anunciar que no repetiries en la propera legislatura vas dir que et senties "cansat" i que t'havies "deixat la vida" en el càrrec.
Què és el que més t'ha esgotat?
El compromís era ser-hi quatre anys per arrencar una política d'habitatge, però ha estat inhumà estar a càrrec d'una àrea i un districte, el de Sant Martí, al mateix temps.
En qualsevol cas, les grans directrius ja les hem donat.
Poden quedar coses per consolidar, però han de ser les noves generacions les que agafin el relleu.
Jo tinc ganes de recuperar la llibertat que tenia com a catedràtic.
Hi ha algun tema que t'hagi desgastat més de l'esperat?
Estar en minoria genera molt desgast perquè qualsevol cosa l'hem hagut de passar pel plenari: fins i tot destinar un solar a habitatge cooperatiu.
La relació amb el territori també ha estat agredolça, hem trobat complicitat amb algunes associacions de veïns, però n'hi ha d'altres que són reticents i conservadores.
Una altra gran dificultat ha estat la burocràcia administrativa i la lentitud.
La mitjana de temps per fer un habitatge nou és de 8 anys: és desesperant.
L'habitatge va ser un dels bucs insígnia de Barcelona en Comú en la campanya electoral de 2015.
Quina valoració en fas quatre anys després, atesos els problemes d'emergència habitacional i desnonaments a la ciutat?
El programa que vam fer no era ni per a dos mandats, sinó per a tres.
Era molt més ambiciós del que es podia realitzar amb els mitjans humans, econòmics i de temps que teníem.
Es pot matisar cada cas (la Mesa d'Emergència, la creació i compra d'habitatge...), però el balanç és clarament positiu.
Anem endarrerits, perquè l'Estat mai no ha fet polítiques d'habitatges continuades, però hem posat l'habitatge com a primer objectiu, just en el moment en què es convertia en un problema global.
Però entén que molta gent que veu que hi ha una dotzena de desnonaments al dia i que el lloguer s'ha encarit un 10% se senti decebuda amb el govern dels comuns?
La perspectiva que tens des del món de l'activisme és molt diferent de quan ets a dins de la institució, és una de les grans contradiccions: realment veus la dificultat de les coses que afrontes.
Hem creat la Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) i hem intervingut en 6.000 casos per mediar i aturar desnonaments.
Hem esmorteït el que hagués estat un desastre social.
Ara, és cert que segueix havent-hi...... a nivells de l'inici de la crisi.
Si, a més, se n'han aturat vol dir que el fenomen encara és més gran.
No havíem sortit de la crisi immobiliària de 2007-08 i ha aparegut la del canvi de sistema financer i el problema dels lloguers.
Una altra política no molt visible que hem fet és donar ajuts per pagar el lloguer: hi ha unes 10.000 famílies a Barcelona que en reben.
Alhora, seguim lluitant perquè hi hagi una regulació dels lloguers com hi ha a moltes altres ciutats europees.
A l'alcaldessa Ada Colau se li retreu que digués que per aturar els desnonaments i garantir el dret a l'habitatge n'hi havia prou amb voluntat política.
Jo el que vaig dir és que faríem 4.000 habitatges nous i que n'aconseguiríem 4.000 més.
Els nous els hem pogut arrencar, però no els tindrem acabats, i sobre els segons, hem constatat que no hi havia tants habitatges buits com semblava.
Ara, jo no em sento responsable d'haver dit que acabaríem amb els desnonaments, perquè n'hi ha des del segle XIX, des que hi ha capitalisme, i no acabarem mai amb els desnonaments ni amb el problema de l'habitatge.
Pots esmorteir-lo, però sempre hi haurà qui explotarà els altres amb la propietat.
La veritat és aquesta: sempre hi haurà algun propietari que desnona, acabar amb els desnonaments és impossible.
El que pots fer és que convertir-los en quelcom marginal.
"No podem dir que hem aturat els fons voltors, però hem transmès el missatge que no són benvinguts"
Els darrers anys també hem vist com hi ha hagut un augment de l'adquisició d'immobles per part de fons voltors.
No podem dir que els hem aturat, però hem transmès el missatge que no són benvinguts: volem un sector civilitzat, que respecti la ciutat i les seves normes.
Hem aconseguit aturar les inversions en hotels però als fons voltors els és igual fer hotels que comprar oficines, habitatges o museus.
El que podem fer és no donar-los facilitats.
Obligant a destinar el 30% de noves promocions a habitatge protegit fem que el guany no sigui tan alt.
Els fons venien aquí perquè a Nova York, Vancouver o París, on el sector públic és més fort, havien de fer més cessions.
Es poden impulsar altres mesures, com el dret de tanteig i retracte, però és difícil protegir-se completament.
La llei catalana d'habitatge es fixava un termini de 20 anys per assolir un 15% d'habitatge assequible.
Quin percentatge s'ha assolit a Barcelona?
Quan vam entrar a l'Ajuntament, el parc públic d'habitatge no arribava a 7.000 unitats.
En 10 anys, quan s'hagi acabat el Pla pel Dret a l'Habitatge seran uns 13.000, havent doblat l'herència de 90 anys.
Podríem estar al 4-5% d'habitatge assequible si el comptabilitzem com aquell que té un lloguer per sota del preu de mercat.
Falta molt pel 15% (a Viena és del 60%) i no podrà ser tot públic: caldrà sumar el sector privat sense ànim de lucre, entre d'altres.
Entenc que la creació de l'operador publicoprivat Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) respon a la necessitat d'incrementar aquest percentatge.
Sí, suposa fer un doble salt, qualitatiu i d'escala: entendre que l'habitatge no és només un problema de Barcelona i que no ho podrem fer tot amb capital públic.
Ha de ser d'acord amb uns sectors privats amb ànim de lucre limitat.
A Espanya serà el primer operador publicoprivat d'habitatge però a Anglaterra, per exemple, aquest tipus d'empreses gestionen la major part dels habitatges públics.
Ara estem en la fase de triar qui serà el soci privat que haurà d'aportar el 50% de capital: s'hi presentaran candidatures de constructores que ja han fet habitatge assequible de lloguer, bancs locals i internacionals, 'housing associations'...
Optar per un soci amb capital privat amb lucre, com per exemple una entitat bancària, era l'única opció?
Hem intentat marcar unes pautes de gestió que no són només econòmiques, sinó també socials: aquests habitatges han de ser sostenibles, flexibles, s'ha de respectar la igualtat de gènere...han de ser habitatge amb valor afegit.
I el problema no és la manca de sól, més que la manca d'operadors?
El nostre objectiu, tenint en compte que la limitació de sòl és el principal problema de partida, ha estat diversificar el màxim els operadors, perquè també hi hagi cooperatives tradicionals, cooperatives en cessió d'ús, fundacions...
La premissa és que el sòl ha de seguir sent públic.
Quin paper juga l'habitatge cooperatiu en el "model propi d'habitatge" que sovint menciones?
La dualitat públic-privat és molt pobre, com ho és la dualitat propietat-lloguer.
Com més matisos, gradients i intermedis hi hagi millor.
La col·laboració, les cooperatives i la gestió cívica són el futur, perquè pots tenir les qualitats del públic i el privat però no els seus defectes.
Les solucions intermèdies fan el mercat més ric i menys manipulable.
Com més participació tingui la societat en l'habitatge millor.
Quants solars municipals s'han destinat a l'habitatge cooperatiu durant el mandat?
En la primera convocatòria que vam fer, el 2017, se'n van posar a disposició set.
Quatre dels projectes guanyadors estan en marxa i n'hi ha un altre pendent de mediació.
Està una mica per sota de les previsions, però el que prevèiem era una mica simbòlic: prevèiem un 4% dels 4.000 habitatges del Pla.
El nostre objectiu és fer una nova convocatòria de dos o tres solars abans d'acabar mandat, perquè no tenim més solars disponibles.
El que ens agradaria és arribar a la desena de projectes per poder dir que hem obert una via que es pot consolidar i diversificar amb el temps.
DG: I si no hi ha sòl com ens ho farem?
Tenim 52 solars detectats que, però, tenen algun impediment: estan pendents de reparcel·lació o inscripció al registre, hi ha una construcció o una ocupació, hi ha veïns en contra...
Si hi ha limitacions de sòl, per què no prioritzem lloguer o cooperatives d'habitatge en cessió d'ús abans que en dret en superfície, que té una barrera d'accés important similar a la compra?
El compromís era bascular cap al model de cessió d'ús o lloguer.
Nosaltres també dèiem "tot ha de ser lloguer", però un cop ets a dins et diuen que si ho fem ens arruïnem.
L'Institut Municipal d'Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) ha d'acabar cada any sense pèrdues.
El pacte al qual vam arribar va ser: 80% lloguer i 20% dret de superfície.
Aquest 20% permet finançar cada any el 80% de lloguer assequible.
S'hauria de veure com fer créixer, entre aquest 80 i 20, un altre percentatge que no és estrictament dret de superfície (que seria ideal reduir-lo) ni lloguer que assumeix l'administració, sinó les cooperatives o un operador amb qui confies, com una fundació.
"Crec que cal fer més visible la demanda del cohabitatge: és sòlida i es va estenent"
Cedir solars per a projectes d'habitatge cooperatiu és l'únic que pot fer l'Ajuntament per fomentar l'habitatge cooperatiu?
El 2015 vam crear la Taula d'Habitatge Cooperatiu i s'ofereix assessorament legal i tècnic.
Es pot estudiar si hi ha ajudes econòmiques, però en principi no pot ser un ajut com el que es dona a Dinamarca i l'Uruguai.
Els serveis jurídics i de patrimoni ens diuen que l'Ajuntament com a tal no pot avalar una cooperativa d'habitatge.
Però s'ha de seguir treballant per trobar una alternativa.
Potser també la Generalitat, que ja dona ajuts per a compra d'edificis i rehabilitació i que té un àmbit de foment de l'economia cooperativa, podria fer-ho.
L'Ajuntament considera que amb l'assessorament i el sòl ja fa molt, tenint en compte els problemes que tenim d'emergència habitacional, entre d'altres.
Des de fora sembla que no fem prou, però des de dins, l'aposta pel cohabitatge és un excés a ulls dels partits polítics.
Al PDeCat, tot el que sigui col·laborar amb el sector privat en el sentit ampli l'interessa.
Amb ERC, en canvi, és amb el que trobem més impediments.
El seu mantra és que l'habitatge cooperatiu és un privilegi i que tot ha de ser lloguer: fins i tot ens boicotegen cada vegada que volem destinar sòl a projectes d'habitatge cooperatiu.
La CUP, per la seva banda, considera que tot ha de ser públic.
Quins altres reptes afronten les polítiques municipals d'habitatge cooperatiu?
Crec que cal fer més visible la demanda del cohabitatge: és sòlida i es va estenent.
És cert que no correspon el sòl que tenim amb el lloc on hi ha la demanda: la demanda està a Sants, Vallcarca, Poblenou...
A Vallcarca, per exemple, ara mateix no tenim sòl disponible, però en tindrem en quant es vagin consolidant els plans urbanístics que s'han fet recentment.
De cara a nous concursos, la sectorial d'habitatge de la Xarxa d'Economia Solidària (XES) va fer propostes més d'acord amb el model transformador promogut des del sector.
Hi ha possibilitats que la propera convocatòria valori més aspectes com la replicabilitat, els vincles amb l'economia solidària o la participació?
La major part d'aquestes propostes són assumibles.
Quan vam fer la primera convocatòria, sabíem que hi havia demanda, però no teníem l'experiència.
Les bases van ser més indefinides pel temor a que algun dels set solars quedés buit.
Finalment es van presentar una quinzena de grups i equips diversos, la qual cosa va generar un alt nivell de frustració entre alguns d'ells, que havien treballat molt una proposta i mantenien esperança de guanyar el concurs.
Sostre Crític és un espai d'actualitat i reflexió al voltant d'iniciatives no especulatives d'accés i tinença d'habitatge.
En aquest bloc hi trobareu articles sobre els reptes i avantatges que ofereix l'habitatge cooperatiu i sobre projectes col·lectius que, des de la seva diversitat, plantegen nous models de relació entre la ciutadania i el seu entorn.
Aquest projecte ha estat impulsat en el context de Projectes Singulars dels Ateneus Cooperatius de l'any 2018-2019 promogut pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Direcció General d'Economia Social, el tercer sector, les Cooperatives i l'Autoempresa amb el finançament del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.
Sostre Cívic és una cooperativa amb més de 750 socis i sòcies que promou un model alternatiu d'accés a l'habitatge a través de la divulgació, l'assessorament, la cerca de finançament, la promoció i la gestió d'habitatge cooperatiu.
Treballem per dur a terme projectes d'habitatge amb un model més just, sense ànim de lucre i transformador, d'acord amb els valors de l'economia social: igualtat, solidaritat, equitat, democràcia i autoorganització.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
El Ter amb una longitud de més de dos-cents quilòmetres, s'amanseix a la plana gironina després del seu recorregut pel Prepirineu.
Aquesta zona és un bon indret on desconnectar i retrobar-se!
Girona, La vall del Ter, Gironès, Girona, Catalunya, Espanya
Sant Julià de Ramis, La vall del Ter, Gironès, Girona, Catalunya, Espanya
Bescanó, La vall del Ter, Gironès, Girona, Catalunya, Espanya
Canet d'Adri, La vall del Ter, Gironès, Girona, Catalunya, Espanya
Entre la vall de Llémena i les Gavarres, el riu Ter avança sense pressa, acollint les aigües de l' Onyar, la riera de Llémena i el Terri, que alimenten zones hortícoles i han estat inductors de la creació de ciutats com ara Gerunda, l'actual Girona.
La plana per on discorre està esquitxada per camps de pastures, boscos i pobles, que al llarg dels segles l'han dotat de vida.
A la conca del Ter, que neix a Setcases i desemboca a Torroella de Montgrí, s'hi observa una riquesa paisatgística de primer ordre.
Diuen que el riu és vida i, veient els paisatges que drena el Ter, queda més que demostrat.
En un país on les muntanyes s'alcen impetuoses, sobta trobar racons on tot queda encalmat.
És el cas de la vall del Ter al seu pas pel Gironès, ideal pels amants de la bicicleta, pels aficionats a la fotografia i pels que frueixen amb les caminades tranquil·les.
Tan senzill com creure en els somnis i perseguir-los |
Es modifica el POUM per potenciar la revitalització del centre històric
Pla general de la Part Alta de Tarragona, a la zona del passeig de Sant Antoni -a l'alçada del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona-, i d'una veïna caminant per la zona.
L'Ajuntament de Tarragona no consentirà l'obertura de noves discoteques o sales de festes a la zona de la Part Alta.
El consistori modificarà el POUM per potenciar la revitalització a la zona del centre històric.
A part de definir quins sòls són edificables, viaris, verds i d'equipaments -tant públics com privats-, el pla també regularà les activitats de restauració i recreatives musicals i no es permetrà la implantació d'establiments destinats a discoteca, sala de ball i sala de festes.
Els locals que ja existeixen es podran mantenir sempre i quan compleixin la normativa –en matèria de soroll, nocivitat, insalubritat...
La modificació passarà per ple extraordinari el pròxim dilluns 28 de gener.
El conseller d'Urbanisme de Tarragona, Josep Maria Milà, ha matisat, però, que "sí que s'autoritzarà l'ús de restauració i recreatiu musical perquè representa una motor econòmic i de revitalització de la zona".
"En definitiva, es tracta de conjuminar la qualitat de vida dels habitants del centre històric", ha afegit.
El ple municipal tractarà la proposta d'aprovar provisionalment la modificació puntual del POUM a la zona del centre històric de la Part Alta i resoldre les al·legacions presentades durant l'exposició pública.
Segons Milà, "l'objectiu de la modificació puntual del POUM és potenciar la revitalització de la Part Alta, donar seguretat jurídica a la rehabilitació d'edificis i iniciatives urbanístiques -que, per la normativa vigent del POUM, estan bloquejades-, evitar el deteriorament del patrimoni cultural i definir els usos admesos de les activitats de restauració i recreatives".
Si el plenari aprova aquest punt de l'ordre del dia, el document es trametrà a la Comissió provincial d'Urbanisme de Tarragona per a la seva aprovació definitiva.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
El Casal de Joves La Palma és un espai per als joves.
Un punt de referència juvenil i un nucli aglutinador de serveis, programacions, relacions i recursos.
Necessites un espai per assajar, voleu muntar un concert, t'agradaria canviar de feina, necessites tramitar una subvenció, t'agradaria fer un curs d'informàtica, busques un espai per estudiar, vols anar de viatge aquest estiu, t'agradaria proposar una activitat...?
De dimarts a divendres, de 10:00 a 14:00 h i de dilluns a dijous, de 16:30 a 19:00 h.
Serveis que pots trobar al Casal de joves la Palma
Oficina que integra tots els serveis d'informació adreçats a joves: servei d'informació juvenil, de treball i emprenedoria, creixement emocional, mobilitat internacional i suport a iniciatives juvenils.
La Targeta Jove és un recurs que ofereix el departament de Joventut de l'Ajuntament de Reus a tots els i les joves de 12 a 30 anys de la ciutat.
Amb aquesta targeta tindràs un seguit d'avantatges i descomptes en diferents comerços de Reus i també en activitats culturals, esportives o de lleure i transport urbà.
Pots consultar a la pàgina http://joventut.reus.cat/targeta-jove els establiments col·laboradors.
Per fer la targeta només cal que passis pel Casal de Joves amb el teu DNI i te la farem a l'instant.
Al Casal pots trobar quatre ordinadors connectats a internet a la teva disposició per poder fer treballs, consultar el correu o poder navegar de forma lliure i gratuïta.
El Casal de Joves disposa de zona Wi-Fi gratuïta.
Per connectar-te només cal que demanis el teu usuari i la contrasenya.
Amb aquest usuari podràs connectar-te a diferents equipaments municipals.
En el primer pis del Casal hi ha dues sales de 37m 2 destinades a la realització de tallers, activitats, reunions, etc. L'aula taller té una cuina totalment equipada i l'aula polivalent és totalment diàfana.
També pots sol·licitar material com ara portàtil, videoprojector, plasma de 42", etc.
El Casal de Joves posa a disposició de les entitats i col·lectius un servei de secretaria.
Aquest servei és gratuït i inclou les següents funcions:
Possibilitat de donar l'adreça del Casal de Joves per rebre la correspondència ordinària.
Un despatx equipat per poder fer trucades, connexió a Internet, fax, etc.
La possibilitat de realitzar un nombre limitat de fotocòpies mensuals.
Per poder disposar d'aquest servei s'haurà de demanar prèviament al Casal de Joves la Palma.
El servei de Viatgeteca us facilitarà la informació necessària per realitzar el vostre viatge, mapes, adreces d'interès, allotjaments, etc. Aquest servei us permetrà consultar lliurement el fons d'informació i podreu agafar tot el material repetit i utilitzar el servei de préstec de les guies de tot el món durant el temps que ho necessiteu.
Si tens entre 18 i 30 anys, ets solidari, compromès amb la societat i vols viure una experiència personal enriquidora pots accedir al Servei de Voluntariat Europeu.
Aquesta experiència ofereix als joves el fet de viure una experiència intercultural, conèixer diferents realitats, donar suport al desenvolupament de comunitats locals i ampliar els coneixements d'un idioma a través de la participació activa en un projecte de voluntariat i solidaritat, el treball en equip i la formació en diferents camps.
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
La Viquimarató Ramon Margalef, que tindrà lloc a la seu del CRAI Biblioteca de Biologia de la UB, és d'assistència gratuïta però cal inscriure-s'hi prèviament.
Millorar i ampliar els continguts de la Viquipèdia sobre Ramon Margafef, l'ecologia i el medi ambient són els objectius principals de la Viquimarató Ramon Margalef que impulsen el proper el dissabte, 29 de novembre, el CRAI Biblioteca de Biologia de la UB, la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l'Amical Wikimedia.
La Viquimarató Ramon Margalef, que tindrà lloc a la seu del CRAI Biblioteca de Biologia de la UB, és d'assistència gratuïta però cal inscriure-s'hi prèviament mitjançant aquest enllaç.
Aquesta iniciativa està organitzada en el marc de l'ampli programa d'actes institucionals que, amb el títol «Ramon Margalef (1919-2004): 10 anys recordant el mestre», vol recordar el mestratge científic de Ramon Margalef, catedràtic emèrit de la UB i referent de generacions d'ecòlegs i naturalistes de tot el país, traspassat el 23 de maig del 2004.
El programa d'actes institucionals en homenatge al Dr.
Margalef, que coincideix amb el desè aniversari de la seva mort, està impulsat per la UB, la UAB, l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), l'Institut Botànic de Barcelona (IBB), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), i el Jardí Botànic Marimurtra de la Fundació Carl Faust, institucions molt lligades a la trajectòria docent i investigadora del naturalista català.
Ramon Margalef ha estat un dels científics més productius i esmentats en l'àmbit de l'ecologia, i és autor d'obres de referència obligada per entendre el funcionament de la natura, com ara Ecología (1974), Limnología (1983) i Our Biosphere (1997).
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 2003 i primer científic reconegut amb la Creu de Sant Jordi el 1997, va ser també un dels pioners a desenvolupar una recerca marina de qualitat i altament competitiva.
Margalef, que va ser director de l'Institut d'Investigacions Pesqueres (CSIC) del 1965 al 1967, va guanyar a la UB la primera càtedra d'Ecologia a l'Estat espanyol, l'any 1967.
Va ser professor del Departament d'Ecologia de la UB del 1967 al 1986, on posteriorment va ser emèrit.
Generació rere generació, el Departament d'Ecologia de la UB es va fer ressò del seu extens mestratge, i bona part de les futures càtedres d'Ecologia de les universitats de tot el país les ocupen deixebles seus. |
El guardonat a millor actor, Leonardo DiCaprio, a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actriu Kate Winslett a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actor Jared Leto a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actriu Megalyn Echikunwoke a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EFE
L'actor Bryan Cranston a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actriu Amy Poehler a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EFE
La guardonada Alicia Vikander a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actor Michael Keaton a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
La premiada Brie Larson a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actor Benicio del Toro a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
El cantant John Legend amb la seva dona Chrissy Teigen a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actriu Charlize Theron a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actriu Daisy Ridley a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
El cantant Sam Smith a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actriu Jennifer Garner a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actriu Julianne Moore a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actor Sylvester Stallone i la seva dona a la catifa vermella dels Oscar Foto: EP
L'actriu Jennifer Lawrence a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actor Sacha Baron Cohen a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actor Eddie Redmayne a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
La cantant Lady Gaga a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actor Michael Fassbender a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actriu Rachel McAdams a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actor Chris Evans a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actriu Olivia Wilde a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actor Henry Cavill a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actriu Margot Robbie a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actor Christian Bale i la seva dona a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actriu Naomi Watts a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actriu Saoirse Ronan a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
El cantant Pharrell Williams i acompanyant a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
L'actor Matt Damon i la seva dona a la catifa vermella de la gala dels Oscar Foto: EP
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Nom del màxim premi que atorga la Seminci. |
El Madrid-Barça d'aquesta tarda al Santiago Bernabéu desperta l'atenció de milions d'aficionats de tot el món.
L'audiència del clàssic de la lliga espanyola traspassa fronteres.
És un partit especial que molts somien en jugar, però pocs ho han pogut fer.
Una oportunitat, la de jugar un Madrid-Barça, que han tingut pocs gironins.
Només tretze, una llista que no s'ampliarà avui perquè Luis Enrique ha deixat fora de la convocatòria el migcampista Gerard Gumbau.
El primer va ser Enric Mas, un defensa nascut a Palafrugell, que el gener del 1930 va participar en una derrota blaugrana al camp de Les Corts; el darrer ha estat Damià Abella, de la mà de Frank Rijkaard, fa ja onze anys (2004).
En total una dotzena de noms, tretze si es compta el partit en la ja desapareguda Copa de la Lliga que el central de Santa Coloma Esteve Fradera va jugar al Bernabéu, el 1986.
Martí Vergés i Josep Puig «Curta» són els que més clàssics han jugat, tretze cadascun, mentre que Miquel Soler es va quedar a ben poc de ser el primer i únic gironí que ha jugat el clàssic amb les dues samarretes.
El lateral d'Hostalets d'en Bas en va jugar, entre Lliga i Supercopa, amb el Barça de Cruyff; i, uns anys més tard, visitaria el Camp Nou com a jugador del Madrid.
Aquell dia, però, Asenio Iglesias no va fer moure Soler de la banqueta.
Per a la història quedarà el gol de Martí Vergés en la tornada d'una eliminatòria de la Copa d'Europa de la temporada 1960-61 (els blaugranes havien empatat a 2 al Bernabéu amb gols de Luis Suárez, i van guanyar 2-1 al Camp Nou amb gols del vidrerenc i d'Evaristo).
A més de Vergés, Suárez i Evaristo, en aquell Barça hi jugaven Kubala, Kocsis i Ramallets.
Un equip que deixaria fora de la Copa d'Europa el Madrid de Di Stéfano, Puskas i Gento.
Una gesta que serviria de poc perquè, mesos després, el migcampista de Vidreres i els seus companys perdrien el títol a mans del Benfica.
En el selecte grup de gironins que han disputat un clàssic, que comença amb Enric Mas i, de moment, es tanca amb Damià Abella, també hi figuren Josep Pagès, Josep Barceló, Domènec Balmanyà.
Josep Puig Curta, Joquim Brugué, Martí Vergés, Lluis Coll, Martí Filosia, Esteve Fradera, Miquel Soler i Francesc Arnau.
La llista arrenca el 26 de gener de 1930, en un partit que el Barça perdria contra el Madrid a l'estadi de Les Corts.
A l'equip blaugrana l'entrenava l'anglès James Bellamy i a l'equip hi havia el defensa de Palafrugell, Enric Mas.
El gironí també jugaria el partit de Chamartín de dos mesos després amb victòria encara més clara per als blancs (5-1).
Enric Mas va formar part delprimer equip del Barça quatre temporades, fins al 1933.
El darrer amb victòria per 3-1.
En el futbol d'abans de la Guerra Civil encara es troben tres gironins més que jugarien un clàssic.
El tercer, Balmanya, és molt conegut, però els altres dos ho són bastant menys.
El primer és Josep Pagès, un davanter de Cassà de la Selva que es va passar dues temporades al Barça, del 34 al 36, i que en la primera va ser titular en una duríssima derrota blaugrana a Chamartín per 8-2.
Pagès va tenir bastant menys protagonisme la temporada següent, just la darrera abans de l'esclat de la Guerra Civil, quan el Barça va passar a entrenar Patrick 0'Connell.
Tampoc va jugar gaires partits, quatre concretament, un davanter de la Bisbal que es deia Josep Barceló.
El bisbalenc, però, va jugar un clàsssic: el del vint-i-dos de desembre en un Barça-Madrid a Les Corts (0-3 favorable al Madrid).
En canvi, el tècnic irlandès va comptar amb Balmanya, que llavors tenia 21 anys, com a titular i el gironí va jugar en els dos partits contra el Madrid d'aquella temporada: la derrota 0-3 del desembre a Les Corts i a Chamartín el mes de març, també victòria blanca per 3-0, i en el qual Balmanya, que dècades més tard seria popular per les seves col·laboracions a la ràdio amb José María García, va ser expulsat en aquell partit.
Ni Pagès, ni Barceló tornen aparèixer en les alineacions del Barça després del conflicte bèl·lic, però sí que ho va fer Domènec Balmanya que, entre els anys 41 o 44, un cop tornat de la gira blaugrana per Mèxic i del seu pas per l'equip francès del Sete, participaria en quatre clàssics més amb tres derrotes i una victòria.
En aquesta seva segona etapa al Barça, Domènec Balmanya coincidiria amb el gironí que, junt amb el vidrenc Martí Vergés, va fer una carrera més llarga amb la samarreta blaugrana arribant a jugar fins a tretze clàssics contra el Madrid: Josep Puig «Curta».
El gran dels Curta va debutar a la Lliga amb el Barça precisament contra l'equip blanc en la derrota a Chamartín el setembre de 1942.
En aquell partit, Curta coincidiria sobre el camp amb Balmanya, però el gener següent el defensa seria l'únic gironí a participar en l'espectacular empat a cinc gols al camp de Les Corts.
Al llarg de tota la dècada dels 40, Josep Puig Curta encara jugaria una desena de clàssics més.
Menys conegut pel gran públic és el següent gironí que jugaria un clàssic.
Va ser el 21 de novembre de 1954 a Chamartín.
Era la primera temporada de Di Stéfano al Madrid, mentre que el Barça ja portava dos anys gaudint de Kubala, i el llavors tècnic blaugrana, l'italià Sandro Puppo, va fer jugar el defensa banyolí Joquim Brugué compartint equip amb gent com Ramallets, Segarra, César o Kubala.
El Madrid va guanyar per 3-0 i Di Stéfano va marcar aquell dia el seu primer gol al Barça.
A la segona volta, el març a Les Corts, Puppo tornaria a comptar amb Brugué de titular en un duel que els gols de Moll i Basora per als locals i Gento (2) per als madridistes van deixar en empat.
Dues temporades més tard, Domènec Balmanya ja seia a la banqueta del Barça i l'11 de novembre de 1956, el Barça guanyaria el Madrid a Les Corts (1-0, amb gol de Luis Suárez) en el clàssic amb més presència gironina: el tècnic i dos jugadors sobre el camp: Brugué i Martí Vergés.
Brugué acabaria jugant cinc vegades contra el Madrid amb la samarreta blaugrana mentre que el migcampista de Vidreres completaria una llarga carrera blaugrana igualant a Curta com el gironí amb més clàssics disputats.
El dos partits de l'eliminatòria de la Copa d'Europa del 1961 són un punt àlgid en els Barça-Madrid d'un Martí Vergés que, en una època amb menys partits que ara, va arribar a fregar la xifra de 250 participacions a Primera Divisió amb una llarga dècada com a jugador blaugrana.
La major part dels clàssics de Martí Vergés no van ser amb Domènec Balmanya a la banqueta, sinó amb tècnics com Helenio Herrera o Enrique Oraizola.
Precisament, H.H. també faria participar un altre gran talent gironí, aquest menys aprofitat, en tres clàssics contra el Madrid: l'extrem d'Anglès Lluís Coll.
El primer el febrer del 1959, derrota al Santiago Bernabéu per 1-0 amb gol d'Herrera; i els altres dos en una eliminatòria europea en què els blancs deixarien fora l'equip blaugrana camí de la que seria la quarta Copa d'Europa dels blancs.
Dos anys més tard, seria el Barça qui eliminaria el Madrid de la Copa d'Europa, amb el gol de Vergés i Oraizola a la banqueta, però Lluís Coll no jugaria aquells dos partits però si que ho faria en el de Lliga (3-2 al Bernabéu).
En total, Coll va disputar quatre clàssics abans de marxar al València l'estiu de 1961.
El darrer clàssic dels tretze de Martí Vergés va ser el desembre de 1965, el Barça de Roque Olsen guanyà al Bernabéu amb dos gols de Fusté i un de Zaldúa (1-3), però encara que el vidrerenc es retirés al final d'aquella temporada no passarien gaires anys abans que un altre gironí tornés a jugar un Barça-Madrid.
Va ser el febrer del 1969 en un empat a 1-1 on el Camp Nou on un jove Martí Filosia seria titular (Zaldúa i Gento van marcar els dos gols).
El palafrugellenc acabaria jugant cinc clàssics amb tècnics com Seguer, Vic Buckingham i Rinus Michels incloent una victòria al Bernabéu el 1970 amb gol de Pedro Mari Zabalza (0-1).
Després de Martí Filosia que, amb poques oportunitats amb Michels a la banqueta i poc comprès per una part del públic del Camp Nou marxaria al Sant Andreu el 1975, el futbol gironí va tenir menys presència al Barça.
No apareixen jugadors d'aquí en els següents clàssics contra el Madrid.
Una sequera que es trenca, i no pas a la Lliga sinó a la desapareguda Copa de la Lliga, el 1986 quan Terry Venables va comptar amb Esteve Fradera per jugar al Camp Nou contra els blancs (2-2 amb gols d'Archibald i Clos per als blaugrana i Pardeza i Cholo per als madridistes).
El defensa de Santa Coloma de Farners va aguantar una mica més de dues temporades al primer equip del Barça abans de fer carrera a Primera Divisió amb Sabadell, Mallorca i Albacete.
Però, per carrera llarga, la de Miquel Soler.
El lateral d'Hostalets d'en Bas va canviar l'Espanyol pel Barça en la primera temporada de Johan Cruyff al Camp Nou.
En tres temporades, Soler va jugar sis clàssics, entre Lliga i Supercopa, incloent-hi una victòria per 3-1 al Camp Nou amb dos gols de Koeman i un de Julio Salinas i amb Bernd Schuster, llavors al Madrid, sent expulsat en el darrer minut.
Soler també era sobre el camp en la famosa Supercopa del 1990 quan Stóitxkov va trepitjar Urizar Azpitarte.
Anys més tard, i després d'haver passat per Atlètic de Madrid i Sevilla, Soler fitxa pel Madrid i està a prop de convertir-se en el primer i únic gironí en jugar el clàssic amb els dos equips.
Els dos darrers gironins en gaudir de l'experiència de jugar el clàssic són el porter de les Planes Francesc Arnau i el lateral de Figueres Damià Abella.
El primer, ara integrat a la secretaria tècnica Màlaga, s'havia guanyat la confiança de Van Gaal en la seva lluita per la titularitat amb Hesp i estava jugant habitualment quan el Barça visitava el Bernabéu el febrer del 2000.
El Barça va perdre 3-0 amb gols de Roberto Carlos, Anelka i Morientes.
Arnau ja no jugaria més aquella temporada.
El cas de Damià Abella, el darrer gironí a jugar un clàssic, també va ser poc esperat.
L'actual jugador del Middlesbrough vivia la seva primera temporada al Barça B, era el curs 2004/05, i Frank Rijkaard el va fer debutar amb els grans en Lliga a San Mamés contra l'Ahtletic (1-1).
Tres setmanes més tard, Damià jugaria els últims vint minuts, va entrar per Belletti, en el 3-0 del Madrid al Camp Nou amb gols de Van Bronckhorts, Ronaldinho i Eto'o.
Aquella temporada, Damià jugaria nou partits de Lliga amb el primer equip del Barça Això sí, dos serien contra el Madrid, perquè a la segona volta Rijkaard el va fer entrar per Eto'o a dotze minuts del final (derrota per 4-2).
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Després de la presentació del projecte el passat 18 d'octubre, el moviment no ha parat de crèixer.
Fins ara, ja s'han celebrat edcamps al territori, un a Mataró i l'altre a Girona.
Fruit d'aquestes primeres trobades, diferents participants d'aquests edcamps han creat i compartit, en diferents formats, les seves impressions i les seves experiències.
A continuació us compartim tot els que hem trobat fins ara per la xarxa, però si teniu materials que no són presents aquí, els podeu compartir a través de twitter mitjançant el hashtag i els recollirem per poder-los compartir amb tota la comunitat.
A continuació us compartim el recull que hem trobat fins ara:
http://papers.publicacionsepc.cat/?p=284 Revista Papers i article escrit per cHristian Negre
Des de l'equip impulsor del moviment us donem les gràcies per tot el que feu per fer créixer el moviment i us animem a continuar compartint amb la resta de la comunitat els vostres aprenentages, impressions, reflexions, opinions, materials i molt més sobre els edcamps!
Fer click sobre les imatges per ampliar
Si tens algun dubte sobre el projecte edcamp, estarem encantats de donar-te resposta.
He llegit i accepto l'avís legal
Creiem que el coneixement s'ha de compartir.
Per això fem servir una llicència Creative Commons, llevat que en algun material indiquem el contrari.
Us animem a copiar, redistribuir, remesclar o transformar i crear a partir del material per a qualsevol finalitat els continguts propis d'aquest web, fins i tot amb una finalitat comercial, i només us demanem que en reconegueu l'autoria de la creació original. |
L' Ajuntament de Girona i Microbank han renovat el conveni de col·laboració que van iniciar el 2013 per impulsar l'activitat emprenedora a la ciutat a través de microcrèdits.
L'objectiu de l'acord és facilitar l'accés al crèdit dels autònoms, petits empresaris i emprenedors, ja que és un dels principals obstacles amb què es troben en la seva activitat.
Entre el 2014 i el 2018 s'han aconseguit gestionar més de 620.000 euros de finançament a través dels microcrèdits.
La finalitat de la iniciativa és precisament millorar el finançament i la promoció de les microempreses i fomentar el treball autònom a través de microcrèdits, que són un mitjà per afavorir la creació i la consolidació d' ocupació i donar suport als projectes empresarials viables.
Gràcies al conveni, es podrà establir una línia de finançament dirigida, per una banda, a potenciar l'autoocupació i incentivar l'activitat emprenedora afavorint la igualtat d'oportunitats d'homes i dones, nous residents, persones amb discapacitats i amb especial atenció als col·lectius vulnerables en situació d'exclusió financera, i, per altra banda, a finançar l'establiment, la consolidació o l'ampliació de microempreses, negocis d'autònoms i projectes d'autoocupació amb l'objectiu de contribuir al desenvolupament del teixit productiu, la creació i la consolidació d'ocupació i la contribució al progrés social.
L'import màxim dels microcrèdits és de 25.000 euros (amb un límit del 95% de la inversió) amb un termini de 72 mesos (amb possibilitat de 6 mesos de carència) i un tipus d'interès del 5,90%.
Aquests microcrèdits es donaran sense garanties real ni condició d'aval, excepte quan el titular sigui una persona jurídica.
El requisits que es demanaran als sol·licitants seran aportar un pla d'empresa i un informe de viabilitat emès pel servei Girona Emprèn.
El sistema per la concessió dels crèdits s'iniciarà a través de l'Ajuntament de Girona, que a través del servei Girona Emprèn derivarà a MicroBank els projectes d'emprenedoria, que hauran estat orientats i assessorats des del mateix servei i que disposin d'informe de viabilitat, per accedir a les condicions de finançament establertes en el conveni.
D'altra banda, MicroBank estudiarà les sol·licituds de finançament derivades des del servei Girona Emprèn i en cas d'aprovació podran accedir a la línia de finançament creada per potenciar l'autoocupació i l'activitat emprenedora, mantenint informat a l'Ajuntament de Girona dels microcrèdits que es formalitzin en el marc d'aquest conveni.
La tinenta d'alcaldia i regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local, Turisme i Ocupació de l'Ajuntament de Girona, Glòria Plana, i el director de l'Àrea de Negoci de Microbank, Àngel Soto, han estat els encarregats de formalitzar l'acord. |
Les decisions judicials entorn de l'eventual celebració d'una consulta sobre la independència poden acabar veient-se embolicades en una tremenda paradoxa.
Com per poder votar cal estar informat, la prohibició de l'acte en si, que comporta la de qualsevol cosa que pugui facilitar-lo, podria significar suspendre un dret a la informació que és de tots (fins i tot dels que no hi volen participar) i la llibertat d'expressió fins i tot dels que volen dir que no aniran a votar per no legitimar la consulta, o dels que votarien no, encara que els seus partits els hagin dit que és participar d'un acte il·legal.
Hi ha hagut, tanmateix, algunes incorreccions en el tractament d'aquesta paradoxa.
Els partidaris que l'1-O hi hagi urnes amb tota normalitat i targeta censal a totes les bústies (cosa que fins ara no ha succeït) no han d'intentar que els altres combreguin amb rodes de molí: quan un jutge del contenciós diu a Manuela Carmena que ha de suspendre un acte que l'Ajuntament de Madrid havia autoritzat i que versava sobre el dret a decidir, no han de diferenciar dret a decidir d'independència, perquè el dret a decidir és una construcció doctrinal (no exempta de polèmica entre els meus col·legues) aprofitada i utilitzada només pels qui volen decidir sí...
O és que fins ara s'ha vist algun acte convocat per defensar el dret a decidir el contrari?
Una cosa semblant va passar en els debats sobre les consultes populars que es van desenvolupar en diversos municipis per emular la consulta sobre la independència d'Arenys de Munt el 2009 (recordeu que és abans de la sentència del TC sobre l'Estatut).
He de dir que vaig fer molts bolos i crec que va ser perquè poca gent volia defensar la posició del no.
La paradoxa absurda que ha generat l'Estat intentant que la llei es compleixi té el seu origen en una conducta impensable en institucions polítiques de l'Europa del segle XXI
Però estem en un altre temps i ja no es parla de consulta sinó de referèndum, i ja no és una cosa improvisada en un consistori, sinó armat d'una llei que ha estat suspesa pel TC.
El motiu que no existeixi campanya pel dret a decidir no és òbvia: el no és l'statu quo, no fa campanya perquè la campanya és el mateix Estat, malgrat que en més d'un cas ja es comenci a apreciar la desconfiança que aquest sigui capaç de defensar la posició del no autèntic, és a dir, del no a la convocatòria.
El no autèntic, el no a la convocatòria, no creu que Catalunya sigui una nació més enllà d'en un sentit cultural.
Cosa diferent són les persones que, sense entrar en més detalls (importantíssims en el pla jurídic, però irrellevants en el polític), estan disposades a participar en la consulta per dir que no volen la independència però que volen saber a què atenir-se i que estan disposades a acceptar el resultat.
D'aquestes, una majoria no està disposada a fer la consulta a qualsevol preu, no de qualsevol manera, i que pogués transigir sobre aquest aspecte no menor no va ajudar (més aviat el contrari) la imposició d'un tràmit anòmal (ni que sigui per contrari a l'Estatut) i d'un contingut esperpèntic (per la falta de neutralitat de convocants i garants) en l'aprovació de la llei que l'ha de regular.
Sí, ja sé que Lluís Corominas va advertir amb to i aparença de tristesa (i el crec) que s'han vist abocats a això, i que Santi Vila ha manifestat que Rajoy hauria de preguntar-se (i deuria) per què una persona com ell ha firmat la convocatòria.
Però la indignació no és sempre santa indignació i, sobretot, mai no ha de disfressar-se l'incompliment propi amb el que perpetra l'altre.
A tall de resum, la paradoxa absurda que ha generat l'Estat intentant que la llei es compleixi té el seu origen en una conducta impensable en institucions polítiques de l'Europa del segle XXI; incloses les catalanes, esclar. |
AMB EL SUPORT INSTITUCIONAL DE:
Setmana Santa a Sant Vicenç dels Horts
Auto Sacramental a Sant Vicenç dels Horts
Festa Major d'estiu a Sant Vicenç dels Horts
Jornada de Cuina Tradicional Catalana Josep Lladonosa a Sant Vicenç de...
La Mostra i Festa Major d'Hivern de Sant Vicenç dels Horts
Festival de la Infància de Sant Vicenç dels Horts
Estiu de Cultura a Sant Vicenç dels Horts |
Mercè Riera ha estat la guanyadora del premi Vallesà de l'any 2006, un guardó que per primera vegada atorga EL 9 NOU i que s'escull per votació popular –han arribat prop de sis-centes butlletes– entre els lectors del diari.
Riera va rebre el premi aquest dijous a la nit en un acte que es va fer a la sala Tarafa de Granollers i on també van tenir un reconeixement especial per als quatre finalistes: el pallasso Jaume Mateu, Tortell Poltrona, el doctor Enric Pedrol i el seu equip de la sida de l'Hospital General de Granollers, els escenògrafs Josep i Jordi Castells, de Cardedeu, i Josep Maria Miró, gerent del cinema Alhambra de la Garriga.
Unes 150 persones, entre les quals hi havia l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, el president del Consell Comarcal, Joan Castaño i representants de diversos àmbits de la societat vallesana, van saludar amb un llarg aplaudiment i dempeus el lliurament del premi.
"Aquest premi no és per a mi personalment, m'agradaria que pugés aquí dalt tota la família del Xiprer", va dir Mercè Riera que va parlar dels seus projectes de futur.
"Tenim la il·lusió de fer més gran el Xiprer.
Molta gent se'ns ofereix per ajudar-nos, psicòlegs, metges..."
Va remarcar que la casa no només dóna menjar.
"No tots estan faltats de pa, també d'amor, de tendresa...
De veritat que s'està bé en aquesta casa.
El president del consell d'administració de PROSA, editora d'EL 9 NOU, Miquel Codina, va lliurar el premi a Mercè Riera.
"És una joia que l'heu de cuidar.
També va expressar el seu agraïment als lectors que han participat en la votació i als membres del jurat.
"Gent com la Mercè ens reflecteix l'esperança que aquesta societat té futur, pot trobar solucions, si vol, si es compromet i segueix exemples com el seu i com el del Jordi", va dir referint-se també a Jordi Mas, guardonat amb el primer premi de cooperació internacional per al desenvolupament humà que atorga el Consell Comarcal.
Mercè Riera és la responsable d'El Xiprer, una entitat solidària que fa deu anys es va crear a Granollers fruit d'una iniciativa ciutadana amb el suport de Càritas.
Treballa en suport de les persones menys afavorides de la societat i s'ha guanyat un prestigi ben merescut.
Fa tasques d'acolliment i d'acompanyament i ofereix servei de menjador.
Hi col·laboren més de cent persones de forma totalment altruista.
Els vint candidats al premi han estat el pintor Joan Abelló, de Mollet; els escenògrafs teatrals germans Castells, de Cardedeu; Toni Cornellas, organitzador de la Mitja Marató Granollers; Joan Díaz, president de la Mútua del Carme de Granollers; Pol Espargaró, jove pilot de motos de Granollers; Carles Garcia, president de l'Agrupació Excursionista de Granollers; el granollerí Enric Garcia-Pey, especialista en toponímia de la comarca; Joan Garriga, músic de la Garriga; el poeta Jordi Julià, de Sant Celoni; Josep Maria Lloreda, president de l'empresa KH Lloreda; Jaume Mateu, el pallasso Tortell Poltrona, de Sant Esteve de Palautordera; Josep Maria Miró, del cinema Alhambra de la Garriga; Javier Nieto, president de l'empresa Santa & Cole, de Cardedeu; Lluís Olivan, escriptor, de Lliçà d'Amunt; el doctor Enric Pedrol i l'equip de l'Hospital de dia de VIH de l'Hospital General de Granollers; l'actor Josep Maria Pou, de Mollet; el granollerí Fermí Puig, cuiner del restaurant Drolma de Barcelona; Agnès Vendrell, Donat Puig i Antònia Riera, mestres de la República, de Granollers; Mercè Riera, responsable d'El Xiprer, de Granollers, i Santi Santamaria, cuiner del restaurant Can Fabes, de Sant Celoni.
Mercè Riera, escollida pels lectors d'EL 9 NOU com la vallesana de l'any, és una persona que està acostumada a compartir.
L'ànima de l'espai d'acollida El Xiprer, on cada dia dinen més de seixanta persones, comparteix estimació amb aquells que més ho necessiten.
I a banda d'assegurar-los un plat a taula, també els assegura la companyia per part d'ella i de tots els voluntaris que fan possible que El Xiprer sigui una realitat.
Nascuda a Granollers, a can Riera dels cavalls –la mateixa casa que ara acull El Xiprer– el 19 d'agost de 1944, Mercè Riera forma part d'una nissaga de nou germans.
La seva formació cristiana li ve de lluny ja que els seus pares, en Pere Riera Miquel i la Concepció Manté Rovira, ja feien catequesi per als nens a la mateixa casa.
Ella recorda que la seva mare sempre donava coses als pobres.
Tot i viure amb comoditat per l'època que era, la Mercè i els seus germans aprenien a ser solidaris.
"De vegades ens feien donar les nostres sabates i ens deixaven només amb un parell per ajudar altres famílies", afegeix.
La Mercè Riera va créixer i va estudiar fins als 17 anys.
Després no va voler continuar estudiant i treballava des de casa brodant a màquina.
Va conèixer Xavier Quincoces, amb qui es va casar als 21 anys i amb qui va tenir quatre fills, dues noies i dos nois.
La gran, la Clàudia, va morir ara fa deu anys quan en tenia 30; en Xavier, de 38 anys, viu a Guatemala i té tres fills; la Marta, de 36 anys, té dos fills, i en Josep Maria, que és discapacitat profund té 28 anys.
El seu marit, en Xavier Quincoces, que va ser regidor de l'Ajuntament de Granollers dins del grup municipal de CiU com a militant d'UDC, va morir ara fa quatre anys.
Ell va ser un company de viatge en tota la tasca solidària de la Mercè.
"No és fàcil estar sense ell, però va marxar content i sabent que se n'anava", diu amb calma i tranquil·litat.
L'experiència d'El Xiprer va néixer fa deu anys, però molt abans la Mercè i en Xavier tenien una comunitat cristiana.
De fet, la primera seu de la parròquia de Santa Maria del Jaire va ser la casa on hi ha El Xiprer, fins que es va construir l'actual església.
I un dia va arribar la inspiració: "Parar la taula per compartir".
La Mercè va pensar que d'aquesta manera podrien ajudar les persones sense recursos o amb problemes personals.
"L'Esteve Humet –psicòleg mallorquí amic de la família– ens va aconsellar que no ho féssim sols, així que vaig anar a veure la Mercè Relats, que és un àngel, i de seguida vam anar a veure el rector i Càritas", recorda.
A la primera taula van seure set persones per dinar.
Les sis-centes butlletes que han arribat a EL 9 NOU per escollir Mercè Riera com a Vallesana de l'any 2006, també han servit per decidir els quatre finalistes entre els vint candidats proposats.
Els finalistes han estat el pallasso Tortell Poltrona (230 vots), l'equip de la sida de l'Hospital de Granollers que dirigeix el doctor Enric Pedrol (179 vots), els germans Castells, decoradors teatrals, (152 vots) i Josep Maria Miró, del cinema Alhambra de la Garriga.
Jaume Mateu, més conegut com a Tortell Poltrona, és l'ànima del Circ Cric, que acaba de celebrar els seus 25 anys i que ha estat el motiu d'un llibre que ha publicat la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) i el Fundació Autor.
Partint de Sant Esteve de Palautordera, on tenen la seva seu, Jaume Mateu i la seva troupe han viatjat arreu, incansables, per portar i mostrar la seva idea de circ, considerat un esdeveniment cultural per sobre de tot i una filosofia de vida.
La bona marxa de l'espectacle, però, s'ha vist enterbolida aquest any per la suspensió de la gira.
Jaume Mateu va prendre aquesta decisió davant les constants traves que els posen els ajuntaments d'alguns municipis on van actuar.
El pallasso de Sant Esteve no es cansa de reivindicar que el Circ Cric no és un circ convencional, lúdic, sinó que té una caràcter marcadament cultural.
Ara, però, i després que s'aconseguís un compromís de la conselleria de Cultura per treballar en aquest camp i canviar alguns aspectes de les normatives actual, Mateu es planteja tornar una altra vegada.
De moment, però, treballa en la campanya d'activitats per a escolars Un dia al Circ Crac, a Sant Esteve de Palautordera.
L'equip de malalties infeccioses i VIH de l'Hospital General de Granollers, encapçalat pel doctor Enric Pedrol, ha rebut recentment el premi al millor servei de VIH en atenció al pacient dels Premis Best in Class (2006).
Aquest premi ha estat atorgat per Gaceta Médica y Medical Practice Group (MPG) amb el suport de la Societat Espanyola de Qualitat Assistencial i de la Societat Espanyola de Defensa de la Salut.
De fet, en l'actualitat, la Unitat de VIH de l'HGG és un referent a nivell estatal sobretot per haver aconseguit millores en els efectes secundaris del tractament antirretroviral.
Així, per exemple, la unitat aplica un tractament que ha aconseguit disminuir la mortalitat d'aquesta complicació del 30% a pràcticament el 0%.
Enric Pedrol Clotet (Barcelona, 1961) treballa des del juny de 1996 a l'Hospital General de Granollers en el Servei de Medicina Interna, com a responsable del programa de la Sida de l'HGG.
El 24 de setembre de 1997 es va inaugurar l'Hospital de Dia de VIH del qual exerceix de coordinador assistencial.
Des d'octubre de 2006 és el Director del Servei d'Urgències de l'HGG.
El doctor Pedrol també es col·laborador del departament de Salut de la Generalitat i del Ministeri de Sanitat i Consum en temes relacionats amb el VIH.
El cognom Castells ja és un referent en el camp de l'escenografia del país.
Els germans Josep i Jordi, de Cardedeu i amb taller a Santa Agnès de Malanyanes, no paren de treballar i la seva obra és molt present tant a la televisió com al cinema o el teatre.
Aquest dijous al vespre, precisament, s'estrenava a TV3 la sèrie sobre romans La via augusta, amb uns decorats signats pels germans Castells.
Al llarg de l'any passat, però, també van treballar en el disseny dels decorats d'altres sèries televisives, com Porca misèria, de la qual es va emetre la tercera temporada, o Ventdelplà, que s'està emetent en aquests moments.
En aquest darrer cas els germans Castells han hagut de dissenyar els decorats dels nous escenaris de la sèrie, com el Centre d'Atenció Primària (CAP).
A finals de l'any passat també es va estrenar als cinemes la pel·lícula El perfume, de la qual van elaborar dels decorats de les escenes que es van enregistrar a Barcelona.
Els decorats de la pel·lícula El orfanato, de les obres de teatre Els boscos, Tennessee, El portero o Mamá quiero ser famoso, són altres muntatges que han tingut la participació dels germans de Cardedeu en l'elaboració dels decorats.
Josep Maria Miró, de 62 anys, és el gerent del cinema Alhambra de la Garriga des de 1975.
La seva passió pel cinema, les ganes que hi posa i la complicitat de la seva família han estat les claus perquè l'any 2007 aquest antic cinema Alhambra encara mantingui el caràcter de cinema de poble, aquelles sales que fa anys eren força més que una simple sala de cinema.
Amb el pas dels anys, els vells cinemes de poble de la comarca han anat desapareixent i ara mateix, després del tancament del de Sant Celoni, l'Alhambra és l'únic que continua endavant.
Això sí, amb la tenacitat que cada dia posa Josep Maria Miró per oferir als espectadors pel·lícules de qualitat que, al mateix temps, li permetin tirar endavant econòmicament la sala.
Tenir encara el cinema Alhambra és un luxe que es poden permetre poques poblacions.
Perquè els pobles petits ja no tenen cinemes i les ciutats grans els tenen en multisales anodines allunyades sovint del centre, com passa per exemple, a Granollers.
"Sempre ens quedarà l'Alhambra", deia una placa que li van regalar a Miró els membres del Cineclub de la Garriga.
En el mateix acte en què EL 9 NOU entregava el premi Vallesà de l'any a Mercè Riera, d'El Xiprer de Granollers, el Consell Comarcal del Vallès Oriental lliurava, aquest dijous al vespre, el premi de cooperació internacional pel desenvolupament humà al sacerdot Jordi Mas i Castells, nascut a la Garriga fa 77 anys i que des de 1960 treballa al Camerun.
El guardó vol distingir les persones i les institucions, especialment relacionades amb el Vallès Oriental, que participen en projectes de cooperació internacional.
És la primera ocasió en què s'atorga aquest premi, que té una dotació econòmica d'11.000 euros, import que el beneficiari es compromet a destinar a projectes relacionats amb l'objecte de la concessió.
A proposta de l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, el Consell Comarcal del Vallès Oriental ha valorat els mèrits de Jordi Mas i ha acordat atorgar-li el Premi per la seva tasca de cooperació a Makary-Blangoua, a l'extrem Nord del Camerun.
Jordi Mas és una persona inquieta, activa i propera, que fa més de 45 anys que viu i treballa a l'Àfrica per contribuir a una societat més justa i solidària.
Aquest dijous, però, no va poder rebre personalment el premi arran d'un problema de salut.
En el seu lloc, el van rebre la seva germana i la seva neboda.
"Fa un treball molt maco i potser un altre dia us el podrà explicar ell personalment", va dir la seva germana, Assumpta després d'agrair el guardó en el seu nom.
El president del Consell Comarca, Joan Castaño va dir que el treball de Mas "és un exemple de què si dediquem esforços les coses poden canviar", va dir.
Castaño també va destacar la vessant pedagògica que es vol donar al premi.
"Volem fer pedagogia amb la feina de Jordi Mas". |
Es generen automàticament segons els intervals fixats de cada categoria.
Llista dels 258 handicaps positius. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
En motiu de la celebració del primer aniversari de la UTG hem organitzat una serie d'esdeveniments amb la finalitat de continuar coneixent-nos i descobrir l'entorn on treballem. |
L'eclosió d'una esquerra d'estètica i plantejaments rupturistes, i la seva traducció progressiva d'assalt a les institucions, suscita cert neguit entre els grups dirigents hispànics.
La reacció d'Esperanza Aguirre, tractant de bastir un cinturó sanitari a Manuela Carmena, la incomoditat poc dissimulada dels poders empresarials catalans davant l'Ada Colau, o una recent manifestació anti-Podemos d'alguns supervivents del "búnquer" franquista, denoten nerviosisme més enllà dels grups dirigents i s'estén per sectors relativament benestants.
Tenint en compte les comparacions emprades, les declaracions d'alguns dirigents polítics, les frases lapidàries dins les tertúlies, els eslògans reiteratius de determinats columnistes, estaríem davant una onada de por veneçolana, segons la qual, no sense dosis de manipulació, podríem experimentar un contagi polític respecte la República Bolivariana.
Les comparacions, en política i en història, les carrega el diable.
La nostra realitat i la del país caribeny tenen pocs elements comuns, malgrat que hem experimentat situacions semblants.
Contràriament a la creença general, Veneçuela té una trajectòria democràtica més àmplia i perllongada que l'espanyola, i hi comparteix certs elements com ara l'existència d'unes elits extractives i insensibles.
Tanmateix, el gir copernicà experimentat arran de l'elecció d'Hugo Chávez el 1999 està estretament relacionat amb el que s'esdevingué anys abans, el conegut com el " Caracazo ", entre febrer i març de 1989, equiparable en rerefons i dimensió als fets de la plaça de Tiananamén.
El Chavisme, la revolució bolivariana, i la influència i emulació produïda a altres països llatinoamericans és, en certa mesura, el fill no desitjat del Caracazo.
Aquest és el nom amb què es coneix la revolta popular a Caracas arran de l'aplicació d'un paquet de mesures econòmiques exigides pel FMI semblants a les d'austeritat dictades per la troica contra països del sud d'Europa.
Aquelles protestes, amb saquejos i violència, van implicar una invasió per part dels habitants dels degradats suburbis que envolten la capital veneçolana, que en un primer moment van aterrir les classes mitjanes urbanes, i que van ser reprimides amb gran virulència fins al punt de comportartà entre 276 morts, segons xifres oficials, i unes 2.000 que apunten algunes fonts.
Anys després, el ressentiment dels habitants dels barris, i el sadisme econòmic de les polítiques derivades del Consens de Washington, juntament amb el lideratge carismàtic d'Hugo Chávez va permetre que aquest accedís al poder mitjançant unes eleccions democràtiques.
A partir d'aquí, i arran de diversos errors de les elits dirigents o potències estrangeres (entre les quals Espanya) com el fracassat intent de cop d'estat de 2002, la miopia política dels grups benestants i l'enquadrament dels habitants dels barris en el moviment bolivarià va aprofundir la profunda rasa que divideix avui Veneçuela.
Chávez fou capaç de canalitzar la ira popular i de traduir (relativament) en fets la voluntat d'emancipar-se de les polítiques neoliberals imposades pels organismes financers internacionals mitjançant una acció política on combina gestos simbòlics amb mesures pràctiques la voluntat de compensar carències socials, sanitàries i educatives.
Així, tractà de refundar el país (la revolució bolivariana) on s'assumeix un discurs (no tant unes pràctiques) antiglobalització, de repartiment de recursos, igualitarista i agressiu respecte les velles elits.
El resultat: una nova manera d'entendre la política, i un país tan dividit com en el passat, amb la diferència que ara els exclosos ja no resten invisibles ni callats.
En certa mesura, les polítiques socials i econòmiques del PP podrien considerar-se un " caracazo a càmera lenta".
La reforma laboral, les retallades, els desnonaments, l'empobriment de milions de persones han fet disparar la taxa de suïcidis.
Sense estadístiques oficials, es registra una cinquantena de morts relacionades amb els desnonaments, i segons l'Institut de Medicina Legal, aquests s'haurien incrementat en un 60% a Catalunya.
A tot això cal afegir la política repressiva del PP, amb les lleis mordassa, persecució sindical i silenciament de la dissidència, amanits per una prepotència discursiva.
Això ha engendrat una voluntat de revenja social per part dels perdedors d'aquesta crisi.
Aguirre, ho sap, i així ho expressa.
Veneçuela i Espanya són realitats allunyades.
Tanmateix, el ressentiment acumulat és un fantasma que a molts no els deixa dormir.
En certa mesura, són espectres que amb les seves polítiques han invocat.
Nota: article publica a El Punt-Avui el 10 de juny
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
Treuria el 46,7% dels vots, per sota del 47,8% del 27-S
Van ser interceptats abans de la seva incineració a la planta de Sant Adrià del Besòs
Isabel Coixet explica que l'actriu rebutja la condecoració "ateses les cirscunstancias"
Creuen que la candidatura de Barcelona no guanyarà per "les "males decisions" del Govern de Puigdemont
L'Agència Europea del Medicament no vindrà a Barcelona
Colau admet que "ni la DUI ni el 155 hi han ajudat"
Jean Claude Junker: "Catalunya ha enrarit l'atmosfera política"
L'audiència de Preguntes freqüents només aplaudia Rahola
La cadena pública posa al mateix nivell l'Espanya franquista i l'actual
L'escriptora Ayaan Hirsi Ali considera "una bogeria" afavorir la immigració musulmana
Rafael Ribó afirma que en cap cas va parlar de morts i sang al carrer
"Aquesta gent no sap què és lluitar contra una dictadura"
Elsa Artadi serà la directora de campanya de Junts per Catalunya
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La patronal Pimec i la federació espanyola d'empresaris del mar IVEAEMPA han creat el Club Segle XXI Catalunya, inspirat en el Club XXIè Siècle francès, que reuneix a personalitats del món polític i empresarial, moltes d'origen immigrant, amb l'objectiu d'impulsar la integració de la diversitat a través de l'esperit empresarial.
Es tracta del tercer club d'aquest tipus, després del francès i un altre a Alemanya, i la seva primera actuació a Catalunya vol ser un fons d'inversió i acceleradora empresarial --com ja té l'homòleg francès-- per a deu municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona "amb la diversitat molt present", ha explicat en roda de premsa la presidenta del nou club català i presidenta d'Honor d'IVEAEMPA, Iolanda Piedra.
Aquest projecte, en preparació amb la Generalitat i la Diputació de Barcelona, s'aplicarà a Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Terrassa, Badalona, l'Hospitalet, Mataró, Manresa, Vic, Sitges i Barcelona --Ciutat Vella i Sants Montjuïc--.
El Club Segle XXI Catalunya també està treballant en la creació de la Càtedra de la Diversitat, per al que està en converses amb la Generalitat, el Cidob i diverses universitats catalanes, amb l'objectiu de trobar noves formes d'estudiar i abordar la diversitat.
Pedra ha explicat que dels set milions i mig de catalans actuals, el 16% són "d'origen divers" --incloent de primera a tercera generació, i el 60% viuen a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana--, i més del 20% dels estrangers que han decidit viure actualment a Espanya ho fan a Catalunya.
"És evident que el club no podia néixer en un altre lloc millor", ha afirmat, després d'un any de tasques preparatòries amb el suport financer de la Generalitat i amb la col·laboració en assessorament del club francès.
El president de Pimec i vicepresident del nou club, Josep González, ha explicat que l'organització anirà creixent en estructura conforme vagi avançant la seva activitat, per canalitzar el potencial dels ciutadans d'origen immigrant i la seva integració a la societat.
Ara, neix amb col·laboradors empresarials i acadèmics, i en la seva constitució la tarda d'aquest dijous, preveu la formalització com associats de representants polítics i econòmics locals i representatius de col·lectius immigrants residents a Catalunya.
El president del club francès, Pap'Amadou, ha assenyalat la importància de la cohesió social, i el treball de l'entitat per facilitar-la a França, on hi ha problemes fins i tot amb generacions ja franceses amb ascendents immigrants, que no aconsegueixen encaixar.
Ha incidit que "no és una associació d'immigrants, sinó de persones que viuen a França que defensen la cohesió social", i que actuen amb iniciatives com fer arribar la informació sobre les possibilitats del sistema educatiu als ciutadans més pobres, als quals han detectat que no els arriba aquesta informació.
També han creat un fons d'inversió per ajudar empreses que s'instal·len en àrees difícils i contribuir així al seu desenvolupament, i convoquen fòrums de reflexió sobre la diversitat, entre d'altres activitats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El ple municipal de Sant Cugat del Vallès corresponent al mes de maig ha finalitzat aquest dilluns, dia 21, amb les 10 mocions presentades pels grups municipals aprovades, amb diferents esmenes, i 3 mocions institucionals.
Una sessió que ha durant gairebé 8 hores.
Pel que fa a les mocions institucionals, s'ha acordat signar un conveni de col·laboració amb els Col·legis d'arquitectes i aparelladors amb Promusa, per tal d' ajudar a les comunitats veïnals amb dificultat econòmiques per a la realització de la inspecció tècnica d'edificis.
D'altra banda, s'ha acordat donar suport als centres especials de treball i el suport a la protecció dels defensors dels drets humans a Colòmbia.
En relació a les mocions presentades pels diferents partits polítics, s'han pres un total de 9 acords.
El Ple ha defensat els drets de les dones víctimes d'agressions sexuals.
Ho ha fet a proposta d'ERC-MES, PDeCAT-Demòcrates, ICV-EUiA i PSC, per unanimitat, a excepció del PP, que s'ha abstingut en la votació de dos dels punts de la moció.
D'altra banda, només el PP vota en contra de la defensa del dret universal a la sanitat pública, aprovat així la moció proposada per ICV-EUiA, PDeCAT-Demòcrates i ERC-MES.
Cs ha votat en contra del punt 2.
També s'ha aprovat la moció del PP en favor de la neutralitat dels funcionaris, edificis i espais municipals, amb l'esmena a la totalitat del PDeCAT-Demòcrates.
S'ha aprovat amb els vots a favor del PDeCAT, CUP i ERC, l'abstenció del regidor no adscrit, i el vot en contra de Cs, PP i PSC.
També s'ha aprovat la condemna als atacs sobre la franja de Gaza contra la marxa del retorn, amb el suport de totes les formacions a excepció del PP que s'ha abstingut.
Un altre acord ha estat el d'adoptar mesures contra l'ocupació il·legal d'habitatges a Sant Cugat, a proposta de Cs amb les esmenes del PDeCAT-Demòcrates incorporades.
S'ha aprovat amb els vots a favor del PDeCAT, C's i PP; i el vot en contra de la resta de partits.
Que FGC ampliï el seu servei a les línies del Vallès coincidint amb les Festes Majors de Sant Cugat, Rubí i Terrassa, a proposta d'ERC-MES, també s'ha aprovat amb el suport de totes les formacions i l'abstenció de Cs, així com la condemna dels atacs vandàlics perpetrats per Arran, proposat pel PP, incorporant diferents esmenes.
S'ha aprovat amb el vot a favor de tots els grups municipals, excepte la CUP-PC que ha votat en contra i el regidor no adscrit que s'ha abstingut.
Un altre acord ha fet referència a la regulació dels habitatges d'ús turístic a Sant Cugat, a proposta de la CUP-PC, amb el suport de totes les formacions excepte Cs que s'ha abstingut.
I també s'ha mostrat el suport municipal als Comitès en Defensa de la República i la resistència civil activa i no violenta, a proposta de la mateixa formació, amb els vots a favor del PDeCAT-Demòcrates, ERC-MES i la CUP-PC, l'abstenció d'ICV-EUiA, i el vot contrari del PSC, PP i Cs.
Pel que fa a la moció retirada, aquesta ha estat la del PP davant l'anunci de dissolució de la banda terrorista ETA.
Una moció que ha retirat perquè no ha acceptat les esmenes proposades pel PDeCAT-Demòcrates.
Durant el ple municipal del mes de maig, l' Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat els nous noms per a sis places, dos carrers i dos espais verds de la ciutat que actualment estan sense batejar, així com esborrar el rastre Borbó i canvia el nom de la plaça del Rei pel de plaça de l'U d'octubre.
Sant Cugat també ha aprovat la nova ordenança de sorolls, olors i vibracions, així com el Pla Municipal d'Igualtat de Gènere amb crítiques de l'oposició.
Pel que fa al torn de participació ciutadana, aquest ha estat protagonitzat per les intervencions en relació al soroll a la via pública, així com la seva ocupació, i els carrils bici.
Fins a 8 intervencions han protagonitzat els veïns i veïnes de la ciutat. |
Espectacular xalet d ́alt standing de 300 m, situat en una parcel_la de 1300 m, amb jardí, piscina i zona de chill out.
A la planta soterrani trobem garatge per dos cotxes, traster amb armaris encastats, sala de màquines i espai per fer una bodega.
En planta baixa, trobem rebedor, sala d ́estar amb llar de foc de 40 m i espai de cuina oberta i menjador de 30 m, tot amb vistes i sortida a jardí i piscina.
Tres habitacions dobles amb armaris encastats i bany complet amb dutxa.
Tota exterior, molt assolellada i amb espais amplis.
A la planta superior, trobem zona destinada a suite, amb espai de relax, sala d ́estar, dormitori doble amb armari encastat, bany complet amb banyera i sortida a terrassa, amb fantàstiques vistes.
El jardí, al que es pot accedir des de totes les estades de la planta baixa, té molta intimitat, i molt sol, està ubicat a la part sud de la casa.
Sistema sofisticat de seguretat, terra radiant, tancaments de PVC imitació fusta d ́alta gama, aire condicionat a tota la casa.
Per amants de la tranquil_litat, la natura, la intimitat, a prop de nucli urbà i en zona ben comunicada. |
El centre ha adoptat la mesura amb carcter preventiu i s'indica que no hi ha cap pacient afectat
Reus.-L'hospital Sant Joan de Déu ha decidit restringir l'aigua de l'aixeta als pacients immunodeprimits que tenen debilitat el sistema immunolgic- de dues de les sis rees d'hospitalització després que en l'última anlisi rutinria del circuit d'aigua es detectés un punt positiu de legionella dels 32 que s'analitzen habitualment, segons han indicat fonts del centre sanitari.
Després de detectar aquest punt positiu, la comissió de malalties infeccioses de l'hospital va determinar la mesura.
Les mateixes fonts indiquen que la resta de pacients poden utilitzar l'aigua amb normalitat.
També han subratllat que es tracta d'una mesura de carcter preventiu i que no hi ha cap pacient afectat.
Després de detectar la infecció de legionella, el centre hospitalari ha pres les mesures que toquen per protocol i ara s'est a l'espera dels resultats de les últimes mostres per poder aixecar la restricció.
S'espera que aquests resultats arribin en qüestió de dies.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La sentencia conclou que l'home es va treure la vida de "manera voluntària i sense la intervenció de ningú més"
Girona.-L'Audiència ha absolt el policia local de Girona acusat d'homicidi imprudent per no evitar que un detingut es pengés a la cel·la.
El jutge entén que es va tractar d'un suïcidi i que, per tant, l'home es va treure la vida "de manera voluntària i sense la intervenció de ningú més".
El tribunal considera que la gravació de les càmeres de la comissaria són una prova "objectiva i molt precisa" per arribar a aquesta afirmació.
Els fets es remunten a la nit de l'11 de juliol de 2012, quan el detingut va intentar treure's la vida en dues ocasions.
Durant el judici, l'acusat va negar haver vist el primer intent.
El tribunal, però, assegura que sí va adonar-se del fet i que, fins i tot, va estar parlar amb el detingut mentre s'intentava penjar amb la seva camisa.
No obstant això, quinze minuts més tard –i havent passat fins a tres vegades per davant la cel·la- va pujar al pis de dalt a fer d'altres tasques perquè l'home "aparentment dormia".
Va ser llavors quan es va penjar.
L'agent s'afrontava a 4 anys de presó.
La Secció Tercera de l'Audiència de Girona ha absolt el policia local acusat d'homicidi imprudent per no haver evitat que un detingut, al que custodiava, es pengés a la cel·la utilitzant la seva pròpia camisa.
El tribunal entén que els fets que s'han declarat provats "no són ni podrien ser de cap manera" constitutius d'un delicte d'homicidi imprudent i considera que "l'únic subjecte actiu del fet" va ser el mateix detingut.
Per tant, segons recull la sentència, es va tractar d'un suïcidi perquè l'home es va treure la vida "de manera voluntària i sense la intervenció de ningú més".
La prova fonamental sobre la que s'argumenta la sentència és la gravació de les càmeres de seguretat de la comissaria.
La sentència recull que, tal i com va declarar el processat, el detingut va entrar a la cel·la tranquil i sense cap actitud que fes sospitar que es volia treure la vida.
"El detingut no havia mostrat cap símptoma de nerviosisme o de malaltia", afirma el tribunal.
Tal com estableix el protocol, l'home va entrar a la garjola sense cinturó i també se li va demanar que es tragués els cordons (el detingut va optar per treure's les sabates).
L'agent sí que va veure el primer intent de suïcidiA les 3.07 de la matinada, l'home va treure's la camisa, la va penjar dels barrots i se la va embolicar al coll "en un intent de penjar-se i acabar amb la seva vida".
Durant el judici, el passat 28 d'abril, l'agent va assegurar que no es va adonar d'aquesta acció i fins i tot va demanar disculpes al·legant que el color de la camisa era igual al dels barrots.
Una afirmació que la sentència contradiu.
En base a la gravació de les tres càmeres de seguretat, el jutge sosté que "no hi ha cap dubte" que el processat va veure des de dos o tres metres de distància com el detingut es lligava la camisa al voltant del coll i es penjava dels barrots.
Aquesta acció va durar uns 20 segons i, segons afirma el tribunal, l'agent va estar parlant amb el detingut i va fer que "desistís" i es deslligués la camisa que tenia al voltant del coll.
El tribunal creu que l'actitud del processat just després de l'incident també demostra que va veure els fets.
Després del primer intent de suïcidi, l'agent va estar vigilant el detingut i va passar per davant la cel·la fins a tres vegades en només 15 minuts.
El protocol estableix que, si els detinguts estan tranquils, cal passar per davant de la cel·la cada 35 o 45 minuts per evitar que s'alterin.
Quan va veure que "aparentment dormia", va pujar al pis de dalt per seguir amb la seva rutina.
Va ser llavors quan es va suïcidar.
Les acusacions particulars demanaven 4 anys de presó i 6 anys d'inhabilitació per a l'agent i també que pagués una indemnització de més de 200.000 euros a la família.
El fiscal no acusava i la defensa també demanava l'absolució.
La sentència es pot recórrer al Tribunal Suprem.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Crítica, anàlisi i orientació literària
A Contre Sainte-Beuve Marcel Proust defensava —i jo, modestament, ho comparteixo— que per llegir (i per assaborir, per entendre ) qualsevol obra literària no ens cal per a res conèixer la vida de l'autor, atès que qualsevol creació artística ha d'ésser autosuficient, ha d'ésser vàlida per ella mateixa, que, en tot cas, si el que ens interessa és l'autor, el recorregut hauria d'ésser a la inversa: no coneixerem —o, més exactament, pretendrem conèixer l'obra a través de l'autor, sinó l'autor a través del que escriu.
I això —aquest home que és, sobretot, artista i que, per tant, com a tal és manifesta— és el que trobem en Filtracions, el darrer llibre de poemes d' Àlex Susanna, Edicions Proa, octubre del 2016: en tingui més o més consciència ell mateix —o per a ésser més precís, en tingués en començar-lo a escriure (ja que fa la sensació que va adonant-se d'una tal evidència a mesura que avança el llibre)— qui trobem en aquest llibre de poesies, o, més aviat, qui (hi) descobrim / redescobrim és l'home que l'escriu, que l'ha escrit, que s'ha capbussat ("tan lluny o tan endins") al més pregon "pou ressonant" del seu interior i n'extreu l'aigua més profunda i més neta, aquella que el defineix i el determina.
I si nosaltres el descobrim a ell és perquè ell mateix —"torno al meu clos"— és l'home que es troba, retroba, descobreix i redescobreix en i per la natura: "endinsar-se en un bosc / on podem tornar a perdre'ns / i, quan menys ho esperem, / tot de cop retrobar-nos".
Perquè, quan retrata la natura —i heus ací una de les mostres incontestables de la seva qualitat poètica, "per això mateix tan valuosa"— és a ell mateix a qui retrata, com si en mirar cap amunt, vers les muntanyes, o cap avall, des de les muntanyes, el que fes, en realitat —sense saber-ho, potser ("Cada [...] vers, un corriol / que ens porta on no se sap")— és abocar-se envers un pou, el seu pou, on hi veiés reflectit el seu rostre, la imatge, marcada pels solcs de les hores viscudes, del seu jo actual: "la teva imatge / s'acaba de superposar a la seva".
De l'home que comença a ésser conscient, per més que no vulgui (o li costi) reconèixer-ho, que ja no puja els més grans cims, sinó que comença a baixar-los, que l'estiu ha quedat enrere i que és la tardor (si no l'hivern) l'estació que s'ha instal·lat a la seva vida; una tardor les fulles de la qual ja no tornaran a pujar als arbres: "la tardor acaba de començar / amb tota cruesa".
Que, per dir-ho paraules del vers que dóna nom al recull: "un bon dia de sobte / [les filtracions] despunten entre els intersticis /de les rajoles del buc de l'escala, / [...] [i] ja podem fer aixecar el carrer de sobre / o escodrinyar la paret de l'escala, / que mai no sabrem com diantre l'aigua / s'ha esmunyit terra endins fins a aflorar / al racó més fosc de casa nostra".
I això és el que, amb el mall de la poesia a la mà, fa l'autor, escodrinyar el (en teoria) racó més fosc de casa —cos, vida— nostra: el temps en què sentim els ossos humits i entumits.
Aquell temps —i el temps (la vida) és un concepte omnipresent, central, en aquest poemari; és la matèria del llibre— en què hom es queda ja "sense combustible", en què els que "ens fem grans", si volem seguir endavant, "bo i rossegant cada minut" i "abans no sigui massa tard", ens cal anar "temptejant cada pedra sota els peus / i esquivant els marges plens d'esbarzers / enfilant més marrades que dreceres" mentre "el jovent d'avui patina a cor què vols / com si mai res no hagués passat / ni pogués mai tornar a passar".
Temps que "clou tota / una trajectòria", on (sembla que) "s'esfondra / l'òpera de tota / una vida".
I és per això que hi són constants les referències a les hores del dia ("al ple de la nit"; "cada matí"; "capvespre", "l'últim or de la tarda"), a les estacions ("hivern"; "estiu"; "tardor"), a les sensacions tèrmiques ("l'escalfor"; "el fred") i als tons lumínics ("foscor", "il·luminant"), perquè assenyalen el contrast entre dues de les etapes de la vida, de la joventut —que correspondria a matí, estiu, escalfor i llum— i la de la maduresa —que correspondrien a tarda / capvespre, tardor / hivern, fred i foscor.
És des de la maduresa, des el que queda de dia que el poeta veu —"albirar rere meu"—, parla i descriu el món i, amb ell, la vida.
I, per més que no és (prou) gran com per trobar-se, realment, en l'hivern de la seva existència, ell mateix es veu (prou) gran —si més no, més que no voldria—, encara que sigui en relació amb els joves: "i ara ets el gran de la casa, / el qui vetlla i fa guàrdia / mentre els altres viuen i riuen a la platja dels seus estius".
Potser perquè els de la seva generació van patir més (i més injustament) que no els pertocava —"us heu fet molt grans [...] lluitant per sobreviure / [...] per sostenir-vos o recobrar-vos"—, en aquests "versos tardans", sent la pesantor "del naufragi diari a que ens aboca el temps", la dificultat que suposa seguir fent camí pel "passatge angost" d'un "temps encara cruixent però ullat / que ja no ens és donat queixalar com abans", "ara que ja no sabem escoltar / i som cada cop més sords per a tot"; ara que "no sabent cap on em dirigeixo / i sense cap far que m'orienti" es troba —i es veu— "cada dia més cansat" i cada dia més lluny de quan era jove, de quan els "pàmpols encara [eren] tendres" i regnava el "verd fugisser / i per això tan preuat".
I així sent que va avançant "feixugament / cap al caire de l'esvoranc".
Sent que, es trobi en l'estació que es trobi, sigui la tardor o l'hivern, ja ha arribat (i, més aviat, traspassat) l'equador de la seva existència i comença a veure el món amb uns altres ulls, amb "uns ulls que cada cop / [...] miren de més lluny, ja estimbats al pou de la història"; amb els ulls alarmats d'aquell que, per més que encara té prou futur per endavant, que encara ha de fer molt de camí en la vida, té més passat al darrera que no pas futur per endavant: "com ens agraden els matins d'hivern / però com ens pesen les seves tardes!".
Si més no, ho creu (i ho veu ) així —i el sentir, en la ment humana, sempre s'imposa al saber.
Una visió o sensació que s'anirà afeblint o, almenys, equilibrant, a mesura que el poemari avanci, quan passi del descobriment inicial de la seva edat tardorenca (o, més aviat, tardo-tardorenca) —"de cop se'ns fa avinent / que estem fets només de temps"— i de les davallades i limitacions que aquesta comporta, a l' acceptació —"Fer-se gran també és assumir"— i, com a conseqüència, a l' adaptació; a no deixar-se vèncer per l'enyorança dels dies passats, a descartar la derrota abans d'hora —"l'alegria del dia i l'oblit de la nit"— que implicaria sumir-se en un plany tan infructuós com contraproduent; sinó, al contrari, a veure la seva nova situació amb ulls nous, a adonar-se que els anys, afegits a la vida, "com una lot a la motxilla", també atorguen llum, també "han anat il·luminant i escalfant / tots els racons de la casa".
I és per això que els versos finals van prenent un altre to, van encomanant-se d'una joie de vivre renovada —i, reposada—, i el poeta ja no tan sols reveu la vida, sinó que la reviu, la fa renàixer de nou; el que fa és "tornar a entrar a casa després" d'haver tastat, i, el que és més important, paït, "el contrast / entre l'escalfor de dins / i el fred viu de fora" de la tardor vital, prenent consciència que "els últims anys poden ser els més difícils, / però també els més intensos".
Però per aconseguir-ho, per adonar-se, com Janus —no pas per casualitat, el títol del darrer (fonamental, esplèndid, savi, conclusiu) poema—, que tot té, almenys, una doble cara, la que (ens) fa patir i la que (ens) complau, li ha calgut, abans, emmirallar-se a bastament en la natura, que és la veritable i eterna universitat del món, la que confereix els aprenentatges més preuats.
I li ha calgut fer-se una (potser, la ) pregunta, "¿Per què cada matí / sortim a caminar / com dos desposseïts[?], i trobar ell mateix ( la seva ) resposta: "si no és pel gust de veure / com s'hi desperta el dia".
Trobar-la o, més exactament, retrobar-la, atès que, amb els anys, retrobes més que no trobes; retrobes el que havies trobat de jove: "és l'hora incerta del crepuscle / i hem de sortir a caminar", per demostrar que seguim essent, que som, que vivim, encara.
Per demostrar i, sobretot, per demostrar-nos que és possible que els nostres ossos estiguin fatigats però que, com a torna, el pòsit dels anys i l'experiència ens ha convertit en "un gran reserva", i que, per tant, el millor que hom pot fer quan "està cansat de tot" és fer "foc de fusta vella", és "exultar d'existència"; és saber que ja estàs "de tornada de tot, / i tanmateix" emprendre cada dia el matí "amb una espurna / de lluïssor als ulls que et manté / encara aferra[t] a la vida".
I és per això que el llibre es clou amb el poema esmentat, que ens convida —tinguem l'edat que tinguem, però amb més raó encara si som (més aviat) grans— a arrencar de nou, a dur a terme la nostra "represa de la vida".
Un poema tan magnífic, tan exacte i avinent que tan sols el temor cert de privar a cada lector d'assaborir-lo per (i en) ell mateix m'impedeix seguir l'impuls de transcriure'l tot sencer.
No voldria enllestir aquesta meva anàlisi —possiblement, ja més prolixa que no convindria (tot i que el llibre donaria per molt més)—, sense destacar, abans, un parell d'apunts finals.
El primer, indicar que, per més que pugui passar desapercebut, immers com està al bell mig d'aquest sublim cant tardorenc a la vida, Filtracions és, també —i és per això que hi són tan presents els plurals (se'ns, ens, hem, sortim, nostres...)—, un cant a l'amor (antic, ferm, incombustible) que professa el poeta a la seva dona i companya.
Un amor que, i no és podria expressar amb una major intensitat i síntesi, és per a ell sinònim de salvació: "acosto / la mà cap al teu cos, i, si el trobo, / [...] un dia més estic salvat".
Un bellíssim homenatge a un amor antic però permanentment renovat, que vol celebrar amb entusiasme: "avui brindem / pels nostres 30 anys".
Perquè potser la "felicitat [és]/ cada dia més costeruda", i "l'amor muda de pell / [...] i ens transforma" i "cada dia" estem "més cansats / però també més plens l'un de l'altre".
No podem descartar que algú en llegir-lo —sobretot si es tracta d'alguna persona que tan sols és capaç de trobar seguretat en l'ortodòxia, en el que coneix, en el que sempre s'ha fet — afirmi que al llibre de poemes li manca ritme o, almenys, musicalitat.
Fins i tot, que és poc més que prosa tallada i escrita en línies l'una sota l'altra.
Si algú n'extreu una tal conclusió, em permeto la gosadia de recomanar-li, abans de res, que procuri alliberar-se de prejudicis, i, després, que el llegeixi i el rellegeixi amb calma.
Si ho fa així, crec que no li costarà adonar-se que el poemari —segons el meu modest parer, un dels més alts que s'ha publicat enguany— està escrit, expressament, amb l'estil (senzill, pur net, despullat de tot el que no és essencial) que més li convenia al tema.
Perquè, com remarca molt explícitament la citació de Lucille Clifton que encapçala el llibre: « Poetry is a matter of life, not just a matter of language » («La poesia és una qüestió de vida, no només una qüestió de llengua»), i quan hom arriba a la tardor/hivern de la seva vida, res millor que deixar tan lluny com sigui possible les "foteses", la fútil ornamentació jocfloralesca i el malabarisme verbal, decantar-se per la "precisió", trobar —més aviat, retrobar (dins d'un mateix)— les paraules més exactes, més "nítides" i, sobretot, "autèntiques" i anar "resseguint pulcrament amb llapis" els pensaments; car entenc que només és pot arribar a l'essencial si s'empren, també, paraules essencials; si es defuig l'embelliment pel simple (i, per això, superficial) embelliment.
En definitiva, i en conclusió, el poemari de maduresa —esperem que ni final ni definitiu, testamentari— d'un poeta en majúscules.
dimarts, 20 de desembre del mmxvi
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons
Els recomano aquest comentari del poema "Quadre de comandaments" preparat pels crítics del Taller Literari "Escribe y Tacha": https://escribeytacha.wordpress.com/2017/08/14/alex-susanna-terapeuta-matrimonial/
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Introdueix la teva adreça d'e-correu: |
L'endemà que el Teatre del Châtelet de París fos l'escenari de l'entrega de la Pilota d'Or 2019 que va investir Leo Messi com el millor jugador mundial de l'any, l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona va ser l'escenari de la vuitena edició de la Gala de les Estrelles del futbol català.
Una gala que estava prevista pel 14 d'octubre i que la federació catalana va decidir ajornar en aquell moment davant la imminència de la publicació de la sentència del judici als presos polítics.
Els jugadors del Barça Gerard Piqué i Aitana Bonmatí van rebre els guardons que els acrediten com els millors jugadors catalans del 2019.
En el cas del defensa és la tercera vegada que el rep, mentre que la migcampista s'estrena.
Riqui Puig, Laia Alexandri, Pep Guardiola, Xavier Estrada, Gerard Deulofeu, Alèxia Putellas, Guillem Naranjo, el RCD Espanyol i Alfonso Álvarez Izquierdo en futbol, i Dídac Plana, Berta Velasco i Clàudia Pons en futbol sala van ser la resta de guardonats en una gala que va mostrar la vitalitat que té el futbol i el futbol sala català.
Perquè més enllà dels grans clubs i de les figures mediàtiques que acaparen tots els focus, cada cap de setmana els terrenys de joc d'arreu del país estan plens de joves de totes les edats que formen la gran base de la piràmide del futbol i del futbol sala català, tant en la categoria masculina com en la femenina, que continua vivint una constant afluència de jugadores que ja tenen a casa ídols en les quals emmirallar-se.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La vall del Llémena i la del Ter recuperen la normalitat
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
La tramitació interadministrativa entre els ens del sector públic de la Generalitat de Catalunya es realitza a través de la funcionalitat EACAT-Tràmits, mitjançant la plataforma del mateix nom ( EACAT ).
EACAT és un entorn tancat al qual s'hi accedeix amb usuari i contrasenya o amb un certificat digital (tipus T-CAT).
Si no es té usuari i contrasenya cal que el gestor d'usuaris d'EACAT n'assigni un.
A EACAT-Tràmits s'hi arriba des de la secció Tràmits.
Un cop allí es troben les subseccions següents:
Dins de la pàgina, la informació sobre tramitació administrativa es reorganitza.
Per tant, s'hi localitzen les subseccions esmentades així com nova informació.
S'ubiquen, també, els serveis genèrics següents:
Els serveis de tramitació a EACAT-Tràmits poden ser genèrics (Tramesa genèrica, SIR i Enviament d'edictes) i específics (en el Catàleg de tràmits).
Dins del Catàleg de tràmits, els serveis tenen un títol que inclou els codis de productor designats per la Generalitat o per el Consorci AOC.
Cada servei està format per un o més tràmits que conformen l'expedient.
Cal diferenciar entre els tràmits inicials que es tramiten des del Catàleg de tràmits i els tràmits de resposta que es tramiten des del fil d'execució, al qual s'hi accedeix a través d' Els meus tràmits.
Des la subsecció Els meus tràmits, es pot respondre un tràmit, a través del seu fil d'execució i gestionar la tramitació interadministrativa mitjançant les safates: Rebuts, Enviats, Per signar, Esborranys i En procés (que només apareix quan hi ha tràmits en aquest estat).
Dins cadascuna d'elles hi ha un cercador de tràmits, que permet filtrar assentaments concrets.
La tramitació entre administracions de fora de Catalunya es realitza a través d'un servei genèric anomenat SIR, el qual té un volum molt important de tramitacions.
L'especificitat dels tràmits d'aquest servei ha obligat a generar una subsecció per a la seva gestió anomenada Pendents de confirmar SIR, en tractar-se de tràmits que no disposen de registre fins que són acceptats.
La tramitació de la Tramesa genèrica o el SIR, com a serveis genèrics es pot consultar als seus manuals.
El present manual se centra en la tramitació dels serveis específics que apareixen en el Catàleg de tràmits; tot i així s'esmentarà algun aspecte: la funcionalitat d'assignació a grups de la tramesa genèrica i la subsecció de Pendents de confirmar SIR.
La Finestreta de registre actua com a oficina virtual de presentació de documentació, que adreça la documentació presentada al registre electrònic de l'organisme destinatari i retorna el corresponent justificant.
L' Avisador d'Els meus tràmits serveix per assenyalar el número de tràmits a cadascuna de les safates d'aquesta subsecció.
En el cas de la safata En procés, no apareix en la imatge perquè no hi ha cap tràmit en aquest estat.
Des del Catàleg de tràmits només es pot iniciar la tramitació d'un servei o, també, es pot fer un tràmit que, tot i no iniciar un servei, estigui definit com a tràmit inicial, la qual cosa comporta l'inici d'un fil d'execució nou.
En accedir a aquest tipus de tràmits, apareix, a més de la informació del tràmit, el botó verd Tramita; si no és inicial, el botó apareix de color gris i no permetrà la seva tramitació.
Els casos en què el botó apareix de color gris són:
Després que el gestor assigni els permisos pertinents, suposant que es tracti d'un tràmit inicial i que la resta de supòsits estiguin descartats; s'haurà de tancar i tornar a obrir el navegador, per poder iniciar un tràmit.
Fet això, el botó d'accés al tràmit o formulari serà de color verd i ja es podrà tramitar.
Si es vol tramitar des del Catàleg cal, prèviament:
I un cop ens trobem en el tràmit, per iniciar la tramitació cal tenir en compte que es poden donar 3 formes de tramitar diferents, en funció del tipus de suport tecnològic que s'utilitza:
A aquests dos darrers tipus de formularis -tipus b) i c)- s'hi accedeix, si són inicials, des del Catàleg mitjançant el botó verd Tramita, tal com hem vist en la imatge anterior.
En cas que el botó sigui de color gris s'han de seguir els passos descrits en el subapartat 2.1 (Què puc tramitar des del Catàleg?).
Es tramita des del flux d'execució de l'expedient quan es vol respondre a un tràmit que no es pot fer des del Catàleg.
Al flux s'hi accedeix des d' Els meus tràmits.
Per fer un tràmit de resposta des del fil d'execució cal, prèviament:
Dins d'EACAT-Tràmits, hi conflueixen tres tipus de tràmits pel que fa a la seva tecnologia i que han anat evolucionant amb el temps.
Els dos primers es tramiten quan s'està autenticat en la plataforma, en canvi els formularis intel·ligents (PDF), un cop descarregats, porten la informació necessària perquè es puguin tramitar fora de la plataforma, la qual cosa flexibilitza molt la seva utilització en no haver d'estar connectat a EACAT.
Un cop enviat, la informació que duu implícita fa que es generi un registre d'entrada a l'ens destinatari i un registre de sortida a l'ens que tramita.
Per finalitzar, tenir en compte que dins d'un mateix expedient poden conviure formularis intel·ligents PDF i formularis webs antics.
Els meus tràmits i Pendents confirmar SIR són dues subseccions conformades per tràmits d'EACAT, uns finalitzats o no; i d'altres finalitzats però que no disposen encara de registre d'entrada a l'ens; respectivament.
Dins la subsecció Els meus Tràmits, es troben distribuïts en safates, tant els tràmits finalitzats ( Enviats i Rebuts ) com els tràmits pendents de finalitzar ( En procés ).
També s'hi troben les safates ( Per signar, Esborranys ) relatives a l'estat dels tràmits dissenyats amb la tecnologia dels formularis webs.
En cadascuna d'aquestes safates hi ha la funcionalitat del cercador de tràmits, l'aparença del qual és similar.
En el cas de les safates de Rebuts i Enviats permet fer cerques avançades mitjançant els filtres següents:
El resultat de la cerca retorna les entrades o sortides dels serveis per als quals es tenen permisos, que es podran exportar mitjançant un fitxer CSV.
En el cas de les safates Per signar i Esborranys, en tractar-se de tràmits que no s'han enviat, alguns camps no es requereixen i les cerques avançades es fan mitjançant els filtres següents:
Les diferents safates de tràmits que apareixen a Els meus tràmits són:
Tant si la icona es mostra de color blanc com si es mostra de color blau, els usuaris que disposen del rol de registre i els que s'han descarregat la tramesa genèrica poden assignar-li nous usuaris o grups.
Amb caràcter general per a tot tipus de tràmits, si es prem sobre un s'entra en el fil d'execució de l'expedient, des d'on es visualitzen tots els tràmits relatius a aquell expedient, tant si són rebuts com enviats; així com els rebuts de tramitació (clicant damunt del número de registre); i els annexos.
Des del fil d'execució hi ha les funcionalitats següents:
La relació de tràmits es visualitza pàgina a pàgina mitjançant la plantilla de relació de tràmits En procés, que consta de la informació següent: servei, tràmit, destinatari, assumpte i data i hora de tramitació.
Apareixen tots els tràmits de l'ens en aquest estat, però amb l'assumpte anonimitzat si l'usuari no disposa dels permisos d'aquell servei; enlloc d'assumpte apareix el missatge "SENSE PERMÍS DEL SERVEI ".
Per evitar que es tornin a tramitar, en el Catàleg apareix un avís.
La seva finalitat és que l'usuari tramitador quan va a iniciar un tràmit se n'adoni que en té un d'igual que està en procés de tramitació.
Finalment, cal no confondre Els meus Tràmits amb el Registre d'entrades i sortides, que disposa d'una secció pròpia.
En Els meus tràmits només hi ha tràmits d'EACAT - Tràmits, mentre que en el Registre poden haver altres tipologies de documents (factures, etc).
En aquesta subsecció, s'hi troben totes les trameses d'altres ens de fora de Catalunya (trameses SIR) en els estats: pendent o processant; és a dir que no han estat acceptades.
Tot i que existeix un manual del SIR, s'explica per sobre la gestió de les trameses que es realitza en la subsecció esmentada.
En aquesta safata es fa la gestió de les trameses SIR, mitjançant les accions:
L' Avisador serveix per assenyalar el número total de tràmits que hi ha a algunes de les safates que componen les subseccions d' Els meus tràmits i Pendents de confirmar SIR.
Com s'observa l'Avisador és una eina que serveix perquè els usuaris d'EACAT que tramiten diàriament tinguin una visualització immediata de les tasques pendents.
Amb un cop d'ull els usuaris es fan una composició ràpida de les tasques a fer; per aquest motiu a part d'estar ubicat a la secció de Tràmits, també s'ha col·locat a la secció d'Inici.
Prement damunt de les diferents seccions de l' Avisador se'ns redirecciona vers cadascuna de les safates d' Els meus tràmits o de Pendents de confirmar SIR.
La Finestreta de registre és l'oficina virtual de presentació de documentació associada als serveis de tramitació entre administracions.
Aquesta oficina adreça la documentació presentada al registre electrònic de l'organisme destinatari i retorna el corresponent justificant.
No tots els formularis es poden trametre per aquesta finestreta.
Tots els que hagin d'anar annexats a una tramesa es continuaran fent així.
Per saber quin és el canal per enviar cada tràmit, cal seguir l'apartat Com es fa?, és a dir les instruccions específiques de cada tràmit en la seva descripció del Catàleg.
El volum dels annexos dins de la finestreta de registre són els següents:
El número màxim de documents que es poden adjuntar és 10, amb un pes màxim per arxiu de 10 MB (sense incloure el formulari PDF presentat).
Els arxius que admet la finestreta de registre són els que tenen les extensions: jpg,.jpeg,.odt,.odp,.ods,.odg,.docx,.xlsx,.pptx,.pdf,.png,.rtf,.svg,.tiff,.txt,.xsig,.xml
Es fa esment del Registre d'entrades i sortides d'EACAT perquè forma part de la tramitació interadministrativa.
Tots els documents de les safates Rebuts i Enviats d' Els meus tràmits són documents que apareixen al Registre, en ser documents finalitzats i, per tant, amb un número de registre de sortida en l'ens emissor i d'entrada en l'ens de destinació.
A tenir en compte que en el Registre hi ha tipus de documents que no són tràmits pròpiament dits; per exemple, factures.
Per consultar el registre d'entrada i sortida, s'ha d'accedir a la secció Registre.
I, perquè aparegui aquesta secció, cal disposar del rol de registre ( Consulta llibre de registre telemàtic dins la funcionalitat de Registre d'entrada/sortida).
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: |
Les especialitats del Màster de Secundària estan distribuïdes entre les diferents universitats catalanes.
L' Oficina d'Accés a la Universitat és la responsable del procés de preinscripció al màster de secundària per a totes les universitats catalanes que imparteixen alguna de les especialitats.
Un cop finalitzat el procés, l'Oficina envia a les universitats catalanes el llistat d'estudiants admesos a cada especialitat del màster.
Pots consultar la universitat que imparteix l'especialitat que has de cursar d'acord amb la teva titulació en aquest enllaç: distribució de les especialitats del màster.
El Màster de Formació del Professorat de Secundària de Matemàtiques s'imparteix amb caràcter interuniversitari, amb la participació de les universitats següents: UAB, UB, UOC, UPC i UPF.
La coordinació del màster correspon a la Universitat Autònoma de Barcelona i les classes presencials s'imparteixen a la Universitat Pompeu Fabra, al Campus de la Ciutadella.
Podeu contactar amb el coordinador general del màster, Jordi Deulofeu de la UAB, per a qualsevol dubte: [email protected].
Pots contactar amb el Departament d'Educació al 934006900.
Bústia de contacte del Departament d'Educació |
Equip que permet estudiar mostres biològiques per deshidratació.
S'hi poden fer cultius de fongs i bacteris.
Té un volum útil de 53 litres i pot assolir temperatures de fins a 300 oC. |
La segona edició incorporarà espais dedicats a videojocs, jocs de taula i tallers
La novel·la gràfica ha trobat en el gènere biogràfic una nova manera d'explicar personatges reals.
El dibuix aporta una interpretació plàstica del univers del biografiat que té un valor afegit a... |
BARCELONA, 28 maig (EUROPA PRESS) -
La taxa d'activitat emprenedora de Catalunya va créixer el 2017 i es va situar en el 8,03%, la qual cosa suposa un punt percentual més que l'any anterior, en un context de lleuger descens en el conjunt d'Europa, on la taxa s'ha reduït en 0,23 punts percentuals, situant-se en el 7,86%.
Així ho constata l'informe 'Global Entrepreneurship Monitor' (GEM) impulsat per la Conselleria d'Empresa i Coneixement de la Generalitat i elaborat per la Diputació de Barcelona i lA Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), presentat aquest dilluns en roda de premsa pel secretari d'Economia i Competitivitat, Joan Aregio, i el vicepresident segon de la Diputació, Marc Castells.
Segons l'informe, realitzat a partir d'una enquesta a 2.000 persones d'entre 18 i 64 anys, la taxa d'activitat emprenedora de Catalunya és 1,76 punts superior a l'espanyola i gairebé dues desenes superior a l'europea (7,86%), però encara és inferior a la dels països basats en la innovació (9,2%) malgrat reduir la distància en l'últim any.
S'inclouen els projectes empresarials de menys de quatre anys i mig i, d'aquests, es diferencia entre els naixents --fins a un any i mig de vida-- i els nous --d'un any i mig a quatre i mig--; el 2017 el canvi més gran s'ha produït en els naixents (+0,93%, fins a una taxa del 3,3%) però també han crescut els nous (+0,13% fins a un 4,8%, la taxa més alta de la sèrie històrica).
Els emprenedors consolidats (iniciatives de més de tres anys i mig) representen el 9,1% de la població adulta de Catalunya, la qual cosa suposa un descens d'1,5 punts percentuals respecte a l'any anterior, encara que se situa per sobre del conjunt d'Espanya (3,5%), Europa (3,1%) i països basats en la innovació (3,8%).
L'informe mostra que la motivació d'emprenedoria per oportunitat -qui emprèn ho fa perquè té una idea i sap com materialitzar-la i treure-li profit-- se situa en el 4,6%, enfront del 3,4% de l'any anterior, mentre que l'emprenedoria per necessitat -qui no troba treball per compte d'altre-- es manté pràcticament igual que el 2016 (passa de l'1,8% al 2%).
Així, es confirma el canvi de tendència que es va iniciar el 2015 --després de la crisi econòmica--, amb un augment més acusat de les activitats emprenedores per oportunitat, per sobre de les quals s'inicien per falta d'ocupació.
La taxa d'activitat emprenedora més elevada se situa a la província de Barcelona, on el 8,45% de la població adulta està involucrada en projectes emprenedors en fase inicial, la qual cosa es deu al "pol d'atracció" que suposa la capital catalana, ha destacat Castells.
Ha recordat que Barcelona és el primer 'hub' de negocis digital del sud d'Europa, la tercera ciutat preferida pels emprenedors europeus i la cinquena en nombre de 'start-ups', entre altres indicadors que ha assegurat que permeten ser optimistes de cara al futur.
Per la seva banda, Aregio ha remarcat que l'elevat nivell d'activitat emprenedora a Catalunya "ajuda a crear un ecosistema" que permet que s'estableixin projectes de gran envergadura, com el centre de R+D en impressió 3D inaugurat la setmana passada a la seu de Leitat a Terrassa (Barcelona), i ha augurat que Catalunya està en condicions de liderar la quarta revolució industrial.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha denunciat que en alguns instituts, com el Vallvera, de Salt, o el Rafael Campalans, d'Anglès, els equips directius han amenaçat els alumnes que es negaven a fer les proves de competències bàsiques de no obtenir el títol de l'ESO.
Mitjançant un comunicat, l'organització assegura que a un institut de Vilafranca també s'ha cridat militants del SEPC i d'Arran per intimidar-los, i que en altres centres de Manresa i Barcelona han rebut pressions i han confiscat el material que facilitava el sindicat per promoure el boicot de les proves –que a les xarxes socials s'ha difòs amb l'etiqueta.
Segons el SEPC, a la majoria d'instituts on hi ha hagut aquests problemes, s'ha amenaçat els estudiants de suspendre assignatures i amb expulsions.
Per aquest motiu, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans va considerar que s'ha fet una «vulneració de drets» dels estudiants i va recordar que les proves de competències bàsiques no determinen la qualificació dels alumnes ni tampoc l'obtenció del títol de graduat.
En concret, el SEPC va afirmar que «alguns centres han respost a les estudiants que participaven del boicot de forma coercitiva, sota amenaces de tipus acadèmic com: no obtenir el títol de l'ESO, suspendre les assignatures respectives o aconseguir menor nota en aquestes...».
Dimecres i dijous d'aquesta setmana s'han realitzat les proves d'avaluació de competències de quart d'ESO, que a les comarques de Girona han realitzat 8.320 estudiants; 79.036 noies i nois a tot Catalunya.
La primera jornada d'exàmens va incloure els de llengua estrangera, catalana i matemàtiques, i la segona, de l'àmbit cientificotecnològic –amb exercicis relacionats amb fenòmens naturals i tecnològics– i llengua castellana.
Amb aquesta avaluació, el Departament d'Educació de la Generalitat vol determinar quin és el grau d'assoliment de les competències bàsiques dels joves quan acaben l'etapa obligatòria. |
El CEM Can Caralleu organitzarà un campionat de tennis matins el dimecres 23 de maig de 10.30 a 13 hores.
La competició es desenvoluparà en format de lligueta individual per grups i després es farà un play-off final amb els millors jugadors i jugadores de cada grup.
Aquest campionat de tennis va adreçat a abonats i cursetitstes, i participants de les lligues de tennis del CEM Can Caralleu.
El preu per participar-hi és de 7 euros per persona.
Amb el model de competició establert es garanteix jugar un mínim de quatre partits.
Les inscripcions s'han de fer a la recepció del centre.
En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius.
Més informació: Política de Cookies |
El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha assegurat aquest dimecres que cal treure de la Moncloa el president Mariano Rajoy per arribar a un acord que solventi la relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya, i el president de la Generalitat, Artur Mas, ha reprotxat al líder dels socialistes catalans la seva supeditació al PSOE.
"Haurem de treure Rajoy de la Moncloa per poder arribar a un acord", ha sostingut Navarro a la sessió de control al Govern al Parlament, un dia després que el Congrés rebutgés la petició de transferir a la Generalitat la competència per convocar referèndums en virtut de l'article 150.2 de la Constitució.
Però Mas ha reprotxat els socialistes que estiguin "obsessionats" amb ocupar la presidència del Govern en comptes d'atendre Catalunya, pel que ha conclòs que un relleu a La Moncloa no és l'única solució per solucionar les diferències amb la resta d'Espanya.
"En comptes de dir junts 'no' a Catalunya, La solució no seria que Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba s'entenguessin per a dir 'sí', independentment de qui estigui a La Moncloa?", ha preguntat Mas, que lamenta que això no hagi passat gairebé mai.
També ha acusat Navarro de no ser fidel al programa electoral del PSC sobre el 'dret a decidir', i que els diputats socialistes catalans no es desmarquessin del PSOE en la votació de dimarts.
El líder del PSC ha argumentat que, quan el PSOE parla de diàleg, demostra que vol crear les condicions perquè es produeixi, però "si no surten de les trinxeres, no hi ha punt de trobada possible".
Per això, ha emplaçat a assumir la responsabilitat de buscar un punt en comú fruit del diàleg, sense vencedors ni vençuts: "No deixin que estratègies electorals de confrontació frustrin aquesta possibilitat".
El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, també ha carregat contra el PSC després del debat del Congrés, assegurant que el seu rebuig a cedir la competència va evidenciar l'enterrament dels compromisos del partit amb els catalans: "Rubalcaba va enterrar el programa del PSC".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La consellera de la Presidència de la Generalitat, Neus Munté, ha assegurat que "la Fira de Sant Josep de Mollerussa "s'ha consolidat al llarg dels temps com un gran aparador, una fira de referència a nivell internacional".
També ha confessat que "la voluntat del Govern és oferir oportunitats a tothom per reforçar sectors estratègics com el sector agrari".
La consellera de la Presidència ha fet aquestes afirmacions durant la inauguració de la 145 Fira de Sant Josep en un acte que ha tingut lloc al Centre Cultural de la ciutat i on ha destacat "l'important impacte del sector agrari en termes d'equilibri territorial i de cohesió social" i amb "reptes com el relleu generacional o l'aprofitament de les noves tecnologies".
Munté ha reconegut, però, que "el sector no està exempt de reptes i de dificultats", i ha esmentat el relleu generacional, l'aprofitament de les noves tecnologies, la preservació dels recursos davant el canvi climàtic, la recerca, una ocupació de qualitat i unes bones infraestructures.
Per això, ha assegurat que el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya és una mostra del "compromís del Govern amb el sector agrari".
Per la seva banda, l'alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, ha reconegut que 145 fires de Sant Josep, 37 salons de l'automòbil i 16 borses de cereals "són números que es diuen molt fàcilment, però que són molt difícils d'aconseguir", i ha explicat que si Mollerussa no hagués dit que sí a l'arribada del tren ara fa 156 anys o al reg de la primera finca un any després, "ara no seríem on som".
Això ha portat Marc Solsona a recordar la constant transformació i evolució de la Fira de Sant Josep, passant de la maquinària de tracció animal dels orígens a la maquinària motoritzada i a l'actual "era tecnològica", amb drons i mòbils.
Per aquesta raó, l'alcalde de Mollerussa creu que el certamen "és un aparador ideal del sector agrari de Catalunya, del rebost de Catalunya.
Som exportadors de talent i de maquinària i, si ens ho creguéssim més, seríem la punta de llança del sud d'Europa".
Després d'agrair la sensibilitat del Govern i la tasca dels professionals de Fira de Mollerussa, l'alcalde ha apuntat que "hem treballat perquè la Fira de Sant Josep no només sigui un lineal fantàstic, sinó també una fira demostrativa i professional".
En aquest sentit, ha indicat que el certamen "no posa límits a la seva ambició.
Tenim projectes i idees, però tenim sobretot la potencialitat per fer-ho possible".
Fira professional en un entorn urbà
Marc Solsona ha detallat les potencialitats de la Fira de Sant Josep d'enguany, "una fira professional que es fa en un entorn urbà, i aquest és el nostre tret distintiu que ens fa una fira única, diferenciada i singular".
El creixement del 7% en el nombre d'expositors (304 en aquesta edició) i del 18% en superfície del recinte firal (23.000 metres quadrats aquest any), la renovació del conveni amb FEMEL i APRICMA i el nou acord de col·laboració amb l'Associació d'Empreses d'Automoció, l'aposta de futur amb l'Aplec de Joves, les 14 jornades professionals i la Borsa de Cereals marquen aquesta 145a edició del certamen.
"Les fires són també un estat d'ànim, i amb aquestes xifres és veu que l'estat d'ànim és bo", ha dit.
A més a més, l'alcalde de Mollerussa ha apuntat que les previsions de bon temps "ens poden fer superar els 150.000 visitants que vam tenir l'any passat", i ha parlat de la nova App que s'està posant a prova a la Fira com un servei més als visitants i a les empreses presents perquè, a banda de les notificacions i la informació, "ens permetrà fer enquestes per fidelitzar els expositors i per fer la fira més confortable als visitants".
L'alcalde de la ciutat ha apuntat que "Mollerussa és i vol continuar sent un referent firal i econòmic de les Terres de Lleida, però per a què el territori sigui competitiu necessitem millorar les infraestructures", i ha traslladat a la consellera la necessitat d'invertir en l'A-2, la N-240, la línia fèrria Lleida-Manresa, i la possibilitat de beneficiar-se de la connexió al corredor del Mediterrani.
En aquest sentit, ha puntualitzat que "el nou estat català s'haurà de bastir en l'equilibri territorial i en poder crear riquesa en qualsevol lloc del país".
L'acte oficial d'inauguració de la 145a Fira de Sant Josep de Mollerussa, celebrat al Centre Cultural, ha comptat amb la presència de la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret; del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; del delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré; de la subdelegeda del Govern, Inma Manso; del director de Fira Mollerussa, Poldo Segarra, i d'un bon nombre de diputats, alcaldes i delegats territorials de la demarcació.
Un cop acabats els parlaments, la consellera de Presidència de la Generalitat, Neus Munté, l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i la resta d'autoritats han fet un recorregut per la Fira de Sant Josep i pels diferents estands del recinte firal.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'escola catalana Jordi Pere Cerdà de Sallagosa, hereva de la Bressola de Càldegues, es troba en perill de tancament per falta de finançament.
Fins ara el centre rebia una ajuda anual de 35.000 euros de la Generalitat però enguany, degut a la falta de Govern i a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, difícilment l'aconseguirà.
Sense aquests diners, el centre no pot garantir la seva continuïtat el curs vinent perquè no pot fer front a les nòmines del professorat.
Lluny de desanimar-se, pares, mares, alumnes i mestres han engegat aquest dilluns una campanya de donacions amb el lema 'Salvem la Jordi'.
L'escola de Sallagosa compta amb un pressupost anual de 125.000 euros, dels quals el 40% es finança amb les quotes dels pares i mares.
El 60% restant es cobreix amb l'ajuda de la Generalitat, que representa el 28% del total, i amb les dues subvencions que rep del govern francès.
Amb l'aixecament de l'article 155, des del centre confien en poder recuperar l'ajuda l'any que ve però veuen gairebé impossible aconseguir la subvenció d'aquest curs.
El centre disposa de quatre aules i quatre mestres.
Aquest curs, el sisè, l'escola acull 47 alumnes des dels 2 fins als 11 anys tant de l'Alta com de la Baixa Cerdanya.
El 60% dels nens i nenes són francòfons i el 40% catalanoparlants.
La llengua vehicular del centre és el català, però també es parla francès, anglès i castellà.
Les aportacions es poden fer a través del portal www.salvemlajordi.cat.
Al tancament d'aquest informatiu les donacions fregaven els 4.000 euros.
Lluís Llach i Toni Soler, entre d'altres, s'han sumat a la campanya a través de les xarxes socials. |
Afinació, restauració de pianos antics i moderns.
Restauració i manteniment de clavicèmbals
Mitjançant aquest formulari podeu sol·licitar l'ajust tècnic de qualsevol instrument de l'escola. |
Des de l'inici de la crisi, les entitats financeres han reduït un 50% la xarxa de punts d'atenció als seus clients
Madrid.-El 49,31% dels municipis catalans, 467 localitats sobre un total de 947 municipis, no disposen d'oficina bancària per operar o retirar diners, segons l'article 'Tancament d'oficines bancàries i accés a l'efectiu a Espanya' publicat en la 'Revista d'Estabilitat Financera' que edita el Banc d'Espanya.
Les dades fan referència al tancament de l'any 2017 i indiquen que entre el 2008 i el 2017, les entitats financeres que han operat a Catalunya han retallat la seva xarxa d'oficines un 50,70%, passant d'un teixit de punts d'atenció al públic de 8.004 a 4.058 oficines.
El nombre de persones que a Catalunya no tenen accés a una oficina bancària en la localitat on resideixen suma 240.892 persones, el 3,19% dels habitants del Principat.
A l'estat espanyol, els percentatges són similars amb un 50,58% dels municipis espanyols sense alguna oficina bancària i el 2,68% de la població sense possibilitat d'obtenir diners en efectiu en la seva localitat de residència.
L'estudi sobre el tancament d'oficines bancàries a l'estat espanyol des de l'inici de la crisi fins al tancament de l'exercici del 2017 ha estat publicat per Concha Jiménez Gonzalo, directora general d'Efectiu i Sucursals, i Helena Tejero Sala, directora dels departament d'Emissió i Caixa del Banc d'Espanya.
Entre el 2008 i el 2017, el nombre de marques d'entitats financeres a l'estat espanyol ha disminuït un 28% i el nombre d'oficines bancàries que han baixat la persiana sobre el conjunt de la xarxa que hi havia el 2008 ha estat del 39%.
El mateix any 2017, el nombre d'oficines bancàries operatives a l'Estat es va reduir en 937 oficines i és destacable que 833 oficines es van tancar en el primer semestre de l'exercici.
Les autores de l'estudi assenyalen que les xifres fan referència al saldo net d'oficines i matisen que en aquesta anys també s'han registrat 'algunes obertures per reforçar la xarxa en determinades zones geogràfiques'.
El resultat final és que entre el 2008 i el 2017 es van tancar 17.873 oficines bancàries a l'estat espanyol, un ajust del 39%, passant d'una xarxa d'atenció de 45.579 oficines a 27.706 punts d'atenció.
Catalunya redueix la xarxa d'oficines un 50,7% des del 2008 Les dades referides a Catalunya indiquen que en el tancament del 2008 al Principat hi havia 8.004 oficines i que el 2017 hi havia 4.058 punts d'atenció, cosa que suposa una radical retallada de la xarxa d'oficines d'entitats financeres del 50,70%.
Barcelona, on més oficines s'han tancat de l'Estat Barcelona és el territori de l'Estat que se situa en el número u del rànquing de tancament d'oficines, passant de tenir una xarxa de 5.723 punts oberts a 2.732 oficines, cosa que suposa el tancament de 2.991 punts d'atenció, el 52% menys, seguit de Madrid, que ocupa el segon lloc del rànquing amb el 42% d'oficines tancades des de la crisi.
GironaGirona, en el desè lloc del rànquing espanyol, tenia 859 oficines el 2008 i va tancar el 2017 amb 441 punts de venda, una reducció de la xarxa de 418 oficines, el 49% menys.TarragonaTarragona se situa en l'onzè lloc de la llista de demarcacions que més oficines han tancat.
El 2008 hi havia a les comarques tarragonines 832 oficines i el 2017 la xarxa era de 424 punts, cosa que suposa una reducció de 408 d'oficines, el 49% menys.
LleidaFinalment, Lleida, en el lloc 21 de la llista, tenia 590 oficines el 2008 i va tancar el 2017 amb 349 punts, 241 oficines menys, el 41% menys.El 49,3% dels pobles catalans no tenen banc En relació amb les xifres per municipis, a Catalunya el 2017 hi havia 467 localitats que no tenien oficina bancària, el 49,31% dels 947 municipis del cens en què treballen les autores de l'estudi publica en la revista d'estabilitat financera del Banc d'Espanya.
Els habitants que resideixen en el 467 municipis sense oficina bancària sumen 240.892 persones, cosa que suposa el 3,19% dels 7.555.830 persones que resideixen a Catalunya, segons les xifres de l'estudi.
Lleida, amb més municipis sense banc de CatalunyaPer demarcacions, Lleida se situa en quinzè lloc en la llista de demarcacions de municipis sense oficina bancària, amb 130 localitats, el 56,3% dels 231 municipis que té aquest territori.
En aquests 130 municipis sense bancs hi viuen 38.802 persones, el 9% sobre el total de la població lleidatana que se situa en 432.384 persones.
GironaGirona se situa en el setzè lloc del rànquing espanyol i com a segona demarcació catalana amb més municipis sense oficina bancària, el 2017 el nombre de pobles sense banc se situava a Girona en 126 localitats, el 57% dels 221 municipis gironins.
En aquestes 126 localitats gironines hi viuen 61.531 persones, el 8,1% del total de la població de Girona que l'estudi enfila fins a les 755.716 persones.
BarcelonaBarcelona ocupa el dinovè lloc de la llista espanyola amb més municipis sense banc amb 108 pobles, el 34,7% dels 311 municipis barcelonins.
En aquestes localitats hi viuen 78.692 persones, l'1,4% del total dels habitants censats a Barcelona (5.576.037 persones).
TarragonaFinalment, Tarragona ocupa el vintè lloc de la llista espanyol amb més municipis sense entitats financeres amb 103 municipis sobre un total de 184 localitats, el 56% del total.
En aquest 103 municipis que no tenen banc hi viuen 61.867 persones, el 7,8% del total (791.693 persones).
Estat espanyol A l'estat espanyol, 4.109 municipis d'un cens agregat de 8.124 localitats, el 50,58% del total, no tenien oficina bancària.
En aquests 4.109 municipis residien 1.249.407 persones, el 2,68% del total de la població espanyola que no pot treure diners en efectiu en la seva localitat.
El 53% dels compradors prefereixen pagar en efectiu Les autores de l'article destaquen que el diner en efectiu segueix sent el mitjà més habitual per fer operacions de pagament a l'estat espanyol, cosa que 'contradiu' la idea generalitzada que l'efectiu està sent substituït de manera creixent per mitjans de pagaments alternatius.
L'última enquesta realitzada el 2017 pel Banc d'Espanya sobre l'ús del diner en efectiu indica que els bitllets i les monedes és el mitjà preferit pel 53% de la població espanyola, seguit de la targeta de dèbit que és l'opció preferida pel 41% de la població i la targeta de crèdit és preferent per al 6% del cens espanyol.
Aquesta preferència del diner en efectiu per la majoria dels ciutadans posa de relleu les dificultats d'un nombre rellevant de veïns per poder retirar diners en efectiu en les localitats que no disposen d'oficina bancària com a conseqüència dels programes d'ajustos de les entitats financeres i per la concentració bancària que s'ha registrat a l'estat espanyol des de l'inici de la crisi l'any 2008, cosa que ha reduït substancialment el nombre de marques bancàries que operen en el mercat.
El 87% de les compres a l'Estat es fa en efectiu L'estudi també indica que a l'estat espanyol, el 87% de les operacions de compra es fan efectiu i en valor de compra el percentatge se situa en el 68% del valor total, segons dades referides al període entre octubre del 2015 i juliol del 2016.
Aquest percentatge favorable al pagament en efectiu a l'estat espanyol és superior a la mitjana dels països de la zona euro.
Així, el 79% del nombre de transaccions que es realitzen a l'eurozona es realitzen en efectiu, cosa que suposa el 54% del valor total.
La mitjana de valor de les transaccions en efectiu en el conjunt de la zona euro va ser de 12,38 euros, uns xifra que és més baixa a l'estat espanyol, que se situa en 8,8 euros, sent el 65% de totes les transaccions realitzades en els punts de venda inferior als 15 euros.
L'efectiu destaca com el mitjà preferit per fer compres inferiors als 45 euros, segons l'estudi.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres els nous horaris comercials per a la zona turística de la ciutat, que estableix l'obertura de cinc diumenges distribuïts el maig i octubre, mesura que s'ha aprovat amb els vots a favor del Govern de BComú, d'ERC i el PSC, el rebuig de C's i el PP i l'abstenció de CiU i la CUP.
Els diumenges d'obertures estaran compresos entre el 5 i el 24 de maig i entre l'1 i el 14 d'octubre, de manera que aquest any s'obrirà els diumenges 8, 15 i 22 de maig i el 2 i 9 d'octubre, dies en què estarà permès obrir de 12.00 a 20.00 hores.
El regidor d'Ocupació, Empresa, Turisme i Comerç, Agustí Colom, ha assegurat que aquesta és "una de les mesures que més s'han parlat" amb el sector, i ha assegurat que aquesta proposta està determinada per agents implicats i que el Govern municipal només l'ha materialitzat en la mesura.
La regidora republicana Trini Capdevila i la socialista Montserrat Ballarín, que han expressat el vot favorable dels grups, han coincidit a assenyalar que la mesura té el consens del sector comercial.
Raimond Blasi (CiU) ha criticat el procés participatiu que va impulsar l'Ajuntament per definir els horaris comercials i ha assegurat que el Govern municipal ha seguit un criteri arbitrari, i Josep Garganté (CUP) ha defensat que "no es treballi cap diumenge".
L'edil de C's Paco Sierra considera que la mesura "perjudica el turisme i els negocis" --ha rebutjat limitar l'activitat comercials durant els mesos més turístics---, mentre que el popular Javier Mulleras ha criticat que aquests horaris retallen llibertats comercials.
El ple també ha aprovat modificacions puntuals en l'Ordenança de Terrasses i ajornar fins a l'1 de gener del 2018 l'entrada en vigor de les condicions d'ubicació de les terrasses, de l'accessibilitat de l'establiment i del nombre de sanitaris, mesura que ha estat aprovada per unanimitat.
La tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha assegurat que el Govern municipal continua treballant per garantir que la regulació sigui compatible amb l'activitat econòmica i amb "tornar" l'espai públic als veïns, ha dit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Girona celebra avui la botiga al carrer «Compra & Somia», la fira comercial a l'aire lliure més gran del comerç local que se celebra anualment a la ciutat.
Més de cent botigues exposaran les seves parades als carrers de la Creu, Migdia, Pare Claret, rambla de la Llibertat, Hortes, Argenteria, plaça del Vi, Santa Clara, carrer Nou, avinguda Sant Francesc, Pompeu Fabra i plaça Catalunya.
Durant tot el dia, hi haurà activitats d'entreteniment per als més petits, amb l'objectiu de facilitar la compra.L'agrupació de comerciants Girona Centre Eix Comercial, organitzadors de «Compra & Somia» preveu una bona jornada de vendes, que posa punt i final a la temporada d'estiu i dona el tret de sortida a la campanya de tardor.
El president dels comerciants, Josep Maria Noguer, descriu la jornada com «l'ocasió per a les famílies d'adquirir articles bons i a bons preus, especialment del sector de la moda i complements». |
Graduada en Relacions Laborals per la Universitat de les Illes Balears.
Es tècnic en Càlcul de Costs, Salaris, Nòmines i SS.
Ha treballat en empreses de serveis i de RH, realitzant tasques de gestió.
Data darrera modificació:10 d'octubre de 2019 |
Salaris més baixos i menys treballadors.
Aquests eren els objectius inconfessos d'una reforma laboral que se'ns va imposar airejant unes necessitats i adduint unes pretensions que no tenien res a veure amb la seva verdadera motivació.
Mai es va intentar crear ocupació, com tampoc alleujar el suposat excés de rigidesa del marc regulador.
No cal dir que la reforma no va tenir mai la voluntat de desactivar la perniciosa dicotomia entre un sector d'assalariats als quals impúdicament es qualificava de sobreprotegits i privilegiats davant la massa desvalguda de treballadors precaritzats.
Si alguna cosa es va proposar alterar en aquest àmbit va ser mitjançant l'extensió generalitzada de la precarietat, democratitzant radicalment la desprotecció.
Aquest és l'alfa i l'omega de la reforma laboral, idèntic al de l'empresa anteriorment en els espeternecs finals de la seva gestió per l'executiu socialista.
L'estadística revela l'extraordinària eficàcia de les mesures adoptades.
Efectivament, hi ha menys treballadors.
I els sous són, tal com es desitjava, més baixos.
I encara més baixa, si és possible, la renda disponible, ja que als nostres salaris minvants hi hem d'afegir l'increment de la nostra renda que destinem a cobrir les desercions de l'Estat en matèria de prestacions i protecció social.
¿Com hem arribat a aquesta situació?
La reforma laboral ha estat el principal instrument per conduir-nos a aquesta situació de pèrdua generalitzada de poder adquisitiu dels assalariats amb l'objectiu, il·lusori i esquiu, d'incrementar la competitivitat de l'economia i, amb això, el volum de les nostres exportacions.
Els nostres salaris disminueixen perquè les empreses disposen de renovats instruments per desvincular-se de les condicions (salarials, però també d'ordenació general del treball -jornada, horaris) fixades en els convenis sectorials.
És a dir, per traslladar la negociació des d'aquest àmbit, on les organitzacions sindicals tenen més capacitat negociadora, a l'àmbit de la mateixa empresa, la immensa majoria pimes on la presència sindical és menor -si no inexistent- i la negociació es desenvolupa en un cos a cos condicionat per la familiaritat i la proximitat.
Fins i tot en els casos en què no es dóna aquest desarrelament respecte al conveni, la reforma laboral també ha previst la manera d'amplificar la capacitat de l'empresari per recórrer a les denominades clàusules de desvinculació.
O el que és el mateix, queda habilitat per ignorar el que es va pactar argumentant la disminució dels ingressos o la concurrència de perspectives econòmiques negatives, tinguin relació o no amb els salaris dels seus treballadors.
En altres ocasions, la pressió salarial adquireix el to de la simple amenaça.
És habitual presentar davant la plantilla l'esglaiadora disjuntiva de triar entre reducció salarial o acomiadaments.
Els casos són nombrosos i alguns de ben coneguts, pensin per exemple a la Nissan.
En ocasions, l'amenaça no se sustenta sobre la necessitat de reduir plantilla, sinó que s'utilitza com una oportunitat d'aconseguir rebaixar els seus costos salarials.
Amb l'atur en xifres de màxims històrics i qualsevol perspectiva de millora velada per les evidències que ens assalten, és obvi el poder dissuasori d'aquestes amenaces.
No és difícil imaginar-se com acaben molts d'aquests processos mal anomenats negociadors.
La coerció també s'abat sobre els convenis nous.
Hi ha moltes empreses que pressionen els seus treballadors perquè recolzin nous i regressius convenis esgrimint la limitació a un únic any del període d'ultraactivitat dels convenis expirats.
Els diuen que transcorregut aquest any, i si no hi ha conveni col·lectiu sectorial a què acollir-se, quedaran sota el mínim mantell protector de l'Estatut dels Treballadors, i perdran les condicions salarials i laborals que recollís l'extint conveni.
Una amenaça efectiva, però d'escàs fonament jurídic.
Difícilment els tribunals permetran aquesta taula rasa de drets.
Però sense oposició, aprofitant el temor dels assalariats, de moment aconsegueixen el seu anhel de precarietat i rebaixa salarial.
Davant d'aquesta situació, els treballadors han de mostrar renovada unitat i fermesa per no ser, en exclusiva, els pagadors i garants d'aquesta devaluació interna pavimentada sobre el seu patiment.
Desgraciadament, hem de reprendre lluites als centres de treball i als jutjats que crèiem superades.
Alçar la veu en l'exigència de salaris dignes i protecció davant l'arbitrarietat perquè sàpiguen que no tolerarem que aquesta crisi sigui només la nostra. |
En els últims mesos s'han enviat cartes a una quinzena d'empreses advertint-les que si no deixen d'utilitzar el nom de forma enganyosa seran sancionades
Santa Pau.-Els cultivadors de Fesols de Santa Pau estan decidits a combatre l'intrusisme que encara hi ha al mercat amb productes que utilitzen el nom d'aquesta Denominació d'Origen Protegida (DOP) sense ser-ho.
En els últims mesos han enviat cartes a una quinzena d'empreses –la majoria de Catalunya- advertint-les que seran sancionades si no deixen de fer-ho i recordant-los que aquest és un producte protegit des del 2015.
Algunes s'han compromès a no fer-ho més mentre que d'altres han demanat més temps per esgotar l'estoc que ja està a la venda.
Des del Consell Regulador consideren que ha arribat el moment de passar a l'acció per posar fi a aquestes males pràctiques.
"A partir d'ara serem molt més estrictes", adverteix el president del Consell Regulador de la DOP Fesols de Santa Pau, Lluís Sunyer.
Aquest cap de setmana han participat a la Fira Orígens d'Olot, on cada any aprofiten per donar a conèixer el producte i començar a vendre la nova collita.
La d'aquest any és la segona que es comercialitza amb el segell de DOP.
Els productors creuen que un any ha estat suficient perquè les empreses que fins ara utilitzaven el nom de 'Fesol de Santa Pau' de forma enganyosa deixin de fer-ho.
Per si de cas, en els últims mesos, han enviat cartes a una quinzena d'empreses, la majoria de Catalunya però també d'altres indrets com ara Navarra o el País València, recordant-los què la DOP protegeix les llavors d'aquest llegum en les seves varietats tradicions, ja siguin seques, cuites i en conserva que s'hagin produït en terres volcàniques.
Concretament, als municipis de Santa Pau, Castellfollit de la Roca, Olot, Les Preses, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan les Fonts i Les Planes.A la carta, se'ls informa que "qualsevol operador pot ser envasador o elaborador del producte sempre que prèviament s'inscrigui i compleixi la normativa establerta".
En cas contrari, adverteixen, seran sancionades tal com s'estableix a la llei 14\/2003 de qualitat agroalimentària.
Segons aquesta norma, la protecció de les DOP inclou totes les fases de comercialització, incloent presentació, etiquetatge, publicitat i documentació comercial i comporta la prohibició de qualsevol informació falsa o enganyosa pel que fa a la procedència, origen, naturalesa o característiques essencials del producte en l'etiquetatge.Tampoc es poden utilitzar els noms de la DOP amb productes agroalimentaris que no tinguin dret a protecció encara que siguin noms traduïts a altres llengües o inclosos en expressions com ara estil, gust o imitació."És hora que el pes de la llei els caigui a sobre, perquè la protecció del producte no s'ha fet per fer bonic sinó perquè es respecti", afirma amb contundència Sunyer, que recorda que fa massa anys que el mercat està ple de falsos fesols de Santa Pau que s'aprofiten de la qualitat d'aquest llegum per vendre de forma enganyosa.
I afegeix que "serà Consum qui haurà de començar la tramitació de les sancions que els facin arribar per activar el protocol en aquests casos".
Bona resposta de la majoria d'empreses avisadesEl president del Consell Regulador de la DOP Fesols de Santa Pau explica que la resposta de les empreses a qui han enviat la carta ha estat en general positiva.
En el millor dels casos, els han informat que deixaran de fer-ho i que a partir d'ara els encarreguen directament la cocció i envasat del producte (és el cas de tres empreses) mentre que d'altres s'han compromès a deixar de fer-ho però han demanat més temps per esgotar l'estoc, al·legant que no poden canviar un etiquetatge que ja està al mercat.
Pel que fa a la previsió de les vendes, Sunyer explica que tot fa pensar que el producte d'aquesta nova collita també tindrà molt bona sortida.
"Des que tenim la DOP, la demanda ha anat en augment i estem contents", assenyala el president del Consell Regulador.
La collita d'enguany ha anat "força bé perquè el temps ha acompanyat" i la previsió és arribar a una xifra similar a l'any passat amb unes 50 tones.
Els Fesols de Santa Pau es van començar conrear al segle XVIII i se'ls pot diferenciar perquè són blancs, rodons i amb un pes que oscil·la entre els 18 i 30 grams per 100 llavors.
Les varietats tradicionals protegides són Tavella brisa, Setsetmanera i Gra petit.
El tret més característic però, és el seu gust, suau tot i conrear-se en terres volcàniques.
A mitjans del 2015, es van convertir en el 20è producte català en aconseguir el segell de protecció europeu després d'anys de tramitacions.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Diumenge serà un dia especial pel mon del ciclisme gironí que ha tancat les inscripcions amb 1000 amants del BTT a la marxa que sortirà a les 8 del matí del Pavelló de Fontajau de Girona per cobrir els 100 km que ha preparat el mestre de la prova Gerard Freixas organitzador d' e vents esportius, i aquest diumenge pràcticament s' estrena amb una btt d' alta volada que han preparat amb molta cura tot l' equip que han sorprès amb la multitudinària participació, i el disseny de la ruta escollida era assignatura pendent i que es podria "batejar" com la "Volta a la Vall del Llémena" i que es podria convertir amb una bonica ruta turística pels amants de les caminades o pedalades, en tot cas la marxa es esperada per gaudir dels seus encants com l' esclat de la primavera i les meravelles dels poblets del Llémena com Canet d' Adri, La Mota, Biert, Llorà, Sant Gregori, Sant Grau o la mítica Rocacorba, i els que no estiguin preparats pels 100 km podran fer una ruta mes curta.
Amb 400 participants el diumenge Riudarenes acull la Copa Catalana d ́ Enduro sota l ́ organització del REM i han preparat una ruta de 38 km a la zona de del veïnat de L' Esparra amb els clàssics trams cronometrats.
La sortida es farà al Pavelló Poliesportiu a les 7'30h
Amb sortida i arribada al Polígon Industrial de Domeny de Girona, diumenge es celebra el tradicional Memorial José Garcia que cada any organitzant els familiars i amics per recordar la seva enyorada tasca.
La prova és organitzada pel club A.C. Girona amb una cursa per carretera pels masters 40, 50, 60 i Femines amb una ruta per carretera de 65 km i la sortida es farà a les 10 del mati en el Bar Bodebo. |
La bicampiona de Grand Slam japonesa de 22 anys Naomi Osaka (10a del món) és la gran estrella de l'eliminatòria de la copa Federació que jugaran Espanya i el Japó avui i demà a la Manga.
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
L'entitat celebra l'aniversari programant una vintena d'activitats repartides entre tots els municipis de la seva àrea
L'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell (IECAU) commemora, a partir d'aquest diumenge i fins al pròxim 16 de novembre, la seva primera dècada de trajectòria, marcada pel seu paper clau a l'hora de "liderar" la recerca que s'ha dut a terme sobre aquesta part del territori, segons ha explicat el seu president Lluís Obiols.
D'aquesta manera, a través de l'entitat s'han canalitzat diverses iniciatives, com ara les impulsades per joves que s'estan formant fora d'aquesta zona o bé de persones que estaven fent estudis a títol individual.
Per celebrar els seus deu anys, l'associació ha programat un total de 22 activitats per tots els municipis de la comarca, entre conferències, caminades, visites guiades, jornades acadèmiques, taules rodones i presentacions de llibres.
El president de l'IECAU, Lluís Obiols, ha explicat que la distància física que hi ha entre l'Alt Urgell i els punts on s'ubiquen els principals centres universitaris és un factor que incideix negativament en la recerca que es duu a terme sobre aquest territori.
Per aquest motiu, ha afegit que, des de l'entitat, s'ha volgut fer de "paraigües" per ajudar a aquelles persones interessades en fer estudis de diferents temàtiques de la comarca.
Una tasca que, segons Obiols, ha convertit l'associació en un referent a l'Alt Urgell i, a més, l'ha situat en una posició "notable" dins l'àmbit pirinenc.
L'objectiu de l'Institut d'Estudis, que ha arribat als deu anys de vida comptant amb uns 130 socis, és el de fomentar i difondre el coneixement de la comarca, des de tots els seus punts de vista.
Tot i això, els àmbits on l'entitat ha tingut més incidència han estat l'històric i el patrimonial, tal com ha comentat el seu president.
Per la seva banda, la tresorera i membre d'aquesta associació, Pilar Aláez, ha explicat que la programació per commemorar la seva primera dècada de trajectòria s'ha ideat tenint en compte d'altres actes i celebracions que tenen lloc als diversos municipis de l'Alt Urgell, així com també diversos esdeveniments de referència com, entre d'altres, les Jornades Europees de Patrimoni.
La primera de les activitats previstes es durà a terme aquest diumenge i consisteix en una visita guiada a l'ermita de Sant Ponç d'Alinyà, la qual anirà a càrrec de l'historiador Carles Gascón i forma part del Festival de Senderisme dels Pirineus.
Del programa d'actes també en destaca la caminada des de Bóixols, nucli d'Abella de la Conca (Pallars Jussà), fins a Taús, a les Valls d'Aguilar (Alt Urgell) que tindrà lloc el 21 de setembre.
Mentre, a principis d'octubre es celebrarà l'11è Col·loqui Internacional d'Estudis Transpirinencs, enguany dedicat als pobles abandonats del Pirineu; i el cicle d'activitats acabarà a Organyà amb la V Jornada d'Estudis de l'Alt Urgell, en el marc de la qual s'organitzarà un sopar de cloenda.
Calendari d'activitats programades
Presentat el calendari d'activitats per celebrar el 10è aniversari de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell!
Del 16 de juny al 16 de novembre de 2019, per tots els municipis de la comarca:
"Visita a l'ermita de Sant Ponç".
La frontera alturgellenca durant la II Guerra Mundial".
"Mines, santuaris, camins de la sal i boixos sagrats.
"Noblesa a Catalunya: dels castells feudals als palaus urbans".
"Del Cap del Roc a Sant Climent, l'evolució urbanística de Coll de Nargó".
Conferència i presentació de llibre.
"Els escolapis a Oliana" i llibre "Les arrels de l'Escola Pia al Pallars Jussà.
"Tresors romànics (des)coneguts: Sant Vicenç d'Estamariu i Sant Martí de Bescaran".
"Miquel Dòria, un jesuïta i poeta d'Arfa a l'exili borbònic".
Col·loqui Internacional d'Estudis Transpirinencs.
"Viatges i viatgers a l'Alt Urgell al segle XIX.
Membres del Grup d'Arqueologia de Peramola.
"Les esglésies d'Ogern i de la Salsa".
"Els retaules de la vall de la Vansa i Tuixent".
Fórnols, Cornellana, els Garrics, Ossera i Tuixent.
"El Canal de l'Olla i Segalers.
"Sant Ermengol i els ponts de Bar".
"Republicans urgellencs exiliats a Mèxic". |
Narra la vida de la poetessa nord-americana Emily Dickinson, des de la seva adolescència, quan era una estudiant amb molt de caràcter, fins a la seva solitària maduresa, en la qual va trobar consol en la poesia.
L'Eve és una jove cambrera de pisos que treballa en un dels hotels [..] |
Un agent dels Mossos d'Esquadra ha mort en caure d'un fals sostre mentre perseguia un suposat lladre en una empresa de Montblanc.
Segons ha informat la policia catalana, els agents perseguien el sospitós perquè circulava amb un vehicle robat per una carretera de Montblanc.
L'home ha abandonat el cotxe i ha entrat a l'empresa FRAPE, de components electrònics per a l'automòbil, per intentar despistar els dos agents.
El fugitiu i els dos policies s'han enfilat a la teulada, els fals sostre ha cedit i els dos mossos han caigut.
Un ha mort en la caiguda i l'altre està ferit.
El presumpte lladre ha estat detingut.
Això pregunto jo, Si ho amaguen és per alguna cosa.
O sigui que segur que no és d'aquí.
Feia falta la abnegada mort d'un dels nostres en mans de un delincuent que fugia?
Els Mosso estan lligats de mans i peus.
En altres països pot ser que un criminal que escapa (cotxe robat, etc.) de la Policía haguès rebut dos trets.
Lamentable, però si el mort haguès estat el xoriç perseguit, ara molts estarien escrivint bajanades, reclamant justícia, dient el nom del porc als mossos i mal parlant de la seva actuació.
Ara només resta que el jutge el deixi anar per a que el lladregot robi un altre cotxe per tornar a casa seva.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El conseller Mas-Colell ja ha manifestat que aquest any la Generalitat no podrà complir l'objectiu de dèficit imposat pel govern central, que està fixat en l'1% del PIB.
Així mateix, també es veu molt difícil el seu compliment el 2015, ja que és encara més baix (un 0,7% del PIB).
Només es poden complir aquests objectius de dèficit fent més retallades, una qüestió que no es pot portar a terme sense perjudicar els ciutadans.
Precisament, una de les peticions del president Mas al president Rajoy en la recent trobada va ser l'ampliació del marge de dèficit de la Generalitat.
Recordem que la Comissió Europea fixa l'objectiu de dèficit per al total del sector públic espanyol, i el govern de Rajoy fixa l'objectiu de cada nivell de govern (central, autonòmic i local), de manera que la suma dels dèficits dels tres nivells no sobrepassi el dèficit total fixat per Brussel·les.
Semblaria raonable que el dèficit assignat a cada nivell fos d'acord a la seva importància relativa, és a dir, al volum de despesa que gestiona.
Actualment, el govern central gestiona el 58% de la despesa total del sector públic espanyol, els governs autonòmics en gestionen el 31% i els locals l'11%.
Doncs bé, el repartiment del dèficit que fa el govern espanyol no respon a aquests percentatges, sinó que reserva per a l'administració central el 83% del dèficit total, que el 2014 està fixat en un 5,8% del PIB, i per a les autonomies el 17% restant, quan gestionen al voltant d'un terç de la despesa pública.
Així, el 2014 l'administració central pot assolir un dèficit del 4,8% del PIB, enfront de l'1% de les comunitats autònomes.
Els governs locals no poden tenir dèficit.
Aquest repartiment és totalment injust i no fa més que asfixiar financerament la Generalitat i dificultar la previsió de serveis públics tan essencials com l'educació i la sanitat, que estan en mans dels governs autonòmics.
Per altra banda, aquesta asfíxia no té perspectives de millora.
El model de finançament autonòmic s'havia de reformar l'any passat per poder entrar a la reforma enguany.
No s'ha fet, ni tampoc sembla que es farà l'any vinent.
La disfuncionalitat més rellevant del sistema actual de finançament és que no es compleix el denominat principi d'ordinalitat, inspirat en el sistema de finançament que tenen els lands alemanys, on aquest principi s'aplica després d'una sentència del Tribunal Constitucional Federal.
El principi d'ordinalitat compara la posició relativa que tenen les autonomies en termes de recursos per habitant abans i després que actuï el mecanisme de redistribució de recursos entre les comunitats autònomes.
És a dir, si ordenem aquestes comunitats de més a menys recursos per càpita abans de la redistribució, l'ordre resultant ha de mantenir-se després d'aquesta redistribució.
El model de finançament actual vulnera clarament aquest principi.
Així, l'any 2012 Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma per la seva potencialitat tributària i es va situar 19 punts per sobre de la mitjana de les comunitats de règim comú en recursos per habitant aportats al model de finançament.
En canvi, va ser la desena autonomia en termes de recursos disponibles per habitant una vegada aplicats els mecanismes redistributius, i es va situar lleugerament per sota de la mitjana.
Per tant, hi ha una forta redistribució i, a més, és arbitrària, ja que mentre que Catalunya perd set posicions, hi ha altres autonomies amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana que en guanyen i reben més recursos per càpita que Catalunya, com per exemple Extremadura.
La vulneració del principi d'ordinalitat implica que les comunitats autònomes amb menys nivell de renda passen a tenir més recursos que les autonomies més riques.
Es tracta d'un fet insòlit, que no passa als països federals descentralitzats i que el model de finançament aprovat el 2009 no ha corregit.
Analitzant les dades d'una sèrie històrica, es pot veure que aquest problema ha estat una constant del finançament autonòmic.
En l'última reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, el ministre Montoro va voler donar un petit caramel a les autonomies, rebaixant el tipus d'interès que han de pagar per accedir al fons de liquiditat autonòmic.
Però sembla que és un caramel enverinat, ja que, a canvi, s'apliquen mesures recentralitzadores.
En definitiva, la situació és de cada vegada més asfixia financera sobre les finances de la Generalitat.
Aquesta realitat és inacceptable si es té en compte, primer, que Catalunya fa una aportació anual neta a les arques estatals del voltant del 8% del PIB català; i segon, que, sense aquesta aportació (és a dir, en una Catalunya independent i una vegada finançades les noves competències i estructures d'estat a assumir), el guany fiscal per al pressupost de la Generalitat seria del voltant del 6% del PIB, segons els informes del CATN.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
BUENOS AIRES, 12 maig (EUROPA PRESS) -
El viceministre d'Exteriors de l'Argentina, Carlos Foradori, ha anunciat aquest dimecres que es publicaran documents relacionats amb les violacions de drets humans a l'Argentina durant la dictadura de Jorge Rafael Videla (1976-1981) i l'any posterior.
Foradori ha detallat que les autoritats han arribat a un acord amb l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) per publicar 75 comunicacions de l'organisme entre el 1978 i el 1982 sobre la situació dels drets humans al país.
La Unesco ha ordenat que aquests documents, que fins ara eren de caràcter reservat i en els quals s'informa d'assassinats, desaparicions, detencions il·legals, tancament de diaris i altres successos, siguin digitalitzats.
Les denúncies estan dividides entre admissibles i no admissibles, ja que la Unesco rebia únicament notificacions sobre persones detingudes o desaparegudes relacionades amb el camp de la cultura, la ciència, l'educació i la comunicació.
Foradori ha recalcat que la publicació dels documents és un fet "molt important" per donar a conèixer "la pàgina negra de la dictadura", segons ha informat l'agència estatal argentina de notícies Télam.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
OPINIÓ > DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC
El president d'Òmnium i Carme Forcadell fan una defensa intensa de l'exercici de drets civils i polítics, amb estratègies i estils diferents
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Un dirigent de la societat civil amb una trajectòria de pacifisme i de mobilització social no violenta acreditada, assegut al banc dels acusats.
Una presidenta d'un parlament democràtic, asseguda al banc dels acusats.
Les fotos de Jordi Cuixart i de Carme Forcadell declarant avui al Tribunal Suprem espanyol amb l'amenaça de penes de presó per acusacions de rebel·lió hauran de perseguir durant molt de temps l'estat espanyol.
Per això la sessió d'avui passarà a la història, i per la intervenció de Jordi Cuixart, que ha significat un salt endavant en la defensa política d'aquest judici polític.
El president d'Òmnium ha originat una situació insòlita dins la sala del Suprem, en què els acusadors han passat a ser acusats, han perdut els estreps i els magistrats, lletrats, secretaris judicials, la gent de Santa Perpètua de Mogoda, Roger Español i la resta de públic que hi havia, la gentada que s'aplegava davant una pantalla gegant al costat de la seu d'Òmnium a Barcelona i tothom que mirava l'emissió del judici han vist com, per primera vegada, Manuel Marchena perdia el control.
La intervenció de Jordi Cuixart ( vídeo íntegre ) ho ha canviat tot.
Per això, perquè ha retratat Marchena, l'ha portat a cometre un error forçat.
Ha estat un moment, un instant, en què ha semblat que al president del tribunal li agafava un atac de pànic.
Cuixart ja feia més de tres hores i mitja que declarava de manera apassionada en favor del dret de manifestació, de la llibertat d'expressió i de la desobediència civil, i acusava l'estat espanyol de tenir actituds poc democràtiques, més pròpies de governs com el turc.
Fins que al fiscal Moreno se li ha acudit de formular aquesta pregunta: 'Vostè va saber que hi va haver enfrontaments físics en què van quedar lesionats uns agents?'
I Cuixart respon: 'A mi el que em consta és que l'1-O, tal com van dir diverses entitats com Amnistia Internacional, l'Organització Mundial contra la Tortura, Human Rights Watch, Intermon Oxfam, el relator de Drets Humans de l'ONU, l'Assemblea del Consell d'Europa, hi va haver mil ferits i també uns noranta lesionats dels cossos i forces de seguretat de l'estat que s'atribueixen majoritàriament a la virulència de l'actuació que van tenir.
Quan hom actua amb aquest excés de violència, que tingui una capsulitis o se li trenqui un dit, doncs no ho justifico, però és que pegaven la gent.
És que hi ha imatges, vegem les imatges!'
Cuixart aprofundeix la denúncia, des dels policies fins al cap de l'estat.
'Es veu en les imatges com agredeixen ciutadans que seuen en una escala, en posició de resistència pacífica no violenta i davant uns agents que no segueixen ni el més mínim protocol.
Per aconseguir l'objectiu: unes caixes de plàstic!
En molts casos, la policia se'n va anar i van continuar votant.
O sigui, arriben, peguen ciutadans indefensos que exerceixen els seus drets fonamentals, i no impedeixen el referèndum.
Els ciutadans es van sentir desprotegits.
I després surt el rei d'Espanya el 3 d'octubre i ens diu que què és això que hem fet els catalans.
En aquest moment Marchena ja diu prou, veu que se li descontrola la sessió.
Sent esmentar el rei espanyol, el mateix que fa una setmana va sortir a prendre part en aquest judici en una ingerència insòlita, i talla Cuixart, però s'adreça al fiscal.
Li diu: 'Vejam, intentem fer preguntes que, d'alguna manera, no li permetin... a l'acusat de repetir el que ha repetit una multitud de vegades.'
És a dir, Marchena demana al fiscal que impedeixi el discurs acusatori de Cuixart, que ja n'hi ha hagut prou.
I el jutge i el fiscal revelen una mirada compartida sobre com ha d'anar el judici, sobre la necessitat d'impedir que les defenses el portin cap al terreny on Cuixart l'ha tingut durant tot aquest matí.
Ha estat colpidora, la seva declaració.
Perquè ha deixat enrere qualsevol mena de mesura, de càlcul o de ponderació en les seves afirmacions.
'Les meves declaracions davant el jutge instructor anaven vinculades a una voluntat de sortir de la presó al preu que fos.
I aquesta ja no és la meva prioritat.
Ha anat un pas més lluny que cap altre pres polític.
'Després de cinc-cents dies de presó, la meva prioritat no és sortir de la presó.
La meva prioritat és poder denunciar l'atac i la vulneració que hi ha de drets i de llibertats a Catalunya i al conjunt de l'estat espanyol.'
El fiscal Jaime Moreno s'havia quedat amb la pregunta a la boca.
'La meva declaració davant el jutge instructor va ser condicionada per l'impacte emocional, que és molt gran quan entres a la presó i quan estàs convençut de la teva innocència, com ho continuo estant avui.'
És una declaració que ho canvia tot perquè situa el judici en una esfera absolutament política.
No hi ha cap renúncia, ni cap paraula pensada perquè no el puguin acusar d'això o d'allò.
Ha estat una reivindicació en majúscules de la desobediència civil.
Ha presentat l'1-O davant del tribunal com 'l'exercici de desobediència civil més gran que hi ha hagut mai a Europa'.
Durant tot el matí ha aprofitat totes les preguntes de l'acusació per a deixar anar una pluja de dards constant que ha anat inflamant Marchena, que maldava per mantenir l'aparença garantista de neutralitat autoimposada que d'ací a poques hores veurem que només era aparença; ha denunciat que Espanya celebri el 12 d'octubre, el 'Día de la Raza'; que el tribunal que el jutja sigui incompetent lingüísticament per fer-ho en català, que Ciutadans i el PP es manifestin amb l'extrema dreta; que la seu d'Òmnium hagi estat escorcollada una vegada durant el franquisme i dues recentment, durant aquesta causa general; que els van tancar les webs i els dominis sense ordre judicial, com fan a Turquia; que es va entrar a fer escorcolls en diaris, com el Vallenc, com fan a Turquia...
I ha portat Jaime Moreno a situacions grotesques, com la de provar d'argumentar una rebel·lió (per això li demana disset anys de presó) amb tot de piulets de Twitter en què Cuixart feia crides a 'protegir, omplir i defensar' els col·legis, a mobilitzar-se pacíficament, i amb un correu electrònic del 2017 que parlava de destinar cinc-cents mil euros a llonganisses el 12 d'octubre.
Es referia a actes que normalment incloïen botifarrades.
La manca de solidesa del relat acusatori ha portat fins aquí.
I a l'advocada de Cuixart, Marina Roig, a projectar un vídeo d'un discurs de Cuixart el 20-S al vespre fent una crida molt clara als manifestants a aïllar els violents i a comportar-se pacíficament.
La cara de la fiscal Consuelo Madrigal mirant el seu col·lega Jaime Moreno ho diu pràcticament tot:
Ella ha estat qui ha interrogat tot seguit Carme Forcadell, d'una manera molt agressiva, gairebé insultant, amb una falta de respecte que en cap moment no ha aturat Marchena.
El president del tribunal té màniga ampla amb els fiscals, deixa que formulin preguntes capcioses, sobre reflexió i pensament polític, com si fossin fets incriminatoris.
El judici polític el poden fer els fiscals.
Consuelo Madrigal, ex-fiscal general de l'estat, una dona del PP, ha demanat a Forcadell si es pensava que era la intèrpret suprema del Tribunal Constitucional i si ella és qui declara quins són els drets humans.
No és només la forma, també és el fons.
Forcadell, que ha començat amb una veu tremolosa i insegura, amb els llavis premuts i molt seriosa, ha anat exercint una estratègia de defensa sòlida, basada en la defensa d'aquests drets fonamentals que Madrigal volia ridiculitzar.
Tot allò que la fiscal menyspreava, Forcadell ho realçava i ho dignificava, és a dir, la inviolabilitat parlamentària, el dret del pluralisme polític, de la llibertat d'expressió.
Uns drets que ella va voler fer respectar com a presidenta del parlament i que va fer valer per damunt de tot; és a dir, que es pogués debatre de tot, que es pogués parlar del debat sobre el procés constituent.
Forcadell deixava clar que no participava en la direcció ni la definició de cap estratègia política.
'Em vaig limitar a fer la meva funció de presidenta del parlament.'
Defensant-se, avui, ha defensat també la dignitat de la figura de la presidència del parlament, quan Madrigal l'ha menada a una comparació insolent.
La fiscal li ha demanat si, ja que deia que no hi havia d'haver límits en el debat parlamentari, seria capaç de permetre'n un sobre l'esclavitud d'éssers humans.
I Forcadell l'ha tallada en sec: el límit és el respecte pels drets humans.
La defensa de la dignitat des de dues posicions i dos estils diferents: els de Cuixart i el de Forcadell; des de la paraula forta i el gest expansiu de Cuixart al rigor reglamentari de Forcadell.
Els drets humans al centre, novament.
Una jornada per a la història, per a vergonya de l'estat espanyol.
Aquest matí a la sala de premsa i als passadissos del Suprem hi ha hagut un cert rebombori quan s'ha sabut que Aitor Álvarez, periodista de la cadena Ser, havia denunciat públicament que uns agents de la policia espanyola l'havien insultat, amenaçat i sacsejat quan mirava d'entrar a la zona acordonada del tribunal.
Avui ha volgut accedir-hi per la plaça de las Salesas, per on sempre ho havia fet, però li ho han denegat.
'Els he respost que no podia ser, perquè havia d'entrar en directe...
Llavors m'han començat a insultar, a sacsejar i a dir que si tenia problemes mentals.
M'han arrencat el telèfon de la mà i me l'han penjat', ha explicat Álvarez.
Crònica d'Andreu Barnils: El dia que Jordi Cuixart ens va alliberar
Amb Cuixart i Forcadell s'ha acabat la fase de declaració dels acusats, i demà comença la llarga fase de declaració dels testimonis.
Començaran a declarar els polítics, començant pels que ha demanat Vox.
La primera declaració prevista és la de Joan Tardà (10.00), seguida de la de Roger Torrent (10.30), tot i que el president del parlament ja ha fet saber al Suprem que no hi podrà anar perquè ha de presidir la sessió plenària a la cambra, que és demà mateix.
L'ex-president espanyol Mariano Rajoy obrirà, en principi, el torn de la tarda, a les 16.00, i el seguiran Marta Pascal (16.30), Núria de Gispert (17.00), Eulàlia Reguant (17.30) i Antonio Baños (18.00).
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Subscriu-te als nostres butlletins, en tens 3 per triar!
Han començat els treballs per migrar al núvol el programari CONTENTdm, amb el que funciona la Memòria Digital de Catalunya ( MDC ).
S'aprofita aquesta migració també per actualitzar la versió.
Els principals avantatges que comporta tant el pas al núvol com l'actualització de la versió d'aquest programari són:
Per dur a terme aquesta migració, s'ha hagut d'aturar la introducció de dades a l'MDC durant uns dos mesos.
Per això, no s'incorporarà nou material durant aquest període.
La consulta al repositori del contingut existent, però, funcionarà amb total normalitat durant tot el procés. |
Tal dia com avui de l'any 1819, fa 201 anys, se signava el Tractat de la Florida, també conegut com el Tractat d'Adams-Onis, pel qual el regne d'Espanya cedia als Estats Units els territoris de la Florida i Oregón.
La transferència de la sobirania d'aquells territoris implicava el canvi de naturalesa (de súbdits de la corona espanyola a ciutadans dels Estats Units) de la colònia catalanoparlant de Saint-Augustine, situada a la costa atlàntica de la Florida.
Aquella colònia estava formada per unes 1.000 persones, i era la comunitat cultural i lingüística majoritària a la ciutat.
L'origen de la comunitat catalanoparlant de la Florida datava de l'any 1768.
En aquella època el metge escocès Andrew Turnball havia adquirit un latifundi al límit de les colònies britànica de la Carolina i espanyola de la Florida; i havia reclutat 1.500 menorquins (Menorca era una possessió britànica) per colonitzar-lo.
Els enganys i els maltractaments a què van ser sotmesos els menorquins van provocar una fugida massiva de colons fins a Fort Saint-Augustine i amb la protecció del comandant d'aquella plaça militar, Patrick Tonyn, es van establir i van progressar.
Posteriorment, coincidint amb la Guerra de la Independència americana (1777-1783), Fort Saint-Augustine passaria, efímerament, a dominació espanyola.
Durant aquell període (1783-1819), la comunitat local catalanoparlant va continuar creixent demogràficament i econòmicament.
I quan es va signar el Tractat d'Adams-Onis continuaven essent el grup cultural majoritari i lingüístic de la ciutat.
Els "minorquians" de Saint-Augustine van col·laborar amb la nova administració i de seguida van assumir la seva nova condició de ciutadans nord-americans. |
La Universitat de Lleida impartirà a partir del proper curs 2016-2017 al Campus Universitari d'Igualada un nou doble grau en Fisioteràpia i Nutrició Humana i Dietètica.
Els nous estudis permetran obtenir aquesta doble titulació en cinc anys i cursant 375 crèdits ECTS.
S'hi aplegaran els estudis ja existents a la UdL de grau de Fisioteràpia i de grau de Nutrici Humana i Dietètica que per separat es cursen en quatre anys i sumen 240 crèdits ECTS cadascun.
La UdL oferirà 20 places per curs i les matèries s'impartiran entre el Campus Universitari del Pla de la Massa i l'hospital simulat 4D Health del Passeig Verdaguer.
Els representants del consistori i la UdL han valorat molt positivament l ́experiència iniciada aquest curs amb el retorn dels estudis d ́Infermeria a la ciutat i, per això, la universitat, de cara al curs vinent, ampliarà la seva oferta a la capital de l ́Anoia.
Per la seva banda, el batlle, Marc Castells, ha avançat que a mig termini l'oferta es podria ampliar amb noves propostes.
El Campus Universitari d ́Igualada es va inaugurar el mes de setembre de 2014, gràcies a la iniciativa conjunta de l ́Ajuntament i la el departament d ́Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
Inicialment va incorporar els estudis de la Universitat Politècnica de Catalunya que ja s ́oferien en l ́antiga Escola d ́Enginyeria de la Plaça del Rei, els graus en Enginyeria Química i en Organització Industrial.
Sota la nova denominació de Campus Universitari, però, la voluntat dels seus impulsors va ser incorporar nous estudis de diferents universitats, preferentment públics, i vinculats als principals sectors d ́activitat de la capital de l ́Anoia.
Seguint aquesta línia, s ́hi han sumat el grau en Infermeria de la UdL, el doble grau en Administració i Direcció d ́Empreses Industrial, gràcies a l ́aliança a Igualada entre la UPC i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i, de cara al proper curs, el doble grau en Fisioteràpia i Nutrició també amb la UdL.
A banda dels estudis de grau, el Campus també allotja la Càtedra A3 en Innovació de la Pell, el Tèxtil i la Moda, diferents postgraus, el Màster Universitari en Enginyeria del Cuir, el Màster en Direcció Tècnica de l ́Adobatge i estudis de doctorat. |
Enric Fossas relleva en la presidència de l'ACUP a Roberto Fernández, de la UdL
El rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Enric Fossas, ha pres possessió aquest dimecres del càrrec de president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).
Fossas relleva al seu homòleg de la Universitat de Lleida (UdL), Roberto Fernández, que ha exercit el càrrec el darrer any i ara passarà a ser secretari de l'entitat.
La resta de membres de la nova junta directiva seran el rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet, com a vicepresident, el president del Consell Social de la UAB, Gabriel Masfurroll, com a vicepresident segon, i el president de Consell assessor Fundació Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Vilarassau, com a vicepresident tercer.Enric Fossas, rector de la UPC des del desembre del 2013, és catedràtic a l'àrea d'Enginyeria de Sistemes i Automàtica a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).
Professor a la UPC des del 1986, lidera des del 1994 el grup de recerca ACES (Control Avançat de Sistemes d'Energia).
Anteriorment havia ocupat els càrrecs de director del Departament de Matemàtica Aplicada i Telemàtica (1993-1999) i de l'Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials de la UPC (2003-2009).
L'ACUP va ser creada el 2002 per iniciativa de les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Girona, Lleida, Rovira i Virgili i Oberta de Catalunya.
Té com a objectiu ser la veu essencial de les universitats públiques de Catalunya i sumar esforços per promoure iniciatives, programes i projectes conjunts per a la millora del sistema universitari i perquè aquest constitueixi un motor de desenvolupament social, cultural i econòmic.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El passat 16 de febrer, i aprofitant la celebració de la primera prova del Open Barcelona BTT a Sant Vicenç dels Horts, es va presentar l'equip del Club Open Natura Kenda-Biciocasion Barcelona.
Després dels èxits i bons resultats de la passada temporada, on l'equip va aconsseguir força podiums a nivell autonòmic, la plantilla que conforma l'equip s'ha ampliat fins un total de 38 ciclistes de totes les categories, des de pre-benjamins i fins a Màster 50, destacant la gran quantitat de ciclistes cadets i júniors, que lliguen de ple amb la filosofia d¡ajudar al màxim als nois i nois en aquest esport.
Precisament entre les fèmines hi haurà ciclistes de categories aleví, cadet, junior, màster 30 i 40.
Per aquesta temporada 2020 el Club Open Natura té previst participar en totes les proves del calendari català, com l'Open Barcelona o la Copa Catalana entre d'altres,a ixí com proves de distàncies llargues (XCM i XCUM).
De nou comptaran amb la col·laboració de la marca de penumàtics Kenda, que a la vegada patrocina el circuit de proves BTT que organitza i gestiona el club, l'Open Kenda BTT. |
Sap que triomfarà perquè a les notícies diuen que els immigrants que saben escalar són considerats herois nacionals
La notícia va arribar quan la ressaca de la tretzena victòria del Real Madrid a la Champions League encara era present en molts mals de cap dels antics veïns d'en Mamoudou Gassama.
Aquell noi que amb disset anys va abandonar Mali per buscar-se la vida a la terra promesa europea s'havia convertit en un heroi a París.
Ja començaven a anomenar-lo Spiderman i pel que es deia, el president Emmanuel Macron s'havia compromès no només a donar-li la nacionalitat francesa —malgrat que els immigrants de Mali no tenen dret a demanar l'asil perquè el seu país no està considerat que visqui en un conflicte—, sinó que aviat tindria un contracte de feina com a bomber a la ciutat de la llum.
Un amic de 20 anys del mateix poble feia dies que buscava la manera d'explicar als seus pares que volia fer el mateix camí que en Mamoudou.
Sabia que la seva mare passaria del no rotund a un sí afligit i negat de llàgrimes.
El seu pare li explicaria —més per deure que no per coneixement— quins punts del viatge són més perillosos i a qui trucar en cas de necessitat extrema.
La seva germana petita s'ho miraria des de la distància, començant-se a preguntar què nassos deu haver-hi a Europa per aventurar-se a fer un viatge del qual molts no tornen mai.
En veure la notícia del seu amic escalador no va dubtar-ho més.
Va reunir la família i els va explicar que el dilluns següent emprendria el viatge cap al paradís de les oportunitats.
Les primeres reaccions van ser les esperades, però ell tenia la resposta preparada: "Mama, en Mamoudou s'ha fet famós per escalar ràpidament i de manera segura.
No recordeu que de petits jugàvem a veure qui arribava primer a la cima d'aquella paret de roques al costat del riu?
Sempre em guanyava, però perquè era més gran.
Mama, ara escalo tan bé com ell".
Content de rebre el vistiplau familiar, l'amic de l'heroi francès del moment està acabant d'ultimar els preparatius.
Ho té tot pensat i té clara la ruta que seguirà a partir de demà passat.
Té moltes ganes d'arribar a Nador i encarar els últims quilòmetres fins a albirar la tanca de Melilla.
La primera prova de foc del seu viatge.
I malgrat que aquest punt és el que li provoca una mica de nerviosisme, confia en les seves habilitats escaladores.
Sap que triomfarà perquè a les notícies diuen que els immigrants que saben escalar són considerats herois nacionals.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
EMT estrena Sala de Control per al sistema d'ajut a l'explotació
L'Empresa Municipal de Transport (EMT) de Tarragona ja disposa d'una sala de control centralitzada per al Sistema d'Ajut a l'Explotació (SAE).
Es tracta d'una estança ubicada a les oficines de l'EMT a l'estació d'autobusos des d'on es pot fer el seguiment de totes les línies.
Aquest sistema funciona mitjançant la instal·lació als vehicles d'un sistema de seguiment (GPS y GPRS) i un software adaptat al sistema dins del propi bus per poder enviar la informació al SAE.
Via web interna es poden veure geo-posicionats tots els autobusos dins del mapa de Tarragona amb informació online actualitzada cada 5 segons: línia que realitza, trajecte, parades o retards.
Aquest sistema permet enviar missatges al conductor o bé de forma massiva per línia a tota la flota activa.
Igualment, aquest procediment possibilita revisar expedicions quan es produeix una reclamació, ja que permet accedir a dades com la velocitat, aturades realitzades, retards, recorreguts, conductor, ètc.
També proporciona dades estadístiques per decidir quines millores, ajustos o modificacions es poden incorporar, així com el control de passatgers per comprovar si les línies van saturades i necessiten reforç.
En aquesta sala treballen 4 persones i disposa d' una pantalla de 84 polsades para el control de les línies, més tres ordinadors de doble pantalla pels operaris de SAE.
La centralització del sistema en una sola sala permet millorar la comunicació entre el departament de SAE i Planificació i ha suposat un augment de les hores de producció. |
Sóc dels qui penso que les cultures vives (és a dir, les que es manifesten amb dinamisme en el present i gaudeixen de projecció de futur) se sustenten sobre tres potes: la cultura popular, tant l'actual com la d'arrel tradicional, l' alta cultura (excel·lència creativa) i la cultura d'avantguarda (innovació i experimentació).
Talment com un tamboret, una comunitat cultural que coixeja d'alguna d'aquestes tres potes és inservible i està condemnada a quedar en un racó de la llar (global), tot esperant el dia en què el drapaire passi a recollir els mobles vells per fer-ne estelles.
També sóc dels qui penso -digueu-me optimista- que la cultura catalana disposa d'aquestes tres potes i que, a diferència del que afirmen els apocalíptics de sempre, cap de les tres no està corcada (la qual cosa no vol dir que no siguin perfectibles o que tinguin una salut garantida ad infinitum ).
No m'entretindré ara a a repassar l'estat de tots els sectors culturals, ni a posar exemples de forma sistemàtica (vegeu-ne alguns aquí o aquí ).
Però no voldria passar per alt una efemèride que és a punt d'acabar i que mostra la mesura d'una d'aquestes tres potes.
Parlo del cinquantenari de la mort de Joan Amades, que es clausura justament aquest cap de setmana.
Més enllà del personatge i del debat sobre el rigor de la seva metodologia, l'extensa obra etnològica que va deixar és una mostra de la riquesa popular que hi ha al darrere d'una cultura dinàmica com la catalana i posa de manifest la importància de recuperar aquest llegat ancestral.
Però no per una qüestió sentimental o estrictament documental, sinó perquè és a la base de qualsevol expressió cultural posterior, el material sobre el qual hom crea i recrea.
Al capdavall, les cultures vives evolucionen reinterpretant, adaptant, esmenant o, fins i tot, blasmant aquesta tradició.
JordiLon, m'agradaria poder incloure el teu article sobre Amades amb tots els que vam fer per homenatjar-lo des de la Catosfera.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Aquest tipus d'estructures tenien, probablement, la funció d'anivellar el terreny i aïllar els habitatges del fang i de la humitat
Banyoles.-La campanya d'excavacions realitzada durant el mes de juny al jaciment de La Draga de Banyoles han permès documentar els basaments de travertí de diverses construccions que daten del neolític antic.
Les troballes permeten afirmar, segons els arqueòlegs, que la construcció de paviments era una pràctica habitual i que es va estendre per tot el poblat.
Aquest tipus d'estructura, segons els investigadors del jaciment, tenia probablement la funció d'anivellar el terreny i aïllar els habitatges del faig i de la humitat subjacents.
Els blocs van ser transportats de la immediacions de l'Estany, on s'acumulen dipòsits carbonatats corresponents a l'activitat sedentària de la zona al llarg del pleistocè i l'holocè.
Les excavacions d'enguany s'han dut a terme a la part més elevada del jaciment, on el nivell arqueològic ha quedat per sobre del freàtic i no s'han conservat restes orgàniques.
No obstant això, el sector excavat permet aprofundir en l'arquitectura neolítica i donar respostes per saber com estava organitzat l'assentament.
La població que es va establir per primera vegada a la vora de l'Estany va construir cabanes de fusta aixecades sobre pilars del mateix material.
Aquest tipus de construcció va ser abandonada posteriorment, tal i com es documenta a partir de l'edificació de cabanes directament sobre el sòl amb paviments de travertí a la base.
Els blocs fets amb aquest tipus de roca calcària van ser dipositats formant un paviment que ocupa gran part dels 30 metres quadrats excavats durant la campanya d'enguany.
En anteriors campanyes, ja s'havia detectar aquesta mena d'empedrat" usat com a basament de les cases però en aquesta campanya s'han centrat més en identificar aquesta mena de sòcols de les construccions.
"Semblaria que hi va haver un primer ús amb cabanes de fusta i més endavant amb cabanes de pedra, o fins i tot que potser van conviure aquests dos models un temps; encara no tenim la certesa", afirma el codirector del parc.
Aquest tipus d'estructura ha estat també documentat en altres sectors del jaciment, on s'ha constatat que es trobava per sobre d'un nivell amb restes de construccions de fusta i que, per tant, corresponen a l'ocupació més recent.
Associades a aquestes estructures, s'han recuperat nombrosos residus alimentaris, instruments lítics, ceràmica i ornaments elaborats amb diferents materials que permetran definir la funció que tenien així com les activitats que es feien en aquests espais.
Elaboració de teixitsEntre els objectes recuperats, destaca una peça feta d'os amb doble perforació que es troba en molt bon estat de conservació i que es pot vincular amb tasques tèxtils.
Aquest, juntament amb altres materials, evidencien, segons els experts, que a La Draga s'hi va desenvolupar unes de les pràctiques més antigues d'Europa de transformació de fibres vegetals com l'ortiga i el til·ler per elaborar teixits.
A la campanya d'aquest any hi han participat més de 50 persones de diferents institucions.
El jaciment de la Draga forma part del campus d'arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, on els estudiants del grau d'Arqueologia d'aquesta universitat realitzen les seves pràctiques de camp.
A més les excavacions han comptat amb la participació d'estudiants de batxillerat a través del programa ARGO de la UAB, estudiants de màster i doctorat de la UAB i de màster de la Universitat de Cadis.
La importància d'aquest poblat prehistòric rau en el fet que es considera un dels primers indrets on les societats pageses neolítiques es van establir al nord est de la Península ibèrica, ara fa uns 7300 anys, transformant l'espai que els envoltava per tal de desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència.
El tret més singular del jaciment és la conservació d'elements elaborats en fusta i d'altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tant antigues, i que possibilita un apropament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats pageses de la Mediterrània occidental.
Les excavacions estan coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (IMF, Barcelona), la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.