text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Sant Adrià de Besòs (BARCELONA), 28 juny (EUROPA PRESS) -
El vicesecretari d'Organització del PP, Carlos Floriano, ha afirmat aquest dissabte que el Govern "ha fet allò urgent i ara farà allò important" amb la reforma fiscal, ja que ha considerat que ha arribat el moment de recompensar l'esforç que han fet els espanyols davant la crisi econòmica.
Ho ha assegurat en un acte del partit a Sant Adrià del Besòs (Barcelona) per defensar la reforma fiscal, en què Floriano ha apuntat que els populars han de millorar l'economia de les famílies espanyoles, "després que el PSOE l'hagi perjudicat".
També ha assegurat que aquesta reforma "suposa el compliment d'una promesa", i que a partir del 2015, els espanyols tindran més diners a les seves butxaques i els mileuristes deixaran de pagar impostos, després d'haver fet un gran sacrifici, ha apuntat.
Segons el dirigent popular, tot i el que assenyalaven els partits d'esquerra, el pla que es va posar en marxa fa dos anys i mig amb l'entrada del PP en el Govern "ha començat a donar resultats".
En aquest sentit, ha explicat que el Govern ha estat capaç de reactivar l'economia espanyola, i que el repte ara està en "posar en marxa l'economia de tots els espanyols".
També ha destacat el "caràcter social" d'aquesta reforma, assegurant que la baixada d'impostos té com a objectiu la creació de llocs de treball, i ha afirmat que aquesta acció és la millor política social que pot dur a terme un país.
Floriano ha apuntat que el Govern seguirà perseguint aquells que defraudin Hisenda, i "aquells que no vulguin contribuir amb allò que és de tots veuran publicats els seus noms perquè sentin la vergonya de la insolidaritat que suposa no pagar".
El dirigent popular ha conclòs l'acte amb unes paraules per als representants del PP català, als qui ha animat a continuar amb les seves tasques, "defensant una Catalunya sense fronteres i sense ruptures", davant d'uns adversaris que estan plantejant una situació molt complicada, ha valorat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Ajuntament de Ripoll ja té a punt dues noves campanyes per fer front a la problemàtica dels gossos.
Una, per a l'esterilització de mascotes, per tal d'evitar embarassos no desitjats, i una altra de zones d'esbarjo per a gossos, per tal de localitzar els llocs on els propietaris poden treure'ls a passejar.
Aquests fets se sumen a l'amenaça del consistori d'analitzar l'ADN dels excrements dels gossos per evitar que facin les seves necessitats en els parcs infantils.
La proposta del consistori es concentra a les lleres dels rius Ter i Freser, uns sectors que sumen 24.417 metres quadrats.
El més ampli és la llera de la Devesa del Pla, amb 7.500 metres quadrats, seguit per la de Can Guetes amb 6.800 i la de Castelladral, amb 6.684.
A aquests s'hi sumen el de Can Guetes, i el del Pont del Raval, l'únic a la riba del Freser.
Queda fora d'aquestes zones la llera del Mestre Guich, ja que es considera que és un lloc més cèntric i visible per als turistes.
Per donar a conèixer aquesta campanya de zones d'esbarjo, l'Ajuntament ha elaborat díptics on es recorden les normes d'ús.
En aquest espai, l'Ajuntament demana que els gossos vagin sempre acompanyats d'una persona responsable que els tingui controlats en tot moment.
També permeten que es puguin deixar anar sense corretja sempre que vagin identificats i no siguin potencialment perillosos.
Malgrat estar al costat del riu, des del consistori es demana que es recullin els excrements i que un cop els gossos hagin acabat l'esbarjo, els tornin a lligar.
Pròximament també s'instal·laran rètols de prohibició de gossos prop dels parcs infantils.
La regidora de seguretat ciutadana i convivència de l'Ajuntament, Dolors Vilalta, va reconèixer que per ara encara no s'ha aplicat la identificació dels gossos a través de l'ADN de les femtes perquè és un sistema que resulta "car".
En tot cas, arran de l'interès d'altres municipis a aplicar metodologies similars, s'ha trobat una empresa que podria realitzar el servei a un preu inferior.
Per tant, no es descarta que en el futur es pugui acabar utilitzant aquest sistema de detecció d'infraccions canines. |
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
Fringe.Des de fa unes setmanes els que no volem apagar el televisor després de Polònia hem estat mirant Fringe, una sèrie de la cadena Fox.
A cada capítol passa si fa no fa el mateix: un grup de civils...
Nit.Avui –com deuen saber tots aquells lectors que no hagin passat les últimes setmanes al Cinturó de Kuiper– hi ha eleccions.
Indefectiblement, aquestes ocasions m'inspiren una certa nostàlgia...
Vogt.Fa uns 50 anys, el canadenc A.E. van Vogt va idear la teoria de la síndrome de l'Home que Té Raó, que afecta aquelles persones incapaces d'acceptar que no sempre tenen la raó, fins al punt que,...
Papa."Amics... contempleu el papa /que representa Déu, que parla en nom seu, / s'asseu a l'estora de Déu i parla en nom d'aquest. / Qui és aquell que descansa en una cadira d'or?
Feministes.Aquí a Catalunya –o, si volem descriure el país en termes populars o ciutadanescos: en aquest conjunt d'individus sense cap mena d'adscripció nacional que habiten, per la més pura de les... |
La companyia automobilística Nissan va tancar el passat mes de novembre amb un volum de producció a Espanya de 3.769 unitats, cosa que suposa un descens del 51% en comparació amb el mateix mes de l'any anterior.
Segons dades de la companyia japonesa, Nissan va produir 427.948 unitats a les seves fàbriques d'arreu del món al novembre, un 14,1% menys que en l'onzè mes del 2018.
D'aquesta manera, en l'acumulat de l'any Nissan ha produït a les seves dues fàbriques espanyoles 62.425 vehicles, un 30,4% menys.
Tot això després que a l'agost la planta avilesa de Nissan produís el seu últim vehicle per passar a convertir-se en una planta dedicada a la fabricació i distribució de peces de recanvi de l'aliança Renault-Nissan-Mitsubishi a Europa.
A nivell mundial, la marca ha disminuït la seva producció un 9,6%, amb 4,59 milions d'unitats fins al novembre.
Així mateix, la marca japonesa es va apuntar unes vendes globals al novembre de 417.913 unitats, un 10,3% menys; 37.992 vehicles van ser entregats al Japó (-16,7%), mentre que a l'Amèrica del Nord la marca va matricular 128.842 unitats (-14,5%) i a Europa 43.221 cotxes (-7,2%).
Fins al novembre, la companyia ha entregat a nivell global 4,71 milions de vehicles, un 8% menys, amb descensos més acusats a Europa, on les vendes han baixat un 18,8%, i a l'Amèrica del Nord, amb un 8,9% menys.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La gentil consellera d'Educació i Cultura del Govern Balear, Joana Maria Camps (Juana Mari per als amics, com ella mateixa procura recordar), es va referir el 21 de novembre a l'informe PISA de l'educació com "l'informe Trepitja".
Pot semblar un acudit dolent, però és la pura veritat.
PISA són les sigles, en anglès, de Program for International Student Assessment; és a dir, Programa per a l'Avaluació Internacional dels Estudiants.
Aquest programa emet un informe triennal (el cèlebre informe PISA) que es dedica a avaluar el rendiment escolar dels adolescents de 15 anys de diversos països, entre els quals s'hi compta Espanya.
És ociós i lamentable haver de recordar que fa una colla d'anys que els estudiants i el sistema educatiu espanyol estan a la cua dels rànquings que elabora el programa PISA.
I que, per acabar-ho d'adobar, les Balears estan a la cua dels resultats que obté Espanya.
Dit d'una altra manera, Espanya (i, molt singularment, les Balears) encapçala tristament els índexs de fracàs i abandonament escolar de tot Europa.
Estàvem en aquestes amenes qüestions quan va arribar al poder el PP de José Ramón Bauzá, que aportava una conclusió inapel·lable: la causa del fracàs escolar dels estudiants balears és la llengua catalana.
Es veu que les criatures, en haver d'estudiar en una llengua que no és l'espanyol, pateixen una mena de curtcircuit cerebral i entren en una fase de desconnexió neuronal que no els permet desenvolupar-se com a humans normals.
És per aquest motiu, i no per cap altre, que Bauzá, en poc més de dos anys, ja va cremar un conseller d'Educació i Cultura (Rafel Bosch, aquell que s'agradava d'anar a dinar de llagosta i Möet Chandon a Cabrera, a compte de l'erari públic) i va entaforar una nova consellera -la susdita Juana Mari- a veure si d'alguna manera aconsegueix convèncer els aborígens illencs que la rel de tots els seus mals es troba en la nefasta llengua catalana, símbol i estendard del pancatalanisme totalitari.
Segons Bauzá i el seu decret llei conegut com a TIL, la solució es troba en la implantació de l'anglès com a llengua vehicular de l'ensenyament.
La seva manera de tirar això endavant va fer sortir, ara fa dos mesos, cent mil persones al carrer, però això no compta perquè estaven totes manipulades pels professors de secundària, que són més dolents que la tinya.
Tant per tant, i perquè no hi hagués dubtes, la consellera Camps ha decidit posar la seva acreditada saviesa al servei de la causa, i ha demostrat el seu plurilingüisme traduint l'acrònim anglès PISA pel molt més nostrat imperatiu trepitja.
Que algú en aquestes condicions mentals estigui ocupant un càrrec de tanta rellevància com el que té a veure amb el futur de l'educació dels infants i els joves de les Balears, resulta francament alarmant.
Però també resulta aclaridor: finalment coneixem, per boca de la seva màxima autoritat en la matèria, quin és el coneixement de l'anglès que acredita el govern Bauzá.
Si PISA vol dir trepitja, NASA es deu traduir per nàpia.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Demà es posen en marxa les negociacions a tres bandes PSOE-Podem-Ciutadans
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Des del 26 d'octubre Espanya té un govern provisional.
Són més de cinc mesos i la situació es pot arribar a prolongar fins a mig any.
Les eleccions al congrés espanyol del 20 de desembre van deixar un parlament més fragmentat que mai i amb molt poc marge per a grans majories.
Aquesta aritmètica difícil ha allargat les negociacions per formar govern més enllà del que era d'esperar i, mentrestant, l'estat ha funcionat amb un govern més amagat que valent.
Ahir va començar el compte enrere de l'últim mes en el qual s'hauria de produir una investidura per evitar unes noves eleccions.
Si el 2 de maig no s'ha investit cap president de govern, automàticament s'obrirà el procediment de convocatòria de les eleccions.
La negociació a tres bandes que s'obre aquesta setmana entrant entre el PSOE, Podem i Ciutadans tindrà un recorregut màxim de vint-i-dos dies.
Si el 25 d'abril no s'han posat d'acord i es convoca el ple d'investidura, ja no hi haurà marxa enrere.
Les opcions passen ara per un pacte del PSOE amb Podem o Ciutadans amb la necessària abstenció d'un o altre.
Totes dues formacions, que van entrar amb força per primera vegada al congrés, han deixat clar que no formaran govern si hi és l'altra.
L'única alternativa a un pacte d'aquesta mena seria un acord de 'gran coalició' entre el PP i el PSOE.
Però, ara per ara, tan sols el PP ha fet declaracions demanant aquesta opció.
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va dir ahir que els socialistes encararan les negociacions a tres bandes 'sense línies vermelles però amb conviccions fermes'.
Una d'elles, posar fi al govern de Mariano Rajoy i constituir un executiu 'de progrés'.
Per això va fer una crida implícita a Podem perquè se sumés a l'acord amb C's.
'Espero que puguem desblocar el rellotge del canvi', va dir als de Pablo Iglesias després que ho rebutgessin durant el debat d'investidura fallit a principis de març.
Precisament sobre el pacte amb els de Rivera, Sánchez va reiterar que si s'hi introduissin canvis substancials, tornaria a sotmetre-ho a consulta de la militància i al comitè federal.
El màxim responsable socialista creu que ja no hi ha 'marge per a l'error' i insisteix que un govern de progrés és l'eina per evitar noves eleccions.
Per això, en el diàleg 'a tres', fa una crida a la unitat: creu que l'estat necessita 'amb urgència que es materialitzi un canvi'.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El Bàsquet Girona torna aquesta tarda a Fontajau (19 h) amb la voluntat de lligar el seu tercer triomf seguit en la lliga, que serviria als de Quim Costa per igualar el seu inici en la lliga (3-0) precisament contra l'equip al qual van superar en el debut del club gironí en la LEB Plata (57-61, 5 d'octubre).
"Afrontem el partit amb l'ànim de seguir intentant mantenir aquest seguit de victòries.
Volem sumar la tercera consecutiva, després dels petits lapsus que vam tenir durant tres o quatre partits", va dir Costa en la prèvia del partit, el segon que afronta l'equip contra el líder de la lliga després de guanyar fa una setmana a Múrcia (58-71) i provocar el canvi al primer de la classificació.
"És un equip que s'ha fet des de principi de temporada per estar a les posicions de dalt.
Crec que és un dels únics equips que van completar la plantilla d'una forma ràpida i pràcticament va agafar els millors jugadors d'aquesta categoria o que l'any passat havien estat destacats a la LEB.
Tenen un potencial físic molt gran, sobretot en els homes interiors.
Per a nosaltres és difícil quan trobem equips d'un potencial físic i de musculatura amb jugadors que destaquen més pel seu físic que pel seu talent; llavors ens costa molt perquè nosaltres tenim certes mancances físiques", va dir l'entrenador respecte al rival d'avui i els aspectes del joc en què pot fer mal al seu equip.
Amb 3,5 rebots més de mitjana per partit –el guineà Conde en captura 7,5– que el Girona, l'Alacant destaca també pel seu poder en el llançament exterior, amb un 34% en triples (el Girona no arriba al 30%), llançant-ne 26 i anotant-ne 19 més que els gironins –Garrido i Schmidt tenen un 37%, amb 18 i 22 d'anotats–.
Els alacantins van guanyar 75-76 l'Almansa, després de cedir el lideratge en el duel directe amb el Múrcia (79-83).
"A la primera part vam estar amb una certa angoixa i jugant estressats.
I a la segona vam aconseguir treure'ns una mica de sobre el problema psicològic i llavors, evidentment, ho vam notar en el marcador.
Espero que siguem capaços de jugar amb fluïdesa, al màxim i no amb tant d'estrès", va dir Quim Costa amb referència a l'antecedent a Fontajau, contra el cuer i quan el Girona acabava de perdre els seus anteriors quatre partits i perdia en arribar al descans (29-33).
"Amb l'arribada de Jordi Trias, el Girona passa a ser el principal favorit.
I qui no ho vulgui veure és perquè no vol. En Jordi és un jugador bestial, imparable.
El Girona estava immers en una crisi de resultats i, des del debut del gironí, l'equip ha enllaçat dues victòries i presenta un balanç positiu (6-5).
Titular contra el Vic fa quinze dies (79-68) contra el cuer i el cap de setmana passat a la pista del Múrcia (58-71) contra el líder, Trias fa 19,5 punts, 12 rebots, 4 assistències i mitja i 36 de valoració en 33 minuts de mitjana.
I el que no surt a les estadístiques...
"Crec que, a més, pot ajudar moltíssim des del punt de vista tàctic a fer el que vol en Quim [Costa]", advertia el base gironí de l'Alacant a aquest diari.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La Guerra de les galàxies s'aproxima al final.
La saga de pel·lícules que ha generat milions de seguidors a tot el món estrenarà el proper 20 de desembre el seu últim capítol, Star Wars: El ascenso de Skywalker.
El segon tràiler del film, que s'ha avançat aquest dilluns en la marc de la convenció anual de Disney, D23, assegura que l'aventura espacial que va iniciar George Lucas el 1977 arriba "a la seva fi".
Els seguidors de l'univers d' Star Wars han convertit l'avançament en tendència global en Twitter a força de comentar, entre altres coses, el final de l'últim tràiler de la cinta, on es veu la protagonista de la trilogia més recent i aprenenta jedi de Luke Skywalker (Mark Hamill), Rey (Daisy Ridley), amb una espasa làser del "costat fosc", fet que ha alimentat els dubtes sobre el seu paper com a líder de la resistència.
Una breu imatge del C-3PO amb els ulls vermells també ha generat nombrosos comenteris.
La novena entrega de la sèrie, que promet noves batalles siderals i duels d'esgrima fotònica, també serà l'última on intervingui l'actriu Carrie Fisher, que va interpretar a la Princesa Leia en la trilogia original i que va morir sobtadament el 2016, als 60 anys.
Al vídeo també es pot veure John Boyega, Óscar Isaac i Adam Driver, protagonistes al costat de Ridley de la trilogia creada per J.J. Abrams, que es va iniciar e 2015 amb El despertar de la fuerza.
Després d'aquesta pel·lícula, la saga es prendrà un descans de diversos anys a la gran pantalla, tot i que la productora Lucasfilms prepara noves sèries per a la plataforma digital Disney+, així com tres noves pel·lícules al cinema, previstes per al 2022, 2024 i 2026.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Divendres, 27 d'octubre de 2017
La principal finalitat del repositori institucional de la URV és fer visible la producció docent i investigadora realitzada pels membres de la comunitat universitària de la URV i, al mateix temps, facilitar-hi l'accés de forma gratuïta, d'acord amb el mandat per fomentar l'accés obert a la URV aprovat per Consell de Govern (18 de desembre de 2013).
Aquest mandat també contempla que els estudiants de la URV dipositin els seus treballs al Repositori institucional.
El CRAI ha elaborat una infografia per tal de donar a conèixer els beneficis, tant pels tutors com pels estudiants, de publicar els TFG/TFM al Repositori institucional:
o Incrementar la difusió i la visibilitat
o Assegurar la preservació dels documents
o Facilitar l'accés a mètriques d'ús i consulta
Podeu accedir a les instruccions per a dipositar els Treballs de Fi de grau i els Treballs de Fi de Màster al Repositori institucional de la URV.
Infografia sobre els beneficis de publicar al Repositori institucional.
Informació sobre protecció de dades de caràcter personal
REBIUN - avaluació de repositoris
Metadades subjectes a la llicència
REVISTES CATALANES AMB ACCÉS OBERT (RACO) |
L' Auditori de Sant Ildefons de Cornellà acollirà l'1 de març a les 18.00 hores l'estrena de 'FADWA', una peça teatral sobre la vida i obra de la poetessa palestina Fadwa Tuqan.
Escrita a dues mans i interpretada per Mar Casas i Clara Garcés, l'obra s'inspira en la trajectòria vital de l'escriptora per explicar la situació emocional del poble palestí i la riquesa cultural i de resistència, que persisteix als territoris ocupats.
Aquesta peça teatral s'emmarca dins de la campanya Palestina Batega, una iniciativa de l'Associació Catalana per la Pau que pretén acostar Palestina a la ciutadania de Catalunya, mitjançant les seves expressions culturals més populars.
A través de la música, el cine, el circ o el teatre, aquesta iniciativa cultural aposta per «obrir espais de diàleg i aprenentatge entre les dues realitats i, alhora, també vol actuar com a altaveu de les violacions dels drets humans que pateix el poble palestí», expliquen en la seva pàgina web.
Fadwa Tuqan (Nablus, 1917-2003) va començar escrivint poesia tradicional, però amb el pas del temps es va convertir en una de les pioneres en l'ús del vers lliure de la poesia àrab.
En els seus primers escrits parla de la seva lluita personal com a dona en la societat àrab.
A partir del 1967, amb l'ocupació dels territoris palestins després de la guerra dels Sis Dies, la seva obra «es va decantar sobretot per la poesia 'patrioticonacionalista' des d'una perspectiva reivindicativa», expliquen des de l'Ajuntament de Cornellà.
Més notícies de Cornellà a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA |
La culpa de la crisi al nostre país és de les matemàtiques.
Més ben dit, del baix nivell de
L'actual situació econòmica ha portat a molts governs i en especial al d'EEUU, a proposar intervencions en l'economia, ja
Primera: La supremacia del mercat únic en el marc d'una economia global.
Doble paradoxa: calen solucions globals, però és necessari alhora actuacions locals.
Que hi ha crisi és evident, tanquen fàbriques, despatxen treballadors i s'enfonsen les cotitzacions borsàries.
He estat a l'atur més d'un any.
Però, en primer lloc, la solució ha passat per usar els diners de |
La cita tradicional que obre el Mundial de F1 ja és aquí: Melbourne.
Aquesta temporada la infinitat de novetats a l'apartat tècnic és molt llarg; algunes ja les vam avançar en articles anteriors.
És un fet que la primera cursa sempre aporta un punt d'incertesa i enguany s'acumulen canvis de tot tipus, amb la qual cosa el resultat final de la cursa pot ser sorprenent.
El circuit de Melbourne és un traçat urbà, motiu pel qual els monoplaces es troben un asfalt amb adherència nul·la, sense restes de goma que permetin rodar ràpid.
Això sí, l'ambient és fantàstic i l'afició ordenada i entesa.
Acostuma a tenir molta assistència de públic perquè es pot accedir al circuit des de la mateixa ciutat de Melbourne amb tramvia o a peu.
El circuit està en un parc urbà molt gran on, a més, hi ha exposicions de cotxes, atraccions de fira i una exhibició de les tropes d'elit de l'exèrcit australià.
De les últimes edicions es recorda el doblet de l'escuderia debutant Brawn-Mercedes amb Button i Barrichello el 2009, en un GP molt accidentat que va acabar gairebé a fosques, o la de l'any passat, quan la pluja va obligar a posposar la Q2 i la Q3 al diumenge al matí.
Us recordem que la cursa se celebra amb horaris de matinada a Espanya –més detalls al lloc web del Mundial.
Benvinguts de nou a la Fórmula 1!
Ja ho sabeu: si no us voleu perdre l'espectacle de la nova F1 podeu comprar les entrades per al Gran Premi d'Espanya al Circuit de Catalunya-Barcelona aprofitant la targeta RACC Master.
Registra't al nostre newsletter per rebre les últimes novetats.
Accepto les condicions d'ús i política de privacitat
INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o l'empresa del Grup RACC que ofereix el servei (veure www.racc.cat/quisom), com a responsable del tractament de les teves dades, utilitzarà les dades facilitades per enviar-te la informació sol·licitada.Aquests tractaments els realitzarem sobre la base de la teva sol·licitud d'informació.Les teves dades se cediran exclusivament a empreses del Grup RACC (més informació) amb finalitats administratives per realitzar accions comercials de productes i serveis propis del grup i per al compliment d'obligacions legals.Pots exercir els teus drets d'oposició, accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat, revocació del consentiment i impugnació de qualsevol decisió basada en el tractament automatitzat de les dades per correu electrònic a [EMAIL].
Pots consultar la Política de Protecció de Dades del RACC i sol·licitar més informació enviant un correu electrònic a [EMAIL], visitant les nostres delegacions (mostra'm oficines) o trucant al telèfon 900 357 357. |
Aquesta seria la seqüència ordenada de les desavinences públiques entre ells a través de les xarxes socials.
Diumenge, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, va avisar ERC que si accepta la proposta final del PSOE per a la investidura del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, "s'haurà d'explicar molt bé".
Una advertència que no va agradar a l'exconseller d'Esquerra Josep Huguet i que li va replicar a través de twitter: "Apreneu d'altres entitats a ser inclusius del conjunt del sobiranisme i no excloents".
I també va argumentar que, sota el seu parer, la gestió de la Cambra ha anat a pitjor.
Ara, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha sortit en defensa de Canadell i ha criticat les paraules d'Huguet: "Titllar d'excloent el president Canadell per reclamar a l'Estat que pagui els deutes en infraestructures, que alliberi els presos polítics i que reconegui el dret a l'autodeterminació de Catalunya, només ho havíem sentir dir als unionistes, i ara s'hi ha apuntat tot un exconseller d'Esquerra".
Titllar d'excloent al President per reclamar a l'Estat q pagui els deutes en infraestructures, q alliberi els presos polítics i q reconegui el dret a l'autodeterminació de CAT, només ho havíem sentit dir als unionistes, i ara s'hi ha apuntat tot un exconseller d'ERC. https://t.co/DJEwbcHFXZ |
El Workshop 5 comença presentant alguns temes sobre innovació urbana, revisant críticament com s'utilitzen les noves tecnologies per millorar les formes de viure i l'eficiència en el treball o la seguretat en la mobilitat urbana.
El debat sobre la mobilitat se centra en l'àmbit geogràfic de l'àrea metropolitana de Barcelona.
En aquest cas, ens interessa saber quins han estat els patrons i les tendències més característics dels darrers temps.
Finalment, l'aproximació al metabolisme metropolità permet estendre la mirada sobre el conjunt de totes les infraestructures: en relació amb el cicle de l'aigua, amb el tractament dels residus i amb la distribució, el consum i la gestió de les energies.
El conjunt dels tres blocs esbossa quins seran els canvis en la manera de viure a les grans ciutats en els propers anys i, amb això, pretén estimar quines qüestions pot prendre en consideració el nou PDU metropolità. |
A la pregunta de si estem sortint de la crisi, Jaume Gomà, fundador del supermercat per internet, Ulabox, afirma que sí.
Segons Gomà, per una empresa com la seva, de l'anomenada nova economia és més fàcil, perquè segons diu la base de la qual parteixen és més petita i tot creix.
A nivell macroeconòmic, ha dit que es nota un augment del consum però que s'ha de tenir en compte que queda molta feina per fer.
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
La possibilitat d'arribar a un acord sobre el contenciós nuclear iranià abans que conclogui el termini fixat aquest dilluns és "molt escassa", segons ha afirmat una font europea coneixedora dels contactes.
Tot i això, la font ha revelat igualment sota condició d'anonimat que s'estan mantenint contactes per pactar una ampliació del termini que doni més marge a la negociació.
Aquest mateix diumenge començaran els contactes per a la pròrroga.
Fins ara no s'han produït avenços importants en les qüestions clau: capacitat d'enriquiment d'urani i aixecament de les sancions imposades a la República Islàmica, segons la font.
Aquest mateix dissabte, el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, ha reconegut que encara existeix "un bon tros de separació" en les converses amb l'Iran.
Tinc l'esperança que estem fent progressos graduals però queda encara un bon tros de separació, un tros molt seriós de separació que esperem salvar", ha declarat el secretari d'Estat després de mantenir sengles converses telefòniques amb els seus homòlegs d'Unió dels Emirats Àrabs, Kuwait, Qatar, Bahrain, Turquia i el Canadà.
El mateix Kerry es reunirà aquest dissabte amb el ministre d'Afers Estrangers iranià Mohammad Javad Zarif i amb la representant europea, Catherine Ashton, a Viena.
El ministre d'Exteriors francès, Laurent Fabius, també es troba a Viena i té previst entrevistar-se amb el príncep saudita Saud al Feissal.
Aquest dilluns conclou el termini d'un any que van pactar l'Iran i el conegut com a Grup 5+1 --els Estats Units, Rússia, la Xina, França i el Regne Unit més Alemanya-- per intentar resoldre el contenciós nuclear.
L'acord marc preveia la paralització de part del programa d'enriquiment iranià a canvi de la suspensió d'algunes de les sancions imposades a Teheran.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La UME realitzant un simulacre en una imatge d'arxiu
La Unitat Militar d'Emergències (UME) de l'Exèrcit té previst desplegar 120 efectius per col·laborar en les tasques d'extinció de l'incendi de la comarca tarragonina de la Ribera d'Ebre després de la petició de reforços que ha fet la Generalitat de Catalunya.
La Delegació del Govern espanyol a Catalunya ha informat que han activat la intervenció de la UME i asseguren que tant la Delegació com les subdelegacions de Lleida i Tarragona "treballen intensament en la col·laboració amb la resta d'administracions".
Un incendi descontrolat entre els municipis de La Torre de l'Espanyol i Vinebre (Ribera d'Ebre) ja ha cremat unes 4.000 hectàrees agroforestals i ha obligat a tallar quatre carreteres.
Els bombers treballen a la zona amb 60 dotacions terrestres i 14 mitjans aeris i s'està prioritzant atacar el foc pel flanc dret, que és el que té més potencial de propagació per la forta marinada que bufa a la zona i que està complicant les tasques d'extinció.
Les carreteres tallades per aquest incendi són la T-714 a la Torre de l'Espanyol, la T-2237 entre Vinebre i la Palma d'Ebre, la T-703 entre la Palma d'Ebre, la C-233 i la C-233 entre Bovera i Flix així com la C-12 entre Maials i Flix.
Els Mossos d'Esquadra han evacuat una vintena de persones de nou masos que es troben a les zones de Palma d'Ebre, Bovera, Flix, Maials i Llardecans.
El foc ha començat proper al quilòmetre 10 de la carretera T-714, que va de Vinebre a la Torre de l'Espanyol, s'ha propagat molt ràpidament pel vent que bufa a la zona (marinada reforçada) i saltant algunes pistes forestals i carreteres locals.
L'incendi també ha afectat una granja de la Torre de l'Espanyol, on desenes de xais han mort cremats, tal com ha explicat l'alcalde de la localitat en declaracions als mitjans.
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha explicat aquest dijous que "fins a aquest matí han cremat 4.000 hectàrees.
Les dificultats al flanc dret són importants.
Els cossos de seguretat i emergències segueixen treballant en un foc d'alta complexitat".
Buch ha advertit que "ha estat una nit dura per l'orografia que ens hem trobat" i ha subratllat que "el flanc dret ens preocupa molt".
D'altra banda, ha assenyalat que "els agents rurals ahir van diagnosticar que l'origen ha estat un femer d'una granja.
La calor d'un munt de fems ha generat una ignició".
Riure de les desgràcies demostra la misèria humana que ets!!!!
- La tal Rahola en farà el·logis.+
(Be de fet en JB avui ja ha ensenyat el llauto dient que en casos de emergencia s'ha d'acceptar l'ajuda de TOTHOM.... - Fins i tot de les forces de ocupacio?; això ultim no ho ha dit però en teni
Home, Dons de moment aquest matí a Catinfo han parlat uns 10 minuts del incendi i ni han esmentat la petició d'ajuda.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Continuen les conferències de la segona edició del cicle "Tardes de ciència i xocolata"
Continuen les conferències de la segona edició del cicle Tardes de ciència i xocolata.
Aquesta tarda tindrà lloc la conferència «Xocolatologia experimental», a càrrec de Claudi Mans, delegat del rector com a coordinador del campus de l'Alimentació de Torribera de la UB.
Per assistir-hi, cal inscriure-s'hi a través del formulari del Servei d'Atenció a l'Estudiant de la UB.
L'activitat té el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia. |
La CUP volem que s'iniciï a Sitges un procés de discussió i execució dels pressupostos municipals perquè s'adaptin a la nostra realitat financera, política i social convertint-los en participatius.
En la conjuntura actual de crisi creiem que cal ser molt sensibles amb els diners, i per tant la creació d'aquests pressupostos seria un element perquè la població pugui decidir sobre la gestió dels diners municipals, decidint en un tant per cent quines han de ser les prioritats en inversió i superar, en certa manera, l'actual abisme entre els ciutadans i la institució.
Quan parlem de pressupostos participatius ho fem amb una nova concepció que relaciona diners i economia amb acció municipal i de planificació que fa coresponsable als ciutadans, fa compartir poder i, sobretot, fa construir una consciència col•lectiva i democràtica entre la gent de Sitges en favor de l'estalvi i el bon ús dels diners que són públics.
A l'engròs, la CUP entenem que els pressupostos participatius s'haurien de regir sobre uns principis, que són:
- El procés ha de tenir regles clares, de manera que se'n revisi el funcionament anualment per tal d'evitar burocratitzacions i instrumentalitzacions.
- Afavorir el debat de la població, perquè la ciutadania ha de decidir les prioritats en espais de debat facilitats per l'Ajuntament, com per exemple les Assemblees Populars i la Democràcia Directa.
Amb l'exercici de pressupostos participatius els objectius que volem assolir són:
- La distribució de la renda des de principis de justícia social.
- La inversió en les necessitats real s, justes i desitjades per part de la població.
- Assolir major transparència administrativa per part de l'Ajuntament.
- Estimular i afavorir una cultura d'autogestió política, en què l'autogovern i la solidaritat siguin valors fonamentals.
- Estimular i afavorir el desenvolupament d'una nova cultura de participació popular i oberta.
La gestió i responsabilitat de tots els ciutadans amb la vila han de ser la nova manera de fer política.
Des de la CUP, conscients de la situació econòmica, ens preocuparem de corregir-la amb mesures fiscals i noves formes de redimensionament de la Hisenda Local ajustades a la realitat donada per un diagnòstic profund de l'estat financer de l'Ajuntament. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Un mort en accident, el Canal 33 emetrà avui un documental sobre la Bressola, la nit dels museus 2019, Festa catalana avui i demà V concurs de colles sardanistes a Perpinyà, la línia de fet entre Perpinyà i Rungis no tancarà al juny, i a Argelers de la Marenda, cinema en català.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L' home de 49 anys va morir ahir divendres al vespre, a la RD 118 a l'altura de Matamala.
Per una causa encara desconeguda, el seu vehicle va sortir de la carretera i va caure a la rasa, diversos metres més avall.
El conductor, que anava sol, va ser expulsat del cotxe.
* Avui a la nit podreu veure un documental sobre la Bressola, a les 22:45h al Canal 33.
El programa 'El Documental' emetrà ' La Bressola.
40 anys d'immersió a la Catalunya Nord', una coproducció dels Amics de la Bressola, Bru and Ros i Tv3.
Podeu llegir el comunicat que n'ha fet la Bressola.
Recordeu que els nens de la Bressola també tindran avui a la tarda, un paper al partit d'aquesta tarda del Camp Nou.
* Avui es celebra la nit europea dels Museus.
Enguany és la 15a edició d'aquesta festa celebrada a tota Europa.
Tots els museus, programen activitats que poden anar des d'un joc a interactuar amb les exposicions que hi ha en aquest moment.
A Catalunya Nord és, com sempre, Perpinyà on es concentren tots els esdeveniments que trobareu al programa fet públic per l'ajuntament de Perpinyà.
* També a Perpinyà i amb motiu de la capital de la Sardana, avui és farà una festa catalana al Parc de Sant Vicens a Perpinyà a partir de les 12h 30 i demà diumenge tindrà lloc el Vè Campionat de colles sardanistes de Catalunya a partir de les 11 a la plaça de la República. amb la col·laboració de la cobla oficial de l'ajuntament de Perpinyà, la Cobla la Mil·lenària Fidelíssima vila de Perpinyà
* El ministeri de Transports ha fet públic un comunicat assegurant la continuitat del tren entre Perpinyà i Rungis.
La línia de fret entre Perpinyà i Rungis, dedicada a transportar principalment fruites i verdures de la regió, continuarà i no hi haurà cap interrupció, recordeu que aquesta línia tenia que tancar el 30 de juny, però segons aquest comunicat, totes les parts han arribat a un acord i aquesta línia continuarà.
Segons aquest: ' ara s'obre un programa de treball precís que conduirà a una solució ferroviària sostenible a finals d'any, permetent el transport a llarg termini de fruites i verdures per ferrocarril'.
* A Argelers de la Marenda, Òmnium Catalunya Nord farà la primera projecció del film del mes en català.
La projecció serà el pròleg de les '34è Rencontres Cinémaginaire' i comptarà amb la presència del director del documental, Mario Pons Múria.
Que tenen en comú el director de màrqueting d'una multinacional, un vell torrer de fars i el líder d'un camp de refugiats sirians a Grècia?
La vida en aïllament, el bloqueig de l'individu i l'Estat a la Mediterrània...
Aquests són alguns dels temes plantejats en el documental "El Periple" de Mario Pons Múria, que va recollir el Gran Premi del Festival del Film de Girona 2018, i que us portem a les sales a través d'aquesta acció conjunta d ' Òmnium Catalunya Nord i Cinémaginaire.
Podeu veure en vídeo el trailer d'aquesta pel·lícula.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La setmana del 18 de novembre a Sant Cugat tindrà un ambient fred, encara que la temperatura podria variar una mica amb relació a la de la setmana passada, però sense pujar gaire; segons explica el meteoròleg Francesc Mauri.
Malgrat la presència del sol, a partir de dimecres, els núvols agafaran el relleu i taparan el cel durant unes hores.
A més, la temperatura anirà a la baixa i serà contrastada entre el dia i la nit.
D'altra banda, encara que el sol serà gairebé el protagonista durant tota la setmana, hi haurà intervals de núvols però no deixaran cap precipitació.
El teu navegador no suporta l'element àudio. |
Els nens són els protagonistes a mitja tarda d'un dia laborable qualsevol.
La majoria acaben classe, ja sigui de l'Estudi de Música o del Taller – Centre de Dansa Maribel Soler.
"I si vinguessis cap al vespre et trobaries amb la gent del Cor l'Àncora", expliquen.
De fons, aliè al tràfec d'infants i pares, sona un piano tocat per mans novelles.
La Cooperativa Obrera Tarraconense (COT) bull, i això que avui no hi ha activitat en el Teatre El Magatzem, un dels seus racons més emblemàtics.
Un dels principals actius de la COT és la seva seu, un edifici modernista, gairebé centenari, situat a la cruïlla dels carrers Fortuny i Redding.
Al llarg de la seva història en aquesta indret de la ciutat s'hi havia barrejat l'activitat econòmica amb la cultural, però des dels anys 80 el segon vessant ha monopolitzat l'espai. "
La Cooperativa és una entitat de serveis culturals, com un ateneu tradicional ", explica Dionisio de la Varga, president d'una entitat que actualment compta amb 140 socis.
En aquests moments vuit entitats hi tenen el seu local i hi realitzen activitats regularment: el Casal Tarragoní, el Cor l'Àncora, l' Ateneu Republicà, l' Estudi de Música, el Taller – Centre de dansa Maribel Soler, l' Associació Allende en Tarragona, l' Escola Lacaniana de Psicoanàlisi i la Federació Associació de Pares d'Alumnes de Catalunya.
Els responsables de la Cooperativa aposten clarament per esdevenir " un aixopluc i intentar vehicular al màxim possible associacions i activitats de diferents agents locals –explica Xavier Plana, vocal d'activitats–, i en aquests moments de crisi, encara més ".
La COT, que l'any 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi, també gestiona el Teatre El Magatzem, situat als baixos de l'edifici, una sala entranyable de petit format amb capacitat per a 150 espectadors que durant tot l'any acull una programació on, prioritzant els artistes locals, s'hi barregen música, teatre, màgia i " espectacles Infantils, que quan no es feien enlloc es van començar a fer aquí ", recorda Alícia Gonzàlez, encarregada de l'àrea administrativa.
A tot plegat s'hi suma l' Aula d'Arts Escèniques, que periòdicament ofereix cursos de formació.
El futur de l'entitat passar per augmentar-ne la massa social i el rellançament de les activitats, mantenint els acords existents amb les associacions i buscant-ne de nous, sempre tenint cura de la viabilitat econòmica. "
La Cooperativa té vocació d'Ateneu però també s'ha d'entrar al segle XXI i estem treballant en un pla estratègic per fer-ho", explica Plana.
Tot plegat, sempre mantenint una vocació de servei públic, tal com resumeix de la Varga: " el nostre valor patrimonial està al servei de la ciutat ". |
El Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC-UIB) ha elaborat un manifest de suport a la Setmana Global pel Clima i a les diferents manifestacions previstes per al divendres, 27 de setembre.
En aquest sentit, cal destacar que el Rector de la Universitat de les Illes Balears, doctor Llorenç Huguet, va informar, en el Consell de Govern de dia 24 de setembre, de les propostes del LINCC.
Així mateix, va explicar que la direcció de la Universitat treballarà amb el LINCC en el disseny d'una proposta de compromisos de futur concrets per debatre-la en un pròxim Consell de Govern.
A mitjan segle XIX, el físic irlandès John Tyndall ja va parlar de la capacitat que té el diòxid de carboni de retenir calor a l'atmosfera i, per tant, de la influència que això té sobre el clima.
Després d'un debat científic que ha durat dècades, a partir dels anys 50 del segle XX alguns científics varen començar a manifestar preocupació per les conseqüències que l'addició de CO 2 a l'atmosfera, a conseqüència de les activitats humanes, podria tenir sobre el clima del planeta.
L'any 1988, l'Organització Meteorològica Mundial i el Programa de Nacions Unides sobre el Medi Ambient varen crear el Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC, en les sigles en anglès) i des de llavors publica de manera periòdica informes sobre les evidències, les causes i les possibles conseqüències del canvi climàtic en funció dels escenaris d'emissions futurs.
Informe rere informe, l'IPCC ha esborrat els dubtes sobre l'origen antropogènic de l'escalfament global observat, i ha endurit les possibles conseqüències d'aquest esclafament.
Actualment, la concentració de CO 2 atmosfèric ha superat les 400ppm.
Fa al voltant de tres milions d'anys que no s'assolia una concentració d'aquesta magnitud i, per tant, l'espècie humana no ha viscut mai en un escenari de concentracions tan elevades.
Com a conseqüència, la temperatura mitjana de la Terra ha augmentat entre 1oC i 1,1oC (un increment també sense precedents coneguts en la història recent de la Terra) i el nivell del mar ha pujat 20 cm respecte del període preindustrial.
L'impacte del canvi climàtic sobre el medi natural i sobre les societats humanes serà regionalment heterogeni.
En general, però, farà pujar el nivell de la mar i agreujarà fenòmens climàtics extrems, com ara sequeres, inundacions o onades de calor.
Es preveuen també impactes sobre la salut, els ecosistemes, les infraestructures, l'economia, els moviments de persones i la pau i la seguretat mundials.
No es tracta d'elucubracions, sinó d'escenaris probables, tal com recullen els informes de l'IPCC.
En un àmbit més pròxim, les previsions es varen recollir a l'Estudi sobre la Prospectiva Econòmica, Social i Mediambiental de les Societats de les Illes Balears - Horitzó 2030, elaborat pel LINCC-UIB per encàrrec del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.
De fet, alguns d'aquests fenòmens ja els observam a dia d'avui: els darrers 18 anys més calorosos de la història els hem viscut els darrers 19 anys; s'han batut els rècords diaris i mensuals de temperatura a molts països; la disminució de les masses de gel continentals és una realitat; l'augment del nivell de la mar no només continua, sinó que s'accelera, la qual cosa obliga alguns països insulars del pacífic a cercar maneres de reubicar la seva població en previsió de la desaparició física del seu territori.
El canvi climàtic també està lligat a altres fenòmens globals molt preocupants, com ara la pèrdua de biodiversitat.
La Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES, en les sigles en anglès) preveu que desaparegui un milió d'espècies i ha identificat el canvi climàtic com la tercera causa en importància d'aquesta desaparició.
A més, la conseqüència principal, que és la pèrdua d'hàbitats naturals (deguda, per exemple, a l'ús del sol per a l'agricultura i la ramaderia intensives), contribueix també al canvi climàtic, per tant, posa de manifest les connexions entre els dos fenòmens.
Per fer front a aquesta realitat, els estats, reunits a París l'any 2015, es varen posar com a objectiu limitar l'augment de la temperatura global per sota dels 2oC i fer tot quant fos possible per reduir-ho a 1,5oC.
Aquests valors són determinats per projeccions científiques que indiquen que, a partir de 2oC d'escalfament, les conseqüències del canvi climàtic seran molt més greus i difícils de controlar, ja que s'activen mecanismes naturals de retroalimentació positiva (com ara, l'emissió massiva de metà derivada de la desaparició del permagel).
Superar aquests valors pot suposar sobrepassar punts de no retorn i un canvi climàtic incontrolable.
La realitat és, però, que els compromisos adquirits fins ara de manera voluntària pels Estats no són suficients: el resultat d'aquests compromisos seria un escalfament de més de 3oC.
Les projeccions indiquen que, per assolir els objectius de París, cal començar ara mateix a reduir les emissions i arribar a un nivell d'emissions netes igual a zero al voltant de l'any 2050.
Tot i així, a dia d'avui les emissions no només no s'han estabilitzat, sinó que han continuat augmentant.
El 2018 va ser l'any amb més emissió de gasos d'efecte d'hivernacle antropogènics de la història, i tot sembla indicar que l'any 2019 el superarà.
Segons l'informe publicat per l'IPCC l'any 2018, per tenir possibilitats de limitar l'augment de temperatura a 2oC, els Estats haurien de multiplicar per tres els seus objectius de reducció d'emissions.
Per assolir l'objectiu d'1,5oC, que permetria reduir de manera considerable els impactes respecte d'un augment de 2oC, els Estats haurien de multiplicar els compromisos de reducció d'emissions per cinc.
El diagnòstic, per tant, és clar: la comunitat internacional no adopta les mesures necessàries per assolir els objectius que ella mateixa s'ha fixat pel que fa a la limitació de l'escalfament global i que són imprescindibles per limitar el patiment humà i els impactes sobre els cicles naturals i els ecosistemes.
Els científics tenim l'obligació ètica d'avisar la humanitat de qualsevol amenaça greu que estigui fonamentada en evidències científiques.
Per això, consideram necessari posar de manifest que el planeta es troba en una situació d'emergència climàtica que requereix l'acció decidida de governs, institucions, empreses i del conjunt de la societat.
Com més ens torbem a engegar les mesures necessàries, més difícil i costós serà fer front a una situació que, en paraules de l'IPCC, no té precedents en la història humana.
En aquest context, el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCCUIB) dona suport a les mobilitzacions emmarcades en la Setmana Global d'Acció pel Clima i a la vaga mundial anunciada per al dia 27 de setembre.
L'objectiu d'aquestes mobilitzacions és exigir als governs i a totes les institucions responsables que adoptin les mesures de mitigació i d'adaptació imprescindibles per fer front al desafiament global al qual s'enfronta la humanitat.
Que posin en marxa polítiques valentes i impulsin de veritat una transició envers models socioeconòmics que redueixin la progressió del canvi climàtic i les seves conseqüències, i siguin alhora compatibles amb una vida més digna i més justa.
El LINCC-UIB també fa una crida a la Universitat perquè assumeixi un rol d'exemple i de lideratge en la lluita contra el canvi climàtic, en consonància amb la responsabilitat que la societat li ha atorgat. |
Albert Villaró, ens explica que els nostres avantpassats han hagut d'enfrontar-se, a cada generació, amb alguna catàstrofe—natural o humana– que ens ha condicionat d'una manera absoluta.
Per l'escriptor pirinenc, els grans col·lapses de les societats són també l'oportunitat per començar de zero, per corregir, per aprendre i per construir sobre noves bases
No sé si és per la meva (de)formació d'historiador, però sóc conscient que els nostres avantpassats han hagut d'enfrontar-se, a cada generació, amb alguna catàstrofe—natural o humana– que ens ha condicionat d'una manera absoluta.
Guerres i epidèmies, epidèmies i guerres, en una successió o superposició gairebé constant.
Els grans col·lapses de les societats són també l'oportunitat per començar de zero, per corregir, per aprendre i per construir sobre noves bases
La Seu va patir amb extraordinària duresa la pesta del 1348, però hi va haver recurrències durant molts més segles.
I quan no era la pesta eren altres malalties: el còlera, el tifus, les enigmàtiques 'constel·lacions de malalties' que de tant en tant ens atacaven i els nostre remoltbesavis entomaven amb resignació.
La civil del XV, les de les bandositats del XVI, les primeres guerres contra França al XVII, la Guerra de Successió del XVIII (amb alguna recurrència), la Guerra Gran contra la Convenció, a final de segle, la Guerra del Francès, les tres carlinades que van ocupar gairebé tot el XIX, les guerres d'Àfrica, la Guerra Civil del XX...
Tan de bo que, quan hagi passat la "crisi generacional" que ens ha tocat viure la fem servir per treure l'escombra, alliberar-nos d'escarrassos, deixar anar llast i fer foc nou.
Tot això ens va marcar, però també és cert que a tot s'ha sobreviscut.
Els grans col·lapses de les societats són també l'oportunitat per començar de zero, per corregir, per aprendre i per construir sobre noves bases.
L'humanisme va ser una conseqüència pràcticament immediata de la pesta negra.
Les guerres napoleòniques van liquidar l'antic règim, i el nostre (relativament) confortable món contemporani neix de les cendres de les conflagracions mundials del segle XX. |
Fa un temps, enmig d'un parèntesi estrany, em vaig apuntar al Tinder per distreure'm.
Pels qui no sàpiguen de què parlo és una mena de Spotify pensat per follar i per trobar parella.
Tu penges quatre fotografies que et deixin ben parat i repasses el catàleg esperant que alguna noia cliqui el teu perfil.
Com era de preveure vaig tenir poc èxit.
Exposat com un mico darrere d'uns barrots, amb prou feines vaig cridar l'atenció d'alguna fèmina.
D'entre les poques pretendents que em van donar l'oportunitat de mostrar la meva bellesa interior, l'única que em va fer el pes va ser una russa de bandera.
Rossa i esvelta, no va trigar a donar-me l'ocasió de concretar una cita.
Tenia uns ulls ametllats, el nas punxegut i un coll de cigne que s'alçava sobre unes espatlles de ballarina.
Tenia un aire encantador, però impenetrable, a mig camí entre una mestra de primària i una espia del KGB.
Difícilment hauria pogut trobar una dona més atractiva, en aquell mercat de Calaf.
Tot i així, un cop la cita va estar concretada em va agafar una mandra soporífica, com aquesta desgana que s'apodera de les tardes d'estiu.
D'una banda vivia lluny de Barcelona i, de l'altra, vaig pensar: i si en acabat et fot la cartera?
O si et convida a casa, entren uns homes amb passamuntanyes i venen el teu cor a un milionari amb els dits farcits d'anells?
Si el parèntesi hagués durat més temps potser ens hauríem arribat a conèixer.
Però no sóc gaire de forçar les coses.
La idea d'intimar en fred amb gent que no conec se'm fa un pèl feixuga.
Segur que, molt de tant en tant, del Tinder en surten històries dignes de recordar, però deu ser com jugar a la loteria.
En general, aquestes aplicacions em recorden un cop que vaig anar a l'uròleg i em va preguntar si utilitzava preservatiu per fer l'amor amb la meva nòvia.
Li vaig dir que no, que per descomptat que no, que per alguna cosa era la meva nòvia, i em va llançar un sermó furibund, advertint-me sobre les parelles infidels que es fan el salt i s'infecten per culpa de les webs de cites.
Tinc un amic que no es pregunta tantes coses i, com que és guapo, treu molt rendiment del Tinder.
Aquest estiu ha anat a Nova York i el primer que va fer quan va arribar va ser connectar-s'hi i assegurar-se companyia per uns dies.
Com que és poc parlador, té una llista de frases fetes que ha copiat de webs per lligar –la majoria molt horteres i antigues.
Malgrat la pedagogia feminista, es veu que li funcionen bé i ens fem un tip de riure.
Jo sempre li dic que es busqui nòvia però és un esperit científic i argumenta que quan mira els seus amics casats li passen les ganes de comprometre's.
Tot això m'ha vingut al cap pensant en l'article de la Diana López sobre el porno.
És veritat que la pornografia està de moda.
L'altre dia un escriptor explicava en una entrevista que s'ha allitat amb homes i transexuals només pel gust de provar.
Fa uns mesos una lectora se'm va acostar mentre esmorzava al Velódromo i em va demanar per un model de consolador que esmento en un llibre meu i que faig anomenar el trencafamílies.
Em va recordar un dia que era a casa d'una amiga i el seu nebot de 15 anys va agafar el portàtil.
"Un consolador", em va respondre amb una contundència seca i hormonal que jo també gastava a la seva edat.
"No, per una amiga; És el seu aniversari".
I el noi va continuar abstret cercant el seu regal en una web d'objectes sexuals suïssos, de disseny.
L'emergència del porno va lligada al fet que la dona ha hagut de renunciar al monopoli del plaer per poder alliberar-se i diversificar la seva vida.
Quan socialitzes un poder és natural que degeneri i que al voltant seu es dispari la pedanteria.
És el mateix que passa amb els grups de música quan comença a escoltar-los massa gent.
O amb les idees polítiques, quan esdevenen un moviment de masses.
El sexe està sobrevalorat i això fa que es banalitzi i que emergeixi la seva part vulgar i animalesca.
Quan era petit, un nen es va llançar per la finestra disfressat amb una capa vermella després de veure la pel·lícula de Superman.
Més tard van estrenar Rambo i segur que algú va agafar l'escopeta de caçar perdius per fer una massacre.
Amb el porno passa una cosa similar, hi ha molts aprenent de superman i molta carnisseria.
Perquè el sexe valgui la pena cal que hi hagi amor o bé aquella força explosiva de la joventut, que amb l'edat es va perdent.
Si després hi ha persones obsessives que no distingeixen entre la realitat i la ficció o que necessiten consumir-se amb èpiques inútils, és un altre tema.
Potser ja val la pena que es desfoguin a la seva habitació, o que quedin entre ells; abans s'ofegaven amb alcohol a les tavernes o muntaven guerres perseguint utopies col·lectives.
És possible que la socialització del poder sexual disminueixi la qualitat dels coits i que, com explicava ahir aquest diari, els joves no follin tan com s'esperava.
La llibertat és agredolça i potser entre algunes dones que tot just comencen a gaudir-la de vegades produeix algunes decepcions.
Però la pornografia també ens allibera d'algunes tiranies, si s'utilitza amb intel·ligència.
Per exemple conec el cas d'un home que, per evitar les temptacions de fer-li el salt a la seva senyora amb una gata maula de la feina, es desfoga amb el seu iPad 4G. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El Principat bat un rècord històric en exportacions per setè any consecutiu
Les Illes lideren l'augment de les exportacions del país amb un creixement del 59%
El preu mitjà del lloguer a Barcelona incrementa un 9,48% el 2017 i se situa en 877 euros
La Cambra de la Propietat Urbana registra 49.953 contractes, 7.771 més que l'any anterior
Multen el Banc Santander, el Banc Sabadell, BBVA i CaixaBank per concertar 'swaps'
Més de cent empreses catalanes participaran al Mobile World Congress
L'estand de la Generalitat ubicarà a 73 companyies innovadores, la xifra més gran fins ara assolida
El sector immobiliari del Principat preveu una pujada del preu dels pisos del 5%
Els especialistes consideren que 'no hi ha risc' que es produeixi una segona bombolla i afirmen que l'1-O no ha tingut un impacte 'notable' en aquest àmbit
Brussel·les proposa retallades dels fons de cohesió que deixarien sense ajuts els Països Catalans
La decisió compensaria la pèrdua d'ingressos causada pel Brexit
El clúster de l'automoció preveu crear 2.000 nous llocs de treball al Principat
El president del CIAC assegura que la indústria de l'automoció viu 'un bon moment' i diu que s'estan fent 'noves inversions i nous llançaments'
La CUP proposa vies legals perquè els municipis expropiïn pisos buits
La diputada Maria Sirvent ha assegurat que la normativa actual és 'un instrument afilat que fomenta descaradament polítiques que incentiven l'especulació immobiliària'
Les vendes d'habitatges al desembre desacceleren el seu ritme de creixement i se situen en xifres de fa dos anys
'Als bancs, no els interessa un sistema de criptomonedes'
Parlem de la revolució econòmica i digital de les criptomonedes amb Miquel Noguer, director de tecnologia i innovació de l'Institut d'Estudis Financers i professor d'ESADE
Rajoy i Montoro descarten condonar el deute de les comunitats autònomes
Francina Armengol, presidenta del govern balear, havia demanat al govern espanyol condonar part del deute de les Illes
Catalunya és el territori més atractiu del sud d'Europa per als inversors, segons el Financial Times
És la segona vegada consecutiva que Catalunya ocupa el primer lloc del prestigiós rànquing de la revista fDi Magazine
L'aeroport de Girona es convertirà en la 'quarta pista' del Prat
El ministeri de Foment espanyol també construirà la nova terminal satèl·lit de la Terminal 1 del Prat
Les dones cobren una quarta part menys que els homes, segons un estudi de CCOO
Una de cada cinc treballadores percep un salari inferior o igual al sou mínim interprofessional
El govern espanyol incentiva els plans de pensions privats
La comissió mitjana de gestió quedarà reduïda de l'1,50% a l'1,25%, mentre que la comissió de dipòsits passa del 0,25% al 0,20%
L'Íbex 35 obre amb pèrdues després de la caiguda de Wall Street
El selectiu espanyol se situa en la sessió d'obertura en 9.709 punts, el 0,5% menys que el tancament d'aquest dijous
ERC, CatECP i la CUP exigeixen que el Parlament actuï per a garantir el compliment de la llei de cooperatives
El col·lectiu Càrnies en Lluita denuncia la situació 'd'emergència laboral i social' en alguns escorxadors catalans per la contractació de treballadors per 'falses' empreses
Cecot estudia recórrer la seva expulsió de Foment del Treball
Considera que la mesura persegueix 'impedir per la via de fet que cap representant de Cecot es pugui presentar a les pròximes eleccions' de la confederació
L'economia catalana creix un 3,4% el 2017, tres dècimes per sobre de l'estat espanyol
El PIB del Principat va augmentar un 3,5% el 2016 i el 2015
L'ecòleg Ramon Folch va conversar amb l'ex-conseller d'Economia Andreu Mas-Colell dins el diàleg 'Ecologia i economia sostenibles', que va obrir el cicle Acció & Reflexió de la Fundació Catalunya la Pedrera
L'Íbex 35 tanca amb pèrdues del 2,53% després del dilluns negre de Wall Street
Ha tancat en 9.810 punts, després d'haver baixat fins als 9.721
La Generalitat obre expedient informatiu a Endesa per les interrupcions en el subministrament elèctric dels darrers dies
La companyia insisteix que està treballant sobre el terreny per restablir el servei en aquells llocs on encara no tenen llum
El Col·legi d'Economistes no preveu impacte econòmic del conflicte polític el 2018 si es porta 'pels canals habituals'
El degà de la institució opina que la constitució d'un Govern 'ajudaria' a complir els objectius de creixement de l'economia catalana
Abad creu que la suspensió de la Cecot acordada per Foment del Treball vulnera els estatuts de la patronal
El president de Cecot, Antoni Abad, lamenta la decisió i diu que és un 'dia trist' per a Foment del Treball
Dimiteix el director de Turisme Barcelona després dels resultats d'una auditoria
Tot i que de moment no han confirmat el contingut, tot apunta que hi hauria presumptes irregularitats
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Tota la informació relacionada amb el funcionament de les biblioteques i els serveis que oferim durant la crisi del COVID-19.
Anirem actualitzant aquesta informació puntualment.
No, fins a nou avís, totes les biblioteques estan tancades però seguim treballant des de casa.
Tens disponible un formulari per fer-nos una pregunta general o bé contactar directament amb la teva biblioteca:
També pots informar-te de les novetats a través de les nostres xarxes socials.
Totes les persones de les biblioteques estem treballant telemàticament, fes-nos arribar la teva consulta o suggeriment i et respondrem ràpidament.
Tot i que les biblioteques han tancat temporalment les seves instal·lacions, seguim treballant des de casa per oferir-te tots els serveis que podem proporcionar en línia:
Hem renovat automàticament tots els préstecs.
Si el tancament s'allarga més temps, els renovarem de nou.
No cal tornar-los fins que les biblioteques tornin a obrir.
Pots seguir fent reserves de documents del catàleg UPC i del Préstec de documents d'altres universitats catalanes- PUC.
No obstant, les reserves no s'activaran fins que la situació es normalitzi i els llibres en préstec s'hagin pogut retornar.
Si vols, pots establir una data límit a partir de la qual ja no t'interessa el document reservat.
Si ets membre de la comunitat UPC, accedeix amb el teu nom d'usuari i contrasenya de les intranets UPC.
Si no ets UPC, ho hauràs de fer amb el teu nom i el codi de barres del teu carnet.
Pots seguir enviant peticions d'articles i llibres al servei de Préstec Interbibliotecari, però només es podran tramitar les peticions de documents electrònics que no requereixen escaneig previ.
La resta de peticions (llibres i còpies en paper) es gestionaran quan finalitzi el període de tancament.
No, les instal·lacions de les biblioteques estan tancades i no es pot accedir a les col·leccions en format físic.
No obstant això, disposem d'una àmplia col·lecció de llibres de text, llibres i revistes electròniques, així com bases de dades.
Tenim un munt de recursos d'informació en text complet.
En aquests moments és important que, quan facis una cerca, limitis els resultats als documents electrònics amb les facetes que tens a l'esquerra de la pantalla.
Consulta la guia d'ajuda per fer més eficients les teves cerques al DiscoveryUPC.
També pots utilitzar el llistat de bases de dades i de revistes electròniques per accedir als recursos.
I després utilitza el servei eBIB per consultar-los.
Si, mitjançant el servei eBIB, que et permet consultar les revistes, llibres i bases de dades electròniques subscrites per les biblioteques des de fora de la UPC i des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet.
Només cal que arrosseguis el botó eBIB a la barra d'adreces d'interès del teu navegador (no facis clic damunt el botó!)
Alguns proveïdors i editors ofereixen continguts addicionals i ampliacions de l'accés habitual als recursos electrònics durant el període de tancament de les biblioteques.
Anem actualitzant la llista a mida que arriben noves ofertes.
Tota la producció de la UPC està disponible a UPCommons, el repositori institucional.
Els pots trobar a UPCommons - Materials docents.
Durant el confinament, aprofita totes les formacions online (tutorials, webinars, etc.) que t'oferim.
Sí, contacta amb la teva biblioteca i t'ajudem en tot el que calgui.
Contacta amb la teva biblioteca
Ampliació temporal de l'accés a recursos en línia durant la crisi del COVID-19
Web of Science, Scopus, Gestió de les dades de recerca,...
Només cal que arrosseguis el botó eBIB a la barra del teu navegador.
Consulta tots els serveis que pots utilitzar des de casa
Eines i recursos per a la docència |
L'ex-'community manager' de ' ' pronuncia avui, a les 19 hores al Centre de Congressos, una conferència sobre la transformació digital organitzada per Actua.
L'OBSA lidera en l'actualitat recerques que volen ser una eina per canviar el model de la societat en els àmbits de l'energia i de la mobilitat per fer d'Andorra un país més sostenible.
La presidenta de l'Associació de Pares de l'Escola Andorrana (Apaea), Elena Leach, parla del nou curs escolar, que ha arrencat sense problemes destacables.
Indica que estan satisfets pel desenvolupament del Permsea i expectants per l'entrada a batxillerat aquest any.
El director assistencial del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària assegura que la reforma sanitària ja depèn únicament dels polítics perquè "tècnicament està tot fet" i "només cal prémer el botó".
El director general d'Ensisa, David Hidalgo, parla de la dissolució de Grandvalira i la necessitat que la transició es faci de la manera més tranquil·la possible, al mateix temps que apunta la necessitat de deixar les batalles internes per vendre el destí a fora.
La secretària del patronat de la Fundació Privada Tutelar, Rosa Castellón, destaca l'augment dels usuaris des de la creació de la institució, que a l'octubre farà deu anys.
Amb 300 càmeres repartides per la xarxa viària, es té una visió gairebé completa de com funciona el trànsit les 24 hores del dia els 365 dies de l'any.
Amb dossiers com l'heliport i el vial de Sant Julià de Lòria, però també la reforma de la llei del sòl, el ministre d'Ordenament Territorial té tot un seguit de projectes que ha de continuar i d'altres que ha d'iniciar.
El coordinador del departament d'Estadística explica què aportarà i com s'implementarà el primer pla en aquesta matèria del país, eina que classificarà i prioritzarà les estadístiques oficials a Andorra pels propers quatre anys.
El cònsol major d'Ordino, Josep Àngel Mortés, parla del treball amb Saetde perquè entri a formar part de l'accionariat de Secnoa.
Diu que un inversor privat permetrà poder disposar de les inversions a Arcalís en un termini més curt i poder destinar més inversió al poble.
El raonador del ciutadà, Josep Rodríguez, que acaba mandat el setembre vinent, fa un repàs de la tasca feta al capdavant de la institució els darrers sis anys i alerta d'un problema més propi dels països veïns però que comença a donar-se també a Andorra.
El cap de l'agència de protecció de dades, Joan Crespo, estrena quart mandat, i ho fa amb el repte d'afrontar tota la nova normativa europea en la matèria que entrarà en vigor i les repercussions que tindrà al país.
La vicepresidenta de l'Associació de Comerciants del Centre Històric de la capital defensa la necessitat del pla estratègic com a eina d'aplicació immediata i aposta perquè la zona, amb unes característiques "peculiars i úniques", sumi des de la diferència a l'oferta del conjunt del país.
Eduard López Mirmi, president en funcions de Capesa, parla de les perspectives de la companyia d'aigües d'Escaldes-Engordany després que no s'assolís el quòrum necessari per fer l'ampliació de capital que havia de permetre finançar les inversions.
Havia pensat molt, i durant més de 25 anys, en què era bo i què no davant d'algun cas d'algun malalt com a metge de cures intensives de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Els Clubs Claror son més que clubs de fitness i wellness perquè ofereixen una àmplia oferta esportiva des d'un plantejament socialment inclusiu, èticament responsable i de compromís amb l'entorn.
Proposen més de 180 activitats setmanals incloses a la quota d'abonament, cursos regulars per a totes les edats i molts espais diferents: piscines de natació i zona spa, sala de fitness, sala d'indoor walking i spining, pavelló i molt més.
Aprofita aquesta oferta i apunta-t'hi amb matrícula gratis! |
Un total de 186 persones han mort com a conseqüència de les pitjors allaus de neu registrades en els últims 30 anys a l' Afganistan, on està previst que les nevades continuïn durant dos dies més, segons han informat les autoritats del país centreasiàtic.
Les autoritats afganeses han advertit de la imminent emergència humanitària que pateixen les regions més afectades per la mala meteorologia, amb les nevades deixant alguns pobles aïllats i les carreteres bloquejades.
"No havíem vist tanta neu i tantes allaus en els últims 30 anys", ha afirmat Abdul Rahman Kabiri, el governador en funcions de la província de Panjshir, al nord de Kabul, on han mort 186 persones i més de 100 han resultat ferides com a conseqüència de les allaus.
Tot i els problemes que generen, les nevades són importants per a l'Afganistan, un país en el qual gran part de la població depèn de l'aigua que arriba de les muntanyes a la primavera i estiu.
L'agricultura és un dels principals motors de l'economia de l'Afganistan, un país en el qual tres quartes parts de la població viu en zones rurals, segons les estimacions del 2004 de l'agència de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació.
Els sistemes de reg no estan molt estesos a l'Afganistan, un país en gran part àrid, i els esforços per ampliar el sistema els últims anys no han aconseguit els objectius marcats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Jordi Cuixart continuarà dirigint Òmnium Cultural des de la presó.
L'entitat renovava aquest dissabte la direcció i l'actual president ha sortit reelegit per una contundent majoria.
Dels 119.000 socis d'Òmnium, n'han votat 28.183, i 28.151 ho han fet per la continuïtat de Cuixart.
També continuaran Marcel Mauri, Marina Llansana i Joan Vallvé com a vicepresidents, entre d'altres.
Els resultats s'han proclamat en l'assemblea general, que es fa just el dia en què Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fa vuit mesos que van entrar a la presó.
Els socis han votat telemàticament aquesta setmana i avui, el dia que es fa l'assemblea general, ho han fet presencialment.
El vicepresident Marcel Mauri ha votat en nom de Jordi Cuixart, empresonat a Soto del Real:
La candidatura elegida, encapçalada per Cuixart, compta amb la presència de gran part de l'actual junta directiva.
Es reforça el paper de Marcel Mauri de los Ríos a la vicepresidència primera.
El projecte manté l'aposta per campanyes com "Lluites compartides", "Crida per la democràcia" o "Demà pots ser tu".
Cuixart ha estat present a l'assemblea en una carta que ha enviat des de la presó.
El president de l'entitat ha demanat que els sobiranisme continuï abanderant l'oferta de diàleg permament.
En la seva intervenció a l'assemblea, a la qual han assistit més de 2.500 persones, Marcel Mauri ha anunciat que Òmnium Cultural obrirà "d'aquí unes setmanes" una delegació a Brussel·les.
"Una delegació per denunciar davant d'Europa els atacs a les llibertats i els drets civils i per projectar al món la riquesa de la nostra cultura diversa, la immensitat de la nostra llengua i la defensa fèrria dels nostres drets."
La d'avui és l'assemblea més multitudinària de la història de l'entitat, amb 3.000 assistents.
S'ha fet al Pavelló de la Vall d'Hebron de Barcelona, amb la presència dels presidents Torra i Torrent, i de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Cuixart presideix Òmnium des de desembre del 2015.
Anteriorment van ocupar el càrrec l'actual president de la Generalitat, Quim Torra, i Muriel Casals.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
L'Organització Mundial contra la Tortura (OMCT) ha exigit al president del Govern central, Pedro Sánchez, la fiscal general i el defensor del poble posar en llibertat "immediatament i incondicionalment" al líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i al diputat i expresident de l'ANC Jordi Sànchez, en un comunicat aquest dijous.
Ha demanat posar fi a tots els actes d'assetjament, incloent nivell judicial, contra ells; garantir en totes circumstàncies el dret a un judici just, transferint el cas a una cort ordinària, i complir amb totes les obligacions internacionals de respecte als drets ciutadans de llibertat d'expressió i associació.
Òmnium Cultural ha celebrat aquest posicionament en un comunicat, en el qual ha recordat que es tracta d'una plataforma internacional que agrupa 300 organitzacions mundials que lluiten contra la tortura, les execucions sumaries i qualsevol tracte degradant. |
Roger Grasas (Barcelona, 1970) és llicenciat en Filosofia (UB), Graduat en Fotografia (EFFPC) i Màster en Estètica (UAB).
A partir de l'any 1998 comença a interessar-se en les tradicions filosòfiques orientals, molt especialment en la possible vinculació entre la creació fotogràfica i el taoisme.
Realitza diversos viatges a la Xina i el Japó, i comença a impartir tallers de Fotografia Taoista al Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC (2000-2008).
Simultàniament, des de 2001 inicia la seva carrera professional com a reporter documentant projectes per a ONG's i fundacions nacionals i internacionals.
Des de llavors, el viatge traça el fil argumental de la seva obra i el territori es converteix en el nucli del seu discurs.
Col·laborador habitual des de 2005 en publicacions tant nacionals com internacionals ( Wired, National Geographic, etc) la seva obra editorial és representada per l'agència Zoom.
L'obra personal de Roger Grasas aborda el paper que la tecnologia i el postcapitalisme revelen dins el món globalitzat i l'estat d'alienació que pateix l'ésser humà en un paisatge contemporani cada vegada més sofisticat, ple de paradoxes i indesxifrable.
La connexió entre espai i història i conceptes com la diferència o la hiperrealitat són també llocs comuns en projectes com Min Turab, Hotel, dulce hotel o Ha Aretz.
A partir de l'any 2009 incorpora la imatge en moviment en el seu discurs ( Inshallah, Atenea ).
El documental Joan Fontcuberta: el que queda de la fotografia, dirigit i guionitzat juntament amb Carles Prats, és la seva primera peça àudiovisual de llarga durada.
La seva obra està representada des de 2016 per les galeries La Projekteria i Artig Gallery i ha estat exposada en festivals i galeries d'Espanya, Alemanya, França, Holanda, Anglaterra, Itàlia, Estats Units, Mèxic, Austràlia, Aràbia Saudí i els Emirats Àrabs Units.
L'any 2017 els projectes Atenea i Min Turab van ser publicats en format llibre per l'editorial RM.
Cursos d'especialització i Postgraus
Activitats per a escoles i entitats
2020© Institut d'Estudis Fotogràfics |
El pedagog canadenc Gordon Porter. /Enric Català
Gordon Porter és una de les màximes autoritats mundials en educació inclusiva, un model amb el qual va començar a treballar als anys vuitanta i que ha ajudat a definir i desenvolupar a través de diverses obres, però sobretot a través de la feina feta durant tres dècades a la província canadenca de New Brunswick.
I no hi ha mitges tintes: a New Brunswick ni hi ha escoles d'educació especial ni aules especials a les escoles ordinàries.
Allà al docent se sent recolzat, perquè ha rebut formació i perquè té on recórrer quan una situació puntual es complica, i ni a ell ni a cap altre agent del sistema educatiu se li passa pel cap pensar que l'alumne difícil pertany a un món diferent al de la resta.
Gordon Porter va passar la setmana passada per Barcelona, on va visitar diverses escoles i va pronunciar la conferència inaugural de la jornada sobre escola inclusiva organitzada per la Fundació Aspasim, amb motiu del seu 75è aniversari.
És realment factible que tots els alumnes puguin compartir una mateixa aula?
El primer que cal assenyalar és que no estem parlant dels alumnes amb necessitats educatives sinó de la competència de l'escola.
Per tant, la pregunta és si les nostres escoles estan preparades per acollir a tots els alumnes, i la resposta és que no, no ho estan, però ho podrien estar si nosaltres volguéssim.
Per tant, hi ha alguns alumnes que potser en algun moment no han d'estar a la classe ordinària amb la resta de companys, o potser n'hi hagi que no ho puguin estar mai, però això són excepcions, i quan parles de polítiques educatives no parles de les excepcions.
No comences fixant-te en les excepcions.
El fet que a Catalunya tinguem 105 escoles d'educació especial amb 6.500 alumnes sobre una població escolar d'un milió seria doncs una excepció?
En tot cas, l'objectiu polític hauria de ser que cada escola que es finança a través dels diners dels contribuents pogués acollir a tot l'alumnat de les famílies del barri.
Abans m'ho deia el director d'aquest centre on som ara: si teniu una mica més de 6.000 alumnes en escoles especials i els dividim entre els 3.000 centres educatius que hi ha a Catalunya significa que de promig toquen a dos alumnes per centre... doncs no sembla que això sigui un gran repte, oi?
Malament quan has de començar a ficar-te en l'embolic de decidir quin alumne ha d'anar a una escola ordinària i quin no, o encara més l'opció de l'escolaritat compartida que teniu vosaltres.
En general, els nois no saben ni on són ni de qui són, i els seus companys tampoc saben si aquell noi que apareix per classe només uns dies és un company o qui és.
I el que em sembla pitjor és que una de les raons de la compartida és que l'escola especial que proveeix el professor de suport a l'escola ordinària necessita que l'alumne passi alguns dies al seu centre per no perdre els diners del concert!
És hora d'avançar, ja no som als anys cinquanta o seixanta, som al segle XXI!
Avui els nois amb necessitats educatives haurien de poder anar a les mateixes escoles que els seus germans i germanes, i per això cal construir estructures escolars que ho facin possible.
Això és el que intentem fer a la província de New Brunswick, d'on jo vinc, i no és fàcil, necessitem seguir millorant.
Si per vostès no és fàcil, imagini's aquí.
M'ho he preguntat moltes vegades: per què és tan difícil?
Hi ha moltes respostes, però una d'elles és que tenim una història de prejudicis i discriminació amb aquells que són diferents.
Encara molta gent veu a les persones amb discapacitat com si quasi no fossin humans.
Per això no hem de perdre mai de vista que quan parlem d'escola inclusiva parlem de drets humans.
Quines són les condicions bàsiques que s'han de donar?
Cal donar suport a l'escola, dotant-la de l'equipament necessari i la filosofia adequada, cal donar suport a l'alumne, acceptant i partint de la base que cadascun d'ells és diferent, i cal donar suport al professor.
Això últim s'oblida en molts països i és fonamental.
El professor necessita formació i necessita temps per poder preparar bé les seves classes, però sobretot ha de poder recórrer a algú quan té un problema que no sap com resoldre.
En els estudis que hem fet el factor més valorat pels docents a l'hora d'establir un llistat de necessitats per fer una educació inclusiva sempre és en primer lloc comptar amb un professor de suport.
Això és fonamental, doncs, però també s'ha d'estar atent al perill de l'excessiva dependència del professor de suport.
L'escola no ha de ser un privilegi per aquells que es porten bé i aprenen amb facilitat.
I per tant un professor no ha de pretendre educar només als alumnes fàcils, no ha de suposar que ell no és un expert en atendre els que no són alumnes estàndard i que per això ja hi ha uns especialistes.
És un fals mite que l'alumne amb necessitats especials ha de ser atès per un expert, ja que el 90% del que a aquest alumne li fa falta per a la seva educació li ho pot donar el professor ordinari, l'expert només ho complementa amb el 10% restant.
Quan un professor és capaç d'incloure a la seva aula a una alumne amb discapacitat, sigui quina sigui, ell esdevé millor professor i tothom hi surt guanyant.
I quins canvis fan falta pel que fa a metodologies d'ensenyament?
El més important és la flexibilitat en el currículum, no buscar que tots els alumnes assoleixin els mateixos objectius.
Això no vol dir ser permissiu, al contrari, hem de procurar sempre que cada alumne doni el millor d'ell mateix.
A la secundària tot això és molt més complicat.
Els ensenyants de secundària de vegades mostren tics de professors universitaris, com dient que per poder entrar a la meva classe s'ha de tenir un nivell determinat.
No, perdoni, vostè és en primer lloc un professor de nois i noies de 15 anys i després és professor d'història, de matemàtiques o del que sigui, la matèria que vostè imparteix és només el vehicle a través del qual està educant i inculcant uns valors als seus alumnes.
Gordon Porter va participar la setmana passada a la jornada sobre inclusió organitzada per Asspassim.
En primer lloc cal dir que al Canadà no hi ha ministeri d'Educació i que cada província té plenes competències en matèria educativa.
En general, les escoles són inclusives, però les grans ciutats mantenen una tradició d'educació especial.
A New Brunswick, que és una de les províncies més petites i menys riques, hi ha una llei d'educació inclusiva des del 1986, això va donar peu a un reguitzell de pràctiques molt diverses al llarg dels anys, i recentment s'ha aprovat una nova legislació que reforça l'escola inclusiva i intenta ordenar aquestes pràctiques.
Nosaltres no tenim ni escoles especials ni aules especials, encara que alguns alumnes poden anar a una aula de suport en un moment determinat del dia si això és el que necessiten en aquell moment.
Però, insisteixo, això és l'excepció.
A les grans ciutats com Toronto no és estrany que a una família se li doni l'opció de portar al seu fill a una escola ordinària, on serà atès –se li diu– per professors no experts i amb pocs recursos, o a una especial, on els professors són experts i a més són pocs alumnes per aula i disposen de servei de fisioterapeuta, logopeda, etc. Vist així, moltes famílies acaben triant l'especial, és clar.
A Toronto només hi ha sis centres d'educació especial, però tenen moltes aules d'educació especial als centres ordinaris.
I hem detectat que, malgrat que la població escolar ha baixat en els darrers anys, el nombre d'alumnes escolaritzats a la xarxa especial ha augmentat.
Per què el mateix sistema li està dient al professor que si li arriba un nen que és diferent comptem amb un sistema especial i el nostre deure és enviar-lo allà.
I això és el que fa, partint del convenciment que el nen diferent no és cosa seva, sinó de l'expert.
Si volem que això no passi hem de posar fi al sistema especial, que a més surt molt car, i traspassar tots aquests recursos i posar-los al servei de la inclusió.
A la meva província ho hem tingut sempre molt clar, potser perquè no teníem els diners per mantenir una xarxa d'escoles ordinàries i una altra d'escoles especials.
En el cas de Catalunya sembla que la crisi ha frenat el procés cap a l'escola inclusiva.
Els diners no són el problema, els diners els teniu i ja us els esteu gastant.
Cada euro gastat en fer una escola més inclusiva és un euro gastat en fer una escola millor i més efectiva.
Als polítics els heu de demanar lideratge, que tinguin un pla definit i que agafin tots aquests experts que tenen a l'escola especial i els posin a la ordinària al servei de la inclusió.
Per treure la por als pares, els seus estudis han demostrat que compartir pupitre amb alumnes amb discapacitat no afecta al nivell d'aprenentatge de l'alumne brillant?
Els nostres estudis no són per mesurar si els resultats acadèmics són bons o no, sinó per veure com podem fer la inclusió d'una forma més eficaç.
Però sí que s'han fet treballs d'investigació en aquest sentit, en els que es comparava el rendiment acadèmic de grups d'alumnes que havien estat en un entorn d'escola inclusiva i que no, i el resultat és que pràcticament no hi ha cap diferència.
Fa vint anys de la Declaració de Salamanca, que vostè va contribuir a redactar.
En aquell moment va semblar que només era una declaració superficial, feta per experts, però si analitzes tot el que ha passat des d'aleshores t'adones de l'enorme canvi cultural que s'ha produït des d'aleshores.
Abans, als anys vuitanta, quan jo vaig començar amb això, podies anar a qualsevol reunió d'experts i era com si sentissin un marcià.
Aleshores et replicaven que tenien una experiència acumulada de 50 anys d'educació especial i que això de la inclusió era una quimera, una utopia, que no funcionaria.
Ara ningú seria capaç de defensar aquest posicionament.
Potser algú encara ho pensa, però ja no gosa dir-ho.
Fa unes setmanes vaig estar en una conferència a la seu de Nacions Unides a Ginebra, érem quatre experts i una cinquantena de representants de països de tota mena, i tots ells ens van explicar que si tenien aquest programa en marxa o aquest altre.
Tots sabem que una cosa és el que els governs diuen i una altra el que fan, que els governs no sempre fan allò que prometen, i és feina nostra que aquesta retòrica es converteixi en realitat.
Però tornant a la pregunta, quan miro enrere, el fet que ja ningú discuteixi que l'escola inclusiva és beneficiosa per a tot l'alumnat em sembla un gran avenç.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
L'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant hi ha invertit 38.000 euros
La sirena pot sentir-se des de tot el terme
L'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ha instal·lat un sistema d'avís a la població davant d'un risc nuclear al nucli de l'Almadrava.
Aquest sistema es podrà utilitzar, però, per a qualsevol altra situació de risc o emergència, segons ha explicat el regidor de Seguretat i Protecció Civil del consistori, Frederic Escoda.
El projecte d'implantació d'aquest sistema d'avís d'alta potència, que té un pressupost de gairebé 38.000 euros, inclou la integració amb el sistema de megafonia existent als altres nuclis del municipi (a Masboquera, Masriudoms, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant).
En concret, els elements que s'hi han instal·lat són: una sirena d'avís massiu a la població, una estació meteorològica en el punt de la sirena i un Centre de Control (Consola d'Activació Local) en les dependències municipals de Protecció Civil de l'Hospitalet de l'Infant.
Des d'aquest es podrà activar i desactivar la sirena, que emet un senyal d'avís d'alerta que es pot sentir a tot el nucli.
L'Almadrava té una població estacional molt gran i és el nucli de població que es troba més pròxim a la central nuclear Vandellòs II (a la Subzona 1A, que comprèn el cercle de 3 quilòmetres, de radi, concèntric amb la instal·lació nuclear) i, per tant, està sotmès a mesures de protecció urgents destinades a reduir el risc entre la població, com la resta del terme municipal, que també està inclòs en la zona 1.
El municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant disposa d'un Pla d'actuació municipal en emergència nuclea r (PAMEN), ja que està afectat pel Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA).
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Trieu una categoria d'aplicacions
Dissenyadora d'interacció i experiència d'usuari.
Dissenyadora d'interfícies i gràfica.
Actualment m'encarrego de diferents temes relacionats amb la imatge gràfica de Softcatalà
El contingut està disponible sota la llicència Atribució - CompartirIgual 4.0 si no s'indica el contrari.
El lloc web de Softcatalà funciona gràcies a |
Els suecs cada vegada troben més atractiu el Principat per passar-hi uns dies de vacances.
L'operador turístic Quality Travel, impulsor de la connexió aèria que des del 4 de febrer permet volar des de Suècia fins a l'aeroport de Lleida-Alguaire, calcula que aquest hivern, Andorra rebrà prop de 10.000 turistes de Suècia, un 30% més que l'any passat.
Quality Travel ofereix aquest servei turístic per portar turistes del país escandinau cap a les pistes d'esquí andorranes.
Ho fa cada diumenge fins al 25 de març a través de paquets que inclouen l'avió, l'hotel i el forfet.
L'operador turístic calcula que portarà al llarg de l'hivern al voltant de 2.500 esquiadors de Suècia.
A aquesta xifra se li ha de sumar els que visiten el Principat per compte propi, aterrant a l'aeroport de Barcelona.
Així es com s'arriba als 10.000 turistes suecs, segons va explicar Ulf Östmark, representant de l'operador, que ha afegit que l'any passat van ser vora 7.000.
Els motius de l'augment, tal com va explicar Östmark, són la bona meteorologia i la possibilitat de gaudir de gran extensions de superfície esquiable.
A Suècia les pistes es troben sobretot al nord i allà «fa molt fred, amb temperatures que poden arribar a -20 graus i de seguida es fa fosc», va dir, segons informa l'ANA.
Gran part dels esquiadors suecs que arriben a Andorra es descanten per Grandvalira i els seus 210 quilòmetres.
El portaveu de l'operador va apuntar que l'experiència d'operar amb l'aeroport d'Alguaire està sent «molt positiva» i que per aquesta raó, repetiran la mateixa connexió l'hivern que ve.
Els vols que aterren a l'aeroport lleidatà procedeixen de Malmö, Göteborg, Estocolm, Växjö, Linköping i Jönköping.
En general es tracta d'un client de classe mitjana-alta i alta, sobretot famílies i parelles de mitjana edat.
Són sobretot esquiadors de nivell mitjà i expert que els darrers anys esquiaven als Alps.
D'altra banda, el touroperador britànic Neilson va lamentar els retards que estan fent perdre temps als passatgers que arriben del Regne Unit a Lleida.
El motiu és l'enduriment dels controls de passaports arran dels diversos atacs terroristes a Europa, tal com va confirmar la subdelegada del Govern a Lleida, Imma Manso, a l'ANA.
Neilson ha tramès una queixa a Aeroports de Catalunya i demana un augment de personal i de serveis per agilitzar el procés.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Una representació de la FITAG-UGT de Lleida i de la plantilla del Grupo Neoelectra s'ha concentrat avui davant les portes de l'empresa a Sant Just Desvern (Baix Llobregat) per protestar contra l'ERO d'extinció que afecta 63 treballadors, uns 20 de la Val d'Aran, de les empreses Neoelectra, Carboneco i una tercera part de Caviar Nacarii.
La representació de la UGT i la plantilla han exigit la retirada de l'expedient, al·legant que ja hi ha un ERO temporal fins al 31 de desembre.
També exigeixen que a la taula de negociació estigui present la matriu de Neoelectra Management. |
"Vostès senzillament passaven per aquí"
Un independentista llença una pedra a un ciutadà que retirava llaços grocs: "et mataré!"
"Tu pots dur l'Estat a una cruïlla dramàtica"
La col·laboradora de TV3 imita la candidata de Ciutadans
"Quina merda de democràcia és aquesta?"
El líder del PPC denuncia que Vicent Sanchis "s'ha dedicat a dividir la societat catalana"
"Estic aquí perquè no m'amago mai d'allò que faig"
El candidat d'ERC diu que la cap de llista de Ciutadans és "un bluf"
Un cartell associa Puigdemont a Mas i Pujol
A Pals i a Martorell amb la signatura de Terra Lliure
El president del partit dóna suport a Puigdemont malgrat que Antoni Castellà va amb ERC
"No tinc sang catalana a les meves venes, però porto Catalunya al cor"
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
A causa d'un incident amb un grup d'estudiants a mitjan anys noranta, Ivan Tubau va ser sancionat a l'Autònoma i em va tocar substituir-lo.
Hi vaig estar més de cinc temporades.
El coneixia d'abans, de la poesia i la política, i em va sobtar la importància que donava al que s'anomenava "políticament correcte", que ell considerava pitjor que la pesta bubònica, amb les puces i les rates.
Fent una assignatura de cultura vaig descartar el debat perquè considerava que hi havia coses més interessants a fer.
No m'imaginava el tsunami de puritanisme i beateria que imposaria el seu discurs, des de les minories i els polítics, fins a fer el discurs embafador per abstrús i repetitiu.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Aquest dimecres hi ha hagut tres accidents més a la capital del Bages, que han causat un ferit lleu cadascun
50 preguntes d'història, curiositats, patrimoni i tradicions patumaires.
L'home, de 40 anys, ha estat traslladat en helicòpter a l'hospital Parc Taulí de Sabadell
A la finca, situada al número 23-25 i amb una superfície de 222 m2, hi haurà un banc i arbrat
Jané anuncia que aquest any convocaran 150 noves places de bombers i 150 més de voluntaris
ICL i Azko Nobel presenten en societat Sal Vesta, amb seu a Sant Fruitós
La Diputació, que ha redactat el projecte executiu de la rehabilitació del conjunt, assumirà el cost de la primera intervenció d'estabilització
Germà del també actor Alfred Luccheti, va actuar en sèries com 'La Riera', la més recent, i 'Poble Nou' o 'Laberint d'ombres'
Ajuntament i industrials veuen vital el desdoblament de la B-224 i l'enllaç de la B-40 amb la A-2
L'Audiència considera provat que va tocar els pits a la menor i li prohibeix acostar-se a ella
L'alcalde va comparèixer aquest dimecres davant dels diputats i diputades de la Comissió de Cultura
L'asturià que estava desaparegut és una de les vuit víctimes de l'atemptat de dissabte a la nit
La sucursal del passeig Pere III registra l'activitat habitual d'altres dies
Els fòssils de fa 300.000 anys representen l'evidència més antiga datada fins ara
Els demandants es queixen que el consistori no els respon
El club ha acomiadat el tècnic grec, que tenia contracte fins el juny del 2019
El president i el vicepresident estaran acompanyats per diputats i consellers en un acte al Palau de la Generalitat
El programa d'actes començarà el dia 13 de juny i acabarà el 9 de juliol
La prudència de molts conductors va evitar el col·lapse en l'inici dels canvis de trànsit pels treballs
El litre de gasoil es ven a menys d'un euro a 4 benzineres de la ciutat per la caiguda del petroli
Seguiment total a la vaga de 24 hores proposada pel comitè per reclamar una solució a l'imminent termini de l'abocament al Cogulló
El Nou Congost serà també l'escenari de la final femenina del torneig
Des d'aquesta primavera, Jesús Méndez és el nou cap de la Policia Nacional a Manresa, en substitució de Delfín Hidalgo
Alba Castellà va ser escollida com a núvia al Ball de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet
El grup terrorista ha atemptat de forma paral·lela al parlament iranià i al mausoleu de Khomeini
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Inici / Presentació de la 6a Festa del Vi Blanc Jove
La Diputació de Lleida ha acollit aquest dilluns la presentació de la 6a edició de la Festa del Vi Blanc Jove a Lleida que se celebrarà en els bars i restaurants col·laboradors el proper 1 de desembre entre les 19.00 hores i les 22.00 hores.
L'acte ha estat presidit pel vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica i vicepresident tercer de la Diputació de Lleida, Pau Perdices, i ha comptat amb la participació de la secretària de la DO Costers del Segre, Olga Codina, i del vicepresident de la Federació d'Hostaleria de Lleida, Miquel Queralt.
El vicepresident tercer de la Diputació ha dit que la campanya té com a objectiu principal donar a conèixer el vi blanc entre la joventut.
Perdices ha afegit que la festa té una àmplia repercussió empresarial i que contribueix a la dinamització econòmica de Lleida.
La 6a edició de la Festa del Vi Blanc Jove a Lleida, que compta amb el suport del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, pretén impulsar la cultura dels vins de les comarques de Lleida i, a la vegada, el consum moderat i responsable per part dels joves.
Durant la jornada del dijous 1 de desembre es podran adquirir tiquets que donaran dret a l'adquisició d'una "tapa" i una copa de vi blanc de la DO Costers del Segre.
La campanya, en la que hi participen 15 restaurants de Lleida, té previst distribuir 5.000 tiquets.
Els vins de la DO Costers del Segre formen part de la marca Lleida Qualitat (LQ), que promociona els productes agroalimentaris de qualitat de les Terres de Lleida.
Amb LQ, el Patronat de Promoció Econòmica de Lleida dóna suport a la difusió dels productes lleidatans de qualitat per tal de millorar la comercialització i el consum dels mateixos entre els comerciants, els distribuïdors del sector i els consumidors finals.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Aquesta és la pàgina de El Chambao de Joaquin.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Almuñécar. |
Els nous executius del CF Reus Deportiu s'han reunit aquest dilluns amb la Federació Espanyola de Futbol l i el bufet d'advocats Cuatrecasas per mirar d'apel·lar davant la decisió presa pel jutge social de la Lliga i intentar aconseguir la suspensió cautelar de la sanció davant del Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD).
Els nous propietaris del club roig-i-negre, Curt Onalfo i Clifton Onolfo, que no s'han pogut reunir a Madrid amb el president de la Lliga, Javier Tebas, han de tenir diverses reunions amb consellers, autoritats de la ciutat de Reus i els principals inversors per determinar quines accions cal fer davant d'una decisió que qualifiquen d'injusta perquè perjudica jugadors, aficionats, club i també els nous dirigents.
En el comunicat oficial, el Reus assegura que "cap equip ha tingut una sanció tan extrema, quedant-se sense jugadors i sent expulsat de la competició a mitja temporada".
Es preveu que aquest dimarts el club prengui una decisió sobre quin camí cal seguir per defensar els drets del CF Reus Deportiu.
Acte que s'ha fet a Ishinomaki amb la flama olímpica
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
La titular del jutjat contenciós administratiu 9 de Barcelona ha revocat la multa que va imposar la Conselleria de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat a l'autobús de l'associació Hazte Oír amb el missatge 'Els nens tenen penis.
Ho diu la Biologia' que va circular a Catalunya el 17 de mar del 2017, en considerar que no discrimina per identitat sexual.
En la seva sentncia, la jutgessa estima el recurs interposat per Hazte Oír contra la multa de 1.707 euros que va imposar la Generalitat i dicta l'expressa condemna a costar fins a un límit mxim de 100 euros, per tots els conceptes, en considerar que les expressions de l'autobús "no comporten allament, rebuig o menyspreu públic, notori i explícit de cap persona en atenció a la seva sexualitat".
En un comunicat, el president de Hazte Oír, Ignacio Arsuaga, ha destacat que la sentncia demostra que les sancions administratives imposades pels ajuntaments i governs autonmics "es basen en motius ideolgics i pretenen silenciar els que dissenteixen del pensament progressista, del políticament correcte i dels dictats dels grups LGTBI".
La Generalitat havia imposat la sanció per una infracció lleu tipificada en l'article 34.3 de la Llei 11/2014 per "dur a terme actes que comportin allament, rebuig o menyspreu públic, notori i explícit de persones per causa de la seva orientació sexual, la identitat de gnere o l'expressió de gnere".
L'associació va interposar un recurs contenciós administratiu contra aquesta decisió, i ara el jutjat rebutja que aquests fets incorrin a una infracció, perqu només té en compte el missatge visible difós i no entra en l'ideari de l'associació, segons precisa en la sentncia.
"És cert que l'eslgan pot ser desencertat i provocador, i que pot haver-hi gent que no comparteixi el seu contingut.
No obstant aix, tenint en compte exclusivament l'eslgan, el seu contingut no és subsumible en el tipus infractor.
Les expressions abocades no comporten allament, rebuig o menyspreu públic, notori i explícit de cap persona en atenció a la seva sexualitat", afirma la jutge.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Amnistia Internacional considera que no es pot denominar " presos de consciència " ni els líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, ni els consellers del Govern català que estan en presó preventiva.
L'organització defensora dels drets humans aclareix que no utilitza el terme pres polític perquè no existeix una definició a nivell internacional i, per això, prefereix l'expressió "pres de consciència".
En qualsevol cas, considera que cap d'ells compleix els requisits per ser denominats com a tal.
"No considerem els membres del Govern presos de consciència perquè són acusats d'actuacions que poden constituir delicte.
Fins al moment, tampoc considerem pres de consciència els Jordis, però sí que demanem la retirada dels càrrecs de sedició i que es posi fi al seu empresonament provisional", han assenyalat des d'Amnistia Internacional Espanya.
Malgrat no considerar-los presos de consciència, aquesta organització ha assegurat que està fent un "seguiment" sobre les garanties d'un judici just tant per als exmembres del Govern com per als membres de la Mesa del Parlament.
"Les autoritats judicials han de garantir que la discrecionalitat de la fiscalia no s'exerceix de manera arbitrària o desproporcionada ", ha defensat finalment Amnistia.
Declaració unilateral d'independència (DUI) |
L'estudi Fotografia Daguerre de Sants és el títol de la segona publicació de la col·lecció Documents de Fotografia de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
L'estudi Fotografia Daguerre de Sants és un dels pocs estudis que han sobreviscut a l'evolució del mercat i la tecnologia.
La campanya promoguda des de l'Associació Fotoconnexió amb la col·laboració d'institucions i particulars, ha permès preservar la memòria d'aquest establiment tan lligat a la història del barri de Sants. |
El tècnic blaugrana ha destacat que "a la segona meitat hem augmentat la intensitat i s'ha produït més joc" |
Un grup reduït de simpatitzants de Jusapol ha insultat Carles Puigdemont i els vigilants que custodien la seva residència a Waterloo.
En un vídeo publicat per 'Vozpopuli' es pot veure com quatre o cinc persones increpen els vigilants de la residència, que els impedeixen accedir a la casa i criden l'atenció a una de les dones per enfilar-se a un dels pilons de l'entrada.
És llavors quan un dels simpatitzants s'enfronta a crits amb el guàrdia de seguretat, a qui diu "gos d'un fastigós" i retreu que protegeixi "una rata fastigosa".
En el vídeo també s'aprecia com algú crida: "Mira la casa del fill de puta!", referint-se a Puigdemont.
Fonts de l'entorn de l'expresident asseguren a l'ACN que aquest tipus d'escenes "no són habituals" i confirmen que la policia belga ja ha identificat les persones que van proferir els insults.
En el vídeo es veu com un dels simpatitzants porta una jaqueta amb el símbol de Jusapol i una altra llueix una bandera espanyola.
La situació comença quan una de les dones s'enfila al piló que marca el perímetre d'entrada a la casa i una altra ho grava.
Un dels vigilants li indica que baixi d'allà i és llavors quan el que va amb la jaqueta de Jusapol l'increpa: "A mi no em facis així amb la mà, com que marxi, que se'n vagi el gos fastigós aquell!", assegura.
"Sóc més que tu, ni policies sou", diu al guàrdia, a qui retreu que està protegint una "rata fastigosa".
De fons se sent com una de les dones diu que no molesten a ningú i una altra defensa el seu company, reivindicant que és un "policia nacional".
Finalment, el grup marxa de les portes de la residència: "Vergonya hauríeu de tenir, sou dos gossos d'un fastigós".
Tot i que la informació de 'Vozpopuli' no concreta quan van passar els fets, la setmana passada una delegació de membres de Jusapol va viatjar fins a Brussel·les, convidada per l'eurodiputada Beatriz Becerra (exUPyD) i acompanyada pel diputat de Ciutadans Javier Nart.
En un acte a l'Eurocambra, van reclamar l'equiparació salarial dels cossos de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil respecte les policies autonòmiques.
Entre els que van assistir a l'acte al Parlament Europeu hi ha el president de l'associació Jusapol, Natan Espinosa. |
La matèria de Pràctiques Clíniques IV es troba inclosa en el mòdul de Pràctiques Externes que es desenvolupa durant el primer semestre del quart curs.
És tracta d'una assignatura obligatòria de caràcter pràctic- clínic que té com a finalitat preparar als/les estudiants a integrar-se a l ́àmbit professional formant part dels equips multidisciplinaris i adquirint de forma progressiva l' autonomía que els prepari com a futurs profesionals.
El desenvolupament d? aquesta matèria permet a l? estudiant aplicar els coneixements, habilitats i actituds fonamentals per proporcionar les cures corresponents a distints procesos de salut, tant aguts como crònics i de final de vida que presenten les persones i família al llarg de la seva trajectòria vital.
El programa de Pràctiques clíniques IV, inclou un rotatori de 6 setmanes amb estades clíniques a diferents entorns assistencials (atenció especialitzada i sociosanitària).
També inclou classes de simulació de procediments clinics i protocols d'intervenció relacionats amb el suport vital avançat en la persona adulta i en l'infant.
Les pràctiques clíniques externes es regeixen per l'Acord Normatiu 592/2014, de 11 de juliol pel qual s'aprova la normativa de gestió de pràctiques externes dels estudiants de la UIB en empreses, entitats o institucions, i per la normativa específica de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia (disponible a la pàgina web de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia).
A continuació es detallen els requisits essencials i recomanables per cursar l'assignatura.
Per poder-se matricular a n ́aquesta matèria l ́estudiant ha d ́haver superat o tenir convalidades les assignatures de Pràctiques de segon i tercer curs de grau.
A més, els requisits de matrícula són els que estableix la normativa de la UIB per a les assignatures de quart curs.
Es recomana que prèviament l'alumnat ha de tenir els coneixements necessaris per poder portar a la pràctica el coneixement après.
Els requisits recomanables per garantir la correcta realització de les pràctiques es troben relacionats amb l'adquisició de d'una sèrie de competències per garantir una atenció segura i de qualitat a les persones usuàries del sistema de salut.
Per tant, els estudiants haurien d'haver cursat les següents assignatures que inclouen els continguts bàsics i específics, necessaris per a la pràctica assistencial:
- Bases històriques i professionals de la infermeria
- Infermeria en la Infància, Adolescènciai Família
Els continguts de la matèria són tots aquells relacionats amb les matèries bàsiques i obligatòries que poden aplicar-se en la pràctica assistencial.
De manera específica en el Bloc I del programa s' inclouran els continguts sobre procediments/situacions fonamentals per a l'atenció a la persona en situacions de risc vital i crítiques.
Tots els continguts d'aquest bloc es treballaran mitjançant classes de simulació.
El Bloc II, fa referència a la organització de les estades clíniques.
En ell s'especifiquen els itineraris de pràctiques en funció de la seva lletra de pràctiques (A, B, O i P).
Dins l'itinerari pertinent es realitzarà un rotatori de 6 setmanes.
- Procediment: inserció i manteniment de la via endovenosa central en el nounat
- Resolució de casos pràctics amb el maniqui de simulació
- Preparació intubació endotraqueal/cànula de traqueostomia
- Procediment del manteniment del tub i cànula de traqueostomia
- Procediment d'aspiració de secrecions del tub i cànula
B1.- Urgències (ADULTS I INFANTS)
P2.- Urgències (ADULTS I INFANTS)
Aquesta matèria es conforma amb un bloc de classes de simulació i un rotatori de 6 setmanes per distints entorns del sistema sanitari públic i privat.
Aquestes classes es duran a terme a les aules de simulació en petits grups de 5 o 6 estudiants per facilitar l'aprenentatge d'habilitats per dur a terme els procediments especificats en els continguts i entrenar la resolució de casos clíniques mitjançant el maniquí i monitor de simulació.
Les sessions de simulació començaran el dia 9 de setembre i finalitzaran el dia 2 d' octubre abans de l'inici de les estades clíniques.
Es pot consultar en el cronograma de l'assignatura l'horari i la classe de simulació de cada un dels grups.
És aconsellable que els alumnes portin roba còmoda per realitzar les pràctiques de laboratori o simulacions.
El període de pràctiques corresponent a aquesta assignatura queda comprès entre el 7/10/2019 i el 15/11/2019, de DILLUNS a DIJOUS, en horari de matí (8 a 15h),d' horabaixa (15 a 22h) o de 12h.
Les pràctiques es poden programar en torns de matí, tarda o mixte independentement de l'horari assignat a l'estudiant per grup.
Aquests horaris s'ajusten a les necessitats i possibilitats de les institucions sanitàries.
Excepte en els llocs on hi hagi un torn fix de matí o tarda, els estudiants en pràctiques en unitats amb torn mixte han de fer un mínim del 25% del total de dies de pràctiques en torn de matí.
La realització de les estades clíniques es regeix per la normativa de pràctiques de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia i per la de la institucions implicades. https://fif.uib.cat/ Normativa-propia/.
El tractament de les dades clíniques de pacients, sempre que sigui necessari pel desenvolupament de la matèria, es durà a terme protegint la dignitat i la confidencialitat d'usuaris i professionals, tal i com estableix la LOPD/2018.
A la següent taula es presenta la distribució d'hores segons les diferents activitats de treball presencial i no presencial ( autònom) planificat i la seva equivalència en crèdits ECTS.
El primer dia de curs (9 de setembre de 2019) es realitzarà una sessió de 1 hora per cada grup d'estudiants (matí i tarda) on es presentarà el programa de l'assignatura, la normativa de pràctiques i el protocol d'accidents laborals.
Prèviament a l'inici de les estades clíniques, el dia 30 de setembre de 2019, es farà una sessió d'una hora per resoldre dubtes i atendre les incidències en l'assignació automàtica dels llocs de pràctiques.
La finalitat de la simulació de tècniques /situacions clíniques és que l'estudiant, conegui i pugui realitzar les tècniques/ procediments i entrenar les situacions clíniques relacionades amb la pràctica clínica de les unitats a les quals posteriorment realitzarà la seva estada clínica.
Per tant la seva assistència és requisit per aprovar la matèria.
Es tracta de dues sessions, una amb una durada de 2h (nounat crític) i l'altra de 4 hores (suport vital avançati maneig de la via aèria artificial).
L'alumne disposarà de material de suport teòric abans de les sessions de simulació i de material audiovisual que es penjarà a l'aula digital amb l'objectiu d'ajudar a visualitzar les tècniques i les situacions clíniques que es posaran en pràctica al llarg de la sessió.
Durant les pràctiques simulades de procediments/tècniques l'estudiant podrà:
- Conèixer el material necessari i adient per cada un dels procediments/tècniques
- Entrenar els procediments de:
Infantil: Inserció i manteniment de la via endovenosa en el nounat i manteniment de la via umbilical
Adult: Aspiració de secrecions del tub endotraqueal/ cànula de traqueostomia.
Manteniment de la via aèria artificial.
- Resoldre dubtes amb el tutor/a
Durant la pràctica simulada de situacions clíniques de risc vital/crítiques, l'estudiant podrà:
- Entrenar amb el maniquí de simulació diverses situacions susceptibles de suport vital avançat (identificació i actuació davant arítmies greus)
- Discutir i aclarir dubtes amb el tutor/a sobre la resolució de les situacions cliniques simulades
Estades en diferents unitats assistencials de la qual finalitat és assolir i consolidar les competències relacionades amb l'atenció a les persones i família que precisen cures d'infermeria en distints entorns, així com integrar-se en l'equip de la unitat destinada.
Es realitzaran 4 tutories de caràcter obligatori de dues hores de durada cada una.
Se programaran durant la segona, tercera i quinta i sisena setmana del període de pràctiques clíniques.
La finalitat de les tutories de pràctiques clíniques és realitzar un seguiment de l'estada de l'estudiant en les unitats assistencials per part del tutor/a de pràctiques.
Aquestes tutories es realitzaran en grup per facilitar l'intercanvi d'informació entre els estudiants que realitzen les pràctiques en el mateix itinerari o similar.
-Ajudar a l'alumnat en la seva integració en el sistema sanitari
-Resoldre dubtes de caràcter clínic o sobre l'organització del sistema
-Tutoritzar les tasques avaluatives que l'alumnat ha de presentar al final del seu període formatiu
-Recollir i monitoritzar aspectes de millora dins del sistema en l'organització de les pràctiques clíniques
Al començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el programa i el cronograma a l'aula digital.
A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el
cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital.
Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què
es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs.
A més, el professor o la professora informarà
els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via,
Prèviament a cada pràctica de simulació, l'estudiant ha d'estudiar els fonaments teòrics del procediments.
Es tracta que l'alumnat al final del rotatori pugui presentar una activitat que permeti avaluar el desenvolupament d'aquest període.
Les activitats avaluatives seran diferents segons l ́entorn de pràctiques en el que l ́alumne realitza el rotatori.
L'estudiant haurà de presentar i resoldre un cas clínic, el·laborar un informe de continuïtat de cures, presentar una sessió d'un cas o d'un tema relacionat amb el lloc de pràctiques en format pòster, entre altres.
Aquestes activitats poden ser objecte de treball dins de les tutories de pràctiques clíniques.
Seguretat i ergonomia: L? estudiant ha de conèixer i aplicar algunes normes per prevenir accidents i per fomentar la seguretat pròpia i la de la persona usuària del sistema de salut.
També cal conèixer els procediments
d? aïllaments, l?ús adequat dels elements de protecció de barrera (guants, màscares, bates o protectors oculars) i el manteniment de l? uniforme net.
Per prevenir les lesions per sobreesforç, es recomana evitar factors de risc agreujants i mantenir-se en un bon estat físic.
S? han de manejar les càrregues de manera segura i ergonòmica.
Accidents: En el transcurs de les pràctiques clíniques existeix el risc que es produeixi una exposició o accident biològic.
Es considera que això ha ocorregut quan existeix contacte, a través d? inoculació percutània, ferida,
pell erosionada o mucoses, amb fluids biològics (sang, semen, secrecions vaginals i líquids cefaloraquidi, pleural, sinovial, amniòtic, peritoneal i pericàrdic) i contacte amb líquid barrejat amb sang.
Hi ha una sèrie de mesures que s? han de conèixer per prevenir aquest tipus d? exposició.
També s? ha de conèixer quin és el procediment que cal dur a terme sobre la marxa en cas que es produeixi un accident d? aquestes característiques.
Aquesta informació està disponible en el document Procediment d? actuació en cas d? accident amb risc de contaminació biològica, És molt recomanable que l? estudiant llegeixi detingudament aquesta documentació i
contacti amb els seus professors de pràctiques clíniques o amb la direcció de la Facultat en cas de dubte.
L'estudiant que presenti algun procés de discapacitat és aconsellable que es dirigeixi a l?
Atenció a la Persona amb Necessitats Especials perquè, si escau, emeti l? informe de recomanacions per fer-ne l'adapatació en el programa de pràctiques.
En qualsevol situació especial s'ha de consultar la normativa i parlar amb el professor/a titular.
Les pràctiques clíniques són obligatòries així com l'assistència a les tutories que hi estan programades.
La falta d? assistència a les tutories implicarà la pèrdua ponderada (en funció del nombre total de tutories) en la nota de les activitats avaluatives programades per cada entorn de pràctiques (queda exclosa la avaluació general del centre i els procediments in viu).
Quan es tingui que recuperar el període de pràctiques, la nota màxima d'aquesta recuperació serà un 5, i la nota màxima de tot el rotatori no superarà el 6,9.
Les estades clíniques han de realitzar-se en els períodes establerts al calendari i només es podran recuperar absències per causes justificades segons normativa de pràctiques, o bé en cas de no haver superat les pràctiques satisfactòriament.
La recuperació podrà fer-se durant el més de juny, juliol o els establerts amb la professora titular i el centre.
Només es consideraran causes justificades d? absència de les avaluacions, les considerades al Reglament Acadèmic.
Aquesta guia docent podrà adaptar-se als programes de mobilitat que la UIB tengui baix conveni.
D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".
S'avaluarà l'interès, la iniciativa, la destresa, les habilitats i les actituds de l'alumnat.
A cada entorn es realitzarà una valoració general per avaluar el nivell assolit de les competències descrites en la matèria.
Aquesta avaluació la durà a terme l'equip de professionals amb els quals realitzarà l'estada clínica i suposarà un pes del 35%.
A més, en cadascun dels entorns clínics es realitzaran avaluacions específiques relacionades amb activitats pròpies de cada unitat assistencial (procediments, tècniques, protocols, etc).
L'avaluació dels procediments in situ al llarg del rotatori serà de APTE/NO APTE.
Els criteris d'avaluació i la documentació pertinent es trobaran disponibles a l'aula digital.
Per considerar les pràctiques superades, la nota global de les estades clíniques haurà de ser de 6 sobre 10 i haver estat consideratAPTE per part dels professionals del lloc de pràctiques en la realització de procediments in situ específics.
La participació a les tutories s'avaluarà segons els criteris publicats amb antelació, i ponderarà un 30%.
També es poden aprofitar aquestes tutories per a reforçar competències relacionades amb les pràctiques (com càlcul de dosis, actualització de tècniques/procediments específics, presentació, debat i discussió sobre temes clínics, etc...),resoldre dubtes de caràcter organitzatiu, i en definitiva, donar suport a l'estudiant en la integració en el sistema sanitari i molt especialment en la relació terapèutica amb els pacients i família.
Els criteris d'avaluació de les tutories seran els següents:
- Reflexió sobre el procés d'aprenentatge
- Comportament i actitud envers el grup
- Cumpliment de les tasques programades pel tutor/a
?Segons el punt 5 de l? article 26 del nou reglament acadèmic, en aquesta assignatura hi ha activitats que es consideren pràctiques i per tant tenen caràcter no recuperable amb una nota mínima per a ser superades (acord del Consell d?
Serà necessari obtenir una nota mínima de 5 sobre 10 perquè la ponderació de cada una de les activitats es pugui comptabilitzar dins de l'avaluació final.
A l? entorn de les unitats de crítics/reanimació l ́ estudiant ha de desenvolupar individualment un cas clínic/informe de continuïtat de cures, i a les unitats especials/ urgències ha de preparar sessions sobre casos clínics o temes de lliure elecció relacionades amb l? activitat assistencial de l'entorn de pràctiques.
Aquestes tasques avaluatives ponderen un 35% de l'avaluació global de la matèria.
Els casos clínics i l'informe d'avaluació de cures s'avaluaran en relació als següents criteris:
- Registre de valoració del pacient i família
- Descripció del tractament farmacològic i de les proves diagnòstiquesi terapèutiques
- Identificació dels diagnòstics d'infermeria i problemes interdisciplinaris
- Planificació del pla assistencial
Els criteris d'avaluació de la sessió clínica seran:
- Format de presentació (póster)
- Exposició de les idees rellevants
L ́alumne comptarà amb recursos i referències d ́interés amb la temàtica que s ́aniràn penjant a la plataforma moodle al llarg del desenvolupament del curs.
L ́alumne/a tendra a la seva disposició a l'espai virtual de l'assignatura la següent documentació:
Normativa general de pràctiques.
Documentació relativa a l'avaluació general i específica.
Procediments i tècniques relacionades amb el Bloc 1 |
Abertis col·locarà el 55% de la seva filial de telecomunicacions terrestres, Cellnex Telecom, entre inversors institucionals a través d'una oferta pública de venda (OPV) d'accions, de manera que el grup de concessions reduirà la seva participació al 45%.
Alhora, Abertis posarà a disposició accions representatives de fins a un 10% de la mida de l'oferta per a la seva sobreassignació, segons ha anunciat la companyia aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
La filial de telecomunicacions d'Abertis sol·licitarà l'admissió a cotització de les accions en els mercats de valors de Barcelona, Bilbao, Madrid i València i en el Sistema d'Interconnexió Borsària o el Mercat Continu dels mercats de valors espanyols.
Cellnex Telecom i Abertis subscriuran un acord de no venda de 180 dies després de l'OPV, període durant el qual no podran emetre ni desfer-se d'accions ordinàries de la societat, ni fer cap transacció amb el mateix efecte econòmic, sense el consentiment dels coordinadors globals conjunts.
El vicepresident i conseller delegat d'Abertis, Francisco Reynés, ha subratllat que Abertis mantindrà una participació com a accionista de referència després de l'OPV, ja que la companyia creu en l'èxit a llarg termini de la seva filial i desitja que els seus accionistes segueixin compartint els beneficis del seu creixement.
"Ens sentim orgullosos d'haver desenvolupat, en col·laboració amb l'excel·lent equip de gestió de Cellnex Telecom, un líder del sector de primera categoria amb un futur molt brillant per davant", ha ressaltat.
International, Goldman Sachs International i CaixaBank són els coordinadors globals conjunts de l'oferta, que estarà disponible exclusivament per als inversors institucionals de dins i fora d'Espanya.
Banc Santander, BNP Paribas, Citigroup Global Markets Limited i Société Générale són els coordinadors conjunts de l'emissió, mentre que BBVA i BTG Pactual US Capital LLC són els bancs codirectors.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El text no ha prosperat gràcies als vots del partit de Colau, el Grup Demòcrata, ERC, la CUP i el regidor no adscrit
Barcelona.-El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat aquest divendres la proposició del PPC que demanava que el consistori es comprometés a "no donar suport ni proporcionar mitjans ni personal municipal" per celebrar un referèndum el dia 1 d'octubre.
El text dels populars ha comptat amb el vot favorable del PSC i de Cs.
En canvi, BComú, el Grup Demòcrata, ERC, la CUP i el regidor no adscrit hi han votat en contra.
No és la primera vegada que els dos socis de l'executiu municipal voten dividits en qüestions relacionades amb el procés, ja que aquest assumpte no forma part del pacte de govern.
Caldrà veure què passa quan l'alcaldessa, Ada Colau, defineixi quin grau de col·laboració tindrà l'Ajuntament amb l'1-O.
El primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, ha justificat el vot en contra del seu grup perquè rebutgen la "criminalització preventiva".
Ha argumentat que la Generalitat encara no ha signat res ni ha donat cap instrucció.
"Quan els màxims responsables de la Generalitat ens expliquin què pensen fer i com, i quan el govern del PP ens expliqui com pensa actuar davant d'això, prendrem una decisió com tots els catalans", ha apuntat.
En tot cas, ha garantit que BComú seguirà empenyent per aconseguir un referèndum "amb garanties", i ha acusat el PP de jugar la carta de "l'anticatalanisme" per evitar parlar de corrupció.
El seu soci de govern, el socialista Jaume Collboni ha argumentat el vot favorable del seu grup a la proposta del PPC, perquè les garanties d'un referèndum les dona la llei, i ha criticat que els independentistes continuïn equiparant democràcia amb urnes.
Collboni ha carregat contra cinc anys de "monòlegs" d'un president "que ha renunciat a ser-ho de tots, que ha dinamitat el centre polític i ha dividit el catalanisme polític".Collboni ha insistit que "no hi ha solució contra les lleis", però també alhora ha advertit que "tampoc hi haurà solució només amb la llei".
En aquest punt, ha carregat contra el PP per ser "contribuent net" a aquest conflicte, amb un president "sord, cec, mut i inútil per resoldre aquest problema".
"No s'adonen que si no hi ha una proposta que simi tot això no té solució?", ha preguntat.
L'impulsor de la iniciativa, el popular Alberto Fernández Díaz, ha constatat que l'alcaldessa, Ada Colau, "s'ha alineat" aquest divendres amb l'independentisme, però ha dit que confia que quan hagi de posicionar-se sobre l'organització efectiva del referèndum "sàpiga estar a l'alçada" i estigui "al costat de la llei".
Així mateix, ha instat el PSC a sortir del govern municipal si col·labora amb l'1-O.També li ha demanat una posició clara, però just en el senti contrari, el portaveu del Grup Demòcrata, Joaquim Forn, ha reclamat a Colau el "màxim compromís perquè els barcelonins puguin votar".
"S'han acabat les ambigüitats, els càlculs polítics.
Barcelona té l'obligació de situar-se al capdavant", ha conclòs.
Des de Cs, la presidenta del grup, Carina Mejías, ha reclamat a Colau que protegeixi els funcionaris municipals i eviti que ningú "els coaccioni", perquè "el paròdic referèndum està fora de la llei i de la Constitució".
Per part d'ERC, el seu líder a l'Ajuntament, Alfred Bosch, ha constatat que el PPC està reclamant a l'Ajuntament "que sabotegi una votació, que impedeixi que els ciutadans puguin anar a les urnes l'1 d'octubre".
Ha remarcat que Fernández Díaz no ha vingut a negar la independència, sinó a "negar les urnes".
La CUP, en boca de la regidora María José Lecha, ha garantit que l'1-O hi haurà urnes a tots els municipis i el seu resultat "serà executat l'endemà".
"Ara enviï la Guàrdia Civil, la Fiscalia, el Suprem, la Inquisició, el Tejero i a qui li doni la gana, perquè res ni ningú farà canviar la determinació del poble català", ha afegit Lecha, que ha apuntat que "no seran els hereus del franquisme, una Constitució escrita amb tancs apuntant, una monarquia designada per un dictador genocida qui decideixi" pels catalans.
També ha lamentat la posició del PSC i ha demanat a Colau que l'expulsi del govern, "perquè la democràcia començarà el 2 d'octubre".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les obres de millora del carrer de Balmes, entre la plaça de Molina i la de Joaquim Folguera, haurien d'haver començat aquest mes.
Fa un any que es va aprovar el projecte de reforma i que el veïnat hi va presentar al·legacions, però les obres encara no s'han iniciat.
L'Ajuntament explica ara que el projecte no està inclòs en els pressupostos municipals del 2019 i que fer coincidir l'inici d'aquesta reforma amb la finalització de la de Riera de Cassoles hauria causat problemes importants de mobilitat.
Els veïns demanen aquesta reforma des que es van acabar les obres entre la Diagonal i la plaça de Molina, el 2015, tot i que fa 20 anys que ho reivindiquen.
Salvador Albuixech, president de l'associació de comerciants Barnavasi i membre del grup impulsor de la reforma, explica que, fins i tot, s'havia decidit com serien les voreres i els carrils de circulació en el mandat anterior.
"S'ha aprovat el projecte però l'Ajuntament no destina pressupost per fer-lo", explica Albuixech.
Els comerciants asseguren que la gran quantitat de trànsit que passa pel carrer de Balmes i les voreres estretes els afecten negativament perquè la gent no hi passeja.
Per això volen crear una plataforma per reivindicar la reforma del carrer.
L'Associació de Veïns de Sant Gervasi – la Bonanova demana que quan es remodeli el tram entre la plaça de Molina i la de Joaquim Folguera s'aprofiti per fer les obres fins al final del carrer de Balmes, fins a la plaça de John F. Kennedy.
L'entitat alerta del mal estat de les voreres i de l'enllumenat.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Carolina Marín continua amb pas ferm en aquest Mundial de Bàdminton, que se celebra a Nanjing (Xina), després de superar en dos sets (21-6, 21-11) la número 10 del rànquing, Saina Nehwal, i accedir a les semifinals, en què s'assegurarà la medalla i, a més, evitarà creuar-se amb la número 1, Tai Tzu-ying, qui ha donat la sorpresa en caure eliminada davant la xinesa He Bingjiao.
La campiona mundial el 2014 i 2015 segueix deixant bones sensacions després de dues victòries, amb un nou triomf solvent als quarts de final que ha resolt en 31 minuts.
D'aquesta manera, Carolina Marín es venja d'una Saina Newhal que la va eliminar del passat Open de Dinamarca.
L'agressivitat de la recent campiona d'Europa ha impedit a la seva rival poder seguir el ritme i, ràpidament, l'espanyola ha encarrilat el primer set amb un parcial de 15-3.
Malgrat la tímida reacció de Saina Newhal, qui ha maquillat la primera tanda amb un 17-6, Marín ha continuat amb el seu estil imparable al llarg d'aquest Mundial i ha signat sis punts que han tancat el primer set al seu favor.
Lluny de relaxar-se, en el segon set la de Huelva ha mantingut el seu ritme, sense cometre amb prou feines errors i amb una intensitat que ha forçat els de la seva rival.
Saina Newhal s'ha mostrat incapaç de respondre les escomeses de l'espanyola i aviat ha cedit una altra important diferència de 9-3.
Una altra lleu reacció de l'anada, acostant-se a dos punts, ha estat el més destacable en una jugadora que ha estat incapaç de discutir-li la victòria.
D'aquesta manera, un nou parcial d'11-3 per a Carolina Marín ha segellar la seva classificació a les semifinals de la Xina en poc més de mitja hora, i s'ha assegurat així la seva tercera medalla en una cita mundialista.
Per arribar a la final, primer haurà de mesurar-se a la xinesa He Bingjiao, qui va vèncer contra pronòstic la favorita i número u del rànquing, la taiwanesa Tai Tzu-ying (2-1).
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El nou auditori dels Caputxins està a punt.
De fet, només li falten els darrers retocs i instal·lar-hi el mobiliari: cadires i les grades retràctils que hi permetran fer actuacions de diferents formats.
Han calgut gairebé set anys des que es va fer el projecte i quatre més d'obres però la previsió és que l'antic convent comenci a programar al març vinent.
L'Ajuntament espera començar de forma imminent la tramitació dels dos accessos que s'han de fer: a est i oest.
Davant la possibilitat que això s'allargui, però, hi instal·laran una rampa provisional per permetre'n l'obertura.
També licitaran properament la següent fase, que es podrà compaginar amb la programació a la nau principal.
L'estalvi d'uns 900.000 euros en les actuacions realitzades fins ara permetrà fer una connexió entre aquesta part i les oficines del pla de Barris així com la rehabilitació de l'antic Claustre.
L'edifici, datat de finals del segle XVIII, ha tingut al llarg de la seva història múltiples usos si bé el de Convent va ser molt curta.
Per evitar el seu deteriorament, l'Ajuntament va idear aquest projecte (aleshores durant la coalició de Govern CiU, PSC i ICV) que va rebre l'1% Cultural de l'Estat i que ha suposat el finançament de gairebé el 54% de l'obra.
La resta ha anat a càrrec de les arques municipals que, a la seva vegada, han buscat subvencions.
En total, s'hi han invertit gairebé 3 milions d'euros, tot i que n'hi havia pressupostats uns 3,8 i tindrà capacitat per a uns 200 espectadors -malgrat que, inicialment, s'havia parlat d'uns 300-.
I tot plegat s'ha hagut de fer per fases, en "funció de la disponibilitat pressupostària" i davant de la complexitat de la intervenció.
En el primer tram, es va exe? cutar la consolidació estructural de l'edifici juntament amb un seguiment arqueològic que va permetre localitzar una antigues pintures així com tombes i altres restes que s'exposaran al mateix edifici.
Pel què fa a les pintures, una part s'ha pogut mantenir a l'escenari i la resta, es poden veure a l'entrada, una mena de vestíbul on els espectadors accediran abans d'accedir als seus seients.
A la segona fase, es va abordar l'interior de l'edifici amb totes les instal·lacions, banys, els vestuaris pels artistes o la petxina acústica de l'escenari.
Un escenari "flexible" que permetrà donar-li diverses posicions i, alhora, desmuntar-lo per convertir-lo també en un teatre.
Per tot això, l'Ajuntament ha comptat amb l'assessorament d'experts en acústica com Higini Arau, reconegut a Catalunya i Europa pels seus coneixements en aquest àmbit.
Així, a la nau principal només li falten les cadires de la part superior i les grades retràctils, que estan en procés de contractació.
Si no s'arribés a temps al març, es preveu utilitzar la planta principal amb cadires mòbils.
També queden pendents els accessos tant de l'entrada principal com de la banda del darrere, que ha de connectar també amb el Rec Arnau.
L'equip de Govern de CiU ha començat la tramitació -de moment, de l'accés oest, que s'aprovarà inicialment la setmana vinent- però ja ha anunciat que hi adequarà un accés provisional per poder-lo obrir el més aviat possible.
El projecte final, però, preveu una rampa des d'un dels laterals i un petit espai de passeig amb uns bancs.
Paral·lelament, es restaurarà l'antic Claustre per fer-hi concerts a?l'aire lliure i es farà la connexió a través d'una escala amb la resta de l'edifici on hi ha les oficines del Pla de Barris i altres aules de tallers.
La intenció és completar la rehabilitació d'aquest gran edifici que, amb el pas dels anys, havia quedat incomunicat.
De fet, es planteja poder utilitzar les dues parts de forma independent com també es vol fer amb la cripta que hi ha sota la nau principal i que serà visitable.
De moment, el projecte està aprovat definitivament i s'espera posar-lo a licitació de forma imminent.
Aquesta nova intervenció es vol compatibilitzar amb l'obertura de l'auditori "fent audicions de nit i obres durant el dia".
L'Ajuntament compta amb els diners: uns 900.000 euros que, asseguren, han sobrat de les obres executades fins ara "fruit de la bona gestió econòmica".
"La idea és acabar tenint un gran equipament de ciutat havent rehabilitat un patrimoni històric molt important", insisteixen des de l'equip de Govern. |
El comú d'Encamp adjudicarà la redacció del projecte i la direcció d'obra per construir les noves instal·lacions de la llar d'infants i del llaç d'animació
Amb l'objectiu que la construcció del nou edifici de l'escola bressol del Pas de la Casa compleixi amb els criteris d'Andorra Regenera, el comú va treure a l'agost un plec de bases del concurs públic demanant una sèrie de requisits perquè es poguessin complir.
Tot i això, el concurs va quedar desert i cap empresa s'hi va presentar.
Cal recordar que aquests criteris permeten vetllar per la sostenibilitat i l'adeqüació a l'entorn i, per tant, perquè l'impacte per als veïns i el trànsit sigui el menor possible.
En vista d'aquesta situació, el comú es va posar en contacte amb el Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Andorra (COAA) per demanar quins punts i quins criteris del plec de condicions havien estat els culpables perquè el concurs quedés desert.
Segons aquest organisme no es va presentar cap oferta perquè es demanava que un dels dos tècnics de l'equip tingués acreditada una formació anomenada 'passive House' o similar, que atorga un estàndard de disseny de construcció d'edificis energèticament eficients, i a Andorra hi ha molts pocs professionals que el tinguin.
Ara la corporació encampadana ha tornat a convocar el concurs públic per a l'adjudicació dels treballs tècnics de redacció del projecte i de direcció d'obra, necessaris per a dur a terme la construcció de les noves instal·lacions de l'escola bressol i del llaç d'animació del Pas de la Casa.
El principal canvi que s'ha introduït és que aquest tècnic que ha de tenir la formació pot ser un tècnic extern que no formi part de l'equip d'arquitectes i d'enginyers de l'empresa adjudicatària.
Amb aquest canvi, des del comú s'espera que les empreses s'hi puguin presentar i es pugui adjudicar el projecte, que també suposa un repte pel que fa a les condicions climàtiques extremes del Pas de la Casa.
L'actual concurs públic estarà obert fins el proper dia 7 de desembre, tal com indica el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA).
La idea del comú, malgrat els imprevistos, és mantenir els terminis establerts i que durant l'hivern es pugui desenvolupar el projecte i a la primavera puguin començar les obres.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El portaveu Francesc Homs ha dit que recorreran el decret que preveu aprovar el Govern espanyol que comportarà que es retingui el cost d'escolaritzar en castellà a escoles privades.
En una entrevista de Catalunya Ràdio recollida per Europa Press, Homs ha sentenciat: "Això és absolutament il·legal i ho recorrerem amb totes les de la llei".
Segons Homs, aquest decret llei, que li passarà la factura de les famílies que escolaritzin els fills a col·legis privats en castellà, "és un abús de poder, això és confiscar l'autonomia", i ha lamentat que el Govern espanyol ho faci perquè controlen el finançament.
Ha assegurat que aquest decret és impossible d'aplicar i ha lamentat que volen "plantar la llavor de la discòrdia i la divisió", però ha assegurat que el Govern no ho permetrà.
D'altra banda, Homs s'ha mostrat convençut que la reunió entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el del Govern espanyol, Mariano Rajoy, es farà tot i que constata que la interlocució amb l'Estat "és difícil".
Ha assegurat que la reunió està demanada --"És evident", ha tancat-- i que Mas la va sol·licitar el dia de la proclamació de Felip VI.
Ha admès que la interlocució amb el Govern espanyol és difícil però ha indicat que els consellers del Govern intenten interaccionar amb els ministres dins dels seus àmbits respectius: "Intentem interlocutar amb pocs èxits".
En el seu cas, ha indicat que parla amb el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, a qui per exemple fa poques setmanes va enviar un escrit per traslladar-li que Catalunya vol participar en la Francofonia.
Sobre la convocatòria de la consulta, ha estat contundent: "Per descomptat que s'ha de fer", i ha reiterat la determinació del Govern per realitzar-la i que per això està disposant dels preparatius tècnics i les condicions per fer-la.
S'ha preguntat per què abandonar abans de temps, i ha assegurat que la Generalitat ho té tot "previst", i que l'accés al cens per realitzar-la l'acabarà de concretar la llei de consultes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Actualment hi ha dues canonades d'uns 27 metres d'allargada que condueixen l'aigua fins a l'edifici on hi ha els generadors (la turbina més l'alternador) de la central hidroelèctrica.
Una, que està soterrada, és la del 1906, quan es va construir la instal·lació.
L'altre és de l'any 1929, quan es va ampliar i s'hi va instal·lar un segon generador.
Fa un any i mig es va fer nova (imatge).
Per això en una de les façanes de la central hi ha la data del 1906, i a l'altra, la del 1929.
A la façana també hi ha plaques que recorden el nivell on va arribar l'aigua a les inundacions del 1971, a més de la meitat, i la de l'any 1994.
Actualment totes les finestres i comportes estan tapiades per motius de seguretat.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
L'Escola Pia serà l'epicentre dels actes del Dia Internacional de la Gent Gran a Igualada.
De nou, el dinar es preveu multitudinari: l'any passat, a Òdena, va reunir unes 300 persones.
Igualada rellevarà a Òdena -que ho va ser el 2017- com a seu a l'Anoia per acollir els actes del Dia Internacional de la Gent Gran.
La capital de la comarca agafa el relleu organitzatiu d'una jornada que cada any aplega centenars de persones procedents de bona part dels municipis anoiencs i que involucra nombroses entitats per a fer-la possible.
N'avançaven els detalls aquest dimecres la tinent d'alcalde d'Acció Social de l'Ajuntament, Carme Riera, i algunes de les entitats implicades en l'organització.
Els actes tindran com a epicentre la Plaça Castells i l'Escola Pia i les activitats arrencaran a les 12 del migdia.
La benvinguda per a tots els assistents l'amenitzarà l'Agrupació Folklòrica Igualadina i, a continuació, a partir de 2/4 d'1, s'oferirà una visita cultural guiada per a conèixer l'edifici de l'Escola Pia, una excel·lent oportunitat per a descobrir els trets més distintius d'aquest simbòlic edifici igualadí, com la seva façana, el claustre o el santuari, entre altres.
El poliesportiu de l'escola acollirà a les 2 el dinar de germanor, una proposta que, l'any passat a Òdena, va aplegar més de 300 comensals i que a Igualada s'espera que torni a tenir una important acceptació i, fins i tot, que es pugui superar aquesta xifra.
La cloenda, després del dinar, anirà a càrrec del grup Bartomeu&Sheila, que oferiran un ball popular.
Per assistir-hi poden adquirir els tiquets per aquesta jornada, al preu de 18 euros, en aquella entitat que prefereixin: a l'Associació de Gent Gran
Verdaguer, 67), a la Federació de Jubilats i Pensionistes de Comissions Obreres (Pg.
Verdaguer, 122), a la Fundació Privada Àuria (Av.
Andorra, 28) o en qualsevol entitat de gent gran de l'Anoia.
Es tracta d'una iniciativa organitzada per l'Ajuntament d'Igualada, el Consell Comarcal de l'Anoia i el Consell de la Gent Gran de l'Anoia, amb la col·laboració de l'Associació de Gent Gran d'Igualada, la Fundació Àuria, la Federació de Pensionistes i Jubilats de CC.OO., l'escola de cuina L'Atelier, el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI) i l'Agrupació Folklòrica Igualadina.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
La immobiliària alemanya especialitzada en la comercialització d'habitatges de luxe Engel & Völkers ha incrementat l'últim any un 27% l'oferta de promocions d'obra nova o gran rehabilitació a la ciutat de Barcelona, fins a un total de 25 projectes que mostrarà al saló Barcelona Meeting Point, i preveu arribar a les 50 promocions d'aquest tipus el 2017.
Els visitants de la fira podran veure els immobles d'obra nova, que passen preus de fins a 15.000 euros el metre quadrat en ubicacions com passeig de Gràcia, mitjançant unes ulleres de realitat virtual, ha informat la companyia d'intermediació aquest dimarts en un comunicat.
La companyia té tant clients locals com estrangers, i zones com Eixample i Ciutat Vella acaparen la major part de les compres de clients internacionals, ja que el 75% de les operacions es tanquen amb estrangers respecte del 15% de compradors locals i el 10% de clients que provenen de la resta d'Espanya.
Per contra, a la zona alta el percentatge d'estrangers es redueix fins al 25% --la majoria expatriats interessats pels col·legis pròxims--, mentre que a Gràcia els clients internacionals i nacionals es reparteixen de la mateixa manera.
La divisió Engel & Völkers Commercial a Barcelona, creada el 2015 i especialitzada en la compravenda i lloguer de locals comercials, edificis, naus industrials, terra i oficines, ja ha multiplicat per quatre les operacions realitzades en el conjunt del2015.
El 50% han estat en règim de lloguer, el 30% compravendes i el 20% restant traspassos, i el director de la divisió, Alberto Sarrias, espera "tancar l'exercici amb una facturació superior al milió d'euros, que podria fins i tot doblar-se en funció d'algunes operacions que hi ha a sobre de la taula en aquest moment".
Sarrias apunta al 2017 com l'any de la consolidació del venda al detall després del "fort creixement" en la divisió d'oficines dels últims mesos, i la divisió preveu incorporar uns 50 agents durant el pròxim any fins a arribar a un total de 100.
El directiu ha afegit que la divisió industrial, de recent creació, "disposa ja d'un centenar d'actius captats que podrien representar al voltant d'un 10% de la facturació a finals d'any".
El negoci d'Engel & Völkers a Espanya durant el primer semestre del 2016 va pujar un 45,1% fins a arribar a un volum d'intermediació de 690,3 milions d'euros.
El creixement s'ha produït tant en vendes com en lloguers: entre gener i juny, les vendes van pujar un 40,9% fins a tancar 1.141 transaccions a un preu mitjà de 602.765 euros, mentre que les operacions de lloguer van augmentar un 38,4% front al mateix període de 2015, fins a tancar 1.016 arrendaments a un preu mitjà de 2.543 euros.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ferrocarrils de la Generalitat gestionarà l'estació de Boí Taüll aquesta propera temporada d'esquí, ja de forma directa.
Després d'un any fent-ho des d'Actius de Muntanya, aquest hivern l'estació ribagorçana se sumarà a les altres cinc estacions del Ripollès, Cerdanya i el Pallars Sobirà que ja són gestionades per Ferrocarrils.
Tot plegat ho ha confirmat aquest dissabte el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, des de l'Alta Ribagorça.
Calvet ha visitat l'Alta Ribagorça per presidir les reunions del consell rector de l'Idapa, del Consell General de Muntanya i de la Taula estratègica d'estacions de muntanya.
En aquest marc, ha donat a conèixer que Catalunya disposarà a finals d'any d'un Llibre blanc de les estacions de muntanya.
Calvet també ha anunciat que els primers mesos de l'any que ve el Govern ja portarà al Parlament l'actualització de la Llei de Muntanya, per tal que pugui començar la seva tramitació. |
El pilot espanyol de trial Toni Bou (Repsol Honda), campió del món per 22a vegada en la seva carrera, va afirmar que si algun dia és destronat lluitarà "per tornar a regnar" i va assegurar que no pensa en la retirada, ja que seguirà competint sempre que "pugui mantenir la motivació".
"El fet que em destronin és una cosa que he pensat i que alguna vegada ha de passar.
El meu consol és que quan això passi tindré una altra oportunitat per recuperar la corona.
El que ja he aconseguit és molt més del que esperava i seguiré lluitant per estar a dalt", ha declarat el català en una entrevista amb Repsol.
Bou ha dit estar "molt content" pel seu nou títol mundial, el qual va conquerir diumenge passat.
"Cada any és complicat tornar a començar, i aquest ha estat un any súper complet.
Hi ha hagut poques carreres i canvis de reglament, que són al cap i a la fi sorpreses que incomoden.
Però final ho hem tornat a aconseguir després d'una temporada molt bona", ha apuntat.
El pilot espanyol, que s'ha declarat gran aficionat del ciclisme, ha admès que li costa ser conscient que és l'esportista de motos més llorejat de la història.
"És una cosa que encara no acabo d'assimilar.
Quan estàs en actiu, vas fent, vius el dia a dia, carrera a carrera.
Competeixes i vas aconseguint coses, però quan parles amb pilots que s'han retirat, llavors poses les coses en perspectiva", ha comentat.
Gran dominador del trial durant més d'una dècada, Toni Bou no vol sentir parlar de retirades.
"El meu objectiu és seguir tot el que pugui a aquest ritme.
No sé el que aguantaré ni quant em durarà la motivació, però m'agrada el que faig, m'aixeco amb ganes i aprofito els dies", ha afirmat el campió mundial.
Per concloure, el de Piera ha desitjat que l'any que ve "sigui igual de bo que aquest".
"El primer objectiu sempre és arribar a les primeres carreres i intentar guanyar on anem, perquè és la nostra obligació i porto lluitant per això els últims 11 anys", ha finalitzat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Fins el dia 22 es produiran talls de circulació a diferents carrers del Barri Vell amb motiu del rodatge
Girona.-El rodatge de la sèrie coreana 'Recuerdos de la Alhambra' ha començat aquest dilluns a la tarda a Girona.
La ficció ja ha gravat algunes escenes a Granada, però ara ubicarà part de la sèrie al Barri Vell de la ciutat.
Al llarg d'aquest dilluns s'han gravat alguns fragments de la sèrie al Pont de Pedra i al pont de les Peixateries Velles.
El rodatge ha creat certa expectació entre alguns vianants que passejaven per la zona i que han pogut veure de primera mà com es desenvolupava el rodatge d'aquest nou títol oriental, que es preveu que també es pugui veure a la plataforma Netflix.
La gravació, però, comporta que des d'aquest dilluns i fins al 22 de juny hi hagi una zona d'aparcament de la Copa reservada per a l'equip de rodatge i talls de circulació al Carrer Nou del Teatre, a la Pujada del rei Martí, a la plaça de la Catedral, a la pujada de Sant Feliu i al carrer de Ballesteries.
Els talls seran puntuals i, principalment, a la tarda.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
MADRID, 7 maig (EUROPA PRESS) -
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, acudir aquest divendres a la inauguració de l'Automobile Barcelona, el Saló Internacional de l'Autombil organitzat per Fira de Barcelona, en un acte en el qual assistir juntament amb el rei Felip VI.
Segons ha informat La Moncloa, el líder de l'Executiu central anir a la fira que se celebrar de l'11 al 19 de maig i que aquest any viu el seu centenari.
El Saló Internacional de l'Autombil reunir per primera vegada tots els grups d'automoció i comptar amb 45 marques automobilístiques participants, un 50% més que en l'última edició (2017).
El rei i el líder de l'Executiu central coincidiran previsiblement amb el president de la Generalitat, Quim Torra, en un esmorzar commemoratiu el dia de la inauguració, aquest divendres.
Felip VI ja va visitar aquest any Fira de Barcelona en l'última edició del Mobile World Congress (MWC), que va tenir lloc del 25 al 28 de febrer.
En la presentació del saló aquest dilluns, el president d'aquest saló internacional, Enrique Lacalle, ha destacat que Felip VI, com el seu besavi Alfons XIII el 1919, inaugurar aquest divendres el saló al recinte de Montjuc de Fira de Barcelona.
La fira, que s'ha ampliat a 150.000 metres quadrats, oferir "traslladar-se en el temps per viatjar al futur i al passat", ats que permetr conixer les tecnologies que canviaran els vehicles i la mobilitat del futur, com cotxes autnoms o capaos de volar, per també recordar els darrers 100 anys del saló amb exposicions i espectacles immersius.
Un saló que ha sobreviscut a dues guerres, a la pitjor crisi econmica i continua aquí, viu, fort, actual.
Té tres eixos: Motorshow, sobre les novetats de les 45 marques participants i les novetats tecnolgiques que transformen els vehicles i la mobilitat; Connected Street, on els visitants podran experimentar i viure tecnologies com la conducció autnoma o descobrir vehicles com el PAL-V capa de convertir-se en helicpter.
I l'eix Road to100 reunir activitats del centenari, incloent un espectacle immersiu indit, amb imatges hologrfiques i en 3D de 30 minuts per a 850 espectadors cada sessió, i una exposició de cotxes de l'últim segle, com el primer vehicle elctric, els de pellícules mítiques i la primera motocicleta que va fer el recorregut a l'Himlaia, ha explicat el director de l'Automobile, José Miguel García.
A més, entre els 130 expositors també hi haur altres empreses relacionades amb la indústria del sector de l'autombil com Repsol, Iberdrola, RACC, Servei Catal de Trnsit i Circutor.
Sobre la previsió de visitants, Lacalle no ha volgut aventurar-ne una xifra, per ha afirmat que "s'han posat tots els condiments perqu sigui un xit de públic i de masses", i est convenut que hi haur més visitants i també més prevendes i vendes que en la passada edició.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'hora del cafè de la reunió de centre del CNL L'Heura del 2017 va ser molt productiva!
Vam conèixer la mestressa del bar La Koloketa, Bozhen, i la seva filla, que van mostrar-se molt interessades a col·laborar amb nosaltres
Ara La Koloketa ja té la carta en català!
N'hem fet l'entrega al nou propietari, Yongwei, que ens ha rebut amb un gran somriure i molta simpatia!
Aquest cop, i a petició de Bozhen, hem conservat el disseny inicial de la carta.
Doneu un cop d'ull a les fotos.
Consorci per a la Normalització Lingüística |
Cerca entre tot el contingut de Tinet.cat
Aquesta publicació correspon al Treball de recerca de Batxillerat presentat per David Bayerri Ortega en els seus estudis a l'INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, el curs 2010-2011.
El treball fou guardonat amb un Premi Consell Social URV 2011 a treballs de recerca de batxillerat i treballs de síntesi de cicles formatius de grau superior.
L'obra també fou distingida amb una Menció d'honor en el XVII Premio San Viator de Investigación en Ciencias y Humanidades organitzat pel col·legi San Viator de Madrid.
Entre les platges tarragonines de l'Arrabassada i la Savinosa trobem l'antic i ja abandonat preventori de la Savinosa que fins l'any 1971 va ser el preventori de tuberculosi més important d'Europa.
D'aquest edifici no hi ha més informació que un petit llibre del qual nomes se'n parla en un parell o tres de pàgines.
En trobar-me amb aquesta dificultat per fer el treball vaig decidir buscar la informació en la gent que va viure al preventori.
A causa d'aquest fet, ja sigui gràcies a l'atzar, al canal de ràdio "RAC1" i al seu programa "tot és possible", al "Diari de Tarragona" i a un mitjà de comunicació tan comú com és Internet vaig aconseguir trobar testimonis del preventori però només de la segona part, és a dir, des del 1939 cap endavant.
De la resta d'etapes del preventori, no n'he pogut trobar testimonis a causa de l'antiguitat dels temps.
En el treball es poden distingir molt clarament tres grans blocs, el primer comprèn des de l'11 de febrer del 1911 amb al mort de Llucià Smith, el qual indirectament va ser l'impulsor d'un gran projecte com va ser la Savinosa, també comprèn tots els entrebancs que va tenir la construcció de l'edifici, com ara la dictadura de Primo de Rivera o els endarreriments en la construcció, fins l'any 1936 amb l'esclat de la Guerra civil.
En aquest bloc s'explica qui va aportar el primer gra de sorra per a la construcció del preventori, els entrebancs que va haver-hi durant la construcció, la finalització i el primer tancament del preventori.
El segon compren des de l'any 1936 fins al 1939 amb la finalització de la Guerra civil espanyola.
Durant aquest període es va produir un tancament del preventori com a tal, per poder passar a ser un hospital de sang del bàndol republicà.
El tercer i últim bloc comprèn des del 1939 fins al 1971 amb el tancament de les instal·lacions del preventori.
En aquest bloc hi ha incloses les vivències dels testimonis que he trobat ( una professora, un noi que va estar-hi internat dues vegades, una monja que va treballar en el rebost, una persona que va veure el funcionament del preventori des de fora, una persona que va estar treballant a la cuina i a la bugaderia i una persona que va compartir moments de diversió a Tarragona ), l'estructura del preventori (que no era ni mes ni menys que la estructura d'un petit poble, amb el seu servei de correu propi, la seva direcció pròpia, la seva farmàcia i altres moltes instal·lacions), el seu funcionament i quines funcions va desenvolupar abans que les instal·lacions fossin tancades definitivament.
En aquest treball també es pot trobar la resposta a la pregunta: "Per què no s'utilitza per alguna cosa tot aquell terreny?" entre altres moltes que es pregunten tots els tarragonins que coneixen aquest conjunt d'edificis tal i com el que va ser, no pas com un psiquiàtric o altres molts tipus d'edificacions que no corresponen en res amb els usos que va tindre a la realitat.
Cal destacar que tot el que s'explica en el treball no s'ha de prendre al peu de la lletra perquè en el cas de la gent que van estar-hi ingressada tenien com a molt 16 anys i la gent que hi va estar treballant va passar fa força temps i pot provocar alguna distorsió de la realitat.
En el tercer bloc es pot veure molt bé la controvèrsia de les imatges que es presenten en el treball.
I sobretot una altra causa per la que no es pot prendre el treball al peu de la lletra quant a les vivències és perquè pel preventori hi van passar moltíssimes persones i jo només n'he pogut trobar set.
Aquest treball compleix una funció secundària, la qual té la intenció de fer canviar la imatge que es té i es tenia del preventori i de la gent que hi estava ingressada, sobretot en la imatge dels nois ingressats.
Aquests nois no estaven malalts; la Savinosa era un preventori no un sanatori com molta gent creu, és a dir, que a la gent malalta se li negava l'ingrés als pavellons.
El Palau Bofarull es un palauet situat al Carrer Llovera de Reus, prop de la Plaça de Prim al centre de la ciutat que va pertànyer a la família ennoblida dels Bofarull.
El Palau és actualment la seu de l'Escola de Música i Conservatori de Grau Mitjà de la Diputació a Reus.
Josep Bofarull, va ser batlle de la ciutat i la condició nobiliària li va ser confirmada per concessions reials de 1772 i 1774, anys en què es va construir el Palau.
Una obra de l'arquitecte Francesc Bofarull Gavaldà, que era el seu germà.
Scala Dei, pedania de l'Ajuntament de la Morera del Montsant
TINET és un servei de la Diputació de Tarragona que ofereix serveis telemàtics als ciutadans
de les comarques de Tarragona per garantir l'accés a Internet i per reunir continguts de proximitat del territori amb l'objectiu d'integrar els ciutadans en la Societat
de la Informació i afavorir el coneixement del territori.
Amb TINET pots fer una pàgina web de manera ràpida i còmoda amb el servei de
Webfàcil o bé entrar en el món dels
blocs amb el servei de blocs de TINET.
Ara bé, allò que defineix TINET com a xarxa ciutadana és la participació i el portal
actes d'agenda, l''enllaç a la teva web, participar a
Pots trobar les repostes més comunes a Preguntes freqüents o contactar amb nosaltres i t'ajudarem.
Contactar amb atenció a l'usuari: |
Si vols contactar amb un professional API a Conques |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El líder d'ERC recorda que els catalans paguen a la seguretat social 8.000 milions més del que reben en prestacions, mentre que el sistema espanyol està en dèficit
La policia resol nou robatoris amb violència i intimidació a víctimes d'entre 72 i 92 anys realitzats per quatre joves d'entre 18 i 23 anys
Es van poder recuperar les joies i retornar-les a les víctimes, que van requerir els serveis mèdics arran de les fortes estrebades
Luis Pazo i Antonia González, una parella de 73 i 71 anys, viuen amb una pensió de 700 euros i ajuden els cinc fills i els néts
Un estudi de la Creu Roja conclou que s'està invertint la solidaritat intergeneracional.
Cada cop més persones grans han d'ajudar els seus fills amb la pensió
Més de 10.000 joves talentosos han abandonat el país en l'última dècada
La xarxa de serveis socials de Catalunya és àmplia i l'oferta és diversificada, tant en l'àmbit públic com en el privat.
La majoria de prestacions es tramiten per via telefònica o 'in situ', però internet ens brinda tota la informació que necessitem per saber els recursos que tenim a l'abast i a qui els hem de demanar
Viurem en una societat en què una de cada tres persones tindrà més de 65 anys.
L'envelliment de la població planteja alguns reptes ja que caldran més serveis i recursos per a la gent gran, un segment de població que amb la crisi s'ha convertit en el salvavides de familiars a l'atur
El RACC reclama que les infraestructures, l'urbanisme i l'accessibilitat s'adaptin també als majors de 65 anys.
Descarta limitar la conducció per qüestions d'edat però dóna suport al fet que abans de renovar el carnet de conduir es pugui accedir als historials mèdics dels conductors
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
- Tutories Grau de Turisme en Anglès
- Tutories Grau de Direcció Hotelera
- Grau de Turisme en anglès (2n i 3r curs)
- Grau de Direcció Hotelera (3r curs)
Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement.
La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Els primers actes vandàlics han començat cap a dos quarts de deu de la nit
Barcelona.-Escenes de tensió i primeres barricades enceses a diversos carrers del centre de Barcelona en la quarta nit d'aldarulls a la capital catalana.
Grups dispersos de persones a l'entorn del carrer Balmes i la Rambla Catalunya han acumulat cartrons i altre material inflamable enmig de les cruïlles i les han encès amb líquid inflamable.
Prèviament, els Mossos havien disparat projectils de foam per dispersar algun d'aquests grups.
Els primers actes vandàlics han començat cap a dos quarts de deu de la nit, un cop ja s'havia desconvocat l'acció dels CDR a Jardinets de Gràcia per protestar contra la sentència de l'1-O que ha congregat 13.000 persones en una acció lúdica i pacífica.
En un altre punt de la ciutat, a la plaça d'Ortós, un grup de signe feixista i un d'antifeixista s'han concentrat enmig d'un fort dispositiu policial que ha impedit que arribessin a apropar-se.
Quan aquests actes han acabat, grups dispersos dels dos signes han baixat cap a Jardinets de Gràcia, custodiats per la policia.
Ha estat en aquest punt on hi ha començat a haver les primeres dispersions i els primers enfrontaments amb la policia, a banda de les primeres barricades en flames en la quarta nit d'aldarulls a Barcelona.
Entre les persones que participen en aquestes accions hi ha grups dels col·lectius d'extrema dreta i dels antifeixistes -amb cartells amb lemes com 'Jo no soc independentista, soc antifeixista-, així com d'ideologia independentista.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Va lluitar en la primera guerra mundial, combatent en els exèrcits del zar, i més tard va lluitar contra els bolxevics.
Durant la segona guerra mundial, el 1939, va ser capturat pels soviètics i va ser internat a Moscou.
A l'agost de 1941 va ser alliberat com a resultat de l'acord soviètic-polonès.
De seguida es va posar sota al comandament de les forces poloneses que va constituir a la Unió Soviètica.
Amb els 60.000 homes que formaven les seves forces va ser enviat al nord de l'Àfrica i el 1942 va combatre contra el general Erwin Rommel.
El 1943 va desembarcar a Itàlia i va lluitar en les batalles de Montecassino i de Bolònia.
El 1945 va ser nombrat comandant en cap de les forces poloneses en l'Europa occidental.
En acabar la guerra només el 20% dels seus homes varen tornar a Polònia.
El 1946, quan els Aliats varen deixar de reconèixer el govern polonès a l'exili a Londres, Anders va deixar Itàlia i se'n va anar amb els seus homes a la Gran Bretanya.
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
Joan Ferrer a l'espai de Sant Francesc on s'està muntant l'exposició.
Joan Ferrer amb un dels seus quadres.
Un dels quadres del pintor Joan Ferrer, titulat 'Collons, quin arbre', que data de 1990.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El sotssecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, ha assegurat aquest dijous que Catalunya "no mereix" polítics independentistes que es dediquen a "espiar els seus adversaris polítics.
Per la seva banda, el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, ha assenyalat que aquests fets demostrarien "a qui tem de debò l'independentisme".
Així s'ha pronunciat després de les informacions periodístiques publicades sobre suposats espionatges que han aparegut entre la documentació dels Mossos d'Esquadra que la Policia Nacional va interceptar el 26 d'octubre, quan la policia catalana la portava per destruir a una incineradora de Sant Adrià del Besòs (Barcelona).
"A més de malversar fons públics, espiaven adversaris com Xavi García Albiol i Enric Millo.
Catalunya no mereix aquests polítics independentistes", ha manifestat Casado en un missatge al seu compte de Twitter, que ha recollit Europa Press, després que els dos dirigents del PP figurin entre els polítics als que la unitat d'intel·ligència dels Mossos va fer seguiments.
També s'ha pronunciat el responsable d'Organització del PP i coordinador general, Fernando Martínez-Maillo, que creu que aquestes informacions sobre espionatge evidencien a qui temen els independentistes.
El PP i el PP català sempre els ha fet front i amb el 155 els ha arruïnat els plans", ha emfatitzat en un missatge en el seu compte oficial de la mateixa xarxa social.
García Albiol, candidat del PP a les eleccions, ja ha avançat que denunciarà el president de la Generalitat cessat i cap de llista de JuntsxCat, Carles Puigdemont, si es confirma que els Mossos d'Esquadra el van espiar a ell i al delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo.
"Si aquesta informació s'acaba confirmat, posaria en evidència que durant algun temps el Govern [de la Generalitat] ha actuat d'una manera més pròpia d'un règim totalitari que d'una democràcia", ha valorat aquest dijous en una roda de premsa convocada per valorar aquest suposat espionatge.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Aquesta exposició reunirà per primera vegada des del seu arrencament i dispersió les pintures realitzades per Annibale Carracci (Bolonia, 1550 - Roma 1609) per a la capella Herrera, a l ́església de Santiago de los Españoles, Roma.
Les pintures van ser arrencades durant la dècada de 1830 i enviades a Espanya.
Set fragments van ser dipositats al Museo del Prado i uns altres nou, que formen part de la col·lecció del Museu Nacional d ́Art de Catalunya, a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Aquest conjunt de pintura mural d ́excepcional importància era fins ara poc conegut, degut segurament a la seva dispersió.
La recent restauració dels fragments que conserva el Prado ha permès finalment que els dos museus puguin abordar junts la seva exposició i estudi.
Annibale Carracci es va comprometre amb Juan Enriquez de Herrera a pintar al fresc la capella de la seva família a l ́església de Santiago de los Españoles, de Roma.
Carracci va idear el conjunt i executà alguns dels frescos abans que el 1605 patís una greu malaltia que el va apartar del projecte i l ́obligà a delegar l ́execució de les pintures a Francesco Albani.
Carracci i els seus ajudants també van pintar el quadre de l ́altar.
En total 28 dibuixos de Carracci o de la seva escola s ́han relacionat amb aquest projecte.
Aquest conjunt de pintures extraordinari es podrà veure acompanyat del quadre d ́altar i d ́una selecció de dibuixos, estampes i llibres, i comptarà amb material audiovisual que aportarà informació sobre els autors, desvetllarà la iconografia i parlarà sobre l ́església de Santiago de los Españoles i l ́arrencament de les pintures, la seva dispersió i finalment, la seva restauració.
- Grups d'estudiants o escolars sense reserva prèvia acompanyats per mestres o professors
- Persones a l'atur acreditades
- Grups d'estudiants o escolars amb reserva prèvia acompanyats per mestres o professors
- 18 de maig (Nit dels Museus: gratuït de 19 a 1 h)
- 18 de maig (Dia Internacional dels Museus)
- 11 de setembre (Diada Nacional) |
El compromís polític d'artistes com Angelillo, el Corruco de Algeciras, Carmen Amaya, Juanito Valderrama, José Cepero, Niño de Utrera o el Chato de Ventas va suposar per a molts d'ells l'ostracisme, la presó, l'exili i fins i tot la mort.
Durant la postguerra, el flamenc va ser desposseït de la seva consciència social, per a convertir-lo en la música del règim de Franco.
A partir dels anys 60, cantautors com Manuel Gerena i Enrique Morente, van tornar a alçar la veu i representar a un poble que protestava contra la dictadura.
Per això van ser perseguits per la censura, però mai van callar.
El debat comptarà amb la participació de Juan Vergillos, un dels màxims especialistes en flamencologia; Manuel Gerena, poeta i cantautor flamenc i Federico Bardagí, antropòleg.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
Una imatge de les noies programant aplicacions durant l'ACM-W Europe Hackathon
La UPC ha acollit, del 6 al 8 de setembre, el congrés internacional womENCourage 2017, una trobada científica i de networking en què participaran més de 200 estudiantes, investigadores i professionals vinculades a l'àmbit de l'enginyeria informàtica.
El congrés, que ha tingut lloc per primer cop a Espanya, vol ser punt de trobada per compartir experiències professionals, casos d'èxit i debats sobre el foment de vocacions, sobretot femenines, en l'àmbit de la informàtica.
La UPC ha iniciat durant el curs 2016-2017 la implantació del III Pla d'igualtat de gènere 2016-2020, amb quatre projectes inicials: Sostre de vidre, +Noies TIC, Reforma horària i Mentoria a secundària.
La celebració del womenENcourage s'emmarca, precisament, en la línia de treball +Noies TIC, que respon a la necessitat d'atraure i incrementar el nombre de dones als estudis de la UPC i, en concret, en l'àmbit TIC.
Entre aquestes accions, la UPC s'ha sumat a diferents iniciatives locals i internacionals per incrementar el nombre de vocacions científiques i tecnològiques, com ara el vídeo 'El que no t'expliquen' elaborat conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); la trobada Girls in ICT Day, Expanding horizons, Changing attitudes; o l'Ada Lovelace Day.
El curs 2017-2018 la UPC investirà doctora 'honoris causa' la matemàtica nord-americana Margaret Hamilton, pionera en la utilització del terme 'enginyeria del software', ara fa 50 anys, durant les primeres missions Apol·lo de la NASA.
La proposta s'emmarca en la celebració del 40è aniversari de la FIB i vol ser també un homenatge a una professional que va treballar en un entorn totalment masculí i que va impulsar la presència de les dones en el camp de la informàtica. |
La monja i activista Sor Lucía Caram ha estat guardonada aquest dijous amb el premi Català de l'Any 2014, després del que ha demanat davant del president de la Generalitat, Artur Mas, un pacte nacional contra la pobresa infantil.
"Aquest país té la capacitat per fer-ho", ha assegurat després de rebre el premi --organitzat per 'El Periódico'-- i ha exigit un compromís per part de tots els partits i agents socials per avançar cap a aquest pacte.
L'activista ha guanyat el premi després de dos mesos d'una votació popular oberta en què ha aconseguit més suports que els altres dos finalistes: el periodista Jordi Évole i el doctor Eduard Gratacós.
Abans de l'entrega del premi, Mas ha destacat que els tres nominats representen la diversitat que existeix a Catalunya, la societat de la qual "no busca excuses per no actuar, sinó que busca raons" per fer-ho, segons ell.
Ha destacat que, amb gent com els tres nominats --als qui ha descrit com persones lluitadores i amb talent i caràcter--, la societat catalana està "preparada per poder enfrontar els reptes".
A més de l'entrega de Català de l'Any, també s'ha lliurat la Millor Iniciativa Empresarial a Hewlett Packard, per centralitzar l'R+D mundial de la tecnologia d'impressió digital en 3D en la seva seu de Sant Cugat del Vallès.
Alhora, s'ha reconegut com a Millor Iniciativa Solidària a l'Aliança contra la Pobresa Energètica.
En edicions anteriors del Català de l'Any, s'han premiat a la biòloga i oceanògrafa Josefina Castellví, al metge Josep Sánchez de Toledo, al comunicador Joaquim Puyal, al 'casteller' Daniel Miret i a l'entrenador i exjugador Pep Guardiola.
A l'entrega de premis, celebrada al teatre Nacional de Catalunya, (TNC) han assistit la delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, entre d'altres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
En declaracions a la premsa, Coscubiela ha assegurat que la coalició Junts pel Sí (Convergència i Esquerra) està mentint quan assegura que les pensions creixeran si Catalunya és independent.
A la vegada però s'ha volgut situar fora del llenguatge de la "por i les amenaces del PP ".
En el fons, considera que les prestacions socials, com les pensions depenen de l'ocupació i els salaris dignes que conformen les cotitzacions.
Llluny del que CiU i el PP van facilitar amb la reforma laboral.
"El futur de les pensions no depèn del model d'estat, depèn de que no governi Artur Mas", ha seguit.
Coscubiela manté, com Catalunya sí que es pot, que la prioritat és l'emergència social i que hi ha vida més enllà del debat identitari, que resumeixen entre Junts pel Sí (i Mas) i el PP.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
L'alcaldessa de Montcada durant el seu parlament, abans del minut de silenci Foto: Albert Hernàndez
Membres del govern municipal i la plataforma pel soterrament Foto: Albert Hernàndez
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Els beneficiaris catalans de la Llei de la dependència s'han reduït un 1,4% en un any, al passar de 158.589 el desembre del 2012 a 156.333 el desembre del 2013, i la xifra de prestacions ha caigut un 5,5% --han passat de 122.011 a 115.656 en un any--.
Ho ha explicat a Europa Press la directora de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (Icass), Carmela Fortuny, en referència de l'última actualització de dades sobre la dependència que ha fet la Conselleria de Benestar Social i Família de la Generalitat, datada a 1 de gener.
Fortuny ha atribuït el descens de beneficiaris i prestacions a dos factors: la mort d'una mitjana de 2.200 usuaris al mes --més de la meitat superen els 80 anys-- i les reformes de l'Estat, que ha obligat a ajornar fins al 2015 els pagaments als dependents moderats.
La reducció de prestacions es contraposa a l'augment dels serveis, tenint en compte que "l'Estat paga menys a les comunitats si no prioritzen oferir serveis abans que pagar ajudes", ha recordat Fortuny.
Ha recordat que, al marge dels dependents moderats que no poden entrar en el sistema, a Catalunya "ja estan resolts el 96,4% dels casos", i ha recordat que la afluència més gran de sol·licituds per cobrar la dependència es va produir en els primers anys de la llei.
"Ara el que més hi ha són revisions perquè l'estat de la gent amb dependència empitjora amb els anys", ha dit, i ha recordat que l'Estat també ha endurit els criteris de concessió dels graus, per la qual cosa molts eviten sol·licitar revisions per por de perdre el seu nivell.
Les dades també revelen que 66.887 catalans no rebran cap ajuda fins al juliol del 2015 perquè el seu grau de discapacitat és moderat, una catalogació a la qual l'Estat va posposar del cobrament per la falta de recursos econòmics.
La xifra suposa un 15% més que fa un any, quan el Govern espanyol va decretar que els dependents moderats haurien d'esperar un mínim de 36 mesos per rebre alguna ajuda econòmica i va eliminar la retroactivitat, per la qual cosa els afectats mai recuperaran els diners que no han percebut durant el temps d'espera.
Entre els dependents moderats hi ha persones que necessiten ajuda per a algunes activitats bàsiques --menjar, anar al bany o vestir-se-- i tenen necessitats de suport intermitent.
Fortuny ha recordat que aquests usuaris "estan atesos a través d'altres sistemes d'ajudes de la Generalitat", com el suport a l'acollida residencial, les prestacions a discapacitats i les subvencions a programes d'autonomia en el propi habitatge.
A l'ajornament fins al juliol del 2015 del pagament als dependents moderats, se suma la retallada del 15% en la prestació dels cuidadors familiars que l'Estat ha decretat en paral·lel.
A Catalunya hi ha ara 161.436 dependents que es beneficien d'algun tipus de prestació o servei, dels quals 109.600 tenen un cuidador familiar, figura que desenvolupen sobretot dones, per les quals l'Estat ha deixat de cotitzar.
"Si una família vol cuidar un dependent no anem a negar-li aquesta opció, però la figura està mutilada per les retallades estatals", ha lamentat Fortuny, que ha recordat que la Generalitat té programes propis de formació i suport als cuidadors no professionals.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Des d'ara i fins al dia 25 d'octubre ja podeu aportar la vostra participació al concurs en forma de comentari a aquest articlet, clicant a dalt on diu "comentaris".
Quina és la teva frase feta o refrany català preferit?
Explica perquè, amb tot l'enginy lingüístic que puguis.
Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.
És el millor consell per evitar problemes.
Si se l'apliqués tothom, no hi hauria tantes discussions ni baralles.
Dient les veritats es perden les amistats.
És la realitat, la gent quan li dius la veritat i no l ́esmentis doncs li pren a mal i s ́enfada
Des de l'any 2000, el magazín sobre l'actualitat de la llengua a Tarragona Ràdio |
El jugador i capità del FC Barcelona Xavi Hernández ha assegurat que està "molt content" per haver decidit l'estiu passat continuar a l'equip blaugrana i no anar-se'n perquè, a més, creu que està sent "útil" per als seus companys i per al tècnic, Luis Enrique Martínez, per la qual cosa "gaudeix" d'una temporada en què, probablement aquest dissabte davant l'Eibar, arribarà als 750 partits oficials com a blaugrana.
"Era molt jove (en el seu debut), amb 18 anys era un 'pipioli', però he tingut la sort d'estar en el millor club del món i jugar 17 temporades en el primer equip més les de formació.
Són 25 anys a la casa i és un orgull màxim poder estar aquí, estic molt content de no haver marxat i de continuar sent útil i competitiu.
Són vivències úniques en el club de la meva vida", ha manifestat Xavi en una entrevista publicada aquest dimecres en el web del club i recollida per Europa Press.
Xavi, amb un rol ben diferent, pot arribar als 750 partits oficials i, a més, ho fa sense veure el final a la seva carrera, ja que encara es veu útil i gaudint del futbol al Barça.
L'equip va bé i això és el principal, que l'equip funcioni.
Si a més afegeixes que gaudeixes quan estàs al camp, millor.
Els últims anys he gaudit com un nen", s'ha sincerat.
"L'estil és bàsic i s'ha demostrat aquests anys.
Malament faríem de canviar, hem de ser competitius, intentar arribar sempre amb opcions a final de temporada i crec que s'estan aconseguint els objectius principals els últims anys i aquest 'ADN' Barça no es pot perdre", ha apuntat Xavi.
Després de preguntar-li per l'estil de Pep Guardiola o Luis Enrique com a entrenadors i si s'assembla a quan eren jugadors, el de Terrassa creu que "en molts moments sí".
"A vegades en uns aspectes més o menys.
Pep era més visceral al camp, també Luis Enrique, i ara es controla molt més.
Realment els dos imposen molt el seu caràcter i estil, més fins i tot que quan jugaven", ha reconegut.
A nivell personal, després de preguntar-li per un canvi en la seva carrera, ha apuntat al tècnic holandès Frank Rijkaard.
"Va ser ell qui em va canviar de posició i em va dir que tenia talent per jugar més endavant, d'interior i no de migcampista, més al voltant dels puntes que no de la sortida de la pilota.
M'he adaptat, i així he viscut els millors anys de la història del Barça amb aquesta generació nostra", ha celebrat.
El català també veu reconegut el seu joc i la seva història en els estadis que visiten, fet que creu que passa "no només per jugar amb el Barça sinó també amb la selecció".
"Hem sabut perdre i guanyar, i aquest respecte és cap a mi però cap al Barça i cap a la selecció.
Estic molt content per l'ovació de San Mamés", ha assenyalat sobre els aplaudiments rebuts a la nova 'catedral' del futbol l'últim partit de Lliga.
Xavi, a Ipurúa aquest dissabte, podria arribar als 750 partits oficials amb el primer equip del Barça, una xifra impensable fins fa poc per a un jugador barcelonista.
Cal recordar que durant més de 20 anys aquest rècord el va tenir el defensa Migueli, amb 549.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Inici / Caminades per paratges de regadiu a la 6a Marxa de la Boira de Penelles
El diputat i alcalde de Penelles, Eloi Bergós, ha participat aquest divendres en la roda de premsa de presentació de la 6a Marxa de la Boira de Penelles que se celebrarà el 12 de gener.
La presentació –que ha tingut lloc a la sala de premsa de la Diputació– ha comptat amb les intervencions dels representants de Boira Experience, Irene Barón i Roger Tutusaus.
La Marxa –de caire no competitiu i que està inclosa dins del circuit de marxes saludables de Ponent marxa.cat– consta de dos recorreguts, un de 13 km i 343 metres de desnivell positiu; i un altre de 22 km, amb 534 metres de desnivell positiu.
Ambdós transcorren per camins de terra i tenen la sortida i l'arribada a Penelles, concretament al passeig de Josep Prenafeta, sota l'apadrinament dels gegants de la població, segons ha explicat Tutusaus.
L'organització ha previst la sortida de la marxa llarga a les 9.00 hores, i a les 9.30, la marxa curta.
Els participants podran gaudir de llocs poc coneguts dels municipis de Penelles, Montgai i Bellmunt d'Urgell, de les grans extensions de regadiu de la comarca de la Noguera, així com la visita d'unes trinxeres de la Guerra Civil i els famosos grafits d'art rural de la població.
En aquest sentit, Bergós ha reivindicat el paisatge de la zona i el seus potencials, i ha reconegut que aquesta marxa ajudarà a donar a conèixer la Serra de Bellmunt-Almenara, el canal d'Urgell, el castell del Remei, Montgai i Bellmunt.
Els avituallaments seran amb productes de quilòmetre zero.
De la mateixa manera, i com ja és habitual, l'organització donarà un detall sostenible, emmarcat dins de.
Barón, de la seva banda, ha recordat que com ja és habitual la marxa aposta pel projecte de reforestació, per la qual cosa es lliurarà a cada participant una alzina que poden emportar-se, o bé plantar-la en un indret del municipi de Penelles en data encara per determinar, per ajudar a la sostenibilitat de l'ecosistema.
Paral·lelament, es farà una donació entre assistents i participants d'ajut a aquest projecte de reforestació.
Els atletes poden fer la marxa corrent o caminant.
D'altra banda, amb el nou disseny de la samarreta, 1 € del que es recapti anirà també destinat a aquest projecte.
La inscripció es pot fer a www.boiraexperience.cat.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Josep Tarradellas —125è president de la Generalitat— arribava a Barcelona després de trenta-vuit anys a l'exili i des del balcó de Palau s'adreçava a la gernació concentrada a la plaça Sant Jaume amb el mític "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!".
Tarradellas pronunciava aquestes paraules conscient que sobre la seva figura descansava la legitimitat democràtica de la Generalitat republicana.
Era membre fundacional d 'Esquerra Republicana de Catalunya i havia estat conseller de Governació del gabinet Macià (1931); i cap del Consell Executiu —l'equivalent a president del govern—, conseller de Finances i responsable de la indústria de guerra, amb el gabinet Companys (1936-1939).
I era president de la Generalitat a l'exili des de 1954, seguint el fil successori Companys-Irla.
El retorn de Tarradellas tenia una significació especial.
Era, malgrat tot, el triomf de la resistència política i cultural catalana —la catalanista i la no catalanista— a quasi quatre dècades de submissió al brutal règim dictatorial franquista.
El fil que porta Tarradellas fins a la presidència s'inicia el mateix dia que el règim franquista afusellava el president Companys.
El 15 d'octubre de 1940, el Consell Executiu a l'exili nomenava Josep Irla, president del Parlament i d'acord amb el reglament de l'Estatut, 124è president de la Generalitat.
Irla exerciria la presidència durant catorze anys (1940-1954) fins que la seva salut, malmesa per les penúries econòmiques de l'exili, el va obligar a renunciar.
En aquell segon torn successori, Tarradellas, seria elegit —a Mèxic— pels diputats a l'exili —com ho havia estat Companys a Barcelona a la mort de Macià (1934)— per la seva condició d'home de govern i es convertia en el 125è president.
Tarradellas, la seva esposa Antònia Macià (filla del difunt president Macià) i els fills de la parella, Montserrat (nascuda a Barcelona el 1929, a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera) i Josep (nascut a l'exili francès el 1942), convertien la seva residència familiar —a Saint Martin-le-Beau (França)— en la màxima representació del Govern de Catalunya.
Saint Martin-le-Beau té un lloc destacat en la història contemporània de Catalunya.
És una petita població de 2.000 habitants entre el riu Loira i el seu afluent el riu Cher; sobre l'eix Tours-Blois-Orleans, el nucli històric i mític de França, radicalment diferenciat del paisatge humà i cultural de Catalunya.
Un buit en l'espai i en el temps que seria una veritable prova de voluntat i de persistència.
Tarradellas, amb uns recursos econòmics i logístics molt limitats i amb una situació personal i familiar molt difícil, va ser capaç de sostenir —quasi en solitari— l'estructura d'un govern i d'una institució a l'exili amb l'únic propòsit de mantenir la seva legitimitat i projectar-los cap al futur.
Tarradellas, home de govern, era molt conscient del seu paper i sempre va tenir molt clar que la seva missió consistia a mantenir i projectar un pont sobre el temps que algun dia legitimaria una Generalitat restaurada que s'explicaria com la legítima continuadora de la Generalitat republicana.
Aquesta decidida voluntat, amb errors i amb encerts, el convertiria —a Catalunya, país de mites— en un polític amb categoria mítica.
El difícil equilibri entre pragmatisme i sentimentalitat que es pressuposa a un govern que exerceix des de l'exili —i que havia estat la divisa de la Generalitat durant la presidència de Josep Irla (1940-1954)— es començaria a trencar a Saint Martin-le-Bbeau.
Tarradellas, en les llargues hores de meditació contemplant les calmoses aigües del Loira, formularia una política construïda sobre renúncies amb el clar objectiu d'aplanar el camí cap la restauració de la Generalitat.
Però l'inexorable pas del temps i la dura repressió de la dictadura havien creat un esvoranc entre l'exili i l'oposició interna.
Entre Tarradellas i la seva política pragmàtica i l' Assemblea de Catalunya —la taula de forces polítiques catalanes en la clandestinitat creada el 1971— i la seva política obertament reivindicativa.
Després de la mort del dictador Franco (1975) i la progressiva substitució d'elements de la vella guàrdia del règim; els nous dirigents s'inclinarien per Tarradellas que, paradoxalment, es convertiria en la millor opció de Madrid per frenar el catalanisme de l'Assemblea.
Anys més tard, exministres de la UCD (del primer govern democràtic del postfranquisme) ho confirmarien.
Josep Tarradellas i Antònia Macià.
Aquests detalls són fonamentals per entendre el triangle negociador format pel rei Joan Carles I, Suárez i Tarradellas.
El monarca, malgrat que era —és— fill de Joan de Borbó —comte de Barcelona— i net del rei Alfons XIII i per tant l'avalaven els drets dinàstics, va assolir la "jefatura del Estado" per herència del dictador Franco.
En unes declaracions recents Joan Carles I va afirmar que Franco, al llit de mort, li va fer prometre que "preservaria la unitat d'Espanya".
Suárez era un tecnòcrata amb un expedient brillant i amb una carrera professional forjada a l'ombra del Movimiento.
En una ocasió, mentre exercia com a president del govern, va manifestar dubtes que el català fos una llengua vàlida per estudiar una carrera universitària.
I Tarradellas era l'home de govern, el polític pragmàtic que, des de Saint Martin-le-Beau, havia vist passar molta aigua Loira avall.
Que en termes polítics vol dir fer bones certes renúncies.
Adolfo Suárez, nomenat a dit pel rei Joan Carles I, pren possessió del seu càrrec com a president del govern espanyol.
En aquell context van sorgir diverses figures que actuarien primer com a missatgers i després com a mediadors.
Un dels més destacats seria el periodista barceloní Carles Sentís; amb una trajectòria política que dibuixava un viatge des d' Acció Catalana i la Lliga Regionalista —durant la Segona República— fins a una estreta col·laboració amb el franquisme i una intensa participació en el consell assessor de Joan de Borbó, el pare de Joan Carles I —durant la dictadura—.
Una altra figura destacada seria Manuel Ortínez; un banquer de Barcelona que havia aconseguit la implicació d'alguns sectors de la burgesia catalana en el sosteniment econòmic de la Generalitat a l'exili.
Era amic de Tarradellas i actuava com el seu secretari personal.
Al costat d'Ortínez destacarien, també, un jove Josep Maria Bricall, investigador que havia visitat Tarradellas a l'exili interessat pel model econòmic de la Generalitat republicana, i un experimentat Frederic Rahola, que havia treballat amb Tarradellas a la conselleria de Finances (1938).
Ortínez, Bricall i Rahola serien consellers de Governació de la Generalitat restaurada durant la presidència de Tarradellas (1977-1980).
El govern Suárez feia públic el decret que derogava la llei franquista de 1938 de supressió de la Generalitat.
Amb aquest decret es restaurava —de forma provisional— la Generalitat i es reconeixia, implícitament, la legitimitat i la continuïtat de la institució tant en la seva etapa republicana com en la de l'exili durant el parèntesi de la dictadura.
La restauració de la Generalitat s'anticipava més d'un any a la promulgació de la Constitució (desembre de 1978).
La Generalitat, òrgan polític i de govern de Catalunya durant la República, era reconeguda per un règim postfranquista que encara no s'havia dotat d'una Constitució.
I la seva restauració seria sancionada pel rei Joan Carles I, cap de l'Estat espanyol i cap de l'exèrcit espanyol.
Són uns detalls molt importants a retenir, sobretot en el context actual.
Era el triomf de Tarradellas que, contra l'opinió de Suárez que la pretenia ajornar amb posterioritat a la promulgació de la Constitució, havia aconseguit imposar la restauració amb l'argument que, a Catalunya, la Generalitat representava la legitimitat democràtica arrabassada després del cop militar de 1936.
El 15 de juny de 1977 se celebraven les primeres eleccions generals que a Espanya guanyaria la UCD.
En canvi a Catalunya el preu de la factura del pragmatisme de Tarradellas (la marginació del catalanisme assembleari) es pagaria amb el triomf electoral de les esquerres espanyoles.
Anys més tard, aquells mateixos exministres de la UCD que glossaven la figura de Tarradellas, confirmaven també que, a Catalunya, el triomf de les esquerres espanyoles havia estat aigua d'abril que havia entollat els camins del catalanisme polític, l'element no controlat pels "transicionistes".
Presidint un govern elegit democràticament i amb el catalanisme derrotat electoralment, l'entorn de Suárez —Fernàndez Miranda, Cassinello, Gutiérrez Mellado— va adquirir una posició de força que condicionaria, i no favorablement, el futur de l'autogovern català.
Durant els dos mesos llargs que separarien la primera reunió de La Moncloa de la restauració de la Generalitat van succeir moltes coses; en moltes ocasions poc o gens favorables a les tesis catalanistes que Tarradellas ocultava darrere d'un somriure o d'una declaració esperançadora.
Els mitjans de premsa no es feien ressò del contingut d'aquelles negociacions conduïdes amb un rigorós secretisme.
Però posteriorment, passats vuit anys, Tarradellas explicaria que la il·lusió i la confiança col·lectives de la ciutadania catalana contrastaven amb l'actitud rígida i poc dialogant del govern Suárez, entestat a subordinar l'aprovació de l'autogovern català a la promulgació de la Constitució espanyola amb el fals pretext que el govern espanyol tenia la necessitat de crear un estat d'opinió —a Espanya— favorable a l'autonomia catalana.
Explicaria també que, finalment, es va arribar a una solució de compromís.
Una part de la historiografia contemporània ha acusat Tarradellas d'haver fet excessives concessions.
Però el cert és que en aquell placatge al catalanisme hi va tenir tant protagonisme el PSC —que després de la mort de Pallach (1977) havia derivat ràpidament cap al PSOE i que després del 15-J seria la primera força política a Catalunya— com el mateix president de la Generalitat.
Amb el pretext del "soroll de sabres" es revelarien les tesis d'Ortega y Gasset que tant han influït, històricament, els dirigents socialistes com liberals espanyols.
Vigília de la restauració de la Generalitat
Amb el que s'ha dit queda sobradament entesa la part de la cita que diu "ja soc aquí".
En canvi, l'altra part de la cita que s'inicia amb el "ciutadans de Catalunya" s'explica pel context "orteguià" que dominava —i que domina— la política espanyola.
Tant la premsa com l'opinió pública catalanes hi van voler veure una afirmació de republicanisme.
Un últim testimoni de la sentimentalitat de Companys i d'Irla, els seus predecessors.
En aquell moment històric, malgrat tot el que havia passat, rebatia la idea d'Espanya del liberalisme i del socialisme espanyols; i, a través de la Generalitat, afirmava Catalunya en la seva història, la seva singularitat i en el seu compromís amb la democràcia. |
Anit es va celebrar a València la dotzena Nit de les Lletres Catalanes.
Com cada vegada, els autors valencians que el darrer any hem publicat alguna obra nova, ens varem reunir amb tots aquells que s'hi van voler afegir per a sopar i també per a fer una mínima presentació de cada obra.
En acabar, tothom que ho va voler va poder comprar les obres que va voler, per descomptat dedicades pels autors.
L'acte compta amb el recolzament de la Associació d'Escriptors en llengua Catalana, Acció Cultural del País Valencià, la Institució de les Lletres Catalanes i la llibreria fan Set, que es va encarregar de tindre llibres.
L'acte va ser a la Societat Coral el Micalet, que sempre ofereix les seues instal·lacions i col·laboració.
Els presents, vam estar d'acord en què la literatura en Català al País Valencià té una bona qualitat.
Comparable amb la de qualsevol altre país.
També en que les institucions valencianes no fan tant com poden per a defensar autors, editorials ni tampoc per fomentar la lectura.
I també varem mostrar el nostre rebuig unànime al judici que ahir mateix començava a Madrid contra els presos polítics catalans.
A hores d'ara, ja es veu ben clar de què va la cosa, en realitat.
Per la meua part, vaig aportar el meu granet de sorra amb Judith Sorribes, la darrera novel·la, de moment.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
El davanter del RC Celta de Vigo Joaquín Larrivey ha afirmat que l'àrbitre andalús Pedro Jesús Pérez Montero "va perjudicar" l'equip gallec en la derrota de diumenge a Balaídos davant del Reial Madrid (2-4) en no xiular un penal de l'alemany Toni Kroos al xilè Fabián Orellana amb 2-3 al marcador, així com intervenir en altres petites jugades que, segons l'opinió de l'ariet argentí, van marcant el duel.
"Jo estava al costat de Fabián en la jugada del penal i va ser bastant clar, perquè li havia guanyat la posició.
És un jugador fràgil, de poca estatura i poc pes, i és més fàcil enderrocar-lo.
Parlant, tots arribem a la mateixa conclusió: l'àrbitre ens va perjudicar", ha declarat en la roda de premsa oferta en A Madroa.
A més, l'argentí ha destacat el penal no xiulat com "una jugada clau".
"Ens posava 3-3, jo estava al costat i per a mi va ser molt clar.
Després ho veig a la tele i no és tan clar com ho havia vist dins del camp.
Més enllà d'això, hi ha hagut jugades que generalment xiulen per un costat i per l'altre no.
Confio que, com qualsevol jugador, hagi tingut un mal partit", ha dit sobre el col·legiat andalús Pedro Jesús Pérez Montero.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
19/12/18 | Durant tot el mes de desembre i fins a Reis, la ciutat bull d'activitats per celebrar l'arribada del Nadal: tallers, espectacles infantils, música, gastronomia, fires i mercats i molt més ompliran carrers i places de tots els barris, per convidar-vos a gaudir al màxim d'un Nadal d'emocions!
Doneu un cop d'ull a la programació! |
En aquest apartat trobareu una relació d'alguns establiments de lloguer i compra de vestuari i fotografies antigues, que il·lustren la societat de finals de segle XIX i principis de XX, les quals us poden orientar a l'hora de decidir-vos per les diverses opcions de vestuari i complements. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Abadia de Montserrat ) El Museu de Montserrat (MDM) dedica la sisena edició del Curs d'Estiu a l'espiritualitat i la transcendència en l'art abstracte.
Els propers dies 12 i 13 de juliol, figures de primer nivell, com l'artista Sean Scully –artífex de la intervenció a Santa Cecília de Montserrat-, Amador Vega, Friedhelm Mennekes, Sandra Sanseverino, Raquel Bouso, Paul Anel i Josep de C. Laplana impartiran diferents ponències que ajudaran a indagar particularment en l'experiència profunda de l'abstracció.
El Museu de Montserrat s'ha proposat aprofundir la dimensió espiritual de l'art, especialment a partir de l'any 2015, quan Sean Scully va transfigurar l'interior de l'església romànica de Santa Cecília amb la seva creació abstracta.
Fruit del contacte amb aquest artista va sorgir l'Institut Art i Espiritualitat que porta el seu nom.
Els autors i les ponències d'aquest 6è Curs d'Estiu del MDM, que porta per títol Espiritualitat i transcendència en art abstracte, són les següents: el divendres 12 de juliol Amador Vega, catedràtic d'estètica i teoria de les arts a la Universitat Pompeu Fabra, impartirà la sessió "L'art de Mark Rothko: lectures de l'abstracció".
El jesuïta alemany Friedhelm Mennekes, especialista en art contemporani aportarà les seves tesis sobre "Interrogants en un espai sagrat: Yamamoto, Kruger, Trockel i James Lee Byars".
La darrera sessió de dissabte serà impartida per Raquel Bouso, professora de filosofia a la Universitat Pompeu Fabra, sota el títol "De budes, arbres i ombres.
L'espiritualitat en l'art de Tatsuo Miyajima" El dissabte 13 de juliol Josep de C. Laplana, Director del Museu de Montserrat, obrirà el dia amb "Iconoclàstia i art abstracte".
El seguirà Paul Anel, sacerdot a Brooklyn, Nova York, amb la lliçó "Cercant Déu al taller: 11 anys d'amistat amb els artistes de Nova York".
El tancament del curs serà a càrrec de Sean Scully amb "Prometeu".
El curs tindrà lloc a la Sala de la Façana del Monestir de Montserrat, mentre que l'activitat de cloenda serà una visita, dissabte 14 a la tarda, a l'Espai d'art Sean Scully de Santa Cecília de Montserrat.
Tot i que l'abstracció ha estat sempre present en l'art, a partir de 1912, amb Vassili Kandinsky com a principal impulsor, es condensa en un moviment avantguardista que pretén obrir un nou capítol en la història de l'art mundial.
Les figures més emblemàtiques que van seguir Kandinsky són Kazimir Malèvitx i Piet Mondrian, i tota una galàxia d'entusiastes, cadascú amb carisma singular i amb aportacions personals.
No hi ha dubte que dins de tot gran artista que se sent impulsat a endinsar-se en aquest camí batega una inquietud mística de contemplar l'invisible i de dir l'indicible a partir dels mitjans materials que té a l'abast.
Aquesta és la grandesa i també la limitació intrínseca de l'obra artística. |
La visita del Llagostera al Rico Pérez, un dels estadis de més prestigi de la categoria de bronze, s'entreveia com un arma de doble tall.
D'una banda, l'Hèrcules enfrontava al partit en plena crisi institucional i esportiva, instal·lat en les posicions de descens quan l'objectiu inicial de l'entitat era l'ascens, i en clara dinàmica negativa, amb una ratxa de 9 punts sumats dels darrers 30 disputats.
De l'altra banda, però, tot plegat feia de l'alacantí un rival perillós, necessitat de victòries amb urgència, que jugava de local i amb un nou entrenador a la banqueta, Antonio Moreno.
Finalment, va tocar-li arremangar-se al Llagostera, cosa que sap fer de meravella, per frenar un Hèrcules amb molta empenta per moments i el partit va acabar sense gols (0-0) i amb un punt per a cadascun.
Un empat que serveix als llagosterencs per seguir sumant i no acostar-se a la zona calenta de la classificació.
A més, en un duel que va ser complicat.
L'Hèrcules va portar la iniciativa, en un camp de grans dimensions i gespa natural, tot el contrari que el feu llagosterenc.
Els locals van tenir la pilota, però els visitants, que van pressionar a dalt i van estar sòlids i solvents al darrere, van concedir ben poc.
Només a la sortida d'un córner rematat per Teo i amb una verinosa centrada des de la banda de Jesús Alfaro, que no va trobar rematador, va inquietar l'Hèrcules.
Després de la represa, no va canviar el guió, amb els herculans dominant i els llagosterencs ben endreçats amenaçant al contraatac.
En aquest segon temps, però, sí que va poder picar l'Hèrcules, que va vorejar la diana en dues ocasions, les dues a les botes d'un exblaugrana com Benja.
Primer, el davanter es va topar amb el pal després de rematar una centrada de Diego Benito; segon, va ser el porter Marcos que va negar el gol a l'atacant amb una bona mà amb què va neutralitzar un xut al pal llarg culminant una jugada de Jona.
Les opcions dels blaugrana, que els últims instants van acabar protestant un gol anul·lat per fora de joc, van passar pel contraatac, en què van protagonitzar-ne de perillosos sense encert.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El ministre de Finances, Jordi Cinca, va presentar ahir en una roda de premsa la liquidació pressupostària de l'any passat la qual, segons les xifres del Govern, presenten per segon any consecutiu un superàvit de caixa de nou milions d'euros i per cinquè any consecutiu un superàvit de resultat de la gestió.
Per Cinca, els resultats demostren que s'ha anat assolint l'objectiu d'arribar a l'equilibri pressupostari.
No s'ha de treure merit a la gestió d'aquest Govern tenint en compte que el país havia arrossegat més de 15 anys de dèficits consecutius.
El ministre va aprofitar l'ocasió per reiterar que l'economia va bé, malgrat que la liquidació pressupostària reflecteix una disminució de la recaptació dels impostos directes, de 82 milions del 2016 als 71 milions de l'any passat a causa que han caigut els ingressos del sistema financer, un factor preocupant per a un país on precisament el sistema financer és bàsic per a l'estabilitat i el benestar econòmic.
També s'ha de tenir en compte que hi ha obres necessàries com és el desviament de Sant Julià de Lòria que no es pot fer per falta de recursos.
L'endeutament del Govern s'està reduint i no supera els límits que marca la llei, tot i que la xifra s'enfila als 912 milions d'euros, el que ve a representar uns 13.000 euros per habitant.
Per tant les xifres també tenen la seva lectura menys encoratjadora, sobretot si es té en compte que el cent per cents dels dividends d'Andorra Telecom i el 30% dels de FEDA van a engreixar la caixa del Govern, unes partides gens menyspreables que les dues companyies podrien destinar per millores del servei o per a inversions destinades als seus sectors.
No es tracta de devaluar la gestió de l'executiu taronja però sí de precisar alguns punts passats pel tint de l'eufòria.
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, es reunirà aquest divendres amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, a la presó de Lledoners en la qual es troba en presó preventiva, per abordar la situació dels polítics catalans presos pel procés sobiranista, però també mirar de sumar el suport de la formació independentista als Pressupostos.
Així ho ha assegurat el mateix Iglesias en un missatge que ha difós aquest dimecres a Twitter, recollit per Europa Press, després que aquest dimarts afirmés que era la seva intenció veure's "tan aviat com sigui possible" amb Junqueras.
Ell i els seus companys han d'estar lliures.
Cal treballar dur per desjudicialitzar el conflicte, defensar el diàleg i construir vies democràtiques.
Crec que això només és possible si la majoria de la moció de censura es manté", ha assegurat Iglesias en aquest missatge.
D'aquesta manera, el líder 'lila' ha aprofitat el seu anunci per tornar a reclamar la llibertat de Junqueras i de la resta de polítics catalans que es troben en presó preventiva per la causa del procés.
Això sí, també ha deixat clar que la situació dels presos no ha de condicionar l'aprovació dels Pressupostos, per fer-ho són necessaris els afirmatius d'ERC, el PDeCAT, el PNB i Compromís.
De fet, Iglesias està convençut que l'aprovació dels Pressupostos amb l'ajuda de les forces catalanes i basques, mantenint la majoria que va tirar endavant la moció de censura, és la via adequada per millorar la situació dels presos, en la mesura que garanteix la continuïtat de la legislatura, i evita un avançament electoral i la possibilitat que el PP torni al Govern d'Espanya.
"Parlar de política, parlar del suport a un document de pressupostos que és molt bo per a aquest país implica parlar amb molta gent, hi ha moltes formacions polítiques els suports de les quals seran necessaris, com Compromís, el PNB i el PDeCAT.
Nosaltres ens hi esforçarem i els ajudarem", ha assegurat en declaracions a la premsa als passadissos del Congrés.
Això sí, Iglesias ha volgut deixar clar que no acudeix a aquesta trobada amb Junqueras com a "delegat del Govern" central, sinó com a líder d'Units Podem.
"Farem la nostra feina per intentar que surtin els números amb totes les forces polítiques, però el Govern espanyol ha de fer també la seva feina", ha defensat.
"Nosaltres no podem substituir aquesta feina", ha insistit el líder 'lila', després d'aclarir que el president Pedro Sánchez sí estava al corrent de la seva intenció de reunir-se amb Junqueras, atès que ell mateix li ho va traslladar en l'última trobada que van tenir.
"Lògicament li sembla normal que hi hagi trobades entre els líders polítics de diferents organitzacions", ha afegit.
Iglesias fa setmanes que demana als catalans que no vinculin el seu suport als Pressupostos amb l'alliberament dels presos o la millora de les seves condicions, perquè el Govern espanyol no pot influir en la Fiscalia.
"Em sembla que no haurien de ser a la presó, però no se li pot dir a la Fiscalia què ha de fer", ha defensat.
De fet, Iglesias està convençut que al mateix Junqueras "no li agradarà que s'utilitzi els presos com a moneda de canvi".
"Van dir que mai no els utilitzarien: aquesta reflexió és honesta i mereix coherència", va assegurar aquest dimarts.
D'altra banda, Iglesias ha explicat que no té previst trucar o veure's a Brussel·les amb l'expresident català Carles Puigdemont, però sí s'ha mostrat disposat a trobar-se amb altres dirigents catalans presos com el líder de JxCat al Parlament i l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez.
Iglesias ja va visitar el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a finals del mes de juny a la presó de Soto del Real, i va esdevenir el primer dirigent d'un partit a nivell nacional a visitar un dels polítics catalans presos pel procés.
Ell mateix ha explicat aquest dimecres que la seva intenció era haver-se vist poc després amb Junqueras, i que així van començar a organitzar-ho llavors, però el naixement prematur dels seus bessons a principis de juliol i la seva retirada temporal de la primera línia política per atendre'ls ha retardat aquesta trobada fins ara.
Iglesias també ha recordat que aquest dimecres tindrà una trobada amb el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, i que també li agradaria parlar amb el del PNB, Aitor Esteban.
"Crec que això ha de formar part de la normalitat democràtica", ha defensat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'estudi es basa en la combinació d'opinions ciutadanes recollides en vuit edicions de l'Enquesta Social Europea amb els resultats esportius assolits pels equips de primera divisió de futbol a Espanya.
Els catedràtics Ignacio Lago (UPF) i Carlos Lago (Universitat de Vigo) són els autors del projecte de recerca, que va ser seleccionat en una convocatòria de l'Observatori Social de "la Caixa".
L'èxit d'un club de futbol, ja sigui guanyant la lliga o aconseguint un rendiment superior al previst en funció del seu pressupost, a més d'un percentatge més elevat de minuts jugats per jugadors estrangers, contribueix a una millor percepció sobre la immigració al país o a la comunitat autònoma on pertany aquest equip.
Aquesta és la principal conclusió d'un estudi fet per Carlos Lago, catedràtic de Ciències de l'Esport de la Universitat de Vigo, i Ignacio Lago, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, ambdós investigadors associats del grup de recerca GEN (Governance and Economics Research Netword) del centre gallec.
La "percepció positiva" sobre la immigració era més alta entre els ciutadans d'una comunitat autònoma quan un dels seus equips havia guanyat la lliga.
How soccer wins shape opinion on immigration " va ser un dels vuit projectes sobre immigració seleccionats en la convocatòria 2019 de l' Observatori Social de "la Caixa" i es preveu que es publiqui properament com a article científic en una revista.
Es basa en la combinació d'opinions ciutadanes recollides en vuit edicions de l'Enquesta Social Europea (European Social Survey, ESS), amb els resultats esportius assolits pels equips de futbol espanyol de la primera divisió.
L'anàlisi va incloure les dades recollides entre el 2002 i el 2016 per l'ESS, una enquesta que es realitza cada dos anys a diferents països de la UE i que recull una sèrie de dades sobre la percepció que les persones tenen sobre diversos aspectes socials.
En concret, els investigadors es van centrar en les opinions de més de 15.500 ciutadans espanyols en les vuit edicions analitzades d'una enquesta que els demana la seva opinió sobre si la vida cultural s'enriqueix o no pels immigrants o si la immigració és bona o dolenta per a l'economia del país.
Aquestes dades, al seu torn, es van intercalar amb els resultats de la màxima categoria de la lliga espanyola de futbol en les diferents temporades que cobreixen el període d'estudi.
Es va tenir en compte tant la classificació final com la relació entre la classificació obtinguda i el pressupost de cada equip, així com el nombre de jugadors nacionals i estrangers i els minuts jugats per ells.
"El que trobem és que quan els equips tenen èxit, ja sigui perquè guanyen la lliga, o perquè tenen un rendiment més alt del que s'esperava en funció del seu pressupost, i a més si hi ha molts jugadors immigrants que juguen en aquest equip, millora la percepció positiva sobre la immigració", afirmen els investigadors.
Concretament, van detectar que la " percepció positiva " sobre la immigració era més alta entre els ciutadans d'una comunitat autònoma quan un dels seus equips havia guanyat la lliga, cosa que en el període analitzat havien assolit el FC Barcelona, el Reial Madrid, l'Atlètic Madrid i el València CF.
"Això és encara és més pronunciat quant més estrangers hi ha en un equip i més minuts juguen", afirmen els investigadors.
Segons Carlos i Ignacio Lago, aquesta mateixa correlació es va detectar quan el factor analitzat va ser el rendiment dels clubs: concretament, si la posició que ocupaven a la classificació al final de temporada era més alta o inferior a la que els pertocaria si els equips s'haguessin ordenat en funció del seu pressupost.
Per contra, també van detectar l'efecte contrari, ja que "quan un equip no guanya o actua pitjor del que s'esperava i hi ha molts jugadors immigrants que juguen molts minuts, la percepció sobre els beneficis de la immigració cau".
Espanya, afirmen els investigadors, és el tercer país de la Unió Europea amb un nombre més gran d'immigrants, uns 415.000, segons l'Eurostat del 2016, el darrer analitzat en aquesta recerca.
Al mateix temps, el futbol és "probablement el producte d'oci més rellevant" d'un país en què, segons una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques, el 67% de les persones, el 78% dels homes i el 57% de les dones, diuen que són seguidors d'un equip.
D'altra banda, Espanya compta amb una lliga amb un alt percentatge de jugadors estrangers, que en la darrera temporada analitzada, la 2015-2016, van jugar, segons demostra l'estudi, al voltant d'un 42% del total de minuts disputats.
Per això, els investigadors van intentar observar "com el futbol regula o modifica la percepció que es té sobre els aspectes positius de la immigració".
A partir dels resultats obtinguts, destaquen el paper d'aquest esport com a "termòmetre social" que, més enllà de l'esport, "ens permet comprendre molts aspectes de la nostra vida diària".
Per tant, els autors defensen aquest esport com "un gran espai per a la recerca", alhora que reconeixen la dificultat que té arribar a aquest punt de trobada, en aquest cas entre aspectes socials i futbol, que ha marcat el seu projecte de recerca.
Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals |
I ja no té cap sentit ignorar-los ni menystenir-los.
El seu discurs, tot i ser minoritari, pren cada cop més rellevància i empudega el debat polític català.
Primer semblaven només una anècdota de Twitter.
Un comentari aïllat d'algun 'troll' passat de voltes en algun diari digital.
Un exabrupte fora de to d'aquell 'enfant terrible' que fa de tertulià o d'opinador a la televisió o a la ràdio.
Però ara ja són alguna cosa més.
Han guanyat presència i –més important encara– influència.
Veus rellevants –a les xarxes i als mitjans– els fan de cambra de ressonància.
Són la nova dreta independentista catalana.
I més val començar a prendre'n consciència.
La nova dreta 'indepe' és un corrent de fons que s'ha anat consolidant durant els últims 15 anys.
Segueixen sent minoritaris i no representen el conjunt de l'independentisme, liderat socialment per l'Òmnium i l'ANC.
Però ja no són una anècdota o una nota a peu de pàgina.
Tot va començar amb l'autodenominat "independentisme transversal", una construcció ideològica i mediàtica elaborada des de la factoria d'idees de la Convergència masista durant la travessia del desert que va suposar el Govern tripartit.
Davant la sobiranització creixent de la societat catalana, es tractava de construir un imaginari 'indepe' que desbordés el discurs republicà i progressista de l'ERC de Carod-Rovira per abraçar altres àmbits.
CiU necessitava un vestit nou més adequat als nous vents que bufaven.
Aquesta construcció ideològica, però, tenia també una cara fosca: els constants atacs contra ERC per la seva aposta del tripartit, des del DVD 'ConfidencialCAT', impulsat per David Madí fins a webs anònimes com 'Tripartit Watch'.
Tot això ara sembla la prehistòria, però és fonamental tenir-ho present.
Així va començar la nova dreta 'indepe' a lliurar la batalla de les idees.
Aquesta mena d'accions van anar deixant un pòsit que, amb l'eclosió de les xarxes socials, va cristal·litzar en l'anomenat 'Camamilla Party', emulant el 'Tea Party' dels neoconservadors nord-americans.
Es tractava d'elaborar un discurs que aïllés ERC i arraconés el relat tradicional de l'independentisme, sovint associat a l'esquerra més transformadora.
"Ni de dretes ni d'esquerres, Catalunya", "Primer, la independència, i després ja ho veurem", "Espanya ens roba"...
Va anar, doncs, sorgint un grup més o menys organitzat d'agitadors, en alguns casos franctiradors, en d'altres teledirigits, sovint –o gairebé sempre– anònims.
El seu objectiu: disparar contra tot allò que qüestionés l'hegemonia convergent en el relat independentista.
Amb el pas del temps, aquest discurs va anar arrelant i proliferant també als mitjans, a partir de l'aparició i consolidació d'opinadors i articulistes afins.
El sociòleg i expert en comunicació Manuel Castells explica com el moviment patriota conservador nord-americà ha utilitzat els seus propis mitjans de comunicació per generar una nova identitat i construir relat.
"Són importants la gestió d'imaginaris simbòlics i llenguatges expressius per afavorir l'autoreconeixement comunitari i uns nous codis identitaris".
Aquesta nova dreta populista i 'indepe' és l'evolució d'aquests grups, idees i marcs mentals.
El fenomen ha mudat durant els últims temps i s'ha empeltat d'altres tradicions ideològiques.
Hi ha ressonàncies de l'anomenada 'alt-right' (dreta alternativa) nord-americana en moltes de les accions i posicionaments d'aquest espai polític.
Potser no trigarem a veure el lema estampat en alguna samarreta: 'Make Catalonia great again'.
La nova dreta 'indepe' és ara un espai polític que va més enllà dels partits polítics clàssics de la dreta catalana i que es va movent tant dins com fora del 'mainstream' mediàtic.
És un magma difús que mira d'influir en tots els partits independentistes, des del nou Partit Demòcrata fins a la CUP passant per ERC.
I de vegades ho aconsegueix, potser sense que aquells que reprodueixen el seu relat en siguin del tot conscients, fent entrar el seu nociu discurs de vena inflada per la porta del darrere.
Aquesta reflexió, la feia Aitor Carr, una veu significada del món dels 'comuns', en un comentari a Facebook:
Mark Serra i Rahola són només les figures públiques més cridaneres d'un fenomen més profund.
La nova dreta 'indepe' té un discurs esquemàtic, sovint contradictori i poc complex, que podria resumir-se en un únic punt: "Primer, la independència".
L'existència de l'Estat espanyol i els seus greuges cap a la Generalitat són l'únic punt sobre el qual pivota el seu programa.
És el perfeccionament d'aquell relat de "tot és culpa de Madrid" que històricament havia construït la dreta catalana des dels temps de Pujol.
No hi fa res que en moltes de les coses que són "culpa de Madrid" els catalans hi tinguem, també, una part de culpa menor o major.
El seu relat menysté que la població espanyola també pateix les conseqüències de les polítiques socials, econòmiques o culturals dels governs del PP (o del PSOE).
Sovint, la nova dreta 'indepe' parla d'"els espanyols" com l'adversari polític per referir-se a l'Estat espanyol, culpant així tots els ciutadans de l'Estat de les decisions del Govern de Rajoy contra la Generalitat o contra polítics catalans, malgrat que el PP només tinguin 7,9 milions de vots d'un total de 45 milions d'habitants.
De vegades, i en una altra direcció, l'apel·latiu "espanyol" és emprat per la nova dreta 'indepe' per referir-se a ciutadans catalans.
També l'ERC de Carod-Rovira i de Puigcercós va ser durament blasmada per fer president l "espanyol" José Montilla.
Barcelona no pot tenir una alcaldessa espanyola: és així de senzill.
La nova dreta 'indepe' és, per davant de tot, nacionalista.
De vegades també és classista, racista i masclista.
No està gens interessada a abonar el discurs independentista que, des del PSAN o Nacionalistes d'Esquerra fins a l'esforç dels últims anys d'ERC, de la CUP o d'entitats com l'Òmnium, ha maldat per compartir un projecte amb un accent especial per la sensibilitat social, la pluralitat cultural i, fins i tot, el reconeixement del castellà.
La nova dreta 'indepe' no té el suport de la Convergència de tota la vida ni segurament tampoc dels sectors més propers al president Carles Puigdemont.
Les seves formes no encaixen amb el tarannà moderat del pujolisme clàssic, ni amb els valors més oberts del nou PDeCAT, ni amb la tradició del catalanisme moderat de tota la vida.
Fins i tot, es podria dir que aquesta nova dreta 'indepe' no encaixa amb el 'discurs ESADE' i neoliberal dels Mas-Colell o el sector negocis de la vella CDC.
No tenen el suport orgànic de les 400 famílies.
Potser Convergència va abonar aquest discurs en el seu moment, però ja fa temps que no el controla a voluntat.
La nova dreta 'indepe' va per lliure.
Busquen donar una imatge –sigui real o no– de moviment popular i de classes mitjanes treballadores allunyada de les elits de l''establishment'.
Sovint són incòmodes a aquells que, en teoria, haurien de ser dels seus.
La nova dreta 'indepe' té un odi gairebé ancestral a l'esquerra progressista d'arrel barcelonina i a tot allò que faci olor d'herència del PSUC o del moviment llibertari.
Són l'antítesi del catalanisme d'arrel progressista de l'"un sol poble", que va empeltar lluita nacional amb lluita social durant l'antifranquisme.
Per a la nova dreta 'indepe', la intel·lectualitat d'esquerres –en especial, la barcelonina– és l''establishment' pur i dur, igual que Donald Trump i els seus partidaris detesten els 'liberals' il·lustrats del Partit Demòcrata i els intel·lectuals de Nova York.
La nova dreta 'indepe' genera especial irritació en el món dels 'comuns'.
Molta gent d'aquest espai es pot sentir relativament interpel·lada pels missatges més integradors del sobiranisme.
Però la distància respecte a aquest món és total i absoluta.
Diguem-ne, per dir-ho molt suaument, que no ajuden gens a seduir el món dels 'comuns' cap a les posicions independentistes.
Si la nova dreta nord-americana ha fet de l''Obamafòbia' el seu cavall de batalla, la nova dreta 'indepe' n'ha generat la seva pròpia versió: la 'Colaufòbia'.
La figura d'Ada Colau, alcaldessa de la capital catalana després d'un gir inesperat en les eleccions municipals de 2015, és l'alfa i l'omega de les obsessions de la nostra particular 'alt-right'.
Ja fa mesos que aquests grups d'opinadors i activistes de Twitter focalitza les seves accions més explícites en qüestionar la política i la figura de l'alcaldessa de Barcelona.
S'han pogut detectar accions coordinades d'aquests entorns en el recent episodi de l'acció artística dels carrets de la compra feta per uns estudiants de belles arts al Fossar de les Moreres, però també es van veure ja amb les crítiques al pregó de l'escriptor Javier Pérez Andújar o arran de l'exposició d'un vell monument de Franco davant del Centre Cultural del Born.
No hi fa res que defensi el referèndum.
La nova dreta 'indepe' n'ha fet l'ase dels cops.
Si vols contemplar l'art de ben aprop, t'esperem avui a les 17:14h al pic.twitter.com/SWbZYs4HLz
Però la nova dreta 'indepe' no solament té els 'comuns' i Colau al punt de mira.
Els propagadors d'aquest relat no dubten a disparar amb metralla contra aquells qui, dins del camp de l'independentisme, tenen la intenció de sortir del guió.
Ho vam veure amb especial cruesa durant els tres mesos d'interinatge polític posterior al 27-S, amb les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP sobre la investidura d'Artur Mas.
Va popularitzar-se llavors a les xarxes el concepte, i aquesta organització va ser titllada de poc menys que d'agents del CNI.
Perquè, d'agents del CNI, la nova dreta 'indepe', en veu molts.
La nova dreta 'indepe' té també un fort contingut misogin, que s'expressa sovint en el seu odi contra Colau (diuen "la" Colau, sempre amb l'article davant) o contra Anna Gabriel ( una "puta amargada" ).
Però no solament: sovint els opinadors de referència d'aquest espai esgrimeixen plantejaments obertament masclistes en importants tribunes als grans mitjans de comunicació catalans (de vegades, fins i tot de mitjans públics).
Una actitud que s'ha anat normalitzant i que sovint es menysté, assumint-la com la inevitable sortida de to de "l'enfant terrible".
Molt a prop de la nova dreta 'indepe' hi ha una corrua important de veus inspirades per Salvador Sostres.
Aquesta mena de comentaris masclistes, els hem sentit de boca d' Enric Vila o de Bernat Dedéu.
Aquest darrer encapçala una candidatura a la presidència de l'Ateneu Barcelonès.
La nova dreta 'indepe' és minoritària i no representa el corrent central de l'independentisme.
Això, cal tenir-ho clar i repetir-ho allà on no faci falta.
Fins ara, l'independentisme ha optat per menystenir, silenciar o no donar importància a aquesta mena d'actituds.
Ho ha fet perquè la dreta espanyola és la primera interessada a propagar el discurs que els independentistes (o directament "els catalans": també hi ha una 'alt-right a Espanya) són totalitaris, d'extrema dreta o directament nazis.
Fer veure que no existeix o ignorar-ne l'existència no farà que desaparegui per art de màgia.
I han de ser els mateixos 'indepes' els primers a arremangar-se i denunciar-ho.
Durant els últims anys s'ha demostrat que ignorar el problema no hi ha posat fi, sinó que el discurs de la dreta 'indepe' s'ha consolidat i ha fet forat.
Per això és imprescindible començar a plantar-hi cara, donant forma a un discurs que s'empelti de la tradició social i inclusiva del catalanisme progressista i de l'esquerra independentista.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
La 19a edició del Cros Ciutat de Sant Cugat arribarà el diumenge, 12 de novembre amb un nou sistema de sortida amb l'objectiu de minimitzar i solucionar problemàtiques existents.
En aquesta edició del Cros les categories prebenjamí, benjamí i aleví es farà l'anomenat sistema de sortides llençades, és a dir la sortida es farà en petits grups d'entre 4 o 5 corredors en un interval de 3 o 4 segons. |
Les actuacions d'infermeres basades en educació per a la salut i el seguiment aconsegueixen augmentar un 13% l'adherència al tractament contra la tuberculosi de nens malalts, infectats o en contacte de risc, segons un estudi d'una investigadora catalana a l'Hospital Sant Joan de Déu, a Esplugues de Llobregat (Barcelona).
Es tracta d'una xifra "molt significativa" perquè els nens, en infectar-se, desenvolupen la malaltia més ràpidament i de forma més greu que els adults, ha explicat l'autora, Eva Maria Guix, membre del grup d'Investigació de Tuberculosi de l'hospital i professora de la Universitat de Barcelona (UB), aquest dimarts en un comunicat del Col·legi d'Infermeres de Barcelona (COIB), que ha finançat l'estudi.
L'estudi ha avaluat 359 nens amb diferent perfil sociodemogràfic, amb el 75% nascuts en l'Estat i d'origen local o migrant, i el 25% nascut a l'estranger.
Els nens i les famílies atesos per aquesta malaltia abandonen de vegades el tractament antituberculós, principalment les d'origen migrant, sigui per la barrera idiomàtica o per qüestions culturals, en tractar-se de persones originàries de països en els quals la malaltia té una incidència molt alta i no es percep com una situació tan greu, com per exemple a l'Índia, Indonèsia, la Xina, Nigèria, el Pakistan i Sud-àfrica.
"Si no aconseguim que aquesta petita població de risc segueixi el tractament, pot arribar a ser un problema de salut pública important" perquè aquesta malaltia infecciosa és molt contagiosa i es transmet per via aèria, ha advertit Guix.
Les consultes d'infermeria del Sant Joan de Déu han integrat les eines proposades i testejades per l'estudi --publicat a 'Journal of Advanced Nursing' i 'The Pediatric Infectious Disease Journal'--, i s'ha editat un tríptic de reforç en 11 idiomes --català, castellà, anglès, francès, alemany, àrab, urdu, romanès, xinès, rus i italià.
També han incorporat en el seguiment el Test Eidus-Hamilton, un reactiu que canvia de color amb l'orina si s'ha pres el fàrmac en les 24 hores anteriors, i que es fa en un context d'humanització de les cures d'infermeria, aplicant un component de joc per als nens.
A Catalunya, la malaltia té una incidència de 14,4 casos per 100.000 habitants i 7,3 casos en tuberculosi pediàtrica, unes dades que són les més altes d'Espanya i de la UE, i es concentren especialment a la Regió Sanitària de Barcelona (68%) i a la capital catalana (26%).
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta és la pàgina de Bar Tic Tac.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Vinaròs. |
En el grup indicat no hi ha alumnes matriculats i per tant no deixa fer canvis. |
Girona rebrà una de les sis exposicions que el Centre Pompidou de París i La Caixa faran entre el 2019 i el 2024 a vuit ciutats amb CaixaForum.
La mostra que vindrà al CaixaFòrum Girona es basarà en les col·leccions de disseny del Centre Pompidou dels anys 60 i 70, però encara no s'han donat més detalls d'una exposició que també visitarà Tarragona i Lleida entre 2021 i 2022.
Les altres ciutats que també entren en el conveni són Barcelona, Palma, València i Saragossa.
Els responsables del programa han avisat que no busquen exposicions pensant només en l'èxit comercial. |
L'atleta de Castellar del Vallès Jordi Torrents, de només 19 anys, es juga en el campionat estatal de Salamanca una plaça en els 3.000 m de l'europeu en pista coberta de Belgrad
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.