text stringlengths 31 3.15M |
|---|
El ple del Parlament que se celebrarà la setmana que ve votarà la creació de la comissió d'investigació sobre els efectes de l'article 155 de la Constitució, que van proposar JxCat i ERC.
Així ho han decidit la Mesa i la Junta de Portaveus de la Cambra en la reunió que han celebrat aquest dimarts, segons han explicat fonts parlamentàries.
Aquesta comissió pretén analitzar els efectes del 155, les seves causes, "la seva adequació a la legalitat, el caràcter de les mesures aplicades", i les seves conseqüències, i previsiblement s'aprovarà gràcies a la majoria independentista de la Cambra.
El ple se celebrarà entre dimecres 4 i dijous 5, i també votarà la proposta de creació d'una comissió de seguiment de les polítiques per a persones amb discapacitat que va presentar Cs.
Així mateix, en l'ordre del dia del ple també s'inclouen les interpel·lacions al Govern que els grups poden presentar fins a aquest divendres, i les mocions que han registrat.
La Mesa ha admès a tràmit les cinc mocions que s'han presentat, que seran les primeres mocions que es votin en aquesta legislatura.
Cs ha presentat dues mocions: una sobre el model sanitari i una altra sobre la conciliació a les famílies amb nens entre zero i tres anys, mentre que els comuns han presentat una sobre polítiques d'habitatge.
També es votarà una moció del PSC per crear una comissió parlamentària sobre el diàleg i perquè el president de la Generalitat, Quim Torra, es reuneixi periòdicament amb els partits catalans al Palau de la Generalitat per consensuar la seva posició davant l'Estat.
A més, el ple votarà una moció presentada per la CUP que pretén ratificar la resolució independentista del 9 de novembre de 2015, que anteposava la sobirania catalana al compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional (TC), que va suspendre el text aprovat.
Aquesta moció ja ha suscitat les crítiques dels grups no independentistes i Cs, PSC i el PP ja han anunciat que no descarten prendre mesures jurídiques si la Mesa no reconsidera la seva decisió de tramitar aquesta iniciativa.
El ple també celebrarà la sessió de control al Govern de la Generalitat, encara que canviarà de dia perquè el dimecres part de l'Executiu català estarà en un viatge oficial.
D'aquesta manera, en lloc de celebrar-se el dimecres com és habitual, es farà aquest dijous a les 10.00 hores.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Després d'anys d'excavacions, la 14a campanya als jaciments de les coves del Toll i les Teixoneres de Moià han permès trobar per primera vegada restes humanes neandertals, les primeres de la Catalunya Central.
Les peces que aquest dissabte s'han presentat són la dent d'un nen d'entre 7 i 9 anys, que fa 50.000 anys va viure a Moià; concretament un caní de llet amb arrel que s'ha descobert a la zona de les Teixoneres.
També s'ha trobat un petit fragment de crani i hi ha una trentena d'ossos en quarentena, que podrien pertànyer al mateix individu.
Segons Jordi Rosell, director de les excavacions, " pensem que el nen hi és sencer ".
La presentació dels resultats, qualificats d'excepcionals, ha aixecat una gran expectació a Moià.
L'arqueòleg Eudald Carbonell ha assegurat estar "molt content" i Rosell ha afegit que "ara s'obren unes expectatives d'investigació molt bones de cara al futur".
L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, s'ha compromès a museïtzar la cova de les Teixoneres en el proper any per tal que es pugui visitar.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
Arrel del resultat de les eleccions sindicals del 12 de març de 2019 la secció sindical de CCOO de l'Ajuntament de Santa Perpètua compta amb un nou equip de treball. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Si treballeu en un centre educatiu que compta amb una figura professional que fa les funcions d'educació social, us convidem a fer-nos arribar la vostra experiència a través d' aquest formulari.
La incorporació de les educadores i els educadors socials a les escoles, si bé es recent en el temps, està plena de matisos.
I és així perquè cada comunitat autònoma ha establert prioritats polítiques (socials i educatives) diferents, generant una complexa i diversa xarxa d'experiències.
A Catalunya, cap disposició legal preveu la incorporació institucional i plena de les educadores i els educadors socials als centres educatius de caràcter públic.
Això explica, en part, perquè la presència dels educadors socials als centres educatius es limita a espais educatius i escolars molt específics, vinculats a l'atenció a la diversitat.
Ens referim a les Unitats de Suport a l'Educació Especial (USEE); a les Unitats d'Escolarització Compartida (UEC); a les escoles d'educació especial.
També ens trobem amb centres de Primària i Secundària que, per iniciativa pròpia o gràcies a un finançament extraordinari del departament d'Educació (Plans de Qualitat), o directament per una ajuda directe de l'AMPA, de l'administració local, o d'alguna Fundació, han fet l'opció d'incorporar un educador social a la seva plantilla.
Per altra banda, la nova Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, per al 2015 preveia la contractació de 92 professionals per tot Catalunya per atendre demandes molt concretes a centres de Primària i Secundària.
Escoles que per la seva especial situació de necessitat i dificultat social, en poden justificar la seva presència.
Tanmateix, la realitat particular d'aquestes experiències és poc visible i coneguda no només pels educadors socials i els equips docents que no formen part d'aquests processos, també entre els que sí hi participen.
Per aquesta raó, us proposem la possibilitat de visibilitzar, compartir i reflexionar entorn aquestes experiències.
Un camí de llarg recorregut que iniciem amb aquesta crida.
Una crida que es proposa, per començar, als professionals (mestres, educadors socials, etc.) ubicats en centres escolars amb presència d'educadors socials.
La demanda és que ens apropeu, a través d'aquest formulari, algunes informacions sobre la vostra experiència de treball compartit.
A partir de les respostes rebudes, des del Grau d'Educació Social de la UOC ens posarem en contacte amb els diferents centres implicats, per realitzar una diagnosi acurada de les diferents experiències rebudes.
Una diagnosi que, un cop finalitzada, compartirem i discutirem conjuntament amb els diferents agents implicats, vinculats i interessats en unes Jornades de Treball específiques sobre el tema.
Són tres els objectius als que volem respondre col·lectivament:
Analitzar els processos que tenen lloc en contextos escolars i els models professionals que s'hi despleguen, per poder entendre i reflexionar conjuntament entorn dels marcs teòrics i pràctics en que es posicionen els professionals implicats.
Identificar i analitzar conjuntament aquells elements que apareixen en l'imaginari social i des dels quals es construeix el discurs que fonamenta les pràctiques professionals dels educadors socials en contextos escolars.
Elaborar una proposta col·lectiva que descrigui, justifiqui i impulsi la incorporació dels educadors socials en els equips professionals dels centres educatius catalans.
Col·legi d'Advocats de Barcelona (Auditori de la 8a planta)
Palau Macaya de l'Obra Social "la Caixa"
Sala d'actes de la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic |
La portaveu del Govern i ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, ha manifestat aquest dissabte a Salamanca que la reforma educativa en la qual treballa l'Executiu "garanteix l'ensenyament, l'aprenentatge, tant oral com escrit, de la llengua castellana, que és la llengua oficial en tot l'estat i la garanteix en tot el territori nacional".
Durant una trobada amb els mitjans de comunicació a Salamanca, abans de participar a l'Escola de Govern del PSCiL, Celaá ha remarcat que la proposta és "absolutament constitucional" i que "es reserva més del 55 per cent de tot, en el repartiment de totes les matèries, també de la llengua castellana".
No obstant això, en resposta a aquestes crítiques del Consell Escolar de l'Estat, ha apuntat que l'informe d'aquest organisme encara no els ha arribat i que quan així sigui, creu que serà la setmana vinent, el Ministeri estudiarà les propostes i incorporarà al text les que siguin "pertinents".
La màxima responsable educativa ha reconegut que la reforma està "en fase de consultes", després d'una fase de trobada amb "tots els col·lectius", i que "encara no ha començat una negociació profunda".
Sobre la "derogació de la LOMCE" en la qual treballa, Celaá ha indicat que no es promou des del Govern per una actitud de "ser iconoclasta" ni "per anar en contra d'una llei" de l'anterior Executiu, sinó perquè ha tingut "efectes molt desagradables i, per descomptat, molt vulneradors de la igualtat d'oportunitats".
Respecte a això mateix, ja en el temps de la seva intervenció a l'Escola de Govern del PSCiL celebrada a Salamanca, la ministra ha qualificat l'anterior reforma promoguda pel llavors ministre José Ignacio Wert com un "empelt" que ha volgut "considerar l'educació una mercaderia" i "conduir als alumnes al no-res".
També, ha indicat que des del PP feien referència a "l'esforç" per promoure els seus canvis però que aquest esforç no ha arribat des del "sistema", i "de l'alumne tampoc".
En canvi, sí que ha tractat de "partionar les elits perquè segueixin sent-ho", ha afegit.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Trieu una categoria d'aplicacions
Aquest recull de termes informàtics en anglès, amb la seva corresponent traducció al català, és elaborat i actualitzat de manera continuada per Softcatalà.
Aquests termes s'han extret dels textos originals en anglès dels diferents programes que Softcatalà ha traduït fins ara o que s'estan traduint actualment, tot i que inclou també neologismes que es normalitzen periòdicament.
Publicant aquest recull, Softcatalà vol posar la seva experiència i coneixements a l'abast de tothom qui vulgui escriure programes en català, traduir-los d'altres llengües, o simplement d'aquells a qui els serveix com a eina de consulta.
Si en aquest recull no trobeu el terme que cerqueu, us recomanem consultar el CERCATERM del TERMCAT.
Softcatalà ha comptat amb el suport del Centre de Terminologia TERMCAT, entitat que ha revisat el contingut del Recull de termes i suggerit els canvis que ha considerat oportuns, en virtud de l'acord de col·laboració que hi ha entre aquestes dues entitats des de juny de 1999.
Si teniu comentaris o suggeriments sobre el Recull de termes feu-los arribar a la llista de terminologia que trobareu a la web de Softcatalà.
Aquesta obra està publicada sota una llicència de Creative Commons
Reconeixement-Compartir Igual 3.0 Genèrica.
El contingut està disponible sota la llicència Atribució - CompartirIgual 4.0 si no s'indica el contrari.
El lloc web de Softcatalà funciona gràcies a |
El secretari general del departament de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Albert Castellanos, creu que la indemnització que reclama Acciona per la liquidació del contracte de gestió de l'empresa pública ATLL «s'allunya molt» dels càlculs que maneja el Govern.
A l'espera que la comissió liquidadora creada per la Generalitat per determinar la indemnització que correspon a Acciona i els seus socis faci públic el seu informe, Castellanos estima, en declaracions a Efe, que els càlculs de la concessionària acabaran sent «molt distants» dels que presenti aquest organisme.
En concret, el consorci encapçalat per Acciona ha xifrat en 1.036 milions la compensació total deguda per la Generalitat, després que aquesta fes efectiva l'anul·lació del contracte de la concessió d'ATLL, tal com va sentenciar el Tribunal Suprem.
La comissió liquidadora impulsada pel Govern està integrada pels departaments de Territori i Vicepresidència i Economia; pel Gabinet Jurídic de la Generalitat i per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i a l'hora d'elaborar el seu informe tindrà en compte els aspectes jurídics i econòmics de la liquidació del contracte.
Segons el número dos del departament d'Economia, aquesta comissió «està a punt d'acabar la seva feina» i té previst presentar el seu informe sobre ATLL «abans de final d'any».
«Les xifres s'allunyen molt, però no puc donar més detalls», assenyala Castellanos, que subratlla que es tracta «d'un tema sensible» i que els càlculs finals «han d'estar plenament contrastats per la Intervenció de la Generalitat i tenir la validació tècnica total».
El secretari d'Economia incideix en que en aquest conflicte hi ha «interessos econòmics rellevants» i que «abans de posar qualsevol xifra sobre la taula hem d'estar molt segurs».
Encara que desitjaria que Acciona i la Generalitat arribessin a una solució «tranquil·la i pacífica» per la indemnització d'ATLL, Castellanos reconeix que «havent-hi interessos econòmics per mitjà» difícilment serà així.
Albert Castellanos comenta també que el conflicte per ATLL «probablement» no impactarà en la tresoreria de la Generalitat en aquest exercici i confia en que l'empresa, ara denominada ATL, es financiï en un futur amb recursos propis. |
Els passats dies 17,18 i 19 de juny, un grup d'alumnes de 2n d'ESO, van anar a passar uns dies de colònies a la finca Can Mateu situada al terme municipal de Vilanova de Sau (Osona).
Van ser tres dies molt intensos, a on vam fer moltes activitats a la natura i ens ho vam passar tan bé que alguns alumnes no volien tornar!
La casa està situada en una finca a on hi ha diversos edificis per a poder acollir diferents grups escolars al mateix temps, durant aquests dies, els alumnes van poder conviure, fent activitats en grup i col·laborant també en la vida quotidiana de tots plegats.
La finca disposava d'uns espais verds molt grans i d'un entorn molt agradable, just al costat mateix del pantà de Sau.
Com a activitats, vam poder realitzar caiac i anar fins al campanar mateix del poble anegat de St Romà de Sau, o anar amb btt fins al poble de Vilanova de Sau, després de fer una mica de pujada.
A més, una altra activitat que també va agradar molt a tothom va ser el parc aventura (amb tot un circuit de cordes i tirolines dalt dels arbres) o els jocs de grup que organitzaven els monitors, tots molt simpàtics.
Resumint, tant per als alumnes com per a les professores va ser una molt bona manera d'acabar el curs i acomiadar els companys i alumnes. |
El carrer Fundadors tornarà a tancar-se al trànsit el dilluns 10 de febrer a causa de les obres de construcció de la rotonda en aquest punt de la carretera de Torrelles.
Es preveu que el tancament s'allargarà durant dues setmanes com a mínim.
Concretament es farà a la intersecció del carrer Fundadors amb la carretera de Torrelles, just on s'hi fan les obres de la nova rotonda.
Això tindrà diverses afectacions a la mobilitat.
Pel que fa als autobusos, s'anul·larà temporalment la parada que hi ha en aquesta intersecció de les línies L62, L71 i e20 en sentit Sant Vicenç, i els vehicles que circulin per la carretera se'ls donarà pas alternatiu.
Pel que fa a la mobilitat dins del barri, l'accés de vehicles a la zona sud de Sant Antoni s'haurà de fer des del polígon industrial, pels carrers d'Ignasi Iglesias, Menéndez y Pelayo, Bon Punt, Montseny i Walt Disney.
Aquest itinerari alternatiu està indicat des de la rotonda de la plaça dels Països Catalans i en diverses cruïlles.
D'altra banda, per sortir del carrer Fundadors, els vehicles hauran de circular pels carrers Walt Disney, Montseny, Bon Punt, Rosari i Ignasi Iglesias, fins al polígon industrial de Sant Antoni.
Vols rebre els titulars, l'agenda d'activitats i els anuncis oficials a la teva bústia de correu? |
El Barça ha dominat aquesta nit el Manresa des de l'inici, però la fe dels homes de Joan Peñarroya els ha obligat a no baixar la guàrdia en cap moment.
El partit ha estat marcat pel baix encert dels dos en el tir exterior i els blaugrana s'han imposat per 78-88.
Abans del partit hi ha hagut un petit homenatge a Juan Carlos Navarro.
El duel ha estat marcat d'entrada pels problemes ofensius del Manresa, que tan sols ha anotat dos punts en els cinc primers minuts.
Tomic s'ha encarregat de er que el Barça portés la iniciativa (2-10).
Una suspensió de Kuric ha situat la diferència per primer cop en dobles dígits (6-16).
S0ha arribat a onze, abans de cloure el quart 11-21.
El segon ha començat amb la reaparició de Kevin Seraphin després de més de nou mesos de baixa.
El 0/13 triples del Manresa ha permès las blaugrana, liderats per Heurtel, distanciar-se fins als 17 (18-35) abans que quatre tirs des de la llarga distància hagin permès als locals seguir vius al descans, malgrat la tècnica a Joan Peñarroya per protestes reiterades.
La dinàmica manresana de no rendir-se s'ha mantingut a la segona part.
Les esbroncades de Pesic no han evitat veure com l'emoció tornava a l'enfrontament (59-60).
Precisament, l'encarregat de tornar a distanciar al Barça ha estat precisament un jugador format al Manresa, Pierre Oriola (61-71).
Chris Singleton, un dels pocs que ha estat encertat des de línia de tres (3/5) ha acabat de sentenciar.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Experts en sanitat vegetal han explicat aquest dilluns els principals mètodes en agricultura, fruit de llargs processos d'innovació, recerca i desenvolupament, per aconseguir un ús sostenible dels plaguicides i obtenir fruites i hortalisses de la màxima qualitat.
En la segona jornada del SmartFruit IPM International Congress, que se celebra fins a aquest dimarts al Palau de Congressos de Barcelona, el professor de Química Orgànica de la Universitat Politècnica de València (UPV) Jaime Primo ha abraçat els semioquímics i les noves tendències.
Ha abordat les feromones i la seva comunicació amb els insectes, un mètode basat en l'atracció que ha defensat per un "impacte mediambiental nul", una baixa toxicitat, no genera residus i no té efectes sobre la fauna auxiliar.
Ha indicat que el mercat mundial d'insecticides mou 9.000 milions de dòlars, i el mercat de les feromones suposa entre un 2% i un 3%, el que es tradueix en uns 250 milions de dòlars, aproximadament.
Ha coincidit amb el seu col·lega i expert en ecosistemes agroforestals, Rafael Laborda, en l'existència d'una "pressió mediambiental molt forta", ja que Laborda ha apuntat que els últims anys han desaparegut més de 4.000 productes fitosanitaris, i ha apostat en una major formació dirigida al pagès perquè la gestió integrada de plagues depèn d'una alta planificació.
Ha explicat que existeix satisfacció amb el control químic, tot i que falten experts que traslladin el coneixement de la universitat al camp: "Creiem que el pagès no veu satisfet el seu esforç ni el valor afegit que li proporciona el produir de manera més neta.
La societat ens demana la gestió integrada en plagues".
Per la seva banda, el sotsdirector general de Sanitat i Higiene Vegetal i Forestal del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, José María Cobos, ha centrat la seva intervenció en les plagues de quarantena, i ha repassat les directives i mesures d'emergència europees que garanteixen la traçabilitat dels productes.
Pablo Bielza, doctor en enginyeria agrícola i professor a la Universitat Politècnica de Cartagena, ha apostat per l'ús sostenible de plaguicides dins d'una producció integrada, i per l'alternança de plaguicides sense resistència croada.
Alhora, Emilio Gil, del departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha incidit en la importància de les bones pràctiques fitosanitàries, mentre que el professor de la Universitat de Girona (UdG) Emilio Montesinos ha apuntat que el principal problema és definir en el context científic i legal el que s'entén per plaguicides.
Finalment, la investigadora de l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (Irta) de la Generalitat Georgina Alins ha defensat l'agricultura ecològica com una bona oportunitat per trobar noves solucions als reptes de salut vegetal, i s'ha centrat en les infraestructures agroecológiques.
Aquestes infraestructures proporcionen serveis a l'ecosistema permetent obtenir un increment de la biodiversitat efectiva, i un exemple són les cobertes vegetals, que protegeixen el terra de l'erosió, conserven la fauna auxiliar i permeten el pas de la maquinària després de pluges abundants.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Tribunal Suprem ha acordat mantenir la inhabilitació com a diputat del president de la Generalitat, Quim Torra.
El Suprem ha rebutjat per unanimitat la mesura cautelar presentada per la defensa del president, que havia demanat que la inhabilitació que va decidir la Junta Electoral no s'apliqués, a l'espera que es resolgui el fons de la qüestió: qui té la raó, si la JEC o Torra?
El Suprem no veu urgència per prendre la decisió.
Més aviat hi veuria, per part de Torra, altres interessos: el d'aconseguir la suspensió de la seva inhabilitació amb la mesura cautelar i, a partir de llavors, anar dilatant el camí del recurs al Suprem, amb altres al·legacions, fins a acabar la legislatura.
La resolució també deixa veure un aval a la decisió de la JEC, encara que no sigui el moment de pronunciar-se.
El Suprem té en compte la sentència del TSJ, que encara que no sigui ferma el condemna per desobediència i, sobre la base d'això, diu que se li pot aplicar l'article de la llei electoral que el fa inelegible; l'esgrimit per la Junta Electoral.
L'alt tribunal no entra a valorar si Torra pot continuar exercint de president de la Generalitat com avalen els lletrats de la cambra.
Sigui com sigui, ara, la pilota torna a ser a la teulada del Parlament.
Quim Torra, en una compareixença des de Girona, on ha anat a veure els efectes del temporal Gloria, ja ha assegurat que no canvia res.
"No hi ha cap canvi respecte al 3 de gener i la decisió del Parlament de l'endemà.
Soc diputat i president perquè així ho va decidir la ciutadania i després la cambra catalana.
Recordo que la mesa va ratificar la decisió de no acceptar la meva inhabilitació.
Hores després de la decisió del Suprem, la Junta Electoral Provincial ha donat un termini de 48 hores al Parlament perquè designi el substitut de Torra.
En una resolució d'aquest dijous, la Junta Electoral acorda que l'acta deixada per Carles Puigdemont en ser designat eurodiputat passa a Ferran Mascarell, el següent a la llista de JxCat per Barcelona.
D'aquesta manera, l'exconseller de Cultura no ocuparà el lloc de Torra al Parlament, tal com havia establert la Junta Electoral Provincial el 10 de gener.
La renúncia de Puigdemont va ser el 7 de gener, abans de la decisió de la JEP, tot i que l'escrit del secretari del Parlament no va arribar a la Junta Electoral fins aquest dimecres, dia 22.
En ser cronològicament abans, la JEP estableix que Mascarell és qui ocuparà l'escó de Puigdemont i demana al secretari de la cambra que comuniqui en el termini de dos dies qui agafa el relleu de Torra.
A partir de la candidatura de JxCat, l'acta de diputat passaria a mans de Maria Senserrich, següent membre de la llista.
Segona vegada que el Suprem s'alinea amb la JEC
Aquesta és la segona vegada que el Suprem dona suport a la decisió de la Junta Electoral Central d'inhabilitar-lo.
La primera va ser el dia 10 de gener, sense escoltar les parts, perquè la defensa del president va demanar una suspensió de l'acord de la JEC cautelaríssima, immediata, en 48 hores.
Ara, el Suprem sí que ha escoltat les parts.
La Fiscalia, en el seu informe, considerava "assumibles" les mesures cautelars presentades per la defensa de Quim Torra.
La Fiscalia no és l'única veu que s'havia manifestat contrària a la decisió de la JEC d'inhabilitar Torra per la via administrativa.
Els lletrats del Parlament van assegurar que la Junta Electoral no era competent per prendre aquesta decisió.
Entre altres coses, argumentaven que les competències de la Junta Electoral se circumscriuen als processos electorals en actiu.
La decisió de la JEC es remunta al 3 de gener: va decidir per 7 vots a favor i 6 en contra inhabilitar Torra i, fins i tot, va arribar a nomenar Ferran Mascarell en lloc seu com a diputat.
Malgrat la decisió de la Junta Electoral, el president Torra no va perdre la seva condició de diputat.
El Parlament va votar per mantenir l'escó del president.
El president Torra també està pendent de la resolució del seu recurs a la sentència per desobediència que el condemna a un any i mig d'inhabilitació.
Ara, amb el rebuig de les mesures cautelars sol·licitades per la defensa de Torra, el Suprem tanca la polèmica que va obrir l'oposició respecte a la presència i el vot de Torra en el ple que s'havia de celebrar aquest dimarts i que s'ha ajornat dos cops pels efectes del temporal Gloria.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Els alumnes s'han recreat comentant el llibre de avid Vann, que els ha despertat sentiments ben contradictoris i així ho han manifestat a l'aula.
Una illa salvatge i perduda al sud d'Alaska.
Un pare que s'emporta al seu fill de tretze anys per passar-hi una any i així recuperar el temps perdut en la seva relació.
Amb aquests elements, Vann (Alaska, 1966) parteix d'una història amb un fort component autobiogràfic per endinsar-se en les parts més fosques de l'ànima humana.
Consorci per a la Normalització Lingüística |
BARCELONA, 26 maig (EUROPA PRESS) -
La banda nord-americana Neutral Milk Hotel s'ha convertit la matinada d'aquest diumenge en la primera banda confirmada per al Primavera Sound de l'any que ve, segons ha anunciat l'organització de l'esdeveniment a mitjanit.
La notícia arriba després que el codirector del Primavera Sound Alberto Guijarro anunciés aquest dissabte que el festival ha superat un rècord històric de públic amb 170.000 assistents.
La banda norantera Neutral Milk Hotel, liderada pel compositor Jeff Magnum, celebrarà al festival de música independent de Barcelona el 20 aniversari del seu primer Ep 'Everything'.
La nit d'aquest dissabte els rapers novaiorquesos Wu-Tang Clan han portat la festa al Primavera Sound amb una repassada al seu àlbum 'Enter the Wu-Tang' en el seu vint aniversari.
Amb gran part de la formació original, han repassat clàssics com 'C.R.E.A.M', 'Bring da Reckus' i 'Protect ya neck' han fet moure i saltar un públic que des d'un principi ha respost.
A partir de la 1 de la matinada Los Planetas han tocat íntegre el seu celebèrrim 'Una semana en el motor de un autobús', i marcaran la presència nacional del dissabte a la nit, que també ha rebut la veu fosca de l'australià Nick Cave com a protagonista.
En aquesta ocasió acompanyat dels seus The Bad Seeds, ha presentat el seu nou 'Push the Sky Away', continuació de 'Dig Lazarus Dig!!!', abans que My Bloody Valentine tornin a fer esclatar timpans, en aquesta ocasió amb nou disc sota el braç.
Al 30 aniversari de la banda, els irlandesos liderats per Kevin Shields --que ja van eixordar en l'edició del Primavera del 2009-- han editat 'm b v', que perpetua el llegat de 'Loveless'.
Per completar l'última jornada del festival desfilaran pel Parc del Fòrum els novaiorquesos Liars, els supervivents del rock alternatiu Meat Puppets, l'electrònica dels canadencs Crystal Castles, els britànics Hot Chip i la llegenda de la música siriana Omar Souleyman.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Igualada ha aconseguit la vuitena posició en una nit rocambolesca en que tots els astres s'han alineat: primer, la victòria de l'Igualada contra l'Alcoi fent un partit immillorable, la derrota del Lleida a la pista blaugrana (2 a 1) i l'empat a l'últim minut del Vendrell davant del Reus (4 a 4).
L'Igualada ha fet els deures i ha guanyat a l'Enrile Pas Alcoi per un merescut 4 a 2.
Però calia combinar altres factors que no depenien d'ells i que es jugaven a altres pistes.
El que ha portat més de corcoll ha estat com s'ha desenvolupat el partit a la pista del Vendrell contra el Reus.
Els del baix Penedès han tingut el control del partit i han dominat al Reus fins al darrer moment en que han emptat 4 a 4.
A les Comes d'Igualada els locals han arribat a la mitja part pràcticament amb els deures fets.
Els gol de Roger Bars al minut 19, i quan faltaven 30 segons per acabar, el gol de Ton Baliu ha materialitzat el bon joc que els homes de Ferran Lòpez han sabut fer.
L'Igualada ha controlat més i ha donat més joc.
Els valencians han estat més a l'expectativa de poder sortir a contraatac i han hagut d'aguantar més pressió dins la seva àrea.
L'àrbitre ha estat protagonista quan ha tret targeta blava al porter arlequinat.
L'Alcoi ha disposat d'una falta directe que Ferran Formatje ha transformat.
Amb Deitg altre cop a la pista, els ànims s'han asserenat per fer passar el temps i assegurar el marcador a favor.
Però l'Alcoi ha sabut jugar bé les seves cartes i ha aconseguit marcar el segon de la nit de Ferran Formatje.
Amb el 2 a 2 a les Comes, i el marcador a la pista del Vendrell favorable als locals que guanyaven al Reus, l'Igualada quedava fora de la classificació.
Però els arlequinats han viscut el mite de l'au fènix i han renascut en dos minuts.
Sergi Pla ha tornat a donar alè als locals amb una jugada individual davant de Marc Grau, i ha assegurat l'avantatge la falta directe que ha transformat Ton Baliu, mentre que al mateix moment el Reus ha marcat dos gols al Vendrell que, combinat amb la derrota del Lleida davant del Barça, ha donat la vuitena plaça a l'Igualada per a la classificació.
La flauta ha sonat i l'Igualada s'ha classificat pels pèls amb 21 punts, un més que el Vendrell que ha quedat en novena posició.
El gran derrotat de la nit ha sigut el Lleida que tenia la classificació a tocar però que ha caigut de la setena a la desena plaça.
El sorteig de la Copa es celebrarà a Reus el proper dijous, a les 11:30h.
Els caps de serie del sorteig seran el Barça, el Vic, el Liceo i el Noia Freixenet.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
La irrupció de la mort, que és, i ho sabem, indissociable de la vida, ja que la vida és sempre la persistència d'una cosa que tard o d'hora s'acaba, és el que més preguntes ens provoca
Abbas Kiarostami va descobrir poderoses metàfores en la cal·ligrafia del paisatge, com al film 'El vent se'ns endurà' / FOTOGRAMA D' 'EL VENT SE'NS ENDURÀ'
POQUES COSES SÓN MÉS CONNATURALS A LA VIDA HUMANA QUE LA VOLUNTAT DE COMPRENDRE.
Aristòtil ho va dir amb més contundència en la primera línia d'un text que acabaria sent el llibre més influent de la filosofia occidental, la Metafísica: "Tots els humans desitgen per naturalesa saber".
Més que la vida, compartida amb animals i vegetals, ens caracteritza la interrogació constant per tot el que hi té a veure.
Per això ens preguntem contínuament el perquè del que ens passa, sense que les respostes que trobem ens siguin molt sovint satisfactòries.
Sobretot pel que fa a les coses més imprevisibles i, entre aquestes, precisament les que neguen la vida, l'estronquen o la fan malbé.
La irrupció de la mort, que és, i ho sabem, indissociable de la vida, ja que la vida és sempre la persistència d'una cosa que tard o d'hora s'acaba, és el que més preguntes ens provoca.
Sabem que la mort ens espera al davant, inexorablement, i tanmateix la seva arribada és sempre inesperada, perquè sempre ens la traiem del davant, com si no volguéssim veure-la.
Així, quan arriba, per molt que la veiem acostar-se de lluny, ens colpeix i ens dol, i més com més a prop la sentim, perquè només deixa absència darrere seu i ens fa sentir la nostra pròpia fragilitat.
I aleshores ens preguntem per què, sense que cap resposta mèdica, que hauria de ser una explicació suficient, acabi de donar raó a una inquietud que el buit provoca.
I quan la mort ve de la mà d'un crim, més inexplicable com més brutal, les respostes encara provoquen més preguntes.
D'on prové la llavor de l'odi, com es nodreix el fanatisme capaç d'arrabassar vides indefenses, quina perversa racionalitat pot legitimar i impulsar la calculada planificació d'un assassinat orquestrat en la freda previsió de dotzenes de detalls?
Davant de situacions complexes, la filosofia ben just ajuda, si no és a defugir les respostes simples, ràpides, automàtiques, estereotipades.
Mirar de massa a prop els esdeveniments ens fa cecs a la seva lògica.
Mirar-los de massa lluny, tanmateix, en fa perdre la singularitat i ens aboca a la generalització abstracta.
Walter Benjamin s'ho va preguntar a propòsit de la nostra confrontació amb un text: què és millor, per preservar la seva força original, llegir-lo o copiar-lo?
I ho va comparar amb la força d'una carretera, que varia segons si és recorreguda a peu o sobrevolada amb aeroplà.
Qui vola, va dir, només veu com la carretera llisca pel paisatge, adaptant-se al terreny, mentre que qui va a peu descobreix sobre el territori cadascun dels revolts i ordena les perspectives.
De la mateixa manera, va escriure Benjamin, qui llegeix sempre imposa al text el seu propi jo, transferint-li les seves preocupacions i les seves pròpies preguntes: per això, cada text és diferent en cada nova lectura.
Però qui copia un text, al contrari, va dir, "deixa que el text li doni ordres" i sotmet la seva subjectivitat a la realitat d'un text que no es deixa modificar a caprici.
També la realitat, de vegades, si volem pensar-la a fons, en allò que té de nou, d'inversemblant o de brutal, reclama de nosaltres una certa suspensió dels judicis i dels prejudicis.
Que ens deixem portar, ni que sigui per un moment esfereïdor, per la lògica aparentment incomprensible del que volem entendre i llavors que provem d'escoltar, encara que això pugui fer-nos mal i s'hi pugui revelar el que, altrament, no estaríem en condicions de veure.
Perquè potser només si som capaços de descobrir el dibuix dels esdeveniments arribarem a entendre alguna cosa.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
No fa gaires dies una de les meves filles jugava una final de bàsquet a Llefià, a Badalona.
Era un dissabte a la tarda esponerós, un dia de primavera que convidava a la vida, al gaudi dels sentits.
A Llefià en participaven de ple.
Vam arribar-hi amb prou temps per anar a fer un tomb.
Els carrers assolellats, plens de persones de totes les edats, de tots els tons de pell que us pugueu imaginar, semblaven participar d'alguna virtut inefable.
Hi havia una mena de joia de viure que em reconfortava, de la qual volia ser partícip.
De seguida vaig pensar en el bisbe Carrera, que havia començat a treballar de molt jove a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua de Llefià, pels volts de mitjans o finals dels anys cinquanta del segle passat, quan el barri era poc més que un conjunt de barraques i edificis malgirbats.
Vam anar passejant cap a la parròquia, que estava tancada.
En Cosme era un altre home gran, a la ratlla dels vuitanta, que estava assegut a la porta del temple.
Ens va obrir i ens va explicar les activitats parroquials i la crisi de feligresia que afecta les esglésies més o menys a tot arreu amb la mateixa intensitat.
Les ceràmiques de les benetes de Montserrat, la pulcritud del temple, humil i digne, com la casa de qualsevol família treballadora del barri, les flors fresques, acabades de collir, posades als gerros per a la missa vespertina, però sobretot per a la missa de diumenge...
Aquella tarda, la parròquia de Llefià participava sens dubte del laeto animo, de l'esperit joiós que encapçalava la butlla papal que l'any 1964 va fundar l'arxidiòcesi de Barcelona.
Avui ni el bisbe Carrera, ni l'Església, ni la parròquia de Sant Antoni de Pàdua de Llefià, ni gairebé la transcendència tenen gaire premsa.
Són els signes dels temps, i segurament també les conseqüències de molts errors comesos mentre hem anat aprenent a viure.
Tenim una gran tendència al pessimisme.
És més confortable desesperar que esperar, desencoratjar que jugar-te-la animant, participant i fent participar de l'entusiasme; és més murri, i per tant més còmode, gestionar un "Ja t'ho deia" amb cara de mestretites que un "Vine, abraça'm, perquè et vull felicitar" o, encara més, "Vine, abraça'm, i tornem-ho a intentar".
En l'amor, en l'amistat, a la feina, a la política, a l'Església, a la família, a la cultura i en general oblidem sovint que una de les més altes missions que tenim a la vida, a la vida adulta i conscient, és sembrar.
Parlo de l'esperança quotidiana, la que diu bon dia a la vida joiosament, cada dia; la que ens educa en la joia de viure amb el laeto animo dels anys en què molts de nosaltres -la generació que ens movem en la franja dels quaranta-molts i els cinquanta-pocs- vam néixer.
La lliçó d'en Carrera és que potser la parròquia avui no és gaire plena (¿quina parròquia s'omple com abans?), però que aquell barri gris i dur dels anys en què parlar d'esperança semblava un acudit avui és un barri bonic que, malgrat les dificultats, està farcit de joventut educada i compromesa.
La sembra d'en Carrera i de la gent de la seva generació, la generació del Cosme que ens va obrir la porta de la parròquia, ha donat una collita abundosa que fa que el país, avui, sigui molt més fort que no pas aleshores.
Carles Capdevila em va dir un dia, a la redacció del diari, que aprendre a viure és dur, perquè sempre et sembla que, quan n'has après una mica, és massa tard.
És una frase que li hem sentit dir més vegades, sobretot aquestes darreres hores, en el moment de fer-li els memorials.
És una frase lligada a una manera joiosa d'entendre la vida, plena de sentit de l'humor, i de ganes de seguir aprenent, per dur que sigui.
De seguir saludant la vida, cada dia, amb un "Bon dia!" joiós i ple de vitalitat.
En Carles Capdevila feia de l'educació, de l'aprenentatge i del risc del bon humor i la confiança els eixos centrals del seu pas pel món.
Tot amarat del laeto animo que és en el fonament dels anys seixanta en què vam néixer, i que es concreten als Llefià de tot el país, diguin el que diguin els profetes dels mals averanys.
En Carles participava, com en Carrera, d'una mena de fe que, com deia el bisbe, et fa saltar a l'altra banda del riu, sense saber gaire bé què o qui hi ha, però amb l'esperança certa que cal saltar, per avançar.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
En una reunió tècnica celebrada ahir al Pas de la Casa es van preparar i coordinar els protocols de comunicació en cas de tancament de la carretera entre França i Andorra durant aquest hivern.
De la part francesa hi va participar la Dirso, que va presentar el dispositiu preventiu de viabilitat hivernal, i també responsables de la duana i de la policia francesa.
Per la part andorrana, Protecció Civil, el Coex, la policia, responsables del departament de Mobilitat i també transportistes i les companyies d'autobusos, que són els més afectats quan es produeix algun incident que provoca el tall de la carretera d'accés per França.
Segons va explicar el director de Protecció Civil, Cristian Pons, es van definir tres tipus de nivell d'avisos.
El primer serà els talls programats, que podran ser els que es puguin alertar a temps, per exemple per alguna actuació d'alguna obra a la carretera.
El segon nivell serà el d'incidències, com pot ser els talls puntuals a causa d'algun accident o algun vehicle avariat a la carretera, i que no hauria de durar més de dues hores.
El tercer nivell seran les emergències, derivades de fenòmens com ara les allaus, les grans nevades i d'altres que provoquen un tancament total de la carretera.
Pons va explicar que els dos primers nivells seran centralitzats des del Centre Nacional del Trànsit, que depèn del departament de Mobilitat, i en el tercer també hi intervindrà Protecció Civil.
Pons va explicar que aquestes trobades "són importants per repassar els protocols de comunicació entre els agents que hi participem des d'Andorra i des de França, però també perquè transportistes i conductors d'autobusos puguin saber els esforços que es fan perquè tota la informació hi sigui", va explicar el responsable de Protecció Civil.
El treball conjunt a dues bandes, facilita que des de Protecció Civil i a través de la comunicació de les xarxes de Mobilitat es pugui avisar amb temps i donar informació a transportistes i companyies d'autobusos perquè tinguin temps de modificar els seus trajectes.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Aquesta és la pàgina de Can Tomate.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Es Pujols. |
Les comissaries dels Mossos d'Esquadra a Barcelona disposen, des de l'1 de febrer, d'una pistola elèctrica Taser, segons ha informat betevé.
El juny passat es van començar a implementar aquest tipus d'arma a la regió policial de Girona.
Estava previst que les Taser es distribuïssin a Barcelona al mes d'agost, però problemes administratius en la licitació dels desfibril·ladors han retardat la seva implantació.
En total la ciutat disposa de catorze pistoles: una per cadascuna de les àrees bàsiques policials, que es corresponen amb els districtes de la ciutat, i quatre per als Serveis Centrals i l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO).
Aquesta pistola elèctrica dispara una descàrrega durant un màxim de cinc segons i anul·la momentàniament la persona.
El seu ús està restringit en casos molt concrets, quan algú està molt alterat i cal contenir-lo.
Només la pot utilitzar el cap de torn de la comissaria.
La seva utilització va lligada a dos eines més: una càmera que porta al pit l'agent que l'utilitza i un desfibril·lador automàtic que hi ha d'haver al cotxe patrulla.
Els Mossos van utilitzar la Taser per primer cop a Salt (Gironès) per reduir un home que era en un bar que havia agredit la dona i el fill. |
El programa Parelles TIC ha acabat aquest mes de juny i, després d'una valoració molt positiva per part dels participants, els organitzadors han començat a treballar en futures edicions.
La iniciativa ha permès una col·laboració intergeneracional, a través del qual joves estudiants de l'Institut Baix Camp han ajudat persones grans a formar-se i relacionar-se amb les noves tecnologies i Internet.
El programa és fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament de Reus (amb el Casal de Joves la Palma i la Biblioteca Central Xavier Amorós) i l'Institut Baix Camp.
Les parelles participants han recollit les seves impressions en un bloc, on expliquen la seva experiència i informacions relatives a aquest projecte: http://parellestic.wordpress.com.
L'activitat principal ha consistit en dues trobades setmanals d'una hora i mitja de durada, on alumnes de l'Institut Baix Camp: estudiants dels mòduls d'Informàtica, han facilitat el coneixement de les eines informàtiques a les persones que hi estan interessades.
Cada alumne ha tingut el seu «professor voluntari» que li ha pogut ensenyar els coneixements que més necessitava en relació a la utilització de les TIC, d'acord amb un programa pactat prèviament.
Parelles TIC va néixer amb l'objectiu de treballar intergeneracionalment i sumar esforços i recursos: on per una banda es satisfan necessitats d'alfabetització digital de la gent gran i per l'altra els joves viuen una experiència d'aprenentatge servei molt interessant i enriquidora.
Joves nadius digitals han ensenyat a un grup d'adults a fer funcionar les noves tecnologies i els hi han transmès uns coneixements bàsics per poder ser autònoms en accions digitals cada dia més quotidianes.
Adquirir coneixements bàsics sobre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, aprendre a fer funcionar un ordenador i compartir experiències pròpies són les bases que han acompanyat el programa 'Parelles TIC'.
Les parelles, persones desconegudes, creen un vincle inesperat, una nova relació que fomenta la inclusió social mitjançant l'intercanvi d'experiències. |
Les escales actuals es desmuntaran a finals de novembre i les noves entraran en funcionament el 20 de gener.
L'ajuntament va dotar l'actuació integral amb 600.000€ per asfaltar un total de 55.000m2 de carrers de tots els barris de Sitges.
El nou aparcament exterior serà el resultat de la reordenació, ampliació i millora de l'aparcament existent, que ja està tancat als usuaris i comptarà amb més de 400 places.
Els treballs tindran una durada de tres mesos.
En el concurs de la campanya han participat un total de 54 participants únics i han generat 76 imatges.
La campanya, que va començar a finals del mes de juny, s'ha tancat a mitjans d'octubre coincidint de major afluència turística.
La campanya s'inclou en el marc del pla d'accions de la certificació Biosphere Destination.
El nou plec de clàusules de la neteja, de 6,8 M€ anuals, un cost que dobla l'actual, ha de garantir que es produeixi una millora general de l'estat de la neteja als carrers i un millor servei en la recollida dels residus, reduir les molèsties als veïns i implantar criteris de sostenibilitat i protecció ambiental.
938 11 76 00 / Atenció Ciutadana Tel. |
El nou Parc de l'Ermita del Pla de sant Joan, situat al municipi de la Palma de Cervelló, al Baix Llobregat, és l'última incorporació a la Xarxa de Parcs Metropolitans (XPM), el conjunt d'espais públics de referència ciutadana que completa les zones verdes de les ciutats de manera propera i quotidiana. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
El "Fòrum" és una activitat que permet als seus participants debatre d'una manera asíncrona els temes que proposen o els hi són proposats.
Al afegir una activitat "Fòrum" a ATENEA es crea un " Fòrum estàndard per a ús general " i només cal posar-li obligatòriament el " Nom del fòrum " ( 2 ) i opcionalment la " Descripció " i les instruccions ( 3 ).
Però hem de comprovar el valor de tres dels paràmetres que ens trobarem per defecte per si són els que ens interessen per l'objectiu del fòrum que volem afegir.
Per veure aquests valors hem de tenir activat el botó " Característiques avançades activades " ( 1 )
Un d'ells és el " Connector de plagi URKUND " ( 5 ) que per defecte està a "NO".
Si canviem el valor cal tenir en compte la grandària dels missatges o fitxers i del tipus d'aquests fitxers perquè pot retornar missatges d'error tant a estudiants com a professors.
Si no és necessari el valor "NO" és el que haurem de deixar.
Un segon paràmetre que cal comprovar és el " Mode de grups " ( 6 ) que el troben dins de " Paràmetres comuns de mòduls " ( 6 ).
El valor per defecte d'aquest paràmetre tindrà el valor "Grups separats".
Això fa que cadascun dels grups només pot visualitzar i participar en els debats del seu grup.
Així cada professor/a pot tenir un debat particular amb els estudiants de cadascun dels seus grups.
Atenció: Si el professor envia un missatge a un fòrum configurat en el mode "Grups separats" a "Tots els participants", els estudiants podran llegir el missatge però no el podran respondre.
Si volem que el mateix missatge el responguin tots els grups en debats particulars de cada grup, sense que tinguin cap interacció entre ells, cal marcar la casella "Publica una còpia per tots els grups" quan afegim el tema de debat nou.
Però si el que volem és que tots els estudiants participin en un sol debat independentment del grup haurem de canviar el «Mode de grups» a «Sense grups» d'aquest fòrum.
I per últim cal comprovar si l'opció " Voluntària ", que és l'opció per defecte del paràmetre " Subscripció i seguiment " ( 7 ), és la que ens interessa.
Estar "Subscrit" a un fòrum significa que la persona rebrà còpies per correu electrònic dels missatges del fòrum, ja sigui un correu després que s'hagi posat un missatge o l'endemà amb tots els missatges o resums del dia anterior, això cada persona pot escollir-ho a les preferències del seu perfil.
Taula de les opcions de subscripció.
El comportament del "Mode de Grups" ( 6 ) pels estudiants d'un fòrum el podeu veure a la taula següent
Si vols més informació dels fòrums (anglès): https://docs.moodle.org/35/en/Forum_activity
Podeu fer proves de les diferents configuracions del fòrum al vostre espai del "Maletí del professorat" |
L'individu, que ja està detingut pels Mossos, li ha clavat una ganivetada mortal al coll
Imatge d'un vehicle dels Mossos
Un home de 34 anys ha matat la seva mare, de 75, aquest divendres en un pis del barri de Ferreries de Tortosa.
Segons ha pogut saber l'ACN, mare i fill haurien mantingut una discussió prèvia i, finalment, ell li ha ocasionat una ferida mortal al coll amb un ganivet.
Cap a dos quarts de 3 de la tarda el fill ha acabat trucant al telèfon d'emergències 112 per explicar que havia matat la seva mare.
Quan els serveis sanitaris han arribat al lloc dels fets la dona ja estava morta i no han pogut fer res per salvar-li la vida.
Els Mossos d'Esquadra han detingut l'home, que havia fugit a un canyar vora el riu a prop del domicili familiar.
Allí vivia amb la seva mare i el seu pare, que no hi era en el moment dels fets.
Mossos i policia local han localitzat i detingut el presumpte matricida en un canyar entre el riu de l'Ebre i prop de l'antic pont del ferrocarril, a pocs centenars de metres de casa seva.
Ha estat traslladat a la comissaria dels Mossos de Tortosa.
Agents de la Divisió d'Investigació Criminal de la Regió Policial Terres de l'Ebre han obert una investigació per tal d'esclarir els fets.
La comitiva judicial ha ordenat l'aixecament del cadàver de la dona cap a les cinc de la tarda enmig d'una gran expectació per part de veïns i curiosos.
Alguns inquilins de pisos pròxims han explicat que no han percebut cap soroll anòmal al voltant de l'hora dels fets.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
RETORN D'UN REFERENT POP DEL SEGLE XXI
En l'era de la reflexió ja no actuem moguts per l'impuls individual sinó condicionats pels acords socials i, a diferència d'una pretèrita era de la passió, el càlcul i la prevenció s'imposen al sentit de l'aventura.
Una cosa així li va rondar pel cap a Win Butler, cantant, guitarrista i compositor d'Arcade Fire, després de llegir l'assaig L'època present (1846), de Kierkegaard, i trobar en les seves reflexions la motivació i la gasolina teòrica del nou disc del grup.
Sí, pot sonar una mica pretensiós, però, ¡estem parlant d'Arcade Fire!
La seva quarta obra, Reflektor, surt aquesta setmana a la venda encara que, seguint el signe dels temps, ja fa uns dies que s'ha filtrat a la xarxa en streaming (difosa pels mateixos músics al comprovar que en circulava una versió piratejada de pitjor qualitat sonora).
I en el seu extens contingut, hora i quart de música distribuïda en dos compactes, s'obre pas una nova versió d'Arcade Fire: una mica més calenta i, sens dubte, ballable; més terrenal, exploradora i, també, tercermundista i sexi.
Encara que, quan hi ha risc, també hi pot haver relliscades.
Primera: el disc està produït pel seu habitual còmplice, Markus Dravs, en aliança amb James Murphy, el que va ser cervell de LCD Soundsystem, que injecta aquí i allà ocurrències electròniques i ritmes dance.
Segona: la mirada al sud, expressada en les cadències tropicals de diverses cançons, part del descobriment de la música d'Haití, país originari dels pares de Régine Chassagne, arran d'un viatge en què es va acompanyar de Butler, el seu marit.
El gènere popular rara, d'arrel africana, s'intueix en algunes cançons, així com la veïna música jamaicana (derivada cap al dub i, atenció, no lluny del reggaeton en l'esbojarrada i discutible Flashbulb eyes ).
A tot això hi sumem que una altra influència del disc, aquesta més conceptual que musical, és la pel·lícula Orfeo negro (1959), del francès Marcel Camus, ambientada en el carnaval de Rio (i dotada d'una iniciàtica banda sonora de bossa nova).
Total, que Reflektor se suma al corrent de l'altermundialisme pop i, encara que en certs moments puguem pensar que el canari El Guincho ja va arribar a aquestes conclusions abans i millor, l'operació permet a Arcade Fire refrescar el seu discurs i matisar (una mica) la seva tendència natural a l'èpica.
Tenim, com a far, la peça Reflektor, set minuts i mig de funk enrarit i en crescendo que, podem entendre-ho, van encantar a David Bowie, present a través d'un cameo.
També hi ha les sacsejades rítmiques de Here comes the night time, sensuals tot i que amb la inevitable quota histriònica.
A la discotequera We exist es passen de retro, Normal person sorprèn amb el seu descarat tacte glam i Porno introdueix una intranquil·la trama ciberpop.
I Joan of Arc, amb la seva arrencada frenètica, i la llarga i extasiada Supersymmetry ens recorden que, més enllà de l'excursió exòtica, aquest segueix sent un disc d'Arcade Fire; ostentós i incontingut. |
Santa Coloma de Gramenet és un municipi compromès fermament amb la reducció del consum energètic i la utilització d'energies renovables.
L'any 1999 va aprovar en el marc de l'Agenda 21 un Pla d'Acció Ambiental que incorporava actuacions per a la millora de l'eficiència energètica i disminució dels consums, les quals són:
Santa Coloma de Gramenet és membre des de la seva fundació l'any 2005 de la Xarxa de Ciutats pel Clima, treballa en coordinació amb la Xarxa de municipis i pobles per la sostenibilitat per l'acompliment dels compromisos signats al Protocol de Kyoto de l'any 2005 en el qual es donen prioritat a les energies renovables.
L'any 2007 Santa Coloma va elaborar un Pla Energètic i Local i un Pla Integral d'Energies netes, el qual va guanyar el premi a la millor iniciativa local per l'eficiència, l'estalvi i el foment de les energies renovables de la Diputació de Barcelona.
L'any 2008 es va adherir al Pacte d'Alcaldes, iniciativa de la Comissió Europea contra el canvi climàtic i va elaborar un Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible.
Des de l'any 1999 fins ara s'han anat implementat aquestes actuacions.
L'any 2005 es va aprovar l'ordenança solar tèrmica que obliga a incorporar instal·lacions solars tèrmiques a totes les noves construccions.
D'altra banda s'han anat instal·lant parcs solars fotovoltaics en diferents centres escolars, la biblioteca i el polígon Bosc Llarg.
L'any 2008 es va inaugurar un gran parc solar ubicat en el cementiri (el primer de l'estat Espanyol d'aquestes característiques), el qual va convertir a Santa Coloma en ciutat pionera.
L'any 2008 les instal·lacions de panells solars fotovoltaics ja suposaven un estalvi anual equivalent a l'electricitat consumida per 145 famílies de la ciutat.
Actualment hi ha 5 instal·lacions solars fotovoltaiques al municipi que suposen un estalvi anual equivalent a l'electricitat consumida per 400 famílies.
Polígon d'empreses del Bosc Llarg
Cliqueu al següent enllaç [URL] per obtenir més informació relativa a l'energia solar fotovoltaica
El Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible (PAES) es va elaborar a partir de la signatura del "Pacte d'alcaldes/esses" de la Unió Europea.
El Pacte d'alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.
En aquest Pla es detallen les accions que l'Ajuntament esta realitzant en el nostre municipi.
Aquestes accions es centren bàsicament en el desenvolupament d'energies renovables i en l'estalvi energètic.
Podeu accedir clicant el següent enllaç: Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible de Santa Coloma de Gramenet |
Les autoritats sanitàries observen amb preocupació el creixement incessant del nombre de contagiats
Ofensiva per dotar els hospitals de mascaretes, bates i guants
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Temps moderns, Ciutadà Kane, Ningú no és perfecte, La dolce vita, El padrí, La guerra de les galàxies, Grease, Pulp Fiction, El viatge de Chihiro, Her... són només algunes de les pel·lícules a què l'il·lustrador Ricardo Cavolo ret homenatge en el seu darrer llibre 100 películas sin las que no podría vivir (Lunwerg).
Es tracta d'un repàs molt personal per cent films que l'han marcat, que reinterpreta amb el seu personal estil.
Cavolo és un apassionat del setè art i explica que la seva relació amb el cine "és molt estreta": "De petit era, per dir-ho d'alguna manera, una mica solitari, i dibuixava i llegia molt.
Amb això omplia moltes hores però no totes, així que la resta veia pel·lícules.
Els diumenges a la tarda a La 2 emetien pel·lícules de Charles Chaplin, i per veure-les m'havia de barallar amb el meu germanastre, que volia veure el futbol.
La idea de 100 películas sin las que no podría vivir arrenca de l'anterior llibre de l'il·lustrador, 100 artistas sin los que no podría vivir, dedicat als seus músics favorits: "Em diverteixen molt els compendis, com també ho era el llibre Periferias, tot i que el següent serà un canvi de terç.
Tinc un cert complex de Diògenes en els meus llibres, és una idea que m'agrada molt."
En aquest cas, "he jugat a traduir al meu univers allò que tot el món coneix": "Un no s'ha de prendre aquest llibre com una cosa que canviarà la visió del cinema.
No vull explicar d'aquestes pel·lícules el mateix que ja en diu l'IMDB o la Viquipèdia; només sé allò que m'agrada a mi i de què puc deixar anar quatre coses.
Explico la meva relació d'amor amb aquella pel·lícula.
És una relació com la que tenim qualsevol de nosaltres, però jo tinc la sort de poder comptar amb els dibuixos, amb què ja tinc una pàgina guanyada."
La selecció de pel·lícules que fa Cavolo és una mostra del seu eclecticisme, i reconeix que li encanta Kiarostami, "però després de veure'l necessito veure una de terror o un musical": "Em produeix molt plaer ficar en el mateix llibre Méliès, tres pel·lícules de Billy Wilder, American Pie, El Cuervo, Els Goonies i Interstellar."
També insisteix que no es tracta d'"un top 100 ".
"Són pel·lícules que se m'han quedat al cor.
Part de ser com soc es deu al cinema que he vist; potser no es veu res d'Indiana Jones en el meu treball, però d'alguna manera hi és.
Necessito veure les tres primeres pel·lícules de la saga un cop l'any."
Per aquest motiu hi ha directors com ara Martin Scorsese, Federico Fellini i Francis Ford Coppola que tenen més una pel·lícula ressenyada i d'altres que no en tenen cap: "Woody Allen el respecto molt i és un geni, però no és per a mi.
La pel·lícula d'ell que m ́rs m'agrada és Match Point que és la menys seva."
De la mateixa manera, recorda que quan va publicar 100 artistas sin los que no podría vivir hi havia qui li va preguntar "per què no hi eren Freddie Mercury o Michael Jackson": "I la resposta és simple: perquè no m'agraden.
Ara, potser el dia que faci el llibre de les meves fòbies els hi poso."
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La consellera de Desenvolupament Econòmic i Competitivitat del Govern basc, Arantza Tapia, considera "positiva" l'oferta que la companyia catalana Cata ha realitzat per Fagor Electrodomèstics, i ha destacat que l'empresa ha anat informant l'administració de manera permanent.
"És un projecte important perquè manté l'activitat, no només des del punt de vista de la feina, sinó que és un projecte d'activitat industrial a llarg termini, que és al que estem donant suport", ha explicat aquest divendres a una reunió amb el Conseller d'Empresa de la Generalitat, Felip Puig, per signar un acord de col·laboració en política industrial, energia i turisme.
Alhora, ha assenyalat que no és suficient que es mantinguin els llocs de treball "per a dos o tres anys", i ha afegit que el Govern basc vol un projecte de desenvolupament industrial a futur.
Tapia confia que el procés es resolgui abans que finalitzi el mes de juliol, i ha instat a treballar perquè Fagor Electrodomèstics rebi la millor oferta possible.
Puig ha declarat que cal ser respectuosos amb les decisions que es prenguin en el procés concursal, ha reiterat que la Generalitat ha donat suport institucional a l'oferta de Cata, i ha destacat que és positiu que les empreses catalanes licitin en aquest tipus de concursos.
Cata Electrodomèstics, pertanyent al grup català CNA, va registrar el 20 de juny una nova oferta vinculant per Fagor Electrodomèstics S.Coop, que garanteix 1.397 llocs de treball, d'ells 500 directes, i eleva a 16,2 milions d'euros la proposta econòmica per la companyia basca.
Aquest diumenge acaba el termini perquè es presentin ofertes per Fagor Electrodomèstics, i abans del 29 de juliol s'espera que la justícia es posicioni sobre aquesta qüestió.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L' Espanyol ja coneix els possibles rivals en el seu retorn a Europa.
Aquest matí s'ha fet el sorteig de la segona ronda de l' Europa League 2019/20 i el conjunt català s'enfrontarà contra el guanyador de l'eliminatòria entre el Stjarnan islandès i el FC Levadia Tallinn estonià.
El conjunt perico serà favorit en la que serà la seva primera eliminatòria prèvia per arribar a la fase de grups de l'Europa League.
L'objectiu principal de l'Espanyol en aquest inici de temporada serà el de superar rondes a la segona màxima competició europea i així disputar un il·lusionant títol que feia dotze anys que no jugava.
L'anada de la segona eliminatòria europea tindrà el partit d'anada al RCDE Stadium el dijous 25 de juliol, mentre que el partit de tornada serà l'1 d'agost al Stjörnuvöllur islandès o al Lilleküla Stadium estonià.
Els possibles rivals de l'Espanyol, que encara han de jugar la seva eliminatòria, van estar a punt de guanyar la seva lliga la temporada passada.
El Stjarnan va acabar tercer classificat de la lliga islandesa amb 40 punts, 6 menys que el campió.
Va marcar 45 gols, li van fer 26 i va acabar la temporada (de 22 partits) amb 11 victòries, 7 empats i 4 derrotes.
Aquesta temporada 2019, amb nou jornades disputades, és setè classificat de dotze equips.
Pel que fa el Levadia Tallinn, la temporada passada va acabar segon classificat amb 84 punts, a només 2 del campió.
El conjunt de la capital d'Estònia va aconseguir fer 109 gols i només encaixar-ne 26 - el menys golejat-, en una temporada que dels 36 partits disputats en va guanyar 26, en va empatar 6 i només en va perdre 4.
Aquesta temporada 2019, amb quinze jornades disputades, és segon classificat de deu equips que té la lliga. |
El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones.
Enguany l'Àrea d'Igualtat ha organitzat un munt d'actes en col·laboració amb l'Institut Català de les Dones i diferents entitats i persones del poble.
Ja abans del 25N s'ha engegat una campanya de sensibilització que farà presència als carrers, comerços, escoles... del municipi, amb la penjada de cartells on diferents celranencs i celranenques donen la cara per mostrar el seu rebuig per la desigualtat.
El subdelegat Sánchez-Bustamante reclama al consistori l'acta del darrer Ple, abans de la seva aprovació, i no atén una trucada de l'Ajuntament.
L'alcalde entén que la Subdelegació té pressa per anul·lar la moció de suport a la resolució de desconnexió de l'Estat aprovada pel Parlament, i n'hi envia còpia.
Com ja és tradició dels darrers anys, l'alcalde i l'equip de govern de l'Ajuntament de Celrà treballaran el proper dia 12 d'octubre.
Enguany, a més, es prendran el dia 15 d'octubre com a festiu en protesta per les imputacions a membres del Govern per la seva implicació en el 9N.
Dins la campanya de les eleccions al Parlament del 27 de setembre, aquest dimarts 15 de setembre tindrà lloc un acte polític a la sala de conferències (primer pis) de l'Ateneu de Celrà, on intervindrà Benet Salellas, cap de llista per Girona de la CUP – Crida Constituent.
L'acte tindrà lloc a les 8 del vespre i serà presentat per Dani Cornellà, alcalde de Celrà.
El ple de setembre va aprovar per unanimitat una moció de suport a l'acollida de població refugiada.
L'endemà es va celebrar una concentració de suport amb encesa d'espelmes davant l'ajuntament.
D'acord amb els compromisos expressats al decàleg de principis ètics i d'acció política, fem públics els ingressos i despeses de la campanya electoral de les darreres eleccions municipals.
Recordem que la CUP no sol·licita cap crèdit bancari per finançar-se ni per sufragar la campanya electoral.
Per tant, totes les despeses han anat a càrrec de l'organització.
En el cas de la bustiada del díptic editat per la CUP Nacional, el cost és subvencionat i l'import es recuperarà.
En el ple ordinari de l'Ajuntament de Celrà celebrat el 14 de juliol passat es va aprovar per unanimitat la declaració institucional amb motiu del dia 28 de juny, Dia Internacional de l'Alliberament Lèsbic, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual, que reproduïm íntegrament a continuació.
El text d'aquesta declaració havia estat prèviament consensuat pels tres partits representats al consistori i va ser llegit durant els actes de celebració del 28J que van tenir lloc el dia 26 de juny davant l'ajuntament.
Després de l'assemblea oberta que va tenir lloc el diumenge 7 de juny i en què la CUP va ratificar la decisió de governar en solitari, dissabte passat va tenir lloc la sessió de constitució del nou Ajuntament, en una sala de plens atapeïda per a l'ocasió.
Durant l'acte van prendre possessió els set regidors i regidores de la CUP, dos dels quals repeteixen en el càrrec (Dani Cornellà i Pitu Bartis) mentre que la resta s'estrenen en el consistori (Eulàlia Ferrer, Jan Costa, Mar Camps, Héctor Cabrera i Mercè Amich).
Bon dia a tothom i gràcies per la vostra assistència.
Reproduïm íntegrament la intervenció de Mar Camps i Mercè Amich, com a portaveus del grup municipal de la CUP, en la sessió de constitució del nou Ajuntament de Celrà celebrada el dissabte 13 de juny. |
Lloc: Conselleria d'Educació i Universitat.
C/ d'Alfons el Magnànim, 20, 4t pis
El conseller d'Educació i Universitat, Martí March, i el rector de la Universitat de les Illes Balears, Llorenç Huguet, oferiran una roda informativa sobre la transferència econòmica de la UIB per a 2016.
També assistiran a la presentació el doctor Juan José Montaño, director general de Política Universitària i Ensenyament Superior; i el senyor Francesc Gálvez, secretari general tècnic de la Conselleria.
Per part de la UIB, també hi assistiran la senyora Antònia Fullana, gerent, i el doctor David Pons, vicerector d'Economia i Infraestructures.
Entre les qüestions a tractar, a més de l'apartat pressupostari, destaca l'objectiu d'ambdues institucions d'assolir un acord de legislatura per pactar aspectes clau de la UIB. |
Des d'aquest dilluns dia 4 de juliol i fins al 2 de setembre i a causa de les obres de millora i condicionament d'un terraplè entre Tàrrega i Granyadella
Entre aquest dilluns 4 de juliol i el 2 de setembre, la circulació ferroviària en el trajecte Tàrrega-Cervera de la línia Barcelona-Manresa-Lleida estarà interrompuda.
La causa és l'execució d' obres de millora i condicionament d'un terraplè situat entre els termes municipals de Tàrrega i Granyanella.
Segons un comunicat emès per Renfe i Adif, per a facilitar la mobilitat dels clients durant el període d'obres, Renfe ha establert la següent programació per als trens de la línia R12: L'Hospitalet–Cervera, servei habitual en tren; Cervera – Tàrrega, servei alternatiu per carretera, i Tàrrega–Lleida, servei en tren.
En sentit Tàrrega – L'Hospitalet, els trens avançaran 20 minuts la seva sortida.
D'aquesta manera, al tram Cervera – L'Hospitalet es poden mantenir els horaris habituals.
La millora permetrà suprimir la limitació temporal de velocitat existent en aquest punt
El dispositiu compta amb personal d'informació i atenció al client que orientaran als clients a les estacions de Tàrrega i Cervera en el transbordament bus-tren o viceversa.
Per a garantir aquest servei alternatiu, Renfe disposarà de serveis d'autocar per transportar els viatgers afectats.
Adif està executant des de l'11 d'abril i amb una inversió superior als 820.000 euros, les obres de condicionament i adequació d'aquest terraplè, de 400 metres de longitud, amb l'objectiu de consolidar l'estat d'aquest element de la infraestructura, optimitzar els paràmetres geomètrics de la via, i garantir majors nivells de seguretat i confort per a les circulacions.
Un cop finalitzades les obres, es podrà suprimir la limitació temporal de velocitat existent en aquest punt, reduint així els temps de viatge. |
Aquest dimecres els mitjans han recordat que a la pel·lícula Retorn al futur 2 viatjaven al 21 d'octubre del 2015.
I estàvem en plena efemèride quan ha aparegut una notícia que ens ha abocat a una altra pel·lícula mooolt recurrent: El dia de la marmota.
I de sobte hem viatjat al passat amb una notícia que ja hem vist unes quantes vegades i en què sempre passa el mateix.
Algú que no se sap ben bé qui és avisa els mitjans que vagin al lloc on passaran coses (en el cas de la seu de CDC és el segon cop en poc temps).
De vegades l'avís es lleva tan d'hora tan d'hora que aquest dimecres RAC1 informava de l'entrada de la Guàrdia Civil a la seu de CDC abans que la Guàrdia Civil hagués arribat a la seu de CDC.
I de vegades és lleva tan aviat tan aviat que també aquest dimecres el periodista Pedro J. Ramírez insinuava coses dues hores abans que passés tot i després (coses de l'ego) es posava la medalla de relacionar el cas amb la investidura d'Artur Mas.
A continuació, els uns relacionen procés amb corrupció i els altres diuen que no creuen en les casualitats.
I, al final, entre tots convertim la corrupció en un espectacle político-mediàtic, amb les necessàries imatges en directe per obra i gràcia de l'Esperit Sant, on el matís queda destrossat pel traç gruixut.
La corrupció afecta tots els grans partits de l'antic règim.
I en comptes d'afrontar-la, s'usa políticament per desgastar el contrari fent servir l'opinió pública com a ostatge i amb la complicitat dels mitjans, que amb l'excusa d'informar participem de l'espectacle.
I, mentrestant, la corrupció continua viva.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Convocatòria de la XXI Edició del Premi Literari de Narrativa de Dones corresponent a l'any 2020.
La Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones, amb la finalitat de promoure i incentivar el paper de les dones en la societat, inclou en la seua programació anual una sèrie d'activitats, entre les quals destaca la convocatòria d'aquest concurs per a fomentar i promoure l'escriptura i la literatura de les dones a la Comunitat Valenciana i oferir-los una via d'expressió de la seua activitat creativa.
Podrà participar qualsevol dona major d'edat i resident a la Comunitat Valenciana, i s'hi podran presentar un màxim de dues obres.
- Ser dona major d'edat i resident a la Comunitat Valenciana.
- Trobar-se al corrent del compliment de les seues obligacions tributàries, amb l'Agència Estatal d'Administració Tributària, la Hisenda de la Generalitat i la Seguretat Social.
- No incórrer en cap de les prohibicions per a obtindre la condició de beneficiària de subvencions públiques, de conformitat amb l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i trobar-se al corrent del compliment de les obligacions de reintegrament de subvencions que, si és el cas, se li hagen exigit.
En el cas que es presenten en un registre físic, cada relat que es presente s'ha d'entregar en un sobre gran, en el qual s'ha d'indicar únicament el seu títol i, en el cas que la seua autora pertanga a una associació de dones, hi ha de figurar també la paraula ASSOCIACIÓ.
En el sobre se n'han d'incloure 5 còpies, cada una precedida per una pàgina amb el títol i sense cap identificació de la seua autora, que no es tindrà en compte per al còmput de l'extensió del treball.
Si la presentació és telemàtica, s'hi ha d'adjuntar un arxiu en format PDF.
Cada una de les obres s'ha d'identificar amb un títol i s'ha de presentar acompanyada d'una sol·licitud de participació, degudament omplida, el model de la qual s'adjunta com a annex I, en què s'expresse l'acceptació de les bases i a la qual s'assignarà un número de registre.
L'apartat A de la sol·licitud, que inclou les dades personals de l'autora de l'obra, segellat i identificat amb el número de registre assignat.
En cas de presentació en un registre físic, s'ha d'introduir en un sobre, en el qual també es farà constar aquest número de registre, que quedarà en poder de la Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones.
L'autora se'n quedarà una còpia segellada.
Així mateix, en el cas de presentació en el registre físic, l'apartat D de la sol·licitud (fitxa d'identificació de l'obra), segellat i identificat amb el número de registre assignat, s'ha d'apegar en la part posterior del sobre en el qual s'ha entregat l'obra.
S'ha de segellar cada una de les 5 còpies presentades en les quals s'ha de fer constar aquest número de registre.
En el cas de presentació telemàtica, s'han de presentar els formularis omplits i un exemplar del relat en format PDF.
Si de la comprovació efectuada resulta alguna discordança amb les dades facilitades en la sol·licitud, qui instruïsca el procediment queda facultat per a realitzar les actuacions que siguen procedents per a aclarir-la.
Si la persona sol·licitant no presta el seu consentiment perquè es comproven les dades de la seua identitat, haurà d'aportar una còpia compulsada o autenticada del document nacional d'identitat, el passaport o el número d'identificació de persona estrangera, segons siga procedent.
Si no es presta l'autorització perquè l'òrgan convocant comprove les dades de domicili i residència de la persona sol·licitant mitjançant el Sistema de Verificació de Dades de Residència, ha modificat el seu empadronament en els dos últims mesos, o si el domicili no consta en el Sistema de Verificació de Dades de Residència o el que hi figura és diferent del que s'ha facilitat, hauran d'aportar l'original o la còpia compulsada o autenticada del certificat del seu empadronament.
Així mateix, si no es presta l'autorització perquè l'òrgan convocant obtinga, de manera directa i per mitjans telemàtics, l'acreditació de trobar-se al corrent en el compliment de les seues obligacions tributàries amb l'Agència Estatal d'Administració Tributària, amb la Hisenda de la Generalitat i amb la Tresoreria General de la Seguretat Social, previstes en els articles 17 i 18 del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 38/2003, general de subvencions, haurà d'aportar els certificats positius expedits per l'AEAT, per la conselleria amb competències en hisenda i per la Tresoreria General de la Seguretat Social, que acrediten que es troba al corrent en el compliment de les obligacions fiscals i amb la Seguretat Social.
La sol·licitud inclou una declaració responsable de no incórrer en cap de les prohibicions per a obtindre la condició de beneficiària de subvencions públiques, de conformitat amb l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i de trobar-se al corrent del compliment de les obligacions de reintegrament de subvencions que, si és el cas, se li hagen exigit.
- Es concedirà un primer premi de 2.000 euros i dos accèssits de 1.000 euros cada un.
Un dels accèssits recaurà, necessàriament, en l'obra d'una autora pertanyent a una associació de dones.
- L'import dels premis estarà subjecte a la retenció de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) que marca la llei.
- Es podran concedir esments especials, sense dotació econòmica, si la qualitat de les obres presentades i no premiades ho meresqueren, a consideració del jurat.
- El pagament es formalitzarà mitjançant una transferència bancària en un únic pagament, amb la prèvia presentació per les premiades del model de domiciliació bancària (annex II de l'ordre de convocatòria).
El termini de presentació serà de vint dies hàbils i començarà a comptar l'endemà de la publicació d'aquesta resolució en el DOGV núm. 8710, de 03.01.2020.
Els relats i la documentació que els acompanya podran presentar-se en qualsevol dels registres de les seus de la Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones, d'Alacant (c/ Teatre, 37 - 39, 03001), Castelló de la Plana (av. Germans Bou, 81, 12003) o València (c/ de la Democràcia, núm. 77, Ciutat Administrativa 9 d'Octubre, 46018), o en qualsevol dels llocs que, amb caràcter general, reconeix l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
També podrà presentar-se telemàticament, per a la qual cosa s'ha d'incloure un arxiu adjunt en format PDF amb el relat.
La sol·licitud de presentació telemàtica i la documentació annexa estaran accessibles en la seu electrònica de la Generalitat, https://sede.gva.es (Procediments administratius), i en el següent enllaç de la GUIA PROP https://www.gva.es/va/inicio/procedimientos? id_proc=1798&version=amp
A través de l'enllaç corresponent:
[ANNEX I] SOL·LICITUD PARTICIPACIÓ XXI EDICIÓ PREMI LITERARI DE NARRATIVA DE DONES.
[ANNEX II] AUTORITZACIÓ DE CONSULTA TELEMÀTICA DE DADES PER A BEQUES, AJUDES, PREMIS I SUBVENCIONS
- Les obres presentades seran examinades per un jurat que emetrà un veredicte vinculant per a la resolució de la convocatòria per la persona titular de la Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones.
- El jurat podrà proposar deixar desert qualsevol dels premis mitjançant un acord motivat, i no podrà recaure en la mateixa persona més d'un.
- La resolució de la convocatòria es farà pública.
La resolució de la convocatòria del premi podrà ser impugnada mitjançant la interposició d'un dels recursos següents:
- Recurs potestatiu de reposició davant de qui tinga la titularitat de la conselleria de, en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la seua publicació.
- Recurs contenciós administratiu, que s'ha de plantejar davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la publicació.
Per a accedir de forma telemàtica, la persona sol·licitant ha de disposar de signatura electrònica avançada, bé amb el certificat reconegut d'entitat (persones jurídiques) o bé amb el certificat reconegut per a ciutadans (persona física), per a la qual cosa pot utilitzar qualsevol sistema de signatura electrònica admés per la seu electrònica de la Generalitat.
IMPORTANT: Abans de començar la tramitació telemàtica, llegiu atentament tota la informació d'aquest tràmit, amb l'objecte de preparar la documentació que siga necessària per a la tramitació, ja que accedireu a una sol·licitud general, en la qual heu de detallar l'objecte de la vostra sol·licitud, omplir les dades generals i pujar tota la documentació.
1- Heu d'anotar-vos el nom d'aquest tràmit que esteu llegint.
2- Heu de descarregar els formularis o les plantilles requerides, així com preparar qualssevol altres documents que siguen necessaris, omplir-los, signar-los, si escau, per les persones que, segons el tipus de document, siga procedent, i guardar-los en el vostre ordinador per a tindre'ls.
3- Si escau, cal procedir al pagament telemàtic corresponent i guardar-vos el justificant de pagament.
4- Una vegada preparada la documentació que es considere necessària, heu d'iniciar el tràmit telemàtic fent clic en la icona superior de "Tramitació telemàtica", que us portarà a identificar-vos mitjançant l'assistent de tramitació.
PASSOS DE LA TRAMITACIÓ TELEMÀTICA:
a) Heu d'omplir el formulari de dades generals.
b) * Detalleu amb la màxima concreció possible la matèria objecte del tràmit.
* Escriviu el nom del tràmit que s'ha anotat en el camp "SOL·LICITUD".
* Especifiqueu la matèria objecte de la sol·licitud.
* Indiqueu, igualment, l'àmbit geogràfic (serveis centrals, Castelló, València o Alacant).
c) Annexeu els formularis i la documentació que prèviament us heu descarregat i heu omplit, inclòs el justificant del pagament de taxes, si escau.
d) Feu clic sobre el botó "Registrar" (us facilitarà el número de registre, la data, el lloc i l'hora de presentació).
La vostra presentació telemàtica haurà finalitzat.
· Han de ser originals i inèdites en tota la seua extensió.
· Podran estar escrites, indistintament, en valencià o castellà.
· S'han de presentar amb lletra tipus Times New Roman o Arial de grandària 12 i amb interlineat doble, impreses en paper grandària DIN A4 per una sola cara.
· Tindran una extensió mínima de 4 i màxima de 12 pàgines.
· S'han de presentar sense signar.
- Els treballs premiats seran cedits per les seues autores a la Direcció General de l'Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere, que es reserva el dret de divulgar-los o difondre'ls públicament i reproduir-los, sense que per això les autores, a les quals es reconeix la propietat intel·lectual de les seues obres, reporten cap de dret.
- La participació en la convocatòria implica aquesta cessió, sense necessitat d'una autorització posterior.
- No es tornaran a les autores les obres presentades.
- La participació en la convocatòria suposa la total acceptació de les seues bases.
En la valoració de les obres presentades el jurat tindrà en compte:
· La defensa de valors no discriminatoris ni sexistes i la ruptura d'estereotips masculins i femenins tradicionals.
Les persones premiades, abans de l'abonament del premi i a l'efecte de procedir a aquest, hauran de presentar el model de domiciliació bancària, que s'adjunta com a annex III, degudament omplit.
- Ordre 2/2016, de 25 de gener, de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, per la qual s'estableixen les bases reguladores del Premi Literari de Narrativa de Dones corresponent a l'any 2016 (DOCV núm. 7709, de 01/02/2016).
- RESOLUCIÓ de 27 de desembre de 2019, de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, per la qual es convoca per a l'exercici 2020 el Premi Literari de Narrativa de Dones (DOGV 8710, de 03.01.2020).
Vegeu la Resolució de 27 de desembre de 2019 (DOGV 8710 / 03.01.2020).
Vegeu l'extracte de la Resolució de 27 de desembre de 2019.
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
"Va contra l'interès no només de Catalunya com a col·lectivitat, sinó contra la seva gent"
Assegura que no el concedirà a canvi del suport de CiU
L'edifici de Territori i Sostenibilitat i el de Benestar Social costen gairebé 5 milions a l'any
Acusa CiU d'"omplir-se la butxaca amb ara el tres, després el cinc i de vegades el deu per cent"
L'Espanyol intenta salvar la seva economia amb una ampliació de capital
El club redueix la previsió de pèrdues en un 5% a meitat d'exercici
Tot i això, celebra que el Govern cedeixi unes urnes
Millo demana una "rectificació" al conseller Mena per dir que el tancament de Yamaha era irreversible
Considera "una pena" que Pedro J. Ramírez estigui en els mitjans de comunicació
El diari suprimeix la secció de Catalunya
José Conde, cinquè tinent d'alcalde de l'Hospitalet, encapçala el grup
La Comissió Nacional del Mercat de Valors adverteix sobre nou societats d'inversió
Xoc entre els dos candidats del PSC per els debats en les primàries
Gairebé 27.000 persones més es queden sense feina durant el mes de gener
Plega el número dos, d'Unió, perquè veu "imprescindible la total cohesió interna"
Enquestats per e-notícies consideren "miserables" els estudis fets i d'altres avalen la mesura
Solidaritat presenta una proposició de llei per declarar-la "aquesta legislatura"
López Bofill: "No hi ha raons tècniques al·legables per rebutjar la proposició de llei"
La directora, Montse Melià, substituïda per la cap d'informatius, Olga Rodríguez
"Posaria el primer accent en les reformes que cal fer i, sobretot, en tallar el dèficit públic"
Pandiani: "el que ha de fer és aprendre de Messi"
"Les paraules de l'exsecretari d'interior són atribuïbles a les característiques del personatge"
El Canòdrom s'endú gairebé un milió d'euros en una subvenció sense concurrència
Partidaris de Mubàrak també colpegen tres enviats especials del Grupo Godó
Diu que "quan Catalunya, Escòcia o Flandes votin a favor haurà de ser coherent i reconèixer els nous estats"
El Barça i el Madrid es jugaran la Copa el 20 d'abril
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
En funcionament el punt de recàrrega de vehicles elèctrics instal·lat a l'Olleria
Compromís assenyala al PP la necessitat de mantenir les inversions en Serveis Socials a l'Olleria
La coalició destaca que s'han triplicat en aquesta legislatura
L'Olleria acull també la Trobada d'Escoles d'Adults de la Vall d'Albaida
La trentena edició té lloc aquest dissabte 1 de juny
La Policia Local de l'Olleria deté un conductor begut i sense punts en el carnet
Els agents, que van haver de perseguir el vehicle que conduïa, van comprovar també que tenia la ITV i l'assegurança caducades
La historiadora Mélanie Ibáñez parlarà a l'Olleria de la repressió del franquisme sobre les dones
En una conferència organitzada per l'IEVA que hi duu també l'exposició 'Petjades de dones.
Alumnes de l'escola Isabel la Catòlica de l'Olleria guanyen el concurs ideaT-Kids de la UPV
L'equip del CEIP Manuel Sanchis Guarner, també de l'Olleria, queda en segon lloc
La Conselleria de Cultura reconeix la col·lecció museogràfica del vidre de l'Olleria
S'ha instal·lat a la Casa Santonja-Palau dels Marau
Àgueda Micó, portaveu de Compromís en la comissió que avalua el compliment del pacte del Botànic
La política olleriana ja va participar en les negociacions que van servir per formar el govern en 2015
L'Olleria convoca un concurs de fotografia per a sensibilitzar contra la violència de gènere
El Revol de l'Olleria celebra dissabte el seu festival de danses
Hi ballaran també els grups d'Ontinyent, Castelló de Rugat, Albaida i Aielo de Malferit
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El ministre d'Afers Estrangers britànic, Philip Hammond, ha reconegut que el resultat del referèndum sobre la sortida o no del Regne Unit de la Unió Europea "serà molt ajustat" i ha llançat un missatge als britànics per avisar-los que la decisió serà "irreversible" i el país "mai" no podrà tornar a entrar en el bloc en termes acceptables, perquè estaria obligat per exemple a adoptar l'euro o entrar a l'espai lliure sense fronteres Schengen.
"La batalla del referèndum al Regne Unit serà estreta.
Hi haurà un resultat molt ajustat", ha admès el cap de la diplomàcia britànica en declaracions a la premsa en la seva arribada a la reunió amb els seus homòlegs de la UE.
El "missatge" del Govern 'tory' del primer ministre, David Cameron, als britànics amb vista a aquest dijous és que "això serà una decisió irreversible" i "no hi haurà volta enrere", ha avisat Hammond.
"Si el Regne Unit decideix abandonar, no hi haurà volta enrere.
El Regne Unit mai no podrà tornar a entrar a la Unió Europea en una data posterior, excepte en termes que serien inacceptables", ha explicat el ministre d'Exteriors britànic.
Hammond ha justificat que els termes serien inacceptables per al Regne Unit després de recordar que estaria obligat a "l'adhesió a l'euro" però també a "l'adhesió a Schengen", referint-se a l'espai lliure sense fronteres a Europa.
"Això és una decisió molt important i som molt clars que està en el millor interès del Regne Unit quedar-se com a membre de la Unió Europea", ha defensat.
Alhora, ha avançat que traslladarà als seus col·legues a Luxemburg el "missatge" que, si els britànics voten a favor de quedar-se a la UE aquest dijous, esperen "una aplicació ràpida i completa del paquet acordat al febrer a Brussel·les", en al·lusió a algunes concessions que van acceptar els caps d'estat i de govern de la UE per intentar convèncer els britànics que es quedin, incloses algunes restriccions a les ajudes socials per als ciutadans de la resta de països de la UE.
Hammond ha insistit que servirà "per garantir que la Unió Europea funciona per a tots" i "per respondre a les preocupacions de la gent ordinària en tota la Unió Europea", i ha insistit que es necessita "menys èmfasis en l'agenda dels polítics i més èmfasi en l'agenda de la gent".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L' Ara i Aquí engega la divuitena temporada als matins de RNA renovant el compromís d'oferir ràdio de proximitat i amb vocació i convicció de servei públic.
Compromís que es plasma en la voluntat de compartir quatre hores diàries al servei de l'oient amb informació, opinió, entreteniment, seccions, actualitat, convidats, col·laboradors, etc. Fidels al nom del programa, estarem pendents a tots el que passa " Ara ", en el nostre entorn temporal, i " Aquí ", situant Andorra com a eix central d'interès.
Arrencarem al punt de les 8h amb un tram dedicat a la informació i els serveis, fins el moment de "El Cafè de l'Ara i Aquí", l'espai amb entrevistes i tertúlies amb protagonistes d'actualitat.
I després, un munt de possibilitats amb experts en temes de caire molt divers, fins el punt del migdia.
Pàgina de Facebook Perfil de Twitter E-mail: [EMAIL] Telf: (+376) 873 777
Direcció i presentació: Àlex Lliteras Producció: Àlex Moldes Control de so: David Carmona Redacció: Òscar Royo
Aquest divendres hem resolt alguns dubtes sobre la recent plataforma digital creada pels ciutadans que reforça el control de la malaltia provocada per la Covid-19.
Ho hem fet amb el biòleg i informàtic Joel López i el director de la Fundació d'ActuaTech, Marc Pons.
Un nou divendres, una nova capsa de música amb el cap de servei de l'Institut de Música d'Anddorra la Vella, David Sanz, amb qui parlarem del 50è aniversari de la mort de Robert Gerhard.
La música ha estat molt present durant el programa d'aquest divendres.
El co-director del Cor Rock d'Andorra, Gil Blasi, ens ha parlat del projecte coral que han desenvolupat amb una de les cançons més mítiques de Queen "Bohemian Rhapsody".
Avui amb l'Òscar Royo hem estat un pèl nostàlgics.
Pel més amants de les sèries, avui hem fem un petit viatge per les sèries d'abans, les que de ben segur ens porten molts bons records.
El nostre sommelier de capçalera José Antonio Guillermo ens recoman un Ribera del Duero blanc com és l'Albiño Mayor de les Bodegas Clúnia. |
Resultats Congrés 28-A a Torremocha de Jarama Resultats municipals 2019 a Torremocha de Jarama Resultats europees 2019 a Torremocha de Jarama |
La llum silenciosa d'aquests dies al voltant de Nadal observa postrada i amb serenitat el camp.
És com si tot plegat haguera arribat a un extrem, d'on caldrà encetar un camí nou.
La melositat mineralitzada de la llum sembla l'espill de la fatiga.
Necessitem oblidar una mica les tasques habituals de cada dia.
O és la imaginació qui ens ho xiuxiueja?
Des de la finestra estant veig la figuera despullada de fulles, amb els seus braços de pell vella; les oliveres i els garrofers en ple descans hivernal, i la fusta arruïnada de l'ametler, que vigile cada dia per sorprendre'm un any més quan esclate en la més subtil flor...
Però això ja serà unes setmanes endavant, l'anunci de la primavera.
La festa també pot omplir aquesta mena de buidor o metafísica terrenal.
Encara que més que el dolç i l'alcohol descontrolats, millor farem si amaguem la nostra indefinible ferida en l'alegria nítida de les criatures.
Comprendrem aleshores que darrere de l'entusiasme infantil, com de l'amor, només hi ha l'instint propi del goig.
Diuen alguns que en aquesta època, la més desfibrada de l'any, senten un decaïment de l'estat d'ànim, com la ressaca convalescent o una nostàlgia inexplicable.
¿Quina influència hi té la llum o el pas del temps al final d'un any més o una gravetat planetària sobre el nostre sistema nerviós?
En sabem tan poc d'aquestes coses!
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
la llista de motius es molt bona.
Segur que sera per no perdres'ho...
Be, només volia preguntar-te si es necessiten voluntaris (suposo que si) a on s'han de dirigir (llista de correu, canal IRC...).
Hi ha una llista internacional per coordinar-nos a la pàgina d' OOC onf.
Encara no s'ha parlat amb Openoffice.org com organitzen ells els temes de voluntaris.
Igual que en Cortsenc vaig pensar en aixo de presentar-se voluntari tot i que com que no estic involucrat en les tasques al voltant del OO no se exactament què podria aportar, pero segur que hi haura moltes coses per fer.
Quan hi hagi la manera d'apuntar-s'hi estare al tanto. |
dimarts, 4 d'octubre del 2005 / 1457
Reprendre algú amb rigor perquè ha comés alguna falta o alguna omissió.
«El verb bonegar és el majoritàriament emprat pels valencians per a denominar el concepte definit.
A Alcoi es pronuncia 'bunegar' i en alguns llocs s'usa la variant abonegar.
També s'utilitzen els verbs bunir, escardussar, funyar, marmolar, renyar i reptar, però són d'ús més restringit» (Eugeni S. Reig).
«Ma mare m'envia a dur sucre, | jo me'n menge un terrosset; | i si ma mare em bonega, | li diré que està dolcet» (cançó popular d'Alcoi).
Sinònim i derivat de bonir, 'fer una remor sorda, rondinar', propi del País Valencià.
Ma mare va bonegar el pare, «Que com se li ocorria portar animals a casa», li deia.
Supose que per la llanda que vaig donar perquè els animals es quedaren, ma mare definitivament va haver d'accedir.
Jo, en sentir això, els vaig acomodar en un drapet, en la meua cambra, i els vaig posar noms: Piti al més grosset i Gussi a l'altre.
Sobretot, guarde bona memòria de les risales d' El collar de la coloma del gran poeta Abu Muhammad Alí Hazm al Andalusi, també conegut per Ibn Hazm de Còrdova —Al·là l'exculpe i perdone com a tots els muslims—, llibre que jo llegia i rellegia amb tanta fruïció, que Adam, en veure-me'l a les mans, i sempre tan capficat en la lectura de les risales, em bonegava condescendent, repetint-me un akat de la sura dels poetes: «Sols els homes esgarriats segueixen els poetes.
Mireu-los errants a l'albir de la rosa dels vents, només guiats per la seua imaginació».
Mots extrets del diccionari Valencià en perill d'extinció, d'Eugeni S. Reig
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
El divendres de la setmana vinent hi haurà una trobada per decidir com es distribuirà el futur equipament juvenil de Capellades, ubicat a l'antiga pizzeria Chup's.
La planificació de l'espai s'ha treballat amb el suport de tècnics de la Diputació.
La regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Capellades, amb el suport de la Diputació de Barcelona, enllesteix com serà l'equipament del municipi.
Si fa uns mesos es va fer un procés de participació per dissenyar les línies de treball d'aquest mandat, ara es focalitza en una de les necessitats detectades, un equipament juvenil per acollir i impulsar nous projectes adaptats a la població jove.
Així, el proper divendres 14 de febrer, al mateix espai, en una convocatòria oberta a tot el col·lectiu jove del municipi, es decidirà quins usos i quins espais tindrà el futur equipament juvenil.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Aquest curs la Biblioteca us proposa un nou Club de lectura dedicat a la literatura italiana, especialment als contes d'Antonio Tabucchi.
Si us agrada llegir i teniu ganes de conèixer aquest autor apunteu-vos a aquest club que impartirà el Sr.
La primera trobada serà el dimarts dia 11 d'octubre a 2/4 de 7 de la tarda i serà en aquesta primera trobada on s'informarà sobre el funcionament del club i es repartiran els primers llibres a llegir
Per a més informació i per apuntar-vos adreceu-vos al taulell d'informació de la Biblioteca Central Xavier Amorós. |
La unió entre Niantic i Pokémon s'ha materialitzat i 'Pokémon Go' ja està disponible per als telèfons.
Després de moltes especulacions, rumors, 'Pokémon Go' ja està disponible a través d'una APK instal·lable a Android i a la botiga d'aplicacions de Google tot i que, ara com ara, només està disponible en algunes regions.
Per descarregar 'Pokémon GO' des del Google Play a Espanya encara caldrà esperar, ja que el joc només està disponible per a Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i els Estats Units.
Tot i això, els fans ja poden amenitzar l'espera capturant Pokémons al seu voltant gràcies a la instal·lació de l'APK al telèfon.
Quan s'entra en el joc, el professor Willow explica el que cal per començar l'aventura.
Després d'elegir noi o noia i personalitzar l'avatar, comença el joc.
Moure's pels carrers farà que l'avatar personalitzable es mogui dins de la pantalla i que, quan trobi un Pokémon, mostri les diferents opcions per capturar-lo.
Per jugar només fa falta una versió 4.4.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Puigdemont i Comín ja seuen als seus escons del Parlament Europeu.
Aviat també en prendrà possessió Clara Ponsatí.
L'Oriol Junqueras no ho ha pogut fer, com li hauria correspost, perquè està tancat a la presó, condemnat per un delicte inventat, delirant.
L'endemà de prendre possessió, Comín i Puigdemont ja van intervenir al ple de l'Europarlament per denunciar la repressió de l'estat espanyol.
Malgrat la rebequeria —i de les mentides— dels eurodiputats del PP, Cs i Vox, la veu de l'independentisme s'ha pogut sentir alta i clara a Estrasburg.
Aquesta és una victòria simbòlica, que resol moltes qüestions, si bé el combat continua obert perquè la persecució dels independentistes no s'atura ni després que ERC hagi propiciat la constitució d'un mal anomenat "govern progressista".
De moment, els cogui més o menys que els ho recordem, els republicans han aconseguit "eixamplar" la base del 155 amb la incorporació d'Unidas Podemos en un govern on hi ha assegut un ministre condemnat pels tribunals de drets humans, Fernando Grande-Marlaska, i un altre que a Twitter ha demostrat tenir molt poca cultura, malgrat ocupar ara aquesta cartera, José Manuel Rodríguez Uribes.
La presència de Comín i Puigdemont a Estrasburg ha demostrat que la decisió d'emprendre el camí de l'exili era la correcta.
Llevat del cas dels Jordis, que no van poder preveure fins a quin punt l'Estat estava tramant una "causa general" contra l'independentisme, la resta del Govern, que primer va marxar de Catalunya al complet, llevat del conseller Josep Rull, sí que hauria pogut preveure què passaria.
El retorn dels consellers no va respondre a les mateixes raons.
Hi va haver decisions personals, diguem-ne íntimes, i hi va haver qui va retornar per un càlcul polític equivocat.
Junqueras i els altres consellers es van equivocar tornant a Catalunya.
Si ara tot el Govern estigués a l'exili, estaríem parlant d'una altra cosa.
No és un retret, perquè prou pena tenen d'estar tancats injustament, però convé avaluar què ha passat i qui s'ha equivocat més per prendre'n nota.
En aquest aspecte, la doctrina d'Esquerra Republicana ha estat completament equivocada.
A la vista està: Junqueras ha estat condemnat a 13 anys de presó mentre Puigdemont, Comín i Ponsatí es preparen des del cor d'Europa i el Consell per la República (que compta amb 85.000 socis) per encarar una segona fase de la lluita contra l'Estat repressor.
En tres dies ja s'ha vist quina serà la dinàmica.
No esmento ni Marta Rovira, ni Anna Gabriel, ni tampoc Meritxell Serret, perquè em sembla evident que també han pres la decisió personal, que no critico, d'abandonar la política, tal com van fer-ho oportunament Carles Mundó i Meritxell Borràs.
Deixar-se ofendre o atacar sense rebel·lar-se potser sigui una actitud molt cristiana, però políticament no porta enlloc
I parlo d'enemic perquè els adversaris són aquells que s'oposen entre ells de manera pacífica, respectant-se.
L'enemic s'oposa a algú amb ganes de damnejar-lo, de fer-li mal.
Per entendre'ns, Gabriel Rufián és per a mi un adversari, encara que s'entesti a eixamplar un indefinit "espai botifler", com va assenyalar-li amb gràcia Xavier Sala-i-Martin.
Grande-Marlaska és el meu enemic, perquè és el ministre que envia a Catalunya la policia que es dedica a atonyinar manifestants, la qual, a més, s'inventa proves condemnatòries com en els pitjors temps de la dictadura franquista.
S'equivoquen els que creuen que parar la galta és bo.
Deixar-se ofendre o atacar sense rebel·lar-se potser sigui una actitud molt cristiana, però políticament no porta enlloc.
Bé, sí, a Espanya et duu de pet a la presó.
La veu de l'exili va ressonar al Parlament Europeu.
De la presó només en pot sortir el lament, la queixa per la injustícia.
La "llibertat és poder" assegurava John Adams, el tercer president dels EUA.
De moment, doncs, malgrat que els jutges Llarena i Marchena no paren i que el nou ministre de Justícia, el company de Meritxell Batet, la presidenta del Congrés dels Diputats, no atura el llenguallarg CGPJ, l'estratègia de l'exili és l'única que manté viu el conflicte i té l'Estat contra les cordes.
Si a tot això hi afegíssim que el Govern de la Generalitat aconseguís tenir la rellevància política que no té i que els departaments administressin amb millor solvència les engrunes autonòmiques, l'independentisme podria demostrar amb tota mena d'arguments per què l'única sortida a la crisi de les infraestructures, al dèficit fiscal i a la repressió és tallar amb un Estat que, governi qui governi, ens vol sotmesos als dictats d'uns polítics de base autoritària.
El discurs catalanòfob dels polítics i dels mitjans de comunicació espanyols ha encoratjat l'extrema dreta franquista, protegida inclús pel TC.
Ara en paguem les conseqüències nosaltres.
Més endavant seran ells els damnats.
Tenen l'enemic a casa i no és, precisament, l'independentisme. |
Xifres del Grau de Turisme en anglès
Grau de Turisme en anglès - Preinscripció i Matrícula
Grau de Turisme en anglès - Professorat
Grau de Turisme en anglès - Resultats acadèmics
Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement.
La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Gràcies a la prova pilot Cirurgià remot, l' Hospital Clínic ha fet un primer pas i ja ha aplicat la tecnologia 5G al seu quiròfan d'última generació.
El que permet aquesta tecnologia és fer-ho tot en temps real i per tant que no hi hagi cap tipus de retard entre el que veiem a la pantalla i el que està passant realment.
Això té aplicacions molt interessants en el món de la medicina.
Quan la tecnologia ho permeti un cirurgià podrà operar de manera remota, mitjançant un robot, a quilòmetres de distància del pacient.
Les accions que faci el cirurgià es traslladaran sense cap retard als braços del robot, que, al final, es convertirà en una extensió del metge.
Ara per ara el 5G no serà una realitat a casa nostra fins a l'any 2020.
Mentrestant projectes com el del Cirurgià remot del Clínic ajudaran els professionals a familiaritzar-se amb la tecnologia.
D'entrada el primer repte es farà en el marc del Mobile World Congress.
Un cirurgià especialista es trobarà a les instal·lacions de la fira i mitjançant un "streaming" 5G donarà instruccions en temps real al seu equip, situat al quiròfan del Clínic.
Cal recordar que això mateix no es podia fer amb la tecnologia 4G perquè es produïen retards de segons entre la imatge i el que estava passant al quiròfan, uns segons que, en cirurgia, poden marcar la diferència entre la vida i la mort.
Quan el 5G s'acabi d'implantar això suposarà una revolució en el món de la medicina.
La Xina es troba un pas endavant pel que fa al desplegament de la xarxa 5G i el mes de gener ja va poder fer la primera intervenció quirúrgica remota, gràcies a la tecnologia 5G.
Amb unes ulleres 3D i uns braços robòtics el cirurgià va poder operar sense estar present al quiròfan.
L'operació es va fer a un animal però en uns anys s'espera que les intervencions en éssers humans suposin tota una revolució en el món de la medicina.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
L'any passat la Confraria 15+1, encarregada de l'organització, va celebrar 40 anys de processons laiques
L'Hospitalet de Llobregat.-La processó laica de la Confraria 15+1 de l'Hospitalet de Llobregat ha tornat aquest Divendres Sant als carrers de la ciutat amb els passos de Jesús Natzarè i la Mare de Déu dels Dolors, un any després de la gran commemoració del 40è aniversari d'aquesta associació de fidels.
A quarts de vuit del matí, desenes de ciutadans del municipi ja esperaven a la plaça de la Bòbila de l'Hospitalet per veure la figura de Jesús.
Després de la interpretació del judici de Ponç Pilat, la imatge de Jesús Natzaré ha sortit del local de la Confraria 15+1 ubicat en aquesta plaça i ha provocat els aplaudiments del públic.
L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, ha encapçalat la comitiva institucional, davant la imatge de Jesús Natzarè.
Posteriorment, ha estat el torn de la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, que ha estat rebuda també amb aplaudiments i amb la banda tocant l'himne espanyol.
En declaracions a l'ACN, José Orozco, capatàs del pas de la Mare de Déu dels Dolors des de fa 25 anys, ha assenyalat que "els temps van canviant", però ha admès que tenen la sort de trobar cada any persones que portin el pas i tirin la processó endavant.
Ha assegurat que no tot és tan bonic com es veu al carrer perquè s'ha de treballar molt per organitzar-ho.
"És la lluita de molts que estem aquí que treballem per amor a l'art".
Orozco ha explicat que la feina que tenen durant l'any és tenir la Confraria neta, intentar captar tots els socis possibles i preparar els actes de Setmana Santa, "ja que són molts dies".
"El que costa és això, tenir-ho tot pel moment de la sortida i que surti tot bé".
Per la seva part, Rafael Caldero Ortega, component de l'equip del muntatge i capatàs de la verge de la Soledat, ha destacat, també en declaracions a l'ACN, que l'important d'aquesta processó és el sentiment de cada persona.
"Ho portem a les arrels i aquí hi ha andalusos, gallecs, catalans... hi ha de tot".
Caldero espera que aquesta tradició no es perdi: "Va a menys però cada vegada hi ha més joventut".
RecorregutLa processó al complet ha iniciat el seu recorregut després de la plaça de la Bòbila, circulant per l'avinguda Severo Ochoa, la plaça d'Eivissa, l'avinguda del Masnou, el carrer del Pedraforca, l'avinguda de Miraflores, la plaça de la Mare de Déu del Pilar, l'avinguda de Josep Molins, el carrer Amadeu Vives, el carrer de Belchite, la plaça de l'alzina i l'avinguda del Bosc, per retornar finalment cap a la plaça de la Bòbila.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Com a alcaldessa, des del primer dia, em vaig comprometre a no perdre mai el contacte amb els veïns i les veïnes, amb la gent del carrer i amb els problemes reals i concrets que té la gent que viu a la ciutat.
He decidit formalitzar aquest espai regular de trobada amb els veïns i les veïnes dels barris per assegurar-me que estigui sempre a l'agenda.
Les "Trobades amb l'alcaldessa" són un punt de trobada regular sense un ordre del dia preestablert.
Hi vaig per escoltar, respondre el que pugui, però també per compartir reflexions sobre la ciutat i les seves prioritats i millorar la nostra feina en el dia a dia. |
Triomf molt important de l'IHC de Nacional Catalana a la pista del Tona, l'equip que fins ara el precedia a la classificació amb els mateixos punts que els igualadins però millor gol average.
Els d'Alexis Castro s'han rescabalat de l'ensopegada de la jornada anterior, a casa contra el Palafrugell, i han aconseguit recuperar els 3 punts en aquest difícil desplaçament a Osona.
L'IHC s'hi ha imposat per 6 a 4 i ara es col·loca en la zona alta de la classificació amb 6 punts en les 3 jornades de competició que ja s'han disputat, a només un punt per exemple del que fins ara era el líder, el Palafrugell que ha empatat a casa contra el FC Barcelona (2-2).
Mentrestant els jugadors del primer equip tenen descans aquest diumenge però en canvi no faran pont perquè entrenaran de dilluns a dijous per preparar el partit de dissabte contra el FC Barcelona, el partit més complicat de tota la temporada en paraules del mateix Ivan Sanz.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Mitjançant el Màster Propi en Intervenció Assistida amb Animals es pretén que els estudiants desenvolupen les competències necessàries per a l'acompliment professional en el camp de la intervenció assistida amb animals, gràcies a l'adquisició de coneixements, habilitats i actituds pròpies de l'àrea, a més d'elaborar un treball de recerca final.
Per a aconseguir l'anterior, els estudiants del Màster Propi en Intervenció Assistida amb Animals coneixeran els fonaments de les intervencions assistides amb animals, la seua conceptualització i antecedents històrics, així com teories explicatives i evidències sobre el vincle humà i animal.
Coneixeran la cognició i aprenentatge animal, utilitzant tècniques especialitzades i metodologia en particular, així com aplicacions pràctiques, sense deixar de costat la seguretat en aquesta mena d'intervencions i el benestar dels animals seguint un codi ètic.
Avantatges de realitzar el Màster Propi en Intervenció Assistida amb Animals: 1.
La creació d'aquest màster és una necessitat per a tots aquells que desitgen especialitzar els seus estudis en un àmbit tan actual com ho és la intervenció assistida amb animals.
Conéixer l'abast de treballar amb animals per a afavorir la salut en diferents nivells i necessitats de pacients i persones, així com humanitzar aquesta pràctica sense que represente un malestar per als animals.
Explorar l'univers de possibilitats que ofereixen el màster per a professionals de diferents àrees i interessats en el tema.
Altres màsters són presencials, però gràcies al desenvolupament online d'aquest màster, l'estudiant pot adequar els seus temps per a una major comoditat concorde a la seua situació personal i professional.
Preu matrícula 950 € (Importe preu al públic) 200 € (Importe preu al públic) Per als alumnes que hagen realitzat el Diploma en Teràpies Assistides amb Animals: Fundamentació i Pràctica de la Universitat de València en alguna de les seues edicions, obtenint la qualificació d'apte.
Termini de preinscripció 15/10/2020
Data de finalització curs 31/12/2021
Des de fa milers d'anys, existeix una estreta relació entre l'ésser humà i els animals, la qual cosa s'observa en pintures rupestres que representen escenes sobre els seus costums i maneres de vida.
Quan va arribar l'assentament, va portar amb si la domesticació, primer com a manera de capturar i mantindre a aquells que li servirien com a aliment.
Posteriorment, gràcies a la convivència i coneixement dels seus costums i necessitats, va vindre la domesticació i fins i tot una modificació en les seues característiques psíquiques i morfològiques, com va ocórrer amb el gos, amb qui ha tingut un llaç molt fort més enllà de veure'l com un mitjà, recurs o eina.
Va ser aproximadament a mitjan segle XX quan va sorgir un interés en les intervencions amb animals per part de professionals de la ment i de la salut, observant els seus efectes positius en la conducta i personalitat, així com en la salut psíquica i física de l'ésser humà.
En atorgar-se'ls un valor terapèutic que ha sigut avalat per nombroses investigacions que proven les propietats beneficioses d'aquesta aliança, han sorgit especialitzacions i estudis formals sobre aquest tema, com el Màster Propi en Intervenció Assistida amb Animals de la Universitat de València.
Gràcies al Màster Propi en Intervenció Assistida amb Animals els professionals podran comptar amb diferents coneixements i eines que aprendran durant la seua formació com:
- Aprendre la capacitat que tenen els animals per a esmorteir l'estrés, la disminució de la percepció d'angoixa emocional i de simptomatologia depressiva, així com a nivell fisiològic la disminució de la pressió sanguínia, l'augment de l'oxitocina i la disminució del cortisol.
- Conéixer els fonaments teòrics i aplicacions pràctiques de la interacció amb animals per a usar-se en qualsevol entorn educatiu i terapèutic.
- Poder oferir serveis d'intervencions assistides amb animals en llocs on hi haja persones amb diversitat funcional, patologies vàries i risc d'exclusió social, amb la finalitat de millorar la seua vida.
He llegit i accepto la informació proporcionada sobre protecció de dades i Política de Privacitat de ADEIT.
Consento rebre informació sobre els títols propis de la Universitat de València.
Responsable: Universitat de València.
Delegat de Protecció de Dades: D. Javier Plaza Penadés [EMAIL]
Finalitat: enviar informació rellevant de cursos de postgrau.
Destinataris: Fundació Universitat-Empresa de Valéncia and Universitat de València
Legitimació: Per a l'enviament d'informació sobre els títols propis de la Universitat de València la base de legitimació és el consentiment de l'interessat.
Termini: Les dades de l'Usuari seran conservats fins que sol·liciti la seva baixa, s'oposi o revoqui el seu consentiment.
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades així com altres drets com s'explica a la informació addicional.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Els camps són molls i els camins de terra han tret gep després de les pluges.
Sona Albatross de Fleetwood Mac a les orelles, i sembla que el món va a càmera lenta.
Per més que accelero el ritme no aconsegueixo que vagi més de pressa.
S'acomoda a la cadència mandrosa del vol de l'ocell que dibuixa Peter Green amb la seva guitarra.
El Marc Grau la va tocar al seu disc en solitari.
Sort que podem enregistrar la música per poder seguir sentint tocar els amics.
Diuen que Peter Green va haver de deixar la banda quan va decidir que els diners estaven maleïts i que calia donar-los tots a la caritat.
A l'horitzó, en direcció a Formentera, encara es veuen monumentals núvols de tempesta.
És inspector de policia, normalment el veig fent esport o a l'aeroport vestit de feina.
Quan sóc més a la vora el reconec i em trec els petits altaveus de les orelles.
Li dic que només tinc una hora abans d'anar a agafar l'avió cap a Barna.
Ell és de Vigo, va arribar fa anys, però de tant en tant va i ve.
Em comenta que la crisi a la península es nota molt més que aquí.
Fa uns quants anys que les Pitiüses van superant el rècord de visitants.
Potser això fa possible que la balança fiscal de les illes amb l'Estat encara sigui molt més desfavorable que la catalana.
Ha oblidat l'adreça i és una porta més avall sense saber a quin pis trucar.
Pels quatre carrers que separen la parada de l'aerobús de la plaça Catalunya fins a casa he pogut comprovar la diferència dels efectes de la crisi aquí a la gran ciutat.
L'altre dia em van comentar que Espanya és el quart país d'Europa amb més diferència entre rics i pobres.
Els tres primers són països de l'Est.
Ha arribat amb l'últim tren des de Girona.
Ha d'agafar un avió demà a les 6 del matí cap a Madrid.
És el tècnic de so de l'Albert Pla.
Fa més de trenta anys que ens coneixem i en fa 25 que treballem junts.
Després d'arribar a l'estació de Passeig de Gràcia, un home se li ha apropat amb la cartera -que el Kei suposava que duia a la butxaca dels texans- a la mà i li ha dit: " Two kids! ", en tornar-li.
Li han fotut els diners i per sort ha aconseguit que aquell bon home li recollís la paperassa de terra.
Sense dolor ni necessitat d'anestèsia, per sort.
Haurem de fer una cançó que digui: "No es pot portar la cartera a la butxaca del darrere".
"ARA hem d'anar tots junts a convèncer el món".
La campanya electoral funciona a tota màquina.
Fins i tot hem pogut veure Duran i Lleida tocant la bateria amb el mateix seny que Keith Moon dels Who.
Quan assisteixo a l'acte que ERC organitza per donar suport a la candidatura d'Alfred Bosch, a la plaça del Rei -elecció curiosa per a un partit republicà-, em diuen que he de donar una resposta a la pregunta que titula el llibre de l'Alfred, I ara què?
Malgrat que alguns creuen que no s'ha d'anar a Madrid a fer res, transcric el final de la Declaració d'Independència dels Estats Units: "[...] els representants dels Estats Units d'Amèrica, convocats en Congrés General, reunits en assemblea, apel·lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en nom i per l'autoritat del bon poble d'aquestes colònies, solemnement fem públic i declarem que aquestes colònies unides són, i han de ser per dret, estats lliures i independents".
Després d'enumerar les seves motivacions i arguments i d'estendre la mà als seus germans britànics, dels quals es volen separar, en la defensa d'uns valors integradors i universals, fan una crida al món perquè els reconegui.
Per això crec que a nosaltres també ens caldrà anar allà a on sigui per convèncer el món.
CONCA "Recipient portàtil rodó destinat a contenir aigua, emprat per a rentar els plats, els peus, etc. Una conca d'aram amb dues nanses.
Una conca per abeurar el bestiar".
I jo hi afegiria: "Organisme que s'ensorra abans de poder caminar".
Després de l'hora de dinar vaig cap a l'estudi del carrer Casp, on els Smoking Stones estan parint un homenatge a la banda de Jagger/Richards pel 50è aniversari de les seves Satàniques Majestats, amb amics diversos del rock estatal dels últims quaranta anys.
La llista és llarga, però trio aquella vella cançó en què la pandereta perdia el compàs. "
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La segona edició de la Tecnoweek i el nou Cicle de la Innovació Tecnològica Catalunya 2020 s'han reivindicat aquest dimarts com a palanca per a donar a conèixer i impulsar el sector TIC català, en una presentació conjunta aquest dimarts al Cercle d'Economia de Barcelona.
La Tecnoweek reuneix per segon any consecutiu totes les activitats vinculades a les TIC i la mobilitat que es desenvolupen la setmana prèvia a la celebració del Mobile World Congress (MWC) en múltiples localitzacions de la capital catalana i al seu entorn.
Enguany, els actes tractaran temes com ara el eGovernment, eLearning, eHealth, eCommerce, la tecnologia aplicada als negocis, la seguretat jurídica a les TIC, i els ciutadans i les ciutats 'smart'.
El Cicle de la Innovació Tecnològica Catalunya 2020, impulsat per la Conselleria d'Empresa i Feina de la Generalitat, consisteix en un programa de sis mesos dividit en eixos temàtics i territorials que es clausurarà a octubre i en què participaran empreses, universitats, sector públic i societat civil.
Vol ser un punt de trobada i reflexió que defineixi les potencialitats de la innovació tecnològica catalana, així com la capacitat actual de les empreses tecnològiques, i que avanci oportunitats i amenaces a l'horitzó, i incidirà en sectors com ara l'alimentació, energia i recursos, sistemes industrials, mobilitat sostenible, indústries de la salut, indústries del disseny i indústries basades en l'experiència acumulada en turisme, esport, creativitat i cultura.
El president del Cercle d'Economia, Antón Costas, ha destacat la importància de promoure la indústria del segle XXI, l'R+D i la feina com una "trinitat" conjunta que impulsi un coneixement útil.
El president de CTecno --entitat impulsora de la Tecnoweek--, Jordi William Carnes, ha assenyalat que, davant d'un esdeveniment de la magnitud del MWC, el sector tecnològic de Catalunya ha de "crear consciència" en els mitjans de comunicació i la societat de la importància d'aquesta indústria en l'àmbit local.
El conseller d'Empresa i Ocupacióde la Generalitat, Felip Puig, ha reivindicat les fortaleses locals per a reconstruir un model productiu i econòmic que té bons fonaments: "Són moments de sumar, alinear esforços, i que no ens podem permetre generar una excessiva producció d'iniciatives o d'idees sense donar-los una visió global; les iniciatives petites ens impedeixen ser grans".
Ha advocat per un major esperit col·laborador --entre el sector privat i entre el públic i el privat--, per multiplicar resultats, ha demanat tenir confiança, i ha apuntat que mentre en el passat es buscava guanyar diners per a invertir en innovació, ara cal innovar per a guanyar diners en un món i mercat cada vegada més global.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els partits constitucionalistes i els sobiranistes han mostrat aquest dilluns les seves discrepàncies sobre restituir o no el president cessat de la Generalitat i candidat, Carles Puigdemont, després de les eleccions del 21 de desembre, i només Jordi Turull (JuntsxCat) ha defensat inequívocament tornar a investir-lo.
N'han parlat durant un debat de candidats a TV3 i Catalunya Ràdio recollit per Europa Press, en què el representant de JuntsxCat Jordi Turull ha defensat que Puigdemont sigui investit independentment del resultat, per "dignitat democràtica".
Turull interpreta que aquestes eleccions se circumscriuen a la restitució del Govern que considera legítim i que va ser cessat per decret, i ha demanat la ciutadania escollir si el 21-D volen Puigdemont com a 130 president de la Generalitat "o si volen al president 155", en referència a l'article de la Constitució aplicat.
La candidata de Cs, Inés Arrimadas, li ha replicat que el seu pla per a Catalunya després dels comicis passi per reeditar el Govern, amb el full de ruta del qual "han acabat amb l'autogovern" de Catalunya, i ha assegurat el cap de llista d'ERC, Oriol Junqueras, no recolza aquesta postura.
La republicana Marta Rovira ha replicat a Arrimadas que no parli en nom d'Junqueras, que --ha recordat-- no es pot expressar perquè està a la presó madrilenya d'Estremera, tot i que no ha respost a si són favorables o no recolzar la investidura de Puigdemont --però ERC ja ha deixat clar en la campanya electoral que el seu presidenciable és Junqueras--.
Domènech (CatECP) ha compartit amb Turull el rebuig a l'aplicació del 155, però li ha advertit que no poden dir que aquestes eleccions no serveixen per res i que seguiran ells en el poder: "No deien que no els feia por la democràcia?
Això és per desbloquejar la situació".
El candidat socialista, Miquel Iceta, ha retret a Turull que consideri que les eleccions són "només un ritual per restituir a un president".
Per al cap de llista del PP, Xavier García Albiol, el Govern sabia que amb el seu projecte l'empreses fugirien de Catalunya, i ha plantejat si el procés ha portat "algun benefici" a Catalunya, per la qual cosa ha apostat per no reeditar-ho.
El 'cupaire' Carles Riera ha afirmat que el 155 suposa un cop d'estat al full de ruta del Govern que considera avalada pels catalans, i ha defensat "restituir la república de Catalunya i decidir quin és el millor Govern per fer que la república estigui al servei de la gent".
Ni Rovira i Turull han parlat de prendre la via unilateral per desenvolupar el seu projecte a partir del 22 de desembre i, de fet, quan Turull ha estat interpel·lat per això ha estat taxatiu: "La via unilateral és la del que han fet els altres, els qui han aplicat el 155"; i ha defensat la gestió del Govern que van compartir a JxSí.
Domènech ha retret a Turull que les eleccions van de democràcia i que el problema dels alumnes estudiant a barracons també és un problema de democràcia: Turull li ha replicat que "pensava que parlar de pantans" era cosa d'una altra època.
Arrimadas també ha criticat la gestió del Govern, al qual culpa de la fugida d'empreses de Catalunya, que considera que han abandonat Catalunya per por del procés sobiranista.
Iceta també considera que el Govern cessat ha generat inestabilitat jurídica i política, i ha causat por en les empreses i les famílies, i la representant d'ERC ha replicat a tots dos que el que fa por és "la violència".
Riera ha criticat els partits que han donat suport al 155 per considerar que usen l'argument del "maltractador i el colonitzador", és a dir, que actuen amb violència i en fan responsable a la seva víctima.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ariadna Sala | Girona 2018-11-12 Una seixantena de persones fan una marxa per la Devesa per reivindicar unes atraccions de fires sense barreres i adaptades a tothom
2017-06-27 L'EMD de l'Estartit afirma que aquest estiu no hi haurà les fires
2017-06-26 Una vintena de camions han participat a la concentració i alerten que mantindran les protestes si l'EMD no atén les seves demandes
2017-06-23 Una trobada entre les dues parts programada al nou emplaçament no se celebra per un excés d'agressivitat
2017-02-20 Es queixen que els continuats canvis d'ubicació per a les atraccions fan que alguns no puguin treballar i que cada poble els demana una documentació diferent - També avisen que si no se soluciona la problemàtica «hi haurà mobilitzacions»
2017-02-19 Es queixen que els continuats canvis d'ubicació per a les atraccions fan que alguns no puguin treballar i que cada poble els demana una documentació diferent
2016-11-06 La pluja del segon cap de setmana a Girona ha esguerrat una mica les bones perspectives inicials
2016-07-14 Estudien pintar-ne davant la Sala de Ball amb una hora gratuïta per poder anar a comprar |
Un total de 2.773 empreses van traslladar la seu social des de Catalunya a altres regions d'Espanya entre el 2 d'octubre i el 24 de novembre, després de sumar-se 28 trasllats més divendres passat, davant del mínim de 21 dies registrat el dijous, segons dades del Col·legi de Registradors Mercantils d'Espanya.
No obstant això, la tendència de les últimes setmanes és descendent per a la sortida d'empreses de Catalunya, en línia amb les declaracions del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que ha sol·licitat diverses vegades que les societats romanguin a la regió, després de la normalització institucional propiciada per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la convocatòria d'eleccions el 21 de desembre a la regió.
En el que va de mes, des del passat 2 de novembre, 791 empreses han canviat la seva seu des de Catalunya a una altra part de la geografia espanyola.
Els nombres més baixos de sortides van tenir lloc el dilluns 13, amb 30 trasllats, i el dimarts 14, amb un total de 27, si bé el mínim es va registrar dijous passat, quan només van marxar 21 empreses.
Divendres es va elevar a 28, set més que el dia anterior però 20 menys que divendres previ.
Per la seva banda, els dies amb el nombre més elevat de sortides de seu de Catalunya des de l'1 d'octubre van ser el 19 d'octubre, amb 268 companyies; el 9 d'octubre, amb 212 entitats sortints, i el dia 10 d'octubre, amb 177 empreses.
Del total d'empreses que van abandonar Catalunya des del passat 2 d'octubre, 2.472 tenien la seu a Barcelona, mentre que 62 la tenien a Girona, 106 empreses, a Lleida, i les 133 restants, a Tarragona.
Per la seva banda, un total de 107 empreses de fora de Catalunya van traslladar les seves seus a la regió catalana des de la celebració del referèndum independentista el passat 1-O, malgrat que cap empresa es va traslladar des d'una altra comunitat autònoma a Catalunya.
D'aquesta forma, es manté en 26 el nombre d'empreses que han decidit localitzar la seva seu social a la comunitat autònoma catalana en el que va del mes de novembre.
Des del 2 d'octubre, un total de 90 empreses de fora de Catalunya han instal·lat la seva seu social a Barcelona, tres empreses ho han fet a Girona, mentre que només dues ho van fer a la província de Lleida.
Finalment, dotze companyies van situar la seu a Tarragona en aquest període.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
S'autoanomena "llibreferit i gràcies".
Bibliotecari durant molts anys de la biblioteca del barri de les Escodines.
Art a Manresa (segles XIX i XX) |
El Jutjat d'Instrucció 4 de Girona ha condemnat el detingut amb una pistola elèctrica Taser per delictes de resistència a l'autoritat i lesions a quatre agents dels Mossos d'Esquadra: haurà de pagar una multa de 800 euros i una indemnització als lesionats de 560 euros en total.
Segons ha informat aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l'home, que va ser detingut per actuar de forma agressiva contra la seva exdona i la seva filla, va passar aquest diumenge a la disposició d'aquest jutjat, que estava en funcions de guàrdia, i es va celebrar un judici ràpid per la seva actuació contra la policia que va acabar en conformitat.
Respecte al delicte de maltractament en l'àmbit familiar, el jutge de guàrdia va atorgar l'ordre d'allunyament i prohibició de comunicació sol·licitada per la víctima i va remetre la causa al jutjat de violència sobre la dona de Girona.
Aquest dilluns, el jutjat ha citat l'acusat per celebrar un judici ràpid però com aquest no s'ha conformat, s'ha dictat obertura de judici oral per maltractament que se celebrarà al Jutjat Penal 6 de Girona el 13 de març i es manté l'ordre d'allunyament.
Els Mossos d'Esquadra de Girona el van reduir aquest dissabte, utilitzant per a això una Taser, en comportar-se de manera agressiva amb la seva exdona i la seva filla en un bar de Salt i resistir-se als agents.
Els fets van ocórrer el dissabte sobre les 14.30 hores, quan els Mossos van acudir a l'establiment per tractar de reduir a l'home de 43 anys que va tractar de pegar-los i mossegar-los, ja que es trobava fora de si, segons fonts policials.
Els agents van aconseguir treure'l fora del local i el cap de torn de la comissaria de Girona, persona designada per utilitzar la pistola elèctrica Taser, la va descarregar contra l'home, que es va calmar i va ser detingut.
Els Mossos, que van actuar en col·laboració amb la Policia Local de Salt, van detenir i van traslladar l'home a comissaria com a presumpte autor de delictes de violència domèstica i atemptat contra agents de l'autoritat.
Es tracta de la primera vegada que el cos policial fa ús de les pistoles elèctriques, que es van incorporar oficialment a la policia catalana a la fi del mes de juny.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La intenció del PS d'aturar l'ETR de la Gonarda, a l'Aldosa de la Massana, i The Cloud, a Andorra la Vella, també va acabar en un no-res.
La discussió encentada pels socialdemòcrates es va focalitzar en la ubicació de l'estació transformadora.
Rosa Gili, a l'oposició, va admetre que cal una estació que subministri electricitat a la Massana i Ordino, però va criticar que el Govern hagués rebutjat estudiar la proposta de localització alternativa que van presentar els veïns de l'Aldosa insatisfets amb la proposta de tenir una futura infraestructura tan a prop dels seus habitatges.
Sílvia Calvó, va defensar la dificultat de canviar ara la ubicació de l'estació pel fet que ja s'han invertit 1,5 milions d'euros en la instal·lació de part de la xarxa necessària per edificar l'equipament.
Així, Calvó va expressar la voluntat del Govern de mantenir l'ETR a la Gonarda per evitar deixar en desús les infraestructures elèctriques ja operatives.
Calvó va subratllar que el canvi de lloc no suposa «avantatges significatius» i va destacar que els recents estudis presentats pel Govern demostren que la instal·lació no produïrà cap efecte negatiu a la salut dels residents propers a la zona on es construeixi l'ETR.
Tampoc va prosperar l'esmena socialdemòcrata de frenar la construcció del polèmic The Cloud, un edifici de15.000 metres quadrats que impulsa Andorra Telecom per convertir-lo en un centre de tecnologia i innovació.
«A un any d'acabar la legislatura, encara no han començat les obres», va etzibar Gili, indignada pel cost de la inversió, valorada en 39 milions d'euros.
El ministre d'Ordenament Territorial, Jordi Torres, va negar que es tracti d'un projecte electoralista, mentre Gili va assegurar que encara «hi ha massa incògnites».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
La UB destaca per la seva reputació internacional en el terreny de la recerca.
La Universitat de Barcelona ocupa un lloc destacat, a escala mundial, europea i estatal, en els rànquings més importants que se centren en diverses variables de les universitats del seu àmbit geogràfic d'anàlisi.
Segons el QS World University Rankings, la UB és la primera universitat catalana i espanyola, la 64ena d'Europa i la 156 del món.
La UB està plenament integrada a la ciutat de Barcelona.
Les seves facultats estan ubicades a la mateixa ciutat, algunes en el mateix centre de Barcelona.
Aquest caràcter urbà i la proximitat a les instal·lacions culturals, científiques i patrimonials de la ciutat, proporciona a la UB un entorn únic per a poder desenvolupar la teva recerca.
L'oferta de programes de doctorat és la més àmplia de les universitats catalanes.
Des del 2012, els programes es van agrupar per poder realitzar una millor oferta i oferir nombroses línies de recerca on podràs trobar de ben segur les teves preferències.
A la UB hi trobaràs el nombre més gran d'investigadors de les universitats catalanes.
L'oferta de línies d'investigació és molt àmplia.
A banda de les beques ofertes pel Ministeri i per la Generalitat, la UB compta amb un programa propi de beques per a doctorands (APIF).
També s'ofereix un programa de beques de col·laboració en activitats docents i de recerca.
Si vens d'un altre país, la UB és la universitat que millor podrà acollir-te.
Els estudiants d'altres països són especialment benvinguts i podràs escriure la teva tesi en diversos idiomes (la majoria de les tesis de la UB s'escriuen en anglès, espanyol i català, però d'altres idiomes són benvinguts).
La UB ofereix la possibilitat de desenvolupar un doctorat amb menció internacional.
Gràcies als seus contactes internacionals, podràs fer estades de recerca en altres països mitjançant el programa Erasmus.
També podràs realitzar tesis en cotutela (doble titulació) amb altres universitats.
Cada programa de doctorat té les seves especificitats segons les diferents disciplines.
Els programes són generalment de tres anys i inclouen activitats formatives i la recerca.
També és possible fer un doctorat a temps parcial, que permet fer-lo en cinc anys.
A la UB podràs realitzar també un doctorat industrial, el que permet fer la recerca en una empresa o institució.
Molts doctorats destaquen també per les seves possibilitats d'inserció professional.
La Universitat de Barcelona és líder en la recerca universitària de l'Estat espanyol.
Per volum de publicacions, la UB és la segona institució estatal després del CSIC, segons el Third European Report on Science & Technology Indicators.
La Universitat de Barcelona (UB) és l'única universitat d'Espanya membre de la Lliga Europea d'Universitats de Recerca (LERU), una organització que agrupa a les universitats europees més prestigioses en recerca. |
Pablo Machín ja té la seva primera victòria amb l'Espanyol.
L'equip periquito va prolongar la seva bona marxa a Europa amb un meritori triomf a Bulgària (0-1) que l'aixeca al lideratge del grup.
Els blanc-i-blaus continuen alleujant les seves penes de la Lliga amb una trajectòria brillant en el torneig continental.
El gol de Campuzano situa l'Espanyol amb set punts, un més que el Ludogorets.
Res millor que una victòria per afrontar dues cites decisives a la Lliga fora de casa, diumenge contra el Llevant i dimecres que ve a San Mamés.
El primer somriure de Machín va arribar amb notícies molt positives.
La idea de l'entrenador ha calat aviat en els periquitos, que ja van donar símptoma de millora contra el Vila-real i aquest dijous es van mostrar sòlids amb un onze renovat.
L'Espanyol no ha esperat 12 anys per a res.
És cert que la Lliga és el primer, però Europa és atractiva.
Es poden fer rotacions sense llençar res, com està demostrant l'equip periquito, que està competint de meravella en un torneig que pot ser molt il·lusionant en el futur.
I hi ha l'Arsenal, el Manchester United, el Porto o la Roma, sense oblidar els tercers classificats dels grups de Champions que passaran després a l'Europa League.
Machín dona instruccions als seus jugadors durant el partit contra el Ludogorets / REUTERS
Machín va deixar ben clar amb el seu onze que la seva prioritat absoluta és la Lliga.
Amb l'equip penúltim és una decisió lògica, tot i que no s'esperava una mutació tan radical.
Només van repetir dos jugadors respecte a diumenge: Diego López i Bernardo.
El sistema, en canvi, es va mantenir inalterable.
Tot i que el tècnic havia dit que les baixes podien portar-lo a una possible modificació, el sorià va donar continuïtat al 3-4-2-1, amb peces una mica forçades, com Dídac de central i Javi López al carril esquerre.
El pla va funcionar a la perfecció.
La titularitat d'homes com Iturraspe, que feia des d'agost que no jugava per una lesió a l'espatlla, va demostrar que Machín no enganyava ningú a l'assegurar que tots els seus homes tindrien oportunitats.
Davant d'un rival en ratxa (tenia nou victòries consecutives en els dos últims mesos), el bloc periquito no es va intimidar i va saber competir amb agressivitat i solvència.
Víctor Campuzano va aplanar el camí a l'aprofitar una indecisió del central Forster (m.
13) en una plàcida primera part d'un Espanyol que va desactivar per complet Marcelinho i Wanderson, els dos jugadors amb més talent del campió búlgar.
L'Espanyol va aprofitar de meravella el regal del Ludogorets i després es va sentir còmode.
Fins i tot va poder ampliar l'avantatge amb un dels recursos favorits de Machín: l'estratègia.
Cada córner xutat per Granero amb Bernardo de primer destinatari era perillós.
Convenia anar amb compte considerant que el Ludogorets perdia 0-1 contra el CSKA en la primera jornada i va acabar guanyant 5-1.
L'Espanyol només va patir en un parell d'ocasions i ni tan sols es va ressentir després de l'expulsió de Javi López.
Les dinàmiques es canvien amb victòries.
Europa és il·lusionant, però la Lliga és la supervivència», va afirmar Machín.
13) Campuzano, després d'un error del central Forster, massa dubitatiu. |
El Palau Robert estarà tancat fins a nova comunicació a partir del divendres 13 de març, a les 14 hores
Suspeses les visites des del dissabte 14 fins al dijous 26 de març, ambdós inclosos.
El museu tancarà a partir del 13 de març, i per un període mínim de quinze dies |
El següent text ha estat acordat en Junta de Portaveus, per la consellera no adscrita i els grups municipals d'UpA, ICV, CUP, PDeCAT, ERC i PSC, celebrada aquest matí per tractar de donar suport a Dames i Vells.
Els grups municipals de PP i C's no s'han adherit a la declaració.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
La derrota en el partit de Champions d'aquesta setmana contra el BIIK Kazygurt no només va tenir conseqüències directes en la competició –el conjunt blaugrana haurà d'aixecar un 3-1 en contra–, sinó també conseqüències físiques.
Bona part de la plantilla blaugrana ha quedat afectada per culpa d'un brot de gastroenteritis aguda que té l'origen en el viatge de Kazakhstan i que ha fet que el Barça hagi demanat ajornar el partit que l'havia d'enfrontar demà diumenge contra el Llevant.
La Federació Espanyola ha acceptat les raons que ha adduït el club i ha accedit a ajornar l'enfrontament encara sense una data definitiva.
Tots dos conjunts hauran d'acordar un forat en el calendari que no vagi més enllà del final de la primera volta.
Aquest xoc correspon a la segona jornada de lliga i les blaugrana esperaven sumar el segon triomf en un partit que s'havia de disputar a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.
La tornada de la Champions, això sí, no corre perill perquè es disputarà el 26 de setembre al Miniestadi.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Ousmane Dembélé tornarà a passar pel quiròfan aquest dimarts, 11 de febrer, segons ha informat el Futbol Club Barcelona.
L'extrem francès serà operat a Turku (Finlàndia), pel doctor Sakari Orava, el mateix que el va intervenir l'any 2017 a la cama esquerra, quan va patir una lesió similar.
Orava passa per ser un dels màxims especialistes mundials en la zona isquiotibial.
Dembélé pateix un trencament complet del tendó proximal del bíceps femoral de la cuixa dreta.
Un cop hagi passat pel quiròfan, s'emetrà un temps estimat de baixa.
En cas que sigui de 5 mesos o més, el Barça tindrà dret, prèvia autorització de la Federació Espanyola (RFEF) a fer una incorporació més a l'equip, però ha de ser d'un jugador que es trobi a l'atur o que militi a la Lliga espanyola.
[COMUNICAT MÈDIC] serà intervingut quirúrgicament el proper dimarts 11 a Turku (Finlàndia) de la seva ruptura del tendó proximal del bíceps femoral de la cuixa dreta.
En acabar la intervenció, es facilitarà un nou comunicat mèdic amb el temps de baixa aproximat pic.twitter.com/eOiPoWqDqP
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
La felicitació d'Eto'o via Instagram
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
19.32: S'obre al trànsit el carrer Santa Clara
L'actuació dels serveis municipals i del personal d'Aigües de Manresa ha permés obrir al trànsit el carrer de Santa Clara a les 18.50 h de la tarda, encara que no es podrà circular per la part del carrer on dijous es va aixecar el paviment per les destrosses que el fort aiguat va causar al clavegueram.
15.15: L'Ajuntament de Manresa ha decidit mantenir activat el pla d'emergències d'inundacions que es va posar en marxa ahir al matí a causa del fort aiguat que va caure sobre la ciutat.
El co mité de coordinació està reunit a l'edifici de La Florinda des d'aquest matí sota la direcció de la regidora de Seguretat Ciutadana, Olga Sánchez, i el responsable de Protecció Civil, Xavier Jovés.
Davant la persistència de la pluja, que aquest matí segueix caient sobre la ciutat, s'han reunit els responsables dels serveis municipals i de la Policia Local per fer un seguiment de les incidències pendents de la jornada d'ahir, rebre informació de les que es puguin registrar avui i coordinar totes les actuacions.
Recordem que es mantenen tallats el Passeig del Riu, el carrer Santa Clara, l'accés a Can Poc Oli, l'entrada a Sant Pau venint des del Pont Vell i la carretera de Sant Joan a l'alçada del Congost.
Des de l'Ajuntament de Manresa es vol recordar els consells i les recomanacions de la Generalitat en el cas d'inundacions i que s'anirà actualitzant la informació al minut des de la web municipal i des del seu compte de Twitter.
23.20: La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) de la Generalitat manté la prealerta de l'Inuncat (Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya) per l'avís de situació meteorològica de risc per pluges i estat de la mar.
23.05: 3.236 persones continuen sense llum, sobretot a Sallent i Manresa (ACN)
El telèfon d'emergències 112 ha atès fins les nou del vespre 342 trucades relacionades amb incidències causades per les pluges, mentre que els Bombers de la Generalitat han realitzat un total de 300 sortides des de les deu del matí, 55 entre les sis i les nou.
La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) de la Generalitat manté la prealerta de l'Inuncat per l'avís de situació meteorològica de risc per pluges i estat de la mar i també es manté l'avís del pla Procicat per forts vents.
Segons el Servei Meteorològic, aquesta nit les precipitacions poden superar els 20 l/m2 en mitja hora a la zona nord de Barcelona i a Girona.
El telèfon d'emergències 112 ha atès fins a les nou del vespre d'aquest dijous un total de 342 trucades relacionades amb incidències causades per les pluges.
De la seva banda, Bombers de la Generalitat ha realitzat, de les sis a les nou, 55 sortides relacionadess amb problemes per les pluges, una xifra que s'eleva a 300 comptant des de les deu del matí.
Per regions d'emergències, de sis a nou s'han atès 29 avisos a la regió centre (14 a Manresa), deu a la regió metropolitana nord, nou a Girona, cinc a la sud i dos a Lleida.
A Tarragona i Terres de l'Ebre no s'ha rebut cap avís.
La majoria dels serveis han estat per atendre inundacions de baixos, clavegueres, i vies o per retirar arbres caiguts.
Així mateix també s'han retirat elements caiguts a la via pública i també s'han fet alguns sanejaments de façanes.
Les pluges també han tingut conseqüències a la xarxa ferroviària.
Segons Renfe, a causa de la meteorologia, la circulació de trens entre Girona i Sant Miquel de Fluvià es realitza per una sola via.
Més de 3.000 cases segueixen sense llum
Pel que fa al subministrament elèctric, Endesa ha informat que a dos quarts de deu segueixen sense llum 1.228 abonats de Sallent (Bages), 955 de Manresa, 295 de Molins de Rei (Baix Llobregat), 230 de Pratdip (Baix Camp), 218 a Rodonyà (Alt Camp), 166 a Castellcir (Vallès Oriental) i 144 a Vandellòs-L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).
En total, són 3.236 habitatges sense llum.
La companyia assegura que els tècnics segueixen treballant per restablir el subministrament en les properes hores.
Prealerta de l'Inuncat i avís del Procicat
La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) de la Generalitat manté la prealerta del Pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya (Inuncat) per l'avís de situació meteorològica de risc per pluges i estat de la mar del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).
Pel que fa a ventades, es manté l'avís del procediment especial del pla d'actuació del Pla de Protecció Civil de Catalunya (Procicat) per forts vents.
Segons la previsió del Servei Meteorològic, aquesta nit les precipitacions poden superar els 20 litres per metre quadrat en mitja hora a la zona nord de Barcelona i a Girona, concretament a les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Selva, Gironès, Pla de l'Estany, Baix Empordà i Alt Empordà.
La previsió indica que a partir del matí de divendres les pluges es poden ampliar a zones de la demarcació de Tarragona i altres zones de Barcelona i Catalunya Central.
Pel que fa a l'estat de la mar, la previsió indica que la propera nit seguirà havent-hi mar de fons del sud amb possibilitat que les onades superin els 2,5 m al Tarragonès, Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Selva, Baix Empordà i Alt Empordà.
Respecte l'avís per forts vents, segons la previsió hi poden haver ratxes superiors als 90 quilòmetres per hora al Pirineu Occidental, zones de la Catalunya Central i a la part occidental de la demarcació de Girona.
Tot i que durant el dia les carreteres catalans han patit afectacions derivades de la pluja, aquest dijous a la nit l'única via que seguia afectada era la C-55 a Manresa per inundacions al quilòmetre 26 i la C-37 també a Manresa al quilòmetre 69 per un esvoranc que ja s'ha restablert.
21.19: Una sallentina de 56 anys mor atropellada a l'Eix del Llobregat.
L'Ajuntament de Manresa ha activat aquest matí a les 10.30 h el pla d'emergències d'inundacions pel fort aiguat que ha caigut durant tot el matí a la ciutat.
La taula de coordinació del pla ha estat operativa durant tot el dia amb tots els responsables dels serveis tècnics municipals i de la Policia Local dirigits per la regidora de Seguretat Ciutadana, Olga Sánchez, i el responsable de Protecció Civil, Xavier Jovés.
La intensitat de l'aiguat, han caigut 111 litres per metre quadrat de les 8 del matí a les 2 de la tarda -86 litres entre les 8 i les 11.30 del matí- ha provocat inundacions a diversos carrers, que s'han hagut de tallar al trànsit fins que s'ha pogut retirar l'aigua acumulada.
El carrer Santa Clara, el Passeig del Riu, l'entrada a Sant Pau venint del Pont Vell, l'accés a Can Poc Oli, i els accessos de l'Eix Transversal al carrer Verge de les Neus encara continuaven tancats a primera hora de la tarda, quan ha tornat a produir- se un nou xàfec.
En aquells moments, els tècnics de l'Ajuntament treballaven per obrir al trànsit el Passeig del Riu perquè és un punt important de l'entramat viari de la ciutat.
D'altra banda, el carrer Santa Clara continuarà tallat durant uns quants dies ja que la força del corrent de l'aigua ha trencat el clavegueram i ha aixecat el paviment del carrer.
La resta de carrers afectats durant les hores que ha durat l'aiguat matinal han anat tornant poc a poc a la normalitat a partir de les 12 del migdia, aprofitant les hores de treva que ha donat la pluja.
El pont de Sant Francesc, el camí de la Gravera, el carrer Font del Gat, un tram de l'Avinguda dels Dolors i la plaça de Prat de la Riba i la carretera a Sant Joan, a l'alçada del Congost, han estat les principals vies afectades pels talls de trànsit a causa de l'acumulació d'aigua, tot i que estaven totes estaven pràcticament operatives pels volts de dos quarts de 2 del migdia.
Esllavissaments i altres incidents del matí
A banda dels talls de carrers que han causat diverses alteracions del trànsit i també han afectat el servei de bus urbà, s'han produït diversos esllavissaments i caigudes d'alguns murs de contenció.
La més greu ha estat la del carrer Ferran Casablanca, al polígon de Bufalvanet, on el desplaçament d'un mur ha afectat vuit vehicles que hi havia aparcats a la zona.
A una altra empresa del polígon, al carrer Edison, l'acumulació d'aigua ha fet caure unes plaques del sostre.
Un altre mur ha caigut al carrer Circumval·lació.
Altres incidències destacades durant el mati han estat el tall de llum a l'escola Puigberenguer, la inundació dels baixos d'algun comerç de la carretera de Vic i del carrer Sobrerroca, la caiguda del fluït elèctric als semàfors del carrer Era Esquerra i un parell de vehicles atrapats a causa dels grans bassals que es van formar al túnel de l'Avinguda de les Bases i al carrer Viladordis, a tocar de la Torre del Busquet.
Més talls de trànsit i caiguda d'arbres a la tarda
Durant la tarda, un nou xàfec que ha deixat 50 litres per metre quadrat entre les 2 i les 7 ha dificultat les tasques dels equips que intentaven fer tornar la ciutat a la normalitat.
El nou aiguat ha obligat a tancar els túnels de les Bases i del carrer Indústria i també l'Avinguda dels Dolors.
I la carretera de Sant Joan s'ha tornat a tallar, aquesta vegada per la caiguda de quatre arbres de grans dimensions, a l'alçada del Congost.
Un problema semblant ha passat a la carretera d'entrada a Manresa pel barri de Sant Pau, on hi ha hagut una esllavissada que ha arrossegat un arbre que entorpia la circulació.
La Policia Local encara estava donant pas alternatiu als vehicles a les 8 del vespre.
El problemes a l'asfalt també han obligat a tancar temporalment la carretera del Xup, però finalment s'ha obert senyalitzant la zona afectada per avisar els conductors del perill.
Altres incidents menors han estat la caiguda d'alguns arbres al carrer Montalegre, que ha quedat tallat al trànsit, a l'aparcament de la Casa Flors Sirera i al carrer Carrió.
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que s'ha reunit amb el comitè d'emergència del pla d'inundacions a les dues de la tarda per fer balanç de les actuacions, ha estat permanentment en contacte durant tot el dia amb els responsables del comitè per estar informat de les intervencions i de l'abast dels efectes de l'aiguat
Des de l'Ajuntament de Manresa es vol destacar l'esforç i el treball de tots els serveis municipals que han participat en el dispositiu, al temps que es feliciten per l'excel·lent coordinació que hi ha hagut amb els cossos de seguretat per poder solucionar el gran nombre d'incidències -prop d'un centenar- registrades durant el dia.
20.21: Algunes observatoris de la ciutat de Manresa han recollit fins a 180l/m2.
19.25: A Sant Salvador de Guardiola sense llum des de les 17.30 fins les 19.30.
En total Fecsa-Endesa informa que a Manresa hi ha hagut, fins a les 18.00, 2.743 habitatges afectats per incidències elèctriques, a Sant Salvador de Guardiola, 1.645; a Santa Maria d'Oló, 579; i tot un seguit de poblacions del Bages amb menys de 200.
18.15: La Fanfarre Lui Craciun de Romania converteix els seus passis al carrer en una actuació a la Llotja.
Substitueix a: Les fortes pluges han obligat a l'organització de la Fira Mediterrània de Manresa a suspendre els dos passis de l'espectacle itinerant de la Fanfare romanesa Lui Craciun, previstes per avui a les 18:15h i les 19:00h.
18.15: Actualització incidències a Manresa
La Unitat de manteniment de la via pública ha comunicat que, amb motiu d'una esllavissada de terres, s'ha tallat al trànsit de vehicles l'accés al Barri de St.
Pau per la C-1411z costat Pont Vell, de manera que:
Aigües de Manresa ha comunicat que, amb motiu d'una avaria de clavegueram al carrer Nou de Sta.
Clara, s'ha tallat al trànsit de vehicles el tram de carrer Nou de Sta.
Clara entre Camí de la Cova i carrer Purgatori.
Els vehicles que circulen per aquest carrer provinents dels carrer Escodines i Caputxins es desvien pel Camí de la Cova en direcció a carrer St.
17.33: La pluja obliga a tallar la C-16 a Sallent i quatre carreteres locals (per Ll.
La pluja ha obligat aquest dijous la C-16 a Sallent i quatre carreteres locals a Manresa, Castellfollit del Boix i Biure (Alt Empordà), segons informa Protecció Civil i Trànsit.
Es tracta de la C1411B, tallada a Manresa en els dos sentits de la marxa; l'accés d'aquesta mateixa via a través de la C-55, en sentit Abrera; la C37Z, tallada a Castellfollit del Boix en els dos sentits i la GI5044, a Biure, en els dos sentits per esllavissades.
Entre les deu del matí i les quatre de la tarda, els Bombers de la Generalitat han rebut 174 avisos, la majoria a la Regió d'Emergències Centre.
Protecció Civil manté la prealerta de l'Inuncat per les pluges i un avís del Procicat pels forts vents.
Pel que fa el trànsit a la NII antiga, entre els punts quilomètrics 555,50 i 558, al terme municipal d'Òdena (Anoia), ja s'ha restablert.
La C-16 està tallada a l'altura de Sallent en sentit Barcelona al quilòmetre 61 per inundacions.
D'altra banda, els Ajuntaments de Manresa -on la pluja cau amb força aquesta tarda-, Castellbell i el Vilar i Lloret de Mar (Selva) mantenen els seus plans d'emergència municipals.
Les línies R5 i R6 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ja han normalitzat els retards i els combois ja circulen amb els seus horaris previstos.
El Servei Català de Trànsit demana als conductors que extremin la precaució en la conducció per l'augment de l'aigua a les calçades.
Per això, recomana respectar els límits establerts i moderar la velocitat, mantenir la distància de seguretat entre vehicles, frenar amb suavitat i previsió i circular amb primera i lentament en cas d'haver de travessar un bassal gran i un cop fet, comprovar l'eficàcia dels frens.
Des de les 8 del matí han caigut 142 l/m2 d'aigua a la ciutat.
Les tempestes, lluny d'afluixar, assenyalen possibilitats de gairebé un 90% per a divendres, de més d'un 75% dissabte, i ja per diumenge, les possibilitats de precipitacions a Manresa ja baixen al 50%.
16.45: L'Ajuntament de Castellbell i el Vilar comunica a la ciutadania que s'ha restringit el pas cap a la Carretera de Marganell Bv1123 a causa del creixement del cabdal de la riera de Marganell.
A més d'això el consistori ha activat el pla municipal de Protecció Civil.
En aquest moments el vigilant i el regidor de governació estan comprovant els aforaments per tal de fer un control exhaustiu de les possibles crescudes.
Es desaconsella al màxim l'ús de vehicles i el pas per les passeres i ponts de la riera de Marganell.
Per qualsevol urgència es poden posar en contacte al telèfon de l'Ajuntament: 93.834.03.50, o als vigilants.
L'Ajuntament restarà obert mentre estigui activat el Pla de protecció civil.
16.30: Incidències relacionades amb les pluges
El telèfon d'emergències 112, des de l'inici d'aquest episodi de pluges ha rebut 185 trucades relacionades amb urgències derivades dels ruixats.
Els Bombers de la Generalitat, des de les 13.00h fins les 16.00h han atès 17 avisos relacionats amb problemes per les pluges.
Per tant, des de les 10.00 hores d'aquest matí fins les 16.00 hores, els Bomber han atès 174 avisos.
Per regions d'emergències es distribueixen de la següent manera:
Pel que fa a l'àmbit municipal, els següents ajuntaments mantenen els seus plans d'emergència municipals per inundacions activats: Manresa, Castellbell i el Vilar i Lloret de Mar.
En quant a la circulació ferroviària, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) informa que, des de les 14.06, han normalitzat els retards de les línies R6 i R5.
Els combois de FGC circulen ja amb els seus horaris previstos.
En aquests moments, segons ha informat el Servei Català del Trànist (SCT) ja s'ha reobert el trànsit a la NII antiga, entre els punts quilomètrics 555,50 i 558, al terme municipal d'Òdena.
A hores d'ara queden les següents afectacions viàries relacionades amb les pluges:
15.00: Resum d'incidències a Manresa pel capítol de pluges d'aquest dijous al matí (de més nou a més antic)
Els serveis d'amergències atenen 69 avisos a Manresa per les pluges.
Transport públic (ja amb normalitat)
Última hora: Les pluges registrades a Manresa durant aquest matí de dijous són de 92,7 l/m2.
Ha estat el punt del Bages on ha plogut més.
En tot l'any a Manresa s'havien recollit 403,3 l/m2.
El Passeig del Riu, tallat per inundacions en els punts baixos.
La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) de la Generalitat manté la prealerta del pla especial d'emergències per inundacions a Catalunya (Inuncat) per l'avís de situació meteorològica de risc per pluges del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i manté, també, la prealerta del procediment especial del pla d'actuació del Pla de Protecció Civil de Catalunya (Procicat) per situació meteorològica de risc per forts vents.
L'Ajuntament de Manresa ha activat el seu Plà d'Actuació Municipal (PAM) per inundacions, ja que han començat a reportar incidències relacionades amb l'acumulació d'aigües.
Si tens fotos de la tempesta que cau a Manresa o al Bages fes-les arribar a Manresainfo.cat ( [EMAIL] ) i les publicarem al diari.
Recorda deixar clar el nom i el lloc on s'ha fet la foto.
Incidències relacionades amb les pluges
El telèfon d'emergències 112, des de l'inici d'aquest episodi de pluges ha rebut 35 trucades relacionades amb urgències derivades dels ruixats.
Per la seva part, els Bombers de la Generalitat, han atès 14 serveis per aigua a tot Catalunya, des de les 05:00, quan ha començat l'episodi de pluges.
El còmput global s'ha localitzat en diversos nuclis que us detallem tot seguit:
La majoria de serveis són inundacions en zones baixes i també afectacions a la via pública, en rotondes, carrers inundats, etc... en cap cas s'han registrat ferits ni afectacions a béns materials.
A Igualada un parell de serveis estaven relacionats amb cotxes encallats en tolls d'aigua.
En quant a la circulació ferroviària, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) informa que tenen acumulació d'aigua a la via de la línia R5 degut a les pluges.
Aquesta situació produeix retards de fins a 6 minuts a la línia R5 Manresa Baixador-Plaça Espanya.
La resta de línies circulen amb normalitat.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El president recorda a un ciutad que no pot declarar en catal "per més respecte que tinguem per aquesta llengua"
Madrid.-El president del tribunal de l'1-O, Manuel Marchena, ha respost a dos testimonis que, tot i no posar objeccions, sí han volgut remarcar que contestaven a l'acusació popular de Vox perqu la llei els obliga.
"Tot el que es fa aquí és per imperatiu legal, té el deure de declarar, tots estem aquí per imperatiu legal, per si ho vol subratllar fa molt bé de fer-ho", ha dit a Joan Torres, un votant d'Anglesola (Urgell).
Una fórmula similar ha usat per valorar la mateixa afirmació que ha fet Isabel Castell, de la Snia (Montsi), a qui ha recordat que ella també estava all per "imperatiu legal".
"Tot el que passa aquí és per imperatiu legal", ha manifestat el president.
En el cas de Torres, havia presentat un escrit per poder declarar en catal per Marchena li ha recordat que els testimonis no tenen aquest dret "per més respecte que tinguem a la llengua catalana".
"En aquest judici est tot reglat, també l'idioma", ha afegit el magistrat.
A banda dels dos testimonis que han expressat que responien a Vox per "imperatiu legal", n'hi ha hagut un tercer que també ha fet una objecció a haver-los de contestar.
"Vull mostrar un rebuig absolut a les idees de l'extrema dreta feixista de Vox, per respondré", ha manifestat Alfons Barceló, d'Alforja (Baix Camp).
Marchena ha estat més explícit en el cas d'Isabel Castell, que ha proms ser "una testimoni vera i imparcial" i que és regidora a la Snia.
"Est asseguda aquí per imperatiu legal, ha respost a la lletrada que l'ha proposat per imperatiu legal, també a les preguntes del fiscal i l'advocacia de l'Estat i ara té l'imperatiu legal de respondre l'acusació popular; si el vol subratllar el subratlla per tot el que ha passat aquest matí és per imperatiu legal", ha declarat el president del tribunal.
Marchena frena una pregunta del fiscalEl president del tribunal també ha intervingut quan ha vist que el fiscal Jaime Moreno preguntava a un votant de Vic, Jordi Vidal, si "va votar per la independncia".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
dilluns, 11 de juny del 2007 / 1846
Que escau bé, que és encertat i oportú.
És un color molt escaient per al teu to de pell.
Quan em presenten alguna persona nova la conversa pot anar de dues maneres:
Puc veure perfectament a la ment de l'interlocutor el dubte paralitzant: filòleg?
No, val més que no, segur que és una cosa superconeguda i faré el ridícul.
No és que sigui una pregunta gaire escaient ( si fa no fa és com preguntar-li a un metge quantes malalties té), però si més no dóna peu a una resposta, que varia en funció de l'interès atribuït a l'interlocutor/a.
Aigua bruta, de Pau Vidal (Empúries, 2007), és la primera novel·la de lladres i serenos protagonitzada per un detectiu lingüista (o lingüista detectiu) enderiat a atrapar mots més que no pas lladres (ni serenos).
Llegint-la n'hem atrapat uns quants, de mots, prou escaients perquè us els reproduïm aquí de mostra.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
IX Jornada d'Orientació Professional de l'ensenyament d'Infermeria dirigida especialment per a l'alumnat de quart curs del Campus Bellvitge.
L'objectiu és oferir recursos pràctics pel futur professional mitjançant un conjunt de conferències entorn de les estratègies necessaris per a la recerca de feina, l'activitat professional i la cooperació i l'oferta de màsters.
Inscripcions obertes fins al 21 de novembre de 2018
Estudiants de 4t del Grau d'Infermeria (Campus de Bellvitge)
Orientador/a del Servei d'Atenció a l'Estudiant
Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Catalunya
Professionals de l'àmbit públic, privat i organitzacions no governamentals
Cartell informatiu de l'activitat.
Inscripcions obertes fins al 21 de novembre de 2018.
Activitat finançada pel Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social, mitjançant el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) |
L'escriptor italià Roberto Saviano ha demanat aquest dimecres la llibertat immediata dels detinguts en l'operació policial contra el referèndum independentista de l'1-O.
"Encara que no sóc partidari del nacionalisme, llibertat pels 14 membres del Govern català detinguts", ha dit en un tuit recollit per Europa Press, que adjunta un escrit del seu perfil de Facebook.
"Han de ser alliberats ja", ha dit a Facebook, tot i matisar que és partidari dels Estats Units d'Europa, sense fronteres, i per la unitat enlloc de la disgregació.
Afegeix que "cap sincer europeista avui pot acceptar aquestes detencions" perquè són un acte de força del Govern central que es contradiu amb la idea d'una Europa lliure de condicionaments i de les miopies dels governs nacionals, ha dit textualment.
Per a ell, les detencions són "un acte de força de part del Govern, inacceptable" i són contraproduents per al president del Govern central, Mariano Rajoy, perquè no fan més que augmentar la divisió i reforçar els independentistes, segons ell.
"A diferència de Rajoy, no crec que que el Govern espanyol estigui complint amb el seu deure", perquè les detencions no solucionen qüestions polítiques que vénen de lluny.
Després de recordar que 700 dels 948 alcaldes catalans recolzen l'1-O, ha constatat: "I com respon el Govern a tot això?
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Deia en una entrevista recent que la Unió Europea no tindrà futur si no s'adapta al que volen la majoria dels seus ciutadans.
Per entendre'ns, la UE tindrà futur si la ciutadania la percep com a útil.
Estem a l'inici del mandat de la nova Comissió Europea, que ha exposat un pla d'acció en sis àmbits que conviden a l'optimisme.
La realitat, però, és que els fets puntuals del dia a dia poden alterar la planificació a mitjà i a llarg termini.
Em refereixo a dues situacions importants que afecten les persones i que la Unió Europea faria bé de gestionar amb fermesa i solidaritat.
D'una banda, la situació dels refugiats després de la decisió del president turc de deixar sortir cap a les illes gregues, amb condicions penoses, refugiats sirians i d'altres països que són a Turquia.
Tot plegat ha provocat una altra vegada situacions degradants de tracte humà per part de les forces policials gregues, acció que ha estat avalada per les autoritats comunitàries.
I això ha tingut un impacte negatiu en la ciutadania pel que fa al paper d'Europa i als valors que representa.
Tot i entenent que la situació d'ara no és la de fa tres anys, quan passaven de Turquia a Grècia multitud de refugiats, sinó que obeeix més a la pressió, per no dir xantatge, de Turquia, que busca el suport de la UE per gestionar la seva posició en el conflicte sirià, també és cert que l'actuació dels mandataris europeus a favor de mantenir una línia de contenció evitant l'entrada de refugiats no és la manera d'apropar-se al que vol la majoria de la ciutadania.
I més tenint en compte que la política d'immigració està encara en mans dels estats.
Si fos comunitària, estaria bé que la UE donés la cara, però també tindria les eines per fer les polítiques que considerés, com passa, posem per cas, en la política comercial.
I, d'altra banda, en la gestió del coronavirus la UE no hi ha estat gaire present.
És veritat que les polítiques d'aquesta crisi són estatals, regionals i municipals, però la UE hauria d'actuar de coordinació procurant que les decisions que es vagin prenent en el marc comunitari tinguin un cert ordre i estratègia.
I pel que fa a les relacions amb la resta del món, la resposta que s'ha donat a la decisió de Trump de tancar l'entrada d'europeus, excepte britànics i irlandesos curiosament, i d'acusar Europa de gestionar malament la crisi, ha tingut una tímida resposta de les autoritats comunitàries.
Tot plegat fa que la ciutadania percebi la UE com un govern allunyat de les seves preocupacions, i això no afavoreix el sentiment que Europa és la solució, que es tenia fa uns anys, especialment a casa nostra.
Esperem que la UE reflexioni i entengui que el seu futur passa per la comprensió per part de la ciutadania de la seva utilitat.
I la gestió de la immigració i de la crisi del coronavirus són dos escenaris en què la UE es juga la seva credibilitat i alhora és una gran oportunitat per mostrar-se útil a la ciutadania, però perquè això passi ha de fer polítiques i accions que la gent les percebi properes.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Per navegar per la pàgina de la UOC ha d'estar habilitat JavaScript, però sembla que està inhabilitat o que no és compatible amb el vostre navegador.
Si vols navegar per la UOC, canvia la configuració del teu navegador per habilitar JavaScript i torna a intentar-ho.
Hem canviat la manera d'accedir al Campus Virtual.
Pots entrar-hi des d'aquest enllaç:
La UOC aposta per aconseguir que l'any 2030 totes les dades de recerca generades pel seu personal investigador segueixin els principis FAIR ( findable, accessible, interoperable i reusable, és a dir, trobable, accessible, interoperable i reutilitzable).
La UOC posa a la teva disposició les dades de recerca que genera, i també altres recursos per a prendre consciència sobre la publicació de dades de recerca seguint els principis FAIR.
A l'O2 Repositori UOC trobaràs les dades de recerca generades pel personal investigador de la UOC.
Com es gestionen i publiquen les dades de recerca
Aprèn a organitzar, descriure, protegir, arxivar, publicar i reutilitzar les dades de recerca.
eiNa DMP - Pla de gestió de dades de recerca
Elabora un pla de gestió de dades de recerca amb aquesta eina del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).
Continguts sobre dades en obert
Divuit institucions van participar en el microMOOC sobre ciència oberta liderat per la UOC |
Un jutge de Barcelona ha condemnat la soprano Montserrat Caballé a sis mesos de presó per un delicte contra la Hisenda Pública, després d'un pacte de la cantant amb la Fiscalia i Advocacia de l'Estat en el qual ha reconegut haver comès un frau fiscal de 508.562 euros a l'IRPF del 2010, tot i que previsiblement no entrarà a la presó.
En una vista de conformitat celebrada aquest dimarts a la Ciutat de la Justícia, la cantant ha admès els fets a través d'una videoconferència asseguda en una cadira des del menjador de casa seva, en permetre-li el jutge no desplaçar-se al jutjat per problemes de salut: "Sí, ratifico", s'ha limitat a dir la soprano després de la lectura de l'acord.
La conformitat preveu també per a Caballé una multa de 254.231 euros, la prohibició de rebre subvencions públiques durant un any i mig i el pagament de 72.000 euros d'interessos de demora; la soprano ha reconegut que, malgrat viure a Espanya el 2010, figurava com a resident en el Principat d'Andorra i amb això no tributava l'IRPF a Espanya.
Caballé va ser imputada l'abril de 2014 després que la Fiscalia l'acusés d'un delicte contra la Hisenda Pública; el desembre del mateix any va arribar a un acord amb Fiscalia i l'Advocacia en el qual va reconèixer els fets, però no ha estat fins a aquest dimarts que ho ha confirmat en una vista davant del jutge.
La soprano ja havia tornat amb anterioritat els més de 508.000 euros defraudats i el jutge ja la va citar dues vegades per ratificar l'acord: a la primera no es va presentar al·legant problemes de salut i a la segona tampoc ho va fer sense donar explicacions; a posteriori, fonts pròximes a la cantant han explicat que tampoc es trobava en condicions de declarar.
Finalment, aquest dimarts sí que ha ratificat i ho ha fet per videoconferència i, a més, el titular del Jutjat Penal 13 de Barcelona ha permès que la vista oral hagi estat a porta tancada sense presència de públic ni premsa.
Fonts consultades per Europa Press expliquen que la legislació no regula si les vistes de conformitat, emmarcades com a qüestions prèvies dels judicis, han de ser obertes, però en la majoria dels casos es fan en audiència pública.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El llibre d'Amartya Sen The idea of justice comença amb un prefaci magnífic, com tots els d'aquest premi Nobel i premi Catalunya.
Fa així: "En el petit món en què els infants tenen la seva existència, diu Pip a la novel·la Grans esperances, no hi ha res tan ben percebut ni tan ben sentit com la injustícia.
Em sembla -diu Sen- que Pip té raó: recorda vivament després de la seva trobada humiliant amb l'Estella la coerció capriciosa i violenta infringida sobre ell, quan era petit, per la seva germana.
El que passa -segueix Sen- és que la forta percepció d'injustícia manifesta també s'aplica a les persones adultes.
El que ens mou no és tant adonar-nos que el món no acaba de ser just del tot, cosa que ben pocs de nosaltres esperem, d'altra banda, sinó que hi ha clarament injustícies reparables que ens afecten i que nosaltres volem eliminar".
Parlant del cas entre Catalunya i Espanya, el meu article d'aquesta setmana podria acabar aquí.
La injustícia de veure com es posa en risc el nivell assistencial d'un dels millors sistemes de sanitat del món per culpa del problema amb Espanya; la injustícia de veure com cal retardar el pagament dels sous dels servidors públics per culpa dels incompliments espanyols; la injustícia de veure com cal retardar el pagament a proveïdors que han fet la feina, per culpa de la poca importància que alguns governants espanyols donen a la paraula donada; la injustícia de veure com dia sí dia també es posa en perill l'existència del país, i s'atempta contra el nostre sistema d'ensenyament per fer impossible que Catalunya sigui un sol poble ja que ens volen febles, dividits, trencats...
Tanta injustícia ens empeny a la indignació, però també a la intel·ligència, no fos cas que la indignació ens privés del sentit polític.
El colonialisme espanyol té les arrels profundes en una manera de concebre l'existència mateixa d'Espanya: el dret de conquesta, que permet actuar sobre els territoris i les poblacions conquerides amb impunitat i fins i tot girant els arguments colonials en contra de qui els pateix, és a la base d'aquest sentit polític.
La seqüència de l'expulsió dels àrabs de la Península i la continuació de les campanyes militars a Amèrica van definir una manera de fer que acabà repercutint en la construcció de valors, de prelació de funcions socials i de determinants culturals.
Honor, hidalguía, el treball com a maledicció o cosa d'enzes...
Així es fa un imperi basat en l'or i l'argent procedents d'Amèrica.
I així es fa un estat pretesament modern a partir dels fons alemanys i de l'espoli dels Països Catalans.
Un espoli econòmic i la conversió en una mena de femer moral i paisatgístic d'una part important de la costa del nostre país.
El temps més pròsper des de Felip II que va preconitzar Aznar no era altra cosa que l'efecte de l'or europeu i català que omplien les bosses d'administracions improductives, reproduint el ja conegut model del Plan Badajoz.
La baixesa moral definitiva ha estat la manera com Espanya ha tractat Catalunya aquests darrers temps.
"Els hauria de caure la cara de vergonya", ha arribat a dir un home tan ponderat i intel·ligent com el conseller Mas-Colell.
Doncs no, no els cau la cara de vergonya perquè estan programats perquè no els caigui.
No ens en sortirem sense un gran acord patriòtic a favor del que és clau: preservar els nostres interessos nacionals, que no són els interessos nacionals espanyols.
Començar pels diners que són nostres i acabar per la llibertat nacional, la que ha d'assegurar que mai més no depenguem de la injustícia dels altres.
Sense una estratègia política generosa per part de tothom no ens en sortirem.
Fer-ho comprendre és clau per a persones que fins ara s'ho han mirat de lluny, com si tot plegat fos cosa d'un altre temps... o d'un altre partit.
La gestió d'aquesta injustícia requereix que l'acord patriòtic esdevingui central en la política nacional.
Ens hi va tot: la dignitat individual de jubilats, escolars, mestres, metges, mecànics, mestresses de casa, empresaris...
D'aquí que la lluita contra la injustícia a què estem sotmesos esdevingui una qüestió de caire cívic.
Són les injustícies reparables de què parla Amartya Sen, les injustícies que sabem que poden ser reparades i que si no ho són és perquè no ens hi hem posat a fons.
Moltes vegades la lluita no comença contra els altres sinó contra nosaltres mateixos, individualment, contra les nostres pors i els nostres prejudicis.
Ens hem de desempallegar del camí fet per encetar-ne un de nou.
Ens hi juguem massa per no deixar-los de banda per guanyar la injustícia.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Pablo Machín tot just acaba d'arribar a l'Espanyol i encara està coneixent els diversos futbolistes que té en nòmina.
El tècnic sorià a les vuit del matí ja és a la ciutat esportiva per preparar tots els detalls de la jornada.
El nou preparador blanc-i-blau sap que no pot perdre ni un minut de temps en una contrarellotge ferotge.
L'objectiu és arribar al 20 d'octubre, quan jugaran contra el Vila-real, amb la màxima fiabilitat per competir.
Més enllà d'això, l'escrutini de l'entorn gravita en la necessitat de fer fitxatges.
Qui més qui menys està esperant que s'obri la finestra d'hivern per millorar les prestacions d'un equip.
El dèficit més evident de l'Espanyol és incorporar un extrem, però ara mateix aquesta situació està més lluny de fer-se realitat.
La direcció esportiva vol veure com evoluciona la plantilla en els pròxims partits per fer una valoració més acurada de les necessitats de la plantilla.
El club considera que l'equip està ben estructurat i equilibrat, tret de la posició concreta de l'extrem.
Però ara, i més amb l'arribada de Machín, podria ser que el fitxatge d'un futbolista ofensiu per banda, i el de qualsevol reforç, no es produís.
De fet, el sistema que utilitza el nou preparador pot jugar a la contra d'aquesta contractació.
Machín té un sistema particular amb tres centrals i el joc per banda cau, principalment, en uns laterals profunds que aprofiten el seu recorregut per ampliar el camp.
La figura dels extrems és la que queda més diluïda i això fa que la direcció esportiva tingui els possibles reforços al congelador, fins al punt que ara no es preveu aquesta possibilitat.
Un altre element a tenir en compte és l'evolució de l'equip a mitjà termini.
El club és conscient que molts futbolistes no han ofert la millor versió i estan allunyats del futbol que van mostrar i demostrar fa només uns mesos.
Aquí també rau part del convenciment que no cal fer cap fitxatge i que la millor gestió és aprofitar el talent que hi ha dins de la mateixa plantilla.
Es confia molt en la millora de futbolistes com Melendo, Sergi Darder, Marc Roca o Fernando Calero, que estan molt allunyats de la seva millor versió.
L'arribada de Machín ha d'ajudar a potenciar les prestacions de tots aquests futbolistes.
Una millora, combinada amb el sistema del nou tècnic, que podria diluir la possibilitat de futures contractacions en la pròxima finestra del mercat.
Ander Iturraspe serà un dels grans reforços de Pablo Machín.
El migcampista basc rebrà l'alta mèdica i ja podrà entrar, de manera activa, en els plans del nou preparador.
El futbolista es va lesionar el 22 d'agost passat, de manera fortuïta, en una topada amb un jugador del Zorya.
El cop li va causar una luxació acromioclavicular a l'espatlla esquerra de grau 2-3.
El futbolista va passar una primera fase d'immobilització de l'espatlla i després una segona fase de recuperació de la mobilitat i de reforç articular amb posterior treball de camp.
Una lesió complicada per a un futbolista que ha de ser important per donar equilibri a la medul·lar.
El basc tindrà l'alta mèdica però la seva entrada, amb minuts sobre la gespa, haurà de ser progressiva perquè ja fa set setmanes que està inactiu, sense poder competir.
Més temps caldrà esperar per veure Facundo Ferreyra.
El davanter es va lesionar el 15 de setembre passat a Ipurua.
Té una lesió al bíceps femoral de la cama esquerra.
El temps de recuperació és de 4 a 6 setmanes.
La setmana que ve es podrà saber amb exactitud si estarà recuperat per al partit contra el Vila-real.
La situació de Calleri, lesionat a Moscou, és una incògnita.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El pilot de F-1 Michael Schumacher portava una càmera fixa al casc en el moment de l'accident d'esquí que l'ha deixat en coma.
Els investigadors francesos han requisat l'aparell amb l'esperança de determinar amb precisió la causa de l'accident.
El fill del campió i una altra persona eren amb Schumacher en el moment de la caiguda, motiu pel qual també han estat interrogats.
L'interrogatori de Mick Schumacher, de 14 anys, es va produir a l'hospital de Grenoble (est de França) on el seu pare està internat des de diumenge a la tarda.
Els agents van sotmetre a preguntes també a la nòvia de l'adolescent i a un majordom de la família.
Els investigadors tenien particular interès per trobar la càmera de tipus esportiu que duia al casc el campió de fórmula 1 quan es va estavellar contra unes roques fora de les pistes de l'estació de Méribel, als Alps francesos.
El casc es va trencar a causa de l'impacte que es va donar al cap i la càmera estava en mans de la família de Schumacher, que no volia entregar-la al·legant el seu dret a la intimitat.
Finalment aquesta càmera ha estat confiscada.
La justícia francesa ha obert una investigació per determinar les circumstàncies del sinistre i establir si se'n poden derivar responsabilitats, per exemple per una eventual senyalització deficient dels límits de les pistes.
Al no tractar-se d'un procediment criminal, la fiscalia no podia obligar que se li entregués la càmera.
La portaveu de l'expilot, Sabine Kehm, es va esforçar a subratllar des de dimarts passat que Schumacher no esquiava a gran velocitat quan es va produir el xoc, que anava en un grup de diversos amics i que s'havia desviat per anar a ajudar un dels membres del grup que havia tingut una caiguda sense conseqüències.
Aquest divendre no hi ha hagut cap nou informe de l'equip mèdic que tracta el set vegades campió de fórmula u, que havia dit dimarts que no oferiria cap nova comunicació si no hi havia novetats significatives.
Schumacher, que ha fet 45 anys, es troba en coma induït.
Cada dia li fan escàners del cap per observar com es reabsorbeixen els edemes causats per l'impacte i quin risc hi ha que si persisteixen pugui tenir seqüeles greus, com ara quedar hemiplègic o fins i tot perdre l'ús de la paraula. |
Document acreditatiu de la titularitat de compte bancari.
Imprescindible per a que qualsevol persona, física o jurídica, pugui rebre transferències de part de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Per Internet (en línia i amb certificat digital) cal emplenar la sol·licitud genèrica en línia, i adjuntar el document per a la tresoreria
Presencialment: cal presentar la sol·licitud amb el document per a la tresoreria
- La persona interessada o afectada pel tràmit.
- Un/a representant degudament autoritzat/da. |
Luis Buñuel no volia anar a Venècia però va cedir.
Era setembre de 1967, enmig de ferments revolucionaris i contraculturals, i el jurat de la Mostra, presidit per Alberto Moravia i amb Juan Goytisolo, Susan Sontag i Carlos Fuentes, va atorgar per unanimitat el Lleó d'Or a Belle de jour.
A Fuentes li havia escrit a l'agost que no li venia de gust viatjar des de Mèxic, amb els seus anys i la seva sordesa, i fins i tot li va retreure que ell elucubrés les seves novel·les no « frente al Papaloapan, río de caudal más macho y pristino [...] que los míseros y malolientes canalitos de la república veneciana ».
Però va cedir a la pressió d'amics, productors i col·laboradors.
El 8 de setembre, va pujar a l'escenari del Palazzo del Cinema del Lido, va recollir el Lleó de Sant Marc, va suportar els flaixos i, després de la cerimònia, va rebutjar assistir a la festa que li va brindar la comtessa Marina Cicogna, que va pagar dos avions privats per portar Elizabeth Taylor i Richard Burto n i Jane Fonda i Roger Vadim.
Buñuel hauria destil·lat àcid d'aquella fira de vanitats, però va preferir retirar-se.
Van posar una foto enorme de la seva cara rocosa i sota ella van ballar Gina Lollobrigida i Aristotelis Onassis, s'avorria Marcelo Mastroinanni i es passejava Luchino Visconti estirant tres llebrers amb cadenes de plata.
L'endemà, Buñuel va citar Fuentes al fons del Café Florian, entre marbres i daurats amb la memòria de Casanova i Byron flotant; quan va arribar, el cineasta anava pel seu tercer negroni (campari, ginebra i vermut vermell, el seu còctel favorit).
Veient-lo abstret del bullici, Fuentes li va preguntar si la seva sordesa no era de conveniència.
«No –va respondre Buñuel –, però puc conversar perfectament en espanyol i francès.
Tot artista necessita aquesta sordesa profilàctica perquè, sense ella, el rumor angoixant del món l'atordeix i l'incapacita.
D'això tracta Luis Buñuel o la mirada de la medusa (Fundació Banco Santander), assaig inconclús que li va dedicar Fuentes i que per fi ha vist la llum. |
Segueix dues inspectores de policia en plena investigació de la mort d'un testimoni en una comissaria provincial.
Com a companyes tenen moltes coses en comú, però fora de la feina són completament diferents.
La Sally es dedica a buscar un home nou cada dia, mentre que l'Esther està casada amb un assetjador que li amarga l'existència.
Cada matí les seves respectives vides privades queden de costat per centrar-se en l'important cas, una cosa que porten fent des que van sortir de l'acadèmia de policia.
No obstant això, aquesta investigació no és com les altres, ja que desconeixen que l'oficial Robert les està espiant.
El Robert segueix tots els seus passos i reporta cada moviment efectuat.
En ple esclat de la Segona Guerra Mundial, el petit Dovidl acaba d'arribar [..] |
2015-06-06 Diferents cases d'apostes donen la victòria al Girona en el partit de demà enfront del Lugo
2015-06-06 La calor no ha estat un impediment, centenars de persones han omplert la ciutat en la primera edició d'aquest festival familiar
2015-06-05 La Gala Internacional de dissabte i les funcions de Mag Lari a l'Espai Ter, que completen una programació de més de 100 espectacles
2015-06-03 «Fer coses sola és seguir el fil d'aquesta nena que escrivia els títols de les cançons amb purpurina»
2015-06-03 Gironins de soca-rel i habituals a Montilivi, els germans Roca es van mostrar esperançats en el fet que el Girona FC aconsegueixi aquest cap de setmana l'ascens a Primera Divisió.
Alguns dels membres de la següent generació Roca van estendre una bandera del Girona a la barana del balcó.
2015-06-02 La celebració va incloure un reconeixement a sis matrimonis de la vila que han complert les noces d'Or
2015-06-01 Un empat contra els gallecs també serviria si l'Sporting no supera per més d'un gol el Betis
2015-06-01 El 40% dels assistents a la fira de la DO Empordà són repetidors de la mostra que s'ha celebrat a Girona
2015-05-27 Hi participen 140 empreses, de les quals 86 són comerços que s ́han adherit a la Nit de Compres
2015-05-25 El Llagostera ja té tota la feina feta aquesta temporada.
Amb la permanència garantida de fa setmanes gràcies a l'espectacular ratxa de 15 partits invictes que van encadenar en aquesta segona volta, la derrota d'ahir a Montilivi, combinada amb la victòria del Saragossa a Valladolid (1-3) converteix
2015-05-25 Els asturians no van fallar contra el Tenerife (2-0) per continuar posant pressió dos punts per sota dels de Montilivi · L'equip de Machín es concentra en vèncer els dos partits que queden per evitar empats i dependre de l'average
2015-05-24 El Figueres agafa avantatge a l'eliminatòria contra el Numància B després d'un final trepidant a Vilatenim · Serramitja va avançar els empordanesos a la segona part però el conjunt sorià va respondre amb un gol pràcticament calcat Barrera fa el definitiu 2-1 al minut 84
2015-05-23 Els gols de Serramitja i Barrera permeten superar el Numància B a Vilatenim
2015-05-22 Els lladres el van robar durant el cap de setmana i se'n van adonar el dilluns
2015-05-22 Esport3 oferirà els partits d'anada i de tornada de la fase d'ascens a Segona A que disputaran el Nàstic i el Reus a partir d'aquest cap de setmana.
En el cas dels granes, diumenge a les 18.05, just després del Girona-Llagostera, es podrà veure l'Osca-Nàstic.
2015-05-20 Els conjunts infantil, cadet i júnior del club gironí s'han classificat tots tres, per primer cop en un mateix any, per a la Final a Quatre de Catalunya i els dos grans també per al Campionat d'Espanya
2015-05-18 Aquesta tarda el Figueres coneixerà el primer rival a superar per intentar pujar a la Segona Divisió B
2015-05-18 Castell d'Aro va celebrar aquest cap de setmana una nova edició de la Festa de Sant Isidre Llaurador amb el 61è Concurs de flors que va omplir les sales i l'entorn exterior del castell de Benedormiens, amb un total de més de tres-centes plantes ornamentals fruits del camp i rams de flors.
2015-05-12 Palamós ha acollit aquest cap de setmana la novena edició del festival marítima Palamós, Terra de Mar, que un any més ha tornat a acollir milers de visitants, més de 15.000, segons les fonts municipals, que durant aquests dos dies han passat pel port per gaudir de les diverses activitats
2015-05-12 Montilivi registra cues d'abonats que volen retirar entrades i alguns jugadors treballen tot i tenir descans
2015-05-12 L'Assemblea Extraordinària organitzada ahir a Madrid per la Lliga mostra el seu "rebuig" a l'aturada de la competició proposada per la RFEF i l'AFE · Hi assisteixen Patxi Otamendi (Girona) i Isabel Tarragó (Llagostera) i tots dos presidents coincideixen que modificar ara el calendari els seria "perjudicial" · Tebas titlla d'"il·legal" la vaga i mostrar el seu "suport incondicional" al Reial decret llei sobre els drets audiovisuals que es podria ratificar demà al Parlament
2015-05-12 Els ajuntaments i entitats locals van celebrar aquest cap de setmana una recollida massiva de brossa
2015-05-12 Dissabte els establiments hotelers van omplir-se tots i diumenge alguns restaurants van fer fins a tres torns
2015-05-11 Nico Rosberg guanya moral després d'imposar-se amb autoritat en el Gran Premi d'Espanya celebrat a Montmeló.
Hamilton acaba segon i continua líder amb 20 punts sobre l'alemany, en una cursa que només va tenir emoció en la sortida.
2015-05-08 L'entitat demana que es retiri el projecte perquè no és necessari |
Els Ràngers i Noies Guia, a L'Alguer.
En el marc del "Rebombori" del projecte 4vents, els Ràngers i Noies Guies de l'AEiG Santa Maria de Queralt i Geralda de Portella han fet un intercanvi aquest estiu amb el reparto Jawell de l' Alghero 3.
L'equip de caps de Ràngers i Noies Guia de l'agrupament berguedà explica com va anar l'intercanvi:
Els Ràngers i Noies Guies de l' agrupament Santa Maria de Queralt i Geralda de Portella de Berga (Catalunya), hem estat durant 11 dies convivint amb el reparto Jawell de l'Alghero 3, en el marc del projecte d'intercanvi Rebombori de 4Vents.
Ha sigut una experiència inoblidable i enriquidora.
Uns dies on hem vist una manera diferent a la nostra de treballar l'escoltisme, de fer noves amistats i créixer com a persones, grup i escoltes.
Hem fet construccions, nusos, hem treballat a partir diferents valors, hem fet topografia, orientació, etc. i tot això sempre mantenint el treball per patrulles i el joc institucional molt marcat.
L'inici va ser complicat, per la barrera lingüística i per la metodologia aplicada de forma tan diversa els uns dels altres, però amb una mica d'esforç de tots, dia a dia vam trencar el mur i ens vam adaptar, fins al punt de formar part de la seva família scout.
El curs que ve seguirem treballant amb aquest intercanvi, ara toca que vinguin ells, els ensenyarem com treballem nosaltres, el nostre entorn i com apliquem tot allò que ens han ensenyat durant aquests campaments.
Agrupament Santa Maria de Queralt i Geralda de Portella de Berga
El " Rebombori " és una iniciativa que promou l'intercanvi i la realització de projectes conjunts entre caps, unitats i agrupaments de Catalunya, Menorca, Mallorca, el País Valencià i l'Alguer.
Té com a objectius facilitar la mobilitat, el coneixement dels cinc territoris, l'enriquiment cultural i la implicació social dels escoltes tot potenciant l'elaboració de projectes innovadors.
És una iniciativa impulsada per 4vents, el projecte de col·laboració entre les associacions escoltes d'aquests territoris, del qual formem part des de MEG.
Per fer aquesta notícia ens hem basat en aquest text publicat al web de 4vents: "Aquests campaments hem fet 'Rebombori' a l'Alguer!"
Rep el nostre butlletí per correu electrònic |
La creació de centres d'interès dins una biblioteca representa un avantatge rellevant a l'hora de satisfer les demandes dels usuaris respecte de les seves necessitats d'informació.
A la Biblioteca Miquel Martí i Pol es posen en pràctica aquests centres des de l'any 2000.
El seu bon funcionament ha permès, d'una banda, adequar el fons a les necessitats i demandes del seu públic, i de l'altra, millorar les estadístiques de préstec de la Biblioteca.
Aconseguir disposar el fons d'una biblioteca pública d'una manera adient per al tipus d'usuari potencial, és a dir, tothom, potser és una feina que no resulta tan fàcil com podria semblar a simple vista.
Des de sempre, una biblioteca pública s'ha caracteritzat per disposar d'una col·lecció variada, sense cap tipus d'especialització, mirant de satisfer unes necessitats d'informació dels seus usuaris tan diverses com peculiars.
Molts d'aquests usuaris s'adrecen a una biblioteca pública no solament per trobar informació per a les seves activitats diàries, sinó també per simple entreteniment, per mirar de passar una estona d'esbarjo ampliant coneixements en qualsevol matèria.
Per definició, "La biblioteca pública com a centre local d'informació facilita tot tipus de coneixement i d'informació als seus usuaris i els proporciona les condicions bàsiques per a l'aprenentatge, per a la presa de decisions i per a l'assoliment del desenvolupament cultural." 1
Si una característica han de tenir les biblioteques públiques és estar adaptades a la comunitat que han de servir.
Es fa necessària una adaptació de la biblioteca al propi entorn, i per això s'amplia la idea de "donar serveis" per la de "prestar serveis adequats" a les necessitats dels usuaris reals o potencials.
El nou concepte de biblioteca pública se centra en la necessitat de conèixer a fons les demandes de la comunitat per respondre a la diversitat d'interessos que pot tenir per raó d'edats, formació, etc. I també, per altra banda, en la conveniència d'optimitzar els recursos i, per tant, de centrar-se en aquells serveis que satisfacin més les necessitats dels usuaris, com també d'aprofitar els recursos d'altres institucions, amb convenis cooperatius i xarxes.
La biblioteca pública actua com a mitjancera entre la informació i l'usuari i vetlla per la constitució, a escala local, de fons i serveis d'informació d'acord amb les necessitats dels ciutadans, que són els usuaris dels serveis.
Coneixedora de les necessitats d'informació de la població, la biblioteca pública pot proposar continguts i serveis d'informació a la xarxa.
D'acord amb les noves Directrius de l'IFLA/Unesco, 2 les biblioteques públiques se situen en els següents grans àmbits d'actuació: accés a la informació; suport a la formació; foment de la lectura i desenvolupament cultural, i espai de relació i suport per al desenvolupament personal.
Una biblioteca pública es caracteritza pel gran ventall d'usuaris que pot rebre.
Una biblioteca d'aquest tipus mira de satisfer les demandes d'informació de qualsevol perfil d'usuari a qui dóna la benvinguda: estudiants, professionals (mestres, arquitectes, advocats, metges, etc.), gent gran, públic infantil, immigrants, etc.; no importa l'especialització ni el grau de cultura de cap dels usuaris perquè una biblioteca pública disposa de fons per a tothom, però per a cap usuari en concret, com succeeix en una biblioteca universitària.
Resulta molt rellevant estudiar els ciutadans d'un municipi abans de crear una biblioteca pública: nivell de cultura/alfabetització, demografia (franja d'edat més estesa), percentatge de gent immigrant, etc., per tal que el seu fons sigui el més pertinent i adequat a les necessites formatives i informatives de la ciutadania.
La construcció d'un centre d'informació d'aquest tipus ha de tenir un punt estratègic dins el mateix municipi per tal d'aconseguir una major assistència i visita per part dels seus ciutadans; ens referim a disposar de línies d'autobús o de metro pròximes, places d'aparcament, un lloc visible que es pugui percebre des de lluny i que, al mateix temps, sigui una zona silenciosa apartada del trànsit.
A partir de la inauguració de la biblioteca, de la presentació oficial cap al poble, interessarà que aquest edifici tingui una utilitat i se'n pugui treure el màxim partit possible per mitjà de la difusió de les seves activitats i els seus serveis.
Aconseguir tot això és feina de tothom, però sobretot de l'entitat impulsora del projecte (ajuntaments, diputacions, etc.) i del mateix personal de la biblioteca.
Els bibliotecaris sempre miraran d'explotar al màxim els serveis que es posen a l'abast de qualsevol usuari, endreçaran el centre de la manera que més convingui per aconseguir captar usuaris i satisfer les seves demandes d'informació: es proposaran activitats, exposicions, clubs, etc. per tal d'impulsar la lectura i la cultura a través de tot el municipi.
Un cop sigui dins la biblioteca, s'ha de facilitar la feina a l'usuari, parlem d'interacció entre la feina feta pel personal de la biblioteca i l'usuari final.
Tota la feina que emprenen els bibliotecaris té un objectiu: proporcionar a l'usuari el servei que satisfaci la seva necessitat d'informació.
A partir d'aquest punt, tota la resta és concentra a facilitar aquesta interacció entre la necessitat d'informació de l'usuari i la resposta per part de la biblioteca.
Es procura que l'usuari sigui autònom dins la biblioteca, és a dir, que aconsegueixi pels seus propis mitjans moure's fins a trobar la resposta a la seva demanda.
Per aconseguir-ho, cal detallar una feina interna com pot ser la distribució de la sala: col·locar els OPAC a la vista de qualsevol usuari, o organitzar el fons amb el rètols i sistemes d'ordenació pertinents dins la sala.
El fons d'una biblioteca s'ha d'explotar al màxim, s'ha de procurar que un llibre que, aparentment, pugui resultar poc interessant per al públic s'agafi en préstec o bé es consulti a la mateixa biblioteca.
Per aconseguir això s'han d'estudiar les maneres d'exposar el fons dins la sala, les maneres de distribuir-lo, trobar llocs estratègics on es donin a conèixer les novetats, o potser llibres que miren de tenir una segona oportunitat d'ús.
Resulta evident que si tenim un manual de mecànica de l'any 1995, potser ha quedat una mica obsolet, i endreçar-lo a la prestatgeria del fons genèric de la sala no ajudarà gaire perquè els usuaris s'hi fixin.
Sí que ajudarà, en canvi, col·locar-lo en una exposició de llibres sobre una taula a l'entrada de la biblioteca, per exemple; aquesta exposició el deixa a la vista dels usuaris i aconsegueix la interacció llibres exposats – usuari.
És aquesta tasca de saber trobar el lloc de cada llibre dins la biblioteca el que aconseguirà que els usuaris treguin més profit del fons i es disparin les estadístiques de préstec.
No solament es mira de satisfer les necessitats d'informació dels usuaris, sinó que també es mira de distribuir el fons de la biblioteca per diferents zones de la sala per aconseguir desvetllar la curiositat dels usuaris davant la matèria exposada.
Una estratègia per distribuir el fons dins la biblioteca són els centres d'interès.
Aquests centres són espais de la sala que es dediquen a cobrir material documental (llibres, revistes, CD-ROM, mapes, etc.) d'una temàtica concreta.
L'objectiu d'un centre d'interès és estalviar temps de cerca de l'usuari dins la biblioteca davant una matèria rellevant, com poden ser, per exemple, els llibres d'aprenentatge de llengües.
La població immigrant són un col·lectiu d'usuaris que demanen molt sovint aquest tipus de llibres; aleshores, si col·loquem tots els llibres d'aprenentatge d'idiomes en un lloc exclusiu de la sala (convenientment retolat i senyalitzat per tota la biblioteca), els estalviarem temps.
Però no només amb aquesta matèria; per exemple, crear un centre d'interès de llibres per preparar oposicions (mossos d'esquadra, mestres, Administració de justícia, personal de correus, bombers, Administració local, etc.) també resulta interessant per facilitar a l'usuari la localització dels documents d'aquesta temàtica.
Val a dir que la col·lecció local d'una biblioteca no està considerada com un centre d'interès perquè els motius de la seva disposició estan més relacionats amb la preservació del fons que no pas amb la difusió.
Els centres d'interès no són obligats a cap biblioteca, cadascuna decideix si vol adaptar centres d'interès d'alguna matèria, sempre que la biblioteca disposi d'una col·lecció consistent de la matèria que vol "aïllar".
El motiu que pot impulsar una biblioteca a crear un centre d'interès és la utilitat de facilitar la feina a l'usuari a l'hora de localitzar llibres sobre la temàtica que tracta el centre d'interès, però també es poden crear per mirar de treure més profit d'una temàtica que sembla que no surt gaire en préstec, simplement, perquè els usuaris ni tan sols s'adonen de la seva disposició dins la biblioteca.
D'altres vegades, una biblioteca pot observar que les estadístiques d'una matèria concreta es disparen, per exemple el feng-shui i les medicines alternatives; a partir d'aquí la biblioteca pot decidir si val la pena o no crear un centre d'interès sobre naturisme, on l'usuari trobarà material documental relacionat amb les medicines alternatives.
Informar de l'existència d'aquests centres d'interès és molt important, tant internament (dins la biblioteca) com externament (informar el municipi).
Dins la biblioteca, la retolació es fa imprescindible, ha de ser clara, directa i estèticament atractiva.
Segurament serà la retolació del centre d'interès el que informarà l'usuari de l'existència d'aquest.
Si retolem la secció amb lletres grosses i col·loquem el centre d'interès en un espai fàcilment visible, les possibilitats de "presentar" la secció a l'usuari són enormes.
La retolació esdevé rellevant a dos nivells: per localitzar el centre d'interès dins la sala, i per ordenar i diferenciar les subtemàtiques d'un centre d'interès (per exemple, retolar la prestatgeria que conté els llibres de feng-shui i retolar la prestatgeria que conté els llibres de medicines alternatives ); com més precisem la temàtica dels llibres que comprèn la secció, més fàcil resultarà a l'usuari trobar el seu llibre.
A l'hora d'informar d'un centre d'interès fora de la biblioteca, es pot optar per fulls que expliquin quina és la temàtica dels llibres que componen el centre d'interès.
Aquests fulls es poden repartir per tot el municipi: bancs, forns, col·legis, botigues, centres cívics, etc.
El municipi de Sant Joan Despí disposa de servei bibliotecari públic des del 1995, any de creació de la Biblioteca Miquel Martí i Pol.
Des de llavors, la Biblioteca té per objectiu donar resposta a les necessitats i demandes d'informació dels ciutadans; oferir suport per a la formació i el desenvolupament personals, tot garantint un accés igualitari a la informació i al coneixement per part de tots els ciutadans.
La Biblioteca rebé el nom del poeta en reconeixement de la seva obra.
Va ser inaugurada el 23 d'abril de 1995.
Prové del trasllat de la Sala de Lectura Sant Jordi, tancada el febrer de l'any 1995.
La gestió de la Biblioteca és municipal.
L'Ajuntament rep els serveis i el suport de la Diputació de Barcelona.
La Biblioteca s'ha convertit en un lloc de trobada amb espais oberts que permeten accedir a la cultura i l'oci.
Els seus serveis s'adrecen a consolidar la biblioteca com un equipament cultural a l'abast de tothom.
La biblioteca disposa de 40.576 documents, dels quals uns 38.000 s'ofereixen en sala, d'accés lliure.
La col·lecció està constituïda per documents en diferents suports (llibres, vídeos, audiovisuals, recursos electrònics, etc.).
Fons de la Biblioteca Miquel Martí i Pol (elaboració pròpia)
Són dades estadístiques de la col·lecció de la Biblioteca en data 31 d'agost de 2006.
Com a biblioteca pública disposa dels fons següents:
Com a institució, la biblioteca de Sant Joan s'ha desviat totalment del model o concepte de biblioteca com a mera conservadora i preservadora de documents, i està prioritzant el principi de servei a l'abast del ciutadà, generant un model nou de cohesió social i d'integració de cultures, de difusió i d'evolució constant.
Per si sola, la biblioteca difícilment pot captar nous públics, tret que s'integri en la comunitat i dins del teixit associatiu, treballant en projectes comuns i transversals.
La nostra biblioteca, la biblioteca de Sant Joan Despí, com a espai públic, cal que s'orienti cap a les necessitats dels usuaris per poder anar redefinint l'accessibilitat als serveis.
Per això, és important que es revisin constantment factors com ara col·lecció, horari, condicions d'accés, sistemes de préstec, etc.
Fa 11 anys que estem funcionant i donant servei a la població.
Aquests darrers anys, la biblioteca ha crescut en col·lecció, en usuaris, en serveis, nous espais, etc. Però cal créixer en altres aspectes que encara ens fan estar a la rereguarda de les biblioteques més properes.
Hem de poder oferir serveis presencials però també virtuals, hem de poder flexibilitzar els espais i el mobiliari, i alhora neix la necessitat d'exposar el material de manera més visual.
Des de l'any 2000 estem capgirant la col·lecció, organitzant-la en centres d'interès en funció de les necessitats de la població.
Alguns d'aquests tindran continuïtat en el temps, d'altres seran més temporals.
Des de la biblioteca treballem amb tres eines que ens ajuden a valorar el servei bibliotecari que oferim al municipi: el projecte anual, el pla d'acció i la memòria anual.
A partir d'aquí podem detectar els punts forts i els punts febles del servei i plantejar-nos possibles línies d'actuació i millora.
Un dels punts febles que requeria més atenció era l'oferta documental i, per tant, les propostes d'actuació s'enfocaven directament cap a la gestió de la col·lecció.
Els convenis que recullen les relacions de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i els ajuntaments corresponents expliciten que les dues institucions aportaran a parts iguals la inversió necessària per al manteniment anual de la col·lecció de la biblioteca.
Es preveu que l'aportació de l'Ajuntament es destini a completar els fons de la biblioteca i a donar resposta a les demandes específiques del municipi.
Una major inversió en col·lecció ha de fer possible adquirir nous documents per als centres d'interès ja existents i també per crear-ne de nous.
A Sant Joan Despí, les aportacions municipals es van començar a fer a partir de l'any 2001.
Quan ens vam plantejar la possibilitat de treballar amb centres d'interès, vam decidir formar-los a partir d'un únic suport físic (paper).
Altres biblioteques, en canvi, reuneixen tot tipus de suport documental (cd-rom, vídeos, dvd, etc.).
Tots aquests suports que formarien part dels diferents centres d'interès són fàcilment localitzables a la resta de la biblioteca, ja que allà on es troben estan degudament senyalitzats com a material que forma part del centre d'interès.
Al principi de l'any 2000 neix a la biblioteca pública Miquel Martí i Pol el seu primer centre d'interès: l' Ecoteca.
L' Ecoteca és un racó de la sala que aplega llibres sobre ecologia, medi ambient...
L' Ecoteca es crea a partir d'un projecte de col·laboració entre la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Joan Despí i la mateixa biblioteca.
La iniciativa d'aquest projecte responia a les línies d'actuació proposades pel mateix Ajuntament.
L'any 2002 es va crear el Racó de pares, dins l'espai de prelectors ( Bebeteca ).
El Racó de pares és una secció destinada a pares i mares, principalment, i està dedicada al món del nadons; una secció que disposa de llibres i revistes relacionats amb el creixement, l'educació o els hàbits dels més petits.
A partir de l'any 2002 hem anat incorporant a la biblioteca nous centres d'interès, com ara Autoaprenentatge de llengües i Modernisme, entre d'altres.
Els llibres inclosos dins aquests centres d'interès estan diferenciats de la resta del fons de la biblioteca mitjançant una icona posada sobre el llom del llibre que en facilita la localització al personal de la biblioteca a l'hora d'endreçar-lo i li estalvia temps.
A part d'aquesta icona, els llibres d'alguns centres d'interès disposen d'una etiqueta adherida a la coberta en què s'especifica la temàtica o subtemàtica del llibre dins el centre d'interès (vegeu l'annex).
Aquestes icones acostumen a ser petits dibuixos que, d'alguna manera, identifiquen la temàtica del llibre; per exemple, dins la Bebeteca, els llibres que tracten de l'embaràs porten una icona d'una dona embarassada, els llibres que tracten de l'alimentació dels nadons porten una icona d'un dibuix d'una poma, etc. Els llibres de l' Ecoteca no porten icones: tenen una etiqueta amb la matèria concreta al llom del llibre, amb un gomet verd.
Centres d'interès de la Biblioteca Miquel Martí i Pol (elaboració pròpia)
Trobar els llibres que pertanyen a algun centre d'interès dins la biblioteca a partir d'una consulta al catàleg col·lectiu resulta molt fàcil gràcies a un sistema de localització que diferencia una secció de la biblioteca d'una altra.
Aquest sistema es basa a distingir cada secció de la biblioteca mitjançant dues lletres identificadores.
Aquestes dues lletres identifiquen la localització/secció concreta a la qual pertany un document.
Per exemple, si cerquem un llibre amb el catàleg col·lectiu i a la fitxa del llibre ens posa que la seva localització és Sant Joan Despí – EC, significa que el llibre cercat es troba dins l' Ecoteca; si hi posés Sant Joan Despí – RP, significaria que el llibre és al Racó de pares.
Pantalla de localització d'un llibre (fitxa catalogràfica de VTLS)
Un cop identificat el lloc es troba el llibre buscat mitjançant el catàleg col·lectiu, a l'usuari només li quedaria saber on es troba dins la biblioteca el centre d'interès identificat, i per a això potser esdevindria necessari recórrer al personal de la biblioteca.
Per posar-li-ho fàcil a l'usuari, damunt de cada OPAC es troba una retolació que identifica i desxifra totes les seccions/localitzacions de la biblioteca.
Tot seguit es pot veure una taula que conté les diferents seccions de la biblioteca, amb les abreviacions corresponents i els codis de localització assignats.
Localitzacions de la Biblioteca Miquel Martí i Pol (elaboració pròpia)
No totes aquestes localitzacions són centres d'interès.
La diferència entre una secció que sí que és un centre d'interès és la manera que aquesta secció s'exposa a sala.
Acostumen a ser seccions d'una temàtica concreta (ecologia, temari d'oposicions, llibres de gramàtica d'altres llengües, etc.), i es procura que quedin clarament identificades i diferenciades dins la sala mitjançant la retolació.
Totes les seccions de la biblioteca tenen un únic codi que n'identifica la localització dins la biblioteca.
Per crear un codi numèric de localització cal demanar autorització a la Unitat de Tecnologies de la Informació de la Diputació de Barcelona.
A part de la pròpia biblioteca, aquesta Unitat es manté al corrent de totes les localitzacions de qualsevol biblioteca de la Diputació.
El material bibliogràfic d'un centre d'interès no sempre pertany a un únic número de la CDU.
El motiu és que la CDU és tan extensa com complexa, i moltes matèries no comprenen només un únic punt de vista.
Per exemple, si cerquem 'Montserrat Caballé', la trobarem com a cantant d'òpera (78) o considerada en l'aspecte biogràfic (92), en què també es recull el seu vessant professional.
Aleshores, si es creés un centre d'interès sobre 'Personatges', per exemple, els llibres que estiguessin sota aquestes dues classificacions entrarien a formar part de la secció.
Distingir els centres d'interès amb una retolació adequada i una correcta disposició a sala afavoreix la consulta d'aquests documents per part de l'usuari i en facilita el préstec, amb el corresponent augment de les estadístiques de préstec.
El personal de la biblioteca percep aquest augment a l'hora d'endreçar els documents, la majoria dels quals pertanyen a algun centre d'interès.
Disposar mensualment d'aquestes estadístiques resulta complicat pel fet que la Diputació no facilita aquests tipus de dades, a excepció que es demanin expressament per tipus de localització.
És a final d'any, quan redactem la memòria, que podem precisar la idoneïtat d'aquests centres d'interès.
Per crear un centre d'interès s'ha de disposar, d'una banda, de prou material documental sobre la temàtica de la qual es vol fer un centre d'interès (no n'hi ha prou amb quatre llibres); per fer-nos-en una idea, la mitjana de llibres dels centres d'interès de la Biblioteca Miquel Martí i Pol és de 200.
I de l'altra, s'ha de disposar d'un espai dins de la sala on quedi clarament visible als ulls de l'usuari, un espai suficient per poder-lo retolar adequadament i que quedi prou diferenciat d'altres seccions (si poséssim dues seccions massa juntes, això podria donar peu a confusions d'on comença l'una i on acaba l'altra).
I, evidentment, cal que estigui justificada la necessitat formativa/informativa per part dels usuaris o que responguin a les polítiques culturals del municipi.
Crear un centre d'interès requereix temps, cal pensar com identificarem els llibres, quines icones hi posarem, quantes subtemàtiques hi crearem, com les endreçarem, a quin lloc de la sala el col·locarem, quin nom posarem a la secció, etc.; tot un seguit de planificacions que garanteixin l'èxit del nou centre d'interès.
Podria ser que crear un centre d'interès dins la sala de lectura impliqués moure prestatgeries d'altres seccions, amb els consegüents canvis de retolacions, de taules i cadires, etc. En definitiva: hem d'estar conscienciats del tot del canvi que volem fer i posar-nos a la feina.
La creació de centres d'interès és optativa per a qualsevol biblioteca.
L'experiència, però, ens demostra que una bona estratègia de difusió del fons és la planificació d'aquestes seccions.
Els centres d'interès ajudaran tant el personal de la biblioteca a endreçar els llibres com l'usuari a l'hora de proporcionar-li de manera més àgil el llibre sobre una temàtica concreta sol·licitat.
Subtemàtiques dels centres d'interès (elaboració pròpia)
Data de recepció: 01/10/2006 Data d'acceptació: 31/10/2006
1 Elements de definició de la missió de la biblioteca pública recollits en el Manifest de la Unesco de la biblioteca pública 1994 (Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1994).
2 Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques, elaborades per un grup de treball dirigit per Philip Gill per encàrrec de la Secció de Biblioteques Públiques de l'IFLA.
(Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2002).
3 Més informació a: Assumpta Bailac i Puigdellívol, La biblioteca pública a la província de Barcelona: un servei en xarxa (Barcelona: Diputació de Barcelona, 2002, p. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Milián Mestre acumula també una llarga trajectòrio política.
Des del 1970, va treballar amb Manuel Fraga i va ser uns dels fundarors del Club Àgora, Reforma Democràtica Catalana i Solidaritat Catalana, que es presentà sense èxit a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1980.
Del 1983 al 1989 fou director d'estratègia i comunicacions de Foment del Treball Nacional.
Fou diputat del PP al Congrés dels Diputats i membre de l'executiva del partit del 1989 al 2000.
L'entrevisto dilluns passat a La Llar del Llibre on va presentar el seu darrer llibre Els ponts trencats.
Quina ha estat la motivació que l'ha portat a escriure el llibre Els ponts trencats?
Aquest és un tema que fa molts anys que em ballava pel cap. El que passa és creia que, per prudència, devia deixar passar el temps.
Sobretot perquè esperava que les aigües s'asserenessin en abans d'explicar certes coses ja que algú podia pensar que eren fruit del meu rebot amb el Partit Popular (PP) de l'any 2000.
Per tant, he deixat passar 15 anys perquè el rebot no existís i poder dir les coses amb sinceritat i transparència.
Això ha fet retardar quelcom que de veritat tenia al pap i a la memòria.
Volia soltar-ho, però el factor humà ha jugat en el sentit de demorar-ho un cert temps.
Si s'han trencat el ponts entre Espanya i Catalunya és que hi eren.
Quins han estat aquest ponts que abans existien i que ara han desaparegut?
De ponts van començar a construir-se tres.
Alguns, com el segon i el tercer, es van consolidar clarament.
El primer va ser fallit ja només començar.
Va ser el que van fer Manuel Fraga i Jordi Pujol que van començar a parlar a Londres i es va rematar el 1976 quan Fraga era vicepresident de govern i responsable de tot el que era la formulació del que va ser la Transició.
Va ser en un restaurant de Madrid, on jo hi vaig estar pressent amb només quatre persones, allà es fa el compromís de que Pujol recolzaria la Transició a canvi de l'Estatut de Núria com a penyora i Fraga va estar d'acord.
Aquest pont no va forjar-se del tot perquè al poc temps Fraga va deixar el govern, Adolfo Suárez es va negar a seguir per aquest camí i va morir aquesta possibilitat.
El segon pont va ser fruit del meu informe a Fraga en el qual li plantejava l'operació Tarradellas que li va agradar molt, però va dir: 'és massa vell per poder fer aquesta operació'.
Llavors Otero Novas em va trucar, quan ja era subsecretari de la Presidència, i em va dir: 'anem a revisar el paper' i ho vam fer mano a mano en una tarda.
Suárez va enviar el paper al coronel Cassinello a París, que va entrevistar-se llargament amb Tarradellas i quan va tornar va dir: 'això va a missa'.
Llavors va ser quan Suárez va començar a posar en marxa tot el projecte.
Això ho explica Manuel Ortínez a les seves Memòries.
Cuidado, la idea no és d'Ortínez, encara que ell ho digui.
La formulació d'aquest paper, i ho diu Otero Novas a les seves Memòries que va publicar fa set o vuit mesos, tota l'operació Tarradellas, Suárez la va seguir al peu de la lletra segons un paper de Manuel Milián.
Això va acabar amb el retorn de Tarradellas i quan a la Constitució espanyola s'emplaça el concepte de nacionalitat pel condicionament de Miquel Roca i de Jordi Pujol.
Aquest segon pont era un gran pont ja que la tornada de Tarradellas significava el reconeixement del fet històric de la Generalitat republicana.
Aquest fet va donar pas a la consolidació del segon pont.
Després del 23F tot això se'n va pique amb la LOAPA.
El tercer pont no neix fins l'any 1996, quan jo ja portava treballant amb Pujol dos anys, encara que ningú ho sabia i anava enviant informes al partit a Madrid.
Teníem reunions pràcticament cada mes i mig.
A partir d'aquests informes va venir aquí Rodrigo Rato a negociar amb Pujol i amb Molins el que després seria el Pacte del Majestic.
Aquest pacte va forjar-se amb molta rapidesa, en vuit o nou dies.
Al contrari del que està passant ara amb la formació del govern: portem més d'un mes i mig i encara això no va.
Aquest tercer pont, que va ser un gran èxit, va trencar-se l'any 2.000 quan Aznar va treure la majoria absoluta i se'n va oblidar, ho va deixar córrer i allò es va enfonsar.
Des de llavors ençà no s'ha resolt el problema.
Aquest problema que, per a mi, està molt ferit en gran manera per culpa d'Aznar.
Quan es van començar a trencar-se els ponts entre Espanya i Catalunya?
Va ser arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut?
Quan des de Madrid i alguns sectors del PP no ho veuen i munten una campanya en contra l'Estatut del 2006.
Precisament soc dels que firmen un document amb Duran, Roca i altres persones demanant el sí al referèndum de l'Estatut que va sortir a tota la premsa un diumenge.
Allò va ser, per a mi, una raó de mal menor.
Catalunya no podia continuar amb aquella batalla, amb aquella polèmica.
I això se'n va a pique en gran part per culpa del Tribunal Constitucional.
El Tribunal Constitucional fa una sentència tardana i no ben explicada.
Aquí hi ha tota una càrrega emocional molt forta al carrer.
Això explota en aquella gran manifestació i a partir d'aquí les coses perden el nord.
Entenc que no tornen haver punts de serenor per poder plantejar l'avinentesa de buscar un altre pont.
Considera inevitable la ruptura o aquests ponts es poden redreçar?
Crec que, en aquest moment, la ruptura està oficialitzada en el posicionament que té la Generalitat, compartida pel president i els partits.
Això no té sostenibilitat i això farà crisi.
A qui atribueix la responsabilitat del trencament?
Als successius governs espanyols, a cert maximalisme del nacionalisme català?
El pont es trenca l'any 2000 per culpa d'Aznar quan treu la majoria absoluta i prescindeix de tothom.
Aquesta responsabilitat és, en gran part, exclusiva d'Aznar.
Sí; però la responsabilitat era plena d'Aznar, perquè havia d'haver sigut, com a potència de l'Estat, el responsable de buscar una solució, un enteniment, un pacte menor i, a partir d'aquí, guanyar una negociació.
Ara això està perdut per als uns i per als altres.
Quina és la seva valoració del paper de la burgesia catalana en tot aquest procés?
En aquest moment la burgesia catalana ha desaparegut.
Els últims anys, des de que va començar el procés famós, la burgesia catalana s'ha callat, s'ha amagat i, tret d'algunes institucions, com ara Foment del Treball Nacional poques donen la cara.
Alguns empresaris, per exemple, estan enverinats de la idea de l'independentisme i jo entenc que amb això s'equivoquen.
No tinc cap dubte que econòmicament la independència de Catalunya – si és que arriba- seria viable.
Però arribar a la independència serà un tràngol molt complex, molt dolorós, amb molts problemes que la gent ni tan sols s'imagina.
Quins són els motius d'aquest absentisme de la burgesia catalana?
El meu mal no vol soroll i no volen tenir el menor risc pel seu patrimoni.
Què opina de la declaració de desconnexió del 9N?
Creu que és possible declarar la independència en 17 mesos?
Crec que això és un cul de sac.
Crec que s'equivoquen els partits polítics que ho recolzen i s'equivoca el propi president de la Generalitat.
No pots donar un termini fix a una cosa d'aquest tipus per la via civil i pacífica.
Perquè aquesta via acabarà torpedinada de forma sistemàtica als tribunals i amb la llei a la mà.
A més, internacionalment no serà acceptada.
Si no vas per la via expeditiva, que és violenta i complicada, no pots anar pels termes mitjos.
No pots dir ho faràs a set, vuit o 17 mesos, perquè t'equivocaràs.
Parlant de trencaments, quines foren el seus motius per abandonar el PP?
Molt clar, el tema de Catalunya.
Vaig tenir uns enfrontaments molt forts amb Aznar pel tema de Catalunya.
No estava d'acord com tractava ni el tema de Catalunya ni el de la llengua.
Això va portar a una situació molt desagradable en la que Aznar va creure que el vaig desobeir.
Suposo que va voler aplicar-me un correctiu que era baixar-me de la llista, llavors li vaig dir adéu i vaig marxar.
Comparteix l'opinió que la corrupció és estructural al PP?
El PP en els últims 15 anys ha estat un exemple de deficient honestedat administrativa.
Hi ha hagut molts aprofitats, no dic al partit sinó a l'estructura del partit, que l'han portat a aquesta situació.
Això no s'ha pogut corregir tallant la mà o el cap de les persones que han fet aquests pecats tan grossos com ara s'estan evidenciant.
Això ve de l'època de Fraga o de la d'Aznar?
Jo vaig portar molts diners al partit, però tots estaven perfectament identificats.
Al llibre poso els noms de qui ens finançava.
El que passa és que hi ha hagut una panda de gent que s'ha dedicat a portar algun diner i quedar-se unes supercomissions.
No només ha estat això, després ha sortit la part administrativa que ha acabat creant un problema molt seriós a base de comissions.
Convergència també té el mateix problema?
Es tracta, més enllà de formacions [polítiques] determinades, d'una xacra de l'actual sistema partits?
En aquest moment està en qüestió tot el sistema de partits.
El sistema de partits està viciat per la falta d'una llei de finançament transparent.
I si això no ho resolem, serà un pecat mortal que acabarà viciant tot el sistema democràtic.
És a dir, o s'arregla el tema del finançament dels partits amb transparència i una llei clara o el sistema de partits entrarà en una crisi molt forta que pot posar en perill el propi sistema democràtic.
Quin és seu anàlisi de l'eclosió i l'èxit de formacions emergents com Ciutadans i Podemos?
El disgust de la gent i el malestar amb aquest sistema tal i com està.
També per la situació límit a que s'ha arribat, en una crisi on la classe mitjana ha pagat les conseqüències d'una forma brutal i on la classe mitjana s'ha empobrit.
S'ha abusat molt de la fiscalitat sobre la classe mitja, menys a la classe treballadora, però també, especialment i potser encara és pitjor, en el tema dels llocs de treball i de l'atur.
La classe mitja pràcticament s'ha arruïnat i això no pot continuar.
Les diferències socials són massa grans.
No hi ha classe mitja, per tant no hi ha el coixí que separa el conflicte.
Crec, sincerament, que la resurrecció de partits de l'esquerra radical acabarà portant un conflicte en aquest país, perquè han sacrificat a la classe mitja.
Aquesta és l'aberració més gran que es podia fer des del punt de vista polític.
Creu que la Transició democràtica s'ha esgotat i que s'han d'encetar una segona Transició?
Penso, sincerament, que la Transició va donar uns resultats extraordinaris, en benestar social, en creixement, progrés, llibertat, autonomies, etc... i ha tingut una duració de 40 anys.
Crec que, com es diria en castellà, s'ha de remendar i recosir per poder seguir més anys encara.
Per això s'ha de fer algun retoc a la Constitució, s'ha d'harmonitzar la posició dels partits.
Vostè és una persona molt ben informada.
Quin creu que serà el desenllaç de la situació política espanyola.
Crec que hi ha un doble perill.
D'una banda, que hi hagi un govern molt decantat a l'esquerra, que espero que no sigui així, perquè seria perillós pels desequilibris socials que podria portar.
De l'altra, l'alternativa d'unes eleccions que tampoc resoldran res, perquè hi ha un desgast molt gran de la classe política i dels polítics.
I el PP que ho hauria d'equilibrar, veiem els escàndols de cada dia, difícilment equilibrarà res.
Què opina de la fórmula sobre la que s'està especulant ara d'un govern Ciutadans/PSOE amb l'abstenció del PP a la investidura?
Aquesta seria una fórmula sensata, assenyada i que valdria la pena que s'intentés.
La situació que s'ha creat sota el seu mandat ho ha de pagar ell, ho sento molt.
S'ha d'interpretar la dimissió d'Esperanza Aguirre en aquest sentit?
És un toc d'atenció, però no ens enganyem, portat per una situació nova.
Potser és que també l'han trobat a ella algun problema.
Perquè aquesta senyora és molt espavilada i de la necessitat en fa virtut.
Per tant, potser han trobat alguna cosa en la investigació que ha fet la Guàrdia Civil i ves a saber si aquest ha estat el motiu que ha disparat la seva dimissió.
Ara bé, com és tan llesta, li ha passat el mort a Rajoy, perquè jo sóc el que sóc i me'n vaig perquè no vull carregar amb les conseqüències polítiques.
Vostè va tenir un paper molt destacat en la campanya de Foment del Treball Nacional al 1980 per impedir la victòria de les esquerres a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.
Amb la perspectiva que donen els anys, creu que va fer bé, ho tornaria a repetir?
En aquell moment s'havia de fer perquè el govern es decantava clarament cap a una esquerra marxista.
Es pot fer un paral·lelisme amb el que està passant amb Podemos.
O Podemos es despulla i diu: deixo el leninisme i vaig cap a un socialisme avançat, cap a un socialdemocràcia, o tindrà el mateix problema i es pot trobar amb una classe dirigent econòmica que li planti cara.
Tornant a la seva pregunta, en aquell moment la situació estava decantada clarament –ho deien totes les enquestes- cap a l'esquerra marxista.
Aleshores la burgesia i el món econòmic van dir: 'escolteu, el país més avançat d'Espanya ha de ser governat per un govern d'aquest caire? això no pot ser'.
Això va ser el que va armar la reacció dels empresaris i la burgesia que van redreçar la situació donant-li el poder a Jordi Pujol que li va caure a les mans perquè sinó no haguera guanyat.
Federalismo y República' y el reciente 'Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya'. |
El proper 22 de novembre, de 16 a 19,30 h., es celebra aquesta jornada organitzada per UNU-IAC i RCE Barcelona en el Recinte Històric de Sant Pau a Barcelona.
Rep el nostre butlletí per correu electrònic |
En compliment de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, l'informem que les dades recollides formaran part d'un fitxer automatitzat titularitat de BARCELONA ACTIVA SPM SA, amb domicili social al carrer Llacuna, 162-164 de Barcelona, amb les finalitats de gestionar les inscripcions i d'informar de les seves activitats i serveis dins el seu àmbit d'actuació.
Vostè podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i/o oposició mitjançant comunicació per escrit a Serveis Jurídics de BARCELONA ACTIVA SPM SA en el domicili esmentat.
Tècnic/a horticultor de producció intensiva; Especialista en cultius d'horticultura intensiva.
És el responsable de realitzar les manipulacions de substrat, abonament i rec, les aplicacions de productes fitosanitaris i altres factors productius relacionats amb la producció.
Així mateix supervisa el control de temperatura per aconseguir una collita de productes hortícoles cultivats de manera intensiva, normalment dins d'hivernacles, amb substrats o amb cultiu hidropònic, així com a cel obert o exterior amb certa estacionalitat.
El perfil de l'operari d'horticultura intensiva no es correspon amb una única via de formació reglada i el perfil específic depèn de la complexitat, les activitats realitzades i les responsabilitats del lloc de treball en si.
Tanmateix, els estudis que capaciten per accedir a aquesta ocupació han de proporcionar una base sòlida de coneixements científics i tècnics d'horticultura.
Cursos específics sobre mètodes de producció hortícola (cultius hidropònics, fertiirrigació, etc.).
Cursos sobre substrats, productes fitosanitaris i fertilitzants, i la seva aplicació pràctica.
Cursos de disseny i construcció d'instal·lacions agràries (d'hivernacles, d'instal·lacions de reg, etc.).
Coneixement del mercat de productes hortícoles.
Coneixement de la legislació sobre aplicacions de productes fitosanitaris.
Més ocupacions amb aquestes titulacions
Cerca més informació sobre la titulació del teu interès
Capacitat de comunicació interètnica.
Coneixement del medi rural i planificació de la producció adaptada a l'entorn.
Coneix a fons les competències clau |
Accés al diccionari de competències
Els interessos de les persones afins al camp manipulatiu es relacionen amb el muntatge, manteniment, reparació i ús de maquinària, eines i instal·lacions.
La realització de tasques d'ajust i configuració de màquines, la revisió dels equips tècnics per detectar incidències en el seu funcionament, el maneig de maquinària en processos de producció i la conducció de vehicles especialitzats, són un bon exemple d'activitats professionals que s'engloben en aquest camp manipulatiu.
Més ocupacions amb aquests interessos |
Coneix els teus interessos professionals |
Pot treballar per a tercers en règim autònom o ser propietari de l'explotació.
És necessari un espai a cobert per a la gestió, però la majoria de temps de la jornada laboral es du a terme a l'exterior per gestionar i controlar l'explotació.
En moments puntuals es contracten treballadors temporals.
Serà necessari un sistema de gestió (software i hardware), un vehicle i un mitjà de comunicació (telèfon).
Una part de la jornada laboral treball a l'oficina de l'empresa, però la major part es du a terme a l'aire lliure.
S'hauran d'assumir les despeses necessàries per iniciar l'activitat (pagament de llicències, compra d'ordinadors, lloguer d'oficines, etc.).
El sector de l'agricultura és un sector elemental de l'economia per motius diversos.
Per exemple, en el cas de Catalunya, els productes agrícoles suposen més del 50% de la producció final agrària, a més del fet que tradicionalment ha estat un sector essencial per a la subsistència i desenvolupament del país.
En el sector de l'agricultura es concentren les activitats que s'ocupen de l'explotació dels recursos que la terra origina, i requereix de professionals amb els coneixements especialitzats per a cultivar-la.
Breu informe elaborat per Barcelona Activa-Deloitte que identifica les ocupacions més demandades a partir de l'anàlisi de l'actual mercat de treball i la seva projecció.
Saps on trobar les ofertes que et poden interessar segons el sector on cerques feina?
Posem a la teva disposició els diferents canals de recerca de feina en el
Informe sectorial d'agricultura i pesca de Barcelona.
Es tracta d'un document que, de manera breu i concisa, dóna a conèixer quines són les principals tendències -presents i futures- d'aquest
Càpsula Sectorial d'Agricultura i Pesca que tracta en detall l' impacte d' una tendència sobre el sector i els i les professionals que s' hi dediquen.
Càpsula sectorial de la alimentació que tracta en detall l'impacte d'una tendència sobre el sector i els i les professionals que s'hi dediquen.
08-08-2018 | | català | avançat
L'organització Alimentaria Exhibitions, joint venture entre Fira de Barcelona i Reed Exhibitions, presenta fires del sector de l'alimentació, la restauració, el comerç internacional i sobre les tendències que marquen
Web del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, amb informació d'interès relativa a aquests sectors i a les activitats que s'hi desenvolupen.
En aquesta plana web, que pertany al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, es mostra informació d'interès sobre temes d'agricultura, pesca, ramaderia, canvi climàtic, qualitat i l'avaluació ambient,
23-02-2016 | | català | avançat
L'estudi presenta un conjunt d'indicadors de l'economia verda a l'àrea de Barcelona per tal de conèixer la seva dimensió i evolució, i planteja reptes i oportunitats d'aquesta.
El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia.
Aquest òrgan està tutelat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació
Accés a les OCUPACIONS del SECTOR: |
L'objectiu d'aquesta comissió és fomentar la participació per generar iniciatives i projectes que ajudin a integrar encara més els editors en el dia a dia de l'activitat del Gremi.
Aquesta és una comissió transversal, doncs proposa també iniciatives a d'altres comissions com ara Comerç Interior, Comerç Exterior o Formació.
Celebra diverses trobades cada any i la seva participació està oberta a tots els agremiats que s'hi inscriguin.
L'estand de la FGEE a la darrera edició de la Fira La bona acollida per part dels editors i professionals assistents a la darrera edició de la Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires, ha fet que la FGEE hagi decidit tornar a participar-hi.
L'estand serà el mateix que l'any passat: obert, modern i [...]
Fes clic sobre aquest enllaç per descarregar la infografia "El sector del còmic a Catalunya"
L'informe «Entertainment and Media Outlook 2016-2020 España», elaborat per la consultoria PwC, analitza els principals reptes del sector dels mitjans i l'entreteniment.
Segons aquest informe, els ingressos del sector editorial continuaran caient fins a 2020 però ho farà a un ritme molt suau del 0,3%.
També reflexa l'augment en els ingressos dels llibres electrònics/digitals, que [...]
De ben segur que les dades que ofereix representen un instrument útil per a conèixer el sector i per ajudar a prendre decisions.
Estudi sobre el Comerç Interior del Llibre a Espanya A la Secretaria del [...]
LibriRed, l'eina d'anàlisi i coneixement del mercat del llibre a Espanya desenvolupada per CEGAL (Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters) ha evolucionat.
Presentada oficialment durant el Liber 2015, és una eina en línia d'anàlisi dinàmica tipus business intelligence que permet a qualsevol editorial espanyola tenir informació no només del comportament del seu propi fons editorial [...]
El Passeig de Gràcia de Barcelona tornarà a acollir la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern, una fira amb més de mig segle d'història, que aquest any celebra la seva 65a edició.
La inauguració de la Fira, dedicada al llibre rar i a les joies editorials, tindrà lloc el dia 16 de setembre a les 11 hores al Passeig de Gràcia, [...]
Ahir a la tarda va abaixar la persiana la 34a edició La Setmana del Llibre en Català, i el seu president, Joan Sala, ha constatat l'èxit i la consolidació definitiva de La Setmana tant per la presència d'expositors i públic, com per la xifra final de vendes que previsiblement serà superior a la d'anteriors edicions.
El cap de setmana del 22 i 23 d'octubre tindrà lloc la celebració de "Cervera, Vila del Llibre", organitzada per la Xarxa de Viles del Llibre de Catalunya.
Us facilitem tota la informació per si és del vostre interès participar-hi.
Correu electrònic rebut dels organitzadors: Benvolguts amics, La xarxa de Viles del Llibre de Catalunya ja és una [...]
Tant si vau assistir com si no al Fòrum Edita Barcelona, ja podeu reviure les jornades visionant els vídeos íntegres de totes les sessions, les cròniques i conclusions de la trobada, i un munt de fotos que l'organització del Fòrum ha penjat tant a l'apartat del bloc del seu web [URL] com als canals propis [...]
Aquest migdia s'ha presentat a Madrid l'anàlisi del mercat editorial a Espanya: Comerç Interior i Exterior.
El sector editorial creix un 2,8 per cent impulsat pel llibre de text i la novel·la, incrementant la seva facturació fins als 2.257 milions d'euros.
Nota de premsa Cliqueu aquí per descarregar-vos-la en format pdf Avançament de [...]
Descomptes especials per als agremiats durant l'any 2020! |
Data límit de presentació de sol·licituds: 20-02-2018
Data de publicació a la Seu electrònica: 06-02-2018 11:40:11
Els llistats que es publiquen en aquesta pàgina Web, i que contenen dades de caràcter personal, s'ajusten a la legislació actual de protecció de dades i la seva finalitat, d'acord amb el que preveu l'article 58 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, és la de procedir a notificar a cadascun dels aspirants el contingut del procediment selectiu.
Aquests llistats no constitueixen font d'accés al públic i no podran ser reproduïts ni en tot ni en part, ni transmesos ni registrats per cap sistema de recuperació d'informació, sense el consentiment dels propis afectats. |
Cada dia estudiants de quart del grau en Enginyeria Biomèdica imprimiran una vintena de viseres de protecció utilitzant les impressores de la Universitat que s'han traslladat als seus domicilis.
El material s'entregarà a la comunitat Coronavirus Makers que el distribuirà als centres hospitalaris que més ho necessitin.
Davant la falta de material sanitari als centres hospitalaris de tot l'estat, les quatre impressores 3D de la UPF s'han posat en marxa per fabricar viseres de protecció per ajudar el personal sanitari a lluitar contra el COVID-19.
A la iniciativa hi participen estudiants del grau en Enginyeria Biomèdica, PDI i PAS del campus del Poblenou.
Arreu de l'Estat, moltes persones i centres que disposen d'impressores 3D les han posat a disposició de qui les necessiti per fabricar material de manera altruista.
A la Universitat, la iniciativa va sorgir divendres passat de la mà de Joel Romero, estudiant de segon del grau en Enginyeria Biomèdica, qui es va posar en contacte amb Antoni Ivorra, professor del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i coordinador de la iniciativa.
En un primer moment, es va valorar la possibilitat d'imprimir respiradors; però, finalment, es va decidir que era més productiu imprimir material més senzill i es va optar per viseres de protecció.
Les primeres proves d'impressió es van començar a fer el 25 de març utilitzant les impressores de la Universitat, que s'han traslladat al domicili particular dels estudiants que participen en la iniciativa: Judith Ros, Aina Maull i Arnau Moral, tots ells estudiants de quart del grau en Enginyeria Biomèdica.
També hi col·laboren Marian Iglesias, estudiant del mateix grau, Laura Becerra, postdoctoranda del Grup de Recerca en Biomedical Electronics (BERG) de la UPF.
Matthias Blanc, doctorand del Grup de Recerca en Biologia del Desenvolupament, també es va unir a la iniciativa amb la seva impressora 3D personal.
Per fabricar cada unitat es necessita una mitjana de dues hores, i l'objectiu és aconseguir fabricar una vintena de viseres de protecció diàries.
A banda de les impressores, la Universitat també els ha proporcionat les bobines de plàstic necessàries per a la impressió de les peces.
Anna Belchi, directora del campus del Poblenou, en coordinació amb la Unitat d'Informàtica del mateix campus, s'encarreguen de la logística i de fer arribar el material al domicili dels estudiants.
Les viseres de protecció s'enviaran als centres mèdics que més ho necessitin en cada moment.
De la distribució se n'encarrega la comunitat Coronavirus Makers, amb qui els estudiants es van posar en contacte.
Un cop s'hagin produït un mínim de cinc viseres, el servei de recollida les passa a buscar i les porta a un node central des d'on s'encarreguen de desinfectar-les i introduir-hi- el plàstic protector.
Posteriorment, les empaqueten i les porten als diferents centres hospitalaris.
A banda de col·laborar amb la comunitat Makers, l'Hospital del Mar s'ha posat en contacte amb els estudiants per proposar-los la possibilitat d'imprimir peces 3D per a respiradors.
Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals |
Un dels jardins més destacats del barri és el de Tete Montoliu, un homenatge al món sensorial amb diferents textures de paviment, múltiples colors a la vegetació i les olors de les plantes aromàtiques.
També destaquen els jardins dels Tres Tombs, un dels primers interiors d'illa que es van acompanyar de la construcció d'un equipament, en aquest cas l'escola bressol del mateix nom.
Entre els més visitats figura el de Càndida Pérez, dedicat a una cupletista catalana, on s'ubiquen la biblioteca del barri i l'espai de gent gran.
Més petits són els jardins dedicats a la realitzadora Mercè Vilaret i a la sindicalista Maria Manonelles, que ocupen l'espai del desaparegut cinema Waldorf. |
El govern de Mariano Rajoy ha aconseguit un rècord mai assolit anteriorment.
D'una banda, la comunitat científica i universitària de tot l'Estat, en bloc, li ha demanat un canvi de rumb en les polítiques de recerca i d'innovació.
Ho va fer amb la Carta oberta per la ciència a Espanya, promoguda per la Confederació de Societats Científiques d'Espanya, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, la plataforma Investigació Digna, la Federació de Joves Investigadors, CCOO i UGT, i amb el suport de 52 societats científiques i més de 130.000 signatures, entre elles diversos premis Nobel.
De l'altra, la prestigiosa revista científica internacional Nature, en una editorial de fa poques setmanes, advoca per un canvi de rumb profund en les polítiques de recerca de l'Estat i proposa aturar les retallades en les partides dedicades a recerca, innovació i desenvolupament tecnològic.
Totes dues iniciatives constaten que la recerca i la innovació són factors claus per a la competitivitat econòmica i el progrés, i són una eina imprescindible per sortir de la crisi i per a un canvi de model productiu.
La mateixa llei de la ciència, la tecnologia i la innovació, aprovada el mes de maig del 2011 per la quasi unanimitat dels membres del Congrés i del Senat espanyols, manifesta en el seu preàmbul que "el model productiu espanyol [...] s'ha esgotat, per la qual cosa és necessari impulsar un canvi a través de l'aposta per la recerca i la innovació com a mitjans per aconseguir una economia basada en el coneixement que permeti garantir un creixement més equilibrat, diversificat i sostenible".
D'acord amb la revista Nature, la recerca científica a Espanya està en una situació crítica, a causa de les retallades produïdes des de l'any 2010 (encara sota el govern de Rodríguez Zapatero) fins avui.
La inversió en recerca respecte al PIB queia per primera vegada l'any 2011 fins a l'1,33%, molt lluny encara del 2% que ha establert com a objectiu el mateix govern espanyol i del 3% del PIB proposat en l'Estratègia Europa 2020 i ja assolit per països com Finlàndia (3,87%) i Suècia (3,42%).
En aquell mateix any 2011, el nombre d'investigadors va decréixer un 3,1% respecte al 2010, un fet que ens marca un canvi de signe cap a la fuga de cervells.
Podem posar exemples en les retallades sofertes pels centres de recerca, per les universitats públiques i alhora per l'incompliment d'Espanya en el finançament de grans projectes i instal·lacions europeus (CERN, ESA, ESF).
Al mateix temps, la gestió dels fons destinats a la recerca s'ha fet més complexa i alhora les convocatòries i els seus pagaments s'han retardat en diverses ocasions, cosa que ha causat estupor entre la comunitat científica.
Una comunitat que encara ocupa la 9a posició mundial en producció científica però que ben aviat pot baixar en aquest i altres rànquings internacionals.
Una de les raons esgrimides pel mateix ministeri per a aquestes reduccions tan significatives és que cal apostar per l'excel·lència i concentrar esforços.
L'evidència empírica ens demostra, però, que per assolir l'excel·lència és necessària una base científica ampla i sòlida.
Només cal veure les inversions dels països més desenvolupats i analitzar l'estreta correlació entre les economies més competitives i les inversions públiques i privades sostingudes en recerca i innovació.
Com pot ser que, malgrat els discursos i les lleis que aposten per la recerca i la innovació, i malgrat totes les evidències que corroboren la bondat de la inversió pública i privada en ciència i en innovació, el govern de l'Estat apliqui una política pública tan erràtica i unes retallades constants des del 2010?
Per què no es concentren esforços a reformar el sistema científic i universitari a fi de fer-lo encara més fort i competitiu, en lloc de simplement reduir partides sense més?
Per què no es treballa amb l'objectiu que la recerca generi innovació i per tant riquesa i llocs de treball al teixit empresarial?
Segueixo pensant, tal com vaig escriure l'any 2009, quan tot just s'intuïen les retallades, que el model social i econòmic espanyol no ha internalitzat el canvi de paradigma cap a una societat basada en el coneixement.
I això es reflecteix en una cultura política poc madura, en accions aïllades i erràtiques, en una consciència social poc exigent que impedeix que l'educació, les universitats i la recerca científica siguin prioritats col·lectives de primer ordre i se situïn lluny dels partidismes del curt termini i dels vaivens pressupostaris anuals.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Asufin i el Col·lectiu Ronda reclamen als tribunals la nul·litat de l'índex hipotecari
Barcelona.-L'Associació d'Usuaris Financers (Asufin) i el grup d'advocats Col·lectiu Ronda preparen la primera demanda col·lectiva que s'interposa a l'Estat on demanen als tribunals la nul·litat de l'índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH), que s'utilitza per calcular els interessos en aquestes operacions.
La demanda també exigeix la devolució de tots els interessos abonats en excés per l'aplicació d'aquest índex.
L'advocat del Col·lectiu Ronda Oscar Serrano, que exercirà la direcció jurídica de la demanda, considera que "la legislació és absolutament clara sobre aquest tema" i, en aquest sentit, assenyala que "si l'IRPH és considerat abusiu, tal com ha succeït, els seus efectes són nuls des del primer moment que s'han desplegat".
"És a dir, correspon la devolució de tots els diners abonats en concepte d'interessos calculats amb l'IRPH", afegeix.
Els demandants asseguren que durant anys més de mig milió de persones i famílies han patit els efectes adversos d'haver subscrit els seus préstecs hipotecaris utilitzant els antics IRPH-Bancs i IRPH-Caixes com a índex de referència a l'hora de calcular els interessos que havien d'abonar.
Nombroses entitats financeres van promocionar aquestes hipoteques entre els seus clients presentant l'IRPH com un índex més estable i menys subjecte a fluctuacions que l'Euríbor.
Asufin i el Col·lectiu Ronden recorden que al novembre de 2013, l'Estat es va veure obligat a derogar l'antic IRPH-Caixes i a reformular el mètode de càlcul del IRPH-Bancs, rebatejat amb el nom de IRPH-Entitats, obligat per una resolució de les autoritats europees que considerava abusiu aquest índex de referència en resultar opac en la seva composició i susceptible de manipulació per part de les pròpies entitats.
"Il·legalitats flagrants que, d'una manera evident el nou IRPH-Entitats no ha solucionat en absolut", afirmen.Serrano subratlla que la fórmula de la demanda col·lectiva "atorga força a la nostra petició i estalvia costos per a les persones afectades que es vulguin sumar".
Per la seva banda, la presidenta d'Asufin, Patricia Suárez, afirma que "les caixes no només van abusar amb les preferents, també van imposar un índex abusiu en les hipoteques, l'IRPH, que està ocasionant un greu perjudici a les famílies".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El secretari general de Podem diu que "no li sembla malament" que obrís el consistori català
Madrid.-El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha defensat que l'Ajuntament de Badalona obrís el dia de la Hispanitat.
En una entrevista aquest dijous al matí a 'El Programa de Ana Rosa', Iglesias s'ha preguntat: "Si obre el Corte Inglés el 12 d'octubre perquè no pot obrir l'Ajuntament de Badalona?".
El secretari general de Podem ha assegurat que li "sembla un acudit que al mateix temps que es diu que obre el Corte Inglés, que fa molt mal a molts treballadors del petit comerç que no pot obrir, el problema sigui que obri un ajuntament".
"A mi que un ajuntament obri el 12 d'octubre no em sembla malament, una altra cosa és que sigui legal", ha matisat Iglesias.
Amb tot, el líder de Podem ha detallat que en cas que se sancioni el consistori perquè "s'apliqui la llei, és una cosa que haurem de respectar tots".
Concretament, Pablo Iglesias ha detallat que dimecres el va sorprendre escoltar com a la Cadena Ser, després de denunciar la gravetat de què Badalona no acatés que ahir era festiu, es posés una publicitat que informava que El Corte Inglés tenia obert.
Amb aquest argument, el secretari general de Podem ha volgut relativitzar la importància de què el consistori badaloní obrís portes durant el dia de la Hispanitat.Iglesias ha explicat que no va anar a la desfilada del dia de la Hispanitat perquè "no li venia de gust donar-li la mà i fer-se una foto amb els senyors de les targetes black".
"Penso que la pàtria s'ha de defensar d'una altra manera", el focus no se l'ha d'emportar la llotja d'autoritats", ha defensat.Preguntat sobre el possible acord d'investidura de Rajoy, el secretari general de Podem ha afirmat que "Mariano Rajoy serà president del govern gràcies al PSOE", i ha considerat que això serà "una mala notícia".
Iglesias ha afirmat que els acords de govern locals i autonòmics no tenen per què trontollar.
"Cuidarem aquests acords sempre i quan el PSOE mantingui els seus compromisos".
"Si el PSOE governa amb el PP, alguns d'ells seran menys viables", ha advertit i matisat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'alcaldable de JxCat a Barcelona, Joaquim Forn, ha garantit aquest dijous que no renuncia a res, tampoc a fer campanya: "No renuncio a ser alcalde si els barcelonins m'atorguen la seva confiana.
Em presento per guanyar" i amb el mateix convenciment que va mostrar quan sabia que votaria l'1-O malgrat amenaces, coaccions i cops de porra, segons les seves paraules.
No renuncio a ser alcalde", ha dit en un discurs escrit a la presó que ha llegit la seva dona, Laura Masvidal, en un acte en el Casino L'Aliana del Poblenou davant unes 800 persones, que han llanat crits de 'Llibertad' quan ella ha pujat a l'escenari.
Ha estat el primer gran acte de precampanya de JxCat, la llista de la qual encapalaran Forn seguit per la consellera Elsa Artadi; l'exconsellera Neus Munté i el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, que han intervingut en l'acte, en el qual també han participat el president del Govern, Quim Torra; l'expresident Carles Puigdemont, i l'exalcalde Xavier Trias.
"Els que obertament o disimuladamente diuen que no podré ser alcalde són els mateixos que fomenten el relat i les acusacions de la Fiscalia de l'Estat" i recorren a processos judicials per disminuir la seva fora política i els qui neguen el dileg i aposten per la repressió, ha sostingut Forn en el seu discurs.
Considera que la millor resposta davant aquesta situació és un triomf en les eleccions generals i les municipals: "Contra la repressió, la presó i l'exili, vots en les urnes!", ha remarcat, i ha advertit que gens pot frenar la voluntat pacífica i democrtica d'una ciutat o d'un país i la seva gent.
Torra ha defensat que la capital catalana ha d'estar al costat del projecto independentista que ell lidera des del Govern, i Puigdemont ha dit en videoconferncia que Forn ha de ser el proper alcalde de la ciutat perqu Barcelona sigui capital d'Estat i deixi de tenir vocació de "sucursal".
Artadi ha destacat que ha acceptat dedicar-se a la política municipal amb l'objectiu que Forn sigui alcalde: "Ell té dret, i nosaltres com a barcelonins tenim dret" de tenir-ho com a primer edil, ha dit l'encara consellera, que ha explicat que Forn li va proposar formar part de la candidatura a la presó de Lledoners (Barcelona).
Ha sostingut que aquest no és un projecte personalista --és de "colideratge a quatre"-- i que volen que Barcelona funcioni, i ha dit que la ciutat és tan potent que s'ha de governar molt mal perqu no vagi bé, després del que ha criticat que es parli de nova i vella política quan hi ha de la bona i de la dolenta.
La número dos ha criticat que aquesta nova política abanderava el 'Sí es pot' per, quan ha governat, ha passat a dir "és que no puc, és que no em deixen, és que és molt complicat i és culpa d'uns altres", ha dit en referncia al Govern d'Ada Colau, i ha assegurat que impulsen aquest projecte també per tots els dirigents independentistes empresonats o a l'estranger.
La número tres de la llista, Neus Munté --guanyadora de les primries del PDeCAT-- ha subratllat que l'unitat fa més forta el projecte i que treballaran junts perqu Barcelona recuperi el lideratge perdut, rebutjant conformismes, la incompetncia, la mandra i el joc brut i fugint del "sectarisme" que ella veu en l'equip de l'alcaldessa, Ada Colau.
El número 4 de la candidatura, Ferran Mascarell, ha assegurat que surten a guanyar les eleccions municipals i ha defensat que Forn mereix ser alcalde perqu "ha dedicat la seva vida a la ciutat i ha sacrificat una part de la seva vida pel seu país", recordant que est a la presó preventiva.
Trias ha obert l'acte elogiant a Forn i recordant que sempre ha estat la seva aposta per succeir-li: "Fa quatre anys vaig tenir un somni, i era que tornéssim a guanyar les eleccions i que la persona que ho liderés fos Joquim Forn", que ha descrit com una persona amb cor, valors, sentit de la responsabilitat i com un home de dileg i de pau.
En curtes intervencions de suport, han participat l'investigador Manel Esteller; la portaveu de la Crida Pilar Calvo; el director general del 112, Joan Delort; els empresaris Gabriel Jené --de Barcelona Oberta-- i Ramir de Porrata; l'emprenedor Ousman Umar; l'urbanista Albert Civit, i la gestora cultura ngels Torras.
Entre molts uns altres, també han intervingut els actuals regidors Jordi Martí i Francina Vila, en un acte condut per Joan Lluís Bozzo i al que han assistit també les filles de Forn, els pares de l'expresident de l'ANC empresonat Jordi Sánchez, l'advocat Gonzalo Boye, i regidors del PDeCAT que no repetiran en el proper mandat, i l'exregidor per Democrcia Catalana i expresident del FC Barcelona, Joan Laporta, entre uns altres.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La participació dels directors/es escolars i dels docents en processos d'aprenentatge i desenvolupament professional és un factor que s'utilitza per determinar la qualitat dels nostres sistemes...
Millorar la competència argumentativa és prioritari per ajudar els estudiants a desenvolupar el pensament científic.
Resulta bàsic, doncs, que els futurs mestres comprenguin la ciència i...
Les Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s'han convertit avui en dia en un factor clau de la nostra societat.
Però, és així en totes les regions del...
El protagonisme de les TIC (Tecnologies d'informació i Comunicació), com internet i els dispositius mòbils, en la vida quotidiana dels joves és ben conegut.
De fet, s'han realitzat diferents estudis analitzant...
Des de l'Equip de Desenvolupament Organitzacional (EDO) del Departament de Pedagogia Aplicada (UAB), en col·laboració amb altres universitats europees, sorgeix el projecte ACCESS4ALL, el qual, mitjançant el disseny...
Un estudi dut a terme per l'equip docent de l'assignatura del grau de Magisteri en Educació primària de la UAB "Aprenentatge i Desenvolupament" ha analitzat la importància que els estudiants del grau...
Professora d'Estudis de Política Educativa a l'Escola d'Educació de la Universitat de Wisconsin - Madison.
Destacada antropòloga, les seves principals àrees d'interès són els estudis d'alfabetització, la migració i el desenvolupament...
Una tesi doctoral de la UAB ha analitzat si les institucions educatives del Districte Metropolità de Quito (Equador) tenen en compte les polítiques relacionades amb l'educació inclusiva.
L'estudi evidencia que encara hi ha...
En un estudi realitzat en l'Estat Espanyol per la UAB i la UVigo, en el marc del projecte internacional CRITICedu, s'han investigat els tipus i freqüències d'incidents crítics (IC) amb els...
El Grup EDO (Equip de Desenvolupament Organitzatiu) del Departament de Pedagogia Aplicada realitza un estudi nacional sobre la percepció que té el professorat de l'impacte de les Tecnologies de la...
Si vols rebre el nostre butlletí al teu correu |
Cartell de la presentació del supermercat cooperatiu de la Garrotxa.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
L'Hormipresa Igualada ha resolt satisfactòriament el seu debut a la Cers imposant-se per 0 a 7 a la Salle Omnisports de Dinan, al Quevert francés.
Els igualadins que han dominat totalment el partit, hauríen pogut marcar més gols si no hagués estat per la gran actuació del porter local, l'internacional Gelebart, ajudat, això si, pels pals i per una certa precipitació dels jugadors de l'IHC.
Sergi Montferri ha estat finalment baixa d'última hora.
El defensa capelladí havia passat una molt mala nit, amb vòmits, però sense febre.
S'ha passat tot el dia al llit i fins i tot no ha anat al pavelló a veure els seus companys.
Ara mateix és la principal preocupació de Francesc Monclús de cara al partit de dimarts contra el FC Barcelona.
La seva absència ha propiciat la primera titularitat aquesta temporada de Dani Lòpez que ha format cinc de sortida amb Dalmau, que ha fet un molt bon partit, Càceres, Busquets i Edu.
Un equip molt ofensiu però que ha tardat a trobar porteria.
Igual que a la segona part els gols han tardat a arribar.
El primer l'ha fet Càceres al minut 8 en un contratac que ha començat el capità igualadí, amb convinació amb Busquets i Edu i rematada final del mateix Càceres.
De fet això ha estat una constant durant el partit.
6 dels 7 gols han estat de contratac (un el 0 a 6 ha estat en el rebot d'un penal).
I de fet també ha estat constant la presència de Càceres en totes les jugades decisives.
Ha fet dos gols i ha format part de 6 dels 7 gols que ha marcat avui l'Hormipresa.
El 0 a 2 amb que ha acabat la primera part ha arribat al minut 19, en una contra de Raventós amb assistència a Càceres que ha batut Gelebart.
A la segona part la mateixa tònica.
Potser amb menys arribades dels bretons que no pas en els primers 25 minuts.
Però els gols han tornat a esperar-se una bona estona.
Fins al minut 15 no s'ha produit el 3 a 0 que tancava la porta a qualsevol esperança dels locals de donar alguna sorpresa.
Una altra transició, una paret continua entre Càceres i Busquets, l'ha acabat afusellant Busquets al fons de la xarxa.
3 minuts més tard el primer gol europeu de Dani Lòpez que ha aprofitat una convinació entre Càceres i Torras.
Dani Lòpez només ha trigat 60 segons per tornar-li el favor al Pep i donar-li fet el 0 a 5.
El davanter ha tallat una bola a mitja pista ha avançat sol fins a porteria i aleshores ha fet un passi cap enrera a un Torras que li donava suport i que ha pogut marcar a plaer el primer dels seus dos gols en aquest partit.
El 0 a 6, a falta de només dos minuts pel final, ha estat l'únic que no ha vingut d'un contratac.
Càceres ha llençat un penal que se n'ha anat a fora, però el mateix capità de l'IHC ha recollit el rebot de la tanca ha assistit al Baba que havia fet un sprint considerable per la lateral.
El 0 a 7 l'ha fet Torras a l'últim minut en una contra conduida per Càceres, amb triangulació amb Raventós.
El 0 a 7 a un Omnisports pràcticament ple (unes 800 persones) deixa l'eliminatòria pràcticament sentenciada a falta del partit de tornada a les Comes.
Ara tot l'interés se centra en l'evolució de les molesties de Montferri de cara al partit contra el Barça.
HORMIPRESA IHC 7 (2/5) Dalmau, Busquets (1), Càceres (2), Edu i Dani (1), cinc inicial.
GOLS: 0-1 Càceres (m 8), 0-2 Càceres (m 19).
Havíem de guanyar i de fet hem deixat l'eliminatròria pràcticament sentenciada.
A més hem deixat la porteria a zero.
P- Has fet parades de mèrit, sobre tot a la primera part, no?
Ës quan els bretons t'han fet treballar més, no?
A la primera part nosaltres teníem oportunitats però no les resolíem.
Els gols no acabaven d'arribar i ells es veien amb alguna opció: han tingut algunes arribades, també alguns xuts complicats.
Hem calmat una mica el joc, hem arribat millor i els gols han anat caient i ells ja només han tingut alguna ocasió de xut llunyà.
DALMAU- Diu que bastant malament.
L'he vist abans del partit i l'he vist fotudot.
No sabem exactament que ha estat, però m'ha dit que no vindria i que preferia dormir ja que la pallisssa del viatge de tornada serà gran i seria pitjor de cara a dimarts contra el Barça.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Tarragona.-Un delinqüent que va robar una bossa de mà d'una estrebada pel centre de Tarragona ha acabat a la presó.
Els fets van tenir lloc aquest dissabte al carrer Adrià, molt pròxim a la Rambla Nova.
Segons informen fonts dels Mossos d'Esquadra, l'home, de 27 anys, de nacionalitat espanyola, va abordar una dona per darrere i, amb força, li va prendre la bossa de mà.
La víctima va intentar perseguir-lo sense èxit.
Un testimoni que ho va veure va avisar a través del telèfon d'emergències.
Després va tornar a trucar per informar que el lladre es trobava al passeig de les Palmeres, remenant la bossa.
Immediatament diverses patrulles van dirigir-se al lloc indicat i van localitzar un home assegut en un banc que coincidia plenament amb la descripció facilitada per la víctima i el testimoni.
Els agents van localitzar darrere del banc, entre uns matolls, un telèfon mòbil d'alta gamma que posteriorment la víctima va reconèixer com a seu.
Minuts més tard, es va recuperar en un descampat proper la bossa de mà, que el lladre se n'havia desfet després d'apropiar-se del botí.
El detingut, sense domicili conegut, va passar aquest dimarts a disposició judicial davant del Jutjat d'Instrucció número 2 de Tarragona i el jutge va decretar el seu ingrés a presó.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.