text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Considera que el ministre haurà de donar les seves explicacions sobre l'1-O i acusa Cs de fer ús polític de "determinades" actuacions judicials
Madrid.-La portaveu del PSOE al Congrés, Margarita Robles, ha apel·lat aquest dijous a la serenitat política i judicial davant la polèmica entre el jutge Llarena i el ministre Montoro sobre l'existència o no de malversació l'1-O.
"L'única cosa que demanaria en aquest moment és que hi hagi la tranquil·litat necessària tant a nivell polític com a nivell judicial perquè la causa es pugui instruir tranquil·lament sense incidències externes", ha assenyalat Robles en declaracions als mitjans des dels passadissos del Congrés.
Així mateix, la portaveu socialista ha acusat Ciutadans de voler "utilitzar políticament determinades actuacions, que hauran de ser valorades només i exclusivament pels tribunals".
Robles ha explicat als periodistes que el seu partit sempre ha dit "clarament" que "quan hi ha actuacions judicials, cal deixar que els jutges treballin" i ha afegit que "les actuacions judicials tenen un ritme i uns mecanismes diferents a les actuacions polítiques".
En aquest sentit, ha demanat que tothom tingui en compte que s'està en un moment processal inicial, en la fase d'instrucció, i que el jutge "haurà de valorar totes aquelles diligències que estimi necessàries i oportunes", en relació a la malversació o no en l'organització del referèndum de l'1-O.La portaveu del PSOE al Congrés considera que a nivell polític Montoro haurà de donar "les seves explicacions i raons" sobre l'1-O i ha insistit que és un jutge instructor qui "valora tots els instruments que té al seu abast i recull el material amb caràcter indiciari".
Robles ha remarcat que la "qualificació definitiva" dels fets correspon "al moment del judici oral" i ha reiterat que "no és positiu" que la política pugui interferir en l'actuació judicial.
"La justícia requereix tranquil·litat, calma i sobretot molt respecte per part de tots els polítics", ha etzibat la dirigent socialista, que ha acusat Ciutadans de fer ús polític de les actuacions judicials.
"No em sembla adequat que Ciutadans vulgui utilitzar políticament determinades actuacions, que hauran de ser valorades només i exclusivament pels tribunals", ha conclòs.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La policia va detenir aquest dimecres un jove de 23 anys, de nacionalitat espanyola i no resident, amb 1,3 grams d'èxtasi.
Els fets van passar a les 12.30, quan els agents de servei al despatx de control nacional juxtaposat del punt fronterer de Porta, van controlar un Renault Megane amb matrícula espanyola, i cinc persones a l'interior, que es disposaven a entrar a Andorra provinents de França.
Durant l'escorcoll realitzat als ocupants del vehicle, amb l'ajuda d'un gos ensinistrat per la detecció d'estupefaents, es va trobar un embolcall d'1,3 grams de MDMA, èxtasi, amagat dins la roba interior d'un d'ells.
L'home, espanyol no resident de 23 anys, va ser detingut i posat a disposició judicial.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Els membres del Consell han exposat les seves reflexions i conclusions en relació amb els encàrrecs treballats durant el curs 2017-2018, i ho han fet sota el títol "Plantem idees amb ulls d'infants"
El Museu de Granollers també ha inaugurat l'exposició «Sota les bombes»
A partir d'aquest mes de maig Roca Umbert passa a formar part de la xarxa internacional Trans Europe Halles com a membre associat.
Es tracta d'una xarxa europea de centres culturals autogestionats, capdavantera en la reutilització dels edificis industrial
Durant el 2018 i el 2019 es faran realitat els 9 projectes més votats per la ciutadania
L'1 de juny comencen les primeres representacions de la nova edició del projecte Cantània, "Partícules", centrada en l'origen i evolució de l'univers
El treball coordinat amb altres municipis afectats augmenta l'eficàcia de les actuacions per reduir aquesta espècie invasora
Hi participen una vintena d'associacions, llars, residències i col·lectius
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
Tarragona acollirà el proper 14 de desembre la III Cursa per la Marató de TV3, que tindrà lloc a les 10 h del matí, amb sortida i arribada al Moll de Costa.
Amb un recorregut de 5km i un circuit urbà des del Serrallo fins al Balcó del Mediterrani, la cursa està organitzada pel Club Athletic Track Bikila de Tarragona i l'empresa especialitzada en esdeveniments esportius Athletic Events.
Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Diputació de Tarragona, BASF i REPSOL.
També hi col·laboren l'Ajuntament i el Port de Tarragona, entre altres entitats.
Enguany la Marató de TV3 està destinada a les malalties del cor.
Així s'ha posat de manifest durant la roda de premsa celebrada aquest matí a la Diputació de Tarragona, que ha servit per presentar els detalls d'aquesta cursa solidària, i que ha estat presidida per Joan Josep Malràs, diputat delegat de l'Àrea de Recursos Humans, Ocupació i Promoció Econòmica de la Diputació.
A la roda de premsa també hi han pres part el director de Comunicació i Relacions Externes de REPSOL, Josep Bertran; la responsable de Comunicació i Relacions Institucionals de BASF, Conxita Esteve; el doctor, atleta i representant del Club Athletic Track Bikila Tarragona, Salvador Montserrat, i el responsable executiu de la cursa i representant d'Athletic Events, Alfonso Moriana.
Tal com s'ha explicat avui, les inscripcions a la cursa s'han de fer anticipadament.
Es poden realitzar de forma presencial a Bikila Tarragona, (Av.
Francesc Macià, 5), o bé online a www.athleticevents.net.
El preu per inscripció és de 9 € a 12 € (en funció del termini d'inscripció), dels quals, 5 € com a mínim es destinaran a la Marató de TV3.
Per a les persones que no vulguin, o no puguin participar a la carrera, també hi ha l'opció de contribuir a la causa amb el "dorsal 0", amb un cost de 10 € que es destinen de manera íntegra a la Marató.
També s'han previst 4 curses infantils, en diferents categories, que començaran a partir de les 10.50 h.
En aquest cas les inscripcions es podran fer anticipadament i també el mateix dia de la cursa.
Els nens i nenes paguen 2€, també com a donatiu íntegre.
Es preveu que enguany s'inscriguin a la cursa entre 800 i 1.000 persones, superant la participació i la recaptació de l'any anterior.
L'any passat es van recaptar 4.500 euros, i enguany s'espera superar aquesta xifra.
La cursa és amb xip, i els participants de las carrera de 5km rebran una samarreta tècnica i avituallament.
Enguany, com a novetat, els inscrits a les curses infantils també tindran samarreta, a més de l'avituallament de begudes, fruita, coca, etc., així com medalles i trofeus als guanyadors.
La cursa es completarà amb diferents propostes d'animació per a petits i grans.
Es tracta d'una cursa de caràcter popular, oberta i accessible a tothom que tingui ganes de combinar l'esport amb la solidaritat.
És una manera diferent de participar amb la Marató de TV3, que enguany està destinada a les malalties del cor.
La cursa per la Marató combina l'esperit de lluita i de superació dels amants del running amb una altra cursa diària que han d'afrontar totes aquelles persones que pateixen una greu malaltia.
Així ho ha manifestat el representant del Club Athletic Track Bikila de Tarragona, Salvador Montserrat, que ha explicat que els principals objectius d'aquesta iniciativa són: d'una banda, "fomentar l'esport de cara a la prevenció de malalties del cor", i de l'altra, "col·laborar econòmicament amb la Marató d'una forma original".
Tal com ha assegurat el diputat delegat de Recursos Humans, Ocupació i Promoció Econòmica, Joan Josep Malràs, un any més, la Diputació vol donar suport a aquesta iniciativa solidària, "que combina l'esforç personal de l'esport amb la solidaritat".
Diputació de Tarragona Passeig de Sant Antoni 100 - 43003 - Tarragona - telf. |
Ciutadans ha sol·licitat avui al Parlament que retiri el tractament de "Molt Honorable" a l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, després de publicar un altre tuit contra la líder de la formació taronja a Catalunya, Inés Arrimadas.
El passat 3 d'octubre, De Gispert, que és portaveu nacional de Demòcrates, va publicar en el seu compte de Twitter un missatge en contra d'Arrimadas, a qui va titllar d'"inepta i ignorant".
I sempre fa un mateix discurs derrotista.
Es deu trobar molt malament a Catalunya!
Qui l'obliga a estar aquí?", va escriure De Gispert, que ja al novembre del 2017 va escriure un polèmic tuit invitant Arrimadas a anar-se'n de Catalunya, pel qual es va acabar disculpant.
La diputada Inés Arrimadas És una inepta i ignorant. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Biblio(r)Evolució: Rempensem els usos de la biblioteca escolar busca 30 centres educatius que vulguin definir i cocrear usos innovadors que integrin la biblioteca escolar com un agent que respon als reptes actuals de l'educació.
Però també, i d'una forma molt especial, en incitar a la comunitat educativa a participar d'un debat ric sobre el paper clau de la biblioteca escolar en tant que agent de transformació educativa.
Un debat que ens agradaria que perduri en el temps, més enllà de la pròpia Crida.
I a més, pretenem fer-ho potenciant processos participatius i creatius, que mobilitzin, durant uns mesos, a tota la comunitat educativa en pro del repte plantejat.
Iniciar un procés intern de reflexió al vostre centre educatiu comptant amb:
Si sou un centre educatiu d'educació infantil i primària, de secundària o una escola bressol que esteu interessats en presentar-vos a la crida, ompliu el Formulari de participació i llegiu atentament les Bases de la Crida Biblio(r)Evolució: Repensem els usos de la biblioteca escolar.
I si sou un centre educatiu que ja heu repensat els usos de la biblioteca escolar, doneu-vos d'alta al mapa Qui és qui, i compartiu la vostra experiència!
Per a més informació podeu contactar amb Àlex Cosials: [EMAIL]
La data màxima per a complimentar el formulari de participació és el 15 de gener de 2018. |
Els Mossos d'Esquadra van denunciar administrativament el passat 3 d'abril al Prat de Llobregat un camioner de 47 anys i de nacionalitat romanesa per una infracció per excés de conducció diària.
Segons ha explicat la policia catalana en un comunicat, el conductor va conduir durant gairebé 19 hores seguides, una infracció que es considera molt greu segons la llei de transports terrestres i que té un import de 1.400 euros.
Es dona la circumstància que aquest mateix camió, a nom d'una altra empresa i amb un altre conductor, ja l'havien aturat fa un any els mateixos agents pel mateix motiu.
Els Mossos van detectar al vehicle localitzat al Prat un doble dipòsit de combustible i un sistema de succió de carburant que utilitzava per sostreure gasoil a altres camions.
El doble dipòsit de combustible estava buit en el moment que els agents van localitzar el camió a la B-250, al terme municipal del Prat de Llobregat.
Segons els Mossos, tot apunta que, per sostreure gasoil amb altres camions amb el sistema de succió de carburants, el camioner se situava al costat d'altres camions estacionals, els sostreia el combustible mitjançant un sistema de bomba de succió, i l'emmagatzemava en un dipòsit de 500 litres a sota del semiremolc per finalment traspassar-lo al dipòsit del camió pel seu ús.
Els agents van traslladar el vehicle a un taller oficial, on van desinstal·lar tot el sistema de succió i traspàs del combustible i van desmuntar el doble dipòsit al semiremolc.
Totes aquestes modificacions van anar a càrrec del conductor, que va haver de pagar al taller 300 euros. |
Degana de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
PROJECCIÓ DEL CURTMETRATGE "EL CORREDOR"
És un curtmetratge sobre les segones oportunitats per als empresaris que han perdut el negoci, produït per Numintec amb la col·laboració de la Fundació PIMEC, i que ha rebut el guardó al millor curtmetratge de ficció als Premis Goya 2016, Premi Gaudí 2015, i premi al Millor Curt Europeu de la Seminci, entre altres.
President de Numintec i patró de la Fundació PIMEC
Secretari de la Junta de Govern de l'I·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
A continuació se servirà una copa de cava |
Catalan Films & TV organitza una recollida de llargmetratges pel visionat que organitza l'ICAA pel Tokyo International Film Festival 2019. |
L'enquesta de condicions de vida mostra, en canvi, que les desigualtats són superiors
Gallardo i Soler durant la presentació. / A.S. (ANA)
La mitjana de gent que es troba en situacions de risc pobresa, que és d'un 12,8%, és menor que la de la resta de països de la Unió Europea, que se situa en un 17%.
Aquesta dada sorgida de l'enquesta sobre les condicions de vida, l'ha presentat el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, qui ha indicat que és un element positiu però que els agradaria que aquesta situació fos menor.
Aquest 12,8% de la població del país que estan en situació de risc de pobresa, vol dir que es troben per sota del 60% de la renda mediana del país, que se situa en 11.994 euros.
Aquesta xifra es veu accentuada fins a un 25,7% quan es tracta de llars amb un adult amb menors a càrrec, tal com ha indicat, Joan Soler, director del departament d'Estadística.
Una altra de les conclusions que s'extreuen des del Govern és que, en termes de desigualtat, que fa referència a les diferències entres les classes mitjanes i les benestants, es troben per sobre de la mitjana de la UE.
Gallardo ha indicat que aquesta dada es produeix bàsicament "perquè les classes benestants d'Andorra es troben en una situació més confortable que la mitjana de les classes benestants de la UE" i això provoca que hi hagi més diferència entre les dues classes.
L' enquesta, que pivota sobre dos conceptes principals, que són desigualtat i pobresa, és la primera vegada que es fa a Andorra i s'ha realitzat mitjançant les dades sorgides a partir d'una mostra 800 de llars i s'ha preguntat a totes les persones majors de 16 anys quina és la seva situació personal, tant en l'àmbit d'ingressos com a nivell de percepcions, ha explicat Soler.
D'altra banda, per analitzar les situacions de privacions materials que poden sorgir d'aquestes situacions de pobresa, s'han estudiat nou indicadors, els mateixos a tota la UE, que van des del fet de poder anar de vacances fins a tenir una alimentació adequada.
Soler ha indicat que per trobar-se en una situació de privació material severa s'han de complir com a mínim quatre dels nou indicadors.
L'any 2018, el 3,5% de la població andorrana es trobava en aquesta situació, pel 5,8% en la UE.
"Andorra es troba per sota de tots els ítems exceptuant els financers".
Aquest fet respon, per exemple, a la capacitat de la població en poder respondre a despeses imprevistes de 950 euros, i a Andorra aquest indicador es dispara fins a arribar a un 40,7% de la població, ha comentat Soler.
Quant a la proporció de les despeses d'habitatge en funció dels ingressos de la llar, un 14,5% de la població té una despesa per habitatge que supera el 40% dels ingressos.
L'enquesta també permet observar l'origen dels ingressos de les famílies i, per tant, permet avaluar la incidència que tenen les prestacions socials a l'hora de reduir les taxes de risc de pobresa.
Soler ha destacat que les prestacions socials permeten reduir un 30% la taxa de pobresa, ja que si no hi fossin, un 18,3% de la població es trobaria en risc de pobresa i no el 12,8% que hi ha actualment.
Tots aquests indicadors s'agrupen dins un indicador general anomenat AROPE (At Risk Of Poverty and Exlusion), que situa Andorra amb un 15,9% pel 21% que és la mitjana de la UE.
Gallardo ha indicat que aquestes dades permeten veure la situació que té el país i ha remarcat que s'ha de continuar amb la línia continuista de projectes socials i seguint de prop les persones amb dificultats.
En aquesta línia, el titular de la cartera de Presidència, Economia i Empresa ha destacat que el Govern ja va presentar un paquet de mesures urgents per tal de reduir aquestes desigualtats econòmiques, i ha reconegut que mesures com la congelació de l'IPC dels lloguers han tingut una valoració molt positiva per part de la població.
Tot i així, ha indicat que el Govern està treballant tant amb mesures que tindran un impacte immediat com en d'altres per a mitjà i a llarg termini.
A més, ha afegit que el Govern disposa de tota una sèrie d'ajudes, sempre i quan es compleixin els requisits, per evitar que algú es trobi en situacions de vulnerabilitat.
Finalment, ha conclòs remarcant que si Andorra es compara amb l'entorn europeu, es troba en un bon nivell, però "hem d' estar alerta amb aquells indicadors que ens estan avisant".
El ministre ha remarcat la necessitat d'aconseguir un pacte d'estat pel que fa al fons de pensions.
D'aquesta manera, ha indicat que s'hauran de prendre "decisions valentes" per tal d'assegurar la supervivència del fons tal com el coneixem avui en dia.
A més, ha volgut remarcar que "és responsabilitat de totes les forces trobar un pacte conjunt" i assegura que el Govern treballarà fort per aconseguir-lo aquesta legislatura.
D'altra banda, creu que el debat arribarà després de les comunals, i serà aleshores quan tocarà parlar amb les altres forces polítiques.
Per concloure, ha indicat que si no hi hagués pacte, el Govern en seria el responsable, perquè un Govern no pot deixar en situació de crisi el fons de pensions.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Des de l ́antiguitat els humans han alterat la forma i l ́aparença del seu cos amb pentinats, joies, tatuatges i, sobretot, mitjançant el vestit.
Les diferents maneres de vestir-se tenen a veure amb els codis morals, socials i estètics de cada època.
La moda imposa cànons de bellesa i les siluetes i els volums es modifiquen: la natura deixa pas a l ́artifici.
El vestit canvia les proporcions i modifica la relació de la persona respecte de l ́espai i dels altres individus.
L ́exposició El cos vestit explica com el vestit modifica l ́aparença del cos mitjançant unes accions que tendeixen a comprimir-lo i alliberar-lo alternativament, des del segle XVI fins avui dia.
El vestit modifica l ́aparença del cos: Amplia: Crea volum mitjançant estructures interiors o bé amb teixits rígids i amples, que el separen del cos. Eixamplen la figura de la cintura als peus: guardainfantes, enagos, mirinyacs i polissons.Embolcallen i amplien la silueta: xals i capes.
Redueix: Minva les formes naturals del cos, especialment el tòrax i la cintura.
Comprimeixen el tors: cotilles, gipons, sostenidors i cinturons.
Allarga: Estira la imatge perquè el cos sembli més alt.
Prolonguen la figura: sabates de talons i plataformes, pentinats, barrets i vestits amb cues llargues.
Marquen la silueta: mitges, guants, bodis i samarretes de gènere de punt i teixits elàstics.
Destapa: Insinua la silueta, mostra cames i braços i ensenya la pell.
Revelen la figura: teixits transparents; vestits curts, sense mànigues i escotats. |
El conseller Miquel Buch, en roda de premsa, ha confirmat que el Govern s'apuntarà a la vaga general convocada per l'independentisme del proper 21 de febrer.
"El Govern respectarà el dret a vaga dels catalans i catalanes.
En aquesta vaga del 21 de febrer suspenem l'agenda pública dels consellers i conselleres", ha indicat.
Buch, d'altra banda, ha assegurat que "el Govern en cap cas desatén les seves obligacions i compromisos, mirem d'acompanyar en el Judici als consellers jutjats però no té una afectació en el dia a dia del Govern".
"És un bon moment perquè els presos es poden explicar, però no deixem de constatar que és un judici polític i es persegueix gent de pau, demòcrates i pacifistes", ha dit.
"Respecte el tema dels escortes, el govern de l'Estat ha canviat un criteri de més de 20 anys.
Volen decidir des de Interior com han de viatjar els representants institucionals del país quan ho han de decidir els Mossos com a responsables policials", ha denunciat.
Finalment ha apuntat que "no renunciem a l'aprovació del pressupost perquè és una eina importantíssima pel conjunt dels catalans i catalanes".
Amb aquests pocavergonyes al front de les institucions del pais no queda mes remei que aplicar un 155 sever, dur i indefinit sense limit de temps.
Aqui i ara cal un escarment exemplar sense dilacions.
La societat ja està farta de tants anys de presa de pel, de pagar salaris a aquests colpistes parasits que han trencat la convivencia.
O sigui, el dijous TAMPOC penqueràn.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El grafiter Tvboy ha plasmat Turandot (obra de Giacomo Puccini) i Carmen (obra de Georges Bizet), dos personatges clau de l'òpera, fent-se un petó.
L'obra gràfica es pot veure a la Sala dels Miralls del Gran Teatre del Liceu.
És la imatge de la campanya Liceu Under 35 per atraure públic jove.
La primera funció de Turandot, el 5 d'octubre, s'adreça exclusivament a espectadors de menys de 35 anys i a un preu únic de 15 euros l'entrada, molt per sota dels preus habituals.
L'obra és fruit d'una col·laboració entre l'artista italià resident a Barcelona i el Gran Teatre del Liceu, que aquest mes d'octubre celebra els 20 anys de la reobertura després de l'incendi.
Les obres de Tvboy són conegudes per ser crítiques amb l'actualitat.
Una de les darreres imatges que han aparegut al carrer feia referència a la lluita contra el canvi climàtic amb un mural de l'adolescent activista Greta Thunberg al costat del president dels Estats Units, Donald Trump.
I davant del suport de l'ex-primer ministre francès, Manuel Valls, a la investidura d'Ada Colau, Tvboy va convertir l'alcaldessa en Madame Colau.
Però si el creador de pop urbà és conegut per alguna cosa és sobretot pels petons.
Així, les parets de Barcelona han vist l'amor entre Puigdemont i Rajoy, entre els candidats a les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017.
A banda de la política, la rivalitat esportiva és un altre dels temes habituals de l'artista.
Com el petó amb què va plasmar Leo Messi i Cristiano Ronaldo abans d'un clàssic o bé el petó entre els entrenadors Josep Guardiola i José Mourinho.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Amb l'última fase d'obres, la plaça queda connectada a la façana principal de la Seu i al parc de la Seu.
Els nous accessos al Puigcardener, que inclouen un nou ascensor d ́ús públic, han entrat en funcionament.
L'ascensor de la Seu esdevé el mitjà més significatiu que obté la ciutat per salvar les dificultats del desnivell orogràfic d'aquest indret.
L'ascensor és d'ús públic i podrà ser utilitzat per totes les persones que entrin a la ciutat des del passeig del Riu o des de l'estació de tren, siguin usuàries de l'aparcament o no.
L'ascensor permetrà superar un desnivell de 22 metres, entre el nivell de pont de la Renfe i la plataforma de davant de la Seu.
Aquesta alçada equival a un edifici de set plantes.
La planta 0 és la del nivell del pont, la planta 1 i 2 del restaurant i cafeteria, la planta 3 correspon a la plaça mirador i la 4 és la que correspon al nivell de la basílica de la Seu.
Les plantes d'accés públic són la 0, la 3 i la 4.
Les de la cafeteria, restaurant i els soterranis de l'aparcament tindran una accessibilitat regulada per l'empresa concessionària.
L'ús de l'ascensor per superar aquest desnivell permetrà facilitar l'accessibilitat a la Seu però també al parc de la Seu i a la part alta del barri antic (el Centre d'Interpretació del Carrer del Balç i la zona comercial de la plaça Major, carrer Sant Miquel i carrer Sobrerroca).
La definició de la part alta de la plaça ha incorporat modificacions acordades amb l'associació dels Amics de la Seu que han comportat l'allargament de les obres des de l'estiu passat.
Recordem que a finals de juliol del 2010 es van acabar les obres des del nivell del carrer Alfons XII fins al nivell de l'accés dels cotxes a l'aparcament.
Aquesta fase d'obres es va completar amb l'asfaltatge dels carrils destinats a la pujada i baixada de vehicles a la plaça de la Reforma.
També va coincidir amb la connexió de la plaça amb el camí dels Corrals.
L'actuació de la Reforma -que inclou l'aparcament públic soterrat de 350 places, la urbanització de la plaça i l'execució d'uns nous accessos al Puigcardener- permet assolir els objectius següents:
- Millorar l'accessibilitat rodada al sud del centre històric amb la implantació d'un aparcament públic de rotació ubicat en un punt estratègic: ben connectat als accessos de la ciutat i a la vora del nucli antic.
El nou aparcament permet dotar de places d'aparcament per als veïns de la zona i obtenir places d'aparcament al servei del desenvolupament de l'àrea comercial de la part sud del nucli antic.
- Donar continuïtat entre l'espai públic de la plaça de la Reforma i el parc del Puigcardener.
El sistema de plataformes, rampes i escalinates permeten resoldre un repte pendent a la ciutat des de fa cent anys.
Així mateix, l'execuió d'un ascensor públic permetrà l'accés al peu de la basílica de la Seu a les persones amb dificultats de mobilitat.
- La urbanització de la plaça permet allargar l'àrea de prioritat de vianants del carrer Alfons XII fins a tocar del passeig del Riu i el pont de la Reforma en direcció a l'estació del Nord.
- La plaça de la Reforma completa el nou recorregut horitzontal al voltant del turó del Puigcardener que ha fet possible el nou traçat del camí dels corrals.
D'aquesta manera es completa un recorregut pràcticament horitzontal, que esdevé una balconada de la ciutat sobre el riu Cardener, entre el carrer Alfons XII i la passera de vianants de la via Sant Ignasi.
- Fer accessible l'entrada principal de la Seu.
El projecte d'urbanització ha afectat a 12.300 m2 de superfície i ha tingut un cost de 4'2 milions d'euros amb l'iva inclòs.
La inversió ha estat realitzada per l'empresa EYSA en el marc de la concessió administrativa que inclou l'explotació de l'aparcament de la Reforma (per 50 anys), la gestió de la zona blava i la grua municipal (per 15 anys). |
Vés al contingut (premeu Retorn)
El Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (ENGINYERS BCN) és una corporació amb més de 50 anys d'història que agrupa 6.000 professionals.
La seva finalitat és l'ordenació, representació i defensa del Grau en Enginyeria de l'àmbit industrial, de l'Enginyeria Tècnica Industrial, de l'Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial i dels interessos professionals dels seus col·legiats.
L'actual àmbit territorial comprèn les comarques de l'Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, Osona, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
El seus membres són titulats en Peritatge Industrial, Enginyeria Tècnica Industrial en les especialitats d'electricitat, electrònica industrial, mecànica, química industrial i tèxtil, Enginyeria en Disseny Industrial i Grau en Enginyeria de l'àmbit industrial. |
La recaptació de l'esdeveniment serà donada a la Casa dels Xuklis, llar d'acollida per a les famílies de nens amb càncer
Barcelona.-La sala Razzmatazz ha anunciat que repetirà el tribut al cantant David Bowie a principis de l'any que ve, coincidint amb el primer aniversari de la data de la mort de l'artista.
El primer tribut al cantant londinenc va tenir lloc el 16 de gener d'aquest any, sis dies després de la seva mort.
Es va dir 'The Stars Look Very Different Today' (Les estrelles es veuen ben diferents, avui) i va congregar artistes com Lav Records All Stars, Elefantes, Seward, Àlex Torío & Empar Moliner, Glaucs, Dani Vega (Mishima) o Jaume Pla (Mazoni), entre molts d'altres.
Tots ells van cantar les seves cançons en directe en un acte benèfic la recaptació del qual es va donar íntegrament a la Fundació per a la Recerca en Oncologia i Immunologia.
Pel que fa al concert d'aquest any, els responsables encara no han fet públic el cartell, però sí han explicat que la recaptació serà donada a la Casa dels Xuklis, una iniciativa social a càrrec de l'Associació de Nens amb Càncer.
Aquesta casa funciona com a llar d'acollida per a les famílies de nens i adolescents amb càncer que presenten problemes de mobilitat per fer els tractaments als hospitals de referència de Barcelona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les restriccions horàries no afectaran els anuncis de SELAE i ONCE, que s'hauran de sotmetre a una normativa pel que fa al contingut
La publicitat de jocs d'atzar i apostes en línia d'àmbit estatal es permetrà durant les retransmissions d'esdeveniments esportius que emetin ràdios i televisions a partir de les 20.00 hores, com una excepció a la norma general que limitarà aquests anuncis a la franja de matinada, de la 1.00 a les 5.00 hores.
Aquesta excepció s'inclou en el projecte de reial decret de comunicacions comercials de les activitats del joc, que desenvolupa els articles 7 i 8 de la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, han assegurat fonts del Ministeri de Consum, que ho consideren una "fita" en la regulació d'aquesta activitat a Espanya.
El text el presentarà el ministre de Consum, Alberto Garzón, aquest divendres i inclou més d'un centenar de mesures d'obligat compliment per als operadors de joc estatal.
En aquest sentit, han defensat que gairebé el 99% del contingut publicitari sobre jocs d'atzar i apostes haurà de canviar després de l'aprovació del decret, que esperen que entri en vigor abans de l'estiu.
D'aquesta manera, el document afectarà la publicitat del joc en línia de tots els operadors, però de manera diferent si són de caràcter públic (SELAE i ONCE) o privat.
Així, els anuncis de Loteries i Apostes de l'Estat i l'ONCE no tindran restriccions horàries d'emissió en els canals audiovisuals, però sí hauran de complir la normativa pel que fa al contingut.
Aquestes fonts han explicat que el text preveu regles específiques per a cada canal de difusió, de manera que per defecte es prohibeixen els anuncis d'apostes en línia a tanques publicitàries i a suports físics urbans si així ho decideix la comunitat autònoma.
Tampoc no es podran anunciar ni a l'interior ni a l'exterior d'espais on hi pugui haver presència de menors, com ara espais esportius, cinemes, etc.
Respecte al suport audiovisual (ràdios i televisions en obert o de pagament), el reial decret estableix que la publicitat del joc d'atzar i les apostes en línia d'àmbit estatal es limitarà a la franja horària de matinada, entre la 1.00 i les 5.00 hores, i que s'ha mantingut en les retransmissions esportives que comencin a partir de les 20.00 hores.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un home, tapat amb un passamuntanyes i caputxa, va atracar diumenge abans de les 20.00 hores la gasolinera BP-Ecler d'Encamp a punta de ganivet.
El lladre va robar la recaptació que havia fet l'establiment durant el dia, que ascendia a més de 2.000 euros.
La Policia investiga els fets i se centra a identificar el delinqüent, que va fugir després d'esgrimir l'arma blanca, de grans dimensions, i amenaçar l'únic treballador que hi havia a l'hora del tancament de la benzinera, que en aquells moments estava fent la caixa del dia.
En el moment del robatori no hi havia cap client a la gasolinera, que està situada a la CG-2 de la sortida d'Encamp en direcció a Canillo.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
L'exposició, que es podrà veure fins el proper 8 de març al Carrer del Balç, pretén atraure públic familiar i de fora de la capital del Bages
La Fira de l'Aixada, que tindrà lloc aquest cap de setmana, recorda cada any com l'Edat Mitjana va ser època de resplendor per a Manresa.
Enguany, l'esdeveniment va més enllà i proposa una exposició amb més d'un miler de Playmobil que recrearan l'època medieval al Carrer del Balç.
Un dels diorames més espectaculars representa l'arribada del rei Pere III a la ciutat amb la misteriosa llum.
La imatge projecta una Manresa medieval travessada pel canal de la Sèquia i la Seu en construcció.
La regidora de Promoció Econòmica i Turisme, Sílvia Gratacós, ha explicat que l'objectiu de la mostra és atraure públic familiar i de fora de la capital del Bages.
L'exposició es podrà veure fins el proper 8 de març.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La piscina municipal de Ripoll ja té instal·lat el sistema per prevenir ofegaments des de fa dues setmanes.
Aquest arriba després que el maig del 2017 s'ofegués una nena de quatre anys en aquestes instal·lacions.
El secretari general de l'esport de la Generalitat, Gerard Figueras, va visitar ahir la piscina per conèixer de primera mà el sistema i ha elogiat la iniciativa que permet incrementar els nivells de seguretat.
De fet, el Govern català ajudarà altres entitats i municipis interessats a incorporar-la.
El sistema, pioner a l'Estat, està en fase de proves però la valoració d'aquests dies és molt positiva.
Consta de vuit càmeres subaquàtiques a la piscina gran i quatre més a la petita.
El sistema activa una alarma quan un usuari porta uns segons immòbil o té una trajectòria sospitosa.
El socorrista rep l'alarma al rellotge intel·ligent que porta on s'indica la piscina i la zona exacta per així poder inspeccionar i valorar si cal activar el protocol de salvament. |
"Torra va admetre que volia desobeir amb la pancarta.
Sap que a l'estiu serà inhabilitat en sentència ferma.
¿Li està fent el pols només a l'Estat o també a Esquerra?
Si manté el pols, què hi guanya?"
Divendres els dèiem que la legislatura a Catalunya està donant símptomes de col·lapse i suposo que a aquestes altures ja deuen estar al cap del carrer: si avui el Parlament manté l'acta de diputat al president Torra i Torra va votant als plens, començant pel d'aquesta tarda mateix, les votacions seran impugnades, la política catalana farà un curtcircuit i es bloquejarà.
Si, per contra, la mesa del Parlament retira l'escó de diputat a Quim Torra, el que perillarà serà la continuïtat del govern de JxCat i Esquerra, perquè el 4 de gener els dos partits i la CUP van ratificar la condició de diputat de Torra en una votació al Parlament en què van dir que la Junta Electoral Central no podia passar per sobre dels nostres vots i de la sobirania del Parlament.
El secretari general del Parlament ordena retirar l'acta de diputat a Torra
L'única diferència entre el 4 de gener i avui, i no és menor, és que aleshores la que deia que s'havia de retirar l'escó a Torra era la Junta Electoral Central.
Ara qui s'ha pronunciat és el Tribunal Suprem, que ha dit: ja diré més endavant què faig amb el recurs de Torra a la inhabilitació dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya però de moment la JEC és competent per retirar-li l'escó.
Per tant, l'eventual desobediència d'avui de Roger Torrent ja no seria davant la JEC, sinó davant el Tribunal Suprem.
Precisament per això, a l'hora que enregistrem aquesta anàlisi, el secretari general del Parlament ha donat instruccions als serveis de la cambra per retirar l'acta de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra.
En una carta dirigida a la mesa del Parlament, argumenta que la situació de Torra ha canviat després que la setmana passada el Tribunal Suprem (TS) no suspengués la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de prendre-li l'escó.
La mesa del Parlament es reuneix avui a les 12.30 hores per prendre una decisió i ho farà amb la carta del secretari general sobre la taula.
Tot plegat a poques hores que comenci el ple del Parlament a les 15 hores.
Què pot fer i què no pot fer Roger Torrent amb l'escó del president
Perquè és una vergonya que la JEC pugui retirar l'escó a un diputat per un tema de llibertat d'expressió exercida en una pancarta durant període electoral.
És una vergonya que el Suprem torni a fer política, disfressant-la de justícia, donant la raó a la JEC (¿com no l'hi havia de donar, si hi ha membres de la JEC que són jutges del Suprem?).
El problema són les conseqüències de la desobediència: per exemple, que el Govern no pugui aprovar uns pressupostos per als quals ja té els vots i que el país necessita després de tres anys de comptes prorrogats.
Estem parlant de 3.000 milions més de despesa.
Per descomptat, això ens portaria a eleccions anticipades.
Però, esclar, és que a eleccions anticipades hi anàvem segur, probablement a l'estiu quan Torra fos definitivament inhabilitat pel Suprem (cas que sí que preveu el reglament del Parlament).
Algú pot dir que cal plantar-se davant un nou abús polític de la justícia.
Probablement té raó, perquè és un abús.
Però si es tracta de plantar-se davant d'abusos de la justícia, no hi ha hagut motius molt més greus des de fa mesos per fer-ho?
És a dir, si, a la força, el Govern ha hagut d'empassar-se injustícies molt més greus (penso en les presons provisionals, la sentència dels presos, els bloqueig a Junqueras com a eurodiputat), ¿ara la batalla final es lliurarà per la pancarta?
Al cap i a la fi, Torra va admetre que volia desobeir amb la pancarta.
Si manté el pols, què hi guanya?
¿Capital de credibilitat per a Junts per Catalunya?
¿Uns pressupostos que Catalunya necessita, encara que no siguin exactament els que voldria JxCat?
L'independentisme pot fer-se mal avui, i el millor seria que Junts i Esquerra trobessin la manera de sortir juntes d'aquest trencacolls.
Tot el que no sigui això serà autolesionar-se.
Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La dignitat del Parlament amb les eleccions a la vista'
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Club del Subscriptor ofereix als seus socis un descompte de 7 euros per entrada per veure el Mag Lari, «Dolce vita», el dimecres 25 d'abril, a les 18 hores i a les 21 hores, a la Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa.
Podeu comprar les entrades a les nostres oficines o bé trucar al 93 877 22 33 en horari d'atenció al públic. |
La Facultat de Ciències de la UAB, l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB/CNM), es tornen a sumar al Festival de Nanociència i Nanotecnologia "10 a la menos 9"- 2019.
El Festival 10 a la menos 9 és una activitat de divulgació de la Nanociència i la Nanotecnologia, que pretén, d'una forma amena i emocionant, apropar tots els públics a l'escala nanomètrica (un nanòmetre és la milmilionèsima part d'un metre, "10 a la menys 9" metres) i els seus efectes.
S'hi duran a terme tallers, seminaris i altres activitats amb l'objectiu de compartir la importància i l'impacte de la nanociència i la nanotecnologia en la nostra societat.
Al campus de la UAB us proposem una jornada en què farem xerrades, tallers i visites a centres de recerca, adreçada a l'alumnat de secundària, a partir de 4t d'ESO.
- La Facultat de Ciències de la UAB.
- L'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) (visita - taller demostratiu)
- L'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) (visita - taller demostratiu)
- El Centre Nacional de Microelectrònica (IMB/CNM) (visita)
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Sota la qualificació d'àrea forestal s'inclouen els terrenys de sòl no urbanitzable amb vegetació arbòria.
La parcel·la mínima, indivisible als efectes del que disposa l'article 95 de la Llei del Sòl, serà de 10 hectàrees a les àrees forestals.
La qualificació d'àrea forestal no legitima l'expropiació del sòl corresponent, el qual podrà ser adquirit, això no obstant, per l'Administració mitjançant cessió gratuïta, compra o permuta, d'acord amb la legislació vigent. |
El parlamentari d'EH Bildu Iker Casanova ha advertit el president del PNB, Andoni Ortuzar, que el PSOE parlarà de dret a decidir, "però per negar-lo", i ha advocat per "generar un problema polític a l'Estat ".
El representant de la coalició sobiranista s'ha referit a les declaracions realitzades aquest diumenge passat per Ortuzar, en les quals va afirmar que és poc "realista" que el seu partit pacti amb Pedro Sánchez i el PSOE es negui a parlar del dret a decidir, per considerar que els socialistes "parlaran", però "per negar-ho".
En una entrevista concedida a Ona Basca, Casanova s'ha referit també a la reforma estatutària que es pretén tirar endavant en el Parlament Basc i ha apuntat que "és evident que la taula d'experts no ha complert el seu paper, que era convertir unes bases", acordades pel PNB i EH Bildu, en un text articulat.
"No s'ha fet perquè no s'ha volgut fer.
S'ha estat durant mesos marejant la perdiu", ha assegurat.
A més, creu aquest nou "Estatut mutilat, que no és un nou estatus", sinó una reforma estatutària, promoguda pel PNB, PSE-EE i Elkarrekin Podemos, "no té aparences de tenir un recorregut important a Madrid".
També ha considerat que "és descoratjador", però "precís" afirmar que, en l'actualitat, l'Estatut de Gernika no s'hauria aprovat al Congrés per "la visió centralista" que existeix.
Finalment, Iker Casanova ha citat que, al recorregut a la Cambra basca, s'"articuli un bon text que reuneixi un suport social majoritari, però que no es basa en la rebaixa dels nostres principis, sinó en la seva afirmació".
Per això, creu que cal "generar un problema polític a l'Estat" davant de les seves "respostes negatives" i la seva acollida "amb resignació". |
El diari de Munic Süddeutsche, considerat el segon rotatiu alemany, ha demanat en un article signat pel seu delegat a Espanya, Thomas Urban, que els presos polítics no siguin suspesos com a diputats i senadors.
I demana que s'iniciï un diàleg seriós sobre el conflicte català, que ha de comportar ponts.
El Süddeutsche recorda que la situació que implica que cinc parlamentaris catalans entressin al Congrés i al Senat custodiats per la policia "no té precedents en la història d'Espanya, ni tampoc en els altres països de la UE".
"Ara seria senzill per als altres diputats suspendre la immunitat dels cinc diputats conflictius, per tal que tornin amb celeritat a la presó.
Els cinc han vulnerat la Constitució i cap Estat del món ho podria ignorar.
Però un rebuig dur dels catalans no resoldrà el problema, tot al contrari.
La generació jove de la comunitat seguirà radicalitzant-se, les vagues poden perjudicar l'economia espanyola en el seu conjunt; a banda que la meitat dels habitants de Catalunya que han votat pels independentistes se sentiran humiliats", afegeix.
El títol del diari, "Una retirada amb honor", subratlla que per aquests motius "és d'esperar que les peticions d'abolició del mandat dels cinc catalans no obtinguin majoria [a la mesa].
Tot al contrari, han de participar en l'activitat de les Corts.
D'aquesta manera es pot construir un pont cap a Madrid.
El conflicte només es pot resoldre a través del diàleg.
I això vol dir que s'ha de permetre als independentistes una retirada amb honor", defensa. |
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
Ha viscut a diverses poblacions del Penedès i el Baix Llobregat i des del 2010 viu al nostre municipi.
Es va diplomar en Biblioteconomia i Documentació l'any 2002 i llicenciar l'any 2011 en Documentació per la Universitat de Barcelona.
Des dels 5 anys balla dansa tradicional catalana a diferents esbarts (Esbart Folklòric d'Horta, Ballet Folklòric Sarrià, Esbart de l'Orfeó Gracienc, Esbart Dansaire del Pla del Penedès, Esbart Dansaire de Molins de Rei, Esbart Català de Dansaires) i el 2011 va impulsar la creació de la Colla Dansaire del Prat Picacrestes, de la qual és presidenta actualment.
Ha fet recerca en temes de dansa tradicionals del Prat de Llobregat i el Baix Llobregat per recuperar i difondre els balls i danses propis.
Actualment treballa a la nostra biblioteca.
(Informació revisada per l'autora)
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
INSTAL·LACIONS DE PITCH AND PUTT A CATALUNYA
El número de P&P existents (més de 30 en
el moment de redactar aquestes Recomanacions) i el llarg període de temps des
important experiència sobre el seu funcionament i sobre les normes de seguretat
Aquestes Recomanacions de l'Associació
Catalana de Pitch and Putt segueixen les línies establertes pel document que
l'any 2001 es va elaborar conjuntament entre l'ACPP i
la Federació Catalana de Golf i pretenen servir de guia als promotors i
projectistes de les instal·lacions qui son, en definitiva, els que hauran
d'estudiar cada cas en particular i decidir el disseny – i les mesures de
seguretat necessàries – tenint en compte els aspectes esportius, la seguretat
dels jugadors i la integració ambiental del terreny de joc.
infal·lible per evitar accidents si no d'unes mesures que es recomanen a tots
els camps per ajudar a augmentar el seu nivell de seguretat.
recomana que cap jugador pugui sortir al camp sense un coneixement mínim del
joc, tant a nivell teòric com pràctic, per donar fluïdesa al joc i disminuir el
jugadors principiants hauran de sortir al camp, les primeres vegades,
acompanyats per professor o per jugadors experts i, en tot cas, en hores d'escassa
recomana que no hi hagin forats de més de noranta metres pels principiants.
cas de que el camp tingui forats que superin aquesta longitud, es recomana
posar-hi un segon lloc de sortida.
Igualment es recomana aquesta segona zona
quan els forats no acompleixin les condicions mínimes de seguretat.
recomana als camps que col·loquin en llocs ben visibles les normes de seguretat
obligatòries així com les normes d'etiqueta de forma que els jugadors tinguin
es recomana informar als jugadors sobre la cobertura de la pòlissa d'accidents
que obligatòriament cal que tingui subscrita cada camp i prohibir la sortida
amb acompanyants (en especial nens).
Es recorda que en cas d'accident, el camp
i/o el jugador són els únics responsables.
tracta de competicions de l'ACPP o de la Federació
Catalana de Pitch and Putt, els forats han de tenir una longitud entre 40 i 120
metres, amb una longitud total mínima de 1.000 metres i una màxima de 1.600
metres pels camps de divuit forats.
Es recomana que els camps tinguin també
obligatòries en les competicions internacionals (forats fins a 90 metres i
longitud total màxima per un recorregut de 18 forats de 1.200 metres).
aconsellable una superfície mínima de 5 hectàrees per un camp de P&P a
Catalunya, terreny de pràctiques a part.
recomana tant mateix l'existència d'una zona de pràctiques que hauria
col·locació dels llocs de sortida respecte al recorregut d'altres forats, la
situació dels bunkers i el disseny dels forats en
general, cal que estigui fet de manera que no suposi un perill per els jugadors
i que garanteixi un grau de seguretat adequat.
tenint en compte aquesta finalitat, la col·locació de xarxes de protecció i/o
plantes arbustives, especialment en els llocs de sortida.
En els esquemes adjunts a aquestes
Es recomana que les instal·lacions estiguin
dotades d'àmplies zones de pràctiques, a poder ser, camp de pràctiques
disponible i del grau de perillositat que existeixi
depenent de l'ús dels terrenys contigus, estimant una superfície mínima entre
1,25 i 2 hectàrees (Annex número 1).
Atès el perill que això comporta, es recomana
la col·locació d'una barrera o senyal molt visible que impedeixi que els
jugadors i acompanyants es puguin situar immediatament darrera dels jugadors
que practiquen, així com una separació mínima de tres metres entre cada lloc de
Aquestes normes son solament orientacions que
poden ser assumides genèricament per tot camp de P&P, sense que, no
obstant, l'aplicació de les mateixes exoneri per sí sola la responsabilitat al
camp en front a possibles reclamacions de tercers.
damunt de la Llei o dels Tribunals per determinar quines conductes són les que
comporten una responsabilitat del camp davant d'un fet determinat, ni assumeix
responsabilitat alguna per qualsevol accident que es pogués produir en un camp,
inclòs en el cas de que hagués observat aquestes Recomanacions.
Aquest document s'ha aprovat per la Junta
Directiva ACPP amb data 17 octubre 2006
INTAL·LACIONS DE PITCH AND PUTT A CATALUNYA
recomanables amb terrenys contigus d'escassa perillositat:
Amb bola tipus de pràctiques: longitud, 210
Amb boles normals: longitud, 230 metres.
Es recomana una superfície mínima de 400 metres quadrats (300 per 9
Resultats finals 1a prova Torneig Supersoft - Callaway Series Rànquing EPPA 2017
Resultats finals a la 3a prova del Rànquing Doble FCPP 2017 al P&P El Vendrell
Arnau Burillo Campió de Catalunya de 2a Categoria |
Una vintena de camions de firaires han protagonitzat aquest dilluns una marxa lenta des de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) fins a l'Estartit per protestar pel canvi d'ubicació de les atraccions de la festa major de Santa Anna, que se celebrarà el proper 26 de juliol.
El vocal de l'Associació de Firaires de les Comarques Gironines, Francesc Cruz, assegura que l'Entitat Municipal Descentralitzada de l'Estartit (EMD) els va comunicar fa mesos que les parades ja no es podrien instal·lar a l'aparcament de la platja "com fèiem des de fa més de vint anys" i que s'haurien de col·locar en una zona d'estacionament d'autobusos de l'entrada.
Cruz diu que l'ens no els dona cap explicació convincent que legitimi el canvi i diu que en aquest nou espai només hi caben vint dels seixanta firaires que s'hi instal·len.
El representant de l'associació alerta que no descarten fer més protestes si l'EMD no reconsidera la seva posició. |
El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha traspassat la responsabilitat de desallotjar els acampats de Plaça Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona.
"És la seva responsabilitat des d'un punt de la normativa i l'ordenança", ha afirmat.
Preguntat per si els esdeveniments que hi ha per endavant, com el possible triomf del Barça a la Champions, poden fer difícil la convivència de l'acampada, Homs ha assegurat que "la única iniciativa que a data avui podem pendre és estar pendents del que ens digui l'Ajuntament de Barcelona".
En aquest sentit, ha manifestat que "evidentment hi ha una responsabilitat del Govern que és la de mantenir l'ordre públic".
"Però a data d'avui hi ha una ordenança municipal que l'Ajuntament ha de decidir si la fa complir o no", ha dit.
Per últim, ha apuntat que "de moment no hi ha cap problema d'ordre públic", però ha afegit que "en qualsevol cas l'ordre públic s'anirà analitzant en cada moment com s'ha de fer efectiu".
El que trobo vergonyós, sempre i en qualsevol situació, és que una policia que és del poble ataqui a gent pacífica!!
Ja n'hi ha prou d'aquesta mascarada.
Aquesta gentola han de desaparéixer de la plaça, una ciutat moderna i demòcrata no pot permetre que els "okupes" campin al seu caprici.
Com aquests nens de papà m'espatllin la celebració de la Champions els diré quatre coses a la cara.
Potser s'han pensat que la Pça Catalunya els pertany a ells!!.
Que es manifestin un dia, val, però que s'apropíin amb tot el morro d'un espai pùblic, aixó si que no.
No sé si patètic arriba a definir el que tu ets.
Què vols dir que s'apropien de la plaça?
Creus que et pertany més a tu i als bandarres que destrossareu tot el que trobeu en nom d'uns colors?
Es trist que s'ataqui sempre a qui lluita per aconseguir uns drets que ens acaben beneficiant tots.
La frase és impressionant i desvetlla de forma severa la indigència ètica de l'autor: "com aquests nens de papá m'espatllin la Champions...".
Quina desgràcia que al nen de la mare li espatllin la festeta!
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La Cava Urpí ha estat l'escenari triat per l'Andrea Motis per a presentar en primícia el seu nou disc Emotional Dance, produït pel segell Impulse.
És d'alguna manera el salt en solitari d'aquella nena que ens va captivar amb la seva veu quan només tenia 12 anys.
Ara, amb 21, el seu pare musicalment parlant, en Joan Chamorro, la deixa volar i des del darrere de l'escenari l'observa a cada moment, adonant-se, adonant-nos, que l'Andrea ha fet un salt molt valent i on la veu no ho és tot.
La trompeta, el seu instrument de base i amb la qual ella s'hi troba més a gust, forma part de les seves interpretacions.
El concert ha tingut dues parts ben diferenciades.
En la primera han predominat els temes en un portuguès de delicada dicció per part de la Motis i diversos bossanova, destacant-se Chega de Saudade.
Se n'han afegit d'altres com la balada Baby girl i el swing He's funny this way, acabant amb la interpretació de la cançó de Nancy Wilson The Old Country.
La trompeta donava en tot moment la pinzellada més intimista de la cantant barcelonina sota la atenta mirada dels músics que l'acompanyaven.
La segona part ha portat a l'escenari diversos standards de jazz així com alguns dels temes del nou disc, on cal remarcar la interpretació de Sofisticated Lady, de Tonny Bennett i Easy to Love de Billie Holiday.
Ha arribat el torn llavors de la magnífica i exquisida cançó que dona nom al disc, Emotional Dance, composada pel pianista Ignasi Terraza i on ha pogut demostrat una vegada més perquè és considerat un dels grans músics contemporanis.
Matilda, cantada en català i obra de Perico Sambeat ha estat també una gran sorpresa, així com la versió de Louisiana o els camps de cotó de Els amics de les arts i que ha suposat a més una petita col·laboració per part del públic assistent, repetint les últimes estrofes de la cançó.
El concert ha acabat amb un bis, Poor Butterfly i un públic incondicional aplaudint de manera entusiasta.
Passaven uns minuts de les dotze de la nit i es notava el cansament en els músics que ja n'havien fet un altre a les set del vespre.
Malgrat tot, l'Andrea Motis ha mostrat una simpatia innata en tot moment i ha agraït a tothom la seva presència.
Ara inicia una gira per diverses ciutats espanyoles i a l'estiu marxa cap als Estats Units.
Molts ja parlen de l'Andrea com un fenomen global i no només musical.
El fet d'haver editat Emotional Dance amb el mateix segell discogràfic que ho van fer John Coltrane o Charles Mingus entre d'altres, ho diu tot.
L'Andrea se'ns ha fet gran; i no només d'edat.
La seva capacitat per aconseguir aquesta empatia amb la música, amb les lletres de les cançons, a tot el que envolta l'art musical, ha cridat l'atenció arreu i això tindrà segur un valor afegit en la seva carrera.
De moment, els sabadellencs ja pensem en un pròxim concert a la Cava Urpí, un escenari, s'ha de dir, idoni per aquest tipus d'espectacle, amb una adequada disposició dels seients i una bona qualitat acústica.
Filòleg i professor de secundària.
El meu somni: viatjar a Islàndia.
Cada dissabte podreu trobar un article meu, analitzant o no el que passa al món. |
Demà dissabte 21 de juny el Club Voleibol Olot organitza l'onzena edició del Memorial Jordi Mora, un torneig per a les categories infantil i cadet que enguany hi comptarà amb la presència de quatre equips, CE Eduvolei Ametlla, Vòlei Sant Esteve, Vòl...
El president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), David Moner, es va acomiadar, ahir al migdia en una emotiva i multitudinària roda de premsa, de les federacions esportives catalanes, de les autoritats polítiques i del món esportiu català, i...
El Campionat d'Espanya cadet masculí arrencava ahir a Castelló amb la participació de tres equips catalans.
El CV Andorra arriba a la fase decisiva del campionat havent estat campió del seu grup de la primera fase, havent sumat les tres victòries.
La Federació Catalana de Voleibol busca nois i noies de tota Catalunya nascuts els anys 1998,1999 i 2000 per incorporar-los al seu programa d'Alt Rendiment oferint-los una beca a temps complet per entrenar, competir i estudiar.
Amb la col·laboració del Club Voleibol Roquetes, l'Ajuntament de Roquetes, la Secretaria General de l'esport a les Terres de l'Ebre, Ensenyament a les Terres de l'Ebre, els Consells Esportius: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre, Terra Alta, PCEE, la Federaci&... |
Els ultraconservadors catòlics han volgut fer un cop d'efecte que ha provocat una forta polèmica al Vaticà.
Han robat estatuetes indígenes que representen la fertilitat i la mare terra d'una església de Roma i les han llençat al riu Tíber.
Tota l'operació l'han gravat en un video que han difós per les xarxes socials.
Aquestes estatuetes van ser lliurades al papa Francesc el dia 5, poques hores abans de l'inici del Sínode de l'Amazònia que es clausura aquest diumenge al Vaticà.
L'escena va indignar aquests ultracatòlics, que consideren aquestes deesses paganes i indignes de ser exhibides en un temple catòlic.
Al rerefons, hi ha la batalla antireforma que lliuren aquests sectors extremistes contra qualsevol intent del papa argentí de fer canvis a l'Església catòlica.
Un grup ultraconservador desconegut
El grup desconegut que la matinada de dilluns va entrar al temple de Santa Maria Transpontina, una església que hi ha al costat de la basílica de Sant Pere, per robar algunes de les estatuetes, va publicar el vídeo immediatament.
En la gravació es veu com s'emporten les figures, es dirigeixen al pont de Sant Angelo i les llencen al riu.
Poc després feien públic un manifest on afirmaven que "no callarem" i que començaven a actuar contra membres de la mateixa Església que estimulen el paganisme.
El Vaticà: "S'ha passat de l'odi a l'acció"
Al Vaticà, la reacció oficial ha estat contundent contra un acte qualificat de violent i intolerant.
"S'ha passat de l'odi a les xarxes socials, a l'acció" afirmava Andrea Tornielli, el director dels Mitjans de Comunicació de la Santa Seu.
El robatori enfronta novament els que defensen l'obertura del papa i la seva protecció de l'entorn dels pobles indígenes amb els poderosos sectors de la institució que desitgen la fi del pontificat de Francesc; els mateixos col·lectius mobilitzats en diversos complots, que han aconseguit amb fosques maniobres i virulentes campanyes frenar les reformes proposades per Bergoglio al Sínode de la Família del 2014 i a la Cimera contra la Pederàstia del febrer passat.
El papa Francesc es reuneix amb representants de la comunitat indígena de l'Amazònia
Tensió creixent entre el Francesc i els immobilistes
El clima de tensió que es viu aquests dies al Vaticà va més enllà d'aquest episodi que cal vincular a la celebració del Sínode de l'Amazònia.
Un Sínode que permet augurar molt probablement una nova batalla parcialment perduda per Francesc i novament guanyada pels sectors immobilistes avalats per figures del conservadorisme liberal com Steve Bannon amb l'ajut de les congregacions ultracatòliques que consideren fins i tot una heretgia constant aquest pontificat.
L'objectiu de la trobada sobre l'Amazònia en la qual participen bisbes, sacerdots i líders tribals de països com el Brasil, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú o Veneçuela, és preservar la natura amenaçada del pulmó de la Terra i vetllar per la salvació dels pobles indígenes atacats pels interessos i l'especulació de les multinacionals depredadores dels recursos naturals.
Aquest objectiu del papa, convertit en un líder mundial de la lluita contra el canvi climàtic, podria ser moderadament acceptat per gran part del Sínode.
Però aquesta llum verda ecològica no serà tan clara per a l'altre tema del Sínode, molt més polèmic: la possibilitat d'acabar amb el celibat.
Comunitats catòliques indígenes de l'Amazònia han demanat al Vaticà la possibilitat d'ordenar homes casats, ancians i indígenes amb dona i fills per pal·liar la manca de sacerdots a la regió.
Només la insinuació d'aquesta possibilitat ha generat ja una marea d'hostilitat contra el papa per part d'alguns poderosos cardenals i membres de la Cúria.
Aquest dissabte, a les conclusions se sabrà el resultat.
Se sap que hi ha hagut discussions i debats profunds i d'altres plens de tensió.
El veredicte final sobre aquest tema, que pot significar començar a obrir les portes a la fi del celibat, seria molt probablement la petita revolució amb més transcendència del papa Francesc des de l'arribada al pontificat el 13 de març del 2013.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Al matí, un comboi de Mercedes negres transportava a l'Adolf Hitler i a uns quants oficials de l'Estat Major i guardaespatlles de les SS compost per 50 homes cap al seu quarter general a Ziegenberg, a prop de Bad Naugeim, el Alderhorst, el Niu de l'Àguila.
El comboi va circular cap al sud des de l'estació de tren de Giessen cap a Frànkfurt durant 24 quilòmetres abans de pujar en direcció oest.
L'últim quilòmetre i mig els cotxes varen ser tapats amb un tendal.
El dictador va entrar arrossegant els peus en el seu edifici privat, conegut com Haus 1.
Poc després de la seva arribada es va posar nerviós quan va saber que els bombarders Aliats havien destruït la ciutat de Düren, el principal nus de comunicacions just darrere de la línia de sortida de la futura ofensiva de les Ardenes.
En ells varen pujar-hi un grup d'oficials de l'Estat Major pensant que havien sigut convocats al castell per celebrar el 69è aniversari del comandant Gerd von Rundstedt.
A tots ells se'ls havia demanat que entreguessin les seves pistoles i maletins en el guarda-roba del quarter.
Durant mitja hora els autobusos varen travessar el bosc fins arribar a la Haus 2, el club d'oficials d'Adlerhorst, que connectava amb la Haus 1.
Una doble fila de guàrdies de les SS formava un cordó des de cada autobús fins a la porta principal del club.
Tal i com se'ls va indicar, cada oficial va seure al voltant d'una llarga taula rectangular, amb un home de les SS amb l'arma en posició preventiva darrera de cada cadira.
Els comandats Von Rundstedt i Walter Model estaven asseguts de costat.
Deu minuts més tard va aparèixer l'Adolf Hitler, que es va asseure darrere d'una taula separada per presidir la sala i estava flanquejat per l'Alfred Jodl i el mariscal de camp Wilhelm Keitel.
Les mans del dictador tremolaven en agafar les ulleres i el manuscrit.
Molts dels generals i oficials que no l'havien vist últimament varen quedar impactats per la imatge del dictador.
Llavors, Hitler els va parlar durant 50 minuts sobre història, el destí i sobre com havia lluitat contra la política Alemanya.
Va justificar totes les seves decisions en el transcurs de la guerra dient que Alemanya necessitava el Lebensraum.
Hitler va acusar als anglosaxons, els jueus i els comunistes de la guerra, però va vaticinar tensions entre ells i va profetitzar que Canadà seria el primer país en retirar les seves tropes.
Llavors, per fer-los veure que ell tenia raó i que els derrotistes no, va recordar-los que alguns d'ells no els hi havia agradat l'ofensiva a França el 1940, i va afirmar que els nord-americans havien patit al voltant de 240.000 homes en tres setmanes i que tenien millors carros de combats que ells.
Després, els va explicar la imminent ofensiva de les Ardenes i va defensar la seva tesi de que el destí d'Alemanya s'havia de segellar a Occident i va afirmar un cop més que Alemanya mai es rendiria.
Von Rundstedt, que no li semblava bé aquesta ofensiva, seria l'encarregat de dur-la a terme.
Model tampoc hi estava d'acord i considerava el pla massa ambiciós.
Després del parlament del dictador, els generals varen prendre una cosa en el quarter general de Von Rundstedt per celebrar el seu aniversari.
Preparant l'ofensiva de les Ardenes, el Oberstleutnant Von der Heydte, el cap de l'Escola de Guerra de l'Exèrcit Paracaigudista, es va endur al seu pilot més experimentat per anar a veure el general Beppo Schmidt.
Schmidt li va dir que havia de dividir les seves forces en dos grups: un que seria llançat a l'oest de Malmédy i un altre a prop d'Eupen.
Heydte li va confessar que ho trobava ridícul perquè eren efectius massa petits per resultar eficaços, ja que molts homes no caurien a la zona de llançament.
Quan el va advertir de la falta d'entrenament dels pilots i paracaigudistes, Schmidt es va enfadar molt i els va destituir a tots dos per posar en entredit la capacitat del personal de la Luftwaffe.
Després d'un llarg viatge en plena nit, Heydte es va traslladar a veure el general Model en un pavelló de caça al sud de Münstereifel.
Model li va dir que l'operació no era idea seva i li va reconèixer que només tenien un 10% de possibilitats d'èxit.
Llavors, Model el va enviar a veure el general Josef Dietrich, que el seu quarter general es trobava a una mitja hora d'automòbil més al sud.
A part, Joachim Peiper, de la 1o Divisió Panzer, es va reunir amb el general Krämer, el cap de l'Estat Major del 6o Exèrcit Panzer, per discutir una hipotètica ofensiva a la regió d'Eifel.
Per estar segur de la resposta, Peiper va agafar un Panther i va fer una provar recorrent aquesta distància enmig de la foscor.
En aquell moment es va adonar de que moure tota una divisió era una cosa molt més complicada.
A Tiberg, al sud d'Alemanya, Heinrich Himmler, que estava de molt bon humor, va rebre un altre cop tractament del doctor Felix Kersten i el doctor va aprofitar aquell bon ambient per demanar-li que alliberés uns policies danesos i uns estudiants noruecs que estaven detinguts.
Himmler li va explicar que havia fet molt per ell alliberant a moltes persones i li va confessar que si ho feia Joseph Goebbels, a qui va titllar de fill de puta i coix, aniria contra ell.
Quan el doctor li va preguntar si no era molt complicat tenir un enemic com a company, Himmler li va contestar que el seu astròleg Wilhelm Wulff li havia dit feia poc que Goebbels era el seu millor amic i que havia comparat el seu horòscop amb el del ministre i que havia pogut constatar que eren amics.
En el castell de Harheim, els nazis varen efectuar l'últim gasejament contra persones considerades pels nazis com inútils.
En aquell castell varen ser assassinades 30.000 persones dins l'Operació T4.
La 106o Divisió va arribar a les set de la tarda al front de les Ardenes després d'un viatge amb camions des de Le Havre que havia deixat els seus soldats exhausts.
L'Omar Bradley, ja recuperat de la grip, es va desplaçar a Spa per visitar els comandants Courtney Hodges i Bill Simpson.
A la tarda, quan tornava de la reunió, va passar amb el seu automòbil per Bastogne.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
L'increment de la participació no ha afavorit el constitucionalisme de manera clara, com preveien els seus partits. / TJERK VAN DER MEULEN
Hi havia qui deia, en campanya, que volia trencar la lògica de blocs.
Sembla que l'electorat no ha respost de la mateixa manera.
No és estrany: amb un context tan polaritzat, i un sol tema dominant tota la campanya, la resposta esperable és votar en aquesta lògica.
Els resultats parlen per si sols: tot i els forts moviments entre blocs, que han portat, per exemple, Ciutadans a la primera posició i el PP al grup mixt, la fotografia de fons del país continua congelada, o gairebé.
De fet, respecte al 2015 només hi ha hagut un moviment significatiu entre blocs, que és el creixement del bloc del 155 a costa de la posició equidistant que ha maldat per defensar Catalunya en Comú-Podem, que perd més d'1,5 punts.
Per contra, el bloc independentista ha aguantat en uns nivells sorprenentment semblants al 2015, en percentatge i en vots.
Aquest escenari, d'un cert avantatge independentista respecte al bloc espanyolista, i una franja intermèdia reduïda, es repeteix fins i tot en les eleccions de més participació en aquest país.
El 82% s'acosta molt al sostre tècnic de tothom que pot efectivament votar.
Ningú podrà dir, en cap cas, que els resultats d'avui no representen la realitat del país.
Els fantasmes de la majoria silenciosa i d'un capgirament de la correlació de forces que s'havia de produir quan els abstencionistes metropolitans anessin en massa a votar s'han tornat a mostrar exagerats.
La majoria relativa de l'independentisme és prou sòlida per aguantar-ho.
Les conclusions que se n'han de treure són moltes.
La primera és que és difícil que al Parlament hi hagi una majoria que no passi per l'independentisme i, per tant, la possibilitat que la Generalitat caigui en mans del bloc constitucionalista és molt remota.
La segona és que tot el que han fet l'independentisme i l'Estat els últims dos anys ha servit per a moltes coses, però no per modificar substancialment els alineaments sociològics.
Si de cas, les posicions s'han endurit i s'han allunyat les unes de les altres, però la composició del país ja va cristal·litzar el 2015 i no s'ha mogut.
Els transvasaments interns poden ser molt importants per a la dinàmica política i parlamentària, però sociològicament són relativament secundaris: essencialment, el país és allà on era.
No queda clar quines són les condicions perquè aquesta correlació de forces es mogui.
L'esperança d'alguns era que l'increment de la participació fes la feina, però no ha sigut el cas.
La dinàmica demogràfica és lleugerament favorable a l'independentisme, però el canvi pel reemplaçament generacional és lent i a curt termini insuficient per capgirar les coses.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
És l'estil de vida que he pogut viure gràcies al que m'ha donat la natació.
Cada matí en els entrenaments i cada tarda, repetiria una i un milió de vegades el mateix camí."
Amb aquestes paraules, amb la veu entretallada i visiblement emocionat, va anunciar la seva retirada definitiva de la competició el nedador Aschwin Wildeboer (Sabadell, 1986).
El petit de la nissaga –el seu germà Olaf també era nedador– va fer el seu anunci en el decurs de la presentació del Trofeu Club Natació Sabadell - Memorial Paulus Wildeboer, el seu pare i entrenador, que es disputa aquest cap de setmana a Can Llong.
Durant l'acte, el president de la Federació Catalana de Natació, Enric Bertran, va qualificar l'homenatjat com "l'últim referent masculí de la natació catalana després de Sergi López".
Bertran va recordar el rècord del món de 100 m esquena (52.38), assolit en el relleu de 4x100 m estils dels Jocs del Mediterrani de Pescara el 2009, i la medalla de bronze en els 100 m esquena del mundial de Roma 2009, la primera que aconseguia un nedador català, com dues de les grans fites del representant del CN Sabadell.
Amb tot, Aschwin va assenyalar que el millor moment de la seva carrera va ser "l'abraçada que em vaig fer amb el meu pare abans de nedar la final de 100 m esquena dels Jocs Olímpics de Pequín el 2008".
Per primer cop no volia acceptar els resultats que havia obtingut."
Tot i que l'anunci oficial de la retirada va ser ahir, el nedador sabadellenc ja feia alguns anys que no competia al màxim nivell, sobretot des de la mort del seu pare, el maig del 2014.
L'últim gran resultat internacional va ser la quarta plaça en els 50 m esquena de Barcelona el 2013, a només 4 centèsimes del bronze i quan el seu pare ja estava malalt a Austràlia.
"Després vaig generar una mena de relació amor-odi amb la piscina perquè tot em recordava el meu pare", va admetre l'homenatjat.
El president del CN Sabadell, Claudi Martí, va presentar Aschwin Wildeboer com "el millor nedador de la història de l'entitat i un mirall per a tots els petits que ara comencen."
En aquest sentit, l'exrecordista mundial continuarà vinculat al seu club de sempre perquè actualment exerceix d'entrenador dels equips infantil, aleví i benjamí.
"En els entrenaments, intento trobar el balanç entre la disciplina i la comprensió, i això ho tinc gràcies al meu pare", va destacar Aschwin, il·lusionat en la seva nova etapa vital i esportiva.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Som al Nadal i Cap d'Any i des de les
hem preparat un seguit d'activitats per a fer la festa.
Des d'aquests links podeu accedir a totes
que s'han creat i participar en les diverses activitats.
cançons i dites, la carta als reis, bookmarks per a penjar de l'arbre
i un repertori que no s'acaba de sorpreses...
Des de VilaWeb Lleida un espatarrant
pessebre amb HTML dinàmic que farà jugar hores a més
lladres i serenos amb els màgics i el Pare Noel com
Ajuda els Reis a recuperar els regals.
d'enviar una tarja virtual als amics i coneguts, a través de la
Si prefereixes enviar un dibuix en
Una felicitació que arribarà a través del correu electrònic.
Una cançó solidària i un quadre de Casas Des de VilaWeb
Vilanova i la Geltrú i l'Ajuntament de Vilanova us ofereixen l'oportunitat d'enviar als vostre amics 'Merry Christmas' (una Nadala que la Taula per la Solidaritat de Vilanova va editar l'any
passat dins el CD Nadales per al Cor d'Àfrica) i una postal de felicitació amb la rèplica del quadre 'Montmatre' de Ramon Casas..
Sitges es prepara per rebre el Nadal Des de VilaWeb
Sitges s'ofereix tota la informació que l'Ajuntament ha editat referent a aquestes festes, i que repasa des de l'enllumenat dels carrers a la celebració de diferents actes populars, passant per exposicions de pessebres, així com per la celebració del Parc Infantil de Nadal. |
Introdueix les teves dades d'accés
T'enviarem un correu amb la teva contrasenya
T'enviarem un correu amb el teu nom d'usuari
Els Canterers - Rafael López-Monné
L'armari de l'habitació amaga un joc de te amb aigua, infusions, algunes pastes, tetera.
A l'habitació, els interruptors tenen un punt de fusta.
I al rebedor, abans de descobrir tots aquests detalls tan anglesos, la Jayne i un somriure com a benvinguda.
L'amor va empènyer la Jayne a deixar la Gran Bretanya quan va conèixer el Kiko.
Tots dos, després d'algunes voltes, van topar amb la caseta de Miravet que hauria de fer realitat els seus somnis.
Els Canterers, una antiga casa de terrissers del principi del XIX, s'ha remodelat amb gust, conservant-ne els trets originals (sorprèn el sostre de canyissars del menjador —típic a la zona pròxima a l'Ebre—, les immenses bigues de fusta) i incorporant-hi novetats que procuren aportar confort sense trair la tradició.
I de tot això, en fa ben poc: van obrir per Setmana Santa de l'any passat.
A la part del darrere, un petit jardí amb jacuzzi, hortet i vista sobre unes vinyes.
Planten tomàquets, cebes i altres vegetals que aniran a parar al plat dins una carta on no falten vins de la zona i en la qual, entre d'altres, triomfa el tiramisú entre els hostes.
Hostes que agraeixen els detalls, el sabó amb olor de mel del bany, els caramels de cafè amb llet de l'entrada, el servei de bar autoservei del saló.
Al rebedor, també, un llibre de visites en el qual, per sobre de tot, destaquen l'amabilitat d'aquesta parella amb experiència en el ram de l'hostaleria i el turisme que procuren que qui passi pels Canterers hi estigui còmode.
La Jayne, a més, sempre hi posarà un toc anglès que no està de més. -Pep Ruiz.
Aquest allotjament es va publicar en el número 141 del DESCOBRIR.
Habitació doble amb esmorzar: de 70 a 78 € per nit en funció de la temporada
Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents.
Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.
Situat al límit amb el Priorat, el poble disposa de façanes antigues, grans locals de cooperatives, excursions interessants per fer i l'església parroquial de Sant Jaume, d'estil...
El lloc adient on iniciar el recorregut és el portal d'Avall, ja que es tractava de la porta d'entrada a la població més important de les tres que es van construir a la muralla en el...
Arribats al poble de Rasquera, a la part meridional de la Ribera d'Ebre, iniciarem el camí a la placeta del carrer dels Afores, on hi ha un bust dedicat a Josep Iglésies i Fort, geògraf i...
La Ribera del poeta, periodista i activista Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907 – Barcelona, 2005) arrenca al castell de Móra d'Ebre, construcció capital durant la primera guerra...
A la Ribera d'Ebre, la serra de Cardó i la de la Creu van configurar el pas del riu que en aquesta comarca conserva gran part del seu ecosistema malgrat els camps de regadiu de fruita, ametlla i...
Rep a la teva safata d'e-mail el millor de Descobrir
Inscriu-te al newsletter de DESCOBRIR i uneix-te a la nostra gran família. |
En aquest Congrés es tractaran temes relacionats amb els procediments i la pràctica de diligències d'investigació en matèria penitenciària, a més de la Disposició Adicional 5a de la LOPJ.
També es faran diferents taules rodones sobre la duplicitat del procediment penal i penitenciari i l'abonament de la presó provisional.
Properament us informarem del programa i la forma d'inscripció.
Comissió d'Advocats de Responsabilitat Civil i Assegurances, Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l'Advocacia, Comissió de Dones Advocades, Comissió de Dret Penitenciari, Comissió de Drogues, Comissió de Justícia Penal Internacional, Comissió dels Drets de la Gent Gran, Comissió per a la Igualtat de Drets dels Nous Models de Família, Comissió de Prospectives, Comissió d'Advocats d'Empresa |
Es reforçarà el mur que separa aquest punt i l'amfiteatre romà
Imatge de les escales del Miracle, reobertes al públic
L'Ajuntament de Tarragona ha licitat aquest dijous uns treballs per millorar la seguretat de les escales del Miracle.
Segons apareix a la memòria tècnica de la licitació, són unes obres "d'urgència" que s'hauran de fer en el mur que separa l'espai de l'amfiteatre romà.
De fet, part de les escales es recolzen en unes voltes del monument que, tal com apunten els informes tècnics, tenen problemes estructurals a causa del deteriorament.
L'import de licitació és de 45.548,70 euros, el termini d'ofertes acaba el 14 de gener i les obres s'hauran d'executar en un termini màxim de tres mesos.
L'actuació és prèvia al projecte de reforma de l'amfiteatre que haurà de permetre millorar l'estat del monument, tancat al públic des de finals de setembre.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Per navegar per la pàgina de la UOC ha d'estar habilitat JavaScript, però sembla que està inhabilitat o que no és compatible amb el vostre navegador.
Si vols navegar per la UOC, canvia la configuració del teu navegador per habilitar JavaScript i torna a intentar-ho.
Hem canviat la manera d'accedir al Campus Virtual.
Pots entrar-hi des d'aquest enllaç:
Despacho 42 és un podcast ideat i produït pels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC sobre com les persones ens relacionem amb la tecnologia.
Parenthesis és un podcast en el qual us presentem les darreres tendències en informació i comunicació en format entrevista.
Posa't a prova amb aquest joc de preguntes i respostes creades pel professorat de la UOC.
Tria una categoria, respon correctament abans que s'acabi el temps i derrota els teus oponents.
Posa a prova els teus coneixements reptant els teus amics.
Escull anglès, francès o alemany, respon correctament les preguntes abans de què s'acabi el temps i derrota els teus contrincants. |
Mostrant de 61 a 70 de 3855 notícies disponibles
Caixa d'Enginyers ha obert una nova convocatòria Premis Idees Innovadores Isabel P. Trabal.
L'objectiu és fomentar els projectes relacionats amb la ciència, la tecnologia, la innovació i la sostenibilitat.
La idea guanyadora rebrà un premi de 10.000 euros.
Inscripcions fins el 24 de març.
Tal i com estableix el RD 56/2016, cada quatre anys les grans empreses tenen l'obligació de portar a terme una auditoria energètica.
Aquest 2020 toca fer el registre de la següent.
La Generalitat ha habilitat com a únic canal vàlid el tràmit de registre telemàtic mitjançant aquest enllaç.
Cal recordar que el Col·legi certifica auditors energètics, els qual podran accedir a les subvencions de l'ICAEN.
Avui, 5 de març, acaba una les cites més importants per al sector de la indústria 4.0, la fira Advanced Factories.
Els col·legiats i precol·legiats hi teniu accés gratuït.
Utilitzeu aquest codi quan demaneu aquí el Business Pass.
Les entrades VIP les tindreu a meitat de preu.
El Col·legi hi és present a l'estand G-707.
Els col·legiats i precol·legiats teniu accés, a través del COGITI, a uns cursos sense cost.
Entre altres temàtiques, les formacions versen sobre AutoCAD, sistemes de gestió i qualitat.
El termini s'ha ampliat i ara us hi podeu inscriure fins el 31 de març.
En aquest enllaç els trobaràs tots i la manera d'apuntar-t'hi.
La col·laboració entre col·legis professionals i Administració és ara més estreta.
Pere Palacín, Director General d'Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera, va acudir a la seu col·legial per mantenir una reunió amb els representants del Consell de Col·legis d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya.
Miquel Darnés, degà i president del Consell, hi va ser present.
La sala d'actes del Col·legi acollirà, el dijous 5 de març, la jornada tècnica " Mercats energètics.
Organitzada per l'Institut Català d'Energia (ICAEN) i el Grup de Gestors Energètics, comptarà amb la benvinguda del degà i la participació d'administracions i empreses.
El 20 de març comença el Mòdul 2 del Postgrau de Gestió Energètica: Gestió energètica eficient a l'entorn Big Data.
Per inscriure-t'hi (pots fer-ho aquí si ets col·legiat i aquí si no ho ets) no és necessari haver realitzat el primer mòdul.
També tens l'opció de fer-lo a distància, per videoconferència.
Miquel Darnés, degà i president de la METGEC, presentarà al Factory Innovation Theatre de la fira Advanced Factories els resultats de l' enquesta a enginyers sobre transformació digital realitzada al novembre.
L'acte se celebrarà el 4 de març, de 15:30 a 15:45 h.
La presentació també anirà a càrrec de Xavier Font, vicepresident de la METGEC.
Els col·legiats teniu accés gratuït a la fira.
El Col·legi organitza els següents dos cursos: " Verificació de baixa tensió " (2, 4, 9 i 11 de març) i " Aigua calenta sanitària " (11 i 12 de març).
El primer compta amb una sessió pràctica.
La part teòrica es podrà seguir per videoconferència.
El segon curs explicarà el funcionament d'una instal·lació, els serveis i funcions que presten els seus components i la legislació aplicable.
El dijous 5 de març, a partir de les 18.30 h, el Col·legi celebra el Dia de la Dona Enginyera.
En aquesta edició la protagonista serà Karina Gibert, Catedràtica a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Farà la presentació " Intel·ligència artificial: ètica, reptes industrials i de gènere".
Benvinguda a càrrec del degà i presentació de la convidada i cloenda, de la vicedegana.
Inscriu-t'hi ( col·legiats / no col·legiats ).
Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona
Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona
© Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona
Tots els drets reservats - Avís Legal - Accessibilitat - Cookies - Política de privacitat |
Text: Roger Palà / Il·lustració: Jordi Borràs
Els membres dels consells d'administració de les caixes catalanes, a diferència dels directors generals de l'entitat, són càrrecs representatius que no poden percebre sous per la seva tasca, però sí cobrar dietes per assistència a reunions.
Emprant aquesta fórmula, Catalunya Caixa va repartir entre el 2004 i el 2010 6,2 milions d'euros entre els seus consellers, que en molts casos ostentaven el seu càrrec en representació de la corporació fundadora de la caixa (la Diputació de Barcelona), d'ajuntaments i dels mateixos treballadors de l'entitat.
Al capdamunt d'aquest particular rànquing cal situar-hi Narcís Serra, que va cobrar 572.000 euros només en concepte de dietes entre el 2004 i el 2010.
Serra, dirigent històric del PSC i exvicepresident del Govern espanyol, va ser nomenat president de la Caixa d'Estalvis de Catalunya al març de 2005 en representació de la Diputació, i es mantindria al càrrec fins al novembre de 2010.
Al marge d'aquestes importants dietes, Serra va cobrar des de 2007 un sou com a president de l'entitat, que va arribar a elevar-se fins a 177.000 euros anuals.
Caixa Catalunya va emparar-se en una modificació de la llei de caixes aprovada per la Generalitat l'any 2006 (sota govern tripartit) per atorgar un salari anual a Serra.
Fins llavors, els presidents de les caixes no tenien dret a cobrar un salari pel seu càrrec.
En aquests moments segueix imputat en la causa que investiga les presumptes irregularitats en la gestió de la caixa.
Sota la presidència d'Antoni Serra Ramoneda, les dietes oscil·laven entre els 800 i els 1.000 euros per reunió, depenent de si es tractava del consell d'administració o de les comissions delegades.
Aquesta quantitat anà incrementant-se progressivament sota la presidència de Serra.
En la seva reunió del 5 de juliol de 2010, el consell d'administració de Catalunya Caixa resultant de la fusió amb Caixa de Tarragona i Caixa Manresa estableix remuneracions d'entre 1.300 i 1.625 euros per reunió, les mateixes de les que gaudien els fins llavors consellers de la Caixa de Catalunya.
Cal tenir en compte que, a més, el president pot arribar a cobrar fins un 50% més per la normativa de la pròpia entitat.
La decisió es va prendre 22 dies abans que la Caixa fos intervinguda pel FROB.
Així consta en l'informe policial de 25 de gener de 2013 al qual ha tingut accés CRÍTIC i que indaga en les possibles irregularitats en la gestió de l'entitat.
En la reunió també s'avalen els quantiosos sous dels directors de Catalunya Caixa, Adolf Todó i Jaume Massana, així com la retribució del president.
CRÍTIC i la Directa revelaven la setmana passada les elevades dietes que La Caixa paga als representants polítics, sindicals i empresarials amb presència al seu Consell d'Administració.
El cas de Catalunya Caixa, però, és substancialment diferent, a causa de la delicadíssima situació financera que travessava l'entitat d'estalvis en el moment en què es produïa el repartiment de dietes entre els seus consellers.
A més de Serra, càrrecs del PSC com Joan Echániz o Josep Burgaya, diputats de CiU com Francesc Iglesias o Estanis Felip i empresaris afins als dos partits com Antoni Llardén o Josep Molins Codina es van repartir milers d'euros en dietes per assistència a reunions del Consell d'Administració.
També van cobrar dietes sindicalistes de CCOO i de la UGT —que, segons expliquen fonts sindicals, donaven íntegrament les remuneracions al sindicat— i un històric del PSUC, l'advocat Maties Vives, vinculat els darrers anys a l'Entesa de Progrés Municipal de Montblanc, pròxima a ICV.
La xifra de la partida de dietes es va anar incrementant progressivament malgrat la delicada situació financera de l'entitat.
Els anys 2008, 2009 i 2010, per exemple, es va superar el milió d'euros en aquest concepte.
Així consta en les memòries anuals de l'entitat dipositades a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
L'any 2010, coincidint amb la fusió de Caixa Catalunya amb les caixes de Tarragona i Manresa i amb la primera intervenció del FROB, va ser quan més dietes es van repartir a Catalunya Caixa: 1,1 milions d'euros.
Es dóna el cas que aquell any l'informe corporatiu públic facilitat per l'entitat, a diferència del d'altres anys, no detalla el repartiment conseller per conseller: només ressenya les dietes del segon semestre, amb la fusió ja completada i amb un import modest (250.000 euros).
Tot i això, CRÍTIC ha pogut accedir al global de retribucions gràcies a la documentació recopilada per la Fiscalia en el marc de la investigació sobre les possibles irregularitats en els pagaments de sous a Catalunya Caixa.
En un document remès a la Fiscalia Anticorrupció al desembre de 2012, l'entitat detalla a instàncies de la policia les dietes percebudes pels seus consellers durant l'any de la fusió, tant en el primer semestre com en el període transitori entre l'1 de juliol i el 16 de novembre en què el Consell d'Administració va ser format pels membres de les tres entitats fusionades.
Una anàlisi de les trajectòries dels càrrecs polítics amb presència al Consell d'Administració de l'antiga caixa d'estalvis permet constatar que l'entitat es va convertir al llarg dels anys en un bastió de la vella guàrdia del PSC.
Al marge de Narcís Serra, el segon conseller que va cobrar més dietes en aquest període és Joan Echániz Sanz, un històric del PSC amb una llarga trajectòria a l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona que fins a l'octubre de 2013 va ser gerent de l'Hospitalet de Llobregat.
Echániz, que ostentava el seu càrrec en representació de la Diputació de Barcelona, va percebre un total de 435.000 euros en dietes des del 2004 fins a l'any 2011, amb la caixa ja intervinguda pel FROB.
Cal tenir en compte que Echániz va ser un dels tres consellers de l'antiga Catalunya Caixa que van sobreviure al procés de fusió amb les caixes de Manresa i Tarragona, però es va veure exclòs dels òrgans directius de l'entitat quan a l'octubre de 2011 es va convertir en banc.
A l'octubre de l'any passat va dimitir del seu càrrec després de ser imputat arran del procés obert per la Fiscalia.
Un altre nom històricament vinculat al PSC en el rànquing dels més ben remunerats a base de dietes és Antoni Llardén, actual president d'Enagás, l'empresa propietària de la xarxa estatal de gas.
L'empresari barceloní, que era conseller general de la Caixa de Catalunya a proposta de l'Ajuntament de l'Hospitalet, va cessar la seva activitat en completar-se el procés de bancarització de la caixa.
Llardén va ser sotssecretari del Ministeri d'Obres Públiques durant els anys noranta amb Josep Borrell de ministre.
Un altre càrrec del PSC que ha cobrat importants dietes de Catalunya Caixa és Josep Burgaya, que va ser tinent d'alcalde de Vic des del 2007 fins al 2011 i és professor titular d'història econòmica a la Universitat de Vic.
Burgaya, que va ser conseller de l'entitat en representació del Consell Comarcal d'Osona, va cobrar 199.000 euros entre el 2004 i el 2010.
Un altre dels consellers més ben retribuïts per Catalunya Caixa en concepte de dietes és Josep Molins Codina, un economista de dilatada trajectòria que en els darrers 15 anys s'ha mogut en l'òrbita de CiU.
Aquest empresari i consultor, que va ser nomenat conseller a proposta de la Diputació de Barcelona, ha percebut 421.000 euros des del 2004 fins al 2012.
Molins Codina, que durant els anys noranta va ser conseller de La Caixa, va arribar a Caixa Catalunya després d'un breu pas com a president de l'Institut Català de Finances durant el Govern de Jordi Pujol, i es va mantenir indefinidament a l'organigrama de l'entitat fins al desembre de 2012.
Actualment ha tornat a la Caixa —on és apoderat de MicroBank— i és soci de la consultoria INEO, propietat del grup Roca i Junyent i presidida per Francesc Homs, el conseller d'Economia que el va fitxar per a l'ICF.
Entre els consellers designats per les corporacions locals afins a CiU s'hi compta també Estanis Felip (213.000 euros), un històric de Convergència a Ponent, exalcalde de Ponts i exsenador, i Francesc Iglesias (CiU), exdiputat i expresident del Consell Comarcal del Bages (166.000).
Felip era conseller per designació del Consell Comarcal de la Noguera, i Francesc Iglesias —malgrat la seva adscripció a la federació nacionalista— ho era per la Diputació de Barcelona.
Un altre nom rellevant del Consell d'Administració de Catalunya Caixa és el de Maties Vives, històric del PSUC al Camp de Tarragona que ostentava el càrrec en representació de la Diputació de Barcelona.
Aquest advocat i economista, que ha passat vint anys al Consell d'Administració de la Caixa d'Estalvis de Catalunya, entre el 2004 i el 2009 va cobrar 217.000 euros en dietes.
Vives va ser diputat del PSUC les dues primeres legislatures del Parlament, i fins a l'octubre de 2013 va ser regidor de l'Entesa per Montblanc (vinculada a ICV).
Va dimitir arran de la seva imputació pel cas Catalunya Caixa.
En el moment de ser imputat, Vives va declarar a l'ACN que el cas era un "despropòsit jurídic" i que "no hi ha res que sigui penalment punible" en la seva actuació.
Al Consell d'Administració de Catalunya Caixa, com en d'altres caixes catalanes, també hi havia representació dels treballadors, entre els quals Josep Alonso i Genís Garriga, de CCOO, i Sara Cardona, que fins al 2006 era membre de la UGT i posteriorment va passar-se a l'Agrupació de Treballadors de Banca (CSOCA).
Fonts de CCOO afirmen que, igual que en el cas de La Caixa, les dietes anaven destinades íntegrament al sindicat.
Alonso va ser un dels consellers més ben retribuïts durant el període analitzat, amb un total de 411.000 euros.
En el cas de la UGT, des del sindicat també s'explica que les retribucions anaven destinades íntegrament a la secció sindical a Catalunya Caixa.
A més, els sindicats remarquen que els consellers no ostentaven el càrrec per designació directa de les centrals, sinó que eren escollits en un procés electoral obert a tota la plantilla.
La investigació sobre les presumptes irregularitats en la gestió de Catalunya Caixa arrenca amb una investigació d'ofici de la Fiscalia de Barcelona oberta al juliol de 2012.
No és fins al setembre de 2013 que són imputats els responsables de l'entitat, incloent-hi l'equip directiu i els 54 membres del Consell d'Administració.
El detonant va ser la celebèrrima intervenció del diputat de la CUP David Fernàndez al Parlament, que al juliol del mateix any va fer públic el contracte blindat del director general de l'entitat, Adolf Todó.
La CUP s'ha personat en la causa amb la presentació d'una querella criminal contra Todó, Massana i Serra.
La causa, en mans del Jutjat d'Instrucció núm. 30 de Barcelona, avança lentament.
Al passat mes de juny, la Fiscalia va arxivar la causa contra 12 dels 54 consellers de l'entitat, en constatar que no havien votat a favor dels increments salarials.
Entre els arxius, pel que fa a l'antiga Catalunya Caixa, figuren els tres representants dels treballadors i Montserrat Robusté, representant dels impositors de l'entitat.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
La platja de la Gola del Ter de Torroella de Montgrí és un dels escenaris on s'ha rodat el nou videoclip del primer single d'Amaia Romero.
La guanyadora d' Operación Triunfo 2017 va publicar ahir El relámpago, que en poques hores s'ha convertit en primera tendència a YouTube.
En aquest sentit, la desembocadura del riu Ter i el massís del Montgrí apareixen en diverses ocasions en el vídeo de la cantant navarresa.
Amaia va ser la guanyadora de l'edició de 2017 d' Operación Triunfo i, a més, va representar Espanya a final d'Eurovisió 2018 amb el cantant Alfred García.
«La zona del municipi que ens demanen més és la Gola del Ter, perquè és una platja molt salvatge i poc humanitzada, sense cotxes ni construccions», explica la responsable Film Office de l'Ajuntament de Torroella, Roser Ayats.
«El riu Ter i la muntanya del Montgrí donen molt de joc».
Precisament, explica, la Gola del Ter va ser escenari de rodatge de la pel·lícula sobre la Maternitat d'Elna, La llum d'Elna (2016), que va rebre el Premi Gaudí a la millor producció per televisió.
LAjuntament explica que des del municipi s'ha assessorat la productora i s'ha tramitat els permisos necessaris per al rodatge, que es va realitzar el 3 d'abril.
«Ens agrada que vinguin i, a més, és una difusió important per al municipi», explica el regidor de Promoció econòmica, Marc Calvet.
Així, expliquen, des del consistori també es facilita informació a les productores «perquè generin negoci a les empreses locals a llarg termini amb la promoció del municipi i durant el moment de les gravació i dels anuncis».
Per altra banda, el muncipi rebrà la setmana vinent una sessió de fotos de la marca de roba Mango.
A més, apunta Ayats, «actualment s'està rodant una producció de Netflix sobre Jean Custeau, que encara no ha sortit a la llum, de la qual no s'han demanat permisos a l'Ajuntament perquè s'ha rodat al mar».
El poble, però, ha estat l'objectiu de les càmeres per a altres videoclips d'èxit com la cançó Rockabye de la banda britànica Clean Bandit el 2017.
Així, altres marques també han escollit recentment Torroella per realitzar-hi anuncis, com Vueling, Volvo o Decathlon. |
L' Ara i Aquí engega la divuitena temporada als matins de RNA renovant el compromís d'oferir ràdio de proximitat i amb vocació i convicció de servei públic.
Compromís que es plasma en la voluntat de compartir quatre hores diàries al servei de l'oient amb informació, opinió, entreteniment, seccions, actualitat, convidats, col·laboradors, etc. Fidels al nom del programa, estarem pendents a tots el que passa " Ara ", en el nostre entorn temporal, i " Aquí ", situant Andorra com a eix central d'interès.
Arrencarem al punt de les 8h amb un tram dedicat a la informació i els serveis, fins el moment de "El Cafè de l'Ara i Aquí", l'espai amb entrevistes i tertúlies amb protagonistes d'actualitat.
I després, un munt de possibilitats amb experts en temes de caire molt divers, fins el punt del migdia.
Pàgina de Facebook Perfil de Twitter E-mail: [EMAIL] Telf: (+376) 873 777
Direcció i presentació: Àlex Lliteras Producció: Àlex Moldes Control de so: David Carmona Redacció: Òscar Royo
Hem comentat l'actualitat política avui al Cafè amb el president del grup parlamentari de Terceravia + Unió Laurediana + Independents, Josep Pintat.
Cafè amb el president del grup parlamentari de Terceravia + Unió Laurediana + Independents, Josep Pintat.
El seu patrimioni diuen que supera los 21 mil millones de euros i és un dels homes més influents del món.
A l'Apunt d'avui, extret d'un article del diari ABC, hem recollit, segons el seu parer, els sis consells que va donar als seus treballadors per aconseguir ser ric i triomfar en els negocis.
Aquelles coses que fan que estiguem en un atzucac, en un impàs, a nivell personal, professional o grupal.
Té a veure amb si allò que fem és el que volem fer o el que se suposa que "hem de" fer.
Com organitzar els nostres pensaments i accions segons el que volem i el que no, i allò al que estem o no disposats.
Ha començat indicant la conveniència de fer llistes.
L'Òscar Royo ens ha comentat alguns dels temes que integren la banda sonora de la segona part de la pel·lícula 'Frozen', que acaba d'estrenar-se.
El Pere augé ha comentat l'oportunitat que suposa que la CEA organitzi la XIII Trobada empresarial iberoamericana, com també alguns aspectes que cal implementar per aconseguir crear noves fonts de riquesa i l'èxit en el procés d'inversió estrangera.
La Sònia Graupera, a l'espai de la Graupera viatgera, ens ha portat avui a una zona distingida com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Comparteix les sensacions després de visitar, al Piamont italià, Langhe, Roero i Monferrato |
El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragons, ha avisat el president del Govern, Pedro Sánchez, que "no pot viure de xecs en blanc" si el PSOE guanya les eleccions generals.
En una entrevista de La Vanguardia recollida per Europa Press, ha dit que l'autodeterminació es plantejaria a l'hora de recolzar la seva possible investidura: "Sobre com es concreta, estem disposats a parlar".
Admet que l'independentisme no pot pensar que el Govern acceptar tot d'entrada, per rebutja que hi hagi vetos a l'inici d'una negociació: "Si de les eleccions surt un resultat que a ell li permeti no acceptar el veto, ser una bona notícia".
En preguntar-se-li si el Govern optaria per la via unilateral si guanyen PP i Cs i si Vox recolza aquests partits, respon: "La unilateralitat no la fa qui vol, sinó qui pot.
No descartem cap via pacífica i democrtica".
"Prioritzem la via més consensuada i civilitzada possible.
Per si apliquessin un 155 ideolgic, seria una violació de l'ordenament jurídic", afegeix.
Sobre la reacció a la futura sentncia del judici de l'1-O, el també 'número 3' d'ERC ha defensat que sigui pacífica i que impliqui la societat, més enll dels independentistes, i afirma: "La resposta ens ha de portar una solució, no ha de portar-nos un nou problema".
I respecte a la possibilitat d'avanar les eleccions catalanes al no aprovar-se els Pressupostos 2019, el conseller d'Economia ha respost que avui donarien "un escenari molt similar al d'ara", per la qual cosa creu que farien perdre el temps a la gent.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La quarta edició del Ral·li Pla d'Urgell comptarà amb la participació de l'elit d'aquesta especialitat automobilística, entre ells Xevi Pons i Nani Roma.
Gràcies a la tasca i l'esforç de l'Escuderia Mollerussa, la quarta edició del Ral·li Pla d'Urgell serà puntuable per al Campionat d'Espanya, un esdeveniment que convertirà la comarca en centre d'atenció d'aquesta especialitat automobilística.
Amb aquesta competició, Mollerussa es converteix en l'única capital lleidatana que acull 2 proves de campionats estatals d'aquest esport.
La prova tindrà lloc aquest divendres i dissabte, amb sortida i arribada a la plaça Manuel Bertrand de Mollerussa, i compta amb la participació dels 57 millors pilots de l'especialitat, entre ells mundialistes com Nani Roma o Xevi Pons.
El fet de què els seus impulsors hagin aconseguit que la prova fos puntuable pels campionats d'Espanya i Catalunya, ha provocat que es dupliquessin les inscripcions de la passada edició.
L'alcalde de Mollerussa Marc Solsona, acompanyat dels dos directors de cursa i membres de l'Escuderia Mollerussa, Toni Castillón i Joan Antón Grustran, i el regidor d'Esports, Jordi Pérez, han presentat aquest dimecres la prova.
Segons ha explicat Castillón, s'ha volgut acostar encara més la prova a la població per la qual cosa la plaça Manuel Bertrand acollirà a les 8 del vespre del divendres la cerimònia de presentació dels vehicles i pilots participants, els quals durant la tarda hauran passat les oportunes verificacions tècniques, a partir de les 4 de la tarda, a l'esplanada de darrere del Pavelló Firal.
Entre els pilots inscrits -en aquesta tercera prova puntuable d'Espanya de les 6 de què consta el campionat-, hi ha Xevi Pons, Campió del Món i actual líder del Campionat d'Espanya; Òscar Fuertes, campió vigent; i Nani Roma, entre altres, segons ha explicat Joan Anton Grustan.
El 4art Ral·li comptarà amb quatre trams cronometrats d'un total de 80 kilòmetres, dos dels quals, a Arbeca i a Sant Martí de Maldà es faran al matí, mentre que a la tarda es disputaran el que tindrà lloc al Circuit de la Serra i el que discorrerà pels municipis de Bell-lloc, Fondarella, Sidamon, Torregrossa i Mollerussa, on es farà l'entrega de premis a les 9 del vespre a la plaça Manuel Bertrand, segons ha indicat Castillón. |
VallsWifi és un servei ofert per l'Ajuntament de Valls que permet connectar-se
a Internet a través de punts d'accés WiFi ubicats en diversos punts de la via pública.
Amb el projecte VallsWiFi, la ciutat desplega una xarxa lliure d'accés a Internet
per a tots els ciutadans, una xarxa en línia i mòbil, per facilitar la cerca d'informació
i l'ús social de la xarxa de manera ràpida i còmoda.
Per accedir a VallsWiFi des de qualsevol dels punts d'accés que disposen del servei, l'únic requeriment és tenir un dispositiu (ordinador portàtil, una PDA, un telèfon mòbil...) amb connexió WiFi.
L'accés a la xarxa VallsWifi està obert a tota la ciutadania, prèvia acceptació de les condicions d'ús.
S'ofereix cobertura en zones habilitades i permet la navegació a una velocitat limitada a 256 kbps.
Amb aquest servei l'Ajuntament de Valls vol oferir un canal directe a la ciutadania per afavorir una major agilitat en els tràmits i serveis oferts.
Ajuntament de Valls - Plaça del Blat, núm. 1 - 43800 Valls (Tarragona) - Telf. |
Des de la CUP de Sitges volem animar-vos a prendre part activa del suport a les treballadores de les Llars d'Infants municipals que actualment es troben en una situació realment preocupant degut a l'impagament de la darrera nòmina i la inseguretat pel que fa a la continuïtat del servei.
Exigeixen que callem quan veiem que, dia rere dia, les nostres condicions de vida cada cop són més precàries.
I som nosaltres les que sostenim, amb la nostra feina no reconeguda, un sistema que no para de recordar-nos que nosaltres i la nostra feina valem menys.
Pretenen que aguantem els governs que apliquen retallades i privatitzacions que acaben recaient a les dones i que ens precaritza i empobreix més encara.
Com ja heu de saber si heu anat seguint l'actualitat política de Sitges, des de fa unes setmanes hem iniciat un debat sobre l'oferta feta pel govern municipal per tal d'arribar a un acord d'estabilitat.
Després de dues reunions preparatòries, convoquem una Assemblea Oberta a tothom per aquest dissabte 14 de gener a partir de les 10h. a l'Ateneu Popular de Sitges (Carrer del Sol, 2).
L'assemblea seguirà aquest ordre del dia amb el següent timing:
L'impacte dels pisos turístics en el teixit social urbà" que hem organitzat aquest divendres 11 de novembre a les 19h. a l'Ateneu Popular de Sitges (C. del Sol, 2).
És ben sabut per tothom que el govern municipal ha iniciat un procés de cerca de nous socis de govern i, de la mateixa manera, que la CUP ha sigut un dels grups amb els que ha contactat.
En motiu de la commemoració del 12 d'Octubre des dels col·lectius que conformem l'Esquerra Independentista de Sitges (Ateneu Popular de Sitges, Arran Sitges i CUP Sitges), hem sortit al carrer per dur a terme un acció destinada a la sensibilització sobre l'origen d'aquesta festivitat.
Per aquest motiu la vila de Sitges s'ha despertat amb unes pancartes penjades a les quals hi apareix la silueta d'una Amèrica del Sud tacada de sang.
La gestió dels residus municipals: aspectes tècnics, econòmics i polítics" que hem organitzat aquest divendres 7 d'octubre a les 19h. a l'Ateneu Popular de Sitges (C. del Sol, 2). |
L'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, serà el nou secretari general de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM).
Batalla prendrà el relleu del barceloní Marc Pifarré, que ha ocupat aquest càrrec els darrers set anys, des de novembre de 2011.
L'anunci del nomenament del batlle urgellenc s'ha fet aquest dissabte en el marc de la 20a assemblea de l'ACM, que s'ha celebrat a Sant Celoni (Vallès Oriental).
A l'hora de confirmar el relleu, Pifarré ha desitjat "sort i encerts" a Albert Batalla, a qui ha qualificat de "magnífic relleu" i ha agraït l'ajut de "tots els grans col·laboradors" amb què ha comptat, alhora que ha definit aquesta etapa com "uns dels millors anys personals i professionals".
De la seva part, Batalla ha afirmat que Pifarré deixa "el llistó molt alt, fruit d'una preparació tècnica enorme, d'un equip molt professional, d'una plena vocació de servei al món local i a la seva gent i d'un compromís permanent amb tot el país".
En el traspàs del càrrec també s'ha esmentat la feina feta per l'anterior president de l'ACM, Miquel Buch (actual conseller d'Interior), i per l'actual mandatari: l'alcalde de Sallent, David Saldoni.
L'Associació Catalana de Municipis i Comarques és actualment la principal entitat municipalista del país, atès que en formen part 932 dels 948 ajuntaments catalans, juntament amb la gran majoria de consells comarcals i d'altres òrgans supramunicipals.
El càrrec per al qual ha estat designat Batalla és compatible amb el fet de no formar part d'un consistori, atès que té un caràcter més tècnic i de gestió.
Per tant, si s'escau el podrà seguir exercint després de les properes eleccions municipals de maig del 2019, tenint en compte que l'alcalde urgellenc ja ha anunciat que no es presentarà a la reelecció i tancarà així una etapa de més de 10 anys com a batlle i de 16 anys com a regidor.
L'assemblea d'aquest cap de setmana ha estat la primera presidida per David Saldoni, que ha destacat la feina feta pels alcaldes i alcaldesses que, en quasi 40 anys d'existència de l'entitat, "han treballat per fer que els pobles i ciutats siguin llocs on poder viure dignament i on es respecten els drets polítics, civils i democràtics".
Saldoni també ha posat èmfasi en la necessitat de disposar de prou recursos per afrontar els temes que constitueixen "l'agenda del món local que no podem dissociar de l'agenda nacional".
Per aquest motiu, ha reclamat que la Generalitat es doti d'uns pressupostos "que permetin fer polítiques per millorar la vida dels ciutadans".
Pel polític bagenc, el món local "és un actor principal per gestionar i donar resposta a aquells temes que afecten el nostre dia a dia" i ha posat èmfasi en la transversalitat que representa l'ACM com a "espai per trobar el mínim comú denominador entre alcaldes i alcaldesses de diferents sensibilitats ideològiques i polítiques per construir àmplies majories en benefici dels ciutadans del país conjuntament amb les institucions".
La cloenda de l'assemblea va estar encapçalada pel president de la Generalitat, Quim Torra, que va felicitar els alcaldes i alcaldesses "per haver estat els alcaldes de l'1-O" i perquè seran "per sempre més els alcaldes de la llibertat d'aquest país".
I els ha encoratjat a mantenir aquest compromís de cara a les eleccions municipals perquè "és un pas essencial per fer-la efectiva".
La Consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, va inaugurar l'assemblea.
En el seu discurs es va comprometre a comptar amb el món local, tot manifestant que "per fer front als reptes de futur de Catalunya cal fer-ho de la mà, ajuntaments i Generalitat, i que el món local sigui un soci real, i fins i tot un contrapoder, que hi tingueu veu, però sobretot decisió".
També va agrair el paper dels ajuntaments durant l'1-0 i durant l'aplicació del 155 tot assumint la representació institucional del país i la defensa de la democràcia.
L'Assemblea de l'ACM és el màxim òrgan decisori de l'entitat municipalista, representant per tots els ens locals associats.
Durant la reunió s'han aprovat cinc propostes de resolució.
Una d'elles demanant un pla d'inversions consensuat amb el món local i que tingui en compte les realitats territorials.
També una proposta de resolució per una Llei de Territori que tingui en compte l'asimetria del país i que compti amb el vist-i-plau i consens del món local, i una resolució a favor d'una proposta de finançament de les escoles bressol en l'etapa de 0 a 3 anys.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
L'Egara i el Club de Campo defensen títol en una lliga que augmenta de nivell en el darrer curs abans dels Jocs de Tòquio del proper estiu
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
La pel·lícula '12 anys d'esclavitud', d'Steve McQueen, ha estat la gran vencedora de la 29 edició dels Independent Spirit Awards, celebrats la passada nit a Santa Monica, Califòrnia.
La cinta ha obtingut cinc guardons entre els quals destaquen millor pel·lícula, millor director per a McQueen, millor actriu de repartiment per a Lupita Nyong'o, millor guió i millor fotografia.
Entre la resta de premiats, Matthew McConaughey ha rebut el premi a millor actor per 'Dallas Buyers Club', un film gràcies també al qual Jared Leto s'ha alçat amb el guardó al millor actor de repartiment.
El premi a millor actriu ha estat per a Cate Blanchett per 'Blue Jasmine'.
A tan sols unes hores que doni començament la gran gala del cinema mundial, els 'Independent Spirit Awards' han tornat a demostrar que '12 anys d'esclavitud' és una de les favorites a alçar-se amb l'Oscar aquesta nit.
Steve McQueen - '12 anys d'esclavitud'
John Ridley - '12 anys d'esclavitud'
Sean Bobbitt - '12 anys d'esclavitud'
Lupita Nyong'o - '12 anys d'esclavitud'
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Hi van concórrer dos exdirectius de la Junta anterior: Jaume Fuset i Enric Llaudet (Barcelona, 1916-2003), que s'acabaria convertint en el màxim dirigent de l'Entitat.
Entre els aspectes més destacats de la seva candidatura hi havia la creació d'un reglament de règim intern, la convocatòria d'un referèndum per decidir el destí del camp de Les Corts, austeritat econòmica, l'amateurisme de les seccions i la creació d'una escola residència per a joves jugadors.
Les eleccions es van celebrar el 7 de juny del 1961 pel sistema restringit de socis compromissaris, i Llaudet va superar Fuset per un marge molt estret de tan sols 24 vots.
A partir d'aquí, el nou president blaugrana va iniciar una gestió difícil, marcada per les dificultats tant en l'àmbit esportiu com en l'econòmic.
Una de les mesures que va prendre el president blaugrana per sanejar l'economia de l'Entitat va ser la requalificació dels terrenys de les Corts, una qüestió que va comportar llargues negociacions amb l'Ajuntament de Barcelona i, en darrera instància, amb el govern espanyol.
Finalment, a l'estiu del 1965 el consell de ministres va aprovar les peticions del Club, i al maig del 1966 el Barça va vendre el solar de l'antic camp per 226 milions, una xifra que es va cobrar a terminis, en quatre anys.
Aquests diners van permetre estabilitzar la situació de les arques del Futbol Club Barcelona.
Precisament aquesta operació va donar a Llaudet la credibilitat necessària per superar amb comoditat el procés electoral del 1965, en el qual el president va ser reelegit en derrotar per 164 vots a 35 la candidatura opositora de Josep Maria Vendrell.
A l'estiu del 1966 l'optimisme regnava a l'Entitat, i Llaudet va crear el Trofeu Joan Gamper.
Tot i això, els fracassos esportius de la campanya 1966/67 van propiciar el sorgiment d'una forta oposició interna que es mostrava en total desacord amb la seva gestió.
Un cop acabada la temporada, el màxim dirigent barcelonista va respondre a l'oposició constituint un Consell Consultiu format per personalitats representatives de l'Entitat, però aquesta mesura no va tenir l'efecte esperat.
En aquestes circumstàncies, Llaudet va arribar a l'Assemblea de Compromissaris de l'1 de setembre del 1967 en una posició molt precària i va decidir convocar eleccions anticipades per al mes de gener de l'any següent, a les quals no es va presentar.
Abans d'abandonar el càrrec, el 17 de gener del 1968, Llaudet va demanar la creació d'una candidatura unitària per evitar una campanya electoral que perjudiqués el Club.
Narcís de Carreras va personificar aquesta alternativa i va ser elegit president per aclamació. |
El Producte Interior Brut (PIB) ha registrat un creixement del 2,4% durant el primer trimestre del 2019, en comparació amb el mateix període del 2018, segons publica aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
El creixement de l'economia espanyola ha estat del 0,7% respecte al trimestre anterior, una dècima superior a la registrada en el quart trimestre de l'any passat.
La principal aportació la fa la demanda interior, amb una puntuació de 2,2; tot i que suposa una reducció de tres dècimes respecte a l'anterior trimestre.
De la seva banda, la demanda externa presenta un aportació de 0,2 punts, quatre dècimes superiors a la del trimestre passat.
Les dades de l'INE revelen també que el consum continua creixent, tot i que menys que durant el quart trimestre del 2018.
Així, la despesa en consum final puja un 1,6% respecte al mateix període de l'any passat, tot i que la taxa és inferior a la del quart trimestre.
El mateix passa amb la despesa en consum final a les llars, que s'incrementa un 1,5% interanual però suposa cinc dècimes menys que en el trimestre passat.
Pel que fa a les administracions públiques, la despesa creix un 2%, dues dècimes menys que la del trimestre precedent. |
La idea d'una confluència d'esquerres al món local està avui, en línies generals, tocada de mort després d'anys de debat entre els Comuns, Podem i la CUP.
Aquest 26-M hi haurà més candidatures d'esquerres que fa quatre anys a les principals ciutats de Catalunya i, fins i tot, han implosionat gairebé totes les llistes que encara unien militants de l'esquerra independentista, dels cercles locals podemites o de l'entorn del que va ser el Guanyem d'Ada Colau.
Les batalles dels últims anys entre les esquerres en l'àmbit municipal poden posar en risc els 'governs del canvi' de ciutats com Badalona i Sabadell i faran gairebé impossible el 'sorpasso' allà on les candidatures de confluència van quedar en segon lloc, com ara Terrassa, Cornellà o Santa Coloma de Gramenet.
Fa alguns mesos va néixer Municipalistes per la República des de Baix com una mena d'espai de coordinació supramunicipal d'una quinzena de confluències municipalistes d'esquerres on hi ha militants de la CUP, d'ex-Comuns vinculats a Sobiranistes o dels moviments socials locals.
Aquí, segons van explicar, s'hi integrarien Guanyem Badalona en Comú, Guanyem Sant Boi, Decidim Ripollet, Guanyem Girona, Som Gramenet, Guanyem Sitges o Crida Premianenca, entre d'altres.
Tanmateix, el sector oficial de Catalunya en Comú no participa en cap d'aquestes llistes.
Com a gairebé única excepció de la norma, destaquen tres pobles on sí que hi col·laboraran juntes les agrupacions locals d'ICV i de la CUP, els dos partits d'esquerres més enfrontats en l'àmbit nacional: són les candidatures ciutadanes i impulsades per activistes socials de base que hi ha a Figueres, Banyoles i Vilassar de Mar.
Catalunya en Comú i Podem van firmar un pacte per anar junts en aquestes eleccions municipals, i ho faran a la majoria de pobles i ciutats amb la marca amb el nom del municipi i l'agregat "en Comú".
Tot i això, aquesta confluència no ha pogut tenir un èxit complet a tot arreu.
Primer, perquè alguns grups locals de Podem (Sabadell, Cornellà o Badalona, entre els més destacats) s'han negat a complir el que proposava la direcció de Podem Catalunya... i després perquè algunes agrupacions d'ICV (sobretot a l'Hospitalet, Terrassa, Sitges o Olesa de Montserrat) o d'EUiA (sobretot destaca el cas de Manresa o Sant Boi) no han arribat a un acord als seus municipis per anar sota el paraigua dels Comuns.
Aquestes desavinences, en algunes ciutats políticament molt rellevants, obren interrogants en el projecte nacional de confluència entre l'espai dels Comuns, ICV, EUiA i Podem.
La CUP ha decidit presentar-se amb la marca "CUP" a la majoria de llocs i, en general, no ha vist clar participar en candidatures conjuntes amb els Comuns.
De fet, han tingut molts problemes als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona per reeditar les candidatures de confluència que havien aconseguit crear fa quatre anys amb sectors de l'esquerra alternativa o militants de Podem.
Tampoc no han aconseguit sumar a tot arreu on s'hi hagués pogut amb la Som Alternativa d'Albano-Dante Fachin.
La desaparició de les exitoses candidatures filocupaires de Cornellà i Santa Coloma de Gramenet o les divisions entre les esquerres de l'Hospitalet posaran més difícil reeditar els seus bons resultats del 2015 al 'cinturó roig' industrial.
Per contra, la CUP sí que dóna suport oficial a candidatures amb altres forces polítiques i amb altres noms com els de Guanyem Badalona en Comú, Guanyem Girona, Crida per Lleida, Fem Manresa, Capgirem Vic, Guanyem Figueres o Sumem Banyoles.
ERC (amb excepcions, com la de Badalona), el PSC o el nou Junts per Catalunya de Carles Puigdemont no han entrat en cap d'aquestes coalicions municipals d'esquerres.
Aquí va el mapa per entendre el batibull de sigles, candidats i partits que representaran en les properes municipals els espais dels Comuns, de Podem, d'ICV, d'EUiA i de la CUP a les 15 ciutats més poblades de Catalunya més enllà de Barcelona.
Aquest 26-M hi haurà ciutats amb coalicions entre la CUP i militants o exmilitants de Podem, entre l'antiga ICV-EUiA i Podem, entre la CUP i EUiA, entre la CUP i Som Alternativa i, fins i tot, entre ICV i la CUP.
Però, almenys a les principals ciutats del país, no n'hi ha gairebé cap que uneixi tots els espais de les esquerres transformadores en una sola llista.
L'esquerra de l'Hospitalet a l'esquerra d'ERC i del PSC anirà més dividida que fa quatre anys: podrien haver estat quatre candidatures després de la implosió de Canviem l'Hospitalet —ICV no donarà suport als Comuns, però ha decidit no presentar-se per primer cop en la seva història a les locals de la segona ciutat més poblada de Catalunya— i la trencadissa a l'espai de la CUP.
Tot i els problemes i les desavinences interns, els Comuns finalment només tindran una única candidatura a l'Hospitalet de Llobregat.
L'hereu de l'actual grup municipal de Canviem l'Hospitalet es dirà L'Hospitalet en Comú Podem i la cap de llista tornarà a ser Ana González, una activista històrica de les lluites veïnals a la ciutat i que prové d'EUiA.
L'acord s'ha salvat 'in extremis' malgrat que ICV va estar a punt de crear una candidatura pròpia pels desacords "a l'hora de confeccionar la llista" entre els diferents actors polítics de la confluència.
La llista, doncs, tindrà el suport finalment del nucli proper als Comuns de l'Hospitalet i de Podem, però no tindrà l'aval de la ICV local, que va denunciar "irregularitats" en el procés de primàries.
L'entorn de l'esquerra independentista que es va agrupar entorn de la candidatura de la CUP el 2015 ara apareix dividit en dues candidatures: la de la CUP – l'Hospitalet per la Ruptura, que té el suport de la CUP Nacional, i la d'Alternativa d'Esquerres de l'Hospitalet, que té el suport del nucli local d'Arran.
Fa quatre anys, la CUP va aconseguir un regidor a l"Hospi' per primer cop en la seva història (el del regidor Khristian Giménez) i va superar el 5% dels vots per poc.
Ara, aquest espai haurà de competir amb dues marques.
D'una banda, doncs, la CUP-l'Hospitalet per la Ruptura serà la candidatura impulsada per l'esquerra independentista de l"Hospi' i no anirà vinculada amb cap altra formació política de la ciutat.
Ariadna Velando, militant de la CUP, educadora i activista en defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional, ha estat escollida alcaldable de la llista.
Però, a més, finalment, també es presentarà a banda de la CUP i dels Comuns la llista d' Alternativa d'Esquerres de l'Hospitalet.
De fet, aquesta llista, que té el suport del col·lectiu d'Arran a l'Hospitalet, de Som Barris i de Lluita Internacionalista, afirma que "és un espai en construcció que ve de l'experiència del grup municipal de la CUP i que vol obrir un espai de treball a la ciutat".
Alguns dels seus impulsors són gent que va muntar la candidatura del 2015 que estava vinculada a la CUP.
Ara presentaran com a cap de llista la independent Emma Núñez, activista del nou moviment veïnal que lluita contra els projectes urbanístics actuals a Bellvitge.
Terrassa en Comú, que va néixer com un projecte ciutadanista i de la voluntat de confluir amb altres organitzacions com ICV i EUiA, ara ja no tindrà el suport ni d'ICV ni d'EUiA ni tampoc de Podem, que presentaran una llista separadament.
Els Comuns a Terrassa van ser una de les llistes de fora de Barcelona que més a prop van estar d'assolir l'alcaldia en les municipals del 2015.
Va quedar-se a només tres regidors del PSC.
De fet, la candidatura dels Comuns va aconseguir duplicar en vots i regidors el resultat d'ICV-EUiA en les municipals anteriors.
Actualment, té sis edils, un 19% del vot i és la segona força.
Ho tenien a tocar, ja que el PSC va entrar en crisi a mig mandat quan l'ara ja exmilitant socialista Jordi Ballart va dimitir, en part per les pressions del partit contra la municipalització de l'aigua i, en part, pel suport socialista al 155.
Ara, el món comú-ecosocialista es dividirà en dos blocs: ICV i EUiA i Podem no han avalat el procés de confluència, i Terrassa en Comú s'hi presentarà en solitari.
Ara les dues llistes d'esquerres competiran separadament per intentar treure de l'alcaldia el PSC per primer cop en 40 anys.
D'una banda, Terrassa en Comú, que manté el nom i el suport oficial de Catalunya en Comú, presentarà com a cap de llista novament Xavi Matilla, arquitecte i professor d'urbanisme a la UPC.
I, d'altra banda, les seccions locals d' ICV, amb Manel Pérez al capdavant, i d' EUiA, amb Ivan Martos, van crear una coalició sota la marca Terrassa d'Iniciativa Verda – Unitat d'Esquerres després de mesos de discrepàncies entre els diferents actors de la confluència.
Posteriorment, s'hi va sumar a l'acord la gent de Podem Terrassa.
Ara la nova llista que competirà amb TeC es dirà: Podem – Iniciativa Verda – Unitat d'Esquerres per Terrassa (Podem-Ive).
La cap de llista serà Maria Eugènia López, actual secretària general de Podem Terrassa.
La CUP de Terrassa, que forma part de les Candidatures Alternatives del Vallès, s'hi presentarà en solitari amb l'objectiu de mantenir o millorar els seus resultats.
Fa quatre anys, va aconseguir per primer cop un regidor i va superar el 5% dels vots.
El partit hi presentarà com a caps de llista Marc Medina (29 anys), de formació enginyer industrial i professor de secundària i que fa més d'un any que és regidor, i Maria Cardona (34 anys), nascuda a Eivissa i que porta sis anys vivint a Terrassa, i treballa en una llibreria independent.
A banda, l'exalcalde de Terrassa i ex del PSC, Jordi Ballart, concorrerà a les eleccions amb la candidatura independent que ha creat, Tot per Terrassa, que compta amb la poetessa Marta Pessarrodona per tancar la llista.
La principal novetat de les eleccions a Badalona serà que membres de l'antiga candidatura de Guanyem Badalona en Comú i d' ERC es presentaran junts en una confluència per disputar la victòria al gran favorit, de nou Xavier García Albiol.
Els números podrien donar, ja que els resultats en les últimes eleccions espanyoles d'ERC i del Front Republicà a Badalona els farien segona força per darrere del PSC, mentre que el PP es va quedar amb un exigu 6% del vot.
Aquesta confluència inèdita fins ara, que portarà per nom Guanyem Badalona en Comú – ERC, unirà esforços entre ERC, la CUP badalonina, Avancem, Moviment d'Esquerres, Sobiranistes i gent de base que ve de Revolta Global sota la marca de " La Badalona valenta".
La candidata tornarà a ser Dolors Sabater, que segueix sent independent de cap partit, i buscarà polaritzar amb Albiol per intentar ser la força més votada.
Sabater va obtenir l'alcaldia durant tres anys gràcies a un pacte multipartit contra el PP, tot i que la llista d'Albiol havia guanyat duplicant-los en vots i regidors.
La confluència va anar més enllà de la CUP, però va tenir una empremta important de l'esquerra independentista.
S'ha de tenir en compte que a Badalona la CUP venia d'uns resultats molt exigus l'any 2011, quan en solitari va quedar-se sense regidors i va sumar només 1.460 vots, l'1,8%.
El cercle de Podem Badalona va votar en assemblea amb un 80% de suport sumar-se a la confluència amb Guanyem i ERC per concórrer junts, tot i que la direcció de Podem Catalunya ha pactat anar junts a les municipals amb les candidatures vinculades a Catalunya en Comú.
Tanmateix, malgrat la decisió de la direcció de Podem, el problema és que un sector crític de Podem ha decidit trencar i anar-se'n amb ERC i Guanyem.
El conflicte és obert, i, per tant, hi haurà membres de Podem a les dues candidatures, però Podem oficialment només dona suport a la candidatura dels Comuns.
"Badalona no té secretari general actualment.
Per tant, la potestat per arribar a acords la tenia Podem Catalunya", expliquen fonts de Podem.
Alguns membres del partit de Pablo Iglesias ja van formar part inicialment de la candidatura de Guanyem Badalona de l'any 2011, però ràpidament es van viure els primers conflictes amb la dimissió d'un regidor de Podem.
Catalunya en Comú ha apostat per competir contra l'exalcaldessa Dolors Sabater, malgrat els vincles que hi va haver fa quatre anys entre les candidatures de Colau i Guanyem Badalona.
Ara es presentà a les eleccions municipals amb la seva pròpia marca electoral Badalona en Comú Podem, en una confluència que inclourà ICV, EUiA i gent vinculada a Barcelona en Comú, i tindrà el suport oficial de Podem Catalunya.
La llista estarà encapçalada per Aïda Llauradó, que prové d'Iniciativa, partit que fa quatre anys també va decidir anar en solitari.
Tot i això, els dos regidors d'ICV-EUiA en l'últim mandat van donar suport a l'alcaldia de Sabater contra el PP de García Albiol.
Les esquerres de Sabadell a l'esquerra del PSC vénen d'un triple empat a 4 regidors entre el que podríem considerar la candidatura afí als Comuns, la propera a la CUP i la d'ERC.
Unitat pel Canvi, ERC, Crida per Sabadell —coalició de la CUP i Entesa— i Guanyem van aprofitar l'enfonsament del PSC liderat en els darrers anys per Manuel Bustos per formar un govern de coalició d'esquerres plurals a l'Ajuntament de la cocapital del Vallès Occidental.
Durant dos anys, l'alcalde va ser d'ERC, Juli Fernàndez, i durant dos anys de la Crida, Maties Serracant.
Tanmateix, si l'esquerra ja anava dividida fa quatre anys, encara ho estarà més ara.
El govern de coalició entre les diferents esquerres sabadellenques està avui en perill.
Hi haurà sis candidatures a l'esquerra dels socialistes: ERC i la Crida per Sabadell, d'una banda, i Sabadell en Comú, Podem, Guanyem —que finalment s'hi presentarà amb el nom de 100% Sabadell i la seva actual regidora Marisol Martínez de cap de llista— i Ara Sabadell, d'una altra banda.
La Crida segueix la línia de confluència de l'esquerra independentista i dels sectors municipalistes sabadellencs que venien històricament del PSUC.
Actualment és una candidatura molt propera a la CUP de Sabadell —que hi dóna suport— i al Moviment Popular de Sabadell, tot i que encara manté vincles amb l'antiga Entesa per Sabadell, que va néixer el 1999.
La Crida, que va néixer fa sis anys, es va presentar per primer cop a les municipals passades, i ara repetirà amb Maties Serracant com a cap de llista i Nani Valero, de número 2.
Unitat pel Canvi canviarà de nom i es transformarà en el nou Sabadell en Comú.
ICV i EUiA no han aconseguit finalment el suport del cercle local de Podem a Sabadell liderat per Marta Morell i, fins i tot, fa uns quants mesos, semblava que EUiA s'hi presentarien separadament.
El cap de llista dels Comuns serà Joan Berlanga, d'ICV.
Mentrestant, Podem Sabadell hi presentarà la seva pròpia candidatura liderada per Marta Morell, després de no haver aconseguit arribar a una entesa amb els seus actuals companys d'Unitat pel Canvi.
A més, un dels regidors d'Unitat pel Canvi i exmembre de Podem, Ramon Vidal, ha impulsat una altra candidatura, Ara Sabadell, molt crítica amb els Comuns.
A més a Sabadell va destacar la xifra de votants en les darreres municipals del PACMA, el partit animalista, que es va endur 2.000 vots i un 2%.
Aquest grapat de 2.000 vots no és gens menor a la ciutat i podrien haver canviat l'equilibri entre forces d'esquerres de fa quatre anys.
A Lleida les dues forces de l'esquerra transformadora, la CUP i el Comú de Lleida, estan actualment empatades a dos regidors i es van moure entorn dels 4.000 vots en les municipals del 2015.
Tanmateix, tots dos encara van quedar molt lluny del PSC, de Convergència o de Ciutadans, els tres principals partits a la Paeria.
La capital del Segrià, fins ara, ha estat un territori complicat per a les opcions d'esquerres més enllà del PSC del fins ara alcalde Àngel Ros.
De fet, és bo recordar que en el mandat entre el 2011 i el 2015 no hi havia cap regidor, cap, ni d'ERC, ni de la CUP ni d'ICV-EUiA.
La situació podria desnivellar-se aquest 26-M, només teòricament, a favor del Comú de Lleida, ja que han decidit unir forces en els propers comicis amb ICV-EUiA i Podem mantenint la mateixa marca electoral.
Catalunya en Comú donarà suport a aquesta candidatura.
Si el Comú, que va tenir 3.800 vots, i ICV-EUiA, que en va tenir 2.400 però va quedar fora de la Paeria, sumessin ara els mateixos vots que fa quatre anys, arribarien a superar el 12% del vot.
Tot i això, en política, no sempre 2+2 fan 4.
Fa pocs dies, el Comú va escollir com a candidat en primàries obertes el fins ara regidor del Comú, Sergi Talamonte.
La Crida per Lleida – CUP s'hi presentarà amb la mateixa marca que fa quatre anys; però, com és habitual en les candidatures de l'esquerra independentista, renovarà pràcticament tota la llista de candidats.
La cap de llista serà ara Rosa Peñafiel, portaveu de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme i membre de l'associació feminista Dones Lleida.
La Crida aspira a millorar el 8,7% de vots de fa quatre anys gràcies al creixement de vot i massa social que ha experimentat l'esquerra independentista en els últims anys.
La CUP i ICV-EUiA van obtenir regidor per poquet i són els últims partits en representació a l'Ajuntament de Tarragona, per darrere de tota la resta de partits polítics.
La capital tarragonina és una ciutat històricament governada pel PSC i, en l'últim mandat, el govern municipal era format per regidors socialistes i del PP.
Tot indica, si no hi ha sorpreses, que l'esquerra transformadora ho tindrà complicat per fer capgirar per complet la situació a l'Ajuntament... i sobretot després de la victòria i dels bons resultats del PSC en les eleccions generals del 28-A a la ciutat i el seu entorn.
Josep Fèlix Ballesteros, l'alcalde actual, s'hi presenta per cinquena i darrera vegada com a cap de llista del PSC i és el gran favorit.
La CUP de Tarragona tornarà a presentar candidatura amb la seva mateixa marca electoral i sense cap confluència amb l'objectiu de millorar resultats.
La formació ha estat molt crítica en aquest mandat amb el projecte municipal del PSC de Ballesteros i, en concret, va denunciar una suposada trama de corrupció —la CUP va portar el 'cas Inipro' als tribunals el 2013.
Els primers tres llocs de la llista cupaire els ocupen tres dones: la regidora actual, Laia Estrada; l'arqueòloga i investigadora Eva Miguel, i la tècnica en cooperació Inés Solé.
En Comú Podem Tarragona serà l'única novetat, culminant el procés de confluència d'ICV, d'EUiA i de Podem, tot i que hi ha hagut problemes, dimissions i desavinences importants des del nucli local podemita.
La cap de llista dels Comuns serà Carla Aguilar, politòloga i procedent del col·lectiu feminista Fridas, i el número 2 serà Hernán Pinedo.
L'espai polític que representen els Comuns va obtenir el 28-A més de 9.000 vots a la ciutat, però fa quatre anys es van quedar en els 2.800 que van donar un únic escó a Arga Sentís, en representació d'ICV-EUiA.
En Comú Podem agafa el relleu d'ICV-EUiA amb l'objectiu de consolidar l'escó que els ecosocialistes han mantingut des del 2007.
La candidatura que va donar la sorpresa per l'esquerra a Mataró fa quatre anys, Volem Mataró, ha anat entrant progressivament en implosió interna.
El 2015 van superar en vots els Comuns i la CUP, i van quedar molt a prop d'ERC, amb els seus tres regidors i un 11% de vot.
Finalment, però, la llista ha acabat amb una sola regidora, Montse Morón, després de mesos d'expulsions, sancions internes i regidores passant a ser no adscrites.
La llista s'ha acabat desvinculant de Podem arran que a partir de la tardor del 2017 la secretària general de Podem a Mataró i portaveu de la confluència Volem, Montse Morón, va seguir les passes del que va ser secretari general de la formació morada a Catalunya, Albano-Dante Fachin, per les desavinences amb la direcció de Pablo Iglesias.
Morón serà ara la cap de llista de la nova marca VOLEMataró – Som Alternativa, l'organització impulsada per Albano-Dante Fachin.
Mataró és un dels ajuntaments de Catalunya que han acabat el mandat amb més partits polítics representats al consistori: un total de 12 de diferents, sobretot a causa de la divisió de les esquerres.
A banda de Som Alternativa, s'hi presentaran, d'una banda, el PSC —el gran favorit— i En Comú Podem, i de l'altra ERC i la CUP.
En Comú Podem Mataró serà el nom de la candidatura afí oficialment a Catalunya en Comú i compta amb el suport d'ICV, d'EUiA i de Podem.
Tindrà com a candidats principals Sergi Morales, expresident d'ICV, i Sarai Martínez, regidora i referent de Podem a Mataró.
La CUP de Mataró mantindrà la sigla de sempre i hi presentarà Carme Polvillo, llicenciada en història i militant de la USTEC, com a cap de llista i Juli Cuéllar.
Precisament, Polvillo va ser la número 2 en les municipals passades, i ha estat regidora tot aquest mandat, i Cuéllar va ser el cap de llista fa quatre anys.
Ara, simplement, canviaran l'ordre dels dos primers de la llista, però es mantindran l'estil i els objectius de sempre.
La CUP Mataró i Som Alternativa finalment no van arribar a un acord per presentar-s'hi junts.
La CUP ha seguit una evolució progressiva en l'última dècada a Mataró, ja que el 2011 tenia un regidor i el 2015 va sumar-ne dos.
Per contra, fa quatre anys va destacar el creixement espectacular d'ERC a Mataró, que va passar de no tenir cap regidor a tenir-ne quatre i ser la tercera força més votada a la capital del Maresme.
Som Gramenet va ser una de les sorpreses de les eleccions municipals del 2015, ja que va quedar en segon lloc en una ciutat governada amb grans majories pel PSC ara liderat per Núria Parlon.
Una candidatura que es movia entre el votant de Podem i el de l'esquerra independentista va triplicar el nombre de vots i va passar dels dos regidors que tenia Gent de Gramenet abans als sis que han tingut en tot aquest mandat.
Som Gramenet tornarà a ser una candidatura plena de gent d'esquerres i d'independents del municipi.
Ara quedarà més vinculada a la CUP després de la sortida dels dirigents locals podemites i, de fet, sumaran vots a la Diputació de Barcelona per CUP – Alternativa Municipalista.
Segons expliquen des de la mateixa esquerra independentista, ja hi va haver discrepàncies amb alguns regidors de Som Gramenet a mitja legislatura.
El regidor Jesús Sánchez, proper a Podem, va acabar deixant el grup municipal i, de fet, ara anirà de número tres a la candidatura dels Comuns.
Ara el cap de llista de la candidatura serà Albert Gerard Ventura, seguit de Gemma Oliva, Jaume Abelló i Sara Martín.
Militants de Podem, que fa quatre anys havien anat amb Som Gramenet, passaran a formar part del bloc dels Comuns amb una nova marca electoral que s'estrena aquest any per primer cop a la ciutat: En Comú Podem Santa Coloma, per unir sota la mateixa candidatura la gent d'ICV, d'EUiA i de Podem.
El cap de llista serà Jonatan Fornés i la número dos, Núria Larroya.
La CUP, presentant-s'hi amb la seva pròpia sigla, va ser segona força a Reus en un resultat històric.
Va passar d'un sol regidor... a tenir-ne sis i liderar l'oposició al govern.
L'esquerra independentista s'hi presenta amb el lema "Tenim l'alternativa" per intentar mostrar que podrien ser relleu al govern de Carles Pellicer, ex-CiU i ara Junts per Reus, que fins ara només tenia un regidor més que ells.
Aniran en solitari, amb una llista majoritàriament de militants cupaires i amb la seva marca electoral de sempre.
La cap de llista serà Marta Llorens, mestre d'adults i membre del TEBAC, i el número 2, Edgar Fernàndez, educador social i membre d'Endavant.
L'exitàs dels cupaires va provocar, indirectament, que l'aleshores nova candidatura Movem Reus – Assemblea Oberta, que va ser un pacte de membres de Podem, de Procés Constituent i d'ICV-EUiA, es quedés fora del consistori amb només un 2% dels vots.
De fet, la candidatura del món comú va tenir aleshores menys vots que els que havia tingut ICV-EUiA l'any 2011.
Tot i això, l'espai dels Comuns i d'ICV espera recuperar almenys el regidor que es va perdre fa ja vuit anys.
Precisament fa pocs dies, en les eleccions al Congrés, el mateix espai dels Comuns va obtenir a la ciutat 6.000 vots i gairebé un 12% del suport.
Evidentment, cada elecció és un món, i no tenen res a veure unes municipals amb unes generals: on, a més a més, no s'hi presentava la CUP.
Tot i això, els votants potencials hi són.
Ara deixaran la poc coneguda marca de Movem Reus per presentar-s'hi amb el nom més conegut actualment: En Comú Podem Reus, i amb Pilar Flamenco de cap de llista.
Guanyem Girona, candidatura liderada novament per Lluc Salellas, vol assaltar l'ajuntament després dels bons resultats de la CUP a les comarques gironines en l'últim cicle electoral.
El 2015, la CUP, que ja venia de tenir regidors a Girona, va pujar en vots i va aconseguir situar-se amb els mateixos edils que el PSC i ERC com a partits d'oposició a l'antiga alcaldia de Carles Puigdemont.
Ara, però, s'hi presenten amb una nova plataforma que va més enllà de la CUP i que inclou també altres organitzacions com MES – Moviment d'Esquerres (una escissió catalanista del PSC, on hi havia gent com l'exalcaldessa gironina Pia Bosch o l'exconsellera de Sanitat Marina Geli), alguns militants de base dels Comuns i d'EUiA de l'ala sobiranista i persones que no participen en cap organització política.
Els candidats van ser escollits en un procés de primàries obertes on va arribar a haver-hi uns 250 candidats: d'allà han sortit, per aquest ordre a la llista, l'educadora Cristina Andreu, l'emprenedor Xevi Montoya, l'activista social Dolors Serra i l'actual edil de MES – Moviment d'Esquerres, Pere Albertí.
Tot i el context d'ascens dels Comuns l'any 2015...
ICV-EUiA, que es van presentar amb les seves pròpies sigles, van perdre de cop els dos regidors que tenien a Girona en unes eleccions que van suposar un drama per als ecosocialistes gironins.
Ara intentaran tornar al consistori a través de la marca Girona en Comú —que inclou Podem, a part del món ecosocialista i d'EUiA— i amb Eugènia Pasqual, activista social gironina, que repetirà com a cap de llista després d'intentar-ho fa quatre anys com a candidata d'ICV-EUiA.
En aquells comicis les candidatures d'esquerres que més van créixer, i que probablement es van endur una part del votant d'Iniciativa, van ser la CUP i ERC.
No és gaire conegut que la CUP, un partit de l'esquerra radical independentista, ha estat des de l'any 2015 la segona força política a la ciutat de Sant Cugat, una de les localitats amb major renda 'per capita' de Catalunya i governada des de fa dècades pels convergents.
La CUP Sant Cugat, amb la seva pròpia sigla i sense coalicions, va pujar de dos a quatre regidors i va superar la resta de partits de l'oposició l'any 2015.
L'esquerra independentista es postula de cara al 26-M com l'alternativa a "32 anys de dretes" en un municipi que és molt més complex socialment i molt més extens —inclou també zones com la Floresta i Valldoreix— del que la majoria de gent es pensa.
La seva alcaldable, Núria Gibert, assegura que en aquests comicis municipals no es conformen a ser segona força i que "ha arribat el moment de governar".
El seu primer gran acte de campanya va comptar amb el suport de l'economista crític Arcadi Oliveres.
Fa quatre anys, ICV va mantenir els dos regidors a Sant Cugat que ja tenia.
Ara els ecosocialistes i gent del món dels Comuns i de Podem de la ciutat uniran forces per presentar-s'hi com a Sant Cugat en Comú.
El seu candidat serà l'ara regidor Ramon Gutiérrez Illana, que va substituir fa dos anys Roser Casamitjana, com a portaveu d'ICV a l'Ajuntament.
Cornellà en Comú – Crida per Cornellà, que inicialment fins i tot va ser coneguda per Guanyem Cornellà, tenia el suport d'activistes socials de totes les esquerres, alguns d'ells com l'ara diputat de la CUP i abans regidor Vidal Aragonés, i, de fet, s'hi va presentar amb un logotip amb fons de color morat que s'assemblava al de Podem... tot i que oficialment Podem no s'hi presentava.
Alternativa d'Esquerres de Cornellà (AEC), Equo, Procés Constituent i militants de Podem van unir forces sense el suport d'ICV-EUiA i van aconseguir ser la segona força política en uns resultats històrics per a l'esquerra alternativa en una ciutat governada amb grans majories del PSC, tant amb José Montilla primer, i després per Antonio Balmon.
Aquella candidatura l'encapçalava l'ara diputat de la CUP Vidal Aragonés.
Tres anys més tard, la formació es va quedar amb només un representant al ple: un que és afí a Podem.
Tres van escindir-se per formar el grup municipal Alternativa d'Esquerres –el referent local de la CUP– i Pirates, i una altra és regidora no adscrita.
Alternativa d'Esquerres per Cornellà, que va quedar després de la separació amb tres regidors com el grup d'esquerres anti-PSC més fort, s'hi presentarà amb el suport oficial de la CUP i el d'activistes socials provinents de Pirates o de Som Alternativa.
Ara presentaran com a cap de llista Ángel Camacho, que ha estat regidor i va anar de número tres per Cornellà en Comú fa quatre anys.
ICV sempre ha estat crítica amb Cornellà en Comú – Crida per Cornellà pel fet de ser, segons ells, una "marca blanca" de la CUP.
En les últimes eleccions, els ecosocialistes van baixar dels quatre regidors que tenien el 2011 als dos actuals, molt lluny dels millors registres d'un PSUC que va arribar a governar la ciutat fa just 40 anys.
El regidor Arnau Funes, cap de llista d'Iniciativa en les últimes eleccions municipals, deixarà la primera línia política.
Ara la nova candidatura, En Comú – Movem Cornellà, que uneix ICV, EUiA i gent del món dels Comuns, presentarà Claudio Carmona com el seu candidat a l'alcaldia.
A més a més, hi haurà una nova candidatura fruit de la tensió entre alguns 'podems' i comuns en l'àmbit local que no estan d'acord amb els pactes entre Podem Catalunya i Catalunya en Comú: la de Podem Cornellà, que estarà encapçalada per Mari Carmen López, que també havia anat de número 4 a les llistes de la confluència d'esquerres de Cornellà en Comú que s'hi va presentar fa quatre anys.
Un exemple més de l'atomització de candidatures d'esquerres és Sant Boi.
Si fa quatre anys hi havia dues candidatures d'esquerra transformadora, ara n'hi haurà tres.
Ara es disputaran un mateix tipus d'electorat Sant Boi en Comú, Podem – Esquerra Unitària i Gent de Sant Boi – CUP.
Sant Boi en Comú serà la nova candidatura del món dels Comuns a Sant Boi.
Iniciativa per Catalunya, presentant-s'hi fa quatre anys amb la seva sigla tradicional i cap coalició, com a la majoria de municipis del Baix Llobregat, va aconseguir mantenir votants i, davant la caiguda del PP, va tornar a ser novament la segona força al consistori.
Els ecosocialistes van reeditar aleshores el pacte de govern amb el PSC.
Ara buscaran superar els seus resultats... i la gran pregunta és si seguiran governant en minoria amb el PSC o passaran a l'oposició.
La seva cap de llista, Alba Martínez, que ha estat fins ara regidora de Ciutat Educadora, Cooperació, Solidaritat i Pau i portaveu d'ICV a l'Ajuntament, rellevarà el que va ser fa quatre anys cap de llista d'ICV-EUiA a la ciutat, Josep Puigdengolas.
Tot i això, els Comuns no han aconseguit arribar a un pacte amb el Podem local.
De fet, Podem i EUiA faran una candidatura pròpia per a les municipals amb el nom de Podem – Esquerra Unitària.
El candidat serà Jorge Romero, que precisament és president de la Comissió de Garanties de Podem Catalunya i ha estat els últims tres anys regidor i portaveu del grup municipal Gent de Sant Boi.
Al marge del procés d'unitat dels Comuns, la CUP de Sant Boi, en una coalició anomenada Gent de Sant Boi, va aconseguir entrar per primer cop al consistori amb dos regidors de cop i un 8% del vot.
Ara la CUP i alguns exmilitants dels Comuns, els de Sobiranistes, han anunciat una nova llista conjunta per a les municipals.
La candidatura tindrà el nom de Guanyem Sant Boi –recollint el nom inicial que va tenir la candidatura d'Ada Colau Guanyem Barcelona i obviant totalment el color groc identificatiu de la CUP– i unirà la CUP, el Som Alternativa d'Albano-Dante Fachin, el Moviment d'Esquerres – MES i sectors sobiranistes dels Comuns que tenen el suport del mateix Joan Josep Nuet.
El principal partit de l'esquerra més enllà del PSC a Rubí no és actualment ICV-EUiA, sinó l' Alternativa d'Unitat Popular (AUP).
En un resultat històric, fa quatre anys va aconseguir passar del no-res a tres regidors i un 10% dels vots.
Ara s'hi torna a presentar amb la mateixa sigla.
L'AUP, que forma part de les CAV (Candidatures Alternatives del Vallès), és una mena de coalició d'esquerres formada per la CUP i, segons expliquen, també hi hauria militants de base d'Esquerra Unida i Alternativa i d'Alternativa Ciutadana de Rubí.
Tanmateix, la CUP hi dóna tot el suport.
Encapçalen la candidatura tres dones: Betlem Cañizar, professora, consultora social i activista feminista; Eulàlia Formiguera, sociòloga i tècnica d'Educació a l'Ajuntament de Sant Cugat, i Montse Rousse, una de les principals impulsores de la plataforma Rubí Sense Abocadors i membre d'Alternativa Ciutadana de Rubí.
ICV, que s'hi presentava amb la seva sigla també a Rubí com sempre, va baixar de tres a dos regidors, tot i que, en nombre de vots, va quedar pràcticament igual.
Ara seran En Comú Podem Rubí, unint a la llista la gent del món de Podem i 'comuns' locals.
La cap de llista serà Ànnia Garcia, periodista, que és regidora des del 2013 i que ja va ser la número 2 de la llista ecosocialista per Rubí fa quatre anys.
Qui ara no formarà part de la llista dels Comuns a Rubí seran els comunistes d' EUiA, que van trencar al febrer passat amb el procés de confluència per discrepàncies amb "la línia política i organitzativa".
La nova candidatura de CUP, EUiA i Som Alternativa, que es presentaran junts a Manresa per primer cop, pot aconseguir uns bons resultats si es compleixen les tendències dels últims anys.
De fet, a la capital del Bages serà un dels pocs llocs on EUiA de manera oficial i decidit per la seva assemblea local no anirà amb els Comuns ni amb ICV, sinó que optarà per la CUP en una aliança inèdita fins ara.
La CUP Manresa ja va pujar de dos a tres regidors i va estar per sobre del 10% del vot en les eleccions del 2015.
Ara la seva candidata serà Roser Alegre, membre de la CUP.
L'acte de presentació de Fem Manresa va comptar amb l'assistència de Mireia Boya, Joan Josep Nuet, Elisenda Alamany i Vidal Aragonés.
ICV de Manresa s'ha quedat sense regidors des del 2011.
En els últims comicis del 2015 va aconseguir mantenir més o menys els resultats de quatre anys abans, però un exigu 3% del vot no li va permetre tornar a tenir regidors.
De fet, ja pocs se'n recorden que ICV va formar part del govern de Manresa entre el 1995 i el 2011 en el que va ser anomenat el "tripartit" més antic a Catalunya en una ciutat gran.
Ara els ecosocialistes manresans s'hi presentaran amb el suport de Catalunya en Comú en una candidatura amb la marca Manresa en Comú.
Tot i això, no donen suport a aquesta llista ni EUiA ni Podem de Manresa.
La seva cap de llista és Ana Cecilia Querol, que va ser escollida cocoordinadora d'ICV a la ciutat l'any 2016.
Podem Manresa presentarà per primer cop una candidatura pròpia a les eleccions municipals amb un exsindicalista de la CNT com a cap de llista, Carmelo Plaza.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
Aquesta és la pàgina de El Cantón de Bailén.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Monforte de Lemos. |
Els organitzadors ultimen els detalls mentre esperen la resolució de la meitat del seu pressupost, que depèn de l'Estat i la Generalitat
Lleida.-25 companyies presentaran els seus espectacles en la 27a Fira de Teatre de Titelles Lleida, que se celebrarà a Lleida del 29 d'abril a l'1 de maig.
Inaugurarà el certamen la companyia búlgara Puppet's Lab amb el seu espectacle 'I, Sishypus', que s'estrena per primer cop a l'Estat.
Enguany la Fira ha rebut 257 propostes d'espectacles, un número molt semblant al de la passada edició que evidencia, segons la organització, el bon estat de salut de la Fira de Titelles com a plataforma de mercat d'interès per a tots els professionals del sector.
Finalment s'han escollit 25 espectacles, dos més que l'any passat, -4 dels quals seran estrenes absolutes, 4 estrenes a l'Estat i 8 a Catalunya- amb un total de 76 actuacions, 8 més que en l'anterior edició.
El pressupost de la Fira és el mateix de l'any passat; 170.100 euros, la meitat dels quals, que depenen de l'Estat (13.000) i la Generalitat (80.000) estan pendents de resolució.
Els organitzadors de la Fira de Teatre de Titelles de Lleida han presentat aquest dimecres la programació d'aquesta 27a edició.
Com cada any, han explicat, s'ha fet atenent criteris de qualitat, nivell artístic, innovació i connexió amb els diversos públics.
L'espectacle inaugural explora el dia a dia de l'etern retorn d'un home a ell mateix, que fa meditar al públic sobre el sense sentit de la vida humana.
Segons Oriol Ferre té molta força visual des de la posada en escena, amb un sol titellaire i sense text.
Ferre ha explicat que la programació intenta beure de la tradició, amb titelles de fil i de gua, mirant també cap al futur ja que hi ha molts autòmats i teatre visual, precisament perquè un dels objectius és que hi hagi molta diversitat, ha apuntat.
També la qualitat des espectacles i les estrenes són importants a l'hora de dissenyar la programació, ha explicat Elisabet Vallvé.
La codirectora també ha destacat com a tres puntals de la fira el mercat adreçat al sector professional, la festa com a plataforma divulgativa de l'art i la implicació social amb la col·laboració amb diverses entitats com ara el Banc d'Aliments o l'Associació Antisida de Lleida.En xifres, s'han acreditat més de 300 professionals i s'esperen més de 35.000 espectadors en una Fira que ofereix 25 espectacles de 25 companyies, procedents 9 de Catalunya, 8 de la resta de l'Estat i 8 més d'internacionals.
Les companyies de les Terres de Lleida també hi seran presents.
Parfum', un espectacle itinerant on la interacció amb el públic i l'humor són trets fonamentals de l'acció.
D'altra banda, el Centre de Titelles de Lleida estrenarà 'El petit piano', concebut en motiu de la commemoració de l'Any Granados.
El muntatge convida a compartir una experiència teatral, lúdica i musica a l'abast dels menuts i d'interès familiar.
En aquest sentit, la regidora de Cultura, Montse Parra, ha celebrat que l'espectacle descobrirà Granados als més petits.
Toti Toronell que estrenarà 'Libèl·lula', un petit teatret de fira que es resisteix a perdre la seva essència de circ de les meravelles de les coses fetes a mà.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Departament de Salut ha presentat aquest dilluns el nou Pla integral per millorar les llistes d'espera sanitàries, seguint amb el compromís amb el qual es va arribar amb l'acord entre JxS i la CUP.
Tot i les bones intencions d'aquest nou govern, el conseller de salut Toni Comín ha assegurat que els objectius fixats per la conselleria per reduir les llistes no es podran complir si no s'aproven nous pressupostos.
Comín ha assegurat que per poder complir amb aquesta reducció es necessiten 100 milions d'euros més.
"Amb una situació de pròrroga pressupostària no disposarem de 100 milions addicionals i per tant tots aquests compromisos no es podran fer efectius.
Això no és una decisió política d'aquesta conselleria, sinó que és una dada de la qual no tenim cap possibilitat de maniobra", ha assegurat.
JxS es va comprometre a reduir en un 50% el temps mitjà d'espera per proves diagnòstiques i per les primeres visites a l'especialista.
Alhora, es va comprometre a reduir un 10% els pacients en llista d'espera per intervencions quirúrgiques.
Aquest compromís és el que recull el nou Pla integral per millorar la gestió de les llistes.
Un pla que si finalment s'aplica, es durà a terme augmentant en més de 20.000 les intervencions quirúrgiques en centres del SISCAT.
Es duran a terme 30.000 proves diagnòstiques més, i per tant el temps mitjà d'espera disminuirà de 71 a 35 dies, i per últim es realitzaran 300.000 consultes externes aquest any, permeten una disminució de 163 a 82 dies el temps mitjà d'espera per aquestes visites.
En concret, segons el Departament, complir amb el compromís de reduir un 10% els pacients en llista d'espera per intervenció quirúrgica tindrà un impacte econòmic de 74 milions d'euros.
Reduir les llistes per proves costarà 8,4 milions i reduir les llistes per consultes externes costarà 13,6 milions d'euros.
Comín ha assegurat que un cop aprovat el pressupost el compliment de l'objectiu d'aquest pla serà efectiu en un termini de 12 mesos.
El conseller també ha explicat que l'objectiu d'aquest nou pla és garantir una priorització basada en criteris clínics i socials, i que per tant, a l'hora d'establir temps d'espera es tindran en compte criteris com la gravetat de la malaltia, el dolor, la progressió de la malaltia, la probabilitat i grau de recuperació, tenir o no una persona que cuidi el malalt i l'impacta laboral d'aquesta malaltia, entre d'altres.
El Departament també ha presentat els últims resultats sobre temps d'espera.
El final de 2015 153.103 persones estaven en llista d'espera per intervencions quirúrgiques.
Un 22% en llista d'espera per a intervencions amb termini garantit, un 13% dels quals superaven els temps garantits.
Per altra banda el 78% restant dels pacients que esperaven per ser intervinguts, esperaven per intervencions de termini de referència, és a dir, sense temps màxim garantit.
D'aquests més d'un 13% superava els 365 dies d'espera.
Avís legal i política de privacitat |
L'afició per l'esport de l'expresident de govern espanyol Mariano Rajoy és àmpliament coneguda i es posa de manifest en el seu llibre de memòries, que aquest dimarts surt a la venda, i en l'entrevista que aquest dilluns va mantenir amb EFE sobre el mateix.
Rajoy parla del seu equip, el Reial Madrid, i quan se li pregunta si el futur blanc passa per la incorporació del jugador francès Kylian Mbappé, respon: "El futur de Reial Madrid passa per que Messi es vagi a jugar a Austràlia".
En el llibre, "Una España Mejor" (Plaza & Janés), Mariano Rajoy parla de la seva relació amb l'esport i assegura que sempre li va resultar "molt còmoda i relaxada".
"M'agraden tots els esports -escriu Rajoy-, com m'agrada llegir el Marca, per més que aquest fet sembli irritar extraordinàriament a algunes persones, que han de ser molt restrictives en les seves lectures", destaca.
A més de glossar les virtuts dels esportistes, el seu afany de superació i sacrifici, l'excap de l'Executiu repassa algunes ocasions en les que esport i política s'han barrejat al llarg dels seus anys de govern.
Recorda les crítiques que va rebre per volar a Polònia per assistir a l'estrena de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa després de comparèixer davant la premsa per informar dels ajuts de la UE per sanejar la banca espanyola.
"Jo sabia que generaria crítiques i vaig valorar quedar-me a la Moncloa i veure el futbol des de casa, que resultava molt més descansat", explica al seu llibre, i explica que va decidir finalment anar perquè així s'havia compromès amb el primer ministre polonès, Donald Tusk.
En aquella Eurocopa va coincidir amb els moments més durs de la situació econòmica, quan Espanya estava en boca de tots els governs i mitjans europeus per les seves dificultats financeres.
Rajoy recorda els "comentaris desafortunats" d'aquells dies i cita un "que va arribar d'Holanda".
Quan la selecció taronja va caure eliminada per Espanya, algú va dir que Espanya podia jugar molt bé a futbol, però Holanda era capaç de controlar millor els seus comptes. |
El disc de debut d'Andrea Motis en solitari és Emotional dance, que va gravar a Nova York.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El Museu del Prado ha cedit la peça 'Verge de la Rosa', que permet veure la influència de l'artista renaixentista en el pintor empordanès
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Salvador Dalí va escriure l'any 1947 el tractat 50 secrets màgics per pintar.
En aquest document, l'artista va deixar constància d'un dels seus somnis: arribar a exposar algun dia al costat de l'obra de Rafael.
La Fundació Gala-Dalí acaba de fer realitat aquest desig amb la inauguració de l'exposició ' Dalí- Rafael, un somieig prolongat ', on el quadre L'ascensió de Santa Cecília es pot veure en una de les sales del Museu Dalí a tocar del de Rafael Verge de la Rosa.
El somni s'ha pogut complir gràcies a la cessió temporal –fins al 6 de gener– del Museo del Prado, amb motiu del bicentenari de la institució.
El director del Museo del Prado, Miguel Falomir, explica que sovint s'intenten diàlegs impossibles entre artistes del passat i pintors actuals.
'Aquest és un diàleg real perquè Dalí va donar reiterades proves de la seva admiració per Rafael.
Han escollit la peça de Rafael per qüestions logístiques de transport, però la de Dalí té un significat especial en relació amb l'artista renaixentista: és una interpretació absolutament actual que fa Dalí seguint la tècnica dels clàssics, segons que explica la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer.
Als dos quadres, els acompanyen tretze fotografies dels tallers de l'artista empordanès –sobretot de Portlligat–, on apareixen làmines amb obres de Rafael però també llibres de treball del pintor renaixentista que Dalí va utilitzar per elaborar algunes obres.
Una és, precisament, la que hi ha a l'exposició i que va pintar a Portlligat l'any 1955.
La peça L'ascensió de Santa Cecília forma part d'una sèrie en què el classicisme és molt present i on Dalí es refereix a la física nuclear i a la discontinuïtat de la matèria.
A més, hi ha la interpretació que l'artista fa de la pintura Santa Caterina d'Alexandria, que data del 1507.
Fruit de la recerca que s'ha fet per a documentar el préstec i la relació entre tots dos artistes, s'editarà una publicació divulgativa.
En suport digital, també s'han creat nous continguts monogràfics, com ara una secció web dedicada a aquesta influència de Rafael en Dalí, on hi ha articles, cites de Dalí, una videoteca i un itinerari educatiu que recorre les obres del Catàleg Raonat de pintures del geni d'inspiració rafaelesca.
Un vincle històric entre el Prado i Figueres
El director del Museu del Prado recorda els vincles històrics que uneixen la institució amb Figueres.
En aquest sentit, ha recordat que el castell de Sant Ferran va acollir obres seves i que aquí es va signar el conveni que va permetre l'evacuació de valuoses peces durant la guerra de 1936-39.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Aquesta és la pàgina de La Solana.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Sant Joan Despí. |
L'accés al pantà de Susqueda des del Pasteral està tallat.
El motiu és que el vial presenta despreniments i la calçada s'ha descalçat en un tram de 35 metres.
Es tracta d'un vial de servei que utilitzen molts visitants de la presa de Susqueda i els treballadors d'Endesa.
Els tècnics avaluen les accions a fer perquè hi ha molts punts on la carretera està amb mal estat.
A més, l'aigua passa arran i és perillós.
Ahir els Bombers van estar repassant la zona de la carretera
Estem duent a terme molts serveis de supervisió.
A les imatges, estat de la carretera va del Pasteral a Susqueda pic.twitter.com/d6lSi5FzFS |
Trieu una categoria d'aplicacions
Abans del gener de 2009 el GNOME només mostra estadístiques, de manera que el sistema de treball estava basat únicament amb la llista de correu, l'assignació, la revisió i la confirmació de pujada es feia tot exclusivament a través de la llista de correu.
Des del gener de 2009 el sistema d'estadístiques del GNOME (accessible a http://l10n.gnome.org ) ha afegit funcions de gestió de traduccions, de manera que des d'aquell moment es pot gestionar tota la traducció des d'allà (assignació de traduccions, procés de revisió i confirmació de pujada).
I això és el que va fer l'equip, utilitzar únicament la plataforma de gestió de traduccions.
Al juny de 2011 però s'ha decidit canviar deixar d'utilitzar la plataforma per fer el 100% del procés, ara es farà servir un model mixt, que esperem sigui més senzill i aporti els beneficis d'ambdós sistemes descrits anteriorment.
Tot comença amb un/a voluntari/a que envia un correu a la llista de coordinació, o bé demanant que se li assigni un mòdul, o bé dient que s'assigna un mòdul en concret.
Sigui com sigui acaba amb un mòdul assignat.
Aquest voluntari/a se'n va llavors al portal de traduccions del GNOME ( http://l10n.gnome.org ) on ja tindrà un usuari creat i afegit al grup de traducció al català, i s'assigna aquell mòdul.
Ara ja pot començar a traduir el mòdul, seguint les guies d'estil i terminologia recomanada i amb el programa que més li agrada.
Un cop acaba la traducció la puja al portal de traduccions del GNOME i n'avisa a la llista de coordinació.
Algú altre agafa la traducció del portal, la revisa i n'hi fa els comentaris que corresponguin a través de la llista.
A través de la llista s'estableix un diàleg entre el/la revisor/a, el/la traductor/a i qualsevol altre membre de la llista per tal d'afinar les frases/paraules/terminologia.
Un cop s'arriba a un consens sobre la traducció, aquesta es puja de nou al portal de traduccions del GNOME amb totes les esmenes aplicades.
Algú amb permisos per penjar traduccions al sistema de control de versions del GNOME agafa la traducció i li envia, avisant a la llista que la traducció ja està pujada.
El/la traductor/a ja pot tornar a començar el cicle amb un mòdul nou.
El fet d'utilitzar aquest model híbrid entre la gestió 100% a través de les llistes de correu i la gestió 100% a través del portal de traduccions del GNOME permet els beneficis d'ambdues solucions:
El contingut està disponible sota la llicència Atribució - CompartirIgual 4.0 si no s'indica el contrari.
El lloc web de Softcatalà funciona gràcies a |
Molts n'hem consumit o n'hem sentit a parlar: un tònic natural del cos, font de salut i bellesa.
Descobrim alguns dels secrets de la gelea reial.
La gelea reial és una substància de suau color groc i viscosa, barreja de nèctar, aigua, saliva i hormones, segregada per les glàndules hipofaríngies i mandibulars de les abelles obreres joves (entre 5 i 15 dies), per alimentar les abelles reines durant tota la vida, les larves reals i les larves comunes, només en els primers tres dies.
Així l'abella reina creix d'un 40 a un 60% més que les altres abelles, diposita més de 2.000 ous al dia i viu una mitjana de 5 i 7 anys, respecte dels 40 dies de les obreres.
Un rusc sencer produeix aproximadament 500 g de gelea reial amb el nèctar d'uns dos milions de flors.
Durant segles, milions de persones arreu del món l'han fet servir com a antibiòtic, energitzant, potenciador sexual i fins i tot per retardar l'envelliment.
Els seus efectes terapèutics, relacionats amb especulacions, mites i tradicions, s'extrapolaven de les abelles als humans, ja que hi havia poca informació científica contrastable.
La primera referència escrita data de mitjan segle XVII, de Jan Swammerdam, anatomista i zoòleg holandès, qui observava el comportament dels insectes.
El 1933, el premi Nobel F. Bergius va intentar analitzar-la estudiant-ne la composició, i la va trobar tan complexa que ho va deixar córrer.
L'any 1938, M. Boyer de Belvefer va fer un estudi científic i metòdic sobre els seus efectes rejovenidors, i la va administrar a animals amb resultats destacables, però només va aportar informació empírica.
Aparentment es va fer molt popular quan el papa Pius XII va prendre durant alguns dies un extracte de gelea receptat pel doctor Galeazzi, que li va produir un ràpid efecte restaurador i enfortidor.
Però el cost elevat, la dificultat per conservar-la un cop extreta i l'oposició de la medicina occidental, van debilitar-ne el consum, fins que van arribar les noves tecnologies.
Encara ara se'n fan hipòtesis i suposicions, que la converteixen en un aliment misteriós i alhora fascinant.
Avui tenim més informació sobre la seva composició, encara que gran part està per descobrir:
Diversos estudis n'han demostrat les propietats terapèutiques, la majoria relacionades amb els flavonoides i compostos fenòlics.
Entre les moltes activitats biològiques que té podríem destacar les següents:
Les persones que han consumit gelea reial experimenten un sentiment general de benestar, és a dir, una resistència a la fatiga, més rendiment intel·lectual (més concentració i memòria) i autoconfiança; tonifica i equilibra el sistema nerviós.
A més els seus nutrients actuen com a estimulant global, milloren la resposta immune contra agressions externes i reforcen les funcions generals del cos. En general, es tolera molt bé (en cas de dubte, se'n pot prendre una dosi petita diluïda), fet que la converteix en un tònic natural únic al món, indicat per a totes les edats i especialment nens en moments de més activitat, especialment en els canvis d'estació o abans de l'hivern per prevenir refredats i infeccions.
Es recomana vigilar, i fins i tot, evitar-la en cas d'al·lèrgia, malaltia d'Addison, asma, migranyes, taquicàrdia i hipertensió.
La gelea reial pot administrar-se per via oral o intravenosa, que es reserva únicament per a determinats pacients que reben teràpia en centres hospitalaris especialitzats.
Hi ha diferents presentacions: barrejada amb mel d'abelles, pol·len i pròpolis, en càpsules, pastilles o fresca.
També s'aplica tòpicament a través de productes de cosmètica.
Si bé la gelea reial fresca és la més natural i nutritiva, més enllà del seu sabor aspre que la fa poc atractiva, no és la més recomanable ja que és molt inestable fora del rusc.
Mentre és a la cel·la per alimentar la larva, aquesta li fa d'agent conservant i no es degrada, tot i que arriba als 37 oC.
Però un cop fora del rusc, cal conservar-la a menys de 2 oC, perquè no perdi propietats.
És termosensible, fotosensible i, com que té molta humitat (68%), es descompon amb facilitat, cosa que origina radicals lliures.
Per assegurar la cadena de fred i la bona conservació del producte, alguns experts recomanen consumir la gelea reial congelada i seca (liofilitzada), que és més estable i fàcil de transportar.
Les diferències nutricionals amb la fresca són mínimes.
Cal prendre la gelea reial moderadament, al matí i en dejú, començant amb dosis baixes fins a arribar a 100-500 mg diaris per a adults i la meitat per a nens.
No s'han de passar els 1000 mg diaris en cap cas.
És recomanable consumir-la fresca i ecològica.
Per potenciar-ne els efectes, val més barrejar-la amb mel, i deixar-la sota la llengua per estimular els enzims salivars.
S'ha de desar sempre a la nevera.
Si se'n pren massa, pot produir cefalea, augment de la tensió arterial, del ritme cardíac i nàusees.
Finalment, és important recordar que la gelea reial no és un producte vegà, ja que és un subproducte del regne animal.
La majoria prové d'apicultors a temps complet que manipulen les abelles segons les regles de la producció, sense cap respecte pel seu comportament natural.
Per saber-ne més detalls podeu consultar molts documents al web.
Vídeo: Recol·lecció de la gelea reial
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
Amb els ajuts per estudiar idiomes a la UB, aquest estiu, tens al teu abast tot el que et donen els idiomes a l'Escola d'Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona: els idiomes t'obren les portes a noves oportunitats, et permeten comunicar-te amb gent de tot el món i t'ajuden a expressar-te millor i a sentir-te més segur de tu mateix...i a més, et donen fins fins a 6 crèdits ECTS.
Descobreix també que, amb els nous cursos d'assoliment de nivell, pots obtenir un nivell europeu en dues setmanes! |
Els de Dani Pujol trenquen la ratxa de dues derrotes consecutives pensant ja en el Moja
L'equip sitgetà suma el segon empat amb una derrota al Municipal, el primer fou a la primera jornada davant el Sant Cugat
L'equip de Dani Pujol no perdia a camp contrari des del 12 del 10 del 2019 a Masquefa per 2 a 1
L'UE Sitges que guanyava per un 0-2 al minut 20, comet dues errades als minuts finals de la primera part que els sentencia amb una derrota que fa mal
L'equip sitgetà juga uns dels pitjors partits al Municipal d'Aiguadolç davant un Òdena que en els dos enfrontaments li ha fet 8 gols a l'equip de Dani Pujol
L'equip de Manel Rodríguez suma el tercer triomf consecutiu en una jornada que guanyen els favorits
L'equip suma el segon triomf consecutiu empatant a punts amb el primer classificat, el Sant Cugat
L'equip que entrena Dani Pujol trenca una trajectòria de 11 partits sense perdre
Un solitari gol de xilena de Carlos Henarejos a falta de menys d'un quart d'hora pel final fa que l'equip es col·loqui a dos punts del líder, el Sant Cugat
El gol de Dani Midcley a Igualada fa que l'equip de Dani Pujol amb aquest portin set empats en el que va de campionat
Un penal molt rigorós decanta la balança al costat del Sant Cugat en un partit de màxima igualtat
El Sitges-Suburense tanca la primera volta rascant un magnífic empat a Corbera i ja son 10 jornades sense perdre
L'equip sitgetà tanca la primera volta sumant dues derrotes consecutives, a dos punts del líder, el Sant Cugat
L'equip sitgetà no perd des del 2019, dels 10 partits porten 9 sense perdre, amb 5 victòries i 4 empats
L'equip sitgetà acaba la primera volta sumant 22 punts dels 27 disputats al municipal d'Aiguadolç
L'equip de Dani Pujol tanca l'any sumant 15 punts dels darrers 24 disputats
L'equip de Manel Rodríguez tanca l'any sumant 22 punts dels 24 disputats al municipal d'Aiguadolç
El de Dani Pujol sumen el setè partit consecutiu amb quatre triomfs i tres empats
L'equip sitgetà que s'anava al descans amb un 0 a 3 veu com el Fontsanta Fatjó li empatava el partit en els darrers 23 minuts
L'expulsió d'Adri Mateo per vermella directa fa que els vilanovins juguin des del minut 17 amb inferioritat numèrica
No sé que dirien els "pispes" clàssics o els eterns "robinshoods", que només "mangaven" per necessitat o bé per retornar els fruit dels seus robatoris als menys afavorits
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
La fiscalia qualifica el doble crim d'assassinat i sol·licita també que indemnitzi els familiars de les víctimes amb més d'un milió d'euros
Lleida.-La fiscalia demana 48 anys i quatre mesos de presó pel caçador acusat d'haver matat dos agents rurals, Xavier Ribes, de 43 anys, i David Iglesias, de 39, el 21 de gener del 2017 quan feien un control rutinari de caça al vedat d'Aspa (Segrià).
El caçador, veí de Vacarisses (Vallès Occidental) i de llavors 28 anys, Ismael Rodríguez, els va disparar amb una escopeta i després va confessar el crim als Mossos.
Actualment està en presó provisional a l'espera de judici.
Rodríguez tenia caducada la llicència per fer servir l'arma homicida, que estava a nom d'un amic, i tampoc no va recollir l'autorització per caçar al vedat.
El ministeri públic qualifica el doble crim d'assassinat i sol·licita que se li imposin 23 anys i 8 mesos de presó per cada assassinat (tenint en compte l'atenuant de confessió) i un any de presó més per tinença il·lícita d'armes.
A més, demana que l'acusat indemnitzi els familiars de les víctimes (dones, fills i pares) amb més d'un milió d'euros en total.
La fiscalia també sol·licita un any de presó pel propietari de l'arma com a cooperador necessari en la tinença il·lícita d'armes.
L'acusació particular, representada per l'advocat Pau Simarro, ja va anunciar a començaments d'any que demanaria que es condemnés el caçador a 54 anys de presó.
Segons la fiscalia, l'acusat, com a caçador experimentat, sabia que els agents rurals no duien armes i que per tant "no tenien capacitat de resposta en cas de ser agredits amb una arma de foc".
És per això, recull l'escrit del ministeri públic, que l'acusat, "per evitar ser identificat sense llicència d'armes, sense permís d'accés al coto i amb una arma que no era seva, es va girar cap a ell, els va apuntar i els va disparar amb la intenció d'acabar amb la seva vida".La fiscalia considera provada la intenció de matar de l'acusat i qualifica el crim d'assassinat amb traïdoria en concurs amb un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat perquè va actuar "per evitar ser descobert d'altres delictes".
A més, recull l'escrit del ministeri públic, va efectuar dos trets a cada agent, els primers a una distància d'entre 3 i 6 metres però els segons quan ja eren a terra i a l'altura del cap. A més, l'escopeta que duia, afegeix la fiscalia, només podia disparar tres trets així que "va haver de recarregar l'arma per disparar el quart".És per tot això que el ministeri públic sol·licita que es condemni a Ismael Rodríguez a 48 anys i quatre mesos de presó.
També demana que ell o l'asseguradora de responsabilitat civil que tenia contractada indemnitzi amb més d'un milió d'euros les famílies de les víctimes.
Concretament, amb 194.001,74 euros la dona i 224.553,74 euros el fill de 9 anys d'un dels agents rurals i amb 193.793,7 euros la dona i 232.683,18 euros la filla de 7 anys de l'altre agent, així com amb 40.200,25 euros a cada progenitor.Pel que fa a l'altre acusat, pel qual la fiscalia sol·licita un any de presó com a cooperador necessari en el delicte de tinença il·lícita d'armes, el ministeri públic posa de manifest que la llicència per fer ús de l'arma del crim li havia caducat a l'acusat del doble assassinat el 17 de novembre de 2016 i que, per evitar deixar-la en dipòsit a la Guàrdia Civil, l'acusat va transferir la titularitat de l'escopeta i de dues armes llargues més a l'altre acusat.L'acusació particular eleva la petició de pena a 54 anys de presó L'acusació particular, representada per l'advocat Pau Simarro, ja va anunciar a començaments d'any que demanaria que es condemnés a l'assassí confés dels dos agents rurals a 54 anys de presó (25 anys per cada assassinat, 3 per atemptat a l'autoritat i 1 més per tinença il·lícita d'armes) i que se l'imposés una multa d'entre 3.000 i 5.000 euros per un delicte contra la flora i la fauna.
Simarro, a més, va iniciar la reclamació de responsabilitat civil a la Generalitat per "abandó" de les seves funcions.
Assegura que existeixen denúncies documentades d'almenys una vintena d'atacs i insults de caçadors contra agents rurals en els últims deu anys a tot Catalunya i no entén que no s'haguessin pres mesures abans de la desgràcia.
Segons el lletrat, aquestes i d'altres denúncies es van manifestar en reunions del comitè de seguretat i salut.
L'objectiu és arribar a un acord extrajudicial perquè la Generalitat reconegui la seva part de responsabilitat i indemnitzi les famílies de les víctimes.
Si no s'aconseguís, s'iniciaria una reclamació al jutjat contenciós-administratiu.
Aquest tràmit es va fer després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arxivés la querella contra onze càrrecs del Departament d'Agricultura, entre els quals el de l'exconsellera, Meritxell Serret, pel doble crim d'Aspa.
Les famílies i el sindicat CCOO acusaven la cúpula d'Agricultura d'un delicte d'homicidi imprudent i un altre contra la seguretat dels treballadors.Debat sobre les mesures de seguretatLa tràgica mort dels dos agents rurals a Aspa va obrir el debat sobre la falta de mesures de seguretat dels efectius del cos. Després del doble crim es va establir que les patrulles destinades a fer controls de caça s'havien de fer en grups de tres i un dels agents havia de portar una arma llarga.
Tot i això, segueix sense haver armilles antibales per als 500 efectius que hi ha a Catalunya, encara no han rebut tots el curs de formació d'autodefensa i no s'ha aprovat el nou reglament d'armes.El canvi de procediment per fer els controls de caça més segurs ha comportat la reducció d'aquestes actuacions un 26,6% a Catalunya.
El 2016 se'n van fer 15.400 mentre que el 2017 van ser 11.300.L'Associació de Professionals d'Agents Rurals de Catalunya (Asparc) i CCOO han recopilat 255 casos d'agressions, amenaces o vexacions als agents rural en les dues últimes dècades, dels quals 45 a comarques de Lleida.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un estudi de la URV xifra en 140 MEUR l'impacte econòmic dels Jocs Mediterranis al territori
Tarragona.-L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s'ha sotmès aquest divendres a un ple extraordinari per abordar la seva actuació en el cas Inipro, en què està investigat per vuit delictes.
Durant la sessió, el batlle ha justificat la convocatòria de la sessió per "donar la cara" i per demostrar que no s'amaga.
Malgrat tot, no ha aportat cap novetat rellevant en el cas "per no interferir" en el procés judicial.
L'alcalde ha admès "irregularitats" administratives i ha negat que conegués les persones vinculades a l'empresa contractada per l'IMSS.
A més, ha insistit que va signar les factures per no caure en un presumpte enriquiment injust i ha negat que existís cap advertiment d'il·legalitat.
Des de l'oposició, els grups municipals d'UPA i d'ICV-EUiA han opinat que no calia portar aquest assumpte al plenari perquè ja està judicialitzat i ho han emmarcat en un ambient de precampanya electoral.
La CUP, personada en el cas com a acusació popular, ha recordat els presumptes fets delictius que recull el jutge en la interlocutòria i ha exigit a l'alcalde que plegui, ja sigui "per mentider o corrupte".
En la mateixa línia, el PDeCAT s'ha mostrat "escandalitzat", ha demanat a l'alcalde que "vagi marxant" perquè ha perdut la credibilitat i l'ha advertit que li serà "difícil" esquivar el judici.
Des de Cs, més moderats, han aprofitat per lliurar una bateria de preguntes a l'alcalde sobre per què es va prorrogar el contracte amb l'empresa.
El grup d'ERC ha mostrat preocupació perquè Tarragona "estigui en mans de tramposos" i ha retret a Ballesteros que no actués quan van sortir a la llum les primeres sospites d'irregularitats.
El PP, soci de govern dels socialistes, ha aprofitat per carregar contra la portaveu de la CUP, Laia Estrada, a qui ha recordat que és "l'única regidora del plenari condemnada per sentència ferma".
Els populars també han opinat que el ple no s'hauria d'haver celebrat i han defensat la presumpció d'innocència dels quinze investigats, entre els quals també hi ha l'actual portaveu socialista, Begoña Floria.
Per tancar el debat, Ballesteros ha criticat que ningú no hagués esmentat que la interlocutòria del jutge no és ferma i és que l'alcalde confia que l'Audiència arxivarà el cas.
Preguntat per si tornaria a actuar de la mateixa manera, ha dit que tornaria a signar les factures perquè si no ho feia "incorria en enriquiment injust".
A més, ha justificat que signa centenars de decrets cada any i que disposa de "filtres" que indiquen si hi ha avisos d'il·legalitat perquè li és "impossible" aprofundir-hi en tots.
Una setmana després de confirmar que es presentarà a la reelecció, Ballesteros també ha dit que veu "agosarat" que es dedueixi que mitjançant la contractació d'Inipro per part d'una empresa municipal pagaven els seus "ciberactivistes" -persones afins al partit encarregades de promocionar-lo a les xarxes socials-, tal com el jutge sospita que va passar abans de les municipals del 2011.
"Abans d'Inipro ja teníem activistes voluntaris i en seguirem tenint.
Tots vostès també en tenen", ha dit assenyalant a l'oposició.
Els Jocs Mediterranis han tingut un impacte de 140 MEUR, segons un estudi de la URVDesprés del ple monogràfic del cas Inipro se n'ha celebrat un altre sobre els Jocs Mediterranis.
L'oposició ha criticat que, pocs minuts abans, el govern els enviés per correu un estudi de la URV sobre l'impacte econòmic de l'esdeveniment.
Segons ha anunciat el regidor Javier Villamayor, l'impacte ha estat d'uns 140 MEUR en el conjunt del territori, dels quals 107 MEUR corresponen directament a la ciutat de Tarragona.
L'oposició ha tornat a carregar contra l'esdeveniment per la poca venda d'entrades i el seu resultat econòmic -segons l'organització, un superàvit de 152.000 euros-.
Així, diversos grups han exigit que el consistori detalli l'import aportat per l'Ajuntament i han criticat que el 80% del pressupost invertit en els Jocs hagi recaigut en les administracions públiques.
Davant les crítiques pel poc interès ciutadà, l'alcalde Ballesteros ha disparat contra els partits independentistes, a qui ha acusat d'haver "declarat un boicot" a la inauguració per l'assistència del rei.
"Van ser aquests sectors els que van renunciar a ser-hi.
No cridin al boicot i després es queixin que no hi ha gent", ha afirmat.
A més, el govern ha esquivat entrar en la polèmica pel possible repartiment d'entrades per part d'entitats unionistes.
Un dels únics punts d'acord en el plenari ha estat la intenció de fer una gestió municipal dels equipaments de l'Anella Mediterrània.
En aquest sentit, l'alcalde ha emplaçat l'oposició a definir el model adient abans de final d'any.
El govern municipal, a més, ha confirmat la intenció d'ubicar-hi un centre de tecnificació esportiva per a esportistes amb discapacitat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha reclamat aquest dimarts al president de la Cambra, Roger Torrent, "valentia" per proposar un candidat a presidir la Generalitat alternatiu al que presenta JxCat, Carles Puigdemont.
En roda de premsa, ha sostingut que l'informe dels lletrats de la Cambra reflecteix que "la pilota està en la teulada de Torrent" per desbloquejar la investidura i que ell ha de proposar un candidat alternatiu o dir públicament que hi ha un bloqueig.
Carrizosa ha descartat una vegada més que Cs presenti com a candidata la seva líder, Inés Arrimadas, perquè va guanyar les eleccions però no té una majoria favorable, i ha insistit que correspon a Torrent desbloquejar la situació.
"Si Torrent diu que ell no pot, que ho digui, i llavors nosaltres direm si per a nosaltres hi ha alguna altra alternativa.
Per això, ha dit que una possibilitat seria que Torrent digui a Puigdemont que "no podrà a tornar a ser president", encara que li ha demanat que li telefoni i que no és necessari que viatgi a Brussel·les de nou.
Carrizosa també ha explicat que la Mesa del Parlament ha abordat aquest dimarts les subvencions que corresponen als grups pels resultats electorals --com va demanar JxCat-- i que ha establert donar unes bestretes als grups.
Ha criticat que "JxCat té pressa per començar a cobrar; no a treballar, però sí per cobrar", ja que, segons ell, els grups independentistes paralitzen el treball parlamentari en no investir un president ni formar un Govern.
A més, ha dit que Cs ha registrat sol·licituds d'informació en el Parlament sobre quant cobrava l'exjutge i exsenador Santiago Vidal de la Fundació Irla --vinculada a ERC-- i quant el diputat de JxCat i expresident de l'ANC Jordi Sànchez de la Fundació Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Segons ell, Vidal reclamava a ERC 3.000 euros mensuals després de dimitir com a senador i que el pagament es fes a través de la Fundació Irla, i Sànchez podria haver cobrat 8.000 euros mensuals per estudis i treballs per a la Fundació UPF.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, creu que el full de ruta que ha presentat el president de la Generalitat, Artur Mas, "fracturarà encara més la societat catalana", i ha considerat que després del seu frontisme només hi ha la pretensió de guanyar vots.
En declaracions als periodistes als passadissos del Congrés, Sánchez ha lamentat el discurs que va fer Mas aquest dimarts, exposant un pla per arribar a la independència en un any i mig, i ha recalcat que es tracta d'una "pèssima notícia".
"Nosaltres no compartim aquest projecte, al contrari, ens oposem al mateix i creiem que és hora de construir un projecte per al conjunt d'Espanya i també per al conjunt de la societat catalana", ha afirmat el líder dels socialistes.
Aquest projecte per a tots, ha dit, "passa per forjar i construir un nou acord entre tots els catalans", a través d'una reforma constitucional, que el PSOE seguirà proposant al Govern espanyol i al conjunt de les forces polítiques a Catalunya.
Sánchez ha insistit que Mas es va dirigir aquest dimarts només a "una part de la societat catalana" i ha defensat que el que fa falta és "construir un nou acord.
"Això és la proposta de reforma constitucional que plantejarà en el seu moment el PSOE", ha dit.
El màxim dirigent dels socialistes ha recalcat que la seva proposta no busca acontentar els independentistes, perquè "no és una qüestió d'assaciar ningú", sinó de "fer una reforma constitucional per a tots".
També per a "la majoria de catalans que el que volen és un nou acord de convivència, de regeneració democràtica i una nova forma de conviure entre els diferents territoris d'Espanya", ha afegit.
Sánchez ha posat èmfasi que en aquesta crisi territorial no hi ha una "absència d'idees", perquè el PSOE sí que està proposant solucions, i ha criticat tant el que considera frontisme de Mas com immobilisme del Govern espanyol.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Es diu que el més difícil per a un escriptor és atrevir-se a escriure una segona novel·la.
Es parla de vertigen, de por de decebre, d'expectatives i llistons que esdevindran un llast encara més gran i paralitzador en el cas dels autors que han tingut una bona acollida amb el primer llibre.
La qüestió del temor de no satisfer els lectors en la segona novel·la diria que és una de les preguntes que més solen repetir-se en les presentacions d'escriptors primerencs que -pobres ingenus- gosem fer durar la felicitat que ens proporciona la primera obra sense tenir present l'infern que ens espera a partir d'aleshores.
Aquestes, però, són advertències que almenys formen part de les converses habituals entre escriptors.
Com a mínim -a base de recordatoris benintencionats i nascuts sovint de l'experiència aliena-, un escriptor que publica una primera novel·la sap que ha de tenir presents les vicissituds que definiran la concepció de la segona.
Com a 'Crónica de una muerte anunciada', tal vegada la realitat serà la mateixa, però és d'agrair que se'ns digui a quina realitat ens tocarà atenir-nos.
No obstant això, hi ha un fenomen sobre el qual es parla molt menys en el circuit literari -si és que se'n parla.
Un repte que l'autor principiant ha de descobrir pel seu compte, que ha d'afrontar a pèl; un desafiament que, per alguna estranya raó, els escriptors consagrats s'abstenen de compartir amb els qui comencen.
M'estic referint, naturalment -i no cal que feu veure que no sabeu de què parlo, autors de prestigi i amb llarga trajectòria-, al fascinant, imponent i particularíssim món de les dedicatòries.
Enguany, per Sant Jordi, com a escriptora novella, vaig estar signant exemplars de 'La cosina gran' a diferents paradetes de Palma durant tota la jornada.
Em va emocionar profundament el nombre de persones que van apropar-se on jo era per tenir firmat el seu exemplar, sobretot perquè, a diferència del que havia passat en les presentacions prèvies del llibre a distints indrets de Mallorca, fonamentalment vaig interactuar amb gent que no coneixia però que, tan bon punt va col·locar-me el llibre al davant, va deixar de ser desconeguda per a mi.
Només se m'ocorre definir com a màgic i realment entranyable el moment en què algú que no has vist mai abans compra el teu llibre, et demana que l'hi dediquis i, tot seguit, amb una transparència i honestedat que t'arriben al cor, et diu: "Aquest exemplar és per al meu cunyat.
És un gran pediatre, molt lector, sobretot d'assaig, i viu a Campanet, que està molt a prop de sa Pobla, el teu poble".
O bé: "No em coneixes, però em dic Aina i el meu pare tenia una botiga al costat d'on vivia la teva mare quan era petita, i el meu fill ara estiueja a prop de la teva barriada, i vaja, que no llegeixo molt sovint però el teu llibre em fa moltes ganes i també el llegirà la meva nora, si li vols dedicar a ella també.
És mestra d'educació infantil".
O també: "Li pots dedicar a en Joan?
Li agrada llegir i és molt sensible, de fet li agrada molt la música, també.
Bé, té 14 anys, i no sé què més dir-te, només això, que sí, que és molt bon noi, en Joan".
Llavors aquella persona et mira, somrient, amb els ulls radiants de qui desitja comprar el teu llibre pensant en una persona que sens dubte deu ser més única que quaselvol dels llibres de la paradeta.
I és que Joan, Paula, Aina, cunyat: no us conec de res, però em sembla conèixer-vos de tota la vida.
Tot plegat gràcies a la minuciosa i tendra descripció que procuro assimilar ràpidament, i que em condueix a un repte tan estimulant com vertiginós: i ara com se suposa que relaciono 'La cosina gran' amb tota aquesta informació que em sento incapaç d'obviar?
Com ho faig per parlar de vosaltres i del llibre en un paràgraf ni massa llarg ni massa breu, i sempre unitari, coherent, sense solemnitats, àgil, adient, bonic i a l'alçada?
Escriptors consagrats: com ho feu, vosaltres, i per què no compartíreu les vostres estratègies abans?
Al final, i creuant els dits amb la mà que no subjecta el bolígraf -això de 'suar tinta' cobra un nou sentit quan has de fer dedicatòries personalitzades per Sant Jordi-, obligo el meu cap a recordar que sí, que el primer llibre ja està escrit, però que tanmateix tothom sap que la part difícil ve després.
Així doncs, activo totes les neurones, intento no deixar-me influir per la cua de gent que espera -confio que ells es quedin també satisfets amb les dedicatòries personalitzades que els faré quan arribi el seu torn- i d'alguna manera, i no sé ben bé com, aconsegueixo escriure alguna cosa així:
"Per a en Joan, un jove sensible, amant de la música i de les paraules: espero que gaudeixis d'aquesta història sobre tornar grans i que quan tornis gran segueixis essent tan bon noi com em consta que ets ara.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La farina de blat de moro conté més quantitat de midó que la farina de blat, un hidrat de carboni complex que aporta energia de llarga durada.
1.- Laminem l'all i l'afegim a una cassola amb un raig d'oli, juntament amb el bitxo esmicolat.
Deixem que l'all balli i quan quedi enrossit, apartem la cassola del foc, hi tirem el pebre vermell dolç i ho remenem durant uns segons perquè no es cremi ni quedi amarg.
2.- Fem una picada triturant els tomàquets pelats i trossejats, el pebre negre, el comí i el refregit d'all, bitxo i pebre vermell que acabem de fer, fins a obtenir una consistència homogènia.
3.- Sofregim amb una mica d'oli d'oliva verge extra, els pebrots tallats a tires i la ceba tendra, a la juliana.
Quan estigui prou sofregit, hi incorporem 1 litre d'aigua mineral, hi afegim la nyora seca sencera, les fulles de llorer, la colatura d'anxova (salmorra d'anxova colada) fins que comenci a bullir.
Quan arrenqui el bull, ho deixem coure durant 10 minuts i ho apartem del foc.
5.- Quan ho tinguem ben remenat, hi afegim el seitó net, sense treure-li cap ni tripa.
Amb l'escalfor residual es courà (la cassola ha de continuar fora del foc).
6.- Per fer les farinetes, en una paella o olla de fang o ferro posem a bullir mig litre d'aigua mineral i un grapadet de sal.
Quan bulli, hi afegirem, a poc a poc, la sèmola sense deixar-ho de remenar amb una pala de fusta o varetes fins que l'hàgim incorporat tota (el secret de les farinetes està a no parar de moure la massa perquè cogui bé i perdi el gust de farina.
Això requereix temps i paciència).
7.- Quan la sèmola estigui cuita (començarà a quedar aferrada lleugerament al fons), l'hem d'estendre sobre les parets de la cassola i abocar-hi el brou picant de seitó al centre.
Se serveixen a la mateixa cassola al centre i es mengen amb cullera, agafant farinetes i brou alhora.
1 cullerada de colatura d'anxova (salmorra d'anxova colada)
Ceba escalivada amb salsa Martori
Espinacs amb anxoves i ou mollet
Trinxat de l'Empordà amb anxoves
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Mas, durant l'homeatge a Carrasco i Formiguera
El president català Mas ha revelat aquest dimarts que de la reunió amb Pérez Rubalcaba ha constatat que al PSOE hi ha sintonia amb CiU en la necessitat de reformar la Constitució i intransigència a l'hora d'escoltar les reivindicacions sobiranistes de Catalunya.
El líder de la federació nacionalista, que ha explicat la trobada amb Rubalcaba i Pere Navarro en l'acte d'homenatge a Carrasco i Formiguera a Montjuïc, ha comparat el primer secretari dels socialistes espanyols amb "una paret".
"Així com en el tema del dret a decidir em vaig trobar amb una paret.
Veig que al PSOE tenen ganes de plantejar una reforma de la CE però no saben com", ha al·ludit a la majoria insuficient dels socialistes a les Corts i la necessitat de comptar amb el vistiplau del PP.
Mas ha destacat la bona predisposició de Rubalcaba a l'hora d'acceptar l'absurditat que suposa per a les comunitats autònomes haver de ser les principals contribuents a la reducció del dèficit.
Els dos dirigents coincideixen que s'ha de flexibilitzar el dèficit i que cada autonomia ha d'assumir percentatges diferents.
"Fora bo que parlessin ells amb el PP i que ens diguessin com volen plantejar la reforma", ha traspassat la responsabilitat a Rubalcaba.
En qualsevol cas, Mas ha deixat clar que malgrat la sintonia amb la cúpula socialista a l'hora d'abordar la reforma de la Constitució, el Govern català "no s'oblidarà en cap moment de la reivindicació del poble de Catalunya".
Incloure el dret dels ciutadans catalans a decidir lliurement el seu futur és, per al president Mas, "una condició no només prioritària, sinó bàsica i essencial".
Naturalment: P$OE, PP,i Cs són la mateixa merda i a tots ells el que més els molesta és que la gent voti.
En això coincideixen amb els comunistes.
Quan els meus avis van arribar a Catalunya, es van trobar un país fet, amb una societat més sofisticada i complexe que la seva d'orígen (Castella).I "donde fueres haz lo que vieres".Els catalans que ara emigen, ho fan per a guanyar-se la vida, no per a colonitzar altres països.
hablo el muro jajajjaajjajaaaja nomes hi ha dos constitucions al mon que el duen: Mali i Nepal..la resta no son democrates? per cert el dret a decidir nomes per canviar la frontera de lloc? per la resta no? son democrates puntuals
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès una sentència que condemna l'Ajuntament de Puigcerdà a pagar 630.000 euros a l'empresa dels supermercats Supeco Maxor, al grup del qual hi ha el Carrefour local, pel conveni no complert pel consistori a l'inici de la dècada del 2000.
El conveni establia que l'Ajuntament executava una modificació urbanística que permetia a Carrefour ampliar el centre comercial i, a canvi, l'empresa donava 80 milions de pessetes, 480.000 euros, al consistori, diners amb els quals es va pagar els ascensors panoràmics.
La sentència del TSJC obliga l'Ajuntament a pagar els 630.000 euros en un termini màxim de dos mesos, raó per la qual l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha lamentat que en els pròxims dies caldrà contractar un nou crèdit que afegirà una obligació de pagament més per a les arques municipals en els pròxims deu anys.
La sentència és ferma i, per tant, ja no es pot recórrer.
Carrefour, a través de les empreses mare Gestip i Supeco, va signar un acord amb l ́Ajuntament perquè aquest li permetés ampliar l ́aparcament i construir una benzinera, que es va començar a aixecar posteriorment, l ́any 2010, per bé que una altra sentència va fer enderrocar les obres.
Un grup de veïns, però, va interposar recurs contra la modificació urbanística i les obres, a pesar que els jutjats de Girona en una primera instància les van donar per bones, finalment no es van poder fer.
Davant d ́això, Carrefour, que ja havia pagat al consistori, li va interposar una demanda de responsabilitat patrimonial.
El litigi s ́ha anat allargant fins ara, que el TSJC l ́ha tancat condemnant Puigcerdà a pagar 630.000 euros.
L ́alcalde, Albert Piñeira, ha lamentat la situació i ha criticat que una operació «mal feta» l ́any 2003 hipotequi l ́Ajuntament tants anys després: «en el seu dia no es van fer les coses ben fetes, de manera que la responsabilitat és del govern d ́ERC d ́aquella època».
Piñeira ha qualificat de «negligent» la gestió de l ́equip de govern llavors encapçalat per Joan Carretero i ha titllat l ́operació d ́«herència enverinada».
L ́alcalde ha remarcat que es tracta d ́una «patacada financera» i ha lamentat que «ara ho haurem de pagar entre tots». |
Vilajuïga.-Els Mossos d'Esquadra han detingut un veí de Roses de 52 anys, de nacionalitat espanyola, després d'una persecució policial per Vilajuïga, a l'Alt Empordà.
Els fets van succeir el passat 20 de gener a quarts de cinc de la tarda quan els agents van rebre l'avís que un vehicle que circulava per l'N-260 en direcció a Llançà podria portar substàncies estupefaents.
Un cop fetes les comprovacions, els policies van constatar que el cotxe constava com a sostret des de principis de gener d'una concessionària de vehicles de Perpinyà.
Segons sembla, l'home – fent-se passar per un possible comprador- s'havia interessat per un vehicle i quan van deixar-li provar, va fugir amb el cotxe.
Els policies van localitzar el vehicle a Vilajuïga i van ordenar-li que s'aturés.
L'home va fer cas omís de les indicacions dels policies i va donar-se a la fuga.
Durant la persecució policial va posar en perill la vida de terceres persones i va envestir una patrulla dels Mossos.
Els fets van succeir el passat 20 de gener a quarts de cinc de la tarda quan els Mossos van rebre una informació en relació a un vehicle que circulava per la N-260 en direcció Llançà i que possiblement portava substàncies estupefaents.
Els agents van fer les comprovacions pertinents i van constatar que el vehicle sospitós constava com a sostret des del 7 de gener d'una concessionària de vehicles de Perpinyà, al Rosselló.
Segons destaquen els Mossos d'Esquadra, l'home utilitzava sempre el mateix 'modus operandi'.
Anava a concessionàries de cotxes, feia veure que s'interessava per un dels turismes exposats i quan li deixaven provar-lo, aprofitava una distracció del venedor, per fugir amb el turisme.
Una dotació policial va localitzar el cotxe a la N-260 a l'alçada de la cruïlla de la població de Vilajuïga, a l'Alt Empordà.
La patrulla va ordenar al cotxe que s'aturés però el conductor va fer cas omís de les indicacions, va accelerar i va fugir temeràriament per dins de la població de Vilajuïga.
Va ser llavors quan va començar una persecució policial en la qual el conductor fugitiu va posar en perill la vida de terceres persones i, fins i tot, va envestir la patrulla policial que intentava barrar-li el pas, en dues ocasions.
Finalment, el conductor va quedar aturat mig pujat en el marge d'un camí després d'haver-se colpejat repetidament amb els ressalts del camí.
Va ser llavors, veient que no podia continuar la seva fugida amb el cotxe, va sortir del vehicle corrents.
Els policies van aconseguir enxampar-lo mentre s'intentava amagar entre la malesa.
El detingut, imputat per un delicte de conducció temerària, un delicte de robatori i furt d'ús de vehicle, danys, resistència i desobediència als agents de l'autoritat va passar a disposició del Jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Figueres, que va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell registra ja un total de quatre casos d'infectats pel patogen Covid -19 després que s'hagin confirmat aquest divendres tres nous positius de coronavirus entre professionals sanitaris de l'hospital.
Es tracta d'un metge d'urgències, una infermera, una llevadora i un auxiliar d'infermeria, segons ha informat La Bústia.
Més d'una vintena persones estan pendents dels resultats de les proves de coronavirus després del nou brot.
Aquest dilluns també s'han confirmat tres nous casos per Covid -19 a Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires, fet que fa augmentar a 316 els casos d'infectats a Catalunya, 190 en un dia.
El total de casos detectats de coronavirus a Espanya ja supera els 4.200.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Amb ella hem perdut una mica de l'Alguer més autèntic, un bocí de la història del ressorgiment de Catalunya i una petita part del nostre cor
És ben cert que la dictadura espanyola de Francisco Franco va esperonar la imaginació de molts catalans per poder exercir algun bri de catalanitat i de llibertat.
Ja fos emigrar a Andorra, buscar amagatalls subversius per aprendre a ballar sardanes, apuntar-se a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent o anar al cine a Perpinyà.
La llengua i la cultura catalanes no podien campar lliurement en teatres, sales de concerts o mitjans de comunicació.
I si algú pretenia contradir aquest imperatiu, vivia perseguit almenys per l'atemoriment d'aquells temps una mica més grisos que els actuals.
Però a principi dels anys seixanta, en plena força dels vint anys i amb la distància que imposa el mar, hi havia una dona que tenia clar que aquesta por no anava amb ella.
I és que, si bé el català és una llengua espanyola encara que a Espanya li costi entendre-ho, la nostra també és una llengua andorrana, francesa i italiana.
Almenys, mentre els territoris on es parla no abandonin aquests estats!
Suposo que és partint d'aquest plantejament i empesa per la seva passió que la jove Luciana Sari s'exclamà dient: "Lo català és prohibit?
Aquesta és la meva llengua, la parl, la cant i ningú pot prohibir això".
En aquell moment l'Alguer passava per una època de ressorgiment cultural iniciada els anys cinquanta i vivia immers en l'entusiasme de l'anomenat Viatge del retrobament, en què 141 catalans van viatjar amb vaixell des de Tarragona fins a la ciutat sarda per reprendre el vincle que Catalunya havia perdut amb l'Alguer després de la Guerra de successió.
És en aquell context que Sari, juntament amb l'Agrupació catalana d'Itàlia, es planta a Barcelona i comença una gira pels Països Catalans.
Desafien les prohibicions franquistes i comencen a omplir teatres i sales de pobles i ciutats amb poemes musicats amb ritmes mallorquins, melodies napolitanes i cançons de mariners en català de l'Alguer.
Potser les autoritats del règim confonien aquell parlar amb l'italià o amb folklore del país transalpí.
El fet és que aquests recitals van representar tota una alenada d'emocions per a molts catalans i els van permetre gaudir de música patriota a casa estant i en la llengua pròpia; un fet transcendental en vides subjugades sota una dictadura.
També un far per a molts algueresos que, gràcies a Sari, han valorat més el tresor que representa la llengua pròpia per a la ciutat de l'Alguer i han passat a militar-hi.
Segurament no són gaires els catalans que avui recorden aquella petja de Luciana Sari i l'Agrupació catalana d'Itàlia.
Però va ser prou intensa com perquè el 2012 la discogràfica Picap decidís remasteritzar i reeditar els seus vells vinils en un CD sota el títol 'Lo país meu.
Luciana Sari va viatjar fins a Barcelona per participar en la seva presentació, que es va fer a la Casa dels italians.
Vaig tenir l'ocasió de ser-hi i de sentir com, cinquanta anys més tard d'aquella gira, la cantant algueresa encara lluïa energia i passió entonant els versos de 'Lo país meu'.
Per si no fos prou, dos anys més tard s'estrenava el documental 'Lo dia que els peixos han escomençat a pescar', que també recull aquesta valenta gesta de Sari.
Aquest rampell de joventut tan conscient de Luciana Sari contrasta amb la seva faceta més coneguda a l'Alguer.
La d'una bona professora eficient i divertida amb els alumnes.
O com també explica la seva neboda, Daniela Sari: "Una tia còmplice, aquella a qui pots explicar els secrets. [...]
Ella era somrient i brillant, aquella per la qual era tot extraordinàriament normal".
Luciana Sari, una heroïna quotidiana de la nostra llengua que al final d'aquest novembre ens ha deixat.
Amb ella hem perdut una mica de l'Alguer més autèntic, un bocí de la història del ressorgiment de Catalunya i una petita part del nostre cor.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La jornada del dissabte a les carreteres andorranes van deixar un sinistre a Sant Julià de Lòria al vespre.
Els fets van ocórrer quan una motocicleta amb matrícula Andorra va perdre el control i caient a terra a quilòmetre 11 de la Carretera General Número 1.
Tot i que es desconeixen els motius pels quals el motorista va perdre el control del vehicle, si que el fet que no es veies implicat cap turisme, va evitar conseqüències greus.
Tot i això, tant el conductor com l'acompanyant van resultar ferits en el sinistre.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
El Pare Noel va dur un regal a tots els fans del grup de Liverpool: per fi els Beatles es poden escoltar en 'streaming'.
La nit de Nadal, els temes Here Come The Sun, Come Back o Come Together es van estrenar a Spotify, Apple Music i Google Play -entre altres proveïdors digitals- i es podien fer sonar entre nadala i nadala.
I han continuat sonant també el dia de Sant Esteve, i l'endemà, i el següent...
I és que, en total, en poc més de tres dies, les seves cançons han estat reproduïdes 70 milions de vegades.
La preferida, la més escoltada pels usuaris de Spotify ha estat 'Come Together', amb gairebé 3 milions d'escoltes.
L'èxit ha estat rotund i el fenomen Beatle està arribant a noves generacions.
Segons Spotify, el 65% dels seus membres tenen menys de 34 anys.
De totes les cançons possibles, els fans del grup han escollit 'Come Together' com la preferida.
La cançó ha estat escoltada 2,8 milions de vegades.
En el top 3, la segueixen 'Let It Be' amb 2,4 milions de reproduccions i 'Hey Jude', amb 2 milions.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
Quatre escoles concertades afectades --del total de cinc, una pública-- per l'obligació d'impartir el 25% de l'horari lectiu en castellà dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a petició de cinc famílies que demanaven educació bilingüe, han assegurat haver complert el mandat judicial i han aplicat el percentatge en l'última setmana del curs, que va acabar el 20 de juny, amb diverses activitats.
En declaracions a Europa Press, el secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Carles Armengol, ha avançat que la setmana que ve enviarà al TSJC un informe per demostrar el temps lectiu que van realitzar en castellà com a llengua d'aprenentatge, el qual "s'haurà mogut en un 25%".
Ha recordat que han intentat que el conjunt d'activitats realitzades arribés al 25%, i ha explicat que no han pogut impartir en castellà una matèria sencera no lingüística --com Matemàtiques o Ciències--, el que equivaldria al citat percentatge, perquè normalment en l'última setmana de curs no hi ha classes normals, sinó que es fan exàmens, repassada i sortides, entre d'altres.
La Conselleria d'Ensenyament va traslladar unes instruccions als cinc centres perquè potenciessin el castellà a partir del 16 de juny --quan vencia el termini per complir les resolucions--, a través d'impartir en castellà un "projecte o activitat" en matèries no lingüístiques, si bé la consellera Irene Rigau en la instruccions no va precisar percentatges, ni va aclarir en quin percentatge ho havien de fer.
Armengol ha precisat que encara desconeixen com afrontaran aquesta obligació legal a partir del setembre, ja que no s'han reunit amb la consellera, amb qui encara "no està programada la trobada", malgrat que han fet la petició de reunió i existeix l'acord que es veurien.
Ha explicat que el 25% s'ha implementat amb activitats en castellà adaptades a "les característiques de cada curs", si bé en un dels casos no ho van complir perquè coincidia amb període d'exàmens, i només feien classe els que tenien alguna assignatura suspesa; no era el cas de l'alumne que demanava escolarització en castellà, de manera que aquest no va fer classe ni en castellà ni en català.
El representant de les escoles concertades ha dit que estan tranquils amb l'afectació tècnica o pràctica dels actes del TSJC amb vista al pròxim curs perquè "els centres no tenen dificultat a fer una matèria en castellà", ja que tenen recursos per fer-ho.
Tot i això, sí que ha afirmat que pot ser un "problema" fer conviure la decisió del TSJC amb la comunitat educativa dels centres, ja que hi ha pares que defensen mantenir la immersió d'acord amb el projecte educatiu del centre que van escollir per educar els seus fills.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El Vallès Occidental ha tingut un protagonisme especial a la Cimera Mundial del Clima.
El projecte 'Vallès Circular' ha estat un dels seleccionats com a iniciativa innovadora envers el clima i la sostenibilitat.
L'objectiu és consolidar una estratègia transversal entre els 23 ajuntaments de la comarca per, entre d'altres, reforçar l'economia circular.
El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, ha viatjat a Madrid per presentar la ponència Vallès circular: Innovació per a la sostenibilitat territorial en el marc de la Cimera Mundial del Clima.
Vallès Circular ha estat un dels projectes seleccionats com a iniciativa innovadora envers el clima i la sostenibilitat.
Giménez ha valorat positivament la Cimera perquè "hem pogut comprovar que és cert que els Estats i els governs negocien les estratègies i els objectius de futur".
Amb tot, posa per davant el fet que la feina que s'està duent a terme des del món municipal.
La iniciativa Vallès Circular "es vol consolidar com una estratègia transversal compartida i efectiva en quatre eixos": reforçar l'economia circular, redactar un nou pla d'acció pel període 2020-2023, augmentar l'acció conjunta i complementària entre els diferents agents i promoure l'acció local, mobilitzar actors i construir ciutats circulars al Vallès Occidental.
L'acord Vallès Circular es va signar, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, el 19 de juny de 2017 per part de les entitats comarcals, els 23 ajuntaments de la comarca i diferents organitzacions empresarials, centres tecnològics, universitats i agrupacions professionals.
D'altra banda, el conseller comarcal Carles Rodríguez ha destacat també el projecte Recooperem, que està destinat a fer una "transició ecològica justa", reduint residus i "proporcionant àpats a famílies amb un alt grau de vulnerabilitat".
Rodríguez ha avançat que properament es farà públic el Pla Supramunicipal de la Qualitat de l'aire, que esbossarà les mesures aplicables als diferents municipis.
El president del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i alcalde de Matadepera, Nil López, assegura que "la valorització dels residus serà clau per afrontar l'emergència climàtica i la circularitat serà fonamental en els processos de producció".
Per tant, cal continuar treballant en plantes com la de Can Barba, des de la qual assegura que es genera energia suficient per "abastir 400 habitatges", ha afirmat.
Per últim, Giménez ha anunciat que s'ha iniciat una prova pilot amb 4 ajuntaments de la comarca per implementar diferents actuacions que permetin avançar els municipis i convertir-se en Ciutats Circulars.
Es tracta dels municipis de Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Ripollet i Sant Quirze del Vallès. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El president diu que prefereix que el mediador sigui una figura internacional · Sobre la data de les eleccions, afirma que l'anunciarà 'després de l'aprovació dels pressupost'
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha insistit en la necessitat de la figura d'un mediador internacional a la taula de negociació entre la Generalitat i la Moncloa.
'El parlament ha votat que cal un mediador, i penso que ERC i la CUP compliran amb allò que han votat', ha recordat en una entrevista a El Punt Avui.
'No podem jugar a votar coses que després no tirarem endavant.
Però si votes sí, assumeixes les conseqüències', ha avisat el president.
Torra ha avançat també que anunciarà la data de les eleccions 'el dia després de l'aprovació dels pressupost'.
'Si jo ho digués ara [la data de les eleccions] faria tot el contrari del que pretenc, que és preservar de qualsevol altra influència, i d'electoralismes i partidismes, el que són els dos reptes importants que ens queden: aprovar un pressupost i explorar la via de la negociació', ha reflexionat.
'Pervertiríem aquest fet, perquè entraríem en una campanya descarnada.
Si ens hem de concentrar en aquests dos temes, haig de dir que, l'endemà de l'aprovació del pressupost, diré la data', ha continuat Torra, que s'ha mostrat convençut que el procés de negociació entre els dos governs 'haurà de continuar mentre Catalunya estigui en eleccions'.
Sobre la taula de negociació, el president de la Generalitat ha volgut deixar clar que no és el lloc per parlar d'inversions o discutir sobre el servei de rodalia.
'Una cosa és la taula de negociació i una altra és la comissió bilateral.
Tothom hi està d'acord, tots vam encarregar al conseller Bosch, que és el president de la comissió, que ja demanés als diferents consellers els punts que volien que es poguessin tractar a banda dels quaranta-quatre que el senyor Sánchez em va fer arribar', ha precisat.
De nou sobre la figura del mediador, el president ha apuntat que seria millor una personalitat estrangera.
'Em sembla molt millor una figura que hagi tingut experiència en processos de negociació, en conflictes polítics, perquè ens aporti aquesta experiència', ha valorat.
Torra també ha mostrat les seves reticències vers la figura del president espanyol, Pedro Sánchez.
'Tenint en compte que també va votar el 155, hom es pot preguntar davant de quin senyor Pedro Sánchez estem.
Jo m'he trobat amb diversos: el que no m'agafava el telèfon i el que ara em truca', ha ironitzat.
'No sé ben bé amb quin Sánchez ens trobarem d'aquí a tres mesos.
Si, com he sentit dir a alguns dels ministres, condicionen el diàleg a l'aprovació del pressupost, anem malament', ha criticat.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
A partir de l'1 de gener, els pensionistes espanyols cobraran un 0,25% més. / PERE TORDERA
A començament dels anys seixanta del segle passat, una pel·lícula va tenir molt d'èxit a la Gran Bretanya: Compreu ara i pagueu més tard, del director Jack Trevor.
Captava l'esperit d'aquell temps fent sàtira de la creixent onada de consum domèstic que es finançava amb préstecs pagats a terminis, una versió de la vida en què l'alegria inicial sovint es convertia en una espècie de mort a crèdit a càmera lenta.
El curiós és que, quan miro el que està passant ara a Espanya en aquests anys posteriors a la crisi financera, no puc deixar de pensar en el títol d'aquell film.
Com la majoria ja sabem, a partir del primer de gener els pensionistes cobraran, segons la llei, un 0,25% més, un percentatge que pot ser poc o molt, segons com es miri.
De fet, en qualsevol any anterior al 2013 un percentatge semblant s'hauria vist com a decisiu, però aquest any acabarem amb una inflació segurament negativa -al voltant d'un 0,6% negatiu- i en aquest cas les pensions hauran augmentat el seu poder adquisitiu un 0,85%.
Vet aquí l'estrany sistema de càlculs que implica la deflació.
No obstant això, assumir aquesta petita millora de les pensions en el conjunt del sistema genera un dèficit d'uns 13.000 milions, un forat que es tapa ficant la mà al fons de reserva.
El que vol dir tot això és que aquest dèficit no és passatger sinó estructural.
De fet, el govern ha hagut de fer el mateix en els dos últims anys, 2012 i 2013.
Així, aquest trienni s'han tret de la caixa uns 32.000 milions i s'hi ha deixat un saldo de 42.700 milions.
Al ritme actual, només hi haurà diners per a uns tres o, com a màxim, quatre anys al fons.
El dèficit és estructural perquè la diferència entre ingressos i despeses va augmentant.
Segons el ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, els ingressos en cotitzacions van créixer en un any -fins al novembre- un 0,89%, mentre que les despeses van pujar un 3,34%.
Aquesta diferència es veu constantment reforçada per la baixada en la cotització mitjana dels ingressos i la pujada en el nombre de pensionistes i en el valor mitjà de les pensions que cobren (un 2% més en un any).
Ens trobem, doncs, davant una situació molt difícil a la qual ens haurem d'enfrontar els anys vinents.
La pujada del 0,25% que estipula la llei pot ser massa generosa (sobretot si, com sembla probable, es manté la tendència deflacionista), ja que l'objectiu és mantenir la sostenibilitat del sistema; és a dir, que s'autofinanciï al llarg del cicle econòmic.
La raó de ser del fons de reserva és mantenir les prestacions durant els anys dolents per després tornar a recuperar el nivell en els anys bons.
Però, atenció, estem a punt d'entrar en el segon any del cicle de recuperació i ja n'hi ha que diuen que la crisi és història i, lluny d'acostar-nos al superàvit, només tenim més anys deficitaris a la vista.
Naturalment, es podria finançar una part de les pensions a compte dels pressupostos del govern, una pràctica que es va fer servir en l'època d'Elena Salgado, però això equivaldria a fer-se trampes al solitari, perquè l'únic impacte seria un forat més gran en les finances públiques que provocaria més retallades en altres sectors.
Per cert, si la transferència per salvar les pensions aquest any vingués dels pressupostos del govern, significaria un 1,3% del PIB, un percentatge que apujaria el dèficit públic del 2014 del 5,6% al 6,9%.
Aquesta situació posaria en evidència el fracàs dels esforços per reduir el dèficit.
Dit d'una altra manera: una part de la reducció del dèficit s'ha fet a costa de menjar-se el fons de reserva.
La trista realitat és que no fer res davant de dificultats previsibles i viure al dia sempre té un cost.
L'any passat, segons dades del padró municipal, 358.000 persones entre emigrants i immigrants (la gran majoria en edat de treballar) van deixar Espanya.
Mentrestant, gairebé un de cada quatre treballadors no troba feina.
A curt termini, sembla que no passi res, que podrem continuar comprant sense pagar res més tard i que anirem tirant sense la necessitat de fer més esforços per evitar el declivi.
Al cap i a la fi, el valor de les pensions es manté i fins i tot augmenta una mica.
Ara bé, això és una ficció total perquè el preu que paguem és buidar una reserva que podria haver servit en el futur per equilibrar el sistema.
El més segur és que passades les eleccions generals i deixant de banda la retòrica i la demagògia, hi haurà una altra reforma del sistema de pensions i una part se centrarà a treure el llistó inflexible del 0,25% de mínim, que tantes persones avui dia troben ridícul perquè és massa petit.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Centenars de persones han omplert aquest divendres a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d'inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra.
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet una crida a sortir al carrer aquest divendres per rebutjar l'acord de la JEC i ha convocat una concentració a les vuit del vespre davant la Generalitat per donar suport al president, que a la mateixa hora estava reunit amb el seu Consell Executiu a l'interior del Palau per analitzar la resolució de l'autoritat electoral espanyola.
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha assegurat que estaran al costat de Torra i ha vaticinat que el president acabarà la legislatura.
Durant el transcurs de la mobilització, Torra ha sortit a les portes del Palau i ha lliurat a Paluzie la pancarta de suport als presos polítics i exiliats que va estar penjada al balcó de l'edifici, i que està en l'origen de la condemna a inhabilitació contra el president per desobediència.
Membres de l'ANC han pujat al balcó de Palau i han tornat a penjar-hi la pancarta que el mateix Torra els ha donat perquè ho fessin.
En aquest moment, algú ha retirat la bandera espanyola de l'edifici, una acció que ha provocat crits d'eufòria entre els manifestants.
Uns minuts després l'ensenya s'ha tornat a hissar i els centenars de persones congregades a la plaça han reaccionat amb xiulets i crits en veure que tornava a onejar a la seu de la Generalitat.
Tot i que no s'ha pogut veure qui la despenjava, l'ANC s'ha responsabilitzat posteriorment de la retirada de la rojigualda, si bé des de l'entitat han dit que no saben qui l'ha tornada a hissar.
Des de Presidència asseguren que no s'ha donat cap ordre de despenjar la bandera.
Durant la manifestació s'han escoltat crits de suport al president i també alguns en contra d'ERC per facilitar la investidura de Pedro Sánchez.
Alguns han insultat els consellers republicans que entraven a Palau amb apel·latius com "botiflers" o "traïdors".
També hi ha proclames a favor de la independència i en contra de la justícia espanyola.
"La JEC no té cap legitimitat per inhabilitar el president Quim Torra.
Responguem!", assegura l'ANC en la convocatòria difosa a través de les xarxes socials.
"Ni jutges imparcials ni tribunals polititzats: només la ciutadania escull els seus representants", sentencia.
La protesta, sota el lema "Només el Parlament de Catalunya escull el nostre president!", també s'ha convocat Girona i a Lleida, entre altres poblacions.
També despengen la bandera a Lleida
Durant la protesta a la capital del Segrià s'ha reproduït l'acció de despenjar la rojigualda, en aquest cas de la façana de l'Ajuntament de l'avinguda de Blondel.
L'acció l'ha dut a terme un grup de persones durant la concentració en què unes 200 persones a la plaça Paeria han expressat el seu rebuig a la inhabilitació del president de la Generalitat hores abans.
Posteriorment, la protesta s'ha desplaçat fins a l'avinguda de Blondel, via que els manifestants han tallat durant prop d'una hora.
Els assistents han llegit un manifest on han reclamat al govern i al Parlament que desobeeixin la decisió de la Junta
L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i altres membres d'ERC i de JxCat del govern municipal han assistit a la mobilització.
Madrenas qualifica la decisió de la JEC d'"indigne"
Uns 700 gironins han respost a la crida a concentrar-se a la plaça del Vi per donar suport a Torra.
La mobilització ha estat organitzada per Girona Vota, una plataforma d'entitats i partits sobiranistes.
Hi han participat diversos càrrecs electes com ara diputats i regidors a l'Ajuntament de Girona.
L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha qualificat la decisió de la JEC d'"indigne" i ha assegurat que cal "rebel·lar-se" contra aquesta acció que manté la idea d'una "sagrada unitat d'Espanya".
La concentració ha durat una mitja hora, però Girona Vota ha anunciat que preparen noves accions de cara a aquest dissabte.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Efectivament, la primavera és ambigua i equívoca com alguns somriures, i per això ningú sap mai gaire bé quan arriba, ni si ha arribat del tot, ni si pensa quedar-se.
Excepte per alguns senyals que, per poc que s'estigui atent, resulten inequívocs.
Un d'ells és la floració de les notícies que tracten, per dir-ho com els polítics, de les coses que realment interessen la gent.
Ahir mateix, a l'Ara.cat, la tercera notícia més llegida duia aquest titular: "Gairebé la meitat de les dones catalanes desitjarien tenir més sexe".
O no, si s'ha de jutjar per alguns dels comentaris que suscitava el tema.
Hi havia una colla de mascles que de seguida s'havien donat per al·ludits i que buscaven excuses amb el mateix afany amb què segurament deuen cercar aprovacions: "Telepàtics no som", es queixava, per exemple, el sotasignant Xavitormo.
Hi havia també una fèmina que firmava Susi i que, sense voluntat de generalitzar, exposava que els nòvios catalans que havia tingut eren més aviat titafredes, i que ara que en tenia un de caribeny havia vist la llum, o alguna cosa millor.
El missatge més entranyable anava signat per un cert Albert_cs, des de Castelló de la Plana: "Ei!
Des del País Valencià ens solidaritzem amb les dones catalanes.
Sexe de qualitat als Països Catalans ja!".
Aquí, el que no corre, vola, com bé saben els compatriotes valencians.
La notícia sobre la dona catalana insatisfeta es complementa amb dues més que també circulen aquests dies pels mitjans.
La primera tracta sobre l'aparició del Mapamundi de la mida del penis, que classifica els països d'acord amb la longitud mitjana dels membres virils dels seus habitants masculins.
D'acord amb l'estudi, els homes més ben armats són africans i sud-americans, inclosos els caribenys de na Susi (però no, tot sigui dit, argentins i xilens, que queden força endarrerits).
En canvi, les titoles més minses pasturen per grans extensions com els EUA (molta primera potència mundial, però mira), Rússia (ja se sap que el fred arronsa) i, sobretot, l'Índia i la Xina (amb tanta població es veu que tendeixen a encongir-se).
Pel que fa als Països Catalans que reivindicava el lector de Castelló, ens trobem tots encaixats a la meitat de la taula classificatòria (entre 13,48 i 14,88 cm de mitjana, que realment no és per tirar coets), cosa que confirma una aurea mediocritas que explicaria la melancolia de totes aquestes catalanes decandides.
Sort que la notícia que ens queda és, segons com es miri, més encoratjadora: segons un altre estudi, practicar sexe de manera esporàdica incrementa el risc d'infart, perquè un no hi està avesat i pot tenir un cobriment de la impressió.
Per contra (i aquesta és la part bona), practicar-lo de manera constant i sostinguda seria cosa saníssima i del tot recomanable.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
MADRID, 2 Juny (EUROPA PRESS) -
Un vaixell que viatjava amb 458 persones a bord ha naufragat aquest dilluns a la nit al riu Iangtsé, al seu pas per la província xinesa de Hubei.
De moment, les autoritats xineses han informat de la recuperació de cinc cadàvers i del rescat de tretze persones, mentre que centenars més romanen desapareguts.
En l'embarcació viatjaven 406 passatgers xinesos, cinc treballadors d'agències de viatges i 47 tripulants, tal com indica l'agència de notícies xinesa Xinhua, que a més detalla que la majoria dels passatgers tenen edats compreses entre els 50 i 80 anys.
Entre els supervivents es troben el capità i el cap de màquines, els que han declarat que el vaixell s'ha enfonsat ràpidament després de l'accident, causat per "un cicló".
Tots dos han estat detinguts per la Policia xinesa per ser interrogats sobre l'accident.
El vaixell, anomenat 'Dongfangzhixing' (Estrella d'Orient), es dirigia a la ciutat de Chongqing, al sud-oest de la Xina.
El primer ministre de la Xina, Li Keqiang, s'ha traslladat a la província de Hubei, on hi ha la zona en què ha tingut lloc el succés, per liderar les tasques de rescat, que es veuen dificultades pel fort vent i la intensa pluja.
Per la seva banda, el president xinès, Xi Jinping, ha fet una crida perquè es posin en marxa "tots els recursos necessaris" per procedir al rescat dels ocupants del vaixell.
Al voltant de mil efectius formen part dels equips de rescat.
Les esperances de trobar més gent amb vida segueixen presents entre els rescatadors, ja que --segons informa Xinhua-- aquests han pogut sentir gent demanant ajuda des de l'interior del vaixell sinistrat, que no s'ha enfonsat completament.
D'acord amb les primeres investigacions al voltant del succés, el vaixell no excedia la seva càrrega i estava equipat amb suficients armilles salvavides per a tots els ocupants.
De fet, totes les persones que han pogut ser rescatades en portaven un de posat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Toni Martí, Xavier Espot o Sílvia Calvó són només tres noms de l'actual Govern en funcions que pertanyen a DA i que tenen origen a la parròquia escaldenca.
Terceravia i d'Acord en són conscients però els seus integrants també reivindiquen la seva pertinença a la parròquia i confien que el desgast polític, en especial, del cap de Govern, que va ser cònsol major de la parròquia quasi vuit anys, tingui un efecte de trasvasament de vots cap a les seves llistes.
En aquesta ocasió DA lluitarà pels escons territorials a Escaldes amb l'acutal ministre en funcions de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, no gensmenys un dels perfils millor valorats transversalment de l'actual Executiu.
Completa el tàndem taronja Xavier Giménez i els suplents Montserrat Capdevila, David Santuré i Jennifer Puig.
Una selecció de persones que Calvó va qualificar de «paritària no només en el gènere sinó entre els que tenen carrera política i les noves incorporacions».
La terceravia aposta a Escaldes per la candidatura encapçalada per Josep Pubill i França Riberaygua, qui representa un cas de liberal escindida dels pintadistes i tornada a reincorporar més tard, descontenta amb l'evolució de L'A. Riberaygua i Pubill estan acompanyats per Pau Tizón, Daysi Rubia i Similia Abetbol a les suplències.
«Som un nou projecte polític i anem a convéncer a Escaldes que som una alternativa a DA, amb gent d'ideologia liberal», va resumir les seves intencions a la parròquia Pubill.
Un fet que no és baladí, ja que aquesta reivindicació de l'essència liberal es pot vincular amb el fet que Escaldes és la parròquia que va veure néixer el PLA.
La tercera candidatura territorial a Escaldes és la de d'Acord, la confluència entre PS i L'A, que va ser la més matinera a tot el país a presentar-se i de la qual es van conèixer més detalls el dilluns a la tarda.
L'encapçalen Rosa Gili i Marc Magallón, i els segueixen els suplents Calres Sánchez, Joan Torra i Naeco Yamamoto.
El tàndem és prou conegut en la vida política del país i Magallón compta amb la fama de ser racional i conciliador en les seves negociacions com a conseller comunal, càrrec que ha hagut de deixar per formar part d'aquesta candidatura.
«Sobre el paper sabem que es casa de DA, però la parròquia no és seva.
Ells tenen un llegat de vuit anys al darrere que pensem que no han quedat clares moltes coses.
Sovint no s'ha treballat des de la serietat i la professionalitat.
Això li hauran d'explicar a la parròquia i reivindiquem el fet que les coses es poden fer millor», va expressar Gili amb la mirada posada al possible desgast que DA pot enfrontar a Escaldes.
Completa la llista de formacions que lluitaran pels escons d'origen escaldenc Progressistes-SDP, qui, de moment, prefereix mantenir-se en un perfil d'exposició baix i ha anunciat la presentació dels candidats i les seves prioritats en un acte «diferent» probablement la setmana que ve.
De moment, el que va quedar oficialitzat ahir després de la presentació de la candidatura per part de Víctor Naudi al comú és que l'advocada Elizabeth Zoppetti i Mac González són el tàndem de la formació a Escaldes-Engordany.
Acompanyats de Najim Aouraghe, Jordi Bazan i Gonzalo Donsion en les posicions de suplents.
Malgrat que Calvó va reconèixer que «haurem d'explicar millor què hem fet aquests vuits anys», va assenyalar que «no s'ha de deixar de mirar el futur, perquè nosaltres som un projecte que mira cap endavant», va explicar després de ser preguntada sobre com el desgast del Govern podria beneficiar la terceravia.
En aquest sentit va avançar, que tot i que el programa es coneixerà en breu, també a Escaldes es reforçaran els aspectes socials després d'un període «potser més centrat en la reforma del país i la construcció d'infraestructures».
Tot i això es va mostrar prudent a l'hora de vincular uns possibles bons resultats amb la trajectòria de DA a la parròquia: «Hem tingut successius bons resultats durant vuit anys però haurem de veure què passa».
També pensant en el futur, Gili i Magallón van considerar el fet que d'Acord triés Escaldes com a lloc per presentar la marca «un presagi» dels bons resultats a la parròquia.
El 7 d'abril Escaldes-Engordany aportarà a les urnes un màxim de 5.401 electors, els ciutadans actualment censats a la parròquia i amb dret a vot.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
L'ATEVEU tornarà a il·luminar la Geltrú amb música d'autor aquest cap de setmana.
La cançó d'autor té una cita a la plaça de l'Assumpció el proper cap de setmana de la mà de l'Associació Cultural Desperta!
L'Ateveu, una proposta cultural gratuïta, clourà el cicle de festivals d'estiu a la capital del Garraf amb la programació de quatre concerts de caire intimista i obert a tots els públics.
Divendres 6 de setembre, a partir de les 22.30h, hi actuaran Èric Vinaixa i Montse Castellà.
Èric Vinaixa és un cantautor nascut a Barcelona però que ha fet del Baix Ebre la seva residència i àrea d'influència musical.
Vinaixa ens oferirà les principals cançons del seu darrer disc, «Caos a mig camí».
Tot seguit, Montse Castellà, nascuda a Tortosa i integrant del grup Les Kol·lontai, actuarà en solitari per presentar les cançons del disc «Punts de llibre» on hi tindran cabuda lletres vinculades a la memòria i al paisatge ebrenc.
Dissabte 7 de setembre, també a partir de les 22.30h, serà el torn de Meritxell Gené.
La cantautora lleidatana farà un recorregut pel seu repertori artístic sense oblidar les versions musicades de poemes d'autors com Màrius Torres, Marià Villangómez, Montserrat Abelló o Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
Per últim, Pau Alabajos, arribat des de Torrent, al País Valencià, ens presentarà les lletres del seu últim treball, «Ciutat a cau d'orella» basat en l'obra poètica de Vicent Andrés Estellés.
L'Ateveu és possible gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i a l'aportació desinteressada de petits patrocinadors lligats al comerç i el teixit empresarial local.
La plaça de l'Assumpció és l'escenari pel qual han passat en edicions anteriors artistes com Pere Tapias, Quico Pi de la Serra, Cris Juanico, Clara Andrés o Ivette Nadal.
La seva acústica i el seu emplaçament discret al bell mig de la Geltrú fan de l'Ateveu una cita ineludible per acomiadar amb música intimista les nits d'estiu a Vilanova i la Geltrú.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Aquesta setmana, les pàgines d ́aquest mateix diari (vegeu Regió7 de dimarts 25 de setembre) s ́han fet ressò, altra vegada, del procés d ́envelliment de la nostra societat.
Concretament, Manresa és la ciutat de Catalunya amb més població sobreenvellida.
Ens segueixen en el rànquing de senectut Barcelona i Lleida.
Amb les darreres dades publicades per l ́Institut d ́Estadística de Catalunya, l ́índex de sobreenvelliment a Manresa s ́ha incrementat en els darrers 10 anys del 13% al 19%.
Per tant, 19 de cada 100 persones de més de 65 anys superen els 85 anys.
En termes d ́envelliment, el percentatge és del 20%.
Això significa que, de cada 100 manresans, 20 tenen més de 65 anys i 4 d ́aquests estan per sobre dels 85 anys.
La tendència cap a una societat cada cop més envellida, tant a nivell local com nacional, ve de lluny.
I la immigració, amb l ́arribada de col·lectius més joves, no reverteix el procés d ́envelliment.
Manresa també destaca per ser el municipi amb menys població entre 16 i 64 anys, mentre que les cohorts amb menys de 16 anys representen només el 17%.
En termes estatals, Espanya perdrà 1 milió en els propers 15 anys i 5,6 milions en els propers 50 anys.
Per franges d ́edat, fins al 2060 la població entre 0 i 24 anys disminuirà en 4,4 milions; la població entre 25 i 50 anys, també disminueix en 7,7 milions; entre 50 i 70 anys, es perdran 1 milió de ciutadans; i els més grans de 70 anys incrementaran en 7,5 milions.
Aquesta involució demogràfica, caracteritzada per la baixa taxa de fecunditat i la creixent longevitat, tindrà múltiples conseqüències en tots els àmbits socials i econòmics.
Des de la sanitat fins a les pensions, passant per l ́educació, els serveis socials i la dependència.
A nivell de ciutat i de país, ens hem de plantejar amb caràcter urgent què hem de fer per promoure la natalitat, incrementar la quantitat i qualitat dels llocs de treball, retenir el jovent nascut aquí i atraure població jove de fora.
I, naturalment, tenim també el gran repte de la cura assistencial a persones grans i dependents, que recau massa vegades en el cònjuge cuidador i familiars propers.
En el nostre entorn, la cura dels més grans amb discapacitats prové majoritàriament de l ́entorn familiar i de l ́àmbit informal.
En canvi, la importància de les cures formals (serveis professionals sociosanitaris públics o privats) és menor.
Concretament, entre les persones de 65 a 80 anys discapacitades, les cures recauen sobre el cònjuge o parella i, en segon lloc, les filles o fills sense ocupació.
A partir dels 80 anys, aquests darrers passen a ser els cuidadors principals.
I amb dades d ́Antonio Abellán García (investigador del CSIC), 1 de cada 3 persones que viuen a les llars manifesta alguna discapacitat a partir dels 80 anys.
La Llei de Dependència (39/2006) ha quedat en no res per manca de finançament i no ha aconseguit alleugerir la càrrega del cuidador principal.
El sector públic s ́ha d ́actualitzar i adaptar a les necessitats actuals.
I això significa canviar un sistema sociosanitari pensat per curar malalties agudes, però inadequat per tractar les cròniques.
Avui, la despesa de pacients amb malalties cròniques (Alzheimer, càncer, diabetis, malalties cardiovasculars, obstruccions pulmonars cròniques, obesitat?) supera el 80% del total.
La prevenció d ́un ampli ventall de malalties passa per una alimentació saludable i bons hàbits de vida, però als centres d ́atenció primària (CAP) no hi ha nutricionistes.
Moltes consultes tenen un component emocional, però al CAP tampoc hi ha psicòlegs, ni treballadors socials que abordin situacions de vulnerabilitat, pobresa, dol o reorganització familiar durant la malaltia.
I tampoc hi trobem fisioterapeutes que ajudin a conviure l ́ancià amb certes malalties o tractin pacients d ́artrosi, diabetis o malalties respiratòries.
Les dones nascudes entre 1930 i 1945 (ara d ́edats entre 73 i 88 anys) van protagonitzar el baby boom.
En canvi, les nascudes a partir del 1960 han reduït la fecunditat, i l ́absència de fills afecta una de cada quatre dones nascudes a partir del 1970.
Això significa que els baby boomers, nascuts entre el 1960 i el 1975, que tindran entre 70 i 85 anys el 2045, no disposaran d ́una xarxa familiar tan extensa com l ́actual i, fins i tot, molts viuran sols.
Per altra banda, l ́Estat notarà una gran pressió financera quan aquestes nombroses generacions es comencin a jubilar l ́any 2025, i la Seguretat Social no tingui prou ingressos per garantir les pensions.
Pobres i amb escassos ingressos, sols i sense família, malalts crònics i sense cobertura sanitària.
Aquest és el futur infernal que ens espera a la nostra ancianitat, si no canvien molt les condicions actuals. |
Els dirigents dels sindicats CCOO i la UGT i de les organitzacions empresarials CEOE i CEPIME encara no s'han posat nerviosos per l'absència d'un candidat clar a la presidència del Govern.
Però fixen les seves preferències.
Abans de reunir-se en un dinar conjunt, Ignacio Fernández Toxo i Juan Rosell es van mostrar ahir respectuosos amb els temps polítics.
El líder de CCOO va recordar que els ciutadans van optar en les eleccions del 20-D per polítiques de canvi, per la qual cosa els partits «estan obligats a interpretar adequadament el sentit del vot» dels ciutadans.
Segons Toxo, els electors han apostat per un canvi de polítiques en favor de les que representen les forces de centreesquerra.
El president de la CEOE va assegurar que no el preocupa que hi pugui haver una repetició dels comicis si finalment no s'aconsegueix formar Govern però va instar el futur Executiu a complir amb el dèficit.
En la trobada entre Rosell, Toxo i Cándido Méndez, a la qual no va poder assistir Antonio Garamendi, president de les pimes, es van intercanviar punts de vista sobre les «tendències» de l'economia en un moment d'«expectació política», a l'espera que la segona ronda de consultes del Rei aclareixi qui és el candidat a la investidura.
Els agents socials mantenen un pacte de negociació col·lectiva que assegura el desplegament de les seves estratègies en les empreses i garanteix la pau social en el futur Govern.
Rosell va mostrar una «tranquil·litat total» davant l'absència d'un presidenciable, perquè és una possibilitat que acostuma a passar en altres països després d'unes eleccions.
«La política ara s'ha de posar d'acord», va indicar el líder de CCOO.
«Ja és temps que a la gent se la comenci a rescabalar pels sacrificis que ha fet durant la crisi», va subratllar.
En opinió de Toxo, el creixement de l'economia espanyola (per sobre de les d'altres països europeus), els baixos preus del petroli i el tipus de canvi, afavoreixen la demanda i l'alça de salaris. |
Assegura que són "puntuals i associades a alteracions concretes de l'operativa"
Barcelona.-El Port de Barcelona ha adms aquest dilluns que els camions poden patir "algunes puntes d'espera excessiva" -tot i que "sempre puntuals i associades a alteracions concretes de l'operativa"- en les operacions de crrega i descrrega dins del recinte per ha defensat que el servei de transport terrestre ha millorat de "manera significativa" durant els darrers anys després de la implantació de "diversos desenvolupaments i processos de digitalització".
En aquest sentit, el port ha destacat la posada en marxa d'un web disponible per a tota la comunitat que informa del temps d'accés i de la durada de l'operativa en cada una de les terminals.
En un comunicat, el Port de Barcelona afirma que respecta la protesta dels transportistes i s'ha mostrat disposat el dileg i les negociacions per facilitar un acord.
En aquest sentit, ha defensat que al llarg dels dos darrers mesos "ha mantingut en tot moment el dileg obert amb les parts" i ha confirmat que s'havien arribat a diversos acords entre les terminals de contenidors i els transportistes, com els relacionats amb els rendiments mínims i amb el temps mxims d'operació dels camions a les terminals.D'altra banda, el Port de Barcelona destaca que la tendncia al gegantisme dels portacontenidors ha propiciat l'arribada de vaixells cada cop més grans a les terminals i que aix genera "puntualment" pressió als principals ports del món per redistribuir de manera "eficient" la crrega.
Per aix, el port recorda que treballa amb el sistema de reserves BCN Port Booking System, que est en fase inicial d'implantació i que "a mig termini" ha de resoldre les esperes a les terminals.
Els transportistes que treballen al port han iniciat aquest dilluns a la matinada cinc jornades de protesta contra les llargues esperes al Port de Barcelona i han denunciat la "passivitat" i "desinters" per afrontar les reformes per resoldre "els greus problemes del sector", entre d'altres.
Les mobilitzacions es produeixen a l'interior del recinte de moment.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Comissió Europea va reclamar ahir «mesures addicionals» al Govern espanyol per millorar la qualitat de l'aire a l'àrea metropolitana de Barcelona i a Madrid.
El ministeri per a la Transició Ecològica va mostrar-se preocupat per la qüestió després que el comissari de Medi Ambient, Assumptes Marítims i Pesca, Karmenu Vella, demanés a l'Executiu un reforçament de les polítiques, ja que les superacions de diòxid de nitrogen en aquestes dues àrees «continuen vulnerant els límits establerts per la normativa europea».
La tinent d'alcalde d'Ecologia de Barcelona, Janet Sanz, va demanar al ministeri per a la Transició Ecològica una legislació «contundent».
«Més enllà de les cartes, la UE ha de ser més contundent amb els Estats i impulsar mesures més coercitives, i fer-ho de la manera més immediata possible.
Per això, demanem a Teresa Ribera que treballi amb nosaltres», va afirmar Sanz.
L'Ajuntament de Barcelona preveu tancar el 2020 amb una reducció del 6% de les emissions de CO2, és a dir, una disminució de 210.000 tones equivalents de CO2.
La ciutat va constituir ahir la Taula per l'Emergència Climàtica amb l'objectiu de treballar, juntament amb les més de 200 entitats que hi han participat, les mesures que s'implementaran a partir de l'1 de gener, dia en què es declararà l'emergència climàtica i entrarà en vigor la zona de baixes emissions, que prohibirà que els cotxes més contaminants circulin per la ciutat. |
JOBjust4U nova plataforma virtual de cerca de feina i JOBarcelona'2014 primera Fira d'Ocupació per a universitaris
(15/01/2014) Inscripció a JOBarcelona'2014 abans del 7 de febrer de 2014
Des del Comissionat del Rector per a Participació, Ocupabilitat i Emprenedoria Social de la UB conjuntament amb el Vicerectorat d'Estudiants i Política Lingüística i el SAE, us volem convidar a la nova plataforma virtual de cerca de feina per a estudiants i titulats juniors (fins a 30 anys) JOBjust4U i la primera Fira de Feina adreçada exclusivament per a universitaris que organitzarà aquesta plataforma a la ciutat de Barcelona, conjuntament amb administracions, organitzacions, empreses i universitats JOBarcelona'14, els dies 17 i 18 de febrer del present any.
- És una plataforma de referencia perquè estudiants universitaris i titulats junior en situació de cerca de feina o que necessiten orientació laboral puguin conèixer i connectar de forma directa amb empreses i conèixer les necessitats reals en el marc dels Recursos Humans.
- JOBjust4U concentra a companyies líders destacades – multinacionals, nacionals i PIMES – de tots els sectors.
- JOBjust4you té com a objectiu donar a les empreses l'oportunitat d'ampliar el seu pool de candidats, trobar el millor talent.
- Els candidats podran visualitzar les oportunitats, aplicar a les ofertes i rebre comunicacions sobre les oportunitats que puguin ser del seu interès.
Perquè JOBjust4U és diferent a les altres plataformes?
- Està enfocada només a perfils professionals universitaris.
- Permet a les empreses oferir programes de beques, pràctiques i trainings pels estudiants.
- Permet a les empreses plantejar propostes de temes de TFG i TFM.
Per accedir a la plataforma cliqueu a www.jobjust4u.com i registreu-vos utilitzant l'enllaç proporcionat a la mateixa home del web.
Ompliu tots els camps possibles per tal de facilitar més informació a les possibles empreses contractadores.
Es tracta d'una iniciativa que vol convertir-se en un punt de trobada anual on tots els joves universitaris que busquen feina puguin conèixer directament les necessitats reals de les empreses en el marc laboral, l'oferta de pràctiques i beques tant a escala nacional com internacional.
Per assistir-hi cal registrar-se a través del següent enllaç abans del 7 de febrer de 2014.
- Vídeo de presentació de JOBarcelona'14 |
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 29 maig (EUROPA PRESS) -
L'Hospital de Bellvitge ha rebut durant l'últim any les primeres peticions d'ajuda de persones que volen deixar de fumar cigarrets electrònics, una modalitat que s'ha popularitzat a Espanya com a alternativa a la cigarreta tradicional.
Segons ha informat l'Hospital de Bellvitge, durant l'últim any el centre ha rebut ja la consulta de set persones que fumen exclusivament cigarrets electrònics i que volen deixar aquest hàbit.
El doctor Josep Maria Ramon, cap del Servei de Medicina Preventiva de l'Hospital de Bellvitge, ha explicat a Europa Press que la majoria d'aquestes persones "vénen a la consulta perquè no aconsegueixen reduir la quantitat de nicotina sense passar-s'ho malament ni fumar menys".
Segons el doctor Ramon, el tractament d'aquestes persones és el mateix que el dels fumadors de tabac estàndard, "tot i que cal treballar especialment el tema de la ritualitat vinculada al fet de tenir alguna cosa als dits, que està molt accentuada en el fumador de cigarreta electrònic".
Amb motiu de la celebració del Dia Mundial Sense Tabac, que tindrà lloc el 31 de maig, l'Hospital de Bellvitge ha habilitat fins a aquest divendres un punt informatiu a l'entrada de l'edifici de consultes externes per divulgar els beneficis de deixar de fumar i oferirà la realització d'espirometries i proves de nivell de monòxid de carboni exhalat.
L'Hospital de Bellvitge rep cada any unes 500 noves visites per deixar de fumar i tracta el 80% dels pacients amb l'ajuda de noves tecnologies.
Segons l'hospital, el tractament del tabaquisme consisteix en una prescripció individualitzada, un seguiment dels pacients, especialment durant els tres primers mesos, i una intervenció sobre les conductes i els hàbits paral·lela a la intervenció farmacològica.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un nou estudi internacional liderat pel Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) desvetlla que fins a un 20 per cent dels gens catalogats com codificants --aquells que produeixen les proteïnes que permeten el funcionament dels éssers vius-- podrien no ser-ho en tenir característiques típiques de gens no codificants o pseudogens --no generadors de proteïnes--.
"Hem pogut analitzar molts d'aquests gens detalladament, i ja s'han reclassificat més de 300 gens com a no codificants", ha declarat el líder de l'estudi, Michael Tress de la Unitat de Bioinformàtica del CNIO.
Aquesta reducció de la grandària del genoma humà podria ser determinant en biomedicina ja que el nombre de gens que produeixen proteïnes i la seva identificació és de vital importància per a la investigació de múltiples malalties, incloses el càncer o malalties cardiovasculars, entre d'altres.
En aquest treball, que s'ha publicat a la revista 'Nucleic Acids Research', hi han col·laborat investigadors de l'Institut Wellcome Trust Sanger, al Regne Unit, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) als Estats Units, el Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i el Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC).
Els investigadors van analitzar els gens catalogats com codificants de proteïnes en els principals proteomes humans de referència: la comparació detallada dels proteomes de referència GENCODE/Ensembl, RefSeq i UniProtKB va mostrar 22.210 gens codificants, però només 19.446 d'aquests gens estaven presents en totes tres anotacions.
Quan van analitzar els 2.764 gens que estaven presents en només una o dues d'aquestes anotacions de referència, es van sorprendre en descobrir que l'evidència experimental i les anotacions manuals suggerien que gairebé tots aquests gens tenien més probabilitats de ser gens no codificants o pseudogens.
De fet, aquests gens, juntament amb 1.470 gens codificantes més que sí estan presents als tres catàlegs de referència, no estaven evolucionant segons el patró clàssic dels gens que codifiquen proteïnes.
Per tant, la conclusió de l'estudi és que molt probablement la majoria d'aquests 4.234 gens no codifiquin proteïnes.
"La nostra evidència suggereix que els humans poden tenir només 19.000 gens codificants, però encara no sabem quins 19.000 gens són", ha afegit Federico Abascal, de l'Institut Wellcome Trust Sanger al Regne Unit i primer autor del treball.
Per la seva banda, David Juan, de la UPF i participant en l'estudi, reitera la importància d'aquests resultats, perquè "sorprenentment, alguns d'aquests gens codificants dubtosos han estat ben estudiats i tenen més de 100 publicacions científiques basades en la suposició que el gen codifica una proteïna".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Avisen que les administracions no tenen un registre dels casos i reclamen poder avisar els serveis socials a temps per evitar més víctimes mortals
El 26 de març quatre germans d'entre 3 i 12 anys van morir en un incendi a casa seva, al barri Pisos Planas del Vendrell.
La família, de vuit membres, ocupava el seu propi pis després d'haver-ne estat desnonanda.
El pare, la mare, un germà de 18 anys i una germana de 2 anys van aconseguir salvar-se de les flames. / TJERK VAN DER MEULEN
Els Bombers de la Generalitat van apagar l'any passat 4.497 incendis en habitatges de Catalunya, que van causar 29 víctimes mortals, un 18% més que fa dos anys.
De fet, Catalunya és la comunitat autònoma, juntament amb Andalusia, que registra més víctimes mortals en incendis d'habitatges.
Però, quants d'aquests accidents els ha causat la pobresa energètica?
Com que no hi ha dades oficials, un col·lectiu de bombers i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) han proposat un protocol per quantificar les víctimes de la pobresa energètica.
L'objectiu de la proposta és triple: quantificar els casos amb "dades objectives", donar visibilitat a un problema que està "ocult" i fer tasques de prevenció perquè els serveis socials i les administracions detectin els casos a temps.
En aquest sentit, els bombers han denunciat que la majoria de vegades l'incendi s'origina al dormitori i al menjador, i no a la cuina, que es produeixen en els mesos d'hivern i que estan causats per aparells de calor, com estufes, brasers o espelmes mal apagades.
Per això, consideren que "és increïble" que les administracions no tingui mitjans per quantificar els casos relacionats amb la pobresa.
Proposen que en les intervencions, els bombers omplin un formulari tenint en compte quatre indicadors:
A través d'aquest primer reconeixement volen diferenciar els casos on es detecti de manera evident que hi ha pobresa energètica i aquells en què es trobin indicis.
"Sabem quin paper juguem i no és en cap cas el dels serveis socials", ha afirmat Cabello, que ha reclamat més "voluntat política" per quantificar i sobretot prevenir els casos de pobresa energètica.
De fet, els bombers han assegurat que les víctimes mortals que hi ha hagut –els quatre nens del Vendrell o l'àvia de Reus – són només "la punta de l'iceberg", perquè són els casos més mediàtics.
"El problema és que no podem saber quantes més víctimes queden amagades darrere la manca de rigor", ha dit del Rio.
Per això, és fonamental que els bombers alertin a temps els serveis socials perquè puguin intervenir abans que no sigui massa tard.
Segons ha dit Maria Campuzano, portaveu de l'APE, en vuit de cada deu casos de talls de llum els serveis socials no coneixien el problema.
Campuzano també ha lamentat que les administracions "no donen les eines" per identificar els casos de pobresa energètica, i ha dit que això és fonamental per evitar-los i "fer prevenció".
Així, demanaran una reunió amb comandaments dels Bombers de la Generalitat i de Barcelona perquè el protocol s'incorpori en els informes dels bombers quan hi hagi incendis en habitatges.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Més de 120 generals i almiralls retirats de les Forces Armades dels Estats Units han enviat una carta als líders del Senat i de la Cambra de Representants per instar-los a "garantir" que el pressupost en Política Exterior es manté al "nivell" necessari per afrontar les "creixents amenaces globals" que afronta el país.
"Instem a garantir que els recursos per al pressupost d'Assumptes Internacionals mantenen el ritme davant les creixents amenaces globals i les oportunitats que afrontem.
Ara no és el moment de la retirada", han afirmat els alts comandaments retirats en la seva missiva, de la qual han remès una còpia al ministre de Defensa, James Mattis, i al titular del Departament d'Estat, Rex Tillerson.
La missiva arriba després que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés un "històric" augment del pressupost de Defensa, que pujarà en uns 54.000 milions de dòlars, prop d'un 9 per cent, un increment que es substraurà de retallades per la mateixa quantitat global d'altres ministeris i agències governamentals.
El pla pressupostari de Trump podria comportar una retallada de "fins al 30 per cent" del pressupost del Departament d'Estat, segons la Coalició dels Estats Units de Lideratge Global, l'organització que ha fet pública la missiva dels generals i almiralls retirats.
La carta està signada per més de 120 generals encapçalats pel general David Petraeus, exdirector de la CIA, i el general John R. Allen, que va ser cap de la Força Internacional d'Assistència a la Seguretat a l'Afganistan (ISAF), entre d'altres oficials d'alt rang retirats.
Els almiralls i generals (tots del rang de tres o quatre estrelles, els dos rangs castrenses més alts als Estats Units) han expressat en la carta la seva "forta convicció" que és "crític" "augmentar i reforçar" la "diplomàcia" i el "desenvolupament" juntament amb el de la Defensa per mantenir "segur" els Estats Units.
"Sabem per la nostra experiència d'uniforme que moltes de les crisis que la nostra nació afronta no tenen només solucions militars, des de la confrontació amb grups extremistes violents com Estat Islàmic a l'Orient Pròxim i el nord d'Àfrica fins a la prevenció de pandèmies com l'Ebola i l'estabilització d'estats fràgils i febles que poden portar a més inestabilitat", han explicat els alts comandaments nord-americans.
Després de recordar que al món hi ha "65 milions de desplaçats avui", la xifra més gran des de la Segona Guerra Mundial amb "conseqüències que inclouen fluxos de refugiats que amenacen aliats estratègics dels Estats Units a Israel, Jordània, Turquia i Europa", els generals i almiralls han subratllat que el Departament d'Estat, la USAID i més agències de desenvolupament són "crítiques" per prevenir conflictes i "reduir la necessitat" de desplegar militars.
Els comandaments castrenses han recordat que el mateix James Mattis, actual secretari de Defensa, va dir en la seva etapa com a cap del Comandament Central dels Estats Units que si el Departament d'Estat no tenia prou fons, necessitaria comprar "més munició".
En aquesta mateixa línia, han afirmat que les Forces Armades lideraran "en el camp de batalla" la lluita contra el terrorisme però han subratllat que "es necessiten socis civils forts en la batalla contra els factors impulsors de l'extremisme: la falta d'oportunitats, la inseguretat, la injustícia i la desesperança".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En el cas d'estudiants de titulacions que no disposen dels coneixements bàsics per a cursar el màster, la comissió acadèmica del màster determinarà la possibilitat de realitzar prèviament fins a 30 crèdits de formació complementària.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Les activitats començaran diumenge, a un quart de 10 del matí
Imatge de la caminada de l'any passat
L'escola Joan Rebull de Reus se suma un any més a La Marató de TV3 amb la setena edició de la seva caminada popular.
Els tiquets, a un preu de 2 euros, es poden adquirir a les oficines de l'Ampa.
Els diners recaptats es destinaran íntegrament al projecte solidari.
La caminada tindrà lloc a les 10 del matí, però les activitats començaran des d'un quart de 1' amb una classe maguistral de zumba i moltes més sorpreses.
La trobada finalitzarà amb una xocolatada per a tothom.
L'alcalde, Carles Pellicer, i la regidora d'Ensenyament, M. Dolors Sardà, hi prendran part.
Trobareu més informació en aquest enllaç.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.