text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Després de deixar dubtes en els dos partits de Lliga Catalana EBA, el Salt, que tenia algunes baixes importants, va tenir un molt bon inici de curs a la pista del Calvià (84-99), uns rivals que Miquel Martínez va definir com «un equip molt potent i amb un joc interior fortíssim».
Els visitants van haver de sobreposar-se a un marcador en contra al final del primer quart (27-22).
Però en el segon quart, un parcial de 10-30 va fer que els saltencs marxessin amb un avantatge de 15 punts al descans (37-52).
Tot això va ser fruit del desgast de l'equip mallorquí, que es va contraposar amb un ritme constant dels jugadors de Martínez.
D'aquesta manera, el Salt sempre va mirar de mantenir l'avantatge i, tot i una espurna del Calvià en el tercer parcial, la diferència de 15 punts no va baixar en gairebé cap moment, fet que va fer sumar la primera victòria de la temporada als gironins (84-89).
Miquel Martínez va dir que «la victòria ens dona confiança.
Hem donat la cara i jugat com uns guerrers», de moment, mirant cap a l'objectiu de la permanència.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El saló especialitzat en turisme B-Travel ha obert aquest divendres les portes en el recinte Montjuïc de Fira de Barcelona amb la previsió de superar la xifra de visitants de l'any passat --al voltant de 27.000--, segons ha afirmat el president de l'esdeveniment, Jordi Clos, que ha assegurat que la fira arriba en un moment de recuperació del turisme a Catalunya després d'un últim trimestre del 2017 amb descensos.
"Arriba en un moment extraordinari, perquè portem un ritme de recuperació, i per tant, el saló ajuda d'una forma contundent a poder millorar la nostra situació de pernoctació", ha manifestat Clos en declaracions als mitjans en la inauguració del B-Travel.
"Podem dir que estem en aquest primer trimestre igualant les xifres de l'any passat, la qual cosa és una gran notícia tenint en compte que els últims quatre mesos de l'any passat van ser força dolents", ha assenyalat.
El saló, que celebra la seva vigesimosexta edició, compta amb prop de 200 expositors i 5.000 metres quadrats de superfície, un 10% més que l'any passat, i mostra les novetats de totes les comunitats autònomes i de més de 40 països de tot el món.
"Hem apostat per augmentar la qualitat del saló, a més de la quantitat", ha afirmat Clos, que ha destacat la incorporació d'un àrea dedicada al sector professional, denominada B-Travel Pro, impulsada per la Mobile World Capital Barcelona per debatre sobre innovació i que incorpora 'start-ups' tecnològiques relacionades amb el turisme.
"Entrar en el sector del 'B2B' --'business to business'-- és el que donarà el nivell internacional al saló i aportarà creixement els propers anys", ha assegurat Clos, que ha remarcat que el principal visitant del B-Travel és el particular que cerca planificar o decidir les seves vacances d'estiu.
Entre els prop de 200 expositors figuren marques com Renfe, B The Travel Band, Halcón Viajes, Altaïr i Nautalia i el saló oferirà més de 100 ofertes especials i descomptes a través de la campanya Black Friday i B-Travel Passport, i sorteigs de viatges valorats en 20.000 euros.
Com és habitual, el saló compta amb diverses àrees expositives segons les experiències que s'ofereixen: B-Delicious (turisme gastronòmic), B-Happy (viatges en família, amics i 'wellness'), B-Culture (art, història i cultura), B-Special (compres i luxe), B-Adventure (esport i aventura), B-Industrial (turisme industrial) i B-Glamping (càmping de luxe).
En concret, l'àrea B-Delicious oferirà prop de 100 degustacions i compta amb 21 estands en els quals estan representats una trentena de gastronomies a través de les seves receptes i vins, i Lleó serà una de les destinacions destacades d'aquesta edició com a Capital Espanyola de la Gastronomia del 2018.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Segons el sindicat, en els últims mesos s'estan produint destitucions "obligades" de càrrecs
La façana de la seu de la Creu Roja. / ARXIU
La Unió Sindical d'Andorra ( USdA ) ha fet saber aquest dilluns en un comunicat el creixent malestar del personal de la Creu Roja Andorrana, a causa de les "contínues amenaces i coaccions" per signar els nous contractes, que "en la seva majoria són il·legals", assegura el sindicat que sosté el mateix advocat de l'entitat.
"Aquestes amenaces venen principalment dels caps d'àrea i del personal adjunt", afirma l'USdA.
Segons el sindicat, en els últims mesos s'estan produint destitucions "obligades" de càrrecs, als quals els "obliguen" a signar una renúncia d'una prima per al càrrec que ocupaven, produint-se una situació "il·legal".
A més, continua l'USdA, es contracten nous empleats "sense passar per edicte", un personal que formava part de la junta directiva de la Creu Roja, assegura el comunicat.
Però la denúncia del sindicat no s'acaba aquí, ja que sosté que el manteniment dels vehicles els realitzen "les amistats" del cap d'àrea i de l'adjunt.
A més, assegura que els uniformes del personal són adquirits a una empresa en la qual treballa l'adjunt del cap d'àrea, "sense comparar diferents pressupostos ni passar per edictes".
Segons el sindicat, la Creu Roja "vol utilitzar els treballadors remunerats per cobrir l'activitat voluntària, la qual sempre s'ha cobert amb personal voluntari, coaccionant als treballadors", ja que "els interessa més econòmicament poder prestar serveis al SAAS i abandonar el seu principal treball com a transport sanitari col·lectiu que és menys lucratiu".
Per últim, l'USdA denuncia que la persona que actualment ocupa el càrrec d'adjunt (anteriorment cap de servei de transport), va ser destituït per assetjament i persecució als treballadors, i que fins i tot hauria agredit a dos d'ells, assegura el sindicat.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
José Manuel Soria ha renunciat a les seves funcions com a ministre d'Indústria, d'Energia i de Turisme, a l'acta de diputat i a la Secretaria General del PP canari i ha anunciat que abandona la vida política "després dels errors comesos els últims dies" en relació amb l'aparició del seu nom als 'papers de Panamà'.
En concret, Soria ha comunicat al president del Govern espanyol en funcions i del PP, Mariano Rajoy la seva "decisió irrevocable" de renunciar a les seves funcions, segons ha informat el mateix Soria en un comunicat enviat pel seu Departament.
Alhora, ha comunicat a Rajoy la seva decisió de deixar l'acta de diputat, i a la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que renuncia, a més a més, a la Presidència autonòmica del PP de les Canàries, i abandona així "tota mena d'activitat política".
El ja exministre s'ha referit als "errors" que ha comès a les seves explicacions després d'aparèixer el seu nom vinculat a empreses opaques als anomenats 'papers de Panamà'.
"La política és una activitat que ha de ser a cada moment exemplar també en la pedagogia i en les explicacions.
Quan això no ocorre, s'ha d'assumir les responsabilitats corresponents", afirma al comunicat.
Soria ha admès els seus "errors" a l'hora d'explicar els seus vincles amb societats a paradisos fiscals per "la falta d'informació necessària sobre fets que van passar fa més de vint anys", si bé ha aclarit que "en cap de les activitats empresarials ha tingut relació ni en cap vincle d'aquest tipus amb l'exercici de les seves responsabilitats polítiques".
Per aquesta raó, ha adoptat la decisió de deixar "tota mena d'activitat política", i ha tingut en compte, segons assenyala al comunicat, "el dany evident que aquesta situació causa al Govern d'Espanya en funcions, al Partit Popular, als seus companys de militància i als votants, singularment greu al moment polític actual".
Nascut el 5 de gener del 1958 a les Palmas de Gran Canària, casat i amb dos fills, Soria és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i pertany al cos de Tècnics Comercials i Economistes de l'Estat espanyol.
Entre el 2003 i el 2007 va ser alcalde de les Palmes de Gran Canària, i president del Consell de Gran Canària entre el 2003 i el 2007, així com conseller d'Economia i Hisenda i Vicepresident del Govern de les Canàries (2007-2010).
Després de la derrota electoral del 2008, es va convertir en un dels suports fonamentals de Mariano Rajoy, i va participar activament a la renovació del PP iniciada al Congrés de València del 2008, on va ser un dels autors de la ponència política, redacció la qual va provocar la retirada de la llavors presidenta del PP basc, María San Gil.
Soria va assumir la cartera d'Indústria el desembre del 2011.
Rajoy va valorar per a la seva elecció la sòlida experiència econòmica del canari, expert en Executius de diferent color polític, va començar la seva tasca com a analista de mercat per a Veneçuela i per al Carib a l'Ambaixada d'Espanya a Veneçuela entre el 1980 i el 1981.
El 1984 Soria va ser nomenat cap del Servei d'Importacions del Ministeri de Comerç i, un any després, cap del Servei de Comerç Exterior del Ministeri de Comerç.
Després, va passar a ser assessor del Gabinet del Ministre d'Economia i d'Hisenda entre el 1986 i el 1987, d'on va passar a dirigir el Gabinet de la Secretaria General de Comerç entre el 1988 i el 1989.
A més a més, entre el 1995 i el 1999 va ser vicepresident de la Caja de Ahorros de Canarias.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Martorell.-Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat 4 de gener un home a qui van enxampar amagat sota el llit mentre robava en una casa a Martorell (Baix Llobregat), segons ha informat la policia catalana.
El detingut té 56 anys, és de nacionalitat espanyola i és veí de Martorell.
Els fets van tenir lloc la matinada del 4 de gener quan es va rebre l'avís de l'alarma activada en un domicili de Martorell, en arribar els agents van observar una vidriera trencada de la part posterior de la casa.
Les patrulles van assegurar tot el perímetre de la casa per impedir la fugida del lladre i quan van accedir-hi el van trobar amagat sota un llit i el van detenir.
L'home es va resistir de forma activa a la detenció, no va col·laborar en cap moment en les tasques d'escorcoll i va amenaçar de mort de forma reiterada als agents que el van traslladar a dependències policials.
En el moment de ser enxampat, l'home portava amagada sota la roba una bossa on hi havia els objectes que acabava de sostreure.
L'arrestat, que té nou antecedents policials per fets similars, va passar a disposició judicial i el jutge en funcions de guàrdia va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
És la segona peça confirmada per al curs vinent després de Nil Angelats
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Anna Grau, en una imatge d'arxiu a TV3 (Foto: TV3)
La periodista i escriptora Anna Grau explica en un article publicat aquest divendres a Crónica Global les seves "mentides" quan treballava a mitjans catalans com l'Avui o TV3.
Grau ha estat redactora i delegada a Madrid de l'Avui i col·laboradora a mitjans com TV3, l'Ara, RAC1 o Catalunya Ràdio i actualment signa a l'ABC.
Grau, arran que la també periodista Iolanda Marmol expliqués la censura que patien els redactors de Canal 9, es pregunta si hagués fet la mateixa denuncia si no s'hagués anunciat el tancament de la cadena valenciana.
A partir d'aquí comenta que si es remunta "als meus temps de reportera política al diari Avui també tinc la tira de coses a explicar".
En aquest sentit, diu que "no existia Espanya, sinó 'l'Estat espanyol' i que la paraula país "es reservava exclusivament per a Catalunya"
Grau revela que "la crisi de CDC als 90 simplement no la vam donar, i una enganxada monumental entre Miquel Roca i Jordi Pujol davant la plana major del partit va arribar a titular-se: 'La totalitat de l'executiva es pronuncia a favor del retorn de Miquel Roca a la Secretaria General'.
Sense esmentar que l'empenyien a tornar a hòsties, és clar".
D'altra banda, diu que anar a una tertúlia de TV3 era "incórrer en un curs accelerat d'antropologia".
Així, explica que trucaven per "cantar" els temes.
"Primer tema: 'Espanya ens roba'.
Segon tema: 'La independència, més a prop que mai'.
Tercer: 'El català, llengua perseguida'", relata.
"Això últim era el més graciós perquè, segons arribaves als estudis de TV3 tothom, recepcionista, maquilladora, personal de vestuari, etc, et parlava en un rialler castellà esquitxat de catalanismes.
Calia arribar al plató per entrar a l'anhelada bombolla monolingüe, per surar amb escafandre en una Catalunya sense barreja, una mica com Sandra Bullock a Gravity", afegeix.
Grau segueix assegurant que "amb el temps" va aprendre que "és impossible subscriure al 100% tot el que s'emet o es publica en un mitjà de comunicació en què treballes".
"Ara que signo al diari Abc tampoc combrego al 100% amb tot el que els passa a tots i cadascun dels columnistes de la casa.
Però he de dir que allí encara a ningú li ha donat per intentar obligar descaradament a mentir o a deixar-me censurar un article sencer".
En canvi, explica que això sí que li va passar al diari ARA, on, segons diu, li van censura un article i és per això que "vaig fotre el camp d'allà".
"Que consti que me'n vaig anar perquè vaig voler i no perquè m'haguessin fet fora o deixat de pagar els articles", matisa.
La professió de periodista sempre l'he trobat oportunista.
Recordo una vegada que vaig anar a una manifestació a favor de l'habitatge digne.
Un periodista es va acostar per entrevistar-me i totes les preguntes eren pro-bombolla inmobiliaria.
Possiblement aquest periodista ara no treballa....
Si a TV3 i l'AVUI l'obligaven a declarar tal o qual, perquè no marxava com ha fet amb l'ARA?
Ens està explicant que és una periodista deshonesta que mentia i manipulava per calers i després critica la censura amb la que ella mateixa declara i reconeix que ha col·laborat activament?
Bueno sort que ara treballa en un mitja del tot objectiu.Sembla que a abc.Be no tinc res més a dir
A Catalunya tenim els polítics més honrats de tot l'univers, segons els Telenotícies de TV3, cap diringent de CIU-ERC ha robat mai un euro.
Els nostres polítics no assumeixen mai cap responsabilitat en gestió ni retallades, tot es culpa de Madrid i quan siguem independents serà culpa d'Alemanya
Els mitjans de comunicació publics catalans són patètics.
Són al servei del nacionalisme pancatalanista però els paguem tots.
Si l'Ara fa política i proselitisme doncs, son els seus diners i que facin el que vulguin, igual que fa Intereconomia.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La Generalitat tornarà els 97 béns del monestir de Sixena en execució de la decisió del jutjat d'Osca, que ha obligat a tornar provisionalment les peces d'art sacre, en espera d'una sentència definitiva, si bé el Govern català veu difícil que això succeeixi abans del 25 de juliol, i seguirà lluitant als tribunals per a la seva conservació a Catalunya.
Ho ha anunciat aquest dimarts el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, en una atenció als mitjans al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), on ha dit que prèvia sortida d'aquests béns es requereix un informe preceptiu de la Junta de Museus de Catalunya --convocada per a l'11 de juliol-- i una descatalogació d'aquests béns patrimonials per part de la Conselleria d'Economia.
"Es tracta de dos tràmits absolutament preceptius, que condicionen el compliment de la resolució judicial" que obliga a tornar les peces abans de la data del 25 de juliol --ordenada pel Jutjat d'Instrucció 1 d'Osca--, prèvia presentació d'un pla de trasllat i conservació de les obres.
El conseller de Cultura ha recordat que el conflicte per béns del monestir de Sixena es dirimeix ara als tribunals a través de dos litigis diferents: un relatiu a les 97 obres, que es troben al MNAC i el Museu de Lleida, i l'altre sobre les pintures murals romàniques del segle XIII.
Sobre les pintures murals, Vila ha estat contundent perquè considera que veuria una "temeritat i un atemptat cultural" el trasllat d'aquests murals que, en cap cas, van ser espoliats, sinó que van ser traslladats després de ser calcinats el 1936 en una operació de salvaguarda, en què va participar-hi el pare de l'actual alcalde de Vilanova de Sixena.
Al costat del tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, el director del MNAC, Pepe Serra, ha destacat que el debat: "No es tracta de si es pot traslladar o no, aquesta és una pregunta trampa; es tracta que el risc és infinit per a un benefici molt escàs, quan en canvi els beneficis de deixar-les aquí són infinits".
"Qui col·loca aquestes obres en el món és el MNAC des de fa 80 anys", ha subratllat Serra, que ha descartat cap raó objectiva per plantejar la qüestió encara que, ja que el retorn no seria del valor original, sinó de les restes fragmentades conservades de manera excel·lent al museu català, ha afegit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta és la pàgina de La Gaviota Restaurant.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Salou. |
Barcelona.-La sortida dels prop de 600.000 assistents que han omplert la Plaça d'Espanya i la Gran Via en la manifestació organitzada per l'ANC s'ha produït de forma tranquil·la i escalonada i no s'han produït retencions a les vies d'accés a Barcelona, segons el Servei Català de Trànsit.
Només a la sortida de la Diagonal en sentit Tarragona s'ha registrat trànsit intens.
Molts dels participants han arribat a mig matí a la ciutat i en els 1.300 autocars contractats per l'ANC arreu de Catalunya, en tren i en cotxes particulars.
Segons TMB, el tall de la circulació a la Gran Via ha causat afectacions importants a les línies de bus que circulen per la Gran Via entre Passeig de Gràcia i la Plaça d'Espanya, on se celebrava la concentració.
Pel que fa a Rodalies, han funcionat amb normalitat excepte a l'R4 per la caiguda d'un arbre a Montcada i Reixac al voltant de les dues del migdia.
Els trens han registrat retards de 20 minuts, segons ha informat Renfe.
Els tècnics d'Adif s'hi han desplaçat a la tarda i a tres quarts de set del vespre la incidència ha quedat resolta i el trànsit restablert.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'actor i director Lluís Homar dirigeix al Teatre Lliure de Barcelona la reposició de les 'Noces de Fígaro', de Pierre-Agustin Caron de Beaumarchais, dirigida i ideada en 1989 per Fabià Puigserver --i que el mateix Homar va protagonitzar-- en una coproducció amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico, que es podrà veure des d'aquest divendres fins al diumenge 22 de gener, dins del 40 aniversari de la sala.
"És una obra immensa, una obra mestra", va explicar Homar en roda de premsa la setmana passada, on va afegir que la cosa més important, sense desmerèixer l'aniversari del Lliure i el conseqüent homenatge a Puigserver --un dels fundadors de la sala--, és que es tracta d'una obra de Beaumarchais, donant lloc a un text que barreja a un alt nivell el divertiment amb la reflexió sobre la condició humana.
Segons la seva opinió, sembla impossible que totes les trames aconsegueixin enllaçar-se i fer riure, i va exalçar que cada personatge està lluny de l'arquetip perquè en lloc de ser una excusa per representar una situació està lloc allà per "dibuixar la condició humana".
En la seva reposició, Homar ha intentat plasmar aquesta dualitat de comèdia i condició humana "des de la passió i l'entusiasme"; a més, Homar ha plasmat l'ambient de la França prerevolucionària en què ha estat escrita l'obra, entre 1777 i 1780, i que es cola en el seu contingut.
Va exalçar la grandesa que aquesta crítica sociopolítica de Beaumarchais ressona ara sense la necessitat d'actualitzar-la, repercutint directament actualment, i que posa en evidència encara avui la jerarquització de la societat, donant com a resultat una posada en escena que és, sobretot, un "homenatge al teatre", va sintetitzar.
Sobre l'efemèride, va dir que li ofereix una "barreja d'emocions i una hemorràgia interna de satisfacció", ja que és un esdeveniment irrepetible per a ell, que mai abans ha viscut i que segurament no podrà tornar a viure.
Ha destacat la participació de l'elenc en "aquesta macroaventura, obra immensa, que no s'acaba i que és un 'tour de force' important", un equip del qual formen part Manel Barceló, Marcel Borràs, Oreig Canyella, Joan Carreras, Oriol Genís, Mónica López, Eduard Muntada, Victòria Pagès, Albert Pérez, Aina Sánchez, Mar Ulldemolins, Òscar Valsecchi i Pau Vinyals.
Homar va subratllar també la mirada de Beaumarchais sobre el paper de la dona, i han estat un verdader "autor feminista", que es troba de manera molt explícita en l'obra, posant en evidència els mecanismes de funcionament del paper d'autoritat de l'home i la subordinació de la dona.
"Si hi ha alguna cosa que em dóna horror, com sóc actor, és haver de fer una substitució.
És el pitjor que et pot tocar", va explicar Homar sobre l'encàrrec de dirigir aquesta obra, davant del que es va sentir horroritzat pel pensament de fer una repetició, de manera que en el seu lloc se l'ha plantejat l'espectacle com si l'obra no s'hagués fet mai.
Per aquesta raó, va dedicar al costat de l'elenc 15 dies d'assajos a entendre frase a frase la figura de Beaumarchais, i no simplement a reproduir l'obra, amb la finalitat de fer-la seva: "Estic especialment content del que hem viscut".
Amb la mateixa escenografia --nova però inspirada en l'antiga-- i un vestidor gairebé igual, no s'apreciaran molts canvis, sinó que serà una actualització del vestidor que portaria un actor actualment: "Les variacions són percentatges baixos, però per a nosaltres és important aquesta simbiosi perquè es produeixi la trobada entre l 'actor d'avui dia i el seu paper".
El director del teatre, Lluís Pasqual, va justificar la selecció d'aquest espectacle històric per a la sala, com és el cas d'aquest "text fetitxe" per a Puigserver, ja que era un títol que aquest perseguia, a més de ser un text que constitueix una declaració d'intencions i ser l'espectacle que més representacions ha tingut a la sala.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El missatge d'una convocatòria independentista a Estrasburg que ha d'arribar a tothom
El CDR de Londres pren aquesta brillant iniciativa per internacionaltizar el procés al Regne Unit
«Est ha estat un mal any per a la llibertat d'expressió», ha resumit Esteban Beltrán, director d'Amnistria Internacional a Espanya, durant la presentació del document.
I sobretot consideren que els motius que han portat a aquesta decisióp han estat la restricció al dret de les persones a manifestar-se, la falta de protecció «adequada» a refugiats i migrants o la violència contra les dones van ser algunes de les principals vulneracions de drets humans, etc.
Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Com que en aquesta unitat hem parlat de les festes tradicionals catalanes i de les diferents activitats que es fan a la Festa Major, us deixo dos enllaços per si voleu conèixer una mica més el món casteller i per si voleu sentir una sardana.
Apa, animeu-vos a ballar-la seguint les indicacions que hem llegit a classe.
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats. |
El Barcelona ha acabat la primera volta de LaLiga Santander amb 51 gols, la qual cosa el converteix, amb una mesura de 2,68 gols per partit, a l'equip més realitzador de la primera meitat del campionat.
Aquesta xifra supera, a més, l'aconseguida en les dues primeres campanyes de Luis Enrique com a tècnic, ja que la temporada passada el Barça va acumular 47 gols a l'equador de la competició i en la 2014-15 va aconseguir-ne 48.
En aquesta primera meitat de curs, l'argentí Leo Messi i l'uruguaià Luis Suárez, tots dos amb 15 gols, lideren la taula de realitzadors tanto de l'equip català com de la Lliga, amb tres gols més que el davanter portuguès del Reial Madrid Cristiano Ronaldo.
Messi porta una mitjana de 0,93 gols per partit i Súarez, de 0,83.
En total, són 11 els futbolistes blaugranes que han vist porta a la Lliga en les 19 primeres jornades: Messi i Luis Suárez (15), Neymar i Rafinha (5), Arda (3), Rakitic i Piqué (2), i Jordi Alba, Aleix Vidal, Mathieu i Denis Suárez (1).
El Barcelona és també l'equip de Primera més assistent, empatat amb el Reial Madrid (35).
Neymar, amb sis assistències, i Suárez, amb cinc, són els blaugranes més destacats en aquest apartat.
Segons dades distribuïts pel club català, el Barça també tenen la millor mitjana de possessió (66,39%), i és el que més passis porta realitzats en la competició (11.761, dels que 10.199 han estat bons), a més de ser el que més vegades ha rematat als pals (12).
Els homes de Luis Enrique han efectuat, fins avui, 319 xuts, dels quals 120 han anat a porta.
En aquest apartat, Messi i Cristiano són els dos futbolistes més prolífics de tota la competició, amb 35 remats cadascun.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
En el camp de la nanotecnologia, un dels exemples més innovadors són els punts quàntics ( quantum dots ), sistemes d'electrons atrapats per confinament quàntic a un metall.
Aquests dispositius tenen l'avantatge que són bons de manipular gràcies a l'estructura interna de voltatges elèctrics.
Per aquest motiu, els punts quàntics són candidats ideals per formar qubits —l'anàleg quàntic al bit clàssic—, essencials per poder construir ordinadors quàntics.
La tesi doctoral de Miguel A. Sierra Seco de Herrero, defensada a la Universitat de les Illes Balears i duta a terme a l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB), estudia sistemes de punts quàntics, en què les interaccions entre electrons tenen un paper important en el transport elèctric i termoelèctric, procés en què els corrents són generats per potencials elèctrics o diferències tèrmiques, respectivament.
Aquests sistemes presenten els efectes del blocatge de Coulomb ( Coulomb blockade ) i de Kondo, característics d'interaccions elèctriques fortes i baixes temperatures.
Primer, el de Coulomb consisteix en un blocatge del transport elèctric perquè els portadors de càrrega han de superar l'energia d'interacció entre electrons al punt quàntic.
Segon, l'efecte de Kondo és un apantallament del moment magnètic del punt quàntic que obri un canal nou de transport i genera un increment de la conductància elèctrica.
Entre els principals resultats, trobam que en un punt quàntic el comportament termoelèctric és diferent de l'elèctric, i arriba, fins i tot, a anul·lar el transport sota diverses diferències tèrmiques.
A més, aquestes diferències poden provocar la desaparició de l'efecte de Kondo.
En el cas de dos punts quàntics, competeixen l'efecte de Kondo i la interacció antiferromagnètica.
Finalment, són necessàries asimetries energètiques als contactes per generar corrents d'arrossegament a un sistema d'un punt quàntic equilibri que interactua amb un altre fora de l'equilibri.
Aquest treball és rellevant amb vista a crear màquines que puguin aprofitar parcialment la calor perduda en corrent elèctric i que permetin entendre el funcionament dels punts quàntics per així millorar-ne la caracterització i manipulació. |
Després dels grans èxits històrics de San Mamés i el Wanda Metropolitano, el Barça ha de ser un dels pròxims clubs que celebri un matx del seu primer equip femení al Camp Nou.
No serà en el futur més immediat, però sí que està en l'agenda de l'entitat catalana: "Ara mateix no pot ser per calendari, però és una fita, està en l'horitzó", ha assegurat la responsable del Barça Femení, María Teixidor.
Teixidor ho ha explicat en la segona edició del World Soccer Congress, que s'està celebrant aquest divendres a l'hotel Sofia de Barcelona.
La responsable del femení ha comentat que el primer que volen fer és "consolidar" un públic femení perquè ara mateix la mitjana d'assistència a l'estadi quan hi ha partit del primer equip és d'unes 1.300 persones.
"Omplir estadis, si ens ho proposem, ho farem i en algun moment tocarà", ha afegit Teixidor.
Volem construir un equip solvent, entre els grans d'Europa, que ja hi som, són objectius que els estem assolint", ha afirmat.
De fet, el Barça ja ha disputat un partit de l'equip femení al Camp Nou.
Va ser el 25 de desembre de 1970 quan es va enfrontar contra la UE Centelles.
L'entrenador va ser l'històric porter Antoni Ramallets que va dirigir durant més d'un any un equip amateur perquè encara no estava professionalitzat, però que va arribar a reunir uns 60.000 espectadors.
Primer va ser l'Athletic Club que va fer història en registrar 48.121 espectadors en el partit que enfrontava el seu contra l'Atlètic de Madrid en els quarts de final de la Copa de la Reina.
Un mes i mig després, aquesta xifra va augmentar i 60.739 persones van veure el partit de lliga femenina entre l'Atlètic i el Barça, que finalment van guanyar les blaugrana.
A més, Teixidor ha explicat en el World Soccer Congress que el Barça té la intenció que hi hagi noies a la Masia. |
Criteria, que aglutina les participacions industrials de La Caixa, i Repsol, han segellat un acord per vendre el 20% de Gas Natural (10% cadascuna) a Global Infraestructure Partners (GIP) per un total de 3.802.000 d'euros.
Alhora, aquesta transacció obre la porta al fet que Isidre Fainé, president de la fundació bancària La Caixa i de Criteria, rellevi Salvador Gabarró a la presidència de la gasista, com a conseqüència dels acords de govern adoptats.
Fainé va entrar al consell de la gasista fa més d'un any en substitució de qui va ser vicepresidene de CaixaBank, Joan Maria Nin.
Des de llavors es donava per fet que Fainé ocuparia aquest lloc, que no tindrà caràcter executiu.
Fruit dels compromisos adquirits en l'operació de compravenda, el principal accionista, que serà Criteria, amb el 24%, podrà proposar el president.
El segon annex dels acords signats entre els venedors i el comprador estableix que és "raonable" que la presidència "correspongui a un dels consellers designats per la part que tingui una participació en el capital de la societat signficativament superior a la de la resta, posició que actualment ostenta Criteria".
Cadascuna de les parts venedores s'embutxaca amb aquesta venda 1.901,3 milions d'euros.
La transacció es segella a 19 euros per acció, fet que suposa un 2,6% del preu de tancament d'aquest dilluns.
Repsol obté una plusvàlua d'uns 246 milions d'euros amb la venda d'aquesta participació i Criteria, de 218 milions.
Amb aquesta transacció, que es va conèixer fa 11 dies, es trenca també el pacte parasocial de control a la signatura gasista que mantenien l'entitat financera i la petroliera des del 2000 i que va ser objecte de modificacions posteriors al 2002 i el 2003.
Aquest acord, que estableix entre altres coses que la petroliera designa el conseller delegat de la gasista i la Caixa el president; va néixer amb la creació de Gas Natural el 1990, fruit de la fusió entre Gas Madrid (INI i Repsol) i l'antiga Catalana de Gas, el principal accionista era La Caixa.
El tàndem accionarial tradicional format per La Caixa i Repsol passarà a ser un triumvirat amb GIP, un fons especialitzat en infraestructures i energia que és el soci de referència de Saeta Yield, la companyia d'energies renovables d'ACS, presidida per Florentino Pérez.
Les parts han segellat també una sèrie de copromisos de govern corporatiu mitjançant el qual les decisions més importants i estratègiques, com els comptes, les compravendes, el pla estratègic o la política de dividends, s'han de prendre amb majoria reforçada de dos terços.
Segons fonts coneixedores de les negociacions, un dels objectius era arribar a un acord o aliança industrial a llarg termini amb GIP i garantir l'estabilitat del capital.
Criteria mantindrà quatre consellers, mentre que Repsol (20%) en perdrà un i es quedarà amb tres, els mateixos amb què comptarà GIP (20%).
A més hi haurà dues vicepresidències: una proposta per la petroliera i una altra pel nou accionista.
El signant que redueixi en 10 o més punts percentuals la seva participació "quedarà exclòs del contracte", segons s'estableix en una de les clàusules.
En tot cas es defuig la figura de l'acció concertada o pacte parasocial.
Si és així, les parts es veurien obligades a llançar una oferta pública d'adquisició d'accions (OPA) sobre el 100% de Gas Natural, tal com estableix la normativa.
La Caixa i Repsol, malgrat superar el llindar legal del 30%, es van lliurar en el seu dia d'aquesta obligació gràcies al fet que el ministeri d'Economia dirigit per aquell temps per Rodrigo Rato va introduir una sèrie d'exempcions que aquests complien, però que, amb els canvis, incomplirien.
Des que van transcendir les negociacions, aquestes s'han accelerat, fins a l'extrem d'acabar aquest mateix dilluns.
Tot està condicionat que s'implementin "en els òrgans de Gas Natural els canvis derivats de govern corporatiu" acordats, segons el pacte.
L'entrada en el capital per GIP encaixa en l'estratègia de l'equip directiu de Gas Natural.
A més de que el desembarcament de capital forà ja suposa una bona notícia, es tracta d'un inversor a mitjà i llarg termini, segons fonts del mercat. |
Ara és més fàcil que mai poder trobar, tastar i assaborir un bon producte fresc km0 de l'horta gràcies al col·lectiu gastronòmic Sabors de l'Horta del Baix Llobregat que el passat 1 de març va presentar la seva edició 2020.
Davant d'una gran afluència de públic i amb gairebé mil tapes venudes, el col·lectiu Sabors de l'Horta va presentar les seves noves creaciones de tapes, totes elles elaborades amb producte fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat com els calçots, les carxofes i les bràssiques.
Aquesta segona edició es va celebrar dins del marc de la Festa BRAAVA (Verdures Bràssiques d'Alt Valor Afegit) a Can Comàs, seu del Parc Agrari.
Per aquesta edició 2020, presentada per la Consellera de Turisme del Baix LLobregat, Gemma Quiñonero i l'experta gastronòmica Cristina Roig, els i les xefs dels restaurants del col·lectiu Sabors de l'Horta van preparar una degustació molt especial amb els productes més emblemàtics i de temporada de la comarca, que més de 200 persones van gaudir al cor del Parc Agrari.
Impulsat pel Consorci de Turisme i el Parc Agrari del Baix Llobregat, el col·lectiu Sabors de l'Horta integra 59 restaurants de la comarca que ofereixen durant tot l'any una oferta gastronòmica basada en els productes del Parc Agrari, distingits amb el distintiu " Producte Fresc " i que certifica la frescor, la proximitat, la temporalitat i el saber fer de la pagesia del Baix Llobregat.
A més de les gairebé mil tapes venudes, import del qual ha estat destinat al projecte solidari Magic Line de l'Hospital per a nens de Sant Joan de Deu, es va poder gaudir d'una interessant oferta de productes tan suggerents com el vi de cireres de Sirot de Torrelles de Llobregat, el suc de poma d'Ecològic Fruits Montmany de Begues, les pastes i pa de la Pastisseria Cardona de Corbera, la cervesa Cornèlia de Cornellà o el vi de Can Calopa del Papiol.
L'esdeveniment gastronòmic de presentació del col·lectiu va estar acompanyada també d'una mostra de productes frescs oferta pels pagesos del Parc Agrari com: Lluis Fisas de Can Fisas, Sebastià Saladrigas de Cal Saladrigas, Albert Bou de Cal Coracero, Pere Botifoll de Ca n'Oliveró i Jaume Gil del Camp d'en Jaume.
La nova Guia de Restaurants Sabors de l'Horta del Baix Llobregat 2020 es pot trobar ja al web www.turismebaixllobregat.com/saborsdelhorta i als restaurants del col·lectiu, punts d'informació de la comarca i fires gastronòmiques.
© Consorci de Turisme del Baix Llobregat | Parc Torreblanca N-340 pk 1249, 08980 Sant Feliu de Llobregat | [EMAIL] | T. 936852400 | F. 936851868 |
Es tracta del màxim que permet la nova Llei de Reforma Local per a ciutats del tamany de Girona, és a dir, d ́entre 75.001 i 150.000 habitants.
El seu antecessor, Carles Puigdemont, cobrava el sou com a diputat del Parlament (40.000 euros de base que podien ascendir fins als 80.000 amb diversos complements) i només percebia assistències i dietes del consistori.
Per la seva banda, l ́anterior alcaldessa, Anna Pagans, va tenir inicialment un sou de 63.571 euros que més endavant va reduir fins a 58.485,32.
Per poder aprovar el sou de l ́alcalde, tanmateix, CiU haurà de comptar amb el suport d ́algun grup de l ́oposició, de manera que la xifra de 75.000 euros podria acabar variant en funció de les negociacions.
Com que el sou de Ballesta serà de nova creació, ja que Puigdemont no cobrava de l ́Ajuntament, el nou alcalde està estudiant fer ajustaments entre els càrrecs de confiança per tal de redistribuir la despesa i no haver d ́incrementar excessivament la partida de retribucions.
Per aconseguir-ho, una de les possibilitats que s ́estan estudiant és la d ́eliminar la figura del gerent -que és la més ben retribuïda, ja que cobra 72.000 euros anuals- i reconvertir-lo en un assessor amb un sou més baix.
Tot i això, aquesta opció encara s ́està estudiant i també podrien acabar retocant-se els salaris d ́altres càrrecs de confiança del govern.
El sou de l ́alcalde s ́haurà d ́aprovar amb la modificació del cartipàs en un ple que, si no canvien dates, està previst pel 19 de febrer.
Aquesta modificació també haurà d ́incloure la creació del càrrec vicealcalde, que recaurà en Eduard Berloso i no tindrà remuneració.
Berloso tindrà el màxim rang protocol·lari després de l ́alcalde i serà el seu principal substitut quan aquest estigui malalt o de vacances.
En el ple del cartipàs, a més a més, s ́haurà d ́aprovar que Carles Ribas, fins ara portaveu de CiU i responsable de Sostenibilitat, es converteixi també en regidor de Cultura i passi a ser tinent d ́alcalde, tot i que aquest càrrec tampoc suposa una major remuneració econòmica.
De la mateixa manera, Glòria Plana, fins ara regidora d ́Ocupació, Empresa i Comerç, passarà a ocupar-se també de l ́àrea de Turisme. |
Millorar el sistema de subjecció dels transductors maternofetals. és a dir, les popularment conegudes com a corretges.
Aquest és el resultat de la primera de les innovacions patentades per l'empresa Treematernity, des de fa uns mesos nova start-up de la URV i que van impulsar, ara fa uns tres anys, les llevadores Vanessa Sanz, Montse Gasparín i Mabel Gendre, totes tres diplomades en Infermeria per la URV.
Han patentat el que anomenen Belty, cinturons d'un sol ús per a fer el monitoratge de les dones embarassades que aporten, segons ja indiquen els estudis de testeig, molts avantatges respecte els convencionals.
No cal rentar-los cada vegada que s'utilitzen –ni assecar-los- ja que són material fungible i es llencen després de cada ús.
Són, per tant, més higiènics i faciliten les tasca de les llevadores, que no han de tenir-ne cura que estiguin apunt per tornar-los a fer servir una vegada s'ha acabat el monitoratge de la embarassada.
Els estudis han demostrat que són més confortables, més segurs i aptes, a més, pels parts a l'aigua i permeten una millor mobilitat de la dona embarassada.
Els dispositius ja han passat per uns processos d'estudi i de validació –que estan acabant- i han posat de manifest que els nous cinturons s'adapten més bé a les noves tecnologies que hi ha, és a dir, són més precisos alhora de fer el monitoratge.
Les impulsores del projecte expliquen que la tendència als hospitals és la de fomentar el material d'un sol ús, per qüestions d'higiene principalment, però també per comoditat, tant pels professionals com per les dones.
A més, els cinturons van pretallats i enrotllats en un aparell dispensador, fet que fa més pràctic el seu ús.
De moment n'han fet una tirada de 600 prototips per poder-lo testejar, que és el que han estat fent unes 300 dones a les Terres de l'Ebre -treballen totes tres a la sanitat pública- durant els darrers sis mesos.
Els cinturons també s'han provat a l'Hospital Sant Joan de Reus, Mataró, Igualada i a la Fe de València.
Una vegada hagin acabat els estudis, a finals d'aquest any o principis del proper, ja tindran els resultats amb la validació i estarans preparats per llençar-los al mercat, sempre que disposin dels recursos necessaris per tirar-ho endavant.
Aquest és el primer producte que han desenvolupat des de l'empresa Treematernity, que ja ha guanyat premis pel seu producte.
La seva idea seguir treballant en noves iniciatives per millorar la qualitat assistencial de les dones embarassades, els nadons i els treballadors i treballadores dels hospitals amb productes i serveis amb valor afegit.
La Unitat de valorització de la Fundació URV ha donat suport a Treematernity per l'obtenció de la categoria start-up reconeguda per la URV.
Un reconeixement a totes les empreses innovadores i amb valor afegit liderades per estudiants i Alumni URV.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, va avisar els Estats Units que en el cas que intervinguin militarment a la nació caribenya podrien enfrontar-se a «un nou Vietnam», alhora que va destacar que els militars i «milicians» estan entrenats i armats per defensar el país.
En una entrevista publicada pel diari mexicà La Jornada, Maduro va denunciar que Veneçuela té «20 anys d'una agressió permanent per part dels Estats Units i els seus aliats oligàrquics interns».
Només en els seus sis anys de mandat, va afegir, hi ha hagut «diversos intents violents de portar el país a una guerra civil i deposar el Govern».
Per part seva, l'autoproclamat «president encarregat» de Veneçuela, Juan Guaidó, es va reunir a Caracas amb «diferents ambaixadors europeus» que, segons va explicar, li van reiterar el seu suport perquè el país celebri «eleccions lliures».
«Ens hem reunit amb diferents ambaixadors europeus, ratificant-los la nostra ruta per aconseguir el cessament de la usurpació, ajuda humanitària i els canals perquè arribi als més necessitats», va escriure el «president encarregat» al seu compte de Twitter. |
Saura ja va homenatjar unes monges de Cervera assassinades per republicans a la Guerra Civil
La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha garantit la continuïtat del Memorial Democràtic, encara que els seus exposicions es traslladaran temporalment al Museu d'Història de Catalunya i es reformularà la filosofia de la institució perquè honori també a les víctimes de la repressió republicana.
Ortega ha negat que el recent tancament de la seu del Memorial Democràtic sigui el preludi del desmantellament definitiu d' aquesta institució, i ha argumentat que el tancament de l'edifici es deu exclusivament al fet que s'han detectat " deficiències en matèria de seguretat ".
" Qualsevol altra insinuació es fonamenta en un apriorisme ideològic allunyat de la realitat ", ha afegit.
Si us plau, informeu-vos be.Els morts dels feixistes des de 1936 fins el 1975 amb el consentiment del propi dictador superan en molt aquestes xifres que dieu.
Els afusellats pels republicans MAI van ser amb el consentiment del govern del moment.
I els exiliats republicans són molt més.
Amb els comentaris dels convergents que per aquí ronden, CiU=PP....aquets és han de portar a la independència???...juas, juas, juas....Força ERC!
10.000 catalans assassinats per les milicies d ́en Companys, 50000 catalans exilistas, 35000 catalans combatent amb el franquisme, Franco va afussellar a 2500 criminals, convictes i confesos dels seus crims.
Pepe (andorra): "Homenatge a Catalunya" el va escriure George Orwell i no Orson Wells (actor i director de cinema).
"Homenatge a Catalunya" no és d'Orson Wells (que era actor i director de cinema)... sinó de George Orwell.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'exfiscal cap de Catalunya i número 2 d'Unió a les eleccions catalanes del 27 de setembre, Martín Rodríguez Sol, ha fixat en un 60% de vots el mínim necessari per debatre sobre la possibilitat que Catalunya es converteixi en un Estat independent.
En sengles entrevistes aquest dijous en Catalunya Ràdio i RNE recollides per Europa Press, ha opinat que "no és seriós dir que només una majoria d'escons legitimaria" la independència.
Preguntat per si el Govern podria aplicar l'article 155 i suspendre l'autonomia catalana, ha apuntat que seria "una invasió competencial legítima, però que demostraria la falta de sensibilitat per acceptar la voluntat de Catalunya".
Així i tot, ha manifestat que si Catalunya continua amb el procés sobiranista després d'obtenir només la majoria d'escons "l'actuació de Madrid seria més forta".
"Madrid també tindria la seva legitimitat per dir: és que vosaltres esteu actuant d'esquenes a la majoria de Catalunya, que ha votat una altra opció", ha afegit.
Sobre una eventual declaració d'independència de Catalunya, ha considerat "inversemblant" confiar que Europa reconeixerà el nou Estat català, i s'ha preguntat si algú coneix un sol país europeu disposat a reconèixer-ho.
Rodríguez Sol ha augurat que Junts pel sí guanyarà les eleccions, però no tindrà majoria per impulsar el procés ni per formar govern, per la qual cosa Catalunya "serà probablement ingovernable".
Ha apuntat que "hi ha qui sospita" que l'elecció del 27 de setembre per fer les eleccions ha tingut en compte que el 24 és festa a Barcelona i moltes persones de la capital catalana i voltants faran pont: "Per desmotivar un sector important de Barcelona i el seu cinturó, que ja s'ha vist que no estan per la independència".
Preguntat per si acudirà a la manifestació de la Diada, ha dit que no ho ha fet mai per raons familiars i no ho farà aquesta vegada perquè considera que els impulsors estan clarament alineats amb la candidatura de Junts pel sí: "No se m'ha perdut res en l'11 de setembre".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Fa temps que vaig perdre tota esperança que dreta espanyola deixés d'abusar de l'ús partidista del terrorisme, o de manipular les víctimes fins a processar-les com a triperia per llançar contra l'adversari.
No des que van descobrir que ajudava a guanyar eleccions i José María Aznar ho va implantar en el seu ADN tan profundament que ni respecta els seus; si no, pregunti-li a Mariano Rajoy per tot el que va haver d'aguantar de l' AVT quan la presidia Francisco José Alcaraz, avui orgullós senador per Vox.
Assumeixo que forma part de l'escenari.
Tampoc no em sento interpel·lat o em veig en la necessitat de respondre'ls o de justificar-me.
No em sento obligat a començar totes les meves intervencions o articles demanant-los perdó o permís, o esperant que em donin la santa absolució després d'haver revisat si compleixo els seus estàndards de dignitat i memòria.
Fa molt temps que la inquisició espanyola només em produeix riure, com els Monty Python.
No sé a vostès, però a mi, Albert Rivera, Pablo Casado i Santiago Abascal no em donen lliçons d'ètica o de dignitat, les seves valoracions ètiques no m'interessen el més mínim i no els reconec més legitimitat moral o cap dret previ per avaluar-me sobre això.
Quan parlen de terrorisme i de les seves víctimes, ho fan per utilitzar-los com a mercaderia partidista per a la seva competència política i com a tal han de ser contestats.
Quan l'esquerra assumeixi que sempre serà així i no canviarà, haurem fet un gran pas endavant en higiene democràtica.
Al Congrés es va a votar lleis, defensar projectes i formular interpel·lacions, no a donar absolucions, imposar penitències o impartir lliçons de moral.
Un homenatge a les víctimes no és lloc per expressar el desacord, ni amb la política del govern, ni la programació d'entrevistes de la televisió pública, ni amb el contingut del discurs de María del Mar Blanco
Saps que la política espanyola, partint del més absolut no-res, ha tornat a escalar fins i tot les més altes cotes de la misèria quan la dreta torna a tirar-te pel cap les víctimes del terrorisme.
A les víctimes respecte, memòria i reparació sempre.
Però acceptar que algunes reparteixin certificats de dignitat o s'arroguin legitimitats polítiques superiors, mai.
Sense dubtes i sense mesquineries, sense anar estalviant-se uns milers d'euros en una indemnització per una tecnicitat burocràtica, o buscant en el seu passat per regatejar-li el reconeixement públic que mereixen totes.
Però també sense complexos i sense por de respondre políticament quan pretenen fer política sense assumir ni l'escrutini, ni la responsabilitat.
Un homenatge a les víctimes no és lloc per expressar el desacord, ni amb la política del govern, ni la programació d'entrevistes de la televisió pública, ni amb el contingut del discurs de María del Mar Blanco, que havia de ser institucional però va parlar com a diputada del Partit Popular.
Per a això se suposa que s'organitzen aquests homenatges.
Per aturar, encara que sigui durant unes quantes hores, els relats partidistes, les indignacions oportunistes i les misèries del politiqueig.
Jo hauria aplaudit l'homenatge a les víctimes en el Congrés, perquè els morts mai no són responsables dels afronts dels vius i per no rebaixar-me al nivell dels qui no saben honrar la seva memòria renunciant a utilitzar-la, almenys una vegada, per a les seves fins mesquines particulars.
Mai no deixarà de ser cert allò que va viure en pròpia pell el gran Oscar Wilde: el patriotisme és la virtut dels depravats. |
Una jove consulta el seu ordinador portàtil. /Parlament Europeu.
Aquest és un article publicat a Materia.
El creador de Facebook, Mark Zuckerberg, va arribar a dir el 2010 que la privacitat havia deixat de ser una norma social.
Ja fos per ignorància, desídia o perquè la consideren un valor passat de moda, els joves l'havien enterrat en les xarxes socials.
No obstant això, un estudi de la Universitat d'Oxford desmunta i li dóna la volta al mite: són els grans els que menys protegeixen la seva intimitat a la xarxa.
El 2006, un assaig de la investigadora Susan Barnes plantejava la paradoxa de la privacitat.
Els joves, pioners en l'ús massiu de les xarxes socials, estaven compartint la seva vida privada en alguna d'elles posant a l'abast d'empreses i governs grans quantitats de dades personals, una informació per la qual els seus grans havien lluitat per mantenir-privada.
Es deia llavors, i encara ara, que els xavals no entenien bé la naturalesa pública d'internet i les seves implicacions.
No obstant això, investigadors de l' Institut d'Internet d'Oxford no han trobat gaire ciència que doni suport a aquella idea.
Tot i que s'ha publicat molt sobre aquesta ignorància o desídia dels joves, la gran majoria dels estudis no comptaven amb una mostra representativa d'usuaris o s'havien fet amb poblacions universitàries.
De fet, només han trobat tres investigacions revisades per parells (peer-reviewed) sobre el tema.
Així que han volgut comprovar quant hi ha de cert en aquesta paradoxa de la privacitat realitzant el seu propi treball, aquesta vegada, respectant les exigències de l'estadística per tenir un veritable mostreig de la població en general.
Per comprovar-ho, van entrevistar a una mostra representativa de la població britànica de 2.000 persones.
Volien saber si revisaven o canviaven la configuració de privacitat del seu compte en alguna de les 10 xarxes socials més populars al Regne Unit i amb quina freqüència ho feien.
Les entrevistes també els van permetre crear un perfil sociodemogràfic i psicològic de cada un d'ells.
En el seu estudi (PDF), van veure que el factor que millor predeia la preocupació per la privacitat era l'edat.
La mitjana (valor central) dels que reconeixien que mai havien comprovat la seva configuració és molt elevada, de 43 anys.
I, a l'inrevés, la mitjana dels que sí que ho feien baixa fins als 26 anys.
A l'extrem hi ha els més joves: gairebé el 95% dels nois d'entre 14 i 17 anys revisen el que comparteixen de la seva vida social i amb qui.
De fet, un alt percentatge repassa la seva configuració diàriament, cosa que, amb l'edat, es converteix en menys freqüent.
"La primera llei d'internet és que tot està relacionat amb l'edat", diu un gens sorprès Grant Blank, investigador de l'Institut d'Internet d'Oxford i coautor de l'estudi.
"La sorpresa està en la relació negativa.
Hi ha una creença generalitzada que els joves no es preocupen de la privacitat.
Esperàvem que la gent gran ho fessin més, però hem trobat el contrari ", afegeix.
La gràfica mostra els usuaris que han canviat la configuració de privacitat per edats en 2011 i 2013 / Oxford Internet Institute
De fet, a partir dels 18 anys, el percentatge va caient de forma radical.
Mentre entre els majors de 25 encara hi ha dos terços que revisen la seva configuració de privacitat, la xifra baixa fins a la meitat en els 40 i només el 32% dels jubilats reconeixen haver-ho fet.
Ni el sexe (encara que les noies tendeixen a ser més curoses), ni els estudis ni els ingressos prediuen de forma tan destacada si un canvia la configuració de privacitat de les seves xarxes socials.
L'estudi revela però alguns detalls com que els solters revisen el seu perfil més sovint i els que viuen a la ciutat ho fan menys que els usuaris rurals.
Es podria pensar que els joves són més conscients pel fet de ser estudiants, estar més familiaritzats amb la tecnologia o fins i tot per la seva solteria que per l'edat en si.
Però, després d'assajar diversos models multivariable, els investigadors van tornar a veure que era aquesta la variable que més influeix.
Blank no té una resposta definitiva.
"Els joves s'esforcen molt en la seva imatge online a les xarxes socials.
Són molt conscients de les formes en què presentar-se a si mateixos.
Es podria pensar que això inclou qui accedeix als seus perfils, el que implica que la privacitat els importa.
Els grans, en canvi, semblen pensar que només n'hi ha prou amb crear el seu perfil, sense ser conscients de les implicacions per a la seva imatge", sosté.
Erving Goffman, un dels pares de la moderna psicologia social, plantejava en la seva obra La presentació de la persona en la vida quotidiana que les persones eren com actors en societat.
Amb la metàfora del teatre, amb el seu escenari i backstage, o la del restaurant, amb el menjador i la cuina, mostrava que el comportament era diferent en funció de cada esfera i les normes sobre el que és acceptat en una o en una altra també.
El problema és que les xarxes socials han destrossat els límits.
Sobre aquesta base, els autors de l'estudi plantegen una nova teoria sociològica de la privacitat que s'ajusta bé al comportament observat en els joves.
A diferència dels grans, que majoritàriament van entrar en llocs com Facebook o Twitter amb els seus cercles socials ja ben establerts, els nois no tenen més enllà de tres xarxes offline: la família, els amics i l'escola i no solen barrejar-los.
Estan en el moment de deixar la família, de prendre el seu propi camí i no volen compartir el que fan amb els seus amics amb els pares o els seus possibles ocupadors.
No obstant això, els creadors de les xarxes socials no ho posen fàcil.
Que el seu negoci vagi bé depèn que es comparteixi la major quantitat de dades possibles.Excepte Google+, amb els seus Cercles, la majoria de les xarxes i en especial Facebook, estan dissenyades per compartir tot amb tots.
La setmana passada Facebook va anunciar una remodelació de la seva configuració de privacitat copiant la idea dels cercles de Google.
Com conclouen els investigadors d'Oxford, "la veritable paradoxa és que les xarxes socials s'han integrat tant en la vida social de les persones que per mantenir aquesta vida social han de revelar informació personal sobre ells malgrat el fet que hi ha un risc cert per la seva privacitat ".
L'adreça electrònica no es publicarà.
Aquest blog és una aposta d'El Diari de l'Educació per a recollir totes les novetats, recursos, projectes educatius i notícies internacionals que tinguin a veure amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació aplicades a l'educació (no només a les aules, sinó també en la família o a les xarxes socials).
En una societat en permanent canvi, ni l'educació ni un mitjà de comunicació com aquest poden ser aliens a les possibilitats que ofereixen les tecnologies. |
L'aficionat del Madrid s'ha trobat ben aviat aquest curs amb un dilema que coneix molt bé el seguidor del Barça: un cop el teu equip ha quedat eliminat de la Champions toca decidir qui vols que guanyi la competició.
Els blaugranes ho tenien molt fàcil, perquè la resposta era qualsevol que jugués contra els blancs, tot i que en les últimes edicions els seus desitjos no s'han acabat de complir.
Però també hi havia aficionats que no s'amoïnaven gens, que un cop el Barça ja no competia tant els feia qui acabés guanyant la copa.
Ara el Madrid es troba en aquesta situació i el debat que tenen els simpatitzants és d'allò més divertit.
N'hi ha que tenen claríssim que volen que el Barça quedi eliminat com més aviat millor.
D'altres no volen que Cristiano sigui campió i pugui treure pit de seguir guanyant Champions tot i haver marxat del Madrid.
Però la situació més complicada per a molts madridistes és una hipotètica final entre el Barça i el City.
¿Veure el Barça guanyant o Guardiola, amb el seu llaç groc, campió d'Europa?
Alguns deuen pensar que si la guanyés Cristiano seria un mal menor per als madridistes.
El portuguès no ha ofert cap mostra d'afecte cap al seu anterior club des que va marxar.
No oblidem que un dels factors principals perquè abandonés el Madrid va ser que es va sentir maltractat, que no el van deixar convertir en el líder del vestidor, i que fins i tot el van arribar a xiular al Bernabéu.
Ah, i econòmicament no va entendre que cobrés menys que Messi, sent ell el que guanyava Champions i Pilotes d'Or els últims anys i no l'argentí.
Per tant, alguns madridistes, sobretot els de la zona noble, tenen molta por que sigui Cristiano el guanyador aquest any de la Copa d'Europa.
Perquè tenen bastant assumit que les seves primeres paraules seran per recordar-se -i no pas positivament- del Madrid i segurament dels que hi manen.
Zidane ha ajudat a rebaixar l'estat d'ànim crispat que es vivia al club de Florentino.
Però mentre que Messi segueix fent exhibicions i és ovacionat als camps on juga, ells guanyen en un partit avorrit que no els serveix per competir per la Lliga.
Per tant, ara ja han de jugar la carta dels fitxatges i de la il·lusió.
I estudiar el timing ideal per anar contrarestant els èxits del Barça en una, dues o tres competicions.
Potser amb Neymar la cosa canviaria.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Jesús ha recordat el Papa Francesc, abans d'anar al cel, va parlar de moltes coses, però sempre es recolzava en tres paraules clau: "Pau, amor i alegria".
Sobre l'amor, ha continuat, ho va dir tantes vegades "que el manament era estimar Déu i estimar els altres" i en va fer com un "protocol", en Mateu 25, "sobre el que tots serem jutjats".
En l'Evangeli d'avui, per tant. ha fet notar, Jesús va dir sobre l'amor una cosa nova: 'No tan sols estimeu, sinó que romaneu en el meu amor'".
"La vocació cristiana és això: romandre en l'amor de Déu, és a dir, respirar, viure d'aquell oxigen, viure d'aquell aire.
I amb això tanca la profunditat del seu discurs sobre l'amor i segueix endavant.
'Com el Pare m'ha estimat, així també jo us he estimat'.
La relació d'amor entre Ell i el Pare és també una relació d'amor entre Ell i nosaltres.
Ens demana de romandre en aquest amor que ve del Pare".
Així el Papa Francesc s'ha centrat en l'exhortació de Jesús: "Romaneu en el meu amor".
El senyal que romanem en l'amor de Jesús, ha emfatitzat, "és guardar els manaments.
No n'hi ha prou en seguir-los".
Quan romanem en l'amor -ha dit- són els manaments que vénen per ells sols de l'amor".
L'amor, ha reiterat, "ens porta a complir els manaments, ben naturalment.
L'arrel de l'amor floreix en els manaments".
I aquesta ha estat la seva reflexió, són "com un fil" que ens uneix a una "cadena: el Pare, Jesús i nosaltres".
Francesc ha girat l'atenció a l'alegria:
"L'alegria, que és com el signe del cristià.
Un cristià sense alegria o no és un cristià o està malalt.
Una vegada vaig dir que hi ha cristians amb cara de pomes agres... sempre una cara d'aquesta manera!
Així també l'ànima, això és dolent!
Un cristià sense alegria no és cristià.
És com el segell del cristià, l'alegria.
Fins i tot en el dolor, en les tribulacions, en les persecucions també".
Dels primers màrtirs, ha recordat, que anaven "al martiri com si anessin a un casament".
És l'alegria del cristià, ha dit, "que guarda la pau i l'amor".
I qui fa aquesta pau, aquest amor, "qui -s'ha preguntat el Papa- ens dóna l'alegria?
El gran oblidat en la nostra vida!
Jo voldria demanar-vos -però no ho faré, eh!- només demanar-vos: quants de vosaltres pregueu a l'Esperit Sant?
És el més oblidat, el gran oblidat!
I Ell és el do, el regal que ens dóna la pau, que ens ensenya a estimar i que ens omple d'alegria.
En la pregària hem demanat al Senyor: 'Guarda el teu do'.i l'Esperit el teu do'.
Hem demanat la gràcia que el Senyor guardi l'Esperit Sant en nosaltres.
Que el Senyor ens doni aquesta gràcia: de guardar sempre l'Esperit Sant en nosaltres, l'Esperit que ens ensenya a estimar, ens omple d'alegria i ens dóna la pau.
Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
L'Observatori del Paisatge de Catalunya ha celebrat aquesta setmana el seminari internacional 'Paisatges refugi', a la Colònia Güell
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Tradicionalment, entenem la paraula 'refugi' en el sentit d'oferir protecció, lloc on es pot trobar seguretat, que ens ofereix aixopluc.
Però més enllà de l'espai físic, des de l'Edat Mitjana el terme també s'aplica a elements immaterials, que contenen la idea de lloc interior, de meditació, d'espiritualitat.
'Refugi' és doncs un terme polisèmic, material i immaterial, que permet desenvolupar el concepte.
Aquest dijous passat, l'Observatori del Paisatge de Catalunya es va fer seu el terme i en va construir un seminari amb el títol 'Paisatges refugi'.
La jornada es va celebrar a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló i va comptar amb la participació de geògrafs, arquitectes, filòsofs, historiadors de l'art, artistes i fins i tot una monja anacoreta.
El nivell de les ponències va ser molt alt i el resultat va permetre analitzar aspectes socials, culturals, econòmics, tecnològics, ideològics.., de l'època que vivim.
El director de l'Observatori del Paisatge, Pere Sala, explicava d'entrada el propòsit d'aquesta aproximació al paisatge tan singular i alhora tan necessària per a la qualitat de vida de les persones.
Perquè un dels aspectes fonamentals que persegueixen aquests seminaris és interrogar-se i aprofundir sobre el paper que té el paisatge en la societat d'avui i el que pot jugar, sempre a favor de les persones.
De manera que el plantejament inicial era aquest: En un món cansat i accelerat, on el soroll és sempre present i el silenci absent, cada vegada són més les persones que busquen un paisatge en què es puguin retrobar a si mateixes o a través del qual, simplement, es puguin evadir de la pressió amb què viuen.
Hi ha qui el troba a la natura (al bosc, a la muntanya, davant del mar...), i en aquesta tessitura reapareix el mite de la cabanya; però també hi ha qui és capaç de trobar aquest paisatge en llocs quotidians, en mig de la ciutat (un mirador, un banc, un parc...).
Pere Sala va parlar de la necessitat d'integrar aquests indrets a les polítiques públiques, perquè la demanda de la gent per vincular-se amb aquests paisatges no deixarà d'anar a més.
Aquesta necessitat es percep de moltes maneres, una de les quals és, tal com va explicar el primer ponent, Joan Nogué, catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona i exdirector de l'Observatori del Paisatge, quan va recordar la quantitat de llibres que s'editen i es reediten al voltant d'aquesta temàtica: la recuperació de clàssics com Thoreau i el seu Walden o Pensamientos desde mi cabaña de Kamo No Chomei.
Precisament, aquest llibre va ser el punt de partida per imaginar el seminari i tant Tiberghien com Silvestre van participar-hi.
Joan Nogué va expressar el convenciment que alguna cosa passa: 'Ho veiem en altres àmbits com l'increment de l'oci i el turisme vinculats amb la natura (turisme rural, passejos pel bosc...).
L'interès i demanda de la gent també ha generat una oportunitat de negoci, tot i que massa sovint aquestes experiències són un artifici, un simulacre (aquest seria un altre tema per parlar, però en el qual no entraré), però és un fet que demostra que existeix una demanda per viure aquestes experiències'.
I va assegurar: 'Els paisatges refugi no deixaran de buscar-se'.
Per això també podem trobar refugi en paisatges metropolitans, fet que permet evitar que sigui una experiència elitista.
Amb tot, cercar el silenci és certament un recurs limitat.
Costa trobar espais sonors sense estridències.
Sovint el que aconseguim és albirar el silenci (en la ciutat, alguns carrerons, algunes esglésies quan no hi ha ofici...).
Es comencen a fer espais de silenci i en aquest sentit cal recordar la sala de reflexió que va dissenyar el pintor Antoni Tàpies dins de la Universitat Pompeu Fabra, un espai de silenci i reflexió.'
Tot seguit va recordar que els espais de silenci també són espais interiors, de contemplació, de conèixer-se millor a un mateix.
Joan Nogués va aprofundir en un dels fenòmens que es dóna en aquesta època que vivim, que té a veure amb la recerca d'un paisatge refugi i és el nou neoruralisme, amb nous tipus i models d'assentaments, gràcies a les noves tecnologies.
Estem davant d'una nova territorialitat, de revisió del treball i del capital.
Però Nogué es va centrar en el concepte de neorural clàssic: gent jove que abandona la ciutat per engegar un projecte alternatiu, que requereix d'un entorn especial, el que anomenem paisatge refugi.
El moviment neorural va néixer fa cinquanta anys i avui és vigent tot i que es mostra diferent, perquè d'aleshores ençà ha canviat el context social, econòmic i cultural.
Internet permet el treball a distància i la xarxa de carreteres i transport s'ha ampliat, de tal manera que la connexió encongeix el territori i aquests nous neorurals no han de renunciar tampoc als elements interessants de les ciutats.
És un moviment vinculat a l'agricultura ecològica, el Km 0, qüestions ambientals, d'identitat territorial, qualitat de vida i salut.
El moviment va lligat també a nous valors: cooperatives d'intercanvi, moneda social, bancs del temps.
I són persones que tenen una noció de paisatge basada en el bé comú, un camí nou entre allò que és privat i el que és públic.
Paisatges refugi en àrees metropolitanes.
Teresa Andresen, arquitecta paisatgista portuguesa, degana de l'arquitectura del paisatge al seu país, va explicar un projecte ambiciós que coordina i fa quinze anys que es va iniciar: un projecte sobre els espais no edificats en àrees metropolitanes, que va permès impulsar onze parcs de deferents tipologies, que es troben al voltant de la ciutat d'Oporto.
El més proper, el Parc das Serras do Porto, a dotze quilòmetres de l'ajuntament.
Per això ella diu que cal parlar de moviment neorural però també de moviment neourbà.
'Avui els camps són noves centralitats, que s'esdevenen en àrees petites i enmig de grans infraestructures.
Són espais que, davant el món accelerat, ens permeten reviure el 'mite de la cabana', paisatges per retrobar-nos o evadir-nos de les pressions diàries.'
Teresa Andresen es planteja com conviure en les perifèries, quin paper han de jugar aquests espais-refugi, que, al cap i a la fi es troben en el si de la condició humana, perquè l'home sempre els ha buscat i creat, a través de grans jardins dins les ciutats, per exemple.
Però l'arquitecta no va deixar de reivindicar que més enllà de l'activitat contemplativa, cal una activitat proactiva cap al paisatge entès com a refugi.
És per això que el projecte que ella coordina té molt en compte de treballar amb la gent que viu en aquests espais, aportant la seva realitat, dificultats i possibles solucions i accions.
El paisatge refugi com a transgressió
Segurament, el moment més àlgid del seminari el va protagonitzar l'arquitecte italià Francesco Careri, autor del llibre Walkscapes.
Careri va explicar una experiència que el va portar a defensar l'arquitectura nòmada: Quan al 2005 es va morir Constant, un dels pares de la Internacional Situacionista, creador de la New Babylon, un projecte d'arquitectura utòpica, per a una societat futura, van demanar a Careri un article que glossés la figura de l'artista.
New Babylon va ser en origen un campament permanent per als gitanos.
Aleshores Careri va fer un pelegrinatge a Alba a buscar aquella comunitat gitana dels anys seixanta.
I després es va proposar anar més enllà: va caminar al llarg del riu Tíber, pel seu pas per Roma, per trobar els assentaments de gitanos que hi havia.
Va trobar un munt de gent que hi vivia, no només gitanos, sinó refugiats de procedències diferents, que vivien en cabanes, entre el dins i el fora, que es convertien en refugis per a refugiats, per a amagar-se, per a sobreviure, per a gent sense recursos, desarrelats.
Va comptabilitzar més de dues mil persones.
Tanmateix, una part d'aquesta gent havia triat viure així.
Però de fet no podien, eren il·legals, per 'la impossibilitat d'una veritable vida nòmada en la impossibilitat d'un veritable món.'
La resposta institucional són camps de concentració.
Una opció que algun municipi havia assajat fou la d'acollir els immigrants en zones de poca demografia, per ajudar a sostenir el territori.
Però el govern italià ha tancat i penalitzat de moment aquesta via.
Per buscar una solució, Careri i d'altres van fundar Stalker/Osservatorio Nomade, vinculat a la Universitat de Roma Tre.
I Careri va iniciar el projecte Casilino 900, Savorengoker (La casa de tots), amb la participació de les comunitats gitanes i amb la voluntat de construir una casa dins la normativa, per oferir uns documents que legalitzarien la situació dels seus habitant.
Era una solució també per a tots aquells que volen viure d'una altra manera i no se'ls dóna la possibilitat.
I per produir aquests espais que demanen de noves regles, cal primer espais d'experimentació.
A la tarda, el seminari va estar enfocat sobretot al 'mite de la cabanya' i la cabanya com a construcció híbrida.
Van començar l'historiador de l'art Federico L. Silvestre i l'artista Eduardo Outeuro, provinents de Galícia, plantejant el refugi des d'una perspectiva complementària a la de Careri: el refugi com a fuga.
I també van continuar escrutant la idea de nomadisme, de qüestionament de la propietat privada, preguntar-se en quin moment un espai es converteix en propietat privada i per què.
Quin és el grau zero del refugi?
I va continuar una ponència molt més ortodoxa, la del filòsof Gilles A. Tiberghien, que es titulava 'La cabanya, un espai paradoxal'.
Es va plantejar que la cabanya és l'origen de l'arquitectura i va explicar el debat en origen, sobre si la cabanya sorgia a imitació dels animals i la naturalesa o bé era una superació de l'origen natural, degut a la facultat que té l'home per parlar i comunicar-se.
Va introduir conceptes que naixien de Vitruve, Viollet le Duc, la comtessa de Ségut, Thoreau, Richard Graves, i fins i tot va mostrar films de Buster Keaton ( One Week ) i Charles Chaplin ( La quimera de l'or ).
Algunes idees que va plantejar Tiberghien: 'Les cabanyes no requereixen permisos de construcció; són fetes de materials de desfeta, de manera que una cabanya no es podrà reconstruir mai de la mateixa manera.
Una casa s'habita i una cabanya no.
Les llars contenen objectes i records apreciats i per tant contenen memòria, contenen la càrrega del temps i uns hàbits propis; mentre que en les cabanyes tot és efímer i provisional.
Les cabanyes són obertes al món exterior, se situen entre el món real i l'imaginari; són refugi i alhora ofereixen un contacte diferent amb la naturalesa, l'interior i l'exterior s'intercanvien.
La cabanya és un lloc més psíquic que físic.
La cabanya conté un desig de soledat, alhora que també conté la voluntat de compartir aquesta soledat.
El refugi és el punt de partida, pot ser fràgil, efímer, però de caràcter vital.'
Gilles Tiberghien va acabar la seva intervenció preparant el terreny per a l'última ponència, la més singular, viscuda i espiritual: la de Montserrat Domingo, monja anacoreta, que és ermitana a Sant Joan del Codolar a la serra del Montsant, des de fa més de trenta anys.
La Montserrat Domingo no s'està al Montsant, és el Montsant.
I va explicar una altra manera nova de concebre el paisatge refugi: 'Entenc el refugi com a element per fugir d'alguna cosa.
És un camí, una vocació, una manera de viure per estimar tothom.
Viure en plenitud la realitat, dia a dia, d'aquesta manera l'aprenentatge es perllonga.
Els paisatges formen part de la meva vida i la unifiquen.
Sensible a la bellesa, no acluco els ulls al que veig.
Ho examino amb sentit crític i em pregunto què puc fer jo.'
I també va explicar: 'Hi ha qui arriba a l'ermita i idealitza el retir del món: silenci, benestar, tranquil·litat...
Tanmateix, a vegades aquesta idealització es gira en contra de la persona, li suposa un trasbalsament, una frustració, un impacte.
Cal superar aquest estat i ser-ne conscient.'
Montserrat Domingo també va explicar què suposa un paisatge íntim: ella proposa que una estona cada dia restem quiets, fent una mirada interior.
És l'aprenentatge de l'estar quiet.
Conèixer és igual a contemplar: equilibri, harmonia, transparència.
Per a mi el paisatge és el que tinc davant a cada moment.'
I va acabar dient: 'Jo sóc ermitana, no perquè visqui a l'ermita, sinó perquè jo sóc l'ermita.'
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'empresa continua amb la seva ceguesa, i intenta tapar els ulls dels treballadors davant les deficiències organitzatives en els centres de treball
Des de CCOO hem estat coneixedors que ahir dia 12/11/2014, responsables de la gerència Nord van dur a terme " interrogatoris" a companys i companyes de la zona 2 per haver fet la seva feina: informar de les incidències d'una jornada laboral.
No permetrem que es tornin a produir intimidacions, humiliacions i pressions d'aquest tipus, i en cas que es repeteixin, actuarem en conseqüència.
El respecte i el tracte digne a tots els treballadors i treballadores és una línia que no es pot deixar creuar per ningú, ja no tan sols dins les relacions laborals, sinó en les relacions humanes en general.
Incidències per altra banda provocades per les continues faltes de serveis als peatges, que estan agreujant les condicions laborals de tots els companys i companyes, i generant una violència verbal reiterada per parts dels usuaris.
Davant d'això, l'empresa sembla que en comptes d'aportar solucions, opta per negar unes deficiències organitzatives més que contrastades.
Des de CCOO creiem necessari i urgent que s'abordin de forma acordada tots aquest desajustos.
Finalment, des de CCOO volem donar tot el nostre recolzament als companys i companyes que han patit aquesta situació, i la tranquil·litat a tota la plantilla per que es continuïn realitzant informes de totes les incidències que succeeixin als centres de treball, alhora que us animem a imprimir-les i lliurar-les als vostres representants; ens ajudaran a posar en evidència les misèries organitzatives d'alguns peatges en el conjunt d'empreses per tal de denunciar-les. |
ACN | Barcelona La cèlebre comèdia musical « Mamma Mia! » torna aquest divendres a la gran pantalla amb una seqüela que conserva el repartiment origina l i revalida la seva aposta per les cançons del grup ABBA.
Una y otra vez » presenta el retorn dels principals personatges deu anys després a l'illa grega de Kalokairi.
La pel·lícula revela com és ara la vida de Sophie (Amanda Seyfried), però també gira la vista al passat per explicar com Donna (Lily James), acompanyada de les seves dues inseparables amigues, va teixir les relacions amb els tres homes de la seva vida, a finals de la dècada dels setanta.
L'altra estrena destacada de la setmana és la nova pel·lícula del director de culte Michael Haneke, « Happy End ».
Obligat a fugir del seu Bangla Desh natal, el jove Fahim i el seu pare [..] |
L'obra crítica de Manuel de Montoliu és una obra ingent, ja que en qualitat d'articulista, assagista, comentarista o crític, tingué presència continuada a la premsa durant mig segle.
Es tracta d'un recopilatori de les valoracions que a través dels seus escrits, va fer del seu moment cultural i literari.
Obra guardonada amb la XVIII Beca Manuel de Montoliu de la Diputació de Tarragona (1985) |
La DO Empordà espera una producció lleugerament superior a la mitjana
Les pluges de la primavera i la calor de l'estiu han propiciat un raïm més petit amb més aromes i gustos més intensos
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Començam una setmana d'aquelles que són fiteres, de les que s'enfonsen en la terra com indica el DVCB.
Dissabte vinent, dia 17, a partir de les 17,30h, a Ses Voltes de Palma, l'OCB celebrarà la Diada per la Llengua sota el lema "De cada dia, una diada", a la qui hi estan convidats tots aquells que senten i viuen aquesta terra, la nostra terra, i tots els seus atributs.
Comença el compte enrere perfilant la festa, mil•limetrant la Diada perquè esdevingui l'èxit que necessàriament ha de ser.
Cucorba, Maria Rosselló i els Botifanfarrons, i Música nostra hi posaran les notes i els que hi serem el pentagrama.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
A partir del 17 de febrer, després de l'Informatiu vespre.
27 de febrer, després de l'Informatiu vespre. |
Els adolescents són els usuaris més actius de la xarxa.
Tothom coneix la devoció dels més joves per internet i el poder encisador de les xarxes socials.
Qui no ha passat hores i hores mortes enganxat a la...
Aquest setembre deixarem enrere un estiu informativament marcat per la presència de llaços grocs en places i carrers del país i la croada iniciada per Cs per retirar tota simbologia independentista de la via...
Cada setembre les editorials del país llencen desenes de propostes per als amants del col·leccionisme.
Amb el final de l'estiu, els quioscos s'omplen de col·leccions que intenten despertar les ganes...
Al voltant de l'emblemàtic hospital gòtic de l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp), se celebrarà el 23è mercat medieval d'aquest poble, els dies 31 d'agost i 1 i 2 de setembre.
Últims dies de les activitats d'estiu a Mont-roig del Camp.
El municipi ha organitzat, al llarg de les darreres setmanes, diverses iniciatives lúdiques i culturals adreçades a tots els públics.Així, i de...
Castelló, el nucli medieval restaurat del municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, organitza el divendres 24 i el dissabte 25 d'agost una sèrie d'actes que començaran a dos quarts de 6 de...
El proper dilluns 20 d'agost, a dos quarts de 8 de la tarda, tindrà lloc, al Centre Cívic de Prades, la pre-estrena de l'obra 'Ningú és un zombi', un musical dedicat al 'bullying'.
El pròxim dijous, 9 d'agost, s'inauguren oficialment les Nits Daurades de Salou 2018.
El tret de sortida de la celebració el protagonitzarà el pregó, enguany a càrrec de Fernando de Yarza, president...
El racó de La Palma de Reus segueix amb les seves sessions de concerts d'estiu.
Aquestes van donar el seu tret de sortida a finals de juliol i tenen lloc tots els diumenges a les 8 del vespre.El pròxim dia...
La 38a edició de la Fira de l'avellana de Riudoms, que se celebrarà del 10 al 12 d'agost, amplia aquesta any l'oferta d'activitats a la recerca de nous públics.El 'Gaudí Outlet Riudoms', d'uns 1.000...
La quarta edició del vermut popular de Dames i Vells de Tarragona tindrà lloc el proper 12 d'agost a partir de les 12 del migdia, i inclourà un taller de transformisme, i un espai de micro obert.
Situat als peus dels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, sota el Puig d'en Cama, Almoster és un poble amb encant de menys de 1500 habitants, un racó del Camp de Tarragona tranquil, desconegut i...
El cap de setmana finalitzarà amb un conjunt d'actes durant el vespre del diumenge.
A les 20 hores, la zona de l'Espigó del Moll rebrà la ballada de sardanes, a càrrec de la Cobla de Reus Jove i...
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Dia: divendres, 1 de febrer de 2013
Lloc: Capella del Santíssim de la Catedral
Tindrà lloc la presentació del llibre Antoni Maria Alcover i la Seu de Mallorca, obra del senyor Pere Fullana, director de l'Arxiu Capitular i professor de la UIB, i del doctor Nicolau Dols, professor del Departament de FiIologia Catalana i Lingüística General i degà de la Facultat de Filosofia i Llletres de la Universitat de les Illes Balears.
Aquest llibre s'emmarca en el context del 150è aniversari del naixement de mossèn Antoni Maria Alcover i és la contribució de la Catedral de Mallorca a l'Any Alcover promogut pel Consell de Mallorca.
La primera part de l'obra reconstrueix la figura d'Alcover a la Catedral com a canonge, primer magistral (1905-1921), i posteriorment com a degà del Capítol (1921-1932).
A partir de les fonts arxivístiques de la Seu, especialment de les Actes Capitulars, coneixem la vida quotidiana d'Alcover a la Catedral durant els vint-i-set anys.
Un període que permet resseguir el rastre del canonge de combat coordinant les obres de restauració, organitzant el Museu o tenint cura del patrimoni, entre d'altres activitats.
En la segona part, s'ha conjugat la figura del filòleg, el predicador i l'home de ciència en un estudi que té en compte sermons inèdits d'Alcover, i que enfoca la seva figura des del doble vessant d'home d'Església i home de ciència.
La presentació comptarà amb la intervenció de monsenyor Xavier Salinas Viñals, bisbe de Mallorca, i mossèn Joan Bauzà i Bauzà. |
Mitjans internacionals de primera línia s'han fet ressò de les nou detencions d'aquest matí en una operació de la Guàrdia Civil contra l'independentisme.
La ràtzia dels Serveis d'Informació de la Guàrdia Civil l'ha ordenat el jutjat central número 6 de l'Audiència Nacional i ha acabat amb nou detinguts, acusats de terrorisme i rebel·lió.
El britànic Financial Times parla de l'operació com una "mesura abans de la controvertida sentència del proper mes".
"Les tensions sobre Catalunya han disminuït en part des del referèndum d'independència de fa dos anys [...] però es preveu que el veredicte del cas torni a augmentar la temperatura", expliquen.
"Els grups dels quals es diu que planificaven actes violents són més radicals que els polítics separatistes que lideren el govern de Catalunya o els que estan en judici", apunta el mitjà, que també es fa ressò de la "resposta indignada" del president Quim Torra a les detencions.
La BBC relaciona les detencions amb la "planificació d'una sèrie d'atacs violents coincidint amb l'aniversari del referèndum d'independència".
En la línia d'alguns mitjans espanyols, aquesta capçalera identifica els detinguts com a membres d'uns "Equips Tècnics de Resposta", "considerats com el braç més militant dels Comitès de Defensa de la República (CDR)".
Tot i això, aclareixen que "no se sap que hagi planejat o dut a terme atacs violents abans".
The Guardian parla de vincles entre els detinguts amb "una xarxa que crida a la desobediència civil", en referència als CDR.
Concretament, els relacionen amb equips que "han bloquejat anteriorment vies principals i línies ferroviàries, però la seva tàctica principal fins ara ha estat la resistència passiva més que la confrontació directa".
Les principals agències que proporcionen notícies a mitjans d'arreu del món també han publicat la informació.
Reuters es fa ressò de la nota publicada per la Guàrdia Civil i recorda que el moviment independentista "ha estat un repte important per Espanya des de fa anys, desencadenant la seva major crisi política en dècades amb una declaració d'independència de curta durada el 2017".
La revista alemanya d'informació general Der Spiegel informa sobre les detencions i cita La Vanguardia i El País, "que remeten a fonts anònimes".
La revista remarca que l'independentisme no ha estat mai violent i que els CDR "actúen de manera contundent però pacífica".
Afegeix: "els independentistes catalans sempre han protestat d'una manera decididament pacífica.
Consideren que només així podrán convèncer dels seus objectius a la majoria dels catalans".
L'agència Associated Press explica que, en el cas que es confirmessin les sospites de terrorisme de la Guàrdia Civil, "suposaria un fort cop per al moviment independentista de Catalunya, que està orgullós de la seva aclaparadora naturalesa pacífica des que va començar a agafar impuls el 2011".
La informació d'AP ha estat difosa també per l'americana ABCnews i el Miami Herald, entre d'altres.
🇺🇸 L'agència Associated Press es fa ressò de les detencions.
Mitjans belgues com la cadena de ràdio i televisió pública RTBF o el grup mediàtic L'Avenir, també han recollit la notícia, així com l'independent EUobserver o el diari de la Catalunya Nord L'Indépendant. |
Del 19 d'abril al 19 de maig podreu visitar al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet l'exposició H. J. Eysenck: la triangulació de la personalitat.
A les portes del 20 aniversari de la mort de H. J. Eysenck, l'exposició se centra en la figura del psicòleg científic més citat del segle XX, i el segon psicòleg amb més cites després de Freud.
La seva magna obra va representar un impuls en moltes àrees de la psicologia, des de les àrees més bàsiques, com la personalitat, a àrees més aplicades, com la psicologia clínica.
Tot i les seves importants contribucions, el seu caràcter fort va fer que sempre estigués implicat en polèmiques, ja que mai rebutjava la discussió.
Aquest fet fa que moltes vegades hom el recordi de forma esquerpa i malhumorada.
Malgrat això, gràcies als seus estudis i les seves investigacions, avui sabem quina és l'estructura bàsica de la personalitat, també coneixem com aprenen els nens en funció de la seva forma de ser, o també com tractar millor determinades psicopatologies, com ara els trastorns d'ansietat.
El llegat que ha deixat als professionals del món de la psicologia i de l'educació és vastíssim.
La mostra, que s'emmarca dins els actes de la Primavera de la llengua, ha estat organitzada pels Serveis Lingüístics, la Xarxa de Dinamització Lingüística i el CRAI Biblioteca del Campus de Mundet.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
Andorra la Vella.- A l'octubre es va concretar que el calendari previst per a l'assoliment d'un acord d'associació amb la Unió Europea podia estar en dos anys i mig.
A data d'avui, però, "com a mínim tornen a faltar dos anys i mig", tal com ha manifestat el secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, detallant que els canvis en el si de la Unió Europea han fet que "manquessin interlocutors tècnics i polítics" que poguessin dur a terme les negociacions que estaven previstes inicialment, una qüestió a la qual cal afegir, a més, la negociació post-Brexit que estan afrontant les institucions europees que "inevitablement tindran un impacte" tot i que a hores d'ara és difícil valorar "en quin grau", tal com ha assenyalat Riba.
D'aquesta manera, la reunió que estava prevista per a aquest mes de febrer ha estat posposada i les negociacions per analitzar 21 dels 25 annexos de l'acord es reprendran al mes de març.
Aquestes trobades arrencaran abordant qüestions com la lliure circulació de treballadors; la seguretat social; la llibertat d'establiment i el dret del treball.
De cara al mes de juny, hi ha prevista una altra reunió per tractar energia; serveis de la societat de la informació, audiovisuals i telecomunicacions; transports; la propietat intel·lectual; la protecció del consumidor i estadística; ja a l'octubre s'abordarien les regulacions tècniques i certificacions; responsabilitat sobre producció; el reconeixement de titulacions; els serveis en general; la contractació pública i el medi ambient.
Ja al desembre, es tractaran els serveis postals i la lliure circulació de capitals i de cara al febrer del 2021, es parlarà de competència, ajudes d'estat i dret de societats.
A banda, hi haurà intercanvis tècnics sobre aspectes veterinaris, fitosanitaris i de seguretat alimentària; agricultura; duana i comerç.
Es deixen de banda els serveis financers ja que des de la UE s'està fent una reflexió més aprofundida i cal veure cap a on avança.
Riba ha destacat que hi ha alguna d'aquestes reunions en què hi ha "molts temes sobre la taula", però també ha puntualitzat que algunes qüestions, com pot ser l'energia, estan força avançades.
Totes aquestes reunions es plantegen de manera bilateral, i així cada estat negociador avançarà en aquestes annexos de manera individual per després abordar una posició comuna.
Quant al Brexit, Riba ha destacat que el termini en el qual hauria d'haver un acord entre el Regne Unit i la UE és d'onze mesos però ha recordat també que hi pot haver una pròrroga que pot portar a què les negociacions s'allarguin dos anys.
Riba ha manifestat que el "desplegament de mitjans que absorbeix" aquestes negociacions amb el Regne Unit fa que recursos que es podien destinar a altres negociacions estiguin centrats en aquesta.
A més, caldrà veure, també, com certes matèries que Europa tracti amb el Regne Unit poden afectar els temes que encara ha de tractar Andorra.
En aquest sentit, ha recordat que la negociació post-Brexit se centra en àmbits comercials i que no creu que s'hagi de reconduir "el que ja s'ha parlat".
Així, el secretari d'Estat d'Afers Europeus ha manifestat que en alguns casos Andorra ha aprofitat les negociacions que la UE ha fet amb altres estats per posar exemples de qüestions que es poden introduir.
Riba ha manifestat, també, que a partir de l'abril s'iniciarà una segona ronda de reunions públiques que estaran molt enfocades a la lliure circulació de mercaderies, que és un dels apartats que està més avançat.
En aquest sentit, ha concretat que segurament no es faran onze trobades com en la ronda anterior ja que és una qüestió que pot interessar més a certs sectors focalitzats.
També ha avançat que a la tardor arrencaria la tercera ronda de reunions amb "continguts encara per decidir".
De manera paral·lela, també s'han previst trobades amb sectors professionals a partir del mes de març, concretament amb advocats, economistes, professions tècniques i sanitàries per abordar la lliure prestació de serveis i d'establiment.
Qüestionat sobre el document conjunt de la patronal, creu que el que es plantejava no era una demanda d'exclusió dels drets socials sinó mantenir la capacitat de poder de decisió.
En aquest sentit, ha recordat que Europa marca unes directrius però que després cada estat plasma unes polítiques concretes.
Ha assegurat, en aquest sentit, que potser va ser "una manera desafortunada de presentar la qüestió" per part de les patronals i que no es tracta, per tant, d'una qüestió de fons.
En la mateixa trobada amb els mitjans de comunicació en què Riba ha plantejat les qüestions anteriors, també ha recordat que aquest any se celebren els 30 anys de la signatura de la Unió duanera i que aquest establiment de relacions amb la UE se celebrarà amb diferents accions, com ara quatre xerrades al Consell General amb personalitat com Amélie de Montchelin (secretària d'Estat d'Afers Europeus francesa); Henri Gétaz, secretari general de l'EFTA; Santigo Fisas, exdiputat al Parlament Europeu i Claude Maerten, que va ser cap d'unitat d'Europa occidental del Servei Europeu d'Acció Exterior de la Comissió Europea.
A més, es farà una exposició a la tardor en col·laboració amb Cartooning for Peace.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
En l'inici del confinament em trobo amb la responsabilitat d'escriure un article per a L'Esportiu.
Fa dies que tot està xapat: competicions, entrenaments, rodes de premsa, futbol de base...
Aleshores, de què podem parlar els periodistes esportius?
Doncs de tot del que en tinguem coneixement i/o opinió.
Podria buscar similituds entre el futbol i el coronavirus, però crec que no fan falta analogies per descriure el que estem vivint.
Soc a casa confinat per obligació i, per part meva i de la meva família, per convicció i solidaritat amb la situació més greu i angoixant que recordo.
En aquests moments, tret del teletreball que ens tocarà fer cada dia, hem de buscar maneres per distreure'ns sense sortir de casa.
En el meu cas personal, com la de molts de vosaltres, ha estat la recuperació de sèries, llibres, discos i pel·lícules.
A més de noves joies que mai havia trobat el moment ni el temps per descobrir-les.
Durant aquests dos dies he començat la revisió de The Office (versió americana), on Steve Carell interpreta magistralment Michael Scott, el patètic responsable regional d'una empresa de venda de paper.
The Office és una sèrie creada i dirigida per Ricky Gervais i Stephen Merchant.
La sèrie original és la versió anglesa que va ser emesa per la BBC 2 fa dinou anys.
Michael Scott és un paio molt xiroi que generalment intenta empatitzar molt amb la gent i, alhora, demostrar la seva voluntat d'agradar, tot i que sempre l'acaba cagant.
A vegades penso que ell no ho faria pitjor que els nostres dirigents.
Ada Colau és a casa seva, Quim Torra lidera amb sentit comú però sense eines per aplicar i Pedro Sánchez va amb el fre de mà permanentment posat.
La Comunitat Europea no hi és ni se l'espera.
Amb en Michael tot seria igual de penós però riuríem una bona estona.
Somriure és un dels millors analgèsics que hi ha.
Aquest cop i, per necessitat, aquesta crisi està liderada pel personal sanitari del servei públic de salut.
Tothom estarà d'acord que són els nostres herois, però, alhora, també ho estarem que moltes de les persones que lloen aquests professionals voten partits que retallen la despesa sanitària pública i que sempre que poden privatitzen determinats serveis.
La sanitat i l'educació pública són dos dels béns més preuats que tenim i la nostra obligació és defensar-los.
Ha hagut d'arribar una desgràcia per adonar-nos-en.
És difícil ser conseqüent davant l'adversitat, però tots plegats hauríem de tenir una mica de memòria perquè en aquesta vida tot té un perquè.
D'aquí a quinze dies espero i desitjo poder tornar a escriure aquesta contra amb una altra perspectiva i amb el convenciment que el final és a prop.
Vaig aprofitar els darrers àpats abans del confinament per visitar diferents restaurants com el Bardeni, La Gamba de la Costa o el Sato i Tanaka, tots tres a Barcelona, que és on visc.
Quan acabi aquest malson haurem d'omplir els bars i restaurants del nostre país tant per celebrar que hem vençut el bitxo com per donar un cop de mà a un dels col·lectius més afectats econòmicament per la pandèmia.
La fi del confinament ha de servir per tornar a la normalitat el més ràpidament possible.
Confio en tornar ben aviat a fer servir el hashtag que tant m'agrada i em fa feliç:.
En sortirem d'aquesta i brindarem per tot.
Cuideu-vos molt i quedeu-vos a casa.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Colonial ha pujat un 5,44% en la jornada de Borsa d'aquest dilluns després de transcendir informacions sobre una eventual oferta de compra sobre la immobiliària patrimonialista.
La companyia que presideix Juan José Bruguera ha tancat la primera sessió de la setmana a un preu de 0,949 euros per acció, després d'oscil·lar la seva cotització entre un mínim i un màxim de 0,916 i 1,029 euros per títol.
Durant les primeres hores de la jornada borsària, les accions de Colonial han arribat a pujar fins un 14%, al sobrepassar el valor dels títols la barrera de l'euro per acció.
La immobiliària ha reaccionat així en el parquet després que el grup Villar Mir admetés haver analitzat una possible operació sobre Colonial, si bé ha indicat que actualment no existeixen acords o negociacions amb la immobiliària o els seus accionistes.
"Grupo Villar Mir ha estat analitzant una possible operació en relació amb la inmobiliaria Colonial, sense que a la data actual existeixin acords ni negociacions de cap tipus amb els accionistes de l'esmentada empresa", segons ha informat la corporació que controla i presideix Juan Miguel Villar Mir.
En un comunicat, el grup afegeix que, "en tot cas, qualsevol possible operació no tindrà cap relació, ni directa ni indirecta, amb OHL", constructora cotitzada del grup, què controla el 61% del capital.
Segons publica 'El Confidencial', el grup Villar Mir, al costat d'un grup d'inversors, estaria negociant l'adquisició de Colonial, immobiliària actualment controlada per un grup de bancs, en la seva majoria estrangers.
Colonial ha informat fa poc que preveu reiniciar aquest any converses amb els seus bancs per a renegociar el seu deute financera, que venç a final del 2014, i a tancament de setembre del 2012, la companyia sumava un endeutament net total de 3.454 milions d'euros.
Aquest passiu no inclou el deute d'uns 1.000 milions que suporta Asentia, la filial a la qual la immobiliària va segregar el seu negoci de terra i promocions, que considera no estratègic i que actualment està registrada com activitat mantinguda per a la venda.
Per la seva banda, Grupo Villar Mir canalitza en Immobiliària Espacio l'activitat amb la que compta en el sector, entre la que destaca la propietat d'una de les quatre torres del Nord del Passeig de la Castellana de Madrid.
Alhora, a finals de l'any passat, la corporació va comprar al Santander els edificis que conformen el 'complex Canalejas' de Madrid, que albergava les seus de l'entitat a la capital, per 215 milions d'euros amb la finalitat de reconvertir-ho en un 'macrocomplex' hoteler i comercial.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
GRICCSO (Grup de Recerca i Innovació en el Currículum de Ciències Socials)
GRICCSO és un grup de docents que ensenya ciències socials a diferents nivells educatius (primària, secundària i universitat).
Tothom té una llarga experiència docent i això ha permès poder pensar i repensar l'ensenyament de les ciències socials des de dins del centre i des de dins de la Universitat, conscients que cal seleccionar els continguts, perquè el saber és extens i complex i el temps és limitat.
El grup va començar a treballar el curs 2000-2001 amb una finalitat molt clara: reflexionar sobre el què i el com ensenyar ciències socials a l'educació obligatòria, per formar ciutadans responsables, participatius, solidaris i autònoms, capaços de prendre compromisos i d'actuar per aconseguir un món millor.
AUPDCS és una associació formada per professors i professores universitaris del camp de la didàctica de les ciències socials, professorat d'educació infantil, primària i secundària així com representants d'altres sectors del món de l'educació.
El seu principal propòsit és contribuir a la millora de l'ensenyament i l'aprenentatge de les ciències socials, especialment a través de la investigació i la innovació, i també a la millora de la formació del professorat de ciències socials, historia i geografia.
Entre les seves activitats principals cal destacar l'organització d'un simposi internacional anual, l'edició de la Revista de Investigación Enseñanza de las Ciencias Sociales -conjuntament amb els ICE de la UAB y la UB-, la difusió d'activitats científiques en didàctica de les ciències socials i la col·laboració amb altres associacions i entitats, tant nacionals com internacionals, que treballin aspectes de l'ensenyament de les ciències socials.
L' IRAHSSE/AIRDHSS va començar el 2010, amb un centenar de membres, entre ells professors/es, investigadors/es i d'altres experts que treballen en el camp de la didàctica de la història i de les ciències socials, i també tenen una intensa relació amb la didàctica de la geografia.
No obstant, l'associació també està oberta als altres camps del coneixement de les ciències de l'educació com la història de les disciplines o d'altres camps interdisciplinaris.
Els interessos dels seus membres no es circumscriuen només a la didàctica.
Per això, l'IRAHSSE/AIRDHSS pretén ser una cruïlla de tendències, un lloc de trobada on debatre i compartir sobre les diferents concepcions del nostre món, amb diferents punts de vista i des de contextos regionals, lingüístics i culturals diversos.
Amb la globalització dels intercanvis culturals, la transdisciplinarietat i la transnacionalitat són necessàries.
Per això, un dels objectius clau de l'associació és recolzar aquests debats en el marc d'una estructura accessible que permeti comparar i contrastar els resultats obtinguts en la recerca des de tots els racons del món.
Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i de les Ciències Socials
08193 - Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) |
La Fiscalia de Marsella ha demanat avui que li lliurin "de seguida" el vídeo que "Bild" i "Paris Match" asseguren haver visionat i que suposadament es va gravar des d'un telèfon mòbil durant els últims minuts del vol de l'A320 de Germanwings que el passat 24 de març es va estavellar als Alps francesos.
En un comunicat, el fiscal de Marsella, Brice Robin, ha indicat que ni aquest vídeo ni cap altre sobre la tragèdia figura actualment en la investigació.
"En la hipòtesi de què una persona disposés d'aquest vídeo ha de lliurar-lo de seguida a la secció d'Investigació de la Gendarmeria de Transports Aeris", encarregada de les indagacions, ha subratllat.
La reacció del fiscal es produeix després que "Bild" i "Paris Match" informessin ahir que han pogut visionar una gravació dels últims minuts del vol efectuada des de la part del darrere de l'avió.
Aquesta gravació, segons detalla "Paris Match" a la seva pàgina web, va ser recuperada per una persona pròxima a la investigació i, en la mateixa, encara que "l'escena és tan caòtica que no es distingeix ningú, els crits dels passatgers revelen que eren perfectament conscients de què passaria".
La revista apunta que se sent cridar "Déu meu" en diversos idiomes, i, "almenys en tres ocasions, cops metàl·lics que fan pensar que el pilot va intentar obrir la porta de la cabina amb un objecte pesat".
Cap al final del vídeo, segons aquesta font, els crits es van intensificar després d'una "sacsejada més forta".
Aquesta gravació coincideix amb les dades de la caixa negra trobada, en la qual van quedar registrats els sons i converses mantingudes a la cabina de pilotatge.
El copilot de l'avió de Germanwings que feia la ruta Barcelona-Düsseldorf va estavellar presumiblement l'avió contra els Alps francesos, després de bloquejar l'accés a la cabina al comandant de l'aparell. |
Willy Hernangómez ha estat el millor espanyol de la nit a l'NBA en sumar 24 punts i 11 rebots que no han evitat la derrota dels New York Knicks davant els Raptors de Serge Ibaka (97-110), mentre que el seu germà Juancho ha confirmat matemàticament que no disputarà els 'play-offs' després de la victòria dels Oklahoma City Thunder a Denver (105-106).
A punt d'acabar la temporada regular, s'ha resolt definitivament el panorama a l'Oest i els Portland Trail Blazers seran el rival dels Golden State Warriors en primera ronda dels 'play-offs', deixant fos els Nuggets, per la qual cosa a Juancho li queden dos partits abans d'anar-se'n de vacances.
Ara només queda resoldre l'Est, on tres equips lluiten pels dos bitllets que encara queden per a les eliminatòries.
Els Bulls de Nikola Mirotic (39-41) ocupen el vuitè lloc, però la lluita està molt disputada amb els Indiana Pacers (40-40) i els Miami Heat (39-41).
Si aconsegueix el seu objectiu, l'hispano-montenegrí s'uniria en els 'play-offs' als germans Gasol, Ibaka, José Manuel Calderón i l'ara lesionat Álex Abrines.
Qui sap des de fa temps que no serà present a les eliminatòries és Willy Hernangómez, cosa que no li ha impedit brillar aquest diumenge al Madison Square Garden, on ha estat el màxim anotador i rebotador del seu equip, que no va comptat amb el lesionat Carmelo Anthony.
WILLY HERNANGÓMEZ: 24 punts, 11 rebots, 5 assistències i 3 recuperacions.
MARC GASOL: 13 punts, 5 assistències, 2 recuperacions i 2 rebots.
RICKY RUBIO: 2 punts, 11 assistències, 3 recuperacions i 3 rebots.
JOSÉ MANUEL CALDERÓN: 2 punts, 3 rebots i 3 assistències.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El 29F començava amb una activitat mínima, aules buides i talls de trànsit, marcant l'inici de la jornada de vaga universitària convocada per estudiants, professors i personal administratiu per protestar contra les retallades.
El motiu bàsic de la protesta respon a la posició contrària a l'increment de taxes i a la degradació de la qualitat de l'ensenyament públic superior.
L'objectiu de la mobilització era paralitzar durant 24 hores l'activitat als centres.
L'acte principal era la manifestació convocada per la PUDUP a Barcelona, i compta amb el suport de sindicats d'estudiants i del personal d'administració i serveis i docent i investigador (PAS i PDI).
Aquesta és la segona vaga que convoca el sistema universitari durant aquest curs, després que el 17 de novembre es realitzés la primera.
En aquella ocasió els convocants van qualificar d'èxit el seguiment de la vaga.
Els estudiants van començar a escalfar els motors aquest dimarts amb una protesta davant del departament d'Economia i Coneixement.
Van intentar accedir-hi per plantejar al conseller Andreu Mas-Colell el rebuig al nou model de govern, ja que consideren que posa en suspens el dret a l'educació pública.
Aquesta acció es va saldar amb dos estudiants detinguts després que agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra impedissin l'entrada als estudiants.
La jornada de vaga universitària i de secundària ha arrencat amb una activitat mínima a les aules i amb talls a la carretera a l'AP-7 a Cerdanyola a primera hora i més tard a l'avinguda Diagonal de Barcelona, i també als Ferrocarrils de la Generalitat.
A primera hora del matí les universitats estaven pràcticament aturades per la vaga.
Piquets informatius s'han distribuït per bona part de les facultats, i a molts centres no s'hi ha fet classe.
A les 10.30 del matí un grup d'estudiants ha tallat l'avinguda Diagonal de Barcelona i s'ha manifestat per aquesta via.
Els manifestants han fet una marxa des de les facultats del Campus Nord a través de la Diagonal fins a la plaça Universitat, on estava previst que cap a dos quarts d'una del migdia comencés la manifestació principal de la vaga universitària convocada arreu de Catalunya.
Els manifestants han tallat tots els carrils de la carretera i també la zona enjardinada per on passa el tramvia.
La jornada de vaga a la UAB ha començat a primera hora amb piquets d'estudiants a diverses facultats i també en els principals accessos al campus de Bellaterra.
Els estudiants de la UAB s'han concentrat a la plaça Cívica del Campus de Bellaterra i s'han dividit en diversos grups per muntar piquets en els principals accessos al centre.
El col·lectiu també ha tallat l'AP-7 i la B-30 durant mitja hora, des de les 07.45 fins a les 08.15h, i la via dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) al seu pas per la universitat vallesana.
A banda, un grup de joves havia passat la nit a la Facultat de Lletres per protestar en contra de les retallades i per exigir una educació pública superior de qualitat.
Al Maresme, uns 150 estudiants han tallat la Nacional II a l'estació de Renfe de Mataró.
Amb el lema "L'educació no és un joc", alumnes de secundària, de grau mitjà i universitaris s'han manifestat amb crits de protesta en contra de les retallades.
Estudiants de la Universitat de Girona han tancat les facultats de Lletres i Educació, al Barri Vell, per impedir que ningú hi pugui accedir durant la jornada de vaga.
Els estudiants, que han dormit a la Facultat de Lletres durant la nit, han fet servir cadenats i tanques d'obra per barrar el pas a les facultats i mantenir tancats els centres fins al migdia, en què s'havia organitzat una concentració a les portes del rectorat.
A Tarragona el Campus Catalunya de la URV s'ha despertat amb una ínfima activitat a les classes, ja que bona part dels estudiants no han assistit a la facultat per la manifestació convocada.
Cap a les 9 del matí, una desena d'estudiants han blocat simbòlicament l'accés a la facultat i han recordat a tots els que hi volien accedir la necessitat d'assistir a la manifestació convocada aquest dimecres al migdia i també a la tarda pels carrers cèntrics de la ciutat.
Uns 3.000 universitaris s'han manifestat pels carrers de Lleida per denunciar que la política de retallades del governs català i estatal acabarà afectant negativament la qualitat de la universitat catalana.
També s'han sumat a la protesta professorat, personal d'administració i serveis i estudiants de batxillerat i FP.
Durant la mobilització s'han llençat alguns ous a la seu de CDC i a la subdelegació del govern de l'Estat a Lleida.
El seguiment de la jornada de vaga, que s'ha seguit a les universitats catalanes, ha sigut desigual a la UdL en funció de cada facultat.
Unes 50.000 persones, majoritàriament universitaris però també professors i estudiants de secundaria, s'han manifestat pel centre de Barcelona a partir de les 12.30h. del migdia contra les retallades del Govern en matèria d'educació.
També s'han fet manifestacions a la resta de capitals catalanes, amb unes participacions d'unes 2000 persones a Tarragona i Girona i unes 3000 a Lleida.
A l'hora d'inici la concentració ocupava tots els carrils de Gran Via de Barcelona, davant de la Universitat de Barcelona, la plaça Universitat i arriba fins Pelai i Ronda Universitat.
Estava encapçalada per la pancarta unitària "No pagarem la seva estafa, salvem la universitat pública", de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), que portaven els estudiants universitaris i de secundària sense cap portaveu.
Els manifestants criden lemes com "No a la privatització" i "Aquí, com a València, resistència".
La comitiva puja per passeig de Gràcia, fer una aturada davant la Borsa i la conselleria d'Economia.
La majoria dels manifestants són universitaris, però també els acompanyen professors i alguns alumnes de secundària amb les samarretes 'SOS per l'ensenyament públic'.
Els manifestants tiren boles de pintura, ous i petards, i cremen un ninot vestit d'empresari en senyal de protesta.
Un grup de manifestants trenquen els vidres del Banco Popular, al costat de la Borsa de Barcelona.
Després de seure al mig del passeig de Gràcia mentre els Mossos feien pressió per fer-los pujar, el gruix d'universitaris continua la marxa a peu passeig de Gràcia amunt.
Els manifestants tornen a la plaça universitat per llegir el manifest dels estudiants.
Passades les 14.30h. es dóna la manifestació per acabada i s'anuncia la intenció d'ocupar el rectorat de la UB.
Es comencen produir corredisses i càrregues policials pels carrers propers a la UB, que s'allargaran fins una hora més tard Es produeixen les primeres detencions de manifestants.
A les 16h. part dels estudiants es preparen per fer una assemblea a la UB i decidir si van cap a la plaça Espanya.
Mentrestant, un altre grup força nombrós de manifestants ja camina cap al MWC, per la calçada central de la Gran Via.
Uns 500 estudiants de la protesta es concentren a la plaça Espanya.
Els Mossos han blindat amb tanques l'accés al Mobile World Congress (MWC) i al cap d'una estona es produeixen noves càrregues policials i alguna nova detenció.
Les protestes dels estudiants han provocat que es tanquessin els accessos de la Plaça Espanya a la Fira en alguns moments de la tarda.
Els congressistes del Mobile World Congress que volien marxar del recinte ho havien de fer pels accessos de l'avinguda Rius i Taulet.
Els manifestants comencen a marxar de la plaça Espanya per dirigir-se a la comissaria de les Corts, on s'han traslladat els diversos detinguts de la jornada de mobilització, que segons fonts policials han estat 12.
Els estudiants reunits a la Universitat de Barcelona decideixen mantenir l'ocupació i quedar-s'hi a dormir.
A les nou de la nit fan una altra assemblea per organitzar-se.
Els estudiants discuteixen en assemblea les accions de demà dijous.
A les 12h. tornaran a la Plaça d'Espanya per protestar davant del Mobile World Congress.
Èxit absolut de la vaga i més de 70.000 persones a la manifestació de Barcelona
La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública valora com un èxit absolut la vaga general d'universitats convocada a dia d'avui 29 de febrer.
El seguiment ha estat massiu entre els estudiants i el professorat alhora, que ha tingut una repercussió significativa entre el personal d'administració i serveis.
Les manifestacions arreu de Catalunya han tingut una assistència molt alta.
La de Barcelona, amb més de 70.000 assistents, ha estat la manifestació universitària més gran dels darrers 25 anys.
Aquesta vaga ha obert una nou marc de debat sobre la universitat pública i esperem que les autoritats n'estiguin a l'altura, cosa que a hores d'ara no han demostrat al negar tots els problemes fonamentals que han dut a aquesta vaga.
Així mateix anunciem la pròxima convocatòria de noves mobilitzacions que obrin un debat real sobre el paper que ha de tenir la universitat pública en el marc de la crisi actual que estem vivint.
Un debat que no pot passar per la retallada de les universitats i del propi dret a l'educació del nostre país, tal com s'està produint actualment.
Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública
Barcelona, 29 de febrer de 2012
Segona vaga del curs a les universitats catalanes.
Aquest 29 de febrer hi ha hagut la segona jornada de vaga general universitària d'aquest curs 2011-2012, motivada per les retallades que està promovent en l'educació superior el govern de la Generalitat.
La convocatòria la va realitzar ja fa unes setmanes la Plataforma Universitària en Defensa de la Universitat Pública.
La CGT va legalitzar la vaga, junt a altres sindicats (CCOO, UGT, CSC en el cas del professorat i CAU-IAC, CSC en el cas del personal d'administració i serveis).
L'èxit de l'anterior jornada de vaga, del 17 de novembre, possiblement està al darrera del fet que altres sindicats hagin participat, en aquesta ocasió, a la convocatòria.
Les assemblees de professorat i de personal d'administració i serveis de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra han promogut també activament la crida.
Segons les dades de que hem anat disposant, el seguiment de la vaga ha estat molt important.
En la majoria de facultats de Barcelona i rodalies l'activitat docent ha estat molt baixa o pràcticament nul·la.
Els pàrquings de treballadors/es de les facultats revisades han estat durant tot el dia per sota del 50% del seu aforament habitual.
En el cas del personal d'administració i serveis, col·lectiu on la vaga del 17 de novembre va ser menys forta, avui s'ha observat una incidència sensiblement major de l'aturada.
La jornada de vaga ha conclós en manifestacions a totes les capitals catalanes.
Tarragona i Girona si han agrupat més de 2.000 en cada cas, i unes 3.000 a Lleida.
Barcelona ha viscut la manifestació universitària més gran dels darrers 25 anys, amb unes 70.000 persones als carrers.
A part d'universitaris, hi ha destacat la presència d'estudiants i professors/es de l'educació preuniversitària, personal sanitari i treballadors de l'Ajuntament de Barcelona i d'autobusos.
Des de CGT es valora molt positivament aquesta jornada en la qual el sindicat hi ha tingut una gran implicació, tant en les tasques de promoció de la vaga com en l funcionament de la PUDUP.
L'epicentre de la jornada de vaga a l'ensenyament públic superior al Camp de Tarragona d'aquest dimecres ha estat la ciutat de Tarragona.
Des de primera hora del matí hi han hagut piquets informatius als campus Catalunya i Sescelades, també a la parada d'autobusos de la plaça Imperial Tarraco i s'ha bloquejat l'entrada a l'aparcament de les facultats de Ciències Jurídiques i Lletres.
Diferents pintades i pancartes en les parets del Campus expressaven el malestar estudiantil amb les decisions preses pel Govern en matèria d'educació i universitat.
El SEPC ha fet una valoració positiva del seguiment de la vaga i l'ha xifrat entre un 50 i un 60%.
Segons dades facilitades per la URV, el seguiment al Campus Catalunya ha estat pràcticament total i més desigual a Sescelades.
A partir de les 11h. unes 2000 estudiants, tant de la Universitat Rovira i Virgili (URV) com de centres de secundària, han participat a la manifestació que han convocat l'Assemblea de la URV i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a les onze del matí per protestar contra les retallades i la precarització de l'ensenyament públic.
La marxa ha sortit de la plaça Imperial Tarraco i ha finalitzat al Rectorat de la universitat on els estudiants s'han tancat per expressar el seu malestar.
Des de l'Assemblea de la URV s'ha denunciat que s'està intentant privatitzar la universitat permetent que empreses privades puguin accedir al sistema universitari, per exemple el Grup Soteras que gestiona tots els bars i restaurants de la universitat o l'empresa Vendrell Estil, que té la concessió de l'aparcament del campus Catalunya.
Els estudiants aposten per l'autogestió de tots els serveis, com es fa amb la biblioteca.
També reclamen l'ampliació i gratuïtat de les línies d'autobús que van des de l'estació de trens de Tarragona als diferents campus, així com una reducció del preu de les matrícules.
La manifestació ha recorreguts els carrers de Tarragona fins aturar-se al davant dels Serveis Territorials d'Ensenyament i de la Delegació del Govern, al carrer Sant Francesc, on s'han llençat ous de pintura a les façanes.
En finalitzar la manifestació s'han tancat uns minuts al vestíbul del Rectorat i posteriorment han realitzat una assemblea a l'exterior on han acordat quedar-se fins que la vicerectora, Maria Bargalló, els rebés, per tal de reclamar-li espais on reunir-se, la cessió d'aules i que s'acabi la censura cap els actes que organitzen.
Es tracta, primer de tot de facilitar i no censurar la comunicació entre estudiants mitjançant el correu electrònic massiu.
Segon, el restabliment del dret a què qualsevol estudiant pugui sol·licitar aules per al seu ús acadèmic o organitzatiu de les associacions del centre.
I, per últim, que les associacions de la URV tinguin la possibilitat de disposar d'espais de reunió adequats a les seves necessitats i que el seu nombre sigui proporcional al nombre d'associacions existents i actives a la comunitat universitària.
De la seva banda, el personal d'administració (PAS) de la URV, ha fet concentracions sorolloses a les portes dels diferents centres de treball amb un uniforme "antiretallades".
Els sindicats denuncien la retallada constant dels pressupostos de la universitat, que l'any passat va arribar al 16% en el cas de la Rovira i Virgili i afirmen que aquestes mesures suposaran l'acomiadament de personal i afectaran a la qualitat docent.
A partir del migdia, una cinquantena d'estudiants han iniciat una tancada a l'interior del Rectorat.
A mitja tarda, diversos representants s'han reunit amb interlocutors de la institució i han comunicat que l'ocupació només serà permesa si els accessos al Rectorat resten tancats sense possibilitat d'entrar ni sortir durant 12 hores, és a dir, de vuit del vespre a vuit del matí.
Davant d'aquesta imposició, els estudiants han convocat una concentració de rebuig a aquest segrest a tres quarts de vuit del vespre just a la porta per tal d'evitar-ne el tancament.
Finalment unes 50 persones s'han quedat a dormir a l'interior del Rectorat de la URV en senyal de protesta davant el fet que la direcció del centre no ha acceptat cap de les seves reivindicacions.
La jornada de protestes a la ciutat de Tarragona ni finalitzava aquí.
A les set de la tarda, la Plataforma Ciutadana per a la Defensa dels Drets Públics ha decidit sumar-se a la jornada de mobilització europea en contra de les retallades amb una nova manifestació, en la qual han participat unes 4000 persones.
La manifestació, que estava convocada per la Plataforma Ciutadana en Defensa dels Drets Públics i l'Assemblea del 15M, a sortit de la plaça Imperial Tarraco a les set i ha arribat fins a l'Estàtua dels Despullats, on s'han llegit diversos manifestos.
En acabar la manifestació uns 200 estudiants han decidit posar rumb cap al Rectorat per donar suport als participants en la tancada, però finalment la direcció de la universitat ha permès que es quedessin a dormir.
La tancada en principi és indefinida i està condicionada a si les negociacions avancen.
La idea és que a primera hora del matí de dijous, els estudiants bloquegin l'entrada del Rectorat.
Font: Agències, mitjans informatius, CGT i PUDUP.
29F: Crònica del setmanari Directa
La jornada de vaga als campus universitaris convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) ha tingut un seguiment massiu a les aules i un poder de convocatòria enorme als carrers.
La manifestació central de la jornada al centre de Barcelona ha aplegat més de 50.000 persones i la de València més de 20.000.
Les marxes de Tarragona, Lleida i Girona també han aplegat milers de persones.
La nit ha estat llarga a molts recintes universitaris, on s'han fet tancades i desenes d'alumnes han pernoctat a les facultats de Biologia, Química, Física, Econòmiques, Dret i Farmàcia de la UB, Industrials de la UPC, Escola del Treball, campus Raval de la UB, edifici històric de la UB, campus Ciutadella de la UPF o l'escola Massana, entre d'altres.
També cal destacar que molts instituts de secundària han fet vaga i s'han tancat als centres.
Ben d'hora ja s'han produït les primeres accions que feien preveure que la jornada seria intensa.
Abans de les vuit del matí un nombrós grup ha tallat el trànsit viari a l'AP-7 i la B-30, just a tocar del campus de Bellaterra.
També han bloquejat l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de la UAB, fet que ha comportat que la direcció de FGC decidís suspendre l'arribada de combois a aquest punt.
Els vehicles que entraven a Barcelona per la Gran Via a aquella mateixa hora s'han topat amb una barricada de neumàtics cremant.
A partir de les 9h del matí ha començat una intensa activitat de piquets que han fet cercaviles per tots els campus universitaris.
La tònica general era amb major o menor intensitat la mateixa: un seguiment massiu i baixíssima presència de docents i alumnat a les aules.
El Campus Diagonal de la UB presentava un aspecte inusual a la pràctica totalitat de les facultats, amb l'excepció dels laboratoris de pràctiques de Química i tres aules de la facultat d'Economia.
Les pancartes i pintades són presents a les parets, façanes i passadissos de la majoria d'instal·lacions universitàries.
Cap a les 10h del matí s'han iniciat les cercaviles.
Un miler de persones convocades al Palau Reial han desplegat una enorme pancarta contra la privatització de l'ensenyament universitari, i han marxat lentament en direcció al centre de la ciutat, provocant un col·lapse viari considerable.
El Trambaix s'ha suspès i tots els autobusos han estat desviats.
La seu central de La Caixa, ubicada a la plaça Maria Cristina, ha quedat plena d'impactes de globus de pintura al crit de "banquers mafiosos i lladres".
A mida que la cercavila avançava s'anava convertint en una manifestació, ja que arreplegava l'estudiantat dels diferents centres d'ensenyament superior (UPC) i secundari ubicats en el seu recorregut carrer Balmes avall.
Només aquesta marxa ja sumava 3.000 persones quan s'ha incorporat a la Gran Via.
Una altra cercavila amb orígen al campus Raval de la UB s'ha dirigit fins al hall de l'estació de metro de la plaça Universitat, on han sabotejat desenes de màquines expenedores i validadores de bitllets en protesta per la recent pujada dels preus del transport públic.
Tot seguit s'han dirigit a la històrica seu de la Cadena Ser-Ràdio Barcelona ubicada al carrer Casp, on han ocupat les instal·lacions i han exigit a la direcció de l'emissora que els permetés la lectura d'un comunicat de quatre minuts en directe.
En un primer moment els responsables de la ràdio s'hi han negat, però veient la determinació de la columna de manifestants han optat per obrir micròfons i permetre que el missatge de denúncia arribés a milers d'oients que sintonitzaven l'emissora prop de les 10h del matí.
Altres marxes han recorregut els campus de la Universitat Pompeu Fabra i de la UPC.
A municipis com Sabadell, Terrassa o Mataró també s'han fet cercaviles, amb el tall durant uns minuts de la N-2 al seu pas pel Maresme central.
Tocades les dotze del migdia era pràcticament impossible circular amb vehicle pel centre de la ciutat.
Tots els edificis governamentals –com ara la seu de l'Institut Català de la Salut o el Departament d'Economia i Empresa– estaven tancats i amb agents antiavalots al seu interior.
La marea de manifestants arribava per tots els carrers propers a la plaça Universitat i també per les diferents estacions de metro del centre de la ciutat.
No és fàcil veure el perímetre de la plaça Universitat desbordat de manifestants, avui ha estat un d'aquest dies, i això és un bon termòmetre per a valorar l'èxit amb escreix la mobilització.
Feia temps que una manifestació universitària no reunia a tanta gent.
La plaça i les rodalies són plenes de gom a gom i avui la manifestació és molt més que un encontre estudiantil.
Professorat i personal d'administració i servei d'algunes universitats també s'han sumat a una vaga seguida massivament des de primera hora del matí.
A la cèntrica Plaça Universitat hi acudeix també alumnat dels centres d'educació secundària, personal sanitari indignat amb les retallades i altres treballadores i sindicats compromesos amb la funció dels serveis públics.
Tothom ho comenta: "quina gentada!", "està a petar de gent".
El camió que encapçala la manifestació s'endinsa poc a poc per la Ronda Sant Pere fins que un dels organitzadors li crida l'atenció a la conductora: "a aquest pas arribarem demà!".
Des del camió criden "Aquí com a València, resistència!", "No, no, no, a la privatització!".
Les voreres vessen de gent però també de misteri.
S'ha fet córrer que la manifestació culmina amb una acció sorpresa.
El gran bloc uniforme que conforma la manifestació s'allarga a l'alçada de la borsa de Barcelona.
I la gent descarrega la ràbia contra la seu dels mercats borsaris, contra les furgonetes de la Brigada Mòbil que la custodien i, especialment, contra la seu del Banco Popular, contigua a la Borsa, i completament desprotegida.
La capçalera segueix el seu camí, però un bon gruix d'estudiants esperen.
"És aquí l'acció sorpresa?", li pregunta un noi motxilla en mà al seu company.
Xiulets, mans enlaire i crits contra les persones encorbatades que treuen el cap per la finestra: "No nos mires, ¡tírate!".
I de sobte a les paraules les acompanya un allau d'objectes de tot tipus, al principi tímid, que acabarà per trinxar el banc desprotegit.
Un noi li diu a un altre: "els nostres pares quan sortien de mani el que feien era bolcar cotxes".
S'encén una simulació de taüd amb la inscripció "RIP Universitat Pública" al costat de les tanques que protegeixen la Borsa de Barcelona.
Les furgonetes que la custodien, reben pedrades, ampolles, pals, ous i pintura.
Tot plegat fa que semblin una obra de pop art que ni el mateix Andy Warhol hauria aconseguit plasmar.
El rovell de l'ou es mescla amb el groc, el blau i el magenta de la pintura, i darrera els vidres s'intueix la cara de pocs amics del policia.
I avui, per sorpresa, els retrets contra els llançaments de coses han estat testimonials i la por sembla haver-se esfumat.
Quan més grans són els rocs, més gran és el rebombori i el soroll dels aplaudiments.
Desenes d'estudiants d'institut encaputxades comencen a atacar el banc.
Comencen amb ous i alguna pintada, però aviat comencen a aparèixer llambordes.
Primer una, després una altra i, en veure que els vidres cedeixen una allau imparable.
Algunes persones ho intenten aturar però són repel·lides per la multitud.
Dos skaters agafen els patins i participen del trencament.
I amb quasi tots els vidres trencats i l'aldarull generalitzat se senten crits que diuen: "vamos, vamos, vamos!" i alguna gent s'endinsa al banc.
Els banquers s'ho miren estupefactes.
La por ha canviat de bàndol per uns moments, i els executius espaordits es protegeixen com poden: puntades de peu i sobretot traient pit.
No acovardeixen gaire a qui ha entrat: alguns els tiren rocs i d'altres directament s'hi enfronten cos a cos a cops de puny.
L'eufòria de la incursió dura poc, i corrents tothom qui havia entrat surt cap a fora.
Comencen aleshores les càrregues: primer al carrer Diputació amb Passeig de Gràcia, primeres corredisses.
La forta però ve des de la Gran Via, i provoca les primeres detencions.
Els antiavalots carreguen contra la gent concentrada davant del banc i tothom fuig en direcció muntanya.
Agents de paisà corren a tota velocitat i enxampen i detenen a dues persones.
La manifestació ocupa el Rectorat de la UB
La línia policial se situa ara al carrer Diputació.
La capçalera havia girat per Aragó a l'esquerra i de nou abaix per Balmes.
A l'encreuament amb Diputació, han recollit la cua que havia patit les càrregues a Passeig de Gràcia i s'ha iniciat aleshores l'ocupació del Rectorat de la UB per la porta del darrera, a l'alçada del carrer d'Enric Granados.
La gentada ha anat entrant, creuant el jardí i pujant les escales de l'edifici històric, mentre la capçalera ha seguit per entrar per la porta principal.
Amb gran part de la gent a dins, els crits són clamorosos i ressonen per totes les parets: "Universitat pública i de qualitat!".
Corredisses pels patis interiors en direcció a la porta del darrera.
"Estan carregant a Diputació!".
Un contenidor crema amb virulència a la confluència amb Balmes i els mosso carreguen contra la cua de la manifestació.
Molt xivarri, però l'amuntegament de gent impedeix que la càrrega tingui èxit.
La línia policial aconsegueix arribar, però, a l'alçada de l'entrada al Rectorat.
Els mossos es retiren, i molta gent que es refugiava al Rectorat surt victorejant la retirada.
Atropellaments i aldarulls al carrer Diputació
Els antiavalots sorprenen a la porta del darrera del Rectorat.
Quan tothom els fa retrocedir el primer dels furgons prem l'accelerador i envesteix un munt de manifestants que eren al davant.
Per la inèrcia, molta gent que intentava barrar-los el pas cau a terra.
De resultes, una dona ha resultat ferida al braç segons fonts mèdiques i ha hagut d'ingressar a l'Hospital Clínic.
I si fa un minut els crits eren de victòria, ara són de ràbia.
Els altres furgons segueixen el mateix procediment i, enlloc de retrocedir, avancen contra la multitud.
Fugen, però la ràbia arriba al seu punt àlgid i centenars de persones surten del rectorat i bolquen contenidors, els prenen foc i llancen pedretes del jardí contra la policia.
En aquest punt, l'enfrontament es converteix en un estira-i-arronsa.
La policia carrega contra les manifestants que s'han dispersat pels carrers superiors i fa de nou algunes detencions.
Els furgons passen a tota velocitat per Diputació, aparten els contenidors i, quan marxen, la gent que es refugia surt i els torna a col·locar enmig del carrer.
Quan la policia torna, la majoria de gent es refugia al rectorat.
La majoria, perquè algunes persones es queden apagant els petits focs amb cartrons.
"Així ens posem a la seva alçada!", crida a una noia.
"Amb la violència no farem res", diu un noi que l'acompanya.
Des de l'interior algú els increpa: "hippies!".
I la policia s'acarnissa amb els dos nois no-violents.
Aixequen les mans, però un agent els colpeja repetidament.
"Fora, he dit que fora", els repeteix l'agent.
I ha de venir un altre mosso a dir-li prou perquè els deixi estar.
Les càrregues es reprodueixen durant mitja hora amb el mateix procediment.
Als portals s'hi refugien desenes d'estudiants amb motxilles que s'ho miren tot plegat amb cara de preocupació.
També als bars i les cafeteries, amb les persianes a mig baixar.
Els estira-i-arronsa han acabat amb un cop de puny a sobre la taula de la policia que ha pentinat repetidament, i durant més de 15 minuts tota la zona superior del Rectorat.
Tothom que s'agrupava a les parets, rebia una càrrega, quan no una detenció.
Els grups de nois i noies amb motxilles que no arribaven a la majoria d'edat es multipliquen a totes les cantonades.
Amb les mans aixecades i els ulls plorosos.
La policia marxa i tot sembla tornar a la normalitat.
S'hi ha fet una assemblea on estudiants de totes les facultats han pogut intervenir.
Tanmateix, un grup prefereix no deixar-ho aquí i comença a caminar per la Gran Via en direcció a la Plaça Espanya: "Anem a Plaça Espanya.
Un bon grapat de gent segueix al darrera, d'altres es queden al Rectorat.
La manifestació espontània que va cap a Plaça Espanya no du pancarta.
Arriben a Plaça Espanya i comencen a col·locar tanques que creuen la rotonda des de la vorera al cercle central.
Els mossos no s'ho pensen dues vegades i tornen a la càrrega.
Arraconen a la gent a la part muntanya-Besós de la plaça i la gent s'asseu al terra.
"Eh tu, què graves?", li etziba un manifestant a un antiavalot que grava la concentració des de la línia policial.
La concentració s'eternitza i arriben notícies de les persones detingudes.
Diuen que són 20!", li replica un altre.
Un noi és detingut quan mostrava als agents el seu carnet d'identitat.
La gent cridava "on està el número de placa?" i el noi es passejava davant la línia policial DNI en mà.
Un antiavalot l'ha agafat per les espatlles i ha estat detingut.
La concentració acaba per dissoldre's i la gent es dirigeix a la comissaria de Les Corts a reclamar la llibertat de les persones detingudes.
Balanç per un dia tens: 13 persones detingudes, desenes de ferides, un rectorat ocupat i una manifestació multitudinària, un pas de gegant, per un moviment que ja no és tan sols estudiantil, sinó universitari, educatiu i social, un allau de veus a favor dels serveis públics i de qualitat. |
Amb cinc guardons, el grup és el clar triomfador de la nit dels Premis Enderrock que s'han lliurat per tercer any a Girona
Txarango ha estat un dels grups que més ha connectat amb el públic durant el 2014 omplint places, festivals i auditoris.
I així els ho ha reconegut el públic i també la crítica convertint-los en els grans triomfadors de la nit dels Premis Enderrock, que s'han entregat al Teatre Municipal de Girona.
Els del Ripollès s'han endut cinc guardons.
"Que públic i crítica hagin coincidit premiant-nos és molt especial i ens dóna força", reconeix Alguer Miquel.
Més de 16.000 persones han votat per escollir els diferents guardons.
La gala ha arrencat amb una actuació sorpresa de Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler i també hi han participat Els Catarres, Joan Dausà, Núria Graham, Nyandú i Senior i el Cor Brutal.L'inici de la gala ha tingut un marcat record per a les víctimes de l'avió estavellat als Alps.
Un crespó negre es reflectia sobre el teló minuts abans de començar la gala.
El director de la revista Enderrock, Lluís Gendrau, ha tingut un record per als morts i les seves famílies i ha remarcat que la llotja presidencial del Teatre Municipal ha quedat buida perquè les autoritats han suspès tots els actes oficials.
Les actuacions de la nit ja s'havien anunciat -han tocat Els Catarres, Joan Dausà, Núria Graham, Nyandú i Senior i el Cor Brutal- però la gala ha començat amb una sorpresa.
Toti Soler ha estat l'encarregat d'obrir la cerimònia i ha interpretat una de les seves cançons més populars, 'Petita festa'.
A més, a duet amb Sílvia Pérez Cruz, han interpretat 'Cançó de suburbi', un tema especial perquè va ser Ovidi Montllor qui va encarregar a Toti Soler que musiqués aquest poema de Josep Maria de Sagarra per a un dels darrers muntatges músico-literaris que van presentar els dos artistes.
Acaben d'arribar d'actuar de Mèxic i ja tenen a la vista el proper viatge: a la Xina.
Al 2013 ja es van endur el seu primer premi Enderrock per al millor directe i ara, dos anys més tard, s'han convertit en els grans triomfadors de la nit de la música catalana.
El grup de fusió s'ha endut cinc guardons, quatre per votació popular i un de la crítica.
Txarango ha recollit el premi a millor disc de pop-rock en català per 'Som riu', millor artista i millor directe de l'any, i el tema 'Compta amb mi' ha rebut el premi a la millor lletra.
A més, la crítica també els hi ha atorgat el premi a millor artista de l'any, coincidint amb el criteri de la votació popular.
El veredicte dels premis de votació popular l'han pres 16.100 usuaris que s'han registrat a la pàgina web dels premis per poder escollir els seus favorits.
La participació enguany ha augmentat un 14,8% respecte l'any passat.
Per al grup del Ripollès és especialment valuós que quatre dels cinc premis els hagi decidit el públic.
Tenen clar que això els dóna força però el seu amor per la música va més enllà.
"Si tenim la sort de connectar amb la gent és un privilegi brutal però la música ens fa tan feliços que ens hi dedicaríem encara que no ens anés gens bé", ha reconegut un dels integrants, l'Alguer Miquel.
Un altre dels guanyadors -de fet s'ha endut el seu primer premi Enderrock- ha estat Joan Dausà.
El públic l'ha distingit amb el guardó a millor cançó d'autor per 'On seràs demà?'.
El músic reconeix que aquest segon disc és més profund en les lletres i que ha estat més "exigent i dur" amb sí mateix.
Per això, el fet que la lletra hagi arribat a la gent el reconforta.
"Quan intentes transmetre alguna cosa des de dins teu i això arriba i connecta i algú decideix que allò es mereix un premi fa encara més il·lusió", assegura.
Entre els premiats també hi ha Bonobos, de Centelles.
Asseguren que rebre el premi a millor grup revelació és una responsabilitat que defensaran aquesta temporada de concerts que arrenca.
"Aquest premi significa un plus de motivació de cara al començament de la nova temporada de concerts i és una obligació demostrar-ho plaça per plaça", ha declarat un dels integrants, Pau López.
Entre altres premiats de la nit hi ha Els Amics de les Arts (que no han pogut assistir a la gala perquè són a Manchester).
'Ja no ens passa' ha estat elegida millor cançó de pop-rock.
Els Amics de les Arts també s'han endut el premi a la millor portada per 'Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure'.
'Sexy' d'Oques Grasses, ha obtingut el premi al millor videoclip i 'Protesta' de Cesk Freixas, el millor DVD.
Els guanyador del guardó al millor artista en llengua no catalana ha estat Love of Lesbian i Bonobos s'ha endut el reconeixement a grup revelació.
Pel que fa a les sales de concerts, la votació popular ha considerat que La Mirona de Salt (Gironès) és la millor.
En cançó d'autor, els vots populars han anat a Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró (aquest darrer no ha pogut assistir a recollir el premi) pel disc 'Granada' i a Joan Dausà pel tema 'On seràs demà?'.
En el capítol de folk, Toni Xuclà ha estat guardonat amb el millor disc per 'Una terra sens mapa' i Lo Gitano Blanc amb la millor cançó per 'La rumba ebrenca'.
Pel que fa al jazz, Joan Chamorro ha estat doblement guardonat amb el disc 'La màgia de la veu' i millor nova proposta per Presenta Rita Payès.
En l'apartat de clàssica, el millor disc ha sigut per 'Araguaia' de Carles Cases i millor nova proposta per l'Orquestra del Montsalvat.
Finalment, el disc 'El Petit Príncep' d'Àngel Llàcer i Manu Guix, ha estat guardonat en el nou apartat infantil / públic familiar.
Els premis de la crítica, que també s'havien fet públics al gener, han anat a parar a Txarango (millor artista), el disc 'El poder del voler' de Senior i el Cor Brutal (millor disc de l'any), 'On és la màgia?' de La iaia (millor disc de pop-rock), 'Allau d'estrelles solitàries' de Xavier Baró (millor disc de folk), Zoo amb el debut 'Tempestes vénen del sud' (grup revelació), 'Vertebrats' de David Mengual Free Spirits Big Band (millor disc de jazz), i 'Mompou Songs' de Roger Padullés (millor disc de clàssica).
Altres premis que s'han lliurat aquesta nit és el guardó que el Grup Enderrock i Estrella Damm atorguen des de l'any passat per reconèixer una persona o esdeveniment musical destacable de l'any.
El jurat ha decidit adjudicar enguany el guardó a l'escenògraf i director audiovisual arenyenc Lluís Danés, per la seva tasca com a creador i dissenyador d'escenaris per a artistes i festivals, així com per la direcció, guió i realització de documentals, pel·lícules, espectacles i videoclips musicals.
Els Premis Enderrock - Premis de la Música Catalana també guardonaran la millor producció i enregistrament sonor de l'any amb el Premi Joan Trayter 2015 que s'ha lliurat a Miqui Puig pels discos 'El debut' de Coriolà i 'Salvatge manifest' de Morgat Morgat, a més de rebre un reconeixement pels cinc anys d'assessorament musical i implicació amb el concurs Sona 9 per a grups emergents.
La gala s'ha portat a terme enmig d'un ambient festiu on els premiats han reivindicat la importància de la música com a forma d'expressió, llibertat i divulgació de la cultura catalana.
Un exemple ha estat el grup Bonobos que han llançat un missatge positiu cap als joves d'avui en dia que, segons els artistes, no són "la generació de la crisi, sinó el jovent de present".
També s'han escoltat crítiques de caire polític cap a l'IVA cultural o les polítiques del govern estatal que no aposta pel foment de la música entre els infants.
Altres, com en Cesck Freixas han volgut aprofitar el seu discurs per posar de relleu la feina de les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca d'arreu de Catalunya que treballen per aquells "més necessitats" i reivindicar la independència de Catalunya.
Paral·lelament, els còmics Xuriguera i Faixedas han posat el toc d'humor durant tot l'acte amb les seves presentacions i comentaris.
Uns 'gags' que han arrencat els aplaudiments del públic que ha omplert de gom a gom el Teatre Municipal de Girona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La seu d'Esquerra Republicana (ERC) de Girona va viure ahir un ambient de satisfacció i eufòria a mesura que s'anaven escrutant els resultats i s'anava consolidant la victòria del partit no només a la província de Girona sinó arreu de Catalunya.
El president de la Federació Regional de Girona, David Mascort, va ser el primer a fer el discurs entre forts aplaudiments i crits de «llibertat».
L'actual batlle de Vilablareix va subratllar que, malgrat que «no són temps de moltes alegries, estem contents», afirmant amb contundència que «la independència ha vingut per quedar-se, seguim units, seguim tenyint Catalunya de groc».
Per la seva banda, la cap de llista republicana al Congrés per Girona, Montserrat Bassa, amb un somriure d'orella a orella, va dedicar els bons resultats a la seva germana Dolors, afirmant que «ara podem dir que estem més a prop de la llibertat que mai».
La seu de la federació republicana gironina es va anar omplint a poc a poc amb membres del partit i premsa amb un cert nerviosisme optimista.
A banda del cartell amb l'insígnia de la formació, la seu comptava amb un roll-up amb Oriol Junqueras, sempre present i exemple a seguir pel partit.
Amb el total gairebé escrutat i consolidada l'adhesió d'un diputat més respecte als dos obtinguts el 2016 al Congrés, Mascort va ressaltar que «hem guanyat les eleccions, la gent ha dit prou a la repressió, ja que només amb diàleg solucionarem els problemes».
Després de dues setmanes de política intensa, Mascort ha destacat que «hem fet la nostre millor campanya i la gent ha cregut amb la nostra estratègia», finalitzant el seu discurs agraint a tots els gironins que els han donat suport.
Per la seva banda, Montse Bassa va dirigir el triomf a la seva germana i a la resta des polítics empresonats i que es troben a l'estranger.
La mateixa va confessar que «estic preparada per anar a Madrid amb el cap ben alt», afegint que l'objectiu és «defensar els interessos dels gironins i treballar per aconseguir la independència de Catalunya».
Forts aplaudiments, caloroses abraçades i crits d'alegria van clausurar la valoració dels resultats obtinguts. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Creixell (Girona).
Si t'interessa Creixell i el seus voltants, et recomanem que visitis Alt Empordà.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Creixell per organitzar la teva escapada rural. |
L'acte forma part de la programació del Certamen Literari que l'Acadèmia Mariana dedica enguany a la patrona de Bellvís i del que en serà mantenidor el catedràtic de la Universitat de Barcelona i bellvisenc Sebastià Serrano.
L' església Parroquial de Bellvís va acollir aquest diumenge la presentació del llibre en honor de la Mare de Déu de les Sogues, un treball editat per l' Acadèmia Mariana de Lleida amb el suport de la Diputació.
L'acte es va dur a terme com a preàmbul del Certamen Literari Marià que aquest any està dedicat a la patrona de Bellvís.
La presentació va comptar amb la presència dels guanyadors de la passada edició de la convocatòria literària Mariana, així com l'alcalde de Bellvís i els Arcs Francesc Fabregat, Joan Lluís Salinas, membre de l'Acadèmia Mariana, Jordi Curcó Pueyo, director dels SSTT de governació, entre altres.
El vicepresident del Patronat de la Verge de les Sogues Joaquim Salvia va conduir l'acte, en el que també hi va intervenir la poetessa arquerina Montse Germà, que ha participat en la realització de l'obra mariana amb poesies i fotografies.
L'acte el va clausurar el concert de la Coral Espiga d'Or amb un repertori clàssic i popular, grup vocal que participarà en el lliurament del Premi Literari Marià que tindrà lloc el 5 d'octubre, a l' auditori de l'Acadèmia Mariana de Lleida. |
Fase executada al pla de treball col·laboratiu, coordinada per la Xarxa Vives d'Universitats, amb la finalitat d'avançar cap a la concreció d'un model compartit d'universitat saludable, a partir del debat d'idees i de models proposats per la consultoria Momentum co, a partir d'una anàlisi de benchmarking.
Del 17 de setembre del 2018 al 14 gener del 2019, per a les dues primeres intervencions i proposta inicial de la tercera.
Encara s'estan executant activitats a la tercera intervenció. |
La cervesa és una beguda omnipresent al llarg de tot l'any, però especialment a l'estiu, quan la calor és més forta.
No en va es consumeixen més de 35 milions d'hectolitres d'aquesta beguda fermentada cada estiu.
No obstant això, encara hi ha moltes coses sobre la cervesa que molts consumidors desconeixen.
Per aquest motiu, el Centre d'Informació Cervesa i Salut (CICS) ha recopilat les 9 curiositats més cridaneres sobre aquesta beguda que potser no coneixies:
Si tens dubtes, en aquest espai pots trobar algunes respostes.
Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar... |
Com que vivim permanentment connectats a internet, quan ens quedem sense dades o passant un temps en algun lloc que no disposa de connexió, ens quedem desarmats com si no poguéssim utilitzar el mòbil per a gairebé res.
Per això és convenient portar sempre al telèfon les millors aplicacions que funcionen tant si tenim accés a internet com si no en tenim.
Moltes d'elles les utilitzem gairebé diàriament i, tot i això, moltes vegades no sabem que tenim l'opció d'utilitzar-les en mode offline.
Aquestes en són algunes que no t'hauries de perdre.
Segurament les més populars tant en àudio com en vídeo per streaming són Spotify i Netflix, respectivament.
Amb una connexió wifi o fins i tot amb una connexió 4G escoltem els nostres artistes preferits i veiem la sèrie del moment quan ens ve de gust.
Tanmateix, per quan no disposem d'internet, aquestes aplicacions i altres de similars també ens ofereixen la possibilitat de poder aprofitar-les.
Tenen un mode offline que cal activar des de la configuració de l'app i a continuació descarregar els continguts que desitgem al nostre telèfon per consumir-los més tard o en la situació en què no hi hagi una connexió a internet al nostre abast.
Si ets a la muntanya, si no tens dades o si s'ha produït una avaria en la teva font de connectivitat habitual, podràs gaudir de la música o el contingut audiovisual que t'hagis descarregat prèviament sense cap problema.
Amazon Kindle és l'aplicació d' ebooks més coneguda, encara que no l'única ni molt menys.
Des d'aquesta app et pots descarregar els llibres que vulguis (molts són de pagament, però també el seu catàleg de llibres gratis és extens) i portar-los al teu dispositiu per llegir-los tinguis internet o no.
Una vegada que els ebooks siguin al teu telèfon, res no t'impedirà gaudir-ne siguis on siguis.
Les aplicacions del temps estan en constant actualització, però són moltes les que t'ofereixen una previsió del temps de dues setmanes.
Si has de passar uns dies en un destí on saps que no tens connexió a internet, no et preocupis, perquè pots consultar una app com AccuWeather en l'últim moment en què estiguis connectat abans d'arribar a la teva destinació i la previsió de 15 dies veuràs que no diferirà a penes amb la realitat amb què et trobaràs segons transcorri el temps.
Si vas a l'estranger i no tens pensat utilitzar les dades del teu mòbil mentre siguis al carrer, una aplicació com Traductor de Google et vindrà de meravella.
Funciona igual que el traductor amb connexió a internet, però t'hauràs de descarregar prèviament al mòbil els paquets d'idiomes que necessitaràs en les traduccions.
Passar de l'alemany al català o del castellà al noruec i així poder fer-te entendre no pot ser més senzill.
També aquí les opcions són variades, però potser el rei de la navegació offline sigui Google Maps.
N'hi ha prou que seleccionis l'opció Mapes sense connexió i des d'aquí descarregar-te mentre encara tinguis connexió a internet els mapes dels països o les localitats que tens previst visitar.
A partir d'aleshores els portaràs al teu mòbil i no tindràs cap necessitat de tenir connectivitat, perquè el comportament del servei sigui irreprotxable.
Això sí, tingues en compte que els mapes que hagis descarregat tenen una caducitat d'un any. |
Profund, honest i visceral relat, Leonard Michaels reviu a «Sylvia» els anys del seu tempestuós primer matrimoni.
Història d'una relació tòxica que repassa els detalls de l'amor, autoficció de l'època en què Michaels s'iniciava com a escriptor.
Corren els anys 60 a Nova York.
En l'aire es respira tant d'amor, com deliri i bogeria, mentre la poesia d'Allen Ginsberg i el rock d'Elvis Presley caldegen l'estiu d'aquell any.
Sumit en l'ambient de nova llibertat i rebel·lia per als joves, sense massa a fer, havent abandonat el seu doctorat, Michaels es pregunta sobre el seu destí quan aquest el condueix fins a una ratera del carrer MacDougal Street, al sud de l'efervescent Manhatan, llar d'una de les seves amigues.
Allà coneixerà Sylvia, qui acaba de pentinar-se el cabell mullat davant del mirall, acabada de sortir de la dutxa.
Llavors entén el que farà els propers anys: estar al seu costat.
La sort ja ha estat tirada des del minut zero en què es coneixen i, com tota tragèdia grega, després d'enfrontar-se als déus, sense un deus ex machine que els salvi del final que els espera, acabarà amb la separació dels amants.
El còctel de 47 pastilles de Seconal i alcohol s'emportarà per sempre un d'ells.
Autoficció novel·lada, Sylvia tracta sobre el primer i catastròfic matrimoni de l'escriptor, que reviurà en aquest llibre els seus records més dolorosos.
Anys confusos, en què prova sort amb l'escriptura de relats, i en què les baralles converteixen en un infern la relació de parella.
Aquell estiu en què es coneixen, Sylvia té parella i una multitud d'altres relacions.
Un d'ells ha de passar a recollir un banyador que es va deixar oblidat a casa seva.
Perquè no interrompi la seva primera cita amb ell, el deixa penjat a la maneta i tanca amb clau la porta, mentre ells escolten els seus passos nus al llit.
No serà de la mateixa forma en què el deixarà de banda quan s'afarti d'ell?, es pregunta Michaels.
«Hi ha sempre una mica de bogeria en l'amor, però també hi ha sempre alguna cosa de raó en la bogeria».
És la cita de Nietzsche amb la qual Leonard Michaels tanca la novel·la i que defineix a la perfecció la relació dels amants.
Sylvia és un misteri per a Michaels, qui es casarà amb ella, ho és després de més de trenta anys que se suïcideé, i escriure sobre els fantasmes del seu passat no el redimeix ni li aclareix una mica el que va passar.
És en aquella Nova York dels anys seixanta, en què la generació beat es fa conèixer a Nova York, en què Michaels es va creuar amb Kerouac, qui repassa de memòria les crítiques negatives de la seva obra mestra, On the road.
I on tota una generació sembla consumir-se en un sol i mateix vol d'Ícar que els portarà des de l'experimentació de les drogues a les trinxeres de Vietnam.
L'amor no és només aquell sentiment que ens eleva del sòl i ens torna immortals, sinó que, a Sylvia, és un déu fosc i capritxós que tira d'ells com les titelles trencades d'un món trencat.
I potser en això es denoti la bellesa implícita de Sylvia, en els vaivens d'aquest amor, que tant pot ser una força que dota de vida, com que la destrueix i la treu tornant al món un camp arrasat per la incertesa i la pena.
Leonard Michaels va ser un dels autors nord-americans més admirats de la segona meitat del segle XX.
Sylvia, en què va treballar incansablement durant anys i que va ser publicada en la seva forma definitiva el 1992, és una de les seves millors obres. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Ventorrillo (Cantabria).
Si t'interessa Ventorrillo i el seus voltants, et recomanem que visitis Comarca de Campoo-Los Valles.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Ventorrillo per organitzar la teva escapada rural. |
Esquerra Republicana arrossega el PSOE a reconèixer el conflicte polític i a constituir una mesa de negociació entre governs i la validació de la ciutadania de Catalunya amb una consulta final
El Consell Nacional d'Esquerra Republicana ha aprovat per àmplia majoria l'acord amb el PSOE, que reconeix el conflicte polític, la creació d'una taula de negociació entre Govern català i l'espanyol i la validació dels acords en una consulta a la ciutadania de Catalunya, que tindrà la darrera paraula sobre el futur del país.
En el discurs de clausura, el coordinador nacional d'Esquerra Republicana, Pere Aragonès, ha assegurat que aquest acord ha de ser una victòria de país: " No venim a buscar victòries de partit, volem que sigui un guany de país.
I portar els grans consensos de país: referèndum, amnistia i fi de la repressió.
I, finalment, deixar els acords en mans de la ciutadania de Catalunya ".
Aragonès ha afegit que el text aprovat és l'inici per començar a dialogar: "Comencem a parlar.
Som conscients, però, de la dificultat i del context, amb gent a la presó i l'exili", i ha destacat que Esquerra Republicana posa "els diputats al servei del país, assumim el 'sit and talk' com a eix de l'acció política ".
Així mateix, el vicepresident del Govern també ha afirmat que els republicans no renunciaran a res: " Cal acabar amb la via judicial i posar sobre la taula el dret a l'autodeterminació.
No renunciem a res, hem d'iniciar un nou camí perquè l'estat faci política.
El document recull el reconeixement d'un conflicte polític entre Catalunya i Espanya, i la necessitat d'abandonar la via de la repressió.
A través d'aquest acord, el PSOE també es compromet a constituir una mesa de negociació entre governs, i a sotmetre a consulta a la ciutadania de Catalunya els pactes que es derivin de la mesa.
A canvi, Esquerra permetrà la investidura de Pedro Sánchez. |
El famós cas de rebel·lió al qual es podrien enfrontar els dirigents independentistes, els uns presos i els altres exiliats, el resumia bé ahir un mitjà de Madrid: el Suprem considera que els acusats van tenir un paper essencial en un plan urdido (ho dic en castellà perquè sona més contundent) des del 2012 per la Generalitat per declarar la independència de Catalunya a toda costa.
Entremig, continua dient textualment, es van saltar la Constitució, lleis estatals i van incomplir desenes de resolucions del Tribunal Constitucional.
Res que ningú no sàpiga, vaja, des del primer moment que els ara empresonats i els que han optat per anar-se'n es van posar com a objectiu aconseguir la independència, que precisament per a això els van votar.
Ara el govern del PSOE suggereix que perquè hi hagi rebel·lió hi ha d'haver la participació de militars.
O sigui que potser només els condemnaran per sedició.
I com que el nou dirigent del PP, Pablo Casado, té molta ràbia al president espanyol, Pedro Sánchez, li ha dit que col·labora amb colpistes.
Sánchez s'ha enfadat molt i ha trencat les relacions institucionals amb Casado.
Colpistes, nazis, supremacistes i un munt més de dedicatòries les han adreçat als presos, als exiliats i als independentistes en general tots aquests anys.
En canvi, Sánchez s'ha ofès a la primera.
Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7.
Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. |
El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha assegurat aquest divendres que seria una "bomba directa al Parlament" que el Tribunal Constitucional (TC) acceptés anul·lar la comissió d'estudi de Procés Constituent, després que s'ho hagi demanat el Govern espanyol.
El recurs davant del TC "evidencia que el Govern espanyol segueix enrocat a negar la validesa de les eleccions" autonòmiques del 27 de setembre, ha assegurat Sànchez en declaracions a Europa Press.
Ha criticat que el Govern espanyol "reclami al TC una actitud més política que jurídica aprofitant la reforma exprés que va fer al seu moment", que per a Sánchez és de dubtosa constitucionalitat.
"Si aquesta és l'oferta del Govern espanyol a la demanda expressada el 27 de setembre, allà ells", però és una resposta poc adequada a la mà estesa que sempre han mostrat les institucions i la societat catalana, ha dit.
Per a Sànchez, "és una absurditat que un tribunal pugui arribar a suspendre una comissió d'estudi d'un Parlament", i si així ocorre significaria que l'Estat està prohibint el debat i l'expressió lliure dels ciutadans i les institucions catalanes.
Ha recordat que la comissió no tindrà capacitat legislativa, sinó que "només és d'estudi i se centrarà en el debat i l'anàlisi lliure" dels parlamentaris, una iniciativa que té el suport de JxSí, la CUP i SíQueEsPot.
Tot i la possible anul·lació, creu que "ningú podrà prohibir el debat perquè ha arribat per quedar-se", i ni el Govern espanyol ni cap institució de l'Estat podrà fer-lo callar perquè té el suport de la majoria dels diputats.
"El Parlament seguirà treballant en això ho permetin o no els organismes de l'Estat.
No es poden posar portes al camp", com ja va passar amb l'organització del 9N, ha destacat.
Mentre el Parlament aborda el procés constituent a la comissió d'estudi, l'ANC treballarà amb la resta d'entitats a portar el debat "a tots els racons de Catalunya" per ampliar la base social de l'independentisme.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Servei web que ofereix la informació dels trams de transport públic disponibles relacionats amb les línies al municipi seleccionat. |
No és la primera vegada que Madueño parla de la meva poesia, també ho ha fet en altres ocasions i s'ha referit als dos llibres anteriors, i sempre ho ha fet amb una finesa i una capacitat crítica i de síntesi per les quals li estic molt agraït.
És un luxe tenir lectors i crítics que com ell quan parlen dels teus poemes no només diuen que els ha agradat, sinó que també et donen pistes que de ben segur t'ajudaran a pulir l'escriptura i t'animen a seguir endavant.
Si no teniu la revista a mà i us ve de gust llegir la ressenya, la podeu trobar en aquest enllaç; i en aquest altre hi podreu trobar la resta.
I una última cosa, per Nadal i Reis regaleu poesia, és de les poques coses que no es devaluen amb la crisi i n'hi ha de tots els colors i totes les talles.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
L'activitat té per objectiu facilitar a persones que estan complint la part final de la seva condemna, itineraris d'inserció sociolaboral personalitzats
Lleida.-Vuit interns del Centre Obert de Lleida i de Justícia Juvenil en la fase final de la seva condemna han fet un taller de valors i motivació liderat per persones amb paràlisi cerebral amb la col·laboració del CIRE i l'associació No Somos Invisibles.
L'objectiu és facilitar a aquestes persones itineraris d'inserció sociolaboral personalitzats i en el taller s'ha inclòs una explicació de conceptes com el treball en equip, el compromís, la creativitat, entre d'altres, des de l'experiència de vida de persones amb paràlisi cerebral.
També s'ha fet una activitat de pintura adaptada que els ha ajudat a posar-se en el lloc de l'altre.
El taller es fa en el marc del programa Reincorpora impulsat pel Departament de Justícia i l'Obra Social 'la Caixa' i busca donar l'oportunitat de construir un futur diferent a persones privades de llibertat.
L'objectiu és que la persona ampliï les seves competències, reforci valors i millori habilitats personals i professionals que ajudin en el seu camí a la plena inclusió.
El taller s'ha celebrat al CaixaForum Lleida i ha comptat amb una primera part dedicada a fer una xerrada i col·loqui sobre valors i motivació feta per persones amb paràlisi cerebral de l'associació No Somos Invisibles.
Alguns dels conceptes a definir, i que han suscitat un debat posterior, han estat el treball en equip, la motivació, el positivisme, el compromís, la creativitat, la força de voluntat i la resiliència.La segona part del taller ha consistí en una activitat de pintura adaptada en què els interns han pintat amb licorni (adaptació que utilitzen les persones que no poden utilitzar les mans), desenvolupant la seva creativitat, però aprenent també a treballar en equip, acceptar nous reptes o posar-se en el lloc de l'altre.El taller vol facilitar la motivació i la superació personal, alhora que porta als participants a la reflexió sobre la importància de relativitzar els problemes i veure el costat positiu de les situacions.
La formació s'ha dut a terme com a part de l'itinerari personalitzat d'inserció sociolaboral que ofereix 'Reincorpora', impulsat pel Departament de Justícia i l'Obra Social 'la Caixa'.
Les entitats socials, en el cas de Lleida PROSEC i Reintegra, i els tècnics del Reincorpora acompanyen els interns durant tot l'itinerari.
Durant l'any 2017, a tot Catalunya 579 persones han participat en el programa Reincorpora, que constitueix un marc de col·laboració de tots els agents socials i el seu objectiu és coresponsabilitzar cadascun d'ells en la tasca de la reinserció.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Sense violència no hi ha rebel·lió.
Per això cal prendre'n la possibilitat com a fet.
"Independència i violència necessària", marida La Razón.
El Mundo afirma: "Un testimoni que acredita la rebel·lió".
Álvaro Martínez, a l' ABC, sentencia: "Hi ha haver violència i n'hi segueix havent".
Rafael Torres, al Diario de León, fa un oxímoron: "L'activa passivitat dels Mossos".
L'editorialista d' Ideal no es creu el comissari dels Mossos i diu: "La irresponsabilitat es va estendre fora del Palau".
Cristina Losada, a Libertad Digital, es pregunta i es respon: "Què van fer els Mossos?
De tant en tant, hi ha algun article que s'aparta del guirigall mesetari ja prou conegut –estil "cal aplicar el 155, ja"– i hi aporta reflexions interessants.
Antonio Gallego escriu a La Opinión de Zamora: "Al final, per solucionar aquest problema, es necessita un canvi constitucional que permeti enquadrar les pretensions catalanes, també les basques, en una nova Constitució Espanyola. [...]
Les solucions només de força no serveixen per a res sinó per a desfogaments d'un dia.
El polític que hi cregui s'està enganyant i està enganyant tots els espanyols."
Comentari sobre Cayo Lara: "Va voler assenyalar la insolidaritat del secessionisme, però va concloure que si Catalunya s'independitza, qui pagarà el PER?
Una mostra més de periodisme recreatiu.
Segons l' ABC es van aprovar gràcies a "l'extrema esquerra, els nacionalistes i separatistes bascos i catalans i els proetarres de Bildu".
Una llista de la qual ha caigut, no se sap per què, Ciudadanos.
El Mundo es lamenta que "els testaferros de la banda assassina" condicionin "el govern d'Espanya", i a La Voz de Galicia es remarca: "Quan Otegi està content, és que les coses no van bé per a Espanya."
Miguel Ángel Herrero alerta: "Ara es decideix el pròxim futur d'una societat democràtica sota l'amenaça del colpisme secessionista i la ultraesquerra podemita associada amb Sánchez."
Afirma l'editorialista: "La crispació que provoquen els més radicals independentistes arriba molt lluny i desacredita constantment els qui l'atien.
No es pot faltar al respecte sistemàticament."
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
L'acusació demanava tres anys de presó per a l'escopeter mentre que el fiscal considera que no es pot identificar qui va ser l'autor del tret
Barcelona.-L'Audiència de Barcelona ha absolt el mosso acusat de treure l'ull d'un jove amb una bola de goma durant la celebració del títol de la Lliga de Campions del Barça del 2009 en no considerar provat que fos la pilota que va llençar l'acusat la que va mutilar un ull a Oscar Alpuente, ja que se'n van disparar més, tot i que no ho descarta del tot.
L'acusació particular demanava per a l'escopeter tres anys de presó i una indemnització de 180.000 euros per un delicte de lesions per imprudència.
En canvi, la fiscalia conclou que va ser una bola de goma el que va impactar amb l'ull del jove, però que no es pot identificar quin agent dels Mossos va ser l'autor del tret i, per això, demanava l'absolució, que finalment el tribunal ha dictaminat, segons ha avançat 'El Periódico de Catalunya'.En el seu escrit d'acusació, el fiscal recollia que els escopeters de les unitats Dragó 110 i Dragó 111, que van intervenir a la zona de Passeig de Gràcia amb Diputació, "van disparar pilotes de goma cap a les zones on tenien lloc els disturbis seguint les ordres del seu superior i complint les normes de seguretat corresponents (respecte a distància i direcció del tret)".
Una de les pilotes de goma, prosseguia el fiscal, "després de seguir una trajectòria que no consta, va acabar assolint Òscar".
"No s'ha pogut determinar de quin dels agents dels Mossos d'Esquadra procedia el projectil", concloia.El ministeri públic emmarcava els fets jutjats en una nit en què es van produir "nombrosos i greus aldarulls d'ordre públic, que van determinar l'actuació" dels Mossos, que "van haver d'utilitzar els mitjans necessaris per restablir l'ordre a la zona, evitar les destrosses de mobiliari públic i privat i repel·lir, en alguns casos, les violentes agressions de què eren objecte".Durant el judici, Alpuente va recordar que aquella nit havia sortit a celebrar la victòria del Barça i que estava pujant amb uns amics per Passeig de Gràcia per anar a buscar el cotxe, que tenien aparcat més amunt.
A l'altura de l'edifici de la Borsa de Barcelona, van veure com un noi sense samarreta tirava una ampolla cap als Mossos i marxava corrent.
Amb el grup amb què anaven, es van quedar uns segons a l'expectativa de què passaria i van voler indicar que havia estat aquell noi qui havia llançat l'ampolla.
Va ser aleshores quan, de forma inesperada, va rebre l'impacte a la cara i es va començar a dessagnar.
Com a conseqüència d'aquell impacte, va perdre l'ull esquerre.
El jove va explicar que en el punt on es trobaven no hi havia barricades.Els amics tampoc van veure barricadesDos dels amics que l'acompanyaven aquella nit van recordar també que estaven marxant cap a casa i allunyant-se dels aldarulls que hi havia a la Plaça de Catalunya.
Quan es trobaven a aquella altura del Passeig de Gràcia, i entre "un grup heterogeni de gent", van veure un "brètol" que havia llançat una ampolla i, just després, com almenys una furgoneta antidisturbis s'aturava, va explicar un d'ells.
Entre les persones que hi havia, va escoltar l'avís que els Mossos dispararien i per això es va posar a cobert en un quiosc.
"El temps de reacció va ser zero", va assenyalar.
Després d'escoltar diversos trets, van veure que l'Òscar havia estat ferit.
Els dos testimonis van recordar que la furgoneta dels Mossos va marxar "immediatament després" de disparar.
"Sense conèixer els protocols, em va sobtar molt que, després de l'actuació, tanquessin portes i marxessin", va explicar aquest testimoni, que va raonar que si ells podien veure els mossos, els policies els podien veure a ells.
A part del jove que va llançar l'ampolla, els dos joves també van destacar que en aquella zona no van veure ni barricades ni aldarulls.
L'acusat, una bola de goma disparada de forma reglamentàriaEl mosso acusat va reconèixer que va disparar una pilota de goma, així com diverses salves, quan la furgoneta de la unitat Dragó 110 va desencotxar al Passeig de Gràcia a la confluència amb Diputació per les barricades que s'hi estaven formant amb "motocicletes, contenidors, torretes; tot el que anaven trobant" i pels objectes que s'estaven llançant.
L'escopeter va afirmar que va disparar en direcció muntanya i cap a la banda del Llobregat, que va buscar el rebot i que ho va fer a una distància d'uns 50 metres "aproximadament".
El protocol d'ús d'aquesta munició, que des de fa tres anys està prohibida com a material antidisturbis dels Mossos, establia que la distància mínima de seguretat per disparar en situacions d'ordre públic era de 50 metres i que l'escopeter havia de buscar sempre el rebot de la pilota de cautxú al terra.
L'acusat va puntualitzar que l'acompanyava l'escudera i el caporal, com establia el procediment.
Al contrari que la víctima i els seus amics, les persones que hi havia al carrer estaven muntant aquestes barricades i no hi havia vianants.
Aquest policia va assenyalar que van "seguir el procediment, que estableix disparar cap a qui produeixen avalots" i que s'estaven formant barricades amb contenidors en una "situació de caos".
El cap de l'operatiu d'una de les furgonetes va afirmar que es van disparar diverses pilotes de goma de forma reglamentària.Aquest va ser el segon judici que se celebra a l'Audiència de Barcelona per les mutilacions causades per les pilotes de goma, després del d'Ester Quintana, que va acabar amb l'absolució dels dos mossos antiavalots que van ser jutjats l'abril passat.
Les boles de goma no formen part del material d'antidisturbis des del 30 d'abril del 2014, quan va entrar en vigor la prohibició d'aquesta munició acordada pel Parlament.
El rebuig social a aquests projectils per la seva alta capacitat de lesionar greument i l'aleatorietat en els seus impactes en va acabar precipitant la retirada.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta és la pàgina de El Almacén de Gus.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Burgos. |
El ple del Parlament andalús ha aprovat aquest dijous una proposició no de llei de Ciutadans (Cs), a la qual li han donat suport el PP-A i Vox, per la qual s'insta el govern andalús que, al seu torn, insti l'executiu espanyol a realitzar el requeriment previ al president de la Generalitat, Quim Torra, que preveu l'article 155 de la Constitució.
Aquest punt de la iniciativa ha comptat amb el vot en contra de PSOE-A i Adelante Andalucía.
Igualment, en virtut de la iniciativa aprovada, la cambra autonòmica reconeix la "imprescindible" tasca i professionalitat de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional "en la seva lluita diària contra el terrorisme i en defensa dels drets i llibertats dels ciutadans de tot Espanya i en especial a Catalunya".
A aquest punt sí que li ha donat suport el PSOE-A, mentre que Adelante Andalucía hi ha votat en contra.
En defensa de la iniciativa, el diputat del partit taronja Francisco Carrillo ha sostingut que els últims fets esdevinguts a Catalunya "han deixat patent l'existència de cèl·lules radicals dins del moviment independentista que pretenien atemptar contra la llibertat i seguretat a Catalunya".
En aquest sentit, ha explicat que, en la passada sessió del debat de política general celebrada en el Parlament, els grups parlamentaris JxCat i ERC van presentar una proposta de resolució per demanar l'expulsió de la Guàrdia Civil de Catalunya, a la qual es va sumar el grup parlamentari de la CUP i a la qual els comuns es van abstenir.
A això se suma que el passat 23 de setembre van ser detingudes set persones pertanyents als CDR, segons la fiscalia, "per la seva presumpta participació en els delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per causar estralls amb la finalitat de subvertir l'ordre constitucional i alterar greument la pau pública".
Davant d'això, Carrillo assenyala que ja havien advertit d'aquests CDR i els seus Equips de Resposta Tàctica (ERT) i del seu "caràcter violent", però, segons ha assenyalat, "no ha estat fins al moment de la intervenció de la Guàrdia Civil quan hem sabut que aquests grups haurien estat comprant explosius per cometre accions violentes".
Igualment, ha criticat que el Govern, "lluny de defensar un espai de convivència i estabilitat social", ha generat "un escenari més insostenible encara si pot ser, negant-se a condemnar les accions que aquests grups pretenien dur a terme a Catalunya".
Així doncs, davant de "la falta de condemna" per part del Govern i les seves "crítiques a la brillant actuació de la Guàrdia Civil", Cs vol reivindicar la necessitat que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat romanguin a Catalunya per vetllar i protegir els drets de la ciutadania. |
La Guàrdia Urbana de Barcelona ha identificat aquest dilluns a la tarda a quatre joves pakistanesos als quals s'acusa de destrossar parcialment el memorial que recorda les víctimes de l'atemptat de 17-A de 2017 a la Rambla tapant amb ciment les inscripcions.
Els agents han obert diligències contra ells per danys i per un delicte d'odi.
L'atac s'ha produït cap a les 18.00 hores al monument, situat a l'altura del Liceu, quan els tres presumptes atacants han abocat ciment a les inscripcions, on s'hi pot llegir "Barcelona, que la pau et cobreixi, oh ciutat de pau" en diferents idiomes.
Els presumptes autors de l'atac haurien tapat amb ciment la inscripció en àrab del monument.
Els serveis de neteja de l'Ajuntament han netejat el memorial per treure el ciment i reparar els desperfectes ocasionats per l'acte vandàlic.
El passat mes de març autoritats i familiars de les víctimes de l'atemptat a la Rambla van inaugurar el memorial, de 12 metres, que recorda les víctimes dels atemptats del 17 d'agost de 2017, en què van morir 16 persones, 14 de les quals a la Rambla de Barcelona, un altre a la zona universitària i una altra a Cambrils.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Xou i reflexió / JAYNE KAMIN-ONCEA / GETTY
La segona jornada del cap de setmana de l'All-Star és la dels concursos, el plat fort per a molts aficionats i un dels esdeveniments més difícils de predir.
Sense estrelles consagrades que hi participin, sobretot en el d'esmaixades, les esperances dels aficionats estan posades en la possibilitat que algun jove descarat els sorprengui.
En l'edició d'aquest any el resultat va ser agredolç perquè, malgrat veure-hi bones esmaixades, sobretot una de Dennis Smith, que no va passar el primer tall, el concurs va ser fred i entrebancat.
El rookie dels Jazz, Donovan Mitchell, va guanyar després de rememorar Vince Carter en la seva última esmaixada.
L'altre finalista, Larry Nance Jr., va emular el seu pare, guanyador del concurs del 1984, amb uniforme vintage inclòs.
La nostàlgia pot ser un recurs efectiu, però davant una audiència eminentment jove l'efecte pot ser limitat.
Abans, en el concurs de triples, Devin Booker dels Suns va fer un rècord de 28 punts en una final i va derrotar un notable Klay Thompson a la final.
L'espectacle a la pista, i l'entreteniment al pavelló al voltant dels concursos, va tenir el segell NBA però no serà recordat com a memorable.
Però fora de la pista sempre hi ha fets rellevants que poden deixar empremta.
En l'era dels mitjans de comunicació moderns cada esportista té una plataforma individual i una audiència que l'escolta.
Les estrelles de la NBA ho entenen i optimitzen la seva marca personal per multiplicar els seus ingressos i, alhora, per crear influència i expressar la seva posició sobre temes socials importants.
Durant el cap de setmana, una periodista d'un mitjà conservador va dir que LeBron James hauria de "callar i fer botar la pilota", després que el jugador va fer un comentari sobre el tràgic tiroteig en una escola de Florida.
LeBron i molts dels seus companys van reaccionar des de Los Angeles i van refermar el seu compromís a tenir un impacte positiu en la societat.
La NBA, sempre atenta, dona suport als jugadors i crea iniciatives per ampliar les seves plataformes individuals.
Una d'elles, anomenada NBA Voices, i representada per jugadors com Wade i llegendes com Abdul Jabbar i Bill Russell.
La NBA també vol continuar tenint un impacte al continent africà.
En el tradicional dinar organitzat per NBA Africa, la lliga va confirmar la celebració del tercer partit d'estiu a Johannesburg, l'agost vinent.
La trobada va servir per reflexionar sobre la manera com l'esport i les empreses poden tenir un impacte social i econòmic a l'Àfrica.
Finalment, abans dels concursos, el comissionat Adam Silver va admetre que la lliga estudia canviar el format dels play-off, posant els 16 millors equips en un quadre sense tenir en compte la conferència.
Una mesura que podria fer augmentar la competitivitat i que demostra que la lliga sempre busca cops d'efecte per millorar el seu producte.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Un any més, el Parc de la Ciutadella va acollir el passat dissabte, 14 de juny, la 6a Mostra de Recerca Jove de Barcelona, en el marc de la Festa de la Ciència, Tecnologia i Innovació.
Durant la mostra es van presentar públicament els 30 treballs finalistes de l'edició d'aquest curs 2013-2014 i es van fer públics els noms dels 10 autors i autores guanyadors.
Com a novetat, la sisena edició de la mostra ha coincidit amb la posada en marxa d'un nou cercador de treballs de recerca al web del Consorci d'Educació.
El passat dissabte, 14 de juny, en el marc de la Mostra es van presentar públicament els 30 treballs de recerca de batxillerat finalistes de l'edició d'aquest curs 2013-14 i es van fer públics els noms dels autors dels 10 treballs guanyadors.
Tots ells han estat escollits entre els de 150 nois i noies de segon de batxillerat de 75 centres educatius de Barcelona.
Els treballs de recerca que han arribat enguany a la fase final tracten temes relacionats amb la construcció d'un router, la síndrome d'Ulisses, la presència de representacions del déu Hermes en edificis de Barcelona, la interpretació del dibuix infantil, les cèl·lules mare, la creació d'una obra musical, etc.
Presentació pública dels 30 treballs finalistes
Com cada any, els 30 treballs finalistes es van poder veure a l'exposició de la mostra als jardins del parc de la Ciutadella, en uns planells situats al passeig dels Til·lers amb la plaça de la Cascada, entre l'Institut Verdaguer i el Parlament de Catalunya.
Paral·lelament, al llarg de la tarda el parc es va convertir en un espai d'intercanvi en el qual l'alumnat va poder dialogar i compartir experiències amb professionals i experts en diversos àmbits del coneixement.
Els nois i noies finalistes van poder presentar i aprofundir en els seus treballs a través de tres col•loquis, per grups, dinamitzats per tres professors: el biòleg, professor i escriptor Jordi de Manuel; M. Pilar Menoyo, biòloga i professora de matemàtiques; i Francesc Arrey, professor de geografia i història.
La mostra va finalitzar amb el lliurament dels premis als 10 treballs de recerca guanyadors d'aquesta edició a la sala d'actes de l'Institut Verdaguer.
L'acte va estar conduït per Marta Comas, tècnica de e l' Àrea d'Educació Secundària del Consorci d'Educació, i l'alumnat va rebre els premis de mans de Paco Peralta, cap de l' Àrea d'Educació Secundària del Consorci, i de Marleny Colmenares, directora de Promoció Educativa de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB).
L'alumnat autor dels 30 treballs finalistes van ser premiats amb una jornada al Món Sant Benet i Fundació Alícia, i en el cas dels treballs guanyadors, a més, va rebre una tauleta digital Samsung Galaxy.
El professorat, per la seva banda, va rebre una capsa de la mostra de recerca jove dissenyada i fabricada a l'Ateneu de fabricació de les Corts.
Durant la mostra també es va donar la possibilitat als/les assistents a participar en un sorteig de dues entrades de l'IMAX i l'Aquari de Barcelona responent tres preguntes que feien referència a algun dels 30 treballs finalistes exposats.
La dimensió ètica, nou criteri de valoració del jurat
La dimensió ètica s'ha incorporat enguany als criteris que el jurat té en compte a l'hora de valorar els treballs de recerca.
Entre d'altres coses, valora l'originalitat i concreció del plantejament i del tema, la correcció metodològica, la correspondència entre el plantejament inicial (hipòtesi i objectius del treball) i les conclusions a les què s'arriba i el seu rigor científic, la qualitat lingüística i la presentació de la memòria, l'argumentació i profunditat del contingut i la idoneïtat de les fonts d'informació i capacitat d'extreure dades significatives per al desenvolupament del treball.
Organitzada pel Consorci d'Educació de Barcelona (CEB) i l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona (IMEB), conjuntament amb els centres de recursos pedagògics de la ciutat, la Mostra de Recerca Jove de Barcelona dóna a conèixer les recerques més reeixides i reconeix l'esforç realitzat per l'alumnat i el professorat que el tutoritza.
L'alumnat de segon de batxillerat que hi arriba ha participat en un procés de selecció previ en els 10 districtes de la ciutat.
Any rere any, la Festa de la de la Ciència, Tecnologia i Innovació que l'Institut de Cultura organitza al Parc de la Ciutadella cada mes de juny és el marc de l'acte final de la Mostra de Recerca Jove de Barcelona.
Nou cercador de treballs de recerca
Enguany, coincidint amb l'edició de la 6a Mostra de Recerca Jove de Barcelona, el Consorci d'Educació ha creat al seu web un cercador dels treballs de recerca que han estat seleccionats a nivell de ciutat en les seves darreres edicions.
El cercador permet localitzar les fitxes dels treballs per centre, districte, títol, àmbit curricular i la tipologia de recerca utilitzada.
D'aquesta manera els nois i noies que han de començar a triar el treball de recerca o el professorat que els ha de tutoritzar podran disposar a partir d'ara d'un ampli catàleg de materials i metodologies que els podem ajudar a encarar la seva feina.
Treballs de recerca guanyadors en la 6a Mostra de Recerca Jove de Barcelona
El BPA: un tòxic nociu per al desenvolupament embrionari?
Relacions entre la intel·ligència, la intel·ligència emocional i el rendiment escolar |
DiR és l'empresa pionera a Barcelona, amb 37 anys de trajectòria en fomentar l'esport i l'estil de vida saludable, oferint les últimes innovacions en fitness, wellness i salut.
Actualment disposa de 20 clubs: 19 a la ciutat de Barcelona i 1 a Sant Cugat del Vallès.
La missió de DiR és millorar la qualitat de vida de les persones apropant a tothom la pràctica d'un estil de vida saludable.
L'objectiu de DiR és continuar liderant el sector del fitness i la salut a Barcelona, amb la vocació d'oferir serveis innovadors i de qualitat que reverteixin en el benestar integral de les persones en les millors condicions. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Aproximadament un terç dels 100 professors i professores de l'escola segueixen la carrera acadèmica, alternant la docència amb activitats de recerca i/o de transferència de tecnologia.
D'aquests, 4 són Catedràtics d'Universitat, 11 Titulars d'Universitat, 8 Agregats, 2 Titulars d'Escola Universitària i 3 Lectors.
La resta, són professors Associats, que compatibilitzen l'exercici de la docència amb una activitat professional de reconeguda qualitat que poden transmetre a través de tallers i pràctiques, garantint la introducció d'aspectes reals de l'entorn econòmic, social i professional en les activitats formatives dels estudiants.
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès |
En els darrers mesos el Consorci AOC, seguint el principi de cooperació i col·laboració reconegut per la Llei 29/2010, ha impulsat un grup de treball format per tècnics de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona (mitjançant el SAM), per compartir estratègies i generar solucions organitzatives i tecnològiques comunes.
El primer encàrrec d'aquest grup de treball ha estat l'elaboració d'un catàleg de tràmits comú per posar-lo a disposició dels ens locals de Catalunya.
Teniu el model al següent enllaç.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: |
Escarp col·loca José Luís Jimeno a presidir l'òrgan que haurà de portar la formació a un nou congrés en un temps màxim d'un any
Barcelona.-La direcció nacional del PSC agafa les regnes de la crisi interna del partit a Sabadell.
Després de mesos convulsos després de la caiguda dels germans Bustos i dels resultats de les eleccions municipals que van portar els socialistes a perdre l'alcaldia, la cúpula dels socialistes catalans ha aprovat liquidar l'executiva local de la ciutat i imposar una gestora.
Segons fonts de la direcció del PSC, la dimissió del primer secretari, Cristian Sánchez, i altres membres de l'executiva de Sabadell ha precipitat la decisió, presa aquest dilluns, de dissoldre l'executiva i crear una gestora.
Aquest òrgan temporal estarà presidit pel primer secretari de la federació del PSC del Vallès Occidental Sud, José Luis Jimeno, i està previst que en menys d'un any porti el partit a un congrés local.
És el pas que faltava per comandar des de la direcció nacional del PSC la crisi de Sabadell.
Les disputes internes a la ciutat i a tota la comarca havien portat als socialistes sabadellencs a una situació que provocava enfrontaments i dimissions en comptagotes.
Segons la secretària d'Organització del PSC, Assumpta Escarp, la decisió de "dissoldre l'executiva local i crear una gestora" s'ha pres arran de la proposta feta per la pròpia direcció del PSC comarcal del Vallès Occidental Sud.
"Després de les municipals i tot el procés que s'ha viscut al sí del PSC, la situació aconsellava crear un grup polític, tutelat per la federació i l'Executiva que pugui portar al partit a un congrés propi del PSC de la ciutat i a escollir una nova executiva", ha explicat Escarp.
Segons la socialista, no està previst que la gestora "duri més d'un any" i la direcció creu que durant aquest temps servirà per "cohesionar i tirar endavant el PSC a una ciutat tan important com Sabadell".
La gestora la presidirà el primer secretari de la federació del Vallès Occidental Sud, José Luís Jimeno, i en formaran part gent com el diputat al Parlament adscrit al territori Pol Gibert o l'exdiputada i exregidora Montserrat Capdevila, acompanyats de set o vuit persones més de Sabadell.
Segons Escarp, el següent pas passa ara per "comunicar a tota la militància" les decisions a través d'una carta i, després, "convocar una assemblea per poder-ho explicar".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Sigla del Partit dels Comunistes de Catalunya. |
La necessitat de reconèixer el paper central de la creativitat a les aules té cada cop més consens i acceptació per part del professorat i dels dirigents educatius i governs.
La raó principal és la convicció que en una economia global ens caldran ciutadans amb flexibilitat de ment i capacitat d'adaptar-se als canvis constants en el seu futur desenvolupament personal i professional.
Fins ara els problemes es podien definir be i resoldre amb experts que aplicaven coneixement especialitzat.
Ara ja no hi ha prou; els problemes son de difícil definició i aprenem a resoldre'ls a mesura que anem avançant.
La creativitat es fa centralment necessària per tal de trobar noves solucions, i malgrat això, pocs mestres es defineixen a sí mateixos com a creatius; la tendència és a situar la creativitat en funció del rendiment basat en les arts, com pintar un quadre, tocar un instrument, escriure un poema,...
Aquesta idea de la creativitat contrasta amb una definició més àmplia de la mateixa com la capacitat que tenim de fer front a problemes difícils trobant solucions diferents i alternatives; la capacitat d'establir connexions entre dues idees prèviament no relacionades; la capacitat de pensar lateralment, tenint en compte simultàniament diferents solucions possibles.
Per a que el professorat pugui treballar la creativitat a les aules primer ha de desaprendre les seves idees el relació al que significa ser creatiu com a part del procés d'aprenentatge.
El professorat necessita poder innovar, ha de poder tenir "permís" per a fer-ho; s'han de poder prendre riscos en un món escolar amb una cultura orientada a resultats i exàmens.
Amb el permís i suport necessaris el professorat pot començar a desenvolupar entorns d'aprenentatge creatius per als seus estudiants:
Els elements principals de la creativitat que necessiten ser treballats a les aules son:
Necessitem persones intel·lectualment curioses, que vegin coses diferents quan miren, que defugin els convencionalismes i amb capacitat de redefinir situacions i trobar nous encaixos de persones, conceptes, idees, projectes,..
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa.
Aprendre com la informació del vostre comentari és processada |
Podria haver estat l'ocasió d'assaltar el lideratge, però el gol de Víctor Casadesús a poc menys d'un quart d'hora del final en el Llevant-Tenerife ho impedirà.
Però en tot cas, el premi per al Girona en cas de victòria avui a Alcorcón no és gens menyspreable perquè al cap i a la fi, si l'objectiu és l'ascens directe, tant és quedar primer com segon, i l'important és allunyar els perseguidors.
Sumar el cinquè triomf consecutiu situaria el Girona en la millor ratxa de la temporada, igualaria la seva històrica a Segona (amb Agné el curs 2010/11) i gràcies a l'empat del Getafe ahir a Elx (2-2), i en funció del resultat de l'Oviedo a Saragossa (caldria que no guanyés), es podria allunyar el tercer fins als 5 punts de diferència.
És clar que per arribar a aquest escenari idíl·lic primer cap imposar-se a Santo Domingo.
I això, per molt que soni a tòpic, no serà gens fàcil.
L'Alcorcón té problemes a la classificació perquè fora de casa pateix la síndrome Llagostera, aquella que la temporada passada va fer que els blaugrana no guanyessin cap partit com a visitants i que en la majoria de sortides fossin derrotes.
Els madrilenys han sumat 17 punts de locals i només dos de visitants.
A Santo Domingo només hi ha guanyat el Còrdova i abans de clavar-li cinc gols a l'Oviedo fa quinze dies, amb quatre dianes havien aconseguit quatre triomfs per la mínima (1-0).
Des de l'arribada al banqueta de Julio Velázquez a mitjans d'octubre per rellevar Cosmin Contra, l'Alcorcón ha disputat cinc partits com local -un de Copa del Rei davant de l'Espanyol (1-1)-, no n'ha perdut cap i comptabilitza els últims tres de la lliga per victòries davant Mirandés, Reus i Oviedo.
A aquesta fortalesa a Santo Domingo és a la que es vol aferrar l'Alcorcón, que ha millorat molt el seu joc en les últimes setmanes amb les variants tàctiques introduïdes per Velázquez i l'aposta per jugadors com l'argentí Martín Luque per l'extrem esquerre o Pablo Pérez.
Un altre dels jugadors fixos en l'esquema del conjunt madrileny és el saltenc Toribio.
El Girona ja sap el pa que s'hi dóna, a Santo Domingo, un estadi que generalment no se li ha donat gaire bé, tot i la victòria de fa dues temporades (1-2), i del valuós empat (1-1) en la primera eliminatòria del play-off del curs 2012/13 amb Rubi d'entrenador.
És clar que aquest cop l'equip hi arriba llançat, amb 16 punts guanyats dels últims 18 (victòries contra Numància, UCAM Múrcia, Lugo, Osca i Llevant, i empat amb el Tenerife), ha situat els blanc-i-vermells segons.
Una posició que, alerta, en cap cas es pot perdre avui passi el que passi a Alcorcón.
El Girona té assegurat acabar el 2016 en plaça d'ascens directe a Primera guanyant un dels dos partits que li resten, avui a Santo Domingo o dissabte que ve a l'estadi contra el Nàstic.
Pablo Machín tindrà la sensible baixa de Samuele Longo, sancionat, que s'afegeix a les ja conegudes de Juanpe, Carles Mas, Richy i Kiko Olivas.
Borja i Coris, que han estat dubte fins a l'últim moment, formen part de la convocatòria de 19 homes.
Els dos entrenadors van llançar-se floretes, com és habitual, en les seves compareixences previes de divendres.
Velázquez va assegurar que els de Machín «són un dels equips més potents de la categoria i arribaran en una inèrcia molt positiva».
Fa 15 dies l'Osca també semblava temible però el Girona s'hi va acabar imposant capgirant un 1-0. |
Admet que el dèficit fiscal català és excessiu però "no absurd"
El portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, ha defensat aquest dimecres que a Catalunya li aniria millor si no existís el debat sobiranista ni l'aposta per fer una consulta d'autodeterminació el 9 de novembre, tot i que ha reconegut que no pot demostrar-ho.
"Penso que estaríem una mica millor", ha reconegut en un dinar-col·loqui organitzat per la Cambra de Barcelona, en què ha explicat que cap empresari amb què ha pugut parlar li ha dit que les coses li vagin millor gràcies a l'aposta del Govern que presideix Artur Mas per una consulta.
El dirigent socialista ha reaccionat així a la pregunta sobre com interpreta que, malgrat el debat sobiranista, Catalunya segueixi liderant alguns categories macroeconòmiques a nivell estatal i si aquest aspecte no desmenteix qui diu que la consulta perjudica la recuperació econòmica.
Lucena ha esquivat la qüestió, i s'ha interrogat a si mateix sobre si Catalunya estaria igual, millor o pitjor en el cas de no haver emprès el camí cap a la consulta: "Tinc la intuïció, tot i que no ho puc demostrar, que estaríem una mica millor", ha tancat.
El portaveu del PSC al Parlament s'ha referit també al debat sobre la publicació de les balances fiscals, i ha advertit que aquest és un mecanisme tan complex que s'ha d'anar amb cura a l'hora de treure conclusions vàlides per al debat polític.
En aquest sentit, ha explicat que ell prefereix el mètode càrrega-benefici neutralitzat i ha instat a tenir en compte també que Catalunya té una riquesa relativa més gran respecte a altres autonomies: "Aquestes variables han de portar-nos a concloure que el dèficit fiscal és excessiu i requereix correccions".
Tot i això, Lucena ha instat a defugir les exageracions i ha considerat que el dèficit fiscal català no és "un disbarat", per la qual cosa ha rebutjat que s'utilitzin les balances fiscals per argumentar que Catalunya necessita independitzar-se.
El dirigent socialista ha sostingut també que cada vegada veu "més difícil" que el diàleg entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el del Govern espanyol, Mariano Rajoy, tot i que ha confiat que, a mesura que s'acosti el 9 de novembre, els dos Executius acostin postures.
En la seva conferència inicial, Lucena ha repassat breument els orígens de la crisi econòmica i ha defensat mesures com el rescat bancari, ja que, tot i que ha reconegut que va ser una política "èticament discutible", ha vaticinat que no haver-ho fet hauria empitjorat la situació.
Després de desgranar alguns dels reptes que afronta l'economia actualment, ha plantejat la necessitat d'afrontar moltes reformes profundes, entre les quals hi ha una reforma fiscal que distribueixi millor les càrregues impositives i una reforma de l'administració que revisi el funcionament del sector públic.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Plataforma Can Baró va sorgir fa dos anys per reivindicar la preservació de la plaça de les Pedreres.
També per omplir el buit de l'antiga Associació de Veïns de Can Baró, que ha cedit l'activitat.
Diuen que és per higiene democràtica i afronten el mandat municipal actual amb les prioritats clares: reclamen millores en la mobilitat en transport públic i també en l'accessibilitat dels carrers d'un barri amb una orografia complicada.
També reivindiquen una solució per les restes d'amiant que encara hi ha al turó de la Rovira, més equipaments i aparcament.
La mobilitat és una de les principals preocupacions de la nova Junta de la Plataforma Can Baró. els veïns diuen que, amb la implementació de la xarxa ortogonal, s'ha perdut connectivitat amb alguns punts de la ciutat.
Passa cada 20, 25 o 30 minuts", explica Elena Mosquera, membre de la plataforma, "ens han posat un amb sis places i tres graons amb una mitjana d'edat molt alta".
Per això, reivindiquen una millora del Bus del Barri, així com un replantejament de les línies que passen per la zona.
La salut pública és un altre dels aspectes que preocupa els representants veïnals.
Concretament, les restes d'amiant que hi ha al turó de la Rovira.
L'Ajuntament ha fet accions per solucionar el problema, com netejar els camins i fixar l'amiant amb sauló premsat, però l'entitat considera que són insuficients.
Xavier Oliveras, membre de la plataforma, explica que "quan plou, i darrerament les pluges són breus però torrencials, surt amiant per tot arreu.
Surten trossos visibles a part del pulveritzat que hi ha la muntanya".
També reclamen més equipaments i millores urbanístiques com voreres més amples i antilliscants o més aparcament per poder pacificar alguns carrers.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Com ens ensenya l'historiador de l'art George Kubler, l'art té l'objectiu últim de representar "la forma del temps" que habitem.
Sensible als canvis socials, polítics i econòmics, l'art constitueix un registre viu de l'evolució dels gustos i del progrés tecnològic.
Amb el naixement de la fotografia abans, i l'eclosió d'internet i l'era digital després, a partir del segle XIX l'art serà sacsejat constantment per la tecnologia i generarà noves formes expressives i també debats vius sobre la seva legitimitat.
Més enllà de l'escultura i la pintura, aquesta sessió proposarà una introducció sobre les noves fronteres de l'art contemporani, entre imatges en moviments, xarxes socials i obres efímeres que viuen en línia.
A càrrec de Carolina Ciuti, llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Florència i màster en Art Contemporani al Sotheby's Institute of Arte de Londres.
Actualment és la directora artística del festival de videoart LOOP Barcelona, on va començar a treballar el 2015 com a part de l'equip comissarial.
Al LOOP ha produït exposicions, cicles de vídeos i performances i ha comissariat exposicions col·lectives i cicles de cinema.
Anteriorment, havia estat assistent de direcció a la residència per a artistes Villa Lena i assistent de comissària a la Collezione Gori d'art ambiental.
Des del 2015, escriu freqüentment per a ATLAS, una editorial italiana especialitzada en el sector educatiu.
El 2017 va cofundar el col·lectiu CRiB, amb el qual es dedica a crear projectes híbrids entre les arts visuals, el teatre i la performance.
Més informació sobre aquest esdeveniment...
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
D'aspecte clàssic i monumental, el Claustre Major va començar a construir-se el 1840 segons projecte de l'arquitecte Timoteu Calvo.
Més tard, el 1870, Sebastià Monleón conclourà les obres del primer pis.
Amb tot, no serà fins al 1944 que l'arquitecte Xavier Goerlich construirà la columnata jònica del segon cos, que confereix al Claustre la seua actual aparença.
Al centre, i com a veritable referent per als estudiants universitaris, apareix la imatge solemne del filòsof i humanista Joan Lluís Vives, obra de Josep Aixà, del 1880, fosa en bronze en una sola peça per Vicent Rius als tallers de "La Primitiva Valenciana".
Recorrent els murs del pati destaquen algunes làpides commemoratives, i també els medallons amb retrats, realitzats el 1902, dels jurats i oficials de la ciutat que van participar en la fundació de l'Estudi General i d'altres personatges vinculats a la institució universitària.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Aprincipis d'aquest mes hem aconseguit alguns avenços molt importants en les negociacions que s'estan duent a terme a Suïssa.
Juntament amb els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i Alemanya, vam acordar els paràmetres per esvair qualsevol dubte sobre els fins exclusivament pacífics del programa nuclear iranià i per eliminar les sancions internacionals sobre el país.
Malgrat això, per tal de tancar aquest acord nuclear cal una voluntat política encara més gran.
El poble iranià ha demostrat la seva voluntat i s'ha compromès amb dignitat.
Ara als Estats Units i als seus aliats a Occident els toca triar entre cooperació o confrontació, entre negociar o vanagloriar-se, entre buscar el consens o fer servir la coacció.
Amb un lideratge ferm i l'audàcia necessària per prendre les decisions correctes, podem i hem d'aturar aquesta crisi inventada; només així podrem fer front a altres qüestions, molt més importants.
Tota la regió del golf Pèrsic viu una greu situació d'inestabilitat.
No es tracta només de la caiguda d'antics règims i l'aparició de nous governs: el teixit social, cultural i religiós de països sencers comença a esfilagarsar-se.
L'Iran compta amb una població resistent que s'ha mantingut ferma davant la coacció i, alhora, s'ha mostrat generosa davant la possibilitat d'obrir nous horitzons partint d'un compromís constructiu basat en el respecte mutu.
El nostre país ha sabut resistir el temporal d'inestabilitat provocat pel caos que es viu a la regió, però no podem restar indiferents davant la destrucció que ens envolta, perquè el caos no té fronteres.
L'Iran ho ha deixat ben clar: l'abast del nostre compromís s'estén més enllà de les negociacions nuclears.
Mantenir una bona relació amb els països veïns és la nostra principal prioritat.
Creiem que la qüestió nuclear ha sigut un símptoma, no una causa, del clima conflictiu i la falta de confiança que ens envolta.
Tenint en compte els avenços que s'han produït recentment per prevenir aquest símptoma, ara és l'hora que l'Iran i la resta d'actors implicats comencin a treballar per resoldre les causes d'aquesta situació de tensió que es viu al golf Pèrsic.
La política exterior del govern iranià és holística per naturalesa.
I no per una qüestió de costum o de preferències, sinó perquè la globalització ha provocat que la resta d'alternatives quedessin obsoletes.
La seguretat no pot obtenir-se a costa de la inseguretat dels altres.
Cap nació pot assolir els seus propis interessos sense tenir en compte els interessos dels altres.
No hi ha cap lloc al món on aquestes dinàmiques siguin tan evidents com a la zona del golf Pèrsic.
En aquest sentit, caldria dur a terme una anàlisi exhaustiva del conjunt de realitats tan complexes i interrelacionades que existeixen a la regió i, així, elaborar un pla de mesures prou consistents per poder fer-hi front.
No podem lluitar contra Al-Qaida i els seus germans ideològics, com l'Estat Islàmic (que ni és islàmic ni és un estat), a l'Iraq, mentre permetem que aquests grups creixin i s'enforteixin al Iemen o a Síria.
Els interessos de l'Iran i els d'altres països de la regió xoquen en molts àmbits.
Ja fa molt de temps que s'hauria d'haver creat un fòrum de diàleg col·lectiu que permetés establir converses i facilitar els acords entre els països del golf Pèrsic.
Si haguéssim de discutir seriosament les tragèdies que s'estan produint a la zona, el Iemen seria un bon punt d'inici.
L'Iran ha proposat un pla d'actuació pràctic i assequible per aturar una crisi que resulta tan dolorosa com innecessària.
Aquest pla estableix un alto el foc que entraria en vigor de manera immediata, l'entrada d'ajuda humanitària i l'assessorament necessari per propiciar un diàleg entre totes les faccions iemenites que afavorís la creació d'un govern d'unitat nacional.
A un nivell superior, el diàleg regional s'hauria de basar en uns principis comuns reconeguts per tothom i en uns objectius compartits, entre els quals destacarien: el respecte per la sobirania, la integritat territorial i la independència política de tots els estats; la inviolabilitat de les fronteres internacionals; la no interferència en els afers interns de cada país; la resolució pacífica dels conflictes; la impossibilitat de recórrer a l'ús de la força, i la promoció de la pau, l'estabilitat, el progrés i la prosperitat a la regió.
Un diàleg regional podria ajudar a promoure l'entesa i la interacció entre governs, empreses del sector privat i societat civil, i serviria per assolir acords en un gran ventall d'àmbits, incloent-hi l'establiment de mesures destinades a fomentar la confiança i la seguretat; la lluita contra el terrorisme, l'extremisme i el sectarisme; garantir la llibertat de moviment i la lliure circulació de petroli i d'altres recursos; així com la protecció del medi ambient.
Unes negociacions a escala regional podrien servir, fins i tot, per acordar formalment uns tractats de no-agressió i de cooperació en matèria de seguretat.
La cooperació en aquests àmbits ha d'incumbir únicament els actors regionals més destacats de la zona, però cal fer ús també del marc institucional i dels organismes que puguin facilitar aquest diàleg, sobretot les Nacions Unides.
El secretari general podria proporcionar l'empara internacional necessària.
La intervenció de l'ONU en aquest diàleg regional (un paper inclòs en la resolució del Consell de Seguretat que va permetre posar fi a la guerra entre l'Iran i l'Iraq el 1988) permetria calmar les preocupacions i angoixes d'alguns països, sobretot dels més petits; garantiria a la comunitat internacional els mecanismes necessaris per defensar els seus interessos legítims i, en últim lloc, serviria per connectar el diàleg a la regió amb altres qüestions que, inevitablement, s'estenen més enllà de les seves fronteres.
El món no es pot permetre seguir ignorant la situació d'inestabilitat al golf Pèrsic, ha d'intervenir per redreçar els problemes a la regió.
És una oportunitat per comprometre's que no es pot malgastar.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Portada del diari Avui de 3 de setembre de 1978, en la que s'anunciava que les escoles estarien obligades a ensenyar el català (encara no "en" català).
Entre altres coses, Jaume Funes recordava en aquest escrit que l'acceptació i la implicació massiva de les famílies en la qüestió del català va arribar pel fet que els líders obrers dels anys setanta eren pares i mares de l'escola i tenien molt clar que per aconseguir que el seus fills formessin part de la societat l'havien de dominar.
Recupera l'article complet aquí.
Als seus Racons de pensar, Jordi Mir i Paula Veciana van escriure ja fa uns anys un documentat reportatge en el que evocaven que "el primer lloc on es va portar a terme la immersió lingüística completa va ser Santa Coloma de Gramenet, en un context on es protestava per la manca d'escoles i es reivindicava la igualtat d'oportunitats".
Una crònica de 2014 escrita pel Pau Rodríguez sobre una manifestació en defensa del català a l'escola, en la que es recollien aquestes paraules de Muriel Casals, aleshores presidenta d'Òmnium Cultural: "La immersió és un model d'èxit contrastat i avalat, garanteix la cohesió social i permet que tots els joves coneguin el català i el castellà, fet que els situa a tots en condicions d'igualtat per accedir entre altres coses al mercat de treball".
En aquest interessant article, el lingüista Rudolf Ortega analitzava les escasses possibilitats d'aplicar la sentència per la qual s'obligava a que el 25% de les hores lectives s'impartissin en castellà.
Començava dient que havia estat parlant amb "un conegut catedràtic de dret constitucional, no precisament sobiranista, que sostenia que el dret d'elecció de llengua en l'escolarització dels fills és inexistent.
L'argument és força obvi: el dret que tenim d'accedir als serveis públics no ens dóna dret a triar de quina manera volem rebre aquests mateixos serveis".
Pel Jaume Carbonell, no hi ha cap dubte: "És evident que els continguts s'han modificat i que l'ensenyament i aprenentatge del català, amb la política d'immersió lingüística, ha estat un èxit indiscutible, malgrat els intents actuals per torpedinar-la".
Amb motiu sobre la polèmica de l'adoctrinament, escrivia no fa gaire Francesc Imbernon que "no es pot confondre cultura amb adoctrinament.
La majoria del professorat, durant mols anys, ha treballat les dues llengües, ha desenvolupat valors de democràcia i solidaritat, cultura pròpia i propera, i no es mereix, una vegada més, que diguin que té la culpa del que està passant.
Com diria Edgar Morin, estan cecs de coneixement, no poden veure més enllà dels seus límits".
I una altra notícia com a reacció a les acusacions d'adoctrinament, en aquest cas sobre el manifest elaborat per la Plataforma Somescola en defensa del model d'escola catalana.
Entre diverses veus es recollia la de la presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Pilar Gargallo, que defensava els "valors democràtics, de cohesió social i integradors" del model català.
L'ex secretari general de CCOO Joan Carles Gallego, sobre aquells qui desqualificaven el model d'escola catalana, escrivia que "qui s'instal·la en aquesta argumentació mostra una concepció de l'educació desfassada, acientífica i contrària al ple desenvolupament de les potencialitats de les persones, refractària als valors del plurilingüisme i negadora del caràcter inclusiu i democratitzador de la institució educativa.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Maties Serracant, alcalde de Sabadell i candidat de la Crida per Sabadell.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Actualització de l'App "UB Campus Virtual"
Ja està disponible una nova versió de l'app «UB Campus Virtual» per a dispositius Android, que en millora el funcionament del sistema d'autenticació.
Recordeu que l'aplicació «UB Campus Virtual» us permet accedir a les principals funcionalitats del Campus Virtual de la Universitat de Barcelona des del mòbil.
- Navegar pels continguts dels cursos i descarregar-ne els materials.
- Rebre notificacions de missatgeria i altres esdeveniments.
- Consultar les qualificacions obtingudes en les activitats dutes a terme al Campus Virtual.
- Treballar fora de línia: es poden completar sense connexió moltes activitats, que es sincronitzen quan el dispositiu es connecta a Internet.
- Pujar fitxers associats a les tasques.
- Veure els esdeveniments dels calendaris i els debats dels fòrums.
L'aplicació està disponible per a dispositius Android - dispositius iOS.
Per accedir-hi únicament heu d'utilitzar l'identificador i la contrasenya que feu servir per a Món UB.
Si teniu qualsevol dubte, podeu contactar amb el servei d'ajuda a través del Portal del Campus Virtual |
L'has vist a l'aparador d'alguna botiga mentre passejaves pel centre de Barcelona, Terrassa o Granollers? o potser has vist l'anunci publicat a la premsa?
T'han cridat l'atenció fins al punt de voler saber més o per visitar el museu?
Si contestes afirmativament –ens agradarà que al final del post, hi deixis el teu comentari–, voldrà dir que la imatge de campanya de la nova presentació d'Art Modern és l'encertada.
Des que vam inaugurar la nova presentació el 24 de setembre, s'ha incrementat un 56% el nombre de visitants en relació amb el mateix període de l'any passat.
És, sense dubte, una molt bona notícia perquè estem convençuts que la nostra força com a museu ens la dóna el públic.
No hi ha millor anunci que el propi "producte" i la clau de l'èxit de la nova presentació d'Art Modern està en el projecte mateix: una proposta museogràfica trencadora, que defuig la clàssica ordenació cronològica de les obres per explicar múltiples relats que conformen la història del naixement de la Modernitat a Barcelona i Catalunya.
La proposta ha estat molt ben rebuda pel públic.
Tanmateix, a Comunicació ens agrada pensar que alguna cosa hi ha tingut a veure la campanya.
El fet de triar una imatge i un claim o eslògan, en definitiva, escollir un concepte creatiu concret i no un altre, són clau per obtenir la major notorietat i impactes possibles entre una audiència bombardejada diàriament per centenars de missatges publicitaris.
Com ha estat el procés fins arribar a la imatge de campanya?
Intens però molt enriquidor professionalment.
Un camí que vam fer seguint un veritable treball en equip: els professionals de comunicació del museu i l'agència Petit Comitè –amb qui ja havíem fet la campanya de l'exposició El museu explora – i també el cap de col·leccions i el director del Museu Nacional.
Totes les aportacions van sumar.
Des del principi sabíem que el projecte tenia molts punts forts a comunicar i calia aconseguir, més que mai, focalitzar el missatge.
Passa sovint que en el moment de començar a treballar en una campanya es plantegin diversos ítems a comunicar.
Però aquest cop, el repte era especialment complicat: teníem moltes novetats per explicar i corríem el risc de simplificar en excés o bé de sobrecarregar d'informació.
No es tractava només d'una nova presentació en l'àmbit formal, sinó que s'havia concebut un nou discurs museogràfic, s'exhibien obres i autors inèdits, noves disciplines artístiques, de fet, es materialitzava una manera diferent d'entendre la col·lecció.
I per si això fos poc, era una oportunitat única per "comunicar museu", per situar el Museu Nacional d'Art de Catalunya en l'imaginari del públic com la institució cultural de referència que ha de ser.
Per assegurar que el brífing fos clar, vam tenir diverses reunions amb l'agència i vam visitar plegats les noves sales quan encara eren plenes d'operaris, cables i obres recolzades a les parets.
Dues van ser les idees clau dels ideòlegs del projecte: per al director, Pepe Serra, la nova col·lecció d'Art Modern " no és una nova col·lecció sinó que és un nou museu " mentre que Juanjo Lahuerta, cap de col·leccions, destacava el fet que "amb aquesta nova presentació fem parlar la col·lecció ja que les obres dialoguen entre si".
D'aquí neix la proposta creativa escollida que vam desplegar a les banderoles a través d'una seqüència de 4 imatges: les obres d'art parlen com si fossin personatges d'un còmic (buscant així un codi comunicatiu més contemporani), i expliquen els àmbits temàtics de la nova presentació, on la fotografia i el cartellisme s'exhibeixen al mateix nivell que la pintura i l'escultura.
Col·lecció particular en dipòsit al museu, 2014 / VEGAP 2014
Però aquesta no va ser l'única proposta que va elaborar l'agència.
No és habitual, i aprofitem aquest article per agrair-ho públicament, que un equip creatiu presenti fins a 6 propostes diferents.
Te les mostrem totes a continuació:
I encara passa menys sovint que totes les propostes presentades s'ajustin als objectius de comunicació fixats al brífing.
Tant és així que no descartem utilitzar-ne alguna en properes comunicacions.
Vídeo sobre el procés de muntatge de la nova presentació (1'50 min.)
Revolució al MNAC: un nou recorregut per l'art modern en 8 claus
La veritat es que l'altre dia vaig anar el diumenge primer de mes amb moltes ganes.
I vaig anar mes ràpid de lo que volia, per lo que vull anar tranquil·lament per estar mes temps i poder contemplar millor les obres.
M'ha agradar molt, el plantejament de la distribució i l'enfocament que han plamntejat.
M' ha sorprès molt Clapes i Daura, que no els coneixia i m'ha agradat molt les caricatures de Feliu Elias ( Apa), que no s' havia que el MNAC tenia.
Per un altre banda, i això es la meva opinió, que pot ser molt discutible si que es veritat que el museu te carències grans en autors que tindrien que estar mes representats.
Que ho ve no hi estan representats o bé no ni hi ha. Per exemple en el cubisme estaben dos dibuixos de Juan Gris y son cessions del Reina Sofia.
De la part surrealista de Dali on està?
Després la part de la Guerra Civil hem va semblar que es una mica pobre.
Però clar si les administracions deixen sota mínims al MNAC com he llegit que es queixava el Sr.
Serra i no s'inverteix en adquisicions ni es tira endavant la famosa llei de mecenatge.
Pingback: Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya » 2015: claus dels nostres continguts
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Subscriu-te al Blog del museu per estar al dia
Consulta la nostra política de privacitat (pdf - 69,3 Kb) |
divendres, 6 de juliol del 2007 / 1865
Halle] Ve un dels estudiants amb-e qui he de canviar lliçons.
Aquí els estudiants de diferents nacions s'ensenyen mútuament llurs llengües, i s'ho fan de franc, naturalment.
Schädel me n'ha tengut de preparats que volen aprendre el català; jo els en donaré una hora de lliçó per hom i ells la'm donaran d'alemany.
Un ha nom Niepage, de Magdeburg, i l'altre Bardenwerper, de Braunschweig, dos jovencells revenguts, sans, riolers, desxondits; saben el llatí, el francès, i Niepage, ademés, sap l'italià i qualque cosa de català.
A les dues començam amb en Niepage.
Me fa llegir en alemany, mostrant-me la pronúncia i el to, aquest molt difícil.
A on troba més terrossos és a la r fluixa.
La a àtona, la pronuncia molt bé.
Llegeix en català com tendria mal de fer-ho un francès, i no parlem d'un castellà.
Són el diantre aquests alemanys.
El viatge a Alemanya de mossèn Alcover, cent anys després
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
D'aquesta manera podrem oferir-te'n la informació personalitzada.
Ja està disponible la Declaració Ambiental corresponent a l'exercici 2015 sobre l'activitat de clavegueram realitzada al municipi de Benicarló.
Amb la publicació d'aquesta declaració, Sorea posa a disposició de tothom qui estigui interessat, la informació referent a la gestió ambiental realitzada a Benicarló segons el reglament EMAS III, una eina voluntària de gestió ambiental basada en un sistema Comunitari de Gestió i auditories per a companyies que vulguin avaluar, reportar i millorar la seva actuació medi ambiental.
L'actuació de la companyia és validada i certificada, de manera que es garanteix el rigor i la fiabilitat de la informació que conté.
Si vols conèixer les dades resultants de la gestió ambiental del 2015 a Benicarló pel que fa a aspectes ambientals, indicadors, objectius i legislació pots consultar la Declaració Ambiental 2015 en el següent document adjunt. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Els dos actors van fer-se un petó quan van aparèixer a l'escenari abans de donar un dels premis.
Diverses entitats homosexuals dels Estats Units critiquen que la cadena ABC, responsable de la realització televisiva de la gala dels Oscars de diumenge, va "censurar" el petó entre Javier Bardem i el seu company de repartiment a la pel·lícula No es país para viejos, Josh Brolin.
Els dos actors van sortir a l'escenari per lliurar els premis al millor guió original i adaptat, i després d'un petit ball van fer-se un petó.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
"Benvinguts a Jamca, hora actual, les 11 h."
És l'hora del pati i comença el programa de ràdio dels alumnes de l'Institut Ferran Tallada.
Fa dies que l'estan preparant i avui els ha arribat el torn d'emetre'l en directe per internet.
"Parlar de modes que volem que se'n vagin i després també hem fet un 'top ten' perquè tots els alumnes puguin escoltar música durant l'hora del pati."
"Segons la meva opinió ha sortit força bé, però crec que es podrà millorar."
Els estudiants procuren que els temes que tracten estiguin relacionats amb el dia a dia a l'institut.
"Per exemple, això de l'Instagram, dels professors perquè com tenim els iPad hi ha gent que es posa a mirar l'Instagram a classe o qualsevol altra cosa i vam decidir fer una entrevista a un professor."
El programa de ràdio és una de les activitats de Fem patis, un projecte per dinamitzar l'estona de descans al centre.
"No sempre volem fer el mateix, com jugar tota l'estona a tenis taula o estan asseguts parlant del mateix i canviar una mica.
De fet, fins i tot s'organitzen diferents tallers en funció de la demanda dels alumnes.
"Trobar un punt en comú, de dir, fem una activitat que potser les alumnes de primer amb les de quart no s'haurien vist.
Potser pel passadís però no s'haurien parlat, no haurien intercanviat música, opinions."
També és una eina pels professors per veure com actuen els alumnes fora del context de la classe i detectar, per exemple, si cal treballar aspectes relacionats amb les habilitats socials en alguns casos.
A l'Institut Ferran Tallada, del Carmel, els alumnes poden participar en l'elaboració d'un programa de ràdio durant l'hora del pati.
És una de les propostes que ofereixen des del projecte Fem patis, una iniciativa per dinamitzar l'estona de descans amb una activitat diferent cada dia de la setmana.
També hi ha tallers de dibuix, de discjòqueis o de hip-hop.
Aprofitar l'hora del pati perquè aquells alumnes que ho vulguin puguin viure noves experiències.
Per exemple, fer un programa de ràdio.
Aquest és l'objectiu del projecte Fem patis, organitzat per l'Institut Ferran Tallada, al barri del Carmel, per dinamitzar les estones de lleure al centre.
Els estudiants preparen el programa en els dies previs i després s'emet en directe, per internet, a partir de les 11 i durant mitja hora.
Són ells qui decideixen els continguts, que, això sí, han d'estar relacionats amb el dia a dia de l'institut.
Però el programa de ràdio és només una de les activitats que proposen des del Ferran Tallada en el marc d'aquesta iniciativa.
També hi ha tallers de dibuix, de discjòqueis o de hip-hop, i l'oferta va variant en funció de la demanda dels alumnes.
El projecte també serveix per dotar de noves eines els professors per conèixer el comportament dels nois i noies fora del context estricte de la classe.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
El Peralada tancarà la primera volta aquesta tarda al municipal rebent la visita del Cerdanyola (a les 16.30 h) amb dos objectius molt clars.
El primer és retrobar-se amb una victòria que fa setmanes que es resisteix, i és que després de guanyar set partits en set jornades els xampanyers encadenen ara cinc jornades sense sumar els tres punts –han empatat quatre partits i n'han perdut un–.
A més, el valor de guanyar el duel d'aquesta tarda contra el conjunt vallesà seria doble, i és que una de les assignatures pendents dels d'Albert Carbó és millorar els números com a local, després de sumar 11 punts en 9 partits –només l'Igualada, que n'ha sumat set, ha aconseguit menys punts a casa–.
Per al duel d'avui, en què el Peralada podria avançar el Cerdanyola, Carbó tindrà les baixes del lesionat Damian i del sancionat Bertomeu.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
' Sálvame ' s'ha bolcat en informar sobre el coronavirus, un canvi de registre que evidencia que Telecinco vol parlar-ne en tot moment.
El programa del cor també ha incorporat una taula rodona amb experts durant el ' Sábado Deluxe ' d'aquest cap de setmana, un espai que ha comptat amb la presència de Cristina Cifuentes.
L'expresidenta de la comunitat de Madrid ha tingut un fort enfrontament amb Jorge Javier Vázquez, que ha aprofitat l'espai per enviar una crítica a la gestió que està fent Pedro Sánchez.
Durant el debat, Cifuentes insistia que hem d'estar tranquils perquè vivim "en un país meravellós".
Una afirmació que ha enfadat de valent al presentador: "Els joves porten, des de fa moltíssim temps, amb els mateixos sous.
El que he vist en aquest país amb la gent jove, que han de treballar a 30 llocs diferents per compartir un pis amb una habitació...
Per què tenim la mania de comparar-nos amb el pitjor?
Jo vull comparar-me amb el millor.
És important no ser tan condescendents amb el que ha estat el nostre país".
I d'aquí, a denunciar que no es tracti bé als petits empresaris: "Les pimes i els autònoms del país?
Són els grans putejats del sistema.
Els autònoms i les petites empreses estan malament des de fa moltíssims anys i amb això pitjor.
Si la crisi del coronavirus serveix perquè els polítics s'adonin de la veritable situació del país, benvingut sigui".
"Únicament reaccionem quan la gent s'està ofegant i necessita ajuda o mor.
Parlem d'ajudes que pimes i autònoms estan reclamant des de fa moltíssim temps", afegia visiblement indignat.
Una demanda que comparteix bona part de la seva audiència, que ha aplaudit el discurs. |
Curs monogràfic 'Els totalitarismes del segle XX'
Exposició 'Dones: ficcions i realitats'
Programació estable Teatre Ateneu gener-maig 2020
Tot despullant els arquetips de la masculinitat'
La celebració de la festa de Sant Jordi el proper dimarts 23 d'abril comportarà el tall de la circulació de vehicles d'alguns carrers de la ciutat així com l'alteració de les línies d'autobusos e3 i B2
La celebració de la Diada de Sant Jordi organitzada per l'Ajuntament el proper dimartrs 23 d'abril comportarà el tall a la circulació de vehicles en el tram del passeig de Cordelles (entre F. Layret i Santa Marcel·lina), Francesc Layret (entre Foment i pl. Abat Oliba) i Lluís Companys (entre F. Layret i ptge.
Les línies urbanes i interurbanes d'autobusos que circulen pel carrer de F.Layret es desviaran pel passeig del Pont, avinguda de la Primavera, avinguda de Sant Iscle i Lluís Companys.
Les línies e3 i B-2 en direcció Sabadell – UAB circularan per l'avinguda de Catalunya, Santa Anna i Francolí.
Les línies e3 i B-2 en direcció Barcelona i Ripollet circularan pel passeig de Cordelles, Foment, Acàcies i avinguda de la Primavera.
Plànol amb les afectacions del trànsit |
La seva contractació serà per un període de quatre anys amb possibilitat d'una pròrroga de quatre més
Barcelona.-La retribució anual del pròxim director del Teatre Lliure serà de 96.000 euros bruts i en el cas que la direcció s'adjudiqui a un professional de l'escena i se'l contracti per un dels espectacles pot tenir una retribució de fins a un màxim anual de 25.000 euros bruts addicionals per temporada.
Així el sostre es fixaria en 121.000 euros.Aquest és un dels punts inclosos en les bases del Concurs per a la contractació de la Direcció del Lliure, que van ser aprovades al Ple del Patronat de la Fundació Teatre Lliure – Teatre Públic de Barcelona del 26 d'octubre.
Com ja es va explicar, la contractació del nou director serà per un període de quatre anys amb la possibilitat d'una pròrroga de fins a quatre més.
Entre les funcions del nou director s'indiquen les d'exercir la direcció executiva de la Fundació; dirigir, coordinar i supervisar els seus serveis i exercir la direcció del personal; exercir la direcció artística; exercir un control estricte de les despeses per garantir l'estabilitat econòmica de la institució; garantir la relació amb tota mena d'interlocutors: les institucions públiques que donen suport a la Fundació, els patrocinadors privats i les entitats representants de la societat civil; així com la supervisió dels Comptes Anuals, el Pressupost i la Memòria anual d'activitats.
Altres funcions del director seran la Proposta del Contracte Programa; la proposició i execució de les línies d'actuació de la Fundació, en allò referent a l'orientació i l'activitat artística, així com la coordinació i la supervisió de les activitats acordades pel Patronat, i en el seu cas, el nomenament dels membres del Consell Assessor.Els requisits dels candidats seran tenir com a mínim titulació superior, formació acadèmica assimilable o trajectòria avalada, i coneixements suficients per a la responsabilitat del càrrec; experiència professional acreditada en l'àmbit de la gestió d'equipaments culturals o anàlegs; experiència acreditada en qualsevol àrea de les arts escèniques (interpretació, direcció, dramatúrgia, escenografia, etc.) i en l'organització de projectes artístics, així com conèixer, acceptar i comprometre's amb els principis fundacionals del Teatre Lliure i la seva vocació de teatre públic.Totes les persones que aspirin al càrrec hauran de presentar la documentació abans del dia 17 de desembre de 2018 a les tres de la tarda.
Totes les sol·licituds presentades seran analitzades, en una primera fase d'avaluació, per una comissió constituïda a aquests efectes, que seleccionarà les propostes que passaran a una segona fase en què es realitzaran entrevistes personals amb les persones seleccionades.
La Comissió estarà formada pel president de la Fundació Teatre Lliure, per quatre experts de l'àmbit d'activitat de la Fundació i per un patró designat pel Ple del Patronat d'entre els seus membres.La Comissió, després de realitzar les entrevistes amb les persones seleccionades, valorarà les propostes i proposarà a la Junta de Govern de la Fundació Teatre Lliure 2 o 3 persones candidates, perquè aquesta faci la proposta de nomenament de director\/a al Plenari de la Fundació, que és qui l'ha d'aprovar.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'elaboració de protocols per fer front a la radicalització islamista s'ha estès en els últims anys en diversos països europeus i les administracions han escollit els centres educatius com a espais de detecció de radicalisme islàmic.
La realitat és que la implantació d'aquestes mesures, lluny de ser efectives, estableixen les bases per legitimar, des de les institucions, conductes racistes que en aquest cas assenyalen principalment les comunitats musulmanes però alhora servirien d'eina per assenyalar qualsevol dissidència.
En el debat es plantejarà, d'una banda, la necessitat de fer front al PRODERAI (Protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització als centres educatius) i d'altra banda, les greus conseqüències que tindria la seva aplicació.
La Xerrada - Debat serà el dijous 30 de novembre a la seu de la CGT de Catalunya, al carrer Burgos 59 de Sants, Barcelona, a les 18:30 hores.
Marta Minguella, Professora de secundària de CGT Ensenyament.
Membre de la Casa Amaziga de Catalunya i de l'associació Cornellà sense fronteres. |
Els secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, han rebutjat aquest dilluns el contracte únic proposat al programa electoral de Ciutadans i que també defensa UPyD i han demanat als partits polítics que "afinin" les propostes electorals perquè no xoquin després amb la realitat.
Durant la roda de premsa conjunta que han celebrat per presentar els actes de l'1 de maig, Dia Internacional del Treball, Méndez ha afirmat que preveu amb "naturalitat" la irrupció de Podem i Ciutadans a l'escenari polític espanyol, però tant a aquests dos partits com a la resta els ha demanat "concreció" en els seus programes.
En aquest sentit, el dirigent d'UGT ha subratllat que una part molt important de la desafecció ciutadana cap a la política procedeix de promeses electorals que després es capgiren, ja que per exemple es van prometre polítiques que després han estat el contrari.
"La petició general seria que afinin molt, que poleixin i concretin les propostes i que aquestes tinguin una correspondència quan governin, si arriben a governar", ha assenyalat Méndez, que també ha recordat a les forces polítiques que en les propostes han de tenir en compte que Espanya pertany a la UE i que existeix, per tant, un escenari de sobirania compartida.
Pel que fa als plantejaments en matèria fiscal defensats per Ciutadans, Méndez ha insistit que els sindicats són partidaris d'emprendre una reforma fiscal "integral", que afecti tots els grans impostos, i no de tocar únicament una figura impositiva.
En matèria de contractació, ha assenyalat que el que s'ha de fer és recuperar la causalitat de la contractació.
Que es recuperi que a una feina de caràcter indefinit li correspon un contracte estable, i que a una feina temporal li correspon un contracte temporal, però això no pot generar desigualtat", ha defensat.
Així, tant Méndez com Toxo han afirmat que "no creuen" en el contracte únic, ja que cap país d'Europa l'ha posat en marxa.
El líder de CCOO ha afegit que tampoc coneix cap empresari o organització empresarial que ho hagi proposat i ha advertit que la seva posada en marxa només generaria precarietat.
"Estan molt bé les coses que surten dels laboratoris, però després cal conciliar-les amb la vida real, i jo espero que ningú pretengui fer un experiment d'aquesta naturalesa, que conduiria a la precarietat la força laboral espanyola", ha alertat Toxo.
Pel que fa a Podem, el secretari general de CCOO ha reconegut, després de llegir el programa econòmic de la formació de Pablo Iglesias, que hi ha una "evolució positiva" en les seves propostes.
Una d'elles s'assembla a la proposta sindical d'establir una prestació mínima garantida per a les persones sense ingressos.
Méndez creu que el plantejament sindical, que busquen convertir en una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), és més eficaç i compatible amb la situació econòmica del país.
Toxo, per part seva, ha assenyalat que els sindicats no han volgut competir amb la proposta de Podem i, ja que existeix una aproximació en aquest terreny, espera que si aquest partit obté representació parlamentària després de les pròximes eleccions, doni el seu suport a la iniciativa sindical en la pròxima legislatura.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Llibre "Seleccions esportives, un dret de Catalunya"
Editorial Pòrtic, S.A. | col·lecció Obra vària | ISBN 84-7306-805-X | 286 pàgines | 15,8x23,5 cm. | BELLES ARTS.
Seleccions esportives, un dret de Catalunya és el títol d&rsquoun llibre que vol ratificar dues qüestions: les seleccions esportives catalanes són una demanda d&rsquouna gran majoria i la història n'és un aval inqüestionable.
Al llarg dels darrers cent anys, la societat catalana ha donat proves continuades del seu suport a les seleccions catalanes, un suport que demostra que estem en el bon camí.
La darrera gran mobilització cívica fou la recollida de signatures que promogué la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes el
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix. |
Els rètols de carretera a l'entrada del poble no enganyen: Aitona, amb la resta de municipis veïns del Baix Segre, són el cor productiu de la fruita dolça de pinyol catalana.
Set empreses es dediquen a exportar 100 milions anuals de quilos de préssec, préssec pla i nectarina a l'Europa central.
El Segre s'hi escola, ample, obrint-se pas enmig d'una planúria d'aires infinits completament entapissada de fruiters.
Els canals de Catalunya i Aragó, el de Seròs, hidraten les 3.800 hectàrees de fruiters del terme d'Aitona.
Hi conviuen cereals i ametlles –2.200 hectàrees més–, gran part de les quals aviat es podran regar mitjançant el canal Segarra-Garrigues.
En els anys 50 els pagesos hi van substituir els cereals per la fruita de pinyol.
"El 1975 teníem la renda per càpita més alta d'Europa", assegura l'alcaldessa, Rosa Pujol.
A Aitona, 2.500 habitants, l'atur és tècnic i l'èxode rural, un desconegut.
No obstant això, "els preus del sector són els mateixos des de fa vint anys i així no es pot avançar.
Vam pensar a buscar una doble activitat per a la pagesia.
Aquí, tot el nostre valor diferencial és la fruita".
I abans que el préssec saborós, sucós i perfumat, neix la flor.
És menuda, amb gradacions cromàtiques depenent de la varietat que esdevé una escenografia puntillista de roses.
Un plaer estètic per a nous turistes en una Catalunya paisatge, mil vegades fotografiat, trepitjat, rodat per bicicletes i replicat a les xarxes s'alça, també, com a un valor econòmic destacable.
El 2011 i mitjançant ajuts europeus, l'Ajuntament d'Aitona va endegar el projecte Fruiturisme.
Van senyalitzar quatre rutes, van crear marca turística i van posar en marxa un web.
Amb una sola tècnica de turisme, "ens ho fem tot entre tots".
Un curs de formació, impartit per la Universitat de Lleida, ha format vint voluntaris –la majoria dels quals són dones de productors– per fer les visites guiades a les finques.
Allà, el mateix pagès els explica el conreu.
L'any passat les rutes van atraure 300 turistes.
Enguany les temperatures suaus n'han avançat la floració i, fa una setmana, van arribar els primers visitants, provinents de les comarques barcelonines.
Les escoles visiten entre setmana camps i centrals de fruita.
Els dos restaurants no donen l'abast i ja hem començat a parlar amb Soses perquè s'hi sumi l'any vinent", diu Pujol.
Enguany hi han afegit dues rutes: la Segon Origen, tot aprofitant el plànol de la pel·lícula; i les rutes per l'Entorn, senyalitzades per fer-les sense guiatge.
El turisme lligat a la floració no és nou: l'espígol de la Provença, els cirerers del Jerte, el Japó i Washington tenen llarga tradició.
Però Aitona no és vol quedar solament amb la flor, a contemplar durant un escàs mes i mig.
"Som pioners a Catalunya i a l'Estat, perquè també volem donar a conèixer la vida de pagès i el conreu durant tot l'any", explica Pujol.
Flor de primavera, collita estiuenca, poda a l'hivern; centrals fruiteres, tot l'any.
La transformació només es fa a casa: tothom fa préssec en conserva.
L'Ajuntament té l'objectiu d'"obrir un obrador en què els emprenedors puguin elaborar transformats de fruita; bé en un local municipal o en lloguer".
Del paisatge, al pot de melmelada.
A Aitona, volen treure tot el suc de la fruita.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La reina Sofia mostra a Barcelona el seu compromís animalista
La reina Sofia, la dona del caçador més cèlebre des de Clark Gable a Mogambo, va presidir ahir l'acte de celebració del desè aniversari de la Comissió per a la Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB).
Presidir és un formalisme, perquè la reina semblava absent.
Quasi no va dir res, tampoc reaccionava als elogis, com els de Magda Oranich, la presidenta de la Comissió, que va llançar-li totes les floretes del jardí botànic perquè la seva tasca com a defensora dels animals és "inspiradora" per als animalistes.
La casa reial no informa del número d'animals que habiten a la Zarzuela, però sembla que n'hi ha un fotimer.
Sofia va explicar el 2008 a Abc que a palau hi té un cementiri de gossos, cadascun amb la seva làpida i fotografia.
El seu amor pels animals és inqüestionable, però potser és l'ombra del marit, aficionat a tot tipus de caça, que forçava que la reina fos més que discreta: semblava que fos de cera.
Només va intervenir per donar pas als parlaments; fins i tot es va estalviar el " se levanta la sesión " establert a l'ordre del programa: es va aixecar i va marxar.
Oranich i el president de l'ICAB, Pedro Yufera, van insistir en l'esforç de Sofia per aconseguir que els animals també tinguin drets legals.
No tothom semblava tan il·lusionat.
La periodista Pilar Rahola, que per a l'ocasió portava un bossa forrada amb imitació de pell de lleopard, es va acostar als companys de 8TV per destacar: "Al col·lectiu animalista tots som republicans".
Montse Casulleras, representant de la protectora Progat, entitat col·laboradora amb l'Ajuntament de Barcelona per al control de la població de gats, em va admetre que està "en contra de la casa reial".
Casulleras em va explicar que gràcies als esforços de l'ICAB els gats abandonats ja no se sacrifiquen, s'esterilitzen.
De la seva feina em va posar com a exemple com intenten convèncer una senyora que viu a l'avinguda Pedralbes, davant del Tennis Barcelona, perquè col·labori a esterilitzar els gats que ella alimenta al carrer: "Es nega a ajudar-nos.
L'acte va continuar amb un còctel.
Vaig voler entrar-hi, però un agent de seguretat de la casa reial m'ho va impedir: "Això no pot ser, imagina't que prens notes mentre la reina s'està prenent una beguda".
Com que no em deixen fer de periodista, em prenc un cafè a la terrassa de la cafeteria Palermo, on dos policies de paisà seuen amb un gos pastor.
Es nota que són súbdits de la reina dels animals.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Les malalties minoritàries son aquelles que afecten menys de 5 persones per cada 10.000 habitants i l'últim avui, 28 de febrer, se celebra el seu dia internacionalment promogut per l'Organització Europea de Malalties Minoritàries (Eurordis).
El Grup de Fisiologia Molecular de la Sinapsi de l'Institut d'Investigació Biomèdica de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), liderat per l'investigador Àlex Bayés, és un dels quatre grups de recerca del món que estudia el gen Syngap1, origen d'una malaltia minoritària que provoca discapacitat intel·lectual i epilèpsia en tots els afectats, així com símptomes autistes i dificultats motores en més de la meitat dels casos.
La investigadora Gemma Gou, del mateix grup de l'IIB Sant Pau, fa sis anys que desenvolupa la seva tesi sobre els efectes de la mutació en el gen Syngap1, responsable dels símptomes abans esmentats.
S'estima que mutacions en el gen Syngap1 podrien ser la causa de fins a un 1% de tots els casos de discapacitat intel·lectual al món.
La funció del gen Syngap1 és generar una proteïna homònima que és indispensable per a produir la comunicació entre neurones.
El gen és comú en humans i ratolins, per tant l'experimentació amb aquests últims és essencial per a conèixer millor els mecanismes de funcionament d'aquesta proteïna.
La tesi de Gemma Gou, basa el seu treball en el coneixement que la mutació del gen Syngap1 altera el normal desenvolupament del cervell humà produint interferències que posteriorment impossibilitaran l'aprenentatge (discapacitat intel·lectual) i, en molts casos, desencadenaran símptomes autistes, tals com la manca de comunicació verbal o comportaments repetitius i esterotípics.
La immensa majoria de persones afectades per aquest trastorn cognitiu també presenten epilèpsia, la qual en aproximadament la meitat dels casos és resistent als tractaments farmacològics més comuns.
D'altres símptomes del dèficit de Syngap1 són la hipotonia muscular, retards en el desenvolupament intel·lectual i motor o trastorns en el son i el comportament.
S'estima que aquesta mutació tindria una prevalença de 1 cas cada 80.000 naixements.
Això representa que només a Catalunya hi podria haver fins a 100 casos i a més de 500 en tot l'Estat, però, de moment, només s'han pogut identificat 9 casos a Espanya, dos dels quals a Catalunya.
Organització Europea de Malalties Minoritàries ( Eurordis )
En aquest enllaç trobareu un reportatge publicat a El Mundo sobre aquesta mutació genètica. |
És important indicar que no és adequat pujar directament vídeos a l'Aula Virtual.
Alenteix el funcionament dels cursos i cal tenir en compte que encara que els recursos són grans no són il·limitats.
És convenient seguir un procediment en dos passos que és:
Pujar fitxer de vídeo a Mmedia (Per a consultar com feu clic ací )
A l'Aula Virtual crear un recurs (Etiqueta, Pàgina, Llibre, etc.) on enllacem el vídeo allotjat en Mmedia
El vídeo pot mostrar-se en la pàgina principal del curs utilitzant un recurs "etiqueta".
Fer clic sobre la icona " HTML5 " per a convertir el vídeo a HTML5.
Quan el vídeo ja està convertit punxar amb el botó dret del ratolí i elegir "Copiar direcció del vídeo"
Activar edició > Afegir recurs o activitat > Etiqueta.
En el camp " Text de l'etiqueta " fer clic en el botó perquè mostre tots els botons de la barra d'edició.
Seleccionar el botó " Pujar fitxers multimèdia ".
En la pàgina principal del curs " Desactivar edició ".
El vídeo no apareix correctament en la pàgina principal del curs fins que es desactive l'edició.
Veurà que es mostra el vídeo en la pàgina principal del curs.
IMPORTANT: NO SOBRECARREGAR LA PÀGINA PRINCIPAL D'UN CURS DE VÍDEOS (encara que estiguen enllaçats) perquè tardaria molt a carregar la pàgina.
RECOMANACIÓ > Si es pujaran molts vídeos es pot deixar en la pàgina principal del curs com a introducció i per als altres es pot utilitzar altres recursos i enllaçar els vídeos, per exemple, "Pàgina, Llibre". |
La Gaceta ja és des d'avui només una web.
El grup Intereconomía va decidir sense previ avís suprimir l'edició en paper del rotatiu.
Amb tot, la notícia no ha resultat exactament una sorpresa, atès el rosari de penalitats econòmiques que arrossega el grup i que té la seva faceta més crua en el fet que a la majoria de treballadors se'ls deu més de mig any de sou.
La plantilla del grup estava en vaga des del dia 16 i just acabava ahir la mobilització.
Però el personal de La Gaceta ja no podrà reincorporar-se a la capçalera.
El maig del 2012 el diari va fer un ERO que es va saldar amb la sortida de 42 persones.
Un any més tard, en feia fora 55 més, dels 98 que tenia en total.
El diari quedava sota mínims, amb set seccions i suplements eliminats.
El grup liderat per l'empresari Julio Ariza patia un nou cop, en haver de marxar precipitadament de la seu que tenien llogada a Mutua Madrileña, que ja no va acceptar més impagaments.
El diari va ser fundat com a econòmic, amb el nom La Gaceta de los Negocios.
Ariza va comprar la capçalera per al grup Intereconomía el 21 d'octubre del 2009 i el va convertir en un rotatiu generalista, amb l'objectiu de seduir l'ala més dura de la dreta.
Contrari al matrimoni homosexual, antiavortista radical, defensor d'una visió centralista d'Espanya i agressiu contra el catalanisme, va apostar per cridar l'atenció: portades cridaneres, fotomuntatges i titulars estripats, com el que va dedicar encara fa no una setmana a la reforma de la llei de l'avortament: "Matar torna a ser delicte a Espanya".
Però l'estratègia no es va traduir en la creació d'una base fidel de lectors.
L'evolució de les vendes ha resultat dramàtica.
En els últims temps, d'un any a l'altre perdia gairebé la meitat dels seus exemplars.
Tal com passa amb la televisió del grup, la capacitat de fer soroll amb les seves tertúlies altisonants i els estirabots periodístics no es correspon necessàriament amb una audiència significativa.
El canal Intereconomía lluita per mantenir un exsangüe 1% d'audiència.
De manera anàloga, La Gaceta estava per sota dels 10.000 exemplars des de feia mesos.
Lluny dels 61.000 de La Razón, els 97.000 de l' Abc o els 122.000 d' El Mundo, els seus competidors naturals.
La presència a les xarxes socials -sovint més per mal que per bé- maquillava una irrellevància al quiosc.
Les últimes xifres que va registrar van ser els minsos 8.029 exemplars venuts de mitjana a tot l'Estat durant l'agost.
El mateix mes del 2012 en col·locava 19.800 i, un any abans, 33.000.
Vista la tendència, el diari va decidir aquest estiu sortir voluntàriament de l'OJD, l'organisme que certifica la difusió de la premsa.
Era un gest significatiu, amb ressò de tovallola tirada, ja que no disposar d'una xifra oficial de vendes suposa, a la pràctica, estar fora del circuit publicitari ordinari.
La crisi del diari es va accentuar el mes passat: els problemes econòmics que arrossegava van afectar la relació amb la rotativa de Saragossa que imprimia part de la tirada.
Com a conseqüència, el diari va deixar d'arribar a Catalunya i a altres zones de la resta de l'Estat.
Intereconomía manté encara la seva emissora de ràdio i el seu canal televisiu, tot i que últimament n'ha venut el principal actiu -la seva freqüència d'emissió- al Reial Madrid perquè el club blanc pugui desenvolupar la seva TDT en obert d'abast estatal.
La supressió de 9 canals de la TDT dictada pel Tribunal Suprem farà que ara encara tingui molt més difícil la seva recol·locació.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Bureau International de l'Édition Française (BIEF) invita 15 editors de tot el món a una estada professional a Paris per conèixer d'aprop el mercat del llibre a França i els seus actors.
Aquesta acció està oberta als editors de ciències humanes, no ficció per adults i literatura (queden exclosos els editors de llibre infantil i juvenil i els de llibre il·lustrat).
El programa es realitzarà entre els dies 21 al 27 de març de 2020 a Paris dins del marc del Salon du Livre (que tindrà lloc del 20 del 23 de març).
El termini de sol·licituds acaba el dia 29 de novembre de 2019 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.