text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Manresa, 15 de juliol de 2016 El campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) té previst destinar 121.000 euros durant el curs 2016-2017 als diferents programes de beques que té en funcionament.
Els ajuts beneficiaran 69 alumnes de grau, 3 del cicle formatiu de tècnic superior en pròtesis dentals del Campus Professional d'UManresa i per primer cop, a 10 alumnes del Centre Internacional de Formació Contínua i a 20 alumnes del programa Universi+.
L'import destinat a beques suposa un increment substancial en relació amb les que s'han concedit aquest curs 2015-2016, que han beneficiat 72 alumnes de grau i 2 del Campus professional.
Del conjunt d'ajuts per al proper curs, destaca l'increment en beques FUB, que beneficiaran 25 alumnes, 4 més que aquest curs.
El programa propi d'ajudes preveu beneficiar una setantena d'alumnes de la institució universitària.
La convocatòria inclou 25 beques FUB, uns ajuts de 1.500 euros que són flexibles i que es poden atorgar com a mitja beca o com a beca sencera.
A canvi de l'ajuda econòmica, els alumnes que se'n beneficien han de realitzar unes hores de tasques de suport en departaments o institucions vinculades a la universitat.
L'import destinat a aquestes beques pròpies per al curs que ve ascendeix a 42.000 euros.
Els alumnes d'UManresa poden optar, per tercer any consecutiu, a les beques FUB-CaixaBank.
L'entitat d'estalvi aporta 30.000 euros a aquest programa i beneficiarà un total de 15 alumnes, que reben un ajut de 2.000 euros.
Els beneficiaris del programa han de realitzar serveis de suport a activitats i/o projectes socials.
Durant el curs 2015-2016, els beneficiaris d'aquestes beques han fet classes bàsiques de català a dones immigrades a Càritas, classes de repàs a alumnes de primària i primer cicle de secundària en el marc del projecte Puntal i han col·laborat amb la Plataforma dels Aliments o amb l'Associació de Familiars d'Alzheimer.
L'alumnat d'ADE també té l'opció d'acollir-se al programa de beques FUB-Prèmium.
Els alumnes que s'hi acullen reben una beca salari durant les estades de pràctiques que fan en empreses col·laboradores del programa en els dos darrers cursos de carrera.
L'import que s'hi destina en aquesta edició és de 18.000 euros i beneficiarà un total de 12 alumnes.
Amb la intenció de facilitar la mobilitat internacional dels seus estudiants, la FUB complementa les beques Erasmus amb un ajut propi.
Per al curs vinent s'han previst 17 ajuts, amb una dotació global de 7.000 euros.
El curs passat, el programa de beques UManresa va crear una nova línia d'ajuts adreçats als alumnes del Campus Professional, que fan el cicle formatiu de grau superior de Tècnic en Pròtesis Dentals.
Per al proper curs, aquesta nova línia creix amb una beca més i beneficiarà tres alumnes, amb una dotació total de 4.500 euros.
A través de diferents convenis amb institucions, com la Fundació Antigues Caixes Catalanes i CatalunyaCaixa-BBVA, el programa d'ajuts s'amplia per primer cop a altres àmbits de l'activitat de la Fundació Universitària del Bages amb 10 beques per a alumnat del Postgrau en Gestió de Fundacions i Associacions i 20 per als alumnes del programa Universi+ d'integració de persones amb discapacitat intel·lectual a la universitat.
Les beques per al Postgrau sumen 12.500 euros, mentre que les disponibles per al programa Universi+ ascendiran a 7.000 euros. |
L'advocat diu que la germana del rei té "compromesa" la venda del palauet de Pedralbes però encara no té l'autorització
L'advocat de la infanta Cristina, Miquel Roca, ha insistit que la infanta Cristina no tenia responsabilitats sobre Aizoon i que només era una sòcia que aprovava els comptes en Junta general d'accionistes però no les avalava davant Hisenda.
"Els administradors tenen una responsabilitat i els socis una altra", ha assegurat Roca als mitjans de comunicació, que ha insistit que la infanta "no té cap tipus de responsabilitat, no l'ha tingut i no ha intervingut mai".
D'altra banda, l'advocat ha comentat que la germana del rei Felip VI té "compromesa" la venda del Palauet de Pedralbes però encara no ha obtingut l'autorització.Miquel Roca no ha volgut pronunciar-se sobre els nous correus que ha donat a conèixer l'exsoci d'Iñaki Urdangarin, Diego Torres, i ha dit que és una qüestió que afecta el mateix Torres i el seu advocat.
Sobre el fet que hagin tornat a aparèixer, ha afirmat que "no és deontològic ni estètic que un advocat d'una part es dediqui a valorar les raons de defensa que pugui fer una altra part".
Sobre la data del judici, Roca ha deixat clar que és a l'Audiència a qui li correspon fixar un dia, tot i que ha admès que a la infanta voldria que fos "quant abans millor".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Cada any, tant és que sigui el 2013 com el 1962, es repeteix el ritual: sabates arrenglerades, cava i torró per als Reis, aigua per als camells, dents netes i els nens corrent a dormir.
Diuen que els nens d'avui dia són molt espavilats, que tot ho saben abans d'hora, que la infància s'escurça i que l'accés al món per internet els fa perdre la ingenuïtat.
Vés a saber quina part de raó hi ha en aquestes..... |
El govern espanyol "no consentirà" cap "farsa" en forma d ́investidura a distància, ja sigui mitjançant un plasma o per una persona interposada, del número dos de Junts per Catalunya (JxCat), Jordi Sànchez, que es troba en presó provisional des de fa 136 dies.
Així ho ha apuntat aquest divendres el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que ha ofert amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá.
Precisament Catalá ha assegurat que l ́advocacia de l ́Estat estarà pendent de les actuacions que pugui fer el Parlament i "actuarà en conseqüència" si pensa que s ́infringeix la llei per fer possible una investidura no presencial.
El ministre també ha recordat que la possibilitat que Sànchez surti de la presó per a ser investit presencialment està a mans del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, i per tant el fet que pugui o no ser investit "serà decisió del jutge".
En tot cas, ha assegurat que una investidura de Sànchez mentre estigui a al presó "va en contra de la lògica" i del "sentit comú".
Catalá ha afirmat que la jurisprudència amb que treballa el govern espanyol estableix que la investidura del president de la Generalitat ha de ser "presencial", i per tant "quan s ́estableixi un candidat per a la investidura aquesta haurà de ser la referència".
"Si es pretén investir algú que té limitada la seva llibertat per unes mesures de presó provisional, li correspondrà al jutge decidir, i si no es produeix aquesta possibilitat creiem que no es pot dur a terme una investidura ni per tercera persona, ni en representació, ni en absència de candidat".
Méndez de Vigo ha insistit que el que ha portat a la renúncia de Puigdemont és que el seu govern no està disposat a tolerar cap "farsa" en aquest tema.
"Governar és molt complicat, cal dedicar-li tot el temps, i això de governar a temps parcial perquè un està a presó, o en un altre país fugat de la justícia no se sosté", ha afirmat, i "el govern no ho consentirà perquè li importa i molt la institucionalitat del Parlament i el govern de Catalunya".
El portaveu també ha fet referència a la creació del Consell de la República a Brussel·les.
Segons el portaveu del govern espanyol, la creació d ́estructures paral·leles "és simplement impossible".
"No existeixen estructures paral·leles", ha dit, perquè "les estructures són les que estableixen la Constitució del 1978 i el corresponent Estatut d ́Autonomia, i la resta és fantasmagòric, no tindrà cap efectivitat i no hi haurà ni un euro de l ́erari públic per pagar aquest tipus d ́activitats que són pures i meres irrealitats".
Ha avançat a més que creu que la denúncia que Puigdemont presentarà contra l ́Estat davant la ONU per violació de drets civils i polítics no tindrà "cap eco".
"Si alguna cosa ha quedat clara en els últims mesos és el nul eco de les reclamacions de Puigdemont a la comunitat internacional", perquè "malgrat que ens deien el contrari" la repercussió ha estat "zero" i "l ́eco que obté una persona que ha fugit del seu país per no afrontar les seves responsabilitats serà cap". |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Totes les víctimes són de la mateixa família.
Almenys sis persones d'una mateixa família, tres d'ells menors, han mort aquesta matinada de dissabte en un incendi en una casa rural de Tordómar, a la província de Burgos, segons ha informat el subdelegat del govern a Burgos, José María Arribas, que ha visitat el lloc dels fets.
L'incendi s'ha produït cap a les 2.30 h i també han resultat ferides cinc persones, segons el subdelegat, que ha precisat que sembla que els morts són víctimes de la inhalació de fum durant l'incendi i no de l'efecte directe de les flames.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Per poder formalitzar l'acord els ajuntaments aranesos hauran d'aprovar el conveni
Els alcaldes de la Val d'Aran s'han mostrat favorables a què els taxis puguin oferir els seus serveis en tots els municipis de la Val d'Aran, en lloc de cenyir-se al terme municipal on tenen llicència.
Per formalitzar-ho és necessari que tots els municipis aprovin el document proposat que ja està en mans dels diferents ajuntaments.
Amb aquest acord han arribat el conjunt d'alcaldes en una reunió mantinguda a l'Ajuntament de Vielha e Mijaran.
La renovació d'aquest conveni es deu al fet que tots els municipis consideren necessària la prestació i col·laboració conjunta del servei de taxis, de manera que aquests puguin treballar lliurement en tot el territori aranès.
Dins del conveni també es recalca la necessitat d'harmonitzar les tarifes urbanes de manera que tots els taxistes tinguin els mateixos imports. |
El Teatre Akadèmia de Barcelona estrenarà aquest dimecres la seva primera producció d'aquesta temporada, 'La importància de ser Frank', d'Oscar Wilde, en què hi ha una "gran aposta per la vitalitat, l'amor i el desig".
Segons ha explicat en roda de premsa aquest dilluns el director Emilià Carilla, aquesta obra versa essencialment sobre l'amor i l'enamorament, "quan surten les flors i hi ha alguna cosa a l'aire".
Ambientada en l'època victoriana, l'obra interpel·la amb ironia els costums i la serietat de la comunitat de la seva època creant una comèdia sobre l'enfocament social de les relacions amoroses.
Carilla ha reivindicat que Wilde és un autor molt particular i que les representacions que se solen fer tenen alguna cosa superficial, tot i això, ell ha exigit als seus intèrprets treballar l'obra "des del sexe".
"Wilde, tot i la neteja i pulcritud del seu llenguatge, amaga una força sexual immensa", ha dit Carilla, que avisa que els actors porten el llenguatge exquisit des de sota (el seu sexe) fins a dalt (la seva cap).
L'actriu Enka Alonso ha exalçat la cohesió de l'equip d'actors, mentre que l'actor Toni Mas ha considerat que l'artificiositat en el llenguatge és, precisament, una contradicció directa de manera que desitgen els personatges.
"El que s'amaga darrere del desig i el pasturar és una humanitat molt potent", ha explicat l'actor, i alhora el seu company Marc García Coté ha assegurat que el seu treball ha consistit a escalar interiorment per trobar enginy i agilitat.
L'actriu Cristina Cervià ha assegurat que l'espectacle reflecteix la burgesia i aristocràcia de l'època i com el matrimoni era un negoci que no concebia ser contret per amor: "Hi ha personatges de l'obra que encara existeixen al Londres d'avui".
D'altra banda, la sala també ha programat a partir del 19 de desembre 'Els clàssics van al cabaret', un espectacle protagonitzat amb veu i piano per Uma Ysamat, el piano de Josep Colom i la direcció d'Andrea Segura.
La vetllada combina la riquesa musical d'Arnold Schönberg, Erik Satie, Claude Debussy, Igor Stravinsky, Maurice Ravel i Paul Hindemith, i tindrà un marcat to de cabaret, ha explicat Segura.
L'essència de l'espectacle serà la música en la seva vessant "frívola" i sarcàstica de cabaret, amb Arnold Schönberg al centre, ja que la idea de l'espectacle sorgeix de les cançons que ell mateix va escriure en la seva etapa de jove maduresa.
La cantant Uma Ysamat ha sintetitzat que l'espectacle "és un viatge d'alegria" que podrà veure's fins al 17 de gener a la sala.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els partits en l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona han criticat aquest divendres en el ple municipal falta de diàleg del Govern d'Ada Colau amb la resta de grups, mentre que el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha defensat la seva gestió i que sí treballen amb la resta de partits per arribar a acords.
El debat s'ha produït arran d'una proposició del PP que demanava rebutjar l'actuació del Govern municipal des del començament del mandat i reclamar-li que recondueixi la seva acció de govern, proposta que ha estat rebutjada amb els vots en contra de BComú, ERC i la CUP, l'abstenció del PSC i els vots a favor de CiU, C's i PP.
Pisarello ha dit que la seva reacció davant de les crítiques del PP és "la ironia o la indignació", perquè demana atendre els ciutadans vulnerables, crear ocupació i millorar la convivència, quan el Govern espanyol del PP ha impulsat polítiques que ho contradiuen, i ha criticat que el líder municipal del partit, Alberto Fernández, ha intentat fer campanya amb la seva proposta.
"Entenc que no li agradi que la història canviï i es noti cada vegada més que el vostre és un partit inepte i carregat de corrupció.
Tant de bo sigui un regal de Nadal un Govern sense Mariano Rajoy a Espanya i la vostra retirada", ha asseverat Pisarello, que ha destacat que en els seus primers 100 dies, l'equip de Colau ha impulsat mesures com l'increment de les ajudes al lloguer i beques menjador, la moratòria d'allotjaments turístics per fixar el model i polítiques d'ocupació.
Fernández ha criticat que el Govern de Colau està marcat per la seva falta de decisió i que ha ignorat el diàleg, la normativa i el tarannà democràtic, perquè no ha respost a la majoria de preguntes plantejades pel PP, i ha dit que té "un model catalèptic, que és evident que està viu però no es mou" i ho paralitza tot, segons ell.
El portaveu de CiU, Joaquim Forn, ha assegurat que és un Govern més de partit que de ciutat amb altes dosis de populisme i sense accions concretes, en les seves paraules, i ha demanat que "deixi de marejar la perdiu" sobre el procés sobiranista i defineixi el paper de Barcelona en l'AMI, després que Junts pel Sí guanyés al 27S en tots els districtes excepte a Nou Barris, on ha estat segon darrere de C's.
La líder municipal de C's, Carina Mejías, ha dit que "o no tenen objectius concrets, o no tenen model, o encara estan intentant descobrir el funcionament de l'Ajuntament", i ha reclamat al Govern municipal que fixi els seus objectius a cort i llarg termini.
La regidora socialista Carmen Andrés s'ha mostrat decebuda i crítica amb el Govern municipal però li ha donat marge, i ha ressaltat que va generar moltes expectatives però que de moment és "una mica més que en el mandat anterior" de l'exalcalde Xavier Trias, del qual ha criticat que només buscava acords per a l'imprescindible.
Jordi Coronas (ERC) ha dit que encara no han vist el seu model de ciutat i ha criticat la falta de diàleg, però ha rebutjat donar suport a la proposta del PP perquè són contraris a les seves polítiques, mentre que Josep Garganté (CUP) també ha descartat donar-hi suport, i ha dit que veu cinisme en el PP i en Fernández, de qui ha dit que l'"avorreix".
El ple ha aprovat una proposta de CiU de convocar el consell d'administració de Barcelona de Serveis Municipals (B: SM) amb el suport de tots els partits, malgrat que ja s'ha convocat per dimarts 13 d'octubre, cosa que es va fer hores després que CiU registrés la proposta, ha dit Forn.
Ha ressaltat que van desconvocar el previst per al 4 de setembre perquè el Govern municipal no tenia majoria a causa de la seva falta de diàleg, cosa que ha compartit Paco Sierra (C's), Alfred Bosch (ERC) --que ha demanat que es reprodueixi l'aritmètica del ple en algunes de les empreses participades--, Montserrat Ballarín (PSC), Javier Mulleras (PP) i Maria Rovira (CUP), qui ha criticat que les competències de l'Ajuntament estan esmicolades en empreses i organismes.
Pisarello ha defensat que els consells d'administració de les empreses municipals tenen una funció executiva, per la qual cosa haurien de tenir majoria del Govern municipal i no reproduir l'aritmètica del ple, però ha assenyalat: "Si volen més transparència i participació, ens tindran, però si és una excusa per impedir que es pugui investigar com han funcionat les empreses i afavorir l'interès privat, és diferent".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La balança per compte corrent, que mesura els ingressos i pagaments a l'exterior per intercanvi de mercaderies, serveis, rendes i transferències, va acumular un dèficit de 3.600 milions d'euros entre gener i novembre del 2014, davant del superàvit de 12.300 milions d'euros en el mateix període del 2013, segons les dades facilitades aquest divendres pel Banc d'Espanya.
Aquest resultat és conseqüència sobretot del dèficit més elevat de la balança de rendes, fins a 28.300 milions, i de la caiguda del superàvit de la balança de béns i serveis, fins a 24.700 milions d'euros.
En la balança de turisme i viatges, el superàvit acumulat en els onze primers mesos de l'any passat va pujar a 34.000 milions d'euros, per sobre dels 33.300 milions del mateix període del 2013.
El compte de capital va registrar, per part seva, un superàvit de 4.800 milions d'euros, per sota dels 5.200 milions generats en el mateix període de l'any anterior.
En el conjunt dels onze primers mesos de l'any, l'economia espanyola va experimentar una necessitat de finançament de 400 milions d'euros, enfront d'una capacitat de finançament de 17.500 milions en el mateix període del 2013.
En termes acumulats dels últims 12 mesos, fins al novembre del 2014, es va registrar una capacitat de finançament per import de 4.900 milions d'euros, per sota dels 22.000 milions observats en el conjunt del 2013.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Joan Espona (CiU) va ser reelegit ahir president del Consell Comarcal de la Garrotxa amb els 14 vots a favor dels consellers de CiU.
Els 7 vots d'Esquerra van anar per a Narcís Feixes (ERC), els 2 vots de la CUP van ser nuls i els 2 consellers del PSC van votar en blanc.
Espona és president des del 2006 quan va rellevar Miquel Noguer, ara alcalde de Banyoles.
Després d'haver estat escollit, Espona va afirmar que treballarà per un mandat d'entesa amb els altres grups polítics i la ciutadania.
És a dir, no tan dependent de la Generalitat i de la Diputació.
Els eixos de treball que va ressaltar són suport al Consorci d'Acció Social, la recollida de residus, el transport escolar, el turisme i la reclamació de la variant d'Olot.
Narcís Feixes (portaveu d'ERC) va resaltar els 6.000 vots obtinguts a les darreres eleccions municipals.
Va recordar que ara són la segona força política a la comarca.
Va anunciar una oposició constructiva i va assenyalar les eleccions del 27 de setembre com un pas immediat i trascendental per al país.
«Amb la mà estesa a les polítiques sobiranistes, però amb el puny tancat de cara a la justícia social», va marcar Sílvia Pagès (CUP).
La portaveu de la Candidatura d'Unitat Popular va indicar que la seva actitud al Consell respondrà al lema: «El poble mana i el govern respon».
Això no obstant, va indicar: començarem el mandat amb respecte».
Sobre els temes de la comarca va anunciar que estan en contra de la planta de triatge de Sant Jaume de Llierca i que demanaran potenciar el transport públic.
També va dir: «No cobrarem, si tenim una feina fora de la política».
Josep Guix (portaveu del PSC) va expressar confiança amb el Consell d'Alcaldes i va anunciar que no posaran pals a les rodes.
Dels 25 consellers que ahir van jurar el càrrec, 10 van estrenar seient: Jordi Alcalde (Olot-CiU), Jordi Cargol (Sant Jaume de Llierca-CiU), Roser de Palol (Les Preses-ERC, Albert Fàbrega (Sant Ferriol-CiU), Josep Masmitjà (Sant Ferriol-ERC), Sílvia Pagès (Sant Joan les Fonts-CUP), Luís Rubió (Olot -CUP), Josep Quintana (Olot-ERC), Roger Santaló (Castellfollit-ERC) i Fina Surina (Besalú-CiU). |
Mariàngela Vilallonga, la nova consellera de Cultura, va conduir la conversa amb mestria.
La jove Andrea Marcolongo va captivar el públic, que va omplir la Sala el Torín d'Olot.
El públic assistent a la Sala El Torín d'Olot va restar captivat pels mites i les paraules.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Bartolomé Barba, agent de la Guàrdia Civil a Catalunya i pare de dos dels nens que van ser assenyalats a les aules de l'Institut Palau de Sant Andreu de la Barca per la professió dels seus pares, insta el ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, a "extremar el zel" per prevenir "adoctrinaments".
Barba és un dels pares dels alumnes d'aquest centre que van portar a la Fiscalia la situació que van viure els seus fills el passat 2 d'octubre, quan segons van afirmar, fins a 9 professors, ara denunciats per la Fiscalia, els van assenyalar per ser fills de guàrdies civils i els van obligar a participar en una protesta al pati contra la "violència policial" la vigília del referèndum il·legal a Catalunya.
En declaracions a Onda Cero recollides per Europa Press, ha assenyalat que a l'institut Palau, en el qual té matriculats el seu fill i la seva filla, "encara s'hi estan fent algunes activitats amb menors que haurien d'estar tutelades" i ha reivindicat més vigilància sobre aquest tema.
"Fa molt de temps que estem mirant cap a una altra banda, però ja n'hi ha prou.
És un sistema educatiu evidentment pervertit", ha sentenciat.
Per a Barba, en aquest cas particular, "era evident" d'on venien les ordres perquè els professors duguessin a terme activitats com l'esmentat acte de protesta per la "violència policial".
Assegura que es personarà per formar part de l'acusació particular contra els professors denunciats.
Es queixa que en aquesta situació, els pares ni tan sols tenen una responsable autonòmica d'Educació, perquè l'exconsellera del ram, Clara Ponsatí, es troba "exiliada" a Escòcia, país al qual va fugir de la justícia espanyola per la seva implicació en el procés.
En declaracions a la Cope recollides per Europa Press, ha afirmat que "la madrassa que han fet a les escoles" els independentistes "és una barbaritat".
Segons ha explicat, aquell 2 d'octubre "va haver-hi diversos casos" i pares que van haver d'acudir al centre a "treure els menors".
Ell va recollir la seva filla, mentre el seu fill va voler quedar-se a l'institut.
D'acord amb el seu relat, el noi es va quedar "castigat a classe" amb altres nens que es van oposar a participar en l'esmentada concentració, però finalment "van anar a buscar-los per treure'ls al pati a manifestar-se contra la violència policial".
Per a aquest agent de la Guàrdia Civil que treballa a Catalunya, "el més normal" hagués estat que davant la queixa, la direcció del centre es posés en contacte amb els pares i es resolgués l'assumpte "per via administrativa", però "no va ser així" i la resposta de l'institut va ser "bàsicament dir que els menors mentien".
Pretendre dir que això és un invent, quan l'endemà surten 200 nens a la porta de l'escola dient el que han fet els professors, i no només fills de guàrdies civils, hi ha més nens que no estaven d'acord amb la versió que estaven donant de l'1 d'octubre i els van obligar a sortir al pati", ha detallat.
En la seva opinió, "els menors han donat una lliçó de maduresa als seus pares, perquè amb qui s'està ficant el professor i a qui està assenyalant és l'amic".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Material per a l'alumnat nouvingut a les aules d'acollida. |
L'agència d'avaluació ANECA ha enviat els informes provisionals favorables del procés d'avaluació dels graus d'enginyeria de l'ETSE-UV, per a l'obtenció dels segells internacionals de qualitat, l'avaluació de la qual es va realitzar l'any passat.
Així, els graus d'Enginyeria Informàtica i Enginyeria Multimèdia han obtingut el segell de qualitat internacional EURO-INF, Enginyeria Química, Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions i Enginyeria Electrònica Industrial han obtingut el segell internacional de qualitat EUR-ACE®.
Anteriorment el Grau en Enginyeria Telemàtica ja va obtindre aquest segell EUR-ACE®.
La direcció de l'ETSE-UV està satisfeta pel suport que aquests segells donen als nostres estudis d'enginyeria i el valor que aporten al currículum del nostre estudiantat.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
La presidenta del grup parlamentari de Ciutadans (Cs), Inés Arrimadas, ha assegurat que la intervenció del cap del Govern, Carles Puigdemont, en el ple d'aquest dimarts a la tarda ha estat un "cop a la democràcia".
En el seu discurs a l'hemicicle -just després que acabés de parlar el president-, la cap de l'oposició ha titllat de "crònica d'un cop anunciat" i de "cop al sentit comú i al Parlament" el fet que Puigdemont hagi assumit que Catalunya esdevingui un estat, i hagi proposat suspendre els efectes de la independència per mediar.
A més, Arrimadas ha afirmat que el president de la Generalitat hagi posat "en perill" l'autonomia de Catalunya.
Arrimadas també ha asseverat que el Govern ha aconseguit arribar a la declaració d'independència, allà on "sempre ha volgut" anar l'executiu.
Segons la cap de l'oposició, el Govern no havia volgut "mai" el referèndum, i ha recordat que el grup parlamentari de Junts pel Sí (JxSí) no portava la consulta vinculant al seu full de ruta en les eleccions del 27-S de 2015.
"Volien declarar la independència sigui com sigui", ha subratllat la dirigent unionista.
A més, Arrimadas ha sentenciat que la declaració d'independència, encara que se suspengui, segueix sent un "cop" al sentit comú, i ha insistit que a Europa "ningú" no ha donat suport al referèndum de l'1-O.
En aquesta línia, la líder de Cs ha reiterat que la Unió Europea vol igualtat, solidaritat, unió i basar-se en els drets i les llibertats, i ha acusat el Govern de buscar divisió, insolidaritat i centrar-se en identitats excloents.
"Vostè està sol", ha proclamat dirigint-se a Puigdemont, abans de repetir que "cap" líder europeu no està avalant el full de ruta de l'executiu. |
ELISAVA Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona
ELISAVA obre les seves portes a totes les persones interessades en els estudis que s'imparteixen a l'Escola.
Si vols venir a coneixe'ns, et concertem una reunió individual amb Direcció Acadèmica o amb els Caps d'Estudi dels Graus.
ELISAVA et convida a les Jornades de Portes Obertes que realitzarà a la seva seu de La Rambla 30-32 els dies: Abril 2014 (Dissabte 15 i 26 a les 11h), Maig 2014 (Dissabte 10 i 24 a les 11h) i Juny (Dissabte 7 i 14 a les 11h).
Confirmar assistència a través del web de l'Escola.
conèixer tots els detalls, preus, beques, dates i places disponibles
Grau en Enginyeria en Disseny Industrial - ELISAVA (centre universitari docent adscrit a la UPF)
L'elecció del curs i el centre adequat donarà forma al teu futur.
Enviant ara aquesta sol·licitud, t'assegures tenir tota la informació que
necessites per prendre una decisió correcta: |
Debat de candidats a l'alcaldia de Barcelona organitzat per TV-3 i Catalunya Ràdio aquest dimarts /
El debat de candidats a l'alcaldia de Barcelona de TV-3 i Catalunya Ràdio, moderat per Mònica Terribas, ha sigut tendència a Barcelona i a Espanya amb l'etiqueta, malgrat no emetre's a una hora de 'prime time' televisiu.
és ara una tendència en http://t.co/HQAXrp0xOR
acaba de convertir-se en TT ocupant la 3a posició a Espanya.
L'equip de la cibercampanya de Barcelona en Comú ha sigut, com divendres a la nit, el més ràpid llançant tuits amb imatges --generen més retorn-- durant el debat.
L'oferta de Jaume Collboni a pactar amb Xavier Trias ha provocat aquest tuit dels activista d' Ada Colau:
Conclusions del debat: hi hi ha alternativa i és pic.twitter.com/5Fb9TdHpLl
El candidat a l'alcaldia Alfred Bosch ha tingut un protagonisme notable a les xarxes, com mostra aquesta gràfica.
Els més rellevants han sigut Colau i Trias, com habitualment, i aquest dimarts al matí també Bosch:
Aquesta clar qui han protagonitzat el debat en les xarxes pic.twitter.com/rWZKbF1zUf
Malgrat no disposar de representació municipal, Ciutadans ha estat present en el debat, de la mà de l'exdiputada del PP Carina Mejías.
Dilluns a BTV va reconèixer que C's no té temps per traduir els seus documents al català.
També posen cartells amb la cara de Rivera, que no es presenta.. sobre el programa electoral en català: "Sempre arribem tard amb les traduccions" https://t.co/SKghtW4n5G
Dilluns a la nit va estar marcada per la ressaca dels atacs de Josep Antoni Duran Lleida a ERC i per la publicació del d'EL PERIÓDICO sobre el 24-M a Girona.
CiU resisteix i ERC menja terreny a un PSC en declivi.
3/3 Q no maregi la perdiu i digui si votarà Trias o Colau xq amb respecte no te cap possibilitat d ser alcalde.Afortunadament x a BCN!-Duran: CiU afianza la seva majoria a Girona en un consistori molt atomitzat http://t.co/w0JHrJv5zv pic.twitter.com/U7iSiuwFPa
Els 'fakes' i 'trolls', també els perfils d'usuaris directament vinculats als partits, segueixen molt centrats a atacar Colau:
És pregunta si haurem aconseguit colar això dl crowdfunding i tot el rotllo. -ne? pic.twitter.com/UIjVrE4TP2
Està de moda parlar de nova i vella política, però BTV ha recuperat el 'look' dels actuals candidats fa uns anys.
El missatge xenòfob de Xavier García-Albiol (PP), aspirant a la reelecció a Badalona, ha causat estupor amb cert retard a Twitter a nivell espanyol, després del 'zasca' de Jordi Évole.
Un altre tema que porta cua a la cibercampanya és el vídeo del 2007 d'Ada Colau.
HAHAHAH (el que està corrent pel facebook, qui és l'autor? boníssim!) pic.twitter.com/i6o6eoQYs6
Vigileu que l'espai està ple de personatges estranys....... pic.twitter.com/qOcmVckWxy |
El deute de la Generalitat amb les farmàcies torna a ser de dos mesos i puja a 232,2 milions d'euros
Les farmàcies catalanes són les que més triguen a cobrar els medicaments dispensats.
Mentre que a la resta de l'Estat la mitjana situa en 22 dies, a Catalunya s'estan pagant a 90 dies, segons han alertat el Consell de Col·legis Farmacèutics i la Federació d'Associacions de Farmàcies.
De fet, Catalunya i València són les dues úniques comunitats que segueixen patint retards en el pagament de les factures de medicaments per part de l'administració.
Precisament aquest divendres les farmàcies catalanes haurien d'haver cobrat la factura dels medicaments a l'abril, que puja a 112,7 milions d'euros, però la Generalitat no ha fet efectiu el pagament.Aquest retard se suma a l'impagament del maig, corresponent a les dispensacions del mes de març, que puja a 119,5 milions d'euros.
D'aquesta manera el deute de de la Generalitat amb les farmàcies puja a un total de per la qual cosa el deute total de la Generalitat amb les farmàcies puja a 232,2 milions.
En aquest sentit, els farmacèutics avisen que si al llarg del mes de juny la Generalitat no paga a les farmàcies tal com es podria produir a causa dels problemes de tresoreria, el pròxim 5 de juliol el deute superaria els 300 milions d'euros.
Davant aquesta situació, Consell de Col·legis Farmacèutics i la Federació d'Associacions de Farmàcies segueixen reclamant que s'acabi amb els endarreriments en el pagament dels medicaments des de fa quatre anys i que sigui una "prioritat" per a les administracions "de la mateixa manera que ho és per als pacients".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Tal com estava previst, el Ministeri Fiscal ha mantingut l'acusació de rebel·lió en la petició de penes cap als líders independentistes acusats per organitzar el referèndum d'autodeterminació.
Així, reclama entre 25 i 16 anys, en funció del grau de responsabilitat, per als nou presos polítics catalans, però també onze anys per a Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos i set per als exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila.
Amb aquestes peticions de penes s'hauran d'enfrontar al judici que es preveu que comenci a finals de gener i que, des de l'independentisme, es pretén capgirar, retòricament, com una acusació política contra l'Estat.
El redactat s'ha fet públic el dia que fa un any que van ser empresonats Oriol Junqueras i Joaquim Forn, que des de llavors no n'han sortit.
El 2 de novembre de l'any passat també van ser empresonats la resta de membres del Govern que es van presentar per comparèixer a l'Audiència Nacional, tot i que els períodes d'estada en presó han estat distints segons cada cas.
L'escrit considera que Oriol Junqueras seria el responsable màxim de l'organització del referèndum del passat octubre - cal tenir en compte que els exiliats poden ser jutjats després del rebuig de les euroordres per part de diferents tribunals europeus-.
Per aquest motiu, la Fiscalia de l'Estat demana 25 anys de presó, i 25 d'inhabilitació, per al líder d' Esquerra Republicana.
En concret, l'imputen un delicte de rebel·lió de tipus A com a promotor o cap principal i per distracció il·lícita de fons públics.
També com a caps o promotors de la rebel·lió figuren l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, el líder d' Òmnium Cultural Jordi Cuixart, i l'expresident de l' ANC, ara al capdavant de la Crida Nacional, Jordi Sànchez.
Per a tots tres, el Ministeri Fiscal demana 17 anys de presó i inhabilitació.
L'escrit recull que els Jordis, el 20 de setembre, haurien "representat i acceptat la deriva violenta que pogués produir-se a les mobilitzacions en incitar als partidaris de la secessió a mobilitzar-se als carrers i oposar-se als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat" i que ho van fer sabedors que "les mobilitzacions desembocarien de nou en actes violents".
A més, diu que el dia 1 d'octubre, coneixedors dels antecedents, "van aprofitar el seu lideratge, impulsant a tots els catalans a que acudissin als diferents centres de votació i impedissin que les forces policials complissin la seva tasca".
Per als consellers presos polítics ( Joaquim Forn, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva ) la petició és de 16 anys, en entendre que participen de la rebel·lió en un segon terme, i, en tant que membres del govern, de la "distracció il·lícita de fons públics".
Al seu torn, els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila veuen com la fiscalia els acusa de malversació i desobediència i els demana 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació.
Finalment, per a l'exdiputada de la CUP Mireia Boya i els membres independentistes de l'anterior Mesa del Parlament ( Lluís Guinó, Lluís Coromines, Anna Simó, Simona Barrufet ) la fiscalia els demana 10 mesos de multa i un any i vuit mesos d'inhabilitació per desobediència.
Pel mateix delicte, demana 8 mesos de multa i un any i quatre mesos d'inhabilitació pel també exmembre de la Mesa Joan Josep Nuet ( Catalunya en Comú ).
També la cúpula policial catalana ha vist com des de la Fiscalia s'endurien les penes que en origen plantejava l'Audiència espanyola.
Així, el Major dels Mossos d'Esquadra en el moment del referèndum, Josep Lluís Trapero, passa de ser acusat per sedició a ser-ho per rebel·lió.
Com ell, també l'ex-secretari general d'Interior César Puig i l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Pere Soler.
Per a tots tres, el Ministeri fiscal demana 11 anys de presó.
En canvi, la ex-intendent dels Mossos Teresa Laplana és acusada de sedició pels fets dels dies 20 i 21 de setembre de 2017 i li demanen quatre anys de presó.
L'escrit de la Fiscalia considera que el dia del referèndum d'autodeterminació "els comandaments dels Mossos d'Esquadra van anteposar les directrius polítiques rebudes del govern de la Generalitat al compliment de la llei i el mandat judicial que prohibia la seva realització".
Els escrits de la Fiscalia arriben l'endemà que es fes públic que l' Advocacia de l'Estat suavitzaria la seva petició de rebel·lió per als principals líders independentistes canviant-la per la de sedició.
Una acció que des de Madrid s'interpreta com un gest d'acostament cap a l'independentisme.
No ha estat, però, rebut d'aquesta manera pels dirigents catalans.
Per exemple, el vicepresident de la Mesa, Josep Costa ( JxCat ), en una piulada expressava que "entre acusar per rebel·lió amb malversació (15 a 25 anys) o acusar per sedició (10 a 15 anys) i malversació (8 a 12 anys), no hi ha diferència significativa.
Al final la pena pot acabar sent la mateixa.
Que no ens enredin: això no és cap "gest", és un engany".
El gest de l'Advocacia, a més, entra en contradicció amb els motius pels quals la causa independentista va ser derivada amb Tribunal Suprem i no és jutjada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, competent per jutjar sedició, però no la rebel·lió.
L'escrit de la Fiscalia permet, també, veure de quina manera es construeix el marc segons el qual es considera responsables de rebel·lió els dirigents polítics que van fer possible la votació del primer d'octubre.
El text, recull, per exemple que "sota la capa de termes aparentment menys conflictius al llenguatge polític, com ' unilateralitat ' i 'desconexió', en realitat s'estava cristal·litzant de forma oberta i ostensible una insurrecció patent, manifesta i exterioritzada contra l'ordre jurídic establert, perfectament organitzada des del poder constituït de la comunitat autònoma".
Així, per exemple, el dia 20 de setembre, Jordi Cuixart s'hauria adreçat als congregats reivindicant el pacifisme, tanmateix, la Fiscalia destaca com a contradictori que fes menció també "a la determinació mostrada a la Guerra Civil (fent servir l'expressió 'No passaran!')".
El Ministeri Fiscal nega també l'existència de bona part dels independentistes ferits l'1 d'octubre.
Exposa, doncs, que del miler de casos que va reportar la Generalitat "s'ha pogut comprovar que en un percentatge elevat de casos l'atenció mèdica rebuda va ser per marejos i crisis d'ansietat i no lesions provocades pels funcionaris policials.
Només quatre persones van quedar ingressades a centres hospitalaris".
Un d'aquests quatre seria Roger Espanyol que va rebre l'impacte d'una pilota de goma que li va fer perdre la visió d'un ull i al que la Fiscalia diu que se li va disparar "després d'agredir a un funcionari policial mitjançant el llançament d'una tanca metàl·lica".
Desqualifica també a la Generalitat dient que les dades de participació de l'1 d'octubre "manquen de qualsevol fiabilitat, tenint en compte les greus irregularitats detectades en el desenvolupament de la votació".
Finalment, en referència a la vaga general del 3 d'octubre, definida com un "aixecament generalitzat esquitxat per actes de força, agressió i violència", diu que es va fer amb la voluntat d'aconseguir "la secessió d'aquest territori autonòmic".
Uns dels primers en respondre en roda de premsa han estat els membres de la direcció d' Òmnium Cultural.
El seu vicepresident, Marcel Mauri, ha recalcat que "si algú es pensa que ens faran renunciar als nostres objectius, no coneixen a Òmnium Cultural.
Apel·lem a una resposta del conjunt de la societat en el moment més greu de la democràcia".
A més, ha posat de manifest que "hi ha fragments entre l'escrit de l' Advocacia de l'Estat, que depèn directament del Govern de l'Estat, i el de la Fiscalia que són idèntics".
Així, Mauri ha acusat a Sánchez d'agreujar el conflicte i no posar "solucions polítiques".
L'altre gran entitat de l'independentisme cívic ha emès també un comunicat on es denuncia que "l'escrit d'acusació és una mostra que l'Estat espanyol segueix enrocat en la repressió política basada en fets inventats".
Recorden, també, que "el Tribunal de Schleswig-Holstein va desestimar els delictes de rebel·lió i sedició per a Carles Puigdemont, ja que va considerar que no es pot provar violència en els fets pels quals se'l volia extradir".
En l'àmbit dels partits, la CUP, per mitjà del seu portaveu Vidal Aragonès, ha dit que les peticions de pena eren un "càstig exemplar" i ha demanat respondre amb un judici popular a l'Estat.
La resposta institucional ha arribat en un acte conjunt a l'auditori del Parlament on han intervingut el president Quim Torra i el president del Parlament Roger Torrent.
Aquest darrer a qualificat d'injusta la petició de "més de 200 anys de presó cap a persones amb qui pots estar d'acord o no, però que en cap cas són delinqüents" i ha dit que l'Estat no actua "amb un anhel de justícia, sinó de venjança".
Ha recordat, també, que les euroordres contra els exiliats van ser rebutjades per ser "un conflicte polític i no judicial".
Seguidament, Torra ha manifestat que "no hi ha rebel·lió, no hi ha cap delicte" i s'ha recolzat en el manifest recent de juristes d'arreu de l' Estat espanyol i els dictàmens de la justícia europea.
"La fiscalia està criminalitzant els més de 2 milions de persones que van defensar les urnes amb el seu propi cos", ha reblat.
El president de la Generalitat també ha tingut paraules per al seu homòleg a l'Estat, Pedro Sánchez, a qui ha anomenat " còmplice " de la repressió i li ha retret que el fet que "l' Advocacia de l'Estat acusi de sedició en comptes de rebel·lió no és un gest, és un menyspreu cap als exiliats i empresonats ".
També ha fet una reacció institucional l' alcaldessa de Barcelona, Ada Colau que ha dit que les acusacions eren "infundades i desproporcionades" i que responien a la voluntat "de venjança i no de justícia".
Ha instat a la Fiscalia i l'Advocacia a que revisessin els seus criteris i a que s'aposti per solucionar el conflicte per la via política.
Finalment, ha exigit al Govern de Sánchez que reverteixi el camí iniciat per l' Executiu Rajoy i ha demanat als governs català i espanyol "redoblar els esforços i mantenir els ponts de diàleg oberts".
La més determinant de totes les reaccions ha estat la de més conseqüències polítiques: en l'acte als afores de Lledoners celebrat divendres, quan es complia un any dels empresonaments dels membres del Govern, Quim Torra ha anunciat que donarien suport als pressupostos de Pedro Sánchez, que necessiten dels vots afirmatius de l'independentisme català per tirar endavant.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Crònica d'una estada a un dels assentaments humans més al Nord
Entrevista a la vídua de Francesc Bosch i Morata
Les eleccions municipals de 1987 a Catalunya
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha ordenat presó incondicional per a vuit dels exconsellers del Govern català cessat, entre ells el vicepresident Oriol Junqueras.
Lamela atén així completament la petició de la Fiscalia, que havia sol·licitat presó sense fiança per a tots els exconsellers que han declarat aquest dijous menys per a Santi Vila, per a qui havia demanat presó eludible amb una fiança de 50.000 euros.
L'ACN i Òmnium convoca la ciutadania a concentrar-se davant dels ajuntaments a les 7 de la tarda com a senyal de protesta.
L'ordre de presó afecta els exconsellers Jordi Turull (Presidència), Josep Rull (Territori), Meritxell Borràs (Governació), Raül Romeva (Afers Internacionals), Carles Mundó (Justícia), Dolors Bassa (Treball) i Joaquim Forn (Interior).
En dues interlocutòries, una per al govern destituït i l'altra per a Vila, la jutgessa justifica la presó incondicional per l'existència d'una "alta probabilitat d'ocultació, alteració i destrucció de proves", "alt risc de reiteració delictiva" i un "elevat poder adquisitiu" que els permetria "abandonar el territori i subsistir a l'estranger".
Abans d ́adoptar aquesta decisió la fiscalia ha demanat a Lamela que emeti una ordre de detenció internacional contra el president Carles Puigdemont i els consellers Comín, Serret, Puig i Ponsatí, i la remeti a les autoritats belgues.
La jutgessa ha adoptat la decisió només 72 hores després que la Fiscalia General de l ́Estat anunciés el passat dilluns una querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons, a més de delictes connexos, contra tots els membres del govern de Carles Puigdemont.
Dimarts va admetre la causa i aquest dijous ha resolt en hores la mesura de presó.
Lamela ha comunicat la decisió en una vista que s ́ha produït un cop acabades les compareixences de tots els exconsellers, que han acudit a l ́Audiència Nacional acompanyats dels seus advocats.
La que ha durat més ha estat la de Santi Vila: 45 minuts.
La resta han estat breus per l ́estratègia dels exconsellers de respondre només les preguntes de les defenses.
Lamela adoptarà ara una decisió respecte a la resta de membres del govern cessat que es troben a Brussel·les.
Son el president Puigdemont i els consellers Comín, Ponsatí, Puig i Serret.
Envien a la presó el govern democràticament escollit.
Estem amb vosaltres i les vostres famílies. https://t.co/QFejuR38nv
Dia molt trist per a la democràcia
A partir d'això, només hi ha una sortida: estar a l'alçada de la gent de l'1-O.
Gràcies a tots i totes per la feina, suport i esforç.
Tot el suport als Consellers que declaren a l'Audiència Nacional. |
Es tracta d'una de les diverses activitats que precedeixen la cerimònia de lliurament dels VI Premis Carles Rahola de Comunicació Local
Cinc periodistes han participat aquest dijous en la taula rodona 'Processant el procés.
El paper dels mitjans de comunicació en el debat sobiranista' que s'ha portat a terme a la Facultat de Lletres de la UdG en la III Setmana dels Rahola.
Els periodistes -gran part dels quals treballen en diversos mitjans del territori gironí- han aportat el seu punt de vista sobre com han de tractar i quina és la posició que han de mantenir els mitjans davant l'actual procés sobiranista català.
Aquesta és només una de les activitats que es porten a terme durant aquests dies per escalfar motors de cara a la cerimònia de lliurament dels VI Premis Carles Rahola de Comunicació Local que es farà el proper 26 de febrer.L'acte s'emmarca dins de la III Setmana dels Rahola, un conjunt d'activitats que organitzen des del Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona, amb l'ajuda de la Diputació de Girona, la Universitat de Girona (UdG) i l'ajuntament de la ciutat.
La taula rodona ha comptat amb la presència del redactor de política del 'Diari de Girona', Jesús Badenes, el director adjunt d'El Punt Avui' i director de l'edició de Girona, Jordi Grau, el delegat de Catalunya Ràdio a Girona, Albert Requena, el director de continguts de la Cadena Ser a Catalunya, Jaume Serra, i el cap d'informatius de TV Girona, Oriol Mas, que ha fet de moderador.
El proper 24 de febrer es realitzarà una altra taula rodona titulada 'Del 'tweet' al fet.
La complexa (o no) relació entre periodisme i xarxes socials', on, de nou, cinc periodistes aportaran el seu punt de vista sobre aquesta temàtica.
La gala d'entrega dels VI Premis Carles Rahola de Comunicació Local es portaran a terme el proper 26 de febrer a les vuit del vespre a l'Auditori de Girona.
L'acte serà conduït pel periodista Màxim Castillo i comptarà amb l'actuació del grup 'barbershop', The Hanfris Quartet.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els veïns dels barris del Clot i del Camp de l'Arpa han aconseguit preservar el bus 192.
La línia havia de desaparèixer amb la implementació de la xarxa ortogonal d'autobusos, però els veïns reclamen que és indispensable per comunicar-los en transport públic amb equipaments sanitaris com l'Hospital de Sant Pau.
Aquest dimecres, el districte de Sant Martí va confirmar que la línia es manté, però que el recorregut pot tenir modificacions.
Els veïns van protestar aquest dimecres durant el ple del districte de Sant Martí.
Un grup d'usuaris, principalment gent gran i amb mobilitat reduïda, van entrar a la Sala de Plens amb pancartes a favor de mantenir la Línia 192.
Aquesta acció, sumada al tall de l'avinguda Meridiana que van fer fa uns dies, ha sorgit efecte i la pressió veïnal ha aconseguit que l'Ajuntament anunciï que la línia continuarà oferint el servei.
Ha advertit, però, que hi podria haver canvis en el recorregut.
Des de l'Associació de Veïns del Clot – Camp de l'Arpa, que ha liderat la reivindicació, valoren positivament l'anunci del consistori, però adverteixen que continuaran amb les mobilitzacions fins que no se'ls asseguri que el bus es mantindrà amb el trajecte actual.
Expliquen que el nou recorregut preveu que el bus passi pel carrer de Trinxant en comptes de pel de Muntanya i que aquest canvi implica deixar un tram major de veïns sense un servei vertical de transport cap a l'Hospital de Sant Pau a prop.
Els representants veïnals esperen que el 192 es mantingui amb el recorregut actual, com a mínim, fins que no es demostri que la línia que l'ha de substituir, la V23, ofereix un servei satisfactori per a la majoria dels usuaris de la zona.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Si ens voleu fer arribar alguna queixa o suggeriment sobre el servei que prestem a l'Agència Reus Promoció, contacteu amb [EMAIL]. |
Inici > Notícies > Històric de notícies > Detall
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha visitat avui dimarts la seu de la Companyia a l'avinguda Paral·lel de Barcelona.
La visita ha inclòs un recorregut per les instal·lacions del centre de control de la xarxa elèctrica d'alta, mitja i baixa tensió de Fecsa Endesa, ubicades en aquest edifici.
El Síndic ha estat rebut pel director general d'Endesa a Catalunya, Josep Maria Rovira, el president del Consell Consultiu de la Companyia, Antón Costas, i la directora territorial d'Atenció al Client, Isabel Buesa.
Posteriorment, i acompanyat també per Valentí Claret, director d'Explotació i Qualitat de Subministrament de Fecsa Endesa, i Carles Lafoz, cap d'operació de la Companyia, el Síndic ha recorregut les dependències del centre de control, des del qual es governa bona part de la xarxa elèctrica d'alta tensió del país i la major part de la de mitja i baixa tensió.
Ribó ha estat informat especialment sobre la tecnologia emprada en els sistemes d'informació, els plans d'actuació en cas d'emergència i la coordinació entre el centre de control i el centre d'emergències de la Generalitat.
El Síndic s'ha interessat per qüestions relacionades amb la xarxa de transport i de manera particular per les interconnexions amb les xarxes de l'entorn, així com la gestió de les incidències amb afectació a clients.
En els últims temps, el Defensor de les Persones ha mostrat especial interès en la supervisió dels serveis públics liberalitzats? llum, gas, telèfon, etcètera-.
En aquest sentit, el Síndic ha demanat que en la reforma de l'Estatut d'Autonomia es reculli expressament la supervisió per part de la institució d? aquests serveis.
L'any 2004, el Síndic va rebre 62 queixes referents a problemes amb el subministrament elèctric, i 47 en el transcurs de 2005. |
El Consell de Govern, a la sessió ordinària del dia 3 de novembre de 2006, va ratificar els convenis, protocols i contractes generals que s'indiquen a l'annex.
El text complet d'aquests documents es pot consultar al Servei d'Afers Generals de la Universitat i a.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin. |
L'alcalde, Carles Pellicer, s'ha reunit aquest dimecres a Madrid amb el secretari general d'Infraestructures, Manuel Niño, qui ha confirmat a l'alcalde que el projecte del tercer fil ferroviari continua avançant.
L'alcalde ha demanat que s'accelerin al màxim els terminis d'execució i ha reiterat les demandes de la ciutat i el conjunt del territori perquè el projecte pugui ser una realitat al més aviat possible.
Durant la reunió, el secretari general d'Infraestructures ha informat que el projecte ja es troba en mans de l'empresa Adif, tant pel que fa a la part relativa a electrificació i vies com pel que fa a l'apartat de seguretat.
Un projecte que s'ha quantificat en 23 milions d'euros més IVA.
El representant del govern central ha subratllat que aquest projecte es gestiona en paral·lel i de manera conjunta amb el de l'intercanviador de l'Arboç, que segons sembla ja està redactat i enviat al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient perquè es realitzin els informes preceptius relatius a l'àmbit mediambiental.
L'alcalde ha fet una valoració positiva del resultat de la reunió i ha insistit en les demandes del territori perquè aquesta infraestructura s'executi sense més retards.
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
Amb la publicació del Reial decret 1913/1997, de 19 de desembre, es configura la formació de tècnics esportius com a ensenyaments de règim especial, la qual cosa suposa un canvi qualitatiu en l'oferta i desenvolupament d'aquest tipus de formacions passant aquestes a convertir-se en titulacions oficials.
Aquest Reial decret disposa que la formació dels tècnics esportius s'haurà de dur a terme en centres reconeguts per les Comunitats Autònomes amb competències en matèria d'educació.
La Llei Orgànica 2/2006 d'Educació, de 3 de maig, dóna a aquests Ensenyaments Esportius un tractament similar a la resta d'ensenyaments que ofereix el sistema educatiu, és a dir, una validesa acadèmica i professional de la qual abans mancaven.
Una vegada que els Ensenyaments Esportius formen part de l'oferta del sistema educatiu, es veu necessària l'actualització del Reial decret 1913/1997 desenvolupant-se el Reial decret 1363/2007 de 24 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació general dels Ensenyaments Esportius de règim especial, el qual actualment està vigent.
La normativa que regula cada una de les modalitats esportives es pot consultar als següents enllaços:
Servei dels Ensenyaments de Règim Especial: C/ del Ter, 16, Ed. |
El passat dimecres, en poc més de dues hores, el Parlament Català va esmenar a la totalitat la una ILP que propugnava una nova llei educativa que tractés de resoldre els principals problemes educatius que té el nostre país.
Això avortava de soca-rel un llarg procés de tres, i un menyspreu per les 170 entitats del país implicades, i per les prop de 96.000 persones que l'havien signada.
Una esmena a la totalitat de Junts pel Sí i el PP la van tombar i així ens van impedir disposar d'un debat necessari.
Primer, perquè era una oportunitat perquè en el nou país que estem construint es pogués per fi establir un marc legal acordat i consensuat entre la comunitat educativa sobre com hauria de ser l'educació.
Venim d'una tradició de despotisme no massa il·lustrat, en què partits polítics, de diferents ideologies i representant interessos no sempre transparents, imposen les seves formes i continguts, i així ens trobem amb una successió de lleis en què unes es contradiuen les altres.
Segon, perquè la Iniciativa contenia temes imprescindibles, com la gratuïtat de l'escola Bressol, la Universitat, o la gestió democràtica.
Tercer, i potser el que més m'ha fet avergonyir, perquè s'ha escamotejat el debat de manera pràcticament clandestina.
És ben curiós que el mateix dia que s'ha de debatre la ILP, la notícia al Parlament hagi de ser la visita d' Arnaldo Otegu i.
Només calia veure el gran desplegament periodístic que acaparava, en comparació amb el silenci mediàtic que ha inspirat la Iniciativa Legislativa sobre una nova llei d'educació.
També cal observar com la crítica a la ILP, pràcticament inexistent al llarg dels tres anys (objectivament les bases són tan raonables que cal distorsionar molt el seu contingut per atacar-la), s'hagi concentrat en alguns mitjans en els darrers dies.
Alguns dels articulistes que conec, a més, semblava que els tinguessin amb una pistola apuntant-los al cap. Tampoc no és gens casual que els grans detractors siguin precisament qui defensa el sentit de negoci o qui apel·la a un realisme capitalista, patrocinadors inclosos.
Cal recordar que un dels punts més polèmics de la ILP era que es donava un període de deu anys perquè les escoles concertades haguessin de triar entre perdre el finançament de la Generalitat o, com va passar amb les modèliques escoles del CEPEC, s'integressin en la xarxa pública, ja que no és lícit ni moral que negocis privats, en un be de primera necessitat, compti amb les aportacions col·lectives dels nostres impostos.
No és correcte que escoles (i ideologies) que segreguen per sexe o que fan una aposta clarament dogmàtico-religiosa siguin sufragades per les butxaques de tothom.
No cal ser Einstein per entendre que s'ha avortat el debat parlamentari per evitar un incòmode debat social, que posa al descobert moltes misèries amagades i assignatures encara pendents.
En les darreres setmanes hem assistit a una dura batalla pel mercat educatiu, en què grups amb un cert poder han fet servir totes les seves influències.
Tanmateix, qui surt més mal parat, a banda del debat educatiu, és la qualitat democràtica de la societat catalana.
Si fóssim a Suïssa, el més probable és que aquesta ILP hagués acabat a les urnes, en les diverses consultes populars on el ciutadà té la primera i la darrera paraula.
Més enllà que es pugui estar d'acord o en desacord amb la ILP d'educació, és lamentable que s'escamotegi la democràcia.
Al cap i a la fi, què és la democràcia sinó debat?
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
El present i el futur dels catalans està en jóc en aquests moments des de Catalunya Nord, on l'extrema dreta del FN de Le Pen està amenaçant tot l'ecosistema polític i seduint amb les seves tesis xenòfobes i ultranacionalistes un jovent desorientat i castigat per la crisi, fins al País Valencià, les Illes i el Principat on s'està lliurant una batalla entre un projecte independentista per als Països Catalans i un projecte de manteniment de l'Estat espanyol amb retocs (Podemos) o sense retocs (PP-PSOE-Cs).
Estem un altre cop davant de la coneguda resposta "antes roja que rota"?
Són preguntes que ara mateix ens fem una pila de gent de l'esquerra independentista, sobre tot les gates velles que ja han viscut altres situacions polítiques semblants i sabem el pa que s'hi dóna.
Ara ens trobem amb unes eleccions espanyoles que tenen característiques noves als Països Catalans i velles respostes per part de tots els grups polítics de matriu espanyola: ratificació de la unitat de la pàtria espanyola, negació de tota possibilitat d'un estat plurinacional amb cara i ulls.
Uns ho diuen amb una contundència i claredat que és d'agrair i altres ho diuen amb la boca petita, perdonant-nos la vida, oferint-nos un regal de nadal en forma de "referèndum" d'última generació, d'aquests regals que no arriben sencers al cap d'any, però que ja han aconseguit enredar la troca i embadocar el personal més disposat a ser entabanat i més temorenc a no semblar prou d'esquerres.
Em refereixo, evidentment, a les ofertes d'última hora (perquè fins fa menys d'un més ni referèndum ni res figurava al seu programa) que Podemos i la seves franquícia a Catalunya, s'han tret de la màniga davant la possibilitat de menjar-se electoralment els votants de la CUP; al País Valencià i a les Illes preveuen fagocitar Compromís i a les Illes els diversos grups sobiranistes.
Prometen, així ho diuen, grups propis al congrés espanyol; d'aquí un mes podrem comprovar què hi ha de veritat i de real en tot això.
La CUP els hem servit en safata la possibilitat de fagocitar-nos i de fer amb més èxit una segona volta del 27 de Setembre, aquest cop quedant amb millor posició per incompareixença del rival de l'esquerra independentista.
La tàctica de la CUP de no presentar-nos, argumentada com una estratègia superupturista i de desconnexió total amb l'estat, és d'una manca de visió tàctica i estratègica (que ja es va certificar en la incompareixença a les eleccions al parlament europeu) preocupant.
L'opció oficial de la CUP és d'abstenció, però és una opció que ni els mateixos que la propugnen es creuen: el cert és que tant ERC com Podemos s'han llançat a captar els vots que deixa desemparats la CUP; algun dirigent de la CUP exposa ara mateix que potser no seguirà la seva pròpia consigna i no es quedarà a casa sinó que tal vegada votarà Podemos; votaran uns ERC, altres Podemos.
Revela això per una banda un pacte més seriós cara al funcionament parlamentari de la CAC en el més immediat futur?
El cert és que per començar la CUP per tal de facilitar que una persona de CSQEP vagi al senat espanyol ha fet que també hi vagi un membre del PP!!
Estem davant d'un pacte que pretengui, un cop format un govern, desmuntar el grup parlamentari de JxS per recompondre una aliança "d'esquerres"?
Això és el que està proposant el grup CSQEP?
Per què ara mateix ressorgeix d'entre les cendres un altre cop el famós referèndum (no se sap si pactat o no si amb barretina o boina obrera?)
Per què Iglésias-Colau han rectificat tan precipitadament i ara parlen de "referèndum", d'admetre "un dret de decidir" per als catalans?
Bàsicament per dos motius: per què han vist que els vots que necessiten desesperadament no els trauran precisament de Castella la Manxa, la Rioja, Extremadura o Andalusia sinó bàsicament dels Països Catalans; i que per fer-hi una gran collita no podien anar assegurant que "català " i "valencià" són llengües diferents, que millor que ens estiguem quietets i units en una Espanya que ells reformaran i regeneraran i on hi estarem la mar de bé, perquè l'estat del benestar que ens procuraran serà immillorable, perquè, pel que sembla l'espoliació fiscal desapareixerà i les élits depredadores també i altres fantasies i meravelles que han dit fins fa pocs dies.
El segon motiu és de més llarg abast: l'independentisme d'esquerres i amb ell la CUP, els fa nosa a ells també; No ens creguem que fa nosa únicament als nostres enemics de classe històrics, l'oligarquia hispano-catalana; de la mateixa manera destorba extraordinàriament el projecte de Podemos d'un estat espanyol monàrquic però regenerat, suaument militarista i maquilladament federalista que basa el seu programa en fer fora una "casta" política, empresarial i financera però eludint una ruptura política i social de l'Estat que és allò que alimenta la dita casta.
Als que vam viure el pas d'una dictadura a una democràcia tutelada la situació actual ens sona realment a vell conte repetit: Pablo Iglesias és el nou Felipe González, Albert Rivera el nou Adolfo Suárez, i la reforma "constitucional" o no, és aquella aventura del 78 que va acabar en un cop d'estat militar al cap de tres anys escassos i unes reunions del rei exclusivament amb els partits espanyols (res de bascos i catalans) per reinventar Espanya acabant amb la disbauxa autonòmica d'uns catalans i uns bascos díscols i sempre malcontents.
Creieu realment, que, ara, en aquestes reunions exclusives entre partits espanyols es parla, sobretot d'imams ultres i jigadistes assassins?
Valdrà la pena dedicar un altre dia una reflexió a comparar en què s'assemblen i en què difereixen els períodes 1970-1990 i 1990-2015.
Hi ha moltes semblances però, afortunadament, també moltes diferències.
L'Estat espanyol, 40 anys després de la mort del dictador té mala peça al taler: és un exemple de males pràctiques polítiques: desprestigi de la Corona, que ni amb una abdicació ha remuntat el vol, dels Tribunals Suprem Constitucional i autonòmics, totalment controlats pels poders més reaccionaris, els partits polítics i els sindicats institucionals desacreditats, les institucions financeres, econòmiques i fins i tot les esportives estan podrides per una corrupció sistemàtica i estructural; les proteccions socials dels treballadors i el dret al treball, a la sanitat i l'habitatge estan sent desmantellades mentre impera el malbaratament i el pillatge més escandalós.
No és que siguin una novetat aquestes pràctiques corruptes ni vinguin exclusivament de l'UE: vénen de molt lluny i són una herència de la impunitat amb què es va muntar la transició, dels pactes del silenci i, com denunciava en Xirinacs, de la traïció dels líders.
El que ens trobem ara- i que em sembla que busca la fagocitació del que representa la Unitat Popular als Països Catalans, i singularment i ara mateix al Principat de Catalunya, amb el projecte constituent i el camí cap a la República Catalana independent, té tot l'aspecte de ser un objectiu polític molt pensat- de cara a avortar els projectes independentistes d'esquerres o populars rupturistes: estem en el context d'una batalla que forma part d'una llarga guerra per l'emancipació nacional i social dels Països Catalans i en un punt d'inflexió. |
El director esportiu del Girona, Quique Cárcel, defensa les rotacions que va introduir dissabte el tècnic Pablo Machín per rebre el Barça.
Titulars fins ara indiscutibles com Borja Garcia, Stuani i Granell es van quedar a la banqueta, sense cap minut, i es va donar l'oportunitat a futbolistes menys habituals, com Douglas Luiz, Olunga, Aleix Garcia i Marlos Moreno.
Hi ha un punt de sort que a vegades t'ajuda i va acompanyar el Barça, van jugar més tranquils després del primer gol i quan a l'inici de la segona part es van trobar amb el segon», subratlla.
Cárcel diu que «durant la temporada l'entrenador anirà canviant coses perquè les diferències a la plantilla són poques, hi ha qualitat, i vol que tothom estigui ficat al grup.
En una setmana de tres partits és lògic que hagués donat algun descans perquè a més divendres que ve tornem a jugar al camp del Celta ».
Sobre els quatre partits sense veure porteria que ja acumula el Girona, el director esportiu va dir que «els gols sempre preocupen. és el més complicat d'aconseguir».
En aquest sentit va afegir que «l'equip ha generat força ocasions per haver-ne fet més» i recorda que davant del Barcelona «en van caure 3,4 o 5 davant d'un rival al qual és molt difícil crear-li perill».
La plantilla gironina va fer ahir un entrenament postpartit i avui tindrà jornada de descans.
L'activitat esportiva tornarà demà, ja amb la vista posada al duel contra el Celta de divendres a Balaídos.
Mentretant caldrà estar atents a l'estat físic d'Alcalá, baixa contra el Barça, i Muniesa, que pateix una lesió muscular. |
El mateix dia hi haurà eleccions al Conselh Generau d'Aran, amb un cens de gairebé 7.000 votants
5.376.193 persones (5.313.499 residents i 62.694 estrangers residents a l'Estat espanyol), podran votar als comicis locals del 24 de maig, segons el cens que s'ha fet públic aquest dilluns.
El mateix dia se celebraran eleccions al Conselh Generau d'Aran, el cens provisional per a les quals és de 6.964 persones.
Les llistes estan ara en termini d'exposició pública per rectificar possibles errors.
Durant aquest període, es poden presentar les reclamacions, davant de les delegacions provincials de l'Oficina del Cens Electoral o dels ajuntaments, per modificar les dades i sobre inclusió o exclusió del cens.També durant el mateix termini, els representants de les candidatures poden impugnar el cens de les circumscripcions que en els sis mesos anteriors hagin registrat un increment de residents significatiu i no justificat.
Des del dia 6 d'abril i fins al 13 d'abril els ajuntaments estan obligats a mantenir un servei de consulta de les llistes electorals vigents dels seus municipis.
La consulta es pot fer per mitjans informàtics, amb la identificació prèvia de la persona interessada o mitjançant l'exposició al públic de les llistes electorals, si no es compta amb mitjans informàtics suficients.
L'Oficina del Cens Electoral també disposa d'un servei de consulta de les dades per Internet (amb certificat electrònic), així com d'un telèfon d'informació (901 101 900).
L'oficina farà públiques les rectificacions i notificarà als reclamants i als ajuntaments la resolució de les peticions el 17 d'abril.
Així mateix, les delegacions provincials de l'Oficina del Cens Electoral publiquen en el butlletí oficial de cada província (BOP) del 6 d'abril el nombre, els límits de les seccions electorals, els seus locals i les meses corresponents a cadascuna d'elles.
Aquestes dades són provisionals, ja que fins al 13 d'abril els electors poden presentar-hi reclamacions.
En el cas de les eleccions al Conselh Generau d'Aran es tracta d'un total de 9 municipis, distribuïts en 6 terçons, 9 districtes, 11 seccions, 16 meses i 14 locals electorals.
Pel que fa a Catalunya, a les eleccions municipals hi ha 947 municipis, 1.240 districtes, 5.051 seccions, 7.989 meses i 2.699 col·legis electorals.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La natura ha estat font de veneració des del principi dels temps.
Les muntanyes són quelcom màgic i sobrenatural.
Tornar a: Zona Incògnita - Cap 11 |
La Diputació de Lleida publicarà a partir d'aquest dimarts 4 de març un butlletí electrònic, que recollirà informacions, novetats i esdeveniments d'interès tant per al món local com per als ciutadans.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, assistirà aquest divendres a l'últim partit dels quarts de final de la Copa del Rei d'hoquei, que enfrontarà l'ICG Software Lleida Llista amb el FC Barcelona...
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha inaugurat la jornada organitzada per les Agrupacions de Defensa Vegetal de Catalunya i ha destacat la importància de treballar en noves fórmules que respectin el...
La Diputació de Lleida i la Fundación Democracia y Gobierno Local organitzen aquesta jornada a la sala d'actes de la corporació a la que assistiran alcaldes, secretaris, tècnics i personal al servei dels ens locals...
El President de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha presidit l'acte La sala d'actes de la Diputació de Lleida ha acollit aquest dimarts la presentació del número 38 de la revista Arts del Cercle...
La Diputació de Lleida millorarà les instal·lacions del consultori mèdic del municipi, que passaran a formar part del projecte de nova construcció d'un edifici multifuncional que inclourà el consistori, la llar del pensionista, el consultori...
La marca Ara Lleida patrocina aquesta pel·lícula de l'adaptació del Mecanoscrit del segon origen i protagonitzada per Rachel Hurd-Wood, els joves Andrés Bastista i Ibrahim Mané i Sergi López El rodatge, que s'iniciarà el 24...
El ple ha aprovat una moció de rebuig a la reforma del sector elèctric, que contempla la reducció del 40% del sistema retributiu de la producció d'energia amb cogeneració i tractament de purins La corporació...
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha participat aquest dijous a la presentació de Tributs de Catalunya, el nou model de gestió tributària de Catalunya, basat en una xarxa d'oficines d'atenció al...
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
La presidenta del Congrés, la popular Ana Pastor, convida el president Quim Torra a parlar dels seus plantejaments polítics al Congrés dels Diputats, a Madrid.
El govern, mentrestant, no ha descartat de moment aquesta possibilitat.
En la roda informativa posterior a la reunió del govern, la consellera de Presidència i portaveu, Elsa Artadi, ha assegurat que el president de la Generalitat està obert a anar a la cambra baixa, però ha demanat a Pastor més concreció sobre com proposa que sigui aquesta compareixença:
"La nostra reacció no és un 'no'.
No ens tanquem, però volem saber-ne més detalls.
Estem oberts perfectament a escoltar tot allò que sigui debat i diàleg"
Pastor ha fet la proposta en un esmorzar informatiu a Madrid, a poques hores de la conferència del cap del govern català al Teatre Nacional de Catalunya per marcar les línies estratègiques del curs polític.
Ana Pastor defensa que Torra expliqui a la cambra la seva posició política, que escolti la dels d'altres partits i que dialogui dins de la legalitat de la Constitució.
La presidenta del Congrés ha manifestat que la cambra baixa és un espai per als diferents plantejaments polítics sempre que estiguin "dins de la llei" i, "si no, canviem la llei", ha afirmat.
Encara que ha admès que la Constitució pot canviar-se, Pastor s'ha decantat per defensar-la des de tots els partits polítics.
"M'entristeix que alguns pensin que la defensa de la Constitució és qüestió de posicions partidistes", ha retret i ha dit que no entén que alguns representants polítics no acudeixin a actes per l'aniversari de la Carta Magna.
Segons el seu parer, haurien d'estar tots els partits celebrant la Constitució, encara que es vulgui canviar.
En aquest sentit, Pastor ha instat Torra a mantenir un "diàleg constructiu i respectuós" dins de la llei al Congrés.
A la sortida d'aquest fòrum, el portaveu de PDeCAT, Carles Campuzano, ha advertit a la presidenta del Congrés que, si fa aquesta invitació, ha d'estar disposada a "parlar d'independència, d'Estat propi i d'autodeterminació", perquè aquestes són les qüestions de les quals parlaria Torra.
Màxima expectació per la conferència de Torra
A la reunió del govern d'aquest matí, Quim Torra ha informat sobre els eixos de la conferència que pronunciarà.
El discurs ha estat consensuat amb el soci de govern, Esquerra Republicana, Carles Puigdemont i els altres polítics independentistes empresonats o a l'exili.
Hi han estat convidats tots els diputats, i PP i Cs ja han dit que no hi aniran.
Passar de la restitució a la constitució de la república, no acatar una sentència condemnatòria de l'1 d'octubre i donar-hi resposta, i, mà estesa sempre pel diàleg amb el govern espanyol s'espera que siguin tres dels grans eixos de la conferència.
La principal obstinació de Torra és poder glossar un nou escenari que generi i reforci la unitat entre l'independentisme, un any després de l'1 d'octubre i a les portes d'una tardor i hivern que vindran marcats pel judici contra els líders independentistes processats pel procés, avui a la presó i a l'exili.
Amb el rerefons sempre de la presó i l'exili del govern de Puigdemont i la resta de líders processats i del mandat popular de l'1-O, el president Torra donarà per acabada la fase de la restitució a les institucions catalanes i s'espera que defensi que ara és el moment d'implementar la república.
Ell mateix assegura que està disposat a arribar fins al final amb un únic límit, l'obediència al Parlament de Catalunya.
No ha transcendit si el President farà grans concrecions del desplegament de la república.
Un altre punt de fermesa es dedueix que vindrà amb la reconfirmació que el president no acatarà una sentència adversa contra els líders independentistes processats.
Aquest dilluns, el president ja va avançar que caldria una resposta consensuada al Parlament si arriba aquesta resolució i una gran mobilització al carrer semblant a la del 2010 amb la retallada de l'Estatut.
Es dóna per fet que mantindrà el diàleg amb el govern espanyol per trobar una sortida per a Catalunya.
La conferència d'aquesta tarda ha coincidit amb l'última oferta del president espanyol, Pedro Sánchez, de nou referèndum sobre un Estatut amb més competències que, des del govern i els partits independentistes, ja han rebutjat.
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
L'Ajuntament de Llívia ha demanat als veïns que s'impliquin en un nou projecte municipal per millorar la gestió dels residus, perquè actualment no compleix els mínims de qualitat exigits per la Generalitat.
L'equip de govern s'ha proposat canviar l'actual tendència en els pròxims mesos i ha fet una crida als veïns sota l'incentiu que si s'aconsegueix una bona recollida selectiva es podrà rebaixar el rebut municipal d'escombraries.
L'equip de govern ha emès una informació pública als veïns en la que admet que, en base a les dades que ofereix l'Agència de Residus de Catalunya, "Llívia no ha iniciat la recollida selectiva de matèria orgànica i hi està poc implantat el sistema de segregació dels envasos lleugers, el paper i el cartró".
Les últimes estadístiques de recollida de residus de Llívia constaten que d'un volum de 871 tones mètriques, Llívia va separar-ne el 15,2% en la recollida selectiva: el 7% en paper i cartró, el 2% en envasos lleugers i el 5% en vidre.
Davant d'aquests percentatges, l'equip de govern ha anunciat que aquest any iniciarà la recollida segregada de la fracció orgànica i "repensarà el sistema de gestió integral de residus municipals i aprofitarà la nova definició del contracte públic del servei de recollida i tractament de residus urbans al municipi", segons ha exposat l'equip que encapçala Elies Nova (ERC).
L'objectiu del consistori és que en un termini de dos anys els percentatges de separació es multipliquin, i que passin a ser del 65% pel que fa a la recollida selectiva: el 17% en la recollida del paper i el cartró, el 20% en la dels envasos lleugers, el 28% en la de fracció orgànica i el 8% en la del vidre.
L'equip de govern ha emplaçat els veïns a fer un esforç per aconseguir aquests nivells de separació de la brossa durant aquest any i el que ve i, d'aquesta manera, assolir pel 2018 un sistema sostenible i econòmic de recollida de residus.
L'Ajuntament ha motivat el poble amb una crida a la participació: "si tots ens esforcem a reciclar aconseguirem una millora en la gestió dels residus i això es reflectirà en la nostra butxaca a l'hora de pagar el rebut d'escombraries, així que som-hi!".
La situació de Llívia no és única a la Cerdanya, una comarca que des de fa molts anys és a la cua del país en els rànquings de separació de brossa i reciclatge. |
En Cesc Estanyol va ser un dels primers en arribar en un dels punts marcats pel Tsunami Democràtic per fer la concentració: la Travessera de les Corts cantonada Elisabeth Eldenbenz, el carreró que toca...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
A les 12 hores es farà una sèrie especial oberta a tothom i on no cal inscripció
Enguany, la Milla celebra el Dia Internacional de la Immunologia i com a acció més destacada es farà una sèrie especial oberta a tothom i on no cal inscripció.
Sortirà com la resta de sèries, del carrer Mallorca, entre Marina i Sardenya, a les 12 del migdia!
Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Immunologia 2013, la Societat Catalana d'Immunologia i BIOcomuniCA'T, amb el suport de la Fundació Claror i Gaudí Comerç, llancen una iniciativa per al Dia mundial de la Immunologia 2013 en que, a més d'aquesta sèrie solidària, també hi trobaràs estands de professionals, associacions de pacients i exposicions.
Aprendràs la importància que té el nostre sistema immunitari en el nostre dia a dia i coneixeràs com funcionen els mecanismes bàsics de defensa del nostre cos.
Tindràs l'ocasió de conèixer els últims avenços en la investigació bàsica i clínica sobre les malalties immunològiques que es duen a terme a Barcelona.
I podràs interaccionar directament amb els investigadors que duen a terme aquesta recerca.
Podràs conèixer de primera mà les principals malalties del sistema immunitari i entrar en contacte amb diverses associacions de pacients.
Immunòlegs, metges, investigadors, entitats privades i diferents institucions i associacions relacionades amb la salut estaran en contacte directe amb els ciutadans a través d'activitats que es duran a terme durant tot el dia a l'Avinguda Gaudí de Barcelona, al costat de la Sagrada Família:
Gimcana familiar per aprendre sobre el nostre sistema immunitari
Inscripcions i sortida: Avinguda Gaudí-Provença.
Tertúlia científica amb xocolatada
En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius.
Més informació: Política de Cookies |
Durant les últimes setmanes el Twitter de GironaMuseus bullia, i si el primer d'agost anunciava que encara quedaven dos dies per visitar les memòries emergents a la sala la Carbonera del Museu d'Història de la Ciutat, o que un dia més tard se celebraria un concert de música sefardita al cor del call, els que han seguit la xarxa social s'han assabentat que en aquest mesos d'estiu s'han organitzat visites nocturnes teatralitzades, que hi ha hagut jornades de portes obertes, que es van explicar contes al Museu dels Jueus, que la casa Masó la va visitar l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, o que s'ha organitzat una ruta en bici per la Girona de Rafael Masó.
La vitalitat que es registra a la xarxa no és sinó fruit d'un treball conjunt que va començar el 30 de juliol del 2002, quan va tenir la implicació de l'Ajuntament, el Departament de Cultura de la Generalitat, la Diputació, el Bisbat i el Capítol de la Catedral per oferir al visitant una visió global del patrimoni històric i artístic de la ciutat.
L'associació, batejada com GironaMuseus, aplega sis de les set sales de la ciutat.
L'associació es va estrenar amb una ruta de tres hores que passava pels museus de la ciutat i en què es descobrien les peces fonamentals que s'exhibien a les col·leccions.
Va ser tota una declaració de futur, l'inici d'un seguit de propostes que han fructificat en iniciatives com el carnet d'entrada conjunta amb descomptes d'un 50% a partir del segon museu visitat i la organització de la Nit dels Museus, a més de conferències, sessions de cinema, concerts i gimcanes entre el edificis emblemàtics de Girona. |
Es preveuen exposicions al Prat Gran i cercaviles dissabte i diumenge
Una concentració de vehicles clàssics anterior. / COMÚ D'ENCAMP
Encamp torna a acollir aquest cap de setmana la trobada de vehicles antics ʻWeekend Internacional dels 60' organitzada per l'Associació Andorra de Vehicles Antics (AAVA).
Els actes començaran el dissabte 12 de maig amb la concentració i exposició dels vehicles, que aniran arribant de 9 a 12 hores.
Al migdia sortiran agrupats en una cercavila que passarà per Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, per tornar a les 13 hores al Prat Gran d'Encamp, moment en què es realitzarà el concurs d'elegància, així com diverses activitats, per continuar, a les 14 hores amb un dinar amb menú típic andorrà.
Posteriorment, a les 16 hores, hi haurà una altra cercavila, que es desplaçarà cap a la Massana, Ordino, i arribaran a Canillo a través del coll d'Ordino, on visitaran el Museu de la Moto.
En finalitzar la visita, els participants podran gaudir d'unes hores de relaxació a Caldea o bé realitzant compres.
La jornada finalitzarà a les 21.30 hores a la sala de conferències del Complex esportiu i sociocultural d'Encamp amb el sopar temàtic, que en aquesta edició estarà ambientat en el món del cinema.
En acabar l'àpat, on els assistents hauran d'anar disfressats amb la temàtica de la vetllada, la festa continuarà amb el lliurament de premis al concurs d'elegància i de disfresses, un ball i una discomòbil.
Diumenge 13 començarà la jornada a les 9 hores amb l'exhibició dels vehicles per al públic i amb una gimcana d'habilitat de conducció, que es realitzarà al mateix Prat Gran.
A les 12 hores es tornarà a fer una rua en direcció a Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, per tornar cap a les 13.30 hores al Prat Gran d'Encamp on es realitzarà un dinar de germanor.
La trobada finalitzarà cap a les 16 hores, amb el retorn de tots els participants als seus llocs d'origen.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Dijous passat, mentre esperava una persona, vaig parar davant l'aparador per si hi
havia alguna novetat bibliogràfica.
Em va sorprendre que els preus estaven rebaixats d'una manera extraordinària.
I no eren llibres d'autoajuda, edicions de temes esotèrics, fora de catàleg, o publicacions salvades d'anar al reciclatge.
Dins la llibreria, les lleixes estaven ja mig buides, els llibres s'estaven separant per grups per tornar-los als distribuïdors.
Oferta de CD, de mapes, de pòsters, etc. Les llibreteres, professionals com elles soles, continuaven la seva feina amb una dignitat estoica.
Una altra botiga que se'n va en orris per la crisi: la Llibreria de la Generalitat
Tant que va costar que l'obrissin a Tarragona, i ara es tanca.
Com si desfer-se d'aquest equipament salvés l'economia del país i el sector llibreter.
Entenc que s'han de reduir despeses, entenc que cal optimitzar recursos, però allà on toca.
Tots sabem que la cultura no dóna gaire, que una llibreria com aquesta difícilment donarà rèdits.
Però, i el benefici cultural?, i el benefici social?
Dir que les llibreries de la Generalitat es tanquen perquè fan competència deslleial no ens ho empassem.
Passejar-se per la llibreria del govern permetia tenir accés directe a publicacions locals; edicions de temes molt específics, des de temaris d'oposicions a compendis de lleis; cartografia de l'ICC, etc., que difícilment seran als aparadors d'altres establiments. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
La Claudia, vegana de cap a peus, ha obert un local sense cap aliment d'origen animal amb el seu marit Agustín.
Com que a Barcelona ja n'hi ha uns quants, volien que fos realment especial.
Per començar, El Maderal és elegant: el seu interior de fusta està molt ben dissenyat i il·luminat, té una atmosfera sofisticada i de classe.
Sembla una cocteleria i en certa manera ho és: tenen més de 100 referències de ginebres, vins i caves naturals.
Un altre fet diferencial és que serveixen tapes, no plats: el cuiner Toni Rodríguez, fundador de Lujuria Vegana, els ha fet la carta amb autèntiques troballes com el tàrtar d'albergínia fumada amb olives de Kalamata, l'alvocat amb favetes o l'hamburguesa de carn vegetal de soja, xiitake, maionesa seva i salsa xinesa hoisin.
La presentació està molt cuidada, volen que els plats sorprenguin els comensals per tots els sentits.
El seu 'verrine' de fruita de la passió i la mousse de xocolata blanca convencen els més descreguts!
També fan la seva pròpia versió de les croquetes (italianes, amb batata, formatge vegetal, julivert i maionesa d'anet) o de les braves (amb tres coccions i una salsa a foc lent).
A la barra tenen vuit tiradors de cervesa artesana que els tria Beerbox i que van canviant (ara hi ha la 942).
Venen marxandatge de santuaris animals com Vacaloura, Candela o La Pepa per ajudar a finançar-los: les arrels ètiques del seu negoci són evidents en els detalls més mínims.
Volen convèncer el món que es pot menjar i beure d'allò més bé sense haver de contribuir al maltractament animal. |
L'Ajuntament de Lleida ha obtingut una puntuació del 100% en l'índex de transparència, conjuntament amb altres 18 consistoris de l'Estat
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha indicat que encara no ha finalitzat el primer any de contracte perquè la concessionària del control del trànsit a la ciutat pugui executar les inversions previstes en seguretat vial a la ciutat, tal com ha denunciat aquest dijous el Comú de Lleida.
Ros ha indicat que el primer any de contracte finalitza al març, en el cas dels semàfors amb càmera, i a l'agost, en el dels radars.
L'alcalde de Lleida ha remarcat que el contracte es va adjudicar després d'un procés de concurs que es va fer "amb totes les garanties".
En aquest sentit, ha destacat que l'Ajuntament de Lleida encapçala els índex de transparència, conjuntament amb altres 18 consistoris de l'Estat.Àngel Ros ha defensat que el contracte per al control del trànsit a la ciutat es va adjudicar "amb totes les garanties" i que va ser "totalment transparent".
En aquest sentit, ha remarcat que el primer any de contracte encara no ha finalitzat i, per tant, la concessionària, la UTE Arnó-Sice encara té temps per dur a terme les inversions previstes en l'àmbit de la seguretat vial a la ciutat, quantificades en 270.000 euros, més enllà de la inversió per la instal·lació dels radars i les càmeres de vigilància dels semàfors.
Un cop finalitzi el termini, que acaba al març en el cas dels semàfors i a l'agost, en el dels radars, "es podrà fer balanç si s'han fet les inversions", ha dit.
"Primer han de funcionar els radars i els semàfors i les inversions corresponents s'han de fer en el període que toqui, tant l'empresa com l'ajuntament", ha sentenciat.
Així mateix, l'alcalde de Lleida ha afirmat que els objectius de la instal·lació d'aquests elements de control del trànsit, la disminució de la sinistralitat i dels accidents i l'augment de la seguretat, "s'estan aconseguint de forma brillant".
Així, ha recordat que durant el 2014 la lesivitat conseqüència d'accidents de trànsit es va reduir un 22,4% respecte al 2013, els atropellaments es van reduir un 28%, els accidents entorn d'un 10%, mentre les víctimes mortals d'accidents de trànsit van passar de 7 al 2013, a 2 durant el 2014.
L'Ajuntament de Lleida, al capdavant dels ajuntaments de l'Estat més transparents
Àngel Ros ha destacat que l'Ajuntament de Lleida ha millorat en transparència durant el 2014 ja que ha obtingut un 100% en aquest àmbit -la màxima puntuació, que també han rebut altres 18 consistoris de capitals de província o majors de 50.000 habitants-, segons l'indicador de transparència que elabora anualment el govern de l'Estat i que s'ha donat a conèixer aquest dijous.
Al 2013 la Paeria va ocupar el lloc 34 de la llista, amb una puntuació en transparència del 88%.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un dels tallers de la formació ERIE de Creu Roja Foto: CRBM
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
El Treball Final de Grau (TFG) és una matèria que forma part dels programes d'estudis de Grau en Psicologia i que comporta una càrrega de 12 crèdits.
Està orientat a l'avaluació de competències associades al títol i pren la forma d'una memòria escrita i d'una exposició o defensa per part de l'estudiant.
Tant la memòria com la defensa del treball seran objecte d'avaluació.
De les competències assignades al TFG als estudis de psicologia es donarà una importància clau a les següents:
Competència 5: Saber recollir, ordenar i interpretar dades de recerca en el marc del coneixement disciplinari establert.
Competència 7: Saber aplicar un pensament creatiu amb capacitat d'adoptar un enfocament científic en diferents àmbits de la professió.
Competència 8: Llegir de manera crítica bibliografia científica, valorar la procedència, situar-la dins un marc epistemològic, identificar i contrastar les seves aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
Competència 11: Integrar els coneixements i avenços de la psicologia en la seva actualització professional.
Competència 15: Comunicar-se de manera adequada, tant a nivell verbal com escrit.
El TFG pot optar per una de les següents modalitats:
Treball vinculat al Pràcticum amb l'objectiu de profunditzar en alguns dels aspectes teòrics, metodològics o d'intervenció estudiats o bé realitzar una proposta de programa o de millora que pugui ser d'interès per l'estudiant i pel centre.
Treball realitzat a partir d'un llistat de possibilitats temàtiques oferides pel professorat o grups de recerca i que poden estar vinculades al Pràcticum o no.
En aquest cas s'establirà una co-tutorització.
Com a mesura excepcional es podrà acceptar la proposta d'un treball de fi de grau que no respongui a cap de les modalitats anteriors però que sigui una aportació d'interès i obtingui el vistiplau del tutor acadèmic assignat.
En el cas que aquest projecte es realitzi en conveni amb grups de recerca d'altres universitats, entitats o centres també s'establirà una co-direcció o co-tutorització.
1- Informar l'estudiant sobre les característiques i els objectius del treball d'acord amb l'oferta de treballs o projectes que cada estudi estableixi.
2- Assegurar la viabilitat del treball amb el nombre d'hores de treball de dedicació de l'estudiant que es corresponguin amb els crèdits ECTS que tingui assignats el Treball en el pla d'estudis.
Orientar l'estudiant en el desenvolupament del treball i fer-ne el seguiment.
3- Autoritzar la presentació i la defensa.
1- Dotar a l'estudiant de les eines metodològiques, bibliografia i altres recursos necessaris per dur a terme el treball.
2- Ajudar-lo i orientar-lo en la consecució del mateix.
30% del procés previ: 4 tutories grupals.
45% del treball escrit lliurat al tutor/a.
El màxim a assolir en el TFG és de 10 punts que es puntuarà com un excel·lent.
El tribunal podrà acordar donar una menció de matrícula d'honor.
Donat que el percentatge de matrícules és d'1 matrícula per 20 estudiants matriculats, la matrícula no s'incorporarà a l'acta fins al final del període d'avaluació, un cop la coordinació d'estudis s'hagi pogut reunir amb els tribunals d'avaluació per consensuar el nombre de matrícules finals.
La realització fraudulenta (plagi) d'algun o alguns exercicis exigits en l'avaluació comportarà la no superació del mòdul.
Un estudiant es considerarà "No presentat" si no diposita el treball amb el vistiplau del tutor o tutora, i/o si no fa la presentació oral del treball.
Els estudiants disposen al Moodle de la guia del TFG on es detalla tot el procediment que cal seguir per fer el treball.
Els estudiants que estiguin realitzant UNA ESTADA FORA DE LA UDG hauran de fer un seguiment "virtual" del seu TFG, i hauran d'estar presents via Skype a les tutories grupals.
Els estudiants que hagin matriculat el TFG en 2a convocatòria (o successives) i els resti 30 ECTS per acabar el grau, podran sol·licitar presentar i defensar el TFG al GENER. |
El Cercle d'Economia i Foment del Treball han demanat al Govern català que arribi a un pacte amb l'Estat.
Juan José Bruguera, que és triat president del Cercle aquest dilluns, ha afirmat que des de la seva entitat estan "més pel diàleg que per les postures unilaterals", fent una referència al referèndum anunciat pel president de la Generalitat Carles Puigdemont.
"El que volem és que pactin", ha etzibat durant la roda de premsa en que ha materialitzat el relleu amb Antón Costas.
Brugera ha afegit que "la manera de com tiri endavant" el pacte "no és la principal" preocupació per l'entitat.
El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, s'ha mostrat contrari a la celebració d'un referèndum l'any vinent.
Trobo que no toca", ha afirmat aquest dilluns.
Gay de Montellà ha afegit que ell "negociaria amb l'Estat, arribaria a acords, trauria diners, trauria inversions, guanyaria en retorns i buscaria el moment adequat per negociar i fer un referèndum".
El referèndum que proclamarà la independència, suprimirà l'autonomia.
Quants dels senyors del Circo de Economía ho són?.
Preguntin a la majoria d: empresaris i veuran que molts estan a favor de la independència.
Per exemple els empresaris Corleone Pujol i amics.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Som CREA, col·lectiu dedicat a la representació estudiantil en la Facultat de Dret de la UV.
Continuar treballant pels drets de l'estudiantat com portem fent-lo aquests últims dos anys.
Durant aquest temps i gràcies al vostre suport en les passades eleccions, hem aconseguit coses com:
Ajuda'ns a tindre més influència i capacitat per a defensar-te.
Només amb el teu suport aconseguirem que les queixes sobre el mal funcionament de la nostra Facultat canvien les coses.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
La Xarxa de Suport a les Famílies Cuidadores s'integra a la 3a edició de la Trobada d'Associacions Socials del Tarragonès (Tast Social) d'aquest cap de setmana, que està impulsada per la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona.
La Xarxa serà una de les 29 entitats de voluntariat que participarà a la mostra que s'instal·larà demà a la Rambla Nova.
L'objectiu és donar a conèixer la seva tasca i posar en valor tota la feina que cada dia tiren endavant centenars de persones voluntàries.
La Xarxa de Suport a les Famílies Cuidadores de Tarragona es va posar en marxa l'octubre de l'any passat i va sorgir com un espai de treball que aplega totes les entitats i serveis públics que tenen incidència en la cura de les persones dependents i els seus familiars.
Ara mateix l'integren 34 entitats i serveis públics de la ciutat.
Durant aquests mesos, la Xarxa ha impulsat una guia de recursos disponibles per a les persones cuidadores i un manual de bones pràctiques en l'atenció en l'àmbit de la dependència.
Tota la informació es troba disponible en un espai web on les entitats que integren la Xarxa donen a conèixer totes les activitats que organitzen.
Entre les diferents línies de treball impulsades, s'ha creat el grup de treball de voluntariat que elabora un pla per gestionar de manera integral l'acollida i acompanyament de les persones que col·laboren com a voluntaris en les diferents entitats i serveis.
Un dels principals objectius és que la Xarxa sigui dinàmica i oberta a la realitat social i, en aquest sentit, s'està treballant per rebre assessorament legal i jurídic per conèixer els canvis legislatius i normatius en l'atenció a les persones amb dependència.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
Fins fa molts pocs anys jo no he pogut publicar res a Lleida, on ha nascut un bon ambient editorial i literari.
No hi ha dubte que el centre és Barcelona.
De totes maneres, l'escriptor d'avui no pot ser ciutadà d'un lloc determinat ni ciutadà de la literatura, sinó que cal que sigui ciutadà dels mitjans.
El que possibilita més un contacte freqüent amb el país és que surtis més sovint referenciat a la premsa.
Sempre he dit que em considero un escriptor perifèric.
Resideixo lluny del centre i no sóc vist.
És clar que això fa que si algú et fa cas sigui només per la teva obra i no per la teva relació social.
I la veritat és que no trobo un accés fàcil als grans mitjans barcelonins.
I en canvi sí que tinc una col·laboració més intensa amb els mitjans comarcals del lloc on resideixo o he residits uns anys.
Em sembla que si es vol entendre el que penso del país en general només es pot fer a través dels articles de premsa que he publicat.
Per mi un llibre per a joves no pot tractar el sexe pel sexe, però sí l'estimació i l'atracció mútua; no hi ha d'haver la violència gratuïta, però tampoc no es pot amagar del tot perquè existeix; hi poden haver conflictes generacionals perquè és evident que els infants els viuen a cada moment, i tot plegat demana una dosi d'optimisme, de creure en l'ésser humà, en la capacitat de resistència, de solidaritat...
— Quin secret té un llibre com Rovelló per mantenir-se tant de temps entre diverses generacions?
–Mira, potser allò de caure en la definició de clàssic.
Jo crec que Rovelló és un llibre que aguantarà encara moltes generacions de lectors.
És molt senzill, que té la punta de sentimentalitat no pensada ni volguda, però suficient perquè interessi nens i grans, és una narració a l'aire lliure, i té una constant de sorpresa que fa tot plegat que el noi o noia s'hi identifiqui.
( Sotorra, Andreu: "L'escriptor d'avui cal que sigui un ciutadà dels mitjans de comunicació", diari Avui, 5 de maig de 1990)
Al llarg de la vida, quan t'has dedicat a l'activitat literària, forçosament hi ha un vessant de projecció cap a la societat.
Al cap del temps arriba un moment que l'Ajuntament de Lleida em diu "farem un premi d'assaig i li voldríem donar el teu nom".
Si trobeu un nom millor, poseu-li, però si no, ja m'està bé.
Després fan una col·lecció i em diuen "ara ja has fet prou obres i hauries de fer les obres completes", doncs, molt bé.
De fet, no busques res de tot això.
— Té un compromís molt ferm amb La Galera.
No hi ha hagut temptacions de fora?
L'any 68 em van donar el premi Folch i Torres per Rovelló i l'editor em va dir: "Ara has de fer un altre llibre, no et quedis amb un de sol".
I efectivament, cada any n'he fet un.
Potser ara ja he demostrat prou fidelitat, en el sentit que puc dir "en faré un cada any, però potser el faré cada dos anys o potser no en faré cap".
— Tot i escriure per a joves, mai no fa concessions en el llenguatge?
El cert nivell lingüístic no s'ha de rebaixar.
Educare, en llatí, vol dir això, pujar cap a dalt.
Encara que no pretenguem educar-lo, sí que li hem de donar un llenguatge que no faci trampa.
I es fa trampa quan el llenguatge és massa elevat o massa baix.
A les meves novel·les hi ha un llenguatge força col·loquial en els diàlegs, però es manté en un nivell d'exigència.
El que hem oblidat per defecte d'educació en la nostra pròpia llengua és el nom exacte de les coses.
Hauríem de restituir a les coses el seu nom.
( Ciércoles, Marta: "Hem oblidat el nom exacte de les coses", diari Avui, 14 de març de 1996)
— Quan dieu: "Sóc un traductor que de tant en tant, escric", a Garbinada i ponent.
Els meus anys cinquanta, què voleu dir exactament?
—Aleshores jo era un traductor que de tant en tant escrivia perquè, com que havia de fer classes, tenia molt poc temps per a escriure.
Als anys cinquanta, encara no s'havia produït l'allau de traduccions que després em van encomanar.
Tot i traduir coses tan dispars com La força d'estimar de M. Luther King, llibres històrics o una mitologia grega, em vaig començar a especialitzar, perquè La Galera em donava obres juvenils.
Traduïa obres juvenils que han estat premis internacionals, llibres literàriament molt bons.
L'experiència m'ha ensenyat que traduir Jack London, William Saroyan o John Steinbeck és molt difícil.
Quan llegeixes Steinbeck, et trobes amb una prosa d'una netedat absoluta i, a l'hora de traduir, costa molt.
És curiós el cas de Jack London: tot i haver estat un minaire que s'havia emborratxat i que havia anat a cops de puny per les tavernes, escrivia meravellosament bé.
Tots tres són uns clàssics moderns.
La gent de vegades s'enduu sorpreses: no coneixen Jules Verne perquè l'han llegit en traduccions de quiosc i s'ha de llegir en francès.
Jo he traduït coses del francès i una obra de l'italià.
L'any vuitanta érem a l'Alguer i vaig entrar en una llibreria.
Allí vaig veure un llibre de Gianni Rodari, una obra molt infantil, de les menors d'aquest escriptor; la vaig llegir a la platja en un matí, vaig pensar que es podia traduir i vaig proposar-la a La Galera.
— Principalment heu traduït narrativa i assaig.
L'any 1958 vau encarar-vos a dues peces teatrals per a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona.
Tinguéreu alguna dificultat afegida pel fet de ser teatre?
—No en vaig tenir cap. I fins i tot, si ara sortís una bona peça teatral, m'agradaria traduir-la, perquè traduir teatre és un repte, ja que estic acostumat a la novel·la i als tractats.
El teatre té un altra intenció; cal veure allò posat en escena, cal pensar molt bé les rèpliques que es donen.
Últimament he llegit molt de teatre, peces angleses, sobretot.
N'havia traduït alguna cosa per a mi, però no es va publicar, com també algun poema.
Ara estic preparant un volum de poemes traduïts.
— Les traduccions que vau fer a la "La Cua de Palla" d'Edicions 62 a partir de l'any 1964 constitueixen potser el bloc més rellevant.
Com vau afrontar el repte de traduir novel·la negra en català, un gènere amb poca tradició en aquest país?
Inicialment anaven adreçades a un sector de públic ampli, però, de fet, els qui les llegien eren els mateixos lectors de Serra d'Or, els qui pagaven les subscripcions d'Òmnium Cultural, els lletraferits.
Aquestes traduccions van tenir molt bona acceptació entre aquest públic que llegia en català, i es va fer una certa publicitat de la qualitat d'aquestes obres.
Traduir novel·la negra s'havia d'enfocar a pit descobert, però com que aquestes novel·les tenien una narrativa fluïda, fins i tot les que eren complexes de presentació –quan es volia confondre el lector—, no presentaven grans dificultats.
Es llegien de pressa i a estones; jo no estava més d'un mes a traduir-ne una.
Sóc un escriptor ràpid; si no fos així, no hauria escrit vuitanta llibres.
Fa dotze anys que estic jubilat a l'Espluga de Francolí i he preparat i publicat vint-i-sis llibres.
Una novel·la juvenil em dura quinze dies, no pas més.
— Com vau solucionar el problema de traduir novel·la negra de l'anglès o del francès, dues llengües normals, és a dir, amb un estàndard fixat i, per tant, amb versatilitat estilística, al català, una llengua amb alguns problemes de fixació de l'estàndard?
—L'estàndard, de mica en mica l'anàvem fent.
Suposo que la llengua de les traduccions quedava força estàndard, perquè el tipus de novel·la així ho demanava.
Així i tot, la "milloràvem", la nostra tendència era escriure una mica més "literari" que l'autor original.
Suposo que constitucionalment ens inclinàvem a fer-ho.
També hem de pensar que la "Série Noire" dels francesos és llegida per intel·lectuals i és formada per autors de pes.
Jo vaig traduir No hi ha orquídies per a Miss Blandish de J. Hadley Chase, una novel·la modèlica.
La novel·la policíaca de parla anglesa va sorgir per a la classe mitjana i alta.
Sherlock Holmes era llegit per l'aristocràcia i Agatha Christie no va escriure mai per als quioscos.
El creixement de la novel·la policíaca a França i a Anglaterra va seguir un camí paral·lel al naixement del còmic.
Aquest fet va propiciar que el mecànic adolescent, quan plegava de treballar, agafés un còmic d'aventures o eròtic i el llegís.
Després també hi va haver un altre fenomen: nosaltres traduíem un tipus d'obres que anaven bé per a un sector de lectors en català que s'anava ampliant, però va arribar la televisió.
Abans parlàvem d'una crisi editorial als anys setanta i, en part, fou deguda a la televisió.
— La temàtica de moltes novel·les negres nord-americanes no encaixava gaire bé en un país que patia una dictadura.
Éreu conscient d'aquesta dificultat afegida?
Com va reaccionar la censura franquista davant la publicació d'aquestes obres?
—La censura no s'hi va posar mai.
O bé suprimia l'obra del tot o ja no deia res.
Suposo que les històries de "La Cua de Palla" podien ser una mica violentes, però no hi havia carn sexual.
Pel que fa al tractament de la policia, jo no tenia cap mirament; podia dir ben bé: "Els matalassers de la policia el van deixar tan estovat que no el coneixia ni la mare que el va fer".
Això ho haurien hagut de treure i no ho van fer.
En canvi, en temes religiosos, s'hi posaven més.
La Herder, editorial religiosa per excel·lència, em va fer traduir al castellà un llibre d'un bisbe catòlic australià que es deia La gracia.
La censura eclesiàstica de Barcelona els va advertir que aquell llibre no passaria; tot i això, se'n van anar a Madrid i allí va passar.
Les decisions de la censura eren bastant aleatòries.
Per exemple, en un llibre que vaig escriure, Història de Lleida explicada als joves, hi havia un passatge en què parlava dels incendis i destruccions causats per les tropes de Felip V, i el van treure.
No obstant això, en aquella època, el que ens interessava és que es publiqués el llibre.
— Podem establir un paral·lelisme entre el vostre afany per la literatura majoritària i la vostra dedicació a la traducció de novel·la negra?
—No, la novel·la negra va venir com un encàrrec.
Paral·lelament traduïa llibres religiosos.
Ara bé, he de confessar que la novel·la negra m'agradava, i potser aquesta afició anava lligada a la meva tendència a escriure novel·les d'aventures.
Fins i tot tinc una novel·la policíaca juvenil que es titula Estimat Stavros (1999), amb un assassinat pel mig.
Per a mi, la novel·la negra era literatura majoritària, tot i que la llegien els lletraferits, si bé a poc a poc la va començar a llegir gent de classe mitjana, com ara mestres, treballadors de la banca, etc. No vam tenir, en canvi, novel·la de quiosc, a la qual jo també aspirava.
Hi ha alguns projectes meus, dels quals encara conservo esborranys, de fer una col·lecció de novel·la de quiosc (idees utòpiques, ja que no sabria com muntar una editorial).
Havia proposat de publicar un volum cada mes amb tres històries relativament curtes, novel·les de quaranta pàgines, un total de cent trenta pàgines per llibre, una de l'oest, una de policíaca i una de costumista.
El còmic, però, va ser el producte de quiosc per excel·lència.
A partir dels noranta, el món editorial ha canviat molt: ara tot es basa en la publicitat, en la promoció, etc. Els autors que surten són sempre els mateixos, i en l'esfera catalana, també.
Com a autor d'una certa consistència situat a Lleida, quan m'encarreguen alguna cosa, me l'encarreguen sobre Lleida.
Per exemple, quan Edicions 62 em va encomanar de revisar el teatre de Shakespeare traduït per Magí Morera i Galícia, m'ho va dir a mi perquè Morera i Galícia era de Lleida.
— Per què no vau traduir novel·la negra francesa, com ara Georges Simenon?
Va ser una tria personal o una imposició?
—Jo traduïa el que em donaven, tot i que Georges Simenon m'agrada molt.
A casa tinc molts llibres en francès de Simenon.
Vaig haver de traduir coses que no m'interessaven gens ni mica.
De vegades, un cop posat, hi trobava el gust, i, com que tenia la consciència moral que ho havia de fer bé, hi entrava plenament.
Sincerament, aleshores teníem un fill malalt i necessitàvem un sobresou.
Jo agafava el llibre, comptava les pàgines que tenia i feia els càlculs.
— Quin autor recordeu especialment per les dificultats que us va comportar?
—Quan vaig patir més, ho confesso, va ser quan Ramon Folch i Camarasa, el director de Plaza i Janés, em va enviar La innocència del pare Brown, de G. K. Chesterton.
També recordo els clàssics moderns com William Saroyan, Jack London i John Steinbeck.
Ara bé, tot i que Steinbeck és difícil, si m'oferissin de traduir The Grapes of Wrath ho faria amb molt de gust, perquè ara tinc més temps.
És el cas de Joaquim Mallafrè, que va dedicar nou anys a traduir l' Ulisses de Joyce.
M'encomanaven les traduccions amb un termini d'un mes i mig a tot estirar, i havia de treure el temps d'on podia, perquè ho volia fer bé.
Sort n'hi ha que no dormo gaire i que em vaig acostumar a traduir directament a màquina.
Després ho repassava i si havia de tornar a escriure un fragment, el retallava i després l'enganxava.
Ara és molt diferent, amb els ordinadors.
Revista de traducció (Barcelona), núm. 8, 2002) |
Les famílies interessades a apuntar els seus fills i filles a alguns dels casals d'estiu municipals, artístics i esportius de la ciutat ja poden fer-ho.
Tenen temps per inscriure-s'hi fins el 31 de maig, i s'han d'adreçar a l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME), ubicada a la rambla de Sant Sebastià, 98-100, en horari de tarda, de 17 a 19 hores.
Enguany, tornen a organitzar-se els casals multiesportius, als següents complexos esportius: Can Zam, Torribera, Raval, Rambla Fondo, i als pavellons poliesportius del Raval i Joan del Moral.
També, s'ofereix bàsquet, futbol sala i gimnàstica rítmica, al Pavelló Poliesportiu La Bastida; atletisme, al Camp Municipal d'Atletisme Antonio Amorós; futbol, als camps municipals de futbol Can Zam I, Can Zam II i al Nou Camp municipal.
Així mateix, es farà futbol sala a les Pistes Poliesportives Prat de la Riba.
D'altra banda, l'oferta d'activitats per a l'estiu es completa aquest any amb dos casals artístics: un centrat en les arts escèniques i un altre, d'arts plàstiques, que es farà al Centre Cívic de Can Mariner.
Pel que fa als casals d'estiu municipals, les famílies poden escollir entre el Casal de Cuina, centrat en la gastronomia i organitzat per Grameimpuls a l'Escola de Restauració; el casal Un Estiu de Joc, que es portarà a terme a les escoles Jaume Salvatella, Torre Balldovina, Sant Just, Ferran de Sagarra i Serra de Marina, i els casals infantils (de 4 a 12 anys) i per a adolescents (de 12 a 16 anys), que tindran lloc al Centre de Recursos Infantils i Juvenils Rellotge XXI.
Més informació: al telèfon 93 462 40 00, a [EMAIL], i al web municipal: www.gramenet.cat/ajuntament/arees-municipals/infancia/casals-destiu-2019/ |
Una història íntima, de Siddhartha Mukherjee (traduït per Xavier Pàmies amb revisió científica de la traducció de Gemma Marfany, La Campana, 2017)... |
Clica aquí per llegir el manifest
Un any més commemoram el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina i, un any més, milions de nines han sofert una de les pitjors violències que s'exerceix contra les dones.
Nines que van des de la lactància fins a l'adolescència, a les que se'ls extirpa el clítoris, els llavis menors i majors, se'ls estreny l'obertura vaginal, se'ls raspa o cauteritza la zona genital, etc.
L'OMS calcula que unes 200 milions de nines i dones vives han estat víctimes d'aquesta violència.
Cada any, tres milions més es troben en situació de risc de sofrir-la.
La geografia de l'horror s'estén per Àfrica, Orient Mitjà i Àsia, però també per aquells països en els quals han migrat poblacions que practiquen la MGF.
No obstant això, només existeixen lleis específiques en contra a Suècia i Gran Bretanya.
En l'Estat Espanyol, només en alguns territoris existeixen programes de prevenció i detecció de risc per a les nines que pertanyem a famílies que procedeixen d'aquestes societats.
La MGF no té cap justificació mèdica, ni tampoc religiosa.
Les presumptes raons que emparen aquesta "tradició" van des de la necessitat de l'acceptació social, de no ser diferent, fins a forçar a la dona a tenir una conducta sexual "acceptable": verge fins al matrimoni, fidel després de casar-se, etc.
La Mutilació Genital Femenina és una forma extrema de violència que exerceix la societat patriarcal per sotmetre a les dones.
Dones que, no ho oblidem, sofreixen tota la seva vida les conseqüències físiques i psíquiques de la mutilació.
L' Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical i la Secretaria de la Dona del sindicat STEI lluitam contra totes les formes de violència i discriminació contra les dones i per això avui, 6 de Febrer, Dia Internacional per la Tolerància Zero amb la MGF, volen unir-se a totes les veus que reivindiquen la seva abolició total.
©STEI Sindicat de treballadores i treballadors INTERSINDICAL de les Illes Balears.
Fax: 34 971 903535 Inscrit al registre de la DG de la Funció Pública de Presidència del Govern d'Espanya, número 49. |
El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha atès 13 persones a causa del fort vent.
La major part dels atesos han estat traslladats a centres hospitalaris però cap d'ells és greu.
El telèfon 112 d'emergències ha rebut 2.393 trucades fins a les 12 hores pel temporal de vent: 832 al Maresme i 675 al Barcelonès.
La majoria han estat per caiguda de branques, arbres, tendals i objectes.
Per ciutats, Barcelona ha registrat 483 trucades i Mataró, 365.
Els Bombers han rebut 960 avisos, dels quals 669 són a la regió metropolitana nord i 133 a Girona.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Nom oficial: República de Bulgària
Simeó de Saxònia i Coburg (rei Simeó de Bulgària)
Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB)
Unió de Forces Democràtiques (SDS)
Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS) |
Descobreix els diferents tipus d'abonament
El cinema és un invent sense futur.
Presentació del primer número de la revista quadrimestral "Solaris: Textos de Cine" organitzada per la Llibreria de la Filmo i que tindrà lloc a la Biblioteca del Cinema.
En un moment com l'actual, en què les revistes en format físic estan desapareixent gradualment, celebrem la valentia de l'editorial Codigo Cine per publicar una revista de cinema com "Solaris: Textos de Cine".
De periodicitat quadrimestral, la revista actuarà de manera monogràfica sobre diferents realitats del cinema, tot analitzant figures o títols importants de la Història del Setè Art.
En aquest número inaugural, "Solaris: textos de Cine" s'atura en l'anàlisi d'"Arrebato", una obra inclassificable i maleïda del cinema espanyol, i de la figura del seu responsable, el cineasta Iván Zulueta.
La presentació serà a càrrec de Ricardo Sánchez Ramos, coordinador de la revista, i Carlos Atanes, un dels múltiples autors de la revista.
Centre de Restauració i Conservació
Avís legal D'acord amb l'article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica. |
D'una banda, el Magnífic i Excel·lentíssim
Senyor Nadal Batle Nicolau, Rector de la Universitat de les
Illes Balears (d'ara endavant, UIB), com a representant d'aquesta,
segons el que estableixen la Llei orgànica 11/1983,
de 25 d'agost, de reforma universitària, i el Reial
decret 1666/1989, de 22 de desembre, en el qual s'aproven
els Estatuts de l'esmentada Universitat.
I de l'altra, el Magnífic i Excel·lentíssim
de València (d'ara endavant, UPV), com a representant
d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica
11/1983, de 25 d'agost, de reforma universitària, i
el Reial decret 145/1985, de 20 de setembre, en el qual s'aproven
La UPV i la UIB, tenint en compte les seves
característiques, la proximitat geogràfica i
les relacions històriques, culturals, lingüístiques
i acadèmiques que, des de sempre, han mantingut les
comunitats en les quals es troben inserides, consideren necessari
establir canals de comunicació que permetin millorar
i augmentar l'intercanvi del coneixement científic,
tècnic i cultural i l'aprofitament de cabals i mitjans
personals i materials de les institucions.
proposen desenvolupar llur col·laboració en
el marc de la cultura, l'ensenyament i la investigació.
de col·laboració amb la finalitat d'establir
fórmules generals de cooperació que es tradueixin
Aquestes modalitats han de permetre
aprofitar millor els recursos humans i materials en temes
comuns, afins o complementaris de mutu interès; i,
en especial, la coordinació d'activitats de formació
signatàries es comprometen a bescanviar experiències
i personal en els camps de la docència, la recerca
El tipus i l'amplitud de les cooperacions
i els intercanvis es definiran en programes específics
establerts per totes dues parts, segons les orientacions dels
seus ensenyaments i línies d'investigació.
facilitaran els contactes directes dels departaments, centres
i, en general, dels serveis o les diverses unitats de les
serà objecte d'un protocol signat per ambdós
En particular, es reconeixeran les relacions interdepartamentals
de les dues institucions que, en signar-se aquest acord marc,
Ambdues parts intercanviaran informacions
sobre plans d'estudis i continguts de les matèries
per facilitar la permeabilitat dels estudis dels seus alumnes.
Afavoriran els intercanvis dels seus professors perquè,
els ensenyaments, o s'intercanviï personal en formació,
fomentarà el desenvolupament de programes conjunts
l'organització conjunta de congressos, col·loquis
i seminaris i l'intercanvi de publicacions i documentació.
marc es crearà una comissió mixta de seguiment
que es reunirà almenys una vegada l'any.
s'encarregarà de crear, continuar i avaluar els programes
que s'estableixin entre ambdues parts i de fer-ne el seguiment.
en vigor el dia que se signi i té una validesa de quatre
anys, període que es renovarà automàticament.
modificació o rescissió amb sis mesos d'antelació
denunciï, ambdues parts es comprometen a acabar els projectes
i els estudis que hi hagi en fase de realització.
modificar o canviar per iniciativa de qualsevol de les parts.
A partir del moment en què es produeixi la comunicació,
i en un termini de tres mesos, s'ha d'arribar a una formulació
Ho faig publicar perquè se'n prengui
coneixement i tengui els efectes que corresponguin. |
Reallotgen els clients a establiments de la població i també de Platja d'Aro i Blanes
Lloret de Mar.-L'operador turístic que gestiona els clients dels hotels Marina Sand i Savoy ja ha trobat lloc per al 90% dels clients afectats pel tancament dels dos establiments.
A més, ha comunicat a l'Ajuntament de Lloret que preveu tenir recol·locats tots els clients divendres mateix, abans que expiri el termini de 24 hores que ha donat el consistori per tancar els dos establiments.
Autobusos i minibusos estan traslladant els turistes fins a d'altres hotels de Lloret de Mar i també a d'altres poblacions de la Costa Brava com Blanes i Platja d'Aro (Baix Empordà).
Alguns d'ells vénen expressament des de França pe traslladar els afectats.
Els clients surten de l'hotel llençant crítiques cap a la direcció, desconeixen per què han de canviar de lloc i, a més, lamenten que fa dies que al seu hotel hi ha moltes coses que no funcionen com l'aire condicionat o els ascensors (ja que els hotels funcionen amb generadors).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Tsunami Democràtic està preparant una sèrie d'accions per tal d'afectar la mobilitat del país com a resposta a la sentència del judici al procés.
Així ho ha anunciat aquest divendres la plataforma a través de les xarxes socials.
"La desobediència civil, per definició no violenta, és una eina que caldrà utilitzar de manera intermitent però sostinguda en el temps", han exposat.
"Sumar victòries per acumular força.
Només així podrem desgastar a l'Estat".
Però, qui hi ha darrere del Tsunami Democràtic?
Sobre aquest aspecte, la informació que ha transcendit és molt limitada.
La iniciativa es va presentar a les xarxes socials com una plataforma sorgida de la societat civil, encara que té el suport dels partits i entitats independentistes.
L'objectiu és donar resposta a la sentència que emetrà el Tribunal Suprem sobre el judici al procés en els pròxims dies.
Tal com han ressaltat en diverses ocasions i a través de les xarxes socials aquesta "resposta" es fonamentarà en una "lluita no violenta" i en la "desobediència civil".
Des del Tsunami volen impulsar una acció de gran impacte que duri el màxim temps possible.
A través de les xarxes socials i del canal de Telegram ja s'han fet diverses crides a portar provisions.
A hores d'ara però, això és tot el que ha transcendit sobre el que es prepara.
Continua, per ara, el secretisme al voltant de l'organització i les diferents accions que finalment es duran a terme quan es faci pública la sentència.
A través d'un manifest, que es va fer públic quan va néixer el Tsunami Democràtic, demanen no desistir en la defensa dels drets individuals i col·lectius.
Sempre han volgut deixar clar però que no hi haurà violència però sí "fermesa".
El Tsunami Democràtic ha fet saber que la resposta a la sentència "requereix una mobilització immediata".
I ha difós que caldrà anar equipat amb "una ràdio, calçat còmode, menjar i aigua per passar el dia fora de casa".
En el cas que es visqui fora de Barcelona, "caldrà estar preparat per agafar el cotxe o el transport públic", i insisteixen que "t'hauràs de moure de pressa".
La primera acció convocada i coneguda però va adreçada als estudiants.
S'ha fet una crida a buidar les aules i fer una vaga de tres dies.
➡S'afegeixen més llocs a la convocatòria: buidem les aules, omplim els carrers! 🌊 pic.twitter.com/lz0L15t14M
Hi ha convocatòries a tots els campus universitaris.
Durant la manifestació de l'11 de setembre, la plataforma va desplegar per sorpresa dues pancartes a les Torres Venecianes de la plaça Espanya de Barcelona, on s'hi podia llegir "Organitzem la resposta a la sentència" i " Democràtic".
El passat 25 de setembre, unes 30 persones convocades pel Tsunami Democràtic van ocupar l'oficina de CaixaBank del carrer Torrent de l'Olla (Gràcia, Barcelona).
Els activistes van repartit papers als treballadors del banc on demanaven que l'empresa deixi de finançar governs que "neguen el diàleg" i "apliquen la repressió".
Per altra banda, també van aparèixer pancartes de la plataforma al Camp Nou, en un partit de Lliga entre el Baça i el València, i al Mercat de Música Viva de Vic.
La plataforma va avisar fa dies que ho tenen "tot preparat" per quan surti la resolució de l'1-O i també que estan "en marxa" i en un moment de "compte enrere".
De fet, en aquest sentit, han negat ser només una reacció a la sentència del Tribunal Suprem.
En el segon comunicat que van difondre a les xarxes des que van néixer, apunten que en el marc actual no es pot assumir que el veredicte serà dur i que les opcions són "O absolució, o resposta". |
RENOVACIÓ · Va debutar com a edil el 2015 i ara assumirà l'alcaldia havent revalidat un triomf amplíssim VACAMORTA · Manté que cal buidar l'abocador
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
El servei alternatiu es farà només els dies laborables, mentre que els caps de setmana funcionaran els trens
Renfe habilita des d'aquest dijous, 17 d'agost, i fins al 3 de setembre un servei alternatiu per carretera entre Les Borges Blanques i Lleida per a les línies R13 (Barcelona-Lleida per Valls) i R14 (Barcelona-Lleida per Tarragona i Reus).
La mesura ve motivada per les operacions d' Adif per reparar les instal·lacions a Puigverd i Juneda, afectades per un incendi dilluns passat.
El foc va inutilitzar els sistemes de gestió de trànsit, comunicacions, senyalització i instal·lacions de seguretat en aquests dos punts.
El servei d'autobusos funcionarà els dies laborables, mentre que els caps de setmana el tram es cobrirà igualment en tren.
De manera especial s'avançarà una hora l'horari de sortida del servei de bus per als viatgers amb origen a les estacions de Lleida, Puigverd de Lleida-Artesa de Lleida o Juneda, per tal de garantir l'enllaç del servei de bus amb la sortida dels trens des de Les Borges Blanques mantenint el seu horari habitual.
Renfe indica que la programació especial comptarà amb un servei d'autobusos adaptat a la demanda d'aquest tram per tal de garantir la mobilitat dels viatgers en el trajecte afectat. |
El 17 de març el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la resolució 1973 que autoritzà la intervenció militar estrangera a Líbia.
Hores després, s'iniciaven tres intervencions militars unilaterals: "Harmattan" (França), "Odyssey Down" (EUA) i "Ellamy" (Regne Unit).
També es va afegir l'Espanya de Zapatero, el mateix que va retirar les tropes de l'Iraq, acusant l'ocupació d'estar motivada pels interessos energètics.
Una intervenció il·legal i hipòcrita
És cert que hi ha una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que autoritza "totes les mesures necessàries" a Líbia, per protegir la població civil i permet l'establiment d'una zona d'exclusió aèria.
També és cert que el redactat del text d'aquesta resolució és deliberadament ambigu per permetre diferents interpretacions.
Però els límits estan clars: són els que van ser negociats amb els països que finalment es van abstenir en la votació al Consell perquè no es posicionessin en contra, amb la particularitat que tant la Xina com Rússia tenen poder de veto.
De ser vetada, la intervenció no hagués estat legitimada per la resolució i seria obertament il·legal.
Però és qüestionable que, sense resolució, no hi hagués intervenció militar.
Aquests límits han estat llargament traspassats pels estats que estan intervenint.
Així, la resolució no autoritzava el derrocament de Gadafi, combatre junt als rebels o el subministrament d'armes.
Pel contrari, el mateix Consell de Seguretat va imposar a la resolució 1970 un embargament d'armes a Líbia, que inclou també als rebels.
Tanmateix, és ben conegut que estan rebent armament lleuger i pesat a través d'Egipte.
És cínic que desenes de vaixells (i un submarí espanyol) i avions estiguin patrullant la Mediterrània per imposar l'embargament mentre que fan els ulls grossos (o directament hi participen) en el que passa a la frontera amb Egipte, que té un exèrcit molt ben relacionat amb els EUA.
Alguns dels països bel·ligerants no han tingut embuts en recomanar el subministrament d'armes als rebels i la terminació del règim de Gadafi.
D'altra banda és molt hipòcrita que els mateixos dirigents que fa dos mesos abraçaven Gadafi i incrementaven generosament el seu compte d'estalvis, els seus arsenals i el seu poder, ara ens diguin que és el mateix diable.
El president nord-americà George Bush li va felicitar el 2008 "per la seva contribució a la pau en el món", i tant Aznar, Zapatero com Juan Carlos de Borbón han visitat i mostrat les seves millors maneres al dictador.
Cal preguntar-se si algú dels que avui el bombardegen rendirà comptes per les seves relacions i negocis amb Gadafi.
Recordem que el seu règim va ser tristament conegut abans i després del seu apropament a Occident, i estan ben documentades les seves contínues ingerències a altres països armant i finançant a grups rebels i règims totalitaris que han massacrat la població civil.
Els mitjans de comunicació de masses estan jugant un paper determinant en aquesta guerra.
Alguns, com El País, sembla que fan més campanya pro intervenció que periodisme.
Resulta com a mínim curiós que la primera notícia sobre víctimes civils dels atacs de l'OTAN fos la denúncia d'El Vaticà de la destrucció d'un edifici a Trípoli en el qual van morir 40 civils i que "algunes bombes van caure en hospitals".
Sobre la investigació anunciada per l'OTAN, no se sap res ni es sabrà.
Com sabem, Líbia no és l'únic lloc del món on s'estan cometent o s'han comés recentment abusos contra la població civil i on hi ha repressores dictadures enquistades des de fa dècades.
Tanmateix, en aquests altres països no s'ha produït cap intervenció militar per part dels països membres de l'OTAN.
La llista és tan evident com llarga.
Llavors, per què la intervenció estrangera?
Les principals motivacions dels països participants estan estretament relacionades amb: 1) els seus interessos energètics; 2) pressions internes (escàndols a França i Regne Unit per complicitats amb els anteriors règims a Tunísia i Egipte, tensions partidistes o qüestions electorals, amb certes dosis d'egolatria); 3) influir en les protestes d'Orient Mitjà, uns processos en els quals adopten l'estratègia de l'oportunisme i la prudència en la protecció dels propis interessos; 4) oportunitats i influències en una eventual Líbia post-Gadafi (qui guanyava poc abans, pot augmentar els seus beneficis si s'enderroca el dictador); 5) guanyar pes, prestigi militar i favor internacional i/o regional.
Quins són els interessos de cadascun dels països?
Aquests interessos poden ser molt plurals, però els hidrocarburs tenen un paper destacat.
De fet, els hidrocarburs representen el 71% del Producte Interior Brut de Líbia.
Per als EUA, Líbia era un país en el punt de mira des de fa uns anys.
És a dir, la intervenció militar per derrocar Gadafi ja seria un objectiu anterior a les revoltes i aquestes només haurien representat una oportunitat per dur-la a terme.
Al menys, aquesta intenció d'intervenir militarment en Líbia va ser denunciada per Wesley Clark, ex general nord-americà i ex Comandant Suprem de l'OTAN.
No obstant això, els EUA també tenien interessos a la Líbia de Gadafi, si bé d'un volum inferior al que Washington desitjava.
Algunes de les companyies que operaven al país eren ExxonMobil, Oxy, Marathon, ConocoPhilips i Morgan Stanley.
Si bé el 5% de les exportacions de Líbia estaven destinades als EUA, el percentatge sobre el total de necessitats era inferior a l'1%.
Els interessos europeus eren més forts.
Destacava la presència de les petrolieres OMV (Àustria), Total (França), Eni (Itàlia), Royal Dutch Shell (Regne Unit/Holanda), RWE i Wintershall (Alemanya), Statoil (Noruega) i Repsol (Espanya).
Però cap país té tants interessos a Líbia com l'Itàlia de Berlusconi, el que no ens agafa per sorpresa.
Així, 180 empreses italianes treballaven a Líbia fa dos mesos, i la dependència energètica italiana de Líbia és del 24% en petroli i del 10% en gas.
Líbia (i Gadafi) també en tenen força interessos a Itàlia (7,5% d'Unicredit, la principal banca italiana, i el 67,5% de la Banca Ubae; l'1% de la petroliera Eni i el 100% de Tamoil Italia, una altra petroliera; el 40% de la constructora Libco; el 2% de Fiat Auto; el 2% de Finmeccanica, la major empresa armamentística italiana; i el 7,5% de l'equip de futbol Juventus, entre moltes altres participacions.
Probablement per això Itàlia encara no ha congelat tots els comptes libis, malgrat les resolucions obligatòries de l'ONU i la UE.
La petroliera italiana Eni extreia abans de les revoltes més del doble de petroli que qualsevol altra companyia estrangera a Líbia.
Les relacions entre Berlusconi i Gadafi van arribar al punt que el primer demanés perdó al segon per l'ocupació colonial i va prometre indemnitzar Líbia (és a dir, Gadafi) amb 5.000 milions de dòlars en 20 anys.
Evidentment, Gadafi limitaria, en contraprestació, l'arribada d'immigrants africans a Itàlia a través de Líbia.
Finalment, cal no oblidar que Rússia (Tatneft, Gazprom i ferrocarril Sirte-Bengasi), Xina (50 projectes de 20 companyies) i Turquia (ports, tractament d'aigües residuals i un enorme projecte d'aigua) també tenen interessos amb el règim libi.
Els russos, malgrat perden negocis energètics i de comerç d'armes, veuen amb bons ulls una pujada del preu del petroli a causa del conflicte (Moscou és l'única potencia energèticament autosuficient).
Xina, tenia més de 300.000 nacionals treballant a Líbia, ara aturats, el que ha comportat quantioses pèrdues.
Els rebels han estat clars al dir que consideraran la participació en la intervenció militar estrangera a l'hora de fer concessions futures d'explotació i exportació d'hidrocarburs.
Tampoc és casualitat que els combats entre rebels i OTAN i forces pro Gadafi s'hagin centrat en la principal refineria del país (Ras Lanuf) i la tercera després de Trípoli (Brega).
Malgrat la guerra, els rebels han començat a exportar als aliats.
L'Arabian Gulf Company (AGOCO), basada a Bengasi, va estar hàbil de desmarcar-se de la companyia matriu NOC (National Oil Company), sancionada per l'ONU i la UE.
El reconeixement del Consell Nacional Libi com a interlocutor per part de diversos països ha facilitat les coses.
Malgrat les sancions contra el sector energètic libi, el portaveu d'Exteriors de la UE ja ha confirmat que la UE no posarà cap tipus d'impediment a aquestes exportacions.
Considerant la hipocresia demostrada i les raons i interessos esmentats, desconfiança és el mínim que podem sentir i mostrar envers els Sarkozy, Cameron, Zapatero, Obama i la resta d'aliats que han donat suport moral, material i humà a la guerra.
Són multitud les persones que han estat d'acord amb la intervenció demanant justícia, però una part s'ha basat en una informació parcial, controlada i tendenciosa per part dels mitjans de comunicació majoritaris.
Aquests no han posat damunt la taula qüestions, entre d'altres, com si no hi haurà repressió contra el que és apercebut com pro Gadafi (ja s'ha produït), què passarà amb el grup Gaddafa, quina és la probabilitat d'una nova guerra civil en la Líbia post Gadafi o qui són els rebels.
Entre els rebels, sembla que hi ha de tot, incloent-hi moltes persones que mereixen solidaritat internacional.
Però és com a mínim sospitós que el Consell Nacional Libi (CNL) amagui el nom de 23 dels seus membres (d'un total de 31).
Potser perquè no serien ben rebuts per Occident, o almenys per l'opinió pública, que ha idealitzat els rebels com si fossin el Che Guevara.
Entre els noms coneguts del CNL figuren diversos ex ministres de Gadafi, algú dels quals fa dos mesos estaven al seu costat.
Destaquen Mustafá Abdul Jalil i el General Yunis al-Obaidi, qui eren ministres de Justícia i de l'Interior de Gadafi quan van esclatar les revoltes (Yunis també fou resposable de les forces especials i company d'armes del dictador); Omar El-Hariri, també militar, participant al cop d'Estat que va portar a Gadafi al poder el 1969; o Mahmud Jibril, antic estratega de Gadafi.
Potser per aquests perfils els rebels libis han optat per la revolució armada, en lloc del que van fer els seus veïns de Tunísia o Egipte.
Hi ha, dins del CNL, notables diferències entre els anomenats "liberals" (encapçalats pels advocats que feren les primeres protestes) i els conservadors (liderats per Abdul Jalil, que no tindrien majors problemes en negociar amb Gadafi).
A més a més, no hem d'oblidar que els rebels no són una coalició d'entitats de la societat civil (molt afeblida i desestructurada a la Líbia de Gadafi), i és molt probable els seus membres tinguin interessos no compatibles.
A Líbia hi ha 140 grups "tribals", dels quals al menys 30 tenen pes polític.
Les divergències entre elles son com el cel i la terra en assumptes, entre altres, com el paper de la monarquia i de l'Islam polític (ambdues amb major acollida a la part est del país, controlada pels rebels).
El dret successori de la monarquia se'l disputen el net i el fill del nebot del rei enderrocat per Gadafi (també existeixen importants grups contraris a la monarquia), mentre que l'opció de l'Islam polític és inqüestionable a ciutats a l'est del país com Darnah (52 dels 112 libis que van lluitar en la guerra de l'Iraq provenien d'aquesta ciutat, més que de cap altra ciutat àrab, fent de Líbia el major contribuent per persona).
Per als països membres de l'OTAN que bombardegen, el que més importa no és la Líbia de la postguerra, la població civil o els rebels (i si aquests rebels no són massa rebels, millor).
El que compta és que les concessions d'explotació d'hidrocarburs i altres guanys de caire polític compensin la inversió feta.
Al cap i a la fi, la guerra, en el depredador model capitalista actual, és una bona manera de fer negocis i relacions internacionals.
* Jordi Calvo Rufanges i Alejandro Pozo Marín són investigadors del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
De fet, són de l'any 2013 i iSabadell ja se'n va fer ressò (més info: ' És Sabadell una ciutat sorollosa? '), i no s'han actualitzat des de llavors.
Per tant, si hi ha hagut canvis en els darrers anys no estan detectats.
Sigui com sigui, un de cada cinc ciutadans viuen amb llindars de soroll superiors als permesos per la llei.
La relació entre vehicles i soroll és tan clara que els carrers més sorollosos de la ciutat són els que més circulació concentren.
Així durant el dia el carrer més sorollós és la Ronda Ponent, seguida de diversos trams de l'eix carretera de Barcelona – carretera de Terrassa, la carretera de Mollet i la Rambla d'Ibèria.
S'hi afegeixen amb menor intensitat vies com la Ronda d'Europa, la Via Alexandra, el carrer de l'Estrella, la Ronda Collsalarca i la Gran Via.
A la nit, els carrers on més se superen els nivells són de nou la carretera de Terrassa-Barcelona, la carretera de Mollet, la Ronda Ponent – Rambla d'Ibèria.
La contaminació acústica a la ciutat és una qüestió rellevant que hem de resoldre conjuntament entre l' Ajuntament i la ciutadania.
Des del govern, fent complir la llei.
I pel que fa a la ciutadania amb un estil de vida i uns hàbits respectuosos, amb una actitud cívica i responsable", assegura el tinent d'alcalde d'Acció Social i regidor de Sostenibilitat, Joan Berlanga ( UpC ).
Els nivells marcats per la llei són de 65 decibels durant el dia i de 55 decibels durant la nit.
Un de cada cinc sabadellencs està exposat a nivells superiors al marcat per la lleu durant el dia.
Durant la nit, la xifra augmenta fins arribar al 25 per cent.
Aquest dijous i divendres representants del consistori i altres administracions participaran a Fira Sabadell al primer Congrés Català d'Acústica.
L'organitza la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l' ajuntament de Sabadell, el Laboratori d'Enginyeria Acústica i Mecànica de la Universitat Politècnica i l' Associació Catalana de Consultors Acústics.
Un dels objectius del govern és millorar significativament la qualitat de vida a la ciutat.
I aquesta millora passa per introduir canvis significatius -bàsicament en la mobilitat-, que condueixin a disminuir el grau de soroll ambiental", manté el tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant ( Crida ).
En aquest sentit, el consistori ha anunciat en els darrers mesos algunes accions: es pacificarà la Ronda Ponent, reduint un carril per sentit als vehicles a motor.
Es faran canvis als carrers secundaris del Centre per dificultar la circulació a motor i afavorir la mobilitat a peu o en bicicleta.
I s'han anunciat altres projectes de pacificació a mig i llarg termini.
El regidor d'Espai Públic, Xavier Guerrero, sosté que la prioritat en les polítiques de mobilitat és afavorir en primer lloc el vianant, en segon la bicicleta i en tercer lloc el transport públic col·lectiu.
La darrera prioritat, segons el llistat, és el vehicle privat motoritzat.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
La millora de la plaça Pia Almoina, el final de la primera part de l'estudi d'habitatge i els projectes de millora de la plaça Major i el passeig de la Muralla són algunes de les accions més destacades
L'empenta més important per a la recuperació del nucli antic d'Olot està programada per a aquest any.
Serà el tercer any d'execució del Pla Integral d'Accions de Millora del centre històric d'Olot; un pla que compta amb la participació directa dels veïns a través del Consell de Barri.
En el programa del 2020, consta la finalització de la primera part l'estudi de l'habitatge començat el novembre del 2018 i l'inici de la segona; el final de les obres de la plaça del Conill i el començament de la millora de la plaça Pia Almoina, millores en la il·luminació de la casa Pujador, l'inici d'un projecte tan important com la millora de la plaça Major i la continuïtat del programa el Taller dels Sastres.
Segons el regidor del barri, Estanis Vayreda, la clau de la recuperació del nucli antic està en la implicació dels propietaris i dels promotors en els ensorraments d'edificis vells per fer habitatges de nova planta.
Per tal de disposar d'una eina per fomentar el compromís en la transformació del nucli antic, ara fa un any i mig, l'Ajuntament va començar un estudi exhaustiu de tots els habitatges dividit en dues parts.
Vayreda ha explicat que a l'estiu acabarà la primera fase, que conté dades exhaustives de 900 habitatges.
Ara han acabat les inspeccions al 70% dels habitatges previstos.
Immediatament després, començarà la segona fase, que haurà d'aportar dades de 400 habitatges.
Al final hauran inspeccionat 1.300 habitatges repartits en 300 finques.
El regidor ha explicat que els redactors s'han trobat amb més complicacions de les previstes, per la qual cosa l'estudi s'ha endarrerit.
La principal dificultat ha consistit en la localització de propietaris de finques abandonades, ja que n'hi ha en altres ciutats i en altres països.
Vayreda ha explicat que el sol fet que l'Ajuntament hagi contactat amb propietaris ha elevat el nombre de rehabilitacions i ensorraments.
El regidor ha posat com a exemple el proper ensorrament privat de tres edificis, coneguts com la casa de les abelles, a la zona de la plaça de la Pia Almoina.
«Els privats cada vegada inverteixen més i per sort cada setmana anem aprovant llicències de millora d'habitatges», ha explicat.
El regidor ha exposat que la política de l'Ajuntament és comprar edificis per ensorrar-los i oferir les finques buides a promotors perquè hi facin pisos.
Pel que fa als espais públics, Vayreda ha explicat que continuaran el Pla de Places i Placetes dels arquitectes Eduard Callís i Guillem Moliner.
Vayreda ha recordat que van millorar la plaça Capdenmàs, milloren la plaça del Conill i milloraran la plaça Pia Almoina.
Segons assenyala, enguany faran el projecte de millora de la plaça Major i encarregaran els de millora del passeig de la Muralla, la plaça del Carme i la plaça de l'Àngel.
Dins de les millores públiques canviaran la il·luminació actual de la casa Pujador, a la plaça del Conill, per una de menys agressiva.
«Es farà una il·luminació més lligada a l'entorn de l'edifici», ha precisat Vayreda.
També canviaran la il·luminació exterior de l'Escola de Disseny i Art d'Olot, a la plaça del Carme.
«Ara, hi ha uns focus molt agressius que bàsicament enfoquen unes alzines molt grans.
Hi farem una il·luminació molt més elegant», ha apuntat.
Dins de la transformació del nucli antic cal tenir present el programa HolaDomus, iniciat fa uns mesos.
Es tracta d'ajuts en forma de crèdits públics sense interès destinats a rehabilitacions que prioritzin les energies renovables.
En els primers quatre mesos ha mobilitzat catorze inversions i més de setanta persones han mostrat interès.
Finalment, el Pla Integral de Millora del nucli antic continuarà el Taller dels Sastres.
És un programa que procura locals del nucli antic a artesans que vulguin fer el seu ofici amb porta oberta.
L'Ajuntament paga part del lloguer. |
El 'número 6' de la llista de la CUP a Barcelona, Pere Casas, que substituirà la regidora Maria José Lecha a l'Ajuntament de la capital catalana, ha assegurat aquest divendres que els treballadors són el seu "referent polític" i els que capten veritablement el pols de la ciutat.
"Tinc el coneixement de l'Ajuntament des de baix, dels companys, de la gent que atén el públic, dels serveis externalitzats, que moltes vegades són invisibles", ha expressat en una roda de premsa aquest divendres.
La membre del secretariat municipal de la CUP Elisenda Ballester també ha anunciat que l'Assemblea de Ciutat decidirà el proper 1 de juliol si es presenten en les properes eleccions municipals.
Preguntada per la reunió de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb la Plataforma d'Afectats pel Top Manta, la també regidora de la CUP Eulàlia Reguant ha expressat que la pitjor política contra aquesta problemàtica és "perseguir i estigmatitzar" els venedors ambulants irregulars.
"No es tracta d'augmentar els dispositius perquè, quan arriba la calor, se'ls amagui al Metro.
Solucions per a aquestes persones i col·lectius.
Els comerciants també els estigmatitzen", ha alertat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els propers 28, 29 i 30 de desembre organitzem tres jornades amb bicicleta, durant les vacances Nadalenques, per a tots els nens que estiguin interessats a gaudir del ciclisme en totes les diverses modalitats sobre els pedals.
Practicarem ciclisme en la pista de fusta, BMX en el nou circuit, BTT per la serra de Collserola.
I també caminarem, gimnàs, jocs, tindrem xerrades d'alimentació i hidratació, d'estiraments i consells de la mà dels tècnics de ciclisme.
Les bicis de Pista, BMX i BTT les posem nosaltres, no caldrà que les porteu si no voleu.
La inscripció està oberta a nens des de 9 fins a 14 anys, i limitada a 20 places.
És imprescindible portar roba de ciclisme d'hivern, casc, ulleres i guants.
Desprès de dinar tenim previstes les activitats més relaxades de xerrades i tallers.
Preu: 80€ per federats.(pels tres dies Nadal en Bicicleta)
En cas de no estar federat, el suplement serà de 15 euros,i, per tant la inscripció passaria a ser de 95 euros.
El pagament es pot realitzar per transferència o ingrés al compte 2100 2895 73 0200083607, o bé a les nostres oficines, abans del 23 de desembre.
És imprescindible que anoteu el nom del nen a l'hora de fer el pagament.
Per inscriure's cal enviar el FORMULARI a l'adreça: [EMAIL], i se us confirmarà la inscripció rebuda correctament. |
Liberbank ha atorgat mandat a Société Générale per col·locar al mercat la seva participació del 5% en el capital social d'Indra, ha informat l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Aquesta participació, que té a través de la seva filial Cantàbrica d'Inversions de Cartera i que puja a un total de 8,21 milions d'accions, té un valor de mercat d'uns 93,7 milions d'euros.
Els títols d'Indra van tancar aquest dilluns en borsa a un preu d'11,41 euros, després de liderar les pujades de l'íbex-35 amb uns guanys del 9,19%.
La participació de Liberbank en Indra és herència de Cajastur, que va entrar en el seu capital el juny del 2006 adquirint el 5% de la firma tecnològica per 110 milions d'euros.
El procés de col·locació de la participació de Liberbank en Indra es realitzarà entre inversors qualificats a través d'un procediment de 'col·locació accelerada'.
Liberbank es converteix així en el segon accionista de referència que surt de l'accionariat d'Indra, després que divendres passat Banco Financiero y de Ahorros (BFA), matriu de Bankia, tanqués la venda de la totalitat de la seva participació en la companyia, que ascendia al 20,14%, a la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) per un import de 337 milions d'euros.
El grup financer presidit per José Ignacio Goirigolzarri va obtenir unes plusvàlues netes d'uns 43 milions d'euros amb l'operació.
Corporación Financiera Alba, amb una participació de l'11,3%, és el principal accionista d'Indra, seguit de Casa Gran de Cartagena, que té un 5%.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Convocatòria "Investiga amb la UIB" 2012-13.
El Programa d'Orientació i Transició a la Universitat (POTU) es posà en marxa el curs 2003-04, com a resultat d'un acord entre la Conselleria d'Educació i la Universitat de les Illes Balears.
Aquest programa es proposa, entre d'altres objectius, millorar l'orientació acadèmica i professional, i difondre la importància dels estudis superiors entre els estudiants de secundària de les Illes Balears.
Entre les estratègies que es mostren més eficaces per despertar l'interès dels estudiants per la universitat figuren aquelles que permeten un acostament a l'activitat real d'aquesta institució.
En aquest sentit l'activitat investigadora és un recurs didàctic molt útil i que, a més, és valorat molt positivament pel professorat de secundària, que juga un paper fonamental en l'orientació del seu alumnat.
D'acord amb les anteriors consideracions, el POTU desenvolupa des del curs 2010-2011, amb la col•laboració de l'Oficina de Suport a la Recerca, el programa genèric "Investiga amb la UIB", consistent en la presentació d'investigacions de grups de recerca de la UIB a l'alumnat de batxillerat i cicles formatius de grau superior.
Els grups de recerca de la UIB interessats en participar en aquesta iniciativa es comprometen a oferir als centres de Secundària i Formació Professional les següents activitats, que poden modificar-se en funció de factors diversos com poden ser el tipus d'investigació, limitacions tècniques, la disponibilitat dels investigadors, etc.:
El nombre màxim de grups de recerca que podran participar a la convocatòria "Investiga amb la UIB" 2012-13 serà de 12.
La selecció dels grups de recerca participants es farà per una comissió formada per representants de l'OSR, el Servei d'Informació de la UIB i el POTU.
Els criteris de selecció es basaran, entre altres, en la distribució dels projectes d'una forma equilibrada entre les cinc branques de coneixement; en la seva relació amb el currículum de batxillerat i de la formació professional de grau superior; o en la millora o increment de l'oferta mínima d'activitats proposades.
Cada grup de recerca podrà atendre un màxim de dos grups-classe de secundària (que poden pertànyer al mateix o a diferents centres de Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera, tant de Batxillerat com de Formació Professional de Grau Superior) d'entre aquells que ho sol•licitin.
La dotació econòmica per al grup de recerca de la UIB serà de 200 euros per cada grup-classe de secundària atès.
En cas que l'activitat impliqui desplaçaments i manutenció, el POTU n'assumirà la despesa El programa "Investiga amb la UIB" s'inclourà dins l'oferta general als centres "La UIB amb tu - Mallorca" corresponent al curs 2012-13, que gestiona el Servei d'Informació de la UIB amb la col•laboració del POTU.
La inscripció dels centres de secundària per participar en les activitats concretes es fa sempre on line mitjaçant els sistemes habituals establerts pel Servei d'Informació de la UIB.
S'intentarà que part de les activitats "Investiga amb la UIB" es puguin desenvolupar preferentment durant el primer trimestre del curs 2012-2013 (d'octubre a desembre de 2012).
Les sol·licituds dels grups de recerca de la UIB o dels seus instituts de recerca per participar al programa "Investiga amb la UIB" s'hauran de presentar abans de dia 15 de juliol de 2012 omplint la fitxa adjunta i remetent-la per correu electrònic a: [EMAIL].
Igualment, a través d'aquesta adreça o bé al telèfon 2040 poden sol·licitar qualsevol informació complementària o aclariment sobre el projecte.
Palma, 28 de juny de 2012, Dra.
Gemma Turnes (Vicerectora d'Investigació) |
La Comissió Europea ha apostat aquest dimecres per mantenir un "debat polític" sobre la frontera britànica amb Irlanda a Irlanda del Nord, l'única que tindrà el Regne Unit amb la UE després del Brexit, abans d'estudiar "solucions tècniques", després que Londres hagi demanat que sigui el més oberta possible i "sense cap infraestructura física".
"Hem de discutir com mantenir l'Àrea Comuna de Viatge per protegir en totes les seves dimensions l'Acord de Divendres Sant del qual el Regne Unit és un cogarant.
És essencial que tinguem un debat polític sobre això abans que estudiem solucions tècniques", ha expressat en una roda de premsa aquest dimecres la portaveu de l'Executiu comunitari Annika Breidthardt.
El Govern britànic ha esbossat la seva proposta per a la frontera britànica amb Irlanda després del Brexit, i ha defensat que ha de ser el més oberta possible, "sense cap infraestructura física", una vegada que es produeixi el divorci entre Londres i Brussel·les.
El document presentat aquest dimecres per Londres és el segon de cara a les negociacions amb el bloc comunitari per a la seva futura sortida.
Aquest dimarts el Govern britànic va proposar mantenir una "unió duanera temporal" amb la UE després del Brexit per afavorir una transició suau en l'intercanvi de mercaderies entre les parts.
Pel que fa a aquesta proposta, Brussel·les ha assegurat "prendre nota de la mateixa" però ha recordat que la futura relació entre ambdues parts "només s'abordarà una vegada que s'hagi progressat suficient sobre els termes per a una sortida ordenada".
En qualsevol cas, Breidthardt ha reiterat que la publicació d'una sèrie d'informes per part del Govern de Theresa May és "un pas positiu" cap al veritable inici de les negociacions.
"El temps corre i això ens permetrà avançar", ha apuntat.
"Ara estudiarem detingudament els dos documents a la llum de les directrius del Consell Europeu i de les directives negociadores", ha assenyalat la portaveu.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Estructura del reglament i anàlisi
L'objectiu del butlletí és analitzar el Reial Decret 557/2010, de 20 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei Orgànica 4 / 2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya, conegut comunament com Reglament d'Estrangeria.
En el butlletí s'examina el nou Reglament així com el procés de tramitació, i s'analitzen els diferents articles, de forma especial aquells que segueixen els passos de la última reforma de la Llei d'Estrangeria i que vulneren drets fonamentals, creant noves formes de discriminació i racisme institucional.
Coordinació: Secretariat Permanent de la CGT
El teniu en document adjunt, també us el podeu descarregar a: |
Els centres poden establir dates concretes de matrícula per als diferents ensenyaments que ofereixen (sempre dins el període general de matrícula establert) i que hauran de fer públiques en el centre abans de l'inici del període de presentació de sol·licituds.
Més informació a la pàgina web de la Generalitat http://queestudiar.gencat.cat/ca/preinscripcio/estudis/adults/ |
Algunes de les il·lustracions de Perico Pastor per al «Llibre de les bèsties» Foto: Esteve Plantada
Imatge de la roda de premsa celebrada a l'estudi de Perico Pastor, amb Josep Lluch, Àlex Susanna, Laura Borràs, Miquel Desclot i el propi Pastor Foto: Esteve Plantada
Una de les taules de treball a l'estudi de Perico Pastor Foto: Esteve Plantada
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El Govern espanyol confia que el nou heliport de Barcelona-El Prat pugui començar a funcionar abans del pròxim mes de juny, una vegada hagi estat certificat per l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), i assegura que la seva activitat no minvarà la capacitat operativa de l'aeroport ni tampoc augmentarà el nivell de soroll que han de suportar els veïns de la zona.
Així ho assenyala en resposta a la bateria de preguntes que va registrar el diputat d'ERC Joan Tardà, amb relació al projecte heliport de Barcelona-El Prat, l'avaluació d'impacte ambiental del qual va ser publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el mes d'abril passat.
Una autorització que dóna via lliure a aquesta nova infraestructura, des d'on es prestarà una "operativa regular de vols comercials d'helicòpters".
En concret, l'heliport s'ubicarà a la zona de les rampes 31 i 32, on s'estacionaran els aparells i també s'habilitarà una zona d'aproximació final i d'enlairament.
Segons la resposta de l'executiu, que recull Europa Press, el començament d'aquesta infraestructura està previst per a aquest mateix mes de juliol i la seva finalització, després de quatre mesos d'obres, per a l'octubre.
L'heliport començarà a funcionar després de ser certificat per l'AESA, fet que s'estima per "al primer semestre del 2015".
Tot i això, Tardà tem que la posada en marxa d'aquest servei afecti l'operativitat de l'aeroport, perquè l'ús d'aquesta zona de la pista 02 --que s'usa en horari nocturn o quan alguna de les altres dues no estan operatives-- afectarà les aproximacions frustrades, el que farà que no es puguin operar helicòpters mentre aquesta pista estigui activa o viceversa.
Això significarà a més "renunciar a l'extraordinària inversió que significa la construcció d'una pista d'aviació de més de 2.500 metres de longitud, ja que el 90% de les operacions aeronàutiques es realitzen en horari diürn".
"L'habilitació de l'heliport abocarà l'aeroport a operar en un futur en horari diürn només amb dues pistes", critica l'independentista, que recorda que quan es van ampliar les instal·lacions el 2004 es va fer per disposar de "tres pistes completament operatives" i no per "substituir-ne la transversal per una de paral·lela".
Tot i això, l'executiu nega rotundament que es minvi la capacitat operativa del Prat "ni en període diürn ni en període nocturn" ja que la ubicació de l'heliport s'ha decidit "amb el criteri d'originar la mínima afecció possible a l'operativa actual".
Per això, insisteix el Govern espanyol, les noves instal·lacions no impediran l'ús d'aquesta pista sinó que "caldrà que, per part de Control Aeri, es coordinin els dos tipus d'operacions, establint les separacions necessàries entre aeronaus", diu, recordant que no modificar l'operació actual d'aeronaus ni la configuració de pistes preferents és "un dels requisits de partida" del projecte.
Finalment, el responsable d'Esquerra s'interessa per conèixer l'impacte sonor que el nou heliport tindrà en les localitats de la zona, recordant en aquest punt que quan es va posar en funcionament la tercera pista del Prat el 2004 es va causar un "impacte sonor insuportable al veïnat" i una gran "polèmica" la resolució judicial de la qual encara està pendent.
Per això, Tardà creu que està "meridianament clar que la implantació de l'heliport tindrà un impacte sobre el veïnat".
En aquest sentit, el Govern central assegura que la possible repercussió del soroll de les noves instal·lacions "ha estat analitzada" i que "tant en la fase de construcció com d'operació l'increment dels nivells de pressió sonora, vibracions i emissions atmosfèriques en els voltants és gairebé nul".
En qualsevol cas, precisa, el promotor del projecte ha assumit l'obligació d'adaptar les rutes inicialment plantejades per "garantir la protecció de la població", fet que suposa "separar-les més" de la població del Prat, una proposta davant la qual els ajuntaments de la zona "van mostrar la seva conformitat" en una reunió del mes de desembre passat, segons diu el Govern.
"Així, les trajectòries nominals d'entrada i sortida propostes s'allunyen dels nuclis residencials i transcorren per la zona industrial del Prat, per evitar molèsties a la població.
Addicionalment, s'adopten les necessàries mesures preventives en el cas que es produís alguna desviació", afegeix la resposta parlamentària, que insisteix que "la repercussió serà gairebé nul·la".
Respecte a les altures de pas, el Govern espanyol insisteix que es complirà amb les Regles de Vol Visual (VFR), que obliguen els helicòpters a no sobrevolar aglomeracions d'edificis o reunions de persones a l'aire lliure a una altura inferior als 300 metres sobre l'obstacle més alt situat dins d'un ràdio de 600 metres des de l'aeronau.
Tot i això, Tardà reprotxa al Ministeri d'Agricultura que hagi rebutjat la necessitat de tramitar una Avaluació d'Impacte Ambiental "partint d'una premissa clarament dubtosa i contradient els informes emesos per les autoritats consultades", a la qual cosa l'executiu respon que l'Aeroport del Prat és "d'interès general de l'Estat" per la qual cosa la legislació sobre contaminació acústica que li és d'aplicació és "l'estatal", i no la de la Generalitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'acusació popular sol·licita que s'investigui l'actuació de membres actuals i anteriors del supervisor
Segons l'acusació pupular, MAFO no hauria intentat sancionar les irregularitats en la sortida a borsa de Bankia, si no tot el contrari.
L'advocat Andrés Herzog ha presentat aquest matí un escrit a l' Audiència Nacional en què, en nom de l'acusació popular Confederació Independent de Crèdit (CIC), sol·licita que el jutge Fernando Andreu imputi l'actual subgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Restoy, juntament amb l'exdirector general de Supervisió i actual adjunt, Jerónimo Martínez Tello, i l'exgovernador i el subgovernador de l'entitat, Miguel Ángel Fernández Ordoñez i Javier Aríztegui, respectivament.
Herzog els cita a declarar en qualitat d'investigats –els antics imputats– per les irregularitats en la sortida a borsa de Bankia.
Tant l'acusació popular,, com el lletrat Herzog, en nom del partit Unión Progreso y Democracia (UPyD), van obrir la causa criminal el juliol del 2012.
L'escrit assenyala que "els informes comercials del 30 de març del 2016 confirmen que tots els problemes i les irregularitats comptables del Banco Financiero y Ahorro-Bankia havien estat detectats als informes de seguiment del Banc d'Espanya, que, tot i això, va ometre realitzar qualsevol tipus d'actuació".
"Els delictes investigats al cas Bankia no es podien haver comès sense l'actuació del Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)".
Andrés Herzog Advocat de l'acusació popular
L'advocat precisa: "O pitjor encara, la supervisió va consistir més aviat a impulsar el SIP (sistema institucional de protecció) i fomentar la sortida a borsa de Bankia, col·laborant en la perpetració dels delictes investigats, que no es podien haver comès sense l'actuació del Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)".
La descripció del funcionament del sistema de supervisió del Banc d'Espanya, de la relació dels inspectors i els responsables intermedis i superiors, condueixen a la conclusió que " era el mateix supervisor el que sobre la base de qüestionables criteris polítics va fomentar la fugida endavant que va causar la immensa fallida patrimonial de l'entitat, cosa que, d'alguna manera, servia, per cert, d'atenuant de la responsabilitat que incumbeix tant als gestors de BFA-Bankia com als auditors".
Consulta aquí l'escrit de l'acusació popular
La firma auditora Deloitte i el seu soci, Francisco Celma, precisament han estat imputats pel jutge Andreu a petició de les citades acusacions populars, iniciativa que va obtenir l'informe del fiscal Alejandro Luzón, qui va destacar la possible existència "d'una conducta maliciosa" en la gestió de Deloitte i va citar una sentència del Tribunal Suprem sobre el cas Banesto, el 2002, en què es feia referència a l'escàndol de la firma elèctrica Enron, als Estats Units, que va acabar amb l'auditora Arthur Andersen, adquirida per Deloitte.
Tant el representant legal de Deloitte com Celma han estat citats a declarar com a investigats el proper 20 de juny, decisió que ha estat recorreguda davant el mateix jutge i que està pendent de ser resolta.
En el seu escrit, Herzog fa referència a l'informe de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) sobre el Banc d'Espanya, incorporat a la causa, en què s'apunta que "de la documentació de les inspeccions analitzades s'observa que les conclusions inicials dels inspectors es van resumint i suavitzant fins a concloure en un escrit de recomanacions que, de vegades, no sembla reflectir amb tota la seva cruesa els problemes que ha de solucionar l'entitat ".
Diu el lletrat: "En llenguatge planer, significa que els màxims responsables del Banc d'Espanya van ocultar els veritables problemes financers de BFA-Bankia –i abans de les caixes d'estalvi fundadores del SIP–, que es repetien a cada nova inspecció –alguns, de fet, empitjoraven–, cosa que és especialment greu si tenim en compte que els escrits de les recomanacions no eren documents públics i, per tant, susceptibles d'afectar la reputació o prestigi de tantes entitats, que era l'única qüestió que semblava preocupar l'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Ordoñez, segons les seves declaracions".
L'escrit destaca especialment les funcions de l'actual subgovernador del supervisor, Fernando Restoy, durant la gestació de la sortida a Borsa, una gestió que, segons Herzog, es podria qualificar com una conducta negligent de la direcció del Banc d'Espanya.
"No consta la imposició de sancions, amonestacions o cap altre tipus d'actuació que reforci el paper del supervisió del Banc d'Espanya"
"Però no només van ometre o silenciar aquestes irregularitats i manipulacions comptables –contingudes als informes de seguiment i detallades pels perits judicials–, sinó que en cap moment va intentar impedir a través de cap acció coercitiva que les gravíssimes deficiències es mantinguessin i, fins i tot, empitjoressin amb el pas del temps.
Com explica la IGAE en el seu informe, "no consta la imposició de sancions, amonestacions o cap altre tipus d'actuació que reforci el paper del supervisió del Banc d'Espanya".
L'escrit també destaca que Restoy, exvicepresident de la CNMV, "va actuar com a president en funcions de la CNMV en substitució de Julio Segura, que estava de baixa, durant el moment de l'oferta pública de subscripció (OPS) i, per tant, va autoritzar la sortida que els pèrits judicials han qualificat de fraudulenta".
Fonts del Banc d'Espanya han negat aquest extrem, afirmant que qui exercia com a president en aquell moment era el propi Segura.
A més, l'escrit també puntualitza que "poc després, el juny del 2012, va passar a ser subgovernador del Banc d'Espanya, en substitució de Javier Aríztegui, un càrrec que encara ocupa actualment".
En la descripció de la seva participació, assenyala que "des del moment en què Restoy és subgovernador del Banc d'Espanya, ocupa també el càrrec de president –avui, vicepresident primer– del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
Sota aquest càrrec va promoure una consulta tècnica al Banc d'Espanya –d'on també és membre de la comissió executiva– per intentar desacreditar des de la mateixa institució les conclusions dels seus propis inspectors, designats pèrits judicials en la present causa".
L'escrit subratlla un fet: "Es dóna la circumstància que, malgrat la seva màxima responsabilitat a la CNMV en relació amb aquests fets, Fernando Restoy no ha declarat en les presents negligències, ni tan sols com a testimoni.
Per tant, és imprescindible que ho faci com a investigat en vista del que han conclòs els pèrits judicials".
El lletrat sol·licita també la compareixença com a investigats de l'exgovernador Fernández Ordoñez, del subgovernador Aríztegui i del que va ser director general de Supervisió fins a l'octubre del 2012, Martínez Tello, ara adjunt al director general de supervisió, Mariano Herrera.
Així mateix, demana que torni a comparèixer com a testimoni el cap de l'equip d'inspecció de Bankia des de la seva creació, José Antonio Casaus.
Per últim, també reclama que el Banc d'Espanya entregui tots els informes de seguiment de la inspecció del 2012, any de la reformulació dels comptes, que no s'han aportat a la causa.
"L'autocrítica està sobrevalorada"
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Un matrimoni de 64 i 66 anys ha mort aquesta matinada a Castelló per asfíxia a causa del fum originat en un incendi a la seva vivenda.
Els bombers han trobat els seus cadàvers a l'interior del domicili i han extingit el foc tres hores després que comencés, segons ha informat a Europa Press el cos municipal de bombers de l' Ajuntament de Castelló.
L'incendi ha començat aquest diumenge cap a les 3.30 hores en una vivenda de la carretera de Borriol de Castelló, a la rotonda de la Universitat Jaume I, segons el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana, que ha avisat els bombers.
A l'arribar a la casa, els efectius hi han trobat una gran quantitat de fum pels objectes acumulats que han quedat calcinats per l'incendi.
A l'interior hi han trobat els cossos de l'home, de 64 anys, i la dona, de 66, que han mort per asfíxia a causa del fum.
El foc s'ha donat per extingit gairebé tres hores més tard.
Es desconeixen les causes que l'han originat i la investigació continua oberta, segons les mateixes fonts.
Més notícies de Successos i tribunals |
Projeccions sobre la façana de la Seu, fa dos anys arxiu/mireia arso
Redacció | Manresa La concentració de totes les propostes en una jornada maratoniana és la principal novetat del festival Manrusionica, que s'estén per diferents espais de Manresa per cinquè any consecutiu.
La presència com a caps de cartell del productor lleidatà Marc Marzenit i la gallega Cora Novoa és la punta de llança d'un certamen que convida a gaudir de la música electrònica tant de dia com de nit.
El primer bloc d'activitats tindrà com a escenari el parc de la Seu, on a les 12 h es donarà el tret de sortida de la Manrusionica amb un vermut electrònic en què actuaran Lilith, Optmst, Bearoid, Innercut i Clip!.
Posteriorment, l'atenció es focalitzarà a la plaça de la Reforma, amb la basílica gòtica de teló de fons.
Fins a les 2 de la matinada, passaran per la taula Gus Van Sound, Pep's Show Boys, Boxinbox & Lionsize, Buffetlibre, els manresans Master System Never Died i Conde B2B Efren Kairos.
Des de la 1 de la nit, hi haurà autobusos gratuïts de l'organització que connectaran aquest espai amb la sala Stroika, on la festa es perllongarà fins que surti el sol.
Allí actuaran el manresà E.D.G.A.R., Ignasi d'Egara i els esmentats Cora
Dia: dissabte, a partir de les 12 h i fins a les 7 del matí següent.
Llocs: parc de la Seu, plaça de la Reforma i sala Stroika.
Entrada: les sessions i activitats a l'aire lliure són d'accés gratuït.
La sessió de la Stroika val 15 euros (inclou cervesa o refresc); o bé 10 euros anticipada sense consumició.
Tots els horaris, a l'agenda de la pàgina 41. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Bergantiños (A Coruña).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Bergantiños per organitzar la teva escapada rural. |
Fa anys, el socialisme a Barcelona era bicèfal.
Per un costat el partit i, per l'altre, l'alcalde, al seu aire.
Carles Martí és l'home que va acabar amb aquest rar organigrama al ser elegit primer secretari de la federació de Barcelona sent ja el número dos municipal.
Va entrar a l'ajuntament com a estrella en alça del PSC, en el qual era responsable local de Joventut, i la seva primera missió va ser portar les regnes del districte de Sarrià-Sant Gervasi, territori comanxe per al PSC.
Allà va lluitar amb els veïns que feien sonar les seves joies per protestar per la reforma del Turó Park.
El 2003 li va tocar el Districte, la prova de foc, Ciutat Vella.
El 2007 va ser el número dos de la llista i, després, primer tinent d'alcalde.
Aquell any va introduir Itziar González: «Arriba sense renunciar a les seves idees, perquè nosaltres puguem canviar les nostres», va afirmar.
Itziar González, que és filla del politòleg José Antonio González Casanova i de la que va ser primera dona rectora d'una universitat catalana, Rosa Virós, va arribar com a candidata independent a les llistes del PSC després de ser coneguda per la seva tasca com a arquitecta i mediadora.
De fet, va liderar el redisseny de la plaça de Lesseps, recollint la voluntat veïnal.
A l'arribar a la regidoria de Ciutat Vella, el 2007, es va afiliar al PSC per «coherència», va dir.
Des d'aleshores ha intentat governar donant veu al veïnat, i ha afrontat nombroses anàlisis del districte, que han demorat les decisions.
La seva tenacitat i idealisme l'han portat a assumir mesures dràstiques (tancament de negocis) que li van valer amenaces i assalts a casa seva i la necessitat d'escortes.
Tot això va afectar la seva salut.
El seu equip i fins i tot l'oposició destaquen la seva qualitat humana. |
El cercador de referència en català
A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o prèmium:
D'origen portuguès (el nom té origen probablement en la
), primitivament tenia dos o tres pals amb vela llatina, sense bauprès ni trinquet.
Al s XV els mateixos portuguesos, a conseqüència de llurs experiències al litoral africà, perfeccionaren aquest vaixell allargant-lo una mica més i hi posaren castellets a proa i a popa, mantenint encara les seves veles llatines, bé que en cas de vent de popa també se servien de treus o petites veles rodones; a la darreria del s XV ja hi havia caravel·les de popa plana, amb cofes i aparell rodó, a voltes només al trinquet i altres vegades també al pal major.
El model portuguès s'imposà a la resta de la península Ibèrica, sobretot a Andalusia, on hom creà una mena de caravel·la intermèdia entre aquesta i la nau, amb aparell rodó. |
Tothom parlen de sortides a la crisi cercant solucions.
MENTIDA: el capitalisme és crisi i guerres i no te solució.
Tots el mitjans de comunicació, partits i sindicats majoritaris parlen de pactes i diàleg per frenar l'atur.
MENTIDA: l'atur segueix creixent i les reformes laborals només fan retrocedir les nostres condicions de treball i la vida cada cop és mes difícil.
Ens diuen que la privatització dels serveis públics els millora perquè els modernitza.
MENTIDA: les dones veiem com es deterioren, s'encareixen i ens obliguen a fer-nos-en càrrec dins de casa.
Ens diuen que no hi ha prou diners.
MENTIDA: els diners els hi han donat als bancs.
Ens diuen que amb les lleis d'igualtat, dependència, conciliació... la dona ha guanyat drets.
MENTIDA: les dones perdem les feines i les que encara treballen majoritàriament son precàries.
Ens diuen que amb la nova llei de l'avortament la dona serà mes lliure de decidir sobre el seu propi cos. MENTIDA: cada vegada mes l'integrisme catòlic pren força en aquest regim monàrquic.
Ens diuen que pel nostre be cal endurir les lleis contra la immigració, les treballadores sexuals, les okupes, etc. MENTIDA: la repressió policial amaga xenofòbia en un cas, hipocresia masclista en l'altre i en tots els casos és violència d'estat contra els desposseïts.
DONA, CONFIEM NOMÉS EN LA NOSTRA LLUITA!
• Aturar les reformes laboral i de pensions.
Repartiment de les hores de treball sense disminució de sou.
Transport gratuït i paralització dels desnonaments en cas d'atur.
• No a la privatització del serveis públics.
Cap euro per l'empresa privada (inclosos l'Església i l'Exèrcit).
• Retorn de l'ajut estatal de la banca.
Confiscació de les vivendes dels bancs i caixes per a ús social.
• Prou d'augments en els rebuts de la llar.
• Derogació de la Llei d'estrangeria (Cap persona és il·legal).
• Prou de repressió a les treballadores sexuals.
Drets laborals i socials per a elles.
• Dret a una sexualitat lliure.
Ni l'estat ni l'església tenen dret a decidir sobre els nostres cossos.
Avortament lliure i gratuït per la Seguretat Social.
• Enfrontar la violència masclista a les nostres llars, carrers i treballs.
DONES LLIBERTÀRIES DE CATALUNYA - 8 DE MARÇ DE 2010 |
El PSOE explica que la invitació del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, als ajuntaments socialistes a facilitar locals per al 9N alternatiu si la Generalitat els sol·licita per escrit, el que fa és "evidenciar que no hi ha base jurídica ni legal per sustentar la consulta".
Segons han indicat a Europa Press fonts de la direcció socialista, les paraules d'Iceta han posat de manifest, amb "ironia", que no existeix fonament legal per portar a terme la consulta del 9N.
En declaracions a Catalunya Ràdio recollides per Europa Press, el màxim dirigent del PSC ha dit que ha traslladat als ajuntaments socialistes que "si la Generalitat els demana un local" per escrit i "el secretari general de l'Ajuntament diu que es pot fer", ho cedeixin.
"Que ho facin, només faltaria", ha apuntat.
Segons el PSOE, amb aquestes declaracions Iceta posa de manifest que els secretaris dels consistoris --encarregats que es compleixi la legalitat-- no tenen cap document al qual cenyir-se per permetre la cessió d'un local, perquè el Govern d'Artur Mas no ha signat cap decret, ni ha fet cap convocatòria, com ha passat amb la consulta inicial, suspesa pel Tribunal Constitucional.
Després de preguntar-li per aquest assumpte al Congrés, el portaveu del grup socialista, Antonio Hernando, ha assegurat desconèixer les paraules d'Iceta, però ha posat èmfasi que el seu partit creu que ni la consulta inicial ni els "succedanis" són la solució als problemes a Catalunya i ha recalcat que cal complir amb la legalitat i amb les resolucions del Tribunal Constitucional.
Aquest matí, Iceta ha titllat de vodevil la consulta alternativa, i ha assenyalat que el 9N té un gran valor de mobilització, però no té el valor jurídic d'una consulta: "El temps ens ha donat la raó", ha subratllat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L' A EiG Guillem de Balsareny (Demarcació de Manresa) organitza el Concert de Traginers el proper divendre s 25 de febrer a les 23:30 h. fins el 26 de febrer a les 6:00 h., a la sala "El Sindicat", P laça de la Mel de Balsareny.
Comptarà amb les actuacions del nou grup local " Dear Prudence ", una aposta de blues i rock'n'roll format per membres dels ja dissolts Ressaka o Mindful i de grups en actiu com Kòdul, Mr Potato i Lokalnoise.
Es seguirà amb els ja tradicionals als concerts de Balsareny, " Tinajas ", que vindran de Sallent i ens faran ballar a ritme de rumba i acabarem la nit amb la música més festiva a càrrec del duo " Arradio Rossita ".
Rep el nostre butlletí per correu electrònic |
Emergència Climàtica i Transició Ecològica
En cas de prendre fotografies durant el desenvolupament del taller, el centre es farà responsable de prendre les fotografies i de gestionar l'autorització dels drets d'imatge per part dels pares, mares o tutors.
Una vegada finalitzat el taller, el centre podrà, voluntàriament, enviar les fotografies que estime oportunes al personal del programa EDUCAbosc.
Totes les imatges cedides podran ser utilitzades en els canals de comunicació oficials de la Generalitat Valenciana.
Les comunicacions amb el centre educatiu es realitzaran a través de la persona de contacte indicada en el formulari d'inscripció.
Una vegada finalitzat el taller, el centre educatiu enviarà els següents documents:
Poden enviar els documents en format digital o en paper, a través d'un dels següents mitjans:
Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica |
Will Smith és un dels actors més rendibles del món.
Les seves pel·lícules generen una quantitat de milions de recaptació que superen amb escreix els 800 milions de dòlars anuals.
Qui serà el geni de la làmpada de la versió en carn i ossos de la pel·lícula Aladdin només cal que es fregui en la seva pell per fer que un film triomfi.
Tot allò que toca és sinònim de repercussió mundial.
La fama d'Smith, però, depassa la gran pantalla i tots els que el coneixen consideren que com a persona és igual de gran.
Potser perquè sempre ha estat al costat de la seva dona Jada, i ara més, ara que ella té una malaltia que li provoca alopècia.
O potser perquè sempre ha demostrat un gran interès per tot allò que passa més enllà de les seves fronteres.
Ara, aquesta inquietud l'ha dut fins a Catalunya.
Ell és la veu i la cara visible d'un documental de National Geographic TV que aborda les capacitats del cervell humà.
En el capítol, sota l'epígraf de la sèrie One Strange Rock, es para atenció al darrer Concurs de Castells que hi va haver a la Tarraco Arena Plaça.
S'explica l'experiència de dues castelleres de set anys de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Clàudia i la Marina.
Se les veu corrent pel carrer, preparant-se per pujar a un castell, posant-se el casc i el protector bucal i escoltant els consells de tècnics i familiars.
Les nenes expliquen que el màxim que han aconseguit fins ara ha estat un castell de 10.
Un meravellat Smith explica als espectadors que es tracta d'una "torre humana de 10 pisos en la que els més petits són dalt de tot... sí!".
La veu en off del documental explica que els éssers humans demostren amb la seva intel·ligència treballar, de vegades, com un de sol.
I un exemple clar en són els castells.
L'actor de Men in black, Soy Leyenda o Yo, robot es desfà en elogis per una pràctica que no necessita dels efectes especials que acostumen a omplir les seves pel·lícules: "Aquesta habilitat per unir les nostres ments és el que ha portat aquestes dues nenes dalt del cim d'una torre i a molts homes i dones... a l'espai":
Veurem un 4 de 10 amb folre i manilles al proper film d'Smith?
A Valls podrien anar pensant en convidar l'actor a passar-hi uns dies.
Segur que si a més de veure castells en directe prova els calçots, ja no voldrà tornar a Hollywood. |
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha lliurat aquest dilluns al Palau de la Generalitat el XXVI Premi Convivència de la Fundació Manuel Broseta a Societat Civil Catalana i ha ressaltat durant el seu discurs que a la Comunitat li "dol especialment" el que està ocorrent a Catalunya i desitja que se superi aquesta situació, al mateix temps que ha exigit que "ningú utilitzi el separatisme per recentralizar".
"Que ningú utilitzi el separatisme per menysprear les diferents llengües, cultures i sentiments que existeixen a Espanya", ha dit, per agregar: "Ni uniformitat, ni identitarismo, que ningú oblidi al debat territorial que als territoris viuen persones".
A la cerimònia d'entrega, que es realitza tradicionalment en el Saló de Corts, han assistit els expresidents autonòmics Joan Lerma i Eduardo Zaplana; el delegat del Govern, Juan Carlos Moragues; les conselleres Gabriela Bravo i Carmen Munt en representació del Consell; representants sindicals i empresarials; els vicepresidents de les Corts Carmen Martínez i Alejandro Font de Mora, a més de diputats del PSPV, Ciudadanos i PP, mentre que no han acudit els de Podem i Compromís.
En la seva intervenció, el cap del Consell ha començat recordant la figura de Manuel Broseta, assassinat per ETA fa 26 anys, i el seu treball en un moment "molt difícil", i ha destacat que "acordar i pactar ni ahir ni avui és trair".
"Manuel Broseta, com Habermas, creia que el diàleg és l'única via per abordar els conflictes en les societats democràtiques avançades, perquè implica obligatòriament reconèixer als altres com a iguals, implica parlar del que ens uneix però també del que ens separa; implica, en definitiva, veure als quals no pensen ni senten com nosaltres, com a persones amb interessos diferents i respectables, com a adversaris però mai com a enemics", ha subratllat.
Aquest any, quan es compleixen 40 anys de l'aprovació de la Constitució, Puig ha volgut ressaltar que "la democràcia no és un monòleg" i "més enllà de la necessària actualització de la Constitució, els principis són plenament vigents".
Així, ha apel·lat l'esperit integrador "enfront dels maniqueismes", i ha criticat la "superació de la simplificació del debat polític".
En aquest punt, ha advertit que el model de convivència "es veu amenaçat també per un nou centralisme que ha sorgit com un acte reflex als impulsos separatistes" i "la resposta està als matisos" com fa quatre dècades, ha assegurat.
Al seu judici, la convivència ha de ser l'objectiu de la política i aquest és el significat d'un premi com a est, que s'atorga a SCC --a la qual ha donat l'enhorabona-- i ha defensat el respecte a la pluralitat i la diversitat com "la millor manera de conviure".
Ha citat Stuart Mill per afirmar que "només hi haurà societats lliures, i per tant plenament democràtiques, quan el respecte escrupolós a la voluntat de la majoria no comporti la marginació, la persecució o la negació de les minories".
Puig ha assegurat que la Comunitat Valenciana, com Catalunya, no ha estat mai una societat "tancada" i per aquesta identificació amb el seu esperit obert, li "dol" el que està ocorrent allí.
"Ens dol la fractura; els valencians, des del respecte, no són indiferents i desitgem la superació d'una situació que perjudica Catalunya, el conjunt d'Espanya i la Comunitat Valenciana".
Ha posat en valor el respecte i la tolerància propugnada per Ernest Lluch, el propi Broseta i Francisco Tomás i Valent, que "els van costar la seva pròpia vida a les mans dels intolerants", i ha assegurat que "convé tenir molt present el seu llegat enfront de les noves formes de violència, el terrorisme global, les veus a tot el món que parlen de murs, d'exclusions i marginacions o que volen reduir la democràcia als aspectes més insubstancials".
"Convé recordar la seva mirada il·lustrada enfront de la reificació de l'altre, la postveritat o les notícies falses, l'esterilització de la raó i l'avanç del descrèdit com a argument polític", ha agregat, per concloure la seva intervenció manifestant la voluntat de "trobar un comú divers" i "que l'esperit crític i el compromís cívic no s'esgoti mai".
El president de la Fundació Professor Manuel Broseta, Rafael Ferrando, ha subratllat el "judici i encert" del jurat que "amb total independecia" va resoldre concedir el guardó a SCC, a qui ha agraït la seva "reeixida tasca de mobilització ciutadana" i la seva "tasca encomiable" a l'hora de "promoure, difondre i fomentar la cohesió i la convivència" entre els ciutadans de Catalunya i també amb la resta d'espanyols.
Després de destacar que la candidatura comptava amb el respatller de mig centenar de catedràtics de Dret Constitucional, Ferrando ha posat en valor la Constitució i ha recordat que el 23F va ser "aplacat per l'Estat de Dret" i Espanya ha viscut en les últimes quatre dècades "els millors anys de la seva història".
Ara, ha dit, "ningú ha de venir a donar-nos lliçons de democràcia", però l'independentisme català "amenaça amb fracturar el llegat rebut".
"Es tracta d'un atac a la legalitat" i "solament des de l'imperi de la llei serà possible la volta a l'harmonia", ha agregat.
Per això, ha destacat el treball de Societat Civil Catalana en defensa de la població "a la qual s'ha anat marginant" i pel seu compromís amb "una Catalunya oberta, plural i genuïnament democràtica, plenament integrada a Espanya i a la Unió Europea".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Conflicte en la concessió d'una infraestructura clau
El Govern espanyol ha decidit implicar-se a fons en la resolució del conflicte obert a Panamà arran de l'anunci fet per part del consorci liderat per la companyia Sacyr que té la intenció de paralitzar l'obra d'ampliació del canal el 20 de gener que ve.
La ministra de Foment, Ana Pastor, ha optat per viatjar al país centreamericà acompanyada pel president de la constructora, Manuel Manrique, per mirar de solucionar l'enfrontament com més aviat millor.
Així ho va anunciar ahir el president panameny, Ricardo Martinelli, després de mantenir una reunió «amistosa» amb l'ambaixador d'Espanya al país, Jesús Silva, i l'encarregat de negocis de l'ambaixada italiana, Massimo Tudini.
En un to més conciliador que la vigília (en què «va exigir» als dos països europeus una solució per la seva «responsabilitat moral» en la pugna), el mandatari americà va assegurar que les relacions entre els governs són «excel·lents» i que no es tracta d'un «problema diplomàtic», sinó d'una qüestió «comercial entre empreses dels tres països».
Martinelli va avançar que té previst reunir-se a principis de la setmana que ve amb Pastor, que també mantindrà una trobada amb Manrique i els dirigents de la societat gestora del canal (encapçalats per Jorge Luis Quijano) per mirar de desbloquejar la situació.
El consorci liderat per la constructora espanyola (en posseeix el 48%) i en què també participen la italiana Impregilo, la belga Jan de Nul i la panamenya Cusa exigeix que se li paguin prop de 1.200 milions d'euros addicionals als pactats en el contracte inicialment per «sobrecostos» dels quals responsabilitza la gestora del canal, que es nega a reconèixer-los.
MEDIACIÓ / El Ministeri de Foment va apuntar que l'objectiu de Pastor
-que estarà acompanyada pel secretari d'Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica, Jesús Manuel Gracia, en representació del Ministeri d'Afers Estrangers- és «ajudar i mediar» perquè s'arribi a un acord» que satisfaci totes les parts.
«Qualsevol solució de ruptura costarà molt més diners i molt més temps del que costaria arribar a un acord sobre un sobrecost que, en tot cas, suposarà una pèrdua per al consorci, però una pèrdua que pot ser assumible», va precisar l'ambaixador Silva a RNE.
Les paraules del diplomàtic semblen apuntar que l'objectiu de les converses és aconseguir que la gestora del canal accepti pagar part de la quantitat exigida pel grup liderat per Sacyr i que aquest es conformi amb una quantitat menor de la reclamada.
Així es desprèn també de les paraules del director de comunicació i portaveu de Sacyr, Pedro Alonso, que ahir va defensar a Onda Cero que les reclamacions de la constructora han de ser ateses «en tot o en part».
En una línia similar es va pronunciar Quijano, el màxim responsable de la gestora del canal.
«Si trobem raons, pagarem, però esperem que la contrapart també s'atengui al mateix joc», va assenyalar a Radio Panamá.
L'acord, en qualsevol cas, podria demorar-se, com va deixar entreveure l'ambaixador: «Els governs podem ajudar a fer que hi hagi diàleg.
Encara hi ha temps: durant aquests 21 dies (els que falten fins que Sacyr aturi l'obra) s'ha de dialogar molt».
LLUNYANIA / Les posicions segueixen sent distants.
El portaveu de Sacyr, així, va defensar a la SER que les reclamacions de la constructora «no són romanços» (com les havia qualificat el president panameny dijous), sinó que estan «molt ben justificades».
El projecte original, va argumentar, «no ha variat», però s'han produït «elements extraordinaris imprevistos» que no són de la seva responsabilitat i que han provocat unes «tensions de tresoreria i liquiditat» que impossibiliten seguir amb l'obra ja que Panamà «no atén cap reclamació».
L'oferta del consorci, va continuar, no suposava «una baixa temerària» del preu.
El responsable de la gestora del canal, per la seva part, va assegurar que «no entenia» la quantitat que li reclama el consorci.
Quijano, així, va apuntar que la firma va presentar una primera reclamació per valor de 430 milions d'euros fa més d'un any i mig, i una altra per un import de 661 milions el dilluns de la setmana passada, dues quantitats que no sumen la quantitat total reclamada.
«Sincerament, les xifres no són sustentables», va afegir, per assegurar que l'objectiu de l'«amenaça» de Sacyr és forçar una negociació «fora del contracte».
Quijano també va confirmar que no ha tingut cap tipus de «comunicació, ni positiva ni negativa» des que el consorci de Sacyr va anunciar que tenia la intenció de suspendre les obres d'ampliació del canal. |
Tot tipus d'actes lúdics i tradicionals ompliran la capital de la Noguera fins al proper diumenge 13 de novembre
Balaguer es vesteix de gala durant tota aquesta de setmana amb motiu de la Festa Major del Sant Crist.
Fruit de l'entusiasme dels seus veïns, veïnes i institucions, ja han tingut lloc els primers actes del programa.
Ahir va desenvolupar-se la tradicional Ofrena Floral, que ha comptat amb la participació de centenars d'escolars dels centres educatius de Balaguer.
Com és habitual, els infants han arribat caminant fins al Santuari del Sant Crist amb la companyia dels gegants de la ciutat i d'un grup d'animació, donant així inici als actes festius.
A la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Balaguer, va tenir lloc la lectura del Pregó de Festa Major, que enguany ha anat a càrrec del científic Jaume Canals Artigas, fill de la vila.
I, per altra banda, al vespre va inaugurar-se l'exposició 'Balaguer.
Un segle de vida, cent anys de futbol', al Museu de la Noguera.
La mostra, que ja ha estat visualitzada per un centenar de persones, vol esdevenir un repàs a la historia del futbol de la capital de la Noguera, des de la seva arribada el 1916 amb la fundació del Bargusios Societat de Football fins als nostres dies.
Entre d'altres actes, aquests dies ompliran Balaguer el monòleg de l'humorista José Corbacho, els clàssics de l'Orquestra Maravella, diverses obres teatrals, ballades de sardanes, focs artificials, la presentació del llibre 'Paisatge, país, pàtria' d'en Josep Vallverdú i el concert d'Oques Grasses, 7D Rock i La Fuga. |
La Societat Catalana de Química organitza la Desena Trobada de Joves investigadors dels Països Catalans, que es celebrarà a Barcelona els dies 29 i 30 de gener de 2018.
La trobada busca promoure la comunicació entre investigadors de diferents disciplines de la Química i faciltar la transmissió de coneixements dels temes d'investigació dels diferents grups de recerca
Els investigadors que vulguin participar han d'enviar un resum en format electrònic abans del 30 de novembre de 2017.
Per a me ́s informació sobre l'acte i les presentacions, consultar el seu web. |
El Ple municipal sotmetrà demà a aprovació les tarifes per al transport urbà de Sabadell de l'any 2020.
Destaca la clara aposta pels abonaments, amb una rebaixa de l'abonament mensual –que passarà a valdre 37,50 € en comptes dels 45 € actuals, amb una rebaixa del 16,67%– i de l'abonament mensual jove –que passa a 26 €, en lloc del 32,50 € que valia des del 2017–.
L'abonament mensual jove redueix, doncs, el preu en un 20%.
La proposta de tarifes preveu un augment del bitllet senzill –que passa a valer 1,60 €, és a dir, 10 cèntims més que fins ara– i de la targeta de 10 viatges –que valdrà 8,80 €, 30 cèntims més que fins ara, cosa que equival a 3 cèntims per viatge.
Pel que fa a la diferència entre preus marcats per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i els títols de Sabadell, el bitllet senzill i la nova T-Casual de l'ATM resultaran un 50% i un 29% més cares i la nova T-Usual i la T-Jove costaran un 6,7% i un 2,6% més que els de la nostra ciutat.
En aquest sentit, val a dir que la T-Jove de Sabadell és mensual, mentre que la de l'ATM és trimestral.
Amb les noves tarifes proposades per al servei de transport urbà de Sabadell, es vol potenciar la fidelització dels usuaris, tot afavorint els desplaçaments habituals en transport públic.
Així mateix, es vol conservar la tarifa mitjana ponderada dels títols propis respecte al 2019, tenint en compte el previsible transvasament d'usuaris entre títols a causa del canvi tarifari i de la tendència de transvasament dels darrers anys cap als abonaments mensuals.
Cal tenir en compte que les tarifes dels bitllets integrats de l'ATM –que també es poden fer servir a Sabadell– han variat substancialment des de l'1 de gener de 2020, amb una baixada dels abonaments mensuals –ara anomenats usual– i jove –de durada trimestral–, que van passar a ser més barats que els títols equivalents de Sabadell.
Una situació que ara s'ha revertit amb la nova proposta de tarifes de Sabadell.
Renovació del tren de rentat d'autobusos
D'altra banda, el Ple també tractarà demà l'autorització a TUS d'una inversió de 41 mil euros (sense IVA) per tal de renovar el tren de rentat que l'empresa concessionària té a les seves instal·lacions.
Consta d'un equip de filtratge, d'un dipòsit d'aigua filtrada, d'un dipòsit d'aigua sense filtrar, d'un separador d'hidrocarburs i d'un separador de sòlids.
Aquest tren de rentat fa servir l'aigua de pluja emmagatzemada que es recull als dipòsits d'aigües pluvials, amb capacitat per 600 m3, fent tot el sistema el màxim de sostenible possible.
El tren que hi ha ara mateix a les cotxeres és de l'any 2003 i cal renovar-lo.
El nou tren permetrà garantir la neteja diària dels autobusos i reduir el cost per manteniment de la instal·lació.
Millora del servei a les línies L4, L14 I L44
Així mateix, demà es portarà a la sessió plenària la millora de les línies d'autobús urbà 4, 14 i 44 mitjançant el reforç d'un vehicle addicional durant 5,5 hores les tardes dels dies feiners (excepte agost).
Això permetrà resoldre els endarreriments i mantenir les sortides de la línia 14 de Can Roqueta als minuts 5 i 35 per coincidir amb les sortides dels treballadors del polígon a la tarda.
Aquesta millora del servei, que té un cost previst de 65.053 €, respon al fet que s'ha incrementat l'activitat econòmica en general i la mobilitat dels usuaris en transport públic incrementant els temps de càrrega i el trànsit en general que afectava la velocitat del servei.
La línia 14 d'autobús urbà comunica l'Hospital Taulí amb Can Roqueta passant per l'Estació Centre i Torre-romeu.
Combina en horaris i vehicles amb les línies 4 i 44, que formen un conjunt o eix de transport unificat que creua la ciutat d'est a oest.
© Ajuntament de Sabadell | NIF: P-0818600-I | Condicions d'ús | Avís legal | Política de privacitat
Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes.
- Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir
- Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari.
- Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment.
- Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador
- En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat
Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació:
Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web. |
La Comissió Disciplinària de la FIFA ha acordat imposar quatre partits de suspensió a Lionel Messi, capità de la selecció de l'Argentina, per pronunciar paraules injurioses contra un assistent en el partit contra Xile de les eliminatòries de Rússia 2018.
En un comunicat, la FIFA informa que l'esmentada comissió aplica els articles 77 a) i 108 del Codi Disciplinari de l'organisme, ja que considera el jugador del Barcelona culpable de "pronunciar paraules injurioses contra un àrbitre assistent".
Per tant, suspèn al futbolista argentí quatre partits de competició oficial i a més l'imposa una multa de 10.000 francs suïssos.
El primer partit en el qual s'aplica la sanció és el que disputarà avui mateix la selecció argentina a La Paz contra Bolívia, i els següents seran els de les eliminatòries mundialistes davant l'Uruguai, Veneçuela i Perú, i reapareixeria en l'última jornada a l'Equador.
"Aquesta decisió reflecteix la jurisprudència constant que la Comissió Disciplinària de la FIFA ha vingut aplicant amb anterioritat en casos anàlegs", apunta la nota de la FIFA, que precisa que ja ha comunicat la decisió al futbolista i a l'Associació de Futbol Argentí.
La Comissió disciplinària va actuar d'ofici en aquest cas, ja que les "paraules injurioses" de Messi contra un dels àrbitres assistents, en concret el número u, no van ser recollides en l'acta del col·legiat principal del partit davant Xile, que es va disputar l'últim divendres.
La FIFA va sol·licitar informació addicional a l'àrbitre, així com els tres assistents en relació amb aquest incident.
En el text figuren les declaracions addicionals dels quatre col·legiats, en les que diuen no haver escoltat "cap llenguatge ofensiu de part de Messi".
No obstant això, l'assistent número 1, Emerson Augusto do Carvalho, apunta que després de xiular-se una falta de Messi, que estava al seu costat, al final del partit, va veure com "es queixava contra l'esmentada falta aixecant les seves mans" i dient-li "una cosa que en aquell moment" no va entendre.
"Només després, a través de la premsa, vaig entendre que es tractava d'un insult", afegeix el col·legiat assistent.
La FIFA va indicar, en el moment d'obrir un procediment, que la Comissió Disciplinària té "la competència de sancionar faltes greus que no haguessin estat advertides pels oficials del partit".
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El president de l'ANC, Jordi Sánchez, ha considerat "assegurada" la majoria absoluta de les forces independentistes --Junts pel Sí i CUP-- a les eleccions del 27 de setembre i ha establert com a repte sumar una majoria qualificada, superior a l'absoluta, amb els defensors del dret a decidir: Catalunya Sí que es Pot i Unió.
En una entrevista d'Europa Press, ha apuntat que "ningú" dubta que la majoria independentista se situarà per sobre dels 68 diputats --on hi ha la majoria absoluta--, i que el segon objectiu que ha de plantejar-se és arribar a la majoria qualificada amb les altres dues formacions.
"Les majories qualificades ens les juguem en aquesta segona anella --la de les forces no independentistes però partidàries del dret a decidir--.
És l'escenari que donaria al Parlament un mandat inequívocament sobiranista i independentista" i garantirà que el procés tingui un ampli suport social i institucional, ha exclamat.
En relació amb el bloc de PP, C's i PSC, que han renunciat "inequívocament" al dret a decidir i són partidaris de mantenir la relació actual amb la resta d'Espanya, els ha desafiat a concretar l'horitzó a partir del qual podran dir que han guanyat els comicis.
"Amb quants escons podran dir-ho?
No valdrà que amb 40 escons ens vulguin fer creure que han guanyat les eleccions", tenint en compte que al Parlament tenen 135 escons, ha advertit.
És més, s'ha atrevit a afirmar que "no hi ha una majoria alternativa a la sobiranista" el 27S, després de deixar clar que no preveu que perdin els independentistes i, en cas que ocorri, assumirà la derrota.
Després de preguntar-li si creu que el PSC pot tornar a l'anella dels defensors del dret a decidir, ha recordat que fins i tot l'han tret del seu programa electoral, tot i que ha afegit que no descarta que una part torni a defensar-lo en funció de les majories que es defineixin a Catalunya després del 27S.
També ha constatat que unes eleccions s'enfronten per majories parlamentàries, per la qual cosa és factible guanyar en escons i no tenir majoria absoluta en vots.
Aquest escenari, ha afegit, obre la possibilitat de no respectar la victòria de la llista més votada i que així la suma d'altres candidatures puguin desbancar-la, una possibilitat que seria "legítima i legal" perquè, segons la seva opinió, són les regles de la democràcia.
En relació amb el futur de l'ANC després del 27S, Sánchez ha garantit que continuarà fins a arribar als objectius pels quals va néixer, al·legant que la societat civil haurà de tenir un rol molt important en el procés constituent que s'iniciï i a l'hora de "desbordar democràticament les limitacions" que l'Estat imposi.
Segons ell, reforçar el desafiament democràtic des de la societat civil és l'única manera de forçar un canvi pacífic i ferm: "Ens agradaria fer-ho acompanyant les institucions del país, quan toqui empenyent-les i donant-los suport, aguantant l'embat que pugui venir".
A més, ha reivindicat el paper que els ciutadans han de jugar en el procés constituent i en la redacció de la Constitució catalana juntament amb els partits perquè, segons la seva opinió, seria un error que, ara que es pot avançar cap a la independència, "la democràcia quedés tancada al Parlament com el 1977".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un xiquet que ha participat en el rodatge del videoclip 'La força de l'Ebre', al Pont d'Amposta Foto: ACN / Mar Rovira
Un càmera i els participants en el rodatge del videoclip 'La força de l'Ebre', de Pepet i Marieta i de la Plataforma en Defensa de l'Ebre a Amposta.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Col·legi de Periodistes de Catalunya, Congrés de Periodistes de Catalunya
Col·legi de Periodistes de Catalunya, Congrés de Periodistes de Catalunya, Mònica Planas, Neus Bonet
Carles Prats, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Congrés de Periodistes de Catalunya, Cristina Gallach
Col·legi de Periodistes de Catalunya, Congrés de Periodistes de Catalunya, Premis Gabinets de Comunicació
Carme Basté, Carme Colomina, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Congrés de Periodistes de Catalunya, Josep Vives, Lourdes Ballarin, Maria Josep Recoder, Sara Sans
Col·legi de Periodistes de Catalunya, Congrés de Periodistes de Catalunya, Luis Collado, Silvia Cobo
Col·legi de Periodistes de Catalunya, Congrés de Periodistes de Catalunya, Laia Forés, Louis-Marie Horeau
Andreu Buenafuente, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Congrés de Periodistes de Catalunya, Mónica Terribas
Anna Surinyach, Ariadna Trillas, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Congrés de Periodistes de Catalunya, Cristina Pérez, Josep Carles Rius, Karma Peiró, Sergi Picazo
Col·legi de Periodistes de Catalunya, Congrés de Periodistes de Catalunya, Enric Hernández, Esther Vera, Jordi Grau, Lluís Bassets, Màrius Carol
Taula rodona amb els periodistes catalans que van estar cobrint el judici del procés a Madrid, un dels processos judicials més importants de la... |
[Vet aquí el text complet d'un article de Manel Ollé publicat a l' Avui, d'interès inter-nacional: mundial!
Són tan necessaris certs antídots savis en un temps de confusions i vanitats!]
El jurista de referència de l'independentisme català, Hèctor Bofill, ens convidava en l'article Autoodi pur, publicat el 15 de gener passat en aquesta tribuna, a imaginar un idíl·lic futur sense crítics literaris que siguin crítics, un futur sense el nyeu-nyeu crític de Ponç Puigdevall (qualificat amb elegància falangista d'escòria, crosta i altres delicadeses per l'estil), un futur on els llibres catalans seran sistemàticament rebuts amb l'encens i els cors de querubins que es mereixen les cultures hegemòniques.
Res de Reich-Ranicki i res de Bernard Pivot: una literatura a la búlgara és la que ens convida a somiar, amb un llistó crític tan baixet i imperceptible que fins i tot les seves novel·les el superin sense entrebancs.
En aquest món feliç seran feliços com ningú els caps de secció de llibres de les grans superfícies, el cap de màrqueting de l'oligopoli editorial nacional, els pseudoescriptors i els venedors de fum que no trobaran ja mai cap mirall enfadós on mirar-se.
Mentre la independència de Catalunya estigui ni que sigui remotament vinculada a la recepció elogiosa de les novel·les d'Hèctor Bofill, tenim mala peça al teler.
¿TENEN CRÍTICS EMPRENYADORS ELS ESCOCESOS o bé llegeixen disciplinadament totes les neopàtries que els encolomen los gaiters locals?
Ara que el fervor britànic va de baixa per terres escoceses potser val la pena interrogar-se fins a quin punt aquest ascens de l'independentisme escocès està vinculat a l'absència en aquelles terres de gent indesitjable, escòria i crosta com Ponç Puigdevall, i a la lliure circulació i consum indiscriminat de les neopàtries locals.
I és que Hèctor Bofill ha escrit una novel·la molt patriòtica (i jo dic en veu baixa: fluixa, fluixíssima...) però un crític ple d'autoodi pur n'ha malparlat.
¡Gran torbació envaeix el país!
El president de l'Associacio de Víctimes del Terrorisme del Crític Puigdevall, heroicament erigit en defensor ardent de la llarga i eminent llista de damnificats per la ploma enverinada d'autoodi del crític que fa al cas, afirma que la setmanal perboquera "acarnissada" de "deliris" i "insults humiliants" del crític Ponç Puigdevall respon a una estratègia política perfectament orquestrada per desprestigiar la literatura catalana i entorpir "la nostra normalització cultural".
ARA SERIOSAMENT, ¿CREUEN VOSTÈS que a una literatura nacional li fa cap nosa tenir unes quantes veus crítiques radicalment sinceres, salvatgement sinceres si es vol, que diuen regularment i sense embuts que hi ha grans llibres -Puigdevall ha elogiat sense reserves o amb reserves aquest any llibres com els de Julià de Jòdar, Imma Monsó o Sergi Pàmies entre molts altres- però que també hi ha molta morralla, molta escriptura enganyosa, apressada, comercial, inflada de supèrbia, molta literatura de sèrie B que vol passar per alta cultura, molta gent a qui la cultura i la lletra els serveixen per encegar-se i mentir-se i imaginar-se superherois nacionals i no pas per veure-hi més clar?
Si ho creuen, així mereixen llegir-se de cap a cap totes les neopàtries que el senyor Bofill i els seus amics i representats els aniran posant al mercat.
Això els farà més bons catalans.
UN CALFRED EM VA RECÓRRER L'ESPINADA en llegir les últimes frases de l'article que va publicar Hèctor Bofill el passat dia 15 de gener en aquesta tribuna.
Tronava el profeta de la independència imminent: "En un escenari de plenitud com a país no toleraríem que personatges d'aquesta mena tinguessin una influència tan desproporcionada".
Després reblava: "Suposo que arribarà el dia en què visquem per fi alliberats d'aquesta crosta d'individus que dediquen les seves vides a erosionar el nostre imaginari".
¿No troben que hi ressona música sinistra de camises negres o camises blaves amb redoblament i persecució de dissidents?
Certament Puigdevall té mala bava quan un mal llibre -o el que ell creu que és un mal llibre- se li entravessa, però mai ha proclamat una fàtua.
Proclama el sarcasme com a antídot contra la pseudoliteratura.
VOLDRIA QUE EN FUTURS ARTICLES l'eminent jurista Bofill desplegués la bateria de mesures legals que farien possible que el país s'alliberés de la crosta indesitjable i deixés de tolerar la influència de la seva veu autoodiosa.
¿Vol dir això que la Catalunya en miniatura que té instal·lada Hèctor Bofill en el seu caparró no tolerarà veus crítiques de cap mena?
¿Vol dir que als crítics literaris -i no literaris, imagino- sospitosos de manca de patriotisme els faran fora dels diaris, se'ls tancaran els suplements, se'ls degradarà per decret a diaris de províncies on no siguin tan influents o bé se'ls editarà en un cos de lletra més petit, o potser es proclamarà amb xaranga chavista la nacionalització del sector crític o directament se'ls expulsarà d'aquest "escenari de plenitud com a país".
Quin escenari i quina plenitud més rica i plena de...
Manel Ollé Crític literari i professor del departament d'humanitats de la UPF
Moltes de gràcies Manel Ollé!!!
Deurien ser més critics i semblen el bota, bota la pilota.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
A la ciutat de Barcelona nidifiquen fins a 82 espècies d'aus diferents.
L'escalfament global també està afectant les aus que nien a Catalunya i a la ciutat de Barcelona, entre elles les orenetes.
Els ocells només poden viure quan les condicions ambientals els resulten apropiades. si una població desapareix és perquè ha passat alguna cosa allà on vivien que els ha impedit de sobreviure.
És per aquest motiu que les aus actuen com a bioindicadores de l'escalfament global, són una font d'informació reconeguda per les Nacions Unides contra els impactes del canvi climàtic.
En aquest sentit Sergi Herrando, director científic de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) ha explicat aquest dimarts a 'El matí de Barcelona' que amb els estudis de seguiment d'ocells a Europa s'està veient que, a causa del canvi climàtic, les espècies de llocs més freds "estan en regressió cap al nord i en disminueixen les poblacions" i que, contràriament, "les espècies de zones més càlides estan incrementant les poblacions".
Herrando ha afegit que en conjunt, però, s'està "observant un decrement, per tant, s'està veient que es perden més espècies que no pas se'n guanyen".
Els estudis semblen indicar que l'escalfament s'està produint a més velocitat que no pas la capacitat d'adaptació de les espècies, es a dir, "els ocells no arriben a seguir la velocitat amb la qual estan canviant es temperatures i es parla de deute climàtic".
L'ornitòleg també ha explicat a 'El Matí de Barcelona' que, entre els nombrosos projectes que duen a terme amb voluntaris a l'ICO n'estan fent un de seguiment dels ocells de la ciutat de Barcelona, conjuntament amb la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu de crear indicadors que avaluïn l'estat de l'avifauna de la ciutat.
Les orenetes són un dels ocells dels quals es fa seguiment.
Aquests ocells, que nidifiquen a molts barris perifèrics més pròxims al Besòs i el Llobregat, o bé a Collserola, també estan notant els efectes de l'escalfament planetari.
Per exemple, les orenetes, que passen els mesos càlids de l'any entre nosaltres i passen l'hivern cap al Sahel, s'està observant que cada cop tornen abans a la primavera.
El problema més greu rau en el fet que no s'estan adaptant a l'increment global de les temperatures a prou velocitat i no se sincronitzen amb les seves fonts d'alimentació.
A continuació podeu escoltar l'entrevista sencera d'aquest dimarts a Sergi Herrando a 'El matí de Barcelona'.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Salut compareix d'urgència pel coronavirus
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La Mesa del Parlament i el Consell Executiu han aprovat aquest dimarts encarregar sengles informes als seus respectius gabinets d'estudis jurídics per determinar si hi ha base suficient per recusar el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, per haver militat en el PP.
En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, el portaveu del Govern i conseller de Presidència, Francesc Homs, ha apreciat que pot existir "incompatibilitat", ja que el president del TC haurà de posicionar-se sobre recursos que el PP ha promogut, entre els quals hi ha el que va fer contra la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).
"No deixa de ser xocant que un recurs interposat pel PP ho hagi de dirimir un militant del PP", ha apreciat el Govern, que veu en la situació de Pérez de los Cobos una clara confrontació d'interessos.
"Cal analitzar i si arribem a la conclusió que té sentit interposar un recurs de recusació, és evident que ho farem", ha afegit Homs.
Per al Govern, "és evident que afecta la imparcialitat" que se suposa que ha de tenir el TC el fet que el seu president hagi militat en el PP, especialment a l'hora de prendre decisions sobre recursos plantejats per l'actual Govern espanyol o per aquest partit.
D'altra banda, en un comunicat, el Parlament ha assegurat que "per majoria" en la seva Taula s'ha acordat encarregar als serveis jurídics que analitzi la viabilitat de sol·licitar la recusació de Pérez de los Cobos.
A la Taula, s'ha debatut sobre "la imparcialitat que han de tenir els membres del TC a l'hora de resoldre els recursos plantejats", entre els quals hi ha el que va presentar el Govern espanyol contra la Declaració de Sobirania que ha aprovat el Parlament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Foto: Arxiu del Congrés dels EUA |
L'informe 'El Canvi Climàtic als Pirineus: impactes, vulnerabilitats i adaptació', coordinat per l'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC), ha estimat que la temperatura mitjana a la serralada durant els últims 50 anys ha augmentat un 30% més que la mitjana mundial.
L'informe ha estat presentat aquest dilluns a Saragossa, en el marc de la Jornada de Riscos Naturals i Canvi Climàtic, per part del professor d'investigació de l'Institut Pirinenc d'Ecologia-CSIC Blas Valero; el tècnic de l'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic de la Comunitat de Treball dels Pirineus OPCC-CTP Juan Terrádez; la coordinadora de l'OPCC-CTP, Idoia Arauzo, i el gestor de projectes de cooperació a FORESPIR, Raphael Delpi.
Aquest document reflecteix que la temperatura mitjana als Pirineus ha augmentat 1,2 graus en 50 anys, mentre que la mitjana mundial ho ha fet en 0,85 graus.
Així mateix, en els últims 35 anys, ha desaparegut la meitat de les glaceres, algunes aus migratòries han avançat la seva data d'arribada fins a deu dies en els últims 60 anys i l'espessor mitjana de la neu al Pirineu central podria reduir-se fins a un 50%.
L'informe 'El Canvi Climàtic als Pirineus: impactes, vulnerabilitats i adaptació' ha estat elaborat per més d'un centenar d'experts d'Aragó, Navarra, Catalunya, el País Basc, la Nouvelle-Aquitaine, Occitània i Andorra, la qual cosa suposa un ampli consens científic per al territori pirinenc.
Ha estat coordinat per l'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC), un projecte POCTEFA liderat per la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP).
Amb aquest treball es pretén actualitzar les bases del coneixement científic en matèria d'impactes i vulnerabilitat del territori dels Pirineus, consensuar els principals desafiaments als quals s'enfronten i proposar recomanacions sectorials per a l'adaptació al canvi climàtic en un context de canvi global.
El document vol servir de suport per a una política basada en evidència científica.
La coordinadora de l'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic, Idoia Arauzo, ha explicat que, "a través d'aquest informe, pretenem proporcionar un document de referència per a la comunitat científica i per als responsables de decisions tècniques i polítiques, així com el sector empresarial i tota la societat".
Per la seva banda, el coordinador de l'informe, Juan Terrádez, ha assegurat que "el canvi climàtic és ja una evidència indiscutible.
Passa en aquests moments i en aquestes latituds", al mateix temps que ha marcat "un repte urgent: seguir investigant en canvi climàtic i adaptar-nos a les seves conseqüències".
Des de la Comunitat de Treball dels Pirineus s'entén la lluita contra el canvi climàtic i l'adaptació als seus efectes com una oportunitat d'abordar els desafiaments que tenen davant si els Pirineus, com la pèrdua de biodiversitat o els canvis en els paisatges i ecosistemes.
"És fonamental transmetre la urgència de les mesures a prendre per limitar els efectes negatius i aprofitar les possibles oportunitats emergents.
Si som capaços d'anticipar i gestionar els canvis que es produeixen, podrem trobar fórmules per fer compatible l'activitat humana i salvaguardar la naturalesa als Pirineus", ha agregat Arauzo.
El centenar de científics que formen part del projecte han determinat que els principals desafiaments als quals s'enfrontaran els Pirineus durant els propers anys són preparar la població davant els extrems climàtics; reforçar la seguretat davant riscos naturals; acompanyar els actors del territori davant les sequeres; i assegurar la qualitat de les aigües superficials i de les aigües subterrànies.
Així mateix, aquest territori haurà d'aprendre a mantenir el seu atractiu turístic; enfrontar-se als canvis en la productivitat i la qualitat dels cultius i treure profit de les noves oportunitats; anticipar els canvis irreversibles en el paisatge; tenir present la possible pèrdua de biodiversitat i els canvis en els ecosistemes; adaptar-se als desequilibris entre oferta i demanda d'energia i enfrontar-se a la propagació de malalties, paràsits i espècies invasores.
L'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic té com funció principal dur a terme un seguiment i comprendre aquest fenomen als Pirineus per ajudar el territori a adaptar-se als seus impactes.
La seva visió és la de ser la plataforma de referència sobre coneixement en adaptació al canvi climàtic en ecosistemes de muntanya.
És una iniciativa transfronterera de cooperació territorial en matèria de canvi climàtic de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), presentada el 2010 sota la presidència de Midi-Pyrénées.
Els components són el Principat d'Andorra i els Governs de Nouvelle-Aquitaine, Aragó, Catalunya, País Basc, Navarra, i Occitània.
El projecte ha estat cofinançat al 65 per cent pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020).
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
TCQi és software per a construcció virtual, Software-as-a-Service (SaaS) del procés constructiu, basada en la metodologia TCQ i les aportacions dels seus usuaris, que inclou 12 mòduls per a la Gestiò Col·laborativa i Integral de Projectes i Obres durant TOT el seu cicle de vida, així com les millores i avantatges de les TIC (entorn internet).
Pressupost i condicions tècniques
Mòdul que permet la creació de pressupostos, la comparació entre ells i generar una àmplia gamma d'informes referents al pressupost així com les condicions tècniques del projecte.
Certificacions i seguiment econòmic
Mòdul que permet realitzar el seguiment econòmic dels projectes/obres, incloure nous preus contradictoris, així com preparar els documents de les relacions valorades i tancament final d'obra.
Planificació i seguiment temporal
Mòdul que permet desenvolupar el pla de treballs de projectes/obres i realitzar-ne el seu seguiment.
Permet la ràpida identificació del camí crític, realitzar l'associació econòmica de les activitats del pla, podent generar la previsió de certificacions i fus de certificacions.
Estudis i plans de seguretat i salut
Mòdul que permet elaborar els documents necessaris per obtenir l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut (EBSS), Estudi de Seguretat i Salut (ESS) i el Pla de Seguretat i Salut (PSS), així com el seu seguiment per a la verificació de la seva correcta aplicació de les mesures preventives i de les proteccions per l'execució de les activitats d'obra.
Mòdul que permet crear els documents necessaris del pla/programa de control de qualitat i realitzar-ne el seu seguiment, permetent la gestió documental dels controls i assaigs (entrada de resultats, comprovació del compliment de la normativa vigent (EHE, CTE), la localització en GIS), així com generar llistats de seguiment i gestió.
Mòdul que permet elaborar els documents necessaris de l'estudi de gestió de residus de construcció i demolicions i analitzar els diversos impactes ambientals que provoquen els materials de construcció i la seva posada a obra, al llarg de tot el cicle de vida de l'obra.
Mòdul que permet la gestió d'accesos al programari TCQi i els seus mòduls, mitjançant la gestió d'entitats, usuaris, i productes del programari TCQi i dels bancs als que té permisos l'entitat.
Licitació i comparació d'ofertes
Mòdul que permet la comparació d'ofertes respecte a una base de licitació, en base a un criteri d'homogeneïtzació i d'acceptació-rebuig d'ofertes preestablert.
Gestió centralitzada de dades d'obres i projectes
Portal informàtic estructurat, d'accés restringit a través d'internet que permet l'organització/arxiu de tota la informació i documentació d'un expedient (projecte/obra) al llarg de totes les fases d'aquest, a base de carpetes segons l'estructura requerida pel client.
Planificació i gestió de manteniment
Mòdul que permet la definició del pla de manteniment d'un edifici mitjançant la selecció dels elements d'edificació, de les instal·lacions i de la urbanització dels edificis i el seu entorn.
Estudi, control i gestió de costos durant l'execució de l'obra
Mòdul que permet realitzar el control de costos de l'obra en totes les seves fases des de la perspectiva del Contractista (estudi, oferta, control execució obra, tancament).
Estimació del cost d'una obra previ al projecte
Mòdul que permet compilar informació/dades d'obres finalitzades i posteriorment facilita l'explotació d'aquestes dades amb finalitats estadístiques. |
Per a poder accedir a aquest servei has d'iniciar sessió. |
Subscriu-te als nostres butlletins, en tens 3 per triar!
UNIDisc compta amb una nova funcionalitat: permet la creació de diferents tipus de diagrames en línia.
Aquesta millora s'ha implementat gràcies a la integració de la plataforma draw.io amb UNIDisc, el servei d'emmagatzematge en núvol de la comunitat universitària i de recerca de Catalunya que gestiona el CSUC.
draw.io és una aplicació en núvol que permet generar diagrames de flux, gràfics i esquemes sense necessitat d'instal·lar cap programari.
És molt fàcil d'usar i intuïtiva, gaudeix de gran portabilitat i rapidesa, ja que en pocs minuts es pot crear el diagrama, exportar-lo o guardar-lo.
També permet imprimir-lo i enviar-lo per correu electrònic o compartir-lo amb altres col·laboradors amb UNIDisc.
Crea diagrames amb l'edició en línia que proporciona UNIDisc
Aquesta funcionalitat complementa la part d'edició en línia que ja inclou UNIDisc, que permet la creació de documents de text, fulls de càlcul i presentacions amb l'eina Collabora.
UNIDisc, a banda de la gran capacitat d'emmagatzematge que proporciona, també ofereix altres prestacions, juntament amb la ja mencionada d'edició de documents en línia, com ara la sincronització fora de línia, l'ús optimitzat per a tauletes i telèfons intel·ligents, un alt nivell de seguretat gràcies al sistema de protecció anti Ransomware, la capacitat d'afegir disc addicional privat (Amazon S3, Google Drive, etc.), la compartició de fitxers de forma segura i fàcil dins la comunitat educativa i investigadora gràcies al suport de CloudMesh de Géant, i la creació de grups de treball de diferents institucions per fomentar el treball transversal. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.