text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Un total de tretze formacions i músics de Catalunya i dotze grups més procedents de Colòmbia, Quebec, Portugal, Euskadi, França, Itàlia, Suïssa, Irlanda, Escòcia, Ucraïna, Moldàvia i Bulgària participen aquest cap de setmana a la Trobada d'Acordionistes del Pirineu, que se celebra a Arsèguel i la Seu d'Urgell.
El festival de música tradicional més antic de Catalunya arriba enguany a la 36a edició amb l'objectiu de sempre: posar de manifest la importància de l'acordió als pobles dels Pirineus.
De fet, aquest s'ha convertit ja en el més important d'Europa d'acordió diatònic.
Una de les novetats de l'edició d'aquest any és que el concert d'avui divendres, que habitualment es feia a Arsèguel, se celebrarà a la Seu d'Urgell.
El concert de dissabte i el de l'orquestra de les Colònies i dels Tallers d'Arsèguel que se celebra diumenge s'han programat igual que les anteriors edicions.
La trobada d'Arsèguel i la Seu aquest cap de setmana inclou un gran concert d'intèrprets catalans.
Serà dilluns, 1 d'agost, a la plaça dels Oms de la Seu d'Urgell.
A partir de les set de la tarda, sonaran els acordions diatònics i cromàtics, les panderetes, els violoncels, les flautes, els sacs, les guitarres i els tamborins d'una trentena de músics catalans.
Segons explica el president de l'Associació Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu, Artur Blasco, "enguany s'ha volgut expandir-la fora del municipi".
Així, els acordionistes d'Arsèguel actuaran també a Vilagrassa (2 d'agost); a Puigcerdà (dia 3); a la Pobla de Cérvoles (dia 4); a Castellbò (dia 5) i a Balaguer (dia 6).
Tots els concerts començaran a les 22 hores.
Trobada d'Acordionistes del Pirineu.
A més, dissabte i diumenge, a Arsèguel, hi haurà fira de lutiers
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La directora d'Unicef Andorra, Marta Alberch, va destacar que "cal anar cap una visió de prestacions socials més avançades, més universals".
"Això rebaixa el risc de pobresa infantil", va dir, a més de millorar la tendència cap una taxa de fecunditat més alta, ja que la d'Andorra es troba "als nivells més baixos d'Europa", va destacar el director del Centre de Recerca Sociològica, Joan Micó.
Segons Alberch, s'ha d'ampliar el llindar de renda de famílies que reben prestacions sense deixar fora bona part de la població en risc.
Però la directora de l'Unicef va anar més enllà i va dir que cal emmirallar-se en altres països "que sabem que ho fan bé i que donen ajudes a tothom per facilitar que es tingui fills, i aquestes han d'anar acompanyades de mesures de conciliació familiar i laboral", va remarcar.
Alberch va destacar que en països com Dinamarca o França, on s'ha aplicat una política activa d'afavorir la natalitat, ha disminuït menys la població d'infants i adolescents en relació amb la total.
La població d'Andorra menor d'edat ha disminuït en els darrers anys i ha passat de 14.623 persones el 2008 a 13.781 el 2016, xifra que representa gairebé un 6% menys.
El pes de la població de 0 a 17 anys en el conjunt de la població era del 17,6% l'any 2016.
De fet, per franges d'edat destaca la disminució dels menors de 2 a 3 anys, que en aquest període han baixat un 20%, i més encara els menors d'1 any, que s'han reduït un 32%.
Aquesta dada es relaciona amb la baixa taxa de fecunditat d'Andorra, que se situa al voltant d'1,2 infants per dona en edat de tenir fills (cal recordar, com diu l'informe de l'Observatori, que la taxa necessària per substituir una generació és de 2,1).
"És una taxa de fecunditat molt baixa i el nombre de dones que poden tenir fills també ha baixat perquè la piràmide de la població ha envellit", va comentar el director del Centre de Recerca Sociològica.
França encapçala el nivell de fecunditat europeu amb la taxa més alta, que arriba a 2,1 fills per dona amb edat de tenir fills.
La mitjana europea és d'1,58 fills i l'altre país veí, Espanya, també és a la part baixa de la taula, amb 1,32 fills.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
L'Ajuntament de Barcelona no participarà aquest any en el Festival de la Infància perquè cobra entrada, i organitzarà amb els recursos que habitualment destinava a l'esdeveniment activitats infantils gratuïtes en diversos espais de la ciutat, entre els quals hi ha plaça Catalunya.
El Govern d'Ada Colau ha decidit no participar en el festival, que farà la 51a edició del 27 de desembre al 4 de gener al recinte Montjuïc de la Fira de Barcelona, ha informat aquest dilluns 'El País'.
La tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha assenyalat en declaracions als periodistes que el Govern municipal ha pres aquesta decisió perquè no considera que la seva participació en el festival sigui prioritària, ja que el saló és de pagament i "no totes les famílies s'ho poden permetre".
Amb l'objectiu de posar a l'abast de totes les famílies les activitats infantils i juvenils, l'Ajuntament destinarà els prop de 150.000 euros que habitualment costa l'estand que col·loca a la fira a activitats descentralitzades pels districtes, que és preferible "amb vista a la cohesió social", segons Ortiz.
Aquestes activitats descentralitzades s'organitzaran amb la col·laboració d'entitats i de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) i inclouran circ, teatre i música, entre d'altres, dirigides a un públic infantil i juvenil.
Ortiz ha defensat que, amb la reubicació d'aquests recursos de l'Ajuntament, "la ciutat es beneficia en el seu conjunt sense paralitzar res", ja que la decisió del Govern municipal té un baix impacte en el festival, que es farà amb normalitat, ha dit.
"Cal prioritzar bé els recursos i garantir que es territorialitzen i arriben a tot el món", ha destacat, després del que ha assenyalat que s'estan perfilant els espais en els quals se celebraran les activitats, entre els quals figura plaça Catalunya, on substituiran la pista de gel Bargelona.
En el festival sí participaran els Bombers de Barcelona i la Guàrdia Urbana, que ho faran independentment de l'Ajuntament amb una proposta pròpia.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
De l' 11 al 14 de juliol el barri del Raval celebra la festa major.
Us oferim una tria dels actes de cultura popular més destacats del programa:
La festa major arrencarà el dijous 11 de juliol amb una catifa floral a la plaça de Vicenç Martorell, elaborada per Impulsem SCCL i les Catifaires del Raval, amb la col·laboració de més entitats del barri.
La catifa representarà el cartell de la festa major d'enguany.
Cercavila de les societats corals.
Després de la Festa dels Cors Muts, que es fa per la segona Pasqua, les societats corals del barri tornen a desfilar per la Festa Major del Raval.
Participants: S.C. Gira-sol, S.C. Els Amics, S.C. Rosa d'Abril, S.C. Lo Picarol, S.C. els Moderns del Poble-sec.
Serà el divendres 12 de juliol a les 20.00, amb sortida a la plaça de Joan Amades i final a la plaça de Vicenç Martorell.
El divendres 12 de juliol a la plaça de Vicenç Martorell, el pregó donarà la benvinguda oficial a la festa major.
Enguany, se n'encarregarà Jordi Farrés, de l'Escola de Músics.
Hi haurà una cercavila dels Gegants del Raval, els Bouets i Vaqueta del Raval i els Capgrossos del Raval – Folch i Torres; una actuació de les Corals del Raval; i un concert a càrrec de la Raval's Band.
Els Castellers de Barcelona faran d'amfitrions de la diada de festa major amb els Castellers de Cerdanyola i els Brivalls de Cornudella.
Serà el dissabte 13 de juliol a les 18.00 a la plaça de la Gardunya.
També el dissabte 13 de juliol a la tarda, unes quantes colles bastoneres faran una cercavila pels carrers del Raval.
Començarà a les 18.00 a la plaça del Pedró i s'acabarà a la plaça de Joan Amades, on es faran els balls de lluïment de les colles participants.
El dissabte 13 al vespre, els Diables de la Kinta Forka i el Bou de Barcelona organitzen el correfoc de festa major, que recorrerà els principals carrers del barri.
Abans hi haurà una tabalada amb els músics de les colles.
L'acte començarà a les 21.30 al carrer de Guifré.
El diumenge 14 de juliol se celebrarà la tradicional cercavila de festa major amb els gegants de Ciutat Vella, els Capgrossos de Folch i Torres, els Bouets i la Vaqueta del Raval i la Marxing Band.
Començarà a les 12.00 al Palau de la Virreina i acabarà a la plaça de la Gardunya.
La cantada d'havaneres posarà punt final a la festa major.
Serà el diumenge 14 de juliol a les 20.00 a la rambla del Raval i comptarà amb les actuacions dels grups Mar Blava, Mestre d'Aixa i Mar Endins.
Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares.
Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa. |
Més d'onze milions de vehicles van passar pel peatge dels Túnels de Vallvidrera durant el 2019.
Concretament, en van ser 11.282.251, el que suposa una mitjana diària aproximada de 30.900.
Tot i la dimensió de la xifra, el trànsit en el tram de la C-16 entre Sant Cugat i Barcelona ha experimentat la primera davallada en els últims set anys.
Des del 2014, quan en total hi van passar 9,6 milions de vehicles, havia anat augmentant any rere any.
El 2007 el trànsit pels Túnels va tocar sostre, amb més de tretze milions de vehicles.
A partir de llavors, i coincidint amb la crisi econòmica, va començar una davallada important fins al 2013, quan la xifra de vehicles es va quedar per sota dels 9,5 milions.
Durant la crisi, es va reduir més d'un 27%.
Un fet que es va donar també a bona part dels autopistes de l' Àrea Metropolitana.
El 2019 la baixada de trànsit respecte el 2018 ha sigut molt minsa, un 0,3%, passant de 31.000 a 30.900 vehicles diaris.
De totes maneres, és el primer descens des de la tèorica sortida de la crisis econòmica.
Un dels motius que pot haver contribuït a aquest descens és l'entrada en vigor de la tarifa plana del transport públic, que ha equiparat els preus dels Ferrocarrils de la Generalitat per anar de Sant Cugat a Barcelona amb els de la zona 1.
Aquesta reducció del preu pot haver fet augmentar els usuaris de ferrocarrils.
I és que les línies del Vallès han assolit aquest 2019 un nou rècord de passatgers, amb una xifra de 91 milions.
A més, les estacions de La Floresta, Valldoreix, Sant Cugat, Mira-Sol, Hospital General, Volpelleres i Sant Joan són les que han augmentat més la seva demanda, amb un increment del 9,4%.
Més info: Entren en vigor les tarifes de la zona 1 a Sant Cugat
El possible escenari d' incertesa econòmica també podria ser un dels factors que està frenant el creixement del trànsit als Túnels.
Més info: S'acosta una crisi econòmica a Sant Cugat? |
Facebook llançarà la seva pròpia moneda, Libra, l'any vinent.
La xarxa social es convertirà així en un sistema monetari amb capacitat de gestionar transaccions internacionals.
Els intercanvis es podran fer també a través de Whatsapp o Messenger.
No sembla una mala idea: a la cap i a la fi, si a través de Whatsapp podem enviar fotos, vídeos, o documents, per què no poder enviar diners?
No obstant això, aquesta idea té profundíssimes implicacions que possiblement ara no som encara capaços de mesurar.
"Una moneda digital podria amenaçar l'estabilitat de les monedes físiques?
I si Google i Amazon (i d'altres plataformes digitals americanes i xineses) segueixen el camí de Libra?"
A cop de clic, instantàniament, es podran fer transaccions monetàries en una nova moneda ideada per Facebook.
Libra competirà amb el dòlar, l'euro, el yen o el yuan?
No ho sabem... aquest és l'inici d'un camí inexplorat que, com molts dels camins oberts en l'era de la disrupció digital, anirem coneixent a mesura que avancem.
Una moneda digital podria amenaçar l'estabilitat de les monedes físiques?
I si Google i Amazon (i després, d'altres plataformes digitals americanes i xineses) segueixen el camí de Libra?
Ens encaminem cap a un món gestionat per un mosaic de monedes oficials, regulades per estats i bancs centrals i d'altres emeses per consells d'administració de plataformes digitals?
Tanmateix, forma part de la dinàmica que estan seguint els gegants digitals: el valor financer de Google, Amazon, Apple, Microsoft i Facebook s'apropa ja al PIB d'Alemanya.
I, si segueixen el camí de creixement, potser en 10 anys el valor d'aquestes empreses s'apropi al PIB de la Unió Europea.
Plataformes digitals esdevenen estats paral·lels, amb atribucions fins ara pròpies dels estats.
La seva influència, de fet, supera la de la major part de nacions del planeta.
El seu funcionament sembla més raonable que el del famós bitcoin (que també se sustenta en blockchain ), dubtosa moneda virtual.
Malgrat la seva fama, i la revalorització recent, no està clar qui o què hi ha al darrera de bitcoin.
El seu component ideològic (manca de control central) té febleses operatives (com i qui regula el nombre de bitcoins en circulació, o la manca de control fiscal, que l'abona per transaccions poc clares), i efectivament, a la pràctica, encara sorgeixen més ombres (estranyes "granges" de fabricació de bitcoins a la Xina i excés de consum energètic del sistema per les seves exigències de computació).
Tot plegat, potser òptim per ràpids guanys especulatius però molt dubtós en el seu conjunt.
Libra, la moneda de Facebook, sembla més sòlida que bitcoin.
La idea de Facebook és estabilitzar Libra amb una indexació a una cistella d'actius financers, evitant així les bombolles especulatives.
Les operacions en cada país haurien de complir amb les lleis de blanqueig de capitals, i un organisme central, establert a Suïssa, i format per una sèrie d'organitzacions com Visa, Mastercard, PayPal o Uber prendria les decisions sobre l'evolució de la nova moneda.
Sorprenentment (o no), en aquest consorci, de moment, no hi ha cap banc.
Amb aquest moviment, Facebook es convertiria en una espècie de sistema econòmic propi, obert a 2.400 milions de persones (els seus usuaris).
Libra permetria un ràpid hiperfinançament de Facebook.
Si cada usuari comprés, per exemple, 1.000 dòlars en Libres, el volum de circulació seria de 2.4 bilions (gairebé dues vegades l'economia espanyola), i convertiria a Facebook en una de les entitats financeres transnacionals més grans del món, amb una potestat reservada fins ara a les autoritats monetàries dels països: posar més o menys moneda en circulació.
No està clar l'efecte en l'estabilitat financera global que aquest tipus de moviments podrien tenir.
I això és només el començament: què passaria si es comencessin a fer transaccions comercials a gran escala a través de la xarxa de Facebook?
O, per veure-ho més clar, què passaria si a continuació Amazon creés la seva pròpia moneda (i forcés a fabricants i a consumidors -els primers atrapats pel poder de negociació d'Amazon i els segons fidelitzats i addictes a l'empresa- a operar en la seva moneda virtual)?
L'assalt digital al sistema financer global no ha fet més que començar: què passaria si Google aconseguís permisos per gestionar dipòsits bancaris, i poguéssim ingressar la nostra nòmina en Google Bank, que ens oferiria un nivell de retorn/ risc perfectament calibrat, amb algoritmes d'intel·ligència artificial que invertirien a la velocitat de la llum els nostres estalvis, de forma dinàmica, en qualsevol lloc del planeta?
Quin banc clàssic s'hauria transformat digitalment per batre a Google?
Quins efectes pot tenir tot això en la democràcia?"
L'efecte de tot això pot ser una disrupció massiva del sistema financer.
No obstant això, és Facebook una empresa fiable per constituir-se en banc, o en subsistema monetari?
Recordem que acaba de ser multada amb 5.000 milions de dòlars per cedir dades personals de 80 milions d'usuaris a una empresa com Cambridge Analytica, que aparentment les utilitzava per alterar processos electorals.
Quins efectes pot tenir tot això en la mateixa democràcia?
La influència de les plataformes digitals, ampliades al control de subsistemes financers, seria incalculable.
L'expansió d'aquests depredadors digitals s'assembla a un Big Bang: s'estenen arreu.
Com més grans són, més dades tenen, millor poden entrenar els seus algoritmes, més intel·ligència de mercat, més usuaris, més ingressos, més capacitat de fer R+D, millors algoritmes i més força per envair d'altres sectors i obtenir noves dades per iniciar el cicle.
No només la seva dimensió comença a ridiculitzar molts països.
També comencen a assumir funcions reservades fins ara als estats (i, específicament, als estats líders), com l'exploració espacial (el fundador d'Amazon lidera missions que pretenen aterrar a la lluna el 2024), o la investigació fonamental (especialment, la relacionada amb intel·ligència artificial).
Ara poden capturar part de la política monetària.
I acabaran, en si mateixes, convertir-se en sistemes econòmics propis.
No conquerint els mercats, sinó essent els mercats. |
El president de la Comissió Europea s'acomiada de l'Eurocambra lamentant la sortida del Regne Unit
Juncker sobre el Brexit: "Ha estat una pèrdua de temps i d'energia" / EFE
El llenguatge diplomàtic i contingut, estudiat fins l'última coma, és característic d'una Unió Europea acostumada als equilibrismes, però Jean-Claude Juncker ja se'n va i l'eterna i rocambolesca negociació del Brexit li ha facilitat deixar clar que n'ha acabat tip.
"La discussió de la marxa del Regne Unit ha ocupat molts debats.
Hem hagut de perdre molt de temps parlant del Brexit.
Ha estat una pèrdua de temps i una pèrdua d'energia", ha etzibat l'encara president de la Comissió Europea.
L'Eurocambra estava disposada a exprimir tots els terminis al màxim per ratificar aquest mateix dijous el nou acord del Brexit si la Cambra dels Comuns aconseguia donar-li llum verda a Londres.
Però, de nou, Westminster no ha estat capaç de fer-ho i el Parlament Europeu, que també reivindica el seu paper, té clar que no farà cap pas fins que tot estigui aclarit a l'illa britànica.
Ahir, el president de l'Eurocambra, David Maria Sassoli, assegurava que la ratificació per la seva banda seria sempre després de Londres.
I així ho ha constatat també Juncker: "És inimaginable que aquesta cambra ratifiqui l'acord abans que Londres.
Primer Londres, després Estrasburg".
Juncker ha reivindicat tota la feinada feta des de Brussel·les per evitar un Brexit caòtic malgrat totes les complicacions vingudes des des Londres i s'ha felicitat: "Com a mínim ens podem mirar als ulls i dir que hem fet tot el possible per aconseguir un Brexit ordenat".
També s'hi ha referit el president del Consell Europeu, Donald Tusk, que sempre ha estat una veu contundent contra el Brexit.
La feina de Tusk és la de servir d'engranatge entre tots els líders de la Unió Europea (encara 28), però el polític polonès li ha donat un perfil més polític a un càrrec tradicionalment poc compromès.
Tusk ha deixat clar que accepta la petició de pròrroga (a contracor i no signada) enviada pel govern britànic.
Per això ha obert converses amb la resta dels líders, però ha deixat clar que "un no acord del Brexit mai serà la nostra decisió".
De moment, però, la UE va a remolc de Londres admetent que la situació és "complexa", com ha dit el mateix Tusk, desitjant aclariments a Westminester i ponderant, mentrestant, fins on es pot tornar a allargar la situació tenint en compte que ja hi ha una nova petició de pròrroga sobre la taula.
Per ara, es dona per fet que es concedirà un ajornament tècnic de tres mesos si serveix per fer cristal·litzar l'actual acord.
Si s'ha d'anar més enllà –com pot passar si, a Londres, tiren endavant esmenes que pretenen votar l'acord en un referèndum per exemple–, França ja pressiona perquè s'exigeixin eleccions britàniques o, fins i tot, un nou referèndum del Brexit.
Els dos líders també han estat contundents, com ja és habitual, amb l'impediment per a Macedònia del Nord i Albània de començar les negociacions amb la Unió Europea per a una posterior entrada.
Tots dos països han estat fent reformes els últims anys per complir els estàndards europeus i poder engegar aquestes converses.
Ja fa temps que les institucions europees insten els líders de la Unió Europea a donar llum verda a aquest tràmit –que implica l'obertura de negociacions, no l'entrada automàtica, ja que és un procés que s'allarga anys–, sobretot després que Macedònia del Nord es canviés fins i tot el nom.
Però cal unanimitat, i França va torpedejar una àmplia majoria a favor de cedir.
El president francès, Emmanuel Macron, bloqueja aquesta qüestió perquè sosté que cal reformar tot el sistema d'ampliació abans d'obrir noves converses.
"Estic molt decebut per la decisió del consell; tenen dret a negociar.
Ha estat un gran error no obrir converses amb aquests dos països.
És un gran error perquè afecta dos països europeus i els seus cors, i crea la impressió que quan fas promeses no les mantens", ha lamentat Juncker afegint, a més, que d'aquesta manera "ningú ens respectarà arreu del món".
En la mateixa línia s'ha pronunciat Tusk, que s'ha acomiadat de Juncker admetent que en ocasions han tingut "discrepàncies polítiques", però ha agraït poder-s'hi referir com un "amic".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El jugador de bàsquet Rudy Fernández, del Reial Madrid, pateix una hèrnia discal que l'obligarà a passar pel quiròfan, motiu pel qual podria arribar a estar tres mesos sense jugar.
Rudy, de 30 anys, arrossega problemes a l'esquena des de la seva etapa a la NBA i va recaure en l'últim Eurobasket disputat al setembre, la qual cosa li va impedir brillar en el campionat i el va martiritzar amb dolors, fet al que s'hi va sumar un fort cop rebut a la mateixa zona en la final jugada contra Lituània.
Aquests dolors li van impedir participar a la final de la Copa Intercontinental que el Reial Madrid va guanyar al Baurú a Sao Paulo i a la Supercopa celebrada a Màlaga i en la qual el seu equip va ser eliminat en semifinals per l'Unicaja.
Rudy va jugar divendres passat poc més de deu minuts en el partit d'Euroliga disputat a Belgrad davant l'Estrella Roja, en els quals no va anotar cap punt, i no va poder participar aquest diumenge en l'últim compromís de lliga del seu equip davant el Dominion Bilbao Basket a l'espera de les proves mèdiques que aquest dimarts han confirmat la seva lesió.
La intervenció quirúrgica arriba en un mal moment per al seu equip ja que està obligat a guanyar els seus propers tres partits europeus per passar al Top 16 de l'Eurolliga, ja que actualment és cuer del Grup A amb tan sol dues victòries en set partits.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El dirigent del PSOE intenta fer un gir social a la seva campanya mentre ignora les revindicacions de Catalunya i el País Valencià *** Una manifestació multitudinària tanca un Nou...
Milers de persones es manifesten pels carrers de València pel Nou d'Octubre
Unes 15.000 persones, segons els organitzadors, han reivindicat un any més la millora del finançament...
L'editora Rosa Serrano reivindica la combativitat com 'una necessitat en la vida'
Ximo Puig destaca que els guardonats amb els Premis Nou d'Octubre 'encarnen els millors atributs del poble valencià'...
Puig alerta l'estat espanyol: 'La paciència té un límit'
El president recorda que fa 'massa anys' que el Consell reclama un finançament just...
Un Nou d'Octubre enmig del desconcert
La incapacitat del PSPV d'aconseguir una millora del finançament marca una diada que tornarà a ser reivindicativa...
Espanya torna a menysprear els Mossos
La Generalitat accepta l'enviament d'un nou contingent de la Guàrdia Civil a Catalunya després de demanar-ne l'expulsió al parlament *** Les Illes Balears, Còrsega, Sardenya i Gozo...
L'extrema dreta torna a programar una manifestació contra la Comissió 9 d'Octubre
L'Ajuntament de València i la delegació del govern espanyol engeguen la maquinària per a garantir la seguretat durant la festivitat del Nou d'Octubre...
Què en queda, del Primer d'Octubre?
Qüestionar la legitimitat del referèndum des de l'independentisme és la coartada per a justificar la renúncia a aplicar-ne el resultat *** La Generalitat diu que les retallades no...
Puig celebra el fracàs de l'extrema dreta durant el Nou d'Octubre
El president de la Generalitat valora positivament la diada del País Valencià...
'Es pensaven que no vindríem i en som més que mai'
Crònica de la multitudinària manifestació del Nou d'Octubre a València...
Processió cívica: 'Això comença a canviar'
La Processó Cívica del Nou d'Octubre també constata com la crispació va perdent intensitat....
[VÍDEO] La germana de Guillem Agulló llegeix el manifest de la mobilització del Nou d'Octubre
La mobilització del Nou d'Octubre ha aplegat més de 15.000 manifestants...
El Nou d'Octubre mira més enllà del finançament i serà un clam per a 'fer país'
La convocatòria de la Comissió 9 d'Octubre coincideix amb set manifestacions més, a la mateixa hora · Algunes són de la ultradreta...
Un Nou d'Octubre entre l'horitzó electoral i l'amenaça ultra
La pugna entre el PSPV i Compromís amb vista a les eleccions autonòmiques marca una diada amenaçada per les provocacions de l'extrema dreta...
Nou d'Octubre 2018: guia de totes les manifestacions de València
Tot allò que us cal saber de les manifestacions que recorreran els carrers de València durant la Diada...
La Comissió 9 d'Octubre fa responsable la delegació del govern espanyol dels incidents que puguin causar els ultres
La comissió demanava de separar recorreguts però Fulgencio ha preferit augmentar el dispositiu policíac...
El delegat del govern espanyol a València garanteix la seguretat durant el Nou d'Octubre
Juan Carlos Fulgencio assegura a la comissió organitzadora de la manifestació que s'ha reforçat el dispositiu policíac per evitar atacs ultres...
El PSPV i la UGT no assistiran a la manifestació del Nou d'Octubre
La Comissió 9 d'Octubre demana al delegat del govern espanyol a València que no faci coincidir set convocatòries a la mateixa hora...
L'ultimàtum de Torra a Sánchez revifa les tensions entre Junts per Catalunya i ERC *** El PSPV i la UGT no assistiran a la manifestació del Nou d'Octubre *** Els socialdemòcrates a...
La Generalitat portarà els actes institucionals del Nou d'Octubre a Madrid i Brussel·les
N'han programat una cinquantena de relacionats amb la música, el teatre, la gastronomia i la tradició...
Toni Gisbert (ACPV): 'Si hi ha incidents el 9 d'Octubre demanarem la dimissió del delegat del govern espanyol'
Entrevista al secretari d'Acció Cultural del País Valencià sobre la manifestació del 9 d'Octubre...
La polèmica sobre l'absència de Torra a l'acte és una cortina de fum per a tapar que el corredor no estarà enllestit el 2021, com va dir el ministre, sinó el 2025 *** El delegat de...
El delegat del govern espanyol atribueix la passivitat de la policia el Nou d'Octubre als trasllats a Catalunya
Juan Carlos Fulgencio assegura que enguany la policia no permetrà que hi hagi agressions...
L'objectiu de les forces de seguretat espanyola era crear una situació de violència per justificar la repressió posterior, però no ho van aconseguir *** El delegat del govern espan...
Compromís demana al govern espanyol un pla per a evitar un nou boicot violent al Nou d'Octubre
L'any passat hi hagué desenes d'agressions i intimidacions a col·lectius, representants públics i partits polítics a València...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Després de la darrera actualització de la llista de països i jurisdiccions qualificades d'alt risc pel Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI), la Unitat d'Intel·ligència Financera d'Andorra (Uifand) ha emès un nou comunicat tècnic actualitzant també el llistat.
Així, i davant d'un risc "molt elevat" i per tant d'"alerta màxima" es prohibeix qualsevol relació comercial o transacció financera amb Corea del Nord, a la vegada que es demanen "mesures reforçades de diligència deguda" davant qualsevol relació o transacció amb l'Iran.
Així mateix, es recomana reforçar també les mesures amb països jurisdiccions com Albània, Bahames, Barbados, Botswana, Cambodja, Ghana, Iemen, Islàndia, Jamaica, Maurici, Mongòlia, Myanmar, Nicaragua, Pakistan, Panamà, Síria, Uganda i Zimbàbue.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Em poso en la teva pell i puc comprendre l'odi que transpires cap a alguns catalans.
Si jo estigués en el teu lloc, em passaria exactament el mateix.
Si a mi l'Estat espanyol em traspassés uns 8 milions d'euros anuals al meu compte per mantenir-me jo i la meva família, més la pluja de milions que em reserva per anar-me subvencionant un festeig darrere un altre i per costejar-me un ampli patrimoni, doncs és més que probable que aquells catalans que pensen que se m'ha d'acabar la ganga no em fossin gens simpàtics.
També arribo a entendre que defensis amb tots els ets i uts una constitució que impedeix que siguis perseguit judicialment (tot i que segur que tu no ets tan xoriço com alguns de la teva família) i que t'autoritza a decidir a tu solet quin ha de ser el teu sou.
I deu ser orgàstic poder regalar a la teva filla un collaret de 50.000 euros o un obsequi d'un valor similar.
La meva farà anys i no sé si li compraré una bicicleta o un joc de taula (el toisó aquell, potser me'l llançaria pel cap), perquè la vaca no dona per a més.
Per tot plegat i per altres motius que no em caben en aquest article, em solidaritzo amb tu i et dic sincerament que t'entenc i que sintonitzo amb la ràbia que et desperten aquells quatre arreplegats que enarboren l'estelada.
Confiem, això sí, que no ho encomanin a la resta d'Espanya.
Signat: una catalana que no era independentista però que s'hi ha convertit gràcies a personatges com tu.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Els ciutadans estan d'acord amb què Catalunya tingui seleccions esportives pròpies.
Aquesta és una de les conclusions més rellevants d'un sondeig d'opinió realitzat per l'empresa Tàstic abans de la Diada a una mostra de més de 1.000 persones majors d'edat.
En l'enquesta també s'han consultat altres qüestions relacionades amb l'esport, les seleccions catalanes i les accions dels governs català i espanyol.
Un 64,4% dels enquestats està d'acord amb les seleccions catalanes, i només un 18,1%, no.
Aquests percentatges demostren que gairebé dos terços dels enquestats donen suport a la representació catalana amb equips propis en les competicions internacionals.
Segons els partits que van votar en les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya, els votants de CiU, ICV-EUiA, Esquerra i SI, són partidaris de les seleccions catalanes en més d'un 70%.
Al PSC hi ha més gent que dóna suport a les seleccions catalanes que no pas que hi estan en contra (39% i 24,3%, respectivament) mentre al PP, tot i les manifestacions dels dirigents del seu partit, un 35,1% dels seus votants està d'acord amb què Catalunya tingui seleccions esportives pròpies.
El percentatge més baix de favorables es registra entre els votants de C's, amb un 25%.
El joc brut espanyol és evident
Un altre aspecte que queda clar en el sondeig és que els ciutadans perceben clarament que l'estat espanyol intenta impedir de totes les maneres la participació de les seleccions catalanes.
Un 60,2% no està d'acord amb la sentència del Tribunal Constitucional que impedeix que les seleccions catalanes i espanyoles puguin enfrontar-se en competicions oficials.
Per contra, només un 27,6% la veu amb bons ulls.
En el mateix sentit, un 70,8% dels catalans creu que el govern espanyol posa totes les traves possibles per a impedir el reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes.
Per contra, només un 13,8% no ho veu així.
La presència de catalans justifica el suport a la selecció espanyola
Gairebé un 70% dels catalans dóna suport a Espanya quan juga una competició oficial, com l'Eurocopa o els Jocs Olímpics.
D'aquesta xifra, més de la meitat, un 44,5% del total, asseguren que ho fan perquè els esportistes catalans en formen part o perquè no hi ha una selecció catalana.
En canvi, un 20% no hi dóna suport en cap cas.
Els esportistes han de fer un pas endavant
La meitat dels enquestats, un 49,2%, creu que els esportistes catalans de renom s'han de pronunciar a favor de les seleccions catalanes.
Per contra, un 30,5% creu que no.
La gent valora que en els últims anys hi ha hagi hagut esportistes que han defensat la participació internacional de seleccions catalanes, com el jugador d'hoquei i actual secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, o la corredora de muntanya Núria Picas.
Malgrat tot, també hi ha una bona part de la població que pot considerar que pel fet d'estar en una situació complicada, no els pertoca a ells fer el pas definitiu.
El Govern ha de donar-hi suport
Més de la meitat dels ciutadans, en concret un 60,7%, pensa que el govern de la Generalitat ha de donar suport polític i econòmic a la reivindicació i al reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes.
La ciutadania reclama al Govern que s'impliqui en la defensa de les Seleccions, igual que va fer el Parlament amb la resolució de dijous passat, on instava l'executiu català a prioritzar les federacions catalanes reconegudes internacionalment en els pressupostos de matèria esportiva.
Per contra, només un 28,5% no creu que el govern català hagi d'intervenir-hi.
El partit nadalenc, una tradició intocable
Finalment, només un 18,4% dels enquestats no està d'acord amb què la selecció catalana de futbol faci partits cada Nadal encara que sigui amb rivals de poca rellevància.
Per contra, un 66,3% consideren que aquest és un moment especial de l'època nadalenca i s'ha de mantenir.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
És la primera vegada que la fiscalia de Tarragona sol·licita la pena privativa de llibertat més elevada que preveu el Codi Penal
Tarragona.-L'acusat de matar la jove tarragonina Meritxell Vall, de 32 anys, en una tenda de campanya l'any 2015 a Tarragona, Stanislav R., s'enfronta a la pena de presó permanent revisable per un delicte d'assassinat i a cinc anys de presó per un delicte de violació en grau de temptativa.
Segons han assenyalat a l'ACN fonts judicials, es tracta del primer cas a Tarragona en què el ministeri públic recorre a aquesta figura delictiva, que és la que preveu la màxima pena privativa de llibertat del Codi Penal reformat l'any 2015.
El cas es podria jutjar per procediment sumari ordinari i no amb un jurat popular per la concurrència del delicte sexual, segons les mateixes fonts.
La vista encara no està fixada, però es preveu que se celebri en els pròxims mesos a la secció segona de l'Audiència de Tarragona.
Segons el relat del fiscal, el processat Stanislav R., de 35 anys i de nacionalitat eslovaca, vivia en un campament proper a un altre assentament situat al camí de la Budallera on, des de finals del 2015, la jove Meritxell Vall vivia en una tenda de campanya.
L'home coneixia a la noia perquè tenien amistats en comú.
El 9 d'octubre del 2015 al vespre, la noia es va dirigir a un supermercat, del qual en va marxar sobre les nou i es va dirigir posteriorment al seu campament.
Durant la nit, va mantenir comunicacions telefòniques fins a dos quarts de dotze de la nit i va utilitzar la connexió de dades, per última vegada, a les 2:50 hores de la matinada.Aquella matinada del 10 d'octubre, el processat, sabent que la noia es trobava sola vivint al campament i aprofitant tant la "nocturnitat" del moment i les circumstàncies "d'aïllament" del lloc, la qual cosa produïa una "anul·lació de les capacitats de defensa" -remarca el fiscal-, es va dirigir cap a la noia i va atemptar contra la seva llibertat sexual.
"S'hi va abraonar sobtadament i la va amenaçar almenys amb una arma blanca que duia per a aquest fi, traient-li de manera violenta la roba que portava, arrencant-li els pantalons amb la roba interior i les sabatilles, un top i un fulard que duia posat, realitzant-li tocaments diversos per a continuació intentar penetrar-la sense èxit degut a la resistència de la víctima, arribant a ejacular a l'exterior de la zona vaginal", relata el fiscal.Tot seguit, continua el ministeri públic, l'acusat, amb "clara intenció d'evitar que la víctima pogués arribar a delatar-lo i que, per tant, fos descobert", amb l'arma blanca que duia i "amb la finalitat d'acabar amb la seva vida, li va clavar múltiples ganivetades pel cos mentre la víctima intentava defensar-se sense èxit, augmentant de manera deliberada el seu patiment, ocasionant-li una gran quantitat de ferides incises per arma blanca, a nivell de regió toràcica anterior i posterior, i del braç esquerre, produint-se la mort a causa d'un xoc hipovolèmic provocat per l'hemorràgia de múltiples ferides d'arma blanca".
El cos de la víctima va ser localitzat una setmana més tard a l'interior d'una de les tendes de campanya, cap a les set de la tarda del 17 d'octubre, en avançat estat de descomposició, despullat, en posició decúbit lateral esquerre, sobre un matalàs i tapat amb un edredó.
El cadàver presentava una vintena de lesions incises i, a prop, els agents de la policia científica hi van localitzar un telèfon propietat de l'home.
El processat va ser detingut pels Mossos d'Esquadra l'1 de desembre a Tarragona i, dos dies després, el jutge en va decretar el seu ingrés provisional a presó.
La fiscalia l'acusa d'un delicte de violació en grau de temptativa pel qual sol·licita una pena de cinc anys de presó i d'un delicte d'assassinat pel qual sol·licita la pena de presó permanent revisable.En el delicte d'assassinat el fiscal aprecia que hi concorren la traïdoria, l'acarnissament "augmentant deliberadament i inhumana el dolor" i la voluntat d'evitar que es descobreixi la comissió d'un altre delicte.
A més, hi introdueix un punt de l'article 140 del Codi Penal que determina la presó permanent revisable: la circumstància que el fet fos "subsegüent" a un delicte contra la llibertat sexual que l'autor hagués comès sobre la víctima.
En concepte de responsabilitat civil, el ministeri fiscal sol·licita que el processat indemnitzi els pares de la víctima amb 100.000 euros cadascun.
El judici se celebrarà en els pròxims mesos a l'Audiència de Tarragona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les actuacions dels equips professionas de la salut en relació a l'àmbit de els drogodependències segueixen unes línies estratègiques marcades al Pla Director de Salut Mental i Adiccions.
Informació en reducció de danys d'equips professionals a persones consumidores: |
Élite, una de les sèries originals de Netflix fetes a Espanya, ha estat renovada per a una tercera temporada.
La plataforma va anunciar-ho ahir, quan falta una setmana perquè s'estreni la segona part de la ficció.
Segons va avançar Bluper, les dues temporades s'haurien gravat conjuntament i, per tant, la tercera part podria arribar durant el 2020.
La principal novetat que presentarà la sèrie a la seva segona temporada serà l'arribada de tres nous estudiants a Las Encinas: Cayetana (Georgina Amorós), Valerio (Jorge López) i Rebeka (Claudia Sales). |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Maria Joana Querol Beltrán -Bisbat de Tortosa ) El dimecres, 19 de febrer, el consiliari diocesà del moviment Vida Creixent, Joan Bajo Llauradó, va fer la segona xerrada del curs 2019-2020 a l'Espai Patronat, dintre el cicle de conferències trimestrals organitzades per aquest moviment de gent gran.
El fil conductor de les tres xerrades d'aquest curs és: "La soledat en la gent gran.
La pobresa silenciosa", amb la col·laboració del Consell Municipal de la Gent Gran de l'Ajuntament de Tortosa.
"Estar en soledat: alliberar-se de l'afecció, obrir-se a la suficiència", va ser el tema de la xerrada.
En les persones grans la qualitat de relacions disminueix i es planteja un futur complex.
No sols es tenen problemes de soledat, sinó que hi ha una xarxa social molt feble que no sap acompanyar en els moments més forts de les emocions d'aquestes persones: tristesa, abatiment, desencís, nostàlgia...
La soledat apareix com una estranya companya de la persona gran.
Soledat per distanciament social i per aïllament afectiu, podent arribar a sentir que ja no pertanyen al seu entorn familiar, de veïnat, de barri i àdhuc de poble.
Des de la perspectiva evolutiva, es defineix la soledat com la set de relacions socials.
És una condició psicològica i social que inclou aspectes emocionals i cognitius, arribant a valorar insuficient el recolzament social rebut.
Diferents estudis realitzats constaten que la soledat preocupa cada vegada més, ja que amb facilitat apareixen crisis que amenacen el procés d'envelliment: canvis corporals interns i externs, pèrdues de rol social i familiar, pèrdua de persones estimades i significatives per a la seua vida, malestar, disminució d'activitat, sentiment d'inutilitat, enfrontament amb la mort i assumir-la, etc. La soledat és la sensació subjectiva de tenir menys afecte per part de les persones amb qui ens relacionem.
En aquesta etapa de la vida apareixent diferents crisis.
Crisi d'identitat: la persona gran se n'adona que ja no és el qui era, viu amb la incertesa de futur i tendeix a replegar-se a si mateixa.
Viu una transformació ràpida de les seves capacitats físiques i intel·lectuals, fins i tot de la seva manera de viure.
La crisi d'autonomia: la persona es veu alterada pel deteriorament físic.
També es veu afectada la seva autonomia psicològica i moral, arribant a sentir-se expropiada de la capacitat d'autodeterminació.
S'accelera el procés de deteriorament i es genera la sensació de dependència i apatia.
Crisi de pertinença: Com la persona gran ja no és productiva, se sent aïllada i descriminada, malgrat que la soledat pot ser imposada o buscada.
Però és molt important que enmig de la soledat que experimenten les persones grans està la resiliència, que és la capacitat humana de fer front a les adversitats de la vida, superar-les i sortir-ne enfortit.
Davant les situacions negatives cal tenir adaptacions positives.
En la soledat sobrevinguda per les diferents pèrdues que pateix, aconsegueix l'actitud resilent quan conserva la pròpia identitat davant aquests esdeveniments i, cerca i troba les habilitats i capacitats necessàries per superar aquestes situacions de sofriment.
Ajuden a la resiliència la neuroplasticitat, que és la capacitat del cervell per adaptar-se i desenvolupar els processos necessaris per aconseguir situacions amb èxit.
També el sistema immunològic actua com a reparador de situacions negatives i patològiques.
L'aïllament social predisposa a patir certes patologies i fins i tot poden precipitar la mort.
Hi ha uns factors que ajuden la persona gran a ser resilent: Control personal, que consisteix en saber autogestionar-se per vèncer la soledat.
Actitud optimista, que porta una fortalesa psicològica necessària per lluitar contra "la mort social".
Emocions positives que condueixen a tenir tolerància amb les relacions amb els altres: amor, perdó, altruisme, gratitud, solidaritat...Un factor molt important és l'espiritualitat, ja que ajuda a afrontar els canvis i proporciona un estat de benestar.
També hi ha unes condicions que ajuden a la persona gran a afrontar la soledat: Acceptació dels canvis, és a dir assumir-los a tots els nivells.
Aconseguir metes saludables i projectes d'aprenentatge: "El saber no ocupa lugar".
Participació social, ja que és bo conservar les xarxes socials i fins i tot augmentar-les.
Gestió de les emocions, és a dir, control d'estabilitat emocional per a no tancar-se en un mateix.
Visió de futur, ja que gràcies a la resiliència la persona gran aconsegueix estar amb pau amb el passat i perdona i oblida de manera conscient.
Quan aconsegueix activar les seves habilitats de resiliència millora la qualitat de vida i gaudeix del seu propi benestar personal.
L'activació dels recursos de resiliència davant la soledat, porten a les persones grans a una estimulació positiva de la seva autovaloració i autoestima. |
Deu dies després de les eleccions costa trobar una interpretació satisfactòria del lloc on ha quedat la política catalana.
D'interpretacions n'hi ha, i algunes de molt contundents.
Però no sé si s'han posat en circulació per tal d'entendre amb lucidesa on som o per tal de forçar que les coses siguin d'una determinada manera.
Passa sempre: en el discurs dels agents polítics -que no són tan sols els partits- serveix per explicar la realitat, però també per construir-la.
L'actor de la política no sempre diu el que pensa.
De vegades diu el que pensa que li convé dir.
Em fa l'efecte que en les interpretacions que han circulat de l'endemà de les eleccions hi pesa més el que convé dir que l'anàlisi d'on som.
Interpretar és una manera de fer propaganda.
Només cal que els actors polítics no es creguin la seva propaganda.
Que diguin el que creuen que els convé dir, però que en algun moment -encara que sigui discretament- pensin què passa en realitat, encara que no els convingui.
Per exemple, en bona part dels discursos que ens vénen del nacionalisme espanyol hi ha el risc que es creguin la seva pròpia propaganda.
Ens diuen que les eleccions del 25 de novembre van avortar l'onada sobiranista que vivia Catalunya.
Com que en la seva tesi tot era estrictament un invent del president Mas, aturat en les urnes -i en una campanya electoral d'una agressivitat sense precedents-, el procés es pot donar per liquidat.
Alegria perquè la seva estratègia agressiva per avortar-ho ha tingut èxit i proclamació de la pròpia victòria.
Això és el que diu la propaganda.
Però crec que farien bé de no creure-se-la gaire.
El sobiranisme no és un invent de Mas, tot i que el lideri i el vulgui liderar.
Hi ha un corrent de fons en la societat catalana, que és previ i que no s'ha aturat.
El nacionalisme espanyol, davant d'allò que anomenen l' órdago secesionista, ha salvat en les eleccions un match ball, però no sembla clar que estigui guanyant el partit.
La propaganda recomana cantar victòria.
Però l'anàlisi fa que aquest càntic sigui prematur.
Hi ha majoria sobiranista al Parlament.
I hi ha un malestar nacional -sumat i vinculat al malestar social- que no ha desaparegut ni ha reculat.
Però el risc de creure's la pròpia propaganda existeix també a l'altra banda, a la del catalanisme.
Potser com a reacció a la ràbia que fa el discurs que ens diu que el sobiranisme català ja ha estat vençut, hi ha un discurs que diu que el resultat de les eleccions va ser magnífic per al procés sobiranista o que, en qualsevol cas, no l'ha afeblit.
També això és l'optimisme de la voluntat, més que el realisme de la raó.
Perquè el procés cap a la consulta i la independència anés bé -al marge de consideracions partidistes- calia afrontar-lo amb la màxima força possible.
Prou complicat és el procés, que necessita visualitzar al màxim la seva força democràtica davant de la societat catalana, d'Espanya i de l'opinió pública internacional.
Això demanava un lideratge enfortit per les urnes, un govern amb una sòlida majoria al darrere i un Parlament en què el sobiranisme tingués un pes molt contundent.
Hem sortit de les eleccions amb un lideratge afeblit, però sense alternativa; una majoria governamental agafada amb pinces i un sobiranisme menys fort i més esquerdat del que caldria.
L'estratègia de confrontació de l'Estat s'ha demostrat efectiva.
Si a més no hi ha govern de coalició, sinó un govern en minoria amb suports selectius des de fora, no es pot dir que es comenci el procés amb la màxima força imaginable.
La propaganda del nacionalisme espanyol diu que el fil roig de la reivindicació catalana s'ha trencat.
Una part de la propaganda sobiranista diu que es manté tal com estava o que fins i tot s'ha reforçat.
Està molt bé, com a propaganda.
És el que convé dir, a uns i altres.
Però em sembla que a uns i altres -però sobretot a nosaltres- ens convé que al costat del discurs de la propaganda hi hagi el discurs de l'anàlisi.
I al meu parer l'anàlisi no diu ni una cosa ni l'altra: ni el fil s'ha trencat ni està com estava.
Entrem al procés en la posició més feble de les possibles sense que es pugui donar per trencat.
Al meu parer, aquest és el mapa de la situació.
I per pensar estratègies va bé mirar-se els mapes reals.
Si fas servir el mapa construït per la teva propaganda -que diu que el fil s'ha trencat o que està encara més fort-, el més probable és que et perdis.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
William Perkin i les albors de la indústria química
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
«En el camp de l'observació, l'atzar només afavoreix les ments preparades.»
La frase la va pronunciar en 1854 Louis Pasteur, però ben bé podria haver-la signat William Henry Perkin (1838-1907).
I això que la Setmana Santa de 1856, als seus divuit anys, no passava de ser un simple estudiant del Royal College of Chemistry de Londres.
I el seu laboratori, una cambra ben senzilla en l'últim pis de la casa dels seus pares a l'East End.
Allí havia instal·lat una rudimentària col·lecció d'instrumental i reactius amb els quals s'afanyava durant les hores lliures.
No sembla molt, però, amb aquestes armes tan humils i la ingenuïtat de la joventut com a únic aval, estava a punt de fer un dels descobriments científics més importants de la seua època.
La seua meta desbordava ambició: ni més ni menys que la síntesi de la quinina.
El director del seu institut, l'alemany August Wilhelm von Hofmann, havia fantasiat a classe amb la idea de produir aquest antipalúdic essencial per a l'expansió de l'Imperi britànic a partir de quitrà d'hulla, un residu molt abundant en aquells dies perquè s'originava en l'elaboració del gas per a l'enllumenat.
Així que allí el tenim, en el seu paper d'alumne avantatjat, emportant-se els deures a casa sense més premi que l'obtenció d'una pasta fosca en la qual no s'albirava la menor petjada del fàrmac.
Però no anava a donar-se per vençut, i ací detectem la primera de les seues múltiples virtuts.
Encara tindria perseverança suficient per a dissoldre la mescla en alcohol etílic i manipular-la pacientment fins a descobrir que tenyia de violeta la seda (Garfield, 2001).
No era aquesta una troballa qualsevol.
Durant la seua llarga història, l'ésser humà havia depès de tints procedents de la naturalesa per a fer més lluïdores les seues peces de roba.
Els millors, aquells que confereixen a la vestimenta una coloració vistosa resistent a les rentades, resultaven enormement cars i per tant font d'abundants beneficis.
Perkin, a més, s'havia topat amb un compost capaç de proporcionar una tonalitat de particular significació.
La de la porpra de Tir, un dels majors símbols de grandesa del món antic.
La seua primera decisió va consistir a abandonar els utòpics experiments per perseguir la quinina i concentrar-se en la troballa inesperada i sondejar la seua utilitat real.
Per a fer-ho, i després de millorar el procés de síntesi del seu malva, va enviar una peça de seda tenyida d'aquest color a una prestigiosa tintoreria escocesa.
«Si la seua invenció no encareix excessivament els articles, serà sens dubte una de les més valuoses en molt de temps.»
La resposta obtinguda va avivar de tal manera l'esperit emprenedor del jove britànic que no va dubtar a renunciar als seus estudis i llançar-se a una aventura empresarial que arrossegaria la resta de la seua família.
El seu pare va aportar el capital necessari per a posar en marxa la companyia de nou encuny Perkin & Sons, en la qual també va entrar a treballar el seu germà.
I com que la sort afavoreix els audaços, l'entrada en el mercat del tint dels Perkin va coincidir amb una circumstància afortunada que el catapultaria a l'èxit.
De sobte, el violeta es va fer moda.
Primer, la dona que en aquell moment marcava tendències a Europa, l'emperadriu Eugènia de Montijo, en aquell temps esposa de Napoleó III, va decidir que aquest color combinava bé amb el dels seus ulls.
Després, la mateixa reina Victòria d'Anglaterra seguiria el seu exemple i va assistir d'igual to a les noces de la seua primogènita.
I, després d'ella, una multitud de cavallers i dames galants al llarg del continent, en allò que les malicioses cròniques londinenques de l'època van descriure com una sobtada «passera malva».
Professor titular interí del departament de Química Orgànica i Química Inorgànica de la Universitat d'Alcalá (Madrid).
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La fiscalia demana quatre anys de presó per crits i amenaces racistes en un partit de futbol juvenil
L'àrbitre va haver de suspendre el partit i la policia es va presentar per a impedir agressions físiques...
'Els va molestar que els marroquins defenséssim la independència'
El 3 d'octubre un grup d'ultres va enfrontar-se als veïns de Calella per arrencar una estelada que hi havia a una plaça · Parlem amb en Jauad, un jove d'ascendència marroquina que...
[VÍDEO] Un nou vídeo de l'agressió a Calella demostra el racisme ultra i com la gent hi va plantar cara
Diversos independentistes, entre els quals ciutadans d'origen marroquí, van intentar evitar que els ultres arranquessin l'estelada d'una plaça...
'Blackface' o el racisme quotidià, invisible per als blancs
La racialització del treball precari, una realitat
Els immigrants ocupen a Espanya llocs de treball amb pitjors condicions que els nadius espanyols.
Quines són les causes d'aquest fenomen?...
Convocada la Taula de partits i entitats contra el racisme
La reunió es farà a les 10.30 al centre Arts Santa Mònica de Barcelona...
Milers de persones participen en la manifestació contra Vox a Barcelona
Convocada per Unitat contra el Feixisme i el Racisme i dues-centes entitats, partits polítics i sindicats...
Georgina Siklossy: 'Si un partit fa un discurs contra l'extrema dreta en comptes de comprar-los les propostes, guanya vots'
Parlem amb la portaveu de la Xarxa Europea Contra el Racisme...
«Potser resulta que hi ha un racisme latent i subterrani que sense esvàstiques tatuades ni caps rapats viu plàcidament entre nosaltres i que és cínicament tolerat»...
Escàndol per les declaracions racistes del vice-president de la Diputació d'Alacant
Alejandro Morant (PP) retira un comentari racista a Facebook però es reafirma en el seu contingut...
Manifestació a Barcelona defensant els drets dels migrants i la derogació de la llei d'estrangeria
La marxa porta al carrer les reivindicacions de les tancades d'immigrants de l'antiga Escola Massana, del Poblenou i de Badalona...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Recordeu que és batlle des de l'any 2009.
Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Finalment el que era un secret a veus, s'ha fet oficial, i ahir dijous, el batlle de Perpinyà, Jean Marc Pujol, va anunciar oficialment, la seua candidatura a les eleccions municipals del 2020 a les quals optarà a la reelecció.
Bassant-se en un sondeig de l' IFOP, encarregat pel seu partit, Les Républicains, i realitzat el passat mes de juliol, el batlle opina que ' és el millor situat ' per batre la candidatura del Rassemblement national que encapçala Louis Aliot.
El batlle diu que: ' Això és el que m'ha decidit a tornar-me a presentar ' reconeixent que havia dubtat.
Cal recordar que, si no hi han canvis, s'hi enfrontarà a dos dels seus antics adjunts de dreta: Romain Grau de LREM i Olivier Amiel, que ja fa setmanes van anunciar les seues respectives candidatures.
Jean Marc Pujol, insisteix i diu que encara confia en fer una llista unitària de la dreta i el centre dreta: ' És una necessitat, per guanyar al RN, continuem discutint, res es pot donar per acabat.Encara queda molt de temps per parlar.
Es per això que no criticaré a cap dels altres candidats '.
Per ara, la llista del batlle no està constituïda, però Jean Marc Pujol, promet ' una renovació important, no hi haurà cap polític professional, només membres de la societat civil '.
Així mateix, ha identificat les seues tres grans prioritats: ' Transició ecològica, seguretat i proximitat '...
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Fotografia Digital a l'Arquitectura
La fotografia i la perspectiva cònica són dos mitjans de representació molt utilitzats en el món gràfic de l'arquitectura, que comparteixen els mateixos fonaments geomètrics.
La diferència, en un principi radical, entre els seus corresponents suports físics i processos d'elaboració s'han reduït dràsticament gràcies a la informàtica gràfica.
Aquest fenomen no sols permet incloure la fotografia com un mitjà habitual i controlat de representació en l'àmbit de l'arquitectura, sinó també utilitzar les seves similituds perceptives i geomètriques per a la confecció de muntatges gràfics d'elements espacials fotografiats, elaborats de forma virtual o bé dibuixats, en l'entorn en el qual s'ubicarà l'obra projectada, i que són un ajut molt valuós per a la realització de projectes d'arquitectura.
L'assignatura té com a primer objectiu l'anàlisi i el control de la relació entre una imatge fotogràfica i una escena arquitectònica a partir de l'estudi de dos elements comuns a tots dos fenòmens: l'espai i la llum.
És a dir, entendre la fotografia com un element que definitivament forma part de l'extens repertori de les tècniques de representació arquitectònica.
El segon objectiu és desenvolupar els conceptes fotogràfics i geomètrics necessaris per a superposar i fusionar amb coherència imatges del tipus més divers com a integrants de fotomuntatges relacionats amb els diferents camps d'actuació de l'arquitectura.
El fil conductor de l'assignatura es basa en la fotografia controlada d'edificis i espais arquitectònics, i en el seu estudi geomètric i perceptiu amb la finalitat de convertir-les en part del repertori de representacions d'arquitectura o fotomuntatges amb uns objectius molt concrets.
El desenvolupament dels diferents mecanismes que permeten elaborar, controlar i materialitzar aquest tipus de treballs es realitzaran fonamentalment amb mitjans informàtics.
El curs es complementa amb conceptes bàsics sobre restitució tridimensional basada en fotografia panoràmica i rectificació tridimensional de fotografies.
Conceptes geomètrics comuns a les imatges perspectives i fotogràfiques.
La percepció visual de la realitat tridimensional.
La representació bidimensional de l'espai.
Analogies i diferències conceptuals.
Aplicacions de la fotografia en camps relacionats amb l'arquitectura.
Obtenció d'informació geomètrica d'una fotografia.
Restitució a partir de perspectives frontals, de quadre vertical angulades i de quadre inclinat, o de les seves corresponents imatges fotogràfiques.
Valor d'exposició i paràmetres per controlar-lo.
Fotografia analògica i fotografia digital.
Sistemes d'obtenció: càmeres digitals i sistemes d'escàner.
La llum en la imatge digital: control del contrast i la brillantor; anàlisi mitjançant histogrames.
Estudi de la intensitat lumínica, sobre-exposicions i subexposicions.
Control del color: sistemes numèrics RGB i CMY.
Estudi de la saturació del color i les seves correspondències amb les intensitats lumíniques.
WEB de fotografia d'arquitectura
WEB didàctica sobre càmeres digitals SLR
WEB d'objectius per a càmeres SLR
Departament de Representació Arquitectònica. |
Una sentència guanyada pel Gabinet Jurídic de la UGT de Catalunya
L'any 2015 el Departament d'Ensenyament va decidir excloure de la borsa de personal interí docent un professor argumentant que no havia superat el període de prova.
Des de la UGT de Catalunya vam entendre en aquell moment que el Departament no havia respectat el procediment establert per a aquests casos i vam presentar un contenciós administratiu exigint el reingrés al lloc que li corresponia a la borsa i la restitució de tots els seus drets.
El docent és afiliat del nostre sindicat.
Una sentència recent del Jutjat Contenciós Administratiu va estimar la demanda del nostre sindicat i el Departament d'Ensenyament ha hagut d'incloure un altre cop el professor acomiadat amb el número que tenia a la borsa en aquell moment.
Així mateix i atès que la sentència certificava literalment "el dret de l'actor a ser restituït amb tot els mèrits i efectes administratius", el Gabinet Jurídic de la UGT de Catalunya va reclamar que Ensenyament fes efectiu el pagament dels salaris que va deixar de pagar entre setembre de 2015 i setembre de 2017.
Ara, en una sentència de 18 de gener, el Jutjat Contenciós Administratiu número 6 de Barcelona requereix a l'administració que en el termini de 30 dies "Aboni a l'actor en concepte de salaris deixats de percebre" i "Complementi les cotitzacions a la seguretat social" d'aquest període.
Volem destacar que el docent ha comptat en tot moment amb el suport explícit dels seus companys i companyes de claustre.
Una vegada més, el nostre sindicat ha demostrat al Departament d'Ensenyament que continuarem defensant de manera incansable els drets dels treballadors i les treballadores de l'escola pública. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«La justícia és igual per a tots els ciutadans, es va atrevir a afirmar.
Es va deixar de matisar que, en tot cas, és igual per a tots els ciutadans que siguin de primera, filles i cunyats de reis, banquers, polítics i sequaços de polítics, policies que preserven l'ordre de tots ells i un llarg etcètera»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Fa uns quants dies, després de saber-se la sentència del cas Nóos, Miquel Roca Junyent va atendre la premsa i va dir que la infanta estava satisfeta i que ell estava levitant.
En aquesta mateixa compareixença, i mentre devia voletejar per l'aire fruit de la seva satisfacció, ens va engaltar una altra frase: 'Amb aquesta sentència es demostra que la justícia és igual per a tots els ciutadans.'
Levitar no sé si levitava, però a la resta de mortals ens va ensorrar més que no ho estàvem.
Amb la seva ponderació i la seva educació proverbial ha arribat a escalar les més altes muntanyes: pare de la constitució espanyola, aquesta bíblia dels preceptes intocables; prohom de Convergència, mà dreta durant tants anys de Jordi Pujol; president del MNAC; membre del consell executiu d'Endesa i dels consells d'administració d'ACS (l'empresa de Florentino Pérez) i d'Aigües de Barcelona; membre del patronat de diverses fundacions (Abertis, Dalí, Barcelona Cultura...).
Quan Eugeni d'Ors va escriure, l'any 1911, que la cosa més revolucionària que es podia fer a Catalunya era tenir bon gust em sembla que estava pensant en un tipus com Roca: la seva revolució sempre ha estat personal, tenir privilegis ell i els seus, i a la resta, que els bombin.
Això sí, sempre amb una elegància de gentleman anglès.
La justícia és igual per a tots els ciutadans, es va atrevir a afirmar.
Es va deixar de matisar que, en tot cas, és igual per a tots els ciutadans que siguin de primera, filles i cunyats de reis, banquers, polítics i sequaços de polítics, policies que preserven l'ordre de tots ells i un llarg etcètera.
Mentre ell levita, la constitució que ell va ajudar a perpetrar i de la qual se sent tan cofoi empara la impossibilitat que els catalans decidim el nostre futur, tal com abans havia permès l'estafa que va suposar la injecció de diners públics als bancs privats mentre tanta gent no podia pagar la hipoteca.
Però és que, més greu que tot això, mentre ell defensava la filla del Borbó i se sentia tan alleujat per la resolució judicial, el sistema que el fa levitar havia condemnat a tres anys i mig de presó el raper mallorquí Valtònyc, acusat d'injúries a la monarquia espanyola.
I diu que la justícia és per a tothom.
Roca Junyent és un tipus que alguns catalans han pres per un dels seus.
Us en recordeu de l'operació reformista que va engegar, amb la qual volia 'catalanitzar Espanya'?
Aleshores, el vaig batejar amb el nom de Miquel Rocambó Junyent, perquè les similituds amb Cambó, aquell 'catalanista' que va apressar-se a posar diners a l'exèrcit de Franco, em semblaven notables.
Ara podem dir que el senyor Roca ha millorat l'espècie: protector de la monarquia, de l'Espanya de les desigualtats socials, de la justícia aristocràtica, de la democràcia de castes.
Encara hi ha algun babau que es pensa que tot ho fa per aconseguir la independència de Catalunya.
Roca, l'advocat d'èxit, com el membre de tants consells d'administració d'empreses poderoses, és una representació moderna del príncep de Maquiavel: l'ètica mai no ha comptat per ell, només els resultats que el beneficien.
Ho deia Maquiavel: faci el príncep tot allò que sigui necessari per a vèncer i mantenir l'estat, i els mitjans que utilitzi sempre seran considerats honrats i seran aplaudits per tothom.
Aquest és Roca Junyent, el príncep que levita sobre les nostres misèries.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El popular joc de geolocalització i realitat augmentada per a mòbils Pokémon Go rebrà aquesta setmana l'actualització més important des del llançament del producte.
El joc de Niantic estrenarà almenys 80 nous pokémons, que es podran caçar en qualsevol lloc.
La companyia ha detallat les novetats que arribaran aquest setmana, entre les quals destaquen els nous pokémons.
«Començaran a implementar-se a Pokémon Go més de 80 pokémons que van ser descoberts originàriament a la regió Johto dels videojocs Pokémon Or i Pokémon Plata, a més de Pokémon amb variacions de gènere específiques», ha anunciat la firma.
També hi haurà noves oportunitats de fer evolucionar pokémons, amb novetats: «Busca nous objectes d'Evolució a les Poképarades perquè en necessitaràs per fer evolucionar alguns pokémons», anuncia l'empresa.
«Quan trobis pokémons salvatges, no et sorprenguis si reaccionen de noves maneres mentre intentes capturar-los.
També notaràs la incorporació de nous carrusels d'objectes», explica l'empresa Niantic. |
El secretariat nacional de la CUP ha avisat avui els militants que les assemblees territorials seran convocades aquesta setmana "amb poc marge de temps" perquè valorin "nous escenaris" en relació amb la proposta negociada amb Junts pel Sí i la investidura del president de la Generalitat.
Dos dies després de l'Assemblea Nacional de la CUP celebrada a Sabadell (Vallès Occidental), en què es va produir un empat entre els partidaris del 'sí' i el 'no' a facilitar la investidura del candidat de JxSí, Artur Mas, el secretariat nacional mantindrà aquesta nit una nova reunió després de la celebrada ahir.
En un comunicat d'aquest mateix òrgan executiu de la CUP integrat per una dotzena de persones, encara que en les reunions també participen els deu diputats cupaires, es felicita els militants pel desenvolupament de l'Assemblea Nacional i, a la vegada, els demana "paciència i comprensió" davant el fet que l'empat els obliga a haver de tornar a pronunciar-se.
El secretariat, que ha enviat a la militància una circular sobre l'Assemblea Nacional i les perspectives que s'obren després de l'empat, ha aprofitat avui per publicar les actes de l'escrutini de les votacions així com les instruccions i el reglament aprovats amb caràcter previ.
Sobre la reunió del Consell Polític de la CUP que es farà dissabte dia 2 per decidir finalment sobre la investidura i l'acord global amb JxSí, el secretariat explica que les pròximes hores definirà la pregunta sobre la qual hauran de pronunciar-se abans les assemblees territorials i que, posteriorment, aquestes seran convocades.
Sobre això, prevé la militància de la CUP perquè estigui "atenta i preparada" a fi de reunir-se amb "poc marge de temps" amb l'objectiu d'"afrontar nous escenaris" que comportin una sortida política al repte que té plantejat ara mateix aquesta organització independentista antisistema.
En el comunicat s'explica, també, que en el transcurs de l'Assemblea Nacional va ser votada la gestió de la comissió negociadora amb JxSí, i que va ser aprovada per 771 vots a favor (81,73%), 101 en contra (10,71%) i 71 vots en blanc (7,53%). |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
"Estem fets de la mateixa substància que els nostres somnis."
"Somies o treballes?" és un projecte de fotografia artística que mostra l'ocupació laboral dels seus protagonistes i la contrasta amb les seves professions desitjades, desvetllant al públic la dicotomia moltes vegades present a la nostra societat entre el que "som" a nivell professional i el que voldríem o "somiaríem ser".
És una invitació tant al públic com als propis protagonistes a una reflexió introspectiva sobre els imperatius tant culturals com socioeconòmics que ens porten en molts casos a intercedir sobre aspectes clau de la nostra existència.
Mercè Bellera, (1970) nascuda a Lleida, va cursar el grau Superior de Fotografia Artística a l'escola de Belles Arts de Lleida (2004-2007).
Exerceix com professora del monogràfic de fotografía que s'imparteix a l'escola Leandre Cristòfol de Lleida.
Durant els darrers anys ha exposat obra seva a la Bienal de fotografía d'Olot, a la fira Inundart de Girona, a Fira emocions a Borges Blanques i a Lleida ciutat en espais privats.
Actualment es dedica a la fotografía profesional i a la docència. |
Durant els anys 80 la societat civil barcelonina va tenir un somni i al cap de poc va aconseguir la fita dels JJOO de l'any 1992.
Sense puntales com Ferrer Salat, Rodés o Samaranch un projecte d'aquesta envergadura no hauria estat possible.
Evidentment, la política també va jugar un paper clau.
I no em refereixo només als JJOO, va guanyar una ciutat amb sortida al mar, barris nous, ampliació aeroportuària i un posicionament global que ens ha permès viure de rendes i crear marca global alimentada per "la feina ben feta" que s'ha dut a terme al llarg dels anys posteriors.
"Barcelona va guanyar no només els JJOO, sinó una ciutat amb sortida al mar, barris nous, ampliació aeroportuària i un posicionament global que ens ha permès viure de rendes i crear marca global"
Repetir gestes del passat com uns JJOO (actualment ens estem plantejant els d'hivern) on la implicació de la societat civil és total, pot ser una opció, però només representa un projecte de posicionament global.
La societat civil de Barcelona ha de tornar a somniar i apostar per un projecte que doni sentit a la ciutat, que comporti un recurrent econòmic favorable per als ciutadans i que representi un progrés en qüestions de mobilitat, habitatge i creació de noves zones de concentració d'empreses.
Més info: La 'Guest List' del Cercle Virtuós de les patronals
I aquí és on la societat civil ha d'actuar.
Barcelona viu un moment d'efervescència i abundància d'associacions i think tanks impulsats pels seus ciutadans que busquen tirar del carro de les urbes.
Però sense unitat ni acords de mínims entre gran part d'aquests actors socials, no resoldrem cap dels nostres problemes i molt menys proposarem projectes coherents.
Foment del Treball i Pimec han donat una lliçó d'alçada de mires i d'abandonament de diferències i egos en moments de circumstàncies extraordinàries.
Un exemple que ens condueix al fet que a Barcelona deixem de pensar en capelletes (on es couen multitud d'idees segurament molt bones), i apostar per concentrar-ho tot a un pacte social per i per a la ciutat i el seu futur.
Entre tots els actors hem d'abordar un pla de consensos o un pacte de mínims que derivin en accions de lobby per imposar a l'administració la Barcelona del demà.
"Foment del Treball i Pimec han donat una lliçó d'alçada de mires i d'abandonament de diferències i egos en moments de circumstàncies extraordinàries"
I és que no són pocs els temes que hem d'afrontar.
Des de l'estratègia de posicionament global i el mal que ens han fet recentment certs esdeveniments (i no em refereixo als aldarulls post sentència) fins a la idea d'aquesta "Gran Barcelona Metropolitana" de la qual molt parlem, però que poc estem aprofundint.
Passant també per totes les iniciatives possibles de col·laboració público-privades en matèries com l'habitatge davant l'alarmant situació d'escassetat d'oferta.
Més info: Recuperar el lideratge
Barcelona ja no pot permetre's el luxe de viure de rendes, perquè "la vaca" ja no dóna més de si.
No esperem que sigui la política qui actuï de manera encertada realitzant projectes de ciutat (si n'hi ha) sense comptar amb l'opinió de professionals o experts.
Hem de ser la societat civil o aquestes associacions de professionals qui liderem de nou aquesta Barcelona com va passar amb la candidatura olímpica de Barcelona 92 i aconseguim així entre tots un consens de mínims per tornar a recuperar la imatge d'aquella Barcelona cosmopolita i admirada mundialment. |
Per començar em podeu fer cinc cèntims de l'obra "Alt Urgell, una visió de conjunt"?
Ella va ser qui va coordinar un grup de docents per començar a elaborar un estudi sobre diferents aspectes de l'Alt Urgell perquè considerava que no hi havia cap obra de referència que d'alguna manera servís de consulta tant per als professionals educatius, que moltes vegades no tenen res a l'abast, com per als alumnes, i també, per tothom que tingui interés en conèixer amb més profunditat la comarca.
El projecte es va començar fa molts anys i donat qué és un treball molt extens es va decidir dividir-lo en tres volums.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Era l'any 1986 i Nintendo volia reinventar per sempre les aventures en el món dels videojocs.
Així va néixer un petit heroi que aviat va vestir roba verda, va aconseguir una espasa i va rescatar la princesa: Link.
Ara, trenta anys després, és possible tornar al Hyrule de NES sense cartutxos ni consoles.
Dos aficionats han recreat The Legend of Zelda, però en 3D i en navegador web, compatible amb PC i mòbils.
Els desenvolupadors Scott Lininger i Mike Magee han creat 'Zelda30tribute.com', un web que reprodueix el joc original de Link per a NES.
Això sí, es tracta d'un 'remake' en tota regla, adaptat als temps moderns, amb un motor 3D que manté l'essència i l'estètica pixelada del joc clàssic de fa trenta anys.
El videojoc per a navegador no requereix cap dispositiu especial ni instal·lació.
Tan sols cal entrar al web, esperar que carregui el videojoc i ja estarem llestos per jugar.
És possible utilitzar tant un navegador de sobretaula i controlar el joc amb un teclat, com fer-ho per un dispositiu mòbil i utilitzar els botons virtuals de comandament de NES a la pantalla tàctil.
El joc no està complet de moment.
Només té tres masmorres de les nou que hi ha en el títol original, però des del compte de Twitter del tribut asseguren que estan treballant per completar el joc.
Fins ara, Nintendo ha permès aquesta versió; caldrà esperar a veure si s'ho pren com un "homenatge" o com un "atac" als drets d'una de les seves sagues més conegudes.
No cal oblidar que Nintendo ven els Zeldas clàssics de manera descarregable en les seves consoles actuals.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
MEMÒRIA DE LA RESISTÈNCIA ANTIFRANQUISTA
Capellans contra el nacionalcatolicisme, i a sobre, per fer-ho ben visible, aquells sacerdots progressistes que eren pioners en canviar la sotana pel 'clergyman'
Un grup de capellans protestant el 14 de maig del 1966 per les pallisses rebudes dies abans. / EFE
L 'estudiant Joaquim Boix va ser maltractat per la policia arran de la seva detenció a la Caputxinada.
Hi havia hagut moltes denúncies contra aquells mètodes horrorosos, lesius de cossos i dignitats, però el cas Quim Boix assoliria una dimensió més gran al passar d'una declaració en paper a una manifestació d'un dels estaments més mimats pel franquisme: l'Església.
Capellans contra el nacionalcatolicisme, i a sobre, per fer-ho ben visible, aquells sacerdots progressistes que eren pioners en canviar la sotana pel clergyman, aquell dia se la van posar.
L'11 de maig del 1966 al migdia sortia del Palau Episcopal una processó civil d'un centenar de religiosos en direcció a la Prefectura de la Via Laietana, a tot estirar tres-cents metres, però carregats per la història que els recorria.
Portaven una carta en què denunciaven la tortura, dirigida al cap de la Brigada Social, el comissari Creix.
La carta va volar, perquè els grisos van desenfundar les porres.
Hi va haver uns quants ferits, però el ferit greu era el règim, amb imatges que van recórrer Europa de policies estomacant capellans indefensos i pacífics.
Alguns religiosos tenien fitxes policials tan llargues com els missals
Van fer responsables dels "incidents" el pare Llimona (1924-1999), un dels frares essencials de la Caputxinada; mossèn Dalmau (1926-2018), rector de Gallifa, primer capellà processat pel TOP, amb una fitxa com un missal; mossèn Josep Maria Totosaus (1932-2014), consiliari d'Acció Catòlica i activista de l' aggiornamento conciliar; i mossèn Ricard Pedrals (1920-2017), consiliari dels escoltes, també processat pel TOP i empresonat.
Després de la manifestació, les fitxes de capellans van créixer exponencialment: "No hi havia tants capellans investigats a la Prefectura des del temps dels rojos", em va dir un guàrdia urbà en comissió de serveis per prendre nota dels sermons de diverses parròquies perquè amb els socials no donaven l'abast.
Dos dels capellans sobre els quals van plantar les antenes van ser mossèn Joan Cortinas (1908-1991) i el seu vicari, mossèn Salvador Cabré (1931-2013).
Mossèn Cortinas era conegut com el pare Botella, arran de la seva campanya preecologista de recollir envasos de begudes als camps de futbol, vendre'ls i invertir els guanys en millorar els serveis del barri humil on era rector, que es va dir el Bon Pastor perquè ell va poder evitar el malnom despectiu Cases Barates.
Mossèn Salvador Cabré va començar al seu costat, però aviat els seus antecedents policials caminarien sols.
A més de citar-lo a declarar i pressionar-lo pel seu compromís polític, li tenien l'ull girat perquè ensenyava català en un dels barris de més immigració de Catalunya, el Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet.
Per espantar-lo, en una ocasió el van portar a la caserna de la Guàrdia Civil, sense estalviar-li amenaces, però quan li van alçar la ma, ell, amb la seva veu de tro, va exclamar: " ¡Si le pega a un cura, irá al infierno! "
D'aquell atestat en van quedar dues còpies, i una d'elles l'hi vaig poder regalar emmarcada gràcies a la complicitat d'un policia " de cuyo nombre no quiero acordarme ".
La va penjar a la rectoria i se la va emportar a la residència de capellans grans, on el vaig visitar fins a la seva mort.
L'homilia de Cabré sobre la manifestació de capellans era una excel·lent descripció dels fets: " Empezaron a llover golpes de porra en la cabeza, el cuello, los brazos y la espalda de los curas.
L'atestat de la Brigada Social també és molt precís, amb la curiositat de corregir la frase inicial que deia que el cap de l'operatiu " ordenó a la Fuerza que cargara " per un eufemístic " ordenó que disolvieran la manifestación ".
Per evitar més tràngols d'imatge, la següent pallissa a clergues la van fer "a l'argentina": encaputxats, segrest violent i interrogatori a Francesc Vergés (1919-2015), capellà de les benedictines de Sant Pere de les Puel·les i un dels líders del catalanisme catòlic, i a Lluís Hernández (1936-2015), capellà obrer i activista veïnal.
En la increïble prestatgeria policial dedicada als lligalls relatius a l'Església díscola, vaig veure uns quants patracols monogràfics sobre Montserrat, centenars d'atestats i seixanta-dues fitxes de religiosos.
Tres tindrien recorregut polític: Eduard Fornés, que va ser secretari general d'Unió Democràtica de Catalunya; Lluís Hernández, que va ser alcalde de Santa Coloma de Gramenet pel PSUC; i Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), que va ser senador i un referent de l'independentisme.
Van tenir rellevància jeràrquica a l'Església Josep Maria Galbany (1932-2007), que va ser vicari episcopal, i Joan Carrera (1930-2008), bisbe auxiliar de Barcelona.
Joan Subirà (1930-2017) va compaginar el ministeri amb el periodisme.
Va escriure la història d'aquells sacerdots compromesos al llibre Capellans en temps de Franco.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM)
El 5 de desembre se celebra aquest dia arreu del món.
Recollim vídeos, moments, tweets i "garrotins" que ens recorden que ser cap escolta i guia és un clar exemple d'energia voluntària!
Avui ens volem sumar / a l' / esperant que no pari de créixer / aquesta motivació tan necessària
Avui és un gran dia / és el dia del voluntariat / de l'activisme i l'associacionisme / per canviar la realitat
Avui cal recordar / que sense els voluntaris / això de la transformació social / no sortiria ni als diccionaris
Tres mil caps cada setmana /al fem /eduquem infants i joves /per canviar la societat
Sabem fer gresca i xerinola / eduquem per a l'acció / volem transformar el món / a partir de l'educació
Esplais i caus som pedrera, Voluntaris pluriassociats Molt i molt per sobre De les nostres possibilitats!!
I amb la motxilla ja feta / aquest dia recordem / que malgrat s'acosti un pont / els voluntaris no descansem!
Rep el nostre butlletí per correu electrònic |
En la passada sessió de control del Govern vam formular un seguit de preguntes amb relació a la modificació i al desenvolupament reglat de la Llei de la Funció Pública.
En concret, es demanava pel calendari previst per modificar els articles que van ser declarats nuls pel Tribunal Constitucional per inconstitucionals en preveure una regulació per via reglamentària que s'havia de fixar per llei.
Volíem conèixer el calendari establert per desenvolupar els diferents reglaments de la llei i també quantes reunions s'havien fet amb els sindicats per tractar específicament tot aquest desenvolupament.
No era la primera vegada que s'interpel·lava la ministra titular de la Funció Pública, però em va semblar que estaven en el mateix punt que al mes de juny.
Com en aquella ocasió, tampoc no vam poder aclarir pràcticament res.
En la sessió de control del juny no va quedar massa clar si l'executiu preveia modificar únicament els articles suspesos o apostava per una reforma més àmplia i profunda; un camí intermedi entre la reclamació de derogació per part dels sindicats i per part del PS o cenyir-se només a la sentència del Tribunal.
Tampoc va quedar clar el termini que el Govern es donava per fer el treball de modificació.
La ministra titular de la Funció Pública va tornar a insistir en l'establiment d'un nou diàleg que tingués en compte la feina feta per reconsiderar quines parts del text es podien millorar amb una visió de futur.
Però, a banda d'anunciar-ho i de repetir-ho, s'ha de materialitzar amb una agenda de treball concreta per anar avançant en l'assumpció (o no) d'acords amb els representants sindicals.
La ministra ja havia reconegut que "sense la participació dels sindicats no es podrà fer tant la modificació legislativa com el desenvolupament del reglament".
No se'ns va tornar a contestar a la pregunta de si el Govern estava disposat a revisar i a modificar la llei i en cas afirmatiu quins eren els aspectes que volien millorar.
No sabem què és el que es comparteix amb els sindicats i què no estava ben plantejat a la llei aprovada a inicis del 2019.
Es va insistir a anar més enllà, en el procés de reforma necessària de l'Administració Pública davant els reptes de la digitalització dels processos, però aquests han d'anar acompanyats de la normativa que emmarqui tots aquests canvis amb les majors garanties per al servidor públic i pels administrats.
En aquest punt són importants el reglament que regula la carrera professional horitzontal i el relatiu a l'avaluació de l'acompliment.
El redactat d'aquests dos reglaments va ser adjudicat l'abril passat a una empresa privada per la quantitat de 104.000 euros i ara, set mesos després, s'ha de compartir i treballar amb els sindicats.
Per dur a terme aquest treball de revisió de la llei i de la redacció de la normativa que se'n deriva, creiem necessari dotar els sindicats dels recursos –hores i assessorament especialitzat– perquè, com a mínim, puguin comptar amb els mateixos que té l'Administració, per estar en igualtat de condicions.
Així ho vam manifestar, però tampoc vam obtenir una resposta concreta sobre el suport amb el qual podran comptar.
Ara resta esperar a principis del mes vinent, segons les paraules de la ministra, per conèixer l'evolució dels treballs de la reforma.
Confiem que no es tracti d'un "parany" electoralista per fer content l'electorat i que s'allunyi del déjà vu.
Més informació sobre els formats de text
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
La secretària general del PP i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, ha rebutjat aquest dilluns la proposta de la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, a favor d'un finançament singular per a Catalunya i ha recalcat que la solidaritat interterritorial "està en els gens" del partit.
Dit això, ha assenyalat que la iniciativa del PPC és una més de les moltes que es posaran a sobre de la taula en el debat obert sobre el futur model de finançament.
"El model del PP passa per la solidaritat entre tot Espanya i entre totes les comunitats autònomes perquè Espanya és una suma de persones, més que una suma de territoris, i això també ho tenim meridianament clar", ha afirmat Cospedal en la roda de premsa posterior a la reunió del comitè de direcció del partit, que ha comptat per primera vegada amb la presència de Sánchez-Camacho, qui ha abandonat 'Gènova' res més acabar la trobada.
La Número dos del PP ha assenyalat diverses vegades que en aquest moment el que hi ha obert és un procés d'anàlisi del vigent model de finançament que requereix "molt de temps" i ha emmarcat en la normalitat que hi hagi opinions dispars i visions divergents sobre el futur model, tenint en compte que cada president defensa el que considera millor per al seu territori.
"Moltes persones s'estan posicionant cada dia acosta del que ha de ser el nou model però estem en fase d'estudi", ha assenyalat, per mostrar-se convençuda que el Govern de Mariano Rajoy presentarà el millor projecte que tracti "d'igual manera als espanyols" amb independència de quin sigui el territori en el qual resideixin.
Després que el president madrileny, Ignacio González, hagi avançat que demanarà consultar els madrilenys si algú té la temptació de demanar un règim fiscal a la carta, Cospedal ha intentat treure importància a aquesta escalada de declaracions i ha assegurat que quan s'està en un debat cadascun "té dret a opinar el que millor li sembli" en benefici del territori que representa.
"És lògic que hi hagi diferents postures --ha prosseguit--.
El fet important és que al final la posició sigui compartida per tots".
Dit això, ha explicat que l'executiu del PP treballarà sota dues premisses: la primera, buscar el "màxim consens" perquè no ocorri com amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que va elaborar el model de finançament amb els nacionalistes i "d'esquenes al PP".
La segona, garantir "la igualtat de tracte a tots els ciutadans amb independència d'on resideixin".
Després de ser preguntada quina viabilitat concedeix la direcció nacional a la proposta de Sánchez-Camacho i si no hi haurà un finançament singular per a Catalunya, Cospedal ha indicat que es tracta d'"una proposta" però ha ressaltat que "hi ha moltes altres propostes".
Ha recordat que es tracta d'una iniciativa que el PP català ha posat a sobre de la taula "moltes vegades" i, per tant, "no és la primera vegada".
La secretària general del PP ha aclarit que el PPC no pretén que el finançament sigui "únic" o "singular" per a Catalunya sinó que ha de tenir en compte la solidaritat a tot Espanya.
"El principi de solidaritat i el tractament igual als ciutadans és un principi bàsic per al PPC i per al PP de tot Espanya", ha tancat.
A la reunió del comitè de direcció, Sánchez-Camacho ha explicat l'actuació del PPC davant del "desafiament independentista" i la "fugida cap enlloc" promoguda pel president de la Generalitat.
"El PP a Catalunya pretén ser la veu de tants i tants catalans que es consideren catalans i espanyols", ha emfatitzat Cospedal, per subratllar que Convergència està "embarcada en una dinàmica molt perillosa" per al futur de Catalunya.
Cospedal, que ha assenyalat que la reunió d'aquest dilluns amb Sánchez-Camacho és una més de moltes, ha volgut deixar clar davant dels periodistes que el seu partit "té molt marge" a Catalunya perquè, segons ha dit, són molts els ciutadans que se senten espanyols i no volen veure "com una deriva independentista els fa quedar-se fora de la UE o dividir a Catalunya en dues meitats".
Després que el Govern basc plantegi també ara la possibilitat d'una consulta el 2015, Cospedal ha recordat que si el PSOE fora capaç d'arribar a acords amb el PP, "tornar al sentit comú" i defensar clarament el model de país de la Constitució, abandonant els seus "interessos partidistes i a curt termini", aquest problema estaria en vies de solució i no apareixerien altres veus.
"Li demano responsabilitat al PSOE perquè crec que entre tots dos representem una part molt important de la societat espanyola i hauríem de ser capaços de treballar junts", ha proclamat, per afegir que en el cas de Catalunya el PP seguirà oferint a socialistes i Ciutadans la seva proposta perquè Catalunya segueixi dins d'Espanya tot i les "excuses" o la falta de resposta que hi ha hagut a la carta del PPC.
A més, ha avançat que el PP nacional dóna suport a "de manera clara i contundent" a l'adhesió del PPC a la concentració que es farà el pròxim 12 d'octubre a Barcelona promoguda per una plataforma ciutadana sota el lema 'Som Catalunya, som Espanya': "El PP de tot Espanya li vol donar el seu més ple suport", ha dit.
Davant del fet que la policia investigui si les nous comptes a Suïssa de Millet, exresponsale del Palau de la Música, estan vinculades a Convergència, Cospedal ha dit que davant d'aquesta investigació, "ho millor que pot fer un partit polític" és col·laborar amb la transparència i la Justícia, com ha fet el PP, referint -se al 'cas Bárcenas'.
"Crec que això també caldria fer-ho per altres partits polítics", ha asseverat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Unitats de mesura, Física mèdica
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia |
Aquesta és la pàgina de Cal Taribó.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Igualada. |
La Junta Electoral Provincial de Barcelona permet l'acampada d'estudiants de la plaça Universitat de Barcelona.
Així doncs, els joves podran mantenir la protesta malgrat la denúncia de Ciutadans, que aquest dilluns va demanar a la Junta Electoral que actués per posar fi a l'acció, en considerar que es tractava d'una protesta independentista en període electoral.
Els joves estan acampats a la plaça des de dimecres passat per reclamar "que s'aturi la repressió" o que es negociï un referèndum d'autodeterminació.
La JEC afirma que "no és competència d'aquesta Junta Electoral Provincial exercir competències d'ordre públic substituint a les autoritats governatives".
L'única mesura que demana la JEC es que diumenge es deixi lliure el col·legi electoral situat a la plaça perquè la gent pugui anar a votar.
No haviem quedat que España és una dictadura pitjor que Turquia?
Els fanàtics de l'acampada (CDRs & Cia.) tenen a tothom acollonit...
Els més ganduls i últims de la classe estan encantats amb aquesta "vaga indefinida"...
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Els consellers de la minoria de Canillo, Albert Torres i Dolors Cabot han dit al "Línia Directa" de Ràdio Nacional que la decisió de no comprar accions del Túnel d'Envalira "ha estat la millor decisió".
No hi estaven d'acord "perquè el comú no està per aquestes coses".
Els diners, diuen, s'han de quedar per inversions materials a la parròquia.
Sobre ENSISA, i no poder formar part del seu consell d'administració, diuen que ells "no volien fer política", com va dir el cònsol major, només "volien sumar".
Esperen tenir més informació del projecte dels ponts tibetans i que es doni més informació sobre la situació dels apartaments turístics a la parròquia. |
El desenvolupament de programari àgil és una filosofia i un terme "paraigua" per a una col·lecció de mètodes o aproximacions que comparteixen característiques comunes.
Hi ha diverses metodologies àgils, de les quals les principals són Scrum i Extreme Programming (XP).
Generalment, són un conjunt de metodologies utilitzades en l'àmbit del desenvolupament i el manteniment de programari, basades en processos iteratius i de durada curta (típicament duren d'una a quatre setmanes), que donen com a resultat el lliurament inicial d'un producte parcial, però operatiu, i de versions consecutives cada vegada de millor rendiment.
A través d'aquestes iteracions continuades, aquestes metodologies cerquen aportar valor des de l'inici del projecte, així com dur a terme una evolució continuada del producte.
L'objectiu és introduir millores i una evolució constant dels productes fins assolir un resultat final excel·lent que doni resposta a tots els requeriments de l'usuari.
Aquesta estratègia permet minimitzar el risc, ja que cada iteració és com un projecte en miniatura i inclou totes les fases necessàries: planificació, anàlisi de requisits, disseny, codificació, proves d'usuari i documentació.
Així, els problemes en l'execució, l'adaptació als requeriments i els riscos del projecte afloren amb anterioritat i les accions correctores són menys costoses i més immediates que en un projecte tradicional de desenvolupament (en el qual acostumen a aflorar en la fase final del projecte després de mesos d'evolució).
Així mateix, les metodologies àgils posen el focus en la satisfacció de l'usuari, ja que requereixen que participi activament en el projecte tant durant la conceptualització com en el desenvolupament (a través de la validació de les entregues parcials).
D'aquesta manera es garanteix que el producte final doni resposta a les necessitats de l'usuari i estigui en línia amb les seves expectatives.
Tot això es basa en el denominat Manifest AGILE, de 2001:
Del Manifest AGILE, s'han deduït dotze principis que haurien de perseguir les metodologies àgils:
La nostra prioritat és satisfer al client mitjançant el lliurament primerenc i continu de programari que aporti valor.
Acceptem de bon grat canvis als requisits, inclús si arriben cap al final del desenvolupament.
Els processos àgils aprofiten el canvi per donar un avantatge competitiu al client.
Lliurem amb freqüència programari que funcioni, des d'un parell de setmanes fins a un parell de mesos, amb preferència per l'escala de temps més curta.
La gent de negoci i els desenvolupadors han de treballar junts de manera quotidiana durant tot el projecte.
Construïm projectes amb l'ajuda d'individus motivats.
Els donem l'entorn i el suport que necessiten i confiem en ells per fer la feina.
El mètode més eficient i efectiu de comunicar informació cap a i dins d'un equip de desenvolupament és la conversa cara a cara.
El programari que funciona és la mesura principal de progrés.
Els processos àgils promouen el desenvolupament sostingut.
Els promotors, els desenvolupadors i els usuaris han de ser capaços de mantenir un ritme constant de manera indefinida.
L'atenció contínua a l'excel·lència tècnica i al bon disseny millora l'agilitat.
La simplicitat, l'art de maximitzar la quantitat de feina que no es fa, és essencial.
Les millors arquitectures, requisits i dissenys emergeixen d'equips autoorganitzats.
En intervals regulars, l'equip reflexiona sobre com ésser més efectiu, s'afina i ajusta el seu comportament d'acord amb això.
La clau del model AGILE és que el projecte global es descompon en una sèrie de cicles de desenvolupament curt (coneguts generalment com a iteracions o, en la terminologia Scrum, sprints) d'aproximadament dues a quatre setmanes cadascuna.
Per a cadascuna de les iteracions, l'equip de desenvolupament duu a terme les mateixes activitats del model de "cascada" (és a dir, planificació, disseny, codificació, tests i desplegament), però sota pràctiques de treball àgils.
El gràfic que es mostra a continuació representa un exemple del cicle de vida d'un projecte, a partir del model àgil Scrum, juntament amb els actors involucrats en cadascuna de les fases.
Al llarg del document s'aniran explicant els diversos conceptes introduïts en el gràfic.
Les activitats habituals del mètode àgil Scrum són:
L'activitat de Descobriment defineix el producte mínim viable (PMV) que cal produir.
Es basa en tallers de treball i entrevistes que produeixen una "visió de producte", que és la definició bàsica del sistema que es vol desenvolupar.
El product backlog ("pila de producte") és una llista de tots dels elements individuals estimats per dur a terme el projecte global; és a dir, els elements distingibles (programables) que componen la visió del producte.
Per cada sprint (és a dir, un cicle de desenvolupament de setmanes), l'equip de desenvolupament prepara un sprint backlog.
Aquest document estableix quins elements de desenvolupament del product backlog es duran a terme durant l' sprint en curs (començant amb els elements de prioritat més alts).
En altres paraules, és una llista To Do (de coses que cal fer) per a l' sprint en curs.
L'equip de desenvolupament dissenyarà, programarà i testarà cadascun dels elements de desenvolupament llistats en el backlog de l' sprint, durant les setmanes que duri.
Cal esmentar també que, típicament, l'equip fa una reunió diària per assegurar-se que totes les activitats de l'sprint progressen adequadament segons s'han planificat.
El resultat al final de cada sprint hauria de ser un potentially shippable product increment (és a dir, un element de programari que pot ser desplegat per al client o l'usuari), en el qual es pot observar un increment de valor o funcionalitats respecte a l' sprint anterior.
El conjunt format per aquestes tres activitats esmentades anteriorment defineix el cicle AGILE, que es repeteix fins que s'obté el resultat desitjat pel client (o al final del pressupost / temps atribuït al projecte).
Entre els beneficis que comporta treballar amb una metodologia àgil podem destacar els següents:
Interès en el valor i la satisfacció de client, a través del lliurament ràpid i continu de programari útil.
D'aquesta manera, el client té una visió continua del producte i de la seva evolució fins que obté el producte final
Interès en les persones usuàries.
Les persones i les interaccions s'emfatitzen més que el procés i les eines.
Clients, desenvolupadors i testers interaccionen constantment entre si per aportar visions, valoracions i millores del producte.
El programari creat es lliura freqüentment (en setmanes més que mesos) a través dels diversos sprints, de manera que fa que en cadascun hi hagi un increment evolutiu respecte a l'anterior.
• Costos i planificació previsibles.
El cost és previsible i limitat a la quantitat de feina que pot dur a terme l'equip, ja que durant les revisions del backlog es calculen els costos de desenvolupament dels paquets de feina que el formen.
Compromís dels stakeholders (grups d'interès).
El mètode àgil exigeix una cooperació propera i diària amb les persones usuàries, tant per obtenir correctament els requisits del projecte o per verificar l'increment de valor del producte en cada sprint.
El progrés en el projecte és la conseqüència de tot el procés en si mateix, i això fa que els diversos actors involucrats puguin veure'l en tot moment.
D'altra banda, la comunicació entre aquests actors és més directe ("cara a cara") i constant durant tot el projecte.
El mètode àgil produeix una atenció contínua a l'excel·lència tècnica i el disseny de qualitat.
Utilitzar eines específiques i tècniques, com la integració contínua o el TDD ( Test Driven Development ), aporta una millora contínua de la qualitat del producte.
Flexibilitat davant dels canvis.
El cicle iteratiu permet una adaptació regular a circumstàncies canviants, com, per exemple, la identificació de possibles canvis o millores sobre el producte abans de finalitzar-lo.
Aquest procés també permet poder acceptar canvis en els requisits tardans.
Sense entrar en el detall dels impactes sobre les organitzacions de les metodologies àgils i les seves diferències amb metodologies tradicionals com la "cascada", la posada en marxa de les primeres implica un canvi en la gestió de projectes, la participació del personal del client (l'Administració pública) i la manera de contractar i lliurar els serveis del proveïdor i els resultats del projecte.
Pel que fa a l'organització de projectes, es pot ressaltar el fet que, amb aquesta metodologia, els resultats lliurats no són necessàriament els finals o els predefinits a l'inici del projecte: al contrari, el programari resultant del desenvolupament suporta variacions mitjançant un procés iteratiu, d'acord amb les necessitats de les persones usuàries i la seva resposta davant les versions inicials del producte.
Per al client (persona usuària), l'AGILE posa èmfasi en la col·laboració.
Al llarg del cicle de vida de lliurament o iteració, ambdues parts (client i proveïdor) treballen juntes en cada etapa per assolir els objectius.
L'esforç de la col·laboració serà més gran durant la fase de disseny, en què les parts treballen conjuntament per determinar els requisits funcionals i no funcionals (com l'experiència d'usuari, UX) de la iteració o resultat lliurable.
La contractació àgil requereix, per tant, una dedicació (de gent i de temps) molt més intensiva per part del client en comparació amb la que els clients poden emprar en la contractació tradicional de cascades.
Respecte a la contractació, més enllà dels impactes esmentats, l'entitat no contracta una solució definitiva i definida (des del principi), sinó que contracta el desenvolupament d'aspectes d'una solució que evolucionen i s'incorporen de manera incremental, per assolir les necessitats identificades (user stories) i els objectius desenvolupant generals del client.
Significa, habitualment, que la manera de contractar serveis tecnològics implementant una metodologia àgil es fa sobre la base de time and materials (contractació basada en el temps i els recursos que s'utilitzaran), i això pot tenir variacions segons les característiques del projecte.
D'altra banda, els criteris de lliurament i d'acceptació de resultats han de ser més flexibles, ateses les variacions de planificació motivades per canvis d'especificacions funcionals i tècniques que resulten de la retroalimentació de les persones usuàries sobre cada iteració o cicle de desenvolupament.
Per tant, hem de treballar en els reptes d'aquesta metodologia de desenvolupament si volem gaudir dels beneficis.
El desenvolupament continu de les competències dels equips de client i proveïdor, la seva implicació en el projecte i la gestió d'aquest personal són elements clau d'aquesta metodologia.
La definició de l'abast i la mida dels projectes i dels equips de desenvolupament són altres criteris que cal tenir en compte a l'hora d'aplicar-la aquesta metodologia.
A les grans organitzacions amb sistemes d'informació complexos, en les quals majoritàriament s'opera amb metodologies tradicionals, un dels reptes més importants és integrar i combinar les noves practiques àgils en els entorns i els processos ja existents. |
La Diputació de Lleida i l'IRTA donen a conèixer els resultats obtinguts en els tres primers anys a la finca experimental de Maials
Maials.-L'eficient gestió de l'aigua és un factor "clau" per obtenir la màxima productivitat en el cultiu de l'ametller, a partir de la dotació d'aigua de reg de què es disposi en una determinada zona productora.
Els resultats obtinguts en tres anys en la finca experimental que la Diputació de Lleida té a Maials (Segrià), on s'estudia -amb el suport de l'IRTA- la resposta de l'ametller a partir de l'aplicació de diferents dotacions de reg, posen de relleu que com més aigua s'aplica a aquest cultiu major és el rendiment que s'obté dels arbres.
Així, amb una dotació d'uns 6.500 m3\/ha i any, que seria la màxima que permet el Segarra-Garrigues, es poden assolir uns 2.500-3.000 quilos d'ametlla en gra per ha i any, tot i que la voluntat és superar aquesta xifra en els pròxims anys amb els arbres en plena producció i una més acurada gestió hídrica.
Cal tenir en compte que els rendiments de l'ametller en zones de secà de Lleida es mouen entre els 200 i els 250 quilos per hectàrea i any.
Les bones expectatives aconseguides fins al moment constaten la rendibilitat del conreu de l'ametlla en regadiu.
La Diputació de Lleida, amb la col·laboració tècnics de l'IRTA, va posar en marxa el 2015 en una finca que la corporació provisional té a Maials una plataforma demostrativa i experimental que analitza la resposta del cultiu de l'ametller en base a diferents dotacions de reg i que pren com a referència els camps d'assaig de la Vall de Sant Joaquim, a Califòrnia.
Després de més de tres anys, aquest dilluns s'han donat a conèixer els resultats obtinguts fins al moment, els quals es traslladaran properament al sector en una jornada que prepara la diputació lleidatana per aquesta tardor, segons ha explicat el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé.
El projecte pretenen analitzar la resposta productiva potencial de l'ametller davant diferents escenaris de disponibilitats hídriques a partir de la gestió que es fa del reg.
En concret, les dotacions d'aigua amb què es treballa són quatre, de 2.500, 4.500, 6.500, 9.500 m3\/ha i any.
Cada dotació hídrica està repetida quatre vegades dins de la plataforma per assegurar el rigor de la resposta, segons ha explicat Joan Girona, l'investigador de l'IRTA en el Programa d'ús d'aigua en les produccions agrícoles.La parcel·la on es porta a terme la plataforma experimental consta d'una superfície de 7 hectàrees d'ametllers, de les varietats Vairo i Constantí, que van ser plantades al març del 2015.
És a dir, actualment, els arbres tenen uns tres anys i mig.
La part central de la plantació, d'unes 5 hectàrees, es dedica a un assaig de l'ametller en reg, i la resta serveix per dur a terme experiments més puntuals.
L'experiència que s'anirà recollint en els pròxims anys, a partir de la gestió que es porta a terme de l'aigua, ha de facilitar que els productors d'una determinada zona productora i amb una dotació de reg concreta puguin prendre les decisions més idònies per assolir la màxima rendibilitat en el cultiu de l'ametlla.
En aquest sentit, amb una dotació d'aigua d'uns 2.500 m3\/ha i any –similar a la dotació de suport del canal Segarra-Garrigues- es poden produir uns 1.200 quilos d'ametlla en gra per hectàrea i any, tot i això amb els arbres de només tres anys, segons ha assenyalat Girona.
Amb 6.500 m3\/ha i any -la dotació plena que permet el Segarra-Garrigues-, la producció pot ser d'uns 2.500-3.000 quilos d'ametlla en gra per ha i any, però la voluntat és poder-la anar incrementant els pròxims anys, a partir d'una més acurada gestió hídrica.
Amb l'assaig de 9.500 m3\/ha i any les expectatives també són molt esperançadores ja que s'espera obtenir uns grans rendiments.
Cal tenir en compte que amb dotacions majors a aquesta en algunes plantacions de Califòrnia s'estan assolint fins a 4.500 quilos d'ametlla en gra per hectàrea i any, mentre el rendiment mitjà en aquella important zona productora dels Estats Units, ronda els 3.000 quilos de gra\/ha i any.
Després de visitar aquest dilluns la finca, Joan Reñé i Joan Girona han destacat que les dades obtingudes fins ara posen de relleu la rendibilitat del cultiu de l'ametller en regadiu.
Amb aquest camp experimental de Maials, la Diputació de Lleida i l'IRTA pretenen aconseguir la informació necessària i traslladar-la als agricultors i empreses agroalimentàries perquè puguin obtenir la màxima productivitat a les diferents zones de cultiu, com poden ser els regadius del Segarra-Garrigues, del Garrigues Sud i del Segrià Sud, o el canal d'Urgell, tenint en compte que cadascuna té unes dotacions hídriques i unes condicions específiques.
A més, les dades seran significatives més enllà de Catalunya, ja que són aplicables a tota la zona geogràfica amb clima mediterrani.
La plataforma de Maials també serveix per provar diferents mecanismes i controls experimentals per a la programació, per a una eficient gestió del reg i per a controlar l'estat hídric dels arbres a partir de l'ús de diferents tecnologies, sensors i altres tècniques com ara la teledetecció.
El projecte experimental i demostratiu, amb un durada de deu anys suposarà una aportació de gairebé un milió d'euros per part de la Diputació de Lleida fins al 2025.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Unió de Pagesos ha celebrat la decisió del ministeri de Transports de permetre l'obertura dels tallers de reparació i manteniment de vehicles, així com els establiments de peces de recanvis, per garantir la producció agrícola.
Tot i això, el sindicat continua reclamant a les autoritats permetre el trasllat dels treballadors en vehicles ocupats per més d'una persona.
En molts casos, els empleats del sector no tenen vehicles propis o, ni tan sols, permís de conduir.
"Aquestes circumstàncies invaliden que puguin anar a fer la feina a les plantacions i va en contra de ser un sector bàsic i estratègic, com és produir aliments" ha assegurat el responsable de l'Organització d'Unió de Pagesos, Josep Carles Vicente, en declaracions a l'ACN.
La "limitació" de la circulació de forma individual, així com la falta d'alternatives de transport públic per al desplaçament de finques i granges als terrenys rústics, "posa en risc la garantia de l'abastiment alimentari".
A més, actualment hi ha "importants" campanyes agrícoles com l'aclarida de la fruita o la recollida de la cirera.
"Demanem i exigim al govern espanyol que facin una excepcionalitat al Real Decret i habilitin poder anar més d'una persona al vehicle o que una part de les furgonetes puguin ser aprofitables pel transport dels treballadors", ha reclamat Vicente.
El govern espanyol ja ha modificat la normativa per permetre l'obertura dels tallers de reparació, una condició que Unió de Pagesos considerava "imprescindible" per complir amb les obligacions productives i de seguretat alimentària.
"Per garantir la continuïtat, necessitem que, si una màquina s'espatlla, pugui ser reparada", ha assegurat el responsable de l'Organització d'Unió de Pagesos.
Tot i això, ha reconegut la importància d'aplicar les mesures necessàries establertes pel ministeri de Sanitat i aplicar un protocol a aquests establiments. |
Carregats de sacs de dormir, una trentena de malalts d'Hepatitis C van iniciar ahir, primer de gener, una tancada de tres dies a l'hospital Josep Trueta de Girona.
Reclamen que tots els afectats, molts d'ells contagiats als centres sanitaris, tinguin accés als nous medicaments per tractar la malaltia, molt més eficaços que els preexistents.
La portaveu dels malalts gironins d'Hepatitis C, Deborah Ceballos, va recordar que la malaltia provoca al conjunt de l'Estat una mort cada dues hores que es podrien evitar en gran mesura amb els nous tractaments que tenen eficàcia en més del 90% dels casos.
Uns resultats, va afegir, que haurien de fer del tractament de la malaltia una "prioritat" per a les autoritats sanitàries, "prioritzant la salut de les persones als interessos especulatius de les empreses farmacèutiques i del poder econòmic".
Ceballos va recordar ahir que a l'Estat hi ha unes 500.000 persones infectades per Hepatitis C, i que d'aquests, unes 30.000 podrien rebre els nous medicaments.
Amb tot, el Ministeri de Sanitat només el garanteix per uns 5.000 o 6.000 malalts adduint que el seu cost és molt elevat.
En aquest sentit, Ceballos va afegir que inicialment el tractament tenia un cost de 60.000 euros que després de moltes negociacions s'ha reduït als 25.000 euros actuals.
Un cost, va alertar, molt superior als 900 euros que costa a Egipte, per exemple, i que demostra que s'està "negociant" amb les seves vides.
La portaveu va afegir que, tot i el que vol fer creure el conseller de Salut, Boi Ruiz, Catalunya no està fent ús de les seves competències per garantir el tractament a les persones que el necessiten i que està supeditat al que diu Madrid.
Sobre aquest qüestió, Ceballos va lamentar que s'està administrant el tractament a persones amb la malaltia en fase molt avançada i que els altres "veuen com la seva salut es degrada dia a dia" al no poder accedir als nous fàrmacs.
Per tot això, afectats i familiars han decidit iniciar l'any amb una tancada de tres dies a l'hospital Josep Trueta per donar a conèixer la problemàtica al conjunt de la societat.
En aquest sentit, Ceballos va fer una crida a tots els ciutadans que els vulguin acompanyar a sumar-se a la protesta en moments puntuals com el previst per avui a les dues de la tarda quan es farà un lliurament simbòlic de carbó a les autoritats sanitàries.
Per la seva banda, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va assegurar ahir que el tractament dels malalts d'Hepatitis C està garantit a Catalunya on ja s'han fet més de 700 tractaments amb els nous medicaments.
Ruiz va assegurar que, a diferència del que passa a la Comunitat de Madrid, on hi ha problemes amb el subministrament del tractament, a Catalunya, des del primer moment, s'ha garantit el tractament als malalts trasplantats, els pendents de transplantament i s'ha començat a tractar la cirrosis evolutiva com es van comprometre al Parlament.
"No voldria que es contaminés el problema de l'Hepatitis C al conjunt de l'Estat amb el que passa i es fa a Catalunya", va afirmar Ruiz.
Finalment, el responsable del Departament de Salut de la Generalitat va demanar als concentrats a l'Hospital Josep Trueta de Girona que "reflexionin" i els va oferir mà estesa per tractar la qüestió quan calgui "com sempre s'ha fet". |
Normativa dels estudis de doctorat en el marc de l'espai europeu d'educació superior (Matrícula, fase de tesi, premis extraordinaris, etc.)
Normativa pròpia de la Facultat de Física (Tesis no escrites en català o castellà, tesis per articles, exemplars de la tesi a lliurar, membres tribunal)
Normativa Acadèmica dels estudis de doctorat
Actes de la Comissió de Centre de la Facultat de Física |
El nombre de menors que pateixen una malaltia inflamatòria intestinal s'ha triplicat a Espanya en els últims 14 anys, segons els resultats d'un estudi de la Societat Espanyola de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica, coordinat per l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Després d'analitzar 2.107 casos diagnosticats en 78 hospitals espanyols, els responsables de l'estudi han constatat que s'ha passat de 80 anuals el 1996 a 221 el 2009, fet que suposa un increment del 280%, ha informat aquest dimecres el centre sanitari català en un comunicat.
Aquest tipus de malalties es diagnostiquen a una edat mitjana de 12 anys i tenen més incidència en nens que en nenes, protagonitzant un 56,4% dels casos.
La malaltia de Crohn, la més predominant en els menors, és la que ha experimentat un més creixement els últims anys: el 55% dels nens diagnosticats d'una malaltia inflamatòria pateixen Crohn i el 37% colitis ulcerosa.
De la mateixa manera, la malaltia de Crohn ha passat de tenir una incidència de 0,53 casos per cada 100.000 menors el 1996 a 1,7 casos en 2009, mentre que la colitis ulcerosa ha passat de 0,39 casos a 0,88 en el mateix període.
Les malalties inflamatòries intestinals estan causades per una inflamació crònica de l'intestí que provoca dolors abdominals, diarrea, hemorràgies en el recte i pèrdua de pes, entre d'altres símptomes.
Els menors que les pateixen requereixen controls mèdics periòdics, ingressen en centres sanitaris amb freqüència i han de rebre tractament farmacològic permanent.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Xina no va registrar aquest dijous, per segon dia consecutiu, cap contagi local per coronavirus SARS-CoV-2 al seu territori, encara que el nombre de casos "importats" va seguir en augment, no ha informat avui la Comissió Nacional de Sanitat.
Segons la font, fins a la passada mitjanit hora local (16.00 hora GMT de dijous), es van diagnosticar 39 nous contagis (pels 34 de la vigília), tots ells en viatgers procedents d'altres focus mundials de la malaltia, mentre que el nombre de morts per la resultant pneumònia Covid-19 es va reduir a 3.
És també el segon dia seguit en què la informació de les autoritats sanitàries mostra una xifra de defuncions d'un sol dígit, després de registrar 8 el dia anterior.
Les tres morts es van produir al bressol del brot, la ciutat centre-oriental de Wuhan (2), i en la provincial nord-oriental de Liaoning (1).
Per la seva part, els 39 nous pacients diagnosticats es van repartir entre Cantó (al sud-est, amb 14 casos), Xangai (aquest, 8), Pequín (6), Fujian (sud-est, 3), i un a cada una de les següents províncies: Zhejinag i Shandong (ambdues a l'est), Guangxi (sud), Sichuán (centre), Gansú (centre-nord), i Tianjin, Liaoning i Heilongjiang (aquestes tres últimes al nord-est).
D'aquesta forma, el nombre total d'infectats diagnosticats a la Xina des de l'inici de la pandèmia és de 80.967, entre els quals han mort 3.248 persones.
També s'ha donat d'alta a 71.150 persones després d'haver superat amb èxit la malaltia, per la qual cosa la xifra d'encomanats "actius" al país asiàtic és de 6.569, dels quals les 2.136 es troben en estat greu.
Fins ara s'ha realitzat seguiment mèdic a 684.331 contactes propers amb infectats, dels quals 8.989 continuen en observació, i d'ells, 104 serien casos sospitosos d'haver-se encomanat del coronavirus SARS-CoV-2.
El passat dia 12, el govern xinès va declarar que el pic de transmissions havia arribat a la seva fi al país asiàtic, encara que des d'aleshores el nombre dels anomenats casos "importats" ha anat en augment.
Els símptomes del nou coronavirus són en molts casos semblants als d'un refredat, però poden estar acompanyats de febre i fatiga, tos seca i dispnea (dificultat per respirar). |
Aquesta setmana s'han iniciat les obres de rehabilitació integral i canvi d'ús del pavelló convent, ubicat en el Recinte Torribera (Prat de la Riba, 171) per destinar-lo a la docència del Campus de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB).
Aquest nou equipament universitari, que té prevista la seva finalització per a l'any 2010, suposa un pas endavant perquè el Campus Universitari de Santa Coloma es converteixi en lloc de referència a nivell estatal per als estudis superiors i la investigació relacionada amb tots els àmbits de l'alimentació i la nutrició.
En el conjunt d'Espanya, només Madrid té un campus similar.
A més, el nou Campus de l'Alimentació —de 33 hectàrees de terreny— està situant a la nostra ciutat al mapa universitari català.
El recinte que l'acull és propietat de la Diputació de Barcelona, institució que ha signat un conveni amb l'Ajuntament per preservar i potenciar l'ús públic d'aquesta zona, que ja té una provada experiència com a espai d'acollida d'universitaris doncs alberga des de 1993 els estudis per a la diplomatura en Dietètica i Nutrició, que imparteix el CESNID (adscrit a la UB), i una delegació de la Universitat Nacional d'Educació a Distància. |
Aquesta és la pàgina de Tilak Restaurant.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Platja d'Aro. |
Amb poc futbol i molt patiment, el Barça es va endur la victòria a Praga davant l'Slavia, en un partit que va començar amb un gol matiner de Leo Messi (min. 3) però que es va complicar amb el pas dels minuts.
El triomf els dona el lideratge del grup i pràcticament porta els blaugrana a la següent ronda, encara que el seu futbol deixa molts dubtes, tant en la creació com a la zona defensiva.
Novament Marc André Ter Stegen va ser determinant amb les seves actuacions en el primer temps.
Va sortir el Barça sabent com era el rival, un equip físic, incansable i amb molta presència.
Davant d'això, Valverde va disposar una línia de pressió molt avançada amb el trident Messi, Suárez i Griezmann molt actiu.
Van sorprendre els blaugrana i van treure pràcticament rèdit en la primera acció que van tenir.
Un robatori de Messi, una combinació amb Arthur Melo, la devolució d'aquest sobre Leo i una rematada de primeres al minut 3 que va posar per davant el Barça (0-1).
Amb tots els problemes que havien tingut últimament els blaugrana com a visitants a Europa, semblava que Valverde havia trobat la tecla.
El seu equip estava connectat i dominava la situació davant un desconegut Slavia, que no sabia per on fer mal als catalans.
Però com tantes vegades, el Barça va permetre créixer al rival.
El seu mig camp va desaparèixer, els seus davanters no tenien presència i el partit es va convertir en un anar i venir, en l'escenari ideal per al rocós equip centre-europeu, el conjunt que més quilòmetres acumulava a les cames dels seus futbolistes després dels dos primers partits.
Boril, al minut 20, va posar per primera vegada a prova Ter Stegen, que com altres vegades fora de casa va tornar a ser determinant, i en atac el Barça només oferia les projeccions per la dreta de Semedo.
Fins al descans, les millors opcions van ser per a l'equip de Jindrich Trpisovsky, que, nerviós i amb una gorreta a l'estil Jurgen Klopp, es movia incansable a la banda.
Ter Stegen es va vestir de salvador amb dues intervencions pràcticament consecutives, la primera després d'una rematada pròxima de Masopust, la segona després d'un xut del nigerià Olayinka.
Els errors en la medul·lar, on no van lluir ni Arthur ni de Jong; en defensa, especialment per part de Piqué, i la inacció de Griezmann van ser una llosa per als barcelonistes, que encara van veure com Masopust va tenir l'empat en l'últim sospir del primer temps.
La inèrcia del partit convidava a l'empat i l'Slavia va trigar cinc minuts del segon temps per aconseguir-ho després d'una acció en què el carriler Boril va tenir més decisió que la parella de centrals barcelonistes (1-1, min. 50).
Stanciu, al 54, va poder avançar el seu equip.
Aquesta acció va despertar el Barça, que va tenir la fortuna de marcar el segon pràcticament en la següent acció que va tenir, una jugada amb una mica de fortuna en què Messi va servir una falta i la pilota la va desviar Suárez i posteriorment Olayinka (1-2, min. 57).
Però l'excés de testosterona, insuflada des de la grada, va perjudicar els txecs, que van perdre el control, i el Barça va començar a sentir-se cada vegada més còmode.
Messi va fallar segurament un dels gols més fàcils de la seva carrera en el 75 i en els minuts finals, sense Busquets -lesionat-, el partit va embogir, tot i que l'1-2 ja no es va moure.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
A primers de març, quan pràcticament ningú no s'ho esperava, el país es va despertar immers en una polèmica alarmant.
Tots els mitjans es van veure obligats a fer-se'n ressò.
Les circumstàncies ho requerien, i gairebé tothom va creure que podia dir-hi alguna cosa: alguns, en contra de no sabien què; altres, en contra de les opinions publicades.
Semblava que tots hi estàvem implicats.
El Butlletí Oficial de l'Estat havia publicat els currículums d'una assignatura del sistema educatiu que reunia unes característiques especials: la Religió Catòlica.
Molts dels qui opinaven en contra de d'aquests currículums eren els qui han prescindit de la religió; per tant, la publicació d'aquests currículums no els afectava.
Altres, sense haver llegit els documents sencers, en van criticar durament algunes frases concretes; segons ells, deien el que no havien de dir i invitaven totes les escoles a fer coses que no havien de fer; altres, com sol passar en aquests casos, van mostrar que ignoraven el caràcter dels currículums de Religió Catòlica: no sabien qui els havia redactat ni quina finalitat tenien.
Segons alguns, la culpa de tot, la tenia el ministre Wert, mentre altres acusaven l'Església de no saber que la nostra societat ja ha traspassat el llindar del segle XXI i que les escoles no han de tenir res a veure amb les religions.
Pocs dies desprès d'esclatar la polèmica, alguns mitjans van començar a publicar articles d'opinió amb una finalitat evident: situar la qüestió dels currículums de Religió en el lloc que els correspon y mostrar-ne les característiques essencials: són el que són i diuen el que diuen perquè responen a un dret fonamental dels pares: han de poder decidir la formació religiosa que els seus fills han de rebre a les escoles; i han de poder exercir aquest dret amb plena llibertat.
Però això, que sembla molt senzill i indiscutible, en realitat és una qüestió molt complexa que desperta sentiments i desvetlla prejudicis que dificulten d'adopció d'una serena actitud crítica i impedeixen fer-la objecte d'un diàleg mínimament constructiu.
Les circumstàncies actuals, el sol fet de plantejar la qüestió de la presència de qualsevol religió en les escoles ja provoca reaccions sovint viscerals, poc raonades i de difícil justificació.
Si es tracta de la religió catòlica, encara més.
Si hi afegim que, en les escoles, la paraula currículum ha esdevingut una paraula màgica que requereix moltes pàgines per a descriure'n el significat i les implicacions, ens adonarem que cal ser molt curosos si en fem ús en les nostres converses.
Sabem tots de què parlem quan ens referim a alguns «estàndards d'aprenentatge avaluables» del currículum de Religió?
(Article publicat a CatalunyaCristiana, Núm. |
El Barça segueix publicant missatges de les seves figures per tal de conscienciar de la importància de quedar-se a casa i evitar així la propagació del coronavirus.
Aquest cop ha estat el torn de Luis Suárez, davanter centre de l'equip, que s'ha adreçat als seus seguidors en un curt vídeo a les xarxes.
"Molta força a tota la gent que està lluitant contra un virus que ens té molt preocupats.
Canviar la situació depèn de nosaltres.
El virus preocupa a nivell mundial, és primordial quedar-se tancat i mantenir la higiene.
Si tots lluitem contra això, podrem seguir gaudint de la vida, de la família i dels amics", ha dit.
Missatge clàssic, sense estridències, però important.
Els futbolistes són figures amb molta influència.
El davanter uruguaià podria ser un dels pocs beneficiats per l'aturada futbolística que ha provocat el Covid-19.
En principi s'havia de perdre el que queda de temporada com a conseqüència de l'operació al genoll dret a la qual es va sotmetre el mes de gener, però ara, tenint en compte que els campionats han estat suspesos de manera indefinida, el '9' té més marge per reincorporar-se a l'equip.
Seguim totes les notícies i el minut a minut sobre el coronavirus i les seves afectacions a Catalunya, Espanya i el món. |
MADRID, 30 maig (EUROPA PRESS) -
L'Índex de Preus de Consum (IPC) ha pujat un 0,2% al maig en relació amb el mes anterior i ha retallat set dcimes la seva taxa interanual, fins al 0,8%, el seu nivell més baix des del gener del 2018, segons l'indicador avanat que ha publicat aquest dijous l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
L'organisme ha atribut la caiguda de la taxa interanual de l'IPC a l'abaratiment de l'electricitat i al fet que els preus dels carburants han augmentat al maig menys del que ho van fer un any abans.
La taxa interanual del maig és la trentena tercera taxa positiva que encadena l'IPC interanual i implica que els preus són avui un 0,8% superiors als de fa un any.
Amb la dada del maig, l'IPC interanual posa fi a tres mesos consecutius d'ascensos i torna a situar-se per sota de l'1% per primera vegada des de principis del 2018.
En el cinqu mes del 2019, l'Índex de Preus de Consum Harmonitzat (IPCH) ha situat la seva taxa interanual en el 0,9%.
Si aquesta dada es confirma, la taxa anual de l'IPCH baixaria set dcimes respecte al mes anterior.
En termes mensuals (maig sobre abril), l'IPC ha augmentat un 0,2%, davant de l'increment del 0,9% que va experimentar al maig del 2018.
Per la seva banda, la variació mensual de l'indicador avanat de l'IPCA s'ha situat també en el 0,2%.
L'INE publicar les dades definitives de l'IPC del maig el proper 12 de juny.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Barcelona.-El Port de Barcelona ha aprovat aquest dimecres l'inici de la licitació de l'ampliació del moll Adossat amb un pressupost de 39 milions d'euros.
L'obra és part de les actuacions previstes a l'ampliació del Port, que inclou el desenvolupament de molls al llarg del dic de l'Est i del dic Sud, les dues infraestructures que es van construir per disposar d'aigües protegides on fer créixer el recinte portuari.
En concret, l'ampliació del moll Adossat correspon al desenvolupament de molls previst al llarg del dic de l'Est i permetrà, en un futur, la construcció de noves terminals de ferris i de creuers.
Així mateix, el Port de Barcelona també ha aprovat la licitació de la fase 2 de la urbanització de la Ronda del Port amb un pressupost inicial de 3,1 milions d'euros.
L'actuació d'ampliació consisteix en la prolongació cap al sud del moll Adossat 2b que, actualment, es troba en fase de construcció.
L'obra inclou la construcció d'una alineació de 476 metres de longitud i de 12 metres de calat, a més de l'ampliació posterior del moll Adossat 2B en una longitud d'uns 480 metres.
A més, es construirà un nou taló ro-ro, infraestructura dedicada a l'operativa de ferris.Licitació de la urbanització Així mateix, el Port de Barcelona també ha aprovat la licitació de la fase 2 de la urbanització de la Ronda del Port amb un pressupost inicial de 3,1 milions d'euros.
L'actuació consisteix en la reurbanització del tram IV de la Ronda del Port, als voltants del moll Oest, per millorar la distribució de les circulacions viàries cap a l'interior del Port i també cap als molls Oest i Contradic.
Amb aquest objectiu, es construirà una rotonda que permetrà augmentar la capacitat i seguretat d'aquest vial, a més de millorar l'accessibilitat per als vianants.L'actuació, que es portarà a terme sobre una superfície de 33.252 metres quadrats i durant unperíode de d'11 mesos i mig, donarà resposta a les diferents necessitats en matèria de mobilitat existents a la zona i també donarà continuïtat a les actuacions ja realitzades.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El proper cap de setmana, 22 i 23 de febrer, se celebrarà la tercera edició del Campionat d'Espanya Màster de Llançaments Llargs a Zuera.
Una vintena d'atletes catalans participaran en aquest estatal de llançaments d'hivern. |
RESUM DE LA REUNIÓ DEL COMITÈ D'EMPRESA DEL DEPARTAMENT DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Us resumim, tot seguit, els temes tractats a la reunió de juliol d'enguany.
L'1 de juliol d'enguany es va publicar al DOGC la RESOLUCIÓ PDA/1748/2019, de 26 de juny, de convocatòria del concurs de canvi de destinació per a la provisió de llocs de treball de personal laboral fix del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública (convocatòria núm. PDA/001/19), i CCOO us volem fer les recomanacions següents:
Estem a la espera que els diferents grups de treball relacionats amb el trasllat a la nova seu administrativa de la Zona Franca ens facin arribar informació sobre les propostes fetes per part dels treballadors i treballadores per poder fer una avaluació i continuar una negociació que, en aquests moments, ens sembla que avança molt lentament per el temps en el qual està previst fer el trasllat efectiu. |
Inici / La Diputació acull la cloenda del projecte social COOP
La Diputació acull la cloenda del projecte social COOP
La sala d'actes de la Diputació de Lleida ha acollit aquest dimecres la jornada de cloenda del projecte social COOP, organitzat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya amb l'objectiu de revitalitzar i diversificar l'economia rural, la generació d'ocupació femenina, i la millora de la qualitat de la vida.
Durant la jornada es presenta la compilació de resultats de la diagnosi i informes de models empresarials fets a sis comunitats autònomes, així com un informe de bones pràctiques.
L'acte ha comptat amb la participació de la portaveu i diputada de CiU, Rosa Pujol, la coordinadora territorial a Lleida de Joventut, Anna Feliu; el responsable d'associacionisme Agrari del departament d'Agricultura de la Generalitat, Pere Farrell; i el responsable de desenvolupament rural de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.
Durant la seva intervenció, Pujol ha recordat que històricament el cooperativisme a Catalunya ha tingut unes consecucions socials i econòmiques molt importants i que la seva disseminació per tot el territori n'ha estat el més clar exemple.
En aquest sentit s'ha felicitat que la Fundació del Món Rural, la Federació de Cooperatives Agràries, la Fundació Catalana de Cooperació, Ara COOP, el Ministeri de Medi Ambient, el Departament de Treball i el Departament d'Agricultura i el de Joventut, uneixin esforços i posin damunt de la taula un projecte que té l'objectiu de desenvolupar una prova pilot a través del cooperativisme agrari, que revitalitzi i diversifiqui l'economia rural, i que doni sortida a les necessitats socials dels pobles i comarques a partir de la generació d'ocupació.
Rosa Pujol ha explicat que la proposta de Social COOP significa, entre molts altres objectius, "una aposta i una invitació a tots els agents socials, econòmics i polítics per mirar de progressar en un model de societat més avançada i moderna, buscant espais d'enfocament igualitari".
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
L ́equip sènior masculí del Manresa RC tornava a la competició davant el líder de la Divisió d ́Honor Catalana, el FC Barcelona B, al camp del Congost.
El partit no va decebre l ́expectació generada, i va veure's un partit emocionant i molt disputat per part dels dos conjunts, la victòria, de molt prestigi, va caure a favor dels manresans per 13 a 12.
A la primera part les fortes defenses dels dos conjunts van imposar-se sobre els atacs.
El Manresa RC va sortir amb molt empenta, però les indisciplines dins de la zona de 22 metres contrària feia que la possessió local no pogués transformar-se en punts.
Un jugador visitant cometia un placatge retardat, que comportà la seva exclusió temporal, però els locals no pogueren aprofitar la superioritat numèrica temporal, i quan les forces s ́igualaren fou el Barça qui va prémer les dents i va passar a jugar en camp contrari.
El conjunt local hauria pogut ampliar la diferència si el xutador local hagués pogut transformar una nova penalització visitant, però el llançament va sortir lleugerament desviat a l'esquerra.
A la represa, el conjunt visitant va sortir capgirar el marcador, i després de diverses fases d ́atac aconseguiren la primera marca (3 a 5 al minut 44).
Els locals reaccionaren ràpidament tornant a portar la iniciativa en el marcador gràcies a una marca del primera línia Isaac Majós, aquest cop si transformada pel xutador local (10 a 5 al minut 49).
A partir d ́aquest moment el Barça passà a tenir el total domini de la pilota, i el Manresa RC defensava les envestides visitants cometent molts cops de càstig.
Els blaugranes ho van aprofitar per situar-se per davant (10 a 12 al minut 66).
Eren els pitjors minuts del Manresa RC, a qui començaven a fallar les forces.
Però aconseguí sobreposar-se i va enllaçar varies jugades seguides en atac que acabaren en un nou cop de càstig visitant, que fou aprofitat pel Manresa RC per a tornar a dur la iniciativa en el marcador (13 a 12 al minut 74).
A partir d'aquest moment el Barça es tornà a llançar en tromba a l'atac, obligant al Manresa RC a esforçar-se en defensa.
Les darreres jugades del partit van fer pujar l'emoció a un partit que fins aleshores ja havia tingut un gran nivell; el marcador però, ja no es va moure.
El Manresa RC se situà en segona posició de la classificació, empatat a punts amb el Químics ER, i a tant sols dos punts del FC Barcelona B, havent disputat un partit menys els manresans; diumenge visitaran el Badalona RC.
En categoria sub18, en el combinat Catalunya Central va jugar a casa del Sant Cugat B. Un partit complicat per als de casa nostra que van caure 34 a 19 malgrat el seu esforç, lluita i coratge.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Els tinents i les tinentes d'alcaldia existeixen a tots els ajuntaments, i substituiexen, per l'ordre del seu nomenament, a l'alcalde o alcaldessa en els casos de vacant, d'absència o de malaltia.
Són lliurement nomenats i revocats per l'alcalde o alcaldessa d'entre les persones que formen part de la Junta de Govern Local.
Els nomenaments i els cessaments es faran mitjançant una resolució de l'alcalde o alcaldessa, de la qual es donarà compte al Ple en la primera sessió que s'efectuï, i es notificarà, també, personalment a les persones designades.
El nombre de tinents i tinentes d'alcaldia no pot excedir el nombre de persones de la Junta de Govern Local.
La condició de tinent o tinenta d'alcaldia es perd, a més de pel cessament, per renúncia expressa manifestada per escrit i per pèrdua de la condició de persona membre de la Junta de Govern Local.
Tinents i tinentes d'alcaldia designades.
Decret 5763/2019, de 18 de juny, que designa com a Tinents d'Alcalde als membre de la Junta de Govern |
Així ho han anunciat en la roda de premsa que han realitzat conjuntament l'alcalde de la Seu, Albert Batalla, i la cap territorial SEM de Catalunya Central i l'Alt Pirineu-Aran, Dra.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Centenars de joves agafen cada dia els autobusos de la línia V21 per anar a classe al campus Mundet de la Universitat de Barcelona.
Però ese bus no es deté frente al campus, sinó a uns 300 metres, en la parada 1147, al carrer de la Poesia.
Més a prop, a escassos metres del campus, es troben la boca de la línia 3 del metro i la parada de bus 1148, on s'aturen altres línies, però no el V21.
Daniel Frontini (61 anys, editor, de Barcelona) es queixa de que la seva filla, usuària del V21 (que travessa la ciutat de mar a muntanya pujant per Marina), hagi de fer tots els dies el recorregut d'anada i tornada des del carrer de la Poesia a la seva facultat.
Es tracta d'un tram de la Ronda de Dalt en el que no hi ha vivendas ni altres edificacions pròximes.
"És un trajecte perillós, especialment per a noies que vagin soles i en hores de dubtosa seguretat", afirma.
Per això Daniel proposa que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) reconsideri el recorregut de la línia perquè, en lloc de passar pel carrer de la Poesia, pase –i pari– junto al campus.
"Aquest canvi les faria la vida més fàcil a tots esos joves", sosté.
"I a més, per arribar a esa parat del carrer de la Poesia el conductor ha de realitzar vuit complicats girs", afegeix.
TMB rep amb freqüència peticions de canvi de recorregut i de parades.
I presa en consideració totes les consultes, però sovint arriba a la conclusió de que el cas particular que planteja l'usuari és menys general de lo que ell cree, o que amb la resolució d'ese problema es crearien altres.
"La línia V21 té més de 14.000 usuaris al dia.
Ese canvi comportaria que deixés de donar servei a parades en las que existeix una demanda i que no estan cobertes per altres línies", diu Rafael Ojeda, del Servei d'Atenció al Client de TMB.
A més, en la parada 1148, Fundació Albà-Llars Mundet, paren quatre línies de bus (27, 60, 73 i 76), i al costat està el metro.
"Gràcies a la integració tarifària es poden combinar aquestes línies amb la V21 sense cost suplementari", recorda.
Daniel no lo veu així, ja que creu que en moltes de les parades en las que es deixaria de donar servei "no puja ni baixa ningú".
Así las cosas, afirma que emprendrà una recollida de firmes per reclamar el canvi de recorregut.
José Luis García, de Cerdanyola del Vallès, denuncia que la FIFA no deixava jugar a la seva filla de 12 anys
Envia el teu denuncia perquè el nostre equip de periodistes la investigui |
Comunicat Departament d'Educació en relació al CORONAVIRUS
El passat 22 de novembre, l'Institut Vil·la Romana va participar en una jornada de la nova formació LPAS, presentant una pràctica format càpsula, dins del projecte de lectura (ILEC) que ha
obtingut el reconeixement d'excel·lència educativa.
Estem molt contents amb aquest reconeixement que ens reforça la nostra tasca de treballar a l'entorn de la lectura. |
A partir de dilluns i durant cinc setmanes, mentre durin les obres, es prohibirà l'estacionament a l'àmbit d'afectació dels treballs
La Secció de planificació de la Via Pública ha comunicat que el proper dilluns, 21 de gener, la companyia Endesa iniciarà els treballs canalització soterrada elèctrica per a nou subministrament al carrer del Cós núm. 60, cantonada amb carrer Dos de Maig de Manresa.
Amb motiu d'aquests treballs es prohibirà l'estacionament a l'àmbit d'afectació de les obres.
És previst que els treballs durin 5 setmanes. |
Les acusacions demanen entre cinc i quinze anys de presó i la defensa l'absolució o, de manera subsidiària, un any per homicidi imprudent
Lleida.-Després de tres jornades d'entre cinc i vuit hores cadascuna, ha acabat el judici a l'acusat de matar d'un tret d'escopeta un veí de 53 anys de Santa Maria de Montmagastrell (Urgell), el 18 de desembre de 2014.
Amb totes les dades i explicacions obtingudes de la vintena de testimonis i pèrits que han declarat aquests tres dies, ara és el torn del jurat popular, que haurà de decidir si l'acusat és innocent o culpable dels fets i emetre el seu veredicte.
En l'últim tram del judici, que ha acabat dos quarts de vuit del vespre d'aquest dimecres, les parts han defensat les seves postures.
Les acusacions demanen que s'imposi a l'acusat entre cinc i quinze anys de presó, depenent si el jurat considera els fets constitutius d'homicidi o d'assassinat.
La defensa, en canvi manté l'absolució perquè considera que es tracta d'un accident.
Tot i això, introdueix que si el jurat entén que es tracta d'un homicidi imprudent, se li imposi la pena mínima d'un any de presó, tenint en compte la reparació del dany, per haver indemnitzat amb 400.000 euros la família de la víctima.
L'acusat, en el seu torn d'última paraula ha tornat a demanar perdó a la família de la víctima.
"Estic profundament penedit del que va passar.
I demano perdó a la família perquè sé que pateixen.
Jo també estic patint perquè no puc deixar de pensar què va passar.
Ho sento moltíssim", ha dit l'acusat fent ús del seu dret a l'última paraula.
Així ha acabat el judici, després de tres dies intensos.La fiscalia manté que l'acusat va disparar de manera "directa" la víctima, amb intenció de matar-la.
Considera, a més, que se li ha d'aplicar l'agreujant de superioritat però reconeix l'atenuant de reparació del dany, ja que l'acusat ha indemnitzat la família de la víctima.
És per tot això que demana que se li imposin deu anys de presó per un delicte d'homicidi dolós.
"L'acusat menteix, no va ser un tret involuntari, sinó que hi havia voluntat de matar", assegura el ministeri públic.
Una de les acusacions particulars, concretament l'advocat que representa els germans de les víctimes, Enric Rubio, qualifica els fets d'assassinat perquè considera que l'acusat va disparar amb intenció de matar, fent ús de la seva superioritat i sense que la víctima es pogués defensar.
"Estava marxant del lloc, sobre la moto i amb la primera marxa posada i amb el casc no va veure el que estava a punt de passar", ha dit.
És per tot això que eleva la petició de pena fins als quinze anys de presó.
Per Rubio, es tracta d'un assassinat "a sang calenta".
Reconeix que no ho va planificar però que un "escalfament" va ser la causa i que l'acusat va efectuar el tret mortal amb voluntat i consciència.
L'advocat que representa la filla de la víctima, Daniel Ibars, en canvi, ha rebaixat la petició de pena fins als cinc anys de presó en qualificar els fets d'homicidi imprudent.
Ibars ha explicat aquesta decisió perquè el jurat tingui la possibilitat de decidir que es tracta d'un homicidi imprudent, ja que si no s'introdueix aquesta possibilitat, no es pot arribar a aquesta conclusió.
Tot i això, l'advocat insisteix que el tret va ser intencionat i dirigit. "
Va matar sabent el que feia, però si vostès entenen que l'acció no tenia com a objectiu causar la mort, els introdueixo la possibilitat que va ser imprudent", ha dit.
Finalment, la defensa de l'acusat, Andrés Maluenda, sol·licita que se l'absolgui perquè manté que va ser un accident.
De manera subsidiària, i en cas que el jurat consideri que no va ser així, demana que se'l condemni a la pena mínima d'un any per homicidi imprudent.
L'advocat no entén perquè els pèrits sentencien amb tanta seguretat que la versió de l'acusat no quadra amb els fets.
En aquest punt, ha fet referència al pèrit aportat per ell i a les seves explicacions en què rebat les afirmacions dels Mossos d'Esquadra.
Que l'escopeta es dispari a l'aire, per accident, "és improbable però no impossible", assegura i respon a l'argument de l'acte impulsiu i a sang calenta que li sembla "un motiu dèbil per matar".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A partir del dia 1 de novembre, els organismes que ocupen becaris/es en pràctiques professionals a canvi d'un sou tenen l'obligació de cotitzar per ells/es.
Els estudiants que fan pràctiques remunerades han de cotitzar a la Seguretat Social, i el temps treballat com a becari computarà a efectes de cobrar la jubilació com si fossin treballadors per compte d'altri.
De la mesura se'n poden beneficiar també les persones que han fet programes de formació amb anterioritat, computant-hi un màxim de dos anys.
Aquesta obligació es deriva del Reial Decret 1493/2011 aprovat pel Consell de Ministres espanyol que inclou en el Règim General de la Seguretat Social a les persones que participen en programes de formació.
El Reial Decret estableix que les persones que participen o han participat en programes de formació vinculats a estudis universitaris o de formació professional, finançats tant per organismes públics com privats i que incloguin pràctiques formatives amb contraprestació econòmica, seran assimilats a treballadors per compte d'altri a efectes de la seva inclusió en el Règim General de la Seguretat Social.
El Decret regula, per una banda, la situació de les persones que actualment realitzen beques vinculades a estudis universitaris o de formació professional (finançades per organismes públics o privats), que inclouen pràctiques formatives amb qualsevol tipus de contraprestació econòmica.
Per altra banda, inclou les persones que han realitzat beques anteriorment -a l'Estat espanyol o a l'estranger- i els permet cotitzar un màxim de dos anys.
En aquest cas, es podrà sol·licitar fins al 31 de desembre del 2012 la subscripció a un conveni especial per a computar la cotització.
Segons fonts de la Seguretat Social es poden beneficiar de la mesura els prop de 30.000 joves que treballen actualment com a becaris, a més dels entre 100.000 i 200.000 que ho han fet amb anterioritat.
La mesura aprovada ja es contemplava en la darrera reforma de les pensions de jubilació.
De fet, la idea de la norma és que, ja que s'amplia el període de cotització per cobrar la pensió, els joves no es vegin penalitzats per elegir formar-se més.
Com a conseqüència, els períodes en què s'han realitzat beques remunerades computaran com a cotitzables, és a dir, com a temps treballat a efectes de calcular la pensió per jubilació.
A més a més, els becaris i becàries tindran dret a la protecció per malaltia, accident, paternitat o maternitat, però no a la prestació per desocupació.
Amb aquesta mesura, la Seguretat Social preveu ingressar uns 18.000 milions d'euros addicionals a l'any.
Des del Ministeri de Treball es va apuntar que el decret pot "frenar una porta massa oberta" a la contractació fraudulenta de becaris per substituir treballadors.
Segons el ministre, a partir d'ara, el cost per a l'empresa de contractar treballadors o becaris serà "essencialment el mateix".
Els becaris hauran d'acreditar la seva condició mitjançant una certificació expedida pels organismes o empreses que els financin.
Els estudiants en pràctiques remunerades cotitzaran pel mínim establert en el Règim General i tindran la mateixa cobertura que la resta d'afiliats al Règim General (per malaltia comuna, accidents de treball, maternitat i paternitat), però no tindran dret a cobrar l'atur.
Per aquesta mateixa raó, no hauran de cotitzar per contingència per atur ni al Fons de Garantia Salarial.
L'empresa o organisme que financi el programa de pràctiques tindrà la condició d'empresari i assumirà els drets i obligacions corresponents.
Les persones que hagin participat en programes de formació abans de l'entrada en vigor del decret podran subscriure un conveni especial que els permetrà computar la cotització dels períodes de pràctiques realitzats com a màxim en els últims dos anys.
La base de cotització per a aquest conveni especial serà un 77% de la mínima vigent en el Règim General de la Seguretat Social en el període treballat.
El conveni es pot sol·licitar fins a final del 2012, i els interessats podran abonar l'import en un sol pagament o bé a terminis, en nombre igual al doble dels mesos treballats de becari.
La nova cotització dels becaris, o com seguir pagant els mateixos
Des de la Federació de Joves Investigadors (FJI-Precarios) es fa una valoració crítica del Reial Decret.
La justificació que dóna el govern de la mesura és que així s'intenta pal·liar la recent reforma de les pensions, que fa gairebé impossible arribar a jubilar-se mai, i impossible del tot fer-ho amb una pensió digna.
I imaginem que molts diran: "Que bé!
Finalment es reconeixen els drets dels becaris!
I a més així paguen a la Seguretat Social, que fins ara se n'estaven escaquejant molt bé..."
I sí, està bé cotitzar, però... la mesura no deixa de ser vergonyosa, per les següents qüestions:
* Per què si les empreses a partir d'ara cotitzaran 42 euros per cada becari, i els becaris hauran d'assumir 6 euros de cotització a la Seguretat Social, els antics becaris han de pagar (voluntàriament, és clar) 150 euros per cada mes "rescatat"?
* Per què si durant anys i anys han estat majoritàriament l'Estat i les Comunitats Autònomes qui s'ha escaquejat de pagar les cotitzacions a la Seguretat Social pel treball que feien els becaris són ara els becaris els qui han d'assumir el cost del rescat?
I és que l'ex-becari haurà de pagar tant la seva part de cotització a la Seguretat Social com la que li corresponia a l'empresari (i recordem que en molts casos l'"empresari" és el mateix Estat, o Comunitat Autònoma, o universitat, o ajuntament, o...).
Bàsicament, es tracta d'aprofitar que la gent està desesperada per sumar anys cotitzats ("que no arribo al mínim! que no arribo al mínim!").
* Per què es limita la mesura del rescat a 2 anys si la majoria dels becaris d'investigació tenen un llarguíssim currículum de molt més de 2 anys de duració?
Agafant per exemple el cas de les beques de doctorat, abans les beques (que solien durar uns 4 anys) no cotitzaven.
Per què limiten, doncs, la recuperació d'anys cotitzats a només 2?
Per sort, les noves beques predocs ara sí que cotitzen, gràcies a la feina de la mateixa FJI.
O ho haurien de fer, però això és una altra història...
Bàsicament, aquesta mesura està institucionalitzant definitivament la figura del becari, que ara "almenys té Seguretat Social".
Però no té ni atur, ni vacances, ni baixa...
Si ja existeix la figura dels contractes de formació, per a què seguir utilitzant beques?
Algú dira: "les beques són per als estudiants". |
Jordi Ballart dona per tancada, almenys per ara, la seva etapa política.
Ballart considera que el PSC ha perdut la S de socialista i la C de Catalunya.
Ballart avala que els socialistes segueixin governant Terrassa si no hi ha pacte alternatiu.
El referèndum acordat és, diu Ballart, l'única solució al conflicte entre Catalunya i Espanya.
Jordi Ballart, durant l'entrevista amb Nació Digital.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Com a fruit de la col·laboració entre la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona i la Facultat d'Educació de la Universitat Carolina de Praga (República Txeca), mitjançant el programa europeu Erasmus + (Mobilitat de l'Educació Superior), el proper dimecres 7 de novembre de 18.00h a 20.00h, tindrà lloc el seminari:
La tècnica de la sobreexigència i mètode de la vinyeta d'ancoratge
La tècnica de la sobreexigència es presenta com una forma innovadora de "mesurar" com la resposta socialment desitjable influeix en les respostes de l'enquesta.
L'anàlisi se centrarà en aplicacions seleccionades d'aquesta tècnica (PISA 2012, resultat de les investigacions que actualment porta a terme el Grup d'Ancoratges de Recerca Educativa de la Universitat Carolina de Praga.
El mètode de la vinyeta d'ancoratge s'introduirà com un procediment innovador i molt prometedor en la investigació educativa que ajusta les (auto) avaluacions per tenir en compte les diferències en l'ús de l'escala entre els diferents enquestats, de manera que les seves (auto)avaluacions siguin comparables.
La intervenció serà en anglès, amb ajudes puntuals per als que ho necessiti.
Doctorat d'Educació i Societat de la Facultat d'Educació.
Doctorat d'Arts i Educació de la Facultat de Belles Arts.
Grup d'Innovació Docent per afavorir la Indagació
Grup Innovació Docent Consolidat (GIDC) per la Universitat de Barcelona |
El València va treure el cap de la zona baixa en què es trobava amb un triomf necessari al camp d'un Getafe que la temporada passada havia trencat la seva imbatibilitat a la lliga.
Ahir, els homes de Marcelino van guanyar per 0-1 amb una anotació de Dani Parejo en aprofitar un penal concedit pel VAR per una agafada de Bruno a Gameiro bastant absurda, ja que el davanter francès ja no podia arribar a la centrada de Rodrigo.
El mateix jugador internacional havia perdut abans dues jugades de mà a mà amb David Soria i, a la represa, la millor arribada va ser per al Getafe, però la rematada de Jorge Molina va anar al pal.
Abans, a Zorrilla, empat a zero gols entre el Valladolid i l' Eibar, en un duel que va tenir dues parts diferenciades.
A la primera va ser el Valladolid qui va dominar el joc, malgrat que tampoc no va crear gaire jugades de perill davant de Riesgo.
En canvi, a la represa, l'Eibar va entrar millor al partit i va disposar de dues ocasions molt clares, una de Charles, que va rematar alt, i un cop de cap de Kike García que va anar massa alt.
Els bascos van pagar, en el tram final, l'expulsió del central Arbilla per doble amonestació.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Claus per a un nou paradigma energètic.
Anàlisi de la situació i tendència.
Línies de treball futures de la UPC per a la Transició vers un nou Model Energètic.
Enquesta sobre les tendències d'inversió en inversions industrials d'R+D a la UE 2017
Les dones en l'àmbit de la ciència i la tecnologia |
Molts són els qui comencen l'any amb una llista de propòsits per complir, com adquirir uns hàbits de vida més saludables, donar una empenta a aquell idioma que se'ls resisteix o, per què no, fer el viatge somiat.
Sigui quin sigui el propòsit que t'hagis marcat el 2019, segur que la tecnologia pot donar-te un cop de mà per complir-lo.
Les aplicacions són un recurs a tenir en compte a l'hora de motivar-nos i continuar els nostres plans.
Uns dels propòsits més freqüents té com a protagonista un idioma.
Ja sigui per aprendre la llengua que sempre t'ha encantat com sona o la que se t'acaba resistint per més obstinació que hi posis, segur que aquestes aplicacions et seran de gran ajuda.
'Duolingo', 'Busuu' i 'Babbel' són tres aplicacions per aprendre idiomes des del mòbil.
Estan estructurades per nivells i diferents activitats de curta durada amb les quals aprendre, repassar i reforçar la gramàtica, la pronunciació, el vocabulari i la conversa.
Encara que les tres aplicacions són gratuïtes, 'Busuu' i 'Babbel' tenen plans de subscripció que donen accés a diferents continguts ampliats o certificacions.
Una aplicació interessant és 'Elsa Speak', que s'enfoca a perfeccionar la pronunciació en anglès per arribar a parlar com un nadiu (això sí, és anglès americà).
És una aplicació de pagament, però ofereix un període de prova de franc de set dies.
El període nadalenc està ple de celebracions, sopars i àpats amb familiars i amics amb les quals és fàcil excedir-se.
Per això, molts opten per començar l'any amb nous hàbits que millorin la salut.
Per reprendre una dieta més variada i allunyada dels dolços com el torró o els polvorons, una aplicació que ens pot ajudar és 'Fooducate', una aplicació que analitza el menjar sobre la base dels ingredients, ofereix informació de les calories i els nutrients que aporten, i permet portar un registre de les calories que s'ingereixen.
'My Fitness Pal' també fa un recompte de les calories i de les que es consumeixen amb l'exercici.
Ajuda a portar un control de la nutrició mitjançant diferents dades i estadístiques de quins nutrients inclouen els aliments.
Com a complement a una dieta sana, les aplicacions com 'Google Fit', 'Freeletics' o 'Nike Training Club' suposen un estímul extra a l'hora de fer qualsevol esport o activitat física, a través de diverses propostes d'exercicis o entrenaments personalitzats, i mètriques que fiscalitzen el nostre progrés.
Si aquest ha de ser l'any en el qual, per fi, faràs aquell viatge somiat o emprendràs el projecte personal que fa anys que et posposes, potser comptar amb un gestor financer a la butxaca et pugui anar bé per planificar-te.
'Mint' és una aplicació que permet marcar els objectius de despesa i els estalvis mensuals, i conèixer l'evolució de la nostra economia per gestionar-nos millor.
Aquesta aplicació porta un control exhaustiu tant de les despeses com dels ingressos a partir de la informació dels comptes i targetes bancàries de l'usuari per així poder saber en tot moment quants diners es tenen i en què es gasten.
A més, envia diverses alertes per notificar els cobraments o els moviments estranys als comptes.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un estudi sobre l'emprenedoria social i ambiental a Catalunya mostra com a partir de la crisi econòmica es multipliquen el número d'aquestes iniciatives liderades majoritàriament per graduats universitaris de procedència urbana.
El projecte Social entrepreneurship: local embeddedness, social networking sites and theoretical development - ENCLAVE (2013-2016), finançat pel MINECO (CSO2012-32635), ha posat de relleu la importància de la crisi econòmica per explicar l'emergència del camp de l'emprenedoria social i ambiental a l'Estat en general i a Catalunya en particular.
A partir de l'anàlisi de 43 entrevistes en profunditat a emprenedors i emprenedores, de les 93 respostes a una enquesta on-line adreçada a aquest col·lectiu i d'una base de dades que recull informació sobre 347 organitzacions catalanes amb objectius explícits socials o ambientals, ha estat possible mostrar com la crisi econòmica ha tingut un efecte determinant en el desenvolupament d'aquest fenomen, amb un 60% de les iniciatives aparegudes amb posterioritat al 2008, any d'inici de la crisi.
Els elements clau d'aquest fenomen són els següents:
Un context de transformació estructural.
L'augment de l'atur (especialment l'atur juvenil que va arribar a ser del 45%), les retallades pressupostàries en general i en el Tercer Sector en particular, la desaparició de les Caixes d'Estalvis i les seves obres socials (amb inversions de més de 2000 milions d'euros a l'any 2008, ràpidament decreixents en els següents fins a la seva desaparició al 2014) i la concentració del sector bancari, són factors que coadjuven a l'emergència d'un nou camp d'actuació, l'emprenedoria social i ambiental.
Aparició de l'etiqueta "emprenedoria social" promoguda pels Bancs i les administracions públiques.
A Espanya i Catalunya no es comença a popularitzar aquesta denominació fins el 2010, al mateix temps que els bancs més importants posaven en marxa programes d'emprenedoria social: el programa Momentum, patrocinat pel Banc Bilbao Vizcaya i l'escola de negocis ESADE i, un any més tard, el programa d'empresariat social llançat per La Caixa amb el suport de l'IESE.
Al 2011, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa el programa per donar suport al desenvolupament d'iniciatives d'emprenedoria social.
A nivell europeu, la Social Business Initiative va ser aprovada al mateix any amb l'objectiu d'augmentar la seva visibilitat i millorar l'accés al finançament.
Alternativa d'auto-ocupació de persones amb majoria de graduats universitaris, de procedència urbana, en el sector serveis, amb genuïnes motivacions socials i ambientals, que posen en marxa iniciatives amb el seus estalvis, majoritàriament, però combinats de forma secundària amb altres fonts de finançament i amb el suport dels serveis de creació de empreses públics i privats.
Finalment, esmentar que de forma paral·lela a l'emergència d'aquest nou camp d'actuació, múltiples iniciatives alternatives en el mercat apareixen a Catalunya, prenent l'economia social i solidària com a models i buscant en l'intercanvi i les monedes socials una alternativa de vida.
En definitiva, estem davant un camp disputat i en ràpida transformació que proporciona un espai de vida i treball a un segment de la població catalana.
Durant els primers anys de la conquesta...
Si vols rebre el nostre butlletí al teu correu |
La Policia Local i el Mossos d'Esquadra de Banyoles investiguen un nou episodi de crema de contenidors de paper a diferents zones de Banyoles.
Un veí del passeig de la Generalitat, a la Vila Olímpica, va avisar els bombers d'un incendi poc després de la una de la matinada de dilluns.
Tot seguit, un nou contenidor cremava al passeig de la Puda.
Un tercer contenidor va cremar una mica més tard a la cruïlla dels carrers Baldiri Reixach amb la carretera de Camós i un quart al passeig de la Indústria.
Finalment, a les dues de la matinada, es va declarar un nou foc a prop de la benzinera de la Draga.
Banyoles ja va patir diversos focs durant el pont de desembre quan, també durant la matinada de diumenge a dilluns, hi va haver la crema de tres contenidors ubicats al centre de la ciutat.
La policia està revisant càmeres de diferents establiments a fi de localitzar i identificar l'autor o autors d'aquests incendis intencionats. |
Creu Roja de Catalunya atén actualment a un total de 2.005 dones víctimes de violència masclista.
Ho fa a través d'un programa de teleassistència que permet que estiguin protegides les 24 hores del dia i evita possibles agressions.
Ho ha explicat a Europa Press la responsable del servei d'Atenció i Protecció (Atenpro) de Creu Roja de Catalunya, Susanna Roig, que ha afegit que aquest programa finançat amb fons públics també és "de gran utilitat per donar suport psicològic a les dones afectades, a més d'acompanyar-les i assessorar-les en tot el que necessitin".
La xifra de dones ateses ha augmentat un 5% en els primers sis mesos de l'any, tenint en compte que el 2012 va acabar amb 1.908 usuàries del programa, fet que es deu a "un major coneixement del servei per part dels equips socials, que són els que s'encarreguen de derivar a les dones" a Creu Roja.
Roig ha admès que "la crisi està fent que hi hagi més tensions i conflictivitat a les famílies", el que desencadena més agressions masclistes, per la qual cosa des que el programa s'ha començat a desenvolupar a Catalunya el 2005 la xifra de dones ateses ha anat incrementant-se any rere any.
Les víctimes de violència masclista que es troben sota la protecció de Creu Roja tenen un dispositiu mòbil localitzador que porten en tot moment amb elles: "Si tenen problemes només han de prémer un botó per avisar-nos".
Quan una dona usa el dispositiu mòbil l'entitat humanitària activa el seu protocol d'atenció i contacta amb els cossos de seguretat i sanitaris en cas de necessitat.
"Algunes vegades també ens truquen perque es troben angoixades o necessiten suport moral", ha explicat Roig, que ha afegit que en aquest cas el Centre de Coordinació de Creu Roja posa a disposició de la dona els seus equips psicològics.
Les usuàries també reben una trucada telefònica de seguiment cada quinze dies des del Centre de Coordinació i tenen l'obligació de contestar-la, un requisit que si s'incompleix pot ser motiu d'expulsió del programa.
L'entitat humanitària, que realitza un informe de seguiment de tots els casos cada sis mesos, també ofereix una atenció integral a les seves usuàries, per la qual cosa les ajuda econòmicament si cal i les inclou en els programes socials que requereixi cada perfil.
Vuit de cada deu de les víctimes que atén Creu Roja són dones de nacionalitat espanyola, la majoria d'elles entre els 31 i els 50 anys, tot i que "hi ha dones des dels 18 fins a 80 anys perque, per desgràcia, la violència masclista no entén d'edats", ha dit Roig.
Ha recordat que l'entitat humanitària és l'encarregada de gestionar aquest programa de protecció a les víctimes de violència masclista a tot l'Estat després de guanyar un concurs públic del Ministeri de Sanitat i Serveis Socials, que és l'organisme que decideix les dones que poden entrar en el programa i les que no.
Per poder rebre teleassistència les dones han de complir tres requisits bàsics: que ja no visquin amb el seu agressor, que estiguin portant a terme un pla de treball amb els serveis socials i que hagin interposat denuncia o estiguin a punt de fer-ho.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els visitants podran degustar vins de la DO Pla de Bages arxiu/mireia arso
ANNA COSTA | MANRESA Les vinyes del Bages fan olor de verema.
S'hi ensuma una barreja d'olor de terra, most i raïm.
És el moment que toca collir el raïm perquè estigui al punt òptim per fer-ne vins i caves.
La verema és la gran festa de la vinya i dels cellers, l'esforç i els anhels de tota l'anyada es condensen en pocs dies.
Una època ideal per viure-la també en forma de festa del vi.
La Festa de la Verema del Bages arriba a la 24a edició amb tendència ascendent.
Un dels motius és el treball dels cellers de la comarca, que genera cada cop més interès i més reconeixement de la ciutadania, que viu la Festa de la Verema com un esdeveniment únic i particularment arrelat a Artés. |
Veus - Cor Infantil Amics de la Unió neix el 1996 amb l'Escola de Música creada aquell mateix any dins la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers, entitat dedicada des de 1877 a la promoció i difusió de la música coral.
Format per veus blanques entre dotze i disset anys, està considerat una de les formacions de més nivell de Catalunya i interpreta obres de diferents períodes i estils.
Tots els membres del cor reben classes de cant i tècnica vocal amb els professors Maria Illa, Lars Isdahl, Júlia Sesé i Alba Ballús.
Des de la seva formació Josep Vila i Jover és el director titular del cor tot i que ha treballat també amb directors de prestigi com Jordi Savall, Antoni Ros–Marbà, Pablo González, Clark Rundell, Edmon Colomer, Christian Grube, Francesc Guillén, Òscar Boada, Manel Valdivieso i José Luis Basso, entre d'altres.
Veus-Cor Infantil Amics de la Unió actua regularment a les temporades dels principals escenaris del país com L'Auditori, el Palau de la Música Catalana o el Gran Teatre del Liceu, i és cor resident al Teatre Auditori de Granollers des de 2017. |
El tractament amb pell impresa en 3D serà possible a l'Estat a principis del 2018.
El tractament de cremades amb pell creada mitjançant la tecnologia d'impressió en tres dimensions es començarà a implementar a l'estat espanyol a principis del 2018.
Així ho ha anunciat el doctor Joan Pere Barret, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats de la Vall d'Hebron, on es troba una unitat pionera a nivell estatal i mundial en aquest tipus d'operacions.
El doctor Barret ho ha explicat en el marc del 17è Congrés de la European Burn Association (EBA), que enguany se celebra a la Fira de Barcelona del 6 al 9 de setembre.
Segons Barret, que serà nomenat nou president de l'organització, aquesta tècnica farà que el procés de creació de pell sigui "molt més ràpid", i això permetrà "prevenir infeccions i millorar la supervivència".
Tal com ha explicat el doctor, les 'bioimpressores' funcionen a través d'un programa informàtic que imprimeix alhora "el material de suport i la pell viva".
"Ens hem d'imaginar el mateix que fan les impressores de materials, però en aquest cas amb cartutxos de cèl·lules vives", ha detallat.
Tot i que té "molta versemblança amb la pell humana", Barret ha admès que encara queden avenços per fer, com ara produir vasos sanguinis, un fet que preveu que serà possible d'aquí 10 anys.
En canvi, per aconseguir pell amb pigment caldrà "esperar alguna dècada més".
"Anem cap a un cirurgia individualitzada i molt poc invasiva", ha declarat el pròxim president de l'EBA.
Actualment, els pacients que pateixen cremades són tractats amb teràpies que ajuden el propi cos a regenerar-se o bé amb la introducció de nous teixits.
Aquests teixits poden ser sintètics, és a dir, fabricats de manera artificial en laboratoris farmacèutics, o bé biològics.
En el cas dels biològics, es tracta de "pell viva i restes orgàniques" que es cultiven sobre un gel durant "molts dies".
Gràcies a la tecnologia 3D, el cultiu serà "molt més ràpid" i es podrà escurçar la durada de tot el procés.
Segons el doctor Barret, "la pell cultivada actual salva vides i s'aplica en casos de fins al 90% del cos cremat".
Tot i això, ha afegit que "la seva qualitat és baixa, i els millors resultats en cicatrius s'aconsegueixen amb pell sintètica".
Un altre tema rellevant del congrés és la creació d'un pla europeu de catàstrofes en l'àmbit europeu, que coordinarà el mateix doctor Barret.
Aquest protocol ha de servir per reaccionar davant d'emergències que involucrin malalts amb grans cremades i sobrepassin la capacitat organitzativa d'un estat de la Unió Europea.
Davant d'una situació d'aquest tipus, s'enviarien uns "equips de triatge" encarregats de derivar els malalts a d'altres estats membres.
El pla està pendent de ser ratificat per la Comissió Europea i pretén donar una millor resposta a tragèdies com la de l'incendi de la discoteca Colectiv de Bucarest, que el 2015 va causar 27 morts.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El conjunt de la militància socialista mostra el seu suport i la seva il·lusió davant la possibilitat de tenir per primer cop en 40 anys un govern progressista i de diàleg a Espanya
"El conjunt de la militància socialista ha mostrat el seu suport i la seva il·lusió davant la possibilitat de tenir per primer cop en 40 anys un govern progressista i de diàleg a Espanya" ha explicat aquest matí el secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, en una roda de premsa on ha fet valoració de la consulta que aquest cap de setmana s'ha realitzat a la militància socialista respecte del preacord de PSOE amb UP, i que ha obtingut un aval del 93,64% dels i les militants del PSC i de la JSC i un 92% del PSOE.
Illa considera que "tenim a tocar la possibilitat de tenir un govern progressista i dialogant" i ha defensat que, des del PSC "farem el que estigui a les nostres mans perquè així sigui".
El secretari d'organització socialista també ha volgut refermar el compromís del partit en la lluita contra la violència de gènere, i ha insistit en la "necessitat de multiplicar els esforços per lluitar contra aquesta xacra".
En aquest sentit, ha confirmat la presència del PSC a les concentracions i manifestacions que es faran al llarg del territori en motiu del Dia Internacional per l'Erradicació de la Violència de Gènere.
Per últim, Illa ha fet menció al calendari del 14è Congrés del PSC, que se celebrarà el 13,14 i 15 de desembre i que aquesta setmana segueix la seva preparació amb l'elecció dels delegats i delegades de les federacions i sectorials i amb la presentació de les esmenes al document marc del programa.
Preguntat per la proposta referent a la immersió lingüística que apareix en el document marc, Illa ha reiterat que els i les socialistes "no abandonem la immersió lingüística" i considera que la proposta lingüística que planteja el text "és de sentit comú: més català on faci falta, més castellà on faci falta i més anglès a tot arreu.
De fet el mateix departament d'Educació, amb el conseller Bargalló, ja va recollir la idea en un document l'any 2018" ha conclòs. |
Després de la marxa de Frank Blanco, Dani Mateo s'estrena com a presentador del format de les tardes de La Sexta.
El programa també s'ha acomiadat de les col·laboradores Ana Morgade i Chenoa, que van decidir abandonar l'espai.
El programa no només tindrà la incorporació de Mateo, sinó que rebrà tota una fornada de nous col·laboradors: l'actor Jesús Vidal, la física Isabel Zubiaurre, el defensor de l'espectador Santiago Alverú, el raper El Chojin i l'entrenador Gotzon Mantulitz.
Zapenado també estrenarà un nou plató i una línia gràfica renovada. |
Presentem una mostra bibliogràfica que és una actuació més de la campanya, i que té com a objectiu sensibilitzar i conscienciar sobre la importància de respectar el fons bibliogràfic.
Un fons que és de tots i que mantenim i fem créixer per tal de donar suport a la comunitat universitària i a la societat en general.
La mostra il·lustra el mal ús que es fa dels llibres: documents ratllats, tacats, amb notes al marge, trencats, perduts, "tunejats", amb comentaris de valoració de l'obra, amb dibuixos, etc. En la recollida dels materials exposats hi han participat diversos CRAI Biblioteques de la Universitat de Barcelona.
La campanya expositiva ha començat el 23 d'abril, amb motiu de la Diada de Sant Jordi al CRAI Biblioteca de Lletres i anirà itinerant pels CRAI Biblioteques de Filosofia, Geografia i Història (a partir del mes de juny de 2019), Campus Bellvitge i Matemàtiques i Informàtica.
Al material malmès, s'hi ha afegit el material robat i també els llibres prestats i no retornats.
Els mitjans informen periòdicament sobre el perjudici econòmic que representen pel Sistema de Lectura Pública aquests actes incívics.
El 2013, en una informació de TV3 es deia que " la xarxa de biblioteques de la ciutat ha calculat que li falten almenys 59.000 documents, per un valor de 700.000 euros ".
Altres mitjans s'han fet ressò dels robatoris al CRAI Filosofia Geografia i Història, de la recuperació de fons patrimonial de la Biblioteca Pública Arús i de llibres no retornats o robats a altres biblioteques de la xarxa pública.
En aquest mateix context, el CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació ha dut a terme una actuació expositiva amb documents prestats i no retornats amb el títol Els llibres que han volat, que posa de manifest aquest problema.
A les biblioteques voldríem que tot allò que s'ha adquirit amb diners públics continuï sent de tothom per sempre, que com a molt es faci malbé per l'ús, però que no acabi mai en mans privades o 'modificat' i exclòs del seu ús pels usuaris.
Vegeu també el post del Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
De l'avaluació interna/externa dels anys 90 hem arribat als indicadors com estris que han de facilitar l'avaluació dels projectes de centre i la seva adequació a la missió concretada en el PEC, PdD i Pla Anual.
La necessitat de planificar, fer i avaluar s'ha convertit en l'eix dels centres que busquen un consens en qualitat.
La definició d'objectius, actuacions i indicadors ha facilitat la reflexió en els claustres, equips directius i a tota la comunitat educativa.
L'avaluació en aquesta línia implica un consens de totes les parts, prioritzada (no arribem a tot), transparent (conegut el seu objectiu), participada (totes les parts implicades participen) i especialment útil (rendible, dona satisfacció) per a totes les parts.
L'objectiu és facilitar el creixement individual i col·lectiu. |
Els Mossos d'Esquadra han detingut els responsables de dos prostíbuls de Blanes i de Calella de Mar (Maresme) per prostitució de menors i contra els drets dels treballadors.
Els agents de la Unitat Regional de Policia Administrativa (URPA) del cos van fer una inspecció al club de Blanes (Selva) el 10 de maig i van descobrir que hi havia una noia de 16 anys que hi exercia la prostitució.
Quan li van prendre declaració, la víctima va explicar que abans ja havia treballat al local de Calella.
Per això, els mossos van obrir una investigació que ha acabat, aquesta setmana, amb la detenció dels regents de cada establiment.
A més, la víctima va detallar que vivia amb una companya de feina, que era major d'edat, i que era qui s'encarregava d'ella per desig exprés de la seva mare.
Els agents també la van detenir per afavorir la prostitució d'una menor.
La noia, que va assegurar que es prostitueix voluntàriament, està sota tutela de la DGAIA.
Tres detinguts per permetre que una menor d'edat es prostitueixi.
Els Mossos d'Esquadra van descobrir, durant una inspecció al club D&G de Blanes, que hi havia una noia de 16 anys d'origen romanès que hi treballava.
La menor va explicar que no era el primer cop que es prostituïa i que recentment ja havia treballat al pub Cocodrilo de Calella de Mar.
Els Mossos d'Esquadra van obrir una investigació per determinar si havia estat víctima de tràfic d'éssers humans i si els responsables dels clubs on havia treballat sabien que era menor d'edat.
La menor va assegurar als Mossos que havia marxat de Romania pel seu propi peu, amb el permís dels seus pares i que exercia la prostitució voluntàriament des de finals d'abril.
A més, també va explicar que vivia amb una noia de 22 anys, també romanesa i que exerceix la prostitució, que era qui assumia la seva tutela per desig exprés de la seva mare.
Els Mossos d'Esquadra han detingut aquesta setmana a Blanes tres persones en relació al cas.
Dilluns van arrestar el responsable del club D&G de Blanes.
Es tracta d'un home de 61 anys d'origen argentí a qui atribueixen un delicte d'afavoriment de al prostitució de menors i un altre contra els drets dels treballadors.
El mateix dia van detenir l'amiga de 22 anys amb qui la víctima comparteix pis.
En aquest cas per afavorir que una menor exerceixi la prostitució.
Fonts policials indiquen que aquesta arrestada era qui assumia la tutela i es responsabilitzava de la menor però, tot i això, va permetre que treballés als clubs sent menor d'edat.
La tercera detinguda, en aquest cas dimarts, és la responsable del club Cocodrilo de Calella.
Es tracta d'una dona francesa de 54 anys investigada pels mateixos delictes que el regent del club D&G (prostitució de menors i contra els drets dels treballadors)
Els tres detinguts han passat a disposició judicial i han quedat en llibertat provisional.
La menor es troba actualment sota la tutela de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat. |
La dona manca o Barbi Superestar explora l'imaginari femení.
Les qualitats atribuïdes històricament a la condició femenina -la bellesa i la vulnerabilitat- xoquen amb la faceta més dura, enèrgica i combativa que assumeix la dona en la vida real.
Sol Picó busca aquest contrast de sensibilitats en el si de la condició femenina i proposa metàfores impactants sobre la fantasia de la felicitat, el sofriment femení, els mites sexuals, la incomunicació entre els gèneres o la resistència a les agressions.
El seu espectacle, plàstic, dinàmic i sensible, posa l'accent en la diferència femenina i, amb un to desafiant, vol provocar la trobada de la dona amb la seva naturalesa salvatge. |
La vídua de Kobe Bryant, Vanessa Bryant, ha publicat unes paraules a les xarxes socials per expressar els seus sentiments després de veure com el seu marit i la seva filla Gianna perdien la vida en un accident d'helicòpter fa tot just dues setmanes.
"He estat reticent a expressar els meus sentiments amb paraules.
El meu cervell no vol acceptar que tant Kobe com Gigi hagin marxat.
No puc processar les dues coses al mateix temps.
Estic intentant assimilar l'adeu de Kobe però el meu cos no accepta que la meva Gigi no tornarà mai.
Per què hauria de poder-me llevar un altre dia si la meva nena ja no tindrà mai més aquesta oportunitat?
Li quedava molta vida per viure.
Però ara m'adono que he de ser forta i continuar aquí per les meves tres altres filles.
Estic malament perquè no estic amb Kobe i Gigi però estic molt agraïda de poder tenir Natalia, Bianka i Capri.
Ja sé que el que sento és normal, forma part del meu procés de dol.
Només ho volia compartir amb algú que hagi viscut una experiència com aquesta.
Tant de bo estiguessin aquí i que aquest malson s'acabés.
Prego per totes les víctimes d'aquesta terrible tragèdia.
Sisplau, contineu pregant per tots"
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
Els col·legiats es faran un tip d'estudiar mentre duri l'aturada
El Benfica, molt solidari amb la crisi del coronavirus
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Barcelona Seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
T'ho posem molt fàcil perquè aquest any siguis qui fa el millor regal.
Regala una experiència inoblidable i omple de música aquestes festes!
Tria entre diferents abonaments (per a 4 concerts de l'OBC, per a menors de 25 anys o per a tota la família) o entre una selecció de concerts amb un 25% de descompte!
* Escull un d'aquests abonaments:
Compra l'abonament (vàlid per a una persona) i qui rebi el regal podrà triar els 4 concerts de l'Orquestra que més li agradin entre tots els d'aquesta temporada (excepte 2001: Una odissea de l'espai en concert i Perseguit per la mort ).
La persona que ha rebut el regal només haurà de triar els concerts a través d'aquests enllaços, segons la zona, introduïnt el codi únic de l'abonament:
Tria els concerts del teu abonament OBC x 4 a Zona 1
Tria els concerts del teu abonament OBC x 4 a Zona 2
Tria els concerts del teu abonament OBC x 4 a Zona 3
- Abonament familiar +Informació
* També pots escollir entre una selecció de concerts amb un 25% de descompte.
Tria el concert dins la selecció que trobaràs a sota.
En el moment de fer la compra, només has de seleccionar el descompte REGAL i validar-ho amb el codi AL218.
Recorda que pots escollir l'opció enviar com a regal quan facis la compra!
Enviarem al destinatari un correu electrònic de part teva amb el teu regal.
Només hauràs d'indicar la seva direcció d'e-mail, quin dia vols que li fem arribar i si vols afegir un missatge personalitzat.
Si ho prefereixes, també pots adquirir-lo a les taquilles de L'Auditori en el format que mostrem a la imatge. |
Consorci per a la Normalització Lingüística
En el nostre cartell vàrem proposar un tema de molta actualitat com ara roba de proximitat, o sigui feta al nostre territori.
Un altre punt va ser la necessitat de ser respectuós amb medi ambient, però el que més va interessar va ser comprar amb mesura, o sigui, pensar com i què necessitem per vestir-nos bé aprofitant al màxim aquestes peces.
La meva idea és que amb una dotzena de peces, una més una menys, podem tenir un bon fons d'armari i fer-lo durar per diverses temporades, fer-lo intemporal ja que ben combinades es poden portar en totes les estacions.
Jo compraria: un vestit negre, unes camises: una de blanca i alguna de colors pastel, una americana fosca (altrament dit blader), un parell de jerseis de llaneta o samarretes de cotó, dos pantalons texans ( millor blaus que combinen amb tot), uns de vestir, unes faldilles i acompanyant tot això, unes vambes, unes sabates planes i unes de taló i també unes botes.
En les zones càlides solem portar algun plumífer, també pot ser que calgui un abric.
Amb això penso que hem fet unes compres proporcionades
És molt important conscienciar-nos abans de comprar més roba de la que ja tenim.
Hem de saber que comprar més del compte comporta una situació greu per al planeta.
Per tant, abans de comprar roba de primera mà hauríem de ser conscients de quins són els efectes que provoquen les fàbriques tèxtils, per tal de conscienciar-nos sobre els efectes que causen les Implicacions socials i mediambientals.
Els treballadors que utilitzen els fabricants per a la producció tèxtil destinada a cadenes globalitzades per a grans superfícies, són majoritàriament de països econòmicament empobrits, la gran majoria són dones en edats entre catorze i vint-i-cinc anys.
La seva vida laboral és de poca durada pel desgast que pateixen treballant en unes condicions tan precàries, com poden ser jornades de 14 hores diàries on s'exigeix una producció molt gran, amb unes condicions sanitàries molt bàsiques.
D'altra banda, els materials que utilitzen produeixen molta contaminació com per exemple: les fibres naturals, artificials o sintètiques.
Les fibres naturals són obtingudes majoritàriament d'explotacions agràries i intensives, que impliquen l'ús de fertilitzants i pesticides químics perjudicials tant per a la nostra salut com per a les terres de conreu. les fibres artificials són procedents d'indústries químiques, on els residus contaminants van a parar als rius i a l'atmosfera.
Per últim, les fibres sintètiques són derivades del petroli, un recurs no renovable que genera un impacte ambiental important, sobretot per la seva contribució al medi ambient.
Ser conscients de la contaminació que produeix el sector tèxtil pot afavorir alentir la roda del consum i probablement apostaríem més per la roba de productors locals, confeccionada amb materials naturals i tenint em compte aquells que aposten per un comerç just.
"NO SEMPRE GUANYAR MÉS VOL DIR SER MÉS FELIÇ"
Finalment i per acabar, diria que pel bé comú i del nostre planeta, hauríem de tenir en compte el següent:
Reduir: Minimitzar la quantitat de roba de primera mà que comprem
Reutilitzar: Donar un segon ús a la roba que ja no ens serveix (intercanviar-la)
Reciclar: Dipositar la roba inutilitzable en contenidors específics per al seu reciclatge posterior.
Els nens estan sotmesos a jornades de treball esgotadores de 16 hores al dia per 9 cèntims l'hora sense contractes, privats de llibertat i en unes condicions pèssimes.
Són empleats per empreses tèxtils del seu país que després subministren els seus productes a grans empreses internacionals.
Són éssers humans que pateixen agressions, vexacions i tortures.
El treball infantil condemna els nens a no tenir llibertat, a no tenir infància, a abandonar l'escola i al deteriorament en el desenvolupament físic i mental.
Un percentatge molt alt de la producció a Àsia és treball infantil perquè és molt ecònomic i fan amb els nens el que volen.
Els defensors d'auesta indústria solen dir que estarien pitjor, que moririen de fam i que viurien en extrema pobresa.
Aquest és un gran problema polític, social i ecònomic però a cap d'ells els interessa canviar de sistema.
Els governs occidentals haurien de prohibir la importació de productes fets amb mà d'obra infantil.
Nosaltes hauríem de comprar més productes fets a casa, mirar les etiquetes i fer un consum responsable, potser així podríem ajudar que s'acabi l'explotació infantil.
Sovint la roba molt barata surt molt cara per al planeta.
La Indústria de la moda canvia les tendències cada temporada.
Per vestir a la moda ens veiem obligats a comprar sovint noves peces de roba.
I resulta molt atractiu acudir a botigues on abarateixen els preus.
Però, aquestes peces són de poca qualitat, es fan malbé de seguida i, és clar, no ens plantegem pagar diners per arreglar-les si ens surt més barat comprar-ne una de nova.
I si fem números no sé si surt més a compte comprar una peça bona i més cara o dues o tres de més barates que acabem llençant.
Per reduir els preus de la roba, les produccions es traslladen a països on els costos són molt baixos.
– Són molt baixos els salaris dels treballadors.
– La normativa de seguretat laboral és inexistent o molt permissiva.
– Tenir cura del medi ambient no és una prioritat ni una obligació.
Ja he dit que llencem molta roba i que en comprem molta.
Això implica produir un volum molt gran d'unitats (sovint més de les necessàries).
Produir molt significa que hi ha una necessitat més gran d'energia i per tant, un augment d'emissions contaminants que perjudiquen el planeta.
Produir molt implica utilitzar molta quantitat de matèries primeres (com per exemple el cotó).
Els recursos que la Terra ens pot oferir són limitats.
La necessitat de consumir productes, com la roba, sembla il•limitada.
Abans de comprar res, pensa t'ho!
Roba: necessitat, pressió social o afició?
De tots és coneguda la importància de l'aparença física en l'actualitat i el paper tan important que juga la roba en aquest aspecte.
Pel que fa a la roba hem d'intentar comprar roba amb la qual ens sentim còmodes i que reflecteixi la nostra personalitat, i no sucumbir a la temptació d'intentar agradar a tothom perquè això no és possible i l'única cosa que aconseguirem és perjudicar la nostra autoestima i personalitat.
De tots és sabut que fruit d'aquesta pressió social per la imatge i la ja comentada afectació a l'autoestima molts i moltes de nosaltres en el camí de la cerca de la nostra personalitat hem sofert malalties tan greus com l'anorèxia
Amb aquesta pressió de vegades oblidem la finalitat del seu ús i prejutgem i tractem la gent per l'estil de roba que porta en lloc de pel que són.
Hem de deixar de ser superficials i analitzar i anar més enllà i reflexionar sobre alguns aspectes a l'hora d'adquirir roba com quines són les nostres necessitats, el teixit amb el qual està confeccionat i com afecta la seva elaboració al nostre medi ambient, als qui afavorim i perjudiquen en comprar la nostra roba...
Vinja!!! aportem tots el nostre granet de sorra per construir un món millor.
Implica deslocalització d'empreses, això significa que s'emporten la producció a tercers països on la gent o el treballadors tenen sous molt baixos, però el negoci no acaba aquí ja que no solament el sou és més baix: els operaris fan jornades de treball interminables per un salari miserable, viuen en condicions lamentables, en habitacions petites i massificades, sense seguretat social, sense garanties sindicals, ni de seguretat, etc.
D'una altra banda, s'enganya els consumidors amb la mentida més gran de totes, el lema de producte ecològic cosa que tampoc és certa o no ho es del tot, ja que pot ser que per exemple, els teixits si que ho son, però el procés productiu no.
Val a dir que en el procés productiu es fan servir màquines obsoletes amb consums elevats d'energia o que en el procés es facin servir productes tòxics con poden ser les anilines, els detergents o el suavitzants.
Un producte, sigui de moda o no, solament és ecològic quan s'han fet servir des de el seu disseny fins a la posada a disposició del consumidor final, màquines, accessoris i matèries primeres que en la seva recollida, transport, adequació, producció, etc, han produït el menor impacte al medi ambient possible.
(Faig referencia al menor impacte, perquè tota intervenció humana produeix un impacte en el nedi ambient, lamentablement inevitable)
De totes maneres tot l'exposat és extensible a tots els àmbits del consum, tant si el producte és car com si és barat, el negoci és la reducció de costos, no la reducció del preu final o sigui, menys costos, mateix preu final, igual a més guanys.
Nois, avui hem vingut a explicar-vos una mica l'aprofitament de la nostra roba.
Nosaltres vivim en us país molt ric, podem canviar de roba garibé cada dia sense cap esforç, però això en alstres paÏsos no poden fer-ho.
Per a ells, si que és un gran esforç.
La seva vida és molt diferent a la nostra.
Volia explcar-vos que ens hem adonat que aquests privilegis que tenim, tenen grans conseqüencies i volia explicar-vos en alguna.
La fabriquen nens petits que traballen solament per un plat de menjar al dia.
El consum d'energia que es necesita per a transport de llargues distància
Per aquests motius i un altres més, tots podem contribuir al fet que això pugui millorar..
Hem de comprar amb meditació i no compulsivament.
La roba es pot cuidar mès, es pden transformr algunes peces amb una mica de imaginació, es pot canviar amb coneguts, i les peces que ja nopodem usar perquè ens queden petites ens poden donar a tendes de segona mà prque ens altres puguin aprofitar-les.
És molt interessant que quan compren roba nova, siguin productes naturals i locals, d'aquesta manera contribüin a equilibrar les desigualtats socials.
Bé nois, espero que aquesta petita informació us ajudi per posar, a poc a poc, en pràctica aquets consells.
Cancel·la respondre a comentari
Pots utilitzar els següents tags XHTML: |
Els representants d'Air Nostrum i el Sindicat Espanyol de Pilots de Línies Aèries (Sepla) van assolir un acord dilluns a la matinada, després de més de 17 hores de reunió, amb la qual cosa es posa va fi a la vaga de pilots de l'aerolínia que van convocar aquesta Setmana Santa.
D'aquesta manera, operaran amb normalitat tots els vols dels dies 22, 23 i 24 d'abril, encara que es mantenen les 47 cancel·lacions d'aquest dimarts, «atesa la complexitat tècnica del procés de reprogramació i el retard en què s'ha tancat l'acord», precisa Air Nostrum.
La companyia assegura que està treballant «intensament» per recuperar gran part dels vols que s'han cancel·lat aquest dimecres, 17 d'abril.
En qualsevol cas, l'aerolínia recorda que els passatgers dels vols que s'hagin cancel·lat tindran dret al reemborsament dels seus bitllets o la reubicació en altres vols fins al 10 de maig.
L'acord entre Air Nostrum i el Sepla es va signar a les tres de la matinada d'aquest dimarts, per la qual cosa el sindicat de pilots va procedir a desconvocar la vaga, de sis dies de durada. |
Tres jornades més tard, el Figueres va estrenar el caseller i va sumar el primer punt de la temporada.
Després de les dues derrotes recollides contra el Manresa i l'Hospitalet, el conjunt orientat per Xavi Agustí necessitava puntuar, i encara més a Vilatenim, per recuperar sensacions i agafar embranzida, i va fer-ho contra el Sant Andreu en un partit que va acabar en empat (2-2) i que va estar farcit d'alternatives i arribades per tots dos equips.
El marcador va obrir-lo la Unió a la primera part, en què va haver-hi tres dianes.
Marc Gelmà, amb una volea des de la frontal de l'àrea culminant un contraatac, va avançar als locals, que aviat van veure com els visitants tornaven a posar la igualada.
La resposta barcelonina va arribar a la sortida d'un córner en què Brugué, després d'un refús de Roman a una primera rematada de Oumar, no va perdonar.
I abans del descans, el Sant Andreu va capgirar el marcador, amb un golàs de falta, obra d'Alcover.
El Figueres va saber encaixar la diana, va sortir dels vestidors revitalitzat i va tornar a empatar l'enfrontament gràcies a Genís Balaguer, que va regalar als espectadors de Vilatenim un altre gol de bella factura.
El futbolista local va agafar la pilota a mig camp, va anar deixant rivals enrere i un cop a la frontal va xutar a l'escaire.
A partir del 2 a 2, tots dos equips van tenir els seus moments, sense que s'alterés el marcador.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
És un taller en què podràs fer un entrenament funcional per millorar la teva condició física global amb exercicis de força i cardiovasculars, tots ells acompanyats de música.
A més a més, amb aquest taller, aprendrem com funciona el nostre cos i quines són les postures correctes per fer exercici sense risc de lesions.
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari |
Educació ambiental, Tractament de residus
El servei d'assessorament del programa Compartim un Futur es presenta als municipis
Durant el mes de maig, el servei d'assessorament del programa Compartim un Futur visitarà diversos ajuntaments metropolitans per reunir-se amb el personal tècnic i donar-los a conèixer totes les possibilitats i recursos que ofereix el servei d'Educació per a la sostenibilitat de l'AMB. |
L'humor, en totes les seves manifestacions, és present en l'oferta dels nostres mitjans.
Des del més innocent fins al més àcid i des de la ironia subtil fins a la paròdia o la sàtira, l'humor, amb les diferents formes que adopta, constitueix un dels eixos de la programació d'entreteniment.
La mirada humorística pot ajudar a entendre i a interpretar la realitat.
Protegim la llibertat de creació artística en què es basen els espais d'humor, amb els únics límits que la legalitat estableix per a la llibertat d'expressió.
No ens riem de persones en situació de debilitat.
No utilitzem imatges de persones en un context i amb un objectiu clarament diferent de l'exposat en el moment d'obtenir-les, tret que la persona afectada hi consenti. |
Pas 1: anem a la pantalla de registre d'assentaments d'entrada, mitjançant la opció de menú ENTRADA > Registre Assentament
Pas 2: seleccionem la classificació
Pas 4: seleccionem el suport físic en que es troba la documentació principal aportada.
Pas 5: número Expedient > Si coneixem l' expedient amb el que està relacionat el registre.
L' opció LDA (documentació lliurada directament a la unitat) i Urgent, són de caràcter informatiu.
Pas 7: introduïm la Data de document mitjançant el calendari.
Pas 8: introduïm Observacions si cal.
A la finestra emergent, podem introduir les dades que coneixem de la persona, per exemple el número de document: 12345678P, i premem el botó de cerca.
El resultat es que ens troba un registre: NOM COGNOM1 COGNOM2.
Acte seguit escollim la persona a través del seu enllaç.
Ens mostra les dades de la persona, on, si aquesta tingués més d'una adreça, podríem escollir quina volem carregar.
Premem Selecciona i ens incorporarà les dades a la pantalla de l'assentament.
Pas 10: assignem representant: Pel representant, premen el botó de Assigna Representant.
A la pantalla de registre d'assentament ens surt un quadre sota Procedència, per assignar el representant (si ja se'ns mostra el representant per defecte, el botó que ens apareixerà serà Elimina Representant ).
Ens surt el missatge d'operació realitzada amb èxit.
I podem veure el número d'assentament nou i el detall de les dades en el formulari.
Contingut relacionat: Com annexar documentació a un assentament d'entrada?
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: |
Fulletó difós per la plataforma
Més de 4.300 docents s'han adherit a la Taula d'Emergència Docent (TED), una plataforma impulsada per sindicats CGT Ensenyament, Intersindical-CSC, la UGT i Ustec·Stes (IAC), i les organitzacions ADIC Ensenyament, la sectorial d'Educació de l'ANC i Docents per la República amb l'objectiu de "donar resposta a la repressió que estan patint els docents i els centres educatius".
La TED també ha rebut suport de diverses associacions de mares i pares i consells escolars de diversos centres, així com del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, de la Federació de Sindicats Independents d'Ensenyament de Catalunya, i de la secció d'educació de la Coordinadora Obrera Sindical.
No ha faltat el suport d'altres entitats com les Assemblees Grogues, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o les Escoles Arrels de la Catalunya del Nord.
La plataforma valora positivament aquests suports, però lamenta "l'autocensura i la por a l'estigmatització de molts companys", tot i que també es posa de relleu la "falta de democràcia que hem detectat en alguns centres, on hem pogut constatar que la informació de la Declaració Unitària no s'ha fet arribar a tot el professorat".
La mateixa Taula vol aprofitar aquesta iniciativa per "subratllar la necessitat de retornar als centres la capacitat de prendre decisions de forma democràtica en el si dels claustres, aspecte que sempre ha caracteritzat els centres educatius catalans".
La TED ha convocat una concentració aquest dimecres 23 de maig i una manifestació el 10 de juny.
D'altra banda, ha editat un fulletó que difondrà a tots els centres del país, on es recullen diferents formes de contacte amb entitats i sindicats que poden donar suport jurídic i assessorament professional als docents que necessitin algun acompanyament "en la situació actual de repressió".
Aquest espai, segons la declaració fundacional, pretén unir els professionals enfront dels esdeveniments que envolten el col·lectiu docent, i remarca que "s'han creuat alguns límits que han posat en estat d'alerta tot el sector".
En aquest sentit, denuncia "la repressió mediàtica, judicial i policial".
Aquells que vam coneixer l'escola franquista, recordem que aleshores els mestres estaven condicionats a contracor a seguir les consignes del desaparegut (ara n'hi ha un de nou) Movimiento".
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
"El Garriga es mou pel pati" és un projecte que busca la implicació de tots: alumnes, professors i famílies.
Com ens expliquen els representants de l'Associació de Mares i Pares, "el pati és el lloc que compartim tots, és el que veiem nosaltres quan els recollim a l'escola i un espai on ells passen moltes hores".
En definitiva, "volem fer els patis de l'Àngels Garriga més moderns i atractius per als alumnes i, alhora, que hi continuïn aprenent.
I l'objectiu invisible és estrènyer llaços entre escola i les famílies i cohesionar més totes les potes de l'escola: mestres, alumnes i famílies".
El projecte disposa d'una web pròpia i pàgina al Facebook on es va informant de tot el procés de participació i s'hi poden fer aportacions.
També han fet diferents campanyes de visibilitat: penjar cartells, folrar arbres, posar pancartes i han repartit plànols dels patis a tots els alumnes perquè, a casa seva, expliquin què hi posarien en cada espai.
Pel que fa els mestres, han treballat el tema a les aules amb els seus alumnes i hi ha professors que fan d'enllaç entre tot el claustre de professors i els pares que lideren el projecte.
Ja han recollit les idees i ara, en assamblea oberta, decidiran les que desenvoluparan: "volem deixar clar que és un projecte que neix al nostre cap i que el farem amb les nostres mans, caldrà doncs arremangar-nos i construir allò que haguem somiat entre tots".
Afegeixen que, en relació al professorat i a la direcció la col·laboració és estreta, i remarquen que "sense la implicació dels mestres de l'escola, el projecte no és viable.
Són ells qui millor coneixen els patis, les dinàmiques que hi ha i les possibilitats de futur dels espais".
Ja fa dos cursos que l' AMPA de l'Arjau desenvolupa un projecte de millora dels espais amb la participació de les famílies i l'equip docent.
Amb l'èxit que han tingut, aquestes millores s'estan estenent també dins de la pròpia escola: "Hem començat pels passadissos perquè pensem que també són espais educatius, no són simplement espais de pas.
Poden ser també entorns pedagògics en un ambient o clima més lúdic i distès.
Per exemple, s'han creat zones de lectura amb sofàs amb palès i coixins, catifes, prestatges amb llibres o racons artístics".
L'Arjau forma part del projecte Escola Nova 21, en què, segons ens expliquen, "s'entén l'educació des d'una nova perspectiva en la qual, entre d'altres aspectes, no només els mestres /escola participen en l'educació dels nostres fills, sinó que les famílies són part molt important per consolidar el projecte".
A més, en les millores del centre s'ha pensat des d'una perspectiva sostenible usant materials reciclats.
Consideren que a més de contribuir en la millora dels espais i en què esdevinguin espais d'aprenentatge més enllà de l'aula, "aquest treball està afavorint la relació amb l'equip de mestres i les famílies; ens estem implicant tota la comunitat educativa".
Estan molt satisfets pels resultats de la iniciativa i remarquen que "els colors, la llum, l'energia que es fa sentir en els espais, provoca més i més idees, col·laboracions i implicacions de tothom.
Els alumnes estan més contents i van més motivats perquè senten que la seva escola és acollidora i que poden formar part de la seva transformació.
I els mestres s'afegeixen a aquesta feina perquè veuen el resultat positiu de tot plegat".
El projecte es desenvolupa a través de reflexions i propostes de la Comissió de Pati Actiu, espai format per la direcció de l'escola, mestres i pares i mares d'alumnes.
Les idees que surten de la Comissió s'executen en jornades de treball (i lúdiques) en horari no lectiu (generalment, dissabtes o diumenges).
Es busca millorar el pati des de dues vessants: "la transformació física amb la incorporació de petites instal·lacions fetes amb plantes, fustes de palets i materials reciclats; i, l'altra i la que dóna sentit a tot plegat, és el canvi en les dinàmiques d'ús del pati, de manera que els alumnes puguin barrejar-se per edats i tinguin un ventall ampli de recursos per jugar, experimentar i interactuar".
Un element clau en el moment de la implementació final, expliquen que serà el paper dels mestres que fan guàrdia al pati, els quals hauran de tenir un paper actiu com a dinamitzadors d'activitats.
Pel que fa la participació de les famílies, reconeixen que havia estat sempre una preocupació en el centre; tot i això, la consolidació i maduresa dels projectes de la direcció de l'escola, els nous membres de la junta de l' AMPA i el fet d'haver trobat un projecte que engresqui a les famílies, fa que aquesta iniciativa estigui tenint molt d'èxit superant fins i tot les expectatives previstes.
"Pensem que són moltes les aptituds necessàries per a un projecte d'aquesta envergadura, fet que ha facilitat que ningú se senti exclòs".
Alhora, reiteren que un dels factors clau de l'èxit d'aquest i altres projectes desenvolpats per l'AMPA és "la humilitat i aposta decidida per millorar la qualitat educativa de l'alumnat per part de la direcció de l'escola.
No hi ha proposta que fem des de l'AMPA que no sigui, com a mínim, rebuda amb bons ulls".
Parlem amb la Mercè Garcia, directora del centre, que ens explica que aquest projecte busca una millora de la convivència i que va iniciar-se aquest curs, a partir d'una necessitat i reflexió al claustre per intentar reduir els conflictes al pati.
Alhora, el projecte també s'emmarca en d'altres innovacions que estan duent a terme a l'escola, com a participants que són d' Escola Nova 21 i d'Escola Verda.
A l'inici de curs van decidir suprimir el joc de pilota a l'estona d'esbarjo ja que portava molts conflictes entre els nens: "la pista ens ocupa el 75% de l'espai de pati i per tant, era el centre de l'activitat de joc i la resta d'alumnes havien de buscar zones més reduïdes".
Ara es fan d'altres activitats: discoteca al pati, bibliopati, jocs gegants, jocs de taula o pintar mandales, per exemple.
Segons la directora, els conflictes al pati s'han reduït un 80%.
I a partir d'aquí s'ha volgut ampliar i millorar l'entorn compartint aquestes propostes amb les famílies.
S'ha creat una comissió mixta i s'ha elaborat un pla d'acció on, per exemple, aquest primer trimestre s'han creat ambients als espais de pati d'educació infantil i ara mateix s'està acabant de pintar jocs a terra.
Properament faran actuacions que ja s'han compartit amb la comissió com l'espai de paletes, el rocòdrom, un espai chill out i un vaixell fet amb rodes. |
Smart PAE: les Principals claus per dissenyar l'estratègia intel·ligent als Polígons d'Activitat Econòmica (PAE) és una acció formativa generada per l'Agència de Desenvolupament Econòmic que ofereix respostes en matèria de mobilitat, sostenibilitat, seguretat i de la connectivitat dels PAE metropolitans. |
Durant aquest any ha impulsat més de 30 activitats en diferents categories
Sant Boi de LLobregat.-El Clúster de Salut Mental de Catalunya (CSMC), impulsat per l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i amb seu al Palau Marianao d'aquest municipi, ha arribat ja al mig miler d'associats, 12 més que un any enrere.
D'aquests, un 72% són empreses i centres assistencials, un 13% és base relacional, un 11% són Universitats i un 4% és l'Administració.
Durant l'últim any, el clúster ha impulsat més de 30 activitats en diferents categories d'entre les que destaquen la participació al Mobile World Congress, els projectes interclústers i les missions a Xile i Mèxic.
Creat el 2013, el CSMC, més enllà d'avançar en els reptes estratègics, com són l'assistència, la formació, la recerca i la generació d'opinió en l'àmbit de la salut mental, també vol reforçar el procés d'internacionalització per mitjà de la participació en projectes internacionals.
Durant l'Assemblea General Ordinària, celebrada el 15 de juny, el vicepresident del CSMC, Jordi Salvatella, va destacar l'aprovació del Pla Estratègic, l'assoliment del certificat Bronze Level i l'entrada al programa Catalonia Clústers.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Doctorands en Lluita reclama que s'apliqui l'ampliació fins a un quart any prevista en el Reial Decret aprovat al març per l'Estat
Lleida.-28 doctorands de la Universitat de Lleida (UdL) s'han quedat sense contracte laboral aquest divendres, després d'haver esgotat el tercer any pel qual havien estat contractats per la universitat lleidatana malgrat no haver finalitzat encara la seva tesi.
D'aquesta manera, es veuran obligats a continuar els seus projectes d'investigació cobrant de l'atur.
Així ho ha denunciat aquest divendres Doctorands en Lluita UdL, amb una concentració davant de l'edifici del Rectorat, que ha aplegat una desena de persones.
Des d'aquest col·lectiu defensen que aquestes persones "tenen dret a un quart any per acabar la tesi", tal com preveu el Reial Decret 103\/2019 aprovat per l'Estat al març.
Per això, exigeixen que "es compleixi la llei" i critiquen que Govern i universitats "es passin la pilota" alhora d'atendre aquesta reivindicació.
El col·lectiu Doctorands en Lluita UdL denuncia que "no s'estan complint que part de les reivindicacions previstes al Reial Decret 103\/2019 d'1 de març, pel qual es va aprovar l'Estatut del personal investigador predoctoral en formació (EPIF)".
En concret, l'ampliació a un quart any dels contractes, que a Catalunya només s'ha compromès a aplicar la UAB, segons ha explicat Lara Nogueras, representant del col·lectiu.Lamenten que "des de la UdL se'ls digui que estan a expenses del que decideixi la Generalitat", mentre, "des del Govern sostenen que les universitats tenen competències per gastar el pressupost de què disposen per allò que considerin oportú", segons Nogueras.
"Es passen la pilota dels uns als altres i ningú ens dona una solució" per no aportar més finançament, ha remarcat.
En aquest sentit, un grup de doctorands ha passat la nit a l'Agència de Gestió d'Ajuts d'Universitat i Recerca (AGAUR), a Barcelona, per denunciar el que consideren un incompliment de la legislació vigent en matèria de drets laborals dels treballadors docents i investigadors de les universitats catalanes.
Una quarantena de persones, incloent membres del sindicat CGT, van ocupar dijous a la tarda la seu de l'AGAUR per reclamar un interlocutor que realment tingui competències per millorar la seva situació, després de reunir-se amb una persona de l'administració, diuen, que no tenia cap poder de decisió.
Cal recordar que la Universitat de Lleida va acordar aplicar al personal contractat predoctoral l'increment retributiu previst al Reial Decret 103\/2019, que estableix per al personal contractat predoctoral una retribució bruta anual mínima de 16.127,59 euros els dos primers anys de contracte.
La universitat lleidatana va acordar assumir aquesta despesa, que ascendeix a 201.600 euros anuals, a càrrec del propi pressupost.
Pel que fa a l'ampliació dels contractes dels doctorands de tres a quatre anys, la UdL segueix mantenint que resta a l'espera que la Generalitat es pronunciï sobre aquest tema per al conjunt de les universitats catalanes.La UdL remarca que els contractes són per tres anys i emplaça el Govern a estudiar la possibilitat d'ampliar-los a quatre En aquest sentit, el coordinador de Comunicació, Difusió i Premsa de la UdL, Estanis Fons, ha assenyalat que "la UdL segueix l'esquema dels ajuts predoctorals de la Generalitat i que preveu contractes laborals de tres anys per fer la tesi" i, a més, "la signatura del contracte ja preveu en una clàusula que són tres anys inajornables", i "les persones que l'han signat, ho saben".
A la vegada, ha remarcat que "aquest tipus d'ajuts van lligats a una previsió pressupostària, tant pel que fa als ajuts propis de la UdL, com als de la Generalitat per a formació d'investigadors que gestiona l'AGAUR, els quals preveuen i financen tres anys".
Tot i això, Fons ha dit que la UdL és conscient d'aquesta reivindicació dels doctorands d'ampliar-lo a quatre anys, prevista en la regulació aprovada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats per "aquells casos en què fos possible ampliar el contracte a un quart any".
El coordinador de Comunicació, Difusió i Premsa ha defensat que "la UdL no farà una acció unilateral, sinó que si es vol canviar el model ha de ser una decisió del sistema català d'universitats".
Per tant, la Universitat de Lleida "resta a l'expectativa del que es decideixi en el marc del sistema i, sobretot, el que posi damunt la taula la Generalitat al respecte".
Segons la UdL, són 21 els doctorands al quals se'ls ha esgotat el contracte de tres anys, mentre la resta dels quals parla Doctorands en Lluita dependrien de centres de recerca vinculats amb la UdL.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
És el tercer cop que aquest espai és atacat, segons el portaveu Carrizosa
L'Hospitalet de Llobregat.-La seu de Ciutadans (C's) de l'Hospitalet de Llobregat ha estat apedregada aquest dissabte, segons ha informat el partit a través d'un comunicat.
El portaveu de C's al Parlament, Carles Carrizosa, ha lamentat l'atac i ha manifestat que cal "educar en els fonaments de la democràcia, la tolerància, el respecte i la convivència pacífica".
La formació ha assegurat que aquesta seu ja "va ser víctima d'una sèrie de pintades" fa menys d'un mes i que aquest és el tercer cop, en un any, que aquest espai és atacat.
Aquesta vegada s'han trencat els vidres d'una de les finestres després de llançar diverses pedres.
Arran d'aquest atac, Carrizosa ha assegurat que "la política no es basa en la lluita d'uns contra uns altres sinó en la cerca del consens i el respecte a les lleis i les minories".
A més, ha instat a les institucions i partits polítics a què "prediquin amb l'exemple, respectin les lleis i treballin pel que uneix a tots els catalans".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Puerto del Pino (Albacete).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Puerto del Pino per organitzar la teva escapada rural. |
El lema d'aquesta vuitena edició, centrada en l'os bru, és "De la natura a la forja", per això es construirà un os de mida real
Destaca la participació d'un grup de ferrers professionals d'Ucraïna
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
La tennista canària Carla Suárez no podrà participar en el torneig de Dubai, puntuable per la WTA, perquè segueix sense recuperar-se de la lesió que arrossega a l'espatlla des de la pretemporada i perquè continua treballant en el seu procés de rehabilitació a Barcelona.
"És un torneig molt important dins el calendari del 2017, hi jugaran les millors tennistes del món i em sap greu no poder-hi participar", ha assenyalat l'espanyola en declaracions facilitades pel seu departament de premsa.
Carla Suárez continua recuperant-se a Barcelona i està estabilitzant la seva espatlla dreta.
"Haig de seguir tractant l'espatlla dreta al costat del meu equip mèdic i, ara com ara, necessito més temps fora de competició", ha indicat.
La lesió ja li va impedir competir en els torneigs de Brisbane i Sidney per iniciar la temporada.
Després de ressentir-se en la segona ronda de l'Open d'Austràlia, també va forçar la seva baixa a Taiwan, en l'eliminatòria de la primera ronda de la Copa Federació davant la República Txeca i en el torneig de Doha, en què defensava la condició de vigent campiona.
De moment, l'actual número 14 del rànquing WTA continuarà amb un procés de repòs i només fa preparació física, estabilització de l'espatlla, fisioteràpia i rehabilitació.
L'evolució de la seva dolència, i seguint el consell del cos mèdic, marcarà el moment que pugui tornar a la competició.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El sindicat de professors de religió a l'escola de Catalunya PREC ha lamentat aquest dimarts que més de 700 escoles i instituts públics de tot Catalunya no imparteixin l'assignatura de religió catòlica, cosa que en molts casos suposa, segons el sindicat, que s'estigui "vulnerant impunement" aquest dret fonamental d'infants i famílies reconegut a la legislació i contraposen aquestes dades al fet que més de la meitat dels catalans assegurin estar a favor de poder demanar ensenyament de la religió pròpia.
Segons la normativa, els centres tenen l'obligació d'oferir l'ensenyament confessional de la religió, i són les famílies les que voluntàriament poden escollir aquesta matèria o l'equivalent laica.
Per debatre sobre aquesta situació, el sindicat ha organitzat el proper dijous en una parròquia del barri del Putxet de Barcelona una trobada de professors de religió amb la presidenta de l'associació Advocats Cristians, Polonia Castellanos, perquè aquesta els expliqui com defensar els seus drets, ja que consideren que hi ha una "autèntica persecució" a professors i pares que volen la classe de religió.
Segons dades recopilades per aquesta associació, resulta "cridaner" que només el 18% dels alumnes catalans de Primària i el 9,8 a Secundària triïn fer religió catòlica, unes dades "molt inferiors" a la resta de comunitats autònomes, on oscil·la entre el 42% del País Basc a la pràctica totalitat a Balears, amb l'excepció de Ceuta i Melilla, que registren un 33% i un 21% a Primària.
Precisament, aquesta associació s'ha querellat fa poc contra el director de l'institut de Tiana i el director dels serveis territorials de Maresme-Vallès Oriental per impedir que s'imparteixi aquesta assignatura al centre.
Segons ha explicat el professor afectat, Ignacio Díaz, el director li va demanar fer classe de cultura religiosa, no confessional, i no de religió catòlica, que era l'especialitat per la qual havia estat contractat.
Per aquest motiu, el sindicat l'acusa d'un delicte de prevaricació i contra drets individuals, tant al director del centre com al dels serveis territorials, mentre que al director també li atribueix un delicte de coaccions.
Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares.
Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa. |
Inici > El Síndic > Convocatòries, processos selectius
En els darrers anys no hi ha hagut cap convocatòria ni procès de selecció i durant l'any 2018 no es preveu cap convocatòria d'accés a places de la institució. |
«Jo vaig haver de créixer de forma forçosa per tornar a la feina després de superar el càncer, i crec que la societat també ha de créixer per ajudar-nos a reincorporar-nos», explicava Òscar Rodríguez, president del Cercle Euram Garrotxa i participant en la jornada sobre reinserció laboral i càncer organitzada ahir a Girona per la Fundació Oncolliga per fer aflorar la realitat amb què es troben molts supervivents de la malaltia.
Representants de l'administració, del sector empresarial i sindical i afectats van compartir experiències sobre una qüestió que, gràcies a la millora de la supervivència del càncer, cada cop és més habitual: el retorn a l'entorn de treball amb una motxilla de seqüeles físiques i psíquiques.
Només a les comarques gironines, l'Institut d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) va valorar l'any passat 804 malalts de càncer, dels quals el 57% van obtenir la proposta d'incapacitat permanent, però el 43% restant, l'alta per reincorporar-se a la feina.
«Hi ha professionals que acompanyen una persona que mor, però en canvi, no hi ha un itinerari específic per ajudar-te en la recuperació i cada cas és un món, cal saber d'on vens i més coordinació entre totes les parts implicades», explicava Anna Figuerola, que va patir un càncer, davant l'auditori Josep Irla de la Generalitat, que va reunir un centenar de persones.
Entre les qüestions abordades en la jornada hi havia el paper que ha de jugar l'administració en la reinserció laboral.
Enfocar la feina com el retorn a la normalitat; evitar l'estigmatització del malalt o fomentar la flexibilitat i l'adaptació progressiva van ser algunes de les qüestions que es van posar sobre la taula.
«El creixement de la supervivència genera la necessitat d'intervencions», va assegurar Elena Juanola, directora de l'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral del Departament de Treball que va posar com a exemple la creació, en alguns països nòrdics, de la figura d'un tutor que ofereix suport un cop obtinguda l'alta mèdica.
«És una figura que ja existeix per altres col·lectius, com els joves o la gent gran, i que caldria especialitzar en aquesta nova realitat», va considerar Marta Masagué, responsable de Serveis d'Atenció i Suport als joves de l'Àrea d'Ocupació Juvenil del SOC.
«La tutoria ha d'anar en dos sentits: cap al treballador i cap a l'empresari, perquè conegui la malaltia i entengui l'empleat; després de la malaltia passes anys acollonit, tens por de recaure i no reacciones igual», va exposar Òscar Rodríguez sobre el seu cas: primer, com a malalt, i després com a empresari que ha donat suport a altres treballadors afectats.
«Per mi afrontar la gestió de l'empresa després de la malaltia va ser una oportunitat per dispersar-me dels meus problemes, tenia una família que em donava vida i ganes de créixer professionalment», va exposar.
«Després he pogut fer de tutor als treballadors que han passat pel mateix, perquè ho he viscut i els puc entendre», va declarar.
També van aparèixer en el debat les diferències entre petites i grans empreses.
«El petit empresari comprèn el treballador, però quan fa números no s'ho pot permetre», va apuntar Xavier Casas, de la UGT, demanant més ajuts per «humanitzar» la situació.
En aquest sentit, es va exposar la necessitat de promoure incentius per a empreses.
«Els afectats volem canyes de pescar, per sentir-nos útils, no demanem els peixos ja pescats», va asseverar una de les afectades, Margarita Cama, exposant que estimular l'empresa a reincorporar supervivents de càncer és més interessant que no l'ajuda econòmica al malalt.
En el seu cas, just abans de començar la quimioteràpia va ser acomiadada d'una empresa on treballava des de feia una dècada.
Superada la malaltia, explica, era conscient que no podia tornar a fer la mateixa feina que abans, però volia treballar per demostrar-se que «tornava a ser la mateixa» i va buscar una feina per a una persona amb un certificat del 33% de discapacitat, tot i que «potser el nom de certificat de discapacitat no és el correcte», va indicar Cama. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.