Search is not available for this dataset
text stringlengths 3 235k |
|---|
Formo part d'una associació per fomentar la llengua catalana hi he descobert que les associacions i plataformes estan enfrontades entre si. No ho puc entendre sino és pel fet que tenen ideologies polítiques diferents. Què és més important la ideologia independentista o la de dretes/esquerres? Jo la veritat crec què és més important la independència primer i després ja veurem però m'agradaria que hi diguessiu la vostra. [addsig]
Cojalar, nomes fas que tocar els collons....... ( suposo) perque jo no tentenc quan escrius... Ja magradaria saber aranes ja....... abans que l'espanyol...... Mmmm..... per que no vas afer els teus reclams a alguna web del PP? Val d'Aran no es Catalunya, és occitania!! |
Formo part d'una associació per fomentar la llengua catalana hi he descobert que les associacions i plataformes estan enfrontades entre si. No ho puc entendre sino és pel fet que tenen ideologies polítiques diferents. Què és més important la ideologia independentista o la de dretes/esquerres? Jo la veritat crec què és més important la independència primer i després ja veurem però m'agradaria que hi diguessiu la vostra. [addsig]
Ostres Ferry... ho hem discutit tantes vegades... No recordo a quants fórums he arribat a opinar sobre aquest tema, per mi un dels més importants. He arribat a la conclusió que no hi ha res a fer, aquest és el nostre mal, no ens unirem mai per això, i els de Convergéncia continuaran critican Esquerra i els d'Esquerra a Convergència i quin Estatut és millor, i quins són més botiflers, i qui és més progressista... I el pitjor, per a mi, és que aqui mateix, al xat, he arribat a "conèixer" companys amb un odi tal que, sense posar en dubte (en cap moment!) la seva catalanitat, el seu amor a la terra i la seva intel.ligència, he entès que costarà molt unir criteris i idees, deixar de banda el passat i mirar al futur, per culpa de idees obsoletes i fóra de lloc, de rencunies i pudors, d'envejes i retrets (que si s'ha fet o s'ha deixat de fer)... potser encara no estem preparats (i perdoneu si he ofès a algú). I lamentablement, així, la guerra està perduda. I qui no entengui que ERC i CIU (sobretot les JERC i les JNC, potser amb més aire fresc i pur), han de juntar esforços i llimar (i apartar) discrepàncies i diferències..... qui no ho entengui, en la meva modesta opinió, no pot pensar que assolirem res. I seguirem protestant, i seguirem reivindicant, sabent que no anem enlloc, perque no volem anar enlloc. |
Formo part d'una associació per fomentar la llengua catalana hi he descobert que les associacions i plataformes estan enfrontades entre si. No ho puc entendre sino és pel fet que tenen ideologies polítiques diferents. Què és més important la ideologia independentista o la de dretes/esquerres? Jo la veritat crec què és més important la independència primer i després ja veurem però m'agradaria que hi diguessiu la vostra. [addsig]
Jo penso com en Ferri. No he entès mai perquè hi ha aquestes desavinences, la veritat. Mentre l'independentisme cau en una mena "d'aviam qui és més maco i més independentista que el veí", l'enemic es passeja per casa nostra com a cal sogre i es fot un tip de riure. I no m'estranya! Si voleu veure com es fa una autèntica neteja ètnica d'un país només cal que passegeu per la Catalunya Nord i en veureu el resultat. Els francesos han sigut uns mestres en esborrar la nostra llengua de la part nord del país que tenen sota el seu domini. Jo també estic en una associació de la llengua, si bé encara no he tingut el gaudi de participar-hi més activament del que jo hauria volgut, però cal treballar per assolir la independència perquè si tenim això primer podrem treballar per d'altres objectius. Però per a poder-ho fer nosaltres sols cal, evidentment, que siguem només nosaltres els qui ho decidim, és a dir, ésser independents. Per tant, més que importar-me les dretes i les esquerres (tot i que sóc una persona d'esquerres) m'interessa la llibertat per al meu país perquè és el dret fonamental de qualsevol poble. Sense l'excercici d'aquest dret -el primer de tots- no podrem gaudir ni treballar eficaçment per a una societat harmònicament justa i equilibrada. Per tant, doncs, aquí tens la meva opinió: INDEPENDÈNCIA per damunt de tot! A reveure! PS- Per cert, traieu les banderes i estelades i pengeu-les al balcó per Sant Jordi i deixeu-les-hi fins al 27 d'abril, diada de la nostra patrona Montserrat. No ho oblideu! Endavant, compatriotes catalans![addsig] |
Formo part d'una associació per fomentar la llengua catalana hi he descobert que les associacions i plataformes estan enfrontades entre si. No ho puc entendre sino és pel fet que tenen ideologies polítiques diferents. Què és més important la ideologia independentista o la de dretes/esquerres? Jo la veritat crec què és més important la independència primer i després ja veurem però m'agradaria que hi diguessiu la vostra. [addsig]
Jo també pertanyo a un grup que lluita per la llengua catalana i m'he trobat amb aquest problema, que tampoc entenc. Tu parles d'independència però has de saber que aquests grups es mouen per la llengua i no per la independència (una cosa no es possible sense l'altre, però). I tu Cojalar: m'hes ben igual que vulguis fer servir la teva llengua en el nostre fòrum, al qual et rebem amb els braços oberts però crec que no seria l'únic que t'agraïria que traduissis els teus missatges a la nostra llengua, perquè així poguem aprendre l'occità. A més l'idioma vehicular d'aquesta pàgina és el català per tant has de respectar que volguem mantenir converses en aquest idioma i si t'hi vols afegir ho fas amb aquest també, independentment de si vols utilitzar el teu idioma matern o no. I per l'Activista: aviam si aprenem a escriure que fots unes faltes que el mateix Pompeu remoriria si tornes a estar entre nosaltres! Us poso uns links per aviam si us animeu i us adheriu a les diferents plataformes. Plataforma per la Llengua CAL Si en sabeu més digueu-les![addsig] |
Formo part d'una associació per fomentar la llengua catalana hi he descobert que les associacions i plataformes estan enfrontades entre si. No ho puc entendre sino és pel fet que tenen ideologies polítiques diferents. Què és més important la ideologia independentista o la de dretes/esquerres? Jo la veritat crec què és més important la independència primer i després ja veurem però m'agradaria que hi diguessiu la vostra. [addsig]
Potser el que ens hauriem de preguntar és què fem personalment per acostar-nos, o si més no, que fem -o deixem de fer- per evitar enfrontar-nos. Mireu, no sóc gens creient, però encara crec en el meu pais (el dels campanars veïns d'en Martí i Pol). I el meu pais tindrà rics i pobres, alts i baixos, macos i lletjos, sabis i ignorants. Per què és un pais normal. Les discusions ja siguin drtes/esquerres, entre dretes o entre esquerres sempre hi seràn, i serà bó. Però a l'hora de la feina cal possar-hi el coll. En el moment que tots hi estiguem d'acord, alló que es posarà en marxa serà imparable. I per aixó ens cal una confiança plena -no pas cega, però- entre tots. No és normal que la gent de dretes intervingui en aquest racó, i aixó ja és un mal senyal. Per què hi han catalans de dretes, però s'estimen el seu pais i estaran a favor de la independència si ho veuen prou clar. A en Isabel , ja et vaig expossar la meva opinió, i molts companys també. Tanmateix deixes anar la signatura d'imperialistes feixistes. Dedueixo que et refereixes al català. Em sap greu. |
Formo part d'una associació per fomentar la llengua catalana hi he descobert que les associacions i plataformes estan enfrontades entre si. No ho puc entendre sino és pel fet que tenen ideologies polítiques diferents. Què és més important la ideologia independentista o la de dretes/esquerres? Jo la veritat crec què és més important la independència primer i després ja veurem però m'agradaria que hi diguessiu la vostra. [addsig]
si erc no pacta al govern amb ciu es pq ciu no vol, erc va donar la primera presidencia a ciu quan erc tenia 14 diputats i això li va costar perdre la mitat dels vots a erc pq ciu no va fotre ni brot, ciu no vol fer res, i no ho ha volgut mai, potser el mas es diferent però això encara esta per demostrar. en teoria si ciu fossin nacionalistes normals doncs no estariem com estem, estariem molt millor q ha euskadi on el pnv no ha guanyat mai amb majoria absoluta i ciu ho ha fet durant 8 anys. ciu pacta amb el pp pq son els seus. com q ciu no es nacionalista, ho ha de ser erc, llavors erc pert tot el q m'agradava del seu discurs, i passa a dir el mateix q diuen els nacionalistes vascos. el culpable q catalunya no tingui un estat es unicament ciu. els ciutadants van sortir al carrer l'11 s a demanar els seus drets i ciu els hi va contestar q necessitaven temps, els ciutadants els hi van donar poder per reconstruir catalunya i ciu ens va donar pel cul. aquell era el moment, ara em de començar de nou, fer com l'au fenix i reconstruir el país q ara estar en cendres, però erc tot sol no ho pot fer, queda esperar q en mas sigui diferent, ke el psc es separi del psoe, o que icv+erc arrivin a governar aviat. jo no crec q passi res d'això, ara be continueu pensant q ciu s'aliarà amb erc, jo fa 10 anys q ho espero sortossament ara ja se pq no passa. el q mes greu em sap es q em creia q ciu faria alguna cosa per la llengüa... q dir quan tant enganyat... he passat de votar ciu ha odiar ciu. i tot per interessar-me pel meu país, clar ere més fàcil deixar-ho als polítics i creure'm q els espanyols no ens deixen, que em d'anar a poc a poc, que em millorat molt, que no podem deixar la presidencia al borratxo del maragall... en pere esteve abans de morir a parlat ben clar, ciu no canviarà continuarà servint als de madrid a canvi d'emplenar les seves butxaques. el diputat del pnv a madrid va dir que si no teniem el finançament que tenen ells es pq ciu no va voler. |
Formo part d'una associació per fomentar la llengua catalana hi he descobert que les associacions i plataformes estan enfrontades entre si. No ho puc entendre sino és pel fet que tenen ideologies polítiques diferents. Què és més important la ideologia independentista o la de dretes/esquerres? Jo la veritat crec què és més important la independència primer i després ja veurem però m'agradaria que hi diguessiu la vostra. [addsig]
Jo tampoc entenc perquè ens dividim. Perquè hi ha diferents plataformes lluitant per la llengüa? Perquè no s'uneixen i en fan una de forta? No són associacions sense ànim de lucre? I doncs? Què més dona una que altre? Penso que a l'estar totes separades no tenen força, imagineu que totes unides convoquéssin un acte, movilització o campanya. La gent diria "Hòstia, la Plataforma per la Llengua ha dit tal o ha fet tal...". Que guapo seria, eh...! Bé... què li farem? Jo tenia moltes ganes d'implicar-me a alguna d'aquestes plataformes, però n'hi ha tantes que no sé cap a on tirar. Vosaltres a quina pertanyeu? Jo conec la CAL, Veu Pròpia i la Plataforma per la Llengüa. Segur que n'hi ha moltes d'altres, i això vol dir que hi ha una necessitat social de defensar la llengüa, vol dir que alguna cosa passa si en van sortint com bolets, la llàstima és que apareguin esporàdicament i sense força. Lluitem junts pel català! |
Formo part d'una associació per fomentar la llengua catalana hi he descobert que les associacions i plataformes estan enfrontades entre si. No ho puc entendre sino és pel fet que tenen ideologies polítiques diferents. Què és més important la ideologia independentista o la de dretes/esquerres? Jo la veritat crec què és més important la independència primer i després ja veurem però m'agradaria que hi diguessiu la vostra. [addsig]
No confonguem, el problema no és que en sortin moltes. Això és bo per naturalesa. Mireu els dies que a Barcelona hem estat de mobilitzacions contra la guerra: a la mateixa hora podies anar a 10 actes diferents. La diversitat, com sempre, és bona. El problema és que s'enfrontin. Que es burxin, vaja. Que hi hagi vàries opcions et permet triar on afiliar-te, on col·laborar i obre més fronts per l'enemic. Massa noves idees que sols teníen un front han estat fàcilment desmuntades per l'enemic.[addsig] |
Formo part d'una associació per fomentar la llengua catalana hi he descobert que les associacions i plataformes estan enfrontades entre si. No ho puc entendre sino és pel fet que tenen ideologies polítiques diferents. Què és més important la ideologia independentista o la de dretes/esquerres? Jo la veritat crec què és més important la independència primer i després ja veurem però m'agradaria que hi diguessiu la vostra. [addsig]
La importància de la diversitat és que cada grup es desenvolupa autònomament i és capaç de generar coses noves. El que cal és que a més a més s'articuli una unitat d'acció quan convingui. És un front unic, cert, però amb multiples reraguardes. S'el podrà atacar, però dificilment vence. |
Formo part d'una associació per fomentar la llengua catalana hi he descobert que les associacions i plataformes estan enfrontades entre si. No ho puc entendre sino és pel fet que tenen ideologies polítiques diferents. Què és més important la ideologia independentista o la de dretes/esquerres? Jo la veritat crec què és més important la independència primer i després ja veurem però m'agradaria que hi diguessiu la vostra. [addsig]
jo també estic a favor de la unitat de la lluita per la independència. de totes maneres com dieu és molt i molt difícil. penso que cal fer un esforç enorme en aquest aspecte, i caldria organitzar d'una punyetera vegada un veritable punt d'unió neutre. si no, estem caient cada vegada més en la trampa del franquisme, "divide y vencerás", i així estem a valència. segur que les JNC, i les JERC, i Maulets, i ENDAVANT, i les CUPS i simplement persones que no pertànyen a cap lloc, i altres llocs que jo no coneixo, tenim una ideologia comú, que és la independència. i possiblement un altre punt comú, que és la democràcia ( que sigui socialisme o no és un altre tema que EL POBLE ha d'escollir). per tant suposo que no hauria de ser tant difícil fer un front comú i trobar cert concens d'actuació. i potser podriem demostrar el que volem. (abans que il·legalitzin manifestar-nos). |
Formo part d'una associació per fomentar la llengua catalana hi he descobert que les associacions i plataformes estan enfrontades entre si. No ho puc entendre sino és pel fet que tenen ideologies polítiques diferents. Què és més important la ideologia independentista o la de dretes/esquerres? Jo la veritat crec què és més important la independència primer i després ja veurem però m'agradaria que hi diguessiu la vostra. [addsig]
Un clar exemple de que hi hagi tantes i tant dividides plataformes el tenim en el dia d'ahir, dia de Sant Jordi, on la CAL organitzava una manifestació a favor del català. La delegació del govern espanyol la va declarar ilegal perquè era una "manifestación potencialmente violenta" i es va acabar a garrotades. Va sortir a la tele? Algú se'n va fer ressó? Era la CAL la única plataforma que trobava bona idea manifestar-se a favor del català en un dia tan assenyalat com el 23 d'abril? Què hagués passat si totes les plataformes estiguessin unides? Jo penso que hi hagués anat molta més gent, probablement que n'haurien participat partits polítics o sindicats fins i tot, que la policia no hagués carregat contra la manifestació, que els mitjans de comunicació haurien fet ressó de la manifestació i la conseqüent repressió policial, que la opinió pública hauria pujat un punt la seva repulsa contra la retallada de llibertats del govern espanyol... |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
Tirant, ja sé que el català depend de la gent. La Transició va ser el que va ser: L'únic que van deixar. Un tripijoc amb la "apertura" enfront la "ruptura". Unes primeres eleccions on va i guanya el "centre" (una cosa que ningú n'havia sentit a parlar mai i que presidia un franquista de pro com en Suárez). Alló va ser una enganyifa, una jugada mestre. Ha deixat una Constitució ben vestida de cara a fora (drets bàsics reconeguts) però cruel cap a dins (els estats no espanyols). I quanta gent queda que la va poder votar? La meitat dels habitants? Alló. Fós com fós a resultat pifia i rèmora. I no hi confio gens en les ocurrències d'en Pascual (l'unic que parla de federalisme tret de les banderes republicanes que fan onejar els comunistes). Jo no els hi penso deixar fàcil. Què ens colonitzin, però que sàpiguen que ens en adonem. Quedarà a la seva consciència. |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
Un problema que trobo és que tot i els mitjans amb que compta el catalanisme, no hagi volgut crear un marc de referència clar. Així la televisió pública catalana adquireix el marc referèncial espanyol per aqualsevol notícia, sense tenir en compte cap paràmetre que ens emmarqui en la nació catalana. D'aquesta manera les comparacions del tipus Madrid-Barcelona ens deixen sempre en l'estupidesa contínua, ja que com diu Xavier Roig a "Ni som, ni serem" , no podem com parar una capital de nació sense estat amb una capital d'estat, i menys quan és de l'estat que se'ns endú el diners. No és comprensible que a aquestes alçades els mitjans públics, no es creguin que som una nació, i a la vegada s'estranyin que el poble no es reconegi com a nació o que confongui una llengua amb un dialecte. Entec que la televisió no ho és tot, però governar comporta certes coses. |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
La sacjesada que ens cal es la que ha de donar tota la societat catalana representada per els partits polítics catalans units(CiU, PSC, ERC, ICV) (ja no hi conto el PPC perque de català només té la C de las seves siglas que ademés com tot el que diuen es une altre mentida més), per totes les associacions civils i entitats de tota mena, que de forma unitaria han de dir de una vegada ja als governs de Madrid: Prou, fins aquí hem arribat! I aixó s'ha de materialitzar en la lluita democràtica per un nou Estatut i per el dret a l'autodeterminació via referendum. Només podrán tenir alguna possibilitat si ho fan tots junts a una, amb una proposta unitaria, i alguns es tindrán que deslligar en aquest aspecte de les subordinacions amb els seus companys espanyols. Em refereixo als del PSC que si no son capaços de fer aquest sacrifici per Catalunya vol dir que no tenen rés de bons catalans. Fora picabaralles entre partits catalans i anem tots a una!. Si no canviem les lleis i entre elles la Constituciò no farem res, dons aquesta reconeix els drets democràtics individuals però no els drets democràtics colectius. I si amb la força política no fora possible aquest canvi, s'hauria de fer via judicial, via tribunals europeus dons la nostra Constitució no es veritablement democràtica. Si de veritat ho fos no hauria sigut possible la involuciò que actualment patim. La meitat de la població actual no va votar aquesta Constituciò, cal ja reformarla reconeixent la plurinacionalitat de l'Estat i les nacions catalana (paísos catalans), basca i gallega. D'altra banda s'haurà d'exigir un referèndum per l'autodeterminació de forma semblant al Pla basc de l'Ibarretxe. Els bascos sí que van per el dret i no donen tantes voltes com nosaltres els catalans. Tot aixó ha de ser convenientement preparat vía mediàtica, sacsejant les conciencies de totes les persones, incloses las que com Tirant o Llamp defalleixen en la lluita i es conformarien debatuts. S'ha de tenir molt clar la finalitat i els camins a seguir, confiar i no desanimarse, i estar convençut de que no hi haurà res millor que la plena sobirania per la nostre Nació. I aixó no s'ens donará fácilment, es tindrà que guanyar amb convicció i fermesa, amb l'esforç de tothom en el seu àmbit, servint al país per sobre de tot, per sobre de ideologías, per sobre d'interessos personals o de classe. Estem els catalans preparats per aixó? Dons cal prepararse i treballar per preparar als nostres conciutadans. Visca Catalunya lliure i sobirana! (encara que potser com a mal menor tingués que seguir associada a l'estat espanyol, fins que desaparegués aquest estat com a tal dins d'una UE de les Nacions). |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
La cosa va de sacsejada. Sembla clar que estem en un cul de sac. Les propostes engrescadores LLIURES des de un punt de vista nacional català estan molt bé, però com fa notar Toni Strubell aquestes propostes no arriven al cor de la majoria de la població, i no crec que sigui una qüestio de repetirles més fort una i altre vegada. Insisteixo que el problema que tením els catalans és que fem una interpretació equivocada de la nostra propia realitat i del mon que ens envolta. La transició, mirem-ho amb una mica de distanciament, no es la causa de la nostra desnacionalització. La transició democratica, el pacte amb els franquistes reciclats que els va obligar a acceptar la reinstauració de la Generalitat, l'estatut i "las nacionalidades" no és l'origen dels nostres mals com a nació. Aquests mals en la historia recent comencen l'any 1936. Va ser durant la dictadura quant durant 40 anys cap dels escolars catalans aprenia altre cosa que castellà. Quantes generacions son això, 2, 3, 4. Va ser durant la dictadura que als països catalans van arribar miles i milers de castellans que si bé tenien consciencia d'haver abandonat el seu pais, pensaven que al menys no havien hagut de sortir d'Espanya a on qualsevol cosa es podía fer en castellà. El pacte de la transició està en el camí de lo que hem de seguir fent per anar endavant. Les equivocacions per el meu entendre son unes altres. N'hi van haver dos que es van equivocar. El primer, el poble que va pensar que recuperada la Generalitat, ja tot estava guanyat, que la Generalitat faría i desfaría i com aquell qui no vol tot s'iria normalitzant. Un altre que es va equivocar va ser la Generalitat que tot ho confiava en la capacitat del poble, com si la empenta que havia demostrat al final de la dictadura hagués de durar sempre. La gent volia dedicarse a les seves coses. Els catalans per principi no som gaire nacionalistes. Fins i tot als que ho son massa el hi diem que son "de la seba". En definitiva qui es va equivocar. Tots aquells, tant del poble ras com de les clases dirigents, que com jo vam pensar que la nostra raò era tan justa i la nostra empenta tant forta que automaticament tothom s'ens iria sumant. NOSALTRES NO SOM EL CENTRE DEL MON I LES NOSTRES RAONS NO TOTHOM LES COMPRÉN. Quan Toni Strubell i altres van a Salamanca pretenen que les nostres raons siguin enteses per altres. Si aquí mateix a Catalunya hi ha qui no ens entén i es pensa que lo nostre es egoïsme dur. Pensem que no tenen raó però que farém per fer-los-ho saber. Els hi direm que parlin en cristià? |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
Esta clar que a l'estat espanyol no comprenen les nostres raons, però es més, es que no els hi interessa comprendre-les, per ells es molt millor tenirnos com un país colonitzat visquent a les nostres esquenes, doncs l'imperialisme castellà no coneix altre forma de viure i desenveloparse que aprofitantse dels demés. Per aixó es que la nostra sobirania ens la tenim que guanyar i conquerir, la tenim que pendre, i aixó no s'aconseguirà mai sino es anant a una i decidits tots els partits catalans i donant exemples reals i engrescadors de patriotisme i amor per Catalunya, i alliçonant a la ciutadania de les desventatges de l'actual descentralitzaciò administrativa, doncs en realitat no es més que aixó la descafeinada autonomia que tenim, i les grans ventatges que suposaria per tots els residents a Catalunya la seva plena sobirania i autogovern. En termes pràctics es evident que el que PSC i CiU per si sols han aconseguit per Catalunya en la transiciò es decebedor, encara diria més ha resultat com un frau, per tan es l'hora de passar el relleu a un altre partit que ens dongui més confiança perque tingui un projecte clar de País per Catalunya i lideri aquests anhels sobirans, i aquest partit segons la meva opinió es ERC, i que consti que ni soc polític ni soc de ERC i abans no els havia votat. Donem ara poder a ERC, que catalitzi l'uniò de les voluntats de CiU, PSC i ICV, i veureu com es notarà la sacsejada. I als que desilusionats amb els polítics no van a votar o voten en blanc, els hi diria que aquests anys oblidin les rabietes i els càstigs generics als polítics i que votin, que triin l'opciò que al seu parer defensi millor a Catalunya, i que facin el seu vot útil per al país. La lluita política es el nostre camí, els polítics han de ser els nostres guerrers, els nostres almogàvers, i el que no tingui aquest sentiment de tenir i defensar Catalunya per sobre de tot, que no s'apunti, que no sigui traïdor al seu país. Molts resultarán ser-ho, com ara els del PPC, pero acabarán siguent desenmascarats i tindrán que ser arraconats a l'atur. I així s'haurà d'anar progressant. Ara, ens hem de donar pressa. Europa s'està acabant de formar i segons com pot ser la nostra esperança o per contra la nostra perdició. |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
El teu discurs es engrescador, LLIURES, i el comparteixo basicament. Només hi ha una cosa que no m'agrada. No m'agrada que parlis de traïdors al pais. Aquest es un concepte que té sentit en una guerra, però no en temps de pau. En temps de pau no esta bé dir-li al teu opositor que es un traïdor. Ja se que des de el PP no es cansen de dir que tal i qual traicionen a Espanya, però cada vegada que ho diuen demostren que tenen un concepte d'Espanya molt excloent en el que la gran majoria d'espanyols vorejen la traició. Em semble que el nostre concepte de Catalunya ha de ser més obert, que el d'aquests nacionalistes excloents. Desde un punt de vista de ciutadania jo crec que el català, bon català, es aquell que definía Convergencia: És català tot aquell que viu i treballa a Catalunya. De la raça o confesió que sigui, independentment de les idees politiques que tingui, fins i tot de la nacionalitat que sigui, per que em semble que desde el punt de vista nacional crec que s'hauria de definir el nacional-català de una altre manera. Un ciutadà català no sempre perteneix a la nació catalana. Per ser un nacional-català cal voler ser-ho. Mai per força. Per ser nacional-català no cal deixar de ser espanyol, arab, ecuatorià o el que sigui. Només cal estimar Catalunya i les coses catalanes i voler que es mantinguin vives en els països catalans. Les nostres coses es mantenen vives, adaptan-se , transformant-se, incorporant novetats, però mai sent desplaçades per forces exteriors. Això serà posible si som capaços d'integrar i acollir. Si tenim la mateixa gràcia que els nostres veins han demostrat fins ara ho tenim magre. |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
Bé retiro això de "traïdors", però com puc anomenar a aquests senyors del Partit Popular Català que suposem son catalans que saven el gran mal que fa a Catalunya i als catalans la majoria de decisions, lleis, atacs i actuacions del seu partit, i callen i consenteixen, i no sols això sino que inclús col-laboren alguns molt activament a l'espanyolització de Catalunya amb la fe cega en el seu lider espanyol? Uns per ideologia, altres per compromís, uns per tradiciò familiar i altres per el seu estòmac agraït, no defensen ni la identitat ni l'autogovern del poble català. Tenim l'enemic a casa. Doncs que no es diguin catalans carai!, que es treguin la C del PPC com avans tenien i que no menteixin més. Si avans no tenien la C perquè se la van posar. Per despistar?. S'ha de revisar el concepte del que es ser català. No sols el que viu i treballa a Catalunya es considera català, per considerar-s'hi s'ha de estimar a Catalunya i evidentment aquests no la estimen com a país, la deuen estimar com a colonia conquerida. Que diguin el que realment son, espanyolistes, no més mentides i llavors podran començar a poguer ser respectats. No més disfresses. En fi, que cadascú els denomini com els hi sembli. |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
Realment els de la delegació del govern (ai! vull dir els del PPC) tenen una barra inexcusable de posar-se la "C" al darrera. Si l'única "C" que s'haurien de posar és la de "Capullos" (no sé si es pot posar "Capullos" en els fòrums... es pot?). Per cert, i seguin amb el tema de la sacsejada que ens cal, creieu que la lluita per la via violenta queda completament descartada? |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
Mentre no s'esgotin les vies pacífiques, no crec justificable la via violenta. |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
Jo tampoc crec en la violència, però avui en dia veig que els països que s'han independitzat o que la seva necessitat d'independència és reconeguda internacionalment, són pobles que estan fent servir la lluita armada. Rollo Palestina, Txetxènia i tal... Amb exemples així sembla que si no ets violent, no existeixes per la resta del Món. Molt lleig, oi? |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
Català i sacsejat? Sota el meu parer ... tenim un poble capat,capat de cintura avall i capat de cintura amunt.Siguem clars si al Principat de cada 10 habitants ,5 son forasters quedem 5 nadius ,d'aquets 5 ,3 ja els hi està bé el tema com està ,osigui que només 2 som nadius patriotes.Quin panorama . Diguem també les coses clares ,els ùnics independentistes son la gent d'ERC i les Cups(Mdt ,maulets etc) els Convergents s'ha fotut un tip de mirar per sobre l'ombro a qualsevol independentista ,tractant -lo de radical i o eixelebrat,total que a sobre hem fet una separacío entre regionalistes i independentistes molt gran,quasi insalvable. Deia J vives a notícies de catalunya,que els catalans son pactistes.... home jo sé que els pactes es fan entre iguals no entre sotmesos d'això se'n diu submissió. Xirinacs a La traicío dels Liders fotografiava al president Pujol com un Virrey de la monarquia,i va ésser l'home que va manar el país amb l'autonomisme de pandereta,no furcant al PP quan no tenia majoria a España,un penós pacte.Si quan teniem al PP al adreçador només li van treure uns milionets més de peles dient tot cofois ,el millor pacte econòmic,molt lluny d'impossar un concert econòmic.Els polítics surten del poble així donç si del poble surt gent com Pujol i Maragall ,home noi cal romiar massa,no es culpa d'ells ells son poble també. Després tenim el llepes== aquella colla que viu a costa dels sous de funcionaris més favorets a algú, L a GEne i L'ajuntament de la capital son nius de corrupció,però clar la gent és feliç.Incloiriem també els waperes d'audis amb xofer i grandissims sous que son colocats per algú. Tenim un país que als patriotes se'ls desprecia,Nuria cadenes,Josep Guia,Eliseu CLiment,Angel colom,Joan fuster,Heribert Barrera,Jordi sanchez i en deixo moltíssims ni els trapassats tenen algun carrer en alguna vila.Sacsar? home més aviat incorporar pavrots ,afegir un cor més gran que bategui i un trasplant de cervell.Però no vull ésser pesimista i espero i desitjo que els vots independentistes pugin tant a ERC -erpv com les Cups. Dels demés no parlo ,no cal ohi? |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
Ostres, xiquetpunki, tot el que has dit, TOT, és fotudament veritat. És exactament el que jo penso i com que ho has dit tant bé no cal afegir-hi res més, ja. [addsig] |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
No tinc la resposta. I fà temps que la cerco. Participo per Internet per què em permet anar més lluny que amb les meves converses al meu entorn. I veig que s'avança. Des de fà un parell d'anys, i creixent en intensitat es legeixen articles que van removent consciències. Es fan i promouen campanyes que van tenint èxit. Fins i tot ara mateix tots els partits politics surten amb propostes d'Estatuts. Però l'Estatut que ens cal és el de Portugal. Compte amb els politics, que coneixen el seu ofici. S'els ha de tibar, incomodar-los en les seves poltronetes i taburets i forçar-los a mullar-se. Si badem ens poden montar una nova pifia com la transició i aleshores ja no sé si ho podriem reeixir. Els problemes del conjunt del Països Catalans son bàsicament dos. L'un el fet de pertanyer a l'Estat espanyol i haver-hi conviscut durant massa anys. L'altre, i conseqüència del primer, la heterogeneitat de la nostra població. Coses que per nosaltres tenen una significació (la llengua, els costums, fets i personatges històrics o legendaris, art i cultura...) son molt dificils de ser assumides per molts dels nostres conciutadans, a qui tot aixó els hi para lluny. Vaig veure un episodi de TV força curiós. Era una d'aquestes sèries on tots els personatges son de raça negra, una familia ben estant nord-americana; El cas és que apareixen els nins de la casa que tornaven de escola on havien representat "el dia dels colons", una festa tradicional d'allà on rememoren el viatge del May Flower, els primers contactes amb els nadius i d'on surt la història del gall dindi farcit. Visualment era frapant, i segurament n'era la intenció. No sabria dir-vos quina era la autèntica intenció car no vaig seguir-lo. Però em vaig quedar amb aquest detall. La veritat, vaig fer una comparació amb les nostres situacions. La sacsejada que necessitem potser és qüestió sols de debatre la realitat. Admetre que està tenint lloc una colonització amb tots els ets i uts; però curiosament els colonitzats no som "pobres" -segons es miri- ni amb plomes. La veritat, no em vé al cap cap lloc del món on mai hagi passat quelcom semblant. Demanar reflexió, comprensió i compromís. Alló que en diuen agafar el bou per les banyes o possar-li el picarol al gat. |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
ke ens cal? doncs tot, basicament no tenim res, des d'una televisio pròpia a un govern propi, passant per la consiensiació q el català no és cap llengüa inferior al espanyol/castellà ni que aquest sigui més internacional al català. ens cal crear basicament totes les infrastructures d'un estat, cosa q els bascos en tenen moltes. ciu l'unica cosa q ha fet bé són els discursos catalanistes del pujol però ara les conciencies no es creen a base de discursets d'iluminats, es creen mitjançant la televisió i l'oci. com per exemple OT un programa per unir apaña tot analfavetitzant la població, fent-la cada dia més acrítica. però crec q no ens em de preocupar per buscar quina és la sacsejada q ens cal pq això ens portaria a un atzucac mental q ens deprimiria profundament i acabariem deixant correr la lluita. qualsevol parida pot resultar bona però això no ho podem saber abans de probar-ho, deixar penjada tot l'any l'estelada a la finestra, convencer als avis q aquet pujolet els enganyar i demostra'ls-hi q no és nacionalista. em de fer les petites coses q poguem, però si volem triumfar haurem de fer molt més. però no oblidem les petites coses, aquelles que tots podem fer. |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
Jo tampoc sé com ha d'anar aquesta sacsejada però també constato, com en Llamp, que, a poc a poc, és la meva sensació, la cosa va agafant força. Sobretot gràcies a internet, cosa que em fa sospitar que un dia ens tanquin aquesta via "por decreto ley". El què sí que tinc clar és que aquesta remoguda ha de ser un projecte. Un AUTÈNTIC projecte. Prou de comparar la llengua. Prou de dir que una és més internacional que l'altra, que ja ho sabem. Prou de dir que ens mereixem el mateix nivell que tal o que qual en l'aspecte social o polític o jurídic o en el que Déu vulgui. Volem la llibertat i la independència i punt. I s'ha acabat. No perquè aquells ho tenen i són menys, ni perquè els altres són més o el què sigui. Ho volem perquè és el nostre dret legítim. Ho volem perquè som un poble ocupat. I punt. Volem un projecte i no una competició d'estatuts per veure qui té la barretina més grossa.[addsig] |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
Paga la pena, He començat a legir el darrer llibre d'en Xavier Roig "Entre l'Espanya i la paret" d'edicions la Campana. Ja em va agradar la gossadia que mostrava el seu primer "Ni som ni serem". Ara torna a la càrrega, asenyalant defectes, i espero que propossant correccions. Ara bé, sols comprenent la manera de mirar-se els problemes ja s'hi guanya. Pel qui no conegueu a l'autor, es tracta d'un home de mitjana edat, enginyer de formació i directiu d'una multinacional. És un home que sap qui i d'on és, i coneix el món. Pel que he legit fins ara em confirma que hi ha empresaris ben catalans i de ben segur ben independentistes -. Us dic aixó pels qui preferiu "sectoritzar" el nostre poble abans que avantposar la prioritat nacional, o senzillament us penseu que aquesta mena de persones no existeixen o no poden existir. Ho tenim tot en contra. De fet sols tenim una única cosa a favor -i és prou important-, que no ens donem. Aquest home ha arribat molt amunt en aixó que s'anomena sistema. Podria dedicar-se a gaudir de la seva situació, però tanmateix comparteix els nostres neguits, es mou i es mulla. Si algú més el legeix, penso que en podem treure valors utils. |
Ahir, dia 21 d'abril de 2003, vaig trobar aquest article a l'Avui. Jo el vaig trobar molt interessant i us recomano que us el llegiu, que em digueu que us en sembla i que respongueu a la pregunta del final. És una mica llarg però val la pena. Quote: Cal obrir un debat sobre les possibilitats de la reconstrucció nacional La sacsejada que ens cal Toni Strubell i Trueta En els darrers temps el concepte de sacsejada -en relació amb les necessitats del país- sembla que s'ha posat de moda. Si fa un temps Martí i Pol evocava la necessitat que el país fes algun "gest desmesurat" i d'altres ens parlen de "nous impulsos", el passat dia 29 de gener Carod-Rovira va apuntar, no sense raó, que a aquest país li cal una bona "sacsejada". Un cop diagnosticada aquesta necessitat incontrovertible, el problema és saber: quina mena de sacsejada?, qui està disposat a provocar-la?, quins són els temes que cal sacsejar? i com s'ha de fer? Sacsejar els països, evidentment, no sol ser una tasca fàcil. Gandhi només va poder sacsejar la submisa Índia -més endormiscada i desvertebrada que rebel- amb un enorme sacrifici personal i un exemple moral corprenedor que a poc a poc va impressionar -i després arrelar en- el poble. La primera convulsió va haver de ser entre la pròpia classe política, acomodatícia i esclerotitzada com estava per la inèrcia i les pràctiques endogàmiques que neixen de les lluites intestinals de tipus religiós i provincià. Crec que a la Catalunya d'avui no seria gaire exagerat de veure-hi alguns paral·lelismes. En tot cas, caldran més que frases boniques o matisos introduïts en els comportaments polítics per modificar la realitat regional que vivim. El principal problema és que la gent normal -molta part de la qual ni sent discursos ni llegeix articles, ni té cap sensació que el Parlament de Catalunya sigui un referent clau de la seva vida- no veu cap necessitat especial de sacsejades. Molta bona gent d'aquest país és tan ignorant del passat franquista com de les limitacions d'allò que n'hem heretat, començant per les inèrcies i els prejudicis nascuts de la mateixa dictadura. Sols arriba a una elit catalanista molt determinada que està preocupada pel futur de la nació catalana, tal com s'ha entès durant mil anys. Aquesta elit -universitària, literària, parlamentària- no aconsegueix de transmetre la nostra preocupació central a la gent normal, que no veu Catalunya tan malament. El PP de tant en tant ens ho recorda, i per bé que cal rebutjar la intenció amb què ho apunta, no li manca del tot la raó. Si volem que Catalunya sigui la que molts pensàvem que podria ser en morir Franco -un cos dinàmic a la recerca de la seva emancipació-, haurien de canviar moltes coses. Els polítics ens proposen estatuts, estatutets i estatutastres, però on realment ens la juguem és en la capacitat de convèncer l'opinió pública, que, més enllà de les cassolades per l'Iraq, que estan molt bé, convindria que reflexionés seriosament sobre la pròpia condició nacional i lingüística, que -tal com avisen experts com el catedràtic Joan Solà- penja d'un fil. Si, com sembla, el poble ho veu tot "normal" i "acceptable", com ho veia el poble que descriu Orwell a 1984, és que alguna cosa falla. Si a un immigrant el darrer que li ve al cap és d'aprendre el català, en alguna cosa hem fallat nosaltres mateixos. Potser convindria que comencéssim fent autocrítica, doncs, i reconèixer que tants anys d'autonomisme pratià i autogratificant només han aconseguit que un 35% del país -segons les enquestes- cregui que som una nació i uns quants més que el català sigui la llengua veritablement pròpia. Estem pagant el preu d'un intens cultiu de l'indiferentisme. Potser hauríem de rumiar a fons per què s'està produint allò que un sociòleg ha definit darrerament com un "rebuig generacional a la catalanitat" (sic). Cal que demanem per què no es dóna un fenomen semblant a Madrid o a Euskadi -respecte del fet nacional propi-, llocs on també hi ha molta immigració. Caldria que els partits interessats encetessin autèntics processos de brainstorming per trobar fórmules consensuades per contrarestar aquests fenòmens. Si poden invertir milions d'euros per promocionar candidats, ¿per què no poden estudiar què cal fer per enfortir el sentiment col·lectiu al nostre país? ¿Per què és tan autista i poc visible el catalanisme d'avui, quan al primer terç del segle XX havia estat un fet de masses capdavanter? Són les preguntes a què hem de trobar respostes aviat. Sacsejar el país? Certament. Però, abans de posar-nos-hi, caldria refondre i caldria obrir un debat -ample i desacomplexat- sobre les possibilitats reals que té la reconstrucció nacional amb tants elements en contra com té. Paral·lelament algú ens hauria de respondre científicament si la Catalunya nacional i la seva llengua i cultura poden tenir futur amb les actuals regles de joc. En una segona fase, s'hauria de posar en marxa una operació tan intel·ligent com mediàticament potent per tornar a cridar l'atenció del poble. La sacsejada hauria d'anar guarnida de factors simpàtics, emotius i socialment seductors com els que acompanyen tota campanya social que ha de triomfar. Podria ser un exercici ideal per a la nova i esperançadora fase d'Òmnium Cultural. I hauria de marcar l'agenda dels sectors que realment creuen en una Catalunya nacional. Toni Strubell i Trueta. Coordinador de la Comissió de la Dignitat Que penseu que ens fa falta als catalans per a activar-nos? Quina és aquesta sacsejada tan necessària? Perquè no l'hem feta abans? Deixo a la vostra sort les respostes d'aquestes preguntes.[addsig]
Que ens passa als catalans? Que no sabem que ens passa. Els nostres veins son més humils i ho saben veure millor, i saben corregir les seves propies errades. Mireu com han sabut desempallegar-se del lastre históric d'haver estat majoritariament complices del franquisme. Nosaltres sense cap historial recent d'avasalladors ens hem d'empàssar sovint crítiques per expansionistes ja sigui al Principat, a l'estat francés o a Valencia, Mallorca o Aragò. No pensem ni diem més que la culpa es de l'arbitre, de l'Aznar, del Van Gal, del Gaspar o dels americans. Tot això és no voler agafar el toro per les banyes. Si perdem es perque juguem malament! Això no es autoodi. Es diu autocrítica. Autoodi es fotra-li la culpa al Gaspart o al Pujol. Has dit LLamp, la pifia de la Transició, com si tots els mals que patím fossin el seu resultat. No es cert. Els mals venen de la guerra del 36 al 39 en que una altre vegada Catalunya és va fotre de plé en una confrontació mundial i no va saber triar els seus aliats. Com va passar per primera vegada a la guerra de succesió, i com passsarà sempre si no som capaços de filar més prim. El que es va fer a la transició va ser l'unic que es podía fer, el millor. I hem de donar gracies d'haver tingut en Pujol, que tot hi haver-la pifiat en alguna cosa com la Loteria, ha tingut molts encerts, i ha sabut mantenir la convivencia que desde l'estat central tots savem que continuament ha estat atacada (per que serà?). Ara es tracta de resituar-nos en el mon i deixar aquestes visions romàntiques del segle passat que tan plauen a rogerdeflor i a indi, i mirar de trobar sortides possibles que contribueixin a un mon millor per els nostres descendents. Encara que sigui en castellà. És fort ho sé però si no deixem els romanticismes mai serém capaços d'entendre res. El català només sobreviurà si la gent ho vol. Si la gent no en té ganes no serviràn de res ni la Generalitat, ni quaranta estatuts que es vagin redactan. Ni tant sols la independencia que donés a llum per xurro i per desgracia un Estat-nació català a imitació de l'Estat francés. |
Estava llegint els diaris quan he trobat aquest article a ElMundo. La veritat és que m'ha fet por... : S MADRID.- El presidente de la oficina del PP en Nueva York y encargado del Censo Electoral de Residentes Ausentes, Antonio Morales, ha enviado una carta a los españoles residentes en la ciudad estadounidense .... Ja direu on volen anar... [addsig]
Quan es deixen anar en els seus deliris de "grandeza" son patétics. Però S'HA DE TENIR SEMPRE EN COMPTE QUE AIXÒ LI POT PASSAR A QUALSEVOL QUE DEIXAT PORTAR PELS VENTS IDEOLÒGICS PERD CONTACTE AMB LA TERRA I ES PENSA QUE ELL I ELS SEUS SON ELS ÚNICS I MILLORS. Aquests espanyols tipus "grandeza castellana" pensen que els altres som uns pobres desgraciats que no em tigut la sort de formar part dels seu gran imperi ungit per Déu per propagar la fé verdadera i la llengua perfecta, això sí per la força. En altres casos els altres son anomenats Gran Satán, imperi del mal, la dreta egoïsta, la esquerra ignorant, els espanyols ganduls, els catalans peseteros els negres tal i els grocs qual. Sempre que detecteu aquestes afirmacions absolutistes, penseu que el pensament únic en alguna de les seves formes és a prop. El pensament lliure només accepta l'absolut per Déu i el cel, o en altre nivell els principis i els axiomes. A la terra és relativiste i sap que a tot arreu s'hi pot trobar merda, i a molts llocs flors. Cal buscarles amb els ulls ben oberts i sense ulleres fosques o de colors enganyosos. |
Estava llegint els diaris quan he trobat aquest article a ElMundo. La veritat és que m'ha fet por... : S MADRID.- El presidente de la oficina del PP en Nueva York y encargado del Censo Electoral de Residentes Ausentes, Antonio Morales, ha enviado una carta a los españoles residentes en la ciudad estadounidense .... Ja direu on volen anar... [addsig]
Bé tampoc cal donar-li més importància de la que té! La gent que tenim ulls ja sabem de quin peu calçen els que ens governen, així que aquesta mena d'articles són ja comuns. Espero que la gent es doni compte del que de veritat són aquesta gent: UNA COLLA DE DESEQUILIBRATS QUE DEFENSEN L'ESPANYA GRAN I LLIURE, I DE PENSAMENTS FEIXISTES, QUE OPRIMEIXEN ALS POBLES QUE INTEGREN L'ESTAT I NO PODEN SOPORTAR LES OPOSICIONS AL SEU RÈGIM. Decirle al señor Morales que reflexione sobre lo que ha dicho, que piense de verdad en lo que sale de su boca, y si está de acuerdo con lo que dice que se lo calle para si tener un poco de respeto a los que no piensan como él, y que no desahogue la ira contra nosotros al ver que es un fracasado que ni sirve de nada y que solo se puedo reconocer su nombre en los peridicos al decir tales tonterias! que estudie más y que se culturize un poco, aunque en Nueva york poca cultura encontrará! gracias |
Estava llegint els diaris quan he trobat aquest article a ElMundo. La veritat és que m'ha fet por... : S MADRID.- El presidente de la oficina del PP en Nueva York y encargado del Censo Electoral de Residentes Ausentes, Antonio Morales, ha enviado una carta a los españoles residentes en la ciudad estadounidense .... Ja direu on volen anar... [addsig]
Bé, ja va bé que aquests paios del PP es vagin treien la careta i la gent pogui veure quina clase de gent hi ha allà dins. Segur que amb aquesta carta no guanya adeptes, per això l'hauran expedientat en el seu partit. A més omple de merda al seu partit, ja va bé ja. I fixeu-vos que qui ho publica es El Mundo, que raderament ja es va desmarcant una mica dels actuals dirigents peperos, molts feixistes i algun com l'Asnar fins i tot antic falangiste. |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Hola ATARRABI ............ jejej com mola........ estic d'acord en cremar una bandera d'spain ja ke es un molt bon simbol.....i ha mes sou els bascos, mes guerrillers....... mencantaria aprendre EUSKARA..... CAL LLUITAR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! INDEPENDENCIA, SENSE CONDICIONS !!!!!! EUSKAL HERRIA!!! PAISOS CATALANS!!!! |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Hola ATARRABI ............ jejej com mola........ estic d'acord en cremar una bandera d'spain ja ke es un molt bon simbol.....i ha mes sou els bascos, mes guerrillers....... mencantaria aprendre EUSKARA..... CAL LLUITAR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! INDEPENDENCIA, SENSE CONDICIONS !!!!!! EUSKAL HERRIA!!! PAISOS CATALANS!!!! PD: Ets de Batasuna, o milites algun lloc? ( si vols no u diguis........ FELISSSSSS ST JORDIIIIIIIII ATARRABI De Artur. |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
collons i tant q se t'ha d'agrair! q una persona vingui a viure als països catalans i aprengui el català és d'allò més normal del món (ho hauria de ser) però q desde euskal herria s'aprengui significa q es solidaritzen amb la nostra causa fins al punt d'¡nteressar-se per la nostra cultura i això es tot un orgull per nosaltres. referent al projecte del pnv-ea no ser exactament el q volen fer però suposo q estarà bé, em sembla q el problema i d'aqui les desavinences amb EA és q no tenen gaire en comte a nafarroa i això és un error però clar a navarra mana el pp i no ser com s'ho pot fer el pnv per fer un referendum a tot euskal herria sota control espanyol. el que més rabia em far es q l'estatut de ciu sigui molt més pobre q el vasc, hem de fer un estatut q ens permeti alliberar la franja. |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Hola, de fet Cubelles és el meu poble,, i pensava que en euskera per a referir-te a un lloc es declinava amb -ak. Nor zara zu? Ni Cubellesak nai, eta zu? lo de cremar banderes, ja sabem que és il·legal, i que no duu a enlloc i que dóna una imatge de violència i el que vulgueu i que el que s'hauria de cremar són els jutjats. no ho sé, i què? a vegades el que compta és el moment en que es fa, perquè dóna cert plaer i ambienta. de totes maneres de les poques coses bones que fa l'ajuntament del meu poble, és que des de que va morir franco té la bandera espanyola a la tintoreria. no és molt, però és una altra manera d'amagar-la. |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Indi, Ruc-Català, Serrallonga i tants d'altres i, és clar, el nou company Natividad d'Euskal Herria, totalment d'acord amb vosaltres. El darrer Nadal he visitat Donostia i força viles d'Euskal Herria, fins i tot d'Iparralde. A part de quedar-ne captivat amb la bellesa del paisatge, he comprovat com allà la cosa és ben clara: o estàs de la banda de l'enemic o estàs a favor del teu país. No com aquí, on massa sovint es barregen ambigüitats absurdes. Certament, cremar un drap espanyol o francès és delicte i hom pot pagar-ne un preu car. Però esfereir-se per veure una imatge d'aquesta mena em sembla fora de mida, tot sigui dit. Francesos i espanyols: senzillament, ras i curt, no us volem a casa nostra. Guilleu, foteu el camp! Penseu que mentre alguns podeu esverar-vos en veure alguna imatge així i patir per si ens criminalitzen o no (tot i que aquí ningú està a favor de la violència, queda prou clar), l'enemic de les nostres llibertats nacionals no dubta gens a fer servir la tortura, el menyspreu, l'ofec econòmic, el genocidi cultural i lingüístic, la il·legalització, la censura, etc., per imposar el seu fanatisme colonitzador. Oi que ha quedat ben clar?? La llibertat, la independència d'un poble no es demana, no es sol·licita, no es pacta ni es rebaixa: simplement es pren!! Salut a tothom! Cap defallença i sempre endavant les atxes! Visca els Països Catalans! Gora Euskal Herria! (això darrer per a en Atabarri com a salutació .[addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
No sé si m'he expressat prou bé, però a mi ni em violent ni em sembla exagerada una imatge d'aquest tipus. Jo sóc del mateix parer que tu, Alexandre , precisament ara estic preparant una notícia sobre la manifestació de la CAL d'ahir i la retallada de les llibertats d'expressió.[addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Noicat, Ni m'esvero ni m'esfereïxo per veure cremar una bandera. I m'esvera i m'esfereïx la mena de democràcia que diuen que tenim i la mena de cossos policials. I em dol la meva terra. Si dic el que dic és per què penso que "fer rituals" no ens ajuda ni a nosaltres ni als bascs. La llibertat, no és que es prengui, s'ha de guanyar. No pots pendre-la, senzillament per què no t'ho deixaran fer. I per "guanyar-la", cosa que hem de fer des de tots i cadasqun dels nostres actes i pensaments, necessitarem que moltíssima gent hi accedeixi. I molts d'aquests tenen per seva la bandera que cremeu en fotografdies. Jo personalment no els hi penso donar cap escusa on es puguin agafar. Tot aixó d'"Ecspanya", de cremar banderes... son armes que possem al seu abast i en contra nostra. Dius que allà ho tenen molt clar i que aqui som uns porucs i massa correctes. Penso que tots dos extrems no coincideixen al 100%. Tanmateix son maneres diferents, per que som persones i pobles diferents. Jo quan veig aquestes coses penso en les arengues militars, en xerrameques destinades a les vísceres. I no aconseguirem la Llibertat amb fel, sinó amb cap i cor i molt de sacrifici. És sols la meva opinió. Però la meva estratègia passa per aplegar al màxim dels màxims de gent a favor. De polir els enfrontaments i les diferències per llençar accions contundents i imparables. I tret d'alguna relliscada previsible el màxim de legals. Per cert, en absolut em referia a l'aspecte legal ni que estigués penat el cremar una bandera espanyola (cobertura que no deu tenir ni la senyera ni la ikurriña), sols em referia a lo absurd del fet en si. S'ha perdut un temps preciós i s'ha arribat a una situació diferent. No és poden seguir els exemples del segle XIX, ni actuar a la brava com acaben de fer els "alliberadors" de l'Irac. El fi no pot justificar els mitjans, aixó ha de valer per a la policia com per als independentistes. Si aixó no s'accepta, i totes les parts trenquen les regles, aleshores sols podrà guanyar el més fort. Nosaltres?? |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Amic Llamp (i resta de amics del xat), reialment penseu que els nostres pobles aconseguirien alguna vegada la llibertat sense trencar les normes? Jo no parlo de matar ningú, però, si som bons nens i acceptem la seva llegalitat, no anem a ningú lloc... Crec que ells han de saber que aquí estem i que volem la llibertat, que estem invadits però no conquistats [addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
yeah, Cremar banderes només es símbol de rebutj, de rebutj cap a Federico , sense cap mena de mala intenció o que puga significar violéncia, almenys als nostres ulls. Que cremar una bandera ecspanyola o francesa o italiana siga delicte i cremar una senyera o una ikurriña no... es estúpid. Qualsevol bandera es imatge d'un país o cultura, si n'es delicte cremar una, es delicte cremar qualsevol altra. Siga la que siga. No conseguirem res creuant els braços, però tampoc cremant banderes, tan lis fa a ells que cremes una bandera que en cremes 40. Es millor altre tipus d'actuació, perque de banderes se'n fan una nova i prou. Per últim, felicitar el Susana pel seu català (deu ni dó!) Un abraç! P.D. Quan escribiu en basc... podeu posar el que vol dir? O algu.. nu se.. es que hi som que no pasem del agur ni amb ganes ' [addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Clar que sí, amic Akirsa2! L'imatge: "Herri bat, lurralde bakarra" / "Un poble, un territori". (Vol dir que Euskal Herria està composada per Bizkaia, Gipuzkoa, Araba, Nafarroa i Iparralde (aquest últim ocupat per França). La signatura: "Nire aitaren etxea defendituko dut" vol dir "Cuidaré la casa del meu pare". Es el títol de un cançó basca molt antiga que parla de protegir el que el teus avanpassats te han deixat (llengua, patria...). Salut! [addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Company Ivet , doncs no, no aconseguirem la llibertat si hem d'obeir la llei espanyola. Amb aquesta llei no podem ni canviar tot sols un estatut (que de per sí ja està lligat a la constitució espanyola), ni podem decidir quantes hores de castellà han d'estudiar els nostres fills, ni podem arreglar la majoria de les nostres deplorables carreteres ni malmeses línies ferroviàries, ... i no continuo que se'm remou l'ànima. La independència MAI serà acceptada a Madrid, si no trenquem les seves regles, si no desobeïm les seves lleis, doncs autonomia i prou, i gràcies! Sortosament els nostres polítics no ens representen, són tots d’una classe econòmica alta amb interessos de massa xifres per actituds poc assenyades i propenses a canvis. Diuen que hem d’acollir els de fóra i demanen als immigrants que s’integrin, molt bonic, però estic fart de veure mainada nascuda aquí que maleeix Catalunya i crida arriba espanya, i no pas pocs. Els bons pensaments i les actituds generoses topen ingènuament amb la realitat. I tots a presentar estatuts! (ERC, com em deceps darrerament!) Però bé, el PNB d’Ardanza no crec que hagués presentat mai un projecte com el d’Ibarretxe. Bo, Euskadi no és Catalunya, però podem aprendre dels seus errors. El nostre, el més gran, és l’ambigüitat i les contradiccions, i ep! que m’hi incloc, però recony, prou que m’hi esforço! La llibertat no es demana, s’agafa! [addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Exacte amic Josefina , això volia dir, ni més ni menys. El PNV d'Ardanza i del pacte d'Ajuria Enea era una copia de CiU. Ara, ha apostat clarament per la autodeterminació. No sé amb el Pla d'Ibarretxe arrivarem a algun lloc, o si l'Estat Espanyol fará com el Govern Anglés a Irlanda del Nord i agafará la nostra autonomía (tota per a ells), però al menys las institucions basques ho intenten. I jo al Govern Basc no li demano res més, no li demano l'independència, sé que es molt difícil, però sí que li demano que ho intenti. Vull moviment, vull intencions! Salut! [addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Hola, Maria Nieves , no hi ha cap tipus de portal basc que hi hagi un fòrum, o quelcom semblant nacionalista? Es que no trobo res de res! |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Ole aquest Gabriel !!! Allà també somieu amb un Catalunya-Euskadi o Euskadi-Catalunya de futbol??? Dos pobles diferents que lluiten per la mateixa causa! Gora Euskadi eta Catalunya! [addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Amic Mohammed , per supost que aquí també lluitem per les nostres seleccions esportives, i per supost que somiem amb jogar partits internacionals amb Catalunya, però com pots veure en aquesta web, els dos primers partits que va jugar Euskadi a la seva historia va ser contra... CATALUNYA!!! http://www.eff-fvf.org/castellano/index1.htm Salut![addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Bones de nou, L'únic portal basc que conec es www.kaixo.com, no se si et servirà d'alguna cosa. No en conec més. Un abraç. P.D. Gracies per les traduccions [addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
eish, Se m'ha oblidat abans, també hi es www.ikusgela.com, està tot en basc, no em serveix de molt a mi, que no entenc ni papa ^_^' pero buenu... Salut![addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Tots pensem que l'Atarrabi és un tio collonut, però li fem un flac favor si no escrivim els nostres missatges en un català mínimament correcte. Ell ha dit que l'està aprenent i segur que es fixa en els nostres escrits per aprendre mots, ortografia i estructures gramaticals. No sigueu mandrosos i feu l'esforç d'escriure bé (que semblem una colla d'analfabets asparracats, collons!). |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Hola Arlet . Tens molta raó quand dius que em fixo en vostres escrits per a aprendre poc a poc una miqueta més de la vostra llengua. L'únic català que llegeixo és el que hi ha a la xarxa, i així vaig aprendre aquestes quatre paraules. T'agraeria molt que em digueres alguna web on trobar vocabulari i conjugacions de verbs (si saps, clar!) Moltes merçes! GORA EH ETA GORA HERRI KATALANAK!!![addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Benvolgut Adriana , aquí trobaràs un munt d'opcions: http://cultura.gencat.net/llengcat/aprencat/index.htm Enhorabona pel teu nivell de català. |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Estic d'acord amb pocs de vosaltres: 1- I és clar q estan "protegides" les altres senyeres q no són l'espanyola, i si nó proveu de cremar-ne una i q us vegin... els barrufets. 2- Crema la bandera "d'espanya". primer q tot és una bandera, per mi drap, imposat als territoris q no és senten espanyols, però en segon terme i potser més important encara és una bandera q representa al bàndol franquista i q és va fer oficial gràcies al senyor baixonet tio paco franco i per tant darrera d'aquesta bandera hi ha la sang de molts espanyols, catalans, bascos i gallegs q van lluitar per la justícia i la democràcia i q desprès van patir una repressió en forma de règim dictatorial brutal, si aquesta bandera no mereix ser cremada... una altra cosa es q hi hagi qui la cremi per exaltar la violència i sense motius, però de motius en hi ha, i els més q suficients, un altre punt és q potser s'hauria de fer més insís en explicar perquè es crema a la societat, q consti q no n'he arribat a cremar cap encara. <grumoll> [ Modificat per: esquerp el 2003-04-25 03:05 ] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Kaixo atarrabi, zer moduz? Jo també estic aprenent el català i aquest fòtum m’és força útil. Una web molt bona és www.enlloc.com on hi ha diccionari i la conjugació de tots els verbs. Fins i tot hi ha curses de auto-aprenentage que pots descarregar. Si vols comprar alguns llibres ho pots fer a la web www.llibres.com . Tu fes una comanda i t’envian els llibres o contra reembors o pots pagar amb targeta. Jo n’he comprat i t’asseguro que són molt puntuals. Us desitjo a tots els amics basques i catalans el aconseguiment de l’independència i de la llibertat. agur |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Apendre català mmmmm Per cert em fa molta il·lusió parlar amb gent com tu o com el company del carxé. La utopia deixarà de ser-ho pobles germans coms Euskal Herria, galiza, occitània, andalusia i els Països catalans aconseguirem la llibertat. aquí venen unes pàgines companys euskalduns no deixeu de visitar la pàgina per tenir programes traduïts en català: www.softcatala.org si voleu accedir al seu traductor aneu a: www.softcatala.org/traductor Programa de curs en Català: Gex desarrollat per la universitat de Barcelona. http://www.ub.es/slc/ffll/gex499.exe Curs de Català bastant divertit. http://www.intercat.gencat.es/Menu.html i triar(escollir) l'opció de Speakc@at. Seguir els passos que ens marcarà. els traductors q es poden consultar http://www.diccionarios.com/ amb opcions tant de català-espanyol espanyol-català un exemple de diccionari molt bo: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm Un programa interessant per usuaris de word 97, 2000 ens tradueix tots els menús al cat http://www.softcatala.org/cgi-bin/gaudi/contadorb/load.cgi?/fitxers/comercials/tradwordcat.exe Pels q vulgueu pagar diferents diccionaris i programes traductors en català: http://www.inedit.com/escriu/inescriu.html http://www.ara-autotrad.com/ Per trobar altres programes busqueu a: http://web.jet.es/kaba/ En aquesta pàgina jocs de mots per esbarjir-vos amb el català. http://www.eumoeditorial.com/programes/jocsmots.html <grumoll>[addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Per cert ruc català et molesta si t'envio un correu electrònic per fer-te unes preguntes sobre l'emule i el e-donkey? pots posar el correu o enviar-me'l a maria nieves@ gmail.com? gràcies [addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Moltes gràcies per les vostres respostes. Tots són planas molts interesants, però la que més m'ha agradat ha estat l'Enlloc. Amic Maria Isabel , d'on ets?[addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
hOLA! Felicitats a l'Atabarri, a mi m'agradaria mooooooolt aprendre bas. Sabeu paguines web, etc...? Un altre, cosa, la gent k va fent gamades, esvastiques i tots els simbols feixistes; i va dient que defensa el poble, Espanya i Catalunya, amb uns bottots, texans apretats, alfa, i cap rapat, que repressenten? Que son? No els entenc. Algu em pot explicar que hi pinten? Defensen dos "pobles" que estàn en lluita oposada? Ajudeu-me! Cremar un drap espanyol es delicte, PER A ELLS, NO PER A MOLTS DE NOSALTRES! II*II LLuita, pacifica, pel nostre poble. Agur |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
gora euskalherria! la veritat és que quan veig gent com tu, basc que per llegir català saps escriure m´en recorde d´aqueixa gent a la meua terra, pais valencià, on n´hi ha gent que tot i vivint constantement envoltat en un ambient valenciaparlant (catalaparlant), no sap articular dues paraules en català i es queixen perquè s´els parle en valencià. el que veig a sota d´això, veient exemples com el teu, és una catalanofòbia i un odi espanyolista que fa fàstic. a mi també m´agradaria aprendre una mica d´euskara i de gallec. si els nacionalistes "tancats" dins l´estat espanyol ens unim més, aconseguirem més i més ràpid. visca els paisos catalans i gora euskalherria. adéu/agur |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Laguna Luis , Jo estic a Lucca que és una ciutat que politícament està baix del Estat Italià, en la regió Toscana. Cal que sàpiguis que va ésser reconeguda lliure comú en l’any 1008 per l’Emperador i fins a l’invasió de Napoleó ha mantingut l’endependència politica. Després del Tractat de Viena 1815 fins al 1847, continuà a tenir l’endependència, si més no, territorial. Va ser en 1847 que perdé també l’indipendència territorial i va fer part del Granducat de Toscana del qual va sofrir la seva malvada sort. O sigui l’annexió al Regne d’Itàlia en 1860. Es per això que m’agraden molt els pobles que tenen la força de lluitar per a la seva llibertat, ja que el poble de Lucca adés ha renunciat. --------- Als meus amics catalans els farà molt goig saber que a la web www.ryanair hi ha la possibilitat d’escollir entre 11 llengues, una de las quales és el català. Això per a mi és una declaració de reconeixement. No hi ha portugues ni albanés ni serbocroat ni grec. Potser perquè són tots estats pobres? Es el diner que mou el món… i els avions. Aqueste les llengues de la Web: Deutsch Svenska Norsk Dansk Suomi Italiano Castellano Catalá Français Dutch English --------- Fins aviat |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Amic Laxbrams, estas tenint una confusió per desgràcia molt comú. Estas confonent redskins amb skins nazis. Efectivament vesteixen igual els skinheads rojos com els feixistes, però en canvien molt els ideals i les accions. Els que tu dius que van pintant esvàstiques i creus gamades són skins nazis, defensen el racisme i l'imperialisme i feixisme espanyol. Els que defensen el poble català i els ideals d'esquerres (ho fan tot sovint de manera violenta, la gent hi pot estar d'acord o no) són els anomenats "redskins" (skins rojos). També hi ha SHARPs (skinheads anti-racial prejudice), mods i altres... ja et posaré pàgines perquè t'informis. Afegir que, grups com Inadaptats, Opció k-95, Pilseners, etc, són d'una catalanitat indiscutible i defensen ideals d'esquerres, són redskins alguns d'ells i/o els recolzen.[ Modificat per: AK-47-Revolucionari el 2003-04-25 16:47 ] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Hola. Ja se k hi ha red-skins i sharps i k son catalans. Jo volia dir els k defensen espanya i catalunya a la vegada. es el k no entenc, aquests "nazis" ja k van amb esvastiques etc... De k van? ideals? !!*!! i re. |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
esquerp, el meu correu es estefania@ msn.es Pots enviar-me les consultes que vulguis. Si és per preguntes del funcionament de la mula o del ruc, en treuries més profit si ho preguntéssis al fòrum ruccatala.cjb.net Allà hi som un munt de gent, molts dels quals en saben més que jo del ruc i d'informàtica en general. Ens llegim[addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
En primer lloc m'agradaria felicitar als companys Altarrabi i Giugliamo per l'esforç i l'estimació que esteu dedicant a la nostra llengua i al territori de parla catalana. Al company basc li vull dir que ell i els seus conciutadans del País Basc siusplau que segueixin endavant amb la lluita per aconseguir el que és seu:La llibertat com a país sense invasió.Siusplau bascos seguiu endavant que sou el mirall per a molts catalans,si obriu la porta per a fugir d'Escanya us seguirem. Al company italià reiterar el meu agraïment per aprendre la llengua catalana des d'Itàlia,per cert ens pots explicar quelcom més de la teva terra. Gora Heuskal Herria et Katalanak Herria. Independència ja per Catalunya i Euskadi. |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Kaixo!! m'encanta aixo de poder parlar amb gent sociable del país basc! m'agradaria preguntar si sabeu d'alguna web on es tradueixi del basc al català o al reves. Que es veritat que el basc es declina?jaja bé, si les declinacions del llati ja me les sé suposo que les basques no em costaran, no? Escolta Rafael , perquè no vens aquest any a les acampades que fem aqui a catalunya? segur que t'agradaria molt l'ambient. pots triar : senglar rock, acampada d'arbucies, el rebrot... t'ho passaries molt bé!! Molts petons!! GORA BETAGARRI i NEGU GORRIAK!!![addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Ruc català podries comprovar la direcció? és q no em va, em surt q no existeix tal direcció. gràcies per endavant. Ainara lo de bascos socialbles ho trobo patètic i no sé (o no vull saber) per on vas... |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
esquerp, no se perquè ho hauries de trobar patètic, no tots els bascos fan aquest esforç de aprendre un idioma que ni els va ni el be, saps? es un merit per ells. |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
esquerp, m'he deixat el guionet el correu és aquest: encarnacio@ msn.com Salut![addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
"m'encanta aixo de poder parlar amb gent sociable del país basc!" bé crec q ens hem entés malament sobretot perquè de la teua frase jo n'habia interpretat q la majoria dels bascos=violents per tant no sociables, però ara veig q no vas per aquí, però de totes maneres la primera frase sense la segona aportació encara quedaria dubtosa, ho sento si t'he ofés. |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Atarrabi, Escrius força bé el català. Lamento no passar del agur, ez i bai. Llarga vida als nostres pobles, però... Cal estampar una megabandera (ni que fòssim a la Plaça Colón de Madrid)? Quin sentit pot tenir aixó? T'agradaria veure una ikurriña en flames? A mi no. I no és per què doni cap sentit als simbols més que els necesaris, és sols una qüestió de respecte. A Barcelona es van cremar temps ha les nostres banderes. I coneixem el pany. Amb la raó a les mans, endavant! |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Potser tens raó però ho que els bascs (o una major part d'ells) volem dir amb imatges com la d'avans es que no hi ha lloc per aquesta bandera a la nostra terra. Jo sempre respectaria la espanyola però en la seva terra, en Espanya. Aquí a Euskal Herria es una bandera imposada, la bandera del opressor. Si vols saber com escriure alguna paraula en basc, aquí sóc. Agur. |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Molt bé atarrabi, Però per fer fora la bandera no cal crmar-la. És retiren i s'entreguen a la ambaixada, o s'entreguen al primer post militar en territori espanyol. Saps com jo que aixó de "cremar" du una càrrega paral.lela. Un deix d'odi, que jo penso que és contraproduent. Per exemple, per separar-se de la dona, o la parella, no cal cremar-li rés, ni odiar-la, senzillament cal explicar-li i deixar-ho estar. Entens el qu vull dir? (tot i que ja sé que no és ven bé el cas, i que és dificilíssim parlar-ne). Si em pots dir tre paraules t'ho agraïré. Son les tres paraules bàsiques de qualsevol idioma: Hola, si-us-plau i gràcies |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
arratsalde on kaixo, zelan? ni cubellesoak naiz. és tot el que sé dir en euskera, però l'estic intentant aprendre. felicitar-te per com escrius el català, perquè ho fas molt bé! penso que els dos pobles tenen un alluita similar tot i que per desgràcia a catalunya la població està molt menys conscienciada de la problemàtica. potser si que no s'aconsegueix res cremant una bandera espanyola, però què collons, al menys dóna plaer! |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Sincerament, sempre és una satisfacció veure com hi ha gent a l'estranger que coneix i segueix el xat i, a mes a mes, s'esforcen a escriure amb una llengua forànea com es per ells el català! Tant de bò hi hagués aquest sentiment i aquestes ganes d'aprendre a moltes cases del territori català! Atabarri, gracies per visitar-nos i unir-te a nosaltres, amb molt d'esforç aconseguirem, finalment, destruir aquesta Espanya sense sentit per alliberar tots els pobles que aquesta ha oprimit des de fa tant de temps! Atabarri, ez dira pasatuko!! Besarkada bat! |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
llamp le stre sparaules te les puc dir jo, hola= kaixo adèu= agur gràcies= ezkerrik asko siusplau no la sé, em smebla que és barkatu, però no ho sé segur. |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
no hi ha res de dolenbt de cremar un dels draps q ens impossen tenir als nostres ajuntaments, simbolitza q no som espanyols, no vol pas dir q volguem cremar espanya, simplement que no volem la colonització. |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Molt bé, Cubelles. "Si-us-plau" es diu "mesedez" (la "z" es pronuncia com "s". "Barkatu" és "perdó". Però per a dir que el teu nom es Cubelles, només has de escriure: "Ni Cubelles naiz" Llamp, potser cremar una bandera no ens done la llibertat, pero només és un símbol. El problema es que aquí a EH, Espanya no té ambaixades perque teoricament aixó és Espanya. Como te he dit avans, jo respectaría aquesta bandera com representació d'Espanya, como símbol de un altre país como la bandera d'Alemanya o de Brasil, però avui, és un símbol que ens agradi o no es feixiste, no es només el símbol de qualsevol país, és el símbol de un Estat que no ens deixa ser nació. Como ja he dit, no m'agrada la violència, i menys per a la política, però cremar una bandera es només una forma de dir: agafeu-la i fot el camp (Exercit i Guardia Civil, mai població civil siga d'on siga). DIFERENTS POBLES, LA MATEIXA LLUITA |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Serrallonga laguna, arrazoia daukazu, EZ DIRA PASATUKO!!! JO TA KE, IRABAZI ARTE!!! Com va dir un gran català (Apel·les Mestre): No passareu! I si passeu, serà damunt d'un clap de cendra: les nostres vides les prendreu, nostre esperit no l'heu de prendre. Més no serà! Per més que feu, no passareu! |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
M'agrada l'Atarrabi l'esforç que fa per entendre la nostra llengua. Només per això ja mereix força respecte.[addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Atarrabi, a part de les felicitats que et dono, que ja et puc dir que són immenses, estic d'acord amb tu en la interpretació del símbol de cremar la bandera opressora però saps també perfectament que això, per a ells, és violència, ja ho saps. De fet, crec que és delicte també, oi? Ara, jo no trobo que sigui excessiu utilitzar els símbols d'aquest estil.[addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Merda Maria Josefa , sento haver escrit malament el teu nom, abans...ho sento! Per cert, te algun significat? |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Mesedez Atabarri i Cubelles, Tot i el significat que hi doneu a la crama de banderes segueixo pensant el mateix. Penso que és més impactant i en el camí correcte el que precisament ha dit en Serrallonga, parlar obertament de colonització. Francament ho trovo un ritual absurd. Com "l'espantar jueus" a cops de cassola que es feia per setmana santa. Gràcies a tu també, per l'esforç i per participar. |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Cremar una bandera espanyola és delicte suficient per anar a la presó. Cremar una senyera (va passar fa poques setmanes) no és ni motiu de falta, tot i admetre haver-ho fet, encardant-se'n a més tot excusant-se en que s'avorrien i feia fred. Això és la justícia espanyola, i el seu parrac la representa. Si us violenta la imatge de cremar un dels seus parracs anem arreglats, perquè potser el que caldria és cremar-los els jutjats. I no us esvereu, no penso justificar la violència de cap mena en cap sentit, només pretenc utilitzar les paraules per explicar-vos que la imatge d’un parrac cremant no us ha de fer sentir malament, doncs és una reacció molt calmada a agressions molt més violentes. Mario , t’animo a seguir aprenent català i t’ho agraeixo moltíssim. Segur que saps bé com anima saber que algú d’un altre país s’interessa per la teva maltractada llengua. Aprofito per dir-te unes webs amb enllaços per al programa edonkey o emule que, per si no el coneixes, serveix per a compartir arxius per Internet entre ordinadors. Hi trobaràs molts discos i pel•lícules en català, i et pot ser útil i agradable. http://www.catdonkey.korfbalers.com/index.php http://el_ruc.tripod.com http://ruccatala.cjb.net/ Agur [addsig] |
Estimats amics catalans, sóc un basc que després de llegir molt català a la xarxa, puc escriure algunes paraules en la vostra llengua (segur que hi ha moltes faltes ). Només volía animar-us a continuar amb la vostra lluita com nosaltres fem aquí a Euskal Herria. Els dos pobles tenim la mateixa situació, una nació sense unitat territorial i sense entitat política propia. Per aixo, els dos territoris hem de lluitar al costat el ú del altre front l’enemic comú (sempre desde de la pau). CONTINUEM LLUITANT EUSKAL HERRIA ASKATU!!! HERRI KATALANAK ASKATU!!!
Totalment d'acord amb l'amic de Girona. No vull que ningú s'ofengui si us plau, però encara que el vostre independentisme té moltíssima més tradició i història que el basc, crec que teniu molt més má esquerra. Em refereixo als vostres politics. Crec que el sistema adoptat per EAJ-PNV és el correcte. Ficar un referendum, els agradi o no, i vore la seva reacció. Si mostren le més mínima debilitat... Els nostres pobles no poden esperar per sempre. LA LLIBERTAT NO ES SOL·LICITA , SE PREN Iris , en primer lloc, no heu de agrair-me res, tothom hauria de fer lo mateix. Per altra banda, moltes merçes per les teves recomanacions. Aquesta nit si puc em baixaré alguna cançó. GORA EUSKAL HERRIA ETA GORA HERRI KATALANAK [addsig] |
Lo primer de tot, vull donar les gracies a tots vosaltres per les vostres paraules. Sou una gent de puta mare. Crec que si sóc a un forum català, he de fer servir el català, encara que per escriure un missatge em costi molt temps! Per a Serrallonga: Salvador és el nom del fill de Mari, son personatges de la mitologia basca. Si vols saber més, visteu aquesta, encara que siga en castellà: http://www.geocities.com/SoHo/5784/ Salut!
Més concretamente, aquí: http://www.geocities.com/SoHo/5784/Atarrabi.html I més: http://www.iespana.es/tierradenod/mitologiavasca.htm En sap greu, però no trobo més en castellà. Espero que t'agradi. Salut. |
Lo primer de tot, vull donar les gracies a tots vosaltres per les vostres paraules. Sou una gent de puta mare. Crec que si sóc a un forum català, he de fer servir el català, encara que per escriure un missatge em costi molt temps! Per a Serrallonga: Said és el nom del fill de Mari, son personatges de la mitologia basca. Si vols saber més, visteu aquesta, encara que siga en castellà: http://www.geocities.com/SoHo/5784/ Salut!
Atarrabi, t’animo a seguir aprenent català i t’ho agraeixo moltíssim. Segur que saps bé com anima saber que algú d’un altre país s’interessa per la teva maltractada llengua. Aprofito per dir-te unes webs amb enllaços per al programa edonkey o emule que, per si no el coneixes, serveix per a compartir arxius per Internet entre ordinadors. Hi trobaràs molts discos i pel•lícules en català, i et pot ser útil i agradable. http://www.catdonkey.korfbalers.com/index.php http://el_ruc.tripod.com http://ruccatala.cjb.net/ Agur [addsig] |
Lo primer de tot, vull donar les gracies a tots vosaltres per les vostres paraules. Sou una gent de puta mare. Crec que si sóc a un forum català, he de fer servir el català, encara que per escriure un missatge em costi molt temps! Per a Serrallonga: Juan Carlos és el nom del fill de Mari, son personatges de la mitologia basca. Si vols saber més, visteu aquesta, encara que siga en castellà: http://www.geocities.com/SoHo/5784/ Salut!
http://www.vocabulari-izendegia.org/ això no crec q surti però o provaré bé, és una pàgina de vocabulari català basc, tu escrius una paraula en un idioma i t'ho tradueix en l'altra. |
Lo primer de tot, vull donar les gracies a tots vosaltres per les vostres paraules. Sou una gent de puta mare. Crec que si sóc a un forum català, he de fer servir el català, encara que per escriure un missatge em costi molt temps! Per a Serrallonga: Maria Dolors és el nom del fill de Mari, son personatges de la mitologia basca. Si vols saber més, visteu aquesta, encara que siga en castellà: http://www.geocities.com/SoHo/5784/ Salut!
per cert podries traduir-me "jaia"? no se ben be com era... un dia vaig coneixer un basc q em va dir q tenien una paraula q es deia quan havies passat una festa de borratxera i no se quantes coses, q en euskera es deia simplement "jaia" o algo així. m'hi podries aclarir? |
Lo primer de tot, vull donar les gracies a tots vosaltres per les vostres paraules. Sou una gent de puta mare. Crec que si sóc a un forum català, he de fer servir el català, encara que per escriure un missatge em costi molt temps! Per a Serrallonga: Arturo és el nom del fill de Mari, son personatges de la mitologia basca. Si vols saber més, visteu aquesta, encara que siga en castellà: http://www.geocities.com/SoHo/5784/ Salut!
Hi ha una cançó d'Skalariak que es diu "Jaia" (ho tradueixen com a "Festa". |
Lo primer de tot, vull donar les gracies a tots vosaltres per les vostres paraules. Sou una gent de puta mare. Crec que si sóc a un forum català, he de fer servir el català, encara que per escriure un missatge em costi molt temps! Per a Serrallonga: Ana Maria és el nom del fill de Mari, son personatges de la mitologia basca. Si vols saber més, visteu aquesta, encara que siga en castellà: http://www.geocities.com/SoHo/5784/ Salut!
Molt bé, Madafaka. Como dius, "jaia" es traduixe com "festa". Sempre diem: "Aquesta nit ens anem de jaia". Salut![addsig] |
Lo primer de tot, vull donar les gracies a tots vosaltres per les vostres paraules. Sou una gent de puta mare. Crec que si sóc a un forum català, he de fer servir el català, encara que per escriure un missatge em costi molt temps! Per a Serrallonga: Juan Ramon és el nom del fill de Mari, son personatges de la mitologia basca. Si vols saber més, visteu aquesta, encara que siga en castellà: http://www.geocities.com/SoHo/5784/ Salut!
Atarrabi, Com a català nat, em sento molt orgullós de que des del país Basc hagi gent que s'interessi per la nostra cultura i la nostra llengua, t'animo a seguir lluitant per la llengua i que sapigues que aquí tens amics que t'ajudaran a compendre el català, així com esperem que tu ens ajudis a introduïrnos en el món de la cultura basca. Així que un salut molt fort, i records a tots els germans bascos que com nosaltres volem la independència de les nostres terres! Llibertat per al poble basc i català |
Lo primer de tot, vull donar les gracies a tots vosaltres per les vostres paraules. Sou una gent de puta mare. Crec que si sóc a un forum català, he de fer servir el català, encara que per escriure un missatge em costi molt temps! Per a Serrallonga: Vicente és el nom del fill de Mari, son personatges de la mitologia basca. Si vols saber més, visteu aquesta, encara que siga en castellà: http://www.geocities.com/SoHo/5784/ Salut!
Atarrabi, Em trec la barretina devant teu, en senyal de respecte, admiraciò i agraïment. Moltes gracies. Gora Euskadi, Visca Catalunya. |
Lo primer de tot, vull donar les gracies a tots vosaltres per les vostres paraules. Sou una gent de puta mare. Crec que si sóc a un forum català, he de fer servir el català, encara que per escriure un missatge em costi molt temps! Per a Serrallonga: Andreu és el nom del fill de Mari, son personatges de la mitologia basca. Si vols saber més, visteu aquesta, encara que siga en castellà: http://www.geocities.com/SoHo/5784/ Salut!
Jo també em trec el barret i m'encantaria poder aprendre l'euskera com a solidaritat amb el poble i la cultura del poble basc. Perquè a mi m'agradaria, i de fet m'agrada que la gent s'interesi per aprendre el català i més en el cas de l'euskera, que actualment és una llengua molt més tocada que el català.[addsig] |
Lo primer de tot, vull donar les gracies a tots vosaltres per les vostres paraules. Sou una gent de puta mare. Crec que si sóc a un forum català, he de fer servir el català, encara que per escriure un missatge em costi molt temps! Per a Serrallonga: Diana és el nom del fill de Mari, son personatges de la mitologia basca. Si vols saber més, visteu aquesta, encara que siga en castellà: http://www.geocities.com/SoHo/5784/ Salut!
Tinc 45 anys i quant veig els vostres missatges, les llàgrimes hem cauen d'emoció impedint pogué escriure ja més. Aquesta nit ham vaig a dormir mes tranquil perquè hi ha jovent que demà vigilarà per mi. Tant de bo Euskadi i Catalunya fossin una nació perquè no crec que hi hagin dos pobles en el mon que tinguin mes dret a la sobirania que aquests dos. Visca Euskadi!! Gora Catalunya!![addsig] |
Lo primer de tot, vull donar les gracies a tots vosaltres per les vostres paraules. Sou una gent de puta mare. Crec que si sóc a un forum català, he de fer servir el català, encara que per escriure un missatge em costi molt temps! Per a Serrallonga: Robert és el nom del fill de Mari, son personatges de la mitologia basca. Si vols saber més, visteu aquesta, encara que siga en castellà: http://www.geocities.com/SoHo/5784/ Salut!
I tant que ens ho mereixem, Cantonigros! Sí senyor! Els nostres pobles mereixen justícia d'una vegada! Jo en tinc 28, d'anys, sóc jove però també jove normalet, és a dir, mig mig. M'encanta que hi hagi gent més gran que nosaltres perquè l'útim que vull és veure que l'independentisme aplegui només gent jove, car de catalans en som un munt i som tots, grans i petits, homes i dones. Salutacions![addsig] |
Lo primer de tot, vull donar les gracies a tots vosaltres per les vostres paraules. Sou una gent de puta mare. Crec que si sóc a un forum català, he de fer servir el català, encara que per escriure un missatge em costi molt temps! Per a Serrallonga: Alfonso és el nom del fill de Mari, son personatges de la mitologia basca. Si vols saber més, visteu aquesta, encara que siga en castellà: http://www.geocities.com/SoHo/5784/ Salut!
Kaixo. No ho sé, he llegit per aquí que el basc està més tocat que el català. Suposo que és veritat, però quan he conegut la situació basca sempre m'ha fet una mica d'enveja la seva decisió i empenta. Crec que n'hauríem d'aprendre unes quantes coses. Gu euskaldunak gara!!! |
Hola gent....... Com us a anat el ST .Jordi, pels llocs on viviu? un ambient catalanista? banderes? samarretes?? festa?? ha sigut bonic?? que us ha semblat? Jo he estat A Vic Havien forses senyeres, pero tb moltes estelades, cosa que ma fet felissss ,molta gent al carrer, gent amb estelades i samarretes del rollo, un concert i tot, molts cotxes amb el CAT sobre la E...... un gavatxo, ke su mirava tot encuriosit..... la plassa era una pasada de gentttttt paradetes indep, del casal indep de VIC, i altres parades on venien senyeres... jo amb la meva semarreta indep........... BE li donc un notable.... i vosaltres?
El dimecres (dia de st. Jordi) hi ha hagut una manifestació a favor de la llengua i amb el lema: "amb les lleis no n'hi ha prou". La policia nacional estava esperant els manifestants a la rambla i quan aquests han intentat continuar la policia ha carregat de manera estúpida i descontrolada (com sempre) i no ha aconseguit res de res. Al final la policia nacional ha marxat per potes per què allò semblava el començament d'un linxament. Era una manifestació plena de gent gran, nens i gent que no buscava guerra. Donem les gràcies a la policia per què gràcies a les seves intervencions augmenta el número d'independentistes.[addsig] |
Hola gent....... Com us a anat el ST .Jordi, pels llocs on viviu? un ambient catalanista? banderes? samarretes?? festa?? ha sigut bonic?? que us ha semblat? Jo he estat A Vic Havien forses senyeres, pero tb moltes estelades, cosa que ma fet felissss ,molta gent al carrer, gent amb estelades i samarretes del rollo, un concert i tot, molts cotxes amb el CAT sobre la E...... un gavatxo, ke su mirava tot encuriosit..... la plassa era una pasada de gentttttt paradetes indep, del casal indep de VIC, i altres parades on venien senyeres... jo amb la meva semarreta indep........... BE li donc un notable.... i vosaltres?
<incís>Gràcies senyors de blau, titelles sense contingut! Cada cop de porra vostre que la ciutadania reb o veu de lluny que doneu a altri, és un vot més que anirà cap a l'esquerra.</incís> A Barcelona va estar ple de gom a gom com era previsible, moltíssimes senyeres i moltíssimes paradetes a Les Rambles: grups independentistes, plataformes contra la guerra, grups anti-transvassament, a favor dels presos de Torà... i emmig de tots un tío que pintava quadres horribles amb motius tauromàquics. Fatal! |
Hola gent....... Com us a anat el ST .Jordi, pels llocs on viviu? un ambient catalanista? banderes? samarretes?? festa?? ha sigut bonic?? que us ha semblat? Jo he estat A Vic Havien forses senyeres, pero tb moltes estelades, cosa que ma fet felissss ,molta gent al carrer, gent amb estelades i samarretes del rollo, un concert i tot, molts cotxes amb el CAT sobre la E...... un gavatxo, ke su mirava tot encuriosit..... la plassa era una pasada de gentttttt paradetes indep, del casal indep de VIC, i altres parades on venien senyeres... jo amb la meva semarreta indep........... BE li donc un notable.... i vosaltres?
A Tarragona molta gent! Però allò de dir ambient catalanista no gaire! Els socialistes han aprofitat per regalar floretes o arbrets petits (ara no sé ben bé el que era). Els convergents també anaven per allí predicant amb les seves maravelloses fotos a la platja! (que ridícul). També hi havia una paradeta d'ERC i JERC (amb poc moviment, tot s'ha de dir) i una altra dels maulets! Senyeres? poques! Estelades? em sembla que cap! Contra la guerra? moltes pancartes i pegatines, però llastima que totes les paradetes ens volien vendre: "Bush en guerra" i "Juan Carlos I rey de España" un llibre molt doble, que si parla del rey no se que cony explica amb tantes pàgines, tan interessant és la vida del rey? (potser si, jo no la sé) així que Sant Jordi a Tarragona: MOLT D'AMBIENT (CONSUMISTA) PERÒ POC SENTIMENT CATALANISTA (O ALMENYS AIXÒ ÉS EL QUE ES PODIA OBSERVAR EXTERNAMENT) |
Hola gent....... Com us a anat el ST .Jordi, pels llocs on viviu? un ambient catalanista? banderes? samarretes?? festa?? ha sigut bonic?? que us ha semblat? Jo he estat A Vic Havien forses senyeres, pero tb moltes estelades, cosa que ma fet felissss ,molta gent al carrer, gent amb estelades i samarretes del rollo, un concert i tot, molts cotxes amb el CAT sobre la E...... un gavatxo, ke su mirava tot encuriosit..... la plassa era una pasada de gentttttt paradetes indep, del casal indep de VIC, i altres parades on venien senyeres... jo amb la meva semarreta indep........... BE li donc un notable.... i vosaltres?
Jo visc a Tarragona, però he passat el St. Jordi a Barcelona. Es podia dir que, més que ambient catalanista, hi havia de tot. Moltes parades eren de llibres sense més, però hi havia alguna parada dels verds, de CIU, de radicals, dues o tres de catalanisme, d'ERC... I per tot arreu iconos de contra la guerra! No he vist l'stand del PP, però en algun racó estaria. Com pot aquesta gent atrevir-se encara a treure el nas? Que ningú digui que els fascistes no tenen valor. Jo li poso un 7 i mig de nota general, però un sis pelat com a ambient catalanista. [addsig] |
Hola gent....... Com us a anat el ST .Jordi, pels llocs on viviu? un ambient catalanista? banderes? samarretes?? festa?? ha sigut bonic?? que us ha semblat? Jo he estat A Vic Havien forses senyeres, pero tb moltes estelades, cosa que ma fet felissss ,molta gent al carrer, gent amb estelades i samarretes del rollo, un concert i tot, molts cotxes amb el CAT sobre la E...... un gavatxo, ke su mirava tot encuriosit..... la plassa era una pasada de gentttttt paradetes indep, del casal indep de VIC, i altres parades on venien senyeres... jo amb la meva semarreta indep........... BE li donc un notable.... i vosaltres?
Algú em pot dir per quina raó (comercial?) totes les parades de Barcelona tenen els mateixos llibres. I no es tracta d'una qüestió de novetats ja que sé de llibres que eren novetats que no estaven a cap parada i en canvi n'hi havia que eren de fa 2 o 3 anys i estaven a totes elles. Algú sap si hi ha alguna "camama" entre editors i llibreters per vendre uns determinats llibres? Per cert, la parada del PP estava al final de la Rambla de Catalunya, tocant a Plaça de Catalunya. Quan jo hi vaig passar ni hi havia NINGÚ (14h), només les hostesses. El més curiós és que la gent ni s'hi apropava. Hi havia un espai buit d'uns 9 o 10 metres al seu voltant. Donava la sensació que fossin uns apestats. Jo crec que això és molt significatiu i em fa pensar que l'hostia que es foteran a les properes elccions serà històrica. Creuem els dits |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.