Split (2)

train · 3.95M rows

Search is not available for this dataset

text stringlengths 3 235k
Hola a tothom!!! Volia demanar-vos ajuda. Tinc un amic que és de les illes Canàries i després de rumiar-s’ho molt vindrà a viure a Catalunya, de fet aquesta setmana ja porta coses cap aquí perquè ja ha trobat pis. Bé, anem per feina, m’agradaria fer-li un petit regal. Havia pensat comprar-li un llibre de Catalunya perquè coneixes una mica del país que ha triat per viure-hi. Inicialment havia pensat compra-li un llibre d’aquests grossos de fotografies on surten imatges dels llocs més emblemàtics de totes les seves comarques amb petites explicacions. De moment n’he trobat dos, però no m’ha agradat, un d’ells, perquè no explica la Catalunya Nord i clar com li ensenyes algú el teu país si li falta una part del territori. És com si algú dintre de 300 anys es compra un llibre de Catalunya i no parlen de Barcelona perquè resulta que els espanyols els hi van regalar els Italians. L’altre llibre tot i que té el capítol “la Catalunya francesa” no m’ha fet el pes ja que l’inici del capítol de Barcelona comença dient “ Barcelona ha sido definida por el español Eduardo Mendoza como ...” i tots sabem que aquest home és català, així que em fa pensar que està escrit i pensat en clau espanyola. Si mai heu regalat algú un llibre d’aquesta temàtica o en teniu algun per casa que és recomanable us agrairia que m’ho féssiu saber. És indiferent el seu contingut, història de Catalunya, dels Països Catalans, fotogràfic, etcètera, encara que per curar-me en salut prefereixo que sigui d’un editorial dels Països Catalans. Moltes gràcies a tots P.S: Aprofito aquest fòrum obert per dir-vos que m’he canviat el GIF. Fins ara si recordeu tenia la cara del Vageta de la Bola de Drac i feia molts mesos que volia canviar-me'l per alguna imatge que tingués relació amb els Països Catalans. Bé, per fi l’he trobada. Aquesta imatge és d’una obra del valencià Andreu Alfaro realitzada l’any 1975 i coneguda com «Catalan power», que es va convertir en el símbol de les reivindicacions nacionals dels Països Catalans. Com a reconeixement de la seva exemplar trajectòria artística, Alfaro ha rebut importants distincions, Premi Nacional d’Arts Plàstiques, Premi Jaume I, premi Alfons Roig, etcètera. Ha fet obres emblemàtiques en espais urbans com les quatre columnes del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’escultura en honor a les dones treballadores a Terrassa o el Mil·lenari de Catalunya al Prat de Llobregat entre moltíssimes altres obres tant als Països Catalans, Espanya com a la resta d’Europa. Si voleu podeu opinar que us sembla el canvi. Quan vaig anar als EUA vaig regalar a la família amb qui m'hi havia d'estar un llibre sobre Catalunya. Era un llibre molt gran amb moltes fotos, imatges i textos sobre les diferents parts que integren el país. He pensat, però, que potser sigue el mateix que expliques i que no deia res sobre la Catalunya Nord, però no n'estic segura. El que sí que recordo és que estava força bé. Em sembla que es deia Llibre de Catalunya o alguna cosa semblant, vull dir que el títol tampoc era gaire enrevessat Em sembla que el vaig comprar al FNAC del Triangle i estava editat en dos versions: en català i en castellà.
Hola a tothom!!! Volia demanar-vos ajuda. Tinc un amic que és de les illes Canàries i després de rumiar-s’ho molt vindrà a viure a Catalunya, de fet aquesta setmana ja porta coses cap aquí perquè ja ha trobat pis. Bé, anem per feina, m’agradaria fer-li un petit regal. Havia pensat comprar-li un llibre de Catalunya perquè coneixes una mica del país que ha triat per viure-hi. Inicialment havia pensat compra-li un llibre d’aquests grossos de fotografies on surten imatges dels llocs més emblemàtics de totes les seves comarques amb petites explicacions. De moment n’he trobat dos, però no m’ha agradat, un d’ells, perquè no explica la Catalunya Nord i clar com li ensenyes algú el teu país si li falta una part del territori. És com si algú dintre de 300 anys es compra un llibre de Catalunya i no parlen de Barcelona perquè resulta que els espanyols els hi van regalar els Italians. L’altre llibre tot i que té el capítol “la Catalunya francesa” no m’ha fet el pes ja que l’inici del capítol de Barcelona comença dient “ Barcelona ha sido definida por el español Eduardo Mendoza como ...” i tots sabem que aquest home és català, així que em fa pensar que està escrit i pensat en clau espanyola. Si mai heu regalat algú un llibre d’aquesta temàtica o en teniu algun per casa que és recomanable us agrairia que m’ho féssiu saber. És indiferent el seu contingut, història de Catalunya, dels Països Catalans, fotogràfic, etcètera, encara que per curar-me en salut prefereixo que sigui d’un editorial dels Països Catalans. Moltes gràcies a tots P.S: Aprofito aquest fòrum obert per dir-vos que m’he canviat el GIF. Fins ara si recordeu tenia la cara del Vageta de la Bola de Drac i feia molts mesos que volia canviar-me'l per alguna imatge que tingués relació amb els Països Catalans. Bé, per fi l’he trobada. Aquesta imatge és d’una obra del valencià Andreu Alfaro realitzada l’any 1975 i coneguda com «Catalan power», que es va convertir en el símbol de les reivindicacions nacionals dels Països Catalans. Com a reconeixement de la seva exemplar trajectòria artística, Alfaro ha rebut importants distincions, Premi Nacional d’Arts Plàstiques, Premi Jaume I, premi Alfons Roig, etcètera. Ha fet obres emblemàtiques en espais urbans com les quatre columnes del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’escultura en honor a les dones treballadores a Terrassa o el Mil·lenari de Catalunya al Prat de Llobregat entre moltíssimes altres obres tant als Països Catalans, Espanya com a la resta d’Europa. Si voleu podeu opinar que us sembla el canvi. En comptes de regalar-li un del Principado Autonómico Español de Cataluña, podries regalar-li un dels Països Catalans. Clar que n'he cercat a llibres.com i tots son o sobre política o culturals/naturals.. Si algú sap d'aguna guia sobre "els llocs macus, els d'interès cultural, etc" que ho digui. Ara, per centrar-lo a la realitat política: "Un únic camí. Aproximació a la realitat dels Països Catalans." que és breu, amè i amb fotos. "Un únic camí. Aproximació a la realitat dels Països Catalans." Camon i Pastor, Daniel. EDITORIAL MEDITERRÀNIA, S.L.. Política - Filosofia Pàgines: 60. Mides: 21 x 28 cm Enq.: Rústica. Any edició: 2003. PREU: 9,00 euros Defensa la independència dels Països Catalans com l'única via possible per a la supervivència com a poble Jo també t'anava a recomanar aquest, però al no tenir-ne tantes dades he preferit esperar a que ho fes algú altre... A casa el tenim i es senzill d'entendre, està fet per a gent de fora que no coneix la situació. Diuen que el volien fer en castellà i en àrab, però de moment només es troba en català.
Hola a tothom!!! Volia demanar-vos ajuda. Tinc un amic que és de les illes Canàries i després de rumiar-s’ho molt vindrà a viure a Catalunya, de fet aquesta setmana ja porta coses cap aquí perquè ja ha trobat pis. Bé, anem per feina, m’agradaria fer-li un petit regal. Havia pensat comprar-li un llibre de Catalunya perquè coneixes una mica del país que ha triat per viure-hi. Inicialment havia pensat compra-li un llibre d’aquests grossos de fotografies on surten imatges dels llocs més emblemàtics de totes les seves comarques amb petites explicacions. De moment n’he trobat dos, però no m’ha agradat, un d’ells, perquè no explica la Catalunya Nord i clar com li ensenyes algú el teu país si li falta una part del territori. És com si algú dintre de 300 anys es compra un llibre de Catalunya i no parlen de Barcelona perquè resulta que els espanyols els hi van regalar els Italians. L’altre llibre tot i que té el capítol “la Catalunya francesa” no m’ha fet el pes ja que l’inici del capítol de Barcelona comença dient “ Barcelona ha sido definida por el español Eduardo Mendoza como ...” i tots sabem que aquest home és català, així que em fa pensar que està escrit i pensat en clau espanyola. Si mai heu regalat algú un llibre d’aquesta temàtica o en teniu algun per casa que és recomanable us agrairia que m’ho féssiu saber. És indiferent el seu contingut, història de Catalunya, dels Països Catalans, fotogràfic, etcètera, encara que per curar-me en salut prefereixo que sigui d’un editorial dels Països Catalans. Moltes gràcies a tots P.S: Aprofito aquest fòrum obert per dir-vos que m’he canviat el GIF. Fins ara si recordeu tenia la cara del Vageta de la Bola de Drac i feia molts mesos que volia canviar-me'l per alguna imatge que tingués relació amb els Països Catalans. Bé, per fi l’he trobada. Aquesta imatge és d’una obra del valencià Andreu Alfaro realitzada l’any 1975 i coneguda com «Catalan power», que es va convertir en el símbol de les reivindicacions nacionals dels Països Catalans. Com a reconeixement de la seva exemplar trajectòria artística, Alfaro ha rebut importants distincions, Premi Nacional d’Arts Plàstiques, Premi Jaume I, premi Alfons Roig, etcètera. Ha fet obres emblemàtiques en espais urbans com les quatre columnes del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’escultura en honor a les dones treballadores a Terrassa o el Mil·lenari de Catalunya al Prat de Llobregat entre moltíssimes altres obres tant als Països Catalans, Espanya com a la resta d’Europa. Si voleu podeu opinar que us sembla el canvi. Amunt! A qualsevol llibreria de la Generalitat o de quasevulla Diputació trobaràs llibres molt ben editats referents a Catalunya, tantmateix dubto moltíssim que incloguin la Catalunya Nord...
Hola a tothom!!! Volia demanar-vos ajuda. Tinc un amic que és de les illes Canàries i després de rumiar-s’ho molt vindrà a viure a Catalunya, de fet aquesta setmana ja porta coses cap aquí perquè ja ha trobat pis. Bé, anem per feina, m’agradaria fer-li un petit regal. Havia pensat comprar-li un llibre de Catalunya perquè coneixes una mica del país que ha triat per viure-hi. Inicialment havia pensat compra-li un llibre d’aquests grossos de fotografies on surten imatges dels llocs més emblemàtics de totes les seves comarques amb petites explicacions. De moment n’he trobat dos, però no m’ha agradat, un d’ells, perquè no explica la Catalunya Nord i clar com li ensenyes algú el teu país si li falta una part del territori. És com si algú dintre de 300 anys es compra un llibre de Catalunya i no parlen de Barcelona perquè resulta que els espanyols els hi van regalar els Italians. L’altre llibre tot i que té el capítol “la Catalunya francesa” no m’ha fet el pes ja que l’inici del capítol de Barcelona comença dient “ Barcelona ha sido definida por el español Eduardo Mendoza como ...” i tots sabem que aquest home és català, així que em fa pensar que està escrit i pensat en clau espanyola. Si mai heu regalat algú un llibre d’aquesta temàtica o en teniu algun per casa que és recomanable us agrairia que m’ho féssiu saber. És indiferent el seu contingut, història de Catalunya, dels Països Catalans, fotogràfic, etcètera, encara que per curar-me en salut prefereixo que sigui d’un editorial dels Països Catalans. Moltes gràcies a tots P.S: Aprofito aquest fòrum obert per dir-vos que m’he canviat el GIF. Fins ara si recordeu tenia la cara del Vageta de la Bola de Drac i feia molts mesos que volia canviar-me'l per alguna imatge que tingués relació amb els Països Catalans. Bé, per fi l’he trobada. Aquesta imatge és d’una obra del valencià Andreu Alfaro realitzada l’any 1975 i coneguda com «Catalan power», que es va convertir en el símbol de les reivindicacions nacionals dels Països Catalans. Com a reconeixement de la seva exemplar trajectòria artística, Alfaro ha rebut importants distincions, Premi Nacional d’Arts Plàstiques, Premi Jaume I, premi Alfons Roig, etcètera. Ha fet obres emblemàtiques en espais urbans com les quatre columnes del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’escultura en honor a les dones treballadores a Terrassa o el Mil·lenari de Catalunya al Prat de Llobregat entre moltíssimes altres obres tant als Països Catalans, Espanya com a la resta d’Europa. Si voleu podeu opinar que us sembla el canvi. M'encanta la idea. Crec que a qualsevol llibreria de la Generalitat en podràs trobar, o sinó a les de les respectives diputacions. A Barcelona és a la Rambla, més o menys cap a la meitat (deu ser a la de les flors?) i a Girona a la Gran Via de Jaume I, just a sota de l'estrany edifici del Banc d'España: -"Catalunya. Llibre de l'any 1978", "La Generalitat de Catalunya en la Història", "Què és Catalunya?", "El Museu d'Art de Catalunya", "La Cultura Contemporània a Catalunya" i "Itineraris per Catalunya i Balears", d'Edicions 62 i La Caixa. -"Guia de Catalunya". Josep Pla: Edicions Destino, Barcelona (1971). -"Catalunya. Espais Naturals/Espacios Naturales". Marcela Chinchilla i Xavier Ferrer. Edicions Hymsa, Barcelona, 1984. -"Gust de Terra Catalana". Jordi Olavarrieta. Editorial HMB, Barcelona, 1977. -"Aquest temps, aquest país". El Periódico de catalunya i TV3, Barcelona, 1995. -"Imatges de Catalunya i Illes Balears". Josep Ma. Espinàs. CEDAG, Barcelona, 1979. -... El que també et recomano/demano és que li facis entendre que ha d'aprendre el català. Habitualment, els immigrants més "periollosos" pel català són els que parteixen amb el castellà com a llengua mare. I per això et puc recomanar molts mètodes, llibres... des del tradicional Digui digui fins a mètodes molt revolucionaris; però sobretot, en necessita les ganes!
Hola a tothom!!! Volia demanar-vos ajuda. Tinc un amic que és de les illes Canàries i després de rumiar-s’ho molt vindrà a viure a Catalunya, de fet aquesta setmana ja porta coses cap aquí perquè ja ha trobat pis. Bé, anem per feina, m’agradaria fer-li un petit regal. Havia pensat comprar-li un llibre de Catalunya perquè coneixes una mica del país que ha triat per viure-hi. Inicialment havia pensat compra-li un llibre d’aquests grossos de fotografies on surten imatges dels llocs més emblemàtics de totes les seves comarques amb petites explicacions. De moment n’he trobat dos, però no m’ha agradat, un d’ells, perquè no explica la Catalunya Nord i clar com li ensenyes algú el teu país si li falta una part del territori. És com si algú dintre de 300 anys es compra un llibre de Catalunya i no parlen de Barcelona perquè resulta que els espanyols els hi van regalar els Italians. L’altre llibre tot i que té el capítol “la Catalunya francesa” no m’ha fet el pes ja que l’inici del capítol de Barcelona comença dient “ Barcelona ha sido definida por el español Eduardo Mendoza como ...” i tots sabem que aquest home és català, així que em fa pensar que està escrit i pensat en clau espanyola. Si mai heu regalat algú un llibre d’aquesta temàtica o en teniu algun per casa que és recomanable us agrairia que m’ho féssiu saber. És indiferent el seu contingut, història de Catalunya, dels Països Catalans, fotogràfic, etcètera, encara que per curar-me en salut prefereixo que sigui d’un editorial dels Països Catalans. Moltes gràcies a tots P.S: Aprofito aquest fòrum obert per dir-vos que m’he canviat el GIF. Fins ara si recordeu tenia la cara del Vageta de la Bola de Drac i feia molts mesos que volia canviar-me'l per alguna imatge que tingués relació amb els Països Catalans. Bé, per fi l’he trobada. Aquesta imatge és d’una obra del valencià Andreu Alfaro realitzada l’any 1975 i coneguda com «Catalan power», que es va convertir en el símbol de les reivindicacions nacionals dels Països Catalans. Com a reconeixement de la seva exemplar trajectòria artística, Alfaro ha rebut importants distincions, Premi Nacional d’Arts Plàstiques, Premi Jaume I, premi Alfons Roig, etcètera. Ha fet obres emblemàtiques en espais urbans com les quatre columnes del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’escultura en honor a les dones treballadores a Terrassa o el Mil·lenari de Catalunya al Prat de Llobregat entre moltíssimes altres obres tant als Països Catalans, Espanya com a la resta d’Europa. Si voleu podeu opinar que us sembla el canvi. No ho sé... justament jo també estic buscant un llibre per regalar sobre Catalunya, però en castellà, ja sigui polític o no. Però en castellà sobre Catalunya no hi ha res!
Hola a tothom!!! Volia demanar-vos ajuda. Tinc un amic que és de les illes Canàries i després de rumiar-s’ho molt vindrà a viure a Catalunya, de fet aquesta setmana ja porta coses cap aquí perquè ja ha trobat pis. Bé, anem per feina, m’agradaria fer-li un petit regal. Havia pensat comprar-li un llibre de Catalunya perquè coneixes una mica del país que ha triat per viure-hi. Inicialment havia pensat compra-li un llibre d’aquests grossos de fotografies on surten imatges dels llocs més emblemàtics de totes les seves comarques amb petites explicacions. De moment n’he trobat dos, però no m’ha agradat, un d’ells, perquè no explica la Catalunya Nord i clar com li ensenyes algú el teu país si li falta una part del territori. És com si algú dintre de 300 anys es compra un llibre de Catalunya i no parlen de Barcelona perquè resulta que els espanyols els hi van regalar els Italians. L’altre llibre tot i que té el capítol “la Catalunya francesa” no m’ha fet el pes ja que l’inici del capítol de Barcelona comença dient “ Barcelona ha sido definida por el español Eduardo Mendoza como ...” i tots sabem que aquest home és català, així que em fa pensar que està escrit i pensat en clau espanyola. Si mai heu regalat algú un llibre d’aquesta temàtica o en teniu algun per casa que és recomanable us agrairia que m’ho féssiu saber. És indiferent el seu contingut, història de Catalunya, dels Països Catalans, fotogràfic, etcètera, encara que per curar-me en salut prefereixo que sigui d’un editorial dels Països Catalans. Moltes gràcies a tots P.S: Aprofito aquest fòrum obert per dir-vos que m’he canviat el GIF. Fins ara si recordeu tenia la cara del Vageta de la Bola de Drac i feia molts mesos que volia canviar-me'l per alguna imatge que tingués relació amb els Països Catalans. Bé, per fi l’he trobada. Aquesta imatge és d’una obra del valencià Andreu Alfaro realitzada l’any 1975 i coneguda com «Catalan power», que es va convertir en el símbol de les reivindicacions nacionals dels Països Catalans. Com a reconeixement de la seva exemplar trajectòria artística, Alfaro ha rebut importants distincions, Premi Nacional d’Arts Plàstiques, Premi Jaume I, premi Alfons Roig, etcètera. Ha fet obres emblemàtiques en espais urbans com les quatre columnes del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’escultura en honor a les dones treballadores a Terrassa o el Mil·lenari de Catalunya al Prat de Llobregat entre moltíssimes altres obres tant als Països Catalans, Espanya com a la resta d’Europa. Si voleu podeu opinar que us sembla el canvi. Caram!!! Moltes gràcies : Dixeta Juan Antonio Mariano Peret Trompeta Jonathan CAT.N.AZ Muhammad Lourdes pa-integral per col·laborar-hi d’una manera o altra. M’he anotat tots els vostres suggeriments i avui vaig a totes les llibreries del centre de Barcelona, inclosa la de la Generalitat i l’FNAC com suggeriu, a veure si els trobo… (per cert, Jonathan gràcies pel teu recull tant complet de llibres, gràcies per la molèstia) Volia fer una sèrie de comentaris, apa-integral dir-li que si existeixen llibres en espanyol i en anglès de Catalunya però pot ser que com m’he trobat fins ara no siguin d’editorials dels Països Catalans i la línia editorial és una mica penosa des d’un punt de vista nacional. Al Muhammad que ens demanes suggeriments, prefereixo fer-los una vegada haguí fet una volta per les llibreries, perquè de moment no ho tinc clar, tinc varies idees i diversos formats de llibres i espero que veient diversos llibres d’aquesta temàtica m’aclareixi les idees i et pugui donar una opinió formada. Per cert, benvingut als fòrums del xat. No deixeu d’opinar!!!!!! No tanquem aquest fòrum, seguim suggerint, jo seguiré dient-hi la meva - I en anglès, sabeu de l'existència d'algun llibre explicant els Països Catalans i Catalunya, el que són i quelcom de la seva història. També és per a regalar. - Per a en, Jordipuig-prat jo crec que si que hi hauries d'incloure també les Dates commemoratives com l'11 de Setembre, festes populars La Patum, Castellers,... Per cert és una bona idea aquesta del llibre dels Països Catalans amb fotografia.
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop no diuen ( l' ), diuen (el), per exemple L'avi menja remolatxa, El avi menja remolAtcha 1,2,3 que respongui un altre perque jo no soc de BCN, simplement he fet un comentari parlan dels turistes de BCN que pasturen per la meva comarca. Jo soc de BCN i tampoc es mooolt usual. No crec que estigui gaire estès Jo no sóc de Barcelona però hi estudio i et dic que s'utilitza moltíssim l'error de saltar-se els apòstrofs. És una cosa que em van cridar molt l'atenció i que no suportu, tinc profes de la universitat que ho fan i fa mal Si us hi fixeu, en Laporta no ho fa mai. Què és el que no fa mai: els apòstrofs o saltar-se'ls? Les lligaçons. Per això l'he posat d'exemple. Sinó no cridaria l'atenció.
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop per a l'extrem insospitat haviem sentit el del "bucadillu de jamò i quès... i una mishana", emperò ara tenim en Ferran Andrià i els seus imitadors. És incredibol, i de fet mola, molaria que tothom que no parés català hui en dia xerrés barsaluní XD
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Ei, tampoc no hem de confondre el dialecte barceloní amb el català mal parlat, que no és el mateix una cosa que l'altra però de vegades ho confonem.
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Com ja han dit per aquí dalt, no crec que tingui res a veure el barceloní amb el parlar que més amunt describiu. El català de Barcelona no marca tant les neutres com d'altres variants, malgrat que tampoc les equipara amb les "A" tòniques. Sovint acaben amb "T" paraules que no em porten: cort (cor), Santa Maria del Mart (mar), Bart (bar)... Els sons com ara "tg" els fan sonar com a "tx", cosa que d'altra banda és totalment correcta (ex: Platxa) en català col·loquial. Paraules com "poble" sonen "pople", també reconegut per l'IEC (sempre en col·loquial). I per acabar, una curiositat: si voleu saber si algú és de Barcelona, feu que digui la paraula "Barcelona". Si la pronuncia (més o menys) Bacelona, és a dir, sense la "R", és que certament és de Barcelona Encarnacio diu: I per acabar, una curiositat: si voleu saber si algú és de Barcelona, feu que digui la paraula Barcelona. Si la pronuncia (més o menys) Bacelona, és a dir, sense la R, és que certament és de Barcelona mmmmm Ho provaré... n'hi ha molts que diuen una cosa com "bassalona", amb les A molt obertes. Si, el tema de les A ja depèn de la persona, però el tema de la R és inconfusible. Jo tinc dues barcelonines a casa i se el que dic... nan Sense voler faltar al respecte a cap parla del català, també podeu provar de fer-los dir: "El LLapís d'en LLuís és LLis", només n'he trobat un que ho digués així, generalment : "El Yapís d'en Yuís és Yis". També, potser no tan generalitzat, solen tenir problemes per distingir entre essa sorda i sonora. el ieisme és comú a les comarques gironines Bé, tens part de raó. Sense anar més lluny, sóc de la Plana de Vic i també és un tret característic, sobretot en la gent més gran (ex. palla, somalla, treballar). Ara bé, resulta improbable utilitzar-lo tres cops en una mateixa frase per molt característic que sigui en la parla.
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Com ja han dit per aquí dalt, no crec que tingui res a veure el barceloní amb el parlar que més amunt describiu. El català de Barcelona no marca tant les neutres com d'altres variants, malgrat que tampoc les equipara amb les "A" tòniques. Sovint acaben amb "T" paraules que no em porten: cort (cor), Santa Maria del Mart (mar), Bart (bar)... Els sons com ara "tg" els fan sonar com a "tx", cosa que d'altra banda és totalment correcta (ex: Platxa) en català col·loquial. Paraules com "poble" sonen "pople", també reconegut per l'IEC (sempre en col·loquial). I per acabar, una curiositat: si voleu saber si algú és de Barcelona, feu que digui la paraula "Barcelona". Si la pronuncia (més o menys) Bacelona, és a dir, sense la "R", és que certament és de Barcelona Mia diu: I per acabar, una curiositat: si voleu saber si algú és de Barcelona, feu que digui la paraula Barcelona. Si la pronuncia (més o menys) Bacelona, és a dir, sense la R, és que certament és de Barcelona mmmmm Ho provaré... n'hi ha molts que diuen una cosa com "bassalona", amb les A molt obertes. Si, el tema de les A ja depèn de la persona, però el tema de la R és inconfusible. Jo tinc dues barcelonines a casa i se el que dic... nan En la meva experiència, la majoria dels barcelonins catalanoparlants pronuncien bé la jota. Potser el test de na dolsainera és més acurat. Bé, el tema del "germà a la junta" defineix més aviat als de la zona... ossseeaaa pija, ya saabbs lu que ta vui dí, no? Salut!
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Com ja han dit per aquí dalt, no crec que tingui res a veure el barceloní amb el parlar que més amunt describiu. El català de Barcelona no marca tant les neutres com d'altres variants, malgrat que tampoc les equipara amb les "A" tòniques. Sovint acaben amb "T" paraules que no em porten: cort (cor), Santa Maria del Mart (mar), Bart (bar)... Els sons com ara "tg" els fan sonar com a "tx", cosa que d'altra banda és totalment correcta (ex: Platxa) en català col·loquial. Paraules com "poble" sonen "pople", també reconegut per l'IEC (sempre en col·loquial). I per acabar, una curiositat: si voleu saber si algú és de Barcelona, feu que digui la paraula "Barcelona". Si la pronuncia (més o menys) Bacelona, és a dir, sense la "R", és que certament és de Barcelona Eduard diu: I per acabar, una curiositat: si voleu saber si algú és de Barcelona, feu que digui la paraula Barcelona. Si la pronuncia (més o menys) Bacelona, és a dir, sense la R, és que certament és de Barcelona mmmmm Ho provaré... n'hi ha molts que diuen una cosa com "bassalona", amb les A molt obertes. Si, el tema de les A ja depèn de la persona, però el tema de la R és inconfusible. Jo tinc dues barcelonines a casa i se el que dic... nan company@ has sentit parlar del català apitxat? no ens passem amb els dialectes, eh!
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Com ja han dit per aquí dalt, no crec que tingui res a veure el barceloní amb el parlar que més amunt describiu. El català de Barcelona no marca tant les neutres com d'altres variants, malgrat que tampoc les equipara amb les "A" tòniques. Sovint acaben amb "T" paraules que no em porten: cort (cor), Santa Maria del Mart (mar), Bart (bar)... Els sons com ara "tg" els fan sonar com a "tx", cosa que d'altra banda és totalment correcta (ex: Platxa) en català col·loquial. Paraules com "poble" sonen "pople", també reconegut per l'IEC (sempre en col·loquial). I per acabar, una curiositat: si voleu saber si algú és de Barcelona, feu que digui la paraula "Barcelona". Si la pronuncia (més o menys) Bacelona, és a dir, sense la "R", és que certament és de Barcelona Francesc diu: I per acabar, una curiositat: si voleu saber si algú és de Barcelona, feu que digui la paraula Barcelona. Si la pronuncia (més o menys) Bacelona, és a dir, sense la R, és que certament és de Barcelona mmmmm Ho provaré... n'hi ha molts que diuen una cosa com "bassalona", amb les A molt obertes. Si, el tema de les A ja depèn de la persona, però el tema de la R és inconfusible. Jo tinc dues barcelonines a casa i se el que dic... Doncs, després de repetir-ho i demanar que ho diguin... pronunciem la R...
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Com ja han dit per aquí dalt, no crec que tingui res a veure el barceloní amb el parlar que més amunt describiu. El català de Barcelona no marca tant les neutres com d'altres variants, malgrat que tampoc les equipara amb les "A" tòniques. Sovint acaben amb "T" paraules que no em porten: cort (cor), Santa Maria del Mart (mar), Bart (bar)... Els sons com ara "tg" els fan sonar com a "tx", cosa que d'altra banda és totalment correcta (ex: Platxa) en català col·loquial. Paraules com "poble" sonen "pople", també reconegut per l'IEC (sempre en col·loquial). I per acabar, una curiositat: si voleu saber si algú és de Barcelona, feu que digui la paraula "Barcelona". Si la pronuncia (més o menys) Bacelona, és a dir, sense la "R", és que certament és de Barcelona Emilio diu: I per acabar, una curiositat: si voleu saber si algú és de Barcelona, feu que digui la paraula Barcelona. Si la pronuncia (més o menys) Bacelona, és a dir, sense la R, és que certament és de Barcelona Jo soc de Barcelona i dic Barcelona amb R. Això sí, no conec a cap persona de Barcelona que digui festucs en comptes de "pistatxos", o Cristina en comptes de "carajillu",... I la llista es llarga pero no solament amb el Barceloní. Totes les regions tenen els seus trets diferencials Jo ho dic.
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Com ja han dit per aquí dalt, no crec que tingui res a veure el barceloní amb el parlar que més amunt describiu. El català de Barcelona no marca tant les neutres com d'altres variants, malgrat que tampoc les equipara amb les "A" tòniques. Sovint acaben amb "T" paraules que no em porten: cort (cor), Santa Maria del Mart (mar), Bart (bar)... Els sons com ara "tg" els fan sonar com a "tx", cosa que d'altra banda és totalment correcta (ex: Platxa) en català col·loquial. Paraules com "poble" sonen "pople", també reconegut per l'IEC (sempre en col·loquial). I per acabar, una curiositat: si voleu saber si algú és de Barcelona, feu que digui la paraula "Barcelona". Si la pronuncia (més o menys) Bacelona, és a dir, sense la "R", és que certament és de Barcelona Rosa diu: I per acabar, una curiositat: si voleu saber si algú és de Barcelona, feu que digui la paraula Barcelona. Si la pronuncia (més o menys) Bacelona, és a dir, sense la R, és que certament és de Barcelona Jo soc de Barcelona i dic Barcelona amb R. Això sí, no conec a cap persona de Barcelona que digui festucs en comptes de "pistatxos", o Juan Antonio en comptes de "carajillu",... I la llista es llarga pero no solament amb el Barceloní. Totes les regions tenen els seus trets diferencials Jo també dic festucs i Roberto (tot i que als bars prenc d'altres coses).
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Bé, una observació: "els hi", no és incorrecte, oimés, és la forma gramaticalment correcta en molts de casos i en d'altres en que la forma normativa és una altra, tampoc no és que sigui una incorrecció, sinó un vulgarisme. Jo sóc formenterer i tampoc no parlam perfecte, en deim de l'alçada d'un campanar, de vegades. Però bé, ja que has obert aquest tema, jo citaré un de dels errors més freqüents entre la gent jove i que a mi particularment m'esvera d'allò més, pel que suposa d'empobriment i espanyolització de la llengua: la desaparació de les partícules "en" i "hi". Ex.: "Tens tabac?" "No, no tinc"; "Vas a classe?" "No, no vaig". Bé, crec que una cosa és parlar malament, que s'hauria d'evitar, i l'altra és fer-ho com un nou Pompeu Fabra. Crec que cap dels extrems és bo, més que res perquè el català, per poder ser una llengua normal ha de ser una llengua estàndard, ni de "cerebritos" ni de destralers de la llengua. Això que dius de "els hi" és cert, però pel que fa als pronoms "en" i "hi" no hi estic precisament d'acord. És cert que hi ha qui els va perdent, però no és la gent jove, són, normalment els castellanoparlants o que procedeixen d'ambients molt castellans. Jo tinc 18 anys i de la meva colla d'amics ningú n'oblida cap.
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Bé, una observació: "els hi", no és incorrecte, oimés, és la forma gramaticalment correcta en molts de casos i en d'altres en que la forma normativa és una altra, tampoc no és que sigui una incorrecció, sinó un vulgarisme. Jo sóc formenterer i tampoc no parlam perfecte, en deim de l'alçada d'un campanar, de vegades. Però bé, ja que has obert aquest tema, jo citaré un de dels errors més freqüents entre la gent jove i que a mi particularment m'esvera d'allò més, pel que suposa d'empobriment i espanyolització de la llengua: la desaparació de les partícules "en" i "hi". Ex.: "Tens tabac?" "No, no tinc"; "Vas a classe?" "No, no vaig". nan
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop NO teniu quelcom més a fer de profit? Parleu dels barcelonins com si fossim en un zoo, tindreu que mirar quina expressió utilitzeu. D´altra banda, una cosa és parlar malament, l´altra parlar correctament. I si a Barcelona, no és de costum parlar bé el català, o el barceloní, és per l´història recent. Doncs a mi m'agrada el meu parlar ,tot i que no es un Barcelona kemaku de sobrediagonal. Es un barceloni diferent de barri de les afores i te les seves peculiaritats te les seves frases fetes,influenciat pel castella i el calo ,pero tambe ple de frases tipiques catalanes de tota la vida, per exemple el "un tou" per designar que hi ha molt d'una cosa. Jo crec que es macu que cada a comarca si parli amb les seves peculiaritats , no es quelcom que ens divideixi si no que ens enriqueix. Hem de estar orgullosos de ser de la comarca on som, l'ultralocalisme esta be, ara aixo si mai barallarnos entre catalans, perque ser catala ha de ser el nostre maxim orgull. Doncs aixo. Salut
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Quanta més gent de Barcelona està acomplexada amb el seu dialecte? A qualsevol altre dialecte del català, un ús diferent dels pronoms febles al de l'estàndard seria considerat una particularitat de la parla, però a Barcelona o es parla com a l'estàndard o no se sap parlar. També diem el pronom 'anza' -> "Anza" sembla bé I el pronom 'uza' -> "Uza" surt el resultat? O fem servir el pronom "es" com si fos el pronom "ens" o "us". -Emporteu-se'l -Anem-se a dutxar Ús del pronom "lu" enlloc del pronom neute "el" -Lu que més m'agrada. Enlloc de fer servir el pronom "en" és habitual el pronom "nan" -Quantes "nan" tens? Ens carreguem part del verb -en principi immodificable- per posar-hi el pronom: -Digue'm, enlloc de digues-me *Us incorrecte de la forma del pronom després del verb: -"Cull-el" enlloc de "cull-lo" I es clar, la més forta, mai diem coses com "els els", "els les" o "els en" (o fins i tot "els" a seques). Tot això es redueix a "alzi". De la mateixa manera tampoc diem "li ho", sinó que ho reduim a "li". En el atributs fem servir el pronom "ho" quan en estàndard és "el" -Creus que és ella? ---sí que l'és ---sí que ho és I la distinció entre "n'hi" i "li'n" és tan confusa que ni tan sols he estat mai capaça d'aprendre la normativa al respecte. Això només en quant a pronoms febels, hi ha moltes altres diferències que no s'han d'escriure per respecte als altres dialectes però que seria injust considerar que són incorrectes en la parla. Fes-les servir si vols per parlar, no es tracta de castellanismes. P.D. El que sí que no admeto és lus del pronom "lis" a Barcelona. "Alzi" no és un barbarisme però "lis" ho és i com una casa de pagès. Estic segur (vaja, pot ser que m'equivoqui) que tots aquests "trets dialectals" son a causa de la gran quantitat de gent que a vingut de fora. Existien des de sempre o han aparegut en els darrers 60 anys? Excepte el "lis" desde sempre. Si agafes la premsa prenormativa te n'adonaràs. No tenen equivalents del castellà. Potser m'equivoqui però crec que per normativitzar els valors dels pronoms febles es va triar la parla de l'Ebre que era on l'ús dels pronoms coincidien més amb els complement verbals. Els pronoms eren més estables, vaja.
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Quanta més gent de Barcelona està acomplexada amb el seu dialecte? A qualsevol altre dialecte del català, un ús diferent dels pronoms febles al de l'estàndard seria considerat una particularitat de la parla, però a Barcelona o es parla com a l'estàndard o no se sap parlar. També diem el pronom 'anza' -> "Anza" sembla bé I el pronom 'uza' -> "Uza" surt el resultat? O fem servir el pronom "es" com si fos el pronom "ens" o "us". -Emporteu-se'l -Anem-se a dutxar Ús del pronom "lu" enlloc del pronom neute "el" -Lu que més m'agrada. Enlloc de fer servir el pronom "en" és habitual el pronom "nan" -Quantes "nan" tens? Ens carreguem part del verb -en principi immodificable- per posar-hi el pronom: -Digue'm, enlloc de digues-me *Us incorrecte de la forma del pronom després del verb: -"Cull-el" enlloc de "cull-lo" I es clar, la més forta, mai diem coses com "els els", "els les" o "els en" (o fins i tot "els" a seques). Tot això es redueix a "alzi". De la mateixa manera tampoc diem "li ho", sinó que ho reduim a "li". En el atributs fem servir el pronom "ho" quan en estàndard és "el" -Creus que és ella? ---sí que l'és ---sí que ho és I la distinció entre "n'hi" i "li'n" és tan confusa que ni tan sols he estat mai capaça d'aprendre la normativa al respecte. Això només en quant a pronoms febels, hi ha moltes altres diferències que no s'han d'escriure per respecte als altres dialectes però que seria injust considerar que són incorrectes en la parla. Fes-les servir si vols per parlar, no es tracta de castellanismes. P.D. El que sí que no admeto és lus del pronom "lis" a Barcelona. "Alzi" no és un barbarisme però "lis" ho és i com una casa de pagès. "I la distinció entre "n'hi" i "li'n" és tan confusa que ni tan sols he estat mai capaça d'aprendre la normativa al respecte." Segons tinc entès, "Li'n" és antic i "N'hi" més modern, però volen dir el mateix. A mi em van explicar un merder sobre l'ús a l'inici i final de verb i sobre la diferència entre un "hi" que fos un "hi" pur i un altre que fos un "li" transformat en "hi". Total, em vaig fer de la pitxunliu i ho escric a la meva bola. El pronom LI només es canvia per HI quan va acompanyat pels pronoms del complement directe: He donat sucre (CD) a la meva veïna (CI): LI N'he donat / N'HI he donat. He donat EL paquet (CD) a la meva veïna (CI): LI L'he donat / L'HI he donat. He donat LA caixa (CD) a la meva veïna (CI): LI LA he donada / LA HI he donada. He donat ELS paquets (CD) a la meva veïna (CI): LI'LS he donats / ELS HI he donats. He donat LES caixes (CD) a la meva veïna (CI): LI LES he donades / LES HI he donades. Espero que et serveixi. P.D. Quin bon rotllo que tinc amb la meva veïna, eh? Ja et dic que a mi em van explicar una cosa pla més rara i detallada. Una pregunta: "LA HI" (que jo pronuncio com a "LI"), no s'apostrofa? És que tan aviat ho veig apostrofat com no. No. S'apostrofa EL + HI, però no el femení. A mi m'ho van explicar així i em quedà bastant clar. Si a tu et pot servir també, doncs magnífic .
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Quanta més gent de Barcelona està acomplexada amb el seu dialecte? A qualsevol altre dialecte del català, un ús diferent dels pronoms febles al de l'estàndard seria considerat una particularitat de la parla, però a Barcelona o es parla com a l'estàndard o no se sap parlar. També diem el pronom 'anza' -> "Anza" sembla bé I el pronom 'uza' -> "Uza" surt el resultat? O fem servir el pronom "es" com si fos el pronom "ens" o "us". -Emporteu-se'l -Anem-se a dutxar Ús del pronom "lu" enlloc del pronom neute "el" -Lu que més m'agrada. Enlloc de fer servir el pronom "en" és habitual el pronom "nan" -Quantes "nan" tens? Ens carreguem part del verb -en principi immodificable- per posar-hi el pronom: -Digue'm, enlloc de digues-me *Us incorrecte de la forma del pronom després del verb: -"Cull-el" enlloc de "cull-lo" I es clar, la més forta, mai diem coses com "els els", "els les" o "els en" (o fins i tot "els" a seques). Tot això es redueix a "alzi". De la mateixa manera tampoc diem "li ho", sinó que ho reduim a "li". En el atributs fem servir el pronom "ho" quan en estàndard és "el" -Creus que és ella? ---sí que l'és ---sí que ho és I la distinció entre "n'hi" i "li'n" és tan confusa que ni tan sols he estat mai capaça d'aprendre la normativa al respecte. Això només en quant a pronoms febels, hi ha moltes altres diferències que no s'han d'escriure per respecte als altres dialectes però que seria injust considerar que són incorrectes en la parla. Fes-les servir si vols per parlar, no es tracta de castellanismes. P.D. El que sí que no admeto és lus del pronom "lis" a Barcelona. "Alzi" no és un barbarisme però "lis" ho és i com una casa de pagès. "I la distinció entre "n'hi" i "li'n" és tan confusa que ni tan sols he estat mai capaça d'aprendre la normativa al respecte." Segons tinc entès, "Li'n" és antic i "N'hi" més modern, però volen dir el mateix. A veure, de tota l'enumeració de particularitats de Barcelona, voldria remarcar-ne que no són exclusivament de la capital catalana, sinó de tot el dialecte central, amb excepcions localitzades, és clar! Pel que fa a "lis" és la expressió més castellana que pugui haver-hi: le-li, doncs les-lis! No!!! Pel que fa a n'hi i li'n: a veure, a vegades el pronom de Complement indirecte, junt amb altres pronoms, es transforma a "hi": donaré els llibres a l'avi, els hi donaré... En el cas que s'ajunti un complement directe que es pronominalitza amb " o qualsevol altre complement que així ho faci, hi ha el dubte de si el pronom "li" ha de canviar com en el cas anterior o romandre invariable. Els experts opten per la invariabilitat, tot i que en la llengua oral de tot el català oriental predomina "n'hi". I a l'escrit també se'n poden trobar, sempre que no sigui molt formal. >Els experts opten per la invariabilitat, tot i que en la llengua oral de tot el català oriental predomina "n'hi". I a l'escrit també se'n poden trobar, sempre que no sigui molt formal. Optar per la invariabillitat vol dir que els experts recomanen en l'estàndard l'ús de la forma li'n a la forma n'hi ? > Sí, vol dir això. Sempre, és clar, que provingui d'un "li" Complement indirecte, si és un "hi" de lloc, no. Exemple: -Compro maduixes al fruiter. -N'hi compro: malament (escrit formalment) -Li'n compro: bé -Compro maduixes al mercat. -N'hi compro: bé! No sé si queda gaire clar...
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Quanta més gent de Barcelona està acomplexada amb el seu dialecte? A qualsevol altre dialecte del català, un ús diferent dels pronoms febles al de l'estàndard seria considerat una particularitat de la parla, però a Barcelona o es parla com a l'estàndard o no se sap parlar. També diem el pronom 'anza' -> "Anza" sembla bé I el pronom 'uza' -> "Uza" surt el resultat? O fem servir el pronom "es" com si fos el pronom "ens" o "us". -Emporteu-se'l -Anem-se a dutxar Ús del pronom "lu" enlloc del pronom neute "el" -Lu que més m'agrada. Enlloc de fer servir el pronom "en" és habitual el pronom "nan" -Quantes "nan" tens? Ens carreguem part del verb -en principi immodificable- per posar-hi el pronom: -Digue'm, enlloc de digues-me *Us incorrecte de la forma del pronom després del verb: -"Cull-el" enlloc de "cull-lo" I es clar, la més forta, mai diem coses com "els els", "els les" o "els en" (o fins i tot "els" a seques). Tot això es redueix a "alzi". De la mateixa manera tampoc diem "li ho", sinó que ho reduim a "li". En el atributs fem servir el pronom "ho" quan en estàndard és "el" -Creus que és ella? ---sí que l'és ---sí que ho és I la distinció entre "n'hi" i "li'n" és tan confusa que ni tan sols he estat mai capaça d'aprendre la normativa al respecte. Això només en quant a pronoms febels, hi ha moltes altres diferències que no s'han d'escriure per respecte als altres dialectes però que seria injust considerar que són incorrectes en la parla. Fes-les servir si vols per parlar, no es tracta de castellanismes. P.D. El que sí que no admeto és lus del pronom "lis" a Barcelona. "Alzi" no és un barbarisme però "lis" ho és i com una casa de pagès. "I la distinció entre "n'hi" i "li'n" és tan confusa que ni tan sols he estat mai capaça d'aprendre la normativa al respecte." Segons tinc entès, "Li'n" és antic i "N'hi" més modern, però volen dir el mateix. Una altra cosa: em temo que "capaç" en singular és igual per al masculí i per al femení. Tems bé! La majoria d'aquests adjectius acabats en -Ç només tenen una forma per al singular i dues per al plural: CAPAÇ-CAPAÇ-CAPAÇOS-CAPACES VORAÇ-VORAÇ-VORAÇOS-VORACES ...
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Quanta més gent de Barcelona està acomplexada amb el seu dialecte? A qualsevol altre dialecte del català, un ús diferent dels pronoms febles al de l'estàndard seria considerat una particularitat de la parla, però a Barcelona o es parla com a l'estàndard o no se sap parlar. També diem el pronom 'anza' -> "Anza" sembla bé I el pronom 'uza' -> "Uza" surt el resultat? O fem servir el pronom "es" com si fos el pronom "ens" o "us". -Emporteu-se'l -Anem-se a dutxar Ús del pronom "lu" enlloc del pronom neute "el" -Lu que més m'agrada. Enlloc de fer servir el pronom "en" és habitual el pronom "nan" -Quantes "nan" tens? Ens carreguem part del verb -en principi immodificable- per posar-hi el pronom: -Digue'm, enlloc de digues-me *Us incorrecte de la forma del pronom després del verb: -"Cull-el" enlloc de "cull-lo" I es clar, la més forta, mai diem coses com "els els", "els les" o "els en" (o fins i tot "els" a seques). Tot això es redueix a "alzi". De la mateixa manera tampoc diem "li ho", sinó que ho reduim a "li". En el atributs fem servir el pronom "ho" quan en estàndard és "el" -Creus que és ella? ---sí que l'és ---sí que ho és I la distinció entre "n'hi" i "li'n" és tan confusa que ni tan sols he estat mai capaça d'aprendre la normativa al respecte. Això només en quant a pronoms febels, hi ha moltes altres diferències que no s'han d'escriure per respecte als altres dialectes però que seria injust considerar que són incorrectes en la parla. Fes-les servir si vols per parlar, no es tracta de castellanismes. P.D. El que sí que no admeto és lus del pronom "lis" a Barcelona. "Alzi" no és un barbarisme però "lis" ho és i com una casa de pagès. El que realment importa, es que, siguem d'on siguem, i parlem com parlem cadascú, a la nostra manera defensem el català, sigui dialecte d'on sigui, a totes les províncies del països catalans se'n diuen coses extranyes o que a uns i altres ens sonaràn malament, però si diem coses "mal dites" per a uns i ben dites per a altres és per què utilitzem el català!!!!!!! i això es bo! Jo tinc tant paraules de Barcelona com de Girona, per què el meu poble està just al mig, però tot català m'entén i si tots aprenem els diferents dialectes del català ENRIQUIREM MOLT MÉS LA NOSTRA LLENGUA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! NO CREIEU? SI ENS CRITIQUEM DINS DEL MATEIX PAÍS NO ENS POSAREM D'ACORD!!! I TOTS VOLEM UNA COSA: SALVAR EL CATALÀ!!! VISC/A CATALUNYA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! S'accepten respostes. Petooooooooooons!!!!!!
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Algú em podria dir quan s'ha de fer servir "li" i quan "l'hi". GRÀCIES \| \| * \| \| Sincerament? Jo faig trampes (com amb els "quant/quan" i "tant/tan" que el valencians diferencien i els catalans no). Si traduint al castellà t'apreix un "se lo" o "se la" llavors en català és "l'hi". Si només es diu "le" en català es diu "li". El "se" (modificació del pronom "el" davant de "lo") equival a en català "hi" i el "le" o "la" equival a "l'". COMPTE! Que si el "lo" en castellà és neutre llavors cal escriure "li ho" (que a Barcelona diem directament "li"). Gràcies Aloja!! Jo tb faig trampes quan he d'escriure quant/quant
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop El català de Barcelona, el deus parlar malament tu..però jo mai he sentit "alzí"... Ja posats, en català no es posen signes d'admiració ni d'interrogació davant la paraula... Les dues observacions són incorrectes: Per força has d'haver sentit el pronom "alzi" enlloc de "els". Simplement no el deus saber identificar. Si que es pot posar signes d'admiració i interrogació, simplement no és obligatori. nan Et felicito Roc ! Tot i així, voldria matisar que no és una falta d'ortografia, sinó un consell dels nous gramàtics (Solà i Coromines) a fi de facilitar allò que ningú es veu en cor de teoritzar amb cara i ulls. Està millor explicat al fòrum "per vs. per a".
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop El català de Barcelona, el deus parlar malament tu..però jo mai he sentit "alzí"... Ja posats, en català no es posen signes d'admiració ni d'interrogació davant la paraula... Les dues observacions són incorrectes: Per força has d'haver sentit el pronom "alzi" enlloc de "els". Simplement no el deus saber identificar. Si que es pot posar signes d'admiració i interrogació, simplement no és obligatori. sí, deu ser això. Si em dius quan es fa servir "alzi" potser ho entendré... perquè "els" es pronuncia "els" .. nose... Els hi donare un regal Aquest "hi" que representa? Fixa't que es un pronom que no surt d'enlloc, no té raó de ser, però es diu molt. Per tant s'escriu Els donaré un regal però molts cops ho pronunciem alzí En teoria no substitueix res, o sigui que no caldria posar-lo. És un dels vulgarismes més estesos a Barcelona.
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop El català de Barcelona, el deus parlar malament tu..però jo mai he sentit "alzí"... Ja posats, en català no es posen signes d'admiració ni d'interrogació davant la paraula... Les dues observacions són incorrectes: Per força has d'haver sentit el pronom "alzi" enlloc de "els". Simplement no el deus saber identificar. Si que es pot posar signes d'admiració i interrogació, simplement no és obligatori. sí, deu ser això. Si em dius quan es fa servir "alzi" potser ho entendré... perquè "els" es pronuncia "els" .. nose... Els hi donare un regal Aquest "hi" que representa? Fixa't que es un pronom que no surt d'enlloc, no té raó de ser, però es diu molt. Per tant s'escriu Els donaré un regal però molts cops ho pronunciem alzí Depén del context és un pronom de Complement Indirecte. Els hi donaré un regal. A qui? A ells. Posats a ser meticulosos... no m'agrada que em diguin "puta" a Girona, tot i que sigui de bon rollo. I així, si parlem de totes les diferents variants del català trobarem a per tot paraules mal dites. Així que, tan com per tenir fàstic.... No no no. Els donaré un regal. A qui? A ells. El "hi" està totalment injustificat. nan
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop "Tinc" que anar a pasturar \| HAIG d'anar a pasturar Però lamentablement aquesta la diu tot déu. O també HE d'anar a pasturar. Sí, la diferència és que HE és català actual i HAIG és antic, i només s'accepta en aquest cas. Ningú diu "aquest matí haig anat a l'escola", oi? Doncs jo per Lleida si que ho he sentit, el que passa que en comptes d'utilitzar haig es diu hai, per exemple, "avui hai nat a la torre" També dieu vai i fai per vaig i faig. Hi ha gent a Barcelona que també ho diu, però no és el més normal (hai, sí, que no ho diuen) Per que veieu com en són d'imbècils alguns, a classe teníem una professora que sempre parlava d'aquesta manera (fai, vai, ...) de tal manera que tothom se'n reia. De fet no era coneguda pel seu nom sinó per "la fai"... així que ja veieu com està la cosa Això sí, tothom li deia "la fai" però val a dir que la majoria eren castellanoparlants que no surten dels seus killopobles (un català que viatgi una mica no es burlarà en sentir parlar així a algú, si de cas es preguntarà d'on pot ser aquella persona) Doncs les nenes pijes del meu institut i voltants se'ls hi ha posat de moda dir "vai" i "fai", quan aquí les persones normals diem "fax" i "vax". D'on ets, exactament? És per fer-me'n una idea. De totes maneres jo he sentit parlar molta gent d'aquesta manera, i no ere "pijos" precisament, així que no sé fins a quin punt pot ser una "moda" o no
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Sóc cardedeuenc, però tinc un problema ja que a la universitat (estudiio a BCN) em diuen que parlo de poble, i en canvi quan conec gent d'Osona, em diuen que parlo com els de Barcelona. Una cosa que em posa moooolt nerviós és que començo a sentir la paraula "BORNE " per referir-se al Barri o passeig del BORN de Barcelona. Pq la gent canviia els noms?? "Roda el món i torna al Born"
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Jo sóc de Barcelona, i hi ha certes paraules que realment ja fa molt de mal sentir-les: Tenda en comptes de Botiga Camiseta en comptes de Samarreta Tormenta en comptes de Tempesta Botxorno en comptes de Xafogor Bé, n'hi ha moltíssims, i molts són d'un nivell elemental que és bén trist sentir-ho. D'altre banda la e oberta (è) cada cop és menys clara i tendeix cap a la é, igual que la ò amb la ó. Tot això referint-me a gent catalanoparlant. Tenda i camiseta són ben correctes. "Tenda", com a sinònim de "botiga", és correcte? Ahà.
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Jo sóc de Barcelona, i hi ha certes paraules que realment ja fa molt de mal sentir-les: Tenda en comptes de Botiga Camiseta en comptes de Samarreta Tormenta en comptes de Tempesta Botxorno en comptes de Xafogor Bé, n'hi ha moltíssims, i molts són d'un nivell elemental que és bén trist sentir-ho. D'altre banda la e oberta (è) cada cop és menys clara i tendeix cap a la é, igual que la ò amb la ó. Tot això referint-me a gent catalanoparlant. Tenda i camiseta són ben correctes. Ho deixarem amb "són correctes" i prou. "Camiseta" surt al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (recordem, pels que no ho recordin/sàpiguen que és el nostre diccionari oficial) com nf. samarreta, la qual cosa significa que està acceptat però es recomana l'ús de "samarreta". Pel que fa a tenda, tot i definir-ho, suposo que és més corrent "botiga". Si més no, com diu Cassany a La Cuina de l'Escriptura, hi ha paraules que per molt catalanes que siguin i correctes, tendim a no usar-les perquè la paronimia, la fonètica o qualsevol altra cosa ens les fan malsonants. És el cas, per exemple, de l'adjectiu "distint", que la majoria de gent pensaria que és castellà. I, per a mi, també ho és "tenda", tot i que per a d'altres potser no.
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Jo sóc de Barcelona, i hi ha certes paraules que realment ja fa molt de mal sentir-les: Tenda en comptes de Botiga Camiseta en comptes de Samarreta Tormenta en comptes de Tempesta Botxorno en comptes de Xafogor Bé, n'hi ha moltíssims, i molts són d'un nivell elemental que és bén trist sentir-ho. D'altre banda la e oberta (è) cada cop és menys clara i tendeix cap a la é, igual que la ò amb la ó. Tot això referint-me a gent catalanoparlant. Tenda i camiseta són ben correctes. Lo meu xicot diu "tenda" i "camiseta" i jo dic "botiga" i "samarreta". Clar que ell és mes tocant de la part de Castelló, però vivim a 40km!!
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop no cal dir soposo que de la manera que parleu als xaves fa bastanta pena. a l'empordà si que el parlem bé al català. empordanès? d'on? Jo de Castelló d'Empúries?
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop no utilitzen la xeixa (x) i en el seu lloc utilitzen tx. de tota manera a Barcelona trobar algú que parli català (pel carrer) fa il·lusió el parli o no el parli bé! D'altra banda quan aquí Osona algú no s'expresa com el diccionari diu en comptes de dir: -"Els Osonencs no parlen bé! fa gràcia i diem que és originari de pagès... i jo que hi visc us assegur-ho que començant per mi aquí molta gent també se'n va de les normes eh! això sí les neutres transformades en aaa que s'utilitzen tant a barcelona són necessàries per l'humor osonenc! jaja El que no s'hauria de consentir és que alts càrrecs del govern no el sàpiguen parlar ( és necessita algun nivell per entrar a la generalitat?) veien el PSC crec que cap ni un. No hi entenc massa de fonètica així que: filòlegs disculpeu-me si m'he expresat malament! Joan Ges "MúSiC" l'única lluita que es perd és la que s'abandona tl*l! www.resposta.net Permeteu-me la broma, però a Barcelona ciutat i rodalies, si quelcom és realment complicat és SENTIR parlar en català. (No us emprenyeu els barcelonins però ho faig per a esperonar-vos a que no abandoneu la llengua a la capital) . -De tots els errors que remarqueu, malauradament ja s'estenen més enllà de l'àrea metropolitana de BCN i de castellanismes i errors garrafals i gramaticals de posar-se les mans al cap cada cop en circulen més. D'exemples en trobariem a grapats i la majoria són a causa del contacte constant amb el castellà, utilitzant traduccions literals espanyoles, pronunciacions idèntiques de les paraules catalanes fetes a la espanyola... El CATANYOL o quasibé dialecte del espanyol a seques ben aviat. -Ara que el que desitjaria és poder sentir la nostra llengua. Doncs si company arnau, Aquests dies he estat a la Garrotxa, Lluçanés i Ripollés i allà també he escoltat barbarismes com "buenu" i "pues", i m´he quedat garratibat. Així que compte que venen corbes. I això valgui pels que critiquen al barceloní car és molt fàcil viure a Girona o a Lleida quan tothom et pot contestar en català, però els que mantenim la flama a llocs com El Prat, el Carmel, Hospitalet i altres ens haurieu de donar un premi per què hi ha cops que el difícil no és errar, sinò que t´entengui algú. Salut. PD: Per cert, una abraçada al company PILO que vaig tenir el gust de conéixer i que tant ens va plaure conversar.
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Sense crear mala maror, sou ben idiotes... Jo no dic castellanismes que és quelcom ben diferent, però fonèticament parlo diferent a algú de Girona, Lleida o Cardedeu...i què?Me n'he d'avergonyir? Aneu a pastar fang. Si voleu us dono la meva adreça perquè em pogueu cremar a la foguera per tenir accent barceloní... Després us aneu queixant quan passa tot just el contrari... Hòstia!quina mala llet m'ha entrat... El millor per saber si una persona és normal o MOOOOOOLT PIJA és dir-li que digui pizza, si diu pizza perfecte però si diu piczsa és de sarrià bonanova.......xDD
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Sense crear mala maror, sou ben idiotes... Jo no dic castellanismes que és quelcom ben diferent, però fonèticament parlo diferent a algú de Girona, Lleida o Cardedeu...i què?Me n'he d'avergonyir? Aneu a pastar fang. Si voleu us dono la meva adreça perquè em pogueu cremar a la foguera per tenir accent barceloní... Després us aneu queixant quan passa tot just el contrari... Hòstia!quina mala llet m'ha entrat... Ei tens tota la raó de posar-te de mal humor. Jo sóc d'Olot, vaig estudiar durant uns anys a Barcelona, i tinc amics d'aquesta ciutat que estiuegen a la Garrotxa. Cal distingir els trets de la variant dialectal barcelonina (igual de respectables que els de la resta) i el parlar xava, ja sigui de persones castellanoparlants o de pijos. Alguns trets del dialecte són: No marcar tant la neutra com d'altres variants. Apitxa les x a principi de mot. Lligar la t final quan la paraula següent comença en vocal (santantoni) Afegir t final en alguns mots (com a dir la dolçainera més amunt) L'ensordiment de la essa en les paraules acabades en ió (expresió , opresió etc) Canvi d'alguns pronoms febles com per ex: compreu-se un cotxe enlloc de compreu-vos un cotxe. I alguns més. El que heu dit de la ioització (yapis etc) és una marca del català col·loquial de moltes zones. La manca d'apostrof és influència del castellà. I tots els barbarismes que hi hagi, tant en el barceloní com en d'altres dialectes no és culpa dels parlants sinó de la pressó exercida per la llengua castellana. Cap parlar és més correcte que d'altres, la llengua que diu l'IEC l'estàndard no el parla ningú, ni en català ni en cap altra llengua. O és que tots useu correctament els pronoms febles?
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Només un petit comentari, cadascu té els seu dialecte amb els seus trets, no el canvieu, si us plau, si teniu que proninciar tx enlloc de x ho heu de fer, només hem d'intentar canviar els barbarismes i els castellanismes, m'agrada que hi hagi varietat dialectal desde Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Hola, Em podries dir a quina zona dels Països Catalans s'utilitzen "bé" els pronoms febles? Em sembla que t'haurien de fer fàstic tots els dialectes... Si et refereixes a parlar bé a utilitzar l'estàndard, no hi ha cap dialecte que s'ajusti a l'estàndard. L'estàndard és un conglomerat de totes les varietats de la llengua catalana. Potser si ens estandaritzem ens acabarem perdent les peculiaritats lingüístiques de cada zona... i això seria una pena. Per cert recorda que tot allò que no s'ajusta a l'estàndard, com per exemple els pronoms febles del barceloní, no són castellanismes. Crec que has malinterpretat el meu missatge. Cap variant dialectal fa ser vir els pronoms febles com diu la normativa. Sé com bé que és l'estàndard. Em referia a que cada variant té els seus trets i els del barceloní són igual de respectables que els d'altres parlars. Cap és més català que cap altre, això és el que volia dir. Només s'ha d'estandarditzar la llengua formal tant oral com escrita, però mai la parlada. Espero haver-me expressat millor ara.
Soc de Barcelona i cada cop em fa més fàstic aquest dialecte del ¿¡Català!? (Quasi sembla dialecte del castellà) que parlem. Obro aquest post perquè es faci una llista d'errors gramaticals que es cometen a Barcelona Per exemple: pronom els => alzí 1, 2, 3: Respongui un altre cop Jo odio escrupulosament allò que molts diuen d'Astupenduu, no ho soporto, em trau de polleguera i cada cop que ho sento li reventaria el cap al personatge que ha emés aquests sorolls cacofonics. nan
...no deixeu de visitar: http://www.llenguavalencianasi.com/ La seccio megalomanies no té pèrdua... i quan diu que a la RAE són uns pancatalanistes.... FEIA TEMPS QUE NO REIA TANT!!! (Realment sembla que la web en realitat sigui d'un català que volgués posar en ridícul els anticatalans...) nan Aquest mite de que alguns dialectes son "parlar bé" i altres "parlar malament" em molesta molt. M'he tornat boig intentant demostrar als meus pares que un de Toscana no parla ni millor ni pitjor l'Italià que un romà, i que els dialectes del castella que no son el de Fatxadolid no son "inferiors" i parlar malament. L'autoodi no només és dels catalans. El meu pare és andalús (tot i que va perdre l'accent per viure tant de temps a catalunya...) i em va dir "entonces quieres decir que los andaluces no hablamos mal el castellano?¿? " PS: Quan em queixo del barceloní no vull dir els trets dialectals de Barcelona sinó de que fem molts errors innecessaris per influencia castellana. "El meu pare és andalús (tot i que va perdre l'accent per viure tant de temps a catalunya...) i em va dir "entonces quieres decir que los andaluces no hablamos mal el castellano?". En aquests casos és bo contraatacar i fer creure que l'andalús no és castellà . De fet, ja hi ha gent que ho afirmen, això: Feu clic ací.
...no deixeu de visitar: http://www.llenguavalencianasi.com/ La seccio megalomanies no té pèrdua... i quan diu que a la RAE són uns pancatalanistes.... FEIA TEMPS QUE NO REIA TANT!!! (Realment sembla que la web en realitat sigui d'un català que volgués posar en ridícul els anticatalans...) Els blavers son aixi de ridiculs.... M'avergonyeixen, com a valenciana, aquestes persones... però com sabeu no som totes aixi.... i siquiera els entenc!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Estan realment bojos
...no deixeu de visitar: http://www.llenguavalencianasi.com/ La seccio megalomanies no té pèrdua... i quan diu que a la RAE són uns pancatalanistes.... FEIA TEMPS QUE NO REIA TANT!!! (Realment sembla que la web en realitat sigui d'un català que volgués posar en ridícul els anticatalans...) Sense comentaris...sencillament....sense comentaris...
He observat en diferents fils sobre llengua que per aquí hi ha molta gent entesa en el tema. Em pregunto quants d'aquí som filòlegs (estudiants de Filologia o bé ja llicenciats/des) i quina és la nostra especialitat. Jo no sóc filòleg, però faig Traducció i Interpretació, i la meva llengua principal és el català, és clar! Tot i així, com que acabo de fer primer... no responc del tot dels meus pressuposats coneixements. Això sí, m'agradaria estudiar Filologia Catalana i especialitzar-me en sociolingüística.
He observat en diferents fils sobre llengua que per aquí hi ha molta gent entesa en el tema. Em pregunto quants d'aquí som filòlegs (estudiants de Filologia o bé ja llicenciats/des) i quina és la nostra especialitat. Noia no ho sé pas. Dona tens raó que aquí de gent 'entesa' n'hi ha força Ara bé, què va ser primer, el fil o la logia? Noicat, com sempre tan irònic a veure si ens veiem l'11 a Barcelona salut
He observat en diferents fils sobre llengua que per aquí hi ha molta gent entesa en el tema. Em pregunto quants d'aquí som filòlegs (estudiants de Filologia o bé ja llicenciats/des) i quina és la nostra especialitat. nan A veure tot el que siguin llengües minoritzades m'interessa profundament. Sóc gaire bé llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses. Però tinc curiositat per temes ben diversos.
He observat en diferents fils sobre llengua que per aquí hi ha molta gent entesa en el tema. Em pregunto quants d'aquí som filòlegs (estudiants de Filologia o bé ja llicenciats/des) i quina és la nostra especialitat. Valeeeeee... Ja veig que de filòlegs/filòlogues no n'hi ha gaires, però d'interessats per les llengües sí... Això ja ho sabia!!!!! Hehehehe però gràcies per contestar...
He observat en diferents fils sobre llengua que per aquí hi ha molta gent entesa en el tema. Em pregunto quants d'aquí som filòlegs (estudiants de Filologia o bé ja llicenciats/des) i quina és la nostra especialitat. Si hagués tingut més ganes d'estudiar faria Filologia catalana, però aquest any començaré un mòdul de grau superior. A veure si algun dia podem arribar a fer filologia catalana, ja que si estimem la llengua també l'hem d'estudiar a fons jeje :D
He observat en diferents fils sobre llengua que per aquí hi ha molta gent entesa en el tema. Em pregunto quants d'aquí som filòlegs (estudiants de Filologia o bé ja llicenciats/des) i quina és la nostra especialitat. Ja ho diuen, de la mateixa manera que els argentins sembla que tots siguin psicòlegs, els catalans tenim la vena de la filologia... Crec que enlloc del món es venen tants diccionaris com al nostre país... Salut
He observat en diferents fils sobre llengua que per aquí hi ha molta gent entesa en el tema. Em pregunto quants d'aquí som filòlegs (estudiants de Filologia o bé ja llicenciats/des) i quina és la nostra especialitat. Jo ho vaig deixar a quart, perquè vaig trobar feina d'enginyer informàtic Es pot dir que sóc diplomat, i he fet bastant de corrector i traductor. Jo tirava per la banda lingüística, qui sap si algun dia acabo, però quan deixes l'hàbit... Una de les coses bones que té la filologia és que aprens que res és així o aixà sinó que tot té molts punts de vista. També aprens (o almenys jo vaig aprendre-ho) a estimar totes les llengües, que no són culpables de res. Jo tenia una certa aversió -adolescent suposo- cap a la llengua castellana, i precisament estudiant filologia catalana vaig redescubrir els clàssics castellans, des del Quixot fins a les generacions del 98 i el 27. Salut!
He observat en diferents fils sobre llengua que per aquí hi ha molta gent entesa en el tema. Em pregunto quants d'aquí som filòlegs (estudiants de Filologia o bé ja llicenciats/des) i quina és la nostra especialitat. Jo soc llicenciat en filologia catalana, fa un any que vaig acabar Salut
He observat en diferents fils sobre llengua que per aquí hi ha molta gent entesa en el tema. Em pregunto quants d'aquí som filòlegs (estudiants de Filologia o bé ja llicenciats/des) i quina és la nostra especialitat. Vaig dir Filologia, però no vaig especificar. No em referia només a Filologia Catalana. Jo per exemple sóc llicenciada en Filologia Anglesa.
He observat en diferents fils sobre llengua que per aquí hi ha molta gent entesa en el tema. Em pregunto quants d'aquí som filòlegs (estudiants de Filologia o bé ja llicenciats/des) i quina és la nostra especialitat. Us faig saber que començaré a col·laborar al Servei de Llengua Catalana de la UB a partir de gener de 2005. Insto a tots els que tingueu una mica de temps lliure i ganes de fer coses que us hi poseu en contacte. O sinó, amb altres institucions que vetllen per la llengua catalana.
Se m'ha acudit una idea tonta mentre escrivia en un altre fil del fòrum. "Autoodi, autoodi.... molt trist... Només diré que la meva exnovia es atleta i em va dir (quan erem novios encara) que no volia que anés mai a veure-la a cap competició. Per què? Perquè no volia que cometés el sacrilegi de parlar-li en català al seu entrenador quan me'l presentés (el qual porta més de 2 anys a catalunya). I com que vaig dir-li que li parlaria en català tant si li agradava com si no (argumentant a més que li faria un favor pq així aprendria una miqueta la llengua d'aquí...) em va dir que MAI aniria a veure-la competir. I això que no tenia intenció de que ell em parlés en català!! Només volia poder-lo parlar jo!!! Això és només un dels 2 o 3 casos que es donaven cada dia. Jo crec que els sociolingüístes l'haurien d'estudiar perquè és el model més flagrant d'autoodi. (I haurà gent que és molt pitjor però són castellanoparlants que no accepten el català. Ella és catalanoparlant)" La idea és que podriem fer una llista de situacions d'autoodi en les que ens hem trobat. No parlo de coses típiques (no per això menys greus) com parlar sempre en català però als restaurants parlar en castellà sinó de anècdotes que demostrin en quina greu situació ens trobem. Això servirà per conscienciar-nos de que la única pedagogia que hem d'anar a fer és a casa nostra COM HAN DE RESPECTAR AL MÓN EL CATALÀ SI NO EL RESPECTEM NI NOSALTRES MATEIXOS? Posaré una altra situació per començar el fil (aquesta noia és una mina inesgotable ): El cas es que un dia estava amb un amic seu que ha viscut sempre a barcelona que jo sàpiga, però que era castellanoparlant. Ell anava parlant en castella però jo quan li deia alguna cosa ho feia en català. La reacció de la meva exnovia va ser espectacular "Li estàs parlant en catalaaaa!!" (La cara és exactament la que va posar...). Ho va dir talment com si estigués fent alguna cosa de molt mal gust. Només perquè fos un skin espanyolista que tenia la intenció d'apallissarme des de que va saber que soc catalanista, li he de parlar en castella?¿? El més graciós de tot és que des d'aquell moment quan ell em parlava a mi ho feia en català Jo hui no tinc ganes de parlar dels meus casos, la família, els coneguts, etc, i sempre he suspitat que a molta gent li passa el mateix. Així que comentaré un cas d'autoodi que fa molt de mal a la vista: si entreu a http://www.llenguavalencianasi.com i agafeu l'opció de "valenciá" s'obre una altra finestreta amb el bonic lema: "Fora el valencià de les universitats valencianes!"
Se m'ha acudit una idea tonta mentre escrivia en un altre fil del fòrum. "Autoodi, autoodi.... molt trist... Només diré que la meva exnovia es atleta i em va dir (quan erem novios encara) que no volia que anés mai a veure-la a cap competició. Per què? Perquè no volia que cometés el sacrilegi de parlar-li en català al seu entrenador quan me'l presentés (el qual porta més de 2 anys a catalunya). I com que vaig dir-li que li parlaria en català tant si li agradava com si no (argumentant a més que li faria un favor pq així aprendria una miqueta la llengua d'aquí...) em va dir que MAI aniria a veure-la competir. I això que no tenia intenció de que ell em parlés en català!! Només volia poder-lo parlar jo!!! Això és només un dels 2 o 3 casos que es donaven cada dia. Jo crec que els sociolingüístes l'haurien d'estudiar perquè és el model més flagrant d'autoodi. (I haurà gent que és molt pitjor però són castellanoparlants que no accepten el català. Ella és catalanoparlant)" La idea és que podriem fer una llista de situacions d'autoodi en les que ens hem trobat. No parlo de coses típiques (no per això menys greus) com parlar sempre en català però als restaurants parlar en castellà sinó de anècdotes que demostrin en quina greu situació ens trobem. Això servirà per conscienciar-nos de que la única pedagogia que hem d'anar a fer és a casa nostra COM HAN DE RESPECTAR AL MÓN EL CATALÀ SI NO EL RESPECTEM NI NOSALTRES MATEIXOS? Posaré una altra situació per començar el fil (aquesta noia és una mina inesgotable ): El cas es que un dia estava amb un amic seu que ha viscut sempre a barcelona que jo sàpiga, però que era castellanoparlant. Ell anava parlant en castella però jo quan li deia alguna cosa ho feia en català. La reacció de la meva exnovia va ser espectacular "Li estàs parlant en catalaaaa!!" (La cara és exactament la que va posar...). Ho va dir talment com si estigués fent alguna cosa de molt mal gust. Només perquè fos un skin espanyolista que tenia la intenció d'apallissarme des de que va saber que soc catalanista, li he de parlar en castella?¿? El més graciós de tot és que des d'aquell moment quan ell em parlava a mi ho feia en català Jo solo ser un bon exemple de no-autoodi, és a dir, que parlo català a tothom a pertot. A part de a la feina. A la feina és difícil fer-ho, ja que molts no són catalanoparlants, ni l'entenen i per anar més ràpid i no entrabancar el funcionament... castellà Sí, molt trist per part meva. Aquí es podria dir des de fora que és això, autoodi, però no és el cas. Sempre he considerat que parlar català em donava cert prestigi que altres potser no tenien parlant castellà. Potser són imaginacions, és clar. Però hi ha una cosa que sempre havia tingut molt clara, i avui per avui me n'adono que s'està perdent. El català era la llengua VIP de Catalunya. Abans, que era la més parlada, també era la que donava prestigi. Parlar català i un bon català era senyal de nivell sociocultural mitjà o alt. A més, el català és la llengua de l'Administració, el català és la llengua de la televisió, de les entitats, de les escoles... Jo sempre he pensat que era, i continua essent, aquesta llengua de prestigi tan anhelada. Crec, emperò, que si continuem menystenint-nos, perdrà aquest estatus i llavors sí que haurem begut oli... Només ens falta creure'ns-ho i fer del català la llengua de pes a Catalunya... La resta vindrà per sí sola. Si us hi fixeu, encara queda gent que per dirigir-se a desconeguts ho fa en català tot i essent castellanoparlant en la majoria d'àmbits. I això m'agrada. És per això que encoratjo a tots els que estimem la llengua que ens creiem que és la llengua prestigiosa. Potser, i deixeu-me ser una mica supersticiós i topicista, té certs lligams la llengua amb l'estatus social. Pot sonar tan feixista com vulgueu, però crec que hi ha prou mostres que ho avalen. En el món universitari, polític, mèdic, civil, cultural, industrial... els alts càrrecs són en un 95% catalans (diferent és que el parlin...). És a dir, que el bacallà encara el tallen els catalans. I els de procedència castellana que hi han anat entrant paulatinament, tenen un català -la majoria- com si l'haguessin parlat de sempre. I no voldria semblar racista ni res per l'estil, però el dia que a les altes esferes comencin a entrar-hi castellanoparlants... ja l'hem ben fumuda. Llavors sí que no hi ha volta enrere... I, òbviament, no ho dic per res més enllà de la llengua... No se'm confongués, ara. Sóc conscient que aquest missatge pot provocar certs enfrontaments dialèctics, atès que hi ha punts que no queden excessivament ben resolts. Abans de titllar-me de nazi feixista, com al Molt Honorable, consulteu-me, per favor, els punts que us semblin més tèrbols... però no acuseu a la babalà! Precisament, els universitaris, metges, intelectuals... ho són, evidentment, perquè tenen un cert nivell cultural. I bona part de la gent amb un cert nivell cultural no li tindrà pas al·lèrgia al català sinó segurament tot el contrari, i els que no siguin obertament independentistes, com a mínim sí exigiran respecte per Catalunya i el català, precisament perquè tenen cultura i la sabran apreciar. Amb això et vull dir, que no cal que et preocupis gaire, o això penso jo; a més els intelectuals espanyolistes a mort (habitualment fanàtics que han crescut en vés a saber quin ambient), tenen tendència a anar a Madrid XD Justament és el que deia... que per als intel·lectuals i gent de pes social en resum, no em preocupen, de moment. El problema que hi veig és en el futur, que la vida intel·lectual catalana, a la vegada que la cultura, política i civil s'aniran castellanitzant. Els professors de la UPF de la meva facultat eren, la majoria, catalans, catalanistes i d'esquerres. Però començaven a aparèixer éssers comptats espanyolistes en tot el seu fervor. Recordo amargament quan vaig atrevir-me a escriure que per a mi el castellà era una llengua estrangera més (atès que fins als 8 o 9 anys vivia amb els ulls clucs a la situació i ni m'havia plantejat si es parlava pertot o no) i no us explico la seva reacció perquè vomitaria... En fi, compte amb la classe dicident, que els de Unió ja volen apropar-se al PP. Ai, Déu meu... i això només és un exemple! nan
Se m'ha acudit una idea tonta mentre escrivia en un altre fil del fòrum. "Autoodi, autoodi.... molt trist... Només diré que la meva exnovia es atleta i em va dir (quan erem novios encara) que no volia que anés mai a veure-la a cap competició. Per què? Perquè no volia que cometés el sacrilegi de parlar-li en català al seu entrenador quan me'l presentés (el qual porta més de 2 anys a catalunya). I com que vaig dir-li que li parlaria en català tant si li agradava com si no (argumentant a més que li faria un favor pq així aprendria una miqueta la llengua d'aquí...) em va dir que MAI aniria a veure-la competir. I això que no tenia intenció de que ell em parlés en català!! Només volia poder-lo parlar jo!!! Això és només un dels 2 o 3 casos que es donaven cada dia. Jo crec que els sociolingüístes l'haurien d'estudiar perquè és el model més flagrant d'autoodi. (I haurà gent que és molt pitjor però són castellanoparlants que no accepten el català. Ella és catalanoparlant)" La idea és que podriem fer una llista de situacions d'autoodi en les que ens hem trobat. No parlo de coses típiques (no per això menys greus) com parlar sempre en català però als restaurants parlar en castellà sinó de anècdotes que demostrin en quina greu situació ens trobem. Això servirà per conscienciar-nos de que la única pedagogia que hem d'anar a fer és a casa nostra COM HAN DE RESPECTAR AL MÓN EL CATALÀ SI NO EL RESPECTEM NI NOSALTRES MATEIXOS? Posaré una altra situació per començar el fil (aquesta noia és una mina inesgotable ): El cas es que un dia estava amb un amic seu que ha viscut sempre a barcelona que jo sàpiga, però que era castellanoparlant. Ell anava parlant en castella però jo quan li deia alguna cosa ho feia en català. La reacció de la meva exnovia va ser espectacular "Li estàs parlant en catalaaaa!!" (La cara és exactament la que va posar...). Ho va dir talment com si estigués fent alguna cosa de molt mal gust. Només perquè fos un skin espanyolista que tenia la intenció d'apallissarme des de que va saber que soc catalanista, li he de parlar en castella?¿? El més graciós de tot és que des d'aquell moment quan ell em parlava a mi ho feia en català Potser no t'has de preocupar del canvi d'idioma, sinó del canvi de xicota es broma !!!! Com ja he dit, es tracta de la meva ex xicota... PS: Novia és un castellanisme!!! ...per això mateix... (vull ser massa subtil de vegades...)
Se m'ha acudit una idea tonta mentre escrivia en un altre fil del fòrum. "Autoodi, autoodi.... molt trist... Només diré que la meva exnovia es atleta i em va dir (quan erem novios encara) que no volia que anés mai a veure-la a cap competició. Per què? Perquè no volia que cometés el sacrilegi de parlar-li en català al seu entrenador quan me'l presentés (el qual porta més de 2 anys a catalunya). I com que vaig dir-li que li parlaria en català tant si li agradava com si no (argumentant a més que li faria un favor pq així aprendria una miqueta la llengua d'aquí...) em va dir que MAI aniria a veure-la competir. I això que no tenia intenció de que ell em parlés en català!! Només volia poder-lo parlar jo!!! Això és només un dels 2 o 3 casos que es donaven cada dia. Jo crec que els sociolingüístes l'haurien d'estudiar perquè és el model més flagrant d'autoodi. (I haurà gent que és molt pitjor però són castellanoparlants que no accepten el català. Ella és catalanoparlant)" La idea és que podriem fer una llista de situacions d'autoodi en les que ens hem trobat. No parlo de coses típiques (no per això menys greus) com parlar sempre en català però als restaurants parlar en castellà sinó de anècdotes que demostrin en quina greu situació ens trobem. Això servirà per conscienciar-nos de que la única pedagogia que hem d'anar a fer és a casa nostra COM HAN DE RESPECTAR AL MÓN EL CATALÀ SI NO EL RESPECTEM NI NOSALTRES MATEIXOS? Posaré una altra situació per començar el fil (aquesta noia és una mina inesgotable ): El cas es que un dia estava amb un amic seu que ha viscut sempre a barcelona que jo sàpiga, però que era castellanoparlant. Ell anava parlant en castella però jo quan li deia alguna cosa ho feia en català. La reacció de la meva exnovia va ser espectacular "Li estàs parlant en catalaaaa!!" (La cara és exactament la que va posar...). Ho va dir talment com si estigués fent alguna cosa de molt mal gust. Només perquè fos un skin espanyolista que tenia la intenció d'apallissarme des de que va saber que soc catalanista, li he de parlar en castella?¿? El més graciós de tot és que des d'aquell moment quan ell em parlava a mi ho feia en català Si, aixó d'odiarse a un mateix es molt trist. Jo parlo el gallec a casa meva el català a qui em parla en català i si algú es dirigeix a mi en castellà dons en castellà li parlo. No comprenc com algú pot avergonyir-se de la seva heréncia cultural.. tant de bó sapigués parlar el vasc!!!
Que surti una col·lecció literària, i la seva imatge publicitària sigui un ruc, ja és lamentable; però que la col·lecció es promocioni "les millors obres de la literatura catalan", i al primer número hi surti el Buenfuente, és per plegar. I no entrem ja en el tema de per què s'han inclós traduccions de llibres escrits en castellà. Sí, jo també ho vaig pensar al veure l'anunci. Sí ha de ser el Buenafuente qui ens salvi el català estem arreglats Si!!! Totalment d'acord amb vosaltres! Ahir estava passejant pels carrers de L'escala i ho vaig veure i em vaig flipar molt! Què collons i tenen el cap aquesta gent? Que pot pensar una persona inculta? Que el Buenafuente és un gran escriptor? Que fort! Com a guionista no ho posaré amb qüestió però espero que no me'l comparin amb un Verdaguer! Com a guionista??? Et penses que els escriu ell els monòlegs? Ell simplement els intrepreta.
Que surti una col·lecció literària, i la seva imatge publicitària sigui un ruc, ja és lamentable; però que la col·lecció es promocioni "les millors obres de la literatura catalan", i al primer número hi surti el Buenfuente, és per plegar. I no entrem ja en el tema de per què s'han inclós traduccions de llibres escrits en castellà. Doncs sí, molt rucs. Ja és trist que els catalanistes vagin per modes que ni saben de què van, i que a sobre es fagin servir per a vendre llibres. De vegades fem llàstima, i nosaltres mateixos ens ho posem difícil... Estic d'acord amb les vostres observacions... però podria-ho arribar a comtar els forums oberts que s'acaba sempre atacant i "rajant" del pobre Buenafuente... Que per molt que el titlleu de Socialista, en els seus monòlegs sempre sha mostrat en contra de la politica Espanyolista. I sempre defenent la diferencia entre Catalans i els de la resta de l'estat. Deixeu en pau al pobre humorista! Contra els rucs perque n'hi ha massa. I perque promocionar literatura encara que sigui popular amb la imatge d'un ruc... es MOLT de rucs! (per cert que açò del ruc em sembla una bajanada tan grossa que la definiria com una rucada més gran que anar muntat en un ruc de fusta estirat per un peugeot a l'autopista) I coincideixo a dir que el Buenafuente es el ruc de les bastonades en tots els forums mes o menys nacionalistes i NO s'ho mereix. A veure, el paio fa monolegs, capta televidents en un català-catanyol (aprofito que estan de moda els guionets en açò de la denominació de llengues) que SI caldria controlar. Però senyors! La salsa del Buena és el gantxo expressiu que té! Els que no fan la feina són els seus guionistes que deriven a l'idioma aqueix del guionet i els corrctors que es deuen gratar la panxa mentre encenen un pitu amb un bitllet de 50 euros i el Buena va catanyolitzant el jovent! Gaticat x sempre.
Que surti una col·lecció literària, i la seva imatge publicitària sigui un ruc, ja és lamentable; però que la col·lecció es promocioni "les millors obres de la literatura catalan", i al primer número hi surti el Buenfuente, és per plegar. I no entrem ja en el tema de per què s'han inclós traduccions de llibres escrits en castellà. Noi, t'he de dir que vaig pensar el mateix que tu..., en buenafuente... casum l'olla!!
Que surti una col·lecció literària, i la seva imatge publicitària sigui un ruc, ja és lamentable; però que la col·lecció es promocioni "les millors obres de la literatura catalan", i al primer número hi surti el Buenfuente, és per plegar. I no entrem ja en el tema de per què s'han inclós traduccions de llibres escrits en castellà. Però has d'admetre que el diseny de les portades és maco.
Que surti una col·lecció literària, i la seva imatge publicitària sigui un ruc, ja és lamentable; però que la col·lecció es promocioni "les millors obres de la literatura catalan", i al primer número hi surti el Buenfuente, és per plegar. I no entrem ja en el tema de per què s'han inclós traduccions de llibres escrits en castellà. L'editor de Columna és el senyor Alzueta, no ens ha d'estranyar res d'aquest home. Suposo que al ser el primer número han intentat aprofitar la tirada "comercial" del Buenafuente. Ara, jo em congratulo que en el primer número també hi hagi el valencià Ferran Torrent, en uns moments com ara en que la literatura catalana és més centralista que mai, i noms com Enric Soria o Vicent Alonso a BCN no sonen per res. I si estirem una mica el fil, Columna és propietat de Planeta, és a dir, d'en Lara, propietari de LA RAZÓN. Però això són figues d'un altre paner. Que teniu en contra del buenafuente, ami hem pareix una gran persona que fa un `programa que ja ens agradaria que hi haguera un programa la meitat de la meitat de la meitat de UNA ALTRA COSA en canal 9, aixi que no es queixeu tant d'aquest home A vere jo al vere l'anunci vaig pensar exactament el que heu dit per aquí dalt. Nargo, ningú ha dit que estigue en contra del Buenafuente. A mi personalment m'agrada molt, sempre veig el seu programa, però em sembla patètic que califiquen els seus llibres de monòlegs de literatura.
Que surti una col·lecció literària, i la seva imatge publicitària sigui un ruc, ja és lamentable; però que la col·lecció es promocioni "les millors obres de la literatura catalan", i al primer número hi surti el Buenfuente, és per plegar. I no entrem ja en el tema de per què s'han inclós traduccions de llibres escrits en castellà. L'editor de Columna és el senyor Alzueta, no ens ha d'estranyar res d'aquest home. Suposo que al ser el primer número han intentat aprofitar la tirada "comercial" del Buenafuente. Ara, jo em congratulo que en el primer número també hi hagi el valencià Ferran Torrent, en uns moments com ara en que la literatura catalana és més centralista que mai, i noms com Enric Soria o Vicent Alonso a BCN no sonen per res. I si estirem una mica el fil, Columna és propietat de Planeta, és a dir, d'en Lara, propietari de LA RAZÓN. Però això són figues d'un altre paner. Que teniu en contra del buenafuente, ami hem pareix una gran persona que fa un `programa que ja ens agradaria que hi haguera un programa la meitat de la meitat de la meitat de UNA ALTRA COSA en canal 9, aixi que no es queixeu tant d'aquest home Amb tots els respectes, ja entenc que al PV us conformaríeu, en molts temes, amb la meitat del què tenim aquí, o fins i tot amb menys... Però aquí dalt les coses van per una altra banda i no podem consentir que un titella amb un sentit de l'humor tirant a tronat i desfassat ens espanyolitzi la tele per voler acontentar a quatre tunnejats que escolten els Estopa... Buenafuente a Canal 9!!! Salut
Que surti una col·lecció literària, i la seva imatge publicitària sigui un ruc, ja és lamentable; però que la col·lecció es promocioni "les millors obres de la literatura catalan", i al primer número hi surti el Buenfuente, és per plegar. I no entrem ja en el tema de per què s'han inclós traduccions de llibres escrits en castellà. L'editor de Columna és el senyor Alzueta, no ens ha d'estranyar res d'aquest home. Suposo que al ser el primer número han intentat aprofitar la tirada "comercial" del Buenafuente. Ara, jo em congratulo que en el primer número també hi hagi el valencià Ferran Torrent, en uns moments com ara en que la literatura catalana és més centralista que mai, i noms com Enric Soria o Vicent Alonso a BCN no sonen per res. I si estirem una mica el fil, Columna és propietat de Planeta, és a dir, d'en Lara, propietari de LA RAZÓN. Però això són figues d'un altre paner. tot queda a "casa"...
bones: desde aqui faig una crida a tots els usuaris del raco catala perque es fain usuaris del forum de www,canyacontraespanya.com i podran entrar en els sortetjos de cds,samaretas llibres etc etc donats per discograficas escriptors per a la web. la inscripcio no du mes de dos minuts i desde que estau inscrits podreu participar a tots els sortetjos que farem molt aviat a la web entreu al forum desde la plana principal de la web : www.canyacontraespanya.com Are tambe al forum es podem posar fotos ,acudits comics etc etc venga ens veim . i sort als sortetjos que farem Amb penjar-ho un sol cop ja ho hauriem vist. Mira que n'hi ha de pesadets, eh... Jo ja sóc soci. Tinc els drets, no? I, Yolanda , estic amb tu. Ara, desitjo que no arribis a fer-te massa exagerada amb els comentaris (ara mateix no ho ets). Sento, Endsi, però el marketinbg, un cop per setmana MÀXIM. No esperis obtenir més usuaris abusant, qui apreta l'accelerador s'estavella.
bones: desde aqui faig una crida a tots els usuaris del raco catala perque es fain usuaris del forum de www,canyacontraespanya.com i podran entrar en els sortetjos de cds,samaretas llibres etc etc donats per discograficas escriptors per a la web. la inscripcio no du mes de dos minuts i desde que estau inscrits podreu participar a tots els sortetjos que farem molt aviat a la web entreu al forum desde la plana principal de la web : www.canyacontraespanya.com Are tambe al forum es podem posar fotos ,acudits comics etc etc venga ens veim . i sort als sortetjos que farem "samaretas"? "sortetjos"?
Aquest tema ja va ser exposat en un altre fil, i vull posar un altre exemple d'estats independents amb situacions semblants a la nostra: Ucraïna. Ucraïna ha estat russificada des de fa quasi tants anys com els Països Catalans espanyolitzats i ara que és un estat independent té problemes per ucraïnitzar altra vegada el país. La llengua ucraïnesa no és geire parlada a les grans ciutats, ni en aquelles que majoritàriament eren ucraïnoparlants durant la Unió Soviètica (és a dir, hi ha hagut retrocés). Hem de reflexionar sobre això: quan assolim la independència la cultura i llengua catalanes no quedaran protegides automàticament. Us he fet un massa resumit resum d'aquest article en anglès (lectura molt recomanable) i que a més, inclou una cronologia de fets en contra i a favor de l'ucraïnès. Mireu-vos-el, crec que hi trobareu molts paral·lelismes amb la nostra situació. Sense deixar de pensar en la nostra difícil supervivència cultural i lingüística i els entrebancs que tindrem quan siguem independents, us tradueixo dos exemples positius (extrets del mateix article): "Després de la caiguda de l'imperi Austro-Hongarès el txec quasi no se sentia a Praga; i a la ciutat polonesa de Wroclaw, el llenguatge dominant no era el polonès, sinó l'alemany. Deu anys més tard, a les mateixes ciutats, la situació s'havia invertit" Fòrum sobre aquest tema Crec, emperò, que si mai poguéssim aconseguir aquesta fita inabastable, la Independència, les lleis empararien la protecció del català i la seva cultura. A més, és obvi que hi ha gent que parla el castellà perquè es pensen que muda o fa VIP... Per tant, aquests es passarien corrent al català... Santa paciència!
Aquest tema ja va ser exposat en un altre fil, i vull posar un altre exemple d'estats independents amb situacions semblants a la nostra: Ucraïna. Ucraïna ha estat russificada des de fa quasi tants anys com els Països Catalans espanyolitzats i ara que és un estat independent té problemes per ucraïnitzar altra vegada el país. La llengua ucraïnesa no és geire parlada a les grans ciutats, ni en aquelles que majoritàriament eren ucraïnoparlants durant la Unió Soviètica (és a dir, hi ha hagut retrocés). Hem de reflexionar sobre això: quan assolim la independència la cultura i llengua catalanes no quedaran protegides automàticament. Us he fet un massa resumit resum d'aquest article en anglès (lectura molt recomanable) i que a més, inclou una cronologia de fets en contra i a favor de l'ucraïnès. Mireu-vos-el, crec que hi trobareu molts paral·lelismes amb la nostra situació. Sense deixar de pensar en la nostra difícil supervivència cultural i lingüística i els entrebancs que tindrem quan siguem independents, us tradueixo dos exemples positius (extrets del mateix article): "Després de la caiguda de l'imperi Austro-Hongarès el txec quasi no se sentia a Praga; i a la ciutat polonesa de Wroclaw, el llenguatge dominant no era el polonès, sinó l'alemany. Deu anys més tard, a les mateixes ciutats, la situació s'havia invertit" Fòrum sobre aquest tema El que jo pens que aniria molt bé per augmentar la salut del català, seria fer campanyes de mental·lització de que s'ha de parlar el català a TOTHOM mentres siem als nostres territoris. (des dels que són reconeguts com per exemple Catalunya, fins els que no com per exemple el carxe). Aquestes classes de campanyes ens comencen a faltar, perquè molta gent no ho fa i posa excuses que no pot argumentar de cap manera... en resum: que ens fan falta campanyes de mentalització de l'us total del català als nostres territoris. I jo pens que si el català ha sobreviscut fins ara és perquè sempre s'ha parlat, dificil és mantenir viva una llengua que no es parla...
Aquest tema ja va ser exposat en un altre fil, i vull posar un altre exemple d'estats independents amb situacions semblants a la nostra: Ucraïna. Ucraïna ha estat russificada des de fa quasi tants anys com els Països Catalans espanyolitzats i ara que és un estat independent té problemes per ucraïnitzar altra vegada el país. La llengua ucraïnesa no és geire parlada a les grans ciutats, ni en aquelles que majoritàriament eren ucraïnoparlants durant la Unió Soviètica (és a dir, hi ha hagut retrocés). Hem de reflexionar sobre això: quan assolim la independència la cultura i llengua catalanes no quedaran protegides automàticament. Us he fet un massa resumit resum d'aquest article en anglès (lectura molt recomanable) i que a més, inclou una cronologia de fets en contra i a favor de l'ucraïnès. Mireu-vos-el, crec que hi trobareu molts paral·lelismes amb la nostra situació. Sense deixar de pensar en la nostra difícil supervivència cultural i lingüística i els entrebancs que tindrem quan siguem independents, us tradueixo dos exemples positius (extrets del mateix article): "Després de la caiguda de l'imperi Austro-Hongarès el txec quasi no se sentia a Praga; i a la ciutat polonesa de Wroclaw, el llenguatge dominant no era el polonès, sinó l'alemany. Deu anys més tard, a les mateixes ciutats, la situació s'havia invertit" Fòrum sobre aquest tema He estat llegint l'article que has adjuntat i m'ha semblat força interessant. Aquest és un tema que a mi també em preocupa, a vegades penso què em preocupa més si assolir la independència o bé salvar la llengua i cultura catalana. Però bé, aquest és un tema apart que ja he tractat en algun altre fòrum. Doncs bé, sobre el tema, crec que tens més raó que un sant dient que amb la independència no assegurem salvar la llengua i la cultura, tot i que com t'han dit disposes de molts més instruments, car ets un Estat, per a vetllar per la llengua. Suposo que dependria de si en la Constitució si posés només la llengua catalana oficial o també la del país veí. (malauradament sería aquesta darrera opció i com tots sabem els castellanoparlants no afluixen a l'hora d'imposar en tots els àmbits la seva llengua) Em fa molta ràbia veure països com Andorra, Irlanda,... on la seva llengua pròpia no se'n cuida ni Déu.XD. Això si, aconseguim la independència i ja ens en cuidarem de vetllar per ella, si es que quan l'aconseguim la llengua encara existeix, està clar.
Aquest tema ja va ser exposat en un altre fil, i vull posar un altre exemple d'estats independents amb situacions semblants a la nostra: Ucraïna. Ucraïna ha estat russificada des de fa quasi tants anys com els Països Catalans espanyolitzats i ara que és un estat independent té problemes per ucraïnitzar altra vegada el país. La llengua ucraïnesa no és geire parlada a les grans ciutats, ni en aquelles que majoritàriament eren ucraïnoparlants durant la Unió Soviètica (és a dir, hi ha hagut retrocés). Hem de reflexionar sobre això: quan assolim la independència la cultura i llengua catalanes no quedaran protegides automàticament. Us he fet un massa resumit resum d'aquest article en anglès (lectura molt recomanable) i que a més, inclou una cronologia de fets en contra i a favor de l'ucraïnès. Mireu-vos-el, crec que hi trobareu molts paral·lelismes amb la nostra situació. Sense deixar de pensar en la nostra difícil supervivència cultural i lingüística i els entrebancs que tindrem quan siguem independents, us tradueixo dos exemples positius (extrets del mateix article): "Després de la caiguda de l'imperi Austro-Hongarès el txec quasi no se sentia a Praga; i a la ciutat polonesa de Wroclaw, el llenguatge dominant no era el polonès, sinó l'alemany. Deu anys més tard, a les mateixes ciutats, la situació s'havia invertit" Fòrum sobre aquest tema Bé... diuen que els diners tampoc fan la felicitat, però que bé hi ajuden. Amb la independència passa una mica el mateix. No és la solució a tots els mals, certament... però és una gran ajuda. A part, requereix la voluntat del poble, de voler defensar la seva culutra, la seva llengua, les seves tradicions, etc. En tot cas, en aquest aspecte almenys, sóc optimista. Jo crec en la gent d'aquesta terra! Deixem no estar d’acord amb tu. Hugo diu: (...) requereix la voluntat del poble, de voler defensar la seva culutra, la seva llengua, les seves tradicions, etc (...) Jo crec, bé, n’estic convençut i n’hi ha "força" de proves, que la societat, en general i majoritàriament, es manipulable. Amb un bon pla de desinformació es pot canviar la voluntat i els hàbits de la majoria a totes les societats. Un bon exemple el trobes a Catalunya, on hi ha força gent que simplement es creu molt més la televisió que fets històrics contrastats i provats. Escric fent referència a la llengua i a la nostra realitat nacional, entre d’altres fets. Si fossin independents, amb un bon pla manipulador, amb un parell de dies tenim a tot Catalunya xerrant català. Es clar que això no seria democràtic, no seria ètic ni tampoc seria just.
Aquest tema ja va ser exposat en un altre fil, i vull posar un altre exemple d'estats independents amb situacions semblants a la nostra: Ucraïna. Ucraïna ha estat russificada des de fa quasi tants anys com els Països Catalans espanyolitzats i ara que és un estat independent té problemes per ucraïnitzar altra vegada el país. La llengua ucraïnesa no és geire parlada a les grans ciutats, ni en aquelles que majoritàriament eren ucraïnoparlants durant la Unió Soviètica (és a dir, hi ha hagut retrocés). Hem de reflexionar sobre això: quan assolim la independència la cultura i llengua catalanes no quedaran protegides automàticament. Us he fet un massa resumit resum d'aquest article en anglès (lectura molt recomanable) i que a més, inclou una cronologia de fets en contra i a favor de l'ucraïnès. Mireu-vos-el, crec que hi trobareu molts paral·lelismes amb la nostra situació. Sense deixar de pensar en la nostra difícil supervivència cultural i lingüística i els entrebancs que tindrem quan siguem independents, us tradueixo dos exemples positius (extrets del mateix article): "Després de la caiguda de l'imperi Austro-Hongarès el txec quasi no se sentia a Praga; i a la ciutat polonesa de Wroclaw, el llenguatge dominant no era el polonès, sinó l'alemany. Deu anys més tard, a les mateixes ciutats, la situació s'havia invertit" Fòrum sobre aquest tema Víctor Alexandre i Núria Cadenas diuen el mateix que jo: la independència no farà res si no tenim clara la nostra identitat, i sabem lluitar per ella. Ells tenen l'exèrcit nosaltres la justícia, per dir-ho així. Tenim que posar-hi colzes i lluitar. Desgraciadament a cada cinc carrers trobem alguna botiga amb rètols en castellà, cotxes amb el toro d'Osborne... viure sentint-se plenament en català i sense impediments en contra és impossible, els impediments estan i com que als espanyols els està la mar de bé, perquè volen la SEVA identitat, doncs fomut Jo, malgrat tot, seguiré escrivint en català. La Stoa sempre tindrà articles constants... però mai arribaré a un article diari sense el vostre ajut . Us veniu ? www.cromelnordic.org
Aquest tema ja va ser exposat en un altre fil, i vull posar un altre exemple d'estats independents amb situacions semblants a la nostra: Ucraïna. Ucraïna ha estat russificada des de fa quasi tants anys com els Països Catalans espanyolitzats i ara que és un estat independent té problemes per ucraïnitzar altra vegada el país. La llengua ucraïnesa no és geire parlada a les grans ciutats, ni en aquelles que majoritàriament eren ucraïnoparlants durant la Unió Soviètica (és a dir, hi ha hagut retrocés). Hem de reflexionar sobre això: quan assolim la independència la cultura i llengua catalanes no quedaran protegides automàticament. Us he fet un massa resumit resum d'aquest article en anglès (lectura molt recomanable) i que a més, inclou una cronologia de fets en contra i a favor de l'ucraïnès. Mireu-vos-el, crec que hi trobareu molts paral·lelismes amb la nostra situació. Sense deixar de pensar en la nostra difícil supervivència cultural i lingüística i els entrebancs que tindrem quan siguem independents, us tradueixo dos exemples positius (extrets del mateix article): "Després de la caiguda de l'imperi Austro-Hongarès el txec quasi no se sentia a Praga; i a la ciutat polonesa de Wroclaw, el llenguatge dominant no era el polonès, sinó l'alemany. Deu anys més tard, a les mateixes ciutats, la situació s'havia invertit" Fòrum sobre aquest tema El cas d'Ucraïna no és pas l'únic a Europa (i, segurament, a la resta del Món n'hi haurà un gavadal més, de casos com aquests). Mirem, si no, la situació del gaèlic a Irlanda, que en tots aquests anys d'independència no ha parat d'empitjorar. El que també és cert és que amb un Estat propi al darrere, tindríem molts més recursos per protegir la nostra llengua. Seríem completament lliures per fer lleis que en promoguessin l'ús, sense estar mirant de reüll cap a on tots ja sabem, per veure si s'emprenyen o no. Tindríem la possibilitat d'oferir als immigrants una integració plena (i en català), com a qualsevol país normal. La nostra llengua seria, ara sí, reconeguda de facto com a llengua de treball de la UE quan en fóssim membres. I els nostres drets lingüístics deixarien de ser trepitjats per dependentes insolents que creuen que el català només serveix per parlar amb els gossos, per posar un exemple qualsevol. EmulatorQ, de recursos per defensar el català, n'hi hauria molts si tinguessim un estat propi, i de recursos per defensar el català ja n'hi ha actualment alguns, suficients o no, que no s'utilitzen. El problema no és potser tant l'existència o inexistència de recursos, sinó la voluntat i sacrifici (o la inexistència d'aquesta voluntat i sacrifici) per utilitzar aquests recursos. HI ha molta gent que amb un sou, un sofà calent i una tele privada en tenen bastant. Tot i així, aquesta gent podria fer algunes coses per defensar la nostra identitat. Seria una bona idea fer una enquesta per preguntar coses com "Tu vas al Correllengua?", "Tu mires sovint TV3?", "Tu escoltes i/o compres música en català?", "Voldries que enviessim una queixa a les discos perquè hi pasessin més rock en català?", etcetra. Ja veuríem com el català no està tant en desús com diem, però possiblement també veuríem com la gent (és a dir, els 10 milions, o 6, com volgueu) no reacciona prou, vaja, que no es mullen. Aquí queda aquesta reflexió. Salut, usuaris.
Aquest tema ja va ser exposat en un altre fil, i vull posar un altre exemple d'estats independents amb situacions semblants a la nostra: Ucraïna. Ucraïna ha estat russificada des de fa quasi tants anys com els Països Catalans espanyolitzats i ara que és un estat independent té problemes per ucraïnitzar altra vegada el país. La llengua ucraïnesa no és geire parlada a les grans ciutats, ni en aquelles que majoritàriament eren ucraïnoparlants durant la Unió Soviètica (és a dir, hi ha hagut retrocés). Hem de reflexionar sobre això: quan assolim la independència la cultura i llengua catalanes no quedaran protegides automàticament. Us he fet un massa resumit resum d'aquest article en anglès (lectura molt recomanable) i que a més, inclou una cronologia de fets en contra i a favor de l'ucraïnès. Mireu-vos-el, crec que hi trobareu molts paral·lelismes amb la nostra situació. Sense deixar de pensar en la nostra difícil supervivència cultural i lingüística i els entrebancs que tindrem quan siguem independents, us tradueixo dos exemples positius (extrets del mateix article): "Després de la caiguda de l'imperi Austro-Hongarès el txec quasi no se sentia a Praga; i a la ciutat polonesa de Wroclaw, el llenguatge dominant no era el polonès, sinó l'alemany. Deu anys més tard, a les mateixes ciutats, la situació s'havia invertit" Fòrum sobre aquest tema Només cal mirar a Andorra, la llengua allà recula com a tot arreu.
Aquest tema ja va ser exposat en un altre fil, i vull posar un altre exemple d'estats independents amb situacions semblants a la nostra: Ucraïna. Ucraïna ha estat russificada des de fa quasi tants anys com els Països Catalans espanyolitzats i ara que és un estat independent té problemes per ucraïnitzar altra vegada el país. La llengua ucraïnesa no és geire parlada a les grans ciutats, ni en aquelles que majoritàriament eren ucraïnoparlants durant la Unió Soviètica (és a dir, hi ha hagut retrocés). Hem de reflexionar sobre això: quan assolim la independència la cultura i llengua catalanes no quedaran protegides automàticament. Us he fet un massa resumit resum d'aquest article en anglès (lectura molt recomanable) i que a més, inclou una cronologia de fets en contra i a favor de l'ucraïnès. Mireu-vos-el, crec que hi trobareu molts paral·lelismes amb la nostra situació. Sense deixar de pensar en la nostra difícil supervivència cultural i lingüística i els entrebancs que tindrem quan siguem independents, us tradueixo dos exemples positius (extrets del mateix article): "Després de la caiguda de l'imperi Austro-Hongarès el txec quasi no se sentia a Praga; i a la ciutat polonesa de Wroclaw, el llenguatge dominant no era el polonès, sinó l'alemany. Deu anys més tard, a les mateixes ciutats, la situació s'havia invertit" Fòrum sobre aquest tema Jo discrepo de tots vosaltres, la veritat. Crec que la independencia si que garantiria a Catalunya la continuitat i l'us de la llengua. Hi ha una diferencia molt gran entre els països que dieu (Ucraïna i Irlanda) i els PPCC, que és que en aquests països, quan es van independitzar, la seva llengua estava mig morta, i ja poc es podia fer per recuperar-la, i fins i tot ja ni es van molestar en fer grans plans de recuperació. El cas d'Andorra ve a que són un país petit, i mooolt turistic (sobretot a l'hibern), i per tant, al conviure amb tants francesos i castellans, que no tenen consideració per aquest petit estat (i que a sobre alguns encara es creuen que Andorra és Espanya), juntament amb la "colonització" de castellanoparlants que s'han establit al coprincipat, han fet degenerar la llengua. En canvi a Catalunya (Principat) encara la parla més del 50%, i per tant amb una oficialitat única del català, juntament amb la independencia, la llengua es salvaria, ja que les noves generacions comensarien a estudiar únicament en català. I el castellà quedaria recluit com a llengua estrangera que només estudiarien els fills de castellanoparlants, i quedaria recluida a catalunya com a llengua familiar per aquestes famílies. Potser sóc molt optimista, però jo crec que la independencia ens garanteix un futur per al Català. Ahir vaig anar a una interessant conferència de l'Hector Lopez Bofill, La seva opinió és que per questions legalistes( respecte a les minories) en un proces democratic d'indepèndencia tindrem que acceptar el bilenguisme. Us enganxo l'article del punt d'avui sobre aquesta conferencia: El jurista López Bofill entén que un «no» a la Constitució europea és el primer pas cap a la independència El professor de dret constitucional planteja accelerar els processos sobiranistes SALVADOR GARCIA-ARBOS . Girona El primer pas cap a la sobirania de Catalunya és votar «no» a la Constitució europea i obrir el diàleg directe amb Europa, europeïtzar el debat polític a Catalunya. Les afirmacions són del professor de dret constitucional Hèctor López Bofill, que ahir va pronunciar la conferència La viabilitat de la sobirania de Catalunya , dins les Jornades contra el Desequilibri organitzades per la secció local d'ERC a Girona. Les jornades les clou demà Josep Huguet, portaveu adjunt del grup d'ERC al Parlament. El jurista i escriptor, autor de l'èxit de vendes La independència i la realitat. Bases per a la sobirania de Catalunya és optimista, però només a curt termini. «Aviat és possible. Ara sortiria que sí en el referèndum. A llarg termini sóc pessimista», va assegurar el professor de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra. Creu que el catalanisme polític camina cap al sobiranisme i que aquesta idea és avui transversal en moltes forces polítiques. Però hi veu un perill: el PP ja no és al govern i el PSC ha començat a posar obstacles al procés de sobirania. «Amb el PP al govern, els quadres catalanistes del PSC s'haurien alineat amb les tesis sobiranistes. Ara estan desconstruint, amb la dialèctica del mestissatge i del cosmopolitisme, tots els ressorts que hi havia, ja que CiU no va fer res i prova d'això és que ara tot s'estigui desmuntant tan fàcilment.» López Bofill alerta que només és possible la independència per a Catalunya, però no pas per a tots els Països Catalans. No pensa que la seva idea sigui segregadora, perquè ara mateix els Països Catalans ja estan dividits, només pel costat espanyol, en tres comunitats autònomes. Opina que la independència de Catalunya només serà viable amb una protecció cap a les minories. És a dir, segons ell, lluny de posar fi al bilingüisme, s'ha de mantenir i considerar-lo un element de respecte a les minories. López Bofill propugna desterrar la idea que una Catalunya fora d'Espanya implica quedar fora d'Europa: «D'acord amb la UE, Europa no tindria cap més remei que acceptar Catalunya com a membre de ple dret.» Treu importància al fet que ara es vulgui fer entrar en contradicció l'europeisme històric de Catalunya i el «no» a la Constitució europea d'ERC i, força probablement, de CiU. «No és una qüestió de matís, sinó de supervivència. La Constitució europea nega l'existència de Catalunya i només existirà si tenim un estat sobirà.» En la conferència va aprofitar per ridiculitzar el federalis me que proposa el PSC: «El federalisme implica ser sobirans per integrar-s'hi, perquè ens hem de federar entre iguals. Pel mateix preu, la independència.» La seva opinió és que per questions legalistes( respecte a les minories) en un proces democratic d'indepèndencia tindrem que acceptar el bilenguisme. Quan vaig escriure el missatge inicial, vaig pensar en això i no crec que sigui una bona solució. Que una llengua no sigui oficial no vol dir que no es pugui ensenyar a les escoles ni que la gent no la pugui fer servir. Si mai assolim la independència serà un moment històric per establir el català com a única llengua oficial i, de mica en mica, que vagi guanyant prestigi i tingui bona imatge a dins i a fora de casa nostra. Si no ho fem, podem perpetuar la situació actual o allargar l'agonia de la llengua. Opina que la independència de Catalunya només serà viable amb una protecció cap a les minories. És a dir, segons ell, lluny de posar fi al bilingüisme, s'ha de mantenir i considerar-lo un element de respecte a les minories. Si es refereix al castellà, dubto que siguin minories: són una part molt important de la població, molts dels quals mai se sentiràn catalans ni pralaran català. No podem menysprear aquesta gent (encara que ells sí que ho facin) però hem de tenir en compte que els seus descendents, crescuts a la Catalunya sobirana, seran plenament catalans i, per tant, tindran coneixença de la llengua catalana. Això pot sonar una mica fort, és a dir, com si estiguéssim fent al castellà allò que els castellans ens fan el català però hi ha una petita diferència: el català no és parlat enlloc més del món (ja ens entenem , tot i que algun dia -malauradament- això pugui esdevenir la crua realitat). En canvi el castellà és parlat a tota castella i a andalusia a la península, d'on és la llengua pròpia i no volem pas que hi renunciïn. Estic una mica espès, però espero que s'entengui la idea.
Aquest tema ja va ser exposat en un altre fil, i vull posar un altre exemple d'estats independents amb situacions semblants a la nostra: Ucraïna. Ucraïna ha estat russificada des de fa quasi tants anys com els Països Catalans espanyolitzats i ara que és un estat independent té problemes per ucraïnitzar altra vegada el país. La llengua ucraïnesa no és geire parlada a les grans ciutats, ni en aquelles que majoritàriament eren ucraïnoparlants durant la Unió Soviètica (és a dir, hi ha hagut retrocés). Hem de reflexionar sobre això: quan assolim la independència la cultura i llengua catalanes no quedaran protegides automàticament. Us he fet un massa resumit resum d'aquest article en anglès (lectura molt recomanable) i que a més, inclou una cronologia de fets en contra i a favor de l'ucraïnès. Mireu-vos-el, crec que hi trobareu molts paral·lelismes amb la nostra situació. Sense deixar de pensar en la nostra difícil supervivència cultural i lingüística i els entrebancs que tindrem quan siguem independents, us tradueixo dos exemples positius (extrets del mateix article): "Després de la caiguda de l'imperi Austro-Hongarès el txec quasi no se sentia a Praga; i a la ciutat polonesa de Wroclaw, el llenguatge dominant no era el polonès, sinó l'alemany. Deu anys més tard, a les mateixes ciutats, la situació s'havia invertit" Fòrum sobre aquest tema Amb el tema de la llengua no anem tan malament com Ucraïna o Irlanda. Si aquí el català té certs problemes d'ús social és fruit a la prohibició que va patir durant 40 anys i fruit també de les diferents lleis que arraconen la nostra llengua a la seva pròpia casa (el català és un dret, el castellà és un deure). Només aconseguint la paritat legal entre el català i el castellà, cosa que voldria dir que tothom estaria obligat a conèixer la llengua (ja no valdria l'excusa de certa gent de parlar en castellà quan l'altre no entén el català), cosa que implicaria que els productes i les botigues estarien etiquetades en català, que les pel·lícules estarien doblades... tot això de per si sol faria que si ara el català és la 1a llengua d'un 55% de la població, en els 5 primers anys d'independència l'ús pujaria fins un 70% o més (parlo en termes de Principat). Per diferenciar-nos de l'ucraïnès o el gaèlic, el català és una llengua ben codificada, moderna, viva, i és llengua d'alta cultura (vegem literatura, teatre, universitats...) les altres dues llengües no. El gaèlic ja estava pràcticament extingit al segle XIX, tenia uns percentatges de parlants tan baixos (i al mateix temps eren gent analfabeta, pobra i camperola aquells temps) que davant de l'anglès s'ha acabat de morir (avui la parla un 1'5% dels irlandesos, i encara perquè el govern paga els Gaeltacht, que són com reserves lingüístiques on els seus parlants cobren de l'estat per parlar el gaèlic). El cas ucraïnès és diferent, de fet l'ucraïnès i el seu veí el rus són llengües molt semblants (com el català i l'occità), doncs bé, davant la força del rus i la feblesa de l'ucraïnès (no era llengua de cultura, només era llengua vehicular entre les societats rurals), la teoria de l'evolució diu que les llengües més dèbils perdran parlants envers les llengües més fortes... Amb la independència hauríem d'acceptar el bilingüisme, per mi seria més produent, ja que la gran majoria castellanoparlant s'aniria passant al català de mica en mica. En canvi, si d'entrada els hi prohibim el castellà s'agafarem a la seva llengua i costarà molt treure-ls-hi. Mirem l'exemple de Finlàndia, on quan van esdevenir independents de Suècia van mantenir al suec com a llengua cooficial juntament amb el finès. Llavors el suec era molt parlat, ara en canvi, no arriba al 10% de parlants. Una cosa que potser no preneu en compte es el fet de QUAN s'ha aconseguit la independència. És cert que a Txèquia a Hongria a Finlàndia etc. la llengua estva reculant al temps de la independència però això va ser gairebé fa 100 anys quan ni hi havia les migracions bestials d'aquests últims anys (bé, només les típiques de poble a ciutat, que més aviat emfortia la llengua pròpia). Però que passa ara? A Catalunya, per exemple, recula la llengua a l'estil que passava a Praga o Budapest, on les llengues oficials eren el llatí i l'alemany, però un cop aconseguida la independència les oficials van ser el txec i l'hongarès. Els pocs immigrants no van tenir cap més remei que aprendre el que parlava tothom. Però ara què? A la Catalunya independent continuarem parlant castellà als immigrants perquè 'no hem de ser radicals'? o perquè 'els pobrets no saben català'? Com s'ha dit, és qüestió de MENTALITAT, la política ha d'arribar desprès. No cal posar-se nerviós comparant-nos amb Irlanda ni Ucraina. Catalunya té ja un nivell cultural, econòmic i d'influència al món molt gran i passaria com a Israel on amb 20 anys es va aconseguir que tothom parlés hebreu. Cal fer coses com les de la plataforma per la llengua (cartells, campanys, sensibilització...) P.d: el dia 21 d'octubre es fa una festa per rebre els ERASMUS a la UPF amb concerts molt interessants. Jo hi vaig anar l'any passat i hi havia un ambient increïble i els erasmus flipaven en colors. Us recomano que visitu la segïent pàgina i flipareu amb el que pensen de nosaltres. http://www.plataforma-llengua.org/pagina.php?id=91
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Hola i benvingut / benvinguda. D'entrada et diria que no et cal cap llibre ni cap curs ni res de res, perquè has escrit aquest missatge fent gala d'un català esplèndid, sense cap errada ni gramatical ni ortogràfica. Hi ha alguns llibres disponibles; probablement el més conegut és Digui digui, però també hi ha pàgines a Internet que poden ser-te útils. Aquí pots trobar un bon recull de verbs amb les seves formes més usuals. Hi ha també un curs de català, però es redueix a una lliçó formada per un petit diàleg... En canvi, el recull de verbs està molt bé. Les desinències verbals s'ajusten principalment al català de Barcelona, o sigui que seria desitjable que inclogués informació sobre més variants (valencià, balear...). Aquesta és una pàgina amb informació sobre gramàtica, bastant completa. Un cop més, basada en el català oriental. Espero que en tinguis prou amb tot això. Mentrestant... visita aquesta pàgina i llegeix els textos de la gent que hi participa. Aquí tots som mestres . Repeteixo, enhorabona pel teu excel·lent català. Als que porten quaranta anys a casa nostra i encara no saben dir ni "Bon dia" els hauria de caure la cara de vergonya en veure una actitud tan positiva com la teva . Editat al dia 06 de setembre del 2004, a les 22:28 Gràcies pels teus complerts sobre "el meu correctíssim català", però evidentment, sense haver estudiat mai català, no hagués pogut escriure'l tan correctament com ho he fet sense la magnífica ajuda d'un traductor com www.automatictrans.es , del qual vaig saber en "El Periódico de Catalunya", doncs aquest traductor és el que utilitzen per a l'edició en català. Per tant "hi ha truc". Així que per expressar-me en català fora de la meva casa si que necessito un bon llibre. Per cert, que el consell que em dónes sobre els cursos "Digui, Digui", és curiós però et diré que abans de llegir aquest missatge he trobat la pàgina web www.llibres.com, en la que parlen d'ells i m'he comprat el "Curs de català per a castellanoparlants" que crec que em serà de gran ajuda doncs s'ajusta a les meves necessitats d'aprenentatge. Espero que en un temps no superior a sis mesos pugui expressar-me en català de manera que no necessiti cap ajuda "externa". Gràcies a tots per la vostra ajuda i una forta abraçada.
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. hola madrid2012!! Enhora bona pel teu català!! està molt ben escrit.Casualment llegint una revista de VEU PRÒPIA apareixia un xic de Madrid deient que voldria fer amistats amb gent catalanoparlant...ets tú eixe xic?? En certa manera t'admire pel fet q hages escollit la nostra llengua per aprendre-la i espere que participes molt en esta pàgina.Com deia un company de forum, els q parlem català som molt agraits quan algu s'esforça per integrar-se en la nostra cultura i la nostra llengua...continua així compny de Madrid!! Ola amic!!!! No som els maiteixos....jo sóc aquell noi però ja de disset anys...i ara son els de veu pròpia els meus millor amics....una salutació beatriz@ edu.cat
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Benvingut Madrid 2012 podries explicar-nos aquesta simpatia per la nostra cultura? és que vaig conèixer un per festes de gràcia (la meva vila, barri de Barcelona) un noi de Madrid que simpatitzava amb la nostra causa... hi ha molta gent de Madrid que s'interessa per la nostra causa o cultura? Hola. La meva curiositat sobre el català es deu a la meva curiositat general per conèixer altres idiomes, crec que la comunicació entre les persones és fonamental per a l'entesa. El fet de voler aprendre català no significa que simpatitzi amb les vostres idees independentistes. Estic totalment d'acord que tingueu la vostra autonomia però dins de la resta d'Espanya doncs estic convençut que "la unió fa la força" i crec també que és possible l'entesa entre tots els pobles d'Espanya. Per això aquesta és una de les raons que m'impulsen a aprendre català, per poder comunicar-me amb vosaltres en la vostra pròpia llengua i intentar explicar que a Madrid la major part de la gent no odia a Catalunya, sinó que més aviat l'admira i respecta i volem que seguiu formant part d'Espanya amb les modificacions que calgui fer en la Constitució o en les lleis que siguin. Una cordial salutació. P.D.: No he estat mai a Catalunya però espero poder anar algun dia, m'agradaria molt. Jo també desitjo l'entesa entre els pobles d'Espanya. Però nosaltres no som un poble d'Espanya. Sobre les modificacions que calgui fer, seria eliminar tots els punts de la Constitució que fan relació a la unitat de la pàtria [espanyola], permetre referèndums i modificar totes les lleis referents a l'educació intoxicada sobre nosaltres que es reparteix per l'Estat. Bé, i suposo que alguna altra, les que calguin per aconseguir la independència. I seria un detall que un cop lliures el govern espanyol demanés disculpes al poble català per tots aquests anys de dominació i greuges. Tal com va fer fa uns anys el govern alemany amb la població de Gernika, que com suposo sabràs fou bombardejada pels alemanys. Però vaja això suposo deu ser demanar molt perquè a Gernika encara esperen disculpes del govern espanyol... Tot i així no dubtis en demostrar-nos el teu punt de vista i intentar "convence'ns" de quin és el camí, però compte! nosaltres intentarem fer el mateix amb tu! Ah!, i benvingut és clar!
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Benvingut Madrid 2012 podries explicar-nos aquesta simpatia per la nostra cultura? és que vaig conèixer un per festes de gràcia (la meva vila, barri de Barcelona) un noi de Madrid que simpatitzava amb la nostra causa... hi ha molta gent de Madrid que s'interessa per la nostra causa o cultura? Hola. La meva curiositat sobre el català es deu a la meva curiositat general per conèixer altres idiomes, crec que la comunicació entre les persones és fonamental per a l'entesa. El fet de voler aprendre català no significa que simpatitzi amb les vostres idees independentistes. Estic totalment d'acord que tingueu la vostra autonomia però dins de la resta d'Espanya doncs estic convençut que "la unió fa la força" i crec també que és possible l'entesa entre tots els pobles d'Espanya. Per això aquesta és una de les raons que m'impulsen a aprendre català, per poder comunicar-me amb vosaltres en la vostra pròpia llengua i intentar explicar que a Madrid la major part de la gent no odia a Catalunya, sinó que més aviat l'admira i respecta i volem que seguiu formant part d'Espanya amb les modificacions que calgui fer en la Constitució o en les lleis que siguin. Una cordial salutació. P.D.: No he estat mai a Catalunya però espero poder anar algun dia, m'agradaria molt. Felicitats pel teu esforç i per la teva sensibilitat. Més amunt ja t'han informat sobre recursos per aprendre català; la xarxa n'és plena. Pots anar a www.nosaltres.com i també trobaràs absolutament de tot: llengua, literatura, art ... I bé, jo sí que sóc independentista, no pas perquè sigui especialment patriota ni nacionalista, sinó només perquè el meu país no és independent i m'estimaria més que ho fos. Amb això, crec que ni jo ni la majoria de la gent que sovintegem el xat, no ens diferenciem pas gaire de la resta d'éssers humans. No som espanyols. Si tu, des del respecte i la consideració ens hi consideres, bé tampoc no hi fa res, no ens emprenyarem pas. I em sap greu dir-t'ho, però això de la lliga ho teniu, com diem al meu poble, més negre que el brou de gallina vella. Tant negre com n' Eto'o i en Ronaldinho plegats.
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Jo també et dono la benvinguda. Primer de tot agrairte el respecte i l'interés que tens per la llengua catalana, és digne d'admirar. Per altra banda yo tampoc et puc ajudar molt en això d'aprendre el català, però si que et puc donar qualque consell... 1. Llegeix llibres en català... al principi no entendràs res, però t'asseguro que ajuda molt. 2. Si visites un fòrum en català intenta escriure en català (com ja has fet ) sense por a equivocar-te, que si hi ha faltes molt grosse t'ho diran, i dels errors se'n aprèn molt. 3. Si pots, com ja ha dit un company de més adalt, ves a viure un temps a qualque lloc dels Països Catalans on el català gaudeixi d'un bon estat de salut. 4. No toblidis el... 'Parla'm en català si us plau!' hehe Vagi bé.
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. No és per tocar els cullons, però em costa molt de creure'm que aquest noi sigui Madrileny!! Tot i així: Benvingut siguis a xat!! Però deixe'm dubtar: escrius massa bé el català i una altre coseta que s'et ha escapat: Els teclats d'ordenador que es venen fora de Catalunya, no contenen la lletra Ç. I tu has escrit esforç al final de tot. Deu ser una conya... Hola. Poses en dubte que sigui de Madrid?, doncs no tinguis dubtes perquè sóc de Madrid i a més "molt Madridista" (guanyarem la lliga segur), el fet d'escriure tan correctament el català és gràcies a www.automatictrans.es , un perfecte traductor que també utilitzen en "El Periódico de Catalunya". D'altra banda el fet que vulgui aprendre català no significa de cap manera que "simpatitzi" amb les vostres idees independentistes, ni de bon tros, es deu únicament a la meva curiositat per conèixer altres idiomes (anglès, francès,...etc). I quant al que dius sobre el teclat d'ordinador i la lletra "[ç]" no és veritat, tots els teclats que jo he vist contenen la lletra "[ç]" doncs no només l'alfabet català la té, sinó que a més l'idioma francès també. I per acomiadar-me un desig de bona voluntat: "Feliç any Blanco" (guanyarem segur, t'ho juro per les botes de Figo)
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. No és per tocar els cullons, però em costa molt de creure'm que aquest noi sigui Madrileny!! Tot i així: Benvingut siguis a xat!! Però deixe'm dubtar: escrius massa bé el català i una altre coseta que s'et ha escapat: Els teclats d'ordenador que es venen fora de Catalunya, no contenen la lletra Ç. I tu has escrit esforç al final de tot. Deu ser una conya... Si no ho tinc entàs malament, a Portugal s'utilitza el mateix teclat que a la resta de la península ja que utilitzen també la ce trencada. D'altra banda, no dubto que en d'altres països utilitzin el mateix model de teclat, però varia segons l'idioma, ja que per exemple el teclat italià enlloc de les tecles dels accents té tecles amb la lletra i l'accent posat (reduïnt les polsacions de dues a una per les lletres amb accent) i en canvi els idiomes que no utilitzen cap símbol extraalfabètic (llegeixi's: anglès) tenen algunes tecles (per exemple, l'arrova) molt més accessibles.
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. No és per ofendre't, però tots els teclats d'Espanya tenen la lletra Ç, el català no és l'única llengua amb aquesta lletra... espero que no et duguis una gran decepció... Que el teu teclat té Ñ? PD: En Madrid molta gent dóna suport la cultura catalana, però molt poca (o ningú) dóna suport la independència i es rie (amb raó) quan dieu que ens pagueu el menjar
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Hola noi!!! Jo tambè sóc de Madrid, d'Alcobendas. Jo he après amb coses a l'abast a la xarxa d'internet.Tambè amb els llibres dels telefóns mòbils i d'aquesta mena segueixo. Hi ha gent usuari ara que em dona suport per seguir. Però no nomes et restes amb la llengua pren la seva història, el per què demoltes coses...seriosament et dic que reailment porás veure q castella ha estat una merda de cultura perque ha esmicolat les altres cultures, em fa vergonya dir que sóc de castella per tot el dany que hem fet a loa resta. Vinga una salutació d'un noi de disset anys madrileny!! Hola. En primer lloc no sé per què dius que et dóna vergonya ser castellà. El fet de voler conèixer altres cultures no significa de cap manera haver d'avergonyir-se de la teva pròpia. Jo sí estic orgullós, primer de ser madrileny, després de ser castellà i per descomptat de ser espanyol. M'interessen altres cultures perquè considero que ser ciutadà del món significa un enriquiment a tots els nivells. Totes les cultures són enriquidores, cap és millor que les altres, totes constitueixen un gran patrimoni que cal conservar i intentar millorar. No s'ha de fer pàtria atacant a la resta, sinó més aviat oferint el que té de millor cadascun. Bo, que m'estic allargant molt, pensa detingudament en el que he dit i veuràs que tinc part de raó. Una salutació cordial. Madrid2012, ves amb compte que per aquí volten alguns que s'esgarrifen només de llegir les paraules "ciutadà del món". Jo en sóc un, i per això no estic orgullós d'haver nascut o de viure enlloc. Salut. De ben segur que pels seus verals n'hi ha força més que se n'esgarrifen. Jo també sóc ciutadà del Món. Però per ser-ne no em cal pas deixar de ser català ni em cal ser espanyol, perquè si sóc ciutadà del Món és perquè he nascut a un indret d'aquest món anomenat Catalunya. I no per ser ciutadà del món la vull veure sotmesa. Sí, que si un és espanyol és ciutadà del món, ara si simpatitzes o ets independentista.. no res, ets nacionalista. Apart de tenir el teu poble oprimit t'insulten o algu..
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Hola noi!!! Jo tambè sóc de Madrid, d'Alcobendas. Jo he après amb coses a l'abast a la xarxa d'internet.Tambè amb els llibres dels telefóns mòbils i d'aquesta mena segueixo. Hi ha gent usuari ara que em dona suport per seguir. Però no nomes et restes amb la llengua pren la seva història, el per què demoltes coses...seriosament et dic que reailment porás veure q castella ha estat una merda de cultura perque ha esmicolat les altres cultures, em fa vergonya dir que sóc de castella per tot el dany que hem fet a loa resta. Vinga una salutació d'un noi de disset anys madrileny!! Hola. En primer lloc no sé per què dius que et dóna vergonya ser castellà. El fet de voler conèixer altres cultures no significa de cap manera haver d'avergonyir-se de la teva pròpia. Jo sí estic orgullós, primer de ser madrileny, després de ser castellà i per descomptat de ser espanyol. M'interessen altres cultures perquè considero que ser ciutadà del món significa un enriquiment a tots els nivells. Totes les cultures són enriquidores, cap és millor que les altres, totes constitueixen un gran patrimoni que cal conservar i intentar millorar. No s'ha de fer pàtria atacant a la resta, sinó més aviat oferint el que té de millor cadascun. Bo, que m'estic allargant molt, pensa detingudament en el que he dit i veuràs que tinc part de raó. Una salutació cordial. Madrid2012, ves amb compte que per aquí volten alguns que s'esgarrifen només de llegir les paraules "ciutadà del món". Jo en sóc un, i per això no estic orgullós d'haver nascut o de viure enlloc. Salut. Jajaja Soledad , jo sóc un d'aquests que se'm posen els pèls de punta quan sento a dir frases com: "sóc ciutadà del món". Els catalans, si no te'n havies adonat, també som d'aquest món (no som de Mart...¬¬'). Jo estic orgullós de ser català, encara que això no vol dir que pensi que siguem superiors ni inferiors respecte a cap altre poble o nació d'aquest món. Cadascú és com és, ni millors ni pitjors, diferents. Aquesta és la gràcia d'aquest planeta, la seva diversitat de pobles, idiomes, cultures... Soledad espero que com a minim siguis concient que el fet casual d'haver nascut dins dels Països Catalans, t'ha donat una cultura pròpia, una llengua, que a la vegada és una forma de veure el món, unes arrels etc Molts cops penso que hi ha gent que diu que és "ciutadà/ana del món" per no dir que és espanyola... almenys això és el que m'ha semblat a mi, quan he preguntat a alguna persona pq no parlava mai en català... i ella m'ha contestat "no seas nacionalista, las lenguas son para entenderse, yo soy ciudadana del mundo, me gusta mucho el catalan, pero me expreso mejor con el castellano.. no te tienes que cerrar siempre con el catalán...hay otros mundos aparte de los Països Catalans....bla bla bla bla" Montaq, no poso en dubte que tu et consideris un ciutadà del món i que així mateix ho siguis.Però aqui he de donar la raó an en Grinfild: quan sento q algú ho diu el primer que penso "un espanyol" i quan sento "las lenguas sólo son un vehiculo de comunicación, q más da en q hablamos?" penso "sí, pero en castellà,oi?"... Em molestaré en seguir responent perquè crec q per tots els teus comentaris al xat, tu realment t'hi creus i no ets com he generalitzat, segurament cagant-la.... Així doncs, jo també em considero ciutadà del món però si he de definir les meves arrels, la meva cultura només em ve al cap la cultura catalana, no crec que hi hagi ningú q ho posi en dubte. Això de ser ciutadà del món suposo que és quelcom similar a l'internacionalisme, a les relacions lliures dels pobles perquè no crec que vagi pel camí d'un món globalitzat sabent el teu historial d'opinions( qui vol un món globalitzat? eliminem les particularitats de cada poble? anglès i McDonald's?...) . Llavors, creuras en la lliure relació entre pobles lliures. Podem discutir llavors si el poble català no existeix i és simplement l'espanyol. D'entrada ja et dic NO. Insisteixo en el q he dit al primer parragraf: certament tinc molts perjudicis amb la frase "ciutadà del món" perquè a Catalunya l'utilitzen espanyols disfressats...estic tornant a generalitzar massa, ho sé... Doncs jo no vaig neixer als Països Catalans ni molt menys em considero espanyol: vaig neixer a Mèxic i vaig venir (em van portar) a viure aqui als setze anys. La veritat és que ja no em sento mexicà, estic molt deslligat del païs, però, encara que m'agrada molt viure aqui, tampoc no em sento català. No ho puc evitar, no m'en sento, no m'identifico amb moltes coses que dieu per aquí, no m'agrada la sardana, no m'agrada la butifarra (encara que m'agraden molt els calçots i el fuet) i no odio els espanyols ni els francesos. Potser sóc un dels famosos "colonitzadors" que tant de mal fan al vostre país. Qui ho sap. Si interpreteu les meves paraules com a una crítica a l'independentisme, us equivoqueu radicalment. No tinc res contra l'independentisme, ni contra la defensa de la cultura d'un païs sense estat. Ans al contrari. Entenc perfectament que molts de vosaltres no us sentiu espanyols i que vulgueu prendre les vostres pròpies decisions i administrar els vostres impostos sense demanar permís a Madrid. Ho entenc perfectament. Només estic en contra dels que consideren que tothom que viu a un territori determinat ha de pensar el mateix, sentir el mateix, opinar el mateix, per ser un "bon ciutadà" d'aquell territori. De fet, amb les meves paraules volia dir que no considero que Madrid2012 sigui un autèntic "ciutadà del món", perquè diu que està orgullós de ser madrileny, castellà i espanyol. Jo no entenc aquests sentiments. Neixes on neixes, és un fet fortuit, no ho esculls. Tampoc no és cap mèrit. No entenc que algú pugui estar orgullós d'això. Bé, ja he parlat e tot això a altres fils, i ja m'han posat a parir moltes vegades. Però bé, són "gajes del oficio" (algú em pot dir, per cert, si hi ha una expressió catalana equivalent? gràcies). Salut. Editat al dia 09 de setembre del 2004, a les 11:26 Doncs què vols que et digui, o potser no ens expliquem prou bé o no és que no se'ns entén bé. Parlant per mi. Tot i que em sento català tampoc m'agrada la sardana, ni les mongetes seques, i el fuet de Vic és ben dolent, tampoc odio els espanyols ni els francesos (tot i que rebutjo llurs actituds incloents i impositives). Precisament trobo horrible que tothom pensi el mateix, m'agrada la diversitat d'opinions, i m'agrada contrastar-les. Em repugna que a vegades dins l'independentisme tot sigui monolític i preponderi sempre la mateixa ideologia (en general ultraesquerranosa): des d'aquest punt de vista jo em sentor rebutjar dins de molts sectors independentistes. Jo només sóc independentista perquè crec que la nostra història dins d'Espanya no ha funcionat, i com que no ha funcionat no cal donar-li més voltes i que cadascú se'n vagi pel seu cantó, nosaltres recaptarem els nostres impostos i ja ens veurem als consells de ministres de la UE i a les cimeres hispano-catalanes. En defnitiva que tots plegats tenim la nostra opinió. I personalment, entenc perfectament que un espanyol (o els espanyols en general) visqui a Espanya o a Catalunya, no vulgui la independència de Catalunya o la consideri part d'Espanya des de temps immemorial i pels segles dels segles... Però jo sempre ho combatré. Podries dir: "És el pà que s'hi dóna...". També podries dir "gangues de l'ofici", (es diu molt però no sé si és un castellanisme) Salut Mai no havia sentit allò de "és el pa que s'hi dóna", però m'agrada molt. Ho faré servir a partir d'ara. Gràcies. Salut!
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Hola noi!!! Jo tambè sóc de Madrid, d'Alcobendas. Jo he après amb coses a l'abast a la xarxa d'internet.Tambè amb els llibres dels telefóns mòbils i d'aquesta mena segueixo. Hi ha gent usuari ara que em dona suport per seguir. Però no nomes et restes amb la llengua pren la seva història, el per què demoltes coses...seriosament et dic que reailment porás veure q castella ha estat una merda de cultura perque ha esmicolat les altres cultures, em fa vergonya dir que sóc de castella per tot el dany que hem fet a loa resta. Vinga una salutació d'un noi de disset anys madrileny!! Hola. En primer lloc no sé per què dius que et dóna vergonya ser castellà. El fet de voler conèixer altres cultures no significa de cap manera haver d'avergonyir-se de la teva pròpia. Jo sí estic orgullós, primer de ser madrileny, després de ser castellà i per descomptat de ser espanyol. M'interessen altres cultures perquè considero que ser ciutadà del món significa un enriquiment a tots els nivells. Totes les cultures són enriquidores, cap és millor que les altres, totes constitueixen un gran patrimoni que cal conservar i intentar millorar. No s'ha de fer pàtria atacant a la resta, sinó més aviat oferint el que té de millor cadascun. Bo, que m'estic allargant molt, pensa detingudament en el que he dit i veuràs que tinc part de raó. Una salutació cordial. Madrid2012, ves amb compte que per aquí volten alguns que s'esgarrifen només de llegir les paraules "ciutadà del món". Jo en sóc un, i per això no estic orgullós d'haver nascut o de viure enlloc. Salut. Mira, ja m'esgarrifo... Per cert, us aconsello l'entrevista al Bernardo Atxaga (Avui d'avui 9 de setembre del 2004)... Precisament fa algún comentari sobre això de ser ciutadà del món... D.P. La novel·la deixa una pregunta a l'aire: ¿desapareixerà la nostra llengua del món? Bernardo Atxaga. És una pregunta que no té resposta. Crec molt en el particular. Encara més, només els que estan en el particular accedeixen a l'universal, la resta és classisme. Qui diu que ell només és ciutadà del món ho diu perquè té una renda que li permet viatjar de Pequín a Nova York, de Nova York a Londres i de Londres a una piscina de la Riviera. Per això penso lluitar perquè la llengua no retrocedeixi i, pitjor encara, no es perdi. Fins aviat
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Hola noi!!! Jo tambè sóc de Madrid, d'Alcobendas. Jo he après amb coses a l'abast a la xarxa d'internet.Tambè amb els llibres dels telefóns mòbils i d'aquesta mena segueixo. Hi ha gent usuari ara que em dona suport per seguir. Però no nomes et restes amb la llengua pren la seva història, el per què demoltes coses...seriosament et dic que reailment porás veure q castella ha estat una merda de cultura perque ha esmicolat les altres cultures, em fa vergonya dir que sóc de castella per tot el dany que hem fet a loa resta. Vinga una salutació d'un noi de disset anys madrileny!! Hola. En primer lloc no sé per què dius que et dóna vergonya ser castellà. El fet de voler conèixer altres cultures no significa de cap manera haver d'avergonyir-se de la teva pròpia. Jo sí estic orgullós, primer de ser madrileny, després de ser castellà i per descomptat de ser espanyol. M'interessen altres cultures perquè considero que ser ciutadà del món significa un enriquiment a tots els nivells. Totes les cultures són enriquidores, cap és millor que les altres, totes constitueixen un gran patrimoni que cal conservar i intentar millorar. No s'ha de fer pàtria atacant a la resta, sinó més aviat oferint el que té de millor cadascun. Bo, que m'estic allargant molt, pensa detingudament en el que he dit i veuràs que tinc part de raó. Una salutació cordial. Text didàctic per a Espanyols: "razones para la Independencia de Cataluña" Mira jo desconfio de tu, pq ens vols vendre la moto de la unitat d'ecspanya desde el nostre propi idioma per ser més convincent. Espanya ens ha maltractat SEMPRE, sou uns imperialistes i MAI serem espanyols (abans morts). Sempre lluitarem per la llibertat que ens vareu arrabassar per la força. Si tant "estimeu" i enteneu la cultura catalana: 1er: concert econòmic per Catalunya (principat) Prou expoli espanyol. 2ón: possibilitat de federar-se amb altres territoris (països catalans) 3er: Competències màximes en tots els nivells. Justícia, Fiscal, economic etc. 4art: Sel.leccions esportives nacionals (com Escòcia i Gal.les entre altres) 5è. Dret d'autodeterminació de les nacions (País Basc i Galícia tb) 6è Derogació del títol de compte de Barcelona al "rei JoanCarles": Els catalans no tenim rei, (els nostres reis son a Poblet); els borbons son els nostres botxins... Llavors en parlarem, mentres seguirem sent colonitzats! 2002 "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes." Juan Carlos I. Descendent de Felip V de Borbó (que abolí tots els drets de Catalunya com a país) Tingueu clar que som catalans per naturalesa i espanyols per coacció
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Hola noi!!! Jo tambè sóc de Madrid, d'Alcobendas. Jo he après amb coses a l'abast a la xarxa d'internet.Tambè amb els llibres dels telefóns mòbils i d'aquesta mena segueixo. Hi ha gent usuari ara que em dona suport per seguir. Però no nomes et restes amb la llengua pren la seva història, el per què demoltes coses...seriosament et dic que reailment porás veure q castella ha estat una merda de cultura perque ha esmicolat les altres cultures, em fa vergonya dir que sóc de castella per tot el dany que hem fet a loa resta. Vinga una salutació d'un noi de disset anys madrileny!! Angel, ma mare és castellana, concretament de Lleó i pensa com tu, a més enten perfectament tot el que ha passat aquí i tot i que l'hi sabria un xic greu la "separació" comparteix les idees independentistes. Serem països diferents però federats a Europa. Així hi haurà el respecte que fins ara no hi ha hagut.
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Hola noi!!! Jo tambè sóc de Madrid, d'Alcobendas. Jo he après amb coses a l'abast a la xarxa d'internet.Tambè amb els llibres dels telefóns mòbils i d'aquesta mena segueixo. Hi ha gent usuari ara que em dona suport per seguir. Però no nomes et restes amb la llengua pren la seva història, el per què demoltes coses...seriosament et dic que reailment porás veure q castella ha estat una merda de cultura perque ha esmicolat les altres cultures, em fa vergonya dir que sóc de castella per tot el dany que hem fet a loa resta. Vinga una salutació d'un noi de disset anys madrileny!! Per cer tiu!!et recomano que llegis l'areticle q vaig a escruire l'altra setmana: es titulla...es pot viure en català a Madrid?...jo parl una mica del q em trobo per madrid ..... vinga deuuuuuu...ahhh i fes un esforç per començar a escriure en català perque sino mai aprenderàs.ah!!!jo ara tambè estic amb l'euscar i mare meva q dificultòs!!!
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Hola noi!!! Jo tambè sóc de Madrid, d'Alcobendas. Jo he après amb coses a l'abast a la xarxa d'internet.Tambè amb els llibres dels telefóns mòbils i d'aquesta mena segueixo. Hi ha gent usuari ara que em dona suport per seguir. Però no nomes et restes amb la llengua pren la seva història, el per què demoltes coses...seriosament et dic que reailment porás veure q castella ha estat una merda de cultura perque ha esmicolat les altres cultures, em fa vergonya dir que sóc de castella per tot el dany que hem fet a loa resta. Vinga una salutació d'un noi de disset anys madrileny!! tampoc no és qüestió d'avergonyir-se de la cultura pròpia. El fet és que els castellans diguem del poble, no crec que fossin massa conscients de que fessin cap mal a cap cultura. El fet és que la gent que mou els fils té la gent controlada amb mentides, i així van les coses, sempre ha passat igual
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Em trec el barret. És impressionant. No sé què dir, t'admiro. Imagina't que jo no sé prou bé l'anglès! No sé si et molaria... però si vols provar... en fi, La Stoa està tota oberta per a tu i no cobrem res, excepte donatius. Dóna'ns una ullada. I si vols publicar-nos un article en català, osti, t'asseguro que em crec que tindrà un èxit, dient que ve d'un madrileny! Sies benvingut. Jo sempre ho he dit, hi ha gent millor que els madrilenys, almenys molt millors que Piqué el catalufo escriu més bé que jo. be noi !! em trec el barret. per cert que penses sobre que Catalunya pogui ser o no independent?? Q noooooooo, q fa servir el traductor...... ja ho ha dit 20 vegades tios! Al que felicito i efusibament de debò és a l'àngelmadrileny, no sé si vàreu llegir el seu article publicat al xat, crec que era: Es pot viure en català a Madrid? Si encara no ho heu fet mireu-lo, de veritat que n'hi ha per a treure's el barret, a més a més d'aprendre la nostra llengua ha estudiat la cultura i història, coneixent-la prou bé. De debò que et felicito i t'encoratjo a seguir així Al Madrid 2012, com et vaig dir estic molt orgullós que vulguis aprendre la nostra llengua, i també et felicito, però no n'hi ha prou, coneix la nostra Història, sempre tan amagada i t'en adonaràs que els catalans tenim tot el dret a ser un Estat europeu més dins d'aquesta Europa, sense rancúnies ni problemes, volem la mateixa llibertat que gaudiu vosaltres o Portugal, Irlanda,...ni més ni menys. Diguem perquè hauria de seguir en un Estat que no és el meu? Bé, nois, doncs a mi una persona que no respecta el meu poble igual que tots els "machos ibericos españoles" però que parla el català, no es mereix els meus elogis, aquest tio pot ser tranquilament un tio tipo Piqué però sense ser exactament d'aquí, bé nose, aquest noi no em fa gaire gràcia. En canvi l'Angel aquest que has dit Arnau... Quina passada!!!! llastima que no intervingui gens oi? hehehe...em fa cosa parlar...perquè moltes devoltes em dic: pot ser pensen que vull ficar-me en tot...però posaré coratje i us contarè la meva opinió!!vinga amics una salutació a tothom!!!! Ostres si tu! has d'intervenir amb tot el que puguis pq fas que flipem, mare de déu quin català, tu si que ets admirable!
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. A mi em sembla molt be que gent de fora de Catalunya vulgui aprendre el catala i coneixer la nostra autentica historia. Pero entenc i respecto que fins al punt de simpatitzar amb la independencia... es dificil. Em conformaria amb que la trobessin un dret, i que entenguessin que si mai el poble en majoria la vol, es just obtenir-la. Penso que no hem de desconfiar d'ell. A mes, si un dia resulta que no es tan simpatic com sembla, ja es veura, no creieu? No el jutgeu abans d'hora. I deixeu que doni la seva opinio. Al cap i a la fi, no ens "barallem" aqui per si un es jerkie o Andrea i sembla que es la discussio del segle? Doncs siguem tolerants amb aquells que ens entenen pero que no pensen que la independencia sigui la millor solucio. Donem la benvinguda a tots aquells que s'interessen positivament per nosaltres, nois.
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Hola catalans, com esteu avui?, jo bé gràcies, aquí us deixo la lletra d'una maca cançó dels anys 80, només que escrita en català, endavant.... escolteu-la, endevineu el títol i el grup que la cantava? a mi m´agradava molt aquesta cançó. Escolteu-la: "Un día qualsevol no saps que hora és et fiques al llit al meu costat sense saber per què, els carrers mullades t'han vist créixer i tu en el teu cor estàs plorant una altra vegada. M'indici a la finestra, ets la noia d'ahir jugant amb les flors del meu jardí, massa tard per convèncer, noia veti a la teva casa, avui no podem jugar. La llum del matí entra a l'habitació, els teus cabells daurats semblen el sol, després a la nit aprens a escoltar cançons que aconsegueixen que et pugui estimar. M´indici a la finestra, ets la noia d´ahir, massa tard per convèncer, la meva cap dóna voltes perseguint-te la meva cap dóna voltes perseguint-te la meva ca-ca-ca-cap dóna voltes perseguint-te".
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. A veure, el què t'ha dit la gent, en general, també et pot ser útil. També t'aconsello que miris TVCatalunya o escoltis emissores de ràdio catalanes (Catalunya ràdio, RAC1 ...) per internet. Abans feien un programa que l'escoltaven, com a mínim, un parell de madrilenys (on, per cert, hi participaven entusiastament). Estic parlant de "La nit dels ignorants". Per cert, al·lucino que el traductor del qual parles usi expressions del tipus "Bo", tal i com uses més avall... Bé, salut i benvingut. No us enganyeu, estem parlant amb el sr respeto es fundamental... Què vols dir exactament amb aquesta frase?: "No us enganyeu, estem parlant amb el sr respeto es fundamental......" Mmmmm ho vaig pensar, però em vaig dir, no siguis paranoic!! es veu que algú tb ho ha notat! PD: Quins temps aquells.... Cony, realment has sortit molt afavorit en el teu retrat, felicita al fotògraf que et va fer aquesta foto. Ah, se m'oblidava, aquí et deixo un regal, que t'aprofiti Ei, ei, ei, ei, jove! Si no saps qui es el respeto no m'insultis!! Trobo que t'ofens massa per no saber qui és Editat al dia 10 de setembre del 2004, a les 01:54 Val, no m'ofendré..... i per cert,..., Qui és aquest personatge?
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. A veure, el què t'ha dit la gent, en general, també et pot ser útil. També t'aconsello que miris TVCatalunya o escoltis emissores de ràdio catalanes (Catalunya ràdio, RAC1 ...) per internet. Abans feien un programa que l'escoltaven, com a mínim, un parell de madrilenys (on, per cert, hi participaven entusiastament). Estic parlant de "La nit dels ignorants". Per cert, al·lucino que el traductor del qual parles usi expressions del tipus "Bo", tal i com uses més avall... Bé, salut i benvingut. Hola Samuel , gràcies pels teus consells. A vegades llegeixo l'AVUI i encara que moltes paraules no entenc i he de buscar el seu significat en el diccionari, el sentit general dels articles sí els entenc. D'altra banda, això que has dit d'escoltar cadenes de ràdio catalanes ho he intentat, he buscat a través de "Windows Media Player" "sintonizador de radio", però no he trobat cap cadena de ràdio catalana. Saps com puc sintonitzar a través d'internet alguna d'elles?. Quant a l'assumpte de veure TV3, des de casa meva en un poble de Madrid no puc fer-ho, doncs no tinc antena parabòlica ni estic subscrit a CANAL SATELITE DIGITAL. Però llegir llibres si que ho vaig a fer, m'he comprat un titulat "Jo no sóc espanyol" i un curs de català "Digui, Digui", així que crec que vaig bé encaminat per aprendre català. Salutacions. Com molt bé diu el companya, amb el realplayer pots escoltar catalunya ràdio i RAC1 http:www.catradio.com http:www.rac1.com Moven-te per allà dins trobaràs que pots escoltar la ràdio en directe (a través d'algún link -i si tens el realplayer instalat ja la podràs sentir-). També crec que moven-te per allà pots escoltar programes en "diferit". Salutacions independentistes.
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. A veure, el què t'ha dit la gent, en general, també et pot ser útil. També t'aconsello que miris TVCatalunya o escoltis emissores de ràdio catalanes (Catalunya ràdio, RAC1 ...) per internet. Abans feien un programa que l'escoltaven, com a mínim, un parell de madrilenys (on, per cert, hi participaven entusiastament). Estic parlant de "La nit dels ignorants". Per cert, al·lucino que el traductor del qual parles usi expressions del tipus "Bo", tal i com uses més avall... Bé, salut i benvingut. Hola Francesca , gràcies pels teus consells. A vegades llegeixo l'AVUI i encara que moltes paraules no entenc i he de buscar el seu significat en el diccionari, el sentit general dels articles sí els entenc. D'altra banda, això que has dit d'escoltar cadenes de ràdio catalanes ho he intentat, he buscat a través de "Windows Media Player" "sintonizador de radio", però no he trobat cap cadena de ràdio catalana. Saps com puc sintonitzar a través d'internet alguna d'elles?. Quant a l'assumpte de veure TV3, des de casa meva en un poble de Madrid no puc fer-ho, doncs no tinc antena parabòlica ni estic subscrit a CANAL SATELITE DIGITAL. Però llegir llibres si que ho vaig a fer, m'he comprat un titulat "Jo no sóc espanyol" i un curs de català "Digui, Digui", així que crec que vaig bé encaminat per aprendre català. Salutacions. MADRID-2012, Dona un cop d'ull a: http://www.cerclecatala-madrid.net/ I després al carrer Alcalà, 1 tens la Llibreria Blanquerna de la Generalitat. Salut!
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Madrid 2012, amb el Real One Player pots escoltar com a mínim un parell de ràdios catalanes, em sembla que era RAC1 i Catalunya Radio, jo l'utilitzava per escoltar el futbol mentre navegava per internet. Ara fa un parell de mesos que no tinc el programa, però segurament que encara es podrà escoltar. Aquí la web www.real.com Teniu raó des de Real One es pot escoltar Catalunya Radio Comradio i d'altres. Descarrega't el programa. Per cert benvingut al xat.
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Si vols conèixer gent que no té el català/valencià com a llengua materna pots mirar en www.veupropia.org , una associació de nous parlants, allí et podràn ajudar. Però si eixe text ha estat escrit per tu, ja saps escriure molt bé. Puedes dirigirte a www.veupropia.org
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. Jo et recomano el millor de tot, vine a viure un temps entre nosaltres. Escolleix una vila on el català sigui prou viu. Aquesta es la millor solució. Si hi poses ganes, en ben poc temps tindràs un català que ni t’ho imagines! Només hi cal voluntat. Per cert, em trec el barret! Ja ens comentaràs quelcom. Hola!!! M'has entès malament!! Jo no sóc avergonyit de la meva cultura la castellana pel que fa a que es un altra cultrura com quasevol, el que dic es que aquesta cultura vulguin o no els mes castellans ha esmicolat a altris. Per història tots sabem que si Catalunya(no nomès la actual sinó els territoris que reialment foren)no hagués patit el comandament de castella ara seria un pais com portugal....espero que sapigues el que estic suggerint. Jo no crec que una cultura sigui supernal a altri, però tu per example no parlaries de la mateixa mena de E.E.U.U y de Vietnam.....no creus? Tiu que m'agrada la castella com cultura, pero ha comès coses que sofren ara els catalans i crec que hauriem de parlar d'això no de si una cultura es mes q altri. Tota retalla de drets es un delicte per a un poble i a Catalunya li passa això. Espero que comprenguis el que dic. Jo no denfenso cultura qualque sinò uns fet objetius que van succeir al pasat recent i que avui pateixen tots els catalans que desconeixen i coneixen la seva cosa. Una salutació nano!!
Hola amics de Catalunya. Jo sóc de Madrid i encara que us sembli estrany vull aprendre la vostra llengua. Desitjaria que algú m'aconselli algun llibre per poder aprendre català pel meu compte i si pot ser de manera ràpida i sense gran esforç. Podeu ajudar-me? Moltes gràcies. En primer lloc donar-te la benvinguda Madrid 2012. Pel que fa a la pregunta sobre algun llibre em sap greu no servir-te d'ajut, però si que et recomano que provis de llegir llibres en llengua catalana tant com puguis, clar que si no disposes de gaire temps...Segurement el millor és fer el que t'ha recomanat en CAT.N.AZ, anar a viure, encara que només sigui per una temporada, en una vila de parla catalana. Començar un curs de català i fer amistat amb gent del país. Si aprens la llengua ja veuràs com la gent ho sap valorar. Ànims i felicitats per aquest correctíssim català en què ens has escrit. Jo encara escriuria més, si aprens català seràs més “respectat” a Catalunya que un català! Nosaltres som molt d’agraïts i si ens trobem amb algú que ens respecta, o sabem apreciar! Però si a que ens respecti li afegeixes que sàpiga la llengua... la no t’escric... l’estimem!!!! I si a això l’hi afegeixes que sigui espanyol! L’adorem i venerem!!!! Així estan les coses. Fins i tot sent nosaltres els que som oprimits, no hi ha massa espanyols que sentin simpatia per la nostra causa. Que hi farem... Sort de gent com tu, que s’interessa per la veritat i sap veure les coses sense influencies...
Crec recordar que el nivell C de català és una condició sine qua non per entrar a formar part del cos administratiu de la Generalitat de Catalunya, mesura que em sembla bé. El que darrerament tots hem notat és que en la vessant política de la mateixa entitat no es requereix cap nivell de la nostra llengua pròpia, com ho evidencia el senyor Montilla. En aquest sentit, m'agradaria saber si sou partíceps de endagar una campanya per tal que el nivell C sigui requerit per accedir a qualsevol càrrec públic i per tal que alguns llocs de l'administració requereixin el D, en funció de la tasca que duguin a terme. Què en penseu? Totalment d´acord, però es que no caldria ni demanar-ho, els hauria de sortir d´ells, per la dignitat del càrrec que ocupen. No crec que a d´altres països puguin arribar a càrrecs polítics de responsabilitat gent que no domini mínimament l´idioma. El problema que tenim aquí és la oficialitat del castellà, que d´alguna manera els legitima, i creuen que amb una mica de català de cara a la galeria ja en tenen prou. Però a mi encara em fa més ràbia, que polítics catalanoparlants diguin tants barbarismes quan parlen. No s´adonen que les seves declaracions les escolta moltíssima gent, i que molts ( ) els prenen com a exemple? Ben cert! Qui no recorda els mítics "aconteixements" del senyor Clos, alcalde de Barcelona? I traslladem-ho a un Fernández (Díaz, per exemple), de qui la llengua mare és el castellà, la social també i la de treball també... "Aconteixement" deu ser una de les paraules més catalanes que diu... Vergonya, vergonya! La veritat és que si, que molts dels "nostres" polítics necessitarien bastantes lliçons de català. A mi em cauria la cara de vergonya de ser escollit com a representant d'un país i no saber-ne parlar bé la llengua minimament. -I a les tertúlies radiofòniques de CAT Ràdio?? Que porten a cada element que cada dues paraules comet set errors! Poca-vergonyes tots. NIVELL-C ?? Massa poc! si fem que el president de la Generalitat hagi de ser filòleg en llengua catalana.. hahahaha en Piqué no, Saura no, Mas no, Maragall no, Carod ui si Em sembla, doncs, un bon requeriment...

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.