Occitan
stringlengths
1
32.2k
Afeccion dels rens, del còr, de la botariga.
Afectacion à CUERS (Var) en qualitat de professor d'italian e de francés per estrangiers.
Afectacion à L'ARGENTIERA (Àuteis-Aups) en qualitat de professor d'italian, de francés e d'Educacion Civica.
Afectacion à LIMÒTGES en qualitat de professor d'italian.
Afectacion au MARTEGUE, pièi à MIRAMÀS (Bocas de Ròse) en qualitat de professor d'italian, de francés e d'Educacion Civica.
Afectava un amor que ressentissiá pas.
Afesandat que jamai, èra pasmens de bon acuèlh.
Afinatge d’un metal.
A fin de : pr’amor de / per que / per tal de.
A finit per acabir un brave ostal.
A finit sei jorns a Grassa, sonhant la sieu pichina vinha que lo rasim emb’aqueu de l’autin grand li donava de vin per tot l’an.
A flor de : al ras de.
A flòta / en flòta : en tropa / en quantitat.
Afondrèron aquel ostalàs, qu’èra vièlh acabat.
A fòrça de : a dich de.
A fòrça d’èstre isolat sus la question linguistica, li desiram mai de gaubi.
Afortissi pas res, mas cresi plan que l’ai vist.
A fòrt plan capitada son agregacion.
Afranquir una letra.
Agachava la filha d’un uèlh voraç.
A ganhada l’espròva pas que d’una virada de ròda.
Aganta lo fusiu, verifica per abitud qu’es cargat e davala.
Agèrem una sola e unica entrevista.
Agèri la temptacion granda de partir per Africa.
Agèri lèu refutadas totas sas idèas trucalunas.
Agèri una tèrna tre la debuta del jòc.
Agèt la mèlsa de se rebelar contra son paire.
Agèt lèu fach de reversar l’autre targaire.
Agèt lo vedèl de flor pus vendable de totes.
Agèt pas besonh de lo reganhar mai.
Agèt pas vergonha de vendre son amic pus brave.
Agèt totjorn un ròtle de primièira dins aquel afar.
Agèt uèch mainatges, totes plan en vida.
Agèt una borsa per far sos estudis.
Agèt una reaccion imprevista, que se metèt a rire.
Aguent passat lo sèrre bas, aperçaup, sus lo pendís, un pauc mai bas, son can furiós que, grumejant, corre tot a l’entorn d’un escavament ben coneissut.
Aguesta categoria d’Open Directory englòbe totes es webs qu’agen contenguts en quinsevolh variant dialectau dera lengua occitana.
Agulha rentraira : agulha gròssa per rentraire.
Ai agudas las mans encoissinadas pels margues.
Ai aguda una brava somsida : soi estat plan malaut.
Ai agut creguda aquela asenada.
Ai agut patidas las pèiras.
Aí: an passat Var, an passat Ròse e an bramat: "Siam de caps, siam!"
Ai ausit un tust a la pòrta.
Ai bessautadas quatre o cinc regas.
Ai bona ganacha : ai bon apetís.
Aicestes faits semblan tant mai marcats que Io grop es de tipe « non directiu ».
Aicí coma dins la maja part des païs d’occident, mai èra celebrat tre sa debuta per de molons (.
Aicí, coma en Corsega, lo maquís entravacós, de color entre verd e carbon, saila los penjals de trucs nauts que ten trevat despuèi sempre lo trepadís pesuc d’ardadas de pòrcs singlars de las sedas rufas e color de la tèrra.
Aici quo es mas la mòrt aura, ente avem 'gut vita e bonaùr.
Aiçò dich, la linha d’arribada es per deman, qu’es puslèu lo ponch de parténcia que nos atriva.
Ai començat pauc a cha pauc de cercar a l'entorn de ieu e dins la Provença.
Ai desrabadas quatre o cinc regadas de trufets.
AIEO.org es lo site oficial de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans que son objectiu es l'estudi de la lenga occitana e la presentacion de ressorsas sus aquesta lenga.
Ai escotat lei Monjòia, tot aquò.
Aí, es una istòria familiala.
A ieu me dison Joan : me sonan Joan.
A ieu, que siáu jamai preissada de me vestir de nòu, qu’aimi lei viestits qu’an viscut, qu’an fach sei pròvas, que longtemps me son demorats fidèus, me pòrta pena lo periòde.
Ai facha immatricular ma veitura en Roergue.
Ai facha ma portanha.
Ai facha una brava nadada.
Ai facha una reservacion pel traïn de Bordèu.
Ai fach un brave viatge de lenha.
Ai fach un jorn de l'an embe tota la banda dei Bosinaires, un jorn de l'an sabi plus monte es, dau caire de faiença.
Aiga de nose - vin de nose : liquor facha amb d’aigardent o de vin e amb de rascal de nose tendrièr de far macerar 40 jorns (o tanben amb de fuèlhas de noguièr encara fòrt tendrièiras).
Ai la gossa : ai la canha / ai la flèuma.
Ai la man anquilosada sus la mirga de l’ordenador.
Ailà s’aviset lèu qu’aquela cort recampava en Avinhon de molons de putans, que lei dignitaris de la Glèisa èron pas lei darriers a les anar veire – quand n’èron pas elei lei macarèus…
Ai las crèbas : ne pòdi pas pus.
Ailàs, durbent lo baül, lo comissari tròva solament de vestits, la troça de toaleta, quauqui lètras timbradi e de papardèla de banca mas deguna pròva, ni argent, ni daurura.
Ai la sensacion que lo temps es a l’auratge.
Ailàs, paure comissari, a pas tant lèu serrat lu uelhs que ven sonat en urgença per un crime comes en una fèsta espanhòla au Negresco, davant lu uelhs de toi.
Ailas tot lo mond ne podrá beure la mar fins a la liga.
Ai le còs endolorit d’aver tròp forçat o d’aver recebut trucs e patacs.
A! ilhs ne'n portavan ben d'autres, quilhs que volian, vos satz ben, mas ma maire ne fotia pas l'argent per las crosèias e! Quante 'la m'avia donat un sòu per aver un carcalin bulhit, quo es tota quò que i' avia, oc-es.
Ai lo can que raunha quand lo factor passa.
Ai lo còr que se soslèva quand pensi a la Crosada.
Ai lo fèrme propaus de far quicòm per tu.
Ai lo fetge que se quilha (l.p.) : lo fetge me dòl.
Ai lo nas que me sangna : pèrdi de sang pel nas.
Ai lo pòt d’escapament que se’n va del tròç.
Ai los dets totes pegadisses.
Ai lo sentit que lo sòm te ganha.
Ai lo talh virat : ai pas apetís.
Ai lo ventre plen.
Aimada es totjorn estada bravament simulairitz.
Ai manco acabat de durbir toi lu presents de l’an passat.
Aimaràs ton semblable coma s’èra tu.
Aimar de rire es pas un defaut.
Aimar sa femna, sos mainatges.
Aimar sos parents.
Aimen mai quò salat que quò sucrat.
Aimi mai te dire que m’agrada pas.
Ai pas agut lesir de fulhetar aquela trobada mai, se la crosatz, vos pregi de ne’n faire un rendut còmpte a vòstreis estudiants de scienças economicas, se n’avètz.
Ai pas de fusil, ai pas cap de can, caci pas.
Ai pas de residéncia segondària.
Ai pas jamai agut cap de pòrtafuèlha de valors.
Ai pas jamai vist res de tal.
Ai pas lo coratge necessari.
Ai pas l’utilitat d’un caval.