Occitan stringlengths 1 32.2k ⌀ |
|---|
Al cap del camin. |
Al cap d’un pauc : al cap d’un moment. |
Al còp de fusil la lèbre faguèt un bond de dos mètres. |
Al còr d’aquel borroladís geologic, suls relèus que sòbran del caòs antediluvian ont van naàisser los Pirenèus. |
Al darrièr moment, cacèron la favorita del lièch e la reina prenguèt la plaça que li reveniá de drech. |
Al defòra / per defòra / de per defòra. |
À l’ dòu 1860, aiguènt counservat la naciounalità italiana, Eugène Emanuel siguèt noumat grefié dòu tribunal de premiera instança d’Onéia, e d’aqui passèt à Modèna e en darnier luec à Genoa. |
A l’encontrari, qu’es nòstra fiertat. |
A l'entorn de Joan Claret, cap dels catalans de Tolosa, Felip Carbona, President de l'Institut d'Estudis Occitans teniá conversa ambe Xavier Bada, sost-president del CAOC Catalan e lo curat Jòrdi Passerat. |
A l’entorn de la fèsta de Mèsa, las anchòias son lestas. |
A l’entrant del mes : a l’intrant del mes. |
A l’envèrs de ieu, aima pas las tomatas. |
A l’epòca que ne’n parlaviam, lo comtat de Provença èra pas francés, e lo sobeiran n’èra lo rèi Rainier. |
Alertada dai sieus crits, lu vesins s'èron precipitats per l'ajudar. |
A léser (loc. adv.) : sens èsser preissat, -ada pel temps. |
A l'èsser li fa mestièr una grasilha per l'estelam. |
Alestiguèt lo sopar dins l’afar d’una ora. |
Alèuja-te, que siás tròp vestit. |
Alfaiçós tota sa vida o serà. |
Al fiu del temps, lo cercle occitan de Mèsa a desvolopat mantunas activitats qu’apelam talhièrs. |
Al fons del lòc : al fons del vilatge. |
A! Li bèli vaïnés sota lu cocotiers! |
Alienacion d’un domeni. |
Alienar sa libertat. |
A l’iniciativa de la nòstra sòcia Anna-Maria MILARDI durberiam una pàgina Facebook qu’a per nom "Lo Blagaire de l’IEO-06". |
Alisar un cat al rebors se fa pas, qu’o aima pas. |
A livèu de li paraulas tamben perque siás pas tant anat cercar d'ai autors. |
Al jorn de uèi, le fen s’embala pas qu’entresec. |
Al jorn de uèi, qui progrèssa pas recuola. |
Al lòc de / en lòc de : en plaça de. |
Allocucion sus las ondas. |
Al marge de : al bòrd de. |
Al mes de març fa tot un fum d’aigassadas. |
Al mes de març lo temps es versós. |
Al mesprètz de : sens far cas de. |
Al moment de la plantacion de l'arbre dels 30 ans dins la cort de l'escòla (fòto), los enfants an sepelidas de botelhas a son pè amb de messatges a destinacion dels enfants que los descobriràn a lor seguida. |
Al nòstre ostal aviam un fusil d’agusar. |
Al nòstre ostal, servàvem lo saïn dins la botariga. |
A l'occasion d'una longa escorreguda a pè dins un airal desèrt e enermassit de Provença Nauta, l'autor encontra un pastre solitari que plantava d'arbres, d'arbres a milierats. |
A lo mal de ieu : es coma ieu ; fa coma ieu. |
Alongament dels jorns. |
Alongar lo braç. |
Alongar lo nas. |
A lo pel afatonit. |
A lo poder de paraula, de decision, de responsabilitat. |
Alora, ai pilhat un pauc de repaus, que lo voargues ò non! |
Alora, as rason, Viviana, devèm pas estre presonier, esclau de la sobre-consumacion e devèm en mai d’aquò,s’arrestar de degalhar la natura. |
Alora coma lo ditz soventi fes Carlòta : "Un cavanhòu de baietas (de baila) en toi". |
Alora, demandar la supression dei conseus despartamentaus es pas que pantais. |
Alora encuèi mi siéu dich qu'èra ora de mi sovenir de vautres. |
Alora escrivi «50 cm per 50 cm». |
A lo rajolet que lo fa patir. |
Alora, lei paginas fatalas finissién ai bordilhas. |
Alora, li letras per l'Euròpa, vos podètz ben pensar lo mau qu'an à passar. |
Alora, m’an explicat qu’èron just partits à si crompar un pauc de pan en bas dau Camin dei Molins e, quora son tornats, la sieu maion li èra plus. |
Alora, Parlament, Mistrau e Durença, lei tres flèus de Provença? |
Alora, quand tòrna pensar à-n-aquélei jorns d’estiu, se ditz que podié pas contunhar longtemps ansin. |
Alora que sigue una galejada ò una realitat, lo tiramisú es una pastisseria saboroa que vos prepauam (. |
Alora que sigue una galejada ò una realitat, lo tiramisú es una pastisseria saboroa que vos prepauam ancuei. |
Alora que Turin es religada a Gènoa per un camin de ferre, que lo telègrafo installat entre Turin, Chamberí e Gènoa es conectat a la ret Europèa, Niça non dispausa que d'una rota carrejabla devers Turin. |
Alora, quora aurem la resulta obtenguda per Jospin ò Chirac, serà malaisat dins un temps tras que cortet de faire montar una alternativa politica que pensam de nòstre costat. |
Alora, se fau pas ren, es clar que l’aurai sus l’esquina, nuèch e jorn, coma una sansuga. |
Alora, se quauqu’un siguesse autorisat à donar d’òrdres à l’autre, serii ieu, pas eu… E se lo vòu anar dire au Comissari, après tot m’en bati pas mau! |
Alora si pensam de celebrar la lenga occitana e lu tèxtes vòstres de bèla maniera. |
Alor dirai en consciénça, coma vèn de desclarar Yánis Varoufákis que fa una guinchada fòrta a son « amic » Melenchon, que votar Macron es votar còntra lo clan Le Pen e jamai per lo programa de Macron, que tot rèsta de faire après l’eleccion. |
Alòrs aprep òm las metia dins una bacina avecque de l'aiga, de la sau e deu vinagre, e puei òm las laissava desgòrjar, equí benleu tres quatre oras. |
Alòrs aprep, quand ilhs avian begut lo cafè, n'òm podia pas fotre queu marc lai" (G. B.). |
Alòrs avecque una forcheta, 'las pòiaven sur queu grilhon, e las iò tòrnaven au fuòc juscanta a temps qu'eu n'i aguessa pus deu tot, deu tot, qu'eu fissa bien sec, bien pòiat, bien rosseu. |
Alòrs coma quò, lor merda quí, au luòc que quò fissa de la merda negra, alòrs quò 'ribava blanc. |
Alòrs, de temps en temps l'ivern, que l'autre legume era gelat, ilhs metian 'na trencha de citron dins la sopa e ilhs minjavan la charn! |
Alòrs ei-quí, quante 'las sòn meitat cuechas, d'un costat de l'autre, e ben iquí iu las mete dins un plat, iu las sale, iu las poibre. |
Alòrs i' ai mas pomas que son peladas, copadas a petitas lamelas, eiquí, una bona plena sieta qu'iu mete, a sopa. |
Alòrs ilhs arribavan a perçar la cauquilha en naut quí, quò fasia lo cròs per far lo becon. |
Alòrs ilhs avian una cruja per metre l'òli e una cruja per metre lo vinagre. |
Alòrs ilhs las boiravan avecque los boirons per las blanchir, per far tombar la "deuxième" peu, lo tan. |
Alòrs ilhs lo salavan, lo lard, dins un charnier. |
Alòrs, i' mete mon aiga, aprep, i' mete mon vin, e puei i' fote mon apchís dedins, i' iò brace bien ensemble. |
Alòrs iu ajoste assetz d'aiga e un petit mijon de vinagre, un petit mijon de mostarda, deu poibre. |
Alòrs iu mete mon aiga, aprep iu mete mon vin, e puei iu fote mon apchís dedins, iu iò brace bien ensemble. |
Alòrs, 'la ne'n fasia pus. |
Alòrs las mongetas s'esbolhavan un peuc, quò graissava coma si quo avia estat una tartina de pastes. |
Alòrs la sopa, vos metetz deu porrat, de las caròtas, deu rutabagà e puei un onhon avecque tres o quatre claus de giròfle dedins, e puei una tomata quante vos n'atz. |
Alòrs l'avia una chaufareta, 'la metia de las brasas dedins, 'la las laissava cueire sur la brasa e 'la las minjava entau. |
Alòrs l'enser, quand òm iò tirava, aprep, deus còps quo era nòu oras, deus còps quo era dietz oras, òm començava a tirar la graissa, bien coma quò fau.
385 Alòrs lo charnier, ilhs fasian parier, ilhs laissavan la saumoira dedins, lo charnier bien brechat avecque un linge entre lo cubercle e lo charnier.
386 Alòrs lo la... |
Alòrs, me, i' fote lai la testa, dempuei qu'ilhs an 'gut la malaudia, i' ne garde pus la testa. |
Alòrs me, iu fote lai la testa, dempuei qu'ilhs an 'gut la malaudia, iu ne garde pus la testa. |
Alòrs n'òm iò vidava dins un saladier, n'òm iò batia bien e n'òm iò minjava entau. |
Alòrs òm copava una espija de lard; alòrs ilhs talhavan un bocin carrat, coma un bocin de burre; mas deu costat d'en naut, i avia la peu, quo era la codena. |
Alòrs òm era doas avecque una locha e un "entonnoir" esprès. |
Alòrs òm ostava las caròtas aprep l'endeman matin, lo persilh, e puei òm tòrnava los braçar un petit mijon. |
Alòrs òm pòt pas dire que quo era bien mielhs, per çò que ilhs suçavan benleu lora forcheta! mas enfin quò-quí, a un repast de batatge, que quò i avia de la gent estrangier, degun fasian quò. |
Alòrs òm salava lo pilat o las pous, la sopa de lach, òm minjava las crespas coma deu pan o un plat mai que coma dessert. |
Alòrs quand n'i avia cinc o sieis, quò ne'n fasia deus borricons! |
Alòrs, quante las caròtas son cuechas, quo es tot cuech ensemble, alòrs nos iò minjem entau. |
Alòrs quí, ilhs fasian chaufar las pous o deu machen entau. |
Alòrs quí, vos fasetz una farça coma la farça de campanha. |
Alòrs quò cuiseva dessot, quò cuiseva dessur, mas quante òm ubrissia lo dedins, falia far atencion que vòstras cendres e vòstre basar passessa pas dedins. |
Alòrs quò 'massava, queu jus de 'lissa sur la crosta de pan quò fasia colar un peuc de la sau. |
Alòrs tota quel apchís quí, vos iò metetz dins la brasiera avecque las cagolhas mas sens la mija de pan. |
Alòrs vos salatz, vos poibratz, quò que fau, fau pas i 'nar tròp vite, quò vau mielhs que vos gostatz aprep. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.