text stringlengths 31 3.15M |
|---|
El CN Terrassa es derrotat clarament per 17-11 a la piscina del campió de la lliga europea, el Ferencváros Telecom Budapest d'Hongria.
El conjunt vallesà lluita, sobretot en el tercer quart, però un 4-0 en els primers minuts del partit situen als hongaresos molt per davant.
El CN Terrassa tenia molt clar que sorprendre al Ferencváros davant la seva afició era molt complicat i el conjunt hongarès ho ha deixat clar d'entrada.
Surt molt centrat, encertat en atac i contundent en defensa i s'avança amb un 4-0.
Els egarencs no marquen el seu primer gol fins a 1:17 del final del primer quart, que acaba amb un 5-2.
En el segon període el Terrassa es situa més be a dins la piscina, talla l'allau de joc dels locals i s'arriba al descans amb un 8-4.
En el tercer període es quan tota la lluita dels vallesans aconsegueix un millor resultat.
Transforma les ocasions, millora en defensa i guanya el parcial amb un 3-4.
En els darrers vuit minuts però, torna a aparèixer el Ferencváros que aspira a revalidar el títol de la lliga europea.
Recupera l'eficàcia en atac, marca gols amb xuts des de totes les zones i s'emporta una la victòria per 17-11.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Em podeu dir renegat els que vulgueu.
Perquè jo em sento català, em sento molt català, també espanyol i jo vaig per Catalunya fantàsticament bé.
I a mi ningú no em donarà lliçons de catalanisme.
Pedrerol responia així a les declaracions d'un aficionat del Barça que va manifestar que "digues a Pedrerol que aquí els catalans no el podem ni veure.
Un altre va afegir que "Pedrerol em fas molta pena, ets català renegat".
També el periodista Tomàs Roncero va apuntar que "em fan molta pena" els aficionats que li van cridar "Roncero muérete".
Matemàtiques, això que dius no és cert, estàs molt equivocat.
programa es un reality show castís, han evolucionat molt, ja que abans aquests tipus anaven només per la pela, ara ja van pel euro, dollar, yuan etc i fidels a la seva ideologia, tant els hi fot l'esport, la política i gens el periodisme.
Cada un es d'on vol ser, aquest nomes hi son, per "la plata"
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Barcelona Seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
L'èxit de Steven Spielberg, que compta amb la famosa BSO de John Williams, es podrà veure a L'Auditori els dies 11, 12 i 13 d'octubre
Aquesta temporada neix el cicle OBCPOPS, una manera diferent d'escoltar i guadir l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
El primer concert consistirà en la projecció en pantalla gegant de la pel·lícula Parc Juràssic de Steven Spielberg i la interpretació en directe de la banda sonora, del compositor John Williams, per part de l'OBC, que estarà dirigida per Anthony Gabriele.
Això serà els dies 11, 12 i 13 d'octubre a la Sala 1 Pau Casals.
Jazz, musical i més bandes sonores completen una programació
La següent cita OBCPOPS arribarà el mes de novembre amb el mite del jazz Brad Mehldau i l'OBC un coencàrrec amb institucions com Los Angeles Philharmonic, la Philharmonie de Luxemburg o el London Jazz Festival, per sumar-se a la celebració del 50è aniversari del Festival de Jazz de Barcelona.
El desembre serà el torn del programa 100 anys de Bernstein i el musical americà, amb el que l'OBC tornarà a la música del genial compositor tot omplint l'escenari de llum, color, ritme, tendresa i bon humor.
El cicle es completarà al gener amb la pel·lícula El senyor dels anells III.
El retorn del rei, la banda sonora de la qual també s'interpretarà en directe. |
El cotxe que s'ha estavellat contra la seu del PP al carrer Gènova, a Madrid, ha arribat fins a les escales de l'interior i gairebé atropella una treballadora de la neteja que estava treballant des de primera hora.
La presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, ha explicat en unes declaracions a esRadio, recollides per Europa Press, que el cotxe ha arribat fins a l'escala per la qual s'accedeix a la primera planta, on hi ha el seu despatx, i al costat de l'accés a la sala de premsa.
"Pel que sembla, una de les treballadores de la neteja que era dins de la seu ha estat a punt de ser atropellada perquè anava a una velocitat increïble, ha entrat fins a les escales", ha subratllat Aguirre, la qual ha indicat que la treballadora està "bé" però s'"ha endut un ensurt horrorós".
Tot i que no hi ha hagut cap ferit, la vidriera de l'entrada està destrossada i els Tedax treballen encara al lloc perquè el detingut, un empresari "que sembla que ha perdut tots els seus béns i està arruïnat", ha dit a la Policia que tenia dos sacs amb un detonador que podia explotar en una hora, ha dit Aguirre.
Els treballadors de Gènova encara no poden acostar-se fins a la seu.
De fet, Aguirre ha explicat com a anècdota que té una reunió a les 10 hores i que, després dels fets, no hi pot anar, i que li és impossible d'anul·lar perquè la base de dades és al PP i el gerent no hi pot accedir.
Aguirre ha explicat que ha parlat amb la delegada del Govern espanyol a Madrid, Cristina Cifuentes, que li ha dit que ningú no pot acostar-se fins a la seu.
"Tot i que hi anés jo tampoc no m'hi deixarien entrar", diu Aguirre que li ha comentat la delegada del Govern espanyol.
A més, les línies 5 i 10 no s'aturen a l'estació d'Alonso Martínez.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els ajuntaments de Castell - Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols han prohibit el consum d'alcohol durant la celebració de les rues de Carnaval.
Aquesta normativa ha creat una gran polèmica entre les colles.
La majoria veu bé la mesura per evitar els comes etílics entre els més joves i la mala imatge que es dona de les rues que es celebraran els dies 21, 22 i 23 de febrer.
Però una minoria de colles ho interpreten com l'aplicació de la llei seca, com ha explicat l'exrei Carnestoltes dels Kintus, Ramón Tornabells.
"Jo crec que la mesura no funcionarà perquè la gent que vol veure el carnaval, que va a desinhibir-se o el que sigui beuran molt abans i beuran molt després.
Això és com quan hi ha un radar aquí a la carretera, la gent que vol, corre abans del radar i després"
La normativa que regula la participació de les colles de les rues de carnaval d'aquestes poblacions inclou de fa temps els controls d'alcoholèmia per als conductors i copilots de les carrosses, però aquest any s'hi afegeix la prohibició de beure alcohol a tots els integrants de les colles mentre participen a la rua.
"Al llarg del recorregut de la rua no estarà permès consumir, tenir a la vista i/o desfilar amb begudes alcohòliques sigui quin sigui el seu envàs"
"Tot s'hi val, però tot s'hi val amb responsabilitat.
El que demanem és que les colles assumeixin la responsabilitat i facin un carnaval divertit i lluny de conductes on l'alcohol sigui el que prevalgui per sobre de tot"
L'incompliment d'aquesta normativa comportarà que la colla infractora no pugui rebre cap premi i quedi exclosa de la rua de carnaval de l'any següent.
"Les colles que desfilin amb símptomes d'embriaguesa o sota efectes de substàncies estupefaents quedaran automàticament desqualificades de premis"
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
«Molts catalans han marxat d'Espanya».
És una frase que repeteix Iñaki Gabilondo en els últims temps.
La primera vegada que la fer servir va ser fa tres anys, després d'una visita a Girona.
Gabilondo afegia que territoris sencers -en referència a Girona- havien marxat i entre els joves l'Estat només és una realitat administrativa.
Gabilondo és d'aquells periodistes que tenen per costum parlar amb molta gent per construir una opinió, quan ara n'hi ha molts que quan els expliquen allò que volen escoltar ja en tenen prou per elaborar una teoria i un relat.
M'arriba un missatge de Whatsapp que convoca, a qui ho vulgui, a anar al pont de Pedra de Girona per enganxar cartells a favor del referèndum d'independència perquè els «oficials» han estat prohibits i estan essent requisats per policies.
La convocatòria era per a les vuit.
He anat a treure el nas a un quart de nou i el centre de la ciutat ja estava completament empaperat.
Les impressores han substituït les ciclostils.
Mai havia vist una mobilització d'aquestes dimensions i compromís, llevat de moments puntuals de les manifestacions que es van anomenar «contra la guerra».
En realitat van ser contra la col·laboració del govern d'Aznar amb la matança a l'Iraq.
Sí, il·legal, perquè mai ho va aprovar Nacions Unides.
En canvi cap tribunal ha investigat aquells crims i Aznar es passeja lliure donant lliçons de democràcia.
No sé qui em deia, amb molt encert, que a Catalunya el partit majoritari no és ni ERC, ni CDC...
Em trobo un vell militant socialista de Girona, oposat al tipus de referèndum que es proposa per l'1 d ́octubre.
Opina que la sortida al problema només es trobarà descavalcant el PP de La Moncloa i pactant un referèndum amb un govern de PSOE i Podem, amb el suport dels partits nacionalistes.
No sé si per a això, que hauria estat la lògica i política solució, s'arriba massa tard.
Fer declarar més de 700 alcaldes, investigats pel seu suport al referèndum, és una insensatesa.
Posar davant dels jutges la majoria de les màximes autoritats locals del país només pot respondre a dos motius: que surti d'una ment molt autoritària o que surti d'una ment poc política que aplica lleis mecànicament.
Aposto per una barreja de les dues: la primera ment s'aprofita de la segona.
El resultat és que un problema fonamentalment polític i que hauria de resoldre la política es converteix en una insostenible causa general.
És difícil saber si es pretenia això, però el mateix nom que s'ha posat a la operació contra el referèndum de l'1 d'octubre és tota una declaració de principis.
Anubis, déu de la mort i dels funerals.
Si heu estat mai a Egipte davant d'una imatge d'Anubis en alguna tomba, convindreu que és aterridor.
Un cos humà amb rostre de xacal.
L'estètica de l'operació també ha estat terrífica, amb agents gegantins i musculosos i amb uniformes verd ennegrit de forces especials de videojoc.
Helicòpters sobrevolant Catalunya durant les nits provocant un clímax estressant de tensió, rumors constants de detencions, alarmes sobre les conseqüències contra aquells que vagin a votar...
La guerra psicològica i l'estètica de la por són eines molt eficaces però només per un temps.
Té l'inconvenient que quan es fa servir, en passar uns dies, els atemorits perden la por.
Aleshores només hi ha dues opcions: deixar el farol o passar de l'amenaça al garrot.
Vull que m'expliquin què passarà amb la convivència si, com vol el govern del PP i Ciutadans, s'imposa el seu ordre a través de les forces de seguretat.
Aquests dies s'ha acabat de trencar allò que s'aguantava fràgilment.
Si es pretén i s'aconsegueix que això acabi amb uns derrotats només cal advertir de dècades de convivència impossible.
S'haurien de preguntar quina mena de relació mantindrà la Guàrdia Civil amb els ciutadans que volien votar (la imatge d'aquesta institució ha quedat destruïda entre una part de la població catalana).
Quina credibilitat tindrà la fiscalia entre aquests ciutadans que han escoltat un fiscal general parlant com un general d'una divisió cuirassada?
I la imatge d'una justícia coordinada amb el partit de govern?
O els mateixos partits que han ordenat les operacions contra el vot de l'1 d'octubre?
Entre gener i juliol de 2017 les exportacions de les empreses gironines han crescut un 13,4% respecte a l'any passat.
La indústria local continua batent rècords en aquest sentit.
Molts petits empresaris gironins miren cap a fora.
Ho he sentit dir a molts petits fabricants que anys enrere estaven molt centrats en el mercat espanyol i que, ara, es dediquen exclusivament a l'estranger.
La crisi va ser fonamental en aquest viratge, però entre alguns també han pesat molt les dificultats que han tingut a conseqüència del «problema català |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Govern i editorials consideren que la polèmica és intencionada · El sindicat USTEC troba 'nostàlgia del franquisme' en l'informe d'AMES
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L'ofensiva censora que ha engegat el govern espanyol contra els llibres de text catalans ha desfermat un rebuig unànime d'institucions i de les principals entitats del sector.
El govern i el Departament d'Ensenyament català s'han manifestat desconcertats arran de l'encàrrec del Ministeri d'Educació espanyol a l'alta inspecció espanyola perquè elabori un informe detallat dels llibres de text que es fan servir a les escoles catalanes per comprovar si compleixen el currículum
El secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet, ha vinculat aquesta voluntat censora a la voluntat política de fer soroll i alarmisme.
Ha lamentat la desconfiança en la professionalitat i el bon criteri dels docents catalans que denota aquesta mena d'encàrrec del ministeri espanyol, com també la manca de respecte pel rigor de la industria editorial.
Llobet ha celebrat també que, afortunadament, ja fa anys que va desaparèixer la necessitat d'un informe favorable previ per a autoritzar llibres de text.
I ha afegit que l'administració educativa no s'encarrega des de fa temps d'escollir el material escolar, sinó que confia en la professionalitat dels docents per triar els que encaixin millor amb el projecte educatiu del centre.
El secretari de Polítiques Educatives considera que el govern espanyol ha reaccionat a partir de titulars i li ha retret aquest comportament: 'Les administracions hi són per a asserenar els ànims i perquè els centres treballin amb la màxima tranquil·litat.
Estem acostumats que de tant en tant, en aquesta qüestió, es fa soroll per combatre la situació de Catalunya.'
A més, ha lamentat haver-se assabentat de l'encàrrec del ministeri espanyol pels mitjans de comunicació i ha criticat que aquesta situació hagi esdevingut 'un costum'.
La voluntat 'maliciosa' de descontextualitzar
Per a Llobet, darrere la polèmica hi ha la voluntat de descontextualitzar els continguts del currículum escolar, perquè els exemples que s'han posat de material amb què es pretendria adoctrinar corresponen a pàgines concretes, ha argumentat.
A parer seu, és fonamental entendre tot el programa d'un curs i d'una etapa.
'Si agafem unes pàgines o un llibre és que volem descontextualitzar maliciosament', ha recriminat.
El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya no té constància de cap contingut en llibres de text que pugui motivar una denúncia.
Llobet ha reiterat la plena confiança en les editorials i en els docents, que no fan cap ús malintencionat de cap eina pedagògica.
'Ens estranya que algú s'escandalitzi perquè fonamentalment es parli dels elements més propers a l'alumne; de segur que això passa a qualsevol lloc del món; és una qüestió normal des del punt de vista pedagògic', ha defensat.
USTEC denuncia una 'nostàlgia del franquisme'
USTEC-STES, sindicat majoritari dels professors de Catalunya, ha afirmat en un comunicat que l'informe sobre els llibres de text catalans té, en realitat, nostàlgia pels llibres de text del franquisme, que efectivament adoctrinaven en la religió del nacionalisme espanyol.
USTEC també considera que la intenció del sindicat docent que ha impulsat l'informe, AMES, és reivindicar l'existència d'una història oficial espanyola que coarti la llibertat de pensament i imposar el relat oficial de la història nacional espanyola, que, com la majoria d'històries nacionals, solen ser 'un compendi de mites justificadors de l' statu quo '.
USTEC-STES ha afegit que el sindicat AMES es caracteritza per unes actituds d'un agressiu nacionalisme espanyol.
A més, considera que l'estudi conté un seguit d'afirmacions discutibles i té com a finalitat atiar una polèmica inexistent en el sí de l'educació catalana.
Es tracta, diu, d'inflamar els mitjans espanyols i els partits anticatalans per impulsar l'enèsima ofensiva contra el procés d'autodeterminació que es desenvolupa de manera pacífica i tranquil·la.
Antoni Garrido, president de la Comissió de Llibre de Text del Gremi d'Editors de Catalunya i director general de l'editorial Edebé, ha considerat la polèmica sobre l'adoctrinament als llibres catalans estèril, tendenciosa i inventada.
En declaracions a l'ACN, Garrido ha manifestat que les editorials no intenten adoctrinar, sinó complir els requisits que els marquen els organismes oficials.
Ha afegit que els editors es mouen a partir dels currículums que indiquen tant l'estat espanyol com els territoris que tenen competències en matèria educativa, i que els manuals de text que publiquen compleixen ambdós requisits.
Garrido ha explicat que la tasca que fan les editorials és rigorosa i científica en totes les matèries, però especialment en aquelles més sensibles, com ara Geografia, Història o Llengua.
També ha recordat que cap editorial no pren posició política a l'hora de fer la feina, i que allò que preval és la claredat.
Sobre l'informe del sindicat AMES, Garrido entén que hi ha interès en criminalitzar un sector que és apolític.
Finalment, ha explicat que, per bé que des del 2002 l'administració no fa cap revisió prèvia dels llibres de text que publiquen, si que hi ha revisions permanents del material perquè sigui rigorós.
Després de criticar l'informe, ha dit que tots els llibres de text del seu catàleg segueixen estrictament la legislació vigent i s'adapten al cent per cent al currículum escolar establert pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El nom, mida i data de creació dels arxius que conté el llapis de memòria lliurat la setmana passada per un comandament policial al jutge del cas Pujol, José de la Mata, coincideixen amb els d'un CD, que suposadament procedeix d'un altre llapis de memòria, incorporat a la causa fa mesos i del qual s'investiga l'origen.
Segons l'acta d'obertura del pendrive de 8 gigues que dimarts es va fer a l'Audiència Nacional davant del jutge, el dispositiu lliurat el 6 de febrer al jutge pel cap de la UDEF, Manuel García Catalán, que va dir que li havia donat un inspector que el va trobar «ordenant calaixos», té 868 arxius.
En el mateix acte, es va aportar un CD que va ser lliurat al jutge amb un informe de la UDEF de l'1 d'abril del 2016 i que té 1.806 arxius que van servir de base a la Policia per elaborar l'informe sobre activitats presumptament delictives de Jordi Pujol Ferrusola.
Amb tot, el jutge ha posat l'informe en quarantena, ja que desconeix la procedència de la informació del CD, que la Policia va atribuir a fonts d'intel·ligència i a un registre a l'agència de detectius Método 3.
En comparar-los, els noms, la mida i la data de creació dels arxius que figuren en el nou llàpis de memòria coincideixen amb alguns dels del CD i reforçaria la tesi que es tracta dels mateixos, tot i que ara s'haurà de confirmar.
L'exnúmero 2 de la Policia Nacional Eugenio Pino està citat a declarar avui per donar la seva versió sobre aquests pendrives. |
La farmacèutica catalana Grifols és la més ben posicionada per posar el nom al nou Camp Nou.
Així ho explica RAC1, que afegeix que el Barça té la intenció de comunicar-ho oficialment abans d'acabar l'any.
L'Espai Barça, el gran projecte de la presidència de Josep Maria Bartomeu i un dels grans projectes de la història de l'entitat, comença a agafar forma.
I en el centre de tot està la remodelació del Camp Nou.
Un altre dels grans reptes plantejats ha estat la capacitat econòmica per tirar-ho endavant, i aquí entren els naming rights del nou estadi blaugrana com a una de les millors possibilitats per generar ingressos.
Les negociacions van encaminades a un acord per 20 anys, amb uns ingressos d'uns 20 milions d'euros per temporada.
A tot això, la xifra d'ingressos total podria rondar els 400 milions.
El Barça, que des de la presentació del projecte de l'Espai Barça està en procés de trobar un patrocinador per posar-li el nom al nou estadi, sembla que ja té un candidat que comença a agafar avantatge: Grifols.
Ja fa més d'un any que Grifols ja va sonar per posar el cognom comercial a l'estadi del Barça, però aleshores la farmacèutica catalana Grifols va desmentir a través d'un comunicat que estigués negociant amb el Barça, tal com havia avançat el programa El Club de la Mitjanit.
Aleshores Grifols assegurava que "la companyia no contempla cap patrocini d'aquest tipus".
Però en els últims mesos Grifols ja ha pres part en el món de l'esport.
Precisament la farmacèutica va salvar la Penya de la seva desaparició entrant en l'accionariat de l'històric club català de bàsquet de Badalona.
Grifols és l'empresa que té més avançades les negociacions amb el Barça però té competència.
Ara fa un mes Jaume Roures, soci fundador de Mediapro, va confirmar que la seva productora va presentar una oferta de 300 milions d'euros per donar nom al nou estadi del Barça. |
Consulteu les incidències del trànsit
Consulta el mapa de amb els trams i hores amb més volum de vehicles de l'operació tornada. pic.twitter.com/s6Rqjvj5op
En retenció, mantingueu la distància de seguretat entre vehicles i eviteu fer canvis de carril per prevenir accidents pic.twitter.com/1Yl7JaZ035 |
Més de la meitat dels pisos estan situats en municipis de la demarcació de Tarragona
Reus.-La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha presidit aquest dilluns l'acte de lliurament de les claus de 40 habitatges que CaixaBank cedeix a la Generalitat de Catalunya per destinar-los a lloguer social.
El lliurament s'emmarca en el conveni, signat amb CaixaBank el mes de febrer d'enguany, per cedir a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya l'ús social de 200 habitatges de l'entitat financera.
De fet, el Govern ja té acordada la cessió de més de 3.600 pisos amb diverses entitats bancàries.
La consellera Borràs ha celebrat que "es materialitzi el conveni signat amb CaixaBank el passat mes de febrer i que rebin les claus del seu habitatge persones que requereixen un lloguer assequible".
Borràs ha posat en valor, a més, que els 40 habitatges es lliurin en perfecte estat i que es destinin en gran part a famílies de les comarques tarragonines.
El secretari d'Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala, ha destacat en la seva intervenció la prioritat de les administracions per ampliar el número d'habitatges que posen a disposició de la ciutadania per fer front als problemes d'habitatge derivats de la crisi.
"Ara tenim un parc públic de més de 14.000 pisos, que seguim ampliant per dues vies: amb acords amb grans tenidors i a través del dret de tanteig i retracte", ha afirmat Sala, que ha sostingut que l'objectiu és "deixar a zero les cues de les meses d'emergència".Per la seva part, l'alcalde de l'Ajuntament de Reus, Carles Pellicer, ha agraït "l'esforç i la sensibilitat del Govern per treballar en els àmbits de l'habitatge i la pobresa energètica, i solucionar els problemes dels ciutadans".
Pellicer ha remarcat la importància de desbloquejar l'habitatge social i ha reivindicat la tasca de l'Ajuntament per "treballar intensament per ajudar les famílies que ho requereixen".Finalment, el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana, ha qualificat com "un honor la signatura d'un acord tan important per Reus, per Catalunya i pels ciutadans que rebran aquests habitatges".
El responsable territorial de l'entitat financera ha recordat el compromís de cedir 200 habitatges "adequats i lliurats a punt per entrar-hi a viure".La meitat dels habitatges, a TarragonaMés de la meitat dels 40 habitatges cedits avui estan situats en municipis de la demarcació de Tarragona amb alta demanda d'habitatge social acreditada.
Pel que fa a la resta, 13 pisos estan situats a la demarcació de Barcelona; 3 a la de Girona i 1 a la de Lleida.
Les condicions per accedir a un lloguer social consisteixen en haver perdut l'habitatge com a conseqüència d'un procés d'execució hipotecària o estar en procés de reclamació judicial, amb atenció especial a persones grans, víctimes de violència de gènere i persones amb discapacitat o en risc d'exclusió social.A l'acte de lliurament dels pisos, que ha tingut lloc al Centre Cívic del Carme de Reus, hi han participat l'alcalde de l'Ajuntament de Reus, Carles Pellicer, el secretari d'Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala, i el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana.
També hi ha assistit el delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris; la directora general d'Administració Local, Montserrat Mundi; el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, i el director de Relacions Institucionals Building Center, Jaume Torrents.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
El gener del 2003, setmanes abans de l'inici de la guerra i l'ocupació nord-americana de l'Iraq, els acompanyants que el govern iraquià posava al servei dels periodistes i membres de delegacions internacionals que érem a Bagdad ens advertien que no féssim fotos en una plaça propera al Museu Nacional de l'Iraq on hi havia la seu dels Mujahidins del Poble iranians, atès que els que feien guàrdia a l'edifici ens podien detenir, i ens ficaríem en un embolic.
Els Mujahidins del Poble eren un grup comunista de l'Iran que, després d'haver lluitat contra el xa i haver-se aliat amb l'aiatol·là Khomeini el 1980 per desbancar forces liberals i nacionalistes, es nega a acceptar el caire teocràtic de la República Islàmica.
Llavors es produeixen combats entre els Guardians de la Revolució lleials a Khomeini i els mujahidins, i molts d'ells fugen a l'Iraq, combatent al costat de Saddam Hussein contra l'Iran.
Un cop acabada la guerra, es queden a l'Iraq, i el 1997 seran posats en la llista dels grups terroristes del Departament d'Estat nord-americà i de la Unió Europea.
Però el març del 2003, quan es produeix la invasió nord-americana, després d'haver-ho pactat amb la CIA, aquests soldats iranians queden aquarterats a la seva base d'Ashraf en lloc d'anar a defensar Bagdad.
Com a agraïment, els Estats Units els respectaran i els atorgaran l'estatus de "persones protegides" per la Convenció de Ginebra.
A partir d'aquí, els mujahidins –o el seu braç polític, el Consell Nacional per la Resistència de l'Iran– mouran molts fils per sortir de la llista de grups terroristes i molts dels seus membres marxaran a Albània o a França per evitar ser perseguits pel govern proiranià de Bagdad.
I mantindran relacions amb molts polítics europeus com ara Alejo Vidal-Quadras, que va ser del 2004 al 2014 vicepresident del Parlament Europeu.
Ara hem sabut que el 2014, quan es funda Vox i Vidal-Quadras esdevé cap de llista de la formació en les eleccions europees, el partit rep prop d'un milió d'euros d'aquest grup iranià.
Grup que no sabem si es finançava principalment de donatius de la diàspora iraniana, de donacions de l'Aràbia Saudita o dels negocis opacs habituals de grups insurgents.
I potser perquè els diners venien d'on venien, si repassem el programa electoral del 2014, més enllà d'algunes referències a adaptar l'arribada d'immigrants a les demandes del mercat laboral, no assumeix ni un discurs xenòfob ni islamòfob.
Serà en les eleccions andaluses del 2015, quan Vidal-Quadras ja ha abandonat la direcció del partit, que, en la línia de les llavors encara poc habituals fake news, fa un vídeo d'un telenotícies del futur en què una periodista amb el cap cobert pel hijab informa que la presidenta de la Junta d'Andalusia ha signat un acord amb la comunitat musulmana per destinar la mesquita de Còrdova a l'ús exclusiu del culte islàmic, i que ja s'anuncien vols des d'arreu del món islàmic per portar peregrins a pregar a al-Àndalus.
Però, tornant a la campanya per a les europees del 2014, Vox es trobava amb el problema que a Catalunya, lloc d'on era el cap de llista, no tenia militants.
Llavors Vidal-Quadras parla amb la delegada a Barcelona del fantasmagòric partit Societat Civil i Democràcia (SCD) del banquer Mario Conde, l'advocada Ariadna Hernández.
I, d'un dia per l'altre, el febrer del 2014, els trenta militants de SCD a Barcelona entren a Vox, estrenen oficines, i Hernández anirà de número set en la llista europea.
Conde denunciarà que li han comprat i li han pres els militants.
Ara, més enllà de les bromes sobre per què Vox va agafar el verd islàmic com a color del logo del partit, caldrà veure si la revelació del seu pecat original afecta o no el seu creixement.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
«Em motivava tot el moviment olímpic, més que no pas el que era la competició esportiva.
Estava estudiant periodisme, ja acabava, i a la universitat ens van comentar que faltava gent de premsa per als Jocs.
Vam fer una reunió i uns dies després vaig rebre una carta dient-me que era una de les escollides».
La manresana Montse Ayala, actualment al departament de màrqueting de la UManresa, va encarregar-se de gravar les principals competicions des de la sala de visionament del Centre Principal de Premsa dels Jocs a la Fira de Barcelona.
«El que fèiem nosaltres era r ecollir les imatges que ens enviava el senyal oficial de les diferents competicions, sobretot de les semifinals i finals, per distribuir entre els mitjans de comunicació que ho requerien.
La veritat és que no en teníem gaire demanda.
La nostra sala servia més que res perquè els periodistes poguessin veure el Tour de França, que hi coincidia per data, o també alguna sèrie televisiva d'aquella època», diu Ayala.
Una de les primeres anècdotes com a voluntària dels Jocs ja va ser amb la indumentària: «Em van fer anar a El Corté Inglés a comprar un vestit jaqueta, quan nosaltres havíem d'anar amb xandall.
A premsa no em van deixar passar que anés amb faldilla, i em van fer canviar».
Ayala recorda que «tot ho fèiem manualment.
No hi havia ordinadors i havíem d'estar al cas quan s'acabava un esdeveniment perquè ningú no avisava.
Les peticions les havíem d'ordenar amb carpetes, no hi havia res informatitzat».
Tot i no sentir una especial devoció pels esports, Ayala reconeix que sí que va anar a veure «alguns partits de bàsquet, també l'atletisme o la gimnàstica, perquè alguna entrada d'invitació sempre queia.
Recordo la roda de premsa que va fer el Dream Team a prop d'on érem nosaltres; l'intercanvi de xapes també ens motivava fins al punt que ens escapàvem de la nostra feina...
Tot plegat va ser molt bonic, i tant que sí».
De forma especial, Montse Ayala té un record de la cerimònia d'inauguració dels Jocs: «Amb la meva acreditació, no tenia dret a entrar a l'estadi, però Xavier Prunés, que amb això hi té la mà trencada, em va dir que sí, que ell m'hi faria entrar.
I, efectivament, un cop vam ser a l'entrada, vaig passar, perquè el que controlava les acreditacions no va mirar el revers de la meva; i no anava amb el xandall, anava vestida de paisà, per evitar donar pistes».
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
ERC i ICV-EUiA s'han reunit aquest dilluns amb la CUP al Parlament per buscar una posició comuna amb vista al 9 de novembre, han explicat a Europa Press fonts coneixedores de la trobada.
La reunió ha finalitzat cap a les 19.30 hores de la tarda, i en aquesta republicans i ecosocialistes han fet una proposta a la CUP sobre el 9N, els detalls de la qual no han transcendit i que l'esquerra independentista estudiarà en les properes hores.
Fonts presents a la reunió han explicat a Europa Press que entre aquest dilluns a la nit i aquest dimarts al matí, la CUP --que ha reunit als seus òrgans de direcció-- donarà una resposta a la proposta d'ERC i ICV-EUiA.
A la reunió han assistit el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i la secretària general dels republicans, Marta Rovira, el líder d'ICV-EUiA al Parlament i el portaveu adjunt del grup, Joan Herrera i Joan Mena, i el diputat de la CUP Quim Arrufat.
Per atendre a aquestes negociacions, Junqueras ha suspès un acte sobre la figura de Manuel Serra i Moret que tenia previst fer a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) amb el líder d'Avancem, Joan Ignasi Elena.
Entre els partits d'esquerra no han agradat els moviments portats a terme pel Govern des que dilluns de la setmana passada es trenqués la unitat entre els partits proconsulta, un distanciament que s'ha agreujat amb la compareixença d'aquest dilluns del portaveu de l'executiu català, Francesc Homs.
Aquest dilluns al migdia Junqueras i Herrera ja han dinat junts i, després de la trobada, han expressat el seu malestar amb el Govern per anunciar un preacord per refer la "unitat tècnica" sobre el 9N quan no existeix.
Els dos líders s'han mostrat sorpresos i molestos amb la compareixença d'Homs, en què ha explicat que l'executiu ha assumit una desena de compromisos per garantir la votació del 9 de novembre, i ha parlat de "preacord".
Homs ha explicat que el Govern crearà un òrgan amb membres dels partits sobiranistes per controlar el desenvolupament de la consulta, que hi haurà comissions territorials, que aportarà més informació sobre campanyes institucionals i que detallarà com funcionarà tot l'operatiu.
El "preacord tècnic" també preveu dissenyar un calendari d'execució dels terminis per a la consulta; fomentar la presència d'observadors internacionals; un compromís escrit del Govern per fer possible el 9N; que l'executiu es fa responsable de qualsevol incidència, i debatre amb la resta de grups totes les opcions i alternatives.
Tot i així, els deu compromisos avançats aquest dilluns per Homs, i que començaran a detallar-se i posar-se en marxa aquest dimarts, disten dels plantejats per la CUP en alguns aspectes; per exemple, que on es parlava de 'desacatar' possibles impugnacions del Govern espanyol, ara s'apunta que el Govern es responsabilitza de "qualsevol incidència que pugui ser imputable" i es compromet a consensuar alternatives.
Junqueras ha demanat al Govern que, després de trencar la unitat dels partits proconsulta plantejant una votació alternativa per al 9 de novembre, assumeixi ara les 11 condicions que ha posat la CUP a sobre de la taula per donar suport al nou procés participatiu: "Menys d'aquests 11 punts ens semblaria molt, molt, molt, molt poc per part del Govern".
Herrera ha reconegut que les condicions de la CUP dignifiquen el 9N però no ho converteixen en una consulta, i ha reclamat a Mas que convoqui eleccions com més aviat millor: "No pot ser que hi hagi actituds dilatòries del president perquè no li interessen" unes eleccions.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Idea original, disseny del projecte i elaboració de continguts: Glòria Vallès Fitó
Coordinació: Glòria Vallès Fitó i Joan Ramon Berengueras Bassa
Vídeos "Desmuntant tòpics sobre l'aprenentatge d'una llengua":
Edició web: Pau Berengueras i Glòria Vallès Fitó
Revisió lingüística: Jovita Laín Corbí
Cap dels Serveis Lingüístics: Conxa Planas Planas
Àrea de Formació Lingüística: Joan Ramon Berengueras Bassa
Aquest projecte ha estat elaborat des del Centre d'Autoaprenentatge de Llengües del Campus de la Diagona l, a la Universitat de Barcelona.
Aquesta publicació ha rebut un ajut específic del Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
Queda rigorosament prohibida, sense l'autorització expressa dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà.
Universitat de Barcelona – Melcior de Palau, 140 – 08014 Barcelona
Data inici del projecte: 2015 – Darrera actualització: juliol 2018
Agraïm als autors de les imatges, que les han cedides amb llicència lliure.
Per ordre alfabètic d'autor, les imatges són: |
Pla d'autoprotecció Aulari Central
Pla d'autoprotecció Biblioteca d'Humanitats (Edifici L)
Pla d'autoprotecció Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (Edifici N)
Pla d'autoprotecció Rectorat i ICE (Edifici A)
Pla d'autoprotecció Servei d'informàtica (Edifici D)
Pla d'autoprotecció Servei_llengues
Àrea de Prevenció i Assistència
Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat i excel·lència, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement.
La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Es diu Ton Vieira, té 17 anys i treballa com a actor i model.
Aquesta setmana ha publicat un vídeo a les seves xarxes socials per denunciar el racisme estructural de la nostra societat.
Posa el focus en tots els cossos policials, ja que en els últims temps l'han aturat fins a sis vegades per identificar-lo, preguntar-li que estava fent, o si alguna vegada havia estat en un centre de menors.
«Sempre em fan les preguntes a mi, i mai a les persones que passen pel meu costat, o als amics que estan amb mi en aquells moments fent el mateix que jo», denuncia.
«Estic fart de no tenir una policia qualificada, capaç d'identificar els delinqüents pels seus actes i no pel seu color de pell», conclou.
Tinc 17 anys i la policia ja m'ha demanat el DNI 6 cops sense haver comès cap delicte.Estic fart del. |
El 31 de març d'enguany entra en vigor la Llei 20/2014, de 29 de desembre, de modificació de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya.
Us informem que en data 31 de desembre de 2014 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat número 6.780, la Llei 20/2014, de 29 de desembre, de modificació de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum, que entrarà en vigor als tres mesos de la seva publicació, és a dir, el 31 de març d'enguany (excepte els articules 3 i 17, que regulen la pobresa energètica, i la disposició addicional primera, que varen entrar en vigor al dia següent a l'esmentada publicació).
A més de preveure la mediació prèvia a la interposició d'una demanda d'execució hipotecària d'habitatge habitual, destaquen tres novetats:
1r.- L 'article 2 inclou un apartat 2n a l'article 111 de la Llei 22/10, del Codi de consum de Cataluña (CCC), en el sentit d'ampliar subjectivament, en els seus apartats a) i b), el concepte de consumidor a les persones físiques empresàries que estiguin compreses dins del règim especial de treballadors i les empreses prestadores de serveis bàsics i serveis de tracte continuat, i les que tinguin la consideració de microempreses d'acord amb la Recomanació 2003/361/CE.
2n.- A través de l'article 7, s'inclou l'article 131.3, en el que a través d'un sistema extrajudicial de resolució de conflictes de consum en matèria de crèdit o préstec hipotecari que afecti a l'habitatge habitual, s'instaura un informe d'avaluació que han d'elaborar els serveis públics de consum, que haurà d'anar acompanyat d'una proposta de viabilitat o liquidació ordenada del deute, que les parts poden assumir com a solució pactada, amb inclusió de la dació en pagament.
3.- I, a través de l'article 13, s'introdueix l'apartat 4 a l'article 251-6, del Codi civil de Catalunya.
Concretament, en la lletra b) s'estableixen tres supòsits en els que, si es compleixen els paràmetres de qualsevol d'ells (no son cumulatius), la Llei determina que la clàusula sol és abusiva.
El cert és que una part de les escriptures dels préstecs actuals estan per sobre d'aquests paràmetres.
El que fa el legislador català és introduir a través de la reforma un nou supòsit a la llista negra, que haurem d'afegir a la contemplada als articles 85 a 90 de la LCGYU.
Al respecto, és interessant la lectura de la sentencia de la Sala 1a del Tribunal Suprem de 15 d'abril de 2014 (ROJ STS 2.388/2014), que ens explica en el seu fonament de dret tercer, apartat 3 in fine, la metodologia que ha de seguir-se per analitzar si estem davant d'una clàusula abusiva o no.
Ramon Ignasi Palau, Comissió de Comunicació i Comissió de Normalització Lingüística.
Accés al text de la Llei 20/2014 - DOGC [Consultat el 20 de febrer de 2015]
Hi ha 478 convidats/des i 3 membres en línia |
Més informació a Nació Muntanya
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Font: (ANC) Pla obert de la planta d'IQOXE a la Canonja, al Tarragonès, on dimarts es va produir una explosió, amb els raigs d'aigua dels Bombers.
Imatge del 15 de gener del 2020.
A causa del greu accident d'ahir a la tarda a l'empresa IQOXE, al polígon sur (la Canonja), la UGT FICA de Tarragona convoca, conjuntament amb CCOO de Tarragona, concentracions de delegats i delegades de les empreses químiques dels polígons Nord i Sud, i d'aquelles que desenvolupen qualsevol activitat a les seves instal·lacions.
Les concentracions tindran lloc avui, 15 de gener, a les 12 h, a les entrades dels centres de treball.
Les concentracions a les empreses pròximes a IQOXE dependran de la situació d'emergència que hi hagi en aquell moment.
En aquest enllaç podeu llegir la Resolució del 6è Comitè Nacional de FICA – UGT de Catalunya referent a l'accident d'IQOXE |
Ja es pot trobar a les llibreries el tercer volum de la revista cerdana Era, una publicació que impulsa el Grup de Recerca de Cerdanya, l'Arxiu Comarcal i l'editorial Salòria.
Es tracta d'un volum que recull una trentena de comunicacions presentades a les terceres Jornades d'Estudis Comarcals, celebrades el novembre passat a Puigcerdà.
Els temes que tracten són d'àmbits molts variats.
Les troballes de bronze al camp de la Colomina de Bor, les darreres novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir, el Sindicat de la Terra de Cerdanya, els boscos i arbres cerdans, el Casino Ceretà de Puigcerdà o les restes romàniques reaprofitades en alguns edificis, són alguns dels treballs que es poden trobar en aquesta publicació.
Aquesta vegada s'ha doblat el nombre de treballs publicats, ja que les jornades van tenir molt bona acollida.
Com hem dit, la revista, que es publica cada dos anys, ja es pot adquirir a les llibreries i punts de venda habitual de la comarca a un preu de 20 €.
Des de l'Arxiu han avançat que ja estan pensant amb la quarta edició de les Jornades, previstes per la tardor del 2020.
El període per enviar els treballs s'obrirà, com sempre, a la primavera. |
Les 15 últimes pàgines que aneu visitant del nostre web deixaran aqui un rastre de migues de pa.
Si hi voleu guardar alguna, premeu la xinxeta i aquesta quedarà fixa per a la propera vegada que torneu al lloc.
La 169a Fira de la Candelera ja està oficialment en marxa un cop celebrat el tradicional pregó.
Un acte que enguany ha volgut servir per posar en valor a totes aquelles persones que treballen en l'organització d'aquest espectacular esdeveniment.
La Fira ja camina i vol fer-ho de forma més solidària i inclusiva.
Les dimensions de la Fira de la Candelera són impressionants.
Per poder donar el servei adequat a les 300.000 persones que es poden acostar durant tres dies d'hivern a Molins de Rei, cal un equip de gairebé 200 professionals que destinen 9.000 hores de feina i administren un pressupost superior al mig milió d'euros.
Però qui són aquestes persones que fan possible la Fira?
El pregó de la 169a edició de la Candelera les ha permès visualitzar.
Novament ha estat un pregó coral, en el que han compartit protagonisme diferents persones estretament vinculades a diferents àrees organitzatives de la Fira: muntatge, seguretat, mobilitat, expositors...
Totes elles han tingut la possibilitat de compartir la seva experiència i donar valor a un acte que tarda mesos en preparar-se i que després es consumeix en uns pocs dies.
Una de les persones que més experiència té en aquest àmbit és Alfred Bofill, que durant molts anys va estar al capdavant de l'empresa contractada pel muntatge del recinte firal.
Bofill ha repassat durant el pregó algunes fites importants que han tingut lloc durant aquests 169 anys d'organització, subratllant des de pressions polítiques fins a fenòmens meteorològics adversos de gran magnitud.
També han participat en el pregó Fernando González, coordinador de les prop de 100 persones que fan tasques de vigilància; Gemma Soler, gerent de l'empresa que facilita la mobilitat amb els busos llançadora; Xavier Mas, coordinador dels expositors del sector de l'automòbil; i Sergi Casasempere, responsable del subministrament elèctric del recinte firal.
Com és habitual també han intervingut a l'acte el regidor de fira i l'alcalde.
El regidor, Pep Puiggarí, ha definit la Candelera com "una Fira estretament arrelada al territori" i que és testimoni "de l'evolució de la nostra societat del segle XIX al segle XXI".
Per la seva banda, l'alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, ha afirmat que "tenim una Fira única, que durant els seus 169 anys d'història ha unit a tots els molinencs i molinenques" i ha demanat que aquest fet serveixi d'exemple "per treballar entre tots per Molins de Rei, una vila desitjada, amable, integradora i solidària".
I és que per l'alcalde, "la fira no es fa sola de la mateixa manera que el poble no es fa sol".
L'acte s'ha pogut seguir amb llenguatge de signes, un fet que s'està normalitzant en les principals activitats organitzades a la vila amb l'objectiu d'acostar-les a tothom.
Subscriu-te al nostre butlletí i estigues al dia de tota l'actualitat i esdeveniments a la teva vila.
He llegit i accepto la política de privacitat * obligatori
Comprova la safata d'entrada o la carpeta de correu no desitjat de la teva bústia per confirmar la teva subscripció.
Consultar també: l'Avis legal – Política de Cookies – Protecció de dades
Control de les planes més consultades i sessions d'usuaris.
Historial de planes visitades per a que cada usuari pugui guardar els seus favorits mitjançant l'enllaç superior "pàgines visitades".
Centre d'analítica comú de Google, per análisi, estadístiques i comportament dels usuaris al fer servir el lloc web |
Va néixer a Girona el 1896 i va morir a la mateixa ciutat el 1995, a punt de complir cent anys.
Fill de guàrdia civil, va ser un testimoni privilegiat del segle XX.
Com a industrial va ser el fundador dels Tallers Sarasa, empresa capdavantera a la ciutat on es fabricaven màquines per a fleques, escorxadors i plantes papereres.
El 1935 va crear l'empresa Productes Tartàrics Sarasa, que va funcionar fins al 1980, primer a Sant Julià de Ramis i posteriorment als Tallers Sarasa de Girona.
L'educació i l'aprenentatge dels oficis va ser una de les seves grans preocupacions.
En aquest terreny va ser un innovador, fins al punt que els millors operaris gironins havien sortit dels seus tallers, com se li va reconèixer en un homenatge que van celebrar a la ciutat de Girona l'any 1981 els seus extreballadors.
No va quedar al marge de la vida cultural i social de la ciutat.
Al contrari, Manuel Sarasa Cantenys és present en institucions com ara el GEiEG o els premis literaris Prudenci Bertrana.
Va ser president de la Cambra de Comerç del 1964 al 1968 i president honorífic fins a la mort.
Va destacar per la defensa dels carrilets i l'oposició al pantà de Susqueda i al transvasament del Ter a Barcelona.
Europeista convençut, el 1964 ja reclamava l'ingrés. |
Les medalles dels Jocs Mediterranis Foto: Aj. de Tarragona
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El Vall d'Hebron lidera 'MyHealth', un projecte europeu que vol donar resposta a la falta d'accés a la sanitat de la població immigrant vulnerable i optimitzar l'atenció sanitària que reben en el qual col·laboren 11 equips de set països i està finançat per la Comissió Europea.
El projecte ha estat presentat aquest dijous pel coordinador del Vall d'Hebron-PROSICS Barcelona, el doctor Israel Molina; el coordinador del programa de psiquiatria transcultural, Francisco Collazos; la coordinadora del projecte i responsable de Salut i Immigració en l'Institut Català de la Salut de Barcelona, Núria Serre, i el coordinador de la unitat de salut internacional Vall d'Hebron Drassanes, Jordi Gómez.
Amb un pressupost d'1,5 milions d'euros i una durada de tres anys, des d'abril del 2017, el projecte se centrarà a atendre dones i menors immigrants no acompanyats que hagin arribat recentment a Europa i s'estudiaran tres tipus de patologies: trastorns mentals, malalties infeccioses i patologies cròniques no transmissibles.
El procés consistirà a crear un mapa d'actors clau en salut i immigració dins dels set països del consorci, analitzar les necessitats percebudes dels pacients i finalment es dissenyaran eines i estratègies per tractar els problemes detectats.
El marc d'actuació serà a través de l'atenció primària, ja que es tracta d'un projecte fet "amb i per a les persones" que cerca fer-les partícips per empoderar-les i al mateix temps que sigui més eficaç.
"Volem que els immigrants participin en la cerca de les necessitats i també de les solucions.
Serà un treball transversal que cercarà els perquès i el benefici serà tenir estratègies per poder actuar", ha explicat Gómez.
A més, MyHealth vol combatre les barreres socials que es troba el sistema de salut al moment d'atendre els immigrants, que poden tenir reticències a l'hora d'accedir al sistema per motius legals, per la qual cosa les proves a les quals seran sotmesos seran voluntàries i confidencials, ha explicat Serre.
Davant l'heterogeneïtat d'un col·lectiu tan nombrós com els immigrants, el projecte pretén "homogeneïtzar les xarxes de salut d'Europa", en paraules de Molina, per identificar patrons i aspirar a un sistema culturalment competent
Segons ha explicat Molina, en general la població immigrant és un "col·lectiu saludable" i les malalties més freqüents són atribuïdes a la falta d'accés a sistemes de vacunació, com també malalties com la tuberculosi, l'hepatitis i malalties tropicals com la malària.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Portal per als futurs estudiants
Tindrà lloc la LVI edició de l'Olimpíada Matemàtica a la UIB per a estudiants de batxillerat.
Hi participaran 59 alumnes de Mallorca, 6 de Menorca i 2 d'Eivissa.
L'Olimpíada Matemàtica és un concurs de resolució de problemes, adreçat a l'alumnat de batxillerat, que té com a objectiu estimular els alumnes per a l'estudi de les matemàtiques i el desenvolupament de joves talents.
Consta de tres fases, local, estatal i internacional, amb un nivell de dificultat creixent.
Els guanyadors de la fase local podran participar a la fase estatal, que es farà a Almería del 19 al 22 de març de 2020. |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Us fem saber quines han estat les bases que han regit el certamen del 2015 de l'Ajuntament d'Esparreguera, com un indicatiu per a les que regiran el del 2016.
Hem marcat amb groc les informacions més interessants per als alumnes de 4t. d'ESO.
Ara, a escriure molt i a preparar un bon conte! |
Un equip d'investigadors ha dissenyat un mètode computacional per conèixer la progressió del càncer colorectal, un avanç científic que pot obrir noves perspectives a l'hora de conèixer els factors que potencien aquesta patologia i seleccionar teràpies efectives.
En aquesta investigació internacional, publicada en la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS), hi han participat els experts de la Universitat de Barcelona, l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i l'Institut Català d'Oncologia (ICO), entre d'altres.
L'equip científic ha captat aquestes interaccions mitjançant un model que permet generar una imatge cel·lular de la propagació del càncer colorectal.
Per aquesta raó, han desenvolupat un sistema de modelització --Pipeline for Cancer Inference-- que utilitza dades de seqüenciació genètica per elaborar prediccions sobre la causalitat.
El sistema té en consideració la funció de les mutacions conductores (driver) que estimulen la progressió del càncer, a més d'altres fenòmens com les alteracions en el nombre de còpies (delecions o amplificacions) i la influència en cascada d'aquestes mutacions i alteracions sobre altres factors conductors.
Per constatar la viabilitat del model, l'equip científic ha comparat les prediccions amb els coneixements disponibles sobre la dinàmica del creixement del càncer colorectal.
A partir dels resultats, es constata que el sistema és una eina eficaç per reflectir els coneixements de la investigació biomèdica sobre la progressió de la malaltia.
"Aquesta metodologia és innovadora perquè incorpora un model probabilístic que infereix l'ordre dels successos (mutacions i alteracions en el nombre de còpies)", ha explicat el catedràtic de Ciències Químiques de la UB, Víctor Moreno.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Han passat 25 anys des de que Mecano va presentar la seva última gira 'Aidalai Tour', i dues generacions després, la seva música segueix molt present entre el gran públic.
Per a commemorar aquest 25è aniversari, neix 'Hijo de la Luna tribut'.
Un concert que ofereix al públic una reproducció clonada del mític grup, que sobrepassa el tribut, convertint-se en tot un espectacle musical.
La semblança física i vocal de Robin Torres amb Ana Torroja és sense dubte la clau de l'èxit d'aquest grup sevillà.
Robin, va participar en l'edició del 2015 del programa de televisió 'La Voz'; va ser elogiada per la seva capacitat interpretativa per Alejandro Sanz, Laura Pausini, Malú o Antonio Orozco.
La premsa nacional també es va fer ressò d'aquest punt diferenciador de l'artista, pel que fa a la interpretació, i a l'espectacle' Hija de la Luna' ho demostra amb escreix.
Més informació sobre aquest esdeveniment...
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha aprovat aquest dimecres un nou procediment per a la contractació de projectes de continguts audiovisuals que potencia la transparència tant en la selecció com el control de costos.
Així, ho ha informat la CCMA en un comunicat, que ha destacat que es tracta d'un nou model de col·laboració amb la indústria audiovisual aprovat a proposta del seu president, Brauli Duart.
La 'Norma reguladora del procediment de selecció i contractació de continguts audiovisuals per als mitjans de comunicació de la CCMA' vol assegurar que els continguts que s'integraran a la graella de programació dels mitjans s'ajusta als principis de publicitat, concurrència, transparència, confidencialitat, igualtat i no discriminació.
També ha d'assegurar que la contractació recau sobre el projecte que dóna més bona resposta a les necessitats de programació de la CCMA, en funció dels continguts i el cost de la proposta.
En la norma s'estableix un nou sistema de transparència de costos i s'especifica que els contractes s'executaran subjectes a l'aplicació detallada del principi de justificació, mitjançant les auditories corresponents i la compatibilitat de la producció.
Segons Duart, la iniciativa reforça la funció de la CCMA com a "motor de la indústria audiovisual del país", i impulsa un model de col·laboració amb el sector audiovisual a través d'un sistema fonamentat en la transparència.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
És pensar en peix i a tot barceloní li ve al cap el barri de la Barceloneta.
El Lluritu ha nascut per qüestionar aquesta màxima des del seu local gracienc, d'aires andalusos, que toca molt bé el binomi peix i brasa.
S'autodefineixen com a "marisqueria informal" i és que els propietaris, l'actor Pau Roca i els seus amics Pol Puigventós i Gerard Vilenes, no estan per futileses: minimalisme al plat.
Perquè és així com pren valor el producte, sempre fresc, i la cocció estrella que en fan.
El pop sec, assecat al sol i passat per la brasa és fantàstic!
Però si n'és temporada, preneu els lluritus, un peix excepcional, de les poques coses que ofereixen fregides.
Pots gaudir dels plats de Lluritu a meitat de preu amb la Time Out Box, que ofereix el 50% de descompte a deu dels millors restaurants de Barcelona. |
El dilluns 15 de desembre de 2014, a les 19.30 hores a l'entrada de l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos, va tenir lloc un concert de nadales a càrrec de la Coral de l'Associació d'Alumnes i Exalumnes de la Universitat Oberta per a Majors de la UIB, dirigit per Irina Capriles.
Durant el concert es va presentar públicament d'un CD amb una selecció de nadales que la Coral ha editat i que el podeu adquirir a la mateixa Associació d'Alumnes i Exalumnes de la UOM.
La presentació del concert va anar a càrrec de la doctora Carme Orte, catedràtica de Teoria i Història de l'Educació.
Realment va ser un concert meravellós amb una recopilació de nadales com El bon Jesuset, Imos todos pra Belén, Santa nit, Puer natus in Bethlehem, salta Navideña, entre d'altres. |
L'Arbreda de Palamós tornarà a convertir-se un any més en el «palau de l'havanera».
El municipi ofereix el pròxim dilluns 14 d'agost a les deu de la nit la 36a edició de la Mostra de l'Havanera Catalana, la prestigiosa cita de la cançó marinera on totes les cançons interpretades són en català.
En aquesta edició els protagonistes dalt de l'escenari seran quatre formacions de destacat prestigi, com Port-Bo, Peix Fregit, Bergantí i Les Anxovetes, que interpretaran per a l'ocasió bona part de les millors peces del seu ampli repertori.
Les condicions acústiques de l'Arbreda de Palamós i el silenci que s'hi respira durant les actuacions dels grups participants, converteixen la Mostra en un referent dels concerts d'aquest estil musical.
Aquestes condicions han portat els grups, al llarg d'aquests anys, a batejar l'Arbreda com «el palau de l'havanera».
La Mostra de l'Havanera Catalana, tal com la coneixem avui, va sorgir l'any 1978 dins el marc del reconegut Festival de la Cançó Marinera de Palamós i emmarcada en l'anomenada Mostra de l'Havanera Catalana, impulsada, entre d'altres, pel reconegut autor del gènere Josep Lluís Ortega Monasterio.
Fins a dia d'avui han desfilat per aquest escenari els millors grups d'havaneres de Catalunya i les illes Balears, amb intèrprets, autors i compositors de la vàlua dels mestres Dabau, Sirés o el mateix Ortega Monasterio.
Dins la llarga trajectòria de la Mostra cal destacar que l'any 2012 es va produir un relleu en l'organització del concert, fins aquell moment a càrrec de la Comissió de la Mostra de l'Havanera, passant aquesta tasca a l'Agrupació Sardanista Costa Brava, que es va responsabilitzar de la gestió i la continuïtat de l'esdeveniment amb l'ajuda de l'Ajuntament. |
Municipi del departament francès dels Pirineus Atlàntics, a la regió basca de Lapurdi.
També coneguda amb la forma reduïda Cambo. |
Director d'orquestra nord-americà nascut a Rússia. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
No és la primera vegada que Ronit Stern agafa un concepte i li dóna la volta.
Ho va fer amb el pa i el forn Crustó, després va obrir el restaurant Totó i ara s'ha endinsat en el món de la bellesa i l'estètica amb un saló que podria ser a Amsterdam o Nova York per la posada en escena i la selecció de productes verds i naturals.
The Spa Kitchen vol ser com un petit oasi chic en un xamfrà de l'Eixample i l'interiorisme hi té un paper protagonista: Bárbara Aurell, d'Espacio en Blanco, signa la proposta, que barreja mobles i accessoris colonials i vintage.
Stern argumenta que el primordial és la higiene, per això utilitzen instrumental esterilitzat per a cada client.
També són exigents amb les marques amb què treballen, en sintonia amb la dita que no t'has d'aplicar al cos res que no et puguis menjar.
Per a les ungles fan servir les laques d'Essie i Handmade Beauty, sense tòxics i aptes per a embarassades; Is Clinical abandera els tractaments facials i les nòrdiques Bruket i Merki serveixen per netejar i embellir la resta del cos. |
Es presenta i es desenvolupa un sistema potencial d'avaluació i difusió de l'activitat científica generada a partir de recursos de finançament públics.
Aquest sistema té una estructura piramidal, el cap de la qual és la Unió Europea (o l'organisme dependent creat a aquest efecte), de la qual ha de dependre l'avaluació i la difusió dels continguts científics dels estats membres i de les diferents divisions territorials que puguin tenir.
Fent nostra la Declaració de San Francisco, el mètode proposat és una alternativa al factor d'impacte com a mètode d'avaluació; en aquest mètode es torna a donar la importància a l'avaluació d'experts i s'incorpora la informació generada amb diners públics a un repositori amb diferents nivells de qualitat.
La Unió Europea ha de prendre les regnes de l'avaluació de la ciència en el marc d'un sistema integral i unificat que garanteixi l'accés obert i gratuït als treballs generats dins el sistema públic de recerca.
Aquest sistema públic és compost pels investigadors d'institucions públiques que generen coneixement que es tradueix en diferents productes, com ara articles, patents, comunicacions o ponències en congressos, etc. A més d'aquestes investigacions, ha de formar part del sistema tota la producció generada per investigacions finançades amb fons públics a escala europea, a escala estatal (dels països membres de la Unió) i a escala de les diferents comunitats autònomes o institucions anàlogues de tota la Unió Europea.
Aquesta és la idea fonamental que intentem desenvolupar en aquest treball —basat en un treball anterior (Caldera, 2018)—, en què es mostra que és necessari un canvi dràstic en la manera d'avaluar la producció científica i en la garantia de l'accessibilitat a aquests continguts.
Pot semblar una idea utòpica, si som conscients de la realitat empresarial i de les polítiques científiques que es desenvolupen en molts països.
Però, encara que la premissa sigui utòpica, és factible amb la implantació adequada i amb l'estructura pertinent, de tal manera que recuperem la producció científica per als productors de la ciència, els investigadors, i, per extensió, per a la societat en general, la qual ha perdut la capacitat d'accedir a continguts científics que, malgrat això, sí que s'han pagat amb finançament públic.
El que hi ha darrere són dues idees bàsiques, lògiques i interrelacionades: l'"alliberament de la informació" (Vives, 2005) i l'avaluació social i qualitativa de la producció científica fora del model mètric centrat en el factor d'impacte com a mètode d'avaluació de la ciència.
I tot això es planteja amb una òptica i una visió del moviment de l'accés obert ( open access ), en el qual el concepte obert s'ha d'entendre com a lliure i gratuït, de manera que la difusió, la distribució i l'avaluació de la ciència queden fora dels canals i les estratègies mercantilistes, en el qual l'activitat científica i tecnològica s'emmarca en una activitat que té la finalitat de difondre els seus descobriments (Castells, 2000; 2001).
I davant la confusió dels investigadors que consideren que els resultats de les investigacions són plenament seus i que deixen fora de l'equació el finançament i la procedència de salaris, cal plantejar una normativa i una estructura centralitzades des de la Unió Europea que "cali" i penetri per mitjà del finançament i la legislació en tots els estaments estatals i, per tant, en els autonòmics, per a garantir que el que es genera amb diners públics reverteixi de manera directa en altres investigadors que es financen i cobren amb diners públics.
Mentre que l'objectiu del treball és clar i únic, els objectes que s'hi analitzen són certament difusos i variats, des del moment que s'han d'interrelacionar diferents xarxes i subsistemes de gestió, valoració, etc. per a poder proposar un sistema solvent que garanteixi la consecució de les finalitats plantejades.
L'objectiu és presentar un sistema potencial d'avaluació i difusió de l'activitat científica, independentment de formats i suports, generada amb diners públics procedents de qualsevol de les administracions públiques.
La Unió Europea o l'organisme propi ha de ser el garant del compliment de les pautes i normes, que són de compliment obligat per a tots els estats membres de la Unió Europea.
Prenent com a base la Declaració de San Francisco i, per tant, la idea que el factor d'impacte no pot ser el patró d'avaluació de la ciència —que a més està en mans privades i, per tant, amb els seus interessos privats i especulatius—, atorga el paper primordial als experts que avaluen el contingut dels treballs —i no la font de difusió— i als repositoris institucionals com a eina per a posar a disposició de la societat els continguts generats pel sistema.
Resumint encara més l'objectiu, es vol dissenyar una política científica que garanteixi la difusió de la ciència i l'accés als continguts generats amb diners públics, tant pel finançament de projectes com pels salaris dels investigadors.
L'objecte d'aquest treball, per tant, és un entramat de variables que s'han de tenir presents, que van des del mateix objecte d'anàlisi —com ara els articles, les patents, les actes de congrés, etc.— fins a la legislació i les polítiques científiques de la Unió Europea i dels estats membres, passant pel finançament, l'avaluació d'experts, la distribució de continguts per mitjà de la generació d'un repositori, etc. Són tots elements interconnectats en un gran sistema que ha de tenir a la cúspide la Unió Europea, organisme que de moment aposta tímidament per l'accés obert a la ciència.
Per a desenvolupar aquest treball, bàsicament, s'ha dut a terme una revisió bibliogràfica sobre la matèria en estudi, s'ha contactat amb companys i col·legues que tenen una visió crítica de l'avaluació de la ciència i, per descomptat, s'han llegit, i s'ha parlat amb defensors del factor d'impacte com a millor i gairebé únic mètode d'avaluació de la ciència.
Així, doncs, aquest treball no és tant una recerca com un estudi sobre l'estat de la qüestió i una proposta de treball i un desenvolupament de la proposta perquè sigui debatuda.
Partim d'una premissa per a nosaltres fonamental i lògica.
Independentment de la validesa, la veracitat i la capacitat de descripció de qualitat de les eines que treballen i es lucren amb l'anàlisi i el desenvolupament dels índexs d'impacte, sembla un contrasentit que els investigadors del sistema públic, que estan obligats per l'estructura d'aquest sistema a difondre els continguts de la seva recerca, ho facin en revistes científiques que, amb una freqüència important, pertanyen a les mateixes empreses que generen aquests factors d'impacte.
Les institucions del sistema públic, sigui individualment o fins i tot a escala estatal per mitjà del pagament per llicències, han d'abonar grans quantitats de diners per a poder accedir a aquestes revistes, a les quals se cedeixen els drets (sense entrar en el fet que cada vegada més revistes cobren als autors despeses que molt sovint són sufragades per grups de recerca i projectes).
En definitiva, al nostre sistema de recerca i d'universitat se li "esmuny" una quantitat important de diners per a publicar en aquestes revistes, per a poder-hi accedir, perquè als professors se'ls avaluï considerant que la qualitat està a publicar en aquestes revistes; per tant, es paga per una relativa visibilitat dels treballs quan el que sufraga totes les despeses és el sistema públic de recerca i d'universitat, sigui amb el pagament dels projectes, el finançament de grups de recerca o, molt especialment, el pagament de salaris.
Una altra premissa, que pot ser encara més controvertida, és que els resultats de la recerca no són propietat en exclusiva del grup de recerca o els autors que els generen.
Un autor individual o col·lectiu no hauria de poder fer amb els resultats de recerca fruit de la inversió de diners públics (via salari, projectes, finançament, donació a la institució, etc.) el que li vingués de gust.
Per criteris personals, de meritocràcia en molts casos, els autors s'embarquen en uns processos de difusió que fan inaccessibles els resultats de la recerca, fins i tot per a la mateixa institució que ha finançat l'estudi.
Algú entendria que una indústria farmacèutica cedís, o encara més, pagués i cedís, els continguts de la seva recerca a una altra indústria farmacèutica?
Doncs, salvant les distàncies, aquesta cessió intel·lectual es fa en les revistes amb impacte, ja que, en el cas espanyol, l'ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) avalua fent prevaldre en gran mesura les revistes presents en índexs de citacions en els criteris d'acreditació de figures contractuals, i el sistema no garanteix altres fórmules per a tenir visibilitat dels continguts de la recerca.
Amb els diners que els diferents membres de la Unió Europea gasten per poder accedir a les eines principals que analitzen els índexs d'impacte es podria considerar que seria viable generar mètriques alternatives de caràcter públic que eliminessin els biaixos empresarials de Clarivate i de Scopus, o que, almenys, puguin semblar imparcials a priori.
Fins i tot volem anar una mica més enllà i generar sinergies i formats que superin els factors mètrics com a factor d'avaluació de la ciència, i tornar al sistema públic l'avaluació i atorgar-li el valor de difusor del contingut.
Per tant, en aquest treball apostem per un sistema europeu, una europeïtzació del sistema d'avaluació i difusió de la ciència, un control europeu que garanteixi que els estats membres compleixen uns requisits mínims de distribució pública i gratuïta dels continguts generats, i tot això mantenint paràmetres de qualitat basats en l'avaluació d'experts.
Cada vegada són més les institucions i els investigadors que aposten per la iniciativa de l'accés obert per a difondre el coneixement (Alonso Arévalo, 2015; Merlo Vega, 2017); tant és així que va canviant hàbits de la transmissió de la ciència, encara que amb massa lentitud.
Aquesta filosofia es tradueix, en resum, en la publicació en revistes d'accés obert i gratuït, i en la implantació de repositoris accessibles de manera universal (Declaració de Budapest).
Encara que les iniciatives i la discussió sobre facilitar en obert la recerca ( data sharing ) comencen fa un parell de dècades, s'han potenciat amb el concepte d'e-ciència i el desenvolupament digital de la transmissió del coneixement (Shneiderman, 2008).
Autors com Torres-Salinas (2012), Arzberger i altres (2004), i altres tracten dels múltiples avantatges de la difusió del contingut en el marc de l'accés obert, i, sense cap mena de dubte, el factor econòmic és el més important.
Aquesta socialització per mitjà de la distribució de la ciència de manera oberta abarateix els costos de l'accés a la informació per part dels investigadors que configuren els sistemes nacionals de recerca i ciència.
La publicació en obert té, bàsicament, un doble vessant: revistes científiques d'encuny digital o les que es reconverteixen dels formats tradicionals, i, a l'empara de la difusió en línia, els repositoris especialment d'institucions públiques com a forma de fer accessibles els continguts de la recerca.
El tema de les revistes és complex, perquè mediatitzen l'estudi, igual que existeixen paràmetres relacionats amb l'avaluació dels investigadors que repercuteixen en la seva valoració.
Però l'element fonamental que condiciona l'anàlisi assossegada i equidistant de les revistes és la seva relació amb el factor d'impacte (Wilsdon et al., 2015).
El tema dels repositoris encara té moltes incògnites per desvetllar, perquè, encara que hi ha experiències de repositoris molt importants i desenvolupades, no són sistemàtiques ni sistèmiques i no existeixen normatives ni legislació que hi atorguin validesa institucional.
Alonso i altres (2008) assenyalen amb claredat que és necessari disposar de polítiques clares d'accés obert, amb una estratègia econòmica, tecnològica i legal, perquè els repositoris tinguin realment el valor que haurien de tenir.
La voluntarietat com a fórmula de difusió perquè els continguts científics es visualitzin més, de moment, no té una penetració especial entre la comunitat científica, que continua preferint fonts que estiguin presents en índexs que mesuren l'impacte (la qual cosa es deriva del fet que ens continuïn avaluant per aquests mitjans).
La FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, 2014) va publicar les recomanacions per a implantar la difusió en accés obert, tenint en compte l'aposta institucional per posar a la disposició de la ciutadania els continguts generats en les recerques.
No obstant això, tal com assenyala la major part dels manifests relacionats amb aquesta matèria, i també com més recentment ho fa un grup d'experts de la Comissió Europea (European Commission, 2019), no serà possible la transformació en la difusió de la ciència mentre no tingui lloc un canvi dràstic en l'avaluació dels investigadors.
L'European Research Council (2007) marca les directrius sobre l'accés obert.
No obstant això, a la Unió Europea encara no s'ha sistematitzat aquesta filosofia.
Cal assenyalar que la mesura plantejada, i que reproduïm a continuació, retalla el temps d'embargament previ a la publicació en obert:
En el marc de l'estandardització de l'accés obert i la preocupació per la difusió que se'n fa, és especialment important la Declaració de San Francisco d'Avaluació de la Recerca (DORA) de l'any 2012, atesa la seva rellevància per a les institucions que la signen, que fan d'aquesta declaració un punt d'inflexió per a molts investigadors i institucions, encara que no tant per als legisladors.
En aquesta mateixa línia hi ha el Manifest de Leiden (Leiden Manifesto for research metrics, 2015), en què s'aposta per l'avaluació qualitativa de la ciència per part d'experts, o moviments com el Fair Open Access (2019) o la Declaració de Panamà sobre Ciència Oberta (2018), centrada en l'Amèrica Llatina.
Aquesta declaració posa en dubte, o com a mínim "en embargament", un element que, encara que continua tenint gran preponderància, és qüestionat cada vegada per més veus des de tots els àmbits: el factor d'impacte.
És clarament qüestionat com a element determinant per a l'avaluació de la ciència, a més de per la seva finalitat, per l'opacitat i els interessos empresarials que té.
Encara que de manera directa no tracta del tema de l'accés obert, sí que sembla deixar entreveure que, quan es perdi la preponderància econòmica en tot aquest procés (els interessos empresarials, revistes científiques de les mateixes companyies que avaluen l'impacte i avaluació institucional), la difusió en obert hi guanyarà molt, ja que deixarà de tenir incentius la publicació en revistes subjectes a la tirania del factor d'impacte, i en la motivació per a triar la font en què es difon la recerca es tindran en compte altres elements diferents dels que actualment manegem.
La Declaració de San Francisco sol·licita que es busquin alternatives, nous indicadors, incideix a aprofitar les oportunitats de la publicació per mitjà de la xarxa i en obert i aposta per la difusió dels treballs sota la llicència Creative Commons Public Domain Dedication.
En un treball anterior (Caldera, 2018), que serveix de germen per a una sèrie de treballs relacionats amb les polítiques d'avaluació i difusió de les ciències en què s'emmarca aquest text, expliquem els principis que entenem que podrien ser la base per a un sistema d'avaluació que corregís la preponderància del factor d'impacte i retornés la informació científica als autèntics propietaris, que entenem que són la societat que paga els projectes i els salaris dels investigadors (n'exceptuem els investigadors de la inversió privada, que tampoc no sol difondre els continguts de les seves recerques per raons òbvies).
Per a això, esbossem un sistema d'avaluació i difusió d'estructura piramidal amb la Unió Europea a la cúspide, la qual cosa exigeix canvis dràstics en la política comuna científica, en els requisits per a sol·licitar finançament de recerca i en la creació normativa i reglamentària d'un sistema que garanteixi que els estats membres estan obligats a seguir aquests paràmetres.
Quan a la Unió Europea es comenci a fer política per a difondre d'una altra manera, ens podrem començar a enfrontar a les grans companyies que fan de la ciència una font d'ingressos, un negoci centrat en les investigacions d'uns altres i el pagament per accés als continguts científics.
I si ens enfrontem a aquests models de negoci, globalment podrem aconseguir que canviï aquest sistema i apoderarem novament els investigadors i els treballs que fan, i no l'economia de la ciència.
Valgui un petit parèntesi per a identificar que en països de l'Amèrica Llatina, que fa poc han començat a patir la invasió colonitzadora d'aquestes empreses, hi ha una clara resistència per part dels investigadors (Declaración de Panamá sobre Ciencia Abierta, 2018); allà són més els legisladors els qui volen canviar el model cap a un sistema que, segons ells, funciona als Estats Units i Europa.
Fem servir aquesta resistència com a catapulta per a, juntament amb Europa, tornar a recuperar la ciència com a saber universal, com a patrimoni de tothom, i no corrompre-la amb una visió mercantilista.
Actualment no hi ha una coordinació clara entre els països membres de la Unió Europea en matèria de difusió de la ciència; no obstant això, sí que es poden observar polítiques clares i convergents en alguns països, tal com mostra el document de SPARC Europe (2017), que dona a conèixer els esforços fets per alguns dels països membres de l'eurozona.
I la coordinació d'aquestes polítiques és la clau per a poder dur a terme canvis en el sistema de difusió de la ciència, per a la qual cosa s'han d'establir polítiques justes, redistributives, com a mínim amb rang de norma de compliment obligat per als estats que vulguin obtenir finançament.
Deixar polítiques científiques al criteri dels països membres es pot traduir en una falta de consens i coordinació, que provocaria grans falles en el potencial sistema integral de difusió i validació de la ciència europea.
Per això, s'ha d'entendre que els membres del club europeu han de complir unes normes, i aquestes normes es respectaran si són de compliment obligat per a poder obtenir ajudes i finançament en el terreny del desenvolupament de programes i projectes de recerca.
Nivells del sistema europeu de difusió i avaluació de la ciència
Aquest sistema d'avaluació i difusió que presentem no es basa en absolut en el factor d'impacte, per la qual cosa no dedicarem més esforç a desmuntar "el mite" ni a mirar de deslegitimar actuacions d'institucions estatals, com la de l'ANECA.
El biaix de les revistes analitzades, els interessos evidents de les empreses que elaboren els estudis mètrics, la cobertura privilegiada del que és anglosaxó, la falta de criteris de qualitat per a identificar-la, els vicis en la citació, les publicacions amb polítiques orientades només a pujar-lo, els camps temàtics fora de l'interès de les empreses per a tenir cicles de citació molt diferents, l'eliminació intel·lectual de camps amb pocs investigadors, els efectes perversos de la citació com l'efecte Mateo, a més de problemes tècnics i ètics, fan del factor d'impacte un element molt fet servir per a fer política científica però poc fiable i poc recomanable.
A Caldera (2018) s'analitza breument l'estructura del sistema.
Ens trobem amb un sistema amb quatre nivells d'entrada de treballs de recerca, tots amb nivells d'obligatorietat i escalabilitat que depenen de les estructures de finançament de la ciència generada.
Com es pot observar en la piràmide que mostra el sistema, hi ha quatre nivells diferents.
El més baix, i, per tant, el més important, ja que garanteix la difusió i l'accessibilitat d'aquests continguts, és el generat i mantingut per les institucions investigadores que són enquadrades en el marc d'una estructura menor dins de l'estat.
Amb això ens referim a institucions que, en el cas espanyol, són finançades per les comunitats autònomes i emmarcades en aquestes (amb la resta dels països de la Unió caldria fer l'extrapolació territorial).
Aquestes institucions són les finançades per la regió, comunitat autònoma, etc., que bàsicament són centres de recerca propis i universitats.
Aquesta unitat ha d'implantar un catàleg amb les institucions generadores de recerca finançades per aquesta administració, en el qual se les obliga a generar un repositori institucional al qual s'aboquin totes les publicacions generades pel seu personal en el transcurs de les seves funcions de recerca.
Repetim: tots els treballs generats, publicats en altres fonts o no.
Ho exemplifiquem amb la universitat.
Tots els treballs generats per professors, becaris de recerca, etc. s'han de remetre a la institució perquè aquesta els difongui en l'eina que es consideri adequada (apostem per repositoris); això no impedeix ni implica que més endavant l'investigador no pugui cercar alternatives de difusió dels seus treballs, però d'aquesta manera garantim que els treballs portats a terme per investigadors del sector públic es difonguin gratuïtament.
Això representarà una gran revolució de visibilitat i especialment d'accessibilitat universal dels continguts.
En els casos que la mateixa administració tingui centres de recerca, s'hauran de generar repositoris per a cadascun dels centres, amb la qual cosa es generarà una autèntica xarxa regional de recerca i ciència.
Queden excloses de l'ingrés en aquesta part del sistema les publicacions que estiguin o hagin d'estar en altres parts superiors del sistema; és a dir, es busca la difusió, però no la duplicació.
Des d'aquest nivell d'entrada bàsic i obligatori s'ha de poder accedir, després de sol·licitar-ho, al primer nivell del sistema, que ha de ser el sistema regional.
Dins d'aquest sistema són obligats a enviar els seus treballs tots els investigadors que hagin finançat aquests treballs per mitjà de programes públics.
Aquests han de remetre els resultats, independentment del tipus de format de difusió (llibre, article, informe), al repositori institucional autonòmic, que determinarà el seu valor per a integrar-se en aquest repositori o "baixar-lo" al subsistema inferior.
Per tant, independentment de la validesa, ha de continuar estant disponible per a tots els investigadors.
L'avaluació ha de ser duta a terme per experts, que han d'haver estat seleccionats per la rellevància que tenen en la disciplina (segurament tota la tasca d'anàlisi i valoració dels treballs s'ha de fer en treballs posteriors, perquè l'avaluació varia segons les àrees temàtiques i les disciplines científiques).
Igual que en el nivell anterior, i com veurem en el posterior, els investigadors poden sol·licitar la pujada al nivell estatal.
El segon nivell, l'estatal, ha de contenir treballs que siguin resultat de projectes estatals de recerca, com també els que provinguin dels nivells inferiors del sistema.
I la forma d'avaluació ha de ser idèntica a l'anterior, l'avaluació d'experts.
I el darrer nivell, el més alt i en el qual ens detindrem, és el de la Unió Europea, en el qual s'han d'integrar els continguts generats pels projectes finançats per la Unió Europea i els treballs que provenen de nivells inferiors, en aquest cas de l'estatal.
Com es pot veure, el sistema incorpora la possibilitat d'escalabilitat i millora en els nivells de visibilitat a força d'anar superant proves i anàlisis que van validant la qualitat de la producció científica.
S'han de generar normatives i procediments perquè la gran quantitat d'informació generada per la ciència disposi de mecanismes àgils, útils i garantistes per a avaluar-la.
Es posa l'èmfasi a difondre la ciència generada, cosa que amb aquesta filosofia és absolutament garantida, i a buscar mètodes derivats de l'escalabilitat del sistema per a determinar la qualitat dels treballs, qualitat necessària per a discriminar el valor dels resultats obtinguts.
A més, per a aconseguir aquest objectiu, és necessari que es modifiqui la legislació perquè obligui els investigadors a haver de lliurar les seves investigacions.
La normativa i la legislació, a més, han de garantir una avaluació justa dels treballs, amb recompenses concordes amb l'esforç fet i el valor de la recerca.
No ignorem la gran quantitat d'informació que es genera en el sistema de ciència i tecnologia a Europa, i la gran quantitat de recursos i treballs que implicaria desenvolupar aquest sistema; no obstant això, pensem que l'estalvi en l'accés als continguts científics i el fet de garantir la difusió de la ciència i l'accés a aquesta mereixen l'esforç estructural i econòmic (una qüestió diferent són les tensions i pressions per part dels lobbies editorials en tots els aspectes).
Per això, apostem pel fet que, a més de potenciar l'avaluació d'experts com a figura més rellevant per a la presa de decisions, aquests puguin fer servir eines de validació dels resultats.
Sense entrar en la importància i els errors històrics de la Unió Europea, que tots tenim presents, sembla creïble entendre-la com un element fonamental i primordial en ciència i tecnologia en el panorama internacional, com a forma de desenvolupament i de confrontació a les polítiques científiques monopolistes dels Estats Units.
La Unió Europea en Ciència i Tecnologia ha millorat i desenvolupat el sistema dels països membres i els ha fet molt més competitius per mitjà de la col·laboració internacional.
La esió Europea (2016), en el seu document sobre recerca i innovació, destaca que la Unió Europea és el principal proveïdor mundial de coneixement científic, el qual representa un total d'un terç de la producció científica, i ha provocat que molts àmbits científics, entre els quals destaquen el medi ambient i les energies renovables, s'hagin convertit en temes fonamentals en el panorama investigador.
No obstant això, la competència mundial és com més va més gran en l'àmbit de la producció, per la qual cosa des de la Unió Europea es potencia que les idees i els projectes innovadors es transformin en productes tangibles, normalment en publicacions científiques.
El programa Horitzó 2020 potencia la innovació mitjançant l'excel·lència investigadora, i en el període 2014—2020 va invertir 77.000 milions d'euros en projectes de recerca i d'innovació.
Per tant, la Unió Europea entén que la recerca és un eix estratègic.
En el seu document sobre la recerca oberta, la Comissió Europea (2016) assenyala que hi ha tres prioritats estratègiques en el marc de l'important canvi en què està submergida la ciència i la seva relació amb les empreses i amb la societat.
Encara que actualment la Unió Europea té el programa Horitzó 2020 —i ja es planteja substituir-lo per un altre programa nou—, el desenvolupament de la ciència comença en la dècada dels cinquanta del segle passat amb el Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom) el 1958, que recullen diferents disposicions per al desenvolupament de les ciències en aquestes disciplines.
Després, l'any 1957, el Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), germen de la Unió Europea, dona lloc a programes de recerca en diferents disciplines, bàsicament en energia, medi ambient i biotecnologia.
Saltem al 1983, any en què trobem un programa estratègic europeu de recerca en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i la transferència tecnològica.
Un any més tard s'estableix el primer programa marc de recerca, centrat en biotecnologia, telecomunicacions i tecnologia industrial.
Però el canvi legislatiu fonamental es duu a terme en la dècada dels vuitanta, en el qual la recerca passa a ser una política comunitària, amb un capítol específic en l'Acta de la Unió Europea, amb l'objectiu d'enfortir les bases científiques i tecnològiques de la indústria europea i afavorir la competitivitat internacional.
No serà fins a l'any 2000 quan la Unió Europea acordarà crear l'espai europeu de recerca, espai unificat, obert al món i centrat en el fet que tant els investigadors com les investigacions es puguin transferir i mobilitzar lliurement dins la Unió.
L'any 2007 es crea el Consell Europeu de la Recerca en la conjuntura del Setè Programa Marc de Recerca i Desenvolupament Tecnològic (7PM) amb la finalitat de buscar l'excel·lència científica.
Un any més tard es funda l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia, amb seu a Budapest, amb la finalitat d'integrar en una mateixa institució el "triangle del coneixement" (ensenyament superior, recerca i empresa), que comença a funcionar el 2010.
Tal com hem assenyalat, l'any 2014 s'engega el programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea Horitzó 2020, amb diferència, el programa més ambiciós de la Unió fins ara.
Orientat a l'excel·lència científica, és dotat amb 77.000 milions d'euros, i se centra a transferir el coneixement a la societat (del laboratori al mercat).
La finalitat última del programa és el creixement econòmic dels països de la Unió per mitjà del manteniment de la ciència i la tecnologia europea en la primera línia mundial, orientant el finançament als tres pilars fonamentals (segons la Unió Europea), és a saber: excel·lència científica, lideratge industrial i reptes socials.
Horitzó 2020 no se centra tant en temes com en reptes socials, que serien la salut, el medi ambient, el transport, etc. El programa treballa en set grans reptes: salut i benestar; seguretat alimentària i ús sostenible dels recursos biològics; energia sostenible; transport; clima; inclusió i seguretat.
Sobre la inclusió, es focalitza a reduir les desigualtats i l'exclusió social.
Desenvolupa la recerca amb principis de pluridisciplinarietat, i inclou les molt oblidades ciències socials i humanitats, i també vol consolidar la "base fàctica de l'elaboració de política" en els seus nivells tant internacional a Europa com estatal en el marc dels diferents països que la componen.
Pel que fa a la difusió dels continguts, des de la creació de l'espai europeu de recerca únic, que potencia la relació i la cooperació transfronterera, es vol que hi hagi més relació i difusió dels resultats de recerca.
Encara que la relació d'Horitzó 2020 amb la inversió i la repercussió privada és clara de cap a cap dels diferents documents generats, sí que es vol potenciar la cooperació internacional per a crear productes viables i comercialitzables, fins i tot amb països que no són membres de la Unió Europea.
L'aposta de la Comissió Europea per l'accés obert és antiga.
Des del 2006 es postula amb aquesta fórmula de difusió, tant que un any més tard es va presentar a la Comissió la petició per a garantir l'accés lliure i gratuït als resultats dels projectes finançats amb fons europeus.
L'any 2010 la Comissió finança el projecte OpenAIRE (Infraestructura d'Accés Obert per a la Recerca a Europa), que dona suport a la implantació de l'accés obert.
Aquest programa garanteix, almenys teòricament, que la informació generada pel Setè Programa Marc de Recerca i Desenvolupament Tecnològic estigui a disposició de tots els investigadors.
La Comissió Europea (2012; 2018) vol potenciar la difusió científica generada a Europa, garantint l'accessibilitat al que es genera amb diners públics, tant per al Setè Programa Marc de Recerca i Desenvolupament Tecnològic com per a Horitzó 2020.
El Pla S (Science Europe, 2019), també amb el suport de la Comissió Europea, tracta de manera clara la necessitat de potenciar l'accessibilitat dels continguts, per a la qual cosa s'ha d'accelerar el procés de transició cap a un nou model d'accés obert.
Espanya, després de la presentació d'una proposició no de llei del Grupo Parlamentario Confederal de Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea (2018), s'ha integrat en aquesta coalició que es marca l'any 2020 per a generar les eines necessàries per a facilitar els treballs científics amb finançament públic, per mitjà de diferents instruments.
Per a generar aquest mètode de treball s'hauria de disposar, en primer lloc, d'acords polítics que consensuïn normatives i unifiquin sistemes de treball per a la ciència.
Aquesta tasca és molt lluny del consens a la Unió Europea, que és conscient, a més, de les moltes limitacions competencials que té.
Malgrat això, és necessari generar sinergies entre els grups amb la finalitat de garantir que aquest canvi dràstic en l'avaluació i la difusió de la ciència tingui en primer lloc una aposta política i normativa i, darrere, l'ajuda pressupostària per a poder-la dur a terme en els termes plantejats.
Queda evidenciada ja l'aposta pel fet que qualsevol tipus de producte generat pels projectes finançats per la Unió Europea s'ha de cedir a la Unió Europea, amb la finalitat que la institució el pugui posar a la disposició de tota la societat per mitjà del repositori institucional, públic, gratuït i accessible, per la qual cosa cal generar normatives que obliguin, i alhora la incentivin, a aquesta transferència de productes científics; per tant, cal apostar per la via daurada, en la qual l'autor pot arribar a pagar per la publicació, o per la via verda, que, encara que és més ràpida, pot no tenir avaluació prèvia (Sánchez; Melero, 2017; Delgado López-Cozar, 2018).
Piwowar i altres (2018) expliquen les característiques de les principals formes de publicació i identifiquen cinc rutes per a arribar a l'accés obert: verda, daurada, de bronze, híbrida i diamant.
Entenem que la via diamant ( diamond access ) intenta solucionar els inconvenients de les anteriors, ja que copia de la via daurada la revisió d'experts, però no els costos, i de la via verda la gratuïtat del sistema.
No obstant això, la via verda pot implicar en alguns casos l'avaluació d'experts, malgrat que no sempre es produeix, per la qual cosa des d'aquí optem per aquesta via que garanteix la qualitat de la publicació i la gratuïtat del sistema.
Ara bé, el sistema no surt en cap cas a cost zero.
Encara que els editors, revisors, etc. facin la seva tasca en el sistema per la millora i l'avenç de la ciència, caldrà una inversió per a mantenir el sistema, des del punt de vista computacional i de sostenibilitat.
Aquest cost, entenem i defensem, ha de venir des del finançament públic, tant des de la Unió Europea com des d'altres parts del sistema (estatal, nacional, autonòmic, institucional, etc.).
Suportar aquestes despeses s'ha d'assumir com a quota per al manteniment del sistema de ciència, i es podrà treure dels grans costos que actualment tenen els sistemes per la publicació i l'accés als continguts.
Tenint present que la Unió Europea no pot associar l'avaluació i la difusió a projectes concrets com Horitzó, o els que vinguin, s'aposta des d'aquest treball per crear un Sistema Europeu de Repositoris de Difusió i Avaluació de l'Activitat Científica (SERDEAC), organisme que ha de dependre del Consell i l'estructura del qual ha de penjar dels organismes que regulen la recerca, amb la finalitat de fer possibles les polítiques de difusió i transferència dels resultats i l'avaluació de la recerca en el marc de tot el sistema.
També des d'aquest organisme s'ha de potenciar la creació de les estructures per als estats membres de la Unió, donant suport tant tecnològic com econòmic a la seva implantació, de tal manera que els estats puguin continuar desenvolupant el sistema de difusió i avaluació en el seu marc competencial.
Podem determinar mòduls o facetes en el sistema plantejat; tots s'han d'implantar en ordre seqüencial, però amb reciprocitat entre ells una vegada establerts.
És responsabilitat dels mateixos investigadors el reenviament del material, sigui publicat en una altra revista (per descomptat, que atorgui l'opció de difondre'l) o directament atenent a les normes del repositori.
L'enviament s'ha de fer, per tant, d'acord amb les prioritats que tingui l'investigador, ja que ha de tenir l'opció d'enviar el material a les publicacions que consideri oportunes.
Això no obstant, aquest element ha de ser tingut en compte pels avaluadors per a decidir si el treball té el nivell suficient per a quedar-se en el màxim nivell del sistema (SERDEAC), encara que ha de ser l'anàlisi del contingut el que validi la qualitat.
L'autor té l'opció d'enviar-lo a altres fonts com ara una revista, tot i que està obligat a redirigir-lo al sistema, que és el màxim responsable per a determinar la qualitat del treball.
Tot treball generat per projectes finançats per la Unió Europea s'ha de remetre al sistema, sigui en forma d'article científic, patent, acta de congrés o directament com a "literatura grisa".
Una vegada incorporat el treball, s'ha de remetre a les comissions que, per àrees de coneixement, han de decidir quina subdisciplina ha d'avaluar el treball.
Aquestes subàrees o subdisciplines han de ser les millors coneixedores de les temàtiques, per la qual cosa s'ha de remetre als experts (dos o més) per a determinar la validesa del treball.
Com en l'avaluació, aquests revisors han de determinar si el treball té prou validesa per a incloure's en el primer nivell i l'han de remetre amb observacions als nivells inferiors (estatals) si ho consideren oportú.
Si s'observen avaluacions positives, s'ha d'incorporar automàticament al sistema i des d'aquest moment s'hi podrà accedir i es difondrà pels canals d'informació que generarà el sistema (mètodes de comunicació variats i actuals, que han de tendir a aconseguir la màxima visibilitat i penetració dels treballs).
Cal una estructura piramidal amb especialistes de les diferents àrees del coneixement que pugui remetre i avaluar els treballs acceptats.
Sense cap mena de dubte, l'escalabilitat del sistema i l'avaluació constant dels treballs per a pujar o baixar en el nivell pot implicar problemes derivats de la tardança a contestar, tenint en compte la gran producció que hi ha en tota la Unió Europea.
No obstant això, s'hauria de garantir la contesta i, per tant, la introducció en un repositori per a la entrada en el sistema en menys de sis mesos des de la recepció o la publicació del treball, perquè així estigui clarament disponible per a tota la comunitat investigadora.
La procedència dels treballs han de ser bàsicament els programes finançats d'Horitzó 2020, tot i que també s'hi han d'incloure els treballs procedents de les institucions de recerca que tingui o puguin ser creats per la Unió Europea.
Tal com hem assenyalat en descriure el sistema, la responsabilitat d'aquest ha d'estar en mans de la Unió Europea, específicament, en la institució creada i finançada per a això.
Des d'aquesta institució s'han de solucionar els problemes en la implantació del sistema en els diferents estats membres, i se n'ha de garantir el bon funcionament, condició sine qua non perquè la Unió Europea continuï finançant la ciència als diferents països.
A manera de resum del contingut del treball, es vol destacar una sèrie de factors importants que s'han de tenir en compte per a canviar de visió i d'acció en matèria de difusió i avaluació de la ciència.
Que els resultats de la recerca finançada amb diners públics —sigui per al pagament de salaris o de projectes de recerca— siguin transferits a publicacions privades, i en molts casos de pagament, no té cap sentit.
Els investigadors hem de revertir el contingut dels nostres treballs en la societat que ens paga, que ens finança i que hauria de ser l'epicentre dels nostres treballs, més enllà d'interessos particulars.
Cal incidir, en segon lloc, en el fet que no és possible mantenir un sistema d'avaluació basat en el factor d'impacte si el que volem és democratitzar i socialitzar els resultats de recerca, per la qual cosa s'han de buscar mètodes alternatius per a aquesta avaluació, i en el fet que l'avaluació d'experts, que encara es continua utilitzant, és la millor opció.
Una sentència recent obliga la Comisión Nacional de Evaluación de la Actividad Investigadora (CNEAI), que depèn de l'ANECA, a tenir en compte també el contingut dels treballs, i no solament les fonts de publicació ni l'índex d'impacte d'aquesta, és a dir, deixa molt clar que s'ha d'analitzar el contingut.
El Grupo Parlamentario Confederal de Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea (2017) va presentar una proposició no de llei amb la finalitat d'adaptar l'ANECA pel que fa a l'avaluació qualitativa i apostar per la difusió en obert de la ciència; però aquesta proposició no de llei no va prosperar.
El tercer element que unim als altres dos és la Unió Europea.
Davant un sistema mercantilitzat, amb interessos de la indústria editorial i d'empreses anglosaxones, en el qual preval l'avaluació de caràcter mètric i quantitatiu, considerem que la Unió Europea ha de ser la garant de la difusió dels continguts generats amb diners públics en tots els nivells governamentals, que és des de la Unió Europea des d'on s'han de marcar pautes, normatives i polítiques perquè es pugui portar a terme aquest canvi de paradigma i de model, i que ha de lluitar contra la resistència que es tindrà tant dels estats membres com dels grups de pressió de l'àmbit de l'edició.
En quart lloc, cal assenyalar que la Unió Europea hauria de crear una entitat com a cap del sistema i garant d'aquest, un organisme que, a més, hauria de tenir la capacitat de generar sinergies amb els diferents projectes europeus per a garantir l'accés als continguts.
A aquest sistema l'anomenem Sistema Europeu de Repositoris de Difusió i Avaluació de l'Activitat Científica (SERDEAC).
La implantació i el desenvolupament d'aquest repositori ha de garantir la difusió de tots els continguts generats amb finançament de la Unió Europea, perquè serà obligatori lliurar els resultats de la recerca, la qual cosa ha de quedar palesa en les normatives de finançament i subvenció de caràcter públic (en diferents nivells).
No tot document generat es pot integrar en aquest nivell del repositori, sinó que ha de ser avaluat pel mètode tradicional d'avaluació de la qualitat: avaluació d'experts.
El sistema ha d'estar organitzat per investigadors de prestigi reconegut, i és des d'aquí des d'on s'ha de determinar qui durà a terme l'avaluació dels treballs i com, de manera independent i professional, tot i que sempre tenint en compte el contingut del treball com a primer element que s'ha de tenir en consideració.
Cal incidir en l'escalabilitat del sistema proposat, de tal manera que qualsevol treball ha de poder pujar en els nivells de repositoris, atenent sempre al nivell determinat pels avaluadors o experts.
Encara que el sistema pot ser inicialment complex per l'estructura necessària per a analitzar els treballs rebuts, des de la Unió Europea s'ha de garantir l'accés universal a la recerca generada amb diners públics.
Aquest model té dos avantatges principals: a ) tots els documents generats amb diners públics han d'estar disponibles en repositoris públics de recerca, b ) l'avaluació de la ciència ha de ser pública i oberta, lluny del factor d'impacte com a patró per a mesurar la qualitat i, per tant, lluny dels interessos mercantilistes; s'ha de tornar a l'anàlisi de contingut per a avaluar la qualitat i no s'han de fer servir factors exògens a aquest.
"La Unió Europea com a cap i garant del sistema d'avaluació i difusió de la producció científica".
BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 43 (desembre)..
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (UB)
Estudis de Ciències de la Informació |
La Fundació Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és una fundació de caire científic que té per missió promoure la recerca bàsica, clínica, epidemiològica i de serveis sanitaris en el camp de les ciències de la salut i la biomedicina.
El 2009, l'Institut de Recerca i d'altres nou entitats van crear l'Institut d'Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau), amb l'objectiu de reforçar la recerca col·laborativa traslacional.
En aquest context, des de la Unitat de Cultura Científica (UCC+i) de l'Institut s'ha decidit impulsar la programació d'un cicle de seminaris/tallers en clau divulgativa, impartits per investigadors bàsics i clínics de l'IR.
Es preveu que aquests seminaris/tallers siguin impartits per professionals investigadors bàsics i clínics assistencials en un llenguatge proper i entenedor per a la ciutadania, però alhora científicament rigorós.
Julia Zanini, investigadores del Grup de Recerca en Medicina Perinatal i de la Dona de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau.
La contaminació ambiental en les grans ciutats és un important perill per a la salut global de les persones adultes i nens.
BiSC és el primer projecte de recerca que es duu a terme a la ciutat de Barcelona amb la finalitat de valorar l'impacte que la qualitat de l'AIRE urbà té en l'embaràs, volem saber com s'afecta el creixement i desenvolupament durant els primers anys de vida.
Les majors oportunitats de prevenció de malalties es produeixen des de l'embaràs. |
Amb l'obligació de guanyar les dues competicions estatals, el Barça sap que no es pot permetre ni un dia de descans i que no pot fallar en la visita a Madrid (20 h) en els quarts de la copa, en un torneig al qual té les mides preses però que enguany no admet errors.
"La copa és una competició en la qual els equips més petits hi posen més ganes perquè es veuen amb més possibilitats de poder-la disputar", va dir el tècnic, Lluís Cortés, que no es fia d'un equip al qual enguany van derrotar per 7-0: "No serà un partit fàcil, no ens hem de fixar en el partit de casa.
Com a referència agafaria el duel de l'any passat", va explicar Cortés, referint-se al triomf patit (1-2) de les culers al camp de gespa artificial de les madrilenyes.
"Serà un rival diferent del de la lliga; aleshores tenien baixes i ara juguem al seu camp", va dir la jove Candela, que podria tenir minuts després de jugar ja en l'anterior eliminatòria.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La 'Galeria blanca' de Rusiñol i la 'Platja de Sitges' de Miró i Argenter recuperen la seva llum.
Un dels olis que Santiago Rusiñol va pintar en els seus primers anys a Sitges, Galeria blanca, i una de les pintures més emblemàtiques de Joaquim de Miró i Argenter, Platja de Sitges (1895) han passat pel taller de restauració del Consorci del Patrimoni de Sitges, on ha estat sotmesos a un minuciós treball per tal de recuperar la seva llum i el seu esplendor.
Totes dues obres formen part del fons del Museu de Maricel i la seva recuperació formen part del programa de restauracions que du a terme Museus de Sitges amb les obres dels seus fons.
L'actuació a Galeria blanca ja s'ha culminat i s'ha centrat tant en l'oli com en el marc que el sustenta.
La tela tenia diverses pèrdues i patia un enfosquiment pel pas dels anys.
La restauració ha inclòs la consolidació de la capa pictòrica, la neteja de la peça i del suport, un envernissat i la reintegració pictòrica, a més d'altres execucions tècniques aplicades en aquest tipus d'intervencions.
En el marc també s'hi han adherit uns suports per subjectar millor l'obra.
Galeria blanca data del 1893 i forma part del fons Cau Ferrat del Museu de Maricel.
És un retrat del Sitges que es va trobar Rusiñol, quan hi va arribar, l'octubre del 1891.
L'obra recull la influència dels pintors de l'Escola Luminista i mostra els contrastos lumínics característics del Rusiñol dels primers anys a Sitges.
Per la seva part, la restauració de Platja de Sitges (1895), de Joaquim de Miró, està actualment en fase d'execució.
Com en el cas de la peça de Rusiñol, la du a terme el responsable de restauració de Museus de Sitges, Pep Pascual.
La peça de Miró i Argenter també està requerint una neteja i consolidació de la capa pictòrica, a més d'un envernissat i reintegració del suport.
Els Museus de Sitges disposen de vuit obres de Joaquim Miró i Argenter, sis de les quals formen part del fons del Museu de Maricel i dues del Cau Ferrat.
La darrera peça ingressada és Vista del Baluard i la platja des del Greco (1908), adquirida pel Consorci del Patrimoni de Sitges l'any passat.
En tots els casos són paisatges i visions del Sitges del tombant de segle.
Paral·lelament, la setmana passada va culminar el procés de restauració de l'escultura La Sirena (1965), de Pere Jou, que s'ha dut a terme en els darrers mesos en una iniciativa conjunta de la Regidoria de Cultura i el Consorci del Patrimoni de Sitges.
La Sirena ja llueix al seu lloc de l'espigó de la Punta, després del minuciós treball de restauració que s'hi ha dut a terme.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El consell de ministres aprova mesures per facilitar el finançament de les empreses amb fonts alternatives a la banca
El govern espanyol ha aprovat aquest divendres dos avantprojectes de llei per regular i facilitar fonts de finançament alternatives al sistema bancari per a les empreses.
Ha presentat una regulació per al 'crowdfunding' (finançament de projectes en què emprenedor i inversor contacten a través de la xarxa) i mesures per facilitar l'entrada de capital risc en petites i mitjanes empreses.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Tota una setmana d'activitats relacionades amb la promoció de la salut dels membres de tota la comunitat universitària, com ara promoció d'activitat física, alimentació saludable, vida sexual saludable, i benestar.
També es duran a terme diferents tasts de productes, conferències, proves personalitzades, carreres, dinars mediterranis saludables, entre d'altres activitats.
L'activitat és una iniciativa del Vicerectorat de Campus, Cooperació i Universitat Saludable, a través de l'Oficina d'Universitat Saludable i Sostenible, i compta amb la col·laboració de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), l'Associació de Lluita Antisida (ALAS), l'Associació Balear d'Esclerosi Múltiple (ABDEM), Sexconsulta de Palma Jove, CampusEsport, i l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears (EHIB), entre d'altres. |
Educar l'estudiantat de secundària en drets humans és l'objectiu del llibre, elaborat per l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València (IDH-UV) que presentà el rector, Esteban Morcillo, aquest dijous 1 de març al Centre Cultural La Nau.
L'obra, dirigida pel professor Javier de Lucas, combina l'aproximació clàssica a les claus dels drets humans amb una metodologia que pretén implicar activament els joves a partir de pel·lícules, jocs de rol i propostes de debat.
La iniciativa forma part d'un ambiciós programa que l'IDH-UV desenvoluparà al llarg del 2018 amb motiu de la celebració del setanta aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Una desena d'investigadors de l'IDH-UV han participat en la preparació dels articles i del material didàctic de l'obra: Cristina García Pascual, José Elías Esteve, Raquel Vanyó, Belén Cardona, Ángeles Solanes, María Dalli, Ruth Mestre, Andrés Gascón, Consuelo Ramón i Javier de Lucas.
En l'acte de presentació del llibre, que es titula Per què el drets humans, intervindran junt amb el rector, Esteban Morcillo, el secretari autonòmic d'Educació, Miguel Soler; el director de l'editorial Tirant lo Blanch, Salvador Vives; i el director de l'IDH-UV, Javier de Lucas.
El projecte editorial ha comptat amb el suport de la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, així com del Cefire.
Encara que les activitats de l'IDH-UV se centren bàsicament en la recerca i en la formació d'estudiants de postgrau, segons explica el seu director, "l'Institut de Drets Humans aposta també per una àmplia difusió i divulgació de la cultura dels drets humans a través de l'elaboració de recursos i de material pedagògic, així com una oferta de formació que inclou altres àmbits educatius des de l'educació informal a l'ensenyament secundari".
Així, l'IDH-UV, a més d'impartir conferències i xarrades de divulgació en instituts de secundària, ha iniciat una experiència pilot amb estudiantat de batxillerat europeu en la qual col·laboren estudiants Erasmus del Grau de Dret.
De manera que aquest llibre, afegeix el professor de Lucas, "és un manual senzill i clar que pretén ser un instrument d'ajuda per al professorat de secundària interessat en la cultura dels drets humans i també, òbviament, per als mateixos estudiants".
En la primera part de l'obra s'ofereix una noció sintètica de la història del reconeixement dels drets humans i una aproximació als principals tipus de drets humans, que acaba amb un interrogant que els autors consideren clau: "Com poder exercir i protegir els nostres drets?
I en la segona proposen exemples i eines de discussió (preses del cinema, la literatura, o els jocs de rol...) per animar dinàmiques de grup a les aules sobre drets concrets i les seues violacions: violència masclista, altres violències com ara l'assetjament escolar, delictes d'odi, xenofòbia i racisme, gestió de la diversitat cultural, límits a la llibertat d'expressió, drets econòmics, socials i culturals, sobre la noció de memòria i, fins i tot, sobre la polèmica qüestió dels drets dels animals.
L'obra es completa amb una breu recopilació legislativa que arreplega normes d'àmbit internacional, europeu, estatal i autonòmic.
Creat l'any 2005, l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València va rebre del Ministeri d'Educació l'Esment d'Excel·lència pel seu programa de Doctorat en Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional.
L'IDH forma part del projecte Consolider en el qual participen dotze grups de recerca de diverses universitats espanyoles, coordinat per l'Institut de Drets Humans Bartolomé de las Casas de la Universitat Carles III de Madrid. |
El Govern ha tornat a nomenar Francesca Guardiola com delegada de la Generalitat als països nòrdics, després que va ser cessada d'aquest càrrec l'octubre passat per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Guardiola (Santpedor, 1963) ha assumit diverses responsabilitats en la funció pública al llarg de la seva carrera, els últims anys a l'àrea d'exteriors de la Generalitat.
Després d'exercir de directora de Relacions Exteriors (2015-2016), l'abril del 2017 va ser nomenada delegada de la nova oficina de països nòrdics, ubicada a Copenhaguen, però va ser destituïda aquell mateix any, a la tardor, per l'aplicació del 155.
Des d'abril del 2018 fins al present, ha estat cap d'àrea a l'Oficina d'Acció Exterior i Relacions amb a l'UE del Parlament, institució en la qual havia treballat fa anys.
És llicència d'en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i té un màster en Gestió Cultural, a més de diversos estudis internacionals en diplomàcia i protocol.
Segons informa la Generalitat en un comunicat, parla català, castellà, anglès i francès. |
TMB mostra al MWC un dels productes en què ha posat la tecnologia al servei de l'usuari: la TMB App.
Els visitants que s'apropin a l'estand de l'ATM podran conèixer les darreres funcionalitats incorporades a l'aplicació.
De dilluns a dijous, aquesta setmana els projectes de digitalització del transport públic de l'àrea de Barcelona tenen un espai al Congrés de Mòbils, que se celebra al recinte firal Gran Via.
Dins l'estand de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), TMB mostra com es construeix el futur de la mobilitat a través d'una potent aplicació corporativa.
L'app de TMB (que es pot descarregar, gratuïtament, tant a l'Apple Store com a Google Play) fa que tota la informació sobre les xarxes de bus i metro viatgi amb l'usuari.
Permet consultar, en temps real, l'estat del servei, cercar el millor itinerari per arribar al punt de destí, o personalitzar la informació i les alertes que rep cadascú en funció dels seus interessos (parades o línies de bus i metro més utilitzades, itineraris guardats, perfil del compte d'usuari...).
Recentment, l'app ha incorporat la possibilitat de comprar en línia títols de transport, així com d'accedir al programa de punts del JoTMBé.
Per a més informació podeu consultar l' espai sobre la TMB app al web corporatiu i la nota de premsa de l'ATM sobre la seva activitat al MWC 2019.
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu?
Només has de donar-nos una adreça electrònica.
CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons |
El president d'Unió de Joves, Oriol Gil, ha lamentat que el sector crític d'UDC intenti transformar el contingut de la pregunta de la consulta interna per convertir-la en un "plebiscit independentista".
En roda de premsa, Gil ha dit que la pregunta "és clara, binària i es contesta amb un 'sí' o un 'no" i ha assegurat que l'única interpretació del 'sí' suposa continuar en el procés que segons la seva opinió va arrencar Unió, però d'acord amb els criteris que defineix el partit.
Per a Gil, la consulta --que culminarà diumenge amb una votació a la qual estan cridats més de 4.000 militants-- suposa que Unió segueixi formant part del full de ruta però amb veu pròpia, incloent criteris que estan a la base del partit democratacristià com "la sobirania plena, el diàleg, la seguretat jurídica, estar a Europa i la cohesió".
A més, ha insistit que el 'sí' no nega ni la independència ni el confederalisme, però ha recordat que el partit és profundament europeista, fet que, segons ell, vol dir assumir el diàleg i la seguretat jurídica: "No volem formar part d'aquest tipus de processos que acaben malament perquè s'han volgut fer de manera unilateral.
El futur del partit passa per votar 'sí".
"Votar 'no' és un no a tot això, a la sobirania pròpia d'UDC, que no pugui participar del procés fent proposicions", ha aclarit el líder de les joventuts d'Unió, que ha advertit els crítics que una vegada feta la consulta ningú pot capitalitzar cap de les dues respostes.
Ha lamentat la interpretació del 'no' que els sobiranistes d'UDC, Núria de Gispert, Antoni Castellà, Joan Rigol i Mercè Jou, han explicat abans d'arrencar la seva campanya per aquesta opció, que "al principi significava independència, després era una pugna pel lideratge i després una aportació a la llista del president de la Generalitat Artur Mas", quan segons la seva opinió, ningú a Unió està disposat a renunciar a la sobirania del partit.
Gil ha titllat d'"il·lícita" la interpretació del sector que lidera la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a la plataforma de la qual ha interpel·lat per dir que si volen començar una lluita per la direcció del partit utilitzin altres espais com el Congrés del partit que és a on correspon aquest tipus de pugnes.
Si bé ha reconegut que hi ha una part de les joventuts del partit que participen de la idea dels sobiranistes, ha aclarit que ell transmet una idea "compartida per molts altres joves".
També ha criticat els sobiranistes per afirmar que "el procés tenia carències democràtiques i de transparència" per no tenir accés al cens de militants, ni a l'acta de la sessió ni a l'escrutini de les taules.
Segons la visió de Gil, "és un intent de devaluar un procés que ha estat únic entre els grups del Parlament", i ha felicitat la direcció per dur-ho a terme.
El president dels joves democratacristians ha defensat la transparència del procés i de l'Òrgan de control que ho dirigeix, que va contestar els crítics que no havien lliurat el cens a cap militant i que no es lliuraria cap document fins que no s'acabés el recompte general, que acabarà l'endemà de la votació.
Al marge de defensar la "radicalitat democràtica" del procés, Gil ha recordat que es tracta d'un procés intern i ha invitat els militants a viure'l al marge d'interferències externes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els esforços del Partit Comunista Xinès per transformar l'economia i situar el país al capdavant del món al segle XXI han topat amb un obstacle que creix com una bola de neu, la piràmide poblacional.
Els xinesos envelleixen més ràpidament del que s'enriqueixen, i això provoca un enorme desequilibri que amenaça el benestar i l'estabilitat de la societat.
Després de gairebé quatre dècades de dur control de natalitat, els xinesos ja no volen tenir més d'un fill i han girat l'esquena a la llibertat concedida el 2015 per tenir un segon fill.
L'Acadèmia de Ciències Socials de la Xina al seu Llibre verd de població i treball va afirmar el 3 de gener que la població començarà a decréixer el 2029, tres anys abans del previst, quan arribarà seu màxim amb 1.442 milions de persones.
I va advertir que, si no es prenen mesures urgents per elevar l'actual taxa mitjana de fertilitat d'1,6 fills per dona, la disminució serà imparable des del 2027, cosa que farà caure la població 1.172 milions d'habitants el 2065, el nivell del 1990.
Per mantenir la població es requereix una fertilitat de 2,1 fills per dona.
El brusc descens de la natalitat comporta el ràpid envelliment de la societat, com ha passat a molts països desenvolupats, inclosa Espanya.
Aquests països, a diferència de la Xina, tenen establert des de fa dècades un sistema de Seguretat Social que atenua la pressió per la reducció de la població activa i l'enorme despesa per a les arques estatals que suposen la salut i les cures a llarg termini de la gent gran.
La població activa xinesa va començar a reduir-se el 2015, fet que empeny a l'alça els salaris i fa menys competitiva la seva productivitat.
La Acadèmia de Ciències Socials de la Xina sempre va ser molt crítica amb la 'política del fill únic', contrària als principis de cohesió familiar sobre els quals s'assenta una societat de tradició confuciana.
Imposada pel Govern el 1979 amb l'objecte del creixement econòmic, ha sigut la més dolorosa i traumatitzant suportada, sobretot per a les xineses, que durant els primers anys de la norma van patir esterilitzacions i avortaments forçosos, a més de tota mena d'abusos personals i intimidacions dels responsables de planificació familiar, passant pel maltractament dels seus marits i sogres per no engendrar un home.
El text acadèmic va aparèixer dies després d'un informe conjunt de l'investigador de la Universitat de Wisconsin (EUA) Yi Fuxian i l'economista de la Universitat de Pequín Su Jian, que afirmen que la població xinesa va arribar en el 2018 al seu punt d'inflexió i es va reduir en 1,27 milions de persones, una cosa inèdita des que Mao Tse-tung va fundar la República Popular, el 1949.
"La població xinesa ha començat a caure, els problemes d'envelliment s'han accelerat i la vitalitat econòmica s'ha debilitat", afirmen Yi i Su.
"A causa de polítiques demogràfiques errònies, una gran nació que va representar gairebé un terç de la població mundial es degenera gradualment", va declarar Yi Fuxian al diari 'South China Morning Post'.
Quan el 1979 es va imposar el fill únic, el 80% dels mil milions de xinesos eren camperols.
Avui, la població urbana ronda el 60% dels 1.390 milions.
Són precisament els urbanites els que rebutgen tenir més descendència.
L'elevat cost de l'educació, la sanitat i la vivenda són les raons que esgrimeixen per no optar a un segon fill.
El Partit Comunista Xinès estimava que el 2018 els naixements creixerien fins als 20 milions.
No obstant, fins al novembre se situaven en 15 milions, amb un descens del 15% respecte a aquell període del 2017.
A finals de gener, la Comissió Nacional d'Estadística emetrà les dades definitives.
El fracàs del Partit Comunista Xinès en el seu intent de frenar la bomba de rellotgeria demogràfica amb l'obertura parcial del 2015 va ser implícitament reconegut l'agost passat per l'Assemblea Popular Nacional.
Els diputats van eliminar de la revisió del Codi Civil que s'adoptarà el 2020 tot el que té a veure amb la planificació familiar, que revela que aviat s'anunciarà el final de qualsevol control de natalitat i els xinesos seran lliures de tenir els fills que considerin.
Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web
Al sistema de Seguretat Social contribueixen ara set treballadors (a Espanya 2,2) per cada ancià, però la xifra es reduirà a quatre el 2030, i això afectarà enormement l'economia.
El Govern estudia prolongar l'edat de jubilació dels 55 anys als 60 per a les dones i dels 60 als 65 anys per als homes, malgrat la resistència que genera i al convenciment que la solució ha de ser incentivar la natalitat més que prolongar la vida laboral. |
Iniciem temporada amb una espectacular nevada!!
Avui jornada de portes obertes i les següents condicions: pic.twitter.com/rExUkM1yKS
Tret de sortida amb previsió d'ampliar el nombre de pistes els propers dies:) pic.twitter.com/beSidYaTWV
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El jutge sobreseu la denúncia contra Endavant pel cartell amb dues verges besant-se per tindre "sentit satíric"
El jutjat d'instrucció 18 de València ha no admès i sobresegut provisionalment la denúncia interposada per l''Asociación Internacional de Fieles Hogar de la Madre de Todos los Hombres, Madre de la Juventud' contra el grup 'Endavant' per la utilització d'un cartell amb dues verges besant-se per a convocar a la manifestació del Dia de l'Orgull Gai perquè considera que té un "indubtable sentit satíric, crític i provocador".
L'Audiència espanyola arxiva la causa contra els titellaires que van passar cinc dies a presó
El jutge Ismael Moreno admet ara que l'obra feia només en una crítica a la policia
Assumpta Escarp, exregidora de l'Eixample, es desentén de la caserna de bombers
Ha estat jutjada per un delicte urbanístic relacionat amb la caserna de bombers provisional al parc Joan Miró
Surt en llibertat el raper lleidatà Pablo Hasel després d'estar detingut durant quatre hores a la comissaria dels mossos
Ha participat en una manifestació contra la seva detenció iniciada la comissaria dels Mossos i que ha arribat fins a la delegació de TV3 amb crits de 'manipuladors'
Cotino al·lega que la decisió de contractar amb C9 per a la visita del papa va correspondre al Vaticà i a Gasco
L'exconseller, expresident de les Corts Valencianes i exdirector general de la policia, Juan Cotino, assegura que la decisió que fora l'ens públic C9 o una altra cadena l'encarregada de retransmetre la visita del papa Benet XVI a València el juliol del 2006 per al V Encontre Mundial de les Famílies (VEMF) "li corresponia al Vaticà" i que l'arquebisbe Agustín García-Gasco, ja mort, era qui tenia "l'última paraula".
Les acusacions rebaixen a un any de presó la petició per a Sergi Rodríguez 'Teti'
El processat ha negat els fets i qui llavors era regidor del PP ha explicat que va rebre 'un cop de puny al cap' però que no va veure qui li donava
Anabolitzants, EPO, medicaments il·legals i més de 60 xeringues en l'escorcoll a l'hotel dels atletes a Sabadell
A banda de l'entrenador i el fisioterapeuta detingut hi ha també un dels esportistes denunciat per aquests fets
Dos detinguts per agredir dues membres de 'Barcelona amb la Selecció'
Jordi Jané ha explicat que els detinguts es relacionen amb dues agressions diferents: un d'ells, per robar la bossa a una de les víctimes i, l'altre, per agredir-les
Dos anys de presó per a un manifestant de Can Vies per haver ferit un mosso
Penes de presó per a tres joves més per haver participat en els aldarulls
La jutge deixa en llibertat Mario Conde després que hagi pagat una fiança de 300.000 euros
Té obligació de presentar-se cada dilluns davant del jutjat i no podrà abandonar l'estat espanyol
El conseller Mundó veu alarmant que només el 8,4% de les sentències siguin en català
És el nivell més baix dels últims deu anys · El percentatge més alt és el 16,7% de Girona
L'Audiència espanyola arxiva la causa contra els anarquistes detinguts en l'operació Pandora II
Els Mossos d'Esquadra van fer una desena de registres i detencions per vinculacions amb terrorisme i organització criminal que la magistrada no veu demostrades
La CUP de Barcelona denuncia un agent dels Mossos com a presumpte autor d'una agressió a Josep Garganté
La formació ha lamentat en un comunicat la impunitat de les agressions de la Brigada Mòbil
Tres mossos més podrien quedar imputats per una detenció il·legal l'1 de maig
L'Audiència de Barcelona ha suspès el judici contra un antiavalot que va agredir un manifestant l'1 de maig del 2012 que li havia demanat la identificació
Jutgen un agent dels Mossos per detenció il·legal
Per uns fets esdevinguts a la manifestació del Primer de Maig del 2012
La Razón haurà de pagar una indemnització de seixanta mil euros a Leo Messi
Un dels seus articulistes, Alfonso Ussía, va insinuar que l'astre argentí es dopava
Dos dels cinc detinguts al 'Banc Expropiat' passen a disposició judicial
Els altres tres han quedat en llibertat
Una xarxa de gihadistes captava dones a Barcelona a través d'un dels seus membres que 'se les lligava'
Una segona xarxa de radicalització integrada per joves buscava a les xarxes socials noies amb problemes afectius
Vídeo: la detenció de tres ocupants del Banc Expropiat
Els altres dos es troben encadenats a un bidó i els mossos tenen dificultats per treure'ls del local
51 detinguts a Catalunya per haver defraudat més de 2 milions d'euros a la Seguretat Social
Estan acusats d'utilitzar un entramat d'empreses fictícies de diversos rams i que registraven altes i baixes contínuament
Messi diu que no coneixia les seves empreses a l'estranger i el seu pare apunta contra els assessors fiscals
Els pèrits d'Hisenda diuen que el pare del futbolista va ser qui va decidir canviar l'estructura empresarial però mantenint-la opaca a la Hisenda espanyola
Anonymous publica les dades de 5.400 agents de la policia espanyola i cita 'Ciutat Morta' al comunicat
Els hackers extreuen les dades del sistema de la Mutualitat de Previsió Social de la Policia
Jordi Jané fa autocrítica i demana disculpes a Ester Quintana
També fa autocrítica dins dels Mossos d'Esquadra: 'Es van fer uns informes amb precipitació i és culpa del cos'
Vídeo: Imatges increïbles dels mossos detenint els grafiters en un túnel del metro
S'hi veu com detenen un dels sis individus que van ser acusats d'actes vandàlics
El govern creu que la llei per superar els articles suspesos en emergència social es tramitarà en els pròxims dies
Munté concreta que s'han celebrat sis reunions amb les entitats, nega que la norma estigui encallada i afirma que s'han acostat posicions
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Descripció acció: Treball d'investigació entre dones acadèmiques, estudiants, treballadores i sindicalitzades de les universitats del Regne Unit i de Mèxic (UNAM), per tal de recollir informació de pràctiques i mesures d'èxit que contribueixin a prevenir la violència de gènere en l'àmbit universitari.
2.- Pla d'igualtat de Ben-net, neteges i manteniments, SA
Descripció acció: Pla d'igualtat de gènere, de tracte, d'oportunitats i de no discriminació entre els treballadors de la empresa, i la seva difusió entre tot el personal.
3.- Ll uita contra la discriminació per raó de sexe a l'empresa en el pagament de la retribució variable
Presentat per: Núria Solé, Integrant de la comissió d'Igualtat d'Ibermatica per CCOO
Descripció acció: Reclamació a l'empresa que es consideri com a jornades productives el període de permís de maternitat a afectes de càlcul de la retribució variable de l'any 2010.
Es presenta denúncia a l'Audiència Nacional, i aquesta dicta sentència favorable per a les treballadores de l'empresa.
Descripció acció: Anàlisi del procés d'autorreforma sindical a nivell d'aplicació de l'enfocament de gènere, i mesura dels avenços cap a la equitat de gènere en les organitzacions sindicals i els seus reflexos en el món laboral.
5.- Campanya de sensibilització al voltant de l'assoliment dels drets humans laborals de les dones i de les seves lluites sindicals en matèria d'igualtat de gènere, als països del Sud.
Presentat per: Mercè Campabadal i Calbó.
Descripció acció: Edició en català, per part de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO de Catalunya, de l'exposició " Treballadores del món.
Avancem cap a la igualtat de gènere ".
Producció d'un audiovisual bilingüe (català/castellà), " Treballadores.
Històries de lluita arreu del món per la igualtat de gènere en el treball ".
Publicació del llibret bilingüe (català/castellà), " Treballadores.
Qüestions entorn de la situació".
6.- Espectacle teatral: CONSTANÇA: Elles, un secret i segles de creació.
Descripció acció: Obra del MELANINA TEATRE, S.C.P que ret homenatge a les dones creadores i poetes de tots els temps.
És la història de les dones creadores al llarg dels segles, de com s'han nodrit de l'esforç i la lluita de les seves predecessores per sortir a la llum i de com aquesta herència ha anat creant un vincle entre generacions que arriba fins a nosaltres.
7.- Firma del Protocol d'Assetjament sexual i per raó de sexe de Caprabo, 3 d'Octubre de 2011
Presentat per: Aurora Richarte Giménez, responsable de la Secretaia de la Dona de la Federació de Comerç, Hosteleria i Turisme (FCOHT).
Descripció acció: Denúncia d'assetjament sexual per part de dos treballadores d'una botiga de Barcelona.
Es va constituir la comissió instructora, i després d'una complexa investigació, aquesta comissió va poder determinar assetjament sexual cap a les treballadores denunciants per part del cap de botiga i del segon encarregat.
Les dues dones denunciants actualment estan treballant en d'altres centres de treball.
El cap segueix exercint en una altra botiga, mentre que el segon encarregat va ser degradat i actualment exerceix de reposador.
8.- Vida laboral y sindical d'una dona sindicalista
Descripció acció: A través de la descripció en primera persona dels avatars de Concha Navarro Espinosa de los Monteros, una noia en la postguerra, amb un pare republicà empresonat en les presons franquistes, i una mare que ha d'afrontar la cura de tres criatures en temps molts difícils, fa un recorregut de la seva vida personal i el seu compromís polític i sindical, fins a la seva incorporació a la Secretaria de la Dona de la Federació Estatal de Pensionistes, des de la qual en el 2007 elabora i posa en marxa el Pla d'Igualtat de la Dona Pensionista. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
L'objectiu de la trobada és impulsar un procés a Sabadell anàlog al que Guanyem Barcelona ha aconseguit a la ciutat de Barcelona.
Persones de la majoria de barris i districtes de la ciutat s'han reunit i dividit en grups de treball per començar a trobar punts en comú de cara a les municipals.
L'Assemblea Oberta ha presentat el codi ètic de Guanyem Barcelona, signat per ICV, EUiA, Procés Constituent, Equo o Podemos com a full de ruta local.
L'assemblea manté que no tanquen portes a noves incorporacions.
La setmana que ve iniciaran assemblees als barris, la primera al Poblenou de la Salut.
ICV-EUiA van anunciar fa unes setmanes que recuperaran la unitat a les municipals i aniran de la mà de nou després que els seus grups municipals hagin estat tot el mandat separats.
Ara, no obstant, tant uns com els altres podrien deixar de concórrer per dissoldre's dins d'una nova coalició.
El grup impulsor de l'Assemblea Oberta assegura que és complementari amb la Crida per Sabadell, en un reconeixement tàcit a la impossibilitat d'arribar a acords anteriors a les eleccions amb la suma d'Entesa, CUP i MPS.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Codorníu va arribar a una facturació de 232 milions d'euros durant l'últim exercici fiscal, que va tancar el juny del 2013, la qual cosa comporta un 1,2% menys en comparació amb l'exercici anterior, i va aconseguir mantenir l'Ebitda en 18,6 milions, si bé el benefici net va caure a 700.000 euros davant dels tres milions de l'any precedent, segons han confirmat fonts del grup a Europa Press.
El mercat internacional comporta prop de la meitat de les vendes, en portar 115 milions, i la facturació dels mercats exteriors va augmentar un 6,14% gràcies al vi, que va experimentar un avanç del 18% davant de l'increment del 5% registrat pel cava, segons publica aquest dijous 'Expansión'.
"El nostre objectiu és créixer, però construint marca i valor.
No anirem a la desesperada a créixer per preu, que és el més fàcil", ha destacat el director general de Codorníu, Xavier Pagès, en declaracions a aquest diari.
Destaca la bona evolució dels Estats Units, que generen el 19% de les vendes, i del celler l'Argentina, a més d'experimentar a l'Àsia un fort avanç, amb un creixement a doble dígit.
Al mercat espanyol, on el grup té una quota del 3,8% en vins de denominació d'origen, Codorníu va elevar un 2% les vendes d'aquesta regió, però les de cava van caure per la baixada del consum en hostaleria i la pujada de l'IVA.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Com que el vent de ponent fa temps que és fort i constant cal anar alçant tanques i murades per protegir-se'n.
No podem cedir en aquesta tasca ni renunciar a la paciència i a la tenacitat.
Ens estan empenyent a viure immersos en una obsessió econòmica que només genera ridiculeses.
Amb l'ambient actual era inevitable que ens informessin de seguida de les pèrdues que ha provocat la revolta...
La revolta egípcia ha acabat amb escenes de neteja i això potser és una novetat històrica.
O tal vegada la història de les revolucions no s'havia entretingut a recollir aquests detalls en aparença...
Aquests dies, després de la presentació del partit independentista basc Sortu i de la reacció amb què l'ha acollit el govern espanyol, sentim tot de veus que s'expressen sobre aquests fets a partir...
Si encara no tenia prou feina, al president de la República francesa se n'hi ha girada una mica més.
Ara Nicolas Sarkozy haurà de vigilar també on van de vacances els seus ministres i ministresses...
Un organisme anomenat Oficina Independent d'Avaluació ha analitzat i valorat les polítiques i les decisions del Fons Monetari Internacional en el període 2004-2007 i ha arribat a unes conclusions força...
Aquesta proposta de desvincular la revalorització dels salaris de l'increment dels preus fa temps que ressona.
De vegades amb insistència, d'altres amb sordina, però no és pas nova.
Dos aspectes de la reunió de dilluns entre els presidents Mas i Zapatero han estat els més comentats: l'escenografia, els gestos de la trobada i el fet que el govern de l'Estat autoritzarà que la Generalitat...
Si esmentem el nom de Maria Schneider, que ara ha mort a París als 58 anys, no cal dir el títol de la pel·lícula que la va fer cèlebre.
El lector, sobretot si ja té alguns anys, probablement el sap.... |
L'Associació de restauració i hoteleria de l'Hospitalet de l'Infant i la Vall de Llors organitza la primera Jornada de 'Pintxo Pote', amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.
La campanya gastronòmica promou que tots els dijous del mes de març, es pugui demanar una tapa amb beguda per 3 euros a nou bars o restaurants del municipi que s'han adherit a aquesta acció.
Els locals elaboraran tapes i beguda que variaran setmanalment per poder donar una oferta de restauració de qualitat.
Els establiments participants són els restaurants Vanes, MÖSS, Cal Rullo, Amalfi Pizzeria, La Barca, El Rebost de Ca Belardo, Can Donatello, D'Antis i Bar Mediterrani.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
El 66% dels mexicans està en contra de despenalitzar la marihuana, a pesar de la recent decisió de la Suprema Cort de Justícia de la Nació (SCJN), que autoritza el seu cultiu, transport i consum a nivell individual amb finalitats lúdiques, segons un sondeig de 'El Universal'.
En concret, el 60% dels entrevistats s'ha declarat en contra de la decisió de l'alt tribunal, tot i que un 63% ha considerat que és positiu obrir un debat sobre aquesta qüestió en la nació iberoamericana.
Les posicions es relaxen quan es pregunta per l'autorització del consum de marihuana per a finalitats terapèutiques.
En aquest cas, el 79% dóna el seu vistiplau, mentre que un 19% es manté ferm en el seu rebuig a aquesta droga.
Interrogats sobre els efectes que tindria la legalització de la marihuana, el 63% ha rebutjat la tesi que permetria reduir el narcotràfic i la violència associada, respecte del 33% que ho creu possible.
Aquest sondeig d'opinió es va realitzar entre el 6 i el 7 de novembre mitjançant enquestes telefòniques en els 32 estats mexicans amb un marge d'error del 3%.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Barcelona Seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Barcelona, 10 de febrer de 2018
Aquest vespre hem rebut la trista notícia de la mort de Jóhann Jóhannssonn.
Fa només deu dies, el 31 de gener, vam tenir el privilegi de gaudir a L'Auditori de la seva música i el seu talent dins el cicle Sit Back.
L'atzar ha fet que, malauradament, aquesta actuació s'hagi convertit en l'última que va poder oferir Jóhann Jóhanssonn en directe.
Consternats per aquest tràgic succés des de L'Auditori volem expressar el nostre més sentit condol per la mort d'un músic i compositor que ens va regalar un viatge musical emocionant que mai no oblidarem. |
Presentació a Lleida del documental "Fusells o Pintades, la lluita no violenta del poble saharaui", dirigit per Jordi Oriola, i posterior debat amb la participació d'activistes sahrauís sobre la situació que es viu al Sàhara Occidental.
El documental recull imatges i relats dels tres col·lectius de sahrauís: els que viuen a campaments, els que viuen a la diàspora i els joves que viuen als territoris ocupats.
Escull les vies per les quals vols ser contactat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC):
He llegit l' avís legal i la política de privacitat i autoritzo l'enviament de butlletins informatius, així com el tractament de les meves dades personals per part del CNJC. |
Catalunya Team no disputarà la Copa del Món de Moscou
Catalunya Team ha decidit renunciar a la seva participació en la segona prova de la Copa del Món de Pista, que tindrà lloc el proper cap de setmana a Moscou, amb motiu de reorientar els seus objectius esportius cap a la part final de la temporada que conclourà en el mes de març amb la disputa del Campionat del Món en Palma de Mallorca.
La planificació inicial de l'equip, amb una plantilla que no supera la mitjana de 21 anys d'edat, contemplava la temporada dividida en dos cicles bé definits: Una primera part, entre els mesos de juny i agost, que va incloure la participació en els grans premis de Saint Dennis, Birmingham, Edimburg, Cottbus i Hannover, i una segona part més ampla, de novembre a març, on es preveien les quatre mànigues de la Copa del Món, així com els Campionats d'Espanya, intercalant un ampli descans entre els dos períodes que va haver de descartar-se com a conseqüència de la nostra participació en els Campionats d'Europa absoluts de Copenhague celebrats a l'octubre, una prova reservada inicialment a les seleccions nacionals, a la qual, l'equip català no va aconseguir la seva invitació fins a finals del mes d'agost.
Obligats per aquesta circumstancia, i amb motiu de no hipotecar el rendiment futur dels nostres joves ciclistes, el cos tècnic de Catalunya Track Cycling Team va variar el calendari esportiu de l'equip incloent el descans necessari en el present mes de desembre, per a tornar a la competició en la segona quinzena de gener.
Per a llavors, encara existeix el dubte de participar en la tercera màniga de la Copa del Món en Los Angeles, o bé, fer-ho en la prestigiosa prova anglesa Revolution Series.
Ja al febrer, Catalunya Team participarà en l'última prova de la Copa del Món en Manchester a més dels Campionats d'Espanya en Mallorca on els nostres corredors s'alinearan amb la selecció catalana. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
El CERTEC compta amb diferent infraestructura dedicada a l'estudi de:
Ambdues instal·lacions estan equipades amb múltiples aparells com ara càmeres visibles i de termografia infraroja, termoparells, sensors de flux de calor, mesuradors de condicions ambientals, etc. |
Les fotografies sobre educació i formació musicals són, per les seves característiques específiques, catalogades com una tipologia a part de les fotografies escolars, tot i que en la majoria de centres escolars la formació i educació musical hi és present.
Tanmateix, en aquest apartat ens centrarem en aquelles que fan referència a l'educació i formació musical duta terme en institucions especialitzades fora de l'escola.
En aquest sentit, dels fons consultats de centres de formació musical a Mallorca (Conservatori Superior, escoles municipals de música, etc.), cal destacar especialment el de la Col·legiata de Lluc, amb un ric patrimoni fotogràfic.
El tipus de fotografies localitzats no difereix en gran mesura del les diverses tipologies establertes per a la fotografia escolar (amb exemples de fotografies de grups d'alumnes, espais i edificis, activitats ordinàries i extraordinàries, etc.), però s'hi troba entre d'elles amb especial importància la de participació dels infants en actes litúrgics musicals.
També se'n poden localitzar a la premsa il·lustrada de l'època, especialment a la revista Lluc, publicada pels Missioners dels Sagrats Cors a Mallorca, titulars de la Col·legiata de Lluc.
Aquí teniu una petita mostra d'aquest tipus de fotografia, podeu fer click a cadascuna per ampliar-la:
Aula de música de la Casa de la Misericòrdia (c.??).
Procedència: Arxiu General del Consell de Mallorca.
Pere Picornell (cant de la Sibil·la) i Àngel G. Horrach (cant Àngel), 1928.
Fons de l'Arxiu de la Col·legiata de Lluc.
Fotografia d'escolans de Lluc cantant, 1935.
Cant de l'escolania durant una litúrgia a Lluc, 1951.
Fotografia d'escolans cantant en una activitat musical i litúrgica que fou utilitzada per a il·lustrar la portada de la revista Lluc.
Autoria: desconeguda; Procedència: [ Lluc [Palma], núm. 376 (1952), pàg. s/n].
Escolans de Lluc durant una activitat litúrgica i musical en el monestir.
Autoria: desconeguda; Procedència: Lluc [Palma], núm. 431 (1956), pàg. s/n (il·lustració de portada). |
La prestigiosa revista científica internacional Chemical Communications ( Chem Comm ) destaca en la contraportada del seu darrer número la recerca d'un equip d'investigadors del Departament de Química de la Universitat de les Illes Balears.
Els autors de l'article són Àngel Terron, catedràtic de Química Inorgànica, Ángel García-Raso i Miquel Barceló-Oliver, del Grup de Recerca en Química Bioinorgànica i Bioorgànica, i Antoni Frontera i Carolina Estarellas, del Grup de Recerca en Química Supramolecular.
L'article recull la recerca dels investigadors de la UIB en el camp de la química bioinorgànica en particular, però també de la química de coordinació clàssica, així com de la química computacional.
La recerca presenta a la comunitat científica un anàleg d'uracil (i per tant, d'un ARN) preparat pels investigadors de la UIB que és capaç d'estabilitzar una de les formes generalment menys coneguda d'aquestes molècules, però no per això menys important.
El quartet d'uracils, a més, mostra que ions metàl·lics tòxics com la plata (usada com a bactericida en electrodomèstics, desodorants...) poden estabilitzar aquestes formes naturals imitant el potassi i, per tant, aquest fet ajuda a conèixer el perquè de la seva toxicitat. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Creen una categoria al millor treball de hip-hop i música urbana que es lliurarà durant la gala a Girona el 28 de febrer
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Els Catarres i Doctor Prats encapçalen el rànquing de la votació popular dels Premis Enderrock amb sis nominacions cadascú, seguit de prop de Buhos i Joan Dausà amb cinc.
És el resultat de la primera volta de la votació popular que ha comptat amb més de 13.000 participants únics, un 30% més que l'any passat, que s'han donat a conèixer avui.
També s'han anunciat algunes de les novetats, com ara la creació d'una nova categoria de millor treball de hip-hop i músiques urbanes que ja s'ha inclòs en aquesta votació popular.
La gala de lliurament d'aquests guardons i dels Premis Enderock de la Crítica es farà el 28 de febrer a l'Auditori de Girona amb actuacions de Clara Peya, Els Pets, Lildami + Suu, Lax'n'Busto i Oques Grasses, entre d'altres.
Ja es coneixen els noms dels nominats de la votació popular dels Premis Enderrock 2019 que passen a la segona volta.
Aquesta nova fase s'obre avui i s'allargarà fins al 3 de febrer.
El 7 de febrer es faran públics els finalistes i s'obrirà la tercera i última ronda de votació popular que culminarà el 18 de febrer.
Avui s'ha fet la lectura pública dels deu candidats per les setze categories.
Al capdavant, hi ha Els Catarres i Doctors Prats amb sis nominacions cadascun.
Els segueixen de prop Buhos i Joan Dausà, amb cinc; Alfred García, Balkan Paradise Orchestra, Obeses i Roba Estesa, amb quatre nominacions i Ebri Knight, Germà Negre, Judit Neddermann, Suu i Zoo amb tres.
El director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, ha destacat que l'edició d'enguany estarà especialment renyida perquè el 2018 hi va haver 'molts grups importants que van treure disc' i ja es parteix de molts empats.
D'altra banda, també hi ha influït l'augment significatiu dels votants, més de 17.000, el que representa un 30% més que l'any passat.
Per Gendrau, això s'explica sobretot per l'impacte de les xarxes socials en la promoció de discos i perquè cada cop són més els usuaris que aposten per participar en aquesta mena de referèndum de la música catalana.
Nova categoria dedicada al hip-hop i músiques urbanes
Una de les novetats és la creació d'una nova categoria al Millor treball de hip-hop i músiques urbanes.
'Hem vist com la producció d'aquestes músiques ha augmentat de forma extraordinària amb gairebé mig centenar de produccions en català arreu dels Països Catalans i el situa en una categoria molt a tenir en compte' que segueix sobretot el públic més jove, ha detallat Gendrau.
En aquesta primera edició, aquesta categoria parteix amb les nominacions de Bad Gyal, Cactus, Jazzwoman, Joina, Lildami, Pirat's Sound Sistema, Pupil·les, Senyor Oca, Valtonyc i Zoo.
La resta de categories són Millor artista, Millor artista revelació, Millor artista en llengua no catalana, Millor directe, Millor disc i cançó de pop-rock, Millor disc i cançó de cançó d'autor, Millor disc i cançó de folk, Millor disc de jazz, Millor disc de clàssica, Millor disc per a públic familiar, Millor videoclip i Millor sala de concerts.
La gala, el 28 de febrer a Girona
Per tercer any consecutiu, la gala de lliurament dels Premis Enderrock-Premis de la Música Catalana d'aquests guardons es farà a l'Auditori de Girona.
Serà el 28 de febrer i també es lliuraran els Premis de la Crítica 2019, que ja es van fer públics a la revista del mes de gener.
Clara Peya (Millor disc de l'any per Estómac), Joan Dausà (Millor artista de l'any), Els Pets (Millor disc de pop-rock per Som), El Petit de Cal Eril (Millor disc de cançó per Triangular), Rosalía (Millor disc en llengua no catalana per Malamente), Els Jóvens (Millor disc de folk per Els Jóvens), Suu (Millor disc d'artista revelació per Natural), Lluc Casares (Millor disc de jazz per Sketches Overseas) i Trio Pedrell (Millor disc de clàssica per Arrels).
Enguany també s'ha creat un nou premi de la crític al Millor disc de música familiar.
S'ha creat un jurat específic per a aquesta categoria i el guanyador es donarà a conèixer properament.
Pel que fa a la cerimònia, s'ha avançat que hi actuaran alguns dels artistes premiats interpretant temes dels seus últims treballs.
Es tracta de Clara Peya, Els Pets, Lildami acompanyat de Suu, Lax'n'Busto (estrenaran en directe un dels temes del seu proper disc amb un cantant encara per descobrir); Oques Grasses; el músic de Camarles Joan Rovira i el grup tarragoní Porto Bello.
L'any passat van rebre el premi per votació popular al millor artista revelació i estrenaran el seu nou treball, 'L'ull de la tempesta'.
Un cop més, els encarregats de conduir la gala seran Carles Xuriguera i Rafel Faixedas amb guió de Jordi Caballé.
Les entrades es posaran a la venda la setmana vinent.
La batllessa de Girona, Marta Madrenas, ha destacat la contribució d'aquests premis a 'reforçar' la ciutat com a capital de la cultura essent una 'peça imprescindible'.
De les vint edicions que hi ha hagut, les set últimes s'han fet a Girona.
Enguany també s'ha decidit que llibreries gironines acullin un cicle de concerts per acostar al públic la música i la literatura.Els Premis Enderrock són una producció de Grup Enderrock amb el suport de l'Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, Estrella Damm, Generalitat de Catalunya i Fundació SGAE.
Girona acollirà la gala dels Premis Enderrock tres anys més
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El concert del veterà mestre indi inaugura el BCN Clàssics acompanyat del Cor de Noies i el Cor Infantil de l'Orfeó Català
Barcelona.-El reconegut mestre indi Zubin Mehta ha brindat amb l'Orquestra Filharmònica d'Israel un emocionant concert aquest dimecres a L'Auditori en el marc de la gira de comiat del director de la formació israeliana.
Ho han fet acompanyats de la mezzosoprano Gerhild Romberger, el Cor de Noies i el Cor Infantil de l'Orfeó Català, interpretant una de les composicions més llargues i icòniques escrites al segle XIX, la 'Simfonia núm. 3 en Re menor' de Mahler, més coneguda com la 'Tercera' de Mahler.
Amb el concert a Barcelona i el d'aquest dijous a Madrid, Mehta tanca una gira de comiat després de 50 anys com a director de la Filharmònica d'Israel.
El concert, que ha acabat amb una llarga ovació al mestre, també ha servit per donar el tret de sortida al cicle BCN Clàssics, que acollirà de nou Zubin Mehta el proper abril al Palau de la Música, aquesta vegada amb la Filharmònica de Viena.
El 1969 va ser nomenat assessor musical de l'Orquestra Filharmònica d'Israel, el 1977 director titular i des del 1981 n'és director vitalici.
Ha dirigit més de 4.000 concerts amb aquesta formació.
També ha estat al capdavant d'orquestres com la de Nova York i Los Ángeles, ha dirigit el Palau de les Arts Reina Sofia de València, i amb tot s'ha convertit en un dels directors més populars i reconeguts del segle XX i XXI.Segons assegurava Mehta en una roda de premsa aquest dimarts a Barcelona, la gira mundial amb la qual ha fet parada a Barcelona és "la més exitosa" que ha fet mai.
Als seus 83 anys i després d'haver passat un càncer que el va fer apartar dels escenaris l'any passat, Mehta ha dirigit un concert de 100 minuts assegut en un tamboret.
Arribar amb bastó fins al privilegiat lloc del director no és impediment per tenir un calendari ple a vessar fins al 2022.
Aquesta ha estat de les últimes oportunitats per veure el director format a Viena al capdavant de la Filharmònica d'Israel.
El substituirà un jove director israelià de 30 anys, Lahav Shani.Una de les peces "més belles" La simfonia ha fet honor pel que és coneguda: un solemne himne a la natura.
No ha estat fins al cinquè moviment quan el Cor femení i el Cor infantil de l'Orfeó han fet sonar les seves veus, tot i que han estat dalt de l'escenari des de l'inici darrere de la imponent orquestra.
El mestre ha anat conduint el concert moviment a moviment, fins a arribar al sisè, dedicat completament a l'amor.
Així ho detallava el mestre en una roda de premsa aquest dimarts a Barcelona: "És una de les peces musicals més belles que he dirigit, especialment quan la interpreten els meus col·legues de la Filharmònica d'Israel.
Mahler va abocar tot el sentiment en aquest moviment, sense cap inhibició", assegurava Mehta.I efectivament, en aquesta última part, que seguint el consell del compositor Leonard Bernstein no ha de durar menys de 25 minuts, ha culminat l'emoció d'un públic conscient de veure per última vegada el mestre indi dirigint la Filharmònica d'Israel.
BCN Clàssics, primera vegada a L'AuditoriEl concert de Mehta ha inaugurat la temporada 2019-2020 de BCN Clàssics, i ho ha fet per primera vegada a L'Auditori.
El cicle consta de 10 concerts que tindran lloc fins l'11 de maig també al Palau de la Música.
A L'Auditori, el completaran Mariss Jansons amb la Bayerischer Runfunk el 19 de gener, Simon Rattle amb la London Symphony l'11 de maig, i el recital del pianista Evgeny Kissin el 13 de febrer.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Obra: Capvespre al Palau dels Reis de Mallorca |
- Dues o tres branques d'api que no s'han fet servir (fins i tot es poden congelar i utilitzar després per fer la crema)
- Un meló d'aquells massa madurs, i que no ens menjarem
Traiem la polpa del meló (us podeu ajudar amb una cullera sopera) i la barregem amb la resta de verdures tallades a la batedora.
Hi abocarem també el pa, l'all, l'oli i el vinagre de poma.
Batem fins a aconseguir un líquid homogeni i la textura desitjada.
Un cop assolit el líquid desitjat, assaonem al gust i ho posem a la nevera per a refredar-lo.
Obtindrem un original aperitiu que podrem servir en gots petits.
Podem decorar el gaspatxo amb una llesca de cruixent de pernil. |
L'any 2012, he tingut minusvàlues produïdes per la conversió de deute Unnim en accions BBVA.
Les he consignat en l'apartat 026 de rendes del capital mobiliari amb signe negatiu.
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
El Prat de Llobregat està en un procés de creixement que suposarà l'extensió cap al nord, limitant amb la C-32, en unes 150 hectàrees i cap al sud, limitant amb els barris de Sant Cosme i la Granja, amb 8 hectàrees més.
L'Eixample Nord del Prat de Llobregat limita al nord amb la C-32; al sud, amb la C-31; a l'est, amb el riu Llobregat, i a l'oest, amb la B-22.
Qualificat pel Pla General Metropolità vigent com a Centre Direccional, està ubicat en una zona de gran potencial, on convergeixen importants infraestructures com la C-31, la línia del ferrocarril, la nova estació intermodal, la pota sud de la Ronda de Dalt, que connecta amb l'aeroport de Barcelona, així com la línia 9 del metro i la prolongació de la línia 1.
L'ARE Ronda Sud-Aeroport, delimitada pel Pla Director Urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Baix Llobregat, se situa a la franja sud dels barris de Sant Cosme i La Granja.
S'hi preveu la construcció de 776 habitatges (el 67 % dels quals se subjectarà a un règim de protecció pública) i la implantació de 10.000 m 2 de sostre destinats a altres activitats, que permetran generar 250 llocs de treball.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
Ora és la filial elèctrica i assequible del gran fabricant xinès Great Wall, especialitzada en cotxes petits pensats per moure's en entorns urbans de manera ràpida i a un preu assequible: el seu producte estrella, l'Ora R1, costa tan sols 7... |
El desplegament dels contenidors d'obertura amb targeta i recollida de bosses codificades començarà als pobles dels límits de la Garrotxa.
Per exemple, Maià de Montcal i Beuda a llevant i les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres a ponent.
Per al final quedaran Sant, Joan les Fonts i les Preses que són considerats part de l'àrea metropolitana d'Olot i el final serà Olot.
La previsió és que el desplegament del nou sistema de recollida de residus estigui del tot en servei abans de les eleccions municipals del 2023.
Abans d'aquesta data, també preveuen tenir operativa la planta de triatge de residus de la Garrotxa.De moment, el sistema està plenament operatiu a Argelaguer i s'han fet proves amb efectes positius al barri de can Blanch (Santa Pau).
La idea és que abans de l'estiu d'enguany es pugui portar a concurs el plec de condicions per a la compra dels contenidors i que es pugui fer el desplegament abans de finalitzar l'any.
La intenció del Consell Comarcal de la Garrotxa és poder disposar dels contenidors per l'octubre i poder començar el desplegament abans de finalitzar l'any. |
Mendeley és un gestor de referències integrat amb bases de dades i catàlegs de biblioteca que permet:
Tots els membres de la UPC tenen accés a la Mendeley Institutional Edition (MIE).
Des de Mendeley, clica el botó eBIB i autentica't amb el nom d'usuari i contrasenya de les intranets UPC.
Gaudiràs de més prestacions que si uses la versió gratuïta:
Per tal de mantenir actius els avantatges que t'ofereix el teu compte Mendeley Institutional Edition (MIE) cal que almenys un cop l'any renovis la teva subscripció.
Rebràs un correu electrònic de Mendeley unes setmanes abans que caduqui; només cal que segueixis aquests passos:
Per crear i organitzar la teva col·lecció de referències i documents:
Recorda sincronitzar sempre la base de dades abans de tancar la sessió!
Si no es poden importar citacions amb el Web importer, descarrega-les en un fitxer RIS (Bibliographic Software) o BibTeX.
Arrossega'l fins al Mendeley Desktop per finalitzar el procés.
Per generar les referències en català i en castellà segons la ISO 690:
Si ja disposes d' ORCID, pots incloure automàticament les publicacions que tinguin DOI al teu compte de Mendeley, activant la icona Works > Link Works.
També es poden incloure amb un fitxer BibTeX (.bib), fent clic a Works > Link BibTeX.
Per extreure el fitxer BibTeX des de Mendeley:
Si tens les teves dades i publicacions a ORCID i les vols exportar al teu perfil de Mendeley:
Si tens una base de dades en un altre gestor (RefWorks, EndNote, Zotero...) pots migrar-la a Mendeley.
Consulta la guia d'ajuda per migrar-la.
Cita correctament i evita el plagi
Aprèn a construir les referències bibliogràfiques |
La Universitat de Girona (UdG) coordina des del gener la xarxa europea Copernicus Alliance, que està formada per 22 universitats i institucions europees que treballen per un desenvolupament sostenible.
La xarxa proposa diferents projectes d'àrees molt diverses, des de la recerca i la docència fins a la gestió dels campus o el compromís social de les universitats amb el territori.
La directora de la xarxa és Íngrid Mulà, membre del Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental (GRECA), i té la seu de la secretaria a la UdG.
L'objectiu de la Copernicus Alliance és influir en polítiques europees i internacionals que afavoreixin el desenvolupament sostenible a partir de projectes engegats en els diferents centres d'educació superior.
La UdG ja ha organitzat una reunió de tots els membres de la xarxa a l'Escala.
Hi han participat membres de diferents institucions europees: la Universitat de Praga (República Txeca), la de Berna (Suïssa) i la de Graz (Àustria), el Ministeri de Medi Ambient, Natura i Energia de Bèlgica o la Universitat Autònoma de Barcelona, entre altres.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm 2 de Figueres ha tramès a l' Ajuntament de Roses la interlocutòria de sobreseïment i arxiu de les diligències prèvies per un possible delicte de prevaricació i malversació en l'expedient d'indemnització de l'edifici Royal Marine I. El jutjat conclou en el seu informe que no se'n desprèn cap indici constitutiu de delicte ni identificació de cap persona responsable.
La denúncia, interposada per la Plataforma ciutadana de Roses (presentada pels senyors Ghassan Abou-Assali i Ricardo Moraes) i José Ramón Carrillo, centrava el seu relat en l'acord entre l'Ajuntament de Roses i la comunitat de propietaris Royal Marine I per l'execució de la sentència del Jutjat contenciós administratiu de Girona de 6 de setembre de 2006 i revisada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en què s'obligava a l'enderroc de part de l'edifici Royal Marine II, a fi de rebaixar la seva alçada.
Posteriorment, es produí la legalització de l'obra pel nou Pla d'Ordenació Urbanística del municipi i l'Ajuntament i la comunitat de propietaris arribaren a un acord d' indemnització substitutòria de 2,2 milions d'euros.
Els denunciants qüestionaven l'import, els beneficiaris de la indemnització i els tràmits de formalització d'aquest acord.
Un cop practicades les diligències oportunes, el jutjat ha conclòs que la proposta del conveni d'indemnització va ser aprovada correctament pel ple municipal (acord que comptà també amb aprovació judicial l'any 2016), que l'import de la indemnització va ser procedent, així com les entitats que la van percebre.
En conseqüència, la interlocutòria dicta que no se'n desprèn cap tipus de contradicció legal en el procediment realitzat per l'Ajuntament i que no s'aprecia cap tipus d'arbitrarietat ni en la suma fixada ni en la manera de pagament de la indemnització, per la qual cosa no existeix cap indici de prevaricació.
Per últim, es descarta la malversació de cabals públics denunciada davant la inexistència d'elements incriminatoris i la consideració que les quantitats de la indemnització, les persones beneficiàries i el sistema de distribució foren correctes.
En conseqüència, el jutjat ha acordat el sobreseïment provisional i arxiu de la causa. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
El portafirmes us notifica per correu electrònic l'existència de peticions de signatura que hauríeu de processar.
Les notificacions sempre s'envien a la vostra adreça de correu corporatiu (.edu), que eventualment pot estar redirigida a una adreça departamental.
La política de notificacions és configurable.
Per configurar-la heu d'accedir a l'eina de configuració obrint el menú desplegable de la part superior dreta i seguint l'enllaç que trobareu anomenat "Notificacions".
Si punxeu, se us presentarà el següent formulari:
Les possibilitats de configuració són les següents: |
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha anunciat aquest dimecres a la presentació del Fab10 que previsiblement el maig entrarà en funcionament un nou centre de la Xarxa d'Ateneus de Fabricació Digital a la Barceloneta, que se centrarà en energies renovables.
En la inauguració del Fab10 --que reuneix durant una setmana més de 350 laboratoris dirigits a projectes de fabricació digital, coneguts com a Fab Labs--, ha destacat la seva "voluntat de democratitzar l'accés" a les tecnologies de fabricació digital i de posar-les a disposició de la ciutadania per fomentar l'afany emprenedor.
La Xarxa d'Ateneus de Fabricació Digital té actualment un centre en el districte de les Corts i un altre al de Nou Barris, i Trias ha recordat que la intenció del consistori és que l'accés a aquestes tecnologies "arribi a tots els districtes".
Ha assegurat que la fabricació digital és clau per al futur, malgrat que pocs anys enrere es preveien com a tecnologies de ciència-ficció, en paraules seves: "La gent creia que estàvem a la lluna, i ara són aquí i a l'abast de tothom".
L'alcalde ha apostat per aconseguir que Barcelona sigui un referent en fabricació digital i "una de les capitals mundials de la nova revolució industrial del segle XXI".
El director del Fab Lab Barcelona, Tomás Díez, ha considerat que la trobada sobre fabricació digital Fab10 és un esdeveniment d'aprenentatge i intercanvi, i ha considerat que els visitants "no només compartiran coneixement entre ells, sinó també amb la ciutat".
El director del Center for Bits and Atoms del Massachusetts Institute of Technology (MIT), Neil Gershenfeld, ha ressaltat que Barcelona s'ha convertit en un "laboratori increïble" i que és pionera a posar aquestes tecnologies a l'abast de la ciutadania, la qual cosa ha considerat una revolució.
El Fab10 reuneix des d'aquest dimecres fins al dimarts més de 350 Fab Labs de més de 40 països, i serà la seu del Fab Festival --dissabte 5 i el diumenge 6 de juliol-- i del simposi Fab City, el 7 de juliol.
Representants de tres de les empreses patrocinadores --Cerveses Moritz, HP Designjet Solutions i Roland DG-- han coincidit a ressaltar la revolució que representen aquestes tecnologies, i el director general de Moritz, Albert Castellón, ha destacat que la cervesera ha arribat a un acord amb l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) per "socialitzar la fabricació digital".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Després de que el Grup Baum incendiés el dia anterior l'exposició El Paradís Soviètic en el Lustgarten de Berlín, l'exposició va obrir de nou.
Bombarders britànics varen atacar la ciutat de Mannheim.
El govern de Benito Mussolini va ser informat del desig de Heinrich Himmler d'entrevistar-se amb el comte Galeazzo Ciano a l'octubre per preparar la campanya militar del següent hivern.
Els alemanys pràcticament ja havien finalitzat l'Operació Blau, començada el 8 de maig de 1942 sobre la península del Kerch, amb la captura de 150.000 presoners i un botí considerable.
A més, els alemanys havien aconseguit aturar, tot i que amb certa dificultat, un potent contraatac soviètic a Khàrkiv.
Però els alemanys s'anaven trobant amb greus entrebancs pel camí.
Aquell dia els partisans varen fer explotar en cinc punts diferents la línia ferroviària del sector central entre Briansk i Roslav.
Retirant-se dels japonesos i després de travessar 1.000 quilòmetres en nou setmanes, els supervivents de les tropes britàniques varen creuar la frontera índia.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
Aquest és el reproductor multimèdia gratuït de la companyia Apple.
ITunes et permet escoltar música i veure vídeos, organitzar els teus fitxers en llistes de reproducció, comprar música...
Però, una de les característiques que li dóna més personalitat és la possibilitat de subscriure's en sistema podcast d'àudio i vídeo.
iTunes és el popular reproductor de música MP3 per a Mac i, també, per a Windows.
L'aplicació ofereix quasi les mateixes prestacions que el reproductor de Windows Media o el RealPlayer, però amb la funcionalitat de sincronització amb els dispositius d'Apple que tinguis.
A més, pots baixar-te milers de podcasts de franc. |
El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha tornat a apostar aquest dilluns per revisar les relacions del PSOE i el PSC i ha recalcat que si el protocol és ara "paper mullat" és perquè els socialistes catalans van desacatar la decisió del Comitè Federal.
Però, dit això, ha evitat parlar de ruptura i ha explicat que no creu que el PSOE hagi de tenir una federació pròpia a Catalunya.
"Haurien de passar moltes coses i més greus", ha assenyalat Page, durant un dinar organitzat pel Club Segle XXI, quan ha explicat que no és "partidari que el PSOE fundi la seva federació a Catalunya", sinó més aviat de buscar "el millor acord possible amb el PSC per al futur".
Tot just haver dit això, s'ha referit a unes paraules del líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, en què demanava al PSOE que "no deixi de banda el PSC" i ha subratllat que el PSOE "no pot deixar de banda el PSC, però tampoc no pot mirar cap a l'altre costat amb tot el que ha passat, perquè és greu".
En aquests termes s'ha referit Page a la decisió del PSC de mantenir el 'no' a la investidura de Mariano Rajoy, malgrat que el Comitè Federal del PSOE, del qual formen part, va decidir passar a l'abstenció.
Després que així s'acordés en un conclave a Ferraz, el Consell Nacional es va ratificar en el rebuig al PP que va portar els seus diputats fins a la votació del candidat popular.
"El PSC ha convertit en paper mullat l'acord amb el PSOE, avui la relació cal revisar-la i és una decisió unilateral", ha defensat, i ha subratllat que avui "ningú s'estaria plantejant al PSOE el tipus de relació amb el PSC si no fos perquè el PSC ha plantejat clarament que, sortís el que sortís dels òrgans del PSOE, la decisió (sobre la investidura de Rajoy) no era a Madrid sinó a Barcelona".
El president castellanomanxec ha insistit que els socialistes catalans sabien que darrere de la decisió hi havia "un plantejament de fons que, sens dubte, afecta els fonaments de la relació" i ara, ha declarat, condueix a haver de revisar la relació.
Page s'ha declarat "convençut" que "el millor que li pot passar al PSOE i al PSC és trobar un acord útil per als pròxims anys" però ha posat l'accent que ha estat el PSC qui "ha fet esforços", no sap si conscients o no, perquè el seu protocol actual hagi "quedat en paper mullat".
"És evident que ara ha de replantejar-se quina és la relació que cal mantenir amb el PSC", ha dit.
Això sí, Page no ha volgut avançar com es produirà aquesta revisió ni en quin termini.
En qualsevol cas, ha assenyalat, la Gestora que dirigeix el PSOE "haurà de fer un plantejament, una reflexió" perquè "cal metabolitzar el que està passant i convertir-lo en un nou producte polític".
I ho haurà de fer "en els pròxims temps", amb la base que "tot el món busca la millor solució per al PSOE i per al PSC", però també que aquesta revisió es fa "només per una cosa, perquè el PSC ha decidit unilateralment per endavant, abans fins i tot que es pronunciés el Comitè Federal, no acatar-ne les resolucions".
En aquest punt, Page ha recordat a més que la decisió d'abstenir-se a Catalunya perquè governés l'antiga CiU, que és "tan de dretes" com el PP amb "tants problemes de corrupció" com el partit de Rajoy, la va prendre sense tenir la participació del PSOE.
Perquè, ha afirmat, "les decisions a Catalunya es prenen al PSC", mentre que "les decisions sobre Espanya, es prenen al Comitè Federal" i el que ha d'ocórrer és que "òbviament s'han d'acatar".
Dit això, Page no ha volgut comentar el debat que ha fet el PSC al recent congrés sobre el seu futur i el vincle amb En Comú Podem i s'ha limitat a subratllar que es resisteix a no veure el PSC majoritari a Catalunya que ha donat fins a 25 diputats al grup socialista al Congrés, quan ara són set.
A més, ha destacat que el PSC sempre ha jugat "un paper molt important de pont dins del PSOE" i ha assegurat que li agradaria que "recobrés aquest sentit", cosa que no podrà ocórrer, ha lamentat, si es perden en "debats sobre la nació".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'empresa Hablame SL va comprar a finals del 2017 el bloc situat al carrer de Puerto Príncipe, 42, que era propietat d' Aigües de Barcelona.
La companyia d'aigües oferia pisos als seus treballadors amb un contracte de lloguer vitalici que era extensiu a les vídues.
La nova propietat està rehabilitant els pisos, que es trobaven força degradats, i les zones comunitàries, per posar els habitatges a lloguer a preu de mercat un cop estiguin reformats.
Quan Hablame SL va comprar l'immoble ja sabia que a tres dels 14 pisos hi vivien veïns als quals no podia rescindir el contracte.
El bloc, situat al carrer de Puerto Príncipe amb Pinar del Río, al barri dels Indians, consta de 14 habitatges i uns baixos.
11 dels pisos i els baixos es troben buits i s'hi estan fent obres mentre a tres pisos hi viuen veïns d'edat avançada.
Els operaris treballen en la rehabilitació amb les molèsties que suposa per als veïns conviure amb el soroll i la pols de la rehabilitació dels pisos del seu voltant.
S'hi estan fent la cuina i el bany nous i canviant el paviment i la instal·lació elèctrica, entre d'altres.
També s'hi ubicarà un ascensor.
Maria Josep Beneite, de 77 anys, és una de les vídues d'un antic treballador d'Aigües de Barcelona i fa més de 50 anys que viu en un dels pisos del bloc.
Quan va morir el seu marit el contracte de lloguer vitalici va passar al seu nom.
Ella paga mensualment 316 euros pel seu pis, uns diners que ara ingressa a la nova propietat.
Ella i els seus dos fills viuen en un edifici en obres.
Els passa el mateix a una altra veïna de 87 anys i a un home d'uns 70.
En aquest darrer cas la nova propietat podria rescindir-li el contracte però ha assegurat a betevé que no ho farà.
Beneite assegura que des que van començar les obres, el febrer del 2018, se li fa molt difícil viure a casa seva.
La dona desconfia de la propietat i creu que està patint un cas d' assetjament immobiliari.
La veïna assegura que durant les obres, a causa d'una mànega oberta al pis de sobre, la humitat se li ha filtrat pels sostres i les parets.
"Jo no he tingut en la vida humitat, en cap habitació.
La seva filla, que viu amb ella, afegeix que també pateixen talls en els subministraments com la llum o el telèfon.
"La meva mare té un avisador d'emergència per si jo no estic.
Resulta que l'avisador la meitat del temps no funciona perquè ens desconnecten la línia telefònica", explica Sandra López.
Xavier Pérez, responsable de la propietat, Hablame SL, assegura que la comunicació amb la família afectada no flueix i per això diu que desconeixen els problemes que denuncien.
L'ideal és que se'ns comuniqui, si tenen algun tipus de trava o desconfiança...".
Segons Pérez l'empresa té tots els permisos d'obres pertinents.
"Al final el que estem fent és dotar tot l'edifici de salubritat, d'habitabilitat i d'accessibilitat.
Aquests senyors tindran un ascensor per poder baixar i pujar i en gaudiran", afegeix Pérez.
L'any 2018 ja hi va haver una intervenció de l'Ajuntament a través de la policia de barri, suscitada per la queixa presentada per les persones afectades.
Fruit de la intervenció policial, les obres es van aturar del gener a l'octubre del 2019, fins que l'empresa, Hablame SL, va demostrar que tenia tots els permisos per continuar amb la rehabilitació de l'edifici.
A principis de febrer del 2020 ha estat el mateix Ajuntament de manera proactiva el que s'ha adreçat al bloc del carrer de Puerto Príncipe, 42 perquè els afectats no havien tornat a l'oficina d'habitatge.
La unitat antiassetjament de l'Ajuntament de Barcelona ja està a sobre d'aquest cas i contactarà amb tots els nuclis familiars afectats i realitzarà les inspeccions i les actuacions necessàries per determinar si efectivament s'està produint o no una situació d'assetjament immobiliari.
Si s'estiguessin vulnerant els drets dels inquilins, segons l'Ajuntament es posaria en marxa tot el procediment administratiu previst per aturar l'assetjament immobiliari i demanar les responsabilitats que pertoquin.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Els càmpings Bella Terra i Blanc d'Eivissa hauran d'eliminar les ampliacions il·legals.
Així es va aprovar en el ple extraordinari celebrat ahir a Blanes, amb l'única oposició de Cs i PP.
Concretament es va aprovar reprendre la tramitació dels expedients de restauració de la realitat física il·legalment alterada, i que en cas que no es compleixi, l'alcalde, Miquel Lupiáñez, «ordeni l'execució forçosa i/o subsidiària de la restauració».
Tot i que la inclusió d'aquest punt va ser acordat per la majoria de grups municipals en la darrera comissió informativa, el seu debat no va estar ahir, exempt de polèmica.
El regidor del PP Salvador Tordera va assegurar que amb aquesta mesura s'està «mutilant el poble».
Per la seva part, Cs va criticar que la inclusió d'aquest punt era el resultat de «l'amenaça» dels grups municipals d'ICV-EUiA, la CUP i Batega d'abandonar la sala en el ple ordinari que es va celebrar el 23 de febrer.
«La incorporació d'aquest punt és una debilitat i una mostra de la falta de rumb de l'equip de govern –ERC, PSC i CiU–, que cedeix davant els xantatges», va criticar l'edil Sergio Atalaya, qui va afegir que el seu partit votarà no a la possible legalització de les irregularitats comeses en sòl agrícola abans del 2005, si així es té en compte en el nou POUM.
Aquesta possible legalització va ser durament criticada per la majoria de partits de l'oposició.
«Estem davant d'una gran incoherència.
Aprovar aquesta restitució quan l'equip de govern ha mostrat la voluntat inequívoca de legalitzar aquests terrenys», va criticar el regidor de la CUP Jaume Pujadas, qui va assegurar que si el govern «no compleix la paraula» es prendran «totes les mesures necessàries per fer-la complir».
Més contundent va ser l'edil de Batega, Jordi Urgell qui va ressaltar que en tot aquest procés «alguna cosa no quadra».
«Es legalitzen els xanxullus d'alguns i amb altres s'ha de fer complir escrupolosament la llei», va criticar Urgell, qui va afegir que si l'equip de govern «fos valent, tancaria els càmpings i faria entrar les excavadores ».
«Permeteu que segueixin fent el que els dona la gana», va afegir.
També ICV-EUiA va advertir de nou -tal com ja va fer en el ple ordinari- que en cas de no complir-se l'acord d'eliminació de les ampliacions il·legals d'aquests dos càmpings portaran el cas a la fiscalia.
«Ja fa temps que vam perdre la confiança en aquest equip de govern» va expressar el regidor Víctor Catalan.
«Això fa molta pudor, però farem un acte de fe», va afegir Joan Salmeron.
En el ple també es van aprovar, finalment i per unanimitat, les dues sancions econòmiques que l' Ajuntament de Blanes vol imposar als càmpings Bella Terra i El Pinar per aquestes ampliacions irregulars.
La primera és de 20.604,05 euros al càmping El Pinar, una multa que ja ha estat cobrada i de la qual l'import inicial era 128.775,30 euros.
Segons la regidora d'Urbanisme, Pepa Celaya (PSC), es va reduir un 80% el cost de la sanció perquè els propietaris van retirar els bungalous i les edificacions irregulars i van pagar immediatament.
L'altra sanció és d'1,5 milions d'euros per al càmping Bella Terra per construir diferents edificacions en sòl agrícola ocupant gairebé 50.000 metres quadrats de superfície.
«Em sembla vergonyosa aquesta quantitat», va dir Urgell (Batega) en relació amb la multa d'El Pinar.
«El que s'hauria de fer és demanar responsabilitats als equips de governs anteriors», va afegir el també edil de Batega Lluís Yubero.
Un relleu que va recollir Cs, qüestionant que «fins ara ningú» s'hagués adonat de totes aquestes irregularitats comeses «durant dècades».
Per la seva part, la CUP va demanar que s'estudïi augmentar la sanció al Bella Terra, tenint en compte que el benefici que ha obtingut «ha estat molt superior», va explicar Pujadas.
La més dura en el ple d'ahir, però, va ser Celaya, qui va titllar l'oposició de ser «barroera i demagògica», de «manipular les veritats per confondre» la població i d'utilitzar una «dialèctica destructiva» amb l'equip de govern.
«Mai heu fet una acció tan valenta i legal com la que nosaltres ens atrevim a fer, que és aplicar sancions millionàries», va dir Celaya, qui amb relació al nou POUM va acusar la resta de grups de «forçar-los a prendre decisions sota amenaça».
«No tingueu cap dubte que mirarem els interessos generals i no pas els privats de ningú» va afegir. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Entrevista a Àngels Geis, premi Joan Profitós 2015
( Blanquerna-URL ) Àngels Geis, professora del grau en Educació Infantil i Primària a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna, ha guanyat el Premi Joan Profitós d'Assaig Pedagògic 2015.
Després d'un llarg recorregut per les escoles bressol ha detectat la manca d'atenció en els menjadors de les escoles i així ho ha plasmat en la seva tesi doctoral Els menjadors de parvulari són espais educatius.
Quin és el motiu principal pel qual has centrat el teu estudi en el menjador com a espai educatiu?
Jo sempre m'he dedicat al parvulari i a la llar d'infants.
L'espai dels migdies, els vivia com una estona molt rica i de familiaritat amb els nens, però en algunes escoles no és així.
El tracte no és de tu a tu, sinó que hi ha molts nens per pocs adults, molt xivarri, entre d'altres.
Vaig detectar que ningú feia cas d'aquest espai i calia entrar-hi.
A més, buscava recerques sobre aquest tema, però ningú ho havia tractat.
Tot el que hi havia era informació sobre menús, prevenció o lleure però, l'estona de l'àpat quedava força apartada.
Aleshores em vaig començar a centrar amb el parvulari, ja que jo sempre m'havia dedicat a l'educació infantil.
Ara, ho estic ampliant a la llar d'infants.
Quin primer consell donaries a les escoles per a que actuessin i canviessin els hàbits d'aquests espais educatius?
Vaig acabar la tesi amb un decàleg, on es demana als professionals de l'educació que no es deixi de costat aquest espai.
Hi ha escoles que han arribat a fer que els mestres es quedin a dinar i poder asseure's amb els nens a dinar.
D'altres, han pactat reunions periòdiques amb l'equip de monitors, però a moltes, com que els monitors no reben una contraprestació per aquest servei, ho tenen molt complicat.
Els monitors han d'actuar amb coherència i no en funció del seu propi criteri.
Quin missatge t'agradaria llançar als professionals de l'educació?
Els mestres ja saben el missatge.
Tot el temps que els infants passen a l'escola és educatiu, per tant, cal pensar en cada moment, no només en el que passa l'alumne dins l'aula.
Com repercutirà aquesta tesi en l'ensenyament dels menors?
Ja he detectat que algunes associacions de pares i mares han vist alguna notícia que he publicat i m'han trucat per sol·licitar algun tipus d'informació, ja que són conscients que l'estona després de dinar no està ben resolta.
A través d'aquest premi, m'agradaria publicar una versió adaptada per a que la gent se sensibilitzi per tal d'aconseguir una millora en aquest espai.
Què els ensenyes als teus alumnes de Blanquerna que es convertiran en futurs mestres?
A la Facultat, en el segon curs d'Educació s'imparteix una assignatura basada en l'organització a l'escola.
Un dels blocs importants és com es tenen en compte les necessitats bàsiques com el joc, el descans, l'alimentació, la higiene, dels infants de 0 a 6 anys als diferents centres educatius.
Quan treballem el bloc de l'alimentació fem des de 0 anys fins a parvulari i ho fem en situacions molt pràctiques, des de preparar biberons fins a experimentar diferents maneres de com es pot sentir una criatura quan li dones menjar a la força.
Fem pràctiques viscudes que els nostres alumnes no obliden mai.
Tots diuen: "No oblidaré mai el dia que un company em va fer menjar a la força una mena de iogurt".
Ens posem en situacions de pràctica molt vivencial.
Intentem sensibilitzar als nostres alumnes per a que el dia que vagin a l'escola dinin amb els nens i no deixin de banda aquesta estona.
Què ha significat, per a tu, guanyar el Premi Joan Profitós 2015 d'Assaig Pedagògic?
Aleshores una de les meves opcions era presentar-me al Premi Joan Profitós per aconseguir algun ajut.
Estic molt satisfeta d'haver guanyat aquest premi.
A través d'aquesta tesi, quines projeccions de futur tens?
Ja he començat perquè ben aviat m'agradaria tenir validat la pauta d'observació per llar d'infants.
A final de curs, amb la gent que s'apunti i amb el grup de recerca, necessitem adaptar el projecte per a Educació Primària.
Cada etapa educativa necessita un estri que ajudi a poder valorar el que és, educativament parlant bo i, el que no és tan bo.
Com reben els alumnes la formació de la teva tesi?
Abans de començar el curs bromejo dient als meus alumnes que en aquesta assignatura es parlarà de mocs, bolquers, biberons, menjar amb cullera, etc. Són coses quotidianes que els alumnes no hi pensen i queden sorpresos.
Però després quan vas entrant en la matèria i es parla d'un joc, d'un moviment, de dormir...
Aquesta assignatura és l'única porció en tot el Grau que els hi permet conèixer les coses més quotidianes que configuren la vida a l'escola infantil. |
Manresa, 13 d'octubre de 2016.- El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha inaugurat el curs 2016-2017 dels estudis d'ADE de la Facultat de Ciències Socials del campus Manresa de la UVic-UCC.
En la seva conferència, titulada 'Estructura econòmica de Catalunya: perspectiva històrica', Junqueras ha assegurat que la capacitat i competitivitat futura del país dependrà del bon funcionament del sistema educatiu i universitari, així com de la reducció de costos energètics, del transport o dels costos financers.
Malgrat totes les dificultats, ha dit, l'economia catalana creix i ho fa més el doble que el creixement mitjà de la zona euro.
També s'ha referit a la importància del coneixement de llengües i ha situat com un avantatge competitiu el bilingüisme de la societat catalana.
En aquest sentit ha afirmat que 'serem més rics culturalment i econòmicament si les generacions futures de catalans, a més d'aquestes dues llengües, en parlen dues més d'estrangeres. |
Els bancs tenen molts productes financers per oferir als seus clients, però a part dels noms poc atractius que solen tenir, no és com anar al supermercat i mirar les prestatgeries...
Cal saber exactament què són i en què consisteixen.
La hipoteca inversa és un tipus de préstec hipotecari pensat per a persones majors de 65 anys, o en règim de dependència severa o de gran dependència.
Es diu inversa perquè funciona a l'inrevés, és a dir, amb una hipoteca inversa és el client qui cobra una quantitat de diners mensual del banc, per tenir el seu pis a Girona com a garantia, però mantenint tant la titularitat de l'immoble com el seu ús.
Dit així pot ser complicat d'entendre, ja que segurament estàs pensant: Aquí hi ha truc, perquè ningú regala res, què rep el banc a canvi?
Doncs bé, el banc rebrà el pagament del préstec més els interessos una vegada hagi mort el titular del crèdit a través dels hereus, que són els qui hauran de liquidar el deute.
Podran fer-ho de dues formes: venent el pis a Sabadell que era propietat del titular del crèdit i utilitzant l'import de la venda per saldar el deute, o bé, quedar-se l'habitatge i pagar-li al banc.
Tots els supòsits es contemplen a la Reforma del Mercat Hipotecari a través de la Llei 41 de 7 de desembre de 2007.
L'import de la renda a percebre dependrà de diversos factors, entre ells, el valor de l'habitatge, l'edat de la persona que contracta el préstec i del seu cònjuge i l'elecció que es faci entre rebre la renda per un període determinat o de forma vitalícia.
Els únics requisits són ser una persona major de 65 anys, ser titular d'un habitatge i per beneficiar-se de la nova Llei Hipotecària, que l'immoble sigui l 'habitatge habitual.
Els avantatges de la hipoteca inversa
Disculpa, heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari.
Busques una planta baixa exterior amb bona il·luminació?
Descobreix el teu nou habitatge a peu de platja a prop de Barcelona
Descobreix els millors àtics en venda a Barcelona |
Aquest setmanari és bon coneixedor de l'evolució d'Eduardo Zaplana en política.
Des del primer minut, EL TEMPS va denunciar les formes del de Cartagena per ascendir en el seu ofici.
Tot va començar a Benidorm i va esclatar, definitivament, quan Zaplana va accedir a la presidència de la Generalitat Valenciana.
Des de la màxima institució valenciana va fer gala del seu compromís contra el país.
I al seu punt de mira estava aquesta publicació.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
"Perquè no torne el passat, guanyem el futur".
Acció Cultural del País Valencià impulsava una de les campanyes més potents des del seu naixement, el 1971, al caliu de la lluita antifranquista.
Després d'anys i panys de construcció nacional, l'ombra política de l' anticatalanisme planava, més que mai, sobre el País Valencià.
Els anys de Joan Lerma al capdavant del Consell (1982-1995) no havien estat satisfactoris.
Entre les entitats nacionalistes hi havia una coincidència: el treball per la llengua i per la cultura del país havia estat molt més limitat del que s'esperava.
Ara, però, s'aveïnava un nou temps que no era ben bé nou.
Eduardo Zaplana, un vell conegut de la UCD, havia iniciat la seua transcendència política ostentant l'alcaldia de Benidorm (1991-1994) amb el Partit Popular.
Es va apoderar del càrrec després d'un polèmic cas de transfuguisme que EL TEMPS va assenyalar.
Maruja Sánchez Trujillo, coneguda a la Marina com la bienpagà, marxà del grup socialista per facilitar l'alcaldia al murcià.
No sense sospites de contraprestacions, com evidencia el seu malnom.
De fet, tal com denunciava aquest setmanari en aquell moment, les comissions d'investigació demanades pel PSPV per estudiar el cas de la Bienpagà i el seu marit, Pedro Martínez, qui va adquirir la gestió monopolitzada dels esdeveniments lúdics de la ciutat, foren desateses pel PP local.
Maruja Sánchez comptava amb dos policies locals que li feien d'escortes i el seu patrimoni va créixer de manera bastant sospitosa en només tres anys.
L'ambició política de Zaplana comptava amb l'aprovació d'un electorat cansat del Govern de Joan Lerma, en plena etapa de desgast.
Zaplana creixia, sobretot, des del sud.
I ho feia a còpia d'un victimisme antivalencià que va ressuscitar les velles ambicions secessionistes d'un sector de l'elit alacantina que somiava amb el Sureste: l'autonomia uniprovincial, amb l'aproximament a Múrcia i amb el distanciament de València.
I, per descomptat, amb el rebuig declarat a qualsevol tret identitari que refermara el caràcter valencià del sud.
Dit d'una altra manera: la llengua, la cultura i el país no entraven en aquell món.
Prova d'això era la seua proposta inicial de fer del català una assignatura voluntària a l'escola valenciana.
A Alacant, el discurs de Zaplana va tenir èxit.
I la seua habilitat va ser la d'atraure, des del Partit Popular, un alacantinisme que, sense ser necessàriament antivalencià, patia un cert sentiment de marginació des del cap i casal.
Zaplana, però, va saber guanyar territoris més enllà de la marjal de Pego-Oliva.
El suport brindat per la influent directora de Las Provincias, María Consuelo Reyna, i l'absorció dels regionalistes d' Unió Valenciana, culminada després de les eleccions de 1999 —després de la legislatura marcada pel Pacte del Pollastre entre Vicente González Lizondo i el mateix Zaplana— van demostrar l'habilitat política del personatge.
Abans, però, va haver de superar entrebancs.
Conscients de les intencions polítiques de Zaplana i de les seues malifetes per créixer, EL TEMPS no es va estar de denunciar-lo.
També Acció Cultural del País Valencià, que va protagonitzar una campanya prèvia a les eleccions de 1995 que va voler evitar, sense èxit, l'arribada al poder del de Cartagena.
Si bé les mobilitzacions al carrer van reflectir la flama viva d'un país que no estava disposat a donar la benvinguda al projecte d' Eduardo Zaplan a.
El Bloc de Progrés Jaume I, plataforma creada per iniciativa d'ACPV, va sumar el suport del PSPV i d'altres partits que s'uniren per defensar la llengua i la cultura del país, amb manifestacions multitudinàries a Alacant i València.
L'escriptor i gramàtic Enric Valor va ser un dels presidents de la plataforma.
Lluitador experimentat i de coneguda activitat política a Alacant — va ser ell, durant la Segona República, un dels qui més van treballar per revifar la flama al sud — no hi havia ningú com ell per encapçalar aquell lema: "Perquè no torne el passat, guanyem el futur".
Era l'any 1995 i Valor comptava 84 anys.
I darrere d'ell hi havia sindicats, universitats i tota mena d'entitats civils unides per evitar allò que, finalment, va arribar.
Com calia esperar, Zaplana, un cop va esdevenir president, no es va oblidar d'allò.
I es va entestar a demostrar-ho amb fets bastant rellevants.
A dues setmanes de la celebració dels Premis Octubre —atorgats per l' editorial 3i4 — a la Fira de Mostres de València, des de la Generalitat van cancel·lar aquell acte que anava a ser protagonitzat, musicalment, per Lluís Llach i Carles Santos.
Si Zaplana era enemic de qualsevol element de vertebració, TV3 n'era un de bastant clar.
Una nit de febrer de 1997, el senyal de TV3 es tallava enmig de la retransmissió d'un Barça-Reial Madrid que acabà amb la victòria dels culers per 2-3.
Les emissions es van recuperar després del partit.
Acció Cultural, que havia fet possible que al País Valencià es rebera el senyal de la televisió pública catalana, va denunciar el "segrest" del Govern Zaplana de l'emissió.
Cal recordar que, en l'emissió de partits de futbol, TV3 absorbia més audiència que Canal 9 al País Valencià.
El Molt Honorable va desmentir la seua participació en aquell tall.
No sense retrets contra el llavors president de l'entitat, Eliseu Climent.
Però més endavant, la realitat el desmentiria a ell.
Emili Payà, un antic treballador d'Acció Cultural, recorda com, alertats per les interferències de l'emissió de TV3, ACPV va avisar la Guàrdia Civil.
El cos policial va descobrir in situ tècnics en un estudi auxiliar de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) interferint el senyal de la televisió pública del Principat.
I, és clar, EL TEMPS també va pagar les conseqüències d'aquella obra de Govern.
Quan el setmanari havia de rebre unes subvencions aprovades pel Consell anterior presidit per Joan Lerma, el nou Molt Honorable es va encarregar d'anul·lar-les per tots els mitjans.
Concretament, en una ordre del 25 de juny de 1997 publicada al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, el llavors conseller de Presidència, l'alacantí José Joaquín Ripoll —mà dreta de Zaplana i ara també esquitxat per diversos casos de corrupció presumptament protagonitzats durant la seua etapa al capdavant de la Diputació d'Alacant, entre 2003 i 2011— signava que "la concessió de la subvenció" prevista per a mitjans que empraven el català en les seues publicacions suposava "una lesió per a l'interès públic de caràcter econòmic" en el cas d'EL TEMPS.
El fet que declararen la revista lesiva, evidentment, no només provocava la denegació d'una subvenció signada.
També espantava anunciants i afectava l'estructura sostenidora d'aquest setmanari que, malgrat tot, va sobreviure a Eduardo Zaplana i als governs posteriors del PP, que no van ser menys hostils.
Mercè Teodoro, advocada que en aquell moment es va encarregar de conduir el cas, recorda que l'any 2001 el T ribunal Superior de Justícia de València va impugnar aquella resolució signada per Ripoll.
Pel que fa a la llengua, Zaplana va ser l'impulsor de l' Acadèmia Valenciana de la Llengua.
La creació d'aquesta entitat generava temor entre els qui havien treballat, des de la base i amb unes dificultats enormes, per la vertebració de la llengua en la societat valenciana.
Els seus socis d' Unió Valenciana i la preocupació de Zaplana pel català —el preocupava en tant que existia, de fet— feia tremolar les entitats culturals, que també estigueren a l'aguait del que poguera significar la creació d'aquell ens.
Jordi Pujol, en aquell moment president de la Generalitat de Catalunya i sostenidor del Govern de José María Aznar a Espanya —el pacte del Majestic continuava vigent— va tractar d'evitar que l'AVL esdevinguera l'entitat secessionista que els socis de Zaplana pretenien.
Joan Rigol, d' Unió Democràtica de Catalunya, en aquell moment senador i posteriorment president del Parlament català (1999-2003), va ser l'home que va intercedir personalment per impedir-ho.
Finalment, l'AVL va reconèixer les Normes de Castelló.
I, per tant, de la catalanitat de la llengua dels valencians, definida per aquella entitat com a part d'un sistema lingüístic "que els corresponents Estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixien com a llengua pròpia".
D'alguna manera, Zaplana evitava afirmar que la terra era plana.
Tot i que tampoc ho acabava de negar.
Abans, Zaplana va cometre la temeritat de retirar el suport del Govern valencià a l'elaboració de l'obra completa del pare Batllori.
Una tasca en què fins llavors havien col·laborat els governs valencià, català i balear.
La decisió va aixecar polseguera i arribà, fins i tot, al Congrés dels diputats i a la casa reial.
Per rectificar, Zaplana va visitar el pare Batllori a Roma i va comunicar-li que no tenia res en contra d'ell, "però sí del seu editor", Eliseu Climent.
Al remat, al País Valencià, "Zaplana va representar la reivindicació d'una particularitat valenciana que els sectors més conservadors van manipular amb èxit", recorda Toni Gisbert, actual secretari d'Acció Cultural del País Valencià.
"Aquell sentiment també era canalitzable en un sentit positiu, però el maltracte per part del Govern espanyol va ser contestat amb un desig d'autoafirmació que ell va saber utilitzar".
Gisbert recorda que la resposta cívica contra tot el que representava Zaplana va suposar un gran èxit.
"Si bé l'articulació política d'aquella proposta va fracassar" i el cartagener va saber aprofitar aquell buit "per vincular la reivindicació valenciana amb la construcció de grans projectes que servien per emmascarar el seu de propi: saquejar les arques públiques".
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
7.880 és la xifra final a la què ha arribat la campanya de microfinançament a través de la plataforma totSuma per poder renovar el Racó Català.
En 40 dies més de 200 persones han aportat el seu granet de sorra perquè l'actualització sigui possible i l'equip de Racó Català estem molt contents de poder-vos donar les gràcies per la vostra generositat.
En els propers dies, els sumadors rebran les seves recompenses a casa i nosaltres avui mateix ens posem a treballar intensament perquè el canvi sigui una realitat al més aviat possible.
Doneu-me el meu distintiu, primer avis
En breu ens posarem en contacte, una mica de paciència si us plau
Tindrem més possibilitats de guanyar en els sortejos del Racó?
Potser haurem de fer ullets de gat d'Shrek ( ), a veure si així els convencem.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
El portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha mostrat la seva "indignació profunda" pels fets del Parlament i ha anunciat que deixarà la política institucional.
El portaveu de CSQP ha denunciat que "la majoria de govern va tirar per la borda el major capital polític que tenim els sobiranistes, l ́autoritat moral de la democràcia".
També ha afirmat que li "preocupa molt poc" els aplaudiments del PP, PSC i Ciutadans en relació a l'ovació que va rebre de l'oposició en bloc durant la seva intervenció.
"Va ser un moment emocionant però sobretot d ́indignació profunda per veure que ens estem carregant tota la feina feta.
S ́estava cometent un error que ens costarà molt car", ha afirmat Coscubiela, que ha reiterat que "quan algú té el meu bagatge li preocupen molt poc els aplaudiments vinguin de qui vingui".
Coscubiela ha defensat la relació que manté amb el líder de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachin, "malgrat les discrepàncies polítiques".
"Tinc el respecte més absolut al plantejament d ́Albano Dante Fachin.
Si s ́escolten bé les meves paraules veuran que no té res a veure el que jo dic amb el posicionament del PSC, Ciutadans i el PP", ha assenyalat.
El portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot ha dit que discrepa "profundament" que la seva intervenció es pogués confondre amb la dels altres grups.
"Quan algú té el profund convenciment de lluitar contra el PP com ningú i de defensar la democràcia com ningú, jo em sento amb l ́autoritat moral per dir que amb aquest bagatge puc denunciar quan al Parlament es vulneren els drets i les llibertats de la gent", ha defensat.
Coscubiela, que ha afirmat tenir "la data de caducitat marcada al front", ha assegurat que havien acordat "una posició conjunta i única" i ha afegit que ell només va fer de portaveu i que president del grup parlamentari "ens representava a tots". |
El periodista i crític de televisió Ferran Monegal ha denunciat que el programa La Noria de Telecinco va manipular unes declaracions seves sobre la polèmica entrevista d'Ana Rosa Quintana a la dona del presumpte assassí de Mari Luz, en la qual va acabar confessant, fet que no va fer davant el jutge, que el seu marit va matar la nena.
Dissabte passat, al programa presentat per Jordi González es va parlar sobre la polèmica suscitada per l'entrevista al programa Ana Rosa i les crítiques que ha rebut durant la setmana.
Per això, van posar un tall de veu de Monegal a Onda Cero, al programa de Júlia Otero, i es va poder sentir la següent frase: "Que paren el juicio, cuidado.
Monegal ha intervingut aquest dilluns al programa d'Otero, d'Onda Cero, i ha explicat que Telecinco "manipuló" l'àudio amb les seves paraules.
I és que, segons s'ha pogut escoltar al programa, van afegir després de les crítiques a Quintana l'anàlisi del periodista sobre una nova sèrie d'Antena 3, El secreto de Puente Viejo, que és quan va dir allò de "es que hay una cosa estupenda, se acaba de estrenar un culebrón en estado puro.
El crític català ha qualificat de "gravísimo" el que ha fet Telecinco i ha volgut exculpar el presentador de La Noria, Jordi Gonzàlez, ja que, segons ell, el culpable és Óscar Cornejo, productor de La fábrica de la tele, responsable del citat programa.
És una vergonya, és indignant, és denunciable!!! però és Tele 5, i què es pot esperar d'aquesta cadena?, jo ja fa temps que no la miro, només veig els talls que surten a Tele Monegal, i ja quedo ben servida.
Ànims Ferran, i endavant!!! que fas molt bona feina.
Ah! aquest és el nivell majoritari de la Tele a espanya...i també a Catalunya.
Que no disculpi el Jordi Gonzalez, fa temps que s'ha endiosat i ha perdut tota credibilitat com a perdiodista.
Ferran Monegal fa temps que ha perdut els papers.
Monegal la telescombraria és el que té, hi fiques una mica el nas i acabes enmerdat del tot...
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El dijous 4 d'abril a les 12 del migdia es va inaugurar l'exposició "Pompeu Fabra.
Una llengua completa a la Violeta de Gràcia".
Els alumnes de català i públic en general van tenir ocasió de gaudir de la presentació de Joan Josep Isern, escriptor i periodista, gran coneixedor de Pompeu Fabra, i que ens il·lustra cada dia amb els seus escrits al blog de Vilaweb anomenat Totxos, totxanes i maons.
En els vuit plafons que formen l'exposició 'Pompeu Fabra.
Una llengua completa', hi trobem el més essencial del Mestre.
Des dels inicis de la seva inquietud pel llenguatge, amb el divorci que hi havia en el darrer terç del segle XIX entre la llengua que es parlava al carrer i la llengua escrita dels literats ancorada en les formes medievals i en l'estètica dels Jocs Florals, fins a la seva mort a l'exili de Prada de Conflent el dia de Nadal del 1948.
A l'exposició descobrim també el Fabra autodidacte en afers lingüístics i el científic de formació.
Molts descobriran la faceta de sportman.
L'excursionisme, el tennis i la natació van ser les disciplines en què va excel·lir, com a practicant primerament i com a dirigent durant els anys de la República.
Fabra va ser un lluitador molt conscient que amb les seves normes trencava les inèrcies de molts escriptors -Maragall, Guimerà, Oller...- que consideraven que l'establiment d'una normativa ortogràfica i gramatical era una limitació intolerable per a la seva creativitat.
Una llengua completa', hi trobem l'home compromès amb el país que fa costat al procés de modernització activat per Prat de la Riba i tots els promotors de la Mancomunitat.
Gent que sabia molt bé que el llenguatge no és innocu i que un país no es modernitza si, paral·lelament, la llengua que li és pròpia no secunda aquest procés.
Delegació de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi
Consorci per a la Normalització Lingüística |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
A partir de l'1 de setembre, els qui vulguin assistir a qualsevol activitat cultural s'hauran de gratar més la butxaca
Només els llibres amb suport de paper se salven de l'augment de l'IVA.
La resta de productes culturals, des dels CD fins a les entrades de cinema, notaran l'increment de l'IVA.
Els llibres i la premsa periòdica en paper mantindran un tipus d'IVA superreduït del 4%.
En canvi, als CD o altres suports digitals que continguin música, pel·lícules o sèries de televisió se'ls aplicarà el 21% de...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El temporal Gloria ha deixat una empremta a les platges barcelonines que serà difícil d'esborrar.
El regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, ha advertit que les platges de la ciutat podrien no recuperar la totalitat de la sorra abans d'iniciar la temporada de bany, que sol començar a mitjans d'abril.
En una entrevista al programa 'bàsics', Badia ha admès que la virulència amb què ha impactat el temporal a la costa posa en dubte una ràpida posada a punt: "Pot ser que no tinguem el 100 % de la sorra, i podem parlar de la possibilitat que les platges no es recuperin del tot durant els primers mesos de bany ".
El regidor ha explicat que aquest any s'ha de comptar que les platges "no tindran la mateixa mida" i considera que aquesta és una de les conseqüències de l'emergència climàtica que caldrà assumir.
Tot i això, Badia ha explicat que ja s'han iniciat converses amb l'Estat per tal d' avaluar la necessitat de reposar de forma artificial sorra i confia que una part pugui retornar de forma natural.
Per fer front a temporals cada cop més virulents, l'Ajuntament ja va anunciar un pla per millorar el dic de contenció del Port Olímpic, però Badia ha ampliat aquesta possibilitat, també, al Port Fòrum.
Aquestes obres per "reforçar o ampliar" la protecció actual dependran de l'avaluació de danys que es farà de la tempesta Gloria.
En el primer balanç que ha fet l' Ajuntament sobre els danys del temporal, s'han quantificat destrosses en 360 semàfors i 400 contenidors, a més de centenars d'arbres malmesos pel vent.
Per la seva banda, l' Àrea Metropolitana de Barcelona, que s'encarrega de la gestió de les platges, ha valorat en 400.000 € els danys en plataformes de dutxes, passarel·les i altres elements que caldrà reposar.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Les expectatives es van acomplir
èxit al saló de turisme B-Travel.
El nostre estand va ser un dels
més concorreguts; en ell, el públic
l'assessorament del nostre equip
viatges entre totes les persones
ha lliurat el premi Protagonisti
estat l'agència número 1 en vendes
bord dels seus vaixells, que augmenten
Al món En CREuER Amb El costa luminosa.
La teva passió pel mar és interminable?
un creuer amb sortida aquest setembre
exclusiu per als socis del RACC.
una experiència per no oblidar a la
és la data en què el Costa Luminosa
salparà des de Barcelona amb rumb a
aigües caribenyes, iniciant un viatge
que finalitzarà el 9 de desembre a
l'excel·lència del servei i la comoditat
que caracteritzen l'estil de Costa
L'Agència de Viatges del RACC ofereix
de gener de 2017 hi haurà una altra
oportunitat de fer la volta al món.
Informa-te'n a racc.cat/viatges.
Andreu piella, mànager de Viatges
RACC, al costat de Rosó morlà, responsable |
La Fira tindrà lloc el diumenge 9 de juny a Arrós de Cardós.
El dia 9 de juny tindrà lloc a Arrós de Cardós la 8a Fira dels productes del Parc Natural de l'Alt Pirineu i de l'ovella aranesa.
Durant tot el dia es podrà visitar el 'Mercat agroalimentari i artesà de productes locals del Parc Natural de I'Alt Pirineu' amb la participació de productors convidats del Parc Pirinenc de les Tres Nacions.
També tindrà lloc la 'Mostra d'ovella aranesa' amb els ramaders de les Valls de Cardós i altres activitats culturals com l'exposició de les il·lustracions originals del llibre "La dona alada i les feres de Cardós". |
Teniu a la vostra disposició tot el material elaborat per la Subdirecció General de Formació del Professorat utilitzat en els cursos de formació en el curs d'Aules anomenat "Comunicació d'Aules " a la secció " Documentació i cursos ".
Aquest és el llistat dels continguts que trobareu:
Continguts del curs " Moodle nivell inicial ".
Continguts del curs "Moodle nivell mitjà".
Conselleria d'Educació, Cultura i Esport |
L'Ajuntament de Cervera (Lleida) ha donat la volta al retrat de Felip V que conserva en una sala de l'edifici, col·locant-lo amb el cap a baix, i ha anunciat que el retirarà en les pròximes setmanes al costat d'altres quadres reals.
El consistori ha anunciat aquest dijous en un comunicat que en les setmanes vinents retirarà els retrats reials que conserva en dues sales de l'històric edifici municipal en els quals estan representats des dels Reis Catòlics fins a Ferran VII juntament amb les respectives esposes i els traslladarà al Museu Comarcal de Cervera.
"Felip V, el primer dels monarques hispànics de la dinastia dels Borbó va ser el responsable d'una greu reculada en les llibertats i drets del poble català quan el 1716 va promulgar el Decret de Nova Planta", ha afirmat l'alcalde, Ramon Royes (PDeCAT).
Per a Ramon Royes, "aquests quadres simbolitzen una època molt fosca i negativa per a Catalunya i és anacrònic que estiguin exposats en un edifici que és la casa de tots els cerverins, quan el seu lloc ha de ser el Museu".
"Una exhibició de monarques, molts d'ells Borbons, no es correspon amb un espai que ha de ser la representació de la ciutadania a partir dels valors democràtics i de llibertat" afegeix l'alcalde.
L'alcalde assenyala que a l'hora de prendre aquesta decisió també ha tingut en compte "el paper del rei Borbó Felip VI, defensant l'actitud i decisions del Govern d'Espanya, que ha aplicat l'article 155 de la Constitució espanyola contra el poble català, fet que com a mínim s'ha de qualificar d'injust i decebedor.
En aquest context ha assenyalat que veu "un clar paral·lelisme amb l'aplicació contra Catalunya del Decret de Nova Planta el 1716, que va suposar la pèrdua de llibertats d'expressió, presos polítics, atacs a la llengua i cultura catalana i la intervenció i dissolució de les institucions catalanes, igual que ara en ple segle XXI ".
"Ens sentim extremadament lluny d'Espanya i volem simbolitzar el nostre rebuig als Borbó i al que van fer fa 300 anys posant el retrat de Felip V girat durant unes setmanes abans de treure tots els retrats d'un edifici que es diu Paeria i que representa uns valors que res tenen a veure amb el comportament dels Borbó amb el poble català", ha agregat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La matinada del dia 28, un cop el recompte de vots hagi finalitzat, una gran penombra cobrirà la lluna que quedarà tenyida de vermell.
De fet, aquest serà un dels pocs esdeveniments explicables que s'hauran registrat aquesta setmana.
La situació comença a ser inquietant.
La resposta per escrit de la Comissió Europea en què s'advertia dimarts que una declaració unilateral d'independència del Parlament no tindria efectes ara resulta que no és tal.
Per alguna raó extraordinària i difícilment atribuïble a un error involuntari, la declaració no s'ha limitat a quedar traduïda, sinó literalment transmutada en comparar les versions en anglès i castellà.
Era precisament la resposta de la Comissió al popular Santiago Fisas on s'admetia, per primer cop formalment, que "el territori d'un Estat membre està determinat únicament pel dret constitucional nacional" i no per decisions d'un Parlament autonòmic.
La versió en anglès no conté aquest paràgraf i es limita a reiterar –com també fa la versió espanyola– que no correspon a la Comissió manifestar la seva opinió sobre qüestions d'organització interna relacionada amb Estats membres.
La sorpresa ha estat majúscula a Brussel·les quan s'ha denunciat aquest fet i l'escrit, tant en anglès com en castellà, ha estat immediatament retirat del web.
ÚLTIMA HORA: la Comissió Europea confirma que la resposta bona a la pregunta sobre Catalunya és la que està en anglès pic.twitter.com/uYuL8X1hWj
En aquest context en què les declaracions no fan més que evolucionar fins a autocorregir-se, també el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ha aclarit que la possibilitat d'un corralito a Catalunya, que dilluns donava per real, ara resulta que és "altament improbable".
"Jo diria que gairebé impossible", ha assegurat en una compareixença al Senat.
Això ha passat al mateix temps que el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, no dubtava a reblar el clau de les declaracions de Mariano Rajoy sobre nacionalitat i Constitució.
Portat per la passió de desfer la patinada que havia propiciat el dia anterior les sorprenents llacunes de Rajoy sobre la Constitució, Margallo no ha tingut cap inconvenient a tractar Catalunya de colònia.
El ministre ha comparat la situació catalana amb la dels processos d'independència d'Amèrica Llatina o d'Argèlia.
"Quan un surt d'un país abandona tots els atributs que li donen pertinença a aquell país", ha reblat hores abans de celebrar el debat amb Oriol Junqueras.
En aquesta agitada recta final de campanya ha provocat sorpresa la crida del bisbe de Solsona, Xavier Novell, en què animava tots els rectors de la diòcesi a tocar les campanes diumenge al matí.
"Un bon repic per despertar tothom i anunciar-los que ha arribat el dia de la llibertat", assegura Novell en la glossa de diumenge vinent.
El bisbe recorda que fa dos anys va desaconsellar un gest similar, però puntualitza que aquest cop es presenta "l'oportunitat de viure en el dia més important de la nostra història com a poble".
Segons Novell, diumenge es decideix sobre la independència: hi ha dues candidatures que representen el sí i "la resta significa no".
El bisbe no només crida a la participació per fer inequívoc el resultat –"sigui quin sigui"– sinó que insta els feligresos a "ajudar altres a votar".
La crida del bisbe Novell s'ha fet pública just l'endemà que l'arquebisbe de València, Antonio Cañizares, convoqués una vigília d'oració divendres a les 20 hores a la Catedral per "pregar per Espanya i la seva unitat", així com un mes de precs especials a les misses de totes les parròquies davant un procés independentista que consideren que no té "cap justificació moral".
La campanya més extraordinària que s'ha viscut mai a Catalunya viu les seves dues darreres jornades.
Les diferents caravanes preparen ja els actes de tancament.
Tots amb les seves estrelles, locals i convidats.
El PP portarà fins i tot l'expresident francès Nicolas Sarkozy.
Junts pel Sí, seguint la tònica de mobilització que ha marcat la seva campanya, assegura que preparen la festa-míting de tancament de campanya més gran que s'ha vist mai a Catalunya. |
L'esclat de la literatura nòrdica dels darrers anys ha produït èxits internacionals molt importants.
La seva incidència no és la de fa deu o quinze anys, quan Mankell va sacsejar-ho tot, però déu-n'hi-do com aguanta... |
Quan es compleixen 90 anys de l'arribada del blues a Catalunya, arrel de l'Exposició de Barcelona de 1929, la capital del Garraf esdevé escenari del Primer Festival de Blues&Jazz de la ciutat, que aplega des d'escoles de música de la Vegueria Penedès, fins a grans figures nacionals del gènere, bressol de la música moderna.
Isidre Melendres i Dani Pérez són els directors artístics del certamen.
Entre les seves premisses està dur vora el mar els ritmes més diversos del Jazz i del Blues, des dels seus orígens fins el més actual.
I amb aquest objectiu han reunit dins el mateix cartell, joves estudiants de música, grans de l'escena actual i artistes locals.
Entre els joves estudiants i professors, estan l'Escola Freqüències de Vilanova i la Geltrú; l'Escola de Música de Vilafranca del Penedès; la Big Band de l'Escola de Músics del Vendrell i de l'Escola Amacat de Masquefa, tots ells obrint el programa de dia, d'una jornada de fins a quinze hores de música, gastronomia i ball.
Entre tast i tast, musical i gastronòmic, el guitarrista Vicens Martín, oferirà una masterclass.
Martín, amb un gran bagatge com a músic i professor de guitarra al Taller de Musics i al Conservatori Superior de les Illes Balears, oferirà una sessió magistral oberta a músics novells i més veterans, que vulguin descobrir i gaudir de la seva experiència.
El Festival Jazz&Blues és també un escenari per a artistes locals.
La Dino Quartet, liderada pel vilanoví Albert Llanas, n'és un exemple.
La reunió d'experiència, i d'intèrprets i veus emergents del país, forma part de l'essència del Festival.
Els seus promotors, tant des de la direcció artística com de la producció de La Daurada, comparteixen el desig de convertir l'esdeveniment en una referència que aplegui professionals, estudiants i públic en general, sota la premissa de gaudir d'una música d'arrel, popular i diversa, que té en tots els seus ritmes, un resum del que ha estat la música en els darrers cent anys.
Dos escenaris, interior i exterior; dues parts, dia i nit; i més de 100 músics al llarg de tota una jornada, portaran els aires del Mississippi fins a la vora del Mediterrani.
En melodies i en sabors, en escena i ballant a la pista principal, sota la màgia i la tutoria de Ruth Bartolomé, que farà moure el cos a tothom, en una proposta de ritmes des del Lindy Hop i el Swing més autèntic, amb una classe oberta a les vuit del vespre.
El programa inclou també la participació de la Paquito Blues Band, des de Barcelona, una de les bandes efervescents i referents del panorama nacional, que en la seva evolució del R&B i el funk, porta un so revival i al mateix temps actual, que ja els ha suposat diversos premis en diferents certàmens i reconeixements allí on han actuat.
El programa de nit promet moments inèdits a l'escenari, amb la participació de veus com Susana Sheiman, Myriam Swanson i Agustí Burriel, i el concert del pianista Lluís Coloma, ambaixador del Blues i del Boggie Woogie arreu del món, a més de l'esperada actuació de Big Dani Pérez, la nova formació liderada pel saxofonista barceloní, que amb una trajectòria iniciada de ben jove, ha travessat diferents estils i es manté fidel a les primeres influències en la seva formació: Illinois Jacquet i la tradició honker.
Finalment, de les col·laboracions de la Barcelona Big Blues Band, cal destacar Ivan Kovacevic, membre també dels Mambo Jambo.
El servi que converteix el contrabaix en una passió.
Música d'arrel, de vora al mar i de tots els ritmes possibles, amb un acompanyament gastronòmic de sabors i uns tastets de vins i caves de la terra, per a una intensa jornada, són les principals propostes d'un nou certamen, que neix amb la intenció de continuar i créixer.
L'acte de presentació del Primer Festival de Blues&Jazz de la Daurada s'ha presentat a la Masia d'en Cabanyes, seu del Consell Comarcal del Garraf, per una aposta de l'organització al costat del Garraf Sona, la marca de Terra de Festivals, que caracteritza un conjunt de poblacions i certàmens, cada vegada més referents en el panorama nacional.
Una aposta per posar la cultura en primera línia, de mar i de muntanya, per difondre l'art local i acostar el públic a la gran diversitat de propostes que es duen a terme.
Escenaris i protagonistes compartint el somni de moure l'art.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Retenir una quantitat dels beneficis bruts d'un exercici empresarial per afrontar riscos o obligacions futures. |
"Pel juliol, amb poc foc bull el perol".
"Per Sant Pere, havia estat costum que els pescadors portessin a barquejar parelles d'enamorats i de promesos".
"La tradició és la història passada pel sedàs".
Aquestes són tres de les moltes piulades que durant l'últim mes ha fet l'Associació Cultural Joan Amades, que des de l'any 1995 reivindica a través de publicacions, conferències i debats -més recentment també des de les xarxes socials- el llegat de l'etnòleg i folklorista català més polièdric del segle XX.
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959) és identificat encara com a autor de les 5.000 pàgines del Costumari català, un recull d'estudis sobre costums populars dels Països Catalans que ressegueix el curs de l'any.
"Amades és un personatge que poc o molt coneix tothom, però que al mateix temps és un gran desconegut per la gran quantitat d'interessos que va anar recopilant en obres -explica Amadeu Carbó, que des de l'any 2010 presideix l'Associació Cultural Joan Amades-.
A més, el personatge cau simpàtic".
Joan Amades va néixer el 23 de juliol del 1890 al barri del Raval de Barcelona.
"Era fill d'una família obrera: el pare era manyà i la mare treballava al sector tèxtil -recorda Antoni Serés, responsable de l'arxiu Joan Amades, que des de l'any 1989 gestiona la Generalitat de Catalunya-.
Quan va fer nou anys, el Joan va haver de començar a ajudar econòmicament la família".
Serés diu que la paraula drapaire és fonamental per entendre el futur etnòleg i folklorista: "Primer venia draps amb el pare en una parada del Mercat de Sant Antoni, però al cap de tres anys van canviar l'orientació del negoci i van començar a vendre-hi llibres de vell.
Aquesta va ser la seva primera font de saber, perquè la llegenda diu que abans de posar un llibre a la venda Amades el llegia".
A més dels coneixements adquirits a través de la lectura, va ser fonamental el tracte amb els clients de la parada i, per extensió, amb els ambients populars barcelonins.
"Quan acabava la jornada laboral marxava cap a l'Ateneu Enciclopèdic Popular, on anava ampliant estudis -diu Serés-.
Tenia coneixements de francès, anglès, alemany i italià, però la llengua que el va fascinar més i a la qual estaria vinculat poc o molt durant tota la vida va ser l'esperanto".
Una altra font d'aproximació a la cultura popular van ser les visites de mossèn Higini Anglès (1888-1969) i Robert Gerhard (1896-1970) a casa els pares.
"Anglès hi anava perquè aquells anys es dedicava a recopilar cançons tradicionals per tot Catalunya i acudia a la mare d'Amades, Teresa Gelats, perquè se'n sabia moltíssimes de memòria", recorda Serés.
Va ser d'aquesta manera que el jove va començar a investigar pel seu compte.
Joan Amades havia heretat l'excel·lent memòria de la mare i les dificultats de visió del pare.
Aquestes dues particularitats l'acompanyarien durant la resta de la seva vida.
A partir del final de la Primera Guerra Mundial, coincidint amb la seva majoria d'edat, Amades es va començar a dedicar a la recopilació de cultura tradicional catalana, conscient de la ràpida transformació que experimentava la societat.
Els costums, els jocs, les cançons, les rondalles, els balls i un llarg etcètera d'activitats populars li van anar cridant l'atenció.
"Amades és la memòria del poble: ens ha donat els fonaments per reconstruir el país en matèria de cultura popular -diu Amadeu Carbó-.
Si no s'hi hagués dedicat, potser ara no tindríem gairebé cap rondalla.
I l'univers d'expressions orals estaria molt més limitat".
A partir del 1921, acompanyat pel músic i folklorista Joan Tomàs i Parés (1896-1967) va començar a recórrer Catalunya en les anomenades missions: tots dos es dedicaven a recopilar el fons cançonístic propi.
L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya va ser una iniciativa guiada pel mecenatge de Rafael Patxot (1872-1964): amb l'esclat de la Guerra Civil va ser interrompuda, però la col·lecció de materials reunits ja superava els 40.000 documents, que a més de cançons contenien rondalles, refranys, danses i entremesos.
"Les sortides acostumaven a ser de tres setmanes: Amades i el mestre Tomàs es dedicaven a empaitar pels pobles persones d'edat amb memòria històrica que els parlaven de música i tradicions" -resumeix Antoni Serés-.
Durant els anys 20, Amades es guanyava la vida amb les missions de l'Obra del Cançoner Populari col·laborant amb el Museu Arqueològic de Barcelona i l'Institut d'Estudis Catalans".
El 1931, quan es va casar amb Enriqueta Mallofré, Amades ja treballava en un dels seus grans projectes, la Biblioteca de Tradicions Populars.
Eren 42 petits volums que apareixerien entre el 1933 i 1939 -el projecte, autoeditat, es finançava per subscripcions-, i s'ocuparien de temes tan diversos com les llegendes de Barcelona, els refranys populars, els costums i creences "sobre les esposalles", els jocs de paraules, la justícia popular, els castells llegendaris de la Catalunya Vella, les bruixes i bruixots, les endevinalles, la mitologia del mar, els titelles, la cultura infantil, el refranyer mèdic i el llenguatge "de les bèsties i de les coses".
Tot i la repressió cultural i les dificultats econòmiques de la primera postguerra, des de l'Ajuntament de Barcelona les activitats etnogràfiques van continuar gràcies a la presència al consistori de l'antropòleg Tomàs Carreras i Artau (1879-1954) i de l'historiador i arqueòleg Agustí Duran i Sanpere (1887-1975).
La creació l'any 1942 del Museu d'Indústries i Arts Populars, que tenia com a conservador l'etnògraf Ramon Violant i Simorra (1903-1956), va donar pas a finals de la dècada a la reconversió en el Museu Etnològic (després de tres anys de reformes, l'Etnològic té previst reobrir les portes aquest octubre).
Amades va poder reprendre les publicacions a mitjans dels anys 40, amb llibres com El pessebre (1946), Auca de les funcions de Barcelona (1947), Poblet, tradicions i llegendes (1947) i Refranyer nadalenc (1947).
Un atac d'hemiplegia va interrompre als seus projectes els anys 1947 i 1948.
La millora de salut li va permetre entrar en l'etapa creativa més important, que va arrencar el 1950 amb la publicació dels primers volums del Costumari català i de Folklore de Catalunya, a Salvat i Selecta, respectivament.
"Tot el que havia anat treballant durant més de tres dècades acaba agrupat en aquests dos grans projectes", resumeix Antoni Serés.
Amadeu Carbó considera que la gran obra de síntesi d'Amades és Folklore de Catalunya: "Hi trobem el vessant més rigorós i potent de la seva obra".
Pel que fa al Costumari, que no es reedita des de fa anys -Salvat va ser adquirida per Hachette l'any 1988-, Carbó creu que abans de tornar-lo a llibreries "caldria revisar-lo i actualitzar-lo a fons".
Jan Grau Martí, especialista en cultura tradicional i popular vinculat a l'Associació Cultural Joan Amades, ofereix una tercera opinió: "Val la pena que es reediti en paper?
No sé si tindria sentit fer tota la feina de corregir-lo i posar-lo al dia.
A mi em sembla que el que caldria fer és un nou Costumari.
Amades va escriure el seu Antic Testament, i ara es tracta de treballar en una nova visió, en el nostre Nou Testament de cultura popular".
"Tenim estudiosos molt vàlids especialitzats en els diversos camps, però ara no hi ha mecenes que apostin per un projecte d'aquestes característiques -com havia passat fa anys amb l'Obra del Cançoner Popular- i les administracions públiques tampoc poden assumir-ho".
Grau apunta que una bona opció per al Costumari seria "tenir-lo a l'abast online, com passa amb l' Enciclopèdia catalana ".
La divisa de Joan Amades venia d'una dita popular: "Fes de la teva professió la teva passió, i de la teva passió la teva vida".
L'autodidactisme, lligat a una curiositat inesgotable i a una gran capacitat de treball, és fonamental per entendre la seva gran aportació.
També l'ajuda de la seva dona Enriqueta i de la germana d'ella, Consol Mallofré.
"Amades havia deixat dit que tots els papers pendents de publicació fossin destruïts quan hagués mort -recorda Antoni Serés-.
La Consol va optar per continuar divulgant-ne l'obra; és per això que, a més del tercer volum de Folklore de Catalunya, que va aparèixer el 1969, deu anys després de la mort de l'autor va impulsar l'Associació Cultural Joan Amades, des d'on s'han publicat deu llibres inèdits i es va col·laborar en la reedició de la Biblioteca de Tradicions Populars, editada a El Mèdol".
L'any 1989 Mallofré va arribar a un acord amb el departament de Cultura de la Generalitat per gestionar el llegat de l'etnòleg.
Els més de 13.000 documents que l'integren estan arxivats en un dels soterranis de l'edifici de la Filmoteca i una part encara està en procés de catalogació.
S'hi poden consultar els gairebé 2.000 volums de la biblioteca personal de Joan Amades, primeres edicions de tots els seus llibres -més d'un centenar- i els articles que va escriure per a publicacions molt variades.
A la segona planta de l'edifici, al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, es conserven les més de 1.200 auques que va anar col·leccionant al llarg dels anys.
I els romanços, les nadales, els teatrins retallables, els ventalls, els gravats religiosos i les tauromàquies.
El drapaire Amades va ser un visionari que va conservar múltiples mostres de cultura popular que actualment tenen un valor inqüestionable.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Comencen les obres de la segona promoció d'habitatge públic al barri de Can Ribes
Es tracta d'una actuació del Programa d'habitatge assequible AMB-IMPSOL 2017
Se centra en Barcelona i l'àrea metropolitana i analitza dades dels anys 2017 i 2018
Acord entre el BEI i l'AMB per millorar l'eficiència energètica i l'accessibilitat de 10.000 habi...
S'aprova la licitació per a la seva incorporació a HMB
L'AMB construirà habitatge amb protecció oficial en aquest municipi
Hi han estat presents l'HMB, l'IMPSOL i l'Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic
Es busca partner per a l'operador d'habitatge de lloguer públic: Habitatge Metròpolis Barc...
Mirada a les polítiques europees de lloguer públic per aplicar-les al territori metropolità
El nou operador d'habitatge de lloguer assequible acabarà sent una societat publicoprivada
El document aporta informació i eines per dissenyar i avaluar polítiques públiques d'habitatge
L'AMB demana la gestió d'habitatges buits de la SAREB
Acabats els 143 habitatges públics al barri de Can Ribes, a Gavà
L'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, una eina de referència per a administracio...
La promoció d'habitatge públic promoguda per l'IMPSOL, al barri de Can Ribes, estarà enllestida e...
L'AMB convoca, a través del CMH, ajuts per a la rehabilitació d'edificis i habitatges
Nacions Unides busca a Barcelona solucions per a l'habitatge a escala mundial
Un llibre recull 38 promocions acabades, 9 en desenvolupament i 3 premiades
Aquesta promoció de l'IMPSOL serà una de les més avançades del seu tipus |
L'advocat Gonzalo Boye va fer ahir una dura crítica al poder judicial espanyol, en especial les altes esferes, ja que considera que «no tenen cap contrapès», fet que l'ha portat a ser un poder «incontrolable».
I és precisament aquest, segons Boye, el motiu pel qual a Espanya el procés judicial contra els independentistes «acabarà malament».
Un exemple d'aquest poder de la justícia és el que ha passat amb l'expresident blaugrana, Sandro Rosell, que ahir va ser absolt després d'haver passat gairebé dos anys en presó preventiva.
«Volien demostrar que si poden amb el president del Barça, poden amb tothom», va dir el lletrat.
Boye va ser entrevistat per l'exdirector de Regió7 Gonçal Mazcuñán, en una nova sessió del cicle Pessics de Vida del Col·legi de Periodistes que va omplir de gom a gom la sala Plana de l'Om, a la qual l'advocat arribava després d'haver situat com un dels més venuts per Sant Jordi el seu llibre...
Tornant al judici del procés, l'advocat xilè va assenyalar que «no et pots defensar a casa del contrari», i en resposta a una de les preguntes de Mazcuñán, Boye va assegurar que si tots els membres del Govern destituït per l'aplicació del 155 haguessin marxat a l'estranger «ara estaríem a punt de guanyar i no hi hauria judici».
També va apuntar que si expresident i exconsellers haguessin marxat en bloc «tindrien més legitimitat».
Boye va assegurar també que es volia mantenir lluny de fer valoracions polítiques per evitar «una defensa més militant que tècnica».
Tot i això, va donar també alguns consells als independentistes si volen que el procés -no només el judicial- tingui recorregut a Europa, on «cal plantejar coses a favor de... no en contra.
S'hi ha d'anar per ajudar a democratitzar Espanya».
I va recordar que el país només té una trajectòria de 40 anys de democràcia i que a més la transició ha estat «un procés que mai ha acabat de culminar», tot recordant que en nom de la llei d'amnistia no s'investiguen crims comesos durant la dictadura.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.