text stringlengths 31 3.15M |
|---|
L'actriu catalana Michelle Jenner és la protagonista del 'Rar'
Quan era molt petit demanava sempre als meus germans grans que em posessin un disc d'aquells petits, que era de color vermell, amb 'L'Alí Babà i els quaranta lladres'.
Escoltar-lo era tota una aventura que t'imaginaves mentre el narrador l'interpretava amb la seva amplificada veu.
"Obre't, 'sesimi'..., i la porta no s'obria; obre't, 'sosomo'..., i la porta no s'obria; obre't, 'susumo' (desesperat plorant), i la porta no s'obria".
L'altre disc era 'El Patufet', de color blau, m'encantava.
La veu la posava un mític de la ràdio i el doblatge, l'Isidre Sola, i t'explicava com el Patufet desapareixia, i tothom el buscava: "Patufet, on ets?"
Molts anys més tard, vaig conèixer una noia a l'escola i ens vam fer força amics.
El cas és que un dia vaig anar a casa seva i en el moment que em va presentar el seu pare em vaig adonar que era la veu del conte del Patufet.
Vaig quedar-me en estat de xoc durant uns segons.
Són aquests tipus de veus que, diguin el que diguin, sembla important, intel·ligent, irònic, seductor, sincer, tendre... vaja, l'efecte que els doni la gana.
De fet, crec que certs grans actors estrangers han tingut la sort de comptar amb grans veus de doblatge.
Així i tot no sóc gens partidari del doblatge.
Sí, m'agraden molt les veus, les aprecio i les gaudeixo, però vull sentir la veu original.
Encara que moltes vegades no sigui tan bona.
Avui Michelle Jenner ens acompanya i amb ella reconeixem que la seva veu de dobladora, la seva capacitat interpretativa i un físic amb un punt de misteri han aconseguit crear uns personatges que et porten allà on volen.
Sense anar més lluny ja se li han obert ("Sèsam") les portes al gran cinema i Almodóvar l'ha fitxat per a la seva pròxima pel·lícula.
I així, acompanyats de l'encisadora mirada de la Michelle i una dicció i to de veu immillorables, hem anat dibuixant el 'Rar', que ens porta d'Atacama a Harry Potter i d'Audrey Hepburn al Luz de Gas.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Un tercer president que deixa el càrrec vacant abans d'hora
Un president encara més efímer: mor als cinc mesos de ser escollit
Un president efímer, que mor al cap de sis mesos de ser escollit
Un president que defensa més els interessos del rei que els del país
Un bisbe de Barcelona molt apreciat que fa obres al Palau de la Generalitat
Un bisbe escollit com a segona opció per comandar la Generalitat
Una regència caracteritzada per conflictes constants i mals auguris |
El tinent d'alcalde Josep Maria Prats (Units per Avançar) ha dimitit aquest dimecres al·legant que el Govern municipal és "incapaç de condemnar la violència" policial durant l'1-O, i deixa així en minoria l'executiu del socialista Josep Fèlix Ballesteros, ha informat el democristianà en un comunicat.
L'alcalde governa des de febrer de 2016 amb el suport del PP i del democristià que ha dimitit, que ha estat quart tinent d'alcalde i regidor de Cultura.
Ballesteros comptava fins ara amb el suport de 14 dels 27 membres del consistori (9 del PSC, 4 del PP i 1 d'Unió, que va passar a ser d'Units per Avançar en extingir-se el partit).
"Quan la força substitueix la paraula, no té sentit mantenir un pacte amb qui és incapaç de condemnar la violència", ha destacat aquest dimecres sobre l'actuació policial davant l'1-O, que ha deixat escenes que recorden a un passat no gaire llunyà, ha assegurat Prats.
Ha dit que els tarragonins han estat víctimes d'una forta repressió policial; que la violència de poders públics contra ciutadans lliures és reprovable i menyspreable, i que els ciutadans demostren que demanen diàleg amb les seves protestes: "Qüestionar la seva intel·ligència, amb manipulacions tendencioses que neguen l'evidència, és menysprear la seva dignitat com a persones".
Sempre ha defensat la necessitat de respectar la legalitat per construir el futur i fer-ho amb diàleg, pacte, consens i unitat, però ha dit: "Estic fermament convençut que l'escenari ha canviat, els papers ja no són els mateixos, i fins i tot em qüestiono si els actors hem de continuar amb el mateix guió o si és millor baixar al pati de butaques".
Prats ha presentat la seva dimissió "per coherència, per lleialtat i, fins i tot, per dignitat personal", en un dia que ha titllat de difícil, encara que està convençut d'haver pres l'única decisió possible per dignitat i responsabilitat i des de la serenitat i la reflexió.
La CUP de Tarragona ha aplaudit la decisió de Prats de dimitir malgrat que en altres temes hagin anat discrepant fins ara, i ha demanat a la resta de membres de l'equip de Govern: "Per decència, seguiu l'exemple de Prats i dimitiu".
Ha insistit a aplaudir a Prats la seva valentia i la seva coherència --ha dit-- en deixar un càrrec que implica un pacte amb el PP, "el partit que va ordenar la violència indiscriminada" durant el referèndum.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L' Ajuntament de Tremp ha iniciat les tasques i relacions per optar a la distinció de la Unesco coneguda com Geoparc.
I per tal de posar la qüestió damunt la taula i generar debat, ha convocat aquest migdia a diversos agents públics i privats en una reunió en que han participat responsables del I nstituto Geológico y Minero (IGME), l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusfont (ICP) i la Universitat de Lleida (UdL).
L' Ajuntament de Tremp ha fet una aposta important en la Geologia i, així com altres organisme, entitats i empreses locals, ha organitzat darrerament nombroses accions i activitats relacionades amb aquesta ciència (concurs de fotografia Paisatges del Passat, curs de Geotursime, Jornades de Microedafologia, etc.).
En aquest sentit, l'Ajuntament creu que ara és el moment oportú de fer un pas endavant i assentar les bases per presentar la candidatura a la Unesco per optar a la distinció de Geoparc.
En el decurs d'aquesta sessió informativa que s'ha celebrat a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Tremp, tant Ángel García Cortés, cap de l'Àrea de Patrimoni Geològic i Miner de l'IGME; com Antoni Roca, director general adjunt de l'ICGC, i Àngel Galobart, cap del Grup de Recerca de Faunes del Mesozoic de l'ICP, han posat de manifest la seva implicació en aquest projecte que, tal com ells mateixos han explicat, no pretén protegir espais limitant-hi l'activitat humana, sinó aprofitar la riquesa geològica de la zona per contribuir al desenvolupament rural sostenible i a l'aprofitament dels seus recursos i, d'aquesta manera, generar naturalment aquesta protecció necessària.
També ha participat a la sessió el Dr.
Joan Poch que serà la persona responsable de documentar i organitzar la candidatura, gràcies al finançament del projecte Treball a les 7 comarques que subvenciona el Servei d'Ocupació de Catalunya.
Poch ha explicat als assistents què és, què suposa i com pot beneficiar al territori obtenir aquest reconeixement internacional. |
Quart en la final dels 200 metres.
«Estic contentíssim, i us preguntareu per què.
Jo no vaig sortir de l'hospital per guanyar una medalla, vaig sortir per millorar-me a mi mateix i córrer aquesta final.
Per a mi és una gran victòria», va dir ahir Bruno Hortelano després d'haver-se quedat a nomès una centèsima del podi, i també del seu rècord d'Espanya en el Campionat d'Europa de Berlín.
Hortelano va ser quart amb 20.05 per darrere de Ramil Guliyev (or amb 19.76) i de Nethaneel Mitchell-Blake i d'Alex Wilson, plata i bronze, tots dos amb 20.04.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
L'Institut d'Estudis Catalans ha fet pública una declaració en la que remarca que "la comunitat de llengua i cultura catalanes constitueix, amb tota evidència, una nació que mereix un reconeixement igualitari en el marc dels estats respectius en què s'inscriu, i també en el marc de la Unió Europea i de les Nacions Unides".
"Cadascun dels territoris en què es troba actualment fragmentada aquesta nació té el dret legítim i inalienable de decidir de quin estat vol formar part, tant si és l'Estat en què ara s'inscriu com si aspira a la construcció d'un estat específic diferent", afegeixen.
També subratllen que "cap acció democràtica legítima no pot contradir i menys encara criminalitzar aquest dret dels ciutadans catalans.
Ningú, en un marc polític democràtic, no pot decidir quina ha de ser la nació dels altres".
Igualment critiquen que "la involució política de l'Estat autonòmic espanyol mostra cada vegada tendències més adverses a la igualtat, tant en la consideració política de les nacionalitats i el respecte de la pluralitat lingüística i cultural, com en els sistema de finançament o en les inversions estatals".
Per l'Institut, "aquesta situació posa en perill el nostre futur col·lectiu i l'esforç de cohesió de tota la nostra societat, i molt especialment del sistema educatiu, amb vista a integrar inclusivament en català i castellà milions de persones arribades d'altres terres de llengües i cultures diverses".
Aquesta declaració s'adreça, en primer terme, al poble català "perquè sàpiga amb tota certesa que l'assisteixen els principis universals de justícia i no dubti a reclamar els seus drets d'autodeterminació i autogovern amb tota l'energia i la constància que calgui dins el marc cívic de la democràcia".
La Declaració també s'adreça als representants polítics i a les institucions d'autogovern "perquè assumeixin i mantinguin aquests drets i maldin en la consecució d'un estatus igualitari, dins o fora del marc estatal actual i en el context de la comunitat internacional".
Més aviat el Goebbels ha vingut de la banda castellana, sobretot en instal·lar-se la cort a Madrid amb Felip II
Aragonès, vostès com a part integrant de la Corona d'Aragó -Amb Regne d'Aragó només es designava l'actual comunitat autònoma d'Aragó- van participar en el descobriment d'Amèrica i primera conquesta.
Cortès segurament pertanyia al Regne d'Aragó.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Rosana, Els Amics de les Arts i Txarango són alguns dels grups que han penjat el cartell de complet
Castelló d'Empúries.-Un total de 20.360 espectadors han assistit en algun dels concerts de l'edició d'aquest any del festival Sons del Món, que s'ha celebrat entre el 24 de juny i el 5 d'agost.
Aquesta xifra suposa el doble d'assistents respecte el 2016, segons el balanç de l'organització.
A més, en nou dels dotze concerts s'ha penjat el cartell complet.
Es tracta dels recitals que van oferir Rosana i Els Amics de les Arts a Castelló d'Empúries, amb un aforament de 900 espectadors; i de Txarango i Gertrudis, amb 5.000 persones a la Ciutadella de Roses.
En el format amb butaques (2.200 persones), Loquillo també va esgotar les entrades, mentre que Tom Jones va registrar un 90% d'ocupació i Bustamante un 60%.
Per la seva banda, l'actuació d'Estrella Morente a Castelló d'Empúries va registrar un 65% d'ocupació.
Del total dels espectacles, 14.000 han assistit en concerts de pagament, mentre que la resta del públic va gaudir del concert inaugural de Chambao a la platja d'Empuriabrava.Pel que fa als recitals íntims a diferents cellers de la DO Empordà també s'han esgotat les entrades als espectacles de Pedro Guerra, Ramon Mirabet, Maria Arnal i Marcel Bagès, Judit Neddermann i Paula Valls.Segons els organitzadors, el festival s'ha consolidat com l'esdeveniment de música i vi més important de Catalunya i que molts dels artistes que hi participen descobreixen els vins empordanesos i se'n fan ressò a les xarxes.
Entre els espectadors, els tasts de vins de Cellers de la DO Empordà que es fan abans de cada concert han registrat i 90% d'ocupació i la venda de copes de vi durant els recitals.El director de Sons del Món, Xavi Pascual, ha celebrat que el festival s'hagi fet gran "definitivament" i que "la qualitat de la programació de la desena edició ha satisfet les expectatives".
"Si el Sons del Món era el festival de vi degà del país i un dels festivals de vi i música més destacat del sud d'Europa, ara també és un dels quatre festivals més importants de l'estiu a la Costa Brava", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Associació que organitza activitats, edita i recull diverses publicacions relacionades amb el món jurídic i parlamentari
Fòrum dels presidents dels parlaments autonòmics que té per objectiu principal intercanviar experiències i punts de vista sobre els temes que afecten els ciutadans i els relatius a l'activitat parlamentària i el funcionament de les cambres
Xarxa de cooperació dels diferents serveis documentals dels Parlaments autonòmics de l'estat espanyol |
La NBA ha començat dos partits estelars, Boston-Clevaland (99-102, amb greu lesió de Gordon Hayward) i Warriors-Rockets (121-122).
La millor lliga del món té un clar favorit, els Warriors.
Els defensors del títol encaren una nova temporada de l'NBA com l'equip a batre.
Els actuals campions busquen revalidar la corona, amb la que sumarien el seu tercer triomf en els últims quatre anys i s'aproparien al seu objectiu de convertir-se en la cinquena dinastia del bàsquet nord-americà.
Els Cavaliers, amb la seva estrella Lebron James, i els Celtics, que van aconseguir el base Kyrie Irving i l'aler Gordon Hayward, són dos dels equips de la Conferència Est que tractaran d'aconseguir el títol de lliga i impedir la supremacia del conjunt de Golden State.
Els Warriors, al marge de mantenir intacta tota la base de l'equip campió, amb Stephen Curry, l'aler Kevin Durant, l'escorta Klay Thompson i l'ala-pivot Draymond Green, han reforçat la banqueta amb molt bons jugadors com Nick Young.
L'entrenador Steve Kerr, recuperat de problemes d'esquena, és una altra garantia en l'objectiu dels Warriors de conquistar el tercer títol, que seria el segon consecutiu, en quatre anys.
Però abans d'arribar a les finals hauran de superar en la Conferència Oest a rivals com els Spurs, que tot i les lesions del base Tony Parker i l'aler Kawhi Leonard, que no començaran la nova temporada, s'han reforçat molt bé amb la arribada de l'ala pivot Rudy Gay i també mantenen el nucli de la passada, inclòs el pivot català Pau Gasol, més que consolidat.
Els Thunder van sorprendre amb la formació del nou 'Big Three', després d'aconseguir els fitxatges dels alers Paul George i Carmelo Anthony, que van deixar Indiana i Nova York, respectivament, per unir-se al base Russell Westbrook, l'actual jugador més valuós (MVP ) de la lliga, i es presenten també com una altra de les grans amenaces per als Warriors.
Igual succeeix amb els Rockets, que van fitxar el base Chris Paul per unir-se a l'escorta James Harden, que va lluitar amb Westbrook pel premi de MVP.
A la Conferència Est, els Cavaliers tindran de nou a Lebron James com a estrella i tornen a ser l'equip referent, ja que tot i haver perdut a Irving van rebre al base Isaiah Thomas, baixa al principi de temporada per lesió.
Els Celtics van aconseguir els reforços d'Irving i Hayward per unir-se al pivot dominicà Al Horford i són una altra gran alternativa a lluitar pel títol de la Conferència Est, en què la resta dels equips no tenen la plantilla suficient per competir amb Cavaliers i Boston.
Els Raptors mantenen el mateix nucli de l'equip de la temporada passada, amb la continuïtat de l'ala-pivot congolès-espanyol Serge Ibaka, que li dóna més potencial en el joc interior.
Els Wizards tampoc van patir cap baixa important i amb el base John Wall, de 27 anys, confirmat com el jugador franquícia estaran també en la lluita, seguits per Milwaukee, Charlotte, Miami i els joves Sixers de Filadèlfia.
La formació de les plantilles dels equips de cara a la nova temporada ha suposat la inversió rècord de 3.200 milions de dòlars, inclosos els 205 milions de l'extensió de contracte per cinc anys que va signar Westbrook, el millor pagat amb un salari de 235 milions fins al curs 2022-23.
També el límit salarial serà històric amb 99 milions de dòlars, un cinc per cent d'increment en relació amb els 94 de la temporada passada.
El centre d'atenció entre els novells estarà posat en el base Lonzo Ball, dels renovats Lakers, el jugador més mediàtic de la pretemporada.
Ball tindrà la missió de recuperar per als Lakers l'històric estil de joc del "showtime" que va liderar 'Magic' Johnson, que ara torna a estar al capdavant de l'equip com a president d'operacions i que ha donat tot el seu suport a Lonzo, sense importar les excentricitats que aporta el pare del jugador.
La NBA també va prohibir qualsevol tipus de protesta irrespectuosa durant la interpretació de l'himne nacional i els que ho facin seran sancionats.
El Partit de les Estrelles deixa el tradicional format dels equips de la Conferència Est i Oest per ser integrats pels capitans que tinguin el major nombre de vots populars i, mitjançant una espècie de sorteig, ells escolliran els seus companys, un sistema que ha rebut tota mena de crítiques.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El jutge va ordenar ahir que ingressés a presó el jove conductor de 21 anys i de nacionalitat romanesa que el 27 de setembre passat va atropellar mortalment dues dones a Lleida quan conduïa sota els efectes de l'alcohol.
Ahir el magistrat va citar a declarar per segon cop l'acusat, després de rebre noves proves; una de les quals, l'atestat de la Guàrdia Urbana que confirma que el conductor circulava a una velocitat excessiva, concretament a 114 km/h en una zona limitada a 40 km/h, ja que és l'entrada d'una rotonda.
Diversos testimonis van relatar que conduïa de manera temerària fent avançaments bruscos.
Així mateix, van explicar que va atropellar les dues dones, de 51 i 26 anys, totes dues veïnes del barri lleidatà de Mangraners, quan creuaven en verd pel pas de vianants.
De fet, els altres cotxes es van aturar per deixar-les passar.
Els fets van tenir lloc el 28 de setembre a la matinada a la rotonda del cementiri del barri de Mangraners i a prop de la sortida d'una discoteca on Antonia Cordero, de 51 anys, va anar a buscar la seva filla i una amiga d'ella, Jessica Lara, de 26 anys.
Cordero i Lara van morir a l'acte, en ser envestides pel jove, que va donar positiu amb una taxa de 0,56 en la prova d'alcoholèmia.
La filla i amiga, que va resultar il·lesa, va presenciar l'accident.
Aquell mateix dia, després de declarar, el jove va quedar en llibertat amb càrrecs i ara s'enfronta a tres delictes: dos per intent d'homicidi imprudent i un contra la seguretat viària.
També se li va retirar el carnet de conduir i el passaport, i se li va imposar que cada dilluns es presenti als jutjats.
El mateix 28, familiars i amics de les víctimes van anar als jutjats per reclamar justícia, mentre que un centenar de persones van participar en una concentració de condol convocada per la Paeria.
D'altra banda, tres dies més tard, la fiscalia va demanar que entrés a presó l'acusat, però no ha estat fins ara que el jutge n'ha decretat l'ingrés.
L'Audiència de Lleida va ratificar ahir la decisió del jutge que va deixar en llibertat el jove peruà de 23 anys que el 6 de setembre va atropellar mortalment dos ciclistes i en va ferir dos més a Soses quan circulava ebri, a més de marxar sense atendre'ls.
El jutge creu que no hi ha cap risc que el noi s'evadeixi o alteri les proves.
L'acusat s'enfronta a cinc anys de presó pels delictes d'homicidi i lesions per imprudència greu, omissió de socors i donar positiu en el control d'alcoholèmia.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El líder del Partit Popular, Pablo Casado, ha denunciat aquest dilluns que el cap de l'Executiu central, Pedro Sánchez, estigui "implorant" i "mendicant" una reunió bilateral amb el president de la Generalitat, Quim Torra, en comptes de destituir-lo en la seva visita aquesta setmana a Barcelona i impulsar una "actuació conjunta" amb els partits constitucionalistes.
En un esmorzar informatiu organitzat pel Club Siglo XXI, Casado ha afirmat que a Catalunya "no es pot aguantar més la kale borroka" i la "conculcació" de llibertats i drets.
És més, ha assenyalat que la "trencament de la convivència" és ja "irrespirable" i ha demandat una vegada més l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
No obstant això, ha censurat que Sánchez prefereixi "mendicar una reunió bilateral" amb el president de la Generalitat "abans que reunir els constitucionalistes per tenir una actuació conjunta".
"Prefereix implorar a Torra una reunió abans que asseure's amb ell i dir-li: està vostè destituït", ha afirmat.
Entre les iniciatives que impulsa el seu partit ha citat la tipificació de la convocatòria il·legal del referèndum; la modificació de la llei de partits per il·legalitzar organitzacions com els Comitès de Defensa de la República (CDR) o el grup Arran de la CUP si "ovacionen" i "justifiquen" la violència i porten la "batasunització" als carrers catalans.
De la mateixa manera, ha defensat una modificació de la llei de finançament de partits perquè no rebin diners públics aquelles formacions que els utilitzen per seguir amb la seva "línia de ruptura amb la legalitat".
Finalment, el líder dels populars ha assenyalat que la moció de censura que va promoure Sánchez ha desembocat en una situació "molt dolenta" per a Espanya perquè els "enemics de la nació estan condicionant les polítiques del president del Govern espanyol".
En la seva opinió, això "ja no ho aguanta ningú".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els Mossos d'Esquadra han desmantellat una banda que presumptament va robar prop d'una vintena de pisos de Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb l'arrest de sis persones, ha informat aquest divendres la policia catalana.
Des del mes de juny passat, els Mossos havien detectat que es produïen una sèrie de robatoris amb un mateix patró: actuaven quatre o cinc persones, una d'elles una noia, que s'encarregava de picar en els timbres per comprovar si havia algú.
Quan s'assegurava que no hi havia ningú al pis, avisava la resta del grup que es dirigia allà, forçava la porta i robava diners, joies i petits aparells electrònics.
Apart dels de Barcelona, la policia va relacionar la banda amb robatoris a Monistrol de Montserrat i Vilassar de Mar, on en un únic matí va accedir a quatre pisos d'un bloc.
La investigació va culminar amb l'arrest el 9 d'octubre de sis persones, d'entre 21 i 30 anys i nacionalitats dominicana, espanyola i hondurenya, i l'escorcoll de quatre domicilis en el districte de Ciutat Vella de Barcelona.
La policia imputa als detinguts un total de 17 robatoris --de tots dos violents--, tot i que treballa en la hipòtesi que la xifra sigui superior, i els arrestats van quedar en llibertat amb càrrecs després de declarar davant del jutge.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La dels funcionaris i els polítics és una d'aquestes guerres sordes -o fredes, o potser tàcites- que informen la realitat administrativa des de sempre.
La creació d'un cos funcionarial en l'àmbit hispànic va tenir lloc, al segle XIX, per raons estrictament pragmàtiques.
El continu canvi de mans del poder entre conservadors i liberals va aconsellar crear un cos professional, al qual s'ingressaria per oposició, que no pogués ser cessat amb cada daltabaix polític.
L'espill on mirar-se era, com és habitual més avall dels Pirineus, l'estat jacobí francès.
D'una manera o altra, el funcionariat espanyol es va posar en marxa i de seguida alguns escriptors -com Benito Pérez Galdós- en van segregar una punyent poètica costumista.
El funcionari es va inserir en l'imaginari col·lectiu, però no ha estat fins fa quatre dies que ha coadjuvat a bastir decisivament l'Estat modern.
Curiosament, aquesta modernització ha tingut lloc en els darrers trenta anys i ha estat obra del sistema autonòmic.
Espanya, que no va poder ser França, amb la mort de Franco va voler assemblar-se a Alemanya.
La crisi del 2008, en tot cas, ha provocat un nou pas de rosca en el delicat equilibri entre funcionaris i polítics en el poder.
Ara són aquests darrers -adscrits a quasi tot Europa al corrent anomenat neoliberal - els que es posen d'acord a soscavar el poder dels funcionaris en els tres nivells de l'administració: estatal, autonòmic, municipal.
"Sobren funcionaris" és la consigna.
El sector públic és insostenible.
L'estat del benestar és massa car.
Són els nous mots d'ordre del mantra de l'austeritat.
I és cert que el dèficit acumulat per les diferents administracions és descomunal, però acomiadar funcionaris -ni que siga interins o personal laboral- sembla la darrera victòria del polític contra la instància neutral, no sectària, sempre mirada amb desconfiança.
Cada vegada que ha guanyat unes eleccions, el partit polític de torn ha somiat amb la possibilitat de desfer-se d'un bon grapat de funcionaris.
Com que no ho podia dur a terme, ha inventat la figura de l' assessor, que és un tipus, no necessàriament amb cap mena de formació, que cobra un sou astronòmic per feines molt més poc regulades que les tradicionalment reservades al funcionari de plantilla.
Amb la crisi, a l'hora de fer reduccions (de sous, de privilegis, de llocs de treball), a l'assessor se'l preserva, però al funcionari se'l matxuca.
És la venjança final de les faccions sobre els professionals de l'administració.
Hi ha maneres de fer que delaten molt bé les intencions.
En l'ERO plantejat en la Televisió Valenciana (d'on seran acomiadats 1.200 treballadors, el 70% de la plantilla), no es respectarà ni l'antiguitat ni el fet d'haver-hi ingressat per oposició.
Alguns -molts- dels endollats a dojo en vint anys d'hegemonia del PP al País Valencià seran salvats, mentre que els professionals que van muntar Canal 9 fan cua ja al davant de la forca.
A Grècia, per cert, ja es demana, simplement, acomiadar un bon percentatge dels funcionaris de carrera.
És la venjança final del polític.
Al capdavall, per estar en política només cal haver sigut inclòs en la llista d'un partit.
La verborrea, la simpatia, la capacitat de supervivència hi són els factors útils.
Al funcionari, però, li correspon el camp del mèrit, de l'esforç i de la capacitat (però ni tots els polítics són dolents ni tots els funcionaris són bons, per si calia dir-ho).
Són dos universos difícilment conjuminables i per això, quan vénen mal dades, els qui sobren són aquests darrers.
Llevat, és clar, de certes propostes demagògiques de reducció de diputats en els Parlaments autonòmics, per exemple, potser destinades a acomplir el vell somni conservador que reserva la política als milionaris i als rendistes.
Com més s'hi avança, les propostes per fer-hi front són més estrambòtiques i alarmants.
Es pot convèncer la gent que hi ha massa treballadors amb privilegis caricaturitzables (el cafè de mitjan matí, el mite castís del vuelva usted mañana ), però ¿de debò sobren metges, professors, policies, jutges?
La revenja final del polític té aroma dinovesca: el que alguns voldrien en prendre el poder és despatxar sense contemplacions el personal de l'oficina i poder col·locar-hi els seus.
Un somni, diguem-ho ja clar i net, d'idiotes per a consum d'idiotes.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Aquesta és la pàgina de Andaina Cafe Bar.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Vilagarcía de Arousa. |
Els principals líders d'ERC, CUP i Podem han protagonitzat un acte conjunt en commemoració del 40 aniversari de la Diada de 1976 a Sant Boi de Llobregat (Barcelona) i han defensat el dret a decidir dels catalans, tot i que reflectint les seves diferències sobre la forma d'exercir-lo i sobre la independència.
L'acte, organitzat conjuntament pels tres partits i amb una assistència d'un miler de persones, s'ha celebrada a la plaça de Catalunya de Sant Boi, on es va fer la manifestació de la Diada fa 40 anys, i ha comptat amb la intervenció de Miquel Sellarés, un dels organitzadors d'aquell esdeveniment; dels secretaris generals dels sindicats UGT, Camil Ros; CCOO, Joan Carles Gallego; de la Intersindical CSC, Carles Sastre, i del membre de la Coordinadora Obrera Sindical Oriol Pintos.
Durant l'acte, el secretari general de Podem, Albano-Dante Fachin, ha afirmat: "Tots compartim que ja no és moment de cartes atorgades, sinó que és el moment de continuar obrint processos constituents".
Fachin ha invitat al diàleg i a l'entesa entre els tres partits i ha afirmat que per a Podem exercir la sobirania real passa per "reforçar els vincles en peu d'igualtat amb els pobles i nacions de la resta de l'Estat".
"Hem de decidir el nostre futur, i ho hem de fer amb valentia i sense dreceres, però també sense dependre d'algunes fulles de ruta que a vegades semblen més dissenyades per mantenir i apuntalar certs poders, que per exercir finalment una sobirania real", ha afegit Fachin.
Per la seva banda, la diputada de la CUP, Anna Gabriel, ha afirmat que durant la transició es va produir una reforma en lloc d'una ruptura i ha reivindicat l'enfrontament amb l'Estat, en lloc d'esperar a un canvi de govern més favorable per als interessos de Catalunya.
"Nosaltres estem per lluitar per l'exercici real del dret a l'autodeterminació en un Estat que ho nega i la ruptura amb la imposició es diu referèndum d'autodeterminació vinculant, com exercici majúscul de democràcia", ha dit la diputada de la CUP.
Ha afegit que "no es pot ser d'esquerres i negar que el poble decideixi, i menys amb el pretext de la negació d'aquest dret per part de l'Estat" i ha descartat que la CUP pugui apostar per un tripartit amb ERC i Podem a Catalunya.
L'últim a intervenir ha estat el president d'ERC i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, que ha manifestat que la força de Catalunya és que "és un sol poble, plural i divers, que comparteix la set de justícia i la fam de llibertat".
"No ens conformarem amb res que no sigui la victòria i amb res que no sigui posar el futur de la nostra gent en mans de la gent i mai demanarem permís per poder decidir el nostre futur, per poder construir el país que volem", ha sentenciat Junqueras, que ha acabat el seu discurs amb un "Fins a la victòria sempre".
L'acte ha inclòs cançons de Ovidi Montllor, Raimon i La Trinca i ha acabat amb crits d'independència i amb el miler d'assistents cantant 'L'Estaca'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Fundació Antoni Tàpies i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) escalfen motors per a l'obertura aquest dijous de la gran retrospectiva 'Tàpies, des de l'interior', dedicada a l'artista en doble seu expositiva, més d'un any després de la mort d'aquest exponent de l'art de la segona meitat del segle XX.
Comissariada per l'exdirector de la Tate Modern de Londres Vicent Todolí, la mostra compleix un vell somni de l'artista de la matèria i estarà formada per desenes d'obres que Tàpies guardava en el seu taller, i que en la majoria dels casos no s'han vist amb anterioritat.
Per al MNAC, que Todolí considera el temple romànic de Catalunya, aquesta exposició suposa l'entrada de la primera exposició amb obres de més enllà dels anys 40 del segle XX, així com probablement una reconciliació amb l'artista, després que els seus responsables es neguessin en 1991 a col·locar la polèmica escultura gegant del 'Mitjó' a la Sala Oval.
Una proposta el 2010 de la directora de la Fundació, Laurence Rassel, a Todolí, encara en vida de l'artista, i una conversa posterior entre l'exdirector de la Tate i Tàpies es van convertir en el germen de la mostra, que previsiblement es veurà fins a octubre i viatjarà a altres països.
Els detalls de l'exposició els donaran aquest dijous els responsables a la Fundació Tàpies i al MNAC, després de posar molt l'accent en que a la mostra cal veure les dues seus per tenir una visió completa.
Per preparar al públic, Catalunya Ràdio emet des de 15 dies abans de la inauguració una sèrie de mini-reportatges per acostar als oients el coneixement, comprensió i descobriment de l'"enigma Tàpies" abans del començament de l'exposició.
La iniciativa 'Viatge cap a l'exposició d'Antoni Tàpies' impregna la programació de l'emissora pública catalana que, a més d'emetre aquests apunts culturals amb cartes inèdites de Tàpies a la seva dona, també realitza entrevistes a personalitats diverses vinculades a l'obertura de l'exposició.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Indicadors com el PIB per càpita o les exportacions descriuen Catalunya com un país ric; dels que més a Espanya i entre els més rics d'Europa.
En conseqüència, les nostres queixes pel dèficit fiscal passen per reivindicacions egoistes i insolidàries, tant a Espanya com a Europa.
Les coses canvien força si en lloc d'agafar el PIB, un indicador tan groller que l'any passat va augmentar en incloure la prostitució, agafem indicadors més sòlids.
Per exemple, l'índex regional de desenvolupament social que la UE acaba de publicar, i on Catalunya se situa a la banda baixa del rànquing espanyol i europeu, per sota de l'Aragó, la Rioja, Navarra, el País Basc, Madrid, Astúries i Castella i Lleó.
Per confegir aquest índex s'han tingut en compte tres grans pilars: la cobertura de necessitats bàsiques, les bases de benestar social i les oportunitats de desenvolupament personal.
Com a necessitats bàsiques: nutrició, sanitat, habitatge, seguretat, aigua i residus.
Com a bases del benestar social: educació, salut, informació, comunicació i medi ambient.
I com a oportunitats de desenvolupament: drets individuals, llibertat d'elecció, tolerància, inclusió i educació avançada.
No sorprenentment, un conjunt de factors altament relacionats amb el volum i el destí de la despesa pública.
Que Catalunya sigui la tercera comunitat autònoma que més recursos fiscals aporta a Espanya, després de Madrid i les Balears, i la que fa deu a l'hora de rebre'n, explicaria prou bé el nostre baix nivell relatiu de desenvolupament social.
I si hi afegim que aquests baixos recursos rebuts afronten un molt més alt cost de la vida a Catalunya (+8,5%) encara s'explica millor i fa més entenedor per què les reivindicacions catalanes tenen més suport entre treballadors i petits empresaris que entre l'alta burgesia.
Al capdavall, qui paga més impostos i, per tant, fa més transferències és el col·lectiu de professionals i treballadors, via IRPF i IVA, i el de petits empresaris, via impost de societats.
Per contra, grans empreses i grans fortunes contribueixen molt menys en termes relatius i tampoc veuen afectades les seves possibilitats de desenvolupament personal per la manca de finançament públic.
L'exemple més palmari és el de la seguretat social, alimentat per les cotitzacions socials dels treballadors, amb un topall per a sous superiors als 35.000 euros; és a dir, com passa amb les caixes de resistència sindicals, uns treballadors donen suport a uns altres i el capital s'ho mira; pitjor encara: ho administra.
No estranyament, a la UE el mecanisme de transferències fiscals més madur —com a estudi de possible implementació— és el del subsidi d'atur.
Una mena d'assegurança per als països amb més atur, que pagarien els treballadors dels que en tenen menys.
Solidaritat entre treballadors que molt fàcilment pot acabar amb enemistats si uns pensen que els aturats d'aquí o d'allí ho són per voluntat pròpia.
En canvi, ni es parla d'acabar amb l'elusió fiscal de multinacionals o d'implantar un impost a les grans fortunes i amb tot això posar en marxa un veritable pla d'inversions que acabi amb l'atur i serveixi per accelerar la transició energètica.
Tornant ara a Catalunya: a l'alta burgesia ni li va ni li ve res amb el dèficit fiscal i ja li està bé que el superàvit comercial català, que ella fa amb Espanya, es més que compensi amb un dèficit fiscal que ella no paga, per molt que una i altra cosa siguin figues de diferents paners i per molt que Catalunya acabi amb un índex de desenvolupament social inferior al de regions receptores de l'esmentat dèficit fiscal.
També les colònies solen ser netament exportadores i arriben a tenir un gens menyspreable PIB, si bé en benefici de la metròpoli.
Malauradament, l'estat espanyol no lliura les dades que ens permetrien conèixer la nostra renda nacional —quina part d'aquest PIB és nostre—, però en tot cas ja sabem que el PIB queda minorat en un 8% pel dèficit fiscal; una minoració, però, que la UE no té en compte a l'hora de distribuir els fons estructurals en funció del...
Tant de bo, doncs, que la confecció d'aquest nou índex regional de desenvolupament social serveixi per modificar aquest criteri de distribució i per fer pensar a qui encara no entén per què Catalunya està fent les maletes.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
• La degana de el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Ma Eugènia Gay, el president de Tribunal Suprem i el president del Consejo General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, han signat un acord de col·laboració avui a Madrid
• El conveni tindrà una vigència de tres anys i permetrà aprofundir en el coneixement d'una matèria que és objecte d'un nombre important de processos judicials
Barcelona, 10 de març de 2020.- El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) ha signat avui un acord de col·laboració amb el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) amb l'objectiu d'impulsar el mecanisme de la 'Segona Oportunitat'.
El conveni tindrà una vigència de tres anys i permetrà aprofundir en el coneixement d'una matèria que és objecte d'un número important de processos judicials.
La degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Ma Eugènia Gay, el president del Tribunal Suprem i el del Consejo General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, han signat l'acord de col·laboració a Madrid.
L'acte ha comptat amb l'assistència del secretari i president de la Comissió de Normativa de l'ICAB, Jesús Sánchez, y de Martí Batllori, coordinador del Grup de Treball de la 'Segona oportunitat' del Consell de l'Advocacia Catalana, entre altres autoritats.
El mecanisme de la 'Segona oportunitat' és una eina que té per objectiu que una persona física que s'ha vist immersa en una situació d'insolvència patrimonial de la qual no és culpable disposi de la possibilitat d'encarrilar novament la seva vida, a través d'aquesta eina es brinda solució al problema del sobreendeutament, mitjançant un procediment que li pot permetre una exoneració dels deutes.
Aquest Conveni té per objecte establir el marc de col·laboració a desenvolupar entre el Consejo General del Poder Judicial i el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, en diferents àrees d'interès comú, per a l'impuls, la difusió i la millor forma d'aplicació del mecanisme de la Segona oportunitat, per tal de proporcionar als jutges, magistrats de Barcelona, així com a advocats i advocades, les eines necessàries en l'exercici dels seus respectius àmbits, jurisdiccional i professional, mitjançant activitats formatives que repercuteixin en un millor exercici de les mateixes.
Fa un any, el Grup de Treball de la 'Segona Oportunitat' de l'ICAB i el Consell de l'Advocacia Catalana van presentar el mecanisme de la 'Segona Oportunitat' davant representants de tota l'advocacia espanyola.
L'ús de mecanismes de solució al sobreendeutament està molt estès a Anglaterra (amb més de 230.000 expedients en 2018), França (amb més de 160.000) o Alemanya (amb més de 80.000) mentre que a Espanya han recorregut al concurs consecutiu 3.839 persones en 2018. |
El projecte preveu que hi hagi equips d'educadors treballant sobre el terreny per detectar casos d'exclusió
Girona.-L'Ajuntament de Girona ha engegat un pla social específic per al barri de Font de la Pólvora.
El projecte contempla tres línies de treball destinades a millorar "la realitat social del barri".
Dues d'elles tenen un caràcter educatiu i van dirigides a pares d'infants en risc d'exclusió.
L'altra, se centrarà en la detecció de possibles casos a través d'equips d'educadors i psicòlegs que recorreran els carrers cada dia.
La regidora de Drets Socials de l'Ajuntament de Girona, Sílvia Paneque, explica que aquest era un pla "necessari" perquè es tracta d'una zona on els indicadors socioeconòmics "requereixen que s'hi intervingui".
El pressupost per el desenvolupament del projecte ronda els 90.000 euros, el 60% dels quals els assumirà la Generalitat.
Aquesta és la voluntat de l'Ajuntament de Girona i, per això, ha posat en marxa un pla social per a aquest barri de l'est de la ciutat.
Per una banda, 'l'espai Xerranca', un projecte educatiu on treballadors socials i psicòlegs rebran a pares i mares del barri per orientar-los en qüestions relacionades amb els fills.
Es tracta d'una iniciativa avalada per una prova pilot que s'ha fet al Centre Cívic Onyar i que l'ajuntament ha incorporat pels bons resultats que s'han obtingut.
En paral·lel, s'impulsarà el projecte 'Fem família'.
Es tracta d'una acció que, segons Paneque, va enfocada a aquelles persones que, després de passar per 'l'espai Xerranca', s'ha detectat que pot existir risc d'exclusió per a l'infant.
En aquest cas, el pla preveu un acompanyament individual per a cada família.
La tercera pota del pla és independent de les altres dues.
Es tracta de la detecció de casos problemàtics a través de la intervenció sobre el terreny d'equips de treball.
"Hem vist que els veïns amb problemes de Font de la Pólvora no s'acosten als serveis socials, per això volem acostar-nos-hi nosaltres", ha comentat Paneque.
La regidora ha reconegut que "serà complicat" que moltes famílies s'acullin al pla però "segur que arribarà molt més lluny que l'actual", al que només s'hi acollien tres famílies.
Tot plegat amb el recolzament de l'oficina de Serveis Socials que des de fa temps el consistori té a la zona i des d'on es coordinaran les accions previstes.
La Generalitat en pagarà el 60% La regidora de Drets Socials ha explicat que aquest pla específic arriba després que la Generalitat hagi retirat l'ajuda que fins ara prestava per a la millora del barri.
Paneque explica que a les famílies els costa anar fins a l'oficina.
Per exemple, només tres famílies s'havien adreçat als serveis socials per demanar el suport dels educadors que treballen a la zona.
En canvi, amb el nou projecte, els treballadors sortiran al carrer i seran els encarregats de detectar els possibles casos de risc.
Amb aquest canvi de criteri, el consistori espera arribar a més famílies que necessitin dels Serveis Socials.
Com que hi havia només tres famílies ateses, la Generalitat va retirar a finals d'any aquest servei.
Ara, amb el projecte específic del consistori, s'ha compromès a pagar el 60% del nou pla.
En total el pressupost destinat al projecte és d'uns 90.000 euros i també contempla que, a la llarga, es facin accions comunitàries complementàries i de suport, com reforç escolar.
S'estendrà a altres barris Paneque ha afirmat que tenen previst eixamplar les accions amb treballadors socials més enllà de Font de la Pólvora.
"Creiem que és una línia de treball que dona bons resultats i volem obrir-la a altres barris amb problemes", ha avançat.
A més, la regidora ha explicat que aquest és un pla que treballa amb nivells de prevenció secundaris i terciaris, o sigui, específics per a una determinada zona i persones.
"Sabem que les dificultats principals del barri són l'atur i el risc de la infància, i en això ens hem de centrar", ha conclòs.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat assumeix la prestació dels serveis municipals vinculats amb l'espai públic i els serveis urbans que faciliten la vida dels ciutadans que viuen i treballen a la ciutat.
L'Ajuntament vetlla per garantir un espai públic de qualitat, una ciutat verda i biodiversa, productiva i resilient, i una mobilitat activa i sostenible, amb la implicació i el compromís de la ciutadania.
La implicació, participació i col·laboració de la ciutadania en general, els col·lectius i les organitzacions, i els ens tant públics com privats en els projectes municipals es fa efectiva a través de diferents instruments i òrgans consultius i participatius.
L'Ajuntament vetlla pel bon funcionament de la ciutat a fi de garantir el benestar diari de la ciutadania i contribuir al desenvolupament de la ciutat.
Una ciutat on funcionin els serveis, que evolucioni i es transformi i que avanci d'acord amb les noves tecnologies.
Amb més de 2.000 espècies i varietats de rosers, el Parc de Cervantes és tota una declaració d'amor a la flor més popular de Sant Jordi.
Visitar-lo pot resultar una activitat d'allò més engrescadora per a aquest diumenge si voleu fugir de les gentades del centre de la ciutat i gaudir d'un Sant Jordi en plena connexió amb la natura.
Passejar per la Rambla, triar una rosa, treure el cap entre la multitud per tafanejar els títols dels llibres a les paradetes...
Cada Sant Jordi, milers de barcelonins repeteixen la mateixa litúrgia festiva.
Si enguany us ve de gust provar un plan alternatiu i 100% adient per aquest dia, us proposem enfilar cap al Parc de Cervantes (avinguda Diagonal, 708-716).
En aquest espai verd de nom literari us podreu envoltar de milers de roses en el moment més màgic de l'any: quan comencen a florir.
La reserva de rosers de la ciutat
Creat l'any 1965 pels arquitectes Lluís Riudor i Joaquim Maria Casamor, el Parc de Cervantes se situa a l'interior del triangle que formen l'avinguda Diagonal, la ronda de Dalt i el carrer de Manuel Ballbé, a una punta del districte de les Corts.
Avui, el parc es perfila com la gran reserva de rosers de la ciutat: hi trobareu de més de 2.000 espècies i varietats diferents.
Així, al roserar del parc, hi són presents totes les espècies representatives de la història dels rosers i de les varietats modernes.
Es poden contemplar col·leccions de rosers silvestres, d'híbrids antics i moderns, d'enfiladissos...
A més, l'àrea anomenada jardí dels perfums convida a despertar el sentit de l'olfacte amb una col·lecció dels rosers amb aromes més poderoses.
Passejar pel Roserar constitueix alhora un viatge per la història de les roses, una descoberta geogràfica i un itinerari de coneixement botànic.
A la part més baixa del roserar, tocant la Diagonal, s'hi mostren les roses antigues, les creades abans del 1880, mentre que la meitat superior acull les modernes, agrupades en parterres i classificades per creadors i països d'origen.
El parc desplega també l'anomenada "col·lecció botànica ", que aglutina rosers silvestres i els seus híbrids primitius.
Els visitants poden recórrer aquesta part serpentejant entre les plantacions, per un camí secundari, per damunt la gespa i convenientment senyalitzat.
S'inicia, segons el sentit, pels rosers d'Amèrica del Nord, d'Europa, el nord d'Àfrica, de l'orient de la Mediterrània i tot el continent asiàtic, passant per les terres de l'antiga Mesopotàmia.
A banda de roses, al Parc de Cervantes s'hi pot gaudir de moltes altres espècies vegetals.
Per exemple, hi trobareu plantes aromàtiques, com ara la farigola o el romaní.
Pel que fa al llistat d'arbres que hi viuen, és llarguíssim i d'allò més variat: oms de Sibèria, tipuanes, til·lers, olivers, acàcies de Constantinoble, diferents espècies de pins o grans alzines i arbres fruiters, com ara cirerers del Japó, caquis, pereres, pomeres o ginjolers...
Coincidint amb la temporada de floració de les roses, l'Ajuntament de Barcelona organitza cada any el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, que té lloc als jardins del roserar del Parc de Cervantes i que enguany se celebrarà del 12 al 14 de maig.
L'esdeveniment central de la convocatòria és un concurs adreçat a obtentors i cultivadors de noves espècies de roses però, paral·lelament, es desenvolupa també un programa d'activitats adreçades a tots els públics i que incorpora, entre altres, demostracions d'art floral, de gastronomia o concerts.
El certamen permet conèixer les novetats del sector a la vegada que reuneix els més prestigiosos experts en roses del panorama internacional coincidint amb la primera floració de roses.
Si voleu fer un cop d'ull als rosers guardonats en edicions anteriors del concurs, al parc hi trobareu un espai que els agrupa. |
El president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, ha fet una crida aquest dimecres a suprimir el canvi d'hora a la Unió Europea, tot i que ha destacat que els que han de prendre aquesta decisió són els països, que són els que en tenen la competència.
"Els europeus, el maig del 2019, no ens aplaudiran si continuem canviant l'hora dues vegades a l'any.
Ha de suprimir-se el canvi d'hora", ha dit Juncker en el seu discurs de l'estat de la Unió.
No obstant, també ha deixat clar que és una cosa que ha d'acabar de decidir cada país: "Els estats, per la subsidiarietat, han de decidir ells mateixos si volen que els seus ciutadans visquin en l'horari d'estiu o d'hivern".
En una consulta pública sobre el canvi d'hora impulsada per Brussel·les, un 84% dels ciutadans europeus que hi van participar es van pronunciar a favor d'eliminar aquesta pràctica.
En el cas dels espanyols, el 93% es van manifestar en el mateix sentit.
A Espanya, precisament, s'ha reobert el debat del fus horari, si s'ha de seguir amb l'hora de Berlín o recol·locar-se a la de Londres (i les Canàries).
La CE va obtenir més de 4,6 milions de respostes de ciutadans dels 28 estats membres, una xifra rècord, en una enquesta que va estar oberta del 4 de juliol al 16 d'agost passats.
Els resultats preliminars mostren, a més d'un majoritari rebuig del canvi d'hora dues vegades a l'any, que més de tres quartes parts (el 76%) dels enquestats consideren que aquest canvi suposa una experiència "molt negativa" o "negativa", un percentatge que s'eleva a prop del 90% en el cas d'Espanya.
Des del 1996, a la UE s'avancen els rellotges una hora l'últim diumenge de març i es retarden una hora l'últim diumenge d'octubre per directiva europea.
Segons la CE, l'objectiu de la regulació del canvi horari no era harmonitzar el règim horari a la UE, sinó resoldre els problemes derivats d'una aplicació descoordinada dels canvis d'hora al llarg de l'any, sobretot per al transport i la logística.
La iniciativa de la CE haurà de ser debatuda pel Parlament Europeu i el Consell de la UE. |
La ministra de Treball, Magdalena Valerio, ha reclamat aquest dilluns "sentit d'Estat" al president de la Generalitat, Quim Torra, després que apel·lés a la via eslovena per a la independència.
Assegura que l'Executiu socialista continuarà amb l'estratègia de distensió i mantindrà "sempre" la mà estesa a les institucions catalanes.
"Esperem que les coses tornin a la normalitat, que Torra tingui sentit d'Estat, responsabilitat i seny.
Esmentar Eslovènia no ve al cas, és un disbarat", ha assenyalat en una entrevista a TVE, recollida per Europa Press.
Malgrat censurar les paraules del líder català, la titular de Treball ha assegurat que la voluntat de Pedro Sánchez de cercar l'enteniment amb la Generalitat, dins de la Constitució, segueix vigent.
"Esperem que el 21 de desembre es puguin prendre decisions que siguin bones per a Catalunya", ha dit, en referència al Consell de Ministres que se celebrarà a Barcelona i enfront del qual els CDR han anunciat protestes.
Aquest dissabte en la presentació del Consell per la República a Brussel·les, el president de la Generalitat va apel·lar al procés secessionista viscut a Eslovènia pel qual, després d'una guerra de deu dies que va causar 62 morts i centenars de ferits, es va culminar el 1991 la seva independència pel que fa a Iugoslàvia.
No hi ha marxa enrere en el camí a la llibertat.
Els eslovens van decidir seguir endavant amb totes les conseqüències.
Fem com ells i estiguem disposats a tot per viure lliures", va defensar Torra.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una dona noucasa da i un home, els dos espanyols de 45 i 58 anys, han sigut detinguts a Alacant per, presumptament, matar amb un objecte punxant el marit de la primera en un aparcament de la ciutat.
Segons fonts de la investigació, el crim va ocórrer la passada nit a un aparcament del barri de l'Albufereta, a la costa nord de la ciutat alacantina, on la dona suposadament va agafar el seu marit mentre un altre home li va assestar cops amb un objecte punxegut, tipus punxó.
La víctima mortal, un espanyol de 69 anys que van presentar nombroses ferides al coll i el pit, s' havia casat feia només 15 dies amb la dona, i pràcticament va morir en l'acte.
Més notícies de Successos i tribunals |
La publicació de les qualificacions acadèmiques suposa la necessitat d'establir un procediment que respecti les distintes disposicions que hi ha sobre el tema.
En concret, s'han de respectar les previsions que, sobre aquesta qüestió, estableixen la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, que a l'article 4 (Principi de qualitat de les dades) determina que les dades personals només es poden sotmetre a tractament «quan siguin adequades, pertinents i no excessives en relació amb l'àmbit i les finalitats determinades, explícites i legítimes per a les quals s'hagin obtingut»; la disposició addicional vint-i-unena (Protecció de dades de caràcter personal) de la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, que estableix que no cal el consentiment dels estudiants per a la publicació dels resultats de les proves relacionades amb l'avaluació dels seus coneixements i competències ni dels actes que resultin necessaris per a l'adequada realització i el seguiment de l'avaluació esmentada; i, finalment, l'article 59.5.b) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP i PAC), que garanteix el principi de publicitat en procediments de concurrència competitiva.
Ara bé, la publicació de les qualificacions acadèmiques constitueix un acte de cessió de dades i, en termes generals, no es pot considerar un procediment de concurrència competitiva, atès que no hi ha una disposició de caràcter general de la Universitat que aprovi la convocatòria prèvia per assignatura del nombre total d'aprovats per a cada any acadèmic i, en principi, el nombre d'aprovats i suspesos el determina cada professor en funció dels mèrits dels estudiants en particular.
A més a més, la publicitat de les qualificacions no es pot considerar únicament com un acte de notificació.
A més de notificar, l'acte permet obrir els terminis reglamentaris perquè l'estudiant pugui revisar la qualificació i per poder controlar possibles errades o arbitrarietats en tot el procediment d'avaluació dels estudiants.
En definitiva, considerant tant l'habilitació legal existent a la LOU per a la publicació de les qualificacions com els límits que implica l'aplicació del principi de qualitat de les dades, seria possible publicar-les en taulers d'anuncis o mitjançant Internet, sempre que l'accés es limiti únicament a les persones interessades i no al públic en general.
En conseqüència, seria manifestament contrari a la legislació de protecció de dades, atès que vulneraria el principi de qualitat de dades, publicar aquestes qualificacions de forma oberta, és a dir, permetre-hi el lliure accés a qualsevol persona (ja fos a Internet o en taulers d'anuncis).
En conclusió, atès el que s'ha exposat, respectant les previsions de l'article 4 de la Llei de protecció de dades de caràcter personal i en virtut de les competències que li corresponen segons l'article 27.1.a) i h) dels Estatuts de la Universitat, el Consell de Direcció, a la sessió ordinària del dia d'avui, ha regulat el procediment perquè el professorat publiqui les qualificacions acadèmiques, en els termes següents:
Publicació de qualificacions finals
Publicació de les qualificacions d'activitats d'avaluació contínua
La publicació de qualsevol tipus de qualificació s'ha de realitzar amb nom i cognoms, amb la finalitat de garantir el control sobre possibles errors o arbitrarietats per part dels interessats.
Totes les denominacions d'òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquesta normativa apareguin en gènere masculí, s'han d'entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.
La present normativa entrarà en vigor l'endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears. |
La tesi doctoral de Nilo Ramón de la Parra Jara, defensada a la Universitat de les Illes Balears, investiga la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de manera transversal al currículum escolar per millorar la competència de maneig d'informació dels alumnes.
La tesi l'ha dirigida el doctor Jesús Salinas Ibáñez, del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació.
En la transició cap a la societat de la informació, un dels reptes als quals ha de fer front l'ensenyament és capacitar els individus perquè siguin capaços de manejar informació, és a dir, que tinguin les destreses i habilitats necessàries per cercar informació, valorar-la, seleccionar-la, estructurar-la i incorporar-la al seu bagatge de coneixements.
Aquest repte implica deixar definitivament enrere models educatius basats exclusivament en la memorització acrítica de continguts.
En aquest sentit, l'investigador ha desenvolupat una proposta d'intervenció didàctica basada en la utilització de les TIC per millorar la competència de maneig d'informació en l'àmbit escolar.
Aquesta proposta es va desenvolupar en el Centro Educacional Mariano Egaña, de Santiago de Xile, i tenia com a objectiu que els alumnes desenvolupassin la competència de maneig d'informació tot adquirint les habilitats, els coneixements i les actituds necessaris per identificar quina informació necessitaven en un moment donat, cercar la informació requerida, determinar si era pertinent per respondre a les seves necessitats i convertir-la en un coneixement útil per solucionar problemes d'informació en contextos diversos i reals de la vida quotidiana. |
Si t'agrada caminar i estàs acostumat, inscriu-te a la sortida del proper dimecres dia 27 de juny (originalment prevista pel dia 20 de juny).
És un itinerari de 10 kms amb un desnivell aproximat de 450 metres, des de Cal Rosal (prop de Berga) amb destí el Serrat de Picancel.
Organitza el Club Muntanyenc de Terrassa i el preu es de 14, 46 euros, que inclou el viatge en autocar.
Inscripcions a Promoció de la Gent Gran (Sant Ildefons, 8).
El dilluns dia 17 de juny us esperem al Cinema Catalunya (Carrer de Sant Pere, 9) per veure una altra pel·lícula del cicle de cinema del "Activa el +60".
Comença a les 17h i el preu és de només 2 euros.
HEM AFEGIT UNA ALTRA SESSIÓ D'ASSAJOS A L'AUDITORI!!!
L'orquestra Terrassa 48 farà un assaig dins el seu programa "Viena, punt de trobada".
Obres del programa "Viena, punt de trobada".
Inscripció gratuïta a Promoció de la Gent Gran (Sant Ildefons 8 – 937883333)
Us deixem un enllaç a "La Nit dels Savis" de divendres 7 de juny, un programa de Canal Terrassa que pretén donar veu als més grans.
En aquesta ocasió el programa estava dedicat al projecte "Sempre acompanyats", que té com a objectiu detectar i evitar les situacions de soledat, a partir d'accions de participació ciutadana de caràcter preventiu i transformador.
El 30 de maig es va celebrar el XXIV campionat de jocs esportius adaptats per a gent gran.
La finalitat dels jocs esportius és donar a conèixer a la ciutat de Terrassa i als familiars, el treball que es realitza amb la gent gran institucionalitzada.
El joc esportiu no solament compleix amb l'objectiu lúdic, si no que també permet aconseguir uns objectius específics:
Fomentar les capacitats físiques.
Fomentar la capacitat de concentració, de reacció i de memòria.
Afavorir la relació entre residents d'altres centres.
Ens agradaria destacar la importància que té el projecte no només pels participants del dia del Campionat sinó per tots els usuaris dels centres que són el motor indispensable del projecte, del nostre projecte "Els Jocs Esportius Adaptats per a Gent Gran de Terrassa".
Aquí teniu algunes fotografies de la jornada.
Els alumnes del curs de fotografia digital del Casal de la Gent Gran Anna Murià exposen els seus treballs al Restaurant Els Telers, ubicat a l'edifici Els Telers (Sant Ildefons, 8).
(Feu clic a sobre de les fotografies per ampliar)
Si t'agrada caminar i estàs acostumat, inscriu-te a la sortida del proper dimecres dia 5 de juny.
És un itinerari de 14 kms amb un desnivell aproximat de 140 metres, des de Palamós fins a S'Agaró
Organitza Excursionistes.cat i el preu es de 14, 46 euros, que inclou el viatge en autocar.
Dijous 6 de juny a les 10.30 h.
Exposició guiada a Amics de les Arts (C/ Teatre, 2)
COLBACAT (Col·lectiva – Plàstica)
Inscripcions a Promoció de la Gent Gran (C/ Sant Ildefons, 8)
L'Ajuntament de Terrassa és un edifici neogòtic on té la seu el consell de la ciutat.
Aquest equipament municipal que data del 1903 amaga uns tresors de valor cultural i patrimonial que volem donar a conèixer a les persones grans de la ciutat en diferents visites guiades.
Dimecres dia 15 de maig a les 11 h.
Amb aquesta activitat es promou l'entrada gratuïta per a les persones grans als assajos musicals d'alguns dels espectacles de l'Orquestra Terrassa 48.
Divendres 17 de maig a les 12h. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Els dies d'episodi de contaminació els vehicles sense etiqueta de la DGT no podran circular
A partir d'avui, quan es detectin episodis de contaminació, els cotxes sense etiqueta de la direcció general de Trànsit (DGT) tindran l'entrada vetada a Barcelona i als municipis circumdants (l'Hospitalet, Esplugues, Cornellà i Sant Adrià).
La Generalitat, que és l'encarregada de declarar aquests episodis, emetrà un preavís 48 hores abans i el confirmarà a 24 hores, de manera que hi hagi marge perquè tant les administracions com els ciutadans es preparin.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
¿El sap, oi, el cas d'aquell a qui tothom prenia per savi perquè sempre observava i mai deia res?
Fins al dia en què va parlar i tothom va comprovar que si no havia badat boca fins llavors era perquè no tenia res a dir.
Doncs amb Mourinho (també conegut com Mouditnho, Moufinger o Ditinho) passa una cosa semblant.
Vam convenir que el seu espectacle del Bombero Torero era una elaborada estratègia psicològica basada en l'estudi del comportament del rival per poder destruir-lo psicològicament i anímicament amb l'únic objectiu d'aconseguir la victòria.
La matinada d'ahir vam adonar-nos que realment som davant d'un maltractador psicològic i d'un desequilibrat que és a la recta final de la cursa cap a la seva destrucció i la de tot el seu entorn.
Usant la ironia diríem que això ja ens va bé perquè quan decideixi fugir a destruir un altre club, haurà convertit el Reial Madrid en una mena de Txernòbil esportiu i social del qual els costarà anys sortir.
Però, com va dir Pep Guardiola, el problema és que acabarem prenent mal.
Que Mourinho hagi convertit en autòmats de la seva secta (auto)destructiva gent que fins ara semblava normal com Casillas i Xabi Alonso és problema de qui ho fa, de qui s'ho deixa fer i de qui ho permet.
El que és preocupant és que actituds de dement com la d'anar ficant el dit a l'ull de la gent i després negar la realitat amb una bipolaritat covarda són vistes per milions de persones.
I, sí, ja sé que als patis de les escoles la majoria de criatures volen ser Messi i no Cristiano i que la majoria de mares volen de gendre el Pep i no el pertorbat perillós, però l'exemple de l'il·luminat també arriba a una minoria tan fanàtica com unineuronal.
Si no volem que passi res, ara és el moment de prendre mesures.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Els taxistes acamparan a la Puerta del Sol de forma indefinida fins aconseguir que el Govern autonòmic els rebi i negociï els termes de la nova proposta que van presentar ahir.
Així ho va explicar el president de la Federació Professional del Taxi, Julio Sanz, que va assegurar que el nou document ja no inclou la precontractació temporal i tampoc la distància mínima de cinc quilòmetres, perquè sigui l'administració la que transmeti quines condicions vol.
«Hem tret tot perquè diguin què volen», va destacar.
En tot cas, els taxistes van aclarir que la seva nova proposta de regulació dels VTCs no suposa una renúncia a la precontractació temporal sinó que simplement s'ofereix una definició «en blanc» d'aquest concepte com a gest de «bona voluntat» perquè l'administració, en aquest cas la Comunitat de Madrid, pugui pronunciar-se sobre quins criteris prefereix.
Així ho van explicar fonts del sector per explicar que la proposta ja s'havia remès per registre telemàtic a l'administració i aclarir que no suposa una renúncia al concepte de precontractació temporal, una de les principals exigències del sector de cara a la proposta de nova regulació dels VTCs.
El nou document és un «gest» del sector per intentar desbloquejar el conflicte i una mostra de «bona voluntat» per a la Comunitat de Madrid, que va rebutjar de ple per considerar «radical» el text de dimecres, on es recollia un temps mínim d'una hora per poder reservar un vehicle VTC. |
El Consell de Govern de la Universitat, a la sessió ordinària del dia d'avui, fent ús de les competències que li atribueixen l'article 21.2.37 dels Estatuts i l'article 10.5 de l'Acord normatiu 7623/2006, de 25 de juliol, pel qual s'aprova la normativa reguladora dels instituts de recerca propis de la Universitat de les Illes Balears (FOU núm. 270, de 22 de setembre), ha aprovat, a proposta del Consell de Direcció, la creació del Centre de Recerca Econòmica UIB - Sa Nostra (CRE UIB - Sa Nostra) en els termes següents:
Es crea el Centre de Recerca Econòmica UIB - Sa Nostra (CRE UIB - Sa Nostra) com a institut de recerca propi de la Universitat de les Illes Balears.
Es publica com a annex a aquest acord el Reglament de funcionament del Centre de Recerca Econòmica UIB - Sa Nostra (CRE UIB - Sa Nostra).
El Consell de Direcció queda autoritzat per dictar les normes i prendre les mesures oportunes per desenvolupar el present acord.
El present acord entrarà en vigor l'endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat (FOU).
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
El Centre de Recerca Econòmica UIB - Sa Nostra (CRE UIB - Sa Nostra), com a institut de recerca propi de la UIB, neix del protocol de col·laboració signat el passat 16 de febrer de 2007 entre la UIB i Sa Nostra en un intent de potenciar al màxim un tipus d'investigació econòmica aplicada, rigorosa, connectada amb els problemes de la societat i orientada a Europa, on els treballs serveixin d'orientació i suport a aquells que són els responsables de prendre decisions importants i vitals, tant a nivell macroeconòmic com en l'àmbit de l'empresa.
La creació del CRE UIB - Sa Nostra té com a objectiu fonamental disposar d'un centre d'excel·lència que, pel fet d'estar més ben organitzat i nodrit tant de personal investigador de la UIB com de fora d'aquesta, permeti definir una estratègia de recerca continuada en el camp de l'economia, amb vista a afavorir l'articulació d'equips multidisciplinaris en les qüestions relacionades amb el turisme i el medi ambient.
La seva creació s'ha de contextualitzar en el marc del Pla de ciència, tecnologia i innovació de les Illes Balears 2005-2008, elaborat per la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació, que designa l'estudi del turisme com a «àrea prioritària»; en el marc del Pla estratègic de la UIB 2002-2006, que declara com a «línia preferent» de treball l'estudi del turisme; i, en el marc del Pla estratègic de Sa Nostra 2003-2006, en el qual, entre els «programes temàtics» prioritaris, se situa l'estudi de les qüestions relacionades amb l'economia balear, especialment pel que fa al turisme i el medi ambient.
A més, la creació del CRE UIB - Sa Nostra també ha de contribuir a la formació permanent dels professionals de l'economia, en aspectes relacionats amb l'anàlisi econòmica aplicada, a través de l'organització de cursos d'especialització en l'àmbit de les seves línies d'investigació i de col·laboració amb programes de postgrau.
El Centre de Recerca Econòmica UIB - Sa Nostra (CRE UIB - Sa Nostra), com a institut de recerca propi de la UIB, es creà per Acord del Consell de Govern de la UIB el dia14 de març de 2007, coneguda la proposta del Consell de Direcció de la UIB i del Consell de Direcció de Sa Nostra manifestada a través del conveni de creació signat entre ambdues institucions el dia 16 de febrer de 2007.
El CRE UIB - Sa Nostra es regeix per:
La denominació de l'institut de recerca propi de la UIB objecte d'aquest reglament és Centre de Recerca Econòmica UIB - SA Nostra (CRE UIB - Sa Nostra).
Aquesta denominació, l'abreviació CRE UIB - Sa Nostra o el seu logotip han de figurar juntament amb els de les entitats creadores en tots els documents, convenis, publicacions, projectes i contractes d'investigació, etc. promoguts pel CRE UIB - Sa Nostra.
L'àmbit d'actuació del CRE UIB - Sa Nostra és el territori de les Illes Balears, encara que per les característiques pròpies de la recerca tindrà un marc d'actuació més ample, establirà lligams amb altres centres de recerca i farà possible el reconeixement del CRE UIB - Sa Nostra entre altres organismes d'investigació d'àmbit espanyol, europeu o altres.
El CRE UIB - Sa Nostra neix amb la voluntat de dedicar-se de manera prioritària a la investigació en l'àrea de l'economia aplicada fent esment dels camps de l'economia regional (balear), l'economia del turisme i l'economia ambiental, alhora que pot col·laborar amb els departaments de la UIB en tasques docents de postgrau i organitzar cursos d'especialització i actualització professional en l'àmbit de les seves línies d'investigació.
El CRE UIB - Sa Nostra té el domicili al campus de la UIB, carretera de Valldemossa, km 7,5, 07122 Palma.
Això no obstant, les seves activitats es desenvoluparan a les seus del CRE UIB - Sa Nostra que estableixin la UIB i Sa Nostra.
La primera seu objecte d'acord és l'edifici de serveis centrals de Sa Nostra (c/ del Ter, 16, 07009 Palma), a l'espai que Sa Nostra ha destinat a aquest efecte.
D'acord amb l'objecte principal enunciat a l'article 5 del títol primer d'aquest reglament i amb els preceptes que assenyala el conveni de creació signat el dia 16 de febrer de 2007, els principals fins del CRE UIB - Sa Nostra són:
El CRE UIB - Sa Nostra es dedica a la investigació científica en l'àrea de coneixement de l'economia aplicada.
Les línies de recerca del CRE UIB - Sa Nostra abasten, així com estableix l'article 5 del títol primer d'aquest reglament, les subdisciplines de l'economia regional (balear), l'economia del turisme i l'economia del medi ambient.
La investigació del CRE UIB - Sa Nostra s'organitza funcionalment en grups de recerca.
Aquests grups són formats per investigadors amb afinitat científica, investigadors en formació, investigadors associats, personal de suport científic i, eventualment, personal d'administració.
Per ser acreditat com a grup d'investigació del CRE UIB - Sa Nostra cal:
Els resultats derivats de cadascuna de les línies de recerca impulsades pel CRE UIB - Sa Nostra es divulgaran a través de:
Els òrgans de govern del CRE UIB - Sa Nostra són de dos tipus:
El Consell Rector és el màxim òrgan de govern del CRE UIB - Sa Nostra.
La seva composició i les funcions que té estan regulades al conveni de creació del CRE UIB - Sa Nostra.
El Consell de l'Institut és l'òrgan de participació de tots els membres del CRE UIB - Sa Nostra, a excepció dels investigadors visitants, que no en formen part.
La presidència del Consell de l'Institut correspon al director del CRE UIB - Sa Nostra.
En cas que s'hagin nomenat un subdirector i un secretari, també en formaran part, d'acord amb les seves atribucions.
Acords i reunions del Consell de l'Institut
El Consell de l'Institut es reunirà, almenys, semestralment i de forma extraordinària a instàncies del Consell Rector, sempre que el convoqui el director del CRE UIB - Sa Nostra o sempre que ho demanin la meitat més un dels seus membres.
Els acords del Consell de l'Institut s'adoptaran per majoria simple dels presents convocats degudament, i les situacions d'empat es resoldran amb el vot de qualitat del director.
Funcions del Consell de l'Institut
Són funcions del Consell de l'Institut proposar al Consell Rector, per mitjà del director:
El director del CRE UIB - Sa Nostra, que ha ser doctor i tenir, almenys, un sexenni d'investigació, s'ha d'elegir entre els investigadors integrats en algun dels grups de recerca que componen l'institut.
El director ha de formar part necessàriament d'algun dels col·lectius que componen el personal acadèmic de la UIB.
L'ha de nomenar el Rector de la UIB a proposta del Consell Rector, per un període de quatre anys.
Cessament del director i elecció
El director del CRE UIB - Sa Nostra cessarà en les seves funcions quan acabi el seu mandat, a petició pròpia o per decisió del Consell Rector.
Produït el cessament o dimissió, continuarà en funcions fins que el Consell Rector procedeixi a la designació d'un nou director, en el termini de trenta dies lectius, coneguda la terna de candidats del Consell de l'Institut.
Són funcions del director del CRE UIB - Sa Nostra les següents:
El càrrec de subdirector ha de recaure en un investigador o un tècnic de suport científic contractat per Sa Nostra o per una de les entitats designades a aquest efecte, distintes de la UIB.
L'ha de nomenar el Consell Rector a proposta del director del CRE UIB - Sa Nostra per un període de quatre anys.
El cessament del subdirector el pot efectuar el Consell Rector a proposta del director del CRE UIB - Sa Nostra.
Són funcions del subdirector del CRE UIB - Sa Nostra les següents:
El secretari, que pot ser membre d'un dels col·lectius enumerats a l'article 26 del títol cinquè d'aquest reglament o contractat a l'efecte, l'ha de nomenar el Consell Rector a proposta del director del CRE UIB - Sa Nostra, per un període de quatre anys.
El cessament del secretari el pot efectuar el Consell Rector a proposta del director del CRE UIB - Sa Nostra.
Són funcions del secretari del CRE UIB - Sa Nostra les següents:
El coordinador de projectes, que pot ser membre d'un dels col·lectius enumerats a l'article 26 del títol cinquè d'aquest reglament o contractat a l'efecte, l'ha de nomenar el Consell Rector a proposta director del CRE UIB - Sa Nostra, per un període de quatre anys.
Són funcions del coordinador de projectes del CRE UIB - Sa Nostra les següents:
El CRE UIB - Sa Nostra és format per:
Adscripció i contractació de personal
Per sol·licitar l'adscripció com a personal investigador o de suport científic del CRE UIB - Sa Nostra s'ha de tenir alguna de les condicions següents:
El CRE UIB - Sa Nostra actuarà sota el principi d'autofinançament i, en aquest sentit, vetllarà per aconseguir els recursos econòmics per fer front al seu finançament.
D'aquesta manera, el CRE UIB - Sa Nostra tindrà un pressupost propi que comprendrà la totalitat dels seus ingressos i despeses.
Són recursos econòmics del CRE UIB - Sa Nostra:
Gestió pressupostària (servei de caixa)
El CRE UIB - Sa Nostra pot executar per si mateix els recursos dels quals disposi per a la contractació de personal, l'adquisició de béns (inventariables o fungibles) i el pagament de serveis (impremta, enquestació, representació, desplaçament...) per al bon desenvolupament de la seva activitat.
La UIB i Sa Nostra prestaran per si mateixes, o a través de les empreses del grup Sa Nostra, la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears o la Fundació Sa Nostra, el servei de caixa de les partides que figurin als seus pressuposts i estiguin associades directament a l'activitat del CRE UIB - Sa Nostra.
Així mateix, el Consell Rector pot proposar a la UIB i a Sa Nostra que la gestió economicoadministrativa del CRE UIB - Sa Nostra la porti a terme una empresa, amb indicació de les condicions de l'encàrrec i d'acord amb els òrgans d'administració d'aquesta.
En aquest cas, el director gerent de l'empresa pot formar part del Consell Rector, amb veu però sense vot, amb les condicions que es determinin.
El CRE UIB - Sa Nostra ha d'elaborar i mantenir actualitzat un inventari amb el següent:
Elaboració i aprovació del pressupost
L'avantprojecte del pressupost l'ha d'elaborar la direcció tenint en compte les propostes de despeses que li trametin els òrgans del CRE UIB - Sa Nostra, inclosos tots els ingressos previsibles de la institució, i l'ha de donar a conèixer al Consell de l'Institut.
Correspon al Consell Rector d'aprovar el pressupost abans de l'inici de cada any, i l'anterior es prorrogarà automàticament si no s'aprova el de l'exercici corresponent.
En acabar l'exercici a què es refereix el pressupost, la direcció ha d'elaborar el compte general d'execució corresponent, el qual s'ha de trametre al Consell Rector perquè l'aprovi.
Capacitat de contractar o de subscriure convenis
Els convenis i contractes que el CRE UIB - Sa Nostra tingui interès a subscriure amb persones físiques o entitats públiques o privades, orientats a subvencionar la seva activitat, compartir informació i esforços d'investigació i prestar serveis de suport, estudi o assessorament científic o tècnic, els han de signar la UIB i/o Sa Nostra.
Tots els ingressos obtinguts pel CRE UIB - Sa Nostra que es derivin dels convenis subscrits estaran subjectes a l'article 83 de la LOU, excepte en aquelles quantitats que explícitament es destinin a la contractació de becaris d'investigació.
Els projectes d'investigació competitius tindran el tractament habitual.
Utilització de les marques pròpies de les entitats creadores
EL CRE UIB - Sa Nostra ha d'incloure en la seva denominació la UIB i Sa Nostra i pot utilitzar el logotip i la marca de la UIB i Sa Nostra, d'acord amb el que estableixi el conveni de creació de l'institut.
Ha de tenir actualitzada una pàgina web a la pàgina oficial de la UIB i de Sa Nostra.
En aquesta pàgina hi han d'aparèixer com a mínim els integrants, els objectius i les activitats de l'institut.
El Consell Rector pot proposar que la política de comunicació del CRE la porti a terme el gabinet de comunicació d'una de les entitats signants, amb indicació de les condicions de l'encàrrec i d'acord amb aquest.
Ús dels resultats de les investigacions per part del CRE UIB - Sa Nostra i de les entitats signants
El CRE UIB - Sa Nostra, Sa Nostra i la UIB es reserven el dret de fer ús del contingut de la investigació desenvolupada a l'institut o realitzada per tercers amb càrrec als pressuposts del CRE UIB - Sa Nostra, de les bases de dades generades i de reproduir i distribuir les investigacions mitjançant la seva impressió, publicació i difusió, sens perjudici del que estableixi la legislació en matèria de drets d'autor en qualitat d'editor.
Edició i publicació per part del CRE UIB - Sa Nostra i de les entitats signants
Totes les publicacions han de reconèixer explícitament la relació d'autors, la direcció i la supervisió tècnica.
També s'ha d'esmentar a la publicació que el treball ha estat finançat totalment o parcialment pel CRE UIB - Sa Nostra i amb la col·laboració de Sa Nostra i de la UIB, el logotip de les quals ha d'aparèixer en totes i cada una de les publicacions.
El CRE UIB - Sa Nostra, Sa Nostra i la UIB es reserven el dret d'editar amb càrrec als seus pressuposts qualsevol investigació realitzada en el si del CRE UIB - Sa Nostra.
En cap cas, el CRE UIB - Sa Nostra, Sa Nostra i la UIB no poden fer cap alteració, modificació, addició o supressió a les investigacions sense l'autorització expressa dels autors en cas de decidir-ne la impressió, publicació o difusió.
Tots els documents, convenis, publicacions, projectes i contractes d'investigació promoguts pel CRE UIB - Sa Nostra han de respectar el quadern d'estil de l'institut.
El CRE UIB - Sa Nostra pot organitzar cursos d'especialització i d'actualització professional en l'àmbit de les seves línies d'investigació, d'acord amb la normativa vigent.
La reforma d'aquest reglament l'ha de presentar al Consell Rector el director del CRE UIB - Sa Nostra, juntament amb el text proposat i un informe raonat de la seva conveniència, amb l'acord previ del Consell de l'Institut. |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
Els propers deu dies a l'Anoia es desplegaran multitud d'actes religiosos.
La Pasqua de Resurrecció se celebra el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera, el proper dissabte 31, i per tant, aquesta darrera setmana de març arrencaran els actes religiosos en record de la resurrecció de Jesús.
L'entrada de Jesús a Jerusalem es recorda el Diumenge de Rams davant les esglésies amb la benedicció de la palma i el palmó.
És l'inici oficial de les festes de Setmana Santa i serà aquest diumenge 25, amb les benediccions es faran al llarg de tot el matí a la comarca.
Les més matineres són les Carmelites, a les 9 del matí, davant l'església del Monestir; al Saio, a 2/4 de 10 del matí.
A Vilanova del Camí l'hora prevista és a 3/4 d'11 del matí, a Jorba, Piera, Sant Pere Desvim, Capellades, Tous i Castellolí a les 11 del matí.
En el cas de Montbui, a Sant Maure a les 11 del matí tindrà lloc la missa i la benedicció a les 12.
A la Pobla, Els Prats, Rubió i Montmaneu és a les 12 del migdia.
A Òdena, La Llacuna i Bellprat a 2/4 d'1 i a Copons, Pujalt, Sesgueioles, Clariana, Sant Pere Sallavinera, a la 1 de la tarda.
Els horaris de la jornada de Rams a Igualada a l'Asil del Sant Crist, serà a les 10 del matí, en el jardí d'entrada; a Fàtima a la mateixa hora a la Soledat a 3/4 d'11, als Caputxins a 2/4 de 12 i a la resta d'esglésies de la ciutat a les 12.
Els actes de relleu tornen a partir del Dijous Sant.
En record del Sant Sopar, Dijous Sant, 29 de març, tindran lloc els Sants Oficis a les 5 de la tarda, a l'Asil del Sant Crist i a Fàtima; a les 6 de la tarda, a la Soledat i al Santuari de Nostra Senyora de la Pietat.
També a 2/4 de 8 de la tarda, a les Carmelites i els pares Caputxins.
A les 8 de la tarda, a Santa Maria, Sagrada Família i a Montserrat.
Els actes centrals, Divendres i Dissabte Sant
Els Sants Oficis previstos per la jornada de Divendres Sant, el dia de la Passió i Mort del Senyor, són a les 12 del migdia, a la Soledat; a 2/4 de 5 de la tarda, a l'Asil del Sant Crist i a les Carmelites; a les 5 de la tarda, a Fàtima; a les 6 de la tarda, a Nostra Senyora de Montserrat, la Pietat i els Caputxins; a 2/4 de 7 de la tarda, Santa Maria i a les 8 de la tarda, a la Sagrada Família.
Pel que fa a la Vetlla Pasqual, el Dissabte 31, es faran a les 6 de la tarda, a la residència Pare Vilaseca; a les 8 del vespre, a Fàtima i Montserrat., a 2/4 de 9 del vespre, a l'Asil del Sant Crist.; a 2/4 de 10 del vespre, a Santa Maria i a les 10 del vespre, a la Sagrada Família, Caputxins i Carmelites.
Dimarts del Sant Crist, cita obligada a Igualada
Les festes duren un dia més a Igualada per commemorar el miracle que va tenir lloc el 1590 i que és una de les festes referencials de la vila, el Sant Crist.
Els actes comencen amb les vespres, el Dilluns de Pasqua, a les 8 del vespre, a la basílica de Santa Maria.
El matí del dimarts, a les 11 del matí, a la basílica de Santa Maria, tindrà lloc el Solemne Ofici concelebrat presidit per Romà Casanova, bisbe de Vic, acompanyat per sacerdots i religiosos igualadins i forans.
La Coral de Santa Maria, dirigida per Coni Torrents i acompanyada a l'orgue per Lluís Victori, tindrà cura dels cants.
Després de la comunió, Elisabet Farrés oferirà la interpretació del sonet verdaguerià 'A Igualada, en el centenari del Sant Crist' En acabar, benedicció solemne i cant dels Goigs al Sant Crist.
I per a 2/4 de 7 de la tarda resta la Processó d'homenatge al Sant Crist que recorrerà el següent itinerari: Plaça del Bruc, carrer del Born, plaça de l'Ajuntament, carrer de l'Argent, plaça de la Creu, carrer de Garcia Fossas, rambla de Sant Isidre, rambla del General Vives, carrer de Sant Jordi, plaça del Rei, carrer del Roser.
A l'església del Roser es cantarà el sonet, a càrrec d'Elisabet Farrés amb l'acompanyament a l'orgue de Lluís Victori.
A la plaça de Pius XII, Bitrac Dansa farà l'escenificació reduïda de la Moixiganga d'Igualada.
Finalment, tindrà lloc l'entrada a la basílica de Santa Maria, amb la veneració de la imatge.
Per la seva part, la Cofradia de Jesús Nazareno, María Santísima de los Dolores i Santo Entierro ja te a punt els actes de Setmana Santa al barri igualadí, en col·laboració amb la parròquia.
L'Hermano Mayor de la Cofradia, Tomás Marquez, afirma en el programa: "aquest any és un altre any per estendre la nostra devoció, un any en el que expressar els nostres millors desitjos i poder disfrutar de la nostra Setmana Santa, única i especial.
Un any més en què poder portar les nostres imatges a l'espatlla amb orgull i amor".
Per la seva banda, el rector de la parròquia, el Pare Miquel, explica que "en un any en què ens movem en la incertesa, la Setmana Santa ens convida a posar en mans de Jesús les nostres famílies, els nostres ideals i sobretot, la nostra societat catalana que camina en recerca del diàleg, la comunicació i la bona convivència.
Ens sentim limitants i impotents, necessitats de l'auxili diví".
La primera processó és la Dijous Sant, 29 de març, a les 9 del vespre, amb amb les imatges de Jesús Nazareno i Maria Santísima de los Dolores.
El Divendres també, a les 9, solemne processó pels carrers del barri amb les imatges del Santo Entierro i María Santísima de los Dolores.
Finalment, la jornada de Diumenge de Pasqua, a les 12 del migdia, processó de Jesús Ressuscitat.
Tots els actes s'inicien a la Quasi Parròquia de Fàtima (c/Mare de Déu de la Mercè, número 12 d'Igualada).
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Es tracta d'un projecte de deu volums amb una cronologia ordenada dels dietaris que va escriure l'autor entre el 1962 i el 2009
Barcelona.-Edicions de la Universitat de Barcelona ha iniciat la publicació dels diaris personals de Ricard Salvat -renovador del teatre català-, inèdits fins avui, en un ambiciós projecte editorial que donarà a conèixer en deu volums ordenats cronològicament els dietaris que va escriure l'autor entre el 1962 i el 2009, any de la seva mort.
En el pròleg del primer volum, Amb Diaris (1962-1968), Francesc Foguet i Manuel Molins qualifiquen el jove Salvat de "renaixentista engabiat" i expliquen que el mateix autor, amb vista a publicar els seus diaris, ja havia començat a treballar en el primer llibre, que es trobava en un procés força avançat, poc abans de la seva mort sobtada el març del 2009.
La seva filla, Eulàlia Salvat i Golobardes, ha tingut cura d'enllestir i completar la feina de fixació del text que havia deixat embastat el seu pare.
Impulsada per la Fundació Ricard Salvat, l'edició del primer volum ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, dues de les universitats catalanes on l'autor va exercir de professor.
El lector trobarà en aquesta primera part dels diaris salvatians, que abraça del 16 de gener de 1962 fins al 30 de desembre de 1968, referències sobre els muntatges que va dirigir durant aquell període: des de diverses obres de Salvador Espriu fins a clàssics com Lope de Vega, William Shakespeare, Bernard Shaw, Georg Büchner, Santiago Rusiñol, Apel·les Mestres, Adrià Gual o Carles Soldevila, tot passant pels dramaturgs republicans (Federico García Lorca o Rafael Alberti) i coetanis (Bertolt Brecht, Jean-Paul Sartre, Jean Anouilh, Harold Pinter, José Bergamín o Maria Aurèlia Capmany).
En els seus comentaris es barregen també notes, cartes i anècdotes circumstancials sobre amics, companys i viatges.
Salvat hi fa gala d'un coneixement molt precís, com a protagonista i testimoni de primera mà, de la creació teatral i de la vida escènica de Barcelona i Madrid.
L'autor disposava d'una notable xarxa de relacions i contactes personals, tant de l'àmbit català com internacional, que va teixir aquests anys, des de poetes, dramaturgs i novel·listes fins a doctors en medicina, en lletres i en filosofia, a més de pintors, directors de cinema, periodistes i editors.
Aquest estol de personalitats revela el caràcter inquiet del jove Salvat.El primer volum revela, des de dins i sense mediacions, una figura, entre la joventut i la maduresa, molt més polièdrica, matisada i humana que la icona que n'ha pervingut amb el temps, feta sovint de filtratges interessats.
Contribueix a conèixer Ricard Salvat més de prop i a comprendre millor el caràcter, l'obra i les circumstàncies d'un personatge cabdal de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX, més enllà de les distorsions o fins i tot de les misèries de l'home de cada dia.Ricard Salvat (1934-2009) va ser escriptor, dramaturg i professor universitari, a més d'un dels noms de referència del teatre català, director d'obres que van marcar època.
El 1960 va fundar, juntament amb Maria Aurèlia Capmany, l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual i, el 1975, l'Escola d'Estudis Artístics de l'Hospitalet de Llobregat.
Va ser director del desaparegut Festival Internacional de Teatre de Sitges entre 1977 i 1986, any en què va ser nomenat catedràtic d'arts escèniques a la Universitat de Barcelona.
També va dirigir el Festival Internacional de Teatre de Tortosa Entre Cultures, celebrat els anys 2004, 2005 i 2006.Iniciat en l'escriptura, el 1959 va guanyar la darrera convocatòria del Premi Joanot Martorell amb l'obra Animals destructors de lleis.
El 1965 va estrenar al teatre Romea 'Ronda de mort a Sinera' sobre textos de Salvador Espriu, considerada una peça fonamental del teatre contemporani català i que va convertir Espriu en l'anomenada 'veu del poble'.
El 2008 va dirigir la seva darrera obra teatral, 'Un dia.
Mirall trencat', al teatre Borràs de Barcelona, un muntatge basat en la novel·la de Mercè Rodoreda que es va representar quan es complia el centenari del naixement de l'autora.
Entre les obres en prosa de Salvat destaquen 'Els meus muntatges teatrals' (1966), 'El teatre contemporani' (1966), 'Sempre la llum' (1975) i 'Escrits per al teatre' (1990); i, entre les obres teatrals, 'Mort d'home' (1961), 'Nord enllà' (1965), 'Ronda de mort a Sinera' (1966) i 'Salvat-Papasseit i la seva època' (1981).
Salvat va rebre la Creu de Sant Jordi (1996), el Premi Nacional de Teatre (1999) i la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona (2003).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Inici / Participació del president de la Diputació de Lleida a la recepció oficial a Grenoble
A l'acte, també hi ha assistit la vicepresidenta de l'IEI, Rosa Pujol
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha participat aquest divendres a la recepció oficial que ha ofert l'Ajuntament de Grenoble als representants de les institucions i de les entitats catalanes que s'han desplaçat a aquesta ciutat francesa amb motiu del 24è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, que s'hi celebra del 4 al 6 d'agost.
L'acte l'ha presidit el tinent d'alcalde de Grenoble, Alain Pilaud, i han intervingut en els parlaments el president de l'Associació Adifolk, Antoni Viñas, i el director general de Cultura Popular, Lluís Puig.
A la recepció també hi han assistit la vicepresidenta de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), Rosa Pujol, així com el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i representants de diversos ajuntaments de Catalunya i de les entitats catalanes que són presents a l'Aplec.
Durant l'intercanvi d'obsequis que s'ha fet a la recepció, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha lliurat al tinent d'alcalde de Grenoble, Alain Pilaud, i al president d'Adifolk, Antoni Viñas, una litografia de Rosa Siré sobre el balcó del serraller (obra de forja del segle XVIII que es troba al Palau de la Diputació de Lleida).
Els grups lleidatans que prenen part en aquesta trobada cultural són l'Àliga i el Lleó de Lleida del Grup Cultural Garrigues i la seva colla gegantera, els grallers Turrai, els Capgrossos de Tàrrega, els Gegants de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, portats per la Colla de geganters i grallers de la Seu d'Urgell, i el grup d'havaneres, Boira.
Les activitats es concentren al parc Paul Mistral, el més gran de Grenoble, on durant l'estiu s'hi celebra " La Belle Estivale", un cicle d'activitats variades, entre les quals s'hi troba l'Aplec.
El certamen, que organitza Adifolk (Associació per a la Difusió del Folklore) des de 1988, té l'objectiu de ser una gran mostra de la diversitat cultural de Catalunya i intentar apropar una mica la realitat catalana, les seves terres i les seves comarques, al món.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
En total van ser 58 propostes les presentades al mercat, i s'en han materialitzat 21 de 16 entitats.
El van organitzar conjuntament la URV i la regidoria de Participació i Gent Gran de l'Ajuntament de Reus.
El 24 d'abril de 2014, la Facultat d'Economia i Empresa va acollir el Primer Mercat de Projectes Socials de Catalunya.
Aquell dia, 33 entitats de la ciutat van presentar 58 projectes als estudiants i als professors de la URV.
La finalitat era proposar-los com a possibles treballs de Fi de Grau o de Màster, en el context del Programa d'Aprenentatge Servei.
Per la Universitat va ser una oportunitat d'impulsar aquest programa i per la regidoria, una manera innovadora de donar suport a les entitats per tal que puguin portar a terme amb més facilitat i rigor les seves activitats.
En l'acte de presentació dels resultats del projecte, que s'ha fet el dilluns 16 de març al consistori reusenc, hi han participat Àngela Tello, regidora de Participació i Gent Gran; Arantxa Capdevila, vicerectora de Docència, Estudiants i Comunitat Universitària de la URV, i els participants d'un dels projectes que s'ha portat a terme: Estudi d'estratègies d'adaptació metodològica en l'aprenentatge de nois/es amb Asperger.
Aquest projecte ha implicat quatre estudiants i dues professores, que treballen junt amb l'Associació Aspercamp, per desenvolupar eines que ajudin als nois i noies que pateixen aquesta síndrome i al seu professorat i famílies.
Tots han coincidit a ressaltar la importància del projecte per la seva aplicabilitat pràctica i per la seva interdisciplinarietat. |
El Port de Barcelona preveu desenvolupar un pla d' electrificació dels seus molls, que suposarà una inversió total d'uns 61 milions d'euros i s'espera que estigui a punt entre el 2025 i el 2027, han informat fonts de la infraestructura portuària a l'agència Europa Press.
Més info: Les traves de l'Estat que resten competitivitat al Port de Barcelona
Segons publica La Vanguardia, el Port de Barcelona ha dissenyat aquest pla perquè els vaixells es puguin connectar a la xarxa elèctrica quan amarrin i deixin de tenir els motors en marxa i generar emissions contaminants.
El pla preveu sis connexions elèctriques amb un consum de 102.500 Megavat-hora (MWh) l'any i contempla electrificar els molls on atraquen creuers i ferris en una primera fase, amb una inversió d'entre 15 i 20 milions d'euros.
Per començar amb l'electrificació dels molls, el Port de Barcelona necessita que Red Eléctrica Española (REE) aprovi l'ampliació de la potència, un tràmit administratiu que va sol·licitar al maig i pot tardar entre 12 i 18 mesos.
Aquesta proposta també s'ha traslladat al secretari d'Estat d'Energia, José Domínguez Abascal, i, si es compleixen amb els terminis previstos, el procés d'electrificació del Port de Barcelona començarà el 2021 i acabarà entre el 2025 i el 2027. |
La 18a Fira Mediterrània de Manresa (Barcelona), dedicada a la cultura popular i les músiques del món, tindrà del 15 al 18 d'octubre un centenar de companyies i prop de 300 activitats, i quedarà inaugurada amb l'actuació en aliança de Kulbik Dance i la Cobla de Sant Jordi 'In Somni', que unirà hip-hop i cobla.
En una roda de premsa aquest dimarts, el director artístic de la fira, David Ibáñez, ha defensat l'esforç de recerca de les arts escèniques i la seva arrel, i l'ha definit com una fira participativa i contemporània: "Ha volgut centrar-se en el concepte que la cultura contemporània es transforma constantment".
Destacarà el projecte especial 'Pregons', amb Màrius Serra, Xavier Albertí i Carme Ruscalleda, que tindran la missió de recordar al públic la vigència de la cultura popular en uns pregons de 15 minuts: "Hem volgut convertir els pregons en una cosa més arriscada i mediàtica", ha dit Ibáñez.
Aquesta edició tindrà 35 estrenes i nou coproduccions, que posen sobre la taula la capacitat de coproducció del certamen, que es tancarà amb l'espectacle 'La viola d'or' per commemorar els 150 anys d'Enric Morera, a càrrec de la Cobla Marinada de Badalona, el cor ArsInNova i la companyia de dansa Factoria Mascaró, amb direcció escènica de Jordi Prat i Coll -amb assessorament d'Albertí--.
Entre les estrenes, es troba la posada de llarg del nou disc de Roger Mas, 'Irredempt' -amb la seva guitarra i l'escenografia de Lluís Danès--, així com de la presentació a Catalunya del nou projecte del guitarrista flamenc Tomatito, que fa dos anys que no actua en la comunitat i que ho farà amb una banda íntegrament formada per familiars, ha detallat Ibáñez.
En el seu vessant de festival de les músiques del món, el cartell d'aquesta edició aglutinarà propostes consagrades, de descobriment i valors emergents, per la qual cosa inclourà les actuacions dels veterans britànics Asian Dub Foundation, el senegalès Cheik Lo, el quartet de l'est d'Europa DakhaBrakha, el violinista espanyol Germán Díaz i el DJ guatemalenc Meneo.
Les arts escèniques tindran el seu espai en propostes de fusió com la d'El Niño de Elche i María Muñoz -en la seva presentació absoluta de 'Set llunes'--; el "laboratori" 'A vore!', d'Astrio, Sonia Gómez, Pau Puig i Pere Gumbau; 'Coses que s'obliden fàcilment', de Xavier Bobés, i 'Vincles', del Circ Bover.
Les veus femenines tindran un focus especial de la mà de la diva del soul Ester Rada (Israel/Etiòpia), la palestina Kamylia Jubran, la trobada de la jove marroquí Nabyla Maan amb l'aragonesa Carmen París, i la l'argentina La Yegros.
Els grups locals també trobaran el seu espai a la fira per contribuir a la seva internacionalització, amb actuacions programades com la d'Oques Grasses, Carles Dènia, Sr.
Wilson, Carles Beldaa i Joan Garriga, Germà Negre i The New Catalan Ensemble, entre d'altres, sumats a una àmplia proposta d'espectacles familiars que estaran centrats en els contes.
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha celebrat la importància de la cultura popular, i ha desgranat que el pressupost és de prop d'1 milió d'euros --un 3% més que l'any passat gràcies a l'entrada de petits patrocinis--.
El director general de Cultura Popular de la Generalitat, Lluís Puig, la majoria d'edat del festival, i ha subratllat que aquests mercats tenen la vocació de potenciar tant la contractació com la transmissió de coneixements i l'intercanvi d'experiències: "És un mercat no només de diners, sinó també d'idees i experiències".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix el catalanisme de tres maneres diferents.
La primera fa referència simplement a una forma d'expressió catalana usada en una altra llengua.
La segona ens interessa més: "devoció a les característiques i als interessos nacionals catalans".
La tercera és més precisa: "el moviment que defensa el reconeixement polític de Catalunya".
Les Bases de Manresa del 1892 es consideren l'inici d'aquest pensament, si bé des del punt de vista conservador i sense perdre de vista que la Renaixença és el punt de partida cultural.
I que, com deia Joan Fuster, hi ha catalanistes perquè hi ha espanyolistes i això ens porta, com a mínim, al 1714.
Sigui com sigui, els fets d'octubre, encara a mig digerir, estan començant a generar molta tesi doctrinal i ja hi ha qui anuncia que el catalanisme, entès també com la manera de contribuir a la construcció d'Espanya, ha mort.
I aquesta és la pregunta: el catalanisme ha mort?
La resposta és òbviament que no, ja que hi ha molts partits que en reclamen l'herència, començant per les restes del naufragi de l'antiga CiU i pel PSC.
Al llibre-entrevista que Àngels Barceló ha fet amb Joan Tardà i Xavier Domènech, l'exlíder dels Comuns hi critica els qui deien que l'independentisme seria la mort del catalanisme perquè el confonien amb el pujolisme.
Hi ha altres autors com Joan Manuel Tresserras que parlen de "republicanisme" o Jordi Graupera que diu obertament que sí, que el catalanisme ha mort.
Però Domènech creu que això seria fer un mal favor a Catalunya.
Ho diu, i és així, perquè hi ha sectors del país que s'han sentit agredits pel procés independentista i que això els pot portar ―ho va fer a les eleccions que va guanyar Ciutadans el 21-D del 2017― a rebutjar consensos bàsics que feien possible que el catalanisme fos majoritari o, com a mínim, una minoria determinant al país.
Si tu no coneixes o no entens el teu país, la reacció dels votants pot ser imprevisible
Ara hi ha partits ―des del PSC a Lliures― que volen ser herència del vell catalanisme.
De fet, el catalanisme (o el catalanisme no independentista) pot guanyar les properes eleccions espanyoles a Catalunya.
Per tant, el catalanisme no ha mort.
Una altra cosa és que tingui raó Joan Tardà i que considerem que de catalanisme n'hi ha d'independentista, de confederalista, de federalista, d'autonomista o de regionalista.
I que el que estigui en joc ara sigui veure quin s'imposa, no com a partit, sinó com a vector principal.
Potser Tresserras, Graupera o qui sigui que teoritza la mort del catalanisme, en el fons volen dir que, com aquells que el volien refundar, hi ha una pugna per imposar un catalanisme amb un altre mínim comú denominador: el dret a decidir, entès com a votar per resoldre l'encaix de Catalunya, no necessàriament sobre la independència, però sí entenent Catalunya com a subjecte polític, més enllà d'un concepte de nació, estil, fet diferencial.
Aquest seria el valor real de l'1-O i la manera de reconciliar un país que, si bé no està fracturat, sí que ha viscut tensions.
Es veurà aviat com molts ciutadans que van votar Ciutadans perquè es van sentir ofesos pel procés, tornen al catalanisme.
Però això només serà possible en la mesura que els independentistes revisin la seva estratègia per poder fer allò d'eixamplar la base, no per guanyar un referèndum, sinó per tenir un país cohesionat.
Cal aprendre dels errors, com n'han d'aprendre els no independentistes i l'Estat.
La solució, o normalització, de l'actual situació política, amb presos i exiliats, va per a llarg i només pot passar per admetre errors a banda i banda i demanar disculpes als ofesos a banda i banda, si cal.
Cal temps, però la solució passa per aquí.
I els presos i exiliats no poden ser obstacle, sinó part de la solució.
No pot ser que els polítics de Barcelona i els polítics de Madrid no entenguin o no coneguin el seu propi país.
El que va passar a l'octubre ho ha de facilitar.
Ho estem veient a l'actual campanya de les eleccions espanyoles.
Si tu no coneixes o no entens el teu país, la reacció dels votants pot ser imprevisible.
Ciutadans, que és una esmena a la totalitat del catalanisme, va guanyar les eleccions a Catalunya, perquè uns polítics no van entendre el seu país.
L'independentisme va sumar majoria perquè uns polítics no van entendre el seu país.
Com Vox s'aprofita dels qui no entenen el seu propi país.
L'advocada Pastora Filigrana explica que l'esquerra ha menystingut la cultura andalusa, l'andalús comú, i Vox se'n va apropiar.
Vox és la reacció al feminisme i a la immigració (i a l'independentisme ), d'acord, però també a l'oblit del ciutadà comú, com ja vam veure als Estats Units o al Regne Unit.
Rajoy ho sabia i feia campanya en camps de carxofes i llegia el Marca.
Com l'independentisme no ha sigut majoritari fins que no ha sigut un moviment de classes mitjanes.
La realitat no l'escriuen els mitjans de comunicació.
Els grans mitjans i la gent mai han tingut res a veure.
Si fos per l'opinió publicada, Jordi Pujol, que al final ha demostrat que és qui millor coneixia el país, mai hauria guanyat unes eleccions. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El cap de llista de Junts pel Sí estén la mà a la candidatura de Rabell per a un govern de concentració i el procés constituent
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha avisat que l'estat espanyol comptarà el vot a Catalunya Sí que es Pot en el bloc del no, tot i que la candidatura de Lluís Rabell hagi apostat pel dret de decidir.
'Una cosa és on jo la situo, i una altra és on la comptaran des de l'estat.
Tinc molt clar que no és en el bloc del no', ha dit en una entrevista amb l'ACN.
Per això ha reclamat que el 27-S 'no hi pugui haver cap dubte' i hi hagi una majoria clara en nombre d'escons i de vots en favor del sí, perquè llavors 'fins i tot el dret de decidir tindrà moltes més oportunitats'.
Romeva ha estès la mà a Catalunya Sí que es Pot per a un govern de concentració i pel procés constituent.
Romeva ha reconegut que seria 'mentir' dir que Catalunya Sí que es Pot forma part del bloc unionista, perquè la seva aposta pel dret de decidir ha estat 'claríssima i diàfana'.
Ara, ha advertit que una cosa és això i una altra és on la comptarà l'estat espanyol després de les eleccions, que situarà en el no tot el que no sigui vot en favor de Junts pel Sí i la CUP.
'És un fet que per molt que alguns considerin que és injust, és al que l'estat juga', ha dit.
Per aquest motiu, ha cridat a concentrar el vot en aquelles llistes nítidament independentistes.
'Si el 27-S no hi ha un mandat clar, si no enviem un missatge sense ambigüitats a Espanya, a Europa i al món que el poble de Catalunya vol construir un estat, la gestió del 'post' serà molt complicada'.
De fet, l'argumentari de Junts pel Sí ja avisa que cal una 'gran força democràtica' de la candidatura perquè 'tot el que no sigui suport al sí serà comptat com a no' i la 'victòria del no és la victòria d'Aznar i de Rajoy'.
Ho ha argumentat Romeva: 'Si hi ha ambigüitat, continuarem amb la dinàmica recentralitzadora i hostil del PP.
Aquest és el PP, que viu de la filosofia de la qual s'impregna la FAES.'
Romeva ha reconegut que li hauria agradat que la seva candidatura inclogués uns altres partits com la CUP i Catalunya Sí que es Pot, però com que no hi són, ha apostat ara per 'mantenir les portes obertes' per l'endemà del dia 27.
En aquest sentit, ha estès la mà a la candidatura de Rabell i a la d'Antonio Baños.
'Indiferentment de si hi ha una majoria de Junts pel Sí, jo confio i aspiro a arribar a acords amb tothom que vulgui avançar en aquesta direcció, es digui CUP, es digui Catalunya Sí que es Pot, es digui com es digui', ha indicat.
De fet, ha opinat que 'com més ampli sigui l'espectre i de més concentració' sigui el govern que surti del 27-S, més 'ràpid' serà el camí cap a la independència i més garanties tindrà.
Al seu parer, tothom ha de poder participar en el procés constituent, especialment les forces que el reivindiquen, com la CUP i Catalunya Sí que es Pot.
Descarta una proposta de l'estat espanyol tot i els intents de Duran
No ha volgut especular amb una oferta de l'estat espanyol després de les eleccions generals.
'Si no hi ha hagut un gest fins ara, no tinc cap esperança ni confiança que aquest gest hi sigui', ha dit.
En aquest sentit, ha situat les reunions de Josep Antoni Duran i Lleida amb Mariano Rajoy i amb Pedro Sánchez en la 'lògica autonomista de sempre'.
El candidat de Junts pel Sí ha reconegut ser 'profundament escèptic' respecte a una hipotètica oferta del govern espanyol i s'ha mostrat clarament convençut que els contactes de Duran no portaran enlloc: 'I com que ho sabem perquè tenim molta experiència, ja no val enganyar la gent i fer creure que pot haver un canvi on no hi serà.'
En aquesta línia, ha demanat deixar de 'marejar la gent' parlant de reformes constitucionals, perquè ni són obertes ni pretenen tocar coses fonamentals, a més de no tenir la majoria necessària de dos terços al congrés espanyols per portar-les a terme.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El Col·legi d'Arquitectes lloga els seus espais, tant a Barcelona com a la resta del territori català.
Són espais amb personalitat i versàtils, adequats per a celebracions especials –còctels, sopars, esdeveniments– i per a reunions de treball, seminaris, conferències i presentacions.
Departament de Màrqueting i Relacions Corporatives
Les característiques de l'Altell fan que sigui un dels espais més emblemàtics de les instal·lacions col·legials per a actes de qualsevol tipus.
Se situa mig nivell per sobre de la planta baixa de l'edifici de Plaça Nova i per sota de la primera planta, i és accessible des del vestíbul general mitjançant una escala.
La sala, totalment diàfana, té una superfície de gairebé 140m2.
A mitja planta respecte de la Sala d'Exposicions, sobre l'accés a l'edifici central del COAC.
Personalització de la il·luminació
L'espai Picasso se situa a la primera planta de l'edifici de Plaça Nova.
Els dos grans murals esgrafiats per l'artista noruec Carl Nesjar, a partir de dibuixos de Picasso, caracteritzen l'espai com un dels més emblemàtics i peculiars de l'edifici.
150 persones en format còctel i presentació 100 per a banquet
Ubicada a l'última planta de l'edifici de Plaça Nova, es tracta d'un espai diàfan de 200 m2 ideal per a qualsevol tipus d'esdeveniments.
La Sala Mirador, situada a la 8a planta de l'edifici de Plaça Nova, gaudeix d'unes vistes a 360 o de la ciutat de Barcelona fet que converteix l'espai en un espai excepcional per acollir-hi presentacions, seminaris, sopars de petti format.
Última planta de l'edifici de Plaça Nova.
80 persones (disposició auditori)
La Sala d'Actes se situa a la planta primera de l'edifici de Plaça Nova i és la sala institucional del COAC per a realitzar-hi conferències i presentacions.
La seva capacitat per a 200 persones el fa un dels espais més grans que hi ha al centre de la ciutat.
Equipament de projecció audiovisual
Ubicada a la planta on hi ha l'Escola Sert del Col·legi, Escola de formació de postgrau per a arquitectes és una aula lluminosa exterior.
Preparada per acollir classes petites o reunions de petit format.
Aula amplia i lluminosa amb vistes al carrer, preparada per acollir esdeveniments.
És un espai preparat per acollir formacions, jornades, reunions o grups de treball.
Micròfons (taula, ma i diadema)
Aula tecnològica, amplia i lluminosa amb vistes a la Catedral de Barcelona.
Un espai per a activitats de petit format.
S'hi poden organitzar qualsevol tipus d'actes: exposicions culturals —molt indicada per a exposicions de pintura i fotografia—, showroom comercial i sopars.
Pot funcionar independent o com a complement de la sala d'exposicions i la sala d'actes.
La volta catalana de la sala li dóna una personalitat pròpia i un ambient intimista.
Planta baixa, davant de la recepció i de la sala d'Exposicions.
Llum artificial, parets de pedra i volta catalana
Un espai al mig del Barri Vell de Girona al teu abast.
Ideal per a la realització d'actes socials de rellevància, exposicions, showrooms, càterings, trobades empresarials, exposicions i festes privades.
Qualsevol acte es pot personalitzar a mida de les necessitats del client.
Gran espai central amb lluernari.
Disposa de llum natural, calefacció i aire condicionat
Accés directe des de l'exterior.
La Sala d'Actes "Rafael Masó" se situa a la planta baixa de la seu de la Demarcació de Girona del COAC i és visible des del "Bau", el bar-restaurant ubicat al mateix edifici.
Un àmbit per al a comunicació; un nucli de formació.
És un espai polivalent, ubicat a la planta baixa de l'edifici amb accés independent a l'exterior.
Ideal per a congressos de petit format, projeccions de vídeo, de cinema, seminaris, debats, presntacions, cursos i conferències.
Possibilitat de gravar l'acte digitalment i retransmissió on-line
Obertura de panells de la sala amb connexió a la sala d'exposicions
La Sala d'Actes se situa a la planta baixa de l'edifici del Carrer Sant Llorenç i és la sala institucional del COAC per a realitzar-hi conferències, presentacions i cursos.
Espai ampli i amb llum natural, connectat amb el vestíbul de l'edifici i contigu a la sala d'actes, té la possibilitat de vincular-se amb aquesta.
També està connectada amb la terrassa que dóna a l'exterior.
90-100 persones per a còctel i presentació
La Demarcació de Lleida disposa d'una sala d'actes tipus auditori.
És un espai hàbil per acollir tot tipus de presentacions, seminaris i conferències, debats, projeccions de vídeo i cursos.
130 persones (possibilitat d'ampliar amb sala d'exposicions)
És la zona amb més afluència de visitants, ja que és el punt d'accés principal a l'edifici i el distribuïdor cap a la reta de plantes.
Es troba connectat visualment amb la sala d'exposicions de la planta -1 i amb el Departament de Visat de la planta baixa.
És un espai ampli i polivalent, ideal per a exposicions, culturals o de producte, i presentacions de petit format.
60-70 persones per a còctel i presentació
Ubicada al costat del Museu Dalí de Figueres, aquesta sala és un espai ampli i polivalent situat a la planta baixa de la seu de Figueres.
Ideal per a la realització d'actes socials de rellevància, exposicions, showrooms, càterings, trobades empresarials, exposicions, presentacions, i festes privades.
Planta baixa amb accés directe des de la Plaça de l'Església de
Vigilància amb circuit tancat de televisió i porter automàtic
Llum natural, climatització, smart-tv
Espai polivalent, ubicat a la segona planta de l'edifici.
L'espai es pot dividir en dos mitjançant uns panells de fusta que permeten disposar de dos espais independents.
Ideal per a cursos de formació, seminaris, conferències de petit format, presentacions i reunions empresarials
L'espai es pot dividir en dues parts
Ideal per a cursos de formació, seminaris, conferències de petit format, presentacions i reunions empresarials.
20 + 10 cadires, taula de reunions de 1,20x1,20, pissarra (paper), pantalla de projecció, taula pel ponent de 2,00x0,80m |
Exportacions i importacions de mercaderies amb destinació i origen de/a la resta del món, de la província de Barcelona, en euros. |
L'actriu i directora Leticia Dolera ha defensat que el feminisme s'està "rebel·lant contra el sistema, no contra els homes" i mereix la pena que li cridin pesada perquè "picant, picant s'aconsegueixen els canvis".
Busca amb les seves accions la fi de la cultura del silenci i el mite de la dona mentidera.
Dolera ha rebut virtualment la placa honorífica Clara Campoamor lliurada per l'Ajuntament de Madrid en el marc del 8 de març per la seva denúncia de la desigualtat i l'assetjament sexual al que es veuen sotmeses les dones en el seu moment a dia.
L'actriu no ha pogut recollir-la personalment perquè es troba a Bilbao però ha gravat un video en què ha explicat que no va tenir consciència de gènere fins a ser "més gran", abans no identificava com a masclisme les situacions d'assetjament o que li tallessin a les reunions.
"No entenia que els passa a totes, que és una cosa sistèmica", ha exposat.
Dolera es va donar de cara amb el masclisme en el seu màxim exponent quan va busca finançament per a la seva primera pel·lícula com a directora, quan li preguntaven qui havia escrit el guió o si anava a dirigir ella sola.
"Si hagués estat un paio m'ho haurien dit?", ha llançat.
A més va ser la primera actriu espanyola que va denunciar l'assetjament en la indústria.
"Un director em va tocar la teta, dues vegades, davant de tres persones que no van dir res i jo vaig pensar que no havia de ser tan greu.
Havia caigut en la cultura de la violació, la que minimitza els assetjaments.
Cal acabar amb la cultura del silenci i amb el mite de la dona mentidera i per això no es denuncia, per por que no ens creguin", ha indicat.
L'actriu i directora ha instat a alçar la veu i els llaços de la sororitat.
"Ens estem rebel·lant contra el sistema, no contra els homes".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Carrer de Telers, núm. 5, 2n pis.
PROMOCIONS INDUSTRIALS DE TERRASSA SA (PROINTESA), és una societat de capital mixte, públic-privat, en la què l'Ajuntament de Terrassa té una participació del 23,874% i, la societat municipal Foment de Terrassa SA, té una participació del 26,12%, en conseqüència la participació total municipal (directa i indirecta) és del 49,99%.
El seu objectiu principal és el de promoure el sòl industrial de la ciutat, fomentar l'activitat econòmica i social i projectar la imatge exterior de Terrassa.
►Representant de l'Ajuntament a la Junta General: Isaac Albert i Agut |
Quan l'ex abusiu de la Cecilia se suïcida i li deixa tota la seva fortuna, ella de seguida...
Faula futurista sobre una ciutat d'infrahomes convertits en esclaus.
Un modest funcionari de la CIA treballa llegint llibres amb la finalitat de detectar missatges...
Mickey Pearson és un home de negocis que vol vendre el seu imperi valorat en milers de milions,...
Després de cometre un atracament, un pare confia el botí als seus dos fills petits abans de ser...
Convençut que els comunistes estan contaminant la nació americana, un general ordena, en un accés...
Són els anys 50 al Japó i la Satsuki i la Mei s'acaben de traslladar al camp a viure.
El 1954, en l'apogeu de la Guerra Freda, l'agent federal Teddy Daniels i el seu nou company,...
Mitjançant la manipulació d'energia, Tyrell Corporation ha creat éssers...
De retorn a la Terra, la nau de càrrega Nostromo interromp el seu viatge i desperta els seus set...
L'any 2199, la realitat és substituïda per una imatge virtual controlada i dirigida per màquines,...
Documental que reflecteix la col·lisió entre dos mons obligats a conviure: d'una banda, la vida...
André Davis és un policia de Nova York que veu l'oportunitat de redimir el seu passat quan vuit...
Tota la família del Ki-taek està a l'atur i s'interessa molt pel tren de vida de la riquíssima...
A finals del segle XIX, Ephraim Winslow i Thomas Wake, dos faroners, són enviats a una illa... |
La tesi doctoral d'Antoni Tudurí Vila, defensada a la Universitat de les Illes Balears, proposa mètodes basats en les noves tecnologies de la informació i la comunicació per identificar l'autoria d'obres musicals anònimes o d'autoria dubtosa a partir de la comparació amb obres de partitures musicals reconegudes dels compositors proposats com a possibles autors.
Els sistemes presentats a la tesi analitzen en profunditat i amb objectivitat les similituds identificades en l'obra dubtosa amb el patró compositiu dels possibles autors, i atribueixen l'autoria de la peça estudiada amb un marge d'error quantificat. |
ERC considera " gairebé impossible " un acord d'investidura amb el PSOE abans de Nadal.
En contrast amb les presses de socialistes i comuns, que insten que hi hagi un govern a Espanya com més aviat millor, els republicans alerten que el pacte per facilitar la investidura de Pedro Sánchez encara " està lluny".
La portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, ha afirmat aquest dilluns en roda de premsa que, si hi ha acord, no serà fins any nou:
"No es pot negociar ni avançar amb presses.
El possible acord probablement haurà d'anar al gener perquè veiem molt complicat poder avançar en els propers dies.
No creiem que la investidura pugui ser abans de Nadal, perquè l'acord encara està lluny."
El que volem, i pel que treballem, és que hi hagi una via política blindada a través de la qual puguem resoldre, o intentar resoldre, el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol."
Vilalta ha afegit que, si el PSOE té pressa, ha de " fer gestos " per acostar-se als republicans.
ERC i els socialistes es reuniran al migdia a Barcelona
Republicans i socialistes han mantingut aquest dilluns a la tarda una reunió a Barcelona, de la qual no s'havia informat prèviament.
Ha estat a la seu del Consorci de la Zona Franca, segons ha confirmat Esquerra.
Els equips negociadors d'ERC i el PSOE, en la segona reunió per a la investidura
Hi han participat els dos equips negociadors que ja van prendre part en l'última reunió oficial, amb el portaveu d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, i el secretari d'organització del PSOE i ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, al capdavant.
Ha estat una reunió preparatòria de la trobada anunciada per aquest dimarts al migdia entre les dues parts, per primer cop a Barcelona.
Serà la tercera reunió de l'equip negociador socialistes-ERC, en què Esquerra plantejarà " quatre potes prioritàries " per al partit.
Són el reconeixement que hi ha un conflicte polític entre Catalunya i l'Estat, que es pugui parlar de tot, inclosa la fi de la repressió i el dret d'autodeterminació, que hi hagi un calendari de negociacions i que hi hagi garanties de compliment dels acords.
Oriol Junqueras, en el moment de prometre la Constitució al Congrés, el maig passat (ACN/Javier Barbancho)
Entre els motius pels quals ERC no té pressa hi pot haver decisions judicials pendents, com l'actitud que tindrà la Fiscalia i la decisió que prendrà el pròxim dia 19 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras, president del partit.
A més, hi ha previst un congrés d'ERC el 20, 21 i 22 d'aquest mes.
Diverses veus socialistes, com la ministra d'Economia en funcions, Nadia Calviño, han insistit que cal un govern a Espanya "com més aviat millor" i han apel·lat a la responsabilitat de "tots els partits" en la governalitat.
Ara bé, des del PSC també han admès que la investidura es pot fer esperar.
"Si no és possible fins al gener, serà al gener", ha reconegut el secretari d'organització dels socialistes catalans, Salvador Illa.
La cúpula de JxCat, a Brussel·les
Per la seva banda Junts per Catalunya també continua aspirant que una hipotètica negociació entre els governs català i espanyol inclogui el dret a l'autodeterminació i una mediació internacional.
Aquesta força política ho ha refermat després de la reunió que aquest dilluns han fet els seus màxims responsables a Brussel·les.
Després de la reunió la portaveu al Congrés dels Diputats, Laura Borràs, ha dit que, al marge del paper d' ERC, volen influir en les negociacions per al debat d'investidura:
"El PSOE necessita investir Pedro Sánchez, nosaltres necessitem, perquè és la nostra missió, poder trobar una solució per a Catalunya.
I hem repetit que si busca trobar solucions per a Catalunya haurà de tenir presents tots els actors implicats en la situació i, per tant, tots els partits independentistes.
Difícilment s'arribarà a cap solució efectiva deixant al marge el principal grup del Parlament de Catalunya i qui ostenta la presidència de la Generalitat."
La reunió, en què han participat els representants de JxCat al Parlament, al Congrés, al Senat i membres del govern, l'han presidida Carles Puigdemont i Quim Torra, malgrat que després no han comparegut davant la premsa.
Aquesta reunió s'ha fet després que dimecres de la setmana passada JxCat es reunís amb representants del PSOE al Congrés per parlar de la investidura de Pedro Sánchez.
Pel que fa a la possible inhabilitació de Torra, JxCat diu que si arriba la recorreran, de manera que no contemplen que calgui avançar les eleccions autonòmiques.
I en paral·lel, a Madrid, aquest dimarts començarà la ronda de trobades del rei Felip VI amb els portaveus dels grups parlamentaris també de cara a la investidura.
Al marge de tot això, aquesta setmana també es compliran dos mesos de la sentència del judici del procés i, per tant, s'ha de començar a definir el règim penitenciari dels condemnats.
Dos mesos és el període que marca la llei perquè les juntes de tractament de les presons facin una proposta, i després, la Generalitat tindrà dos mesos més per acordar-ho.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Imatge d'una habitació d'hotel (ACN)
El vehicle que ha entrat dins la zona intermodal de la T1 de l'aeroport del Prat
Col·legi Salesià de Sant Josep, a Barcelona
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El servei facilitarà la notificació dels traspassos entre els veïns
La reunió va servir per conèixer l'estat d'execució de les polítiques d'Igualtat a la comarca
Consulta el calendari festiu de la Catalunya Central d'enguany.
En la darrera jornada d'Ecoturisme les empreses de la zona van posar en comú les seves mancances i possibilitats
El Grup de Gèneres del Solsonès manté la fórmula popular de l'any passat liderada per voluntaris
Una quarantena de persones del Consell Escolar Municipal de Solsona s'han reunit aquesta setmana a la seu de l'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona per tractar el futur de la
L'eliminació de les velles indicacions té com a objectiu millorar l'estètica del centre històric
Els tòtems estan fets d'acer patinable, també conegut com a ferro corten, un material que dona una imatge exterior de corrosió que fa que es complementin estèticament amb
La biblioteca Carles Morató de Solsona va ser la que va rebre la subvenció més alta aquest 2019 per part de la Diputació de Lleida destinada a la compra de llibres.
L'objectiu del consistori és millorar l'estètica del centre històric amb la instal·lació d'aquestes estructures a les seves entrades
Les tres peces reparades per Aleix Barberà i el seu equip són el Roc de la Mare de Déu, el menhir del Solà i l'estela de la costa dels Garrics
Les tres peces restaurades per Aleix Barberà i el seu equip són el Roc de la Mare de Déu, el menhir del Solà i l'estela de la costa dels Garrics
La mesura pretén fer compatibles les estructures amb el descans veïnal i altres actes de la festa
Aquest dissabte el Museu de Solsona acollirà «Arqueologia 100x100», l'acte d'homenatge a mossèn Joan Serra i Vilaró amb motiu dels cinquanta anys de la seva mort.
L'Ajuntament ha decidit enguany regular l'ús de les carrosses que fan servir algunes comparses
Si es manté la tendència actual, el 2022 se superarà la barrera dels 9.500 habitants a la ciutat
L'Escola Agrària del Solsonès programa un curs per dotar d'arguments i d'eines pràctiques de comunicació i gestió de conflictes persones treballadores d'empreses
Falten menys de dues setmanes per a l'inici del Carnaval de Solsona i els gegants ja es preparen per tenir-ho tot enllestit quan arribi la festa.
El proper diumenge es durà a terme
El Consell Comarcal del Solsonès i l'Ajuntament de Solsona signaran un conveni de col·laboració per tal de regular la gestió de la subvenció de 746.000 euros del
El conveni amb la cooperativa social GEDI rep el suport de tots els membres de la corporació municipal, però l'oposició demana un seguiment
Amb l'objectiu de reduir l'ús de plàstic a les dependències municipals i, al mateix temps, posar en valor l'aigua potable de la xarxa municipal, la regidoria de Medi Ambient va
És una prova pilot que té la voluntat de ser model per a treballadors i per altres empreses o institucions
L'Ajuntament de Solsona es proposa millorar a partir d'aquest any els serveis funeraris municipals amb l'estrena de dues iniciatives que oferiran noves possibilitats per a les famílies dels
Francesc Casafont Fornell, conegut popularment a Solsona com el Paco de l'Sport, pel bar que va regentar durant molts anys, va morir dimarts, poques setmanes després d'arribar als 100 anys
Enguany també s'estrenarà una aplicaciò mòbil per estar al dia dels funerals de la ciutat
El solsoní va morir aquest dimarts, unes setmanes després de celebrar el seu centenari
El projecte de l'Illa Cultural de Solsona serà el tema més destacat que es tractarà en el primer ple municipal de l'any a Solsona.
Althaia va organitzar les IV Jornades d'Oncologia de la Catalunya Central que enguany es va centrar en els llargs supervivents de càncer, iniciant un nou projecte per atendre aquest
Es portarà a votació el conveni entre l'Ajuntament i el Consell Comarcal per a l'execució de les obres
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Residència per a malalts mentals del Garraf, Penedès i l'Anoia. |
Dos anys més de Pere Vila a l'alcaldia.
Els militants i simpatitzants del PDeCAT de Llançà van decidir ahir mantenir el pacte de govern amb el PSC, però sense cedir-los l'alcaldia.
Un escenari que es va imposar amb el 69% dels vots.
El relleu al capdavant del govern municipal era un dels punts acordats en el pacte de govern, del gener del 2017, entre Pere Vila (PDeCAT) i Francesc Guisset (PSC) i s'havia de produir amb la celebració d'un ple extraordinari el pròxim 29 de març.
Els assistents a l'assemblea del PDeCAT van haver de decidir entre tres possibles escenaris: trencar el pacte completament (17%); conservar els acords però sense cedir l'alcaldia (69%); o mantenir tots els acords, inclòs el canvi d'alcalde (14%).
Així, Vila serà alcalde de Llançà fins a les properes eleccions municipals del 2019.
«La relació amb els dos regidors del PSC és molt bona, no tenim cap queixa », va explicar l'alcalde Pere Vila, que es mantindrà al capdavant del govern fins a les pròximes eleccions municipals.
La confiança en els regidors Francesc Guisset i Sílvia Barris seria el principal motiu, segons va assegurar, pel qual més de la meitat dels reunits va decidir mantenir part de l'acord.
«No són ells els culpables, però sí les sigles que representen», va concloure.
A finals de març s'hauria hagut de produir el relleu entre Vila i Guisset, però el partit li va comunicar a Pere Vila que el pacte no es podia mantenir i l'alcalde va fer públic que la decisió la sotmetria a votació de la militància.
Vila va traslladar ahir mateix a Francesc Guisset la decisió presa pels militants del PDeCAT en una «breu conversa».
El pacte, ara, depèn del que decideixin els socialistes després que s'hagi confirmat que no tindran l'alcaldia els quinze mesos que havien pactat.
De moment, i si no decideixen ells fer el pas per trencar-lo completament, Francesc Guisset conservarà les regidories d' Hisenda, Urbanisme i Coordinador Institucional i Sílvia Barris, Benestar i Família, Salut, Dona i Paisatge urbà.
L'acord entre el PDeCAT i el PSC de Llançà es va signar fa catorze mesos, des que el 27 de desembre del 2016 van presentar conjuntament una moció de censura contra l'aleshores alcalde Guillem Cusí ( ERC ).
Es va produir després que expulsés els dos regidors del PSC del Govern arran de la seva abstenció en la votació dels pressupostos i que perdessin la qüestió de confiança vinculada a la seva aprovació.
Les eleccions del 2015 les va guanyar el PDeCAT amb 5 regidors però un acord entre ERC, PSC i APL li van treure l'alcaldia.
El context polític català viscut després de l'1 d'octubre i amb l'aplicació de l'article 155 ha penetrat en la política local.
És precisament arran d'aquesta situació que el partit va instar-lo a trencar el pacte amb els socialistes, com ja va passar a Olot o Girona. |
La Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC), a través de la Xarxa de Teatres d'Ateneus de Catalunya (XTAC), obre la convocatòria de residències artístiques als ateneus adreçada exclusivament als artistes professionals.
Les companyies interessades poden presentar la seva sol·licitud fins al 19 d'abril.
Aquestes residències permetran a les companyies tenir un espai d'assaig enun dels ateneus de la XTAC durant 3 o 4 mesos.
A més, l'acord també inclou la programació d'una funció d'estrena al mateix ateneu, posterior al període d'assaig.
És per això que els projectes presentats no poden haver estat estrenats prèviament.
La convocatòria contempla residències per a espectacles teatrals, musicals i de dansa, i les companyies poden presentar més d'una sol·licitud a través del següent enllaç.
Recursos per als teatres dels ateneus
La Xarxa de Teatres de la Federació d'Ateneus de Catalunya compta amb 27 entitats adherides amb un total de 30 sales a 23 poblacions.
La xarxa ofereix formació als programadors, avantatges i descomptes econòmics en la programació de representacions, una plataforma de venda d'entrades i un catàleg per consultar diferents espectacles.
Tots aquests serveis es poden consultar al portal web www.xtac.ateneus.cat.
Per sisè any consecutiu l'Hangar publica aquesta convocatòria de beques d'intercanvi d'artistes...
La regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta aprova les bases i convoca el Premi Biennal d'...
El centre cívic Matas i Ramis de Barcelona obre una convocatòria fotogràfica per formar part de...
Hasta el 31 de desembre de 2029 |
Presentació a càrrec de Carles Guerra, director de la Fundació Antoni Tàpies
Com a extensió de l'exposició de Bill Viola a La Pedrera, el Palau de la Música Catalana, presenta una sèrie de vídeos indispensables en la construcció del llenguatge artístic del gran vídeocreador.
En aquestes sessions podrem descobrir elements i conceptes que han estat constants en la seva obra: ritme, transcendència, slowmotion, espiritualiat...
c/ Palau de la Música, 4-6, 08003 Barcelona
Diumenges i festius, de 10 a 15 h i dues hores abans del concert (en cas que n'hi hagi). |
Si Neymar vol sortir ja del París Saint-Germain té quinze dies de temps per fer-ho.
A partir del 2 de setembre a les 12 de la nit es tanca el mercat de fitxatges tant a França, com a Espanya, com a Itàlia, com a Alemanya.
S'espera que el PSG ho vulgui resoldre abans per tenir temps de fitxar-li substitut, si no hi ha interncanvi de jugadors.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El director de l'ACA, Leonard Carcolé, assegura que les entitats financeres posposaran el cobrament dels venciments de deute previstos per a novembre i desembre
L'Agència Catalana de l'Aigua ha aconseguit un preacord amb diverses entitats financeres per reestructurar el seu deute el primer trimestre del 2012, i així obtenir una liquiditat creditícia d'uns 400 milions d'euros per pagar proveïdors i cobrir el dèficit que arrossega d'aquest exercici i el de 2010.
El director de l'ACA, Leonard Carcolé, ha explicat que gràcies a aquest principi d'acord aconseguit ahir,...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El jugador dels Minnesota Timberwolves pateix una ruptura del lligament creuat anterior del genoll esquerre i es perdrà el que resta de temporada a la NBA i els Jocs Olímpics de Londres
Ricky Rubio ha vist confirmats els pitjors pronòstics i ha dit adéu a la temporada a la NBA.
A més, es perdrà els Jocs Olímpics per culpa d'una ruptura del lligament creuat anterior del genoll esquerre que el mantindrà allunyat dels terrenys de joc entre sis i nou mesos.
Rubio, que es va lesionar durant el partit d'aquest divendres entre els Wolves i els Lakers en una topada amb Kobe Bryant, haurà de passar pel...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Interior s'alia amb el sector de les telecomunicacions per conscienciar dels perills del mòbil al volant.
El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha signat aquest dilluns un conveni de col·laboració amb l'Associació d'Empreses d'Electrònica, Tecnologies de la Informació, Telecomunicacions i Continguts Digitals (AMETIC) per impulsar accions que conscienciïn els conductors sobre els perills d'utilitzar el mòbil al volant.
El conveni recull el compromís de crear una comissió amb dos membres del Servei Català de Trànsit (SCT) i dos de l'AMETIC per difondre campanyes publicitàries amb l'"objectiu compartit de reduir els accidents de trànsit provocats pel mal ús del mòbil", ha subratllat Jané.
Paral·lelament, el SCT coordina al llarg d'aquesta setmana, de dilluns a diumenge, una campanya de controls intensius per prevenir les distraccions durant la conducció, sobretot relacionades amb la manipulació del mòbil, a les vies urbanes i interurbanes a través dels Mossos d'Esquadra i les policies locals.
Les distraccions, moltes d'elles per manipular el mòbil, representen la primera causa concurrent d'accidents de trànsit amb víctimes a Catalunya.
Durant el primer semestre del 2016, van provocar el 29% dels sinistres.
Davant la magnitud dels perills pel mal ús del mòbil, el Departament d'Interior impulsarà accions comunicatives amb l'AMETIC adreçades a diversos perfils d'usuaris de dispositius i aplicacions mòbils per fomentar-ne l'ús responsable amb la finalitat de combatre la sinistralitat i la mortalitat que provoca manipular el telèfon quan es condueix.
Tot i que s'ha generalitzat l'ús de dispositius mans lliures, navegadors o altres sistemes de comunicació, el mal ús del mòbil causa la majoria de les distraccions.
Jané ha assenyalat que la telefonia mòbil "no està renyida" amb la conducció: "Les noves tecnologies poden ajudar a la conducció, però hem de combatre'n el mal ús".
"No podem admetre que els conductors agafin el mòbil mentre condueixen", ha deixat clar el conseller, que ha reblat: "No en deixarem passar ni una".
Aquest conveni és el primer que se signa a l'estat espanyol amb l'AMETIC per reduir la sinistralitat per l'ús del mòbil al volant.
"Volem ser pioners en matèria de seguretat del trànsit", ha afirmat Jané.
Per la seva banda, el president del Consell de l'AMETIC a Catalunya, Pedro Mier, ha reconegut l'"esperit innovador" del Departament d'Interior i la "predisposició" dels operadors de telecomunicacions en aquesta iniciativa i creu que pot ser "molt útil" estar treballant ja per a "la seguretat de les persones" a.
A la signatura del conveni, a la seu de la conselleria, també hi han participat la directora del SCT, Eugenia Doménech, i responsables de companyies de telefonia mòbil.
Jané també ha subratllat que els accidents amb víctimes mortals el 2016 –amb dades tancades el 16 d'octubre- han baixat un 25,6% respecte al mateix període de l'any passat.
En els darrers deus mesos, han mort 120 persones en accidents de trànsit.
De gener a mitjan octubre del 2015, 144 (un 16,6% més).
Controls contra les distraccions i de les detencions davant els semàfors
El SCT ha endegat una campanya aquest dilluns que s'allargarà fins diumenge per focalitzar la vigilància en les distraccions al volant.
Aquesta és la dotzena campanya preventiva i integral de les catorze que Interior va planificar per aquest 2016.
Al llarg de la setmana s'informarà els conductors de la campanya amb panells lluminosos a les carreteres amb el missatge 'Controls policials d'ús del mòbil'.
En les vies urbanes també s'intensificarà el control del compliment de l'obligació de detenció davant els semàfors.
"Treballem en la línia d'intensificar els controls i, per tant, sancions econòmiques i pèrdua de punts, però sobretot, volem prevenir", ha resumit Jané, que ha posat molt èmfasi en la necessitat de fer "pedagogia" per a una conducció segura.
El SCT va desenvolupar el març passat una campanya de controls intensius per prevenir distraccions al volant i en què Mossos d'Esquadra i policies locals van interposar 2.334 denúncies.
La majoria, concretament 2.143, van ser per manipular el mòbil metre es conduïa.
El SCT va interposar el 2015 un total de 19.187 sancions per distraccions.
D'aquestes, 16.926 estaven relacionades amb la manipulació del telèfon mòbil.
L'ofensiva contra la manipulació del mòbil al volant
L'aliança amb el sector de la telefonia mòbil i la campanya per prevenir les distraccions que s'allargarà aquesta setmana formen part del paquet de mesures que el Departament d'Interior va anunciar el febrer passat per combatre la sinistralitat viària.
Concretament, s'enquadren en l'ofensiva que la conselleria va llançar contra la manipulació del mòbil al volant.
Com a principals mesures, Jané va anunciar que l'helicòpter del SCT –que s'encarrega de vigilar i sancionar impudències com no utilitzar el cinturó o avançaments en línia contínua entre altres- intensificaria els controls per detectar els conductors que utilitzen el mòbil i la instal·lació de més càmeres de control a les carreteres amb aquesta finalitat.
Poques setmanes abans, a finals de gener, el RACC havia presentat un informe amb dades alarmants sobre l'ús del mòbil al volant.
Una de les principals conclusions era que el 26% dels conductors de turisme admetien utilitzar el mòbil 'sempre' o 'sovint' en els desplaçaments.
El mateix document recollia que respondre una trucada significa apartar l'atenció del volant durant 8 segons; recórrer 111 metres per vies urbanes –l'equivalent a prop d'una illa de l'Eixample- i 264 metres per carretera.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
La dona, de 28 anys, anava beguda segons han explicat fonts properes al cas
Una noia ucraïnesa de 28 anys ha mort aquest dimecres en caure d'un cinquè pis en un hotel de Salou (Tarragonès).
Segons han explicat a l'ACN fonts pròximes al cas, els fets han tingut lloc cap a les vuit del vespre a l'hotel Eurosalou, al carrer de la Ciutat de Reus.
La noia s'estava en una habitació d'aquest establiment de tres estrelles i, segons les mateixes fonts anava beguda.
Sembla que quan ha caigut estava sola a l'habitació, i que en aquell moment el seu marit havia baixat a la recepció.
Els investigadors treballen amb la hipòtesi d'un accident.
Nombrosos veïns han presenciat els fets, ja que el balcó d'on ha caigut la jove s'ubica a la façana principal de l'hotel, una zona molt transitada.Un dels testimonis dels fets és un treballador del bar New York, Ravinder Kumar, el qual ha relatat a l'ACN com, de sobte, pels volts de les vuit del vespre, ha sentit crits i ha vist la noia subjectant-se de la barana del balcó amb el cos cap enfora.
En pocs segons, ha afegit, la noia s'ha precipitat, ha impactat contra la barana del tercer pis i, finalment, ha caigut en una zona de gespa de la façana principal de l'hotel, just a la vora d'un rètol.
En Carlos, un veí de la zona, ha explicat com, poc abans de la caiguda, ha vist com una treballadora de l'hotel sortia alarmada cridant "que no es tirés", però que, de sobte, ha sentit un fort cop.
"Estic molt afectat perquè poques hores abans l'havia vist al bar i ahir a la nit també la vaig veure", ha relatat.
Aquest veí ha explicat, impotent, que no han pogut fer res per salvar-li la vida.
"L'ambulància ha trigat 20 minuts", ha denunciat.
Tot i això, una patrulla de la policia local de Salou que es trobava a la zona ha pogut atendre la víctima amb rapidesa, segons diversos testimonis.
Alguns veïns i testimonis dels fets han explicat a l'ACN que la noia hauria discutit amb la seva parella i que, la nit anterior, s'haurien sentit crits a l'habitació.
L'home es trobava a la recepció quan s'han produït els fets.
Tot i això, fonts pròximes al cas han apuntat que la principal hipòtesi amb què es treballa és la d'un accident i que es descarta que pugui tractar-se d'un homicidi.
D'altra banda, una veïna ha encès una espelma i l'ha dipositada a la zona de gespa on ha caigut la noia.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Centenars de persones, sobretot treballadors de la planta de Panrico a Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona), s'han concentrat aquest dijous davant dels jutjats de Sabadell en suport als deu membres del comitè de vaga, que afronten un judici per declarar la protesta de la plantilla il·legal i per als quals l'empresa sol·licita cinc milions d'euros per danys i perjudicis.
"Estem defensant la lluita obrera", ha afirmat el delegat sindical i membre del comitè de vaga, Félix Yela, qui ha apel·lat a la jutge perquè es tinguin en compte els seus drets davant d'una demanda, segons ell, desproporcionada, que només pretén aconseguir la retirada de la impugnació de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO), que afecta 254 treballadors dels més de 300 de què disposa la planta vallesana.
Per Yela, es tracta d'una "exageració, descomunal i desproporcional" contra uns treballadors que l'únic que fan és exercir un dret davant d'una injustícia i que busca desmantellar el comitè de Panrico i l'acció sindical.
De fet, ha afirmat que l'afectació de l'ERO es va intensificar a Santa Perpètua com a "represàlia" per haver convocat la vaga, i ha recordat que és l'empresa qui, segons ell, ha vulnerat el dret de vaga.
El judici coincideix quan es compleixen quatre mesos de vaga --amb la planta gairebé paralitzada--, i és l'única planta que manté la protesta, per la qual cosa tenen una caixa de resistència per donar suport econòmic a les més de 200 famílies afectades.
La Generalitat ha presentat aquest dimecres una proposta mediadora per posar fi a la vaga amb la condició de retirar la denúncia contra el comitè, però els sindicats la consideren "molt insuficient", tot i que la presentaran aquest dijous en assemblea als treballadors.
Els 10 membres del comitè de vaga han entrat al jutjat corejats i aplaudits per la resta de la plantilla, als quals s'han sumat alguns regidors locals, el colíder d'ICV, Joan Herrera, i l'alcaldessa de Santa Perpètua de Mogoda, Isabel Garcia, que han expressat la solidaritat amb els treballadors.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els Mossos d'Esquadra han detingut a Barcelona un home de 34 anys per presumptament agredir sexualment i robar a tres dones que havia conegut en una discoteca de la ciutat i a les quals suposadament introduïa alguna substància a la beguda per anul·lar la seva voluntat, ha informat aquest dimarts la policia catalana.
El detingut coneixia les dones en una discoteca i es guanyava la seva confiança fins aconseguir convidar-les a una consumició, i en tots tres casos les víctimes no recordaven res del que havia passat, per la qual cosa els investigadors treballen amb la hipòtesi que els introduïa alguna substància en la beguda amb la qual perdien la consciència.
L'home, que va ingressar a la presó, aprofitava per agredir-les sexualment, les abandonava despullades al carrer amb símptomes clars d'haver estat violades i els robava les seves pertinences, segons les mateixes fonts.
En un dels casos, una víctima va accedir a anar a un local de propietat d'ell on l'home li va preparar un còctel i, després, va ser víctima d'una agressió sexual sense que recordi res; en un altre, el presumpte autor va agredir la dona a l'aparcament sense que la víctima aportés més detalls, i en l'últim cas, només té consciència d'haver conegut l'home.
La descripció que les tres dones van donar del presumpte autor coincidia en tots tres casos i, malgrat que no van poder aportar molts detalls, van localitzar el local on l'home va portar una de les víctimes.
A partir d'aquesta troballa, els Mossos van identificar el propietari, que va resultar ser el presumpte autor de les tres agressions, i en el registre del seu pis van trobar alguns dels objectes que havia robat a les víctimes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Comissió de Responsabilitat Social del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, del qual la UGT de Catalunya forma part, organitza una jornada que comptarà amb la participació d'alguns dels actors locals implicats en l'Agenda 2030 i que pretén impulsar aliances sòlides entre les Administracions, els agents socials i les entitats assistents.
La Jornada de la primera sessió territorial a Barcelona "De la responsabilitat social a la sostenibilitat global.
L'Agenda 2030 a l'àmbit local", tindrà lloc el proper dia 19 de març a la Sala Francesc Cambó situada al Recinte Modernista de Sant Pau, c/Sant Antoni Maria Claret, 167 de Barcelona, de 9.30 h a 12 h.
A la Jornada hi participarà com a ponent, a la taula 'De la responsabilitat social a la sostenibilitat global', José Antonio Pasadas, secretari de Polítiques Sectorials de la UGT de Catalunya.
Podeu consultar el programa en aquest enllaç i formalitzar la inscripció aquí. |
El reforç permetrà millorar les connexions amb els campus universitaris i l'Hospital de Sant Joan a partir del 12 de setembre
Cambrils.-El Departament de Territori i Sostenibilitat implementarà, a partir de dimarts vinent, 24 noves expedicions diàries d'autobús entre Reus i Vila-seca -12 per sentit- i 18 noves expedicions entre Cambrils i Reus -9 per sentit-.
S'estima que aquests nous serveis, operats per l'empresa Plana en els dies feiners, es traduiran en un increment de la demanda d'entre 20.000 i 30.000 viatgers durant el primer any.
La nova ruta entre Cambrils i Reus enllaçarà amb el Campus Bellisens i l'Hospital Sant Joan, amb la qual cosa es donarà resposta a una demanda històrica del municipi de Cambrils.
El secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, ha subratllat que es fa "un pas endavant" per transformar el conjunt de la mobilitat del Camp de Tarragona, on la demanda de transport públic està creixent per sobre d'un 3%.
La Generalitat invertirà uns 200.000 euros anuals en el manteniment de les noves freqüències.
La relació entre Reus i Vila-seca, que actualment disposa de mitja dotzena de freqüències de dilluns a divendres feiners, en sumarà dotze més per sentit a partir de dimarts vinent.
Segons Font, l'actuació donarà resposta a la mobilitat de l'alumnat universitari del Campus Bellisens i del Campus Vila-seca, permetrà implantar connexions amb l'Hospital Sant Joan de Reus i millorarà, en general, les comunicacions entre ambdós municipis.
Pel que fa a la relació entre Cambrils i Reus, que actualment disposa de tres rutes durant l'any -que es reforcen amb una quarta per la costa durant l'estiu-, guanya una nova línia que passarà per Vilafortuny, el Campus Bellisens i l'Hospital Sant Joan.
L'alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, ha agraït l'aposta per reforçar el transport públic i ha recordat que la millora de les connexions amb els campus universitaris i amb l'hospital eren unes demandes "reivindicades des de fa molt de temps" per la ciutadania.
Ricard Font ha destacat que el Govern aposta per millorar les comunicacions entre els principals nuclis del Camp de Tarragona, tant per a les persones que hi viuen i hi treballen, com per donar servei al turisme.
El secretari d'Infraestructures i Mobilitat ha assenyalat que, amb la implantació dels autobusos exprés.cat s'ha anat guanyant velocitat comercial i, ara, amb aquest reforç, es multiplicaran les expedicions.
En aquests nous trajectes es podran emprar els títols integrats de l'ATM del Camp de Tarragona.
Actualment, la demanda de transport públic a la zona creix en un 3%, segons ha assenyalat Font, i s'espera que amb les millores implementades aquesta xifra encara pugui créixer més.
La línia d'autobús exprés.cat entre Cambrils i Tarragona, per exemple, ha incrementat un 30% la demanda en el primer any de funcionament.Projecte de línia d'autobús municipal a Vila-secaPer la seva banda, el primer tinent d'alcalde de Vila-seca, Xavier Farriol, ha explicat que aquestes millores es complementaran amb el projecte d'implantació d'una línia d'autobús municipal que relligui els nuclis de la Plana i de la Pineda.
Segons el regidor, la proposta s'acordarà amb la Generalitat i amb les possibles empreses concessionàries aspirants a prestar el servei.
La intenció és que la línia entri en funcionament l'any vinent.
El projecte del baixador de Bellisens, a la tardorPel que fa a l'esperada construcció del baixador ferroviari de Bellisens, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, ha avançat que s'espera que el projecte estigui enllestit a la tardor.
Els detalls es presentaran en un acte a la capital del Baix Camp en les pròximes setmanes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El 2015 ha sigut memorable per a l'economia mundial.
No tan sols s'han registrat uns resultats globalment decebedors, sinó que també s'han produït canvis profunds -per bé i per mal- en el sistema econòmic mundial.
L'acord pel clima de París és molt destacable.
Per si sol dista molt de ser suficient per limitar l'augment de les temperatures a l'objectiu de 2 oC per damunt dels nivells preindustrials, però ha servit per prevenir a tothom: el món avança, inexorablement, cap a una economia verda.
Un dia no gaire llunyà els combustibles fòssils seran cosa del passat, de manera que qui inverteix en carbó avui dia ho fa pel seu compte i assumint el risc.
Cal esperar que els que financen les inversions verdes facin de contrapès a la gran pressió del sector del carbó, disposat a posar el món en perill per promoure els seus interessos curts de mires.
L'abandonament d'una economia generadora de grans emissions de CO 2 només és un dels canvis profunds que hi haurà en l'ordre geoeconòmic mundial.
Se'n produiran molts més, atès que la Xina concentra una part descomunal de la producció i una gran demanda mundial.
Durant l'any s'ha anunciat la constitució del Nou Banc de Desenvolupament, fundat pels BRICS (el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica), que s'ha convertit en la primera gran entitat financera internacional dirigida pels països emergents.
A més, malgrat la resistència de Barack Obama, també s'ha constituït el Banc Asiàtic d'Inversió en Infraestructures, liderat per la Xina.
Els EUA han sabut actuar més sàviament en relació amb la moneda xinesa.
No han posat traves a l'admissió del iuan a la cistella de monedes que conformen l'actiu de reserva del Fons Monetari Internacional, els drets especials de gir.
Així mateix, un lustre després que el govern d'Obama donés llum verda a introduir canvis modestos en el dret de vot de la Xina i altres països emergents al si de l'FMI (una petita concessió a les noves realitats econòmiques), el Congrés nord-americà ha aprovat les reformes.
Les decisions geoeconòmiques més polèmiques de l'any han tingut a veure amb el comerç.
S'ha donat sepultura a la Ronda de Doha de l'Organització Mundial del Comerç -que pretenia corregir els desequilibris d'acords comercials precedents que afavorien els països desenvolupats-, cosa que gairebé ha passat desapercebuda després d'anys de negociacions desmanegades.
La hipocresia dels EUA, que propugnen el lliure comerç però s'oposaven a eliminar els subsidis al cotó i altres productes agrícoles, ha sigut un obstacle insuperable en les negociacions de Doha.
En lloc de converses mundials sobre comerç, els EUA i Europa han ordit una estratègia de divisió i conquesta basada en blocs i acords comercials superposats.
En conseqüència, el que havia de ser un règim mundial de lliure comerç ha deixat pas a un règim dirigit de comerç discordant.
En gran part de les regions del Pacífic i l'Atlàntic el comerç estarà regit per acords de milers de pàgines farcits de normes d'origen -criteris per determinar el país d'origen d'un producte- complexes que entren en contradicció amb els principis més elementals d'eficiència i lliure circulació de mercaderies.
El 2015 els EUA han tancat les negociacions secretes sobre el que podria convertir-se en el pitjor acord comercial en decennis, l'Acord d'Associació Transpacífic (TPP, per les sigles en anglès), i ara afronten una batalla per ratificar-lo, ja que tots els candidats presidencials demòcrates amb possibilitats i molts dels republicans s'hi han mostrat contraris.
El problema no són tant les disposicions de caràcter comercial del tractat com el capítol d'inversions, que limita la reglamentació en matèria mediambiental, sanitària i de seguretat i fins i tot en matèria de finances, amb repercussions macroeconòmiques considerables.
En particular, aquest capítol atorga als inversors estrangers el dret de demandar els governs davant de tribunals internacionals privats quan creguin que la normativa promulgada per un govern vulnera les disposicions del TPP (recollides en més de 6.000 pàgines).
En el passat aquesta mena de tribunals han interpretat l'obligació de brindar als inversors "un tracte just i equitatiu" com un motiu per tombar noves normes promulgades per governs encara que no fossin discriminatòries i responguessin a la voluntat de protegir els ciutadans de danys importants acabats de descobrir.
Com que les disposicions estan formulades amb un llenguatge complicat -una invitació a interposar demandes milionàries que enfronten empreses poderoses i governs amb un finançament deficient-, fins i tot les normes que protegeixen el planeta de les emissions de gasos són vulnerables.
L'única reglamentació que sembla fora de perill és la relativa al tabac, però encara hi ha molts interrogants sobre la possibilitat que s'interposin demandes en un reguitzell d'àmbits diferents.
A més, l'existència d'una clàusula de "nació més afavorida" assegura que les grans empreses puguin reclamar el tracte que els resulti més favorable entre els que ofereixi qualsevol dels tractats signats per un país.
Això desencadena una competència a la baixa, una cursa descendent que és exactament el contrari del que va prometre Obama.
Fins i tot els arguments a favor de l'acord comercial que ha exposat Obama mostren fins a quin punt el seu govern no està en contacte amb l'economia mundial emergent.
Obama ha afirmat repetidament que el TPP determinarà qui -la Xina o els EUA- escriurà les regles del comerç al segle XXI.
El plantejament correcte és fixar aquestes regles de manera transparent, escoltant tots els parers.
Obama ha mirat de perpetuar una manera de fer en què les normes que regeixen el comerç a nivell mundial les escriuen les grans empreses nord-americanes per a les grans empreses nord-americanes.
Això hauria de ser inacceptable per a qualsevol que estigui compromès amb els principis democràtics.
Els que propugnen més integració econòmica tenen una responsabilitat especial a l'hora de defensar les reformes del sistema de govern mundial: si se cedeix a organismes supranacionals l'autoritat sobre les polítiques nacionals, cal que es faci gala d'una sensibilitat especial en el respecte de la democràcia en la redacció, l'aplicació i el compliment de les normes i la reglamentació.
Malauradament, no sempre ha sigut així al llarg del 2015.
El 2016 hauríem de desitjar la derrota del TPP i l'inici d'una nova era d'acords comercials que no beneficiïn els poderosos en detriment dels febles.
L'acord pel clima de París pot ser un precursor de l'esperit necessari per mantenir una cooperació mundial veritable.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, confia que, en l'últim moment, el PSOE rectificarà en la negativa de permetre a la formació lila entrar al Govern central i oferirà una coalició per evitar repetir les eleccions.
"Confio que en l'últim moment, igual que al juliol, rectificaran i oferiran un govern de coalició", ha apuntat en una entrevista a Russia Today (RT), recollida per Europa Press, en la qual ha advertit que, en cas que s'acabi anant a eleccions, "serà decisió de Sánchez".
En aquest sentit, explica que des d'Unides Podem han "posat fàcil" la possibilitat d'un acord, i ha recordat que ell mateix va retirar-se després que se'l vetés.
"Ens hem mogut tot el que ens podíem moure.
Si repeteixen les eleccions, faltaran al respecte als espanyols", ha indicat.
A més, incideix que, en cas que hi hagi uns comicis el 10 de novembre, només hi podria haver dos escenaris: "O que guanyessin les dretes o que es torni a donar una correlació de forces semblant".
Preguntat per si Unides Podem no contempla acceptar la proposta dels socialistes d'arribar a un acord programàtic i que no hi hagi membres liles al Consell de Ministres, Iglesias ha estat taxatiu en recordar que els inscrits de la formació "ho van deixar clar en la consulta".
Insisteix que "s'han mogut molt", que han acceptat negociar fins i tot menys ministeris dels que els correspondria proporcionalment, i ha afegit que no plantegen res diferent al que ha passat a comunitats com La Rioja, les Balears o les Canàries, on governen en coalició amb el PSOE.
Iglesias ha assenyalat que "sembla que el problema és que on es troba Pedro Sánchez no hi ha manera de negociar", per la qual cosa li ha aconsellat que "prengui exemple dels seus barons" territorials.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Foto de família del nou govern de Mariano Rajoy, al seu primer consell de ministres.
Els nous membres del govern del govern espanyol i els que s'han mantingut en l'executiu han jurat o promès el càrrec aquest divendres davant el rei Felip VI en una cerimònia al Palau de la Zarzuela, prèvia a la celebració del primer Consell de Ministres.
Així, han pres possessió del càrrec per primer cop el nou ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis; la nova ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal; el nou titular d'Interior, Juan Ignacio Zoido; la nova ministra de Sanitat, la catalana Dolors de Montserrat; el nou ministre de Foment, Iñigo de la Serna, i el nou titular d'Energia, Álvaro Nadal, així com els membres del govern que continuen però amb alguns canvis, com la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que també assumirà Administracions Territorials tot i que que deixarà de ser portaveu, una tasca que ara assumirà el ministre de Cultura, Iñigo Méndez de Vigo.
També continuen al càrrec Cristóbal Montoro, com a Ministre d'Hisenda però sense Administracions Públiques; Luis de Guindos a Economia, que suma la cartera d'Indústria; Isabel Garcia Tejerina a Agricultura, Fátima Báñez a Ocupació i Rafael Catalá a Justícia, que ha estat el primer en jurar el càrrec.
Els membres de govern han jurat o promès "guardar i fer guardar la Constitució" i mantenir en secret les deliberacions dels Consells de Ministres a la Zarzuela sota l'atenta mirada, entre d'altres, del rei Felip VI; del president del govern espanyol, Mariano Rajoy; de la presidenta del Congrés, Ana Pastor; el president del Senat, Pío Escudero; i el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes.
Tos els ministres han jurat el càrrec, excepte Sánez de Santamaría i De Cospedal, que han optat per la fórmula de prometre.
El president, Mariano Rajoy, ja va jurar el càrrec dilluns passat després de més de 300 dies de govern en funcions per la situació de bloqueig al Congrés i que es va resoldre dissabte passat amb l'abstenció de la majoria de diputats del PSOE.
El nou govern de Rajoy, que La Moncloa va donar a conèixer aquest dijous al vespre després de la trobada entre el president espanyol i el rei Felip VI a la Zarzuela, celebrarà aquest mateix matí el seu primer Consell de Ministres mentre que el traspàs de carteres oficials se celebrarà previsiblement a partir d'aquesta tarda.
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Limitat entre Barcelona i Montcada i Reixac, el barri es troba en una zona muntanyosa on es practicava l'agricultura.
Ha estat un territori molt poc alterat per la presència humana fins a mitjan segle XX, en què es van començar a construir casetes al voltant del Rec Comtal, que va alimentar d'aigua, durant segles, la ciutat, i que actualment està gairebé cobert pel sòl urbà.
La modernització de les vies de comunicació i la creació de les autopistes que surten de la ciutat cap als Vallesos va anar aïllant aquest barri de la resta de barris del districte, cosa que en va evitar la massificació.
Així mateix, com altres barris, estava mancat d'infraestructures i serveis.
Aquestes darreres dècades s'han aplicat un seguit de mesures per millorar-hi la qualitat de vida, principalment la construcció de nous habitatges, d'equipaments, i la connexió de Vallbona amb la resta de barris del districte amb un pont que salva les autopistes. |
Aquesta és la pàgina de Faborit Logroño.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Logroño. |
La petita Núbia, l'últim pacient d'ebola a Guinea, ha rebut aquest cap de setmana l'alta d'un dels centres de Metges Sense Fronteres (MSF) al país africà, segons ha informat aquest dilluns l'organització.
Núbia és el primer nadó amb ebola nascut d'una mare amb el virus que ha sobreviscut.
La nena ja havia superat la malaltia el passat 16 de novembre, però se li estava fent un seguiment al centre de tractament de MSF.
La primera pacient que es va curar a Guinea, fa ja gairebé 20 mesos, Ibrahima Favame, va estar present dissabte en el moment en què es va donar l'alta definitiva a la menor.
Quan es compleixin 42 dies des de la recuperació de Núbia --a final de desembre--, si no es registra cap nou cas, el país serà declarat oficialment lliure d'ebola.
El brot s'ha endut la vida d'unes 11.300 persones des que va començar l'epidèmia, el mes de març del 2014, especialment a Guinea, Libèria i Sierra Leone.
Libèria és ara l'únic país on hi ha casos confirmats després de reaparèixer per tercera vegada.
En aquests més de dos anys, MSF ha facilitat tractament a 10.288 pacients a Àfrica Occidental.
En concret, 1.932 pacients han rebut atenció al centre de tractament de Conakry, Guinea.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En començar la crisi del coronavirus, el Departament de Salut va demanar a la població que, en comptes de col·lapsar les urgències mèdiques, truqués al telèfon 061 per fer un cribratge dels casos i gestionar, si s'escau per criteris clínics i epidemiològics, la gestió de les proves de la Covid-19.
I el que s'ha acabat col·lapsant és l'atenció al telèfon de Salut Respon, que ha vist triplicat el volum de trucades que ha de gestionar diàriament.
Això ha provocat que tant dilluns com ahir hi hagués problemes per contactar amb el servei i que s'hagin hagut de prendre mesures per recuperar l'agilitat.
La cap del 061 Salut Respon, Núria Torres, va admetre ahir els problemes derivats de l'augment de trucades i va anunciar també les mesures que s'han pres per recuperar la normalitat.
Dilluns, el sistema va rebre un total de 17.908 trucades.
"Aquestes dades suposen un 66% més respecte a la setmana passada i el triple del que és la nostra activitat habitual", argumenta Torres, que situa la mitjana de trucades diàries comptabilitzades durant el 2019 al voltant de les 6.500.
Quan el coronavirus era a la Xina, el 061 rebia unes 40 trucades diàries sobre el tema.
Quan va saltar a Itàlia, les trucades van créixer fins a les 500 i, en arribar a Catalunya, ja van depassar les 1.500 al dia.
Ahir, a les 5 de la tarda, ja eren 991.
Amb l'objectiu de descongestionar el servei, el 061 està introduint de manera progressiva millores organitzatives i tècniques.
Ja s'ha duplicat la xifra de gestors que atenen les trucades telefòniques i també la d'infermers que atenen les consultes.
A més, també s'han incorporat diversos epidemiòlegs a la sala de coordinació per donar als usuaris una atenció més especialitzada i "disminuir el temps de gestió".
En paral·lel, també s'ha creat un test en línia per resoldre dubtes sobre el coronavirus i determinar si una persona pot estar infectada.
"Són unes preguntes senzilles que es fan als ciutadans i que ens serveixen com a cribratge", explica Torres.
Com que la situació "està tensant i posant al límit les infraestructures tècniques", s'està treballant també en la implementació d'unes millores tecnològiques per ampliar la capacitat telefònica del servei i augmentar el nombre de línies i de trucades que podran entrar.
Torres recorda a la ciutadania que per a situacions d'emergència o risc vital s'ha de trucar al telèfon 112.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
MotoSpirit i UPC ecoRacing mostraran, aquest proper cap de setmana, els vehicles elèctrics que han dissenyat i construït per participar en diferents competicions.
Ho faran a ExpoElèctric, l'esdeveniment més gran de vehicles elèctrics i tecnologies eficients, que se celebra a l'Arc de Triomf de Barcelona del 11 al 12 de novembre.
Expoelèctric és una iniciativa que busca acostar i familiaritzar el ciutadà amb la mobilitat de zero emissions i els vehicles elèctrics.
No perdis l'oportunitat d'assistir a la trobada i conèixer els vehicles que els estudiants de l'ESEIAAT han dissenyat des de zero.
Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa. |
La presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, ha advertit aquest dilluns el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que el context que travessa Espanya desaconsella "experiments" com la reforma de la Constitució en un sentit federal que ha defensat el líder socialista aquest diumenge a Barcelona.
En roda de premsa, ha argumentat que "els experiments no són bons, especialment en moments d'alta responsabilitat" com l'actual, i ha esgrimit que, si el PSOE governés, no defensaria la reforma de la Constitució que promou ara.
La dirigent popular ha retret als socialistes la falta d'"arguments de pes" per explicar el seu model federal, i s'ha reafirmat en la vigència de l'Estat de les autonomies amb petits retocs com una millora del finançament.
Camacho ha criticat que Rubalcaba promogui una reforma de la Constitució sense abans sondejar si té consensos per treure-la endavant, i ha assegurat que el que esperen els ciutadans del primer partit de l'oposició són propostes responsables.
"La solució és anar junts per defensar el que som, una Espanya plural i constitucional", ha continuat la presidenta dels populars catalans, que ha censurat també que el secretari general del PSOE aprofités la seva presència a Barcelona per criticar al president del Govern central, Mariano Rajoy.
Camacho, a la qual no han agradat les paraules de Rubalcaba en les quals afirmava que el primer a ofendre Espanya és el president del Govern central, ha reclamat al líder socialista que es deixi d'"insultar" Rajoy i se centri a buscar grans acords amb ell per treure Espanya de la crisi i per fer front a l'independentisme.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
El Centre Promotor d'Aprenentatge Servei va organitzar el divendres 3 d'octubre una nova jornada d'intercanvi d'experiències d'APS amb l'objectiu de promoure la reflexió i el debat entre els centres educatius i entitats que apliquen aquesta metodologia, donar a conèixer bones pràctiques que s'estan desenvolupant i aportar elements de reflexió teòrica i metodològica per millorar la implementació de l'aprenentatge servei en el nostre context educatiu i comunitari.
La Jornada va tenir lloc a l'Associació de Mestres Rosa Sensat (av. Drassanes, 3 de Barcelona).
Trobareu més informació al web www.aprenentatgeservei.cat. |
El passat dia 15 de setembre es va inaugurar l' exposició 1937.
Crònica de la Col·lectivitat General d'Amposta al Museu de les Terres de l'Ebre.
Es tracta del primer projecte de l' Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) a les Terres de l'Ebre, desenvolupat gràcies al finançament de l'Ajuntament d'Amposta i amb el suport del Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre.
L'estiu del 1936 Catalunya va viure una revolució social única a Europa.
Les col·lectivitats obreres van aconseguir arraconar el capitalisme per un període breu de temps.
A les comarques de les Terres de l'Ebre va triomfar també el col·lectivisme.
Destaca el procés de col·lectivització de la ciutat d'Amposta que va culminà a principis del 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General formada per 1.200 persones, una de les més rellevants de Catalunya.
La mostra inclou 25 fotografies de la Col·lectivitat General d'Amposta que s'han positivat per primer cop per a l'ocasió just quan fa 80 anys que van ser realitzades i gràcies a la col·laboració de l' Arxiu Fotogràfic de Barcelona també inclou un apartat dedicat al treball dels Pérez de Rozas durant la guerra.
A més, s'hi pot trobar documentació fins ara inèdita sobre el procés d'incautacions, mapes topogràfics de la ribera i la garriga i cartells d'època.
Entre els materials triats té una presència rellevant la premsa.
Així, es poden veure números de la publicació El Explotado (1932) al voltant de la qual s'articulava el discurs anarquista ampostí i diferents peces sobre la col·lectivitat publicades durant la guerra a Solidaridad Obrera, ¡¡Campo!! o Mujeres Libres.
Mereix una menció a part la sèrie de tres reportatges que la revista gràfica Umbral dedicà a la col·lectivitat escrits per Lucía Sanchez Saornil.
La mostra es pot visitar fins al 12 de novembre de 2017 dintre de l'horari habitual del Museu de les Terres de l'Ebre.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
Obtenir la possibilitat de poder examinar-se una 5a vegada més enllà del que recull la normativa del règim de permanència i progressió.
Estudiants de qualsevol grau del TecnoCampus que hagin exhaurit les 4 convocatòries d'exàmen d'una assignatura.
Documentació justificativa que motivi la necessitat d'aquesta 5a convocatòria
Durant els 15 dies posteriors a la publicació de les qualificacions (notes) definitives.
Menys de 2 mesos a comptar des de la presentació de la sol•licitud.
Normativa relativa al règim de permanència i progressió.
Sol·licitud presencial al Punt d'Informació a l'estudiant |
La ciutat catalana és una de les 21 on el ministeri provarà novament la iniciativa que ha d'agilitzar la gestió del procés electoral
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha presidit aquest dijous a Badalona l'acte de presentació de la Mesa Administrada Electrònicament (MAE) que funcionarà per primer cop de forma simultània a la ciutat catalana i a una vintena més del territori de l'Estat amb motiu de la celebració de les Eleccions Locals 2015 del diumenge 24 de maig.
Fernández Díaz ha destacat que la MAE no és un sistema de vot electrònic, sinó un sistema per agilitzar la gestió del procés electoral per millorar-lo "sense menyscabar la seva integritat".
Des del ministeri es destaca que l'eina proporciona immediatesa en la remissió de dades i evita errades humanes.L'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, s'ha mostrat satisfet perquè s'hagi confiat en aquesta ciutat per fer la prova i ha destacat que el sistema possibilitarà més celeritat en el recompte i en la gestió durant tota la jornada del tràmit administratiu que correspon a un procés electoral.
A través de la MAE es posen a disposició dels membres de la Mesa electoral un ordinador portàtil amb mòdem GPRS i un lector de DNI electrònic, una impressora i una aplicació "clara, intuïtiva i fàcil d'usar", segons el Ministeri de l'Interior.
El sistema MAE s'utilitzarà el diumenge 24 de maig a les 204 meses electorals de Badalona i a 20 ciutats espanyoles més, però es va posar en marxa per primera vegada amb motiu de les eleccions al Parlament Europeu del 2009 a Lleida, Pontevedra i Salamanca.
També ha tingut experiències posteriors als comicis locals i autonòmics del 2011, als comicis espanyols del 2011 i als comicis al Parlament Europe del 2014, on es va provar a Barcelona, Còrdova i Valladolid.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
No se'n podrà culpar el canvi climàtic, d'això, però l'estiu radiofònic arribarà tard.
A Catalunya Ràdio, la temporada estival començarà el 22 de juliol.
La novetat més destacada és l'estrena, al capdavant d' El matí de Catalunya Ràdio, d'Albert Segura.
Conegut pels oients de l'emissora com a presentador del programa Solidaris, el periodista liderarà durant sis setmanes el programa, que començarà a les set del matí -una hora més tard- i s'allargarà fins a la una, integrant l'humor de l' Alguna pregunta més?
Segura és, de fet, el presentador d'aquest format durant els festius intrasetmanals.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Bonificacions i exempcions fiscals
Serveis Socials i a les persones
L'objectiu de la web Guia de Serveis de l'Ajuntament de Barcelona és posar a disposició dels ciutadans i ciutadanes un directori dels serveis i dels ajuts dels diversos àmbits d'actuació per facilitar i millorar l'accés a la informació.
L'Ajuntament de Barcelona a través d'aquesta web:
La informació que es difon per mitjà d'aquesta web és la vigent en el moment de la publicació i s'actualitzarà amb la màxima celeritat possible.
L'actualització de la informació facilitada per tercers és responsabilitat de la persona o entitat proveïdora.
L'Ajuntament de Barcelona vetllarà perquè els proveïdors d'aquesta informació garanteixin l'actualització i el respecte segons la regulació vigent.
Es persegueix que la informació que es difon sigui completa, veraç, precisa, útil i accessible i compleixi els requisits de qualitat previstos en la legislació vigent.
L'Ajuntament de Barcelona permet la reutilització de totes les dades i informacions difoses per mitjà d'aquest web, sempre que no s'indiqui el contrari, amb les condicions següents:
La possibilitat de reutilitzar informació quedarà en tot cas limitada per la necessària protecció a altres drets, béns o interessos d'acord amb el que estableix la legislació vigent.
En particular, qualsevol acte de reutilització de la informació continguda en aquesta web ha de salvaguardar la protecció del règim de propietat intel·lectual i industrial i el règim de protecció de les dades personals.
En concret, la reutilització d'obres i prestacions protegides pel règim de propietat intel·lectual queda subjecta als termes de la llicència de propietat intel·lectual que s'hagi establert en cada cas (vegeu l'apartat "Propietat intel·lectual i industrial"); Queda prohibida la reutilització d'obres i prestacions per a les quals s'hagi indicat la reserva dels drets de propietat intel·lectual.
L'Ajuntament de Barcelona és el titular dels drets de propietat intel·lectual de les obres i prestacions que integren aquesta web, o bé té la cessió del seu ús.
Això inclou el disseny gràfic i el programari d'aquesta web i, també, els textos, les imatges i els enregistraments que s'hi contenen.
La reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquestes obres i prestacions, més enllà de les activitats directament autoritzades per la Llei de propietat intel·lectual, requereix l'autorització del titular.
Les marques, noms comercials i signes distintius que apareguin en aquest web poden estar protegits per règims de propietat industrial, segons sigui aplicable, i pertanyen als titulars respectius.
En queda prohibit l'ús que no tingui l'autorització del titular o no quedi emparat per la llei.
Si qualsevol ciutadà considera que aquesta web o el seu contingut suposa una infracció d'algun dret de propietat intel·lectual o industrial, ha de notificar-ho a l'Ajuntament indicant el seu nom, la titularitat de drets (aportant la prova o acreditació corresponent) i l'objecte del dret suposadament infringit.
L'Ajuntament assumeix, d'acord amb la legislació vigent, la responsabilitat pels continguts d'aquesta web que hagin estat elaborats pel mateix Ajuntament.
Pel que fa als continguts subministrats per usuaris i tercers, són d'aplicació les exclusions de responsabilitat previstes en els articles 13 a 17 de la Llei 34/2002, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.
En particular, pel que fa als continguts enllaçats, s'aplica l'exclusió de responsabilitat de l'article 17 de la mateixa llei.
L'Ajuntament no respon del mal ús que els usuaris puguin fer dels continguts de la web.
Tampoc no es fa responsable de les dificultats d'accés que hi pugui haver al portal ni del mal funcionament que sigui atribuïble a causes alienes a l'Ajuntament. |
Pis situat en comunitat construïda el 2010 amb 6 veïns.
Disposa d ́ascensor i pàrquing a la mateixa comunitat.
La seva situació en zona residencial, fa d ́aquest immoble un atractiu per família que busca la tranquil·litat.
Disponible per visites a partir de del 15 de Març |
Els serveis jurídics del Ministeri de l'Interior estan analitzant un vídeo en el qual es pot veure dos agents dels Mossos d'Esquadra carregant urnes del referèndum plenes de vots en una furgoneta blanca enmig d'aplaudiments de desenes de persones, segons han informat a Europa Press fonts d'Interior.
El vídeo està sent estudiat aquest mateix dijous per si es pot desprendre que va poder haver-hi col·laboració o connivència amb el referèndum i, si correspon, es remetrà a les autoritats judicials.
En el vídeo es pot apreciar com, ja a la tarda, un agent carrega en el vehicle amb l'ajuda de diverses persones almenys cinc urnes plenes de vots enmig d'aplaudiments i càntics de: "Vosaltres sou la nostra policia".
Els manifestants a cap moment dificulten que l'agent pugui portar-se les urnes i ell, quan tanca les portes de la furgoneta, aplaudeix a la gent.
Fonts dels Mossos han explicat a Europa Press que els agents estaven requisant les urnes en un vehicle policial no logotipado, com també van fer aquesta tarda en altres col·legis, en compliment de l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Sobre els aplaudiments de la gent durant la seva actuació han indicat que els estaven agraint la seva forma de gestionar l'operatiu, en el qual no va haver-hi càrregues ni ferits, al llarg de la jornada.
El vídeo ha estat enviat al Ministeri per part dels sindicats policials, que asseguren que els Mossos van col·laborar en el trasllat d'urnes, a través del gabinet jurídic creat per centralitzar totes les denúncies de policies i guàrdies civils desplegats a Catalunya en el marc del referèndum del passat 1-O.
El sindicat de la Policia Nacional CEP ha penjat el vídeo en el seu compte de Twitter afirmant: "El seu cap, imputat en Audiència Nacional per sedició.
Ells, traint una professió sagrada amb actuacions com aquesta.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La nova temporada d'arts escèniques de Vilanova "vol mostrar la cohesió social i cultural de la ciutat".
La nova temporada del programa Escena d'arts escèniques, música, arts visuals i cinema de Vilanova i la Geltrú, dirigit per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament, vol mostrar la cohesió social i cultural de la ciutat: "Volem que hi hagi una representació de les diferents disciplines artístiques i, alhora, que pugui arribar a tots els interessos i les franges d'edat" subratlla la regidora de cultura, Adelaida Moya.
Un de les línies principals d'Escena és donar suport als creadors locals sota el paraigües del programa Suport a la Creació, SINGULART.
Sota aquest programa es presenten:
Grallers de Vilanova i la Geltrú.
Un homenatge al 40è aniversari de la fundació del grallers de l'Acord.
La banda de powerpop presentarà un show amb els hits de la seva discografia, especialment, del cançoner L'àmic mecànic gravat en el mateix Auditori Eduard Toldrà (16 de novembre).
-Isla, de José Luis Bieito on l'artista presentarà una música inspirada pels poemes de la Cristina Grisolía (13 de desembre).
En aquesta ocasió els vilanovins Mar Rojas i David Marfil "Txupi" presentaran un espectacle junt amb els artistes del cicle formatiu superior del Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel de Barcelona.
-Diu el nen que ha vist un cérvol, d'Àlex Pereira.
Representació teatral on es presentarà una reflexió sobre les pors dels nens i com afecten als adults.
Les altres dues línies destacades són la programació familiar i els projectes pedagògics, aquests últims sota els programes Cantem i Tot dansen que estaran a la temporada de primavera-estiu del proper any.
Pel que fa a la programació familiar cal destacar que des de la regidoria han volgut donar-li una estabilitat i allargar aquesta programació des d'octubre fins a juny, en comptes de presentar-la fins al gener com la resta d'activitats.
El detall de la programació es coneixerà aquest divendres dia 20 a partir de les 20h al Teatre Principal, en un acte presentat pel periodista Maiol Roger on els assistents podran veure petits tastos de les activitats programades per aquesta temporada de tardor-hivern.
La venda d'abonaments començarà el 21 de setembre i la venda d'entrades el dia 22.
Totes dues a Internet a partir de les 11h i a les Taquilles del Teatre Principal d'11 a 14h i de 17h a 20h.
Tancament de la temporada Primavera-Estiu 2019
Amb la presentació de la nova temporada d'Escena s'han donat també dades del tancament de la temporada anterior.
Entre gener i agost del 2019, pels tres equipaments (Centre d'Art Contemporani La Sala, Teatre Principal i Auditori Eduard Toldrà) han passat més de 20.000 visitants i espectadors i entre els equipaments de l'Auditori i el Teatre es van vendre 400 abonaments.
Pel que fa a la part més pedagògica d'Escena, el total d'associacions, entitats i escoles que han organitzat activitats als equipaments locals han estat 43 i, respecte el cinema, s'han fet 43 projeccions i han passat més de 3.500 persones.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
L'equip sènior femení del CG Puigcerdà debutarà a casa aquest dissabte rebent a les actuals campiones les darreres temporades i màximes favorites als títols en joc aquest any, SAD Majadahonda.
La coincidència del partit amb un encontre de la competició de línia que es jugarà a Madrid entre el Tres Cantos i el Rubí Cent Patins farà que pel partit hi hagi baixes significatives als dos equips.
Així, les ceretanes no comptaran amb Pareja ni tampoc amb la portera Moreno.
El Puigcerdà encara no podrà comptar amb algunes jugadores per lesió o per coincidència amb altres activitats però afronta el partit amb molta il·lusió per debutar a casa davant de l'afició.
L'equip ocupa la darrera posició amb un partit disputat i té un calendari molt dur per començar la
Malgrat tot, encaren el partit sense complexes i amb ganes de fer les coses bé.
Tot i l'horari, dos quarts de tres de la tarda, s'espera que la curiositat per la nova secció del club animi els aficionats a apropar-se a la pista ceretana. |
rec recordar que les primeres escales mecàniques que vaig veure van ser les d'El Corte Inglés de plaça de Catalunya, als anys seixanta del segle passat.
Per a un nen de Girona com jo, allò era el màxim exponent de la revolució tecnològica.
Recordo també, i suposo que aquesta experiència la compartiré amb molts altres, que el meu primer vol de motor va ser en l'avió del Tibidabo i el meu bateig marítim, a les golondrines del port.
Després de gairebé cinquanta anys, puc dir que les meves aventures per mar no han estat gaire més interessants que aquell primer viatge iniciàtic, que l'avió l'he utilitzat només en comptades ocasions i que les escales mecàniques em continuen produint el mateix estupor que la primera vegada.
Sempre dubto en posar-hi el primer peu i encara dubto més quan he de sortir-ne.
Em fa l'efecte que aquells queixals metàl·lics se m'han de cruspir sencer.
La meva difícil relació amb la tecnologia va lligada amb la vertiginosa velocitat amb què l'Homo sapiens ha encarat la darrera fase del seu cicle evolutiu.
Abans, posem per cas, algú inventava la roda o el foc i res canviava substancialment en 10.000 anys.
Aquells éssers de les cavernes no estaven pendents de l' Steve Jobs de torn i vivien feliços sense haver d'actualitzar permanentment el software del seu garrot, ni les aptituds professionals en el seu currículum vitae.
Ara hi ha novetats tecnològiques cada temporada que ens fan replantejar profundament el nostre comportament social.
Aquesta renovació permanent ens fa pensar que sempre hi ha una primera vegada, que la nostra vida és finita pels dos extrems i que tants dubtes hauríem de tenir per tot allò que hi ha després de la mort com per tot el que hi ha abans.
Però les úniques certeses que realment hem inventat els Sapiens són les dates de naixement i de defunció, la resta són partícules que voleien per l'univers i el grapat de mentides que farceixen les nostres dades biogràfiques. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La nova oficina jove de la comarca oferirà informació, orientació, assessorament i ajuda en alguns tràmits.
Tot i que fins al moment ja hi existia un centre pels joves de Sabadell ara l'espai oferirà els seus serveis a tota la comarca convertint-se en una gran eina i un punt de referència.
L'acte ha estat presidit per l'alcalde de la ciutat, Juli Fernàndez, que ha remarcat la " necessitat de fer front a les necessitats socials dels joves que estan patint els símptomes de la crisi econòmica, i això els impedeix emancipar-se de casa i crear el seu projecte de vida".
La directora general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Marta Vilalta, també ha participat en l'acte i ha declarat que l'obertura d'aquest nou centre "obre les portes a l'oportunitat" a molts joves emprenedors.
D'altra banda la regidora de drets civil i ciutadania, Miriam Ferràndiz, ha explicat com aquest centre pot ser "una gran eina a escala de comarca, la qual ens podrà permetre dur diferents accions per als joves en el territori i amb altres regidories".
El president del Consell C omarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, s'ha mostrat positiu en què "s'havia de posar el tema del jovent a la comarca".
L'oficina jove del Vallès ja està llesta per començar a rebre visites dels joves de tot el territori comarcal de dilluns a divendres. |
Una màquina de fer bombolles, que consta d'un LDR, un làser, dos servos, un ventilador i una placa d'Arduino, és la guanyadora de la 1a Fira Impulsem la robòtica.
Quan algú es posa davant de la màquina, interromp el feix de llum del làser i el LDR acciona els servos portant el líquid enfront del ventilador, generant bombolles, en un cicle que es repeteix fins que no hi ha ningú davant.
El projecte dels alumnes de l'IEs Joan Ramon Benaprés Christian Grossmann, Pol Espejo, Lluc López i Miquel Nogal s'ha imposat per davant de 242 projectes, de 48 instituts de secundària, i més d'un miler de participants.
Malgrat la Fira no està concebuda com un concurs, sinó com a espai de trobada per intercanviar experiències desenvolupades a l'aula i compartir el diàleg sobre aquesta temàtica amb professorat i alumnat, s'atorguen premis als tres millors projectes.
El jurat, format per 10 professors, 10 alumnes i 10 membres de l'organització (entre els quals es trobava en David Cuartielles, co-creador de la plataforma Arduino), va visitar tota la fira i va anar concedint una xapa a aquells projectes que es consideraven més interessants per la seva originalitat, innovació o creativitat.
El projecte guanyador del Benaprés va obtenir 12 xapes: 5 de l'alumnat, 4 del professorat i 3 de l'organització.
L'IES Joan Ramon Benaprés va presentar dos projectes més.
El primer, un piano amb 8 làsers a la part superior apuntant a 8 LDR que tenen associats cadascun una nota musical diferent, que s'activa quan s'interromp el feix de llum.
El segon projecte presentat ha estat un cotxe eruga que consisteix en controlar un vehicle mitjançant un comandament Bluetooth i una placa d'Arduino.
Tecnologies creatives a l'aula és l'última etapa de les experiències realitzades des del mes de setembre seguint un nou i innovador programa d'aprenentatge per incorporar les tecnologies emergents a l'aula -concretament la plataforma Arduino-, de manera que l'alumnat adquireixi bases de programació, electrònica i mecànica.
938 11 76 00 / Atenció Ciutadana Tel. |
Benvinguts a la llista de distribució de la biblioteca de l'ETSAB per a la tramesa d'informacions al PDI de l'Escola |
GIDRE és un projecte subvencionat per el Ministeri de Ciència i Tecnologia al qual participen la UPC i la Universidad de Granada, amb l'objectiu de desenvolupar un entorn d'execució de sistemes de detecció de xarxa basat en tecnologia grid.
El projecte està dividit en les següents àrees:
esCERT-UPC participa al projecte juntament amb la Universidad de Granada. |
Segons l'organització, unes 110.000 persones han fet bategar la Rambla Nova
Tarragona.-Tarragona ha viscut amb la mobilització de l'ANC i Òmnium Cultural la manifestació més massiva de la història de la ciutat aquest diumenge.
Segons l'organització, han participat a la concentració a la Rambla Nova unes 110.000 persones.
Des del Balcó Mediterrani fins a la plaça Imperial Tarraco, la Rambla Nova s'ha omplert de gom a gom amb ciutadans vinguts d'arreu de la demarcació quan encara quedava una hora per l'inici de la manifestació i que han fet bategar amb força els punts de cartolina groga al ritme de la música.
A la ciutat, que ha representat la República en xarxa i de progrés, el manifest l'ha llegit el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs.
A la mobilització ha participat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
La rambla s'ha dividit en deu trams, corresponents a les deu comarques diferents, el Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Penedès, el Baix Ebre, el Montsià, l'Alt Camp, la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà, la Terra Alta i el Priorat.
En aquests deu trams, han actuat 18 colles castelleres arribades d'arreu del territori, que han fet un pilar cadascuna; primer amb el batec a Tarragona i, després, amb el batec conjunt de la República Catalana.ANC i Òmnium Cultural calculen que a la manifestació a Tarragona hi han participat unes 110.000 persones de les 43.000 inscrites prèviament.
Per la seva banda, fonts policials han apuntat a l'ACN que la Guàrdia Urbana ha calculat una assistència d'unes 50.000 persones.
Tant amb una xifra com amb l'altra, aquesta és la manifestació més massiva de la història de la ciutat, amb més participants que la mobilització contra la guerra d'Iraq o el 15-M.Cares conegudesEntre les primeres fileres, tocant a l'escenari davant del Balcó del Mediterrani, ha viscut la manifestació la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que ha rebut el suport dels manifestants davant l'advertència d'inhabilitació per part del Tribunal Constitucional.
La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, també s'ha concentrat en aquesta zona.
Diversos alcaldes del territori, com Ferran Bel de Tortosa o Carles Pellicer de Reus, el secretari de Presidència, Joaquim Nin, també han fet bategar el punter des d'aquesta zona.
Entre altres cares reconegudes, l'exdirigent republicà, Carod Rovira, o l'expresident del Parlament Ernest Benach.Ciutadans vinguts d'arreuEls ciutadans han arribat d'arreu, tant del Camp de Tarragona com de les Terres de l'Ebre, preparats per viure una altra Diada.
"Espero que sigui la definitiva i ja puguem posar les urnes", ha dit la Maribel Camí, de Cambrils.
Una idea compartida per un gran percentatge de participants, que desitgen que aquesta sigui l'última manifestació.
És el cas de la Júlia, l'Albert i la Mar, tres joves de l'Espluga de Francolí que han participat en les mobilitzacions dels darrers cinc anys.
"Esperem que sigui l'última", ha explicat l'Albert, graller que ha aprofitat la Diada per "passar-ho bé i fer país".
També el Josep Cañagueral, de l'Ametlla de Mar, que ha apuntat que li agradaria que aquesta fos l'última manifestació per demanar un estat propi però que "si no ho aconseguim, ho tornarem a fer".Alguns, però, han vingut des de més lluny, com Ramon Soler i els seus amics, que han arribat des de Manresa en moto "per fer costat a Tarragona".
Segons ha explicat, van escollir mobilitzar-se a Tarragona després que els trams de la manifestació a Berga s'omplissin completament.
"A Barcelona ja hi hem anat dos o tres anys, i aquí hem pogut fer un arrosset al Serrallo", ha afegit.
Encara de més lluny ha vingut la Jèssica, des de Leeds, al Regne Unit, on fa tres anys que hi viu.
Enguany, després de perdre-s'ho durant els darrers anys, ha decidit "no perdre-s'ho" i desplaçar-se fins a Tarragona perquè "ens facin més cas des d'Espanya"."No hem d'abaixar la guàrdia: hem d'estar al peu del canó i cada any superar-nos per demostrar que hem de ser un país lliure", diu el Kilian, que ha vingut des de Deltebre, com centenars de catalans vinguts des de les Terres de l'Ebre.
"No ens fa res pujar a Tarragona perquè nosaltres hem tingut suport quan hem fet manifestacions contra el pla de Conca", ha afegit Kilian, que ha celebrat que el manifest l'hagi llegit un ebrenc, el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un total de 342.000 persones s'han apuntat a les cinc manifestacions independentistes que organitzen per a aquesta Diada l'ANC i Òmnium: 207.000 a Barcelona, 30.000 a Lleida, 34.000 a Tarragona, 42.000 a Salt (Girona) i 28.000 a Berga (Barcelona), un 24% menys que l'any passat.
Ho han explicat en roda de premsa el president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el d'Òmnium, Jordi Cuixart, que admeten que són xifres inferiors a la mobilització independentista de fa un any a l'avinguda Meridiana de Barcelona, on els inscrits van arribar als 450.000.
Sànchez ha recordat que les inscripcions encara estan obertes, de manera que confia que les xifres augmentin, i ha destacat que a les mobilitzacions anteriors de la Diada va acabar acudint més gent de la qual s'havia inscrit.
"És menys que a l'any passat, però ens queda tot el divendres i tot el dissabte per fer més inscripcions.
El nostre objectiu és acostar-nos a les 400.000 persones", ha exposat Sànchez, que està convençut que serà una altra mobilització històrica.
Sànchez també ha demanat al Govern i als partits sobiranistes que concretin en "dos mesos" els passos per culminar de manera definitiva el procés sobiranista i proclamar una república a Catalunya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquest dimecres, 22 de juliol, es compleixen dinou anys del robatori que va patir la xarxa ciutadana.
Aquell succés va posar a prova el projecte ciutadà de connexió a Internet de TINET que, gràcies a la col·laboració i la confiança de molta gent, va poder continuar endavant.
En motiu del 20è aniversari de TINET, volem recordar un dels punts negres de la història de la xarxa ciutadana de les comarques de Tarragona.
Va ser fa tot just 19 anys, durant la matinada del 22 de juliol de 1996, quan uns lladres van forçar la porta d'on actualment hi ha la seu de l'Escola Municipal de Música i on abans també hi havia la seu de TINET, al carrer d'Armanyà.
Els delinqüents s'endugueren material informàtic per un valor aproximat de 4.000.000 de pessetes i deixaren sense connexió a Internet a més de 2.000 usuaris.
Aquest cop molt fort en el primer any de vida de TINET va posar a prova a tot l'equip fundador i gràcies a l'esforç de tots, sobretot dels tècnics, es va aconseguir restablir el servei al cap de 48 hores.
Més enllà dels diners, el robatori també va significar la pèrdua de moltes hores de dedicació i d'esforç col·lectiu dedicat fins al moment.
Amb tot, no es va perdre ni la il·lusió ni les ganes i no va ser impediment perquè el projecte continués endavant i la comunitat tinetaire s'anés fent més gran dia rere dia.
No es va saber mai qui foren els culpables, tot i que es rumorejava que el robatori podria haver estat impulsat per part d'algun empresari del sector molest pels preus assequibles que oferia TINET per la connexió a Internet (en un moment en el qual algunes empreses oferien els mateixos serveis a uns preus a l'abast de molts pocs).
Es dóna el cas que els lladres només van endur-se material informàtic de TINET, i no pas de l'Escola de Música, i, a més, es creu que els qui ho van fer no eren experts ja que van obviar el material més car.
Aquest succés el podeu trobar recollit en la cronologia interactiva dels 20 anys de TINET, juntament amb altres fets destacats de les dues dècades d'història de TINET.
A més a més, podeu conèixer més detalls sobre aquest robatori a través de l'article que va publicar aleshores el Diari de Tarragona, així com al llibre elaborat per Cinta S. Bellmunt sobre els primers 10 anys de vida de la xarxa ciutadana (a partir de la pàgina 91).
I, si voleu, també podeu compartir els vostres records sobre aquest i altres esdeveniments de la nostra història comunitària a través del Mur de. |
Activen sistemes de reg per aspersió en plantacions primerenques que creen una pel·lícula de gel damunt dels arbres que impedeix que morin les flors
Alcarràs.-La caiguda de temperatures dels darrers dies ha posat en alerta els productors del Baix Segrià amb plantacions de fruita de pinyol molt primerenques i que ja es troben en procés de floració.
Per tal d'evitar que el fred pugui acabar matant les flors, aquells pagesos que en disposen posen en marxa diferents sistemes antigelada, especialment durant la nit que és quan més baixen els termòmetres, els quals durant la darrera setmana han arribat fins als -7oC en dies puntuals en municipis com ara Alcarràs (Segrià).
Un dels sistemes més utilitzats és el reg per aspersió o per microaspersió que, a base de dispersar aigua, crea una pel·lícula de gel damunt dels arbres que els manté a 0oC i, per tant, evita que es faci malbé la flor.
En canvi, en finques de presseguer i nectariner primerenques que no disposen d'aquest o altres sistemes antigelada, com també poden ser ventiladors o cremadors, el fred ja ha mort més de la meitat de les flors.
Una altra varietat que també s'ha vist molt afectada és l'albercoc, ja que es comença a collir abans i, per tant, floreix primer.
Els termòmetres han registrat durant la darrera setmana durant la nit temperatures d'entre -2oC i arribant puntualment fins al -7oC en municipis del Segrià com és el cas d'Alcarràs, fet que ha portat els productors de fruita dolça de la zona a prendre mesures per evitar danys en les plantacions de préssec i nectarina més primerenca.
Per evitar que les flors d'aquelles varietats de fruita de pinyol més primerenques puguin morir pel fred, alguns productors disposen de sistemes antigelada que permeten evitar que les flors es facin malbé i acabin morint.
Un dels més utilitzats és el reg per aspersió o microaspersió, també conegut com a iglú, mitjançant el qual es dispersa aigua damunt dels arbres creant una pel·lícula de gel i que esdevé un aïllant tèrmic, recobrint cobreix les flors i mantenint-les a 0oC.
D'aquesta manera, s'impedeix que baixin d'aquesta temperatura i evita que acabin morint pel fred.
Aquest sistema, però, comporta un elevat cost d'inversió i també pel consum d'aigua que suposa.
Al marge del reg per aspersió o microaspersió, altres pagesos opten per utilitzar altres sistemes per protegir les flors com ara grans ventiladors, que permeten evitar es dipositi al terra malgrat que també són cars, o bé cremadors, que cremen combustible per escalfar els arbres malgrat que el seu ús és més contaminant que els altres sistemes.
Més de la meitat de flors mortes en varietats primerenques que no disposen de sistemes antigeladaEl fructicultor i president de la cooperativa Fruits de Ponent, Sebastià Escarp, remarca que "no es tracta de fred de primavera, que només fa mal als punts més enfocats del terme, sinó que és fred d'hivern, que afecta per igual tant als llocs més alts com als més enfonsats del terme".
En aquest sentit, explica que "tenim unes varietats concretes –de préssec i nectarina- que són molt precoces a l'hora de collir i permeten que els productors ja puguin iniciar la campanya al juny, però tenim el problema que floreixen uns quinze dies abans que la resta".
Per això, "enguany el fred n'ha agafat algunes que començaven a florir mentre altres ja estaven a mig florir i els està fent molt mal", assenyala Escarp.
El productor i president de Fruits de Ponent assegura que en finques de presseguers i nectarines de varietats més primerenques que no disposen de sistemes antigelada ja hi poden haver entre un 50 i un 80% de flors mortes.
Tot i això, diu caldrà esperar, com a mínim, un parell de setmanes abans de fer un balanç de l'afectació ja que "el préssec i la nectarina floreix molt" malgrat i que remarca que també s'han detectat algunes flors mortes tot i que aquestes encara no s'havien començat a obrir.
Escarp també detalla que en albercoc s'han registrat danys molt importants al Baix Segrià, ja que és comença a collir entre maig i juny i, per tant, la majoria dels arbres ja estaven florint.
Al marge de la fruita de pinyol més primerenca, el fred dels darrers dies també ha malmès bona part de la flor en el cas de l'ametlla, cultiu que ja es troba en ple procés de floració especialment a les comarques del Segrià i les Garrigues.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Pedro Sánchez no té l'oratòria de Winston Churchill.
Al seu discurs per anunciar l'estat d'alarma i les mesures de confinament pel coronavirus li haurien anat bé les paraules que el primer ministre britànic va dedicar al poble britànic el juny de 1940, en el més dur de la Segona Guerra Mundial: «Lluitarem a les platges, lluitarem a les pistes d'aterratge, lluitarem als camps i als carrers, lluitarem als turons».
En platges, pistes d'aterratge, camps, carrers i turons; en parcs infantils, escoles, fàbriques i oficines; en bars, restaurants, gimnasos i transport públic.
Després d'un cap de setmana estrany, avui és el Dia C a Espanya, la primera jornada laborable de confinament de la població del país per intentar trencar la cadena de contagi del coronavirus, evitar el col·lapse del sistema sanitari i salvar vides, sobretot la d'aquells que formen part dels denominats grups de risc.
És el primer dia amb els nens sense escola; el primer dia en què moltes empreses assajaran sense xarxa el teletreball; el primer dia d'aturada econòmica per a molts autònoms i petits empresaris.
És el primer dia feiner de confinament sense que se sàpiga quants més en vindran: l'estat d'alarma dura 15 dies però és prorrogable; l a lluita contra el virus no té un final marcat en vermell al calendari.
Només es pot confiar en els herois de bata blanca.
El sentit del deure cívic de la ciutadania es posarà a prova després d'un cap de setmana en què el confinament ha sigut seguit de forma majoritària (el trànsit de sortida i entrada de Barcelona es va reduir ahir en un 75%) però amb excepcions molt enlletgides en unes xarxes socials en què la informació i les falòrnies es transmeten més ràpidament que el virus.
La llista de prohibicions és llarga, els poders atribuïts a les forces de seguretat (inclòs l'Exèrcit) sota el reial decret de l'estat d'alarma són amplis, i les multes decidides pel Ministeri de l'Interior poden ser abundants, a l'empara de la denominada 'llei mordassa'.
El ministre de sanitat, Salvador Illa, disposa de poders excepcionals per lluitar contra l'«enemic», com va anomenar ahir el virus.
En aquesta guerra, el front està als hospitals, les trinxeres a les cases i l'única vacuna disponible, com diuen alguns experts, és cadascun dels ciutadans amb una actitud cívica i responsable.
A Sánchez i el seu Govern de coalició la legislatura els ha saltat pels aires just quan arrencava.
Després de tants anys en què la paraula «crisi» ha sigut la més utilitzada en la conversa política, Sánchez ha de gestionar ara una emergència amb majúscules.
Si el confinament s'allarga, es corre el risc que a l'emergència sanitària i econòmica se'n sumi una de social: la dels que, sense feina, clients, consumidors i usuaris, no puguin pagar els lloguers o les hipoteques.
Davant això, Sánchez no compta amb el suport incondicional de l'oposició i, malgrat les seves crides a la unitat, veu com el coronavirus es converteix en una arma llancívola per a l'enfrontament polític en termes territorials, amb crítiques de la Comunitat de Madrid, el País Basc i Catalunya.
Això sí, les reaccions del 'lehendakari', Iñigo Urkullu, i del president Quim Torra han sigut molt diferents.
Subscriu-te a la nostra newsletter per conèixer tota l'actualitat i la informació pràctica sobre el desenvolupament de la pandèmia i les seves repercusions
A Catalunya, l'independentisme veu en el decret de l'estat d'alarma greuges territorials i terreny fèrtil per marcar perfil polític i agitar la confrontació, arribant a uns extrems intolerables a les xarxes (Clara Ponsatí i el seu «De Madrid al cel» retuitejat per Carles Puigdemont).
Entre criticar les mesures del Govern per lentes o poc dràstiques i convertir el coronavirus en un assumpte de sobirania hi ha una tirada que l'Executiu català ja ha fet.
L'absència de la firma de Torra en el comunicat conjunt de la conferència de presidents no obre una crisi perquè la situació d'emergència és massa greu, però sí que retrata el sentit de la responsabilitat de cada dirigent davant d'aquests ciutadans a qui es demana civisme.
Ni Sánchez té l'oratòria de Churchill, ni el coronavirus equival a la invasió nazi, però l'impacte que el Covid-19 ha tingut sobre l'economia espanyola és similar al d'un conflicte bèl·lic: dur i immediat.
L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) preveu conseqüències demolidores aquest any sobre l'economia espanyola.
Tots els agents econòmics exigeixen al Govern mesures pal·liatives: la patronal, els sindicats, els autònoms, les pimes, els hotelers, els restauradors...
L'epidèmia és global, com també ho és el seu impacte econòmic, i la forma amb què Espanya surti del túnel dependrà en gran manera de les mesures que prengui la Comissió Europea respecte a la disciplina pressupostària.
En aquesta epidèmia global, les solucions són individuals i també globals.
La lluita s'entaula a les platges i als despatxos.
«És en els pitjors moments quan es demostra qui som en realitat».
No ho va dir Churchill, sinó que ho escriu en una carta a aquest diari la lectora Cristina Gutiérrez. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La Corporació Sanitària Parc Taulí (CSPT) ha rescindit el contracte amb l'empresa a qui s'havia adjudicat la construcció de dues plantes d'hospitalització sobre les urgències, Acciona.
Ara caldrà adjudicar-les de nou.
El nou calendari allargarà mig any la inauguració de les obres, de finals del 2019 a mitjans del 2020.
Acciona i la CSPT han tingut discrepàncies i el Taulí manté que han incomplert les seves obligacions a causa d'un increments dels costos sobre els quals es va adjudicar l'obra.
El contracte finalment s'ha rescindit aquest dimecres 28 de setembre.
A curt termini, es començarà a construir el forjat que farà de sostre del nivell 1 d'Urgències.
En paral·lel entre febrer i març de 2019 es faran els reforços de l'estructura amb micropilotatges a través d'un procediment simplificat.
Tot i així, la major part de l'obra s'haurà de portar a concurs de nou, mitjançant un procediment de contractació pública.
S'han de fer dues plantes amb 36 habitacions, 72 llits en total, i les àrees de suport respectives.
A més, hi haurà una planta tècnica d'instal·lacions i es canviarà la coberta del Bloc Quirúrgic Central.
La CSPT creu que les obres es podran començar a executar a principis del mes de març.
I que tot plegat hauria d'estar enllestit l'estiu de l'any 2020.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Faig ús d'aquesta darrera paraula no tant per defensar-me, que això ja ho han fet els meus advocats, ni per intentar cap reducció de la condemna, sinó bàsicament per reafirmar-me en tots els exercicis de drets fonamentals que s'han estat reprovant durant tot aquest judici.
Bàsicament perquè responen a un interès superior i, és clar, a la veu de la veu de la meva consciència.
La veu de la meva consciència sempre ha actuat amb coherència i amb el compromís social de la meva vida més pública.
En aquest sentit, ho voldria reivindicar un cop més.
I a la fiscalia, dir-los que no hi ha cap tipus de penediment; que tot el que vaig fer ho tornaria a fer, perquè estic convençut que és el que havia de fer.
En aquest sentit, un altre retret a la fiscalia: van dir que no s'acceptaven les conseqüències del que s'estava fent, i no és cert.
Jo accepto totes les conseqüències del que vam fer.
Accepto els actes i les seves conseqüències.
Jo vaig anar a declarar als tribunals el 6 d'octubre del 2017, i hi vaig tornar a anar el 16 d'octubre, i mai he eludit la justícia.
Perquè aquesta és la meva manera de ser i d'actuar.
La d'aquell que està actuant en base a la seva consciència.
Tots els meus actes van ser públics.
I el dia que em van interrogar com a pres polític, els vull advertir que això va ser un altaveu immillorable.
Estic convençut que els meus companys i jo mateix no estem d'acord que estiguem a presó, però també és cert que hem detectat que això és un altaveu, que això ens permet de denunciar de manera encara més contundent la vulneració dels drets fonamentals i la manca de democràcia que patim els ciutadans de l'Estat espanyol.
No renunciem a aquesta condició de presos polítics.
El que estem veient, i és molt probable no tots pensem igual, és que aquest és un judici a la democràcia.
Perquè en realitat el que estem fent és exercir els nostres drets fonamentals, uns drets que hem après amb el pas de la humanitat, després de conquestes que ha aconseguit la nostra societat i que nosaltres estem utilitzant.
No em vull fer repetitiu perquè ja s'ha comentat, però és cert que el resultat d'aquest judici dependrà de la qualitat democràtica de l'Estat espanyol.
I que no només afectarà Barcelona, sinó també Vallecas, Pamplona o Vigo.
Perquè el que es penalitzi a Barcelona, s'haurà de penalitzar també a Madrid.
Estic convençut que en la resposta a aquest intent de penalització, un cop més, tots els demòcrates de l'Estat espanyol ens unirem en defensa del que sempre hem defensat, que és la democràcia i la llibertat d'expressió.
Voldria aprofitar també aquest altaveu que és el judici per fer també un reconeixement als votants de l'1-O, a aquests dos milions tres-centes mil persones que van sortir al carrer amb una actitud pacífica i democràtica, i prenent un compromís.
I aquest compromís s'ha de valorar.
Perquè no és fàcil fer una acció pacífica i democràtica sabent també que s'estava picant a gent innocent.
La gent va sortir amb determinació, i per això diem que serà un dia que durarà anys.
Un altre retret dels senyors de la fiscalia que he anat escoltant durant tot el judici des de la tercera fila on m'asseia és que vaig fer crides a la mobilització permanent.
I quan t'acusen d'una cosa que és veritat que has fet, què has de dir?
I és que tinc l'obligació moral, si m'ho permeten, de tornar-ho a fer avui aquí: Catalans, catalanes!
Mobilització pacífica, democràtica, permanent i cívica, i que mai defalleixi!
I sempre amb aquesta voluntat de millorar la societat.
Si aquest és el retret penal que se'm fa a mi, o a qualsevol altra ciutadà, doncs.. malament anem en aquest país.
Sí, senyors fiscals, mobilització permanent.
I dret de protestar davant tots els poders de l'Estat.
És el que vam fer el 20 de setembre de manera pacífica i democràtica.
Perquè no estàvem d'acord amb una decisió.
Però ens limitàvem a fer el que pot fer un ciutadà corrent, que és protestar.
I és el que sembla que es vulgui posar en qüestió en aquest judici: que la gent deixi de protestar.
No deixarem de protestar perquè és el motor d'avançar, allò que fa progressar les societats.
Hem de protegir aquest dret perquè els nostres fills també puguin protestar.
Han parlat també de la desobediència civil.
És una desobediència civil en tota regla.
Davant del dilema d'obeir una suspensió del Tribunal Constitucional o l'exercici dels drets fonamentals, sí, es van exercir els drets fonamentals.
No sóc expert en drets internacionals; és més, no he ni anat a la universitat, però hi ha una cosa que sí que tinc molt clara: quan una població exerceix la desobediència civil, el que està demostrant és el seu compromís amb la societat.
I això no pot merèixer cap retret penal.
És un acte de coherència i de responsabilitat, i és un dels instruments més útils que tenen les societats per avançar.
Estic convençut que hi haurà molt pocs dubtes entre els demòcrates de tot l'Estat espanyol que, cada cop que un col·lectiu exerceix la desobediència civil, el que està fent és enfortir els drets i les llibertats de tota la societat.
Independentment que tinguin més o menys raó.
La desobediència civil, que ha de ser no violenta perquè sinó ja no seria desobediència civil, quan no ataca tot l'ordenament jurídic sinó aquelles lleis o decisions que considera injustes, i quan a més a més s'accepten les conseqüències, trobar ciutadans que en ple segle XXI, quan l'individualisme és a l'ordre del dia, estiguin disposats a practicar-la, no és motiu de retret sinó de reconeixement.
Fixin-s'hi: jo crec que el problema no és la desobediència civil: el problema que tenim a la societat actual és l'obediència civil.
L'obediència civil que permet que els oceans siguin mars de plàstic, que els refugiats es morin a les nostres costes...
Que es persegueixi la gent que vol salvar aquests immigrants...
El problema és l'obediència civil de milers de persones que estan votant governants que permeten que a l'Estat espanyol es faci un rescat a la banca de setanta mil milions d'euros i que al mateix temps hi hagi sis-cents mil desnonaments; o que a Catalunya, una de les regions més pròsperes d'Europa, una de quatre persones estiguin vivint en risc d'exclusió social...
I el problema és la desobediència civil?
El problema és l'obediència civil de certs ciutadans que continuen sense protestar davant tanta desigualtat o davant tants de despropòsits.
Per tant, sí, sí, jo crec que el problema està en l'obediència civil que avui permet i tolera que demòcrates que estem asseguts en aquest banc siguem acusats per l'extrema dreta, braç a braç, en connivència, amb el govern de l'Estat espanyol, amb el govern del PSOE que ens està acusant a nosaltres...
El feixisme acusant els demòcrates que, amb major o menor encert, el que mirem de fer és defensar els valors de la democràcia que compartim entre tots.
Per tant, jo el que crec és que en aquest judici, on tots hem fet el possible perquè funcionés el millor possible, no hem solucionat l'arrel de fons, i és que estem obsessionats a buscar un enemic.
Potser la qüestió és que ens han educat així, o antropològica, no ho sé, perquè no sóc cap especialista en això, però sí que és veritat que no ens ha permès d'anar a l'arrel del conflicte: hem continuat buscant enemics.
Buscant enemics fins al punt que alguns dels testimonis de la meva defensa tampoc s'han pogut expressar amb normalitat.
I en aquest sentit crec que això no és res més que por.
Por a escoltar, por a la paraula, por a empatitzar els uns amb els altres i a conèixer-nos millor.
A mi no em fa res conèixer millor a la gent, les raons dels uns i dels altres, perquè estic segur que jo no tinc tampoc la veritat absoluta.
En aquest sentit, crec que hem d'anar a l'arrel del conflicte.
I l'arrel no és cap altre que si continuem actuant amb por difícilment ens podrem conèixer i conèixer les raons dels uns i dels altres i acceptar l'empatia mínima necessària per poder resoldre aquest conflicte, que és un conflicte polític.
Ho crec plenament, que és un judici polític.
Perquè del que es va parlar des del primer dia va ser del dret a l'autodeterminació.
I en qualsevol altre delicte o en qualsevol altra crim dubto que es parli del dret a l'autodeterminació.
I el que vull dir també és que davant d'un conflicte polític i la por de la paraula ningú aconseguirà que ens enfrontem entre els pobles, entre els diferents pobles d'Espanya.
Per moltes recollides de signatures que faci el PP contra l'Estatut, per molt que intentin dur-nos policies de tots els racons d'Espanya, mai ho aconseguiran.
Més del setanta per cent dels ciutadans de Catalunya avui tenim les arrels en d'altres parts d'Espanya i del món sencer, i considerem els pobles d'Espanya pobles germans, com els pobles d'Europa, i mai aconseguiran la confrontació, perquè junts hem construït el que avui és la societat catalana, una societat molt diversa, molt transversal i on la gent es pregunta molt poc pels seus orígens i on, en canvi, sí que es pregunten molt sobre on volen anar conjuntament.
I aquesta és la realitat d'un país ni millor ni pitjor que els altres, però que ha confirmat aquesta realitat.
Per tant, jo em comprometo, com a president d'Òmnium Cultural, que no ens enfrontem entre pobles germans de diferents pobles d'Espanya.
El senyor fiscal parlava també del rei com un detonant.
Deia: el rei va haver de pronunciar el 3 d'octubre un discurs d'un enorme calat.
D'un enorme calat i d'enorme decepció, n'estic convençut, per a molts espanyols demòcrates i per a molts catalans demòcrates que sense anar a votar l'1-O van veure com el rei renunciava al seu paper de concòrdia, i que el que estava fent era avalar la brutalitat policial.
I és que les imatges de la brutalitat policial de l'1-O són molt potents; són unes imatges que duraran anys a la ment de la societat catalana.
I en aquest sentit penso també que va ser una oportunitat perduda, la de no denunciar aquesta violència per part del cap d'Estat.
Vaig estar molt content l'altre dia, tot i que segur que no els preocupa massa la meva felicitat, quan els senyors de la fiscalia finalment deien que sí, que hi havia hagut mil ferits...
I ho lamentaré sempre, que hi haguessin també 63, o 93, policies que també van ser ferits.
Però que es reconegui que hi va haver mil ferits és un exercici de responsabilitat per part de la fiscalia.
I ara el que seria molt convenient és que la fiscalia ajudés a aclarir els fets que van provocar aquests ferits.
El que vull compartir amb vostès, en aquests tres minuts que em queden, és que refuso de viure sense esperança, de deshumanitzar la meva vida...
I refuso també que les meves relacions i la meva manera de sentir s'hagin d'establir a partir d'ara amb enemics, perquè jo no tinc cap enemic.
I per això refuso d'odiar ningú.
I refuso de dir que no sento cap tipus de retret cap a ningú.
El que sí que vull dir és que mai renunciaré a ser feliç, i també que he descobert que jo no vaig néixer per odiar ningú.
Hi ha un intent de deshumanitzar el moviment en favor de l'autodeterminació i de l'independentisme català, i crec que és responsabilitat de tothom dir que és una opció legítima que mereix tot el respecte, com qualsevol altra opció. (....)
Però estem en una causa col·lectiva i del que estic convençut és que de la decisió d'aquest tribunal en traurem tots una lliçó en relació amb el que fa referència a la lluita en ple segle XXI, de ciutadans que amb tota la humilitat del món han decidit no renunciar que el seu país pugui decidir el seu futur.
Els vull fer partícips que la meva prioritat com a president d'Òmnium Cultural no és no és sortir de la presó, tot i que entenc que la presó és il·legítima perquè no soc culpable de cap delicte.
La meva prioritat és continuar avançant i treballar en la resolució del conflicte polític i aconseguir que els meus fills (...) puguin viure en un país més lliure.
I em sembla que aquesta és una aspiració que unifica tots els éssers humans.
I acabo amb dues consideracions més.
Estic convençut que aquest país no caurà en la frustració.
Hem superat situacions més adverses i hem sigut capaços d'aixecar el cap davant de fets encara més negatius.
Som un país d'immigrants, un país on els seus ciutadans van decidir fa més de quaranta anys que la llengua catalana seria la seva llengua vehicular a les escoles per aconseguir que tothom tingués les mateixes oportunitats... (...)
Estic convençut que no caurem en la frustració, i que no deixarem de lluitar pel dret a l'autodeterminació.
Continuarem lluitant lliurement i pacíficament per decidir el nostre futur.
Perquè... fixin-s'hi: si la violència policial no va poder fer res contra milers de persones l'1-O, algú creu que una sentència farà que els catalans deixin de lluitar pel seu dret a l'autodeterminació?
Estic convençut que no, que continuarem lluitant pacíficament per poder exercir el dret a l'autodeterminació.
I acabo: e, jutgen perquè sóc el desè president d'Òmnium Cultural, i em jutgen per manifestar-nos.
I ho dic sense cap acritud ni tampoc cap prepotència; amb tota la serenitat del món.
Estic convençut que ho tornarem a fer, que ho tornarem a fer i que ho aconseguirem fent-ho com ho hem fet fins ara: pacíficament, serenament, però amb tota la determinació del món.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El Partit Popular cordovès va carregar despeses de la campanya electoral del 2008 d'Andalusia a una constructora en concepte d'estudis sociològics, segons es desprèn d'uns correus electrònics incorporats al sumari del cas Púnica que investiga l'Audiència Nacional.
Els fets van tenir lloc quan l'actual secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, era president del PP cordovès.
Es tracta d'un conjunt de comunicacions que van tenir lloc entre el febrer i abril d'aquell any a les quals ha tingut accés Europa Press i segons les quals Hitos Urbanos, filial del grup immobiliari Prasa, hauria efectuat aquests pagaments per tasques dutes a terme presumptament per una agència de publicitat investigada en la trama.
Precisament Prasa és el holding propietari de la finca on es va suïcidar la setmana passada l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa.
En un dels correus es fa esment a una factura per un total de 12.000 euros i una altra "per la resta d'import pendent al Partit Popular de Còrdova", ambdues amb el concepte d''Estudi Sociològic".
En un altre s'insisteix que les presumptes factures falsajades s'emetin amb una data posterior a les eleccions perquè "així sembla que té menys problemes per pagar-les".
Els pagaments es van efectuar tant a nom del Grup Popular a l'Ajuntament de Còrdova com del PP cordovès d'acord amb la conversa entre els interlocutors que posen l'accent en no sobrepassar el límit de despesa establerta per als pagaments.
Aquesta empresa de publicitat ja apareixia en un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil incorporada a la causa que investiga el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional i que integra una xarxa d'empreses que hauria amagat despeses electorals del Partit Popular de Madrid falsejant factures.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Lactivista del CDR lamenta haver-se assabentat del canvi de magistrat a través de la premsa
Viladecans.-Tamara Carrasco ha rebut de forma positiva la inhibició del jutjat de Barcelona en la causa que linvestiga per desordres públics, i el fet que ara ho assumeixi un jutjat de Gav.
La membre dels CDR (Comit de Defensa de la República) ha destacat aquest dijous que el canvi de magistrat permetr que el seu advocat pugui sollicitar laixecament de mesures cautelars, amb les quals a dia davui la justícia li impedeix sortir del terme municipal de Viladecans.
La situació de llibertat ara shauria de resoldre rpid, ha dit Carrasco a preguntes de la premsa coincidint amb un acte a Viladecans, mentre ha criticat que ahir es va assabentar del canvi de jutge a través dels mitjans de comunicació.
Shan tornat a vulnerar els drets, ha afegit.
Després que l'Audincia Nacional desestimés els crrecs per terrorisme i s'inhibís en favor dels jutjats degans de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, el jutjat d'instrucció 24 de la capital catalana es va fer crrec del cas de Tamara Carrasco i Adri Carrasco.
Amb tot, la fiscalia ja havia informat desfavorablement a derivar la causa a aquest rgan, perqu cap dels fets es va produir a Barcelona, i va instar a remetre cada investigació al partit judicial corresponent.En el cas de Tamara Carrasco, la justícia investiga un udio de 5 minuts i 41 segons que va enviar el 26 i 27 de mar per instar a tallar carreteres.
Físicament ella no va participar en cap tall, i per aix el cas s'ha d'investigar al jutjat corresponent al seu domicili de Viladecans, en aquest cas, Gav.Pel que fa a Adri Carrasco, la magistrada ha enviat al jutjat de Granollers la investigació del tall del peatge de La Roca del Valls de l'1 d'abril, mentre ha derivat al jutjat de Vilanova i la Geltrú la causa sobre el tall del peatge de Vallcarca de la C-32.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El primer ministre britànic, Boris Johnson, ja no té escrúpols en les disputes entorn del Brexit.
Amb la seva retòrica de l'odi busca un pacte amb els votants i deixa anar fantasmes que possiblement ja no es podran contenir.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
El cap del govern d'una democràcia exemplar és declarat culpable pel Tribunal Suprem del país d'haver infringit la llei i d'haver desposseït el parlament dels seus drets.
És dimecres a la tarda d'una més de les esbojarrades setmanes del Brexit quan Boris Johnson compareix a Londres davant d'uns 600 diputats que, seguint la voluntat del primer ministre, haurien d'estar condemnats a la inactivitat.
Però, com que el Tribunal Suprem ha declarat nul·la la interrupció forçada de l'activitat a la cambra baixa, tots els diputats tornen a estrènyer-se a les bancades, massa petites, del palau de Westminster.
I si algú tenia l'esperança que Johnson ara, un cop condemnat pel Tribunal Suprem, finalment entraria en raó, al cap de poques frases veu decebudes les seves esperances.
"El tribunal no té raó", vocifera Johnson, i es posa dret per proferir un atac furiós: contra polítics que "prenen com a ostatges" els votants britànics i per pura "covardia" corren a demanar ajuda als jutges en comptes d'enfrontar-se en una batalla honesta; contra els traïdors de tots els partits que li han imposat una "llei de capitulació"; contra totes aquelles "forces" obscures del país que escupen damunt l'única sentència vàlida: "la sentència del poble".
"Vingui, va, home!", crida aleshores dirigint-se al líder laborista, Jeremy Corbyn, com si volgués resoldre la qüestió ara i aquí d'una vegada per totes.
És una escena com no n'ha vist mai cap altra la cambra baixa, acostumada a les sortides de to.
D'altres estan a punt de plorar.
N'hi ha alguns de les files conservadores que intenten frenar aquell noi entremaliat a baix a l'arena.
Però Johnson no es deixa frenar.
Tothom ha de veure la seva fúria.
Boris Johnson, que molts britànics encara consideren un conservador moderat, s'anima a erigir-se en el tribú de la plebs.
Torna a trencar intencionadament els ponts que podrien portar a un acord del Brexit.
En un país que fa temps que està tret de polleguera, Johnson continua atiant la ràbia des del càrrec més alt del país contra els de dalt.
I tot això no ho fa en un rampell, no pas en l'apassionament de la batalla, sinó clarament amb una fredor calculadora.
Boris Johnson, que sempre considerava que el Brexit seria bufar i fer ampolles si el pilotava la persona adequada –ell–, en tan sols dos mesos al càrrec s'ha abocat a una situació desesperada.
Sap que només pot guanyar unes noves eleccions –que arribaran tard o d'hora– si és capaç de posar de part seva els britànics frustrats, amargats i disgustats.
Més de tres anys després del referèndum del Brexit cada vegada en són més.
Però Johnson els ha d'arrabassar de les urpes del predicador original que atiava la fúria, Nigel Farage.
El líder del Partit del Brexit gairebé va atomitzar els conservadors de Johnson en les eleccions europees del maig i va amenaçar que en la pròxima ocasió ho tornaria a fer.
Johnson es vol immunitzar contra aquest perill que ve per la dreta, i ho fa assemblant-se cada cop més a Farage.
Força "un partit que havia estat liberal-conservador a avançar més i més en una direcció populista", diu l'expert en extremisme Matthew Goodwin, de la Universitat de Kent.
Però ningú no pot predir si aquesta tàctica tan arriscada sortirà bé.
I si els fantasmes que invoca Johnson es podran contenir.
La música que toca Johnson amb el teclat populista va començar just després que els membres del Partit Conservador l'escollissin com a primer ministre: a mitjan agost va acusar alguns diputats, també companys de partit, que volien impedir un trencament sense acord amb la UE el 31 d'octubre, "d'un terrible col·laboracionisme".
El poble contra els representants del poble, aquesta és la línia del front que ell va traçar, i no deixa cap dubte del costat en què ell es veu.
Fa temps que descarta convocar noves eleccions: "És l'últim que vull".
En realitat, però, des de bon començament els estrategs de Downing Street s'han estat preparant per anar a les urnes.
Assumeixen que les precàries majories al parlament pràcticament no donen marge perquè es produeixi el Brexit, sigui del tipus que sigui.
Per seduir votants laboristes, Johnson va prometre una pluja de milers de milions per al servei nacional de salut, l'NHS, i per a municipis desatesos.
Als simpatitzants del Partit del Brexit els va atreure amb la previsió de crear 20.000 places addicionals de policia.
La seva promesa central, però, era fer sortir el país de la UE el 31 d'octubre "de totes totes", i amb un trencament dur.
Amb allò, però, quedava clar que molt aviat necessitaria unes eleccions, a les quals es presentaria com l'home que volia el Brexit a qualsevol preu.
Amb una majoria còmoda podria, si el pla li sortia bé, o bé tancar un acord a l'últim minut amb Brussel·les i fer-lo aprovar al parlament a empentes i rodolons; o bé sortir de la UE sense dir ni adeu.
I en aquestes circumstàncies, el camí més prometedor cap a unes noves eleccions seria si els " col·laboracionistes " del parlament el deposessin amb una moció de censura.
En una campanya electoral populista això es pot aprofitar de meravella.
Durant les últimes setmanes, Johnson ha endurit ostensiblement la seva retòrica contra certs representants del poble i contra tots aquells que volen obstaculitzar-li el camí cap a un Brexit real.
A banda de la sessió de preguntes setmanal per als diputats del parlament, Johnson ara fa una "sessió de preguntes popular" a través de Facebook en què els votants s'hi poden dirigir directament.
Gairebé cada dia apareixen davant de Westminster activistes que en enormes pancartes denuncien els "traïdors" de la cambra baixa i prometen: "No ens rendirem mai".
El que crida l'atenció és que, si bé en temps de Theresa May sempre hi havia persones que s'oposaven als manifestants pro-UE defensant alguna forma de Brexit, amb Johnson dominen els carrers els que volen un trencament dur.
El seu lema és: " No Deal is Ideal " ('És ideal que no hi hagi acord').
Aleshores, a final d'agost, el cap del govern va anunciar el següent pas en l' escalada de tensió: a mitjan setembre posaria fi a l'activitat del parlament per elaborar un nou programa de govern per al seu mandat.
Aquest procediment –anomenat pròrroga– és absolutament habitual, però només sol durar entre quatre i sis dies, no pas cinc setmanes, com planejava Johnson.
Hi ha la sospita que Johnson amb el seu pas provocador volia forçar una moció de censura contra ell.
Si una votació com aquella tirava endavant i cap altre partit no aconseguia formar una majoria a la cambra baixa, hi hauria automàticament noves eleccions, però la data la fixaria Johnson.
I ningú no li podria impedir deixar passar el 31 d'octubre i després començar la campanya electoral com el triomfador del no acord.
En comptes de caure a la trampa, els parlamentaris van aprofitar els pocs dies que quedaven fins a la pausa forçada per aprovar en un procediment d'urgència una llei que ha afectat sensiblement Johnson.
Ara fins a la cimera de la UE de mitjan octubre Johnson ha d'arribar a un acord de sortida amb Brussel·les o ha de sol·licitar una extensió del termini del Brexit fins després de Halloween.
Johnson descarta fer-ho, diu que "s'estimaria més ser mort a la tomba".
A més, desenes de diputats havien presentat una demanda contra el tancament forçat del parlament.
Dimarts passat els onze jutges del Tribunal Suprem van impartir justícia amb una sentència unànime: la pròrroga de cinc setmanes tenia "extremes" repercussions per als fonaments de la democràcia britànica i, per contra, el govern no havia presentat cap justificació per dur-la a terme.
El tancament forçat, doncs, era "il·legal i nul".
La sentència no hauria pogut ser més dura i més clara.
Però els vassalls de Johnson no es van comportar amb humilitat ni van assumir-ne les culpes, sinó que van ampliar la seva estratègia de condemnar tot aquell que posa traves a la doctrina pura del Brexit.
Jacob Rees-Mogg, membre del govern, suposadament va parlar de "cop d'Estat constitucional" en una reunió interna; i altres tories van amenaçar amb abolir el Tribunal Suprem.
Els jutges suprems són ara als ulls dels extremistes pro-Brexit el que l'oposició, els conservadors moderats, el Banc d'Anglaterra, les associacions empresarials i milions de britànics amics de la UE ja fa temps que són: enemics del poble.
En la lògica destructiva del cap d'estratègia de Downing Street, Dominic Cummings, la sentència fins i tot podria ser útil al seu superior.
Segons mitjans britànics, Cummings recentment hauria presumit de com de poc els amics britànics de la UE entenen el seu joc: en realitat, cada atac contra Johnson reforça la seva posició en l'electorat, i el bàndol oposat no entén fins a quin punt el país detesta aquest parlament.
Perquè aquest joc cínic funcioni, Johnson necessita eleccions com més aviat millor.
Però justament les eleccions és el que el parlament, que ja es torna a reunir des de dimecres passat, li continua negant.
Fins que no estigui garantit que Johnson no portarà el país a sortir de la UE sense acord, el parlament no sol·licitarà una moció de censura, va fer saber el líder laborista, Jeremy Corbyn.
Així doncs, de moment Johnson pràcticament no pot maniobrar.
En essència li queden dues opcions: podria negociar un tractat amb la UE que, en vista del temps restant, es podria assemblar molt al tan odiat acord de separació de la seva predecessora.
O ha de retractar-se de tots els seus juraments i ha de sol·licitar una extensió del termini més enllà del 31 d'octubre.
En tots dos casos, el Partit del Brexit estarà a l'aguait per atacar Johnson i els conservadors.
Aleshores els "traïdors" serien ells.
"Johnson és molt vulnerable", diu el politòleg i expert en la UE Anand Menon, del King's College de Londres.
"No és gens segur que el seu intent d'arribar a un pacte amb el poble acabi sortint bé".
Que Johnson vol seguir tant sí com no el camí que va obrir fa temps ho va deixar claríssim dimecres passat.
Com un nen entremaliat de pati d'escola, va llançar insults en direcció als laboristes com si així pogués provocar una moció de censura ad hoc.
Gairebé com un maníac va repetir el discurs de la "capitulació", la "traïció" i la "covardia" dels seus rivals davant les urnes.
Les emotives peticions d'alguns diputats que instaven a rebaixar el to verbal van topar amb les burles de Johnson.
Parlamentaris de tots els partits van recordar reiteradament a Johnson el destí de la política laborista Jo Cox, que el 2016, una setmana abans del referèndum del Brexit, va ser assassinada a ganivetades per un extremista de dreta.
En l'interrogatori l'autor dels fets va dir: "El meu nom és 'Mort als traïdors, llibertat per al Regne Unit '".
"Li demano que moderi el seu llenguatge", va cridar dimecres la diputada laborista Paula Sherriff dirigint-se a Johnson.
Ella i altres diputats –va dir Sherriff – són atacats permanentment per defensors del Brexit, "i la gent fa servir les seves paraules [de Johnson]".
Tot i això, és innegable que al Regne Unit del Brexit els parlamentaris britànics cada vegada més són insultats, amenaçats i atacats.
A mitjan any la Metropolitan Police va fer sonar el toc d'alarma després que en els primers cinc mesos de l'any s'haguessin registrat més de 750 atacs d'aquestes característiques.
Aquestes són unes xifres "sense precedents".
En molts domicilis de diputats s'hi ha instal·lat botons d'emergència.
La presidència de la cambra baixa ha aconsellat als diputats que, sobretot tard a la nit, si pot ser no surtin sols del parlament.
El matí posterior a les diatribes de Johnson una altra diputada, la laborista Jess Phillips, va fer pública una amenaça que havia rebut feia poc.
El remitent hi escrivia que la formulació de Johnson "mort a la tomba" era gairebé profètica: "Això els passarà a aquells que es neguin a executar el Brexit ".
Al debat, organitzat per Phillips, sobre el llenguatge cada cop més incendiari, Boris Johnson evidentment no hi va assistir.
Va informar els seus companys de partit que ell no havia de retirar cap afirmació.
Per què –es pregunta Phillips, que creu que es tracta d'una "estratègia pensada"– "es vol sembrar l'odi al nostre país?".
A més, Phillips també va confessar: " No em fan por les eleccions; el que em fa por és que m'assassinin ".
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Grup de Recerca Clínica del Servei d'Oncologia Mèdica
Des de fa més de 10 anys el seu grup ha estat compromès en generar coneixement en recerca clínica, en el marc de l'estudi de noves estratègies del tractament en càncer.
Duent a terme més de 90 assaigs clínics en totes les àrees de patologia tumoral, promoguts tant des de l'àmbit de la recerca acadèmica amb promotors que són els Grups Cooperatius de Recerca Clínica d'àmbit nacional i internacional, així com de promotors de la indústria farmacèutica.
Estan desenvolupant estudis en fase I, fase II i fase III.
Aquest grup ha permès la generació de múltiples publicacions en diferents camps de l'oncologia.
L'any 2009 es va iniciar l'activitat en el Laboratori de Recerca Traslacional del Servei.
Ha rebut finançament mantingut en convocatòries competitives del Instituto de Salud Carlos III, ha format part de les RETICS de Càncer en el programa de càncer de mama (RETTICC-RD12/0036/0076) i han generat 15 publicacions durant aquest període.
Línies de recerca de la Unitat de Cures Pal·liatives
Secretaria del Servei: Edifici A Planta 4 Mòdul 2
Sala d'Hospitalització: Bloc E. Planta 1 |
L'embassament de Susqueda està al seu límit.
L ́Agència Catalana de l ́Aigua (ACA) ha obert les comportes per desembassar l ́aigua a través de les vàlvules.
L ́ens descarta que avui l'aigua passi pel cim de la presa, tot i que no desestima que al llarg de la setmana sobreïxi, sobretot de cara a dijous, quan es preveu que torni a ploure fort.
La tempesta Leslie cal recordar que ha deixat rius desbordats, inundacions i vies tallades pel seu pas.
Això ha provocat, per tant, que Susqueda presenti un estat immillorable i que es trobi al límit de la seva capacitat, de fet està a només vuit centímetres del seu màxim.
Ahir al matí, segons fonts de l'ACA, es va poder comprovar com el pantà va perdent aigua gràcies al desembassament.
A primera hora del matí, l'embassament es trobava al 99,77% de la seva capacitat i al llarg del dia va anar baixant de nivell i, per exemple, pels volts de les 10 ja estava en el 99,73%.
Aquest any ja s'han hagut d'obrir almenys en dues ocasions les comportes.
En concret, 200 serien per al desguàs de fons i la resta a través de la central hidroelèctrica.
Aquest dilluns als embassaments del Ter van entrar més de 1.500 m3/s i s'ha minimitzat l'avinguda, reduint el cabal de sortida a 250m3/s. |
En tenir una discapacitat visual greu i no poder veure la informació visual mostrada a la pantalla us podeu trobar amb les barreres següents a les pàgines web si aquestes no s'han implementat amb criteris d'accessibilitat:
Existeixen sistemes operatius que consten de lector de pantalla incorporat, i en cas que no sigui així, podeu adquirir algun dels lectors de pantalla que hi ha al mercat. |
Diuen que qui té la informació té el poder.
La lògica és tan simple que quan tens certa documentació de manera exclusiva pots distribuir-la com, quan i a qui vulguis en funció dels teus interessos.
Aquesta manera de procedir fa dècades que està instaurada en moltes institucions, tant públiques com privades, i Andorra naturalment no n'és una excepció.
Dic això perquè fa dies que tinc la mosca al nas per la manera de procedir dels que dirigeixen el Consell General i, malgrat que he fet esforços per abstenir-me de la queixa, finalment no m'he pogut reprimir en comprovar que les mancances informatives no han estat flor d'un dia.
Em refereixo a les publicacions del Butlletí del Consell General, que és l'eina que serveix perquè tots els ciutadans estiguin assabentats de l'actualitat parlamentària i, en especial, de les respostes que dóna el Govern a les preguntes dels consellers generals.
El problema és que de manera recurrent els darrers mesos aquests butlletins s'acostumen a publicar el divendres o a hores tardanes que dificulten la transcendència informativa del que hi surt publicat.
Vull pensar que aquesta pràctica només forma part de la casualitat o que tal vegada respon a dificultats per falta de recursos humans.
No vull pensar que aquesta nova manera de fer respongui a una actuació estratègica per fer pública la informació en els moments que pugui interessar a la majoria.
Venim de mesos que la informació no circula com hauria de circular des del Govern o d'organismes com l'AREB.
Espero que el Consell General no entri en la roda de la manca de transparència.
Més informació sobre els formats de text
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
L'operació l'han dut a terme tècnics de Fauna del Departament d'Agricultura amb l'ajuda d'una grua de grans dimensions al ser el campanar més alt de Lleida
Tècnics de Fauna del Departament d'Agricultura han reduït aquest divendres al matí el volum i el pes del niu de cigonyes que hi ha al capdamunt del campanar de l'església de Sant Jaume de Mollerussa.
Es tracta d'una operació que es repeteix cada 5 o 6 anys i que es fa per reduir el risc de despreniments a la via pública de la llenya i els materials diversos que les cigonyes utilitzen per fer el nou.
Per fer-ho s'ha requerit una grua de grans dimensions, ja que aquest campanar és el més alt de Lleida i segons el tècnic, Damià Sánchez, 'té una dificultat enorme'.
El niu feia gairebé 2 metre d'alçada i s'ha reduït fins a 40 centímetres.Damià Sánchez ha explicat que 'el buidatge' del niu s'ha de fer com ho fan les cigonyes però a la forma inversa.
És a dir, elles cada any posen una capa de materials i llenya que fa que el niu vagi incrementant progressivament la seva mida.
Els tècnics, amb l'ajuda de forques i aixades retiren aquestes capes 'd'anualitats' fins aconseguir la mida desitjada que no comporti riscos de despreniments.
Al niu del campanar de Mollerussa s'hi intervé d'aquesta manera cada 5 o 6 anys.
A dia d'avui el pes aproximat de tot el material que hi havien acumulat les cigonyes era d'entre 400 i 500 quilos.
Els tècnics de fauna però, intervenen pràcticament de forma bianual a tots els campanars de la demarcació on hi ha nius de cigonya fent tasques de suport de neteja o reducció dels nous.
Són unes operacions que es fan entre els mesos d'agost i el febrer ja que les cigonyes comencen a pondre els ous a mitjan de març.
La de Mollerussa s'ha retardat perquè les condicions meteorològiques adverses de la setmana passada ho van fer inviable, i per això ha estat el darrer campanar de Lleida on s'ha intervingut aquesta campanya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Després de la primera guerra mundial es va voler limitar l'ús dels submarins per part de totes les potències perquè se'ls considerava una arma extremadament perillosa.
Tot i els acords que varen arribar i la prohibició d'Alemanya de posseir-los, totes les potències varen construir submarins, inclòs Alemanya.
Els principals països bel·ligerants varen utilitzar els submarins, tant en missions d'atac, [...]
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
La noia de 17 anys que es buscava com a sospitosa de la mort de la seva mare, trobada morta dimecres al vespre al seu domicili de Banyoles, va ser localitzada i arrestada ahir al migdia en un habitatge de la família a Platja d'Aro, i al vespre, en una reconstrucció dels fets, va admetre ser l'autora de la mort de la mare.
Avui serà posada a disposició de la fiscalia de menors.
El crim es va descobrir passades les 9 del vespre quan el fill gran de la víctima, que actualment viu pel seu compte amb la seva companya, va anar a casa de la mare per fer el sopar familiar.
Quan el noi va entrar a l'habitatge de l'avinguda dels Països Catalans va descobrir el cos de la seva mare a l'habitació amb sang escampada per tot arreu.
El noi va alertar la policia municipal, un agent va anar al pis i va constatar que era l'escenari d'un crim i va alertar els Mossos i la comitiva judicial.
Al costat del cadàver de la víctima, Carme Pèlach, es va trobar una nota manuscrita atribuïda a la filla de la víctima autoinculpatòria del crim, en la qual també s'acomiadava i apuntava dos llocs de la rodalia de Banyoles que havia triat com a possibles opcions per anar a suïcidar-se.
La mateixa nit, els Mossos van inspeccionar els llocs assenyalats en la nota però no van localitzar la noia i un cop es va haver interrogat gent del seu entorn va anar agafant força que la noia, que té antecedents d'autolesions i de trastorns psicològics, en realitat havia fugit.
Unes amigues d'institut van assegurar que dimecres al matí l'havien vist al centre, on s'havia presentat, cosa estranya, amb els cabells tenyits de negre (ella és rossa), i havia dit que s'havia barallat amb la seva mare.
I posteriorment va passar un missatge dient que anava a Platja d'Aro.
Amb aquestes pistes, i sabent que la família té un apartament en aquesta població, els Mossos van centrar la recerca a l'entorn del pis de Platja d'Aro i ahir al migdia van localitzar i detenir la noia, que s'havia traslladat a Platja d'Aro amb autobús el dia abans.
Tot apunta que el crim s'hauria perpetrat dimecres al matí i que l'arma homicida va ser un ganivet que els Mossos van recollir a l'escena del crim.
La víctima, que tenia múltiples ganivetades, va morir degollada, segons els resultats de l'autòpsia desvelats per l'ACN.
La detinguda va ser traslladada ahir a l'escena del crim per tal de fer la reconstrucció dels fets en presència dels Mossos, la comitiva judicial i la fiscal de menors i el seu representant legal.
Durant l'estada a l'escena del crim, la noia va col·laborar i va admetre que havia matat la seva mare dimecres al matí.
La noia, estudiant i esportista, té un historial de conflictes domèstics, maltractaments a la mare, que havien obligat a intervenir els serveis municipals, i de trastorns i ingressos psiquiàtrics.
La víctima, de 53 anys, estava separada i treballava com a cuidadora de gent gran.
L'Ajuntament de Banyoles farà cinc minuts de silenci aquest migdia, i ha decretat dos dies de dol, durant els quals les banderes onejaran a mig pal i ha suspès els actes d'organització municipal previstos.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.