text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Siri Hustvedt ens presenta una molt bona novel·la.
Una obra literària impregnada d'una sensibilitat exquisida, ben escrita i que ens endinsa en un estudi sobre les relacions humanes i el procés de creació artística.
L'historiador d'art, Leo Hertzberg, queda fascinat per un quadre de Bill Wechsler i això el porta a voler conèixer a l'artista.
Una profunda amistat, fonamentada tant per afinitats com per contrast, els unirà des d'aquell moment i inclourà a les seves famílies.
Al llarg dels anys tres dones omplen el seu univers: Erica, la professora casada amb Leo, i les dues esposes del pintor.
La primera Lucille, és una hermètica i perfeccionista poetessa; la segona, Violet, antiga model que es dedica a la investigació psicològica.
Una mort tràgica sacseja el món d'aquests personatges i entre ells, sorgeix un nou ordre, sota el qual batega un fosc engany que acabarà per erigir-se en una amenaça d'imprevisibles conseqüències.
Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic
Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat. |
Som la secció de Salsa de Panteres Grogues, creada el 2016 per socis del club que busquen desenvolupar el seu potencial artístic i expressiu a través de la salsa en un ambient de diversió.
El dimarts ens reunim persones LGTBI+ que ja tenim una mica d'experiència ballant salsa, guiats... |
En total la delegació andorrana ja suma vuit distintius en els mundials
Rubén Prior, un dels guanyadors en la categoria de judo que ha aconseguit guanyar la medalla de plata. / Special Olympics
La delegació dels Special Olympics Andorra continua sumant experiència, participació i també medalles en la participació als mundials que s'estan celebrant a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs.
En la darrera jornada de competició Nelson Gonçalves ha aconseguit guanyar la medalla de bronze en la categoria de 400 metres d'atletisme i s'ha emportat medalla de participació en la categoria d'aixecament de pes, igual que el seu company Sergi Cuberes que, a més, s'ha fet amb la medalla de bronze en la categoria 100 metres.
A Bàdminton Sandra Carvalho ha quedat quarta i Nadia Naudi ha quedat en segona posició, obtenint d'aquesta manera la medalla de plata.
A bitlles Leticia Jales s'ha endut la medalla de plata, sumant-se així a la d'or que va guanyar Joan Barrera.
A part d'aquestes medalles, fins al moment la categoria de judo és la que n'acumula més amb un total de tres, totes elles de plata i la segueix la natació d'estil lliure 50 metres amb dues medalles, una de bronze i l'altre d'or.
La competició compta amb la participació d'un total de vint esportistes andorrans i s'allargarà fins al proper divendres 22 de març moment que es clouran els mundials.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
- Visita al celler i tast de 4 vins (75 minuts): 11€
- Visita a les vinyes, al celler i tast de 3 vins (2 hores): 15€
Amb el nom Bàrbara Forés, el matrimoni Carmen Ferrer i Manuel Sanmartín ha volgut retre homenatge a la rebesàvia Bàrbara Forés nascuda a Gandesa el dia 7 de febrer de 1828.
Bàrbara Forés, filla d'un marxant de vins (Rafael Forés) i d'una propietària agrària (Maria Figueras), era una persona de gran caràcter i va influir de forma decisiva en el seu fill Rafael.
Així Rafael Ferrer Forés, farmacèutic i viticultor il·lustrat, va fer construir el celler de la casa pairal on a la darreria del segle XIX començà embotellar vi.
Bàrbara Forés significa, doncs, el respecte i la tradició en l'elaboració dels vins, transmesos de generació en generació durant més de cent anys a casa nostra.
Als anys 90 Carmen i Manolo prenen les regnes del celler i aposten per un canvi de paradigma convertint-se en pioners en la elaboració de vins a la Terra Alta, amb la garnatxa blanca com a eix vertabror i començant un canvi en la manera d'entendre el vi al territori.
L'any 2014, s'incorpora al celler familiar Pili Sanmartín Ferrer, sisena generació des de la Bàrbara Forés.
Una nova mirada que estableix diàlegs entre el vi, la cultura, les arts, el paisatge i tot allò relacionat amb la quotidianitat.
Amb el pas del temps hem aprés a valorar les potencialitats del territori, la dignitat del treball del camp i la importància del paisatge en el nostre dia a dia.
Compromeses amb els ulls tancats amb la terra que habitem. |
Els pacients que necessiten ser ingressats a un hospital del Sistema Nacional de Salut (SNS) solen estar uns 6,93 dies de mitjana hospitalitzats, segons les últimes dades facilitades pel Ministeri de Sanitat relatives al 2012, xifra que baixa als 6,16 dies a Catalunya.
Així es desprèn de l'informe 'Evolució de l'Estada Mitjana als hospitals Generals del Sistema Nacional de Salut 2001-2012' a què ha tingut accés Europa Press, que mostra com als darrers 12 anys el temps d'ingrés hospitalari s'ha reduït un 10%, i ha estat la primera vegada que Espanya baixa de la barrera dels 7 dies de mitjana.
L'estada mitjana hospitalària, el temps que passa des que un pacient ingressa en un hospital fins que és donat d'alta, sol tenir-se en compte com indicador de resolutivitat (mostra la celeritat en què un hospital efectua el diagnòstic i tractament dels seus ingressats) i l'efectivitat clínica, ja que les complicacions i els efectes adversos de la pràctica clínica solen prolongar l'estada.
De fet, explica el Ministeri a l'esmentat informe, una estada baixa de mitjana acostuma a estar vinculada a menys complicacions, una pràctica clínica "adequada i resolutiva" i a una "major continuïtat en les atencions.
D'aquesta manera, els indicadors del 2012 --els últims ara com ara disponibles-- mostra com la regió més "resolutiva" seria el País Valencià, amb una estada de mitjana que no arriba als 6 dies (5,79), seguida de La Rioja (6,14), Catalunya (6,16), Extremadura (6,38), Balears (6,64), Múrcia (6,65), Navarra (6,73), el País Basc (6,73) i Cantàbria (6,81).
Ja per sobre de la mitjana nacional estarien Andalusia (7,02 dies de mitjana), Aragó (7,20), Castella-la Manxa (7,29), Castella i Lleó (7,43), Madrid (7,47) i Astúries (7,88).
I a la cua es trobarien Galícia (8,33) i Canàries (8,45), les dues úniques comunitats que excedeixen la barrera dels 8 dies d'estada hospitalària de mitjana.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Dia: dissabte, 27 de maig de 2017
L'Ajuntament d'Eivissa i l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears i la Fundació la Caixa, organitzen el dissabte dia 27 de maig la primera jornada científica Eivissa més Ciència, durant la qual tindran lloc cinc tallers per a infants, tres conferències i el premi de ciència Vicent Serra i Orvay.
La jornada tindrà dos vessants, un de pràctic i adreçat al públic en general, amb la instal·lació del Planeta Mòbil de l'Obra Social la Caixa, una jornada d'observació astronòmica musicada i la celebració d'un Feim Barri, Feim Ciència, en què, al llarg de tot el matí, els més petits experimentaran i aprendran ciència de la mà de científics, professors i alumnes de ciència a través de quatre tallers.
D'altra banda, la jornada científica té un vessant divulgatiu, amb la celebració de tres conferències, a la Seu de la Universitat de les Illes Balears, a càrrec de científics de prestigi internacional dels departaments de Planetologia i Habitabilitat i d'Evolució Molecular del Centre d'Astrobiologia de l'INTA-CSIC, i a càrrec de l'Instituto de Geociencias de la Universitat Complutense de Madrid-CSIC.
La jornada científica Eivissa més Ciència acabarà amb una observació astronòmica musicada a les 21.30 hores al pati exterior de la Seu universitària d'Eivissa i Formentera.
La Universitat de les Illes Balears hi participa mitjançant el Programa d'Orientació i Transició a la Universitat (POTU) amb dos experiments: «La Química i la cuina», a càrrec de la professora associada Eva Tur, del Departament de Química, i «Determinació del grup sanguini», a càrrec de la coordinadora del Demolab-Demotec Francisca Molinos.
La UIB fa ciència amb Demolab i Demotec
La Universitat de les Illes Balears acosta la ciència als estudiants de secundària amb la proposta dels programes Demolab i Demotec.
Des de fa deu anys els estudiants poden conèixer com es fa ciència, acostar-s'hi i descobrir vocacions científiques amb la participació en tallers que fan propostes dinàmiques i participatives. |
L'Esquerra Independentista denuncia que els insults i les desqualificacions tenen un caràcter "clarament polític"
Barcelona.-La CUP ha volgut denunciar "l'onada d'insults, desqualificacions i menyspreu de la qual han estat objecte les dones militants durant els últims mesos", onada que, a parer de la formació, té un caràcter "clarament polític".
Per això ha convocat un acte polític per al proper dimecres 27, a les 12.00 h a la Plaça del Rei de Barcelona.
Hi seran presents totes les diputades de la Cup-CC: Anna Gabriel, Eulàlia Reguant, Gabriela Serra, Mireia Vehí i Mireia Boya.
D'aquesta manera, l'Esquerra Independentista vol fer públic el "masclisme que pateixen les companyes militants perquè són dones i militants".
Les organitzacions de l'esquerra independentista expliquen que la finalitat dels comentaris masclistes és "convertir les dones, no en subjectes, sinó en objectes".
En aquest sentit, el fet que la "immensa majoria" dels "exabruptes" se centrin en el físic continua "encapsulant" les militants de la CUP en "l'element corporal, versus intel·lectual" al qual les "condemna" la "concepció dicotòmica dona-natura (cos) versus home-cultura (ment)".
D'aquesta manera, indiquen, les seves propostes i lectures polítiques "queden desautoritzades i el debat es trasllada al cos", segons s'indica al manifest que l'esquerra independentista està preparant per llegir el dimecres.
"L'ofensiva centrada en les nostres representats polítiques és una expressió més del masclisme que enverina tots els àmbits de la societat, en general, però especialment en el polític, la finalitat de la qual és atemorir les dones referencials, apoderades i combatives", afegeix el manifest.Finalment s'hi indica que la cara "més aspre i tràgica del masclisme pròpi de la societat patriarcal, són els feminicidis, els assassinats masclistes de dones, que augmenten cada any que passa".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
Difondre la utilitat de l'anàlisi massiva de dades aplicada a l'agricultura, així com algunes experiències d'empreses que l'han incorporada, és l'objectiu principal del II Congrés internacional en Agro Big Data i sistemes de suport de decisions en agricultura que tindrà lloc a l'Auditori del Centre de Cultures de Cappont de la Universitat de Lleida (UdL), el proper dijous, dia 12.
Aquesta trobada, organitzada per la xarxa iberoamericana BigDSSAgro, en col·laboració amb la UdL, Eurecat i Agrifood, aplegarà un centenar d'empresaris i experts de Catalunya, Dinamarca, Regne Unit, Àustria, Itàlia, Holanda, Colòmbia, Perú, Brasil, El Salvador, Xile i Nigèria per abordar experiències i reptes de l'anomenada agricultura 4.0.
Els sensors, les imatges per satèl·lit, els sistemes d'informació geogràfica, les bases de dades, les noves tecnologies aplicades a l'agricultura, seran objecte de debat en les diferents sessions del congrés que inaugurarà, Jaume Sió, sub-director general de Transferència i Innovació Agroalimentària de la Generalitat de Catalunya.
La primera part del congrés inclou experiències en anàlisi de dades d'empreses del sector agropecuari com ara Agropixel, Codorniu, Matarromera, Maquinaria Agrícola Solà, ITC, ARCUSIN, bonÀrea Agrupa, Carnicas Iruña i VallCompanys.
La segona, estarà dedicada a dos projectes on la Universitat de Lleida hi té un paper destacat: l'Agritech BigData i el Global Forest Biodiversity Initiative.
La trobada acabarà amb una taula rodona on es plantejarà si l'analítica de les dades està a l'abast de tothom.
El primer congrés de la xarxa BigDSSAgro, que coordina el professor del Departament de Matemàtica de la UdL, Lluís Miquel Pla, va tenir lloc el setembre passat a Montevideo (Uruguai). |
La Conselleria de Sanitat permetrà finalment que les persones amb obesitat mòrbida siguin incinerades si així ho desitgen en la nova ordre de forns crematoris en què ara estan treballant.
L'administració rectificarà la seva posició inicial avançada avui per Levante-EMV i que recollia l'esborrany d'ordre actualment en exposició pública i que endureix la normativa d'aquestes instal·lacions per minimitzar el seu impacte mediambiental i eliminar així l'"alarma social" que la instal·lació de crematoris comporta actualment.
Segons van confirmar ahir a aquest diari fonts de la Conselleria de Sanitat, el motiu que es prohibirà la incineració per a les persones amb obesitat mòrbida era que per la cremació d'un cos d'aquest volum «es necessita una quantitat molt elevada de combustible», la qual que comporta un augment «considerable de contaminació sobrepassant el llindar permès», per aquest motiu quedés vetada.
Des de la Direcció General de Salut Pública han informat avui en un comunicat que s'eliminarà aquest apartat tot i admetre que la cremació de persones amb obesitat mòrbida pot generar problemes tècnics i requerir necessitats especials en el procés (relacionades amb el volum de les instal·lacions i els sistemes d'avaluació de les emissions).
No obstant això, aquestes circumstàncies no afecten les condicions sanitàries exigibles a les instal·lacions ni suposen un risc diferenciat per a la salut pública en els termes que tracta l'ordre, segons el comunicat.
Per això, la directora general de Salut Pública, Ana María García Layunta, ha assenyalat que aquest articulat es modificarà d'acord amb els objectius de l'ordre, que són establir les condicions per a la ubicació i funcionament dels forns crematoris per tal de protegir la salut de la població.
En particular, al costat d'altres millores del text que puguin derivar-se de la consulta pública, García ha assegurat que s'eliminarà del text de la futura ordre l'apartat on s'anuncia: "Es prohibeix la cremació de persones amb obesitat mòrbida". |
Aquesta és almenys la conclusió de la revista Forbes, que per segon any consecutiu ha determinat que la cancellera alemanya és la dona més poderosa del planeta.
Merkel sap on va -la seva recepta obstinada contra la crisi és l'austeritat- i no canvia el rumb.
I els seus conciutadans la segueixen -el 70% creuen que la salvació de l'euro està en bones mans-.
Així és com la cancellera afronta una rentrée calenta, amb una economia alemanya que mostra símptomes d'esgotament -el segon trimestre va créixer només un 0,3%- i una tardor en què a l'impopular rescat de Grècia s'hi afegirà el d'Espanya.
Tot un repte per a ella si vol revalidar encara l'any que ve el títol -honorífic- de superdona.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Més de mil delegats de tot Catalunya, en representació de 234 associacions de veïns de 74 poblacions, pertanyents a 19 comarques, es van aplegar a Manresa el diumenge 2 de desembre del 1979 «per passar revista al present i al futur del moviment de barris, ara a la llum, ja, de vuit mesos d'Ajuntaments elegits per sufragi universal, ara també que sembla començar-se a remuntar l'impasse produït a les associacions per la desviació de molts dels seus elements cap a la política», segons explicava el Regió7 del dimarts següent.
«El moviment associatiu de veïns a Catalunya ha fet un pas endavant en prendre més consciència de la seva existència; saber que al barri o poble del costat també lluiten dona més vigor a la lluita pròpia», comentava Carles Prieto, president de la Federació d'AV de Barcelona en la roda de premsa celebrada després de la trobada.
La primera Assemblea d'Associacions de Veïns de Catalunya, amb sessions de treball al matí i a la tarda, va tenir per escenaris l'institut Lluís de Peguera, l'edifici sindical –llavors AISS–, el col·legi Bages i la Pista Castell com a locals preparats per la Coordinadora d'AV manresana.
Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7.
Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. |
La Policia alemanya està buscant dos homes d'origen presumptament àrab en relació a la violació de la que va ser víctima una jove espanyola de 26 anys després d'una festa popular als afores de la ciutat alemanya de Munic, segons ha informat aquest dilluns la Policia de Munic.
La jove havia assistit a una festa el dissabte a la nit en la localitat d'Hallbergmoos, situada uns 25 quilòmetres al nord de Munic.
Allà va conversar amb dos homes d'aspecte àrab, que van acabar enfadant-se.
Amics de l'espanyola van sortir en la seva defensa i els dos es van disculpar i es van anar, segons relata la Policia.
Més tard, entre la mitjanit i les 2.00 hores, l'espanyola va emprendre el camí de retorn cap a l'hotel en el qual s'allotjava, prop de l'aeroport de Munic, quan va ser atacada per darrere per un desconegut i va ser violada.
Diverses hores van transcórrer fins que va ser descoberta amb un quadre d'hipotèrmia per un home que havia sortit a córrer per la zona.
El corredor va alertar els serveis d'emergències, que la van traslladar a un hospital.
La Policia busca als dos homes de la festa, però no se sap si efectivament estan relacionats amb el delicte.
Segons les descripcions de testimonis, tenien aspecte àrab i parlaven un idioma que sonava com l'àrab.
Un d'ells xampurrejava una mica d'alemany i d'anglès.
La Policia busca també testimonis que puguin aportar dades del succeït tant a la festa popular com en el lloc dels fets.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les emocions de les festes nadalenques envaeixen la nostra intimitat i alteren la percepció de la realitat.
Els regals exagerats, els menjars copiosos, la publicitat extenuant, els estímuls visuals en forma de llums, música repetitiva i sentimental fan que aquests estats emocionals induïts alterin la conducta.
Així no estarem tan atents al que passa en la política, menys, ens oblidarem de l'1 d'octubre i que tenim gent a la presó.
Desitjarem que ens toqui la grossa i ens emocionarem veient com els toca als altres.
Tota aquesta estimulació d'imatges, llums i colors convergeix en un estat emocional que ens fa ser diferents del que som habitualment.
No és cap ficció ni estem alienats, és simplement que ens han canviat l'actitud que tenim davant de la realitat.
En aquesta situació emergeixen, des de l'inconscient, sentiments ocults, naturals, que teníem parcialment adormits.
En aquestes festes, les campanyes publicitàries de televisió estan centrades quasi exclusivament en la perfumeria i la cosmètica.
Al vespre, i en programes de màxima audiència, la publicitat de perfums s'encadena de forma contínua entre descans i descans.
Les imatges que projecten són de felicitat, amor, valoració social, perfecció, bellesa, singularitat i exclusivitat.
Són adjectius que representen allò que ens agradaria ser i que no som i que projectem cap als altres.
Veient els altres ens veiem a nosaltres.
Són uns mecanismes interns que es desencadenen inconscientment i que proporcionen plaer.
Creiem, erròniament, que els amics i coneguts reconeixeran en nosaltres aquesta exclusivitat.
Les emocions agradables les desencadena un neurotransmissor, la dopamina, que és la causa del plaer i la satisfacció.
Per això comprem compulsivament més del que necessitem.
La publicitat de Nadal està pensada per evitar el pensament reflexiu i portar-nos al terreny de les emocions, convertint-nos en un element més de la cadena del consum.
Quan aquests estímuls desencadenen un seguit d'emocions intenses la capacitat reflexiva queda anul·lada.
Sempre s'ha dit que el Nadal emociona, ens entendreix, ens fa veure que som millors.
La realitat és que som el que som, tant abans de Nadal com després.
Però les músiques, els colors, les imatges, la família, el tió, els Reis, generen sentiments que s'activen des del subconscient restant al marge del control voluntari de la conducta.
Ens sentim generosos i d'emoció fàcil, deixant-nos anar per satisfer la part més humana: compartir regals, menjar i felicitat.
Els grans magatzems i els principals carrers de les ciutats basen les seves campanyes en el coneixement proporcionat per la neurociència.
Sabem que la llum intensa activa la serotonina, el neurotransmissor responsable de l'estat d'ànim.
Sabem també que nivells baixos de serotonina provoquen depressió mentre que els nivells alts generen eufòria i desig.
Per tot això, la música, les imatges, la llum, sobretot molta llum, provoquen emocions positives i estats d'ànim positius que provoquen desig.
Les àrees comercials estan molt il·luminades, els carrers cèntrics també, sobretot els més comercials.
Els publicistes coneixen bé la condició humana i s'inspiren en la neurociència.
Però el control el seguim tenint nosaltres, els consumidors, si sabem racionalitzar els estats d'ànim.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El periodista Jaume Barberà ha assegurat que TV3 "no és sostenible sense una profunda reforma", en una assemblea de treballadors celebrada el passat 20 de juny sempre segons consta en un correu electrònic que l'endemà va enviar un treballador al comitè d'empresa.
El comitè va replicar que no és "massa recomanable" fer aquest tipus d'afirmacions "en públic".
El presentador del programa 'Singulars', tal com s'explica al mail, "va manifestar que TV3 no és sostenible sense una profunda reforma si es vol tenir en compte la greu crisi econòmica que patim i el dèficit fiscal que afecta les finances de la Generalitat i tots els contribuents catalans".
Jaume Barberà va proposar, d'altra banda, escollir "dos treballadors de TV3 amb projecció pública" al marge del comitè per intentar desbloquejar les negociacions amb la direcció.
Aquests dos empleats de renom, tal com va apuntar el periodista, haurien de demanar reunions amb el conseller de la Presidència, Francesc Homs, el president de la CCMA, Brauli Duart i, "si fos necessari", amb el president de la Generalitat, Artur Mas.
El comitè d'empresa va replicar, al respecte, que la proposta s'ha de votar "en assemblea".
Tot i això, "i per evitar frustracions de qui tingui encara esperances de poder estovar l'actitud de la direcció de la CCMA" recomanen que primer "s'explori" si hi ha alguna porta oberta a la negociació per part dels responsables de la 'Corpo'.
"No serem nosaltres qui frenarem una proposta feta amb bona intenció" afegien abans de manifestar que veuen "molt difícil" que pugui tirar endavant "per raons legals i de tarannà personal i polític de la direcció de la Corporació".
A TV3 hi ha molt de xanxullo amb uns dirigents posats a dit, que ven be no es sap que coi fan.
Però també tenen una estructura de treballadors, "a lo grande", tipic d'empreses nacionals.
Sobra molta gent, i tamb ́emolt programes; s'Ha de racionalitzar el treball.
Diuen que volen construir estructures d'Estat i porten les retallades a la plantilla.
Per altra banda, foten un cop de destral a la retransmissió del concert del Camp Nou, amb un telenotícies d'una hora!!! quan en les retranmissions de fòrmula 1 l' endarrereixen sense cap problema..
Això acabarà com l'Ere a l'Aca ( l'Agènci catalana de l'aigua), amb 0 acomiadats.
El sector públic funcionarial és el gran privilegiat d'aquest país.
Tenim un 25% d'atur i aquests ni un aturat.
En el període 2003-2011 es van afegir 45.000 funcionaris més a la Generalitat.
A part també es va incrementar el personal de consorcis i empreses públiques.
El mateix va passar a nivell d'administracions locals i estatals.
Crec que aplicar un ERO a 259 és una estafa!
JO NO ESTIMO TV3 I ELS SEUS PRIVILEGIS.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Són productes desvitalitzats, amb calories buides i amb usos generosos d'additius, colorants i saboritzants.
Les alternatives són les llaminadures saludables, fetes amb melasses de cereals o concentrats de fruites.
Perquè les llaminadures són sucres, bàsicament.
Quan se'n mengen en excés, l'intestí prim és incapaç d'absorbir-los, llavors "passen a l'intestí gruixut, i es contaminen amb els gèrmens, que al seu torn se n'aprofiten i acaben provocant gasos i sobretot molèsties ", explica el doctor Vicente Varea Calderón, cap de la secció de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica de l' Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
En general, els empatxos, provocats per un mal ús dels aliments, deriven en malestars digestius.
És el que passa també amb l'abús de greixos.
"Si la criatura es menja dos o tres plats d'escudella, per exemple, hi pot haver una pancreatitis sobtada, perquè la ingesta excessiva estimula bruscament el pàncrees, i pot derivar, en conseqüència, en una inflamació aguda per culpa de l'excés de greix", continua dient el doctor Varea.
Heu comès un excés menjant, ja sigui llaminadures o plats greixosos.
A L'Herbolari l'Espígol, de Vilanova i la Geltrú, les nutricionistes i dietistes recomanen un caldo fet amb verdures ecològiques, com ara col, julivert, algues kombu, pastanagues i ceba.
"La recomanació és prendre'l abans de cada àpat".
Si es prefereix una infusió, també es pot optar per barrejar repalassa, arítjol, boldo, card marià i dent de lleó, a parts iguals.
És el consell que més ofereixen sobretot els mesos de gener i febrer, quan hi ha un interès més alt per fer una dieta depurativa sana.
Per la seva banda, Josefina Llargués, autora del llibre La Filomena Llaminera, assenyala que les llaminadures contenen quantitats molt elevades de sucre refinat, que és un producte "desvitalitzat, que aporta calories buides, engreixa i no alimenta ".
Al contrari, perquè, a més d'afavorir la càries dental, també "els fa disminuir les defenses i els pot dificultar la concentració".
Una llaminadura està formada per hidrats de carboni senzills, és a dir, glucosa, sacarosa i fructosa, a més d'usos generosos d'additius, colorants i saboritzants, que "tenen com a funció bàsica fer més atractiu el producte, millorar-ne les propietats organolèptiques i donar-li consistència".
Ara bé, ja se sap que les criatures són criatures, i que les llaminadures sempre els acaben atraient, ni que sigui perquè ho veuen fer als companys de la classe.
Doncs, d' alternatives sanes n'hi ha, com ara les llaminadures fetes amb xarop d'atzavara, melasses de cereals o concentrats de fruites, lliures d'additius i colorants artificials.
De totes maneres, remarca la dietista i nutricionista Josefina Llargués, tant les unes com les altres han de ser consumides de manera puntual o esporàdica.
"Que en mengin de tant en tant, perquè la prohibició pot fer augmentar el desig de consumir-ne", però " prioritzeu el menjar de cada dia, perquè una llaminadura natural també pot ser la fruita fresca ".
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
Sostenen que els treballs han de començar aquesta primavera i confien que el TSJC no aturi l'obra de manera cautelar
Girona.-Les tres Cambres de Comerç gironines han reclamat que s'executi el perllongament de la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar (Selva) perquè és una obra "essencial i prioritària".
Les cambres s'alineen amb els empresaris de la zona i consideren que les obres per allargar l'autopista han de començar aquesta primavera, tot i el recurs interposat davant del TSJC per les entitats contràries.
En aquest sentit, confien –com ja va dir la Generalitat- que l'alt tribunal no suspengui els treballs de manera cautelar mentre resol el contenciós.
En un manifest conjunt, les tres cambres recorden que l'any 1988 ja van posar la necessitat d'aquesta obra damunt la taula.
"Ha tingut un dilatat procés de planejament i aprovació", recull el text, recordant que el perllongament esponjarà el trànsit a la zona, millorarà la seguretat viària i no costarà diners a les arques públiques.
Front comú de les cambres de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols perquè s'executi el perllongament de la C-32.
Les tres cambres consideren "essencial" la infraestructura i reclamen que l'inici de les obres sigui una realitat aquesta primavera.
Ho fan atenent les demandes de l'empresariat de la zona i, sobretot, volent deixar clara la seva postura després que el TSJC hagi acceptat el recurs de setze entitats contra el perllongament."Una connexió adequada al volum d'habitants i turistes de la Selva marítima es fa imprescindible", recull el manifest.
L'escrit recorda que, de fet, ja fa tres dècades que la Cambra de Girona va posar sobre la taula aquesta necessitat.
"En un ple del 1988, es va aprovar una proposta on es reclamava a la Generalitat informació detallada sobre l'estat del projecte i previsions d'execució de l'autovia de la Costa Brava entre Malgrat i Figueres, i especialment de la circumval·lació de Lloret de Mar", recull el text.
I subratlla: "Han passat prop de 30 anys, i la necessitat d'aquesta infraestructura s'ha redoblat".Un planejament "dilatat" en el tempsLes tres cambres posen de relleu que ha costat molt arribar al punt actual.
"Aquesta via ha tingut diversos períodes d'al·legacions en un dilatat procés de planejament i aprovació de l'obra amb la intervenció de governs nacionals i municipals de divers color polític", diu el text consensuat pels empresaris de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols.El manifest passa després a enumerar els avantatges de l'obra, reiterant que el perllongament de la C-32 s'ha de tirar endavant.
D'entrada, les cambres insisteixen en què la nova carretera millorarà la seguretat viària (incorporarà una separació per evitar xocs frontals), reduirà temps de desplaçament i, en conseqüència, també contaminació."Permetrà descongestionar de forma important la carretera GI-682, per on circulen 25.000 vehicles diaris; també facilitarà les connexions amb el Maresme, el Vallès i el Barcelonès", diu el manifest.
I precisa: "La millora paral·lela de la GI-600 fins a Tordera, i el condicionament del tram de l'N-II de Tordera a Sils permetrà disposar d'una carretera més directa per a veïns, visitants i turistes".
Les cambres també insisteixen en què el projecte actual redueix l'impacte ambiental (dels dos carrils per sentit es passa a dos de pujada i un de baixada).
Per últim, les tres Cambres de Comerç recorden que el perllongament de la C-32 no costarà diners per a les arques públiques.
"Aquesta actuació no representarà una nova despesa per a la Generalitat, que difícilment es podria incloure en els pressupostos d'aquests propers anys", diu el manifest.
I conclou: "És la concessionària Abertis qui assumirà el cost total de l'obra, que supera els 70 MEUR".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El nen de Manresa d'un any i mig que estava ingressat a la Vall d'Hebron de Barcelona, Abraham Armengol, va ser donat d'alta ahir.
És una de les persones ferides en el xoc frontal de trens a Castellgalí.
Va ser traslladat directament a l'hospital de Barcelona per un traumatisme cranial i un coàgul al cap. La seva mare, que també es va fer ferides importants a causa de l'accident, continua ingressada.
En aquest cas a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
MADRID, 19 Maig (EUROPA PRESS) -
Airbus Defence and Space ha enviat aquest dimarts un comunicat d'alerta (AOT) a tots els operadors d'A400M en què informa de la necessitat de fer unes comprovacions específiques a les Unitats de Control Electròniques de cadascun dels motors dels avions, una mesura que s'adopta per evitar potencials riscos en qualsevol vol futur, ha informat el constructor.
Segons han assenyalat fonts de la indústria a Europa Press, s'ha detectat una incidència d'aquest tipus a l'avió sinistrat el passat 9 de maig a Sevilla, en què van morir quatre persones.
Els països als quals ja els han estat lliurades unitats de l'A400M són Regne Unit, Turquia, França, Alemanya i Malàisia.
Els resultats de l'anàlisi de les dades --incideix Airbus Defence and Space-- han estat compartits de seguida amb l'equip de la investigació oficial després de l'accident ocorregut a començament d'aquest mes de maig a Sevilla.
En aquest sentit, fonts de la indústria han apuntat que les dades dels vols de l'A400M es monitoren en cada prova i de manera rutinària s'analitzen, però "ara, després de l'accident, s'estan mirant amb més deteniment si és possible".
Segons han explicat les mateixes fonts, una vegada l'avió està a l'aire, si existeix una incidència en una de les unitats de control electròniques d'un motor i la tripulació opera sense ser conscient, pot produir-se que el motor no reguli la potència segons les ordres del pilot.
Aquesta incidència, que "encara està sota investigació si és de producció o de disseny", no es podria haver detectat "fins que l'avió està a l'aire", segons apunten des del sector.
Així, l'AOT, tal com assenyala el comunicat d'Airbus D&S, requereix que els operadors realitzin comprovacions úniques i específiques de les Unitats de Control Electròniques (ECU) a cadascun dels motors de l'avió abans del seu pròxim vol i, a més, detalla comprovacions addicionals que hauran de realitzar-se en el cas de qualsevol posterior canvi de motor o d'ECU.
Aquesta AOT és el resultat de l'anàlisi intern fet per Airbus Defence and Space i s'ha distribuït com a part de l'activitats de manteniment de l'aeronavegabilitat, independentment de la investigació oficial en marxa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Els parlaments dels dos líders polítics s'han centrat a argumentar la legitimitat democràtica del dret de decidir
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El Kursaal de Sant Sebastià s'ha omplert de gom a gom, amb 1.800 assistents, per a escoltar l'ex-president de la Generalitat Artur Mas i l'ex-president basc Juan José Ibarretxe en una conferència organitzada pel Centre Aguirre i la plataforma pel dret de decidir Gure Esku Dago.
Els parlaments de tots dos polítics s'han centrat a argumentar la legitimitat democràtica del dret de decidir, punt de partida dels processos que van emprendre en sengles països amb diferent fortuna.
Ibarretxe, president del think tank Agirre Lehendakaria Center, ha estat el primer de parlar.
Ha fet un discurs acadèmic però gens encarcarat, movent-se contínuament per l'escenari, gesticulant de manera molt marcada i recorrent a l'humor en moments concrets.
Per començar ha volgut remarcar la responsabilitat del poble basc i català perquè els seus processos arribin a bon port: 'Ningú no ens mira.
I si ens encallem, no serà per Brussel·les o Madrid, serà per nosaltres.
No cerquem conceptes que ens alliberin de la nostra responsabilitat.'
I ho ha resumit d'aquesta manera: 'El dret de decidir no està a la Castellana, sinó a la Rambla.'
En la segona part de la seva intervenció, l'ex-president basc ha aprofundit sobre el dret de decidir amb una encertada metàfora alpinista.
Ho ha explicat així: 'L'equip basc va establir un campament base: el del dret de decidir.
Ho vam fer perquè calia superar els conceptes que limitaven la idea de dret d'autodeterminació.
A partir del 2001 vam anar a Madrid a presentar aquest dret de decidir.'
Amb el pla Ibarretxe, doncs, el poble basc va arribar al camp 2, però llavors van sorgir els contratemps.
'Va nevar molt, vam tenir molts problemes i vam haver de tornar al campament base', ha explicat.
'Però del camp 2 va sortir-ne una altra expedició: l'equip català, que són al camp 3!', ha exclamat entre aplaudiments dels assistents, com ara el diputat Francesc Homs o el dirigent de l'esquerra independentista basca Arnaldo Otegi.
Segons Ibarretxe, el dret de decidir és això: poder decidir d'arribar al cim i assolir la independència, o bé tornar a Katmandú, d'on s'havia sortit i mantenir les coses com fins ara.
El Kursaal s'ha posat dempeus per ovacionar Artur Mas abans que prengués la paraula.
Mas ha fet una primera intervenció més política i revisionista, en què ha explicat les tres claus del procés català: la base del moviment és el poble, no els partits ni els líders polítics; és un moviment intrínsecament pacífic i integrador –ha recordat que els orígens de 70% de la població no són catalans–; i s'actua amb pulcritud democràtica i una voluntat permanent de mantenir-se en la legalitat.
A continuació l'ex-president català ha fet un discurs més intens, directe i amb un vocabulari més allunyat de les formes polítiques.
Ha justificat que el moviment sobiranista és un moviment d'acció i reacció.
Reacció contra l'agressió de l'estat espanyol que vol prendre competències a Catalunya i polititzar la justícia: 'Actuem en legítima defensa perquè l'agressió és molt grossa', ha dit.
I ha afegit: 'Però sobretot té una càrrega d'acció.
Ho fem perquè estem convençuts que després de molts intents de pactar, el camí que resta és el que ens durà a la sobirania pròpia i a disposar d'un estat propi en un marc europeu.'
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Dels 2.500 agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que el Ministeri de l'Interior ha enviat a Catalunya per garantir la jornada electoral del 10-N, segons va justificar-ho, tot i tenir constància que no hi hauria aldarulls, ahir no es van veure furgonetes ni agents custodiant centres de votació, tot i que agents del cos armat sí que feien controls en carreteres secundàries.
A banda d'aquest desplegament policial excepcional en eleccions, també hi va haver queixes de ciutadans per la presència d'agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana armats dins dels col·legis electorals, com ara a Mataró i a Figueres, prohibit si el president de la taula no ho requereix, segons la normativa.
Per la seva part, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, va assegurar, ahir, que aquest inèdit desplegament policial en aquesta jornada electoral a Catalunya "dona un missatge de tranquil·litat a la ciutadania".
I hi va afegir que el dispositiu policial d'aquest 10-N estava marcat per "allò que les circumstàncies demanen" i va indicar que, atesos "possibles problemes", els cossos policials han d'estar preparats i que els cossos espanyols donen suport als Mossos.
Per ara, no s'ha aclarit fins quan el govern espanyol mantindrà aquest volum d'agents desplaçat a Catalunya ni el seu cost, que per reprimir l'1-O es va enfilar als 91 milions d'euros.
Dissabte al vespre, força furgonetes de la policia espanyola van ocupar la via Laietana de Barcelona, i fins i tot agents a peu de carrer feien tasques dels Mossos, en seguretat ciutadana, sense haver-hi cap situació desbordada amb la protesta dels CDR.
L'incident més remarcat és que la policia local d'Amposta va detenir, ahir a la tarda, un home d'uns 70 anys que va entrar al col·legi electoral del Poblenou del Delta amb una arma de foc carregada i un ganivet, segons va avançar TV3 i va confirmar l'ACN.
Es desconeixen les intencions que tenia el detingut, que és veí del poble.
Segons fonts de la policia local, duia un tipus d'arma que, anys enrere, portaven agents de la Guàrdia Civil de paisà.
El detingut està acusat d'un delicte electoral i un altre de tinença il·lícita d'armes.
D'altra banda, cinc agents de la Policía Nacional van resultar ferits lleus en un accident de trànsit, ahir cap a les set del matí a Barcelona, en topar el furgó en què anaven contra un vehicle que s'havia saltat un estop.
El conductor del cotxe anava begut i va ser detingut.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El Consell de l'Audiovisual a Catalunya (CAC) ha proposat que la Directiva de serveis de comunicació audiovisual inclogui la supervisió de les xarxes socials, com Facebook i Twitter, ha informat l'organisme regulador aquest divendres en un comunicat.
La proposta de revisió de la Directiva 2010/13/UE, que la Comissió Europea va fer pública el 25 de maig, inclou els serveis de plataforma de distribució de vídeos, com YouTube, un avanç que el CAC considera positiu, però insuficient, ja que les xarxes socials incorporen cada vegada més continguts audiovisuals.
El CAC ja va plantejar aquesta ampliació de l'àmbit competencial de la Directiva a la reunió que va mantenir la Conferència Ibèrica de Consells Audiovisuals (Cica), a Madrid.
La Comissió Europea ha iniciat la revisió de la directiva que des del 1989 estableix en les seves modificacions successives les normes comunes que regulen els mitjans audiovisuals i que garanteixen la diversitat cultural i la lliure circulació dels continguts a la Unió Europea (UE).
Els membres de la Cica que han mostrat la seva preocupació per la redacció de la directiva actual han coincidit en el diagnòstic sobre el sector de la Comissió Europea.
Segons aquesta institució, el context tecnològic ha canviat dràsticament el panorama en l'última dècada, i ha propiciat un increment important del nombre de canals de televisió.
Segons el CAC, la modificació tecnològica no ha de ser un obstacle per mantenir el conjunt de valors defensats per la directiva en la redacció original del 1989, i fa falta continuar garantint la diversitat cultural i lingüística.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Aprèn i practica anglès i altres idiomes
Assoleix la competència en una 3a llengua
Forma't en comunicació eficaç, amb ECTS
Millora la teva redacció acadèmica i científica
I si acabes d'arribar a la UPC...
Servei de Llengües i Terminologia. |
Dels 2.659 militants del partit han pres part a la consulta 1.016 persones, el 38,2%
Barcelona.-La militància del PSC de Barcelona ha votat majoritàriament a favor de la proposta d'acord amb Barcelona en Comú per entrar a formar part de l'Ajuntament de Barcelona.
En concret hi ha votat a favor el 89% dels participants a la consulta.
El president del partit a la capital catalana, Jaume Collboni, s'ha felicitat pels resultats de la consulta interna i s'ha mostrat "convençut" que és "un bon acord".
Collboni també ha agraït que "en un moment complicat com aquest" la militància "ha posat de nou Barcelona per davant de les sigles".
En total han votat a la consulta 1.016 persones, el 38,2% d'un total de 2.659 militants, comptant-t'hi els 76 de les joventuts socialistes.
La votació es va posar en marxa el divendres per internet i aquest dimecres a la tarda s'han obert les urnes per poder votar de forma presencial.
Jaume Collboni ha votat a l'Agrupació d'Horta-Guinardó i posteriorment ha participat de l'assemblea extraordinària convocada amb motiu de la consulta.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si ahir vau veure els polítics aixecant la vista cap al cel, no era precisament per demanar la victòria a Déu.
El meteorològic, és un dels factors més determinants en la participació electoral i un dia de pluja -o de massa sol-, pot acabar decantant els resultats.
Diuen que si fa bon dia la gent prefereix marxar de la ciutat abans que passar per les urnes, i si plou, la mandra envaeix els votants i es queden a casa.
Diumenge va tocar sol i després de la forta nevada de dijous passat, les pistes obrien en condicions immillorables, però el sentit de responsabilitat dels encampadans va fer que molts combinessin l'oci amb el deure.
Pel comú van desfilar famílies totalment equipades per pujar a pistes un cop exercit el seu dret a vot.
«Si pogués jo també ho faria!», deia Esther Vidal, d'Agrupament Encampadà.
La majoria de votants, però, ho va fer a l'inrevés: van gaudir d'un matí d'esquí i després van anar a votar a primera hora de la tarda.
La cap de llista d'En Comú per Encamp (ara oficialment cònsol major), Laura Mas, va preferir passar el dia en família.
«Dinarem junts, farem un passeig amb les nenes i cap a les 7 de la tarda aniré a la seu del partit», comentava Mas just després de que la seva filla petita fiqués el sobre a l'urna.
David Rios, del Partit Socialdemòcrata, tirava de tòpics i es congratulava «d'haver arribat a les urnes amb la feina feta» i de poder «celebrar la festa de la democràcia».
Per la seva banda, Santiago Gonzalez, líder de Terceravia, feia broma amb els mitjans dient que arribava «mig adormit» després d'una nit amb amics que esperava, li «donés sort».
A diferència d'altres parròquies, els encampadans es van trobar un recinte electoral auster, sense cap piscolabis que els fes més amè el tràmit.
Un digne «per molts anys» un cop dipositat el sobre (i que havia de ser respòs amb el seu degut «en vida de tots» ), va ser la màxima distinció que van rebre.
El que sí es va endur més d'un, és una bona relliscada només arribar al comú.
El vestíbul acumulava la neu desfeta del carrer i va fer caure grans i petits.
Exercint d'amfitrió, l'ara ja excònsol major, Jordi Torres, rebia els encampadans amb aquell somriure que només tenen els que marxen satisfets de la feina feta.
A les desenes de votants anònims s'hi van sumar el ministre d'Ordenament Territorial, Jordi Torres, i la ministra de Turisme, Verònica Canals, que es van presentar al matí a deixar el seu vot i van marxar tan ràpid com havien arribat.
Entre les rotllanes d'electors que es formaven al sortir de l'edifici, el més escoltat al matí va ser «a les generals hi havia més gent a aquesta hora».
I és cert, a les dues de la tarda havia votat menys de la meitat dels encampadans cridats a les urnes.
A mitja tarda, l'activitat va ser més moguda.
Havent descansat poc del bon dia d'esquí, famílies i parelles van anar arribant abans que toquessin les set.
Alguns, però, van apurar fins el final i van baixar directament de pistes i és clar, amb la neu encara als peus, hi va haver més caigudes.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Aquest llibre té la voluntat desdevenir un manual que familiaritzi el lector amb la noblesa catalana de ledat moderna. ens ofereix una presentació del marc general de catalunya i socupa amb detall dels nobles aveïnats en les comarques meridionals.
Lobra consta de dotze capítols en els quals hom pot trobar respostes a preguntes del tipus: què sentenia i sentén per noblesa?, quines són les diferents categories nobiliàries?, en què consistia el procés dennobliment?, quines han estat les relacions dels nobles amb les institucions catalanes i els ordes militars?, etc.
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix. |
El nou consell rector té el repte d'incrementar la liquiditat venent patrimoni i pendent de la resolució judicial del cas de la secció de crèdit
L'Aldea.-La Junta de la Cooperativa de l'Aldea (Baix Ebre) es renova.
Així es va acordar en l'assemblea ordinària d'aquest dimecres que tanca un període de quatre anys, el més convuls i complicat de l'entitat agrícola, en el qual Montse Llosa n'ha estat la presidenta.
Llosa ha fet un balanç satisfactori per haver aconseguit aixecar el concurs de creditors i haver evitat el "malbaratament" del patrimoni dels cooperativistes.
L'encara presidenta en funcions ha reconegut que la venda d'alguns terrenys o magatzems o les ajudes de les administracions que mai han arribat, haurien millorat la liquiditat i s'hauria pogut ampliar la producció, clau per garantir la viabilitat de la cooperativa.
També l'endarreriment del procés judicial per resoldre la fallida de la secció de crèdit ha posposat alguns dels plans.
El nou consell rector, que passa vuit a cinc membres, enceta nova etapa amb el repte de refermar la confiança dels productors i trobar noves vies de negoci, amb el comodí de poder arrendar i vendre el patrimoni "satèl·lit", aquell que no necessita la cooperativa per operar en el seu dia a dia.
En l'assemblea ordinària d'aquest dimecres també es van aprovar els comptes del darrer any - tocats per un hivern difícil a l'horta de l'Aldea-, es va aprovar un canvi dels estatuts per adaptar-los a la nova llei de cooperatives, es va reelegir l'interventor de comptes i es va elegir el nou consell rector, que passa de vuit a cinc membres.
Només Maria Pilar Estorac i Isabel Peris repeteixen a la Junta amb tres nous membres.
Ara hauran d'elegir president o presidenta i fer el traspàs dels càrrecs.
Montse Llosa, encara presidenta en funcions, ha liderat un període on l'entitat cooperativista s'hi jugava la continuïtat o el desmantellament.
Llosa ha destacat haver aconseguit el principal objectiu de la Junta: aixecar el concurs de creditors i aprovar el conveni.
"Creiem que era allò que s'havia de fer.
Anar a liquidació era malbaratar el patrimoni que tenim.
D'aquesta manera, anem mantenint el patrimoni i es pot vendre alguna cosa ordenadament", ha apuntat.
Tot i que la venda de solars o magatzems no s'ha pogut concretar en l'etapa de Llosa a la presidència de la Cooperativa de l'Aldea, ho defensa per aconseguir liquiditat.
"Tenim patrimoni del que ens podríem desprendre sense afectar al dia a dia de la cooperativa.
La seu seguiria treballant endavant iens podríem desfer d'algun satèl·lit que esta físicament fora d'allí", ha explicat.
"Penso que hem fet una gran labor, que no s'ha resolt tan aviat que volíem perquè els temes judicial no van tan de pressa com la nostra voluntat", ha afegit.
De fet, una altra via d'ingressos en la qual confia l'entitat són les indemnitzacions que es puguin desprendre del procés judicial del cas de la fallida de la secció de crèdit.
La instrucció es va tancar el passat mes de novembre amb les imputacions de 17 persones i de l'entitat Bankia per set delictes diferents.
Només l'exgerent Daniel Ferré acumula la imputació de tots set - societari, falsedat documental, insolvència punible, alçament de béns, simulació de contracte, cobrament indegut de subvencions, i apropiació indeguda-.
Queda només que el Ministeri Fiscal formuli escrit d'acusació o el sobreseïment de la causa o, excepcionalment, la pràctica de diligències complementàries, abans de l'obertura de judici oral que es farà a l'Audiència provincial de Tarragona.
Sense l'ajuda promesaLa crítica més agra ha estat per l'incompliment de les promeses d'ajuda que no han arribat per part de les administracions, sobretot del Govern.
"La decepció és total amb els polítics.
No han fet res tret d'algunes entrevistes i paperots", ha apuntat Llosa.
No hi ha hagut subvencions ni l'aval de la Generalitat a la Cooperativa de l'Aldea que havia estat avalada per via parlamentària.
La presidenta en funcions ha assenyalat que només l'Ajuntament de l'Aldea ha col·laborat, i encara col·labora, amb l'entitat cooperativista per trobar ajuts –via Diputació de Tarragona- o per establir contactes de comercialització amb altres empreses, després que fracassés el conveni amb el grup cooperatiu lleidatà Actel.
El futurDesprés d'un hivern molt dur per al sector hortícola, la Cooperativa de l'Aldea ha renunciat a l'arrendament per a la producció que tenia d'una finca de l'Incasòl i s'ha centrat en la compra-venda d'hortalisses i fruita.
Amb una trentena de pagesos productors i l'accés a altres mercats del nord del país valencià o de les Terres de l'Ebre quan la demanda ho requereix, es comercialitza el producte tant al major com al detall.
També "es rendibilitza al màxim" tot allò que es pot.
Per exemple, es lloguem càmeres per guardar fruita o els molls a empreses de transport.
L'objectiu a partir d'ara serà mantenir la confiança dels productors i buscar la liquiditat que impedeix augmentar la producció.
"Serà automàtic si tinguéssim diners per pagar aviat als pagesos perquè els pagesos estan descapitalitzats, en general, i no poden aguantar molt de temps sense cobrar.
Quan porten la collita volen cobrar i nosaltres tenim aquest problema de liquiditat", ha recordat Llosa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Cada dia un relat sobre futbol fins el 17 de maig, coincidint amb la final de la Champions
VilaWeb us ofereix 'Lletres al camp!', una sèrie de relats inèdits d'onze escriptors, dedicats al futbol.
Cada dia un relat fins el 17 de maig, data de la final de la Champions.
És una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació FC Barcelona.
(A l' Especial, hi trobareu els onze relats).
Hi ha els gols psicològics i els gols absurds, el gol d'or i el gol de l'honor, els gols a boca de canó i els gols de bandera, el gol olímpic i el gol fantasma...
I després hi ha els gols fallats, els gols que finalment no es van poder marcar i per tant no van ser gol, però que perviuen en la memòria per recordar-nos la frontera primíssima que separa l'èxit del fracàs.
La història també l'escriuen les errades, les rematades que no prosperen, els cops de cap escopits pel travesser, les faltes que passen dos mil·límetres per sobre de la creueta.
A vegades ens recordem millor dels gols fallats d'una manera extraordinària que no dels gols que es van marcar com la cosa més normal del món.
Fins al punt que la nostra memòria, tossuda, prefereix recordar-los corregits, com si de fet haguessin sigut gol.
Recordo, per exemple, un gol preciós de Pelé amb el Brasil, en un partit contra Uruguai al mundial de Mèxic 70.
La imatge corre pel temps i em ve a la memòria: Pelé va llançat de cara a porteria per acabar un contraatac; dos defenses el persegueixen de lluny; en aquest moment rep una passada en diagonal des de l'esquerra, just a l'alçada de la corona de l'àrea, i el porter surt a cobrir a la desesperada.
Aleshores, Pelé fa un moviment sensacional, inversemblant, únic: en lloc de seguir la trajectòria de la pilota, continua corrent perpendicularment a la porteria.
Amb aquest engany, el porter perd la referència i queda venut: Pelé només ha de donar la volta per darrere del porter, córrer a buscar la pilota i empènyer-la cap a la porteria buida.
I tanmateix, tot i que m'obstino a recordar el gol, la realitat és ben diferent i em diu que aquella pilota no va entrar mai i va anar a fora, a tocar del pal dret.
On van a parar els gols fallats?
A mi m'agrada imaginar que aquesta mena d'errors, les jugades interrompudes a l'últim moment, són com ànimes en pena que vaguen pels camps de futbol a l'espera d'algú que els alliberi.
Amb els seus càlculs i estudis, Einstein ens va ensenyar que hi pot haver una dimensió en què el temps i l'espai queden diluïts i es barregen.
On les coses van endavant i enrere, quietes i movent-se alhora, on el passat pot ser present i el futur pot ser passat: allà, en aquest territori, és on viuen els gols que no van existir.
Anem al futbol i juguem al futbol per recuperar la memòria de tots els partits que s'han jugat d'ençà que el primer home va xutar una pilota i que el primer porter va aturar-la.
A vegades, mentre mirem un partit per la televisió, uns nens juguen a pilota sota la finestra.
Els seus crits es barregen amb els crits dels aficionats i pot passar que, en el moment que el futbolista de la tele xuti, el nen al carrer xuti de la mateixa manera: el gol de la tele no entra, però el del nen sí.
Anem al futbol, com avui, i alhora que disfrutem del partit, sacsegem la memòria: pot ser que una jugada de Ronaldinho com aquella altra de Pelé acabi en gol, i així l'alliberi per sempre més.
O que un cacau d'Eto'o s'assembli a un xut que no va entrar de Rivaldo, tants anys enrere, o fins i tot de Kubala, encara més antic.
O que una combinació de Deco amb Xavi i Motta ens farà pensar en el dream team.
Veiem onze jugadors que juguen contra onze, però al darrere tenen les ombres dels vells herois que els donen alè.
El futbol és un partit etern i tothom té un lloc a l'equip.
Jordi Puntí (Manlleu, 1967), periodista i escriptor.
Ha publicat el recull de relats 'Pell d'armadillo' (Proa) i 'Animals tristos' (2002).
Consulteu la bibliografia completa de l'autor al cercador ' Qui és qui '.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La secció sindical de la UGT a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) denuncia la situació d'assetjament i indefensió que els agents de la Policia Local pateixen des de fa temps i de la qual s'ha informat a l'Equip de Govern en diferents ocasions, sense que s'hagi obtingut una solució efectiva.
La plantilla de Zeta Espacial, situada a Rubí (Vallès Occidental) i fabricant del caramel Peta Zetas, iniciarà el proper dia 23 de febrer una vaga de caràcter indefinit (cada dia entre les 9 i les 11 hores) pel constant assetjament de la direcció.
La darrera actuació de la direcció ha estat una sanció massiva a 14 treballadors i treballadores.
L'empresa que gestiona el servei, Global Food Management, porta mesos sense pagar correctament als treballadors La UGT de Catalunya denuncia que tres treballadores de la cuina, la cafeteria i el menjador de la Residència Militar Logística Pedralbes porten tres mesos sense cobrar, i que aquesta situació no és nova, ja que al mes de setembre vam haver de denunciar l'endarreriment Continua llegint →
Ha sancionat massivament 14 treballadors i treballadores (entre ells els membres del comitè d'empresa) per negar-se a signar que havien rebut una suposada formació Entre d'altres, l'empresa va acomiadar els membres del comitè i la justícia la va obligar a readmetre'ls.
Aplica a la plantilla l'Estatut dels Treballadors després que el conveni perdés la ultraactivitat La plantilla de Zeta Espacial, Continua llegint →
La UGT de Catalunya, que ha defensat els drets de la treballadora en els tribunals, contribueix en una sentència exemplar en la lluita contra l'assetjament per raó de sexe El jutjat penal número 5 de Girona ha condemnat l'encarregat del restaurant mexicà Taco-Taco de la ciutat de Girona a una pena de 19 mesos de presó i 6.000 euros d'indemnització Continua llegint → |
Educació afectiva: Aprendre a estimar de manera positiva (4rt ESO)
Recull multimèdia per treballar les relacions de parella
Educació afectiva: Conèixer el meu cos i les meves emocions (2n ESO) 1ra part
Material didàctic per a 2n curs d'ESO.
Educació afectiva: Conèixer el meu cos i les meves emocions (2n ESO) 2na part
Educació afectiva: Conèixer el meu cos i les meves emocions.
Material didàctic de sexualitat per a educació secundària.
Publicació quatrimestral amb l'objectiu de promocionar criteris i comportaments saludables.
Publicació quatrimestral amb l'objectiu de promocionar criteris i comportaments saludables |
"CreaTurisme és l'estratègia de Turisme Comunitat Valenciana per al desenvolupament i impuls de programes de producte turístic altament especialitzats, segmentats i de base experiencial"
La Llei 15/2018 de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana així com el Llibre blanc del Turisme Valencià estableixen com a directrius la vertebració territorial, l'organització operativa i l'orientació al mercat el que comporta la introducció de 3 noves dimensions: |
Girona, una de les 10 millors ciutats d'Europa per fer una escapada segons "The Guardian"
30/03/16 | El prestigiós diari britànic ha publicat un article on recomana visitar l'arquitectura modernista, el Museu d'Història dels Jueus o la Catedral
Girona és una de les deu ciutats europees que el diari britànic The Guardian ha seleccionat com a millors ciutats d'Europa per fer una escapada.
La Catedral, l'arquitectura modernista o el Museu d'Història dels Jueus són alguns dels punts que el periodista especialitzat en viatges Will Coldwell ha escollit per destacar la ciutat en l'article en el qual recomana visitar Girona.
Il·lustrat amb una imatge de la pujada de Sant Martí, l'article fa referència també a l'oferta gastronòmica i d'oci de la ciutat, concretament a El Celler de Can Roca, el Sunset Jazz Club o la cafeteria La Fàbrica, així com a les qualitats de Girona com a indret de pràctica esportiva.
En el seu article, Coldwell assenyala també que Girona ofereix al visitant una mostra de la cultura catalana sense haver de suportar la munió de turistes que habitualment passegen per Barcelona en temporada alta i recomana combinar l'estada a la ciutat amb visites a la Costa Brava.
La resta de ciutats recomanades a l'article són La Valletta (Malta), Marsella (Occitània - França), Dubrovnik (Croàcia), Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina), Brno (República Txeca), Tallinn (Estònia) i Graz (Àustria). |
El tribunal conclou que manquen indicadors "que permetin mesurar la seva consecució ni el seu impacte en l'evolució de la imatge" del país
Madrid.-El Tribunal de Comptes ha posat en dubte la transparència de l'Alt Comissionat del govern espanyol per a la 'Marca Espanya'.
En un informe, el tribunal fiscalitzador ha revisat els primers anys de funcionament de l'organisme (2012-2016) i ha alertat que "no existeix suficient desenvolupament normatiu" per a les seves funcions i que té una "absència de pressupost propi" que impedeix tirar endavant les activitats per al compliment de la seva missió.
El tribunal conclou que manquen indicadors "que permetin mesurar la seva consecució ni el seu impacte en l'evolució de la imatge d'Espanya".
La fiscalització que ha fet el tribunal abasta l'Alt Comissionat del govern espanyol per a la 'Marca Espanya' i la seva oficina, i ha posat el focus en l'activitat econòmica-financera feta per ells amb especial atenció al compliment de la legalitat i al grau de compliment dels seus objectius per comprovar si s'ajusten als principis de bona gestió.Aquest organisme es va crear per part del govern espanyol a través d'un reial decret el 2012 amb la missió de proposar mesures orientades a millorar la imatge d'Espanya a l'exterior.
Entre els objectius, té la planificació, impuls, coordinació i seguiment de l'acció exterior espanyola -tant pública com privada- en els àmbits econòmics, cultural, social, científic i tecnològic.Deficiències i irregularitatsEntre les deficiències, el Tribunal de Comptes adverteix que tant en la configuració de l'Alt Comissionat com també a les condicions de l'exercici de les seves funcions no existeix "suficient desenvolupament normatiu".
L'informe destaca que ni l'Alt Comissionat ni la seva oficina compten amb normativa que reguli el seu funcionament, més enllà del reial decret de creació de l'entitat.Pel que fa a la transparència, el tribunal ha detectat que no s'han publicat al Portal de Transparència cap de les informacions que exigeix la llei, a excepció només dels currículums dels alts càrrecs.A més, també destaca que algunes de les funcions atribuïdes a l'Alt Comissionat per a la Marca Espanya ja eren "parcialment assumides" per altres òrgans del Ministeri d'Assumptes Exteriors i que, tot i la creació de l'alt comissionat, els òrgans del ministeri continuen funcionant.
És a dir, alerta que hi ha duplicitat de funcions.Sobre l'estratègia, apunta que es descriuen només objectius generals i que no hi ha "el necessari desglossament" en objectius sectorials i accions concretes i "mesurables".
El tribunal ha avisat que "no s'estableixen indicadors que permetin mesurar la seva consecució ni el seu impacte en l'evolució de la imatge d'Espanya, a diferència del que succeeix amb altres iniciatives de promoció de la marca-país desenvolupades en països del nostre entorn o per altres organismes amb objectius concurrents".A més, el tribunal apunta que la gran majoria de les línies d'actuació previstes per a 'Marca Espanya' "no depenien de l'acció de l'Alt Comissionat, ni a la seva planificació ni en el seu impuls ni en la seva consecució" i ha denunciat que l'activitat de l'Oficina de l'Alt Comissionat s'ha centrat en el seguiment d'una sèrie d'índexs i taules classificatòries nacionals i internacionals que monitoritzen la imatge d'Espanya, "elaborats per diferents institucions que, en la major part dels casos, ja venien elaborant-los des d'abans de la creació de l'Alt Comissionat".El tribunal fiscalitzador també detalla que l'Alt Comissionat ha subscrit convenis de col·laboració amb entitats públiques, associacions, fundacions i empreses privades, incloent una empresa tèxtil del consell, de la qual d'administració és membre de l'Alt Comissionat.
Així mateix, en la mostra de convenis analitzada en la fiscalització s'ha observat que el seguiment i control de la documentació i de l'execució d'aquests convenis ha estat defectuós, impedint-se, en alguns casos, la comprovació de la realitat de les activitats.
D'altra banda, el tribunal ha denunciat que l'Alt Comissionat ha celebrat pactes subscrits de manera verbal, sense formalització de document escrit, "la qual cosa no s'ajusta a les lleis administratives de procediment i transparència" i impedeix, segons apunta, la revisió i control posterior de l'acordat.
Així mateix, l'informe recull que la signatura de l'Alt Comissionat d'un conveni amb una associació privada va permetre que la seva oficina pogués disposar de fons aportats per empreses privades que van ser destinats a despeses ordinàries del seu funcionament i al pagament de serveis prestats per tercers.En el seu informe, el Tribunal de Comptes ha recomanat desenvolupar el marc normatiu adequat per a l'exercici de les funcions de l'Alt Comissionat i l'activitat del projecte 'Marca Espanya', tant en l'àmbit contractual i patrimonial com en l'operatiu (selecció de col·laboradors, ambaixadors 'Marca Espanya') i dotar a les unitats encarregades de dur a terme el projecte 'Marca Espanya' dels mitjans humans i materials necessaris perquè "es puguin complir ordenadament els seus objectius".
Finalment, també aconsella adoptar, per part de l'Oficina de l'Alt Comissionat, les mesures necessàries per millorar el sistema de seguiment de l'execució i control dels acords i convenis subscrits.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
També s'aprova el projecte d'adequació parcial de la Casa consistorial
El Ple Ordinari del mes de juliol, que es va celebrar ahir al vespre a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, va aprovar inicialment, amb els vots a favor de CiU, PSC, ERC, C's, Som VNG i PP i l'abstenció de la CUP, el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible.
Amb el mateix resultat a la votació, el Ple també va aprovar inicialment la primera fase del projecte d'adequació parcial de la Casa Consistorial.
A l'apartat de Serveis Social es van aprovar per unanimitat la subvenció extraordinària a la Mensa del Cor per a la gestió d'ajuts als menjadors dels casals d'estiu; així com l'acord de la Junta de Govern Local en relació a la campanya de suport alimentari a infants amb vulnerabilitat alimentària per a l'estiu.
També per unanimitat es va aprovar l'atorgament dels premis Roig Toqués 2015; així com les candidatures dels Pabordes 2016, en aquest cas amb l'abstenció de la CUP.
Més discussió va generar l'aprovació inicial de l'ordenança municipal per a la regulació específica de les condicions tècniques i emplaçament dels locals i associacions de cànnabis que es va aprovar amb els vots a favor de CiU, PSC, ERC, C's i PP i el vot en contra de la CUP i Som VNG.
En aquest punt també van intervenir Salvador Bernadó, de l'Associació Cannàbica High-Times; i Artur Puig, de l'Associació Cannàbica Vilanova.
A l'apartat de mocions es va aprovar la de VNG per la Independència, presentada per CiU amb el suport d'ERC, per a la instal·lació de senyeres al balcó de l'Ajuntament i a altres dependències municipals de la plaça de la Vila.
En aquest punt va intervenir Albert Andrade, de l'associació VNG per la Independència.
La votació va obtenir el vots favorables de CiU, CUP i ERC, el vot en contra de PSC.
C's i PP i l'abstenció de Som VNG.
La moció d'ERC sobre la creació d'un mapa escolar de Vilanova i la Geltrú que permeti la planificació de places escolar a la ciutat es va aprovar amb els vots a favor de tots els grups i l'abstenció de Som VNG.
La moció de CiU i PSC de suport al Correllengua es va aprovar amb el vot favorable de tots els grups i el vot en contra de C's.
La moció de la CUP per a l'adhesió a la campanya contra el decret d'autoconsum elèctric aprovat pel govern central es va aprovar amb el vot a favor de tots els grup i el vot en contra del PP.
Finalment la moció de Som VNG per a l'increment de recursos econòmics i humans destinats a un desenvolupament efectiu i suficient del Pla Local de l'Habitatge de Vilanova i la Geltrú i per un nou Estudi d'anàlisi i diagnosi de l'habitatge a la ciutat va ser aprovat per unanimitat en els primers quatre punts de la proposta mentre que el cinquè va decaure. |
Quan en una obra de teatre hi ha més actors dalt de l'escenari que espectadors a la sala, és costum suspendre la funció, em va comentar l'actor Lleó Fontova en un dinar a l'Hotel Oriente, mentre es prenia una copeta d'Anís del Tigre.
No s'han de malbaratar ni l'energia ni el talent.
En el mateix sentit, el bisbe de Solsona ha suggerit als capellans diocesans que suspenguin les misses que no arribin a dotze fidels.
Si no aconsegueixen aquest número tan apostòlic, val més suprimir-les.
Tot es deu a la falta de vocacions -els estudiants es decanten més per ciències de la comunicació.
Vull creure que la supressió d'aquestes misses no té lloc moments abans de començar.
Vegin la situació: sis parroquians devots repartits pels bancs de l'església, disposats a complir amb el precepte dominical, mentre el rector espia des de la sagristia esperant que arribin els sis que falten.
Passen deu, dotze minuts i no hi entra ningú més (els turistes no compten).
Decebut, el rector ha de sortir a l'altar i demanar que se'n vagin a casa.
Acte seguit, els sis parroquians es plantegen anar a buscar sis feligresos més per tot el poble i conduir-los a l'església amb la promesa de la vida eterna.
Ara bé, intentin vostès dur a missa sis joves que juguen a futbolí en un bar.
No és gens senzill, sobretot si no han acabat la partida.
Segur que és una decisió encertada, però hi ha una qüestió que no deixa de voltar-me pel cap: Jesucrist hauria suspès el Sant Sopar si no haguessin arribat a dotze apòstols?
Que a taula no hi fossin els dotze no és tan impensable.
Segons una tradició armènia, Judes Tadeu no destacava per la seva puntualitat.
I alguns biblistes sospiten que Jaume, fill de Zebedeu, aquell vespre ja havia fet un berenar sopar.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'Eva 2018 arriba reivindicatiu, amb pomes grogues i amb la idea que el pensament crític és imprescindible per qüestionar-nos tot allò que tenim al voltant.
A la necessària sacsejada cultural, el Festival EVA hi aportarà deu dies d'emocions al Penedès, del 8 al 17 de juny, i un intens cap de setmana a un indret del Priorat que bolca l'ànima en el festival, Pradell de la Teixeta, del 29 de juny a l'1 de juliol.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
No fa ni unes setmanes que conec el Racó Català, i ja es veu que té èxit.
Company, aquestes frases són dels 3 dirigents aquests?
S'han ben lluït, però no m'estranya gens, amb tot el que han fet, i fan.
Ara només cal augmentar també la qualitat dels comentaris ( )
Els fils de Frikos no haurien de comptar
Doncs aviam si per a celebrar-ho inaugurem una secció d'internacional
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Els GIF van revolucionar Twitter fa tan sols uns mesos.
Les imatges animades semblaven ser part del passat d'Internet, però han tornat amb força i són usades diàriament a les xarxes socials i en altres aplicacions que permeten el seu ús com, per exemple, Telegram.
WhatsApp sap la importància del seu ús i en la seva última actualització permet crear GIF a partir dels vídeos i enviar-los als contactes.
La funcionalitat per ara només està disponible a la versió beta de l'actualització de WhatsApp, i els GIFs podran enviar-se a partir de la versió 2.16.41 per Android, que ja està disponible en alguns mercats d'aplicacions alternatius, com Uptodown.
Perquè funcioni l'enviament de GIF, tant el receptor com l'emissor han de tenir actualitzada l'última versió de l'aplicació.
WhatsApp no??permetrà l'enviament de GIF precreats, sinó que permetrà que els facin els propis usuaris a partir dels vídeos que estan al telèfon mòbil, retallant i enviant-los com a arxiu d'imatge animada.
Encara caldrà esperar per veure si l'aplicació de missatgeria per excel·lència fa un pas més enllà i inclou altres serveis que apostin pel propi cercador de GIF de manera integrada en el servei. |
Operaris de les companyies tornen a tallar els subministraments davant l'acompanyament policial
Reus.-Operaris de les companyies de llum i aigua han tornat a tallar aquest divendres les "connexions il·legals" que havien fet els ocupants dels pisos del carrer Joan Coromines de Reus.
Ho han fet acompanyats d'agents de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra que els han donat suport per evitar incidents.
És la quarta vegada que han de tallar els subministraments després del reiterat delicte d'ús fraudulent de les xarxes.
La Guàrdia Urbana ja ha portat al jutjat les "connexions il·legals" d'aigua i llum.
Aquest divendres han requisat el material elèctric amb el qual han fet les connexions i el posaran a disposició judicial per complementar les diligències obertes.
El govern municipal de Reus ha reiterat el seu compromís amb l'actuació de "fermesa" que duu a terme i rebla que no farà cap concessió en un cas clar "d'ocupació il·legal", que poc té a veure amb la situació social dels ocupants, que no estan empadronats a la ciutat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Amb vint edicions a l'esquena, la Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra s'ha consagrat com un dels grans esdeveniments festius de la diada de Tots Sants.
Una multitud de visitants d'arreu del país van passar ahir pel petit poble bagenc convertit en un gran escenari, on les històries de bruixeria viscudes al Lluçanès el segle XVII ressonaven amb força.
La jornada, que va rebre un degoteig constant de visitants, va omplir els petits i estrets carrers del nucli antic de parades d'artesania i productes relacionats amb l'esoterisme, el tarot, les bruixes i tota la màgia que les envolta.
A mig matí ja era difícil fer-se un lloc per passejar i veure les primeres representacions.
Enguany, com a novetat, a l'escenari principal de la plaça de l'Església s'hi van sumar dos nous espais amb noves escenes teatrals.
El parc dels Castanyers va acollir l'escenificació de llegendes de bruixes com la de Casaponsa de Sagàs.
Tot seguit, acompanyats per una cercavila musical, els espectadors arribaven al carrer Balmes per veure les representacions de titelles, els Bruixinel·lis, on tres aspirants a bruixa seguien les indicacions de la veterana na Pallussa i el Boc.
La plaça de l'Església va acollir la representació d' El concurs, un muntatge teatral que enguany es va voler situar a l'escola Els Roures de Sant Feliu, on el projecte del curs dedicat a les bruixes els portava fins a Escòcia per guanyar un concurs internacional.
Com sempre, un dels moments més esperats de la jornada eren els habituals saraus de les petites bruixes i la sardana dels aprenents de bruixot, interpretades per desenes de nens i nenes del municipi.
El clímax, però, arribava amb el samaniat, els balls i l'èxtasi que les bruixes dediquen al mascle cabró, sota l'atenta mirada dels espectadors que les envolten a la plaça.
Entre escena i escena, passejar pels carrerons del poble era un regal per als sentits.
L'olor de les parades gastronòmiques es barrejava amb la de l'espai d'herbes remeieres, amb un intens perfum de romaní i farigola, i on es podia prendre un gotet de ratafia i marxar amb la castanya de Sant Feliu a la butxaca, que prometen que porta bona sort.
Una sort que els visitants també buscaven en la Grossa de Cap d'any, que no va faltar a la cita després que l'any passat (bruixeria o no) la fira de Sant Feliu va repartir prop de 3 milions d'euros del segon premi.
Fortuna a banda, al vespre, l'acció teatral es va traslladar del centre del poble fins al Serrat de les Forques, on després del judici i la tortura es va escenificar l'escarni de les bruixes i la penjada a la forca.
La fira ja va tenir un aperitiu dijous al vespre amb l'espectacle CompARTim.
En una nit volgudament negra a Sant Feliu, amb els carrers a les fosques i com a única il·luminació els focus que destacaven la figura entre teles de Laia Picas, es va iniciar, abans de la mitjanit, el muntatge multidisciplinari, que va tenir lloc a la plaça de l'Església del poble.
Era l'inici de la suma de tres propostes artístiques relligades per la figura d'uns infants que conduïen l'espectador.
Potser menys experimental que altres anys, però de gran riquesa plàstica.
A Picas la va seguir un divertit, i àgil, espectacle de llit elàstic i la intervenció artística es va cloure amb una sorprenent intervenció del pintor Quim Moya, que va fer una obra in situ, que va romandre majoritàriament amagada durant el procés creatiu acompanyat de música, i que va esclatar de cop en apagar els focus i mostrar-se completa amb la seva fluorescència.
Va ser una de les nits bruixes més aplaudides dels darrers anys.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Descarrega gratis la nostra App i gestiona els teus comptes siguis on siguis, sempre
Solucions immediates a les teves necessitats
En cas de pèrdua o robatori de qualsevol de les teves targetes de dèbit o crèdit, el primer que s'ha de fer és bloquejar-la immediatament.
Selecciona la targeta a través de la secció de "Comptes i Targetes", i dins de la pestanya Operacions ves a "Bloquejar targeta".
Trucant a Telebanc, el nostre servei telefònic d'atenció al client:
– +376 884 488 si truques fora d'aquest horari.
Recorda: El bloqueig és definitiu.
En bloquejar la targeta, automàticament es genera una nova targeta adscrita al mateix contracte de targetes, amb un nou nombre identificador (denominat PA de la targeta) i es generarà un nou PIN, que podràs canviar en qualsevol caixer automàtic de MoraBanc.
Podràs recollir la nova targeta en la teva Oficina gestora en el termini mínim de dos dies hàbils.
Si creus que algú coneix la teva contrasenya d'accés a MoraBanc Digital o les teves claus d'operacions, modifica-les immediatament per garantir la seguretat dels teus comptes.
Dins del teu menú personal, a la secció "Configuració", navega fins a l'apartat de "Seguretat", canvia la teva contrasenya o clau i "Confirmar".
Trucant a TeleBanc, el nostre servei telefònic d'atenció al client:
En compliment de la Llei 15/2003 del 18 de desembre de protecció de dades personals, el client autoritza a què les dades de caràcter personal del sol·licitant consignades en aquest formulari s'incorporaran en fitxers el titular i responsable dels quals és MORA BANC GRUP, SA – MORA BANC, SAU (en endavant, "MoraBanc") perquè es tractin amb la finalitat de tramitar el servei sol·licitat i, si és el cas, donar compliment als contractes que finalment es formalitzin, com també verificar-ne la correcció operativa.
El sol·licitant autoritza expressament que MoraBanc li pugui enviar comunicacions comercials o promocionals de productes i serveis, així com informacions del propi Banc, socials o d'altres activitats, en paper o per mitjans electrònics (entre altres, missatges curts (SMS) al telèfon mòbil, correu electrònic, etc.).
Aquest consentiment té sempre caràcter revocable, sense efectes retroactius.
El fet d'emplenar aquest formulari implica que el sol·licitant reconeix que la informació i les dades personals que indica són seves, exactes i certes; en cas contrari, MoraBanc declina tota responsabilitat per la manca de veracitat o de correcció de les dades.
El sol·licitant autoritza a comunicar o interconnectar dites dades a tercers que formin part del grup d'empreses de MoraBanc, entitats dedicades fonamentalment a l'àmbit financer, assegurador i de prestació de serveis, considerant-se el sol·licitant informat d'aquesta cessió en virtut de la present clàusula.
El sol·licitant autoritza que se li remeti informació sobre qualsevol producte o servei que comercialitzin aquestes empreses.
El responsable del tractament de les dades és MoraBanc.
El sol·licitant queda informat de la possibilitat d'exercitar els drets d'accés, rectificació, supressió i oposició en els termes establerts en la legislació vigent.
Meritxell, 96 - Andorra la Vella, Andorra |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El text diu que no s'ha d'impedir l'accés als centres a persones que vestisquen robes 'per motiu de la seua identitat religiosa'
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L'esborrany de les instruccions d'inici de curs elaborat per la Conselleria d'Educació arribarà este dimarts, 11 de juliol, a la Mesa Sectorial per a ser abordat amb els sindicats docents.
El text no fa menció explícita al decret de plurilingüisme suspès de forma cautelar pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i regula altres qüestions, com que 'no s'ha d'impedir l'accés als centres a persones que vestisquen robes característiques o pròpies per motiu de la seua identitat religiosa', entre les quals cita la toca, hijab, quipà o el solideu.
La negociació de les instruccions per al pròxim curs escolar 2017-2018 es produirà després de la suspensió del decret d'ensenyament plurilingüe del Consell que va ordenar el TSJCV arran del recurs interposat per la Diputació d'Alacant.
En l'esborrany que proposa Educació, al qual ha tingut accés Europa Press, no hi ha menció explícita ni al decret paralitzat ni al Programa Plurilingüe Enriquit Dinàmic que regulava.
La resolució del TSJ va fer que la Conselleria d'Educació encarregara a l'Advocacia de la Generalitat, a més del recurs de cassació, un informe jurídic amb la finalitat de delimitar amb exactitud les mesures per a donar compliment a la decisió del TSJ i les instruccions d'inici de curs.
El conseller d'Educació, Vicent Marzà, va explicar fa uns dies que l'Advocacia havia dit que el que no es pot fer és desenvolupar el decret, una cosa que 'l'Executiu autonòmic està complint al no tindre en compte el decret de plurilingüisme en desenvolupaments normatius', va asseverar.
En la proposta de resolució per la qual es dicten les instruccions que es faran arribar als centres educatius l'apartat referent al Projecte Lingüístic de Centre recorda que este és 'el document que arreplega la concreció del nivell del programa lingüístic que aplica el centre i inclou les decisions de l'equip docent sobre l'organització de l'ensenyament i l'ús de llengües des d'una perspectiva plurilingüe, així com la promoció de l'ús social i institucional del valencià en el centre'.
Afig que 'els centres d'Educació Infantil i Primària públics o privats concertats aplicaran els projectes lingüístics de centre que tinguen autoritzats per la Conselleria d'Educació'.
'En este sentit, les diferents àrees presents en el currículum de Primària s'impartiran d'acord als projectes autoritzats conforme establix el decret que regula el currículum de Primària', la modificació de la qual ha aprovat este divendres el ple del Consell.
Sobre el Pla d'Actuació de Millora (PAM) — un aspecte que s'ha readaptat per a no vincular-ho al decret suspès — es diu que 'la seua elaboració permetrà que cada centre puga detectar les necessitats del seu alumnat i determinar els recursos necessaris per a atendre-les de manera més adequada'.
Afig que 'en els casos en què els que calga fer una dotació de professorat addicional és fonamental que els centres coneguen el seu abast en el moment en el qual realitzen les programacions didàctiques'.
També en l'aspecte lingüístic, l'esborrany d'instruccions contempla la capacitació requerida al professorat i detalla, entre altres qüestions, que per a vehicular en valencià les diferents àrees d'Infantil i Primària cal estar en possessió del certificat de 'capacitació per a l'ensenyament en valencià' o del diploma de 'mestre en valencià', i per a fer-ho en llengües estrangera, com a mínim del B2.
Altres qüestions que s'establixen són les indicacions per a la reutilització de material didàctic i llibres; que els centres disposen d'un pla d'atenció a la diversitat i inclusió educativa (Padie) i una referència en el reglament de règim interior a la vestimenta, en concret a aquella de simbologia religiosa.
En este punt, s'aposta per 'no impedir l'accés als centres a persones que vestisquen robes característiques o pròpies per motiu de la seua identitat religiosa (com toca, hijab, quipà, solideu) i que no suposen cap problema d'identificació o atempten contra la dignitat de les persones'.
Cal recordar que a principis del passat curs es va produir una polèmica a causa que un institut de València va prohibir a una alumna musulmana acudir a classe amb el 'hijab' –el mocador que cobrix el cap–.
L'estudiant va poder assistir finalment amb eixa peça, després de la intervenció de la Conselleria d'Educació, que va informar aleshores que havia 'garantit el dret a l'ensenyament de l'alumna i podria assistir amb l'hijab al centre en totes les classes lectives'.
L'administració educativa va afegir que 'el màxim objectiu és garantir el dret en l'educació de l'alumnat i que són necessàries tot tipus de ferramentes per a fomentar la convivència i la diversitat cultural als centres educatius valencians' i va avançar realitzaria una normativa per a regular el referent a les peces de vestir de l'alumnat.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Prop de 500 persones han assistit aquest diumenge a la Mostra de Cuina Popular amb naps de Cerdanya, una de les cites gastronòmiques més concorregudes de la comarca i que, l'any vinent, arribarà al trentè aniversari.
La mostra vol posar en valor aquest producte tan típic a la zona i molt apreciat a la cuina.
Com sempre, les mestresses de casa de Ger han tornat a sorprendre els comensals amb les seves elaboracions amb el nap com a protagonista, ja sigui en embotit, crestes, guisats o magdalenes.
La diputada al Congrés, Laura Borràs, ha volgut ser present a la mostra i conèixer de primera mà el paper que tenen les mestresses perquè el dinar sigui sempre un èxit.
Des de l'ajuntament s'han mostrat molts satisfets de l'acollida que té any rere any la mostra i han destacat la implicació de diverses generacions de mestresses.
A més, enguany no només han estat dones.
L'entitat Cuina Pirinenca de Cerdanya i diversos restaurants han elaborat, un any més, el menú, que ha consistit en sopa de ceba amb ou de guatlla i un caneló de marisc amb salsa de ceps.
Després, els comensals han pogut degustar mandonguilles, tiró, xai o bacallà, tot acompanyat amb naps.
Els restauradors destaquen les possibilitats que aquest producte cerdà ofereix a la cuina.
La mostra ha comptat amb una àmplia representació dels ajuntaments cerdans i també amb el director General de Turisme Octavi Bono. |
L'IDECE adjudica a una UTE el manteniment de la via navegable de l'Ebre per 1,5 MEUR i tres anys
La campanya de navegabilitat al riu Ebre s'iniciarà l'1 d'abril, coincidint amb la Setmana Santa com és habitual.
Enguany però, tindrà una novetat en el servei de manteniment de la via que la Generalitat, a través de l'Institut pel Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), acaba d'adjudicar.
L'adjudicatària, una UTE de tres empreses, adquirirà una màquina que sega i recull les algues del riu a la vegada, complint amb un dels requisits que ha inclòs el Govern.
Aquesta nova màquina té un cost de 400.000 euros i per compensar aquesta inversió la Generalitat ha ampliat la durada del concurs pel manteniment a tres anys, prorrogables a tres més.
L'adjudicació s'ha fet per poc més d'1,5 MEUR.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El conseller general de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, ha presentat fins a onze esmenes al projecte de llei qualificada de modificació de la Llei de modificació de la Llei qualificada d'immigració, entre les quals n'hi ha una per elevar el topall d'edat per als joves que es vulguin desplaçar al país en el marc d'un viatge formatiu.
Concretament, Naudi proposa passar dels 25 anys que preveu el projecte de llei als 28, tres anys que considera necessaris, ja que "la durada d'alguns estudis de grau superior fa que se superi l'edat dels 25 anys abans d'obtenir la titulació final", una circumstància que també "sol succeir a aquells joves que cursen més d'un grau superior".
Així mateix, en una altra esmena, el parlamentari de SDP planteja també incrementar en quatre hores el còmput setmanal màxim treballat per passar de 16 a 20, un canvi que correspondria a mitja jornada durant cinc dies a la setmana.
Naudi considera que aquest increment permetria que l'estudiant pogués "sufragar més còmodament una part de les despeses de la seva estada al país".
D'altra banda, en les esmenes deu i onze, SDP planteja "reduir sensiblement" la quota per a les obtencions de les autoritzacions temporals per a joves amb opció de treball i de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, que passarien, en ambdós casos, dels 190,96 euros que preveu el text inicial a 22,61 euros.
En el cas dels joves, Naudi argumenta la proposta en el fet que generalment es tracta d'estudiants i que, per tant, no tenen una situació econòmica excessivament bona i que, a més a més, es tracta d'uns tràmits que seran de durada curta.
Pel que fa a les autoritzacions per ingrés, el parlamentari de SDP considera que la quota ha de ser "la mínima possible", ja que es tracta de casos "que difícilment tindran alternatives.
La resta d'esmenes presentades al projecte de llei qualificada de modificació de la Llei de modificació de la Llei qualificada d'immigració fan referència a qüestions de caràcter més tècnic com, per exemple, les proposades perquè, en lloc d'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), s'usi ja la denominació d'Institut Nacional Andorrà d'Assegurances i Finances (Inaaf) en previsió de les disposicions de la nova llei d'aquest organisme, pendent encara d'aprovació.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
La memòria recull les actuacions desenvolupades pel servei des de la seva creació
L'Agència de Transparència de l'Àrea Metropolitana publica avui al seu lloc web la memòria del mandat 2015-2019 amb l'objecte de donar a conèixer i posar a l'abast de la ciutadania i les institucions públiques les iniciatives impulsades per aquest servei, des de la seva creació, el juliol de 2015.
El document ofereix informació de caràcter general sobre l'estructura, les funcions, els instruments emprats i l'articulació d'aquest servei en l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a través dels enllaços de transparència.
A més a més, a banda de mostrar el treball en xarxa amb els òrgans de supervisió i garantia, també reflecteix amb exhaustivitat les tasques que s'han desenvolupat en aquest període al voltant de cinc grans eixos: dret d'accés a la informació pública; publicitat activa i retiment de comptes; integritat pública i bon govern; formació continuada i sensibilització i foment de la recerca.
D'aquesta forma, la memòria del mandat 2015-2019 pretén esdevenir una eina útil per conèixer i valorar l'actuació impulsada per aquest servei i els resultats assolits, però també per identificar els àmbits de millora i els reptes pendents que l'Àrea Metropolitana de Barcelona haurà d'afrontar durant la propera etapa en l'àmbit de la transparència, la integritat publica i el bon govern.
Podeu accedir al document complet, a través de l'enllaç següent. |
El 22 d'abril de 2015 va entrar en vigor una disposició per la qual s'aprovà la desadscripció de l' Escola Universitària Politècnica de Mataró de la Universitat Politècnica de Catalunya, i la seva adscripció a la Universitat Pompeu Fabra.
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius |
Arriba a Cambrils l'última prova del Vichy Catalan Volei Tour on es proclamaran els campions de Catalunya de Vòlei Platja 2018.
Entre dissabte i diumenge, els millors jugadors del vòlei platja, lluitaran per aconseguir el títol català de la disciplina que...
La Comissió Tècnica d'Arbitratge i Regles de Joc (CTARJ) de la Federació Catalana de Voleibol organitza un nou curs d'àrbitre Territorial B de pista que realitzarà la part presencial el 23 de setembre al pavelló de Guiera de Cerdanyola del Val...
Aquest matí s'ha presentat a l'Ajuntament de Cambrils la final del Vichy Catalan Volei Tour 2018 que es disputarà aquest cap de setmana, 8 i 9 de setembre, i que coronarà als campions de Catalunya de Vòlei Platja 2018.
El proper 13 d'octubre s'iniciarà la competició a Superlliga, màxima categoria del voleibol espanyol, on hi participen 3 equips catalans: DSV CV Sant Cugat i CVB Barça en categoria femenina i el Barça Voleibol en la masculina.
L'àrbitre catalana Vanessa Gilabert assoleix la titulació d'àrbitre Nacional B. L'ascens a l'ha aconseguit aquest estiu pel que aquesta propera temporada ja podrà exercir a Superlliga 2 com a primera col·legiada. |
En aquesta pestanya únicament s'informa de les dades bàsiques de l'espai de licitació, però, encara no hi ha cap dada que s'hagi de publicar.
Per tant només apareix el botó per desar.
Les dades bàsiques apareixeran a la part pública, a la part superior de totes les fases un cop publicada la primera.
Per a passar a la primera fase cal que accedir a l'apartat "fase en edició" i seleccionar la fase per a la qual es vol començar.
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: |
Aquesta és la xifra més elevada de l'últim decenni i supera en un 20% la inversió efectuada l'any anterior
Les partides principals han servit per rejovenir i ambientalitzar la flota d'autobusos, modernitzar infraestructures i actualitzar la tecnologia per oferir un servei millor i més sostenible
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va executar en l'exercici de l'any 2019 un pressupost d'inversions de 116,2 milions d'euros en les xarxes de metro i autobusos, així com als sistemes tecnològics i de comunicacions de les àrees de negoci i de l'entorn corporatiu, per tal de millorar el servei i apostar per la sostenibilitat.
Des del 2015 s'ha recuperat la normalitat en la renovació d'actius de la companyia, de manera que aquesta és la xifra més elevada de l'últim decenni, que a la vegada supera en un 20% la inversió efectuada l'any anterior.
Algunes de les inversions més importants realitzades aquest any o en curs de realització són les següents: la modernització de la flota d'autobusos; a la que s'han destinat 50 milions d'euros, sent aquest el capítol més voluminós de la inversió, la renovació integral de via a la línia 1, i la inversió feta en l'àmbit de les tecnologies de la informació i telecomunicacions.
La presidenta de TMB, i regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Rosa Alarcón, ha refermat l'aposta pel transport públic: "De la mateixa manera que estem demanant un esforç a la ciutadania per desplaçar-se de manera més sostenible, les administracions i els operadors també hem de realitzar el màxim esforç per oferir un transport públic de qualitat", ha assegurat. |
El veí de Salt (Gironés) que divendres va rescatar una dona embarassada de 5 mesos atrapada en una casa que s'estava incendiant no només la va alliberar del foc.
Aquesta arcangèlica intervenció també va fer possible que sortís amb vida del segrest que patia des de feia uns dies per part del seu maltractador, el pare del fill que espera.
Nabil M. la retenia en contra de la seva voluntat a l'interior del domicili ara calcinat.
Si es veia obligat a absentar-se, no només es preocupava de tancar-la amb clau, també l'obligava a esperar-lo sostraient-li part de la documentació personal, com la cartilla de l'embaràs.
Durant el captiveri que va infligir a la seva dona, li va donar més d'una pallissa.
La va atacar la nit de Cap d'Any i també el dia 1 al matí.
Després d'aquesta última baralla, va preparar una foguera al menjador per cremar-la.
Nabil li va llançar objectes i fins i tot li va bolcar un moble a sobre, que va deixar subjecta la cama de la dona.
Quan es va assegurar que estava atrapada, va començar a amuntegar-li roba al voltant i a sobre de la pira hi va col·locar un matalàs.
Sense l'aparició del veí, hauria mort cremada.
INTENT D'HOMICIDI / Per als investigadors dels Mossos d'Esquadra no ha resultat senzill fer-se una idea dels fets perquè, així que els Bombers de la Generalitat van apagar el foc que va provocar el desallotjament de 20 persones residents a les plantes superiors, el marit va intentar confondre'ls assegurant que tot es devia a un curtcircuit.
Però la policia local de Salt es va adonar que ella tenia sang als llavis i allò va sembrar el primer dubte.
Quan era lluny del seu maltractador, ingressada a l'Hospital Josep Trueta de Girona, es va animar a explicar a una patrulla dels mossos què havia passat en realitat.
La policia catalana va comprovar que Nabil tenia antecedents per violència masclista i els bombers van descartar que l'origen del foc fos un curtcircuit.
Nabil va ser detingut llavors com a autor d'un incendi provocat, però avui passarà a disposició del jutjat de guàrdia de Girona com a presumpte autor d'un intent d'homicidi.
La investigació policial ha aconseguit obtenir més indicis que apuntalen les paraules de la dona i que confirmen la macabra mort que va estar a punt de patir. |
El projecte de parisbcn.com (també paris-barcelona.com) prové de la meva època en què vivia a París.
La imatge d'Emmanuel Macron fent el seu discurs de victòria com a nou president francès davant de la Piràmide
Emmanuel Macron, durant el seu discurs com a finalista de les presidencials franceses
Els militants del recentment creat moviment 'En marxe!'
(En marxa) d'Emmanuel Macron es poden sentir satisfets d'haver aconseguit
Era un desig mostrat en el meu anterior article publicat aquesta mateixa matinada: 'La Catalunya política al mapa francès'.
Perquè, fins ara, la mirada era més aviat escèptica.
I, la que més, per part del diari
Era difícil imaginar que, algun dia, jo aniria a votar a la delegació de la Generalitat a París sobre
Abans que ningú no m'ho pregunti (de fet, a algú li ha faltat temps per fer-hi la seva interpretació
La Generalitat ha cessat el seu delegat, Miquel Vila, amb el rerefons d'una exposició sobre Dalí No és casualitat
Les tradicionals mobilitzacions franceses de protesta van portar aquests dies una nova imatge pintoresca a la capital París.
Les recents eleccions regionals a França han batut rècords d'abstenció i s'han llegit en clau de política parisenca. |
Arturo Vidal va marcar el segon gol del Barça ahir a l'RCDE Stadium, en un duel en què els blaugranes no van poder passat de l'empat. / ALBERT GEA / REUTERS
Arturo Vidal s'ha convertit en un dels principals protagonistes de l'actualitat blaugrana els últims dies.
Després de tota la polèmica i l'enrenou que ha generat la demanda que el xilè va interposar contra al club davant la comissió mixta Lliga-AFE i de l'interès de l'Inter de Milà per fitxar-lo aquest mercat d'hivern, ahir va tornar a jugar i va marcar el segon gol del Barça (el sisè aquesta temporada) en una remuntada que va acabar sent incompleta.
Malgrat el malestar i la sorpresa que va causar als despatxos de l'entitat blaugrana una demanda que va arribar mesos després del final de l'última temporada, Ernesto Valverde té en el xilè el seu principal recurs per capgirar partits estancats, i ahir el va fer sortir a jugar tot just després del descans.
En un Barça gris a l'RCDE Stadium, Vidal va ser un dels pocs futbolistes que van activar el conjunt blaugrana, malgrat haver fet només dos entrenaments abans del derbi, ja que (com Messi i Luis Suárez) es va tornar a exercitar amb l'equip dijous, després de passar les festes a Sud-amèrica.
"S'han incorporat més tard perquè han hagut d'anar més lluny, però ja saben el treball que han de fer", va dir Valverde.
El tècnic també va lloar el xilè després del partit: "No és tan acadèmic en el joc de posició com els altres jugadors que tenim.
És més desordenat, apareix per molts llocs diferents, però en alguns contextos les seves característiques i la seva arribada des de la segona línia ens fan falta".
Valverde va explicar així l'entrada del xilè després del descans en el lloc d'un fosc Rakitic: "Sabem el que ens dona l'Ivan i el que ens dona l'Arturo.
Els minuts de Vidal van arribar després d'una demanda que va sorprendre als despatxos nobles del Barça, tot i que des del club blaugrana estaven convençuts que tenien la raó.
De fet, la comissió mixta Lliga-AFE no ha admès a tràmit la reclamació per impagament de 2,4 milions d'euros per bonificacions perquè considera que es tracta d'una interpretació de contracte i no d'un impagament per part del Barça.
L'única via que li quedaria ara al futbolista xilè seria la justícia ordinària.
Amb l'Inter de Milà com a principal candidat a fitxar el migcampista aquest mercat d'hivern, des de l'entitat blaugrana es va considerar aquesta reclamació una maniobra de pressió per forçar la sortida de Vidal cap al club italià, que fins ara no ha presentant cap oferta que convenci econòmicament el Barça.
Mentrestant, Vidal, tot i manifestar públicament diverses vegades que vol més protagonisme, continua sent el principal comodí d'un Ernesto Valverde que, amb la cessió de Carles Aleñá al Betis, vol mantenir-lo a l'equip.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La inauguració del Premi Donart, la presentació del col·lectiu Casal de Dones i tot un seguit de diversos actes al voltant del 8 de març, han centrat les activitats del cap de setmana
La commemoració a Vilanova i la Geltrú del Dia Internacional de les Dones ha continuat durant el cap de setmana, després que dijous s'iniciessin les activitats que conformen l'extens programa d'actes.
Si divendres al migdia es van iniciar els actes institucionals, amb la lectura del manifest, l'exposició de dibuixos infantils i una mostra de dansa ( enllaç ), a la tarda, el Centre d'Art Contemporani La Sala va acollir la inauguració de l'exposició "El llenguatge de la matèria", de l'artista Isabel Pons Tello, guanyadora de la 9a edició del Premi Donart.
El projecte Donart està adreçat a dones artistes que treballin en l'àmbit de les arts plàstiques.
El premi, que enguany ha comptat amb la participació de 15 dones artistes d'arreu de Catalunya, Aragó, València i Madrid, ha anat creixent any rere any, tant en participants com en qualitat.
Durant l'acte inaugural la regidora de Cultura, Marijó Riba, va agrair a l'associació de dones La Frontissa la seva feina per donar visibilitat a les dones, sobretot en l'àmbit de les arts, i va felicitar l'artista guanyadora per la qualitat de la seva obra.
L'exposició es podrà visitar fins al dia 19 d'abril i el diumenge 15 de març, a les 12h, es farà una visita comentada per l'autora.
D'altra banda, dissabte es va fer la presentació del col·lectiu Casal de Dones, a l'Espai d'Entitats Sant Pau.
Un espai de trobada, d'intercanvi, de reflexió i de treball per a dones i grups de dones que, des d'una perspectiva feminista, promou una societat sense subordinacions de gènere, basades en la cura de la vida i el desenvolupament equitatiu, sostenible humanament, econòmica i ambiental.
Durant l'acte es va fer la presentació de les diferents associacions i col·lectius que integren el Casal de Dones, així com una cercavila a càrrec de "Marxin band" de l'Escola i Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat, en la que hi van prendre part l'Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i les regidores Ariadna Llorens i Glòria Garcia.
El diumenge 8 de març va tenir lloc l'acte central del Dia Internacional de les Dones, amb una acció a la plaça de la Vila organitzada per Espai Dona VNG, i que va consistir en una mostra de desitjos d'una millor vida per les dones del món.
En aquesta mostra també hi van col·laborar l'associació Arrels i horitzons, que van disposar d'un lloc en el Mercat de segona ma i d'intercanvi com a punt d'informació sobre la commemoració.
La lectura del manifest a càrrec del Casal de Dones, una mostra de dansa tradicional en homenatge a les dones vilanovines que ara fa 50 anys van participar a la "vaga de les galledes", a càrrec dels Bastoners de Malla del sud d'Osona i de les dones del grup de Dansa de Vilanova, juntament amb una conferència al centre cívic La Geltrú a càrrec de l'associació Eva per la integració de la dona, va completar les activitats d'aquesta commemoració. |
El consistori ha aportat la primera vivienda disponible que haurà de reformar-se per obtenir al cèdula d'habitabilitat
Terrassa.-L'Ajuntament de Terrassa, a través de l'empresa municipal Habitatge Terrassa, ha creat una borsa d'habitatges en règim de masoveria urbana, amb l'objectiu de donar sortida a habitatges que estan en desús per manca de condicions d'habitabilitat.
Aquest nou model planteja que la persona propietària d'un immoble que necessita ser reformat per poder obtenir les condicions mínimes d'habitabilitat, el cedeixi perquè els llogaters n'assumeixin la rehabilitació i manteniment a canvi de viure-hi durant un temps establert.
El govern local ha cedit una vivenda de propietat municipal a la borsa per donar el tret de sortida a aquesta iniciativa.
Es tracta d'un habitatge sense cèdula d'habitabilitat i es preveu que les obres per obtenir la durin entre sis mesos i un any.
Part del cost econòmic serà assumit pel mateix consistori, i tècnics municipals visitaran periòdicament les obres per verificar-ne la seva execució.
Segons els responsables municipals aquest nou model presenta avantatges per a ambdues parts, com ara que les persones propietàries no hauran de pagar cap taxa de reforma i, a més, veuranrevaloritzat el seu habitatge.
Per la banda de la masoveria, el principal avantatge és que no està subjecta a cap renda mensual i la possibilitat del contracte és de llarga durada.La borsa d'habitatges en règim de masoveria urbana és una de les mesures contemplades al nou programa de Mobilització d'Habitatges Buits, impulsat per l'Ajuntament de Terrassa per facilitar l'accés a l'habitatge mitjançant diferents models que facilitin la revitalització del parc de viviendes en desús.
Per a inscriure un pis a la borsa cal demostrar la tinença de l'habitatge, ja sigui amb l'escriptura o el registre de la propietat.
L'habitatge ha d'estar lliure de càrregues fiscals, no trobar-se en procés d'expropiació i, en cas de no tenir en vigor la cèdula d'habitabilitat, la propietat haurà de verificar que fent obres es podrà obtenir.Pel que fa a les persones que es vulguin inscriure a la borsa des de la masoveria, aquestes no podran tenir habitatges en propietat i hauran de demostrar ingressos regulars que provinguin de rendes diferents a les del treball, és a dir, pensions o subsidis, entre d'altres.
A més, la unitat de convivència ha de tenir uns ingressos superiors o iguals a 0,91 vegades l'IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya).
La persona masovera ha de demostrar coneixement en el sector de la construcció (ma d'obra, pintura, fontaneria i\/o xarxes de gas, electricitat o climatització).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Per acord del Consell de Govern del dia d'avui i en virtut del que preveu l'Acord normatiu 3929/1998, de 31 de març (FOU núm. 146, de 30 d'abril), s'ha elegit el senyor Francesc Escanellas Garcias representant del personal d'administració i serveis a la comissió per al seguiment dels serveis contractats per la Universitat, en substitució de la senyora M. Isabel Baltasar Quesada.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin. |
Les obres d'urbanització i de millora del darrer tram pendent de la frontissa de Santa Eugènia de Girona començaran el 7 de gener.
Les actuacions, que tenen una durada prevista de sis mesos, afectaran el tram comprès entre el carrer de Santa Eugènia, el carrer del Turó, el carrer de la Maçana i la travessia de Santa Eugènia.
Els treballs permetran crear un vial de trànsit pacificat per millorar la circulació interna i, a banda i banda d'aquest vial, hi haurà una zona d'estada, amb arbrat i jocs infantils, i una zona d'activitats, amb una pista poliesportiva, un espai amb un cobert per fer-hi activitats i una guingueta per a les entitats del barri.
Les actuacions inclouran la remodelació de les pistes de petanca de la plaça de Santa Eugènia.
La tinenta d'alcalde d'Ocupació i Empresa i regidora del barri de Santa Eugènia, Marta Madrenas, ha destacat el caràcter "consensuat amb els veïns del barri" dels treballs i que serviran per "recuperar per a Santa Eugènia i per a la ciutat una zona que fins ara havia estat infrautilitzada i que es convertirà en un espai de convivència i dinamització social i cultural del barri".
Les obres s'han adjudicat a l'empresa Teyco per un import de 1.277.169'42 euros.
S'han adjudicat a la mateixa empresa les obres d'instal·lació d'aigua potable per un import de 27.073,09 euros.
El carrer Maçana estarà tallat a la circulació de vehicles entre el carrer del Turó i la travessia de Santa Eugènia.
El passeig de Santa Eugènia també quedarà afectat per les obres.
El tram comprès entre el carrer de la Maçana i la rotonda del Tren d'Olot estarà tallat a la circulació de vehicles.
El carrer del Turó tindrà un sentit únic de circulació en el tram comprès entre el carrer de la Maçana i el passeig d'Olot i estarà tallat a la circulació de vehicles entre els carrers de Félix Lope de Vega i el carrer de Santa Eugènia.
El carrer de Félix Lope de Vega també estarà tallat a la circulació de vehicles. |
Consorci per a la Normalització Lingüística
A classe vau redactar el programa d'actes de les celebracions de les vostres associacions.
També vam corregir la puntuació d'una carta.
Si voleu repassar la informació:
Nivell B. Departament de Justícia
La sessió de dijous va ser força densa.
Primer vam començar corregint uns exercicis de derivats:
Aquí podreu comprovar també les solucions.
Després vam fer un exercici de separació sil·làbica.
Aquí teniu un diccionari de separació sil·làbica:
Diccionari de divisió sil·làbica
I també els criteris que s'han d'aplicar:
Un cop fet l'exercici vam recordar ràpidament els diftongs i vam apuntar les regles d'accentuació.
Per acabar, heu de fer de deures uns exercicis sobre la vocal neutra.
Heu de fer els exercicis 1, 3 i 8.
Enhorabona a tots per la feina feta!
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats. |
Una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, el CEO, feta pública aquest divendres, revela que el suport a la independència de Catalunya baixa.
Segons aquest organisme de la Generalitat, els partidaris que Catalunya sigui un estat independent baixen fins al 41,9%, dos punts menys que al juliol, que era del 44%.
Aquesta dada, que fa referència als enquestats amb dret a vot, és la més baixa des de fa 2 anys, que era del 41,1%.
Els contraris a la independència, en canvi, pugen unes dècimes i passen del 48,3 al 48,8%.
L'informe, publicat aquest divendres al matí, s'ha fet presencialment amb una mostra de 1.500 persones entre el 16 de setembre i el 7 d'octubre del 2019, és a dir, abans de la sentència del Suprem per l'1-O i de les eleccions del 10N.
En els comicis del diumenge passat, ERC, Junts per Catalunya i la CUP van aconseguir 23 diputats i un 42,59% dels vots a Catalunya.
La majoria dels catalans suspenen la monarquia
Les institucions més mal valorades són la banca, la monarquia i l'Església catòlica.
El 72,9% dels catalans suspenen la monarquia, mentre que el 25,1% l'aproven i l'1,9% no ho sap o no contesta.
La nota mitjana que li atorguen els ciutadans és d'un 2,17.
El CEO també indica que el 31,8% d'enquestats aposta per l' estat propi, un 28,1% prefereix que Catalunya sigui una comunitat autònoma, i un 20,9% vol ser un estat dins d'una Espanya federal.
El "no" segueix davant del "sí"
En les dues últimes enquestes, els partidaris de la independència de Catalunya són menys respecte als que volen continuar dins l'estat espanyol.
El mes de maig d'aquest any, el no a la independència es va situar davant del sí, cosa que no passava des del juny del 2017.
L'estiu de fa dos anys van ser un 41,1% els partidaris del sí i un 49,4% els partidaris del no i, en el CEO del maig, un 48,6% dels enquestats va dir que no volia la independència i un 47,2% va contestar afirmativament.
Aquesta tendència a la baixa es va mantenir a l'estiu.
Al juliol, els partidaris del no també guanyaven, amb un 48,3%, mentre que els defensors del sí eren el 44%.
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Presentació del nou llibre sobre l'Any Pompeu Fabra, celebrat l'any 2018.
Sala de Professors de la Facultat de Filologia i Comunicació.
L'any 2018, amb motiu del cent-cinquantè aniversari del naixement de Pompeu Fabra i del centenari de la publicació de la Gramàtica catalana, i en el marc de les activitats de l'Any Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona va retre-li homenatge amb una exposició i una jornada acadèmica.
Fruit d'aquests actes es publica ara Pompeu Fabra, a la Universitat i de la Universitat, una recopilació d'articles que analitzen aspectes lingüístics de la seva obra, n'estudien els anys de formació, la recepció de les seves propostes normatives i la feina que va dur a terme en aquesta institució.
La presentació del llibre tindrà lloc, si les condicions ho permeten, a la Sala de Professors de la Facultat de Filologia i Comunicació el proper 28 d'abril, a les 18 hores, amb el professor Jordi Ginebra.
D'altra banda, l'exposició, comissariada pel Dr.
Josep Murgades i Eloi Bellés amb la coordinació del Vicerectorat d'Arts, Cultura i Patrimoni, i que es va poder visitar a l'Edifici Històric del 18 de setembre al 22 d'octubre de 2018, es troba disponible al bloc del CRAI Biblioteca de Lletres en format digital.
Exposició virtual: Pompeu Fabra i la Universitat
Pompeu Fabra, a la Universitat i de la Universitat, Edicions UB
" La UB se suma a l'Any Fabra amb una exposició i una jornada acadèmica ": notícia al web UB (19/09/2018) |
Així com l'escriptor Paco Candel reivindicava el paper del que ell anomenava «altres catalans», referint-se a la immigració espanyola arribada a Catalunya en plena dictadura franquista, hi ha uns «altres catalans»... universals.
No són ni Pau Casals, ni Antoni Gaudí o Salvador Dalí però tan internacionals i tan influents a tot el món.
Aquests catalans han marcat la vida de molts països i les seves feines, descobriments, han estat de referència planetària en determinats moments de la història en àmbits com la pintura, la gastronomia, la música, l'arquitectura, la medicina la política...
Però avui gairebé ningú al nostre país en recorda la petja.
Els altres catalans (universals) us proposa mirar un nou mapa terrenal i espiritual: el d'aquests compatriotes per donar-vos a conèixer cap a dins, el país, tot allò que, com a poble, hem donat a fora, el món.
Diplomat en Turisme i llicenciat en Periodisme i Publicitat i Relacions Públiques, ha treballat en premsa, ràdio i televisió, així com a la Generalitat de Catalunya.
És coautor de la novel·la ' Lliures o morts ' (Columna Edicions) i autor i productor de l'adaptació teatral.
També és productor i coguionista del curtmetratge ' H ', sobre l'espionatge del 1714; coproductor i creador del documental Alexandre Deulofeu, l'historiador del futur (VisionaTV - TV3), i coautor de la seva biografia titulada ' L'home que no llegia els diaris ' (Columna Edicions).
Actualment és col·laborador del magazín 'La Mira'.
També està vinculat al món de les startups i dels businessangels.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
La primera edició dels guardons al mestratge gastronòmic atorgats per la Diputació de Girona ha reconegut Pere Cornellà, Agustí Ensesa, Angelo Corvitto i André Bonnaure.
Tots ells són persones que han contribuït a «millorar i promocionar» des de diversos àmbits el sector gastronòmic gironí.
L'acte de lliurament dels premis, que es configuren dins del segell de qualitat Girona Excel·lent de l'Àrea de Promociós Econòmica, va tenir lloc ahir al rebedor del Saló de Plens de la Diputació, i va ser presidit pel diputat de Promoció Econòmica en funcions, Josep Antoni Frías.
A més, va ser conduït pel periodista gastronòmic Salvador Garcia-Arbós.
El primer premiat és el director general de Cafès Cornellà, Pere Cornellà.
El seu reconeixement neix pel seu «impuls a la formació de baristes» i per contribuir a «transformar i millorar el sector dels torradors de cafè».
De fet va ser qui va organitzar els primers concursos de baristes i de nous sistemes de realització de cafè.
La Diputació també ha atorgat el guardó al mestre cellerer i col·laborador de Diari de Girona Agustí Ensesa, per haver «ensenyat a tastar vins a milers de consumidors i haver format centenars de sommeliers amb la creació de l'Escola de Tastavins del Gironès».
Encesa també destaca per ser un dels grans defensors i promotors dels vins de la DO Empordà, del qual va sorgir el concurs Giroví.
El tercer premiat ha estat Angelo Corvitto, mestre gelater des del 1985 a Torroella de Montgrí, a qui la Diputació reconeix haver «divulgat el món del gelat a casa nostra i des de casa nostra al món de l'alta cuina».
Així mateix se li concedeix per la seva «transformació del món dels gelats, amb nous conceptes i sabors».
El cuiner occità André Bonnaure, establert fa més de dues dècades a Girona, ha estat el quart guardonat per haver «revelat els secrets de l'ànec i del foie-gras ».
Bonnaure compta amb dues obres de referència sobre la cultura de l'ànec reconegudes mundialment: Foie-gras i El llibre de l'ànec.
Frías va destacar que la Diputació ha treballat per «fer créixerel segell Girona Excel·lent i transformar-lo en un segell d'identitat dels productes gironins, del territori, de la gastronomia i de la gent».
Durant l'acte també es va presentar la tercera edició del nou llibre-catàleg de Girona Excel·lent, que inclou 73 productes i 46 empreses que compten amb aquest segell de qualitat.
Enguany el catàleg ha volgut destacar la figura dels tastadors. |
La revista Carrer dels Arbres va néixer l'any 1979.
En un primer moment era un complement del butlletí del Museu, Amistad, però ben aviat es va anar fent un nom com a instrument de difusió de treballs d'investigació en el camp de l'arqueologia, la història, l'art, la geografia i la lingüística, sovint realitzats a partir dels fons del Museu de Badalona o amb documentació de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona.
La publicació ha tingut quatre èpoques, amb periodicitats diferents, però sempre ha mantingut el rigor i l'esperit de divulgació.
L'any 2016 va començar a editar-se en format digital.
En aquesta pàgina podeu consultar els diferents números de les quatre etapes en format pdf.
Setmanari fundat el 1868 pel periodista badaloní Francesc d'A. Planas i Casals.
Va ser la primera publicació periòdica que va aparèixer a Badalona, d'abast local.
Va tenir dues èpoques: la primera comprèn un període breu, del 1868 al 1869, i la segona, del 1878 fins a l'inici de la Guerra Civil el 1936.
Diumenges i festius de 10 a 14 h |
És un dels resultats del projecte Edufam, coordinat pel grup de recerca MEDIS de la URV, en què participen sis universitats espanyoles
Una de les sessions formatives que es fan a l'escola Mediterrani de Tarragona.
Identificar les característiques i l'impacte social de programes de formació de famílies destinats a col·lectius vulnerables a escoles de primària.
Aquest ha estat l'objectiu del projecte de recerca i desenvolupament Edufam, un estudi de tres anys de durada en què ha participat un equip de vint investigadors de sis universitats, entre elles la URV, que ha rebut la implicació de vuit centres educatius de Catalunya, Castella i Lleó, el País Valencià, Andalusia i el País Basc.
Són escoles amb un alt percentatge de famílies en situació de vulnerabilitat.
La recerca ha consistit a analitzar la formació que es fa en aquests centres i l'impacte que té per al centre educatiu, per a l'entorn i per a les famílies, tant per als pares i mares que assisteixen als cursos com per als fills.
Del seguiment que s'ha fet de la formació durant tres anys, l'equip investigador ha comprovat, entre altres aspectes que, pel que fa a l'alumnat, ha millorat el seu comportament a l'aula i també elements clau vinculats amb l'èxit educatiu com l'augment de la motivació cap a l'aprenentatge, l'increment de les expectatives educatives, la millora del comportament, la percepció de benestar al centre educatiu i la identificació de referents educatius.
A través d'una anàlisi quantitativa i qualitativa, els investigadors han descrit els beneficis que aquesta formació ha tingut en els familiars, els alumnes, el centre i el barri.
Les sessions formatives que es fan en aquests centres amb famílies vulnerables parteixen de les demandes de les persones participants i tracten temes com l'alfabetització, llengües o tallers d'inserció laboral.
El percentatge de seguiment de les sessions és molt elevat.
En línies generals, en els familiars han percebut un increment de nivell cultural, de la motivació per l'aprenentatge, de la seguretat i l'autoestima, de la participació i el sorgiment de lideratges.
Participar en la formació els ha aportat més oportunitats per accedir al mercat laboral, ja que en alguns casos han participat en cursos per aprovar l'ESO.
Pel que fa als fills, a banda de la millora en els resultats educatius, en el comportament i en l'increment de les seves expectatives futures, s'ha vist un augment de la motivació cap a l'aprenentatge i de la participació en iniciatives.
Quant al centre, es destaca la millora de la comunicació amb la família, del clima escolar i la disminució dels perjudicis cap a a les famílies que pertanyen a minories culturals.
En referència a l'entorn, els beneficis són el reforç de la relació entre l'escola i la comunitat, la resolució de conflictes racistes i classistes i la millora general de la convivència.
La presentació dels resultats del projecte es va fer el dissabte 10 de juny a Madrid amb presència de representants de les sis universitats que han intervingut en la recerca: Universitat Rovira i Virgili (coordinadora), Universitat de Barcelona, Universitat de Valladolid, Universitat de Sevilla, Universitat Internacional de la Rioja i Universitat Loyola-Andalusia.
El projecte ha durat tres anys (2014-2017) i s'han seleccionat vuit estudis de cas centrats en programes de formació de familiars que han demostrat tenir un impacte positiu en les famílies vulnerables i els seus fills.
Mitjançant tècniques quantitatives i qualitatives s'han identificat les característiques relacionades amb aquest impacte positiu i les formes de superar les resistències i les dificultats d'implantació.
Tots els centres atenen població i alumnes de grups vulnerables, amb especial atenció a famílies gitanes i immigrants.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
ACORD MARC DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS I LA FUNDACIÓ BALEÀRIA
D'una part, la Magnífica Senyora Montserrat Casas Ametller, Rectora de la Universitat de les Illes Balears (en endavant, la UIB), com a representant d'aquesta, segons el que estableix la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, modificada per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, i el Decret 64/2010, de 14 de maig, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
I de l'altra, el senyor Adolfo Utor Martínez, president de la Fundació Baleària (en endavant, la Fundació), com a representant d'aquesta, amb domicili social al carrer d'Ignasi Wallis, 21, 5è, d'Eivissa, CP 07800.
Ambdues parts es reconeixen mútuament la capacitat necessària per formalitzar aquest acord.
Que la UIB és una institució de dret públic al servei de la societat, amb personalitat jurídica i patrimoni propis, que desenvolupa les competències que expressament li atribueix la legislació vigent.
Exerceix els drets reconeguts per l'ordenament jurídic per realitzar el servei públic de l'educació superior mitjançant la investigació, la docència i l'estudi, i desenvolupa les funcions que li atribueix l'article 1 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats (LOU).
Que la UIB té entre els seus objectius els següents:
a) La creació, el desenvolupament, la transmissió i la crítica de la ciència, de la tècnica i de la cultura.
b) La preparació per a l'exercici d'activitats professionals que exigeixin l'aplicació de coneixements i mètodes científics o per a la creació artística.
c) El suport científic i tècnic al desenvolupament cultural, social i econòmic del seu àmbit d'actuació.
Que segons l'article sisè dels seus estatuts, la Fundació té entre les seves finalitats donar suport a activitats culturals i esportives, en el sentit més ampli, que contribueixin a la vertebració del territori de les Illes i a la projecció exterior de les Balears, i concretament per a la consecució d'aquestes finalitats preveu la promoció, en col·laboració amb les administracions públiques, dels vincles històrics i culturals entre les Illes Balears i el País Valencià.
Que les dues institucions que representen volen conjuminar i coordinar els seus esforços, amb la finalitat d'afavorir la col·laboració entre ambdues com a via per contribuir al desenvolupament de l'àmbit d'actuació comuna.
Per això subscriuen aquest acord marc amb les següents
L'objecte d'aquest acord és establir el marc de la col·laboració i assistència mútua entre la Fundació i la UIB.
Aquest acord serà desenvolupat posteriorment en els seus aspectes concrets i específics mitjançant convenis específics.
Tant en aquest acord com en els convenis que ulteriorment puguin desenvolupar-se es tindran en compte els principis següents:
El de la mútua col·laboració per desenvolupar conjuntament activitats de tipus docent i cultural.
El de la reciprocitat de la prestació en activitats culturals.
El d'assistència i assessorament tant tècnic com científic sobre tot tipus de temes i qüestions que ambdues institucions plantegin.
Ambdues parts, de comú acord, constituiran una comissió mixta en regim paritari, que tindrà com a funcions la programació, el seguiment i la valoració de les activitats derivades d'aquest acord.
Aquest acord entrarà en vigor el dia que el signin ambdues parts, sens perjudici de la corresponent i preceptiva aprovació dels òrgans superiors, i vigirà fins al 31 de desembre de 2012.
Es renovarà de manera automàtica, tret que alguna de les parts el denunciï formalment amb trenta dies d'antelació a la data de venciment.
I com a prova de conformitat, signam aquest acord, en dos exemplars i amb un sol efecte, al lloc i en la data indicats a l'encapçalament.
El present acord marc el va aprovar el Consell de Direcció de data 22 de maig de 2012 i el va ratificar el Consell de Govern en data 8 de juny de 2012, de conformitat amb el que estableixen els articles 24.2.24 i 147.2 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 64/2010, de 14 de maig (BOIB núm. 76, de 22 de maig). |
La comissió a què fa referència el tretzè apartat de l'article 10 del Decret 104/2002, de 2 d'agost, pel qual es regula el règim jurídic i retributiu del personal docent i investigador contractat de la Universitat de les Illes Balears, en la redacció donada pel Decret 21/2006, de 10 de març (a partir d'ara, comissió de reclamacions), es va constituir vàlidament el dia 5 de desembre de 2007.
A la reunió indicada la comissió de reclamacions va examinar i resoldre definitivament els recursos d'alçada que els senyors Carlos Ramos Aguirre i Ginés López Puertas varen interposar contra l'acord de la Comissió de Contractació del dia 26 de setembre de 2007 pel qual s'adjudiquen tres places d'ajudant (FTS-1, FTS-2 i FTS-3) del Departament de Filosofia i Treball Social.
Per acord, la comissió de reclamacions va decidir que era procedent estimar les reclamacions presentades pels senyors Carlos Ramos Aguirre i Ginés López Puertas contra l'acord de la Comissió de Contractació del dia 26 de setembre de 2007 pel qual s'adjudicaven tres places d'ajudant (FTS-1, FTS-2 i FTS-3) del Departament de Filosofia i Treball Social i, en conseqüència, que el procediment s'havia de retrotreure al moment previ a l'adjudicació de les places, que, si escau, ha de realitzar la Comissió de Contractació de la Universitat.
Per tant, en compliment de l'acord de la comissió de reclamacions, resulta procedent:
Deixar sense efecte la proposta de contractació de la Comissió de Contractació del dia 26 de setembre de 2007 pel qual s'adjudiquen tres places d'ajudant (FTS-1, FTS-2 i FTS-3) del Departament de Filosofia i Treball Social.
Ordenar la retroacció del procediment al moment previ a l'adjudicació de les places, que, si escau, ha de realitzar la Comissió de Contractació de la Universitat.
Mantenir les candidates proposades per la Comissió de Contractació en les funcions que fins ara desenvolupen per no perjudicar tercers (en concret, els estudiants) fins que culmini l'execució de l'acord.
Disposar que tots els serveis de la Universitat necessaris restin a disposició de la Comissió de Contractació per donar compliment a l'acord de la comissió de reclamacions.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin. |
El Parc Les Deus Aventura, a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), organitzarà el proper dissabte 29 de març un ral·li d'aventura en record d'Ignasi Trullàs, un gran casteller i company dels Castellers de Vilafranca, que va morir l'abril de l'any passat.
Les inscripcions ja estan obertes i tothom qui ho desitgi s'hi pot inscriure en equips d'entre dues i tres persones.
Els equips poden ser masculins, femenins i mixtos, i podran participar-hi fins a 80 equips.
El ral·li d'aventura Memorial Ignasi Trullàs, en el qual els Castellers de Vilafranca participen com a col·laboradors, començarà a dos quarts de 10 del matí i consistirà en una prova que unirà agilitat, velocitat i resistència a parts iguals.
S'hauran de recórrer els quatre circuits que hi ha instal·lats permanentment al parc en el mínim temps possible.
Les sortides dels equips es faran cada tres minuts.
Hi haurà premi per als tres primers classificats, per al primer casteller classificat -de qualsevol colla- i també un record per a tots els participants.
Més informació i inscripcions a www.rallydaventura.com |
Volia escriure sobre les declaracions del ministre Fernández Díaz, que diu que una Catalunya independent seria "past del terrorisme i el crim organitzat", com si ell no pertanyés a un Govern que, precisament, sembla organitzat per fer por.
Volia escriure sobre el ministre Wert, que pretén que les comunitats autònomes bilingües paguin el col·legi privat dels alumnes monolingües, seguint l'exemple del president Bauzá, que crea problemes on no n'hi havia.
També volia escriure sobre la intenció que el PP té de convertir-nos a tots en delinqüents i tenir una excusa per treure-se'ns de sobre.
La reforma fiscal del ministre Montoro pràcticament obliga al frau a petita escala que, en aquest país, és el que es paga més car.
La indemnització per acomiadament improcedent ara tributa.
Recordem que Montoro és un dels 39 eurodiputats espanyols que es van beneficiar de la Sicav, el programa addicional de pensió voluntària cofinançat per fons públics comunitaris.
Volia escriure sobre els aforaments que, com alguns indults, han esdevingut el nou salvi's qui pugui; és a dir, qui s'ho pot permetre.
Com per exemple, la ministra Ana Mato, que nega que Gürtel sufragàs les seves despeses familiars amb la mateixa credibilitat amb què assegura que el PP està creant "més llocs de feina, serveis públics i protecció dels menors".
Les darreres xifres d'Unicef apunten que un de cada quatre nins viu sota el llindar de la pobresa.
Volia escriure sobre les prospeccions a les Canàries, que tiren endavant malgrat els recursos en contra perquè el ministre Soria pugui assegurar-se un bon lloc a Repsol quan perdi les properes eleccions.
Volia dir que estam en mans d'una gent que ha deixat el país en sinistre total i castiga les víctimes.
Però no sé ni per on començar, quan el que vull és que s'acabi.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Assignatura de caràcter bàsic i introductori.
Se centra en les grans idees polítiques en el seu marc històric, social, econòmic i cultural.
Combina la visió comprehensiva amb la lectura crítica de textos clàssics, fent un tractament introductori de la història del pensament polític que es destaquen moments i pensadors especialment significatius i representatius de les grans tradicions.
Els objectius generals de l'assignatura són
Pertany a la matèria Filosofia Política (36 crèdits), composta per les següents assignatures:
Les competències i habilitats adquirides en la formació secundària de batxillerat són suficients per a seguir l'assignatura.
De forma sintètica l'assignatura s'orienta a quèels alumnes puguin
D'acord a la llista concreta de competències definida en el pla d'estudis del grau en Filosofia, aquestes competències es desglossen en els següents identificadors i descriptors:
L'assignatura introduïx les grans idees polítiques en el seu marc històric, social, econòmic i cultural, a partir de quatre grans blocs.
Filosofia política, teoria política i història
El naixement de la filosofia i la política
El naixement de la Polis i el món aristocràtic
La democràcia atenenca i els seus crítics
2.1 La invenció de la democràcia atenenca
La reacció platònica: ciutatideal i govern de les lleis
La filosofia política d'Aristòtil: república i ciutadania
L'Ocàs de la Polis i la filosofia política hel·lenística
La constitució mixta i el dret natural a Roma: Polibi i Ciceró
El republicanisme cívic i el realisme polític de N. Maquiavel.
La defensa racional de l'absolutisme monàrquic aTh.
Cada tema s'anirà explicant en sessions magistrals en grup gran.
Les sessions en grup mitjà es dedicaran a la lectura de textos o fragments de les fonts històriques en seminaris participatius rotatoris, que els alumnes s'encarregaran d'obrir el comentari dels textos a partir del significat de termes clau.
Coneixement dels continguts i de les fonts bibliogràfiques.
El professor exposarà de forma reflexiva els continguts de la matèria.
Anàlisis de textos.Capacitat de resolució argumentativa de problemes, disposició al diàleg, disposició al treball en equip.
Aprenentatge basat en problemes a partir de l'anàlisi i interpretació de textos
Els alumnes podran complementar la seva formació, tan teòrica com pràctica, assistint a cursos o seminaris.
En aquesta assignatura pot ser que se computin activitats culturals i formatives que s'organitzin a la UIB durant el curs acadèmic 2018-2019, i que tinguin relació amb l'assignatura
Tutories individuals per resoldre dubtes, tan logístics com de contingut.
Se valorarà la participació activa dels alumnes a les classes pràctiques o seminaris.
En segon terme, també se tindrà en compte la participació dels alumnes en les classesteòriques.
A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el
cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital.
Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què
es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs.
A més, el professor o la professora informarà
els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via,
Els alumnes hauran de presentar una ressenya sobre una obra que apareix a la bibliografria de l'assignatura o bé realitzar un treball/assaigsobre algun dels continguts del temari desenvolupat a classe
Se treballaran els continguts exposats durant les classes teòriques, anant a la bibliografia bàsica i complementària per si fos necessari per assolir-los.
Estudi, repàs i lectura dels textos obligatoris per preparar els seminaris.
Els alumnes hauran de realitzar una prova escrita.
En el cas dels alumnes de l'itinerari A, aquests podran fer la prova escrita bé per parcials bé com a prova final.
Els alumnes de l'itinerari B faran la prova escrita com a prova final.A més, hauran de fer una presentació, exposició, anàlisis i discusió al grup classe d'una lectura de les que conformen les lectures obligatòries.
També hauran de confeccionar una ressenya o un assaig o un treball sobre una obra proposta pel professor o que apareixi al temari de l'assignatura
D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".
Realitzar una prova escrita sobre els continguts exposats al llarg del curs.
Els alumnes de l'opció A, podran realitzar l'avaluació de la matèria bé a través de dues proves escrites (parcials), bé realitzant sols una prova final.
Si s'acorda avaluar la matèria per parcials, en el cas dels alumnes de l'opció A, se realitzarà un parcial durant l'horari de les classes teòriques (2h) i l'altre parcial se desenvoluparà el dia de la prova final.
En aquest darrer cas, els alumnes que no aprovin el primer parcial hauran de fer la prova final.
Exposició d'una de les lectures del dossier al grup classe.
Fer una anàlisi, explicació i valoració crítica dels continguts de la lectura seleccionada seguint els ítems que aportarà el professor a l'inici de curs.
En el cas dels alumnes que realitzin l'opció B hauran d'entregar les ressenyes dels seminaris o classes pràctiques acordades amb el professor, per tal de valorar la seva lectura i comprensión.
A l'inici de curs, se determinarà amb el professor com es faran aquestes ressenyes i els terminis de presentació.
Seguiment dels continguts de l'assignatura bé venint a tutoria (cas alumnes opció B), bé a través de la participació a les classes pràctiques o als seminaris.
En segon terme, també se pot considerarla participació activa dels alumnes a les classes teòriques.
Realitzar una ressenya o assaig o treball sobre una obra seleccionada o un contingut de la matèria.
A principi de curs, el professor explicarà les característiques bàsiques que han de tenir.
Durant el curs s'especificaràla bibliografia bàsica i les lectures obligatòries que es treballaran en les sessions tipus seminari. |
La publicació nord-americana Wards Auto ha realitzat un rànquing dels deu millors interiors de cotxe.
Aquest rànquing valora el disseny, l'ergonomia i la qualitat dels materials emprats i per primer cop en la seva història, l'italiana Alfa Romeo ha derrotat gegants com Bentley, Buick, Maserati o Lincoln per endur-se el premi.... |
Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, La Rioja i Navarra són les cinc comunitats autònomes que se situen per sota de 34 països de l'OCDE en inversió pública d'ensenyament terciari respecte al seu PIB, segons l'informe '¿Quien financia la Universidad?' de l'Observatori del Sistema Universitari.
El treball adverteix que la reducció de la inversió universitària en el període 2009-2015 ha acrescut la bretxa entre les autonomies i ha allunyat Espanya dels països de la UE22 i l'OCDE.
Aquest estudi, presentat aquest dimarts per la seva autora, Vera Sacristán, assenyala també que Andalusia (1,41% del PIB) és l'única comunitat autònoma per sobre de les mitjanes internacionals, mentre que la Comunitat Valenciana se situa en la mitjana de la UE22.
Espanya, el 2009 dedicava a l'ensenyament universitari l'1,14% del PIB, una dada que va descendir al 0,96%, de manera que s'ha col·locat en el sisè lloc de 28 que gasta una proporció menor de la seva riquesa a l'ensenyament terciari, només per davant d'Eslovènia, Eslovàquia, Itàlia i Hongria.
La mitjana de la UE22 se situa en l'1,27% del PIB i la de l'OCDE en l'1,27%, de manera que la despesa a Espanya és un 79,2% de la mitja OCDE i un 85% de la mitja UE22.
L'autora de l'estudi ha indicat que per aconseguir la mitjana de la UE22, Espanya hauria d'incrementar la proporció de PIB que destina a les seves universitats en un 17,7% i per aconseguir la mitjana de l'OCDE hauria d'incrementar la seva despesa actual en un 26,2%, això és, més d'una quarta part del que actualment gasta.
"Més desigualtats entre comunitats i en un context en el qual el global del finançament ha minvat.
Hi ha menys diners per a les universitats i la situació és més dispar encara", ha indicat Vera Sacristán, que ha analitzat, a més dels ingressos pel finançament públic, els ingressos per taxes i preus públics.
Per a la responsable d'aquest estudi, "la gran preocupació" d'aquestes diferències entre comunitats autònomes és la "igualtat d'oportunitats" dels estudiants en l'accés als estudis universitaris, "no només des del punt de vista de la justícia social, sinó també des de l'acadèmic per evitar la pèrdua de talent per motius econòmics".
Els ingressos totals no financers de les universitats públiques espanyoles van caure un 20% en el període analitzat (2009-2015), a causa que l'augment de les taxes (31% de mitjana) va compensar només en part la caiguda del finançament públic (-27%).
Aquesta reducció del finançament públic va anar des del -17% d'Aragó fins al -38,2% de Castella-la Manxa.
A més, la variació dels ingressos per taxes es va situar entre el 15,7% de Galícia i el 67% de Catalunya: "Aquestes variacions no van respondre a modificacions en el nombre d'estudiants ni a la disminució de la riquesa de cada comunitat autònoma", ha subratllat l'autora.
La variació en aquest període del finançament públic per estudiant va ser positiva només a La Rioja (15,1%), mentre que Catalunya (-34,7%) i Madrid (-33,9%) van ser les comunitats amb una disminució més gran.
Així mateix, la variació dels ingressos per taxes i preus públics per estudiant va des del -1,2% de Galícia, que juntament amb el País Basc, que és l'única autonomia amb variació negativa, fins al 83,6% de la Comunitat Valenciana i el 60,9% de Catalunya, a les quals van seguir, a més de 20 punts de distància, Múrcia (40,5%) i la Comunitat de Madrid (40,2%).
El 2015, els valors extrems quant a finançament públic universitari són els del País Basc, amb 8.429 euros per estudiant, i Madrid, que, amb 4.730 euros, se situa a la cua.
En el període 2009-2015, Madrid va passar de ser la 7a comunitat amb un finançament públic per estudiant més elevat a ser la 17a i Catalunya va passar de la 5a a la 15a.
Quant als ingressos per taxes i preus públics, el 2015, el valor més alt correspon a Catalunya, amb 2.123 euros de mitjana per estudiant, molt per sobre de la resta, seguida de Madrid (1.715 euros).
La xifra de Catalunya és més de 2,55 vegades el mínim, que se situa en Galícia (832 euros).
En relació amb el PIB, l'estudiantat de la Comunitat Valenciana (0,19%) va fer un esforç entre tres i quatre vegades superior al de les Illes Balears (0,055%) i el País Basc (0,053%).
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Barcelona Seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
L'artista luxemburguès presenta el seu darrer disc, Tokyo Stories, avui a la Sala 2 Oriol Martorell de L'Auditori.
Aquest vespre arranca una nova temporada del Sit Back, la programació amb la qual L'Auditori presenta concerts en els quals el públic podrà seure còmodament i gaudir de la música en les millors condicions acústiques i escèniques possibles.
Una temporada que, de moment, ens presenta sis destacats artistes de l'àmbit nacional i internacional i que és possible que es vagi ampliant amb nous noms gràcies a les col·laboracions de L'Auditori amb altres programadors i festivals de la ciutat, com el Primavera Sound, L'Afluent o Razzmatazz.
Aquest vespre comença la nova temporada Sit Back amb l'artista Francesco Tristano, que arriba a la Sala 2 Oriol Martorell de L'Auditori per presentar el seu darrer treball Tokyo Stories, que destil·la les seves experiències personals i la seva admiració profunda per la ciutat japonesa en 16 peces originals per a piano i electrònica.
Compost per Tristano i gravat principalment a Tokyo, l'àlbum compta amb artistes convidats, com els músics japonesos U-zhaan, Keiichiro Shibuya i Hiroshi Watanabe, l'artista electrònic argentí Guti i el mític músic francès Michel Portal.
Una nit amb Robert Forster en acústic
La programació continuarà el 20 de novembre amb el llegendari Robert Forster, cantant i guitarrista de la mítica banda australiana The Go-Betweens, que pararà a L'Auditori dintre de la seva gira mundial de presentació del disc Inferno.
Una nit amb Robert Forster en acústic servirà doncs per a donar a conèixer al públic barceloní el seu setè àlbum en solitari.
Una cita ineludible per veure un dels músics que més va contribuïr a gestar les bases del que als anys 80 es coneixeria com a indie-pop.
Amb més de 20 anys damunt els escenaris i després de dues llargues gires presentant els seus dos anteriors treballs, Pau Vallvé torna el 13 de desembre a L'Auditori per presentar el seu 16è disc titulat Life vest under your seat, el 5è signat sota el seu nom.
Tot i que el títol és en anglès, el disc està cantat íntegrament en català i ha estat composat, tocat, mesclat i produït únicament i exclusiva pel propi Pau Vallvé sol al seu estudi, com ja és tradició en ell.
Pau Vallvé torna amb un disc explosiu, elèctric i alhora introspectiu i emocional.
12 cançons que destil·len aquesta mescla d'emocions tan característica a la què ens té acostumats el músic barceloní.
Si només dues cançons i un vídeo a YouTube ja la van situar al line-up del darrer Primavera Sound, ara desembarca a L'Auditori amb un EP acabat de sortir del forn i unes ganes immenses de mostrar-nos que tradició i modernitat van necessàriament agafades de la mà.
El proper 14 de febrer Llergo ens proposa un flamenc que, com el dels seus avantpassats, apel·la al sentiment més profund, aquell que fereix i guareix al mateix temps, el so catàrtic.
I el guarneix amb les vestimentes més actuals, que van del rap a l'electrònica, passant per l'indie i el jazz.
El cante de María José Llergo s'afegeix al llinatge de visionaris com El Niño de Elche o Rosalía: música per ser gaudida sense prejudicis i per apropar-s'hi sense lligams de cap tipus.
James Blake arriba a la Sala 1 Pau Casals de L'Auditori el proper 27 d'abril per unir-se a la temporada Sit Back.
Coproduït per L'Auditori i el Primavera Sound, el concert suposarà la primera vegada que l'artista britànic visiti L'Auditori.
Tenim l'enganyosa sensació de conèixer perfectament el londinenc perquè ha fet carrera a base d'exposar els seus sentiments a les seves cançons, però no és fàcil saber amb exactitud de què parlem quan parlem de James Blake.
Alguns diran que és aquella atípica estrella pop que arrenca a cantar en castellà a duet amb Rosalía; d'altres defensaran que és el crooner afligit que s'alia amb Justin Vernon per competir qui té el falset més emocionant.
El que fa és imaginar el futur, revisar el passat o connectar ambdós?
A aquestes alçades, no està del tot clar el color de la seva música, en cas que en tingui algun en concret.
També hi ha dubtes sobre si és un productor urbà o de beats de dormitori.
De fet, és un productor, un pianista o un cantant?
Potser és, en realitat, un raper encara que no ho sembli: si ha col·laborat amb Kendrick Lamar, Jay-Z, Vince Staples, Travis Scott i André 3000, serà per alguna cosa.
"secretly hoping you catch me looking" és el segon disc de PAVVLA, publicat a finals de 2018.
El seu debut "Creatures", la va posicionar com una de les noves propostes indie més importants del nostre país.
Amb prop d'un centenar de concerts a les espatlles a casa nostra i a l'estranger, i amb articles a mitjans de renom com la NPR americana o la BBC anglesa, PAVVLA es guanyava a pols l'etiqueta d'article emergent del moment amb actuacions als principals festivals de casa nostra i milers d'escoltes a les plataformes de streaming.
Amb "secretly..." la nau ha seguit enlairant-se.
Desenes de concerts a Catalunya, Espanya i Europa i la seva presència en molts dels festivals de renom del nostre país, com la seva participació a l'escenari principal del Primavera Sound, confirmen que PAVVLA és aquí per quedar-se i que no hem de perdre-la de vista.
Al Sit Back la veurem el 21 de maig.
Una oportunitat única per retrobar-se amb la màgia de PAVVLA a Barcelona i començar amb ella una nova etapa i un nou directe.
Sit Back, músiques modernes al servei de la qualitat i la innovació artística
L'Auditori, com a principal institució pública dedicada a fomentar i projectar la música en totes les seves vessants, consolida, temporada rere temporada, noves propostes que amplien la seva oferta i que l'apropen a públics cada vegada més diversos.
El Sit Back ens apropa a músics que parteixen de múltiples substrats sonors, estètics i conceptuals i que conformen una programació lligada sota una idea comuna: l'escolta.
Amb Sit Back, L'Auditori reivindica la qualitat de l'escolta com a valor essencial i posa de relleu la necessitat de plantejar-nos no només què escoltem, sinó també de quina manera ho fem. |
El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha aprofitat el Programa Català de Refugi per promocionar-se en quatre publireportatges publicats a El Punt-Avui i El Periódico -dos a cada diari- en només sis dies amb entrevista inclosa a l'alt càrrec del Govern.
L'edició d'avui d'El Punt-Avui publica dues "pàgines especials", que inclou un publireportatge titulat "Catalunya, país d'acollida", signat per la "redacció" del diari i que explica en què consisteix aquest programa, i una entrevista a Oriol Amorós, que no va signada.
Amb la direcció web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies destacada en la part superior de la pàgina, Amorós afirma "Catalunya, com a país democràtic, vol defensar els drets humans dins del seu territori i arreu".
El diari ja va publicar el mateix contingut en l'edició del passat dia 10 de febrer.
Publireportatge publicat el 10 de febrer a El Punt-Avui, que també ha publicat avui
El Periódico, per la seva banda, ha publicat un publireportatge, en aquest cas sense signar, d'una pàgina sobre el programa per afavorir la integració de les persones refugiades.
També porta la direcció web del Departament i inclou una entrevista a Oriol Amorós -la mateixa publicada a El Punt-Avui-.
El diari del grup Zeta també va publicar la mateixa pàgina en l'edició del passat dia 10 de febrer.
Publireportatge publicat per El Periódico el dia 10 i 16 de febrer
Doncs mira, ja te per mantenir a uns quats refugiats a casa seva, perquè a la meva no hi entraran ni borratxa!!!!!!
Pobres, iaioflautes, Maratons i ara refugiats i qualsevol COSA que els hi serveixi per propaganditzar el seu cinic discrus de solidaritat selectiva i xenofoba.
I tot ho fan amb els 16.000mm que Espanya els roba i la voluntat imparable de tot un poble
L ́abast de la seva roindat es il·li
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El dissabte es va celebrar la sisena prova puntuable de Lliga Catalana en una organització del BMX Vallès de Lliçà de Vall.
Prop de 90 inscrits van inaugurar el nou circuit en un dia de molt calor. |
El feminisme és una forma de viure individualment i de lluitar col·lectivament.
No hi ha una identitat de gènere darrere de les expressions de gènere; aquesta identitat
és performativament constituïda per les mateixes 'expressions' que es consideren el seu resultat.
Atès que el fet d'obrir-se l'horitzó no és sols qüestió de grandesa,
sinó de diversitat: de diferents dimensions, de diferents formes de mirada,
de diferent llum que l'enteniment ha de captar i àdhuc projectar.
Car la mirada, per portar a veure, o albirar segons els casos,
Un cor lliure en el meu pit s'allotja,
de ningú sóc serva, ni sóc altrament que meva,
no els considero res, sinó per als pensaments purs,
sóc trofeu per la meva voluntat i no per l'atzar.
La major part de la filosofia, des de Plató, es pot
interpretar sense dificultat com a resultat dels diversos
intents per a trobar bases teòriques i formes pràctiques
El que sabem per endavant és que la vida serà menys inhumana
en la mesura en què la capacitat individual de pensar i d'actuar sigui major.
El Seminari Filosofia i Gènere ha articulat la seva recerca sobre l'eix de la producció filosòfica femenina amb els objectius de:
Així, després de més de dues dècades d'estudi durant les quals les troballes han estat moltes i diverses, celebrem haver traçat una cartografia inèdita de les xarxes conceptuals, teòriques i biogràfiques que uneixen el pensament i les vides de les dones que ens han ocupat.
I és precisament l'existència d'aquest feix de relacions la que ens ha obert la possibilitat de pensar en termes d'una paradoxal tradició oculta del pensament femení.
Volem continuar eixamplant aquesta cartografia i profunditzant en la nostra línea d'interpretació, perquè estem convençudes que en companyia d'aquestes dones som capaces de comprendre, pensar, el nostre present i reparar algunes llacunes teòriques del discurs dominant.
Per aquesta convicció mantinguda al llarg del temps i per tota la tasca feta fins ara, el Seminari Filosofia i Gènere ha esdevingut una referència nacional i internacional pel que fa al pensament de les dones.
Nombre d'investigadors/es: 17 (14 persones al equip d'investigació i 3 al de treball)
Aquest projecte recull la investigació duta a terme en projectes anteriors, l'objectiu dels quals era caracteritzar l'aportació original de les dones a la filosofia del segle XX.
En aquesta nova etapa, la investigació aprofundirà en els temes de la violència i la vulnerabilitat en l'obra de les pensadores d'inicis del segle XX.
Per a fer-ho, proposa treballar en dues direccions diferents: en primer lloc, confrontar les idees d'aquestes filòsofes amb els debats actuals sobre les manifestacions contemporànies de la violència i la vulnerabilitat; en segon lloc, perfilar una gènesi històrico-filosòfica de les idees de fragilitat i vulnerabilitat femenina.
Les eines teòriques i conceptuals derivades de l'estudi es confrontaran de forma privilegiada amb l'anàlisi del tractament en l'àmbit de l'atenció clínica dels cossos de les dones com a lloc on s'entrecreuen diferents formes de violència.
Aquest projecte implica, per primera vegada, el repte d'una aproximació directa del pensament filosòfic femení en àmbits professionals i polítics com el de la sanitat pública, i inclou en el seu equip a professionals del sector.
– Realitzar una aportació científica de caràcter teòrico-crític i des d'una perspectiva de gènere als debats sobre la violència i la vulnerabilitat.
– Aprofundir, a través del paradigma de la vulnerabilitat, en el coneixement de les diverses formes de violència i de dependència sostingudes a les que les dones es veuen exposades, parant una especial atenció al context sanitari.
– Recopilació i anàlisi de textos on aflora la preocupació per pensar la violència material i simbòlica i la vulnerabilitat específicament humanes en l'obra d'Arendt, Hersch, Murdoch, Weil i Zambrano.
Estudi de l'obra d'autores de la primera modernitat (Moderata Fonte, Christine de Pizan) com a antecedents en l'estratègia de resignificació del topos de la fragilitat femenina.
– Confrontació de les filòsofes estudiades amb els debats contemporanis sobre la violència, concretament amb: 1) autors contemporanis que reflexionen sobre al violència en termes de vulnerabilitat (Butler; Di Cesare; Nancy, entre d'altres); 2) teòriques feministes com Collin, List, Duden, Merchant, Fox Keller, Haraway, Corea o Butler, que reflexionen sobre el poder exercit per la ciència, la llei o el mercat sobre el cos de les dones.
– Aprofundir, a través de la narrativa de dones assistides recentment en l'àmbit sanitari, en els elements generadors de violència que contribueixen a una atenció alienadora i poc respectuosa i a una vivència negativa del procés d'atenció, utilitzant el paradigma de la vulnerabilitat.
Nombre d'investigadors/es: 15 (7 persones a l'equip d'investigació i 8 al de treball)
El projecte consisteix en un aprofundiment en la línia d'investigació de projectes anteriors, l'objectiu dels quals era caracteritzar l'aportació original de les dones a la filosofia del s.
XX i estudiar la relació "discipular" que les vincula amb els seus mestres.
Al mateix temps, és l'inici d'una nova línia de treball entorn de la teoria i la praxi de transmissió.
A partir dels resultats teoricocrítics obtinguts, el present projecte analitza el lloc que ocupa la inquietud per la transmissió en el pensament filosòfic femení i les formes de transmissió practicades per les pensadores del s.
La hipòtesi de partida es que, precisament per haver d'enfrontar el risc de la no transmissió, les filòsofes resten més atentes a la transmissió tant del saber heretat com del seu propi pensament.
Al mateix temps manifesten una preocupació intensa per les implicacions polítiques i socials del saber i una atenció peculiar a la tasca educativa, que renoven buscant nous llenguatges i formes innovadores de comunicació.
Per això, justament les produccions menys estudiades i considerades marginals –text de caràcter educatiu, divulgatiu, literari– són observatoris privilegiats per estudiar la seva especial relació amb la idea i la pràctica de la transmissió del saber filosòfic.
La investigació s'emmarca en el Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia, donat que està orientat cap a la consolidació i ampliació d'un coneixement d'alta qualitat i màxim rigor sobre la producció filosòfica femenina contemporània aconseguit a través dels anteriors projectes.
Al seu temps, pretén aportar una reflexió sobre la transmissió en el debat actual sobre el fi de la tradició i el valor de les humanitats.
Al seu temps, l'excel·lència del projecte es reflecteix en l'alt nivell de cooperació científica que assoleix entre especialistes destacades en l'estudi de la filosofia de les dones en l'àmbit internacional, per la rellevància dels seus objectius generals i per l'interès científic dels seus objectius científics específics.
Concretament, es realitzarà un retrat de la transmissió en l'obra de Hannah Arendt, Raquel Bespaloff, Jeanne Hersch, Iris Murdoch, Simone Weil, María Zambrano, Rosa Luxemburg, Françoise Collin i Carla Lonzi a través de
El projecte preveu la col·laboració amb altres institucions culturals i educatives amb la finalitat d'augmentar el seu impacte social.
En continuïtat amb la tasca de recuperació del pensament filosòfic femení realitzat en els últims anys, es pretén:
-Profunditzar en la investigació teòrica de l'obra d'autores objecte d'estudi de l'equip des de fa anys: Hanah Arendt, Simone Weil, María Zambrano.
-Continuar en la investigació documental i teòrica d'autores menys conegudes que ja foren objecte d'estudi de l'anterior projecte: Rachel Bespaloff, Jeanne Hersch, Iris Murdoch.
-Estendre la investigació a dues autores d'una generació posterior a les precedentment mencionades: Agnes Heller i Martha Nussbaum.
L'objectiu del projecte és evidenciar i analitzar les connexions entre aquestes pensadores, amb la finalitat de contribuir a la reflexió i/o al qüestionament d'una hipotètica tradició de pensament filosòfic femení en el segle XX.
Al mateix temps es pretén posar de manifest les complexes relacions que les mencionades autores estableixen amb la tradició canònica de la filosofia i amb els corrents filosòfics en els quals es formaren, amb l'objectiu de caracteritzar i valorar la seva aportació a la filosofia del segle XX.
La comparació entre les autores es desenvoluparà al voltant d'alguns temes o centres d'interès, tals com la seva comuna preocupació pels límits d'allò polític, l'anàlisi del nexe entre experiència, història i justícia o la relectura de la tradició clàssica.
En continuïtat amb la tasca de recuperació del pensament filosòfic femení realitzada en els darrers anys, es pretén:
-Aprofundir en la investigació teòrica de l'obra d'autores objecte d'estudi de l'equip des de fa anys: Hannah Arendt, Simone Weil, María Zambrano.
-Continuar en la recerca documental i teòrica d'autores menys conegudes que estan sent objecte de la nostra recerca: Rachel Bespaloff, Jeanne Hersch.
-Estendre la investigació a dues autores d'una generació posterior a les precedentment esmentades: Judith Butler i Martha Nussbaum.
El treball pretén evidenciar i analitzar les connexions entre aquestes pensadores, amb la finalitat de contribuir a la reflexió i/o al qüestionament d'una hipotètica tradició de pensament filosòfic femení en els darrers cent anys.
Al mateix temps es pretén fer paleses les relacions complexes que aquestes autores estableixen amb la tradició canònica de la filosofia i amb els corrents filosòfics en els quals es formen, amb l'objectiu de caracteritzar i valorar la seva aportació a la filosofia contemporània.
La comparació entre les autores es desenvoluparà al voltant d'alguns temes o focus d'interès, com ara la seva comuna preocupació pels límits de la política, l'anàlisi del nexe entre experiència, història i justícia, la relectura de la tradició clàssica.
El treball pretén contribuir a la reflexió entorn de l'existència i la rellevància d'una tradició filosòfica femenina que s'hauria desenvolupat en els darrers cent anys, i que roman oculta perquè ha estat ignorada, o si més no infravalorada, en la historiografia oficial i en els estudis crítics més destacats.
L'objectiu general de la investigació és esbrinar si, i en quina mesura, les autores objecte d'estudi es relacionen o es llegeixen entre elles o bé ho fan amb altres pensadores antecessores o contemporànies.
Aquesta línia de recerca es creua amb l'anàlisi del diàleg que cada una d'elles estableix tant amb la tradició filosòfica canònica com amb el panorama filosòfic contemporani, i permet d'il·luminar d'una manera més clara el sentit i l'entitat de la seva originalitat i de les seves específiques aportacions filosòfiques.
Organisme: AGAUR – Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, Generalitat de Catalunya
Programa: Projectes de recerca per potenciar els grups de recerca consolidats
Paraules Clau: Història de les Dones / Estudis de Gènere / Pensament de les Dones
El GRC CiPD, creat el 2005, s'ha consolidat com un dels equips més potents i reconeguts de Catalunya i Europa dins dels estudis de dones, gènere i sexualitat en les humanitats.
Aquest prestigi es justifica per una recerca intensiva, que es materialitza en 2014-2017 en 6 projectes finançats en actiu (més participació en un programa COST d'un membre de l'equip), 19 projectes acabats, 44 tesis doctorals llegides (més de 20 inscrites), 36 contractes predoctorals, i una gran producció de resultats de recerca, mitjançant publicacions conjuntes i individuals dels seus membres (moltes de les quals són internacionals, en revistes indexades i editorials amb peer-review i comitè científic), ponències a congressos, la majoria internacionals, organització de reunions científiques, convenis i col·laboracions amb institucions.
La seva internacionalització ha crescut amb les xarxes de recerca creades, convenis i col·laboracions amb institucions internacionals que s'ampliaran en 2017-2019.
En continuïtat amb la tasca realitzada de recuperació del pensament filosòfic femení per l'equip en els darrers anys, es pretén dur a terme una investigació documental i teòrica de l'obra d'algunes autores (Hannah Arendt, Simone Weil, María Zambrano, Rachel Bespaloff, Jeanne Hersch i Iris Murdoch, particularment) evidenciant i analitzant les seves connexions amb la finalitat de contribuir a la reflexió i qüestionament d'una possible tradició del pensament filosòfic femení que permeti la seva caracterització i valoració de la seva aportació a la filosofia del segle XX.
Programa: Acció Estratègica: Foment de la Igualtat d'Oportunitats entre dones i homes
En continuació amb la tasca realitzada de recuperació del pensament filosòfic femení per l'equip en els darrers anys, es pretén dur a terme una investigació documental i teòrica de l'obra d'algunes autores (Hannah Arendt, Simone Weil, María Zambrano, Rachel Bespaloff, Jeanne Hersch i Iris Murdoch, particularment) evidenciant i analitzant les seves connexions amb la finalitat de contribuir a la reflexió i qüestionament d'una possible tradició del pensament filosòfic femení que permeti la seva caracterització i valoració de la seva aportació a la filosofia del segle XX.
Investigadora principal: Àngels Caraí Ribera
Organisme: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (Generalitat de Catalunya) DURSI
Actualment i, des del punt de vista estrictament acadèmic, l'equip del Seminari Filosofia i Gènere destaca pel seu treball de formació d'investigadors i investigadores predoctorals i posdoctorals.
Qualificació: Excel·lent cum laude.
Qualificació: Excel·lent cum laude amb mencio internacional.
Qualificació: Excel·lent cum laude amb menció internacional.
Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, 2013.
Àngela Lorena Fuster Peiró, La imaginació arrelada.
Anna Masó Monclús, Acció i teoria política en H. Arendt.
Nocions presents en les obres de juventud entre Agustí i Rahel.
Manel Codina Massons, Una crítica al model de pèrdua de l'espai públic en la filosofia contemporània.
Georgina González Rabassó, Sobre les visions de l'univers d'Hildegarda de Bingen.
Àngela Lorena Fuster Peiró, El gir del pensament: La imaginació i el judici.
Notes sobre I. Kant i Hannah Arendt.
Un esbòs per a una societat contemporània: Els escrits sobre la guerra.
Premi de Comunicació No Sexista 2017
Lorena Fuster Peiró Premi Extraordinari de Doctorat La imaginació arrelada, una proposta interpretativa a partir de Hannah Arendt, 2010 (Dir.
El Seminari María Zambrano, coordinat per Carmen Revilla i amb la col•laboració amb el Seminari Filosofia i Gènere, organitza des de 1996 unes jornades internacionals entorn de diferents temes del pensament de María Zambrano.
Actualment, les jornades es realitzen amb periodicitat bianual.
Més informació: Seminari María Zambrano
El laboratori de tesi, dirigit per Rosa Rius Gatell i coordinat per Georgina Rabassó, és una experiència d'innovació docent que consisteix a compartir els itineraris de recerca durant el període d'elaboració de la tesi doctoral.
Dimarts 19 de desembre de 2017.
20a sessió: "Estudi de l'hibridisme inherent a les idenitats, individuals i nacionals, construïdes sobre la base de desplaçaments poblacionals", Meritxell Joan Rodríguez.
Directores: Marta Segarra Montaner (CNRS/UB) i Mònica Rius Piniés (UB).
Iconografies del cos femení com a espai de la transgressió masculina en el còmic", Marika Vila i Migueloa.
Dimecres 15 de juliol de 2015. ́Díptic
Pau Castell: "Origen i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVI)", 29 maig 2013.
Georgina Rabassó: "Aspectes cosmològics a l'obra d'Hildegarda de Bingen", 14 desembre 2011.
Marta Font: "Paraula i poètiques del desig en l'obra d'Enric Casasses", 21 juny 2011.
El Cicle Internacional de Conferències "Primaveres arendtianes" neix com a iniciativa en el si del grup de lectura i discussió de l'obra d'Arendt a l'any 2011.
Des del principi es proposa com a objectiu fonamental: promoure la discussió crítica i la difusió del pensament de Hannah Arendt a través de la programació de conferències i jornades a càrrec dels més destacats i de les més destacades investigadores a nivell internacional, tot intentant potenciar els temes més desatesos del seu pensament.
El comitè científic compta amb la presència d'especialistes en l'obra de Hannah Arendt.
Està format per: Fina Birulés (Universitat de Barcelona), Neus Campillo Iborra (Universitat de València), Enzo Traverso (Université de Picardia i École des Hautes Études en Sciences Sociales), Adriana Cavarero (Università degli Studi di Verona), Christine Harckensee-Roth (Hannah Arendt-Zentrum) i Étienne Tassin (Université Paris VII-Denis Diderot).
Més informació: Grup Arendtià de Pensament i Política (GAPP)
Aquest grup es crea a partir de la voluntat comuna de rellegir amb deteniment l'obra de Hannah Arendt i repensar aspectes controvertits de la mateixa.
Ens reunim periòdicament per analitzar i discutir plegats, per presentar diferents temes de l'obra que estem llegint o per tractar lectures esmentades per la pròpia autora a fi d'enriquir la comprensió.
Després d'haver-nos concentrat en el tema dels drets humans i d'haver llegit l'obra pòstuma La vida de l'esperit ( The Life of the Mind ), en aquest curs ens estem dedicant a llegir, rellegir i des-llegir una de les seves obres més mal llegides, Sobre la revolució (On Revolution).
Aquesta activitat es va iniciar a setembre de 2013 amb l'objectiu de crear un espai diferent de trobada per pensar juntes.
A partir de la lectura de textos de teoria feminista i d'altres textos escollits per tal d'orientar-nos en la reflexió, hem indagat en certs aspectes de la tradició de pensament femení, entorn la qual el Seminari Filosofia i Gènere ha treballat al llarg de més de dues dècades.
En aquests encontres hem estat en companyia d'algunes membres dels altres dos grups de recerca que composen ADHUC (Centre Dona i Literatura i Tàcita Muta) i d'altres persones externes al món acadèmic, però molt properes als nostres interessos.
Plegades hem llegit i discutit textos de Carla Lonzi, Françoise Collin, Judith Butler, Fina Birulés o Georg Simmel.
Coordinació: Fina Birulés i Lorena Fuster
Entre la igualtat i la llibertat", Formant Espais de dones 2017.
Birulés, Fina, "La crisi en l'experiència contemporània del temps", Memòria, responsabilitat i transmissió.
Birulés, Fina, "Memòria, història i justícia", Memòria, responsabilitat i transmissió.
Birulés, Fina, "Subjectivitat, culpa i responsabilitat", Memòria, responsabilitat i transmissió.
Birulés, Fina, "El gir subjectiu i l'auge de la figura del testimoni", Memòria, responsabilitat i transmissió.
Birulés, Fina, "Formes excèntriques d'arxiu i de transmissió", Memòria, responsabilitat i transmissió.
Fantauzzi, Stefania Fer-se càrrec del món: política i violència en el pensament de Hannah Arendt, Librería La Central, Barcelona, España:
Fuster Peiró, Àngela Lorena, "El reconeixement.
De la "Fenomenologia de l'esperit" de Hegel a "Praxi de la diferència sexual" de Françoise Collin", Flexo 4/6.
Rius, Rosa, "Filòsofes del Renaixement", Filòsofs del Renaixement.
Birulés, Fina, "Una revolució sense model.
Feminisme i transformació", Institut d'Humanitats/CCCB, Barcelona,05/04/2016
Birulés, Fina, "Tres notes sobre el món comú, dones artistes i museus", Jornades Museus i perspectiva de gènere.
Museu d'Història de Catalunya: Barcelona, España, 18 de octubre de 2016, ponencia invitada.
Jornades "Les filòsofes i els seus mestres II.
Escriptura, pensament i política"
29 agost – 11 setembre 2014. web
Jornades Internacionals "Les filòsofes i els seus mestres.
Curs "Dones, literatura i pensament: D'unes veus no previstes", Rosa Rius i Georgina Rabassó.
Presentació del llibre Remedios Varo.
Diàleg-Presentació de la projecció de l'entrevista "Zur Person: Porträts in Frage ind Antwort.
Presentació, a càrrec de Teresa Forcades i Meri Torras (Universitat Auònoma de Barcelona), del llibre Lectoras de Simone Weil, Fina Birulés i Rosa Rius (eds.), Barcelona: Icaria, 2013.
Curs "Dones, literatura i pensament 2013: D'unes veus no previstes: Christine de Pisan i Moderata Fonte", Rosa Rius Gatell (UB) i Georgina Rabassó.
Veus femenines del Renaixement: Creació i Pensament.
Workshop "Religió i democràcia en el món contemporani: Repensant el llegat de la Il·lustració".
Conferència "L'Antígona de Martin Heidegger (Variacions sobre l'excepcionalisme)" a càrrec de Facundo Vega (Cornell University).
Conferència Internacional "Donne e violenza.
Hildegarda de Bingen i Herrada de Hohenbourg", Biblioteca de les Facultats de Filosofia, Geografia i Història (UB).
Aquest centre ha estat promogut pel GRC Creació i pensament de les dones, que inclou els següents grups: Centre Dona i Literatura – Gènere, sexualitats, crítica de la cultura, el Seminari Filosofia i Gènere i Tàcita Muta – Grup d'Estudis de Dones i Gènere a l'Antiguitat.
La directora d'ADHUC és la Dra.
Helena González Fernández i l'equip està format per investigadores i investigadors de la Universitat de Barcelona així com de la Universitat de Lleida, el Centre National de la Recherche Scientifique – CNRS (França), Hamilton College (Estats Units) i la Università del Salento (Itàlia).
La seu d'ADHUC és a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (a la sala del Centre Dona i Literatura).
El correu electrònic és: [EMAIL].
Per més informació: ADHUC centre Teoria, Gènere, Sexualitat
Tres grups amb una llarga trajectòria en els estudis de dones i gènere: el Centre Dona i Literatura (Facultat de Filologia), el Seminari Filosofia i Gènere (Facultat de Filosofia) i Tàcita Muta – Grup d'Estudis de Dones a l'Antiguitat (Facultat de Geografia i Història) de la UB, s'han unit per potenciar la interdisciplinaritat de la seva recerca, dedicada a l'estudi de la creació de les dones en l'àmbit de la literatura, el cinema, les arts i el pensament filosòfic, des de l'Antiguitat fins al segle XXI.
El Grup de Recerca Consolidat Creació i pensament de les Dones (CiPD) es va crear l'any 2005 i és reconegut per la Generalitat de Catalunya (Ref.
Per més informació: GRC Creació i Pensament de les Dones
El Seminari Filosofia i Gènere manté, des de fa anys, una relació estreta amb el Seminario María Zambrano de la UB, dirigit per la Dra.
En són mostra les col·laboracions en els seminaris anuals i en l'edició de la revista Aurora.
Papeles del "Seminario María Zambrano", a càrrec de les Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
La component més activa del Seminari Filosofia i Gènere en aquestes col·laboracions, a banda de la seva directora, Carmen Revilla, és la Dra.
Rosa Rius Gatell, i també hi participa habitualment la Dra.
Per més informació: Seminari María Zambrano
El Seminari Filosofia i Gènere ha establert i desenvolupat relacions molt profitoses amb diverses universitats espanyoles (Granada, Màlaga, Sevilla i amb l'Aula Interdisciplinar Isabel Torres de Estudios de las Mujeres y del Género de la Universidad de Cantabria) i europees (Florència, Siena, Verona, Pàdua, Salerno, Toulouse-Le Mirail) i amb centres de recerca internacionals (CNRS, New School University de Nova York o associacions com ara la IAPh), com en bona mesura s'acredita a partir de la participació en els cicles de conferències que es relacionen dins l'apartat d'activitats del Seminari Filosofia i Gènere, de les publicacions i de la participació en comitès.
El Seminari presentà la candidatura de Barcelona com a Seu del Xè Simposi Internacional de la IAPh (Internationale Assoziation von Philosophinnen).
L'octubre de 2002 el Simposi es realitzà a Barcelona en el Centre de Cultura Contemporània, amb el títol "La passió per la llibertat", i posteriorment es van publicar les Actes del congrés.
Vulnerabilitat en el pensament filosòfic femení.
Contribucions al debat sobre emergències presents. |
El compromís del govern és tenir a finals d'any un pla amb les prioritats i el cost per implantar la tecnologia "blockchain", cadena de blocs.
Aquesta tecnologia, basada en una cadena de blocs, elimina els intermediaris i, a més, fa més segures les gestions a internet.
En paraules del mateix Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, " la blockchain serà una revolució, com ho va ser internet als anys 90."
Com funciona aquesta revolució?
Internet ara funciona de manera centralitzada, amb grans empreses com Google, Facebook o Amazon, que gestionen la informació dels seus usuaris i després la distribueixen als seus seguidors.
Però, què passaria si tothom tingués accés a la informació sense intermediaris?
El canvi que proposa la "blockchain" és saltar-se aquest pas i que tothom tingui accés a la informació, que les dades siguin compartides i no s'hagi de passar per una empresa intermediària.
Els ordinadors estan en xarxa i van fent còpies de seguretat de tots els canvis, com si fessin fotos cada 10 minuts de les transaccions que es van fent.
Funciona com una base de dades protegida amb criptografia, organitzada amb una mena de registre comptable.
És la tecnologia que ha permès desenvolupar la moneda virtual bitcoin, que només en seria la punta de l'iceberg.
Però va més enllà del sistema bancari i pot abastar tots els sectors econòmics.
Per exemple, quan es compra un cotxe, la DGT certifica el canvi de propietari.
Amb el sistema "blockchain", comprador i venedor registrarien el canvi a internet i els ordinadors, connectats a la xarxa, en guardarien una còpia i no es podrien modificar les dades.
Què és i com funciona "blockchain"?
La tecnologia de les cadenes de blocs, en realitat una mena de notari digital, ja s'aplica a països com Estònia, amb el registre de dades sanitàries dels ciutadans; a Singapur, amb les criptomonedes; a Suècia, en el registre de la propietat, i al Japó amb la identitat digital.
Precisament, la identitat digital serà una de les primeres aplicacions de "blockchain" que el govern vol dur a la pràctica a Catalunya per facilitar les gestions dels ciutadans.
Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública:
"Quan pensem en la identitat digital des del govern de Catalunya, no ho pensem com una eina de control.
El que volem és que hi hagi una identitat digital que serveixi per a totes les relacions, no només per a les relacions entre administració i administrats, també entre els ciutadans."
Notícia relacionada: Neix Blockchain Catalunya per fer més segur l'intercanvi de dades a la xarxa
També hi ha un projecte de l' Institut Català d'Energia perquè els usuaris puguin transaccionar l'energia emmagatzemada per les plaques solars mitjançant criptomonedes.
Lluïsa Marsal, Institut Català d'Energia:
"Tot veí tindrà un moneder, una aplicació en el teu mòbil on hi aniràs guanyant ions, els aniràs acumulant.
Si tu has gastat 10 kw més del compte, doncs et tocarà pagar a la comunitat 10 ions."
Una internet, diuen els experts, descentralitzada i segura, on l'intermediari és el ciutadà.
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
La FIFA va informar ahir que ha decidit finalitzar la seva implicació en la disputa entre el FC Barcelona i Neymar pel bo de renovació que el brasiler reclama al club blaugrana i que l'entitat es nega a pagar per incompliment de contracte del davanter.
L'organisme no seguirà investigant el cas i, a més, va dir que hi havia defecte de forma en la denúncia presentada pel jugador.
El brasiler reclama 26 milions del segon termini de l'acord de renovació.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Joan Herrera amb Ricard Gomà, durant la reunió
El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha manifestat que el Govern de CiU està actuant des de "la rancunia i sense cap tipus de rigor" en matèria de seguretat viària i contaminació atmosfèrica.
En aquest sentit, el líder ecosocialista ha apuntat que "els que s'anomenen els millors estan sent els millors respectant la contaminació en comptes de la gent".
És per això que Herrera ha proposat la creació d'una comissió d'estudi sobre la contaminació atmosfèrica perquè les coses "no es facin amb tanta superficialitat, amb tant poc coneixement de causa i amb la contrucció de titulars que no obeeixen a la realitat".
D'altra banda, ha anunciar que ICV-EUiA presentarà una proposta de resolució per demana "la millora de la qualitat de l'aire, mesures compensatòries per l'eliminació dels 80 km/h i si no ho poden fer que restaurin la zona 80".
Herrara ha fet aquestes declaracions al Parlament després d'una reunió de treball amb experts en circulació viària i en millora de la qualitat de l'aire en la que han participat el catedràtic d'enginyeria ambiental a la UPC i director de l'àrea de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center, Josep Maria Baldasano; la co-director de l'Associació de Prevenció d'Accidents de Trànsit, Eugència Domènech; la investigadora del CREAL, Audrey de Nazelle, el president de la SESPAS i el president de l'Associació per la Promoció del Transport Públic.
La millor mesura per la contaminacio es prescindir i NO fe cas a lo que diu l'Herrera.
Ara el què ens interessa és la qualitat de les nostres butxaques que heu buidat fins a foradar.
Però no crec que ho pogueu arribar a entendre... per molt que les urnes us ho hagin dit.
herrera segueix cobran encara la filla del baltasar que va colacar a la generalitat?,potser aqueta hos arregli la questio.
Vaja, els que van perdre 30 millons d'euros en informes a dit, els que no saben calcular el déficit que van crear... primer 3500 millons i ja anem pels 11.000 millons... quina barra!!!
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El confinament a pobles petits gironins, sovint amb poblacions envellides, amb nuclis disseminats i masies aïllades, obliga a tirar d'enginy i coordinació per garantir l'atenció als veïns més vulnerables.
Des de l'inici de l'estat d'alarma pel coronavirus, han aparegut diverses iniciatives per fer-los arribar menjar o medicaments, sobretot en aquelles poblacions on no hi ha farmàcia ni botiga de queviures.
A Maià de Montcal (Garrotxa), l'ajuntament fa les comandes de medicaments per telèfon i l'agutzil els va a comprar.
A Sant Martí de Llémena (Gironès), l'alcaldessa M. Dolors Arnau va trucant les persones grans que viuen soles: "De moment tothom té de tot, però haurem d'acabar definint el servei perquè es faci amb totes les precaucions". |
Va captant de porta en porta, per les cases.
Del llatí captare, 'cercar i trobar', derivat freqüentatiu de capere, captum, 'agafar', a través d'una evolució cattare i d'una reconstrucció cap(i)tare, per influx de cap(i)talis, captale.
Una dona jove, mal vestida, amb una criatura al braç, també plora.
Li preguntem què li passa i ens explica un seguit de desventures: té quatre fills a la Casa de Misericòrdia, l'home a l'hospital i una nena de catorze anys que serveix en una taverna...
—Si em tenen aquí tancada —diu la dona entre les llàgrimes—, no puc veure-la ni saber què li passa, a aquesta filla...
I fixi's que un dia sí i un altre no, s'ha de quedar tota la nit a la taverna amb un mosso...
En Roc Boronat li promet que la deixarà anar.
—Deixi'm anar a mi també, senyor comissari! —crida una altra dona—.
Si no vaig a captar, els meus dos fills se'm moriran de gana!
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Joan Manuel Serrat ha sigut reconegut aquest dimecres amb el premi Altaveu a la trajectòria, que li ha sigut concedit en un acte al Festival de la Música i de la Cançó de Sant Boi de Llobregat, per formar part del «patrimoni formidable de la música popular».
Segons l'organització, el cantautor català s'ha convertit en els seus 50 anys de carrera en un «exponent» d'una insòlita fusió entre excel·lència creativa i compromís polític i social. |
Programa de Beques d'Inclusió Social de UIC Barcelona
A UIC Barcelona tenim un compromís: treballem perquè tothom que en tingui ganes i tingui talent pugui cursar estudis universitaris.
Creiem que ni els diners ni el codi postal han de ser un obstacle per portar a terme el projecte vital de cadascú.
No obstant això, a Espanya la taxa d'abandonament escolar és del 19 % i encara hi ha massa persones joves que no poden accedir a una educació universitària de qualitat per raons econòmiques.
Per tot això, a UIC Barcelona invertim més del 10 % del nostre pressupost en beques d'estudi, però necessitem continuar creixent.
La Sonia, en Jamal o la Nadia han realitzat el seu somni i han canviat les seves vides gràcies al Programa de Beques d'Inclusió Social de UIC Barcelona.
Amb la teva ajuda impulsem el canvi social:
© 2020 Universitat Internacional de Catalunya |
Nom: sobre l'ús de Catalunya del Nord o Catalunya Nord, remetem al manual d'ús del llibre d'estil de la ccma.
Tots els municipis de la Catalunya del Nord:
Enllaç d'interès: Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Compte: [EMAIL], a on "usuari" és el mateix que a les intranets de la UPC, i la contrasenya també.
Compte: [EMAIL], a on "usuari" és el mateix que a ATENEA, i la contrasenya també.
Fixeu-vos que heu de posar estudiantat i no estudiant
Tot i ser dominis diferents es poden compartir recursos entre ells.
Emmagatzemament, compartició i edició simultània de documents
Comunicacions per àudio i vídeo, permet fer reunions i classes no presencials compartint documents.
Xat, trucades i videoconferències amb els teus contactes.
Les videoconferències permeten fins a 25 participants.
Recomanat per una comunicació de tu a tu, per reunions improvisades, per tutories.
Comunicació instantània amb sales temàtiques, bots per programar tasques i notificacions
Organitza el teu temps i les reunions de forma àgil.
Troba fàcilment qualsevol contacte de la UPC de forma segura
I moltíssims més productes de Google, que podeu accedir des de la matriu de punts que trobeu a totes les pàgines de GSuite.
D'entre tots els productes disponibles us poden interessar:
A més, per cada producte, hi ha un munt d ' extensions, desenvolupades per tercers, fent servir Google Apps Script. |
Igualada ha tornat a viure una nit màgica.
El Reis a Igualada són únics i especials.
La ciutat viu una connexió tant intensa que poques, poquíssimes, ciutats aconsegueixen abastir.
L'hoquei ha tingut la sort de viure jornades de "química" amb els igualadins de la mateixa intensitat.
Això fa que tots dos fenomens ciutadans es tinguin una estima sòlida i una admiració mútua.
Hi ha molts exemples que demostren la sinèrgia entre tots dos esdeveniments.
El patge Faruk ha fet de les Comes casa seva quan visita la ciutat.
I molts dels patges que l'ajuden aquests dies, normalment s'hi mouen sobre patins.
Patges i planter coincideixen en molt més que en la primera lletra.
Són fonamentalment "Parella" de vocacions.
Sumen la Potència sobre uns patins a la Pedagogia sota un turbant.
Són el resultat d'un Pacte de la ciutat amb allò que la fa sentir orgullosa.
Són el Paisatge dels èxits d'Igualada.
Hi ha un total de 14.633 paraules que comencen per P. En tocaria a una per cada dos igualadins.
Però "Patges i Planter" són, de llarg, les que estan més íntimament connectades.
Són, en una nit de regals, una espècie de "Present" que la ciutat es fa a ella mateixa.
Són, en definitiva, el "Plaer" de sentir-se igualadí.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Les eleccions departamentals dels dies 22 i 29 de març podrien registrar una abstenció històrica a causa de la desmobilització de l'electorat, fonamentalment del d'esquerra, segons tots els pronòstics.
S'estima que podria haver una abstenció d'entorn del 57 %, fins i tot per sobre de la de les eleccions departamentals de 2011, segons estudis demoscòpics.
Una enquesta Odoxa/Itélé revela que a un terç dels francesos no els importa res aquesta cita electoral i ni tan sols eren capaços de dir la data de la votació, el funcionament de l'elecció ni el seu propòsit.
El desinterès i el desencant es reflecteix igualment en el poc seguiment dels programes televisius dedicats a la cita electoral, amb quotes d'audiència molt baixes.
El politòleg Jacques Dormagen ha destacat en declaracions a 'Le Figaro' que aquest és un indicatiu de la falta d'interès de la població quan no es tracta d'una elecció presidencial.
Per a Dormagen, l'abstenció creix fins i tot més conforme es baixa l'edat, amb una "evaporació de la noció del deure cívic", en particular en zones més afectades per la desocupació, amb menor formació i amb major densitat de població nascuda a l'estranger.
Els experts també es refereixen al que han anomenat "abstenció diferencial", una abstenció generada sistemàticament a mitjà termini per la decepció de les opcions elegides amb anterioritat.
Per afinitats, les enquestes apunten a una desmobilització més entre els votants del governant Partit Socialista i a un increment del suport al partit ultradretà Front Nacional, que tindria una major capacitat per mobilitzar als abstencionistes.
"La presència del Front Nacional en molts cantons pot ser un element mobilitzador", ha assenyalat la politòloga Céline Braconnier, ja que si els frontistes es mobilitzen, podrien forçar la mobilització de l'electorat dels altres partits.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.
Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Tot gira sobre el mateix, absència de relació sexual heterosexual, foment de les relacions estèrils, enfrontament entre himes i donas, feminisme, avortament, eutanàsia, vacunes esterilitzants per reduir la població mundial i lleis mundialistes de genere iguals en tot occident.
Si acceptem la base de la ideologia de gènere, que és la tesi que el sexe és una mera construcció sòcial i no ve determinat per la naturalesa, s'amaga una cosa tan crucial com és el soscavament de la moral i de el sentit comú, la desintegració del complex erotisme-amor-sexualitat-fertilitat-criança. |
Hi col·laboren les entitats Autisme amb Futur i Junts en Acció
Els equips son el masculí de l'escola Pla de Mar i el femení de l'escola Àngel Guimerà
Els equips guanyadors del Vendrell, femení i masculí, es classificaran per jugar les semifinals que se celebraran a Reus al mes de maig
L'equip masculí de l'escola Àngels Garriga va quedar subcampió
L'experiència ha estat valorada molt positivament pels participants i les seves famílies
Enguany s'ha puntuat la competició, el joc net i la creació de la pancarta reforçant els valors de l'activitat
La fase prèvia es jugarà els dies 21 i 28 d'abril.
El divendres 28 també es jugarà la fase final
El proper dissabte 7 de maig de 2016 tindrà lloc la cinquena edició del Torneig de Futbol Escolar Cruyff Court Campions El Vendrell, a la instal·lació de Mas d'en Gual
Els guanyadors masculins i femenins participaran a la final nacional, que es jugarà a Igualada el diumenge 5 de juny
Els nois del Sagrat Cor están il·lusionadíssims per aquest Torneig, ja que després de guanyar el Campionat de Catalunya el passat 17 de maig, ara els hi espera una nova experiencia esportiva i de convivencia
La delegació vendrellenca va realitzar un Campionat excel·lent on tots dos equips van arribar a les semifinals
Els dos equips jugaran la fase final catalana el 17 de maig a Igualada
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
Comunicació > Relacions públiques, Comunicació > Disciplines relacionades > Sociologia |
Arribarem al 2030 i necessitarem o bé les nuclears, o bé importar grans volums d'energia de França o d'Aragó
El físic austríac Erwin Schrödinger va publicar l'any 1935 la famosa paradoxa del gat tancat en una caixa, on el felí té el 50% de possibilitats de ser viu o mort en funció de si s'allibera o no un gas tòxic, també sotmès al 50% de possibilitats de ser alliberat.
Segons les lleis de la mecànica quàntica, fins que no obrim la caixa el gat és viu i mort alhora i, en el moment precís en què obrim la caixa, és l'observació la que modifica l'estat del gat, atès que només pot ser viu o mort.
A Catalunya, les energies renovables viuen també en una paradoxa.
El Govern i el Parlament s'han mostrat decidits que l'any 2030 el consum d'electricitat provinent de fonts renovables sigui el 50% del total.
I aquí tenim la caixa, l'any 2030, i el gat, les renovables.
Sembla que els polítics són grans aficionats a la física quàntica, i com més llunyans són els terminis més elàstica esdevé la necessitat d'actuar: només cal exhibir uns objectius, posar-los en una caixa, tancar-la i arrencar amb la xerrameca.
Això no obstant, tant la física com la realitat són tossudes.
No es pot parlar de futur renovable ni d'independència energètica si el 2018 s'han autoritzat 800 kW de fotovoltaica i s'han posat en servei 2,35 MW d'eòlica (i ha sigut un bon any!).
Menys encara si la gran notícia per a la generació eòlica catalana és que, després de 8 anys des de la seva adjudicació, s'han autoritzat 90 MW eòlics aquest agost.
Portem sis anys pràcticament a zero en increment de la capacitat de generació renovable a Catalunya.
I, mentrestant, més d'un 54% de la generació elèctrica del país prové d'unes nuclears que el govern de l'Estat està disposat a tancar, tant sí com no.
La ficció no s'aguanta per molt que els objectius de la Generalitat i del Parlament per al 2030 constin en un paper.
Perquè 12 anys no són res, i més si tenim presents les ineficiències normatives i administratives que llasten qualsevol avanç, com ho demostra el viacrucis de 8 anys que suposa posar en marxa un parc eòlic.
Per tant, parlar alegrement de generació distribuïda, de smart grids, d'autoconsum, d'avenç tecnològic, de bateries intel·ligents autònomes, de teulades solars a cada llar i d'un llarg etcètera d'unicorns que ens salvaran la papereta a l'últim minut és naïf.
O pitjor, si hi ha consciència que amb això simplement es fa bullir l'olla, és irresponsabilitat.
Arribarem al 2030 i necessitarem o bé les nuclears, o bé importar grans volums d'energia de França o d'Aragó a través de xarxes MAT que travessaran tot el territori.
Per complir amb els objectius del Govern i el Parlament per al 2030 cal instal·lar una mitjana anual de 300 MW de capacitat de generació eòlica i 300 MW de fotovoltaica.
Per fer-ho, cal ser atractius per als inversors que són capaços d'abordar-ho.
Tots els formats són benvinguts, des dels projectes participatius fins als convencionals, perquè tots seran necessaris.
Cal treballar com fan altres comunitats autònomes, que faciliten la implantació de projectes eòlics que releguen Catalunya, abans pionera, al vagó de cua de les renovables.
I no es pot culpar el sector de no tirar endavant projectes inviables per un canvi de regles.
Fer-ho és ignorància o insensatesa, perquè en altres llocs de l'Estat els projectes sí que avancen.
L'experiment de Schrödinger que s'està fent a Catalunya amb les renovables és esquarterar el gat perquè càpiga en una caixa petita i preguntar-nos si estarà viu o mort.
No cal esperar a obrir la caixa per saber que el gat és mort.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Sota aquest títol, ahir vespre es va celebrar al Casal del Clot una taula rodona en què hi vam participar representants de quatre religions: un jueu, un musulmà, un hinduista i un cristià, que era jo.
Va estar molt bé i va ser molt agradable.
I m'ha semblat que podria ser útil transcriure aquí la presentació inicial que, com els altres participants, vaig fer sobre com es planteja aquesta qüestió des del cristianisme tal com jo el visc.
En la fe cristiana, hi ha un element bàsic des del qual afrontem la mort: la fe en la vida eterna.
Vol dir que la vida en aquest món s'acaba, però que, després de la mort, hi ha una altra vida que és per sempre.
Cadascú de nosaltres, personalment, continuem vivint en la vida de Déu.
De fet, quan sant Pau a la primera carta als Corintis intenta explicar-ho, ja es veu que no hi ha gran cosa a explicar.
Però, tot i així, estem convençuts que la vida humana no està destinada a desaparèixer, sinó a perdurar.
Que tot allò de bo i de valuós que hi ha en nosaltres no queda només com un record per als que continuen en aquest món, o com un pòsit de bé que nosaltres hem estat capaços de deixar com una herència, sinó que es manté viu, en la nostra persona, amb Déu.
El primer, perquè creiem en Déu.
Nosaltres creiem que la vida humana està originada i està acompanyada per algú que està més enllà de nosaltres i que conté en ell totes les nostres aspiracions més nobles.
És cap a ell cap on ens dirigim.
I si ell és, i si ell hi és, segur que quan acabem el camí d'aquest món no podem caure en el no res, sinó que anem a les mans d'aquest Déu.
I el segon motiu és que nosaltres creiem en Déu tal com Jesús ens el va fer conèixer.
Jesús va viure la nostra mateixa vida humana amb l'única actitud que la fa valuosa: amb esperit d'amor a tothom, amb una especial preocupació pels pobres i pels febles, amb la proposta d'un món d'homes i dones iguals.
Això el va portar a la mort en creu.
I nosaltres creiem, pel testimoni dels qui van ser els seus seguidors, que aquesta mort no va ser el final de tot.
Aquests seguidors ens diuen que el van veure viu, no sabem com (anys després van mirar d'explicar-nos-ho amb uns relats escenificats que tenim als evangelis), i van començar a anunciar que, si Jesús era viu, això volia dir que la manera de viure de Jesús era la manera que Déu volia per a tothom, i que aquesta manera de viure portava a la vida per sempre.
Amb tot aquest bagatge, doncs, nosaltres afrontem la mort.
Patint tot el que comporta de dolor i de pèrdua, tant per al que mor com per al seu cercle familiar i d'amistats, però alhora amb la confiança en aquesta vida nova en Déu.
Sobretot, si en la vida d'aquest món hem viscut i actuat amb uns criteris que han volgut assemblar-se als de Jesús, que en definitiva són els criteris d'una vida humana que vulgui que en aquest món hi creixi la justícia i la fraternitat.
I tenint en compte tot això, per nosaltres és important acostar-nos a la mort amb ganes de trobar Déu, i amb ganes de compartir també aquest anhel amb altres cristians i cristianes que preguin amb nosaltres en aquest moment decisiu. |
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha advertit aquest dilluns els països europeus que hauran de "compartir la càrrega" dels més de 3,7 milions de refugiats sirians que hi ha al seu país, després que aquests darrers dies hagi obert les fronteres per permetre la sortida dels qui volen viatjar a Europa.
Durant un acte a Ankara amb membres del seu partit, l'AKP, Erdogan s'ha referit a la decisió d'obrir les fronteres després de l'atac del règim sirià que va causar la mort de 34 soldats turcs a Idlib dijous passat.
"Quan vam obrir les portes, vam rebre rere trucada demanant-nos que les tanquéssim, però les portes estan obertes", ha sostingut el president turc.
En aquest sentit, ha enviat un missatge als països europeus: "També compartireu la càrrega".
El ministre de l'Interior turc, Süleyman Soylu, va assegurar aquest diumenge que més de 100.000 migrants havien creuat la frontera de Turquia des de la província d'Edirne, al nord, amb destinació Grècia i Bulgària.
Tots dos països han reforçat les seves mesures de seguretat per la decisió d'Ankara.
En el cas de Grècia, el primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, va anunciar diumenge la suspensió durant un mes de la tramitació de peticions d'asil com a mesura de "dissuasió" per la decisió de Turquia d'obrir la frontera amb la UE i permetre el pas de migrants i refugiats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Imatges de la tempesta que ha descarregat a Olot aquest dimecres a la tarda.
Els Bombers de la Generalitat han fet aquest dimecres a la tarda una trentena de sortides a causa de les fortes pluges.
El gruix de sortides s'ha concentrat a la Garrotxa, on a la capital, Olot, els bombers han fet vint sortides per inundacions entre les quatre i dos quarts de sis de la tarda.
Els habitants de la ciutat havien fet 138 trucades als serveis d'emergències aquest dimecres fins a les 20.30 hores del vespre.
Dues guarderies han sigut evacuades a la localitat gironina d'Olot a causa d'una tempesta de pluja que ha deixat 115 litres per metre quadrat, 75 d'ells en només mitja hora, segons informa Protecció Civil.
Davant aquesta situació, la Generalitat de Catalunya ha activat l'alerta Inuncat d'emergències per inundacions i ha sol·licitat a la població que extremi les precaucions mentre duri el temporal.
En aquest sentit, des del Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya (CECAT) demanen que s'extremi la prudència en la mobilitat.
El telèfon d'emergències ha rebut de moment unes vuitanta trucades de veïns de la zona per incidències derivades de la pluja.
Baixos i subterranis s'han vist afectats per l'aigua, així com el sistema de clavegueram i algunes vies urbanes que estan inundades.
La Policia Local ha evacuat, a més, dues guarderies de manera preventiva i ha informat de l'absència de danys personals, però sí a vivendes i naus industrials.
Els Bombers de la Generalitat han practicat una cinquantena de serveis des de les 14:00 hores a la comarca de la Garrotxa, dels quals 47 corresponen a la ciutat d'Olot.
El sostre d'una nau industrial d'aquest municipi s'ha ensorrat sense que s'hagin de lamentar ferits i, de moment, totes les vies estan obertes al trànsit.
Si baixeu a la posteu manguitos als retrovisors del cotxe! pic.twitter.com/tjiHWujvZ0
A la Garrotxa, els Bombers també han actuat en dos serveis més a la Vall de Bianya.
D'altra banda, aquesta tarda, els bombers també han hagut d'atendre tres serveis a la Sénia (Montsià), on s'ha inundat el pavelló d'esports i una residència; un altre a Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona) i un altre a Parets del Vallès (Barcelona). |
El funeral serà aquest dimarts a l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella a les 11 hores
El crític gastronòmic, Joan Berenguer / Arxiu
El crític gastronòmic, Joan Berenguer, va traspassar aquest diumenge al vespre a l'edat de 72 anys després que se li detectés un tumor al ronyó.
L'obertura del tanatori serà aquest dilluns a les 16 hores a Andorra la Vella i el funeral està previst a les 11 hores a l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella.
Berenguer ha estat durant molts anys la referència de la gastronomia andorrana fora de les nostres fronteres, atès que sempre ha lligat la seva trajectòria professional al món de la cuina i la comunicació.
El crític no només va convertir-se en un periodista reconegut en aquest sector sinó que també va ser l'impulsor i col·laborador de diferents esdeveniments culinaris de rellevància al país, com ara la Mostra Gastronòmica, l'Andorra a taula o la creació de l'Associació de cuiners d'Andorra.
I és que allà on hi hagués un petit tast de cuina, en Joan hi era present.
A més de totes aquestes col·laboracions, Berenguer va col·laborar amb programes de ràdio relacionats amb el món culinari i diverses publicacions amb mitjans escrits, com el Periòdic de Catalunya i d'Andorra.
Tot i això, els darrers anys s'havia centrat més en el digital amb diferents opinions a pàgines web espanyoles.
D'altra banda, també realitzava la revista 'Menja't Andorra', així com diverses col·laboracions i articles a l'ARA Andorra.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Se sol dir que, si plou, al cap de 21 dies es faran bolets, però els experts no es cansen de dir que les florides depenen, fins i tot, de les temperatures i les precipitacions que hi hagi pogut haver sis mesos enrere.
En aquest sentit, la temporada forta dels bolets comença malament, sobretot per les temperatures molt per sobre de les normals que hi va haver al final de la primavera i a l'estiu.
El maig, el juny i el juliol van ser mesos amb mitjanes de temperatura entre 2 i 4 graus per sobre de la mitjana climàtica gairebé arreu.
En el terreny de les precipitacions és força més difícil generalitzar.
Durant l'estiu molts sectors del Pirineu i el Prepirineu han tingut quantitats de pluja poc per sobre o poc per sota de la mitjana, però hi ha hagut un període sec i molt càlid força llarg: gairebé un mes sense pluja entre Sant Joan i finals de juliol.
Els boscos prelitorals estan més secs: àmbits com Collserola, la serra de Marina, les muntanyes de Prades i el Montsant han tingut poc més de la meitat de la pluja esperada durant els últims tres mesos.
Els pronòstics a curt termini són optimistes.
És bastant probable que les temperatures es mantinguin una mica per sota de la mitjana i que, poc o molt, els xàfecs sobtats continuïn apareixent fins al dia 15.
A més llarg termini els models de l'agència nord-americana NOAA apunten cap a un inici de tardor amb circulació zonal intensa.
Això es traduiria en pluges abundants a l'Atlàntic però no al Mediterrani, i segurament en força situacions de vent sec i temperatures per sobre de les normals.
Un còctel que, si es complís, seria perjudicial.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La Universitat Abat Oliba CEU és l'escola privada de Dret amb més experiència a Barcelona, ja que ha format juristes des del 1973 amb resultats excel·lents.
El Grau en Dret ofereix tres possibles itineraris.
Assessoria d'Empreses, Ciències Polítiques i de l'Administració i Pràctica Forense.
En tots ells, els alumnes assoleixen un nivell de capacitació avalat per la seva excel·lent inserció laboral, raó per la qual la UAO CEU s'ha guanyat la confiança dels bufets professionals més prestigiosos de Catalunya.
Amb l'objectiu específic d'oferir als alumnes eines complementàries que li permetin adquirir les capacitats necessàries per a exercir l'Advocacia o Procuradoria amb èxit, al llarg del programa formatiu es cursen seminaris i tallers de retòrica, d'argumentació jurídica i simulacions d'actuacions judicials, així com processos de negociació i exercitació d'altres habilitats.
Aquesta metodologia proporciona a l'alumne les nocions necessàries per al posterior exercici de la professió o per a la preparació d'oposicions.
Tot i això, la formació d'un jurista equànime no es nodreix només de coneixements teòrics i de capacitats professionals o tècniques, sinó que també requereix l'experiència pràctica que la Universitat Abat Oliba CEU proporciona mitjançant l'aplicació del mètode del cas, que fomenta la participació dels alumnes en l'estudi i el debat de diferents casos reals.
El programa formatiu també posa atenció a la dimensió moral de la persona, la qual cosa és imprescindible per tenir una vida professional plena i digna.
Tot plegat confereix al Grau en Dret d'aquesta Universitat una opció òptima per tal d'accedir amb garanties als programes de Màster, que permeten exercir les professions jurídiques més rellevants.
conèixer tots els detalls, preus, beques, dates i places disponibles
L'elecció del curs i el centre adequat donarà forma al teu futur.
Enviant ara aquesta sol·licitud, t'assegures tenir tota la informació que
necessites per prendre una decisió correcta: |
UNA HISTÒRIA DE LES CORTS | Cristalleries Planell
El districte de les Corts té un notable passat industrial.
Així ho descrivia el poeta J.V. Foix en un relat de ' Diari 1918': «Gaudeixo, ja d'infant, allà on el foc guspira, i els vidriers, que veig agegantats, m'obren paratges nous, i m'hi complac...».
El poeta es refereix així a la impactant visió dels més de 8.000 metres quadrats de les Cristalleries Planell, i el bullici dels seus treballadors, retallats a la llum del foc dels forns, sempre encesos.
La seva història és un homenatge al treball dur, però també un testimoni de les vagues sindicals i els estralls de la guerra i la postguerra.
«En temps de misèria i de silenci, la fàbrica significava sobreviure», explica el fill d'una de les treballadores, Antoni Brengaret.
Fundada el 1913 i situada als números 1-3 del carrer d'Anglesola, Cristalleries Planell va ser una de les empreses de vidre artístic més importants d'Europa.
«S'hi feia opalina, gerros, figuretes i llums que eren els que més èxit tenien a Amèrica», explica l'arquitecte i historiador, Antoni Vilanova.
D'origen humil, Planell es va convertir en un gran empresari i un distingit membre del partit de la Lliga Regionalista.
«Però no era un amo d'aquells davant dels quals tothom s'havia de treure el barret -comenta Brengaret-.
A vegades bufava vidre amb els treballadors i s'enduia ls nens de la fàbrica a berenar».
El capital humà de la cristalleria era majoritàriament femení, «perquè la minuciositat i l'atenció al detall que es requeria s'associava a la dona», explica Vilanova.
Però la foneria se sustentava, en part, gràcies a la mà d'obra infantil.
Doblement explotats, per ser obrers i menors, els aprenents van organitzar la famosa vaga dels nens del 1925.
La protesta va aconseguir aturar el sector del vidre de la província de Barcelona i els nens van obtenir millores en les seves condicions de treball.
El 1938 l'empresa va ser col·lectivitzada, però, després de la guerra, el franquisme va tornar la fàbrica al seu propietari i el va nomenar cap del sindicat vertical del vidre.
Posteriorment, el règim va condecorar Cristalleries Planell amb el títol d'empresa exemplar.
Va impulsar una mútua per als treballadors i va donar feina sense importar-li els antecedents polítics».
No obstant, el 1957, tres anys després de la mort de Planell, l'empresa va fer fallida.
Després d'anys d'abandonament, l'edifici és ara un equipament públic que allotja un centre de formació per a adults, una seu del Consorci de Normalitzatció Lingüística i un hotel d'entitats.
La remodelació, a càrrec d'Harquitectes, incorpora elements modernistes i noucentistes de la façana original.
«L'objectiu era aconseguir un edifici eficient i sostenible -diu l'arquitecte Josep Ricart-.
També hem construït xemeneies solars que funcionen com a motor d'aire natural».
«Planell volia que la seva fàbrica fos com una gran família per i per al barri», afirma Brengaret. |
L'alcaldessa, Ada Colau, ha defensat la seva gestió econòmica a l'Ajuntament de Barcelona i ha assegurat que en aquest mandat el consistori ha estat "un factor d'estabilitat".
En una conferència al Cercle d'Economia, Colau ha volgut rebatre d'aquesta manera les veus que expressaven dubtes sobre la seva capacitat de gestió de l'economia de la ciutat quan va guanyar les eleccions municipals del 2015.
Ada Colau ha dit que la col·laboració publicoprivada ha permès superar "moments complicats" i ha plantejat una nova aliança amb els agents socials i econòmics que vagi més enllà dels límits de l'àrea metropolitana actual.
L'alcaldessa ha proposat que aquesta aliança agrupi els 134 municipis de la regió metropolitana de Barcelona per fer front a "reptes compartits".
S'ha compromès a convocar els alcaldes si guanya les eleccions municipals i ha animat els agents econòmics a participar-hi.
En un col·loqui posterior, Ada Colau s'ha definit com "una municipalista convençuda" i ha assegurat que "només aspiro a ser alcaldessa de Barcelona perquè és el més engrescador i el més important que podria fer com a aportació política".
Segons l'alcaldessa, és des de les ciutats des d'on es fa "la innovació política" en l'actualitat.
Colau ho ha dit com a resposta a la pregunta d'un dels assistents que li ha demanat si se sent de la capital de Catalunya o de la segona ciutat espanyola.
L'alcaldessa ha respost que "Barcelona té projecte propi", que està "orgullosa" de ser la capital de Catalunya i que "no té cap problema" de ser la segona ciutat de l'estat.
Colau, però, ha dit que Barcelona forma part d'una "xarxa de ciutats que cooperem".
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Aquest equipament romandrà tancat del 12 al 27 de març com a mesura preventiva
Del 12 al 27 de març les activitats d'aquest equipament queden suspeses com a
La Junta de Govern del 10 de maig aprova la norma que serà vigent a partir d'aquest dia,
en la que diu que les baixes, canvis de quota, domicili, dades bancàries,... s'han de formalitzar
fins el dia 10, com a màxim, del mes en curs perquè tinguin vigència el mes següent.
Per tant, les baixes realitzades a partir del 11 de maig i fins el 10 de juny, seran efectives
Les baixes es tramitaran a l'OAC (Oficina d'atenció al Ciutadà) que es troba a la planta
baixa de la seu central de l'Ajuntament i té una entrada pel passatge de l'A juntament.
Fins a nou avís durant el mes de març |
En la vuitena sessió del judici per l'1-O que s'està duent a terme al Tribunal Suprem, ahir es va iniciar la tanda d'interrogatoris als testimonis.
Tal com va assenyalar el presentador del programa L'illa de Robinson, d'El Punt Avui TV, diversos d'aquests van ser de pes, com ara l'expresident de la Generalitat Artur Mas; l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría; l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, així com l'aleshores ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro.
L'advocat Gonzalo Boye considera que el tribunal va ser bastant benèvol amb Rajoy.
Les paraules de l'expresident espanyol van evidenciar que, ahir al matí, havia seguit les testificals (segons ell, a través de la premsa digital).
Boye subratlla: "Això és inadmissible des del punt de vista dels testimonis."
I és que la llei d'enjudiciament criminal estableix que els testimonis no poden tenir coneixement del contingut de les altres testificals fins després de la seva pròpia.
Rajoy va fer referència a "les declaracions d'aquest matí", quan se li va preguntar quines diferències hi va haver entre el referèndum de l'1-O i la consulta del 9-N.
A banda, Boye també va valorar les declaracions de dimarts del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'exvicepresidenta del Parlament Carme Forcadell.
Pensa que "van contestar en la seva línia, defensant políticament les actuacions que van desplegar el 2017": "La fiscalia ha estat baixa i, en alguns casos, demostra carències tècniques."
I, respecte a l'afirmació de Cuixart que ara la seva prioritat no és sortir de la presó sinó defensar els drets fonamentals i que es resolgui el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, el lletrat diu que "va anar molt en concordança amb Sànchez".
Recorda que els dos Jordis estan processats per ser activistes, no per haver comès cap delicte, sinó per haver representat unes entitats que tenen perfectament dret a expressar-se.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
El proppassat dimarts, dia 22 de gener, els representants de les institucions titulars dels centres concertats i els representants dels pares i mares d'escoles concertades van ser rebuts en audiència pel President de la Generalitat, Molt Hble.
Acompanyaven el President el Secretari de Govern, Sr.
Víctor Cullell, i el Coordinador de la seva Oficina, Sr.
Pel sector concertat, hi foren presents els diversos Presidents o membres de les juntes directives de les quatre entitats representatives del sector a Catalunya.
De l'escola cristiana hi anà el Sr.
Joan Vila, President de l'Associació Professional de Serveis Educatius de Catalunya (APSEC) i, per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), hi assistiren el Secretari General adjunt i el Secretari General, Sr.
En representació dels pares i mares, hi foren presents el President de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL) i el President de la Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (CCAPAC), Sr.
La trobada, que s'allargà més d'una hora, s'inicià amb unes paraules de salutació del President, que donà suport explícit a l'escola concertada.
Seguidament, el P. Enric Puig va fer una exposició basada en tres eixos: la resposta al desig manifestat pel President d'entrar en contacte amb l'escola concertada, presentar-nos com hem fet amb els predecessors i comentar el nostre moment actual i compartir les inquietuds del sector.
Després de fer una síntesi històrica i social de la secular presència i del servei que l'escola concertada ha fet a casa nostra, palesà les preocupacions actuals, centrades en l'infrafinançament del concert educatiu, en un discurs bel·ligerant i irrespectuós contra el sector, unes actituds de determinades administracions poc respectuoses amb els drets dels pares a escollir escola i amb els de les titularitats a promoure centres educatius, la negativa incidència de la crisi demogràfica i econòmica, l'incompliment dels compromisos de la LEC i el cost que suposarà a les titularitats fer-se càrrec de l'extinció del premi de fidelitat, que es deixà d'abonar per decisió unilateral i posteriorment es retirà de la partida pressupostària de la Generalitat.
Finalitzà el P. Puig reiterant el nostre compromís amb l'educació del país, reclamant des de la lleialtat un tractament just per a les escoles, tot mostrant confiança en les accions i mesures que es derivin de la reunió.
Miquel Mateo lliurà un dossier amb les xifres de la concertada, fent palès que els presents representen un sector gens menyspreable de la societat catalana, on un 30% de famílies (i quasi el 60% a la ciutat de Barcelona) ha dipositat la confiança en els projectes i els idearis de l'escola concertada, reflex d'una voluntat social de construcció d'un país lliure, plural i respectuós.
Va concloure reiterant al President el greu problema generat per l'abandonament unilateral del pagament del premi de fidelitat per part de l'Administració educativa i per les repercussions del procediment d'extinció i abonament de la paga compensatòria, tot accentuant que ja s'havia fet trasllat formal al Conseller de la petició del conjunt de mesures a aplicar al sector.
El President es va mostrar receptiu, assumint el que significa l'escola concertada a Catalunya i entenent la complexitat de la situació, i es va comprometre a fer arribar les peticions al Conseller, amb qui mantindrà una reunió específica properament.
Tot seguit es va iniciar un torn obert de paraula, on participaren tots els representants de l'escola concertada, així com, a banda del propi President, el Secretari de Govern i el Coordinador de l'Oficina del President.
Tot el sector va tenir oportunitat de reiterar la important presència i voluntat de servei de l'escola concertada a Catalunya, l'opció que representa per a moltes famílies del país i la difícil situació que es dona actualment, insistint en la clau de volta de les dificultats, que és l'injust i també il·legal finançament dels centres.
Els centenars de milers d'alumnes i famílies que ens dipositen la confiança i que trien les nostres escoles en ús del dret a elecció de l'educació que volen per llurs fills i filles, els milers de treballadors i treballadores que dia rere dia impulsen i executen els projectes educatius i els centenars de titulars que han creat els centres docents i els dirigeixen amb el propòsit de servei envers l'educació de les noves generacions mereixen, a banda d'un reconeixement que ens ha semblat indubtable, una actuació clara, enèrgica i contundent dirigida i coordinada per qui és el cap de l'Executiu.
No abandonem la confiança que així sigui. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.