Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
Durant la guerra civil espanyola va combatre com a voluntari en el bàndol nacional, aconseguint el grau de tinent provisional d'artilleria. | Durante a guerra civil española combateu como voluntario no bando nacional , acadando o grao de tenente provisional de artillería . |
Acabat el conflicte bèl·lic va reprendre la seva tasca com a advocat. | Rematado o conflito bélico retomou o seu labor como avogado . |
Fou nomenat cap provincial de la policia municipal, treballà en la delegació provincial de justícia i dret, i fou secretari del Tribunal tutelar de menors a Pontevedra. | Foi nomeado xefe provincial da policía municipal , traballou na delegación provincial de xustiza e dereito , e foi secretario do Tribunal tutelar de menores en Pontevedra . |
Per a altres significats, vegeu «Prudenci Landín». | Para outras páxinas con títulos homónimos véxase : Prudencio Landín . |
Fill de Prudenci Landín Tobío. | Fillo de Prudencio Landín Tobío . |
Llicenciat en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la. | Licenciado en Dereito pola Universidade de Santiago de Compostela . |
Col·laborador de Faro de Vigo i ABC, va ser director del periòdic Litoral. | Colaborador de Faro de Vigo e ABC , foi director do periódico Litoral . |
Va ser delegat provincial d'Informació i Turisme a Cadis i Pontevedra (1963) i governador Civil d'Áraba (1976). | Foi delegado provincial de Información e Turismo en Cádiz e Pontevedra ( 1963 ) e gobernador Civil de Áraba ( 1976 ) . |
Va ser Premi Nacional de Periodisme i condecorat amb la Creu de la Ordre del Mèrit Civil. | Foi Premio Nacional de Xornalismo e condecorado coa Cruz de la Orden del Mérito Civil . |
Rafael Landín Carrasco Genealogía de los Landín (En la Galipedia) | Rafael Landín Carrasco Xenealoxía dos Landín |
Rafael Landín Carrasco, nascut a Pontevedra el 13 de maig de 1923 i mort a la mateixa ciutat l'1 d'abril de 2005, va ser un advocat, periodista i polític gallec. | Rafael Landín Carrasco , nado en Pontevedra o 13 de maio de 1923 e finado na mesma cidade o 1 de abril de 2005 , foi un avogado , xornalista e político galego . |
Andrés Landín, nascut a Nogueira (Meis) en 1846 i difunt a Pontevedra el 18 de febrer de 1910,[1] va ser un impressor, periodista i polític gallec. | Andrés Landín , nado en Nogueira ( Meis ) en 1846 e finado en Pontevedra o 18 de febreiro de 1910 [ 1 ] , foi un impresor , xornalista e político galego . |
Es va instal·lar a Pontevedra. | Instalouse en Pontevedra . |
Va ser propietari de la impremta A. Landín (1868-1869), que després es va denominar Landín y Compañía (1871) i finalment A. Landín (1873-1900). | Foi propietario da imprenta A. Landín ( 1868-69 ) , que despois se denominou Landín y Compañía ( 1871 ) e finalmente A. Landín ( 1873-1900 ) . |
En el seu taller es van imprimir molts llibres i periòdics com El Payaso, La República Federal (del qual va ser redactor), El Progreso, El Orden, La Crónica, La República i Extracto de Literatura. | No seu obradoiro imprimíronse moitos libros e periódicos como El Payaso , La República Federal ( do que foi redactor ) , El Progreso , El Orden , La Crónica , La República e Extracto de Literatura . |
Fundà i dirigí La Luz, El Lérez, El Noticiero Gallego i Diario de Pontevedra. | Fundou e dirixiu La Luz , El Lérez , El Noticiero Gallego e Diario de Pontevedra . |
Va ser un "riestrista" i "monterista" molt destacat. | Foi un " riestrista " e " monterista " moi destacado . |
Va ser regidor i Primer Tinent Alcalde de Pontevedra i vicepresident de la Cambra de Comerç de Pontevedra. | Foi concelleiro e Primeiro Tenente Alcalde de Pontevedra e vicepresidente da Cámara de Comercio de Pontevedra . |
Es va casar amb Dolores Tobío i va ser pare de Prudencio Landín Tobío. | Casou con Dolores Tobío e foi pai de Prudencio Landín Tobío . |
Va existir en les dècades de 1920 i 1930. | Existiu nas décadas de 1920 e 1930 . |
El seu lema era "rem i entrepans", i van formar part d'ell figures com Castelao, Tomás Abeigón Pazos, Losada Diéguez, Blanco Porto Celso López Blanco, Antón Iglesias Vilarelle i Sánchez Cantón, entre d'altres. | O seu lema era " remo e bocadillos " , e formaron parte del persoeiros como Castelao , Tomás Abeigón Pazos , Losada Diéguez , Blanco Porto , Celso López Blanco , Antón Iglesias Vilarelle e Sánchez Cantón , entre outros . |
La frega del Karepas va consistir de dues petites embarcacions i dues grans barques: "La Reina" i "K-4" amb una bandera dissenyada per Castelao que semblava la japonesa.[1] | A frota do Karepas consistiu de dúas pequenas embarcacións e dúas grandes barcas : " La Reina " e " K-4 " cunha bandeira deseñada por Castelao que semellaba a xaponesa. [ 1 ] |
Diputació Provincial de Pontevedra. | Deputación Provincial de Pontevedra. Versaleta 1 Landín Carrasco , Rafael |
Fill de Prudenci Landín Tobío. | Fillo de Prudencio Landín Tobío . |
Llicenciat en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la (1941), va ser professor ajudant de Dret Penitenciari. | Licenciado en Dereito pola Universidade de Santiago de Compostela ( 1941 ) , foi profesor axudante de Dereito Penal . |
Ingressà en el cos jurídic de l'Armada (1942) i en fou coronel auditor (1966). | Ingresou no corpo xurídico da Armada ( 1942 ) e foi coronel auditor ( 1966 ) . |
Va ser becari de l'Institut Històric de Mariña del CSIC (1943-1945). | Foi bolseiro do Instituto Histórico de Mariña do CSIC ( 1943-45 ) . |
Es va doctorar en Dret per la Universitat de Madrid el 1974. | Doutorouse en Dereito pola Universidade de Madrid en 1974 . |
Va ser secretari i vocal del Tribunal de Defensa de la Competència. | Foi secretario e vogal do Tribunal de Defensa da Competencia . |
Dirigí el periòdic Litoral (1954-1955) i fou subdirector de la Revista General de Marina. | Dirixiu o periódico Litoral ( 1954-1955 ) e foi subdirector da Revista General de Marina . |
És pare del polític Amancio Landín Jaraiz. | É pai do político Amancio Landín Jaraiz . |
Manual de Derecho Penitenciario y Procedimientos Militares, 1947. | Manual de Derecho Penal y Procedimientos Militares , 1947 . |
Espanya i Galícia en l'estret de Magallanes, 1970. | España y Galicia en el estrecho de Magallanes , 1970 . |
Mourelle de la Rúa, explorador del Pacífic, 1971. | Mourelle de la Rúa , explorador del Pacífico , 1971 . |
Galícia i els descobriments oceànics, 1991. | Galicia e os descubrimentos oceánicos , 1991 . |
Figures amb el meu poble al fons, 2002. | Figuras con mi pueblo al fondo , 2002 . |
Genealoxia dels Landín | Xenealoxía dos Landín |
Per a altres significats, vegeu «Amancio Landín». | Para outras páxinas con títulos homónimos véxase : Amancio Landín . |
Amancio Landín Carrasco, nascut a Pontevedra el 1918, és un historiador naval i escriptor gallec. | Amancio Landín Carrasco , nado en Pontevedra en 1918 , é un historiador naval e escritor galego . |
Amancio Landín Jaraiz, nascut a Pontevedra el 27 de gener de 1947, és un biòleg i polític gallec. | Amancio Landín Jaraiz , nado en Pontevedra o 27 de xaneiro de 1947 , é un biólogo e político galego . |
Fill d'Amancio Landín Carrasco. | Fillo de Amancio Landín Carrasco . |
Llicenciat en Ciències per la Universitat Complutense de Madrid, el 1972 es va incorporar al Pla d'Explotació Marisquera de Galícia, on va ser assessor de les confraries de pescadors. | Licenciado en Ciencias pola Universidade Complutense de Madrid , en 1972 incorporouse ao Plan de Explotación Marisqueira de Galicia , onde foi asesor das confrarías de pescadores . |
En 1976 va ser nomenat encarregat de la ria de Pontevedra. | En 1976 foi nomeado encargado da ría de Pontevedra . |
El 1980 fou nomenat director del Centre Experimental de Vilaxoán i el 1981 cap del departament de Crustacis. | En 1980 foi nomeado director do Centro Experimental de Vilaxoán e en 1981 xefe do departamento de Crustáceos . |
El 1994 va assumir la delegació territorial a Pontevedra de la Conselleria de Pesca, Marisqueig i Aqüicultura de la Xunta de Galícia i el 1995 director general de Marisqueig i Aqüicultura. | En 1994 asumiu a delegación territorial en Pontevedra da Consellería de Pesca , Marisqueo e Acuicultura da Xunta de Galicia e en 1995 director xeral de Marisqueo e Acuicultura . |
Al desembre de 1997 va ser nomenat Conseller de Pesca, Marisqueig i Aqüicultura, lloc en el qual va romandre fins a 2001. | En decembro de 1997 foi nomeado Conselleiro de Pesca , Marisqueo e Acuicultura , posto no que permaneceu ata 2001 . |
Després fou director del Centre Tecnològic del Mar de Vigo (CETMAR). | Despois foi director do Centro Tecnolóxico do Mar de Vigo ( CETMAR ) . |
Genealogia dels Landín | Xenealoxía dos Landín |
Juan Luis Pedrosa Fernández, nascut a Lugo el 8 de febrer de 1955, és un marí i polític gallec. | Juan Luis Pedrosa Fernández , nado en Lugo o 8 de febreiro de 1955 , é un mariño e político galego . |
Fill de Fernando Pedrosa Roldán. | Fillo de Fernando Pedrosa Roldán . |
Va ser Delegat a Pontevedra de la Conselleria de Pesca i Director general de Marisqueig i Aqüicultura (1993-1995). | Foi Delegado en Pontevedra da Consellería de Pesca e Director xeral de Marisqueo e Acuicultura ( 1993-1995 ) . |
Pertany al PPdeG, partit pel qual va ser alcalde de Pontevedra des de 1995 a 1999, i líder de l'oposició del fins i tot ajuntament des de 1999 a 2003. | Pertence ao PPdeG , partido polo que foi alcalde de Pontevedra dende 1995 a 1999 , e líder da oposición do mesmo concello dende 1999 a 2003 . |
Es troba en les llistes del PPdeG per Pontevedra del 2007, encara que no va sortir triat. | Atópase nas listas do PPdeG por Pontevedra do 2007 , aínda que non saíu elixido . |
El 17 de gener de 2012 va ser nomenat director de Salvament i Seguretat Marítima, organisme dependent del Ministeri de Foment. | O 17 de xaneiro de 2012 foi nomeado director de Salvamento e Seguridade Marítima , organismo dependente do Ministerio de Fomento . |
A les eleccions de l'any 1995, va obtenir 11 escons, que sumats a les dues actes del partit independent Pontevedra Unida, van obtenir la majoria absoluta enfront dels 7 regidors del BNG i els cinc del PSdeG-PSOE. | Nas eleccións do ano 1995 , obtivo 11 escanos , que sumados ás dúas actas do partido independiente Pontevedra Unida , obtiveron a maioría absoluta fronte aos 7 concelleiros do BNG e os cinco do PSdeG-PSOE . |
L'any 1999, Pontevedra Unida no es va presentar i, encara que va guanyar en sufragis, va empatar en 10 butaques amb el BNG, que va passar a governar juntament amb els 5 representants del PSdeG-PSOE. | No ano 1999 , Pontevedra Unida non se presentou e , aínda que gañou en sufraxios , empatou en 10 butacas co BNG , que pasou a gobernar xunto cos 5 representantes do PSdeG-PSOE . |
Xulio Xosé Pardellas de Blas, nascut a Pontevedra el 9 d'abril de 1949, és un economista i polític gallec. | Xulio Xosé Pardellas de Blas , nado en Pontevedra o 9 de abril de 1949 , é un economista e político galego . |
Doctor en Economia i professor del Departament d'Economia Aplicada a la Universitat de Vigo. | Doutor en Economía e profesor do Departamento de Economía Aplicada na Universidade de Vigo . |
Les seves línies de recerca s'orienten al desenvolupament local i a l'economia del turisme. | As súas liñas de investigación oriéntanse ao desenvolvemento local e á economía do turismo . |
Va ser director del Centre d'Informació Pesquera i Marisquera de la Conselleria de Pesca i assessor de la FAO. | Foi director do Centro de Información Pesqueira e Marisqueira da Consellería de Pesca e asesor da FAO . |
Va ser diputat al Parlament de Galícia pel PSdeG-PSOE (1985-1989) i membre de l'àrea de Ciències Marines de l'Institut Pare Sarmiento d'Estudis Gallecs. | Foi deputado no Parlamento de Galicia polo PSdeG-PSOE ( 1985-1989 ) e membro da área de Ciencias Mariñas do Instituto Padre Sarmiento de Estudos Galegos . |
Emigració, 1978. | A Emigración , 1978 . |
Del marisqueo a la acuicultura, 1980. | Do marisqueo á acuicultura , 1980 . |
La integració europea: un enfocament interdisciplinari, 1999. | A integración europea : un efoque interdisciplinar , 1999 . |
Joaquín Maquieira Fernández, nascut a Pontevedra i difunt a Montevideo, va ser un farmacèutic i polític gallec. | Joaquín Maquieira Fernández , nado en Pontevedra e finado en Montevideo , foi un farmacéutico e político galego . |
Joaquín Maquieira, president de la Diputació de Pontevedra, Castelao i Amancio Caamaño Cimadevila, d'aquelles Governador Civil de Pontevedra, en 1934. | Joaquín Maquieira , presidente da Deputación de Pontevedra , Castelao e Amancio Caamaño Cimadevila , daquela Gobernador Civil de Pontevedra , en 1934 . |
Fitxa a Nomes e Voces | Ficha en Nomes e Voces Masonería en Pontevedra ( I ) : Loxa no Burgo |
Fou vocal del Centre Republicà de Pontevedra (1930), després de la dimissió d'Osorio-Tafall passà a vicesecretari del Centre. | Foi vocal do Centro Republicano de Pontevedra ( 1930 ) , logo da dimisión de Osorio-Tafall pasou a vicesecretario do Centro . |
Va ser membre de l'ORGA de Pontevedra en 1931, president d'Acció Republicana en 1933 i president del Comitè Provincial de l'Autonomia (Pontevedra). | Foi membro da ORGA de Pontevedra en 1931 , presidente de Acción Republicana en 1933 , presidente do Comité Provincial da Autonomía ( Pontevedra ) . |
L'1 de desembre de 1932 fundà el periòdic El País, del qual fou director. | O 1 de decembro de 1932 fundou o xornal El País , do que foi director . |
Va ser nomenat president de la Diputació de Pontevedra el 26 de març de 1936. | Foi nomeado presidente da Deputación de Pontevedra o 26 de marzo de 1936 . |
Va ser triat compromissari per a l'elecció del president de la República al maig de 1936. | Foi elixido compromisario para a elección do presidente da República en maio de 1936 . |
Després de la revolta del 18 de juliol de 1936 va ser jutjat a Pontevedra però es va suspendre el seu judici, ja que va emmalaltir a la presó. | Logo da sublevación do 18 de xullo de 1936 foi xulgado en Pontevedra pero suspendeuse o seu xuízo xa que enfermou no cárcere . |
A causa d'això va morir a l'Hospital Provincial de Pontevedra. | A causa diso morreu no Hospital Provincial de Pontevedra . |
Maximiliano Pérez Pliego, nascut a Pontevedra el 1902 i mort a la mateixa ciutat el 31 de gener de 1937, va ser un procurador, periodista i polític gallec. | Maximiliano Pérez Prego , nado en Pontevedra en 1902 e finado na mesma cidade o 31 de xaneiro de 1937 , foi un procurador , xornalista e político galego . |
Va néixer al carrer d'Atocha, la seva mare era Manuela Gutiérrez, natural de la Corunya, i el seu pare Manuel Somoza, nascut a Rianxo i cosí de Castelao, capatàs d'una fàbrica de sabates. | Naceu na rúa de Atocha , súa nai era Manuela Gutiérrez , natural da Coruña , e seu pai Manuel Somoza , nado en Rianxo e curmán de Castelao , capataz dunha fábrica de zapatos , ideoloxicamente mantiña posturas liberais e republicanas , destacou como un dos fundadores do Casino Republicano da Coruña . |
Alfredo estudià comptabilitat, treballà de viatjant a la fàbrica de calçats on treballava son pare, arribant a ser-ne gerent fins al 1934.[1] Lligat a la maçoneria, pertanyia a la loxa Suevia, també fou un destacat membre de les Irmandades da Fala de la Corunya, liderant-la juntament amb Ángel Casal[2] durant els anys ... | Alfredo estudou contabilidade [ 1 ] , traballou de viaxante na fábrica de calzados onde traballaba seu pai , chegando a ser o seu xerente ata 1934. Ligado á masonería , pertencía á loxa Suevia , tamén foi un destacado membro das Irmandades da Fala da Coruña , liderándoa xunto con Ánxel Casal [ 2 ] durante os anos de ri... |
Somoza, amic personal de Santiago Casar Quiroga va ser un dels membres fundadors de l'ORGA i de la Federació Republicana Gallega, destacant dins del sector més galleguista. | Somoza , amigo persoal de Santiago Casares Quiroga foi un dos membros fundadores da ORGA e da Federación Republicana Gallega , salientando dentro do sector máis galeguista . |
Després de la deposició dels generals lleials a la Corunya al govern constitucional el dia 20 de juliol, Somoza va haver de romandre amagat a les cases d'amics durant anys. | Tras a deposición dos xenerais leais na Coruña ao goberno constitucional o día 20 de xullo , Somoza tivo que permanecer agochado nas casas de amigos durante anos . |
El 24 d'octubre de 1947 fugí en un vaixell britànic que anava a Brest.[6] S'establí a París i després de les gestions de Castelao marxà cap a Montevideo, on arribà el 13 de maig de 1948; poc després arribaven sa dona i filla des de Galícia. | O 24 de outubro de 1947 fuxiu nun barco británico que ía a Brest [ 6 ] . Estableceuse en París e logo das xestións de Castelao marchou cara a Montevideo , onde chegou o 13 de maio de 1948 , pouco despois chegaban a súa muller e filla desde Galicia . |
Somoza es va integrar en el Consell de Galícia i a ell es deu la iniciativa de realitzar un programa de ràdio en gallec, Sempre a Galícia que va començar a emetre el 3 de setembre de 1950 per Radio Carve de Montevideo.[7] | Somoza integrouse no Consello de Galiza e a el débese [ 7 ] a iniciativa de realizar un programa de radio en galego , Sempre en Galicia que comezou a emitir o 3 de setembro de 1950 por Radio Carve de Montevideo . |
Alfredo Somoza Gutiérrez, nascut el 8 d'abril de 1892 a la Corunya i mort el 29 de setembre de 1951, va ser un polític gallec. | Alfredo Somoza Gutiérrez , nado o 8 de abril de 1892 na Coruña e finado o 29 de setembro de 1951 , foi un político galego . |
Francisco Javier Sánchez Cervela, nascut a Oleiros (Silleda) el 28 d'abril de 1860 i difunt a Pontevedra el 5 de desembre de 1934, va ser un mestre i matemàtic gallec. | Francisco Javier Sánchez Cervela , nado en Oleiros ( Silleda ) o 28 de abril de 1860 e finado en Pontevedra o 5 de decembro de 1934 , foi un mestre e matemático galego . |
Diputació de Pontevedra. | Deputación de Pontevedra. Segunda edición . |
Dirigí el setmanari Marín fins a l'octubre de 1913, en el qual col·laborà posteriorment. | Dirixiu o semanario Marín ata outubro de 1913 , no que colaborou posteriormente . |
Fou oficial de l'ajuntament de Moaña (1914). | Foi oficial do concello de Moaña ( 1914 ) . |
Vinculat a l'agrarisme, col·laborà en El Progreso, fou secretari de la Federació Agrària de Marín (1922), dirigí La Voz del Campo, fou corresponent a Marín de Galicia i president de la Federació Provincial Agrària de Pontevedra. | Vinculado ao agrarismo , colaborou en El Progreso , foi secretario da Federación Agraria de Marín ( 1922 ) , dirixiu La Voz del Campo , foi correspondente en Marín de Galicia e presidente da Federación Provincial Agraria de Pontevedra . |
Com a president de la Federació de Pontevedra fou un dels animadors de la campanya anticaciquil de 1930 juntament amb Portela Valladares i Ramón Salgado Pérez. | Como presidente da Federación de Pontevedra foi un dos animadores da campaña anticaciquil de 1930 xunto con Portela Valladares e Ramón Salgado Pérez . |
També va ser un dels signants del pacte de Barrantes. | Tamén foi un dos asinantes do pacto de Barrantes . |
En 1931 va ser acusat de pràctiques caciquís. | En 1931 foi acusado de prácticas caciquís . |
Raimundo Julian Vidal Pazos, nascut a Marín, va ser un advocat i polític gallec. | Raimundo Julian Vidal Pazos , nado en Marín , foi un avogado e político galego . |
Va ser nomenat governador civil de Pontevedra el 20 de desembre de 1933, romanent en el càrrec fins al 28 de maig de 1934. | Fillo de Manuel Becerra Fernández. Avogado. Foi nomeado gobernador civil de Pontevedra o 20 de decembro de 1933 , permanecendo no cargo até o 28 de maio de 1934 . |
El 21 de desembre de 1935 va ser nomenat governador civil de Càceres, romanent en el càrrec fins al 4 de febrer de 1936. | O 21 de decembro de 1935 foi nomeado gobernador civil de Cáceres , permanecendo no cargo até o 4 de febreiro de 1936 . |
En les eleccions de febrer de 1936 participà en la candidatura de Centre per la província de la Corunya que encapçalava Manuel Iglesias Corral. | Nas eleccións de febreiro de 1936 participou na candidatura de Centro pola provincia da Coruña que encabezaba Manuel Iglesias Corral . |
Ramiro Paz Carbajal, nascut a Pontevedra el 29 de juny de 1891 i difunt a la mateixa ciutat el 12 de novembre de 1936, va ser un tipògraf i polític gallec.[1] | Ramiro Paz Carbajal , nado en Pontevedra o 29 de xuño de 1891 e finado no mesmo concello o 12 de novembro de 1936 , foi un tipógrafo e político galego. [ 1 ] |
Als 13 anys es traslladà a Vigo, on treballà com a aprenent de tipògraf a Faro de Vigo i El Pueblo Gallego. | Aos 13 anos trasladouse a Vigo , onde traballou como aprendiz de tipógrafo en Faro de Vigo e El Pueblo Gallego . |
Després marxà a l'Argentina d'on retornà en 1917. | Logo marchou a Arxentina de onde regresou en 1917 . |
Ingressà en l'Agrupació Socialista de Pontevedra i en 1918 dirigí Acción Obrera. | Ingresou na Agrupación Socialista de Pontevedra e en 1918 dirixiu Acción Obrera . |
En 1920 fou elegit president de l'Agrupació Socialista, president de la Federació Obrera local i regidor de Pontevedra i dirigí Nueva Aurora. | En 1920 foi elixido presidente da Agrupación Socialista , presidente da Federación Obreira local e concelleiro de Pontevedra e dirixiu Nueva Aurora . |
El setembre de 1920 marxà altre cop a l'Argentina, romanent a Buenos Aires fins al 1922. | En setembro de 1920 marchou outra vez a Arxentina , permanecendo en Buenos Aires ata 1922 . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.