Search is not available for this dataset
ca
stringlengths
3
1.79k
gl
stringlengths
4
734
Durant la guerra civil espanyola va combatre com a voluntari en el bàndol nacional, aconseguint el grau de tinent provisional d'artilleria.
Durante a guerra civil española combateu como voluntario no bando nacional , acadando o grao de tenente provisional de artillería .
Acabat el conflicte bèl·lic va reprendre la seva tasca com a advocat.
Rematado o conflito bélico retomou o seu labor como avogado .
Fou nomenat cap provincial de la policia municipal, treballà en la delegació provincial de justícia i dret, i fou secretari del Tribunal tutelar de menors a Pontevedra.
Foi nomeado xefe provincial da policía municipal , traballou na delegación provincial de xustiza e dereito , e foi secretario do Tribunal tutelar de menores en Pontevedra .
Per a altres significats, vegeu «Prudenci Landín».
Para outras páxinas con títulos homónimos véxase : Prudencio Landín .
Fill de Prudenci Landín Tobío.
Fillo de Prudencio Landín Tobío .
Llicenciat en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la.
Licenciado en Dereito pola Universidade de Santiago de Compostela .
Col·laborador de Faro de Vigo i ABC, va ser director del periòdic Litoral.
Colaborador de Faro de Vigo e ABC , foi director do periódico Litoral .
Va ser delegat provincial d'Informació i Turisme a Cadis i Pontevedra (1963) i governador Civil d'Áraba (1976).
Foi delegado provincial de Información e Turismo en Cádiz e Pontevedra ( 1963 ) e gobernador Civil de Áraba ( 1976 ) .
Va ser Premi Nacional de Periodisme i condecorat amb la Creu de la Ordre del Mèrit Civil.
Foi Premio Nacional de Xornalismo e condecorado coa Cruz de la Orden del Mérito Civil .
Rafael Landín Carrasco Genealogía de los Landín (En la Galipedia)
Rafael Landín Carrasco Xenealoxía dos Landín
Rafael Landín Carrasco, nascut a Pontevedra el 13 de maig de 1923 i mort a la mateixa ciutat l'1 d'abril de 2005, va ser un advocat, periodista i polític gallec.
Rafael Landín Carrasco , nado en Pontevedra o 13 de maio de 1923 e finado na mesma cidade o 1 de abril de 2005 , foi un avogado , xornalista e político galego .
Andrés Landín, nascut a Nogueira (Meis) en 1846 i difunt a Pontevedra el 18 de febrer de 1910,[1] va ser un impressor, periodista i polític gallec.
Andrés Landín , nado en Nogueira ( Meis ) en 1846 e finado en Pontevedra o 18 de febreiro de 1910 [ 1 ] , foi un impresor , xornalista e político galego .
Es va instal·lar a Pontevedra.
Instalouse en Pontevedra .
Va ser propietari de la impremta A. Landín (1868-1869), que després es va denominar Landín y Compañía (1871) i finalment A. Landín (1873-1900).
Foi propietario da imprenta A. Landín ( 1868-69 ) , que despois se denominou Landín y Compañía ( 1871 ) e finalmente A. Landín ( 1873-1900 ) .
En el seu taller es van imprimir molts llibres i periòdics com El Payaso, La República Federal (del qual va ser redactor), El Progreso, El Orden, La Crónica, La República i Extracto de Literatura.
No seu obradoiro imprimíronse moitos libros e periódicos como El Payaso , La República Federal ( do que foi redactor ) , El Progreso , El Orden , La Crónica , La República e Extracto de Literatura .
Fundà i dirigí La Luz, El Lérez, El Noticiero Gallego i Diario de Pontevedra.
Fundou e dirixiu La Luz , El Lérez , El Noticiero Gallego e Diario de Pontevedra .
Va ser un "riestrista" i "monterista" molt destacat.
Foi un " riestrista " e " monterista " moi destacado .
Va ser regidor i Primer Tinent Alcalde de Pontevedra i vicepresident de la Cambra de Comerç de Pontevedra.
Foi concelleiro e Primeiro Tenente Alcalde de Pontevedra e vicepresidente da Cámara de Comercio de Pontevedra .
Es va casar amb Dolores Tobío i va ser pare de Prudencio Landín Tobío.
Casou con Dolores Tobío e foi pai de Prudencio Landín Tobío .
Va existir en les dècades de 1920 i 1930.
Existiu nas décadas de 1920 e 1930 .
El seu lema era "rem i entrepans", i van formar part d'ell figures com Castelao, Tomás Abeigón Pazos, Losada Diéguez, Blanco Porto Celso López Blanco, Antón Iglesias Vilarelle i Sánchez Cantón, entre d'altres.
O seu lema era " remo e bocadillos " , e formaron parte del persoeiros como Castelao , Tomás Abeigón Pazos , Losada Diéguez , Blanco Porto , Celso López Blanco , Antón Iglesias Vilarelle e Sánchez Cantón , entre outros .
La frega del Karepas va consistir de dues petites embarcacions i dues grans barques: "La Reina" i "K-4" amb una bandera dissenyada per Castelao que semblava la japonesa.[1]
A frota do Karepas consistiu de dúas pequenas embarcacións e dúas grandes barcas : " La Reina " e " K-4 " cunha bandeira deseñada por Castelao que semellaba a xaponesa. [ 1 ]
Diputació Provincial de Pontevedra.
Deputación Provincial de Pontevedra. Versaleta 1 Landín Carrasco , Rafael
Fill de Prudenci Landín Tobío.
Fillo de Prudencio Landín Tobío .
Llicenciat en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la (1941), va ser professor ajudant de Dret Penitenciari.
Licenciado en Dereito pola Universidade de Santiago de Compostela ( 1941 ) , foi profesor axudante de Dereito Penal .
Ingressà en el cos jurídic de l'Armada (1942) i en fou coronel auditor (1966).
Ingresou no corpo xurídico da Armada ( 1942 ) e foi coronel auditor ( 1966 ) .
Va ser becari de l'Institut Històric de Mariña del CSIC (1943-1945).
Foi bolseiro do Instituto Histórico de Mariña do CSIC ( 1943-45 ) .
Es va doctorar en Dret per la Universitat de Madrid el 1974.
Doutorouse en Dereito pola Universidade de Madrid en 1974 .
Va ser secretari i vocal del Tribunal de Defensa de la Competència.
Foi secretario e vogal do Tribunal de Defensa da Competencia .
Dirigí el periòdic Litoral (1954-1955) i fou subdirector de la Revista General de Marina.
Dirixiu o periódico Litoral ( 1954-1955 ) e foi subdirector da Revista General de Marina .
És pare del polític Amancio Landín Jaraiz.
É pai do político Amancio Landín Jaraiz .
Manual de Derecho Penitenciario y Procedimientos Militares, 1947.
Manual de Derecho Penal y Procedimientos Militares , 1947 .
Espanya i Galícia en l'estret de Magallanes, 1970.
España y Galicia en el estrecho de Magallanes , 1970 .
Mourelle de la Rúa, explorador del Pacífic, 1971.
Mourelle de la Rúa , explorador del Pacífico , 1971 .
Galícia i els descobriments oceànics, 1991.
Galicia e os descubrimentos oceánicos , 1991 .
Figures amb el meu poble al fons, 2002.
Figuras con mi pueblo al fondo , 2002 .
Genealoxia dels Landín
Xenealoxía dos Landín
Per a altres significats, vegeu «Amancio Landín».
Para outras páxinas con títulos homónimos véxase : Amancio Landín .
Amancio Landín Carrasco, nascut a Pontevedra el 1918, és un historiador naval i escriptor gallec.
Amancio Landín Carrasco , nado en Pontevedra en 1918 , é un historiador naval e escritor galego .
Amancio Landín Jaraiz, nascut a Pontevedra el 27 de gener de 1947, és un biòleg i polític gallec.
Amancio Landín Jaraiz , nado en Pontevedra o 27 de xaneiro de 1947 , é un biólogo e político galego .
Fill d'Amancio Landín Carrasco.
Fillo de Amancio Landín Carrasco .
Llicenciat en Ciències per la Universitat Complutense de Madrid, el 1972 es va incorporar al Pla d'Explotació Marisquera de Galícia, on va ser assessor de les confraries de pescadors.
Licenciado en Ciencias pola Universidade Complutense de Madrid , en 1972 incorporouse ao Plan de Explotación Marisqueira de Galicia , onde foi asesor das confrarías de pescadores .
En 1976 va ser nomenat encarregat de la ria de Pontevedra.
En 1976 foi nomeado encargado da ría de Pontevedra .
El 1980 fou nomenat director del Centre Experimental de Vilaxoán i el 1981 cap del departament de Crustacis.
En 1980 foi nomeado director do Centro Experimental de Vilaxoán e en 1981 xefe do departamento de Crustáceos .
El 1994 va assumir la delegació territorial a Pontevedra de la Conselleria de Pesca, Marisqueig i Aqüicultura de la Xunta de Galícia i el 1995 director general de Marisqueig i Aqüicultura.
En 1994 asumiu a delegación territorial en Pontevedra da Consellería de Pesca , Marisqueo e Acuicultura da Xunta de Galicia e en 1995 director xeral de Marisqueo e Acuicultura .
Al desembre de 1997 va ser nomenat Conseller de Pesca, Marisqueig i Aqüicultura, lloc en el qual va romandre fins a 2001.
En decembro de 1997 foi nomeado Conselleiro de Pesca , Marisqueo e Acuicultura , posto no que permaneceu ata 2001 .
Després fou director del Centre Tecnològic del Mar de Vigo (CETMAR).
Despois foi director do Centro Tecnolóxico do Mar de Vigo ( CETMAR ) .
Genealogia dels Landín
Xenealoxía dos Landín
Juan Luis Pedrosa Fernández, nascut a Lugo el 8 de febrer de 1955, és un marí i polític gallec.
Juan Luis Pedrosa Fernández , nado en Lugo o 8 de febreiro de 1955 , é un mariño e político galego .
Fill de Fernando Pedrosa Roldán.
Fillo de Fernando Pedrosa Roldán .
Va ser Delegat a Pontevedra de la Conselleria de Pesca i Director general de Marisqueig i Aqüicultura (1993-1995).
Foi Delegado en Pontevedra da Consellería de Pesca e Director xeral de Marisqueo e Acuicultura ( 1993-1995 ) .
Pertany al PPdeG, partit pel qual va ser alcalde de Pontevedra des de 1995 a 1999, i líder de l'oposició del fins i tot ajuntament des de 1999 a 2003.
Pertence ao PPdeG , partido polo que foi alcalde de Pontevedra dende 1995 a 1999 , e líder da oposición do mesmo concello dende 1999 a 2003 .
Es troba en les llistes del PPdeG per Pontevedra del 2007, encara que no va sortir triat.
Atópase nas listas do PPdeG por Pontevedra do 2007 , aínda que non saíu elixido .
El 17 de gener de 2012 va ser nomenat director de Salvament i Seguretat Marítima, organisme dependent del Ministeri de Foment.
O 17 de xaneiro de 2012 foi nomeado director de Salvamento e Seguridade Marítima , organismo dependente do Ministerio de Fomento .
A les eleccions de l'any 1995, va obtenir 11 escons, que sumats a les dues actes del partit independent Pontevedra Unida, van obtenir la majoria absoluta enfront dels 7 regidors del BNG i els cinc del PSdeG-PSOE.
Nas eleccións do ano 1995 , obtivo 11 escanos , que sumados ás dúas actas do partido independiente Pontevedra Unida , obtiveron a maioría absoluta fronte aos 7 concelleiros do BNG e os cinco do PSdeG-PSOE .
L'any 1999, Pontevedra Unida no es va presentar i, encara que va guanyar en sufragis, va empatar en 10 butaques amb el BNG, que va passar a governar juntament amb els 5 representants del PSdeG-PSOE.
No ano 1999 , Pontevedra Unida non se presentou e , aínda que gañou en sufraxios , empatou en 10 butacas co BNG , que pasou a gobernar xunto cos 5 representantes do PSdeG-PSOE .
Xulio Xosé Pardellas de Blas, nascut a Pontevedra el 9 d'abril de 1949, és un economista i polític gallec.
Xulio Xosé Pardellas de Blas , nado en Pontevedra o 9 de abril de 1949 , é un economista e político galego .
Doctor en Economia i professor del Departament d'Economia Aplicada a la Universitat de Vigo.
Doutor en Economía e profesor do Departamento de Economía Aplicada na Universidade de Vigo .
Les seves línies de recerca s'orienten al desenvolupament local i a l'economia del turisme.
As súas liñas de investigación oriéntanse ao desenvolvemento local e á economía do turismo .
Va ser director del Centre d'Informació Pesquera i Marisquera de la Conselleria de Pesca i assessor de la FAO.
Foi director do Centro de Información Pesqueira e Marisqueira da Consellería de Pesca e asesor da FAO .
Va ser diputat al Parlament de Galícia pel PSdeG-PSOE (1985-1989) i membre de l'àrea de Ciències Marines de l'Institut Pare Sarmiento d'Estudis Gallecs.
Foi deputado no Parlamento de Galicia polo PSdeG-PSOE ( 1985-1989 ) e membro da área de Ciencias Mariñas do Instituto Padre Sarmiento de Estudos Galegos .
Emigració, 1978.
A Emigración , 1978 .
Del marisqueo a la acuicultura, 1980.
Do marisqueo á acuicultura , 1980 .
La integració europea: un enfocament interdisciplinari, 1999.
A integración europea : un efoque interdisciplinar , 1999 .
Joaquín Maquieira Fernández, nascut a Pontevedra i difunt a Montevideo, va ser un farmacèutic i polític gallec.
Joaquín Maquieira Fernández , nado en Pontevedra e finado en Montevideo , foi un farmacéutico e político galego .
Joaquín Maquieira, president de la Diputació de Pontevedra, Castelao i Amancio Caamaño Cimadevila, d'aquelles Governador Civil de Pontevedra, en 1934.
Joaquín Maquieira , presidente da Deputación de Pontevedra , Castelao e Amancio Caamaño Cimadevila , daquela Gobernador Civil de Pontevedra , en 1934 .
Fitxa a Nomes e Voces
Ficha en Nomes e Voces Masonería en Pontevedra ( I ) : Loxa no Burgo
Fou vocal del Centre Republicà de Pontevedra (1930), després de la dimissió d'Osorio-Tafall passà a vicesecretari del Centre.
Foi vocal do Centro Republicano de Pontevedra ( 1930 ) , logo da dimisión de Osorio-Tafall pasou a vicesecretario do Centro .
Va ser membre de l'ORGA de Pontevedra en 1931, president d'Acció Republicana en 1933 i president del Comitè Provincial de l'Autonomia (Pontevedra).
Foi membro da ORGA de Pontevedra en 1931 , presidente de Acción Republicana en 1933 , presidente do Comité Provincial da Autonomía ( Pontevedra ) .
L'1 de desembre de 1932 fundà el periòdic El País, del qual fou director.
O 1 de decembro de 1932 fundou o xornal El País , do que foi director .
Va ser nomenat president de la Diputació de Pontevedra el 26 de març de 1936.
Foi nomeado presidente da Deputación de Pontevedra o 26 de marzo de 1936 .
Va ser triat compromissari per a l'elecció del president de la República al maig de 1936.
Foi elixido compromisario para a elección do presidente da República en maio de 1936 .
Després de la revolta del 18 de juliol de 1936 va ser jutjat a Pontevedra però es va suspendre el seu judici, ja que va emmalaltir a la presó.
Logo da sublevación do 18 de xullo de 1936 foi xulgado en Pontevedra pero suspendeuse o seu xuízo xa que enfermou no cárcere .
A causa d'això va morir a l'Hospital Provincial de Pontevedra.
A causa diso morreu no Hospital Provincial de Pontevedra .
Maximiliano Pérez Pliego, nascut a Pontevedra el 1902 i mort a la mateixa ciutat el 31 de gener de 1937, va ser un procurador, periodista i polític gallec.
Maximiliano Pérez Prego , nado en Pontevedra en 1902 e finado na mesma cidade o 31 de xaneiro de 1937 , foi un procurador , xornalista e político galego .
Va néixer al carrer d'Atocha, la seva mare era Manuela Gutiérrez, natural de la Corunya, i el seu pare Manuel Somoza, nascut a Rianxo i cosí de Castelao, capatàs d'una fàbrica de sabates.
Naceu na rúa de Atocha , súa nai era Manuela Gutiérrez , natural da Coruña , e seu pai Manuel Somoza , nado en Rianxo e curmán de Castelao , capataz dunha fábrica de zapatos , ideoloxicamente mantiña posturas liberais e republicanas , destacou como un dos fundadores do Casino Republicano da Coruña .
Alfredo estudià comptabilitat, treballà de viatjant a la fàbrica de calçats on treballava son pare, arribant a ser-ne gerent fins al 1934.[1] Lligat a la maçoneria, pertanyia a la loxa Suevia, també fou un destacat membre de les Irmandades da Fala de la Corunya, liderant-la juntament amb Ángel Casal[2] durant els anys ...
Alfredo estudou contabilidade [ 1 ] , traballou de viaxante na fábrica de calzados onde traballaba seu pai , chegando a ser o seu xerente ata 1934. Ligado á masonería , pertencía á loxa Suevia , tamén foi un destacado membro das Irmandades da Fala da Coruña , liderándoa xunto con Ánxel Casal [ 2 ] durante os anos de ri...
Somoza, amic personal de Santiago Casar Quiroga va ser un dels membres fundadors de l'ORGA i de la Federació Republicana Gallega, destacant dins del sector més galleguista.
Somoza , amigo persoal de Santiago Casares Quiroga foi un dos membros fundadores da ORGA e da Federación Republicana Gallega , salientando dentro do sector máis galeguista .
Després de la deposició dels generals lleials a la Corunya al govern constitucional el dia 20 de juliol, Somoza va haver de romandre amagat a les cases d'amics durant anys.
Tras a deposición dos xenerais leais na Coruña ao goberno constitucional o día 20 de xullo , Somoza tivo que permanecer agochado nas casas de amigos durante anos .
El 24 d'octubre de 1947 fugí en un vaixell britànic que anava a Brest.[6] S'establí a París i després de les gestions de Castelao marxà cap a Montevideo, on arribà el 13 de maig de 1948; poc després arribaven sa dona i filla des de Galícia.
O 24 de outubro de 1947 fuxiu nun barco británico que ía a Brest [ 6 ] . Estableceuse en París e logo das xestións de Castelao marchou cara a Montevideo , onde chegou o 13 de maio de 1948 , pouco despois chegaban a súa muller e filla desde Galicia .
Somoza es va integrar en el Consell de Galícia i a ell es deu la iniciativa de realitzar un programa de ràdio en gallec, Sempre a Galícia que va començar a emetre el 3 de setembre de 1950 per Radio Carve de Montevideo.[7]
Somoza integrouse no Consello de Galiza e a el débese [ 7 ] a iniciativa de realizar un programa de radio en galego , Sempre en Galicia que comezou a emitir o 3 de setembro de 1950 por Radio Carve de Montevideo .
Alfredo Somoza Gutiérrez, nascut el 8 d'abril de 1892 a la Corunya i mort el 29 de setembre de 1951, va ser un polític gallec.
Alfredo Somoza Gutiérrez , nado o 8 de abril de 1892 na Coruña e finado o 29 de setembro de 1951 , foi un político galego .
Francisco Javier Sánchez Cervela, nascut a Oleiros (Silleda) el 28 d'abril de 1860 i difunt a Pontevedra el 5 de desembre de 1934, va ser un mestre i matemàtic gallec.
Francisco Javier Sánchez Cervela , nado en Oleiros ( Silleda ) o 28 de abril de 1860 e finado en Pontevedra o 5 de decembro de 1934 , foi un mestre e matemático galego .
Diputació de Pontevedra.
Deputación de Pontevedra. Segunda edición .
Dirigí el setmanari Marín fins a l'octubre de 1913, en el qual col·laborà posteriorment.
Dirixiu o semanario Marín ata outubro de 1913 , no que colaborou posteriormente .
Fou oficial de l'ajuntament de Moaña (1914).
Foi oficial do concello de Moaña ( 1914 ) .
Vinculat a l'agrarisme, col·laborà en El Progreso, fou secretari de la Federació Agrària de Marín (1922), dirigí La Voz del Campo, fou corresponent a Marín de Galicia i president de la Federació Provincial Agrària de Pontevedra.
Vinculado ao agrarismo , colaborou en El Progreso , foi secretario da Federación Agraria de Marín ( 1922 ) , dirixiu La Voz del Campo , foi correspondente en Marín de Galicia e presidente da Federación Provincial Agraria de Pontevedra .
Com a president de la Federació de Pontevedra fou un dels animadors de la campanya anticaciquil de 1930 juntament amb Portela Valladares i Ramón Salgado Pérez.
Como presidente da Federación de Pontevedra foi un dos animadores da campaña anticaciquil de 1930 xunto con Portela Valladares e Ramón Salgado Pérez .
També va ser un dels signants del pacte de Barrantes.
Tamén foi un dos asinantes do pacto de Barrantes .
En 1931 va ser acusat de pràctiques caciquís.
En 1931 foi acusado de prácticas caciquís .
Raimundo Julian Vidal Pazos, nascut a Marín, va ser un advocat i polític gallec.
Raimundo Julian Vidal Pazos , nado en Marín , foi un avogado e político galego .
Va ser nomenat governador civil de Pontevedra el 20 de desembre de 1933, romanent en el càrrec fins al 28 de maig de 1934.
Fillo de Manuel Becerra Fernández. Avogado. Foi nomeado gobernador civil de Pontevedra o 20 de decembro de 1933 , permanecendo no cargo até o 28 de maio de 1934 .
El 21 de desembre de 1935 va ser nomenat governador civil de Càceres, romanent en el càrrec fins al 4 de febrer de 1936.
O 21 de decembro de 1935 foi nomeado gobernador civil de Cáceres , permanecendo no cargo até o 4 de febreiro de 1936 .
En les eleccions de febrer de 1936 participà en la candidatura de Centre per la província de la Corunya que encapçalava Manuel Iglesias Corral.
Nas eleccións de febreiro de 1936 participou na candidatura de Centro pola provincia da Coruña que encabezaba Manuel Iglesias Corral .
Ramiro Paz Carbajal, nascut a Pontevedra el 29 de juny de 1891 i difunt a la mateixa ciutat el 12 de novembre de 1936, va ser un tipògraf i polític gallec.[1]
Ramiro Paz Carbajal , nado en Pontevedra o 29 de xuño de 1891 e finado no mesmo concello o 12 de novembro de 1936 , foi un tipógrafo e político galego. [ 1 ]
Als 13 anys es traslladà a Vigo, on treballà com a aprenent de tipògraf a Faro de Vigo i El Pueblo Gallego.
Aos 13 anos trasladouse a Vigo , onde traballou como aprendiz de tipógrafo en Faro de Vigo e El Pueblo Gallego .
Després marxà a l'Argentina d'on retornà en 1917.
Logo marchou a Arxentina de onde regresou en 1917 .
Ingressà en l'Agrupació Socialista de Pontevedra i en 1918 dirigí Acción Obrera.
Ingresou na Agrupación Socialista de Pontevedra e en 1918 dirixiu Acción Obrera .
En 1920 fou elegit president de l'Agrupació Socialista, president de la Federació Obrera local i regidor de Pontevedra i dirigí Nueva Aurora.
En 1920 foi elixido presidente da Agrupación Socialista , presidente da Federación Obreira local e concelleiro de Pontevedra e dirixiu Nueva Aurora .
El setembre de 1920 marxà altre cop a l'Argentina, romanent a Buenos Aires fins al 1922.
En setembro de 1920 marchou outra vez a Arxentina , permanecendo en Buenos Aires ata 1922 .