Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
A la tornada establí una impremta pròpia «La Popular» amb José Benito García Santiago. | Ao regreso estableceu unha imprenta propia " La Popular " con José Benito García Santiago . |
Participà en la reorganització de l'Agrupació Socialista de Pontevedra «La Internacional» el maig de 1931 i dirigí La Hora (1931-1933). | Participou na reorganización da Agrupación Socialista de Pontevedra " La Internacional " en maio de 1931 e dirixiu La Hora ( 1931-1933 ) . |
Amb la revolta del 18 de juliol de 1936, va ser detingut el 20 de juliol i reclòs a l'Escola Normal convertida en presó. | Coa sublevación do 18 de xullo de 1936 , foi detido o 20 de xullo e recluído na Escola Normal convertida en prisión . |
El 22 d'octubre va ser traslladat a l'Illa de San Simón on va romandre fins al 31, quan va ser traslladat a Pontevedra. | O 22 de outubro foi trasladado á Illa de San Simón onde permaneceu ata o 31 , cando foi trasladado a Pontevedra . |
Jutjat en consell de guerra sumaríssim l'1 de novembre, va ser condemnat a mort. | Xulgado en consello de guerra sumarísimo o 1 de novembro , foi condenado a morte . |
Fou afusellat a la carretera de Campanyó el 12 de novembre de 1936. | Foi fusilado na estrada de Campañó o 12 de novembro de 1936 . |
Fitxa a la Fundació Luis Tilve Xenealoxía Ramiro Paz Carbajal (tipògraf assassinat el 1936) | Ficha na Fundación Luís Tilve Xenealoxía Ramiro Paz Carbajal ( tipógrafo asasinado en 1936 ) |
Eusebio Alonso Vieites, nascut a Santiago de Compostel·la en 1861 i difunt a Moaña el 7 d'abril de 1939,[1] va ser un advocat i periodista gallec. | Eusebio Alonso Vieites , nado en Santiago de Compostela en 1861 e finado en Moaña o 7 de abril de 1939 [ 1 ] , foi un avogado e xornalista galego . |
Va estudiar Dret a Oviedo i Salamanca. | Estudou Dereito en Oviedo e Salamanca . |
Va treballar de passant amb Juan de la Cierva a Madrid. | Traballou de pasante con Juan de la Cierva en Madrid . |
Marxà a Bilbao, on fou professor al Col·legi de Sant Antoni (1910-1913), i director del setmanari Luz y Taquígrafos. | Marchou a Bilbao , onde foi profesor no Colegio de San Antonio ( 1910-1913 ) , e director do semanario Luz y Taquígrafos . |
A la fi de febrer de 1931 va ser nomenat Governador civil de Huelva,[1] cessant en proclamar-se la Segona República. | A finais de febreiro de 1931 foi nomeado Gobernador civil de Huelva [ 1 ] , cesando ao proclamarse a Segunda República . |
Antirepublicà, va defensar davant els tribunals a la Junta Política de Falange. | Antirrepublicano , defendeu ante os tribunais á Xunta Política de Falange . |
Amb la revolta del 18 de juliol de 1936, el 3 d'octubre va ser nomenat Governador civil general de Guipúscoa i Biscaia, romanent en el càrrec fins al 13 de juny de 1937. | Coa sublevación do 18 de xullo de 1936 , o 3 de outubro foi nomeado Gobernador civil xeral de Guipúscoa e Biscaia , permanecendo no cargo ata o 13 de xuño de 1937 . |
Va fiscalitzar tota la depuració política i la reentronització de l'Església catòlica. | Fiscalizou toda a depuración política e a reentronización da Igrexa católica . |
Va passar a ser governador civil de la Corunya. | Pasou a ser gobernador civil da Coruña . |
Va romandre en el lloc fins a febrer de 1938, quan va ser nomenat Director General de Registres i del Notariat a Madrid i també va ser Lletrat cap del Cos tècnic de la Sotssecretaria del Ministeri de Justícia. | Permaneceu no posto até febreiro de 1938 , cando foi nomeado Director Xeral de Rexistros e do Notariado en Madrid e tamén foi Letrado xefe do Corpo técnico da Subsecretaría do Ministerio de Xustiza . |
El febrer de 1949 fou regidor de Corella i diputat foral per Tudela. | En febreiro de 1949 foi concelleiro de Corella e diputado foral por Tudela . |
En 1957 va tornar a Madrid definitivament. | En 1957 regresou a Madrid definitivamente . |
José María Arellano Igea moria el 26 de maig de 1963. | José María Arellano Igea fallecía el 26 de mayo de 1963 ( en castelán ) |
Francisco Tilve Rodríguez, nascut a Pontevedra en 1883 i mort a la mateixa ciutat a principis d'agost de 1963,[1] va ser un periodista i polític gallec. | Francisco Tilve Rodríguez , nado en Pontevedra en 1883 e finado na mesma cidade a principios de agosto de 1963 [ 1 ] , foi un xornalista e político galego . |
Ebenista de professió, es va afiliar al PSOE el 1901, amb 18 anys. | Ebanista de profesión , afiliouse ao PSOE en 1901 , con 18 anos . |
Va ser corresponent d'El Socialista i director de Nueva Aurora. | Foi correspondente de El Socialista e director de Nueva Aurora . |
Amic de Pablo Iglesias Posse, amb qui mantingué correspondència, realitzà una intensa activitat sindical i política, fou Secretari de la Federació Agrària (1923) i Secretari i President de l'Agrupació Socialista de Pontevedra. | Amigo de Pablo Iglesias , con quen mantivo correspondencia , realizou unha intensa actividade sindical e política , foi Secretario da Federación Agraria ( 1923 ) e Secretario e Presidente da Agrupación Socialista de Pontevedra . |
Fou escollit regidor a Pontevedra a les eleccions d'abril de 1931 que portaren la República i fou candidat a les eleccions a Corts de 1933. | Foi elixido concelleiro en Pontevedra nas eleccións de abril de 1931 que trouxeron a República e foi candidato nas eleccións a Cortes de 1933 . |
Després de la revolta del 18 de juliol de 1936 va ser condemnat a 8 anys de presó. | Trala sublevación do 18 de xullo de 1936 foi condenado a 8 anos de cárcere . |
Fitxa a Nomes e Voces . | Ficha en Nomes e Voces |
La Voz del Pueblo va ser un periòdic editat a Santiago de Compostel·la entre 1892 i 1893. | La Voz del Pueblo foi un periódico editado en Santiago de Compostela entre 1892 e 1893 . |
Va dirigir la Revista de Galicia i va ser alcalde de Santiago de Compostel·la en 1846. | Dirixiu a Revista de Galicia , foi alcalde de Santiago de Compostela en 1846 . |
Mariano Jamardo Kristman, nascut a Rois el 1865 i difunt a Madrid el 16 de gener de 1897,[1] va ser un periodista gallec. | Mariano Jamardo Kristman , nado en Rois en 1865 e finado en Madrid o 16 de xaneiro de 1897 [ 1 ] , foi un xornalista galego . |
Va cursar la carrera eclesiàstica al Seminari de Santiago de Compostel·la. | Cursou a carreira eclesiástica no Seminario de Santiago de Compostela . |
D'ideologia carlina, fou director d'El Pensamiento Galaico (1890-1892) substituint Juan Vázquez de Mella. | De ideoloxía carlista , foi director de El Pensamiento Galaico ( 1890-1892 ) substituíndo a Juan Vázquez de Mella . |
Després fou redactor d'El Correo Español de Madrid i corresponent a Madrid d'El Pensamiento Gallego fins a la seva mort. | Despois foi redactor de El Correo Español de Madrid e correspondente en Madrid de El Pensamiento Gallego ata a súa morte . |
Pedro Fraga Porto, nascut a Ferrol, va ser un advocat, periodista i escriptor gallec. | Pedro Fraga Porto , nado en Ferrol , foi un avogado , xornalista e escritor galego . |
Va estudiar Dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la. | Estudou Dereito na Universidade de Santiago de Compostela . |
Va col·laborar a Gaceta de Galicia. | Colaborou en Gaceta de Galicia . |
Va ser premiat en el certamen convocat per l'ajuntament de Santiago de Compostel·la en 1909 pel seu estudi La Literatura en Galicia durante la Guerra de la Independencia: La poesía, él periódico, él folleto y la hoja suelta.[1] A partir de 1915 va ser director de Diario Ferrolano i en 1919 va dirigir la revista Juventu... | Foi laureado no certame convocado polo concello de Santiago de Compostela en 1909 polo seu estudo La Literatura en Galicia durante la Guerra de la Independencia : La poesía , el periódico , el folleto y la hoja suelta [ 1 ] . A partir de 1915 foi director de Diario Ferrolano e en 1919 dirixiu a revista Juventud . |
En 1920 marxà a Madrid per treballar en un bufet d'advocats.[2] A Madrid dirigí la Revista de la Justicia Municipal, que aparegué en 1927. | En 1920 marchou a Madrid para traballar nun bufete de avogados [ 2 ] . En Madrid dirixiu a Revista de la Justicia Municipal , que apareceu en 1927 . |
Va col·laborar en Vida Gallega i El Pueblo Gallego. | Colaborou en Vida Gallega e El Pueblo Gallego . |
Fou jutge municipal de Madrid (1933). | Foi xuíz municipal de Madrid ( 1933 ) . |
Els anyells de Virginia Woolf (1943). | Los años de Virginia Woolf ( 1943 ) . |
El tigre ruín de Howard Spring (1963). | El tigre ruín de Howard Spring ( 1963 ) . |
Fill del periodista Ezequiel Fernández Miranda. | Fillo do xornalista Ezequiel Fernández Miranda . |
Va estudiar Dret a les universitats de Santiago de Compostel·la i Salamanca. | Estudou Dereito nas universidades de Santiago de Compostela e Salamanca . |
Va ser regidor republicà a la Corunya. | Foi concelleiro republicano na Coruña . |
Va començar el seu treball com a periodista a Murmullos Literarios i El Anunciador. | Comezou o seu traballo como xornalista en Murmullos Literarios e El Anunciador . |
Posteriorment, a Santiago de Compostel·la fundà El Cupido, treballà com a redactor de La Verdad i Gaceta de Galicia, i col·laborà amb El Ciclón. | Posteriormente , en Santiago de Compostela fundou El Cupido , traballou como redactor de La Verdad e Gaceta de Galicia , e colaborou con El Ciclón . |
Novament a la Corunya, col·laborà amb El Imparcial i El Alcance i fundà i dirigí La Coruña Cómica. | Novamente na Coruña , colaborou con El Imparcial Coruñés e El Alcance e fundou e dirixiu La Coruña Cómica . |
Va ser director de Tierra Gallega, redactor en cap d'El Telegrama i va tenir una secció pròpia a La Voz de Galicia. | Foi director de Tierra Gallega , redactor xefe de El Telegrama e tivo unha sección propia en La Voz de Galicia . |
En la seva estada a Ferrol va ser director d'El Correo Gallego i Diario Ferrolano. | Na súa estadía en Ferrol foi director de El Correo Gallego e Diario Ferrolano . |
Va dirigir Diario de Huelva, a més de col·laborar en diferents periòdics americans. | Dirixiu Diario de Huelva , ademais de colaborar en diferentes xornais americanos . |
Eladio Fernández Diéguez, nascut a la Corunya el 3 de març de 1865 i difunt a Zamora el 17 de novembre de 1935, va ser un periodista i polític gallec. | Eladio Fernández Diéguez , nado na Coruña o 3 de marzo de 1865 e finado en Zamora o 17 de novembro de 1935 , foi un xornalista e político galego . |
Articles a l'Hemeroteca de la RAG | Artigos na Hemeroteca da RAG |
Era de caràcter democràtic i progressista. | Era de carácter democrático e progresista . |
Va estar dirigit primer per Darío García i després per Ramón Faginas fins a 1877. | Estivo dirixido primeiro por Darío García e despois por Ramón Faginas ata 1877 . |
En ell van col·laborar diferents periodistes com Adolfo Vázquez Gómez, Romualdo Real Vázquez i Eladio Fernández Diéguez, que va ser el seu redactor en cap. | Nel colaboraron diferentes xornalistas como Adolfo Vázquez Gómez , Romualdo Real Vázquez e Eladio Fernández Diéguez , que foi o seu redactor xefe . |
En la seva segona època, a partir de 1877, va afegir com a subtítol Diario político, comercial y de intereses materiales. | Na súa segunda época , a partir de 1877 , engadiu como subtítulo Diario político , comercial y de intereses materiales . |
Va estar dirigit per Benito García. | Estivo dirixido por Benito García . |
En 1881 va canviar la seva redacció i va passar a defensar les aspiracions del Partit Demòcrata-Progressista.[2] Va cessar la seva publicació el 10 d'octubre de 1899 amb motiu de la defunció del seu últim propietari i director Daniel González Fernández.[3]. | En 1881 cambiou a súa redacción e pasou a defender as aspiracións do Partido Demócrata-Progresista [ 2 ] . Cesou a súa publicación o 10 de outubro de 1899 con motivo do falecemento do seu último propietario e director Daniel González Fernández [ 3 ] . |
El Telegrama en Galiciana. | Ficha e exemplares de El Telegrama en Galiciana . |
El Telegrama va ser un periòdic republicà corunyès, fundat en 1873 per Vicente Abad Torregrosa. | El Telegrama foi un xornal republicano coruñés , fundado en 1873 por Vicente Abad Torregrosa . |
Va ser un dels primers periòdics de la ciutat.[1] | Foi un dos primeiros xornais da cidade. [ 1 ] |
↑ Entrada El Telegrama na EGU.Uso incorrecto de la plantilla enllaç trencat ( enllaç trencat disponible a Internet Archive ; vegeu l'historial i l'última versió ) . ↑ El Correo Gallego , 20-4-1881 , p . | ↑ Entrada El Telegrama na EGU. [ Ligazón morta ] Ligazón morta ↑ El Correo Gallego , 20-4-1881 , p . |
Jesús Segundo Rey Alvite, també conegut pel pseudònim Jersaef, nascut a Santa María de Portor (Negreira) el 26 d'agost de 1878[1] i difunt a Puertas el 5 d'octubre de 1941[2], va ser un mestre, periodista i escriptor gallec. | Jesús Segundo Rey Alvite , tamén coñecido polo pseudónimo Jersaef , nado en Santa María de Portor ( Negreira ) o 26 de agosto de 1878 [ 1 ] e finado en Portas o 5 de outubro de 1941 [ 2 ] , foi un mestre , xornalista e escritor galego . |
Fill del metge Jesús Vicente Rey i de María Alvite (morta a San Lourenzo de Agrón, Ames, el 24 d'agost de 1917).[3] Va estudiar al Seminari de Santiago de Compostel·la, que després va abandonar per seguir la carrera de Magisteri a l'Escola Normal de Santiago de Compostel·la. | Fillo do médico Jesús Vicente Rey e de María Alvite ( falecida en San Lourenzo de Agrón , Ames , o 24 de agosto de 1917 [ 3 ] ) . Estudou no Seminario de Santiago de Compostela , que despois abandonou para seguir a carreira de Maxisterio na Escola Normal de Santiago de Compostela . |
L'agost de 1909 va ser nomenat redactor-corresponent de la revista Mondoñedo, època en la qual ja treballava com a corresponent del periòdic de Buenos Aires El Eco de Galicia.[4] El 18 de juny de 1910 va participar en el lliurament d'un àlbum d'homenatge a Eugenio Montero Ríos[5] i l'agost de 1912 va rebre un premi als... | En agosto de 1909 foi nomeado redactor-correspondente da revista Mondoñedo , época na que xa traballaba como correspondente do xornal bonaerense El Eco de Galicia [ 4 ] . O 18 de xuño de 1910 participou na entrega dun álbum de homenaxe a Eugenio Montero Ríos [ 5 ] e en agosto de 1912 recibiu un premio nos Xogos Florais... |
Va ser secretari de la Comissió organitzadora del monument a Rosalía de Castro de l'Alameda de Compostel·la. | Foi secretario da Comisión organizadora do monumento a Rosalía de Castro da Alameda de Compostela . |
El 3 de febrer de 1927 va ser elegit secretari de la primera junta directiva de l'Associació de Premsa de Santiago, sota la presidència de Celestino Sánchez Rivas.[7] Va ser soci corresponent de la Reial Acadèmia Gallega. | O 3 de febreiro de 1927 foi elixido secretario da primeira xunta directiva da Asociación de Prensa de Santiago , baixo a presidencia de Celestino Sánchez Rivas [ 7 ] . Foi socio correspondente da Real Academia Galega . |
Va morir a l'estació de ferrocarril de Puertas, en intentar saltar del tren a la plataforma, tot i estar en marxa.[8] | Faleceu na estación de ferrocarril de Portas , ao tentar saltar do tren á plataforma , aínda estando en marcha [ 8 ] . |
Genealogia Alvite | Xenealoxía Alvite |
La música en l'estrena va ser interpretada pel Grup Instrumental Segle XX (agrupació integrada per alguns instrumentistes de l'Orquestra Simfònica de Galícia) sota la batuta del gallec Maximino Zumalave. | A música na estrea foi interpretada polo Grupo Instrumental Siglo XX ( agrupación integrada por algúns instrumentistas da Orquestra Sinfónica de Galicia ) baixo a batuta do galego Maximino Zumalave . |
En l'òpera hi ha únicament dos cantants, una soprano (en l'estrena la pròpia germana del compositor, Carmen Durán) i un baríton (en l'estrena Javier Franco) i en l'escenificació apareixen també dos mims. | Na ópera hai unicamente dous cantantes , unha soprano ( na estrea a propia irmá do compositor , Carmen Durán ) e un barítono ( na estrea Javier Franco ) e na escenificación aparecen tamén dous mimos . |
1 flauta, 1 oboè, 1 clarinet, 1 fagot, 1 trompa, timbals, 4 violins, 2 violes, 2 violoncels, 1 contrabaix i piano. | 1 frauta , 1 óboe , 1 clarinete , 1 fagot , 1 trompa , timbais , 4 violíns , 2 violas , 2 violonchelos , 1 contrabaixo e piano . |
O arame és una òpera de cambra en un acte amb música de Juan Durán sobre un llibret en gallec de Manuel Lourenzo, procedent del text del mateix Lourenzo Camiñar polo arame cunha lata de cervexa. | O arame é unha ópera de cámara nun acto con música de Juan Durán sobre un libreto en galego de Manuel Lourenzo , procedente do texto do propio Lourenzo Camiñar polo arame cunha lata de cervexa . |
Va ser estrenada el 13 de setembre de 2008 en el Teatre Colón de la ciutat de La Corunya dins del LVI Festival d'Òpera de La Corunya en una producció de l'Associació d'Amics de l'Òpera de La Corunya amb el propi Manuel Lourenzo com a director d'escena. | Foi estreada o 13 de setembro do 2008 no Teatro Colón da cidade da Coruña dentro do LVI Festival de Ópera da Coruña nunha produción da Asociación de Amigos da Ópera da Coruña co propio Manuel Lourenzo como director de escena . |
L'òpera va ser Premi de la Crítica de Galícia. | A ópera foi Premio da Crítica de Galicia . |
Os Chotos és un grup musical aragonès, fundat l'any 2000, a la vila d'Embún, a la vall d'Echo (La Jacetània). | Os Chotos é un grupo musical aragonés , fundado en 2000 na vila de Embún , no concello de Val d ' Echo ( Jacetania ) . |
Canten en aragonès i castellà. | Cantan en aragonés e castelán . |
El grup va néixer amb el nom de La Ronda d'os Chotos d'Embún. | O grupo naceu co nome de A Ronda d ' os Chotos d ' Embún . |
Amb el pas del temps van esdevenir diversos canvis en la formació dels seus membres. | Ao longo do tempo tivo varios cambios na formación dos seus membros . |
En les seves cançons se solen usar lletres iròniques i tracten els problemes de la seva comarca, com l'amenaça dels embassaments, la despoblació i abandó dels llocs o el turisme de masses. | Nas súas cancións adoitan usar letras irónicas , e tratan os problemas da súa bisbarra , como a amenaza dos encoros , a despoboación e abandono dos lugares ou o turismo de masas . |
Està format per Alfredo Arias (baix), Dani Beltrán (veu, llaüt i guitarra), Eugenio Arnao (bateria i percussió), Kike Ubieto (veu, guitarra i acordió diatònic) i Miguelé Abadías (veu, gaita de boto, dolçaina, trompa de Ribagorça i whistles). | Está formado por Alfredo Arias ( baixo ) , Dani Beltrán ( voz , laúde e guitarra ) , Eugenio Arnao ( batería e percusión ) , Kike Ubieto ( voz , guitarra e acordeón diatónico ) e Miguelé Abadías ( voz , gaita de boto , dulzaina , trompa de Ribagorza e whistles ) . |
Taratita ( 2005 ) . Abril és transparent ( 2010 ) . Biellos Temps ( 2016, dedicat a José Antonio Labordeta ) . | L ' Arco San Chuan ( 2002 ) Taratita ( 2005 ) Abril ye transparent ( 2010 ) Biellos Tiempos ( 2016 , adicado a José Antonio Labordeta ) |
El Ribagorzano és el títol d'un periòdic històric d'Aragó fundat pel periodista Marcelino Gambón a Graus (La Ribargorça, Espanya) el setembre de 1904. | El Ribagorzano é o título dun xornal histórico de Aragón fundado polo xornalista Marcelino Gambón en Graus ( Ribagorza ) en setembro de 1904 . |
El diari es va clausurar el setembre de 1924 amb un número especial sobre la seva fundació i vint anys d'existència.[1] Des d'aleshores, va ser refundat en tres ocasions i va anar mudant el seu ideari fins a la seva edició actual a càrrec de l'Associació Lliga Ribagorçana des de 1997.[1] | O xornal rematou pechando en setembro de 1924 cun número especial sobre a súa fundación e vinte anos de existencia [ 1 ] . Dende entón , foi refundado en tres ocasións e foi mudando o seu ideario , [ 1 ] ate a súa edición actual a cargo da Asociación Lliga Ribagorzana dende 1997 . |
Pensat originalment perquè tingués àmbit local i periodicitat anual, es va publicar al setembre quadrant amb les Festes patronals de Graus, de manera que el primer número va tenir una repercussió molt més gran de l'esperada, ja que va caure a les mans de Joaquín Costa.[1] A Costa li va agradar molt perquè quadrava amb ... | Pensado orixinalmente para que tivese ámbito local e periodicidade anual , publicouse en setembro cadrando coas Festas patronais de Graus , polo que o primeiro número tivo unha repercusión moito máis grande da agardada xa que caeu nas mans de Joaquín Costa. A Costa agradoulle moito porque cadraba coas súas ideas , e em... |
Hato de Foces és un grup musical aragonès del gènere folk que va ser fundat a Osca, Espanya. | Hato de Foces é un grupo musical aragonés do xénero folk que foi fundado en Huesca . |
El grup va néixer l'any 1977 quan un grup d'amics amants de la música tradicional van començar a ajuntar-se per cantar i interpretar cançons de grups com Nuestro Pequeño Mundo, Nuevo Mester de Juglaría, Oskorri, Jarcha o Lana Bullonera, entre d'altres, grups que van ser referents per Hato de Foces. | O grupo naceu en 1977 cando un grupo de amigos amantes da música tradicional comezaron a xuntarse a cantar e interpretar cancións de grupos como Nuestro Pequeño Mundo , Nuevo Mester de Juglaría , Oskorri , Jarcha , La Bullonera , etc ... grupos que foron referentes para " Hato de Foces " . |
No va ser fins al 1981, després d'un reeixit concert, que el seu treball es convertís en regular. | Non foi até o ano 1981 , despois dun exitoso concerto , que o o seu traballo se converte en regular . |
A partir de llavors el grup es va dedicar a difondre la música tradicional aragonesa, tant vocal com instrumental, buscant en els cancioneiros o recollint cançons per tradició oral. | A partir dese intre , o grupo adícase a difundir a música tradicional aragonesa , tanto vocal como instrumental , buscando nos cancioneiros ou recollendo cancións por tradición oral . |
D'aquesta manera, van recuperar cançons populars en risc d'oblit, recuperant també instruments com la gaita de boto aragonesa. | Deste xeito , recuperaron cancións populares en risco de esquecemento , recuperando tamén instrumentos como a gaita de boto aragonesa . |
Hato de Foces va prendre el seu nom d'un lloc de Semontano en el qual els pastors, en fer-se de nit, s'aixoplugaven amb les seves ovelles. | Hato de Foces toma o seu nome dun lugar de Semontano no que os pastores , ó facerse noite , se gorecen coas súas ovellas . |
El disc Hato de Foces (1999) el van dedicar a Rafael Andolz. | O disco Hato de Foces ( 1999 ) dedicáronllo a Rafael Andolz . |
El grup va deixar els escenaris el 8 d'agost de 2011, després de més de 35 anys de treball i 550 concerts. | O grupo deixa os escenarios o 8 de agosto de 2011 , despois de máis de 35 anos de traballo ter feito 550 concertos . |
Amadruga (1983) En plena quaje (1985) Tradició i festa (1986) Quart creixent (1989) Cantar de camí (1992) Hato de Foces (1999) Errekeerre (2002) Estrella de Pau (2002) Xinès Chano (2006) | Amadruga ( 1983 ) En plena calle ( 1985 ) Tradición y fiesta ( 1986 ) Cuarto creciente ( 1989 ) Cantar de camino ( 1992 ) Hato de Foces ( 1999 ) Errekeerre ( 2002 ) Estrella de Paz ( 2002 ) Chino Chano ( 2006 ) |
Premi Nacional d'Actualització de Música Folk, Guadalajara (1987). Grup Folk més votat pels oients de Ràdio Nacional d'Espanya (1989). Medalla d'Antena 3 (1985). | Premio Nacional de Actualización de Música Folk , Guadalaxara ( 1987 ) Grupo Folk mas votado polos oíntes de Radio Nacional de España ( 1989 ) Medalla de Antena 3 ( 1985 ) Folklorista Altoaragonés ( 1983 , 1984 e 1986 ) Grupo mas votado polos oíntes do programa Trébede de RNE - Radio 3 Premio Parrilla de Oro , Huesca 2... |
Pàgina sobre Hato de Hurgues en la Gran Enciclopèdia Aragonesa | Páxina sobre Hato de Foces na Gran Enciclopedia Aragonesa ( en castelán ) |
Alfredo Callén García (baix i veu). Salvador Cored ( gaita de boto , flauta travessa , mandolina , bandúrria , llaüt i guitarra ) . Jorge Marsó ( bateria i percussió ) . | Marise Aguilar ( voz ) Alfredo Callén García ( baixo e voz ) Salvador Cored ( gaita de boto , frauta travesa , mandolina , bandurria , laúde e guitarra ) Jorge Marsó ( batería e percusión ) Carlos Montull ( guitarra , laúde ) José Luis Ochoa Hortelano ( voz , laúde , guitarra e frautas doces , entre outros instrumentos... |
Carlos Montull (guitarra i llaüt). José Luis Ochoa Hortelano (veu, llaüt, guitarra i flautes dolces, entre d'altres). Olga Orús (veu). | Olga Orús ( voz ) Josu Ubierna ( acordeón ) |
Les celebracions solen concentrar-se en els mesos intermedis de l'any degut la qual en l'hemisferi nord és estiu. | As celebracións adoitan concentrarse nos meses intermedios do ano debido a que no hemisferio norte é verán . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.