Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
De fet, les persones emigrades a Amèrica del Sud que busquen recuperar els seus costums les realitzen contra cap d'any. | De feito , as persoas emigradas en América do Sur que buscan recuperar os seus costumes realízanas contra fin de ano. En realidade non se trata de xuntarse para comer , senón de comer para xuntarse . |
En l'actualitat, amb la creixent urbanització de Galícia, les festes gastronòmiques no són més que un relleu de les romeries que porten ajuntant a les parròquies veïnes durant segles. | Na actualidade , coa crecente urbanización de Galicia , as festas gastronómicas non son máis ca unha substitución ( ás veces un remedo mal logrado ) das romarías que levan xuntando ás parroquias veciñas durante séculos . |
Ja en les cantigues d'amic de l'època medieval apareixien les juntes en un subgènere específic: la cantiga de romeria. | Xa nas cantigas de amigo da época medieval aparecían as xuntanzas nun subxénero específico : a cantiga de romaría . |
Aquesta tradició està tan arrelada en la societat gallega que fins i tot en el procés d'aculturació actual viu una gran esplendor. | Esta tradición está tan enraizada na sociedade galega que mesmo no proceso de aculturación actual vive un grande esplendor . |
Les festes gastronòmiques de Galícia es componen d'una sèrie d'esdeveniments celebrats per diferents organitzacions amb la finalitat d'exaltar un determinat producte o grup de productes alimentosos. Algunes d'elles estan declarades Festes d'interès turístic de Galícia o d'Interès turístic nacional . | Unha festa gastronómica é un evento celebrado co gallo de exaltar un determinado produto ou grupo de produtos alimenticios. Algunhas delas están declaradas Festas de interese turístico de Galicia ou de Interese turístico nacional . |
Els aliments exaltats van fent-se cada vegada de digestió més pesada la mesura que va arribant l'hivern (escudella, capó, androia, xoriço...) a causa de les exigències alimentàries del clima, que exigeixen un àpat més energètic. | Os alimentos exaltados van facéndose cada vez de dixestión máis pesada a medida que vai chegando o inverno : cocido , capón , androia , chourizo ... Isto débese ás esixencias alimentarias do clima , que piden unha comida máis enerxética . |
A més, també van apareixent en aquests mesos productes de temporada, que apareixen especialment en aquesta època (queimada, bolets, castanyes...), coincidint amb l'etapa anual de màxima producció. | Asemade tamén van aparecendo nestes meses produtos de tempada , que aparecen especialmente nesta época : queimada ( trala vendima ) , cogomelos , castañas etc , loxicamente coincidindo coa etapa anual de máxima produción . |
Les festes gastronòmiques van ser fomentades amb el règim franquista després de passar les conseqüències de racionament de la Guerra Civil Espanyola i, fins i tot, se'n van declarar algunes d'interès turístic nacional (la festa del pebrot d'Arnóia o la festa del pop del Carballino). | As festas gastronómicas foron fomentadas co réxime franquista tras pasaren os efectos de racionamento da guerra civil española , e mesmo se declararon algunhas de interese turístico nacional ( a festa do pemento da Arnoia ou a festa do polbo do Carballiño ) . |
La Xunta de Galícia va seguir amb aquesta política i es van popularitzar festes com la festa del bullit de Lalín. | A Xunta de Galicia seguiu con esta política e popularizáronse festas coma a festa do cocido de Lalín . |
Festa del vi negre de Salnés. | Festa do viño tinto do Salnés . |
Carvallar de Sant Just. | Carballeira de San Xusto . |
El carvallar de San Justo és un carvallar que es troba a la parròquia de San Justo de Sacos (Cerdedo-Cotobade), en un turó sobre el riu Lérez. | A carballeira de San Xusto é unha carballeira que se atopa na parroquia de San Xurxo de Sacos ( Cerdedo-Cotobade ) , nunha lomba sobre o río Lérez . |
El carvallar de Sant Just és un lloc tradicional de trobada i referència de llegendes i contes. Conté roures centenaris a més de castanyers i roures americans. | É un lugar tradicional de encontro e referencia de lendas e vellos contos ; contén carballos centenarios ademais de castiñeiros e carballos americanos . |
D'una àmplia extensió en el passat, avui es troba molt minvada. | Dunha ampla extensión no pasado , hoxe está moi minguada . |
Entre 1990 i 1996 va haver-hi un conflicte per la propietat del carvallar entre els veïns de la parròquia de San Jorge de Sacos i l'arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la.[1] El 6 de juny de 1990 el rector Manuel Lorenzo va efectuar en Puentecaldelas el registre a nom de l'Església d'aquest espai i de la muntanya de L... | Entre 1990 e 1996 houbo un conflito pola propiedade da carballeira entre os veciños da parroquia de San Xurxo de Sacos e a arquidiocese de Santiago de Compostela [ 1 ] . O 6 de xuño de 1990 o párroco Manuel Lorenzo efectuou en Ponte Caldelas o rexistro a nome da Igrexa deste espazo e do monte de Lixó [ 2 ] . Logo de di... |
La propietat del carvallar és de la Comunitat de Montes de la parròquia . | A propiedade da carballeira é da Comunidade de Montes da parroquia . |
Durant l'ona d'incendis de 2006 un fort incendi va baixar des de Cerdedo a Pontevedra seguint la riba del riu Lérez, i va passar al costat del carvallar el 5 d'agost. | Durante a vaga de incendios de 2006 un forte incendio baixou desde Cerdedo a Pontevedra seguindo a beira do río Lérez , e pasou xunto á carballeira xusto o 5 de agosto . |
Els veïns que celebraven el romiatge van haver de marxar de pressa, bé per escapar del foc, bé per ajudar a apagar-lo. | Os veciños que celebraban a romaría tiveron que marchar ás présas , ben para escapar do lume , ben para axudar a apagalo . |
Finalment el senglar es va salvar. | Finalmente a carballeira salvouse . |
Un devot dels Sants Just i Pastor, en agraïment, va portar a les festes dels anys següents cantants de fama, com Manolo Escobar, Bertín Osborne o David Bustamante, que van acostar milers de persones al carvallar.[3] | Un devoto dos Santos Xusto e Pastor , en agradecemento , trouxo ás festas dos anos seguintes cantantes de sona , como Manolo Escobar , Bertín Osborne ou David Bustamante , que achegaron milleiros de persoas á carballeira [ 3 ] . |
Està presidida per un creuer i una capella, en la qual els dies 5 i 6 d'agost se celebra la romeria dels Sants Just i Pastor. | Está presidida por un cruceiro e unha capela , na que os días 5 e 6 de agosto se celebra a romaría de Santos Xusto e Pastor . |
Antigament se celebrava en el carvallar la dansa de les espases i els joves de la zona anaven a la caça de cabres salvatges despenjant-se sobre els penya-segats de la vall.[4] El veïnat i la gent arribada en peregrinació participava en la processó del sant pels llocs de la parròquia, en la qual a més de les imatges de ... | Antigamente celebrábase na carballeira a danza das espadas , e os mozos da zona ían á caza de cabras salvaxes descolgándose sobre os cantís do val [ 4 ] . A veciñanza e a xente chegada en peregrinación participaba na procesión do santo polos lugares da parroquia , na que amais das imaxes de diferentes santos , ía o est... |
Alguns dels pelegrins anaven oferts, portant taüts i ofrenes per subhastar per elles. | Algúns dos peregrinos ían ofrecidos , levando caixas de mortos e ofrendas para poxar por elas . |
Al juny de 2007 es va inaugurar una estàtua en memòria de la lluita veïnal, concebuda per l'escultor Alfonso Vilar i rematada per l'alumnat de l'Escola de Picapedrers de Poyo.[5] L'escultura inclou la següent inscripció: | En xuño de 2007 inaugurouse unha estatua en memoria da loita veciñal , concibida polo escultor Alfonso Vilar e rematada polo alumnado da Escola de Canteiros de Poio [ 5 ] . A escultura inclúe a seguinte inscrición : |
Article principal: Galería de imaxes de San Xurxo de Sacos, Cerdedo-Cotobade | Artigo principal : Galería de imaxes de San Xurxo de Sacos , Cerdedo-Cotobade . |
La vella olivera de Vigo del Passeig d'Alfons XII, símbol de la ciutat. | A vella oliveira de Vigo do Paseo de Afonso XII , símbolo da cidade . |
Vista del castanyer de Pumbariños al Soto de Rozavales. | Vista do Castiñeiro de Pumbariños no Souto de Rozavales . |
Arbre de les bruixes, metrosideros excelsa, a la policia local de La Corunya. | Árbore das bruxas , metrosideros excelsa , na policía local da Coruña |
Un arbre singular és un arbre que, per les seves característiques extraordinàries o destacables (mida, edat, significació històrica o cultural, raresa, bellesa, etc.), és considerada relíquia botànica, objecte de respecte i amb valor científic, cultural, didàctic, paisatgístic o ornamental. | Unha árbore senlleira é unha árbore que , polas súas características extraordinarias ou destacábeis ( tamaño , idade , significación histórica ou cultural , rareza , beleza etc. ) é considerada reliquia botánica , obxecto de respecto veciñal e con valor científico , cultural , didáctico , paisaxístico ou ornamental . |
A Galícia apareixen en el Catàleg gallec d'arbres singulars elaborat i regulat per la Junta de Galícia des de l'any 2007 a través del Decret 67/2007, de 22 de març amb la finalitat de protegir-les de riscos i amenaces, garantint la seva conservació. | En Galiza aparecen no Catálogo galego de árbores senlleiras elaborado e regulado pola Xunta de Galicia dende o ano 2007 a través do Decreto 67/2007 , do 22 de marzo coa finalidade de protexelas de riscos e ameazas , garantindo a súa conservación . |
A Galícia destaquen els roures, castanyers, taxus i sobreiras com arbres autòctons. | En Galiza salientan os carballos , castiñeiros , teixos e sobreiras como árbores autóctonas . |
També apareixen moltes espècies ornamentals com camèlies, sequoies o alciprests. | Tamén aparecen moitas especies ornamentais como camelias , sequoias ou alciprestes . |
A l'hora de seleccionar els exemplars o formacions singulars s'estudia l'edat dels exemplars, rellevància cultural (criteris històrics i tradicionals), valor estètic (criteris estètics i dendromèrics), raresa (criteris biològics i ecològics) en la seva situació o en la seva distribució (criteris de situació), etc. | Á hora de seleccionar os exemplares ou formacións senlleiras estúdase a idade dos exemplares , relevancia cultural ( criterios históricos e tradicionais ) , valor estético ( criterios estéticos e dendroméricos ) , rareza ( criterios biolóxicos e ecolóxicos ) na súa situación ou na súa distribución ( criterios de situac... |
La camèlia del parc de Castrelos, a Vigo, la més antiga de Galícia. | A camelia do parque de Castrelos , en Vigo , a máis vella de Galiza . |
L'eucaliptus conegut com “L'Avi” del Souto de la Retorta. | O eucalipto coñecido como " O Avó " do Souto da Retorta . |
Es pot apreciar el gruix del toro. | Pódese apreciar o groso do toro . |
A Carballeda de Valdeorras hi ha el Teixedal de Casaio, un bosc de taxus situat a la muntanya de Peñaa Trevinca. | En Carballeda de Valdeorras está o Teixedal de Casaio , un bosque de teixos situado na montaña de Pena Trevinca . |
A Manzaneda es troba el Castanyer de Pumbariños o de Rozavales, primer arbre catalogat com Monument Natural a Galícia. | En Manzaneda áchase o Castiñeiro de Pumbariños ou de Rozavales , primeira árbore catalogada como Monumento Natural en Galiza . |
Té 2000 anys d'edat i es creu que va ser plantat pels romans. | Ten 2.000 anos de idade e crese que foi plantado polos romanos . |
L'Alzina de Covas està a l'ajuntament de Rubiana. | A Aciñeira de Covas está no concello de Rubiá . |
A la parròquia de Chavín (Viveiro) hi ha l'eucaliptus blau conegut com L'Avi, al Souto de la Retorcida, al costat del riu Landro. | Na parroquia de Chavín ( Viveiro ) está o eucalipto azul coñecido como O Avó , no Souto da Retorta , á beira do río Landro . |
Tot i no ser l'exemplar més alt del conjunt arbori de la Retorta, és el que més conegut pel seu gruix i per ser el més antic d'aquest paratge. | Malia non ser o exemplar máis alto do conxunto arbóreo da Retorta , é o máis sobresaínte polo seu grosor e por ser o máis ancián desta paraxe . |
Arriba als 67 m d'alçada, té 10,5 m de perímetre i un volum de 75,2 metres cúbics. | Acada os 67 metros de altura , ten 10,5 metros de perímetro e un volume de 75,2 metros cúbicos . |
És considerat l'arbre més gran de Galícia i un dels més grans d'Europa.[2] | É considerada a árbore máis grande de Galiza , de España , e unhas das máis grandes de Europa. [ 2 ] |
En la parròquia de Baamonde (Begonte), existeix un castanyer de 500 anys, que té una capella tallada en el seu interior. | Na parroquia de Baamonde ( Begonte ) , no lugar de Baamonde , existe un castiñeiro de 500 anos , que ten unha capela tallada no seu interior . |
A San Pedro de Incio hi ha exemplars de castanyers i roures; a San Salvador del Mao, en el mateix ajuntament hi ha un majestuós roure catalogat entre els de major port de Galícia. | En San Pedro do Incio ( O Incio ) hai exemplares de castiñeiros e carballos ; en San Salvador do Mao , no mesmo concello , hai un maxestoso carballo catalogado entre os de maior porte de Galiza . |
A la Puebla del Brollón hi ha la sobreira de Santiorxo. | Na Pobra do Brollón está a Sobreira de Santiorxo . |
A Samos, en el Mosteiro de Samos, en el Camí de Santiago Francès, s'alça un alcipreste en l'anomenada Capella del Xiprer del segle IX. | En Samos , no Mosteiro de Samos , no Camiño de Santiago francés , érguese un alcipreste na chamada Capela do Ciprés do século IX . |
A l'entrada de la vila de Taboada hi ha el Carballo de Ramos (roure comú), que dóna nom a la parròquia San Tomé de Carballo. | Na entrada da vila de Taboada existe o Carballo de Ramos ( carballo común ) , que dá nome á parroquia San Tomé de Carballo . |
A Aldán (Cangas) hi ha un eucaliptus centenari a la finca del Comte. | En Aldán ( Cangas ) existe un eucalipto centenario na herdade do Conde . |
En el lloc de Balboa, a la parròquia d'Arnois (A Estrada), es troba la Sobreira de Balboa, l'arbre més vell de Galícia datat bibliogràficament, ja coneguda en temps dels Reis Catòlics. | No lugar de Balboa , na parroquia de Arnois ( A Estrada ) , atópase a Sobreira de Balboa , a árbore máis vella de Galiza datada bibliograficamente , xa coñecida en tempos dos Reis Católicos . |
A la parròquia de Callobre (L'Estrada) hi ha la Sobreira de Valiñas amb més de 1000 anys d'edat. | Na parroquia de Callobre ( A Estrada ) está a Sobreira de Valiñas con máis de 1.000 anos de idade . |
Al lloc de Quintela, a la parròquia de Catasós (Lalín), hi ha exemplars del Bosc de Catasós. | No lugar de Quintela , na parroquia de Catasós ( Lalín ) , hai exemplares da Fraga de Catasós . |
Al cementiri de l'església parroquial de Bermés (Lalín) hi destaca un roure. | No camposanto da igrexa parroquial de Bermés ( Lalín ) destaca un carballo . |
Al costat del pazo de Taboada (Silleda) hi ha un exemplar de roure. | Á beira do pazo de Taboada ( Silleda ) hai un exemplar de carballo . |
Al Pazo de Ortigueira, a Santa Cruz de Ribadulla (Vedra) hi ha una camèlia del Japó. | No Pazo de Ortigueira , en Santa Cruz de Ribadulla ( Vedra ) hai unha camelia do Xapón . |
Enfront del Pazo de Lourizán (Lourizán, Pontevedra) hi ha un cedre del Líban d'uns 180 anys. | Fronte ao Pazo de Lourizán ( Lourizán , Pontevedra ) hai un cedro do Líbano duns 180 anos . |
Al Parc de Castrelos de Vigo hi ha diversos arbres singulars com faigs, tulipeiros, eucaliptus i camèlies. | No Parque de Castrelos de Vigo hai varias árbores senlleiras , como faias , tulipeiros , eucaliptos e camelias . |
Al Passeig d'Alfons XII de la mateixa vila hi ha la vella olivera símbol de la ciutat. | No Paseo de Afonso XII da mesma vila está a vella oliveira símbolo da cidade . |
Llista de formacions singulars de Galícia | Listaxe de formacións senlleiras de Galiza |
↑ Noticia en El País , de xullo de 2014. ↑ Árboles Monumentales de España . | ↑ Noticia en El País , de xullo de 2014. ↑ Moya Sánchez , Bernabé ( 2003 ) . Árboles Monumentales de España ( en español ) . Madrid : CLH. p. 397 . |
Madrid : CLH. ↑ Árbores e formacións senlleiras de Galicia de Antonio Rigueiro Rodríguez , José Gaspar Bernández Villega e Carlos Rodríguez Dacal na web da Xunta de Galicia | Cita libro Título Árboles Monumentales de España Apelidos do autor Moya Sánchez Nome do autor Bernabé Editorial CLH Ano 2003 Lugar de publication Madrid Páxinas 397 Lingua es ↑ Árbores e formacións senlleiras de Galicia de Antonio Rigueiro Rodríguez , José Gaspar Bernández Villega e Carlos Rodríguez Dacal na web da Xun... |
Alguns critiquen que la Junta no tingui actualitzada el llistat des de l'any 2011, mentre quinze arbres singulars hagin desaparegut des d'aleshores i d'altres es trobin en risc extrem de mort o desaparició. | Algúns critican que a Xunta non teña actualizada a listaxe dende o ano 2011 , mentres quince árbores senlleiras teñan desaparecido dende entón e outras se atopen en risco extremo de morte ou desaparición . |
La situació del taxus de Vedell, a Puentedeume, és també crítica.[1] | A situación do teixo dos Tenreiro , en Pontedeume , é tamén crítica. [ 1 ] |
Souto de Rozabales Castanyer comú Manzaneda Orense 21A Castanyer de Mola Castanyer comú La Mesquita Ourense 22A Castanyer de Ribeira Castanyer comú La Mesquita Ourense 23A Castanyer de Souto da Ramigoa . | Souto de Rozabales Castiñeiro común Manzaneda Ourense 21A Castiñeiro do Mola Castiñeiro común A Mezquita Ourense 22A Castiñeiro da Ribeira Castiñeiro común A Mezquita Ourense 23A Castiñeiro do Souto da Ramigoa . |
El carrer d'Acibechería és un carrer de la ciutat de Santiago de Compostel·la, situada al nord del seu centre històric. | A rúa da Acibechería é unha rúa da cidade de Santiago de Compostela , situada ao norte da súa améndoa histórica . |
El l'últim carrer que travessen els pelegrins abans d'arribar a la catedral des del Camí Francès, Camí Primitiu, Camí del Nord i Camí dels Anglesos. | É a última rúa que se atravesa antes de chegar á catedral para os peregrinos dos Camiño Francés , Camiño Primitivo , Camiño do Norte e Camiño Inglés . |
El carrer es troba al nord de l'antiga ciutat, en l'important eix est-oest que unia la Porta del Camí amb la Plaça de l'Obradoiro. | A rúa encóntrase ao norte da antiga cidade , no importante eixo leste-oeste que unía a Porta do Camiño coa Praza do Obradoiro . |
Uneix les places de Cervantes i de la Immaculada, en un trajecte curt però una mica revirat a causa de la seva configuració seguint una part de la línia de la primera barrera defensiva de la ciutat. | Une as prazas de Cervantes e da Inmaculada , nun traxecto curto pero algo revirado debido á súa configuración seguindo unha parte da liña da primeira estacada defensiva da cidade . |
La numeració del carrer s'introdueix bastants metres en la Plaça de la Immaculada, des d'un petit tram del número 25 fins al número 33, romanent dels temps en els quals en el costat nord d'aquest tram existien una sèrie d'edificis que van ser derrocats en el segle XVII. | A numeración da rúa introdúcese bastantes metros na Praza da Inmaculada , desde un pequeno tramo do número 25 ata o número 33 , remanente dos tempos nos que no lado norte deste tramo existían unha serie de edificios que foron derrubados no século XVII . |
En temps passats aquest carrer rebia el nom de carrer de la Moneda (no confondre amb l'actual carrer homònim) o dels Cambeas, per la gran quantitat de cases de canvi que hi havia en ella. | En tempos pretéritos esta rúa recibía o nome de rúa da Moeda ( non confundir coa actual rúa homónima ) ou dos Cambeas , pola gran cantidade de casas de cambio que había nela . |
A causa del gran nombre d'artesans del gremi dels acibecheiros al llarg del carrer, al segle XV es va canviar el seu nom. De fet, en el moment de l'enderrocament de l'antic Col·legi de Sant Jeroni, la nombrosa presència de botigues de azabacheros incrustades a l'illa de l'esmentat edifici, va dificultar l'operació de v... | Debido ao gran número de artesáns do gremio dos acibecheiros ao longo da rúa , no século XV cambiouse o seu nome [ 1 ] ; de feito , no momento do derrubo do antigo Colexio de San Xerome , a numerosa presenza de tendas de acibecheiros incrustadas á mazá do devandito edificio , dificultou a operación de venda polo valor ... |
Amb l'arribada dels primers pelegrins a Compostel·la, van començar a instal·lar-se uns barris suburbials que envoltaven l'antiga barrera de fusta que protegia el Locus Sanctus, aprofitant el creixent comerç que el tràfec de gent proporcionava. | Coa chegada dos primeiros peregrinos a Compostela , comezaron a instalarse uns barrios suburbiais que rodeaban a antiga estacada de madeira que protexía o Locus Sanctus , aproveitando o crecente comercio que a trasfega de xente proporcionaba . |
Un d'ells va ser el denominat Forum (avui la plaça de Cervantes). | Un deles foi o denominado Forum ( hoxe a Praza de Cervantes ) . |
A més, el bisbe d'Iria, Sisnando (879-919) va manar construir el 899 un nou monestir fora del Locus anomenat de Santo Estevo Pinario (avui de San Martín Pinario). | Ademais , o bispo de Iria Sisnando ( 879-919 ) mandou construír no 899 un novo mosteiro fóra do Locus chamado de Santo Estevo Pinario ( hoxe de San Martiño Pinario ) . |
Aquests dos pols d'atracció van anar procurant la progressiva aparició d'edificacions a un costat del camí que anava per l'exterior de la barrera i arribava perant la Porta del Paradís, per on entraven els pelegrins a la Basílica, formant el brot d'aquest carrer. | Estes dous polos de atracción foron procurando a progresiva aparición de edificacións ao carón do camiño que ía polo exterior da estacada e chegaba perante a Porta do Paraíso , por onde entraban os peregrinos á Basílica , formando o xermolo desta rúa . |
Amb Sisnando II (951-968), amb un, cada vegada més definit, entramat urbà, es va canviar el concepte de Locus pel de Vila Burguensis.[3] Per això, aquest bisbe va manar substituir l'antiga estacada per una muralla de cachotaría i construir una nova barrera de fusta que a grosso modo delimitava la Vila Sancti Iacobi en ... | Con Sisnando II ( 951-968 ) , cun cada vez máis definido armazón urbano , cambiouse o concepto de Locus polo de Villa Burguensis ; é dicir , se lle recoñecía ao poboamento unha estrutura comercial cada vez máis importante [ 3 ] . Por isto , este bispo mandou substituír a antiga estacada por unha muralla de cachotaría e... |
El fossat d'aquesta muralla de cachotaría, per tant, seguia aproximadament el traçat de l'actual carrer de la Acibechería en el seu marge sud. | O foso desa muralla de cachotaría , por tanto , seguía aproximadamente o trazado da actual rúa da Acibechería na súa marxe sur . |
Entre els segles XII i XIII es va anar conformant l'actual guia de carrers compostel·là seguint diversos eixos. | Entre os séculos XII e XIII foise conformando o actual rueiro compostelán seguindo diversos eixos . |
Un d'ells, potser el comercialment més important, va ser el que anava des de la Porta del Camí fins a la Plaça de la Immaculada (d'est a oest), que rebia en fonts clàssiques el simptomàtic nom de carrer Major. | Un deles , quizais o comercialmente máis importante , foi o que ía desde a Porta do Camiño ata a Praza da Inmaculada ( do leste ao oeste ) , que recibía en fontes clásicas o sintomático nome de rúa Maior . |
El seu recorregut va ser dividit en trams que portaven els noms de carrer del Camí o carrer Francíxena (avui carrer de les Cases Reials), carrer del Camp (plaça de Cervantes), carrer de la Moneda (Acibechería) i carrer de la Trinitat (que travessava pel Palau de Xelmírez, seguia al costat de les cases del Sancti Spirit... | O seu percorrido foi dividido en tramos que levaban os nomes de rúa do Camiño ou rúa Francíxena ( hoxe rúa das Casas Reais ) , rúa do Campo ( Praza de Cervantes ) , rúa da Moeda ( Acibechería ) e rúa da Trindade ( que atravesaba polo Pazo de Xelmírez , seguía xunto ás casas do Sancti Spiritus , onde hoxe está o Hospita... |
Aquest carrer va tenir gairebé sempre porxades en el tros entre el carrer de la Via Sagrada i la Plaça dels Cambeas (actual Plaça de la Immaculada, encara que més minsa per l'existència de les edificacions de l'illa de Sant Jeroni). | Esta rúa tivo case sempre soportais no treito entre a rúa da Vía Sacra e a Praza dos Cambeas ( actual Praza da Inmaculada , aínda que máis exigua pola existencia das edificacións da mazá de San Xerome ) . |
A finals del segle XVIII van anar desapareixent per eixamplar el carrer, sent un dels primers segments amb porxades a ser enderrocats.[1][7] | Pero , a finais do século XVIII foron desaparecendo para ensanchar a rúa [ 1 ] , sendo un dos primeiros segmentos con soportais en seren derrubados [ 7 ] . |
En 1651, la Universitat va vendre l'antic Col·legi de San Jerónimo als monjos del Mosteiro de San Martín Pinario, que desitjaven ampliar la seva seu, donant començament el seu enderrocament a l'any següent i adquirint la Plaça de la Immaculada la seva configuració actual.[8] | En 1651 a Universidade vendeu o antigo Colexio de San Xerome aos monxes do Mosteiro de San Martiño Pinario , que desexaban ampliar a súa sede [ 8 ] , dando comezo o seu derrubo ao ano seguinte e adquirindo a Praza da Inmaculada a súa configuración actual . |
Hospital de Santiago o Col·legi de San Jerónimo (desaparegut). | Hospital de Santiago ou Colexio de San Xerome ( desaparecido ) . |
El primer hospital per a pelegrins se situava al costat de la basílica preromànica i havia estat manat construir pel bisbe Sisnando I. No obstant això, l'arquebisbe Xelmírez va decidir la construcció d'un nou edifici al principi de l'actual carrer d'Acibecheria per donar un millor servei a la creixent afluència de pele... | O primeiro hospital para peregrinos situábase xunto á basílica prerrománica e fora mandado construír polo bispo Sisnando I. Porén , o arcebispo Xelmírez decidiu a construción dun novo edificio ao principio da actual rúa da Acibechería para dar un mellor servizo á crecente afluencia de peregrinos [ 10 ] . Recibiu o nome... |
Va tenir el seu cementiri a l'inici del carrer de les Hortes, a un costat de l'església de la Trinitat i prop de la porta amb el mateix nom. | Tivo o seu cemiterio ao comezo da rúa das Hortas , ao carón da Igrexa da Trindade e preto da porta homónima . |
L'edifici es va anar fent més gran, per la sempre creixent demanda assistencial, fins al punt d'ocupar tot l'espai que hi havia entre el carrer i el monestir de Sant Martí. | O edificio foise facendo máis grande , pola sempre crecente demanda asistencial , ata o punto de ocupar todo o espazo que había entre a rúa e o Mosteiro de San Martiño . |
Era de murs gruixuts, fins i tot durant les revoltes xelmirianes va tenir un ús defensiu.[11] El 1484 l'edifici va patir un voraç incendi que el va arruïnar. | Era de grosos muros , mesmo que durante as revoltas xelmirianas tivo un uso defensivo [ 11 ] . En 1484 o edificio sufriu un voraz incendio , que o arruinou . |
Fou reconstruït al mateix lloc poc després i tingué dues plantes: planta baixa (cuina, cellers, capella, infermeria i dinou llits) i planta primera (una altra infermeria, vint llits i una sala amb sis llits per a malalts contagiosos). | Foi reconstruído no mesmo lugar pouco despois e tivo dúas plantas : planta baixa ( cociña , adegas , capela , enfermaría e 19 camas ) e planta primeira ( outra enfermaría , 20 camas e unha sala con 6 camas para enfermos contaxiosos ) . |
Altre cop, entre 1635 i 1638, diverses comissions van voler donar impuls al projecte de trasllat a la Plaça de l'Hospital Reial del vell col·legi, participant en una d'elles, l'abat de San Martín Pinario, subjecte imprescindible en l'operació perquè amb els diners procedents de la venda de l'edifici es volia aixecar el... | Outra vez , entre 1635 e 1638 , diversas comisións quixeron dar impulso ao proxecto de traslado á Praza do Hospital Real do vello Colexio , participando nunha delas o abade de San Martiño Pinario , suxeito imprescindible na operación porque cos cartos procedentes da venda do edificio se quería levantar o novo . |
No obstant això, l'abat va rebutjar l'operació per l'alt cost. | Pero , o abade rexeitou a merca polo alto custo . |
Per fi, el 1650, la Universitat va presentar una primera oferta de venda de l'immoble. | Por fin , en 1650 a Universidade presentou unha primeira oferta de venda do inmoble . |
Demanava 8000 ducats, però sense incloure la font ni els perpianys, només el sòl on s'assentava, i a més es volia una compensació per les rendes que s'obtenien de les botigues d'atzabegers enganxades al vell hospital. | Pedía 8.000 ducados , pero sen incluír a fonte nin os perpiaños , só o chan onde se asentaba , e ademais se quería unha compensación polas rendas que se obtiñan das tendas de acibecheiros pegadas ao vello hospital . |
L'oferta va ser novament rebutjada i, donada la urgència que l'estat de l'immoble presentava, es va arribar a l'any següent a un acord que reduïa l'import de la venda a 6000 ducats, més una indemnització de 800 escuts per les rendes de les botigues i sense incloure les despulles de l'edifici.[17] El 1652 l'edifici es v... | A oferta foi novamente rexeitada e , dada a urxencia que o estado do inmoble presentaba , chegouse ao ano seguinte a un acordo que reducía o importe da venda a 6.000 ducados , máis unha indemnización de 800 escudos polas rendas das tendas e non incluíndo os despoxos ( perpiaños e madeiras ) do edificio [ 17 ] . En 1652... |
Font de l'Hospital de Santiago (desaparegut). | Fonte do Hospital de Santiago ( desaparecido ) . |
En la venda del vell hospital, el 1651 finalment va quedar inclosa en el preu la font, que va passar a la propietat del monestir.[18] Durant molt de temps aquesta font va estar a llevant de la plaça de la Immaculada, fins que ja iniciat el segle XX es va reurbanitzar la plaça, desapareixent. | Na venda do vello hospital en 1651 finalmente quedou incluída no prezo a fonte , que pasou á propiedade do mosteiro [ 18 ] . Durante moito tempo esta fonte estivo ao leste da Praza da Inmaculada , ata que xa iniciado o século XX se reurbanizou a praza , desaparecendo . |
En el número 5 d'aquest carrer va morir el 21 de febrer de 1900 l'escriptor Alfredo Brañas Menéndez. | No número 5 desta rúa faleceu o 21 de febreiro de 1900 o escritor Alfredo Brañas Menéndez . |
Als baixos del número 8 hi havia el negoci d'Avelino Cimadevila Rey, dedicat a la venda de roba talar, ornaments d'església i articles complementaris. | Nos baixos do número 8 estivo o negocio de Avelino Cimadevila Rey , dedicado á venda de roupa talar , ornamentos de igrexa e artigos complementarios . |
També hi residí durant un temps la família de Francisco de Asís Puerto Rey (pare de l'alcalde franquista de la ciutat Ángel Puerto Anido), cosí d'Avelino. | Tamén residiu aquí durante un tempo a familia de Francisco de Asís Porto Rey ( pai do alcalde franquista da cidade Ángel Porto Anido ) , curmán de Avelino . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.